UD3

Farmacologia
C2 CAI

Anna Mitjavila
Via oral
- És la més còmode. Es ben acceptada i permet l’autoadministració.
- És una via lenta i alguns medicaments poden irritar la mucosa gàstrica.
- L’absorció dels medicaments orals té lloc a l’estómac i a l’intestí prim
(càpsules o cobertes entèrics).
- Aquests fàrmacs s’administren en forma de xarop, càpsula, comprimit,
pastilla, gotes, etc.
 Via sublingual
- El fàrmac es disposa sota la llengua fins que
s’ha dissolt. S'absorbeix molt ràpidament
degut a la vascularització de la boca.

- S’administren pocs fàrmacs per aquesta via.

Ex. Nitroglicerina, antihipertensius, etc.

 Via aèria o respiratòria o inhalatòria
- S’administra a nivell de les vies respiratòries altes. S'absorbeix ràpidament degut
a la vascularització de les mucoses traqueal i bronquial.

- Els fàrmacs s’administren en forma d’aerosols, inhalacions, pulveritzacions, etc.

Ex. Anestèsics, broncodilatadors, etc.

- Cal explicar al pacient que ha d’inspirar profundament a la vegada que

s’introdueix el medicament a l’interior de les vies respiratòries.

https://www.youtube.com/watch?v=0-2SBMvwsDE
 Via rectal

• S’empra aquesta via quan el pacient està inconscient o quan no

tolera el medicament per via ora.

• Es incòmode d’administrar i l’absorció és irregular. També pot irritar

la mucosa.

• Aquests fàrmacs s’administren en forma de supositoris, pomades i

ènemes.
• Procediment

- Rentar-se les mans

- Preparar material
- Comprovar prescripció mèdica
- Posar-se guants
- Explicar el procediment al pacient
- Posar la pacient en decúbit lateral o sims ( si
s’administra ènema posar-ho en DLE)
- Aïllar i mantenir intimitat
- Comprovar que l'esfínter anal està net
- Introduir manualment el medicament travessant
l'esfínter anal interns, en cas de supositoris introduir
la part recte cap endins.
- Oprimir la natja del pacient un moment fins que
cessi el reflex de defecació.
- Dir al pacient que retingui la medicació.
- Treure guants
- Rentar mans
- Registrar en full de medicació
- Si s’ho administra el pacient donar-li en el embolcall
o en un gotet.
 Via genital o vaginal
- La mucosa vaginal absorbeix un gran nombre
de fàrmacs que s’apliquen tòpicament.

- Actuen com anestèsics locals, antisèptics i

antifúngics.

- Es presenten en forma d’òvuls, cremes,

espermicides i preparats líquids per a rentats
vaginals.

- La pacient es posa en posició ginecològica i si

s’ha posat crema o un òvul romandrà
estirada.
 Via tòpica
• S’aplica el fàrmac sobre la pell i mucoses. Els seus efectes són locals.

• Hi ha diferents vies tòpiques:

- Cutània i dermatològica: s’aplica en forma de loció, pólvores,

crema, pomada, gel, pegat, etc.

- Conjuntival u oftàlmica: es presenta en forma de col·liris i

pomades.

- Òtica: en forma de gotes

- Nasal: en forma de gotes i pulveritzacions.

Via cutània:

- Rentar mans i posar guants

- Explicar al pacient i comprovar la medicació.
- Posar al pacient en posició còmoda i adequada.
- Netejar la pell ( si cal) ( amb aigua o SF)
- Aplicar el medicament a la zona adequada
- Si és una pomada s’aplica amb massatges circulars amb una gasa si no
està contraindicat

- La pell absorbeix medicaments, que en forma de segells o pegats adhesius i

col·locats durant un temps determinat, van directament a la circulació
sanguínia. Ex. Estrògens, vasodilatadors coronaris...

- La pell absorbeix molt bé les substàncies liposolubles i poc substàncies

hidrosolubles.
Via conjuntival

- Rentar les mans i posar guants

- Explicar al pacient

- Comprovar la medicació

- Col·locar al pacient en decúbit supí o assegut amb el cap enrere.

- Netejar les secrecions dels ulls amb gases i SF de dintre a fora i

canviant la gasa.

