LES CLASSES SOCIALS

- Diferències socials:

La primitiva ciutat de Roma es va formar quan unes quantes famílies de la regió del
Laci es van unir per habitar en un mateix territori.

Al cap del temps van aparèixer diferents classes socials per les següents raons:

1. L'augment demogràfic.

2. Creixement econòmic desigual.

D'aquestes diferències van sorgir les següents classes socials:

Homes lliures:

1. Patricis

2. Plebeus

Clients

Lliberts

Esclaus (no eren homes lliures)

- Homes lliures

Esdevenien homes lliures totes les persones que no havien nascut o esdevingut
esclaus. Com a homes lliures tenien drets i deures però aquests variaven en funció
d'unes classes socials internes.

Van aparèixer dos grups socials:

 els patricis
 els plebeus

- Patricis

Eren els descendents de les famílies fundadores de la ciutat. Representaven

l'aristocràcia i gaudien de tots els privilegis: econòmics, religiosos, polítics i socials.
Econòmics: eren propietaris majoritaris de les terres, rebien beneficis de les
conquestes.

Religiosos: només podien formar part dels col·legis sacerdotals, que tenien molt poder.

Polítics: ocupaven la majoria de càrrecs.

A finals de la República aquests privilegis també van passar a mans dels plebeus.

- Plebeus

Eren els descendents de les primeres famílies que van instal·lar-se a Roma provinents
de la resta del Laci i d'altres zones properes. Eren considerats estrangers, per tant no
tenien cap deure ni cap dret.

No podien accedir a cap càrrec polític ni religiós, no podien rebre terres de les
conquestes i, fins i tot, no podien casar-se amb cap mena de patrici.

El nombre de plebeus va créixer en poc temps, passant a majoria de plebeus, cosa que
van acabar tenint els mateixos drets que els patricis.

- Clients

Eren plebeus que voluntàriament es posaven sota la protecció d'un patrici, a qui
anomenava patronus.

Cada matí el client es presentava a casa del seu patró per retre-li obediència i respecte
i fer el que li manés. A canvi, rebia aliments i diners per mantenir la família i el patró
rebia el suport polític necessari.

Quan van créixer les diferències entre els mateixos plebeus, amb l'enriquiment d'uns
quants i el fort empobriment d'uns altres, el clientelisme va augmentar moltíssim.

- Lliberts

Eren esclaus que havien aconseguit ser lliures. Tot i haver deixat l'esclavitud, no
gaudien dels mateixos drets que els plebeus. Però els seus fills eren considerats
ciutadans de ple dret.

Els lliberts tenien reconeguts els drets privats dels ciutadans, però durant bona part de
la República no podien casar-se amb ingenui (nascuts lliures) i més endavant tan sols
tenien prohibit el matrimoni amb membres de l'ordre senatorial.

Els mancaven drets públics com el ius honorum, dret de presentar-se a les eleccions
per a les magistratures, en canvi al s. I a.C. van adquirir el dret de vot i d'enrolar-se a
les legions. Només podien accedir a les funcions del culte imperial.
El llibert esdevé client del seu antic amo i deu una sèrie d'obligacions com mostrar-li
respecte (obsequium), no poder-lo denunciar davant la justícia i dedicar una sèrie de
jornades de treball per a ell.

- Esclaus

Eren homes, dones i nens que no gaudien de llibertat i eren propietat de l'amo. Eren
considerats objectes que es compraven i es venien i, per tant, no gaudien de cap dret.

Jurídicament no existien, per tant el matrimoni entre esclaus era il·legal i els seus fills
passaven automàticament a ser propietat de l'amo.

L 'amo tenia damunt seu el dret de vida i mort, de castigar-lo de la manera que
considerés oportuna i de torturar-lo.

A diferència dels ciutadans, els esclaus podien patir turment per tal de castigar-los,
d'obligar-los a confessar o a donar testimoni en un procés legal.

Hi havia diferències de tracte i de tipus de treball entre els esclaus:

 Esclaus públics: eren propietat de l'Estat, s'encarregaven de les obres

públiques.

 Esclaus familiars: propietat d'un amo, podien arribar a rebre un tracte humà,
pel fet d'estar diàriament en contacte amb els membres de la família.

Procedència dels esclaus:

1. Ho eren per naixement els fills de pares esclaus.

2. Els enemics capturats.

3. Els infants abandonats.

4. Per haver estat condemnat per la justícia.

5. Per no haver pagat un deute.

Com podia passar a llibert?

Un esclau podia esdevenir lliure (llibert) si així ho decidia el seu amo, sigui perquè
aquest volgués premiar els molts anys de servei i fidelitat o sigui perquè l'esclau la hi
pagava amb el seu peculi.

El peculi (peculium) era el conjunt de diners o pertinences que l'esclau havia reunit
amb els seus propis guanys i dels quals podia disposar, sempre d'acord amb el seu
amo, que n'era el propietari legal i el podia "recuperar" en qualsevol moment.
La manumissió era l'acte jurídic pel qual l'amo concedia la llibertat a un esclau,
realitzat per un d'aquests tres sistemes:

 davant el censor en el moment de fer el cens, on quedava introduït el seu nom

com a ciutadà

 per una declaració davant un magistrat o un governador provincial

 en el testament, en aquest cas podia ser condicionat a determinats pagaments

o serveis.