Dones que van marcar el

destí de l’Imperi Romà

Ivan Giménez Chueca
Monarquia-República-Imperi

•Monarquia (753 a.C. – 509 a.C.)

•República (509 a.C. – 27 a.C.)
•Imperi (27 a.C. – 476 d.C.)
L’estereotip vs la realitat
La política i les dones a l’Antiga
Roma
• El rol tradicional: llar i familia
• Poca independencia en assumptes financers
• Paper polític molt limitat: no tenien dret a vot ni a
parlar en les assemblees
• Aconsegueixen influència a través dels seus pares o
marits
El perfil de la dona
romana a la política

• Nascuda a les principals famílies del

moment o que arriba a elles a través
del matrimoni
• Aconsegueix influir a través d’aquesta
posició
• Càrrecs religiosos limitats
• No podia aspirar a tenir un càrrec de
iure
Les Sabines: els símbols de la mitologia
Les sabines: posen fi a la primera guerra
Lucrecia: la dona com a símbol
de la llibertat
• El seu sacrifici encetà la revolta contra
Tarquini el Superb i portà la República a
Roma

• Lucrecia com a símbol de la virtut

• S’interpreta com una mostra de la fidelitat

que havia de tenir la dona romana cap al
seu marit
La República i les matrones
• Dones patricies que encarnaven
l’ideal femení romà
• La seva figura va evolucionant a
partir del segle II aC
• Són elements claus en les carreres
polítiques de familiars
Cornelia Africana (189-
110 a.C): molt més que
una matrona
• Filla d’Escipió l’Africà i Emilia Tèrcia
• Es casa amb Tiberi Semproni Grac
• Mare de 12 fills però només arriben a edat
adulta: Tiberi Semproni Grac i Gai Semproni
Grac
• Ella s’encarrega de l’educació d’aquests dos
fills que esdevingueren dos dels senadors
més influents en el segle II aC.
• Influencià la seva tasca política
• Primera dona que té una estatua al Fòrum
romà
Servilia (100-44 a.C) i
l’assassinat de Juli Cèsar

• Membre de la gens Servilia

• Amant de Cèsar i mare de Brutus
• Va conspirar?
• Es converteix en l'àrbitre de la
política romana entre el Senat i els
partidaris de Juli Cèsar
 Fulvia (77-40 a.C) el braç armat de
Marc Antoni
• Dió Cassi la considera una actriu
política clau del segon triumvirat.
• Dóna important suport als seus
tres marits
• Enemiga de Ciceró i actiu
important per a Cèsar
• Aconsegueix una boda entre la
seva filla Claudia i Octavi
• Organitza una revolta armada
contra Octavi amb vuit legions
dirigides per Luci Antoni
 Les dones i les
dinasties imperials
• Teòric paper de consorts
• La influència política es
materialitza a través de relacions
familiars
• Elles seren les responsables de
decantar la successió imperial cap a
una banda o una altra
Lívia Drusil·la (58 a.C-29
d.C): el primer lobby de
dones

• Dona, mare, avia i besavia d’emperadors:

August, Tiberi, Claudi i Calígula
• Descendent de la família Clàudia
• Aconsegueix que Octavi adopti als fills
del primer matrimoni: Tiberi i Drus Gran
influència
• Consolida la influència de l’ordo matronis
com a lobby polític i administrà la seva
pròpia clientela
• Reconeixements: tribunica sanctissima i
Romana Princeps
 Lívia Drusil·la: la
influència en temps de
Tiberi
• Passa a ser considerada filla adoptiva
d’August per a quedar integrada a la gens
Julia i gaudir dels drets hereditaris
• El seu fill intenta limitar la seva influència,
tot i que perdurarà fins la mort de Lívia (29
d.C)
• Establiment de la rivalitat entre les dues
branques familiars
Agripina la jove: la mà
femenina darrera dels
emperadors Claudi i Neró

• Agripina (15-59 d.C) germana de

Calígula, quarta dona de Claudi i mare
de Neró
• Habilitat política o ambició
• Conspira contra Calígula al final del
regnat
• Exiliada però torna amb Claudi com a
emperador
• Sap guanyar-se el suport del Senat pel
matrimoni
Agripina: màxims
reconeixements i caiguda
• Gran influència a la cort: eliminació de rival –
designació del cap de la Guàrdia Pretoriana (Sext
Afrani Burre)
• Tothom reconeixia el seu poder: Caracatus
• Fundació de la Colonia Claudia Ara Agrippinensis:
Colònia
• Objectiu: fer emperador al seu fill Neró (vs
Britanicus)
• Té dret a assistir al Senat
• Enfrontament amb Neró
Julia Domna i les dones
de la dinastia Severa

• Dona de l’emperador Septimi Sever

• Influència oriental – aconsegueix molta
influència
• Totes les dones de la família van tenir
monedes
• Forta influència durant el govern del seu fill
• Es dedicà a la política interior mentre els
homes feien guerres a l’exterior
• La seva germana Julia Mesa tingué una
gran influència sobre Heliogàbal i
Alexandre Sever.
La crisi del segle III: l’assaig de la caiguda
Ulpia Severina: la
única emperadriu
per dret propi
• Dona de l’emperador
Aurelià
• Governà en solitari
l’Imperi durant sis
mesos Aurelià –
Marcus Claudi Tàcit
• Pocs registres a les
fonts només monedes
Helena de Constantinople (250-
329 dC) i les bases del poder
cristià
• Mare de l’emperador Constantí I qui li
dóna el títol d’emperadriu
• Influencia sobre el seu fill
• Viatge per Palestina als 76 anys
• Vera Creu, Sant Sepulcre, església de la
Nativitat
• Santa pel Cristianisme (s.IX)
Gal·la Placídia (388-450):
el govern al final de
l’Imperi

• Hostatge dels visigots i matrimoni

amb Ataülf
• Possible llinatge romano-visigòtic
• Mediació entre faccions rivals pel
Papat
• Governà com a regent entre el 425
i el 437 d.C
I les enemigues de Roma
Cleopatra (69 a.C – 30
a.C)

• Objectiu de la propaganda
d’Octavi
• Dona i estrangera
• Manipuladora i una gran
amenaça per l’estat
• Es contraposa amb les virtuts
romanes
 Amanirena del regne
de Kush
• Dirigeix una campanya militar
contra els romans (24 aC)
• Contraatac èxits de Roma
• Habilitat diplomàtica per fixar
les fronteres durant tres segles
Boudica, desafiament
a la pax romana

• Reina dels Icenis

• Roma no va respetar el testament del
seu pare
• Violació de les seves filles
• Inici de la revolta (60-61 d.C) que fou
una amenaça directa al domini romà
Zenobia (c.240-274 d.C)
• Regent de l’Imperi de Palmira (267-272
d.C)
• Evita un buit de poder
• Expandeix els dominis fins Egipte, Petra i
Àsia Menor
• Exhibida com a trofeu per l’emperador
Aurelià (274)
 Gràcies!
19 de desembre: Solsticis, Saturnals, Nadal. Les
celebracions de l'arribada de l'hivern al llarg de la
Història