Coneixement Del Medi 6 Llibre PDF

132406 _ 0001-0035.
indd 31 29/9/09 16:11:46

El llibre Coneixement del medi 6, per a sisé curs d’educació primària,
és una obra col·lectiva concebuda, creada i realitzada al Departament
de Primària de Voramar/Santillana Educación, S. L. sota la direcció
d’Enric Juan, José Tomás Henao i Immaculada Gregori.
Text del llibre de l’alumne: Lourdes Etxebarria, Raquel Gragera, Juan Ignacio Medina,
Aurora Moral, Maribel Siles i Cristina Zarzuelo.
Il·lustració: Paul Coulbois, Carlos Fernández, Felipe López, Félix Moreno, Digitalartis
i José Santos.
Edició: Lourdes Etxebarria, Juan Ignacio Medina i Aurora Moral.
L’alumnat ha de realitzar les activitats d’aquest llibre en un quadern.

En cap cas les ha de fer en el llibre.
132406 _ 0001-0035.indd 32 18/9/09 15:39:00

Presentació
Aquest llibre forma part del projecte LA CASA DEL SABER,
que és un espai educatiu en què els alumnes poden adquirir
les capacitats necessàries per al seu desenvolupament personal i social.
Per a aconseguir-ho, els llibres de Coneixement del medi pretenen
que l’alumnat assolisca els objectius següents:
Preparar-se per al pas a l’Educació Secundària. Per a això,

desenvolupem un Programa d’Estudi Eficaç que ajuda a consolidar
els coneixements fonamentals i que promou l’autonomia
dels alumnes en el seu treball escolar.
Utilitzar el que s’aprén per a comprendre el món natural i social.

En tot el llibre s’aplica el que es va aprenent a casos concrets
i s’aprofundeix en el coneixement de la realitat pròxima, d’Espanya
i d’Europa.
Aprendre i treballar amb distints tipus d’informació. A més

dels textos expositius, s’hi presenta informació en diferents
formats: cartells, notícies, pàgines de revista, fullets...
Aprendre a prendre decisions en situacions quotidianes. Els alumnes

tindran l’oportunitat de debatre i decidir què han de fer en una situació
real, a partir dels coneixements adquirits. Així, s’afavoreix
el desenvolupament de l’autonomia i la iniciativa personal.
LA CASA DEL SABER és un projecte en què cabem

tots. Per això, a través dels continguts, les imatges
i les activitats es busca que els alumnes reconeguen
i valoren la diversitat cultural de la societat en què
viuen. Igualment, es persegueix una autèntica educació
en valors, amb especial atenció, en Coneixement del
medi, a l’educació per a la salut, el respecte al medi
ambient i la convivència.
132406 _ 0001-0035.indd 33 18/9/09 15:39:01

UNITAT INFORMACIÓ
1 La funció
●
●
La nutrició
L’alimentació
● El procés digestiu
de nutrició I 6
2 La funció
●
●
La respiració
L’excreció
●
●
L’aparell circulatori
La circulació de la sang
de nutrició II 18
3 La funció
●
●
La funció de relació
El sistema nerviós
●
●
El sistema nerviós i els moviments
La coordinació interna
de relació 32
4 ●
●
Els caràcters sexuals
Les cèl·lules sexuals i la fecundació
● L’embaràs i el part
La reproducció 46
5 ●
●
La salut i la malaltia
Riscos per a la salut
●
●
Les malalties infeccioses
El tractament de les malalties
La salut 58
REPÀS TRIMESTRAL
6 L’electricitat
●
●
Les càrregues elèctriques
Els imants i el magnetisme
●
●
El corrent elèctric
Els circuits elèctrics
i el magnetisme 74
7 ●
●
L’energia i les seues propietats
La calor i la temperatura
●
●
La producció d’electricitat
L’energia en la nostra societat
L’energia 88
8 ●
●
Les màquines i els seus usos
Les parts d’una màquina
●
●
Els operadors mecànics
Els avanços tècnics i la societat
Les màquines 102
9 La representació
●
●
La Terra i els mapes
El planisferi físic
● El planisferi polític
de la Terra 116
Els paisatges
10 d’Europa i els
●
●
El relleu d’Europa
Els climes i la vegetació d’Europa
●
●
Els rius i els llacs d’Europa
Els paisatges d’Espanya a Europa
d’Espanya 128
REPÀS TRIMESTRAL
La població i
11 l’economia d’Europa
●
●
La població d’Europa
Les activitats econòmiques d’Europa
● La població i les activitats econòmiques
d’Espanya
i les d’Espanya 144
12 ●
●
La Unió Europea en l’actualitat
Les institucions europees
● Èxits i reptes de la Unió Europea
La Unió Europea 156
13 De la prehistòria
●
●
La prehistòria
L’edat antiga
● L’edat mitjana
a l’edat mitjana 168
14 ●
●
El descobriment d’Amèrica
L’imperi hispànic
●
●
La crisi de l’imperi
La societat i la cultura
L’edat moderna 180
15 L’edat
●
●
El segle XIX
De Primo de Rivera a Franco
●
●
La transició i la democràcia
La vida al segle XIX
contemporània 194
REPÀS TRIMESTRAL
GLOSSARI – ANNEX
132406 _ 0001-0035.indd 34 18/9/09 15:39:01

APRÉN A FER ETS CAPAÇ DE... EL MÓN QUE VOLEM
La recollida de dades en una taula Interpretar informació nutricional Que cap xiquet passe fam!
La interpretació i l’elaboració
Realitzar la respiració artificial Un món sense tabac
d’un gràfic
La interpretació d’un gràfic Reconéixer la importància de mantindre

No més lesions medul·lars!
amb múltiples dades la distància de seguretat
La interpretació i l’elaboració
Interpretar textos científics El valor dels nostres majors
d’un gràfic lineal
La presa d’algunes constants

Realitzar uns primers auxilis La importància de saber dir no
vitals
El muntatge d’un circuit elèctric

Respectar les normes de seguretat Reciclar les piles usades
a partir d’un esquema
La comprovació d’una hipòtesi Debatre sobre l’ús de les distintes

Energia i desenvolupament sostenible
amb un experiment fonts d’energia
El model de construir una caixa Triar l’invent que més ha canviat

No t’hi enganxes
del canvi el món
La localització de punts
Identificar els elements d’un mapa Un món unit
en un mapa
La interpretació d’un tall topogràfic Estudiar un país europeu: Itàlia La natura protegida
La interpretació d’un mapa

Comparar dades de dos països El consum responsable
de migracions
Un informe utilitzant Internet Viatjar per la Unió Europea Els drets dels ciutadans
Diferenciar el canvi i la continuïtat Elaborar una fitxa informativa d’una font

En favor de la pau
en la història històrica
Reconéixer l’herència de la conquista

L’anàlisi històrica d’una pintura En contra de l’esclavitud
d’Amèrica
El comentari d’un text històric Identificar anacronismes en la història La concòrdia
132406 _ 0001-0035.indd 35 18/9/09 15:39:01

1 La funció de nutrició I R
Objectius
• Recordar els òrgans que for-
men l’aparell digestiu.
• Saber que els aliments conte-
nen nutrients com els greixos,
els hidrats de carboni, les pro-
teïnes, l’aigua, les vitamines i
els minerals.
• Repassar la roda de l’alimenta-
ció i els diferents grups d’ali-
ments.
• Presentar els continguts de la
unitat.
Suggeriments didàctics
Per a començar
• Comenceu dirigint l’atenció L’alimentació en l’antic Egipte
dels alumnes cap a la fotogra- Alimentar-se és una necessitat, però en cada lloc i en cada
fia que enceta la unitat. Què hi època l’alimentació és diferent. Canvien els aliments disponibles,
les maneres de preparar-los, els costums... En el text següent
veuen? Què fan els personat- s’explica com s’alimentaven els antics egipcis, fa més de quatre
ges? Comenteu que es tracta mil anys.
d’un mural que representa
En l’antic Egipte, el menjar habitualment abundava.
escenes de la vida quotidiana Els més pobres s’alimentaven de pa, cervesa, verdures
al camp i faenes agrícoles de i peix. En els arxius escrits hi ha recollits molts tipus
fa milers d’anys. diferents de cervesa, de pa i de pastissos.
Els egipcis tenien debilitat per l’all i per les cebes.
• Després de llegir el text inicial, Els rics bevien vi i menjaven oca, vedella rostida,
repasseu amb els alumnes els ● Divideix els aliments
magranes i figues. Després de les caceres solien
del text en dos grups:
aliments que formaven part de tastar la carn de llebre o de gasela. Els ous d’estruç
els que procedeixen
eren un bocí exquisit.
la dieta egípcia. Els resulten dels animals i els que
procedeixen de les plantes.
estranys o són aliments que Col·lecció La llave del saber, Editorial Altea
El antiguo Egipto Creus que l’alimentació
ells coneixen i mengen habitu- Adaptació
●
dels antics egipcis era
alment? Quin és el que més els saludable? Explica per què.
ha cridat l’atenció?
6
Per a explicar
• La cultura i la dieta tenen una
relació directa, i cada país i regió
té la seua pròpia cultura gastro-
nòmica. El primer criteri d’elabo- Més informació
ració d’una dieta és la disponibi-
Alimentació i evolució
litat dels aliments, però de vega-
L’alimentació és un condicionant molt important en l’evolució d’una
des factors culturals o religiosos
espècie. Els animals que s’alimenten d’herba, per exemple, necessiten
també poden tindre un gran pes
grans aparells digestius per a descompondre les fibres de cel·lulosa.
en la dieta. Poseu l’exemple de
Per contra, els animals omnívors o carnívors, com l’ésser humà, poden
les religions musulmana i jueva,
permetre’s tindre un aparell i un tub digestiu molt més curt, i destinar
que consideren impura la carn
els recursos energètics que empraven en la digestió a desenvolupar
de porc i, per tant, no en men-
altres aparells i sistemes del cos com, per exemple, el sistema nerviós
gen.
central, és a dir, el cervell. De fet, alguns científics afirmen que
• Expliqueu que la dieta de l’an- l’expansió del cervell humà va tindre lloc quan l’alimentació passà de
tic Egipte era una típica dieta les fibres vegetals als greixos vegetals i animals.
mediterrània, rica en verdures
i peix.
132406 _ 0036-0049.indd 38 21/9/09 17:08:46

RECORDA EL QUE EN SAPS UNIDAD
UNITAT 1
Competència
L’aparell digestiu Alimentació i salut
cultural i artística
La part principal de l’aparell digestiu és un Tindre una bona alimentació és imprescin-
tub molt llarg que comença a la boca i acaba dible per a créixer forts i sans. La roda de Com a curiositat, comenteu als
a l’anus, en què distingim parts com l’estó- l’alimentació ens ajuda a aconseguir-ho. alumnes que en l’antic Egipte el
mac o l’intestí.
menjar i els banquets eren tan
1. A quina part de l’aparell digestiu
importants com l’or o les joies.
correspon cada número del dibuix?
A les tombes apareixen ofrenes i
banquets funeraris representats a
1 les parets. Es creia que un difunt
no estava preparat per a afrontar la
vida eterna fins que no tenia en la
2
seua llista d’ofrenes almenys deu
classes de carns diferents, cinc
3 classes d’aus, setze tipus de pans
i pastissos, sis classes de vi, qua-
tre tipus de cervesa, onze de frui-
4 tes i tot tipus d’aliments dolços.
4. Per què alguns aliments ocupen molt

poc d’espai en la roda i altres, molt?
Aliments i nutrients 5. Per què creus que alguns aliments
Solucions
estan dibuixats més menuts que altres
En els aliments es troben continguts els nu-
del seu mateix grup?
Il·lustracions
trients que necessitem. Els nutrients princi- • Procedeixen dels animals el
pals són els greixos, els hidrats de carboni,
les proteïnes, l’aigua, les vitamines i els mi- peix, l’oca, la vedella rostida, la
nerals.
APRENDRÀS llebre, la gasela i els ous d’es-
2. Quin dels aliments de la fotografia conté truç. Procedeixen de les plantes
més proteïnes? ● Què és la funció de nutrició, quins processos
inclou i a quins aparells es porta a cap.
el pa, la cervesa, la verdura, els
● Quins nutrients contenen els aliments. pastissos (encara que alguns
● Com ha de ser una dieta saludable. poden contindre greixos ani-
● Quin és l’aparell digestiu i quins òrgans mals o derivats de la llet), l’all,
el formen. les cebes, el vi, les magranes i
● Quina funció té l’aparell digestiu i com les figues.
3. Escriu el nom de dos aliments amb gran l’acompleix.
quantitat d’hidrats de carboni. ● Com es recull informació en una taula
• Sí, era saludable perquè era
de dades. variada: incloïa carn, peix, ver-
dura, ous i cereals.
7
Qüestions
1. 1. boca; 2. estómac; 3. intestí;
4. anus.
2. Conté més proteïnes el plat
amb el filet i la verdura. La pasta
té, sobretot, hidrats de carboni.
3. RM.
Els primers homínids eren carronyers i aconseguien la carn d’animals Pasta, pa, cereals…
morts. No obstant això, l’home de Cromanyó, que es considera ja un
4. Perquè l’espai que hi ocupen
ésser humà, pescava als rius, arreplegava marisc del litoral i caçava
és proporcional a la quantitat
mamífers xicotets i rèptils. Arribar a caçar preses més grans comportà
d’aquests aliments que hem d’in-
un nou motiu per a l’evolució, ja que implicava que uns individus
cloure en la nostra dieta.
cooperaren amb uns altres i treballaren en equip, fet que permeté
5. Perquè dins de cada grup hi ha
desenvolupar la intel·ligència social.
aliments dels quals hem de con-
• Inviteu els alumnes a investigar un poc més en els costums i l’ali- sumir menys quantitat.
mentació dels homes primitius, amb especial atenció als canvis que
s’han produït en aquests hàbits fins a l’actualitat.
132406 _ 0036-0049.indd 39 21/9/09 17:08:47

La nutrició FUNCIÓ
DE NUTRICIÓ
Objectius 1. Per què necessitem la nutrició?
• Aprendre que la funció de nutri- Has pensat alguna vegada que el nostre cos no
descansa mai? Treballa fins i tot mentre dor-
ció inclou tots els processos Materials
mim: respirem, el cor batega, el cervell funcio- Energia
necessaris per a aconseguir na… de construcció
els materials i l’energia que el Perquè tota aquesta activitat es desenvolupe,
nostre organisme requereix. necessitem energia. I encara en necessitem
més quan caminem, correm, estudiem, etc.
• Entendre que en la nutrició in- A més a més, durant la infància i l’adolescència
tervenen diferents processos: necessitem a tota hora materials de construcció
el procés digestiu, la respiració, per a créixer. Fins i tot als adults, que ja no crei-
xen, els cal reparar els lleus desperfectes que 3.
l’excreció i la circulació. ocorren contínuament al seu cos. Per exemple,
a la pell s’estan formant cèl·lules sense parar,
A
per reposar les que es fan malbé i es perden.
qu
Suggeriments didàctics La funció de nutrició inclou tots els processos llo
per a aconseguir els materials de construcció i
Per a començar l’energia que necessitem per a viure. q q Esquema de la funció de nutrició. ●
Què ens proporciona la nutrició?
• Després de llegir l’epígraf 1, Per
què necessitem la nutrició?,
2. Com té lloc la nutrició ●
poseu als xiquets el símil d’un
La nutrició és un procés llarg. El primer pas d’a-
cotxe. Com el seu propi organis- quest procés és prendre aliments. ●
EL MÓN
me, el cotxe necessita energia Els aliments contenen nutrients, que són les subs-
QUE VOLEM
per a moure’s, oli perquè el tàncies que podem utilitzar per a transformar-les
●
motor funcione correctament, en energia o en materials de construcció. Per con- Que cap xiquet passe fam!
següent, cal obtindre els nutrients que tenen els
Encara que resulte increïble, hi ha països en
aigua per al radiador... Però, a aliments.
els quals els xiquets moren de fam. Manquen
més, aquesta energia no pot Per a l’obtenció de l’energia dels nutrients, a les del mínim necessari per a poder viure. Alguns
ser de qualsevol tipus: cada nostres cèl·lules té lloc una reacció química en sobreviuen, però amb greus problemes de
què cal molt d’oxigen. Per tant, hem d’aconseguir salut, ja que es posen malalts sovint per raó
vehicle necessita un tipus con- oxigen. de la falta d’aliments i aigua.
cret de combustible, a més D’altra banda, s’han de transportar l’oxigen i els Els països més rics, com és ara el cas del
d’oli, aigua, etc. Compareu-ho nutrients als llocs de l’organisme en què es faran nostre, dediquen una part dels seus diners a
servir. ajudar els més pobres i hi ha organitzacions
amb el seu cos, que necessita
Al llarg del procés de la nutrició es produeixen que treballen per combatre la fam. És bo que
energia i nutrients concrets i en tots i totes ens conscienciem d’aquest greu
substàncies de rebuig. Perquè el cos continue
les quantitats adequades per a funcionant d’una manera correcta és absoluta- problema i que donem suport als esforços
que es fan per lluitar contra la fam.
funcionar òptimament. ment imprescindible eliminar-ne les substàncies
de rebuig.
● Escriu una carta a l’alcalde de la teua
localitat per preguntar-li si hi ha algun
Per a explicar programa d’ajuda als països més pobres.
• És important que els alumnes
entenguen que tots els proces-
sos que formen part de la nutri- 8
ció estan relacionats. Perquè
el nostre organisme funcione
correctament i es mantinga sa,
els òrgans dels diferents apa-
rells han de funcionar coordina- Més informació
dament. Quan en un òrgan es Normes per a una vida sana
produeix una variació, la resta Una alimentació correcta i uns hàbits saludables, a més de l’exercici
d’òrgans respon també. Poseu- físic moderat, són els millors pilars per a previndre malalties.
ne com a exemple que, quan
Durant la infància les necessitats nutritives són molt altes i el risc de
correm, s’acceleren la circulació
deficiències, més important. És, a més, quan es formen els hàbits
sanguínia i la respiració per a
alimentaris de les persones; per això l’educació nutricional és una
portar els nutrients i l’oxigen als
prioritat en aquesta etapa.
músculs, que necessiten una
És responsabilitat dels pares i dels educadors ajudar a establir els
aportació extra d’energia.
hàbits saludables que defineixen la conducta dels xiquets.
Una nutrició correcta no és una llista de dietes i pesos; el que impor-
ta és l’equilibri i la proporció.
132406 _ 0036-0049.indd 40 21/9/09 17:08:47

1
Aparell digestiu Aparell respiratori Aparell excretor Aparell circulatori

UNIDAD
UNITAT 1
El món
que volem
• Resposta lliure (RL).
Aprofiteu aquest apartat per a
motivar l’interés dels alumnes per
la causa dels països del Tercer
Món. Expliqueu-los que no és sufi-
cient tindre bons sentiments i
w Aparells que intervenen en la funció de sentir pena per les persones que
nutrició. Per a dur a terme la nutrició,
3. Processos i aparells que tots aquests aparells han de funcionar pateixen el problema de la fam;
correctament.
intervenen en la nutrició Quin procés té lloc en cada un dels
inviteu-los a investigar en quants
A l’apartat anterior has vist com es produeix la nutrició, en aparells? llocs del món la fam és un proble-
què intervenen quatre processos. Cada un és necessari i té ma greu, quants milions de perso-
lloc en un aparell del nostre organisme. w
nes viuen en aquestes condici-
● El procés digestiu. Consisteix en l’obtenció de nutrients
dels aliments, perquè puguen ser aprofitats per l’organis-
ons, quines són les causes
me. Té lloc a l’aparell digestiu. d’aquesta pobresa, com són les
● La respiració. Consisteix en l’obtenció de l’oxigen que agricultures d’aquests països o
necessitem per a viure. Té lloc a l’aparell respiratori. en quin tipus d’aliments es basa
● L’excreció. Serveix per a eliminar les substàncies de rebuig la seua dieta, per exemple. Conéi-
que es produeixen al nostre organisme. Té lloc a l’aparell
excretor. xer és el primer pas per a com-
● La circulació. Serveix per a transportar per tot el cos els prendre i per a poder ajudar.
nutrients, l’oxigen i les substàncies de rebuig. A més a
més, acompleix altres funcions. Té lloc a l’aparell circula-
tori. Solucions
La nutrició serveix per a proporcionar-nos energia i ma- Il·lustracions
terials de construcció. 1. Ens proporciona materials de
construcció per al nostre cos i
energia per a les nostres activi-
Qüestions tats.
2. Procés digestiu, que es produeix
1. Per què és necessària la funció de nutrició? Defineix-la
amb paraules teues. a l’aparell digestiu; respiració, que
2. Per a què necessitem l’oxigen? té lloc a l’aparell respiratori; excre-
3. Observa la fotografia de la dreta. Què hi ha, aliments ció, que es produeix a l’aparell
o nutrients? Explica la resposta. excretor, i la circulació, que s’esde-
vé a l’aparell circulatori.
9 Qüestions
1. Resposta model (RM).
La funció de nutrició és necessà-
ria perquè ens permet obtindre
l’energia que necessitem per a
viure i dur a terme les nostres
funcions vitals, i per a obtindre
La pràctica d’exercici és convenient, més enllà dels beneficis físics, els materials que necessitem per
per la contribució que fa a la formació integral de la persona. a créixer i reparar les cèl·lules
que es deterioren.
Cal augmentar el consum de begudes fins a un mínim de 2 o 2,5 litres
diaris. 2. Necessitem oxigen per a pro-
Cal educar els alumnes en el coneixement dels efectes d’hàbits com duir la reacció química que ens
el tabac, l’alcohol o el consum de drogues, des de la família i també permet obtindre els nutrients que
des de les institucions. contenen els aliments.
Els poders públics tenen la responsabilitat de proposar programes 3. En la fotografia apareixen ali-
educatius sobre la nutrició correcta i el deure de planificar un entorn ments i no nutrients, ja que els
urbanístic saludable que fomente la pràctica d’esport i d’hàbits salu- nutrients són les substàncies que
dables. contenen els aliments i que el cos
necessita.
132406 _ 0036-0049.indd 41 21/9/09 17:08:48

L’alimentació Verdures
3.
Un
– Fibra Es
Objectius 1. Els aliments – Vitamines i sals
minerals
fru
els
• Aprendre que cada aliment Els aliments són tots aquells productes que men-
gem. Poden ser d’origen animal o d’origen vege- La
conté uns nutrients determi- tal, així com frescos o elaborats.
Fruites en
– Hidrats de carboni
nats i també substàncies que Cada aliment conté uns nutrients determinats i – Fibra
gia
– Vitamines i sals de
no podem aprofitar. altres substàncies que no podem aprofitar, que minerals
són les restes dels aliments.
• Conéixer els principals grups
de nutrients, com també la uti-
Creïlles 4.
litat que tenen per a l’organis- 2. Els nutrients – Fibra Un
– Vitamines i sals aix
me: hidrats de carboni, greixos, Podem reunir els nutrients en diferents grups: els minerals
die
hidrats de carboni, els greixos, les proteïnes, l’ai-
proteïnes, aigua, vitamines i gua, les vitamines i els minerals. q Llegums
alm
da
minerals. ● Hidrats de carboni o glúcids. Ens aporten ener-
– Proteïnes ●
• Entendre la utilitat de la fibra gia. Es troben en els aliments que contenen – Vitamines i sals
minerals
sucre, així com en les creïlles, els llegums, els
en la nostra dieta. cereals i els aliments derivats dels cereals,
– Fibra
●
com el pa, les galetes, la pasta…
• Saber que una dieta sana ha
Greixos o lípids. També ens aporten energia. Pasta, pa i cereals Qu
de ser completa i equilibrada. ●
– Hidrats de carboni de
Alguns greixos, com la mantega, procedeixen
– Fibra (en aliments
dels animals. Altres greixos, com l’oli d’oliva, m
integrals)
provenen de les plantes. Les carns també con- o
Suggeriments didàctics tenen greix. D’aquestes carns, les roges conte- es
nen més greix que les d’au. Llet i derivats en
Per a començar ● Proteïnes. Són necessàries per a créixer i per a
– Proteïnes
– Greixos
fet
m
• Abans de llegir els epígrafs reparar el nostre cos. La carn, el peix, els ous i – Hidrats de carboni
sa
– Vitamines i sals
d’aquesta doble pàgina, recor- els llegums contenen proteïnes. minerals
Pe
deu amb els alumnes els dife- ● Aigua. És un dels components més abundants
en
del nostre cos. Obtenim aigua en beure i a par-
rents orígens dels aliments. Carns, peixos pr
tir dels aliments. i ous pa
Demaneu-los que observen les ● Vitamines i sals minerals. Són diverses subs- – Proteïnes
ne
– Greixos
fotografies i que diguen en cada tàncies que resulten imprescindibles per a tin-
Pe
dre bona salut. Les fruites i les verdures conte-
cas si es tracta d’aliments d’ori- nen aquests nutrients en una quantitat bastant
po
da
gen vegetal o animal. elevada, encara que també n’hi ha a la carn i Oli, cansalada
i mantega aq
el peix. – Greixos és
Per a explicar
• En aquest curs els xiquets
Pastissos, llepolies
aprendran que l’aigua també q Alguns tipus d’aliments i nutrients principals que i aperitius
contenen.
és un nutrient, ja que és una Quines proteïnes aporta un entrepà de tonyina
– Greixos (en alguns)
substància imprescindible per amb tomaca?
al nostre cos.
10
Per a comprendre
• Ara que els alumnes han estudi-
at els diferents processos que
formen part de la funció de
nutrició, comenteu que tots els
Més informació
animals necessiten aliments
per a viure i que amb els nutri- La conservació dels aliments
ents que n’obtenen construei- Les neveres, tal com les coneixem, tenen poc més d’un segle d’exis-
xen les seues estructures i tència. En el passat els aliments peribles es guardaven en llocs freds
obtenen energia per a dur a de les cases o al rebost, llocs que permetien conservar-los durant un
terme les seues activitats. cert temps. En moltes cuines eren habituals les carneres, armaris el
Proposeu un repàs de coneixe- fons dels quals donava a l’exterior de la casa per a aprofitar el fred
ments als alumnes i demaneu- del carrer com a conservant.
los que recorden en què es dife- La conservació d’un aliment durant uns quants mesos només era
rencia la nutrició de les plantes possible amb tècniques com la salaó o el fumat. També es podien
de la dels animals. conservar alguns aliments en oli i guardant-los en llandes. Però ali-
ments com el peix només podien menjar-se frescos si es consumien
el mateix dia en què es compraven.
10
132406 _ 0036-0049.indd 42 21/9/09 17:08:48

1
3. La fibra UNITAT 1
Un altre component d’alguns aliments és la fibra.
Es troba en els aliments d’origen vegetal, com la
fruita i la verdura. També n’hi ha en els cereals i
Autonomia
els productes derivats, quan són integrals. w i iniciativa personal
La fibra no es considera un nutrient, ja que no L’alimentació com a part de la
ens proporciona materials de construcció ni ener- nutrició significa menjar el que el
gia, però és necessària per al bon funcionament
de l’aparell digestiu. nostre cos necessita i per això cal
saber el que mengem. Incidiu en
la importància de llegir les etique-
4. La dieta sana
w Aliments rics en fibra. Són la fruita, la verdura tes dels productes que consumim
Una bona alimentació és una font de salut. Per i els anomenats aliments integrals.
això, és important seguir una dieta adequada. La per a conéixer-ne la composició,
dieta és el conjunt d’aliments que menja habitu- com també les normes per a una
alment una persona. Perquè una dieta siga salu- adequada conservació de cada
dable, ha de ser completa i equilibrada.
aliment. Inviteu els alumnes a lle-
● Una dieta és completa quan conté tot tipus de
nutrients. gir algunes etiquetes d’aliments
● Una dieta és equilibrada quan ens aporta la que formen part habitualment de
quantitat necessària de cada nutrient. la seua dieta.
Quan la dieta no és completa ni equilibrada, po-
den aparéixer trastorns. Així, quan una dieta és
molt rica en hidrats de carboni, sobretot sucres,
o en greixos, proporciona més energia de la que
es consumeix en les activitats diàries. Aquesta
energia s’emmagatzema al cos en forma de greix,
Solucions
fet que pot conduir a l’obesitat. Açò és un proble- e El menjar fet a casa amb productes frescos Il·lustracions
ma, perquè l’obesitat pot implicar problemes de és el més saludable.
salut. Quins nutrients ens aporta el menjar de la 1. Ens proporciona les proteïnes
il·lustració?
Per tant, convé no abusar de greixos ni aliments del peix, en aquest cas, la tonyi-
ensucrats, com llepolies i refrescos, ni d’aliments na.
preparats i precuinats, com ara pizzes, pastes,
pastissos, etc. Molts d’aquests aliments conte- 3. Les llentilles ens aporten pro-
nen massa greix. e teïnes, hidrats de carboni i fibra.
Per contra, una dieta insuficient, que ens aporte
poca energia i que siga pobra en vitamines, retar- Qüestions El peix amb creïlles ens aporta
da el creixement i és l’origen de malalties. Per
1. Escriu el nom de dos aliments de cada
proteïnes i hidrats de carboni.
aquesta raó, una primesa exagerada tampoc no
és gens saludable.
un dels tipus següents: El pa ens aporta hidrats de carbo-
a. Rics en hidrats de carboni. ni (i fibra, ja que es tracta de pa
b. Rics en fibra. integral).
c. Rics en vitamines.
Els aliments contenen nutrients: hidrats de La fruita ens aporta vitamines,
d. Rics en proteïnes, hidrats
carboni, lípids i proteïnes. Una dieta sana ha
de carboni i fibra. sals minerals i fibres.
de ser completa i equilibrada.
Qüestions
1. RM.
11
a. Creïlles i cereals.
b. Fruita i verdura.
c. Fruita i peix.
d. Llegums.
Actualment, en canvi, la majoria de les llars disposen de neveres i de

congeladors, i quasi tots els productes envasats tenen dates de
caducitat amb terminis que permeten emmagatzemar-los tranquil-
lament a les nostres cases.
• Proposeu als alumnes que elaboren un estudi sobre les dates de
caducitat de diferents productes alimentaris envasats. Han d’ano-
tar la durada mitjana de diferents productes i també el tipus d’en-
vasament (brics, vidre, llandes, deshidratats, congelats, al buit…).
Quins productes es conserven durant més temps? Quin sistema
d’envasament que han vist proporciona una vida més llarga als
productes?
11
132406 _ 0036-0049.indd 43 21/9/09 17:08:49

El procés digestiu glàndules tub digestiu
glàndules boca
Objectius El procés digestiu comprén tres fases: la digestió,
salivals
l’absorció i l’eliminació de residus. Aquestes tres faringe

• Saber que el procés digestiu parts del procés tenen lloc a l’aparell digestiu.
consta de tres fases: digestió, pàncrees
esòfag
absorció i eliminació dels resi- 1. L’aparell digestiu estómac

dus. L’aparell digestiu està format pel tub digestiu i
fetge
• Conéixer els òrgans de l’aparell per les glàndules annexes. q

digestiu i la funció que fan. ● El tub digestiu està format per un conjunt d’òr-
gans buits que formen un tub des de la boca
intestí
• Saber que l’absorció consisteix fins a l’anus. Aquests òrgans són la boca, la prim
en el pas dels nutrients del tub faringe, l’esòfag, l’estómac, l’intestí prim i l’in-
testí gros.
digestiu a la sang.
● Les glàndules annexes s’encarreguen de fabri-
intestí
• Saber que en l’excreció les car uns líquids, els sucs digestius, que s’abo- gros
3.
quen al tub digestiu. Aquestes glàndules són
restes no aprofitables dels ali- Els
les glàndules salivals, el fetge i el pàncrees.
ments són expulsades a l’ex- re
za
terior per l’anus. anus
2. La digestió L’a
tu
El primer pas del procés digestiu és la digestió, q Esquema de l’aparell digestiu.
Suggeriments didàctics que consisteix a descompondre els aliments per L’
d’
a obtindre’n els nutrients. En aquest pas interve-
nen els sucs digestius, que contenen substànci- na
Per a començar te
es que descomponen els aliments. w 1. A la boca,
• Repasseu amb els alumnes, l’aliment es tritura, nis
A la boca els aliments s’esmicolen per mitjà de es mescla amb la
pa
prenent com a referència la les dents i es mesclen amb la saliva procedent saliva i es transforma
en el bol alimentari. gu
il·lustració 1, les característi- de les glàndules salivals. Els aliments mastegats
i mesclats amb la saliva reben el nom de bol ali-
ques de cada òrgan i la ubica- 2. El bol alimentari
mentari.
ció que ocupa dins el cos. passa per la faringe 4.
El bol alimentari passa per la faringe i l’esòfag i l’esòfag.
fins a arribar a l’estómac. De
3. A l’estómac es
Per a explicar mescla amb el suc de
A l’estómac es produeixen els sucs gàstrics. Els gàstric i es forma ge
• L’intestí és un tub molt llarg, aliments, gràcies als moviments de l’estómac, el quim. tí
d’uns huit metres; doneu als es mesclen amb els sucs gàstrics i formen el en
quim, una massa amb els aliments ja parcial- pe
alumnes alguna referència perment digerits. 4. A l’intestí prim
què puguen imaginar la longitud El quim passa a l’intestí prim, on es produeix el es mescla amb el suc
intestinal, el suc
que té. Demaneu-los que el loca- suc intestinal i es reben el suc pancreàtic del pancreàtic i la bilis
pàncrees i la bilis del fetge. Amb aquests sucs i es forma el quil.
litzen dins el seu cos i observen es completa la digestió i el quim es transforma
el gran espai que hi ocupa. en el quil, una massa formada pels nutrients
dels aliments i les restes que no es poden di-
w Esquema de la digestió.
• Expliqueu-los també que, en la gerir.
Quins sucs digestius hi ha en la il·lustració?
majoria dels esquemes anatò-

mics, el fetge apareix lleugera- 12
ment desplaçat del seu lloc
per a poder observar l’estómac
i el pàncrees, i que la posició
real és damunt d’aquests dos
òrgans. Més informació
• Alguns òrgans de l’aparell diges-
Observació de l’interior de l’estómac
tiu tenen músculs potents en
El 1822 el canadenc Alexis St. Martin va ser ferit de bala a l’estómac
les seues parets que utilitzen
accidentalment. El metge que el va tractar d’aquesta ferida, el doctor
per a moure i mesclar d’aques-
Beaumont, va poder salvar-li la vida, encara que el tir va fer grans
ta manera els aliments amb els
destrosses. A pesar d’això, una part de l’estómac de St. Martin va
sucs digestius, com també per
quedar comunicada amb l’exterior, coberta tan sols per un plec de
a facilitar que avancen.
pell que es podia alçar. Beaumont va decidir llavors, amb la
Per a comprendre col·laboració del seu pacient, aprofitar l’ocasió per a estudiar el fun-
• Demaneu als alumnes que ela- cionament de l’estómac humà a través d’aquesta finestra.
boren un esquema per explicar
el procés digestiu. Poden seguir
les pautes del manual d’ESTUDI
EFICAÇ, pàgina 21.
12
132406 _ 0036-0049.indd 44 21/9/09 17:08:49

1
vellositats
UNITAT 1
capil·lars
intestinals sanguinis
nutrients
plecs
Competència lingüística
intestinals Demaneu als xiquets que busquen
i subratllen totes les paraules es-
intestí drúixoles que hi ha en el text
prim
d’aquesta doble pàgina. Després,
han d’ordenar-les en una llista, es-
crivint-les en ordre alfabètic.
vasos
sanguinis
e Esquema de l’absorció. Els nutrients travessen

les parets de les vellositats intestinals Solucions
3. L’absorció i passen als capil·lars sanguinis.
Els nutrients que conté el quil no serveixen de

Il·lustracions
res a l’interior del tub digestiu. Per a poder utilit- 2. La saliva, el suc gàstric, el suc
zar-los, han de passar a la sang. intestinal, el suc pancreàtic i la
L’absorció consisteix en el pas dels nutrients del bilis.
tub digestiu a la sang. Té lloc a l’intestí prim.
L’interior de l’intestí prim té nombrosos plecs, Qüestions
d’on ixen unes prolongacions molt fines anome-
nades vellositats intestinals. A l’interior d’aques- 1. No són el mateix; el tub diges-
tes vellositats hi ha nombrosos capil·lars sangui- tiu és una part de l’aparell diges-
nis. L’absorció es produeix quan els nutrients
passen de l’interior de l’intestí als capil·lars san-
tiu.
guinis de les vellositats. e 2. El procés digestiu inclou tres
fases: la primera és la digestió,
4. L’eliminació dels residus que consisteix en la descomposi-
Després de l’absorció, a l’intestí prim sols que- ció dels aliments per a poder ob-
den les restes dels aliments que no es poden di- tindre’n els nutrients que conte-
gerir. Aquestes restes acaben de recórrer l’intes- Qüestions
tí prim, passen a l’intestí gros i es transformen
nen; la segona fase és l’absorció,
en els excrements, que s’expulsen a l’exterior 1. Són el mateix l’aparell digestiu que consisteix en el pas dels nu-
per l’anus. i el tub digestiu?
trients del tub digestiu a la sang;
2. Quines fases comprén el procés
la tercera i última fase del procés
digestiu? Què succeeix en cada fase?
El procés digestiu té lloc a l’aparell digestiu.
digestiu és l’eliminació dels resi-
3. Explica com comença a la boca
Comprén la digestió dels aliments, per a la digestió dels aliments. dus, que consisteix a expulsar del
l’obtenció dels nutrients; l’absorció, perquè cos les restes no aprofitables dels
4. Defineix tub digestiu, suc digestiu,
passen a la sang; i l’expulsió dels excre-
ments.
quim i quil. aliments.
3. La digestió comença a la boca,
quan masteguem i mesclem els
13
aliments amb saliva.
4. Tub digestiu: conjunt d’òrgans
buits que formen un tub des de la
boca fins a l’anus.
Sucs digestius: substàncies que
segreguen diferents glàndules de
A través del forat, Beaumont podia introduir aliments directament a l’aparell digestiu per a descompon-
l’estómac del pacient per analitzar com reaccionava, vore les diverses dre els aliments, com els sucs gàs-
fases de la digestió i els moviments peristàltics. Va comprovar que trics que segrega l’estómac, el suc
els sucs havien d’estar calents a l’hora de digerir el menjar, que la intestinal o el suc pancreàtic.
llet es coagulava abans de la digestió o que les verdures eren més Quim: massa que es forma dins
difícils de digerir que la carn. l’estómac amb els aliments ja par-
Els experiments de Beaumont van permetre per primera vegada vore cialment digerits i mesclats amb
com treballava l’estómac en directe i van comportar un enorme avanç els sucs gàstrics.
en medicina i cirurgia gàstrica. St. Martin va morir el 1888 amb 82 Quil: massa que es forma a l’intestí
anys, després d’haver fet una vida quasi normal i fins aquesta edat prim; està composta pels nutrients
va continuar amb el seu forat a l’estómac. que contenen els aliments i els re-
sidus que ja no es poden digerir.
13
132406 _ 0036-0049.indd 45 21/9/09 17:08:49

Activitats
13
Comprén 6. Quins són els òrgans de l’aparell digestiu
Solucions 1. Completa les oracions per a obtindre
en què té lloc la digestió?
Comprén un resum dels processos i els aparells 7. Explica el significat dels termes següents.
que intervenen en la nutrició.
1. a. El procés digestiu té lloc a a. Digestió.
a. El procés digestiu té lloc a l’.........
l’aparell digestiu. Consisteix en la b. Suc digestiu.
Consisteix a .........
descomposició dels aliments a fi c. Quim.
b. La respiració .........
d’obtindre’n els nutrients. d. Quil.
c. L’excreció .........
e. Absorció.
b. La respiració té lloc a l’aparell d. La circulació .........
respiratori. Consisteix en l’obten- 8. Enumera els sucs que intervenen en la
2. Completa una taula com la següent. digestió i indica a quin òrgan es produeix
ció de l’oxigen de l’aire.
Nutrients
Serveixen
Són abundants en cada un.
c. L’excreció es desenvolupa a per a
l’aparell excretor i consisteix en Hidrats

de carboni
l’eliminació de l’organisme dels re- ......... Raona
sidus de la nutrició.
9. Són el mateix l’alimentació i la nutrició?
d. La circulació s’esdevé a l’apa- Explica per què.
rell circulatori. Consisteix en el 3. Explica l’oració següent.
Una dieta sana ha de ser completa 10. Explica l’oració següent.
transport de nutrients, oxigen i
i equilibrada. L’aigua és un aliment i un nutrient.
substàncies de rebuig.
2. Hidrats de carboni: aporten 4. Explica què és la fibra i en quins aliments 11. Què passaria a una persona si no es
n’hi ha. produïra l’absorció?
energia i es troben en les creïlles,
els llegums i els cereals. Greixos: 5. Copia en el quadern aquest esquema
de l’aparell digestiu. Pinta cada òrgan Aplica
aporten energia i es troben en la d’un color i escriu-hi el nom de cada un.
mantega, l’oli i la carn roja. 12. Indica quins nutrients aporten els plats
següents.
Proteïnes: són necessàries per a
créixer i reparar el nostre cos i es A
troben en el peix, la carn i els lle- B 15

gums. Aigua: és un dels compo-
nents més abundants del nostre
cos i l’obtenim en beure i també
dels aliments. Vitamines i mine- C
rals: són imprescindibles per a
tindre bona salut i es troben en la
fruita, la verdura, la carn i el peix.
16
3. Que ha d’incloure tots els nu-
trients i en les quantitats adequa-
des. 14
4. És un component que contenen
alguns aliments, com ara la fruita,
la verdura i els cereals, necessari
per al bon funcionament de l’apa-
rell digestiu. Més informació
5. Resposta gràfica (RG).
El colesterol
6. Boca, faringe, esòfag, estómac El colesterol és un greix imprescindible per a la vida que es troba en
i intestí prim. tots els nostres òrgans de manera natural, especialment al fetge, el
7. a. Transformació dels aliments pàncrees, la medul·la espinal i el cervell. A partir del colesterol que
a l’aparell digestiu per a obtindre’n tenim i del que aconseguim dels aliments, el nostre cos fabrica altres
els nutrients. substàncies que necessita, com la vitamina D o les hormones sexuals,
b. Sucs que segreguen diferents per exemple.
òrgans i glàndules del cos per a Hi ha molts aliments rics en colesterol, tots d’origen animal, com els
ajudar a la descomposició dels ous, els formatges curats o el corder. Si la nostra dieta conté massa
aliments. colesterol, pot acumular-se dins els vasos sanguinis i arribar a causar
c. Massa formada a l’estómac malalties i problemes circulatoris fins i tot mortals, com l’infart o el
amb els sucs gàstrics i els ali- vessament cerebral.
ments parcialment digerits.
14
132406 _ 0036-0049.indd 46 21/9/09 17:08:50

1
UNITAT 1
13. Descriu el recorregut que fa un entrepà Opina
des que te’l menges fins que n’expulses
les restes. Explica què succeeix en cada 14. Julià és un xiquet molt actiu, que fa molt d. Massa formada pels nutrients
òrgan de l’aparell digestiu. d’exercici, perquè li agrada l’esport. Encara
que no és gros, li agradaria ser més prim, dels aliments i les restes que no es
per a assemblar-se als models de la poden digerir.
televisió, així que ha decidit menjar menys.
Et pareix una bona idea? Explica la e. Pas dels nutrients des del tub
resposta. digestiu fins a la sang.
8. La saliva, que produeixen les
glàndules salivals que es troben a
APRÉN A FER
la boca. Els sucs gàstrics, que es
produeixen a l’estómac. El suc in-
La recollida de dades en una taula testinal, que es produeix a l’intestí
Recollir dades fent servir una taula és molt útil, perquè la prim. El suc pancreàtic, que es pro-
informació hi està organitzada i és fàcil analitzar-la. Ara usaràs
aquesta tècnica per a recollir informació sobre la teua alimentació
dueix al pàncrees. La bilis, produïda
durant una setmana, per poder analitzar-la en acabant. pel fetge.
A. Dibuixa una taula de huit
columnes per set files com Raona
Dl Dt Dc Dj Dv Ds Dg
la que et mostrem. 9. No, nutrició i alimentació no són
B. Escriu a la part de dalt de la el mateix, sinó que l’alimentació és
taula els dies de la setmana
i, en un costat, les menjades una part de la nutrició.
principals del dia (desdejuni, 10. És un aliment, ja que en bevem
esmorzar, dinar, berenar, sopar
i altres, per al que prengues i n’obtenim d’altres aliments, i és
fora de les menjades). un nutrient que el nostre cos neces-
sita per a viure.
11. Si no es produïra l’absorció, els
nutrients no arribarien a la sang, no
15. Anota en la taula totes les menjades que faces en una setmana. Després, podrien proporcionar energia i mate-
utilitza la informació que has recollit per a respondre a les preguntes. rials al cos i la persona moriria.
a. Quantes vegades per setmana prens fruita?
b. Quantes vegades per setmana prens verdura? Aplica
c. Quantes vegades per setmana prens carn? 12. L’hamburguesa amb creïlles
d. Quantes vegades per setmana prens peix? aporta proteïnes, greixos i hidrats
e. Quantes vegades per setmana prens llegums? de carboni.
f. Quantes vegades per setmana prens llepolies i refrescos?
La carn a la planxa aporta prote-
16. Tenint en compte les dades de la taula i les teues respostes a la pregunta anterior, ïnes.
indica quins canvis hauries de fer en la teua dieta perquè fóra més saludable.
El plat de llegums aporta fibra,
proteïnes i hidrats de carboni.
15
13. L’entrepà és mastegat i ensali-
vat dins la boca; després, travessa
la faringe i l’esòfag fins a arribar a
l’estómac, on es mescla amb els
sucs gàstrics i s’hi forma el quim;
el quim passa a l’intestí prim, on
es mescla amb el suc intestinal, el
El colesterol circula amb la sang en forma de lipoproteïnes. Hi ha suc pancreàtic i la bilis, es transfor-
dos tipus de lipoproteïnes: les de baixa densitat (LDL), que alliberen ma en el quil i s’hi produeix l’ab-
colesterol, i les d’alta densitat (HDL), que eliminen el colesterol del sorció dels nutrients. Finalment,
torrent sanguini. Per això massa colesterol LDL és dolent per al nostre les restes de la digestió passen a
organisme i un nivell alt de colesterol HDL és bo. Fer exercici físic, l’intestí gros i es transformen en
una alimentació equilibrada i no patir sobrepes ajuden a augmentar els excrements, que són expulsats
el colesterol bo en la sang. a l’exterior per l’anus.
• Suggeriu als alumnes que facen una investigació en un supermer-
cat i que identifiquen alguns dels nombrosos productes que es Opina
comercialitzen com a «bons per al colesterol». Han d’anotar quins 14. RL.
aliments són i quins efectes beneficiosos se suposa que tenen. Aprén a fer
15 i 16. RL.
15
132406 _ 0036-0049.indd 47 21/9/09 17:08:50

Repassa ET
1. Llig el resum.
Paraules clau
de la unitat
La funció de nutrició
Aigua
La funció de nutrició inclou tots els processos que
Aparell circulatori duem a terme per a obtindre els materials de construc-
Aparell digestiu ció i l’energia que necessitem.
En la funció de nutrició intervenen quatre processos:
Aparell excretor el procés digestiu, la circulació, la respiració i l’excre-
Aparell respiratori ció.
Circulació
Aliments i nutrients
Dieta sana
Per a viure necessitem els nutrients que contenen els aliments.
Energia
Els grups principals de nutrients són: els hidrats de carboni, els greixos,
Excreció les proteïnes, l’aigua, les vitamines i les sals minerals.
Fibra Per a créixer sans és imprescindible seguir una dieta sana, és a dir, completa
i equilibrada.
Glàndules annexes
Greixos
El procés digestiu
Hidrats de carboni El procés digestiu té lloc a l’aparell digestiu i comprén tres fases: digestió, ab-
Minerals sorció i eliminació d’excrements.
Nutrició L’aparell digestiu està format pel tub digestiu i les glàndules annexes.
Nutrients
Oxigen
Procés digestiu 2. ESTUDI EFICAÇ. Completa l’esquema.
Proteïnes L’APARELL DIGESTIU

Quil
Quim
la seua funció és està format per
Residus
Respiració el procés digestiu
tub digestiu .........
Tub digestiu
inclou
Vitamines està format per són
......... ......... eliminació boca glàndules salivals

de residus ......... .........
Estudi eficaç 3. ESTUDI EFICAÇ. Copia en el quadern els títols dels tres apartats de la unitat
i explica de què tracta cada un.
2. L’aparell digestiu: la seua fun-
ció és el procés digestiu, que
16
inclou la digestió, l’absorció i l’eli-
minació dels residus; està format
pel tub digestiu, integrat al seu
torn per la boca, la faringe, l’esò-
fag, l’estómac, l’intestí prim i l’in-
testí gros, i per les glàndules
Més informació
annexes, que són les glàndules El corrosiu suc gàstric
salivals, el fetge i el pàncrees. L’estómac elabora al voltant de sis gots de suc gàstric cada dia.
3. RM. El primer dels apartats Aquest líquid, compost per diverses substàncies, és capaç de cor-
tracta sobre els diferents proces- roir per complet una placa de metall o de matar qualsevol cèl·lula
sos que formen part de la funció viva. Té la missió de descompondre els aliments i transformar-los
de nutrició, com també de la en unes farinetes líquides.
importància que tenen; el segon Però, per què no ataca el mateix organisme? La resposta és que el
parla sobre els tipus de nutrients nostre estómac està recobert d’una mucositat que lubrica els ali-
que el cos obté dels aliments, i el ments, de manera que en facilita el trànsit pel tub digestiu, i que
tercer explica com es produeix el evita que l’estómac siga digerit pels seus propis sucs corrosius.
procés digestiu.
16
132406 _ 0036-0049.indd 48 21/9/09 17:08:50

1
ETS CAPAÇ DE… UNITAT 1
Interpretar informació nutricional
Ets capaç de...
1. RL.
2. Les ulleretes són l’aliment que
aporta més energia, en forma
d’hidrats de carboni i greixos.
s 3. A algú que vulga perdre pes, li
ete
Ulle
r OASI recomanaria els aliments més
Informació nutricional Gaspatxo baixos en greixos, com el iogurt
100 g de producte contenen: EL FRESC líquid.
Proteïnes 7g
Hidrats de carboni 62 g
Informació nutricional
4. L’aliment que conté més aigua
Greixos 28 g
100 g de producte contenen: és el gaspatxo. Una forma de
saber-ho és restant de cada ali-
Proteïnes 0,75 g
Hidrats de carboni 2g ment les proteïnes, els hidrats de
Greixos 2,70 g
Pastissets carboni i els greixos que conté, ja
Iogurt que podem suposar que la resta
líquid és majoritàriament aigua.
M
BU BUM
5. RL.
SU A U Els alumnes poden valorar dife-
Informació nutricional rents opcions: el iogurt líquid és
100 g de producte
contenen:
el més adequat dels quatre, però
Informació nutricional
Proteïnes 2,4 g en el desdejuni convé menjar ali-
100 g de producte contenen: Hidrats de carboni 12,4 g
Proteïnes 4g Greixos 0,7 g ments energètics que ens perme-
Hidrats de carboni 48,4 g
Greixos 19,7 g ten dur a terme les nostres activi-
tats, com les ulleretes o els pas-
1. Et pareix suficient la informació nutricional que ofereixen les etiquetes tissets. Insistiu de nou que el
o t’agradaria tindre més informació respecte al producte? més adequat per a tindre una
2. Quin dels aliments aporta més energia?
dieta sana és la varietat dels ali-
ments, de manera que prendre un
3. Quins aliments recomanaries a algú que vulga perdre pes? iogurt i algun dolç pot ser també
4. Quin dels aliments conté més aigua? Com ho saps? una bona opció.
5. Quin dels aliments trobes que és més adequat per a prendre’l al pati
cada dia?
Autonomia i iniciativa
17 personal
Els alumnes ja saben que han de
consumir aliments variats per a
atendre totes les necessitats de
l’organisme i entenen que si s’eli-
Programa d’ESTUDI EFICAÇ mina cap aliment de la dieta
poden patir la deficiència d’una
En acabar la unitat, feu que els alumnes reflexionen sobre el que han
substància important. Animeu-los
aprés. Completeu amb ells, o demaneu-los que completen, una taula
a fer-se responsables de la seua
com aquesta:
dieta i a discriminar els aliments
UNITAT 1: La funció de nutrició I de què no han de prescindir, com
El que he aprés el peix, la fruita o la verdura, dels
El que he aprés… que haurien d’ocupar poc espai
a fer…
en la seua dieta. Els dolços, els
La funció
fregits i les begudes gasoses a
de nutrició
penes aporten nutrients, poden
L’alimentació fer-nos engreixar i a més ens lle-
ven la gana i substitueixen altres
El procés digestiu
aliments més sans.
17
132406 _ 0036-0049.indd 49 21/9/09 17:08:51

2 La funció de nutrició II RE
Objectius
• Recordar que la funció de nutri-
ció inclou diversos processos:
l’alimentació, el procés diges-
tiu, la respiració, la circulació
de la sang i l’excreció.
• Repassar els òrgans de l’apa-
rell respiratori.
• Repassar els òrgans de l’apa-
rell circulatori i l’excretor.
• Presentar els continguts de la
unitat.
Per a començar
• Comenceu dirigint l’atenció
dels alumnes cap a la fotogra-
fia que acompanya el text i
demaneu-los que descriguen el La circulació de la sang
que hi veuen. Després, presen- Després de donar moltes voltes al que havia vist
durant els meus experiments entorn del cor i la sang,
teu-los els continguts que estu- vaig començar a reflexionar sobre si la sang es mou.
diaran en la unitat. Efectivament, crec que la sang és llançada del cor
i és impulsada a tot arreu del cos a través del seu batec.
• Després de llegir el text, dema-
Per la seua virtut i pols la sang es mou, fa una volta,
neu-los que expliquen amb les a partir del cor, d’on és impulsada cap a les extremitats,
seues paraules què vol dir i torna de les extremitats al cor, i així porta a cap
Harvey amb la frase: «el cor és un moviment circular.
principi de vida i sol del cos». D’aquesta manera, el cor és principi de vida i sol del cos,
de la mateixa forma que, proporcionalment, el Sol ● A quines parts del nostre cos
mereix anomenar-se cor del món. hi ha sang?
Per a explicar
Per què necessitem que
• Expliqueu als alumnes que la William Harvey
●
la sang es moga?
Assaig anatòmic sobre el moviment
sang, tal com deia William del cor i la sang dels animals ● Què impulsa el moviment
Harvey, es mou i circula per tot Adaptació de la sang?
el cos sense aturar-se mai. Si
aquest recorregut s’interrom- 18
pera, és a dir, si el cor deixara
d’impulsar el recorregut de la
sang i aquesta s’aturara, l’oxi-
gen i els nutrients no podrien
arribar fins a les cèl·lules, Més informació
aquestes no podrien continuar
William Harvey
funcionant i tots els òrgans del
William Harvey (Anglaterra, 1578-1657) és considerat el primer cientí-
cos també deixarien de funcio-
fic que va descriure la circulació major de la sang. Harvey va estudiar
nar.
els textos d’Aristòtil, Plató i Galé en la seua infància i així va començar
a interessar-se per la naturalesa i el funcionament del cos humà i dels
animals, fins a cursar la carrera de Medicina.
Harvey va descriure correctament que les artèries i les venes són tubs
que transporten nutrients al voltant del cos. Quasi seixanta anys abans,
l’aragonés Miquel Servet havia descrit la circulació pulmonar.
Harvey va basar moltes de les seues conclusions en observacions molt
acurades realitzades sobre el cos humà durant els seus experiments,
en què utilitzava exhaustivament el mètode científic.
18
132406 _ 0050-0065.indd 52 18/9/09 13:24:10

RECORDA EL QUE EN SAPS UNITAT 2
La funció de nutrició L’aparell respiratori Aprendre a aprendre
La funció de nutrició inclou diversos processos: L’aire és una mescla de diversos gasos. Un L’ús d’enciclopèdies i altres obres
● El procés digestiu, que té lloc a l’aparell d’aquests gasos és l’oxigen. de consulta com a eina d’estudi
digestiu. Obtenim l’oxigen de l’aire gràcies a l’aparell és una destresa que els xiquets
respiratori.
● La respiració, que té lloc a l’aparell respi- han d’assolir. Inviteu-los a ampliar
ratori. L’aparell respiratori està format pels pul-
mons, la tràquea i els bronquis.
la informació del text i la que ofe-
La circulació, que té lloc a l’aparell circu-
●
latori. 3. Quins gasos formen part de l’atmosfera?
rim en l’apartat Més informació i a
● L’excreció, que té lloc a l’aparell excre- 4. Digues si és correcta l’oració següent
esbrinar qui eren i què van aportar
tor. i explica la resposta. a la història de la ciència Aristòtil
1. Quina funció té cada un dels processos Gràcies a l’aparell respiratori, aconseguim i Galé. Dividiu els alumnes en dos
que intervenen en la nutrició? l’aire que necessitem. grups i que cadascun s’ocupe de
5. Explica el que fa la xiqueta en cada la investigació de la vida i l’obra
una de les fotografies.
d’un d’aquests savis.
A B
i l’excretor
Les artèries, les venes i els capil·lars són
els vasos sanguinis, pels quals circula la Solucions
sang. El cor impulsa la sang i la fa circular.
El cor, els vasos sanguinis i la sang formen Il·lustracions
l’aparell circulatori. • Hi ha sang en totes les parts
Els renyons i la bufeta urinària constitueixen del nostre cos.
l’aparell excretor, que s’ocupa d’eliminar les
substàncies de rebuig de la sang. • És necessari que la sang es
2. Explica què fa aquesta xiqueta moga perquè puga repartir els nu-
APRENDRÀS
i per a què serveix. trients i l’oxigen per totes les parts
● Per a què serveix la respiració i com és del cos i eliminar les substàncies
l’aparell respiratori. de rebuig que n’arreplega.
● Com es porta a cap la respiració. • El cor amb els seus batecs que
● Per a què serveix l’excreció i com és són els que impulsen la sang per
l’aparell excretor.
● Com es du a terme l’excreció.
tot el cos.
Per a què serveix la circulació i com és
●
l’aparell circulatori.
Qüestions
● Què és la sang i quins en són els components.
1. El procés digestiu s’encarrega
● Com es realitza la circulació. d’obtindre els nutrients que con-
● Com es fa una gràfica lineal. tenen els aliments; la respiració,
d’obtindre l’oxigen de l’aire; la
circulació fa arribar els nutrients
19 i l’oxigen a totes les parts del cos
i arreplega les substàncies de re-
buig; l’excreció s’encarrega d’eli-
minar els residus que arreplega
la sang.
2. La xiqueta està prenent-se el
pols per a saber a quin ritme ba-
Va ser també el primer a entendre que el cos no pot produir sang nova tega el seu cor.
de manera contínua per a funcionar, ja que en farien falta centenars 3. Bàsicament es compon d’oxi-
de litres cada dia, sinó que va reciclant-se. gen i nitrogen.
• Animeu els alumnes a investigar un poc en les teories anteriors 4. No és correcta, perquè no és
a Harvey sobre la funció de la sang en el cos, perquè comproven l’aire el que passa a l’interior del
com de curioses podien arribar a ser i també l’enorme pas que va cos, sinó l’oxigen de l’aire.
representar el descobriment de la circulació major. 5. En la foto A està inspirant aire
i unflant els pulmons. En la foto
B està expirant i unflant el globus
amb l’aire que n’ix.
19
132406 _ 0050-0065.indd 53 18/9/09 13:24:10

La respiració oxigen
diòxid de
3.
L’a
carboni
m
Objectius Aguantar la respiració és molt difícil, ja que de RESPIRACIÓ ció
seguida sentim la necessitat de respirar. Saps
• Aprendre que gràcies a la respi- per què cal respirar?
●
ració prenem l’oxigen de l’aire i

expulsem el diòxid de carboni.
1. Què és la respiració? diòxid de
oxigen
• Saber que l’aparell respiratori Mitjançant la respiració, prenem oxigen i elimi-
carboni
●
està format per les vies respira- nem diòxid de carboni.
tòries i els pulmons, i conéixer L’oxigen és necessari per a les cèl·lules. Aques- nutrients
tes el combinen amb els nutrients per a l’obten-
la funció d’aquests òrgans.
ció d’energia. Aquest procés s’anomena respira- Pe
RESPIRACIÓ
• Entendre com es duen a terme ció cel·lular. En realitzar la respiració cel·lular, es CEL·LULAR ve
produeix diòxid de carboni, un gas que s’ha d’ex- se
els dos moviments respiratoris: pulsar. q int
inspiració i expiració.
energia
• Saber que és en els alvèols 2. L’aparell respiratori 4.
pulmonars on es produeix l’in- q Esquema de la respiració i de la respiració
L’aparell respiratori consta de les vies respiratòri- De
tercanvi de gasos. es i els pulmons. cel·lular.
l’a
Explica amb paraules teues el que reflecteix
● Les vies respiratòries són els conductes pels aquest esquema. les
quals l’aire entra i ix del nostre cos. Les vies re
Suggeriments didàctics respiratòries són les següents: fosses nasals, ge
faringe, laringe, tràquea, bronquis i bronquíols. me
Per a començar ● Els pulmons són dos òrgans esponjosos en
sa
les
• Abans de començar la lectura què té lloc l’intercanvi gasós, que consisteix a fosses diò
dels epígrafs, feu preguntes als prendre l’oxigen de l’aire i expulsar el diòxid de nasals
carboni. Els pulmons es troben protegits a la
alumnes que us permeten sa- caixa toràcica, que està formada per l’estern,
faringe tràquea
ber quins coneixements sobre les costelles i part de la columna vertebral. laringe
bronquis
el tema recorden. Sense obrir la Quan respirem, l’aire entra al nas per les fosses bronquíols
nasals i després passa a la faringe, que és una pulmons
pàgina, podeu preguntar-los: part comuna a l’aparell digestiu i al respiratori. alvèol
pulmonar
– Quins òrgans formen l’aparell De la faringe passa a la laringe i després a la
tràquea. La tràquea es divideix en dos bronquis,
respiratori? cada un dels quals entra en un pulmó. Dins els
– Com s’anomenen els dos mo- pulmons els bronquis es van dividint en bronquíols
cada vegada més fins.
viments respiratoris?
Als extrems dels bronquíols més fins es troben
– Quina relació hi ha entre nutri- els alvèols pulmonars. Són uns saquets de teixit
molt fi recoberts de capil·lars sanguinis. w
ció i respiració?
Per a explicar w Esquema de l’aparell respiratori.

• Durant la lectura, fixeu l’atenció
dels alumnes en el dibuix de les
20
vies respiratòries perquè obser-
ven l’aspecte de cada òrgan.
• Sovint els alumnes confonen els
termes aire i oxigen. Expliqueu-
los que el nostre cos necessita
Més informació
l’oxigen, que obtenim de l’aire
en la respiració, i que al mateix Tos i esternuts
temps expulsem el diòxid de Uns pulmons adults tenen capacitat per a 3 litres d’aire i respirem
carboni. uns 5-6 litres d’aire per minut. Encara que podem fer-ho per la boca,
convé que respirem pel nas perquè, com que així fa un recorregut
més gran, l’aire arriba més calent als pulmons i d’aquesta manera no
ens refredem tan fàcilment.
La tos és un mecanisme de defensa del sistema respiratori, un movi-
ment automàtic que serveix per a mantindre lliures les vies respiratò-
ries i eliminar la mucositat; el mateix podem dir de l’esternut.
20
132406 _ 0050-0065.indd 54 18/9/09 13:24:10

2
e
3. Els moviments respiratoris A B
UNITAT 2
L’aire entra i ix dels pulmons gràcies als
moviments respiratoris, que són la inspira-
ció i l’expiració. e
• Parleu als alumnes de la ne-
● Durant la inspiració, la caixa toràcica s’ex-
cessitat de respirar un aire no
pandeix i fa que els pulmons també s’ex- contaminat i de substituir l’aire
pandisquen. Això provoca que l’aire entre carregat de les habitacions per
per les vies respiratòries i òmpliga els diafragma
pulmons. aire net. Demaneu que diguen
● Durant l’expiració, la caixa toràcica es llocs que s’han de ventilar, com
contrau, raó per la qual els pulmons es l’aula, el dormitori i els locals
desinflen. Això fa que l’aire isca a l’exte- inspiració expiració
on acudeixen moltes persones,
rior.
e Els moviments respiratoris. En la inspiració augmenta el com bars, gimnasos, etc.
Per expandir i contraure els pulmons inter- volum dels pulmons i en l’expiració disminueix.
venen diversos músculs: el diafragma, que
separa el tòrax de l’abdomen, i els músculs Competència lingüística
intercostals, situats entre les costelles.
alvèol
Amb l’objectiu que els alumnes
sang pobra
en oxigen utilitzen amb propietat les parau-
4. L’intercanvi de gasos aire ric les, demaneu-los que busquen en
en oxigen
Després de recórrer les vies respiratòries, el diccionari els termes següents
l’aire arriba als alvèols pulmonars. Com que
les seues parets són molt primes i estan
i que en copien el significat:
recobertes de nombrosos capil·lars, l’oxi- aire pobre – inspirar
gen passa fàcilment de l’aire a la sang, en oxigen
mentre que el diòxid de carboni passa de la – expirar
sang a l’aire. r Per tant, l’aire que ix per sang rica
les fosses nasals conté menys oxigen i més

en oxigen capil·lar – espirar
diòxid de carboni que l’aire atmosfèric. Feu que es fixen especialment en
r Intercanvi de gasos als alvèols pulmonars.
la diferència que hi ha entre expi-
La respiració serveix per a obtindre rar i espirar.
l’oxigen de l’aire i per a eliminar el diò- EL MÓN
xid de carboni. Té lloc a l’aparell respi- QUE VOLEM
ratori.
Un món sense tabac

El fum del tabac, tant quan es fuma com quan El món
Qüestions es respira de l’ambient, perjudica la nostra salut. que volem
Alguns efectes, com és ara la irritació de la gola,
1. Escriu en ordre el camí que són immediats. Altres com, per exemple, el dany a • RL.
segueix l’aire des de les fosses les vies respiratòries, es produeixen al cap de pocs
nasals fins a l’interior dels mesos. I altres efectes, com és el cas del càncer
pulmons. de pulmó o de boca, tarden molt a manifestar-se,
2. Explica quina diferència hi ha però són un risc molt clar. Solucions
entre l’aire que entra als pulmons Què diries a un amic que comença a fumar?
i el que n’ix.
●
Escriu almenys tres idees per a no fer-ho.
Il·lustracions
1. RL.
21 Qüestions
1. L’aire entra per les fosses na-
sals i recorre la faringe, la larin-
ge, la tràquea, els bronquis, els
bronquíols i, finalment, arriba als
alvèols pulmonars.
2. L’aire que entra en el nostre
Una curiositat sobre la tos és que, quan tossim, l’aire pot eixir expel- cos té la mateixa composició que
lit de la nostra boca a una velocitat de 140 quilòmetres per hora, de l’aire atmosfèric. El que n’ix conté
manera que és un mètode molt eficaç de contagi de malalties. Cada menys oxigen i més diòxid de car-
vegada que tossim o esternudem, milers de gotetes diminutes ixen boni.
expedides amb l’aire transportant els virus i els bacteris que conte-
nen.
• Inviteu els alumnes a fer una prova i intentar esternudar amb
els ulls oberts (per a provocar l’esternut només cal fer-los
cosquerelles amb un paperet per dins del nas). Comprovaran que
és impossible.
21
132406 _ 0050-0065.indd 55 18/9/09 13:24:11

L’excreció
Objectius 1. El procés de l’excreció
• Entendre que l’excreció consis- Durant la nutrició, les cèl·lules produeixen algu-
nes substàncies de rebuig que passen a la sang.
teix en la retirada de les subs- Si aquestes substàncies s’acumulen a l’interior
tàncies de rebuig de la sang del cos, provoquen danys i, fins i tot, la mort.
per a expulsar-les a l’exterior a L’excreció consisteix en la retirada de substàncies
través de l’orina. de rebuig de la sang per expulsar-les a l’exterior.
Aquesta funció la porta a cap l’aparell excretor. renyons
• Conéixer els òrgans que formen No s’ha de confondre l’excreció amb l’eliminació
l’aparell excretor: els renyons, dels excrements. Els residus que formen els ex- urèters
crements no han passat a la sang. 3.
la bufeta urinària, els urèters i
bufeta La
la uretra, com també les funci- urinària
qu
ons que tenen. 2. L’aparell excretor La
• Saber que les glàndules sudo- L’aparell excretor està format pels renyons, els uretra a
urèters, la bufeta urinària i la uretra. q sit
rípares produeixen suor, que l’e
● Els renyons es troben a l’abdomen, a banda i
s’elimina pels porus de la pell. banda de la columna vertebral. Tenen forma de
ix
fesol i són de color roig fosc. La
q Esquema de l’aparell excretor. co
La bufeta urinària és l’òrgan en què s’acumula
●
Co
l’orina abans de ser expulsada.
bé
Per a començar ● Els urèters són dos tubs que comuniquen els aix
renyons amb la bufeta urinària. Qu
• Demaneu als xiquets que recor-
● La uretra és el tub que comunica la bufeta uri- be
den situacions en què habitu- nària amb l’exterior. am
alment suen. Com és la seua Tota la sang del nostre cos passa pels renyons.
es
suor (aquosa, transparent…)? Els renyons actuen com si foren coladors: filtren
Per on l’expulsen? la sang per separar les substàncies de rebuig.
Com a resultat del treball que porten a cap els re-
nyons es forma l’orina, que és una mescla d’aigua
Per a explicar amb totes aquestes substàncies de rebuig.
• Indiqueu als alumnes que els L’orina ix dels renyons, recorre els urèters i arriba
a la bufeta. Allí s’acumula fins que s’expulsa a
renyons són uns òrgans tan través de la uretra.
eficaços que podem sobreviure Més del 95 % de l’orina és aigua. Per tant, hem
amb un sol renyó. Si un deixa de beure aigua per a compensar la que perdem
de funcionar, l’altre augmenta amb l’orina.
de grandària i és capaç de fer Quan a una persona li deixen de funcionar els re-
nyons, se la sotmet a un tractament anomenat w Pacient sotmesa a diàlisi. En la diàlisi, la sang del
el treball dels dos. diàlisi, que consisteix a filtrar la sang per mitjà
pacient passa per una sèrie de filtres que retiren
les substàncies de rebuig. En acabant, torna al
d’una màquina. No obstant això, la millor opció
• En llegir l’epígraf 3, La suor i és trasplantar-li un renyó sa d’un donant. w
pacient.
les glàndules sudorípares, co-

menteu als alumnes que la 22
suor i l’orina són dos líquids
molt semblants, ja que els dos
contenen majoritàriament aigua
i serveixen per a eliminar impu-
reses. Després, demaneu-los
Més informació
que recorden situacions en què
suen molt, com quan fan exer- Aigua contra la deshidratació
cici o quan fa molta calor, i que La deshidratació és la pèrdua excessiva d’aigua i sals minerals d’un
enumeren les zones del seu cos. Pot originar-se per una calor excessiva, exercici intens, falta de
cos que suen més (les axil·les, beguda o una combinació dels tres factors. També es produeix des-
els palmells de les mans, els hidratació en algunes malalties.
peus, el cap…). Expliqueu que Encara que el cos és capaç de resistir setmanes sense ingerir ali-
en aquestes parts tenen més ments, no pot suportar la falta d’aigua més d’un parell de dies.
glàndules sudorípares. Sentim set quan hem perdut un 1 o 1,5 % de l’aigua del cos. Els
símptomes de deshidratació són sequedat de les mucoses, nàusees,
fatiga mental i física, etc.
22
132406 _ 0050-0065.indd 56 18/9/09 13:24:11

2
UNITAT 2
• Perquè els alumnes puguen fer-
se una idea de l’eficàcia dels
renyons, expliqueu que aquests
òrgans són capaços de filtrar
tota la sang del cos en només
cinc minuts. Comenteu, a més,
glàndules sudorípares
que treballen contínuament,
e Quan es realitza exercici, es produeix també mentre dormim.
suor a les glàndules sudorípares.
3. La suor i les glàndules sudorípares Les glàndules sudorípares es troben
a les capes profundes de la pell. Competència
La suor és un líquid que apareix sobre la pell quan fa calor o Quina forma tenen les glàndules
quan fem exercici, a fi de refrescar el cos. sudorípares? Com arriba la suor social i ciutadana
La suor es forma a les glàndules sudorípares, que es troben
des d’aquestes glàndules fins Aprofiteu aquesta unitat per a inci-
a la superfície de la pell?
a la pell. Cada glàndula té una part en forma de globus dir en la importància que la dona-
situat a l’interior de la pell. Aquesta part es comunica amb
l’exterior per un tub que acaba en un porus pel qual la suor
ció d’òrgans i els trasplantaments
ix a l’exterior. e tenen a l’hora de salvar la vida de
La suor està formada majoritàriament per aigua, però també molts malalts. Els renyons són un
conté sals i una quantitat reduïda de substàncies de rebuig. dels òrgans que es trasplanten
Com que la suor s’elimina a l’exterior a través de la pell, tam-
bé s’eliminen així les substàncies de rebuig que conté. Per amb més èxit i que salven més
això, la suor participa en la funció d’excreció. vides cada any. Si aquests òrgans
Quan se sua es perd aigua. En conseqüència, és important no funcionen, les substàncies de
beure’n molta a l’estiu i quan es fa exercici físic. Com que
amb l’aigua també es perden sals, algunes begudes per a
rebuig s’acumulen en l’organisme
esportistes inclouen aquestes sals, per a reposar-les. i poden arribar a ocasionar la mort
de la persona. Però hi ha altres
L’excreció serveix per a eliminar les substàncies de re- òrgans que es poden trasplantar,
buig de la sang. La porta a cap l’aparell excretor i les com el cor, el fetge o la còrnia de
glàndules sudorípares. l’ull, per exemple.
Qüestions
Solucions
1. Explica amb les teues paraules quina és la funció dels renyons.
Il·lustracions
2. Indica el recorregut de l’orina, des que es forma al renyó fins que s’expulsa.
el 3. Tenen forma de globus. La suor
3. Què és un trasplantament de renyó?
arriba a la superfície de la pell a
4. Per què diem que les glàndules sudorípares participen en la funció d’excreció?
través d’un tub que comunica la
glàndula sudorípara amb l’exterior
23 i que acaba en un porus.
Qüestions
1. Els renyons tenen la funció de
filtrar la sang per a eliminar-ne les
2. L’orina va des dels renyons fins
a la bufeta, on s’acumula, a través
Per a reduir la quantitat d’aigua eliminada davant el risc de deshidra-
dels urèters. Després, és expulsa-
tació, els renyons concentren més l’orina. Quan la deshidratació es
da a l’exterior per la uretra.
torna més extrema, el renyó falla i ja no produeix més orina, de mane-
ra que les substàncies de rebuig van acumulant-se en l’organisme. 3. Un trasplantament de renyó
consisteix a extirpar el renyó ma-
Encara que potser no ho sembla, la suor pot comportar més pèrdua
lalt d’un pacient i implantar en el
d’aigua que l’orina, per la qual cosa hem de beure més líquids quan
seu lloc un renyó sa, donat per
suem molt, fins i tot encara que no sentim set. La deshidratació
una altra persona.
desapareix ràpidament després de beure aigua sense cap tipus de
limitació, fins i tot amb deshidratacions de fins al 10 % del pes cor- 4. Perquè produeixen la suor, un
poral. líquid format principalment per
aigua, a través del qual s’eliminen
23
132406 _ 0050-0065.indd 57 18/9/09 13:24:11

Objectius Per a dur a terme la funció de nutrició cal trans-
portar nombroses substàncies. D’això, se n’ocu- plasma
• Aprendre que la sang arriba a pa l’aparell circulatori, que està format per la
totes les cèl·lules del cos i s’en- sang, els vasos sanguinis i el cor.
carrega de transportar oxigen, cèl·lules sanguínies
nutrients, diòxid de carboni i 1. La sang
glòbuls rojos
substàncies de rebuig. La sang és un dels teixits del nostre cos i és l’únic
que és líquid. Arriba a totes les cèl·lules del cos
• Conéixer els principals com- plaquetes glòbuls blancs
i s’encarrega de transportar nutrients, oxigen,
ponents de la sang: plasma i diòxid de carboni i substàncies de rebuig. q Components de la sang. Les cèl·lules ocupen
cèl·lules sanguínies. La sang es compon d’un líquid, el plasma, i diferents
quasi la meitat del volum de la sang.
3.
tipus de cèl·lules, les cèl·lules sanguínies: q
• Conéixer els tipus de vasos san- El
● Glòbuls rojos. Són les cèl·lules sanguínies més im
guinis. abundants. S’encarreguen de transportar l’oxi- venes artèries ne
• Entendre com és i com funciona gen i donen a la sang el seu color roig. te
jugular caròtide
el cor. ● Glòbuls blancs. Ens defenen de moltes malal- at
ties. subclàvia subclàvia de
● Plaquetes. Són trossos de cèl·lules que s’en- cava superior aorta Pe
ta
Suggeriments didàctics carreguen de taponar els vasos sanguinis quan
es produeix una ferida. Aquest procés s’ano- aorta m
abdominal
mena coagulació. ríc
Per a començar cava inferior qu
ilíaca
• Inicieu la classe fent que tots Ca
els alumnes es localitzen el 2. Els vasos sanguinis m
pols, al canell o al coll. Pre- Els vasos sanguinis són com canonades per les ilíaca femoral fa
quals circula la sang. Els vasos més gruixuts es les
gunteu: què és el batec que
divideixen en vasos cada vegada més fins per a
notem? arribar a totes les cèl·lules del cos. Hi ha vasos
sanguinis de tres tipus: artèries, venes i capil- femoral
lars. w
Per a explicar
Les artèries són els vasos sanguinis que tenen
• Expliqueu als alumnes que el ●
les parets més gruixudes. Condueixen la sang
cor es troba un poc desplaçat que ix del cor. Es van ramificant en artèries
cap al costat esquerre del cos cada vegada més primes.
i que, per aquesta raó, el pulmó ● Les venes són els vasos sanguinis que condu-
eixen la sang cap al cor. Com més a prop es
esquerre és un poc més reduït troben del cor, són més amples.
que el dret. Expliqueu també que ● Els capil·lars són els vasos sanguinis més fins.
la grandària d’aquest òrgan és Comuniquen les artèries amb les venes i con-
aproximadament com la del puny dueixen la sang per l’interior dels òrgans. w Vasos sanguinis principals.
Com es diuen les artèries que parteixen directament
tancat de la persona. del cor? I les venes que hi arriben?
• Demaneu als alumnes que es

fixen en el dibuix del cor de la 24
pàgina 25 i expliqueu que una
de les meitats del cor arreple-
ga i expulsa cap a la resta del
cos la sang oxigenada, mentre
que l’altra meitat arreplega i ex- Més informació
pulsa cap als pulmons la sang
Algunes dades sobre el cor
carregada de diòxid de carboni
El cor és un òrgan buit que té la missió de bombar la sang, que fa
per a purificar-la.
circular per tot el cos. El famós batec és el so que produeixen les
vàlvules en obrir-se i tancar-se.
Un cor adult bomba tanta sang que podria omplir un depòsit de 8.000
litres en un sol dia, impulsant uns 80 ml de sang per batec (una cosa
semblant a un glop d’aigua). Quan fem exercici, respirem més voltes,
el cor bomba més de pressa i la sang circula, per tant, amb més
velocitat. A més, el batec cardíac pot variar segons l’edat; una perso-
na major té 60-80 pulsacions per minut, mentre que un xiquet pot
tindre’n el doble.
24
132406 _ 0050-0065.indd 58 18/9/09 13:24:12

2
aorta
UNITAT 2
A B
vena artèries pulmonars aurícula dreta aurícula esquerra
cava superior Per a comprendre
a • Demaneu als alumnes que es-
criguen un resum en què inclo-
vàlvula
guen totes les paraules en ne-
vàlvula
greta del text. Utilitzeu el manu-
al d’ESTUDI EFICAÇ, pàg. 16.
vena venes ventricle ventricle
cava inferior pulmonars dret esquerre
Competència matemàtica
e Anatomia del cor. A. Vista externa del cor. S’hi En una anàlisi de sang es mesura
observen els vasos sanguinis que arriben i ixen
3. El cor del cor. B. Vista interna del cor. S’hi observen les la quantitat de glòbuls rojos, glò-
quatre cavitats del cor i el recorregut de la sang
El cor és un òrgan amb parets musculoses que pel seu interior.
buls blancs i plaquetes que conté
impulsa el moviment de la sang per tot el cos. No un mil·límetre cúbic de sang. El
necessitem ordenar al cor que treballe, ja que ba-
tega sense parar durant tota la vida. Es troba situ-
nombre que es considera normal
at a la caixa toràcica, entre els pulmons i un poc és entre 4 i 5 milions de glòbuls
desplaçat cap a l’esquerra. e rojos, entre 4 i 10 milions de
Per dins, el cor està dividit en dues meitats, dre- glòbuls blancs i entre 150.000
ta i esquerra, separades per un envà sense co-
municació. Cada meitat té dues cavitats: una au- i 300.000 plaquetes. Demaneu
rícula, a què arriben les venes, i un ventricle, de als alumnes que elaboren un grà-
què parteixen les artèries.
fic de barres en què representen
Cada aurícula es comunica amb el ventricle del
mateix costat per una vàlvula. Aquestes vàlvules
aquestes quantitats. Indiqueu-los
fan que la sang circule sempre des de les aurícu- que utilitzen diferents colors per a
les fins als ventricles, i mai al contrari. r cada tipus de cèl·lula.
r Vàlvules cardíaques artificials. Aquestes vàlvules
L’aparell circulatori està format per la sang, es fan servir per a reemplaçar vàlvules de cor
els vasos sanguinis i el cor. que no funcionen correctament.
Solucions
Qüestions Il·lustracions
1. Digues quins són els tipus de cèl·lules sanguínies i quina funció té cada tipus de cèl·lules.
2. Les artèries són l’aorta i l’aorta
2. A quins vasos sanguinis es refereix cada oració?
abdominal. Les venes són la vena
a. Porten la sang des del cor cap als òrgans del cos.
cava superior i la vena cava infe-
b. Tornen la sang des dels òrgans del cos fins al cor.
rior.
c. Condueixen la sang per l’interior dels òrgans.
3. Quantes cavitats té el cor a l’interior? Quines són aquestes cavitats?
Qüestions
1. Glòbuls rojos: tenen la funció
de transportar l’oxigen.
25 Glòbuls blancs: tenen la funció de
defensar l’organisme.
Plaquetes: tenen la funció de dur
a terme la coagulació de la sang
quan es produeix un trencament
en un vas sanguini.
2. a. Artèries.
El primer trasplantament de cor, el va fer el 3 de desembre de 1967 el b. Venes.
cirurgià sud-africà Christian Barnard. La supervivència del pacient va c. Capil·lars.
ser molt breu, però obrí una porta a una tècnica que actualment salva 3. El cor té quatre cavitats: dues
la vida a milers de persones cada any arreu del món. aurícules i dos ventricles.
• Hi ha moltes més dades interessants que els alumnes poden inves-
tigar sobre el cor i aprendre a treballar en grup. Suggeriu-los dos
temes, tipus de cor en el regne animal o els marcapassos; han de
triar-ne un, buscar-ne informació i elaborar un mural explicatiu amb
les dades que troben i algunes imatges.
25
132406 _ 0050-0065.indd 59 18/9/09 13:24:12

La circulació de la sang 3.
La
la
Objectius 1. Què és la circulació A
aq
pa
• Saber que la circulació és el re- La circulació és el recorregut que fa la sang pel cos pr
a través dels vasos sanguinis. Aquest recorregut,
corregut que fa la sang pel cos impulsat pel cor, no es deté mai. La
a través dels vasos sanguinis. El cor impulsa la circulació gràcies al fet que està ●
• Conéixer els moviments del cor: bategant contínuament. Aquest batec del cor té
lloc en dues fases: q ●
sístole i diàstole.
● Sístole. És la fase de contracció. Quan el cor
• Descriure el recorregut de la es contrau, com que és buit, expulsa la sang ●
enfora, per les artèries.
sang en la circulació pulmonar.
● Diàstole. És la fase de relaxació. Quan el cor B
• Descriure el recorregut de la es relaxa, la sang que porten les venes pene- ●
sang en la circulació general. tra al seu interior.
La sang, en el recorregut que realitza pel cos, se-
gueix dos trajectes diferents, que donen origen a ●
Suggeriments didàctics la circulació pulmonar i a la circulació general.

●
Per a començar
• Abans d’entrar en el tema de- 2. La circulació pulmonar ●
La circulació pulmonar és el recorregut que porta
maneu als xiquets que recorden
a terme la sang per passar pels pulmons. El seu q Experiment per a mostrar com impulsa
si s’han fet mai una ferida que objectiu és que la sang es carregue d’oxigen i la sang el cor. A. En pressionar la botella,
el líquid n’ix impulsat. Equival a la sístole.
sagnara. Com era la sang? En s’allibere de diòxid de carboni. D’aquesta manera
B. En deixar de pressionar-la, el líquid entra en
té lloc la circulació pulmonar: w
quina part del cos es van fer la la botella a través del tub. Equival a la diàstole.
● La sang que es troba a l’aurícula dreta del cor
ferida? passa al ventricle dret.
● El ventricle dret es contrau i impulsa la sang
Per a explicar per les artèries pulmonars. 1. La sang ix del ventricle dret
per les artèries pulmonars.
• En observar les il·lustracions 2 ● La sang viatja per les artèries pulmonars, que 2. En passar
penetren als pulmons i es divideixen fins que pels
i 3, comenteu als alumnes que pulmons,
donen origen a capil·lars. pren
en realitat l’entramat de vasos oxigen.
● La sang arriba fins als capil·lars que envolten
sanguinis del nostre cos és els alvèols pulmonars per portar a cap l’inter-
molt més complex que el que canvi gasós: pren oxigen i cedeix diòxid de car-
boni.
representen les il·lustracions,
● La sang passa dels capil·lars a altres venes,
en les quals apareix simplificat que es van unint a altres per donar origen a
perquè puga observar-se millor venes més gruixudes. Són les anomenades 3. La sang oxigenada torna a l’aurícula
esquerra per les venes pulmonars.
el recorregut de la sang. venes pulmonars, que porten la sang a l’aurícu-
la esquerra. w Esquema de la circulació pulmonar.
• Els alumnes deuen haver escol- Com s’anomenen els vasos sanguinis que hi
intervenen?
tat moltes vegades l’expressió
infart o infart de miocardi. Expli-
queu que un infart de miocardi 26
es produeix quan no arriba prou
oxigen al cor, la qual cosa fa
que les seues cèl·lules muiren
i que el teixit muscular del cor
acabe trencant-se, de manera Més informació
que s’hi produeix una ferida que
és la causa de l’infart. Comen-
Sagnies curatives
Antigament, s’extreia sang a alguns malalts, perquè es pensava que
teu també que el teixit muscu-
d’aquesta forma es llevava també la malaltia del cos. Els mètodes
lar del cor no es regenera i les
d’extracció eren habitualment dos: es feien talls xicotets o incisions
persones que el tenen danyat
en les venes, sobre els canells, els avantbraços, etc., o s’aplicaven
han de seguir una estricta me-
directament sangoneres sobre la pell en diverses parts del cos. De
dicació durant tota la vida.
fet, el nom científic d’aquests animals és Hirudo medicinalis, en refe-
rència a aquest ús terapèutic.
Però de vegades era pitjor el remei que la malaltia, ja que s’empraven
per a tractar quasi qualsevol tipus de mal i molts pacients morien
d’anèmia o fins i tot dessagnats.
26
132406 _ 0050-0065.indd 60 18/9/09 13:24:12

2
3. La circulació general UNITAT 2
La circulació general és el recorregut que realitza
1. La sang ix
la sang per tot el cos, excepte els pulmons. En
aquest recorregut la sang porta oxigen a totes les
del ventricle • Comenteu-los que la pressió
esquerre per
parts del cos i retira el diòxid de carboni que es l’artèria aorta. sanguínia, també anomenada
produeix durant la respiració cel·lular. tensió arterial, és la força que
La circulació general es produeix així: e exerceix la sang sobre les pa-
● La sang que arriba amb oxigen a l’aurícula rets dels vasos sanguinis. Els
esquerra passa al ventricle esquerre.
valors de la tensió arterial can-
● El ventricle esquerre es contrau i impulsa la
sang fora del cor per l’artèria aorta. vien segons l’edat i variacions
● Des de l’artèria aorta la sang es reparteix per per damunt o per davall dels
artèries cada vegada més fines i, finalment, valors preestablits poden ser
arriba als capil·lars de tots els òrgans.
indici d’una malaltia.
● La sang, al seu pas pels capil·lars, cedeix l’oxi-
gen i els nutrients, i recull el diòxid de carboni i
les substàncies de rebuig. 3. Torna a 2. Passa per Tractament
l’aurícula tots els
● A l’intestí prim, gràcies a l’absorció, la sang arre- dreta per òrgans de la informació
plega els nutrients dels aliments. les venes del cos
caves. en què Demaneu als alumnes que elabo-
● En passar pels renyons, la sang es filtra per cedeix
alliberar-se de les substàncies de rebuig. oxigen ren dos esquemes per a represen-
● Els capil·lars es reuneixen per formar venes.
i nutrients.
tar la circulació sanguínia pulmo-
Aquestes es van unint per formar les venes nar i la general. Indiqueu-los que
caves, que desemboquen a l’aurícula dreta. escriguen els noms de les parts
del cor i els de les venes i les ar-
Mitjançant la circulació es reparteixen pel tèries que hi intervenen.
cos els nutrients i l’oxigen, i se’n retiren les
substàncies de rebuig. Comprén la circulació e Esquema de la circulació general.
pulmonar i la circulació general. Quins òrgans pots identificar en el dibuix?
r
Solucions
Il·lustracions
Qüestions 2. Artèries pulmonars i venes pul-
1. Quins són els dos recorreguts que fa la sang? Quina funció té cada un d’aquests recorreguts? monars.
2. Indica per quins vasos circula la sang en els casos següents:
3. El cor, l’estómac, l’intestí prim,
a. Quan ix del ventricle dret. c. Quan arriba a l’aurícula dreta.
l’intestí gros, el fetge, el pàncrees,
b. Quan ix del ventricle esquerre. d. Quan arriba a l’aurícula esquerra.
els renyons i el cervell.
3. Per què és necessari que el cor bategue sense parar durant tota la vida?
4. Escriu un paràgraf que incloga les paraules següents: Qüestions
sístole – diàstole – circulació pulmonar – circulació general 1. La sang fa dos recorreguts; en
la circulació pulmonar, passa pels
pulmons fins a carregar-se d’oxigen
27 i alliberar-se del diòxid de carboni;
en la circulació general, recorre tot
el cos, excepte els pulmons, per a
transportar l’oxigen i retirar-ne el di-
òxid de carboni.
2. a. Per les artèries pulmonars.
b. Per l’artèria aorta.
c. Per les venes caves.
El fet més sorprenent és que aquesta tècnica torna a usar-se d. Per les venes pulmonars.
actualment amb fins mèdics. L’aparell digestiu de les sangoneres 3. És necessari perquè, si s’atu-
produeix unes substàncies capaces d’inhibir la coagulació de la sang rara, la sang deixaria de circular,
i aquesta qualitat s’empra en el tractament de trombes i coàguls en les cèl·lules no rebrien l’oxigen que
pacients humans; per exemple, si s’aplica una sangonera sobre un necessiten per a funcionar i mori-
ull morat, l’alleuja ràpidament. També s’usen en la recuperació de ríem.
pacients amb membres amputats i reimplantats; es tracta, a més, 4. RM.
d’un procediment indolor, ja que la saliva de la sangonera conté un La circulació pulmonar i la circula-
potent anestèsic. ció general són impulsades en el
seu recorregut pels moviments de
sístole i diàstole del cor.
27
132406 _ 0050-0065.indd 61 18/9/09 13:24:13

Activitats
5. Completa l’esquema.
Comprén artèries venes
Solucions ......... ......... 10
1. Explica què són i com tenen lloc els processos Circulació
pulmonar
següents.
Comprén
a. Inspiració.
1. a. La inspiració és l’entrada
b. Expiració.
de l’aire als pulmons a través de
c. Intercanvi gasós.
les vies respiratòries; en aquest
procés la caixa toràcica s’expan- 2. Explica l’oració següent.
deix i fa que els pulmons també Els renyons funcionen com un colador.
s’expandisquen. Circulació
venes ......... artèria
b. L’expiració és l’eixida de l’aire ......... .........
dels pulmons, en la qual la caixa

toràcica es contrau i els pulmons 6. Explica en què es diferencien.
es desunflen. a. Els bronquis i els bronquíols.
b. La faringe i la laringe.
c. L’intercanvi gasós és el pas
c. Els urèters i la uretra.
de l’oxigen a la sang i es produ-
d. Les aurícules i els ventricles.
eix quan l’aire arriba als alvèols
pulmonars, ja que les seues pa- 3. Elabora un esquema com el següent sobre els
rets són molt fines i estan ple- components de la sang. Raona
nes de capil·lars perquè l’oxigen 7. Per què el cor és capaç de contraure’s El
puga passar fàcilment a través. LA SANG i relaxar-se? var
Mentrestant, el diòxid de carboni qu
està formada per 8. El pols es detecta posant un dit en algun pu
passa de la sang a l’aire. punt del cos situat prop del lloc per on passa de
......... ......... una artèria important. En canvi, no es detecta do
2. Els renyons funcionen com sobre les venes. de
un colador perquè filtren la sang són Per què creus que es detecta a les artèries En
i no a les venes?
i en separen les substàncies de els
......... ......... ......... grà
rebuig.
té la funció de té la funció de té la funció de Aplica
3. RG. La sang està formada per
......... ......... .........
plasma i cèl·lules sanguínies, que 9. El dopatge és una pràctica que realitzen
alguns esportistes tramposos.
són: glòbuls rojos (tenen la fun- Les autoritats el persegueixen perquè
4. Indica quin tipus de vas sanguini és cada un i
ció de transportar oxigen), glòbuls explica per què ho saps. és trampa i pot posar en perill la salut 11
blancs (tenen la funció de defen- de l’esportista. Alguns mètodes de dopatge
A B C aconsegueixen que augmente el nombre
sar-nos de malalties) i plaquetes de glòbuls rojos a la sang.
(tenen la funció de taponar feri- Què trobes que pretenen aconseguir aquests
esportistes amb l’increment del nombre de
des). glòbuls rojos?
4. A: artèria; B: capil·lar; C: vena.
Se sap per la grandària i el color. 28
5. RG.
6. a. Els bronquíols són les rami-
ficacions en què es divideixen els
bronquis i són molt més fines que
els bronquis. Més informació
b. La faringe és una part comuna Com deixa de brollar sang d’una ferida?
de l’aparell digestiu i del respira- Quan ens fem un tall al dit o en qualsevol part del cos ens n’ix sang,
tori, mentre que la laringe només molta o poca, depenent del lloc i de la grandària de la ferida. Això és
pertany a l’aparell respiratori. així perquè amb el tall s’ha danyat un capil·lar o un vas sanguini. El
c. Els urèters són els conductes nostre organisme actua ràpidament per a parar l’hemorràgia, ja que
que porten l’orina des dels renyons la sang és un fluid vital, transporta l’oxigen i els nutrients a tots els
fins a la bufeta, mentre que la ure- òrgans i l’organisme no pot permetre’s perdre’n grans quantitats.
tra és el conducte que condueix La resposta del cos consisteix, en primer lloc, a contraure el vas san-
l’orina des de la bufeta cap a l’ex- guini danyat per a dificultar el pas de la sang. Mentrestant, les pla-
terior. quetes comencen a adherir-se a les vores irregulars de la ferida, de
d. Les aurícules reben sang de les manera que obstrueixen cada vegada més l’eixida de la sang.
venes i els ventricles impulsen la
sang a través de les artèries.
28
132406 _ 0050-0065.indd 62 18/9/09 13:24:13

2
UNITAT 2
Opina
es
.... 10. El consum de tabac és un problema d. No es pot fumar a les escoles Raona
molt greu per a la salut. A continuació, ni als instituts.
t’indiquem algunes mesures de les autoritats
7. El cor pot relaxar-se i contrau-
e. En alguns bars i restaurants està
per a tractar de combatre’n el consum. prohibit fumar o hi ha espais en què re’s perquè està format per teixit
Digues si et pareixen adequades, insuficients no es permet fumar. muscular.
o excessives. Digues si penses que en sobra
o en falta alguna que consideres convenient. 8. Perquè la sang arterial és la
a. Als paquets de tabac hi ha missatges que ix del cor i ix impulsada amb
que informen sobre com és de perillós molta força.
fumar per a la salut.
b. No es pot fumar als llocs de treball.
èria Aplica
.... c. Està prohibit fumar als hospitals.
9. RL.
Es tracta d’augmentar l’aportació
d’oxigen, és a dir, d’energia a les
cèl·lules perquè puguen fer més
APRÉN A FER
esforç.
La interpretació o l’elaboració d’un gràfic Opina

Mitjançant els gràfics, es poden representar dades d’una forma 10. RL.
visual, de manera que és fàcil interpretar-los.
El gràfic següent mostra com VARIACIÓ DEL RITME DE PULSACIONS AMB L’EXERCICI Aprén a fer
varien les pulsacions de Laura
quan fa exercici. Ha comptat les
120 111 11. RG.
110
pulsacions abans de fer exercici, 100 94 L’enregistrament de dades és una
Nombre de pulsacions per minut
a després de córrer durant un minut, 84 87

90
cta dos minuts després d’haver deixat 80 destresa pròpia de l’estudi de les
de córrer i quatre minuts més tard. 70
60
ciències. Els científics no sols enre-
En acabant, ha representat
els resultats dels recomptes
50 gistren els fenòmens que ocorren,
40
gràficament. 30
sinó que fins i tot provoquen ells
20 mateixos els fenòmens en condi-
10
0 cions controlades per vore el que
abans després de dos minuts quatre minuts
de córrer córrer un minut després d’acabar després d’acabar passa, anotar les dades i interpre-
tar-les.
11. Elabora un gràfic amb les respiracions per minut de Laura abans i després
de fer exercici. Usa les dades que ha recollit.
Abans Després de córrer Dos minuts després Quatre minuts després
s de córrer durant un minut d’haver acabat d’haver acabat
Aprendre a aprendre
Respiracions
34 51 41 36
per minut L’enregistrament de dades en un
gràfic els ajudarà a entendre millor
29 els fenòmens que estudien, ja que
és necessària una observació acu-
rada del procés. En acabar l’exer-
cici, procureu que relacionen les
dades que han arreplegat amb els
continguts que han estudiat en la
unitat. En aquest cas, demaneu
als alumnes que expliquen per
Amb aquestes dues accions, l’eixida de la sang disminueix però no
què les pulsacions de Laura aug-
s’atura encara. Perquè es tanque per complet és necessari que la
menten i disminueixen.
sang es coagule fins a formar un taponament fet de fibres i cèl·lules
sanguínies. Finalment, la sang deixa de brollar.
Les persones que pateixen hemofília naixen sense un dels factors
necessaris per a coagular la sang, per la qual cosa qualsevol tall o
ferida pot desencadenar-los una hemorràgia incontenible.
29
132406 _ 0050-0065.indd 63 18/9/09 13:24:13

Repassa E
1. Llig el resum.
Paraules clau
de la unitat Sa
La respiració d’
Aparell circulatori La
La respiració ens serveix per a l’obtenció de l’oxigen de l’ai-
Aparell excretor re. Aquesta funció, la porta a cap l’aparell respiratori, que le
consta de les vies respiratòries i els pulmons. ba
Aparell respiratori au
Aurícula on
L’excreció La
Bronquíols
L’excreció consisteix en la retirada de substàncies de rebuig pe
Bronquis de la sang per expulsar-les a l’exterior. La porta a terme, pe
Bufeta urinària principalment, l’aparell excretor, per mitjà dels renyons. m
Circulació general Aq
La circulació co
Circulació pulmonar d’
La circulació és el circuit que recorre la sang per l’organisme per transportar
Cor substàncies nutritives, oxigen, diòxid de carboni i substàncies de rebuig. Se
Diàstole n’encarrega l’aparell circulatori, que està format per la sang, els vasos sanguinis
i el cor. q
Expiració
Glòbuls blancs
Glòbuls rojos 2. ESTUDI EFICAÇ. Copia i completa l’esquema.
Inspiració
Laringe LA FUNCIÓ DE LA NUTRICIÓ
Plaquetes inclou
Plasma
Pulmons el procés digestiu la respiració ......... .........
Renyons
Respiració té lloc a consisteix a té lloc a consisteix a
Sístole
......... ......... ......... .........
Suor
Urèters
té lloc a consisteix a
Uretra té lloc a consisteix a
aconseguir els nutrients
Vasos sanguinis dels aliments, absorbir-los
......... i expulsar les restes ......... .........
Ventricle
3. ESTUDI EFICAÇ. Elabora una taula amb tots els aparells que intervenen en la nutrició
i els òrgans que formen cada un.
Estudi eficaç
30
2. La funció de la nutrició inclou el
procés digestiu, que té lloc a l’apa-
rell digestiu i consisteix a aconse-
guir els nutrients dels aliments,
absorbir-los i expulsar-ne les res- Més informació
tes; la respiració, que té lloc a
l’aparell respiratori i consisteix a Les plantes i l’aire que respirem
obtindre l’oxigen de l’aire i expulsar Els animals i les persones consumim l’oxigen de l’aire en la respi-
diòxid de carboni; la circulació, que ració i expulsem diòxid de carboni. Les plantes, en la fotosíntesi,
té lloc a l’aparell circulatori i con- fan just el contrari: absorbeixen diòxid de carboni i exhalen oxigen,
sisteix en el recorregut de la sang de manera que aboquen a l’aire gran quantitat d’aquest gas: mitja
per totes les parts del cos; i l’ex- hectàrea d’arbres pot alliberar 1.900 quilos d’oxigen per any. Així,
creció, procés que té lloc a l’aparell animals i plantes tenen un sistema d’intercanvi de gasos d’anada i
excretor i consisteix a retirar les tornada que és beneficiós per a tots dos.
substàncies de rebuig de la sang Els arbres, a més, contribueixen a mantindre net l’aire que respirem,
per a expulsar-les a l’exterior. perquè són capaços d’absorbir contaminants com el diòxid de sofre i
3. RG. Aprofiteu el manual d’ES- l’ozó.
TUDI EFICAÇ, pàg. 24.
30
132406 _ 0050-0065.indd 64 18/9/09 13:24:13

2
Realitzar la respiració artificial
Ets capaç de...
Saps com has d’actuar per a ajudar algú en cas
d’accident? 1. La primera cosa que cal fer
La primera cosa que hem de fer, sempre, és te- 112, sempre és cridar els serveis
lefonar als serveis d’emergència, al 112. En aca- diga’m? d’emergència.
bant, en alguns casos, podem aplicar els primers
auxilis a la víctima, fins que arriben els professi- 2. RM.
onals d’emergències. Els alumnes han de buscar infor-
La respiració artificial pot salvar la vida d’una mació sobre el 112. Internet pot
persona accidentada que no respira. És molt útil
per a les víctimes d’ofegament. Es pot fer amb el ser una eina útil.
mètode del «boca a boca». El 112 unifica tots els telèfons
Aquest mètode s’ha d’aplicar fins que la víctima d’emergències i atén urgències
comence a respirar o fins que arriben els serveis mèdiques, incendis, avaries, ca-
d’emergència.
tàstrofes, urgències policials, ac-
cidents de trànsit, ajuda al menor,
q El cap Es tira amunt la w Es tapen S’inspira e Es bufa Entra aire en ajuda a la dona maltractada, etc.
s’inclina barbeta amb els orificis profundament. amb força. els pulmons
cap arrere. una mà. nasals amb i el tòrax 3. RL.
els dits. s’eleva.
4. RL.
Tractament
de la informació
Per a mostrar com es fa la respi-
Amb l’altra mà s’espenta ració artificial, els alumnes poden
cap arrere el front.
seguir les il·lustracions com a
ajuda. En aquesta ocasió, es trac-
ta que interpreten a través dels
1. Què és la primera cosa que faries si veres una persona estesa en terra sense sentits? dibuixos un procés dinàmic; és a
2. Per a quin tipus d’urgències serveix el telèfon 112? dir, una seqüència de moviments
que es representen amb una sèrie
3. Imagina una situació en què trobes algú que ha sofrit un accident.
Escriu com seria el diàleg que mantindries amb la persona que atén el 112. de dibuixos acompanyats d’infor-
mació escrita.
4. A vegades no n’hi ha prou de fer la respiració artificial i cal fer un massatge cardíac.
Busca’n informació i esbrina com es fa. Demaneu-los que es fixen amb
atenció en les fletxes que indiquen
la direcció dels moviments.
31
Programa d’ESTUDI EFICAÇ

aprés. Demaneu-los que completen una taula com aquesta:
UNITAT 2: La funció de nutrició II

El que he aprés
El que he aprés…
a fer…
La respiració
L’excreció
La circulació
de la sang
31
132406 _ 0050-0065.indd 65 18/9/09 13:24:14

3 La funció de relació R
Objectius
• Recordar que la finalitat de la
funció de relació és captar la
informació de l’exterior i saber
com s’ha d’actuar.
• Repassar de quina manera els
òrgans dels sentits recullen
informació de l’exterior i la fan
arribar al cervell.
• Recordar com són els músculs
i els ossos, i entendre com es
coordinen per a produir el movi-
ment.
• Presentar el contingut de la uni-
tat.
Viatge a l’interior del cervell
Per a començar En aquest relat de ciència-ficció, un submarí i la seua
• Abans d’iniciar la lectura, repas- tripulació són reduïts a una mida microscòpica i introduïts en
seu amb els alumnes els seus l’aparell circulatori d’una persona.
coneixements sobre la funció –Hem penetrat al cervell –anuncià Owens, dominant la
de relació. Per exemple, pre- seua excitació.
gunteu-los si altres éssers vius Va reduir una vegada més la il·luminació interior de la
fan aquesta funció i de quina nau. Tots van mirar avant i se sentiren tan meravellats
que tota la resta, fins i tot l’objecte de la seua missió, se
manera la fan. Conduïu les
li va esborrar per un instant de la ment.
seues respostes cap a les plan-
–Quina meravella! –murmurà Duval–. Aquest és el punt
tes i feu que recorden de quina culminant de la creació. ● Quin és el títol de la novel·la
forma responen als estímuls Els envoltava un immens silenci. Les cèl·lules d’Isaac Asimov? Què vol dir
externs. que arribaven a vore eren desiguals, descantellades, aquest títol?
i estaven proveïdes d’una espècie de prolongacions ● Què és el cervell? On es troba?
fibroses, que brotaven ací i allà com matolls. Com s’anomenen les cèl·lules
Per a explicar ●
ISAAC ASIMOV que hi ha al cervell?
• El text té una breu introducció Viatge al·lucinant. Adaptació
en què s’explica que els prota-
gonistes s’han introduït a l’apa- 32
rell circulatori. Recordeu als
alumnes que la circulació de la
sang recorre totes les parts del
cos i, per tant, les artèries, les
venes i els capil·lars constituei-
Més informació
xen una espècie de xarxa d’au-
topistes que es ramifica en car- Isaac Asimov
reteres menors fins a arribar a Isaac Asimov va nàixer a Bielorússia el 1920, encara que la seua
tots els racons, des del cervell família va emigrar als Estats Units quan ell tenia tres anys només, i
fins als dits dels peus. va morir a Nova York el 1992. És considerat un dels mestres de la
literatura de ciència-ficció, tot i que va escriure també nombroses
obres de fantasia i de misteri, i va fer una tasca ingent com a divul-
gador científic.
Com a divulgador, Asimov es caracteritza per explicar els conceptes
científics seguint una línia històrica i remuntant-se a temps molt
antics fins a fer-los arribar als nostres dies. Fou un autor molt prolífic
que deixà més de 500 volums i altres tants articles de caràcter cien-
tífic.
32
132406 _ 0066-0081.indd 68 18/9/09 15:39:59

