Anna Bagur 1r Cuina C

M1 OFERTES GASTRONÒMIQUES

UF1. LES EMPRESES DE RESTAURACIÓ

ACTIVITAT 1.4 NORMATIVA ESTABLIMENTS DE RESTAURACIÓ

Buscar informació a Internet sobre la classificació dels establiments de restauració:

L’Agència catalana de consum:

http://consum.gencat.cat/web/.content/temes_de_consum/Bars_restaurants.pdf

Contesta les següents preguntes:

1. Definició de bar segons la normativa

En l’article 19 Classe b) de l’ordenança reguladora de les condicions d’instal·lació,

funcionament i intervenció de determinats establiments públics dedicats a la restauració,
espectacles i/o activitats recreatives i les seves terrasses s’exposa la definició de bar
com:

Tenen la consideració de bars els establiments que disposen de barra dins dels
quals s’ofereix, mitjançant preu, begudes, i que també pot disposar de servei de
taules per proporcionar al públic el consum d’aliments tipus entrepans, pastes o
tapes. És a dir, menjar no elaborat. Es permet com a màxim la instal·lació de
maquinària de cocció tipus planxa i/o fregidora.

A més, com explica l’agència catalana del consum els bars es consideren dins el que
engloba empresa turística de restauració juntament amb el restaurant i el restaurant bar.

Aquests establiments han d'estar identificats amb unes plaques blaves o verdes, on hi
hagi les lletres blanques R, B o RB, i on hi ha de constar el número de registre de
l'establiment i el NIF.

2. De quina manera es poden informar els preus.

Tant en els bars com en els restaurants els preus són lliures, però cal donar-los la
màxima publicitat. Tots els consumidors tenen dret a rebre informació suficient i de fàcil
accessibilitat en els preus, tarifes o condicions de venda, o qualsevol concepte que pugui
incrementar el preu. Els bars han d’exhibir els preus a l’interior del local. No es podrà
cobrar en cap de les maneres serveis que el client no ha sol·licitat.

Els establiments han d’informar del preu complet dels béns o serveis oferts, amb tributs
inclosos (per exemple, IVA), amb cartells i etiquetes, tant a l’aparador com a l’interior de
l’establiment. Aquesta informació ha de ser visible i clarament llegible, de manera que
no indueixi a error o engany.

Els restaurants i restaurants-bars han d'exhibir la llista de preus tant a l'interior com a
l'exterior del local. També, en el moment d'oferir el servei, cal presentar la carta de plats
i de vins (relació de menjars i begudes que s’ofereixen).
 3. Els establiments de restauració, poden cobrar conceptes com coberts,
taula o similars.

Com s’ha mencionat a l’anterior pregunta en un bar no poden cobrar cap mena de servei
que el client no sol·liciti, però tampoc es pot cobrar cap mena de concepte com reserva,
cobert o taula.

4. Quin impost ens cobraran en la factura/tiquet del restaurant? Quin % és en

l’hostaleria?

L’impost que es cobra en un restaurant, sigui en format de factura o tiquet, és l’Impost

sobre el valor afegit (IVA) el qual s’aplica de forma generalitzada en els restaurants i
serveis d’Hosteleria el 10%, el qual es coneix comunament com IVA turístic. Això ha de
ser independentment del tipus de producte o beguda que ofereixen en el restaurant, o
sigui tots els preus de la carta han d’incloure el 10%. Això pot donar a confusió ja que
molts aliments com son els de primera necessitat (pa, verdura, fruita, farina, ous) i en
teoria aquests porten el 4% d’IVA en altres establiments. En canvi, productes com les
begudes alcohòliques, si ho compres en un altre establiment portaran el 21% d’IVA.

Diferent seria si el model de negoci tingués una activitat principal que sigui una altre com
per exemple un karaoke on s’ofereixen menús a clients. En aquest cas s’hauria d’aplicar
el 21% d’IVA, ja que l’activitat principal no seria oferir menjar sinó el servei de karaoke.

O per exemple també si ens trobem en una cafeteria que s’ofereixen actuacions de
musica o teatre en directe, el qual també s’aplicaria el 21%.

5. Si cobrem amb targeta, es poden cobrar comissions als clients?

Si l’establiment comercial admet el pagament amb targeta de crèdit o dèbit, no pot

incrementar els preus ni cobrar cap classe de comissió per al seu ús, llevat en el cas de
les targetes anomenades “trilaterals” (American Express o Diners Club). La quantitat de
la comissió aplicable a aquestes targetes no pot ser superior a les despeses que
l'empresari hagi de suportar de forma directa pel fet d’admetre-les com a mitjà de
pagament.

