EL SISTEMA NERVIS

El sistema nervis s el responsable de captar les informacions del medi extern i intern per tal de mantenir les funcions vitals i, a ms, lactivitat virtual i motora de la ment. Moltes capacitats sn innates o congnites. Aix sexplica pel potencial de lADN o b per fenmens de contagi mental paranormal. Un exemple: La migraci de cries docells que retornen a un lloc que no han estat mai per que els pares coneixien. Ja durant la vida de lembri el sistema nervis est aprenent. Durant les primeres etapes desprs del naixement aprn moltes coses que quedaran per sempre fixades a la ment. El sistema nervis consta de 1) receptors sensorials, 2) vies de conducci dels impulsos sensorials, 3) centres integradors de la informaci (sensorial i motora), 4) vies conductores de les respostes i 5) terminals de les respostes. Ja en organismes unicellulars o en algunes parts de vegetals, les cllules tenen sensors sensibles a la llum, a la gravetat, als camps elctrics, a la temperatura, a toxines i alexines externes, a aromes, a neuro-transmissors o substncies de tipus hormonal fisiolgiques internes, al corrent de laigua, al contacte amb algun cos (tacte), al corrent daire, al moviment de cossos slids, a les vibracions del terra, als sons, a les vibracions de laigua, etc. Els receptors sensorials, almenys en animals molt desenvolupats, apart els cinc sentis (gust, oda, vista, olfacte, tacte), poden ser sensibles a sensacions internes del cos per pressi o per gravetat, a diversos tipus de llum, radiacions electromagntiques (ionitzants: rajos csmics,

radiacions gamma, rajos X; i no ionitzants: ultraviolada, llum visible, infrarojos, microones, radar, radio - televisi, de camp elctric dalt voltatge) aix com a camps magntics. El denominat sis sentit s molt ambigu. Es pot relacionar amb lalarma per estmuls molt minsos, amb sentiments i amb fenmens paranormals.

Les vies de conducci dels estmuls (sensorials, motors) sn les neurones, que queden separades per sinapsis, al mig de les quals operen els neurotransmissors.

(qumicament a la sinapsis o elctricament a lax i a la sinapsis). Normalment els estmuls

La conducci dels estmuls s de caire elctric i es fa mitjanant la bomba de Sodi i Potassi. En reps, lax de la neurona est a 70 mV, per durant lexcitaci arriba a + 40 mV. La bomba, en condicions normals, fa sortir 3 ions de Sodi per cada 2 ions de Potassi que fa entrar. Aix es crea el potencial de 70 mV. Si el potencial baixa una mica, aleshores s probable que els canals inics sobrin, especialment els de Sodi. En la despolaritzaci, els ions de Sodi entren molt ms de pressa que no pas surten els de Potassi. Amb aquesta acci de potencial saconsegueixen els + 30 mV. Desprs, els canals lents pel Potassi sobren i deixen anar els ions de Potassi cap a fora i lacci de potencial sacaba. Desprs els canals es tanquen i la bomba de Sodi por restablir el potencial normal de 70 mV. Per la ona de lacci de potencial es propagar cap a la punta de lax.

viatgen en trens dones. Per hi ha un mnim perode refractari (absolut o relatiu) als estmuls o de descans. Els axons gruixuts i ben allats per beines de mielina condueixen lestmul elctric fins a 100 m/s, mentre que els fins i desprovets de mielina poden arribar a fer-ho noms a 30m/s. Les evaginacions en la beina de mielina (nodus de RANVIER) poden servir per transmetre el impuls elctric a salts i estalviar energia. De fet, la mielina est formada per capes de membranes doligodendrcits que contenen colesterol, fosfolpids, esfingolpids, fosftids i protenes. Un sol oligodendrcit pot embolcallar fins a 50 axons. I un ax pot estar embolcallat per molts oligodedrcits. A lesclerosi mltiple desapareix la mielina.

