Psicopato - DMSV

comain
www.wuolah.com/student/comain
1910
resums 2ºQ.pdf
Resums 2ºquatri
3º Psicopatología
Grado en Psicología
Facultad de Psicología
UV - Universitat de València (Estudi General)
Reservados todos los derechos. No se permite la explotación económica ni la transformación de esta obra. Queda permitida la impresión en su
totalidad.
a64b0469ff35958ef4ab887a898bd50bdfbbe91a-166686
Inma Marí Corraliza

2º Quadrimestre
Psicopatologia
Reservados todos los derechos. No se permite la explotación económica ni la transformación de esta obra. Queda permitida la impresión en su totalidad.
Índex
Tema 1: Diagnòstic i Classificació dels Trastorns Mentals. ................................................................... 11
1. L’exploració psicopatològica (Història clínica). ......................................................................... 11
2. Introducció. ............................................................................................................................... 12
3. Sistemes de classificació actuals dels Trastorns Mentals.......................................................... 14
3.1. Desenvolupament i característiques de les modernes classificacions dels trastorns

mentals: DSM i CIM. ...................................................................................................................... 14
L’OMS  CIM ............................................................................................................................ 14
APA  DSM .............................................................................................................................. 15
DSM-IV .................................................................................................................................. 15
En el DSM-5 (2013) ............................................................................................................... 15
Organització. ..................................................................................................................... 17
3.2. Funcions i limitacions de les classificacions psiquiàtriques............................................... 18
 Funcions. ........................................................................................................................... 18
 Crítiques. Limitacions. ...................................................................................................... 18
4. Propostes alternatives: els RDoC i Transdiagnòstiques. ........................................................... 19
4.1. RDoC. NIMH Research Domain Criteria............................................................................. 19
4.2. Transdiagnòstiques. .......................................................................................................... 19
Tema 2: Trastorns de la Personalitat. ................................................................................................... 21
1. Introducció. ............................................................................................................................... 21
2. Categorització i descripció clínica dels trastorns de personalitat. ............................................ 22
3. Trastorns de la personalitat segons el DSM-5. .......................................................................... 23
3.1. Grup A: Estranys o excèntrics ............................................................................................ 23
1
Trastorn paranoide de la personalitat (TPP)............................................................................ 23
Trastorn esquizoide de la personalitat (TEP). .......................................................................... 24
Trastorn esquizotípic de la personalitat (TETP). ...................................................................... 25
3.2. Grup B: dramàtics, emocionals, inestables i egoistes. ...................................................... 26
Trastorn antisocial de la personalitat (TAP). ........................................................................... 26
Trastorn narcisista de la personalitat (TNP). ........................................................................... 27
Trastorn límit de la personalitat (TLP). .................................................................................... 29
Trastorn histriònic de la personalitat (THP)............................................................................. 29
3.3. Grup C: ansiosos, temorosos. ............................................................................................ 30
Trastorn de la personalitat per evitació (TPE). ........................................................................ 30
Trastorn dependent. ................................................................................................................. 31
Trastorn obsessiu-compulsiu de la personalitat (TOCP). ........................................................ 32
3.4. Altres. ................................................................................................................................ 33
Trastorn passiu agressiu de la personalitat (TPAP). ................................................................ 33
Trastorn depressiu de la personalitat (TDP). ........................................................................... 33
Trastorn autodestructiu (masoquista) de la personalitat (TADP)........................................... 33
Trastorn sàdic de la personalitat (TSP). ................................................................................... 34
4. Dades epidemiològiques, curs i comorbiditat. .......................................................................... 34
5. Noves perspectives en la comprensió dels trastorns de personalitat. ..................................... 34
5.1. Model alternatiu dimensional de trastorns de la personalitat. ........................................ 34
Tema 3: Trastorns emocionals i de l’estat d’ànim. ............................................................................... 36
1. Introducció. ............................................................................................................................... 36
1.1. Classificacions dicotòmiques. ............................................................................................ 36

2
a. Endògena-Reactiva. .......................................................................................................... 36
b. Psicòtica-Neuròtica. .......................................................................................................... 36
c. Unipolar (depressió) – Bipolar (mania). ........................................................................... 36
d. Primària – Secundària. ...................................................................................................... 36
1.2. Símptomes diferencials en depressió i mania (Psicopatograma)...................................... 37
1.3. Classificació actual dels TEA. ............................................................................................. 38
2. Episodis...................................................................................................................................... 38
2.1. Episodi depressiu major DSM-5. ....................................................................................... 38
2.2. Episodi maníac DSM-5. ...................................................................................................... 39
2.3. Episodi hipomaníac DSM-5................................................................................................ 39
2.4. Especificacions per: episodi maníac, hipomaníac o depressiu. ......................................... 40
3. Classificació actual dels trastorns depressius............................................................................ 40
3.1. Trastorn de desregulació destructiva de l’estat d’ànim (infància). ................................... 40
3.2. Trastorn depressiu major. ................................................................................................. 41
3.3. Trastorn depressiu persistent/crònic (distímia). ............................................................... 42
3.4. Trastorn disfòric premenstrual.......................................................................................... 44
3.5. Trastorn depressiu induït per substàncies/medicació. ..................................................... 45
3.6. Trastorn depressiu a causa d’una altra condició mèdica. ................................................. 45
3.7. Altres Trastorns depressius específics............................................................................... 45
 Depressió breu concurrent................................................................................................ 45
 Episodi depressiu de durada curta. ................................................................................... 45
 Episodi depressiu amb símptomes insuficients................................................................. 45
3.8. Trastorns depressius no especificat. ................................................................................. 45

3
 Amb malestar ansiós/amb ansietat................................................................................... 46
 Amb característiques mixtes. ............................................................................................ 46
 Amb característiques malenconioses. ............................................................................... 47
 Amb característiques atípiques. ........................................................................................ 48
 Amb catatonia. .................................................................................................................. 48
 Amb inici peripart. ............................................................................................................. 48
Amb patró estacional. ....................................................................................................... 49
4. Classificació actual dels trastorns bipolars. ............................................................................... 49
4.1. Trastorn bipolar I. .............................................................................................................. 49
4.2. Trastorn bipolar II. ............................................................................................................. 50
4.3. Trastorn bipolar ciclotímic................................................................................................. 51
4.4. Trastorn bipolar i trastorns relacionats induïts per substàncies i/o mediació. ................. 51
4.5. Trastorn bipolar i trastorns relacionats deguts a una altra condició mèdica.................... 51
4.6. Altres trastorns bipolars i trastorns relacionats especificats. ........................................... 51
 Episodi hipomaníacs de curta durada (2-3 dies) i episodis de depressió major. .............. 52
 Episodis hipomaníacs amb símptomes insuficients i episodis de depressió major. ......... 52
 Episodi hipomaníac sense episodi previ de depressió major. ........................................... 52
 Ciclotímia de curta durada (menys de 24 mesos). ............................................................ 52
4.7. Trastorn bipolars i altres trastorns relacionats no especificats. ....................................... 52
 Amb malestar ansiós/amb ansietat................................................................................... 52
 Episodi maníac o hipomaníac amb característiques mixtes.............................................. 52
 Episodi depressiu amb característiques mixtes: ............................................................... 53
 Amb cicles ràpids. .............................................................................................................. 54

4
 Amb característiques psicòtiques: hi ha al·lucinacions i/o deliris: .................................... 54
 Amb catatonia: .................................................................................................................. 55
 Amb inici peripart. ............................................................................................................. 55
 Amb patró estacional. ....................................................................................................... 55
4.8. Especificacions................................................................................................................... 56
4.9. Qüestions d’interès. .......................................................................................................... 56
5. Altres problemes que poden ser objecte d’atenció clínica. ...................................................... 57
5.1. Dol no complicat................................................................................................................ 57
5.2. Trastorn per dol complex persistent. ................................................................................ 57
5.3. Triada cognitiva Beck......................................................................................................... 58
6. Diagnòstic diferencial. ............................................................................................................... 59
6.1. Característiques diferenciadores dels trastorns depressius i bipolars. ............................. 59
A. Característica personals i familiars. ................................................................................... 59
B. Epidemiologia. ................................................................................................................... 59
C. Història natural. ................................................................................................................. 60
D. Resposta teràpeutica......................................................................................................... 60
6.2. Depressiu major o Distímia. .............................................................................................. 60
6.3. Causes. ............................................................................................................................... 60
6.4. Diagnòstic diferencial depressió. ...................................................................................... 61
6.5. Comorbiditat. .................................................................................................................... 62
6.6. Dol vs Depressió. ............................................................................................................... 62
Tema 4: Trastorns d’ansietat, obsessiu-compulsiu i relacionats, traumes i estressos. ........................ 65
1. Introducció. ............................................................................................................................... 65
5
1.1. Por i ansietat...................................................................................................................... 65
1.2. Respostes d’ansietat.......................................................................................................... 66
1.3. Depressió i ansietat: aspectes comuns i específics. .......................................................... 68
1.4. Comorbilitat....................................................................................................................... 68
1.5. Altres trastorns a on l’ansietat juga un paper central. ...................................................... 68
1.6. Plantejament cognitius. ..................................................................................................... 69
1.7. Classificació DSM-IV. ......................................................................................................... 69
1.8. Trastorns d’ansietat classificació DSM-5. .......................................................................... 69
1.9. Trastorn obsessiu-compulsiu (TOC) i trastorns relacionats segons DSM-5....................... 70
1.10. Trastorn relacionats traumes i estressors segons DSM-5. ............................................ 70
2. Trastorns d’ansietat................................................................................................................... 71
2.1. Trastorn d’ansietat per separació. .................................................................................... 71
2.2. Mutisme selectiu. .............................................................................................................. 71
2.3. Fòbia especifica. ................................................................................................................ 71
2.4. Trastorn d’ansietat social (fòbia social)............................................................................. 72
Característiques clíniques:........................................................................................................ 73
2.5. Trastorn de pànic............................................................................................................... 74
2.6. Agorafòbia. ........................................................................................................................ 75
2.7. Trastorn d’ansietat generalitzada. .................................................................................... 75
CARACTERÍSTIQUES CLÍNIQUES:............................................................................................... 76
2.8. Altres trastorns d’ansietat. ................................................................................................ 77
3. Trastorn obsessiu-compulsiu i trastorns relacionats. ............................................................... 77
3.1. Trastorn obsessiu-compulsiu............................................................................................. 77

6
CARACTERÍSTIQUES CLÍNIQUES:................................................................................................ 78
TIPUS DE TOC:............................................................................................................................ 79
3.2. Trastorn d’acumulació. ...................................................................................................... 80
3.3. Trastorn dismòrfic corporal. .............................................................................................. 81
3.4. Tricotil·lomania (trastorn d’arracancar-se els cabells). ..................................................... 81
3.5. Trastorn d’excoriació (gratar-se la pell). ........................................................................... 82
3.6. Altres trastorns obsessiu-compulsiu. ................................................................................ 82
4. Trastorns relacionats amb traumes i factors d’estrès. .............................................................. 82
4.1. Reacció normal a l’estrés................................................................................................... 82
4.2. Trastorn d’aferrament reactiu........................................................................................... 83
4.3. Trastorn de relació social desinhibida. .............................................................................. 83
4.4. Trastorn d’estrès post-traumàtic. ..................................................................................... 84
4.5. Trastorn d’estrès postraumàtic en infants menors de 6 anys........................................... 86
4.6. Trastorn d’estrès agut. ...................................................................................................... 87
4.7. Trastorn d’adaptació ......................................................................................................... 88
4.8. Altres trastorns. ................................................................................................................. 88
5. Similituds i diferències entre dol complicat, depressió major i TEPT........................................ 89
6. . ..................................................................................................... ¡Error! Marcador no definido.
Tema 5: Trastorns de Símptomes Somàtics i Facticis. .......................................................................... 90
1. Trastorns de símptomes somàtics (Somatomorfs). .................................................................. 90
1.1. Concepte............................................................................................................................ 90
1.2. Classificació. ...................................................................................................................... 90
DSM-IV-TR. ................................................................................................................................ 90
7
Classificació actual DSM-5. ....................................................................................................... 91
1.3. Trastorns somatomorfs segons el DSM-5. ........................................................................ 91
Trastorns de símptomes somàtics............................................................................................ 91
Trastorn d’ansietat per malaltia (Hipocondria). ...................................................................... 92
Trastorn de conversió (Trastorn de símptoma neurològic funcional). ................................... 93
Factors psicològics que afecten la condició mèdica (indicar quin). ........................................ 95
Altres trastorns de símptomes somàtics (Trastorns de símptomes somàtics no especificat).
................................................................................................................................................... 95
2. Trastorns facticis. ...................................................................................................................... 95
2.1. Concepte............................................................................................................................ 95
2.2. Trastorn factici aplicat a un mateix segons el DSM-5. ...................................................... 96
2.3. Trastorn factici imposats a altres. ..................................................................................... 96
Tema 6: Trastorns de l’Espectre de la esquizofrènia i altres Trastorns Psicòtics.................................. 98
1. Concepte. .................................................................................................................................. 98
2. Esquizofrènia. ............................................................................................................................ 98
2.1. Epidemiologia i curs de l’esquizofrènia. ............................................................................ 98
2.2. Classificació segons DSM’s. ............................................................................................... 99
2.3. Esquizofrènia segons el DSM-5....................................................................................... 100
2.4. Esquizofrènia segons el DSM-IV-TR. ............................................................................... 101
Subtipus d’Esquizofrènia: ....................................................................................................... 101
 Paranoide. ................................................................................................................... 101
 Desorganitzat. ............................................................................................................. 102
 Catatònic. .................................................................................................................... 102
8
 Indiferenciat. ............................................................................................................... 103
 Residual. ...................................................................................................................... 103
3. Altres trastorns psicòtics segons DSM-5. ................................................................................ 103
3.1. Esquizofreniforme. .......................................................................................................... 103
3.2. Psicòtic breu. ................................................................................................................... 104
Psicòtic breu segons el DSM-IV-TR. ......................................................................................... 105
3.3. Esquizoafectiu. ................................................................................................................ 106
3.4. Trastorn delirant.............................................................................................................. 106
Delirant segons DSM-IV-TR. ................................................................................................... 107
3.5. Altre trastorn especificat de l’espectre esquizofrènic i altres trastorns psicòtics (DSM-5).
108
3.6. Psicòtic compartit (Folie à deux) segons el DSM-IV-TR. .................................................. 108
4. Característiques clíniques de l’esquizofrènia. ......................................................................... 108
4.1. Símptomes positius. ........................................................................................................ 108
 Idees delirants................................................................................................................. 108
 Al·lucinacions. ................................................................................................................. 108
 Símptomes motors o comportament catatònic. ........................................................... 109
4.2. Símptomes negatius. ....................................................................................................... 109
 Alògia. ............................................................................................................................. 109
 Abúlia-apatia................................................................................................................... 109
 Anhedonia. ...................................................................................................................... 109
 Aplanament o retraïment afectiu. ................................................................................. 110
4.3. Símptomes de desorganització. ...................................................................................... 110
9
 Llenguatge desorganitzat. .............................................................................................. 110
 Afecte inapropiat. ........................................................................................................... 110
 Comportament desorganitzat. ....................................................................................... 110
4.4. Indicadors e bon pronòstic. ............................................................................................. 111
10
Tema 1: Diagnòstic i Classificació dels Trastorns Mentals.
1. L’exploració psicopatològica (Història clínica).
Passos a seguir en l’exploració psicopatològica:
1) Història, també coneguda com anamnesi. Conté:
 Dades d’identificació: edat, nacionalitat, estat civil, nivell d’estudis, religió, professió, situació
laboral actual, suport familiar, suport social.
 Referent (qui l’envia) i motiu de referència o derivació. Motiu pel que es deriva al pacient a
l’especialista.
 Queixa motiu de consulta (segons el pacient).
 Descripció del problema actual (segons l’avaluador). Signes o símptomes que experimenta el
pacient i la seua seqüència.
 Història i evolució del problema actual en la vida diària. Quadre cronològic i comprensiu del
problema del pacient: inici del problema, causes que li atribueix a l’origen del problema,
factors associats a l’inici del problema, evolució...
 Interferència/conseqüències del problema actual en la vida diària.
 Tractament del problema actual. Tractaments seguits anteriorment per al problema actual, i
la seua eficàcia. També els tractaments actuals.
 Problemes mentals anteriors i tractaments. Descripció de qualsevol contacte previ amb salut
mental (psiquiàtric, psicològic, d’un altre tipus).
 Historial mèdic. Registrar malalties, traumatismes o operacions que hagen estat rellevants o
que tinguen alguna relació amb el problema actual o el seu tractament. També s’ha d’explorar
l’ús de substàncies (legals o il·legals).
 Informació biogràfica rellevant (història personal). Conèixer a la persona, destacar els
esdeveniments vitals importants en el desenvolupament de l’individu. Indagar aquelles àrees
i aspectes que suposa poden ajudar a aclarir problemes, presents, hipòtesi. Només recollir la
informació estrictament necessària.
 Antecedents familiars. Malalties orgàniques o trastorns mentals.
 Personalitat premòrbida (com era el pacient abans del problema).
2) Examen de l’estat mental o psicopatograma. Anàlisi de l’estat mental actual de la persona,

exploració transversal.
 Aparença, comportament en l’entrevista i consciència de malaltia.
 Consciència, alerta, orientació.
11
 Atenció.
 Memòria.
 Percepció i imatges mentals.
 Forma del pensament, llenguatge i parla.
 Contingut del pensament.
 Consciència del si mateix, identitat.
 Afectes i emocions.
 Activitat motora i conducta intencional.
 Funcions fisiològiques: alimentació, son, sexe.
 Capacitat intel·lectual/cognitiva.
 Àrea social i relacions interpersonals.
 Reacció de l’examinador.
3) Necessitat d’estudis addicionals. Si es necessari realitzar estudis addicionals, resultats de

l’exploració psicològica i física.
4) Formulació clínica del cas. De la descripció a la interpretació.

- Per què: hipòtesis etiològiques (incloent-hi anàlisi funcional). Factors predisponents,
precipitants i mantenidors.
- Diagnòstic clínic categorial i diferencial.
- Proposta terapèutica
- Pronòstic: evolució més probable.
5) Informe psicològic.
6) Notes de progrés i seguiment després d’alta.
2. Introducció.
Termes bàsics:
 Signe: indicador objectiu d’un estat patològic (laboratori). Pèrdua de pes, fallada cardíaca, plorar...
 Símptoma: indicador subjectiu que sol ser referenciat per l’individu com un estat patològic.
 Síndrome: grup de símptomes i signes que concorren de forma freqüent i constitueixen un quadre
clínic.
12
 Trastorn: síndrome clínicament significatiu (deterioració). Alteracions dels processos cognitius i

afectius del desenvolupament, considerats anormals amb respecte el grup social de referència del
qual prové el individu.
“Un trastorn mental és una síndrome caracteritzada per una pertorbació clínicament significativa
en la cognició, regulació emocional o comportament d’un individu i que reflecteix una disfunció en
el funcionament mental subjacent als processos psicològics, biològics o de desenvolupament.
Els trastorns mentals són generalment associats amb distrès o discapacitat en l’àrea social,
ocupacional o altres activitats importants.
No són trastorns mentals les respostes esperables o culturalment aprovades a un estressor comú
o pèrdua, com la mort d’un ésser estimat, que no és un trastorn mental.
El comportament socialment desviat (polític, religiós i sexual) i els conflictes que tenen lloc
principalment entre l’individu i la societat, no són trastorns mentals, llevat que la desviació o
conflicte resulte d’una disfunció en l’individu, com es va descriure anteriorment”.
Es considera terme inadequat (distinció entre TM i físic) i no és operacional (judici clínic).
 Malaltia: trastorn d’etiologia coneguda.
 Taxa de prevalença: nombre de casos totals d’una malaltia que s’han acumulat en un determinant
període de temps (vital, anual) en una població concreta.
 Taxa d’incidència: nombre de nous caos d’una malaltia que apareixen en un període de temps
determinant en una població concreta.
 Curs: evolució de trastorn. Pot ser: crònic (sol perdura llargs períodes de temps) i episòdic (es
recupera als pocs mesos).
 Aparició: pot ser; aguda (sobtada) o crònica (de manera gradual).
 Taxonomia: estudi del procés classificatori (lògica interna, regles). Dintre d’aquest trobem la
nosologia: una taxonomia de les malalties basada en supòsits teòrics sobre l’etiologia.
 Sistema de classificació: organització jeràrquica d’entitats segons categories. El seu objectiu es fer
públics criteris per a identificar individus homogenis en relació als criteris:
13
 Clàssica: monotètica (basada en 1 o poques variables), categories discretes, símptomes

necessaris i suficients, amb membres homogenis en característiques (tenen totes les
característiques).
 Prototípica: politética (més variables, compartides per una part dels membres de la
categoria), categories difuses, més variabilitat intragrup, cap propietat no és necessària o
suficient, major flexibilitat diagnòstica.
 Sistema de classificació psicopatològica: organització jeràrquica d’entitats (trastorns o conductes

anormals) segons categories. L’objectiu és fer un diagnòstic, és a dir, assignar un cas (subjecte) a
una categoria (síndrome).
3. Sistemes de classificació actuals dels Trastorns Mentals.
3.1. Desenvolupament i característiques de les modernes classificacions dels

trastorns mentals: DSM i CIM.
Els sistemes de classificació més actuals són el CIE-10 i el DSM-5.
L’OMS  CIM
L’organització Mundial de la Salut (OMS): classificació internacional de malalties (CIM).
- CIM-6 (1948)
- CIM-7 (1955)
- CIM-8 (1968)
- CIM-9 (1975)
- CIM-10 (1992)
CIE-10. Capítol 5: trastorns clínics.
 Trastorns mentals orgànics.  Del comportament associats a disfuncions

 Trastorns mentals i del comportament per fisiològiques i a factors somàtics.
consum de substàncies.  De la personalitat i comportament adult.
 Esquizofrènia, esquizotípic i delirants.  Retard mental.
 De l’humor (afectius).  Del desenvolupament psicològic.
 Neuròtics, secundaris a estrès i  Del comportament i emocions, d’inici
somatomorfs. habitual en infància i adolescència.
Avaluació multiaxial:
14
 Eix I: diagnòstics clínics. Inclou trastorns mentals, físics, de l’aprenenrtatge i de la

personalitat.
 Eix II: discapacitats. Cobreix àrees específiques del funcionament i es quantifiquen de

0 (absència) a 5 (discapacitat greu). Hi ha quatres àrees: cura personal, treball, família
i llar, i funcionament en un context social més ampli (oci, amics, activitats socials).
 Eix III: factors contextuals. Explora factors que podrien influïen en aparició,
manifestació, evolució clínica o el tractament dels trastorns del Eix I. S’inclouen ací
problemes relacionats amb successos negatius en la infància, escolarització, família,
història familiar de malaltia, dificultats en l’estat de vida...
APA  DSM
American Psychiatric Association (APA). Diagnostic and Statistical Manual of Mental Disorders.
- DSM-I (1952)
- DSM-II (1968)
- DSM-III (1980)
- DSM-III-R (1987)
- DSM-IV (1994)
- DSM-IV-R (2004)
- DSM-5 (2013)
DSM-IV
Avaluació multiaxial. Sistema categorial però admet límits de les classificacions categorials: “no
s’assumeix que cada categoria dels TM siga una entitat completament discreta amb límits absoluts que
la separen d’altres TM o no mentals”
 Eix I: trastorns clínics. Altres problemes que poder ser objecte d’atenció clínica.
categorial
 Eix II: trastorn de la personalitat i retard mental.

