Estic Embarassada!

Estic
embarassada!
Textos Paloma Arenós, Ainhoa Boix, Lara Bonilla, Esther Escolán, Trinitat Gilbert, Laura Pinyol,
Andrea Romanos, Elisenda Soriguera, Olga Vallejo
Edició Daniel Romaní, Estel Galí
Disseny i maquetació Àlex Pascual
Fotografies: Unsplash
CONSELLS SOBRE LA
MATERNITAT
L’embaràs és un període ple de canvis físics i psicològics. Està
associat a la felicitat, però, esclar, no sempre és així. L’embaràs és
el protagonista d’aquest dossier, que recull consells molt diversos,
relacionats amb l’alimentació, l’exercici, els viatges, les relacions
sexuals… A “Estic embarassada!” també parlem de la reproducció
assistida i de l’espera abans del part.
Els reportatges d’aquest dossier han estat publicats al ‘Criatures’,

el suplement que s’ofereix els dissabtes des dels inicis del diari.
El ‘Criatures’ va ser ideat pel director fundador de l’ARA, Carles
Capdevila, que va fer de l’educació de les criatures un dels seus
objectius professionals i vitals. La voluntat del suplement és, d’acord
amb la filosofia de Carles Capdevila, parlar en positiu de la tasca
educadora i ajudar la canalla a créixer des de la seguretat, l’alegria,
el bon humor i l’empatia.
Clica l’enllaç per anar al “Criatures”
2
Aquest índex és interactiu, clica sobre els títols per accedir als articles
ÍNDEX
NOU MESOS DE CANVIS
LES 8 NORMES SOBRE L’ALIMENTACIÓ DURANT L’EMBARÀS
L’AMIGA HORMONA: 9 MESOS D’ALTA INTENSITAT
LES EMBARASSADES ES VACUNEN
SEXE I EMBARÀS, UN BINOMI POSSIBLE
POSAR MÚSICA A L’EMBARÀS
EMBARÀS I SALUT MENTAL
LA PANXA NO ÉS EXCUSA: ES POT FER EXERCICI EN L’EMBARÀS
IOGA I EMBARÀS. UN VIATGE CAP AL JO PROFUND
CORRETGES PER SABER COM ESTÀ EL FETUS
VIATGE DE DOBLE CÀRREGA
TOC-TOC, MAMA, QUE BÉ QUE ET SENTO!
MATERNITAT A L’EDAT D’OR
ELS REPTES DE LA REPRODUCCIÓ ASSISTIDA
“ENCARA ESTÀS MOLT VERDA!”
L’ESPERA ABANS DEL PART
3
Nou mesos de canvis
TRINITAT GILBERT
Hi ha ciència per assegurar que les

hormones són les que fan que la dona se
senti més irritable durant l’embaràs. O que
senti més olors i més gustos o pateixi més
rampes. Mil i un canvis mentre creix un fill
Ser ginecòloga i mare alhora té els seus avantatges o els seus

riscos. “Depèn de com t’ho miris”, diu l’Elisa Llurba, adjunta del
servei de ginecologia i obstetrícia de l’Hospital de la Vall d’He-
bron de Barcelona i mare de la Martina (8 anys), la Jana (5 anys) i
el Jordi (3 anys). L’avantatge i el risc és que l’Elisa sabia ben bé la
teoria sobre què li passaria, i això li permetia avançar-se als esde-
veniments. De tota manera, assegura que cada dona és un món,
i cada embaràs un altre, perquè poden ser radicalment diferents
un de l’altre en la mateixa dona.
La teoria general, continua explicant l’Elisa, que és la que fa arri-

bar a les seves pacients, és que “durant les primeres setmanes,
ja des de la primera falta, notes que el cor va més de pressa, per-
què ha augmentat el volum de sang”.
TORNAR A L’ÍNDEX 4
Una altra sensació és un buit estrany. “El notes a l’estómac men-
tre el baix ventre va creixent; és el buit de l’emoció i la por, del
menjar que no et cau del tot bé i d’unes nàusees que et vénen
en el moment més inoportú”. A més, a la tarda arriba una son
immensa, un cansament incontrolable. “Tot és fruit de l’hormona
progesterona”, diu amb la teoria a la mà.
El trimestre de la treva
El segon trimestre és el de la treva. “Et notes més forta, més

capaç, més com eres abans, i, a més, feliç”. Són els mesos en
què la dona nota el seu fill surant a dins seu, “primer com si fos
una serpeta, després com un futbolista o un gimnasta per les
puntades de peu, que cada cop són més fortes”.
I, per fi, arriba el tercer trimestre, que, segons Elisa Llurba, és el

de la pesadesa, el del dolor al baix ventre, el del pes entre les
cames, que dificulta caminar. “És tan difícil caminar que més
aviat es poden comparar a una oca a punt de pondre un ou”, diu.
En l’últim moment de l’embaràs, el part, “el cos es transforma en
una cosa amorfa, amb uns pits que vessen de llet, i amb el nadó,
preciós, que s’hi agafa com si n’hi depengués la vida”.
Dita la teoria, l’Elisa repassa com van ser els seus embarassos.
En el primer, “totes les sensacions eren noves”. El que més va
notar va ser la son i el cansament. I al cap de poc temps va sen-
tir molta il·lusió: “Et sents la persona més feliç del món perquè
tens una vida a dins teu”.
El segon embaràs, el de la Jana, va ser més planer: “En part va

ser més fàcil perquè ja no tenia temps de mirar-me la panxa i
estava molt dedicada a la Martina, la gran”, recorda. Durant aquell
embaràs va sentir-se molt forta i activa, de manera que va poder
presentar la tesi i es va treure el carnet de conduir.
Finalment, l’últim embaràs, el del Jordi, va ser el més difícil, per- L’Elisa considera els
què des de les 20 setmanes va estar de baixa per contraccions, dies dels parts com
i li van haver de posar el pessari cervical perquè tenia molt de els més bonics de la
risc de tenir-lo abans d’hora. “Com a bona metge no sóc gaire seva vida, malgrat el
pacient, i només volia marxar a casa, malgrat que em van recep- dolor
© MARIÀ CASTELLÓ
tar quedar-me a l’hospital, però els meus companys no m’ho van

deixar fer fins que van veure que tot estava bé”, recorda.
Va ser el primer embaràs quan ho va passar més malament, per-

què coneixia perfectament tots els problemes que podia tenir
el nen. Per sort, tot va acabar bé. L’Elisa considera els dies dels
parts com els més bonics de la seva vida, malgrat el dolor. “Com
a ginecòloga i obstetra entens per què hi ha dones que arriben
a l’hospital cridant, perquè el dolor és horrible”.
Canvis psicològics
D’altra banda, la Gemma Parramon, psiquiatra de la unitat de psi-

quiatria enllaç de l’Hospital de la Vall d’Hebron i mare també de
tres criatures (la Berta, de 5 anys; la Georgina, de 4, i el Biel, de
2) explica, com a especialista, la teoria dels canvis psicològics
que hi pot haver en l’embaràs. “En el primer trimestre són habi-
tuals els canvis emocionals, perquè les hormones modifiquen
els neurotransmissors que regulen les emocions”.
El segon trimestre, continua explicant la Gemma, és, en canvi,

el de la pau, perquè la dona es trobarà bé físicament, i perquè
el canvi hormonal (els estrògens i els progestàgens) està més
estable.
Ja durant el tercer trimestre, els canvis psicològics que apareixen
són els de la preparació al part, per la por natural de com serà i
de com anirà tot. “Continuen afectant les hormones, que fan que
la dona es formuli preguntes, com ara si en serà capaç, si li anirà
bé o no”. El volum físic també dificulta la son, i l’insomni provoca
irritabilitat i cansament. Després del part, podria arribar, com
apunta Gemma Parramon, la depressió postpart, que “podria
estar provocada per la baixada sobtada d’estrògens i proges-
tàgens, però la ciència encara no ho sap amb seguretat”. Com
a dona embarassada, confessa que no va notar res de la teoria
que explica a les seves pacients, tot i que en té que li asseguren
que no ho notes. “Mai no es pot generalitzar un model, és cert,
però la teoria és la que descrivim”, conclou. Reportatge publicat l’any 2013
Les 8 normes sobre l’alimentació
durant l’embaràs
És molt important alimentar-se adequadament durant l’emba-

ràs. Pensa que tot el que mengis també tindrà els seus efectes
en el fetus que portes dins la panxa. Per tant, cal seguir algunes
normes bàsiques per garantir que el fetus rep tots els nutrients
necessaris per al seu desenvolupament i evitar riscos. Aquests
són alguns dels consells que dóna la nutricionista Kim Galeaz a
la web www.fitpregnancy.com.
1. Tria aliments que portin quantitats elevades de nutrients.

Els productes d’alimentació nutritius densos com la mantega
de cacauet, el pollastre, la vedella, els ous i els productes làctics
són alts en proteïnes, calci i ferro, les substàncies nutritives ide-
als perquè el teu nadó creixi i es desenvolupi adequadament.
2. No mengis aliments que només aportin calories. No passa

res si menges dolços durant l’embaràs, però cal limitar-ne el
consum a una porció al dia a tot estirar.
3. Recorda que no has de menjar per dos. Menja fins que no

tinguis gana i no fins que estiguis plena. Un excés de pes en
l’embaràs pot comportar hipertensió i diabetis.
4. No oblidis de prendre vitamines. Prendre vitamines i un suple-

ment mineral pot ser de gran ajuda durant l’embaràs. Si fas una
dieta equilibrada és possible que els aliments ja portin totes les Cal seguir algunes
vitamines que necessites, però amb la vida que portem habitu- normes bàsiques per
alment moltes vegades el nostre cos necessita una ajuda suple- garantir que el fetus
mentària. rep tots els nutrients
necessaris per al seu
5. Fes una dieta variada. Tot i els suplements que puguis pren- desenvolupament i
dre, és molt important menjar tots els nutrients diaris necessaris. evitar riscos
6. Beu molta aigua i pren molta fibra. Beure cada dia com a
mínim vuit gots d’aigua ajuda a prevenir la deshidratació. Pren-
dre aliments amb molta fibra (verdura i fruita, sobretot) ajuda a
evitar el restrenyiment i fa que et sentis més plena, de manera
que no tindràs tantes ganes de menjar.
7. Evita els aliments de risc. Embotits, carn, peix i ous crus, i for-
matge amb llet sense pasteuritzar. Els formatges fets amb llet no
pasteuritzada, com el brie, el camembert, el feta o el formatge
blau poden portar el bacteri de la Listeria, una infecció molt
seriosa que pot causar greus problemes i retards en el fetus. La
carn crua també conté bacteris perjudicials, per tant, s’ha de
cuinar molt bé o s’ha de congelar prèviament per eliminar tots
els bacteris i microbis que pugui tenir. El mateix passa amb el
peix i els ous, sempre s’han de menjar ben cuits! El embotits
també són un aliment de risc, però tens l’opció de congelar-los
i menjar-te’ls després.
8. No mengis peix amb alt percentatge de mercuri. Això

inclou la carn de tauró, el peix espasa o el verat. En canvi, no
hi ha cap problema a menjar tonyina, salmó o marisc. Reportatge publicat l’any 2016
DIETA EQUILIBRADA
9 racions en total de pa, cereals, arròs o pasta
2 a 3 racions de proteïnes (carn, peix, ous i fruita seca)
4 racions de verdures
3 racions de fruita
3 racions de llet, iogurt o formatge
L’amiga hormona:
9 mesos d’alta intensitat ELISENDA SORIGUERA
Les hormones són les culpables de

molts dels canvis en la rutina d’una dona
embarassada. Influeixen en funcions del
cos humà tan importants com el control del
sucre o l’ús i emmagatzematge de l’energia
L’embaràs és un procés vital que hauria d’estar marcat amb un

senyal groc i lluminós, d’aquells que indiquen que hi ha perill d’alt
voltatge. La intensitat amb què moltes dones viuen aquestes 40
setmanes provoca uns alts i baixos adrenalínics. Des del cansa-
ment més insospitat i la somnolència més fatídica fins a l’insomni
i la hiperactivitat de qui ho ha de deixar tot fet abans no comenci
la nova era.
Moments cabdals que serveixen per anar preparant el terreny i que

estan indiscutiblement protagonitzats per una nova millor amiga
anomenada hormona. Inseparable, ella és la culpable de molts dels
canvis en la rutina d’una dona embarassada.
L’Ana Moreno és la mare de l’Ona, que ja té tres anys. Ella va viure Diferents hormones
en primera persona la cara menys amable de les hormones: “El són les culpables de
meu embaràs va ser un malson... No només vaig tenir vòmits el molts dels canvis en
primer trimestre, sinó que em van acompanyar fins a l’últim dia. la rutina d’una dona
Va ser com una grip intestinal de quaranta setmanes”, recorda. De embarassada
fet, a la feina van ser dels primers a saber la bona nova, perquè no
podia dissimular els símptomes que mostrava des de bon comen-
çament: “Vaig haver-ho de dir al meu cap quan estava de vuit set-
manes, perquè no es podia amagar”. El fet és que la influència de
les hormones en aquest primer embaràs ha condicionat la seva
situació actual: “Pensar en tornar a passar per això és el que més
ens angoixa quan pensem en tenir més fills”, explica l’Ana.
Entendre el que és una hormona per a algú no vinculat a l’univers

mèdic és complicat. “Les hormones són missatgers químics segre-
gats per òrgans o glàndules que viatgen pel torrent sanguini fins a
un òrgan diana, on provocaran algun efecte determinat. Hi ha mol-
tes glàndules endocrines, com la tiroide, la hipòfisi, el pàncrees,
les glàndules suprarenals i, en les dones, els ovaris. La branca de
la medicina que estudia les hormones és l’endocrinologia. Les
hormones influeixen en funcions del cos humà tan importants
com el control del sucre, el balanç de la sal, l’ús i l’emmagatze-
matge de l’energia, el creixement...”, explica la doctora Anna Gràcia
Pérez-Bonfils, especialista en ginecologia i obstetrícia de l’Hospital
Quirón i clinical fellow al St George’s Hospital (Londres).
Així doncs, en un embaràs la feina de les hormones no és la de