La membrana de la neurona est estructurada de forma normal. Consta duna doble capa de fosfolpids amb una capa intermdia dcids

A la pre sinapsi hi ha els canals de ions de Calci i vescules plenes de neurotransmissors. Quan molts ions Calci van a la pre sinapsis, les vescules van a obrir-se a la membrana i

grassos. Hi ha boles de protenes glicades que poden fer de porus bioqumic, si sels estimula b

alliberen els neurotransmissors a lespai de la sinapsi. Lefecte daquests sobre la membrana post sinptica dependr de la mena de neurotransmissor, dels receptors i de si els canals inics estan activats qumicament o elctrica. Els ions Calci tamb ajuden les vescules sinptiques a fondres amb la membrana post sinptica, al combinar-se amb la protena anomenada calmodulina. Els centres de coordinaci o dintegraci de la resposta a lestmul (extern o intern) sn el cervell, el cerebel i el tronc cerebral. Els senyals auditius passen del nervi acstic al lbul temporal per la medulla (olives superiors medial i lateral), pel lemnisc lateral i pel colcul inferior del mesencfal, i pel nucli geniculat mitj del tlem.

Els senyals ptics van del nervi ptic al lbul occipital pel colcul superior del mesencfal o b (la major part de fibres) pel nucli geniculat del tlem. A la zona visual de lescora occipital hi ha una zona visual primria i prop della daltres zones columnars. La V3 s lencarregada de la forma. La V4 del color. I la V5 del moviment. Un cop sestableix la percepci al lbul occipital, el reconeixement caldr fer-lo al lbul temporal (prop del hipocamp i de lamgdala) , i la situaci dins lespai al lbul parietal.

Als animals superiors, tota la massa enceflica est recoberta per les meninges. La irrigaci arterial s en doble circuit. Tot i que la massa enceflica noms representa el 2,5% del pes de tot el cos, gasta el 20% de loxigen que li cal al cos per respirar.

les sensacions externes despai i del gust, i les sensacions internes del cos (tacte, moviment). Els lbuls occipitals regulen la visi. I els lbuls frontals/temporals regulen la memria, laprenentatge, la parla i laudici. En general, la matria gris de lescora cerebral regula els processos de la memria i laprenentatge, de les decisions i de la creaci, els moviments voluntaris i la percepci sensorial i els sentiments ms conscients. La dels tlems i nuclis regula el dolor i els moviments involuntaris. La resta de la massa enceflica est formada principalment per matria blanca.

El sistema nervis central (SNC) est format pel cervell en sentit ampli, o encfal, i per la medulla espinal. De la medulla espinal cap amunt, hi ha el tronc (medulla oblonga, pont, mesencfal), el cerebel, el diencfal (hipotlem, tlem), i els hemisferis cerebrals o cervell en sentit estricte (ganglis basals, amgdala, hipocamp i escora). En lesser hum, l hemisferi esquerra del cervell regula les operacions de clcul complicades, la lgica i lordencai de les paraules, mentre que l hemisferi dret regula les operacions artstiques (en especial les musicals), i les intuitives. Els lbuls frontals regulen els moviments (zona posterior) i la personalitat (decisions, sentiments, pensaments, manera de bellugar-se, parla). La part orbital es relaciona amb la culpabilitat, lansietat i la paranoia. A la part basal hi ha la zona olfactiva. Els lbuls parietals regulen

La base central del cervell est formada pel cos calls que regula el dolor i el tlem i dhipotlem que regulen la temperatura, la gana, lequilibri osmtic i hdric, el metabolisme de glcids i lpids, la pressi arterial i la son, i, indirectament, a la hipfisi (en la segregaci dhormones reguladores dels ovaris i els testicles, de les suprarenals i del tiroides i en la segregaci dendrofines).

El sistema de ganglis basals est situat al centre i a la base dels hemisferis cerebrals, llevat de la substncia negra i el nucli subtalmic que sn al mesencfal. El nucli caudat i el putamen venen a formar una mateixa unitat anomenada tamb lestriat.

Els ganglis basals reben estmuls de lescora cerebral a travs de lestriat. Des dall van al globus pllid i desprs a la substncia negra. Aquesta emet estmuls que van un altre cop a lescora cerebral, a travs del tlem. Aquest biofeed-back permet mantenir la tensi muscular o b coordinar la relaxaci muscular quan molts grups sn implicats en el moviment. Si aquest sistema falla, apareixen tremolors difcils de controlar. La degeneraci de les fibres de lestriat cap a la substncia negra, i que funcionen amb dopamina, dna lloc al PARKINSON. La degeneraci de les fibres de lestriat cap el segment extern del globus pllid, amb prdua tamb de neurones al nucli caudat, dona lloc a la corea (=malaltia de HUNTINGTON). La prdua de poder cognitiu de la parla associada tamb a la corea est relacionada amb les fibres que van de lescora cerebral cap a lestriat, i dall al globus pllid, i dall al tlem, i dall a lescora cerebral un altre cop.