 Eix III: malalties mèdiques.
Dimensional  Eix IV: problemes psicosocials i ambientals.
(biopsicosocia
l)  Eix V: avaluació de l’activitat global (EAG).
En el DSM-5 (2013)
 Desapareixen els eixos, es solapen els eixos I i II.
15
 Canvis d’organització: desapareix la diferenciació entre trastorns infantils i adults. S’ordenen per
ordre d’aparició des de neurodesenvolupament a neurocognitius.
 20 categories.
 Nous criteris dimensionals: gravetat i freqüència; criteris alternatius dimensiones per als trastorns
de personalitat (secció 3).
 Igual sistema categorial.
 Secció 2: WHODAS.
 Canvis dins de categories diagnòstiques, aparició de noves categories i desaparició d’altres (DSM-
IV-TR a DSM-5):
 Eliminats:
- Sistema multiaxial: es fonen els eixos I i II en un sol eix -> biopsicosocial.
- Algunes categories com: trastorn per aversió sexual, trastorn de pànic sense o amb
agorafòbia.
- Distinció entre trastorns de la infància i l’edat adulta.
 Transformacions:
- Trastorns de l’espectre autista reemplaça als trastorns generalitzats del
desenvolupament.
- Trastorn específic de l’aprenentatge (eliminat el trastorn de lectura, trastorn
d’habilitats aritmètiques, trastorns d’expressió escrita).
- Trastorn relacionats amb substàncies i trastorns addictius, eliminat així abús vs
dependència.
 Combinacions o separacions:
- Trastorns de l’estat d’ànim (ara trastorns de depressió i trastorns bipolars
corresponen a capítols separats.
- Trastorns sexuals i identitat sexual (ara separats en diferents capítols: disfuncions
sexuals, trastorns parafílics i disfòria de gènere).
- Trastorn d’estrès posttraumàtic i trastorn obsessiu compulsiu es descriuen en
capítols propis, que abans es trobaven dintre de trastorns d’ansietat.
 Noves categories:
- Trastorn per acumulació i trastorn d’excoriació, ara inclosos en un nou capítol a
part dedicat al trastorn obsessiu comlusiu i trastorns relacionats.
- Trastorn cognitiu (que agrupa categories desaparegudes com les amnèsies).
- Trastorn pertorbador de desregulació d l’estat d’ànim.
- Trastorn disfòric premenstrual.
16
 Canvis en llindars diagnòstics:

- En general, els criteris s’han rebaixat per a efectuar un diagnòstic.
Organització.
Sessió 1 Secció 2 Secció 3 Apèndix
 Descripció de  Criteris diagnòstics  Mesures  Canvis més

conceptes bàsics de trastorns. dimensionals importants.
DSM-5.  Instrument símptomes.  Glossari.
 Informació ús d’avaluació  Criteris de  Conceptes
clínic. discapacitat formulació culturals de
deteriorament cultural. malestar.
funciona  Condicions
(WHODAS). clíniques en estudi.
 Model alternatiu
dimensional, tr.
Personalitat.
Secció 2: Criteris diagnòstics de trastorns, 19 categories + altres = 20 categories.
1) Tr. del desenvolupament. 12) Tr. del son.

2) Esquizofrènia i altres trastorns psicòtics. 13) Disfuncions sexuals.
3) Tr. Bipolars. 14) Disfòria de gènere.
4) Tr. Depressius. 15) Tr. disruptius, del control dels impulsos i de
5) Tr. d’ansietat. la conducta.
6) Tr. Obsessiu-compulsiu i relacionats. 16) Tr. relacionals amb ús de substàncies i
7) Tr. Relacionats amb traumes i estressors. addiccions.
8) Tr. Dissociatius. 17) Tr. neurocognitius.
9) Tr. de símptomes somàtics i relacionats. 18) Tr. de personalitat.
10) Tr. de la ingesta i de l’alimentació. 19) Parafílies.
11) Tr. de l’eliminació. 20) Altres trastorns.
En aquesta mateixa secció es troba el qüestionari WHODAS 2.0, que es un qüestionari per a l’avaluació
de la discapacitat i deteriorament funcional. es realitza una mesura del funcionament i la discapacitat
compatible amb la classiificaicó del funcionament, discapacitat i salut del OMS (2001). Marc de
referència temporals, últims 30 dies. Avalua el funcionament dirari en 6 arees d’activitat: des d’una
doble perspectiva; quantitativa e inferència. Arees de les quals es composa el qüestionari WHODAS
2.0:
- Comprensió i comunicació.
- Capacitat per a moure’s al seu voltant/entorn (mobilitat).
- Atenció personal.
17
- Capacitat de relacionar-se amb altres persones.

- Activitats de la vida diària: tasques de l’hogar.
- Secció dedicada al treball si es que treballa.
- Participació social.
3.2. Funcions i limitacions de les classificacions psiquiàtriques.
Funcions.
1) Facilitar comunicació entre els professionals.

2) Organitzar la informació (esquemes), ja que de vegades ignorem informació.
3) Predir curs i la resposta del tractament, quins altres símptomes es probable que apareguen.
4) Propòsits estadístics: estudis epistemològics, investigació...
5) Facilitar desenvolupament teòric (base acumulativa d’informació).
6) Determinació d’estatus legal.
7) Raons econòmiques.
Crítiques. Limitacions.
Les crítiques que és realitzen a les classificacions són: que ignoren informació rellevant, són artificials
i assumeixen que hi ha límits entre les categories (hi ha categories que són mútuament excloents, els
membres de la categoria són homogenis). Les limitacions són:
1) Són ateòrics? O hi ha model mèdic de malaltia?

2) Influència de la cultura occidental. Capítols lligats a la cultura.
3) Definicions de consens, no sempre recolzades en la investigació (grups de pressió, conflicte
d’interessos).
4) Problema amb l’ús de sistemes categorials (hi ha comorbilitat inespecífica).
5) Prototips mal definits.
6) Estigma social i profecia autocomplida.
7) Validesa i fiabilitat. Fiabilitat “interjueces”, el grau d’acord en què dos o més observadors
assoleixen l’assignació d’un individu a una categoria determinada. No hi ha categories amb
una adequada validesa psicopatològica.
8) Inadequació amb la investigació psicopatològica.
9) Permet manejar grans quantitats d’informació?
10) Permeten la comunicació?
11) Potencien la investigació?
18
4. Propostes alternatives: els RDoC i Transdiagnòstiques.
Propostes alternatives als manuals diagnòstics: RDoC i Transdiagnòstiques.
4.1. RDoC. NIMH Research Domain Criteria
Sorgeix del descontent per la poca atenció que els sistemes DSM/CIM coincideixen a la investigació
bàsica (neurociència, la genètica, psicologia...). Des de la perspectiva conceptual biomèdica: la idea de
que els trastorns mentals són malalties del cervell.
Aquest és una proposta per a creuar un sistema dimensional, que permeta comprendre i explorar els
problemes mentals emprant per això constructes aplicables també a la gent sense tals problemes.
L’objectiu es trobar les vies patofisiològiques i els marcadors neurobiològics d’eixes malalties. A més,
de torbar aquelles dimensions que són nuclears per a diferents trastorns o símptomes i buscar a més,
dins d’una perspectiva quantitativa, els talls o llindars que separen el funcionament norma de la
anormal.
De moment, no es proposen inicialment com una alternativa real per als usuaris normals dels
DSM/CIM, sinó com una opció per als investigadors... potser en un futur s’empre com a sistema de
classificació.
4.2. Transdiagnòstiques.
Aquest es un model alternatiu d’atendre la psicopatologia i sorgeix dels treballs de Barlow.

19
Sorgeix en un context en el qual hi ha alta comorbilitat entre categories diagnostiques, es solapen

símptomes en diferents trastorns i els mateixos tractaments són eficaços per a diferents patologies.
Per tant, realment són categories independents els diferents trastorns mentals? Es poden explicar per
l’existència de dimensions patològiques comuns?
L’objectiu de la perspectiva transdiagnòstica és una descripció i explicació dels factors psicopatològics

comuns a diferents trastorns mentals, i que es troben també representants en la normalitat.
Establir: Quines són les variables comuns a la majoria de trastorns mentals i les diferencials? Quin
paper juguen en el desenvolupament i/o manteniment dels trastorns? Base etiològica?
Constructe Concepte Problemes
Tendència a focalitzar l’antenció en Depressió, trauma, ansietat,

Ruminació
els propis problemes i símptomes. obsessions.
Consciència i Trastorn límit, insomni,

Facilitat per a reconeixer i expressar
diferenciació esquizofrènia, trastorns emocionals
estats emocionals.
d’emocions en general.
Regulació (des-) Dificultat per a regular el propi estat

Bipolaritat, trastorns d’alimentació.
emocional d’ànim.
Ansietat generalitzada, ansietat

Intolerància a la Dificultats per admentre escenaris
social, depressió, trastorns de
incertesa de resultat incert.
personalitat, pànic.
Sensibilitat a Por dels símptomes derivats de

Insomni, ansietat social, pànic.
l’ansietat sentir ansietat.
20
Tema 2: Trastorns de la Personalitat.
1. Introducció.
La personalitat des de la psicologia de la personalitat, té un enfocament dimensional. Les unitats

d’anàlisi són dimensionals: els trets són les unitats bàsiques d’anàlisi. La personalitat seria una manera
habitual de comportar-se, estable i no canvi al llarg del temps ni de les situacions, encara que es
dependent del context i del moment vital.
Des de la psicopatologia, els trastorns de la personalitat deurien ser una forma patològica de
comportar-se. Els manuals (DSM o CIM) distingeixen entre categories o diferent sit pus de trastorns de
personalitat. Deuria ser dimensional però es fa una definició categorial:
- Símptomes: patrons conscients i estables d’experiències disfuncionals, que es manifestes ací i ara.
- Conductes: patrons de resposta habituals davant estímuls similars.
Criteris diagnòstics del DSM-5 per al trastorn Criteris diagnòstics de la CIE-10 per als
de la personalitat trastorns específics de la personalitat.
A) Un patró permanent d’experiència interna i de

comportament que s’aparta notablement de les G1) La manera de ser pròpia de l’individuo i la seua
expectatives de la cultura del subjecte. Aquest forma permanent de viure i comportar-se es desvien de
patró es manifesta en dos (o més) dels àmbits forma important de les nomes acceptades i esperades
següents: de la pròpia cultura. Aquesta desviació ha de
1. Cognició (ex: formes de percebre i manifestar-se en més d’una de les següents àrees:
interpretar-se a un mateix, als altres i als 1. Cognició.
esdeveniments). 2. Afectivitat.
2. Afectivitat (ex: amplitud, intensitat, labilitat i 3. Manera en què es relaciona amb altres i
adequació de la resposta emocional). maneig de situacions interpersonals.
3. Activitat interpersonal. 4. Control d’impulsos.
4. Control dels impulsos.
G2) La desviació ha de manifestar-se de forma

B) Aquest patró persistent és inflexible, i s’estén a
generalitzada com un comportament rígid i
una àmplia gamma de situacions personals i
desadaptatiu que interfereix en una àmplia gamma de
socials.
situacions personals i socials.
C) Aquest patró persistent provoca malestar
G3) Es produeix malestar general, efecte negatiu en
clínicament significatiu o deterioració social,
l’entorn social o tots dos, clarament atribuïbles al
laboral o d’altres àrees importants de l’activitat de
comportament referit en el criteri G2.
l’individu.
D) El patró és estable i de llarga durada, i el seu inici G4) Evidència que la desviació és estable i de llarga
es remunta almenys a l’adolescència o al principi durada, amb inici i final de la infància o en
de l’edat adulta. l’adolescència.
E) El patró persistent no s’explica millor com una G5) La desviació no pot ser explicada com
manifestació o una conseqüència d’un altre conseqüència o manifestació d’altres trastorns mentals
trastorn mental. de l’adult.
F) El patró persistent no es deu als efectes fisiològics
G6) La desviació no es deu a una malaltia del sistema
directes d’una substància (droga o medicament) ni
nerviós central, traumatisme o disifuncions cerebrals.
a una malaltia mèdica.
21
Un trastorn de la personalitat o personalitat disfuncional és una manera de ser o comportar-se:
 Omnipresent: en la major part de situacions i contextos, a més no és situacional ja que inclou

la majoria del cicle vital.
 Rígid, inflexible.
 No s’ajusta al que caldria esperar de la persona: per les seus capacitats, ambient, rol...
 Interfereix: produeix malestar i sofriment propi i/o aliè (interferència); fa al subjecte fràgil i
vulnerable davant situacions noves; i impedeix o dificulta l’adquisició de noves habilitats
interpersonals.
 Egosistònic: no consciència de malaltia del trastorn, si (en part) de les seues conseqüències.
2. Categorització i descripció clínica dels trastorns de personalitat.
En el DSM-IV-TR, els trastorns de la personalitat s’inclouen en l’eix II, en el DSM-5, com que s’ha
eliminat el sistema multiaxial, tots els trastorns es troben en el mateix pla.
Trastorns de la personalitat i del

Trastorns de la personalitat, segons el DSM-5
comportament adult, segons CIE-10.
Grup A. Estranys o excèntrics: paranoide, 1. Trastorns específics de la personalitat.

esquizoide, esquizotípic. - Paranoide, esquizoide, dissocial,
Grup B. Teatrals, volubles o impulsius: inestabilitat emocional (tipus: límit o
antisocial, límit, histriònic, narcisista. impulsiu), histriònic, anancàstic, ansiós amb
conducta d’evitació, dependent, altres
Grup C. Ansiosos o temorosos: evitador, trastorns no especificats, altres trastorns
dependent, obsessiu-compulsiu. especificats (passiu-agressiu, narcisista).
Altres TP: 2. Trastorns mixtos i altres TP.
- Canvi de la personalitat a causa d’una altra 3. Transformacions persistents de la
afecció mèdica (tipus desinhibit, agressiu, personalitat, no atribuïbles a la lesió o
apàtic/indiferència afectiva, paranoide, un malaltia cerebral.
altre, combinant, no especificat).
4. Altres TP i del comportament de l’adult.
- Un altre TP especificat.
5. TP i del comportament de l’adult, no
- TP no especificat. especificats.
Criteris del DSM-5:
 Patró dominat de...

 Apareix en les primeres etapes de l’edat adulta.
 Es manifesta en diversos contextos.
 Per a 4/5 o més del següents símptomes.
 Diferencial: no secundaria a un altre trastorn (encara que sol coexistir amb altres patologies),
ni malaltia mèdica, ni substàncies.
22
3. Trastorns de la personalitat segons el DSM-5.
3.1. Grup A: Estranys o excèntrics
Trastorn paranoide de la personalitat (TPP).
Es caracteritza per sospites i desconfiança profunda e infundada cap a la resta. Aquestes persones
interpreten com a maliciosos els motius d’altres individus, per tant són persones desconfiades i
suspicaces.
El individu amb TPP basa la seues relacions i la seua vida amb sospites de que la resta el traïra, tramaran
alguna cosa contra ell o el defraudaran, inclòs les persones mes properes a ell. Solen donar-se compte
de tot el que succeeix al seu voltant, vigilen constantment les situacions i a les persones del seu entorn
i presenten especial atenció als missatges amb doble sentit, a les motivacions ocultes, etc. Es troben
en alerta front a les amenaces i esta hipervigilància condueix a una interpretació errònia
d’esdeveniments que, d’altra manera passarien desapercebuts.
Aquestes característiques de sospita i desconfiança són aprengues per el subjecte, cosa que condueix
a un allunyament de la gent i a restriccions emocionals, posant freqüentment a prova a la resta i
mantenint sospita constant.
Criteris diagnòstics segons el DSM-5

A) Sospites i desconfiança profundes e infundades cap a la resta, tal com ho indiquen quatre o més dels
següents símptomes:
1. Sospites de que la resta l’estan explotant, fent-li mal o enganyant-lo.
2. Extraure significats ocults de menyspreu o amenaça en comentaris o esdeveniments innocus.
3. Guarda rancor durant molt de temps, és a dir, no perdona els insults o menyspreus.
4. Sospites infundades i recurrents sobre la fidelitat de la parella.
5. Percep atacs a la seua persona o a la seua reputació i reacciona fàcilment amb ira o contraataca.
6. Està preocupat amb dubtes sobre la lleialtat o honradesa dels amics o associats.
7. Poc inclinat a confiar amb la resta per el temor de que la informació l’utilitzen en contra d’ell.
B) Aquestos símptomes no apareixen únicament en el transcurs d’una esquizofrènia, un trastorn de
l’estat d’ànim amb símptomes psicòtics o altres trastorn psicòtic, i no son deguts als efectes
fisiològics directes d’una malaltia mèdica.
Nota: si es compleixen els criteris abans de l’inici d’una esquizofrènia, afegir *premòrbid. Per exemple,
trastorn paranoide de la personalitat (premòrbid).
El TPP pareix diagnosticar-se amb més freqüència en els homes, que en les dones en llocs clínics.
 Diagnòstic diferencial i comorbiditat.
23
Hi ha que diferenciar-lo del trastorn delirant tipus persecutori, de la esquizofrènia tipo paranoide i de
l’estat d’ànim amb símptomes psicòtics, ja que, encara que poden resultar similars, tots aquest últims
trastorns es caracteritzen per presentar un període de símptomes psicòtics persistents (al·lucinacions
i deliris).
També amb altres trastorns de la personalitat, encara que comparteix símptomes similars amb el
esquizotípic en quant a la suspicàcia, distanciament interpersonal o ideació paranoide, aquest inclou a
més: pensament màgic, rareses en el llenguatge i experiències perceptives poc habituals; cosa que el
distingeix del TPP.
Trastorn esquizoide de la personalitat (TEP).
Es caracteritza per el desinterès per relacions socials. A més, l’expressió emocional és escassa i pobra
i no tenen capacitat per a experimentar plaer.

A) Un patró profund de desapego social i un rang limitat d’expressió emocional en situacions
interpersonals, tal com indiquen quatre o més dels símptomes següents:
1) No desitja ni disfruta de les relacions íntimes, incloent el formar part d’una família.
2) Escull caso sempre activitats solitàries.
3) Mostra poc interés per tindre experiències sexuals amb altres persones.
4) Disfruta amb poques activitats.
5) És indiferent a l’alabança o a la crítica.
6) Mostra desapego, fredor o embotament emocional.
7) Manca de confidents o amics íntims distints dels membres de la seua família.
B) Aquestes característiques no apareixen exclusivament en el transcurs d’una esquizofrènia, un
trastorn de l’estat d’ànim amb símptomes psicòtics o altres trastorns psicòtic, i no són degudes a els
efectes fisiològics directes d’una malaltia mèdica.
Nota: si es compleixen els criteris abans de l’inici d’una esquizofrènia, afegir premòrbid.
El TEP es diferencia de la esquizofrènia, del trastorn esquizofreniforme, del trastorn delirant i del
trastorn de l’estat d’ànim amb símptomes psicòtics en que el primer no presenta símptomes
d’al·lucinacions o idees delirants. Per a que es puga donar un doble diagnòstic, el TEP deuria d’haver-
se iniciat abans de que en la persona apareguen els primers símptomes psicòtics que caracteritzen als
altres trastorns, sent significatiu que els símptomes del TEP persistent en la fase de remissió de dits
trastorns.
Per a diferenciar el TEP del trastorn autista o Aspenger, haurà que tindre en compte el major
deteriorament social i símptomes d’estereotípies, que no apareguen en el TEP.
24
Els trastorns de personalitat amb els que més probablement pot confondre`s el TEP són el esquizotípic,
el paranoide i el trastorn de personalitat per evitació, ja que comparteixen característiques com
l’aïllament social i l’afectivitat restringida. Però, el trastorn esquizotípic de la personalitat presenta
distorsions perceptives i acusades excentricitats que no manifesten els individus amb un TEP. Els
subjectes esquizoides tampoc presenta la suspicàcia del paranoide. La diferència fonamental és que
els individus amb trastorn de personalitat per evitació és que els subjectes tenen por a ser rebutjats i
a sentir-se agobiats en situacions socials, metre que els TEP no tenen interès per relacionar-se.
Trastorn esquizotípic de la personalitat (TETP).
Els esquizotípics són persones rares i misterioses que es mantenen aïllades de la gent i que estan
absortes en el seu món intern, presentant dificultats per a expressar de manera coherent els seus
sentiments i el seus pensaments. Mantenen carències inusuals, impossibles de sostindre baix un punt
de vista científic. També presenten percepcions estranyes y es comporten de manera suspicaç
respecte als arguments de la resta. Són percebuts com rars i excèntrics per la seua aparença
extravagant i el seu comportament. Viuen centrats en el seu propi món i no es pareixen a ningú.

A) Un patró generalitzat de dèficit socials e interpersonals associats amb malestar agut i una capacitat
reduïda per a les relacions personals, així com distorsions cognitives o perceptives i excentricitats del
comportament, que comencen al principi de l’edat adulta i es donen en diversos contexts, tal i com
ho indiquen cinc (o més) dels símptomes següents:
1) Idees de referencia (excloent les idees delirants de referencia).
2) Creences estranyes o pensaments màgics que influeixen sobre el comportament i que són
inconscients amb les normes subculturals.
3) Experiències perceptives poc habituals.
4) Pensament i parla estranys.
5) Sospites o idees paranoides.
6) Afecte inapropiat o restringit.
7) Conducta o aparença estranyes, excèntriques.
8) Manca de confidents o amics íntims distints als membres de la família.
9) Ansietat social excessiva, que no disminueix amb la familiaritat i sol estar associada a temors
paranoides en vegada de a avaluacions negatives cap a ell/a.
B) No ocorre exclusivament durant el curs d’una esquizofrènia o altres trastorns psicòtics o durant un
trastorn generalitzat del desenvolupament.
Nota: si es compleixen els criteris abans de l’inici d’una esquizofrènia, afegir premòrbid.
El TEPT pareix ser més freqüents en homes que dones.
25
El TEPT es diferència de l’esquizofrènia, del trastorn delirant i del trastorn del l’estat d’ànim amb
símptomes psicòtics en que el primer no presenta símptomes com al·lucinacions e idees delirants. Per
a que es puga donar un diagnòstic doble, el TEPT deuria haver-se iniciat abans de que en la persona
apareguen els primers símptomes psicòtics que caracteritzen a la resta de trastorns, sent important
que els símptomes del TEPT persistent en la fase de remissió.
Per a diferenciar el TEPT de les formes lleus del trastorn autista, del trastorns d’Asperger o del trastorn
mixt del llenguatge receptiu-expressiu, per tant haurà que tindre en compte el major deteriorament
social, la falta de reciprocitat emocional i els comportaments estereotipats que no apareguen en el
trastorn de la personalitat, així com els esforços del subjecte per a comunicar-se i l’evident
deteriorament del llenguatge que es presenta en el trastorn del llenguatge.
3.2. Grup B: dramàtics, emocionals, inestables i egoistes.
Tenen un patró comú d’inestabilitat emocional i impulsivitat (impuls irresistible a violar o contravenir
les normes socials).
Self: coneixement pobre d’un mateix, si mateix feble.
Extraversió: impulsivitat, cerca de sensacions.
Trastorn antisocial de la personalitat (TAP).
Els individus amb un TAP presenten incapacitat per a planificar les seus conductes, de manera que
actuen de forma precipitada i espontània, sense analitzar les conseqüències negatives i sense tindre
en compte els desitjos de la resta. Discuteixen amb facilitat i ignoren els sentiments dels altres.
Atormeten i abusen de les persones que obstaculitzen les seus intencions. En vegada d’arreglar
problemes, es preocupen de venjar-se, no són cooperatius i provoquen baralles. Coneixen bé el sentit
moral i legal, però no ho posen en practica. Són incapaços de persistir en responsabilitats.
26

A) Un patró general de menyspreu i violació dels drets de la resta que es presenta des de l’edat de 15
anys, com ho indiquen tres o més dels símptomes següents:
1) Fracàs per a adaptar-se a les normes socials en el que respecta al comportament legal, com ho
indica el perpetrar repetidament actes que són motiu de detenció.
2) Deshonestedat, indicada per mentir repetidament, utilitzar noms falsos o estar a altres per
obtindre un benefici personal o per plaer.
3) Irritabilitat i agressivitat, tal com ho indiquen baralles físiques o agressions constants.
4) Despreocupació imprudent per la seua seguretat o la de la resta.
5) Falta de remordiments, tal com ho indica la indiferència o la justificació haver fet mal, maltractat
o robat a altres.
6) Irresponsabilitat persistent, indicada per la incapacitat de mantindre un treball amb constància
o de fer-se càrrec d’obligacions econòmiques.
7) Impulsivitat o incapacitat per planificar el futur.
B) El subjecte té al menys 18 anys.
C) Existeixen proves d’un trastorn disocial que comença abans dels 15 anys.
D) El comportament antisocial no apareix exclusivament en el transcurs d’una esquizofrènia o d’un
episodi maníac.
Es considera que la prevalença del TAP és més elevada en homes que en dones. El curs del TAP és
crònic, encara que pot anar remitent o fent-se més lleu a mesura que el pacient va tenint més edat.
Hi ha que tindre en compte que si apareix associat amb un trastorn per consum de substancies
psicoactives, no es diagnosticarà el TAP llevat que es complisca el criteri relacionat amb el fet de que
deu haver presentat els signes del trastorn antisocial en la infància i no haver remès fins a l’edat adulta.
El comportament antisocial que aparega només en el transcurs d’una esquizofrènia o episodi maníac
no deurà diagnosticar-se com a TAP.
Hi ha que senyar que a pesar que el TAP compartisca característiques de duresa, falta de sinceritat,
superficialitat, falta d’empatia i conductes explotadores amb el trastorn narcisista, aquest últim no
presenta característiques com la impulsivitat, l’agressió o l’engany, ni sol haver presentat
comportaments delictius.
Trastorn narcisista de la personalitat (TNP).
Els pacients amb un TNP són excessivament ambiciosos, manquen d’empatia i són molt sensibles a
l’avaluació dels altres. És característic d’aquest patró creure’s amb excessius drets i explotar a la resta.
L’avaluació per part dels altres produeix vergonya, ràbia, ira, humiliació o una negació total dels erros
27
personals. Els subjectes nacicistes creuen a sovint que no són ells qui han de canviar, sinó que són la
resta els que deurien fer-ho.

