ÍNDEX

1. PRESENTACIÓ I IDENTIFICACIÓ DEL MUNICIPI DE SANT PERE PESCADOR 3

2. CARACTERÍSTIQUES TURÍSTIQUES BÀSIQUES 4
a. Places d’allotjament 4
b. Oferta recreativa complementària 4
c. Indicadors 4
3. CARACTERÍSTIQUES FÍSIQUES I ECOLÒGIQUES DE LES PLATGES ANALITZADES. 6
4. EVOLUCIÓ DE L’ESTAT DE QUALITAT DE LES AIGÜES DE BANY, DE L’ASPECTE VISUAL DE
L’AIGUA DE BANY I DE LA SORRA 6
5. CERTIFICACIONS OBTINGUDES 7
6. CÀLCUL DE LA CAPACITAT DE CÀRREGA PSICOLÒGICA (ICCP) 8
7. CÀLCUL DE LA DEMANDA POTENCIAL I CONTRASTACIÓ AMB L’ICCP GLOBAL 9
8. FITXES D’INVENTARI I AVALUACIÓ DE LA JERARQUITZACIÓ DE LES PLATGES 10
9. VALORACIÓ CRÍTICA D’AJUSTAMENT A LA SOSTENIBILITAT TURÍSTICA I PROPOSTES DE
MILLORA 13
10. CONCLUSIONS 13
13. WEBGRAFÍA 15

2
 1. PRESENTACIÓ I IDENTIFICACIÓ DEL MUNICIPI DE SANT PERE PESCADOR

Situat a la província de Girona, específicament a l'Alt Empordà, Sant Pere Pescador és un destí que
fusiona amb elegància història, cultura i una gran riquesa natural. Posseeix 2.121 habitants (2023) i
s’estén sobre una superfície de 18,45 km².

El nom d'aquesta localitat es remunta a l'època medieval gràcies a la relació amb el monestir de Sant
Pere de Rodes (a 27km cap al nord), per la qual cosa va rebre el nom de “Sanctus Petrus Piscator”,
encara que fonts més antigues es dirigeixen a aquest poble com a “Vila Militiano quem vocant Sancti.
Petri” o en la seva traducció al català “Vila miliciana anomenada Sant Pere”.

Gràcies a la seva ubicació privilegiada dins del golf de Roses es pot gaudir de les tres platges notables
que ofereix als visitants. La primera és la platja de Can Sopa-La Gola, seguida per la platja de Cal
Cristià-Cortal de la Vila, i finalment la platja del Cortal de la Devesa, que inclou un segment de 200
metres, ideal per als amants dels esports aquàtics.

Al llarg del seu territori s'estenen sis quilòmetres de costa, que s'inicien des de la desembocadura del
riu Fluvià fins a arribar al Riuet, proper a Sant Martí d'Empúries. El riu Fluvià forma part essencial
del parc natural dels Aiguamolls, les seves ribes alberguen una biodiversitat significativa amb una
àmplia varietat d'aus i flora que atrau i convida els turistes a gaudir del seu valor ecològic.

A causa d'aquesta escena natural particular i els esforços del municipi a diversificar la seva proposta
turística hi ha hagut un auge en els esports aquàtics, com per exemple, la celebració del Campionat del
Món de Windsurf.

En conjunt, Sant Pere Pescador ofereix una combinació única d'encants naturals, culturals, històrics i
esportius captivant l'atenció dels visitants que busquen descobrir els tresors que ofereix aquesta zona
de la Costa Brava.

Imatge 1. Platges de Sant Pere Pescador. Recuperat el 26 de març de 2024 de visitacostabrava.com i Principal

3
 2. CARACTERÍSTIQUES TURÍSTIQUES BÀSIQUES

a. Places d’allotjament
El municipi compta amb un total de 12.722 places d’allotjament turístic repartides entre 4 hotels amb
132 places, 5 establiments de turisme rural amb 54 places, 1 apartament turístic amb 20 places, 7
establiments de càmping amb 11.592 places d’acampada i 168 habitatges d’ús turístic amb 924 places.

