4 FORÇA I PRESSIÓ

m é s p r e guntes
té
La ciència p o stes…
q u e r e s

ORS
AMORTID

1. Les competències del currículum. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 94

AX)
Discovery M
o funciona,
2. Les competències científiques de PISA . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 96
ent d’un am
or ti do r (C óm
Funcionam

3. Programació d’aula i orientacions didàctiques. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 97

.
4. Banc d’activitats. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .3. . . . . .e.ls
. . . . . . . . . . 99
2. Tots
les
1 . T o ts els vehic a mortidors
,
5. Avaluació. . . . . . .p. a. .s.s. a. ri . .s
. .a
a tr . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 105
. i. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . e
tm ent
Què
n o tenen qu independen
ortido r ortidors? ehicle,
6. Solucionari l’.a. .m
. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .a . .m . .e
. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . d . l. .v. . . . . . . . . . 106
g u é s o li ?
contin tenen la
ida?
mateixa m

ID ORS
► A M O RT
Unitat 4 • Força i pressió

1 Les competències del currículum

Competències científiques de l’àmbit cientificotecnològic i competències bàsiques

Competències científiques de l’àmbit

cientificotecnològic
Competències bàsiques
Contingut
Dimensió Competència
clau
La ciència té 1. INDAGACIÓ DE Competència 4 CC16 CD: Transformació de la informació en
més preguntes FENÒMENS CCD13 coneixement, seleccionant diferents opcions
que respostes: NATURALS I DE LA d’emmagatzematge.
Fem hipòtesis VIDA QUOTIDIANA CA: Integrar coneixements de cara a una
coherència global.
CL: Comunicar i argumentar dades i idees
oralment i per escrit.
CC: Desenvolupament de la capacitat i intenció
Em situo d’expressar-se i comunicar idees pròpies.
Ho recordo?: 1. INDAGACIÓ DE Competència 4 CCD9 CD: Transformació de la informació en
Avaluació inicial FENÒMENS CCD13 coneixement, seleccionant diferents opcions
NATURALS I DE LA d’emmagatzematge.
VIDA QUOTIDIANA CA: Integrar coneixements de cara a una
coherència global.
CL: Comunicar i argumentar dades i idees
oralment i per escrit.
CC: Desenvolupament de la capacitat i intenció
d’expressar-se i comunicar idees pròpies.
1. Què és una 1. INDAGACIÓ DE Competència 1, CC3 CM: Triar de manera precisa els procediments
força? FENÒMENS 4, 5 matemàtics i les seves formes d’expressió.
2. Comparació de NATURALS I DE LA CL: Elaborar respostes.
forces. La llei de VIDA QUOTIDIANA CS: Identificació del progrés científic com a
Hooke contribució a l’anàlisi d’una societat.
3. Com es
mesuren les
forces
4. Com es
Contingut
representen les
forces
5. Composició de
forces
6. Equilibri de
forces
7. Forces i
moviment
8. La pressió
Practica. 2. OBJECTES Competència 10 CC26 CA: Ser capaç de plantejar-se preguntes sobre el
Anticiclons i I SISTEMES CCD13 que succeeix al seu entorn i imaginar respostes.
depressions TECNOLOGICS CCD14 CL: Consideració del component sociocultural que
DE LA VIDA inclou el coneixement del món.
QUOTIDIANA
Practica. La 1. INDAGACIÓ DE Competència 5 CCD13 CA: Capacitat de recolzar-se en experiències vitals
pressió sanguínia FENÒMENS prèvies per utilitzar i aplicar nous coneixements.
NATURALS I DE LA CL: Justificar respostes.
VIDA QUOTIDIANA CS: Identificar la ciència com un conjunt de
Competències coneixements que permeten analitzar i resoldre els
sota la lupa problemes del nostre entorn.
Faig recerca 1. INDAGACIÓ DE Competència1, CC15 CA: Planificar les fases d’un experiment.
científica. Quins FENÒMENS 4, 5 CCD13 CI: Triar, planificar i gestionar destreses, habilitats i
factors influeixen NATURALS I DE LA coneixements per assolir un objectiu.
en el moviment? VIDA QUOTIDIANA
Avalua. La 1. INDAGACIÓ DE Competència1, CC15 CA: Planificar les fases d’un experiment.
bicicleta d’en FENÒMENS 4, 5 CI: Triar, planificar i gestionar destreses, habilitats i
Pere NATURALS I DE LA coneixements per assolir un objectiu.
VIDA QUOTIDIANA CS: Capacitat d’observar el món físic.

94
 Unitat 4 • Força i pressió

Competències de l’àmbit digital

Dimensió Competència Contingut clau Criteris d’avaluació

La ciència té més Competència 4 CCD13 Plantejar preguntes
preguntes que investigables, dissenyar petites
Em situo respostes: investigacions per donar-hi
Fem hipòtesis resposta i elaborar els informes
corresponents.
Ho recordo?:
Avaluació inicial
Interpretar els diferents punts
Contingut 7. Forces i moviment Competència 5 CCD9 de vista en una controvèrsia
Practica. Anticiclons i Competència 4 CCD13 científica a partir de llegir
Competències depressions críticament documents sobre
sota la lupa recerques fetes per altres i
2. Tractament de valorar-ne els procediments i
la informació i les raons aportades.
Practica. La pressió organització dels Competència 10 CCD25
sanguínia entorns de treball i Valorar la utilitat de les
aprenentatge màquines simples en la
transformació d’un moviment
i la reducció de la força
aplicada necessària.

Identificar el paper de les

forces com a causa dels
canvis en l’estat de moviment i
les deformacions i relacionar-
ho amb situacions de la vida
quotidiana.

Competències i activitats: HO TINC CLAR? · HO SÉ APLICAR?