Competència
La funció de relació Músculs i ossos
La funció de relació consisteix a captar in- Els ossos són uns òrgans rígids i resistents.
formació de l’exterior i a actuar com més Formen l’esquelet. La novel·la d’Isaac Asimov ha ins-
convinga. El lloc en què els ossos s’uneixen és a les pirat més d’una pel·lícula. Inviteu
Les persones captem informació mitjan- articulacions. Algunes d’aquestes són mòbils els xiquets a vore’n una, El xip
çant els òrgans dels sentits. En acabant, i permeten que els ossos es moguen.
prodigiós, produïda per Steven
interpretem aquesta informació i actuem Els músculs són òrgans elàstics: es poden
com siga més convenient. Spielberg i dirigida per Joe Dant el
contraure i després recuperar la mida inicial.
1. Explica, servint-te d’un exemple, com Els músculs s’uneixen als ossos i fan que 1987, que s’inspira en el llibre
intervé la funció de relació a l’hora de es moguen. Viatge al·lucinant. Si en teniu
creuar un carrer. Els ossos i els músculs han de treballar de l’oportunitat, porteu-la a l’aula i
manera conjunta en el moviment del nostre
cos.
vegeu-la amb els alumnes. Al llarg
4. Observa la il·lustració i respon.
de la pel·lícula, feu-los preguntes
Els òrgans dels sentits a. Quin múscul està contret?
sobre els llocs on es troba Dennis
Els òrgans dels sentits recullen informació b. Quin múscul s’ha de contraure perquè
Quaid, l’actor protagonista, en
de l’exterior i l’envien al cervell. s’estire el braç? cada moment. Reconeixen parts
2. Enumera els nostres sentits i els òrgans del cos? A través de quines vies
corresponents.
viatja? Els sembla versemblant
3. A quina part de l’ull i l’orella correspon
cada número? com està representat?
bíceps
1 2 3
Solucions
6 tríceps
Il·lustracions
• El títol de la novel·la és Viatge
5 4
al·lucinant i fa referència a un
viatge hipotètic a través del cos
humà.
7 8 9 APRENDRÀS
• El cervell és el principal òrgan
● En què consisteix la funció de relació.
del sistema nerviós i es troba
● Quins òrgans té el sistema nerviós.
al cap, dins del crani.
● Com funciona el sistema nerviós.
● Com es produeix la coordinació interna • S’anomenen neurones.
12 11 10 del nostre cos.
● Què és i per a què serveix el sistema endocrí. Qüestions
● Com s’interpreten gràfiques complexes. 1. RM.
Per a creuar un carrer primerament
33
ens parem i mirem en les dues
direccions perquè els nostres ulls
vegen si ve cap vehicle. Després,
quan hem comprovat que podem
travessar, el cervell ordena fer els
moviments per a caminar i creuar
el carrer.
Asimov fou membre i vicepresident honorari de MENSA (associació 2. Vista (l’òrgan és l’ull); olfacte
internacional de superdotats) fins a la seua mort. Era un home de per- (l’òrgan és el nas); gust (l’òrgan
sonalitat inquieta, que tenia pànic a volar (només va fer dos vols en és la llengua), tacte (l’òrgan és la
tota la seua vida) i que patia claustrofília, és a dir, preferia els espais pell), oïda (l’òrgan és l’orella).
reduïts i tancats. Fou un precoç partidari de l’ús racional de l’energia
3. 1. iris; 2. cristal·lí; 3. retina; 4.
nuclear, de la lluita contra el calfament global i contra la desaparició de
nervi òptic; 5. còrnia; 6. pupil·la;
la capa d’ozó. Va rebre nombrosos i importants guardons literaris, i fins
7. orella; 8. ossets; 9. caragol;
i tot hi ha un asteroide que porta el seu nom.
10. nervi auditiu; 11. timpà; 12.
La seua obra més coneguda és la sèrie La fundació, que després conducte auditiu.
combinà amb una altra gran sèrie, Robots. Com a curiositat, gràcies a
4. a. El bíceps.
la seua obra la paraula robot passà a formar part del diccionari.
b. El tríceps.
33
132406 _ 0066-0081.indd 69 18/9/09 15:39:59

Objectius 1. Com portem a cap la funció
• Aprendre que amb la funció de de relació
relació captem la informació del Per mitjà de la funció de relació, responem als
canvis que ocorren a l’exterior, és a dir, al nostre ÒRGANS DELS SENTITS
medi extern i hi responem en medi extern. Per exemple, si estem asseguts al
informació
conseqüència. sol i augmenta la temperatura de la pell, el nos-
tre organisme detecta aquest increment. En res-
• Saber que el sistema nerviós posta, ens movem i ens posem a l’ombra. CERVELL
s’encarrega de la funció de re- En l’exemple anterior han intervingut diversos òr-
gans, sistemes i aparells. En primer lloc, els òr- ordres
lació i que té com a òrgan prin-
gans dels sentits, que capten la informació. En
cipal el cervell. segon lloc, el cervell, que rep la informació, la in- MÚSCULS
terpreta i decideix com actuar. I en tercer lloc, els
• Entendre com capten els sentits
músculs, que reben ordres del cervell i fan que
la informació i la fan arribar al ens moguem. q
cervell perquè aquest ordene El cervell forma part del sistema nerviós, que ocu-
una resposta. pa el lloc central en la funció de relació.
Per la seua banda, els músculs constitueixen el
• Saber que l’aparell locomotor sistema muscular. Per a portar a terme la seua
està format pels músculs i els funció, treballen conjuntament amb els ossos, q Esquema de la funció de relació. Els òrgans
que formen el sistema ossi. El sistema muscular dels sentits detecten que s’acosta una pilota
ossos. i el sistema ossi formen l’aparell locomotor. de tenis i n’informen el cervell. El cervell ordena
als músculs que actuen per esquivar la pilota.
A més a més, en aquesta unitat voràs que, gràci-
es a la funció de relació, també responem a can-
Suggeriments didàctics vis interiors, al medi intern.
3.
Per a començar cervell L’a
• Comenceu plantejant als alum- 2. Els òrgans dels sentits ulls
els
nes qüestions com: quins sen- Els òrgans dels sentits capten la informació grà- mé
cies a unes cèl·lules especials que són capaces qu
tits són necessaris per a tocar
de percebre estímuls de l’exterior, com ara la a
la guitarra?, i per a conduir un llum, el so, la pressió, etc. Aquestes cèl·lules Els
cotxe?, quins sentits utilitzem són les cèl·lules receptores. un
quan estudiem?, quin sentit es Les cèl·lules receptores envien la informació al or
cervell per mitjà dels nervis, que són una espècie nervis òptics
troba estés per tot el cos? de cables pels quals es desplacen els missatges
Els
de
per l’interior del nostre cos. s’
Per a explicar Alguns exemples d’aquests nervis són els nervis
• Perquè els xiquets puguen en- òptics, que parteixen dels ulls; els auditius, que
parteixen de les orelles; els gustatius, que partei-
tendre d’una forma gràfica la xen de la llengua; i els olfactius, que parteixen del
funció del sistema nerviós, com- nas. També hi ha molts nervis que parteixen de la w Els nervis òptics porten informació dels ulls al
cervell. La informació la capten les cèl·lules
pell per transportar la informació del tacte. w
pareu el cos humà amb un jo- receptores de la retina.
guet electrònic i digueu-los que,

si s’espatla el xip que conté el 34
funcionament del joguet i de les
diverses parts, ja no pot funci-
onar. En les persones el sis-
tema nerviós és el xip, el més
complex i avançat que podem
Més informació
imaginar, que controla i dirigeix
totes les accions i les funcions Per què ens maregem?
del nostre cos. El mareig per moviment ocorre quan ens sentim indisposats en viatjar
amb cotxe, amb vaixell o amb avió, per exemple. Es produeix perquè
• Expliqueu als alumnes que el
el nostre cervell rep informació que no li encaixa sobre la posició i el
nombre d’ossos d’una persona
moviment del cos.
adulta no és igual que el que
tenia quan va nàixer. En els L’orella interna envia dades al cervell per indicar-li si ens trobem cap
bebés, alguns ossos estan lleu- amunt, estirats, drets…; els ulls, al seu torn, envien informació per a
gerament separats i se solden i indicar-li si ens movem i cap a on, i els músculs i les articulacions
s’endureixen a mesura que crei- informen sobre quina postura adoptem. El cervell rep un informe ins-
xen fins a formar un sol os. Això tantani d’aquestes parts del cos i intenta conjuminar les dades per
s’aprecia amb claredat en el fer-se una idea sobre el que estem fent. Però, si alguna peça d’aquest
crani: en el fetus, alguns ossos trencaclosques no encaixa, podem sentir-nos marejats.
estan lleugerament separats
34
132406 _ 0066-0081.indd 70 18/9/09 15:39:59

3
APARELL LOCOMOTOR
UNITAT 3
sistema ossi sistema muscular
masseter esternoclido- perquè el cap puga comprimir-se
crani maxil·lar mastoïdal
i facilitar així el part a la mare,
escàpula
deltoide trapezi però en créixer se solden for-
vèrtebra
dorsal mant un sol os i s’endureixen
clavícula estern pectoral
per a protegir l’encèfal.
costella tríceps
húmer bíceps
pelvis
radi extensors
dels dits
Per a comprendre
cúbit
flexors
dels dits
• Demaneu als alumnes que ela-
gluti boren un esquema amb el text
de l’epígraf 1, Com portem a cap
falanges bíceps
fèmur
recte de
l’abdomen
femoral la funció de relació. Poden seguir
les pautes que s’ofereixen en el
ròtula adductors
tíbia bessó manual d’ESTUDI EFICAÇ, pàg.
sartori 38.
peroné
quàdriceps
falanges tibial anterior
Demaneu als alumnes que escri-
guen en els seus quaderns les
paraules cartílag, lligament i tendó
e Aparell locomotor. Ossos i músculs principals.
Quin és l’os més llarg del cos? i els significats que en dóna el
3. L’aparell locomotor Quins músculs hi ha al braç?
diccionari.
L’aparell locomotor està format pels músculs i
els ossos. En una persona adulta hi ha un poc
més de 200 ossos i uns 650 músculs, encara
que el nombre exacte pot variar d’unes persones
a altres. e
Solucions
Els extrems dels ossos estan coberts de cartílag,
un teixit més elàstic, que es troba també a les Qüestions Il·lustracions
orelles i al nas. 3. L’os més llarg del cos és el
1. Imagina que esperes en un semàfor
Els ossos s’uneixen a les articulacions per mitjà per creuar un carrer. El semàfor s’obri fèmur, que es troba a la cuixa. Al
dels lligaments. Per la seua banda, els músculs per als vianants i tu creues. Quins
s’uneixen als ossos per mitjà de tendons. òrgans han intervingut en tot aquest
braç hi ha el bíceps i el tríceps.
procés?
Mitjançant la funció de relació, responem 2. Explica quina és la funció de les Qüestions
als canvis en l’ambient. En la funció de rela- cèl·lules receptores dels òrgans dels 1. Hi intervenen els ulls, el cervell
ció intervenen els òrgans dels sentits, el sis- sentits.
tema nerviós i l’aparell locomotor. i l’aparell locomotor.
3. Explica què són el cartílag i els tendons.
2. Tenen la funció de percebre es-
tímuls de l’exterior, com la llum,
35 el so, la pressió, la temperatura…
i enviar aquesta informació al cer-
vell.
3. El cartílag és el teixit elàstic
que es troba a les orelles, al nas i
en els extrems dels ossos. Els ten-
dons són uns cordons molt resis-
Per exemple, si viatgem amb cotxe i intentem llegir un llibre, l’orella tents que serveixen per a unir
interna detectarà que ens movem. A pesar d’això, els ulls estan músculs i ossos.
mirant un llibre que no es mou i els músculs indiquen al cervell que
estem quiets. El cervell s’hi fa un embolic.
Aquestes són algunes regles per a evitar el mareig quan viatgem:
• Viatja sempre mirant cap avant.
• Mira el paisatge o fixa la vista en la llunyania.
• En el mitjà de transport en què viatges, busca el punt mitjà per a
seure, el lloc que es moga menys.
35
132406 _ 0066-0081.indd 71 18/9/09 15:40:00

El sistema nerviós 3.
El
l’e
➜
Objectius El sistema nerviós és l’encarregat de dirigir la ●
funció de relació. L’òrgan més important del sis-
• Saber que el sistema nerviós tema nerviós és el cervell, però aquest sistema
està format per teixit nerviós. consta de més parts.
• Saber que el teixit nerviós està

format per neurones. 1. Com és el sistema nerviós
• Conéixer les diferents parts del El sistema nerviós està format per un sol tipus
de teixit: el teixit nerviós, que es troba repartit ➜
sistema nerviós central: encèfal pertot arreu del cos. Aquest teixit està compost
➜
i medul·la espinal. per unes cèl·lules, les neurones, que tenen una
característica molt especial: tenen prolongaci- ➜ ●
• Saber que el sistema nerviós ons amb què són capaces de rebre i enviar mis-
perifèric està format pels ner- satges. q q Teixit nerviós observat amb el microscopi.
Les fletxes assenyalen algunes de les neurones.
vis, que poden ser sensitius o En el sistema nerviós podem distingir dues parts: En la imatge, es pot vore que tenen moltes
el sistema nerviós central i el sistema nerviós pe- prolongacions. Hi ha alguna altra neurona que
motors. rifèric. no hi estiga assenyalada? 4.
El
ne
Suggeriments didàctics 2. Les neurones co
Les neurones tenen una forma molt complicada, al
Per a explicar amb nombroses prolongacions. En aquestes dendrita òr
• Expliqueu als alumnes que les cèl·lules es distingeixen tres parts: w ●
neurones no estan realment uni- ● El cos, on es troben el nucli i els orgànuls. orgànuls cos
des entre si, sinó que hi ha una ● Les dendrites, que són prolongacions gruixu-
xicoteta distància de separació. des i ramificades. A través seu, les neurones ●
reben informació dels òrgans dels sentits o
Les neurones es comuniquen la d’altres neurones.
informació no per contacte, sinó ● L’axó és una sola prolongació, més fina que
per contigüitat. les dendrites. Té com a funció transmetre nucli
informació a altres neurones o enviar ordres a
• Durant la lectura de l’epígraf algun òrgan del cos. Els axons s’uneixen amb
4, El sistema nerviós perifèric, altres axons per formar els nervis.
axó
animeu els alumnes a observar
l’esquema anatòmic del siste-
ma nerviós. Hi poden observar
l’entramat de nervis que re-
corren tot el nostre cos per a nervi
transmetre la informació, tant w Esquema d’una neurona. Les neurones

tenen diverses dendrites i un sol axó.
motora com sensitiva. L’axó pot arribar a ser molt llarg, depenent
del lloc a què la neurona envia missatges.
Per a comprendre
• Demaneu als alumnes que 36
facen un esquema sobre l’or-
ganització del sistema nerviós
a partir de les paraules desta-
cades en negreta. Podeu aprofi-
tar les orientacions del manual Més informació
d’ESTUDI EFICAÇ, pàg. 21.
La màquina més eficaç
El cervell és com un ordinador molt ràpid i potent, capaç d’emma-
gatzemar molta informació. Pensem, per exemple, en els itineraris
per a anar a llocs distints que recordem, en les persones que conei-
xem, en les coses que ens han dit, etc. I tot això ho fa una màquina
més aviat menuda, ja que el cervell d’un adult pesa menys d’un
quilo i mig.
La part principal del cervell és l’escorça cerebral, que constitueix el
85 % del pes d’aquest òrgan i és la part pensant. Ens permet resol-
dre problemes, jugar amb videojocs, ballar, estudiar, recordar l’ani-
versari, pintar... L’escorça és la que raona i ens diferencia dels
animals.
36
132406 _ 0066-0081.indd 72 18/9/09 15:40:00

3
3. El sistema nerviós central
sistema nerviós central
UNITAT 3
El sistema nerviós central consta de dues parts: cervell
l’encèfal i la medul·la espinal. e
Competència
L’encèfal és el centre de control principal del
●
nostre cos. A més a més, és l'òrgan del pensa-
cerebel social i ciutadana
ment i la memòria. Es troba al cap, protegit pel bulb Parleu amb els alumnes sobre la
crani. Consta de tres parts: raquidi
sistema nerviós necessitat d’acceptar les perso-
– El cervell, que controla tots els actes volunta- perifèric
medul·la nes discapacitades. Expliqueu-los
ris i emmagatzema la memòria. nervis espinal
que moltes discapacitats físiques
– El cerebel, que coordina els moviments i man-
té l’equilibri. i psicològiques són causades per
– El bulb raquidi, que regula l’activitat de molts lesions del sistema nerviós.
dels nostres òrgans.
● La medul·la espinal va des de l’encèfal fins al
final de l’esquena. Està protegida a l’interior
de la columna vertebral.
El món
que volem
4. El sistema nerviós perifèric
El sistema nerviós perifèric està format pels • RL.
nervis. Aquests nervis es reparteixen per tot el e Les parts del sistema nerviós. Els nervis arriben
cos i porten informació dels òrgans dels sentits a tot arreu del cos. Per a previndre lesions medul·lars
al sistema nerviós central i d’aquest a altres Quines parts formen el sistema nerviós central? cal seguir pautes de seguretat
òrgans. e Hi ha dos tipus de nervis: quan es fan activitats que impli-
● Nervis sensitius. Porten informació des dels quen risc, com posar-nos el cintu-
òrgans dels sentits fins al sistema nerviós cen-
tral. EL MÓN ró de seguretat quan viatgem amb
● Nervis motors. Porten les ordres des del siste- QUE VOLEM cotxe, utilitzar casc quan muntem
ma nerviós central fins als músculs i altres en moto o en bicicleta, o quan
òrgans. No més lesions medul·lars! fem esports com el descens en
La lesió medul·lar ocorre quan, en un acci-
bot o l’espeleologia.
El sistema nerviós controla la funció de rela- dent, es fractura la columna vertebral i re-
ció. Està format per neurones i comprén el sulta danyada la medul·la espinal. Per la
sistema nerviós central i el sistema nerviós medul·la viatgen molts nervis que controlen
perifèric. el moviment de braços i cames, raó per la qual Solucions
es pot arribar a perdre el control total de les
extremitats. Il·lustracions
Qüestions El major nombre de fractures es produeix en 1. RL.
accidents de trànsit, en capbussades en pis- Els alumnes poden identificar mol-
1. Quines parts tenen les neurones? cines o rius en què no hi ha prou aigua o en
caigudes quan es practiquen esports sense tes altres neurones en la imatge.
2. Són el mateix el cervell i l’encèfal? la protecció adequada.
I el cervell i el cerebel? Explica-ho. 3. El cervell, el cerebel, el bulb
Què penses que pot fer una persona per
3. Explica què són els nervis sensitius
●
a disminuir el risc de sofrir una lesió
raquidi i la medul·la espinal.
i els motors. medul·lar?
Qüestions
1. Les neurones tenen tres parts:
37
el cos, les dendrites i l’axó.
2. No, el cervell és una part de
l’encèfal. El cervell i el cerebel
són dues parts distintes de l’en-
cèfal.
3. Els nervis sensitius són els
que porten informació des dels
El cervell sempre està treballant, fins i tot quan dormim. Durant el son
òrgans dels sentits fins al siste-
el cos descansa i és el cervell el que mai queda totalment adormit per
ma ner viós central. Els ner vis
a controlar com dormim. Alguns científics creuen que els somnis són
motors són els que porten les
la forma que té el nostre cervell de classificar el que ocorre durant el
ordres des del sistema nerviós
dia, fent que les coses que són importants queden emmagatzemades
central fins als músculs i altres
en la memòria i que la resta desaparega.
òrgans.
Per a cuidar el nostre cervell hem d’alimentar-nos bé, fer exercici i
dormir prou, usar sempre un casc quan practiquem esports o fem
activitats com anar amb bici o amb moto. Beure alcohol, consumir
algunes drogues o fumar són activitats que destrueixen cèl·lules del
cervell.
37
132406 _ 0066-0081.indd 73 18/9/09 15:40:00

El sistema nerviós i els moviments 3.
L’a
Objectius Molts dels moviments que realitzem són volunta- jà
ris, com quan atrapem una pilota. Altres, com vo- 3 1. Les orelles capten el so.
gr
• Saber què són els moviments ràs, els fem de forma involuntària, sense pensar.
2. Els nervis auditius
va
1 transmeten la informació
voluntaris i entendre com els Són els moviments reflexos. 2 al cervell. Els
duu a terme el sistema nervi- 3. El cervell identifica el so, m
decideix que cal agafar
ós. qu
1. Els moviments voluntaris el telèfon i envia ordres
un
als músculs.
• Saber què són els moviments Els moviments voluntaris són els que portem a m
Qu
reflexos i entendre com els duu cap voluntàriament i d’una manera conscient per
caminar, menjar, escriure, etc. Les ordres per a ra
a terme el sistema nerviós. aquests moviments provenen del cervell i arriben 4. Les ordres viatgen la
als músculs a través dels nervis. pels nervis. 4
• Entendre com produeix el movi- 5. Els músculs actuen
El
Per a ordenar aquests moviments, el cervell de
ment l’aparell locomotor. i agafem el telèfon.
tic
disposa de la informació que rep a través dels
òrgans dels sentits, però també té els records ta
5
que emmagatzema, els gustos personals, l’estat Pe
Suggeriments didàctics d’ànim, etc. Per exemple, si algú es troba en un el
parc i comença a sentir una música que li agrada, de
Per a començar girarà el cap per vore d’on procedeix i es dirigirà q Exemple de moviment voluntari. ce
Digues un altre exemple de moviment voluntari.
• Com altres vegades, feu que els cap al lloc. q
xiquets observen en el seu cos

els conceptes que estudiaran. 2. Els moviments reflexos
Mostreu-los exemples de movi- Els moviments reflexos succeeixen de forma au-
1. La pell capta que el got
és molt calent. 3
ments voluntaris i involuntaris, tomàtica, sense que hàgem donat l’ordre consci- 2. Els nervis porten
entment. No obstant això, quan ocorren, som
com els reflexos en el genoll i el conscients que s’han produït.
la informació
a la medul·la espinal.
colze, el parpelleig i d’altres. 2
3. La medul·la espinal rep
Molts reflexos tenen funció protectora, per a evi-
la informació i envia
• Abans de tractar l’aparell loco- tar situacions perilloses. Per exemple, tanquem
l’ordre de retirada
els ulls quan una cosa se’ns acosta molt o reti-
motor, demaneu-los que miren rem la mà si ens punxem.
de la mà.
1
en el seu propi braç, en flexi- En molts reflexos no intervé el cervell, sinó que
onar-lo i estirar-lo, com funcio- ho fa la medul·la espinal, la qual rep la informa-
nen un parell de músculs anta- ció i ordena el moviment. D’aquesta manera, la 4
resposta és encara més ràpida.
gonistes. 5
El procés succeeix en diversos passos: w 4. Les ordres viatgen
als músculs
● Un òrgan dels sentits capta un estímul que pot
Per a explicar ser danyós o perillós i envia la informació al
pels nervis.
5. Els músculs actuen
• L’esquelet humà comporta el cervell o a la medul·la espinal. i retirem la mà.
12 % del pes total del cos; ● El cervell o la medul·la espinal reben la infor-
mació i ordenen un moviment.
per exemple, una persona w Exemple d’un moviment reflex.
● L’ordre viatja als músculs per un nervi motor i
que pese 75 quilograms té un els músculs realitzen el moviment.
Digues un altre exemple de moviment reflex.
esquelet d’uns 9 quilograms.

L’esquelet d’una persona adul- 38
ta conté tan sols un quilo de
calci, és a dir, una desena part
del total del pes dels ossos;
la resta és matèria orgànica.
No és una gran quantitat si
Més informació
tenim en compte que l’esque-
let sosté el pes de tot el cos. Fenòmens quasi paranormals
El terme déjà vu (del francés ’ja vist’) es refereix a l’experiència de
• Comenteu als alumnes que, per
sentir que s’ha experimentat abans una sensació o situació que és
a mantindre l’esquelet sa, hem
nova. En realitat, no es tracta ni d’un somni ni d’una premonició, com
d’incloure en la nostra dieta les
pensa molta gent, sinó d’una anomalia de la memòria a curt termini
dosis recomanades de calci;
(fets que percebem com a presents) i la memòria a llarg termini (fets
alguns aliments rics en calci
que percebem com a passats), quan totes dues se superposen per
són la llet i tots els seus deri-
un segon.
vats, els espinacs, el bròquil,
les ametles, les sardines, el També hi ha el fenomen contrari, el jamais vu (’mai vist’), que consis-
salmó, etc. teix a no recordar alguna cosa que se sap amb certesa que s’ha vist
abans.
38
132406 _ 0066-0081.indd 74 18/9/09 15:40:01

3
3. El funcionament el nervi transmet l’ordre
UNITAT 3
de l’aparell locomotor
el múscul es contrau
L’aparell locomotor produeix el moviment per mit- Autonomia
jà del treball conjunt dels músculs i els ossos,
gràcies a la capacitat que tenen els músculs de i iniciativa personal
variar de mida. És important que els alumnes
Els músculs reben ordres del cervell o de la assumisquen responsablement
medul·la espinal mitjançant els nervis motors,
que arriben fins als músculs i hi contacten. Quan
hàbits saludables sense que un
un múscul rep l’ordre, es contrau, és a dir, es fa adult els ho haja de recordar cons-
més menut, i estira els ossos a què està unit. tantment. Parleu-los de la importàn-
Quan cessa l’ordre, el múscul es relaxa i recupe-
ra la mida original. Amb això, els ossos tornen a
el nervi no transmet l’ordre cia de mantindre una postura cor-
la posició inicial. e el múscul està relaxat poral correcta i de realitzar estira-
El moviment es produeix a les articulacions mòbils ments i activitats de calfament
del sistema ossi. Sovint, en el moviment d’una ar- e Contracció i extensió d’un múscul. Quan abans de practicar un esport.
ticulació, participen dos músculs, anomenats an- el nervi transmet ordres, el múscul masseter
tagonistes, que realitzen moviments oposats. es contrau i la boca es tanca.
Per exemple, en l’articulació del colze, el bíceps i

el tríceps són músculs antagonistes. Quan un
dels dos està contret, l’altre es troba relaxat i vi-
ceversa. r Solucions
bíceps
Il·lustracions
1. RL.
tríceps
El sistema nerviós ordena moviments volun- 2. RL.
taris i moviments reflexos.
Els moviments els porta a cap l’aparell loco-
motor gràcies a la capacitat que tenen els Qüestions
músculs de variar de mida. r El bíceps i el tríceps són músculs antagonistes. 1. Es tracta d’un moviment reflex,
ja que es produeix de forma auto-
màtica, sense que hàgem donat
Qüestions l’ordre conscientment i per a evi-
tar un possible perill.
1. Quan sents un so fort, ràpidament gires el cap i t’apartes del soroll.
Has realitzat un moviment voluntari o reflex? 2. Quan es contrau el quàdriceps,
2. Indica quin moviment es fa quan es contrauen els músculs indicats. la cama s’estira. Quan es contrau
el deltoide, el braç se separa del
quàdriceps bíceps femoral deltoides bessó
cos. Quan es contrau el tibial
n tibial anterior
anterior, el peu es flexiona cap
amunt. Quan es contrau el bessó,
el peu s’estira i queda de punte-
tes.
39
Presque vu (’quasi vist’) és el que ens ocorre quan quasi recordem

una cosa, la tenim en la punta de la llengua però sense arribar a fer-
ho. Hi ha un altre terme, l’esprit de l’escalier, que descriu la sensació
que tenim quan ens ve al cap, quan ja no hi pensàvem, allò que inten-
tàvem recordar sense èxit.
Un altre fenomen neurològic molt curiós és l’anomenada sacsada
hipnagògica, és a dir, la sobtada i brusca sacsada que es produeix
sovint just abans de caure adormit i que ens fa sentir que caiem, de
manera que ens despertem de sobte. Aquest fenomen és considerat
un episodi lleu d’epilèpsia que dóna com a resultat una impressió de
memòria o record erroni.
39
132406 _ 0066-0081.indd 75 18/9/09 15:40:01

La coordinació interna 3.
El
d’
Objectius 1. Què és la coordinació interna glà
na
• Aprendre que la coordinació Tot el que hi ha al nostre interior: la sang, els
renyons, l’aparell digestiu, etc., constitueix el Le
interna s’encarrega de contro- nostre medi intern. En aquest medi intern, tenen m
lar que tots els processos que lloc processos com ara la digestió, la circulació, pe
l’intercanvi de gasos i molts altres més. co
ocorren en el medi intern funci- aq
Perquè el nostre organisme funcione bé, ens cal
onen de manera controlada. El
que tots aquests processos es duguen a terme
• Saber que els músculs involun- de manera coordinada. Aquesta coordinació sis
interna també forma part de la funció de relació tre
taris s’encarreguen del funcio- i la porta a cap el sistema nerviós, que no me
nament de molts òrgans del sols governa els nostres moviments, sinó que ar
cos. coordina totes les funcions del nostre cos. q El
Per efectuar la coordinació interna, el sistema cre
• Aprendre que el sistema endo- nerviós actua sobre els músculs involuntaris i se
crí està format per un conjunt sobre el sistema endocrí.
de glàndules que segreguen
4.
diferents hormones. 2. Els músculs involuntaris q Interior d’una indústria. El nostre cos funciona
com una gran fàbrica. Hi tenen lloc nombrosos Alg
• Saber que cada tipus d’hormo- Els músculs involuntaris no formen part de l’aparell processos que s’han de coordinar. les
na s’encarrega de controlar locomotor, sinó que formen part de molts òrgans ●
del nostre cos. Funcionen independentment de la
determinades funcions de l’or- nostra decisió i sense que en siguem conscients.
ganisme. És a dir, no podem controlar-ne el funcionament i, tub
en molts casos, ni tan sols som conscients que digestiu músculs
actuen. involuntaris
contrets
Suggeriments didàctics Alguns òrgans que tenen músculs involunta- ●
ris són el cor i els òrgans que formen el tub
Per a començar digestiu:
• Plantegeu als alumnes algunes ● Els músculs del cor provoquen els batecs con- ●
traent-se i relaxant-se. Aquests moviments
preguntes per a detectar els són la causa de la circulació sanguínia.
seus coneixements i experièn- ● Els músculs de l’aparell digestiu fan que l’ali-
●
cies previs: com sabem quan ment es moga des de la boca fins al final de bol
hem de beure aigua?, podem l’intestí gros. w alimentari
parar la digestió quan ja hem El sistema nerviós controla el funcionament de

tots aquests músculs a través de nervis, de ma-
engolit els aliments?, quins nera similar a com controla els músculs volunta-
òrgans i funcions del cos conti- ris. La diferència està en el fet que això passa
sense que ens n’adonem.
nuen en funcionament quan
dormim? w A la paret del tub digestiu hi ha músculs
involuntaris. En contraure’s i relaxar-se,
aquests músculs impulsen els aliments.
Per a comprendre
• Per a assegurar-vos que els 40
alumnes han entés la diferèn-
cia entre els moviments volun-
taris i els reflexos, feu-los refle-
xionar sobre un procés que ja
han estudiat, el digestiu, de
Més informació
manera que reproduïsquen tot
el procés, des que introduïm Glàndules i hormones
els aliments dins la boca fins Aquestes són les glàndules i les hormones més importants:
que expulsem les restes no – La hipòfisi: produeix l’hormona del creixement, que activa la repro-
aprofitables. Com masteguem ducció cel·lular, la reparació dels teixits i el creixement dels ossos;
el menjar, de forma conscient o també produeix la prolactosa, que afavoreix la secreció de llet en
involuntària? Com engolim? les glàndules mamàries de la mare.
Seguiu amb ells la resta del – Els ovaris: produeixen estrògens, que són els responsables dels
procés de manera que compro- caràcters sexuals secundaris femenins i regulen el cicle menstrual.
ven quina part del procés és – Els testicles: produeixen testosterona, responsable dels caràcters
conscient i quina part fan els sexuals secundaris masculins i que activa el creixement ossi i mus-
músculs involuntaris. cular.
40
132406 _ 0066-0081.indd 76 18/9/09 15:40:01

3
3. El sistema endocrí hipòfisi
UNITAT 3
El sistema endocrí està constituït per un conjunt tiroide
d’òrgans, les glàndules endocrines. Aquestes
glàndules fabriquen unes substàncies anome- Tractament
nades hormones i les aboquen a la sang. glàndules pàncrees de la informació
suprarenals
Les hormones són substàncies que actuen com a Aprofiteu la il·lustració 2 per a trac-
missatgers, és a dir, transmeten ordres. Viatgen
per l’aparell circulatori i es reparteixen per tot el tar alguns aspectes de la interpre-
cos. Quan les hormones arriben a les cèl·lules, tació de la informació gràfica.
aquestes executen les ordres que els transmeten.
Expliqueu als alumnes que les flet-
El sistema endocrí actua més lentament que el
sistema nerviós i els canvis que produeix al nos-
xes blaves representen el moviment
tre cos són més duradors que un simple movi- i la fletxa verda representa el pas
ment. A més a més, el sistema endocrí pot actu- d’un moment a l’altre.
ar sobre molts òrgans alhora.
El sistema endocrí controla funcions, com ara el
creixement i la reproducció, i està controlat, al ovaris testicles
seu torn, pel sistema nerviós.
Solucions
4. Les glàndules endocrines Il·lustracions
Algunes de les glàndules del sistema endocrí són e Glàndules endocrines principals. El pàncrees, 3. Hipòfisi, pàncrees, tiroide, ova-
les següents: e a més de la seua funció endocrina, té també
una funció digestiva. ris, testicles i glàndules suprare-
● La hipòfisi. Es troba al cervell i produeix hor- Enumera totes les glàndules endocrines
mones que dirigeixen l’activitat d’altres glàn- que hi ha en la il·lustració.
nals.
dules endocrines. Així, el sistema nerviós con-
trola el funcionament del sistema endocrí. La Qüestions
hipòfisi també produeix l’hormona del creixe-
ment. 1. RM.
● La tiroide. Produeix hormones, com la tiroxina, La coordinació interna és la part
que fan que aprofitem els nutrients adequada- de la funció de relació que s’en-
ment.
carrega de controlar el medi
● El pàncrees. Produeix la insulina, que regula la
quantitat de sucre que circula per la sang. intern; és a dir, el que ocorre en
● Els ovaris en les dones i els testicles en els Qüestions l’interior del nostre cos, com la
homes. Produeixen les hormones sexuals, que digestió, la circulació de la sang o
dirigeixen l’aparició dels caràcters sexuals feme- 1. Explica amb paraules teues
nins i masculins. què és la coordinació interna. la respiració, per exemple.
2. Explica què són les hormones, 2. Les hormones són unes subs-
on es produeixen i com funcionen. tàncies que produeixen les glàn-
La coordinació interna és part de la funció de
relació. En aquesta funció intervenen el siste- 3. Quines glàndules endocrines dules endocrines i que s’encarre-
ma nerviós, els músculs involuntaris i el sis- són diferents en els homes
tema endocrí. i en les dones? guen de transmetre ordres a les
El sistema endocrí està format per glàndules 4. Què és la hipòfisi? Quines funcions cèl·lules perquè facen determina-
endocrines, que produeixen les hormones. acompleix? des funcions.
3. Les glàndules endocrines sexu-
41 als són diferents en els homes i
en les dones. Els homes tenen
testicles i les dones, ovaris.
4. La hipòfisi és una glàndula del
sistema endocrí que hi ha dins el
cervell i que s’encarrega de contro-
lar les altres glàndules endocrines
– El pàncrees: a més de la insulina, produeix glucagó, que fa que del cos i de produir l’hormona del
augmente la concentració de sucre en la sang. creixement.
– La glàndula tiroide: a més de tiroxina, produeix calcitonina, que
s’encarrega de calcificar els ossos, i paratirina, que s’encarrega de
descalcificar-los si els nivells de calci són massa alts.
– L’hipotàlem: part del cervell que produeix factors alliberadors o inhi-
bidors de la hipòfisi per a controlar la producció d’hormones.
– Les càpsules suprarenals: s’encarreguen de produir adrenalina, que
prepara l’organisme per a esforços físics intensos i situacions d’es-
trés, i corticoides, que regulen el metabolisme dels greixos i dels
sucres.
41
132406 _ 0066-0081.indd 77 18/9/09 15:40:02

Activitats
Comprén 3. Explica què són les neurones i quines parts
tenen. Serveix-te d’un dibuix.
Solucions 1. Descriu el que passa en les il·lustracions. 9.
Per a això, copia les oracions en l’ordre 4. Copia i completa amb aquestes paraules
Comprén correcte. l’esquema dels moviments reflexos
1. • La pell capta que cauen i fes-ne un altre de semblant per als
moviments voluntaris.
gotes d’aigua.
músculs – òrgans dels sentits –
• La informació arriba des de la nervis motors – nervis sensitius
pell fins al cervell.
medul·la
• El cervell rep la informació, .........
.........
.........
espinal
......... .........
s’adona que plou i decideix que

cal obrir el paraigua. a. La informació arriba des de la pell 5. Identifica en el dibuix les parts de l’encèfal
fins al cervell.
• El cervell envia als músculs l’or- i explica per a què serveix cada una.
b. L’ordre d’obrir el paraigua arriba als
dre d’obrir el paraigua. músculs. A
L’ordre d’obrir el paraigua arriba c. La pell capta que cauen gotes d’aigua.
als músculs. d. El cervell rep la informació, s’adona que Av
plou i decideix que cal obrir el paraigua. per
• Es posen en funcionament els
e. El cervell envia als músculs l’ordre d’obrir
músculs necessaris per a obrir el el paraigua.
E
re
paraigua. f. Es posen en funcionament els músculs C B
2. A: crani; B: vèrtebra; C: estern; necessaris per a obrir el paraigua.
D: húmer; E: fèmur; F: peroné; G: 2. Escriu a què correspon cada lletra. 6. Què significa que les hormones funcionen
tíbia; H: esternoclidomastoïdal; I: com a missatgers?
L’
deltoide; J: pectoral; K: bíceps; L: en
l’a
A H Raona
tríceps; M: abdominal; N: quàdri- a
ceps. I 7. Poden realitzar les parpelles moviments

B reflexos i moviments voluntaris? Explica-ho
3. Les neurones són les cèl·lules J
amb exemples.
que componen el teixit nerviós. C K E
Les seues parts són cos, dendri- re
L xi
tes i axó. D
M
4. Òrgans dels sentits ▶ Nervis
E 10
sensitius ▶ Medul·la espinal ▶ N
Nervis motors ▶ Músculs.

F
5. RG.
A: Cervell, que controla els actes 8. Explica en què s’assemblen i en què
G
es diferencien les glàndules digestives
voluntaris i emmagatzema la memò- i les glàndules endocrines.
ria.
B: Cerebel, que coordina els movi- 42
ments i el manteniment de l’equi-
libri.
C: Bulb raquidi, que regula l’activi-
tat de molts òrgans.
6. Significa que transmeten a les Més informació
cèl·lules les ordres del cervell. Curiositats del sistema nerviós
El cervell humà és el més complex del regne animal.
El nombre de connexions entre neurones en un cervell és comparable
al nombre d’estreles de tot l’univers. Alguns científics relacionen
aquest nombre amb la intel·ligència: com més connexions hi ha entre
les neurones, més alt és el quocient intel·lectual.
Les neurones són les úniques cèl·lules del cos que no es regeneren,
per això és especialment important no cometre excessos i anar amb
compte. El consum d’algunes drogues, com l’alcohol, redueix el nom-
bre de neurones del nostre sistema nerviós.
42
132406 _ 0066-0081.indd 78 18/9/09 15:40:02

3
UNITAT 3
Aplica
9. Quin tipus de moviment veus en cada dibuix? Raona la resposta. Raona
7. RM.
A B Sí, poden fer moviments volun-
taris, com quan fem l’ullet, o re-
flexos, com quan parpellegem en
acostar-se un objecte.
8. S’assemblen en el fet que els
.
dos tipus de glàndules segreguen
substàncies importants per a l’or-
ganisme. Es diferencien en el fet
APRÉN A FER
que les glàndules digestives pro-
dueixen sucs digestius, mentre
La interpretació d’un gràfic amb múltiples dades que les glàndules endocrines se-
A vegades, els gràfics proporcionen gran quantitat d’informació, ja que s’aprofita el mateix gràfic greguen hormones.
per a la representació de diferents variables. D’aquesta manera, es comparen a simple vista totes.
El títol indica què es TALLA I PES DELS XIQUETS I LES XIQUETES Les línies contínues Aplica
representa en la taula. FINS ALS 14 ANYS es fan servir per a les
alçada pes
(cm) xiquetes xiquets (kg) xiquetes, i les línies de 9. A: És un moviment reflex; la xi-
165 55 punts, per als xiquets.
queta es fa mal en xafar la petxina
150 50
135 45 L’eix de la dreta ens
i el peu se n’aparta sense plane-
L’eix de l’esquerra
120 40 dóna el valor del pes. jar-ho.
105 35 Correspon a les línies
ens dóna el valor de
l’alçada. Correspon 90 30
verdes. B: És un moviment voluntari; quan
a les línies roges. 75 25 el xiquet veu que el semàfor es
60 20 Aquesta línia és verda
i puntejada. Per tant, posa en verd, decideix creuar el
45 15
30 10
correspon al pes dels
xiquets.
carrer.
15 5
En l’eix inferior es 0 0
recull l’edat dels 2 3 4 5 6 7 8 9 10 11 12 13 14 Aprén a fer
edat (anys)
xiquets i les xiquetes.
10. • L’estatura apareix en centí-
metres i el pes, en quilograms.
10. Observa el gràfic i respon a les preguntes. • Les xiquetes de dotze anys tenen
a. En quines unitats està l’estatura? I el pes?
una estatura de vora 1,50 metres.
b. Quina estatura tenen les xiquetes als 12 anys?
• No, no pesen el mateix: els xi-
c. Pesen el mateix els xiquets que les xiquetes als dos anys? Qui pesen més?
quets pesen més, encara que la
d. Qui pesen més als onze anys, les xiquetes o els xiquets?
diferència és molt menuda.
e. Qui tenen major estatura als onze anys, les xiquetes o els xiquets? I als catorze anys?
• Amb onze anys les xiquetes pe-
43 sen un poc més que els xiquets.
• Amb onze anys les xiquetes te-
nen més estatura que els xiquets.
Amb catorze anys xiquetes i xi-
quets tenen la mateixa estatura.
El nostre cervell conté milers de milions de neurones i cadascuna

intercanvia informació amb deu o vint mil neurones més. En conjunt, Aprendre a aprendre
es produeixen més de mil bilions de connexions neuronals que per- La lectura de gràfics, com el
meten rebre informació, processar-la i emmagatzemar milions de d’aquesta pàgina, és essencial
records. Els cervells d’alguns grans genis, com Albert Einstein, es per als alumnes en aquesta eta-
conserven i s’estudien per a intentar entendre el funcionament pa, ja que hauran de fer-la servir
d’aquest òrgan. sovint. Assegureu-vos que entenen
cada element del gràfic abans de
realitzar les activitats.
43
132406 _ 0066-0081.indd 79 18/9/09 15:40:02

Repassa ET
1. Llig el resum.
Paraules clau
de la unitat
Aparell locomotor
Mitjançant la funció de relació responem als canvis
Axó que ocorren al nostre medi extern i al nostre medi
Bulb raquidi intern.
En la resposta davant els canvis que hi ha al medi
Cèl·lules receptores extern intervenen els òrgans dels sentits, el sistema
Cerebel nerviós i l’aparell locomotor. D
q
Cervell
El sistema nerviós E
Coordinació interna p
El sistema nerviós està format pel sistema nerviós central i el sistema nerviós o
Cos perifèric. El sistema nerviós central està format per l’encèfal i la medul·la v
Dendrites espinal. El sistema nerviós perifèric està format pels nervis.
Encèfal La coordinació interna

Glàndules endocrines En la coordinació interna intervenen el sistema nerviós, els músculs involuntaris i
Glàndula tiroide el sistema endocrí. El sistema endocrí està format per les glàndules endocrines,
que fabriquen hormones.
Hipòfisi
Hormones
Medul·la espinal 2. ESTUDI EFICAÇ. Copia i completa l’esquema.
Músculs antagonistes
Nervis motors LA FUNCIÓ DE RELACIÓ
Nervis sensitius hi intervenen
Neurones
......... els òrgans ......... els músculs
Ovaris dels sentits involuntaris
el sistema endocrí
Pàncrees format per format per format per

Sistema endocrí
el sistema nerviós central l’esquema esquelètic .........
Sistema muscular
Sistema nerviós central
......... .........
Sistema nerviós perifèric
Sistema ossi
3. ESTUDI EFICAÇ. Completa la taula de les glàndules endocrines.
Testicles
GLÀNDULA HORMONA FUNCIÓ
Hipòfisi Hormona del creixement i altres Controla el creixement i dirigeix l’activitat d’altres
hormones. glàndules endocrines.
Estudi eficaç
2. La funció de relació: hi interve- 44
nen el sistema nerviós, format pel
sistema nerviós central i el siste-
ma nerviós perifèric; els òrgans
dels sentits; l’aparell locomotor,
format pel sistema ossi i el siste- Més informació
ma muscular; els músculs involun- Classes de músculs
taris, i el sistema endocrí, format Els músculs voluntaris i involuntaris no sols tenen funcions distintes,
per les glàndules endocrines. sinó que presenten estructures diferents.
3. Tiroide. Tiroxina. Serveix per- • Els músculs voluntaris són estriats i formen els músculs esquelè-
què aprofitem els nutrients ade- tics del cos. Es caracteritzen perquè es contrauen lentament en
quadament. comparació amb els músculs involuntaris. El 80 % de la musculatu-
Pàncrees. Insulina. Serveix per a ra està format per aquest tipus de músculs.
regular la quantitat de sucre que • Els músculs involuntaris també s’anomenen músculs llisos, perquè
circula per la sang. no tenen estries. Es troben a les parets del tracte digestiu i de l’uri-
Ovaris i testicles. Hormones sexu- nari, als vasos sanguinis i a l’úter. Es contrauen més ràpidament i
als. Dirigeixen l’aparició dels consumeixen menys energia que els músculs voluntaris.
caràcters sexuals masculins i
femenins.
44
132406 _ 0066-0081.indd 80 18/9/09 15:40:03

3
Reconéixer la importància de Ets capaç de...
mantindre la distància de seguretat
1. L’esquema A correspon a
Distància de seguretat: distància 80 km/h 44 m Marisa; és la que recorre menys
de separació que s’ha de deixar
amb el vehicle anterior per a evitar
100 km/h
70 m espai abans de parar. L’esquema
xocar-hi en cas d’un frenada
brusca. Aquesta distància augmenta 103 m
B correspon a Mariola; com que
amb la velocitat del vehicle. 120 km/h
la carretera està mullada, aug-
menta la distància de frenada i,
Distància de reacció: distància que recorre un vehicle des Distància de frenada: distància que recorre un vehicle des
que el conductor veu un perill fins que acciona els frens. que el conductor acciona els frens fins que el vehicle es per tant, la distància de detenció.
El conductor tarda un poc menys d’un segon a reaccionar,
però aquest temps augmenta si està cansat o distret,
deté. Depén de la velocitat, però també del bon estat del
vehicle i de la carretera. Aquesta distància augmenta amb
L’esquema C correspon a Arnau;
o ha begut alcohol. A més a més, com més ràpid va el la pluja. com que està cansat, augmenta
vehicle, més distància recorre en aquest temps.
la distància de reacció i, per tant,
la distància de detenció.
distància de reacció distància de frenada
Competència social
i ciutadana
Aprofiteu aquesta activitat per a
DISTÀNCIA DE DETENCIÓ parlar de la importància de conéi-
xer i respectar les normes de cir-
Distància de detenció: distància total que recorre un culació.
vehicle des que el conductor veu un perill fins que el
vehicle es deté. Equival a la suma de la distància
de reacció més la distància de frenada.
rí
1. Indica quin dels esquemes es relaciona amb cada situació i explica per què.
Marisa circula a 100 km/h. Arnau circula a 100 km/h. Mariola circula a 100 km/h. La
Està atenta i descansada. Aquesta nit ha dormit malament. carretera està mullada per la pluja.
distància distància distància distància distància distància

de reacció de frenada de reacció de frenada de reacció de frenada
A B C
distància de detenció distància de detenció distància de detenció
45

aprés. Demaneu-los que completen una taula com aquesta:
UNITAT 3: La funció de relació
El que he aprés
El que he aprés…
a fer…
El sistema nerviós
El sistema nerviós
i els moviments
La coordinació
interna
45
132406 _ 0066-0081.indd 81 18/9/09 15:40:03

4 La reproducció R
Objectius
• Sabedes.
Recordar a l’alumnat quines són
les tres funcions vitals.
• Conoas.
• Recordar que mitjançant la
reproducció els éssers vius
donen origen a altres éssers
Pervius.
a empezar
Haga uerpo. les etapes de la vida:
• Repassar
infància, adolescència, edat
Peradulta
a explicar
i ancianitat.
• Al hació solar.
• Recordar les parts de la cèl·lula.
• Expla humetat…
• Presentar a l’alumnat els con-
tinguts de la unitat.
Per a començar
• Pregunteu als xiquets i xiquetes Alexandre arriba al món
si saben en què consisteix la Com entre somnis va sentir la veu velada de la dona
reproducció. Completeu les idees rossa:
que tenen quant a la reproducció –Un xiquet! Que bell que és!
definint-la correctament. Després va sentir bramar una cosa que pareixia un gat.
Adela reia com una boja. De sobte, s’havia quedat pàl·lida
• Anuncieu-los els continguts de i freda, però experimentava sobre els membres un
la unitat i expliqueu-los que co- immens relaxament. «Ja està, ja està. Ja ha passat tot i no Quin moment es descriu
m’he mort», va pensar, i aquest pensament la feia partir- en aquest text?
néixer bé els nostres aparells
se de riure. Va dir:
reproductors és molt important Digues a què es refereix l’autor
–Com és el xiquet? amb l’oració següent: «va sentir
per a entendre els canvis que bramar una cosa que pareixia
–És ros i amb els ulls blaus –va dir la dona gran.
experimentem al llarg de la vida, un gat».
Va sentir que Cecilio la besava al front i va aclucar els ulls
així com per a previndre malal- Qui trobes que són Adela
inundada d’una felicitat pròxima i calenta. i Cecilio?
ties.
Va sentir les veus de Mercedes i Cristina. Va somriure T’han contat alguna cosa sobre
i va obrir els ulls quan s’hi acostaren. «Vaja, ja no estic sola el teu naixement o el d’algun
Per a explicar –va pensar–. Tinc un fill preciós.» germà o germana? Comparteix-ho
• Recordeu a l’alumnat que hi ha Miguel Delibes amb la resta de la classe.
Mi idolatrado hijo Sisí. Adaptació
diferents tipus de reproducció
en el món animal. La més comu- 46
na és la reproducció sexual, en
què dos individus de distint sexe
s’uneixen per formar un nou
individu, que té les característi-
ques dels pares. Comenteu que Més informació
hi ha animals que posseeixen Miguel Delibes (Valladolid, 1920)
òrgans sexuals masculins i Miguel Delibes és un dels més prestigiosos novel·listes espanyols i
femenins, i que poden ser mas- membre de la Real Academia Española.
cle o femella en diferents eta-
Va començar treballant com a dibuixant i caricaturista, i després va
pes de la vida: són els animals
passar a exercir l’ofici de periodista, en què va treballar durant molts
hermafrodites. Un exemple n’és
anys. D’aquesta manera, va publicar els seus primers articles al vol-
el caragol, que és permanent-
tant del tema de la caça, una de les seues grans passions.
ment hermafrodita, o algunes
espècies de peixos, que són Amb la primera novel·la que va escriure, La sombra del ciprés es alar-
mascles o femelles en diferents gada, va guanyar el premi Nadal i va suposar el començament d’una
moments de la vida. També hi brillant carrera d’escriptor. Entre les seues obres destaquen El cami-
ha animals amb reproducció no, La hoja roja, El disputado voto del señor Cayo, Diario de un cazador
asexual, com l’estrela de mar. i Cinco horas con Mario, considerada la seua obra mestra.
46
132406 _ 0082-0095.indd 84 18/9/09 15:41:56

4
Autonomia
La funció de reproducció 1. Observa la imatge i digues amb quines
de les funcions vitals es relaciona. i iniciativa personal
Els éssers vius porten a cap les tres funcions
vitals: nutrició, relació i reproducció. El tema de la reproducció s’ha d’en-
Mitjançant la reproducció, els éssers vius donen focar des d’una doble perspectiva:
origen a altres éssers vius semblants a ells. des del punt de vista biològic i des
Els animals ovípars, com els ocells o els in- d’un aspecte social i d’autonomia
sectes, ponen ous.
personal, per tal de comprendre els
En els animals vivípars, com els mamífers, les
canvis que es poden apreciar al cos
cries es desenvolupen al ventre de la mare i
naixen vives. dels xics i les xiques en arribar a la
pubertat.
Les persones canvien La cèl·lula

Les persones, al llarg de la nostra vida, pas- Les cèl·lules tenen tres parts principals:
sem per diverses etapes: la infància, l’ado- ● La membrana. És una coberta que envol-
Solucions
lescència, l’edat adulta i l’ancianitat. ta la cèl·lula i la separa de l’exterior. Il·lustracions
● En la infància, els xiquets comencen ali- El nucli. És la part de la cèl·lula que en
mentant-se de llet de la mare, desenvolu-
● • S’hi descriu el part.
controla el funcionament.
pen la dentadura de llet i la definitiva, i • L’autor es refereix al plor del
creixen contínuament. ● El citoplasma. És la part de la cèl·lula que
queda entre la membrana i el nucli, en nounat.
● En l’adolescència, el cos es prepara per ser què es troben els orgànuls.
adult. La persona sofreix molts canvis. • Adela i Cecilio són la mare i el
5. Copia el dibuix de la cèl·lula i escriu-hi
● En l’edat adulta, el cos està desenvolupat els noms de les parts de què consta. pare del nounat.
del tot i llest per a tindre fills.
● En l’ancianitat, apareixen arrugues, el pèl
• R. L.
es torna blanc, els ossos es tornen més Alguns xiquets i xiquetes deuen co-
fràgils i els músculs perden força.
néixer anècdotes mèdiques sobre
2. Què són les dents de llet?
el seu naixement: si va ser un part
3. En quina etapa de la vida et trobes ara
natural, una cesària, si va haver-hi
mateix?
algun problema, quant van pesar
4. En quina etapa de la vida té lloc cada
esdeveniment? en nàixer, si han vist ecografies de
● La persona sofreix molts canvis. APRENDRÀS quan estaven dins el ventre de la
● Els ossos es tornen fràgils. mare… Animeu-los a compartir
Com són els aparells reproductors
● Cauen les dents de llet.
●
de les persones.
aquestes experiències amb la resta
● Les persones estan preparades per a ● Com es porta a terme la funció de reproducció.
de la classe.
tindre fills.
o ● Com es desenvolupa i naix un nou ésser humà.
● Com s’interpreta i s’elabora una gràfica.
Qüestions
1. Es relaciona amb la reproducció
47 i amb la nutrició, ja que la lloba es-
tà alletant les cries.
2. Les dents de llet són la primera
dentadura que ix als xiquets des-
prés d’abandonar la lactància, for-
mada per dents que cauen en
créixer per deixar espai a les dents
d’adult.
Delibes ha sigut proposat diverses vegades al premi Nobel de litera-
tura. En 1999 va rebre el Premio Nacional de literatura per la novel·la 3. En la infància o entrant en l’ado-
El hereje. lescència.
• Mi idolatrado hijo Sisí és una de les primeres obres de Miguel 4. Ocorren nombrosos canvis en
Delibes. Demaneu a l’alumnat que en busque informació i que l’adolescència; els ossos es tor-
redacte un resum de l’argument del relat. nen fràgils en l’ancianitat; cauen
les dents de llet en la infància; les
persones estan preparades per a
tindre fills en l’edat adulta.
5. R. G.
Membrana, nucli, citoplasma i orgà-
nuls.
47
132406 _ 0082-0095.indd 85 18/9/09 15:41:57

Els caràcters sexuals 3.
L’a
div
Objectius És fàcil saber si una persona és home o dona. els
Ho sabem gràcies als caràcters sexuals. barba musculatura
• Sabedes.
Distingir els caràcters sexuals desenvolupada ●
veu greu
primaris dels secundaris.
• Conoas. veu aguda
1. Què són els caràcters sexuals pèl al
• Saber que en l’adolescència cos ●
Els caràcters sexuals són les diferències físiques
s’assoleix la maduresa sexual
Suggeriments
i es desenvolupen didàctics
els caràcters
que existeixen entre homes i dones. Hi ha dos ti-
pus de caràcters sexuals: els primaris i els se-
mamelles
●
cundaris. q malucs
Persexuals secundaris.
a empezar amples
●
Els caràcters sexuals primaris són els òrgans
Haga uerpo.els òrgans que formen
• Conéixer
●
reproductors.
l’aparell reproductor femení, així ● Els caràcters sexuals secundaris són les carac-
●
Percom
a explicar
les funcions. terístiques físiques que no es relacionen direc-
• Al hació solar. tament amb la reproducció, però diferencien
• Conéixer els òrgans que formen les dones i els homes. Per exemple, els homes
• Expla humetat…
l’aparell reproductor masculí, així tenen veu greu, barba, una musculatura més
desenvolupada i pèl corporal abundant. Les
com les funcions. dones, per la seua banda, desenvolupen les
mamelles, tenen veu aguda, malucs més 4.
amples i pèl corporal escàs. q Caràcters sexuals secundaris. Ens permeten L’a
Suggeriments didàctics reconéixer els homes i les dones.
òr
●
Per a començar 2. La pubertat
• Inviteu l’alumnat a reconéixer als Les persones naixen amb els òrgans sexuals,
seus cossos els caràcters sexu- però aquests encara són immadurs. Comencen a ●
madurar a partir de certa edat, junt amb els ca-
als primaris i secundaris. ràcters sexuals secundaris.
●
La pubertat és l’etapa del desenvolupament de
Per a explicar les persones en què madura l’aparell reproductor.
●
S’inicia gràcies a unes hormones produïdes per la
• Comenteu a l’alumnat que no hi
hipòfisi. Aquestes hormones arriben fins als òr-
ha una edat concreta per a l’ar- gans sexuals i fan que maduren i produïsquen les
ribada de la pubertat i que no té hormones sexuals. Aquestes hormones fan que es ●
desenvolupen els caràcters sexuals secundaris.
per què produir-se a la mateixa
Tant en els xics com en les xiques comença a ●
edat en totes les persones. En aparéixer pèl al pubis i a les aixelles, i comencen
algunes xiques i xics s’inicia als a desenvolupar-se tots els caràcters sexuals se-
onze anys, mentre que en altres cundaris. w
als tretze o fins i tot als catorze. Les xiquetes comencen a experimentar aquests
canvis a partir dels onze anys, abans que els
És com l’eixida de les dents en xics, en què solen començar a partir dels tretze
els bebés: a alguns els ixen anys. No obstant això, aquestes edats varien
w Grup d’adolescents. Durant l’adolescència es
d’unes persones a altres.
abans que a altres, però desenvolupen els caràcters sexuals secundaris.
finalment els ixen a tots.

48
Per a comprendre
• Reelaborar la informació del lli-
bre pot ser per a l’alumnat una
forma de comprovar que ha com-
prés correctament els conceptes
Més informació
principals que conté. Suggeriu-
los que redacten, a partir dels Una qüestió d’hormones
dos esquemes de la pàgina 49, Als 25 anys, una quarta part dels homes perden cabells a la corone-
la forma en què estan disposats ta, la part més alta del cap, i als 80 anys quasi tots estan parcial-
els òrgans i amb quins altres ment calbs. En canvi, les dones pateixen calvície en un percentatge
òrgans estan comunicats. Podeu moltíssim més baix.
proporcionar-los algunes pautes Les responsables d’aquesta caiguda de cabells són les hormones
seguint les estratègies del ma- sexuals, en concret la testosterona, una hormona molt abundant en
nual d’ESTUDI EFICAÇ, pàgina els homes. Si l’home té genèticament una predisposició a la calvície,
48. el seu organisme transforma aquesta hormona en una altra hormona
anomenada DHT, que provoca la contracció dels fol·licles capil·lars
fins a provocar la caiguda i la desaparició dels cabells.
48
132406 _ 0082-0095.indd 86 18/9/09 15:41:57

4
3. L’aparell reproductor femení UNITAT 1
4
L’aparell reproductor de la dona està format per trompes de Fal·lopi
diversos òrgans, anomenats òrgans genitals. Són
els que segueixen: e
• A vegades, els xiquets i xiquetes
● Ovaris. És on es produeixen les cèl·lules sexu-
tenen idees preconcebudes errò-
als femenines, que s’anomenen òvuls. També nies, especialment relacionades
a s’hi produeixen les hormones sexuals. ovaris úter amb la funció de reproducció. En
● Trompes de Fal·lopi. Comuniquen els ovaris parlar de la menstruació deixeu
amb l’úter.
es vagina que expressen les seues idees
● Úter. És un òrgan buit molt elàstic en què es
s desenvolupa el fetus durant l’embaràs. respecte al tema i corregiu les
s
● Vagina. És un canal que comunica l’úter amb que siguen equivocades com, per
l’exterior. vulva exemple, que durant aquests dies
● Vulva. És la part externa de l’aparell reproduc-
e Esquema de l’aparell reproductor femení. les dones no poden desenvolupar
tor. Està formada per dos plecs de pell, els lla-
una activitat completament nor-
vis, que protegeixen l’orifici de la vagina. Tam-
bé es troba a la vulva l’orifici de la uretra, pel mal, practicar esports, inclosa la
qual s’expulsa l’orina.
vesícules
natació, ballar, dutxar-se, etc.
conductes seminals
deferents
4. L’aparell reproductor masculí Competència
L’aparell reproductor de l’home està format pels social i ciutadana
penis
òrgans genitals següents: r Comenteu a l’alumnat que les dife-
● Testicles. És on es formen les cèl·lules sexuals pròstata rències fisiològiques entre homes
masculines, els espermatozoides. També s’hi
produeixen les hormones sexuals. uretra
i dones obeeixen exclusivament a
● Conductes deferents. Condueixen els esperma-
fins reproductius i que no impli-
tozoides fins a la uretra. escrot quen cap tipus de superioritat d’un
● Uretra. Porta els espermatozoides a l’exterior. sexe sobre l’altre. Inviteu els
També serveixen per a expulsar l’orina. testicles xiquets i xiquetes a expressar la
● Glàndules. Són les vesícules seminals i la pròs- seua opinió referent a aquest
tata. Fabriquen el líquid que alimenta i trans- r Esquema de l’aparell reproductor masculí.
porta els espermatozoides. tema, preguntant, per exemple, si
● Escrot. És la bossa de teixit que protegeix els poden un home i una dona fer les
testicles.
Qüestions mateixes faenes, o si consideren
● Penis. Al seu extrem desemboca la uretra, que que homes i dones tenen dret a
expulsa els espermatozoides a l’exterior. 1. Escriu les diferències entre:
gaudir de les mateixes oportuni-
a. Ovaris i testicles.
tats.
b. Conductes deferents i uretra.
Les dones i els homes es distingeixen pels 2. Escriu un paràgraf amb les paraules
seus caràcters sexuals. Els caràcters sexu- següents:
als primaris són els òrgans genitals, amb els
pubertat – hipòfisi – hormones –
quals naixem. Els caràcters sexuals secun-
daris apareixen en la pubertat.
caràcters sexuals secundaris Solucions
Qüestions
49 1. a. Els ovaris es troben en les
dones i produeixen òvuls, i els tes-
ticles es troben en els homes i
produeixen espermatozoides.
b. Els conductes deferents condu-
eixen els espermatozoides fins a
la uretra, mentre que la uretra els
condueix a l’exterior.
El cos de les dones també produeix xicotetes quantitats de testos-
terona i, si una dona té una herència familiar de calvície, és possi- 2. En arribar la pubertat, la hipòfi-
ble que els seus cabells es debiliten i caiguen com els dels homes. si produeix unes hormones que
Però el percentatge de dones que pateixen aquest problema és molt arriben fins als òrgans sexuals i
reduït i, a més, en elles és molt menys evident. fan que aquests maduren i també
que es desenvolupen els caràcters
sexuals secundaris.
49
132406 _ 0082-0095.indd 87 29/9/09 16:09:21

Les cèl·lules sexuals i la fecundació
Objectius La fecundació és un moment clau en la reproduc-
ció. I les protagonistes d’aquest moment són
• Aprendre que l’òvul és la cèl·lula unes cèl·lules: les cèl·lules sexuals femenines i
sexual femenina. masculines.
• Comprendre en què consisteix i

com es desenvolupa el cicle 1. Les cèl·lules sexuals femenines membrana
plasmàtica
menstrual. Els òvuls són les cèl·lules sexuals femenines,
també anomenades gàmetes femenins. Són unes
• Aprendre que l’espermatozoide cèl·lules de forma esfèrica bastant grans, ja que
és la cèl·lula sexual masculi- mesuren entorn d’una dècima de mil·límetre. q
na. Els ovaris de les xiquetes contenen un gran nom- nucli
bre d’òvuls immadurs. Quan s’arriba a la puber-
• Saber com i on té lloc la fecun- tat, els òvuls comencen a madurar. Cada 28 dies,
dació. aproximadament, madura un òvul d’un dels ova-
ris. L’òvul ix de l’ovari, recorre les trompes de Fal-
• Aprendre que el zigot és la prime- lopi, passa a l’úter i després ix a l’exterior acom- citoplasma 3.
panyat d’una lleu hemorràgia. Aquesta hemorràgia
ra cèl·lula del nou individu. s’anomena menstruació o regla. La
m
Quan les dones tenen al voltant de cinquanta q Fotografia d’un òvul presa amb el microscopi
anys ja no maduren més òvuls i cessen les mens- i esquema de les parts de què consta. Pe
Suggeriments didàctics truacions. És la menopausa. ho
nu
Per a començar les
• Respecte al tema de la fecunda- 2. Les cèl·lules sexuals masculines La
ció, l’alumnat sol tindre nocions Els espermatozoides són les cèl·lules sexuals membrana a
plasmàtica cè
preconcebudes, encara que pro- masculines, també anomenades gàmetes mas-
de
culins. Són molt més menuts que els òvuls i te- cap
bablement és la primera vegada nen una cua mòbil que els serveix per a despla-
pr
que senten aquest terme cientí- a
çar-se. w coll l’e
fic. Exploreu els seus coneixe- Els espermatozoides es formen als testicles con-
L’e
ments previs invitant-los a tínuament des de la pubertat.
nucli qu
comentar les il·lustracions de la Els espermatozoides ixen dels testicles i viatgen la
pels conductes deferents i la uretra per eixir a cua
pàgina 50. Podeu seguir per a l’exterior.
peça
això les pautes que us proporci- Al llarg del recorregut pels conductes deferents intermèdia
onem en el manual d’ESTUDI s’uneixen les substàncies que fabriquen les vesí-
cules seminals i la pròstata. D’aquesta manera,
EFICAÇ, pàgines 12 i 13. es forma un líquid anomenat semen. El semen
serveix de transport i aliment als espermatozoi-
Per a explicar des. w Fotografia d’espermatozoides presa amb el
microscopi i esquema de les parts de què consten.
• A diferència de la dona, que naix Un espermatozoide és unes 500 vegades més
menut que un òvul i no té a penes citoplasma.
amb un nombre d’òvuls determi-
nat i no produeix òvuls nous,
l’home produeix espermatozoi- 50
des durant tota la vida. A més,
mentre que en la dona madura
es produeix un sol òvul en cada
cicle, l’home genera milions
d’espermatozoides. Més informació
• A l’hora d’esmentar les diferèn- La fecundació in vitro
cies entre l’òvul i l’espermatozoi- La fecundació in vitro és una tècnica que s’empra en el tractament de
de, expliqueu que la grandària problemes de fertilitat. Consisteix a extraure un òvul i fecundar-lo amb
diferent obeeix al fet que la fun- un espermatozoide fora del cos de la mare. Quan es forma el zigot es
ció principal de la cèl·lula mas- transfereix a l’úter matern, on continua el seu desenvolupament nor-
culina és arribar a l’òvul i fecun- mal.
dar-lo, i això seria més difícil si
La fecundació in vitro s’inicia amb un fort tractament hormonal per a
fóra més gran. L’òvul, per la seua
la mare a fi d’estimular la producció d’òvuls. En condicions normals
banda, emmagatzema aliments
es necessita un òvul i uns 750.000 espermatozoides perquè es pro-
per a les primeres etapes del
duïsca la fecundació, però també es pot injectar directament un únic
desenvolupament de l’embrió.
espermatozoide dins l’òvul.
50
132406 _ 0082-0095.indd 88 18/9/09 15:41:58

4
3. Com a resultat 4. El zigot es divideix unes 5. L’embrió arriba

UNITAT 4
de la fecundació quantes vegades per a l’úter i s’adhereix
es forma el zigot. formar l’embrió. a la seua paret.
2. La fecundació
Amb l’ajuda de les il·lustracions,
es produeix el procés de la fecundació no ha
a la trompa
de Fal·lopi. de suposar grans dificultats de
comprensió per als xiquets i xique-
tes. Assegureu-vos que són
1. Cada 28 dies,
capaços d’expressar amb claredat
ix un òvul de els conceptes que han aprés per
l’ovari i passa
a la trompa de escrit. A vegades, l’alumnat
Fal·lopi.
comprén un procés però, en canvi,
no és capaç d’explicar-lo per escrit
e Esquema de la fecundació i les primeres fases o no empra el vocabulari i la termi-
del desenvolupament de l’embrió. Des que l’òvul
3. La fecundació ix de l’ovari fins que l’embrió arriba a l’úter nologia científica propis d’aquesta
La fecundació és la unió d’un òvul i d’un esper-
transcorre al voltant d’una setmana. matèria.
matozoide.
Perquè la fecundació siga possible, el semen d’un
home ha d’arribar a la vagina d’una dona. A conti-
nuació, els espermatozoides naden fins a arribar a
les trompes de Fal·lopi. Solucions
La unió de l’òvul i l’espermatozoide dóna origen Qüestions
a un cèl·lula anomenada zigot, que és la primera
cèl·lula del nou ésser. De primer, el zigot es divi- 1. La fecundació és la unió d’un
deix i origina dues cèl·lules, després quatre, des- Qüestions òvul i un espermatozoide, i es pro-
prés huit, i així, successivament, fins a donar lloc
a una boleta formada per nombroses cèl·lules,
1. Explica què és la fecundació i a quina dueix a l’interior d’una de les trom-
part de l’aparell reproductor femení es pes de Fal·lopi.
l’embrió.
produeix.
L’embrió recorre les trompes de Fal·lopi i, uns 2. No, no és correcte perquè en
2. És correcte el dibuix següent? Explica
quants dies després, arriba a l’úter i s’adhereix a
la seua paret. Allí, l’embrió continua creixent. e
per què. realitat l’òvul és molt més gran que
l’espermatozoide, unes 500 vega-
Els òvuls són les cèl·lules sexuals femeni- des més gran.
nes i els espermatozoides són les cèl·lules
sexuals masculines. La fecundació és la 3. L’òvul és la cèl·lula sexual fe-
unió d’un òvul i d’un espermatozoide. Es menina, mentre que el zigot és el
produeix a les trompes de Fal·lopi.
resultat de la unió de l’òvul amb
l’espermatozoide, i és la primera
.
3. Quina diferència hi ha entre l’òvul cèl·lula del nou individu.
i el zigot? I entre el zigot i l’embrió?
El zigot és una sola cèl·lula, mentre
que l’embrió consta de moltes
51 cèl·lules formades a partir del zi-
got.
El zigot, per a augmentar les seues possibilitats de supervivència, es

«cultiva» al laboratori almenys durant cinc o sis dies abans d’implantar-
lo en la mare. S’hi solen transferir uns quants zigots al mateix temps,
per la qual cosa són molt comuns els embarassos múltiples.
• Inviteu els xiquets i xiquetes a debatre entorn de les implicacions
d’aquesta tècnica: quines altres solucions coneixeu per a les pare-
lles amb problemes de fertilitat?
51
132406 _ 0082-0095.indd 89 18/9/09 15:41:58

L’embaràs i el part 4.
Du
la
Objectius 1. El desenvolupament de l’embrió Po
úter placenta
• Conéixer les diferents fases de Quan l’embrió s’adhereix a la paret de l’úter, se- am
gueix augmentant el nombre de cèl·lules. cordó tre
l’embaràs. umbilical
L’embrió es troba a l’interior d’una bossa que La
• Saber la manera com l’embrió està plena d’un líquid que el protegeix, el líquid
líquid
lla
amniòtic. Rep els nutrients i l’oxigen de la mare pe
creix i desenvolupa tots els seus amniòtic
inv
mitjançant la placenta, un òrgan que es forma a
òrgans fins a convertir-se en un l’úter. L’embrió s’uneix a la placenta mitjançant pu
fetus. el cordó umbilical, pel qual passen diversos va-
embrió
De
sos sanguinis que transporten els nutrients i a
• Saber què és el part. l’oxigen. q fo
• Aprendre què és la lactància. L’embrió va creixent i transformant-se: en canvia De
la forma i se’n desenvolupen els òrgans. q Esquema de l’embrió a l’úter. La
El
Suggeriments didàctics 2. El desenvolupament del fetus
es
3 mesos 5 mesos
Per a començar A partir del tercer mes, tots els òrgans de l’em-
• Dibuixeu a la pissarra un esque- brió estan formats. A partir d’aleshores, l’embrió 5.
rep el nom de fetus.
ma per presentar la seqüència Els
El fetus continua madurant i creixent fins que, cap de
fecundació-embaràs-part i relaci- als nou mesos, ha crescut i madurat prou per a
nàixer. En aquest moment, el fetus està totalment La
oneu-la amb la seqüència zigot- pa
format, mesura entorn de 50 centímetres i pesa
embrió-fetus-nounat. uns 3.300 grams. w m
ce
la
Per a explicar
3. L’embaràs Ta
• Expliqueu a l’aula que al cap de da
El període de la vida d’una dona que va des de la
pocs dies de la fecundació el fecundació fins al naixement d’un bebé rep el nom 7 mesos 9 mesos
zigot té la mida d’un gra d’are- d’embaràs i dura uns nou mesos.
na. Durant l’embaràs, la futura mare experimenta di-
versos canvis. El primer és que es deixen de pro-
• Els éssers humans pertanyem duir òvuls i, per tant, cessen les menstruacions.
al grup dels mamífers. Inviteu A més a més, el ventre va fent-se més gros gra-
dualment i la dona guanya pes. També augmenta
l’alumnat a reflexionar sobre
el volum de les mamelles.
aquesta paraula i sobre la
Durant l’embaràs, la futura mare ha de vigilar
importància de la lactància per l’alimentació i no consumir substàncies com al-
a les espècies del nostre mateix cohol o tabac, atés que aquestes substàncies
passen a l’embrió i li poden causar danys. Les
grup. Demaneu-los que enume- persones que l’envolten han de donar-li afecte i w Desenvolupament del fetus. A mesura que el
ren altres mamífers i que pen- atenció, ja que aquesta etapa pot resultar dura fetus va creixent i madurant, es va fent més
per a la dona. gros el ventre de la mare.
sen en la manera com alimen-
ten les cries: Sabeu com ali-
menten els cangurs les cries? I 52
les balenes? Feu-los-en notar
algunes diferències.
• El part d’una dona dura més
temps que el d’altres animals
per la postura erecta en què Més informació
caminem, que fa que el canal Les fontanel·les
del part siga més estret. La vagina de la mare és un conducte molt estret. Encara que és flexi-
• Els bebés, a l’interior del ventre ble i es dilata per possibilitar i afavorir l’eixida a l’exterior del bebé, la
de la mare, perceben el món que naturalesa ha previst altres mecanismes per facilitar el part, tant per
els envolta, es mouen i canvien a la mare com per al fill.
de postura, es mamen el dit, Els ossos cranials d’un nounat no estan soldats del tot, ja que es-
senten el batec del cor de la tan separats per uns espais oberts anomenats sutures intracranials
mare; també tenen sentit del i altres de més amples: les fontanel·les. Les fontanel·les són unes
gust i assaboreixen el líquid separacions membranoses que faciliten que el cabet es puga adap-
amniòtic. tar al canal del part i travessar-lo. Una vegada que ha nascut el bebé,
permeten també que el seu cervell tinga prou lloc al cap per a poder
desenvolupar-se.
52
132406 _ 0082-0095.indd 90 18/9/09 15:41:58

4
4. El part UNITAT 4
Durant el part, el bebé ix a l’exterior a través de la vagina de
la mare.
• Els bebés s’alimenten durant els
Poc abans del part, es trenca la bossa que conté el líquid
amniòtic. Tot aquest líquid ix per la vagina. Això s’anomena
primers mesos tan sols de llet,
trencar aigües. però a mesura que creixen les
La primera fase del part es diu fase de dilatació i és la més seues necessitats energètiques
llarga. En aquesta fase s’obri a poc a poc l’eixida de l’úter, i nutricionals augmenten i a poc
perquè puga tindre lloc el part. A més a més, els músculs
involuntaris de l’úter es contrauen cada cert temps per ex- a poc comencen a menjar els
pulsar el bebé. mateixos aliments que les per-
Després segueix la fase d’expulsió, que és l’eixida del bebé sones majors. Recordeu a l’alum-
a través de la vagina. La mare ajuda a nàixer el bebé fent
nat que, a més, els xiquets nai-
força amb els músculs de l’abdomen.
xen amb les genives nues i és al
Després del naixement del bebé, es talla el cordó umbilical.
La cicatriu que queda al ventre del bebé és el melic. cap d’uns sis o huit mesos que
e El part és un moment molt
El part acaba amb l’expulsió de la placenta. Aquesta fase emocionant per als pares. comencen a eixir-los les dents
es diu deslliurament. e Hui dia, el pare sol acompanyar de llet.
la mare en aquest moment.
Abans, però, no es permetia als
pares assistir al part.
5. La lactància Competència
Els primers mesos de vida, els bebés s’alimenten solament cultural i artística
de llet. Aquest període s’anomena lactància.
EL MÓN Com a forma d’assegurar-vos que
La llet es produeix a les mamelles de la mare després del
QUE VOLEM els xiquets i xiquetes han entés
part i mentre el bebé continue mamant. La llet materna és
molt saludable perquè conté tot l’aliment que el bebé ne-
correctament la diferència que hi
El valor dels nostres majors
cessita i, a més a més, conté defenses contra moltes ma- ha entre zigot, embrió i fetus, pro-
Les persones més grans de la nos-
lalties. poseu-los que dibuixen en el qua-
tra societat posseeixen molts co-
També hi ha llet artificial, que és una llet de vaca modifica- neixements i experiències. L’ancia- dern aquestes tres fases i escri-
da perquè servisca per al bebé. nitat és una etapa en la qual les
persones normalment ja no treba-
guen davall de cada una el nom
llen i poden gaudir del seu temps que rep. Si ho creieu convenient,
Durant els nou mesos d’embaràs, l’embrió i en acabant el
lliure i compartir el seu afecte i els podeu proposar-ho com a activitat
fetus es desenvolupa al ventre de la mare. Després es
seus coneixements amb totes les
produeix el part o naixement. El nounat s’alimenta de
persones del voltant. grupal, perquè elaboren entre tots
llet.
Molts ancians ajuden a cuidar els un mural, que poden il·lustrar amb
néts, que es beneficien del seu dibuixos i fotografies, en què des-
temps lliure i la seua experiència.
criguen el desenvolupament del
Això és una gran ajuda per als pa-
Qüestions res i una sort per als néts. bebé fase per fase.
1. Són el mateix l’embrió i el fetus? Explica la ● Escriu una redacció sobre
resposta. les persones ancianes que
són importants per a tu,
2. Explica què és el melic i com es forma. en què expliques per què
3. Quina és l’última fase del part? En què consisteix? ho són. Solucions
Qüestions
53 1. Embrió és el nom que rep el
futur bebé fins al tercer mes de
l’embaràs; quan ha desenvolupat
ja tots els seus òrgans, passa a
rebre el nom de fetus.
2. El melic és la cicatriu que queda
al bebé en tallar el cordó umbilical
El crani del bebé consta de sis fontanel·les, encara que només dues que uneix el fetus amb la placen-
es palpen amb facilitat. L’una es troba a la part més alta del cap i ta.
l’altra està just damunt el bescoll. Són toves i es pot arribar a apreci- 3. L’última fase del part és el des-
ar com pugen i baixen al compàs dels batecs del seu cor. És perillós lliurament. Consisteix en l’expulsió
pressionar-les, tot i que sí que es poden tocar. La fontanel·la anterior de la placenta.
es pot tancar fins als díhuit mesos i la posterior pot tancar-se al cap
de sis mesos o fins i tot abans.
53
132406 _ 0082-0095.indd 91 18/9/09 15:41:59

Activitats
Comprén 6. Copia el dibuix i escriu-hi el nom de cada
Solucions part.
1. Explica què són els caràcters sexuals fetus – úter – placenta – 11
Comprén secundaris i completa la taula. cordó umbilical – líquid amniòtic
1. Els caràcters sexuals secundaris CARÀCTERS SECUNDARIS
són les característiques físiques dones homes 12
que diferencien els homes de les Veu aguda Veu greu
......... .........
dones, però que no es relacionen
directament amb la reproducció. En
les dones són les mamelles, la veu 2. Copia els dibuixos dels aparells reproductors
i escriu-hi el nom dels òrgans corresponents.
aguda, els malucs més amples que
els dels homes i l’escàs pèl corpo-
ral. En els homes són la veu greu,
7. Respon a les preguntes. Al
la barba, una musculatura més
a. Quin tipus de caràcters sexuals al
desenvolupada i abundant pèl cor- són les mamelles? El
poral. b. Quina és la funció de les mamelles?
2. R. G. c. Quan es desenvolupen les mamelles?
P
3. Les hormones sexuals que d. Poden produir llet les mamelles

en qualsevol moment?
segreguen els òrgans sexuals en
arribar la pubertat fan que es
Raona
desenvolupen els caràcters sexu-
als secundaris. 8. La uretra és comuna a l’aparell excretor i a
l’aparell reproductor? Raona la resposta.
4. Els testicles produeixen esper-
matozoides, que són menuts i 9. Com es distingeix el sexe d’un bebé,
mòbils. Els ovaris produeixen mitjançant els caràcters sexuals primaris
3. Explica la relació que hi ha entre les o mitjançant els secundaris? Explica per què.
òvuls, que són grans i immòbils.
hormones i els caràcters sexuals.
5. Durant l’embaràs, el cos de la 13
4. Uneix les tres columnes i forma oracions.
mare deixa de produir òvuls i ces-
sen les menstruacions; el ventre testicle òvul
menuts
i mòbils
va augmentant de mida i la dona
augmenta de pes. També s’incre- 14
grans
menta la mida de les mamelles. ovari espermatozoide
i mòbils
6. R. G.
10. Hi ha líquid amniòtic a l’úter d’una dona
7. a. Les mamelles són caràcters 5. Quins canvis experimenta una dona durant quan no està embarassada? Explica-ho.
l’embaràs?
sexuals secundaris.
b. La funció de les mamelles és 54
produir llet després del part per
alimentar el bebé.
c. Les mamelles es desenvolupen
en arribar a la pubertat.
d. No, les mamelles solament Més informació
poden produir llet després del part Reproducció i salut
i mentre el bebé continue mamant. La medicina és una disciplina que engloba moltes especialitats dife-
rents. Les que s’encarreguen de la salut de l’aparell reproductor són:
Raona
Ginecologia
8. La uretra pertany a l’aparell
La ginecologia és la branca de la medicina que s’ocupa de les malalties
excretor i al reproductor perquè a
pròpies de la dona, és a dir, aquelles que estan relacionades amb el
través seu ixen a l’exterior els
seu aparell reproductor.
espermatozoides, però també l’ori-
na.
54
132406 _ 0082-0095.indd 92 18/9/09 15:41:59

4
UNITAT 4
Aplica A B
9. Els bebés no tenen desenvolu-
11. Els fills s’assemblen tant a la mare com pats els caràcters sexuals secun-
al pare. Pensa en el que has aprés i explica
daris i, per tant, se’ls distingeix
per què és així.
pels primaris, és a dir, pels òrgans
12. Indica quina de les fotografies de la dreta sexuals.
representa un fetus i quina un embrió.
Explica per què. 10. No, no hi ha líquid amniòtic
quan no està embarassada. Aquest
líquid es troba dins la placenta i
APRÉN A FER només el produeix la dona durant
l’embaràs.
La interpretació i l’elaboració d’un gràfic lineal
Al llarg de l’embaràs, el pes de la futura mare va augmentant gradualment. Aquest augment és degut Aplica
al creixement del fetus i també a altres factors, com la placenta i el líquid amniòtic. 11. S’assembla a ambdós perquè
El gràfic següent recull el pes de Natàlia durant l’embaràs. es formen a partir de la unió d’una
Pes en kg Pes de Natàlia durant l’embaràs
cèl·lula de cada un dels dos, és a
68 dir, de l’òvul de la mare i de l’es-
67
66 permatozoide del pare.
65
64
63
12. La fotografia A representa el
62 fetus, ja que té els òrgans formats.
61
60 La fotografia B és d’un embrió, ja
59
a que s’hi observa una boleta dimi-
58
57
56
nuta de cèl·lules similars.
55
Pes inicial Mes 1 Mes 2 Mes 3 Mes 4 Mes 5 Mes 6 Mes 7 Mes 8 Mes 9
uè.
13. Respon a les preguntes. Aprén a fer

a. Quants quilograms va guanyar Natàlia al llarg de l’embaràs? 13. a. Va guanyar 11 quilos.
b. Quins mesos va guanyar més pes?
b. Va guanyar més pes els mesos
c. Quins mesos va guanyar menys pes?
5, 6, 8 i 9.
14. Elabora un gràfic amb el pes d’Elionor i respon a les mateixes c. Va guanyar menys pes els mesos
preguntes anteriors.
1, 2 i 3.
Pes d’Elionor durant l’embaràs
Pes Mes 1 Mes 2 Mes 3 Mes 4 Mes 5 Mes 6 Mes 7 Mes 8 Mes 9
14. a. Va guanyar 10 quilos.
inicial
58 58 59 59 61 63 64 65 66 68 b. Va guanyar més pes els mesos
4, 5 i 9.
55 c. Va guanyar menys pes els mesos
1 i 3.
Obstetrícia o tocologia
Generalment els ginecòlegs s’especialitzen en obstetrícia, que és la
branca d’aquesta especialitat que s’ocupa de l’embaràs, el part i el
període immediatament posterior al part. L’obstetrícia també rep el nom
de tocologia.
Urologia
La urologia és la branca de la medicina que s’ocupa de l’aparell genital
masculí i de les malalties associades.
55
132406 _ 0082-0095.indd 93 18/9/09 15:41:59

Repassa E
1. Llig el resum.
Paraules clau
de la unitat
Els aparells reproductors
Caràcters sexuals primaris
Els aparells reproductors constitueixen els caràcters se-
Caràcters sexuals secundaris xuals primaris. Les persones naixem dotats d’aquests
Conductes deferents aparells, però maduren durant l’adolescència.
Els aparells reproductors estan formats pels òrgans
Cordó umbilical genitals, que s’ocupen de la reproducció. Entre els òr-
Deslliurament gans sexuals femenins hi ha els ovaris i l’úter. Entre
els òrgans sexuals masculins hi ha els testicles i el
Embaràs penis.
Embrió Als ovaris es produeixen les cèl·lules sexuals fe-
Escrot menines, anomenades òvuls.
Espermatozoide Als testicles es produeixen les cèl·lules sexuals
masculines, anomenades espermatozoides.
Fecundació
Fetus La fecundació
Hipòfisi La fecundació té lloc a les trompes de Fal·lopi i consisteix en la unió d’un
òvul i un espermatozoide per formar un zigot, que és la primera cèl·lula
Lactància del nou ésser. El zigot es divideix per formar un embrió.
Melic
Menopausa Embaràs i part
Durant l’embaràs es desenvolupa l’embrió i després el fetus a l’úter matern. El
Menstruació
fetus rep els nutrients i l’oxigen a través del cordó umbilical.
Ovaris Al final de l’embaràs, es produeix el part o naixement.
Òvul
Part
Penis
2. ESTUDI EFICAÇ. Copia i completa l’esquema.
Placenta
Pubertat La reproducció humana
Semen
Testicles ......... produeix òvuls
Trompes de Fal·lopi en unir-se

.........
es transforma
embrió ......... nounat
formen el en
Uretra
Úter testicle produeix .........
Vagina
Vulva 3. ESTUDI EFICAÇ. Escriu en el quadern les paraules de la unitat que estan ressaltades
en negreta. En acabant, defineix les cinc que et pareguen més importants.
Zigot
56
Estudi eficaç
2. L’ovari produeix òvuls; el testi-
cle produeix espermatozoides; en Més informació
unir-se formen el zigot, que es
El calostre
transforma en l’embrió, el fetus i,
El calostre és una substància rica en proteïnes i anticossos, de color
finalment, en el nounat.
groc clar i de consistència viscosa, que segreguen les mamelles. És
3. R. L. la primera llet que pren el bebé i té unes característiques diferents de
Suggeriu a l’alumnat utilitzar a tall la llet de la resta de la lactància: la seua missió és protegir-lo de les
de guió la llista de paraules en malalties mentre desenvolupa el seu propi sistema immunitari, a més
negreta a l’hora de estudiar. d’aportar-li les vitamines, els minerals i les calories que necessita. El
calostre estimula la primera deposició, anomenada meconi, i serveix
per a posar en funcionament l’aparell digestiu del xiquet.
El bebé s’alimenta del calostre les primeres 48/72 hores de la seua
vida, fins que les mamelles comencen a produir llet.
56
94
132406 _ 0082-0095.indd 94 18/9/09 15:42:00

4
Interpretar textos científics
Ets capaç de...
1. S’assemblen en el fet que en
BESSONS UNIVITEL·LINS BESSONS BIVITEL·LINS
els dos casos hi ha parts múlti-
Els bessons univitel·lins procedeixen d’un ma- Els bessons bivitel·lins provenen de dos zigots ples. Els bessons univitel·lins
teix zigot. Aquest zigot, després de dividir-se unes diferents, és a dir, de dos òvuls fecundats per dos
quantes vegades, forma un embrió. Però aquest espermatozoides diferents.
procedeixen d’un mateix zigot, i
embrió, en un determinat moment, es parteix per aquesta raó són exactament
Per tant, poden ser del mateix o de distint sexe i
en dos fragments. Cada un d’aquests fragments no tenen per què assemblar-se físicament més que iguals i es desenvolupen dins la
origina un embrió que es desenvolupa indepen- altres germans qualssevol. mateixa placenta. Els bessons
dentment.
Cada un es desenvolupa dins de la seua bossa bivitel·lins, en canvi, procedeixen
Són iguals, ja que vénen del mateix zigot. Es des- amniòtica i té la seua pròpia placenta.
envolupen dins de la mateixa bossa amniòtica i de dos zigots diferents i, per tant,
comparteixen una única placenta. Aquests germans són anomenats també bessons s’assemblen com dos germans
fraterns.
Són els anomenats bessons idèntics. qualssevol; cada un d’ells té la
seua pròpia placenta.
dues placentes
una sola 2. R. G.
placenta
En el cas dels bessons bivitel·lins,
el que l’alumnat ha de dibuixar són
dos esquemes iguals i paral·lels
des de l’òvul fins al fetus.
una sola bossa
dues bosses
amniòtica
amniòtiques
Aprendre a aprendre
Els esquemes de processos, com
1. Explica en què s’assemblen i en què es diferencien els dos tipus de bessons. el que proposem als xiquets i
xiquetes aquesta vegada, són ins-
2. Observa l’esquema sobre la formació de bessons univitel·lins i dibuixa tu un esquema
semblant sobre la formació dels bessons fraterns o bivitel·lins.
truments molt útils en l’estudi de
moltes branques de la ciència, i
integren una gran quantitat d’infor-
t
mació. Interpretar i elaborar aquest
tipus d’esquemes requereix que
entenguen bé els conceptes estu-
òvul zigot embrió
diats perquè siguen capaços de
fetus
sintetitzar-los. En aquest cas dis-
posen d’un exemple que els facili-
57 tarà la tasca. Inviteu-los a interpre-
tar aquest esquema, seguint els
seus diferents passos i descrivint
què passa en cada un. Assegureu-
vos que comprenen bé cada pas
Programa d’ESTUDI EFICAÇ abans que comencen a dibuixar
l’esquema.
En acabar la unitat, completeu amb l’alumnat o demaneu-li que com-
plete una taula com aquesta:
UNITAT 4: La reproducció
El que he aprés
El que he aprés…
a fer…
Els caràcters sexuals
Les cèl·lules sexuals
i la fecundació
L’embaràs i el part
57
132406 _ 0082-0095.indd 95 18/9/09 15:42:00

5 La salut R
Objectius
• Recordar a l’alumnat alguns
hàbits per a una vida saluda-
ble.
• Repassar diversos tipus de
microorganismes i recordar que
alguns poden causar malalti-
es.
• Recordar que una dieta sana ha
de ser completa i equilibrada.
• Presentar a l’alumnat els contin-
guts de la unitat.
Per a començar
• El text que obri la unitat es pot
consultar complet en Internet
(www.historiasdelaciencia.com). El descobriment de Pasteur
Si us pareix oportú, llegiu a la El 6 de juliol de 1885, una dona va arribar plorant amb el
classe tot el relat o demaneu- fill de nou anys al laboratori on investigava Louis Pasteur.
los que el lligen abans de pas- El xic es deia Joseph Meister i dos dies abans havia sigut
mossegat per un gos rabiós en 14 llocs diferents. Del dolor
sar a exposar els continguts de que sentia, quasi no podia caminar i la proximitat de la
la unitat. seua mort estava pràcticament assegurada.
–Salve vosté el meu fill, senyor Pasteur! –pregava
Per a explicar insistentment aquella mare. ● Què és la ràbia?
• Al llarg de tota la unitat, motiveu Pasteur havia provat un remei en animals, però mai Com es contagia?
en persones. Havia d’injectar aquell remei al xic o no? Saps per a què serveixen
l’alumnat recordant-li la seua ●
Gran dilema. les vacunes?
responsabilitat amb la seua prò-
Finalment, aquella vesprada es va administrar a un ésser ● Penses que va ser correcte
pia salut. La pràctica d’exercici humà la primera vacuna contra la ràbia. El xic mai no va injectar el remei al xic de la
ofereix un gran ventall de possi- presentar el menor símptoma de l’espantosa malaltia. història? Per què?
bilitats. Si bé no tot l’alumnat Blog Historias de la ciencia ● Creus que és fàcil que un gos
¡Salve usted a mi hijo, Monsieur Pasteur! Adaptació contagie hui dia la ràbia a una
destaca en les activitats espor- www.historiasdelaciencia.com persona? Explica per què.
tives més clàssiques, com el
futbol, el bàsquet o l’atletisme, 58
hi ha multitud d’esports dife-
rents i per a tots els gustos.
Ballar, caminar pel camp o sim-
plement passejar són activitats
saludables. Recordeu-los també
Més informació
que no es tracta de batre un
rècord, sinó de mantindre el Louis Pasteur
nostre organisme en òptimes Pasteur (França, 1822-1895) va ser un químic francés que va dur a
condicions. terme importants descobertes en camps com la microbiologia, però
el seu èxit més destacat i pel qual ha passat a la història de la ciència
és la invenció de la primera vacuna contra la ràbia.
Encara que no va ser un bon estudiant, el seu entusiasme per la quí-
mica el va portar a obtindre la Legió d’Honor, màxim guardó de la
República francesa, per les seues descobertes en aquest camp; per
exemple, va idear la pasteurització, un procediment que porta el seu
nom i que s’empra encara per a evitar la proliferació de microorganis-
mes en productes com el vi, la llet, etc., fet que permet que es con-
serven molt més temps.
58
132406 _ 0096-0113.indd 98 18/9/09 15:42:48

5
Els hàbits saludables Competència lingüística
Per a conservar un estat saludable i evitar les malalties és Demaneu a l’alumnat que escriga
important mantindre uns hàbits de vida saludables. higiene
una breu biografia sobre algun dels
Aquests hàbits saludables es poden resumir en l’estrela de descans personatges següents, destacant-
postura
la salut, i són la higiene adequada, el descans correcte, la
pràctica habitual d’exercici, el manteniment d’una postura ne les aportacions per a la salut de
correcta i una alimentació saludable. la humanitat:
1. Explica quins hàbits segueixes cada dia per a realitzar
• Edward Jenner.
una higiene adequada.
2. Per què és important practicar exercici de forma regular? • Alexander Fleming.
esport alimentació
Els microbis La dieta sana Solucions

Els éssers vius unicel·lulars estan formats Els nutrients principals són els hidrats de Il·lustracions
per una sola cèl·lula. Reben el nom de mi- carboni, els lípids, les proteïnes, les vitami-
croorganismes o microbis. nes i les sals minerals. • És una malaltia infecciosa que
Són microbis les bacteris, els protozous, al- Una dieta saludable ha de ser completa i ataca el sistema nerviós, fins al
guns fongs i algunes algues. equilibrada. punt que pot arribar a ser mortal,
Els bacteris tenen una cèl·lula més menuda Una dieta és completa si ens aporta nutrients i que es contagia a través del
i més senzilla que les de les plantes i els de tots els tipus.
mos d’animals que siguen porta-
animals. Alguns són útils, com els que Una dieta és equilibrada si ens aporta la quan-
transformen la llet en iogurt. Altres, en can- dors de la malaltia.
titat apropiada de cada tipus de nutrient.
vi, produeixen malalties.
5. Quan una dieta és completa? • Les vacunes serveixen per a
6. Quan una dieta és equilibrada? previndre certes malalties.
• R. L.
En el cas de Joseph Meister, la
seua mort al cap d’uns dies era
APRENDRÀS segura si no es feia alguna cosa
● Què són la salut i la malaltia.
per evitar-ho, però hui en dia un
Els virus són més menuts que els bacteris i
● Quins tipus de malalties hi ha. metge no receptaria un medica-
no es consideren autèntics éssers vius. Es
reprodueixen a l’interior dels éssers vius, a ● Quins factors suposen un risc per ment que no haja sigut autorit-
què causen malalties. a la salut. zat.
3. Explica què és un microbi. ● Què són les malalties infeccioses,
com es transmeten i com es prevenen.
• És molt més difícil hui, ja que la
4. Per què alguns bacteris són perjudicials majoria dels gossos de compa-
per a les persones? ● Com es tracten les malalties.
● Com es prenen el pols i la temperatura. nyia estan vacunats i hi ha una
vacuna que evita que es desen-
59 volupe la malaltia.
Qüestions
1. R. L.
2. Per mantindre sans l’aparell
locomotor i el circulatori.
3. Un microbi és un ésser viu
El seu interés es va estendre més tard a l’estudi de les malalties infec- unicel·lular que es pot vore només
cioses. El seu treball va assentar les bases de l’asèpsia quirúrgica, i amb el microscopi.
així va aconseguir per primera vegada que l’instrumental mèdic s’este- 4. Perquè poden causar malalti-
rilitzara abans de cada ús, cosa que va reduir dràsticament el nombre es.
de morts per infecció entre els soldats ferits. 5. Una dieta és completa quan
Pasteur, amb la seua anomenada teoria germinal, va demostrar que les conté tots els tipus de nutrients
malalties infeccioses són degudes a la penetració al cos humà d’un que l’organisme necessita.
microorganisme patogen, i que per a tractar-les cal identificar el germen 6. Una dieta és equilibrada quan
que les causa. Va desenvolupar amb èxit vacunes per a l’àntrax, la ràbia conté les quantitats adequades de
i l’erisipela en animals, i la primera vacuna contra la ràbia per a cada tipus de nutrient.
humans.
59
132406 _ 0096-0113.indd 99 18/9/09 15:42:49

La salut i la malaltia 3.
A
m
Objectius La salut no és solament cosa de metges. Voràs m
que tu mateix també pots fer molt per a estar en Salut Se
• Aprendre què són la salut i la bon estat de salut i evitar les malalties.
malaltia. ●
benestar
• Comprendre la importància de 1. Què és la salut?
previndre malalties i de tindre La major part del temps, el nostre cos funciona ●
hàbits de vida saludables. correctament i ens sentim bé. Diem que gaudim
d’un estat de salut. físic mental social
• Distingir les malalties en funció Però perquè l’estat de salut siga real, no sols el
de diversos criteris. nostre cos ha de funcionar bé. També hem de tin- Se
dre un bon estat mental i tindre unes bones rela- ●
cions amb la nostra família i amb les persones
Suggeriments didàctics que ens envolten.
Per tant, podem definir la salut com un estat de
Per a començar complet benestar físic, mental i social. q
• En general, només som consci- Quan el nostre organisme deixa d’acomplir cor-
q La salut consisteix a estar bé des del punt ●
de vista físic, mental i social.
rectament alguna de les seues funcions, es pro-
ents de la nostra salut o de l’es-
dueix un trastorn que anomenem malaltia.
tat del nostre organisme quan De
Els senyals que ens mostren que el nostre orga-
alguna cosa hi comença a fallar. nisme no funciona de manera correcta s’anome- te
Comenteu aquest fet amb nen símptomes. La febre, la inflamació, la picor, ●
el mareig o el dolor són alguns símptomes que
l’alumnat i parleu-li de la impor- poden indicar-nos que estem malalts.
●
tància de mantindre un cert con-

●
trol sobre el nostre estat de
salut, fins i tot quan ens pareix 2. La importància de la prevenció
Quan ens posem malalts, visitem el metge per-
que tot va bé. Les revisions del
què ens cure. Però podem fer molt més que això
dentista i l’oculista, per exem- per a estar sans: podem tindre uns hàbits salu-
ple, han de formar part de les dables que ens ajuden a no caure malalts.
nostres rutines encara que no Totes les accions que portem a cap per mantin-
dre’ns en bon estat de salut i evitar emmalaltir
sentim molèsties. s’anomenen, en conjunt, prevenció. Inclou tots
aquests hàbits que considerem saludables: la hi-
Per a explicar giene, el descans, l’esport, l’alimentació saluda-
ble i la postura correcta. w
• Comenteu a l’alumnat que, en
També forma part de la prevenció anar a la con-
matèria de salut, higiene i hàbits sulta del metge perquè ens faça les revisions ne-
saludables, tots els extrems cessàries, encara que estiguem sans, i que ens
pose les vacunes que ens corresponguen oportu-
són roïns, com ara esterilitzar nament.
w Practicar esport és molt beneficiós per a la salut.
Hi ha molts esports distints. Cada persona pot
tot el que toca un bebé, ja que, trobar-ne algun que li agrade.
d’aquesta manera, no arriba a
desenvolupar adequadament el
60
seu sistema immunitari i en créi-
xer pot patir al·lèrgies.
Per a comprendre
• Reelaborar la informació de
l’epígraf 3, Els tipus de malalti- Altres activitats
es, en forma de diagrama en L’Organització Mundial de la Salut (OMS)
arbre pot facilitar la labor d’es- L’OMS és la principal font de dades sanitàries al món. La seua missió
tudi i de memorització d’aquests és recopilar informació procedent d’institucions sanitàries de tots els
conceptes. Proporcioneu algu- països i oferir-la al públic, a més d’elaborar informes i dur a terme
nes pautes a l’alumnat seguint campanyes de prevenció i tractament de malalties epidèmiques als
les estratègies del manual d’ES- cinc continents.
TUDI EFICAÇ, pàgina 48. En la seua labor, fa insistència especial en la informació relativa als
països del Tercer Món, ja que és on es presenten la major part dels
problemes sanitaris. Les directrius que emet l’OMS han de ser segui-
des per tots els estats i són de vital importància per al control dels
brots epidèmics.
60
132406 _ 0096-0113.indd 100 18/9/09 15:42:49

5
3. Els tipus de malalties UNITAT 1
5
A les persones ens poden afectar nombroses
malalties, que es poden classificar de diverses Competència
maneres.
social i ciutadana
Segons la forma en què apareixen i la durada:
Algunes malalties endèmiques
● Malalties agudes. Apareixen ràpidament i duren
poc de temps. És el cas de la grip, la faringitis suposen vertaderes calamitats per
o la diarrea. a la població i un fre per al desen-
● Malalties cròniques. Es manifesten amb lenti- volupament dels països afectats,
tud, a poc a poc, i duren molt de temps. Algu-
nes, fins i tot, no desapareixen. És el cas d’al-
majoritàriament del Tercer Món.
gunes al·lèrgies o la diabetis. D’entre totes aquestes malalties,
Segons la causa que les origina: la malària, endèmica en certs paï-
● Malalties infeccioses. Estan causades per virus sos tropicals o càlids d’Àfrica,
o per microbis. D’aquests, els més freqüents e La varicel·la és una malaltia infecciosa. Amèrica o del sud-est asiàtic, és
són els bacteris, tot i que alguns fongs micros- Està causada per un virus.
còpics i alguns protozous també poden causar una de les que causa la mort a més
malalties. e persones cada any (entre quatre-
● Malalties no infeccioses. Estan provocades per cents i nou-cents milions de perso-
altres causes, com intoxicacions, accidents,
alimentació inadequada, etc. r
nes se’n veuen afectades anual-
Depenent de la quantitat de persones que afec-
ment, i les morts han arribat als
ten, les malalties infeccioses poden ser: tres milions anuals, la gran majoria
● Esporàdiques. Afecten poques persones. xiquets de menys de cinc anys). La
● Epidèmiques. Afecten alhora un gran nombre de malària es transmet a través de la
persones. És el cas de la pesta o el còlera. picada d’un mosquit del gènere
● Endèmiques. Es donen solament en algunes Anopheles, per això és endèmica
zones o regions. És el cas del paludisme, que
es dóna a les zones tropicals. de regions humides o pantanoses
on els mosquits són molt abun-
r La diabetis és una malaltia crònica dants.
La salut és un estat de benestar físic, mental no infecciosa. S’origina perquè el pàncrees
i social. Quan s’altera, es produeix una malal- no funciona adequadament i no produeix insulina.
tia. Pel seu origen, les malalties poden ser Els malalts han d’aprendre a injectar-se aquesta
infeccioses o no infeccioses. hormona.
Solucions
Qüestions Qüestions
1. Es troba en bon estat de salut una persona que està en bona forma 1. No, no es troba en bon estat
física, però no té amics i sempre discuteix amb els altres? Per què? de salut, ja que la salut implica
2. Explica què significa prevenció i què té a vore amb els hàbits saludables. també factors com el benestar
3. Quina diferència hi ha entre una malaltia aguda i una malaltia crònica? mental i social.
I entre una malaltia epidèmica i una malaltia endèmica?
2. La prevenció és el conjunt de
totes les accions que duem a
61 terme per mantindre’ns en bon
estat de salut i per evitar contrau-
re malalties. Els hàbits saludables
formen part de la prevenció.
3. Una malaltia aguda apareix
ràpidament i dura poc de temps,
mentre que una malaltia crònica es
• Inviteu l’alumnat a visitar el portal de l’OMS en Internet i a elaborar- manifesta amb lentitud i dura molt
ne un informe: Quines seccions té? Quin tipus d’informació facili- de temps. Una malaltia epidèmica
ta? afecta un gran nombre de perso-
nes, mentre que una malaltia endè-
• Demaneu-los que entren en la informació per països i anoten quins
mica és pròpia d’algunes zones o
són els estats amb menys metges per cada 100.000 habitants,
regions.
quins són els que tenen l’esperança de vida més baixa i quins la
més alta, i quins són els països on la despesa sanitària per habitant
és menor.
• Per últim, demaneu-los que lligen les dades que l’OMS ofereix sobre
Espanya. N’hi ha cap que els cride l’atenció?
61
132406 _ 0096-0113.indd 101 18/9/09 15:42:49

Riscos per a la salut 3.
Le
fu
Objectius En la salut influeixen molts factors. Alguns, com qu
ara l’alimentació, el descans o l’exercici, ja els deteriorament mental càncer
el
• Conéixer alguns factors que coneixes. Altres factors, que suposen greus ris-
demència de boca
Hi
suposen greus riscos per a la cos per a la salut, són l’alcohol, el tabac, les dro- infeccions
problemes div
gues i els accidents de trànsit. pulmonars
salut, com el consum d’alcohol, cardíacs só
na
tabac i drogues o els accidents càncer
fractures fu
de mama
de trànsit. 1. L’alcohol d’ossos
só
L’alcohol és una substància molt estesa en la degeneració de
• Conscienciar l’alumnat perquè nostra societat que pot suposar un risc greu per dels deteriorament gre
músculs
evite el consum d’alcohol, tabac a la salut.
del pàncrees im
deteriorament
i drogues. L’alcohol es consumeix amb les begudes alcohò- del fetge
Be
liques. Passa a la sang a través de l’aparell di- pe
gastritis
gestiu i arriba al cervell, sobre el qual actua alte- i úlceres de
càncer
juí
Suggeriments didàctics rant-ne el funcionament. Depenent de la quantitat
d’alcohol que consumisca, una persona pot ex-
de l’aparell
digestiu
perimentar pèrdua de reflexos o de visió, fins a
Per a començar danys
arribar a l’embriaguesa, també coneguda, comu- al fetus 4.
• Feu que l’alumnat llija els títols nament, com a borratxera. En aquest estat es
Els
dels quatre epígrafs de la doble perd el control dels propis actes i es pot perdre
se
també el coneixement. En casos extrems, pot q Els problemes principals que causa l’alcoholisme.
pàgina. Pregunteu-los quina cre- fins i tot causar la mort. q
to
br
uen que és la relació que guar- L’abús d’alcohol dóna origen a una malaltia crò- la
den (actituds i substàncies noci- nica, l’alcoholisme. Pot causar danys greus al pa
ves a la salut). fetge i al sistema nerviós, i perjudicar les relaci- càncer de boca, se
ons familiars i socials. infart cerebral faringe i laringe
ret
taques problemes Els
Per a explicar i arrugues dentals
sit
• L’alcohol i el tabac formen ben 2. El tabac a la pell
se
càncer
sovint part dels usos socials i El consum de tabac és un dels hàbits més no- malalties d’esòfag d’
cius a la salut que pot arribar a adquirir una per- respiratòries tot
no pareixen cridar la nostra aten- sona. L’abús condueix al tabaquisme, una malal- problemes
ció. Recalqueu el fet que amb- tia crònica. càncer cardíacs
de pulmó
dues substàncies provoquen El tabac provoca danys a l’aparell respiratori i al
circulatori, a més de diversos tipus de càncer, so-
addicció i que són responsables gastritis
bretot, el de pulmó. w i úlceres
de milers de morts anuals al
Els fumadors passius són les persones que aspi-
nostre país. El tabaquisme és ren el fum del tabac per estar en ambients en bebés
prematurs
un dels factors que incideixen què es fuma. Aquestes persones poden sofrir les
mateixes malalties que els fumadors.
sobre l’aparició de diversos tipus
de càncer, així com dels infarts
i altres accidents i malalties res-
w Els problemes principals que causa el tabaquisme.
piratòries. Quant a l’alcohol, a
més de les morts directes degu-
des a l’abús, s’ha de sumar la 62
xifra d’accidentats que donen
positiu en els controls d’alcoho-
lèmia.
• Incidiu en el fet que les drogues
anomenades «blanes o toves» Altres activitats
també creen addicció en qui les Anàlisi dels efectes del tabac
consumeix i que, a més, es Per a dur a terme aquest experiment es necessiten dos cigarrets, dos
considera que són el pont per flascons de vidre de boca ampla, paper assecant, un embut, dos
a la introducció a altres dro- trossos de gasa, un llapis i dos caragols. Cal seguir aquests passos:
gues qualificades de «dures». • En primer lloc, desfer el tabac dels dos cigarrets en un flascó amb
aigua. Deixar-lo en remulla durant unes quantes hores i després
filtrar l’aigua amb l’ajuda de l’embut i el paper assecant per eliminar
les partícules de tabac.
• Omplir el segon dels flascons amb aigua neta.
• Posar un caragol dins de cada flascó; cobrir-los amb els trossos de
gasa subjectes per gomes elàstiques perquè no s’escapen.
62
132406 _ 0096-0113.indd 102 18/9/09 15:42:50

5
3. Les drogues UNITAT 5
Les drogues són substàncies que modifiquen el
funcionament del cervell, de manera que provo-
quen canvis en les sensacions de la persona, en
Competència
el seu estat d’ànim o en el seu comportament. social i ciutadana
Hi ha nombrosos tipus de drogues, que provoquen Probablement, l’alumnat no iden-
diversos efectes. L’alcohol i el tabac, per exemple, tifica els accidents de trànsit amb
són drogues. Altres drogues són l’heroïna, la cocaï-
na, la marihuana, les «pastilles»… Es consumeixen la salut. Expliqueu que alguns
fumades, injectades, menjades, inhalades… Totes d’aquests accidents deixen seqüe-
són perjudicials per a la salut i, en certs casos, po-
den arribar a causar la mort. A més a més, afecten
les en les víctimes per sempre i
nt greument les relacions personals i són una causa que els accidents suposen una
important de delinqüència. part molt important del total de
Ben sovint, el consum de drogues genera en les pacients que ingressa cada any als
persones dependència, és a dir, no poden deixar
de prendre’n, a pesar de ser conscients dels per- hospitals del nostre país.
juís que els comporta.
e Pas de vianants. A vegades els vehicles que

aparquen vora un pas de vianants dificulten
s 4. Els accidents de trànsit la visibilitat. En aquests casos, cal prestar
Els accidents de trànsit són la causa de nombro- encara més atenció a l’hora de creuar. El món
ses lesions i morts. Per a evitar-los, els conduc- que volem
tors han de complir les normes de circulació. So-
bretot, és bàsic respectar els límits de velocitat i EL MÓN • R. L.
la distància de seguretat amb altres vehicles. Els
passatgers han de cordar-se sempre el cinturó de QUE VOLEM Sovint la integració en el grup
, seguretat i, en el cas dels xiquets, fer servir cadi- La importància de saber dir no d’amics comporta en aquestes
retes o seients elevadors adequats.
Moltes persones comencen a consumir alco- edats l’assumpció de normes o
Els atropellaments també són accidents de tràn- hol, tabac o altres drogues perquè els n’ofe-
sit. Per a evitar-los, els vianants han de creuar costums que no són desitjables,
reix algun conegut o amic que ja les ha tas-
sempre pels passos de vianants o zebra després tades. Sens dubte, costa negar-s’hi, perquè com pot ser el consum de tabac,
d’assegurar-se que els vehicles s’han aturat del amb freqüència requereix molta valentia. d’alcohol o el d’altres tipus de dro-
tot. e
s
Ser conscient dels efectes perjudicials de les gues. Per això és important refor-
drogues ajuda a dir no. Saber dir no, en mol-
Entre els factors que suposen un risc per a tes circumstàncies de la vida, ens permet fer
çar l’autoestima. Recordeu-los
la salut hi ha l’alcohol, el tabac, les drogues el que desitgem, no allò que altres volen que que, encara que els vegen com a
o els accidents de trànsit. fem. No cal discutir amb ningú ni justificar-se, simples hàbits socials de poca
només cal dir, amb tota claredat, no.
transcendència, l’abús d’aquestes
Qüestions El primer no és a vegades difícil, en canvi els
següents ixen amb més facilitat. substàncies pot ocasionar greus
1. Com es converteix una persona ● Pensa en alguna vegada que hauries problemes de salut.
en fumador passiu? Quins riscos d’haver dit que no a algú i no ho vas fer.
té per a la seua salut? Si vols, comparteix la teua experiència
2. Defineix les paraules següents: amb la resta de la classe. Solucions
alcoholisme, tabaquisme, dependència.
Qüestions
1. Una persona es converteix en
63 fumador passiu en aspirar fum de
tabac en ambients en què es fuma.
Els fumadors passius tenen el
mateix risc de patir malalties que
els fumadors.
2. L’alcoholisme és una malaltia
crònica causada per l’abús en el
• Deixar els caragols durant dues o tres hores als flascons. Passat consum d’alcohol.
aquest temps, traure’ls-en, col·locar-los sobre la taula i esperar que El tabaquisme és una malaltia crò-
isquen de la closca. nica causada pel consum abusiu
• Una vegada que hagen eixit, acostar un llapis als caragols i anotar del tabac.
quin dels dos tarda més temps a reaccionar i a amagar-se de nou Una dependència és la necessitat
dins la closca. (Aquests efectes desapareixeran al cap d’unes hores de consumir drogues que experi-
sense causar cap perjuí als caragols.) menten les persones que en con-
• Anotar en el quadern el resultat de l’experiment i quins efectes té sumeixen habitualment a pesar de
la nicotina sobre la velocitat de reacció d’aquests animals. saber que són perjudicials.
Associeu aquesta experiència als efectes que té sobre les persones
que fumen habitualment.
63
132406 _ 0096-0113.indd 103 18/9/09 15:42:50

Les malalties infeccioses 3.
Pe
ef
Objectius 1. Tipus de malalties infeccioses a
hig
• Diferenciar les malalties infecci- Les malalties infeccioses, o infeccions, reben di-
versos noms segons quin siga l’agent infecciós ●
oses, en funció dels agents que que les causa:
les causen, en infeccions bac- ● Infeccions bacterianes. Són les causades per
terianes, micosi, parasitosi i bacteris, com la pneumònia, la salmonel·losi o
el tètan. q
infeccions víriques. ●
● Micosi. Són les causades per fongs, com la
• Conéixer les vies principals a candidiasi o el peu d’atleta.
través de les quals els microbis ● Parasitosi. Són les malalties causades per
q Fotografia presa amb el microscopi del bacteri ●
poden entrar al nostre organis- protozous, com la malària, o per animals xico- Salmonella. Aquest bacteri pot contaminar alguns
tets, com els cucs intestinals o les puces. aliments.
me. ●
● Infeccions víriques. Són les causades per virus,
• Saber quins hàbits higiènics ens com és ara la grip, la varicel·la, la pallola o la
ajuden a previndre la transmis- sida. w ●
sió de malalties infeccioses.