El cerebel regula la coordinaci dels moviments (seqenciaci), la postura i lequilibri, i les habilitats rutinries.

Tot i que el cerebel noms ocupa el 10% del que ocupa el cervell, t la meitat del nombre de cllules que t el cervell. Els impulsos surten del cerebel des dels seus nuclis profunds (fastigiat, emboliforme i dentat) per les cllules de PURKINJE. Els regulen o inhibeixen els estmuls de lescora cerebral que a la vegada sn activats pel tronc (nuclis dorsals del rafe i lloc blau). Lentrada destmuls es fa per les fibres molsoses des dels nuclis del pont, o des del nucli olivaci o el vestibular del bulb; i per les fibres enfiladisses des del nucli olivaci de la medulla oblonga. Els axons de les cllules de PURKINJE funcionen amb GABA.

Des del punt de vista funcional hi ha tres regions al cerebel: la vestibular (que regula el moviment dels ulls), lespinal (que regula els moviments musculars del cos) i la cerebral (que a travs del pont connecta amb lescora cerebral, en especial amb la part posterior del lbul frontal). La regi espinal i la cerebral connecten amb el nucli roig del mesencfal per afinar en especial el moviment de les mans.

El tlem cont tres grups de nuclis: anteriors, medials i laterals. Actua com a repetidor dels senyals principalment sensitives que venen de lescora cerebral. El nucli medial dorsal informatitza els senyals olfactius i els envia cap a lescora cerebral (part basal del lbul frontal). El

nucli medial ventral posterior informatitza els senyals gustatius.

hipotlem i inhibeixi la set i la gana. En canvi, els tranquillitzants que actuen sobre la dopamina suprimeixen aquesta estimulaci perillosa. (La cocana i lestimulaci elctrica actuen com a euforitzants tamb sobre el nucli acumbent del sistema lmbic). El sistema lmbic est ubicat a la base central dels hemisferis cranials. s la part evolutivament ms antiga. El lbul lmbic Inclou les circumvolucions del para-hipocamp, la cingulada, i la sub-callosa. La comunicaci envers la resta descora cerebral es fa a travs de lescora entorinal.

El hipotlem regula les sensacions internes del cos i a la hipfisi. Tamb regula les sensacions del sistema vegetatiu autnom (simptic i parasimptic). Est relacionat amb la motivaci. Regula la temperatura del cos en general, de determinades zones quan conv i de la pell en especial. Els tremolors dels calfreds per davallada de la temperatura desapareixen si sestimula elctricament el hipotlem anterior. (Aleshores la temperatura interna baixa ms). En canvi, el hipotlem posterior actua a la inversa. (La temperatura corporal puja tamb sota els efectes de la tiroxina).

A ms del lbul lmbic, el sistema inclou el hipocamp, el nucli acumbent i l amgdala, i el hipotlem (segons alguns autors).

La febre s produda per la segregaci de la IL-1, en gran part segregada pels macrfags, al actuar sobre el hipotlem. El hipotlem tamb regula la gana, la set, el desig sexual i la quantitat dorina que es forma (via lhormona antidirtica o vasopressina). Estimular elctricament lrea lateral del hipotlem pot inhibir les necessitats de menjar o beure. La cocana i les amfetamines fan que la noradrenalina estimuli aquesta zona del

Tot el sistema, en sentit ampli, est relacionat amb les emocions. Neurones de lamgdala i del hipotlem responen a la testosterona. Lesions a lamgdala han donat lloc a una sexualitat exacerbada i indiscriminada. Lestimulaci elctrica de lamgdala pot donar lloc a ereccions. Neurones de lamgdala i del tlem sestimulen alhora en el moment dun orgasme. Estimular lamgdala pot donar reacci de rbia o b de por, segons la zona. Tamb el hipocamp pot donar rbia i por, a la vegada, quan hi ha les toxines del virus de la rbia. Lepilpsia afecta almenys al hipocamp, i a vegades tamb a lamgdala. Aleshores, sol haver-hi pensaments bojos intensos, canvis dhumor molt sobtats, sensacions de desgrcies imminents, manca de reaccions personals, familiaritat excessiva o massa escassa. El hipocamp, normalment, doncs, modula les emocions, i processa i ajuda a la rececerca dels records. Cont algunes neurones piramidals.