En tot cas, caldrà informar als consumidores de l’import de la comissió aplicable o del
seu mètode de càlcul. Les taxes d’intercanvi (comissions que cobra l’emissor de la
targeta a l’establiment comercial o beneficiari) no poden superar el 0,2% en targetes de
dèbit i el 0,3% en targetes de crèdit.

Si a l’establiment comercial s'accepten targetes o altres mitjans de pagament de manera

habitual no se'n pot limitar l'ús en determinats períodes o condicions, com ara, per
exemple, durant el període de rebaixes.

6. Poden entrar animals en els llocs on es prepara menjar?

En relació a la Llei 18/2009, del 22 d’octubre, de salut pública s’estableix en l’article

56 la següent informació:
 Així doncs, si les persones propietàries dels establiments comercials, sense que existeixi
una prohibició legals, decideixen permetre l’entrada d’animals domèstics als seus locals,
han de tenir en compte que assumeix certes responsabilitats en relació a la resta dels
seus clients, pel que han de valorar els riscos que suposa i les precaucions que han
d’adoptar.

Ara bé, l’article 12.1 del Decret Legislatiu 2/2008, de 15 d’abril, pel qual s’aprova el Text
refós de la Llei de protecció dels animals, estableix que la persona posseïdora d’un
animal, sens perjudici de la responsabilitat subsidiària de la persona propietària, és
la responsable dels danys, els perjudicis i les molèsties que ocasioni a les persones,
a altres animals, a les coses, a les vies i espais públics i al medi natural en
general, d’acord amb el que estableix la legislació civil aplicable. Per tant, la
responsabilitat inicial sempre és del posseïdor de l’animal.

7. Com s’ha de reflectir que uns clients han pres menú. El preu ha de ser
global o desglossat?

No en tots els bars o restaurants s’ofereix menú, ni tampoc estan obligats a tenir-lo. En
el cas que ho facin, s'entén que un menú ha d’incloure, sota un preu global, el pa, una
beguda i les postres.

Si el consumidor renuncia a algun component del menú, aquest no es pot descomptar

del preu, que s'ha de pagar íntegrament, excepte que l'establiment tingui aquesta
deferència.

Tot i això, s’haurà d’informar mitjançant carta, rètol o fullet el preu global del menú i
reflectir els diferents conceptes que inclou el servei. Com per exemple si inclou beguda
o no.

8. En quin idioma mínim hauran d’estar escrites les cartes, factures i tiquets
dels establiments de restauració a Catalunya?

Com s’exposa a la pàgina de l’agència catalana del consum en el seu apartat de drets
lingüístics: la llengua que s’ha d’utilitzar en català és tota la informació comercial ja siguin
invitacions de compra (com ara la carta d’un restaurant), documentació contractual,
pressupostos, resguards de dipòsit, factures, etc. Així com les senyalitzacions i els
cartells d’informació general de caràcter fix (per exemple, el cartell exterior visible des
del carrer indicatiu de l’activitat comercial, el cartell de l’horari comercial, la retolació
interior relativa a les ofertes o serveis en un establiment, els rètols interiors de les
seccions dels establiments o de les botigues o, fins i tot, els lineals de les prestatgeries
on s’exposen els productes per a la seva venda).

Fins i tot es cita que les persones consumidores tenen el dret de rebre en català les
cartes, les factures i els tiquets de caixa, així com qualsevol altre document comercial
relacionat amb l’activitat de restauració prestada a l’establiment en concret.

9. Escriu el text informatiu dels cartells amb informació sobre al·lergògens o

intoleràncies.
Els establiments dels sector de la restauració i del comerç minorista tenen l’obligació
d’informar als consumidors la presència en els aliments d’ingredients que causen
al·lèrgies i intoleràncies, i evitar la contaminació accidental amb al·lèrgens que estiguin
presents en altres productes d'acord el Reglament (UE) 1169/2011, sobre la informació
alimentària facilitada al consumidor i, a nivell de l’Estat Espanyol, el Reial decret
126/2015 pel qual s’aprova la norma general relativa a la informació alimentària dels
aliments que es presentin sense envasar per a la venda al consumidor final i a les
col·lectivitats, dels envasats en els llocs de venda a petició del comprador, i dels
envasats pels titulars del comerç al detall.

