Pèrdua talent - sostre de vidre

Fa ja quasi un segle les dones començaren a lluitar per a obtindre el dret de poder
treballar fora de la seua casa. Actualment, poden treballar a sectors com la salut, la
justicia, la seguretat, l’esport, etc. i no solament a ocupacions que han sigut totament
femenines com la cura d’ancians o la neteja.
Així doncs, el grup femení ha aconseguit ser part activa de la societat exercint la seua
labor com qualsevol home.
No obstant, els salaris, les possibilitats, les condicions, etc. que té un sexe i un altre no
son les mateixes. Ens adreçem als sostre de vidre.
Aquest terme metafòric fa referència a les situacions que tenen que enfrontar-se les
dones per a ascendir en la seua carrera professional per a aconseguir un càrrec de més
importàcia i responsabilitat. En altres paraules, tenen un límit laboral que impedix que
puguen accedir a determinades feines, encara que tinguen, segons les estadístiques,
més fomació, més capacitat i més eines que els homens.
A tal d’exemple, a una empresa molt important les dones que tenien fills no podien
presentarse a les reunions que es feien totes les setmanes perque eren massa tards
però, com el partit de futbol començaba justament a l’hora que terminaba la
conferencia, no es podia canviar el moment de fer-la.
Es cert que des dels governs i des d’una part de la societat s’estan posant mesures per
a igualar i no menysprear el treball de les dones i hi ha algunes empreses que demanen
i retribuïxen el mateix a tots dos. Malgrat això, aquestes iniciatives no están suposant
una millora considerable i les dones necessiten menjar i viure; per aixó, pareix
impossible millorar aquesta terrible realitat ja que elles continuen realizant feines
precàries, amb sous baixos i amb nul·les possibilitats de progresar.