Com s’ha esmentat en el primer apartat del treball, hi ha 2.121 habitants i té una superfície de 18,45
km². Per altra banda, també compta amb 791 llars principals i 849 de secundàries.

b. Oferta recreativa complementària

Sant Pere Pescador ofereix diverses activitats turístiques, sent principalment la modalitat natural per la
seva proximitat al Parc Natural dels Aiguamolls d'Empordà. Aquest parc ofereix itineraris a peu o
amb bicicleta, albirament d'ocells, visites guiades o simplement admirar el paisatge.

Quant a cultura, al nucli antic trobem l'Església parroquial d'estil barroc de Sant Pere, la Casa
Caramany declarada ben cultural d'interès nacional pels seus diferents estils arquitectònics i la Capella
de Sant Sebastià. També es pot gaudir de diversos esdeveniments al llarg de l’any com la festa major
d'hivern (gener), el carnestoltes (febrer), la festa de l’enoturisme VÍVID (abril), la festa major d'estiu
(mesos de juny-juliol) o la trobada artística de Pomart dedicat a la poma (setembre).

Les activitats a l'aire lliure són una oferta atractiva en el municipi, per la qual cosa es destaquen
itineraris a peu o amb bicicleta (amb diverses rutes i dificultats siguin dins de la vila o senderes
naturals), parcs recreatius per a nens com a Humor amarillo Park i Paintball Far West que ofereix
varietat d'activitats com a futbol, minigolf o tir amb arc. D'altra banda, es destaquen les activitats
aquàtiques com Diving, Paddle surf, vela, ressaltant el Windsurf perquè aquí se celebra el Campionat
Munidal d'aquest esport.

c. Indicadors

Tipología Nombre Places

Hotels 4 132

Turisme rural 5 54

Càmpings 7 11.592

Apartament turístic 1 20

Habitatges d’ús turístic 168 924

Tipus d’habitatges

Principals 791 791*2,7=2.135’7

Secundàries (segones residències) 849 849*2,7= 2.292’3

Total (sense la comptabilització de les 1.034 15.014,3

primeres residències)
Taula 1. Dades per al càlcul d'indicadors. Elaboració pròpia.

4
Comencem amb la Taxa de funció turística (TFT) avalua la relació entre la quantitat de places
disponibles turístiques i la població permanent d'una localitat turística.

→ TFT = Ll (nº de llits turístics) / P (pobalció permanent) = 15.014,3 / 2.121 = 7’08

Com ens indiquen els llindars (1<TFT<10), podem dir que Sant Pere Pescador té una forta
especialització turística, sent el seu TFT de 7’08.

La Taxa de Funció Turística Comercial (TFTc) es mesura igual com el TFT, però sense tenir en
compte les segones residències.

→ TFTc = (17.031 - 2.292’3) / 2121 = 12.722 / 2121 = 6’00

El municipi està especialitzat en turisme i hi ha una diferència de 1.08 punts entre el TFT i el TFTc,
per tant, el turisme és planificat.

La Taxa de Funció turística Espacial (TFTS) ens indica el pes espacial dels allotjaments turístics.

→ Superfície: 18,45 km²

→ TFTS = Ll (nº de llits turístics) / S (km² de la localitat) = 15.014,3 / 18,45 = 813’8

Podem dir que hi ha 813’8 places turístiques per cada km² de Sant Pere pescador.

Per mesurar la importància de les segones residencies vers l’habitatge principal a la localitat
s’utilitzarà la Taxa de Funció Turística Residencial (TFTR).

→ TFTR = SR (nº de segones residències) / HP (habitatges principals) = 849 : 791 = 1’07

El resultat ens indica que la importància de les segones residències és forta, ja que es troba fora del
llindar de 0’5 i 0’75. Per tant, podem dir que hi ha 1’07 de segones residències per a cada habitatge
principal.

La Mesura de la Càrrega Turística Global ens ajudarà a saber la quantitat de població que visita un
espai determinat, en altres paraules, el pes dels turistes a la localitat a partir de:

→ Cm (consum mig per habitant) = Ct (consum en temporada baixa) / P1 (població permanent) =

7048 / 2.121 = 3’32

→ Cm = C’t (Consum en temporada alta) / P2 (població flotant i permanent) = 111.401 / 33.554’52 =

3.32

→ Pt = P2 - P1 = 33.554’5 - 2.121 = 31.433’5

L’Índex de Pressió Turística Social (IPTS) calcula la relació entre turistes i habitants al municipi.