A) Un patró general de grandiositat (en la imaginació o en el comportament), una necessitat
d’admiració i una falta d’empatia, que comencen al principi de l’edat adulta i que es donen en
diversos contextos, tal com ho indiquen cinc (o més) dels següents ítems:
1. Un sentit grandiós de la pròpia importància.
2. Preocupació per fantasies d’èxit, poder, brillantor, bellesa o amor ideal il·limitats.
3. Creu que és especial i únic i que només poden comprendre’l o només deuria relacionar-se amb
altres persones especials o d’elevat estatus.
4. Exigeix una admiració excessiva.
5. Té una sensació d’estar en el seu dret, és a dir, expectatives poc raonamentes de rebre un tracte
de favor especial o l’anuència automàtica amb les seues expectatives.
6. Té a l’explotació interpersonal, és a dir, trau profit de la resta per assolir els seus propis objectius.
7. Manca d’empatia, és incapaç de reconèixer o identificar-se amb altres sentiments i necessitats
d’altres persones.
8. A sovint té enveja de la resta o creu que la resta li tenen enveja.
9. Presenta actituds o conductes arrogats o supèrbies.
Es diagnostica més freqüentment en homes que en dones.
La grandiositat que presenten aquest subjectes pot confondre’s amb un episodi maníac o hipomaníac,
però el menor deteriorament funcional dels subjectes amb un TNP les diferència de dits episodis.
Els subjectes que pateixen un trastorn obsessiu-compulsiu de la personalitat (TOCP) podrien presentar
similituds amb els narcisistes, ja que en ambdós casos s’entreguen al perfeccionisme, per metres que
els subjecte amb TOCP són molt autocrítics, el individus amb TNT creuen haver assolit la perfecció.
Ni antisocials ni narcisistes presenten empatia, són de caràcter dur i superficials, però el narcisista no
té per què haver presentat un comportament delictiu. A més, mentre que les persones histriòniques i
límits solen cridar l’atenció en diversos àmbits, els TNP només demanen un tipus d’atenció,
l’admiració.
La major comorbiditat amb altres trastorns clínics ha sigut amb la depressió major i la distímia, segut
per els trastorns de substàncies psicoactives i el trastorn bipolar.
28
Trastorn límit de la personalitat (TLP).
La característica principal es la inestabilitat en diferents àmbits. En el DSM-5 es poden veure més

criteris. En general. Els pacients manifesten una varietat inusualment amplia de símptomes clínics,
entre els que es troben: aspectes extrems, conductes autolesives i idees de suïcidi.

A) Un patró general d’inestabilitat en les relacions interpersonals, en la imatge d’un mateix i en
l’afectivitat i una notable impulsivitat, que comencen al principi de l’edat adulta i es donen en
diversos contextos, tal com ho indiquen cinc (o més) dels següents símptomes.
1. Impulsivitat en almenys dos àrees que poden ser potencialment perilloses per al subjecte (sexe,
despeses, conducció temerària, abús de substàncies additives, atraccions...)
2. Ira inapropiada e intensa o dificultats per a controlar-la.
3. Inestabilitat afectiva degut a una notable reactivitat de l’estat d’ànim.
4. Idees paranoides transitòries relacionades amb l’estrès o símptomes dissociatius greus.
5. Alteració de la identitat: imatge o sentit de sí mateix inestable de forma acusada i persistent.
6. Un patró de relacions interpersonals inestables e intenses caracteritzat per alternar entre els
extremes d’idealització i devaluació.
7. Esforços titànics per a evitar un abandonament real o imaginari.
8. Amenaces, gestos conductes suïcides recurrents o comportaments d’automutilació.
9. Sensacions cròniques de buit.
Sembla que el TLP es diagnostica més freqüentment en dones que en homes.
Es poden donar diversos trastorns mentals conjuntament amb el TLP. La comorbiditat amb altres
trastorns de l’estat d’ànim és amplia i problemàtica, ja que molta simptomatologia es solapa. També
la TLP es solapa amb altres TTPP, especialment amb trastorn histriònic, dependent, antisocial i
esquizotípic.
El diagnòstic diferencial ha de fer-se principalment amb l’estat d’ànim. Una important diferència entre
ambdós resideix en la historia del desenvolupament de la pertorbació: els trastorns de l’estat d’ànim
solen tindre un inici brusc. Altra distinció, és que aquest trastorns solen haver estímuls desencadenants
externs, mentre que les pertorbacions del TLP pareixen dependre de dèficits interns. A més, els
símptomes dels trastorns de l’estat d’ànim són més egodistónics que els del TLP.
Trastorn histriònic de la personalitat (THP).
Emocionalitat excessiva i demanda contínua d’atenció.
29

A) Un patró general d’excessiva emotivitat i busqueda de l’atenció que comença al principi de l’edat
adulta i que es dona en diversos contextos, tal i como ho indiquen cinc o més dels següents ítems:
1) Expressa les emocions de manera teatral, exagerada i com si estiguera representant una escena.
2) Es suggestionable, és a dir, és fàcilment influenciable per la resta o les circumstancies.
3) Manifesta una expressió emocional superficial i ràpidament canviant.
4) Està incomodo en situacions en les que no és el centre d’atenció.
5) La interacció amb la resta es caracteritza a sovint per conductes sexualment seductores o
provocatives de manera inapropiada.
6) Utilitza constantment l’aparença física per a cridar l’atenció.
7) L’estil de vida és excessivament impressionista i no inclou detalls.
8) Considera les seues relacions més intimes de lo que són en realitat.
Donat el caràcter canviant en l’expressió emocional dels subjectes amb un THP, pot confondre’s amb
el diagnòstic de ciclotímia o trastorn bipolar no especificat, sent més probable trobar similituds quan
es tracta de la fase eufòrica d’aquest tipus de trastorns bipolars. La diferència està en que els altibaixos
emocionals del THP no són, en intensitat i duració, tan amplis com en el cas de la bipolaritat no
especificada o ciclotímia.
En quant, als trastorns de la personalitat, el THP podria confondre’s amb el límit, però el THP es
distingeix del límit en l’autodestructivitat, en els sentiments de buit i en les alteracions de la identitat.
El trastorn histriònic de la personalitat mostra una comorbiditat substancial amb alguns trastorns
mentals com: trastorn d’ansietat, trastorns somatoformes, trastorns dissociatius i distímia.
3.3. Grup C: ansiosos, temorosos.
Trastorn de la personalitat per evitació (TPE).
Els subjectes amb aquest trastorn es caracteritzen per símptomes relatius a l’esfera interpersonal, com
l’evitació d’activitats que impliquen un contacte interpersonal significatiu, degut a les crítiques, la
desaprovació o al rebuig. No es relacionen amb persones a menys que estiguen segurs de que les van
a acceptar. Mostren inhibició en les relacions intimes degut a la por de passar vergonya o ridícul. Alguns
d’altres símptomes res refereixen a l’àrea de la imatge problemàtica sobre un mateix i altres estan
relacionades amb l’estat d’ànim, amb el rebuig de prendre riscs personals.
30

A) Un patró general d’inhibició social, sentiments d’inadequació i una hipersensibilitat a l’avaluació
negativa que comencen al principi de l’edat adulta i es presenten en una serie de contextos, tal com
ho indiquen quatre o més dels següents símptomes:
1. Evita treballs o activitats que impliquen un contacte interpersonal important degut a la por a les
critiques, la desaprovació o el rebuig.
2. Es reticent a implicar amb la gent si no està segur de que les va a caure bé.
3. Està preocupat per la possibilitat de ser criticat o rebutjat en les situacions socials.
4. Es veu a si mateix socialment inepte, personalment poc interessat o inferior a la resta.
5. Es extremadament reticent a córrer risc personals o a implicar-se en noves activitats degut a que
poden resultar comprometedores.
6. Demostra repressió en les relacions íntimes degut a la por a ser avergonyit o ridiculitzat.
7. Està inhibit en situacions interpersonals noves a causa de sentiments d’inadequació.
El trastorn de personalitat per evitació es pot solapar amb el trastorn d’ansietat social. Aquet
solapament es pot deure que eles dos diagnòstics pogueren ser conceptes alternatius del mateix
trastorn. Es probable que la psicopatologia general en aquest àmbit varie al llarg d’un continu, des de
la fòbia circumscrita, la més lleu, e la que el subjecte té pro a una o dos situacions socials, fins al TPE,
el més greu, en el que estan implicades la majoria de les situacions socials.
Trastorn dependent.
Excessiva necessitat que el cuiden que dona lloc a que siga: submís i apegalós o por a la separació.

A) Un patró general i excessiva de que s’ocupen d’un, lo que produeix un comportament de submissió,
apego i temors de separació que comença a l’inici de l’edat adulta i es troben en presencia en una
serie de contextos, tal i com indiquen 5 o més dels següents símptomes:
1) Li és difícil prendre decisions quotidianes sense un quantitat exagerada de consells i
recomanacions per part de la resta.
2) Necessita que altres persones assumisquen la responsabilitat en les àrees més importats de la
seua vida.
3) Li es difícil expressar desacord front a altres persones per temor a perdre el seu suport o
aprovació.
4) S’esforça en excés per a obtindre cura i suport per part de la resta, fins el punt de que fa
voluntàriament coses que el desagraden.
5) Es sent incomode o indefens quan està sol.
6) Està preocupat de manera por realista per el temor de que li abandonen i tinga que cuidar de si
mateixa.
7) Busca urgentment altra relació com font de cura i suport quan termina una relació íntima.
8) Li és difícil iniciar projectes o fer coses per pròpia iniciativa (degut a la falta de confiança en els
seus propis judicis o capacitats en vegada de a una falta de motivació o energia).
31
El TDP s’ha solapat principalment amb tres trastorns de la personalitat: límit, histriònic i per evitació.
S’ha trobat també que el TPD és un trastorn de la personalitat freqüent entre els pacients que satisfan
els criteris d’altres trastorns mentals.
Trastorn obsessiu-compulsiu de la personalitat (TOCP).
Preocupació excessiva per l’ordre, perfeccionisme, pel control. Expenses de la flexibilitat i eficiència.
Els subjectes amb aquest trastorn solen tindre un estil de pensament extremadament rígid, amb una
atenció intensa i centra en un detall específic d’una situació concreta. Solen ser bons en tasques
tècniques, detallades, però més deficients en donar-se compte dels aspectes més globals de les coses.
L’atenció que presenten als detalls a sovint els porta a que es fixen en aspectes trivials, excloent dades
molt més importants. Rarament es relaxen. Inclòs quan estan de vacances, planifiquen un programa
complet per a cada dia amb la finalitat de no perdre el temps.

A) Un patró general de preocupació per el ordre, el perfeccionisme i el control mental e interpersonal
a expenses de la flexibilitat, l’espontaneïtat i la eficiència, que comença al principi de l’edat adulta i
es presenta en una serie de contextos, tal com ho indiquen quatre o més dels següents símptomes:
1) Preocupació per els detalls, les nomes, les llistes, l’ordre, l’organització o els horaris fins al punt
de perdre de vista l’objectiu principal de l’activitat.
2) Un perfeccionisme que interfereix en la finalització de la tasca.
3) Dedicació excessiva al treball i ala productivitat amb exclusió de les activitats d’oci i de les
amistats.
4) És reticent a delegar tasques o a treballar amb altres, a menys que es sometent exactament a la
seua forma de fer les coses.
5) Mostra rigidesa i obstinació.
6) Excessiva meticulositat, escrupolositat i inflexibilitat sobre temes de moral, ètica i valors.
7) Incapacitat per a desfer-se d’objectes utilitzats o inútils inclòs encara que no tinguen un valor
sentimental.
8) Adopció d’un estil avaro en les despeses per a sí mateix i per a la resta.
Aquest trastorn de personalitat pareix donar-se més en homes que dones. Apareix sobre l’adolescència
o principi de l’edat adulta i tendeix a agreujar amb l’edat.
La diferència més important entre el TOCP i el TOC és la presència en el TOC de vertaderes compulsions
i obsessions que no són freqüents en el TOCP.
32
3.4. Altres.
Trastorn passiu agressiu de la personalitat (TPAP).
Aquest trastorn no pertany al DSM-5 però si en DSM-IV-TR. aquest és un patró generalitzat d’actituds
d’oposició i resistència passiva davant les demandes d’una adequada actuació en situacions socials i
laborals. El més característic d’aquest trastorn de la personalitat és la tendència d’aquest individus a
portar la contraria, a no complaure a la resta, a estar malhumorats, a ser pessimistes i a estar
freqüentment queixant-se. Desalienten a qualsevol, desmoralitzant-los amb facilitat i les seues
conductes estan dirigides, en moltes ocasions, a obstaculitzar els esforços i plaers de qui els rodeja. Es
pot considerar que aquets subjectes expressen passivament una serie d’agressions encobertes. Són
poc cooperatius, desenvolupen relacions de hostilitat encoberta, encara que de dependència, i
generalment, manquen d’habilitats socials, especialment en el que es refereix a les figures d’autoritat.
Trastorn depressiu de la personalitat (TDP).
Aquest trastorn no apareix en el DSM-5, però si en el DSM-IV-TR. La característica essencial d’aquest

trastorn consisteix en un patró arrelat de conductes i cognicions depressives. Els individus amb un
trastorn depressiu de la personalitat són molt seriosos, incapaços de disfrutar o relaxar-se, i manquen
de sentit de l’humor. Veuen el futur negativament, dubten que milloren les coses i anticipen el pitjor
la seua aparença física a sovint reflexa el seu estat d’ànim: expressió facial deprimida, postura afonada,
veu buida i retard psicomotor.
Trastorn autodestructiu (masoquista) de la personalitat (TADP).
Segons el DSM-III-R, la característica essencial del trastorn autodestructiu de la personalitat és un patró

patològic de conducta autodestructiva. La persona pot evitar o descartar, a sovint, experiències
agradables, deixar-se arrestar a situacions o relacions amb les que sofrirà e impedirà que la resta li
presten ajuda. Els individus amb TADP semblen tindre una estranya tendència a perjudicar-se a si
mateixos, acumulant contratemps i frustracions. Atribueixen els seus èxits a la sort i rebaixen qualsevol
esdeveniment positiu que els succeïsca. Aquets subjectes reaccionen front a l’amenaça tornant-se més
vulnerables. Es com si sol·licitaren que la resta els criticaren, menysprearen o jutjaren. Tenen un baixa
autoestima i a penes reaccionen quan els altres els perjudiquen. No són conscients del seu patró
autodestructiu de comportament.
33
Trastorn sàdic de la personalitat (TSP).
Segons el DSM-III-R, la característica essencial del TADP consisteix en un patró patològic de conducta
cruel, desconsiderada i agressiva, dirigida a la resta. Les persones que presenten un trastorn sàdic de
la personalitat es caracteritzen per experimentar un plaer intents quan humilien i frustren als que
tenen al seu entorn. Tenen un sentit especial per a descobrir els defectes i debilitats alienes i ho
aprofiten per explorar emocionalment a l’altre. El sàdic aconsegueix sentir-se superior i amb domini
sobre aquell que queden aplacats baix l’hostilitat que els caracteritza.
4. Dades epidemiològiques, curs i comorbiditat.
Hi ha dades dispars i poc fiables.
Hung et al. (2009): entrevista IPDE (basada en DSM-IV) en 12 països (N=21.162). Prevalença en població
general: elevada 6% (grup A 3,6%; grup B 1,5%; grup C 2,7%). Els grups A i C són més prevalent en
homes. La prevalença en pacients amb trastorns mentals 20-40%, cosa que suposa un factor important
a l’hora de tractar a una persona.
Del 20-40% de pacients mentals pateix un TP:
- Grup A solen associar-se a esquizofrènia.

- Grup B a trastorns per ús de l’alcohol o altres substàncies.
- Grup C a trastorns d’ansietat.
La prevalença augmenta fins a 50-65% en pacients amb trastorns d’ansietat o depressius pateix un TP.
51% persones amb un TP: també un trastorn de l’eix I, i els més freqüents són: 19% d’abús de
substàncies, 23% tr. d’ànim, 20% tr. d’ansietat.
5. Noves perspectives en la comprensió dels trastorns de personalitat.
5.1. Model alternatiu dimensional de trastorns de la personalitat.
Criteris generals de la personalitat patològica  criteris específics per a 6 dels TP: esquizotípic,
antisocial, límit, narcisista, evitador i obsessiu-compulsiu.
A) Deterioració moderada (o més) en el funcionament de la personalitat (interpersonal i del self).

 Elements clau:
 Funcionament del si- mateix: identitat (experiència unicitat, límits clars entre si
Elements mateix i la resta, estabilitat d’autoestima, precisió en l’autovaloració, capacitat i
claus 34
habilitat per a regular experiències emocionasl) i autodirecció (persecució de

metes i conductes productives).
 Funcionament interpersonal: empatia i intimitat (capacitat d’intimar amb altres).
B) Un o més trets patològics de la personalitat.
 5 dominis, 25 trets específics:
 Afectivitat negativa vs estabilitat emocional.
 Desferrament vs extraversió.
 Antagonisme (hostilitat) vs amabilitat.
 Desinhibició vs escrupolositat.
 Psicoticisme vs lucidesa.
C) Deterioracions i tres relativament inflexibles i persistents (consistents) a través de diverses
situacions.
D) Les deterioracions i els tres estables (Ai B) no formen part de l’estadi evolutiu normatiu. Inici
adolescència, principi d’edat adulta.
E) No s’explique millor per altre TM.
F) No són causades únicament per substàncies/condició mèdica.
G) No s’explique millor per estadi evolutiu, ambient cultura...
Els objectius d’aquest model alternatiu dimensional és descriure les característiques de la personalitat
de tos els pacients amb trastorn mental, tinguen o no un TP. I també, definir amb precisió la presència
d’alteracions/disfuncions degudes a la personalitat.
Aquest model fa canvis conceptuals importants, fa inclusió de la perspectiva dimensional per a explicar
la personalitat problemàtica. És un intent de fer clínicament útil i viable la comprensió de la
personalitat des de la perspectiva dimensional. Aquest és un procés no acabat, ja que conviu la
proposta categorial i la dimensional. A més és un model massa complex i no té suficient suport
econòmic.
35
Tema 3: Trastorns emocionals i de l’estat d’ànim.
1. Introducció.
La depressió com a símptoma de tristesa està present en la major part de quadres psicopatològiques i
en altres condicions mèdiques. La depressió com a síndrome impregna a tots els aspectes del
funcionament de la persona. L’estat d’ànim (autonomia) a penes reacciona davant de successos
externs i pareix independent de la voluntat.
1.1. Classificacions dicotòmiques.
a. Endògena-Reactiva.
 Endògenes o melancòliques: Presentarà un patró específic de símptomes (vegetatius), més

graus (com el suïcidi) i mes recurrents. Clínica més intensa i freqüent.
 Reactives: no útil, no es considera aquest terme en l’actualitat.
b. Psicòtica-Neuròtica.
 Psicòtica: quan la depressió cursa amb deliris o al·lucinacions (sentit únicament

simptomatològic). És important analitzar si la clínica psicòtica és congruent o no amb l’estat
d’ànim, ja que si és incongruent mb aquest la depressió seria més greu.
 Neuròtica: no s’utilitza aquest terme en l’actualitat.
c. Unipolar (depressió) – Bipolar (mania).
 Unipolar: requereix un episodi segur de depressió.

 Bipolar: presenta clínica maníaca o hipomania.
d. Primària – Secundària.
 Primària: trastorn de l’estat d’ànim, sense presència actual o passada d’altre Trastorn Mental.
No es pot explicar per altre.
 Secundària: trastorn mèdic/mental que antecedix o coexisteix amb l’estat d’ànim.
36
1.2. Símptomes diferencials en depressió i mania (Psicopatograma).
DEPRESSIÓ MANIA
Distorsió perceptiva: alteració

Distorsió perceptiva: alteració en la
d’intensitat (hipoestesia) i de qualitat
intensitat (hiperestesia).
Sensopercepció perceptiva.
Enganys: al·lucinació auditiva en 2n Enganys: al·lucinació auditiva, visual i
persona, al·lucinació olfactiva i visuals. gustativa.
Irritable, suspicaç, ira.
Anhedonia, tristesa patològica, Eufòria, alegria patològica, ànim
Estat d’ànim irritabilitat, sensació de buit expansiu.
(embotament), apatia. Egosintònic: no sofreix per els
símptomes
Rumiatiu/perseveració, lentitud,
Pensament Logorrea, fuga d’idees, parla distreta,
PAN’s (pensament automàtic negatiu),
(forma) incoherència.
dificultat per a prendre decisions.
Autoestima baixa: falta de vàlua,

culpa.
Autoestima pujada: sentiments
Pensaments recurrents de mort o
d’excés vàlua.
Pensament suïcidi.
Deliris de grandesa.
(contingut) Triada cognitiva.
Deliris de prodigalitat: gastar els diners
Pensament de desesperança, falta de
de manera injustificada.
control, de no poder donar sentit al
que es fa.
Dificultats de concentració cap a fora.

Dificultats de concentració,
Atenció Autoconcentració, hipoprosexia,
distractibilitat, dificultats de selecció.
absència mental.
Hipercinèsia, hiperactivitat,
Retard psicomotor (alentiment,
desinhibició, agitació, prodigalitat,
Motor estupor), agitació (depressió, agitada),
falta de control d’impulsos, menor
major latència de resposta.
latència de resposta.
Canvis de pes o gana, trastorn de son

Canvis de pes o gana, trastorns de la
(insomni o hipersòmnia per
son, augment del desig sexual,
Físic medicació), baix desig sexual,
augment del llindar de fatiga (energia
molèsties/dolors difusos, fatiga o
desbordant, inesgotable).
pèrdua de energia.
Difícils les relacions per: baixa
tolerància a la frustració, la resistència
Difícils les relacions per l’estat d’ànim.
Relacions a que se’ls contradiga, tossudesa,
Irritabilitat, aïllament, anhedonia
desinhibició.
Conductes antisocials / no normatives.
37
1.3. Classificació actual dels TEA.
El DSM-IV-TR, els classifica com a Trastorns d’estat d’ànim. En canvi, el DSM-5 fa una distinció i els
classifica com a Trastorns depressius i Trastorns bipolars. En el CIE-10 els podem trobar baix la
classificació de Trastorns de l’humor.
En la classificació actual, no es pot diagnostica si no és coneix al 100 els seus esdeveniments, per tant
es dirà diagnòstic temporal. A més, cal distingir entre episodi i trastorn, ja que no són el mateix.
Episodi: depressiu major, maníac, hipomania.
Trastorns: depressius, bipolars i relacionats.
2. Episodis.
2.1. Episodi depressiu major DSM-5.