causar molèsties, sinó que és necessària des del moment inicial
de la implantació de l’òvul i fins al part. Les hormones permeten el
desenvolupament del fetus i la placenta. I precisament la sobre-
producció d’hormones necessària en tot aquest procés és també
la gran causant de tots els canvis físics en el cos de la dona, més La sobreproducció
o menys empipadors. d’hormones
necessària durant
PROGESTERONA, L’ÀNGEL DE LA GUARDA l’embaràs és la gran
causant de tots
¿Però quines són les hormones més rellevants? Posem nom a els canvis físics
aquesta colla de noves amigues que durant nou mesos fan més en el cos de la
trepidant la vida de la dona encinta. dona, més o menys
empipadors
Comencem parlant de la progesterona, que tot i els maldecaps
que produeix també podríem considerar-la l’àngel de la guarda del
procés de gestació. “És l’encarregada de tenir l’endometri (capa
interna de l’úter) preparat per acollir el resultat de la fecundació de
l’òvul i l’espermatozoide”, explica la doctora Gràcia. Coneixem el
seu rol indispensable, però també causa efectes secundaris: “Pro-
voca canvis en el flux vaginal de la futura mare, convertint el moc
en més espès i amb un pH més àcid per dificultar l’entrada de nous
espermatozoides i bacteris que podrien provocar infeccions”. No
és l’única tasca d’aquesta hormona salvaguardadora: “Posseeix un
efecte relaxant de la musculatura llisa. Això té una part positiva i
és que impedeix les contraccions de l’úter que podrien desenca-
denar un part prematur, però també ocasiona efectes indesitjats
com la cremor d’estómac per relaxació de l’esòfag i el temut estre-
nyiment, cosa que dificulta el correcte buidament intestinal”. Així
doncs, l’amiga també és la culpable dels mals d’estómac i l’estre-
nyiment, que sovint també provoca un enèsim efecte secundari,
d’aquells que la televisió diu que s’han de deixar de patir en silenci.
I si no n’hi havia prou amb aquest gran còctel explosiu, la proges-

terona també estimula el creixement de les glàndules mamaries,
tot i que, de manera molt intel·ligent, n’impedeix la producció de
llet fins al part.
Però la seva llista d’efectes no s’acaba. La somnolència, la inflama-
ció i el sagnat de les genives o la tendència a agafar càries durant
l’embaràs són símptomes que es considera que també van vincu-
lats a aquesta hormona. Així doncs, la progesterona és protectora
i empipadora en parts iguals.
ESTRÒGENS, L’HORMONA DELS CABELLS D’ANUNCI
Durant l’adolescència els estrògens són els responsables de la

maduració de l’aparell genital femení per fer-lo fèrtil. Durant l’em-
baràs també són còmplices de tot aquest procés: “Provoquen can-
vis com l’augment de l’amplitud de l’úter i de la pelvis, suavitzen
les fibres de col·lagen del teixit connectiu per permetre que els lli-
gaments es tornin més flexibles i provoquen canvis en el sistema
venós, retenció de líquids, augment de la mida dels pits i desenvo-
lupament del mugró i l’aurèola, a més del creixement dels cabells i
les ungles”, comenta la ginecòloga. Així que, a més de preparar el
cos per al part, els amics estrògens són els responsables del mite,
real, que els cabells de les embarassades són més brillants i lluents
de l’habitual. També tocava alguna bona notícia, oi?.
No vol sortir? Sexe!
Quan una criatura no vol sortir, ja passades les 40 set-

manes, en alguns casos els ginecòlegs recomanen
als pares que se’n tornin cap a casa per, entre altres
coses, practicar sexe. Se sap que els nivells d’oxitocina
augmenten durant l’acte sexual i encara més durant
l’orgasme, fet al qual cal afegir-hi que el semen conté
prostaglandines que també poden estimular l’inici del
part. Tot i que científicament no s’ha demostrat que
funcioni, arribats a cert moment qualsevol esperança
per activar el part és bona.
L’OXITOCINA, A L’HORA DEL PART
L’oxitocina és molt popular entre les embarassades per la seva

tasca durant el part: “En el terreny de l’úter, l’oxitocina provoca i
manté la contracció del múscul llis, cosa que permet l’evolució del
part i el deslliurament i posterior contracció de l’úter per tornar a
la seva mida inicial. I això és molt important: aquesta contracció
permet deixar de sagnar i evitar l’hemorràgia postpart que posa-
ria en perill la vida de la mare”, puntualitza la doctora Anna Gràcia.
Durant el part, les dones sintetitzen oxitocina, tot i que sovint les
pràctiques mèdiques fan que s’acabi administrant de manera arti-
ficial: “Una atenció individual i respectuosa que contribueixi a la
tranquil·litat i benestar de la dona en el treball de part i disminueixi
la seva sensació d’estrès facilitarà la secreció endògena d’oxitocina
i col·laborarà en l’obtenció de millors resultats en el part. No obs-
tant això, si s’evidencia de forma continuada que la dinàmica de
contraccions de part aconseguida no és suficient per a un treball
de part òptim, aleshores és aconsellable fer servir oxitocina arti-
ficial, sempre en la millor dosi efectiva i mantenint monitoritzat el
benestar del fetus”, puntualitza la doctora.
L’oxitocina també és la responsable del bon karma i de l’efecte

antiestrès que sovint respiren les dones que acaben de parir: pro-
dueix una baixada de la tensió arterial i del ritme cardíac, i això fa
que augmenti la sensació de benestar i relaxació. Una amiga que
ens proporciona una molt bona manera de començar aquesta
bona era.
La llista d’hormones amb nom i cognoms no s’acaba. Per exem-

ple, hi ha també la responsable dels marejos matinals: la gonado-
tropina coriònica humana. La prolactina, en canvi, intervé durant
la lactància i el lactogen placentari té una acció antagònica a la
insulina.
Tot i que les molèsties causades per la sobreproducció d’hor-
mones puguin ser majors o menors, el que queda clar és que la
mateixa protagonista que pot semblar un monstre malèfic culpa-
ble de nàusees i augments de miopia també és l’amiga indispen-
sable perquè la gestació arribi a bon port. Aquestes hormones
són companyes amb les quals toca conviure en un període d’alta
intensitat amb final feliç.
L’hormona del test d’embaràs
Els tests d’embaràs que podem comprar sense recepta

mèdica a les farmàcies donen positiu quan detecten en
l’orina l’hormona gonadotropina. ¿Però si un test dona
un fals negatiu a què es deu? “La gonadotropina és
segregada per l’embrió en desenvolupament i poste-
riorment per la placenta. Per tant, no es produirà fins
que no hi hagi hagut la implantació del sac gestacional
a l’endometri. En dones amb una duració de cicle nor-
mal (entre 21 i 35 dies) la implantació es produeix uns 9
dies després de l’ovulació i 4 dies abans de la data pre-
vista per a la menstruació”, explica la doctora. Això sig-
nifica que, segons en quina data es faci el test, podem
obtenir un fals negatiu. Per obtenir un resultat més fia-
ble el millor són les anàlisis de sang, ja que donen posi-
tiu amb concentracions més petites de gonadotropina
que els tests amb orina, i només un o dos dies abans
de la primera falta. Reportatge publicat l’any 2017
Les embarassades es vacunen
TRINITAT GILBERT
La medicina avança. Si fa anys les

embarassades no podien posar-se cap
vacuna, actualment no és així. Es recomanen
les vacunes de la grip i de la tos ferina,
malgrat que encara hi ha poca acceptació
entre la població
Susana Otero, mare de l’Emma (4 anys) i de la Maia (5 mesos), va

decidir posar-se les vacunes de la grip i de la tos ferina. “Soc metge
adjunta del servei de medicina preventiva de l’Hospital de la Vall
d’Hebron, i justament com a metge recomano a les embarassades
que es vacunin”, explica. “Quan em va tocar a mi vaig tenir clarís-
sim que me les posava”. Els dos embarassos li han anat bé i les
criatures creixen fortes. “Són vacunes segures, que no tenen cap
contraindicació per a la mare ni tampoc per al fetus”, diu Otero.
Malgrat això, la metge sap que encara cal fer pedagogia entre les
embarassades, “i sobretot entre els obstetres, que són els que han
de recomanar les vacunes”, sosté Susana Otero.
Mentrestant, a l’Hospital de la Vall d’Hebron Magda Campins Martí,

cap del servei de medicina preventiva i d’epidemiologia, assegura
que la primera vacuna que es va plantejar per a les embarassades
va ser la de la grip. “Als Estats Units la van començar a recomanar
als anys 80, i a casa nostra als 90”, recorda. “En un primer moment
la vacuna de la grip aconsellàvem posar-la durant el segon o el
tercer trimestre, perquè encara no teníem prou evidència cientí- “La segona vacuna,
fica que no hi hagués algun tipus de contraindicació en els tres la tos ferina, la
primers mesos”, diu Campins. recomanem durant
la gestació perquè
El 2004 el departament de Salut va fer oficial la indicació de vacu- la mare passi
nar de la grip les gestants en el segon i el tercer trimestre de l’em- anticossos al fetus”
baràs. “El 2007, amb els estudis de seguretat a la mà, ja es va
modificar i es va indicar la vacunació també en el primer trimes- MAGDA CAMPINS,
tre”, recorda la doctora Magda Campins. METGESSA
FALS MITE Des del 2007 es
recomana vacunar
Malgrat el pas dels anys “encara perviu la por del que pot suposar les embarassades
una vacuna per a un embaràs”, afegeix Campins. Es creu que és un contra la grip, ja al
risc afegit per a la mare, i sobretot per al fetus, “i hi ha la temença primer trimestre
fins i tot que una vacuna pugui causar un avortament o una alte-
ració al fetus”, afegeix la doctora de la Vall d’Hebron. “Però no és
així, perquè tenim evidència científica suficient que demostra que
la vacuna és segura i efectiva durant la gestació”, assegura.
Per contra, una grip durant un embaràs “pot provocar complicaci-

ons respiratòries i cardíaques per a la mare”. “A més, sabem que el
fetus també pateix les conseqüències d’una grip de la mare ges-
tant. Pot provocar un retard en el creixement intrauterí, un part
prematur i, fins i tot, un avortament”, afirma la doctora. Al costat
d’aquesta relació de riscos hi ha la dels beneficis. “La vacuna de la
grip per a la gestant fa que el fetus adquireixi anticossos contra la
malaltia per via transplacentària i, per tant, que n’estigui protegit
durant els primers mesos de vida”, afegeix.
“La segona vacuna, la tos ferina, la recomanem durant la gestació

perquè la mare passi anticossos al fetus i, per tant, el nadó pugui
estar protegit els primers mesos de vida”, diu la doctora. La tos
ferina complicada, com és el cas de la tos ferina maligna, pot ser
molt greu i provocar la mort. “Fins als dos mesos els nadons no
comencen a vacunar-se’n, per això cal que les embarassades es
vacunin a partir de la setmana 27 de gestació, perquè hi hagi un
pas d’anticossos efectiu al fetus a través de la placenta”. Afortuna-
dament, “en aquest cas tenim índexs de vacunació entre les ges-
tants molt alts, del 80%; per tant, és un èxit”. A més, “certament,
entre els lactants la incidència de la malaltia ha disminuït de forma
molt important”.
A l’Hospital Sant Pau de Barcelona, la directora del Servei d’Obs-
tetrícia i Ginecologia, Elisa Llurba, sosté que durant l’embaràs la
dona té un sistema immunològic més feble i, per tant, “més risc
que les malalties víriques es compliquin, i per això és important
la vacuna contra la grip”. En canvi, en el cas de la tos ferina no és
així. “L’objectiu és que la mare creï anticossos perquè els passi al
fetus, i aconseguir que els fetus neixin com si s’haguessin vacunat”,
afirma Llurba. Per això, en aquest cas, la vacuna de la tos ferina es
posa al final de l’embaràs. Llurba lamenta que “socialment no es
doni importància a la grip que pugui passar la gestant”. Potser per
aquesta poca importància social l’índex de vacunació de la grip en
gestants és tan baix: un 20%. “I anys enrere encara pitjor, perquè
havia sigut d’un 3% i un 4%”, conclou la doctora Magda Campins.
Sexe i embaràs, un binomi possible
LAURA PINYOL
Els canvis físics i psicològics durant

l’embaràs poden modificar les relacions
sexuals, però encara hi ha molts falsos mites
sobre el període de gestació que cal aclarir
L’embaràs és un període ple de canvis físics i psicològics que

poden modificar les relacions sexuals. Però no hi ha cap raó cien-
tífica que avali el canvi de l’activitat sexual durant la gestació.
És a dir, si l’embaràs és normal no hauria de ser necessari que
s’alteressin o s’interrompessin els hàbits sexuals, tret que siguin
molestos o resultin desagradables per a l’embarassada.
Els canvis hormonals en l’embaràs poden produir efectes dife-

rents en la sexualitat de la gestant: des de l’augment de la libido
fins a l’efecte contrari. Però “l’expressió sexual és una part normal
i saludable de la conducta humana i, per tant, també ho hauria
de ser en la dona embarassada”, assegura la doctora Montser-
rat Mestre Costa, ginecòloga i obstetra de l’Hospital Universitari
Parc Taulí i màster en sexologia i salut sexual per la UB.
En el primer trimestre, les nàusees, els vòmits i el cansament

poden disminuir l’apetència sexual. A més, moltes dones experi-
menten canvis precoços en algunes parts del cos com en els
pits, que poden produir certa sensació de dolor. Tanmateix, la
majoria d’aquests símptomes se superen a partir de les deu o
dotze setmanes.
Els canvis fisiològics en el segon trimestre, com un augment de