→ IPTS = Pt (població turística anual) / (Pc -població censada- x 365) = 31.433’5 / 774.165 = 0,05

Per calcular la densitat de turistes a la superfície del municipi es farà mitjançant l’Índex Espacial de
Freqüentació Turística (ISFT).

5
→ ISFT = Pt / (S x 365) = 31.433’5 / (18,45 x 365) = 31.433’5 / 6.734’25 = 4’67

L’Índex de pressió turística temporal (IPTT) calcula l’estacionalitat del turisme, amb ell es pot
veure si aquest es reparteix homogèniament al llarg de l’any.

→ Tt (nº de turistes de la temporada) = P (pernoctacions) / Em (Estada mitjana) = 827.705 / 5’37 =

154.135’01

→ IPTT = (Tt : Dt -dies durada temporada- ) / (Ta - nºde turistes en un any - / 365) = (154.135’01 /
213) / (31.433’5 / 365 ) = 723’64/ 86’12 = 8’4

Aquest càlcul es va realitzar amb dades d'allotjaments tipus càmping a causa de la manca d'informació
de la resta d'establiments. D'aquesta manera podem dir que la pressió turística al municipi és
insostenible, ja que 4 < 8,4.

3. CARACTERÍSTIQUES FÍSIQUES I ECOLÒGIQUES DE LES PLATGES

ANALITZADES.

Al municipi de Sant Pere Pescador identifiquem 3 platges que comparteixen trets generals com tenir
sorra fina, trobar-s'hi en un entorn natural important, l'existència de dunes i naturalesa típic del
Mediterrani. Totes tres tenen un pendent d'entrada a l'aigua suau i són populars per la realització
d'activitats esportives.

a. Platja del Cortal de la Devesa: Sembla encaixar en la categoria de "seminatural" pel seu interès
paisatgístic i natural. Té una longitud de 1789 m i 60 m d'amplada, disposa de serveis de
socorrisme, i una zona dedicada a esports aquàtics, però també conserva elements naturals com
dunes i vegetació mediterrània, i té una baixa volumetria constructiva al seu voltant.

b. Platja de Can Sopa - La Gola: Amb una longitud de 2909 m i una amplada de 82 m aquesta
podria ser considerada "seminatural", ja que forma part de l'Espai Natural Protegit del parc
natural dels Aiguamolls de l'Empordà. No té un passeig marítim, però sí un tram de camí de
ronda que facilita l'accés. També hi trobem una infraestructura com un càmping que ofereix
diverses activitats aquàtiques.

c. Platja de cal Cristià - Cortal de la Vila: Té 1376 m de longitud i 60 m d'amplada, podria ser
classificada com a "semiurbana" o "seminatural". Tot i estar envoltada d'un entorn poc urbanitzat
i on el bany nudista està acceptat, disposa de diversos serveis, accés per cotxe, a peu i transport
públic. Aquest es troba en mig de les dues platges anteriors i, per tant, és reconeguda per la seva
qualitat amb la Bandera Blava.

6
 4. EVOLUCIÓ DE L’ESTAT DE QUALITAT DE LES AIGÜES DE BANY, DE
L’ASPECTE VISUAL DE L’AIGUA DE BANY I DE LA SORRA
Agència Catalana de l’Aigua és l’encarregada de l’anàlisi de l’aigua de totes les platges de Catalunya.
Per a avaluar l’estat de la qualitat de les aigües trobem les següents categories: Excel·lent, Bona,
Suficient i Insuficient. Per a l’aspecte visual de l’aigua trobem 5 categories: Molt Bona, Bona,
Moderada, Deficient i Dolenta.

a. Platja del Cortal de la Devesa: Durant el període 2008-2010 ha tingut una qualitat de l'aigua
Bona, però des del 2011 fins a la temporada del 2023 ha estat Excel·lent. Quant a l'aspecte visual,
en les últimes 4 temporades de bany ha estat Molt bona (aigua transparent i coloració normal) i la
qualitat de la sorra va ser fina.

b. Platja de Can Sopa - La Gola: Des de l'any 2008 fins a la temporada de bany 2023 la qualitat de
l'aigua ha estat Excel·lent, per tant, ha mantingut la categoria més gran per quinze anys. Com a
aspecte visual, durant 4 temporades ha estat Molt bona i la qualitat de la sorra fina.

c. Platja de cal Cristià - Cortal de la Vila: La qualitat de l'aigua durant el període 2008-2010 ha
estat Bona, però des del 2011 fins a la temporada 2023 ha augmentat a Excel·lent. En l'aspecte
visual, aquesta és Molt bona i la qualitat de la sorra és fina.