- Aplicar la medicació en el fons del sac lacrimal, evitant tocar la còrnia

- Extreure l’excés de medicació amb una gasa estèril diferent per cada
ull només de la part externa.
Via òtica

- Rentar mans i posar guants

- Explicar al pacient
- Comprovar la medicació
- Col·locar al pacient assegut o estirat amb el cap recolzat al cantó no
afectat
- Estirar lleugerament l’orella cap a dalt i enrere per obrir el CAE ( conducte
auditiu extern)
- Introduir les gotes, procurant no tocar les parets del conducte amb el
recipient.
- Mantenir la posició uns minuts perquè actuï el fàrmac.
- Es pot tapar momentàniament l’orifici amb gasa o cotó.
Via Nasal

- Rentar mans i posar guants

- Explicar al pacient
- Comprovar medicació
- Posar el cap lleugerament cap enrere i en hiperextensió si cal posar gotes.
- Introduir les gotes o medicació intentant tocar el mínim els forats
- Dir al pacient que respiri per la boca per evitar esternudar
- Mantenir la posició uns minuts.
Via parenteral
• És l’administració de fàrmacs mitjançant la injecció.

• És una via ràpida d’absorció, emprada en situacions d’emergència o

d’intolerància digestiva, però no està exempta de perills.

• Segons el lloc on s’injecti hi ha diferents vies:

- Via intradèrmica
- Via subcutània
- Via intravenosa o endovenosa
- Via intramuscular
- Via intraarterial
- Via intraperioteneal
- Altres vies: intraraticular, intraraquídia i intracardíaca
A. Via intradèrmica

- La punció és a la dermis
- Les xeringues i agulles són petites i fines
- Es punxa, amb l’agulla muntada en la xeringa, en posició horitzontal.
- Si la tècnica és correcta al punxar es forma un favó.
- Es punxa a la cara anterior i externa del braç i a la cara interna de
l’avantbraç.
- S’empra en proves cutànies per al diagnòstic de reaccions al·lèrgiques i
de la tuberculosi.
Via intradèrmica

Tuberculina o
mantoux
B. Via subcutània

- La punció és al teixit cel·lular subcutani.

- Per a punxar s’agafa un ampli plec de pell i s’inserta l’agulla muntada
en la xeringa, formant un angle de 45 º
- Els llocs d’elecció són la cara externa del braç, de la cuixa i la paret
abdominal.
- S’administren vacunes, insulina, heparina i altres fàrmacs.
C. Via intramuscular

- El medicament s’injecta directament en el teixit muscular

- Les agulles són llargues i la punció es fa en posició perpendicular a la pell
90º. Es sol punxar amb l’agulla separada de la xeringa.

- Les zones de punció són:

• El quadrant superior extern del gluti ( per evitar lesions al nervi ciàtic)
• La cara anterolateral del quàdriceps, a la cuixa.
• La cara externa del deltoides, al braç
D. Via intravenosa o endovenosa:
- És la punció directa a una vena
- S’empra per administrar ràpidament un medicament i per a perfondre
solucions i hemoderivats.
- El fàrmac s’introdueix lentament, normalment a través d’un catèter.

- Els llocs de punció són les venes superficials de l'avantbraç ( cefàlica,

basílica, cubital) i el dors de la mà.
Via intraarterial:

- La punció es fa en una artèria, preferentment en la radial,

humeral i femoral.
- Control de la TA, gasometría, no se sol utilizar per administrar
medicación.

https://www.youtube.com/watch?v=jH6IjDyBSuU
Via intraperiotenal:

- S’empra en diàlisi peritoneal.

- La superfície d’absorció és molt amplia i ràpida, però comporta cert rics
de peritonitis.

https://www.youtube.com/watch?v=xUyEkXXc
ig8
 Classificació general dels fàrmacs (pag 79)

• En general els fàrmacs es

classifiquen segons
l’efecte que produeixen i
l’aparell o sistema sobre el
que actuen.
 Fàrmacs que actuen sobre l’aparell digestiu

Reguladors de la motilitat:
- Milloren la coordinació cinètica
(moviment) a diferents trams intestinals.

- Per espasmes intestinals, hèrnia de

hiatus.

- Buscapina, Metoclopramida (Primperam)

Antidiarreics o astringents

- Disminueixen l’evacuació intestinal al fer alentir el peristaltisme i

l’aigua lliure a l’intestí.

- Per a diarrees.

- Loperamida ( Fortasec).
Laxants:

- Augmenten l’evacuació , augmenten el peristaltisme, estoven

les restes fecals, etc.

- Per restrenyiment (Movicol, bisacodilo/dulcolaxo..)