Competència Competències 22 A 1,4 CM
Activitat Nivell
científica bàsiques 23 A 1,4
1 B 1,4 CM
24 B 1,4
2 A 1,4 CS
25 A 1,4 CM
3 A 1,4 CM
26 B 1,4 CM
4 B 1,4
27 B 1,4 CM
5 B 1,4 CM
28 B 1,4
6 A 1,4 CM
29 B 1,4 CL
7 A 1,4 CM
30 B 1,4 CM
8 B 1,5 CM
31 A 1,4 CS
9 B 1,4 CM
32 A 1,4 CL
10 R 1,4 CM
33 A 1,4 CL
11 B 1,4 CS
34 A 1,4 CM
12 B 1,4 CL
35 A 1,4 CL
13 A 1,4
36 A 1,4 CL
14 R 1,4 CS, CL
37 A 1,4 CL
15 A 1,4 CM, CS
38 A 1,4 CS
16 B 1,4 CM
39 A 1,4 CL
17 A 1,4 CS, CL
40 B 1,4 CS
18 B 1,4 CL
41 A 1,4 CS, CL
19 B 1,4 CM
20 B 1,4
B: bàsica. A: avançada. R: repte.
21 B 1,4 CS

95
Unitat 4 • Força i pressió

2 Les competències científiques de PISA

Context
Processos mentals implicats
Categoria
Situació Àrea de contingut en la resolució de preguntes

Practica. Anticiclons i depressions Sistemes de la Social Medi ambient C1: Identificar qüestions
Terra i de l’espai científiques.
Practica. La pressió sanguínia Sistemes vius Social Salut C2: Explicar fenòmens
científicament.
Faig recerca científica. Quins factors Sistemes físics Personal Fronteres de la ciència i la C3: Utilitzar proves
influeixen en el moviment? tecnologia científiques.
Avalua. La bicicleta d’en Pere Sistemes Personal Fronteres de la ciència i la
tecnològics tecnologia