En resum, les platges del municipi han augmentat de qualitat i l'han mantingut al llarg dels anys. No
s'han presentat alteracions visuals de les aigües pel que han mantingut la màxima categoria durant,
almenys, les últimes 4 temporades de bany.

5. CERTIFICACIONS OBTINGUDES

Com hem vist, el municipi està especialitzat en l'àmbit turístic i la qualitat de l'aigua de bany ha
evolucionat favorablement en l’última dècada, aconseguint nivells excel·lents. Malgrat això, cap de
les 3 platges analitzades disposen de certificacions. Anys anteriors el municipi comptava amb la
Bandera Blava, però la possessió d’aquesta ha desaparegut a causa de la renovació anual d'aquest
distintiu.

Tot i això, el Parc dels Aiguamolls posseeix el certifica dins del programa MaB de la Unesco, que el
1993 va ser declarada com a zona d’aiguamoll amb importància internacional.

Es podria tenir en consideració la participació per a aconseguir certificacions com la nomenada

anteriorment per a dotar de rellevància internacional a les platges del municipi i poder atreure a
aquells turistes que són sostenibles.

Per aquest motiu, l'ADEAC (Asociación de Educación

Ambiental i del Consumidor), es fa càrrec dels
programes internacionals de la Fundació per a l'Educació
Ambiental a Espanya. Això inclou, el sistema de control
de la Bandera Blava, les Eco escoles, Clau Verda, entre
altres.

Imatge 2. Logo AEDAC. Recuperat el 28 de març de 2024 de ADEAC

7
 6. CÀLCUL DE LA CAPACITAT DE CÀRREGA PSICOLÒGICA (ICCP)

L'índex de capacitat de càrrega psicològica (ICCP) ens permet analitzar la capacitat que té un sòl
sense danyar o sobreexplotar els seus recursos. Aquesta es regeix per la dimensió o percepció dels
turistes. Per això, amb les mesures de superfície de les platges i la tipologia que posseeixen es
realitzarà el càlcul del ICCP.

Llindars capacitats de càrrega (ICCP):

Urbana 4,5 m2/usuari

Semiurbana 8 m2/usuari

Seminatural 12 m2/usuari

Natural o verge 18 m2/usuari

Taula 2. ICCP. Fraguell M,R (2024). Ordenació i planificació del territori, UDG [Apunts acadèmics]. UdGMoodle.

Càlcul de la superfície de les platges: (Longitud x amplada = superficie)

Longitud (m) Amplada (m) Superfície (m2)

Platja Cortal de la Devesa 1789 35 (60) 62.615

Platja Can Sopa-La 2909 40 (82) 116.360

Gola

Platja Cal Cristià 1376 35 (60) 48.160

Taula 3. Càlcul superfície de les platges. Elaboració pròpia.

Càlcul de la capacitat de càrrega psicològica: (Superfície de la platja / llindar capacitat de càrrega)

Superfície (m2) Llindar ICCP

Platja Cortal de la Devesa 62.615 Seminatural 5217 usuaris

12m2/usuari

Platja Can Sopa-la Gola 116.360 Seminatural 9.697 usuaris

12m2/usuari

Platja Cal Cristià 48.160 Seminatural 4.013 usuaris

12m2/usuari

TOTAL: 227.135 18.927 usuaris

Taula 4. Càlcul ICCP. Elaboració pròpia.

8
 7. CÀLCUL DE LA DEMANDA POTENCIAL I CONTRASTACIÓ AMB L’ICCP
GLOBAL
Primer es calcula la demanda potencial:

Demanda potencial (IDeP) = Habitants censats del municipi + nombre de places turístiques

- Habitants: 2.121
- Nombre de places turístiques: 132 places hoteleres + 11.592 places de càmping + 54 places de
turisme rural + 20 places d’apartament turístic + 924 places habitatge d’ús turístic + 2.292 places
segones residències = 15.014,3

IDeP = 2.121+ 15.014,3 = 17.135,3 el nombre màxim de persones que poden estar en un
moment concret a Sant Pere Pescador.