S’ha d'informar de la presència en els aliments de les següents substàncies o productes

que causen al·lèrgies i intoleràncies (annex II del Reglament 1169/2011):
 Cereals que contenen gluten: blat, ordi sègol, civada, espelta, kamut.
 Crustacis i productes que contenen crustacis
 Ous i productes que contenen ou
 Peix i productes que contenen peix
 Cacauet i productes que contenen cacauet
 Soja i productes que contenen soja
 Llet i els seus derivats (inclosa la lactosa)
 Fruita seca de clofolla: ametlles, avellanes, nous, anacards, pacanes, nous del Brasil, festucs,
macadàmies i nous d’Austràlia.
 Api i productes derivats
 Mostassa i productes derivats
 Grans de sèsam i productes que contenen grans de sèsam
 Anhídrid sulfurós i sulfits en quantitats superiors a 10 mg/kg o 10 mg/L (SO2)
 Tramussos i productes a base de tramussos
 Mol·luscs i productes a base de mol·luscs

La informació es pot proporcionar de forma oral, però sempre s’ha de disposar de

manera escrita o en suport electrònic al mateix establiment i ha d’estar a disposició del
personal de l’establiment, de les persones consumidores que la sol·licitin i també de les
autoritats de control.

El criteri de l’Agència Catalana del Consum és que caldria col•locar un o diversos

cartells, plafons o rètols en un o diversos indrets de l’establiment i que sigui fàcilment
perceptible per a les persones consumidores (per exemple, a la zona de recepció de
l’establiment o a la caixa). El text informatiu d’aquests cartells hauria de ser el següent:

Avís per a les persones amb al·lèrgies o intoleràncies

Consulteu al nostre personal
Aquest establiment té a disposició dels seus clients informació dels plats que ofereix

Seria convenient que aquest mateix text s’incorporés a les cartes i als suports escrits on
constin els plats, en aquells establiments que els utilitzin.”

10. Els establiments han de disposar de fulls de reclamació?

Tots els establiments de restauració han de disposar de fulls de reclamacions i anunciar-

ne l’existència de forma visible a l’interior de l’establiment.
En cas d’algun problema en el servei, podem demanar a l’establiment els fulls de
reclamacions per intentar en aquell moment resoldre amistosament el problema. En cas
de desacord, ens podem adreçar a l’oficina d’informació al consumidor municipal o
comarcal més propera al nostre domicili on ens informaran de les vies per fer la nostra
queixa o reclamació.

En cas que desitgem denunciar uns fets en concret, podem adreçar la nostra denúncia
amb la documentació corresponent a la Direcció General de Turisme de la Generalitat
de Catalunya o a les seves delegacions territorials més properes a l’establiment de
restauració.

11. El preu d’un còctel té l’IVA inclòs o s’ha de pagar a part?

D’acord amb el Codi de Consum de Catalunya els preus anunciats a la carta o al rètol
dels establiments de restauració ha de ser total. No s'admet la nota informativa "IVA no
inclòs".

D’acord amb aquesta llei, el preu que has de pagar d’un còctel en un establiment serà
el preu total, sempre amb l’IVA inclòs al preu.

12. Es pot cobrar el servei d’utilitzar l’WC als clients?

Els establiments de restauració no poden cobrar cap import als seus clients pel fet
d’utilitzar els serveis.

13. Definició de restaurant segons la normativa

Segons l’Article 21. Classe D) Restaurant de l’ordenança reguladora de les condicions

d’instal·lació, funcionament i intervenció de determinats establiments públics dedicats a
la restauració, espectacles i/o activitats recreatives i les seves terrasses s’exposa la
definició de restaurant com:

Tenen la consideració de restaurant els establiments que disposen de servei de

menjador i cuina amb la finalitat d’oferir menjars al públic, que consisteixen
bàsicament en dinars i sopars, mitjançant preu, per ser consumits en el mateix
local. Aquests establiments no poden fer la funció de bar a excepció que aquesta
activitat vagi destinada als clients del restaurant.

14. Un restaurant em pot dir que només puc pagar en efectiu?

Segons l’article 1170 del Codi Civil es permet com a forma de pagament habitual la
moneda de curs legal, és a dir, l’euro. Per tant, ha de considerar-se que el fet de no
acceptar el pagament en efectiu suposaria una limitació dels drets dels consumidors.

Per contra, és lícit fixar una quantitat mínima o màxima per al pagament amb targeta
bancària, sempre que aquestes condicions no siguin abusives, és a dir, que estiguin
incloses en unes franges adequades a la realitat social i econòmica d’acord amb el tipus
d’establiment o el sector d’activitat de què es tracti.

L’establiment ha d’informar correctament del límit a la quantia de pagament, de manera

semblant a com anuncia l’acceptació de la targeta bancària com a mitjà de pagament
perquè la conegueu abans de fer la compra.