la congestió dels teixits que envolten la vagina, fan que algunes
dones notin més excitació sexual i més satisfacció: “L’augment
de la irrigació sanguínia pot provocar més sensibilitat a la zona
genital i un augment del flux vaginal”, explica Carme Sánchez
Martín, la codirectora de l’Institut de Sexologia de Barcelona, psi-
còloga i màster en sexologia, que fa que algunes embarassades
tinguin “orgasmes més intensos”.
En el tercer trimestre, l’abdomen és quan creix més. Durant “Hi ha canvis que
aquest últim tram és probable que les posicions per al coit hagin poden intervenir
d’adaptar-se amb canvis posturals i calguin altres estímuls per en la percepció de
gaudir de la sexualitat. la imatge corporal,
estat d’ànim o
Tot i això, hi ha altres canvis com l’augment de pes, l’alçada uterina, físic de la dona
el volum de les mames, entre d’altres, que poden intervenir “en la embarassada”
percepció de la imatge corporal, estat d’ànim o físic de la dona
embarassada” a l’hora de practicar sexe, segons la doctora Mes- DRA. MONTSERRAT MESTRE,
tre. Com sempre, i en cada cas és diferent, hi ha dones que viuen GINECÒLOGA I OBSTETRA
la seva transformació com un alliberament. Segons la psicòloga
Marina Castro, que dirigeix una clínica a Girona com a terapeuta
sexual i de parella, “la disminució dels complexos físics, perquè
estan justificats, com el pes o la panxa, fa que s’alliberin de les
seves manies i puguin gaudir del sexe d’una manera més plena”.
Ara bé, hi ha un factor decisiu que és el “desconeixement” sobre

si l’activitat sexual “pot afectar el fetus”.
FALSOS MITES
Aquí entren en joc una sèrie de falsos mites que convé desmen- “Cal buscar una
tir: durant la penetració, el penis pot danyar el fetus; la penetració estona de sensualitat
pot produir ruptura prematura de membranes; el coit pot pro- i erotisme per enfortir
vocar un avortament espontani o una acceleració del part. En el vincle entre els
aquest sentit, la doctora Mestre és taxativa. “No hi ha contrain- futurs pares, perquè
dicacions per mantenir relacions sexuals si el curs és normal”, l’arribada d’un fill
només en comptades excepcions, quan es produeixen símpto- és un trasbals molt
mes com “el sagnat vaginal, la placenta prèvia, si hi ha amenaça gran”
de part prematur o ruptura prematura de membranes” o en altres
circumstàncies especials, com en casos de malalties de trans- MARINA CASTRO,
missió sexual (VIH, Zika, clamídia, etc), que caldria la utilització PSICÒLOGA
de preservatiu, explica.
Però, fins i tot en els casos en què està desaconsellat el coit per
complicacions de l’embaràs, Marina Castro recomana mantenir
“una estona de sensualitat i erotisme per enfortir el vincle entre els
futurs pares, perquè l’arribada d’un fill és un trasbals molt gran”.
Des de l’Institut de Sexologia de Barcelona, Carme Sánchez

explica que sovint són els homes els que experimenten “aquesta
por” de perjudicar el nadó, però “no han de patir: el fetus està
perfectament protegit pel líquid amniòtic i l’úter està fortament
segellat”. “Encara existeix un cert tabú amb aquesta etapa de la
vida de la dona” però cal “empatia i comunicació” per “enfortir el
vincle afectiu i sexual amb la parella” aprofitant que el sexe “alli-
bera estrès, ajuda a sentir-se animada i desitjada” també durant
la gestació, exposa Sánchez.
SEXE, ESTÍMULS I AFECTIVITAT
“No cal ser reduccionistes i centrar-se només en el coit”, reco-

mana Carme Sánchez “ni durant aquesta època de la vida ni en
la resta!” La sexualitat no és només genitalitat. En una relació
sexual hi intervé tot el cos i una parella pot compartir sentiments
d’intimitat, amor i sexe sense l’obligatorietat del coit. Això sí, l’or-
gasme, “a més de donar plaer”, pot ajudar a mantenir “l’elasticitat
i la flexibilitat dels músculs pèlvics”, imprescindibles per al part.
La doctora Mestre posa en context diferents maneres d’entendre En una relació sexual
la sexualitat. Tradicionalment la sexualitat humana s’havia descrit hi intervé tot el cos
mitjançant un “model lineal en què les fases de resposta sexual i una parella pot
són: excitació, plaer, orgasme i resolució, com a consecutives”, compartir sentiments
segons les tesis dels investigadors William H. Masters i Virginia d’intimitat, amor
E. Johnson (Human sexual response, 1966). Però, en canvi, sem- i sexe sense
bla que la dona segueix un model de sexualitat “no lineal” en l’obligatorietat del
què la resposta sexual “es pot activar a través d’estímuls interns coit
o externs o pel desig espontani a partir d’una predisposició psi-
cofisiològica adequada”. Aquest model és descrit per R. Basson,
el 2002. Per a la doctora Mestre és ben possible que la dona
“tingui desig de més proximitat i connexió amb la parella i que
incrementi la sexualitat”. De fet, la dona i la seva parella viuran la
sexualitat durant l’embaràs d’una manera estretament lligada a
la seva “vivència prèvia”, recorda la psicòloga Carme Sánchez.
“Encara és la seva amant, encara que s’estigui preparant per al
rol de ser mare”, afegeix.
I COM HO FEM?
L’única regla que hauria de prevaler és la comoditat de la gestant, en el benentès

que no té res a veure el primer trimestre amb el tercer, quan la mobilitat de la
dona és més limitada. Això sí, les endorfines alliberades amb l’orgasme beneficien
tant la dona com el fetus. Algunes de les posicions més recomanables són:
• De costat o en posició fetal per evitar la pressió sobre l’abdomen. La parella

es col·loca darrere.
• La dona sobre l’home, així controla el seu pes, el grau de penetració i la

intensitat de l’acte sexual.
• De quatre grapes. Redueix també la pressió sobre l’abdomen però pot resultar
incòmoda quan la panxa ja és molt voluminosa.
Els coixins són uns grans aliats per trobar posicions còmodes i sempre es poden
seguir utilitzant joguines sexuals com plomes i olis de massatge per a una òptima
estimulació sensorial.
PARLAR, PARLAR I PARLAR
La passió, l’afecte, l’erotisme i la sexualitat en una parella és “un

continuum ”, diu Sánchez, i segons els moments vitals, tenen més
importància “uns aspectes que els altres”. A l’Institut de Sexolo-
gia de Barcelona, que des de l’any 1996 ofereix serveis integrals
relacionats amb la sexualitat humana i les relacions de parella,
fan una recomanació dirigida específicament als pares: “Molts
homes se senten una miqueta temorosos amb la pràctica sexual
perquè viuen l’embaràs amb respecte i misteri, sobretot quan
és el primer”. Per això el consell és “parlar de sexe, de manera
tranquil·la, per readaptar-se tant pel que fa a freqüència com
a postures i conductes; això ajuda a millorar el sexe i a desfer
malentesos”.
No hi ha res pitjor, posa d’exemple Sánchez, que “la incomuni-

cació porti a pensar «No l’atabalaré ara amb el sexe, que va molt
cansada» i que l’altra ho entomi com un «Ja no li resulto gens
sexi»”. La solució és “comunicar-se i empatitzar” perquè “cada
parella, cada embaràs i, sobretot, cada dona és diferent”. Reportatge publicat l’any 2017
Posar música a l’embaràs
AINHOA BOIX
Per via vaginal, per via abdominal o sense

utilitzar cap mena de dispositiu. Són les tres
maneres de posar música a l’embaràs per
obtenir uns quants beneficis per a la mare i
el nadó
¿Et vas passar tot l’embaràs parlant al teu nadó, cantant-li o

posant-li música clàssica per estimular-lo abans de néixer? Tenim
una mala notícia per a tu. Durant aquests nou mesos, el teu fill
no va sentir res. Ni la Sonata per a piano en re major K. 448 de
Mozart, ni les cançons de bressol que li cantaves, ni la teva veu,
ni la de la teva parella. Només murmuris difícils de diferenciar al
ventre matern i, per tant, incapaços de crear una reacció en el L’aprenentatge
fetus. I no ho diem nosaltres. És una de les conclusions que es musical comença
desprenen de l’estudi elaborat per l’Institut Marquès de ginecolo- molt abans que
gia i obstetrícia de Barcelona i que va ser guardonat amb el premi l’infant l’estudiï com
Ig Nobel de medicina. Segons aquesta recerca, l’única manera a matèria
que el fetus percebi la música i la veu humana de manera sem-
blant a com ho fem nosaltres i, per tant, que estimuli àrees com
l’audició i el llenguatge és escoltant-les via vaginal, és a dir, a
través d’un altaveu que s’introdueix a la vagina de la mare i que
emet el so des del seu interior. Ni tan sols ajustant uns auriculars
a l’abdomen de la dona embarassada i reproduint la música des
d’allí el fetus pot sentir els sons amb la mateixa intensitat i clare-
dat que fora del ventre matern.
Qui ho explica és el director científic d’aquest centre, el doctor

Àlex Garcia-Faura, un dels professionals que han participat en
aquesta recerca i un dels que han vist com els fetus que escol-
ten música via vaginal no només realitzen moviments de cap i
extremitats, sinó que en molts casos obren la boca i treuen la
llengua. Una reacció que, segons assegura, es dona molt poques
vegades durant l’embaràs i que correspon a moviments propis
de la vocalització i del llenguatge. “Només quan posem música
per via vaginal som capaços d’estimular circuits relacionats amb
l’audició, el llenguatge i la comunicació; l’activació d’aquest cir-
cuit fa que els nadons a partir de les 16 setmanes comencin
a respondre-hi amb moviments específics de vocalització”, diu
Garcia-Faura.
BENEFICIS PER A MARE I NADÓ
¿Significa això que posar música o parlar als nostres nadons

durant l’embaràs no serveix de res si no es realitza per via vagi-
nal? No, ni de bon tros. Com explica el director científic de l’Ins-
titut Marquès, qualsevol activitat que faci sentir bé la mare i que
l’ajudi a crear un vincle amb el seu fill és beneficiosa per al nadó.
I, sens dubte, escoltar música, cantar i fins i tot parlar al nadó
encara que aquest no percebi el so de manera clara té efectes
positius per a tots dos. “Que una mare s’acaroni la panxa, parli
amb el seu nadó, escolti música i es relaxi fa que alliberi una sèrie
d’hormones que, sens dubte, reforcen el vincle amb el seu fill”,
afirma.
I no és l’únic que parla dels beneficis de la música per a la mare i

per a l’infant. Laura Noguera, pianista, professora de llenguatge
musical i responsable de Mimamusica, és una altra de les pro-
fessionals que creuen fermament en el poder relaxant de la
música, especialment en un període, l’embaràs, ple de felicitat
però també de proves mèdiques i preocupacions sobre la salut
del futur nadó. De fet, un dels objectius que persegueixen els
tallers per a dones embarassades que realitza és aquest: ajudar
les futures mares a desconnectar de l’estrès diari, a connectar
amb el procés que estan vivint i a fer-ho a través de la música.
“La idea és que la mare se senti bé, que es relaxi, que gaudeixi
del moment a través de la música i que connecti amb el seu
nadó”, assegura Nogueras, que també ensenya cançons de bres-
sol que puguin ajudar a adormir el nadó, a tranquil·litzar-lo o a
alimentar-lo una vegada hagi nascut. També per crear un vin-
cle entre tots dos perquè, com explica Nogueras, l’aprenentatge
musical comença molt abans que l’infant l’estudiï com a matèria.
“Comença al ventre matern”. Reportatge publicat l’any 2017
Embaràs i salut mental
ESTHER ESCOLÁN
La salut mental de la dona gestant influeix

en la marxa de l’embaràs, en el seu benestar
i en el del nadó, i en el vincle que cal que
estableixin després del part. El nou protocol
d’atenció a l’embaràs ho té ben present
La salut mental i la salut física tenen una relació directa. Sabem

que les emocions impacten en el cos i, per tant, un estat mental
i emocional alterat afecta sempre la salut física. Tal com apunta
Cristina Pipo, psicòloga de l’Assir Sabadell, “en la dona gestant això
pot generar problemes de salut com la preeclàmpsia, problemes
en el desenvolupament fetal, retard de creixement, nadons prema-
turs, baix pes i fins i tot problemes durant el part”. Uns problemes,
alerta Pipo, que “s’agreugen quan hi ha un consum de substàncies
psicoactives (tabac, alcohol, etc.) i que poden arribar a provocar
avortaments espontanis i fins i tot la mort perinatal”.
Tots els professionals sanitaris que visiten la dona gestant són

responsables de la seva salut tant física com mental. Tot i això,
la que en fa un seguiment més acurat és la llevadora, juntam-
ent amb el ginecòleg. El 2018 la Generalitat va aprovar un nou
protocol d’atenció de l’embaràs que, entre altres novetats, pre-
veu controlar més l’estat mental de les gestants, ja que abans els
exàmens psicològics es concentraven en el postpart. Ara al primer
trimestre ja es fa un primer cribratge. “Quan hi ha una detecció
de risc se la deriva al psicòleg dels Serveis d’Assistència a la Salut
Sexual i Reproductiva (Assir), que es coordinen amb altres serveis
com el de salut mental, el CASD (per a drogodependències), els
serveis socials i l’atenció primària en funció de les necessitats de
la pacient”, explica Pipo, que també és psicòloga de la Corporació
Sanitària i Universitària Parc Taulí. Als Assir, ginecòlegs, llevadores
i psicòlegs treballen de manera conjunta.
ABORDATGE TRANSVERSAL
Els trastorns mentals perinatals poden afectar fins a un 25% de Els trastorns mentals
les dones embarassades, i la depressió i l’ansietat són els més fre- perinatals poden
qüents. Tot i això, s’ha demostrat científicament que l’estrès matern afectar fins a un
-i en general qualsevol malestar psicològic durant la gestació- pot 25% de les dones
tenir efectes sobre la salut de la mare i el desenvolupament fetal. embarassades
Conscient d’aquest factor de risc, Mútua Terrassa compta amb la
Unitat de Salut Mental Perinatal (USMP), l’objectiu de la qual és, en
paraules del seu coordinador, Xavier Urquizu, “no només atendre
i donar suport a les embarassades que tinguin algun problema
de salut mental, sinó esdevenir una unitat transversal integrada
per psicòlegs clínics, psiquiatres, obstetres, llevadores i treballa-
dors socials que acompanyi aquelles dones que pateixen algun
tipus de malestar psicològic al llarg de l’embaràs”. Tal com apunta
el també adjunt al servei de ginecologia i obstetrícia de l’Hospital
Universitari Mútua Terrassa, “disposant d’una unitat estructurada i
amb protocols d’atenció específics, i fent formació i sensibilització
de tots els professionals implicats, es pretén millorar els resultats
materno-fetals”.
Un dels avantatges de la USMP és que fa seguiment de la dona “Notàvem que tots
des de la preconcepció fins a un any després del naixement de els professionals
la criatura, fet que permet detectar qualsevol tipus de malestar sabien què estàvem
emocional, “que sovint passa desapercebut tant per la mateixa passant i això ens
dona i el seu entorn com pels professionals sanitaris”, afirma Itx- feia sentir acompa-
aso Figueras, psicòloga clínica de la USMP. Per què passa des- nyats i compresos”
apercebut? Figueras respon que, “a vegades, per la por al rebuig i
l’estigma social que generen; d’altres per la falta de professionals GLÒRIA SANTAEULÀRIA,
especialitzats, i, sovint, per la falta de reconeixement del problema PACIENT DE LA UNITAT DE
quan no es tracta pròpiament d’una malaltia, tot i que igualment SALUT MENTAL PERINATAL
pugui generar una vivència de la gestació insatisfactòria i resultats (USMP)
perinatals adversos”.
DOL PERINATAL
La USMP també té un programa d’atenció al dol perinatal. Una de

