Noves tecnologies de la informació i la comunicació a l’educació Activitat 3 de la PAC1

Joan Martínez Abellán

Pràctica d’Avaluació Continuada – PAC 1

Noves tecnologies de la informació i la comunicació a

l’educació
Pràctica 1. Activitat 3: Síntesi i representació gràfica dels
conceptes més importants de la PAC1.

Foto de l’alumne:

Nom complert: Joan Martínez Abellán

Aula: 2
Data de lliurament: 23 de març / 09

1
 Noves tecnologies de la informació i la comunicació a l’educació Activitat 3 de la PAC1
Joan Martínez Abellán

Índex

Pràctica d’Avaluació Continuada – PAC 1........................................................................1

Noves tecnologies de la informació i la comunicació a l’educació...............................1
Índex..............................................................................................................................2
INTRODUCCIÓ................................................................................................................3
INFORME.........................................................................................................................3
Lectura de l’article de Doménech i Tirado....................................................................3
La psicologia i l’estudi de la ciència.........................................................................4
La complexa relació entre ciència i tecnologia.........................................................4
La interacció entre ciència i societat..........................................................................4
La relació entre tecnologia i societat.........................................................................4
Nous interrogants per a la psicologia........................................................................5
Lectura del mòdul 1 de l’assignatura.............................................................................5
La tecnologia Educativa i la perspectiva “Ciència, tecnologia i societat”................6
Les TIC en la societat de la informació.....................................................................6
La integració de les TIC en els processos d’ensenyament/aprenentatge...................6
Fonaments de la Tecnologia educativa......................................................................7
Participació en el debat..................................................................................................8
Relació CTS, Fil Frida parla......................................................................................9
La intel·ligència de la nevera i altres fractures, Fil La gran idea de Binta..............10
CONCLUSIONS.............................................................................................................11
REFERÈNCIES...............................................................................................................12
ANNEXOS......................................................................................................................13
ANNEX A....................................................................................................................13
ANNEX B....................................................................................................................14

2
Noves tecnologies de la informació i la comunicació a l’educació Activitat 3 de la PAC1
Joan Martínez Abellán

INTRODUCCIÓ.

Aquest informe no pretén ser un resum sistemàtic dels continguts treballats en la PAC
a partir de les lectures proposades. La nostra intenció, tot resseguint de manera
aproximada l’esquema dels diferents documents que ens han servit de base i les
aportacions particulars al debat, és desenvolupar un informe en el qual es copsin les
idees bàsiques que ens han resultat significatives de cara a anar reflexionant sobre el
contingut treballat i construir el nostre propi coneixement en relació al tema. Per tant,
no cerca esdevenir un inventari complert de totes les connexions possibles entre els
diferents conceptes, sinó només es pretén posar en relació aquells que ens han estat
útils i referents per a realitzar les activitats demanades, responent sempre no només a
un criteri d’exigència acadèmica sinó també a l’interès i reflexió personal.
Hi ha dues dimensions del treball que ens semblen claus. En primer lloc aquella
relacionada amb l’adquisició del continguts treballats i, en segon lloc, aquella
relacionada amb les competències de treball a partir de les quals s’ha desenvolupat
l’activitat.
En relació a la primera d’aquestes dimensions hem centrat la nostra atenció i reflexió
en diversos aspectes que considerem fonamentals: l’anàlisi i reflexió de les relacions
que s’estableixen entre Ciència, Tecnologia i Societat, la identificació de les
característiques conceptuals i fonamentació teòrica de la Tecnologia Educativa, les
seves potencialitats i limitacions en els processos d’ensenyament i d’aprenentatge, la
relació entre TIC i tecnologia educativa i com aquestes primeres poden mediar en
situacions d’ensenyament i aprenentatge.
En relació a la segona dimensió hem centrat el nostre esforç en millorar les nostres
competències en argumentar per tal de participar en un debat, fer-ne un ús funcional
de la pròpia autoavaluació com a instrument per valorar i planificar el propi
aprenentatge, identificar el propi progrés en quant a la conceptualització del continguts
treballats, millorar les nostres competències per ser capaç de representar gràficament
els aspectes conceptuals més destacables i les seves relacions i, finalment, participar
activament en una experiència pràctica en la qual es produeix un intercanvi
d’informació i coneixement per generar-ne més o més complert.

INFORME.

Lectura de l’article de Doménech i Tirado.

Inicialment hem començat per la lectura de l’article proposat “Ciència, tecnologia i

societat: nous interrogants per a la psicologia”, de Domenech, M i Tirado, F.J. L’annex
A incorpora el mapa conceptual sorgit de l’anàlisi i reflexió d’aquesta lectura.
Metodològicament primer hem fet una lectura ràpida, per posteriorment fer-ne una de
més acurada i atenta en la qual cercar de definir els conceptes claus i les seves
relacions amb la finalitat de fer-ne una reconstrucció que ens possibilités copsar
significativament el contingut per posteriorment expressar-les gràficament en el mapa
conceptual annexat.
L’article proposa una revisió de les relacions entre ciència, tecnologia i societat a partir
dels plantejaments tradicionals per oposar-ho als plantejaments més novedosos que
evidencien una relació complexa i de realimentació mútua on els límits de cada
dimensió i les seves relacions resulten força confusos i desdibuixats. Aquesta relació
implica reconèixer el seu caràcter humà i la seva incidència mútua, la qual cosa obre
noves perspectives per a la psicologia.