A) Aparició de cinc o més dels símptomes següents durant almenys dues setmanes, que representen
un canvi respecte al funcionament previ del subjecte; incloent necessàriament un del símptomes
següents: (1) estat d’ànim deprimit o (2) pèrdua o disminució generalitzada de l’interés o del plaer
per a qualsevol activitat.
1. Estat d’ànim deprimit la major part del dia i casi cada dia, segons la pròpia manifestació del
subjecte o l’observació realitzada per altres persones. En els xiquetes i adolescents l’estat d’ànim
pot ser irritable.
2. Disminució acusada de l’interès o plaer en totes o quasi totes les activitats, la major part del dia
i casi tots els dies, manifestada per el subjecte o observada per la resta.
3. Pèrdua o augment significat del pes corporal (més d’un 5% en el període d’un mes) o de l’apetit,
sense seguir ningun regim per això. En els xiquets es deu considerar el possible fracs en
l’augment de pes esperat.
4. Insomni o hipersòmnia quasi tots els dies.
5. Agitació o retràs psicomotor quotidià i continuat, observable per altres persones.
6. Fatiga o pèrdua d’energia persistent, mostrada quotidianament.
7. Sentiments quotidians d’inutilitat o culpa excessiva o inapropiada.
8. Disminució persistent de la capacitat per a pensar, concentrar-se o prendre decisions.
9. Pensaments i idees recurrents de mort o de suïcidi o intents i plans per a portar-lo a terme.
B) Els símptomes provoquen malestar clínicament significatiu o deteriorament social, laboral o d’altres
àrees importants de l’activitat de l’individu.
C) L’episodi no es pot atribuir als efectes fisiològics directes d’una substancia, un medicament o malaltia
mèdica.
38
2.2. Episodi maníac DSM-5.

A) Període diferenciat d’un estat d’ànim anormal i persistent elevat, expansiu i irritable i un increment
persistent d’energia o activitat dirigida a una meta que dura almenys una setmana (o qualsevol
durada si és necessària l’hospitalització).
1. Augment de l’autoestima o sentiment de gresa.
2. Disminució de la necessitat de dormir.
3. Més parlador del allò habitual o pressió per a mantindre la conversa (verborrea).
4. Fuga d’idees o experiència subjectiva de que els pensaments van a gran velocitat.
5. Facilitat de distracció segons informa o s’observa.
6. Augment de l’activitat dirigida a un objectiu o agitació psicomotora.
7. Implicació excessiva en activitats que tenen un alt potencial per a produir conseqüències greu.
B) Durant el període d’alteració de l’estat d’ànim i augment de l’energia o activitat, existeixen tres o
més dels símptomes següents (quatre si l’estat d’ànim és només irritable) en un grau significatiu i
que deriven en un canvi notori del comportament habitual.
C) L’alteració de l’estat d’ànim és lo suficientment greu per a causar un deteriorament important en el
funcionament social o laboral, per a necessitar hospitalització amb el fi d’evitar el dany a si mateixa
o altres o perquè existeixen característiques psicòtiques.
D) El episodi no es pot atribuir als efectes fisiològiques d’una substancia o altra afectació mèdica.
Nota: un episodi maníac complet que apareix durant el tractament antidepressiu però persistent en un
grau totalment sindròmic més enllà de l’efecte fisiològic d’aquest tractament es prova suficient d’un
episodi maníac i un diagnòstic de trastorn bipolar I
2.3. Episodi hipomaníac DSM-5.

A) Període diferenciat d’un estat d’ànim anormal i persistent elevat, expansiu i irritable i un increment
persistent d’energia o activitat dirigida a una meta que dura almenys 4 dies, i esta present la major
part del dia, quasi tots els dies.
B) Durant el període d’alteració de l’estat d’ànim i augment de l’energia i activitat, han persistit tres (o
més) de les següents símptomes (quatre si l’estat d’ànim és només irritable) que deriven en un canvi
notori del comportament habitual i han esta presentes en un grau significatiu:
1. Autoestima exagerada o sentiment de grandesa.
2. Disminució de la necessitat de dormir.
3. Més parlador de l’habitual o pressió per a mantindre la conversació.
4. Fuga d’idees o experiència subjectiva de que els pensaments van a gran velocitat.
5. Facilitat de distracció segons es informa o s’observa.
6. Augment de l’activitat dirigida a un objectiu, augment de l’activitat intencional (laboral, social,
sexual...) o agitació psicomotora.
7. Implicació excessiva en activitats que tenen un alt potencial per a produir conseqüències greus.
39
C) El episodi està associat a un canvi inequívoc en el funcionament que no és característic de la persona

quan no té els símptomes.
D) L’alteració anímica i el canvi en el funcionament són observables per uns altres.
E) No suficientment greu com per a provocar deterioració significativa en el funcionament o per a
necessitar hospitalització. Si hi ha símptomes psicòtics l’episodi és maníac per definició.
Nota: L'aparició d'un episodi hipomaníac complet durant un tractament antidepressiu (medicació,
teràpia electroconvulsiva) que persisteix més enllà dels efectes fisiològics d'aquest tractament és prova
suficient per a un diagnòstic d'episodi hipomaníac. No obstant això, es recomana precaució ja que un o
dos símptomes (especialment increment en la irritabilitat, crispació o agitació després de l'ús d'un
antidepressiu) no es consideren suficients per al diagnòstic d'un episodi hipomaníac i, per tant, no
indiquen necessàriament una diàtesi bipolar.
* En hipomania no hi ha símptomes d’al·lucinacions i deliri, si hi ha seria mania.
2.4. Especificacions per: episodi maníac, hipomaníac o depressiu.
 En remissió:
o En remissió parcial. Els símptomes de l’episodi maníac, hipomaníac o depressiu
immediatament anterior es donen, però no es compleixen tots els criteris, o si hi ha
un període d’una durada inferior a dos mesos sense cap símptoma significatiu
d’episodi maníac, hipomaníac o depressiu major després del final d’aquest episodi.
o En remissió total. Durant els últims dos mesos no hi ha hagut signes o símptomes
significatius que la pertorbació estiga present.
 Especifique la gravetat actual/severitat de l’episodi: es basa en el nombre de símptomes

criteri, la gravetat dels símptomes i el grau de discapacitat funciona: Lleu, moderat, greu.
3. Classificació actual dels trastorns depressius.
3.1. Trastorn de desregulació destructiva de l’estat d’ànim (infància).

A) Accessos de còlera greus i recurrents que es manifesten verbalment (rabietes verbals) i/o
comportament (agressió física a la gent o a la propietat) la intensitat o la durada de la qual són
desproporcionats amb la situació o provocació.
B) Els accessos de colera no concorden amb el grau de desenvolupament.
C) Els accessos de còlera es donen amb una mitjana de tres o més vegades per setmana .
D) L'estat d'ànim entre els accessos de còlera és persistentment irritable o irascible la major part del
dia gairebé cada dia, i és observable per uns altres (per exemple, pares, mestres, companys ) .
40
E) Els criteris A-D s’han donat durant 12 o més mesos. Durant tot aquest temps, l'individu no ha tingut
un període de durada de tres mesos consecutius o més sense tots els símptomes dels criteris A-D.
F) Els criteris A i D es donen en almenys dos dels tres contextos (és a dir, a casa, a l'escola, amb els
companys) i són greus en almenys un d'aquests.
G) El primer diagnòstic no s’ha de fer abans dels 6 anys o després dels 18.
H) Per la història o l'observació, l'edat d'inici dels criteris A-E comença abans dels 10 anys.
I) No hi ha hagut mai un període ben definit de més d‘un dia de durada durant el qual s'hagen complert
tots els criteris simptomàtics, excepte la durada, per a un episodi maníac o hipomaníac. Nota:
l'elevació de l'estat d'ànim apropiat per al desenvolupament, tal com es produeix en el context d'un
esdeveniment molt positiu o la seua anticipació, no hem de considerar-la com un símptoma de la
mania o hipomania.
J) Els comportaments no es donen exclusivament durant un episodi de trastorn depressiu major i no
s'explica millor per un altre trastorn mental (per exemple, el trastorn d'espectre autista, el trastorn
d'estrès postraumàtic, el trastorn d'ansietat per separació, el trastorn depressiu persistent
[distímia]).
Nota: Aquest diagnòstic no pot coexistir amb el trastorn negativista desafiador, el trastorn explosiu
intermitent o el trastorn bipolar, encara que pot coexistir amb uns altres com ara el trastorn depressiu
major, el trastorn de dèficit d'atenció amb hiperactivitat , els trastorns de conducta i els trastorns per
consum de substàncies. En els individus amb símptomes que compleixen els criteris tant per a trastorns
de desregulació destructiva de l'estat d'ànim com per al trastorn oposicionista desafiant, cal donar
solament el diagnòstic de trastorn de desregulació destructiva de l'estat d'ànim. Si un individu ha
experimentat alguna vegada un episodi de mania o hipomania, no hem de fer el diagnòstic de trastorn
de desregulacio destructiva de l'estat d'ànim.
K) Els símptomes no són atribuïbles als efectes fisiològics d'una substància o a una altra condició
mèdica o neurològica.
3.2. Trastorn depressiu major.

A) Aparició de cinc o més dels símptomes següents durant almenys dues setmanes, que representen
un canvi respecte al funcionament previ del subjecte; incloent necessàriament un del símptomes
següents: (1) estat d’ànim deprimit o (2) pèrdua o disminució generalitzada de l’interés o del plaer
per a qualsevol activitat.
1. Estat d’ànim deprimit la major part del dia i casi cada dia, segons la pròpia manifestació del
subjecte o l’observació realitzada per altres persones. En els xiquetes i adolescents l’estat d’ànim
pot ser irritable.
2. Disminució acusada de l’interès o plaer en totes o quasi totes les activitats, la major part del dia
i casi tots els dies, manifestada per el subjecte o observada per la resta.
3. Pèrdua o augment significat del pes corporal (més d’un 5% en el període d’un mes) o de l’apetit,
sense seguir ningun regim per això. En els xiquets es deu considerar el possible fracs en
l’augment de pes esperat.
4. Insomni o hipersòmnia quasi tots els dies.
5. Agitació o retràs psicomotor quotidià i continuat, observable per altres persones.
6. Fatiga o pèrdua d’energia persistent, mostrada quotidianament.
7. Sentiments quotidians d’inutilitat o culpa excessiva o inapropiada.
8. Disminució persistent de la capacitat per a pensar, concentrar-se o prendre decisions.
41
9. Pensaments i idees recurrents de mort o de suïcidi o intents i plans per a portar-lo a terme.
B) Els símptomes provoquen malestar clínicament significatiu o deteriorament social, laboral o d’altres
àrees importants de l’activitat de l’individu.
C) L’episodi no es pot atribuir als efectes fisiològics directes d’una substancia, un medicament o malaltia
mèdica.
Per tant, és necessari la presència d’un episodi de depressió major.
Nota: Els criteris A-D representen un episodi depressiu major.
Nota: les respostes a una pèrdua significativa (duel, ruïna financera, pèrdues a causa d'un desastre
natural, una discapacitat o una malaltia mèdica greu) poden incloure sentiments d'intensa tristesa,
rumiaments sobre la pèrdua, insomni, pèrdua d'apetit i de pes (símptomes considerats en el criteri A).
Encara que aquests símptomes poden ser comprensibles i els podem considerar apropiats en relació amb
la pèrdua, un episodi depressiu major addicional hem de considerar-lo acuradament. Aquesta decisió
requereix inevitablement l'exercici del judici clínic basat en la història de l'individu i les normes culturals
per a l'expressió del destret en el context de la pèrdua
D) L’episodi depressiu major no el pot explicar millor un trastorn esquizoafectiu, una esquizofrènia, un
trastorn esquizofreniforme, un trastorn delirant o altres trastorns específics o no especificats de
l'espectre esquizofrènic i altres trastorns psicòtics.
E) No hi ha hagut mai un episodi maníac o hipomaníac Nota: Aquesta exclusió no s'aplica a tots els
episodis semblats als maníacs o hipomaníacs estan induïts per substàncies o són atribuïbles als
efectes fisiològics d'una altra condició mèdica.
El codi diagnòstic del TDM es basa:
- En si és un episodi únic o recurrent (en aquest últim cas, hi ha d'haver hagut un interval
d'almenys dos mesos consecutius entre episodis separats en els quals no s'hagen complert els
criteris d'un episodi depressiu major).
- La gravetat actual de l'episodi (lleu, moderat, greu)
- Amb característiques psicòtiques (si es donen, s'especifiquen independentment de la gravetat)
- Estatus de remissió (total -2 mesos sense símptomes- parcial o no especificat)
Especificar:
- Amb malestar ansiós
- Amb característiques mixtes
- Amb característiques malenconioses
- Amb característiques atípiques
- Amb característiques psicòtiques congruents amb l'estat d'ànim
- Amb característiques psicòtiques incongruents amb l'estat d'ànim
- Amb catatonia
- Amb inici peripart
- Amb patró estacional
3.3. Trastorn depressiu persistent/crònic (distímia).
42

A) Estat d'ànim crònicament depressiu la major part del dia, de la majoria dels dies, que manifesta el
subjecte o és observat per uns altres, durant almenys dos anys. (Nota: en infants i adolescents, l'estat
d'ànim pot ser irritable i la durada ha de ser almenys d’un any).
B) Aparició, mentre està deprimit, de dos o més dels símptomes següents:
- Pèrdua o augment d'apetit
- Insomni o hipersòmnia
- Falta d'energia o fatiga
- Baixa autoestima
- Dificultats per a concentrar-se o per a prendre decisions
- Sentiments de desesperança
C) Durant el període de dos anys (un any en infants i adolescents) de l'alteració, la persona no ha estat
sense símptomes dels criteris A i B durant més de dos mesos.
D) Els criteris d'un trastorn depressiu major es poden donar contínuament durant els dos anys.
E) No ha d'episodi de mania, hipomania, no ciclotímia.
F) L'alteració no s'explica millor per un trastorn esquizoafectiu crònic, una esquizofrènia, un trastron
delirant o un altre trastorn de l'espectre de l'esquizofrènia.
G) Els símptomes no es poden atribuir als efectes fisiològics directes d'una substància o una altra
condició mèdica.
H) El símptomes causen malestar significatiu i/o deterioració en alguna àrea de funcionament.
Especificar si:
- Amb catatonia
Especificar si:
- En remissió parcial
- En remissió total
Especificar si:
- Inici primerenc: abans dels 21 anys.
- Inici tardà: als 21 anys o després.
Especificar si:
- Amb síndrome distímica pura: No s'han complert els criteris d'un episodi depressiu major
almenys en els dos anys anteriors.
- Amb episodi depressiu major crònic: S'han complert els criteris d'un episodi depressiu major
durant tot el període dels dos últims anys.
43
- Amb episodis depressius majors intermitents, amb episodi actual: Actualment es compleixen els
criteris d'un episodi depressiu major, però en els dos anys anteriors hi ha hagut episodis almenys
de vuit setmanes amb símptomes subclínics de depressió.
- Amb episodis depressius majors intermitents, sense episodi actual: Actualment no es
compleixen els criteris d'un episodi depressiu major, però hi ha hagut un o més episodis
depressius majors almenys en els dos anys anteriors.
Especificar gravetat actual:
- Lleu
- Moderat
- Greu
3.4. Trastorn disfòric premenstrual.

A) En la majoria dels cicles menstruals, s’han de donar almenys cinc símptomes en l’última setmana
abans de l'inici de la menstruació, comencen a millorar uns dies després de l'inici de la menstruació
i es fan mínims o desapareixen en la setmana després de la menstruació.
B) Un (o més ) dels símptomes següents han d‘aparèixer:
1. Labilitat afectiva intensa (per exemple, canvis d'humor, de sobte trist o plorós, o augment en la
sensibilitat al rebuig) .
2. Irritabilitat o enuig o augment dels conflictes interpersonals .
3. Estat d'ànim intensament deprimit, sentiments de desesperança o idees d'automenyspreu.
4. Ansietat, tensió i/o sensació intensa d'estar excitat o nerviós o amb els nervis de punta.
C) Un (o més ) dels símptomes següents han d‘aparèixer addicionalment per arribar a un total de cinc
símptomes quan es combina amb els símptomes del criteri B anterior.
1. Disminució de l'interès en les activitats habituals (per exemple , el treball, l'escola , els amics,
les aficions).
2. Dificultat subjectiva de concentració.
3. Letargia, fatigabilitat o intensa falta d'energia.
4. Canvi important en l'apetit; sobrealimentació (/menjar en excés, o antulls/anhel d'aliments
específics).
5. Hipersòmnia o insomni.
6. Una sensació d'estar atabalat/aclaparat o sense/fora de control .
7. Símptomes físics com ara dolor o tumefacció mamària (sensibilitat als pits o inflamació), dolor
articular o muscular, una sensació d’inflor o augment de pes.
Nota: Els símptomes dels criteris A-C, s'hauran d'emplenar per a la majoria dels cicles menstruals
que hi va haver l'any anterior.
D) Els símptomes estan associats a malestar clínicament significatiu o interferència en el treball,
l'escola, les activitats socials habituals o les relacions amb els altres (per exemple, evitar les activitats
socials, disminució de la productivitat i l'eficiència en el treball, l'escola o a casa).
44
E) L'alteració no és merament una exacerbació dels símptomes d'un altre trastorn com ara trastorn
depressiu major, trastorn de pànic, trastorn depressiu persistent (distímia ), o trastorn de la
personalitat (encara que pot coexistir amb qualsevol d'aquests) .
F) El criteri A han de confirmar-lo avaluacions diàries prospectives durant almenys dos cicles
simptomàtics. (Nota: El diagnòstic es pot fer amb caràcter provisional abans d'aquesta confirmació.)
G) Els símptomes no són atribuïbles als efectes fisiològics d'una substància (per exemple, un droga
d'abús, un medicament, un altre tractament) o a una altra condició mèdica (per exemple,
hiperthiroïdisme).
3.5. Trastorn depressiu induït per substàncies/medicació.
3.6. Trastorn depressiu a causa d’una altra condició mèdica.
3.7. Altres Trastorns depressius específics.
Aquesta categoria s’aplica a presentacions en els quals predomine símptomes característics d’un
trastorn depressiu que causen malestar clínicament significatiu o deterioració els àmbits social i laboral
o en altres àrees important del funcionament però que noc compleixen tots els criteris de sap dels
trastorns de la categoria diagnòstica del trastorn depressiu. S’utilitza en situacions en les quals el clínic
opta per comunicar el motiu específic pel qual la presentació no compleix els criteris d’un trastorn
depressiu específic. Això es fa registrant “un altre trastorn depressiu relacionat especificat” i a continua
el motiu específic.
 Depressió breu concurrent.
Cinc símptomes (una de l’estat d’ànim deprimit) de 2 a 13 dies, almenys una vegada al mes durant
almenys dotze mesos.
 Episodi depressiu de durada curta.
Cinc símptomes, una a l’estat d’ànim deprimit, durant 4-13 dies.
 Episodi depressiu amb símptomes insuficients.
Estat d’ànim deprimit i almenys un altre dels vuit símptomes de d’episodi de depressió major que
pesistex durant un mínim de dues setmanes.
3.8. Trastorns depressius no especificat.
Aqueta categoria s’aplica a presentacions en les quals predominen els símptomes característics d’un
trastorn depressiu que causen malestar clínicament significatiu o deterioració en els àmbits social i
45
laboral o altres àrees importats del funcionament però que no compleixen tots els criteris de cap dels
trastorns de la categoria diagnòstica del trastorn depressiu. S’utilitza en situacions en els quals el clínic
opta per comunicar el motiu específic pel qual la presentació no compleix els criteris d’un trastorn
depressiu específic. Això es fa registrant “un altre trastorn depressiu relacionat especificat” i a
continuació el motiu específic.
 Amb malestar ansiós/amb ansietat.
Es defineix per l’aparició d’almenys 2 dels símptomes següents durant la major part dels dies d’un
episodi depressiu major o d'un trastorns depressiu persistent (distímia actual o més recent) o de mania
o hipomania:
– Sentir-se nerviós o tens.
– Sentir-se inusualment inquiet o preocupat.
– Dificultats per a concentrar-se a causa de la preocupació.
– Por a / sentir que alguna cosa terrible pot esdevenir.
– L'individu sent que pot perdre el control de si mateix.
Especificar gravetat actual: lleu (dos símptomes); moderat (tres símptomes); moderat-sever (quatre o
cinc símptomes); sever (quatre o cinc símptomes amb agitació motora)
Nota: El malestar ansiós ha mostrat ser una característica prominent tant del TDM com del TB. Els
nivells alts d'ansietat s'han associat amb major risc de suïcidi, major durada del trastorn i major
probabilitat de falta de resposta al tractament.
 Amb característiques mixtes.
Es compleixen gairebé totes les característiques d'un episodi depressiu i almenys tres dels símptomes
maníacs/hipomaníacs següents es donen gairebé cada dia durant la majoria dels dies d'un episodi
depressiu major actual o més recent:
– Estat d'ànim elevat, expansiu.

– Autoestima excessiva o grandiositat.
– Més xarraire de com és habitualment o pressió del parla.
– Fugida d'idees o experiència subjectiva que els pensaments van a gran velocitat.
– Increment de l'energia o de l'activitat dirigida a una meta/objectiu (socialment, en el treball o
escola, sexualment...).
46
– Implicació / participació incrementada o excessiva en activitats que tenen un elevat potencial

de conseqüències perilloses / doloroses (per exemple: compres, taboles, inversions de diners
imprudents, indiscrecions sexuals).
– Necessitat reduïda de dormir (sentir-se descansat malgrat dormir menys de l'usual).
– Els símptomes mixtos són observables per uns altres i representen un canvi de la conducta
usual de la persona.
– En aquells individus que compleixen tots els criteris de la mania o la hipomania, el diagnòstic
ha de ser TBI o TBII.
– Els símptomes mixtos no són atribuïbles als efectes fisiològics directes d’una substància.
Nota: S’ha trobat que les característiques mixtes associades amb un episodi depressiu major són un
factor de risc per al desenvolupament d'un trastorn bipolar I i II.
* Si hi han el número de símptomes necessaris per a diagnosticar la mania, predominarà aquesta front
a la depressió.
 Amb característiques malenconioses.
A. Un dels símptomes següents es dóna en el període més greu de l'episodi:
1. Pèrdua de plaer en totes o gairebé totes les activitats.

2. Falta de reactivitat a estímuls presumiblement agradables (no sentir-se molt millor, fins i tot
temporalment, quan alguna cosa bona esdevé).
B. Tres (o més) dels següents:
1. Una qualitat distintiva de l'estat d'ànim depressiu caracteritzat per un profund desànim,
desesperació i / o estat d'ànim ombrívol o estat d'ànim buit.
2. L'estat d'ànim deprimit és habitualment pitjor als matins.
3. Despertar precoç (almenys dues hores abans de com l’habitual).
4. Marcat alentiment o agitació psicomotora.
5. Anorèxia/pèrdua d'apetit o pes significativa.
6. Culpabilitat excessiva o inadequada.
Nota: les característiques malenconioses estan associades a episodis depressius més greus i tenen una
major probabilitat que es donen en episodis amb característiques psicòtiques.
47
 Amb característiques atípiques.
Aquest especificador es pot aplicar quan aquestes característiques predominen durant la major part
dels dies de l'episodi depressiu major actual o més recent o del trastorn depressiu crònic (distímia).
A) Reactivitat de l'EA (millora en resposta a situacions positives)

B) Dos (o més) dels símptomes següents:
1. Augment significatiu de pes o de l'apetit.
2. Hipersòmnia.
3. Paràlisi plúmbia (abatiment-sentir braços i cames pesants o inerts).
4. Pauta duradora de sensibilitat al rebuig interpersonal (no limitada als episodis d'alteració de
l'EA) que provoquen una deterioració social o laboral significatiu.
C) No es compleixen els criteris per a "amb característiques malenconioses" o "amb catatonia" durant
el mateix episodi.
Nota: l'expressió “depressió atípica” té solament un significat històric i en l'actualitat el terme “amb
característiques atípiques” no denota una presentació clínica inusual o poc comuna, com podríem
inferir per la seua denominació.
 Amb catatonia.
Aquest especificador es pot aplicar a un episodi de depressió si les característiques catatòniques es

donen durant la major part de l'episodi. Es donen tres o més dels símptomes següents:
1. Estupor 7. Manierisme
2. Catalèpsia 8. Estereotípia
3. Flexibilitat cèria 9. Agitació, no influencia per estímul extern
4. Mutisme 10. Fer ganyotes (gesticulació exagerada)
5. Negativisme 11. Ecolàlia
6. Perseveració de la postura 12. Ecopràxia
 Amb inici peripart.
aquest especificador es pot aplicar a l'episodi depressiu major actual o més recent si els símptomes
comencen a aparèixer durant l’embaràs o en les quatre setmanes posteriors al part.
Nota: entre 3-6% de les dones experimentaran el començament d'un EDM durant l'embaràs o en les
setmanes o mesos següents al part. Aquestes dones experimenten sovint ansietat i atacs de pànic.
48
Aquests episodis es poden presentar amb característiques psicòtiques o sense. El risc d'episodis
postpart amb característiques s'incrementa en aquelles dones amb episodis previs de depressió
postpart, en aquelles amb història prèvia d'un trastorn depressiu o bipolar (sobretot bipolar I) i en
aquelles amb història familiar de trastorns bipolars. Una vegada que una dona ha tingut un episodi
depressiu postpart amb característiques, el risc que esdevinga en el següent part està entre el 30 i el
50%.
 Amb patró estacional.
Aquest especificador s'aplica al trastorn depressiu major recurrent.
A) Hi ha una relació temporal sostinguda entre l'inici dels episodis depressius majors d'un TDM i una
determinada època de l'any (per exemple, tardor o hivern).
B) Les remissions totals (o el canvi de la depressió a la mania o a la hipomania) també es donen en

una determinada època de l'any.
C) En els dos últims anys: hi ha hagut dos EDM que han demostrat la relació estacional i no hi ha hagut
EDM no estacionals.
D) Al llarg de la vida del subjecte: els EDM estacionals han de ser substancialment més nombrosos
que els EDM no estacionals.
4. Classificació actual dels trastorns bipolars.
4.1. Trastorn bipolar I.