Una vegada calculat l'Índex de Demanda Potencial (IDeP), observem i podem dir que quan el
municipi arribi a la seva capacitat màxima a les 3 platges si podran acollir a tots els seus habitants i
turistes perquè el seu ICCP total és de 18.927 usuaris, mentre que el resultat de l'IDeP és de 17.135.

Així, Sant Pere Pescador té la capacitat d'albergar a la seva demanda potencial i satisfer-la, ja que les
seves platges són àmplies i conten una superfície considerable.

9
 8. FITXES D’INVENTARI I AVALUACIÓ DE LA JERARQUITZACIÓ DE LES PLATGES

Nom del recurs: Platja Can Sopa - La Gola Codi: 01

Localitat Sant Pere Pescador

Categoria Recurs Natural

Tipus Relleu

Subtipus Platges i Cales

Ús actual Zona de bany delimitada per boies i la pràctica d'esports aquàtics (surf, caiac
o vela), per la seva gran llargada de la zona de repòs, es pot practicar voleibol
o altres esports.

Descripció i singularitat Aquesta és una platja de caràcter natural amb sorra de gran finor i la presència
d'algunes dunes de poca altura. Es troba continguda dins d'una àrea protegida
de la natura, la qual cosa li confereix un valor paisatgístic significatiu. A més,
és una part integrant del parc natural dels Aiguamolls de l'Empordà.

Disposa de servei de vigilància, una guingueta, una passera, lavabos públics,

zona wifi, apte per a practicar esports aquàtics i vòlei platja, fàcilment
accessible a peu, amb bicicleta o cotxe.

Calendari i horari Oberta sempre. Temporada de bany: 15 de juny al 15 de setembre.

Estat actual de conservació Excel·lent

Accessibilitat Excel·lent

Servei d’informació Excel·lent

Tipus d’ingrés Lliure

Propietat Pública

Organització responsable Ajuntament de Sant Pere Pescador

Jerarquia 3
Taula 5. Fitxa platja Can Sopa - La Gola. Elaboració pròpia.

10
Nom del recurs: Platja de cal Cristià - Coral de la Vila Codi: 02

Localitat Sant Pere Pescador

Categoria Recurs Natural

Tipus Relleu

Subtipus Platges i Cales

Ús actual Platja nudista i pràctica d'esports aquàtics

Descripció i singularitat Es tracta d'una platja natural de sorra fina, formada per dunes de poca
profunditat. Igual que l'anterior es troba dins d'un Espai Natural Protegit.

Disposa de servei de vigilància, una guingueta, és apte per practicar esports

aquàtics i voleibol, s'hi pot accedir fàcilment a peu, amb bici o cotxe, també,
durant la temporada alta s'hi pot trobar escoles nàutiques...

Calendari i horari Oberta sempre. Temporada de bany: 15 de juny al 15 de setembre.

Estat actual de conservació Excel·lent

Accessibilitat Excel·lent

Servei d’informació Bo

Tipus d’ingrés Lliure

Propietat Pública

Organització responsable Ajuntament de Sant Pere Pescador

Jerarquia 3
Taula 6. Fitxa Platja de cal Cristià - Coral de la Vila. Elaboració pròpia.

11
Nom del recurs: Platja del Coral de la Devesa Codi: 03

Localitat Sant Pere Pescador

Categoria Recurs Natural

Tipus Relleu

Subtipus Platges i Cales

Ús actual Zona de repòs i zona de bany

Descripció i singularitat És una platja natural i verge, formada per petites dunes de poca profunditat.
Aquesta, igual que les dues anteriors, està inclosa a l'Espai Natural Protegit.

Compte amb dutxes, guinguetes, passeres, zona de neteja de veles, parc

d'inflables i escola de vela (les dues últimes obertes durant la temporada alta).

Calendari i horari Oberta sempre. Temporada de bany: 15 de juny al 15 de setembre.

Estat actual de conservació Excel·lent

Accessibilitat Bona (difícil accés per persones amb mobilitat reduïda)

Servei d’informació Bo

Tipus d’ingrés Lliure

Propietat Pública

Organització responsable Càmping “La Ballena Alegre 2”

Jerarquia 3
Taula 7. Fitxa Platja del Coral de la Devesa. Elaboració pròpia.