El sistema dactivaci reticular est ubicat al tronc. La part central del sistema est constituda per la formaci reticular, el lloc blau, els nuclis del rafe, i la regi preptica. La regi pontina de la formaci reticular, el lloc blau i la substncia negra i algunes rees posteriors del hipotlem en sn els centres dexcitaci.

En canvi, el nuclis del rafe i la regi preptica promouen la son. El conjunt del sistema t les funcions dexcitaci (capteniment), de regulaci dels reflexes musculars, de coordinaci de les funcions autnomes (respiraci, batec cardac) i de modulaci de les sensacions doloroses. El lloc blau cont la meitat de totes les neurones que fan servir la noradrenalina. La substncia negra i el tegument ventral acaparen bona part de la dopamina, que en general s 4 cops ms emprada que la noradrenalina. Al tegument ventral hi actuen molt les amfetamines i els frmacs antipsictics. Encara s major el nombre de neurones que empren la serotonina. Per exemple, els nuclis del rafe lempren molt. Sense ells, no es pot dormir. Moltes neurones del sistema sexciten espontniament a la mnima que poden. De lepfisi (=glndula pineal) no sen sap gaire cosa. Funciona amb melatonina. Interv en els ritmes diaris de la son. Com ms jove s el individu ms ben organitzada est internament. Est situada sota el cos calls i prop del cerebel. Shavia dit que era lhabitacle de lanima i de les sensacions paranormals. En canvi, de la hipfisi (glndula pitutria) sen sap molt. Est situada sota el hipotlem, a la zona de sobre la sella turca (darrera el nas). T tres lbuls. El lbul anterior (=adenohipfisi) regula el tiroides, lescora suprarenal, els ovaris, les mames i el creixement total del cos. El lbul del mig regula la pigmentaci de la pell. I el lbul posterior (=neurohipfisi) regula les contraccions uterines del part i la retenci dorina.

El tronc cerebral regula els moviments facials, la sensaci de gana, els moviments a lempassar, la respiraci i els batecs del cor, la temperatura, i els moviments involuntaris. El tronc consta de la medulla oblonga que ejecta els missatges del cervell a la resta del cos, la protuberncia (=pont) que regula els moviments oculars i facials i coordina els moviments musculars a ambdues parts del cos, i el mesencfal format pel colcul superior que regula el moviment dels ulls i el inferior que regula el so, laqeducte de SILVIO, els peduncles cerebellosos, lrea pretectal, la base del peduncle cerebral, el tegument, els nuclis dels parells encefalinsel 3 i el 4 sn enceflics, el 5 mesenceflic, el nucli roig, la substncia negrala reticulada a la base del peduncle treballa amb el GABA; la compacta regula els moviments i treballa amb dopamina i, junt amb lamgdala, produeix lamor i lodi, el nucli dorsal (rafe), el lloc blau (al pont) i la substncia blanca.

El mesencfal est ubicat al tercer ventricle enceflic. A la part superior hi t els tubercles quadrigmins que regulen els reflexos visuals i auditius.

El bulb raquidi (=medulla oblonga) est situat a la part superior de la medulla. Molts el confonen amb la protuberncia anular o pont, molt ms voluminosa que el mateix bulb. El bulb regula la respiraci, el batec del cor, la dilataci i contracci dels vasos sanguinis, la degluci i el vmit. Al capdamunt de la medulla hi ha loliva lateral superior i loliva medial superior. La darrera analitza el desfasament entre els sons que venen dels dos odes per calcular la situaci de la font del so.