les pacients que va haver d’afrontar la mort del seu fill a les 27 set-
manes de gestació és la Glòria Santaeulària, de 34 anys. La Glòria
recorda aquell 13 de desembre del 2016 com si fos ahir. Mai podrà
oblidar tot el que ella i la seva parella, el Dídac, han viscut des
d’aleshores. “Tot anava bé, estava de 27 setmanes d’un embaràs
de bessons preciós. Em trobava perfectament, tots els controls
eren normals. Esperàvem un nen i una nena, la Berta i el Gerard.
La nostra vida amb ells ja havia començat, ja érem una família de
quatre”, relata. “Emocionalment estava forta i era feliç, molt feliç”,
afegeix. Després d’un parell de pèrdues, però, va decidir anar a
urgències, a instàncies de la seva mare. Van fer-li una ecografia:
“Silenci absolut, només assenyalaven la pantalla i miraven atenta-
ment”. Ella es va començar a posar nerviosa i, de cop, la frase: “El
cor d’un dels bessons s’ha parat, no hi ha batec”.
“El dia que vam saber que perdíem el nostre fill em van ingressar i
la meva ginecòloga va estar al nostre costat; l’endemà ens va venir
a veure una psicòloga i mentre vaig estar ingressada va venir a vis-
itar-nos cada 3-4 dies. També vam parlar amb una de les pediatres
de la unitat de neonatologia, que ens va explicar què suposava
tenir una nena prematura. Fins i tot la pediatra ens va proposar de
parlar amb una altra mare que havia tingut una nena prematura”,
recorda la Glòria.
La Berta i el Gerard van néixer a les 29 setmanes de gestació. Tot
aquest temps, la Glòria va estar ingressada. “Tothom que entrava
a l’habitació sabia què passava, mai vam rebre un comentari desa-
fortunat o fora de lloc; notàvem que tots els professionals sabien
què estàvem passant i això ens feia sentir acompanyats i com-
presos”.
EL COMIAT
Un dels moments més importants per a la parella va ser poder-se

acomiadar del Gerard. “El dia del naixement, després que pugessin
la Berta a l’UCIN, la llevadora ens va portar el nostre fill i ens en vam
poder acomiadar. Després ens va portar una targeta amb les seves
petjades, la pinça del cordó i el seu braçalet d’ingrés. Un regal pre-
ciós que tenim emmarcat a casa”, recorda la Glòria. Tot i el dolor i
la impotència, això va donar-los força per encarar la recuperació
de la Berta: “És un tràngol molt difícil de processar, però tampoc
podíem enfonsar-nos perquè la Berta seguia amb nosaltres”.
La Glòria va estar més de tres setmanes ingressada i la seva filla,

gairebé dos mesos. Quan li van donar l’alta, a la Glòria van deri-
var-la a una psicòloga especialitzada del seu CAP, amb qui conti-
nua visitant-se un cop al mes. Allà troba l’espai per explicar com
se sent, què pensa, com ho porta, etc. “El simple fet de parlar-ne
ajuda, sobretot tenint en compte que tothom es fixava en la Berta
i ens donava l’enhorabona, però que ningú volia parlar del nos-
tre fill mort”, diu. La psicòloga també va donar-los idees de com
exterioritzar o expressar el que sentien, de com gestionar el dolor
i aprendre a viure amb la pèrdua del seu fill. Una experiència gens
fàcil tot i que han sigut capaços de fer-ne la seva pròpia lectura:
“Hem integrat la nostra història i hem acceptat que la nostra família
és diferent. Som els pares de la Berta i el Gerard. Al Gerard sempre
el trobarem a faltar i la Berta ens alegra cada dia”.
SENYALS D’ALARMA QUE DEMANEN ACTUAR
Segons Cristina Pipo, psicòloga de l’ASSIR Sabadell, les persones pròximes

a la dona gestant han de ser receptives a una sèrie de canvis:
• Deixar de fer coses que abans li agradaven, si físicament les pot seguir fent.
• Disminuir les relacions socials, arribant de vegades fins i tot a l’aïllament.
• Problemes amb l’alimentació (dones que no guanyen pes durant la gestació).
• Pèrdua d’il·lusió, fins i tot amb coses relacionades amb el seu nou rol com a mare.
• Descuidar la seva pròpia imatge.
• Evitar parlar del que comporta tenir un fill o de l’embaràs.
Per a Pipo, els factors que desencadenen trastorns afectius durant

l’embaràs són:
• L’edat de la dona (dones molt joves o molt grans).

• La situació sociofamiliar, laboral i econòmica.
• La relació de parella.
• Antecedents mèdics i psiquiàtrics personals.
• Antecedents psiquiàtrics familiars.
• Problemes previs durant els embarassos i parts anteriors.
• Història de recerca d’embaràs (embaràs no desitjat, problemes de fertilitat,
avortaments previs...).
La panxa no és excusa: es pot fer
exercici en l’embaràs LARA BONILLA
Fer exercici amb una intensitat moderada

durant la gestació no només no és
perjudicial per a l’embarassada, sinó que és
beneficiós tant per a la mare com per al fetus
Fora excuses. Durant l’embaràs es pot fer activitat física -se n’ha de
fer, diuen els experts- sempre que no es tracti d’un embaràs de risc
ni hi hagi una contraindicació mèdica. “La diferència radica en si
has fet esport abans o no. És diferent començar de zero. L’inici ha
de ser gradual”, assenyala Eva Ferrer, especialista en medicina de
l’esport de l’Hospital Sant Joan de Déu. Segons un informe d’aquest
centre, prop del 69% de les dones embarassades fan algun tipus
d’activitat física en el seu temps lliure abans i durant l’embaràs, tot i
que només una de cada quatre ho fa seguint les indicacions. Quin
tipus d’exercici és beneficiós i quines activitats és millor descartar?
Per iniciar-se en l’activitat física durant l’embaràs -o continuar-la- hi

ha un seguit d’activitats que estan especialment indicades, com
caminar, nedar, fer bicicleta estàtica o activitats aeròbiques de baix
impacte. També es pot optar per fer ioga i pilates o córrer, si abans
ja es feia, i sempre seguint les indicacions mèdiques. Per con-
tra, caldrà evitar els esports de contacte (futbol, boxa, hoquei...)
i les activitats amb un alt risc de caiguda. No hi ha una prescrip-
ció generalitzada d’exercici per a totes les dones embarassades,
però els beneficis són notables: millora de la condició cardiorespi-
ratòria, força muscular, resistència, flexibilitat, agilitat i coordinació.
A més, ajuda a prevenir la incontinència urinària i disminueix el
risc de dolor lumbar i de maluc i de desenvolupar diabetis gesta-
cional i preeclàmpsia. També redueix el risc de part per cesària i
la durada de la primera fase del part, així com el risc de complica-
cions. Però els beneficis no són només físics, sinó també emocio-
nals. Si l’embaràs no és de risc, els experts recomanen fer activitat
física des del primer trimestre. “El primer trimestre generalment
estem més cansades, però fer exercici ens dona un plus d’energia
per trobar-nos millor”, explica Marta Puigdomènech, directora de Fer exercici millora
Bhealthy, un centre especialitzat en l’activitat física i la salut de la la condició cardiore-
dona. Hi ha exercicis aptes per a cada moment de l’embaràs. Al spiratòria, força mus-
segon trimestre s’ha d’aprofitar per tonificar i al tercer trimestre es cular, resistència,
poden fer exercicis de mobilització que preparin per al part. Puig- flexibilitat, agilitat i
domènech recomana adaptar la intensitat i la durada dels exerci- coordinació
cis en funció de com es trobi l’embarassada. “Escolta el teu cos. Si
molesta, no forcis. Si escoltes el teu cos, no t’equivoques”, conclou.
TORNAR A LA COMPETICIÓ DESPRÉS DE PARIR
En els seus dos embarassos, un dels quals de bessons, l’espor-

tista Emma Roca va continuar fent exercici. Va graduar-ne, però,
la intensitat. Embarassada de la seva primera filla, va córrer, va
esquiar, va anar en bici, va caminar i va nedar. En l’embaràs de
bessons va reduir l’activitat física abans. L’esport, diu, “és recoman-
able 100%” però sempre escoltant el propi cos. Per a ella, l’exercici
durant l’embaràs va ser molt beneficiós per enfortir els abdominals
i la zona lumbar, així com per relaxar-se mentalment. I en el post-
part li va anar molt bé practicar hipopressius per mantenir el sòl
pelvià. Reconeix que per a una esportista professional l’embaràs
suposa una “aturada important”, però un cop recuperada la forma
física el fet de tenir fills ha sigut una motivació extra per compe-
tir. “Soc campiona del món de raids i he estat a la Copa del Món
d’ultramaratons, i ha sigut després de ser mare”, explica. Trenca
estereotips. Ella va compatibilitzar la lactància dels seus fills bes-
sons amb la competició. No obstant això, recomana a les noies
esportistes que “no tinguin pressa per tornar a competir”.
DESCONNECTAR PER TORNAR A CONNECTAR
La periodista i presentadora de televisió Laia Ferrer sempre ha

practicat molt d’esport i ho volia continuar fent durant l’embaràs.
Tot i així, després de patir un avortament previ a les vuit setmanes,
la ginecòloga li va recomanar que no fes esport d’impacte. Va tro-
bar el seu lloc en el ioga i els pilates, dues disciplines que encara
practica i que li van anar molt bé per a l’esquena i l’equilibri. També
va practicar natació. Tot plegat li va servir per desconnectar i per
connectar amb ella mateixa. Hauria agraït, però, disposar de més
informació per compaginar embaràs i exercici físic. “Tot i que cada
cop hi ha més especialistes, hi ha molta desinformació”, assegura.
Ella ho té clar: “Es pot estar embarassada i fer esport, no s’ha de
tenir por, però cal buscar consell professional”. El ioga també li
va permetre preparar-se mentalment per al part. I per al postpart
recomana hipopressius i exercicis de Kegel -“ho cuidem poc i can-
via tot”-, així com tornar a fer esport de manera moderada. “El cos
triga nou mesos a gestar un nadó i triguem nou mesos o més a
tornar a tenir-ho tot al seu lloc”, conclou Ferrer.
9 mesos en forma!
Visita l’interactiu sobre embaràs i exercici físic:
Entra a l’interactiu
Ioga i embaràs.
Un viatge cap al jo profund PALOMA ARENÓS
Aquest és un viatge en el qual no cal bitllet ni cap mitjà de trans-

port motoritzat. És un camí cap al jo profund que beneficia, prin-
cipalment, els dos passatgers que van junts en el mateix espai: la
mare i el fill. Practicar ioga i meditació durant l’embaràs, sempre
sota la supervisió d’un professional titulat, aporta molts beneficis
tant a la gestant com al nadó i permet que el destí final d’aquest
recorregut conjunt, el part, sigui més senzill i fluid. La respiració
conscient serà el combustible principal.Mitjançant les postures del
ioga, les asanes , juntament amb la respiració i la relaxació, se sol
arribar a un cert nivell de consciència tant corporal com mental, un
factor que afavoreix molt un bon desenvolupament de l’embaràs
i del benestar del bebè.
CONTRA L’ESTRÈS
Ioga i embaràs van de bracet quan es tracta d’evitar l’estrès i

descarregar la tensió. A més, el ioga afavoreix la protecció de la
columna vertebral, de manera que el cos de la dona aconsegueix
acomodar-se a tots els canvis de l’embaràs amb comoditat. La
psicoterapeuta Lisa Almoril, mare de dos fills, fa trenta anys que és
professora de hatha ioga, però en fa set que, després de passar per
una crisi, es va especialitzar en la formació de ioga per a embaras-
sades. “Tot i els anys que feia que ensenyava, no trobava el meu
públic i em sentia frustrada. Fins que vaig descobrir-ne el motiu;
tinc un ritme vital molt lent i no connectava bé amb els alumnes.
Però amb les embarassades és molt diferent; tenim el mateix ritme
i, a més, em comunico molt bé amb els nadons”, explica satisfeta.
Des del seu local barceloní de la cadena HappyYoga, Almoril atén
una desena d’embarassades dos dies a la setmana. Totes, a més de
la panxa creixent, coincideixen en la mateixa recerca. “Tranquil·l-
itat és la paraula més escoltada. És el que busquen i el que més
necessiten perquè o bé estan tot el dia treballant o bé suporten Ioga i embaràs van de
molta pressió de l’entorn sobre l’embaràs i el part. El ioga els ajuda bracet quan es tracta
a connectar-se amb el seu cos, ja que al seu interior tot està bé, i d’evitar l’estrès i
la natura sap què ha de fer en tot moment”. descarregar la tensió
LA COLUMNA, EL CENTRE
A Catalunya, l’enginyera tècnica en telecomunicacions Tere Puig

va ser una de les pioneres en la formació de professorat de ioga
per a embarassades i nadons. Formada en kundalini ioga, l’any
2002 va fundar Yoga para Mamás y Bebés. Recordant el seus ini-
cis, explica: “La vivència de la maternitat acompanyada de l’ex-
periència del ioga va ser el que em va donar força i confiança per
dedicar-me plenament al món de l’embaràs, la criança i la família
i així poder acompanyar dones i homes que decideixen aprofitar
aquest moment per realitzar la transformació interna que la natura
ens suggereix”.
Els experts consultats coincideixen que la columna vertebral és el