12
 9. VALORACIÓ CRÍTICA D’AJUSTAMENT A LA SOSTENIBILITAT TURÍSTICA I
PROPOSTES DE MILLORA
La dimensió reduïda del municipi facilita l'aplicació de polítiques sostenibles de manera més
controlada i integrada, permetent una interacció més directa amb la comunitat i una millor gestió dels
recursos naturals.

Malgrat els esforços realitzats fins ara, persisteixen diversos desafiaments que necessiten ser abordats
per aconseguir una veritable integració de la sostenibilitat en totes les facetes del turisme local. A
continuació, es detallen algunes propostes clau per millorar aquest ajustament:

Primera, la gestió de la qualitat de l'aigua i les platges és crucial. Com hem vist les platges del
municipi es mantenen en nivells excel·lents, per tant, s'han de realitzar esforços per tornar a
aconseguir certificacions com la Bandera Blava (la qual requereix no només l'excel·lència en la
qualitat de l'aigua sinó també en la gestió de residus i serveis de platja) i poder competir amb
municipis que si tenen aquesta certificació, com és el cas d'Empúries. Això dota de seguretat als
turistes a l'ésser una certificació internacional, per la qual cosa s'hauria de considerar donada la
quantitat de places turístiques que hi ha.

Segon, un programa d'educació ambiental continu pot enfortir la consciència sobre la sostenibilitat
entre residents i turistes. Això inclouria tallers educatius, materials informatius sobre la biodiversitat
local i les iniciatives de conservació en curs, així com programes interactius que involucrin
directament la comunitat en activitats de conservació.

Tercer, el desenvolupament de l'economia local sostenible hauria de ser promogut activament.

Sistemes de gestió ambiental com EMAS o ecoetiquetes garanteixen que un model d'economia és
sostenible per a la comunitat i amb els seus treballadors. Fomentar la utilització de productes locals
dins de l'oferta turística pot reforçar la cadena de valor del turisme. Això inclou des de productes
artesanals fins a aliments produïts localment, també és essencial incentivar pràctiques de reciclatge i
eficiència energètica entre els establiments turístics. A més, caldria millorar les infraestructures per al
turisme actiu, assegurant la mínima intervenció en els ecosistemes.

Finalment, les iniciatives per a la millora de la mobilitat sostenible com el sistema de lloguer de
bicicletes i la millora dels camins per a bicicletes i vianants poden contribuir a reduir l'impacte
ambiental del turisme. La promoció del transport públic entre turistes i residents, especialment en
connexió amb les àrees turístiques i els nuclis urbans, també és clau.

Aquestes accions no només reforçaran la percepció de Sant Pere Pescador com una destinació turística
sostenible sinó que també milloraran la qualitat de vida dels seus residents i l'experiència dels
visitants, tot conservant el seu valuosíssim patrimoni natural i cultural.

13
 10. CONCLUSIONS
En acabar aquest estudi sobre Sant Pere Pescador, es fa evident que el municipi té un gran potencial
per convertir-se en un exemple de turisme sostenible, gràcies al seu ric patrimoni natural i cultural.
Tot i que pot acollir un nombre significatiu de visitants, és crucial gestionar aquesta afluència amb
cura per evitar la sobreexplotació dels recursos i les infraestructures.

La qualitat excel·lent de les platges i de l'aigua són atractius principals de Sant Pere Pescador, que
reforcen la seva imatge com a destinació turística desitjable i subratllen la importància de mantenir
distincions com la Bandera Blava, que simbolitzen el compromís amb la sostenibilitat.

L'educació ambiental juga un paper clau en la promoció de pràctiques més respectuoses amb l'entorn,
tant entre residents com turistes. Això hauria de ser part integral de l'estratègia turística per assegurar
la conservació del medi ambient.

Com hem analitzat al treball, el municipi es presenta com una destinació especialitzada en turisme,
planificada i encara el turisme no sobrepassa límits que podrien ser perjudicials. La planificació i
gestió del turisme han de ser meticuloses per evitar que els beneficis econòmics afectin el medi
ambient i la qualitat de vida local. La implementació de pràctiques sostenibles en la gestió de residus,
el consum de recursos i la promoció d’un turisme respectuós són crucials.