El cord central en forma de lletra H de la medulla est format per substncia gris. Les banyes anteriors tenen funci motora i les posteriors funci sensitiva (tacte, dolor i temperatura, control motor, informaci postural i del moviment). Degut al creuament de les fibres, el costat dret del cervell ejecta la part esquerra del cos, i els costat esquerra la part dreta del cos. El lquid cefaloraquidi circula pels espais endocranials (ventricles) i pel conducte de la medulla. Els vasos sanguinis absorbeixen el lquid a travs de la meninge aracnoide (intermdia) que lenvolta. Mitjanant estimulaci elctrica de punt enceflics concrets, o pel PET o per reseccions quirrgiques, sha arribat a la localitzaci algunes rees com a responsables de determinades funcions mentals. Addici al tabac nsula de Reil Alerta (perills) gris central (mesencfal) hipotlem amgdala escora cerebral lbul frontal Amistat gir cingulat Amor (romntic, sexual) feniletilamina (escora cingulada) dopamina, noradrenalina, oxitocina Amor maternal oxitocina (hipotlem) Ansietat rbita frontal (escora) Atenci escora pre-frontal ( nucli reticular) ( nucli pulvinar del tlem escora cerebral) / lloc blau (noradrenalina) Atracci sexual rea tegmental ventral dreta Creativitat absent cos calls fes Criminalitat molt violenta amgdala Culpabilitat rbita frontal (escora) Deshabituaci als estmuls rafe Dolor hipotlem Enamorament (primera fase) nucli caudat i rea tegmental ventral / inhibici cortex prefrontal (rea moralitat)

Enamorament (segona fase) nucli pllid ventral Esquizofrnia sistema lmbic mesocrtex (receptors D2 de la dopamina) / tlem redut Excitaci i plaer sexual septe / amgdala / lloc blau Exploraci (locomoci) nucli acumbent (dopamina) Extraversi menor flux de sang a lescora (amb dficit depinefrina) Fred hipotlem Gana hipotlem / MAO-A Hostilitat crtex premotor / putamen dret Idiomes rea temporal de Broca Incoordinaci (lluita) entre ambdues mans esquerda al mig del cos calls Insomni nuclis del rafe (atrfia) Intencionalitat hemisferi dret Inters escora cingulada Introversi major flux de sang a lescora activada per epinefrina (ms abundant) Joia globus pllid / centre mig del tlem Memria a llarg termini (abstracta) lbuls parietals Memria a llarg termini (vivencial) lbuls temporals Memria de records lbul frontal Memria immediata lbuls frontals Memria recent hipocamp Motivaci hipotlem Obsessions compulsives rbita frontal/ atrfia del cap del nucli caudat del gangli basal Odi nsula medial / gir frontal medial dret / Orgasme nucli acumbent / lloc blau Paranoia rbita frontal (escora) Plaer (pur) nucli acumbent (dopamina) / nucli septal / lloc blau Por amgdala / escora cerebral Postura nucli caudat (dopamina) Rbia amgdala Reconeixement dels sentiments associats a les expressions facials lbul temporal dret Records traumtics amgdala (norepinefrina) Sacietat MAO-B Set hipotlem Sociabilitat rbita frontal (escora) / amgdala (serotonina alta) Somnis absents cos calls fes Somriure involuntari circumvoluci cingulada anterior esquerra Somriure voluntari rea dexcitaci motora esquerra Temps subjectiu lent dopamina baixa Temps subjectiu rpid excs de dopamina, adrenalina, metamfetamina, cocana.

Tristor amgdala Velocitat nucli acumbent (dopamina) Visi (atenci visual) hemisferi dret Visi (informaci visual) 25% de lescora cerebral Vista (color) V4 Vista (forma) V3 Vista (moviment) V5 Vulgaritat escora orbital frontal danyada

Part del sistema de vies conductores de respostes s al sistema nervis perifric, format pels nervis cranials i els raquidis. Els 12 parells de nervis cranials sn sensitius (1,2,8), motors (3,4,6,11,12) o mixtes (5,7,9,10). Van dirigits principalment al cap. El 1r s olfactiu. El 2n s ptic. El 3r s motor-ocular. El 4rt s el pattic (mscul obliquo major de lull). El 5 s el trigemin (sensibilitat de la cara, moviments masticatoris). El 6 s motor ocular extern. El 7 s el facial (moviments facials i gust). El 8 s lauditiu (de loda intern). El 9 s el glossofaringi.

El 10 s el vago (faringe, esfag, estmac, cor, diafragma, budell prim). L 11 s lespinal (espatlla). I el 12 s el hipogls (llengua i faringe).

