Apunts de Filosofia 2 bat

Tema 1: Plat
ndex de continguts 1. Biografia de Plat aplicable al comentari de text. 2. Teories de Plat 3. Comparativa: Plat vs altres filsofs

1. Biografia de Plat aplicable al comentari de text Plat va nixer a Atenes el 427 aC a un famlia aristocrtica. Quan tenia vint anys, conegu a Scrates, el seu mestre. Al 404 aC Atenes perd la guerra del Pelopons i li s imposat el govern dels Trenta Tirans. Quan la democrcia s restaurada, aquesta condemna a Scrates, fet que fa fugir a Plat tement les possibles represlies contra ell. A Itlia on contacta amb els Pitagrics, els quals tenen molta influncia en algunes obres de Plat. Tamb viatja tres cops a Siracusa, per els tres viatges acaben malament i Plat es desanima fins al punt de comenar a dubtar de les seues prpies teories. Classificaci de les obres de Plat: 1. Dilegs de joventut: Es reprodueixen amb molta fidelitat els ensenyaments de Scrates. Obres: Protgores. 2. Dilegs de transici: Plat comena a elaborar doctrines prpies, per encara tenen a Scrates com a personatge principal. Es pot veure influncia pitagrica i de lorfisme. Primers esborranys de la teoria de les Idees. Obres: Grgies, Men 3. Dilegs de maduresa: La teoria de les Idees serveix de rerefons per a tots els altres temes. Obres: La repblica. 4. Darrers dilegs: Sn fonamentalment crtics, segurament degut als fracassos de Plat a Siracusa. Parmnides s una autocrtica a la teoria de les Idees.

2. Teories de Plat

Leducaci dels filsofs:

Per Plat, leducaci t un carcter alliberador: ha de curar lerror i els prejudicis (funci de la ironia socrtica) i dirigir cap a la llum (funci de la maiutica). No ha de infondre el saber (com deien els sofistes) sin que nicament ha de orientar en la bona direcci. El procs educatiu estava dividit en quatre cursos: Primer, les imatges del mn: la literatura, la histria, i les belles arts. Segon, lestudi de les coses naturals: la fsica. Desprs, lestudi dels astres: les matemtiques. Finalment, la dialctica.

Apunts de Filosofia 2 bat La majoria dels ciutadans tan sols sn capaos dassolir els dos primers nivells. Qui aconsegueix passar al 3r, ja no contempla coses, sin nicament Idees, cosa que el prepara per assolir el tercer grau de coneixement: el Mn de les Idees. Un cop coneix la Bondat, la Justcia, la Bellesa... en si mateixes, ja es veu lliure de idees falses (opinions) i es converteix en filsof.

La teoria de les Idees

La teoria es basa en que paraules com ara justcia no poden tenir el significat que cada un li vol donar (relativisme sofista), sin que han dexpressar el que s la Justcia en si mateixa. Les Idees posseeixen una realitat independent, el mn de les Idees. Aquesta presenta influncia pitagrica, ja que mentre estava amb ells va observar que no treballaven amb elements qualsevols sino que treballaven, per exemple, en el Quadrat en si. Aquest Quadrat no s una cosa opinable, ja que s independent del que un pensi. De la mateixa manera que un matemtic coneix el Quadrat i els seus teoremes, un filsof coneix la Justcia i la Bellesa. Laspecte fonamental de la teoria de les Idees s el seu carcter normatiu o utpic. Les Idees representen models ideals, s a dir, aix com haurien de ser les coses. Les Idees sn essncies: fan que una cosa particular sigui el que s Les Idees existeixen per separat de les coses particulars, encara que siguin la essncia daquestes Divisi del mn: Mon visible, on hi ha les coses particulars i Mn intelligible, on hi ha les Idees. El mn visible s fuga i est en continu canvi, mentre que lintelligible s nic, etern i immutable Relaci entre idees i coses: des del punt de vista de les coses, aquestes participen en les Idees. Des del punt de vista de les Idees, les coses les imiten Les Idees sn lobjecte de les cincies

Teoria de lnima
Plat establia una divisi tripartida de lnima, resultat dels conflictes tics i psquics que lsser hum experimenta en s mateix. Aquestes divisions sn: nima racional: Immortal, intelligent. Situada al cervell. Ens permet conixer les Idees.

Apunts de Filosofia 2 bat nima irascible: Inseparable del cos, per tant, mortal. Situada al trax. Font de les passions nobles nima apetitiva: Mortal. Situada a labdomen. Font de les passions innobles

Aix mateix, aquesta teoria presenta el dualisme antropolgic: la separaci de lnima i el cos: Lnima s immortal i sofreix reencarnacions successives cada vegada que el cos on habita mor. El cos reten lnima al mn de les coses i li impedeix contemplar el de les Idees. Quan el cos mor, lnima ascendeix al mn de les Idees

Teoria de la reminiscncia
Per Plat, conixer es recordar. Derivat de la teoria de lnima, quan aquesta no est al cos habita al mn de les Idees. Aix doncs, la nostra nima ja les ha contemplat abans destar unida al cos. En conseqncia, quan vegem una Idea la podrem reconixer, ja que la nostra nima lhavia vista abans.

La dialctica
En els primers dilegs, la dialctica s nicament el mtode socrtic de preguntes i respostes, per Plat la transforma i esdev el procediment mitjanant el qual el filsof accedeix al Mn intelligible i coneix de quina manera les Idees estan relacionades entre s. A Repblica Plat explica en que consisteix la dialctica i la compara amb les matemtiques. Les matemtiques, per una banda, empren un discurs descendent: parteixen duna hiptesi i en dedueixen les conclusions. Un matemtic parteix duna Idea matemtica i la dna per suposada. Aleshores en traa una representaci visual i sobre aquesta passa a fer demostracions deductives. En canvi, la dialctica fa servir un mtode discursiu ascendent. La dialctica no recorre en absolut a Imatges. Parteix duna Idea i ascendeix fins a la Idea suprema. Per Plat les matemtiques sn el preludi del mn intelligible, ja que passen del Mon sensible al de les Idees.