2. La transmissió de les infeccions
●
Perquè una persona contraga una malaltia de
Suggeriments didàctics caràcter infecciós, és necessari que entre en ●
contacte amb l’agent infecciós que la provoca.
Per a començar Moltes vegades és una persona malalta la qui
●
• Al llarg de la lectura dels epígrafs transmet els agents infecciosos a altres perso-
d’aquesta doble pàgina recorreu nes. En aquest cas, es tracta d’una malaltia ●
contagiosa.
a les experiències personals de w Fotografia, presa amb el microscopi electrònic,
Els microbis poden entrar al nostre organisme de del virus de la grip. Aquest virus a vegades causa
l’alumnat. Pregunteu, per exem- diverses maneres. Les més freqüents són: epidèmies greus.
ple, quines malalties han patit ● A través de ferides a la pell que no es desinfec-
(ells o alguna persona del seu ten bé, com passa amb el tètan.
entorn familiar) i demaneu-los ● Amb aigua contaminada, com passa amb el
còlera.
que pensen si es tractava de
● Amb els aliments contaminats, com passa amb
malalties infeccioses. la salmonel·losi.
● A través de l’aire que respirem, com succeeix,
Per a explicar per exemple, amb la tuberculosi. Moltes vega-
• Expliqueu a l’alumnat que les des es reparteixen mitjançant els esternuts
dels malalts.
malalties infeccioses suposen
● Per picades d’insectes que, en picar, n’injecten
el 25 % de les consultes mèdi- en les persones sanes. És el que passa amb
ques i són la primera causa de el protozou que causa la malària, que és trans- e Femella del mosquit Anopheles. La seua picada
més per un mosquit. e transmet un protozou, el Plasmodium,
mort en tot el planeta, encara que produeix la malària.
que molt més al Tercer Món, on
l’accés a la medicina i a l’aigua
64
potable és difícil.
• A l’hora d’estudiar els tipus de
malalties infeccioses i els agents
que les causen, poseu en pràc-
tica les estratègies que us pro-
Més informació
porcionem per afavorir la memo-
rització en el manual d’ESTUDI L’esternut
EFICAÇ, en les pàgines 51 i Esternudar és un mitjà de transmissió de malalties. L’aire que ix expel·lit
52. dels pulmons a través del nas pot assolir una velocitat de fins a 160 km/h
i disseminar els bacteris i virus.
Esternudar és un acte involuntari. Podem reprimir parcialment un ester-
nut, però no és saludable fer-ho, ja que en estrényer els llavis o el nas
per evitar esternudar podem crear una enorme pressió d’aire en les
fosses nasals i la gola, que pot espentar els bacteris del nas cap a
altres parts del cap, com les orelles, i causar-hi una infecció. El que
sí que hem de fer és tapar-nos la boca i el nas amb un mocador quan
esternudem per previndre el contagi de malalties.
64
132406 _ 0096-0113.indd 104 29/9/09 16:12:22

5
3. La prevenció de les infeccions UNITAT 5
A
Per a evitar les malalties infeccioses, el que més
efectiu resulta és impedir-ne la transmissió. Per
a això, s’han d’adoptar hàbits relacionats amb la
Autonomia
higiene, com els següents: r i iniciativa personal
● Llavar-nos ben bé les mans abans de manipu- La neteja personal i la higiene són
lar els aliments que ens disposem a consumir C aspectes que cal reforçar i treballar
i rentar també els aliments, sobretot si els hem
de prendre crus, com és ara la fruita i la verdu- en aquesta etapa, en què l’alumnat
ra. B ja ha de ser autosuficient quant a
● Cuinar bé els aliments, per evitar que queden la seua pròpia neteja. Repasseu
crus. D’aquesta manera, ens assegurem que
muira qualsevol microbi que hi puga haver.
amb ells els seus hàbits higiènics:
● No beure aigua si no estem segurs que es trac-
Us llaveu les mans abans de men-
ta d’aigua potable. jar? Us les llaveu quan heu estat
● Llavar-nos les mans abans de menjar i després D tocant animals? Utilitzeu calçat
d’anar al lavabo, canviar bolquers o mocar-nos. E
apropiat quan aneu a una piscina
● Ser curosos amb les mascotes: dur-les a la clí- pública?
nica veterinària sempre que siga necessari, no
besar-les i llavar-nos les mans després de tocar-
les.
● Netejar i desinfectar les ferides.
F
● Netejar bé la casa. Solucions
● Evitar compartir amb altres persones coberts,
gots i altres utensilis. Il·lustracions
● No caminar descalços en llocs humits, com ara 4. En el dibuix A es reflecteix l’hàbit
piscines o vestidors esportius. de cuidar les nostres mascotes i
a de portar-les a la consulta del vete-
Les malalties infeccioses estan causades rinari quan és necessari. En el
per agents infecciosos: bacteris, fongs, pro- dibuix B, el de rentar bé els ali-
tozous i virus. La seua transmissió es pot r Alguns hàbits destinats a evitar la transmissió de
evitar adoptant mesures d’higiene senzilles.
malalties infeccioses. ments. En el dibuix C, el de netejar
Quin hàbit reflecteix cada dibuix?
i desinfectar les ferides. En el dibuix
D, el de raspallar-se les dents. En
el dibuix E, el de no caminar des-
Qüestions calços per llocs humits. En el dibuix
1. Escriu quins són els agents infecciosos i com s’anomenen les malalties F, el de no beure aigua si no estem
que produeix cada un. segurs que és potable.
2. Explica com es transmet la malària.
3. De quina forma ajuden els esternuts a transmetre algunes malalties? Qüestions
4. Quins hàbits saludables relacionats amb la higiene practiques habitualment? 1. Els bacteris, que causen infec-
Quins creus que hauries d’adquirir?
cions bacterianes; els fongs, que
causen micosi; els protozous i els
65 animals xicotets, que causen para-
sitosi, i els virus, que causen infec-
cions víriques.
2. La malària es transmet per la
picada del mosquit Anopheles, que
és portador del protozou que produ-
eix la malària, el Plasmodium.
La raó de l’esternut està en l’aire que penetra al nas. El nas s’encar- 3. Els esternuts disseminen al vol-
rega de filtrar-lo i humitejar-lo perquè arribe als pulmons en perfectes tant de la persona que esternuda
condicions. Però a vegades no pot filtrar tot l’aire i les terminacions moltes partícules de la seua saliva
nervioses s’irriten, fet que té com a conseqüència que expel·lim que poden contindre virus o bacte-
violentament aquestes partícules perjudicials junt amb l’aire. També ris, i que poden ser respirats per
eliminem amb aquest sistema bacteris i virus que s’acumulen al nas altres persones.
quan, per exemple, estem refredats. 4. R. L.
• Provocar un esternut és senzill, n’hi ha prou d’excitar els pelets que
recobreixen per dins les fosses nasals amb la punta d’un bastonet
o d’un trosset de paper. Inviteu-los a provar-ho i demaneu-los que
es fixen en la velocitat amb què l’aire ix expel·lit.
65
132406 _ 0096-0113.indd 105 18/9/09 15:42:51

El tractament de les malalties 4.
Alg
fra
Objectius Encara que procurem previndre les malalties, a ve- ih
gades no podem evitar caure malalts. En aquest B En
• Saber què són els medicaments cas, el nostre cos lluita contra la malaltia, ajudat a
i les vacunes, i explicar les fun- a voltes per la medicina. C Ac
A
cions dels dos. D
m
ne
• Comprendre què és la cirurgia i 1. Els medicaments me
quina n’és la utilitat. Els medicaments són substàncies que prevenen, de
alleugen o curen les malalties. Moltes d’aques- E te
• Comprendre per què són neces- tes substàncies s’han descobert a partir de plan- en
saris els trasplantaments d’òr- tes o altres éssers vius. Altres, en canvi, s’han te
creat als laboratoris. q q Cada medicament s’ha d’administrar de la forma
gans i crear una actitud positiva més adequada. A. Pomada. B. Xarop.
Els medicaments poden tindre també efectes ne- C. Supositori. D. Injectable. E. Pastilles.
envers la donació d’òrgans. gatius. Per això, el metge ha de decidir el medica- 5.
ment més adequat per a cada pacient. Alg
ció
Suggeriments didàctics es
2. Les vacunes Ac
Per a començar Les vacunes són uns medicaments que s’admi- co
• Una bona idea abans d’iniciar el nistren a persones sanes per protegir-les de ma- de
lalties infeccioses. w ex
treball de la doble pàgina és
ga
demanar a l’alumnat que anote Una vacuna conté els agents que causen la ma-
laltia, però morts o debilitats perquè no siguen Es
a casa el contingut de la farma- perillosos. Aquests agents s’introdueixen al nos- na
ciola familiar, especialment els tre cos. El nostre organisme s’adona de la «inva- pe
sió» i la combat. A més a més, recorda l’agent, w Vacunació. Des del naixement i fins
distints medicaments que conté, de manera que si més avant té contacte amb a l’adolescència, tots els xiquets i xiquetes
han de vacunar-se seguint el calendari de
i compartir aquesta informació aquest mateix agent, el derrota fàcilment i evita vacunació de la seua comunitat autònoma.
amb tot el grup. la malaltia.
Per a explicar 3. Els antibiòtics

• Comenteu a l’alumnat que els Els antibiòtics són substàncies que resulten tò-
medicaments, encara que s’usen xiques per als bacteris, però són inofensives per
a les persones. Per tant, són molt eficaces per a
per a tractar una determinada combatre les infeccions bacterianes. e
malaltia, poden causar sobre l’or- Els antibiòtics no són útils per a combatre les in-
ganisme del pacient efectes se- feccions causades per virus, fongs o protozous,
raó per la qual no s’han d’usar en aquests casos.
cundaris no desitjats. Per això,
L’abús d’antibiòtics fa que s’incremente el nom-
només hem de prendre els que
bre de bacteris que s’hi fan resistents, de manera
ens recepta el metge i en les que deixen de ser eficaços. Per aquesta raó, no e Fong Penicillium. Alexander Fleming va descobrir,
a partir d’aquesta floridura, la penicil·lina, el
quantitats que ens indique. hem de prendre antibiòtics llevat que ens els pres- primer antibiòtic.
criga el metge.
• Comenteu també que els antibi-
òtics només són útils contra les 66
infeccions bacterianes, per això
només el metge, que pot diag-
nosticar aquestes infeccions,
pot prescriure’ls.
• Cada comunitat autònoma pos- Més informació
seeix el seu propi calendari de
Les al·lèrgies
vacunació; comenteu a l’alum-
Una al·lèrgia és una síndrome en què l’organisme reacciona contra
nat que quasi totes les vacunes
algun agent, i l’agent causant pot ser una cosa tan simple i tan quo-
es concentren en la infància i
tidiana com el pol·len d’algunes plantes, el pèl dels animals, el cotó
que, encara que n’hi ha algunes
o qualsevol aliment, medicament o substància.
que són eficaces i ens protegei-
xen tota la vida, altres reque- En realitat, el que succeeix és que el cos reacciona davant aquests
reixen dosi de record passats agents com si es tractara d’un paràsit i dóna l’ordre al sistema immu-
uns anys. nitari perquè segregue histamina i altres substàncies que ataquen
aquests «invasors».
66
132406 _ 0096-0113.indd 106 18/9/09 15:42:51

5
4. La cirurgia UNITAT 5
Algunes malalties, com l’apendicitis o algunes
fractures d’ossos, no es curen amb medicaments
i han de tractar-se mitjançant tècniques de cirurgia.
Competència
En les operacions de cirurgia, el cirurgià accedeix social i ciutadana
a l’interior del nostre cos per a curar-nos. Quan ja no necessitem els medi-
Actualment, els avanços tècnics permeten que caments o estan caducats, pas-
moltes tècniques de cirurgia es realitzen de ma-
nera senzilla, amb l’ajuda de càmeres i instru- sen a convertir-se en fem, però un
ments molt avançats que s’introdueixen a través tipus de fem especialment conta-
de foradets que cicatritzen fàcilment. r Aques-
tes operacions tenen l’avantatge que els paci-
minant per al medi ambient, que
ents es recuperen amb més rapidesa i necessi- no hauria de depositar-se al costat
ten estar menys temps ingressats a l’hospital. r Operació realitzada per endoscòpia.
Què creus que s’observa en el monitor? dels residus domèstics normals.
Per aquesta raó, les farmàcies
5. Els trasplantaments d’òrgans disposen de contenidors especials
Algunes malalties requereixen per a la seua cura- destinats a arreplegar aquest
ció un trasplantament que reemplace òrgans que tipus de residus, per enviar-los en
estan tan danyats que no es poden curar.
acabant als llocs adequats perquè
Actualment, es trasplanten molts òrgans, com el
cor, el fetge o el renyó. Molts òrgans procedeixen
siguen reciclats.
de persones que moren en accidents i que han
expressat prèviament la voluntat de donar els òr-
gans.
Espanya és el país amb major quantitat de do-
nants, però el seu nombre sempre és insuficient Solucions
per a les necessitats existents. t
Il·lustracions
Els medicaments són substàncies que pre- 4. En el monitor s’observa l’interi-
venen, alleugen o curen malalties. Les vacu- or del cos humà.
nes i els antibiòtics són dos tipus de medi-
caments. Per a la cura d’altres malalties es
necessita la cirurgia o els trasplantaments Qüestions
d’òrgans. t Les donacions d’òrgans salven vides. 1. Un medicament és una subs-
tància que serveix per a alleujar,
previndre o curar malalties. Les
Qüestions vacunes i els antibiòtics són dos
1. Què és un medicament? Són les vacunes i els antibiòtics medicaments? tipus de medicaments, ja que ser-
Explica per què. veixen per a previndre o curar
2. Explica en què es diferencien les vacunes i els antibiòtics. malalties.
3. Seria útil un antibiòtic per a curar la grip? I per a curar una pneumònia?
Explica per què. 2. Les vacunes s’empren en per-
4. Què és un trasplantament? Indica alguns òrgans que es trasplanten. sones sanes per a previndre malal-
ties infeccioses, mentre que els
antibiòtics s’administren a perso-
67 nes malaltes per combatre les
infeccions bacterianes.
3. No, un antibiòtic s’empra per a
combatre malalties bacterianes i
l’agent causant de la grip és un
virus. Però la pneumònia sí que pot
ser tractada amb antibiòtics, quan
La histamina és la substància que causa els símptomes principals és causada per bacteris.
d’al·lèrgia: els vasos sanguinis es dilaten, els conductes de l’aparell 4. Un trasplantament és una ope-
respiratori s’estreteixen i provoquen dificultats per respirar, el cos ració quirúrgica en què se substitu-
segrega gran quantitat de mucositat, se’ns tapona el nas i ens ploren eix un òrgan danyat per un altre de
els ulls. sa que procedeix d’un donant.
• Demaneu a l’alumnat que duga a terme una investigació senzilla Alguns dels òrgans que se solen
en el seu entorn consistent a anotar, després de preguntar als trasplantar són el cor, el fetge o el
familiars i coneguts, si pateixen alguna al·lèrgia i a què són al- renyó.
lèrgics. D’aquesta manera comprovaran quants agents diferents
poden ser motiu d’al·lèrgia.
67
132406 _ 0096-0113.indd 107 18/9/09 15:42:51

Activitats
Comprén 7. Corregeix les oracions següents perquè siguen
Solucions verdaderes.
1. Què són els símptomes? Escriu els a. Tots els medicaments s’han creat als 11
Comprén símptomes que té una persona refredada. laboratoris.
1. Els símptomes són els senyals b. Les vacunes s’administren a les persones
2. Quina de les situacions és un exemple
que ens indiquen que el nostre de prevenció? Explica per què. que estan malaltes.
organisme no funciona correcta- a. Lluís va a la consulta b. Susanna visita el c. Els antibiòtics són útils contra
les malalties causades per virus.
ment. Una persona refredada sent del metge perquè té dentista per a una
mal de cap. revisió. d. La cirurgia és útil per a curar qualsevol
ganes d’esternudar, pot tindre malaltia.
febre… e. A Espanya hi ha molt pocs donants
2. La b, perquè Susanna visita el d’òrgans.
dentista per a una revisió, és a dir,

per previndre possibles malalti- Raona
es. 8. Per què als fumadors els costa tant deixar
3. Malaltia aguda: apareix el tabac, per més que saben que és
perjudicial per a la salut?
ràpidament i dura poc de temps; 3. Relaciona les dues columnes i escriu
malaltia crònica: es manifesta len- les definicions resultants. 9. Per què creus que els receptors principals
tament i dura molt de temps; de les vacunes són els xiquets i xiquetes
Es manifiesta
Malaltia fins als 14 anys?
malaltia epidèmica: afecta gran ● ● lentament i dura molt
aguda
de temps
nombre de persones; malaltia Malaltia
● ● Apareix ràpidament Aplica
endèmica: és pròpia d’una zona o crònica
i dura poc de temps
regió; malaltia esporàdica: afecta Malaltia
● ● Afecta poques 10. El bacteri que produeix la pneumònia és
epidèmica el pneumococ. La vacuna contra aquest
poques persones. persones
Malaltia bacteri es va introduir en 2000. Observa
4. La malària és una malaltia para- ● ● Afecta gran nombre el gràfic següent i digues si creus que la
endèmica
de persones vacuna ha sigut eficaç. Explica per què.
sitària, és a dir, un tipus de malal- Malaltia
● ● És pròpia d’una zona Casos anuals de pneumònia
tia infecciosa. És, a més, una esporàdica 100
o regió
90
malaltia contagiosa, ja que la
80
4. És la malària una malaltia infecciosa?
Nombre de casos per cada

transmet la picada del mosquit 70
100.000 habitants
I és una malaltia contagiosa?
Anopheles. Explica per què. 60
50
5. L’alcohol altera el funcionament
5. Elabora una llista amb els perjuís que 40
del cervell, causa pèrdua de refle- causa l’alcohol i una altra llista amb els 30
xos, de visió i pot, fins i tot, provo- que provoca el tabac. 20
car pèrdua del control dels propis 6. Explica l’oració següent:

10
actes i el coneixement. Pot donar 0 13

«Les vacunes no curen, sinó que prevenen 1997 1998 1999 2000 2001 2002 2003 2004
lloc a una malaltia crònica, anome- les malalties.» any
nada alcoholisme, que causa greus
danys al fetge i al sistema nerviós, 68
a més de perjudicar les relacions
familiars.
El tabac pot originar tabaquisme,
una malaltia crònica que produeix
danys a l’aparell circulatori i al res- Més informació
piratori, i pot ocasionar diversos Les malalties més infeccioses
tipus de càncer. Hi ha malalties tan infeccioses que els estats han establit sistemes
6. Vol dir que les vacunes s’admi- per tractar de controlar-les. Heus-ne ací algunes:
nistren a persones sanes per pre- Botulisme: es contrau per menjar aliments mal conservats i també a
vindre el contagi d’algunes malal- través de ferides.
ties infeccioses.
Brucel·losi: anomenada també febre de malta, la transmet el bestiar
per contacte o per ingestió de carn o llet contaminades.
Còlera: és endèmica en regions amb condicions higièniques deficients
i es contrau per ingestió d’aigua o aliments crus no rentats.
Diftèria: es transmet per l’aire i causa lesions al nas i la gola, que
poden estendre’s per via sanguínia a altres òrgans.
68
132406 _ 0096-0113.indd 108 18/9/09 15:42:51

5
UNITAT 5
en Opina 12. Els vianants i els ciclistes també
tenen responsabilitat a l’hora d’evitar 7. a. Molts medicaments s’han
11. Observa la vinyeta i escriu el que penses accidents. Reuniu-vos per grups descobert a partir de plantes i d’al-
que haurien de respondre al qui els ofereix i elaboreu una sèrie de normes de bon
tabac. comportament per a vianants i ciclistes. tres éssers vius; b. Les vacunes
es s’administren a persones sanes; c.
Per què no en tasteu un? Els antibiòtics no són útils per a
Per tastar-lo no passa res.
curar malalties causades per virus;
d. La cirurgia s’empra per a curar
malalties que no poden ser curades
amb medicaments; e. A Espanya hi
ha molts donants d’òrgans.
APRÉN A FER Raona

r 8. Perquè han desenvolupat taba-
La presa d’algunes constants vitals quisme, és a dir, addicció al tabac.
Les constants vitals, com el pols o la temperatura corporal, ajuden el metge a valorar
l’estat d’un pacient. És convenient aprendre a prendre aquestes constants. 9. Perquè encara no han desenvo-
lupat el seu sistema immunitari;
El pols és la dilatació de les artèries quan hi passa la El valor normal de la temperatura corporal se situa una persona adulta ja hauria pas-
sang impulsada pel cor. Cada pulsació equival a una entre 36,5 i 37 ºC. Quan és més alta, parlem de febre.
contracció del ventricle esquerre. El pols es pot Sol indicar que hi ha una infecció. sat moltes de les malalties.
prendre en diversos llocs del cos, encara que els més 1. Desinfecta el termòmetre amb alcohol o un altre
senzills són el canell i la gola. desinfectant.
1. Palpa una artèria amb els dits índex i del mig. 2. Fes baixar la columna líquida per davall de 35 ºC Aplica
2. No hi exercisques una pressió excessiva. sacsant el termòmetre per l’extrem superior. 10. La vacuna ha sigut molt efi-
3. Controla el pols durant 10 segons usant 3. Col·loca’t el termòmetre davall l’aixella, procurant
la secundària del rellotge. que el bulb estiga totalment en contacte amb la pell. caç, ja que el gràfic indica que en
4. Multiplica el valor que has obtingut en el recompte
per 6. Et donarà el nombre de pulsacions per minut.
4. Espera entre tres i cinc minuts, agafa el termòmetre
i llig la temperatura que marca.
els anys immediatament anteriors
5. Desinfecta el termòmetre de nou. a la seua introducció el nombre
de persones afectades per aques-
ta malaltia creixia cada any, en
canvi, a partir de l’any 2000
aquest nombre comença a dismi-
nuir molt de pressa, fins a quasi
desaparéixer.
Opina
13. Tria un dia del cap de setmana i pren-te el pols i la temperatura de seguida que et despertes, 11. R. L.
004 abans i després de dinar i abans d’anar-te’n a dormir. Anota els valors que hages obtingut en el
mesurament per comparar-los amb els de la resta de la classe. L’alumnat ja sap que fumar és un
hàbit molt perjudicial per a la salut
69 i que és la seua responsabilitat
aprendre a dir no.
12. R. L.
Recordeu que, quan circulen per
una carretera, els vianants han
d’anar en fila índia, sempre per la
vorera d’emergència i pel costat de
Febre groga: es contagia per la picada dels mosquits, i els seus símp- la seua esquerra per poder vore bé
tomes són icterícia, febre, insuficiència renal i hemorràgia. els vehicles que van cap a ells. Els
ciclistes han d’usar casc i obeir les
Hepatitis B: ataca el fetge, es pot fer crònica en un 10% dels casos i es
normes de circulació.
transmet per la sang i altres fluids corporals.
Triquinosi: es transmet pel consum de carn crua o mal cuinada d’ani-
mals infectats. La triquina és un paràsit que recorre l’interior del cos Aprén a fer
del malalt i que s’instal·la als pulmons i el cervell. 13. R. L.
• Demaneu a l’alumnat que investigue i esbrine les malalties contra les Comenteu a l’alumnat que no to-
quals han sigut vacunats. El més senzill és mirar la cartilla de vacu- tes les persones tenim la mateixa
nació, però també poden preguntar-ho als pares o tutors. temperatura estant sans.
69
132406 _ 0096-0113.indd 109 18/9/09 15:42:52

Repassa ET
1. Llig el resum.
Paraules clau
de la unitat La
La salut i la malaltia Es
Alcoholisme Si
La salut és un estat de benestar físic, mental i social.
Antibiòtic Quan el nostre organisme no funciona de manera adequada,
Bacteris es produeix una malaltia. Els senyals que ens indiquen que hi
ha una malaltia són els símptomes.
Cirurgia ●
Entre els factors que poden implicar un risc per a la salut hi ha l’alcohol, el tabac,
Constants vitals les drogues o els accidents de trànsit. L’alcohol i el tabac també són drogues.
Contagi
Droga Les malalties infeccioses
Les malalties infeccioses estan causades per bacteris, fongs, protozous o virus.
Malaltia
Es transmeten per les ferides, l’aigua, els aliments, l’aire o els insectes. Es
Malaltia aguda poden previndre mitjançant l’aplicació de mesures d’higiene que n’eviten la ●
transmissió.
Malaltia crònica
Malaltia endèmica El tractament de les malalties
Malaltia epidèmica Les malalties es tracten a través de medicaments, com els antibiòtics i les
Malaltia esporàdica vacunes, la cirurgia o els trasplantaments d’òrgans.
Malaltia infecciosa D
Hàbits saludables De
2. ESTUDI EFICAÇ. Completa l’esquema.
Infecció bacteriana pu
Infecció vírica pel cròniques

desenvolupament ......... ●
Medicament i la durada
......... ●
per les persones
Micosi CLASSIFICACIÓ
DE MALALTIES que afecten
.........
Parasitosi no infeccioses
endèmiques ●
Prevenció per l’origen
......... ●
Primers auxilis infecció bacteriana
Salut ●
.........
Símptomes per l’agent
que les causa
Tabaquisme .........
Transmissió
.........
Trasplantament
Vacuna 3. ESTUDI EFICAÇ. Repassa la unitat i busca-hi totes les recomanacions de
Virus salut que en pugues extraure. Ordena-les en dues columnes: una columna
per al que s’ha de fer i una altra per al que s’ha d’evitar.
70
Estudi eficaç
2. Les malalties es classifiquen,
pel desenvolupament i la duració,
en cròniques i agudes; per l’origen Més informació
es classifiquen en malalties no
infeccioses i malalties infeccioses. La farmaciola
Les malalties infeccioses es poden En cada casa és imprescindible que hi haja un farmaciola amb alguns
classificar pel nombre de persones productes bàsics per a ser utilitzats davant qualsevol accident domès-
que afecten en esporàdiques, epi- tic lleu. N’hi ha prou amb una caixa o maletí col·locat en un lloc segur,
dèmiques i endèmiques, i per fresc i on no hi haja humitat. I sempre fora de l’abast dels xiquets.
l’agent que les causa en infeccions Aquesta farmaciola ha de contindre material de cura, com gases,
bacterianes, micosi, parasitosi i benes, cotó en pèl i esparadrap; antisèptics, com l’aigua oxigenada i
infeccions víriques. el iode; alguns medicaments, com analgèsics, antihistamínics, poma-
3. R. L. da per a les cremades, sèrum oral, crema per a picades o inflamaci-
ons, etc.; i alguns instruments mèdics senzills, com tisores, pinces,
un termòmetre, una llanterna, etc.
70
132406 _ 0096-0113.indd 110 18/9/09 15:42:52

5
Realitzar uns primers auxilis
Ets capaç de...
La maniobra de Heimlich
1. Està prohibit que tinguen peces
Es fa servir quan algun objecte o una porció de menjar obstrueix la tràquea.
Si no s’expulsa, pot causar la mort per asfíxia en pocs minuts. Cal fer el que segueix:
xicotetes perquè suposen un perill
per als bebés, ja que poden engo-
Persona dreta Persona gitada lir-se aquestes peces amb facilitat
● Es passen els De genolls, es col·loca una i patir una obstrucció de la tràquea
braços entorn mà per damunt del melic i
de la cintura, s'hi fa, servint-se de l’altra
i la mort per asfíxia en molt pocs
posant el puny mà, una pressió forta cap a minuts.
de la mà dins i cap amunt.
inferior per 2. R. M.
damunt del
melic. Bebé o xiquet menut L’agent causant del tètan és un
● S'hi fa pressió Es gita el xiquet i es bacteri anomenat Clostridium.
amb força
endins i amunt,
pressiona fent servir qua- Aquest bacteri pot trobar-se en
tre dits. Cal mesurar amb
perquè expulse compte la força, per no qualsevol lloc pràcticament: un
l’objecte. fer-li mal. banc de fusta, el sòl d’un jardí,
una engronsadora i fins i tot en la
pols, i penetra a les persones a
Desinfecció d’una ferida través de ferides obertes contami-
Desinfectar una ferida és netejar-la per eliminar els microorganismes que s’hi nades. És especialment fàcil con-
puguen haver adherit. Cal fer el que segueix: traure tètan quan ens fem un tall
amb un objecte metàl·lic, amb el
● Es llaven les mans amb molta aigua i sabó.
mos d’un gos, en clavar-nos un
● Es llava la ferida, des de dins cap a fora, utilitzant gases estèrils i
aigua i sabó, aigua oxigenada o sèrum, mai alcohol. Es retira de la clau o qualsevol ferro rovellat. El
ferida l’arena, els vidres o qualsevol altre cos estrany. tètan ataca el sistema nerviós,
● En cas d’hemorràgia, s'apliquen a la ferida unes gases i s’hi fa pressió.
que provoca, com a conseqüència,
a
● S’aplica un antisèptic amb iode a la ferida i es deixa a l’aire si no
és molt profunda.
grans espasmes musculars i parà-
● Si la ferida és profunda, o el tall és molt irregular, o s’ha fet amb
lisi, i fins i tot pot també arribar a
un objecte brut, cal anar a la consulta mèdica. causar la mort del malalt. Aquesta
malaltia es pot previndre mitjan-
çant vacunació, que ha de reforçar-
1. Està prohibit que els joguets dels bebés i els xiquets menuts tinguen peces se cada deu anys. A les persones
xicotetes que se’n puguen desprendre. Per què penses que pot ser això? que s’han fet una ferida d’aquest
2. Busca informació sobre la malaltia del tètan: quin agent la causa, tipus, a més de la desinfectar-los
com es transmet, quins efectes produeix i com es prevé. bé la ferida i llevar-los el teixit
mort, se’ls aplica la vacuna.
71
Autonomia
i iniciativa personal
Alguns coneixements senzills sobre
Programa d’ESTUDI EFICAÇ primers auxilis són necessaris ja
En acabar la unitat, completeu amb l’alumnat o demaneu-los que en aquestes edats. A més, per a
completen una taula com aquesta: l’alumnat resultarà una activitat
motivadora i divertida aprendre a
UNITAT 5: La salut practicar la maniobra de Heimlich.
El que he aprés Recordeu-los, després de l’exposi-
El que he aprés…
a fer… ció sobre la malaltia del tètan de
La salut l’activitat 2, la importància de
i la malaltia desinfectar bé les ferides, espe-
Riscos cialment aquelles que ens fem
per a la salut quan juguem a l’aire lliure.
El tractament de
les malalties
71
132406 _ 0096-0113.indd 111 18/9/09 15:42:52

Repàs trimestral
UNITAT 1 UN
Objetivos
Solucions 1. Redacta una oració que incloga les paraules 4. Indica a què correspon cada lletra. 9.
R. M. La nutrició és una funció
• Sabedes.
1. següents.
vital
• que serveix per a obtindre
Conoas.
materials de construcció – A B
nutrició – energia – funció vital
l’energia i els materials de cons-
C
trucció que necessitem. 2. Explica què és el procés digestiu i quina
Sugerencias didácticas
2. El procés digestiu serveix per a importància té en la nutrició. D
E
obtindre
Para dels aliments els nutrients
empezar F
Hagacontenen
que uerpo. i que l’organisme 3. Quins nutrients
aporta el plat G H
necessita. Aquest procés és la pri- de la fotografia?
mera explicar
Para fase de la funció de nutrició.
• Al hación
3. Aporta les solar.
proteïnes del peix i I
els hidrats
• Expla de carboni de les creï-
humedad… UN
lles. També aporta els greixos de
l’oli en què s’han fregit les creï- UNITAT 2 11
lles.
5. Explica què són els processos següents i quina 8. Indica a què correspon cada lletra.
4. A: Boca. B: Glàndules salivals. funció acompleixen en la nutrició.
C: Esòfag. D: Estómac. E: Fetge. F: a. Respiració. A B
Pàncrees. G: Intestí prim. H: Intestí b. Excreció.
gros. I: Anus. c. Circulació. C D
5. a. La respiració és el procés 6. On podem trobar més oxigen, en l’aire que E

mitjançant el qual obtenim oxigen inspirem o en el que expirem? I més diòxid
de l’aire i eliminem diòxid de car- de carboni? Explica per què.
F H
boni.
7. Completa l’esquema amb les paraules
b. L’excreció és el procés mitjan- següents. G
çant el qual es retiren les substàn- artèries – sang – cor – capil·lars –
cies de rebuig de la sang i s’expul- venes – vasos sanguinis UN
sen a l’exterior. I
Aparell circulatori 13
c. La circulació és el recorregut J
que du a terme la sang per tot el
...... ...... ......
cos per transportar oxigen, nutri-
ents, diòxid de carboni i rebutjos. K L
6. Podem trobar més oxigen en ...... ...... ......
l’aire que inspirem, ja que quan

l’aire passa als pulmons hi deixa 72
part de l’oxigen que conté, i en
pren diòxid de carboni.
7. L’aparell circulatori està format
pel cor, els vasos sanguinis i la
sang. Els vasos sanguinis són les
artèries, que condueixen la sang
que ix del cor; les venes, que con-
dueixen la sang cap al cor, i els
capil·lars, que comuniquen les ar-
tèries amb les venes i fan arribar
la sang a l’interior dels òrgans.
8. A: Fosses nasals. B: Faringe.
C: Laringe. D: Tràquea. E: Bronqui.
F: Alvèol pulmonar. G: Bronquíols.
H: Pulmó. I: Renyó. J: Urèter. K:
Bufeta urinària. L: Uretra.
9. a. L’orella capta la informació
gràcies a les cèl·lules receptores.
72
112
132406 _ 0096-0113.indd 112 18/9/09 15:42:53

UNIDAD 1
UNITAT 3
b. Els nervis
Para auditius fan arribar
comprender
9. Imagina que participes en una carrera 10. Completa l’esquema. aquesta informació al cervell.
i esperes a l’eixida. De sobte, sents el senyal A partir dibirlos.
B
d’eixida i arranques a córrer. SISTEMA NERVIÓS c. El cervell rep la informació, la
Descriu la situació anterior completant les interpreta i elabora una resposta.
C oracions següents. Competencia social
a. L’orella …… ...... ...... d. Els nervis motors porten la
y ciudadana
D
b. Els nervis auditius …… resposta del cervell fins als mús-
El temellas.
F c. El cervell rep ……, la interpreta culs.
nervis encèfal ......
i elabora ……
e. Els músculs realitzen els movi-
H d. Els nervis motors porten ……
ments que el cervell ha ordenat,
e. Els músculs ……
...... ...... ...... Soluciones
en aquest cas els moviments ne-
cessaris per a arrancar a córrer.
Ilustraciones
UNITAT 4
10.
1. La El eerna
sistema nerviós està format
y pie.
pel sistema
3. En nes. nerviós perifèric, que
11. Indica a què correspon cada lletra. 12. Completa el resum següent. està format pels nervis, i pel sis-
LA REPRODUCCIÓ Cuestiones
tema nerviós central, que consta
D Els òvuls es produeixen als …… i els 1. El
de men.
dues parts, la medul·la espinal
espermatozoides als …… Ambdós s’uneixen i2.l’encèfal;
B I J No, nos.l’encèfal està format al
mitjançant ……, que té lloc a les …… Com
A E a resultat, es forma ……, que és la primera seu torn pel cervell, el cerebel i el
3. Resp
D cèl·lula del nou ésser. bulb raquidi.
B F El zigot es va dividint per formar …… 11. A: Úter. B: Vagina. C: Vulva.
E Al cap de tres mesos, aquest rep el nom
G de …… Per fi, al cap de nou mesos, està D: Trompa de Fal·lopi. E: Ovari.
C llest per a nàixer. F: Conductes deferents. G: Ure-
H K
H El fetus es desenvolupa a l’…… de la mare. tra. H: Penis. I: Vesícula seminal.
L Rep nutrients i oxigen procedents d’un òrgan
J: Pròstata. K: Testicle. L: Escrot.
anomenat …… mitjançant el ……
12. Els òvuls es produeixen als
UNITAT 5 ovaris i els espermatozoides als
testicles. Ambdós s’uneixen mit-
13. Respon a les preguntes. 14. Redacta un paràgraf jançant la fecundació, que té lloc
J per a acompanyar a les trompes de Fal·lopi. Com a
a. Què són les malalties infeccioses?
aquesta imatge en
b. Què és una malaltia contagiosa? un fullet dirigit a explicar resultat, es forma el zigot, que és
c. Són útils els antibiòtics per a curar el perill que suposa la primera cèl·lula del nou ésser.
L les malalties infeccioses? el tabac per a la salut.
d. Per què les vacunes s’administren
El zigot es va dividint per formar
a persones sanes? l’embrió. Al cap de tres mesos,
aquest rep el nom de fetus. Per
73 fi, al cap de nou mesos, està llest
per a nàixer.
El fetus es desenvolupa a l’úter
de la mare. Rep nutrients i oxigen
procedents d’un òrgan anomenat
placenta mitjançant el cordó um-
bilical.
13. a. Les malalties causades per
virus o microbis. b. Una malaltia
que es pot transmetre d’unes per-
sones a altres. c. Són útils per a
curar les malalties causades per
bacteris. d. Per protegir-les de ma-
lalties infeccioses.
14. R. L.
113
73
132406 _ 0096-0113.indd 113 18/9/09 15:42:53

6 L’electricitat RE
Objectius
i el magnetisme
L
• Sapdes.
Recordar a l’alumnat quants
d
aparells funcionen amb energia
• Conoas.
elèctrica al nostre voltant.
• Diferenciar entre circuits elèc- e
trics i circuits electrònics. 1
Per a començar
• Recordar que el magnetisme és
Haga uerpo.de força i que pot ser
un tipus
d’atracció o de repulsió.
Per a explicar
• Presentar a l’alumnat els con- E
• Al hació solar.
• Expla humetat… o
●
Per a començar ●
• Deixeu que l’alumnat llija el
text inicial de la unitat. En 2
acabant comenteu que Oers-
ted va dedicar molt de temps
a investigar el fenomen que ha- El descobriment d’Oersted
via descobert, però no va ser Un dia de l’any 1820, quan es dirigia a fer classe
capaç d’aconseguir explicar-lo. a la universitat, Oersted va tindre una idea. En arribar
a l’aula plena d’estudiants, col·locà damunt la taula la
Finalment, va haver de publicar
seua pila, en va connectar els dos extrems amb un fil
l’experiment i el resultat sense de platí i hi situà una agulla de brúixola ben a prop.
l’explicació. Aquesta va arribar L’agulla imantada, que se suposava que sempre
anys més tard de la mà d’al- apuntava cap al nord, va girar i es va quedar quieta ● Què és el platí? Utilitza un
tres científics. en direcció perpendicular al fil. diccionari per a esbrinar-ho.
Oersted va tractar de trobar una explicació al fenomen Per a què es fa servir la brúixola?
• Motiveu els xiquets i xiquetes que acabava de descobrir. Va fer girar la pila 180 graus,
●
Per què creus que va sorprendre
perquè siguen conscients de de manera que el corrent en el fil fluïra en la direcció Oersted que l’agulla de la
la gran quantitat d’objectes contrària. L’agulla també va girar 180 graus i el seu pol brúixola girara en el seu
nord assenyalava ara en la direcció en què anteriorment experiment?
que formen par t de la nos-
assenyalava el pol sud. Busca en la il·lustració la pila
tra vida i que funcionen amb ●
que va usar Oersted i digues
George Gamow
electricitat, demanant-los que Biografia de la física. Adaptació si s’assembla a les que usem
enumeren aparells que funcio- habitualment.
nen amb aquest tipus d’ener- 74
gia. Conduïu les respostes
de manera que hi incloguen
no solament aparells que es
connecten a la xarxa elèctrica,
sinó també els que funcionen Més informació
amb piles o amb bateries re-
Hans Christian Oersted i el magnetisme
carregables.
Hans Christian Oersted (Dinamarca, 1777-1851) va ser un físic i químic
danés que ha passat a la història de la ciència com a descobridor de
Per a explicar
l’electromagnetisme. Fill d’un farmacèutic, va demostrar molt prompte
• Expliqueu a l’alumnat, una vega-
el seu interés per les ciències naturals i la química, i, ja d’adult, va
da enunciats els continguts de
acabar els estudis de Medicina, encara que no va arribar a exercir
la unitat, que la càrrega elèctri-
com a metge.
ca és una propietat de la matè-
ria com ho són altres que han Oersted va consagrar la seua vida a les ciències. Els seus èxits més
estudiat: la massa, el volum, importants es van donar en el camp de l’electromagnetisme, atés que
la densitat, la temperatura de va demostrar l’existència dels camps magnètics en 1819, com narra
fusió, etc. el text que obri la unitat: un fil de material conductor a través del qual
circula un corrent elèctric crea un camp magnètic al seu voltant, raó
74
132406 _ 0114-0129.indd 116 18/9/09 15:44:51

RECORDA EL QUE EN SAPS UNITAT
UNITat 1
6
Coneixement i interacció
L’energia elèctrica Els imants
amb el món físic
L’energia elèctrica fa que funcionen multitud Els imants exerceixen forces a distància so-
d’aparells, com una torradora de pa, una pe- bre alguns objectes. Poden ser forces d’atrac- El planeta Terra posseeix el seu
reta o un telèfon mòbil. ció o de repulsió. propi camp magnètic, ja que té un
L’energia elèctrica és fàcil de transformar 3. Observa els dibuixos i digues què nucli format principalment per fer-
en altres formes d’energia. passarà en cada cas.
ro. Recordeu a l’alumnat aquest
1. Posa exemples d’aparells en què
l’energia elèctrica es converteix en llum A fet a l’hora d’explicar el funciona-
i en què es converteix en calor. ment de la brúixola.
Els circuits
Moltes màquines contenen circuits elèctrics B Solucions
o electrònics. Il·lustracions
● Els circuits elèctrics estan formats per • El platí és un metall noble poc
piles, interruptors, peretes, motors elèc-
trics i cables. abundant en la natura, de co-
● Els circuits electrònics són circuits en què lor platejat brillant i molt bon
els components són molt menuts. C conductor de l’electricitat.
2. Digues quina de les fotografies mostra
un circuit elèctric i quina un circuit
• La brúixola es fa servir per a lo-
electrònic. calitzar el pol nord magnètic. A
Oersted el va sorprendre perquè
A
l’agulla va deixar d’apuntar al
nord i va girar en direcció al fil
de platí.
APRENDRÀS • No, la pila que va usar Oersted
● Com agafen càrrega elèctrica els objectes. no s’assembla a les que es fa-
● Com es comporten els objectes que tenen briquen en l’actualitat, que són
càrrega elèctrica. molt més menudes i menys apa-
● Què és un imant i quines forces apareixen ratoses; però els principis físics
a? B quan aproximem dos imants.
e
● Com funciona una brúixola.
per què funcionen i la seua uti-
● En què consisteix el corrent elèctric
litat són els mateixos.
i quins efectes produeix.
● Què és un circuit elèctric i quins elements Qüestions
el formen. 1. R. L.
● Com es munta un circuit elèctric.
Peretes i llums de tot tipus, semà-
fors, fanals, fluorescents, etc. Cal-
75
fadors i calefactors, eixugacabells,
assecadors de roba, etc.
2. La imatge que mostra un circuit
elèctric és la A, ja que la B és un
circuit electrònic.
3. En el dibuix A els imants, en-
frontats pels pols oposats, s’atra-
per la qual l’agulla és atreta en la seua direcció. Això demostrava que
uen; en la imatge B l’imant atrau
existia una relació entre l’electricitat i el magnetisme.
objectes xicotets de metall, en
Oersted va ser el primer químic que va aconseguir aïllar l’alumini mit- aquest cas, clips; en la imatge C
jançant el procediment de l’electròlisi, una altra de les seues grans no succeeix res, ja que l’imant no
descobertes. Hi ha una unitat de mesura física que porta el seu nom, atrau els furgadents de fusta.
l’oersted, que mesura la reluctància magnètica, és a dir, la resistència
que presenta un material en vore’s influït per un camp magnètic.
75
132406 _ 0114-0129.indd 117 18/9/09 15:44:51

Les càrregues
Objectius
elèctriques
• Sapdes.
Aprendre què són les càrregues 1. Els objectes i les càrregues elèctriques
elèctriques i distingir entre càr-
• Conoas. Has vist mai un llamp? Han saltat centelles quan
regues elèctriques positives i et llevaves el pijama? Has jugat a atraure pape-
rets amb un bolígraf que havies fregat amb la
càrregues elèctriques negati- mànega del jersei? Tots aquests fenòmens i al-
Suggeriments
ves. didàctics tres de similars tenen lloc per raó de l’existència
de càrregues elèctriques als cossos. q Aquestes
• Comprendre
Per a començarcom es carreguen càrregues elèctriques fan funcionar tots els apa- q Exemple d’un fenomen elèctric. Els cabells acabats
de raspallar són atrets pel raspall a causa de la
Haga uerpo.
elèctricament els cossos. rells elèctrics que fem servir cada dia. presència de càrregues elèctriques en els dos.
En realitat, hi ha càrregues elèctriques en tots 3.
• Conéixer les forces d’atracció i
Perrepulsió
a explicar els objectes que veus al teu voltant, igual que al el
que es donen entre cos- teu propi cos o a les estreles més llunyanes. Els
• Al
soshació solar. elèctricament.
carregats Hi ha dos tipus de càrregues elèctriques, que tre
• Expla humetat… anomenem càrregues elèctriques positives i càr- tà
regues elèctriques negatives. Le
Suggeriments didàctics re
ga
Per a començar 2. Com es carreguen els cossos? do
• Comenceu comentant a l’alum- Normalment, tots els objectes que ens envolten les
tenen el mateix nombre de càrregues positives i aq
nat algunes situacions quo- un
negatives. Diem que són elèctricament neutres.
tidianes en les quals podem
Però les càrregues negatives poden passar fàcil-
percebre l’electricitat que con- ment d’un cos a un altre. Això ocorre, per exem-
tenen els materials que hi ha al ple, quan freguem un bolígraf amb un drap. w
nostre entorn. Poseu l’exemple En fregar el bolígraf amb el drap, passen càrre-
gues negatives del drap al bolígraf. El resultat és
de quan caminem sobre una que el bolígraf obté més càrregues negatives que
moqueta de material sintètic i positives. Per tant, queda carregat negativament.
sentim lleus esclafits. També El drap, per la seua banda, manté més càrregues
quan ens llevem un pijama o positives que negatives. Queda carregat positiva-
ment. És a dir:
una camiseta acrílics en la fos-
● Quan un cos perd càrregues negatives, el resul-
cor podem observar espurnes tat és que té més càrregues positives que
elèctriques. negatives. Queda carregat positivament.
Quan un cos guanya càrregues negatives, el
• Proposeu als xiquets i xique- ●
resultat és que té més càrregues negatives
tes un experiment senzill. Per que positives. Queda carregat negativament.
a això, tan sols han de retallar
uns quants trossets de paper. w En fregar el bolígraf amb un drap, passen càrregues
negatives del drap al bolígraf. El drap queda amb
A continuació, demaneu-los que càrrega positiva i el bolígraf, amb càrrega negativa.
freguen contra la mànega del

jersei un bolígraf amb carcas- 76
sa de plàstic durant uns vint
segons. Comprovaran que els
papers són atrets pel bolígraf
com si estigueren imantats
realment.
Més informació
Per a explicar Electricitat en el regne animal
• Expliqueu a l’alumnat, de ma- Abans que tinguérem una explicació per als fenòmens elèctrics, la
nera detinguda, el dibuix 2: al natura ja ens n’havia oferit nombrosos exemples. Sens dubte el més
principi, el drap i el bolígraf te- cridaner és el llamp, però a més a més hi ha moltes espècies de pei-
nen el mateix nombre de càrre- xos capaços de generar electricitat. Els egipcis i els grecs coneixien
gues positives que negatives; alguna d’aquestes espècies i les utilitzaven per a tractar malalties
en fregar el bolígraf amb el com el mal de cap o l’artritis.
drap, aleshores es provoca que Als peixos aquesta sorprenent capacitat els serveix per a coses dife-
algunes càrregues negatives es rents: n’hi ha que l’usen per a paralitzar les seues preses o fer fugir
traslladen del drap al bolígraf, els predadors; altres per a comunicar-se amb els congèneres i fins
que queda, al seu torn, carregat per a trobar parella; i altres espècies com a forma d’orientar-se, evitar
negativament. obstacles i localitzar objectes en aigües amb llum escassa o tèrbola.
76
132406 _ 0114-0129.indd 118 18/9/09 15:44:52

6
UNITAT
UNITat 1
6
• Durant la lectura de l’epígraf 2,
Com es carreguen els cossos?,
expliqueu a l’alumnat que la
càrrega que es mou d’uns cos-
sos a altres és la negativa (ja
que els que es mouen són els
electrons).
e Forces entre càrregues elèctriques. Els globus,
en ser fregats amb un drap, adquireixen càrrega Per a comprendre
3. Les forces entre càrregues elèctrica negativa. En acostar els globus, com
• Al llarg d’aquesta doble pàgina
que tenen càrregues elèctriques del mateix
elèctriques tipus, es repel·leixen. els xiquets i xiquetes no hauran
Els cossos carregats exerceixen forces sobre al-
tres cossos carregats. Es tracta de forces a dis-
d’enfrontar-se amb molts con-
tància que poden ser d’atracció o de repulsió. ceptes nous que hagen de me-
Les càrregues elèctriques del mateix tipus es moritzar, però sí que els hauran
repel·leixen. És a dir, si dos objectes tenen càrre- de comprendre. Com a forma de
ga positiva, tendeixen a separar-se, igual que si
dos objectes tenen càrrega negativa. Per contra, facilitar-ne l’aprenentatge inviteu-
les càrregues de diferent tipus s’atrauen. Per los a redactar un resum dels tres
aquesta raó, un objecte carregat negativament i
un objecte carregat positivament s’atrauen. e
epígrafs en què n’incloguen sols
les idees principals. Oferiu-los,
Tota la matèria conté càrregues elèctriques, si ho creieu convenient, algunes
que poden ser positives o negatives. Les càr- pautes seguint les estratègies
regues elèctriques poden passar d’uns objec-
tes a altres.
del manual d’ESTUDI EFICAÇ,
pàgines 14, 15, 16 i 17.
Qüestions
1. És correcte dir que un objecte elèctricament neutre no conté càrregues
elèctriques? El terme electricitat deriva del grec
2. Estan carregats els objectes següents? Si ho estan, quina càrrega tenen? elektron. Aquest prefix, electro-, for-
Explica les respostes. ma part de moltes paraules rela-
A B C cionades amb el tema d’aquesta
unitat. Demaneu a l’alumnat que
busque algunes d’aquestes pa-
raules en el diccionari i n’anote el
significat en els quaderns.
3. Explica com es carrega positivament un cos.
77 Solucions
Qüestions
1. No, no és correcte, ja que sí que
conté càrregues elèctriques, però
té el mateix nombre de càrregues
positives que negatives.
2. A: La pilota està carregada nega-
Alguns peixos són capaços de produir descàrregues elèctriques fortes;
tivament, ja que té més càrregues
per exemple, els tremolons (també anomenats vaques) poden generar
negatives que positives. B: El ca-
una descàrrega de més de 200 volts, suficient per a paralitzar un
ragol està carregat elèctricament,
home. Però la majoria de les espècies genera impulsos elèctrics poc
atés que té el mateix nombre de
potents, que utilitzen com un sentit que completa els altres; de fet,
càrregues positives que negatives.
aquesta capacitat sol donar-se en peixos que tenen mala visió, ulls
C: La moneda està carregada po-
atrofiats o viuen a profunditats on no arriba la llum solar.
sitivament, perquè té un nombre
més gran de càrregues positives
que negatives.
3. Un cos es carrega positivament
quan perd càrregues negatives.
77
132406 _ 0114-0129.indd 119 18/9/09 15:44:52

Els imants i el magnetisme 4.
Un
un
Objectius De segur que has jugat alguna vegada amb de
imants. Però els imants no són simples joguets.
• Aprendre què és un imant i en Un
Voràs com es comporten i quines utilitats tenen.
co
què consisteix el magnetisme. cio
cu
• Comprendre les forces d’atracció 1. Els imants
i repulsió entre imants. Un imant és un objecte capaç d’atraure objectes
• Saber que la Terra es comporta fabricats amb ferro i altres metalls. 5.
La propietat dels imants d’atraure alguns objec- El
com un enorme imant. tes s’anomena magnetisme. q El caragol és un imant temporal. Pot atraure els
els clips mentre estiga unit a l’imant.
• Aprendre en què consisteix un Hi ha minerals, com la magnetita, que són mag- ba
electroimant. nètics i atrauen alguns objectes metàl·lics. Amb ●
aquests minerals es poden fabricar imants natu-
• Conéixer els usos principals del rals. No obstant això, quasi tots els imants que
magnetisme. usem són imants artificials.
N S N
Els objectes metàl·lics que queden apegats a un
imant es comporten com a imants temporals i
S ●
Suggeriments didàctics atrauen altres objectes. q

S N
Per a començar N S ●
2. Les forces entre imants
• Abans de passar a la lectura
Tots els imants tenen dues zones que anome-
dels epígrafs reviseu els co- nem pol nord magnètic i pol sud magnètic. Aques-
w Forces d’atracció i repulsió entre imants.
Aquestes forces actuen a distància.
neixements previs dels xiquets tes zones se solen marcar amb dos colors dife-
i xiquetes referents al magne- rents. ●
tisme preguntant: És una força Quan acostem dos imants es poden atraure o es
poden repel·lir: w Eix de rotació Pol Nord
que actua per contacte o a dis-
● Si els enfrontem pels pols diferents, els imants
tància? Coneixeu alguna utilitat s’atrauen.
dels imants? ● Si els enfrontem pels pols iguals, els imants
es repel·leixen.
• Deixeu que l’alumnat comprove
que els imants s’atrauen o repel-
leixen quan en variem la posició. 3. El magnetisme terrestre
Una manera senzilla és fent servir La Terra es comporta com un imant gegantí. Els
les fitxes d’un joc magnètic com pols magnètics de la Terra estan situats prop del
pol Nord i del pol Sud.
ara el parxís o, si és possible, les Pol Sud
El magnetisme de la Terra es fa servir per a ori-
peces del geomag. entar-se mitjançant la brúixola. Una brúixola té
un imant en forma d’agulla que pot girar. Quan
e La Terra actua com un imant. El pol nord
d’una brúixola apunta cap al nord geogràfic
la brúixola es deixa en posició horitzontal, l’agu- perquè el pol sud magnètic està situat prop
Per a explicar lla gira fins que assenyala cap al pol Nord. e del pol Nord.
• Sovint els xiquets i xiquetes no
identifiquen imants en els objec-
tes de l’entorn, llevat de quan 78
són visibles, a les tanques de
les portes o d’algunes bosses
de mà, per exemple. Feu-los no-
tar que els imants formen part
de moltes màquines que usem Més informació
cada dia i de quasi tots els apa- Transport i magnetisme
rells elèctrics i electrònics. Un tren de levitació magnètica és un tren que es desplaça suspés en
• Probablement els costarà l’aire per damunt d’una via gràcies a la força del magnetisme. Com que
reconéixer imants en la banda no descansa directament sobre rails ni sobre rodes, el seu moviment
magnètica d’una targeta ban- és molt més suau i ha de véncer una força de fregament menor, raó
cària. Expliqueu que aquestes per la qual pot arribar a una velocitat més alta.
bandes estan compostes per Un altre avantatge d’aquests trens, a més de la seua velocitat, que
partícules ferromagnètiques arriba als 600 km/h, és que, com que no hi ha fregament, són un mitjà
apegades sobre un suport de de transport molt silenciós. Els experts creuen que en un futur no molt
plàstic i que són capaces d’em- llunyà, en el qual aquest tipus de trens comunique les ciutats principals
magatzemar informació que un del món, podrien ser una activa competència del transport aeri, més
lector magnètic s’encarrega de econòmica, poc contaminant, ràpida i segura.
llegir.
78
132406 _ 0114-0129.indd 120 18/9/09 15:44:52

6
4. L’electroimant UNITAT 6
Un electroimant és un aparell que funciona com
un imant quan es connecta, i deixa de fer-ho en
desconnectar-se.
• Parleu a l’alumnat de la impor-
Un electroimant es fabrica enrotllant un fil de
tància que va tindre per a les
coure al voltant d’una barra de ferro. Perquè fun- persones el descobriment del
cione, s’ha de connectar el fil de coure a un cir- magnetisme i la invenció de la
cuit elèctric. r
brúixola, dirigint la seua atenció
cap al fet que el treball dels ci-
5. Els usos del magnetisme entífics influeix en la qualitat de
El magnetisme té molts usos. A més dels imants i r Un electroimant es comporta com un imant quan vida de les societats al llarg de
està connectat.
els electroimants, fem servir suports magnètics i
bandes magnètiques.
Què passarà amb els clips quan es desconnecte la història.
la pila?
● Els imants. S’usen en tancadors de bosses de
mà i portes, en molts joguets, a les dinamos de Competència matemàtica
les bicicletes, als altaveus, als micròfons, als Un bit és la unitat de mesura bàsi-
trens d’alta velocitat… També hi ha imants als
motors elèctrics.
A B ca en informàtica, però és massa
● Els electroimants. Es fan servir en timbres o en xicoteta per a descriure, per exem-
màquines que serveixen per a separar objectes ple, la quantitat d’informació que
metàl·lics d’altres residus.
pot emmagatzemar un determinat
● Els suports magnètics. Són les cassets o les cin-
tes de videocàmera, els discos durs dels ordina-
suport informàtic com el DVD o el
dors i les targetes de memòria dels telèfons C D CD. Per a això, es fan servir me-
mòbils o les càmeres digitals. Es fan servir per a sures com el quilobit, el megabit,
l’emmagatzemament d’informació. t
el gigabit o el terabit. Demaneu a
● Les bandes magnètiques. Són unes tires de
color negre que s’incorporen a les targetes de l’alumnat que esbrine quants bits
crèdit, a alguns carnets, a entrades d’especta- d’informació corresponen a cada
cles… en què s’emmagatzema informació, com
una d’aquestes unitats de mesura.
el nom del propietari del carnet, per exemple.
t Algunes aplicacions del magnetisme. A. Banda

Els imants són objectes capaços d’atraure magnètica en una targeta. B. Timbre amb un
alguns objectes metàl·lics. També poden electroimant. C. Tancadors magnètics d’una
atraure o repel·lir altres imants. La Terra cartera. D. Dispositiu amb suport magnètic:
actua com un imant gegantí. un disc dur. Solucions
Il·lustracions
4. Quan es desconnecte la pila els
Qüestions clips se separaran, ja que deixaran
1. Copia la il·lustració i pinta els imants A d’estar imantats.
que hi falten.
2. En què s’assemblen i en què es diferencien Qüestions
B
un imant i un electroimant?
1. R. G.
En la il·lustració A, el costat del
79 segon imant amb una fletxa dibui-
xada ha de ser de color roig, ja
que els pols oposats s’atrauen i la
fletxa indica una força d’atracció.
En el dibuix B, succeeix el contra-
ri, i el costat del segon imant que
du la fletxa ha de ser, per tant, de
color roig.
El seu inconvenient principal és l’elevat cost econòmic. A més a més,
desplaçar l’enorme pes d’un tren que hauria de poder transportar tant 2. S’assemblen en el fet que els
passatgers com mercaderies requereix una gran quantitat d’energia. dos són capaços d’atraure objectes
Quan el desenvolupament de l’energia obtinguda per fusió nuclear per- fabricats amb ferro i altres metalls,
meta abaratir aquests costos energètics, sens dubte el tren magnètic i es diferencien en el fet que l’elec-
es convertirà en un dels mitjans de transport principals. troimant solament funciona com un
imant quan està connectat al cor-
• Inviteu els xiquets i xiquetes a buscar alguna imatge sobre aquest
rent elèctric, mentre que l’imant ho
tren en Internet. Demaneu-los que elaboren una fitxa amb les ca-
fa de manera permanent.
racterístiques principals d’aquest tipus de tren: velocitat, consum,
materials, funcionament…
79
132406 _ 0114-0129.indd 121 18/9/09 15:44:53

El corrent elèctric 3.
Qu
m
Objectius 1. Què és el corrent elèctric te
se
• Aprendre què són el corrent El corrent elèctric consisteix en un moviment or-
denat de càrregues elèctriques per un material. ●
elèctric i la intensitat.
Les càrregues que es mouen pels aparells elèc-
• Comprendre la diferència entre trics que usem cada dia són les càrregues negati-
q Corrent elèctric a través d’un fil metàl·lic. Les
els materials aïllants i els con- ves. Quan hi ha un corrent elèctric, hi ha milions càrregues elèctriques es mouen de manera
●
de càrregues negatives minúscules que es mouen ordenada en la mateixa direcció.
ductors. ordenadament en la mateixa direcció. q
• Conéixer els efectes del corrent Les càrregues d’un corrent elèctric transporten ●
energia elèctrica. L’energia elèctrica pot transfor-
elèctric: calorífic, lluminós, so-
mar-se fàcilment en altres formes d’energia, com ●
nor, magnètic i mecànic. la llum, la calor o el moviment. A
Com més càrregues circulen per un material, ma-
jor intensitat diem que té el corrent. w Com major
Suggeriments didàctics és la intensitat d’un corrent, major és la quantitat ●
d’energia elèctrica que transporta.
Per a començar
• Demaneu als xiquets i xiquetes
2. Materials conductors i aïllants B
que imaginen com seria la seua
No tots els materials condueixen igual el corrent
vida sense la presència constant elèctric. Podem distingir dos tipus de materials:
de l’electricitat i de les comodi- ● Els materials que condueixen bé el corrent elèc-
tats que aquesta ens procura, i tric s’anomenen conductors. En aquests materi-
als, les càrregues elèctriques es poden moure
w Com més càrregues elèctriques passen per la
inviteu-los a prendre consciència pereta, més claror fa aquesta.
amb facilitat. El coure, la plata i, en general, els A quin dels dos circuits de la imatge és major la
de com es viu en molts llocs metalls són bons conductors del corrent elèc- intensitat de corrent?
del planeta en els quals el ni- tric.
vell de desenvolupament encara ● Els materials que no condueixen el corrent
no ha portat l’electricitat fins a elèctric s’anomenen aïllants. En aquests mate-
rials, les càrregues elèctriques no poden mou-
les cases dels seus habitants. re’s. La fusta, el plàstic, la goma o el vidre són
De quines de les coses de què aïllants.
disposen els alumnes no poden En un cable, per exemple, es fa servir un materi-
al conductor per al transport del corrent elèctric i plàstic
disposar aquestes persones? un material aïllant per al cobriment del conduc- (aïllant)
tor. Així s’evita que el corrent elèctric isca del

Per a explicar conductor i ens faça mal si toquem el cable. e
• Expliqueu a l’alumnat que la uti-

lització de l’electricitat va modi- coure
(conductor)
ficar la durada i la distribució de e Cable elèctric. L’interior del cable és de coure
i l’exterior, de plàstic.
les activitats de les persones, va Per què s’han triat aquests materials?
suposar la revolució dels trans-
ports i de les comunicacions i va
80
permetre la modernització dels
processos industrials.
• A l’hora d’estudiar els efectes
del corrent elèctric, poseu en
pràctica les estratègies per
Altres activitats
afavorir la memorització que
us proporcionem en el manual Observant un camp magnètic
d’ESTUDI EFICAÇ, en les pàgines Visualitzar un camp magnètic és senzill si tenim a mà llimadures de
51 i 52. ferro, un paper blanc i un imant. Inviteu l’alumnat a comprovar-ho amb
aquesta activitat.
N’hi ha prou d’escampar les llimadures sobre el paper de manera uni-
forme. Després, hem de col·locar l’imant al centre del paper i observar
com es desplacen les llimadures de ferro a causa de la presència
d’aquest, impulsades per forces d’atracció i repulsió. Podeu suggerir
a l’alumnat que dibuixe l’aspecte que han pres les llimadures i el
disseny de les línies que s’han format.
80
132406 _ 0114-0129.indd 122 18/9/09 15:44:53

6
3. Els efectes del corrent elèctric UNITAT 6
Quan les càrregues elèctriques circulen per un
material conductor, poden produir diversos efec-
tes. Els efectes més útils per a nosaltres són els
següents:
Competència
● Efecte calorífic. Quan el corrent elèctric circula
social i ciutadana
per un cable, aquest es calfa. És el que passa Encara que s’acostuma a creure
en una torradora de pa o en una planxa. que l’electricitat és una energia
● Efecte lluminós. El corrent elèctric pot produir més neta que la que s’obté a par-
llum, com succeeix en una pereta o a les pan-
talles dels televisors. r tir de combustibles fòssils, com
● Efecte sonor. El corrent elèctric es transforma r Esquema d’una pereta d’incandescència. Conté un el carbó o els derivats del petroli,
en so als altaveus, com els d’un televisor. filament molt fi que, quan hi passa el corrent, es per exemple, la producció massi-
calfa tant que es posa incandescent i emet llum.
● Efecte magnètic. Un cable pel qual circula el va d’electricitat comporta també
corrent elèctric es comporta com un imant. Per
danys al medi ambient. Fins i tot
això, el cable atrau o repel·leix altres imants.
Els electroimants utilitzen aquest efecte. l’energia eòlica, una de les formes
● Efecte mecànic. Als motors elèctrics el corrent carcassa bobina de fil més ecològiques de produir ener-
conductor
elèctric s’aprofita per a produir un moviment gia elèctrica, suposa un perjuí al
giratori. Els motors tenen un imant i un tros de
cable conductor enrotllat al voltant d’un eix. t paisatge i a vegades un perill per
Hi ha motors elèctrics en nombrosos aparells, a les espècies d’ocells de la zona.
com ara ventiladors, espremedores, màquines Una altra forma de contaminació
de fer forats o diversos joguets.
poc coneguda és la que causen
imant
permanent algunes centrals elèctriques als
El corrent elèctric consisteix en el moviment
ordenat de càrregues elèctriques per un ma-
rius en abocar-hi aigua; aquesta
eix de gir
terial conductor. El corrent elèctric pot usar- aigua sol estar més calenta que
se per a produir calor, llum, so o moviment. la dels rius i a voltes l’augment de
t Esquema d’un motor elèctric. Quan es connecta el
motor, les bobines de fil conductor actuen com a
electroimants. Entre els electroimants i els imants
la temperatura arriba a modificar
es generen forces d’atracció i repulsió que fan l’ecosistema fluvial.
que gire l’eix.
Qüestions
Solucions
1. Explica la diferència entre un material conductor i un material aïllant.
2. Assenyala quin efecte del corrent elèctric s’aprofita en els aparells següents.
Il·lustracions
2. La intensitat del corrent és ma-
A B C D
jor en el dibuix A, ja que hi podem
observar que circulen més càrre-
gues pel cable que en el dibuix
B.
3. S’ha triat el coure per a l’inte-
81 rior del cable perquè és molt bon
conductor del corrent elèctric, men-
tre que s’ha triat el plàstic per al
recobriment perquè és un material
aïllant i no condueix el corrent elèc-
tric, raó per la qual resulta més
segur.
Expliqueu a l’alumnat que el dibuix de línies que s’han format és la Qüestions

visualització d’un camp magnètic, però que en realitat les línies mag- 1. Un material conductor és el
nètiques es mouen cap a fora i en moltes direccions, no solament com que condueix bé el corrent elèctric,
ells poden vore sobre el paper, que és una superfície plana. Com més mentre que un material aïllant és
potent és un imant, més gran és el seu camp magnètic. aquell que condueix malament el
corrent elèctric.
2. A: mecànic; B: lluminós; C: so-
nor; D: calorífic.
81
132406 _ 0114-0129.indd 123 18/9/09 15:44:54

Els circuits elèctrics generador
3.
M
interruptor te
Objectius 1. Els components dels circuits elèctrics am
xa
• Conéixer els components princi- Un circuit elèctric està format per diversos elements connec- motor
tats entre si pels quals circula el corrent elèctric. q Qu
pals d’un circuit elèctric. l’in
● El generador produeix el corrent elèctric. Una pila, per
lar
• Conéixer els diferents tipus de exemple, és un generador. El generador té dos pols o
cable pereta Si
generadors elèctrics, així com borns, un d’eixida de les càrregues i un altre d’entrada.
D’aquesta manera, s'hi crea el corrent. fo
les seues aplicacions. q Circuit elèctric. El corrent elèctric torna qu
● Els cables transmeten el corrent elèctric des del genera- al generador després de recórrer tot a
• Aprendre què és una xarxa elèc- dor fins als elements restants del circuit. Generalment el circuit. re
són de coure i estan coberts de plàstic.
trica i saber com ens arriba La
Les peretes, els motors elèctrics o altres components
l’electricitat a casa. ●
xa
transformen el corrent elèctric que reben en llum, en movi-
el
ment, en calor, en so…
de
Els interruptors permeten controlar quan circula el corrent tri
Suggeriments didàctics ●
pel circuit i quan no. su
EL MÓN qu
Per a començar Perquè circule el corrent pel circuit, aquest ha d’estar tan-
QUE VOLEM
cat, és a dir, tots els components del circuit han d’estar
• Inviteu els xiquets i xiquetes a connectats i l’interruptor tancat, de manera que el corrent Reciclar les piles usades
reflexionar entorn del que ocorre puga eixir del generador per un dels seus borns i tornar-hi
per l’altre. Les piles que fem servir en joguets,
des que accionen l’interruptor reproductors d’MP3, etc., es fa-
de la llum de la seua habita- briquen amb materials que poden
contaminar el sòl i l’aigua si es re-
ció fins que la pereta s’encén. 2. Els generadors butgen amb el fem.
Formuleu-los preguntes com és Hi ha diversos tipus de generadors: Per aquesta raó, una vegada es-
ara: Per què la pereta solament ● Piles. Són els generadors més senzills. A l’interior, hi tenen gotades, han de depositar-se en
s’encén quan accionem l’inter- lloc reaccions químiques que produeixen un corrent elèc- contenidors especials.
tric. Es fan servir en aparells menuts, com ara llanternes o
ruptor? Què hi ha entre l’inter- joguets. Després d’usar-les durant algun temps, les piles
ruptor i la pereta? D’on prové s’esgoten.
l’energia que fa que la pereta ● Bateries recarregables. Funcionen de manera pareguda a
les piles, però quan s’esgoten, poden recarregar-se. En
s’encenga?
un cotxe, els llums o la ràdio funcionen gracies a una
bateria que es recarrega mentre el cotxe es mou.
Per a explicar ● Cèl·lules o panells fotovoltaics. Aprofiten la llum i la trans-
• A l’hora d’exposar als xiquets i formen en corrent elèctric. Es fan servir panells menuts
en algunes calculadores. Altres de més grans s’instal·len
xiquetes el funcionament d’un als terrats dels edificis o fins i tot als satèl·lits artificials.
circuit elèctric expliqueu-los ● Alternadors i dinamos. Produeixen el corrent elèctric gràci-
Inventa un text per a col·locar-lo
la transformació que sofreix es al gir d’un aparell. S’utilitzen, per exemple, per a recar-
●
sobre els contenidors de piles
l’energia en recórrer el circuit: regar les bateries dels cotxes o perquè funcionen els llums
perquè prenguem consciència
de les bicicletes.
l’energia elèctrica que produeix que cal reciclar-les.
la pila es transforma en energia
lluminosa i calorífica quan arriba
82
a la pereta.
Altres activitats
Una pila casolana
Una pila és un dispositiu que produeix o genera electricitat a partir de
reaccions químiques. Les piles que usem habitualment estan forma-
des per diverses parts: una pasta química anomenada electròlit i dos
elèctrodes, de què ixen els borns per l’exterior. Quan es produeixen
les reaccions químiques en l’electròlit, el corrent circula per la pila
d’un dels elèctrodes a l’altre.
Fabricar una pila casolana és senzill i requereix elements fàcils de
trobar, com una llima, un díode LED (que es pot comprar en qualsevol
botiga d’electrònica), dos trossos de cable, un clau de coure i un altre
de comú, unes tisores i un poc de cinta aïllant.
82
132406 _ 0114-0129.indd 124 18/9/09 15:44:54

6
3. La xarxa elèctrica UNITAT 6
Molts dels aparells elèctrics que usem, com el
televisor, els llums o la llavadora, no funcionen
amb piles ni bateries, sinó que es connecten a la Competència
xarxa elèctrica mitjançant un endoll o clavilla. social i ciutadana
Quan un aparell es connecta a la xarxa i es polsa Comenteu als xiquets i xiquetes
l’interruptor, el corrent elèctric comença a circu- que les piles xicotetes de molts
lar per l’aparell i fa que aquest funcione.
joguets electrònics, les anome-
Si t’hi has fixat, en una presa de corrent hi ha dos
forats en què s’introdueixen els dos contactes nades piles botó, són les més
a que té la clavilla de l’aparell que volem connectar contaminants a pesar de la seua
a la xarxa. Un dels forats és el d’eixida de les càr-
regues elèctriques i l’altre, el d’entrada. w
grandària i que, per aquesta raó,
La presa de corrent està connectada amb la xar- El corrent circula és especialment important depo-
per l’interior
xa elèctrica general. El generador que proporciona de la pereta. sitar-les en llocs adequats. Quan
el corrent elèctric es pot trobar molt lluny del punt ens desfem d’un joguet o aparell
de consum, en alguna de les moltes centrals elèc-
triques que, com a grans fàbriques d’electricitat, electrònic hem d’assegurar-nos
subministren corrent elèctric a tots els llocs en que li hem tret les piles.
què se’n consumeix.
Els circuits elèctrics estan formats per diver- Dins del cable hi ha en realitat dos
cables estrets. Per l’un entra el corrent
sos elements connectats entre si pels quals a la pereta i per l’altre n’ix.
circula el corrent elèctric. El món que volem
Perquè circule el corrent elèctric per un cir- w Llum articulat connectat a la xarxa elèctrica i
cuit, aquest ha d’estar tancat. esquema del circuit elèctric. • R. L.
Per què el cable del llum articulat té dos fils?
Les piles contenen substàncies tò-
xiques que poden causar un greu
dany al medi ambient si s’aban-
Qüestions
donen de forma incontrolada, ja
1. Pot encendre’s una pereta connectada a un circuit en què no hi ha cap que en desintegrar-se alliberen
generador? Per què?
substàncies molt tòxiques, com
2. Indica quines peretes dels circuits següents s’encendran i quines no ho faran.
Explica la resposta. el mercuri, el cadmi o el zinc, que
A B
en una quantitat molt reduïda són
capaces de contaminar milers de
litres d’aigua. Una altra raó per a
depositar les piles en contenidors
C D
especials és que poden ser reci-
clades.
Solucions
Il·lustracions
83 2. El cable té dos fils perquè per
l’un van les càrregues elèctriques i
per l’altre tornen cap a la pereta.
Qüestions
1. No, no pot perquè el generador
és el que produeix l’energia perquè
Cal seguir els passos següents: la pereta s’encenga.
• Pelar amb les tisores els extrems dels cables. 2. No s’encendrà cap pereta dels
circuits A, B i D perquè estan
• Subjectar un tros de cable a cada clau. oberts; sols les peretes del circuit
• Connectar un cable a cada un dels dos extrems del díode LED. C poden encendre’s, ja que està
• Tallar la llima per la meitat i introduir-hi els dos claus, tenint en tancat.
compte que no han de tocar-se. Una vegada fet això, comprovar que
el díode LED s’encén gràcies a l’electricitat produïda per la pila.
Expliqueu a l’alumnat que la llima en realitat no conté electricitat, sinó
que aquesta es produeix pel fet d’unir metalls diferents.
83
132406 _ 0114-0129.indd 125 18/9/09 15:44:55

Activitats
Comprén Raona 7.
Solucions
1. Observa els dibuixos i respon a les preguntes. 4. Mariola ha desapegat les dues tires de cinta
Comprén adhesiva bruscament de la taula. Després,
1. a. En acostar una bola amb càr- quan les ha acostades, ha observat que es
repel·leixen. Per què passa això? Explica-ho.
rega negativa a la bola de l’esquer-
ra, les dues boles es repel·liran.
En acostar-la a la bola de la dreta,
les dues boles s’atrauran.
b. En acostar una bola amb càrre-
ga positiva a la bola de l’esquer-
ra, les dues boles s’atrauran. En a. Què passarà en acostar una bola amb
acostar-la a la bola de la dreta, les càrrega negativa a la bola de l’esquerra?
I en acostar-la a la bola de la dreta?
dues boles es repel·liran.
b. Què passarà en acostar una bola amb
c. Que s’atrauran. càrrega positiva a la bola de l’esquerra?
I en acostar-la a la bola de la dreta? 5. Explica com es pot fer servir el magnetisme
2. a. S’atrauen o es repel·leixen
c. Què passarà si acostem les dues boles en la separació de mescles.
en funció dels pols que posem de la il·lustració?
en contacte: si són pols diferents,
2. Molts jocs magnètics estan formats per Aplica
s’atrauen; si són pols iguals, es barretes que, en realitat, són imants.
repel·leixen. 6. Carles i Neus han construït un circuit per
a comprovar si un material és conductor
b. Perquè la boleta ha quedat o és aïllant. Observa el que han fet i explica
imantada per l’imant amb què es- com funciona.
tà en contacte.
A
3. Vol dir que per aquest circuit cir-
cula un nombre més gran de càrre-
gues elèctriques que per l’altre.
a. Quan intentem unir les barretes, unes
Raona vegades es repel·leixen i altres s’atrauen.
4. R. M. Per què? 10
B
b. Quan unim una boleta d’acer a una de les
Es repel·leixen perquè, en desape- barres, la boleta és capaç d’atraure una
gar-les de la taula, ambdues tires altra boleta. Per què?
han quedat carregades amb el ma-
3. Què vol dir que per un circuit circula una
teix tipus de càrrega elèctrica. major intensitat de corrent que per un altre
circuit?
5. Es pot emprar per a separar
aquells components d’una mes-
cla que puguen ser atrets per un 84
imant, com les partícules de ferro
i d’altres metalls.
Aplica
6. R. M.
Més informació
El que han fet Carles i Neus és
La pila més antiga de la història
construir un circuit elèctric en el
En 1938 els arqueòlegs van trobar en unes excavacions prop de
qual han inclòs els objectes que
Bagdad (Iraq) un objecte que els va costar identificar. Era un recipient
volen comprovar si són o no con-
d’uns quinze centímetres d’alt fet de ceràmica, que contenia un cilin-
ductors. En el cas de la forqueta,
dre de coure soldat amb estany, el mateix material que s’empra en
amb el circuit tancat la pereta
l’actualitat per a fer soldadures. El fons del cilindre estava rematat
s’encén, fet que significa que la
amb un disc de coure, un material altament conductor, i hi havia evi-
forqueta, que està feta de metall,
dències que algunes peces havien sigut corroïdes per un agent àcid,
és conductora. Mentre que, en
probablement vinagre. En una primera anàlisi pareixia tractar-se d’una
canvi, en el cas del bolígraf la pe-
bateria elèctrica xicoteta.
reta no s’encén, fet que significa
que el bolígraf no és conductor,
de manera que no es pot tancar
el circuit.
84
132406 _ 0114-0129.indd 126 18/9/09 15:44:55

6
UNITAT 6
7. Quines de les peretes següents s’encendran Opina
quan es polse l’interruptor? 7. S’encendran totes les peretes
a 8. Ignasi fa uns quants mesos que estalvia menys la D i la E, perquè queden
C
diners per a comprar-se un reproductor
fora del circuit; el corrent no pot ar-
d’MP3. Ja en té prou per a comprar-se’n un
D
. que funciona amb una pila. Però si n’estalvia ribar-hi i després eixir-ne. Totes les
B
uns pocs més, en tindrà prou per a comprar- altres peretes estan dins el circuit
se’n un que funciona amb una bateria
recarregable. Què creus que és millor? Explica tancat i es podran encendre.
E per què.
A
Opina
9. Algunes persones no reciclen les piles perquè
diuen que no tenen contenidors adequats 8. R. L.
prop de casa. Què en penses, d’aquest hàbit?
La millor opció és estalviar uns
pocs diners més i comprar un re-
productor d’MP3 amb bateria recar-
APRÉN A FER
regable, ja que les piles s’esgoten
i cal canviar-les, cosa que suposa
e El muntatge d’un circuit elèctric a partir d’un esquema gastar diners en piles noves i ge-
Per a representar els circuits elèctrics es fan servir esquemes. A partir d’aquests nerar més residus que una bateria
esquemes, que són fàcils de dibuixar i comprendre, ja es pot muntar el circuit.
Alguns dels símbols que s’usen en aquestes representacions són els següents:
que pot recarregar-se una vegada
i una altra.
M 9. R. L.
cable conductor pila interruptor pereta motor
Comenteu a l’alumnat que hi ha
Per exemple, l’esquema de l’esquerra representa el circuit de la fotografia.
molts llocs en què podem depo-
sitar les piles perquè siguen re-
ciclades, fins i tot encara que no
tinguem prop de casa un conte-
nidor especial per a això. En els
M
comerços d’electrònica i informà-
tica se solen fer càrrec de les piles
10. Munta el circuit representat per l’esquema. usades.
Reuneix els elements i subjecta’ls amb cinta aïllant
sobre la tapadora d’una capsa de sabates o sobre B A
una post. Després, respon a les preguntes: M
a. Què passa si només està tancat l’interruptor A?
Aprén a fer
b. Què passa si estan tancats els interruptors A i B? 10. a. Que ni el motor ni la pereta
c. Què passa si estan tancats els interruptors A i C? poden funcionar, ja que els circuits
C
d. Què passa si estan tancats els interruptors A, B i C? d’ambdós estan oberts.
b. Que el motor pot funcionar, ja
85 que es troba en un circuit tancat,
però no la pereta.
c. Que la pereta pot funcionar, ja
que es troba en un circuit tancat,
però no el motor.
d. Que la pereta i el motor poden
funcionar, ja que els dos circuits
Des de llavors els experts especulen amb la possibilitat que els babi-
estan tancats.
lonis tingueren alguns coneixements sobre electricitat i foren capaços
de fabricar una primitiva pila elèctrica, tot i que fins hui no s’ha pogut
provar aquest fet.
En realitat, fabricar una pila és senzill, n’hi ha prou amb dos metalls
diferents i un electròlit àcid.
• Demaneu als xiquets i xiquetes que investiguen i esbrinen com estan
fabricades les piles modernes. És una informació fàcil de trobar en
Internet i també en una enciclopèdia científica.
85
132406 _ 0114-0129.indd 127 18/9/09 15:44:55

Repassa E
1. Llig el resum.
Paraules clau
de la unitat
Alternador
Els objectes tenen càrregues elèctriques positives i
Atracció negatives. Si un objecte té més càrregues positives
Bateria que càrregues negatives, està carregat positivament.
Si té més càrregues negatives que positives, està carregat negativament.
Brúixola Els cossos carregats amb càrregues del mateix tipus es repel·leixen. Els cossos
Calor carregats amb càrregues de distint tipus s’atrauen.
Càrrega elèctrica
Els imants
Cèl·lula fotovoltaica
Els imants atrauen els objectes elaborats amb ferro, acer i altres metalls. Tots
Circuit elèctric els imants tenen dos pols magnètics anomenats pol nord i pol sud. Els pols del
Corrent elèctric mateix tipus es repel·leixen i els de diferent tipus s’atrauen.
Electricitat El corrent elèctric i els circuits elèctrics

Electroimant El corrent elèctric consisteix en el moviment ordenat de càrregues elèctriques
Generador elèctric per un material conductor de l’electricitat. El corrent elèctric pot fer-se servir
per a produir calor, llum, so o moviment.
Imant
Un circuit elèctric està format per un generador, cables, peretes, motors elèctrics
Intensitat i altres elements pels quals pot circular el corrent elèctric.
Interruptor Hi ha diversos tipus de generadors: les piles, les bateries recarregables, les
cèl·lules fotovoltaiques i els alternadors o les dinamos.
Llum
Magnetisme
Materials aïllants
2. ESTUDI EFICAÇ. Completa l’esquema.
Materials conductors
Motor elèctric El corrent elèctric
Moviment produeix diversos efectes

Pila
Pol negatiu
efecte lluminós ......... ......... ......... .........
Pol positiu
Repulsió s’aprofita en s’aprofita en s’aprofita en s’aprofita en s’aprofita en
So
les peretes
Xarxa elèctrica i els televisors
......... ......... ......... .........
3. ESTUDI EFICAÇ. Elabora un esquema semblant a l’anterior amb els elements

d’un circuit elèctric. Hi has d’incloure els tipus de generadors.
Estudi eficaç
86
2. El corrent elèctric produeix diver-
sos efectes: efecte lluminós, que
s’aprofita en les peretes i els televi-
sors; efecte calorífic, que s’aprofita
en una torradora o en una planxa; Més informació
efecte sonor, que s’aprofita en els
altaveus; efecte magnètic, que Breu història de l’electricitat
s’aprofita en els electroimants; i L’estudi de l’electricitat com a branca de la física es remunta a Tales
efecte mecànic, que s’aprofita en de Milet, que va ser el primer que va observar els fenòmens elèctrics
els ventiladors i espremedores. quan, en fregar una barra d’ambre amb un drap, va comprovar que
la barra quedava carregada elèctricament i podia atraure objectes
3. R. G.
menuts.
Assegureu-vos que els xiquets i
Els grans avanços en aquesta matèria van arribar de la mà de cientí-
xiquetes hi inclouen tots els tipus
fics com Galvani, Volta, Coulomb i Franklin i, posteriorment, Maxwell,
de generadors: piles, bateries re-
Faraday i Oersted. La primera aplicació pràctica de l’electricitat va ser el
carregables, panells de cèl·lules
telègraf de Morse, en 1833, que va revolucionar les telecomunicacions.
solars o fotovoltaics, alternadors
La generació massiva d’electricitat, però, no va començar fins a la instal-
i dinamos.
lació de l’enllumenat urbà en carrers i cases, a la fi del segle XIX.
86
128
132406 _ 0114-0129.indd 128 18/9/09 15:44:56

6
Respectar les normes de seguretat
Ets capaç de...
NORMES PER A UN ÚS SEGUR DE L’ELECTRICITAT 1. En primer lloc, no s’han de
connectar molts aparells en una
mateixa presa de corrent i haurí-
em de desconnectar-ne alguns;
també hi ha un cable reparat amb
cinta aïllant i hauríem de substi-
tuir-lo per un cable en bon estat;
Desconnecta qualsevol aparell de la xarxa No connectes molts aparells en una mateixa No toques els aparells elèctrics amb tampoc s’ha de canviar una pere-
elèctrica abans d’intentar reparar-lo. presa de corrent. Podria calfar-se massa les mans mullades. La pell mullada
Per exemple, abans de canviar una i provocar un incendi. condueix bé el corrent elèctric. ta quan la llum està connectada,
pereta fosa a un llum, desconnecta’l.
hauríem d’apagar-la abans de fer-
ho; un altre error que s’hi veu és
que el cable està entorpint el pas
i caldria retirar-lo per a evitar en-
tropessar-hi.
No col·loques cables davall estores o altres
llocs que xafes sovint. Tampoc no en col·loques 2. No, no és aconsellable, atés
de manera que hi pugues entropessar.
Per a desconnectar-los estira l’endoll, que és un lloc molt humit i l’aigua
no el cable.
Avisa un adult quan veges cables
en mal estat. Els cables fets
és un bon conductor de l’electrici-
malbé s’han de substituir en lloc
de reparar-los amb cinta aïllant.
tat. Si és necessari que tinguem
No toques la pantalla del televisor: pots sofrir aparells elèctrics al bany, hem de
una descàrrega elèctrica.
recordar sempre no tocar-los amb
les mans banyades, i prendre totes
les altres precaucions habituals.
1. Indica quins errors observes en la il·lustració i digues què faries per a resoldre’ls.
Autonomia
Aprendre algunes normes bàsiques
de seguretat a l’hora de manejar
aparells elèctrics forma part de
l’adquisició de responsabilitats de
2. És aconsellable utilitzar aparells elèctrics al bany? Per què? Quines precaucions
caldria adoptar si fóra imprescindible usar-ne en aquesta cambra? l’alumnat en tots els ordres de la
vida. En concret, insistiu que han
d’anar amb compte quan connec-
87 ten i desconnecten els aparells, i
recordeu-los que aquells aparells
que no utilitzem diàriament no te-
nen per què estar permanentment
connectats a la xarxa.
En acabar la unitat, completeu amb els alumnes o demaneu-los que
completen una taula com aquesta:
UNITAT 6: L’electricitat i el magnetisme

El que he aprés
El que he aprés…
a fer…
Els imants
i el magnetisme
El corrent elèctric
Els circuits elèctrics
129
87
132406 _ 0114-0129.indd 129 18/9/09 15:44:56

7 L’energia R
Objectius
• Recordar a l’alumnat què és
l’energia i quines transformaci-
ons experimenta.
• Distingir entre fonts d’ener-
gia renovables i no renovables.
• Recordar què és una combustió
i què són els combustibles.
Per a començar
• Feu que els xiquets i xiquetes
comencen observant la imatge
inicial. Pregunteu-los què creuen
ells que són aquests panells Les energies del futur
abans de començar la lectura. La nostra societat continua àvida d’energia, però els
combustibles fòssils són cada vegada més escassos
• Recordeu a l’alumnat que, tot i i més cars, i intervenen en el calfament global.
que l’energia no es pot vore, sí Ha arribat l’hora de buscar un substitut que herete
que podem observar els efectes la corona del rei de l’energia.
i els canvis que produeix en els Estic en una habitació desordenada, envoltat de
trossos de cable sobrant, fil de coure, alicates amb
cossos.
mànec aïllant… Per a mi, són els instruments de la
llibertat. Acabe d’instal·lar una dotzena de panells
Per a explicar de cèl·lules solars sobre la meua teulada, i funcionen! ● Qui creus que és el rei de
l’energia que se cita en el text?
• Recordeu a l’alumnat que totes Un comptador indica que 1.285 watts de potència
irrompen directament del sol a la xarxa elèctrica de casa. – El carbó
les accions comporten un con- – El petroli
Que ningú em malinterprete: la meua muller i jo volem
sum d’energia. Els éssers vius tindre bona cosa de preses de corrent i cafetera exprés. – El vent
consumim energia per viure, dur Quan encenc aquests panells... quina sensació! ● Per a què serveixen els panells
a terme les funcions vitals i por- de cèl·lules solars que l’autor del
text ha instal·lat sobre la teulada
tar a cap les nostres activitats. Michael Parfit
de sa casa? Per què trobes que li
Las energías del futuro. National Geographic. Agost, 2005.
Pregunteu-los d’on obtenim les Adaptació agrada tant disposar-ne?
persones l’energia que necessi-
tem i de quin tipus d’energia es 88
tracta (l’obtenim dels aliments i
és energia química).
• Sovint els xiquets i xiquetes
identifiquen energia amb com-
bustible. Expliqueu-los que Més informació
l’energia es pot presentar de Els panells de cèl·lules solars
moltes maneres diferents i que En la carrera espacial, cada quilo que es posa en òrbita o es llança a
els combustibles són subs- l’espai té un elevat cost; és necessari reduir al màxim el pes de les
tàncies que contenen un tipus naus i del combustible. Per aquesta raó, els científics han buscat sempre
d’energia concret, energia quí- que les naus espacials siguen capaces de generar part de l’energia que
mica. Aquesta energia és la que consumeixen per fer-les més lleugeres.
fem servir per a obtindre, per
Els primers satèl·lits artificials ja portaven cèl·lules solars com a forma
exemple, l’energia mecànica
d’obtindre energia alternativa. Per bé que eren encara poc eficients quant
que mou els cotxes.
a la quantitat d’energia que podien proporcionar, ja s’endevinaven com la
forma més segura de proporcionar energia a satèl·lits i sondes espacials
que orbiten dins el sistema solar, lluny de l’atmosfera terrestre.
88
132406 _ 0130-0145.indd 132 18/9/09 15:45:42

7
Competència
L’energia Les combustions
social i ciutadana
L’energia provoca els canvis que observem Les combustions són un tipus de reacció quí-
al nostre voltant. Hi ha molts tipus d’ener- mica. Es tracta d’oxidacions molt ràpides en A l’hora de presentar la unitat als
gia, com la mecànica, la química, la calorífi- què es produeix molta energia en forma de xiquets i xiquetes insistiu en la ne-
ca o l’elèctrica. llum i calor.
cessitat d’aprendre a moderar el
L’energia pot transformar-se. En un motor En les combustions, intervé una substàn-
elèctric, per exemple, l’energia elèctrica es cia, el combustible, que es combina amb
nostre consum energètic, sobretot
transforma en energia mecànica. oxigen i es produeix un gas, el diòxid de car- en aquells aspectes que estan a
boni. l’abast del mateix alumnat, i pro-
Són combustibles la fusta, el carbó, la ga- moveu una opinió favorable a l’ús
Energia Energia
elèctrica mecànica solina, el gasoil o el gas natural.
d’energies alternatives i renova-
4. Quin combustible s’està fent servir en
cada il·lustració? bles.
1. Assenyala quins tipus d’energia ixen en
les il·lustracions. A B
A B
Solucions
Il·lustracions
C D • El petroli.
• Els panells de cèl·lules solars
serveixen per a capturar la llum
Les fonts d’energia solar i convertir-la en energia
L’energia s’obté de les fonts d’energia, que elèctrica. Li agrada perquè així
poden ser de dos tipus: 5. Causen contaminació tots els podrà generar part de l’energia
Fonts d’energia renovables. Són aquelles combustibles? Explica la resposta.
●
que consumeix a casa sense
que no s’esgoten, com ara el vent, la lle-
nya o la llum solar. emetre diòxid de carboni a l’at-
● Fonts d’energia no renovables. Són aque- mosfera.
lles que s’esgoten a mesura que les utilit- APRENDRÀS
zem, com ara el carbó, el gas natural o el
petroli. ● Què és l’energia i quins tipus n’hi ha. Qüestions
El carbó, el gas natural i el petroli reben el ● Quines propietats té l’energia. 1. En el dibuix A es tracta d’ener-
nom de combustibles fòssils. ● Què són la calor i la temperatura. gia química del combustible i
2. LaAllenya es gasta
B quan s’usa.C Com és
● Com es produeix l’energia elèctrica. d’energia mecànica de l’automòbil
possible, llavors, que es tracte d’una font en moviment, i en el B d’energia
● Quins tipus d’energia usem.
el d’energia renovable?
● Quins problemes ocasiona l’ús d’energia. elèctrica, que és la que empra el
da 3. L’urani s’extrau de mines. És una font
e li d’energia renovable? ● Com es comprova una hipòtesi amb un ventilador, i energia mecànica, que
experiment. és la que produeix.
2. És una font d’energia renova-
89 ble perquè la fusta és un recurs
que es pot reposar i regenerar en
uns pocs anys, plantant arbres per
substituir els que es talen.
3. No, l’urani no és una font
d’energia renovable, ja que s’es-
gota a mesura que n’usem.
El seu ús en els satèl·lits va fer que la indústria invertira diners i esforç 4. En la il·lustració A s’està usant
a produir panells de cèl·lules solars més eficaços. Els fabricants van fusta; en la B, cera; en la C, gas;
buscar immediatament les seues aplicacions comercials i aquests en la D, gasolina.
panells van començar a incorporar-se als nous edificis.
5. Sí, tots els combustibles cau-
Els panells de cèl·lules solars estan fets de silici, un mineral molt abun- sen contaminació, atés que en una
dant al nostre planeta, encara que la investigació amb nous materials combustió sempre es desprenen
ha anat possibilitant noves generacions de panells més eficients. gasos a l’atmosfera.
• Demaneu a l’alumnat que esbrine quin percentatge de l’energia
elèctrica que es consumeix a Espanya s’obté a partir de panells de
cèl·lules solars o fotovoltaics.
89
132406 _ 0130-0145.indd 133 18/9/09 15:45:43

L’energia i les seues propietats 3.
L’e
m
Objectius 1. Què és l’energia ●
• Aprendre què és l’energia i dis- Sovint observem canvis en els objectes que ens
envolten: una llesca de pa es crema en una torra-
tingir-ne els tipus principals: dora de pa, una pereta s’encén i il·lumina una
mecànica, sonora, lluminosa, habitació, un automòbil comença a moure’s…
calorífica o tèrmica, elèctrica, Tots aquests canvis passen gràcies a l’energia. ●
Podem dir, per consegüent, que l’energia és la
química i nuclear.
causa per la qual ocorren canvis. ●
• Conéixer algunes propietats de
l’energia.
2. Tipus d’energia q Embassament. L’aigua que emmagatzema té
energia mecànica, ja que es pot deixar eixir
Hi ha molts tipus d’energia. Els tipus principals per un canal a molta velocitat. ●
Suggeriments didàctics d’energia són els següents:

● Energia mecànica. És la que tenen els cossos
Per a començar a causa del seu moviment. Per exemple, un
martell en moviment té energia, ja que pot cla-
• Comenceu proposant als xi-
var un clau. Els cossos que estan elevats tam-
➜
quets i xiquetes una sèrie de bé tenen energia mecànica, perquè si es dei-
situacions quotidianes en les xen caure es posen en moviment. q
quals es fa servir l’energia per- ● Energia sonora. És la que transporta el so. Per
exemple, un so molt intens pot fer vibrar els
què diguen quin tipus d’energia vidres d’una finestra o pot fins i tot trencar-
creuen que s’utilitza en cada un los.
dels casos: sona el despertador ● Energia lluminosa. És la que té la llum. Pot fer-
al matí; l’aigua de la dutxa ix ca- se servir, per exemple, per a fer funcionar una
calculadora solar. w Les plantes usen l’ener- w Calculadora amb cèl·lula fotoelèctrica. La cèl·lula
lenta; posem en marxa l’aparell gia lluminosa per a elaborar el seu aliment. fotoelèctrica (fletxa) transforma l’energia lluminosa
en energia elèctrica.
d’aire condicionat; anem amb ● Energia calorífica o tèrmica. És l’energia que
autobús a l’escola; ens llavem es transmet en forma de calor. Per exemple,
una torradora de pa transmet energia calorífica
les dents; naveguem amb un cap a la torrada.
vaixell de vela; telefonem a un ● Energia elèctrica. És l’energia que transporta el
amic; llegim a la claror d’un llum corrent elèctric en un circuit. Gràcies a aquesta
articulat… energia funcionen els electrodomèstics.
● Energia química. És l’energia que tenen algu-
nes substàncies, com els combustibles o els
Per a explicar aliments. Les substàncies que hi ha dins de
• Recordeu a l’alumnat que un les piles també tenen energia química. e
combustible és una substàn- ● Energia nuclear. És la que tenen algunes subs-
tàncies, com és ara l’urani o el plutoni. Aques-
cia que acumula molta energia
tes substàncies són radioactives. Una quanti-
química interiorment i del qual tat reduïda d’aquestes substàncies produeixen
e Focs artificials. L’energia química de la pólvora
dóna lloc als focs artificials.
podem obtindre’n. molta energia.
• Identificar el so com una forma

90
d’energia pot suposar alguna
dificultat per als xiquets i xique-
tes. Expliqueu-los que un so fort
pot arribar a fer-nos mal a les
orelles i també pot fer vibrar un
objecte de vidre i fins i tot arri- Més informació
bar a trencar-lo. Aplicacions de l’energia sonora: el sonar
• Si ho considereu convenient, Sabem que el so és un tipus d’energia que es transmet en forma
comenteu-los com a curiositat d’ones: les ones sonores transporten energia i els sons més intensos
que l’energia lluminosa és l’úni- són els que transporten més energia. Podem emprar aquesta energia
ca energia que no necessita un per a diverses utilitats, una de les quals és el sonar.
suport per a transmetre’s; de El sonar (acrònim de l’anglés SOund Navigation And Ranging, ‘nave-
fet, es pot propagar fins i tot en gació i abast per so’) és un aparell que fa servir la propagació de les
el buit, en l’espai exterior, on no ones sonores davall l’aigua com a mitjà de localització per a navegar,
hi ha aire. comunicar-se o detectar obstacles, vaixells, bancs de peixos, objectes
afonats, etc. Funciona de forma semblant al radar, només que en comp-
tes de senyals de ràdio empra ones sonores. Té multitud d’aplicacions
militars i comercials.
90
132406 _ 0130-0145.indd 134 18/9/09 15:45:43

7
3. Propietats de l’energia UNITAT 1
7
L’energia té algunes propietats que ens resulten
molt útils, com les següents:
Per a comprendre
● L’energia es transfereix. És a dir, pot passar
d’uns objectes a altres. Així, una raqueta en
• Proposeu a l’alumnat reorganit-
moviment posseeix energia mecànica. Quan zar la informació dels epígrafs
colpeja la bola, li transfereix energia i la bola 2, Tipus d’energia, i 3, Propietats
també adquireix energia mecànica. r
de l’energia, com a forma de fa-
● L’energia es pot emmagatzemar. Les piles i les
bateries, per exemple, emmagatzemen energia. cilitar-ne l’estudi i la memorit-
● L’energia es transporta. És a dir, es pot traslla- zació. Si ho creieu convenient,
dar d’uns llocs a altres. Així, l’energia elèctrica
r Transferència d’energia. L’energia mecànica
proporcioneu-los algunes pautes
es transporta mitjançant cables i el combusti-
ble es transporta mitjançant camions.
del primer pèndol es transfereix fins a l’últim com les que hi ha en el manual
pèndol.
● L’energia es transforma. És a dir, es transforma
d’ESTUDI EFICAÇ, pàgina 48.
d’uns tipus en altres. Per exemple, l’energia
química del combustible es transforma en ener- Competència matemàtica
gia mecànica en un cotxe. L’energia elèctrica
es transforma fàcilment en altres tipus d’ener- El so es transmet en l’aire a una
gia: mecànica, lluminosa, sonora… Per això Energia
lluminosa
velocitat de 340 metres per se-
resulta tan útil. t Energia
elèctrica
gon. Amb aquesta informació és
Energia
sonora
ben fàcil calcular, per exemple, a
L’energia és necessària per a produir canvis. Hi
ha molts tipus distints d’energia. quina distància de nosaltres es tro-
L’energia té diverses propietats: es transfereix, ba una tempestat en un moment
s’emmagatzema, es transporta i es transfor- t Transformació d’energia en un televisor. donat: per a això, hem de comptar
ma. Què significa la il·lustració?
els segons que transcorren entre
el moment en què veiem el llamp
a
i en què sentim el tro que l’acom-
Qüestions
panya, i multiplicar-los per la velo-
1. Quina propietat citat del so. Proposeu als xiquets
A B C
de l’energia
reflecteix cada i xiquetes que facen la prova en la
imatge? pròxima ocasió en què puguen ob-
servar una tempestat i expliqueu
que això és degut al fet que la llum
2. Completa els esquemes de les transformacions d’energia.
del llamp viatja a molta més velo-
citat que el so del tro, encara que
ambdós tinguen lloc de manera
Energia
elèctrica
......... ......... Energia
mecànica
simultània.
......... .........
Solucions
91
Il·lustracions
5. La il·lustració significa que
l’energia elèctrica que arriba fins
al televisor es transforma en ener-
gia lluminosa i sonora, és a dir, en
llum i so.
En la natura hi ha animals que utilitzen una espècie de sonar per a la Qüestions

detecció d’objectes, com els dofins, les balenes i les rates penades. 1. La imatge A, que l’energia
Les balenes, que són capaces de comunicar-se entre elles a molts es transfereix; la imatge B, que
quilòmetres de distància, es veuen afectades a vegades per la pre- l’energia es pot emmagatzemar; i
sència del sonar procedent de qualsevol tipus de vaixells, ja que les la imatge C, que l’energia es trans-
indueix a confusió. El sonar amb què van equipats molts vaixells crea porta.
contaminació acústica davall l’aigua i podria ser la causa que de tant
2. Energia elèctrica ▶ energia ca-
en tant apareguen balenes i dofins encallats a les platges: alguna
lorífica.
cosa ha alterat el seu sistema de navegació i els ha fet prendre una
direcció errònia. Energia química ▶ energia mecà-
nica.
91
132406 _ 0130-0145.indd 135 18/9/09 15:45:44

La calor i la temperatura 4.
Sa
te
Objectius 1. La calor o
tre
• Saber què són la calor i la tem- Saps què cal fer per a fondre un glaçó? I per a
lum
fregir un ou? En els dos casos n’hi ha prou de
peratura. calfar-los, o siga, donar-los calor. La
ta
• Aprendre que la calor es trans- Com has vist en els exemples anteriors, la calor
ma
met i distingir entre materials provoca canvis. En conseqüència, la calor és una
un
forma d’energia.
aïllants i conductors.
• Conéixer alguns efectes de la 5.
2. La temperatura
calor, com la dilatació dels cos-
Quan diverses persones es banyen en una pisci- q Termòmetre clínic. Es fa servir per a mesurar
sos o les transformacions de na, algunes diran que troben l’aigua calenta, i al- la temperatura del cos. La
l’energia. tres diran que la troben freda. Llavors, com sa- d’
bem si l’aigua és més o menys calenta? m
m
El termòmetre és un instrument que es fa servir cir
Suggeriments didàctics per a mesurar la temperatura. Els objectes que ta
es troben a major temperatura es perceben més tra
Per a començar calents que els que es troben a menor tempera- tra
• Abans de passar a la lectura dels
epígrafs feu un experiment sen-
tura. La temperatura es mesura en graus centí-
grads (ºC). q CALOR De
bu
Quan un cos rep calor, augmenta la seua tempe- el
zill amb els xiquets i xiquetes. ratura, mentre que quan en perd, minva. Quan es gia
Demaneu-los que situen dos ter- posen en contacte dos cossos que estan a dife- m
rent temperatura, passa calor del que té la tempe-
mòmetres a l’exterior de l’aula, ratura més alta al que té la més baixa, fins que w La sopa es troba a una temperatura més alta que
un en una zona on toque direc- ambdós queden igualats. Per això, es refreda un l’aire que l’envolta. Per aquesta raó, passa calor
plat de sopa: cedeix calor a l’aire fins a adquirir la de la sopa a l’aire i aquesta es refreda.
tament el sol i un altre en una temperatura d’aquest. w
zona en ombra. D’aquesta ma-
nera comprovaran la diferència
de temperatura que hi ha entre 3. La transmissió de la calor
les dues zones. Quan es cuina, la calor produïda per la cuina passa
al recipient i d’aquest als aliments. Això és degut al
fet que la calor es transmet a través dels materials.
Per a explicar ● Els materials conductors de la calor transmeten
• Expliqueu a l’alumnat que la cala calor ràpidament. Tots els metalls són bons
conductors de la calor. Per aquesta raó, molts
lor es transmet, de manera que recipients de cuina són metàl·lics. e
els cossos més calents cedei- ● Els materials aïllants de la calor transmeten la
xen calor al seu entorn fins que calor lentament. Són aïllants de la calor el suro, el e Paella. La paella és metàl·lica, per a transmetre
s’aconsegueix un equilibri tèr- vidre, la llana, la fusta o els plàstics. e Per això, calor als aliments. Però el mànec és de plàstic,
ens posem peces de vestir de llana a l’hivern: per un material aïllant, perquè no transmeta la calor
mic. Poseu l’exemple de quan evitar que la calor passe del nostre cos a l’aire i no ens cremem quan l’agafem.
mesclem dos líquids a diferents que ens envolta, que està més fred.
temperatures, com ara la llet i el
92
café; quan fa uns quants segons
que estan mesclades les dues
substàncies aconsegueixen un
equilibri tèrmic, és a dir, es tro-
ben a la mateixa temperatura.
Altres activitats
• Comenteu a l’alumnat que a
l’hora de projectar qualsevol El vent i la calor
edifici o estructura destinada La calor produeix canvis en els cossos. Un dels més cridaners és el
a estar a l’exterior s’ha de cal- que causa sobre l’aire que ens envolta, que es converteix en vent.
cular l’índex de dilatació dels Mostreu a l’alumnat com és aquest efecte portant a cap els experi-
materials emprats. No calcular ments següents:
correctament quants centíme- Per al primer, cal un llum articulat i una miqueta de pólvores de talc.
tres pot dilatar-se una biga de • Posar el llum articulat amb la pereta mirant amunt.
formigó hi pot causar fissures
• Escampar les pólvores de talc sobre la superfície de la pereta i
que arriben a trencar-la.
encendre-la.
Quan la superfície de vidre de la pereta es calfe, l’alumnat podrà
comprovar que les pólvores ascendeixen amb l’aire.
92
132406 _ 0130-0145.indd 136 18/9/09 15:45:44

7
4. La dilatació dels cossos UNITAT 7
Saps com funciona un termòmetre de vidre? El
termòmetre té un depòsit ple d’alcohol, mercuri
o un altre líquid comunicat amb un tub molt es-
Per a comprendre
tret. Quan el líquid es calfa, augmenta el seu vo- • Assegureu-vos que l’alumnat
lum i ascendeix pel tub. ha comprés els conceptes prin-
La dilatació és l’augment de mida que experimen- cipals d’aquesta doble pàgina
ta un cos quan puja la temperatura. De la mateixa
manera, quan baixa la temperatura, el cos sofreix plantejant algunes preguntes:
una contracció, és a dir, es fa més menut. r Com es propaga la calor des
del nostre cos cap a l’exterior?
r Junta de dilatació en un pont. La junta de
5. La calor i les transformacions dilatació permet que el pont es dilate sense Per què els abrics ens fan sen-
que se’n deteriore el ferm.
de l’energia tir menys fred a l’hivern? Quins
La calor es troba present en les transformacions llençols són més càlids, els de
d’energia, ja que sempre que té lloc una transfor- cotó o els de franel·la? A què
mació d’energia, una part d’aquesta es transfor-
ma en calor. Per exemple, quan el corrent elèctric energia
creus que és deguda la diferèn-
circula per una pereta, aquesta fa claror, però energia
lluminosa cia?
també es calfa. Una part de l’energia elèctrica es elèctrica
calor
transforma en llum, mentre que una altra part es
transforma en calor. t Competència lingüística
De la mateixa manera, l’energia química del com- A vegades els xiquets i xiquetes
bustible es transforma en energia mecànica en confonen el significat dels termes
el motor d’un automòbil. Però una part de l’ener- energia
gia química es transforma en calor i fa que el energia lluminosa calor i temperatura. Demaneu-los
elèctrica
motor es calfe. calor que redacten dues oracions en
què facen servir tots dos termes
La calor és un tipus d’energia que fa que de manera correcta.
augmente la temperatura dels cossos. t Proporció d’energia calorífica que produeixen una
làmpada normal i una de baix consum. La de baix
La calor també fa que es dilaten els cossos consum produeix menys calor. Per tant, necessita
i que canvien d’estat. menys energia elèctrica per a produir la mateixa
llum.
Solucions
1. La calor és un tipus d’energia
1. La calor és un tipus
d’energia. Explica-ho
que provoca canvis en la matè-
utilitzant les imatges ria, per això quan introduïm en el
➡ forn els aliments crus aprofitem

de la dreta.
2. On és millor servir un aquesta propietat perquè la calor
xocolate molt calent:
en una tassa de vidre els transforme.
o en una tassa metàl·lica? 2. És millor servir-lo en una tassa
de vidre perquè en una de metall,
que és un material que condueix
93 bé la calor, ens cremaríem en aga-
far-la.
Per al segon, cal paper, un llapis, unes tisores i un llum articulat.