A) S'han complert els criteris almenys d’un episodi maníac.
B) Els episodis maníacs i els episodis depressius majors no es poden explicar millor per un T.
esquizoafectiu, esquizofrènia, un T. esquizofreniforme, un T. delirant o un altre trastorn especificat
o no especificat de l'espectre de l'esquizofrènia i altres trastorns psicòtics.
Especificar un episodi actual o més recent: Maníac / hipomaníac / depressiu
Especificar si:
• En remissió total
• En remissió parcial
Especificar nivell gravetat (per a l'episodi actual)
Especificar si:
- Amb cicles ràpids
49

- Amb catatonia
- Amb patró estacional
1 episodi de mania durant 1 setmana i possiblement altres de mania, depressió i hipomania.
4.2. Trastorn bipolar II.
A) S'han complert els criteris almenys d’un episodi hipomaníac i almenys d’un episodi depressiu major.
B) No hi ha hagut mai un episodi maníac.
C) L’episodi o episodis hipomaníac i l’episodi o episodis depressiu no es poden explicar millor per
l’aparició d’un T. esquizoafectiu, una esquizofrènia, un T. esquizofreniforme, un T. Delirant o un altre
trastorn especificat o no especificat de l'espectre de l'esquizofrènia i altres trastorns psicòtics.
D) Els símptomes de depressió o la falta de predictibilitat ocasionada per la freqüent alternança entre
períodes depressius i hipomaníacs han de provocar malestar o deterioració significativa en algun
àrea de funcionament.
Especificar episodi actual o més recent: Hipomaníac / depressiu
Especificar si:
- Amb cicles ràpids
- Amb catatonia
- Amb patró estacional (aplicable solament a l'episodi depressiu major)
Especificar si:
 En remissió total
 En remissió parcial
Especificar nivell gravetat (per a l'episodi actual).
1 o més episodis de hipomania i altre/s de depressiu major. Però mai cap de mania.
50
4.3. Trastorn bipolar ciclotímic.

A) Aparició durant almenys dos anys (un any en infants i adolescents) de nombrosos períodes de
símptomes hipomaníacs que no han complert els criteris per a un episodi hipomaníac i nombrosos
períodes de símptomes depressius que no han complert els criteris d'un episodi depressiu major.
B) Durant el període de dos anys (un any en infants i adolescents) els períodes hipomaniacs i depressius
s’han donat almenys la meitat del temps i la persona no ha estat asimptomàtica durant més de dos
mesos seguits.
C) No s'han complert mai els criteris d'un episodi depressiu, maníac o hipomaníac.
D) Els símptomes no s'expliquen millor per la presència d'un T. esquizoafectiu, esquizofrènia, T.
esquizofreniforme, T. delirant, o un altre trastron especificat o no especificat de l'espectre de
l'esquizofrènia i altres trastorns psicòtics.
E) Els símptomes no es poden atribuir als efectes fisològics d'una substància o una altra condició
mèdica.
F) Els símptomes causen malestar o deterioració significativa en alguna àrea important del
funcionament
Especificar si:
Amb malestar ansiós / ansietat
4.4. Trastorn bipolar i trastorns relacionats induïts per substàncies i/o mediació.
4.5. Trastorn bipolar i trastorns relacionats deguts a una altra condició mèdica.
4.6. Altres trastorns bipolars i trastorns relacionats especificats.
Aquesta categoria s'aplica a presentacions en les quals predominen els símptomes característics d'un
trastorn bipolar i trastorn relacionat que causen malestar clínicament significatiu o deterioració en
l’àmbit social, laboral o altres àrees importants del funcionament però que no compleixen tots els
criteris de cap dels trastorns de la categoria diagnòstica del trastorn bipolar i trastorn relacionat.
S'utilitza en situacions en les quals el clínic opta per comunicar el motiu específic pel qual la presentació
no compleix els criteris d'un trastorn bipolar i relacionat específic. Això es fa registrant "un altre
trastorn bipolar i trastorn relacionat especificat" i a continuació el motiu específic.
51
 Episodi hipomaníacs de curta durada (2-3 dies) i episodis de depressió major.
 Episodis hipomaníacs amb símptomes insuficients i episodis de depressió major.
 Episodi hipomaníac sense episodi previ de depressió major.
 Ciclotímia de curta durada (menys de 24 mesos).
4.7. Trastorn bipolars i altres trastorns relacionats no especificats.
Aquesta categoria s'aplica a presentacions en les quals predominen els símptomes característics d'un
trastorn bipolar i trastorn relacionat que causen malestar clínicament significatiu o deterioració en
l’àmbit social, laboral o altres àrees importants del funcionament; però que no compleixen tots els
criteris de cap dels trastorns de la categoria diagnòstica del trastorn bipolar i trastorn relacionat.
 Amb malestar ansiós/amb ansietat.
Es defineix per l’aparició d'almenys dos dels símptomes següents durant la major part dels dies d'un
episodi depressiu major o d'un trastorns depressiu persistent (distímia) o de l'episodi de mania o
hipomania actual o més recent:
- Sentir-se nerviós o tens

- Sentir-se inusualment inquiet o preocupat
- Dificultats per a concentrar-se a causa de la preocupació
- Por a / sentir que alguna cosa terrible pot esdevenir
- L'individu sent que pot perdre el control de si mateix
Especificar gravetat actual: lleu (dos símptomes); moderat (tres símptomes); moderat-sever (quatre o
cinc símptomes); sever (quatre o cinc símptomes i agitació motora).
Nota: El malestar ansiós ha mostrat ser una característica prominent tant del TDM com del TB. S’han
associat els alts nivells d'ansietat a major risc de suïcidi, major durada del trastorn i major probabilitat
de no donar resposta al tractament.
 Episodi maníac o hipomaníac amb característiques mixtes.
Es compleixen gairebé totes les característiques d'un episodi maníac o hipomaníac i almenys tres dels
símptomes següents apareixen gairebé cada dia durant la majoria dels dies d'un episodi maníac o
hipoamníac actual o més recent:
52
- Disfòria destacada o estat d'ànim deprimit (segons es desprèn de la informació subjectiva o de

l'observació per part d'altres persones).
- Disminució de l'interès o el plaer en part o gairebé totes les activitats (segons es desprèn de la
informació subjectiva o de l'observació per part d'altres persones).
- Agitació o retard psicomotor gairebé tots els dies (observable per altres, no simplement la sensació
subjectiva d'inquietud o d‘alentiment).
- Fatiga o pèrdua de l'energia
- Sentiment d'inutilitat o culpabilitat excessiva o inadequada (no simplement autoretret o culpa per
estar malalt).
- Pensaments de mort recurrents (no només por a morir), idees suïcides recurrents sense un pla
determinat, intent de suïcidi o un pla específic per a dur-lo a terme.
 Episodi depressiu amb característiques mixtes:
Es compleixen gairebé totes les característiques d'un episodi depressiu i almenys tres dels símptomes
maníacs/hipomaníacs següents es donen gairebé cada dia durant la majoria dels dies d'un episodi
depressiu major actual o més recent:
- Estat d'ànim elevat, expansiu.

- Autoestima excessiva o grandiositat.
- Parla més de com és habitualment o pressió del parla.
- Fugida d'idees o experiència subjectiva que els pensaments van a gran velocitat.
- Increment de l'energia o de l'activitat dirigida a una meta/objectiu (socialment, en el treball o
escola, sexualment...).
- Implicació / participació incrementada o excessiva en activitats que tenen un elevat potencial de
conseqüències perilloses / doloroses (per exemple: compres, taboles, inversions de diners
imprudents, indiscrecions sexuals).
- Necessitat reduïda de dormir (sentir-se descansat malgrat dormir menys de l'usual).
- Els símptomes mixtos són observables per altres i representen un canvi de la conducta usual de
la persona.
- En aquells individus que compleixen tots els criteris de la mania i depressió el diagnòstic serà de
episodi maníac amb característiques mixtes.
- Els símptomes mixtos no són atribuïbles als efectes fisiològics directes d'una substància
Nota: S’ha torbat que les característiques mixtes associades amb un episodi depressiu són un factor
de risc per al desenvolupament d'un trastorn bipolar I i II.
53
 Amb cicles ràpids.
Es pot aplicar al trastorn bipolar I o bipolar II. Aparició d’almenys quatre episodis de l’estat d’ànim en
els dotze mesos anteriors que compleixen els criteris per a episodi manic, episodi hipomaníac o de
depressió major.
Depressió Mania/Hipo Depressió Mania/Hipo
– Nota: Els episodis estan separats per remissions parcials o totals d'un mínim de dos mesos o per un
canvi a un episodi de la polaritat oposada (per exemple, episodi de depressió major a episodi maníac).
– Nota: La característica essencial d'un trastorn bipolar amb cicles ràpids és l'aparició d'almenys quatre
episodis de l'estat d'ànim durant els dotze mesos anteriors. Aquests episodis es poden donar en
qualsevol combinació i ordre, han de complir els criteris de durada i nombre de símptomes per a un
episodi de de-pressió major, maníac o hipomaníac i han d'estar separats per un període de remissió
total o un canvi a un episodi de la polaritat oposada. Els episodis maníacs i hipomaníacs es consideren
de la mateixa polaritat. A excepció del fet que esdevinguen amb més freqüència, els episodis que
segueixen un patró de cicles ràpids no difereixen dels que es produeixen en un model que no segueix
cicles ràpids. Els episodis de l'estat d'ànim que compten per a definir un patró de cicles ràpids exclouen
els episodis causats per una substància (per exemple, cocaïna, corticoesteroides) o una altra afecció
mèdica.
 Amb característiques psicòtiques: hi ha al·lucinacions i/o deliris:
– Amb característiques psicòtiques congruents amb l'estat d'ànim: Durant els episodis maníacs el
contingut de tots els deliris i al·lucinacions concorda amb els elements maníacs típics de grandesa,
invulnerabilitat, etc., però també poden incloure elements de sospita o paranoia, especialment
respecte als dubtes d'altres sobre les capacitats, els assoliments, etc. de l'individu.
– Amb característiques psicòtiques no congruents amb l'estat d'ànim: El contingut dels deliris i les
al·lucinacions no concorda amb els elements de polaritat de l'episodi, com s'ha indicat abans, o el
contingut és una mescla d’elements incongruents i congruents amb l'estat d'ànim.
54
 Amb catatonia:
aquest especificador es pot aplicar a un episodi de depressió o mania si les característiques

catatòniques apareixen durant la major part de l'episodi. Apareixen tres o més dels símptomes
següents:
1. Estupor 7. Manierisme
2. Catalèpsia 8. Estereotípia
3. Flexibilitat cèria 9. Agitació, no influència per estímul extern
4. Mutisme 10. Fer ganyotes (gesticulació exagerada)
5. Negativisme 11. Ecolàlia
6. Perseveració de la postura 12. Ecopràxia
 Amb inici peripart.
Aquest especificador es pot aplicar a l'episodi actual o, si actualment no es compleixen tots els criteris
per a un episodi de l'estat d'ànim, a l'episodi més recent de mania, hipomania o depressió major en el
trastorn bipolar I o bipolar II si l'inici dels símptomes de l'estat d'ànim té lloc durant l'embaràs o en les
quatre setmanes posteriors al part.
Nota: entre 3-6% de les dones experimentaran el començament d'un EDM durant l'embaràs o en les
setmanes o mesos següents al part. Aquestes dones experimenten sovint ansietat i atacs de pànic.
Aquests episodis es poden presentar amb característiques psicòtiques o sense. El risc d'episodis
postpart amb característiques psicòtiques s'incrementa en aquelles dones amb episodis previs de
depressió postpart, en aquelles que tenen una història prèvia de trastorn depressiu o bipolar (sobretot
bipolar I) i en aquelles amb una història familiar de trastorns bipolars. Una vegada que una dona ha
presentat un episodi depressiu postpart amb característiques, el risc que es done en el part següent
està entre el 30 i el 50%.
 Amb patró estacional.
Aquest especificador s'aplica al patró d'episodis de l'estat d'ànim al llarg de tota la vida. La
característica essencial és un patró estacional regular d'almenys un tipus d'episodi (és a dir, mania,
hipomania o depre-ssió). Els altres tipus d'episodis poden no seguir aquest patró.
A) En el trastorn bipolar I o bipolar II hi ha hagut una relació temporal regular entre l'inici dels
episodis maníacs, hipomaníacs o de depressió major i un moment de l'any particular (per
exemple a la tardor o hivern).
55
Nota: Cal no incloure casos en els quals hi ha un efecte clar de factors d'estrès psicosocial
relacionats amb les estacions (per exemple, desocupació regularment cada hivern).
B) Les remissions totals (o una evolució de depressió major a mania o hipomania o viceversa),
també es produeixen en un moment de l'any característic (per exemple, la depressió
desapareix a la primavera).
C) Els últims dos anys, els episodis maníacs, hipomaníacs o de depressió major de l'individu han
mostrat una relació temporal estacional, com s'ha indicat abans, i durant aquest període de
dos anys s'han produït episodis no estacionals d'aquesta polaritat.
D) Les manies, hipomanies o depressions estacionals (com s'ha indicat abans) superen
notablement les manies, hipomanies o depressions no estacionals que es poden haver patit al
llarg de la vida de l'individu.
4.8. Especificacions.
 En remissió:
o En remissió parcial : Els símptomes de l'episodi maníac, hipomaníac o depressiu
immediatament anterior estan presents, però no es compleixen tots els criteris, o si hi ha
un període d'una durada inferior a dos mesos sense cap símptoma significatiu d'episodi
maníac, hipomaníac o depressiu major després del final d'aquest episodi .
o En remissió total: Durant els últims dos mesos no hi ha signes o símptomes significatius
que la pertorbació estiga present.
 Especifique la gravetat actual / severitat: es basa en el nombre de símptomes criteri, la

gravetat dels símptomes i el grau de discapacitat funcional.
o Lleu
o Moderat
o Greu
4.9. Qüestions d’interès.
56
5. Altres problemes que poden ser objecte d’atenció clínica.
5.1. Dol no complicat.
Aquesta categoria s’aplica quan l’objecte de l’atenció clínica és una reacció normal davant la mort d’un
ésser estimat. Com a part de la seua reacció davant d’una pèrdua així, alguns individus presente
símptomes característics d’un episodi de depressió major, com per exemple sentiments de tristesa
amb altres símptomes associats, com ara insomni, falta d’apetit i pèrdua de pes. L’individu en dol sol
considerar el seua ànim deprimit com a “normal”, si bé l’individu pot buscar ajuda professional per
alleujar altres símptomes que porta associats, com l’insomni o anorèxia. La duració i l’expressió d’un
dol “normal varien considerablement entre els diferents grups culturals.
5.2. Trastorn per dol complex persistent.
Proposta per a la secció III del DSM-5, secció dedicada als diagnòstics que requereixen encara
investigació addicional.
En relació amb el dol complicat, el DSM-5 planteja la possibilitat de crear una categoria diagnòstica
pròpia denominada trastorn per dol complex persistent, que es definix a partir dels criteris:
A) L’individu ha experimentat la mort d’un familiar fa almenys 12 mesos.
B) Des de traspàs, ha experimentat almenys un dels següents símptomes, gairebé diàriament o

en grau intens pertorbador:
57
1) Anhels pertorbadors i forts pel que s’ha perdut (en els infants petits, l’anhel es pot
expressar en el joc i la conducta, incloent la separació-reunió amb els progenitors).
2) Dolor intents per la separació.
3) Preocupació pel difunt.
4) Preocupació per les circumstàncies del traspàs (en els infants, aquest preocupació per la
persona morta es pot expressar a través dels temes de joc i comportament i es pot
estendre a la preocupació per la possible mort d’altres persones properes a ells).
C) Des del traspàs ha experimentat almenys sis del símptomes següents, gairebé diàriament o en
un grau intens o pertorbador.
D) L’alteració provoca malestar clínicament significatiu o deterioració en les àrees social,
ocupacional o d’un altre tipus de funcionament.
E) La reacció del dol ha de ser desproporcionada o no d’acord amb les norems culturals, religioses
o adequades a l’edat.
5.3. Triada cognitiva Beck.
Visió negativa de un mateix, el futur i el món i els demes.
Errors-Biaixos cognitius:
1) Inteferècies arbitràries: arribar a una conclusió sense evidència que la recolze o amb evidència
contrària a la conclusió.
2) Abstracció selectiva: valorar una experiència centrant-se en un detall específic negatiu i
ignorant altres elements més rellevants.
58
3) Generalització excessiva: extraure una conclusió o elaborar una regla general a partir d’un o
més fets aïllats i aplicar-la a situacions relacionades o no amb el fet en qüestió.
4) Magnificació i minimització: errors comesos a l’avaluar la magnitud o el significat d’un
esdeveniment.
5) Personalització: tendència i facilitat per atribuir-se successos externs sense base ferma per
això.
6) Pensament absolutista i dicotòmic: tendència a classificar totes les experiències en una o dos
categories oposades (blanc o negre), seleccionat les categories de l’extrem negatiu per a
descriure’s un mateix.
6. Diagnòstic diferencial.
6.1. Característiques diferenciadores dels trastorns depressius i bipolars.
A. Característica personals i familiars.
Trastorns depressius Trastorns bipolars

Historia de mania o hipomania NO SI
Historia familiar Unipolar Unipolar i bipolar
Risc de trastorns anímics en
Més baix Més alt
familiars
Existència de 2 o 3 generacions
familiars amb historia de Infreqüent Freqüent
trastorns anímics
B. Epidemiologia.

Edat mitjana de començament 35 20
Dones/Homes 2/1 1/1
% sobre el total de TEA 90% 10%
59
C. Història natural.

Número mitjà d’episodis vitals 4-5 8-9
Percentatge de recaigudes 75% 90%
Duració mitjana de l’episodi

8 4
(mesos)
Fracàs matrimonial Menys freqüent Més freqüent.
Risc de suïcidi Menor Major
Episodi postpart Menys comú Més comú
D. Resposta teràpeutica.

Menys bona, pot canviar a
Tricíclics Bona
hipomania
Liti Sense afecte agut Bon afecte profilàctic.
6.2. Depressiu major o Distímia.
EA deprimit
Anhedonia
Insomni/hipersòmnia Desesperança
Agitació/retard
Pes/apetit Baixa autoestima
Inutilitat, culpa (delirant o no)
Fatiga, cansament Gravetat menor
Ideació suïcida
Dificultats de concentració Duració major
Gravetat major
prendre decisions
6.3. Causes.
El trastorn d’ànim té una causa orgànica, és degut per: malalties SNC, hormonals, metabòliques, ús de
drogues, fàrmacs. Quan una persona pateix un trastorn del EA degut a una condició mèdica o a la
ingesta de substàncies s’anomena secundari.
Els criteris per a determinar si EA és secundari són:
- Simultaneïtat d’aparició.
- Correspondència milloria/empitjorament del quadre orgànic i del EA.
- Possibilitat, al menys teòrica de que el trastorn orgànic influïsca a nivell neurofisiològic sobre
trastorns anímics.
60
6.4. Diagnòstic diferencial depressió.
Historia de mania, mixt o hipomania? Bipolar

Símptomes d’ansietat, inquietud:
- Què va començar abans? Complix criteris per ambdós
diagnòstics? Què és primari? Trastorn d’ansietat.
- La inquietud, ansietat, es deu a preocupacions quotidianes, Trastorn de depressió
fòbies, idees obsessives, símptomes físics SNA, etc? major amb ansietat.
- Apareix sens baixa anhedonia i sense baixa falta de ganes de
viure?
Reacció dol: pesistexi menys de dos mesos després de la pèrdua Dol normal
Es tracta d’una resposta a un estressor identificable durant els 3

Trastorn ajust amb EA
mesos següents (i no dura més de sis mesos després de desaparició de
deprimit.
l’estrés)? Finalitza quan finalitza l’estressor?
Apart de la fatiga diürna freqüent als depressius, hi ha problemes de Trastorns del Son
son diürn, somnolència diürna? Atacs de son diürns? (apnees?)
Al·lucinacions i deliris:
- Aparició insidiosa?
- Símptomes positius i negatius? Esquizofrènia
- Antecedents familiars? Trastorn delirant.
- Hi ha trastorns formals pensament?
- Els símptomes psicòtics són incongruents?
Al·lucinacions i deliris:
- Criteris per a episodi esquizofrènic i afectiu? Trastorn esquizoafectiu
- Dos setmanes d’episodi esquizofrènic sense símptomes afectius?
Deteriorament cognitiu en persones majors:
Demència.
- Proves addicionals (test neurològics, laboratori, escàner...)
Malaltia neurològica.
- Biografia (episodis previs), familiar
Queixes somàtiques vagues: Hipocondria.

- Atenció centrada en algú òrgan o malaltia concreta? Dubte del Trastorn de somatització
diagnòstic mèdic? (símptomes específics).
Trastorns sexuals (desig

Inhibició del desig sexual típica a la depressió però: sexual inhibit,
No acompanyada d’anhedonia, falta d’energia? anorgàsmia, disfunció
erèctil...)
Símptomes psicòtics:
- Va començar amb els canvis EA-mania i després va desenvolupar
Bipolar (vs psicòtic)
símptomes psicòtics.
- Antecedents o historia d’episodis depressius o de mania?
 Reaccions exposives d’enuig, falta de control d’impulsos
(apareixen de forma intermitent o continua?). Trastorn desregula-EA –
 Canvis d’humor bruscos o freqüents (es tracta d’oscilacions entre TP: límit, histriònic,
depressió i mania: ciclotímia?) antisocial, narcisista.
 Comportament manipulador
61
6.5. Comorbiditat.
Els símptomes depressius (i la depressió com a trastorn) són molt freqüents en la major part de:
- Malalties i trastorn mentals i del comportament.

- Malalties mèdiques cròniques i agudes (asma, diabetis, metabòliques, infeccioses, autoimmunes,
etc.)
- Malalties mèdiques greus (neoplàsies, quadres neurològics,...)
- Qualsevol situació vital que afecte els sistema immune.
Em els trastorns bipolars, el 97,7 de les persones amb història de Trastorn bipolar I i el 95,8% de les
persones amb història de Trastorn bipolar II complixen també en algun moment donat els criteris
d’altre quadre clínic (DSM-5).
- 63%-86%, al menys, un trastorn comórbid d’ansietat.