suport central i a mesura que va avançant l’embaràs, quan el cos
guanya més pes, se sol perdre l’estabilitat i l’harmonia. En aquest
cas, el ioga evita el cansament de l’esquena i el dolor al sacre, el
coll o el cap.
PREVENCIONS
Però cal que la gestant i el seu instructor tinguin en compte algunes

mesures. En primer lloc, mai ha de flexionar o estirar un múscul
més enllà de la seva capacitat quan es fan les asanes . Tampoc ha
de sentir cap tipus de dificultat en la respiració. “La pràctica del
ioga durant l’embaràs afavoreix el desenvolupament de la con-
sciència física i corporal. La respiració profunda i la meditació són
fonamentals en qualsevol moment de la vida, ja que et milloren
l’estat d’ànim i entres en un estat de quietud i pau interior. I, en
l’embaràs, s’aconsegueix viure i visualitzar l’espai on hi ha el fill i el
canal del part”, detalla Almoril. La professora explica: “Un part natu-
ral no medicalitzat i una classe de ioga tenen molt en comú, ja que
estàs en un estat d’interiorització i d’introspecció i ens porta a una
intimitat amb nosaltres i el bebè. Les mares es comuniquen molt
amb la seva criatura i ho poden fer a través del cant, del tacte, del
moviment i, també, des del silenci, mitjançant la respiració con-
scient, i això afavorirà moltíssim el part”.
IOGA PER A NENS
L’educadora social Verònica Cobos confirma aquest poder trans-

formador. Treballava en el sector del turisme i va patir una crisi
laboral i personal. La seva teràpia va ser començar a fer ioga. “Em
va agradar tant i em sentia tan bé que vaig voler aprofundir-hi i
l’única manera era preparar-me com a professora de ioga. En cap
moment va ser la meva intenció ser-ho, però la vida m’hi va portar.
Al centre on treballava vam detectar que hi havia la necessitat de
fer classes específiques per a nens i fa set anys que m’he espe-
cialitzat en el ioga per a famílies”, explica. Fa dos anys, Cobos es
va quedar embarassada i assegura que gràcies al ioga ha après a
“tenir consciència corporal i sentir el que necessites realment en
cada moment”. Va treballar com a professora fins pocs dies abans
de parir i va trencar aigües fent ioga a casa. “Era el que em man-
tenia àgil i la meditació va ser clau durant el part. En dues hores i
mitja naixia la Ivet en un part natural”.
Cobos treballa fent classes de ioga tant per a nadons acompa-

nyats dels pares (recomana començar a anar-hi a partir de l’any i
mig de vida) com per a nens, i assegura que “millora ràpidament la
seva atenció i concentració”. “Són capaços de relaxar-se i preser-
var la seva respiració natural. També aprenen a frenar el ritme que
els pares i els adults que els envolten portem. Segons l’edat, tre-
ballem a partir dels contes, el joc, el teatre o la música. El ioga per-
met estar més atents, ser més conscients del cos, saber escoltar,
observar i sentir. Al final, els nens són els meus mestres”, conclou
amb un somriure.
Reportatge publicat l’any 2012
Corretges per saber
com està el fetus ANDREA ROMANOS I
ELISENDA SORIGUERA
La prova de les corretges és habitual a la

recta final de l’embaràs, especialment en els
casos de risc. Ofereix dades per saber com
està el fetus
Quan comença el compte enrere del part, el registre cardioto-

cogràfic (RCTG), més popularment conegut com a corretges, es
converteix en una prova habitual de l’embaràs, i encara amb més
motiu en els casos de risc. Es tracta d’un registre que indica tant
la freqüència cardíaca del fetus com les contraccions uterines,
unes dades necessàries per veure com es troba la futura criatura.
Així doncs, durant el treball de part els indicadors de les corretges

són una de les claus per prendre decisions importants: és amb els
seus registres que els metges veuen com viu el futur nadó les con-
traccions. Si pateix, si cal entrar a quiròfan, si tot està bé i es pot
seguir sense intervenir... La lectura que es fa de les corretges és la
referència per executar un procés o un altre. I tot i la seva importàn-
cia, sovint hi ha una falta de consens entre els professionals sobre
la manera d’interpretar-ne els resultats.
LLEGIR LES CORRETGES
El sistema de les corretges es va instaurar a finals de la dècada dels

60 sense unes instruccions clares sobre la manera d’interpretar-ne
els resultats, i no va ser fins uns anys més tard que es van publicar El sistema de les
les primeres guies per fer-ne una lectura. Tot i així, aquesta man- corretges es va
cança s’ha anat arrossegant al llarg dels anys. instaurar a finals
de la dècada dels
En el dia a dia de la sala de parts, sovint hi ha registres difícils d’in- 60 sense unes
terpretar i amb els quals és complex assegurar el benestar del instruccions clares
fetus. “Davant la incertesa i amb la responsabilitat que comporta sobre la manera
tenir entre mans la vida d’algú o ser conscient de les terribles con- d’interpretar-ne els
seqüències que podria tenir la hipòxia cerebral en el fetus, es pot resultats
caure en la pràctica de cesàries o proves invasives que potser no
caldrien”, explica la ginecòloga Anna Gràcia Pérez-Bonfils, espe-
cialista en ginecologia i obstetrícia de l’Hospital Quirón de Barce-
lona i clinical fellow al St George’s Hospital de Londres.
Conscient de les limitacions de la lectura de RCTG, la doctora Grà-

cia va decidir viatjar a Londres per formar-se amb el doctor Edwin
Chandraharan, referència mundial en monitorització fetal i guar-
donat amb el Best Medical Leadership del Regne Unit per la revista
BMJ. “Ha promogut un canvi de paradigma de com interpretem els
registres i, per tant, com portem a terme el treball de part, amb una
demostrada millora de resultats perinatals allà on s’implementa”,
afirma la ginecòloga.
El doctor Chandraharan ha impulsat un sistema basat a intentar

entendre el que el fetus està passant en tot el procés de part, que
consisteix a saber reconèixer l’adaptació fisiològica i normal durant
el procés del part. “Mitjançant l’aplicació de conceptes bàsics de
fisiologia podem discernir entre el fetus que tolera el treball de
part i el que per la seva idiosincràsia o per condicions externes no
serà capaç d’adaptar-s’hi correctament i podria tenir seqüeles no
desitjades”, afegeix la doctora.
Bons resultats
“Als hospitals on s’han implementat, els resultats són

excel·lents: amb una caiguda de l’índex de cesàries i una
disminució de la necessitat d’ingrés de nounats a l’UCI.
Canvia completament el paradigma d’interpretació”, diu
la Dra. Anna Gràcia. El St George’s Hospital és un dels
centres de referència a Londres per a dones i nadons
amb condicions mèdiques i obstètriques complicades:
“Som el centre regional de bessons, trastorns mèdics
materns complexos, medicina fetal, invasió anormal de la
placenta... Tot i això, la nostra taxa de cesària d’emergèn-
cia és inferior a la d’altres hospitals de Londres”, explica
el Dr. Chandraharan.
COM ESTÀ EL FETUS?
“El problema que hem tingut amb la interpretació de les corret- “No crec que valgui
ges durant més de 40 anys és l’aplicació d’unes guies que es van seguir cegament
donar com a vàlides a la comunitat mèdica per ajudar en el part, unes directrius
però que tenen unes directrius concretes i no preveuen les varia- concretes i aplicar
cions individuals de cada fetus”, explica el doctor Chandraharan. la mateixa pauta en
El seu mètode d’interpretació de les corretges, per contra, es basa tots els nadons”
en la fisiologia humana per determinar si un fetus està exposat
a l’estrès mecànic (la compressió del cap o el cordó umbilical) o EDWIN CHANDRA HARAN,
l’estrès hipòxic (quan l’oxigen li arriba de manera reduïda), i si s’en- METGE
fronta de manera eficaç a l’estrès o està experimentant una des-
compensació.
Chandraharan fa un paral·lelisme aclaridor: “És com quan els adults

correm en una cinta al gimnàs: respirem més ràpidament i aug-
mentem la velocitat per respondre a l’estrès hipòxic, però man-
tenim l’oxigenació al cervell i al cor i compensem bé aquest estrès.
Tanmateix, si anem més enllà de la nostra capacitat de compen-
sar i persistim en l’exercici o fins i tot augmentem la velocitat de
l’exercici, ens podem desmaiar o tenir una aturada cardíaca. Els
fetus, a l’interior de l’úter, segueixen la mateixa ruta fisiològica i el “La innovació
treball és com estar en una cinta mecànica en un gimnàs”. És per del doctor
això que Chandraharan promou una interpretació de les corretges Chandraharan
basada en la fisiopatologia que permeti discernir entre una res- es basa en el fet
posta compensada de l’estrès fetal i una que no ho és, de manera que t’ensenya a
que es puguin emprendre accions puntuals per reduir-lo o dur a no medicalitzar
terme el part i evitar danys en el nadó, però que alhora permeti ràpidament i a
evitar cesàries d’emergència innecessàries, l’ús dels fòrceps i els escoltar més”
parts per ventosa, amb les consegüents complicacions per a la
mare que aquestes pràctiques poden comportar. ISABEL ROMERO,
LLEVADORA
Així doncs, la seva manera d’interpretar els registres vol respon-
dre a una pregunta clau: com està el fetus? Per a Chandraharan,
l’ús de la fisiologia fetal i una visió menys tècnica i més humana
del seguiment del part en són les claus. “No crec que valgui seguir
cegament unes directrius concretes i aplicar la mateixa pauta en
tots els nadons”, afirma, i creu que l’error comú fins ara ha sigut
utilitzar la mateixa pauta “en un fetus petit, un fetus amb restricció
de creixement, un fetus amb infecció... sense comprendre’n les
diferències”. “La meva manera d’interpretar les corretges es basa
en una individualització de l’atenció”, conclou el doctor.
PARADA A BARCELONA
El Dr. Chandraharan imparteix uns 25 cursos anuals, en una dot-

zena de països. El 2017 va fer la primera parada a l’Estat amb el
projecte IcareCTG, impulsat conjuntament amb la doctora Grà-
cia Pérez-Bonfils, que té l’objectiu divulgatiu de difondre aquest
coneixement a tots els països de parla hispana. “Vam començar
a Barcelona amb la primera masterclass i vam tenir una gran res-
posta, amb més de 250 ginecòlegs i llevadores amb molt d’interès
per aprendre”, explica ella.
Isabel Romero, llevadora a l’Hospital de la Vall d’Hebron de Barce-

lona, va ser una de les assistents. “El curs em va ensenyar a mirar
el monitor de manera diferent. La innovació del doctor Chandra-
haran es basa en el fet que t’ensenya a no medicalitzar ràpidament
i a escoltar més”, comenta. Tot i això, reconeix les limitacions del
sistema sanitari i una falta de recursos per poder aplicar aquesta
metodologia.
A més a més, Romero destaca la importància del perfil de la mare
que està a punt de donar a llum en tot aquest procés: “No es tracta
només d’una actuació unilateral, sinó d’un conjunt de factors. A
vegades algunes actuacions són possibles gràcies al fet que no
hi hagi una anestèsia epidural, o que la mare col·labori en el seu
propi procés de part. En d’altres, ella mateixa demana l’assistència
per estar monitoritzada en tot moment i que, si perdem el focus
fetal un segon, s’actuï al moment”.
La llevadora, com molts dels seus companys, considera una

“responsabilitat professional” entendre el que el futur nadó trans-
met (que en el fons és el seu benestar), i és conscient que saber-ho
interpretar és “necessari per poder treballar de la millor manera
possible”.
Per què aquesta especialitat?
¿Quan i per què un doctor es decideix a especialitzar-se

en aquest àmbit? La resposta, sovint, és una vivència
personal: “Vaig començar a especialitzar-me en l’ús de
la fisiologia fetal i la difusió del coneixement -no només
al meu hospital, sinó també en uns quants centres del
Regne Unit, Europa, Austràlia, l’Àsia, el Pròxim Orient i
la Xina- quan em vaig creuar amb una mare que tenia
un nadó en cadira de rodes a causa d’errors en la inter-
pretació de les corretges. Tenia una història amb un gran
impacte humà: em va parlar de la pèrdua del seu lloc de
treball, les dificultats en la seva relació, el canvi en l’estil
de vida... Havia de tenir cura del seu nadó amb paràlisi
cerebral les 24 hores”. Reportatge publicat l’any 2017
Viatge de doble càrrega
PALOMA ARENÓS
Quan s’està embarassada, els desplaçaments en cotxe, autocar,

avió o tren esdevenen viatges de doble càrrega -pel pes propi de
la panxa i el de la logística- i cal organitzar-los bé. “Tot i que depèn
del mitjà de transport, si és el principi de la gestació o si està força
avançada és important prendre algunes precaucions, especial-
ment en desplaçaments amb avió”, recomana la llevadora Matilde
Fernández.
El període de menys risc per emprendre un viatge és el segon tri-

mestre de l’embaràs, a partir de la setmana 18, ja que l’embrió ha
superat les dificultats d’implantació, el volum de l’abdomen encara
no incomoda gaire la gestant i hi ha menys perill de patir un avor-
tament espontani. “Entre les setmanes 28 i 34 de gestació convé
evitar desplaçaments llargs, ja que la pressió física i psíquica que
comporta un viatge d’aquesta mena pot afectar l’estat general
de l’embarassada. I després de la 34 és recomanable no moure’s
gaire, tot i que no és una norma estricta. Ha de ser el ginecòleg
qui decideixi què convé en funció de l’estat de l’embarassada i la
necessitat del desplaçament”, continua Fernández.
És bo organitzar la sortida amb antelació per evitar els preparatius
d’última hora i que la gestant no hagi de fer esforços ni carregar
maletes ni bosses. Convé portar roba còmoda, sabates flexibles
sense talons, una jaqueta per si l’aire condicionat fa nosa i una lleu-
gera bossa de mà de supervivència: mocadors, ampolla d’aigua,
alguna cosa per menjar i necesser. En els desplaçaments llargs pot
anar bé un coixí per a les cervicals.
Les embarassades tenen més predisposició a marejar-se quan