Per garantir un futur pròsper i sostenible, Sant Pere Pescador necessita la col·laboració entre
administracions, empreses turístiques, la comunitat local i els visitants. L'èxit d'aquestes iniciatives
serà vital tant per al desenvolupament econòmic com per al lideratge en turisme sostenible a escala
regional i nacional. Així, Sant Pere Pescador millorarà la qualitat de vida dels habitants, conservarà el
seu entorn i oferirà una experiència turística enriquidora.

14
13. WEBGRAFÍA

Activitats - Visit Sant Pere. (s/f). Visitsantpere.com. Recuperat el 1 d’Abril de 2024, de

https://www.visitsantpere.com/ca/activitats/

Ajuntament de Sant Pere Pescador. (2024, gener 9). Mapa Web. Recuperat el 3 d’Abril de 2024 de
https://seu-e.cat/es/web/santperepescador/mapa-web

Asociación de Campings de Sant Pere Pescador. (2020, setembre 10). Camping Las Palmeras Costa
Brava. Recuperat el 3 d’Abril de 2024 de
https://campinglaspalmeras.com/es/asociacion-de-campings-de-sant-pere-pescador/

Bahia de Roses entre las más bellas del mundo. (2024). Recuperat 5 d’Abril de 2024 de
https://www.canmiquelrestaurant.com/es/blog/bahia-roses-bella-mundo/

Can Sopa. (s/f). Catalunya.com. Recuperat el 2 d’Abril de 2024, de

https://www.catalunya.com/can-sopa-17-17003-555518?language=es

Conoce La Zona Más Salvaje Y Protegida De La Costa Brava - La Gaviota. (s/f). Sokvist Web.
Recuperat el 2 d’Abril de 2024, de
https://lagaviota.com/inspiraciones/deportes-sostenibles-y-respetuosos-con-el-medio-ambiente/

Contributors to Wikimedia projects. (2024, 25 enero). Sant Pere pescador. Viquipèdia, L’enciclopèdia
Lliure. Recuperat el 31 de març de 2024, de https://ca.wikipedia.org/wiki/Sant_Pere_Pescador

Qualitat de les aigües de bany. (s. f.). Agència Catalana de l'Aigua Recuperat el 3 d’Abril de 2024, de
https://acanet.gencat.cat/geco/platges/perfilszonabany.asp?idioma=cat

De L’Aigua, A. C. (s. f.). Platges Cat. Recuperat el 3 d’Abril de 2024, de

https://aplicacions.aca.gencat.cat/platgescat2/front/platja/32

De L’Aigua, A. C. (s. f.-c). Platges Cat. Recuperat el 3 d’Abril de 2024

https://aplicacions.aca.gencat.cat/platgescat2/front/platja/33

De L’Aigua, A. C. (s. f.-b). Platges Cat. Recuperat el 4 d’Abril de 2024, de Recuperat el 3 d’Abril de
2024 https://aplicacions.aca.gencat.cat/platgescat2/front/platja/27

Habitatges d’ús turístic. Oferta municipal d’establiments turístics. Gencat.cat. Recuperat el 31 de

març de 2024 de https://empresa.extranet.gencat.cat/omet/AppJava/llistatHut.jsp?pst=6&lg=

Idescat. El municipi en xifres. (s. f.). Recuperat el 31 de març de 2024

https://www.idescat.cat/emex/?id=171788&utm_campaign=home&utm_medium=cercador&utm_sou
rce=territori

Infromació d’interés - Visit Sant Pere. (s/f). Visitsantpere.com. Recuperat el 1 d’Abril de 2024, de
https://www.visitsantpere.com/ca/informacio-d-interes/

Objetivos | ASOCIACIÓN DE EDUCACIÓN AMBIENTAL y DEL CONSUMIDOR. (s. f.). Recuperat

el 5 d’Abril de 2024 https://www.adeac.es/objetivos-adeac

15
Platja Cal Cristià. (s/f). Visitsantpere.com. Recuperat 31 de març de 2024, de
https://www.visitsantpere.com/ca/descobreix/les-platges/platja-cal-cristia/

Platja La Gola. (s/f). Visitsantpere.com. Recuperat 31 de març de 2024, de

https://www.visitsantpere.com/ca/descobreix/les-platges/platja-la-gola/

16