- 56%-71%, al menys, un trastorn comórbid de control d’impulsos.
- 35%-60%, al menys, un trastorn comórbid de consum de substàncies.
La comorbiditat, com ocorre en altres quadres clínics s’associa amb pitjor pronòstic a llarg termini.
6.6. Dol vs Depressió.
Dol Depressió
Alteracions de
Transitòries Persistents
l’humor
Fluctuacions de
Es la norma, onejades Poc importants
l’humor
Infreqüents i en relació a no haver
Vergonya i culpa Freqüents
fet tot
Limitació temporal Certesa Desparença, no imaginen fi.
Intents de suïcidi Excepcional Més freqüent
Inhibició
Infreqüent Acusada
psicomotora
Duració del
Menys de dos mesos Més de dos mesos
síndrome complet
Deteriorament
Lleu i transitori Acusat i prolonga
funcional
Desencadenant
Hi ha una pèrdua coneguda Se pot identificar una pèrdua o no.
clar: la pèrdua
Pensament retardat, centrat

Centrat en la pèrdua.
persistentment en un mateix.
Preocupació per el difunt, per les
Pensament Idees negatives respecte al futur
implicacions de la pèrdua per a la
general.
família i el futur.
Marcada pèrdua d’autoestima.
62
Pot haver somnis rars i molt reals, a La imagina és negativa.

Fantasia, vegades referits a la pèrdua. També La persona no somnia desperta o fa
imaginació es pot imaginat o somiar despert. en un sentit catastròfic o de
El que somnia es sent reconfortat. malestar.
Es pot sentir una connexió amb No es troben respostes a les
aspectes del més enllà. El diàleg qüestions, no hi ha diàleg intern,
Aspectes espiritual continu amb les emocions sinó un monòleg centrat en
qüestiona les creences que abans aspectes negatius. Sensació de que
tenia sobre el sentit de la vida. la vida no té sentit.
Estat d’ànim constant: rebutjament,

Estat d’ànim oscil·lant al llarg del
desesperança, bloqueig, dificultat
dia. Varietat d’estats d’ànim.
Aspecte emocional per interpretar les emocions.
Sensació d’estar perdut, amb en un
Sensació d’estar en un pou sense
túnel
fons.
Culpabilitat per el que feu o deixa Sentiment de culpa i de catàstrofe

de fer. absoluta.
Desapareix amb el raonament. La Es sent culpable per el fet d’existir.
mateixa persona es capaç de donar- La culpa es referix a la pròpia
Sentiment de culpa
se compte i expressar que es un existència.
sentiment irracional. No sensible al raciocini.
Possibilitat de reparar d’alguna No autocrítica.
manera el que es podia fer millor. Culpa existencial.
Es modulada: la persona permet

Resposta no modulada: pot danyar-
col·lapsar-se però no arriba a
se, es permet coses que perjudique
Resposta física conductes nocives.
la seua salut com pèrdua o augment
És capaç d’atendre a les seues
de pes, falta de somni.
necessitats físiques.
El tranquil·litza la presència de Pèrdua de connexió amb el mon

amics o d’algú que escolte la seua extern.
Conducta de relació
història. Alteració important de la vida de
afectiva
Retraïment social, però augment de relació.
la relació familiar. Aïllament social i familiar.
Restricció variable de conductes Restricció permanent del plaer.

Plaer plaents. Falta de capacitat per a distraure’s o
Capacitat de gaudir a estones. gaudir.
Pèrdua de iniciativa No Si
El dol complicat interfereix en la vida familiar, social i laboral. A més té una duració i intensitat diferent.
63
Dol normal Dolor complicat
No s'expressa pena (dol reprimit).

La pena s'expresa normament d' 1 a La pensa s'expressa amb igual
2 anys. intensitat per llarg temps (crónic).
Després dels primers dies el dolent Culpa excessiva.
realitz les activtiats normals però
Incapacitat de reanudar la vida
amb ànim apatic.
quotidiana.
Alteració mental després de 6
mesos de la pèrdua.
64
Tema 4: Trastorns d’ansietat, obsessiu-compulsiu i relacionats,

traumes i estressos.
1. Introducció.
L’ansietat com a símptoma és un component habitual de la majoria de trastorns mentals, moltes

malalties físiques i motles situacions de la vida diària. Es necessari diferencia entre: ansietat normal i
patològica; i entre ansietat com a símptoma i com a síndrome.
1.1. Por i ansietat.
Barlow diferència entre por i aprensió ansiosa.
 La por consisteix en una alarma primitiva en resposta a un perill present, caracteritzat per
elevada activació i alt afecte negatiu, per a garantir la supervivència.
 L’ansietat és una combinació difusa d’emocions orientada cap al futur (expectativa).
Epstein diferència entre por i ansietat, en termes de l’acció:
 La por és un drive que motiva la conducta d’evitació (fuga), davant de la percepció d’un estímul
d’amenaça.
 L’ansietat és l’estat emocional de por no resolt o estat d’activació que no posseïx una direcció
específica desprès de la percepció de l’amenaça.
Una propietat important de l’ansietat és la seua naturalesa anticipatoria, que otorga un valor funcional
important i una utilitat biològica-adaptativa; encara que quan sobrepassa els nivells normals pot
tornar-se desadaptativa quan s’anticipa a un perill irreal.
El problema no és tindre por, ja que la por és saludable en un llindar, no tindre por seria patològic, la
igual que tindre un excés de por que genera una por fòbica o aprensió ansiosa.
Les fòbies ha de complir els següents requisits:
1) Por desprorcionada en relació amenaça de la situació.

2) L’evitació de la situació temuda.
3) No explicació lògica  caràcter irracional.
4) Sobrepassen el possible control voluntari.
5) Cert grau de malestar o patiment.
65
1.2. Respostes d’ansietat.
L’ansietat no és un fenomen unitari, sinó és un triple sistema de resposta: subjectiu (cognitiu i

emocional), físic-somàtic i motor-conductual.
Sistema subjectiu (Cognitiu i emocional)
 Relacionat amb l’experiència subjectiva interna.

 Inclou la percepció i avaluació dels escenaris i experiències de por, pànic, alarma, inquietud,
preocupació, aprensió, obsessions, pensament.
 Estat emocional desagradable distint de la ira o la tristesa, i paregut a la por.
 L’element centra a la clínica.
Sistema físic-somàtic.
Són els físics relacionats amb l’hiperactivació del SNA:
 Canvis externs: sudoració, dilatació pupilaar, tremolor, tensió muscular, pal·lidesa..

 Canvis interns: acceleració cardíaca, dispnea, menor salivació.
Alguns depenen del control voluntari com l’agitació i la respiració, i altres no, com el tremolor, vòmits,
palpitacions.
Disfunció del SNA: manifestacions cardiovasculars, digestives, sexuals, neurològiques, pulmonars,

hipersensibilitat al dolor, híper-arousal. Un exemple seria marejar-se en la por a la sang.
Sistema motor-conductual.
Components observables de l’individu: expressió facial (mandíbula), moviments o postures corporals

característics (mans), escape o fugida, evitació, neutralització.
 Dissociació entre els sistemes.
Fraccionament de la resposta, un sistema pot predominar sobre l’altre, hi han diferències individuals
en el perfil bàsic i/o predominat. És a dir, un individu pot viure l’ansietat de manera molt fort en l’àmbit
cognitiu i emocional però desprès no presenta forts símptomes a nivell fisiològic, aquesta presentació
pot ser diferent en cada individu.
Açò té importància a nivell:
- Diangostic: diferenciació entre grups de pacients.
66
- Terapèutic: intervencions específiques segons el patró predominant de resposta.

- Pronòstic: alta concordança de bon pronòstic.
MODEL QUATRI-PARTIT DE SÍMPTOMES.
Sempre estan presents els símptomes en quatre àmbits i hi ha que analitzar-los. Aquest símptomes es
veuen de manera impersonal e intransferible.
 Físics:
 Hiperactivació: SNA
 Cognitius:
 Preocupació:
- Hipervigilància.
- Biaixos (interpretació).
 Emocionals:
 Por:
- Inquietud.
- Irritabilitat.
- Culpa.
- Inseguretat.
- Tristesa.
 Conducta:
 Neutralització:
- Evitació:
- Comprovació: comprovar per tu mateixa alguna cosa.
- Supressió: lligada a experiències internes.
- Reasseguració: demanar-li a altra persona que comprove allò que te preocupa.
67
1.3. Depressió i ansietat: aspectes comuns i específics.
1.4. Comorbilitat.
L’ansietat com a símptoma i trastorn presenta molta comorbiditat tant entre diferents trastorns com
a dintre dels mateixos trastorns d’ansietat la persona pot patir diversos a la vegada. A més, pot
aparèixer una similitud o solapament de símptomes entre diferents trastorns o una co-ocurrencia de
trastorns d’ansietat en una mateixa persona.
Implicacions:
- Diagnòstiques: quin serà el trastorn principal?

- Etiològiques: hi ha causes diferents? Quins trastorns són primaris i quins secundaris?
- Terapèutiques: que tractar?
- De busqueda: els trastorns purs són reals? Representatius?
1.5. Altres trastorns a on l’ansietat juga un paper central.
 Trastorns per símptomes somàtics i trastorns relacionats (Somatoformes):

o Trastorn per símptomes somàtics (somatització, dolor).
o Ansietat per malaltia (Hipocondria)
 Adaptatius.
68
 Malalties mèdiques.
 Trastorns per ansietat a la infància.
 Trastorns de personalitat - Grup C: Evitador, dependent, obsessiu-compulsiu.
1.6. Plantejament cognitius.
Els trastorns emocionals (ansietat i depressió) s’associen a

biaixos de processament amb contingut congruent amb l’estat
d’ànim (ansiós o depressiu) de l’individu. Les diferències entre
ansietat i depressió es basen en el contingut dels biaixos
(amenaça vs pèrdues).
1.7. Classificació DSM-IV.
Fòbies:
- Angoixa sense agorafòbia (Pànic).

- Angoixa amb agorafòbia.
- Agorafòbia sense historia de trastorn d’angoixa.
- Fòbia especifica (simple).
- Fòbia social.
- Ansietat generalitzada.
“Neurosis” d’Ansietat:
- Trastorn obsessiu-compulsiu.
- Trastorn d’estrés postraumàtic. (Agut vs Crònic, Inici tardà)
Reacció d’Ansietat:
- Trastorn per estrés agut.

- Trastorn d’ansietat degut a substàncies o malaltia mèdica.
- Trastorn d’ansietat d’inici a la infància o adolescència: ansietat de separació.
1.8. Trastorns d’ansietat classificació DSM-5.
- Trastorn de pànic (o d’angoixa).

- Agorafòbia.
- Trastorn ansietat generalitzada.
- Fòbia específica.
69
- Ansietat social (abans fòbia social).

- Trastorn ansietat per separació.
- Mutisme selectiu.
- Trastorn ansietat a causa de malaltia mèdica.
- Trastorn ansietat induït substàncies/medicaments.
- Un altre trastorn d’ansietat especificat.
- Trastorn ansietat no especificat.
1.9. Trastorn obsessiu-compulsiu (TOC) i trastorns relacionats segons DSM-5.
- Trastorn obsessiu-compulsiu.
 Trastorn obsessiu-compulsiu i trastorns relacionats induïts per substància/medicació.
 Trastorn obsessiu-compulsiu i trastorns relacionats deguts a una altra condició
mèdica.
 Altres trastorns obsessiu-compulsiu i trastorns relacionats especificats.
 Altres trastorns obsessiu-compulsiu i trastorns relacionats no especificats.
- Trastorn dismòrfic corporal.
- Tricotil·lomania.
- Trastorn d’acumulació.
- Trastorn excoriació (danyar-se la pell).
1.10. Trastorn relacionats traumes i estressors segons DSM-5.
- Trastorn d’inclinació reactiva (reactiu de la vinculació) (apego reactivo).

- Trastorn de relació social desinhibit.
- Trastorn estrès postraumàtic (TEPT).
- Trastorn d’estrès agut.
- Trastorn d’adaptació.
- Altres, no especificats.
70
2. Trastorns d’ansietat.
2.1. Trastorn d’ansietat per separació.
2.2. Mutisme selectiu.
2.3. Fòbia especifica.
71
2.4. Trastorn d’ansietat social (fòbia social).
72
Por irracional i desproporcionat a la desqualificació social, la qual cosa porta al subjecte a l’evitació i/o
fuga de situacions socials, interferint en la seua vida normal.
Distinció entre: timidesa, dèficit d’habilitats socials, trastorn dismórfic corporal, fòbia social no
generalitzada, circumscrita o específica, fòbia social generalitzada, trastorn de personalitat per
evitació.
No pot explicar-se millor per la presència d’altre trastorn mental: trastorn de pànic, agorafòbia,
trastorn d’ansietat per separació, trastorn dismòrfic corporal, trastorn espectre autista, trastorn de
personalitat esquizoide.
Serà generalitzada si els temors fan referència a la majoria de les situacions socials. També cal
considerar el diagnòstic addicional de trastorn de la personalitat per evitació.
Característiques clíniques:
Els estímuls que la provoquen poden ser situacions d’interacció social o realitzar algun tipus d’activitat
davant d’altres. Aquet també depèn dels següents paràmetres: quantitat de persones presents, nivell
de familiaritat o tipus de relació, sexe de l’interlocutor, edat de l’interlocutor i temes de conversació.
 Resposta cognitiva: continua autoavaluació o hipervigilància de les reaccions de la resta.
 Resposta fisiològica/emocional: increment de l’activitat del SNA, les respostes típiques del
SNA; vergonya por, ansietat. La intensitat de l’ansietat pot ser tal que porte a un atac de pànic.
Les respostes fisiològiques que més preocupen al individu són les més visibles externament:
rubor, tremolor, suor.
 Resposta motora: conductes de seguretat a nivell motor i cognitiu. Fuga i evitació de les
situacions socials, en casos greus pot arribar al aïllament social.
73
2.5.
Trastorn de pànic.
74
2.6. Agorafòbia.
2.7. Trastorn d’ansietat generalitzada.
75
Ansietat i preocupació excessiva i persistent, pràcticament constant i difícil de controlar, sobre una
àmplia gamma d’esdeveniments o activitats, que es prolonga més de 6 mesos. La preocupació no és
limita al que és propi d’altres trastorns.
Com sabem, la preocupació evolutivament és adaptativa, però en el TAG el procés de preocupació no

és adaptatiu, sinó excessiu i incontrolable.
CARACTERÍSTIQUES CLÍNIQUES:
Els estímuls són senyals d’amenaça molt subtils, difuses i d’ampli rang de contingut, poder ser estímuls
externs, estímuls interns cognitius o fisiològics.
 Resposta cognitiva: preocupació o expectació aprensiva constant, excessiva, generalitzada i

incontrolable. Pensaments catastròfics de que pot passar cap cosa mala relaciona amb
múltiples aspectes de la vida. Les preocupacions més freqüents són les relacionades amb el
dia a dia, amb esdeveniments importants i amb esdeveniments importants sense tindre dades.
no hi ha dades ambientals per a sospitar que vaja a passar cap cosa, per tant és la categoria
més genuïna del TAG. La persona té dificultat per oblida les preocupacions, normalment deixa
una preocupació per a centrar-se en altra, tenen dificultat per a deixar la ment en blanc i
dificultats de concentració. Els coneix que fan metapreocupació, preocupar-se per estar
preocupat.
 Resposta fisiològica/emocional. Ansietat moderada, però mantinguda; fatigabilitat,

cansament; humor depressiu; sensació de portar una pesada càrrega contínuament. Els
possibles problemes psicofisiològics relacionats: supressió del sistema immune, migranyes,
dolor lumbar, problemes articulars, úlcera colon irritable, malalties tiroides, síndrome de fatiga
crònica.
76
 Resposta motora: fuga o evitació motora (fer o no fer coses per a reduir o previndre l’ansietat,
és a dir evitació activa o passiva), distracció motora, busca de reasseguració, fuga o evitació
cognitiva.
2.8. Altres trastorns d’ansietat.
- Trastorn d’ansietat induït per substàncies/medicaments.

- Trastorn d’ansietat a causa d’una altra afecció mèdica.
- Un altre trastorn d’ansietat especificat.
- Un altre trastorn d’ansietat no especificat.
3. Trastorn obsessiu-compulsiu i trastorns relacionats.
3.1. Trastorn obsessiu-compulsiu.
77
Trastorns caracteritzat per la presència d’obsessions i compulsions de caràcter recurrent, prou greus
com per a provocar pèrdues de temps significatives o un pronunciat deteriorament de l’activitat
general o un malestar clínicament significatiu.
Obsessions:
Pensaments, imatges o impulsos automàtics, involuntaris, persistents, repetitius i d’altra freqüència,

que el subjecte considera intrusos i inapropiats i que provoquen ansietat o malestar significatius. El
seu contingut és amenaçador, inacceptable moralment, grotesc o estrany per a la persona. El subjecte
intenta resistir-se i eliminar-les. El subjecte reconeix que són provocades per la seua ment, però no pel
raonament voluntari. En algun moment del trastorn, el subjecte reconeix que són irracionals, absurdes
o excessives, però així i tot les continuen patint.
Compulsions:
Comportaments o actes mentals de caràcter recurrent, que la persona afecta se sent impulsada a dur
a terme en resposta a una obsessió, i la finalitat de la qual és reduir l’ansietat o malestar i/o previndre
un esdeveniment temut. De vegades, es duen a terme rituals, actes fixo o estereotipats acords amb
regles idiosincràcitiques. Les compulsions resulten clarament excessives no estan connectades de
manera racional amb les idees que tracten de neutralitzar amb els esdeveniments que tracten de
previndre.
CARACTERÍSTIQUES CLÍNIQUES:
Poden dependre tant d’estímuls externs o

estímuls interns cognitius. Els estímuls externs
depenen del contingut de l’obsessió
(contaminació, ordre, temor a fer dany a altres),
78
els estímuls interns cognitius: records, esforços per no tindre obsessions, sorprendre’s a si mateix no
pensant en l’obsessió i, llavors, està apareix automàticament.
 Resposta cognitiva: obsessions que varien en el grua de probabilitat d’idea, depenen del tipus
de TOC. Cal distingir entre obsessions reactives (evocades per estímul extern identificable,
compulsió motora observable no encoberta) i obsessions autògenes (aparentment sense
estímul evocador identificable, egodistòniques, pensaments-imatges o impulsos immorals o
aversius, neutralitzades ambdós compulsions encobertes).
 Resposta fisiològica/emocional: activació del SNA, emocions desagradables.
 Resposta motora: estratègies de neutralització o bloqueig de les obsessions mitjançant accions

o pensaments. Poden haver de dos tipus conductes d’evitació motora (depenen del contingut
de l’obsessió) i conductes d’evitació mental o cognitiva (esforçar-se per no tindre obsessions).
També hi han conductes de fuga com rituals o compulsions motores; alguns rituals tenen una
connexió lògica amb l’obsessió, mentres que altres tenen una connexió mínima o nul·la. També
hi han rituals encobertes o cognitius (pensament compulsiu, a vegades el contingut pot ser el
mateix que l’obsessió), distracció o reasseguració.
TIPUS DE TOC:
 Llavadors/netejadors: obsessions centrades en la contaminació, la brutícia, malalties,

gèrmens, infeccions... Rituals d’autollavat i llavat d’objectes, roba, casa, familiars. Ús de roba
especial per a eixir i per a estar a casa, lloc de la casa especial per a canviar-se de roba, casa
com a únic lloc segur.
 Verificadors/comprovadors: dubtes sobre possibles errors i danys greus, fallades de seguretat
i catàstrofes conseqüents. Comprovar el bon estat de les coses, documents, treballs numèrics
o tasques professionals, no haver atropellat a algú, etc. Les verificacions mentals tracte de
comprovar mentalment la seqüència.
 Repetidors: obsessions centrades en possibles catàstrofes. Rituals de repetir una acció un cert
nombre de vegades, sense connexió lògica amb les obsessions per a previndre la catàstrofe.
Repetidors mentals, repetir encobertament frases, paraules, operacions matemàtiques o
imatges.
 Ordenadors: obsessions centrades en l’ordre, la simetria, la perfecció-exactitud. Rituals
d’ordre amb regles inflexibles i segons determinades seqüències. Retard compulsiu, les
activitats rutinàries normals poden durar hores.
 Restitutors: aspectes religiosos. Obsessions en forma de blasfèmia, imatge mental, de
contingut demoníac, esotèric del més enllà. Tenen el ritual de crear voluntàriament una imatge
79
o pensament compensatori, resa, buscar, reasseguració (sacerdots), senyar-se, besar

estampes de sants, bíblia. També hi han de preocupacions sexuals, conductes de neutralització
restitutores o compensatòries. Es té la creença de que la conducta d’un afectarà negativament
a altres (pensament màgic, accions compulsives per a repara els errors comesos).
 Assegudors de no fer mal (agressió auto o hetero): obsessions centrades a fer mal a altres o a
un mateix. Altament pertorbadors, generadores de gran ansietat i culpabilitat. A vegades són
de tipus imperatiu o interrogatiu. Intents de neutralització.
 Altres tipus:
- Simetria corporal.
- Somàtiques (malalties)
- Dubtes filosòfics o intel·lectuals
- Dubtes quotidians o sobre relacions personals.
- Tancar assumptes.
3.2. Trastorn d’acumulació.
80
Obsessions d’emmagatzemament, tot te valor. Consisteix en rituals d’acumular i guarda objectes

(generalment sense sentit de conservar). No hi ha que confondre amb el col·leccionisme, amb compra-
venda ni amb la síndrome de Diògenes.
3.3. Trastorn dismòrfic corporal.
Preocupació per un defecte imaginat en l’aspecte físic. En cas d’existir alguna anomalia lleu, la
preocupació és clarament excessiva. La persona pot arribar a preocupar-se per qualsevol qüestió
relativa a l’aspecte físic i en qualsevol localització corporal. L’àrea de la cara i el cap és la més comuna.
A vegades el problema es centra en l’aparença global, com passa en la dismòrfia muscular.
3.4. Tricotil·lomania (trastorn d’arracancar-se els cabells).
81
3.5. Trastorn d’excoriació (gratar-se la pell).
3.6. Altres trastorns obsessiu-compulsiu.
- Trastorn obsessiu-compulsiu i trastorns relacionats induïts per substància/medicació.

- Trastorn obsessiu-compulsiu i trastorns relacionats deguts a una altra afecció mèdica.
- Altres trastorns obsessiu-compulsiu i trastorns relacionats especificats.
- Altres trastorns obsessiu-compulsiu i trastorns relacionats no especificats.
4. Trastorns relacionats amb traumes i factors d’estrès.
4.1. Reacció normal a l’estrés.
Reaccions als esdeveniments d’exigència ambiental que tenen com a objectiu la resposta adaptativa
del subjecte a la situació (permet fer front a la situació); malgrat ser normals, poder ser causa d’intens
malestar en l’individu, si no són ben resoltes, poden transformar-se en trastorns. Normalment es
presenten de manera més o menys aguda i tendeixen a resoldre’s en un període breu de temps, no
més d’hores o dies després d’eliminar el factor estressant.
Simptomàticament existeix ansietat, lleuger descoratjament, malestar físics com ara molestes
musculars, molèsties digestives, disfunció sexual, lleugeres alteracions del son. Subjectivament exitenx
la sensació d’actuar sota pressió.
82
4.2. Trastorn d’aferrament reactiu.
4.3. Trastorn de relació social desinhibida.
83
4.4.
Trastorn d’estrès post-traumàtic.
84
Trastorn desencadenant per successos aversius traumàtics i bruscos (experimentats observats o
escoltats), que impliquen una amenaça per a la pròpia vida o d’altres, o per a la integritat física, i que
generen una fallida del sentiment de seguretat. Ha respost amb un temor, una desesperança o un
horror intensos.
Possibles esdeveniments: accidents, catàstrofes naturals, esdeveniments causats intencionadament

per el ser humà (agressions sexuals, maltractaments, assassinats, robatoris, segrest, atent, guerres,
mort violenta de un ser volgut...), diagnòstic de malalties potencialment mortals.
La probabilitat de patir-ho augmenta: com més greu haja sigut el succés, si ha sigut causat pel ser
humà, quant major proximitat física de l’agent estressant, quanta major vulnerabilitat tinga el
subjecte.
85
4.5.