• Dibuixar i retallar una espiral de paper.
• Equilibrar el centre de l’espiral sobre la punta del llapis. Si rellisca,
fer un doblec xicotet en el paper.
• Encendre el llum articulat. Quan la pereta estiga calenta, sostindre
el llapis amb l’espiral en equilibri sobre la pereta i comprovar que
l’aire calent entorn del llum fa que comence a girar.
Expliqueu a l’alumnat que l’aire, en calfar-se, es torna més lleuger i
ascendeix lentament, fet que crea un vent que fa girar l’espiral igual
que el vent real fa girar les aspes d’un molí.
93
132406 _ 0130-0145.indd 137 18/9/09 15:45:44

Objectius Ja saps que les preses de corrent de casa et pro-
porcionen electricitat. Però d’on ve?
• Aprendre com es genera l’electri-
citat en una central elèctrica.
1. Les centrals elèctriques
• Distingir els tipus de centrals
La major part de l’energia d’ús domèstic, així com
elèctriques en funció de la font bona part de la que es fa servir en la indústria és
d’energia que empren: hidroe- energia elèctrica. I tota aquesta electricitat es pro-
dueix a les centrals elèctriques.
lèctriques, eòliques, tèrmiques,
La major part de les centrals elèctriques produei-
nuclears, heliotèrmiques i foto- xen el corrent elèctric gràcies a un generador. Un
voltaiques. generador és una màquina a l’interior de la qual hi
ha imants i bobines de fils conductors que poden
• Comprendre com es transporta girar. Quan es fan girar les bobines prop dels
l’energia elèctrica des de les imants, es produeix un corrent elèctric. q q Dinamo de bicicleta. La dinamo és un generador
menut. Gira amb la roda i produeix electricitat 3.
centrals fins als llocs en què Per a fer girar el generador, es fan servir turbines. perquè funcione una pereta.
Les turbines són hèlixs o rodes que giren aprofi- L’e
es consumeix. m
tant l’energia mecànica de l’aigua corrent o d’un
raig de vapor d’aigua a pressió. w qu
po
Suggeriments didàctics es
2. Tipus de centrals elèctriques A
Per a començar co
Hi ha distints tipus de centrals elèctriques, depe- me
• L’electricitat està present en nent de la font d’energia que fan servir: dr
moltes de les nostres activitats ● Centrals hidroelèctriques. Usen l’energia mecà- A
quotidianes i és el tipus d’ener- nica de l’aigua per a fer girar una turbina. rat
gia que utilitzem amb més fre- ● Centrals eòliques. Utilitzen l’energia mecànica ble
del vent. Les turbines consisteixen en grans
qüència. Per a comprovar-ho, w Turbina de vapor. Aquesta turbina gira quan
hèlixs que giren amb el vent.
n’hi ha prou que ens fixem en ● Centrals tèrmiques. Aprofiten l’energia química
la impulsa un raig de vapor a alta pressió.
quants circuits elèctrics, preses emmagatzemada en un combustible, com el

de corrent, interruptors i apa- carbó, el petroli o el gas natural per a produir
vapor. Aquest vapor fa girar la turbina. r
rells elèctrics tenim a casa. Co-
● Centrals nuclears. Aprofiten la calor que genera
menteu a l’alumnat que moltes l’energia nuclear per a produir vapor d’aigua
de les fonts d’energia de què que fa girar la turbina.
disposem, com és ara l’urani, ● Centrals heliotèrmiques. Fan servir la calor solar
el petroli, el carbó, la força de per a produir vapor d’aigua.
l’aigua…, es fan servir per a ● Centrals fotovoltaiques. Aquestes centrals no

usen turbines i generadors, sinó uns panells
produir electricitat a les cen- solars fotovoltaics que produeixen corrent elèc-
e Central fotovoltaica. Aquest tipus de centrals
trals. tric quan reben la llum. e s’han d’instal·lar en llocs molt assolellats.
Per a explicar
94
que es fixen atentament en l’es-
quema d’una central tèrmica.
Seguiu amb ells, en ordre alfa-
bètic, la informació que propor-
ciona i llegiu-la lletra per lletra Més informació
de manera que comprenguen La central hidroelèctrica més gran del món
com es desenvolupa tot el pro- La presa de les Tres Gorges està construïda en el curs del riu Iang-Tsé,
cés de producció d’electricitat: a la Xina, i és la central hidroelèctrica més gran del planeta. A més de
a la caldera es calfa l’aigua fins la producció d’electricitat, aquesta presa té l’objectiu de controlar les
que genera vapor; aquest vapor catastròfiques inundacions que causa el Iang-Tsé en determinades
arriba a través de canonades a èpoques de l’any.
una turbina, a la qual fa girar i La presa va ser concebuda amb l’ambiciós fi de subministrar electri-
així produeix energia mecànica; citat, una energia neta, no contaminant i molt barata, al 10% de la
el generador s’ocupa de trans- població xinesa. És una obra d’enginyeria d’última generació, capaç
formar aquesta energia mecà- de resistir l’embat d’un terratrèmol de 7 graus en l’escala de Richter
nica en energia elèctrica. i un atac atòmic. L’embassament serà navegable quan s’inaugure cap
a la fi del 2009.
94
132406 _ 0130-0145.indd 138 18/9/09 15:45:45

7
UNITAT 7
J
H
Coneixement i interacció
A amb el món físic
G
Aprofiteu la informació que es
I dóna en el llibre sobre les fonts
C D d’energia que es fan servir en les
B
E
centrals elèctriques per recordar
als alumnes la diferència entre
fonts d’energia renovables, com
F
l’aigua o la llum solar, i fonts
d’energia no renovables, com el
r Esquema d’una central tèrmica. petroli o el carbó.
A. Caldera. B. Canonades de vapor.
3. El transport de l’energia elèctrica C. Turbina. D. Generador. A partir d’aquesta informació, fo-
E. Condensador. F. Circuit de menteu en els xiquets i xiquetes
L’energia produïda a les centrals elèctriques no es pot em- refrigeració. G. Torre de refrigeració.
magatzemar. Per això, ha de repartir-se i usar-se a mesura H. Ximenera. I. Transformador. una actitud positiva envers la uti-
que es produeix. Des de les centrals elèctriques es trans- J. Línia elèctrica. A la caldera
lització de fonts d’energia renova-
porta fins als llocs en què es consumeix per mitjà de les líni- s’aprofita l’energia del combustible
es elèctriques. per a calfar l’aigua que circula per bles, sempre que siga possible.
les canonades i evaporar-la. La
A l’exterior de les ciutats, els cables pels quals circula el canonada d’eixida condueix vapor
corrent elèctric solen estar subjectes a torres elevades ano- a alta pressió fins a la turbina. El
menades torres d’alta tensió. El corrent hi circula sense per- vapor a pressió fa girar la turbina
dre a penes energia. i el seu gir es transmet al generador,
A l’interior de les ciutats, els cables normalment van soter-

que produeix un corrent elèctric.
El vapor que ix de la turbina
Solucions
rats fins a arribar als edificis, on es distribueix mitjançant ca- es transforma en aigua líquida al
bles per les cases i arriba fins a les preses de corrent. condensador i torna a la caldera.
Qüestions
El condensador es refreda mitjançant 1. Perquè per a obtindre energia
el circuit de refrigeració.
L’electricitat que consumim es produeix a les centrals elèctrica s’empren combustibles
elèctriques. Hi ha centrals elèctriques tèrmiques, hidro- fòssils, com el carbó o el petroli,
elèctriques, eòliques, nuclears, solars tèrmiques o so-
lars fotovoltaiques. a les centrals tèrmiques.
2. Centrals hidroelèctriques, que
utilitzen l’energia mecànica de
Qüestions l’aigua; centrals eòliques, que em-
1. Explica per què una bona forma d’estalviar combustibles fòssils és estalviar electricitat. pren l’energia mecànica del vent;
2. Enumera els tipus de centrals elèctriques i el tipus d’energia que utilitzen. centrals tèrmiques, que fan servir
3. Explica en poques paraules per a què serveixen les turbines i els generadors. l’energia química emmagatzema-
4. Quina de les centrals elèctriques no utilitza turbines ni generadors? da en un combustible, com el gas,
Com produeix l’electricitat? el carbó, etc.; centrals nuclears,
que empren la calor que genera
l’energia nuclear; centrals helio-
95 tèrmiques, que usen la calor del
Sol; i centrals fotovoltaiques, que
empren la llum solar.
3. Els generadors serveixen per a
produir energia elèctrica mitjançant
imants i bobines de fils conduc-
tors; les turbines serveixen per a
La presa de les Tres Gorges ha tret fora de les seues llars prop de dos fer girar els generadors.
milions de persones, ja que la seua construcció ha requerit modificar 4. Les centrals fotovoltaiques no
el curs natural del riu. Dènou ciutats i més de tres-cents pobles han empren ni turbines ni generadors;
quedat submergits davall les aigües de l’immens embassament, així produeixen l’electricitat usant uns
com uns quants llocs arqueològics d’importància. panells de cèl·lules solars que ge-
• Inviteu els xiquets i xiquetes a localitzar el riu Iang-Tsé en un globus neren un corrent elèctric quan re-
terraqüi. Si teniu l’oportunitat, mostreu-los la presa a través de les ben la llum del Sol.
imatges de Google Earth, de manera que observen la magnitud de
l’obra. També hi ha molta informació disponible en Internet, com
ara animacions i vídeos sobre la seua construcció.
95
132406 _ 0130-0145.indd 139 18/9/09 15:45:45

L’energia en la nostra societat 3.
La
So
Objectius En la nostra societat es consumeix gran quantitat en
d’energia, gràcies a la qual viatgem, calfem o refre- energies carbó 2 % m
• Saber que la major par t de dem la casa, fabriquem productes… Però el seu
renovables 4 %
qu
l’energia que consumim és ús planteja problemes. a
electricitat productes
d’
energia elèctrica o energia dels 20 % derivats del
petroli 58 % ad
combustibles. 1. L’energia que consumim s’
fe
• Comprendre el problema que La major part de l’energia que utilitzem en la vida
se
quotidiana és de dos tipus: q
suposa l’esgotament dels re- gas 16 % Els
Energia elèctrica. S’usa a casa, en la indústria,
cursos energètics. en el transport per ferrocarril, etc.
diò
su
• Conéixer alguns problemes que Energia dels combustibles, com ara la gasolina, q Tipus d’energia usada a Espanya pels la
consumidors. Es tracta de l’energia que
ocasiona al medi el nostre con- el gasoil i el gas natural. S’usa en el transport, fe
es fa servir a casa, en la indústria,
en la calefacció, en la indústria, etc. fic
sum energètic: el calfament glo- en el transport, etc.
gre
Com ja saps, l’energia elèctrica es produeix a les
bal, la pluja àcida i els residus centrals elèctriques. Les que produeixen la major
radioactius. part de la nostra electricitat són les centrals tèrmi-
ques, que utilitzen carbó, gas natural o derivats del 4.
petroli. Per tant, la major part de l’energia que es Qu
consumeix a Espanya, igual que en molts altres
Suggeriments didàctics països, procedeix dels combustibles fòssils. w
de
alg
Per a començar L’ús de l’energia causa problemes, com l’esgota- de
ment dels recursos i la contaminació, que és l’ori- ja
• Abans de començar, deixeu que gen, al seu torn, del calfament global, la pluja lla
l’alumnat repasse en veu alta àcida i l’aparició de residus radioactius. Es
les conseqüències que coneixen w Petrolier. A Espanya no es produeix petroli. Per fu
de l’ús de fonts d’energia tradi- això, hem d’importar tot el que necessitem. tib
2. L’esgotament dels recursos
cionals, com els combustibles
Els combustibles fòssils són fonts d’energia no
fòssils (carbó, petroli, gas…). renovables. Per tant, si continuem consumint-ne 5.
al ritme que ho fem, arribarà un moment en què Un
s’esgotaran i les generacions futures no podran
Per a explicar disposar d’aquestes fonts d’energia.
du
nu
• Parleu a l’alumnat entorn de Per a evitar l’esgotament dels combustibles fòs- em
les energies renovables com a sils, és fonamental estalviar energia. A més a viu
alternativa perquè, mantenint la més, els governs han de promoure l’ús d’energi- Alg
es renovables, com la solar i l’eòlica. e pe
nostra qualitat de vida, el medi
Hui dia pareix difícil emprar només fonts d’energia tot
ambient no patisca un deterio- renovables. Cal investigar en el camp d’aquestes
rament encara més gran. fonts d’energia per a assolir mètodes més efici-
ents i barats per a aprofitar-les.
• Demaneu-los que es fixen en e Satèl·lit artificial. Les superfícies que sobreïxen
són panells fotovoltaics, que proporcionen
la imatge 1 i expliqueu-los que energia elèctrica al satèl·lit.
l’electricitat s’obté al seu torn

d’altres energies primàries. 96
• Feu que es fixen en els panells
de la imatge del satèl·lit artifi-
cial i pregunteu-los si han vist
mai panells de cèl·lules solars.
Inviteu-los a descriure les carac- Més informació
terístiques del lloc on els van
Energia i medi ambient
vore i feu que reflexionen sobre
En la nostra vida diària fem servir contínuament energia per a desenvo-
la relació entre les condicions
lupar les nostres activitats. Utilitzem la llum elèctrica des del moment
climàtiques d’una zona i la pos-
que sona el despertador; ens dutxem amb aigua que es calfa amb
sibilitat d’aprofitar la font d’ener-
gas natural; calfem el desdejuni en un microones que funciona amb
gia que és la llum del Sol.
electricitat; usem l’autobús o el cotxe que utilitzen combustibles fòssils
per a anar a l’escola… Tot el que ens envolta funciona amb energia.
Per a comprendre
• Inviteu-los a debatre el conflic- Com més alt és el nivell i la qualitat de vida d’una societat, major és
te entre el desenvolupament el seu consum d’energia.
econòmic i social i el deterio-
rament del planeta. Creuen que
és possible la consecució de
l’equilibri?
96
132406 _ 0130-0145.indd 140 18/9/09 15:45:46

7
3. El calfament global UNITAT 7
La Terra es calfa gràcies a l’energia que rep del
Sol. Al seu torn, la Terra emet part d’aquesta
energia a l’espai. Ara bé, alguns gasos de l’at- Competència
mosfera, com el diòxid de carboni, impedeixen social i ciutadana
que aquesta energia s’escape i la tornen de nou Proposeu als xiquets i xiquetes que
a la superfície terrestre. Com a conseqüència
d’això, la temperatura del planeta és càlida i porten, al llarg d’un dia, el control
adequada per als éssers vius. Aquest fenomen de l’energia que consumeixen des
s’anomena efecte d’hivernacle, perquè l’atmos-
fera actua com el vidre d’un hivernacle: fa que
que s’alcen fins que es giten. Per a
se’n calfe l’interior. r r L’efecte d’hivernacle. L’atmosfera torna a la això, demaneu-los que pensen en
Els últims anys ha augmentat molt la quantitat de superfície de la Terra part de l’energia que les accions que fan i quines són
aquesta emet a l’espai.
diòxid de carboni a l’atmosfera a causa del con- les que requereixen l’ús d’energia,
sum de combustibles fòssils. De resultes d’això,
la temperatura del planeta s’està elevant. Aquest que les anoten i que indiquen quin
fenomen s’anomena calfament global. Els cientí- EL MÓN tipus d’energia han consumit en
fics preveuen que aquest calfament pot tindre
QUE VOLEM cada una. Quan exposen les seues
greus conseqüències.
Energia i desenvolupament sostenible anotacions a l’aula, inviteu-los a
El desenvolupament sostenible persegueix usar valorar si podrien haver estalviat
4. La pluja àcida els recursos del planeta sense esgotar-los i no energia en alguna d’aquestes ac-
Quan es cremen carbó o combustibles derivats emetre més contaminació que la que la Terra
pot suportar sense deteriorar-se. Per a aconse-
cions i com.
del petroli, amb el fum s’emeten a l’atmosfera
algunes substàncies que es dissolen en l’aigua guir els dos propòsits, és fonamental trobar la
de pluja i donen lloc a la pluja àcida. Aquesta plu- forma de fer servir fonts d’energia renovables i
ja és perjudicial per a les plantes, fa malbé els no contaminants. Mentrestant, els ciutadans i
llacs i danya els monuments. les ciutadanes hem de tractar d’usar energia
Es pot evitar instal·lant filtres a les eixides de
racionalment, sense malbaratar-ne. El món que volem
fum, gastant menys energia o fent servir combus- ● Elabora una redacció sobre el desenvolu-
tibles més nets, com el gas natural. pament sostenible. Explica què és i què • R. L.
podem fer per a assolir-lo.
El desenvolupament sostenible
5. Els residus radioactius és la recerca d’un equilibri que
permeta satisfer les necessitats
Un tipus especial de contaminants són els resi-
dus radioactius, que es produeixen a les centrals Qüestions de la població sense causar, amb
nuclears i s’hi emmagatzemen. Aquests residus 1. Quan utilitzem un aparell elèctric, no això, cap dany al medi ambient,
emeten unes radiacions que, si arriben als éssers
vius, els causen malalties greus.
veiem que es produïsca contaminació. creant tecnologies adequades i
Podem dir, llavors, que l’energia
Alguns residus tarden milers d’anys a perdre la elèctrica no és contaminant?
sense esgotar els recursos que la
perillositat. A hores d’ara, encara no s’ha resolt 2. Explica què és el calfament global
natura ens brinda per a les futures
totalment què fer amb aquest tipus de residus. i per què es produeix. generacions.
3. Les centrals nuclears no produeixen
La major part de l’energia que consumim
procedeix dels combustibles fòssils. El seu
diòxid de carboni i no contribueixen
a l’efecte d’hivernacle. Quin altre
Solucions
ús genera problemes com l’esgotament dels
problema presenten aquestes centrals?
recursos i la contaminació. Qüestions
1. No, no podem dir que l’energia
elèctrica no siga contaminant per-
97
què la major part de l’electricitat
que consumim s’obté a partir de
combustibles fòssils que sí que són
contaminants.
2. El calfament global és l’eleva-
ció de la temperatura que s’està
produint arreu del planeta com a
No sols els residus generats afecten l’ambient. La producció d’energia conseqüència de l’augment de diò-
i el seu transport també causen danys al medi: abocaments de petroli xid de carboni en l’atmosfera, que
al mar, construcció de centrals hidroelèctriques que modifiquen el curs provoca un augment de l’efecte
dels rius i els ecosistemes fluvials, centrals eòliques que suposen un d’hivernacle.
dany paisatgístic i a algunes espècies d’ocells…
3. Les centrals nuclears produei-
• Demaneu a l’alumnat que debata a l’aula els pros i els contres de xen residus radioactius que tarden
cada tipus d’energia des de la seua producció fins que és consu- milions d’anys a desintegrar-se i
mida, valorant quina de totes és la que menys danys causa al medi deixar de ser perillosos, i que han
en les distintes fases de la seua producció i transport. de ser emmagatzemats de forma
segura.
97
132406 _ 0130-0145.indd 141 18/9/09 15:45:46

Activitats
Comprén 4. Classifica en una llista com aquesta les
Solucions centrals elèctriques.
1. Quins dels balons tenen energia mecànica? 9.
Comprén Veus en el dibuix alguna altra forma
d’energia? Explica la resposta. CENTRALS ELÈCTRIQUES
1. Tenen energia mecànica el baló
Fonts d’energia Fonts d’energia
A i el B. Podem observar energia renovables no renovables
A
lluminosa en el fanal encés.
2. a. El got de llet sofrirà un aug-
ment de la temperatura. B
C 5. Explica què és la pluja àcida i com es pot
evitar. Per què és necessari reduir les
b. El plat de sopa sofrirà una dis- emissions de diòxid de carboni a l’atmosfera
minució de la temperatura. per a evitar el calfament global del planeta?
2. Imagina que estàs en una cuina que es troba
c. Sí, al cap del temps el got de llet a 20 ºC i deixes sobre la taula un got de llet
i el plat de sopa arribaran a estar de la nevera, a 4 ºC, i un plat de sopa del Raona
microones, a 40 ºC. Respon a les preguntes
a la mateixa temperatura. Aquests següents i explica les respostes: 6. Per què es calfa una batedora quan està
fets s’expliquen perquè hi ha un a. Què sofrirà el got de llet, un augment funcionant?
intercanvi de calor entre les subs- o una disminució de temperatura?
7. L’energia mareomotriu aprofita el moviment
tàncies i l’ambient de la cuina. b. Què sofrirà el plat de sopa, un augment
de pujada i baixada de les marees per
o una disminució de temperatura?
3. El corrent d’aigua té energia a produir energia elèctrica. Com és la font
c. Arribaran a estar la llet i la sopa a la d’energia que utilitza: renovable o no
mecànica; aquesta energia fa girar mateixa temperatura? renovable? Explica la resposta.
la turbina, que la transmet al seu
3. L’esquema explica les transformacions
torn a un generador, que la trans- d’energia que es produeixen en una central Aplica
forma en energia elèctrica. hidràulica. Explica-ho amb paraules teues.
8. Posa exemples de situacions en què es
4. Fonts d’energia renovables: produïsquen les transformacions següents:
corrent d’aigua
centrals hidroelèctriques, centrals
eòliques, centrals heliotèrmiques i ENERGIA MECÀNICA Energia elèctrica ➡ Energia calorífica
centrals solars fotovoltaiques.

turbina
Energia elèctrica ➡ Energia lluminosa
Fonts d’energia no renovables:
centrals tèrmiques i centrals nu- Energia química ➡ Energia calorífica
ENERGIA MECÀNICA 10
clears.
5. La pluja àcida és un dels efec-
Energia mecànica ➡ Energia elèctrica 11
generador
tes de la contaminació atmosfèri-
ca; consisteix en el fet que l’aigua
Energia mecànica ➡ Energia calorífica
12
de pluja porta dissoltes substàn- ENERGIA ELÈCTRICA
Energia lluminosa ➡ Energia elèctrica
cies tòxiques que procedeixen
del fum que provoca la crema de
combustibles fòssils. Es pot evitar 98
si s’instal·len filtres a les ximene-
res, si es gasta menys energia o
si se substitueixen els combus-
tibles fòssils per fonts d’energia
que siguen menys contaminants,
Més informació
com és ara la solar. És necessari
reduir les emissions de diòxid de Energia de fusió nuclear
carboni perquè provoquen un in- L’energia que es genera a les centrals nuclears és energia de fissió,
crement de l’efecte d’hivernacle i és a dir, s’obté trencant els nuclis dels àtoms d’elements radioactius
fan que la temperatura del planeta com l’urani. La fusió, en canvi, és el procés mitjançant el qual dos
augmente. nuclis atòmics s’uneixen per formar-ne un de més pesant. En aquest
procés es perd una part de la massa dels àtoms, que s’allibera a
Raona l’exterior en forma d’energia.
6. Perquè part de l’energia elèctri- La Unió Europea, França, el Japó, els EUA, Corea del Sud i la Xina han
ca que fa servir per a funcionar es firmat un acord per a la construcció del primer reactor de fusió, l’ITER.
transforma en energia tèrmica. El seu cost s’estima en uns 10.000 milions d’euros i es preveu que
7. La font d’energia que utilitza és la seua construcció estiga finalitzada per al 2016.
renovable, ja que el moviment del
mar no s’esgota.
98
132406 _ 0130-0145.indd 142 18/9/09 15:45:46

7
UNITAT 7
Consum de distints tipus de làmpades
Opina 100
Aplica
9. El gràfic mostra el consum energètic de 8. R. M.
distints tipus de làmpades.
Percentatge de consum
a. Fes un cartell amb fotos o dibuixos 60
Energia elèctrica a calorífica: en-
amb els tipus de làmpades que hi ha cendre un radiador; energia elèc-
en el gràfic. trica a lluminosa: encendre una pe-
b. Quin tipus de làmpades és més adequat reta; energia química a calorífica:
per a assolir el desenvolupament 20
sostenible? 10
cremar llenya; energia mecànica a
c. Com creus que es podria estimular l’ús
5
elèctrica: l’aigua que fa girar una
a de làmpades que consumisquen menys
de LED de baix consum fluorescent d’incandescència d’halogen
turbina en una central hidroelèctri-
? energia? ca; energia mecànica a calorífica:
encendre foc fregant un tros de
APRÉN A FER
fusta; energia lluminosa a elèctri-
ca: un panell fotovoltaic.
La comprovació d’una hipòtesi amb un experiment
Una hipòtesi és una suposició que fem basant-nos en una cosa que sabem.
Opina
t
Les hipòtesis es comproven mitjançant experiments. D’aquesta manera és com avança 9. a. R. L.
la ciència: comprovant hipòtesis mitjançant experiments.
b. Les de LED.
Ja saps que no tots els materials condueixen igual la calor. Podem plantejar la hipòtesi
següent: com que el metall condueix la calor més bé que la llana, un got d’aigua c. R. L.
calenta es refredarà més prompte si el posem sobre una superfície metàl·lica que si el
Abaratint-ne el preu, per exemple.
col·loquem sobre un drap de llana. Ho pots comprovar de la manera següent:
a. Prepara dos gots iguals que tinguen una base ampla, una
superfície o una safata metàl·lica i un eixugamans.
b. Ompli els dos gots amb aigua calenta de l’aixeta a la
Aprén a fer
mateixa temperatura. Comprova amb el termòmetre que
estiguen a la mateixa temperatura i tanca’ls amb film 10. La temperatura deu ser més
transparent.
alta al got que està sobre l’eixu-
c. Col·loca cada got sobre una de les superfícies.
d. Espera quinze minuts i comprova la temperatura dels gots gamans.
amb el termòmetre.
11. R. L.
12. R. L.
10. Segons la nostra hipòtesi, a quin got deu ser més alta la temperatura?
Es tracta d’una hipòtesi molt senzi-
11. Porta a cap l’experiment per comprovar la hipòtesi. Pots demanar ajuda lla de comprovar; n’hi ha prou d’en-
a un adult. En acabant, redacta un informe en què descrigues l’experiment
que has dut a terme, els resultats que hi has obtingut i la conclusió que n’extraus. cendre dos llums articulats, cada
un amb un tipus de pereta, i enfo-
12. Dissenya un experiment per comprovar la hipòtesi següent:
car amb cada un un got d’aigua.
Les làmpades de baix consum gasten menys energia que les
normals perquè emeten menys calor. Prendre la temperatura d’ambdós
gots al cap d’uns minuts i anotar
99 el resultat del mesurament. Quin
dels dos està més calent?
Aprendre a aprendre
Encara que els experiments que
es proposen als xiquets i xique-
La inversió, tot i que elevada, val la pena: amb un quilòmetre cúbic tes relacionats amb l’energia són
d’aigua del mar es podria obtindre la mateixa energia que sumant la molt senzills, recordeu-los que fan
de tots els jaciments de petroli que encara queden a la Terra. servir el mètode científic, és a dir,
• Demaneu a l’alumnat que esbrine el significat de la sigla ITER. el que persegueix la comprovació
empírica d’una hipòtesi i que això
és una destresa pròpia de l’estudi
de les ciències.
99
132406 _ 0130-0145.indd 143 18/9/09 15:45:47

Repassa ET
1. Llig el resum.
Paraules clau
de la unitat
L’energia i les seues propietats
Aïllant
L’energia causa els canvis que tenen lloc al nostre
Biocombustibles entorn. Hi diversos tipus d’energia: mecànica, sonora,
Calfament global lluminosa, calorífica, elèctrica, química i nuclear.
Algunes de les propietats principals de l’energia són que
Calor es transfereix d’uns cossos a altres, s’emmagatzema,
Central eòlica es transporta i es transforma d’uns tipus en altres.
Central fotovoltaica La calor fa que els cossos augmenten de temperatura
i que es dilaten. Intervé en totes les transformacions
Central heliotèrmica d’energia.
Central hidroelèctrica
Central nuclear La producció d’energia elèctrica
L’energia elèctrica es produeix a les centrals elèctriques i després es transporta
Central tèrmica
fins als llocs en què s’utilitza. Hi ha centrals elèctriques de diferents tipus
Combustible segons la font d’energia que fan servir.
Conductor Moltes centrals funcionen gràcies a turbines i generadors.
Dilatació B
L’energia i la societat
Energia
La major part de l’energia que usem procedeix dels combustibles fòssils. El seu
Energia calorífica ús provoca problemes, com l’esgotament dels recursos, el calfament global, la
pluja àcida i l’acumulació de residus radioactius.
Energia elèctrica
Energia lluminosa
Energia mecànica 2. ESTUDI EFICAÇ. Completa l’esquema.
Energia nuclear
L’energia
Energia química
Energia sonora hi ha diversos tipus d’energia té propietats
Línia elèctrica es transfereix

mecànica ......... ......... nuclear
Pluja àcida .........
.........
Residus radioactius ......... tèrmica ......... .........
Temperatura
Transmissió de la calor 3. ESTUDI EFICAÇ. Completa la taula amb la resta de centrals elèctriques.
TIPUS DE FONT CONTRIBUCIÓ AL PRODUCCIÓ DE RESIDUS

D’ENERGIA CALFAMENT GLOBAL RADIOACTIUS
Renovable No renovable Hi contribueix No hi contribueix En produeix No en produeix
Central tèrmica
Estudi eficaç
2. Hi ha diversos tipus d’energia:
100
mecànica, calorífica o tèrmica, llu-
minosa, sonora, elèctrica, química
i nuclear. L’energia té propietats:
es transfereix, es pot emmagatze-
mar, es transporta i es transforma
Més informació
d’uns tipus en altres.
3. Tèrmica: usa fonts no reno- Les microones
vables, contribueix al calfament Les microones són un tipus d’ones electromagnètiques que es troben
global i no produeix residus radio- dins un determinat rang de freqüència i que poden transportar molta
actius. Nuclear: usa fonts no reno- energia.
vables, no contribueix al calfament Hi ha un tipus concret de microones que és el que utilitzem en els forns
global i produeix residus radioac- per a cuinar aliments. Aquestes ones fan vibrar les molècules d’aigua,
tius. Eòlica: usa fonts renovables, la qual cosa genera calor. Pel fet que la major part dels aliments que
no contribueix al calfament global i consumim contenen un alt percentatge d’aigua, poden ser fàcilment
no produeix residus. Heliotèrmica: cuinats d’aquesta manera emprant l’energia de les microones per a
usa fonts renovables, no contribu- augmentar-ne la temperatura.
eix al calfament global i no pro- • Demaneu a l’alumnat que porte a cap una investigació senzilla i que
dueix residus. Hidroelèctrica: usa esbrine quines altres aplicacions té aquest tipus d’ones.
fonts renovables, no contribueix al
100
144
132406 _ 0130-0145.indd 144 18/9/09 15:45:47

7
Debatre sobre l’ús de les diferents fonts d’energia
calfament global i no produeix resi-
CARBÓ I PETROLI ENERGIA NUCLEAR ENERGIA SOLAR dus. Fotovoltaica: usa fonts reno-
vables, no contribueix al calfament
global i no produeix residus.
Ets capaç de...

1. R. L.
Una vegada formats els equips, re-
Avantatges Desavantatges Avantatges Desavantatges cordeu als xiquets i xiquetes que
Avantatges Desavantatges Molt eficient: Produeix residus
És renovable. És cara. la primera cosa que han de fer és
És neta: no No funciona
Fàcils d’usar. Les reserves
poc de
combustible
radioactius.
contamina. quan no aconseguir tota la informació pos-
Un accident
hi ha sol.
Més eficients
que altres fonts
acabaran
esgotant-se.
genera molta
energia.
podria causar
Sols és rendible
sible sobre el tipus d’energia que
danys en zones
d’energia. Emeten gasos
contaminants.
No emet gasos
contaminants.
molt àmplies. en zones
apropiades.
els ha correspost. Abans d’entrar
en un debat o de formar-se una
BIOMASSA I BIOCOMBUSTIBLES ENERGIA HIDROELÈCTRICA ENERGIA EÒLICA opinió sobre la qüestió convé dis-
posar de la informació suficient
perquè aquesta tinga fonament.
Aprendre a aprendre
Avantatges Desavantatges Els xiquets i xiquetes comencen
Avantatges Desavantatges
Avantatges Desavantatges És renovable. Els molins fan a realitzar tasques en equip, una
Són renovables. Els cultius tornar lleig el
Poden poden empobrir És renovable. L’embassament
És una energia
neta: no paisatge i poden destresa social de què faran ús
la Terra. fer mal als
reemplaçar
el petroli. Poden fer
És neta: no
contamina.
cobreix espais
naturals i,
emet gasos
contaminants. ocells. amb més freqüència en l’educació
a vegades, Només és
Són menys desaparéixer
cultius per a poblacions. possible als secundària. Per això, és convenient
contaminants
llocs adequats.
que els
combustibles
l’alimentació. Sols és possible
als llocs Si no hi ha vent,
que els proporcioneu algunes pau-
fòssils. apropiats. no funcionen. tes perquè siga un treball eficaç.
Per començar, és necessari identi-
ficar els objectius i metes que cal
1. Formeu sis equips a classe. Cada un ha de defendre l’ús d’una de les fonts d’energia
esmentades en aquesta pàgina. Podeu fer servir les fitxes per a tindre una idea general aconseguir, així com repartir el
ix però hauríeu de buscar-ne més informació referent a la font d’energia que us haja pertocat, treball de manera racional perquè
en llibres, revistes, Internet… tots hi participen i tinguen respon-
sabilitat respecte al projecte final.
També han d’aprendre a dialogar
101
entre ells en els moments en què
sorgisquen diferències de criteri
i comprendre que és el criteri de
la majoria el que ha d’imposar-se,
però que cal escoltar sempre totes
les opinions.
En acabar la unitat, completeu amb els alumnes o demaneu-los que Procureu que comprenguen que
completen una taula com aquesta: es necessiten els uns als altres
UNITAT 7: L’energIa i que el treball de cada membre
del grup és important. Recordeu-
El que he aprés
El que he aprés… los que dins el mateix equip no
a fer…
hi ha d’haver competència, ja que
L’energia i les seues
el resultat final és producte de la
propietats
labor conjunta de tots els compo-
La calor i la temperatura nents de l’equip de treball.
L’energia en la nostra
societat
145
101
132406 _ 0130-0145.indd 145 18/9/09 15:45:47

8 Les màquines R
Objectius
• Sabedes.
Recordar a l’alumnat com es
classifiquen les màquines en
• Conoas.
funció del nombre de peces de
què consten.
• Repassar els tipus d’energia
Perque empren les màquines per
a empezar
Haga uerpo.
a funcionar.
• Recordar quines són les màqui-
Pernes
a explicar
simples: la roda, la corriola
• Al hación el
o politja, solar.
pla inclinat i la pa-
• lanca.
Expla humedad…
Per a començar
• Comenceu proposant a l’alum- Un submarí fantàstic
nat que diga quins dels objectes Es va obrir una porta i em vaig trobar en un
del seu entorn són màquines i compartiment en què el capità Nemo havia disposat els
seus aparells de locomoció. Aquesta sala de màquines,
quins no: un balancí, el bolígraf, clarament il·luminada, no feia menys de 20 metres de
una tassa, unes tisores, el lli- longitud. Estava dividida, naturalment, en dues parts:
bre, una maneta, un clau, un la primera comprenia els elements que produïen
l’electricitat, i la segona el mecanisme que transmetia ● Recorda: què és un
rellotge… Comproveu que ha electroimant?
el moviment a l’hèlix.
comprés el concepte de màqui- ● Per a què creus que serveixen
na com qualsevol objecte que, –L’electricitat produïda –em va explicar el capità– les palanques de la màquina
es dirigeix cap a popa, on actua per un sistema que descriu Jules Verne?
per senzill que siga, ens ajuda d’electroimants de grans dimensions sobre un sistema I els engranatges?
a portar a cap una tasca d’una particular de palanques i engranatges que transmeten
● Què vol dir l’expressió
forma més senzilla, còmoda o el moviment a l’hèlix. Aquesta, el diàmetre de la qual «l’hèlix pot fer fins a cent
és de sis metres, pot donar fins a cent vint revolucions
ràpida. vint revolucions per segon»?
per segon.
● Explica què és un submarí
Jules Verne i digues per a què trobes
Per a explicar Vint mil llegües de viatge submarí. Adaptació que pot resultar útil.
• Com en cursos anteriors, insis-
tiu a l’alumnat en el concepte 102
de màquina, de manera que no
l’identifique només amb apa-
rells complexos. Poseu-ne algun
exemple: si posem una pedra
per evitar que una porta es tan-
Més informació
que, la pedra és una màquina?
La resposta és sí. Els «invents» de Jules Verne
Jules Verne (França, 1828-1905) no sols va ser un dels més grans
autors de novel·les d’aventures; a més a més, va ser un autèntic
visionari que va prevore amb un segle d’antelació molts dels avanços
tècnics que arribarien amb el segle XX.
En el seu Viatge a la Lluna, va profetitzar l’arribada de l’home al nostre
satèl·lit natural a bord d’una bala de canó buida. Les dimensions de la
bala eren les mateixes que les de la primera càpsula que van enviar
a l’espai els estatunidencs. Va encertar la ubicació ideal d’una base
de llançament, situant-la en la mateixa latitud que el cap Canaveral de
què s’enlairen les naus de la NASA, i va imaginar amb molta intuïció
l’estat d’ingravitació dels viatgers.
102
132406 _ 0146-0161.indd 148 18/9/09 15:47:55

8
Les màquines Les màquines simples Solucions
Les màquines són tots aquests objectes que La roda, la politja, el pla inclinat i la palanca Il·lustracions
fem servir per a estalviar temps o esforç són màquines simples. Aquestes màquines
quan duem a terme les nostres activitats. modifiquen les forces que s’hi exerceixen.
• Un electroimant és un aparell
Hi ha moltíssimes màquines. Podem classi- Cada màquina simple té una utilitat.
que es comporta com un imant
ficar-les segons diferents criteris: ● La roda s’usa per a desplaçar càrregues
quan el travessa un corrent elèc-
Segons el nombre de peces: pesants, ja que redueix la força de frega- tric.
ment amb el terra.
● Màquines simples. Estan formades per una • Les palanques serveixen per a
o poques peces, com un martell. ● La politja o corriola canvia la direcció en
què s’aplica una força. D’aquesta mane- transmetre una força, en aquest
● Màquines complexes. Tenen moltes peces. ra, és més fàcil elevar objectes pesants. cas augmentant-la. Els engra-
Per exemple, un ordinador o un avió.
● El pla inclinat disminueix la força que cal natges serveixen per a traslla-
Segons el tipus d’energia que utilitzen: aplicar sobre un objecte per a elevar-lo.
dar aquesta força a una hèlix i
En algunes màquines l’energia procedeix Com més llarg és el pla inclinat, menor
●
és la força que cal fer. produir moviment.
d’una persona que hi exerceix alguna for-
ça. És el cas d’una carretó. ● La palanca permet multiplicar el valor de • Vol dir que l’hèlix gira al voltant
la força que s’aplica.
● En altres casos, fan servir l’energia del de si mateixa cent vint vegades
vent o l’aigua, com un vaixell de vela o De màquines simples, també n’hi ha que for-
una sénia moguda per un riu. men part de màquines complexes.
cada segon.
● Moltes màquines funcionen amb electri- 3. Quines palanques pots identificar en les • Un submarí és un mitjà de trans-
citat, com els televisors o les calculado- màquines següents? port aquàtic que serveix per a
res electròniques.
A B desplaçar-se, tant per la super-
● Altres màquines utilitzen un combustible.
És el cas dels cotxes, que usen gasolina fície de l’aigua com per davall,
o gasoil. gràcies a un sistema de flotabi-
1. Digues un exemple més de màquina per litat variable. Són útils en molts
a cada un dels tipus d’energia citats.
camps, com el militar, i també
2. Digues com obtenen l’energia necessària
per a funcionar les màquines següents
en missions de salvament o per
i si són simples o complexes. a estudiar els fons marins, i fins
i tot n’hi ha amb fins turístics
A APRENDRÀS (aquests tenen una part del buc
C ● Què són les màquines i per a què les usem. transparent per a poder vore el
● Quins tipus de màquines hi ha. món submarí).
● Quines són les parts d’una màquina.
B ● Què són els operadors mecànics i per a què Qüestions
serveixen. 1. R. L.
● Com han influït els avanços tècnics en la
societat. Empren l’energia de les persones
● Com es construeix una caixa del canvi. una maquineta de fer punta, un
martell, un obridor… Usen l’ener-
103 gia del vent o de l’aigua els molins
i les sénies. Fan servir electricitat
els semàfors, les llavadores… Uti-
litzen combustibles les calefacci-
ons, els cotxes…
2. A: màquina complexa i usa
combustible. B: màquina simple i
En Vint mil llegües de viatge submarí va descriure el Nautilus, el sub- usa l’energia de les persones. C:
marí del capità Nemo; el seu aspecte és semblant al primer submarí màquina complexa i usa energia
atòmic construït pels EUA un segle més tard, i els seus tripulants fan elèctrica.
passejades submarines portant escafandres que els permeten respirar. 3. En les alicates, imatge A,
En París al segle XX va imaginar que les ciutats del futur s’il·luminarien podem vore dues palanques de
amb electricitat i que els ciutadans s’hi desplaçarien usant trens ur- primer gènere en què el punt de
bans i vehicles particulars de motor, no tirats per cavalls. Però un dels suport està entre la força aplica-
seus vaticinis més sorprenents i encertats va ser el fax, un sistema da i la resistència. En el llevataps,
de comunicació automàtic, en temps real i privat. imatge B, hi ha dues palanques de
segon gènere.
• Inviteu l’alumnat a gaudir amb la lectura d’alguna d’aquestes obres
de Jules Verne.
103
132406 _ 0146-0161.indd 149 18/9/09 15:47:56

Les màquines i els seus usos 4.
L’e
Objectius 1. Per a què usem les màquines? po
o
• Sabedes.
Conéixer les utilitats principals Les màquines, siguen del tipus que siguen, facili-
os
ten les nostres activitats de diverses maneres:
de les màquines.
• Conoas. ●
Ens permeten portar a terme tasques en menys
• Distingir els tipus de màquines temps. Per exemple, una calculadora efectua
en funció del seu ús. les operacions més ràpid que una persona. ●
Suggeriments didàctics Ens estalvien esforç. Per exemple, un descara-
• Saber en què consisteixen les golador fa més fàcil clavar un caragol. ●
Permàquines
a empezar mecàniques i quina Ens permeten dur a cap tasques amb precisió.
Haga
n’ésuerpo.
la utilitat. Per exemple, els robots possibiliten la fabrica-
ció de circuits electrònics molt menuts. q ●
• Saber en què consisteixen les
Per a explicar Ens ajuden a dur a cap tasques perilloses. Per ●
màquines tèrmiques i quina exemple, les sondes espacials són enviades a
• Al hación solar. ●
n’és la utilitat. l’espai per a l’exploració d’altres planetes.
• Expla humedad… Ens permeten transformar uns tipus d’energia q Robots en una fàbrica d’automòbils. Realitzen
• Saber en què consisteixen les en altres. Una pereta, per exemple, converteix treballs de precisió en poc de temps.
màquines per a comunicar-nos energia elèctrica en energia lluminosa.
i manejar informació.
2. Les màquines mecàniques
Suggeriments didàctics Les màquines mecàniques es fan servir per a des-
plaçar o alçar objectes pesants o produir moviment.
Per a començar Per exemple, un ventilador, un carretó o un avió
són màquines mecàniques.
• Repasseu amb els xiquets i xi-
Algunes d’aquestes màquines més senzilles ens
quetes algunes de les utilitats permeten aplicar més eficaçment una força o mul-
de les màquines passant revista tiplicar-la i realitzar així una tasca amb menys es-
a les que fan servir ells al llarg forç. Per exemple, un martell o un llevataps.
d’un dia normal. Podeu propo- Moltes màquines mecàniques són manuals, com
una grapadora, ja que rep d’una persona l’energia
sar-los també el contrari, que necessària perquè funcione. Altres, com una ba-
mencionen activitats que duen tedora, són automàtiques i usen l’energia elèctri-
a terme sense utilitzar cap tipus ca o la d’un combustible. w
de màquina. Recalqueu, a més a

més, que objectes senzills, com 3. Les màquines tèrmiques
és ara una pilota de bàsquet, Les màquines tèrmiques són les que s’utilitzen
una porteria de futbol o un ras- per a calfar o refredar.
pall de dents són màquines. Una caldera de gas, una estufa o una placa de vi- w Màquines mecàniques.
Quines màquines mostra la il·lustració? Quines
troceràmica cedeixen calor i s’usen per a calfar,
d’aquestes màquines són manuals? Quines són
mentre que un frigorífic o un aparell d’aire condi- automàtiques?
Per a explicar cionat serveixen per a refredar.
• Poseu a l’alumnat un exemple
quotidià d’element que forma 104
part d’infinitat de màquines: el
caragol. El caragol es basa en el
principi del pla inclinat, una mà-
quina senzilla. Se sol fer servir
com a element de fixació entre Més informació
peces i per a controlar amb pre-
La roda: l’operador universal
cisió els elements mòbils d’una
Abans de la invenció de la roda, desplaçar-se i transportar càrregues
màquina.
era molt més dificultós. Per a disminuir el fregament amb el sòl i
desplaçar càrregues molt pesants s’empraven corrons de fusta i la
Per a comprendre
força dels animals, però la roda va permetre reduir extraordinàriament
• Els continguts d’aquesta doble
el fregament i que una sola persona arrossegara grans càrregues. El
pàgina es presten a una reela-
sistema és senzill: com que és redona, el punt de la roda que entra
boració en forma d’esquema
en contacte amb el sòl s’eleva immediatament, sense lliscar.
que en facilitarà la memorit-
zació, com us indiquem en el Les primeres rodes eren massisses i es fabricaven amb fusta o amb
manual d’ESTUDI EFICAÇ, pàgs. pedra. La invenció dels radis les va fer tornar molt més lleugeres i va
21, 22 i 23. permetre generalitzar-ne l’ús a moltes aplicacions.
104
132406 _ 0146-0161.indd 150 18/9/09 15:47:56

8
4. Màquines per a comunicar-nos darreria primeria
UNITAT 1
8
i manejar informació del segle XIX del segle XX
L’electricitat, l’electrònica i la informàtica han Competència

possibilitat crear màquines per a comunicar-nos
o per a manipular textos, sons, fotografies, víde- social i ciutadana
os, mapes o jocs. mitjan Les màquines han transformat la
segle XX
● El telèfon, la ràdio i la televisió ens serveixen vida de les persones. Tant les ci-
per a comunicar-nos a distància. e
vilitzacions de temps antics com
● Un reproductor de CD o un reproductor d’MP3
serveixen per a escoltar música.
les actuals es defineixen pel seu
● Les càmeres fotogràfiques i les de vídeo ens
nivell tecnològic, i els avanços
permeten prendre imatges, fixes o en movi- darreria
del segle XX
tècnics marquen grans diferènci-
ment. es entre els països en via de des-
● Un receptor de GPS ens permet orientar-nos. envolupament i els desenvolupats.
● Amb una videoconsola podem jugar. Comenteu als xiquets i xiquetes
● Un ordinador té múltiples funcions: hi podem que mentre que en algunes parts
escriure i emmagatzemar text, efectuar càlculs primeria
matemàtics, jugar, manipular fotografies o víde-
del segle XXI del món hi ha Internet i televisió
os, visitar pàgines web o comunicar-nos amb en cada casa, en altres parts ni
altres persones.
tan sols es disposa d’una bona
cobertura telefònica o d’enllume-
Les màquines ens permeten estalviar temps
o esforç, fer tasques precises o perilloses, o nat elèctric.
transformar un tipus d’energia en un altre. e Diversos models de telèfon des de la fi del
Hi ha màquines de distint tipus segons l’ús segle XIX.
a què es destinen: mecàniques, tèrmiques o Quines millores ha experimentat el telèfon
per a comunicar-nos i manejar informació. des que es va inventar?
Solucions
Il·lustracions
Qüestions 2. Un carretó, un raspall de dents
elèctric, un xerrac, una pala i una
1. Classifica les màquines següents en mecàniques, tèrmiques o màquines
que manegen informació. màquina d’afaitar. Són manuals
el carretó, el xerrac i la pala; són
A B C D
automàtiques el raspall de dents
i la màquina d’afaitar.
3. R. M.
Els telèfons han experimentat
moltes millores. Per principi, ara
2. Una llavadora té una part giratòria, utilitza energia elèctrica i calfa l’aigua són sense fil i la seua cobertura
per a llavar més bé la roba. Quin tipus de màquina diries que és? aconsegueix quasi tota la superfí-
cie del planeta. A més a més, el
telèfon actual té altres funcions,
105 com la d’agenda, càmera de fotos,
connexió a Internet, permet enviar
imatges i qualsevol tipus de mis-
satges, etcètera.
Qüestions
1. A: màquina mecànica automà-
Però la importància tecnològica de la roda consisteix sobretot en la tica.
multitud de màquines que funcionen gràcies a aquest operador. El torn B: màquina que maneja informa-
del terrisser va ser un dels primers invents que va aprofitar-ne les uti- ció.
litats, i la posterior unió de diverses rodes per a formar un engranatge C: màquina mecànica manual.
ha sigut crucial per al desenvolupament de les màquines. D: màquina tèrmica.
• Demaneu a l’alumnat que investigue sobre l’origen d’aquest invent 2. La llavadora és una màquina
universal i que responga a aquestes preguntes: Quan es va inven- mecànica i també tèrmica que
tar? On es va inventar? Quina va ser la seua primera aplicació? Hi funciona mitjançant energia elèc-
ha alguna controvèrsia sobre el seu origen? trica.
105
132406 _ 0146-0161.indd 151 18/9/09 15:47:57

Les parts d’una màquina 4.
Els
d’
Objectius Encara que hi ha molts tipus de màquines dife-
●
rents, és fàcil identificar alguns components pre- A B
• Conéixer els components prin- sents en moltes.
cipals de les màquines: estruc-
tura i carcassa, motor i parts 1. L’estructura i la carcassa ●
mòbils, circuits elèctrics i elec- L’estructura és la part de la màquina sobre la qual
trònics, sensors, i indicadors i recolzen la resta dels elements de què consta. q ●
pantalles. La carcassa o coberta serveixen per a protegir la

màquina i perquè altres elements de la màquina ●
• Distingir entre motors de com- q Dos exemples de màquines. A. D’un comandament
s’unisquen a aquesta part. q de videoconsola, sols en veiem la carcassa, no
bustible i motors elèctrics. Sobre la carcassa es col·loquen habitualment els l’estructura. B. En unes tisores, no hi ha carcassa.
elements que ens permeten controlar el funciona-
ment de la màquina, com els botons d’una video- 5.
Suggeriments didàctics consola o l’interruptor d’una batedora. Só
m
Per a començar qu
2. El motor i les parts mòbils inf
• Feu que l’alumnat observe les En
Les màquines automàtiques que produeixen mo-
imatges de la doble pàgina viment necessiten un motor. N’hi ha dos tipus:
m
abans d’iniciar el desenvolupa- ● Motors de combustible. Es fan servir en la
Alg
ment dels continguts. Comenteu ple
majoria dels vehicles i en altres màquines,
de
que tot el que hi veuen són mà- com ara motoserres o piconadores.
quines, des de les tisores fins ● Motors elèctrics. Estan presents en màquines
de tot tipus, des d’electrodomèstics menuts
al tren, i que hi podem distingir fins a locomotores elèctriques. w
w Tren d’alta velocitat (AVE). Funciona per mitjà
d’un motor elèctric molt potent.
components comuns, encara Les peces mòbils o operadors mecànics s’encar-
que a simple vista puga no pareguen de transmetre el moviment del motor a
altres parts de la màquina.
réixer-ho.
Per a explicar 3. Els circuits elèctrics

• A l’hora d’abordar els motors i electrònics
elèctrics i de combustió, esmen- Els trobem en màquines que funcionen amb ener-
gia elèctrica. Condueixen l’energia als motors i a
teu que també hi ha motors que altres parts que la necessiten.
poden funcionar moguts per la Els circuits electrònics són un tipus de circuits en
força del vent, com ara els mo- què els components són molt menuts. Alguns, els
xips, són tan xicotets que en la mida equivalent a
lins, o de l’aigua, com ara les e Targetes de memòria. Les targetes de memòria
la d’un segell hi ha milions de components. e contenen un xip que emmagatzema gran
sénies. quantitat d’informació.
Les màquines amb circuits elèctrics o electrònics
Quines màquines coneixes que utilitzen targetes
• Expliqueu, observant la imatge poden funcionar connectades a la xarxa elèctrica de memòria?
o mitjançant piles o bateries recarregables.
4, que els nombres de colors
que es veuen ampliats no per-
106
tanyen al sensor pròpiament
dit, sinó que són indicadors. Els
sensors que permeten conéixer
la temperatura del congelador i
del refrigerador es troben al seu
interior i no es poden vore. Més informació
• A partir dels títols dels epígrafs i Els circuits electrònics: el xip
de les paraules que hi ha remar- Els transistors són part fonamental dels circuits electrònics. Un
cades en negreta, podeu invitar transistor és un dispositiu que serveix per a amplificar qualsevol
els xiquets i xiquetes a elaborar senyal elèctric. Els avanços tecnològics han possibilitat que aquests
un resum dels continguts de la components siguen d’una mida cada vegada més reduïda, fet que
doble pàgina. Si ho desitgeu, ha permés la invenció dels circuits integrats o xips.
podeu aportar-los alguns sug- Un xip és un dispositiu electrònic que conté centenars, milers i fins
geriments com, per exemple, milions de transistors connectats entre si. En l’actualitat la nanotec-
els que us oferim en el manual nologia i l’ús de nous materials conductors permeten fabricar xips de
d’ESTUDI EFICAÇ, pàgines 16 i mida quasi microscòpica.
17.
106
132406 _ 0146-0161.indd 152 18/9/09 15:47:57

8
4. Els sensors UNITAT 8
Els sensors permeten a una màquina la recepció
d’informació tant de l’exterior com de l’interior.
● Un sensor de temperatura pot usar-se perquè
un radiador s’encenga o s’apague automàtica-
ment segons la temperatura que hi haja a l’ex-
Com a manera d’assentar els
terior. r conceptes apresos, proposeu als
● Un sensor de llum no permet que, quan algú en- xiquets i xiquetes que redacten la
tra o ix d’un ascensor, se’n tanquen les portes. descripció tècnica de la màquina
● Un sensor d’infrarojos d’un televisor permet que preferisquen (sempre que es
controlar-lo amb un comandament a distància.
r Frigorífic amb sensor de temperatura. El frigorífic
tracte d’una màquina que posse-
● Una antena fa possible que una ràdio reba infor-
t
mació des de l’exterior. té dos sensors de temperatura, un al congelador ïsca estructura, carcassa, motor,
i un altre al refrigerador. Així manté la
. temperatura adequada, que es mostra en un circuits, etc.). Assegureu-vos que
indicador que hi està situat a l’exterior. facen servir el vocabulari tècnic
5. Indicadors i pantalles
adequat i valoreu la claredat de
Són els elements en què ix informació, normal-
ment, sobre el funcionament de la mateixa mà-
l’exposició. Podem reconéixer de
quina. Així, en un cotxe hi ha indicadors que ens quina màquina es tracta?
informen sobre la velocitat, la temperatura, etc.
En un ascensor hi ha un indicador en què es
mostra el número de planta per la qual passem.
Alguns aparells, com un telèfon mòbil, per exem-
ple, posseeixen pantalles digitals, més sofistica- Solucions
des, que poden mostrar fotografies o vídeos. t
Il·lustracions
3. R. L.
Les màquines estan formades per una es-
tructura, una carcassa o coberta, un motor, t Telèfon mòbil. La pantalla és un dels components Les videoconsoles, els reproduc-
les parts mòbils, els circuits elèctrics i elec- de les màquines portàtils que més energia tors d’MP3 i MP4, les càmeres
trònics, els sensors i la pantalla. consumeixen.
digitals, els ordinadors…
1. La carcassa és la part de la mà-
1. Explica amb paraules teues què A D
és la carcassa d’una màquina, quina que la protegeix i en la qual
el motor, un circuit electrònic i un sensor. s’uneixen altres elements, com els
2. Digues dues màquines que no tinguen
E
que s’usen per a manejar-la. El mo-
motor, dues més que tinguen un motor
elèctric i dues més que tinguen
tor és la part de la màquina que
B
un motor de combustible. produeix moviment. Un circuit elec-
3. Identifica les parts assenyalades trònic és un tipus de circuit elèctric
de la màquina de la dreta. amb components molt xicotets. Un
C
sensor és la part d’una màquina
que li permet rebre informació de
107 l’exterior o de l’interior de la ma-
teixa màquina.
2. R. L.
Màquines sense motor són una
rampa, un balancí, una maquine-
ta de fer punta, un llevataps, un
descaragolador… Màquines amb
Si fa vint anys per a conduir els impulsos elèctrics s’empraven ca- motor elèctric són un ventilador,
bles de materials conductors com el coure, la nanotecnologia els un llum articulat, un ordinador, una
ha substituït per substrats finíssims formats per capes de tan sols màquina de fer forats… Màquines
uns pocs àtoms de gruix de materials semiconductors. Es fan servir amb motor de combustible són un
en microprocessadors, ordinadors, telèfons mòbils, consoles, motors cotxe, un tallagespa, un encenedor,
d’automòbils, targetes de memòria… una estufa de carbó…
• Hi ha molts aparells i màquines en el nostre entorn que contenen 3. A: carcassa.
circuits integrats. Demaneu a l’alumnat que n’esmente alguns. B: circuit electrònic.
C: estructura.
D: motor.
E: operadors mecànics.
107
132406 _ 0146-0161.indd 153 18/9/09 15:47:57

Els operadors mecànics 3.
Us
cir
Objectius 1. Tipus d’operadors mecànics operadors mecànics un
vir
• Conéixer els diferents tipus Els operadors mecànics són peces mòbils que es
pin
fan servir per a transmetre el moviment o la força
d’operadors mecànics: rodes, en les màquines mecàniques. N’hi ha distints ti- En
engranatges, palanques, molls pus: q pin
la
i ressorts, manetes i cremalle- ● Les rodes, que poden ser llises o dentades.
gir
res. ● Els eixos, que s’acoblen a les rodes o a un la
motor i giren en el mateix sentit que aquests. motor
• Comprendre com funcionen els
● Les corretges o cadenes, que transmeten el
engranatges. moviment d’una roda a una altra. 4.
• Conéixer alguns tipus de me- ● Les palanques, que transmeten una força alho- Els
ra que l’augmenten o la redueixen. gr
canismes, com el mecanisme q Interior d’una màquina de fer forats. S’hi observen
de
● Els molls i els ressorts, que acumulen energia. el motor i els operadors mecànics.
cremallera i pinyó i el canvi de Quines altres parts de la màquina hi veus? bi
● Les manetes, que s’usen en algunes màquines
marxes. manuals per a l’inici del moviment. Le
ro
● Les cremalleres, que són peces allargades amb
me
dents en què es poden encaixar rodes dentades
Suggeriments didàctics o altres operadors. A
pla
ca
La unió de diversos operadors rep el nom de me-
Per a començar canisme.
El
Aq
• Comenceu la vostra exposició
de
observant junt amb els xiquets de
i xiquetes alguna màquina sen- 2. Els engranatges El
Els engranatges són uns mecanismes formats B se
zilla que hi haja a l’abast de
per dos o més operadors que encaixen entre si
tots com, per exemple, un cot- gràcies al fet que tenen uns ixents anomenats
xet de joguet. Feu que observen dents. Serveixen per a transmetre el moviment.
que està formada per diferents Un engranatge simple pot estar format per dues
rodes dentades. Aquest tipus d’engranatge es fa
peces, com caragols, rodes, cor- servir per a transmetre un moviment de gir: w
retges, una carcassa de plàstic, ● Quan les rodes s’acoblen directament l’una a C
etc. l’altra, giren en sentits oposats.
● Quan les rodes s’uneixen mitjançant una corret-
Per a explicar ja o una cadena, giren en el mateix sentit.
• Els xiquets i xiquetes poden A més a més, les rodes poden fer també que va-
rie la velocitat de gir: w
confondre els operadors amb w Diversos engranatges. A. Les dues rodes giren
● Quan les rodes tenen el mateix nombre de dents, a la mateixa velocitat, però en sentits oposats.
algunes màquines. Per exemple, giren a la mateixa velocitat. B. La roda més xicoteta gira a major velocitat
una simple barra pot ser una ● Quan les rodes tenen un nombre diferent de
que la més gran i en sentit contrari.
C. La roda més xicoteta gira a major velocitat
palanca, una màquina simple. dents, la roda més xicoteta gira més ràpid que que la més gran i en el mateix sentit.
la roda més gran.
Expliqueu-los que un operador
tot sol no pot portar a terme cap
108
treball i poseu l’exemple d’un
eix, que si no forma part d’una
màquina i està connectat a una
roda o engranatge no pot realit-
zar cap treball.
Més informació
• A l’hora d’estudiar els canvis de
marxa, comenteu a l’alumnat Internet i les màquines
que quan s’utilitza un plat gran i Internet és una font d’informació i de qualsevol tipus de recursos in-
pinyons xicotets, es pot córrer a esgotable. En aquesta unitat, pot ser de molta utilitat invitar l’alumnat
prou velocitat sense tindre la ne- a ampliar-ne els continguts buscant-hi imatges, fotos i il·lustracions
cessitat de pedalejar molt ràpid sobre el funcionament d’algunes màquines. Les animacions els per-
però fent molt d’esforç a cada metran comprovar com funcionen en la pràctica els mecanismes que
pedalada, mentre que quan es acaben d’estudiar.
fa servir un plat xicotet i pinyons Aquesta web pertany al Museo Tecnológico de Buenos Aires, i ofereix
grans, es pot pujar una costa distints apartats sobre engranatges, Leonardo da Vinci, màquines de
amb molt menys esforç, atés vapor, etc:
que amb cada pedalada que es http://www.nalejandria.com.ar/01/otto-krause/museo_tecnologico/
fa es recorre una distància més
curta.
108
132406 _ 0146-0161.indd 154 18/9/09 15:47:58

8
3. El mecanisme cremallera i pinyó UNITAT 8
Usant solament rodes podem transmetre un moviment
circular o variar la velocitat de gir. Però per a convertir
un moviment circular en un moviment lineal es fa ser-
Per a comprendre
vir un engranatge especial, el mecanisme cremallera i • Comproveu que l’alumnat distin-
pinyó. geix els diversos operadors de-
En aquest mecanisme, una roda dentada, anomenada manant-los que els identifiquen
pinyó, s’acobla en una cremallera. Quan el pinyó gira,
la cremallera es desplaça en un sentit. I quan el pinyó sobre la imatge d’una màquina.
gira en l’altre sentit, s’inverteix el sentit en què es mou e Mecanisme cremallera i pinyó. Podeu posar a la pissarra la fo-
la cremallera. e Com podem aconseguir que la cremallera
es moga a major velocitat?
tocòpia ampliada de la fotogra-
fia d’un cotxe i anar-hi retolant
4. Els canvis de marxa els operadors que identifiquen
Els canvis de marxa o canvis de transmissió són en- en la imatge del vehicle, com
granatges que es fan servir per a canviar la velocitat la caixa del canvi, les rodes, el
de gir d’un eix. S’utilitzen, per exemple, en els automò- B
bils i en les bicicletes. volant, els eixos de transmissió,
Les bicicletes amb marxes disposen d’unes quantes alguna corretja, etc.
rodes dentades. Les posteriors, més xicotetes, s’ano-
menen pinyons. Les anteriors, més grans, s’anomenen Competència matemàtica
plats. Els pinyons i els plats engranen mitjançant una A
cadena. r Expliqueu als xiquets i xiquetes que
El ciclista fa força amb les cames sobre els pedals. hi ha una relació matemàtica en el
Aquests són unes manetes que fan girar els plats. Des r Mecanisme de transmissió en una bicicleta.
dels plats, el moviment es transmet per mitjà de la ca- A. Plats. B. Pinyons. Si engranem un plat
mecanisme cremallera i pinyó. La
dena fins a la roda de darrere, que impulsa la bicicleta. menut i un pinyó gran, fem poca força i la velocitat de gir del pinyó és direc-
El ciclista disposa de comandaments que li permeten bicicleta avança poc amb cada pedalada.
tament proporcional a la velocitat a
seleccionar el plat i el pinyó segons li convé. Si engranem un plat gran amb un pinyó
menut, fem molta força i la bicicleta què es desplaça la cremallera; és
avança molt amb cada pedalada.
Els operadors mecànics són les peces que es fan Quin pinyó i plat usarem per a pujar una a dir, com més gran siga el pinyó i
servir per a transmetre el moviment en les màqui- costa amb molt de pendent? més de pressa gire, més ràpid es
nes. Els engranatges estan formats per dos o més
operadors amb dents que engranen entre si.
desplaçarà la cremallera.
Qüestions
1. Explica per a què serveixen els molls i les palanques.
Solucions
2. Digues en quin sentit gira cada roda i digues quina gira més ràpid en cada engranatge.
Il·lustracions
B D
E F
G H 1. Es distingeixen la carcassa i el
A circuit elèctric.
C
3. Podem aconseguir-ho fent girar
més ràpid el pinyó o emprant un
pinyó amb més dents.
4. Per a pujar una costa amb molt
109
de pendent usarem el plat més xi-
cotet i el pinyó més gran.
Qüestions
1. Els molls són un tipus d’opera-
dor mecànic que serveix per a acu-
mular energia. Les palanques ser-
Arquimedes i Da Vinci van ser dos científics molt interessats en el veixen per a transmetre una força,
disseny i la fabricació de màquines i d’operadors mecànics. Suggeriu augmentant-la o disminuint-la.
a l’alumnat que busque informació referent als seus invents; en Inter- 2. En el primer dibuix, les dues ro-
net poden trobar fins i tot plànols de màquines originals dissenyades des giren en el mateix sentit i gira
per Leonardo. més ràpid la roda A. En el segon,
També podem trobar una part destinada a la mecànica en la pàgina les rodes C i D giren en sentit con-
següent, en què es mostren nombroses animacions que expliquen el trari a la roda E, i la que gira més
funcionament de les lleves, els engranatges, el caragol sense fi, la ràpid és la roda D. En el tercer, la
unió cremallera i pinyó, les corrioles, etc..: roda F gira en el mateix sentit que
http://centros4.pntic.mec.es/cp.garcilaso.de.la.vega2/index.html la roda H, i la roda G gira en sentit
contrari. La que gira més ràpid és
la roda F.
109
132406 _ 0146-0161.indd 155 18/9/09 15:47:58

Els avanços tècnics i la societat 3.
Fa
es
Objectius Els avanços tècnics i científics han canviat la socie- ne
tat. La societat actual seria molt diferent sense els A
ma
• Comprendre com els avanços avanços tècnics de què gaudim. dic
tècnics i científics han canviat is
qu
les formes de treballar. 1. Canvis en la manera de treballar Els
• Conéixer els canvis en els trans- Les màquines han transformat el món del treball vis
ports, les millores en el camp en molts aspectes. Per exemple: lut
ar
de la sanitat i les noves formes ● Les màquines han alliberat els treballadors de
les tasques més dures i més fatigoses. Per
d’accés a l’oci i la cultura que exemple, les grues o les excavadores duen a
han suposat els avanços tècnics terme faenes que resulten molt dures per a les 4.
i científics. persones. B Fin
● D’altra banda, una màquina pot fer la faena de m
diverses persones. Així, una recol·lectora porta pe
Int
Suggeriments didàctics a cap la faena de molts camperols i un robot
industrial reemplaça uns quants treballadors en tic
Per a començar una fàbrica. Això provoca que molta gent perda El
la faena o haja de canviar d’activitat laboral. q cio
• En l’actualitat, moltes llars m
● La informàtica i l’electrònica, amb els ordina-
disposen de forn microones, dors, fotocopiadores, faxos, etc., també han pa
qu
cuina de vitroceràmica, llava- canviat la manera de treballar en el sector de
or
serveis.
dora, llavaplats, reproductor de co
DVD, càmera de fotos digital, q Les faenes en l’agricultura. A. Quadre que mostra
com era la sega del cereal fa cent anys. B. Així es
ordinador, etc. Animeu l’alum- 2. Canvis en el transport recol·lecta el cereal en l’actualitat.
5.
nat a esmentar els aparells i Els mitjans de transport moderns ens permeten
desplaçar-nos d’una forma que resultaria impen- Un
les aplicacions tècniques que tu
sable fa cent anys. Això influeix en molts aspec-
reconeguen a casa. Conduïu tes de les nostres vides: la
po
les seues respostes perquè es- ● Les persones poden viure lluny dels seus llocs ta
menten no sols aparells de la de treball i desplaçar-s’hi diàriament amb tren, rib
autobús, automòbil…
cuina o dedicats a l’oci. Parleu- En
Gràcies a l’avió és fàcil desplaçar-se en vacan- sió
los del termòmetre electrònic, ●
ces a països remots i conéixer altres llocs i cul- me
l’aire condicionat... tures. w tiv
● Les mercaderies viatgen arreu del món amb
Per a explicar vaixells i avions, de manera que la distància
no és hui un obstacle per al comerç.
• Expliqueu a l’alumnat que un
L’ús de combustibles fòssils en els mitjans de
ordinador, un cotxe, un radio- ●
w Airbus A380, l’avió de passatgers més gran que hi
transport és una de les causes del calfament
despertador, etc., són màqui- global.
ha actualment. Aquest avió pot transportar fins a
huit-centes persones.
nes compostes per moltes al-
tres màquines. En un cotxe hi
ha un motor de combustible, hi 110
ha motors elèctrics per a elevar
els vidres del vehicle, hi ha un
radiador per a refredar el motor,
hi ha un aparell d’aire condici-
onat, etc. Més informació
• Un ordinador és una màquina El segle XX i la tecnologia
que ens ajuda a estalviar esforç L’acceleració tecnològica del segle XX es va produir en tots els àmbits
de moltes maneres: ens permet de les ciències:
emmagatzemar i consultar de • Es va generalitzar l’ús de nous materials, com els plàstics, i els
forma ràpida molta informació, semiconductors, que van permetre el desenvolupament de l’elec-
i serveix per a controlar proces- trònica i la informàtica.
sos complexos, com el funcio- • L’ús de noves fonts d’energia, especialment de l’electricitat, va fo-
nament dels semàfors d’una mentar l’aparició de nous electrodomèstics. L’energia nuclear també
ciutat, la circulació dels trens va començar a explotar-se en el segle XX.
o el llançament d’un coet, per
• En els transports, el cotxe i el desenvolupament del tren elèctric
exemple.
són els avanços més destacats. També es van fabricar motors de
reacció capaços de propulsar avions i naus espacials.
110
132406 _ 0146-0161.indd 156 18/9/09 15:47:58

8
3. Canvis en la sanitat UNITAT 8
Fa poc més d’un segle no existien les radiografi-
es, l’anestèsia o les vacunes. Els metges no co-
neixien com sorgien o com es transmetien moltes Tractament
malalties. Hui dia, en canvi, hi ha nombrosos me- de la informació
dicaments i vacunes, es poden trasplantar òrgans
En el camp de la informàtica els
i s’usen aparells de raigs X, ecògrafs i altres mà-
quines per a vore l’interior del cos humà. e avanços se succeeixen amb mol-
Els avanços en la sanitat han fet possible que ta rapidesa. La tecnologia digital
visquem més anys i en millors condicions de sa- ha anat substituint a poc a poc
lut. La part negativa és que aquests avanços no
arriben a tot el món d’una manera igual.
suports com el vídeo pels discos
compactes o el DVD, i el senyal
e Escàner. Aquest aparell proporciona imatges analògic per formats com l’MP3 o
de l’interior del cos.
4. Canvis en les comunicacions l’MP4, que tenen major capacitat
Fins a l’arribada de l’electricitat, per a enviar un
missatge era necessari disposar d’un missatger a
d’emmagatzemament d’informació.
peu o a cavall. Ara, el telèfon, la ràdio, la televisió i EL MÓN Demaneu a l’alumnat que investi-
Internet permeten la comunicació instantània pràc- QUE VOLEM gue sobre els nous suports que
ticament a qualsevol lloc del planeta.
No t’hi enganxes es fan servir per a emmagatzemar
El correu electrònic ha desplaçat el correu conven-
cional. És més ràpid i versàtil, ja que podem enviar Les videoconsoles cada vegada disposen de dades. Quines capacitats tenen?
missatges amb text, imatges o sons des d’una jocs més avançats i divertits. Però convé ser Quin tipus d’avantatges presenten
part del món a una altra en pocs segons. L’únic prudent a l’hora d’usar-les. Algunes perso-
nes s’hi enganxen tant que arriba a ser un enfront de suports antics com el
que cal és una línia telefònica, fixa o mòbil, i un
ordinador o un telèfon mòbil amb possibilitat de problema per a elles, ja que perden el con- vídeo?
connexió a Internet. tacte amb la família i els amics.
● Escriu quin et pareix que pot ser un ús
s
prudent dels videojocs: quants dies per
5. Canvis en la cultura i en l’oci setmana, durant quant de temps, en quins
Un canvi fonamental en la transmissió de la cul-
moments… I digues si l’ús que tu en fas,
d’aquest entreteniment, et sembla
El món que volem
tura va tindre lloc fa més de cinc-cents anys, amb adequat.
la invenció de la impremta. Aquest invent va fer • R. L.
possible reproduir llibres de forma ràpida i bara-
ta, de manera que la cultura i l’entreteniment ar-
Motiveu l’alumnat perquè inves-
ribaren a més persones. tigue seriosament quant del seu
Qüestions temps d’oci dedica a aquest tipus
En temps més recents, el cine, la ràdio, la televi-
sió i Internet han fet que apareguen noves for- 1. De quina manera afecten els avanços de jocs. Quants dies per setmana
mes de crear i distribuir la cultura i noves alterna- tecnològics el món del treball?
tives d’entreteniment. utilitzeu la videoconsola? Durant
2. Quin avanç tècnic ha fet possible… quant de temps hi soleu jugar? Hi
a. … vore un esdeveniment esportiu jugueu sols o ho feu amb amics?
Els avanços tècnics han transformat la socie- mentre té lloc en un altre continent?
tat. Han canviat la manera en què treballem,
Quin és el temps màxim que heu
b. … eradicar la verola?
hi ens desplacem, cuidem la nostra salut, ens passat jugant amb una videocon-
c. … viatjar d’Europa a Amèrica
comuniquem i ens divertim. sola?
en unes poques hores?
111 Solucions
Qüestions
1. Les màquines han alliberat els
treballadors de les tasques més
dures i fatigoses; d’altra banda,
algunes màquines són capaces
• El transistor va suposar el naixement de l’electrònica moderna i de realitzar el treball de diverses
dels aparells portàtils, com ràdios i televisors. La generalització persones, la qual cosa ha suposat
de l’ús d’aquests mitjans de comunicació va transformar l’oci i la una pèrdua de llocs de treball. La
informació de les societats de tot el món. introducció de la informàtica, Inter-
net, etc., també ha portat canvis
• L’ordinador és un dels majors impactes tecnològics de la història
en el sector dels serveis.
de l’ésser humà, equiparable al foc, la màquina de vapor, el desco-
briment de l’electricitat, etc. 2. a. La televisió.
• Internet és l’últim gran avanç de la història de la tecnologia. Ha mo- b. La vacuna contra la verola.
dificat la nostra forma de comunicar-nos, d’intercanviar informació c. L’avió.
i d’accedir-hi.
• Proposeu a l’alumnat que esmente altres avanços tècnics del segle
XX incloent-n’hi alguns que no ixen en el llibre.
111
132406 _ 0146-0161.indd 157 18/9/09 15:47:59

Activitats
Comprén Raona
vv
Solucions
1. Indica si les màquines següents són manuals 6. Observa el mecanisme següent. La roda
Comprén o automàtiques i digues quina energia utilitza irregular és una lleva. Digues què passarà
1. El rellotge és automàtic i funci- cada una. quan gire la lleva en el sentit de la fletxa.
Què passaria si girara en sentit contrari?
ona amb l’energia elèctrica contin-
guda en una pila. La maquineta de 1. B
fer punta és una màquina manual i d
d
funciona amb l’energia de les per- d
t
sones. El quad és una màquina 2. R
automàtica i funciona amb l’ener- 2. Observa la imatge. Es tracta d’una màquina d
gia d’un combustible. El carretó mecànica? Explica per què. 3. P

e
és una màquina manual i funciona Aplica E
F
amb l’energia de les persones. 7. Analitza el mecanisme següent. i
2. Sí, es tracta d’una màquina me- 4. R

i
3. Digues quin tipus de màquina és el ventilador,
cànica perquè ens permet aplicar quin tipus d’energia fa servir i quina part de
més eficaçment una força i realit- la màquina assenyala cada lletra. D
B
zar una tasca amb menys esforç. A
B G
3. Un ventilador és una màquina
automàtica que fa servir l’energia C
C
elèctrica per a funcionar. A: car- A
F
cassa; B: estructura; C: motor; E

D
D: operadors mecànics; E: circuit 5. M
a. Quins operadors mecànics hi identifiques? q
elèctric. E
b. En quin sentit gira cada roda, en el del ●
4. R. L. motor o en el contrari?
c. Quina roda gira més ràpid, la A o la B?
Màquines amb carcassa són, per
d. Quina roda gira més ràpid, la B o la C?
exemple, una videoconsola, una lla-
e. Quina roda gira més ràpid, la B o la D?
vadora, un ordinador, una nevera… 4. Digues un exemple de màquina que tinga
f. Quina roda gira més ràpid, la C o la F?
Màquines sense carcassa són, per carcassa i un altre de màquina sense.
exemple, una maquineta d’afaitar, 5. Explica quins canvis han causat en la nostra Opina
un descaragolador, una forqueta, societat els invents següents:
una pinta, unes tisores… a. Les recol·lectores. 8. L’ordinador ha substituït molts treballadors
5. a. Han permés reduir el nombre b. Les fotocopiadores. en empreses de tot tipus. Creus que l’aparició 9
dels ordinadors ha sigut positiva o negativa
de persones que treballen en la c. Les videoconsoles. per a la societat? Raona la resposta. 10
recol·lecció; b. Han permés que d. El telèfon mòbil.
les persones reproduïsquen parts
de llibres i de qualsevol tipus de 112
textos d’una forma ràpida i barata;
c. Han modificat l’entreteniment
de les persones, ja que hi ha jocs
destinats a tota classe de públic;
d. Ha permés que les persones es Més informació
comuniquen de forma instantània Tecnologia i discapacitats
des de qualsevol racó del món i Les aplicacions dels avanços tecnològics són molt variades i s’estenen
sense haver de disposar d’un te- a tots els camps. Un d’aquests és el desenvolupament de màquines
lèfon fix. per a ajudar les persones discapacitades.
Els edificis i vies públics disposen ja, majoritàriament, de dispositius
Raona
d’accessibilitat per a persones discapacitades, com ara les rampes per
6. Quan gire en el sentit de la
als carros i les cadires de rodes, o els elevadors per a pujar escales
fletxa la lleva alçarà el martell i
o per a entrar i eixir de la banyera, per exemple.
finalment el deixarà caure de colp.
Si girara en sentit contrari, el mo-
viment es detindria perquè la pro-
minència de la lleva toparia amb
el mànec del martell.
112
132406 _ 0146-0161.indd 158 18/9/09 15:47:59

8
UNITAT 8
APRÉN A FER
vv Aplica
El model de construir una caixa del canvi 7. a. Hi ha engranatges, eixos i
corretges.
Per a comprovar el funcionament d’una caixa del canvi, en construirem un model.
Per a això, podeu treballar en grups de tres o quatre integrants. b. Giren en el sentit del motor les
rodes A, B, C, D, E i G. Gira en
1. Busqueu una capsa de cartó d’uns quinze o vint centímetres 5 cm 5 cm 4 cm 4 cm
d’ample. A més a més, necessiteu cartó gruixut i dues tiges sentit contrari la roda F.
de les que s’usen per a fer broquetes, que seran els eixos
de la caixa del canvi. Finalment, necessiteu un regle, un compàs, c. Gira més ràpid la roda A.
2 cm
5 cm
8 cm
tisores i goma d’apegar.
2. Retalleu sis rodes de cartó, dues de 8 cm de diàmetre,
d. Les rodes B i C giren a la matei-
dues de 5 cm i dues més de 2 cm. xa velocitat, ja que estan unides a
3. Punxeu les rodes en els eixos. En un dels eixos, que anomenarem
eix motor, deixeu 5 cm de separació entre una roda i l’altra.
un mateix eix.
En l’altre eix, que anomenarem eix secundari, deixeu 4 cm. eix motor eix secundari
Fixeu les rodes als eixos amb unes gotes de goma d’apegar e. La roda D gira més ràpid que la
i apegueu una tira de cartó en un extrem de cada eix.
C (té menys dents), i la C gira a la
4. Retalleu les parets de la capsa com s’indica en el dibuix,
introduïu els eixos en els talls i apegueu-hi tires de cartó perquè no se n’isquen. mateixa velocitat que la B.
5c f. Giren a la mateixa velocitat, ja
m
que la roda E i la C tenen el mateix
nombre de dents.
G
5c
m ➡ ➡ Opina
3 cm 8. R. L.
Valoreu que l’alumnat aprecie les
5. Movent els eixos, podeu fer que coincidisquen dues rodes i en girar l’eix motor fareu
s? que gire l’eix secundari. Amb aquest model teniu tres marxes disponibles: mil formes en què la informàtica
● 1a marxa. S’enfronta la roda xicoteta ● 2a marxa. S’enfronta la roda mitjana ● 3a marxa. S’enfronta la roda gran ha facilitat el treball i les tasques
de l’eix motor amb la roda gran de de l’eix motor amb la roda mitjana de l’eix motor amb la roda xicoteta
l’eix secundari. de l’eix secundari. de l’eix secundari. quotidianes de les persones, així
com les seues utilitats socials:
➜ comenteu el fet que gràcies a In-
➜ ternet la informació arriba instan-
➜ tàniament a tot el món i parleu-los
del concepte veïnatge universal.
Aprén a fer
ció 9. Seguiu les instruccions i construïu la vostra caixa del canvi.
9. R. M.
10. Feu proves amb les tres marxes i digueu si l’eix secundari gira més
lentament o més ràpidament que l’eix motor en cada marxa. 10. En la 1a marxa, l’eix secun-
dari gira més lentament; en la 2a
113 marxa, ambdós giren a la mateixa
velocitat; en la 3a, el secundari
gira més ràpidament.
Autonomia
També s’estan desenvolupant dispositius capaços de mostrar imatges
La realització de projectes senzills
a persones que no hi veuen o amb visió molt reduïda. Per a això, cal
fomenta l’autoestima i l’autonomia
implantar un xip al cervell i/o adjuntar una càmera col·locada en unes
dels xiquets i xiquetes. D’altra
ulleres. D’aquesta manera el pacient aconsegueix distingir zones de
banda, els conceptes que han es-
llums i ombres, i el contorn dels objectes.
tudiat resultaran més clars per a
• Demaneu a l’alumnat que pense quins edificis, instal·lacions, etc., ells en vore el seu funcionament
de la seua localitat ofereixen facilitats per a l’accés de minusvàlids en la pràctica. Recordeu-los que
i en quins l’accés és difícil per a persones amb cadira de rodes. la precisió a l’hora de prendre les
mesures de cada peça és fona-
mental perquè la seua caixa del
canvi funcione correctament.
113
132406 _ 0146-0161.indd 159 18/9/09 15:47:59

Repassa ET
Paraules clau 1. Llig el resum.

de la unitat
Cadena Les màquines ens estalvien temps i esforç, ens permeten dur
Caixa del canvi a terme tasques amb precisió, portar a cap tasques perilloses
per a les persones o convertir un tipus d’energia en un altre.
Canvis de marxa Hi ha màquines mecàniques, tèrmiques o màquines que ens
Carcassa permeten comunicar-nos o manejar informació.
Circuit elèctric
Les parts d’una màquina
Circuit electrònic
Les màquines estan formades per una carcassa o coberta, una estructura,
Correu electrònic un motor, peces mòbils, circuits elèctrics i electrònics, sensors i indicadors i
Cremallera pantalles. No totes les màquines tenen totes aquestes parts.
Electrònica Els operadors mecànics

Engranatge Els operadors mecànics són peces que transmeten el moviment i la força des
Indicador d’una part de la màquina a una altra. S’uneixen per formar mecanismes.
Internet Els avanços tècnics i la societat

Maneta Els avanços tècnics han transformat la nostra societat en els àmbits del treball,
Màquina el transport, la sanitat, les comunicacions, l’oci i la cultura.
Màquina mecànica
Màquina tèrmica
Mecanisme 2. ESTUDI EFICAÇ. Completa l’esquema sobre les màquines.
mecàniques
Mecanisme cremallera i pinyó
tipus .........
Moll
.........
Motor de combustible
Motor elèctric LES MÀQUINES estructura rodes
Palanca carcassa o ......... .........
Pinyó motor .........
Plat parts parts mòbils o operadors .........
Roda circuits ......... i ......... .........
Sensor ......... .........
......... i ......... .........
3. ESTUDI EFICAÇ. Repassa la unitat i escriu dues preguntes sobre els continguts
de cada una de les pàgines d’informació. En acabant, intercanvia les preguntes
Estudi eficaç amb un company o companya.
2. Les màquines poden ser me-

114
càniques, tèrmiques o per a ma-
nejar informació. Les parts d’una
màquina són estructura; carcassa
o coberta; motor; parts mòbils o
operadors (com les rodes, els ei-
Altres activitats
xos, les corretges o les cadenes,
les palanques, les manetes, els Com funciona una palanca
molls, els ressorts i les cremalle- Podeu mostrar a l’aula l’efecte de les palanques, ja que és molt fàcil
res); circuits elèctrics i electrònics; construir-ne una. D’aquesta manera l’alumnat comprovarà la utilitat
sensors; indicadors i pantalles. d’aquest senzill operador.
3. R. L. Cal seguir aquests passos:
Verifiqueu que l’alumnat no se ce- 1r. Triar com a palanca algun llistó de fusta no flexible i fixar-lo bé al
nyisca només als aspectes més punt que servirà de suport. 2n. A continuació, carregar un extrem de
importants de cada doble pàgina la palanca i demanar-los que facen força sobre l’altre extrem variant a
a fi de fer un repàs complet de la poc a poc la distància entre el punt de suport i la resistència. L’alumnat
unitat. comprovarà que cal menys esforç com més llarg és el braç motor, i
com es transmet la força que s’aplica en un punt determinat.
114
160
132406 _ 0146-0161.indd 160 18/9/09 15:48:00

8
Triar l’invent que més ha canviat el món
Ets capaç de...
1. R. L.
LA IMPREMTA EL TELÈFON LA RÀDIO I LA TELEVISIÓ La impremta va suposar la demo-
Va ser inventada per Johannes Va ser inventat per Antonio Eugenio Marconi començà
cratització de la cultura; fins a la
Gutenberg al segle XV. Abans de la Meucci i patentat per Alexander a desenvolupar la ràdio a la fi del seua invenció els llibres es copi-
seua invenció, tots els llibres es G. Bell a la fi del segle XIX. Abans, segle XIX per transmetre missatges aven a mà i, per tant, eren cars
copiaven a mà. les persones només es podien sense l’ús de cables. La televisió es
comunicar desenvolupà durant la primera meitat i només les classes altes tenien
cara a cara, del s. XX. accés a la lectura. El telèfon és
per carta el mitjà de comunicació que més
o per missatger.
projecció ha tingut els últims anys
gràcies a la telefonia mòbil, i en
l’actualitat integra, a més a més,
altres màquines, com la càmera
de fotos, l’accés a Internet, etc. La
L’AUTOMÒBIL L’ORDINADOR INTERNET ràdio i la televisió van revolucionar
Els primers es van construir a la Els primers eren màquines grans i Les xarxes d’ordinadors van
el món de la informació, de l’oci i
darreria del segle XIX, i van pesants que ocupaven habitacions començar a utilitzar-se fa de la comunicació en temps real.
començar a estendre’s a la senceres. Es construïren fa uns 40 anys. Cap a 1990 L’automòbil ofereix la possibilitat
primeria del segle XX. Abans, els 70 anys. Es començaren a començà l’expansió d’Internet
viatges es feien a peu, amb generalitzar fa uns 30 anys. tal com hui la coneixem. de la mobilitat de milions de per-
carruatges o amb tren. sones i ara és més ràpid i segur
que en el passat. L’ordinador ha
modificat i facilitat molts aspec-
tes de la nostra vida en tots els
ordres: comunicació, cultura, oci,
sanitat… Internet permet que les
notícies i la informació arriben a
1. Per a cada invent, pensa en què seria diferent si no existira. En acabant, completa tot el món de manera instantània
una taula amb els beneficis que aporta i els problemes que causa. i és, a més a més, un mitjà de
comunicació ràpid i barat que pos-
2. Ara revisa les taules que has elaborat i pensa, segons la teua opinió, quin invent
ha canviat més el món? Podríem viure sense aquest invent? sibilita l’enviament i la recepció de
molta informació en tot tipus de
3. Organitzeu un debat entre tots per a decidir quin d’aquests invents ha reportat beneficis formats.
més grans per al món. Podeu afegir algun altre invent als seleccionats en aquest apartat
si considereu que és important. 2. R. L.
3. R. L.
115 Valoreu que l’alumnat siga capaç
d’aportar les seues pròpies idees
i no solament cenyir-se a les que
els proporcionem en el llibre de
l’alumne.
En acabar la unitat, complete amb els alumnes o demaneu-los que
Competència
UNITAT 8: Les màquines social i ciutadana
El que he aprés El telèfon mòbil és una de les mà-
El que he aprés… quines que més ha transformat la
a fer…
nostra forma de vida. En l’actuali-
tat, a més a més, en aquest apa-
Les parts d’una màquina rell s’integren moltes altres fun-
cions. Demaneu a l’alumnat que
Els operadors mecànics
esmente aquestes altres utilitats
Els avanços tècnics i que comente de quina manera
i la societat aquests avanços han modificat les
nostres rutines.
161
115
132406 _ 0146-0161.indd 161 18/9/09 15:48:01

9 La representació R
Objectius de la Terra
• Sabedes.
Recordar a l’alumnat què és un
globus terraqüi i quins elements
• Conoas.
s’hi poden identificar.
• Repassar els noms dels con-
tinents i els oceans.
Per a empezar
• Recordar què és un planisferi.
Haga uerpo.
• Repassar en què consisteix l’es-
cala gràfica.
Per a explicar
•
Al hación solar.
• Expla humedad…
Per a començar
• Centreu l’atenció dels xiquets
i xiquetes en la fotografia del
relleu de la deessa Terra. De- Relleu de la deessa Terra.
maneu-los que identifiquen cada

Gea, la deessa Terra
un dels elements que l’envolten:
ocells, plantes, ovelles i altres Els grecs de l’antiguitat creien en molts déus. Recorrien
als déus per donar resposta a preguntes per a les quals no
animals. Comenteu que per als trobaven explicació. Així va sorgir Gea, la deessa Terra.
grecs la Terra oferia tots aquests
Es diu que de primer va existir el Caos i, a continuació,
elements als seus habitants. la Terra, Gea, d’ampli recer; ella va engendrar per si
• Una altra manera d’iniciar la mateixa el cel estrelat, les muntanyes i el mar
tempestuós.
unitat és llegir algun paràgraf
Gea, la Terra, va ser objecte de culte entre els primitius
de la novel·la de Jules Verne La
pobladors de Grècia. Més que adorar una divinitat
volta al món en 80 dies o fer-ne s’adorava en ella, segons sembla, la força reproductora
un resum. En aquesta novel·la que dóna vida als camps; per això, va ser considerada ● Per què creus que els grecs
com a origen de totes les coses. de l’antiguitat consideraven
l’alumnat podrà adonar-se de
Gea com a origen de totes
l’esfericitat de la Terra i de la Constantino Falcó i altres
les coses?
Diccionario de la mitología clásica.
seua varietat de paisatges. Adaptació ● Descriu com és la Terra vista
des de l’espai.
Per a explicar
• El globus terraqüi i els planis- 116
feris són representacions de
la Terra i la diferència entre
ambdós està en el suport que
utilitzen. Aquest suport impo-
sa una sèrie de diferències: el Més informació
globus terraqüi s’adapta a la L’exploració de la Terra
forma de la Terra i això permet Al llarg de la història, l’ésser humà ha tingut la necessitat d’explorar
que s’hi mantinguen les formes l’entorn en què vivia, en cada època amb els coneixements i tècniques
dels continents, mentre que els de què disposava. En l’actualitat gaudim de tècniques sofisticades
planisferis són plans, no s’adap- que ens permeten observar des de la nostra llar fins a qualsevol lloc
ten a l’esfericitat del planeta i del món.
per això tenen deformitats. Ai-
– La teledetecció: És el conjunt de tècniques utilitzades per a obtindre
xò explica que les formes dels
i analitzar imatges de la Terra preses des d’unes càmeres especials
continents tinguen un aspecte
(anomenades sensors remots) que es troben als satèl·lits artificials
diferent en el globus terraqüi i
que envolten el nostre planeta. Amb aquesta informació es poden
en un planisferi.
detectar depòsits minerals, analitzar l’evolució dels abocaments de
petroli, confeccionar mapes, predir l’oratge, etc.
116
132406 _ 0162-0175.indd 164 18/9/09 15:48:48

9
Per a comprendre
El globus terraqüi
• Per a calcular distàncies amb
El globus terraqüi és una esfera que reprodu-
eix la Terra amb exactitud. En un globus terra- l’escala gràfica proposeu a
qüi es poden vore: l’alumnat treballar amb el mapa
● Els pols, que són dos: el pol Nord i el pol que figura en aquesta pàgina.
Sud.
Per a això, demaneu-los que uti-
L’equador, que és una línia que divideix el
●
globus en dos hemisferis: l’hemisferi Nord i
litzen un regle per a mesurar-ne
l’hemisferi Sud. l’escala, voran que fa 1 cm. Des-
1. Per què el globus terraqüi reprodueix prés, han d’observar els metres
amb exactitud la Terra? a què equivalen, en aquest cas
1 cm del regle equival a 500 m.
Després, proposeu-los que prac-
Els mapes L’escala tiquen calculant altres distànci-
Els mapes són dibuixos en què es repre- En els mapes hi ha un regle dividit en trams, es en el mapa: Quina distància
senta la superfície de la Terra o una part és l’escala gràfica. L’escala ens informa de hi ha entre Pic Alt i el riu Clar? I
d’aquesta. Quan un mapa representa tota la relació que hi ha entre la mida del mapa i entre el far i Pic Alt?
la Terra, s’anomena planisferi. la realitat. Així, l’escala d’aquest mapa ens
En els planisferis es distingeixen: informa que cada centímetre del mapa equi-
● Els continents, que són grans porcions de

val a 500 metres de la realitat. Competència matemàtica
3. Quina
terra. Són sis: Amèrica, Europa, Àfrica,
distància
La competència matemàtica és
Àsia, Oceania i l’Antàrtida. Pic
hi ha entre Alt imprescindible per a efectuar el
● Els oceans, que són cinc: Atlàntic, Índic, Pic Alt
Pacífic, Glacial Àrtic i Glacial Antàrtic.
Benimassa càlcul de les distàncies en un ma-
i Benimassa Riu Cl
2. En què s’assemblen un globus terraqüi en el
ar pa. En el suggeriment anterior, Per
i un planisferi? I en què es diferencien? mapa? a comprendre, es proposen alguns
I en la
realitat? etres
exercicis amb els quals els xiquets
i xiquetes poden practicar aquesta
competència.
APRENDRÀS
● Com es representa la Terra. Solucions
● Què és l’escala d’un mapa.
● Què són els paral·lels i els meridians.
Il·lustracions
● Quines són algunes formes del relleu • R. M.
terrestre. Perquè ella va ser la que va en-
● Com es localitzen punts en un mapa. gendrar les muntanyes, el mar i
el cel, imprescindibles per a la
117 vida al planeta.
• R. L.
Vista des de l’espai la Terra és
una bola redona de color blau,
amb algunes taques verdes i
marrons.
– Els Sistemes d’Informació Geogràfica (SIG): Utilitzen programes in- Qüestions

formàtics per a emmagatzemar i analitzar milions de dades geogràfi- 1. Perquè s’adapta a la forma es-
ques. Amb aquests es pot vore l’evolució d’un fenomen en el temps, fèrica de la Terra.
com, per exemple, l’erosió. Els SIG s’utilitzen també per a planificar 2. S’assemblen en el fet que els
ciutats o avaluar l’impacte ambiental. dos representen la superfície de la
– El Sistema de Posicionament Global (GPS): Permet conéixer la lo- Terra. Es diferencien en el fet que
calització exacta, latitud, longitud i altitud, d’un lloc, gràcies a la el globus terraqüi és una esfera i
informació que proporciona una xarxa de 24 satèl·lits. Possibilita el planisferi és un pla.
traçar rutes, calcular distàncies…
3. En el mapa hi ha 1 cm, que equi-
• Demaneu a l’alumnat que indique un avantatge i un inconvenient val a 500 m en la realitat.
de cada un d’aquests sistemes.
117
132406 _ 0162-0175.indd 165 18/9/09 15:48:49

La Terra i els mapes A
Objectius Des de l’antiguitat, les persones van dibuixar el

territori on vivien. Així van nàixer els mapes. Des
• Sabedes.
Saber quines diferències hi ha de llavors fins als nostres dies, han canviat molt.
entre un globus terraqüi i un
• Conoas.
planisferi.
1. La representació del terreny
• Saber què són l’escala gràfica i El nostre planeta, la Terra, té forma esfèrica. Per
l’escala numèrica d’un mapa. això, la forma més precisa per a representar-la
B
és el globus terraqüi, que mostra sense distorsió

Per a empezar
• Efectuar càlculs amb l’escala les distàncies, les formes, la distribució i la mida
Haga uerpo.
gràfica i amb l’escala numèri- dels oceans i els continents. q
ca. Per contra, el globus terraqüi no ens permet vore
Per a explicar tota la superfície de la Terra alhora, ni ens el po-
• Comprendre què són els paral- dem endur de viatge amb facilitat. Per a això,
• Al hación solar. s’utilitzen els mapes. Els mapes són representa- 3.
lels i els meridians.
cions planes de la Terra o de part d’aquesta.
• Expla humedad… Pe
• Localitzar punts en un globus Quan representen tota la superfície de la Terra, ha
s’anomenen planisferis o mapamundis. q La representació de la Terra. A. Globus terraqüi. B.
terraqüi a partir dels paral·lels Planisferi que es dibuixa projectant els punts de
els
Fixa’t en el dibuix q. Com que la Terra és esfèri-
i els meridians. l’esfera en un cilindre. ●
ca, quan es representa en una superfície plana
com el mapa, es distorsiona, és a dir, no se n’hi
reprodueixen amb exactitud les formes, les dis-
Suggeriments didàctics tàncies o les proporcions. A MAR CANTÁBRICO
Per a començar
• Mostreu als xiquets i xiquetes un 2. L’escala
globus terraqüi i localitzeu-hi l’illa Els mapes representen la realitat de forma reduï-
da. Per a saber quant s’ha reduït la realitat en el
de Grenlàndia. A continuació, de- mapa, es fa servir l’escala. L’escala ens indica
●
maneu-los que localitzen la dita la relació que hi ha entre la distància d’un territo-
illa en el planisferi del gràfic 1; ri en la realitat i la que ocupa en el mapa. En els
mapes, l’escala es pot indicar de dues maneres B
està destacada en color blanc, diferents: w
en l’hemisferi nord. Digueu-los ● L’escala gràfica. És una recta dividida en seg-
que indiquen quines diferènci- ments. Les xifres ens indiquen quant represen-
ta cada segment en la realitat.
es troben entre ambdues repre-
sentacions de la mateixa illa. Escala:
0 1 km 2 km Cada centímetre del mapa equival
a 1 quilòmetre en la realitat.
L’escala numèrica. S’expressa mitjançant una

Per a explicar ●
divisió. El dividend indica la distància en el mapa
w A. Mapa a escala 1 : 1.000.000. B. Mapa a escala
1 : 200.000. En el mapa A, la realitat s’ha reduït
• Mostreu-los les distorsions que en centímetres, i el divisor representa aquesta un milió de vegades, mentre que en el mapa B,
distància en la realitat. s’ha reduït 200.000 vegades.
presenten els mapes respecte Per què creus que hi ha diferent informació en
al globus terraqüi a partir d’una Escala 1 : 200.000 Cada centímetre del mapa equival
a 200.000 cm en la realitat.
els mapes si representen el mateix territori?
taronja: peleu una taronja, in-

tentant que la pell es mantinga 118
sencera. Després, demostreu-
los que no es pot apegar es-
tesa sobre un paper, sinó que
és necessari esclafar-la o fer-hi
alguns talls. Finalment, extra-
Més informació
poleu aquesta experiència a la
projecció que es presenta en el Les projeccions cartogràfiques
gràfic 1. Els cartògrafs són les persones especialitzades en l’elaboració de
mapes. Utilitzen diferents projeccions o sistemes per a passar de
• Expliqueu a l’alumnat que l’es-
l’esfera al pla. Cada una d’aquestes projeccions representa millor
cala és una divisió en la qual es
unes zones de la Terra que altres:
relaciona una unitat de longitud
del mapa, que normalment és • Projeccions cilíndriques: S’obtenen en projectar la superfície de la
d’un 1 cm, amb la seua equi- Terra sobre un cilindre secant o tangent a aquesta. El mapa que en
valència en centímetres en la resulta presenta una xarxa de paral·lels i meridians perpendiculars,
realitat. Comenteu-los també i les superfícies es deformen en les zones amb latituds elevades.
que quan es llig una escala grà- La projecció de Mercator és cilíndrica i també la de Peters, qui va
fica és necessari comprovar en corregir aquesta deformació de les latituds elevades.
quines unitats de mesura està
expressada.
118
132406 _ 0162-0175.indd 166 18/9/09 15:48:49