96

Sessió Objectius
S1 1. Formular hipòtesis sobre
un fenomen físic a partir d’un
vídeo.
2. Constatar els coneixements
previs sobre la unitat.
S2 3. Definir el concepte de força
S3 i les seves unitats de mesura.
4. Enunciar i interpretar la Llei
S4
de Hooke.
S5
5. Saber representar
gràficament les forces.
6. Caracteritzar les
composicions de forces.
7. Saber calcular composicions
de forces.
8. Descriure el concepte
d’equilibri de forces.
9. Definir el concepte de
pressió i les seves unitats de
mesura.
S6 Competències sota la lupa
S7
97
Competències científiques de l’àmbit
cientificotecnològic Criteris
Continguts Activitats Competències bàsiques
Contingut d’avaluació
Dimensió Competència
clau
Fem hipòtesis 1, 2, 3 1 Competència 4 CC16 CD: Transformació de la informació en Plantejar preguntes
CCD13 coneixement, seleccionant diferents opcions investigables,
d’emmagatzematge. dissenyar petites
CA: Integració dels coneixements de cara a una investigacions per
Avaluació inicial 1, 2, 3, 4, 5 1 Competència 4 CCD9
coherència global. donar-hi resposta i
CCD13 elaborar els informes
CL: Comunicació i argumentació de dades i corresponents.
idees oralment i per escrit.
CC: Desenvolupament de la capacitat i intenció
d’expressar-se i comunicar idees pròpies. Interpretar els
diferents punts
1. Què és una força? 1, 2, 3, 4, 5, 6, 1 Competències CC3 CM: Tria precisa dels procediments matemàtics de vista en una
2. Comparació de forces. La llei de 7, 18, 22, 23, 1, 4, 5 i les seves formes d’expressió. controvèrsia
Hooke 24, 25 CL: Elaboració de les respostes. científica a partir
de llegir críticament
3. Com es mesuren les forces CS: Identificació del progrés científic com a
documents sobre
4. Com es representen les forces contribució a l’anàlisi d’una societat.
recerques fetes per
altres i valorar-ne els
5. Composició de forces 8, 9, 10, 19, 20, 1 Competències CC3 procediments i les
6. Equilibri de forces 21, 26, 27, 28, 1, 4, 5 raons aportades.
29, 30
Valorar la utilitat de
les màquines simples
en la transformació
7. Forces i moviment 11, 12, 13, 14, 1 Competències CC3 d’un moviment i la
15, 16, 17, 31, 1, 4, 5 reducció de la força
8. La pressió aplicada necessària.
32, 33, 34, 35,
36, 37, 38, 39,
40, 41 Identificar el paper
3 Programació d’aula i orientacions didàctiques
Practica. Anticiclons i depressions 1, 2, 3, 4, 5, 6 2 Competència 10 CC26 CA: Capacitat de plantejar-se preguntes sobre de les forces com a
el que succeeix a l’entorn i imaginació de causa dels canvis en
CCD13
respostes. l’estat de moviment
CCD14 i les deformacions i
CL: Consideració del component sociocultural
relacionar-ho amb
que inclou el coneixement del món.
situacions de la vida
Practica. La pressió sanguínia 1, 2, 3, 4, 5, 6 1 Competència 5 CCD13 CA: Capacitat de recolzar-se en experiències quotidiana.
vitals prèvies per utilitzar i aplicar nous
coneixements.
CL: Justificació de les respostes.
CS: Identificació de la ciència com un conjunt
de coneixements que permeten analitzar i
resoldre els problemes del nostre entorn.
Faig recerca científica. Quins 1, 2, 3, 4 1 Competències CC15 CA: Planificació de les fases d’un experiment.
factors influeixen en el moviment 1, 2 1, 4, 5 CCD13 CI: Tria, planificació i gestió de destreses,
1, 2, 3 habilitats i coneixements per assolir un objectiu.
Avalua. La bicicleta d’en Pere 1, 2, 3, 4, 5, 6 1 Competències CC15 CA: Planificació de les fases d’un experiment.
1, 4, 5 CI: Tria, planificació i gestió de destreses,
habilitats i coneixements per assolir un objectiu.
Unitat 4 • Força i pressió
CS: Capacitat d’observar el món físic.
Unitat 4 • Força i pressió
Orientacions didàctiques
La ciència té més preguntes que respostes...
És important que, abans de veure el vídeo, els alumnes
llegeixin els títols dels epígrafs de la unitat per saber
quin contingut s’hi trobaran.
Es recomana veure el vídeo dues vegades per captar
millor els detalls que permetran respondre les pregun-
tes.
Ho recordo?
Aquest apartat està pensat per recordar els continguts
previs que els alumnes probablement han treballat en
cursos anteriors.
La lectura d’aquest apartat es pot realitzar a casa o en
grup a classe i respondre les qüestions per observar
les idees predefinides i encetar un debat. És important
que les preguntes es discuteixin en grup per fomentar
l’aprenentatge entre iguals.
El text que es presenta pretén introduir els principals
conceptes que es tracten a la unitat a partir d’un dels
instruments de mesura: la balança.
Continguts
El tema tracta les forces i les seves interaccions, com
calcular-les i representar-les i presenta algun exemple
de força a distància, com el pes i la relació que té amb
la gravetat.
Primer els alumnes han d’arribar a la pàgina 58 i des-
prés definim i expliquem què és una força amb l’ajuda
de fotografies.
Els ensenyem a calcular forces experimentalment amb
l’ajuda del text de l’epígraf Comparació de forces.
Postulem la llei de Hooke. Després podem realitzar les
activitats de la 1 a la 3 a classe.
Definim les unitats de força (newton i quilogram-força) i
presentem el dinamòmetre com un instrument per me-
surar forces. Després fem les activitats de la 4 a la 7 a
classe.
És interessant que els alumnes facin un resum
esquemàtic del contingut de la pàgina 61 perquè
distingeixin cadascun dels elements de les forces.
Després definim els conceptes d’intensitat, punt
d’aplicació, direcció i sentit de la força i els els expli-
quem amb l’ajuda dels dibuixos i la gràfica.
98
Amb l’ajuda de la gràfica del marge de la pàgina 62,
expliquem què és la línia d’acció de la força. Després
expliquem la composició de forces amb la mateixa línia
d’acció i la resultant d’una força. Els alumnes han d’en-
tendre que forces del mateix sentit sumen les intensi-
tats, i que forces de sentit diferent resten les intensitats.
És important que els alumnes s’acostumin a represen-
tar gràficament exemples de la composició i l’equilibri
de forces. Perquè ho entenguin millor, posem com a
exemple els dibuixos de les pàgines 62, 63 i 64.
A continuació expliquem la relació entre forces i movi-
ment. Els dibuixos i recursos digitals de la pàgina 65
facilitaran l’explicació.
Definim el concepte de pressió i en subratllem la relació
amb l’àrea sobre la qual es recolza el pes i les caracte-
rístiques que té. Es poden posar exemples relacionats
amb l’esquí, els submarins, la pressió a l’espai, etc.
Quant a les activitats de la unitat, les que es presen-
ten en cada epígraf apareixen relacionades amb les
del banc d’activitats. Les activitats estan classificades
segons la dificultat i també s’especifiquen les compe-
tències bàsiques que s’hi treballen.
Competències sota la lupa. Practica.
Les activitats corresponents a Anticiclons i depres-
sions i a La pressió sanguínia permeten practicar
les competències matemàtiques aplicades al concepte
de pressió.
Competències sota la lupa. Faig recerca cientí-
fica. Quins factors influeixen en el moviment?
Aquesta activitat experimental permet als alumnes
analitzar els factors que influeixen en el moviment i ob-
servar la relació entre força i moviment.
Competències sota la lupa. Avalua. La bicicleta
d’en Pere.
Realitzant aquesta activitat els estudiants poden apli-
car i reforçar alguns continguts que han adquirit en
l’estudi de la unitat.
 Unitat 4 • Força i pressió

4 Banc d’activitats

Activitats de reforç

20 N
30 N

1. Observa el gràfic següent i contesta les preguntes: 4. Observa els dibuixos i determina en cada cas la
intensitat i el sentit de la força resultant.
160 a
140
120 20 N
100 30 N
F (N)

80
60
40
20 50 N
0
0 0,1 0,2 0,3 0,4 0,5 0,6
x (m) b

a Fes una taula amb les dades de l’alllargament i la 30 N 20 N

força corresponent.
bQ  uin és l’allargament que correspon a una força
de 120 N?
c Quina força serà necessària per produir un allar-
gament de 35 cm?
50 N

2. R
 elaciona els conceptes de la primera columna 5. En un baló d’oxigen de 100 L de capacitat, intro-
amb la seva definició de la segona. duïm gas i anem mesurant la pressió, fins a obtenir
la taula següent:
30 N 20 N
1. Punt A. Recta sobre la qual s’aplica la
d’aplicació força.
g d’oxigen P (Pa)
2. Direcció B. Longitud del vector força. 32 22 677,018

10
63N 45 354,036

3. Sentit C. Punt on s’aplica la força. 96 68 031,054

128 90 708,072

4. Intensitat D. S
 egment rectilini amb una punta 160 113 385,09
de fletxa en un extrem que 192 136 062,108
representa una força.
Editorial Casals • Material fotocopiable

5. Vector E. S
 ’indica per la punta de la fletxa
del vector.
3. Fem una força de 100 N sobre una superfície de 10
m2 i sobre una altra de 10 cm2. Calcula la pressió
exercida per la força en tots dos casos. Com varia
la pressió en funció de la superfície?
a R
 epresenta gràficament la pressió en funció
dels grams d’oxigen. Per fer-ho, pots posar a
l’eix horitzontal els grams d’oxigen, de 30 en 30
10 N
grams, i a l’eix vertical, la pressió de 20 000 Pa
en 20 000 Pa.
b Quina relació observes entre la pressió i els
grams d’oxigen?

