Decadència

(s. XVI-XVII-XVIII)

Procés de Instauració tribunal de la Revolta de les Català com a llengua Pèrdua de la Màxima esplendor
castellanització inquisició Germanies (1519-1523) popular consciència d’unitat

Decrets de Nova (vetlla per la integritat Guerra dels Segadors Llatí com a llengua Assimilació dels Cultura italiana (s. XV i XVI)
Planta de la fe cristiana i (1640-1652) franca europea models i els lèxics Cultura castellana (s. XVI i XVII)
castiga les heretgies) castellans en la Cultura francesa (s. XVIII)
literatura culta
Introducció del castellà Guerra de Successió
com a llengua oficial per (1700-1714)
Felip V
València i Aragó (1707)
Mallorca i les Pitiüses
(1715)
Catalunya (1716)

El Renaixement El Barroc La il·lustració

Sorgeix a Itàlia Origen francès

(s. XVII- XVIII)
(s. XV) (s. XVIII)

Es perllonga al Trets estilístics identificats amb una

llarg del s. XVI ornamentació molt carregada
Promulga el liberalisme Culmina amb la Obres acadèmiques
revolució del 1789 Literatura científiques o
polític i la llibertat
religiosa mèdiques
Nova visió del
món
Concepció Reconeixement i Renaixença Valoració del Fundació d’una democràcia
Territori català
antropocèntrica idealització de la cultural nacionalisme burgesa basada en la
cultura clàssica separació entre els poders Es difonen Voluntat didàctica i
Confiança en el
grecollatina executiu, legislatiu i judicial coneixements propis ideològica
Assimila l’època per mitjà Menyspreu per l’edat Consolidació i Territori català progrés, l’enteniment i
Impossibilitat del Gust per l’artifici del moment i les idees
de la vinculació amb Itàlia mitjana. Pessimisme Dualisme la raó
dignificació de les saber (1591 - 1608) formal i del liberalisme
Sentit crític. llengües conceptual
Ambició intel·lectual. romàniques Filosofia en primer terme
Ampliació d’àmbits i Tensions i contradiccions Oposades a l’absolutisme
En un món empíric que Consciència acusada de la
coneixements. polític i el dogmatisme religiós
Autors genera incertesa i mort, de la brevetat de la
Optimisme vital i Literatura
desconfiança en els vida, del caràcter efímer
sensualitat.
sentits. del plaer i a degeneració
humana. Corrents
d’origen català

Pere Serafí Coherent, vigorosa i amb tocs i

Cristòfor Despuig
temàtiques variades amb obres
(Tortosa, 1510-1574) (Xipre, 1510 - Barcelona, 1567) rellevants i ambicioses
Escrites fonamentalment
en castellà
Influència d’autors coetanis castellans
i italians

Ocupa càrrecs polítics en Obra Treballa per als

Autor modern
l’administració municipal estaments Rococó
Autors Neoclassicisme
eclesiàstics i la
noblesa urbana de
Los col·loquis de la insigne Barcelona
ciutat de Tortosa (1557) Tracta temes Corrent amb més
Bandejat a València per Pintor d’estil Poesia intimistes i menors ambició literària on
actuacions polèmiques italianitzant innovadora en el marc d’obres esdevé el retorn als
Exerceix de mestre amables, frívoles i autors grecs i llatins
Diàleg renaixentista en què sensuals
es reflecteix la situació Conegut com Francesc Vicent Garcia (Tortosa, Francesc Fontanella
política, social i lingüística lo Grec
de la seva ciutat a L’època Punts de Influència de Formes ~1579/1582 - Vallfogona de Riucorb, 1623) (Barcelona, 1622 - ~1682/1683)
contacte amb Petrarca reinaxentistes
els trobadors i
El Baró de Maldà Joan Ramis i Ramis
amb Ausiàs (Barcelona, 1746 ~ 1819) (Maó, 1746~1819)
Sonet
March
Cançoner popular
Rector de Vallfogona Etapes
Màxim exponent del
Baró de Maldà
teatre neoclàssic
menorquí
Obra
1a 2a
Calaix de Sastre

Lucrècia Activitat científica

Obra en prosa de seixanta
Escriguè Humorisme volums
Relacionada amb Vida Obres Vida Obres Escrita durant cinquanta anys
el conceptisme Versos alexandrins (12 síl·labes) Escriví estudis sobre la prehistòria de
Estil poc acurat
Document de primera magnitud Influïda pel francès Racine molts indrets a Espanya i sobre la
Poesia artificiosa i elegant Groller i exagerat Participà en Va escriure Exili a Perpinyà Poesia religiosa Ambientada en la Roma antiga biologia amb relació a l’Illa de Menorca
sobre les formes de vida a
Sonets lírics Tendència festes poesies amoroses del seu germà. de rendiment Tres unitats del teatre clàssic: de
Catalunya de la segona meitat
Faules mitològiques de escatològica cortesanes i frívoles Mort de la seva Glosses lloc, acció i de temps
del segle XVIII
caràcter burlesc Llenguatge Clima patriòtic i Va signar amb segona dona Composicions Escrita en pràcticament en
Llenguatge viu
Sàtires violentes contra castellanitzat secessionista diferents Ingrés a l’ordre de temes bíblics castellà
persones pseudònims dominicà o teològics
Comèdia hagiogràfica Culteranisme
(burla, ironia i
Exit humor)
Lo desengany

Vallfogonisme

Corrent que imita aquest

tipus de composicions
d’humor groller i que
s’allarga fins a principis
del segle XIX