9
180o
UNITAT 1
9
A B C
150o O 150o E
90o N 120o O 120o E
rd 90o O 90o E
no 60o N
d
• Expliqueu a l’alumnat que es
itu
lat
30o N
poden traçar tants paral·lels
meridià de Greenwich
60o O 60o E
Z i meridians com es vulga en
0o
equador
els mapes, ja que són línies
imaginàries, però solen estar
30o S
30o O 30o E graduats cada 10º, 20º o 30º.
lat
l on
• Comenteu que, a més de l’equa-
itu
tu
t
es
gi
su 60o S d d
d
0o u
d oe
st git
90o S
l on dor, hi ha altres paral·lels que
tenen nom: tròpic de Càncer,
e A. Paral·lels. B. Meridians. C. Xarxa tròpic de Capricorn, cercle po-
dels paral·lels i meridians. Alguns
lar àrtic i cercle polar antàrtic.
3. Els paral·lels i els meridians paral·lels tenen nom propi, com
l’equador.
Per a poder localitzar qualsevol lloc a la Terra, les persones Què vol dir que el punt Z està
han ideat un sistema de línies imaginàries: els paral·lels i a 40º nord i 10º oest? Tractament
B.
els meridians. e de la informació
● Els paral·lels són línies imaginàries que envolten la Terra i Al llarg de la unitat feu que l’alum-
són paral·leles a l’equador, que n’és el paral·lel principal.
Els paral·lels es numeren des de l’equador fins als pols,
nat treballe els continguts a partir
en graus de 0º a 90º. Els paral·lels mesuren la latitud, de l’observació i l’anàlisi dels grà-
que és la distància que hi ha entre qualsevol punt de la fics i mapes.
Terra i la línia de l’equador. Observa com s’expressa la
Qüestions
latitud del punt Z del dibuix. e 1. Explica els avantatges i els
Paral·lel en ➝ 40º N ➝ Hemisferi inconvenients de representar
què està. en què està.
la Terra en un globus terraqüi
i en un planisferi.
● Els meridians són línies imaginàries que uneixen els pols.
El meridià de Greenwich és el meridià zero o principal. Els
Solucions
2. Indica a quants quilòmetres
meridians es numeren en graus de 0º a 180º cap a l’est i de la realitat equival 1 cm Il·lustracions
cap a l’oest. Els meridians permeten conéixer la longitud, en les escales següents:
que és la distància que hi ha des de qualsevol punt de la 2. Perquè el mapa B està a una
a. 1 : 600.000
Terra fins al meridià de Greenwich. Observa com s’expres- escala major que el mapa A.
sa la longitud del punt Z. e 0 50 km 100 km
b. 3. Que està situat a 40º al nord
Meridià en ➝ 10º O ➝ Hemisferi
què està. en què està. Quin dels dos mapes creus de l’equador i a 10º a l’oest del
que té major nivell de detall?
Per què? meridià de Greenwich.
La Terra es representa de forma reduïda en globus ter-
raqüis, planisferis i mapes. L’escala indica quant s’ha 3. Digues les diferències i les
a reduït. Els paral·lels i els meridians permeten localit- semblances dels parells de Qüestions
zar punts a la Terra. termes següents.
1. El globus terraqüi representa la
a. Paral·lels i meridians.
Terra sense distorsions, però no
b. Latitud i longitud.
s’hi pot vore al mateix temps tota
la seua superfície. En el planisferi
es pot vore tota la superfície de la
119
Terra, però aquesta presenta dis-
torsions en la forma.
2. a. 6 km. b. 50 km.
Tindrà més nivell de detall el mapa
a, perquè és una escala més gran.
3. a. Els paral·lels i els meridians
• Projeccions còniques: S’obtenen en projectar la superfície terrestre s’assemblen en el fet que són línies
sobre un con tangent o secant a la Terra. En el mapa resultant, els imaginàries de la Terra. Es diferenci-
meridians són rectes que parteixen dels pols i els paral·lels són en en el fet que els paral·lels prenen
circumferències concèntriques amb centre en l’eix que uneix els com a referència l’equador i els me-
dos pols. Són projeccions que mantenen les superfícies, però en ridians, el meridià de Greenwich. b.
deformen els contorns. La latitud i la longitud s’assemblen
• Projeccions azimutals: S’obtenen en projectar la superfície terrestre en el fet que permeten localitzar
sobre un pla. Poden ser polars, equatorials o obliqües; en les pro- punts a la Terra i es diferencien en
jeccions azimutals polars el mapa resultant té els paral·lels formats el fet que la longitud és la distància
per cercles concèntrics entorn del pol i els meridians, per línies mesurada amb referència al meridià
rectes. de Greenwich i la latitud, amb refe-
rència a l’equador.
119
132406 _ 0162-0175.indd 167 18/9/09 15:48:50

E U R O PA
ÀSIA
AM
Objectius
ÈR
Els astronautes que han vist la Terra des de l’es- ÀF R I C A
IC
OCEA NIA
A
pai, la descriuen com un planeta blau amb pinze-
• Conéixer els elements d’un pla- llades marrons i verdes. ANTÀRTIDA
nisferi físic.
• Saber quins són i com es distri- 1. Què és un planisferi físic
bueixen els continents i oceans El que els astronautes veuen és el nostre plane-
del planeta. ta, format per extenses masses d’aigua salada,
que anomenem oceans i mars, i grans blocs de
• Conéixer els trets principals del terra, que són els continents i les illes. El veuen
relleu dels continents i situar-los blau perquè la major part de la Terra, el 71 %, cor-
respon a l’aigua dels oceans. Els continents en
geogràficament. representen sols el 29 %. q
• Conéixer i situar geogràficament En el planisferi físic es representa l’extensió dels
els oceans. oceans i els continents. Per a la representació
dels oceans es fa servir el color blau. Per a la re-
presentació dels continents s’utilitzen diversos
colors. Cada color indica una altitud. En la llegen-
Suggeriments didàctics da, hi ha informació referent a l’altitud que cor-
respon a cada color. ALT I TU D
Per a començar El planisferi físic informa de la varietat geogràfica (en metres)
40º
• Crideu l’atenció de l’alumnat cap de la Terra: la mida i la forma dels continents,

2.000
1.000
al nostre planeta comentant al- les zones elevades i les baixes, i per on discor- 500
ren els rius del planeta. 200
gunes curiositats del seu relleu DEPRESSIÓ

0
i localitzant-les en el planisferi.
Per exemple: la muntanya més 2. Els continents
alta del món és l’Everest, a la Les terres emergides formen continents i illes. Hi
ha sis continents. w 3
serralada de l’Himàlaia. La major Àsia (8,5 %) Amèrica (8 %)
● Amèrica. És el continent més llarg. A l’oest té L
profunditat oceànica es troba a serralades; les muntanyes Rocalloses, al nord; Àfrica (6 %)
m
Oceà
l’oceà Pacífic i és la fossa de les i els Andes, al sud. També hi ha planes, com la Pacífic
Antàrtida (3 %) L
(32 %)
Mariannes, que té més d’11.000 plana Amazònica. Europa (2 %) a
Àsia. És el continent més extens, en què es tro- Oceania (1,5 %) d
m de profunditat. El desert càlid ●
Oceà Glacial L
ba l’Himàlaia, la serralada més alta del món.
més extens del món és el del Àrtic (3 %)
S
● Europa. Està situada a l’est d’Àsia i separada Oceà Glacial d
Sàhara, al nord d’Àfrica. d’aquest continent pels Urals i el Caucas. Antàrtic (6 %)
e
● Àfrica. Es troba al sud d’Europa. Hi destaca el v
Oceà Atlàntic (16 %) Oceà Índic (14 %)
Per a explicar vast desert del Sàhara.
• Expliqueu als xiquets i xiquetes, ● Oceania. És el continent més menut. Està for- q Distribució de la superfície que ocupen
mat per Austràlia i centenars d’illes. els continents i els oceans de la Terra.
a partir de la llegenda del mapa, Quin és l’oceà més gran? I el continent més
● L’Antàrtida. Es tracta d’un continent deshabitat
que els terrenys que tenen el co- i cobert de gel.
menut?
lor de depressió estan per davall

del nivell del mar, però que no 120
s’inunden perquè en les zones
de depressió el nivell del mar és
un poc més baix.
• Expliqueu a l’alumnat que, a
més de les masses continen- Més informació
tals, a la Terra hi ha illes que
Els tipus de mapes
poden tindre una gran extensió i
Els mapes poden contindre diferents tipus d’informació. D’acord amb
que s’associen amb els distints
aquesta, els geògrafs distingeixen tres tipus de mapes: els mapes
continents.
físics, els polítics i els temàtics.
• Alguns continents tenen uns
– Els mapes físics representen el relleu i les aigües d’un territori. Si
límits ben delimitats, com
contenen indicacions detallades, com l’altura del terreny en cada
Amèrica, però en altres casos
punt, els noms de les localitats, els rius, els camins, etc., es deno-
el límit és pràcticament arbitrari.
minen mapes topogràfics.
És el cas d’Europa i Àsia, que a
vegades es consideren un sol – Els mapes polítics mostren les fronteres entre uns territoris i altres,
continent: Euràsia. així com les divisions administratives d’una zona de la Terra. Asse-
nyalen estats, províncies, municipis, localitats, etc.
120
132406 _ 0162-0175.indd 168 18/9/09 15:48:50

9
UNITAT 9
Aprendre a aprendre
Per a memoritzar el nom, la ubica-
ció i l’extensió dels continents i
oceans, proposeu als xiquets i xi-
quetes que calquen els continents
del planisferi d’aquesta pàgina.
Demaneu que pinten cada conti-
nent d’un color i que els retolen
amb els noms corresponents, així
com els dels oceans. A continua-
ció, demaneu-los que hi anoten el
percentatge de superfície de cada
zona, que ix en el gràfic 1 de la
pàgina 120.
Solucions
Il·lustracions
1. L’oceà Pacífic. Oceania.
w Planisferi físic. Aquest planisferi representa
l’altitud dels territoris dels continents.
3. Els oceans Qüestions
Les grans masses d’aigua salada del planeta for- 1. És un mapa que representa
men els oceans i els mars. Hi ha cinc oceans.
L’oceà Glacial Àrtic s’estén per les latituds més l’altitud dels territoris dels conti-
Qüestions
altes de l’hemisferi Nord. L’oceà Atlàntic s’estén nents, així com la seua distribució.
de nord a sud, entre Amèrica, Europa i Àfrica. 1. Què és un planisferi físic?
L’oceà Índic està, majoritàriament, en l’hemisferi 2. Àsia. Hemisferi nord i sud. Lí-
2. Completa una taula com aquesta per
Sud. L’oceà Pacífic és el més gran i s’estén pels
a cada continent.
mits: N: oceà Glacial Àrtic; S: oceà
dos hemisferis. L’oceà Glacial Antàrtic es troba
en les latituds més altes de l’hemisferi Sud i en-
Índic i Oceania; E: oceà Pacífic; O:
ÀSIA
volta l’Antàrtida. q Hemisferi Límits Serralades
Europa i Àfrica. Serralades: Himà-
Nord i Sud N: Himàlaia laia.
El planisferi físic representa l’extensió i la S:
forma dels continents i els oceans. Hi ha sis E: Europa. Hemisferi nord. Límits: N:
continents i cinc oceans. O: oceà Glacial Àrtic; S: Àfrica, mar
Mediterrani i oceà Atlàntic; E: Àsia;
O: oceà Atlàntic. Serralades: Alps,
121 Urals, Caucas, Pirineus.
Amèrica. Hemisferi nord i sud. Lí-
mits: N: oceà Glacial Àrtic; S: oceà
Glacial Antàrtic; E: oceà Atlàntic;
O: oceà Pacífic. Serralades: Andes,
Rocalloses.
Àfrica. Hemisferi nord i sud. Límits:
– Els mapes temàtics proporcionen informació sobre un aspecte con- N: mar Mediterrani; S: oceà Glaci-
cret i ens permeten conéixer com es distribueix aquest aspecte per al Antàrtic; E: oceà Índic; O: oceà
una zona determinada. El tema triat pot ser qualsevol que varie en Atlàntic. Serralades: Atles.
funció del lloc: recursos econòmics (indústria, mineria, agricultura, Oceania. Hemisferi sud. Límits: N:
serveis financers, etc.), població, clima, alimentació, atenció sani- Àsia; S: oceà Glacial Antàrtic; E:
tària, etc. oceà Pacífic; O: oceà Índic. Serra-
• Demaneu a l’alumnat que repasse els planisferis que il·lustren lades: Gran Serralada Divisòria.
aquesta unitat i digueu-los que indiquen a quin tipus de mapa cor- Antàrtida. Hemisferi sud. Limita
respon cada un. amb l’oceà Glacial Antàrtic.
121
132406 _ 0162-0175.indd 169 18/9/09 15:48:52

El planisferi polític 80º
150º 120º 90º
Objectius Al món hi ha actualment més de 190 països. N’hi

ha que són més grans que altres, però tots tenen
• Saber què és un planisferi po- un territori propi amb les seues fronteres, un go- Al ask a
(E UA )
lític. vern i uns símbols, com la bandera. 60º
C ANA DÀ
• Associar alguns països amb el
continent en què s’ubiquen. 1. Què és el planisferi polític
40º
El planisferi polític és el mapa que representa
• Saber quins són els continents ES TAT S U NI TS NI TS
l’extensió, la localització i els límits dels països

més poblats. de la Terra. Els diferents països hi estan repre- MÈXIC
BAHAMES
C CUBA
sentats d’un color distint i els límits entre països 20º HAITÍ REP
DOM
BE BELIZE
o fronteres, amb una línia. w GUATEMALA JAMAICA
NICARAGUA
HONDURES
COS COSTA RICA VENEÇ
EL SALVADOR
Les fronteres no són invariables. Al llarg de la PA PANAMÀ
COLÒMBIA
història han canviat. Unes vegades dos països 0º Equador
Per a començar
EQUA EQUADOR
han unit els seus territoris de comú acord. Altres
• Centreu l’atenció de l’alumnat vegades, després d’una guerra, un país ha ampli- PERÚ
LETÒNIA
at les fronteres pròpies amb territoris del país DINAMARCA 20º20º BOL
en les diferències entre les que ha derrotat. També ha succeït que un país
LITUÀNIA
P
BIELORÚSSIA
fronteres dels països d’Àsia o s’ha dividit i ha originat diversos països. Així, a PAÏSOS
BAIXOS POLÒNIA
ALEMANYA
X I L E
Europa, els últims vint anys han sorgit més de BÈLGICA
Europa i les d’alguns països afri- deu països de resultes de la desintegració de la

LUXEMBURG REPÚBLICA
TXECA
ÀUSTRIA
ESLOVÀQUIA
UCRAÏNA
40º40º
MO
cans com Algèria, Níger, Líbia…
HONGRIA
LD
SUÏSSALIECHTENSTEIN
A R G
Unió Soviètica i de l’antiga Iugoslàvia.
ÀV
FRANÇA ESLOVÈNIA ROMANIA
IA
CROÀCIA
SAN MARINO BÒSNIA I
Aquests últims tenen fronteres MÒNACO ITÀLIA

ANDORRA
HERCEGOVINA SÈRBIA
MONTENEGRO KOSOVO BULGÀRIA
MACEDÒNIA
XIL
CIUTAT
rectes, com traçades amb regle. DEL VATICÀ ALBANIA

ALBÀNIA
60º60º
2. Els països del món GRÈCIA
Això és així perquè, fa més de 150º 120º 9 90º

Al món viuen més de 7.000 milions de persones
100 anys, uns quants països que ocupen els continents habitats. q Si obser-
europeus es van repartir el ter- vem el planisferi, veiem que hi ha països molt
grans, com Rússia, que s’estén per Europa i per
ritori d’Àfrica sobre un mapa i Àsia; el Canadà, a Amèrica; Algèria, a Àfrica; la Milions
de persones
van traçar les fronteres amb un Xina, a Àsia; i Austràlia, a Oceania.
4.000
regle, sense atendre cap altre Altres països són molt menuts, com Luxemburg, a
3.500
criteri. Europa; Bahames, a Amèrica; Cap Verd, a Àfrica; i
3.000
Bahrain, a Àsia.
2.500
També hi ha països formats només per illes, com
Per a explicar Cuba, a Amèrica; el Regne Unit, a Europa; Mada- 2.000
• A partir de l’observació del pla- gascar, a Àfrica; el Japó, a Àsia; i Nova Zelanda, a 1.500
Oceania. I altres que no tenen costa, com el Para-
nisferi, l’alumnat pot tindre al- guai, a Amèrica; Suïssa, a Europa; el Txad, a Àfri-
1.000
500
gun dubte. Per exemple, comen- ca; i el Nepal, a Àsia.
0
teu que la Federació Russa és Àsia Amèrica Àfrica Europa Oceania
el país més extens del món i El planisferi polític és un mapa en què estan
representats la localització, l’extensió i els lí- q Distribució de la població del món
que es reparteix entre dos con- mits de tots els països del món. per continents habitats.
tinents: Europa i Àsia.
• Els països no tenen una superfí- 122
cie mínima. El país més xicotet
del món no té ni 1 km2: la Ciutat
del Vaticà.
• Expliqueu que la població del
món no es distribueix uniforme- Més informació
ment. Hi ha un continent despo-
El mapa més antic del món
blat, l’Antàrtida, el territori del
El mapa més antic que es coneix va ser descobert a les ruïnes de
qual només es pot utilitzar amb
Gasur, situades uns 300 km al nord-oest de Babilònia, a l’actual Iraq,
fins pacífics. Per això, els països
i té una antiguitat d’uns 4.500 anys.
membres del Tractat Antàrtic,
entre els quals hi ha Espanya, Es tracta d’una placa de fang cuit d’uns 7 cm de costat en què s’apre-
hi tenen bases científiques. cia la vall d’un riu que discorre entre dues serralades i que desemboca
en un llac o en el mar per un delta de tres braços.
Els babilonis es pensaven que el món tenia forma circular i estava
envoltat per l’oceà. Els rius Tigris i Eufrates, que solcaven les terres
babilònies, ocupaven el centre de l’espai representat.
• Demaneu a l’alumnat que diga per què creu que els babilonis van
dibuixar els rius Tigris i Eufrates en el seu mapa.
122
132406 _ 0162-0175.indd 170 18/9/09 15:48:54

9
120º 90º 60º 30º 0º 30º 60º 90º 120º 150º 180º
UNITAT 9
80º
Grenlàndia
(Dinamarca) Competència
social i ciutadana
NDIA
Proposeu un debat entre tota la
CIA
A
ISLÀNDIA
EG
À
SUÈ
FEDERACIÓ DE RÚSSIA
FINL
60º
RU
classe perquè l’alumnat expose
NO
ESTÒNIA
REGNE
CANA DÀ UNIT
IRLANDA
FRANÇA KAZAKHSTAN
les seues idees sobre la conve-
MONGÒLIA
ESPANYA
GEÒRGIA
ARMÈNIA AZERBAIDJAN
EK
IST
AN
UZ
B
KIRGUIZISTAN COREA 40º
niència de tindre bones relacions
PORTUGAL
amb els nostres veïns. El podeu

DEL NORD
ES TAT S U NI TS NI TS TURQ UIA TURKMENIS TA
N
TADJIKISTAN
X I N A COREA JAPÓ
SÍRIA
AN
TUNÍSIA XIPRE DEL SUD
ST
ISRAEL IRAQ IRAN
NI
MARROC
AN
centrar entorn de la localitat o d’al-
GA
JORDÀNIA
IST
AF
KUWAIT NE
PA
LÍBIA
K
ALGÈRIA BAHRAIN L BHUTAN
BAHAMES EGIPTE
PA
ra l
ha ta
MÈXIC Sà iden QATAR UEA BANGLA DESH TAIWAN
tres àmbits.
C CUBA c
ÍNDIA
HAITÍ REPÚBLICA Oc
ARÀBIA SAUDITA 20º
AN
MYANMAR
DOMINICANA LAOS
OM
CAP MAURITÀNIA MALI illes
BE BELIZE NÍGER TAILÀNDIA Mariannes
JAMAICA VERD SENEGAL N FILIPINES
EMALA ERITREA ME (EUA)
NICARAGUA GÀMBIA
FAS
O TXAD SUDAN IE VIETNAM
HONDURES GUINEA BISSAU INA DJIBOUTI CAMBODJA
COS COSTA RICA GUINEA BU RK
BENÍN
VENEÇUELA NIGÈRIA REPÚBLICA

TOGO
GHANA
EL SALVADOR SIERRA LEONE ETIÒPIA SRI LANKA

PALAU
PA PANAMÀ GUYANA LIBÈRIA COSTA CENTREAFRICANA
SURINAM IA BRUNEI MICRONÈSIA
COLÒMBIA
D’IVORI
CAMERUN ÀL MA L À I S I A
Guaiana
Francesa GUINEA EQUATORIAL
UGANDA OM MALDIVES SINGAPUR 0º
O
(FRANÇA) SÃO KENYA S

NG
EQUA EQUADOR TOMÉ GABÓN RWANDA

I PRÍNCIPE C O BURUNDI I N D O N È S I A
REPÚBLICA PAPUA
DEMOCRÀTICA TANZÀNIA
SEYCHELLES NOVA
El món que volem

DEL CONGO TIMOR GUINEA
ORIENTAL
BRASIL ANGOLA ZÀMBIA
PERÚ
MA LAWI
BIC
BOLÍVIA 20º
ÇA M
ZIMBAWE
NAMÍBIA MAURICI
MO
• R. L.
PARAGUAI BOTSWANA MADAGASCAR
SWAZILÀNDIA AUSTRÀLIA
N T I N A
LESOTHO
X I L E
L’ONU és una organització interna-

REPÚBLICA
URUGUAI DE SUD-ÀFRICA
Meridià de Greenwich
40º
cional que va sorgir després d’una
A R G E
NOVA
illes
ZELANDA
Malvines
(REGNE UNIT) guerra mundial i amb el desig que
XILE
60º
no n’hi haguera cap més. Però la
120º 9 90º 30º 0º 30º 60º 90º 120º 150º 180º
intervenció de l’ONU no ha impedit
60º
desastres bèl·lics. Per pal·liar-los,
w Planisferi polític. En aquest planisferi, els països va crear organismes com ACNUR,
es diferencien per distints colors.
per ajudar els refugiats; UNICEF,
per ajudar la infància, etc.
Qüestions
1. Observa el planisferi i completa aquesta EL MÓN Solucions
taula amb tres països de cada columna.
QUE VOLEM
Després, fes altres taules per a Amèrica, Qüestions
Àsia i Àfrica.
Un món unit 1. Europa. Països grans: Federació
PAÏSOS D’EUROPA
El nostre planeta està dividit en més de 190 de Rússia, Ucraïna, Alemanya. Paï-
Extensió Situació
Països Països Països Països
països. A fi que hi haguera més unió i acord sos menuts: San Marino, Ciutat del
entre els països, es va crear l’ONU (Organit-
grans menuts costaners d’interior Vaticà, Mònaco. Països costaners:
zació de les Nacions Unides). El seu objectiu
principal és mantindre la pau mundial. Espanya, el Regne Unit, Noruega.
2. Quin continent té més països formats ● Per què creus que és necessària una Països d’interior: la República Txe-
per illes? organització com l’ONU? ca, Hongria, Àustria.
Amèrica. Països grans: el Canadà,
123 el Brasil, els Estats Units. Països
xicotets: Surinam, Hondures, Ja-
maica. Països costaners: l’Argen-
tina, Xile, Mèxic. Països d’interior:
Bolívia, el Paraguai.
Altres activitats Àsia. Països grans: la Federació de
Fitxes sobre països del món Rússia, la Xina, l’Índia. Països me-
Proposeu a l’alumnat que elabore fitxes d’uns quants països dels cinc nuts: Bhutan, Taiwan, Qatar. Països
continents habitats. Podeu prendre com a model les fitxes de països de costaners: el Vietnam, Indonèsia,
la Unió Europea recollides en el quadern de Más recursos Conocimiento Oman. Països d’interior: Mongòlia,
del Medio 6 , però sense les dades que l’alumnat tinga més dificultat per l’Afganistan, el Nepal.
a trobar, com la divisió administrativa, la forma d’estat, les religions, la Àfrica. Països grans: Algèria, el
moneda i l’any d’incorporació. Sudan, Líbia. Països menuts: Be-
Demaneu-los que hi incloguen altres dades, com la bandera, el conti- nín, Togo, Ghana. Països costa-
nent en què es troben, el mar o l’oceà que els envolta, algun animal ners: Angola, la República de Sud-
o alguna planta autòctons de cada país, etc. àfrica, Somàlia. Països d’interior:
Botswana, Zàmbia, el Txad.
Poden acompanyar la fitxa amb algunes fotografies o dibuixos.
2. Àsia.
123
132406 _ 0162-0175.indd 171 18/9/09 15:48:57

Activitats
Comprén
Solucions
1. Calca aquest planisferi i respon a les preguntes. 7.
Comprén a. Digues a què
1. a. Les línies taronges correspo- corresponen les línies
taronges i les verdes
nen als paral·lels; la línia taronja del planisferi.
més forta, a l’equador. Les línies A b. Identifica-hi els termes
verdes corresponen als meridians; següents: equador,
la línia verda més forta és el meri- hemisferi Nord, hemisferi
Sud i meridià de
dià de Greenwich. Greenwich.
b. L’equador és la línia que divideix
el globus terrestre en dues meitats,
B
nord i sud. L’hemisferi nord és la
meitat de la Terra que està sobre Escala
l’equador i l’hemisferi sud, la que 0 2.200
hi ha per davall. El meridià de Gre- Quilòmetres
enwich és el meridià 0, representat

amb la línia de color verd fort. 2. Localitza i escriu en el planisferi anterior Raona
els noms dels oceans i els continents.
2. R. G. Després, digues el nom de dos països de 5. Per què creus que els paral·lels o els meridians 80
cada continent. es representen amb línies rectes en alguns
Comproveu la correcta localització
planisferis i en el globus terraqüi amb línies
dels oceans: Atlàntic, Índic, Pacífic, 3. Mesura en el planisferi de l’activitat 1 corbes? 60
Glacial Àrtic, Glacial Antàrtic; i dels la distància entre el punt A i el B.

A quina distància estan en la realitat? 6. Observa com es representa el mateix espai en 40
continents: Amèrica, Àsia, Àfrica, Per què ho saps? una fotografia aèria i en un mapa. Pensa quina
Europa, Oceania i Antàrtida. Com- representació recomanaries en cada cas i per 20
proveu-ho amb el mapa del llibre 4. Observa aquest plànol. Calcula quina deu ser què:
la mida real de la tauleta i de l’armari. 0º
de l’alumne, pàgines 224 i 225. a. Localització d’un parc. c. Càlcul de distàncies.
20
b. Identificació d’un edifici.
3. El punt A i el B estan a 5 cm
de distància en el planisferi, que A B
40
corresponen a 11.000 km en la
60
realitat. Se sap perquè en l’escala
gràfica 1 cm del mapa equival a
2.200 km. Per això, multipliquem O
els 5 cm de distància entre els la
de
dos punts pels 2.200 km a què 0 0,5 m 1m
equival cada centímetre i dóna 9.

11.000 km.
4. A par tir de l’escala gràfi- 124
ca poden calcular la mida de la
tauleta, que és de 0,5 m, i la mida
de l’armari, que és d’1,5 m.
Raona Més informació

5. En el globus terraqüi són corbs Els fusos horaris
perquè s’adapten a una forma es- Com que la Terra tarda 24 hores (un dia) a girar sobre el seu propi eix,
fèrica, com és el globus, i en el pla- per conéixer l’hora que és en cada lloc s’ha dividit la superfície terrestre
nisferi són rectes perquè es dibui- en 24 franges o fusos horaris, de manera que a cada fus li correspon
xen sobre una superfície plana. una hora. També s’ha establit que el fus horari inicial és el corresponent
al meridià 0º o de Greenwich.
En teoria, cada fus horari ha de fer 15º de circumferència terrestre
(360º : 24 hores = 15º); per bé que, en la pràctica, els fusos horaris
tenen una forma irregular, perquè cada país els ha adaptat a les seues
fronteres.
En canviar al fus horari següent, el rellotge marca una hora menys cap
a l’oest i una hora més cap a l’est.
124
132406 _ 0162-0175.indd 172 18/9/09 15:48:58

9
UNITAT 9
Aplica Opina
6. a. La foto aèria, perquè s’hi po-
7. Llig i explica per què en les estacions de 8. Els GPS són aparells que permeten orientar-nos drien vore els engrunsadors.
salvament marítim és necessari conéixer la perquè informen de la latitud i la longitud
longitud i la latitud quan hi ha un accident. de qualsevol lloc de la Terra. Imagina que b. La foto aèria, perquè s’hi voria la
te’n vas d’excursió a la muntanya, què forma i l’alçària de l’edifici.
Per favor, indique t’enduries: un mapa o un GPS?
SOS!
Avaria la latitud i la Per què? c. Un mapa, perquè els elements hi
s longitud a què està.
a l’Irta! estan delimitats més bé i, a més
ri a més, el mapa té escala i la foto
aèria no.
Aplica
7. Perquè conéixer la latitud i la
APRÉN A FER longitud permet saber la correcta
ubicació de l’embarcació.
La localització de punts en un mapa
Opina
Localitzar punts en un mapa és similar a jugar a vaixells en un tauler, només que
en comptes de les lletres i els números del tauler de vaixells, hi ha graus de latitud 8. R. L.
i de longitud del mapa. Observa com es lligen la latitud i la longitud d’un punt.
El GPS permet conéixer la ubica-
180 º 150 º 120 º 90 º 60 º 30 º 30 º 60 º 90 º 120 º 150 º 180 º 1. El punt A es tro- ció exacta d’un lloc, però el mapa
dians 80 º 80 º
s
ba sobre el meridià
30o. Com que està
dóna una visió àmplia i permanent
es a l’est del meridià de la zona, mentre que amb el
60 º 60 º de Greenwich, per
tant, la seua longi- GPS cal introduir-hi dades de la
tud és de 30o E.
ai en 40 º D
A
40 º situació d’un lloc perquè ens n’in-
quina forme.
per 20 º 20 º
ncies.
0 º Equador 0º
2. El punt A es tro-
ba sobre el paral·lel
Aprén a fer
20 º C 20 º 40o. Com que està
al nord de l’equa- 9. A: 40º N, 30º E. B: 40º S, 150º
0 º Meridià de Greenwich
dor, la seua latitud

40 º
Escala
B 40 º
és de 40o N.
E; C: 20º S, 60º O; D: 40º N, 120º O.
0 2.100
60 º Quilòmetres 60 º
En aquest procediment es posen
180 º 150 º 120 º 90 º 60 º 30 º 30 º 60 º 90 º 120 º 150 º 180 º
en pràctica alguns dels continguts
apresos en la unitat, en concret
Observa les línies roges. Indiquen la distància del punt A a l’equador i al meridià de Greenwich, és a dir, els de la pàgina 119. És conveni-
la seua latitud i la seua longitud. Els valors de la longitud i la latitud d’un punt són les seues coordena-
des geogràfiques. Les coordenades geogràfiques del punt A són 40º N, 30º E.
ent que l’alumnat practique amb
el joc dels vaixells perquè la for-
9. Fes una taula en què escrigues les coordenades geogràfiques dels altres punts del mapa. ma de localitzar els punts en un
planisferi és semblant.
125 Recordeu a l’alumnat que de pri-
mer s’escriu la latitud i després
la longitud, i que per a saber si la
latitud és nord o sud han de com-
provar si està al nord o al sud de
l’equador. De la mateixa manera,
per a saber si la longitud és est o
Complementeu la informació anterior amb un planisferi en què figuren oest han de comprovar si està a
la distribució dels fusos horaris del planeta i les hores que es registren la dreta o a l’esquerra del meridià
en cada un. de Greenwich.
• Si cap a l’est del meridià de Greenwich cal avançar el rellotge una
hora cada fus horari i cap a l’oest cal retardar-lo, quina hora deu
ser a Moscou (quatre hores més que la de Greenwich)? I a San
Francisco (huit hores menys que la de Greenwich)?
• Per què creus que es diu «són les 13 hores a la Península, les 12
hores a les Canàries»?
125
132406 _ 0162-0175.indd 173 18/9/09 15:49:01

Repassa ET
1. Llig el resum.
Paraules clau
de la unitat
Àfrica
La Terra té una forma esfèrica. Es representa en globus
Amèrica terraqüis i en mapes. Aquests, quan representen la
Antàrtida totalitat de la Terra, s’anomenen planisferis. Els globus
terraqüis mantenen la proporció de les distàncies, les
Àsia formes, la distribució i la mida de continents i oceans, però no es poden
Continent reproduir en superfícies planes. Els mapes representen la Terra sobre una
superfície plana, però en distorsionen les formes, les distàncies o la proporció.
Coordenada geogràfica L’escala dels mapes indica quant s’ha reduït un mapa en relació amb la
Equador realitat.
Les coordenades geogràfiques són un sistema de línies, paral·lels i meridians,
Escala que permeten localitzar punts en un mapa.
Europa
Globus terraqüi El planisferi físic i el planisferi polític
Latitud El planisferi físic representa l’extensió i la forma dels oceans i els continents
de la Terra. El planisferi polític representa l’extensió i els límits dels països de
Longitud la Terra.
Mapa La superfície de la Terra està constituïda per oceans i continents. Els oceans
són grans masses d’aigua salada. Hi ha cinc oceans: Glacial Àrtic, Atlàntic,
Meridià
Índic, Pacífic i Glacial Antàrtic. Els continents són grans extensions de terres
Meridià de Greenwich emergides. Hi ha sis continents: Europa, Àsia, Àfrica, Amèrica, Oceania i
l’Antàrtida.
Oceà
Oceà Atlàntic
Oceà Glacial Antàrtic
2. ESTUDI EFICAÇ. Completa aquest esquema sobre les representacions de la Terra
Oceà Glacial Àrtic a partir del resum anterior.
Oceà Índic
LES REPRESENTACIONS DE LA TERRA
Oceà Pacífic
són
Oceania
Paral·lel el globus terraqüi .........
Planisferi té té
Terra
avantatges ......... ......... inconvenients
......... ......... ......... .........
Estudi eficaç 3. ESTUDI EFICAÇ. Llig de nou el text de la pàgina 119. Fes-ne un resum que continga totes
les paraules en negreta. En acabant, localitza cada una en un planisferi.
2. Les representacions de la Terra
són el globus terraqüi i el planisfe-
126
ri. El globus terraqüi té avantatges,
com ara que reflecteix la forma
exacta dels continents, i té incon-
venients, com, per exemple, que
no és pràctic per a endur-se’l de
viatge. El planisferi té avantatges,
Altres activitats
com ara que s’hi pot vore tota la El dòmino dels països
superfície de la Terra, i té incon- Proposeu a l’alumnat un joc per memoritzar països. Dividiu el grup de
venients perquè distorsiona les classe en cinc equips; cada un s’ha d’ocupar d’un continent. Indiqueu
formes dels continents. a cada equip que elabore deu fitxes de dòmino de la manera següent:
3. R. L. han de triar deu països per continent; en una meitat de la fitxa s’escriu
el nom d’un país i en l’altra meitat de la fitxa se’n dibuixa la silueta.
Recordeu-los que no poden posar l’Antàrtida en cap fitxa.
Per a jugar-hi mescleu totes les fitxes i repartiu-les per equips, de tal ma-
nera que pugueu demanar a un alumne d’un equip que isca a la pissarra,
hi col·loque la seua fitxa i demane als altres equips que busquen un
país que estiga en el continent de la fitxa inicial. I així successivament.
126
174
132406 _ 0162-0175.indd 174 18/9/09 15:49:02

9
Identificar els elements d’un mapa
Ets capaç de...
Algunes notícies són seguides amb atenció per moltes persones, com és ara el temps
atmosfèric. En televisió es mostren mapes elaborats a partir d’imatges de satèl·lit. 1. Amèrica: plugim, nuvolós, as-
Generalment mostren imatges d’un país, però també de tot el planeta. Observa aquest
planisferi de l’oratge.
solellat, núvols i clarianes, pluja,
neu. Europa: pluja, plugim, núvols
i clarianes.
Àfrica: tempesta, assolellat, núvols
i clarianes, nuvolós.
Oceania: assolellat i tempesta.
Àsia: nuvolós, tempesta, plugim,
neu, pluja i assolellat.
2. R. M.
Paral·lels i meridians, per a poder
localitzar les coordenades en què
es troben els símbols meteorolò-
Dimarts 24. Oratge previst.
gics.
A partir de la informació que pro-
porciona el planisferi proposeu a
l’alumnat que elabore una taula en
Per a comprendre el contingut del mapa cal llegir-ne els elements: què incloga el nom del continent i
● El títol del mapa: «Dimarts 24. Oratge previst». Ens informa del tema que tracta, el tipus de temps atmosfèric que
en aquest cas, la previsió de l’oratge per a aquest dia. hi farà.
● El territori que representa, en aquest cas, la superfície terrestre.
Comenteu que els elements d’un
● Les icones ens informen de l’oratge previst en cada zona.
mapa són l’orientació, el títol, les
A partir de la lectura d’aquest mapa, podem conéixer l’oratge previst per a aquest dia.
icones o els colors amb què s’hi
representa la informació, el terri-
1. Observa el planisferi i identifica cada continent. A partir d’aquesta llegenda, tori i l’escala. A més a més, pot
escriu en el quadern quin oratge farà el dimarts 24 en cada continent.
incloure els paral·lels i els meri-
dians. Demaneu a l’alumnat que
Assolellat Núvols i clarianes Nuvolós Plugim Pluja Tempesta Neu
indique quins són els elements
2. Decideix quin dels elements següents consideres que es podrien afegir a aquest mapa anteriors que figuren en el planis-
i per què. feri d’aquesta pàgina i quins no, i
a. Escala. b. Paral·lels i meridians. c. Orientació. per què creu que s’ha prescindit
d’aquests elements.
127
Per a dur a terme aquesta activi-
tat cal que els xiquets i xiquetes
hagen comprés determinats con-
En acabar la unitat, feu que els alumnes reflexionen sobre el que han ceptes. Assegureu-vos que saben
aprés. Completeu amb ells o demaneu-los que completen una taula què són l’escala, els paral·lels i els
com aquesta: meridians, l’orientació, la tempes-
ta, el plugim, etc. Per a això, dema-
UNITAT 9: La representació de la Terra neu-los que n’escriguen la definició
El que he aprés en el quadern. Si tenen dificultats,
El que he aprés…
a fer… poden consultar un diccionari.
El planisferi polític
127
132406 _ 0162-0175.indd 175 29/9/09 16:15:48

10 Els paisatges d’Europa R
Objectius i els d’Espanya

• Sabedes.
Recordar a l’alumnat que Europa
és un dels sis continents de la
• Conoas.
Terra.
• Reconéixer els límits geogràfics
Suggeriments
d’Europa. didàctics
Per a empezar
• Recordar les característiques
Haga
del uerpo.
relleu d’Espanya.
Per a explicar
• Al hación solar.
Per a començar
• Mostreu als xiquets i xiquetes
un globus terraqüi i localitzeu-hi
Europa. Demaneu-los que indi-
quen els oceans que envolten
el continent i localitzeu-los en
el globus. Després, demaneu-
Els Carpats
los que indiquen els mars i ser-
Més enllà dels verds tossals de la terra de Mittel
ralades que limiten el territori s’elevaven els imponents vessants boscosos que
europeu. duien fins a les altes muntanyes dels Carpats.
Les vam vore erigir-se majestuoses a dreta i esquerra
• Abans d’iniciar la lectura d’Els
de nosaltres, il·luminades pel sol de la vesprada, amb
Carpats, localitzeu-los en un tots els colors superbs d’aquesta bella serralada,
mapa o en el globus terraqüi an- blau fosc i porpra en les ombres dels pics, i marró on
terior. Expliqueu-los, a partir de les roques es barregen amb l’herba, i perdre’s en la Localitza en un atles
llunyania en una interminable perspectiva de roques la serralada dels Carpats.
la lectura d’entrada, que els Car- i cingles punxeguts, fins on s’alçaven, grandiosos, els A quin continent es troba?
pats són una de les serralades pics nevats. Ací i allà, apareixien poderoses fenedures Descriu com és el capvespre
que es troben al sud d’Europa. de muntanyes, a través de les quals, quan començava als Carpats.
a caure el sol, véiem la resplendor d’alguna cascada.
Copia en el quadern les paraules
Bram Stoker del text que estiguen relacionades
Per a explicar Dràcula. Adaptació amb el relleu. Defineix-les.
• Demaneu als xiquets i xique-
tes que observen la imatge de
satèl·lit de la pàgina 129 i que 128
comparen la silueta d’Europa
amb la que hi ha en un mapa,
per exemple, en la làmina mural.
Després que exposen les dife-
rències que hi observen, com és Més informació
ara els colors, la silueta, etc.,
Europa, nom de deessa
expliqueu-los que el mapa és
El nom del continent europeu es remunta a la Grècia clàssica, és a
una interpretació del relleu a
dir, a fa uns 2.600 anys.
partir de colors que representen
diferents altures. Comenteu-los Segons la mitologia grega, conjunt d’històries que narren la vida i
també que el contorn del con- poders dels déus grecs, Europa era una jove molt bella de qui es
tinent és diferent perquè s’ha va enamorar Zeus, el déu grec més important i poderós. Zeus es va
passat d’una forma esfèrica a convertir en un bou blanc per poder estar prop d’Europa. Una vegada
una altra de plana i aquest fet transformat, es va ajuntar amb els bous propietat del pare d’Europa
suposa una distorsió. i va pasturar al costat d’ells al prat en què estaven ella i els seus
acompanyants. El bou blanc va atraure l’atenció de la jove, que s’hi
va acostar i el va acariciar. Europa es va adonar que era mans i va
decidir pujar-hi damunt.
128
132406 _ 0176-0193.indd 178 18/9/09 15:50:56

UNITAT10
1
• Expliqueu als xiquets i xiquetes
Europa al món
que la península Ibèrica i les
A la Terra hi ha sis continents i cinc oceans.
Europa és un dels sis continents. És l’únic illes Balears formen part del
continent que es troba totalment a l’hemisferi grup de penínsules i illes que
Nord. Europa està envoltada de dos oceans:
caracteritzen el sud d’Europa.
el Glacial Àrtic, al nord, i l’Atlàntic, a l’oest.
1. Digues el nom dels sis continents
de la Terra. Tractament
2. Quin continent té menys extensió que de la informació
Europa? Demaneu a l’alumnat que elabore
una fitxa informativa sobre els Car-
pats. Poden buscar-ne informació
en Internet o en una enciclopèdia i
extraure’n les dades següents: per
El continent europeu El relleu d’Espanya quins països s’estén; quin n’és el
En un planisferi podem vore que Europa és Espanya comprén gran part de la península pic més alt; quina vegetació hi
un continent menut en comparació d’Àsia, Ibèrica, les illes Balears, les illes Canàries, i
Àfrica o Amèrica. Europa està unida a Àsia Ceuta i Melilla, al nord d’Àfrica.
creix; com en són les muntanyes
pels Urals, el mar Caspi i la serralada del Al centre de la Península es troba la Meseta
(altes o baixes, punxegudes o ar-
Caucas. Central. Al seu interior es troben les munta- redonides, etc.).
En un planisferi, també podem vore que la nyes de Toledo i el Sistema Central. Al vol-
costa d’Europa és molt retallada i hi ha mol- tant hi ha les muntanyes de Lleó, la serrala-
tes penínsules, com la Ibèrica. da Cantàbrica, la serralada Ibèrica i Sierra
Morena. Fora de la Meseta hi ha cinc serra-
lades: les muntanyes Basques, els Pirineus,
el Sistema Mediterrani Català, les serrala- Solucions
des Bètiques i el Massís Galaic.
Il·lustracions
4. Digues una característica del relleu de
les illes Balears i de les illes Canàries.
• Els Carpats es troben situats a
Europa.
• Segons el text, les llums del sol
APRENDRÀS de la vesprada donen a les mun-
tanyes diferents tonalitats.
Com és el relleu d’Europa.
●
• Tossal: elevació del terreny de
● Quins són els rius principals d’Europa
i com són.
poca altitud.
● Com són els climes i la vegetació Vessant: costat inclinat d’una
3. Saps el nom d’algun país que es trobe d’Europa. muntanya.
en una península? Quin? ● Quins són els trets dels paisatges
d’Espanya comparats amb els d’Europa.
Muntanya: elevació del terreny.
Serralada: conjunt de serres
129 alineades.
Pic: muntanya punxeguda.
Roca: material format per mi-
nerals.
Cingle: precipici o pendent ver-
tical en una muntanya.
Qüestions
Llavors, el bou va començar a córrer cap al mar amb ella agarrada a
1. Europa, Àfrica, Amèrica, Àsia,
les banyes i no va parar fins a arribar a l’illa de Creta. El bou blanc va
Oceania i Antàrtida.
revelar allí la seua vertadera personalitat, la de Zeus, li va declarar el
seu amor i la va convertir en la primera reina de Creta. Aquest fet es 2. Oceania.
coneix com el rapte d’Europa. 3. R. L.
Aquesta antiga llegenda va eixir en segells commemoratius de la Unió Espanya, Itàlia, Noruega…
Europea i és la imatge de la moneda de 2 € de Grècia. 4. Les illes Canàries tenen volcans
• Demaneu a l’alumnat que indique dues institucions que incloguen i les Balears són planes, excepte
la paraula Europa. Mallorca.
129
132406 _ 0176-0193.indd 179 18/9/09 15:50:58

Objectius Europa és un continent amb paisatges molt con-
trastats. De nord a sud del territori trobem: unes
• Localitzar
Sabedes. Europa al món. muntanyes d’escassa altitud i altres de molt ele-
vades, àmplies planes i una costa molt retallada.
• Conoas.
Saber quins són els límits geo-
gràfics d’Europa.
• Conéixer les característiques del 1. La localització d’Europa
Suggeriments didàctics Europa està situada en l’hemisferi Nord. S’estén
relleu europeu.
des dels 35º fins als 70º nord de latitud, i des
Per a empezar
• Localitzar en un mapa els acci- dels 10º este fins als 60º oest de longitud.
Haga uerpo.
dents principals del relleu eu- Limita pel nord amb l’oceà Glacial Àrtic; per l’est,
amb Àsia; pel sud, amb el mar Mediterrani i Àsia; i
ropeu.
Per a explicar per l’oest, amb l’oceà Atlàntic. q Gran Plana Europea, a Polònia.
Suggeriments
• Expla humedad… didàctics 2. Les planes i les muntanyes
d’Europa A
Per a començar
Si observes el mapa e, voràs que hi ha una àm-
• Presenteu a l’alumnat un mapa plia superfície verda de baixa altitud, que són pla- 3.
físic d’Europa i mostreu-los com nes, i un arc de muntanyes elevades al sud. A la
resta del continent hi ha muntanyes més baixes i Eu
n’és el relleu a vista d’ocell. Po- un
planes més menudes.
deu començar pel nord, dient re
● Les planes s’estenen pel centre i l’est d’Euro-
que hi ha una península molt pa. Al centre hi ha la Gran Plana Europea q, ●
gran, amb muntanyes a l’oest i que limita amb el mar del Nord i el Bàltic, pel
nord; i amb els Alps i els Carpats, pel sud. En
llacs a l’est; després, travessant
aquesta vasta plana hi ha massissos, que són ●
el mar Bàltic, s’arriba a una àm- muntanyes d’escassa altitud, com el Massís
plia plana que connecta el sud Central, la serralada dels Vosges i la Selva B
●
Negra. A l’est d’Europa, es troba la Plana de
de França amb Rússia i arriba l’Europa Oriental, que limita amb el mar Blanc i
als Urals. Descendint s’arriba al el mar de Barentsz, pel nord; i els Urals, per ●
Caucas, una serralada que se- l’est.
para Àsia d’Europa. Travessant ● Els sistemes muntanyosos més elevats d’Europa
es troben al sud. La majoria voregen el mar
el mar Negre s’arriba al sud Mediterrani i estan formats per muntanyes ele- ●
d’Europa, on hi ha unes quan- vades, com els Pirineus, els Alps, els Carpats,
els Balcans i el Caucas, on es troba el pic més
tes penínsules: la Balcànica, la
alt d’Europa, l’El’brus. w
Itàlica i la Ibèrica. Comenteu-los
A més, hi ha muntanyes de menys altitud que
que les tres estan recorregudes no superen els dos mil cinc-cents metres. w A. El’brus. És el pic més alt d’Europa i està
al Caucas. B. Serralada Escandinava.
per serralades. Aquestes muntanyes formen la serralada
Quines diferències hi ha entre els cims de
Escandinava, al nord, i els Urals, a l’est, que l’El’brus i els de la serralada Escandinava?
formen el límit est d’Europa amb Àsia.
Per a explicar
• Feu observar a l’alumnat que 130
Europa és un dels sis conti-
nents que conté la Terra i que té
una superfície amb una extensió
reduïda.
• Comenteu als xiquets i xiquetes Més informació
que el relleu d’Europa presenta
Les terres per davall el nivell del mar
aspectes molt diferents. Les di-
A Europa hi ha unes quantes zones els terrenys de les quals es troben
ferències són degudes en bona
per davall el nivell del mar. L’alumnat les pot vore en el mapa perquè
part a l’origen i a l’antiguitat
presenten un color verd fosc, que correspon a depressió; són la de-
del relleu. Així, les muntanyes
pressió del Caspi i una zona dels Països Baixos. L’origen d’ambdues
dels Urals i les Escandinaves
depressions és diferent.
tenen diversos centenars de
milions d’anys, estan molt ero- • La depressió del Caspi té una superfície de 190 km2 i va des d’una
sionades i presenten uns cims altitud de 148 m fins als 28 m per davall el nivell del mar. Aquestes
que són més arredonits que, terres no s’inunden perquè hi ha una barrera litoral arenosa que les
per exemple, les del Caucas, separa de les aigües del mar Caspi.
que tenen només uns 60 mili- • Els pòlders dels Països Baixos, en canvi, són terrenys guanyats al
ons d’anys. mar que s’han dessecat i protegit amb murs.
130
132406 _ 0176-0193.indd 180 18/9/09 15:50:58

10
N
UNITAT
UNITAT10
1
• Demaneu a l’alumnat que obser-
ve el mapa del relleu d’Europa
en les pàgines 226-227 i que
es fixe que al mar Mediterrani
s’identifiquen altres mars: el
Tirré, l’Adriàtic, l’Egeu… Co-
menteu-los que en realitat són
denominacions geogràfiques de
parts d’un únic mar, que és el
Mediterrani.
Tractament
de la informació
L’activitat Treballa amb el mapa fí-
e Mapa del relleu d’Europa. La major sic, proposada en la secció Altres
part del territori està format per
3. Les costes d’Europa planes. activitats, és molt útil perquè els
Europa és un continent amb molts quilòmetres de costa. És xiquets i xiquetes classifiquen els
una costa molt retallada, amb molts entrants i ixents. En el elements del relleu europeu i prac-
relleu costaner destaquen els accidents que segueixen: e
Qüestions tiquen la interpretació d’un mapa
● Les penínsules. Al nord, la de Kola, la d’Escandinàvia i la
de Jutlàndia. Al sud, la Ibèrica, la Itàlica, la Balcànica i la de relleu.
1. Observa el mapa e.
de Crimea. Localitza-hi i escriu
● Els golfs. Al nord, el de Bòtnia, a la península Escandinava. en el quadern:
Al sud, el de Biscaia, el de Lleó i el de Gènova. a. Tres planes.
Els caps. Al nord, el cap Nord. Al sud, el de Finisterre, el
Solucions
●
b. Tres sistemes
de São Vicente i el Matapan. muntanyosos elevats.
● Les ries i els fiords. Les ries i els fiords són valls per les c. Dos sistemes Il·lustracions
quals entra l’aigua del mar, però els fiords són d’origen gla- muntanyosos poc elevats.
cial. Els fiords es troben a la península Escandinava i les 2. Els cims de l’El’brus són pun-
ries al nord de la península Ibèrica. 2. Completa aquesta taula xeguts i sense vegetació, mentre
amb exemples d’accidents
● Les illes. Al nord, Islàndia. Al centre, Gran Bretanya i Irlan- costaners d’Europa. que els cims de la serralada Es-
da. Al sud, entre altres, les illes Balears, Còrcega, Sarde-
candinava són arredonits i amb
nya, Sicília, Xipre, Malta i Creta. COSTES
D’EUROPA
Exemples vegetació.
Penínsules
Europa és un continent menut, situat a l’hemisferi Nord. Illes
El relleu d’Europa està format per planes al centre i a Golfs
Qüestions
l’est, i per sistemes muntanyosos al nord i al sud. Les Caps 1. a. R. M. Plana de l’Europa Ori-
costes són molt retallades.
ental, Gran Plana Europea i Meseta
Central.
131 b. L’alumnat pot citar algun dels
que presenten color violeta en el
mapa: Alps, Caucas i Pirineus.
c. Serralada Escandinava i serra-
lada dels Urals.
Altres activitats 2. Penínsules: Escandinava, Ibèri-
Treball amb el mapa físic ca, Balcànica, Itàlica, de Kola i de
Perquè l’alumnat memoritze els accidents principals d’Europa el millor Jutlàndia.
és treballar el mapa. Proposeu-los que es fixen en el de les pàgines Illes: Islàndia, la Gran Bretanya,
226-227 i que vagen seleccionant els accidents per categories: de Irlanda, Mallorca, Còrsega, Sicília,
primer les penínsules, després les planes, després les serralades, etc. Sardenya i Creta.
Demaneu-los que els apunten i els classifiquen en el quadern.
Golfs: de Bòtnia, de Biscaia, de
Una vegada que els hagen memoritzat, seleccioneu els accidents Lleó, de Gènova.
del mapa interactiu que considereu oportuns i demaneu a l’alumnat
Caps: Nord, Finisterre, São Vicente
que, d’un en un, els vagen apegant en el mapa. Suggeriu-los que
i Matapan.
s’autocorregisquen per comprovar, amb el mapa del llibre, les seues
respostes.
131
132406 _ 0176-0193.indd 181 18/9/09 15:50:59

Els climes i la vegetació d’Europa
Objectius El territori d’Europa es troba entre dues zones cli-
màtiques de la Terra: la zona temperada i la zona A B
• Localitzar en el mapa els dife- freda.
ºC l/m2
rents climes d’Europa.

• Reconéixer les característiques 1. Els climes temperats
70
principals dels climes d’Euro- La major part del continent europeu es troba en- 30 60
25 50
pa. tre els 35º i els 60º de latitud nord. Aquestes lati- 20 40
tuds estan a la zona temperada de la Terra. Per 15 30
• Identificar el tipus de vegetació això, els climes de bona part d’Europa no tenen
10
5
20
10
0 0
que s’associa amb cada clima temperatures molt altes ni molt baixes. Els climes G F M A M J J A S O N D
temperats d’Europa es classifiquen en els tipus
d’Europa. següents:
q A. Climograma d’Atenes (Grècia). B. Paisatge
de clima mediterrani a Grècia.
Clima oceànic. És característic de totes les
zones banyades per l’oceà Atlàntic i del centre
Suggeriments didàctics d’Europa, en què les temperatures són suaus
a l’estiu i les precipitacions són abundants i A B
Per a començar regulars, atés que es produeixen en totes les ºC l/m2
100
• Comenceu comentant alguns rè- estacions. 90 3.
80
cords de dades climàtiques d’Es- Clima mediterrani. És propi de la costa medi- 70
60
A
terrània i algunes parts de l’interior, al sud. Les at
panya. Per exemple, la tempera- temperatures en aquestes zones són elevades 20
50
40
15
tura màxima registrada al nostre a l’estiu i suaus a l’hivern, i les precipitacions 10
30
20
●
5
país va ser de 49,5 °C a Serre- poc abundants. A l’estiu pràcticament no hi 0
10
0
plou. q -5
jón (Càceres) l’agost de 1974; -10
Clima continental. És característic de les zones -15
la mínima va ser de –32 °C a de l’est d’Europa, en què les temperatures són
G F M A M J J A S O N D
Estany (Lleida) i es va registrar altes a l’estiu i molt baixes a l’hivern. Les w A. Climograma de Moscou (Rússia). B. Paisatge
de clima continental a Rússia.
precipitacions s’hi concentren a l’estiu. w
el febrer de 1956; la precipitació
màxima registrada en un dia es
va registrar en 1982 a Cortes 2. Els climes freds A B
de Pallars (València), on es van Els climes freds es localitzen a les latituds altes, ºC l/m2
recollir 1.000 l/m2 (el doble de la per damunt del paral·lel 60º N, i a les zones més
80
elevades. Hi ha dos tipus de climes freds. 70
que hi sol caure en un any). 60
Clima polar. Es troba al nord dels països nòr- 50
●
dics i de Rússia. El clima polar és el més fred 15
40
30
Per a explicar de la Terra. En aquesta àrea, les temperatures 10
5
20
10
oscil·len entre els –50 ºC, a l’hivern, i els 10 ºC
• Amb l’ajuda del globus terraqüi, a l’estiu i les precipitacions són escasses. e
0
-5
0
mostreu als xiquets i xiquetes Clima de muntanya. Es localitza als cims més
-10
-15
els paral·lels 35° i 70° N i lo- elevats de tot el continent, en què les tempera-
tures són molt baixes a l’hivern i fresques a e A. Climograma d’Ivalo (Finlàndia). B. Paisatge
calitzeu Europa dins aquesta de clima polar a Finlàndia.
l’estiu i les precipitacions, abundants.
àrea. Feu-los observar que, de
l’extens territori que correspon
132
a Europa, una part es troba si-
tuada en una zona de latitud
elevada, per damunt dels 60°
N, en què la curvatura de l’esfe-
ra de la Terra és molt accentua-
da. Recordeu que els raigs so- Més informació
lars arriben a aquestes latituds Les zones climàtiques
molt inclinats i calfen menys Per a conéixer el clima d’un lloc, es mesuren les temperatures i les
que en latituds inferiors. Això precipitacions, entre altres elements. La diferent latitud o proximitat a
explica part de les diferències l’Equador determina com arriben els raigs solars a una zona determi-
climàtiques a Europa. nada i, per tant, com hi són les temperatures. Segons la temperatura,
• Un altre dels factors que interve- el nostre planeta es divideix en tres zones:
nen en la diferenciació climàtica – Zona càlida, que està situada entre els dos tròpics. En aquesta
d’Europa és la distància respec- zona els raigs solars incideixen perpendicularment o quasi perpen-
te al mar. Com més allunyades dicularment. Per això, les temperatures hi són elevades i hi ha molt
es troben les terres del mar, el poques diferències tèrmiques entre les estacions.
clima presenta temperatures
més contrastades.
132
132406 _ 0176-0193.indd 182 29/9/09 16:15:32

10
A D
UNITAT 10
OCEÀ GLACIAL ÀRTIC
D CLIMES TEMPERATS
Oceànic Per a comprendre
Continental
C Mediterrani
CLIMES FREDS
ve els climogrames de la pàgina
B
mar
del
E Polar 132 i proposeu-li preguntes per
Nord Alta muntanya
extraure’n informació. Per exem-
OCEÀ A ple, en quin clima hi ha una di-
ATLÀNTIC
ferència més menuda entre la
Mm
aar
rCC
aas
mar Negre temperatura més alta i la més
spp
ioi
C B E baixa? En quin clima es donen
les temperatures més baixes?
mar Mediterrani En quin clima tenen els estius
més secs? En quin tenen l’estiu
amb més precipitacions? Podeu
r Climes i vegetació d’Europa. mostrar climogrames del clima
A. Bosc oceànic. B. Vegetació
3. La vegetació d’Europa mediterrània. C. Taigà. D. Tundra. oceànic, com el de Bilbao de la
E. Estepa.
A pesar de ser un continent menut, Europa té paisatges vari- pàgina 137 o els d’Oviedo i Co-
ats amb vegetació diferent. r penhaguen de la pàgina 138, i
● Vegetació de zones temperades. Hi ha tres tipus de vege- comparar-los amb els d’aquesta
tació relacionats amb els climes: Qüestions
pàgina.
– En les zones amb clima oceànic, hi ha prats i boscos de
1. Copia i completa aquesta
fulla caduca, com les fagedes i les rouredes. A les pla-
taula amb les característiques
nes amb sòls pobres només creixen herbes, mates i ar-
dels climes d’Europa. Competència matemàtica
bustos menuts. Són les landes.
– A les zones de clima mediterrani, destaca el bosc medi- CLIMA Temperatures Precipitacions
En els continguts de climatologia
terrani format per arbres de fulla perenne, com la carras- es treballa amb graus, nombres
ca i la surera, i per mates i arbustos, com l’estepa i el ro- negatius, quantitats de precipita-
maní.
ció, gràfics lineals i de barres, etc.
– A les zones de clima continental, hi ha taigàs, que són
boscos de fulla perenne formats per avets i pins, i este- 2. Indica a quin tipus de Totes aquestes destreses matemà-
pes, que són planes de sòls pobres en què només crei- vegetació d’Europa correspon tiques es practiquen a partir de les
xen herbes. cada fotografia i el clima amb
què es relaciona cada una. activitats proposades en aquestes
● Vegetació de zones fredes. A les zones de clima polar a pàgines.
penes hi ha vegetació. Sols a les zones menys fredes crei- A B
xen molses, líquens i alguns arbustos menuts. Aquesta
vegetació s’anomena tundra.
A Europa hi ha dos grups de climes, els temperats, com Solucions

l'oceànic, el mediterrani i el continental, i els freds, com
el polar i el de muntanya. Qüestions
1. Clima oceànic: temperatures
133 suaus i precipitacions abundants
i regulars. Clima mediterrani:
temperatures elevades a l’estiu i
suaus a l’hivern, i precipitacions
poc abundants. Clima continental:
temperatures altes a l’estiu i molt
baixes a l’hivern, i precipitacions
concentrades a l’estiu. Clima po-
– Zones temperades, estan situades entre els tròpics i els cercles lar: temperatures molt baixes i
polars. En aquestes zones els raigs solars incideixen de forma més precipitacions escasses. Clima de
inclinada que en la zona càlida. Per això, les temperatures hi són muntanya: temperatures molt bai-
més moderades. xes a l’hivern i fresques a l’estiu,
– Zones fredes, que es troben situades en els cercles polars. En i precipitacions abundants.
aquestes zones els raigs solars incideixen de manera molt obliqua 2. A. Bosc mediterrani i es dóna
durant tot l’any i les temperatures hi són sempre fredes. en el clima mediterrani.
• Demaneu a l’alumnat que localitze en un mapamundi o en un globus B. Tundra i es dóna en el clima po-
terraqüi un país situat en cada una de les zones climàtiques. lar.
133
132406 _ 0176-0193.indd 183 18/9/09 15:51:01

Els rius i els llacs d’Europa N
Objectius 1. Els rius d’Europa Volga: 3.531 km
• Conéixer els vessants hidrogrà- Europa està recorreguda per nombrosos rius amb Danubi: 2.860 km
característiques diferents. q La majoria són bas- Ural: 2.428 km

fics d’Europa i les característi- tant llargs i de cabal regular. Per això, molts són Dnièper: 2.201 km
ques dels rius que formen part navegables i es fan servir com a vies de comuni- Don: 1.950 km
de cada un. cació. Rin: 1.326 km
Elba: 1.165 km
Els rius d’Europa es classifiquen segons l’oceà o
• Anomenar alguns rius de cada el mar en què desemboquen. Així, a Europa hi ha Loira: 1.020 km
un dels vessants hidrogràfics cinc vessants: r Tajo: 1.007 km
d’Europa. ● El vessant àrtic. Els rius que desemboquen a

q Rius d’Europa. Longitud dels rius principals
l’oceà Glacial Àrtic són molt cabalosos i es d’Europa.
• Saber on es localitzen els llacs gelen a l’hivern. Els rius més llargs són el Pet-
d’Europa i enumerar-ne alguns. xora i el Dvina Septentrional.
● El vessant atlàntic. Els rius d’aquest vessant
• Comprendre la necessitat de pro- són els més cabalosos d’Europa perquè tra-
tegir alguns espais naturals. vessen zones amb pluges abundants. Hi desta-
quen, d’est a oest, el Dvina Occidental, el Vís-
tula, l’Oder, l’Elba, el Rin, el Sena, el Loira i el
Tajo.
● El vessant mediterrani. Els rius d’aquest ves-
Per a començar sant són poc cabalosos i irregulars, perquè
sofreixen fort estiatge a l’estiu. Hi destaquen
• Centreu l’atenció dels xiquets l’Ebre, el Roine i el Po.
i xiquetes en el gràfic 1 de la ● El vessant del mar Negre. Són rius molt llargs i
pàgina 134, en què poden ob- cabalosos, com el Danubi i el Dnièster. w
servar la longitud dels rius més ● El vessant del mar Caspi. Són rius llargs i caba-
llargs d’Europa. Comenteu- losos. En aquest vessant es troba el riu més w Riu Danubi, a Budapest (Hongria).
llarg d’Europa, el Volga.
los que, a pesar que són molt
llargs en comparació dels rius
espanyols, els rius europeus 2. Els llacs
són curts en relació amb altres Els llacs d’Europa es poden agrupar per la seua
localització. Així, n’hi ha tres grups:
rius del món. Els rius més llargs
● Els llacs del nord. A Suècia, Noruega, Finlàndia
del món, l’Amazones i el Nil, te- i Rússia hi ha àmplies zones amb llacs. Hi des-
nen entorn dels 6.800 km de taquen el llac Onega i el Làdoga, a Rússia, i el
longitud, quasi el doble del riu Vänern, a Suècia.
Volga. ● Els llacs del sud. Són menuts i poc profunds,

com l’Albufera, a Espanya.
● Els llacs alpins. Estan situats entre les munta-
Per a explicar nyes dels Alps, a Suïssa i el nord d’Itàlia. e e Llac Major, entre Suïssa i Itàlia. És un llac que es
• Comenteu a l’alumnat que les troba al sud dels Alps.
diferències de longitud entre els

rius espanyols i els europeus són 134
degudes al fet que la superfície
de la península Ibèrica és molt
xicoteta comparada amb la del
continent. La diferència de cabal
és molt àmplia: el riu Volga té
Més informació
un cabal mitjà de 8.000 m3/s,
mentre que el del Tajo és de El mar Caspi
500 m3/s. Aquestes diferències El mar Caspi és un límit natural entre Europa i Àsia, i banya les costes
s’expliquen en part per la seua de cinc països: Rússia, l’Azerbaidjan, el Kazakhstan, l’Iran i el Turkme-
longitud: com que els rius euro- nistan. Es considera un llac d’aigua salada, el més gran del món, ja
peus són més llargs arrepleguen que és una extensió d’aigua tancada dins un continent. Està alimentat
les aigües de més afluents. Però per les aigües del riu Volga i de l’Ural.
sobretot s’explica per les carac- El Caspi proporciona molta riquesa. Hi viu l’esturió, un peix amb els
terístiques climàtiques de les re- ous del qual s’elabora el caviar, un dels aliments més cars del món.
gions que travessen. Comenteu- A més a més, al seu subsòl hi ha grans jaciments de petroli i de gas
los també que el cabal abundant i natural.
l’amplària del llit, possibiliten que
molts dels rius europeus siguen
navegables.
134
132406 _ 0176-0193.indd 184 18/9/09 15:51:01

10
N
UNITAT 10
• Els llacs tenen distints orígens.
m
Molts es nodreixen de les pre-
cipitacions, altres reben l’aigua
ÀSIA
dels rius i dels corrents subter-
ranis i altres procedeixen de les
glaceres.
Competència
Comenteu als xiquets i xiquetes
VES SA N T
Àrtic
Atlàntic
que els rius han servit com a via
Mediterrani
del mar Negre
per a transmetre cultura. Exposeu
ÀFR ICA
del mar Caspi el cas del riu Danubi, que al llarg
dels segles ha comunicat molts
r Mapa dels rius i llacs d’Europa.
països i gràcies a això s’han di-
Els rius d’Europa desemboquen a l’oceà Gla- fós distintes tendències culturals.
cial Àrtic, a l’Atlàntic, al mar Mediterrani, al Demaneu a l’alumnat que busque
EL MÓN
mar Caspi i al mar Negre. Els llacs més
grans d’Europa són els del nord. QUE VOLEM els països pels quals discorre el
Danubi.
La natura protegida
Qüestions Les activitats econòmiques de les persones
moltes vegades perjudiquen la vegetació i
1. Observa el mapa r. Copia i completa la els rius, per exemple, amb els abocaments
taula amb els rius i les característiques industrials. Per conservar la natura, els go- El món que volem
de cada vessant d’Europa. verns dels països han protegit alguns espais
i els han declarat parcs nacionals. Són pai- • R. L.
Vessant
Nom d’alguns Característiques satges que destaquen per la importància del
rius dels rius relleu, la vegetació o la fauna. Proposeu als xiquets i xiquetes es-
Atlàntic Vístula Molt cabalosos
● Per què creus que és important protegir la criure una redacció en què expli-
natura? quen quines són les raons que ells
consideren més importants per a
protegir la natura. En la redacció
també poden exposar alguns dels
2. Recorda les zones en què es classifiquen factors que deterioren un espai
els llacs europeus i explica quines natural.
característiques tenen els llacs d’Europa
de cada zona.
Solucions
135 Qüestions
1. Vessant atlàntic: Dvina Occiden-
tal, Vístula, Oder, Elba…; són molt
cabalosos. Vessant àrtic: Petxora i
Dvina Septentrional; són molt caba-
Més informació losos i es gelen a l’hivern. Vessant
mediterrani: Ebre, Roine i Po; són
Alguns dels rius més llargs d’Europa
poc cabalosos i irregulars. Vessant
• El Volga naix als tossals de Valdaj, a Rússia, a tan sols 228 m
del mar Negre: Danubi, Dnièster
d’altitud. A pesar de nàixer a tan poca altura, és el riu més cabalós
i Dnièper; són llargs i cabalosos.
i més llarg d’Europa. Desemboca al mar Caspi i té més de 200
Vessant del mar Caspi: Volga i
afluents, dels quals 70 són navegables. El riu Volga és la principal
Ural; són llargs i cabalosos.
via de comunicació de transport fluvial de Rússia.
2. Llacs del nord: d’origen glacial
• El Danubi naix a la Selva Negra, a Alemanya, i desemboca al litoral
i extensos.
romanés, al mar Negre, en què forma un delta vast. Travessa deu
països i passa per capitals com Viena, Bratislava, Budapest i Bel- Llacs del sud: menuts i poc pro-
grad. És un riu navegable. funds.
• El Rin naix als Alps, a Suïssa, i travessa sis països: Suïssa, Àustria, Llacs alpins: entre Suïssa i Itàlia.
Liechtenstein, França, Alemanya i els Països Baixos.
135
132406 _ 0176-0193.indd 185 18/9/09 15:51:02

Els paisatges d’Espanya a Europa 3.
La
rè
Objectius Espanya es troba al sud-oest d’Europa. Compar- riu
teix algunes característiques geogràfiques de les te
• Conéixer les unitats principals zones atlàntica i mediterrània d’Europa.
●
del relleu d’Espanya.
• Comparar el relleu d’Espanya 1. El relleu d’Espanya a Europa
●
amb el de la resta d’Europa. Espanya és un dels països més extensos d’Europa
i un dels més elevats. Té una altitud mitjana de 660
• Situar els climes d’Espanya dins metres, vora el doble que l’europea, que és de 340
els climes d’Europa. metres. Espanya ocupa bona part d’una de les pe- ●
nínsules del sud d’Europa, la Ibèrica. A més, el seu

• Comparar els rius d’Espanya territori també s’estén per dos arxipèlags, el balear A
amb els de la resta d’Europa. i el canari, i les ciutats de Ceuta i Melilla, al nord q Meseta Central. És l’altiplà de major superfície i sa
d’Àfrica. altitud d’Europa.
A
● El relleu de la península Ibèrica és elevat i acci- rat
Suggeriments didàctics dentat. És elevat perquè al centre hi ha la su
Meseta Central, que n’ocupa quasi la meitat Mont Blanc
El
Per a començar de la superfície i té una altitud d’uns 650 4.807 m
ALPS
El’brus
5.642 m
metres. q És accidentat perquè hi ha onze Mulhacén CAUCAS
• Recordeu amb els xiquets i xi- cadenes muntanyoses, les més elevades de
Etna Aneto 3.478 m
3.404 m SERRALAD.
Teide
3.718 m
3.340 m TENERIFE
quetes els aspectes més impor- les quals són els Pirineus, al nord, i les serra- SICÍLIA PIRINEUS BÈTIQUES
tants del relleu, el clima i els lades Bètiques, al sud. w A més, hi ha dues
depressions, la de l’Ebre i la del Guadalquivir.
rius d’Espanya que van estudiar
● El relleu de les illes. Les illes Balears estan al
en el curs passat. Per a això, mar Mediterrani i tenen un relleu pla, excepte ITÀLIA ESPANYA ESPANYA ESPANYA
FRANÇA-
RÚSSIA
ITÀLIA
demaneu-los que responguen a Mallorca, que té muntanyes de més de mil
metres. Mallorca té una mida intermèdia res- w Pics principals d’Europa i d’Espanya.
preguntes com aquestes: Quins
pecte a les illes europees del Mediterrani. Les Quin és el pic més alt d’Europa? A quina serralada
sistemes muntanyosos envolten illes Canàries estan allunyades d’Europa i tenen està? I el pic més alt d’Espanya?
la Meseta? Quins arxipèlags for- un relleu volcànic, com Islàndia. Són molt mun-
tanyoses.
men part d’Espanya? Quins oce-
ans i mars envolten Espanya? A B
Quin clima hi predomina? 2. Els climes d’Espanya a Europa

Els climes d’Espanya són, en general, més càlids
i secs que a la resta d’Europa perquè es troba al
Per a explicar sud de la zona temperada. A Espanya hi ha cinc
• Demaneu a l’alumnat que loca- tipus de clima: oceànic, mediterrani típic, medi-
litze els territoris d’Espanya en terrani d’interior, subtropical i de muntanya. e
Tanmateix, quan parlem a escala europea, s’agru-
el mapa de les pàgines 226- pen les zones de clima mediterrani d’interior i
227 i que els compare amb mediterrani típic en clima mediterrani, i moltes
els d’altres països que també zones amb clima de muntanya no apareixen en el
mapa d’Europa com aquest tipus de clima. e A. Vegetació de clima mediterrani. B. Vegetació de
estan banyats pel mar Mediter- clima oceànic.
rani. Poden comentar que, igual

que alguns d’aquests, part del 136
territori està en una península;
que a l’interior de la península
hi ha diverses cadenes munta-
nyoses, com ocorre en les altres
penínsules mediterrànies; i que
Més informació
el seu territori està format tam-
bé per illes, com passa a Itàlia Espanya, la pell de bou
i Grècia. Espanya ocupa gran part de la península Ibèrica, que és una de les
més grans d’Europa. Té una forma compacta i massissa, amb pocs
• Els climes espanyols són dife-
entrants i ixents. Per això, el geògraf grec Estrabó la va comparar en
rents quan els veiem a escala
l’antiguitat amb una «pell de bou estesa».
europea que quan ho fem a es-
cala espanyola. És com quan La forma de la península Ibèrica fa que la influència del mar penetre
s’observa un objecte amb un amb més dificultat a l’interior. Això, unit a la disposició de les serrala-
microscopi i després el veiem des vora la costa, explica, en primer lloc, la continentalitat del clima
sense: moltes característiques de l’Espanya interior, ja que el mar suavitza les temperatures, i, en
no són perceptibles a l’ull. Per segon lloc, la sequedat del clima, per la poca penetració de la humitat
això, es parla de clima mediter- des de les costes.
rani i no s’especifica si és d’in-
terior o típic.
136
132406 _ 0176-0193.indd 186 18/9/09 15:51:02

10
3. Els rius d’Espanya a Europa UNITAT 10
La majoria dels rius espanyols són curts, poc cabalosos i de
règim irregular, comparats amb els altres rius europeus. Els
rius espanyols desemboquen al mar Cantàbric, el mar Medi-
Per a comprendre
terrani i l’oceà Atlàntic. • Proposeu a l’alumnat que repas-
● Vessant mediterrani. Són rius poc cabalosos i de règim se els accidents del relleu d’Es-
irregular. El riu Ebre és el més llarg del vessant mediterra- panya de les pàgines 232-233.
ni de tot Europa.
A continuació, seleccioneu els
● Vessant atlàntic. Els rius espanyols d’aquest vessant són
més curts i menys cabalosos que els de la resta d’Euro- accidents del relleu del mapa
pa. Sols el riu Tajo supera els mil quilòmetres. r interactiu que considereu opor-
r Riu Tajo. És el més llarg de la
● Vessant cantàbric. Són rius cabalosos i molt curts, entorn península Ibèrica. tuns i demaneu-los que isquen
dels 100 quilòmetres.
d’acord amb l’ordre que establiu
A escala europea, el vessant cantàbric s’inclou dins el ves-
sant atlàntic.
i que col·loquen els accidents
A Espanya hi ha llacs i llacunes, però són molt menuts compa-
del relleu seleccionats en el
rats amb els de la resta d’Europa. Així, el llac glacial de major mapa interactiu.
superfície d’Espanya és el de Sanabria, que té 3,18 km2. t
El major d’Europa, el Làdoga, té més de 17.000 km2.
Aprendre a aprendre
m
S
En aquestes pàgines es mostren
Espanya es troba al sud-oest d’Europa. En el seu relleu
destaquen la Meseta, les serralades i les depressions,
continguts que els xiquets i xique-
a la Península; i els arxipèlags de Canàries i Balears. tes ja van estudiar el curs passat,
Els climes d’Espanya són, en general, més càlids i secs encara que ara es presenten amb
que els d’Europa. Els rius espanyols són més curts i
menys cabalosos que els altres rius europeus. t Llac de Sanabria. És el llac glacial una orientació europea. Per aquest
SIA més extens d’Espanya.
motiu és important que elaboren
taules del relleu, els climes i els
a
rius d’Espanya, i els comparen
Qüestions
amb els d’Europa.
1. On està situada Espanya a Europa? Com és l/m2
A B
el relleu d’Espanya en comparació del 2
150
140
ºC l/m ºC 130
d’Europa? 120
110
100
2. Observa els climogrames de la dreta. 90
Solucions
80
35 70
30 60
a. Quina diferència hi ha entre la 25
20
50
40
25
20
50
40
temperatura més alta i la més 15 30 15 30
baixa de cada climograma?

10
5
0
20
10
0
10
5
0
20
10
0
Il·lustracions
G F M A M J J A S O N D G F M A M J J A S O N D
b. A quin plou menys a l’estiu?

Arrecife (Lanzarote) Bilbao
2. El’brus, al Caucas. El Teide.
c. A quin tipus de clima creus que VESSANT EUROPA ESPANYA
correspon cada un? Per què? Qüestions
Atlàntic
3. Completa la taula amb les característiques 1. Espanya es troba al sud-oest.
dels rius a Espanya i a la resta d’Europa. Mediterrani
El relleu d’Espanya té molta altitud
comparat amb el d’Europa.
2. a. A Arrecife hi ha 9 °C de di-
137
ferència mentre que a Bilbao n’hi
ha 11 °C.
b. Plou menys a Arrecife.
c. El climograma A al subtropical,
perquè té diferències de tempera-
tura molt lleus al llarg de l’any i les
precipitacions hi són escasses, i el
Espanya té una altitud mitjana molt elevada sobre el nivell del mar, que
B, a l’oceànic, perquè hi plou molt
a Europa només és superada per Suïssa. Això és degut fonamentalment
al llarg de tot l’any.
a tres fets: que l’altitud mitjana de la península Ibèrica, a causa de la
gran extensió de la Meseta Central, és d’uns 660 m; que hi ha moltes 3. Vessant atlàntic a Europa: rius
muntanyes, algunes de les quals superen els 3.000 m, i que el relleu llargs i cabalosos; els d’Espanya
a les illes és molt accidentat. són més curts i menys cabalosos
que els europeus.
Vessant mediterrani a Europa: rius
poc cabalosos i irregulars; els d’Es-
panya tenen les mateixes caracte-
rístiques que els d’Europa.
137
132406 _ 0176-0193.indd 187 29/9/09 16:15:35

Activitats
Comprén
Solucions 1. Observa aquest mapa d’Europa. 7.
Comprén a. Relaciona cada lletra del mapa
D amb l’accident del relleu
1. Serralada Escandinava: C; Cau- corresponent.
cas: E; Islàndia: D; Cap de Finis- – Serralada Escandinava.
C
terre: F; Gran Plana Europea: A; – Caucas.
Alps: B. – Islàndia.
A – Cap de Finisterre.
b. La península Ibèrica té més ter-
– Gran Plana Europea.
renys per damunt dels 400 m. B E – Alps.
F
2. Planes a Europa: Gran Plana
ALTITUD
(en metres) b. Compara l’altitud del territori
Europea i Plana de l’Europa Ori-
1.500
1.000
de la península Ibèrica
400 i el de l’illa de Gran Bretanya.
ental; a Espanya: Meseta Central. 0
depressió A quin hi ha més terrenys per
Serralades a Europa: Alps i Urals; damunt dels 400 metres?
a Espanya: Pirineus. Penínsules
2. Completa aquesta taula amb dos exemples de Raona
a Europa: Itàlica i Escandinava; a cada accident del relleu a Europa. Després,
Espanya: Ibèrica. Illes a Europa: escriu un exemple de cada un a Espanya. 4. Observa aquests dos climogrames.
Islàndia i Còrsega; a Espanya: l/m2
EXEMPLES A l/m2
B
Mallorca. Caps a Europa: del Nord 110
100
90 M
ºC
i Matapan; a Espanya: Finisterre. Plana
ºC
80
70
60
80
70
60
Golfs a Europa: de Bòtnia i de Gè- Serralada 25

20
15
50
40
30
25
20
15
50
40
30
nova; a Espanya: de Biscaia. Península 10

5
0
20
10
0
10
5
0
20
10
0
Illa Copenhaguen G F M A M J J A S O N D
3. El riu Volga es troba situat al Oviedo
Cap
vessant del mar Caspi; els rius a. Són de dues ciutats que tenen el mateix
Golf tipus de clima. Quin clima és?
d’aquest vessant són llargs i caba-
b. Per què creus que Oviedo té les
losos. El riu Rin es troba situat al 3. Digues a quin vessant correspon cada un temperatures més altes que Copenhaguen?
vessant atlàntic; els rius d’aquest d’aquests rius d’Europa. Explica quines
característiques tenen els rius de cada un
vessant són molt cabalosos. El riu 5. Observa en un planisferi Àsia i Europa.
d’aquests vessants.
Danubi es troba situat al vessant Per què trobes que se sol considerar Europa
com una gran península d’Àsia?
9
del mar Negre; els rius d’aquest
vessant són molt llargs i cabalo- Riu Volga
6. Indica a quin tipus de clima correspon.
sos. a. A l’estiu rep les pluges més abundants
Riu Rin i les temperatures més altes de tot l’any.
Raona b. Les precipitacions hi són escasses
i les temperatures molt baixes.
4. a. És el clima oceànic. Riu Danubi
b. Perquè Copenhaguen té una la-

titud superior a Oviedo i rep menys 138
quantitat de calor dels raigs so-
lars, ja que aquests hi arriben més
oblics.
5. Perquè Àsia és un continent
molt massís i Europa en penja com Més informació
si fóra una península. La major cadena muntanyosa d’Europa
6. a. Clima continental. Els Alps formen la cadena muntanyosa més important d’Europa. Com-
b. Clima polar. prenen una superfície de 300.000 km2 que s’estén des del golf de
Gènova, al mar Mediterrani, fins a l’Adriàtic. Tenen una longitud d’uns
Aplica 1.300 km i la seua amplària mitjana és d’uns 180 km. Ocupen territoris
7. Cap Nord, península Escandina- de França, Itàlia, Suïssa, Alemanya, Àustria, Liechtenstein i Eslovènia.
va, golf de Bòtnia, mar Bàltic, Gran El seu cim més alt, el Montblanc, té 4.807 m.
Plana Europea, rius Oder i Danubi, El clima dels Alps està influït per l’altitud; les temperatures hi són
Alps, Apenins, península Itàlica, baixes a causa de les elevades altituds. Les precipitacions hi són
mar Mediterrani, illa de Sicília. abundants, en part perquè, a mesura que els núvols ascendeixen
pels vessants de les muntanyes, la temperatura interior baixa i pre-
cipiten.
138
132406 _ 0176-0193.indd 188 18/9/09 15:51:03

10
UNITAT 10
Aplica Opina
Opina
7. En el mapa de la pàgina 131, uneix amb 8. Localitza l’illa de Gran Bretanya. Està unida
una línia el cap Nord, a la península amb el continent europeu a través d’un tren
8. R. M. Com a avantatges es pot
pa
Escandinava, amb l’illa de Sicília. Escriu que circula davall el mar. Quins avantatges esmentar que té via exclusiva i
els accidents del relleu que travessa. i inconvenients trobes que té un tren que que és més ràpid que el vaixell.
circula davall el mar?
Com a inconvenients es pot dir
que algunes persones poden patir
APRÉN A FER claustrofòbia al seu interior i que
va ser una obra d’enginyeria molt
La interpretació d’un tall topogràfic costosa.
Els talls o perfils topogràfics representen gràficament com és la silueta
del relleu d’una zona. Per a això, se suposa que es practica un tall al terreny
i es dibuixa la silueta obtinguda. Aprén a fer
9. El tall està fet d’oest a est de la
1. Ubicació del terreny de què s’ha fet el tall. La línia del mapa indica que
és un tall de nord a sud de la península Ibèrica.
Península. Travessa els següents
elements del relleu: riu Miño, mas-
SERRALADA MESETA NORD SISTEMA MESETA SUD SIERRA SERRALADES BÈTIQUES
N CANTÀBRICA CENTRAL
Munt. Riu
MORENA
S sís Galaic, muntanyes de Lleó,
Riu Duero Riu Tajo de Toledo Riu
l/m2 RI
C
Guadiana
Guadalquivir MA
R
ME
Meseta Nord i, dins d’aquesta,
ÀB DI
110
100 R
CA
NT TE
RR
AN els rius Esla i Pisuerga, serralada
90 MA I
80
70 Ibèrica amb el riu Jalón, depressió
60
50
40 de l’Ebre, en què es distingeixen
30
20
10
2. Identificació dels accidents del
relleu. La silueta mostra els noms
3. Obtenció de conclusions. Per a interpretar el tall hem de respondre
a aquestes preguntes:
el riu Ebre i el Segre, i el Sistema
0
dels accidents geogràfics.
● Per on hem fet el tall? El tall està fet de nord a sud de la Península. Mediterrani Català, que arriba fins
x ● Quins elements del relleu travessa el tall? La serralada Cantàbrica, a la costa banyada pel mar Medi-
la Meseta Nord i la Sud, el Sistema Central, les muntanyes de
Toledo, Sierra Morena, la depressió del Guadalquivir i les serralades terrani. Els rius que travessen la
Bètiques.
zona són el Miño, l’Esla, el Pisu-
n? Quins rius discorren per la zona que travessa el tall? Els rius Duero,
erga, el Jalón, l’Ebre, el Segre i el
●
Tajo, Guadiana i Guadalquivir.
Llobregat.
a
9. Interpreta el tall topogràfic següent a partir del model anterior. Aquesta activitat presenta la inter-
pretació d’un procediment típic de
MASSÍS MUNT. MESETA NORD SERRALADA IBÈRICA DEPRESSIÓ SISTEMA
MEDITERRANI CATALÀ
la geografia física, el tall topogrà-
GALAIC DE LLEÓ DE L’EBRE
O Riu Miño
Riu Esla
Riu Pisuerga
Riu Jalón
Riu
Ebre
Riu
Segre
Riu
Llobregat MA E
fic. Intenteu treballar-ne l’anàlisi
RM
y.
ÀA
TLÀ
NT
IC ED
ITE
RR
AN
en paral·lel amb un mapa físic,
CE I
O
com el de les pàgines 232-233.
Demaneu a l’alumnat que pose un
regle sobre el mapa en la matei-
xa disposició que marca cada tall
139
topogràfic, així podran comprovar
les altituds que s’hi pugen i s’hi
baixen, així com els rius que s’hi
travessen. Comenteu que és com
fer un viatge aeri pel relleu espa-
nyol. Per a reforçar aquesta idea,
podeu mostrar el programa Google
La vegetació dels Alps varia segons les altituds, l’exposició als vents Earth i visualitzar el relleu de les
i la radiació solar. Als pisos més baixos, creixen boscos caducifolis zones marcades en els talls.
de roures i a més altitud es troben els boscos de faigs i coníferes. Ja Esmenteu que els talls topogrà-
prop dels cims hi ha arbustos i praderies alpines, i al cim, la vegeta- fics s’utilitzen sovint en algunes
ció escasseja. Entre la fauna hi ha mamífers com ara cérvols, óssos, retransmissions esportives dels
fagines i martes. Els ocells rapaços també abunden en aquests pa- mitjans de comunicació, com en
ratges i una gran quantitat de passeriformes habita en els diferents la Vuelta o el Tour, per exemple.
tipus de boscos.
• Demaneu a l’alumnat que localitze els Alps en un mapa d’Europa
o en un atles, i que indique els rius que naixen en aquesta serra-
lada.
139
132406 _ 0176-0193.indd 189 18/9/09 15:51:04

Repassa ET
1. Llig el resum.
Paraules clau
de la unitat
Bosc de fulla caduca
Europa és un continent situat a l’hemisferi Nord. Al centre i a
Bosc mediterrani l’est hi ha planes extenses; al sud, hi ha muntanyes elevades.
Cap També hi ha serralades, encara que de menor altitud, al nord
i a l’est. Les costes d’Europa són molt retallades, amb molts
Clima caps, golfs, penínsules i illes.
Espanya
El clima i la vegetació d’Europa
Estepa
A Europa hi ha tres climes temperats: l’oceànic, el mediterrani i el con-
Europa tinental; i dos de freds: el polar i el de muntanya. Cada clima té una vegetació
Fiord característica.
Golf Els rius i els llacs d’Europa

Illa A Europa hi ha cinc vessants fluvials: l’atlàntic, el mediterrani, l’àrtic, el del mar
Landa Negre i el del mar Caspi. Els llacs més extensos es troben al nord d’Europa.
Llac Els paisatges d’Espanya a Europa

Península Espanya es troba al sud-oest d’Europa. Té una altitud superior a l’europea.
Prat Hi destaquen la Meseta, les serralades i les depressions, a la Península; i
els arxipèlags de Canàries i Balears. Els climes d’Espanya són, en general,
Relleu més càlids i secs que els d’Europa. Els rius espanyols són més curts i menys
Ria cabalosos que els de la resta d’Europa.
Riu
Taigà
Tall topogràfic 2. ESTUDI EFICAÇ. Completa aquest esquema sobre Europa.
Tundra EUROPA
Vegetació
relleu ......... vessants fluvials
Vessant àrtic
oceànic .........
Vessant atlàntic
......... planes
Vessant del mar Caspi ......... el mediterrani
Vessant del mar Negre els Alps ......... ......... .........
Vessant mediterrani costa ......... .........
......... ......... .........
3. ESTUDI EFICAÇ. Llig de nou el text de les pàgines 136 i 137. Completa una fitxa en què inclogues la
Estudi eficaç situació d’Espanya a Europa, les formes de relleu, els tipus de clima i els rius d’Espanya.
2. Europa: té relleu amb munta-

140
nyes, com els Alps; costes molt
retallades; i planes, com la Gran
Plana Europea. Té cinc climes:
oceànic, mediterrani, continental,
polar i de muntanya. Té cinc ves-
Altres activitats
sants fluvials: atlàntic, mediterrani,
àrtic, el del mar Negre i el del mar El joc: viatge per Europa
Caspi. Dibuixeu un mapa d’Europa o apegueu el mapa interactiu físic d’Europa
3. Espanya: se situa al sud-oest a la pissarra, sense cap retolació. Formeu equips de cinc alumnes
d’Europa. Té una altitud superior cada un i demaneu a cada grup que prepare un tema: el relleu, els
a l’europea. En el seu relleu des- climes, la vegetació, els rius i els llacs d’Europa.
taquen la Meseta, les serralades Sol·liciteu a un equip que isca i situe un element del relleu d’Europa
i les depressions, a la Península; en el mapa. Els membres de l’equip hauran de dir quin clima o climes
i els arxipèlags de les Canàries, es donen en aquesta zona, quina vegetació hi creix i el nom dels rius
que té molts volcans, i el de les que hi discorren. Feu eixir tots els equips i pregunteu-los les mateixes
Balears, que és pla, excepte l’illa qüestions anteriors per a altres elements del relleu d’Europa. Guanya
de Mallorca. l’equip que responga a més qüestions.
140
190
132406 _ 0176-0193.indd 190 18/9/09 15:51:05

10
Estudiar un país europeu: Itàlia
Els climes que s’hi donen són
Per a conéixer com són els paisatges d’un país cal tindre’n en compte el relleu, el clima, la l’oceànic, el mediterrani d’interior,
vegetació i les aigües, entre altres aspectes. Observa aquesta guia de viatge d’Itàlia.
el mediterrani típic, el de muntanya
i el subtropical. Els rius espanyols
són més curts i menys cabalosos
ITÀLIA Clima i vegetació que els de la resta d’Europa.
La major part d’Itàlia té clima mediterrani.
Situació A les zones més elevades del nord hi ha cli-
Itàlia es troba a la ma de muntanya. Les temperatures són més al-
península Itàlica, al sud tes al sud que al nord. Quant a les precipita- Ets capaç de...
d’Europa. Està banyada cions, són més abundants al nord que al sud.
pel mar Mediterrani. A les zones més humides dels Apenins i als Alps, 1. a. Sardenya i Sicília. Es troben
creixen roures i castanyers. A les zones més ele- al mar Mediterrani.
Relleu vades dels Alps hi ha boscos de pins i avets. A les
Itàlia forma una península allargada i estreta unida zones amb clima mediterrani destaca el bosc me- b. El riu Po.
al continent europeu pels Alps. Les illes de Sarde- diterrani, format per alzines o carrasques, romers,
nya i Sicília, a més d’altres illes més menudes, com- arboços, etc. c. Mont Blanc, Punta Gnifetti i Cer-
pleten el seu territori. vino; tots es troben als Alps.
En el relleu italià es distingeixen tres unitats: Rius i llacs
● Els Alps, al nord, on es localitzen les altures Els rius d’Itàlia són curts i poc cabalosos. El més llarg 2. R. M.
majors del país. és el Po, que discorre per una àmplia plana al nord
● La plana del Po, que té forma triangular i està del país. Al nord també hi ha els llacs més grans, com Les costes, perquè és un element
totalment oberta al mar Adriàtic. el Major i el Como. que forma part del relleu i ens
● Els Apenins, que discorren de nord a sud de la
Riu Po: 652 km dóna informació sobre els paisat-
península Itàlica.
Riu Adige: 410 km ges.
Punta Gnifetti
Riu Tíber: 405 km
Cervino
4.559 m Mont Blanc
4.807 m
Presenteu el contingut d’aquesta
4.478 m
Etna unitat com a exemple d’una guia
3.340 m
de viatges que ells poden trobar
ALPS
en la vida quotidiana. Comenteu
SICÍLIA que les guies de viatges conte-
nen molta informació referent al
país en qüestió: mostren algunes
1. Respon. característiques del paisatge del
a. Com es diuen les illes italianes principals? A quin mar es troben? país o la regió de què parlen, des-
b. Quin és el riu més llarg d’Itàlia? criuen els monuments principals,
c. Quins són els tres pics més elevats? On es troben? donen informació d’establiments
hostalers, restaurants i mitjans
2. Quins d’aquests aspectes inclouries en una guia per a conéixer els paisatges d’un país? Per què?
de transport, així com del clima i
a. Les costes. b. Les construccions. c. L’agricultura.
les peculiaritats pràctiques, com
festes assenyalades, moneda,
costums, horaris i altra informació
141
d’interés.
Autonomia
En acabar la unitat, completeu amb els alumnes o demaneu-los que A partir del model desenvolupat
completen una taula com aquesta: en aquestes pàgines sobre Itàlia,
proposeu als xiquets i xiquetes
UNITAT 10: Els paisatges d’Europa i els d’Espanya
que elaboren una guia de viatges
El que he aprés d’Espanya. Han treballat en aques-
El que he aprés…
a fer… ta unitat els aspectes que es des-
El relleu d’Europa criuen en aquesta guia: situació,
Els climes i la relleu, clima, vegetació, rius i llacs,
vegetació d’Europa aplicats al territori espanyol. Si ho
Els rius considereu necessari, podeu de-
i els llacs d’Europa manar-los que completen aquesta
informació en llibres o en pàgines
Els paisatges d’Espanya
d’Internet.
191
141
132406 _ 0176-0193.indd 191 18/9/09 15:51:05

Repàs trimestral
UNITAT 6 UN
Objetivos
Solucions 1. El joguet de la fotografia està format 2. Observa l’esquema del circuit i respon. 8.
La disposició dels imants per-
• Sabedes.
1. per uns quants imants. Completa l’esquema
a. A què correspon cada lletra? a.
que representa com estan disposats
què
• no es toquen, de dalt a baix,
Conoas. aquests imants perquè no es toquen. b. Què passa quan l’interruptor està obert?
és: S N – N S – S N – N S. c. Què passa quan l’interruptor està tancat?
2. a. La lletra A correspon a una b.