viatgen, de manera que és bo tenir a mà fruita seca, galetes o una
mica de fruita. Per evitar les nàusees, el millor és prendre aliments
amb glucosa, com els caramels. “No haurien de prendre pastilles
ni xiclets ni xarops per prevenir el mareig sense consultar-ho abans
al ginecòleg. Igualment, hi ha alternatives homeopàtiques per al
mareig que funcionen bé”, proposa la farmacèutica Glòria Sáenz.
A l’hora d’escollir el mitjà de transport cal tenir en compte el temps

que triga a arribar al destí, la comoditat dels seients, la mobilitat
que permet i l’accés als lavabos.
Autocar, val més que no
Per això l’autocar és el transport menys recomanable. No sol tenir

lavabo i si n’hi ha és minúscul. La possibilitat de moviment és
mínima i, a més, fa parades molt de tant en tant. Els experts con-
sultats consideren que els viatges en vaixell són “poc aconsellables
per a una embarassada pels vaivens de les ones i la possibilitat
de marejar-se sovint”. Tot i això, si s’opta per fer un creuer durant
l’embaràs, és recomanable evitar els programes farcits d’activitats,
així com les aglomeracions. L’important és reposar i relaxar-se i,
per descomptat, no fer cap excursió que pugui resultar perillosa”,
adverteix la llevadora.
Si es té en compte la mobilitat, la manera més còmoda de viat-

jar és el tren, ja que és fàcil canviar de posició durant el trajecte i
aixecar-se a caminar de tant en tant. Es pot viatjar de nit i, fins i tot,
estirar-se i descansar, tot i que algunes gestants no toleren bé el
moviment de les lliteres.
Per volar La IATA recomana
no volar a partir de
L’avió és un mitjà de transport segur perquè una dona embaras- la setmana 36 de
sada, sense complicacions prèvies, hi viatgi. La majoria de les gestació i 32 si es
línies aèries segueixen les recomanacions del Manual mèdic de tracta d’un embaràs
IATA (Associació de Transport Aeri Internacional) i no exigeixen gemel·lar sense
autorització específica -un certificat del ginecòleg o matrona- complicacions.
abans de les 28 setmanes de gestació. La IATA recomana no volar Després del part,
a partir de la setmana 36 de gestació i 32 si es tracta d’un embaràs es pot tornar a
gemel·lar sense complicacions. Després del part, es pot tornar a volar passada
volar passada una setmana del naixement. una setmana del
naixement
La mataronina Tina Puig, que va viure i treballar durant una dècada
a Nova York, recorda un viatge en avió quan estava embarassada
de 6 mesos i mig de la seva filla Noa. “Vaig fer Nova York-Uruguai-
Perú per motius de feina i el que em va cridar l’atenció és la diferèn-
cia de tracte entre els països llatins i Nova York. El personal de les
companyies llatinoamericanes té sensibilitat cap a la dona emba-
rassada, et deixen passar al davant de les cues, t’ajuden amb les
maletes i, sempre que poden, et posen a una primera filera més
espaiosa, per facilitar-te la mobilitat. Et tracten amb cotó fluix”,
detalla. “En canvi, a Nova York, ni tan sols el taxista t’ajuda a carre-
gar l’equipatge. Hi ha molt contrast”, lamenta.
La sabadellenca Norma Vidal, que acaba de tenir el Nil, va volar a
París embarassada de tres mesos i a Nova York de sis. “El metge
em va dir que podia viatjar sense problemes, però en el vol cap
als Estats Units vaig haver d’anar amb compte per evitar proble-
mes circulatoris. El consell va ser anar-me aixecant cada hora i
caminar. La pega és que em va tocar un seient interior i entre això
i haver d’anar a lavabo cada cert temps el noi del meu costat va
quedar ben tip de mi. Que consti, però, que abans d’enlairar-nos li
vaig demanar si preferia canviar-me el seient i no va voler. Al final
vaig anar i tornar sense problemes, però es va fer pesat”, recorda.
Per acabar, el cotxe sol ser la millor opció, i la més habitual, per a
trajectes curts. En els llargs val més que condueixi un altre i s’ha de
parar cada dues hores per descansar. En els últims mesos d’em-
baràs, els metges solen desaconsellar la conducció pel volum de
la panxa, pels sotracs i per la somnolència i el cansament de la
mare. A més, és obligatori portar el cinturó de seguretat en tot el
trajecte, ni que siguin desplaçaments curts i es recomana un cin-
turó adaptat per a embarassades. Reportatge publicat l’any 2012
Toc-toc, mama, que bé que et sento!
PALOMA ARENÓS
La comunicació entre el futur nadó i el seu

entorn més pròxim comença ja des de la
panxa de la mare. A partir de la setmana 16
de gestació el fetus reacciona a diferents
estímuls de l’exterior, com el so, el tacte i
el moviment, i també davant estímuls més
interns, com l’estrès que pugui viure la mare.
La investigació i les conclusions científiques són força recents,

però la idea que la dona embarassada es comunica amb el fetus i
ell li respon és tan antiga com la humanitat. El nadó dins la panxa
reacciona a diferents estímuls de l’exterior com el so (el batec del
cor de la mare, la respiració, els budells, la música, el soroll...), el
tacte, el moviment (quan la mare camina, el bressola) i també a
d’altres de més interns, com l’estrès que pugui viure la mare (pot
notar la tensió abdominal i els nervis). En algunes ocasions, si es
donen copets suaus a la panxa, hi ha nadons que responen, com
dient: “Toc-toc, mama, que bé que et sento!”
La ginecòloga de l’Institut Marquès de Barcelona (www.institu-

tomarques.com) Marisa López-Teijón conclou a l’estudi Expres-
sió facial fetal en resposta a l’emissió de música via vaginal que
“els fetus hi senten des de la setmana 16 de l’embaràs”. “Ja hi ha
resposta a la música emesa via vaginal a través de moviments
específics de boca i llengua del bebè”. Aquesta investigació sobre
l’audició fetal, en la qual han participat 1.000 embarassades en
menys d’un any, és pionera a tot el món. El director científic de
l’estudi, el doctor Àlex Garcia-Faura, avala que s’han descobert “cir-
cuits cerebrals primitius implicats en la comunicació”. “En sentir
la música, el fetus respon amb moviments de vocalització, un pas
previ a cantar i a parlar”. És a dir, l’aprenentatge comença a l’úter
matern, conclou.
Per realitzar l’estudi, l’equip d’investigadors va dissenyar un dispo-
sitiu vaginal -com una mena de vibrador- que, posteriorment, l’em-
presa Music in Baby ha comercialitzat amb el nom de Babypod®.
La música escollida per a l’estudi inicial va ser Partita in A minor
for flute alone, de Johann Sebastian Bach. Després de tot el treball
de camp, López-Teijón apunta: “Demostrem, a més, que l’única
manera que el fetus senti la música, igual com la sentim nosaltres,
és emetent-la des de la vagina de la mare. Si emetem música des
de l’exterior, a través de l’abdomen, el fetus no la percep igual. Li
arriba com un murmuri distorsionat”.
EL BENESTAR FETAL
La investigació permet descartar la sordesa fetal i possibilita a

la mare constatar el benestar fetal. “Amb el dispositiu que hem
desenvolupat, possibilitem fer arribar de forma eficaç el so als nos-
tres nadons en gestació i començar a estimular-los des d’abans
de néixer”, destaquen des de l’Institut Marquès.
Norma Vidal i Albert Segura són pares del Nil, de 3 anys, i estan
esperant el seu segon fill, el Guillem. Recorden que amb el primer
embaràs van fer “diferents proves amb música”. “Li posàvem els
auriculars a la panxa amb Clar de lluna, de Beethoven, i li agradava, Els experts en
es movia una mica”. Però quan el Nil va reaccionar amb més inten- bioquímica de
sitat a dins la panxa va ser quan van anar a un concert d’Antònia la Universitat de
Font al Teatre-Auditori Sant Cugat: “Era cap al final de l’embaràs, Navarra, dirigits per
com ara, i va ser molt impressionant perquè va començar a donar la catedràtica de
puntades de peu i a bellugar-se com si ballés”, detalla Vidal, som- bioquímica Natalia
rient. Ara és el Nil qui “parla, petoneja, canta i toca la panxa per López Moratalla, han
acaronar el Guillem, el seu germanet, a qui té moltes ganes de descobert que hi ha
conèixer”. “I el bebè es mou de seguida. No sé si és perquè té més un vincle d’afectivitat
lloc i tot està més dilatat que al primer embaràs, però el noto molt entre mare i fetus
més que al Nil”, raona la mare. El germanet és més gràfic: “Fa pum- des de les primeres
pum amb els peus, com si jugués a futbol”, detalla gesticulant i setmanes de
fent saltirons. La mare assegura que li parla perquè estigui tranquil gestació
i tingui un bon naixement. “És una manera que tinc de relaxar-me.
Ara també hem d’estar pel Nil i anem més nerviosos”, reconeix.
CONNECTATS PEL CERVELL
Els experts en bioquímica de la Universitat de Navarra, dirigits per

la catedràtica de bioquímica Natalia López Moratalla, han desco-
bert que hi ha un vincle d’afectivitat entre mare i fetus des de
les primeres setmanes de gestació. En l’Informe científic sobre
la comunicació materno-filial a l’embaràs: cèl·lules mare i vincle
d’afectivitat en el cervell de la donas’afirma que “el procés biolò-
gic natural de l’embaràs redueix l’estrès en la dona en desactivar
l’hormona de l’estrès (cortisol) i augmenta la confiança, en allibe-
rar l’oxitocina. Aquesta transformació se suma a altres canvis hor-
monals del cervell de la dona a partir del dia 15 de gestació, quan,
implantat a l’úter, l’embrió es comunica amb els teixits de la dona”.
És com si la mare rebés una ordre de part del nadó que li digués:
“Sóc jo, no et preocupis, que no sóc un individu estrany”.
Així creix aquest vincle emocional. “És la primera comunicació

mare-fetus que es desenvolupa a nivell molecular. Els senyals que
envia el fetus influeixen en el cervell de la mare matisant conduc-
tes i sentiments, fent que se senti tranquil·la i relaxada”, destaca
la investigació.
BONA MEMÒRIA
El fetus és sensible a molts estímuls que li arriben de l’exterior. I ja

comença a tenir memòria. Escolta la mare i li agrada escoltar el segon
progenitor. Teòricament, rep l’estima del voltant. A partir de la sisena
setmana és sensible també al dolor. I a les 14 setmanes ja té els recep-
tors sensorials, de manera que si se’l toca reacciona. A les 26 tots els
receptors estan complets, cosa que significa que pot sentir dolor i plaer.
Quan arrenca el tercer trimestre, el fetus està gairebé acabat, té els

sentits desperts i és capaç d’escoltar, olorar, degustar i percebre
qualsevol contacte. Fins i tot pot veure una mica de llum a través
de la mare. I, segons els experts consultats, els violins de Vivaldi i
alguns divertiments de Mozart asserenen el fetus, mentre que el
rock o alguns cops sonors de Beethoven li fan donar puntades.
AIXÍ VA CREIXENT
A les 8 setmanes
Mesura 2,5 cm i pesa 2 g. Té formats els braços, les cames i les

principals articulacions, i comença a moure’s. Es veuen els dits de
les mans i dels peus. La sang ja comença a circular.
A les 12 setmanes
Mesura 7,5 cm i pesa 18 g. Ja és reconeixible com a ésser humà,

tot i que té el cap molt gros. Ja s’han desenvolupat els seus prin-
cipals òrgans interns i li comencen a créixer les ungles.
A les 16 setmanes
Mesura 16 cm i pesa 140 g. Creix ràpidament i és capaç de moure’s

amb energia, tot i que la mare encara no el nota. Es poden veure
perfectament els seus òrgans genitals externs.
A les 40 setmanes
Mesura 51 cm i pesa uns 3 kg. Ja està madur i preparat per viure

fora de l’úter. La pell està recoberta. Si naixés abans de la setmana
37, se’l consideraria un bebè prematur.
QUÈ SE SENT DINS DE L’ÚTER?
El fetus rep sons de l’interior del cos de la seva mare com els batecs
del cor, la respiració i els moviments intestinals. També percep els
sons procedents del que fa la mare, com quan parla o camina
amb talons, a més de sentir el so exterior. El fetus està molt prote-
git dels sorolls. El fet que visqui en un ambient insonoritzat fa que
els sons li arribin distorsionats, com han confirmat investigacions
realitzades en ovelles amb micròfons intrauterins, detallen des de
l’Institut Marquès de Barcelona. Segons aquests treballs, “la majo-
ria de sons li arriben com murmuris (uns 30 decibels), mentre que
la veu materna emesa en conversa en to normal (60 decibels)
pràcticament no li arriba (24 decibels). A més, “com que la majoria
dels sons són molt repetitius, s’hi acostuma i no hi reacciona ni li
impedeixen dormir”.
Maternitat a l’edat d’or
TRINITAT GILBERT
Francina Martí va ser mare per primera vegada quan estava a punt
de fer els 50 anys. Ara en té 52, la seva parella, 54, i els seus bes-
sons, el Quim i la Caterina, 3. “He conegut moltes mares i no són
gens diferents de mi”. Tot el contrari, a totes els uneix l’únic objec-
tiu d’estimar i cuidar la criatura que tenen als braços.
“A l’edat li donem més valor del que té, perquè jo em sento amb
energia i sóc una persona sana”. Esclar que la pregunta incons-
cient hi és, i la mateixa Francina la verbalitza: “Els meus bessons
tindran les mateixes oportunitats que unes altres criatures que
tinguin uns pares més joves?” I la resposta apareix en forma de
pregunta un altre cop: “I per què no les han de tenir?”
Quan tens una criatura als 50 anys, has tingut molt de temps de
viure la vida, per dir-ho d’alguna manera. “Havia viatjat per tot el
món, anava al cinema tres cops a la setmana, sortia molt”. Ara,
quan els seus bessons, el Quim i la Caterina, li exigeixen un ritme
més tranquil i casolà, la Francina n’està encantada, perquè no troba
a faltar res, perquè potser ja ho havia fet tot molt abans. “No tinc
la sensació d’estar-me perdent res; al revés, guanyo infinitat de
coses cada dia”, assegura.
Quan ets mare als 50 anys, també has tingut temps d’assolir el
repte professional proposat de joventut. “Jo m’he treballat molt la
meva feina; havia estat directora d’institut i m’hi passava tot el dia
sencer”. Ara treballa de vuit a tres, molt a prop de casa i de la llar
d’infants. “Si vas caminant a la feina guanyes qualitat de vida”.
Viure al dia
Quan ets mare als 50 anys, no fas sumes contínues per saber com
serà el futur. “No sumo l’edat que tindré quan ells vagin a la univer-
sitat i no em plantejo si els podré pagar una carrera als EUA”. I no
ho fa perquè la Francina troba que és absurd obsessionar-se amb
les sumes, quan el que és important és viure al dia. “És el consell
que sempre dono als meus pares, de 83 i 78 anys, quan em plan-
tegen que no saben fins quan podran gaudir dels néts”. Jo els dic:
“Veniu ara mateix a jugar amb ells i no us feu preguntes”.
Sigui com sigui, si la Francina hagués pogut, hauria estat mare