99
 Unitat 4 • Força i pressió

Actividades de ampliación

1. Un cos amb forma de paral·lelepípede mesura 10 cm de llargada, 3,5 cm de amplada y 3,5 cm d’alçada i
pesa 15 N. Calcula la pressió que exercirà sobre el terra segons la cara en la qual es recolzi, i expressa el
resultat en pascals.

2. Dues persones, amb l’ajuda d’una corda, intenten estirar un ruc que es resisteix i oposa una força de 275 N i
de sentit contrari a les dues persones. La suma de les forces que estiren el ruc és de 200 N.
a Determina el sentit i la intensitat de la força resultant.
b Aquestes dues persones decideixen demanar ajuda a una tercera persona. Calcula la intensitat que, com
a mínim, haurà d’aportar aquesta última persona per poder moure el ruc en el sentit desitjat.

3. Una de les maneres d’emmagatzemar gasos a volums relativament reduïts és la d’augmentar-ne la pressió a
temperatura constant. Aquesta aplicació la fan servir els submarinistes, que necessiten una aportació externa
d’oxigen per poder respirar dins l’aigua. Gràcies a les bombones d’aire comprimit s’emmagatzemen grans
quantitats d’aire a una pressió elevada; per aquest motiu rep aquest nom.
a Cerca informació sobre els materials que es fan servir per a la fabricació d’aquest tipus de bombones.
Creus que han de ser resistents? Per què?
bP
 er conèixer en cada moment l’aire que queda a la bombona, els submarinistes disposen d’un baròmetre
que els informa de la pressió interna del gas. Aquest aparell disposa d’una escala que sol anar de 0 atm a
300 atm. Quina relació hi ha entre aquesta pressió i el contingut d’aire de la bombona?

4. La pressió que exerceix l’atmosfera sobre la superfície de la Terra i sobre tots els cossos s’anomena pressió
atmosfèrica. Aquesta pressió que exerceixen els gasos de l’atmosfera es distribueix de manera desigual
sobre la superfície del planeta. Per exemple, en llocs elevats, com les muntanyes, la pressió atmosfèrica és
diferent de la que hi ha al nivell del mar. Raona el perquè d’aquesta variació de la pressió atmosfèrica segons
l’altitud a la qual es mesura.

5. Una cadira pesa 52 N i les seves quatre potes tenen una superfície de contacte de 6 cm2 cadascuna.
a Calcula la pressió que exerceix la cadira sobre el terra.
bC
 ompara aquest resultat amb la pressió que exerceix una fulla d’un ganivet de 0,12 mm2 de superfície si es
fa una força de 2,5 N sobre un tall de carn.
c Quin dels dos objectes fa més pressió?

6. El pistó d’un sistema pneumàtic, de 5 cm de radi, necessita una força de 100 N per comprimir l’aire que conté.
Calcula:
Editorial Casals • Material fotocopiable

a Quina pressió efectua sobre la massa d’aire del seu interior?

b Quines mesures es podrien prendre per reduir la pressió de l’aire?

7. Col·loquem un pes de 10 N al final d’una molla i s’allarga 15 mm, en canvi quan s’hi col·loquen 25 N la molla
s’estira 3,75 cm.
a Segueix la llei de Hooke? Raona’n la resposta.
b Quant s’estirarà la molla si s’hi aplica una força de 20 N?

100
 Unitat 4 • Força i pressió

Mapa conceptual

2
Copia i completa aquest mapa conceptual amb els termes següents: N/m , newton, a distància, pes, sentit, vec-
tors, llei de Hooke, intensitat, moviment.

LES FORCES

la seva unitat les seves la força amb la qual la

és poden ser
en el SI és el característiques són Terra atrau un cos és

Acció que exerceix un cos

sobre un altre
Per contacte

que provoca P = mg

Deformació Punt
Direcció
d’aplicació
El cos es
que compleix
considera un

que es poden
Sòlid rígid representar mitjançant

Copia i completa aquest mapa conceptual amb els termes següents: pascal, P = F/S, N/m2.

LA PRESSIÓ

la seva unitat
és
en el SI és el
Editorial Casals • Material fotocopiable

La força exercida per

unitat de superfície

que se
fórmula
simbolitza

Pa

és

101
 Unitat 4 • Força i pressió

Activitats pràctiques

Activitat experimental
Experiments amb l’equilibri.

Objectiu
Observar diferents situacions en les quals intervé l’equilibri.

Materials
– Regle de 40 cm
– Capsa metàl·lica rodona
– Bossa de bales
– Cinta adhesiva
– Tap de suro
– 2 forquilles

Procediment
El centre de gravetat és el punt en el qual podem considerar que s’aplica la força de la gravetat. Si fem una força
igual i de sentit contrari justament sobre aquest punt, podem mantenir un objecte en equilibri.

1. El centre de gravetat sempre se situa al mateix lloc

Agafa un regle de 40 cm. Col·loca els extrems sobre el lateral dels dits índex de les dues mans. Mou els dits a poc
a poc cap al centre sense que caigui el regle. Observa en quin nombre es troben els dits. Repeteix l’experiència
unes quantes vegades. Es troben els dits sempre al mateix nombre? Per què?

2. Comprovació del fet que el centre de gravetat d’un objecte regular és el centre geomètric
En una capsa metàl·lica rodona (com les de les galetes) fixem amb cinta adhesiva en un lateral una bossa de
bales. La tapem i fem una marca al punt on hi ha les bales.