Aquest nervis soriginen a zones diferents. El 1r parell als hemisferis cerebrals. El 2n parell a la zona hipofisria. El 1r i 2n sn sensitius. Els 3r i 4rt parells al mesencfal i sn motors. El 5, 6, i 7 soriginen a la protuberncia i tenen funci mixta (5, 7) o motora (6). El 8, 9, 10, 11 i 12 soriginen al bulb raquidi i tenen funci mixta (7, 9, 10), motora (11, 12) o sensitiva (8). Els nervis raquidis (=espinals) sn de funci mixta (sensitiva i motora). En lsser hum sn 31 parells (8 cervicals, 12 dorsals, 5 lumbars, 5 sacres i 1 coxal). El sistema nervis autnom est format per fibres motores que innerven el iris i la musculatura llisa i totes les vsceres i rgans del cos. Est format per alguns nervis cranials i alguns de raquidis. T una part de simptic i una altra de parasimptic. El simptic ix de les arrels anteriors dels nervis raquidis (6, 7, 8 cervicals; 1, 2, 3, 4, 5, 6, 7, 8, 9, 10, 11, 12 dorsals), junt a les neurones motores que van als msculs. Per sen separa per anar al gangli simptic (18 parells) dambds costats de la medulla. Els sistema simptic fa pujar el batec del cor, treu la gana (menys peristaltisme), relaxa la bufeta del fel, fa suar, fa posar els pls de punta, promou lorgasme, dilata

els bronquis i contrau lesfnter anal i dilata la nineta (midriasi). El parasimptic ix dels parells cranials 3, 7, 9 i 10 i dels nervis raquidis derivats de la regi pelviana (2, 3, 4). El colon i laparell urogenital estan innervats per aquesta darrera part. Les neurones post-ganglionars sn molt ms curtes que al sistema simptic, per simtriques i similars (en 18 parells de branques). El 75% de les fibres nervioses parasimptiques ixen del par cranial 10 (vago). Els sistema parasimptic fa anar ms a poc a poc el cor, fa venir gana (ms peristaltisme), tanca la bufeta del fel, fa suar menys, fa que el pl estigui relaxat, contrau els bronquis, dilata lesfnter anal, promou lerecci del penis i contrau el iris (miosi). Els terminals nerviosos poden ser a fibres musculars llises, estriades, cardaques, vsceres, i tamb a macrfags. Daqu la connexi entre el sistema nervis i el sistema immunitari. Els receptors daquestes terminacions sn molt importants. Junt amb els neurotransmissors encara sn bastant desconeguts. Duns sen coneix lestructura qumica, per de molts noms la funci.

Levoluci embrionria del sistema nervis central, ubicat a la primera vrtebra, va duna fase inicial en forma de cap i cua, a una de tres caps superposats (de dalt a baix: prosencfal, mesencfal, romboencfal) i una cua. I, finalment, a una fase amb cinc caps superposats i cua (medulla). Els, caps, de dalt a baix sn: telencfal, diencfal; mesencfal; metencfal i mielencfal. El telencfal donar lloc als hemisferis cerebrals. El dret ocupar el primer ventricle i lesquerra el segon ventricle. El diencfal donar lloc a la hipfisi, lepfisi, els ulls primitius i el conjunt del tercer ventricle. El mesencfal formar a ms de la massa prpia, els tubercles quadrigmins i laqeducte de SILVIO. El metencfal donar lloc a la protuberncia i al cerebel, i al conjunt del quart ventricle. I el mielecfal donar lloc al bulb raquidi. La neurona s la unitat bsica del sistema nervis, segons va descobrir SANTIAGO RAMON Y CAJAL. La forma tpica consta dun cos voltat de dendrites, i un ax llarg. El reticle endoplasmtic que contenen sanomenen corpuscles o cossos de NISSL. Les fibres amb funci muscular sanomenen neurofibrilles. Al cos hum (a lany dedat) es calcula que hi ha dhaver cent mil milions de neurones funcionals. I un bili de cllules glials (neurones de cimentaci o farciment). En principi, als adults humans a les granotes s que passa les neurones no es divideixen o reprodueixen. Els individus gegants tenen les neurones ms grans del normal tamb. Amb el temps es van perdent neurones (unes duescentes mil cada dia), de manera que als cinquanta anys ja sen poden haver perdut un 3 %. La mxima capacitat intellectual sassoleix entre els 20 i els 30 anys, coincidint amb el repte de formar parella. Un tipus de cllules glials (neurglia) molt importants a la matria gris sn els astrcits.