Trastorn d’estrès postraumàtic en infants menors de 6 anys.
86
4.6.
Trastorn d’estrès agut.
87
4.7. Trastorn d’adaptació
4.8. Altres trastorns.
- Un altre trastorn relacionat amb traumes i factors d’estrès especificat.

- Un altre trastorn relacionat amb traumes i factors d’estrès no especificat.
88
5. Similituds i diferències entre dol complicat, depressió major i TEPT.
Similituds entre depressió major i dol complicat: La tristesa, la pèrdua d’interés (anhedonisme),
la inhibició psicomotora, la culpa, les pertorbacions en somni i apetit, la dificultat de concentrar-
se.
Similituds entre TEPT i dol complicat: activitat per un esdeveniment traumàtic; sensació/sentit de
xoc, la impotència; les imatges intruses; la conducta d’evitació.
Diferències entre depressió major i dol complicat:
Depressió major: humor trist, penetrant; pèrdua d’interès o plaer; sentit penetrant de culpa;
ruminació sobre fracassos penetrants o manifests.
 Dol complicat: tristesa relacionada amb estranyar al difunt; interès mantingut en els records
del difunt; anhelar i enyorar el contacte; somnis/abstraccions agradables; la ruminació
s’enfoca en la mort o problemes relacionats amb el difunt; preocupació pels pensaments
positius sobre el difunt; l’intens anhel i ànsia pel mort; imatges intruses del mort; evitació de
situacions i persones relacionades amb el record de la pèrdua.
Diferències entre TEPT i dol complicat:
 Depressió major: activat per l’amenaça física; l’emoció primària és la por, els malsons són
comuns; els records dolorosos vinculats a l’esdeveniment traumàtic, normalment són
específics a l’esdeveniment.
 Dol complicat: activat per la pèrdua d’una figura d’aferrament significatiu, l’emoció primària
és la tristesa; els malsons són rars; els records dolorosos són més penetrants i inesperats;
enyorar i anhelar la mort; somnis/abstraccions agradables.
89
Tema 5: Trastorns de Símptomes Somàtics i Facticis.
1. Trastorns de símptomes somàtics (Somatomorfs).
1.1. Concepte.
Conjunt de trastorns amb símptomes somàtics i queixes físiques sense explicació mèdica, que no
obeeixen a cap patologia orgànica identificable (si n’hi haguera cap, els símptomes o la incapacitat que
ocasionen són excessius), a més no es estan sota el control voluntari de la persona ni són simulats (no
estan produïts intencionadament). Els pacients amb aquest trastorn experimenten junt al malestar
físic, un notable malestar emocional. Es senten malalts i incompresos per l’entorn i per personal
sanitari, cosa que els genera frustració i un temor incrementat de que el seu estat acabe sen incapacitat
o tinga un desenllaç fatal. A més, es sotmet a proves exploratòries de risc o que acaben consumint
fàrmacs en excés. La seua vida quotidiana sol girar a l’entorn dels símptomes i de la malaltia. Es comú
a aquestes persones, els problemes interpersonals, les baixes laborals per malaltia i el descens de les
taxes d’ocupació.
1.2. Classificació.
DSM-IV-TR.
Les característiques comuns dels trastorns somatomorfs es sintetitzen:
1) Presencia de símptomes físics que suggereixen una malaltia orgànica i que no són explicats
completament per una condició mèdica, els efectes directes d’una substancia o altres trastorn
mental.
2) Els símptomes causen maleter clínicament significatiu o deteriorament a nivell social, laboral u
altres àrees importants de funcionament.
3) Els símptomes no estan baix el control voluntari de la persona, no estan produïts intencionalment.
Els trastorns que inclous són:
- Trastorn de somatització. - Hipocondria.

- Trastorn somatomorf indiferenciat. - Trastorn dismòrfic corporal.
- Trastorn de conversió. - Trastorn somatomorf no especificat.
- Trastorn per dolor.
90
Classificació actual DSM-5.
- Trastorn de símptomes somàtics: inclou somatització, trastorn per dolor, alguns pacients
d’hipocondria (els casos d’ansietat per la salut amb símptomes somàtics), somatomorf
indiferenciat.
- Trastorn d’ansietat per malaltia: hipocondria (els casos d’ansietat sense símptomes somàtics).
- Trastorn de conversió (trastorn de símptomes neurològics funcionals).
- Els factors psicològics que afecten a altres afeccions mèdiques.
- El trastorn factici.
- Altres trastorns de símptomes somàtics i trastorns relacionats especificats.
- Trastorn de símptomes somàtics i trastorns relacionats no especificats.
1.3. Trastorns somatomorfs segons el DSM-5.
Trastorns de símptomes somàtics.

S’han de complir tots els criteris A, B i C per a poder fer el diagnòstic.
A) Un o més símptomes somàtics que cause malestar o donen lloc a problemes significatius en la vida
diària de la persona.
B) Pensaments, sentiments i/o comportaments excessius relacionats amb els símptomes somàtics o
inquietuds associades a la salut, han de estar present al menys un dels tres següents.
1) Pensaments desproporcionats i persistents sobre la gravetat dels símptomes que presenta.
2) Grau persistent elevat d’ansietat per la salut o pels símptomes.
3) Dedicació excessiva de temps i energia aquests símptomes o problemes de salut.
C) A pesar que alguns símptomes no estiguen contínuament present, el trastorn simptomàtic es
persistent. Generalment més de sis mesos.
Especificacions:
- Dolor predominant (abans, trastorn de dolor): aquesta categoria es reserva per a individus que
presenten predominantment queixes de dolor i que satisfan els criteris B i C d’aquest diagnòstic.
Alguns pacients amb dolor s’adaptarien millor a altres diagnòstics psiquiàtrics, com ara trastorn
d’adaptació factors psicològics que afecte una condició mèdica.
- Persistent: un curs persistent es caracteritza per la presencia de símptomes somàtics intensos,
alteració importat i una llarga durada (més de sis mesos).
- Gravetat:
 Lleu: a soles es dona un dels criteris especificats al criteri B.

 Moderat: es compleixen dos o més símptomes especificats al criteri B.
 Greu: es complexen dos o més símptomes especificats al criteri B i a més existeixen múltiples
queixes somàtiques.
91
Trastorn d’ansietat per malaltia (Hipocondria).
Preocupació, por o convicció de tenir una malaltia greu a partir de la interpretació errònia de les
sensacions físiques i a pesar de l’evidència en contra. Les malalties que inquieten el pacient són aquells
greus, debilitants, de curs crònic i que poden tenir un desenllaç fatal que condueix a la mort.
Característiques clíniques de la hipocondria:
- Externs: aflaquiment o sobrepès, taques en la pell, petites ferides, mala cara, algun aspecte de
l’aparença física que abans no s’havia percebut, programes de televisió, conversacions sobre
malalties, lectures sobre malalties, hospitals, veure algun malalt, etc.
- Interns: sensacions fisiològiques normals (sentir el batec de cor, una punxada en el pit, etc),
molèsties en l’estomac, tos, diarrea, malaltia real no greu que produesca símptomes.
 Resposta cognitiva.
- Preocupació.
- Percepció corporal augmentada (amplificació somatosensorial), hipervigilància i
focalització selectiva de l’atenció en aspectes corporals.
- Interpretació errònia dels estímuls i de les sensacions corporals.
- Pensaments o imatges mentals catastròfiques relacionades amb la malaltia.
 Resposta fisiològica/emocional.
- Nivells d’ansietat no excessivament elevats, però duradors.
- Canvis en les funcions corporals.
- Problemes de son.
- Ira.
- Depressió.
 Resposta motora.
- Respostes d’evitació, mesures preventives, restriccions autoimposades,
comportaments destinats a minimitzar o prevenir el malestar corporal, adopció de
postures que l’eviten.
- Excés de comprovació i automanipulació repetida de l’àrea afectada.
- Reasseguració, recerca d’informació mèdica tranquil·litzadora, peregrinacions
mèdiques.
- Algunes persones deixen de realitzar conductes no saludables (fumar, beure...).
altres deixen de fer conductes saludables (esport).
92
- Hi ha que evita la informació mèdica per a no tenir ansietat, i altres busquen la

informació per a comprovar que a ells no els passa això que temen, d’aquesta
manera es converteix paradoxalment en estímul.
- Les conductes d’escapament i evitació provoquen més estímuls.

A) Preocupació per tenir o adquirir una malaltia greu. Si hi ha una altra condició mèdica o es té alt risc
de desenvolupar una malaltia mèdica. La preocupació és clarament excessiva o desproporcionada.
B) Els símptomes somàtics no estan presents, o si n’hi ha són només d’intensitats lleu.
C) Alt nivell d’ansietat sobre la salut i baix llindar per alarmar-se per ella.
D) L’individu realitza excessiu comportaments relacionats amb la salut (comprovacions repetides del
signes de la malaltia) o evita excessivament conductes adaptatives davant la malaltia (evitant les cites
als metges i hospitals).
E) A pesar que la preocupació específica pot no estar contínuament present, l’estat d’estar preocupat és
crònic (almenys sis mesos).
F) La preocupació relacionada amb la malaltia no s’explica millor per un altre trastorn psiquiàtric, com
el trastorn de símptoma somàtic, trastorn de pànic, trastorn d’ansietat generalitzada, trastorn
dismòrfic corporal, trastorn delirant de tipus somàtic o trastorn obsessiu-compulsiu.
Especificar si:
- Tipo amb sol·licitud d’assistència: utilització freqüent de l’assistència mèdica, que inclou vistes al
clínic o proves i procediments.
- Tipo amb evitació d’assistència: rarament s’utilitza l’assistència mèdica. Perquè veure el metge i
sotmetre’s a proves de laboratori i procediments diagnòstics augmenten la seua ansietat a nivells
intolerables.
Trastorn de conversió (Trastorn de símptoma neurològic funcional).
Presència de símptomes o dèficits que afecte el funcionament motor voluntari o sensorial, cosa que fa
pensar en l’existència d’una malaltia mèdica o neurològica, però no es confirma.
L’inici o l’exacerbació del quadre sol estar precedit per desencadenants psicològics. A més, el quadre
no està produït intencionalment ni es simulat.
 Possibles presentacions del trastorn:
 Amb símptomes o dèficits motors: alteració de la coordinació psicomotora i l’equilibri, paràlisi

o debilitat muscular localitzada, dificultat per a deglutir, sensació de nues en la gola, afonia i
retenció urinària.
 Amb crisis o convulsions: crisis o convulsions, amb presència de comportament motor
voluntari o sensorial.
 Amb símptomes o dèficits sensorials: sensació de pèrdua de la sensibilitat tàctil i dolorosa,
diplopia, ceguesa, sordesa i al·lucinacions.
93
 Presentació mixta: símptomes de més d’una categoria.

 Els símptomes més freqüents són: desmais, formigueig, espasmes, torticoli, opistòtons,
marejos, sensació d’atordiment, alteració de l’equilibri i debilitat.
 Belle indifférence: contar tot el que ha passat en modo tele diari, sense mostra preocupació,
t’ho contant com una situació normalitzada.
Un cas típic de conversió és l’anestesia de guant.
Comorbiditat amb trastorns depressius, dissociatius i de personalitat (histriònic, antisocial i per

dependència).
G) Un o més símptomes o dèficit que afecten a funcions motores voluntàries o sensorials. Amb
deterioració aparent de la consciència o sense.
H) Hi ha evidència clínica d’inconsistència interna o incompatibilitat amb una malaltia neurològica o
mèdica reconeguda.
I) El símptoma o dèficit no s’explica millor per la presència d’una malaltia mèdica reconeguda o altre
trastorn mental.
J) El símptoma o dèficit provoca malestar clínicament significatiu o deterioració social, laboral o d’altres
àrees importants de l’activat de subjecte, o requereixen una avaluació medica.
Especificar el tipus de símptoma:
- Amb debilitat o paràlisis.
- Amb moviment anòmal: temblor, moviment distònic, mioclònia, trastorn de la marxa.
- Amb símptomes de la deglució.
- Am símptomes de la parla: disfonia, mala articulació.
- Amb atacs o convulsions.
- Amb anestesia o pèrdua sensitiva.
- Amb símptoma sensitiu especial: alteració visual, olfactiva o auditiva.
Especificar si:
- Episodi agut: símptomes presents durant menys de sis mesos.
- Persistent: símptomes durant sis mesos o més.
Especificar si:
- Amb factor d’estrès psicològic.
- Sense factor d’estres psicològic.
94
Factors psicològics que afecten la condició mèdica (indicar quin).

Per complir els criteris dels factors psicològics que afecte l’estat físic, aquest dos criteris, A i B són
necessaris:
A) Presencia d’un símptoma o afecció mèdica (que no siga un trastorn mental).
B) Factors psicològics o conductuals que afecten negativament a l’afecció medica d’una de les maneres
següents:
1) Els factors psicològics o conductuals han influït en el curs de la malaltia mèdica, com ho
demostra l’intima relació temporal entre els factors psicològics i el desenvolupament o
l’exacerbació de la malaltia mèdica o retard en la recuperació d’aquesta.
2) Els factors interfereixen en el tractament de la condició mèdica general (baixa adherència).
3) Els factors constitueixen riscos addicionals ben establer per a la salut de la persona.
4) Els factors influeixen en la fisiopatologia subjacent de la condició mèdica, de manera que
precipiten o exacerben els símptomes o influeixen com per necessitar atenció mèdica.
C) Els factors psicològics o conductuals del criteri B no s’explique millor per altre trastorn mental
(trastorn de pànic, trastorn depressiu major o estrès post traumàtic).
Especificar la gravetat actual:

- Lleu: augmenta el risc mèdic.
- Moderada: empitjora l’afecció medica subjacent.
- Greu: dona lloc a hospitalització o visita al servei d’urgències.
- Extrema: produeix un risc important amb amenaça a la vida.
Altres trastorns de símptomes somàtics (Trastorns de símptomes somàtics no especificat).
Condicions que no reuneixen els criteris de cap dels trastorns somatomorfs específics.
Per exemple, la pseudociesi un embaràs fals o la falsa creença d’estar embarassada, associada a signes
objectius d’embaràs, com augment de l’abdomen, reducció del flux menstrual, sensació subjectiva de
moviment fetal, nàusees, etc.
2. Trastorns facticis.
2.1. Concepte.
Presència de signes o símptomes físics o psicològics, que són fingits o produïts de manera intencionada
per tal d’assumir el paper de malalt. A diferència dels trastorns de símptomes somàtics, en aquest
trastorn la persona genera deliberadament els símptomes. I a diferència de la simulació, els guanys
secundaris o incentius no són externs (cobrar una assegurança, obtenir una invalidesa...), sinó interns.
El subjecte pot:
95
- Inventar: queixar-se de dolor sense patir-lo.

- Falsificar: manipular un termòmetre.
- Autoinflingir-se: fregar les bores d’una ferida.
- Exagerada els símptomes: simular un atac epilèptic quan es posseïxen antecedents de crisis
epilèptiques.
Poden ser de tres tipus:
 Amb predomini de signes i símptomes psicològics: amnèsia, depressió, ideació suïcida,

al·lucinacions, deliris, símptomes de trastorns d’estrès posttraumàtics i dissociatius.
 Amb predomini de signes i símptomes físics. Infeccions, hemorràgies, dificultat en la cicatrització
de ferides, dolor, febre d’origen desconegut, hipoglucèmia, anèmia, vòmits, diarrea, símptomes
neurològics.
 Amb combinació de signes i símptomes psicològics i físics. Tots dos tipus de símptomes, sense
predomini dels uns sobre els altres.
La forma més greu i crònica del trastorn factici amb predomini de símptomes físics és la Síndrome de
Münchausen (pseudopsicosi, addicció a l’hospital). El subjecte vol romandre a l’hospital i s’inventa
mals i malalties de tos tipus. Les hospitalitzacions múltiples, l’ús innecessari de la medicació i les
intervencions quirúrgiques associades solen generar trastorns físics iatrogènics conseqüents.
2.2. Trastorn factici aplicat a un mateix segons el DSM-5.

A) Falsificació de signes o símptomes físics o psicològics, o inducció de lesió o malaltia, associada a
un engany identificat.
B) El individu es presenta a sí mateix front a la resta com malalt, incapacitat o lesionat.
C) El comportament enganyós és evident inclòs en absència d’una recompensa externa obvia.
D) El comportament no s’explica millor per altre trastorns mental, com el trastorn delirant o altre
trastorn psicòtic.
Especificar si:
- Episodi únic.
- Episodis recurrents (dos o més successos de falsificació de malaltia i/o inducció de lesió.
2.3. Trastorn factici imposats a altres.
Referint-se a la persona que falsifica o provoca símptomes o malalties en altra persona (infants, adults
o mascotes). El diagnòstic d’aquest, el tindrà el perpetrador i no la víctima. La persona lesionada serà
considerada víctima d’abusos.
96

A) Falsificació de signes o símptomes físics o psicològics, o inducció de lesió o malaltia, en altra
persona, associada a un engany identificat.
B) El individu es presenta a altre individu (víctima) front a la resta com malalt, incapacitat o
lesionat.
C) El comportament enganyós és evident inclòs en absència d’una recompensa externa obvia.
D) El comportament no s’explica millor per altre trastorns mental, com el trastorn delirant o altre
trastorn psicòtic.
Especificar si:
- Episodi únic.
- Episodis recurrents (dos o més successos de falsificació de malaltia i/o inducció de lesió.
La síndrome de Münchausen per poder, en la qual la persona simula o produeix signes o símptomes
físics o psicològics a un altra persona que es té en custodia, amb el propòsit d’assumir indirectament
el paper de malalt.
97
Tema 6: Trastorns de l’Espectre de la esquizofrènia i altres

Trastorns Psicòtics.
1. Concepte.
La psicosis són trastorns que comporten greus alteracions del pensament, de la percepció de
desorganització, de la personalitat i del comportament, a més una greu distorsió del sentit de la
realitat.
Las principals psicosis que s’abdoen en la clínica psicquiatrica i psicològica són la esquizofrènia, les
psicosis afectives i esquizoafectives, les psicosis breus i els trastorns delirants o paranoics.
2. Esquizofrènia.
2.1. Epidemiologia i curs de l’esquizofrènia.
La prevalença és 1% de la població general. En general, el subtipus més freqüent és paranoide.
El inici i el curs d’aquest trastorn solen ser variables: sol iniciar-se al final de l’adolescència o a principis
de la vida adulta. Sent poc probable que la malaltia aparega abans dels 16 anys o desprès dels 50 anys.
La edat més perillosa és la dels 15 als 55, sent especialment la franja de major risc de 25-35 anys.
Existeixen diferències sexuals:
- Homes. Inici de màxima aparició 25-27 anys, major simptomatologia negativa, pitjor pronòstic i
incidència lleugerament superior.
- Dones. Inici de màxima aparició 29-31 anys, major simptomatologia positiva i afectiva, i millor
pronòstic.
L’aparició de la malaltia pot ocórrer de manera aguda és a dir un inici brusc o ser de manera insidiosa.
I el seu curs pot progressa de tal manera que comprenga, en el millor dels casos, des d’un únic brot
amb remissió completa fins als pitjors dels casos, desenvolupar-se de manera crònica amb
exacerbacions repetides que impliquen un deteriorament progressiu del pacient, per tant el seu curs
es variable.
Fases:
 Prodròmica (premòrbida): el pacient va desenvolupant lentament i de manera més atenuada

els distints signes i símptomes.
98
 Activa: en la que es mostre els símptomes de manera més destacada, a més es registra un
elevat índex de recaiguda.
 Residual: reducció dels símptomes, fase d’eixida.
Es comuna la presència d’anosognòsia, la negació de la pròpia patologia neurològica.
L’esquizofrènia sol afectar greument l’activitat del subjecte en l’àmbit de l’autonomia interpersonal,
acadèmic i laboral.
Hi ha menor esperança de vida, probabilitat de suïcidi i conducta violenta i consum excessiu de

substàncies.
2.2. Classificació segons DSM’s.
La recent versió del DSM-5 torna a considerar l’esquizofrènia com a quadre clínic únic, sense
diferenciar en subtipus. El clínic que seguisca el manual de l’APA haurà de valorar la simptomatologia
global del quadre de l’esquizofrènia per fer el diagnòstic i també ha d’estimar si el quadre va
acompanyat de catatonia (considerada aquest un quadre a banda que pot acompanyar qualsevol
trastorn psicòtic).
Segons el DSM-5, l’esquizofrènia dintre de l’Espectre esquizofrènic i altres trastorns psicòtics. En

aquest categoria trobem també:
- Trastorn esquizofreniforme. - Trastorn psicòtic associat a altra malaltia

- Trastorn esquizoafectiu. mèdica.
- Trastorn psicòtic breu. - Altre trastorn especificat de l’espectre
- Trastorn delirant. esquizofrènic i altres trastorns psicòtics.
- Trastorn psicòtic induït per substàncies o
medicació.
A més cal especificar si va acompanyat de catatonia: catatonia associada amb altre trastorn mental,
catatonia deguda a una condició mèdica, catatonia no especificada.
En el DSM-IV-TR trobem la següent classificació:
- Esquizofrènia. - Psicòtic compartit.

- Trastorn esquizofreniforme. - Psicòtic per malaltia mèdica.
- Trastorn esquizoafectiu. - Psicòtic induït per substàncies.
- Delirant. - Psicòtic no especificat.
- Psicòtic breu.
99
El DSM-5 no tracta la catatonia com a un trastorn independent, sinó que pot ocórrer en el context de
diferents trastorns, reconeix:
- La catatonia associada amb un altre trastorn mental (neurodesenvolupamet, psicòtic, bipolar,

depressiu...).

A) Requereix la presència de tres o més dels símptomes següents:
- Estereotípies.
- Estupor.
- Agitació no motivada per estímuls externs.
- Catalèpsia.
- Ganyotes
- Flexibilitat cèria.
- Ecolàlia.
- Mutisme.
- Ecopràxia.
- Negativisme.
- La catatonia associada a altra condició mèdica.

- Catatonia no especificada.
2.3. Esquizofrènia segons el DSM-5.