3
Noves tecnologies de la informació i la comunicació a l’educació Activitat 3 de la PAC1
Joan Martínez Abellán

La psicologia i l’estudi de la ciència.

La societat de la informació en la qual vivim comporta que ja no només tinguin valor

els processos pels quals es transmet i genera coneixement, sinó que innova
contínuament amb la finalitat de generar nous coneixements, esdevenint un procés
acumulatiu que es justifica en ell mateix i que ha donat a la ciència un enorme poder
com a mecanisme que ha de garantir aquesta progressió.
La ciència ja ha estat tradicionalment objecte d’estudi per part de la psicologia, primer
a través de la psicologia de la ciència, la qual ha estudiat les característiques dels
individus que es dediquen a la ciència i els processos cognitius implicats en la
producció científica; posteriorment s’ha afegit la psicologia socials de la ciència, posant
l’accent en els aspectes socials culturals i simbòlics de l’activitat científica aplicant les
teories genèriques de la psicologia.
Però aquestes perspectives ens allunyen de l’estreta relació que mantenen ciència,
tecnologia i societat, sovint per la imprecisió dels límits de cada entitat, altres per la
dificultat de copsar les seves relacions i en ocasions per la conceptualització
tradicionals d’esdevenir tres entitats diferenciades.

La complexa relació entre ciència i tecnologia.

La visió tradicional enuncia que les dues entitats funcionen separadament però de
manera subsidiària i amb finalitats diferenciades. En aquesta línia de pensament la
ciència es responsabilitza de produir el coneixement, mentre que la tecnologia l’aplica.
Però els fets evidencien que aquesta subsidiarietat no sempre és així i que la seva
relació és més complexa i difusa, de manera que ni la tecnologia és només ciència
aplicada ni la tecnologia determina els avenços científics.

La interacció entre ciència i societat.

En cap moment es qüestiona que la dimensió social pugui influir en la ciència però en
qualsevol cas es determina que és desaconsellable. Des d’aquesta perspectiva, la
sociologia ha considerat tradicionalment els aspectes culturals com a responsables
d’errors científics, de manera que es desentén d’estudiar la ciència. L’aparició de la
sociologia del coneixement científic suposa situar en el seu objecte d’estudi el mateix
procés d’elaboració científica considerant-la una activitat social més i que s’ha
d’entendre com un producte social. D’aquesta manera la producció científica és un
producte social que cal contextualitzar i que està sotmès als mateixos interessos i
condicionaments que altres produccions socials.

La relació entre tecnologia i societat.

4
Noves tecnologies de la informació i la comunicació a l’educació Activitat 3 de la PAC1
Joan Martínez Abellán

Aquesta relació ha vingut definida tradicionalment per postulats deterministes. Des

d’aquells que afirmen que la tecnologia opera de manera independent al context i que
determina els canvis socials, als que afirmen que és el sistema social i els seus
interessos i condicionants els que determinen el desenvolupament de les innovacions
tecnològiques.
Els postulats del teixit sense costures difuminen aquesta separació i defensen que les
innovacions tecnològiques han de contemplar, a més dels elements tècnics, factors
socials i econòmics si volen reeixir. Alhora, copsa que les relacions humanes estan
sovint mitjançades per productes tecnològics, de manera que l’entramat social sovint
es manté gràcies als artefactes, fins al punt que la societat no és allò que ens manté
units, sinó l’objecte d’allò que ha de ser mantingut.

Nous interrogants per a la psicologia.

La perspectiva del teixit sense costures per estudiar l’entramat de relacions mútues i
mútuament constitutives que es donen entre ciència, tecnologia i societat implica un
abordatge holístic d’aquesta relació. En el cas de la psicologia, donat que el seu
objecte d’estudi és l’esser humà, la perspectiva s’amplia a questes relacions amb la
tecnologia i la societat com elements de l’entorn que incideixen, li afegeix el repte
d’estudiar la relació entre els objectes tecnològics i els processos psíquics i, també,
l’interrogant sobre el propi estudi de la producció científica en quant a què implica
conèixer i produir coneixement des d’aquesta perspectiva de continu confós entre les
tres entitats.

Lectura del mòdul 1 de l’assignatura.

Amb posterioritat a la lectura de l’article al quals es refereixen els apartat anteriors

d’aquest informe, es va procedir a la lectura del mòdul 1 de l’assignatura: “Educació i
tecnologia: fonaments teòrics”. L’Annex b incorpora el mapa conceptual sorgit de
l’anàlisi i reflexió d’aquesta lectura. Metodològicament primer hem fet una lectura
ràpida, per posteriorment fer-ne una de més acurada i atenta en la qual cercar de
definir els conceptes claus i les seves relacions amb la finalitat de fer-ne una
reconstrucció que ens possibilités copsar significativament el contingut per
posteriorment expressar-les gràficament en el mapa conceptual annexat.