Sugerencias didácticas
pila, la B és un cable conductor, ...
B
... C
la C és
Para una pereta i la D és un
empezar ...
Haga uerpo.
interruptor. ...
c.
b. Quan l’interruptor està obert ...
...
A
Para explicar
el corrent elèctric no circula pel D
N
• Al hación
circuit. solar. S
•
c. Expla
Quan humedad…
l’interruptor està tancat,
el corrent circula pel circuit i les
peretes estan apagades. UNITAT 7
3. a. Quan s’encén un misto, 3. Indica quines transformacions d’energia 4. Digues un exemple per a mostrar que en les
l’energia química que conté es es produeixen en els casos següents: transformacions d’energia es produeix calor.
transforma en energia tèrmica i a. Quan s’encén un misto. UN
lluminosa. b. Quan es polsa un timbre. 5. Indica quins tipus de centrals elèctriques
contribueixen al calfament global i quins tipus 9.
c. Quan es posa en marxa el televisor.
b. Quan es polsa un timbre, l’ener- de centrals no hi contribueixen.
gia elèctrica es transforma en
energia sonora.
UNITAT 8
c. Quan es posa en marxa el televi-
sor, l’energia elèctrica es transfor- 6. Posa dos exemples de cada tipus de màquina.
ma en energia lluminosa i energia a. Màquines mecàniques manuals.
B
b. Màquines mecàniques automàtiques.
sonora.
c. Màquines tèrmiques.
4. R. M. d. Màquines de comunicació i maneig A
Quan encenem una pereta, l’ener- d’informació C
gia elèctrica es transforma en
7. Observa la il·lustració i respon. D
energia lluminosa, però una part
a. En quin sentit es mou cada roda?
d’aquesta es transforma en ener-
b. En quin sentit es mou la cremallera?
gia tèrmica, ja que la pereta es
c. Quina deu ser la roda més ràpida?
calfa. I la més lenta?
5. Contribueixen al calfament
global les centrals tèrmiques. No 142
contribueixen al calfament global
les centrals nuclears, les centrals
eòliques, les centrals hidroelèctri-
ques, les centrals heliotèrmiques
i les fotovoltaiques.
6. R. M.
a. Tisores, carretó.
b. Màquina de fer forats elèctrica,
batedora.
c. Congelador, vitroceràmica.
d. Telèfon mòbil, ordinador.
7. a. Les rodes A i D giren en el
mateix sentit, i les rodes B i C, en
el contrari.
b. Si el motor gira en el sentit de
les agulles del rellotge, la cremalle-
ra es desplaça cap a l’esquerra.
142
192
132406 _ 0176-0193.indd 192 18/9/09 15:51:06

UNIDAD 1
UNITAT 9
c. La roda
Para més ràpida és la cor-
comprender
8. Observa aquest planisferi i porta a cap les activitats proposades. responent a la lletra A, i la més
a. Indica a quin A partira dibirlos.
lenta, la D.
continent 1
t?
correspon 8. a. A: Amèrica; B: Europa; C:
at? cada lletra. Competencia social
Àsia; D: Àfrica; E: Oceania.
b. Escriu a quin X
C
y ciudadana
B b.
oceà El 1: oceà Glacial Àrtic; 2: oceà
temellas.
C correspon Pacífic; 3: oceà Atlàntic; 4: oceà
cada número.
3 Índic; 5: oceà Glacial Antàrtic.
c. Digues a quina A
2 D
latitud i a quina c. La latitud del punt X és 60º N i
longitud es
troben els punts 4 Soluciones
la seua longitud és 30º E. La lati-
X i Y. E tud del punt Y és 30º S i la seua
Ilustraciones
Y longitud
1. La eernaés y120º
pie. O. Tingueu en
compte que, en aquest mapa, tant
3. En nes.
la latitud com la longitud es mesu-
5
F ren de 30º en 30º i que l’alumnat
Cuestiones
es ha demen.
1. El saber per on passen l’equa-
or. dor i el meridià de Greenwich.
2. No, nos.
UNITAT 10
3. R.
9. M.
Resp
ipus 9. Copia i completa aquestes fitxes amb les dades de relleu, climes i rius d’Europa. Relleu d’Europa ▶ Serralades: els
Alps, el Caucas; planes: Plana de
Relleu d’Europa Climes d’Europa Rius d’Europa l’Europa Oriental i Gran Plana Eu-
● Nom de dues serralades:
..........................................
● Clima oceànic: ● Nom d’un riu del
vessant àrtic: .....................
ropea; penínsules: Escandinava i
– Temperatures: suaus
– Precipitacions: abundants Ibèrica; illes: Sicília i Islàndia.
● Nom de dues planes: ● Nom d’un riu del
.......................................... ● Clima ...............: vessant ...............: ............ Climes d’Europa ▶ Clima oceànic:
– Temperatures: ................
● Nom de dues penínsules:
– Precipitacions: ................
● Nom d’un riu del temperatures suaus i precipitaci-
.......................................... vessant ...............: ............
● Clima ...............:
ons abundants; clima mediterrani:
Nom de dues illes: Nom d’un riu del
●
.......................................... – Temperatures: ................
●
vessant ...............: ............ temperatures elevades a l’estiu i
● Nom d’un riu del
suaus a l’hivern, i precipitacions
Clima ...............:
●
– Temperatures: ................
vessant del mar Caspi: escasses; clima continental: tem-
..........................................
– Precipitacions: ................ peratures altes a l’estiu i molt
● Clima ...............: baixes a l’hivern, i precipitacions
– Temperatures: ................
concentrades a l’estiu; clima po-
lar: temperatures extremament
baixes i precipitacions escasses;
143 clima de muntanya: temperatures
baixes a l’hivern i fresques a l’es-
tiu, i precipitacions abundants.
Rius d’Europa ▶ Vessant àrtic: riu
Petxora; vessant atlàntic: riu Rin;
vessant mediterrani: riu Roine;
vessant del mar Negre: riu Danubi;
vessant del mar Caspi: riu Volga.
193
143
132406 _ 0176-0193.indd 193 18/9/09 15:51:07

11 La població i l’economia R
Objectius d’Europa i les d’Espanya

• Sabedes.
Recordar a l’alumnat què és la
densitat de població.
• Conoas.
• Repassar els conceptes de po-
blació activa i població inactiva.
• Recordar els sectors en què es
Perclassifiquen
a empezarels treballs.
Haga uerpo.
Per a explicar
Suggeriments
• Expla humedad… didàctics
Per a començar
• Pregunteu a l’alumnat si ha
viatjat a algun país europeu.
En cas d’afirmativa, pregunteu
amb quin mitjà de transport hi
van anar: automòbil, avió, vai-
xell, etc. Pregunteu també quin
país va ser el que van visitar i
quins records tenen d’aquest Viatgers a Europa!
viatge. Amb la seua xarxa de vols internacionals, Europa és una
de les zones més ben comunicades del món per via aèria.
Els preus dels vols no són barats, però l’avió continua sent
Per a explicar
el mitjà de transport més còmode i ràpid per a moure’s
• Comenteu a l’alumnat que els pel continent.
mitjans de transport han evo- El viatger que vol conéixer Europa té també l’opció del ● Digues els avantatges i els
lucionat molt les últimes dè- tren. El tren és un mitjà de transport popular, fiable inconvenients que creus que té
cades. La tendència actual en i còmode que ofereix al viatger l’oportunitat de gaudir viatjar per Europa amb tren
del paisatge. Per Europa circulen tot tipus de trens, des enfront de viatjar amb avió.
aquesta evolució és l’eficiència
de les lentes línies locals de les zones més remotes fins ● Indica quins tipus de tren
en l’aplicació de l’energia; és als trens d’alta velocitat entre les grans ciutats, com el d’alta velocitat se citen
a dir, que amb menys consum TGV francés, l’AVE espanyol i l’ICE alemany. en la lectura.
energètic s’aconseguisquen ve- Europa ● Com t’agradaria viatjar per
Guías Visuales El país-Aguilar. Adaptació Europa, amb tren o amb avió?
hicles de major potència, així Per què?
com la reducció de les emissi-
ons contaminants. 144
• Recordeu amb l’alumnat els
continguts resumits en la pàgina
145 i expliqueu les diferències
entre població activa i inactiva.
Proposeu-los exemples com els Més informació
següents i demaneu-los que
Els trens d’alta velocitat
els agrupen en població activa
La xarxa d’alta velocitat (AVE) es va iniciar en 1992 amb el tram Madrid-
i inactiva: un administratiu, una
Sevilla, que va reduir la durada del viatge de 6 a 2 hores i mitja. Quinze
mestressa de casa, una jutges-
anys més tard n’hi ha noves línies, com les següents:
sa, un llanterner, un estudiant…
Digueu-los que indiquen a quin – Corredor d’Andalusia, que connecta Madrid amb Toledo, Màlaga, Gra-
sector econòmic pertany cada nada, Cadis, Algesires, Huelva i Jaén, a més de Còrdova i Sevilla.
un. – Corredor del nord-est, l’actual línia Madrid-Saragossa-Barcelona, que
s’ampliarà fins a Navarra, la Rioja, Sòria, Terol i Osca.
– Corredor del llevant i eix mediterrani, que connecta Madrid, a través
de Conca, amb València, Alacant, Castelló i Múrcia.
144
132406 _ 0194-0207.indd 196 18/9/09 15:52:09

UNITAT1
Com es distribueix la població Competència lingüística
La població és el nombre d’habitants que viu Al llarg de la unitat s’utilitzen con-
en un territori. Per a saber si un territori està
molt poblat o poc poblat, és necessari relacio-
ceptes que ja s’han explicat en el
nar els habitants amb la superfície del territori curs anterior i que els xiquets i
en què viuen. És a dir, cal conéixer-ne la densi- xiquetes han de manejar amb sol-
tat de població.
tesa. Per a comprovar-ho, podeu
Densitat nombre d’habitants
de població
=
superfície en km2 proposar que escriguen oracions
en què utilitzen paraules com les
1. Recordes quina és la densitat
de població d’Espanya?
següents: immigració, emigració,
natalitat, mortalitat, sector prima-
ri, sector secundari, sector terciari,
etc.
La població La població d’Espanya
i el treball La població d’Espanya supera els 46 milions
La població, segons d’habitants. Augmenta pel creixement natu-
la seua relació amb ral, que és positiu, i el creixement migratori,
el treball, es classi- que també és positiu. Solucions
fica en població acti- La densitat de població d’Espanya és de 91
va i població inacti- hab./km2. Les províncies de l’interior, llevat
Il·lustracions
va. de Madrid, estan per davall d’aquesta quan- • R. M.
Població activa. És el conjunt de perso- titat, i les províncies costaneres, en gene-
ral, superen els 91 hab./km2.
Dos avantatges de viatjar amb
nes que està en edat i condició de tre-
ballar. Dins d’aquest grup es distingeixen Un 5 % de la població activa espanyola tre-
tren són que es veu el paisatge
la població ocupada, que són les perso- balla en el sector primari, un 30 % en el se- pel qual es passa i que et pots
nes que treballen i reben uns diners per cundari i un 65 % en el sector terciari. desplaçar pels vagons sense ne-
fer-ho; i la població parada, que són les
3. Escriu el nom de dues províncies cessitat d’estar al seient durant
persones que busquen un treball.
d’Espanya amb densitat de població alta.
Població inactiva. És el conjunt de perso- tot el viatge; a més a més, les
nes que no pot treballar o no cobra un estacions estan al centre de les
sou per la seua activitat. En aquest grup,
hi ha els jubilats, les persones menors de
poblacions.
16 anys, els estudiants, les mestresses Dos inconvenients de viatjar amb
de casa i els malalts que no poden treba- APRENDRÀS
llar. tren enfront de l’avió són que és
Quines són les característiques de la població menys ràpid que l’avió i que no
La població activa treballa en tres sectors europea.
econòmics: sector primari, sector secundari serveix per a viatjar a illes.
i sector terciari. Com es distribueix la població europea.
Quines són les activitats econòmiques • El TGV francés, l’AVE espanyol i
2. Quina diferència hi ha entre població
activa i població ocupada? de la població d’Europa. l’ICE alemany.
Com és la població d’Espanya.
• R. L.
145
Qüestions
1. La densitat de població d’Espa-
nya és de 91 hab./km2.
2. La diferència és que la pobla-
ció activa la formen les persones
que estan treballant amb un sou o
inscrites a l’oficina d’ocupació i la
– Corredor nord-nord-oest, és la línia Madrid-Segòvia-Valladolid, que inactiva la formen les persones que
s’estendrà a la cornisa cantàbrica i Galícia, des d’Irun fins a Ou- no poden treballar o que no cobren
rense i Vigo. un sou pel treball que realitzen.
– Corredor d’Extremadura i connexió Madrid-Lisboa. 3. Per exemple, Madrid i Barcelona.
En 2020 es preveu que Europa central i meridional enllace per vies Tingueu en compte que l’alumnat
d’alta velocitat i connecte amb Oslo, Moscou o Istanbul. Serà, per tant, ha de respondre amb províncies,
un instrument de cohesió europea. no amb comunitats autònomes.
• Demaneu a l’alumnat que indique dues ciutats d’Espanya a què
arribe l’AVE.
145
132406 _ 0194-0207.indd 197 18/9/09 15:52:10

Objectius Europa és un continent molt poblat, en què viuen
més de 700 milions de persones.
• Sabedes.
Conéixer les característiques
principals de la població euro-
• Conoas.
pea. 1. Les característiques
de la població europea
• Saber quins han sigut els mo-
Suggeriments
viments migratorisdidàctics
més impor-
La característica principal de la població europea
és l’envelliment de la població. És a dir, hi ha més
Pertants que s’han produït a Europa
a empezar població anciana que jove. La raó d’aquest enve-
lliment està en aquestes dues causes.
Haga
desuerpo.
del segle xx.
La baixa natalitat. A Europa naixen molt pocs
• Conéixer com es distribueix la xiquets. Sols uns deu xiquets per cada 1.000
Perpoblació
a explicar
pel territori europeu. persones. Aquesta dada és baixa si tenim en
compte que a Àfrica naixen 40 xiquets per cada
• Al hación solar. q Persona anciana. A Europa hi ha un nombre
• Obtindre informació d’un mapa 1.000 persones. elevat de persones ancianes, raó per la qual les
de densitat de població. L’augment de l’edat que pot viure una persona. A autoritats estan adoptant mesures per a atendre
les necessitats d’aquestes persones.
Europa les persones tenen la possibilitat de viure
molts anys. Per això, hi ha moltes persones anci-
anes. En nàixer, un europeu té l’esperança de
Suggeriments didàctics viure 74 anys; mentre que, en alguns països afri-
A
cans, no arriba als 50 anys. q 3.
Per a començar
Per aquestes raons, el creixement de la població La
• Demaneu a l’alumnat que ob- europea és lent. Alguns països tenen creixement de
serve les fotografies d’aquesta natural negatiu fins i tot. És a dir, el nombre de qu
naixements és menor que el de defuncions.
pàgina. Comenteu que hi estan te
de
reflectides gràficament les dues
característiques més importants 2. La immigració ●
de la població europea: l’envelli- Al començament del segle xx, milions d’europeus

van emigrar cap a Amèrica. En l’actualitat, a Euro-
ment de la població i la impor-
pa arriben molts immigrants. Cada any arriben mi- B
tància de les migracions en la lers de persones procedents d’Àfrica, Àsia i l’Amè-
seua evolució. rica del Sud. w L’arribada dels immigrants està
●
ajudant al creixement de la població europea. A
més, la immigració té els efectes següents sobre
Per a explicar la població:
• Centreu l’atenció de l’alumnat Creixement de la població activa. Bona part
en el text de l’epígraf 1, Les dels immigrants que arriben a Europa estan en
edat de treballar, per això els immigrants aug-
característiques de la població menten la població activa.
europea. Expliqueu que el tret Creixement de la natalitat. La major part dels
més identificatiu de la pobla- immigrants són joves i, per consegüent, solen w A. Emigració europea cap a Amèrica, a la
primeria del segle xx. B. Immigrants a Europa,
tindre fills. Així, la immigració influeix en l’aug-
ció d’Europa és l’envelliment i ment del nombre de naixements.
en l’actualitat.
que s’ha arribat a això per una

reducció dràstica de la natali- 146
tat, que en alguns països com
Suècia o França ha obligat a
aplicar polítiques de suport a
la natalitat amb l’ampliació de
les setmanes de baixa laboral
Més informació
per a les famílies i reduccions
fiscals per fills. Comenteu tam- L’Eurostat, l’Oficina Estadística de la Comunitat Europea
bé que l’altre element que ha Els països tenen organismes que s’encarreguen d’elaborar estadísti-
portat a aquest envelliment és ques sobre la població i altres aspectes. A Espanya tenim l’Institut Na-
que l’esperança de vida ha aug- cional d’Estadística (INE). Aquest transfereix part d’aquesta informació
mentat molt, és a dir, ara les a un altre organisme estadístic, l’Eurostat, que és l’Oficina Estadística
persones viuen molts més anys de la UE. Amb la informació que rep dels organismes estadístics de
que fa quatre dècades, raó per cada país membre de la UE, l’Eurostat elabora estadístiques sobre
la qual la població anciana ha economia i finances, població i condicions socials, indústria, comerç i
augmentat. serveis, agricultura i pesca, comerç exterior, transports, medi ambient
i energia, i ciència i tecnologia. Aquestes dades són utilitzades pel
Banc Central Europeu per a prendre decisions econòmiques.
146
132406 _ 0194-0207.indd 198 18/9/09 15:52:10

11
OC
EÀ À RT
IC
UNITAT 11
UNITAT1
DENSITAT DE POBLACIÓ
G L AC I A L
Menys de 10 hab./km2 ISLÀNDIA
mar
De 10 a 100 hab./km2 de • Comenteu que els trets de la
Noruega
De 101 a 500 hab./km2 FINLÀNDIA
població europea no són apli-
Més de 500 hab./km2 SUÈCIA
NORUEGA cables a altres territoris de la
ESTÒNIA
Terra. Per exemple, a Àfrica,
mar
que es troba al sud d’Europa,
C
RÚSSIA
TI
LETÒNIA
REGNE del Nord mar
N
Bàltic LITUÀNIA
IRLANDA UNIT DINAMARCA KAZAKHSTAN
la població és jove perquè la
LÀ
RÚSSIA
BIELORÚSSIA
AT PAÏSOS
BAIXOS
POLÒNIA
natalitat és molt alta. Allí els xi-
BÈLGICA ALEMANYA
quets, en molts casos, són mà
EÀ
LUXEMBURG UCRAÏNA
REPÚBLICA mar
OC
TXECA ESLOVÀQUIA Caspi
FRANÇA ÀUSTRIA HONGRIA

MOLDÀVIA
d’obra i a penes van a escola.
SUÏSSA
ESLOVÈNIA
CROÀCIA
ROMANIA
mar Negre
GEÒRGIA
AZERBAIDJAN
ARMÈNIA
D’altra banda, l’esperança de
BÒSNIA I SÈRBIA
PORTUGAL
ESPANYA
ANDORRA HERCEGOVINA
MONTENEGRO KOSOVO
BULGÀRIA vida hi és molt baixa, ja que les
ITÀLIA TURQUIA
0
Escala
360
ALBÀNIA
MACEDÒNIA
malalties mortals, com la sida
GRÈCIA
Quilòmetres mar i la malària, afecten bona part
Canàries
Ceuta Me
Melilla dit
erra
ni XIPRE de la població; a més a més, hi
ha moltes guerres internes. Tot
e Mapa de la densitat de població
d’Europa. això s’uneix al fet que els mit-
3. La distribució de la població jans sanitaris a penes arriben
La població europea és majoritàriament urbana: set de cada al 10% de la població i el nivell
deu europeus viuen en ciutats. En el mapa e podem vore de desenvolupament econòmic
que la població europea es distribueix de forma irregular pel Qüestions
territori. Hi ha unes zones molt poblades i altres poc pobla- d’aquest continent és dels més
des. 1. Explica per què està envellint baixos del món.
● Zones bastant poblades. Països Baixos, Luxemburg, Bèlgi- la població europea.
ca, Alemanya, Regne Unit, Itàlia i França tenen les densi- 2. Escriu en el quadern quines Aprendre a aprendre
tats de població més altes, en algunes zones són de 500 són les aportacions de
hab./km2. Cap al sud, a la costa mediterrània, es troben la immigració a la població La interpretació de mapes pot su-
països un poc menys poblats, solen tindre densitats de europea.
població entorn de 100 hab./km2.
posar una dificultat per a alguns
3. Observa el mapa e i busca-hi:
● Zones escassament poblades. Al nord d’Europa es troben
xiquets i xiquetes, ja que es trac-
a. Tres països amb zones
els països amb la menor densitat de població: Islàndia, ta d’un tipus d’informació basada
amb densitat de població
Noruega, Finlàndia, Suècia i Rússia. A les zones situades en codis abstractes. Inviteu-los a
superior a 500 hab./km2.
al nord d’aquests països, a penes viuen persones perquè
les temperatures baixes no són apropiades per a la vida b. Tres països amb zones recordar què representen l’escala,
humana. amb densitat de població la llegenda i els diferents colors
entre 100 i 500 hab./km2.
abans de començar a treballar
c. Tres països amb zones
Europa està molt poblada, sobretot a la costa atlàntica amb densitat de població
amb el mapa.
i al centre del continent. Les característiques de la po- menor de 10 hab./km2.
blació europea són l’envelliment i la immigració.
147
Solucions
Qüestions
1. Està envellint perquè la natali-
tat és baixa i perquè les persones
viuen molts anys.
Altres activitats 2. Les aportacions de la immi-
Treball amb el mapa de densitat de població gració són el creixement de la
Els mapes sobre la densitat de població, com el d’Europa que hi ha en població activa i l’augment de la
aquesta pàgina, proporcionen informació referent a com es distribueix natalitat.
la població per un determinat territori. 3. a. El Regne Unit, Alemanya, Ità-
Demaneu als xiquets i xiquetes que observen el mapa i elaboren una lia, Bèlgica, els Països Baixos, la
taula en què incloguen, en una columna, el nom dels països retolats República Txeca, Polònia i França.
i, en les altres, els intervals de densitat de població que figuren en la b. L’alumnat pot citar qualsevol
llegenda. Per a completar la taula, l’alumnat ha d’observar cada país i país europeu, excepte Noruega,
comprovar quins colors de la llegenda hi ha en el seu territori. Després, Suècia, Finlàndia, Islàndia, Estò-
ha de marcar en la taula el requadre en què coincidisquen el nom del nia, Letònia, Lituània, Bielorússia
país i els intervals de densitat que hi ha en el mapa. i Irlanda. c. Finlàndia, Islàndia, No-
ruega, Suècia, Rússia, el Regne
Unit, Grècia, Espanya, etc.
147
132406 _ 0194-0207.indd 199 18/9/09 15:52:11

Les activitats econòmiques d’Europa 3.
El
cad
Objectius 1. El sector primari A B
vei
• Identificar les activitats eco- A Europa, el sector primari és el que menys perso- ● E
nes ocupa, tan sols quatre de cada cent. Les ca- v
nòmiques que conformen el racterístiques principals d’aquest sector a Europa l
sector primari, el secundari són les que segueixen: q e
c
i el terciari a Europa. ● L’agricultura fa servir moltes màquines i tècni-
ques de conreu per a millorar la producció. Els ● E
• Conéixer la distribució i les acti- conreus més abundants són els cereals, la creï- p
vitats principals de la població lla i la remolatxa, que es conreen a la Gran Pla- t
na Europea i a Rússia; i la vinya, l’olivera i les n
europea en el sector primari, el m
hortalisses, que es conreen a la conca mediter-
secundari i el terciari. rània. t
C D t
• Reconéixer la necessitat de con- ● La ramaderia és intensiva al nord i al centre
d’Europa. Són grans explotacions, principal- ● E
sumir de forma responsable. ment de bestiar boví, oví i porcí. Al litoral medi- p
terrani, la ramaderia és extensiva; es caracte- t
ritza per la cria de bestiar oví i boví. F
Suggeriments didàctics ● La pesca és una activitat important a Europa.
U
Els països europeus que fan el major nombre

Per a començar de captures són Rússia, Noruega, Islàndia,
• Per a aproximar els xiquets i xi- Dinamarca, Espanya i Regne Unit. Aquests paï-
quetes als diferents espais en sos han desenvolupat una moderna flota pes-
quera de tipus industrial. q Activitats del sector primari. e
què es desenvolupen les activi- A. La verema a França. B. La ramaderia ovina t
● L’explotació forestal es localitza, sobretot, als als Països Baixos. C. La pesca al mar del Nord.
tats de cada sector, demaneu-los països del nord. La fusta dels arbres es fa ser- D. L’explotació dels boscos és molt important
que descriguen com és una àrea vir per a la producció de mobles i de paper. a Noruega.
rural i la comparen després amb
una zona urbana. Poden fixar-se 2. El sector secundari
en aquests aspectes: com és El sector secundari ocupa a Europa trenta de cada
el paisatge de cada zona, quin cent persones. Les indústries principals d’Europa
tipus de construccions hi ha són les que segueixen:
en l’una i en l’altra, en quines ● Indústria de base, que fabrica productes metal-

lúrgics i químics. Es localitza a Alemanya, Fran-
activitats treballen els seus ha- ça, Rússia i Ucraïna.
bitants, etc. Comenteu que les ● Indústria de béns d’equip, que fabrica màqui-
activitats del sector primari te- nes, automòbils i material elèctric. Es localitza,
sobretot, a Alemanya, França, Espanya, Itàlia,
nen més relació amb la natura Regne Unit i Països Baixos. w
i, per això, estan al medi rural,
● Indústria de béns de consum, que obté produc-
mentre que les del secundari i tes que les persones consumim directament. w Fàbrica automobilística a Munic (Alemanya).
Alemanya és un dels països europeus més
del terciari estan a les ciutats, Estan repartides per tot Europa. industrialitzats.
on hi ha molta població.
148
Per a explicar
• Expliqueu-los que Europa és un
continent amb un grau de des-
envolupament econòmic elevat,
encara que no totes les zones
l’assoleixen. El sector primari Més informació
és més important, quant a pro- La incorporació de la dona al món laboral
ducció, a l’àrea mediterrània. El Al llarg de la història, les dones han tingut un paper secundari en el
sector secundari, sobretot la in- món laboral, subordinat al protagonisme de l’home.
dústria, té un desenvolupament En totes les èpoques hi ha hagut dones que han denunciat aquesta
important al centre d’Europa i a situació, però no va ser fins a la primeria del segle XIX que va sorgir
les costes atlàntiques. El sector un moviment a favor de la igualtat de drets entre homes i dones.
dels serveis és important a tot Amb la Primera Guerra Mundial, quan les dones es van incorporar al
el continent, però amb distintes món laboral per substituir els homes a les fàbriques mentre aquests
característiques: al sud, destaca lluitaven, es va iniciar una època de reivindicacions, com la millora de
el turisme; als països del centre, l’educació, la capacitació professional i l’obertura de nous horitzons
les finances i el comerç. laborals.
148
132406 _ 0194-0207.indd 200 18/9/09 15:52:11

A
11
3. El sector terciari UNITAT 11
El sector terciari és on treballen més persones, 66 de
cada cent. Les activitats més destacades del sector ser-
veis són: e
Per a comprendre
● El comerç. Europa és el continent amb més intercan-
vis comercials. Exporta productes químics, metal- que vagen a la pàgina 230 del lli-
lúrgics, material de transport i material tecnològic, B
bre, en la qual trobaran el mapa
entre altres. Importa petroli i matèries primeres, prin-
cipalment. polític d’Europa. Demaneu-los
● El transport. Europa posseeix la xarxa de transports que busquen en el mapa cada
per carretera i ferrocarril més densa del món, és a dir, un dels països d’Europa que
té moltes carreteres i vies de ferrocarril. Quant a la
navegació marítima, té ports amb molt de trànsit de
s’enumeren en l’exposició so-
mercaderies, com Rotterdam i Hamburg. També comp- bre les activitats econòmiques
ta amb una de les xarxes de transport aeri més impor- europees de les pàgines 148 i
tant i moderna del món. C
149 del llibre.
● El turisme. Europa és el destí turístic mundial princi-
pal. La meitat dels ingressos generats al món pel
turisme es concentren als països europeus següents: Competència matemàtica
França, Espanya, Itàlia, Alemanya, Àustria i Regne
Unit. En l’explicació de les activitats
econòmiques d’Europa s’utilitzen
En el sector primari d’Europa treballa el 4 % de la constantment dades que expressen
població activa, en què destaquen l’agricultura i la
ramaderia. En el sector secundari, treballa el 30 %,
e A. Londres (Regne Unit). Centre percentatges de població. Recordeu
de negocis i de comerç. B. Port
en què destaca la indústria de base. En el sector de Rotterdam (Països Baixos). Important a l’alumnat que els percentatges
terciari treballa el 66 %, en què destaquen el co- port a escala mundial. C. Eurodisney expressen un nombre com una frac-
merç, els transports i el turisme. a París (França). Centre d’oci.
ció de cent, és a dir, 4% significa
quatre de cada cent.
EL MÓN
Qüestions QUE VOLEM
1. Copia i completa aquesta taula sobre les
activitats econòmiques d’Europa. El consum responsable El món que volem
Vivim en un món en què cada vegada • R. L.
ACTIVITATS ECONÒMIQUES D’EUROPA
consumim més. Per a produir tant es
Percentatge de
treballadors
Zones
principals
Característiques recorre sovint a l’explotació de xiquets Comenteu a l’alumnat que el con-
i adults, a la contaminació de la natura
Sector o a la creació de residus. Per aquesta
sum excessiu no és només inne-
primari
raó, és necessari que practiquem un cessari i car, sinó també poc res-
Sector consum responsable i el reciclatge de
secundari pectuós amb el medi ambient.
les coses.
Sector
terciari ● Feu una llista amb les mesures
que podeu prendre per a consumir Solucions
2. Quins països són els més turístics d’Europa? menys a casa i a l’escola.
Qüestions
1. Sector primari: 4%; Gran Plana
149 Europea, Rússia i conca mediter-
rània, en agricultura; l’agricultura:
molt tecnificada pertot; la rama-
deria: intensiva al nord i centre i
extensiva al sud; la pesca: de tipus
industrial; l’explotació forestal es
desenvolupa, sobretot, als països
A Espanya, la incorporació de la dona al món laboral va tindre un del nord.
progrés notable durant la Segona República. Més tard, després de la Sector secundari: 30%; Alemanya,
Guerra Civil, es va perdre bona part del que s’havia aconseguit. França, Rússia, Ucraïna, Espanya,
Amb l’arribada de la democràcia, la situació de la dona es va equiparar Itàlia, el Regne Unit i els Països
a la d’altres països europeus, però encara queden grans desigualtats, Baixos; en aquest àmbit desta-
com la diferència salarial, que és un 18% favorable als homes, l’escas- quen la indústria de base, la de
sa representació de la dona en càrrecs directius, el desequilibri en el béns d’equip i la de consum.
repartiment de les tasques de la llar i els llargs horaris laborals, que Sector terciari: 66%; per tot el conti-
impedeixen compatibilitzar la vida familiar i la laboral. nent; en aquest àmbit destaquen el
• Demaneu a l’alumnat que expresse l’opinió sobre la incorporació comerç, el transport i el turisme.
de la dona al món laboral i els factors que l’afecten. 2. França, Espanya, Itàlia, Alema-
nya, Àustria i el Regne Unit.
149
132406 _ 0194-0207.indd 201 18/9/09 15:52:12

La població i les activitats 3.
Objectius
econòmiques d’Espanya Es
pe
se
• Conéixer les característiques 1. Les característiques Població
el
en milions
i la distribució de la població de la població d’Espanya la
140
d’Espanya. Espanya té una població de més de 46 milions
Rússia
130 ●
d’habitants. És el seté país més poblat d’Euro- 120
• Comparar les característiques
Alemanya
110
pa, després de Rússia, Alemanya, França, Regne
100
de la població d’Espanya i d’Eu- Unit, Itàlia i Ucraïna. q
Regne Unit
90
ropa.
França
La població d’Espanya comparteix amb l’europea 80
Itàlia
Espanya
70
Ucraïna
l’envelliment i el lent creixement de la població. ●
• Reconéixer les característiques
Polònia
60
Això és degut a dos factors: 50
principals dels tres sectors eco- L’augment de l’edat que pot viure una persona. 40
Grècia
30
nòmics a Espanya. A Espanya, un xiquet o una xiqueta en nàixer 20
tenen la possibilitat de viure uns 80 anys. Aques- 10
• Identificar com es reparteix la ta xifra és una de les més altes d’Europa, és a 0 ●
població espanyola pels sectors dir, els espanyols quan naixen tenen la possibili-
q Gràfic dels països més poblats d’Europa.
tat de viure més anys que altres europeus.
econòmics. Quin lloc ocupa Espanya en la classificació?
Quins països tenen més població que Espanya?
La baixa natalitat. La població espanyola va
créixer molt fins als anys setanta del segle XX,
perquè la natalitat era molt alta i la mortalitat
Suggeriments didàctics baixa. Però des dels anys huitanta, la natalitat a
Espanya ha descendit. Això ha conduït a un crei- A
Per a començar xement lent de la població.
• Demaneu a l’alumnat que co- D’altra banda, Espanya és un dels països euro-
pie en el quadern els resums peus que més immigrants ha rebut els últims
marcats en verd de les pàgines anys. La immigració ha ajudat al creixement de la
població espanyola.
147 i 149 d’aquesta unitat. A
partir d’aquests textos tindran
una idea de les característiques 2. La distribució de la població
de la població i de les activitats espanyola B
econòmiques d’Europa, i podran La densitat de població d’Espanya és de 91 hab./

km2. És més alta que la mitjana dels països d’Eu-
comparar-les amb les d’Espa- ropa, que és de 73 hab./km2.
nya, que treballaran en aquesta Igual que a la resta d’Europa, la població espa-
doble pàgina. nyola està repartida desigualment. A Espanya, la
població es concentra a les costes, a excepció
de Madrid; mentre que a Europa, la població es
Per a explicar concentra des de la costa de l’oceà Atlàntic cap
• Centreu l’atenció de l’alumnat en a l’interior del continent. w A. Moscou. Amb més de dotze milions
d’habitants, és la ciutat europea més poblada.
el gràfic 1 de la pàgina 150, en La majoria de la població d’Espanya, com la de la
B. Madrid. Amb més de tres milions d’habitants,
resta d’Europa, viu en ciutats, és a dir, és pobla-
què pot observar quantes perso- ció urbana. w
és la ciutat més poblada d’Espanya.
nes formen la població dels nou

països més poblats d’Europa. 150
Crideu l’atenció del lloc en què
se situa Rússia, el país amb
més població. Comenteu que és
el país més extens del món i que
es reparteix per dos continents:
Més informació
Europa i Àsia. A continuació, de-
maneu a l’alumnat que busque Les fonts per a l’estudi de la població
en el mapa d’Europa de la pàgina Les estadístiques demogràfiques tal com les concebem tenen uns 250
230 els països que ixen en el grà- anys. Van ser Suècia i Finlàndia els països pioners a realitzar censos de
fic. Expliqueu que, si es tinguera població oficials, que són les fonts per a l’estudi de la població.
en compte la densitat de pobla- Ara bé, els primers censos coneguts es van elaborar en l’imperi romà.
ció en lloc de la població absolu- De fet, la paraula cens prové del llatí census, que significa «llista de
ta, aquests països no ocuparien persones i hisendes». Aquests censos no tenien finalitat demogràfica,
aquests llocs en la classificació, sinó que s’utilitzaven per a recaptar impostos i per a fins militars.
ja que n’hi ha d’altres, com Bèl- A Espanya, els primers censos són dels segles XVI i XVII, encara que
gica, que tenen molta població eren molt deficients. Per això, es considera el primer cens modern el
comparada amb el territori, que dut a terme pel comte d’Aranda en 1768.
és menut i, per tant, una densitat
de població molt alta.
150
132406 _ 0194-0207.indd 202 18/9/09 15:52:12

A
11
3. Les activitats econòmiques UNITAT 11
d’Espanya
Espanya té una distribució de la població activa Tractament
pels sectors econòmics similar a la d’Europa. El
sector primari és el que menys persones ocupa i de la informació
el terciari el que més, vora tres quartes parts de A partir del gràfic 1 de la pàgina
la població activa. e
150, proposeu als xiquets i xique-
● Sector primari. A Espanya, els conreus més B
estesos són els de l’Europa mediterrània:
tes que representen la informació
vinya, olivera i cereals. Al nord d’Espanya, en en una taula en què facen corres-
canvi, destaca la ramaderia bovina pròpia de pondre a cada país la quantitat
l’Europa atlàntica.
de població que té. Per a fer-ho,
● Sector secundari. A Espanya, igual que a la res-
ta d’Europa, les indústries que més persones poden seguir les estratègies per
ocupen són la metal·lúrgica, la de l’automòbil i a elaborar taules del manual d’ES-
la química. A més, la indústria de béns de con-
sum dóna faena a moltes persones.
TUDI EFICAÇ.
● Sector terciari. A Espanya, aquest sector té
característiques similars a la resta d’Europa. C
El comerç, el transport i el turisme són les acti-
vitats d’aquest sector que ocupen més perso-
nes a Espanya. Solucions
Il·lustracions
La població d’Espanya, igual que l’europea,
té tendència a l’envelliment. La població es-
1. Espanya ocupa el seté lloc en
panyola es concentra a la costa i a les ciu- la classificació. Rússia, Alema-
tats. La població activa d’Espanya es repar- nya, França, el Regne Unit, Itàlia
teix de forma similar a l’europea, la majoria
es dedica al sector terciari i sols el 5 % es i Ucraïna tenen més població que
e A. Agricultura de secà. B. Indústria alimentària.
dedica al sector primari. C. Turisme. Espanya.
Qüestions
Qüestions 1. L’augment de l’edat que pot viu-
1. Quins són els factors que han fet que la població d’Espanya estiga envellida?
re una persona i la baixa natalitat.
Són els mateixos que els de l’envelliment de la població europea? Sí, són els mateixos factors.
2. Explica les diferències i les semblances en la distribució de la població a Espanya i a Europa. 2. La població d’Espanya i la d’Eu-
3. Copia i completa aquesta taula. Compara els resultats amb els de la pàgina 149. ropa s’assemblen en el fet que les
Quines conclusions en traus?
dues estan patint un procés d’en-
ACTIVITATS ECONÒMIQUES D’ESPANYA velliment, que reben immigrants i
Percentatge de treballadors Zones principals Característiques
que la majoria de la població és
Sector primari
Sector secundari
urbana; es diferencien en el fet
Sector terciari que la població espanyola es con-
centra a la costa i l’europea des
de la costa fins a l’interior.
151 3. Sector primari: 5% de la pobla-
ció activa. Agricultura mediterrània
al centre i al sud, i ramaderia bo-
vina al nord.
Sector secundari: 30% de la pobla-
Altres activitats ció activa. País Basc, Catalunya,
Un mural sobre les activitats econòmiques a Espanya Comunitat Valenciana i Comunitat
Demaneu als xiquets i xiquetes que formen grups de tres components de Madrid. En aquest sector des-
i que elaboren murals sobre les activitats econòmiques a Espanya. El taquen la indústria metal·lúrgica, la
mural ha de contindre els elements següents: de l’automòbil i la de consum.
– Percentatge de població activa en cada sector de producció. Sector terciari: 65% de la població
– Fotografies o dibuixos de les activitats pròpies de cada sector. activa. Per tot Espanya. En aquest
sector destaquen el comerç, el
Valoreu l’organització de la informació i la selecció de les imatges.
transport i el turisme.
La conclusió és que els percen-
tatges de població activa de cada
sector són similars al del conjunt
d’Europa.
151
132406 _ 0194-0207.indd 203 18/9/09 15:52:13

Activitats
Comprén
Solucions
1. Observa aquest mapa d’Europa i fes les activitats següents. 6.
Comprén OCE a. Enumera els països
À À RT I C
1. a. El Regne Unit, Alemanya, G L AC I A L DENSITAT DE POBLACIÓ
Menys de 10 hab./km2
que tinguen àrees amb
ISLÀNDIA
Itàlia, Bèlgica, la República Txeca, mar

De 10 a 100 hab./km2
densitat de població
de
Noruega de més de 500 hab./km2.
Polònia, els Països Baixos i França. FINLÀNDIA De 101 a 500 hab./km2
A quina zona d’Europa
SUÈCIA Més de 500 hab./km2
Es troben al centre i a l’oest del NORUEGA
es troben: nord, sud, est,
continent. b. La seua densitat és oest o centre?
C
ESTÒNIA
TI
mar
N
RÚSSIA
LETÒNIA
b. Localitza-hi els Pirineus,
de menys de 10 hab./km2, ja que
LÀ
REGNE del Nord mar
IRLANDA DINAMARCA Bàltic LITUÀNIA KAZAKHSTAN
UNIT
els Alps i el Caucas
AT
RÚSSIA
té color groc en el mapa. Perquè PAÏSOS

BAIXOS
BIELORÚSSIA
amb l’ajuda del mapa físic
EÀ
POLÒNIA
són zones d’alta muntanya. c. Te- BÈLGICA ALEMANYA

d’Europa de la unitat
OC
LUXEMBURG UCRAÏNA mar
REPÚBLICA
CHECA ESLOVÀQUIA Caspi anterior. Quina densitat
nen poca població perquè el clima FRANÇA SUÏSSA ÀUSTRIA HONGRIA
MOLDÀVIA
de població tenen? Per

ROMANIA GEÒRGIA
hi és fred i això dificulta la vida hu-
ESLOVÈNIA AZERBAIDJAN
CROÀCIA
BÒSNIA I SÈRBIA
mar Negre
ARMÈNIA què creus que és així?
ANDORRA HERCEGOVINA
mana.
PORTUGAL BULGÀRIA
ESPANYA
ITÀLIA
MONTENEGRO KOSOVO
MACEDÒNIA TURQUIA c. Per què tenen poca
ALBÀNIA
població els països
2. La natalitat és baixa i la morta-
GRÈCIA
Ceuta
mar
Me
del nord d’Europa?
litat, baixa. La immigració és alta Canàries
Melilla dit
err
MALTA
ani XIPRE 0
Escala
400
1
i l’emigració, baixa. Quilòmetres
3. R. G.
2. Completa aquesta taula amb les 4. Copia i completa aquesta fitxa.
El sector primari es representa en característiques de la població europea. 2
POBLACIÓ POBLACIÓ
el sector més menut del gràfic. El D’EUROPA D’ESPANYA
POBLACIÓ D’EUROPA
sector secundari es representa en Natalitat
Immigració
el segon sector del gràfic. El sector Creixement natural Migracions
Zones molt
terciari és el sector més ampli del Com és la natalitat Com és la immigració
poblades
gràfic. ......... .........

Zones poc
poblades
El sector primari es caracteritza Com és la mortalitat Com és l’emigració

......... ......... a. Compara cada casella d’Espanya amb
per una agricultura molt tecnifica- la dada d’Europa. Què tenen en comú?
da, amb cultius a la conca mediter- 7.
En què es diferencien?
3. Copia i completa sector primari
rània i a l’est d’Europa. El sector aquest gràfic que sector secundari
secundari se centra en la indústria representa la sector terciari Raona
de base, la de béns d’equip i la de distribució de
la població activa 5. Pensa i respon a aquestes qüestions.
consum. El sector terciari es ca- europea per sectors
a. Per què treballen poques persones
racteritza pel desenvolupament del d’activitat. Indica
en el sector primari a Europa?
les característiques
comerç, el transport i el turisme. de cada sector. b. A Europa, la població es concentra en 8.
4. Natalitat: és baixa a Europa i zones amb indústria i serveis. Per què?
a Espanya. Immigració: és alta a
Europa i a Espanya. Zones molt 152
poblades: a Europa són les que
van des de la costa atlàntica cap
a l’interior del continent, mentre
que a Espanya són les costes i
a l’interior, només la Comunitat Més informació
de Madrid. Zones poc poblades: La tecnologia canvia les activitats econòmiques
el nord d’Europa; a Espanya, les En l’actualitat, vivim profunds canvis amb la introducció de les noves
zones de l’interior, i en ambdues, tecnologies. La informàtica, els nous materials, l’ús d’altres fonts
les zones d’alta muntanya. d’energia i les telecomunicacions han provocat transformacions dins
la indústria i els serveis.
Raona
L’aplicació d’aquestes tecnologies exigeix fortes inversions econòmi-
5. a. Perquè, a Europa, algunes ac-
ques, la qual cosa incrementa les desigualtats entre els països rics
tivitats, com ara l’agricultura, estan
i els pobres. D’altra banda, la tecnificació dels processos industrials
molt tecnificades. b. Perquè són
exigeix menys mà d’obra, fet que causa un increment de la desocu-
activitats que requereixen molta
pació en la indústria. A més a més, moltes companyies traslladen la
mà d’obra.
seua producció a països més pobres, on la mà d’obra és barata i les
mesures de contaminació mediambiental són més permissives.
152
132406 _ 0194-0207.indd 204 18/9/09 15:52:13

11
UNITAT 11
Aplica ÀFRICA
AMÈRICA
Aplica
6. Observa aquest gràfic i respon. 6. a. El continent més poblat és
ÀSIA
a. Quin és el continent més poblat?
EUROPA
Àsia. b. El continent menys extens
b. Quin és el continent menys
OCEANIA
és Oceania. c. Europa ocupa, en el
extens?
2
. ANTÀRTIDA
gràfic, el cinqué lloc en superfície
c. Quin lloc ocupa Europa per la seua
extensió i per la seua població? 50 40 30 20 10 0 0 1.000 2.000 3.000 4.000
i el quart lloc en població.
, Superfície (en milions de km2) Població (en milions)
APRÉN A FER
Aprén a fer
ic 7. De Galícia ixen fletxes cap al
La interpretació d’un mapa de migracions País Basc, Catalunya i la Comuni-
Les migracions són els desplaçaments de persones des d’un lloc d’origen fins a un altre de destí. tat de Madrid. De Castella i Lleó
Les persones que abandonen el seu lloc d’origen són emigrants. Aquestes mateixes persones
quan arriben al lloc de destí són immigrants. Interpreta aquest mapa per conéixer l’origen i el destí
ixen fletxes cap al País Basc, Ca-
de les migracions internes que es van produir a Espanya en la segona meitat del segle XX. talunya i la Comunitat de Madrid.
D’Extremadura ixen fletxes cap al
1. Lectura del MIGRACIONS INTERNES A ESPANYA (1961-1975) País Basc, Catalunya i la Comunitat
títol. Informa
del contingut MIGRA
R CIONS
4. Localització del destí
de Madrid. De Castella-la Manxa
Comunitat a què
del mapa. arribaren immigrants de les fletxes. ixen fletxes cap a la Comunitat Va-
Comunitat de què La punta de les fletxes
se n’anaren emigrants
Direcció de les indica la comunitat o lenciana, Catalunya i la Comunitat
2. Lectura de la migracions comunitats a què arriben
llegenda. Amb Balears
els immigrants. de Madrid. D’Andalusia ixen fletxes
l’ajuda de la
llegenda podem cap a la Comunitat Valenciana, Ca-
identificar les
comunitats de
OCEÀ
3. Observació de l’origen talunya i la Comunitat de Madrid.
AT L À N T I C
de les fletxes. La base
què se’n van anar
de cada fletxa està De la Regió de Múrcia ixen fletxes
emigrants i les
comunitats a OCEÀ ATLÀNTIC
Canàries
situada a la comunitat
de què parteixen els
cap a la Comunitat Valenciana i
què van arribar
immigrants.
ALGÈRIA
emigrants. Catalunya. D’Aragó ixen fletxes
cap a la Comunitat Valenciana i
7. Observa l’origen i el destí de cada fletxa del mapa i completa aquesta taula. Catalunya.
8. Van eixir emigrants de Galícia,
Comunitat origen de la fletxa Comunitats de destí
Castella i Lleó, Castella-la Manxa,
Extremadura, Andalusia, Regió de
Múrcia i Aragó. Van arribar immi-
grants al País Basc, Catalunya, la
Comunitat de Madrid i la Comunitat
8. Quines són les comunitats de què van eixir emigrants? Quines són les comunitats Valenciana.
a què van arribar immigrants?
Tingueu en compte que el mapa
153 representa la informació dels mo-
viments migratoris a Espanya de
forma sintetitzada. Hi estan des-
tacades les comunitats que van
tindre un saldo migratori molt ne-
gatiu i les que en van tindre un de
molt positiu, mentre que les que
no van destacar per immigració o
El desenvolupament tecnològic produeix béns i serveis que ofereixen
emigració, com el Principat d’As-
noves possibilitats, com l’educació a distància, gràcies als ordinadors,
túries, la Rioja, la Comunitat Foral
a Internet i a les xarxes de banda ampla. Aquests avanços també
de Navarra, les Illes Balears i les
estan creant canvis en el comerç, ja que permeten que qualsevol
Canàries, hi estan representades
persona, des del seu ordinador, puga comprar i vendre arreu del món,
en un color neutre.
efectuar operacions monetàries i financeres, fer reserves en avions,
trens, hotels, etc.
• Demaneu a l’alumnat que imagine com poden afectar les noves
tecnologies l’agricultura.
153
132406 _ 0194-0207.indd 205 18/9/09 15:52:14

Repassa ET

Eu
de la unitat Lli
Activitat econòmica
La població d’Europa supera els 700 milions de per-
Comerç sones. És una població envellida perquè la natalitat és
Consum baixa i perquè ha augmentat l’edat fins a la qual pot
viure una persona. La immigració que arriba a Europa ha
Emigració contribuït perquè la població total augmente.
Envelliment La població europea es concentra al centre del continent, mentre que al nord
Immigració es troben les zones menys poblades.
Indústria de base Les activitats econòmiques d’Europa

Indústria de béns de consum En el sector primari treballa el 4 % de la població activa europea, en què destaca
Indústria de béns d’equip l’agricultura, que està molt mecanitzada. En el sector secundari treballa el 30 % de
la població activa, en què destaca la indústria de base i la de béns de consum. En
Mortalitat el sector terciari treballa la majoria de la població activa, el 66 %, en què destaca
Natalitat el comerç, el transport i el turisme.
Població
Sector primari
2. ESTUDI EFICAÇ. Completa l’esquema sobre Europa.
Sector secundari
Sector terciari LA POBLACIÓ D’EUROPA
Transport
té està treballa
Treball
.........
Turisme ......... el el el
que es distribueixen
irregularment per
4% ......... .........
entre
Estudi eficaç zones molt ......... natalitat .........

en el sector en el sector en el sector
poblades ......... baixa .........

2. La població d’Europa té 700 mi- com
......... secundari
.........
com
lions d’habitants que es distribuei-
......... .........
xen irregularment entre zones molt
poblades, com els Països Baixos
i Alemanya, i zones poc poblades, 3. ESTUDI EFICAÇ. Fes un resum de la POBLACIÓ D’EUROPA POBLACIÓ D’ESPANYA
població i de les activitats econòmiques
com els països del nord d’Europa. d’Espanya, com el de l’activitat 1. Població total
La població d’Europa està envellint Després, representa’l en un esquema com Distribució

l’anterior. Finalment, compara ambdós
per la natalitat baixa i l’augment esquemes en aquesta fitxa.
Característiques
de l’edat que poden viure les per-

sones. De la població d’Europa, el 154
4% treballa en el sector primari; el
30%, en el sector secundari, i el
66%, en el sector terciari.
3. La població d’Espanya supera
els 46 milions d’habitants. És una Altres activitats
població envellida per la baixa na-
Un treball sobre el turisme
talitat i per l’augment de l’espe-
El turisme és una de les activitats del sector terciari que més persones
rança de vida. La immigració que
ocupa i que més beneficis genera a Europa i a Espanya. Demaneu
arriba a Espanya ha ajudat a fer
als xiquets i xiquetes que analitzen les característiques de l’últim lloc
que la població total augmente. La
d’Espanya a què hagen viatjat o en què hagen passat les vacances,
població espanyola es concentra
indicant la província i la comunitat en què es troba i les activitats
a la costa, mentre que l’interior
que hi van fer. Per a això, poden completar una fitxa amb dades com
està molt despoblat, excepte la
aquestes: lloc de destinació, mitjà de transport utilitzat, durada de
Comunitat de Madrid. A Espanya
l’estada, tipus d’allotjament, activitats dutes a terme, etc.
treballa en el sector primari el 5%
de la població; en el secundari, el Després, poden posar en comú els resultats dels treballs i elaborar
30%; i en el terciari, el 65%. gràfics sobre les províncies o comunitats més visitades.
154
206
132406 _ 0194-0207.indd 206 18/9/09 15:52:14

11
Comparar dades de dos països
Europa és un continent menut; no obstant això, dins seu hi ha països amb característiques diferents.
Ets capaç de...
Llig aquestes fitxes de dades sobre dos països europeus, Alemanya i Romania.
1. a. Alemanya té més població
anciana.
ALEMANYA b. R. M.
Grup d’edat Dades de població A Alemanya obriria una residència
+85
Població total: 82.365.810 habitants.
homes 80−84
75−79
70−74
dones
Densitat de població: 230 hab./km2. d’ancians, perquè les barres de la
65−69
60−64
55−59 Dades econòmiques
població anciana són més llargues
50−54
45−49
40−44
● Població activa: 59 % del total de la població. que les de la jove i la tendència és
35−39
30−34
25−29
● Població aturada: 8 % del total de la població. que augmente. A Romania obriria
● Població ocupada per sectors econòmics:
una empresa de celebració d’ani-
20−24
15−19
10−14 – Sector primari: 2 %.
versaris, perquè les barres de la
5−9
0−4
– Sector secundari: 30 %.
4 3 2 1 0 0 1 2 3 4
Població en milions – Sector terciari: 68 %. Berlín és la capital i la ciutat
més important d’Alemanya. població jove són més llargues que
les de la població anciana.
ROMANIA 2. La principal diferència és el per-
centatge de població dedicada al
Grup d’edat Dades de població
+85
Població total: 21.584.365 habitants.
sector primari, que a Alemanya és
homes 80−84 dones
75−79
70−74
Densitat de població: 93 hab./km2. baix i a Romania és alt, i al sector
65−69
60−64
55−59 Dades econòmiques terciari, que a Alemanya és alt i a
50−54
45−49
40−44
● Població activa: 55 % del total de la població. Romania és baix. S’assemblen en
35−39
Població aturada: 6 % del total de la població.
el fet que els percentatges de po-
30−34 ●
25−29
20−24 ● Població ocupada per sectors econòmics:
15−19
10−14
5−9
– Sector primari: 27 %. blació activa, desocupada i sector
4 3 2 1 0
0−4
0 1 2 3 4
– Sector secundari: 36 %. secundari són semblants.
– Sector terciari: 37 %. Bucarest és la capital i la ciutat
Població en milions més important de Romania.
3. R. L.
or El contingut d’aquesta pàgina mos-
1. Compara les piràmides de població dels dos països. tra als xiquets i xiquetes la pos-
a. Quin país té més població anciana? sibilitat d’extraure informació de
b. A partir de les dades de població, imagina que vols obrir una empresa a Alemanya. dades demogràfiques i econòmi-
Muntaries una empresa de celebració d’aniversaris per a xiquets o una residència ques. Guieu l’alumnat en la com-
d’ancians en aquest país? Per què? I a Romania?
paració: que compare de primer la
A
2. Compara les dades econòmiques dels dos països. En què es diferencien i en què població total i escriga quin és el
s’assemblen?
país més poblat, així com la dife-
3. Quines dades afegiries a les fitxes per a conéixer la població i l’economia d’aquests països? rència entre ambdós països, i així
successivament. Indiqueu a l’alum-
nat que les tres barres inferiors
155 de la piràmide de població corres-
ponen a la població jove, que les
cinc barres superiors corresponen
a la població anciana i que la resta
correspon a la població adulta.
completen una taula com aquesta: Autonomia
UNITAT 11: La població i l’economia d’Europa i les d’Espanya i iniciativa personal
A partir de les fitxes mostrades
El que he aprés
El que he aprés… en el llibre, l’alumnat pot elaborar
a fer…
altres models de fitxa per a països
La població d’Europa europeus amb dades que ells po-
Les activitats den extraure dels mapes del llibre
econòmiques d’Europa de l’alumne. Per exemple: capital
La població del país, si està molt poblat o poc
i les activitats poblat o si pertany a la Unió Eu-
econòmiques d’Espanya ropea.
207
155
132406 _ 0194-0207.indd 207 18/9/09 15:52:15

12 La Unió Europea R
Objectius
• Sabedes.
Recordar algunes característi-
ques dels paisatges d’Europa.
• Conoas.
• Repassar els trets principals de
la població europea.
• Identificar l’euro com un ele-
Perment
a empezar
representatiu de la Unió
Haga uerpo.
Europea.
Per a explicar
Per a començar
• Comenteu que l’euro és la mo-
neda comuna de molts països
i que és un dels símbols de la
Unió Europea.
L’entrada d’Espanya
Per a explicar a la Comunitat Europea
• Centreu l’atenció de l’alumnat El 12 de juny de 1985, signàvem al Palau Reial de Madrid
en la lectura d’inici de la unitat. l’Acta d’Adhesió a la Comunitat Europea. Per a mi, que era
un dels signants, l’acte representava la culminació d’una
Expliqueu que es tracta dels re- difícil i laboriosa tasca desenvolupada durant trenta mesos
cords d’un dels protagonistes de contactes, anàlisis, discussions amb els països
de l’entrada d’Espanya en la comunitaris i de desenes de sessions de negociacions.
Comunitat Europea, Fernando Era el fruit d’un treball desenvolupat amb entusiasme
i rigor. Significava la satisfacció màxima a què pot aspirar
Morán, que era ministre d’Afers
un polític de la meua generació.
Estrangers llavors. Comenteu
Aquell 12 de juny de 1985 era la culminació d’un llarg ● Què creus que és
el progrés econòmic que ha su- procés de vida internacional del meu país. També la Comunitat Europea?
posat per a Espanya l’entrada ho era de la meua pròpia trajectòria personal. Quin any va ingressar Espanya
en aquesta organització econò- en aquesta organització?
F ERNANDO MORÁN*
mica. España en su sitio. Adaptació ● Quina és l’opinió de l’autor
*Ministre d’Afers Estrangers entre 1982 i 1985. respecte a l’ingrés d’Espanya
• Expliqueu que no és el mateix a la Comunitat Europea?
la Unió Europea que Europa.
Recordeu als xiquets i xique- 156
tes que Europa és un continent
les característiques del qual
han estudiat en les unitats
anteriors, mentre que la Unió
Europea és una organització Més informació
de què formen part 27 països
Els contrastos demogràfics de la Unió Europea
europeus que han sigut adme-
La Unió Europea està formada per 27 estats, ocupa una extensió de
sos per reunir unes condicions
4,2 milions de km2 (un poc més de la tercera part del continent euro-
polítiques i econòmiques deter-
peu) i té una població d’uns 500 milions d’habitants. Els països més
minades.
poblats de la UE són Alemanya, França, el Regne Unit, Itàlia i Espanya,
• Expliqueu que, encara que l’Ac- mentre que els menys poblats són Malta, Luxemburg, Xipre, Estònia i
ta d’Adhesió a la Comunitat Eslovènia, que suposen només l’1% de la població de la UE.
Europea es va signar en 1985,
La densitat de població a la UE és elevada (117,5 hab./km2), però es
Espanya no va ingressar oficial-
troba repartida desigualment. Excepte el cas de Malta, que és l’es-
ment en aquesta institució fins
tat amb major densitat de població (1.356,7 hab./km2), les majors
a 1986.
densitats es localitzen en l’eix que s’estén des del sud-est del Regne
Unit fins al nord d’Itàlia.
156
132406 _ 0208-0221.indd 210 18/9/09 15:54:01

UNITAT1
El continent europeu O C E À G L AC I A L À RT I C
A
Aprendre a aprendre
B
Europa és un continent situat a l’hemisferi Proposeu als xiquets i xiquetes
Nord. Té paisatges molt variats, des de la tun-
dra, que roman gelada gran part de l’any, fins a OCEÀ
que, a partir de la informació dels
frondosos boscos. Hi trobem també altes mun- ATL À N TI C
requadres El continent europeu i
tanyes, com els Alps, prop d’extenses planes, La població d’Europa de la pàgina
D
com la Gran Plana Europea.
157, elaboren un esquema en què
1. Relaciona cada accident del relleu amb la C
lletra del mapa que li corresponga. incloguen les característiques del
E F
● Alps ● Gran Plana Europea relleu i les de la població d’Euro-
pa. Si ho estimeu adequat, podeu
m a r M e
d
● Cap Nord ● Islàndia i t
e r
r a n i
● Golf del Lleó ● Balcans també demanar-los que comple-

ten aquest esquema amb dades
de les dues unitats anteriors.
La població d’Europa L’euro, la moneda europea
A Europa viuen més de 700 milions de per- L’euro és la moneda
sones. Hi ha zones molt poblades, com les única que compartei-
àrees industrials del centre i l’oest del con- xen molts països de Solucions
tinent, i zones menys poblades, com les al- la Unió Europea, en-
tes muntanyes i les zones de clima fred. tre els quals hi ha Il·lustracions
Espanya. Altres paï-
A més a més, Europa és un continent amb
sos l’adoptaran com
• És una organització de què for-
una població envellida. No obstant això, l’ar-
ribada de nombrosos immigrants els últims a moneda oficial men part uns quants països
anys ha originat un augment de la població. quan estiguen preparats europeus. Espanya va signar
des del punt de vista econòmic.
2. Explica tres característiques de la població l’Acta d’Adhesió a la Comunitat
europea. 3. L’euro és un dels elements més
representatius de la Unió Europea.
Europea l’any 1985, però no va
Coneixes algun altre element que ingressar-hi oficialment fins a
identifique la Unió Europea? 1986.
• La seua opinió és favorable i
entusiasta. Per a ell va supo-
APRENDRÀS sar la satisfacció màxima a què
MAPA ● Què és la Unió Europea i quins països podia aspirar com a polític.
en formen part.
● Quines són les institucions principals Qüestions
de la Unió Europea.
1. A: Cap Nord; B: Islàndia; C:
● Quins són els èxits i reptes principals
de la Unió Europea. Alps; D: Gran Plana Europea; E:
● Com elaborar un informe utilitzant Internet. Golf del Lleó; F: Balcans.
2. És una població envellida, desi-
157 gualment repartida i receptora de
molts immigrants.
3. R. M.
L’alumnat pot conéixer la bandera
de la Unió Europea (12 estreles
grogues sobre fons blau); l’himne,
que és l’Oda a l’alegria de Beetho-
Té un creixement natural pràcticament nul com a conseqüència d’una ven; i potser, el Dia d’Europa, que
baixa natalitat, 10,57 naixements per cada 1.000 habitants, i una se celebra el 9 de maig. Pot haver
mortalitat pràcticament semblant, 10,56 defuncions per cada 1.000 sentit parlar també d’alguna insti-
habitants. El fet de tindre una baixa natalitat alhora que augmenta l’es- tució, com el Parlament Europeu.
perança de vida fa que els membres de la UE presenten una societat
envellida. El país que té més població jove és Irlanda, i els que tenen
les poblacions més envellides són Espanya, Alemanya i Bèlgica.
• Demaneu a l’alumnat que indique dos països de la UE amb molta
població i dos més amb poca.
157
132406 _ 0208-0221.indd 211 18/9/09 15:54:02

La Unió Europea en l’actualitat 2.
En
alg
Objectius Escala
O C E À G L A C I A L À RT I C tre
0 150 Països de la zona euro pe
• Sabedes.
Saber que la Unió Europea és ro
Quilòmetres
una organització econòmica i
• Conoas. Països Baixos mar Un
de Noruega
política formada per 27 països Fe
Bèlgica Finlàndia bu
democràtics. va
Suggeriments
• Conéixer l’origen i didàctics
les fases de
Luxemburg
mar
Suècia (C
Estònia ÀSIA
del co
Perlaacreació
empezarde la Unió Europea. Nord Letònia du
Regne Unit
Haga uerpo.
• Conéixer els símbols de la Unió Irlanda Dinamarca Lituània sis
du
Europea.
OCEÀ Polònia M
Per a explicar Alemanya
ta
• Al hación solar. AT L À N T I C Rep.
m
Txeca Ma
ar
Eslovàquia
Ca
Àustria pa
sp
França Hongria
i
Eslovènia Romania la
Per a començar mar Negre
m
Bulgària
• Atraieu l’atenció de l’alumnat Itàlia en
al
tug
or
sobre la Unió Europea amb algu-
Por
Espanya
nes dades. Per exemple, podeu Illes Canàries

mar Medit
er rani
Grècia
0
Escala
340
comentar que Espanya ocupa Malta Xipre 3.
ÀFRICA Quilòmetres
el segon lloc de la Unió quant La
q Mapa de la Unió Europea. qu
a extensió, després de França, Actualment, la Unió Europea
La
però en nombre d’habitants és 1. Què és la Unió Europea està formada per 27 països.
ze
Enumera els països que formen
el cinqué país, després d’Ale- La Unió Europea (UE) és una organització econòmica i política part de la Unió Europea. cle
manya, França, el Regne Unit i constituïda per 27 països europeus democràtics. Vora 500 en
milions de persones en formen part. q L’h
Itàlia. Espanya és el primer país
En l’aspecte econòmic, els països de la Unió Europea com- co
quant al nombre d’immigrants parteixen unes normes comunes en agricultura, transports, Sim
que rep i també és el que té pesca, indústria… A més a més, molts països de la Unió Eu- El
ropea tenen l’euro com a moneda oficial.
major esperança de vida de les du
En l’aspecte polític, els ciutadans de qualsevol país comunita- a
dones. ciu
ri poden viure, estudiar o treballar als altres països de la Unió.
També poden votar i ser candidats en les eleccions munici-
Per a explicar pals d’aquests estats, així com també en les eleccions al Par-
lament Europeu.
• La Unió Europea és una orga-
D’altra banda, els països de la Unió Europea han adoptat
nització internacional formada diverses mesures conjuntes amb la finalitat de protegir el
per països que no solament es medi ambient, lluitar contra la delinqüència i el terrorisme,
reuneixen diverses vegades defendre la igualtat entre homes i dones, i protegir els drets
dels consumidors.
cada any, com ocorre amb
altres organitzacions (ONU,
158
OTAN, etc.), sinó que els paï-
sos membres intercanvien re-
cursos, s’ajuden mútuament i
comparteixen institucions: Par-
lament, Banc Central, Tribunal
de Justícia, etc. Més informació
• Expliqueu que la Unió Europea Robert Schuman i la construcció europea
va sorgir amb la idea d’unir els Robert Schuman (1886-1963) està considerat com un dels «pares
països d’Europa a partir d’unes d’Europa». Va viure els desastres de la II Guerra Mundial als països
bases polítiques, perquè han de europeus i no volia que una tragèdia així tornara a ocórrer. Per això,
ser països democràtics; eco- des del seu càrrec de ministre d’Afers Estrangers de França va propo-
nòmiques, ja que els països sar l’acostament econòmic entre França i Alemanya, països que van
membres accepten i apliquen estar enfrontats en la guerra. El 9 de maig de 1950 va pronunciar un
les normes econòmiques que dels discursos més transcendentals de la història de la Unió Europea,
aprova la UE; i socials, perquè en què recull la primera proposta oficial per a construir una Europa
els ciutadans poden residir, es- integrada i suggereix la creació d’una comunitat francoalemanya per
tudiar o treballar en qualsevol aprofitar conjuntament el carbó i l’acer.
país membre.
158
132406 _ 0208-0221.indd 212 18/9/09 15:54:03

12
2. Com es va crear la Unió Europea UNITAT 12
UNITAT1
En 1945, en acabar la Segona Guerra Mundial,
alguns països europeus van decidir cooperar en-
tre ells per evitar que esclataren noves guerres i
• Els ciutadans de la Unió Euro-
per millorar el desenvolupament econòmic d’Eu- pea tenen idiomes, tradicions i
ropa. formes de vida distints. La UE
Uns quants anys més tard, en 1957, Alemanya respecta aquestes diferències
Federal, Itàlia, Bèlgica, Països Baixos, Luxem-
burg i França van signar els Tractats de Roma i i el seu objectiu és superar els
van constituir la Comunitat Econòmica Europea enfrontaments històrics pas-
(CEE). D’aquesta manera, van crear un mercat w El Tractat de la Unió Europea es va signar a sats per a poder afrontar millor
comú, és a dir, una zona en què els seus pro- Maastricht (Països Baixos) el 7 de febrer de 1992.
ductes podien circular lliurement entre aquests el desenvolupament econòmic i
sis països sense haver de pagar impostos a les el benestar social.
duanes.
Més tard, en 1992, els membres de la Comuni-
tat Econòmica Europea van signar el Tractat de Tractament
Maastricht, pel qual la Comunitat Europea va de la informació
passar a dir-se Unió Europea. w Des de llavors, A partir de l’epígraf 2, proposeu
la Unió Europea s’ha anat ampliant progressiva-
ment fins a arribar als 27 països que la formen als xiquets i xiquetes que classi-
en l’actualitat. Espanya va ingressar en aquesta fiquen la informació en una taula
organització en 1986.
amb dues columnes: una en què
incloguen les dates clau de la UE
3. Els símbols (1945, 1957, 1986 i 1992) i una
La Unió Europea té uns símbols que la identifi- altra amb els esdeveniments que
quen. Són la bandera, l’himne i el Dia d’Europa.
van ocórrer en aquelles dates.
La bandera de la Unió Europea és blava i conté dot-
ze estreles daurades distribuïdes en forma de cer-
cle, que representen la solidaritat i l’harmonia
entre els pobles europeus. e
L’himne de la Unió Europea no té lletra. La melodia
correspon a l’Oda a l’alegria, inclosa en la Novena
e La bandera de la Unió Europea i la d’Espanya Solucions
al Congrés dels Diputats, a Madrid.
Simfonia de Beethoven. Il·lustracions
El 9 de maig se celebra el Dia d’Europa. Cada any, 1. Irlanda, el Regne Unit, els
durant aquesta jornada, s’organitzen activitats per
a acostar les institucions de la Unió Europea als
Qüestions Països Baixos, Bèlgica, Luxem-
ciutadans.
1. Enumera quatre característiques de la
burg, França, Portugal, Espanya,
Unió Europea. Malta, Itàlia, Eslovènia, Àustria, la
La Unió Europea està constituïda per 27 es- 2. Quina importància han tingut els tractats República Txeca, Alemanya, Polò-
tats europeus democràtics. El seu objectiu de Roma i Maastricht en el procés de nia, Lituània, Letònia, Estònia, Fin-
és promoure la unitat política i econòmica formació de la Unió Europea?
dels seus membres. Els estats que formen la
làndia, Suècia, Eslovàquia, Hon-
3. Explica quins són els símbols
Unió comparteixen uns símbols: la bandera gria, Romania, Bulgària, Grècia,
de la Unió Europea.
europea, l’himne i el Dia d’Europa. Dinamarca i Xipre.
159 Qüestions
1. És una organització econòmica
i política. Els seus països compar-
teixen normes comunes en agricul-
tura, transports, etc. Els ciutadans
poden residir en qualsevol país
membre. Proposa mesures conjun-
tes per protegir el medi ambient.
Una vegada en funcionament, la Comunitat es va ampliar a altres paï-
2. A partir del Tractat de Roma es
sos europeus per formar un espai de lliure circulació de mercaderies.
va crear la Comunitat Econòmica
La seua iniciativa va cristal·litzar el 18 d’abril de 1951, dia en què es
Europea i el mercat únic. Després
va signar el Tractat de París i va nàixer la Comunitat Europea del Carbó
del Tractat de Maastricht, va pas-
i l’Acer (CECA), una organització que integrava sis països: Alemanya,
sar a anomenar-se Unió Europea.
França, Bèlgica, Itàlia, Luxemburg i els Països Baixos, i que va ser la
primera pedra en el procés de construcció de l’actual Unió Europea. 3. La bandera, formada per dotze
estreles daurades sobre fons blau.
En 1985, el Consell de Ministres de la llavors Comunitat Econòmica
L’himne, que és l’Oda a l’alegria,
Europea (CEE) va establir, com a homenatge a Robert Schuman, el 9
de Beethoven. El Dia d’Europa, que
de maig com a Dia d’Europa.
se celebra el 9 de maig.
159
132406 _ 0208-0221.indd 213 18/9/09 15:54:03

Les institucions europees 3.
La
ro
Objectius Per a aconseguir els objectius que s’ha marcat, Co
la Unió Europea disposa de les seues pròpies on
• Saber que la Unió Europea és institucions. Aquestes són les principals: el Par- de
una organització amb instituci- lament Europeu, el Consell de la Unió Europea, ga
la Comissió Europea, el Tribunal de Justícia i el ta
ons pròpies. Tribunal de Comptes.
La
• Conéixer les institucions princi- m
pals de la Unió: el Parlament, el pr
1. El Parlament Europeu Eu
Consell de la Unió, la Comissió El Parlament Europeu s’ocupa d’aprovar les lleis
Europea i els Tribunals de Justí- i els pressupostos i de controlar la resta d’insti- q Parlament Europeu a Estrasburg.
cia i de Comptes. tucions de la Unió Europea. q 4.
El Parlament Europeu s’elegeix cada cinc anys.
• Reconéixer la figura del defensor Està compost pels eurodiputats, que són els re- Ta
del poble europeu com a garant presentants elegits en cada un dels països mem- na
dels drets dels ciutadans. bres de la Unió Europea, i el president, que diri-
geix les activitats del Parlament i presideix les El
sessions d’aquesta institució. w de
jut
Suggeriments didàctics Les reunions del Parlament Europeu se celebren
a Estrasburg (França) i a Brussel·les (Bèlgica).
ne
Un
Per a començar El
• Mostreu en un mapa d’Europa 2. El Consell de la Unió Europea de
re
on es localitzen les ciutats que El Consell de la Unió Europea pren les decisions
són seus de les institucions més importants de la Unió Europea. Aprova les
lleis europees junt amb el Parlament Europeu.
europees principals: Brussel- w La primera persona que va presidir el Parlament
També coordina les normes econòmiques i diri- Europeu va ser una dona francesa, Simone Veil.
les, Estrasburg i Luxemburg. geix la política exterior, de defensa i de seguretat
Comenteu que Bèlgica, França i de la Unió. e
Luxemburg són tres dels països El Consell de la Unió Europea està constituït pels
ministres dels governs de tots els països de la
fundadors de la UE. Unió Europea. Cada país, per torn, presideix du-
rant sis mesos el Consell. A les reunions del
Per a explicar Consell assisteixen els ministres de les àrees
que es tractaran en cada sessió de treball (agri-
• Expliqueu-los que el nombre cultura, transports, sanitat…).
d’institucions de la Unió Euro-
pea ha anat augmentant des
que es va fundar, l’any 1957,
perquè també han anat incre-
mentant-se els objectius de la
e Seu del Consell de la Unió Europea.
Unió. Es troba a Brussel·les.
• Si ho considereu necessari, po-

deu explicar l’organització insti- 160
tucional de la Unió establint un
paral·lelisme amb la d’Espanya
o la de la Comunitat Valenci-
ana. El Parlament Europeu és
l’encarregat d’aprovar les lleis i
Més informació
els seus representants són ele-
gits pels ciutadans europeus; a Altres institucions de la Unió Europea
Espanya les Corts aproven les Banc Central Europeu (BCE): Té la seu a Frankfurt (Alemanya). Les seues
lleis. La Comissió Europea és el funcions són gestionar l’euro, principalment mitjançant l’establiment
govern de la Unió, però els seus dels tipus d’interés, i garantir l’estabilitat dels preus perquè l’economia
membres, a diferència dels del dels països de la zona euro no es veja perjudicada per la inflació.
govern d’Espanya, no són elegits El BCE pren les decisions amb independència dels governs i altres
pel president, sinó per cada un organismes. El màxim òrgan rector del BCE és el consell de govern,
dels països de la Unió. format pels sis membres del comité executiu del BCE i els governadors
dels bancs centrals dels països de la zona euro.
160
132406 _ 0208-0221.indd 214 18/9/09 15:54:03

12
3. La Comissió Europea UNITAT 12
La Comissió Europea és el govern de la Unió Eu-
ropea. Proposa lleis al Parlament Europeu i al
Consell de la Unió Europea. A més a més, gesti- Competència lingüística
ona l’aplicació de les normes establides i l’ús
dels fons econòmics de la Unió Europea. També És important que els xiquets i xi-
garanteix que es respecten les lleis i els trac- quetes comprenguen i facen servir
tats europeus. r
amb propietat el vocabulari propi
La Comissió Europea està formada per 27 co-
missaris, un per cada estat membre, i per un de les institucions europees. Per
president, que és elegit pels governs de la Unió a això, demaneu-los que busquen
Europea.
les paraules següents en un dic-
r Seu de la Comissió Europea a Brussel·les.
cionari: pressupost, ministre, jutge,
4. El Tribunal de Justícia advocat, llei i tractat.
i el de Comptes
EL MÓN
Tant el Tribunal de Justícia com també el Tribu-
nal de Comptes tenen la seu a Luxemburg. QUE VOLEM
El Tribunal de Justícia s’ocupa del compliment
de les lleis comunitàries. Està constituït per un Els drets dels ciutadans El món que volem
jutge de cada estat membre i huit advocats ge- Els ciutadans de la Unió Europea disposen
nerals designats pels governs dels països de la de la possibilitat de recórrer al defensor del
• R. L.
Unió Europea. poble europeu, que és elegit pel Parlament Tots els ciutadans europeus poden
Europeu, perquè defenga els seus drets.
El Tribunal de Comptes controla que els diners exposar les queixes que tinguen
de la Unió Europea s’utilitzen d’una manera cor- El defensor del poble europeu rep i investiga les
recta i per a la finalitat prevista. denúncies que presenten els ciutadans referents
sobre el funcionament de les ins-
a les gestions inadequades de les institucions titucions de la Unió Europea al de-
europees, com, per exemple, injustícies, abusos fensor del poble europeu a través
Les institucions principals de la Unió Europea de poder, discriminacions…
són el Parlament Europeu, el Consell de la d’un escrit que poden enviar a De-
Unió Europea, la Comissió Europea, el Tribu- ● Creus que és necessari que hi haja un
defensor del poble europeu? Per què? fensor del Poble Europeu, 1 Avenue
nal de Justícia i el Tribunal de Comptes.
du Président Robert Schuman. CS
30403. FR-67001 Strasbourg Ce-
dex França.
Qüestions
Adreça d’Internet: http://www.om-
1. Explica el significat d’aquests termes: eurodiputats, comissaris, Tribunal de Comptes, advocats
generals, Comissió Europea.
budsman.europa.eu.
INSTITUCIONS DE LA UE Solucions
Qüestions
1. Eurodiputats: representants ele-
gits en cada un dels països mem-
3. De què s’ocupa el Parlament Europeu? I el Consell de la Unió Europea?
bres de la UE per a formar part
del Parlament Europeu. Comissa-
ris: representants de cada Estat
161
membre en la Comissió Europea.
Tribunal de Comptes: institució que
controla que els diners de la Unió
s’utilitzen de manera correcta.
Advocats generals: advocats que
constitueixen el Tribunal de Justí-
cia de la UE. Comissió Europea:
Comité Econòmic i Social Europeu: És un òrgan consultiu de la Unió és el govern de la UE.
Europea que es va fundar en 1957. Està format per 344 membres 2. Institucions de la UE: Parlament
que representen des dels empresaris fins als sindicats, des dels con- Europeu, Consell de la Unió Euro-
sumidors fins als ecologistes. Les seues funcions són oferir asses- pea, Comissió Europea, Tribunal de
sorament especialitzat a les grans institucions de la UE (Comissió Justícia i Tribunal de Comptes.
Europea, Consell de la UE, Parlament Europeu) a través de dictàmens
i servir de pont entre les institucions de la UE i els ciutadans. Té la 3. El Parlament aprova les lleis i
seu a Brussel·les. els pressupostos, i controla les
institucions de la Unió Europea.
• Demaneu a l’alumnat que busque informació i elabore una fitxa El Consell de la Unió pren les de-
en què incloga aquestes dues institucions, l’any de fundació, els cisions importants, aprova les lleis
membres que les formen, els objectius i les funcions. europees i coordina les normes
econòmiques.
161
132406 _ 0208-0221.indd 215 18/9/09 15:54:04

Èxits i reptes de la Unió Europea 2.
En
co
Objectius co
ny
• Conéixer els drets dels ciuta- tri
dans de la Unió Europea. aq
zo
• Comprendre el mercat únic com De
un èxit de la Unió Europea. Eu
• Saber que l’ampliació de la UE En
ha
n’és un dels reptes. ca
• Aprendre que l’euro és la mone- Di
da única de molts països de la

Unió Europea.
3.
El
Suggeriments didàctics S’
la
cir
Per a començar
A
• Centreu l’atenció dels xiquets i te
xiquetes en les fotografies de la du
il·lustració 1. Demaneu-los que Ta
q L’Europa dels ciutadans. Les mesures empreses ïso
indiquen quins dels elements de per la Unió Europea tenen com a objectiu acostar
els pobles d’Europa. teg
la imatge coneixen. Comenteu- 1. Els ciutadans alg
los que tots aquests elements de la Unió Europea de
són èxits que ha aconseguit la Un dels reptes de la Unió Europea és acostar els
Unió Europea: el passaport d’un ciutadans dels diferents països membres, sobre-
país membre, Espanya, l’elimi- tot en el camp de la cultura i de l’educació. Per a 4.
això, s’han posat en marxa diverses mesures. q
nació de les fronteres entre els En
Els ciutadans comunitaris, per exemple, poden De
estats membres, els programes viatjar, viure i treballar en qualsevol dels països aq
d’intercanvi estudiantil Erasmus, membres. Hi ha, a més a més, la targeta sanità- xif
ria europea, que ajuda a sufragar les despeses la
l’euro, la capitalitat europea i la mèdiques quan es viatja per un país diferent del
La
targeta sanitària europea. país on es viu.
qu
D’altra banda, la majoria de les titulacions uni- Pe
Per a explicar versitàries i professionals es reconeixen en tots Eu
els països membres. Això possibilita l’intercanvi
• Expliqueu als xiquets i xiquetes d’estudiants entre països, a través, per exemple,
que els objectius que es mar- del Programa Erasmus, així com també que un
w Molts estudiants europeus cursen estudis
ciutadà comunitari puga treballar en qualsevol
quen en la Unió Europea han país de la Unió. w
en les universitats espanyoles.
de ser aprovats pels països

membres, la qual cosa genera 162
controvèrsies i lentitud en la
presa de decisions. Comenteu
que, a pesar d’això, la Unió Eu-
ropea ha aconseguit importants
èxits per a benefici dels seus
Més informació
ciutadans.
La Unió Europea al món
• El mercat únic de la Unió Euro-
La UE és una potència econòmica, però no se la pot considerar una
pea és el major espai de països
superpotència atesa la debilitat de la seua influència política i militar.
sense fronteres del món. Això
Aporta el 30 % de la riquesa mundial i realitza el 21% dels intercanvis
ha permés incrementar els in-
comercials del món.
tercanvis comercials entre els
països membres fins a convertir Els seus dos sectors més forts són l’industrial i el dels serveis, so-
la Unió Europea en la primera bretot el comerç (la UE és la primera potència comercial del planeta
potència comercial a escala i l’euro, a pesar de la seua curta vida, s’ha convertit en una de les
mundial: genera el 21% del co- monedes de referència al món). A la Unió Europea pertanyen, a més a
merç del planeta. més, alguns països que estan entre les deu economies més poderoses
del planeta, com Alemanya, França, el Regne Unit, Itàlia i Espanya.
162
132406 _ 0208-0221.indd 216 18/9/09 15:54:04

12
2. La zona euro UNITAT 12
En 1999, onze països membres de la Unió Europea van
constituir l’anomenada zona euro, o siga, van adoptar l’euro
com a moneda única i oficial. Eren Bèlgica, Alemanya, Espa-
Per a comprendre
nya, França, Irlanda, Itàlia, Luxemburg, Països Baixos, Àus- • Demaneu als xiquets i xiquetes
tria, Portugal i Finlàndia. Després, en 2001, es va afegir a que pensen com a ciutadans de
aquest grup Grècia. Més tard, en 2002, els dotze països de la
zona euro van emetre els primers bitllets i monedes. la Unió i feu-los preguntes del
Després de la creació de la zona euro, es fundà el Banc Central tipus: Quins avantatges té anar a
Europeu, que s’ocupa dels temes relacionats amb l’euro. e un país amb la mateixa moneda
En l’actualitat, la major part dels països de la Unió Europea que el nostre? Per què creus que
han adoptat l’euro com a moneda oficial. Altres països, en
canvi, mantenen les seues monedes pròpies, com ara Suècia,
no tots els països han adoptat
Dinamarca o Regne Unit. l’euro? Quins avantatges té pos-
seir una targeta sanitària comu-
na a la Unió Europea? Per què
3. El mercat únic creus que tenen tan bona aco-
El mercat únic és un dels majors èxits de la Unió Europea. e Símbol de l’euro al Banc Central llida els programes d’intercanvi
S’han eliminat les fronteres i les duanes entre els països de Europeu. La seu del Banc Central es
la Unió, i les persones i les mercaderies comunitàries poden troba a Frankfurt (Alemanya). d’estudiants? Quins avantatges
circular lliurement entre aquests països. té disposar d’un passaport de la
A més a més, s’ha establit un impost per a tots els produc- Unió Europea?
tes de fora de la Unió Europea. D’aquesta manera, els pro-
ductes comunitaris resulten més barats.
Competència
També s’han emprés iniciatives per reconéixer en tots els pa-
ïsos les titulacions educatives (advocats, metges…) i les ca- Qüestions cultural i artística
r
tegories professionals (llanterners, electricistes…). En canvi, Demaneu a l’alumnat que elabore
alguns sectors, com la policia o les forces armades, encara 1. Què és la zona euro?
depenen de cada estat.
un mural sobre la Unió Europea.
Observa el mapa de la
pàgina 158 i digues quins Ha de calcar la silueta del mapa
països formen part de la i incloure-hi la bandera i fotografi-
zona euro i quins no.
4. L’ampliació de la UE es o dibuixos d’alguns dels èxits
DINS DE LA FORA DE LA
En 1958, la Unió Europea estava formada per sis països. ZONA EURO ZONA EURO i símbols de la Unió. Valoreu l’es-
Després d’uns quants processos d’ampliació, actualment, tètica del mural.
aquest nombre s’ha ampliat a vint-i-set. Pot ser que aquesta
xifra varie, ja que hi ha països candidats per a integrar-se en
la Unió Europea, com Croàcia, Turquia i Macedònia.
La Unió Europea està oberta a tot país europeu democràtic 2. Quins avantatges té per als
que complisca els tractats de la Unió i les lleis comunitàries.
Perquè un nou membre siga admés, tots els estats de la Unió
ciutadans de la Unió Europea Solucions
el mercat únic?
Europea hi han d’estar d’acord.
3. Com a ciutadà de la Unió Qüestions
La Unió Europea ha aconseguit importants èxits, com Europea, quines són les 1. És la zona que formen els pa-
l’ampliació de la Unió fins a vint-i-set països membres, mesures comunitàries ïsos de la Unió Europea que han
la creació del mercat únic i l’euro. que t’interessen més?
adoptat l’euro com a moneda
nacional. Països de la zona euro
163 són Finlàndia, Alemanya, els Paï-
sos Baixos, Bèlgica, Luxemburg,
Irlanda, França, Espanya, Portugal,
Itàlia, Malta, Grècia, Xipre, Eslovè-
nia, Àustria i Eslovàquia. Països
Altres activitats fora de la zona euro són Suècia,
el Regne Unit, Dinamarca, la Re-
Fitxes sobre els països de la Unió pública Txeca, Hongria, Romania,
Demaneu als xiquets i xiquetes que elaboren una sèrie de fitxes de Bulgària, Polònia, Estònia, Letònia
cada país membre de la Unió Europea amb la informació següent: nom, i Lituània.
capital, any d’incorporació a la UE, superfície total, nombre d’habitants,
2. R. M. L’alumnat pot dir que el
moneda i llengües oficials. Digueu-los que completen la informació
mercat únic ha abaratit els produc-
amb la bandera i el mapa de cada país.
tes dels països membres perquè
Podeu demanar-los que hi afigen informació sobre el relleu, el clima, els ja no paguen impostos.
aspectes culturals, etc. Poden trobar aquesta informació en la pàgina
3. R. L.
http://europa.eu/abc/european_countries/eu_members/spain/index_
es.htm o en el quadern Más recursos 6 del material del professor, pàgi-
nes 84-97.
163
132406 _ 0208-0221.indd 217 18/9/09 15:54:05

Activitats
Comprén
Solucions 5.
1. Observa el mapa i fes O C E À G L A C I A L À RT I C
Comprén les activitats.
1. a. R. G. Comproveu la resposta a. Calca el mapa i pinta-hi
de blau només els països
amb el mapa de la pàgina 158 del membres de la Unió
llibre. Europea.
b. Irlanda, el Regne Unit, els Pa- b. Escriu els noms dels

vint-i-set països membres
ïsos Baixos, Bèlgica, Luxemburg, on corresponga.
França, Portugal, Espanya, Malta, c. Subratlla els noms dels
Itàlia, Eslovènia, Àustria, la Repú- sis països fundadors de OCEÀ
la Unió Europea.
blica Txeca, Alemanya, Polònia, Li- AT L À N T I C
d. Traça un redolí al voltant

tuània, Letònia, Estònia, Finlàndia, dels països que es troben
Suècia, Eslovàquia, Hongria, Roma- dins la zona euro.
mar Negre
nia, Bulgària, Grècia, Dinamarca i

Xipre.
mar
c. Aquests països són França, Ale- Illes Canàries
Medit
manya, Luxemburg, Itàlia, Bèlgica i errani
els Països Baixos.

2. Completa la taula sobre les institucions
d. Finlàndia, Alemanya, els Països de la Unió Europea. Aplica
Baixos, Bèlgica, Luxemburg, Irlan-
da, França, Espanya, Portugal, Ità- INSTITUCIÓ MEMBRES FUNCIONS 4. Llig el text i respon. 6.
lia, Malta, Grècia, Xipre, Eslovènia, Art. 1. Pel present tractat, els països signants
Àustria i Eslovàquia. constitueixen entre si una Comunitat
Econòmica Europea.
2. Parlament Europeu: els seus Art. 2. La Comunitat tindrà com a missió
membres són els eurodiputats, promoure, per mitjà de l’establiment
d’un mercat comú i la progressiva
elegits pels ciutadans europeus;
aproximació de les polítiques eco-
les seues funcions són aprovar les nòmiques dels estats membres, un
lleis i els pressupostos, i contro- Raona desenvolupament harmoniós de les
activitats econòmiques en el conjunt
lar les institucions europees. Con- de la Comunitat.
3. Debat amb els companys i companyes.
sell de la Unió Europea: els seus Explica els avantatges i els inconvenients… Tractat de Roma. Adaptació
membres són els ministres dels a. … d’ampliar el nombre de països a. Quins països van signar el Tractat de
governs de cada país de la Unió; que constitueixen la Unió Europea. Roma? En quin any?
les seues funcions són prendre b. … tindre unes institucions europees. b. Amb quina finalitat es va crear la
les decisions més importants de c. … un mercat únic. Comunitat Econòmica Europea?
la Unió, coordinar les normes eco-
nòmiques i dirigir la política exteri- 164
or, de defensa i de seguretat de la
Unió. Comissió Europea: els seus
membres són els 27 comissaris
més el president; la seua funció és
governar la Unió, proposar lleis al Més informació
Parlament, gestionar l’aplicació de
Les polítiques regionals de la Unió Europea
les normes i la utilització de fons
En l’actualitat, en la Unió Europea hi ha 27 països formats per 268
econòmics de la Unió, i garantir
regions. No obstant això, les disparitats econòmiques i socials entre
el respecte a les lleis i tractats.
aquestes són molt importants.
Tribunal de Justícia: els seus mem-
bres són un jutge de cada estat Per a corregir aquests desequilibris i enfortir la cohesió econòmica,
membre més huit advocats gene- social i territorial hi ha una política regional encarregada de garantir el
rals; la seua funció és vetlar pel desenvolupament constant de les regions que han quedat endarrerides
compliment de les lleis comunità- respecte a les zones més pròsperes. El Fons Europeu de Desenvolu-
ries. Tribunal de Comptes: té com pament Regional (FEDER), el Fons Social Europeu (FSE) i el Fons de
a funció el control sobre els diners Cohesió contribueixen a la realització de tres objectius: convergència,
de la Unió. competitivitat regional i ocupació, i cooperació territorial europea.
164
132406 _ 0208-0221.indd 218 18/9/09 15:54:05

12
UNITAT 12
Opina
5. Llig aquestes Raona

opinions. Puc estudiar Per què he de limitar la meua Amb els acords de cooperació 3. R. L.
En què creus i treballar en producció em costa més amagar-me.
que ens països de la UE. de llet? Aplica
beneficia
formar part
4. a. Itàlia, França, Alemanya Fede-
de la Unió ral, Bèlgica, Luxemburg i els Països
Europea? Quan viatge, no he de canviar Si les decisions de la La meua empresa té ara Baixos. En 1957.
diners i sé quant costen les UE s’imposen, perdrem un mercat més gran.
coses. l’autonomia. b. La finalitat era la cooperació en-
tre els països europeus i la creació
d’un mercat únic on els productes
pogueren circular lliurement sense
pagar duanes.
Opina
APRÉN A FER
5. R. L.
Els estudiants es beneficien dels
Un informe utilitzant Internet
programes d’intercanvi, com l’Eras-
Un informe és una recopilació de dades o d’informacions sobre un tema.
Per exemple, sobre un país, una institució, un espai protegit, un ésser viu… mus. Els ramaders han de limitar
Per a realitzar un informe, de primer cal buscar la informació. Després, cal la seua producció de llet per les
seleccionar-la i organitzar-la. Finalment, cal presentar-la. quotes que aplica la UE a cada pa-
ís. Als delinqüents els costa més
6. Elabora un informe sobre el Comité de les Regions, amagar-se per la cooperació policial
nts
que és una institució de la Unió Europea.
tat a. Busca’n la informació. Entra en la pàgina de
entre països de la UE. Els turistes
la Unió Europea (http://europa.eu/index_es.htm) es beneficien de la moneda única
i selecciona, en la columna de l’esquerra, compartida per molts països de la
sió
La UE en breve. Després, entra en Panorama
ent
de la Unión Europea i, a continuació, obri, Unió. Els polítics dels estats mem-
iva
co-
en la columna de l’esquerra, Cómo estamos bres han d’acceptar les normes
organizados. Finalment, selecciona El Comité
un que aprova la UE i que poden afec-
de las Regiones.
les tar els seus països. Els empresa-
unt b. Selecciona la informació. Què és el Comité
de les Regions, qui el componen, quan es ris es beneficien del mercat únic i
ció va crear, per a què es va crear. l’eliminació de les duanes.
c. Presenta la informació. Pots fer-ho en una fitxa,
un mural o un text breu. Acompanya la informació
amb algun dibuix o amb fotografies. Aprén a fer
No oblides posar-hi el títol!
6. El Comité de les Regions és un
òrgan consultiu de la UE sobre les
165 decisions que tenen repercussió di-
recta, a escala local o regional, en
sectors com el transport, la sanitat,
l’ocupació o l’educació. Està format
per 344 membres, que solen ser
autoritats de governs regionals o
alcaldes. Es va crear en 1994 per
acostar les decisions de la UE a les
En 2007 els ministres responsables de la política territorial van signar
entitats locals i regionals, i perquè
un document anomenat Agenda Territorial de la Unió Europea, orientat
aquestes participaren en l’elabora-
al creixement econòmic sostenible, a la creació d’ocupació i al des-
ció de les normes europees.
envolupament social i econòmic en totes les regions.
Internet és un mitjà de recerca d’in-
Les regions ultraperifèriques són aquelles que, com a conseqüència
formació molt útil i molt utilitzat en
de la seua llunyania, insularitat, superfície reduïda, relleu i clima, etc.,
l’elaboració de treballs escolars.
presenten grans desavantatges per a aconseguir el seu desenvolupa-
Inculqueu a l’alumnat el missat-
ment. Es tracta dels departaments francesos d’ultramar (Guadeloupe,
ge de consultar pàgines que, com
la Guaiana Francesa, Martinica i illa de la Reunió); les illes Canàries,
aquesta, són d’organismes ofici-
a Espanya; i les illes Madeira i Açores, a Portugal.
als, i contrastar la informació tro-
bada en diverses pàgines.
165
132406 _ 0208-0221.indd 219 18/9/09 15:54:06

Repassa ET

de la unitat
Què és la Unió Europea
Advocats generals La Unió Europea és una organització formada en l’actuali-
Banc Central Europeu tat per vint-i-set països europeus democràtics, que com-
parteixen algunes mesures polítiques i econòmiques.
Comissari
Els membres de la Unió Europea han creat un mercat únic.
Comissió Europea A més a més, molts d’aquests han adoptat l’euro com a moneda única.
Comunitat Econòmica
Consell de la Unió Europea Les institucions europees
Defensor del poble europeu La Unió Europea té unes institucions pròpies. Les principals són:
● Parlament Europeu. S’ocupa d’aprovar les lleis i els pressupostos, i controla
Duana la resta d’institucions.
Euro ● Consell de la Unió Europea. Pren les decisions més importants de la Unió
Eurodiputat Europea.
Frontera ● Comissió Europea. És el govern de la Unió Europea.

● Tribunal de Justícia. S’ocupa que es complisquen les lleis comunitàries.
Institució
● Tribunal de Comptes. Controla els fons econòmics europeus.
Mercat únic
Parlament Europeu
Programa Erasmus
2. ESTUDI EFICAÇ. Completa l’esquema sobre els fets més importants de la història de la Unió
Tractat de Maastricht Europea. Digues el que va passar cada any.
Tractat de Roma
1945 .........
Tribunal de Comptes
Tribunal de Justícia 1957 .........
Unió Europea
1986 .........
L’EVOLUCIÓ
DE LA UE
1992 .........
Estudi eficaç 1999 .........
2. L’evolució de la UE: en 1945,

2002 .........
després de la fi de la Segona
Guerra Mundial, alguns països
3. ESTUDI EFICAÇ. Llig de nou les pàgines d’informació de la unitat. En acabant,
van decidir cooperar entre ells. En tria els cinc conceptes que consideres que representen més bé la Unió Europea.
1957, es van signar els Tractats de Posa’ls en comú amb el teus companys i companyes, i comprova quins són els
Roma i es va constituir la Comuni- més repetits.
tat Econòmica Europea. En 1986,

Espanya va entrar en la Comunitat 166
Econòmica Europea. En 1992, la
Comunitat Econòmica Europea va
aprovar el Tractat de Maastricht,
pel qual es creava la Unió Euro-
pea. En 1999, onze països de la Altres activitats
Unió Europea van constituir l’ano-
Europa en joc
menada zona euro. En 2002, es
Col·loqueu el mapa interactiu de la Unió Europea a la pissarra i dema-
van emetre els primers bitllets i
neu als xiquets i xiquetes que s’agrupen en cinc equips. Cada equip
monedes d’euro.
ha d’elaborar tres preguntes sobre un contingut de la unitat: un equip
3. R. M. ho farà sobre la creació de la UE; un altre sobre les institucions; un
Poden triar alguns d’aquests con- altre sobre els símbols; un altre sobre la zona euro i el mercat únic; i
ceptes: la creació de la UE, els l’últim sobre l’Europa dels ciutadans i l’ampliació. Les preguntes, junt
símbols de la UE, les seues ins- amb les respostes, les han d’escriure en fitxes.
titucions, l’euro i la zona euro, el Arreplegueu les fitxes i demaneu a un equip que isca. Doneu-los la
mercat únic, els avantatges de la retolació de cinc països i demaneu-los que els hi localitzen. Obtindran
UE per als ciutadans, etc. un punt per encert. Després, feu-los les preguntes d’un altre equip;
obtindran dos punts per encert. Guanya l’equip que més punts obté.
166
220
132406 _ 0208-0221.indd 220 18/9/09 15:54:06

12
Viatjar per la Unió Europea
Ets capaç de...
Per als ciutadans comunitaris és fàcil viatjar per la Unió Europea.
Per exemple, en la majoria dels països membres, podem utilitzar euros. 1. a. Espanya, Madrid; França, Pa-
Així mateix, tots els països de la Unió Europea, excepte Irlanda, Regne Unit, rís; Suïssa, Berna; Àustria, Viena;
Xipre, Bulgària i Romania, van signar un acord pel qual van suprimir els
controls a les fronteres. Això significa que no cal presentar ni el passaport la República Txeca, Praga; Alema-
ni el DNI per a entrar o eixir del país. nya, Berlín; Dinamarca, Copenha-
guen; Suècia, Estocolm. Han de
subratllar tots excepte Suïssa.
1. Un turista espanyol vol viatjar des d’Espanya fins a Suècia. Observa l’itinerari i respon.
b. Sí, a Suïssa.
c. Podrà utilitzar euros a Espanya,
França, Àustria i a Alemanya; no
podrà utilitzar-ne a Suïssa, Dina-
marca, la República Txeca i Suè-
cia.
MAPA d. El país de destí és Suècia i es
troba al nord d’Europa. Limita amb
Noruega i Finlàndia. Finlàndia sí
que forma part de la Unió Europea,
però Noruega no. Suècia està si-
tuada a la península Escandinava
i en aquesta península es troba la
serralada Escandinava.
El contingut d’aquesta pàgina és
molt útil, ja que serveix per a po-
sar en pràctica alguns dels con-
a. Enumera tots els països que travessa i escriu-ne, al costat de cada un, la capital.
Després, subratlla els països que pertanyen a la Unió Europea. tinguts d’aquesta unitat i treballar
b. Necessita el passaport o el DNI per a entrar o eixir d’algun país de l’itinerari? el mapa polític i el físic d’Europa.
c. Recorda el mapa de la pàgina 158. A quins països podrà fer servir euros? Per aquesta raó, demaneu-los
d. Informa’t sobre el país de destí. que, per completar aquestes acti-
● On es troba situat a Europa? vitats, repassen els mapes físics
● Amb quins altres països limita? Formen part de la Unió Europea? i polítics d’Europa i el de la UE de
● A quina península es troba situada Suècia? Hi ha alguna cadena muntanyosa les pàgines 226-227 i 230-231.
en aquesta península? Comenteu-los que encara que en
uns quants països de la Unió no
cal presentar el DNI o el passaport
167 per a viatjar amb cotxe, sí que se
sol·licita en els viatges amb avió, a
més de ser recomanable portar-ne
algun dels dos sempre damunt.

Autonomia
UNITAT 12: La Unió Europea La realització d’aquesta activitat
El que he aprés suposa per a l’alumnat el maneig
El que he aprés… d’informacions variades: mapa fí-
a fer…
sic, mapa polític, mapa de la UE,
La Unió Europea
continguts de la unitat, etc. Oferiu
en l’actualitat
a l’alumnat algunes pautes per a
Les institucions reelaborar tota aquesta informació
europees seguint les estratègies del manual
Èxits i reptes d’ESTUDI EFICAÇ.
de la Unió Europea
221
167
132406 _ 0208-0221.indd 221 18/9/09 15:54:06

13 De la prehistòria RE
Objectius a l’edat mitjana

• Sabedes.
Recordar les etapes de la pre-
història.
• Conoas.
• Saber com els éssers humans
van passar de ser nòmades a
Suggeriments
sedentaris. didàctics
Per a empezar
• Repassar els pobles que van
Haga uerpo.
habitar a la península Ibèrica
en l’edat antiga.
Per a explicar
• Recordar les etapes de la histò-
ria d’al-Àndalus.
Per a començar
• Recordeu a l’alumnat que els
historiadors divideixen la histò-
ria en cinc etapes: prehistòria, Tartessos
edat antiga, edat mitjana, edat Van dir els déus: «Mariners fenicis,
moderna i edat contemporània, prepareu les vostres naus i partiu immediatament.
Creueu el Mediterrani. Travessareu un llunyà estret
i que han estudiat les tres pri- i penetrareu en un mar desconegut i perillós que pocs
meres en el curs anterior. coneixen. En el seu mateix començament es banya
un país mai explorat. Un país que nada en l’abundància
• Abans de començar la unitat,
i us farà rics.
comproveu quins aspectes recor-
Passareu grans perills fins a arribar-hi. Però atreviu-vos a
da l’alumnat sobre la prehistòria, fer-ho, els déus us fan costat. Aneu fins a la costa d’aquest ● Qui eren els fenicis? Trobes que
l’edat antiga i l’edat mitjana. For- país remot i fundeu-hi una ciutat. Serà la glòria de tota eren bons navegants? Per què?
muleu preguntes com aquestes: Fenícia».
● On estava situat el regne de
En quines etapes es divideix la Els fenicis van travessar l’estret de Gibraltar Tartessos? Què va atraure els
i trobaren aquest regne florent i ric del llunyà fenicis perquè viatjaren fins allí?
prehistòria? Pots assenyalar tres mar. Es deia Tartessos. ● Com es descriu en el text
característiques de cada una? Lecturas de España. SANTILLANA. l’oceà Atlàntic?
Qui eren els ibers i els celtes? Adaptació
Quins pobles van colonitzar la

Península en l’antiguitat? Com 168
es va romanitzar Hispània? Què
era al-Àndalus? Quins regnes
cristians existien a la Península
al final de l’edat mitjana? En què
es diferencia una església romà- Més informació
nica d’una de gòtica?
Història i llegenda de Tartessos
Durant molts anys, els fenicis van viatjar a Tartessos des de la seua
Per a comprendre
llunyana pàtria amb propòsit comercial. Els grecs es van assabentar
• Demaneu a l’alumnat que ex-
de la fama de les riqueses d’aquest regne i es van llançar al mar i van
plique per què creu que, en
navegar fins allí, on van travar amistat amb el rei tartessi Argantoni.
la línia del temps de la secció
Aprendràs, la prehistòria ix frag- Els fenicis no van deixar res escrit sobre Tartessos, però els grecs, més
mentada. L’alumnat ha de saber cultes que aquells, en van escriure molts relats, a vegades plens de
que en una línia del temps es fantasia i llegenda, gràcies als quals coneixem l’existència d’aquest
representen períodes de temps regne. Sabem, per exemple, que era molt gran i que s’estenia per tot el
de manera proporcional a la seua sud de la Península. Al capdavant hi havia el rei, que era molt poderós.
durada; com que la prehistòria és Alguns historiadors de l’antiguitat asseguren que Argantoni va viure 120
una etapa molt llarga, no s’hi pot anys, va governar durant 80 anys i tenia un caràcter afable.
representar proporcionalment.
168
132406 _ 0222-0235.indd 224 18/9/09 15:54:53

UNITAT1
De caçadors a agricultors 1. Ordena aquestes etapes de la prehistòria. Competència matemàtica
Després, copia la línia del temps
Els primers éssers humans que van viure a la i escriu-les on corresponga. Demaneu als xiquets i xiquetes
Península, fa aproximadament un milió d’anys,
caçaven, pescaven i recol·lectaven per sobre- edat dels metalls – neolític – paleolític que observen la línia del temps de
viure. Molt de temps més tard, fa uns 7.000 la secció Aprendràs i que calculen
anys, van aprendre a conrear plantes i a do- quants anys va durar la prehistò-
mesticar animals. Això va fer que deixaren de A B C
traslladar-se d’un lloc a un altre i construïren ria, l’edat antiga i l’edat mitjana
els primers poblats. respectivament. Demaneu-los
també que indiquen quina de les
tres etapes va transcórrer comple-
tament aC i quina dC.
Els pobles de l’antiguitat Musulmans i cristians
En l’edat antiga, van conviure a la Península Els musulmans van envair el regne visigot
els pobles ibers i celtes amb els pobles colo- en l’any 711 i es van instal·lar a al-Àndalus.
nitzadors que hi van arribar pel mar Mediterra- Durant vora 800 anys, van compartir el terri-
ni, que eren els fenicis, els grecs i els cartagi- tori de la Península amb els regnes cristians Solucions
nesos. Després, els romans van conquistar la del nord peninsular.
Península i la van anomenar Hispània. 5. Ordena cronològicament aquestes Il·lustracions
2. Quines diferències hi havia entre els etapes de la història d’al-Àndalus. • Els fenicis eren un poble africà
pobles ibers i els pobles celtes? califat – regnes de taifes – de mariners i comerciants que
3. On es van assentar els fenicis, almohades – emirat – almoràvits
va fundar colònies a la costa an-
els grecs i els cartaginesos: 6. Quina importància va tindre la batalla de
a l’interior o a la costa? dalusa. R. L. (Sí, perquè es van
Las Navas de Tolosa, en 1212?
4. Observa el mapa. Quina zona de la atrevir a endinsar-se en l’oceà
Península van conquistar en primer lloc Atlàntic).
els romans? Quina va ser l’última?
• Al sud de la península Ibèrica, en
APRENDRÀS
Mar Cantàbric l’actual Andalusia. Els van atrau-
● Què va passar en la prehistòria. re les seues riqueses naturals.
● Què va passar en l’edat antiga.
• S’hi descriu com un mar desco-
OCEÀ ATLÀNTIC
● Què va passar en l’edat mitjana.

negut i perillós.
● A diferenciar el canvi i la continuïtat
e en la història.
? ra
ni Qüestions
i ter Fa 409 dC
Mar
Med 1.000.000
d’anys
1. Paleolític, neolític, edat dels
Últimes conquistes
1000 aC 1492 metalls.
í?
Segones conquistes
Primeres conquistes
EDAT R. G.
PREHISTÒRIA EDAT ANTIGA MITJANA
2. Els ibers habitaven al sud i l’est
peninsular, vivien en poblats for-
tificats, es dedicaven a l’agricul-
169
tura, la ramaderia i l’artesania, i
comerciaven amb els pobles colo-
nitzadors. Els celtes habitaven a la
Meseta, l’oest i el nord peninsular,
vivien en castres amb cases cir-
culars, es dedicaven principalment
a la ramaderia i a la metal·lúrgia,
També sabem gràcies als grecs que la capital de Tartessos era una i mantenien poques relacions co-
ciutat riquíssima. No obstant això, en cap document consta amb sufici- mercials.
ent claredat on es trobava i, encara que els historiadors l’han buscada 3. Es van assentar a la costa.
afanyosament, fins ara no ha aparegut enlloc. La desaparició d’aquest
4. Van conquistar en primer lloc la
regne al segle VI aC es també un misteri.
costa mediterrània. El nord penin-
• Plantegeu aquest debat: si es descobrira que les restes de la ca- sular.
pital de Tartessos es troben davall el centre històric d’una ciutat
5. Emirat, califat, regnes de taifes,
andalusa, caldria excavar per a buscar-los o no valdria la pena fer
almoràvits i almohades.
malbé una part important de la ciutat?
6. A partir d’aquest moment, els
cristians van conquistar la major
part del territori d’al-Àndalus.
169
132406 _ 0222-0235.indd 225 18/9/09 15:54:53

La prehistòria 3.
Fa
dre
Objectius La prehistòria va començar amb l’aparició de l’és- cou
ser humà, fa aproximadament un milió d’anys, i va Els
• Sabedes.
Conéixer les etapes en què es acabar amb la invenció de l’escriptura, fa uns ap
divideix la prehistòria, així com
• Conoas.
3.000 anys. Es divideix en tres períodes: paleolí- a l
tic, neolític i edat dels metalls. con
la seua cronologia.
Els
• Explicar com vivien els éssers pe
humans en les diferents etapes 1. El paleolític ata
Els primers éssers humans que van habitar a la ne
Perdea la prehistòria.
empezar Península, fa aproximadament un milió d’anys, mo
Haga uerpo.
• Explicar per què l’ésser humà es s’alimentaven dels animals que caçaven, els pei- ca
xos i els mol·luscs que pescaven, i els fruits i les an
va convertir en sedentari. arrels que collien. Així, quan escassejaven els ali- Els
Per a explicar ments que els proporcionava la natura on vivien,
• Identificar els invents principals pa
• Al hación solar. es traslladaven a un altre lloc. Per això, els pri-
de la prehistòria. mers éssers humans eren nòmades. q
• Saber com eren les primeres Els grups humans d’aquesta època s’organitza- 4.
manifestacions artístiques dels ven en tribus d’uns trenta membres. Vivien a l’aire
Els
lliure, en coves o en cabanyes que construïen amb
éssers humans. pa
branques i pells d’animals. Per a caçar, per a tallar
aq
les pells o per a pescar feien servir ferramentes q La caça. Es feia un fossat i es cobria amb
vegetació. Quan l’animal queia dins el parany ad
senzilles que fabricaven amb pedra i ossos d’ani-
i quedava immobilitzat, li donaven mort. de
Suggeriments didàctics mals.
alg
an
Per a començar Mé
• Suggeriu a l’alumnat que obser- 2. El neolític
el
Els éssers humans van començar a conrear plan- de
ve el dibuix 1. Després, pregun-
tes i domesticar animals fa uns 7.000 anys. Per gu
teu-los per què creuen que els a ocupar-se dels conreus i del bestiar, s’hi van ien
éssers humans de la prehistòria instal·lar a prop i van construir els primers lloga-
De
rets o poblats. D’aquesta manera, els grups hu-
caçaven en grup. Recordeu-los mans van deixar de ser nòmades i es van conver-
ma
gra
la importància de la solidaritat tir en sedentaris.
cro
entre els membres de la tribu Els homes i les dones d’aquesta època fabrica-
per a la pròpia supervivència del ven ferramentes de pedra polida, que eren més
elaborades que les de l’etapa anterior. Així ma-
grup en aquest període. teix, van aprendre a fabricar teixits amb senzills
telers i atifells de ceràmica, que feien servir per
d
a cuinar i guardar-hi els aliments. w
Per a explicar c
Als poblats es va produir l’especialització del tre- v
• Expliqueu que el pedrenyal o pe- ball. Això significa que uns es dedicaven a conre- e
dra foguera, una roca sedimen- ar els camps, altres a domesticar animals i la t
tària, era la pedra més adequa- resta eren artesans. a
w Teler. De primer, es filava el fil amb una agulla
d’os. En acabant, es teixia en un teler.
da per a fabricar armes i ferra-
mentes, però per a aconseguir
pedrenyal de bona qualitat calia 170
recórrer a vegades molts quilò-
metres. Cada individu elaborava
els seus propis utensilis, però
també hi havia especialistes
que en fabricaven per als altres Altres activitats
membres del grup.
Debat sobre la conservació de l’art prehistòric
• Encara que l’alumnat ho ha Els últims anys, ha sorgit un debat entorn de les pintures rupestres:
estudiat en cursos anteriors, les visites massives de públic a les coves prehistòriques deterioren
expliqueu la importància que les pintures que contenen. Per això, moltes coves romanen tancades
va tindre el descobriment del al públic i altres n’han restringit l’accés.
foc fa aproximadament un mi-
• Escriviu les oracions següents a la pissarra i demaneu a l’alumnat
lió d’anys. Gràcies al foc, els
que trie amb quina està més d’acord.
éssers humans van aconseguir
adaptar-se més bé als climes – Cal tancar les coves completament i preservar-les per a les ge-
freds i van començar a cuinar neracions futures.
els aliments. També els va per- – Jo les obriria. De què serveix tindre un tresor artístic si no se’n
metre espantar les feres peri- pot gaudir?
lloses.
170
132406 _ 0222-0235.indd 226 18/9/09 15:54:54

13
3. L’edat dels metalls UNITAT 13
UNITAT1
Fa uns 6.000 anys, els éssers humans van apren-
dre a fabricar objectes de metall: de primer, de
coure; més tard, de bronze; i, finalment, de ferro. Autonomia
Els metalls es van convertir en un producte molt i iniciativa personal
apreciat. Per això, els poblats que estaven situats Els debats, com el proposat en la
a les zones en què abundaven, cresqueren i es
convertiren en ciutats xicotetes. secció Altres activitats, són una
Els habitants de les ciutats van elegir un cap forma de fomentar l’autonomia de
per organitzar-s’hi al voltant i protegir-se dels l’alumne, ja que l’ajuden a aprendre
atacs d’altres ciutats. A més a més, les perso-
nes van començar a especialitzar-se en treballs
a prendre decisions i a argumentar.
molt distints: els guerrers defenien la ciutat, els A més a més, desenvolupen tam-
camperols treballaven les terres, els comerci- bé actituds de respecte envers les
ants compraven i venien productes…
opinions dels altres.
Els éssers humans van inventar en aquesta eta-
pa la roda, la vela i l’aladre.
4. Els primers artistes

Solucions
Els primers artistes de la història van sorgir en el e Pintures rupestres de la cova de San Román
paleolític. Els homes i dones que van viure en de Candamo (Astúries). Il·lustracions
aquest període realitzaven pintures rupestres, és A quin període creus que corresponen aquestes
a dir, pintaven animals a les parets i els sostres pintures: al paleolític o al neolític? Per què? 3. Corresponen al paleolític, per-
de les coves. Per a obtindre els colors, picaven què es tracta d’animals indepen-
alguns minerals i els barrejaven amb el greix dels
dents que no constitueixen una
animals. e
escena i no tenen, a més a més,
Més tard, en el neolític, els artistes van canviar
el seu estil i van començar a representar escenes un caràcter esquemàtic.
de caça i de grups ballant o collint fruits. Les fi- Qüestions
gures eren molt esquemàtiques i els artistes fe-
ien servir un sol color.
Qüestions
1. Enumera les dues característiques
Després, en l’edat dels metalls, els grups hu- que consideres més importants per 1. R. M.
mans van construir monuments megalítics amb a explicar el paleolític, el neolític Paleolític: els éssers humans eren
grans pedres, com els menhirs, els dòlmens i els i l’edat dels metalls, respectivament.
cromlecs. nòmades i fabricaven ferramentes
2. Completa una taula com aquesta.
de pedra.
AMB QUÈ FABRICAVEN
ON VIVIEN
LES FERRAMENTES Neolític: els éssers humans es van
Els éssers humans del paleolític eren nòma- Paleolític fer sedentaris en inventar l’agricul-
des. En el neolític, amb l’aparició de l’agri-
Neolític
tura i la ramaderia, i van aprendre
cultura i la ramaderia, es van fer sedentaris i
van construir els primers poblats. Més tard, Edat dels
a fabricar ceràmica.
metalls
en l’edat dels metalls, alguns poblats es van Edat dels metalls: els éssers hu-
transformar en ciutats. En la prehistòria van
3. Explica les diferències entre les pintures mans van aprendre a utilitzar me-
aparéixer els primers artistes.
del paleolític i les del neolític.
talls per a elaborar armes i objectes,
i van sorgir les primeres ciutats.
171 2. Paleolític: vivien a l’aire lliure,
en coves o en cabanyes; fabrica-
ven ferramentes amb pedra i os.
Neolític: vivien en poblats menuts;
fabricaven ferramentes amb pedra
polida.
Edat dels metalls: vivien en ciutats
– Proposaria una solució intermèdia: que s’hi poguera accedir de menudes; fabricaven ferramentes
manera restringida; sobretot que fóra un accés reservat a inves- amb coure, bronze i ferro.
tigadors. 3. Les pintures del paleolític repre-
• Escolteu les opinions de l’alumnat. Recordeu normes bàsiques de senten animals i empren diversos
diàleg: no parlar tots al mateix temps, respectar el torn de paraula colors, mentre que les del neolític
dels companys, parlar clar i expressant-se amb propietat… representen escenes amb figures
• Una vegada finalitzat el debat, comenteu el cas de la cova d’Altamira, esquemàtiques realitzades en un
a Cantàbria. L’accés a aquesta cova està prohibit, però al costat únic color.
mateix se n’ha construït una còpia perfecta que es pot visitar. Què
els pareix aquesta solució?
171
132406 _ 0222-0235.indd 227 18/9/09 15:54:54