Antiemètics

- Actuen sobre el centre regulador del vòmit

- Per les nàusees i els vòmits

- Primperam, ondansetron...
Reguladors de la secreció àcida:

- Alleugerar el dolor al neutralitzar l’acidesa gàstrica

- Per ulcus, pirosis, gastritis, hèrnia de hiatus, etc.
- Locals: Bicarbonat sòdic, sal de fruites, Almax
- Sistèmics: Ranitidina, Omeprazol
Fàrmacs que actuen sobre el sistema cardiovascular

• Cardiotònics o inotròpics

- Augmenten la força del múscul

cardíac

- Per insuficiència i algunes

arrítmies.

- Adrenalina, dopamina...
• Antiarítmics:
- Per arrítmies, normalitzen la FC. (Amiodarona, Propanolol..)

• Antianginosos
- Produeixen vasodilatació coronària i disminueixen la demanda d'oxigen
del miocardi
- Per insuficiències coronàries (angina de pit, infart de miocardi)
- Nitroglicerina
Antihipertensius i diürètics

- Baixar la pressió arterial.

- Acció diürètica i vasodilatadora.

- Captopril, Enalapril, Ramipril... (vasodilatador).
- Furosemida (diürètic)
Anticoagulants
- Prolonguen el temps de coagulació de la sang. No destrueixen
els coàguls però redueixen el risc de tenir-ne.
- Heparina, Warfarina, Rivaroxabán...
 Fàrmacs que actuen sobre l’aparell respiratori

• Antitussígens
- Calmen la tos
- Codeïna (SNC en el centre de la tos/ bulb raquidi), antihistamínics...

• Expectorants i mucolítics
- Fluïdifiquen les secrecions respiratòries i disminueixen la viscositat del
moc facilitant-ne l’expulsió.
- Acetilcisteína (fluimicil)
 Fàrmacs que actuen sobre l’aparell respiratori

• Descongestius nasals
- Per alleujament simptomàtic de la
congestió de la mucosa nasal
- SF, aigua de mar, antihistamínics,
corticoesteroides...

• Broncodilatadors
- Relaxen les parets dels bronquis
millorant la funció respiratòria.
- Salbutamol, Atrovent...
Fàrmacs que actuen sobre l'aparell urinari
• Diürètics
- Augmenten el volum de l’orina i l’excreció d’ions
- Furosemida, Clorotiazida...

• Antisèptics urinaris
- Bactericides i bacteriostàtics.
- Fosfomicina, trometamol, Cotrimoxazol,
Trimetoprim...
Fàrmacs que actuen sobre el sistema endocrí
• Corticosteroides
- Són hormones que suprimeixen les reaccions inflamatòries
greus i tenen acció immunosupressora. Prednisona,
dexametasona...

• Andrògens
- Són hormones que controlen el desenvolupant i conservació
dels òrgans sexuals masculins, però també es imprescindible
per el desenvolupament reproductiu de les dones.
• Estrògens
- Són hormones femenines que controlen el desenvolupament i
conservació dels òrgans sexuals femenins, els caràcters sexuals
secundaris i les glàndules mamàries.

• Progestàgens
- Ajuda que l'úter estigui llest per mantenir un òvul fertilitzat. La
progesterona també prepara els pits perquè produeixin llet

*Les anticonceptives combinen estrògens i progestagens sintètics

• Hormones tiroïdals
- Augmenten(iode) o disminueixen ( T3, T4) els nivells d’hormones toroidees.

• Insulina
- Funciona ajudant a moure el sucre de la sang cap als altres teixits del cos on
s'usa per a energia. També evita que el fetge produeixi més sucre
 Fàrmacs que actuen sobre el sistema nerviós
central

• Anestèsics
- Produeixen una relaxació muscular suau, local o
general, sedació i arítmia.
Propofol, Lidocaina, Ketamina...

• Psicolèptics o depressors
- Hipnòtics: indueixen el son (Zolpidem)

- Neurolèptics (antipsicòtics): per tractament de la

psicosis. Haloperidol, Quetiapina...

- Ansiolítics: Disminueixen l’ansietat

(Benzodiazepines). Lorazepam, Diazepam...
 Fàrmacs que alleugen el dolor (analgèsics)
Hi ha uns analgèsics que actuen a nivell perifèric (analgèsics menors) i uns
altres que actuen a nivell del sistema nerviós central ( analgèsics majors)

• Analgèsics menors: S’empren per a dolors lleus i moderats.