Empenyem suaument la capsa perquè giri un sol cop. Quan la bossa de bales torni a situar-se a dalt, la capsa
tornarà enrere. Què creus que passa?

3. Construcció d’un mòbil en equilibri

Agafa un tap de suro (per exemple, el d’una ampolla de vi) i dues forquilles iguals. Clava cada forquilla a un costat
del tap de suro. Col·loca el tap sobre una copa. La pots omplir d’aigua i beure amb compte, el tap amb les forqui-
lles mantindrà l’equilibri. Quina creus que és la base del seu funcionament?

Se’n pot fer una variant utilitzant plastilina enganxada a un llapis i clavant les forquilles a la plastilina. Si la punta
Editorial Casals • Material fotocopiable

del llapis es col·loca al damunt d’un dit, tota l’estructura s’aguanta.

102
 Unitat 4 • Força i pressió

Activitats pràctiques

Activitat experimental
La pressió atmosfèrica i la beguda.

Objectiu
Comprovar la necessitat de la pressió atmosfèrica per utilitzar la canya de refresc
canya
per beure.

Materials fijació
– Ampolla de plàstic amb tap de rosca
– Trepant tap
– Plastilina o silicona
– Canya de refresc
aigua
Procediment
1. Agafa l’ampolla d’aigua o de refresc buida.
2. Treu-li el tap i amb el trepant (o qualsevol eina punxeguda) fes-hi un forat prou
gran per passar-hi un tub per on aspirar l’aigua (pot ser una canya de refresc).
3. Fixa el tub al tap amb una mica de plastilina o silicona de manera que pel forat
que has fet no hi pugui entrar aire.
4. Omple l’ampolla d’aigua al màxim, introdueix el tub a l’aigua i enrosca el tap
per tal que l’ampolla quedi ben tancada.
5. Intenta beure aigua.
6. Ara prova a posar l’ampolla boca avall.

Activitats
1. Què passa quan intentes beure aigua? T’és fàcil? Pots fer la comparació be-
vent aigua sense enroscar el tap. Què passa?
2. Què passa quan poses l’ampolla boca avall? Dóna una explicació raonada.

Editorial Casals • Material fotocopiable

103
 Unitat 4 • Força i pressió

Activitats pràctiques

Activitat experimental
L’aire ocupa espai i fa pressió.

Objectiu
Comprovar la pressió que exerceix l’aire.

Materials
– Ampolla transparent buida
– Globus
– Agulla o trepant

Procediment
1. Introdueix un globus dins d’una ampolla buida i fixa la boca del globus al voltant de la boca de l’ampolla.
2. Intenta inflar el globus bufant.
3. Fes un petit forat a la base de l’ampolla, amb compte de no trencar el globus, i torna a bufar per inflar-lo.

ampolla

globus

Activitats
1. Per què no pots inflar el globus?
2. Què passa quan fas el forat a la base de l’ampolla?
Editorial Casals • Material fotocopiable

104
 Unitat 4 • Força i pressió

5 Avaluació

1. Les forces són accions que un cos exerceix sobre 6. Observa la imatge i digues quina serà la resultant
un altre i es poden produir tocant-lo o mantenint- de les forces:
se a distància, per això diem que hi ha...
a forces distals i properes.
b forces a distància i forces per contacte.
c forces per contacte.
60 N 30 N
d forces a distància.

2. Quan mesurem la força aplicada a una molla i la

deformació que pateix, sabem que es compleix la
llei de Hooke perquè...
a la força multiplicada per la deformació és cons-
tant.
b la força sumada a la deformació és constant.
c la deformació dividida per la força és constant.
d la força dividida per la deformació és constant.
3. La unitat de força en el Sistema Internacional és el
newton, que és...
a la força amb la qual la Terra atrau una massa
d’un quilogram.
b la força que ens mesura un dinamòmetre.
c la força que a un cos d’un quilogram de massa
2
li produeix una acceleració d’1 m/s .
d la força que a un cos li provoca una massa de
9,8 g.
4. Els elements d’una força són les característiques
que defineixen la força i són:
a Intensitat de la força i punt d’aplicació.
b Intensitat de la força, direcció i sentit.
c Intensitat de la força, direcció i punt d’aplicació.
d Intensitat de la força, direcció, sentit i punt
d’aplicació.
5. En un vector, el punt d’aplicació d’una força està
a 30 N
b 90 N
c 1 800 N
d 2 N
7. El segment rectilini amb una punta de fletxa en un
dels extrems que representa els elements d’una
força s’anomena:
a Vector
b Intensitat
c Newton
d Mòdul
8. Dues forces són concurrents si...
a tenen la mateixa direcció i el mateix sentit.
b les seves línies d’acció es tallen en un punt.
c les seves línies d’acció tenen la mateixa direc-
ció.
d tenen la mateixa direcció però sentit contrari.
9. Un dinamòmetre és...
a un instrument per mesurar longituds.
b un instrument per mesurar masses.
c un instrument per mesurar forces.
Editorial Casals • Material fotocopiable

d un instrument per mesurar masses i pesos.

representat per....
a la longitud del vector.
b la punta de la fletxa del vector.
c l’origen del vector.
d el color amb el qual dibuixem el vector.