A) Dos o més dels símptomes següents, cadascun d’ells presentes durant una part significativa d’un
període d’un mes (o menys si ha sigut tractat amb èxit). Almenys un ha de ser 1,2 o 3.
1) Deliris.
2) Al·lucinacions.
3) Llenguatge desorganitzat: descarrilament freqüent o incoherència.
4) Comportament catatònic o greument desorganitzat.
5) Símptomes negatius (aplanament afectiu o abúlia)
B) Durant una part significativa del temps des de l’inici de l’alteració, una o més àrees importants
d’activitat, com són el treball, les relacions interpersonals o la cura d’un mateix estan clarament per
davall del nivell previ a l’inici del trastorn (o quan l’inici és en la infantesa o l’adolescència, fracàs en
quan a assolir el nivell esperable de rendiment interpersonal, acadèmic o laboral).
C) Persisteixen signes continus de l’alteració durant almenys sis mesos. Aquest període de sis mesos
ha d’incloure almenys un mes de símptomes que acomplisquen el criteri A (o menys si s’ha tractat
amb èxit) i pot incloure períodes de símptomes prodròmics i residuals. Durant aquest períodes
prodròmics o residuals, els signes de l’alteració poden manifestar-se tan sols per símptomes
negatius o per dos o més símptomes de la llista A, presents de manera atenuada (per expemle,
creences rares, experiències perceptives no habituals).
D) S’han descartat el trastorn esquizoafectiu i el trastorn depressiu o bipolar amb símptomes psicòtics
perquè:
1) No hi han hagut cap episodi depressiu major, maníac o mixt concurrent amb els símptomes de
fase activa.
2) O si els episodis d’alteració anímica han aparegut durant els símptomes de la fase activa, la
duració total ha sigut breu en relació amb la duració dels períodes actiu i residual
100
E) El trastorn no és degut als efectes fisiològics directes d’alguna substància o d’alguna malaltia mèdica.
F) Si hi ha història de trastorn de l’espectre autista o de la comunicació d’inici en la infantesa, el
diagnòstic addicional d’esquizofrènia només es realitzarà si les idees delirats o les al·lucinacions, a
més dels altres símptomes que es requerixen en l’esquizofrènia, també estan presents durant un
mínim d’un mes (o menys si s’han tractat amb èxit).
Especifiqueu el curs després d’un any de duració de trastorn:
- Primer episodi, en l’actualitat en episodi agut.
- Primer episodi, en l’actualitat en remissió parcial.
- Primer episodi, en l’actualitat en remissió total.
- Episodis múltiples, en l’actualitat en episodi agut.
- Episodis múltiples, en l’actualitat en remissió parcial.
- Episodis múltiples, en l’actualitat en remissió total.
- Continuo.
- No especificat.
Especifiqueu si:
- Amb catatonia.
Especifiqueu la gravetat actual:
- La gravetat s’avalua de forma quantitativa valorant els símptomes primaris que inclouen els
deliris, les al·lucinacions, el llenguatge desorganitzat, la conducta psicomotora anormal, i els
símptomes negatius. Es valora la gravetat actual de cada símptoma en una escala de cinc punts
des de 0 (no present) fins a 4 (present i greu).
2.4. Esquizofrènia segons el DSM-IV-TR.
Criteris diagnòstics segons el DSM-IV-TR

A) Almenys dos d’aquests símptomes durant un més:
- Deliris.
- Al·lucinacions.
- Parla desorganitzada: incoherència, descarrilament, tangencialitat.
- Comportament desorganitzat (extrem) o catatònic.
- Símptomes negatius: afecte aplanat, abúlia, alògia.
B) Alteracions funcionament sociolaboral.
C) Duració: signes continus sis mesos (almenys un mes del criteri A)
D) Exclusió del trastorn esquio afectiu i trastorn d’EA amb característiques psicòtiques.
E) Exclusió d’abús de substancies o malaltia mèdica.
F) Relació amb trastorn del desenvolupament: tan sols es diagnostica esquizofrènia si hi al·lucinacions
o deliris un mes.
Subtipus d’Esquizofrènia:
 Paranoide.
Preocupació per idees delirants o al·lucinacions auditives freqüents, amb conservació relativa de la
capacitat cognoscitiva i l’afectivitat. Les idees delirats soler ser de persecució, grandesa o totes dues,
101
encara que poder ser també d’altres temàtiques, que solen estar organitzades al voltat d’un tema
coherent. Les al·lucinacions solen estar relacionades amb el contingut dels deliris.
Símptomes associats: d’ansietat, ira, retraïment, tendència a discutir, vehemència, aires de

superioritat.
No hi ha llenguatge desorganitzat, ni comportament catatònic o desorganitzat, ni afectivitat aplanada

o inapropiada.

Un tipus d’esquizofrènia en què es compleixen els criteris següents:
A) Preocupació per una o més idees delirats o al·lucinacions auditives freqüents.
B) No hi ha llenguatge desorganitzat, ni comportament catatònic o desorganitzat, ni afectivitat
aplanada o inapropiada.
 Desorganitzat.
En aquest predomina el comportament i llenguatge desorganitzats i una afectivitat aplanada o

inapropiada. A més esta acompanyat de:
- Rialles o ximpleries que no tenen connexió amb el contingut del discurs.

- Falta d’orientació envers un objectiu.
- Greus problemes per a realitzar activitats de la vida quotidiana.
- Ganyotes, manierismes i altes rareses.

A) Predominen:
1) Llenguatge desorganitzat.
2) Comportament desorganitzat.
3) Afectivitat aplanada o inapropiada.
B) No es compleixen els criteris per al tipus catatònic.
 Catatònic.
Predominen: els símptomes catatònics (catalèpsia, flexibilitat cèria, negativisme extrem, estupor,
mutisme), activitat motora excessiva, adopció de postures estranyes, manierismes, moviments
estereotipats, ganyotes cridaneres, ecolàlia, ecopràxia.
102

Un tipus d’esquizofrènia en què el quadre clínic esta dominat almenys per dos dels símptomes següents:
1) Immobilitat motora manifestada per catalèpsia (inclosa la flexibilitat cèria) o estupor.
2) Activitat motora excessiva (que aparentment manca de propòsit i no està influïda per estímuls
externs.
3) Negativisme extrem (resistència aparentment immotivada a totes les ordres o manteniment
d’una postura rígida en contra dels intents de ser moguts) o mutisme.
4) Peculiaritats del moviment voluntari manifestades per l’adopció de postures estranyes (adopció
voluntària de postures rares o inapropiades), moviments estereotipats, manierismes marcats o
ganyotes cridaneres.
5) Ecolàlia o ecopràxia.
 Indiferenciat.
Tipus d’esquizofrènia en què estan presents: els símptomes de la fase activa, però que no compleixen
els criteris, per al tipus paranoide, desorganitzat o catatònic. Mescla de tots.

Un tipus d’esquizofrènia en què estan presents els símptomes del criteri A, però no compleix el criteris
per al tipus paranoide, desorganitzat o catatònic.
 Residual.
Quadres en què hi ha manifestacions contínues de l’alteració (símptomes negatius o símptomes

positius atenuats), sense que es complesquen ja els criteris de la fase activa.

A) Absència d’idees delirants, al·lucinacions, llenguatge desorganitzat i comportament catatònic o
greument desorganitzat.
B) Hi ha manifestacions continues de l’alteració, com ho indica la presència de símptomes negatius
o de dos o més símptomes enumerats en el criteri A per a l’esquizofrènia, presents d’una forma
atenuada (per exemple, creences rares, experiències perceptives no habituals).
3. Altres trastorns psicòtics segons DSM-5.
3.1. Esquizofreniforme.
Els criteris A, D, E de la esquizofrènia també apareixen en aquest trastorn. El que canvia es la duració
total de la malaltia que és major d’un mes i menor de sis. A més, no és necessari que hi haja hagut
deteriorament de l’activitat social.
El diagnòstic diferencia és amb el psicòtic breu que és 1 dia o més i menys d’un mes.
103

A) Dos o més dels següents símptomes, cadascun present durant una part significativa del temps
durant un període d’un mes (o menys si s’ha tractat amb èxit). Almenys un ha de ser 1,2 o 3.
1) Deliris.
2) Al·lucinacions.
3) Llenguatge desorganitzat: descarrilament freqüent o incoherència.
4) Comportament catatònic o greument desorganitzat.
5) Símptomes negatius: aplanament afectiu o abúlia.
B) Un episodi de trastorn dura almenys un mes, però menys de sis mesos. Quan el diagnòstic ha de fer-
se sense esperar a la remissió, es qualificarà com a provisional.
C) El trastorn esquizoafectiu i el trastorn depressiu o bipolar amb símptomes psicòtics s’han descartat
a causa de:
1) No hi hagut cap episodi depressiu major, maníac o mixt concurrent amb símptomes de la fase
activa.
2) Els episodis d’alteració anímica han aparegut durant els símptomes de la fase activa, la duració
total ha sigut breu en relació amb la duració dels períodes actiu i residual.
D) El trastorn no és degut als efectes fisiològics directes d’alguna substancia o d’una malaltia mèdica.
Especifiqueu si:
- Amb característiques de bon pronòstic. Presencia de 2 o més de: símptomes psicòtics notables
en les primers 4 setmanes després del primer canvi apreciable del comportament o
funcionament habitual; confusió o perplexitat, bon funcionament social i laboral abans de la
malaltia; absència de afecte embotat o aplanat.
- Sense característiques de bon pronòstic. Si no estan presents 2 o més dels símptomes anteriors.
Especifiqueu si:
Amb catatonia.
La gravetat s’avalua de forma quantitativa valorant els símptomes primaris que inclouen els deliris, les
al·lucinacions, el llenguatge desorganitzat, la conducta psicomotora anormal i els símptomes negatius.
Es valora la gravetat actual de cada símptoma en una escala de cinc punts des de 0 (no present) fins a 4
(present i greu).
3.2. Psicòtic breu.

A) Presència d’un o més dels següents símptomes. Almenys un és 1,2,3:
1) Idees delirants.
2) Al·lucinacions.
3) Discurs desorganitzat (incoherència...)
4) Comportament catatònic o molt desorganitzat.
B) La duració d’un episodi de l’alteració és almenys d’un dia, però inferior a un mes, amb retorn
complet al nivell premòrbid d’activitat.
104
C) L’alteració no és atribuïble a un trastorn depressiu o bipolar amb símptomes psicòtics, o a altre

trastorn psicòtic com esquizofrènia o catatonia, i no és degut als efectes fisiològics directes d’una
substancia o altra condició mèdica.
Especifiqueu si:
- Amb desecandent marcat (psicosi reactiva breu): si els símptomes psicòtics es presenten poc
desprès i en aparent resposta a un o més esdeveniments que, sols o en conjunt, serie clarament
estressants per a qualsevol persona en circumstàncies paregudes i en el mateix context cultural.
- Sense desencadenant marcat: si els símptomes psicòtics no es presenten poc després o no
semble una resposta a esdeveniments que serie clarament estressants per a qualsevol persona
en circumstancies paregudes i en el mateix context cultural.
- D’inici en el postpart: si l’inici es produeix durant l’embaràs o en les primers quatre setmanes
del postpart.
Especifique si:
Amb catatonia.
Especifique gravetat actual: amb escala dimensional.
Psicòtic breu segons el DSM-IV-TR.

A) Presència d’un (o més) dels símptomes següents:
- Idees delirants.
- Al·lucinacions.
- Llenguatge desorganitza.
- Comportament catatònic o greument desorganitzats.
Nota: no inclogueu-hi un símptoma si és un patró de resposta culturalment admès.
B) La duració d’un episodi de l’alteració és almenys d’un dia, però inferior a un mes, amb retorn complet
al nivell premòrbid d’activitat.
C) L’alteració no és atribuïble a un trastorn de l’estat d’ànim amb símptomes psicòtics, a un trastorn
esquizoafectiu o a esquizofrènia i no és degut als efectes fisiològics directes d’una substància o d’una
malaltia mèdica.
Codificació basada en tipus:
- Amb desencadenant greu (psicosi relativa breu): si els símptomes psicòtics es presenten poc
desprès i en resposta aparat a un o més esdeveniments que, sols o en conjunt, serien clarament
estressants per a qualsevol persona en circumstàncies paregudes i en el mateix context cultural.
- Sense desencadenant greu: si els símptomes psicòtics no es presenten poc després o no semblen
una resposta a esdeveniments que serien clarament estressants per a qualsevol persona en
circumstancies paregudes i en el mateix context cultural.
Especifiqueu si: D’inici en el postpart, si l’inici es produeix en les primeres quatre setmanes del postpart.
105
3.3. Esquizoafectiu.

A) Període interromput de malaltia durant el qual es presenta un episodi de l’estat d’ànim (depressiu
major o maníac) de forma concurrent amb símptomes que compleixen el criteri A d’esquizofrènia.
Nota: el episodi depressiu major deu incloure el criteri A1; depressió d’estat d’ànim.
B) Durant el mateix període de malaltia hi ha hagut presència d’al·lucinacions o deliris durant dos o
més setmanes en absència d’episodis de l’EA.
C) Els símptomes que compleixen els criteris per a un episodi d’alteració de l’EA estan presents durant
una part substancial del total de la duració de les fases activa i residual de la malaltia.
D) L’alteració no és deguda als efectes fisiològics directes d’alguna substància o a malaltia mèdica.
Especifiqueu si:
- Tipus bipolar: si l’alteració inclou un episodi maníac. Pot incloure també un episodi depressiu
major.
- Tipus depressiu: si l’alteració tan sols inclou episodis depressius majors.
Especifique si: amb catatonia
Especifiqueu la gravetat actual: escala dimensional.
3.4. Trastorn delirant.

A) Presència d’un o més deliris durant un mes o més.
B) Mai ha complit el criteri A d’esquizofrènia.
C) A partir de l’impacte dels deliris o les seues ramificacions en la vida del pacient, el funcionament
general no és dolent, i la conducta no resulta estrenya de forma òbvia.
D) Si s’ha donat episodis maníacs o depressius, han tingut una duració breu en relació a la duració dels
episodis delirants.
E) La interferència no és atribuïble als efectes fisiològics d’una substancia o condició mèdica, i no
s’explica millor per altre trastorn mental, com el trastorn dismòrfic corporal o el trastorn obsessiu-
compulsiu.
Especifiqueu:
- Tipus erotomaníac: idees delirants que una altra persona està enamorada del subjecte.
106
- Tipus grandiositat: la convicció de tenir algun gran talent (però no reconegut) o haver fet algun
descobriment importat.
- Tipus deliri de gelosia: idees delirants del cònjuge o l’amant li és infidel.
- Tipus persecutori: idees delirants que la persona és perjudicada, enganyada, espiada,
perseguida, enverinada, drogada, etc., d’alguna forma.
- Tipus somàtic: idees delirants que la persona té algun defecte físic o una malaltia mèdica.
- Tipus mixt: idees delirants característiques de més d’un dels tipus anteriors, però sense
predomini de cap tema.
- Tipus no especificat
Especifiqueu si: contingut estrany.

La gravetat s’avalua de forma quantitativa valorant els símptomes primaris que inclouen els deliris, les
al·lucinacions, el llenguatge desorganitzat, la conducta psicomotora anormal i els símptomes negatius.
Es valora la gravetat actual de cada símptoma en una escala de cinc punts des de 0 (no present) fins a 4
(present i greu).
Delirant segons DSM-IV-TR.

A) Deliris menys d’un mes o més.
B) Mai criteri A Esquizofrènia.
C) A part de l’impacte del delir en la vida del pacient, el funcionament general no és dolent.
D) Si hi ha episodis d’EA concurrents: duració breu en relació amb duració deliris.
E) No és degut a malaltia mèdica ni a consum de substàncies.
Especificar el tipus de deliri:
- Tipus erotomaníac: idees delirants que una altra persona, en general d’un estatus superior, està
enamorada del subjecte.
- Tipus grandiositat: idees delirants d’exagerat valor, poder, coneixements, identitat o relació
especial amb una divinitat o una persona famosa.
- Tipus deliri de gelosia: idees delirants que el company sexual és infidel.
- Tipus persecutori: idees delirants que la persona (o algú pròxim) és perjudicada d’alguna forma.
- Tipus somàtic: idees delirants que la persona té algun defecte físic o una malaltia mèdica.
107
- Tipus mixt: idees delirants característiques de més d’un dels tipus anteriors, però sense
predomini de cap tema.
- Tipus no especificat
3.5. Altre trastorn especificat de l’espectre esquizofrènic i altres trastorns psicòtics

(DSM-5).
Per exemple:
 Al·lucinacions auditives persistents.

 Deliris amb un solapament significatiu d’episodis de l’estat d’anim.
 Síndrome de psicosi atenuada.
 Símptomes delirants en la parella d’una persona amb trastorn delirant.
3.6. Psicòtic compartit (Folie à deux) segons el DSM-IV-TR.

A) Idea delirant en una persona que manté una relació estreta amb altra/es perosona/es que tenen
idees delirants.
B) Contingut similar de les idees delirants.
C) Absència d’un altre trastorn psicòtic, de l’EA amb símptomes psicòtiques, no induïda per substàncies,
ni deguda a malaltia mèdica.
4. Característiques clíniques de l’esquizofrènia.
4.1. Símptomes positius.
Símptomes que es troben en excés o s’expressen com una exageració de les funcions normals. Són
més alarmants que els negatius, però també responen millor al tractament farmacològic i té millor
pronòstic.
 Idees delirants.
Són comuns els deliris de persecució i els autoreferencials. També els deliris de control o influència
(alienació, inserció, robatori o privació i transmissió del pensament).
 Al·lucinacions.
Les més característiques són auditives. En fases agudes solen ser acusadores i imperatives (d’ordre).
Són molt comunes les veus que parlen al pacient o entre si. Solen requerir l’hospitalització.
108
També pot haver-hi al·lucinacions cenestèsiques, olfactòries i visuals, tot i que són menys comunes.
 Símptomes motors o comportament catatònic.
- Inquietud o agitació psicomotora. - Catalèpsia.

- Inhibició o retard psicomotor. - Flexibilitat cèria.
- Estupor. - Obediència automàtica.
- Tremolor. - Negativisme.
- Estereotípies. - Ecopràxia.
- Manierismes. - Conducta agressiva.
- Discinèsies. - Conducta repetitiva.
- Canvis en el vestit i l’aparença.
4.2. Símptomes negatius.
També denominats símptomes deficitaris. Es caracteritzen per la disminució de la pèrdua de les

funcions normals. Tenen pitjor resposta al tractament farmacològic i el seu domini es relaciona amb
pitjor pronòstic.
 Alògia.
- Empobriment del pensament. - Descens de la fluïdesa i de la productivitat

- Pobresa del llenguatge. de la parla.
- Respostes breus, lacòniques i buides. - Bloqueig.
- Augment de la latència de resposta.
 Abúlia-apatia.
- Falta d’inici i persistència en activitats dirigides a una finalitat.

- Falta d’energia i impuls.
- Apatia.
- La persona pot romandre asseguda durant llarg temps (anergia física)
- Abandonament de tasques domèstiques, laborals, escolars, de vestit i higiene.
 Anhedonia.
- Disminució de la capacitat per experimentar plaer i pèrdua d’interès.

- Absència d’aficions.
- Disminució de les interaccions socials.
- Incapacitat per a sentir intimitat i proximitat.
109
- Aïllament social.
 Aplanament o retraïment afectiu.
- Absència o disminució de la reacció emocional als estímuls.

- Dèficit en la capacitat per a expressar emocions.
- Falta d’expressió facial.
- Contacte visual pobre.
- Reducció del llenguatge corporal i de la comunicació no verbal.
4.3. Símptomes de desorganització.
Anteriorment s’incloïen dins dels símptomes positius, però actualment es consideren a part. Suposen
la manifestació d’un procés caòtic i desorganitzat en l’àmbit cognitiu, emocional i motor.
 Llenguatge desorganitzat.
- Pressió de la parla o verborrea. - Tangencialitat.

- Descarrilament (disgregació). - Il·logicitat.
- Fuga d’idees o taquipsiquia. - Associacions fonètiques o ressonàncies.
- Esquizofàsia o incoherència (amanida de - Neologismes.
paraules). - Circumstancialitat.
 Afecte inapropiat.
- Paratímia (inadequació afectiva).

- Manifestacions afectives incongruents amb la situació.
- Absència de sintonia afectiva.
- Falta d’empatia i connexió amb els altres.
- Incontinència afectiva.
- Alliberament de l’afecte sense motiu aparent.
- Reacció desapropiada al context.
 Comportament desorganitzat.
- Conducta extravagant o excèntrica.

- Accions sense lògica.
- Conductes infantils.
- Rialles immotivades.
110
- Agitació impredictible i immotivada (insultar, cridar, agredir els altres, etc.)

- Dificultats en la realització d’activitats de la vida quotidiana (mantenir la higiene personal, elegir la
roba adequada, netejar la casa, organitzar la compra i el menjar, fer servir el transport públic, etc).
- Vagar malendreçat abordant els altres.
- Comportament sexual inapropiat a la situació.
4.4. Indicadors e bon pronòstic.
- Bon ajustament premòrbid.

- Inici agut.
- Edat més avançada d’inici.
- Absència d’anosognòsia.
- Sexe femení.
- Presència d’esdeveniments precipitants.
- Alteracions de l’esta d’ànim associades.
- Tractament amb antipsicòtics poc després de l’inici.
- Bon compliment terapèutic.
- Duració breu dels símptomes de la fase activa.
- Bon funcionament entre episodis.
- Símptomes residuals mínims.
- Absència de anormalitats cerebrals estructurals.
- Funció neurològica normal.
- Historia familiar de trastorn de l’estat d’ànim.
- No tenir història família d’esquizofrènia.
- Suport social.
111

Psicopato - DMSV

Uploaded by

Document Information

Original Title

Copyright

Available Formats

Share this document

Share or Embed Document

Sharing Options

Did you find this document useful?

Is this content inappropriate?

Copyright:

Available Formats

Psicopato - DMSV

Uploaded by

Copyright:

Available Formats

comain

Inma Marí Corraliza

1. L’exploració psicopatològica (Història clínica). ......................................................................... 11

3. Sistemes de classificació actuals dels Trastorns Mentals.......................................................... 14

3.1. Desenvolupament i característiques de les modernes classificacions dels trastorns

APA  DSM .............................................................................................................................. 15

En el DSM-5 (2013) ............................................................................................................... 15

3.2. Funcions i limitacions de les classificacions psiquiàtriques............................................... 18

 Crítiques. Limitacions. ...................................................................................................... 18

4. Propostes alternatives: els RDoC i Transdiagnòstiques. ........................................................... 19

4.1. RDoC. NIMH Research Domain Criteria............................................................................. 19

4.2. Transdiagnòstiques. .......................................................................................................... 19

Tema 2: Trastorns de la Personalitat. ................................................................................................... 21

2. Categorització i descripció clínica dels trastorns de personalitat. ............................................ 22

3. Trastorns de la personalitat segons el DSM-5. .......................................................................... 23

3.1. Grup A: Estranys o excèntrics ............................................................................................ 23

Trastorn paranoide de la personalitat (TPP)............................................................................ 23

Trastorn esquizoide de la personalitat (TEP). .......................................................................... 24

Trastorn esquizotípic de la personalitat (TETP). ...................................................................... 25

3.2. Grup B: dramàtics, emocionals, inestables i egoistes. ...................................................... 26

Trastorn antisocial de la personalitat (TAP). ........................................................................... 26

Trastorn narcisista de la personalitat (TNP). ........................................................................... 27

Trastorn histriònic de la personalitat (THP)............................................................................. 29

3.3. Grup C: ansiosos, temorosos. ............................................................................................ 30

Trastorn de la personalitat per evitació (TPE). ........................................................................ 30

Trastorn dependent. ................................................................................................................. 31

Trastorn obsessiu-compulsiu de la personalitat (TOCP). ........................................................ 32

3.4. Altres. ................................................................................................................................ 33

Trastorn passiu agressiu de la personalitat (TPAP). ................................................................ 33

Trastorn depressiu de la personalitat (TDP). ........................................................................... 33

Trastorn autodestructiu (masoquista) de la personalitat (TADP)........................................... 33

Trastorn sàdic de la personalitat (TSP). ................................................................................... 34

4. Dades epidemiològiques, curs i comorbiditat. .......................................................................... 34

5. Noves perspectives en la comprensió dels trastorns de personalitat. ..................................... 34

5.1. Model alternatiu dimensional de trastorns de la personalitat. ........................................ 34

Tema 3: Trastorns emocionals i de l’estat d’ànim. ............................................................................... 36

1.1. Classificacions dicotòmiques. ............................................................................................ 36

c. Unipolar (depressió) – Bipolar (mania). ........................................................................... 36

d. Primària – Secundària. ...................................................................................................... 36

1.3. Classificació actual dels TEA. ............................................................................................. 38

2.1. Episodi depressiu major DSM-5. ....................................................................................... 38

2.2. Episodi maníac DSM-5. ...................................................................................................... 39

2.3. Episodi hipomaníac DSM-5................................................................................................ 39

2.4. Especificacions per: episodi maníac, hipomaníac o depressiu. ......................................... 40

3. Classificació actual dels trastorns depressius............................................................................ 40

3.1. Trastorn de desregulació destructiva de l’estat d’ànim (infància). ................................... 40

3.2. Trastorn depressiu major. ................................................................................................. 41

3.3. Trastorn depressiu persistent/crònic (distímia). ............................................................... 42

3.4. Trastorn disfòric premenstrual.......................................................................................... 44

3.5. Trastorn depressiu induït per substàncies/medicació. ..................................................... 45

3.6. Trastorn depressiu a causa d’una altra condició mèdica. ................................................. 45

3.7. Altres Trastorns depressius específics............................................................................... 45

 Depressió breu concurrent................................................................................................ 45

 Episodi depressiu de durada curta. ................................................................................... 45

 Episodi depressiu amb símptomes insuficients................................................................. 45

3.8. Trastorns depressius no especificat. ................................................................................. 45

 Amb malestar ansiós/amb ansietat................................................................................... 46

 Amb característiques mixtes. ............................................................................................ 46

 Amb característiques malenconioses. ............................................................................... 47

 Amb característiques atípiques. ........................................................................................ 48

 Amb catatonia. .................................................................................................................. 48

 Amb inici peripart. ............................................................................................................. 48

4. Classificació actual dels trastorns bipolars. ............................................................................... 49