20 anys abans. D’entrada, però, fins als 40 anys no va trobar una
parella amb qui emprendre el projecte. Després hi va haver altres
impediments. El primer, aconseguir un embaràs natural. “Vam
estar dos anys provant-ho i als 42 vaig començar el rosari de pro-
ves, mil i una proves”.
Fets els 46 anys van aturar el procés mèdic perquè l’adopció va

entrar a escena. Ella i la seva parella van pensar en la Xina i es van
haver de casar, un requisit imprescindible. Fet el pas a principis de
desembre del 2006, la Xina canviava a finals d’aquell mateix mes
la normativa i establia una espera de quatre anys en cas que algun
dels cònjuges estigués divorciat.
La Francina va decidir actuar. Es va posar en contacte amb el gine-

còleg Julio Herrero, de la Clínica Sagrada Família, per iniciar la
fertilització in vitro amb donació d’ovòcits. “Vaig assumir que la
fertilització seria amb òvuls d’una altra dona, jove, que es fecun-
darien amb l’esperma de la meva parella”. De la donant la Francina A les 20 setmanes
només en sabria l’edat i també que tenia molt bon estat de salut. de l’embaràs, tot es
Res més. va complicar. En una
ecografia rutinària,
Es va quedar embarassada per primera vegada el 2008, quan tenia li van dir que estava
48 anys, però la gestació va fracassar a les 8 setmanes. “No ho vaig dilatant i que l’havien
viure com un tràngol, perquè per a mi era un èxit haver-me que- d’ingressar perquè
dat embarassada, sentir-ne les sensacions”. A més, el ginecòleg li fes repòs absolut
assegurava que si hi havia hagut un embaràs, n’hi podia haver un
altre amb èxit.
I així va ser. L’any següent, el 2009, la Francina es quedava emba-

rassada per segona vegada, de bessons. L’Hospital de la Vall d’He-
bron de Barcelona n’assumia el seguiment, considerat de risc per
la bessonada i també per l’edat de la gestant, 49 anys. “Els primers
quatre mesos van ser molt bons; els recordo molt feliços, tot i
alguns marejos i vòmits”.
Les complicacions
Ara bé, a les 20 setmanes de l’embaràs, tot es va complicar. En una

ecografia rutinària, li van dir que estava dilatant i que l’havien d’in-
gressar perquè fes repòs absolut. Quinze dies després, una altra
complicació: una de les bosses dels bessons perdia líquid amni-
òtic. “A les nits, a l’hospital, jo explicava als bessons, al Quim i la
Caterina, dins de la meva panxa, tot el que faríem quan naixessin,
que els ensenyaria tot el que m’agrada, tot el que em feia il·lusió
compartir amb ells”. Eren unes converses tan intenses que la Fran-
cina encara s’emociona quan les recorda.
Finalment, a la setmana 25 de l’embaràs, els metges li practica-

ven una cesària d’urgència. El dia 26 d’octubre del 2009 naixien la
Caterina i el Quim. “Vaig començar a plorar el dia que em van dir
que em feien la cesària i no vaig parar de fer-ho fins al mes següent”.
El Quim havia nascut amb 820 grams i la Caterina amb 670.
El 27 d’octubre la Francina els coneixia a la unitat de nounats, a la

incubadora. “Va ser un xoc, perquè estaven molt poc fets, eren
molt petits”. Al cap de tres mesos, la Caterina pesava 2 quilos i
rebia l’alta. “Va ser la primera d’arribar a casa”. A l’hospital, hi que-
dava el Quim, per problemes respiratoris. I el 22 de febrer, l’endemà
que la Francina fes 50 anys justos, el Quim rebia l’alta amb pres-
cripció mèdica d’oxigen fins que fes l’any.
El Quim i la Caterina han començat aquest any la llar d’infants i

representen la felicitat completa dels seus pares. “Cada dia és una
nova alegria”, conclou la Francina.
Cinc casos a l’any a la Vall d’Hebron
“En un any, tenim cinc casos d’embarassos de mares de 50 anys”,

afirma la doctora Elena Carreras, cap clínic de medicina matern-
ofetal de l’Hospital Universitari de la Vall d’Hebron. La paradoxa
és que no hi ha risc especial de problemes cromosòmics (com sí
que tenen les gestants de 40 anys), perquè “als 50 normalment
els embarassos són amb òvuls de donants joves”.
El doctor Josep Maria Gris, codirector de la unitat de reproducció

assistida de l’Hospital de la Vall d’Hebron, apunta que als 35 anys
el risc d’anomalia cromosòmica és d’un cas per cada 350 o 400
embarassos. Als 40 anys, puja a un cas cada 60 embarassos. Als
50 anys, l’ús d’òvuls de donant jove fa disminuir el risc.
“Sí que hi ha un risc molt elevat en la part obstètrica, perquè els
fetus poden créixer malament o néixer abans d’hora i la mare pot
desenvolupar una hipertensió arterial”, intervé la doctora Elena
Carreras. Tot plegat és per l’edat de la gestant, ja que la quantitat de
sang que flueix per l’úter (l’anomenada vascularització uterina) ha
de créixer durant l’embaràs, i això costa més que als 20 o 30 anys.
La ginecòloga Elisa Llurba, de la unitat d’insuficiència placentària

de la Vall d’Hebron, hi afegeix que en els embarassos in vitro solen
haver-hi dos embrions, cosa que incrementa el nombre de gesta-
cions gemel·lars i múltiples. “El metabolisme no té capacitat per
adaptar-s’hi i pot derivar en una diabetis gestacional o una hiper-
tensió arterial -diu Llurba-. Tots els embarassos són un estrès meta-
bòlic, però a mesura que la gestant es fa gran, ho són molt més”
Per la seva banda, Josep Maria Gris explica que els òvuls disminu-
eixen amb l’edat. “A la menarquia, amb la primera regla, la dona té
300.000 òvuls. Cada 85 dies, en perdrà 100, de manera que quan
arribi a la menopausa n’hi quedaran molt pocs”.
Els reptes de la
reproducció assistida LAURA PINYOL
L’ajornament de l’embaràs i la infertilitat

són les causes principals per recórrer a
tècniques de reproducció assistida
Catalunya és el país més tardà de la Unió Europea, juntament amb

Itàlia, en què les dones són mares per primera vegada, als 31 anys
(segons dades de l’Idescat). L’estat espanyol el segueix de ben a
prop amb una mitjana de 30,5 anys, segons l’estudi del Centre d’Es-
tudis Geogràfics de la UAB ‘La infecundidad en España, ¡¡¡tic-tac,
tic-tac, tic-tac!!!’ La principal conclusió és que una de cada quatre
dones nascudes l’any 1975 no tindran fills, una infecunditat que es
deu, sobretot, a la frustració del projecte reproductiu d’aquestes
dones. Entre les causes que assenyala l’estudi hi ha l’alta tasca de
desocupació i la precarietat laboral que acompanyen la vida fèrtil
de les dones, la falta de suport públic a la maternitat i la tradició
que encara recaigui el pes de la criança en les dones.
L’edat és la principal causa per la qual les dones accedeixen a

tècniques de reproducció assistida. Segons el Centre d’Infertili-
tat i Reproducció Humana de la Clínica Corachan, en condicions
normals, al cap d’un any de relacions sense protecció, una dona
de 30 anys aconseguirà un embaràs en el 75% dels casos, mentre
que a partir dels 35 aquesta probabilitat disminueix fins al 66% i, a
partir dels 40, al 44%. La mateixa clínica situa entorn dels 37 anys
la mitjana d’edat del moment en què les dones consulten les tèc-
niques de reproducció assistida.
Combinar la realitat
“Els temps canvien, la ciència evoluciona i les necessitats varien: les de l’ajornament de
dones volen quedar-se embarassades més tard i també hi ha nous la maternitat amb
models de família”, explica la Dra. Ana M. Polo, coordinadora de els criteris ètics que
medicina reproductiva de la Fundació Puigvert-Hospital de Sant acompanyin l’avenç
Pau. A més, cal no perdre de vista que a la nostra societat “entre de la reproducció
un 15% i un 20% de les parelles que busquen una gestació tindran assistida és el gran
problemes i moltes d’aquestes acabaran recorrent a tècniques per repte de futur
aconseguir-ho”.
NOVES TÈCNIQUES
El sistema de salut públic va modificar l’any 2016 el protocol per L’edat és un criteri
garantir que totes les dones tinguessin accés a la cartera de ser- d’exclusió en el
veis de reproducció humana assistida (RHA), al marge de si era un programa públic
problema d’infertilitat, si tenien parella o aquesta era femenina o de reproducció
masculina. Va determinar en cinc les tècniques que s’incorpora- assistida
ven: estimulació ovàrica, inseminació artificial del cònjuge o amb
semen de donant, fecundació in vitro (FIV) amb gàmetes propis,
FIV amb gàmetes donats, i preveu també cicles de transferència
d’embrions congelats amb diagnòstic genètic preimplantacional
i la preservació de la fertilitat per causes mèdiques. L’edat és un
criteri d’exclusió en el programa públic.
REPTES, ÈTICA I FUTUR
La Dra. Polo assegura que a l’hora de buscar la primera gestació

hi influeix l’edat, però també més problemes seminals i l’augment
de patologies com ara “l’endometriosi, l’obesitat o la incidència i la
supervivència de dones que pateixen un càncer abans dels 40”.
Les clíniques privades ofereixen un ventall més ampli de tècni-

ques de reproducció. A part de les esmentades, alguns centres de
referència com ara l’Institut Marquès o la Dexeus obren la possibi-
litat d’adoptar embrions, vitrificar òvuls, l’ovodonació o el mètode
ROPA, pel qual una parella de dones poden desenvolupar la gesta-
ció l’una amb l’òvul inseminat de l’altra. Així, els avenços científics
i la llei sobre tècniques de reproducció assistida han obert nous
horitzons. Combinar la realitat de l’ajornament de la maternitat
amb els criteris ètics que acompanyin l’avenç de la reproducció
assistida és el gran repte de futur.
Un dol, una espera, decisions i un final feliç
La Montse va ser mare a través del sistema de la tèc-

nica de reproducció assistida d’adopció d’embrions, una
transferència d’un embrió fecundat i congelat. Va esco-
llir aquesta opció perquè “tenia bons nivells d’èxit”, diu,
però també perquè era més econòmica i per l’edat. Havia
passat per fases anteriors. Amb trenta anys llargs es va
plantejar congelar alguns dels seus òvuls, però amb la
crisi al damunt va pensar que “encara era a temps de tro-
bar parella i ser mare pel mètode tradicional”. Quan va
tornar a informar-se’n li van dir que amb l’edat que tenia
ja no era aconsellable. Va fer un dol, va assumir la situ-
ació i va persistir. Ara la seva filla té tres mesos. No ha
sigut fàcil, però avui assegura que és “la millor decisió”
que ha pres a la vida.
“Encara estàs molt verda!”
PALOMA ARENÓS
Contraccions irregulars, la pèrdua del tap

mucós o la baixada de la panxa generen
falses alarmes de part
Segurament és una de les frases que més es diuen a les consultes Tret de casos
ginecològiques d’urgència dels centres hospitalaris i que recau, excepcionals, les
principalment, en futures mares primerenques: “Estàs molt verda, dones donen a llum
torna cap a casa!” I és que la data probable de part només és això, entre les setmanes
probable. Tret de casos excepcionals, les dones donen a llum entre 38 i 42 de gestació.
les setmanes 38 i 42 de gestació. Tot i això, no és possible deter- Tot i això, no és
minar en quin moment es desencadenarà el complex mecanisme possible determinar
del part, si no és programat o induït. Però sí que és possible intuir en quin moment es
que ja s’acosta perquè, setmanes abans del gran dia, l’organisme desencadenarà el
matern comença a enviar senyals que anticipen la fi de l’espera. complex mecanisme
Per això val la pena que la dona aprengui a identificar una falsa del part, si no és
alarma i la diferenciï dels autèntics símptomes del part. programat o induït
Pepi Domínguez, experimentada llevadora i presidenta de la Coo-

perativa Titània-Tascó de Barcelona, detalla que les contraccions
que la dona pot tenir durant el final del seu embaràs, anomena-
des de Braxton Hicks, no són regulars en el temps ni en la durada.
“La panxa es posa dura durant uns segons i després es relaxa.
Normalment no fan mal, ni són signes de part imminent”. Solen
alleujar-se amb un canvi de posició o amb una mica de descans.
La presidenta de Titània recorda que en la fase latent o de pre-
part “les contraccions són irregulars, tant en el temps com en la
durada”. Per això, Domínguez destaca des de la seva consulta que
la tranquil·litat és primordial. “L’important durant aquesta fase de
preparació és la normalització del procés i que la mare continuï
amb la seva vida habitual”.
El ginecòleg Antonio Mas apunta que el cos de la dona canvia unes