105
 Unitat 4 • Força i pressió

10. Si intentem caminar per la neu ens enfonsem per- 14. Les zones on la pressió atmosfèrica és baixa
què el nostre pes... s’anomenen borrasques o...
a incideix sobre una superfície petita i, per tant, la a depressions.
pressió que fem sobre la neu és alta. b cumulonimbus.
b incideix sobre una superfície petita i, per tant, la c manòmetres.
pressió que fem sobre la neu és baixa. d anticiclons.
c incideix sobre una superfície gran i, per tant, la
pressió que fem sobre la neu és alta. 15. Observa el gràfic següent i assenyala la resposta
d incideix sobre una superfície petita i, per tant, la correcta.
pressió que fem sobre la neu és petita.
1200

11. La unitat de pressió és el pascal, que equival a: 1000

a 1 N/cm2 800

P (hPa)
b 1 N/cm3
600
c1  N/m3
d 1 N/m2 400

200
12. Un cub que fa 2 m de costat i pesa 5 000 N, quina 0
pressió exerceix sobre la cara en què es recolza? 0 2000 4000 6000 8000
a1
 250 Pa A (m)
b1 250 N/m
c1
 2,50 Pa a La pressió atmosfèrica augmenta en augmen-
d1 2,50 N/cm2 tar l’altura.
b L’altura augmenta en augmentar la pressió at-
13. Com més aire introduïm en un globus més mosfèrica.
n’augmenta el volum, i les parets es van tensant més. c La pressió atmosfèrica augmenta en augmen-
Això és degut a... tar la temperatura.
a la força amb la qual bufem. d La pressió atmosfèrica disminueix en augmen-
b la pressió de l’aire contra les parets del globus. tar l’altura.
c la pressió de l’aigua contra les parets del
globus.
d la força que exerceix l’aire contra la parets del
globus.
Editorial Casals • Material fotocopiable

106

6 Solucionari
Solucionari del llibre de l’alumne
La ciència té més preguntes que respostes...
1. L’amortidor no podria funcionar i l’automòbil ani-
ria fent sotragades. A més, la calor que es genera
en la fricció de la molla es dissipa a través de l’oli.
2. Tots els vehicles de quatre rodes tenen quatre
amortidors.
3. Hi ha amortidors de mides diferents.
Ho recordo?
1. Quan s’exerceix una força cap avall, l’altre plat
tira cap amunt perquè el sistema segueixi en
equilibri.
2. La situació d’equilibri vol dir que, encara que so-
bre un cos o en un mateix punt s’hi apliquen di-
ferents forces, aquestes queden compensades,
és a dir, que la força resultant és zero. Quan hem
penjat un quadre, el sistema està en equilibri.
Hi ha una força que tira cap avall, que és la for-
ça pes, i una força igual i en sentit contrari que
l’exerceix el clau i la paret. Per tant, una força
quedarà compensada per l’altra i la resultant és
zero.
3. Quan es trenca el suport, encara hi ha la força del
pes però la força igual i de sentit contrari, com
s’explicava en la resposta anterior, deixa d’existir.
En aquest cas, la força resultant és zero i el cos es
desplaça en el mateix sentit de la força resultant,
és a dir, cap avall.
4. La balança romana no pot mesurar masses mas-
sa petites, d’alguns grams o qualsevol dels seus
submúltiples. Aquest tipus de balança és útil per
a masses que tenen una magnitud situada entre
el mig quilo i el quilo.
5. No, són dues magnituds diferents. La massa és
la quantitat de matèria i el pes, la força amb la
qual la Terra atrau un cos determinat. Les dues
magnituds, tanmateix, estan relacionades:
P=m·g
Unitat 4 • Força i pressió
Ho tinc clar? Ho sé aplicar?
1. 40 mm.
2. Les molles toves, com les que hi ha als bolígrafs,
es deformen molt amb un pes petit. En aquest
cas, si pengem un pes d’una d’aquestes molles
toves es deformaran molt i sobrepassarem el límit
d’elasticitat; per tant, la molla no tornarà a la seva
posició inicial. Per a aquest tipus d’objectes es
necessiten molles més dures, amb una constant
elàstica (K) més gran.
3. Activitat experimental.
4. a Un llibre. b Una cadira. c Una persona. d Un
automòbil tipus turisme.
5. Resposta oberta, en funció del pes de cada alum-
ne. Exemple: un alumne que tingui una massa de
50 kg té un pes de 50 kg · 9,8 N/kg = 490 N.
6. Activitat experimental.
7. Activitat experimental. El pes d’un llibre és aproxi-
madament de 2 N.
8. La resultant del primer cas tindrà una força de
0,8 N i la del segon, de 4,8 N.
9. FR = 302 + 152 = 33,54 N
10. L’objecte sí que es mourà. El seu moviment serà
en direcció nord-est i la intensitat de la força
resultant és de 5,83 N; FR = 52 + 32 = 5,83 N
11. Resposta oberta.
12. Sense fricció relliscaríem.
13. No es mourà. La força aplicada al cos ha de ser
més gran que la de la fricció.
14. a En tenir el carro ple, aquest pesa més i augmen-
ta la força normal, per tant, hi ha més fregament
i haurem de fer més força per contrarestar-lo. b
Sobre l’asfalt mullat hi ha menys fregament i, per
tant, es rellisca més. c La sorra de la platja té un
coeficient de fregament molt superior, si el com-
parem amb el de l’asfalt. Per aquest motiu costa
més moure’s, perquè en haver-hi més coeficient
de fregament, la força de fregament és més gran.
Caldrà exercir més força per contrarestar-la i,
per això, costa més moure’s per la sorra. c Els
patins d’acer sobre el gel tenen un coeficient de
107
Unitat 4 • Força i pressió

fregament molt petit, per tant, hi ha molt menys 22. Pressió exercida per la peça de ferro: 490 N/
m . Pressió exercida per l’agulla: 3 · 106 N/m .
2 2
fregament, si el comparem amb el de les rodes i
l’asfalt. L’agulla exerceix més pressió que la que exerceix
la peça de ferro.
2
15.a Cal passar les superfícies a m . Després,
s’aplica la fórmula com s’indica a continuació: 23. Resposta oberta. Per exemple, aguantar una
800 safata amb una mà.
P= = 20 000 Pa
0,04
b 24. L’home que empeny el cotxe exerceix una força
800 de contacte. Les de la resta de fotografies són
P= = 2 666,67 Pa
0,3 forces a distància (força gravitatòria i magnètica).
No s’enfonsa perquè exerceix molta menys pres-
sió quan porta les raquetes de neu que quan ca- 25. a Es compleix de manera aproximada. b Amb un
lça les botes de muntanya pes d’1,4 N la molla s’allargaria 5,25 cm. c Perquè
la molla s’allargués 3 cm s’hi hauria de penjar un
16. a 50 000 Pa. b 500 Pa. pes de 0,8 N.