La ciutat ideal.
1. La caracterstica ms notria de la ciutat s la divisi del treball, fonamentada en que tots el ssers humans tenen capacitats naturals diferents. Aix doncs, la ciutat es divideix en tres estaments: els governants, els guardians o guerrers i els artesans i llauradors. 2. La ciutat ideal ha de ser una ciutat justa i els ciutadans han de ser virtuosos (les tres parts de lnima han destar en harmonia: la part racional ha de guiar la part irascible, i les dues

Apunts de Filosofia 2 bat han de dominar la part apetitiva. Aix tamb s aplicable als estaments de la ciutat: els governants han de guiar als guardians, i aquests dos dominar als treballadors. 3. Aspectes fonamentals de la ciutat ideal: a. Leducaci s laspecte ms important, encara que Plat no preveu cap educaci per a lestament inferior b. Leugensia: que els millors sacoblin amb les millors tant com sigui possible; i els pitjors, al contrari c. Labolici de la famlia i de la propietat privada, com a mesura per garantir la igualtat i evitar labs de les dues classes superiors. d. La igualtat de la dona

Parts de lnima Racional Irascible Apetitiva Harmonia entre les parts de lnima

Classes socials Governants-filsofs Guardians Artesans i llauradors Harmonia entre les classes socials

Virtuts Prudncia i saviesa Fortalesa i valor Temprana Justcia

Apunts de Filosofia 2 bat 3. Comparativa: Plat vs altres filsofs

Plat vs Scrates
A ligual que Plat, Scrates sopos als sofistes, ja que no considerava que el seu comportament o les seues doctrines fossin les correctes i justes per governar la polis. Segons Scrates, cada persona posseeix una part de veritat, que ha de descobrir amb lajut dels altres. Amb aquesta finalitat, Scrates anava parlant amb els ciutadans de la polis i emprant la ironia i la maiutica (mtode socrtic) intentava arribar a definicions universals dels conceptes morals. Probablement, aquestes definicions universals del conceptes com ara bellesa o justcia, foren el que Plat va anomenar posteriorment les Idees. Aix doncs, podem afirmar que el mtode socrtic fou la base de la teoria de les Idees de Plat. Per altra banda, tenim lintellectualisme moral, una teoria compartida per Scrates i Plat que postulava que noms degut a la ignorncia es podia obrar el mal. Podem dir que aquesta teoria tamb s atribuble a Plat perqu per ell, el pas final del seu projecte educador era conixer la Idea de B, de manera que al conixer-la es podia dir que ja eres un filsof i un dirigent digne de la polis. Per acabar, una darrera diferncia que es podria esmentar, seria que Scrates, al contrari que Plat, no va escriure cap obra. Totes les que tenim de Scrates foren escrites per Plat.

Plat vs els sofistes

Les teories de Plat i les sofistes foren dues corrents oposades que es donaren a Atenes. Tot i aix, podem afirmar que lobjecte de les seues teories sn temes morals i poltics, no estaven basats en trobar larch com molts filsofs anteriors. Un sofista important fou Protgores, mxim exponent del relativisme cultural. Segons aquesta teoria, cada persona podia veure les coses de forma diferent, i totes les maneres de veure una cosa sn igualment respectables i veritables. Contra aquesta teoria Plat plantej la teoria de les Idees, ja que a ligual que el seu mestre creia que hi havia una veritat superior i universal (Idees o definicions universals) i que coses com B o Justcia no podien dependre de lopini de cada individu. Un altre sofista a destacar s Gorgies, defensor de lescepticisme radical, segons el qual la veritat absoluta no existeix i qestiona la capacitat humana per conixer-la en el cas de que aquesta s que existeixi. Plat i Scrates shi oposen amb els mateixos arguments que empren contra Protgores i el seu relativisme cultural.

Plat vs els pitagrics

Els pitagrics foren un grup que influenciaren molt a Plat. Un tret com daquestes corrents fou lorfisme, teoria segons la qual les animes no moren amb el cos, sin que es reencarnen. A partir daqu es pot explicar que Pitgores cregus recordar les seues

Apunts de Filosofia 2 bat reencarnacions anteriors i tamb la part de la teoria de les Idees que postula que la nostra nima abans destar fermada al cos mortal viu al mn de les Idees. Un altre tret com s la importncia de les matemtiques. Aquest fet influencia a Plat fins al punt de que aquest posa aquesta cincia com a transici entre el mn sensible i el mn intelligible.

Plat vs Parmnides
Parmnides fou un filsof anterior a Plat que deia que el mn no era tal com sembla, i va ser el primer en diferenciar veritat (episteme) de aparena (doxa). A partir daqu Plat va elaborar la seua divisi del mn, present a totes les seues teories. Per Parmnides, si b pot semblar que hi ha moviment i canvi, aquests en realitat sn impossibles. Finalment, arriba a la conclusi de que larch s el Ser, criatura nica, immbil, inengendrada i eterna.

Plat vs Herclit
Herclit fou un filsof de tradici jnica segons el qual larch del mn era el foc. Fou el primer que formul la idea del cicle csmic detern retorn. En relaci a Plat, Herclit deia que el mn era un flux permanent amb constants canvis i moviment. Tamb afirmava que tots els canvis ocorren degut a una ra o logos, un ordre que ens ha de permetre entendre la harmonia global.