Apart de cimentar lespai entre fibres de neurones funcionals, eliminen els neurotransmissors que sobren i ajuden a reparar les neurones funcionals danyades. Un altre tipus molt important a la matria blanca sn els oligodendrcits. Cimenten i allen amb mielina els axons de les neurones funcionals. I un tercer tipus, la micrglia, aporta funcions defensives immunolgiques (Th1). De fet, fagociten les neurones irrecuperables i els residus cerebrals. I finalment, les cllules de lepndima revesteixen els ventricles i lespina dorsal. Deriven dels astrcits. Lelectroencefalograma (EEG) recull informaci de les cllules piramidals (de lescora cerebral ms externa), tot i que lorigen del ritme elctric rau en el nucli reticulat del tlem, que rep ones del sistema reticular del tronc i de lescora del tlem. Les ones que arriben a la pell del crani es classifiquen segons llur freqncia: 30-13 Hz (beta), 13-8 Hz (alfa), 7-4 Hz (teta), 4-0,5 Hz (delta). Les ones alfa corresponen a un estat de vetlla relaxat. Sn ms abundant als lbuls parietals i occipitals. Les ones beta corresponen a activitat mental molt intensa, tenen molt poca amplitud o intensitat i abunden ms als lbuls frontals. Les ones teta i delta corresponen amb el dormir. Les teta sassocien amb un estat de son somera amb moviments rpids dels ulls. Les delta amb un estat de son pregona.

El metabolisme del cervell s una mica peculiar. El sistema capillar s prou poc pors com per no deixar penetrar moltes substncies que hi resultarien txiques. Alguns lpids i la glucosa (transportada amb dispendi energtic) s poden creuar la barrera. El cervell no pot obtenir energia dels lpids. El mn del sistema nervis s fora diferent del dels altres teixits. s difcil classificar-ne les afeccions o trastorns nerviosos. Una temptativa seria la segent: Psiquitrics (psicosi, neurosi, esquizofrnia) Psicolgics Congnits: epilpsia, oligofrnia. Tumorals Intoxicaci: drogues, infeccions (ttanus, rbia) Atrofies (PARKINSON, corea, ALZHEIMER) Inflamacions infeccioses (rbia, poliomielitis, meningitis) Inflamacions no infeccioses (traumatismes, insolaci, irradiaci) Circulatoris (arteriosclerosi, aneurismes, congesti, vessaments, emblies) Anmia La intelligncia es pot valorar en 8 camps diferents, segons GARDNER. La lingstica elevada sol comportar que la persona dugui o tingui a ma sempre un llibre per salvar situacions avorrides. Es pot manifestar independentment en 4 seccions: llegir, escriure, parlar, escoltar. Probablement, la cafena incrementa aquesta intelligncia. La matemtica o lgica elevada sol comportar que a la persona li agradi tancar portes, calaixos i finestres i que li agradin les coses fetes ordenadament per etapes. Tamb sol agrair que els llibres estiguin ben ordenats i que li posin post-tips. Probablement, la Bacopa incrementa aquesta intelligncia. L espaial elevada sol comportar que la persona miri al sostre abans de respondre alguna cosa. Necessita temps per fer-se la composici de lloc. Probablement la testosterona incrementa aquesta intelligncia.

La musical elevada comporta que la persona es distregui mirant a qualsevol lloc don li sembli que ve algun so. Necessita que el que li diuen lhi diguin amb ritme per escoltar-ho. Probablement la muscarina incrementa aquesta intelligncia.

La corporal elevada comporta que la persona saixequi per fer alguna tasca relacionada amb el problema que cal solucionar i que li agradi repartir coses entre els companys o recollir-les, per tal de poder bellugar-se. Probablement, la teobromina incrementa aquesta intelligncia. La naturalstica elevada comporta que la persona vulgui estar comparant sempre les coses naturals i les fetes pel l sser hum. I que lestimuli tenir experincies reals als llocs dels fets. Potser la mescalina i el LSD activin aquesta intelligncia.

La inter-personal elevada comporta que la persona es senti molt animada quan sap que treballar amb altres persones aviat. Veu que els problemes noms es poden solucionar en equip. I sap tot dels seus companys. Probablement la cocana incrementa aquesta intelligncia.

La intra-personal elevada comporta que la persona es senti molt animada quan veu que li encarreguen que solucioni un problema sol. Necessita silenci, i que el temps saturi. Probablement la mescalina i la psilocibina incrementen aquesta intelligncia.

(Fotos de: Joan Pau II, Newton, Leonardo da Vinci, Mozart, Michael Jordan, Darwin, Clinton, Krishnamurti)