17. P
 erquè la pressió de la massa d’aigua és més 26. a No, mesuraria 2 m. b No, mesuraria 75 cm. c Sí,
gran. mesuraria 12 cm. d Sí, mesuraria 7,5 mm. e No,
mesuraria 0,2 mm.
Banc d’activitats
27. S’ha representat a una escala de 50 N/cm.
18. Resposta personal.
28. Una força de 12 N de la mateixa direcció però de
19. sentit diferent (cap amunt).

12 N

20. La intensitat serà de 110 N.
21. Les forces no són concurrents, ja que no tenen el
mateix punt d’aplicació.
29. a Sí, ja que tindran una força resultant de 18 N.
b Si les forces formen un angle de 90º entre elles,
la força resultant la podem calcular utilitzant el
teorema de Pitàgores i obtenim una resultant de
12,72 N. Per tant, també es mouria la capsa.

30. FR = 3002 + 3002 = 424,26 N

31. Perquè els claus que els subjecten a la paret

exerceixen una força igual que la de la gravetat,
però en sentit contrari.

32. La força contrària a la fricció és igual o inferior a

aquesta.

33. Activitat experimental.

108

34. a 11 677 Pa. b 1 750 Pa
35. La d’1 euro, ja que és la més petita.
36. Per distribuir el pes i, d’aquesta manera, disminuir
la pressió en un punt determinat. Així, els vehicles
no s’enfonsen tant en el fang.
37. Per repartir el pes del tren sobre la màxima super-
fície possible.
38. Perquè el seu pes quedi repartit entre una superfí-
cie més gran a la que correspondria a un sol clau
i, per tant, la pressió exercida sobre cada clau és
menor.
39. a P = 20 N/m2. b P = 5 N/m2. La pressió és més
alta per a una superfície quadrada.
40. Per repartir el pes sobre una superfície més gran.
41. La pressió augmenta com més s’enfonsa, ja que
augmenta el pes de la massa d’aigua que supor-
ta.
Competències sota la lupa
Practica 1
1. La resposta falsa és la a.
2. La unitat amb la qual es mesura la pressió atmos-
fèrica és l’hectopascal (hPa).
3. Cal fer càlculs i buscar equivalències, a més
d’explicar la fórmula de la pressió per determinar
la força que exerceix l’aire. La pressió ha d’estar
en pascals i la superfície en m2.
2
1 atm. són 100 000 Pa i 0,5 ha són 5 000 m . S’ha
de fer el producte per trobar la força en N. La for-
ça de l’aire és de 500 000 000 N
4. Al voltant de la A són altes pressions i al voltant de
la B són baixes pressions.
5. Hi ha poques zones amb «bon temps» ja que
l’anticicló està centrat a l’oceà Atlàntic. Podem dir
que al Marroc, Portugal i en una part de la penín-
sula Ibèrica gaudiran de bon temps, mentre que
a la resta d’Europa el temps no serà gaire bo.
6. Resposta oberta.
Unitat 4 • Força i pressió
Practica 2
1. La resposta correcta és la a.
2. Els factors que sí pot controlar l’individu són el
pes, la dieta, l’activitat física, el tabac, el cafè...
3. Pressió sistòlica: 90 – 119 mm Hg. Pressió dias-
tòlica: 60 – 79 mm Hg.
4. Els problemes són un possible infart de miocar-
di, també pot originar trombosi o vessaments al
cervell, cosa que provocaria danys cerebrals. Els
ronyons també són sensibles a l’augment de la
pressió i els ulls també es poden veure afectats
pel trencament dels seus vasos sanguinis, que
poden provocar una pèrdua de la visió.
5. Resposta oberta.
6. La resposta pot indicar el següent: una dieta rica
en sal provoca o afavoreix la pujada de la pressió.
Per tant, no es recomana gaire per a les persones
que tenen la pressió alta.
Analizo
1. Amb patins.
2. Sí.
En conclusió
1. Com més massa, més petita és la distància reco-
rreguda.
2. Sí, com més gran sigui la fricció, més petit serà el
desplaçament. Depèn del tipus de sòl; és proba-
ble que al pati hi hagi més fricció.
3. Depèn de la massa de cada un. El desplaçament
serà més gran en el cas de l’alumne que té menys
massa.
Avalua
1. La resposta correcta és la d.
2. Perquè cada una de les superfícies tindrà un coe-
ficient de fregament diferent que farà que la força
tingui un valor o un altre. Com més gran sigui el
coeficient, més gran serà la força de fregament i,
per tant, costarà més de pedalar, perquè s’haurà
de fer més força per contrarestar-la.
3. Quan la bicicleta estigui en repòs només existirà
la força del pes i la normal. Quan estigui en movi-
ment, s’exercirà, a més, la força d’impuls en pe-
dalar i la força de fregament.
109
Unitat 4 • Força i pressió

4. Resposta oberta. Hi ha diferents factors: el pes
del ciclista n’és un, ja que com més gran sigui el
pes, més gran serà la força de fregament; també
depèn de les superfícies que entrin en contacte;
i també pot afectar, per exemple, si hi ha vent de
cara o no.
6. Són tan primes per minimitzar al màxim el frega-
ment. Tanmateix, s’ha de parar molta atenció a les
caigudes, ja que en tenir tan poca superfície de
contacte no hi ha gaire adherència.