L’edat antiga A
3.
En
(Em
Objectius 1. Els celtes i els ibers po
su
• Conéixer i comparar els pobles Fa uns 3.000 anys, la Península estava habitada
lla
per dos grans grups de pobles: els celtes i els
cèltics i ibèrics que habitaven a ibers. Aquests pobles s’organitzaven en tribus i vivi-
l’a
His
la Península. en en poblats emmurallats i elevats.
un
• Saber què va ser Tartessos. Els pobles celtes habitaven les terres de la Mese- l’o
ta i de la costa atlàntica de la Península. Es dedi-
Am
• Identificar els pobles colonitza- caven principalment a la ramaderia i eren especi- B ter
alistes en la fabricació d’objectes de metall. Els
dors de la Península. celtes mantenien molt poques relacions comerci-
la
un
• Explicar com es va produir la als. q
Al
conquista romana i com es va Els pobles ibers vivien a la costa mediterrània, en
rom
contacte amb els pobles colonitzadors, que eren
organitzar Hispània. els fenicis, els grecs i els cartaginesos. Per
la
aquesta raó, comerciaven amb ells i feien servir La
• Reconéixer les construccions l’im
una moneda pròpia per a comprar i vendre. Els
romanes principals. ibers coneixien l’escriptura i van esculpir belles po
escultures. La majoria dels ibers es dedicava a pro
l’agricultura i a la ramaderia, però també hi havia q Poblats celta i iber. A. Castre celta de Coaña dre
Suggeriments didàctics artesans experts. q
(Astúries). B. Poblat iber d’Azaila (Terol).
se
els
Per a començar
• Demaneu a l’alumnat que re- 2. Tartessos i els pobles
colonitzadors Mar Cantàbric 4.
corde si el territori actual de la
Els
ATL À N TIC
Comunitat correspon a una zona En aquesta època, hi havia a la vall del Guadalqui-
vir, un regne anomenat Tartessos. El seu territori so
habitada en l’antiguitat pels ibers era molt ric en metalls, com ara l’or, la plata i el Les
o pels celtes. coure, i els seus habitants eren experts en l’ela- Rhode
Empòrion
pri
boració d’objectes de metall. as
• Pregunteu a l’alumnat per què ua
Cap al segle VII aC, les riqueses de Tartessos van Ma r
els colonitzadors fenicis, grecs atraure els fenicis, que eren uns grans comerci- on
i cartaginesos van estimar-se ants que van arribar des d’Àsia i es van establir a Sagunt
Al
la costa andalusa, en què van fundar diverses co- bas
més instal·lar-se a la costa me- lònies. w
Hemeroscopi Ebyssos
tre
diterrània en comptes de fer-ho Més tard, cap al segle VI aC, van arribar els grecs a
Cartago Nova Tam
Malaca
a l’interior o a la costa atlàntica. la costa de Catalunya. Allí venien la ceràmica que Gadir
Sexi
Abdera
Me d i t e r ra n i
tat
Aprofiteu per a comentar que, en fabricaven i compraven metalls, sal i espart.
O C EÀ
Els
Després, cap al segle III aC, van vindre des del COLÒNIES: ter
l’edat antiga, el mar Mediterrani co
nord d’Àfrica els cartaginesos i es van assentar a Fenícies Gregues Cartagineses
era un important centre d’inter- les illes Balears i a l’est de la Península. Els car-
canvis comercials i que l’oceà taginesos es dedicaven, majoritàriament, al co-
e
merç de metalls i teixits, però també volien con- w Les colònies fenícies, gregues i cartagineses.
Atlàntic era un mar desconegut quistar territoris per a augmentar el seu prestigi
Enumera una colònia fenícia, una de grega
i una altra de cartaginesa.
i perillós. al mar Mediterrani.
Per a explicar 172

• El cristianisme va ser un impor-
tant vehicle de romanització.
Després de la mort de Jesús,
els cristians van ser considerats
una amenaça per a la pau roma- Més informació
na perquè rebutjaven el culte a
Els fenicis
l’emperador i als déus romans.
Els fenicis van ser excel·lents navegants, famosos comerciants, hàbils
Per aquesta raó, durant el segle
artesans, audaços exploradors i destacats constructors de vaixells.
II van ser perseguits. Tanmateix,
Eren un poble que provenia del golf Pèrsic i que es va instal·lar a les
la situació va canviar quan, l’any
costes de l’actual Líban fa uns 6.000 anys. Mai va haver-hi un estat dit
313, l’emperador Constantí, que
Fenícia sinó xicotetes ciutats independents, com Tir o Sidó. La regió en
provenia d’una família cristiana,
què es van instal·lar els fenicis era una estreta franja costanera poc
va concedir la llibertat religiosa
apta per a l’agricultura, però tenia nombroses badies que van facilitar
als cristians i els va permetre
la construcció de ports ben protegits. A més a més, la zona tenia ex-
celebrar els seus ritus en pú-
tensos boscos de cedres, hui desapareguts, que proporcionaven una
blic. Finalment, l’any 380, l’em-
fusta excel·lent per a la construcció naval.
perador Teodosi va declarar el
cristianisme religió oficial de tot
l’imperi romà.
172
132406 _ 0222-0235.indd 228 18/9/09 15:54:54

13
3. Hispània romana UNITAT 13
En l’any 218 aC, els romans van desembarcar a Empòrion
(Empúries) per enfrontar-se amb els cartaginesos. En molt
poc de temps, els van véncer i els van expulsar de la Penín- Aprendre a aprendre
sula. Després, van decidir ocupar-la. La conquista va ser
llarga. L’emperador romà August la va donar per acabada en Per a l’estudi de l’edat antiga a la
l’any 19 aC. Per organitzar el territori, els romans van dividir Península, l’alumnat ha d’aprendre
Hispània en províncies i van posar al capdavant de cada una
un governador. Aquest s’encarregava del manteniment de
i identificar un important nombre
l’ordre i de la recaptació dels impostos. de pobles. Elaborar un esquema
A més a més, les lleis romanes es van implantar en tot el organitzat en tres blocs: pobles
territori i el llatí va substituir les llengües que es parlaven a autòctons, pobles colonitzadors i
e Teatre romà de Mèrida (Badajoz).
la Península abans de la conquista romana. Sols va perviure
una llengua preromana: l’èuscar. Hispània romana, els ajudarà a me-
Al principi, en la major part d’Hispània s’adoraven els déus moritzar els continguts d’aquesta
romans. Però en l’any 380, el cristianisme es va convertir en unitat. Podeu consultar la informa-
la religió oficial de tot l’imperi romà.
ció sobre com elaborar esquemes
La societat hispana es va organitzar com la de la resta de
l’imperi romà, en homes lliures i esclaus. Els homes lliures
en el manual d’ESTUDI EFICAÇ, pà-
podien participar en el govern, votar en les eleccions i ser gines 21-23.
propietaris de terres. Els esclaus, en canvi, no tenien cap
dret i eren propietat d’algun home lliure. Les dones podien
ser lliures o esclaves, però no tenien els mateixos drets que
els homes.
Solucions
4. L’art romà Il·lustracions
r Mosaic de la vil·la de La Olmeda
Els romans eren grans constructors i van construir nombro- (Palència). 2. R. L.
sos edificis i obres públiques a les ciutats.
Les ciutats romanes s’organitzaven al voltant de dos carrers
Rhode
principals: el cardo maximus, que travessava la ciutat de nord Qüestions
mpòrion
a sud, i el decumanus, que la creuava d’est a oest. En l’encre- Qüestions 1. Els ibers vivien a la costa me-
uament d’ambdós carrers hi havia el fòrum, que era la plaça diterrània, es dedicaven a l’agri-
Mar on se situaven els edificis principals. 1. Quines diferències hi havia
entre els ibers i els celtes? cultura, la ramaderia i l’artesania,
A les ciutats, els romans van construir temples per als déus;
Ebyssos
basíliques per als intercanvis comercials i els juís; amfitea- 2. Ordena aquests pobles i comerciaven amb els colonitza-
tres, teatres i circs per als espectacles; i termes per als banys. segons la data d’arribada dors. Els celtes, en canvi, vivien
També van construir aqüeductes per a dur l’aigua a les ciu- a la Península i digues a quina
tats, calçades i ponts. e zona es va assentar cada un: a la Meseta i a la costa atlàntica,
r ran i cartaginesos, fenicis i grecs. es dedicaven a la ramaderia i a la
Els romans decoraven els murs amb pintures i cobrien els
terres amb mosaics que elaboraven amb peces xicotetes de 3. Com s’organitzava la societat metal·lúrgia, i mantenien poques
colors diversos dites tessel·les. r hispanoromana?
ineses relacions comercials.
4. Estengueren els romans la
En l’edat antiga, els ibers i els celtes van conviure amb 2. Fenicis, grecs i cartaginesos.
seua cultura sobre la població
els fenicis, els grecs i els cartaginesos. Després, els
romans van conquistar la Península, la van anomenar
hispana? Reforça la resposta Els fenicis es van assentar a la
amb dos exemples.
Hispània i la van organitzar en províncies. costa andalusa; els grecs es van
instal·lar a la costa de Catalunya,
173 i els cartaginesos, a les illes Bale-
ars i a l’est de la Península.
3. La societat hispanoromana
s’organitzava en homes lliures i es-
claus (les dones podien ser lliures
o esclaves, però si eren lliures, no
tenien els mateixos drets que els
homes). Els homes lliures podien
Els fenicis van fundar pròsperes colònies a les costes banyades pel
participar en el govern, votar en
Mediterrani. Palerm, a Sicília; Cartago, a l’actual Tunis; i Gadir (Cadis)
les eleccions i ser propietaris de
van ser les més importants. A les colònies, els fenicis venien els seus
terres, mentre que els esclaus no
productes, com granadura d’or i plata, o flascons d’encens o ceràmica,
tenien drets i eren propietat d’al-
i altres que portaven de llocs llunyans, com el marfil de l’Índia, la seda
gun home lliure.
de la Xina o els cavalls del Caucas.
4. Sí, perquè van romanitzar
• Demaneu a l’alumnat que invente una breu història que succeïsca
Hispània mitjançant l’expansió
a Cartago, Palerm o Gadir i que tinga com a protagonista un co-
del llatí, el cristianisme i les lleis
merciant fenici.
romanes.
173
132406 _ 0222-0235.indd 229 18/9/09 15:54:56

L’edat mitjana EL MÓN 3.
QUE VOLEM En
cri
Objectius Al segle V, els visigots van envair Hispània i van la
fundar-hi un regne amb capital a Toledo. Tres se-
En favor de la pau qu
• Explicar la conquista musulma- gles després, els musulmans van conquistar el Al llarg de la història, els estats i els pobles s’han Gra
na de la Península i la formació i regne visigot, on van crear al-Àndalus. enfrontat moltes vegades. Les conseqüències Mà
han sigut sempre terribles: pèrdues humanes,
l’evolució política d’al-Àndalus. ciutats devastades, camps arrasats, nombrosos
En
gó
• Explicar el procés de formació i ferits…
1. La conquista musulmana Gra
d’evolució política dels regnes No obstant això, hi ha hagut moltes persones
En l’any 711, un exèrcit de musulmans va véncer
que han fet grans esforços per preservar la
cristians de la Península. els visigots i va conquistar gran part de la Penínsu-
pau entre les persones i els pobles. Per això,
la i les illes Balears. Van anomenar aquest territo- 4.
• Comprendre la societat medie- com a reconeixement internacional a la seua
ri al-Àndalus i en van establir la capital a Còrdova. Els
actitud, algunes d’elles han sigut guardonades
val com una mescla de grups i De primeries, al-Àndalus era un emirat, és a dir, amb el Premi Nobel de la Pau. ne
al-À
cultures. una província que depenia del califa de Damasc.
● Busca informació sobre alguna de les Alg
Però, en l’any 756, es va independitzar de Da-
persones que han rebut el Premi Nobel
• Conéixer i identificar els grans masc i, més tard, en l’any 929, es va convertir en
de la Pau i esbrina la raó per què va
na
moviments artístics de l’edat un califat. Als
meréixer aquesta distinció.
En aquest temps, els cristians que vivien al nord do
mitjana. cle
de la Península es van oposar a la conquista mu-
sulmana. A la zona cantàbrica, es van organitzar qu
Suggeriments didàctics entorn d’un cap i van fundar el regne astur, de cia
an
què més tard van sorgir el regne de Lleó i el reg-
Per a començar ne de Castella. Als Pirineus, es van crear el regne En
de Navarra, els comtats catalans i el regne d’Ara- do
• Demaneu a l’alumnat que co- gó. con
pie en el quadern els resums Mar Cantàbric
llum
marcats en verd de les pàgines
171, 173 i 175, i que hi subrat- 2. L’avanç dels regnes cristians
lle les paraules clau. D’aquesta En 1031, al-Àndalus es va dividir en regnes de Mar
taifes, que estaven enfrontats entre si. Els reg- e
manera, els alumnes tindran un nes cristians van aprofitar aquesta debilitat i van c
resum dels continguts que s’es- estendre les seues fronteres cap al sud. Per reu- g
tudien en la unitat. nificar al-Àndalus i frenar l’avanç cristià, van arri-
bar des d’Àfrica els almoràvits de primer i els al-
mohades després. q Mediterrani
Per a explicar Al mateix temps que conquistaven alguns territo-
• Comenteu als xiquets i xique- ris musulmans, els regnes cristians van modificar
les seues fronteres. En 1137, es van unir els
tes que el color morat del comtats catalans i el regne d’Aragó i van formar
OCEÀ
mapa de la pàgina 174 repre- la Corona d’Aragó. Un poc després, el regne de ATLÀNTIC
senta els territoris dominats Portugal es va independitzar del regne de Lleó.
Més tard, en 1230, es van unir els regnes de q L’avanç dels regnes cristians entre els segles XII
pels cristians cap a l’any 1100, Lleó i de Castella, i van crear la Corona de Caste- i XIV. A partir del segle XI, els exèrcits cristians
i que es van anar ampliant a lla. El regne de Navarra, per la seua banda, va van conquistar molts territoris musulmans.
passar a dependre dels reis de França.
mesura que es reduïen els
territoris dominats pels musul-
mans. D’aquesta manera, cap 174
a l’any 1200 el territori cristià
ocupava la taca de color morat
més la taca de color verd fosc;
i cap a l’any 1300, la taca de
color morat, la de color verd Altres activitats
fosc i la de color verd un poc Proposeu als xiquets i xiquetes que es convertisquen per un dia en
més clar. Les raons de l’avanç historiadors i duguen a terme una investigació senzilla. Han d’indagar
cristià van ser la fragmentació sobre la capital de la seua província en l’edat mitjana a partir de les
d’al-Àndalus en xicotets regnes preguntes següents:
enfrontats entre si i la consoli-
• Va ser una ciutat cristiana? Llavors, qui la va fundar?
dació dels regnes cristians.
• Va ser una ciutat musulmana? Si és així, durant quant de temps?
• Va ser conquistada pels cristians? Si és així, quan? Hi ha alguna
festivitat o tradició que hi estiga relacionada?
• Hi queden símbols o edificis medievals, com escuts, esglésies,
castells…?
174
132406 _ 0222-0235.indd 230 18/9/09 15:54:58

13
3. El final d’al-Àndalus UNITAT 13
En 1212, es van unir els exèrcits dels regnes
cristians i van véncer els exèrcits musulmans en
la batalla de Las Navas de Tolosa. Al-Àndalus va Tractament
quedar reduïda al territori del regne nassarita de de la informació
n Granada, que ocupava les actuals províncies de L’anàlisi de mapes històrics contri-
s Màlaga, Almeria, Granada i part de Cadis. w
s, bueix al desenvolupament d’aques-
En l’any 1492, Isabel de Castella i Ferran d’Ara-
s gó, els Reis Catòlics, van conquistar el regne de ta competència, ja que presenta la
Granada. informació del text gràficament.
s
a
ò, 4. La societat i l’art
a
s Els musulmans van ser tolerants amb les perso-
nes que practicaven altres religions. Per això, a w Alhambra de Granada. Era el palau dels reis El món que volem
al-Àndalus convivien musulmans, cristians i jueus. nassarites.
Alguns cristians van acceptar la religió musulma- • R. L.
na i es van anomenar muladís.
Als regnes cristians, la societat es va organitzar en
Durant les dues guerres mundials
dos grups: els privilegiats, que eren els nobles i el no es va atorgar aquest premi,
clergat, no pagaven impostos; i els no privilegiats, però al final de cada una va ser
que eren els camperols, els artesans i els comer-
ciants, sí que en pagaven. A més, als regnes cristi- guardonat amb el Nobel de la Pau
ans també vivien alguns jueus i musulmans. el Comité Internacional de la Creu
En l’edat mitjana es van construir grans edificis en Roja.
dos estils: romànic de primer i gòtic després. Les
construccions gòtiques eren més esveltes i més
lluminoses que les romàniques. e
Solucions
Qüestions
En l’any 711, els musulmans van conquistar 1. El territori que van ocupar els
Mar
el regne visigot, on van crear al-Àndalus. Els
cristians del nord de la Península es van or- musulmans a la Península entre el
e Monestir de Santa Maria de Ripoll (Girona).
ganitzar en regnes per expulsar els musul- Té els murs gruixuts i els arcs amb forma 711 i 1492. Es va crear l’any 711,
mans i ampliar les seues fronteres. de mitja circumferència.
quan un exèrcit de musulmans pro-
Mediterrani vinent del nord d’Àfrica va envair la
península Ibèrica.
Qüestions 2. El regne astur (de què més tard
1. Què anomenem al-Àndalus? Quan i com es va crear? van sorgir el regne de Lleó i el reg-
2. Quins regnes cristians van sorgir a la Península després de la conquista dels ne de Castella), el regne de Navar-
musulmans en l’any 711? Quins regnes hi havia a la Península al segle XV?
ra, els comtats catalans i el regne
3. Explica aquests conceptes: muladí, gòtic, nobles, califat, visigots, almoràvits.
d’Aragó. Al segle XV existien la Co-
4. Observa la fotografia e. És una construcció romànica o gòtica? Per què?
rona d’Aragó, la Corona de Castella,
el regne de Navarra, el regne de
Portugal i el regne de Granada, con-
175 quistat en 1492.
3. Muladí: cristià d’al-Àndalus que
va acceptar la religió musulmana.
Gòtic: estil artístic les construcci-
ons del qual són esveltes i llumi-
noses. Nobles: privilegiats que no
• Hi va haver algun esdeveniment especialment important durant pagaven impostos. Califat: etapa
aquell període? d’al-Àndalus, entre el 929 i el 1031,
• A quin regne o regnes va pertànyer durant l’edat mitjana? en què el territori va estar governat
• Queda algun símbol en l’escut de la ciutat relacionat amb l’edat per un califa. Visigots: poble ger-
mitjana? mànic que va envair la Península
al segle V i va fundar-hi un regne.
• Hi va haver alguna jueria? I alguna comunitat mudèjar? Almoràvits: musulmans que van
• Hi queden alguns carrers amb nom d’antics gremis: terrissers, tei- arribar des d’Àfrica per reunificar
xidors…, o amb el nom de portes o muralles medievals? els regnes de taifes i frenar l’avanç
Si alguns xiquets i xiquetes no són capaços de respondre al qüestio- cristià.
nari complet, una vegada duts a terme els treballs podrien posar-los 4. Romànica: murs gruixuts i amb
en comú per a completar-los entre tots. poques finestres; l’arc és de mitja
circumferència.
175
132406 _ 0222-0235.indd 231 18/9/09 15:54:59

Activitats
Comprén Aplica
Solucions
1. Ordena cronològicament aquests períodes 5. Observa el mapa i respon.
Comprén de la història de la Península i digues quan
va començar cada un. Mar Cantàbric
1. Paleolític (fa un milió d’anys);
colonització fenícia – califat –
neolític (fa uns 7.000 anys); edat Hispània romana – paleolític –
dels metalls (fa uns 6.000 anys); colonització cartaginesa – regne visigot –
OCEÀ ATLÀNTIC
colonització fenícia (segle VII aC); Corona de Castella – Corona d’Aragó –
edat dels metalls –
colonització grega (segle VI aC); co- colonització grega – neolític
lonització cartaginesa (segle III aC); rra
ni
2. Explica aquests conceptes. e dite
Hispània romana (218 aC); regne Mar M
prehistòria – ibers – Tartessos – visigots – 700
visigot (segle V); califat (929); Co- Corona d’Aragó – art romànic – nobles – Territori musulmà
rona d’Aragó (1137); Corona de celtes – Corona de Castella – califat – Territori cristià
Castella (1230). monuments megalítics

a. A quin segle correspon aquest mapa:
2. Prehistòria: primera etapa de al segle VIII, al segle XII o al segle XV?
la història que es va desenvolupar Raona Justifica la resposta.
des de l’aparició de l’ésser humà 3. Explica per què...
b. Quins regnes cristians existien a la
Península en aquest segle?
fins a la invenció de l’escriptura a. ... els éssers humans eren nòmades
fa uns 5.000 anys. Ibers: pobles en el paleolític. 6. Observa el dibuix sobre la societat
que habitaven la costa mediterrà- b. ... els romans van conquistar la Península. de la Hispània romana.
nia de la Península al primer mil- c. ... es van construir castells en l’edat mitjana.
lenni aC. Tartessos: regne que va
4. Observa el dibuix i respon.
existir en l’antiguitat a la vall del
a. Per a què servia un aqüeducte? Qui en van
Guadalquivir, famós per la seua construir: els ibers, els celtes o els romans?
711. I
la con
riquesa natural. Visigots: poble b. Com eren les ciutats d’aquesta època? HOMES LLIURES musul
germànic que va envair la Penín- c. Com estava organitzat el territori DONES LLIURES
sula i hi va fundar al segle V un de la Península en aquesta època?

GRÁFICO
ESCLAUS
regne amb capital a Toledo. Coro-

a. Quins grups hi havia? Quines
na d’Aragó: unió del regne d’Aragó característiques tenia cada un?
i els comtats catalans en 1137. b. En quin grup es trobaven compreses
Art romànic: estil que va sorgir en les dones?
l’edat mitjana les construccions 8.
del qual tenen murs gruixuts amb Opina
poques finestres i arcs de mitja 7. Imagina que fores un viatger cristià que
circumferència. Nobles: grup soci- arriba a Còrdova al segle X. Quines coses 9.
al que pertanyia als privilegiats i et cridarien l’atenció de la ciutat?
que no pagava impostos. Celtes:
pobles que habitaven la Meseta i 176
la costa atlàntica de la Penínsu-
la al primer mil·lenni aC. Corona
de Castella: unió del regne de
Castella i el de Lleó en 1230.
Califat: etapa de l’evolució políti- Altres activitats
ca d’al-Àndalus, entre el 929 i el Entrevistar un personatge històric
1031, en què el territori va estar Suggeriu als xiquets i xiquetes que imaginen que són periodistes i po-
governat per un califa. Monuments den entrevistar un personatge de la història. Demaneu-los que posen
megalítics: construccions realitza- per escrit l’entrevista. Podeu proporcionar-los les pautes següents:
des amb enormes pedres durant
• De primer, han d’elegir el personatge i fer-ne una breu presenta-
l’edat dels metalls.
ció.
Raona • Després, han de formular les preguntes que li vulguen fer. N’hi ha
3. a. Perquè vivien de la caça, la d’haver almenys deu.
pesca i la recol·lecció, i quan s’es- • Finalment, han d’escriure el que el personatge respondria.
gotaven els recursos de la natura
en un territori havien de traslladar-
se a una altra zona a la recerca
de noves fonts d’aliments. b. Els
176
132406 _ 0222-0235.indd 232 18/9/09 15:55:00

13
APRÉN A FER UNITAT 13
Diferenciar el canvi romans van conquistar la Penínsu-
i la continuïtat en la història la com a conseqüència de la seua
T’has fixat alguna vegada en el fet que tu ets testimoni cada dia de nombrosos victòria sobre els cartaginesos en
canvis: noves lleis, nous governs, nous tractats…? No obstant això, a pesar la segona guerra púnica, que es
d’aquests canvis, la teua forma de vida no es transforma visiblement.
va desenvolupar al territori penin-
En la història, alguns aspectes canvien amb rapidesa, mentre que altres es
mantenen més o menys invariables durant molt de temps. Generalment, els
sular. c. Per a defendre el territori
canvis estan relacionats íntimament amb els fets polítics i els personatges, i protegir-se en cas d’atac dels
i la continuïtat, amb les formes de vida i l’art. enemics.
4. a. Servia per a portar l’aigua
700 800 900 1000 1100 1200 1300 1400 1500 fins a les ciutats. Els van construir
ART ROMÀNIC ART GÒTIC
els romans. b. Les ciutats roma-
nes s’organitzaven al voltant del
cardo maximus i el decumanus, en
l’encreuament dels quals hi havia
ART MUSULMÀ
el fòrum o la plaça pública. c. La
Península estava organitzada en
províncies, amb un governador al
capdavant de cada una.
Aplica
5. a. Al segle XV, perquè els cris-
tians dominaven tot el territori
711. Inici de 722. Fundació 929. Abd al-Rhaman III 1085. Alfons VI 1212. Batalla 1479. Unió 1492.
la conquista del regne crea el califat de Còrdova conquista de Las Navas de Castella Capitulació de la Península excepte el regne
musulmana d’Astúries Toledo de Tolosa i Aragó de Granada
nassarita de Granada. b. El regne
de Navarra, el regne de Portugal,
Si observes el dibuix, voràs que, a la part superior, s’hi han representat
aspectes que es mantenen sense canviar durant llargs períodes. la Corona de Castella i la Corona
En aquest cas, la manera de construir edificis. d’Aragó.
En canvi, a la part inferior, s’hi han representat fets polítics que se
succeeixen i que tenen lloc en un moment puntual.
6. a. Persones lliures i esclaus.
b. Les dones podien ser lliures o
esclaves, encara que les dones
8. Digues si aquests aspectes estan relacionats amb el canvi o amb la continuïtat:
la caiguda de Numància, el desenvolupament de l’agricultura en el neolític, l’organització
lliures no tenien els mateixos drets
de la societat medieval en privilegiats i no privilegiats. Justifica la resposta. que els homes lliures.
9. Imagina que ets un professor d’Història. Explica als alumnes la diferència entre
el canvi i la continuïtat a través d’un exemple. Opina
7. R. L.
177 L’alumnat pot mencionar la tole-
rància religiosa, el soc, el desen-
volupament cultural, l’oració a la
mesquita…
Aprén a fer
Una vegada realitzades totes les entrevistes, seria interessant llegir-les 8. Caiguda de Numància, amb el
a classe i anotar a la pissarra una llista amb els personatges triats canvi; desenvolupament de l’agri-
per l’alumnat. Aquesta és una manera amena i senzilla de repassar cultura en el neolític, amb la con-
alguns dels continguts de la unitat. tinuïtat; organització de la societat
També podeu proposar als xiquets i xiquetes que, després de llegir medieval en privilegiats i no privile-
l’entrevista feta per un company, formulen altres preguntes que ells giats, amb la continuïtat.
farien. 9. R. L.
Expliqueu que els estils artístics
romanen sense variacions durant
llargs períodes, mentre que els
personatges i els fets concrets
es van succeint.
177
132406 _ 0222-0235.indd 233 29/9/09 16:18:14

Repassa ET

de la unitat
La prehistòria
Al-Àndalus Paleolític. Els éssers humans eren nòmades. Vivien a
Almohades l’aire lliure, en coves o en cabanyes. Fabricaven ferra-
mentes amb pedra i os. Van sorgir els primers artistes.
Almoràvits
Neolític. Els éssers humans es van fer sedentaris i van
Califat construir poblats. Usaven ferramentes de pedra polida.
Camperol Fabricaven teixits i atifells de ceràmica.
Cardo maximus Edat dels metalls. Els éssers humans van construir les primeres ciutats i van
aprendre a fabricar objectes de metall.
Cartaginés
Castre L’edat antiga
Celta A la Península vivien els celtes i els ibers. Pel mar Mediterrani hi van arribar els
fenicis, els grecs i els cartaginesos, i hi van fundar colònies. Després, al segle
Clergat III aC, els romans començaren la conquista del territori.
Colònia
Corona L’edat mitjana
Cristià En l’any 711, els musulmans van conquistar el regne visigot, on van crear al-
Àndalus. Els cristians del nord es van oposar a la conquista i es van organitzar
Decumanus en regnes.
Edat dels metalls
Emirat 2. ESTUDI EFICAÇ. Escriu aquestes paraules on corresponga en la taula.
Fenici persones lliures i esclaus – tribus – privilegiats i no privilegiats – castells – coves – castres –
Gòtic derrota de Numància – batalla de Las Navas de Tolosa – invenció de la ceràmica –
pintures rupestres – esglésies romàniques i gòtiques – mosaics
Grec
PREHISTÒRIA EDAT ANTIGA EDAT MITJANA
Hispània La societat s’organitzava en
Iber Vivien en
Fets que van succeir
Jueu
Art
Monument megalític
Muladí 3. ESTUDI EFICAÇ. Llig de nou els títols dels epígrafs de la unitat. Després, completa
un esquema com aquest.
Musulmà
S’estén des de ......... fins a .........
Neolític Prehistòria
Tres característiques:
Noble S’estén des de ......... fins a .........
ETAPES Edat antiga
Nòmada Tres característiques:
Paleolític Edat mitjana

S’estén des de ......... fins a .........
Tres característiques:
Pintura rupestre
Privilegiats
178
Regne
Romànic
Sedentari
Taifes
Tartessos Més informació
Visigot
Els imperis asiàtics
L’imperi sassànida dominà Pèrsia entre els segles III i VII i mantingué
moltes guerres amb l’imperi romà i amb l’imperi bizantí.
Estudi eficaç A l’Índia (s. IV i VI), dominà la dinastia gupta, l’imperi de la qual es
caracteritzà per la pau, la prosperitat i el desenvolupament cultural.
2. Prehistòria: tribus; coves; inven-
Durant el segle III, el Japó es va unificar sota la dinastia d’emperadors
ció de la ceràmica; pintures rupes-
Yamato, que estengueren el seu poder i territori fins a Corea.
tres. Edat antiga: persones lliures i
esclaus; castres; derrota de Numàn- La dinastia tang va assolir el poder a la Xina al segle VII i va viure un
cia; mosaics. Edat mitjana: privilegi- període d’esplendor sense precedents.
ats i no privilegiats; castells; batalla A les estepes d’Àsia central es va desenvolupar l’imperi mongol que, sota
de Las Navas de Tolosa; esglésies l’emperador Genguis Khan, va ser un dels més grans de la història.
romàniques i gòtiques.
178
234
132406 _ 0222-0235.indd 234 18/9/09 15:55:01

13
Elaborar una fitxa informativa
3. R. M.
d’una font històrica
Prehistòria: des de l’aparició de
Una font històrica és qualsevol objecte o document que ens informa sobre
l’ésser humà fa un milió d’anys
el passat. La fitxa informativa conté les dades necessàries per a ubicar
a quina època pertany. Comprén dues parts: la localització i el context. fins a la invenció de l’escriptura
fa uns 3.000 anys. Tres caracte-
rístiques: es divideix en tres eta-
FONT HISTÒRICA pes (paleolític, neolític i edat dels
LOCALITZACIÓ metalls); els éssers humans van
Tipus de font (objecte, obra d’art o document):
passar de ser nòmades a seden-
És un objecte. taris; fabricaven ferramentes amb
Descripció: És un atifell de ceràmica amb anses menudes pedra i os i, al final, també amb
i una boca estreta. Està decorat amb línies i té una metalls.
part pintada de blanc.
Edat antiga: des de fa uns 3.000
CONTEXT anys fins a la invasió visigòtica
Època en què es va fer: Probablement es va fabricar fa uns 7.000 anys, d’Hispània en el segle V. Tres ca-
en el neolític. En aquesta etapa de la prehistòria els éssers humans van aprendre racterístiques: a la Península habi-
a fer recipients de ceràmica.
taven els celtes i els ibers; hi van
Com vivien les persones en aquesta època: Els grups humans vivien en poblats.
arribar colonitzadors fenicis, grecs
S’alimentaven del que caçaven, pescaven i recol·lectaven, però també del que obtenien
de l’agricultura i la ramaderia. Fabricaven ferramentes amb os i pedra polida. i cartaginesos i hi van fundar co-
Fets importants que van succeir en aquesta època: Les persones van aprendre a fabricar
lònies; els romans van conquistar
ceràmica i teixits. Hispània i la van romanitzar.
Edat mitjana: des de la invasió vi-
sigòtica d’Hispània en el segle V
fins a 1492. Tres característiques:
1. Observa aquesta moneda ibera i completa
una fitxa com aquesta. els musulmans van envair la Pe-
LOCALITZACIÓ
nínsula, on van crear al-Àndalus;
● Tipus de font:
els cristians es van oposar a la
● Descripció:
conquista musulmana i van fundar
CONTEXT diversos regnes i comtats; en els
● Època aproximada en què es va fer servir: regnes cristians la societat es va
● Com vivien les persones en aquell temps: organitzar en privilegiats i no pri-
● Fets més importants que van succeir: vilegiats.
Ets capaç de...

179 1. Tipus de font: és un objecte.
Descripció: és una moneda ibera
de metall. Té un relleu amb un
genet iber i una inscripció davall.
Època aproximada: primer mil·lenni
Programa d’ESTUDI EFICAÇ aC, en els temps dels ibers. Com
vivien: els ibers estaven assentats
a la costa mediterrània de la Penín-
sula i vivien en poblats fortificats i
UNITAT 13: De la prehistòria a l’edat mitjana elevats de cases rectangulars; es
El que he aprés dedicaven a l’agricultura, la rama-
El que he aprés… deria i l’artesania, i comerciaven
a fer…
amb els colonitzadors. Fets més
La prehistòria importants: els fenicis, els grecs i
els cartaginesos van fundar colò-
L’edat antiga nies a les costes de la Península;
després, entre el 218 aC i el 19
L’edat mitjana aC, els romans van conquistar
Hispània.
235
179
132406 _ 0222-0235.indd 235 18/9/09 15:55:01

14 L’edat moderna RE
Objectius
• Sabedes.
Saber que l’edat moderna va
començar amb el descobriment
• Conoas.
d’Amèrica.
• Recordar els continents i oceans
Suggeriments
que hi ha al nostre didàctics
planeta.
Per a empezar
• Relacionar l’edat moderna amb
Haga
els uerpo.
viatges d’exploració i el des-
cobriment de nous territoris.
Per a explicar
• Repassar l’expansió territorial
en època dels Reis Catòlics.
Per a començar
• Després de formular a l’alum- 12 d’octubre de 1492
nat la primera pregunta sobre la Posats en terra, veié arbres molt verds i moltes fruites.
lectura d’inici de la pàgina 180 L’almirall, Cristòfor Colom, cridà els altres capitans i els
i d’haver escoltat les seues res- digué que donaren testimoni de com ell prenia possessió
de la dita illa en nom del rei i de la reina. Després s’ajuntà
postes, expliqueu qui era Cristò-
allí molta gent de l’illa. Aquestes són les paraules que
for Colom. Disposeu d’una breu digué l’almirall:
biografia de Colom en la pàgina – Jo, perquè ens tingueren molta amistat, doní a alguns
35 del quadern Más recursos. d’ells uns bonets rojos i uns grans de vidre que es posaven
al coll, i moltes altres coses de poc de valor, amb què
obtingueren molt de plaer. Els quals, després, venien ● Saps qui era Cristòfor Colom?
Per a explicar nadant a les barques en què ens trobàvem i ens portaven Quin continent va descobrir?
• Després de la lectura inicial, 12 papagais i fils de cotó en cabdells i llances petites ● Cristòfor Colom va prendre
d’octubre de 1492, comenteu i moltes altres coses. I ens les barataven per altres que possessió de l’illa que
nosaltres els donàvem. Donaven d’allò que tenien de molt s’esmenta en el text en nom del
que el text original escrit per
bon grat, però em paregué que era gent molt pobra de tot. rei i la reina. A quins reis creus
Colom s’ha perdut i que només que es refereix?
FRA BARTOLOMÉ DE LAS CASAS
en coneixem un resum redactat Resumen del diario de a bordo de Colón. ● Què li va paréixer, a Colom,
per fra Bartolomé de las Casas Adaptació la gent que habitava a l’illa?
en què s’inclouen paràgrafs tex-
tuals de l’original. Expliqueu que 180
fra Bartolomé de las Casas va
dur a terme una gran tasca en
defensa dels indis. En la pàgi-
na 35 del quadern Más recursos
disposeu d’una breu biografia Més informació
d’aquest personatge que podeu
L’ou de Colom
llegir a l’alumnat.
Cristòfor Colom va estar anys intentant aconseguir finançament per al
• Recordeu a l’alumnat la diferèn- seu projecte d’arribar a les Índies navegant cap a l’oest. Les autoritats
cia que hi ha entre el pol Nord i polítiques solien ser més o menys fàcils de convéncer, no obstant això,
el pol Sud. El primer no té massa quasi sempre demanaven a una junta de savis que examinara el pro-
continental, en canvi, el pol Sud jecte, i aquests científics solien ser molt més durs, perquè discutien
està format per un continent, fil per randa tots els arguments del navegant.
que és l’Antàrtida.
En una d’aquestes juntes, i estant-ne Colom ja fart, va proposar un
problema als savis. Els va reptar a aconseguir col·locar un ou en po-
sició vertical. Els científics van passar hores intentant-ho fins que van
determinar davant del públic i dels reis que era impossible fer-ho, el
mateix que deien del viatge que proposava Colom.
180
132406 _ 0236-0251.indd 238 18/9/09 15:56:53

UNITAT14
1
Per a comprendre
Oceans i continents 3 • Demaneu a l’alumnat que expli-
Al nostre planeta hi ha sis continents, que són:
Europa, Àfrica, Àsia, Amèrica, Oceania i l’Antàrti- que per què creu que s’ha di-
B
da, i cinc oceans: Atlàntic, Índic, Pacífic, Glacial A C buixat un vaixell en la línia del
Àrtic i Glacial Antàrtic. Al principi de l’edat moder- 2
na no es coneixien ni tots els continents ni tots
D temps. Quins altres dibuixos hi
1
els oceans. haurien incorporat ells?
5 E
1. Observa el mapa. Escriu a quin continent 4
correspon cada lletra i a quin oceà cada Tractament
F
número.
de la informació
La interpretació de mapes s’utilit-
za per a comprendre la distribució
Un temps d’exploradors Els Reis Catòlics espacial d’un fenomen. Per això,
En l’edat moderna, la navegació va viure grans Al final de l’edat mitjana, el matrimoni d’Isa- reviseu amb l’alumnat les respos-
avanços gràcies al desenvolupament dels bel de Castella i Ferran d’Aragó va suposar la
mapes, a l’ús d’alguns instruments, com la unió de les corones de Castella i d’Aragó. Du-
tes a les activitats 1 i 2 de la pà-
brúixola i el compàs, i a l’aparició de nous vai- rant el seu regnat, els Reis Catòlics van con- gina 181 i analitzeu el mapa que
xells, com la caravel·la. Per això, molts nave- quistar nous territoris i van ampliar les fronte- us oferim.
gants emprengueren viatges d’exploració. res dels seus regnes.
2. Aquest mapa es va realitzar en 1544. 4. Digues quin d’aquests fets va succeir
Observa’l i respon. durant el regnat dels Reis Catòlics.
a. La desaparició del califat de Còrdova.
b. La conquista del regne de Granada. Solucions
c. La formació del regne de Navarra.
Il·lustracions
• Era un navegant genovés. Va
descobrir el continent americà.
APRENDRÀS • Es refereix a Isabel i Ferran, els
● Com es va conquistar Amèrica. Reis Catòlics, que van finançar
a. Quins continents hi distingeixes? ● Què va ocórrer en temps de l’imperi hispànic. l’empresa de Colom.
b. Què es coneixia més bé, l’Amèrica ● Què va passar al segle XVIII.
del Nord o l’Amèrica del Sud?
• La gent que habitava a l’illa li va
● A extraure informació d’una pintura.
c. Hi estan dibuixades amb el mateix paréixer pobra, generosa i amb
grau de detall la costa de l’oceà 1492 1808 bona voluntat.
Atlàntic i la de l’oceà Pacífic?
el A què creus que és degut?
s
3. Enumera alguns perills i problemes que
Qüestions
van poder trobar en els seus viatges EDAT MODERNA 1. A: Amèrica. B: Europa. C: Àsia.
d’exploració els mariners del segle XVI. D: Àfrica. E: Oceania F: Antàrtida.
1: Pacífic. 2: Atlàntic. 3: Glacial Àr-
tic. 4: Glacial Antàrtic. 5: Índic.
181
2. a. S’hi veuen el sud d’Europa,
Àfrica, una part d’Àsia i Amèrica. b.
L’Amèrica del Sud. c. Hi està dibui-
xada amb major detall la costa de
l’oceà Atlàntic, perquè era la zona
que s’havia explorat en la primera
meitat del segle XVI.
Tot seguit, Colom es va acostar a la taula, va agafar l’ou, el va trencar 3. R. M.
per un dels extrems i llavors el va col·locar en posició vertical, entre
Falta d’aliments frescos durant
les queixes dels membres de la junta, que consideraven il·legal que
el trajecte, tempestats, malalties
haguera trencat l’ou.
desconegudes…
Colom els va demostrar així que tot problema tenia solució i que era
4. La conquista del regne de Gra-
qüestió d’imaginació i decisió trobar-la. Aquesta confiança en si mateix
nada, en 1492, que va posar fi a
pareix que va pesar molt en l’ànim dels Reis Catòlics a l’hora de donar
l’ocupació musulmana de la penín-
suport a la seua aventura oceànica.
sula Ibèrica.
• Suggeriu a l’alumnat que busque en Internet, enciclopèdies o mo-
nografies altres anècdotes sobre Cristòfor Colom.
181
132406 _ 0236-0251.indd 239 18/9/09 15:56:54

El descobriment d’Amèrica 3.
Ab
ric
Objectius 1. El regnat dels Reis Catòlics co
alg
• Sabedes.
Enumerar els territoris que van Els Reis Catòlics governaven conjuntament la Co-
ha
rona de Castella i la Corona d’Aragó, però cada
conquistar els Reis Catòlics.
• Conoas. regne mantenia les lleis i les institucions pròpies. Els
l’E
• Explicar com es van produir el Els Reis Catòlics van ampliar els seus territoris. En
tot
descobriment i la conquista 1492, van conquistar el regne de Granada. També
su
Suggeriments
d’Amèrica. didàctics van concloure la conquista de les illes Canàries,
Aq
que havia començat uns cent anys abans; van in-
Per a empezar corporar a la Corona d’Aragó el regne de Nàpols, a l’a
• Identificar i localitzar espacial- ies
Itàlia; i van conquistar territoris menuts al nord
Haga
mentuerpo.
algunes de les cultures ne
d’Àfrica. A més a més, en 1512, la Corona de Cas-
precolombines principals. tella es va annexar el regne de Navarra.
Per a explicar En 1492, els Reis Catòlics van finançar l’expedició
• Saber com es va organitzar de Cristòfor Colom, un mariner genovés que va
4.
Amèrica a partir de 1492. descobrir el continent americà. q Ap
• Expla humedad… reg
• Comprendre la importància his- ha
tòrica del descobriment d’Amè- de
2. La conquista d’Amèrica ac
rica.
Al segle XV, moltes persones creien que la Terra era q Cristòfor Colom preparant el seu viatge. Aquest Els
plana. Però Cristòfor Colom estava plenament con- quadre es va pintar al segle XVIII. ric
vençut que era redona. Per aquesta raó, pretenia ext
Suggeriments didàctics arribar a Àsia travessant l’oceà Atlàntic i navegant mi
cap a l’oest. cio
Per a començar El 3 d’agost de 1492, Colom va partir amb la seua
EL MÓN ja
• Suggeriu a l’alumnat que drama- expedició des del port de Palos de la Frontera, a QUE VOLEM
titze el moment en què Cristòfor Huelva. Dos mesos després, el 12 d’octubre, van
vore terra. Colom es pensava que havia arribat al En contra de l’esclavitud 5.
Colom tracta de convéncer la jun- Japó, però els seus càlculs eren incorrectes. En re-
Una de les conseqüències més negatives de la La
ta de savis i els Reis Catòlics. alitat, havia aplegat a una illa del mar Carib. org
conquista d’Amèrica va ser la mort i l’esclavitud
Demaneu set voluntaris i repar- Anys més tard, un navegant italià dit Amerigo Ves- de molts indis. Per això, en l’any 1580, el rei ●
tiu-los els personatges següents: pucci va demostrar que aquelles terres no forma- d’Espanya va promulgar una sèrie de lleis per a e
ven part d’Àsia, sinó que, en realitat, pertanyien a protegir-los, en què es deia:
Colom, Isabel, Ferran i quatre un nou continent, que va rebre, en honor seu, el
●
«És la nostra voluntat encarregar als virreis, A
científics. Suggeriu-los que de nom d’Amèrica.
presidents i audiències que tinguen cura dels q
primer escriguen un breu diàleg Després del primer viatge de Colom, els espanyols indis i donar les ordres convenients perquè ●
van conquistar en molt poc de temps les illes del siguen emparats, atés que desitgem que es
i després l’escenifiquen davant mar Carib. En acabant, es van llançar a explorar el pose remei als danys que pateixen i que
la resta del grup. continent. Les expedicions més importants van visquen sense molèstia».
●
ser la d’Hernán Cortés, que va conquistar Mèxic, i

la de Francisco Pizarro, que va conquistar el Perú. ● En l’actualitat, hi ha encara alguns llocs
Per a explicar del món en què perviu l’esclavitud. Escriu
Els reis oferien als conquistadors el títol de gover- dues raons per les quals s’hauria de
• Quan els espanyols van arribar nador o capità i els concedien extenses terres al suprimir.
a Mèxic, van trobar dues grans nou continent.
civilitzacions: la maia, centra-
da principalment al Yucatán, i 182
l’asteca, establida a l’altiplà.
Ambdues posseïen grans co-
neixements astronòmics i ma-
temàtics, tenien un sistema de
numeració basat en el número Altres activitats
20 i una escriptura que utilitzava
Treballar amb un còmic
pictogrames i ideogrames.
Un còmic és una història elaborada a partir de dibuixos organitzats
en vinyetes que narren un relat. Poden ser de ficció o estar basats en
Per a comprendre
fets reals. Proposeu a l’alumnat treballar els continguts de la lliçó a
partir d’un còmic.
que copien en el quadern els
personatges i conceptes que Per a això, fotocopieu el còmic ¡Tierra! del quadern Más recursos i
han conegut en aquesta lliçó i entregueu-ne una còpia a cada alumne. A continuació, demaneu-los
pregunteu-los si saben explicar- que duguen a terme les tasques següents:
los utilitzant les seues pròpies • De primer, suggeriu-los que pinten el còmic.
paraules. • Després, demaneu-los que identifiquen tots els personatges que ixen
en el relat i que escriguen els seus noms en una llista. Podeu sugge-
rir-los que busquen una breu ressenya biogràfica sobre cada un.
182
132406 _ 0236-0251.indd 240 18/9/09 15:56:54

14
3. Els pobles precolombins UNITAT
UNITAT14
1
Abans de l’arribada dels espanyols, vivien a Amè-
rica una gran varietat de pobles anomenats pre-
colombins. Molts eren simplement tribus, però Aprendre a aprendre
alguns, com els inques, els asteques i els maies,
havien organitzat autèntics imperis. w Demaneu a l’alumnat que elabore
Els inques ocupaven el territori actual del Perú, un esquema que represente com
l’Equador i part de Bolívia; els asteques poblaven estava organitzada la societat de
tota la vall de Mèxic; i els maies s’estenien pel
sud de l’actual Mèxic, Guatemala i Hondures. les colònies americanes.
Aquests pobles conreaven dacsa i practicaven
l’artesania i la metal·lúrgia. Alguns, com els ma-
ies, eren matemàtics experts i tenien grans co-
neixements d’astronomia.
El món que volem
4. L’organització del territori • R. L.
A partir de 1492, Amèrica es va organitzar en vir- La Declaració dels Drets Humans
regnats, al capdavant de cada un dels quals hi estableix una sèrie de drets que
havia un virrei. Els virreis gaudien d’extensos po-
ders. També es van crear les audiències, que
tots tenim i va ser elaborada per
acomplien funcions judicials. w Localització geogràfica dels pobles inques, lluitar contra injustícies com l’es-
Els espanyols van aprofitar els recursos que Amè- asteques i maies. clavitud.
On s’havien establit aquests pobles:
rica oferia. Hi van crear grans finques ramaderes i
a l’Amèrica del Nord, Central o del Sud?
extenses hisendes agrícoles, i van explotar les
mines d’or i de plata que hi havia. Els metalls pre-
ciosos arribaven a Espanya en vaixells escortats,
Solucions
ja que eren freqüents els atacs dels pirates.
Il·lustracions
2. A l’Amèrica Central i del Sud.
5. La societat Qüestions
La societat de les colònies americanes es va Qüestions
organitzar en grups segons un criteri racial. 1. Enumera els territoris que formaven part
d’Espanya en el regnat dels Reis Catòlics. 1. Les corones de Castella i d’Ara-
● Els espanyols ocupaven els càrrecs de govern i
eren amos de grans propietats. 2. Quina era la teoria de Colom sobre la
gó, el regne de Granada, el regne
● Els mestissos eren fills d’espanyols i d’índies. ruta per a arribar a Àsia? Va arribar a de Nàpols, territoris menuts al nord
Alguns ocupaven càrrecs importants, mentre Àsia, tal com ell esperava? Per què? d’Àfrica, els territoris americans
s que altres vivien quasi en la pobresa. 3. Explica el significat d’aquests termes: descoberts per Colom, les illes
è ● Els indis, en general, van patir molts abusos, enca- virregnat, audiència, mestís, pobles
s ra que hi havia lleis que els protegien. precolombins, maies.
Canàries i el regne de Navarra.
e
● Els negres eren duts des d’Àfrica com a esclaus 4. Quin paper van representar aquests 2. Colom es pensava que la Ter-
perquè feren les faenes més dures. personatges en la conquista d’Amèrica? ra era redona i que podia arribar
En 1492, els Reis Catòlics van finançar l’ex-
Cristòfor Colom – Amerigo Vespucci – a Àsia navegant cap a l’oest. No,
Hernán Cortés – Francisco Pizarro
pedició de Colom, en què va descobrir el con- perquè els seus càlculs eren in-
tinent americà. correctes.
3. Virregnat: demarcació territorial
183 en què es va organitzar Amèrica
governada per un virrei. Audiència:
institució que es va crear als terri-
toris americans amb funcions judi-
cials. Mestís: fill d’espanyol i índia.
Pobles precolombins: pobles que
vivien al continent americà abans
de l’arribada dels espanyols. Ma-
• Seguidament, pregunteu-los qui narra els fets. És un personatge
ies: poble precolombí establit al
contemporani del descobriment d’Amèrica?
sud de l’actual Mèxic, a Guatemala
• Finalment, demaneu-los que escriguen un breu resum de la història i a Hondures.
que han llegit per comprovar si són capaços de presentar la infor-
4. Cristòfor Colom: va descobrir
mació de diferents maneres.
el continent americà. Amerigo Ves-
El treball es pot plantejar de forma individual o en grup. Una vegada pucci: va demostrar que les terres
finalitzat, podeu proposar a l’alumnat que elabore un còmic relacionat a què havia arribat Colom eren un
amb un altre aspecte del descobriment o la conquista d’Amèrica. nou continent. Hernán Cortés: va
conquistar Mèxic. Francisco Pizarro:
va conquistar el Perú.
183
132406 _ 0236-0251.indd 241 18/9/09 15:56:55

L’imperi hispànic 2.
Ca
En
Objectius no
tra
• Conéixer el territori per què s’es- sit
tenia l’imperi hispànic. un
te
• Saber com estava organitzat ar
l’imperi. qu
Fo
• Identificar els fets més rellevants pe
dels regnats de Carles I i Felip en
II. llu
en
ce
l’a
Suggeriments didàctics q Mapa de l’imperi hispànic en temps de Carles I i Felip II. co
Al segle XVI, Espanya es va convertir en la primera potència De
Per a començar del món. Tenia possessions a Europa, Àsia, Amèrica i Àfrica. ab
• Comenteu amb l’alumnat que Quins territoris comprenia l’imperi en el regnat de Carles I? w Retrat del rei Carles I.
al
Carles I va accedir al tron amb
tan sols 16 anys, després de la 3.
mort del seu avi Ferran el Catòlic.
En
Educat fora d’Espanya, va arribar Al segle XVI, Espanya es va convertir en un gran imperi, el més ex
extens que havia existit fins llavors. Després, al llarg del se-
al tron envoltat de consellers ta
gle següent, aquest vast imperi es va fragmentar. Espanya va ça
flamencs, sense parlar castellà perdre la seua superioritat a Europa i es va vore assetjada en
i sense cap experiència política, per altres nacions europees. en
cosa que va indignar castellans Un
i aragonesos. Tanmateix, va vi- Ba
1. Els territoris de l’imperi Le
atjar constantment per mar i per Com pots vore en el mapa q, l’imperi hispànic estava for- el
terra recorrent totes les posses- mat per molts territoris diferents: Espanya, els Països Bai- sa
xos, gran part d’Itàlia, territoris al centre d’Europa, les colò- pe
sions del seu immens imperi i va nies americanes i nombroses possessions a Àfrica i a Àsia. Inv
aprendre les llengües que s’hi A més a més, en 1580, s’hi va afegir el regne de Portugal. da
parlaven. Al final de la seua vida, Cada territori mantenia les seues pròpies lleis i institucions, To
es va retirar al monestir de Yus- però tots tenien el mateix rei. El rei dirigia l’exèrcit, declara- se
va la guerra i signava la pau amb altres països, organitzava am
te, a Càceres. les institucions i establia els impostos. No obstant això, el pu
seu poder no era absolut. Algunes decisions, com el cobra- dis
ment de nous impostos o l’acceptació de noves lleis, neces-
Per a explicar
sitaven ser aprovades pels parlaments o assemblees de
• Per a facilitar l’estudi dels reg- cada territori. D’altra banda, en alguns regnes, existien insti-
nats de Carles I i Felip II seria tucions, com el justícia d’Aragó, que controlaven que el rei e Retrat del rei Felip II.
no vulnerara les lleis pròpies d’aquest territori.
convenient confeccionar una
línia del temps per a cada un i
184
escriure-hi els fets que van tin-
dre lloc en cada regnat.
• Aprofiteu el mapa d’aquesta pà-
gina per a explicar que Carles I
és conegut també com a Carles
Més informació
V, perquè, a més de rei d’Espa-
nya, va ser emperador del sacre L’edat moderna en la literatura
imperi romanogermànic (des de Recomaneu a l’alumnat la lectura d’alguna obra literària ambientada
1519, després de la mort del en l’edat moderna. Us suggerim els títols següents:
seu avi, l’emperador alemany). • ARTURO PÉREZ-REVERTE, Las aventuras del capitán Alatriste.
El seu successor, Felip II, mai En aquesta novel·la, de què hi ha diverses entregues, es conten
no va ser emperador, però els les peripècies d’un espadatxí en el Madrid del Segle d’Or, entre les
seus dominis s’estenien per un quals hi ha la seua presència en les batalles de Flandes.
territori major que els dels seus • ALEXANDRE DAVY DE LA PAILLETERIE DUMAS, Els tres mosqueters.
pares com a conseqüència de En aquest relat, el jove d’Artagnan s’obri camí en el cos dels mosque-
l’exploració d’Amèrica i de la in- ters de França i, junt amb els seus amics, s’encarrega de desarticular
corporació, en 1580, de l’imperi les conjures del cardenal Richelieu contra la reina.
portugués.
184
132406 _ 0236-0251.indd 242 18/9/09 15:56:55

14
2. El regnat de Carles I UNITAT 14
Carles I, nét dels Reis Catòlics, s’havia educat a Flandes.
En 1516, va accedir al tron d’Espanya, però els primers anys
no van ser fàcils. w El rei es va envoltar de consellers es- Aprendre a aprendre
trangers perquè l’ajudaren en la tasca de govern. Aquesta
situació va provocar en 1520 la revolta de les Comunitats, Proposeu als xiquets i xiquetes
una protesta de les ciutats principals de Castella. En els ma- que escriguen tres idees fona-
teixos anys, també es van produir a València i les illes Bale-
ars altres revoltes protagonitzades per camperols i artesans, mentals per explicar l’època de
que exigien millors condicions de vida. major esplendor de l’imperi hispà-
Fora d’Espanya, França es va convertir en el rival principal nic. Després, poden posar-les en
per a aconseguir el poder a Europa. Per això, Carles I es va
comú, comprovar quantes idees
enfrontar amb el rei francés diverses vegades. També va
lluitar contra els turcs, que volien controlar el Mediterrani i han sorgit entre tots i, finalment,
r Batalla de Lepant. En aquesta
entorpien el comerç entre Espanya i Itàlia. A més a més, al batalla naval va participar l’escriptor seleccionar les tres que conside-
centre d’Europa, va fer front als luterans, que no acceptaven Miguel de Cervantes.
l’autoritat del papa. Tot i que va guanyar moltes batalles ren imprescindibles.
contra els luterans, no en va poder frenar l’expansió.
Decebut pel fracàs sobre els luterans, Carles I va decidir
abandonar el tron: va cedir els territoris del centre d’Europa
al germà i les possessions restants al fill, Felip II.
Solucions
3. El regnat de Felip II Il·lustracions
En 1556, Felip II es va posar al capdavant de l’imperi més
1. En els temps de Carles I, l’im-
extens de la seua època. e Per a mantindre’l, es va enfron- peri hispànic comprenia part dels
tar amb nombrosos problemes. De primer, va derrotar Fran- actuals Països Baixos, Bèlgica,
ça, tot i que al final del regnat es va reprendre el conflicte Qüestions
entre els dos països. Més tard, en 1571, va véncer els turcs Alemanya, Àustria i nord d’Itàlia;
en la batalla de Lepant. r 1. Quins territoris comprenia les corones de Castella i d’Aragó;
l’imperi hispànic de Felip II?
Un dels focus de tensió més importants va ser els Països
Com es governava un imperi territoris menuts a Àsia i a Àfrica,
Baixos. En 1566, es van revoltar contra el domini espanyol.
Les províncies del nord es van declarar independents, però
tan extens? i les colònies d’Amèrica.
el rei no ho va acceptar. Així es va iniciar una llarga i costo- 2. Amb quins problemes es
sa guerra. Anglaterra va fer costat als rebels revoltats, raó va enfrontar Carles I fora Qüestions
per la qual Felip II va enviar contra aquest país l’Armada d’Espanya? I Felip II?
Invencible, una poderosa flota que, així i tot, va ser derrota- 1. L’imperi hispànic de Felip II com-
da en 1588. 3. Escriu cada fet en el seu regnat prenia Espanya, els Països Baixos,
i anota-hi, al costat, la data en
Totes aquestes guerres van suposar unes despeses immen- què va succeir. gran part d’Itàlia i altres territoris
ses, que es pagaven fonamentalment amb l’or i la plata
batalla de Lepant – a Europa central, així com l’impe-
americans. D’altra banda, els preus d’alguns productes van
pujar i la quantitat de metalls que arribava des d’Amèrica va revolta de les Comunitats – ri castellà a Amèrica, nombroses
incorporació del regne de Portugal –
disminuir. Per tot això, la població es va empobrir.
derrota de l’Armada Invencible
possessions al nord d’Àfrica i a
l’Extrem Orient i, des de 1580, el
Al segle XVI, Carles I i Felip II van governar l’imperi més Any Carles I Felip II
extens de l’època, amb possessions a Europa, Amèrica,
regne de Portugal amb les seues
Àfrica i Àsia. possessions a Àsia, Àfrica i el Bra-
sil. Els territoris de l’imperi mante-
nien les seues pròpies lleis i insti-
185
tucions, però tots tenien un mateix
rei que dirigia l’exèrcit, declarava la
guerra i firmava la pau amb altres
regnes, organitzava les institucions
• MIGUEL DE CERVANTES, El Quixot. i establia els impostos.
És la gran novel·la de l’època i de la literatura castellana. El seu 2. Fora d’Espanya, Carles I es va
protagonista, trastornat pels llibres de cavalleries, recorre part d’Es- enfrontar amb França, els turcs i
panya intentant remeiar greuges. els luterans. Felip II es va enfrontar
• HANS JACOB CHRISTOFFEL GRIMMELHAUSEN, L’aventurer Simplicissimus. amb França, els turcs, els Països
Hi conta les aventures d’un jove enmig de la guerra dels Trenta Anys, Baixos i Anglaterra.
en què aconsegueix sobreviure, viatjar i obtindre fortuna i glòria. 3. Carles I: revolta de les comu-
• ANÒNIM, El lazarillo de Tormes. nitats (1520). Felip II: batalla de
Narra les aventures d’un pícaro en l’Espanya del segle XVI. Lepant (1571), incorporació del
regne de Portugal (1580), derrota
• MANUEL FERNÁNDEZ ÁLVAREZ, Pequeña Historia de España. de l’Armada Invencible (1588).
Destinada als més menuts, la seua lectura és fàcil, raó per la qual
resulta una bona forma d’acostar l’estudi de la història a l’alumnat.
185
132406 _ 0236-0251.indd 243 18/9/09 15:56:57

La crisi de l’imperi 3.
Fel
abs
Objectius Al segle XVIII, es va instaurar a Espanya una nova El
dinastia o família de reis: els Borbó. Els Borbó Va
• Explicar els problemes de l’im- van dur noves idees per a organitzar la política. Suc
peri hispànic al segle XVII. aix
Pla
• Conéixer la guerra de Succes- 1. La fragmentació de l’imperi lèn
sió. Després de la mort de Felip II, en 1598, l’imperi va
hispànic es va debilitar i va començar a fragmen- Paí
• Relacionar el segle XVIII amb la g
tar-se. Els reis del segle XVII, Felip III, Felip IV i
l’arribada al tron de la dinastia Carles II, van deixar el govern en mans de privats
dels Borbó. o favorits. Els privats eren consellers que dispo-
saven de la confiança del rei i governaven en nom 4.
• Descriure les reformes princi- seu. Alguns van adquirir molt de poder, com el
Els
pals del segle XVIII. duc de Lerma o el comte duc d’Olivares. q
i Ca
Cap a 1640, els privats van tractar de reforçar el
• Identificar els problemes princi- poder del rei reduint el de les institucions amb què
● R
t
pals amb què es va enfrontar havia de comptar per a governar. Per això, van es-
q
clatar revoltes de protesta a Portugal, que va acabar
Espanya al final de l’edat mo- O
independitzant-se d’Espanya, i a Catalunya. També ●
derna. van tindre lloc alçaments a Itàlia. c
L’enfrontament amb els Països Baixos va conti- q El duc de Lerma. Va ser privat del rei Felip III. ● R
nuar durant el segle XVII. Tot i que en 1609 es va c
Suggeriments didàctics declarar una treva de dotze anys, la guerra es va L
reprendre passat aquest temps. En 1648, Espa- s
Per a començar nya va reconéixer la independència d’aquests r
• Abans d’iniciar la lliçó podeu fo- territoris i la pèrdua del predomini a Europa.
tocopiar i entregar a l’alumnat 5.

el còmic El sitio de Breda del 2. La guerra de Successió Du
quadern Más recursos perquè el En 1700, Carles II va morir sense deixar un suc- tan
lligen a classe. cessor. Es van presentar dos candidats a succeir- mo
lo: l’arxiduc Carles, d’origen alemany, i Felip d’An- paï
jou, d’origen francés. Els països europeus van fer el c
Per a explicar costat a l’un o a l’altre segons els seus interes- Les
sos. Espanya també es va dividir en dos bàndols:
• Insistiu en el fet que en el segle Castella va donar suport al candidat francés, men-
els
pob
XVII es van succeir els proble- tre que els territoris d’Aragó van donar suport al nis
mes polítics i econòmics. Amb candidat alemany. Es va originar llavors la guerra Aix
de Successió, que va ser una guerra internacional Ca
Felip III es va viure un període i una guerra civil alhora. w
de pau basada en un sistema La guerra va acabar en 1713, amb la signatura
diplomàtic que va incloure tots del Tractat d’Utrecht. Reconeixia el triomf de Fe- A
lip d’Anjou, que va accedir al tron com a Felip V,
els països europeus. Després, però l’imperi hispànic havia de cedir part dels w Batalla d’Almansa, en 1707. Aquesta batalla va a
ser decisiva per al triomf final de Felip V. e
el regnat de Felip IV va comen- seus territoris europeus a Àustria i a Anglaterra.
çar amb victòries en la guerra
dels Trenta Anys, però va fina- 186
litzar amb la pèrdua de l’hege-
monia espanyola a Europa. En
l’època de Carles II es va tocar
fons en la crisi.
• Feu saber a l’alumnat que, a Altres activitats
diferència del segle anterior, El comentari d’un text històric
el segle XVII va ser un període Seria interessant que els xiquets i xiquetes es familiaritzaren amb els
d’estancament no sols a Es- comentaris de textos històrics que treballaran ben sovint en l’ensenya-
panya, sinó arreu d’Europa: es ment secundari. Per a això, proposeu-los que facen el comentari sobre
van repetir les epidèmies i les el rei Carles II de la pàgina 76 del quadern Más recursos.
males collites, que van provocar
Abans de començar, expliqueu-los que analitzar i comentar un text
èpoques de fam i d’escassetat,
històric és una tasca fonamental de l’historiador ja que, des de la
i es va mantindre un estat de
invenció de l’escriptura, la història de la humanitat es reconstrueix
guerra quasi permanent des de
principalment per mitjà dels documents històrics.
1618, quan es va desencadenar
la guerra dels Trenta Anys. A l’hora de comentar un document històric és convenient seguir les
pautes següents:
186
132406 _ 0236-0251.indd 244 18/9/09 15:56:58

14
3. L’arribada al tron dels Borbó UNITAT 14
Felip V va establir una nova forma de govern, la monarquia
absoluta, en la qual el rei reunia tots els poders de l’estat.
El rei va tractar d’uniformitzar tots els territoris d’Espanya. Competència matemàtica
Va aprofitar la derrota de la Corona d’Aragó en la guerra de Escriviu la llista d’esdeveniments
Successió per a suprimir les seues lleis i institucions. Per
això, entre 1707 i 1716, va promulgar els decrets de Nova següent a la pissarra i demaneu
Planta, que van posar fi a les Corts de Catalunya, Aragó, Va- als xiquets i xiquetes que escri-
lència i Mallorca, i als seus furs o lleis pròpies. En canvi, no
va fer el mateix amb els furs i les institucions de Navarra i el
guen al costat de cada un la data
País Basc, ja que ambdós territoris li havien donat suport en en què va tindre lloc: motí d’Aranju-
la guerra de Successió. ez, revoltes de protesta a Portugal
e Tapís elaborat a la Reial Fàbrica i Catalunya, annexió a Espanya del
de Tapissos.
4. Les reformes del segle XVIII regne de Portugal, primer Decret
Els reis del segle XVIII, que van ser Felip V, Ferran VI, Carles III de Nova Planta, Armada Invenci-
i Carles IV, dugueren a terme nombroses reformes. ble, Tractat d’Utrecht, batalla de
● Reformes administratives. Els secretaris d’estat o minis- Lepant, revolta de les comunitats,
tres van substituir els privats. Ajudaven el rei en les tas-
ques de govern, com ara el cobrament d’impostos. independència dels Països Baixos.
● Obres públiques. Les comunicacions van millorar per la Després, proposeu-los que els or-
construcció de carreteres i canals. denen cronològicament.
● Reformes econòmiques. Per a millorar l’economia, es van
crear les manufactures reials i les companyies comercials.
Les primeres eren fàbriques protegides pel monarca i les
segones eren companyies dedicades al comerç amb Amè-
rica, que disposaven també de la protecció reial. e Solucions
r Motí d’Aranjuez. La revolta popular Qüestions
va tindre lloc el març de 1808.
5. El final de l’edat moderna 1. Felip II governava un vast imperi
Durant el segle XVIII, els reis es van enfrontar amb Gran Bre- en què cada territori conservava
tanya i Portugal, que pretenien que Espanya abandonara el
monopoli a les colònies, és a dir, que permetera que altres les seues institucions i lleis prò-
països hi pogueren comerciar també. Per a això, dificultaven Qüestions pies, a pesar d’estar governats
el comerç entre Espanya i Amèrica.
1. Explica les diferències per un mateix rei. Felip V va es-
Les guerres van provocar enormes despeses. Per fer-hi front,
els reis van augmentar els impostos i la població es va em-
entre la forma de governar tablir una monarquia absoluta i
de Felip II i la de Felip V.
pobrir. Les dificultats i la incapacitat dels reis i els seus mi- va uniformitzar tots els territoris
nistres per a resoldre-les van provocar la protesta popular. 2. Per què es va produir
la guerra de Successió?
d’Espanya.
Així, en 1808, va esclatar el motí d’Aranjuez, que va obligar
Carles IV a abdicar en favor del fill, Ferran VII. r Per què va ser una guerra 2. Es va produir després de morir
civil i internacional?
Carles II sense deixar un successor.
3. Explica en què van consistir:
el Tractat d’Utrecht, el motí Va ser una guerra internacional per-
Al segle XVII, l’imperi hispànic es va debilitar i va començar
a fragmentar-se. Després, al segle XVIII, van arribar al tron d’Aranjuez i els decrets de què els diferents països d’Europa
Nova Planta.
els Borbó i van establir la monarquia absoluta. van fer costat a diferents candidats;
i va ser una guerra civil perquè
187 Castella va donar suport al candi-
dat francés i els territoris d’Aragó
al candidat alemany.
3. Tractat d’Utrecht: document que
va posar fi a la guerra de Succes-
1. La localització del text. Consisteix a classificar el document (per sió; reconeixia el triomf del candi-
exemple: públic, com un decret; privat, com unes memòries; jurídic, dat francés i va suposar la cessió
com una llei; literari, com una llegenda, etc.) i assenyalar quan es va de part dels territoris d’Espanya a
escriure i qui el va escriure. Europa a favor d’Àustria i Anglater-
2. El context històric. Es tracta d’explicar què estava ocorrent en ra. Motí d’Aranjuez: revolta popular
l’època a què es refereix el text i com eren la política, la societat, que va esclatar en 1808 i que va
l’economia, la cultura, etc., per a comprendre’l millor. obligar Carles IV a abdicar en fa-
vor del seu fill Ferran VII. Decrets
3. L’anàlisi del text. Consisteix a assenyalar el tema i les idees fona-
de Nova Planta: documents que
mentals del document.
va promulgar Felip V entre 1707
4. El comentari del text. Depenent de la naturalesa del document, s’hi i 1716 per a suprimir les lleis i
poden tractar aspectes diversos: es pot relacionar el text amb una institucions pròpies dels territoris
situació concreta, establir-ne els antecedents o les conseqüències, de la Corona d’Aragó.
valorar-ne l’objectivitat o la subjectivitat, etc.
187
132406 _ 0236-0251.indd 245 18/9/09 15:56:58

La societat i la cultura 3.
En
he
Objectius La qualitat i l’abundància de les obres d’art i de de
literatura produïdes a Espanya des de mitjan se- ab
• Explicar com estava organitzada gle XVI fins a l’acabament del XVII han fet que es se
la societat espanyola en l’edat conega aquest període com el Segle d’Or. de
moderna. En
i le
• Conéixer algunes de les grans 1. La societat es
figures de la literatura del Segle En l’edat moderna, la societat estava organitzada so
en privilegiats i no privilegiats. En
d’Or.
La noblesa i el clergat formaven part dels privile- qu
• Identificar els estils artístics giats. Entre ells hi havia moltes diferències de rica
principals que es van desenvo- quesa, però tots tenien en comú que no pagaven eg
impostos, ocupaven els càrrecs principals del go- q La noblesa vivia en palaus luxosos. ba
lupar durant l’edat moderna. vern i eren propietaris de la major part de les ter- se
res. q
• Explicar i valorar el desenvolupa-
Els camperols i la burgesia, que estava constituï-
ment científic que va tindre lloc a 4.
da pels comerciants i els artesans, formaven part
Espanya al llarg del segle XVIII. dels no privilegiats i rebien el nom de poble pla. Al
Pagaven impostos i no podien accedir als càrrecs co
del govern, però també tenien enormes diferènci-
Ta
Suggeriments didàctics es de riqueses. En general, els camperols vivien
en la pobresa, mentre que els grans i rics comer-
es
is
Per a començar ciants posseïen extenses propietats i tractaven
pe
d’imitar l’estil de vida dels nobles. w i e
En l’aspecte religiós, la societat moderna va ser
que observen les fotos de la poc tolerant. Així, en 1492 va tindre lloc l’expul-
il·lustració 4 i, abans d’estudiar sió dels jueus i en 1609, la dels moriscos.
w La majoria dels camperols treballaven a les terres
la lliçó, descriguen les diferènci- dels nobles.
es que aprecien entre els tres 2. La literatura

edificis. Comprovaran així que En l’edat moderna, van viure a Espanya brillants
cada tendència artística té les escriptors. La impremta, inventada al segle XV,
va contribuir a la difusió de les seues obres.
seues pròpies característiques.
Al segle XVI, van sobreeixir santa Teresa de Jesús
• Pregunteu a l’alumnat si han vi- i sant Joan de la Creu, que van escriure obres de
sitat alguna vegada un museu, caràcter espiritual, així com el poeta Garcilaso de
la Vega.
un jardí botànic o un observatori.
Al segle XVII, van escriure les seues obres Miguel
Pregunteu-los igualment si han de Cervantes, Francisco de Quevedo, Luis de
sentit parlar de la Real Academia Góngora, Lope de Vega i Calderón de la Barca.
de Bellas Artes de San Fernan- Al segle XVIII, van destacar els il·lustrats, que re-
flexionaven sobre els problemes d’Espanya. Per
do, la Real Academia Española o exemple, Gaspar Melchor de Jovellanos. e Els comerciants i els artesans formaven part dels
no privilegiats.
la Real Academia de la Historia.
Digueu-los que totes aquestes
institucions van sorgir al segle 188
XVIII.
Per a explicar
• Els il·lustrats eren filòsofs i es-
criptors que, en la segona meitat Més informació
del segle XVIII, pensaven que la
El monestir de San Lorenzo de El Escorial,
raó humana, junt amb l’experi-
un exemple d’arquitectura herreriana
ència, eren la base del coneixe-
Entre els anys 1563 i 1584, es va construir per manament de Felip II
ment. Eren antiautoritaris i tole-
l’edifici d’El Escorial. El monarca, que havia traslladat la cort a Madrid,
rants, i creien que la llibertat de
volia alçar un monestir pròxim on retirar-se per descansar. Volia també
pensament garantia el progrés
que servira com a panteó reial, perquè hi reposaren les restes dels
de l’esperit humà. Els il·lustrats
Reis Catòlics (que al final no s’hi van traslladar), de son pare, d’ell
expressaren les seues idees a
mateix i dels seus successors.
través dels llibres i de la premsa,
que va sorgir al segle XVIII. En 1560, mentre feia un viatge, va descobrir una zona de la serra de
Guadarrama que el va captivar. En les proximitats existia un llogaret
menut dit Los Escoriales. Va decidir que allí mateix se situaria el
monestir.
188
132406 _ 0236-0251.indd 246 18/9/09 15:56:59

14
3. L’art UNITAT 14
En arquitectura, al segle XVI es van alçar construccions d’estil
herrerià, que es caracteritza pel seu aspecte auster i escassa
decoració. Al segle XVII, es van construir edificis barrocs, amb Tractament
abundants línies corbes i decoració recarregada i, després, al de la informació
segle XVIII, edificis neoclàssics, que imitaven les construccions La realització de l’activitat 1 de la
dels romans. r A
pàgina 189 ajudarà l’alumnat a
En escultura, destaquen els retaules que decoraven els altars
i les figures religioses de fusta policromada. Hi va haver grans desenvolupar la competència en
escultors, com Gregorio Fernández, Martínez Montañés, Alon- el tractament de la informació, ja
so Cano i Francisco Salzillo.
que li proposa organitzar i exposar
En pintura, l’artista més rellevant del segle XVI va ser El Greco,
que pintava figures molt allargades. Al XVII, la pintura es va
la informació en un format diferent,
caracteritzar pel realisme. Els pintors més destacats foren Di- a través d’un esquema.
ego Velázquez, que va ser pintor de la Cort, Francisco de Zur-
barán, Josep Ribera i Bartolomé Esteban Murillo. Al final del
segle XVIII, el pintor més important va ser Francisco de Goya.
B
4. El desenvolupament de la ciència del s. XVIII

Solucions
Al segle XVIII, es van fundar moltes institucions científiques, Qüestions
com ara museus, observatoris i jardins botànics. 1. La societat moderna s’organit-
També es va concedir molta importància a l’educació. Per això, zava en privilegiats i no privilegiats.
es van crear acadèmies, com la Reial Acadèmia de la Llengua,
i societats econòmiques, en què es reunien persones expertes Els privilegiats es dividien en no-
per reflexionar sobre l’economia. blesa i clergat; els no privilegiats
C es dividien en burgesos, que eren
En l’edat moderna la societat es dividia en privilegiats,
els comerciants i els artesans, i
que eren la noblesa i el clergat, i no privilegiats, que eren
r L’arquitectura. A. Monestir de llauradors.
s els camperols i la burgesia. En aquesta època va tindre San Lorenzo de El Escorial. B. Catedral
lloc un gran desenvolupament artístic, literari i científic. de Múrcia. C. Museu del Prado.
2. Es coneix aquesta època com el
Segle d’Or per la qualitat i l’abun-
dància d’obres d’art i literàries que
Qüestions
es van produir durant aquest pe-
ríode, que va des de mitjan segle
.........
......... XVI fins a l’acabament del XVII, si
LA SOCIETAT
.........
fa no fa.
comerciants
MODERNA
......... 3. Les acadèmies i les societats
......... .........
......... econòmiques van contribuir al
2. Per què s’anomena el Segle d’Or aquesta època?
desenvolupament de la ciència
3. Explica per què les acadèmies i les societats econòmiques van contribuir
al segle XVIII perquè en aquestes
al desenvolupament de la ciència al segle XVIII. institucions es reunien experts que
reflexionaven sobre diferents as-
pectes, com l’economia, la llengua,
189 l’art, la política…
Les obres van començar en 1563. El seu primer arquitecte va ser Juan
Bautista de Toledo, a qui va succeir en morir Juan de Herrera, que a
penes va proposar canvis en el projecte. Herrera era un matemàtic
partidari de la simplicitat i el seu estil va rebre el nom d’herrerià. El
mateix Felip II, que posseïa una bona cultura arquitectònica, va introduir
algunes idees en l’edifici.
Com que el rei tenia intenció de residir al monestir durant llargues
estades estiuenques, havia de ser també un palau dotat de bibliote-
ca, laboratoris, sales en què depositar col·leccions artístiques, etc.
El monarca va donar al monestir la seua biblioteca particular, oberta
a tots els estudiosos que volgueren consultar-la. Quan el rei va morir,
aquesta comptava amb uns 14.000 volums, molts dels quals eren
manuscrits de gran valor.
189
132406 _ 0236-0251.indd 247 18/9/09 15:56:59

Activitats
6.
Comprén
Solucions
1. Ordena cronològicament els reis de l’edat moderna i situa’ls en el segle
Comprén que els correspon. Després, copia les línies del temps i escriu en cada una
tres esdeveniments importants que van succeir en aquest segle.
1. Segle XVI: Carles I, Felip II. Se-
gle XVII: Felip III, Felip IV, Carles II. Segle XVI Segle XVII Segle XVIII
Segle XVIII: Felip V, Ferran VI, Carles
III, Carles IV.
Línia del temps segle XVI: revolta
de les Comunitats (1520), revolta
dels Països Baixos (1566), batalla
de Lepant (1571), incorporació de 1500 1510 1520 1530 1540 1550 1560 1570 1580 1590 1600
Portugal (1580), Armada Invencible

(1588). 1600 1610 1620 1630 1640 1650 1660 1670 1680 1690 1700
Línia del temps segle XVII: treva

dels dotze anys (1609), revoltes
1700 1710 1720 1730 1740 1750 1760 1770 1780 1790 1800
de Catalunya i Portugal (1640), in-
dependència dels Països Baixos
(1648).
2. Explica aquests conceptes.
Línia del temps segle XVIII: guerra privat – asteques – virregnat –
Aplica
de Successió (1700), decrets de revolta de les Comunitats –
guerra de Successió – secretari d’estat – 5. Llig el text i respon.
Nova Planta (1707-1716), Tractat
manufactures reials – burgesia – Aragó i València, 1707. Considerant haver
d’Utrecht (1713). societats econòmiques – perdut els regnes d’Aragó i de València,
il·lustrats – estil herrerià
2. Privat: conseller que governava per la rebel·lió que van cometre, tots els
furs i llibertats de què gaudien, he jutjat
en nom del rei. Asteques: poble per convenient abolir tots els referits furs
Raona
precolombí que habitava a la vall fins ara observats en els referits regnes
de Mèxic. Virregnat: demarcació 3. Compara la societat americana i la societat d’Aragó i València.
territorial en què es va dividir el espanyola en l’edat moderna. Decrets de Nova Planta
a. Quins grups hi havia?
8.
territori americà després de la a. Què diu el text? Quin rei va promulgar
conquista. Revolta de les Comu- b. Quines característiques tenia cada un?
aquest decret?
nitats: protesta protagonitzada en 4. Digues qui eren i per què van destacar b. Com va justificar el rei la supressió
1520 per les principals ciutats de aquests personatges. dels drets i llibertats d’Aragó
i de València?
Castella. Guerra de Successió: Cristòfor Colom – Carles I – Felip II –
Felip V – Hernán Cortés – c. Quines conseqüències va tindre aquest
conflicte que va esclatar després Gaspar Melchor de Jovellanos – decret per a Aragó i València?
de la mort de Carles II sense suc- Diego Velázquez
cessor. Secretari d’estat: ministre
que ajudava el rei en la tasca de 190
govern. Manufactures reials: fàbri-
ques protegides pels reis que es
van crear en el segle XVIII. Burge-
sia: grup social format pels comer-
ciants i els artesans que formava Més informació
part dels no privilegiats. Societats
Expressions derivades de l’edat moderna
econòmiques: institucions creades
Alguns episodis de la història van donar lloc a expressions que
en el segle XVIII en les quals es de-
formen part del nostre llenguatge col·loquial. Heus-ne ací alguns
batia sobre l’economia. Il·lustrats:
exemples:
escriptors que van reflexionar en-
torn dels problemes d’Espanya. • L’ou de Colom. S’utilitza per a referir-se a un descobriment que,
Estil herrerià: estil arquitectònic en principi, sembla tindre molta dificultat; però finalment, quan
que es caracteritza per la monu- es coneix l’artifici, resulta ser molt fàcil. L’origen es remunta a
mentalitat i l’austeritat dels seus l’episodi en què Colom va reptar els savis a col·locar un ou en
edificis. posició vertical en una de les juntes que se celebraren per exa-
minar el projecte d’aquest de viatjar a les Índies navegant cap a
l’oest, que hem narrat en l’apartat Més informació de la pàgina
180 d’aquesta guia.
190
132406 _ 0236-0251.indd 248 18/9/09 15:57:00

14
UNITAT 14
6. Observa la fotografia. És un edifici barroc
o neoclàssic? Justifica la resposta. Opina
Raona
7. Quin quadre et pareix que representa més bé 3. a. En la societat americana: es-
l’edat moderna? Per què? panyols, mestissos, indis i negres.
En la societat espanyola: privilegi-
ats (clergat i noblesa) i no privile-
giats (camperols i burgesia).
La noblesa. Cristòfor Colom. b. A Amèrica, els espanyols ocu-
paven els càrrecs de govern i eren
propietaris de grans extensions de
APRÉN A FER terra. Els mestissos eren fills d’es-
1600
panyols i índies i la majoria vivia
L’anàlisi històrica d’una pintura en la pobresa. Els indis van patir
1700 Analitzar des del punt de vista històric una pintura és descriure-la molts abusos. Els negres feien els
i obtindre’n informació sobre una època. treballs més durs. A Espanya, els
1800
Tema: La rendició Escenari: Al fons, hi privilegiats no pagaven impostos,
de Breda, de Diego ha la ciutat amb el
Velázquez, representa fum que han deixat eren propietaris de la major part
el final del setge de els combats. 3 de les terres i ocupaven els càr-
la ciutat flamenca e
de Breda, que es va recs de govern. Els no privilegiats
rendir a les tropes
espanyoles en 1621. pagaven impostos i no podien ac-
El governador entrega
la clau de la ciutat cedir als càrrecs de govern.
al general de les w L’època: Els
tropes espanyoles. 1 homes vestien
4. Cristòfor Colom: navegant geno-
q amb pantalons vés que va descobrir el continent
bombatxos
Personatges: Els espanyols, a la dreta, i calçaven botes americà. Carles I: monarca que va
i els holandesos, a l’esquerra. Al altes. Els espanyols
centre, el governador s’inclina davant utilitzaven llances, aconseguir un gran imperi. Felip II:
el general de les tropes espanyoles. mentre que els
A l’extrem dret de l’escena, es veu holandesos feien monarca que va regnar entre 1556
l’autoretrat de Velázquez. 2 servir piques. i 1598 i va governar l’imperi més
nta extens de la seua època. Felip V:
8. Analitza aquest quadre pintat al segle XVII
per Bartolomé Esteban Murillo.
monarca espanyol que va establir
A quin grup social pertanyen els xiquets: a la noblesa, la monarquia absoluta. Hernán
al clergat o al poble pla? Per què? Cortés: explorador que va con-
Quina informació pots obtindre sobre l’època quistar Mèxic. Gaspar Melchor de
que representa? Per exemple: què menjaven, Jovellanos: un il·lustrat espanyol.
a què jugaven, com vestien, quins animals
domèstics tenien… Diego Velázquez: un dels pintors
més destacats del segle XVII.
191 Aplica
5. a. Estableix el primer Decret
de Nova Planta; Felip V. b. Per
l’actitud d’aquests territoris en
la guerra de Successió. c. Van
perdre les seues lleis i les seues
institucions pròpies.
• Açò és una bicoca. Es refereix a esdeveniments l’èxit dels quals
supera de molt l’esforç esmerçat. Bicoca era una ciutat italiana prò- 6. Neoclàssic, perquè imita les
xima a Milà, defesa amb facilitat pels espanyols en 1522. L’exèrcit construccions romanes.
francés es va vore obligat a retirar-se i els espanyols van obtindre
grans i inesperats guanys territorials. Opina
7. R. L.
• Quan el mal ve d’Almansa, a tots alcança. Aquesta dita recorda
les conseqüències negatives que tingué per al nostre territori la
victòria de Felip V en la batalla d’Almansa (1707), en el context de Aprén a fer
la guerra de Successió, i la consegüent promulgació dels Decrets
8. • Al poble pla, com reflecteix
de Nova Planta.
la roba que porten.
• R. L.
191
132406 _ 0236-0251.indd 249 18/9/09 15:57:01

Repassa ET

de la unitat
L’imperi hispànic
Acadèmies Al segle XV, els Reis Catòlics van finançar l’expedició de
Armada Invencible Cristòfor Colom, en què aquest va descobrir Amèrica.
Després, al segle XVI, Carles I i Felip II van ampliar els
Asteques territoris de l’imperi. Per mantindre’l, van haver de fer
Audiència front a conflictes interns i externs. Més tard, al segle XVII,
els reis van traspassar el poder als privats, l’imperi va
Burgesia anar fragmentant-se i la població es va empobrir.
Companyies comercials
Comunitats L’època dels Borbó
Decrets de Nova Planta Al segle XVIII, després de la guerra de Successió, van ac-
cedir al tron els Borbó. Aquests reis van establir la mo-
Descobriment d’Amèrica narquia absoluta i van dur a cap nombroses reformes.
Estil barroc
Estil herrerià La societat i la cultura
Estil neoclàssic En l’edat moderna, la societat s’organitzava en dos grups: els privilegiats i els
no privilegiats. Els privilegiats eren la noblesa i el clergat, i els no privilegiats es-
Favorit taven formats pels camperols i la burgesia.
Guerra de Successió Als segles XVI i XVII hi va haver un gran desenvolupament de la literatura i l’art.
Per això, aquest període rep el nom de Segle d’Or. Després, al segle XVIII, es va
Imperi hispànic
produir un important avanç científic.
Indi
Inques
Jardí botànic
Jueu 2. ESTUDI EFICAÇ. Copia i completa l’esquema.
Justícia d’Aragó Reis: .........
Luterans Segle XVI Problemes interns principals: .........
Maies Problemes externs principals: .........
Manufactures reials L’EDAT

Reis: .........
Segle XVII Problemes interns principals: .........
Mestís MODERNA
Problemes externs principals: .........
Monarquia absoluta Reis: .........
Morisc Segle XVIII Problemes interns principals: .........
Motí d’Aranjuez Problemes externes principals: .........
Museu
Noblesa 3. ESTUDI EFICAÇ. Copia els resums de les pàgines 183, 185, 187 i 189. Subratlla-hi
les paraules que et pareguen fonamentals per a explicar l’edat moderna.
Parlaments
Secretari d’estat
192
Segle d’Or
Societats econòmiques
Treva dels dotze anys
Turcs
Virregnat Altres activitats
Virrei
Reflexionar sobre el que s’ha aprés
Proposeu a l’alumnat que reflexione sobre el que ha aprés en aquesta
unitat amb preguntes com les següents:
• Quins personatges estudiats en la unitat coneixies prèviament?
Estudi eficaç Quins han resultat nous per a tu?
2. Segle XVI. Reis: Carles I, Felip • Què sabies sobre el descobriment d’Amèrica? Què n’has aprés?
II. Problemes interns: la revolta de • Sabies que el continent americà estava habitat abans que arribaren
les Comunitats, l’empobriment de els espanyols?
la població. Problemes externs: els • Coneixies algun dels escriptors o artistes del Segle d’Or que se
enfrontaments amb França, amb citen en la unitat?
els turcs, amb els luterans, amb
els Països Baixos i amb Anglater-
ra.
192
250
132406 _ 0236-0251.indd 250 18/9/09 15:57:01

14
Reconéixer l’herència de la conquista d’Amèrica
Segle XVII. Reis: Felip III, Felip IV,
La llengua castellana es parla
Carles II. Problemes interns: revol-
L’HERÈNCIA DE LA en molts països d’Amèrica. tes a Portugal i Catalunya. Proble-
mes externs: alçaments a Itàlia, in-
CONQUISTA D’AMÈRICA dependència dels Països Baixos.
Toledo Segle XVIII. Reis: Felip V, Ferran
Madrid VI, Carles III, Carles IV. Problemes
interns: guerra de Successió, de-
Valladolid crets de Nova Planta, empobri-
Guadalajara
Sevilla ment de la població. Problemes
Valencia Barcelona
Cartagena externs: guerra de Successió, en-
Granada
frontaments amb Gran Bretanya i
Pamplona
Sevilla Portugal pel monopoli del comerç
Zamora
amb Amèrica.
La catedral de Lima,
la capital del Perú, 3. Els xiquets i xiquetes hi haurien
és d’estil barroc. Barcelona Castellón
de subratllar: Reis Catòlics, Colom,
continent americà, Carles I, Felip II,
imperi, Borbó, monarquia absolu-
Córdoba ta, privilegiats, noblesa, clergat, no
privilegiats, camperols, burgesia,
Cuenca
desenvolupament artístic, literari
i científic.
Molts aliments de la nostra dieta

van arribar a Europa des d’Amèrica.
Ets capaç de...
1. a. És degut al fet que moltes
1. Observa el mural i respon. ciutats americanes van ser funda-
a. Els noms de moltes ciutats americanes coincideixen amb els d’altres d’Espanya.
des per exploradors i colonitzadors
A què creus que és degut? espanyols.
b. De quin estil artístic és la catedral de Lima, al Perú? b. La catedral de Lima és d’estil
Com creus que aquest estil va arribar fins a Amèrica?
barroc. L’art barroc va arribar a
c. El castellà és la llengua predominant a Llatinoamèrica, per què?
Amèrica per mitjà dels exploradors
d. Quins productes van dur d’Amèrica els conquistadors? Com seria la nostra dieta
si no els coneguérem? que es van traslladar al continent
americà i s’hi van establir.
c. El castellà és la llengua predo-
193 minant a Llatinoamèrica perquè
era la llengua dels conquistadors
que s’hi van instal·lar durant diver-
sos segles.
d. Els conquistadors van dur
Programa d’ESTUDI EFICAÇ d’Amèrica dacsa, tomaca, carabas-
En acabar la unitat, completeu amb els alumnes o demaneu-los que sa, pimentó, pinya, creïlla…
completen una taula com aquesta: R. L.
UNITAT 14: L’edat moderna
El que he aprés
El que he aprés…
a fer…
El descobriment
d’Amèrica Demaneu als xiquets i xiquetes
que busquen informació sobre el
L’imperi hispànic personatge que més els haja sor-
La crisi de l’imperi prés de l’edat moderna i n’escri-
guen una breu biografia.
La societat i la cultura
193
132406 _ 0236-0251.indd 251 18/9/09 15:57:02

15 L’edat contemporània RE
Objectius
• Sabedes.
Recordar la periodització de
les etapes de la història i conéi-
• Conoas.
xer-ne la cronologia.
• Interpretar línies del temps.
• Relacionar l’aparició de les fà-
Perbriques
a empezar
i els obrers amb l’edat
Haga uerpo.
contemporània.
• Identificar alguns dels grans in-
Per a explicar
vents que van tindre lloc durant
els segles XIX i XX.
• Expla humedad… Una insurrecció
tinguts de la unitat. espontània
A Espanya, l’edat contemporània va començar
amb la guerra de la Independència. La contesa
es va iniciar a Madrid, el 2 de maig de 1808.
Una detonació espantosa em va gelar la
Per a començar sang a les venes, i vaig vore caure no lluny
• Aprofiteu les activitats 1, 2 i 3 de de mi algunes persones ferides per la
la pàgina 195 per a fer un repàs metralla. El carrer Mayor i els contigus
oferien l’aspecte d’un focus de ràbia
amb l’alumnat del que ha aprés impossible de descriure per mitjà del
des de la prehistòria. Demaneu- llenguatge. Després em van dir que,
los, a més a més, que elaboren entre nou i onze, tots els carrers
de Madrid presentaven el mateix
una taula amb cinc columnes,
aspecte; s’havia propagat
una per cada etapa de la his- la insurrecció com es propaga
tòria, i que escriguen en cada la flama al bosc sec fuetejat
columna cinc idees fonamentals per impetuosos vents.
sobre cada període. Els francesos es defenien amb precisa

punteria i les seues bones armes, però
no comptaven amb la multitud de braços
Per a explicar que les cenyien per darrere i per davant, ● Què significa que els carrers de Madrid
pareixien un focus de ràbia?
• Feu un breu resum del que es- ni amb les incansables punxades de
milers de ferramentes esgrimides contra Quina diferència hi havia entre la forma de lluitar
tudiaran en la unitat. Expliqueu ●
dels francesos i la dels espanyols?
ells amb desori.
a l’alumnat que durant l’edat Qui creus que va guanyar aquesta guerra?
BENITO PÉREZ GALDÓS ●
contemporània Espanya, així Episodios Nacionales. Adaptació Per què ho penses?
com la majoria dels països d’Eu-
ropa occidental, va experimentar 194
transformacions fonamentals: la
població va créixer, la societat
organitzada en privilegiats i no
privilegiats va ser substituïda
per una societat de classes Més informació
com l’actual, es van redactar
Una guerra no convencional
les primeres constitucions, van
El 2 de maig de 1808 es va iniciar a Madrid un conflicte com no se
aparéixer les grans fàbriques
n’havia vist d’altre a Europa. Els dirigents havien acceptat la derrota
i es va construir el ferrocarril.
contra els francesos, però el poble va atacar els invasors als carrers
Però també va ser una època
i es va llançar a una lluita sense quarter, la qual cosa va provocar la
convulsa i problemàtica, en la
reacció francesa contra la població civil.
qual es van succeir diverses
guerres civils i multitud de pro- La lluita no era d’exèrcits en campanya, sinó del poble contra l’exèrcit
nunciaments. invasor. Es tractava d’una guerra de guerrilles, és a dir, d’una forma
de lluitar poc organitzada a què el disciplinat exèrcit francés no estava
acostumat. Napoleó, emperador de França, només va poder respon-
dre enviant a Espanya més soldats per controlar un territori que no
resultava segur.
194
132406 _ 0252-0300.indd 254 21/9/09 17:09:34

UNITAT1
De la prehistòria 2. Quin esdeveniment marca el començament Competència matemàtica
de cada etapa de la història?
a l’edat contemporània Escriviu la següent llista d’invents
3. Digues a quina etapa de la història
Els historiadors divideixen la història en cinc eta- i proposeu als xiquets i xiquetes
correspon cada un d’aquests fets.
pes. La prehistòria és la primera etapa i la més
llarga. La segueixen l’edat antiga, l’edat mitjana, a. Batalla de Lepant contra els turcs. que els ordenen cronològicament:
l’edat moderna i l’edat contemporània. b. Invenció de la ceràmica. telègraf (1837), cinematògraf
1. Quina etapa precedeix l’edat contemporània? c. Formació de la Corona d’Aragó. (1895), vaixell de vapor (1807),
Recordes algun fet que succeïra en aquest
d. Conquista romana de la Península. màquina de vapor (1769), aspirina
període?
(1899), llum elèctrica (1881), ae-
Fa 1.000.000 d’anys 1000 aC 409 dC 1492 1808 roplà (1903), telèfon (1876), pila
PREHISTÒRIA EDAT ANTIGA EDAT MITJANA
EDAT EDAT
MODERNA CONTEMPORÀNIA
elèctrica (1801), ferrocarril (1814),
fotografia (1839).
L’aparició de les Un temps d’invents

grans fàbriques Durant els segles XIX i XX es van produir molts Solucions
En l’edat contemporània, els tallers dels arte- invents i descobriments que van facilitar la
sans es van substituir per grans fàbriques, en vida de les persones. Per exemple, les vacu- Il·lustracions
què treballaven molts obrers, portant a cap un nes, l’electricitat, el telèfon… • Significa que els carrers estaven
treball especialitzat i en cadena. 5. De quina manera han canviat la vida de plens de gent molt alterada.
Els obrers vivien en barris de carrers estrets i les persones aquests invents?
mal condicionats: no estaven asfaltats ni dis- Telèfon
• La forma de lluitar dels france-
posaven de clavegueres. sos era molt més organitzada
Electricitat
4. Observa la fotografia. Correspon Aspirina
que la dels espanyols. Mentre
a un taller o a una fàbrica? que els francesos lluitaven amb
Per què ho saps?
armes i tenien bona punteria, els
espanyols ho feien amb les fer-
APRENDRÀS ramentes que trobaven (punyals,
● Què va succeir a Espanya al segle XIX. tisores, etc.).
Què va succeir a Espanya al segle XX.
●
• R. L.
● Com era la vida al segle XIX.
● A comentar un text històric.