setmanes abans del part per preparar-se per a la rebuda del fill. “A
més de les contraccions de Braxton Hicks, sol haver-hi canvis en
l’estat d’ànim de la gestant [nerviosisme, insomni, sufocació i calor
a la cara]. També és normal que es produeixi una brusca pèrdua
de pes, d’entre mig quilo i un quilo, en un curt interval de temps”,
descriu. “El coll de l’úter comença a estovar-se o esborrar-se, com
diem habitualment, i l’abdomen baixa quan la criatura es col·loca
dins la pelvis. Per tant, la mare podrà respirar millor, però també
pot haver-hi compressions pèlviques que provoquen rampes a les
cames i dificultat en caminar”.
Ritme natural
Domínguez adverteix que amb la sortida del tap mucós pot sem-
blar que el part és imminent, però no ha de ser així necessàriament.
“Aquesta expulsió d’un tap rosat vol dir que al coll de la matriu hi
ha una modificació, però el part pot trigar encara setmanes”. La
llevadora, que ha atès centenars de parts tant a l’hospital com a
casa al llarg de la seva vida, alerta que “un diag-nòstic precoç del
treball del part pot derivar en un esgotament tant matern com dels
professionals”, i aconsella que si es tracta d’un embaràs de baix
risc cal deixar que evolucioni al seu ritme i respectar la maduració
natural del nadó, fins a la setmana 42 inclosa.
Però són molts els professionals de la ginecologia que posen la
setmana 41 com a límit de data de part. És el cas que ens explica
l’Èlia Garcia, mare del Nil, de 3 anys, que reconeix que es va “sentir
pressionada amb proves mèdiques constants, com les corretges,
perquè estava de 41 setmanes i 2 dies i el meu fill encara no havia
nascut”. “Tot anava bé -afegeix-; és cert que estava cansada i em
sentia molt pesada, però jo volia que el Nil nasqués quan ell ho
decidís i el metge va insistir a induir el part”.
Era una decisió que no convencia gaire la mare. I sembla que tam-
poc el fill! “No sé si va ser aquesta pressió o que el Nil va decidir
que ell era qui tenia l’última paraula, però va néixer el dia abans
que em fessin la inducció. Va ser un part natural preciós, del qual
em sento molt orgullosa. Des de llavors em reafirmo que hem de
respectar el ritme del cos i confiar més en nosaltres com a dones”,
argumenta l’Èlia Garcia. I molts professionals li donen la raó, com
apuntava anteriorment la llevadora Pepi Domínguez, partidària de
respectar els processos naturals del part.
Senyals inequívocs
En aquest context, Domínguez té clar quins són els senyals inequí-

vocs quan una dona va de part. “Hi ha dues maneres: la primera és
quan la mare té contraccions rítmiques, és a dir, tres contraccions
en deu minuts i cada contracció dura almenys un minut, i es manté
així durant una hora. La segona manera de veure que la cosa és
seriosa és quan la mare trenca la bossa de les aigües, encara que
en aquell moment no tingui contraccions”, que ja arribaran en les
hores següents.
Quan les contraccions són rítmiques i constants en aquest lapse

de temps, és un bon moment per anar a l’hospital, però el doctor
Mas reconeix que “és normal que la dona embarassada per primer
cop tingui dubtes i pors sobre si el part ja ha començat”. “Davant
del dubte, el millor és que consulti el seu metge”, recomana. “Quan
vagi a l’hospital, se li farà un tacte vaginal i es mirarà que el batec
cardíac del nadó estigui bé. Si el coll de l’úter està fi i s’ha dilatat
uns tres centímetres, ja està de part i s’hi haurà de quedar”.
En el cas que sigui un part domiciliari, Domínguez aconsella que
la futura mare truqui a la llevadora que ha fet el seguiment de tot
l’embaràs “quan trenqui la bossa de les aigües, o si té contracci-
ons rítmiques amb la pauta que hem dit quan està de part, o si té
dubtes de la normalitat de la situació”. Després de l’assessorament
i l’acollida telefònica inicial, i d’acord amb la informació rebuda, la
llevadora proposarà el moment adequat de desplaçar-se al domi-
cili. “Un cop allà, farà la valoració inicial”, explica. El període de
dilatació va des que comencen les primeres contraccions fins a
la dilatació total de 10 centímetres del coll uterí perquè hi pugui
passar el cos del nadó i néixer. Després d’aquesta fase arriba el
període expulsiu del bebè i, finalment, el part acaba quan també
s’expulsa tota la placenta. Però abans d’arribar aquí, el millor con-
sell és que l’embarassada es mantingui informada i en constant
contacte amb el seu metge i llevadora, que són els que coneixen
millor el seu cas i la podran guiar perquè se senti tranquil·la i encari
el part amb la millor predisposició. Reportatge publicat l’any 2014
L’espera abans del part
OLGA VALLEJO
Un embaràs són nou mesos, quaranta

setmanes des del primer dia de l’última
menstruació. Com és l’espera abans del
part? Es viu en un estat de felicitat constant?
Es tenen pors? Sabem esperar? Qui espera
desespera? Sabem esperar o som una
societat impacient?
Gemma Guilera és llevadora de l’Institut Guilera i fa trenta anys que

assisteix parts. Ella ho té claríssim: “La societat actual no està pre-
parada ni per al dolor ni per a l’espera. Ara moltes parelles tenen
fills entre els 30 i els 40 anys, professionalment se senten realitzats
i estan acostumats a la immediatesa. I un part pot suposar mol-
tes hores d’espera. En canvi les parelles més joves no tenen tan
bagatge al darrere i solen ser més pacients”.
D’aquí quatre setmanes (a l’hora d’escriure aquest reportatge) neix

la Leah, i la Lupe i l’Álex s’estrenen com a pares. Reconeixen que
al principi es va fer etern i tenien moltes pors, però a mesura que
han passat els mesos s’han tranquil·litzat. “El fet que hagi estat un
embaràs sense complicacions i les classes de preparació al part
m’han ajudat”, diu la Lupe.
La llevadora està convençuda que els cursos d’educació mater-

nal són importants per entendre què és un embaràs, quines dife-
rències hi ha entre els tres trimestres i sobretot per saber què pot
passar en el moment del part: “La informació ben donada ajuda
les parelles, cal entendre què és un part, com és i quin és el seu
mecanisme. El 80% dels assistents als cursos són primerencs i ja
fa anys que els pares s’impliquen tant com les mares”, diu Guilera.
A l’Álex li ha costat fer-se a la idea: “Ha estat una nena buscada;

recordo amb emoció la prova d’embaràs i la primera ecografia,
però fins que no he sentit les puntades de peu no he estat plena-
ment conscient que la teníem aquí”. Els dos coincideixen: “Tenim
moltes ganes de veure-li la carona. Tot i que hem fet l’ecografia 4D
volem tocar-la, sentir-la, abraçar-la”.
Primerencs
La Digna i el Javi fa gairebé dos anys que són pares del Martí. Ara
estan de 38 setmanes. Un altre nen, l’Adrià. Al Javi no l’incomodava
ser novell, tot i que recorda el primer embaràs amb més neguit
i impaciència. La Digna admet que “no estava acostumada a no
saber”. “La sensació de desconeixement que vaig tenir amb el pri-
mer fill -afegeix- em generava inseguretat. En l’espera del segon
estic més tranquil·la, l’experiència és un grau: ara ja sé que els pos-
sibles problemes no són permanents, tot són etapes que passen”.
El Javi explica que el contrapunt a viure amb més naturalitat l’em-
baràs i l’espera és que estan més cansats: “Ja tenim el Martí, tenim
més càrregues i menys temps per compartir l’embaràs en parella”.
A vegades els no primerencs tenen més pors, segons Gemma

Guilera: “Tot depèn de l’experiència anterior, però en general els
pares són més conscients que pot ser un miracle que tot vagi bé”.
La síndrome del niu El desig de tenir-ho
tot preparat per a
El desig de tenir-ho tot preparat per a l’arribada del nadó es coneix l’arribada del nadó
com a síndrome del niu, i acostuma donar-se a l’últim trimestre de es coneix com a
l’embaràs. Podem dir que afecta gairebé totes les parelles i implica síndrome del niu, i
la necessitat de fer accions a casa, com neteges generals a fons i acostuma donar-se
reformes. La Lupe i l’Álex han fet obres a casa, dos mesos canviant a l’últim trimestre de
terres, parets, mobles i preparant l’habitació de la nena. La Digna l’embaràs
i el Javi diuen que se’ls en va anar una mica el cap amb el primer
embaràs, pintant el pis i canviant el bany. En canvi, ara ja saben
que necessiten menys del que es pensaven: ja tenen les coses del
Martí i són conscients que si falta res es compra.
El part
El Javi i la Digna tenen un bon record del part del Martí i esperen
que amb l’Adrià sigui tan fàcil com sigui possible per a tothom.
Encara no han decidit si el futur germà gran anirà a l’hospital a
conèixer el petit o l’esperarà a casa. Els neguiteja que el Martí pugui
patir. La psicòloga infantil Inmaculada Alventosa Luna recomana
que els nens vagin a l’hospital a conèixer els nouvinguts, que se’ls
expliqui que és el germà que ja ha nascut: “Durant l’embaràs és bo
parlar amb normalitat del que està passant i del que passarà. Els
nens noten l’evidència de la panxa i que la mare no pot jugar igual
que abans”. Ser el gran no ha de suposar tenir obligacions, s’han
de vendre els avantatges que té ser gran i saber-ho fer gairebé tot.
L’Álex i la Lupe no hi han pensat gaire. Ell és molt aprensiu però vol
ser-hi en el moment del part, tot i que creu que caurà rodó a terra.
La llevadora recorda l’experiència d’un pare que sempre explica als
cursos de preparació: “A les classes es marejava tant que ja havia
decidit que no entraria. Va ser un part de més de vint hores, amb
ell a fora, però quan va arribar el moment va entrar, va veure com
treia el cap i fins i tot va tallar el cordó. La vivència va superar tot
el que havia imaginat i les pors van desaparèixer”.
Cristina Silvente, psicòloga de la salut i perinatal, diu que l’emba-

ràs és un període molt sensible i podria necessitar una atenció
psicològica especial: “Hi ha qui pateix per si perd la feina pel fet
d’esperar un fill. Són casos en què tractem aquella por concreta
i els donem consells. Però no cal amoïnar-se pel fet de tenir pors
o estar impacient, sempre que es pugui viure el dia a dia sense
un malestar intens. En qualsevol cas si l’embarassada o la parella
es plantegen buscar ajuda possiblement és perquè els aniria bé”.
L’espera de l’embaràs es pot viure de moltes maneres diferents.
Nou mesos donen temps per aprendre a ser pacients i gaudir al
màxim de l’experiència.

Estic Embarassada!

Uploaded by

Document Information

Original Title

Copyright

Available Formats

Share this document

Share or Embed Document

Sharing Options

Did you find this document useful?

Is this content inappropriate?

Copyright:

Available Formats

Estic Embarassada!

Uploaded by

Copyright:

Available Formats

Estic

Els reportatges d’aquest dossier han estat publicats al ‘Criatures’,

Clica l’enllaç per anar al “Criatures”

LES 8 NORMES SOBRE L’ALIMENTACIÓ DURANT L’EMBARÀS

L’AMIGA HORMONA: 9 MESOS D’ALTA INTENSITAT

LES EMBARASSADES ES VACUNEN

SEXE I EMBARÀS, UN BINOMI POSSIBLE

POSAR MÚSICA A L’EMBARÀS

EMBARÀS I SALUT MENTAL

LA PANXA NO ÉS EXCUSA: ES POT FER EXERCICI EN L’EMBARÀS

IOGA I EMBARÀS. UN VIATGE CAP AL JO PROFUND

CORRETGES PER SABER COM ESTÀ EL FETUS

VIATGE DE DOBLE CÀRREGA

TOC-TOC, MAMA, QUE BÉ QUE ET SENTO!

MATERNITAT A L’EDAT D’OR

ELS REPTES DE LA REPRODUCCIÓ ASSISTIDA

“ENCARA ESTÀS MOLT VERDA!”

L’ESPERA ABANS DEL PART

Hi ha ciència per assegurar que les

Ser ginecòloga i mare alhora té els seus avantatges o els seus

La teoria general, continua explicant l’Elisa, que és la que fa arri-

El segon trimestre és el de la treva. “Et notes més forta, més

I, per fi, arriba el tercer trimestre, que, segons Elisa Llurba, és el

El segon embaràs, el de la Jana, va ser més planer: “En part va

tar quedar-me a l’hospital, però els meus companys no m’ho van

Va ser el primer embaràs quan ho va passar més malament, per-

D’altra banda, la Gemma Parramon, psiquiatra de la unitat de psi-

El segon trimestre, continua explicant la Gemma, és, en canvi,

És molt important alimentar-se adequadament durant l’emba-

1. Tria aliments que portin quantitats elevades de nutrients.

2. No mengis aliments que només aportin calories. No passa

3. Recorda que no has de menjar per dos. Menja fins que no

4. No oblidis de prendre vitamines. Prendre vitamines i un suple-

8. No mengis peix amb alt percentatge de mercuri. Això

9 racions en total de pa, cereals, arròs o pasta

2 a 3 racions de proteïnes (carn, peix, ous i fruita seca)

3 racions de llet, iogurt o formatge

Les hormones són les culpables de

L’embaràs és un procés vital que hauria d’estar marcat amb un

Moments cabdals que serveixen per anar preparant el terreny i que

Entendre el que és una hormona per a algú no vinculat a l’univers

Així doncs, en un embaràs la feina de les hormones no és la de

I si no n’hi havia prou amb aquest gran còctel explosiu, la proges-

ESTRÒGENS, L’HORMONA DELS CABELLS D’ANUNCI

Durant l’adolescència els estrògens són els responsables de la

No vol sortir? Sexe!

Quan una criatura no vol sortir, ja passades les 40 set-

L’oxitocina és molt popular entre les embarassades per la seva

L’oxitocina també és la responsable del bon karma i de l’efecte

La llista d’hormones amb nom i cognoms no s’acaba. Per exem-

L’hormona del test d’embaràs

Els tests d’embaràs que podem comprar sense recepta

La medicina avança. Si fa anys les

Susana Otero, mare de l’Emma (4 anys) i de la Maia (5 mesos), va

Mentrestant, a l’Hospital de la Vall d’Hebron Magda Campins Martí,

Per contra, una grip durant un embaràs “pot provocar complicaci-

“La segona vacuna, la tos ferina, la recomanem durant la gestació

Els canvis físics i psicològics durant

L’embaràs és un període ple de canvis físics i psicològics que

Els canvis hormonals en l’embaràs poden produir efectes dife-

En el primer trimestre, les nàusees, els vòmits i el cansament

Els canvis fisiològics en el segon trimestre, com un augment de

Ara bé, hi ha un factor decisiu que és el “desconeixement” sobre