5. Hauria d’haver inflat les rodes però no tant com

les va inflar, per evitar que explotés la cambra. Ha
explotat perquè hi havia més pressió dins de la
que el material podia suportar.

Solucionari de la proposta didàctica

Activitats de reforç

1. a 4. a Resultant: 30 N + 20 N = 50 N. Hacia la derecha.

x (m) F (N) b Resultant: 30 N – 20 N = 10 N. Hacia la derecha.
0,1 20
5. a
0,2 40
0,3 60 160
0,4 80 140
120
0,5 100
100
F (N)

80
0,1 m 60
b 120 N ⋅ = 0,6 m
20 N 40
20
0
20 N 0 0,1 0,2 0,3 0,4 0,5 0,6
c 0,35 m ⋅ = 70 N
0,1 m x (m)

2. 1-C; 2-A; 3-E; 4-B; 5-D b En un volum constant, a mesura que augmenten
els grams d’oxigen, augmenta la pressió.
3. 
100 N
P = = 10 Pa
10 m
1 2

100 N
P = = 100 000 Pa
2
0, 0010 m 2

La pressió augmenta en disminuir la superfície, i dis-

minueix en augmentar la superfície.

110
 Unitat 4 • Força i pressió

Actividades de ampliación

1. La pressió exercida (P1), si es recolza sobre una de las cares rectangulars serà:
F 15 N N 10 000 cm2
P1 = = = 0,43 · = 4 285,71 Pa
S1 35 cm2 cm2 1 m2
La pressió exercida (P2), si es recolza en qualsevol de les altres dues cares serà:
F 15 N N 10 000 cm2
P2 = = = 1,22 · = 12 244,9 Pa
S2 12,25 cm2 cm2 1 m2


2. a Fr = 275 N − 200 N = 75
El sentit és contrari al de les forces que exerceixen les dues persones; podríem dir que és en el sentit en què
estira el ruc. 
b Tenint en compte que la força resultant anterior, F , és de 75 N, perquè la intensitat de la nova força resultant
sigui favorable a les tres persones, aquesta força ha de ser més gran de 75 N. Aleshores, la tercera persona
haurà d’exercir, com a mínim, una força d’intensitat 76 N.

3. a Resposta oberta. Són materials resistents i l’estructura que envolta l’envàs ha de tenir prou gruix per supor-
tar l’alta pressió de l’aire comprimit per unitat de superfície.
b És una relació directament proporcional. Com més quantitat d’aire hagi emmagatzemat, més gran serà la
pressió que exerceixi. D’aquesta manera, quan comenci la immersió, la pressió haurà de ser pròxima al
màxim del baròmetre (al voltant de 300 atm) i, a mesura que l’aire es vagi consumint, la pressió anirà dismi-
nuint. Això és bàsicament el que indica el baròmetre als submarinistes.

4. La força que exerceix l’atmosfera sobre la superfície terrestre és més petita a les muntanyes que al nivell del
mar, ja que el pes de la columna de gasos que hi ha sobre les muntanyes és més petit que si la mesurem al
nivell del mar. Evidentment, sempre considerem que actua sobre la mateixa superfície de referència, tant al
nivell del mar com a la muntanya.

5. a Pressio de la cadira: 21 666 Pa. b Pressio de la fulla de ganivet: 20 833 Pa. c Fa mes pressio la cadira, pero
la diferencia es molt poca.

6. a Per calcular la pressió cal calcular la superfície del pistó. Es tracta d’una circumferència de 5 cm de radi,
per tant:

S = πr 2 = 78,54 cm2 = 0,00785 m2

F 100 N
P= = = 12 732,37 Pa
S 0,00785 m2
b Per disminuir la pressió caldria augmentar la superfície de contacte del pistó. És a dir, augmentar-ne el radi.

7. a Per saber si compleix la llei de Hooke calculem el coeficient F/x. Hem de fer servir sempre les mateixes uni-
tats, és a dir, convertir els 3,75 cm a 37,5 mm, i després cal verificar que el coeficient és sempre 0,667. Per
tant, podem afirmar que aquesta molla compleix la llei de Hooke.
b Si hi apliquéssim una força de 20 N, per tant, l’allargament produït seria de 30 mm, si compleix el coeficient
que hem calculat prèviament.

111
Unitat 4 • Força i pressió

Mapa conceptual
LES FORCES

la seva unitat les seves la força amb la qual la

és poden ser
en el SI és el característiques són Terra atrau un cos és

Acció que exerceix un cos Newton Pes

sobre un altre
Per contacte A distància

que provoca P = mg

Moviment Deformació Punt

Intensitat Direcció Sentit
d’aplicació
El cos es
que compleix
considera un

que es poden
Sòlid rígid Llei de Hooke representar mitjançant

Vectors

LA PRESSIÓ

la seva unitat
és
en el SI és el

La força exercida per

Pascal
unitat de superfície

que se
fórmula
simbolitza
F
P= Pa
S

és

N/m2

Avaluació

1. b forces a distància i forces per contacte. 9. c un instrument per mesurar forces.

2. d la força dividida per la deformació és constant. 10. a incideix sobre una superfície petita i, per tant, la
3. c la força que a un cos d’un quilogram de massa pressió que fem sobre la neu és alta.
li produeix una acceleració d’1 m/s2. 11. d 1 N/m2
4. d Intensitat de la força, direcció, sentit i punt 12. a 1 250 Pa.
d’aplicació. 13. b la pressió de l’aire contra les parets del globus.
5. c l’origen del vector. 14. a depressions.
6. a 30 N 15. d La pressió atmosfèrica disminueix en augmen-
7. a Vector tar l’altura.
8. b les seves línies d’acció es tallen en un punt.

112