Qüestions
1808 1. L’edat moderna precedeix l’edat
contemporània. El descobriment
EDAT CONTEMPORÀNIA d’Amèrica, la guerra dels Països
Baixos, la guerra de Successió…
2. Prehistòria: aparició de l’ésser
195 humà. Edat antiga: invenció de
l’escriptura. Edat mitjana: final
d’Hispània. Edat moderna: desco-
briment d’Amèrica. Edat contem-
porània: guerra de la Independèn-
cia.
3. a. Edat moderna. b. Prehistòria
La repressió francesa era indiscriminada i va sembrar el terror entre (neolític). c. Edat mitjana. d. Edat
la població civil. Però també els francesos tenien por: morien prop de antiga.
cent soldats cada dia pels atacs de les guerrilles. 4. Correspon a una fàbrica, perquè
Grans ciutats com Cadis, Saragossa o Girona van ser assetjades per hi ha grans màquines, el treball
l’exèrcit francés. No obstant això, la voluntat de resistència va ser més és especialitzat i els treballadors
gran que la fam, la falta de preparació o la por, i l’heroisme de la població s’ocupen d’una part del procés de
servia de model a altres llocs. La guerra de la Independència va fer sorgir fabricació del producte.
el concepte de resistència popular a Espanya. 5. R. L.
• Suggeriu a l’alumnat que busque informació sobre algun dels guer-
rillers més coneguts, com Espoz y Mina, el cura Merino, el Empe-
cinado…
195
132406 _ 0252-0300.indd 255 21/9/09 17:09:35

El segle XIX 3.
Fe
va
Objectius 1. El començament de la guerra els
de la Independència pe
• Sabedes.
Explicar les causes, el desenvo- pr
lupament i les conseqüències de En 1807, França i Espanya van signar un tractat ta
• Conoas. que permetia a les tropes franceses travessar
la guerra de la Independència. Espanya per ocupar Portugal. L’exèrcit francés,
Ap
ny
però, va incomplir el tractat i va envair algunes ciu-
• Conéixer la Constitució de 1812 pr
Suggeriments
i emmarcar-la en el didàctics
context de la
tats espanyoles. L’actitud de les tropes franceses
va causar gran malestar entre la població, que va
dit
en
Perguerra de la Independència.
a empezar esclatar en 1808 en el motí d’Aranjuez. Arran de
te
la pressió popular, el rei Carles IV va haver de ce-
Haga uerpo. els esdeveniments
• Conéixer dir el tron al fill, Ferran VII. q
q La família de Carles IV, obra de Francisco de Goya.
principals del segle XIX. Napoleó, l’emperador de França, va aprofitar els 4.
Per a explicar problemes en la família reial espanyola per a re-
• Identificar les ideologies políti- emplaçar el rei espanyol i nomenar el germà, Jo- Isa
ques sorgides a Espanya durant sep Bonaparte, rei d’Espanya. Però la població de tro
• Expla humedad… Madrid no acceptà el rei francés i, el 2 de maig da
el segle XIX.
de 1808, es va revoltar contra els francesos. Així de
va començar la guerra de la Independència. w ob
qu
Suggeriments didàctics ra
i d
2. El desenvolupament de la guerra
Per a començar en
La guerra de la Independència va ser una guerra tit
• Comenteu que la primera Cons- contra França, però també una guerra civil. La po-
A
titució espanyola es va redactar blació espanyola es va dividir en dos grups.
va
en 1812, durant el desenvolu- D’una banda, els patriotes demanaven el regrés al w La guerra de la Independència. Els capitans po
tron de Ferran VII. Dins aquest grup, hi havia abso- Daoiz i Velarde van lluitar a Madrid contra un
pament de la guerra de la In- l’exèrcit francés.
lutistes, que volien que el rei concentrara tot el po-
dependència. Des de llavors i der, i liberals, que volien elaborar una constitució
fins a la Constitució de 1978, que limitara el poder del rei. 5.
actualment en vigor, s’han re- De l’altra, els afrancesats eren partidaris de tindre En
un rei francés.
dactat sis constitucions més dir
En 1810, en plena guerra, es va reunir a Cadis un ia,
a Espanya. Aquest fet indica la grup de representants dels patriotes. Després de fra
inestabilitat política d’aquesta llargues converses, en 1812 van aprovar la pri- fo
època i els nombrosos canvis mera Constitució espanyola. e de
Pe
de govern que va haver-hi. La Constitució de Cadis limitava el poder del rei
18
i establia una sèrie de drets per als ciutadans,
de
• Llegiu a classe amb l’alumnat com ara la igualtat de les persones davant la llei
i el sufragi, és a dir, el dret a votar per a l’elecció
el còmic ¡Que se lo llevan! del
del govern.
quadern Más recursos 6. e Celebració de la Constitució de Cadis.
La guerra va acabar en 1814 amb el triomf dels La Constitució es va aprovar el 19 de març
espanyols i Ferran VII va ser reconegut de nou rei de 1812, festivitat de Sant Josep. Per això,
és coneguda com la Pepa.
Per a explicar d’Espanya.
• Expliqueu que al segle XIX Espa-
nya va perdre totes les seues 196
colònies a Amèrica i les illes
Filipines. Durant la guerra de
la Independència, els criolls
van aprofitar el buit de poder a
Espanya per deposar els virreis Altres activitats
i formar governs sobirans. La
Elaborar un telenotícies «històric»
repressió espanyola després
Proposeu als xiquets i xiquetes que elaboren un telenotícies «històric»
d’aquestes revoltes va con-
per «emetre’l» a classe. Els permetrà organitzar i repassar els con-
solidar el poder revolucionari.
tinguts apresos, així com aprendre a presentar-los de forma clara i
Així, el general San Martín va
ordenada, i exposar-los davant d’un públic. Per a això, podeu oferir-los
proclamar la independència de
algunes pautes.
l’Argentina (1816) i Xile (1817).
A continuació es van independit- Han d’elaborar els titulars de distintes notícies basades en els fets
zar Veneçuela, Colòmbia, el Perú històrics que han estudiat en aquesta lliçó, emprant un to periodístic
i Mèxic. Cuba, Puerto Rico i les com el que s’utilitza en la ràdio o en la televisió. Per exemple:
Filipines es van independitzar • Els diputats reunits a Cadis arriben a un acord i proposen una
més tard, en 1898. constitució.
196
132406 _ 0252-0300.indd 256 21/9/09 17:09:35

15
3. El regnat de Ferran VII UNITAT 15
UNITAT1
Ferran VII pretenia ser un rei absolutista. Per això,
va suprimir la Constitució de Cadis i va perseguir
els liberals. Alguns d’aquests van eixir d’Espanya
Per a comprendre
per evitar anar a la presó. Altres van tractar de • Demaneu-los que dibuixen una
prendre el poder mitjançant pronunciaments mili- línia del temps des de 1808 fins
tars, amb què volien fer caure el govern.
a 1874, la dividisquen en cinc
Aprofitant el desordre polític que hi havia a Espa-
nya, les colònies americanes van iniciar el seu períodes (guerra de la Indepen-
procés d’independència. En 1816, es va indepen- dència, regnat de Ferran VII, reg-
ditzar d’Espanya la primera colònia, l’Argentina, i
en 1824 havien aconseguit la independència to-
nat d’Isabel II, regnat d’Amadeu
tes, excepte Cuba. r de Savoia, Primera República) i
hi escriguen els esdeveniments
principals de cada un.
4. L’època d’Isabel II
Isabel II, la successora de Ferran VII, va arribar al
tron en 1833. Durant el seu regnat es va consoli- Autonomia
dar la monarquia constitucional, o siga, el poder i iniciativa personal
de la reina estava limitat per una constitució. No
obstant això, hi havia distintes opinions sobre
Demaneu-los que pensen, si ha-
quant s’havia de limitar el poder reial. Els mode- gueren viscut al començament del
rats volien reduir la importància de la Constitució segle XIX, quina ideologia haurien
i donar més poder a la reina. Els progressistes,
en canvi, volien donar més importància a la Cons- r La independència del Perú, en 1821. tingut: absolutistes, liberals o
titució i disminuir el poder de la reina. José de San Martín va ser un dels líders afrancesats, i que defenguen la
de la independència americana. Participà en
A més, van continuar els pronunciaments militars i la independència de l’Argentina, Xile i el Perú. seua postura davant els altres.
van tindre lloc canvis de govern sovint. En 1868, la
població, cansada de tanta inestabilitat, provocà
Aprofiteu l’activitat per a fomentar
una revolució i s’expulsà d’Espanya Isabel II. el diàleg entre l’alumnat.
Qüestions
5. El final del segle XIX 1. Per què es va produir la guerra de la
En 1869, després de l’expulsió de la reina, va acce- Independència?
dir al tron un monarca estranger, Amadeu de Savo- 2. Quina diferència hi ha entre els
Solucions
ia, que a penes va regnar dos anys. Arran d’aquest absolutistes i els liberals? Els moderats
fracàs, es va proclamar una república, és a dir, una i els progressistes, són liberals
Qüestions
forma de govern en què no hi ha rei i en què el cap o absolutistes? Per què? 1. Es va produir com a reacció
de l’estat és un president elegit pels ciutadans.
Però la república també va fracassar. Per això, en 3. Ordena cronològicament. popular a l’ocupació del territori
1874, es va decidir de nou restaurar la monarquia independència de la primera espanyol per l’exèrcit francés i a
dels Borbó. Així va començar el regnat d’Alfons XII. colònia americana – Primera República – la imposició d’un rei francés.
motí d’Aranjuez – expulsió d’Isabel II
Ferran VII va establir una monarquia absoluta. d’Espanya – Constitució de Cadis 2. Els absolutistes eren partida-
Després, durant el regnat d’Isabel II, es va con-
4. Quines diferents formes de govern es
ris de la concentració de tots els
solidar la monarquia constitucional. Més tard,
van provar a la darreria del segle XIX? poders en la figura del rei, mentre
es van provar diferents formes de govern.
que els liberals pensaven que el
poder havia d’estar repartit entre el
197 rei i una constitució. Són liberals,
ja que defenen que el poder del rei
estiga limitat per una constitució;
la diferència entre ambdós està en
la major o menor importància que
es concedeix a la constitució.
3. Motí d’Aranjuez, Constitució
• Connexió directa amb Madrid el 2 de maig. de Cadis, independència de la pri-
mera colònia americana, expulsió
• Rumors de revolta a les colònies.
d’Isabel II d’Espanya, Primera Re-
• El nostre enviat rep el nou rei Amadeu. pública.
• Espanya acomiada la reina i proclama la república, etc. 4. Després de l’expulsió d’Isabel
A continuació, heu de fer diversos blocs informatius per a organitzar II d’Espanya, va accedir al tron un
l’emissió de les notícies i triar els presentadors, els enviats especials, monarca estranger. Després, es
i els entrevistadors i entrevistats del programa. va instaurar la Primera República.
Una vegada finalitzada l’emissió, el públic pot valorar si l’exposició Finalment, es va restaurar la mo-
de les notícies ha sigut comprensible, si l’ordre ha sigut lògic i si li ha narquia dels Borbó amb l’arribada
resultat interessant i informatiu. al tron d’Alfons XII.
197
132406 _ 0252-0300.indd 257 21/9/09 17:09:35

De Primo de Rivera a Franco 3.
En
19
Objectius Entre 1923 i 1930, a Espanya hi va haver una dic- d’e
tadura. Després, s’hi va establir una república. En Aq
• Conéixer els esdeveniments po- 1936, els espanyols es van enfrontar en una guerra
lítics principals des del regnat ra civil, rere la qual va començar la dictadura de
Els
Franco.
d’Alfons XIII fins a la dictadura do
me
del general Franco. cio
• Conéixer les característiques de 1. La dictadura de Primo de Rivera De
la dictadura del general Primo En 1902, va accedir al tron Alfons XIII. La pobla- de
ció espanyola seguia descontenta amb el govern. rit
de Rivera. La pèrdua, en 1898, de Cuba i les Filipines, les Fra
últimes colònies espanyoles, i les derrotes mili- Ca
• Enumerar les reformes empreses
tars en la guerra amb el Marroc, havien provocat
durant la Segona República. un fort malestar social.
• Explicar com es va produir l’es- En 1923, el general Primo de Rivera va aprofitar 4.
aquest descontentament i va prendre el poder
clat de la Guerra Civil espanyola per mitjà d’un colp d’estat. Immediatament des-
En
dic
i identificar els bàndols que hi prés, va instaurar una dictadura, és a dir, va as- q El general Primo de Rivera amb el rei Alfons XIII. l’e
combateren. sumir tots els poders de l’estat, va suprimir la va
Constitució i va prohibir els partits polítics. En qu
• Analitzar els trets que van definir aquesta situació, el rei va perdre quasi tota la d’
seua importància. q
la dictadura del general Franco. dic
La dictadura acabà en 1930, quan el general Pri- ún
mo de Rivera va dimitir. Els
Suggeriments didàctics La
qu
Per a començar 2. La Segona República co
d’
• La Guerra Civil espanyola va ser En 1931, després de la dimissió de Primo de Rive-
re
ra, se celebraren eleccions municipals, en què van
probablement l’esdeveniment triomfar els partidaris d’instaurar una república.
qu
la
més terrible per què va haver Per això, el rei Alfons XIII se’n va anar a l’exili i es
pr
de passar Espanya en tot el va proclamar la Segona República a Espanya. w
De
segle XX. Els seus efectes es El govern republicà va iniciar moltes reformes. De
me
primer, va elaborar una constitució en què, per
van prolongar durant molt de primera vegada, es recollia el dret de vot de les
re
vid
temps com a conseqüència de dones. També va repartir terres entre els campe-
la
rols, va construir escoles públiques, va augmen-
l’exili de milers de persones i tar els salaris dels obrers, va reformar l’exèrcit i
19
de la dura repressió que es va va concedir els primers Estatuts d’Autonomia.
instaurar una vegada finalitzat Aquestes reformes, però, van comportar greus
el conflicte. Aprofiteu l’estudi enfrontaments entre qui hi estaven a favor i qui
hi estaven en contra. Aquests enfrontaments es w Proclamació de la Segona República.
d’aquest esdeveniment per a van fer cada vegada més intensos i fins i tot es Es van organitzar nombroses manifestacions
per celebrar-la.
reflexionar amb l’alumnat so- va arribar a assassinar alguns polítics.
bre les terribles conseqüències
d’una guerra. 198
Per a explicar
• Expliqueu que a partir de 1950
Espanya va trencar el seu aïlla-
ment internacional. En 1953 va Més informació
signar tractats amb els Estats
El sufragi femení
Units, en què es permetia la
A Espanya, el sufragi femení va ser reconegut en 1931; les dones van po-
construcció de bases militars
der exercir per primera vegada aquest dret en les eleccions de 1933.
nord-americanes en sòl espa-
nyol a canvi de rebre ajuda eco- En les Corts Constituents de 1931 va haver-hi una escassa presència
nòmica. I en 1955 Espanya va de dones (tres d’un total de 465 diputats). Quan s’estava redactant la
ingressar en l’ONU i va comen- nova Constitució, en el projecte s’atorgava, per primera vegada a Espa-
çar a mantindre relacions diplo- nya, el vot a la dona. Aquesta qüestió va provocar un enorme debat i,
màtiques i econòmiques amb curiosament, una de les veus que es va alçar amb més força contra el
els països europeus. Aprofiteu projecte va ser la de la diputada Victoria Kent, una pionera de la partici-
l’ocasió per a recordar a l’alum- pació de la dona en la vida pública. Aquesta advocada espanyola va ser
nat què és l’ONU. la primera que va litigar en un tribunal, sent diputada, i va ser nomenada
directora general de presons durant la República.
198
132406 _ 0252-0300.indd 258 21/9/09 17:09:36

15
3. La Guerra Civil UNITAT 15
En un ambient de crispació, el 18 de juliol de
1936, el general Francisco Franco va dirigir un colp
d’estat que va posar fi al govern de la república.
Per a comprendre
Aquest fet va suposar el començament de la Guer- • Feu saber als xiquets i xiquetes
ra Civil, que es va prolongar fins a 1939. el nom d’alguns dels presidents
Els espanyols es van dividir en dos bàndols. El bàn- de la Segona República, com
dol republicà va fer costat al govern de la república,
mentre que el bàndol revoltat, també anomenat na- Niceto Alcalá Zamora, Manuel
cional, va donar suport a l’alçament de Franco. Azaña o Juan Negrín; demaneu-
Després de més de dos anys de guerra, l’exèrcit los que busquen informació en
del bàndol nacional havia ocupat gran part del ter-
ritori d’Espanya. En 1939, les tropes del general
e Els anys d’escassetat. Entre 1939 Internet o en una enciclopèdia
i 1952, el govern va controlar la distribució dels
Franco van ocupar Barcelona, Madrid, València, productes que escassejaven. Assignava a cada sobre ells i en redacten una
Cartagena i Alacant. La guerra havia acabat. persona una certa quantitat d’aliments que havia breu biografia.
de retirar presentant una cartilla de racionament.
4. La dictadura de Franco Competència lingüística

En 1939, Francisco Franco va començar la seua Comproveu que els xiquets i xi-
dictadura. Es va convertir en el cap del govern, de quetes coneixen el significat dels
l’estat i de l’exèrcit. Va suprimir la Constitució i la
va substituir per unes lleis que va promulgar en conceptes principals. Per a això,
què es reconeixien alguns drets i se’n limitaven demaneu-los que expliquen el
d’altres. A més a més, els partits polítics i els sin-
significat dels termes següents:
dicats van ser reemplaçats per un únic partit i un
únic sindicat, controlats pel govern. dictadura, república, Estatut d’Au-
Els primers anys de la dictadura van ser difícils. tonomia, guerra civil, Constitució,
La repressió va ser molt dura. Milers de persones partit polític, sindicat, colp d’estat
que havien donat suport a la república van ser
condemnades i moltes altres es van exiliar fora
i repressió.
d’Espanya. Quasi tots els països trencaren
relacions diplomàtiques amb Espanya, que va
quedar aïllada internacionalment. D’altra banda, r Reunió entre el general Franco i l’ambaixador
la població s’havia empobrit i faltaven aliments i dels Estats Units.
productes de primera necessitat. e Solucions
Després, aquesta situació va anar canviant lenta-
ment. A partir de 1950, l’economia va millorar, les
Qüestions
relacions exteriors es van normalitzar i el nivell de Qüestions 1. Es va elaborar la primera Cons-
vida dels espanyols va augmentar. r Però persistia titució democràtica que reconeixia
la falta de democràcia. La dictadura va acabar en 1. Enumera algunes de les reformes
1975, després de la mort del general Franco. que es van dur a cap durant la el dret de vot a les dones, es van
Segona República. concedir els primers Estatuts d’Au-
2. Per què es va produir la Guerra Civil? tonomia, es van construir escoles
La fi de la dictadura de Primo de Rivera va Quins bàndols hi van combatre? públiques, es va reformar l’exèr-
donar lloc a la Segona República. En 1936
3. Digues tres característiques de la cit, es van repartir terres entre els
va esclatar la Guerra Civil. Després, Franco
dictadura del general Franco.
va instaurar una dictadura. camperols, etc.
2. La Guerra Civil es va produ-
199 ir com a conseqüència del colp
d’estat que va dirigir el general
Francisco Franco el 18 de juliol de
1936 i que va provocar la divisió
de la població espanyola en dos
bàndols. Es van enfrontar el bàn-
dol republicà, que donava suport al
govern de la República, i el bàndol
Una altra de les diputades presents, Margarita Nelken, defenia la tesi
revoltat o nacional, que feia costat
que la dona espanyola no estava prou alliberada de la influència de
a l’alçament de Franco.
l’Església i, per tant, si votava, el seu vot aniria dirigit als partits més
conservadors. 3. Tots els poders de l’estat i de
l’exèrcit es van concentrar en mans
La tercera diputada era Clara Campoamor, advocada i més tard de-
de Franco; es va suprimir la Cons-
legada del govern en la Societat de Nacions (antecedent de l’ONU).
titució i en el seu lloc es van pro-
Aquesta diputada no sols defenia el vot femení, sinó també que la
mulgar unes lleis que reconeixien
dona aconseguira la plena igualtat en totes les pràctiques i lleis.
alguns drets i en suprimien d’altres;
Finalment, l’1 d’octubre de 1931, per 160 vots a favor i 121 en contra, els partits polítics i els sindicats
es va aprovar a Espanya el dret de vot per a les dones. van ser substituïts per un partit
únic i un sindicat únic.
199
132406 _ 0252-0300.indd 259 21/9/09 17:09:36

La transició i la democràcia 3.
En
Es
Objectius La transició va ser el període de canvis polítics tic
per a passar de la dictadura del general Franco a
EL MÓN va
• Explicar què és la transició. la democràcia. Aquest procés va començar en QUE VOLEM Ca
1975 i va acabar en 1982. go
• Ubicar cronològicament l’època no
La concòrdia
de la transició i la de la demo- co
cràcia. 1. Cap a les eleccions democràtiques po
tu
• Identificar els protagonistes Després de la mort del general Franco en 1975,
Mé
Joan Carles I va ser coronat rei d’Espanya. El rei
principals de la transició i de la va rebre el suport majoritari de la societat espa- el
democràcia espanyoles. nyola i va manifestar el seu desig d’instaurar un de
sistema polític democràtic. co
• Conéixer els fets polítics esde- me
En 1977, el rei va nomenar Adolfo Suárez presi-
vinguts a Espanya des de 1975 dent del govern. Suárez va posar en marxa una
fins a l’actualitat. sèrie de reformes per a preparar les primeres elec-
4.
cions democràtiques que se celebraven a Espanya
• Valorar el sistema democràtic des de 1936. Per aquesta raó, va legalitzar els par- En
com a forma de govern. tits polítics i els sindicats. so
qu
Les eleccions es van celebrar el juny de 1977 amb Adolfo Suárez va ser el primer president de la nò
una gran participació i donaren la victòria a la Unión democràcia d’Espanya. En 1996, se li va con- la
Suggeriments didàctics de Centro Democrático (UCD), un partit liderat per
Adolfo Suárez.
cedir el Premi Príncep d’Astúries de la Concòr- d’
dia pel seu exemplar comportament polític, a va
Per a començar Aquests primers anys de la transició van ser molt favor del diàleg, el consens i la concòrdia.
En
tensos. Hi va haver greus problemes econòmics i
• Formuleu les preguntes se- ● Quins mèrits creus que ha de fer algú per a ría
una intensificació dels atemptats terroristes, que ser guardonat amb aquest premi?
güents: qui és en l’actualitat el Du
havien començat cap al final de la dictadura. D’al-
gu
president del govern? A quin par- tra banda, hi va haver també moltes vagues i ac-
ta
tes de protesta.
tit polític pertany? Què recull la pe
su
Constitució de 1978? Està vigent
2. La Constitució de 1978 En
en els nostres dies? Què és un
(P
colp d’estat? Què és la democrà- Els representants dels partits polítics van redactar Lu
una constitució, que va ser aprovada per les Corts
cia? Saps des de quan vivim els de
Generals i per tots els espanyols en 1978. q at
espanyols en democràcia? mo
En la Constitució de 1978 es va establir la mo-
narquia parlamentària com la forma de govern
Per a explicar d’Espanya i es va garantir una àmplia sèrie de
drets per als ciutadans, com ara la llibertat d’ex-
• Insistiu en el fet que la transi- pressió i el sufragi universal, és a dir, el dret a
ció va ser una etapa de canvis votar per a tots els ciutadans majors de 18 anys.
molt complexos que es va viu- A més a més, es va reconéixer el dret a organit-
zar el territori espanyol en diferents comunitats
re a Espanya per a poder pas- autònomes.
sar de la dictadura de Franco q El rei Joan Carles I signant la Constitució.
a la democràcia en què vivim
actualment. 200
El món que volem

• R. L. Altres activitats
Esmenteu alguns dels noms
El joc dels protagonistes de la història
guardonats amb el Premi Príncep
Formeu parelles d’alumnes perquè repassen el gran nombre de perso-
d’Astúries de la Concòrdia, com el
natges de la història d’Espanya i proposeu l’activitat següent:
científic Stephen Hawking (1989),
• Demaneu a cada parella que escriga dos jocs de 21 targetes de
el monarca Hussein de Jordània
cartolina per elaborar una baralla de 42 cartes. En un dels jocs han
(1995), els directors d’orquestra
d’escriure només el nom dels personatges i, en l’altre, una ressenya
Yehudi Menuhin (1997) i Daniel
o dada biogràfica que els identifique.
Barenboim (2002), o la política In-
grid Betancourt (2008). Demaneu • Un dels dos jugadors de la parella ha de mesclar totes les cartes i re-
als xiquets i xiquetes que busquen partir-ne sis. El joc consisteix a formar-ne tants parells com puguen.
informació sobre ells i que conver- • Després del primer repartiment, han d’anar agafant dues cartes
sen sobre els motius pels quals més en successives jugades fins que s’acabe la baralla. Guanya el
consideren que els va ser concedit jugador que és capaç de formar un nombre més gran de parells.
aquest guardó.
200
132406 _ 0252-0300.indd 260 21/9/09 17:09:36

15
3. La consolidació de la democràcia UNITAT 15
En 1979, es van convocar novament eleccions a
Espanya. Va guanyar la Unión de Centro Democrá-
tico una altra vegada. En 1981, però, Adolfo Suárez
Tractament
va dimitir. Quan s’investia al parlament Leopoldo de la informació
Calvo Sotelo com a successor a la presidència del Proposeu a l’alumnat que subrat-
govern, un grupuscle de militars que rebutjava la
nova situació política, va protagonitzar un intent de lle les paraules que considere clau
colp d’estat. El colp va fracassar per la falta de suen aquesta doble pàgina. Si voleu
port dels partits polítics i de la població, i per l’ac- més informació referent a com
tuació del rei en favor de la democràcia.
buscar idees principals, consul-
Més tard, en les eleccions de 1982, va triomfar
w Discurs polític de Felipe González en 1982. teu el manual d’ESTUDI EFICAÇ,
el Partido Socialista Obrero Espanyol (PSOE), li-
derat per Felipe González. w Aquest moment sol pàg. 14.
considerar-se com el final de la transició i el co-
mençament de la democràcia.
4. Els governs de la democràcia

Solucions
Entre 1982 i 1996, se succeïren diversos governs
socialistes a Espanya presidits per Felipe González, Qüestions
que va dur a cap diferents reformes polítiques, eco-
nòmiques i socials. En 1986, Espanya ingressà en
1. La mort de Franco, la coronació
la Comunitat Europea. Més tard, en 1995, després de Joan Carles I, les primeres elec-
d’un llarg procés començat en 1978, van ser apro- cions democràtiques, l’aprovació
vats els últims Estatuts d’Autonomia.
de la Constitució de 1978, l’intent
Entre 1996 i 2004, va presidir el govern José Ma- e José María Aznar i José Luis Rodríguez Zapatero
ría Aznar, al capdavant del Partido Popular (PP). en 2004. de colp d’estat de 1981, l’ingrés
Durant el temps en què va governar, es va aconse- d’Espanya en la Comunitat Euro-
guir l’estabilitat econòmica d’Espanya. Per aques-
ta raó, en 2002, Espanya va complir els requisits
pea, l’aprovació dels últims Esta-
per a adoptar la moneda única europea i l’euro va tuts d’Autonomia, la substitució de
substituir la pesseta. e Qüestions la pesseta per l’euro, l’atemptat
En 2004, el Partido Socialista Obrero Espanyol
1. Enumera els esdeveniments més terrorista islamista a Madrid en
(PSOE) va guanyar les eleccions generals i José
Luis Rodríguez Zapatero es va convertir en presi-
importants ocorreguts a Espanya 2004…
entre 1975 i 2004.
dent del govern. Uns dies abans, es va produir un 2. Joan Carles I: primer rei d’Es-
atemptat terrorista islamista a Madrid, en què van 2. Quin paper polític han exercit aquests
morir vora 200 persones i hi hagué molts ferits. personatges: Joan Carles I, Adolfo Suárez, panya després de la dictadura de
Felipe González, José María Aznar Franco; va manifestar el seu de-
i José Luis Rodríguez Zapatero?
Durant la transició, es va aprovar la Constitu- sig d’instaurar un sistema polític
3. Ordena cronològicament: ingrés
ció de 1978. En 1982, el Partido Socialista
d’Espanya en la Comunitat Europea,
democràtic. Adolfo Suárez: nome-
Obrero Espanyol (PSOE) va guanyar les elecci-
ons i va començar l’època de la democràcia.
Constitució de 1978, coronació de nat president del govern en 1977,
Joan Carles I, intent de colp d’estat, va posar en marxa reformes per
El van seguir els governs del Partido Popular,
legalització dels partits polítics
entre 1996 i 2004, i el regrés del PSOE en preparar les primeres eleccions
i els sindicats.
les eleccions de 2004.
democràtiques que se celebraven
des de 1936. Felipe González:
201 president del govern entre 1982
i 1996; durant els seus governs
es van emprendre nombroses re-
formes, es van aprovar els últims
Estatuts d’Autonomia i Espanya
va ingressar en la Comunitat Eu-
ropea. José María Aznar: va ser
president del govern entre 1996
Podeu proposar-los la llista de personatges següent: Viriat, Octavi Au-
i 2004; durant el seu govern es
gust, Leovigild, Recesvint, Abd al-Rhaman I, Abd al-Rhaman III, Almansor,
va aconseguir l’estabilitat econò-
Pelagi, Alfons X el Savi, Jaume I, Alfons I d’Aragó, Ferran III de Castella,
mica i Espanya va adoptar l’euro.
Isabel la Catòlica, Ferran el Catòlic, Averrois, Maimònides, Hernán Cor-
José Luis Rodríguez Zapatero: va
tés, Cristòfor Colom, Francisco Pizarro, Amerigo Vespucci, Carles I, Felip
ser elegit president del govern en
II, el duc de Lerma, el comte duc d’Olivares, Felip III, Felip IV, Carles
2004.
II, Felip V, Ferran VI, Carles III, Carles IV, Ferran VII, Diego Velázquez,
Josep Bonaparte, José de San Martín, Amadeu de Savoia, Isabel II, 3. Coronació de Joan Carles I, le-
Miguel Primo de Rivera, Alfons XII, Alfons XIII, Francisco Franco, Joan galització dels partits polítics i els
Carles I, Adolfo Suárez, Leopoldo Calvo Sotelo, Felipe González, José sindicats, Constitució de 1978, in-
María Aznar, José Luis Rodríguez Zapatero. tent de colp d’estat, ingrés d’Espa-
nya en la Comunitat Europea.
201
132406 _ 0252-0300.indd 261 21/9/09 17:09:37

La vida al segle XIX 2.
Al
ca
Objectius ind
A B C
• Saber com estava organitzada la Hi
tra
societat del segle XIX i explicar me
qui formava part de les classes tem
altes, les classes mitjanes i les Tam
d’a
classes populars. con
• Explicar en què va consistir la ob
revolució industrial i enumerar Al

les
algunes de les grans transfor- grà
macions econòmiques que es de
teix
van produir en aquesta època.
de
• Reconéixer alguns dels estils ar- pa
tístics més importants del segle Al
de
XIX: l’arquitectura modernista i q Les classes socials al segle XIX. tric
A. Classes altes. B. Classes mitjanes.
la pintura impressionista. la
1. La societat C. Classes populars.
A m
La societat del segle XIX estava organitzada en tres classes Es
Suggeriments didàctics socials, segons la riquesa dels seus integrants. q ba
Les classes altes eren les més riques. Englobaven els aristò-
Per a començar crates i els burgesos. Els aristòcrates eren els nobles, que
havien perdut part dels seus drets, però eren propietaris de 3.
• Abans d’iniciar la lliçó, dema- grans extensions de terra. Els burgesos, en canvi, eren els
neu a l’alumnat que observe propietaris de les fàbriques, els grans comerciants i els ban- Al
quers. w tra
les imatges de la il·lustració 1 i
Les classes mitjanes estaven integrades per petits comerci- En
expose les diferències que apre- co
ants i empresaris, petits propietaris de terres i alguns pro-
cia entre els tres grups socials fessionals, com ara els metges, els advocats, els funciona- mo
que hi ha representats. ris… ma
ció
Les classes populars tenien pocs recursos econòmics. Esta-
ven formades pels camperols, que treballaven les terres En
Per a explicar dels grans propietaris, i els obrers de les fàbriques. També qu
• Expliqueu que en la societat hi havia en aquest grup criats, que servien les classes altes, qu
l’e
de classes els individus poden i captaires.
canviar de grup social en funció Les condicions de vida dels obrers eren molt dures: tenien
A
jornades de treball de més de dotze hores, cobraven un sa-
de la seua riquesa, mentre que lari molt baix, vivien en barris mal condicionats… Per això, a
c
en les societats d’èpoques an- fi de defendre els seus interessos, es van agrupar en sindi- w En aquesta època, les classes altes van
iniciar el costum d’estiuejar a la platja e
teriors els grups eren tancats; cats, com la Unió General de Treballadors (UGT) i la Confe-
i als balnearis.
deració Nacional del Treball (CNT).
és a dir, un individu pertanyia
sempre al grup en què havia
202
nascut, independentment dels
seus mèrits personals.
Per a comprendre
ve les il·lustracions 2 i 4 per a Més informació
comprendre més bé com és la Igualtat jurídica, desigualtat real
pintura impressionista. Els im- La nova societat creada en l’edat contemporània es va basar en la igual-
pressionistes prefereixen pintar tat jurídica; és a dir, que a partir d’aquell moment tots els homes serien
a l’aire lliure que a l’interior dels jutjats per les mateixes lleis i tribunals, i podrien accedir als llocs públics
seus estudis, eliminen els detalls segons els seus mèrits, i no gràcies als seus orígens familiars.
minuciosos de les obres, donen En la pràctica, però, la societat va continuar sent desigual. D’una ban-
molta importància a la llum (raó da, a les dones no se’ls reconeixien els drets; de l’altra, hi havia grans
per la qual les seues obres són diferències econòmiques.
generalment molt lluminoses),
Entre les classes populars es trobaven els obrers. Portaven a cap
les figures no presenten con-
treballs que requerien poca qualificació i cobraven salaris molt reduïts,
torns o perfils, juxtaposen les
sobretot les dones i els xiquets.
pinzellades de color…
202
132406 _ 0252-0300.indd 262 21/9/09 17:09:37

15
2. La revolució industrial UNITAT 15
Al segle XIX, a Espanya es van produir importants
canvis econòmics que reben el nom de revolució
industrial. Competència
Hi va haver una transformació dels mitjans de cultural i artística
transport amb l’aparició del ferrocarril, que per- Per vore a simple vista l’evolució
metia recórrer llargues distàncies en poc de de l’art i les diferents maneres
temps. e
de pintar al llarg de la història,
També va variar la manera de treballar. Els tallers
d’artesans van ser substituïts per grans fàbriques demaneu a l’alumnat que obser-
construïdes a les ciutats, on es concentraven molts ve i compare la il·lustració 3 de
obrers i un gran nombre de màquines.
la pàgina 171, la 4 de la pàgina
Al principi, les indústries tèxtil i siderúrgica van ser e La construcció del ferrocarril va canviar també
les que major desenvolupament van experimentar,
el paisatge de les ciutats. 173, la 2 i la 3 de la pàgina 184,
S’assemblen els ferrocarrils dels nostres dies
gràcies a l’invent de noves màquines i tècniques als del segle XIX? la il·lustració 1 de la pàgina 186,
de producció. Així, els telers mecànics fabricaven el quadre de La rendició de Breda
teixits a gran velocitat i els alts forns produïen acer
de qualitat. Les indústries es concentraven, princi- de la pàgina 191, la il·lustració 1
palment, a Catalunya, Madrid i el País Basc. de la pàgina 196, la 4 de la pàgina
A la darreria del segle XIX i la primeria del XX, es 203 i la il·lustració de l’activitat 8
desenvoluparen noves fonts d’energia, com l’elec-
de la pàgina 205.
tricitat i el petroli, i nous sectors industrials, com
s.
la indústria química.
A més a més, en aquesta època, són creades a
Espanya algunes institucions financeres, com els
bancs moderns i la borsa de Madrid.
Solucions
3. L’art Il·lustracions
3. Els primers ferrocarrils es mo-
Al segle XIX , Espanya experimenta també una
transformació pel que fa a l’art i la cultura. vien amb carbó, mentre que els
En arquitectura, va destacar Antoni Gaudí, que va r Jardins d’Aranjuez: la glorieta, pintat per Santiago actuals es mouen amb electricitat;
Rusiñol.
construir edificis modernistes. Les construccions els ferrocarrils dels nostres dies
modernistes es caracteritzen per l’ús de nous
materials, com el ferro i el vidre, i per la decora- són, a més a més, molt més rà-
ció que imita les formes de la natura. pids, còmodes i segurs.
Qüestions
En pintura, van destacar Darío de Regoyos, Joa-
quim Sorolla i Santiago Rusiñol, que van pintar 1. En què es diferencia la societat
Qüestions
quadres d’estil impressionista, en què el color és del segle XIX de la societat de l’edat
l’element més important. r moderna? 1. La societat de l’edat moder-
2. Enumera alguna de les transformacions na estava formada per dos grans
Al segle XIX, la societat es va organitzar en econòmiques que van tindre lloc durant grups a què un individu pertanyia
classes socials: altes, mitjanes i populars. La la revolució industrial.
revolució industrial va provocar molts canvis des del naixement: els privilegiats
an 3. Esmenta alguns artistes d’aquesta
econòmics. En l’art, van destacar l’arquitectu-
època i explica en què van destacar.
(noblesa i clergat) i els no privi-
ra modernista i la pintura impressionista.
legiats (camperols i burgesia). La
societat del segle XIX, en canvi,
203 estava organitzada en classes so-
cials en funció de la riquesa i es
dividia en tres grups: les classes
altes (aristòcrates i burgesos), les
mitjanes (comerciants, artesans i
professionals liberals) i les popu-
lars (camperols, obrers i criats).
2. Va aparéixer el ferrocarril, es
Les jornades laborals eren molt llargues, i treballaven en llocs insa-
van substituir els tallers artesans
lubres. No tenien seguretat social en cas de malaltia, desocupació o
per grans fàbriques, es van moder-
jubilació, i la falta de diners dificultava l’educació dels fills.
nitzar i es van desenvolupar les
En el segle XIX la concentració de milers d’obrers en les fàbriques va
indústries tèxtil i siderúrgica…
afavorir que aquests prengueren consciència de la seua dura situació
laboral i intentaren millorar-la mitjançant accions col·lectives. Per a 3. R. L.
això, van sorgir els sindicats obrers, el principal instrument de pressió Antoni Gaudí va ser un arquitecte
dels quals era la vaga. modernista; Darío de Regoyos, San-
tiago Rusiñol i Joaquim Sorolla van
• Charles Dickens va recrear literàriament la vida de les classes popu-
ser pintors impressionistes.
lars londinenques al segle XIX. Podeu recomanar la lectura d’alguna
de les seues obres, com Oliver Twist o David Copperfield.
203
132406 _ 0252-0300.indd 263 21/9/09 17:09:38

Activitats
6. Aquesta imatge és representativa del segle XIX.
Comprén Per què?
Solucions
1. Ordena cronològicament aquestes etapes. 8.
Comprén Després, digues un fet important que va
succeir en cada una.
1. Guerra de la Independència
Segona República –
(Constitució de 1812), regnat guerra de la Independència –
de Ferran VII (independència de regnat d’Isabel II – dictadura de Franco –
les colònies americanes), regnat regnat de Ferran VII –
transició democràtica –
d’Isabel II (moderats i progressis- Guerra Civil – Primera República
tes), Primera República (fracàs de
2. Qui són aquests personatges? Aplica
l’experiència republicana), Segona
República (primers Estatuts d’Au- 7. Observa els mapes. Quin correspon al
tonomia), Guerra Civil (divisió de principi i quin al final de la Guerra Civil?
Per què ho saps?
la població), dictadura de Franco
Ferran VII Isabel II Primo de Rivera
(aïllament internacional), transi- A Mar Cantàbric
ció democràtica (Constitució de Co

1978). a.
ATLÀNTIC
2. Ferran VII: monarca que va Francisco Franco Joan Carles I Adolfo Suárez b.
ni
regnar després de la guerra de la Madrid
rra
3. Explica les diferències entre els termes
dite
Independència i va instaurar una d’aquests parells. Re
OCEÀ
Me
monarquia absolutista. Isabel II: va a. Liberal – absolutista. a.
ar
regnar des de 1833 fins a 1868,
M
b. Classes mitjanes – classes populars.
b.
quan va ser expulsada d’Espanya. c. Dictadura – república. I. Canàries Zona nacional
Primo de Rivera: va dirigir un colp Zona republicana
4. Respon. Em
d’estat en 1923 i va instaurar una
a. Quins grups polítics hi havia en la guerra Mar Cantàbric a.
dictadura que es va prolongar fins de la Independència? I en el regnat B
b.
a 1930. Francisco Franco: va di- d’Isabel II?
rigir un colp d’estat en 1936 i va b. A què ens referim quan parlem de la
ATLÀNTIC
transició? 9.
instaurar una dictadura que es va
c. Quins han sigut els fets més significatius
prolongar fins a 1975. Joan Carles
ni
Madrid
rra
dels governs que hi ha hagut a Espanya
I: primer rei d’Espanya després de
dite
des de 1982? OCEÀ
la mort de Franco. Adolfo Suárez:
Me
ar
nomenat president del govern en Raona
M
1977, va posar en marxa reformes 5. En què es diferencien des del punt I. Canàries Zona nacional
per preparar les primeres eleccions de vista polític la dictadura del general Franco
Zona republicana
i l’època de la democràcia?
democràtiques des de 1936.
3. a. Liberal era la persona que
204
defenia que el poder havia d’es-
tar repartit entre el monarca i la
Constitució, i absolutista el que
defenia que el monarca havia de
concentrar tots els poders.
b. Les classes mitjanes eren el Altres activitats
grup social format pels petits em- Qui sap més de la història d’Espanya?
presaris i comerciants, els petits Per repassar els esdeveniments més assenyalats de la història d’Espa-
propietaris de terres i els profes- nya, proposeu a la classe fer un joc de preguntes i respostes.
sionals liberals, mentre que les • Dividiu els xiquets i xiquetes en cinc grups.
classes populars estaven integra- • Adjudiqueu a cada grup una etapa de la història: prehistòria, edat
des pels camperols, els obrers, els antiga, edat mitjana, edat moderna i edat contemporània.
criats i els captaires.
• Demaneu a cada equip que escriga quinze preguntes, cada una
c. La dictadura és una forma de
en una targeta de cartolina, sobre el període de la història que li
govern en la qual el cap de l’estat
correspon i que hi pose darrere tres opcions com a resposta per
assumeix tots els poders, men-
a triar (una de vertadera i dues de falses). Recordeu-los que les
tre que en la república el cap de
preguntes han de ser sobre aspectes significatius d’aquesta etapa
l’estat és un president elegit pel
històrica i no sobre detalls o curiositats irrellevants.
poble.
204
132406 _ 0252-0300.indd 264 21/9/09 17:09:38

15
UNITAT 15
XIX.
Opina
4. a. Els absolutistes, els liberals
8. Pablo Picasso va pintar aquest quadre en i els afrancesats. Els moderats i
1937, en plena Guerra Civil. Observa i respon.
els progressistes. b. Al període de
a. Què creus que va voler representar amb
aquest quadre? la història d’Espanya que s’estén
b. Fixa’t en la dona amb el xiquet al braç que des de 1975 fins a les eleccions
es troba situada a la part esquerra de de 1982, en què es van dur a ter-
l’escena, què creus que simbolitza?
me les reformes necessàries per
a passar d’una dictadura a un sis-
tema democràtic. c. Governs de
APRÉN A FER Felipe González: ingrés en la Co-
munitat Europea en 1986, últims
El comentari d’un text històric Estatuts d’Autonomia en 1995 i
Comentar un text històric és analitzar-lo i interpretar-lo des de nombroses reformes. Governs de
diferents punts de vista. Llig aquest comentari amb atenció. José María Aznar: l’estabilitat eco-
Conéixer l’autor i la data del text Discurs del rei Joan Carles I nòmica, l’euro. Governs de José
a. Qui n’és l’autor? El rei Joan Carles I. Davant la situació creada pels successos desenvolupats al Pa- Luis Rodríguez Zapatero: com que
b. En quina data es va escriure? En 1981, just lau del Congrés i per evitar qualsevol possible confusió, con- encara no ha conclòs, no se n’ha
després de l’intent de colp d’estat. firme que he ordenat que es prenguen les mesures necessàries
per mantindre l’ordre constitucional. La Corona no pot tole-
de fer una valoració històrica.
Reconéixer-ne les idees principals rar actituds de persones que pretenen interrompre per la for-
a. Quin n’és el tema? La reacció del rei davant ça el procés democràtic que la Constitució, votada pel poble Raona
l’intent de colp d’estat de 1981. espanyol, determinà en el seu dia a través de referèndum. 5. Durant la dictadura no hi havia
b. Quines idees recull? Una principalment: 23 de febrer de 1981 (Adaptació) una constitució, ni llibertat de par-
la monarquia no dóna suport al colp d’estat.
tits i sindicats, ni drets i llibertats,
Emetre un juí sobre el cas i tots els poders es concentraven
a. És un text clar? Sí, perquè expressa les idees de forma clara i ordenada. en Franco. Durant la democràcia,
b. Quines conseqüències va tindre per a la història? La postura del rei Joan Carles I va ser decisiva hi ha una constitució, pluralitat de
perquè continuara la transició cap a la democràcia de manera pacífica.
partits i sindicats, i els poders de
9. Llig aquests articles recollits l’estat estan dividits.
Constitució de 1812
en la primera Constitució
espanyola i comenta’ls, seguint Art. 1. La nació espanyola és la reunió de tots els espanyols 6. Sí, perquè representa la revolu-
les pautes esmentades d’ambdós hemisferis. ció industrial, amb el sorgiment de
anteriorment. Art. 14. El govern de la nació espanyola és una monarquia
moderada hereditària.
les fàbriques.
Art. 15. La potestat de fer les lleis resideix en les Corts
amb el rei. Aplica
Art. 27. Les Corts són la reunió de tots els diputats que 7. El mapa B, al principi de la
representen la nació.
guerra (juliol de 1936), ja que el
territori revoltat era molt reduït. El
205 mapa A, al final de la guerra (febrer
de 1939), perquè els republicans
conservaven només una part redu-
ïda del territori.
Opina
8. a. R. L.
b. R. L.
• Una vegada escrites les targetes, demaneu-los que les barregen.
• Després, per torns, agafeu-ne una i llegiu-la a un representant de
cada grup. Si encerta la resposta, l’equip obtindrà 2 punts. Si, al Aprén a fer
contrari, el concursant desconeix la resposta, podrà demanar ajuda
9. Autor i data: va ser redactada
a la resta de membres del seu grup. Si, amb l’ajuda de tot l’equip,
per les Corts de Cadis entre 1810
l’encerta, s’emportarà 1 punt només.
i 1812. Tema: la primera Consti-
Es proclama guanyador del concurs el grup que més punts obté una tució espanyola. Idees principals:
vegada que s’hagen llegit totes les targetes. articles 1, 14, 15 i 27 de la Cons-
titució de 1812. Juí crític: R. L.
205
132406 _ 0252-0300.indd 265 21/9/09 17:09:39

Repassa ET

de la unitat
De la guerra de la Independència
Absolutista a la dictadura de Primo de Rivera
Afrancesat En 1808, va començar la guerra de la Independència. En
Bàndol nacional o revoltat 1812, durant el seu desenvolupament, va tindre lloc la pro-
clamació de la Constitució de Cadis. Després del final de la
Bàndol republicà guerra, en 1814, Ferran VII va establir una monarquia
Colònies absoluta. Més tard, Isabel II, durant el regnat, va implan-
tar la monarquia constitucional.
Colp d’estat
En els últims anys del segle XIX, les diverses formes de
Constitució de Cadis govern que hi va haver, van fracassar. En 1923, el gene-
Constitució de 1978 ral Primo de Rivera va portar a cap un colp d’estat i va
instaurar una dictadura, que va durar fins a 1930.
Democràcia
Dictadura De la Segona República a la dictadura de Franco
Estatut d’Autonomia En 1931, va començar la Segona República. El govern va posar en marxa mol-
tes reformes, que van provocar l’enfrontament entre distints grups.
Guerra Civil
En 1936, el colp d’estat del general Franco va donar origen a la Guerra Civil, que
Guerra de la Independència va acabar en 1939. Després, Franco va imposar una dictadura que va acabar en
Independència 1975. Durant aquest temps, tots els poders de l’estat es van concentrar en
mans del general Franco.
Liberal
Moderat La transició i la democràcia
Monarquia absolutista En 1975, Joan Carles I va ser proclamat rei d’Espanya.
Monarquia constitucional Dos anys més tard, Adolfo Suárez, al capdavant del go-
vern, va convocar les primeres eleccions democràtiques
Monarquia parlamentària des de 1936. En 1978, es va aprovar la Constitució. Du-
Motí d’Aranjuez rant la transició hi va haver greus problemes econòmics i
atemptats terroristes.
Partido Popular
La democràcia començà després del fracàs del colp d’es-
Partido Socialista Obrero Español tat de 1981 i el triomf del PSOE en les eleccions de 1982.
Progressista Des de llavors, han sigut presidents del govern Felipe Gon-
zález, José María Aznar i José Luis Rodríguez Zapatero.
Pronunciament militar
Repressió
República 2. ESTUDI EFICAÇ. Escriu els deu fets de la història contemporània d’Espanya
Sindicat que consideres més rellevants i digues per què els has seleccionat.
Transició 3. ESTUDI EFICAÇ. Esmenta quatre personatges que estan escrits en negreta
Unión de Centro Democrático en les pàgines d’informació que et pareguen imprescindibles per a explicar
aquest període de la història de Espanya. Després, explica per què.
206
Estudi eficaç
2. Els xiquets i xiquetes haurien
d’incloure-hi alguns d’aquests fets
rellevants: guerra de la Indepen- Altres activitats
dència, Constitució de Cadis, inde-
Reflexionar sobre la història d’Espanya
pendència de les colònies ameri-
Demaneu als xiquets i xiquetes que imaginen que són guionistes de
canes, pronunciaments militars del
cine que han d’escriure un guió per a un film ambientat en una època
segle XIX, Primera República, dicta-
concreta de la història d’Espanya i que responguen a les preguntes:
dura de Primo de Rivera, Segona
República, Constitució de 1931, • Quina etapa triarien: la prehistòria, l’edat antiga, l’edat mitjana,
Estatuts d’Autonomia, colp d’es- l’edat moderna o l’edat contemporània? Per què?
tat de 1936, Guerra Civil, dictadura • Qui en seria el protagonista, un personatge històric o un personatge
del general Franco, coronació del anònim? Si fóra un personatge històric, a qui triarien i per què? Si
rei Joan Carles I, nomenament fóra un protagonista anònim, quin tipus de persona seria: un noble,
d’Adolfo Suárez com a president un comerciant, un frare, un ciutadà, un esclau…?
del govern, eleccions generals de • Quin seria l’argument de la pel·lícula? Demaneu-los que escriguen
1977, Constitució de 1978, intent breument la història que narrarien a través del film.
de colp d’estat en 1981, governs
206
266
132406 _ 0252-0300.indd 266 21/9/09 17:09:39

15
Identificar anacronismes en la història
de Felipe González, ingrés d’Es-
Un anacronisme és una cosa que no és pròpia de l’època de què panya en la Comunitat Europea,
es parla o tracta. Per exemple, en un relat sobre el descobriment governs de José María Aznar, in-
d’Amèrica, seria un anacronisme parlar dels obrers, ja que aquest
grup social va sorgir més tard, al segle XIX, quan van aparéixer les corporació de l’euro…
grans fàbriques. Observa aquesta escena medieval.
3. R. L.
Ets capaç de...

1. L’edat mitjana, perquè s’hi veu
una ciutat medieval, un cavaller, un
castell, els personatges van vestits
a l’estil de l’edat mitjana…
2. A la parada del mercat es ve-
nen pimentons i dacsa, que són
productes que van arribar d’Amè-
rica a partir de 1492. El cavaller
medieval porta una arma de foc,
que es van inventar més tard. El
personatge vestit de verd en pri-
mer pla sosté un mapa en què hi
ha dibuixat el continent americà,
que no s’havia descobert en l’edat
mitjana. El personatge en primer
pla, que porta un barret roig, llig
un capítol d’El Quixot, llibre que es
va escriure en l’edat moderna, i en
un llibre imprés, que són propis de
l’edat moderna també. A la façana
d’una de les cases es distingeix un
llum d’enllumenat públic, que no
1. Quina etapa de la història s’ha representat en el dibuix? va arribar a les ciutats fins molt
de temps després. La portada de
2. En el dibuix, hi ha set anacronismes. Descobreix-los i explica per què l’església que s’hi entreveu no és
no són propis de l’època representada.
d’estil romànic o gòtic, com seria
propi de l’època medieval, sinó
207 que és d’estil barroc, un estil ar-
tístic que va sorgir al segle XVII. En
una de les teulades es veu que
hi ha instal·lada una antena de
televisió.
completen una taula com aquesta: Aprendre a aprendre
UNITAT 15: L’edat contemporània Treballeu amb l’alumnat la identi-
ficació d’anacronismes en la his-
El que he aprés
El que he aprés… tòria, ja que és un mètode eficaç
a fer…
per a comprovar que són capaços
El segle XIX de relacionar trets històrics amb
De Primo de Rivera el moment temporal a què corres-
a Franco ponen.
La transició
i la democràcia
La vida al segle XIX
267
207
132406 _ 0252-0300.indd 267 21/9/09 17:09:39

Repàs trimestral
UNITAT 11 UN
Objetivos
Solucions 1. Completa aquesta fitxa amb les característiques de la població d’Europa. Fes-ne una altra 5.
Població total: 700 milions de
• Sabedes.
1. per a la població d’Espanya i respon a les preguntes.
persones.
• Conoas.Creixement natural: lent Població d’Europa
a. A quins països es troben les zones
amb major densitat de població d’Europa?
(negatiu en alguns països). Crei- Població total: ..................................................
● b. Per què el creixement natural d’Europa
xement migratori: positiu. Població ● Creixement natural: .......................................... és molt baix? I el d’Espanya, com és?
Sugerencias
activa per sectors:didácticas
primari, 4% de ● Creixement migratori: ....................................... c. Com ha influït la immigració en la població
la població;
Para empezar secundari, 30%; terci- ● Població activa per sectors: europea? I en l’espanyola?
ari, 66%.
Haga uerpo. Primari: .....% Secundari: .....% Terciari: .....% d. Digues una característica de cada sector
econòmic a Europa i a Espanya.
a. Als Països Baixos, Luxemburg,
Para
Bèlgica,explicar
Alemanya, el Regne Unit,
Itàlia i França.
• Al hación b. El creixement na-
solar. UNITAT 12
6.
tural és molt
• Expla humedad…baix per la baixa nata- 2. Copia el mapa de la Unió Europea i fes
litat i l’augment de l’edat que pot les activitats.
viure una persona; a Espanya és a. Relaciona cada número amb el país
lent. c. Ajudant el seu creixement, a què correspon.
20
21
igual que a Espanya. d. El sector b. Enumera els sis països que van 7.
signar el Tractat de Roma i explica 19
primari a Europa és el que menys què va suposar aquest tractat. 22
18
població ocupa, igual que a Espa- 24 17

23 25
nya. El sector secundari a Europa 3. Fes un esquema de les institucions principals 15 16
26
de la Unió Europea, en què n’indiques la 27
i a Espanya consisteix, sobretot, composició i la funció que acompleixen.
14
13
6
en la indústria de base, la de béns 3
5
7
8
d’equip i la de béns de consum. 1 9

4
2
En el sector terciari a Europa des- 10
taquen com a activitats el comerç,
12
els transports i el turisme, igual 11
UN
que succeeix a Espanya. UNITAT 13
Per elaborar la fitxa sobre Espanya, 8.
4. Llig el text i respon a les preguntes. a. En quina etapa de la història està ambientat
consulteu les pàgines 150 i 151 aquest text?
Clàudia és propietat de Lívia. A vegades,
del llibre de l’alumne. passeja pel cardo fins a arribar al fòrum. b. Què eren en aquella època el cardo, el fòrum
2. 1: Portugal; 2: Espanya; 3: En passar per vora el teatre, pensa com i el teatre?
li agradaria ser com Juli, el marit de Lívia. c. A quin grup social pertanyen Clàudia,
França; 4: Itàlia; 5: Eslovènia; 6: Ell forma part del govern de la ciutat i, Lívia i Juli, respectivament?
Àustria; 7: Hongria; 8: Romania; 9: quan hi ha una representació dramàtica al
d. S’assembla l’organització social d’aquesta
Bulgària; 10: Grècia; 11: Malta; 12: teatre, hi va sempre per vore-la. A Clàudia
etapa a la de l’etapa següent de la història?
li agrada tant el teatre!
Xipre; 13: Eslovàquia; 14: la Repú-
blica Txeca; 15: Alemanya; 16: Po- 208
lònia; 17: Lituània; 18: Letònia; 19:
Estònia; 20: Finlàndia; 21: Suècia;
22: Dinamarca; 23: el Regne Unit;
24: Irlanda; 25: els Països Baixos;
26: Bèlgica; 27: Luxemburg.
3. Parlament Europeu, compost
pels eurodiputats i el president;
aprovar les lleis i pressupostos de
la UE i controlar les institucions.
Consell de la Unió, format pels mi-
nistres dels governs dels països
membres; aprovar les lleis junt
amb el Parlament, coordinar les
normes econòmiques i la política
exterior, de defensa i de seguretat
de la Unió.
Comissió Europea, formada per un
comissari de cada estat membre
més un president; proposar lleis al
208
268
132406 _ 0252-0300.indd 268 21/9/09 17:09:40

UNIDAD 1
UNITAT 14
Parlament, verificar el compliment
Para comprender
5. Tria la línia del temps correcta. de les lleis i tractats europeus,
A partir dibirlos.
i gestionar l’ús dels fons econò-
Independència Descobriment Guerra Guerra
dels Països Baixos d’Amèrica de Successió de la Independència A
mics. Tribunal de Justícia, format
1492 1648 1700 1808
per Competencia
un magistrat social
de cada estat
Descobriment Independència Guerra Guerra
B y
membre ciudadana
més huit advocats gene-
d’Amèrica dels Països Baixos de Successió de la Independència
El temellas.
rals; ocupar-se del compliment de
1492 1648 1700 1808
Descobriment Guerra Guerra Independència les lleis comunitàries. Tribunal de
d’Amèrica de la Independència de Successió dels Països Baixos C
Comptes, que controla que els di-
1492 1648 1700 1808 ners de la Unió Europea s’utilitzen
Soluciones
de manera correcta.
6. Explica. Ilustraciones
4. a. En l’edat antiga, en concret
a. Quina importància va tindre el descobriment d’Amèrica. 1.laLaHispània
a eerna y romana.
pie.
b. Com es governava l’imperi hispànic.
Encardo
3. El
b. nes. maximus era uns dels
c. Quines van ser les reformes principals del segle XVIII.
carrers principals que travessava
Cuestiones
7. Sols una d’aquestes construccions es va fer en l’edat moderna. la ciutat romana de nord a sud, el
1. El men.
Quina és? Per què ho saps? fòrum era la plaça on se situaven
2. No, nos.
els principals edificis i el teatre era
A B C D 3. Resp
un lloc d’espectacles.
c. Clàudia és esclava; Juli i Lívia
són persones lliures.
d. No, perquè la societat romana
s’organitzava en persones lliures i
esclaus, i la societat medieval en
UNITAT 15 privilegiats i no privilegiats.
5. La correcta és la B.
8. Tria l’ordre correcte en què 9. Completa la taula.
tat s’han succeït aquests personatges. 6. a. Va ampliar els territoris de
Etapes Des de... fins a... Esdeveniments principals
a. Isabel II – Ferran VII – l’imperi hispànic, va suposar el
Dictadura de Primo
um Alfons XII – Amadeu de Savoia de Rivera coneixement de noves cultures i
b. Ferran VII – Isabel II – Segona República productes, el desenvolupament del
Amadeu de Savoia – Alfons XII Guerra Civil
comerç…
c. Ferran VII – Isabel II – Dictadura de Franco
a Alfons XII – Amadeu de Savoia Transició b. Cada territori mantenia les seues
a? Democràcia lleis i institucions, però tots tenien
el mateix rei.
209
c. Reformes administratives, cons-
trucció d’obres públiques i refor-
mes econòmiques.
7. La imatge C, perquè és un pa-
lau barroc. La imatge A és una
església romànica, la imatge B és
de l’època romana i la imatge D és
una catedral gòtica.
8. L’ordre correcte és el b.
9. Dictadura de Primo de Rivera:
1923-1930; Segona República:
1931-1936; Guerra Civil: 1936-
1939; dictadura de Franco: 1939-
975; transició: 1975-1982; de-
mocràcia: des de 1982 fins als
nostres dies.
269
209
132406 _ 0252-0300.indd 269 21/9/09 17:09:40

132406 _ 0252-0300.indd 270 21/9/09 132395
17:09:41 021
Annex
Glossari
Ciències naturals
Geografia
Història
Làmines anatòmiques
Mapes
Planisferi físic
Planisferi polític
Mapa físic d’Europa
Mapa dels rius d’Europa
Mapa polític d’Europa
Mapa de la Unió Europea
Mapa físic d’Espanya
Mapa dels rius d’Espanya
Mapa polític d’Espanya
Cronologia històrica d’Espanya
132395
1324060211 0240 indd 211
_ 0252-0300.indd 271 6/4/09
21/9/09 17:53:3
17:09:41
Glossari
Ciències naturals Central elèctrica. Instal·lació en què es produeix ener-
gia elèctrica a partir d’un altre tipus d’energia.
Absorció. Pas dels nutrients
des de l’intestí prim fins a la Circulació. Recorregut de la sang per l’aparell circula-
sang. tori per a transportar diverses substàncies.
Circulació general. Recorregut de la sang del ventricle
Aïllant. Cos pel qual el corrent
esquerre a l’aurícula dreta passant per tots els òrgans
elèctric o la calor es transmet
amb molta dificultat. del cos excepte els pulmons.
Circulació pulmonar. Recorregut de la sang del ven-
Alcoholisme. Malaltia crònica
tricle dret a l’aurícula esquerra passant pels pul-
produïda per l’abús en el consum de begudes alcohò-
liques. mons.
Cirurgia. Procediment mèdic en què s’actua sobre els
Aliment. Producte que ingerim per a aconseguir-ne els
òrgans amputant, tallant, lligant, etc.
nutrients.
Conductor. Cos pel qual el corrent elèctric o la calor es
Alternador. Generador que produeix corrent elèctric a
transmeten amb facilitat.
partir d’energia mecànica.
Contracció. Disminució de la mida d’un cos per un des-
Alvèols pulmonars. Petites cavitats que es troben al
cens de la temperatura.
pulmó envoltades per capil·lars i en què té lloc l’inter-
canvi gasós. Cordó umbilical. Cordó amb vasos sanguinis mitjan-
çant el qual l’embrió s’uneix a la placenta.
Antibiòtic. Medicament que es fa servir per a curar les
infeccions bacterianes. Corrent elèctric. Moviment ordenat de càrregues elèc-
triques.
Artèria. Vasos sanguinis que duen la sang del cor a
altres òrgans. Cremallera. Peça allargada amb dents que engrana
amb rodes dentades o altres operadors.
Articulació. Unió de dos o més ossos.
Dendrita. Prolongació de la neurona per la qual aques-
Aurícula. Cavitat del cor que rep la sang de les venes i ta rep informació.
l’envia al ventricle.
Dependència. Estat causat pel consum d’alguna subs-
Axó. Prolongació de la neurona per la qual aquesta tància pel qual una persona necessita seguir consu-
transmet informació. mint aquesta substància per a trobar-se bé.
Bilis. Líquid produït pel fetge i que s’aboca a l’intestí Diafragma. Múscul pla que separa el tòrax de l’abdo-
prim per participar en la digestió. men i que intervé en els moviments respiratoris.
Brúixola. Aparell que conté un imant allargat que s’ori- Diàstole. Moviment de relaxació del cor.
enta cap al pol Nord de la Terra.
Digestió. Descomposició dels aliments per a extrau-
Caixa toràcica. Conjunt format per l’estern, les coste- re’n els nutrients.
lles i part de la columna vertebral que conté i protegeix
Dilatació. Augment de mida d’un cos per una elevació
el cor i els pulmons.
de la temperatura.
Calor. Energia que es transfereix entre cossos que es
Dinamo. Generador que produeix corrent elèctric a par-
troben a diferent temperatura.
tir d’energia mecànica.
Capil·lar. Vas sanguini molt fi que comunica les artèri-
Droga. Substància que altera el funcionament normal
es amb les venes.
del cervell i que es consumeix per a aconseguir aquest
Caràcter sexual. Aquella característica pròpia de cada efecte.
sexe i que permet distingir-lo.
Efecte hivernacle. Elevació de la temperatura de la su-
Cartílag. Component de l’esquelet més flexible i menys perfície terrestre per efecte d’alguns gasos atmosfè-
dur que els ossos. rics.
Cèl·lula fotovoltaica. Dispositiu que produeix un corrent Electroimant. Aparell elèctric que es comporta com un
elèctric quan rep llum. imant quan es connecta.
Cèl·lula receptora. Cèl·lula que es troba als òrgans Embaràs. Conjunt de canvis que experimenta una dona
dels sentits capaç de captar informació de l’exterior. des de la fecundació fins al naixement del bebé.
212
132395 _ 0211-0240.indd 212 6/4/09 17:53 132395 _ 02

132406 _ 0252-0300.indd 272 21/9/09 17:09:41
Embrió. Primera etapa del desenvolupament d’un és- Inspiració. Pas de l’aire de l’exterior als pulmons.
ser viu. En l’ésser humà dura fins al tercer mes d’em- Intercanvi gasós. Procés pel qual la sang pren oxigen i
baràs, aproximadament. cedeix diòxid de carboni als pulmons.
Encèfal. Òrgans del sistema nerviós que es troben a Interruptor. Aparell que serveix per a obrir i tancar un
l’interior del crani. circuit elèctric.
Energia. Capacitat que posseeix un cos per a causar Lactància. Període de la vida durant el qual el bebé
canvis en l’entorn. s’alimenta de llet de la mare.
Energia mecànica. La que té un cos pel seu moviment Línia elèctrica. Conjunt de cables i altres elements que
o per la seua posició. es fan servir per al transport del corrent elèctric.
Engranatge. Mecanisme format per diversos operadors Líquid amniòtic. Líquid en què es troba immers l’em-
mecànics que encaixen per mitjà de dents. brió durant el seu desenvolupament.
Espermatozoide. Cèl·lula sexual masculina. Lligament. Cordó que uneix els ossos entre si en una
Excreció. Eliminació de les substàncies de rebuig que articulació.
s’acumulen a la sang. Magnetisme. Propietat que tenen els imants d’atraure
Excrements. Restes no digerides dels aliments que, altres imants o objectes fets de metalls com el ferro i
després de ser processats a l’intestí gros, s’expulsen el níquel.
per l’anus. Malaltia. Estat de falta de salut.
Expiració. Moviment respiratori que consisteix en l’ex- Malaltia aguda. Malaltia que apareix sobtadament i
pulsió de l’aire dels pulmons a l’exterior. dura poc de temps.
Fase de deslliurament. Fase final del part, en què s’ex- Malaltia contagiosa. Malaltia que es pot transmetre
pulsa la placenta. d’una persona malalta a una altra de sana.
Fase de dilatació. Fase inicial del part, en què es fa Malaltia crònica. Malaltia que es manifesta lentament
més gran l’orifici de l’úter. i dura molt de temps.
Fase d’expulsió. Fase del part en què el bebé ix a tra- Malaltia endèmica. Malaltia que és pròpia d’una zona
vés de la vagina. determinada.
Fecundació. Unió de l’òvul i l’espermatozoide. Malaltia epidèmica. Malaltia que afecta moltes perso-
Fetus. Embrió en què ja se n’aprecia clarament la for- nes.
ma i se n’han format els òrgans. Malaltia esporàdica. Malaltia que afecta poques perso-
Fibra. Component dels aliments que no es digereix, nes.
però que és beneficiós per a l’aparell digestiu. Malaltia infecciosa. Malaltia causada per virus o micro-
Fumador passiu. Persona que inhala el fum del tabac. bis.
Gàmeta. Cèl·lula sexual. Màquina. Qualsevol objecte que serveix perquè estalvi-
Generador. Aparell que produeix energia elèctrica, com em temps o esforç quan duem a cap alguna activitat.
una pila. Medicament. Substància que prevé, alleuja o cura al-
Glàndula annexa. Glàndula de l’aparell digestiu que guna malaltia.
aboca sucs al tub digestiu. Medul·la espinal. Òrgan allargat del sistema nerviós que
Glàndula endocrina. Òrgan que produeix hormones i es troba a l’interior de la columna vertebral.
les allibera a la sang. Melic. Cicatriu que queda al ventre quan cau el cordó
Hormona. Substància química produïda per una glàn- umbilical.
dula del sistema endocrí i que produeix algun efecte Micosi. Malaltia causada per fongs.
sobre l’organisme. Motor. Part d’una màquina que produeix el movi-
Imant. Cos que atrau objectes fets de metalls com el ment.
ferro i el níquel. Moviment reflex. Aquell que es produeix sense la inter-
Infecció bacteriana. Malaltia infecciosa causada per venció d’una decisió conscient.
bacteris. Moviment voluntari. Aquell que fem com a resultat
Infecció vírica. Malaltia causada per virus. d’una decisió conscient.
213
6/4/09 17:53 132395 _ 0211-0240.indd 213 17/4/09 11:06

132406 _ 0252-0300.indd 273 21/9/09 17:09:41
Múscul. Òrgan capaç de contraure’s i relaxar-se per Sensor. Dispositiu que forma part d’una màquina
produir moviment. i la funció del qual és captar informació.
Múscul involuntari. Múscul que no es pot contraure Sístole. Moviment de contracció del cor.
voluntàriament, com els que envolten el tub digestiu. Suc digestiu. Líquid secretat per les glàndules digesti-
Músculs intercostals. Músculs situats entre les coste- ves.
lles que intervenen en els moviments respiratoris. Suor. Líquid produït a la pell per les glàndules sudorí-
Nervi. Òrgan format per un feix de prolongacions de pares, format per aigua, sals i substàncies de rebuig.
neurones que transmet informació. Tabaquisme. Malaltia crònica produïda per l’abús en el
Neurona. Cèl·lula que forma part del sistema nerviós. consum de tabac.
Nutrició. Funció per què els éssers vius aconsegueixen Temperatura. Propietat dels cossos relacionada amb
l’energia i els materials que necessiten. la seua capacitat d’intercanviar calor.
Nutrient. Component dels aliments que necessitem Tendó. Part del múscul per la qual aquest s’uneix a
per a viure. un os.
Operador mecànic. Qualsevol de les parts mòbils que Trasplantament. Operació mitjançant la qual un teixit o
transmeten el moviment en una màquina. òrgan malalt és reemplaçat per un altre de sa.
Òrgan genital. Òrgan de l’aparell reproductor. Trencar aigües. Expulsar l’embarassada el líquid amniòtic
Os. Òrgan dur i rígid que forma part de l’esquelet dels poc abans del part per trencar-se la bossa que el conté.
vertebrats. Tub digestiu. Part de l’aparell digestiu formada pels
Òvul. Cèl·lula sexual femenina. òrgans que són recorreguts pels aliments.
Parasitosi. Malaltia causada per protozous o inverte- Turbina. Màquina que gira impulsada per algun fluid en
brats. moviment, com l’aigua, el vent o el vapor.
Part. Eixida del bebé a l’exterior del cos de la mare. Vacuna. Medicament que s’administra a una persona
Naixement. sana per evitar que contraga alguna malaltia infecciosa.
Placenta. Òrgan que es forma a l’úter durant l’emba- Vàlvula. Dispositiu que permet el pas d’un fluid en un
ràs a partir del qual l’embrió rep nutrients i oxigen. sol sentit.
Plasma. Part líquida de la sang. Vellositats intestinals. Petites prolongacions de la pa-
ret de l’intestí prim que es projecten cap l’interior.
Pluja àcida. Pluja amb substàncies químiques conta-
minants en dissolució que causa danys a la vegetació Vena. Vas sanguini que porta la sang al cor des d’al-
i els edificis. tres òrgans.
Pubertat. Etapa durant la qual madura l’aparell repro- Ventricle. Cavitat del cor que rep la sang de l’aurícula
ductor i apareixen els caràcters sexuals secundaris. i l’envia a les artèries.
Quil. Massa formada per la digestió dels aliments a Vies respiratòries. Conjunt d’òrgans buits pels quals
l’intestí prim. l’aire entra i ix dels pulmons.
Quim. Massa formada per la digestió dels aliments a Vulva. Conjunt de tots els òrgans genitals externs fe-
l’estómac. menins.
Relació. Funció per mitjà de la qual els éssers vius Xip. Circuit electrònic molt menut.
capten informació de l’interior i de l’exterior del seu Zigot. Primera cèl·lula d’un individu, resultat de la fe-
cos i actuen en conseqüència. cundació.
Reproducció. Funció per la qual els éssers vius donen
lloc a altres éssers vius semblants a ells.
Respiració. Procés pel qual s’obté l’oxigen i s’elimina Geografia
el diòxid de carboni. Afluent. Riu que desemboca en
Respiració cel·lular. Procés que passa a l’interior dels un altre de més gran.
éssers vius pel qual els nutrients es combinen amb Altiplà. Plana que es troba a
oxigen i es produeixen energia i diòxid de carboni. una altitud més elevada que
Salut. Estat de benestar físic, mental i social. les terres del voltant.
214
132395 _ 0211-0240.indd 214 6/4/09 17:53 132395 _ 02

132406 _ 0252-0300.indd 274 21/9/09 17:09:41
Glossari
Aqüífer. Terreny o capa de terreny que conté aigües Fiord. Vall estreta i profunda de la costa situada entre
subterrànies. muntanyes que ha sigut excavada per una glacera.
Arxipèlag. Conjunt d’illes agrupades. Golf. Entrada de mar en la terra.
Cabal. Quantitat d’aigua que porta el riu. Illa. Porció de terra envoltada d’aigua per tots costats.
Cap. Porció de terra que penetra al mar. Immigrant. Persona que arriba, des del seu lloc de
Climograma. Gràfic que representa les precipitacions i naixement, a un altre per viure-hi.
les temperatures mitjanes mensuals d’un lloc. Indústria. Activitat que transforma les matèries prime-
Comerç. Intercanvi de béns i serveis per diners. res en productes elaborats.
Comerç exterior. Comerç que es produeix amb altres Institució. Cada un dels organismes fonamentals d’una
països. organització, d’un estat, una comunitat autònoma o
un municipi.
Conca. Superfície recorreguda per un riu principal i els
seus afluents. Landa. Extensió de terra plana pròxima a la costa en
què creixen mates, arbustos i herbes. És propi de les
Continent. Gran superfície de terra emergida. Hi ha sis zones de clima oceànic.
continents: Àfrica, Amèrica, Àsia, Europa, Oceania i
l’Antàrtida. Latitud. Distància que hi ha des de qualsevol punt de
la Terra fins a l’equador.
Coordenades geogràfiques. Valors que tenen la latitud
i la longitud de qualsevol punt de la Terra. Llac. Massa d’aigua envoltada de terra.
Costa. Part de la terra que està en contacte amb el mar. Longitud. Distància que hi ha des de qualsevol punt de
la Terra fins al meridià de Greenwich.
Creixement migratori. Diferència entre el nombre
d’immigrants que arriba a un lloc en un any i el nom- Mapamundi. Mapa que representa tota la superfície
bre d’emigrants que l’abandona en aquest mateix de la Terra. També s’anomena planisferi.
any. Mercat únic. Espai establit entre diversos països en
Creixement natural. Diferència entre el nombre de què s’han eliminat els impostos de trànsit de merca-
persones que naix en un lloc en un any i el nombre de deries.
persones que mor en aquest lloc en aquest mateix any. Meridià. Línia circular imaginària que passa pel pol
Densitat de població. Quantitat d’habitants que viu en Nord i pel pol Sud.
cada quilòmetre quadrat d’un territori. Oceà. Gran massa d’aigua salada de la Terra. N’hi ha
Depressió. Plana que es troba a menor altitud que les cinc: l’Atlàntic, l’Índic, el Pacífic, el Glacial Àrtic i el
terres del voltant. Glacial Antàrtic.
Desocupat. Persona en edat de treballar que no té fa- Organigrama. Esquema o representació gràfica que
ena. reprodueix l’organització d’una empresa, d’un sistema
o d’un grup de persones.
Duana. Oficina o punt que s’estableix entre les fronte-
res dels estats i als ports per controlar l’entrada i eixi- Paral·lel. Línia imaginària que envolta la Terra i és
da de mercaderies i persones. paral·lela a l’equador, que n’és el paral·lel principal.
Embassament. Acumulació d’aigua en el curs d’un riu Península. Territori envoltat d’aigua per tots costats
que s’aconsegueix gràcies a la construcció d’una pre- menys per un, anomenat istme.
sa que la conté. Plana. Terreny baix i pla que presenta poca altura res-
Emigrant. Persona que abandona el lloc de naixement pecte al nivell del mar.
per anar-se’n a viure a un altre. Planisferi. Mapa que representa tota la superfície de
Escala. És la relació que hi ha entre la distància d’un la Terra. També es coneix com a mapamundi.
territori en la realitat i la que representa sobre el Població. Conjunt de persones que habita en un deter-
mapa. L’escala pot ser gràfica o numèrica. minat lloc.
Estepa. Plana extensa amb vegetació molt pobra. És Població activa. Grup de població format per les perso-
pròpia de zones amb clima continental. nes que treballen a canvi de diners i pels desocupats.
Euro. Moneda comuna a diversos països de la Unió Població adulta. Grup de població format per les per-
Europea. Va entrar en circulació en l’any 2002. sones que tenen entre 15 i 65 anys.
215
6/4/09 17:53 132395 _ 0211-0240.indd 215 6/4/09 17:53

132406 _ 0252-0300.indd 275 21/9/09 17:09:42
Població anciana. Grup de població format per les Història
persones que tenen més de 65 anys.
Absolutista. Partidari de la
Població jove. Grup de població format per les perso- monarquia absoluta, és a
nes menors de 15 anys. dir, que el rei assumisca
Població no activa. Grup de la població format per les tots els poders de l’estat.
persones que no poden treballar i per les que treba- Al-Àndalus. Territori de la
llen sense cobrar. Península conquerit pels
Règim fluvial. Variació que sofreix el cabal d’un riu al musulmans entre els anys
llarg de l’any. Pot ser regular o irregular. 711 i 1492.
Relleu. Diferents formes que constitueixen la superfí- Amfiteatre. Construcció romana en què s’organitza-
cie de la Terra, com muntanyes, valls, planes… ven les lluites entre gladiadors i entre aquests i les
Ria. Entrada de l’aigua del mar en la desembocadura feres.
d’un riu. Aqüeducte. Conducció artificial per la qual els romans
Riu. Corrent continu d’aigua que naix a les munta- feien arribar l’aigua fins a les ciutats.
nyes i desemboca al mar, en un llac o en un altre Art rupestre. Pintures elaborades pels éssers humans
riu. de la prehistòria sobre els sostres i les parets de les
Sector primari. Sector econòmic que comprén els tre- coves.
balls que obtenen recursos de la naturalesa. Barroc. Estil artístic que es va desenvolupar en l’edat
Sector secundari. Sector econòmic que comprén els moderna. Les seues construccions es caracteritzen
treballs que transformen els recursos naturals en per l’ús de les línies corbes i l’abundant i recarregada
productes elaborats. decoració.
Sector terciari. Sector econòmic que comprén els tre- Calçada. Camí construït amb grans pedres per on cir-
balls que realitzen serveis per als altres. culaven les persones i les mercaderies en temps dels
romans.
Serra. Successió de muntanyes alineades.
Califat. Territori musulmà governat per un califa, que
Serralada. Conjunt de serres.
n’és el cap polític i religiós.
Taigà. Vegetació que és característica de les zones
Cartaginesos. Poble procedent d’Àfrica que va fundar
amb clima continental del nord d’Europa formada per
colònies a les illes Balears i a l’est de la Península
pins i avets.
cap al segle III aC.
Torrent. Curs d’aigua que només en porta en èpo-
ques de pluges o de desgel. Ceràmica. Recipients i objectes fabricats amb argila
cuita. Es va inventar en el neolític.
Transport. Trasllat de persones i mercaderies d’un
lloc a un altre per terra, mar o aire. Circ. Construcció romana en què se celebraven les car-
reres de carros i altres espectacles.
Tundra. Vegetació característica de les zones de cli-
ma polar formada per molses i líquens. Manca d’ar- Classe social. Grup de persones que s’organitza en
bres. una societat segons la riquesa dels seus membres.
Turisme. Desplaçament de persones a diferents llocs Colònia. Territori ocupat per un país o un poble que
a la recerca de descans i diversió. està situat fora de les seues fronteres.
Vall. Terreny pla situat entre muntanyes per on corren Constitució. Document que descriu les institucions po-
les aigües d’un riu. lítiques d’un estat i que conté els drets i els deures
dels ciutadans.
Vessant fluvial. Superfície del terreny per on discorren
totes les aigües que desemboquen en un mateix Corona. Unió dels territoris de diversos regnes sota
mar. l’autoritat d’un mateix rei.
Dictadura. Forma de govern en què una persona pren
el poder per la força i suprimeix molts dels drets dels
ciutadans.
Ducat. Unitat territorial en què van dividir la Península
els visigots.
216
132395 _ 0211-0240.indd 216 6/4/09 17:53 132395 _ 02

132406 _ 0252-0300.indd 276 21/9/09 17:09:42
Glossari
Edat dels metalls. Última etapa de la prehistòria, en teritzen per imitar les formes arquitectòniques dels
què els éssers humans aprengueren a fabricar objec- romans.
tes amb metalls. Neolític. Etapa de la prehistòria en què els éssers hu-
Emirat. Província musulmana que depenia del califa de mans es van fer sedentaris i fabricaven atifells de ce-
Damasc. ràmica i ferramentes amb pedra polida.
Estatut d’Autonomia. Llei més important d’una comu- Nòmada. Persona que no resideix en un lloc fix, sinó
nitat autònoma. que va d’un lloc a un altre.
Fenicis. Poble procedent d’Àsia que va fundar colònies Paleolític. Primer període de la prehistòria, en què els
a la costa andalusa cap al segle VII aC. éssers humans eren nòmades i fabricaven ferramen-
tes amb pedra i os.
Fòrum. Plaça de les ciutats romanes en què es troba-
ven els edificis principals. Es formava en l’encreua- Progressista. Persona liberal que concedeix més poder
ment entre el cardo i el decumanus. a la Constitució que al monarca.
Gòtic. Estil artístic desenvolupat en l’edat mitjana. Les Poble pla. Nom que rebien els camperols, els comerci-
seues construccions es caracteritzen per tindre es- ants i els artesans en l’edat moderna, que constituïen
velts murs amb finestres nombroses i grans, i per l’ús el grup dels no privilegiats.
de l’arc apuntat. Pobles precolombins. Pobles que habitaven en el con-
Grecs. Poble procedent de Grècia que va fundar colòni- tinent americà abans de l’arribada dels espanyols,
es a la costa de Catalunya cap al segle VI aC. com els inques, els asteques i els maies.
Història. Narració dels fets importants que van succeir República. Forma de govern en què no hi ha un rei,
en el passat. sinó que l’estat està dirigit per un president elegit pels
ciutadans.
Impremta. Màquina que serveix per a reproduir en pa-
Revolta. Alçament revolucionari popular.
per textos i imatges.
Romànic. Estil artístic desenvolupat durant l’edat mit-
Impressionisme. Estil pictòric que es va desenvolupar
jana. Les seues construccions es caracteritzen per
a les acaballes del segle XIX i que es caracteritza per
tindre murs gruixuts i finestres escasses i menudes, i
considerar el color com l’element més important del
per l’ús de l’arc de mitja circumferència.
quadre.
Romanització. Difusió dels costums, la llengua i les
Jueu. Persona que practica la religió jueva. lleis romans.
Liberal. Partidari que el rei no assumisca tots els po- Sedentari. Persona que viu en un lloc fix.
ders de l’estat, sinó que haja de complir una constitu-
ció. Sindicat. Organització que defén els drets dels treba-
lladors.
Mesquita. Temple en què oren els musulmans.
Teatre. Construcció romana en què els actors repre-
Mestís. Grup social a Amèrica, format pels fills d’espa- sentaven les obres.
nyols i índies.
Termes. Banys públics que els romans utilitzaven com
Moderat. Persona liberal que concedeix més poder al a locals d’oci.
monarca que a la Constitució.
Transició. Període de canvis polítics que foren neces-
Modernisme. Estil artístic que es va desenvolupar du- saris per a passar de la dictadura del general Franco a
rant el segle XIX. Les construccions es caracteritzen la democràcia. Es va desenvolupar entre 1975 i
principalment per fer servir materials com el ferro i el 1982.
vidre, i per tindre una decoració que imita les formes Vaga. Forma de protesta dels treballadors que consis-
de la naturalesa. teix a abandonar els seus llocs de treball.
Morisc. Musulmà convertit al cristianisme. Visigot. Poble germà que va envair la península Ibèrica
Motí. Rebel·lió, revolta, alçament. al començament de l’edat mitjana i va fundar-hi el reg-
Muladí. Cristià convertit a l’islam que vivia a al-Ànda- ne de Toledo.
lus.
Musulmà. Persona que practica la religió islàmica.
Neoclassicisme. Estil arquitectònic que es va desenvo-
lupar al segle XVIII. Les seues construccions es carac-
217
6/4/09 17:53 132395 _ 0211-0240.indd 217 6/4/09 17:53

132406 _ 0252-0300.indd 277 21/9/09 17:09:42
6/4/09 17:53 132395 _ 02
21/9/09 17:09:42
Aparell digestiu Aparell respiratori
fossa nasal
tub digestiu glàndules digestives faringe
bronquis
laringe
boca tràquea
pulmó
glàndula salival
bronquíol
faringe
esòfag
alvèol
fetge pulmonar
estómac
vesícula
biliar
intestí
Aparell excretor
prim
pàncrees
vena cava artèria aorta
inferior abdominal
intestí gros
còlon
vena renal
cec artèria
renal
apèndix renyó
bufeta
recte urèters urinària
278
132406 _ 0252-0300.indd
anus
132395 _ 0211-0240.indd 218

uretra
278
218
Aparell circulatori
132406 _ 0252-0300.indd
venes artèries crossa
6/4/09 17:53 132395 _ 0211-0240.indd 219

de l’aorta
279
cava superior
jugular caròtide
subclàvia artèria
subclàvia pulmonar
aorta venes
cava pulmonars
superior venes
axil·lar
pulmonars
axil·lar humeral
aorta cava inferior aorta

cava
inferior abdominal
humeral ilíaca
radial
radial
aurícula aurícula
cubital dreta esquerra
cubital
ilíaca vàlvula
femoral vàlvula
pulmonar aòrtica
vàlvula vàlvula
tibial tricúspide mitral
femoral
peroneal
ventricle ventricle
safena dret esquerre
envà
interventricular
279
21/9/09
219
17:09:42
6/4/09 17:53
17/4/09 11:06132395 _ 02
21/9/09 17:09:42
Sistema ossi
crani
parietal occipital
frontal
escàpula vèrtebres
maxil·lar superior temporal cervicals (7)
malar vèrtebres
maxil·lar inferior
dorsals (12)
clavícula columna
vertebral húmer vèrtebres
lumbars (5)
costelles
estern cúbit
sacre
metacarp radi
còccix
falanges
carp
fèmur
pelvis
ròtula tíbia
tars peroné
280
metatars calcani
132406 _ 0252-0300.indd
132395 _ 0211-0240.indd 220
falanges
220
Sistema muscular
132406 _ 0252-0300.indd
7/4/09 11:06132395 _ 0211-0240.indd 221
281
frontal temporal
orbicular de trapezi
les parpelles masseter
tríceps
esternoclido-
orbicular dorsal
mastoïdal
dels llavis
pectoral deltoides
extensors
bíceps serrat dels dits
flexors oblic
dels dits abdominal
gluti
recte
abdominal
bíceps
femoral
bessó
quàdriceps extern semitendinós
adductor
tibial bessó
anterior intern
sartori
21/9/09
221
17:09:43
17/4/09 11:06
Planisferi físic
150º 120º 90º 60º 30º 0º
90º
McKinley
6.194 m
60º
península
del Labrador
E U R Mont
O BlPlanc A
4.8077 m
40º penínsulaa
Ibèrica
península península Teide

de Califòrnia 3.718 m
de Florida
20º
À F R I C
A M È R I C A cap Palmes
0º
20º
Aconcagua
6.960 m
c
40º B
Patagònia
A LT I T U D cap d’Hornos
(en metres)
2.000
60º
1.000
500
200
0
depressió 150º 120º 90º 60º 30º 0º
222
132395 _ 0211-0240.indd 222 6/4/09 17:53 132395

132406 _ 0252-0300.indd 282 21/9/09 17:09:43
0º 30º 60º 90º 120º 150º 180º
80º
cap Nord
60º
península
de Kamtxatka
À S I A
R Mont
O BlPlanc A Elbrús
4.8077 m 5.642 m
penínsulaa 40º
Ibèrica
K2 Fujiyama
Zardkuh
8.616 m 3.776 m
4.457 m
Everest
8.850 m
península 20º
d’Aràbia
À F R I C A península
península
de l’Hindustan
d’Indoxina
Kenya
5.199 m 0º
Puncak Jaya
Kilimanjaro
5.030 m
5.895 m
20º
Thabana
3.482 m
cap de
Bona Esperança
Cook 40º
3.764 m
O C E A N I A
60º
A N T À R T I D A
0º 30º 60º 90º 120º 150º 180º
223
6/4/09 17:53 132395 _ 0211-0240.indd 223 6/4/09 1

132406 _ 0252-0300.indd 283 21/9/09 17:09:45
Planisferi polític
150º 120º 90º 60º 30º 0
0º
90º
GRENLÀNDIA
(Dinamarca)
ISLÀNDIA
60º CANADÀ NORUEGA
REG
GNE DINAMAR
U NIT
IRLANDA
FRANÇ
ÇA
40º PORTUGAL
ESTATS UNITS ES
SPANYA
TU
MARROC
BAHAMES
AALGÈRIA
MÈXIC Sàhara
Occidental
20º CUBA REPÚBLICA
HAITÍ DOMINICANA
BELIZE MAURITÀNIA MAALI NÍGE
GUATEMALA JAMAICA PUERTO CAP
HONDURES RICO VERD SENEGAL
EL SALVADOR NICARAGUA GÀMBIA BURRKINA
FA
FASO
COSTA GUINEA BISSAU GUINEA NIGÈR
RICA VENEÇUELA SIERRA LEONE COSTA
TOGO
GHANA
PANAMÀ GUYANA D'IVORI BENÍN
SURINAM LIBÈRIA CAMERUN
COLÒMBIA Guaiana
0º Francesa GUINEA
EQUATORIAL
EQUADOR SÃÃO TOMÉ
I PPRÍNCIPE GABOC
BRASIL ANG
PERÚ
BOLÍVIA
20º NAM
PARAGUAI
XILE
REP
URUGUAI SU
ARGENTINA
PAÏSOS
40º BIELORÚSSIA
BAIXOS ALEMANYA
POLÒNIA
BÈLGICA
REPÚBLICA UCRAÏNA
LUXEMBURG TXECA
ESLOVÀQUIA Illes Malvines
LIECHTENSTEIN (Regne Unit)
ÀUSTRIA HONGRIA MOLDÀVIA
SUÏSSA
CROÀCIA
ROMANIA
ITÀLIA ESLOVÈNIA
SAN MARINO SÈRBIA
B. I HERCEGOVINA
MÒNACO KOSOVO BULGÀRIA
MONTENEGRO
MACEDÒNIA
CIUTAT ALBÀNIA
DEL VATICÀ
GRÈCIA
150º 120º 90º 60º 30º 0º

0
Í
224
132395 _ 0211-0240.indd 224 6/4/09 17:53 132395

132406 _ 0252-0300.indd 284 21/9/09 17:09:46
0
0º 30º 60º 90º 120º 150º 180º
80º
SUÈCIA
NDIA FEDERACIÓ
FINLÀNDIA DE RÚSSIA
NORUEGA
60º
ESTÒNIA
LETÒNIA
REG
GNE DINAMARCA LITUÀNIA
U NIT
RLANDA
KAZAKHASTAN
FRANÇ
ÇA MONGÒLIA
GEÒRGIA UZBEKISTAN
ORTUGAL AZERBAIDJAN KIRGUIZISTAN COREA DEL
NORD
40º
ES
SPANYA TURQUIA ARMÈNIA TURKMENISTAN TADJIKISTAN
COREA JAPÓ
SÍRIA DEL SUD
TUNÍSIA XIPRE LÍBAN
MARROC IRAN AFGANISTAN
IRAQ XINA
ISRAEL
KUWAIT PAKISTAN NEPAL
AALGÈRIA LÍBIA BAHRAIN BHUTAN
hara ARÀBIA QATAR
dental EGIPTE MYANMAR
SAUDITA UEA ÍNDIA BANGLA
DESH 20º
OMAN LAOS
URITÀNIA MAALI NÍGER
EGAL TXAD ERITREA IEMEN TAILÀNDIA FILIPINES
IA BURRKINA CAMBODJA
FA
FASO
NIGÈRIA SUDAN DJIBOUTI
AU GUINEA VIETNAM
TOGO ETIÒPIA
LEONE COSTA
GHANA
D'IVORI BENÍN REPÚBLICA SRI LANKA

LIBÈRIA CAMERUN
CENTREAFRICANA SOMÀLIA M A L À I S I A
BRUNEI
GUINEA
EQUATORIAL
UGANDA
SINGAPUR 0º
SÃÃO TOMÉ R.D. DELRWANDAKENYA MALDIVES
I PPRÍNCIPE GABON
CONGO CONGO I N D O N È S I A
BURUNDI PAPUA NOVA
TANZÀNIA TIMOR GUINEA
SEYCHELLES ORIENTAL
ANGOLA MALAWI COMORES
ZÀMBIA
C
MADAGASCAR
BI
NAMÍBIA ZIMBABWE 20º

AM
OÇ
BOTSWANA MAURICI
M
SWAZILÀNDIA AUSTRÀLIA
LESOTHO
REPÚBLICA DE
SUD-ÀFRICA
NOVA ZELANDA40º
60º
0º
0 30º 60º 90º 120º 150º 180º
225
6/4/09 17:53 132395 _ 0211-0240.indd 225 6/4/09 1

132406 _ 0252-0300.indd 285 21/9/09 17:09:49
Mapa físic d’Europa
caap Nord
cap de
Reykjanes
Cims principals
altip
Rius principals de
Embassament Finlàn
PENÍNSULA
ESCANDINAVA
PENÍNSULA
DE
JUTLÀNDIA
A
O PE
EUR
NA
PLA
N
punta de GRA
Saint-Mathieu
cap de
Finisterre
Meseta
Cabo da
Roca PENÍNSULA Central PENÍNSULA
IBÈRICA ITÀLICA
cap de PEN
São Vicente BAL
cap dde Matap
226
132395 _ 0211-0240.indd 226 6/4/09 17:53 132395

132406 _ 0252-0300.indd 286 21/9/09 17:09:50
caap Nord
PENÍNSULA
DE KOLA
E
P L A N A D N TA L
PA O R I E
L’ EURO
altiplà
de
Finlàndia
SULA
INAVA
A
O PE
PENÍNSULA
DE CRIMEA
NSULA
LICA
PENÍNSULA
BALCÀNICA (en metres)
1.500
1000
400
cap dde Matapan 0
Depressió
227
6/4/09 17:53 132395 _ 0211-0240.indd 227 6/4/09 1

132406 _ 0252-0300.indd 287 21/9/09 17:09:52
Mapa dels rius d’Europa
N
O C E À GL AC I A L À R T I C
O E
riu
S ri
u
Um
e
C llac
I
Vänern
T
N
À
n mar
o
Bà
a nn
del Nord
L
a r
r. S h m
T
r. Tà
A
me riu
riu
s
Od
Elb
i
er
a
À
riu
Rin
E
riu
Se
riu Loir
C
a
a
O
ri u
ine
Ro riu Po
Ga
riu
ro
riu m
na
riu Duero ar
Ad
Eb
r. Tíber
re
riu Tajo ri
à
diana
ua
riu G
uadalquivir mar
riu G T ir r é
m a r M e J
d i t e
ÀFRICA r
228
132395 _ 0211-0240.indd 228 17/4/09 11:06 132395

132406 _ 0252-0300.indd 288 21/9/09 17:09:53
TIC
riu
ri
u
Um
e
ÀSIA
r Bà
m a
riu
Od
er
r
Ad
ri
à
VE S SAN TS
Àrtic
Atlàntic
J Mediterrani
del mar Negre
e r
del mar Caspi
229
7/4/09 11:06 132395 _ 0211-0240.indd 229 6/4/09 1

132406 _ 0252-0300.indd 289 21/9/09 17:09:53
6/4/09 17:53 132395 _ 02
21/9/09 17:09:54
Reykjavík
Hèlsinki
Oslo Estocolm Tallinn
Moscou
Riga
Copenhaguen
Dublín Vílnius Minsk
Londres Amsterdam Berlín
Mapa polític d’Europa
Varsòvia
Brussel·les Kíev
Praga
París Luxemburg
Viena Bratislava Chisinau
Budapest
Berna Vaduz
Ljubljana
Zagreb Tbilisi Bakú
Bucarest
Belgrad
Andorra la Vella San Marino Erevan
Sarajevo
Mònaco
PodgoricaPristina Sofia
Madrid
Roma Skopje Ankara
Lisboa Tirana
290
Atenes
132406 _ 0252-0300.indd
132395 _ 0211-0240.indd 230
Ceuta
Melilla
Nicòsia
CANÀRIES La Valletta Estat
230
Capital d’estat
132406 _ 0252-0300.indd
6/4/09 17:53 132395 _ 0211-0240.indd 231
Membre fundador
291
1973
1981
1986
1990
1995 FINLÀNDIA
2004
SUÈCIA
2007
ESTÒNIA
LETÒNIA
IRLANDA DINAMARCA LITUÀNIA

REGNE
UNIT PAÏSOS
BAIXOS
POLÒNIA
Mapa de la Unió Europea
ALEMANYA
BÈLGICA
REPÚBLICA
LUXEMBURG TXECA
ESLOVÀQUIA
FRANÇA ÀUSTRIA
ESLOVÈNIA HONGRIA ROMANIA
ITÀLIA
BULGÀRIA
G AL
TU
ESPANYA
POR
GRÈCIA
CANÀRIES
XIPRE
21/9/09
231
MALTA
17:09:55
6/4/09 17:53
Mapa físic d’Espanya
Punta de La Estaca de Bares
S
Cap de PPeñas
AL
RI E TR
S CE N
Oviedo
la Corunya
Santiago
de Compostel·la Lugo
Cap de Finisterre
Pontevedra Lleó
Ourense
Palèn
Valladolid
Zamora
Salamanca
Àv
Càceres
Mèrida
Badajoz
Capital d’estat
Capital de comunitat autònoma
Capital de comunitat autònoma i província
Capital de província
Ciutat autònoma C
Límit d’estat
Pics principals
Rius principals Sevilla
Huelva
Embassaments
Cadis
Cap
de Trafalgar Punta
Punta d’Anaga Punta d’Europa
PuntaCruz
Santa d’Anaga
de Tenerife de Tarifa
Punta de Santa Cruz Ceuta
Fuencaliente dePunta
Tenerife
de Las Palmas
Fuencaliente
de Gran Canaria Las Palmas de Gran Canaria
Punta
de Jandía Punta
Punta de la Rasca de Jandía
Punta de la Rasca
Punta de Maspalomas
Punta de Maspalomas
232
132395 _ 0211-0240.indd 232 6/4/09 17:54 132395

132406 _ 0252-0300.indd 292 21/9/09 17:09:56
ares
Cap de PPeñas
Cap Cap de
d’Ajo Matxitxako
Oviedo Santander Sant Sebastià
Bilbao
Pamplona
Vitòria
Lleó
Logronyo
Burgos Cap de Creus
Girona
Osca
Palència
Valladolid Sòria Saragossa

Lleida
Zamora Barcelona
Salamanca Tarragona
Segòvia
Àvila Cap de Tortosa

Guadalajara
Terol Cap de
Madrid Cavalleria
Cap
Formentor
Conca Castelló de la Plana
Toledo Palma
s
València Cap de ses Salines
L’Albufera
Albacete
Ciudad Real
Cap de la Nau
Alacant
Múrcia
Còrdova
Jaén
evilla Cap de Palos
Granada
Almeria
Màlaga
Cap de Gata
dis
(en metres)
ar Punta 2.000
Punta d’Europa
Tarifa 1.500
Ceuta
1.000
700
500
0
Melilla
233
6/4/09 17:54 132395 _ 0211-0240.indd 233 6/4/09 1

132406 _ 0252-0300.indd 293 21/9/09 17:09:58
Mapa dels rius d’Espanya
Rius principals
Barranc o torrent
Embassament
Límit d’estat
Vessant cantàbric
Vessant mediterrani
Vessant oceànic
Ceuta
234
132395 _ 0211-0240.indd 234 6/4/09 17:54 132395

132406 _ 0252-0300.indd 294 21/9/09 17:09:59
Ceuta
Melilla
235
6/4/09 17:54 132395 _ 0211-0240.indd 235 6/4/09 1

132406 _ 0252-0300.indd 295 21/9/09 17:10:00
Mapa polític d’Espanya
M a r
la Corunya
LUGO Oviedoo
Santiago
de Compostel·la Lugo
LA CORUNYA
Pontevedra LLEÓ
Lleeó PA
PONTEVEDRA Ourense
OURENSE P
ZAMORAA
Valla
Zamoraa
VALLADO
Salamanca
O C E À SALAMANCA Àvila
ÀVILA
A T L À N T I C
CÀCERES
Càceres
Mèrida
Badajoz
BADAJOZ
Capital d’estat
Capital de comunitat autònoma
CÒRDOV
Capital de comunitat autònoma i província
Còrdo
Capital de província
Ciutat autònoma
HUELVA
Límit d’estat
Sevilla
Límit de comunitat autònoma Huelva
Límit de província
SEVILLA
MÀL
Màla
Cadis
Santa Cruz CADIS
de Tenerife
Las Palmas de Santa Cruz de Tenerife Ceuta

Gran Canaria
SANTA CRUZ DE TENERIFE
SANTA CRUZ
DE TENERIFE LAS PALMAS
236
132395 _ 0211-0240.indd 236 6/4/09 17:54 132395

132406 _ 0252-0300.indd 296 21/9/09 17:10:01
M a r C a n t à b r i c
Oviedoo
BISCAIA Sant Sebastià
Santander Bilbao
GUIPÚSCOA
Vitòria Pamplona
LEÓ ÀLABA
Lleeó PALÈNCIA BURGOS
Logronyo OSCA LLEIDA GIRONA
Burgos
Palència Osca
Girona
Saragossa Lleida BARCELONA
ZAMORAA Sòria
Valladolid Barcelona
Zamoraa SÒRIA
VALLADOLID SEGÒVIA SARAGOSSA
Tarragona
amanca Segòvia
GUADALAJARA TARRAGONA
AMANCA Àvila Guadalajara TEROL
ÀVILA Madrid Terol CASTELLÓ

Conca Castelló de la Plana
CERES Toledo
CONCA Palma
es TOLEDO València
VALÈNCIA
Mèrida
Ciudad Real Albacete
CIUDAD REAL
ALBACETE Alacant
OZ
CÒRDOVA
i
JAÉN
ALACANT n
Còrdova Múrcia a
r
Jaén r
evilla e
GRANADA t
i
EVILLA ALMERIA d
Granada e
MÀLAGA Almeria M
Màlaga
adis
r
CADIS a
M
Ceuta
Melilla
237
6/4/09 17:54 132395 _ 0211-0240.indd 237 6/4/09 1

132406 _ 0252-0300.indd 297 21/9/09 17:10:02
Cronologia històrica d’Espanya
Prehistòria 988 ● Creació dels comtats catalans.

1031 ● Desintegració del califat de Còrdova
Fa un milió ● Aparició dels primers éssers i començament dels regnes de taifes.
d’anys humans.
1085 ● Alfons VI conquista el regne taifa
Fa uns ● Elaboració de les primeres de Toledo.
14.000 anys pintures rupestres.
1137 ● S’uneixen els comtats catalans
Fa uns ● Invenció de l’agricultura
i el regne d’Aragó i creen la Corona
7.000 anys i la ramaderia.
d’Aragó.
Fa uns ● Començament de la fabricació
6.000 anys dels primers objectes de metall. 1208 ● Fundació de la Universitat de Palència,
la primera universitat espanyola.
1212 Els cristians vencen els musulmans
Edat antiga ●
en la batalla de Las Navas de Tolosa.

1230 ● S’uneixen el regne de Castella i el
Fa uns ● Invenció de l’escriptura.
3.000 anys regne de Lleó i creen la Corona
de Castella.
Segle VII aC ● Els fenicis funden colònies
a la Península. 1255 ● Creació de la Universitat de Salamanca.
Segle VI aC ● Els grecs funden colònies 1479 ● Es casen Isabel I de Castella
a la Península. i Ferran II d’Aragó.
Segle III aC ● Els cartaginesos funden colònies 1492 ● Els Reis Catòlics conquisten
a la Península. el regne nassarita de Granada.
218 aC ● Els romans inicien la conquista ● Els Reis Catòlics expulsen
d’Hispània. d’Espanya els jueus.
19 aC ● Els romans finalitzen ● Cristòfor Colom descobreix Amèrica.
la conquista d’Hispània.
380 dC ● El cristianisme es converteix en Edat moderna
la religió oficial de l’imperi romà.
1512 ● La Corona de Castella va annexionar
Edat mitjana el regne de Navarra.
1516 ● Carles I accedeix al tron d’Espanya.
409 ● Els visigots envaeixen Hispània 1520 ● Es produeix la revolta de les
i hi funden el regne de Toledo. Comunitats a Castella.
711 ● Un exèrcit musulmà envaeix ● Es produeixen revoltes a València
la Península. i les illes Balears.
716 ● Creació de l’emirat a al-Àndalus. 1521 ● Hernán Cortés conquista Mèxic.
722 ● Pelagi funda el regne d’Astúries. 1532 ● Francisco Pizarro conquista el Perú.
756 ● Abd al-Rhaman inaugura l’emirat 1556 ● Felip II accedeix al tron d’Espanya.
independent a al-Àndalus. 1566 ● Els Països Baixos es revolten contra
803 ● Íñigo Arista aconsegueix la el domini espanyol.
independència del regne de Navarra. 1571 ● Felip II venç els turcs en la batalla de
820 ● Fundació del regne d’Aragó. Lepant.
910 ● El regne d’Astúries passa 1580 ● El regne de Portugal entra a formar
a anomenar-se regne de Lleó. part de l’imperi hispànic.
929 ● Abd al-Rhaman III es proclama califa. 1588 ● Anglaterra derrota l’Armada
951 ● Creació del regne de Castella. Invencible espanyola.
238
132395 _ 0211-0240.indd 238 6/4/09 17:54 132395 _ 02

132406 _ 0252-0300.indd 298 21/9/09 17:10:03
1598 ● Felip III accedeix al tron espanyol. 1874 ● Restauració de la monarquia dels
1609 ● Espanya signa una treva de dotze Borbó i accés d’Alfons XII al tron
anys amb els Països Baixos. d’Espanya.
1898 ● Espanya perd Cuba i les Filipines,
● S’expulsa d’Espanya els moriscos.
les últimes colònies.
1621 ● Felip IV accedeix al tron espanyol.
1902 ● Alfons XIII accedeix al tron d’Espanya.
1648 ● Espanya reconeix la independència 1923 ● El general Primo de Rivera dirigeix un
dels Països Baixos. colp d’estat i comença una dictadura.
1665 ● Carles II accedeix al tron d’Espanya. 1930 ● El general Primo de Rivera dimiteix.
1700 ● Comença la guerra de Successió 1931 ● Proclamació de la II República.
espanyola. 1936 ● El general Francisco Franco dirigeix
1707 ● Proclamació dels primers decrets de un colp d’estat i comença la Guerra
Nova Planta. Civil espanyola.
1713 ● El Tractat d’Utrecht posa fi a la 1939 ● Acaba la Guerra Civil i comença
guerra de Successió i Felip V la dictadura del general Franco.
accedeix al tron espanyol. 1975 ● Mor el general Franco i comença la
1746 ● Ferran VI accedeix al tron d’Espanya. transició democràtica.
1759 ● Carles III accedeix al tron d’Espanya. ● Joan Carles I és proclamat rei
d’Espanya.
1788 ● Carles IV accedeix al tron d’Espanya.
1977 ● El rei nomena Adolfo Suárez, líder
d’UCD, com a president del govern.
Edat contemporània
● Celebració de les primeres eleccions
democràtiques des de 1936.
1807 ● Espanya i França signen el Tractat
1978 ● Redacció i aprovació en referèndum
de Fontainebleau.
la Constitució espanyola vigent en
1808 ● Té lloc el motí d’Aranjuez. l’actualitat.
● El poble de Madrid s’alça contra 1979 ● La UCD, liderada per Adolfo Suárez,
l’ocupació francesa i comença la guanya les eleccions generals.
guerra de la Independència.
1981 ● Adolfo Suárez dimiteix.
● Carles IV abdica en favor del seu fill,
Ferran VII. ● Leopoldo Calvo Sotelo es converteix
en president del govern.
● Napoleó Bonaparte nomena rei
d’Espanya el seu germà, Josep I. ● Un grup de militars protagonitza
un intent de colp d’estat.
1810 ● Es reuneixen les Corts a Cadis.
1982 ● El PSOE, amb Felipe González
1812 ● Proclamació de la primera Constitució al capdavant, guanya les eleccions
espanyola. generals.
1814 ● Finalitza la guerra de la 1986 ● Espanya ingressa en la Comunitat
Independència i Ferran VII torna Econòmica Europea.
al tron d’Espanya.
1995 ● Aprovació dels últims Estatuts
● Suspensió de la Constitució de Cadis. d’Autonomia.
1816 ● S’independitza la primera colònia 1996 ● El PP, liderat per José María Aznar,
americana, l’Argentina. guanya les eleccions generals.
1833 ● Isabel II accedeix al tron d’Espanya. 2002 ● L’euro substitueix la pesseta.
1868 ● Té lloc una revolució anomenada 2004 ● Un grup terrorista islamista provoca
La Gloriosa i la reina Isabel II és un atemptat a Madrid en què moren
expulsada d’Espanya. vora 200 persones.
1869 ● Accedeix al tron un monarca estranger, ● El PSOE, amb José Luis Rodríguez
Amadeu de Savoia. Zapatero al capdavant, guanya
1873 ● Proclamació d’una república a Espanya. les eleccions generals.
239
6/4/09 17:54 132395 _ 0211-0240.indd 239 6/4/09 17:54

132406 _ 0252-0300.indd 299 21/9/09 17:10:03
Direcció d’art: José Crespo
Projecte gràfic
Portada: Carrió/Sánchez/Lacasta
Interiors: Paco Sánchez i Avi
Il·lustració de portada: Max
Cap de projecte: Rosa Marín
Coordinació d’il·lustració: Carlos Aguilera
Cap de desenvolupament de projecte: Javier Tejeda
Desenvolupament gràfic: José Luis García i Raúl de Andrés
Direcció tècnica: Ángel García Encinar

Coordinació tècnica: Alejandro Retana i Julio del Prado
Confecció i muntatge: Pedro Valencia i Laura Gil de Tejada
Cartografia: Ana Isabel Calvo, José Luis Gil, Belén Hernández,
Tania López, José Manuel Solano i Olga Terroba
Correcció: Joan Perujo, Antoni Soriano, Immaculada Gregori i Lluïsa March
Documentació i selecció fotogràfica: Miguel Ángel Corcobado
Fotografia: A. Toril; C. Suárez; GARCÍA-PELAYO/Juancho; I. Rovira; J. C. Muñoz; J. Deustua; J. Jaime; J. Lucas;
J. M. Escudero/Servicio Madrileño de Salud/Oficina Regional de Coordinación de Trasplantes; J. V. Resino; Juan M. Ruiz;
L. Gallo; M. Blanco; M. G. Vicente; Michele di Piccione; O. Torres; ORONOZ; P. Esgueva; P. López; Prats i Camps;
R. Gragera; S. Cid; S. Enríquez; S. Padura; A. G. E. FOTOSTOCK/Bartomeu Borrell, SM/SSPL, Atlantide S.N.C.,
Picture Partners, José Fuste Raga, SPL, FSG, Josephine Clasen, Francisco Barba, T. Papageorgiou, Stefano Cellai,
EYE OF SCIENCE, Charles Bowman, Bjorn Svensson, Andrew Lambert, NMeM/RPS/SSPL, Javier Larrea, Gerd Schnürer,
Georg Gerster, Berndt Fischer, Bruno Morandi, Wojtek Buss,McPHOTO/OPR, Walter Zerla, TOPIC PHOTO AGENCY IN,
Frank Lukasseck, J. José Pascual, James Cavallini, ARCO/S Dona, Malherbe Marcel, SCIENCE PHOTO LIBRARY, Fiore,
J. W. Alker, Sinclair Stammers, JTB Photo, INNERSPACE IMAGING, Vladimir Sidoropolev, Jon Arnold, Charles D. Winters,
Pascal Goetgheluck, Roy Morsch, Science Museum/SSPL, SuperStock, Doug Scott, Sylvain Grandadam, Fernando
Fernández, ARCO/LaTerraMagica; ACI AGENCIA DE FOTOGRAFÍA/Archives 7e Art/Photos12 Cinema (new); AISA;
ALBUM/akg-images/Schütze/Rodemann, Erich Lessing, akg-images; COMSTOCK; CONTIFOTO/SYGMA/A. de Wildenberg,
Dusko Despotovic; CORDON PRESS/CORBIS/Robert Harding World Imagery/Gavin Hellier, Ecoscene/John Corbett,
Gianni Dagli Orti, Owen Franken; COVER/Oronoz, J. M. Navia; DIGITALVISION; EFE/Sergio Barrenechea, EPA/Boris
Roessler, Bernardo Rodríguez, Laurent Dominique, EPA/Geoff Caddick, Gary i Rothstein, Robin Townsend, M. H. de León,
J. M. García, EUMETSAT, Kote y Cereijido; EFE/SIPA-PRESS/Pitkanen, Romuald Meigneux; EUROPA PRESS REPORTAJES;
FOTO ANGELÍN/N. Villaboy; Xurxo Lobato; GETTY IMAGES SALES SPAIN/The Bridgeman Art Library/Ferdinand Joseph Gueldry,
Photo by Roger Viollet Collection, Annie Griffiths Belt, Lester Lefkowitz, Digital Vision, Frans Lemmens, Andre Gallant,
David Noton, Glowimages, Gary Cook, AFP; HIGHRES PRESS STOCK/AbleStock.com; I. Preysler; ISTOCKPHOTO;
J. M. Barres; LOBO PRODUCCIONES/C. Sanz; MUSEUM ICONOGRAFIA/J. Martin; NASA/F. Espenak, NASA’s GSFC;
O. Daidola; PHOTODISC; SEMEYES.COM/Antonio Vázquez Argüelles; SPAIN PHOTO STOCK/J. Latova; STOCKBYTE;
Arxiu Històric de la Ciutat, Barcelona; BAYERISCHE STAATSGEMAELDE, MUNICH; BIBLIOTECA NACIONAL DE ESPAÑA/
Laboratorio Biblioteca Nacional; CASA REAL/Alberto Schommer; CONGRÉS DELS DIPUTATS, MADRID; Cortesia d’Apple;
Dra. Mercedes Durfort Coll; European Community; MATTON-BILD; MUSÉE DES BEAUX-ARTS, PAU; MUSEO ARQUEOLÓGICO
NACIONAL, MADRID; MUSEO DE ARTE, ALBACETE; MUSEU DE BELLES ARTS, VALÈNCIA; MUSEO DEL EJÉRCITO, MADRID;
MUSEO HISTÓRICO MUNICIPAL, CADIS; MUSEO NACIONAL CENTRO DE ARTE REINA SOFÍA; MUSEO NACIONAL DE BELLAS
ARTES, L’HAVANA; MUSEO NACIONAL DEL PRADO; MUSEO POSTAL Y DE TELECOMUNICACIONES, MADRID; MUSEO
SOROLLA, MADRID; Nokia Corporation; Patrimonio Histórico-Artístico del Senado; PATRIMONIO NACIONAL, MADRID;
PHILIPS; REAL ACADEMIA DE BELLAS ARTES DE SAN FERNANDO, MADRID; Samsung; SanDisk; SERIDEC PHOTOIMAGENES
CD; VOLKSWAGEN NAVARRA, S.A.; El nostre agraïment a Onieva Sport; ARXIU SANTILLANA
© 2009 by Edicions Voramar, S. A./Santillana Educación, S. L.

C/ València, 44 – 46210 Picanya (València)
PRINTED IN SPAIN
Imprés a Espanya per
Qualsevol forma de reproducció, distribució, comunicació pública o
transformació d’aquesta obra només pot ser feta amb l’autorització dels seus
titulars, llevat d’excepció prevista per la llei. Contacteu amb CEDRO (Centro
CP: 132406 Español de Derechos Reprográficos, www.cedro.org) si necessiteu fotocopiar o
Depòsit legal: escanejar algun fragment d’aquesta obra.
132406 _ 0252-0300.indd 300 21/9/09 17:10:03

Coneixement Del Medi 6 Llibre PDF

Uploaded by

Document Information

Original Title

Copyright

Available Formats

Share this document

Share or Embed Document

Sharing Options

Did you find this document useful?

Is this content inappropriate?

Copyright:

Available Formats

Coneixement Del Medi 6 Llibre PDF

Uploaded by

Copyright:

Available Formats

132406 _ 0001-0035.

indd 31 29/9/09 16:11:46

L’alumnat ha de realitzar les activitats d’aquest llibre en un quadern.

132406 _ 0001-0035.indd 32 18/9/09 15:39:00

Preparar-se per al pas a l’Educació Secundària. Per a això,

Utilitzar el que s’aprén per a comprendre el món natural i social.

Aprendre i treballar amb distints tipus d’informació. A més

Aprendre a prendre decisions en situacions quotidianes. Els alumnes

LA CASA DEL SABER és un projecte en què cabem

132406 _ 0001-0035.indd 33 18/9/09 15:39:01

132406 _ 0001-0035.indd 34 18/9/09 15:39:01

La interpretació d’un gràfic Reconéixer la importància de mantindre

La presa d’algunes constants

El muntatge d’un circuit elèctric

La comprovació d’una hipòtesi Debatre sobre l’ús de les distintes

El model de construir una caixa Triar l’invent que més ha canviat

La interpretació d’un mapa

Diferenciar el canvi i la continuïtat Elaborar una fitxa informativa d’una font

Reconéixer l’herència de la conquista

El comentari d’un text històric Identificar anacronismes en la història La concòrdia

132406 _ 0001-0035.indd 35 18/9/09 15:39:01

132406 _ 0036-0049.indd 38 21/9/09 17:08:46

4. Per què alguns aliments ocupen molt

132406 _ 0036-0049.indd 39 21/9/09 17:08:47

132406 _ 0036-0049.indd 40 21/9/09 17:08:47

Aparell digestiu Aparell respiratori Aparell excretor Aparell circulatori

132406 _ 0036-0049.indd 41 21/9/09 17:08:48

132406 _ 0036-0049.indd 42 21/9/09 17:08:48

Actualment, en canvi, la majoria de les llars disposen de neveres i de

132406 _ 0036-0049.indd 43 21/9/09 17:08:49

l’absorció i l’eliminació de residus. Aquestes tres faringe

absorció i eliminació dels resi- 1. L’aparell digestiu estómac

• Conéixer els òrgans de l’aparell per les glàndules annexes. q

majoria dels esquemes anatò-

132406 _ 0036-0049.indd 44 21/9/09 17:08:49

e Esquema de l’absorció. Els nutrients travessen

Els nutrients que conté el quil no serveixen de

132406 _ 0036-0049.indd 45 21/9/09 17:08:49

l’aparell excretor i consisteix en Hidrats

troben en el peix, la carn i els lle- B 15

132406 _ 0036-0049.indd 46 21/9/09 17:08:50

132406 _ 0036-0049.indd 47 21/9/09 17:08:50

Proteïnes L’APARELL DIGESTIU

......... ......... eliminació boca glàndules salivals

132406 _ 0036-0049.indd 48 21/9/09 17:08:50

132406 _ 0036-0049.indd 49 21/9/09 17:08:51

132406 _ 0050-0065.indd 52 18/9/09 13:24:10

132406 _ 0050-0065.indd 53 18/9/09 13:24:10

ració prenem l’oxigen de l’aire i

Per a explicar w Esquema de l’aparell respiratori.

132406 _ 0050-0065.indd 54 18/9/09 13:24:10

les fosses nasals conté menys oxigen i més

Un món sense tabac

132406 _ 0050-0065.indd 55 18/9/09 13:24:11

les glàndules sudorípares, co-

132406 _ 0050-0065.indd 56 18/9/09 13:24:11

132406 _ 0050-0065.indd 57 18/9/09 13:24:11

• Demaneu als alumnes que es

132406 _ 0050-0065.indd 58 18/9/09 13:24:12

132406 _ 0050-0065.indd 59 18/9/09 13:24:12

Suggeriments didàctics la circulació pulmonar i a la circulació general.

132406 _ 0050-0065.indd 60 18/9/09 13:24:12

132406 _ 0050-0065.indd 61 18/9/09 13:24:13