Decadència

(s. XVI-XVII-XVIII)

Procés de Instauració tribunal de la Revolta de les Català com a llengua Pèrdua de la Màxima esplendor
castellanització inquisició Germanies (1519-1523) popular consciència d’unitat

Decrets de Nova (vetlla per la integritat Guerra dels Segadors Llatí com a llengua Assimilació dels Cultura italiana (s. XV i XVI)
Planta de la fe cristiana i (1640-1652) franca europea models i els lèxics Cultura castellana (s. XVI i XVII)
castiga les heretgies) castellans en la Cultura francesa (s. XVIII)
literatura culta
Introducció del castellà Guerra de Successió
com a llengua oficial per (1700-1714)
Felip V
València i Aragó (1707)
Mallorca i les Pitiüses
(1715)
Catalunya (1716)

El Renaixement El Barroc La il·lustració

Sorgeix a Itàlia Origen francès

(s. XVII- XVIII)
(s. XV) (s. XVIII)

Es perllonga al Trets estilístics identificats amb una

llarg del s. XVI ornamentació molt carregada
Promulga el liberalisme Culmina amb la Obres acadèmiques
revolució del 1789 Literatura Expressat en castellà científiques o
polític i la llibertat
religiosa mèdiques
Nova visió del
món
Concepció Reconeixement i Renaixença Valoració del Fundació d’una democràcia
Autors
antropocèntrica idealització de la cultural nacionalisme burgesa basada en la
cultura clàssica separació entre els poders Es difonen Voluntat didàctica i
Confiança en el
grecollatina executiu, legislatiu i judicial coneixements propis ideològica
Menyspreu per l’edat Consolidació i progrés, l’enteniment i
Impossibilitat del Gust per l’artifici del moment i les idees
mitjana. Pessimisme Literatura Dualisme la raó
dignificació de les saber formal i del liberalisme
Sentit crític. llengües conceptual
Ambició intel·lectual. romàniques Filosofia en primer terme
Ampliació d’àmbits i Tensions i contradiccions Oposades a l’absolutisme
En un món empíric que Consciència acusada de la
coneixements. Vigorosa de tons i polític i el dogmatisme religiós
genera incertesa i mort, de la brevetat de la
Optimisme vital i temàtiques
desconfiança en els vida, del caràcter efímer
sensualitat. variades.
sentits. del plaer i a degeneració
humana.
Corrents

Cristòfor Despuig Pere Serafí Autors

(Tortosa, 1510-1574) (Xipre, 1510 - Barcelona, 1567)
Rococó Neoclassicisme

Obra Treballa per als Tracta temes Corrent amb més

Ocupa càrrecs polítics en
l’administració municipal
Los col·loquis de la insigne
Bandejat a València per
actuacions polèmiques
Autor modern
estaments intimistes i menors ambició literària on
eclesiàstics i la Francesc Vicent Garcia (Tortosa, Francesc Fontanella en el marc d’obres esdevé el retorn als
amables, frívoles i autors grecs i llatins
noblesa urbana de ~1579/1582 - Vallfogona de Riucorb, 1623) (Barcelona, 1622 - ~1682/1683) sensuals
Barcelona
ciutat de Tortosa (1557)
Pintor d’estil Poesia
italianitzant innovadora

Diàleg renaixentista en què

Exerceix de mestre El Baró de Maldà Joan Ramis i Ramis
Rector de Vallfogona Etapes
es reflecteix la situació Conegut com (Barcelona, 1746 ~ 1819) (Maó, 1746~1819)
política, social i lingüística lo Grec
de la seva ciutat a L’època Punts de Influència de Formes
contacte amb Petrarca reinaxentistes
els trobadors i Màxim exponent del
Obra Baró de Maldà
amb Ausiàs 1a 2a teatre neoclàssic
Sonet menorquí
March
Cançoner popular

Calaix de Sastre

Escriguè Relacionada amb Humorisme

Vida Obres Vida Obres Lucrècia Activitat científica
el conceptisme Obra en prosa de seixanta
volums
Poesia artificiosa i elegant Groller i exagerat Participà en Va escriure Exili a Perpinyà Poesia religiosa Escrita durant cinquanta anys
Sonets lírics Tendència festes poesies amoroses del seu germà. de rendiment Estil poc acurat Versos alexandrins (12 síl·labes) Escriví estudis sobre la prehistòria de
Faules mitològiques de escatològica cortesanes i frívoles Mort de la seva Glosses Document de primera magnitud Influïda pel francès Racine molts indrets a Espanya i sobre la
caràcter burlesc Llenguatge Clima patriòtic i Va signar amb segona dona Composicions sobre les formes de vida a Ambientada en la Roma antiga biologia amb relació a l’Illa de Menorca
Sàtires violentes contra castellanitzat secessionista diferents Ingrés a l’ordre de temes bíblics Catalunya de la segona meitat Tres unitats del teatre clàssic: de
persones pseudònims dominicà o teològics del segle XVIII lloc, acció i de temps
Comèdia hagiogràfica Culteranisme Llenguatge viu Escrita en pràcticament en
(burla, ironia i castellà
Exit humor)
Lo desengany

Vallfogonisme

Corrent que imita aquest

tipus de composicions
d’humor groller i que
s’allarga fins a principis
del segle XIX