- N’hi ha de dos tipus

• Els AINE (Antiinflamatoris no esteroides), entre els que hi ha el
Naproxè, l’Ibuprofè...

• Els no AINE, entre els que hi ha el paracetamol, Diclofenac (Voltaren),

• Analgèsics majors:

- Són els opiacis i n’hi ha de dèbils, com la codeïna i de forts, com la

morfina.
- S’empren els opiacis per a dolors moderats-greus. Podent-se associar
amb analgèsics menors i altres medicaments.

• La utilització d’un analgèsic o un altre sempre vindrà determinada per el

tipus de dolor i la intensitat d’aquest.
 Fàrmacs per tractar infeccions per bacteris
(antibiòtics)
• L’acció dels antibiòtics pot ser
bactericida (provoca la
destrucció del bacteri) o
bacteriostàtica (inhibeix el
creixement dels bacteris que
s’estan formant).

• També es parla d'antibiòtics

d’ampli espectre quan són
efectius davant molts
microorganismes i de curt
espectre quan són efectius
davant pocs gèrmens
• Inconvenients i risc dels antibiòtics:

- Resistència dels antibiòtics: els bacteris cada vegada són més patògens ja
que només resisteixen els més forts. Cal començar sempre amb tractaments
en que els antibiòtics siguin el més simple possible.
- Trastorns de sobreinfecció
- Reaccions al·lèrgiques i d’hipersensibilitat
• Tipus d’antibiòtics

- Penicil·lines (bactericida, menys amb enterococs que es comporta

com a bacteriostàtic)
- Cefalosporines
- Macròlids ( eritromicina)
- Aminoglicòsids ( gentamicina, estreptomicina) bactericides
- Cloramfenicol
- Tetraciclines (bacteriostàtic)
- Furoquinolines ( norfloxacino)
3.4. Farmacocinética
• És l’estudi de l’evolució del fàrmac a l’organisme.

• Comprèn els següents processos:

- Alliberació
- Absorció
- Distribució
- Metabolisme
- Eliminació
 Alliberació
• Consisteix en la separació del principi actiu dels seu
excipient i l’assimilació per l'organisme.

• És important l’excipient perquè això succeeixi

correctament.
3.4.2. Absorció

• És el pas del principi actiu, des del lloc on ha sigut alliberat, fins la
sang.

• Dependrà de les característiques del fàrmac, de la preparació

farmacèutica i de la via d’administració.

• Aquest procés es pot alterar per factors fisiològics i patològics.

Distribució

• Un cop el fàrmac arriba a la sang es distribueix pels teixits on ha

d’actuar.

• Una part del medicament es fixa a les proteïnes plasmàtiques i l’altra

part roman lliure a la sang.

• A mida que va disminuint la concentració de la forma lliure, es va

alliberant la que està unida a les proteïnes plasmàtiques.

• Només la forma lliure travessa els capil·lars i arriba als teixits on fa

l’acció farmacològica.
Metabolisme

• És un procés d’alteració química del fàrmac per inactivar-lo i facilitar-

ne la seva eliminació.

• El fetge és l’òrgan principal de transformació dels medicaments.

Eliminació o excreció
• És el procés d’expulsió a l’exterior de les substàncies no
assimilables.

• Les vies d’eliminació més importants són:

- La renal ( a través de l’orina)
- La biliar ( a través de la bilis)

- També n’hi ha d’altres com:

. La salival
. La pulmonar
. La gàstrica
. La cutània
. La llagrimal
. La mamària
 Farmacodinàmica
• Estudia els efectes dels fàrmacs en el cos i els seus mecanismes
d’acció.
• Els fàrmacs interactuen amb uns receptors especialitzats existents en
els teixits.
• La unió d’un fàrmac amb un receptor és selectiva i reversible.
• La tolerància és la reducció en la resposta d’un fàrmac degut a
l’administració continuada, per tant caldrà augmentar la dosi per
aconseguir els efectes desitjats.
• La dependència és l’hàbit o necessitat imperiosa de prendre
contínuament un fàrmac. La seva supressió provoca trastorns físics i
psíquics.
Factors que modifiquen l’acció dels fàrmacs

• A l’administrar un fàrmac es produeixen uns efectes desitjats, però

també uns efectes secundaris no desitjats.

• Hi ha diferents factors que poden fer variar els efectes dels fàrmacs:
- Factors genètics
- Factors fisiològics
- Factors psicològics
- Factors farmacològics