Per tal de conceptualitzar la tecnologia educativa cal primerament entendre el

concepte de tecnologia i quin és el seu àmbit de coneixement. En quest sentit, el
corrent “Ciència, Tecnologia i Societat” (CTS) ens orienta en el sentit que tal àmbit no
pot ser independent del context sociocultural i les intencions polítiques.
La Tecnologia educativa (TE) ha de ser considerada el disseny, anàlisi, aplicació i
avaluació de situacions mediates d’aprenentatge, que podem trobar en els àmbits
formals, informals i no formals.
En aquest escenari, les Tecnologies de la Informació i la Comunicació (TIC) faciliten
els aprenentatges i el desenvolupament d’habilitats cognitives i per tant han estat
incorporats com a elements curriculars.
La TE es fonamenta en diverses disciplines, entre les que cal destacar la Psicologia,
La Teoria de la Comunicació, La Teoria de Sistemes i les TIC aportades per
l’enginyeria Física.

5
Noves tecnologies de la informació i la comunicació a l’educació Activitat 3 de la PAC1
Joan Martínez Abellán

La tecnologia Educativa i la perspectiva “Ciència, tecnologia i

societat”.

La relació entre ciència, tecnologia i societat ha estat sotmesa a dues perspectives,

per una banda la intel·lectualista que considera la tecnologia com a ciència aplicada, i
per altra banda la pragmatista que considera que la tecnologia dóna fonament a la
ciència.
Hi ha quatre tipus de tecnologies segons la seva natura: materials (fonamentades en
les ciències naturals), socials ( fonamentades en ciències com la psicologia o la
sociologia), Conceptual (com ara la lingüística) i generals (Teoria general de sistemes).
Segons el determinisme tecnològic, el progrés científic comporta progrés tecnològic,
aquest al seu torn progrés econòmic, el qual possibilita el progrés social. Aquesta
perspectiva lineal s’oposa a la de CTS segons la qual hi ha una interdependència entre
tecnologia i societat. Aquest corrent evidencia que també la TE té certa dependència
del context sociocultural i polític.
S’oposa, doncs a una perspectiva de la TE simplement instrumental fonamentada en
la incorporació a l’escola de les TIC, però s’oposa també a una perspectiva
generalitzant en la qual la TE és el conjunt complert d’instruments i el disseny complert
del sistema d’instrucció.
Proposa una TE, des d’una concepció humanista i sociològica, capaç de resoldre
problemes i conceptualitzada com el disseny, anàlisi, aplicació i avaluació de
situacions mediates d’aprenentatge. Tota tecnologia sorgeix en un context social,
econòmic, polític i ideològic amb el qual interacciona en una dinàmica d’influència
conjunta.
Es desemmascaren algun mites relacionats amb la tecnologia, ja que la tecnologia es
desenvolupa en un context desigual, de manera que respondrà al patró que ha afavorit
el seu desenvolupament i tindrà també efectes desiguals.

Les TIC en la societat de la informació.

De societat industrial basada en la producció de bens materials a una de postindustrial

fonamentada en la transferència, gestió i manipulació de la informació i el
coneixement.
Les TIC no només influeixen en els processos econòmics i mediàtics, sinó també
fortament en els empresarials, culturals, educatius i de personalitat.
Les TIC caracteritzen uns trets singulars del moment actual: la comunicació és font de
productivitat i de poder, velocitat d’evolució i complexitat creixent, impacte en tots els
sectors de la societat.

La integració de les TIC en els processos

d’ensenyament/aprenentatge.

Les TIC afavoreixen noves possibilitats en l’acte formatiu:

• Noves parcel·les de coneixement.
• Noves formes d’aprendre
• Noves estratègies d’aprenentatge.
Que es concreten en:
• Ampliació de la informació: accedir a més i de manera permanent.

6
Noves tecnologies de la informació i la comunicació a l’educació Activitat 3 de la PAC1
Joan Martínez Abellán

• Creació d’entorns flexibles espaciotemporals, que facilita la formació continua i

ocupacional, escenaris més flexibles, més individualitzada, fonamentada en
recursos i tecnologies, accessible, a distància i interactiva.
• Ampliació de les eines comunicatives en el procés formatiu, afavorint una
organització, estructura formativa diferents i nous models comunicatius.
• Possibilitat d’interaccionar amb diferents codis i sistemes simbòlics, de manera
que la informació es pot presentar en diferents formats que poden ser treballats
amb diversitat de codis i símbols.
• Flexibilització dels itineraris formatius: el discurs hipertextual i hipermèdia
possibiliten diversificar-los.
• Flexibilització i ampliació de les estratègies de formació, caracteritzades per
fonamentar-se en les TIC, ser multimèdia i presentar una estructura hipertextual.
• Creació d’entorns interactius per a la formació., tant amb els materials com amb
les persones, incidint també en el canvi de rol dels docents.
Però cal fer algunes consideracions:
• La informació ha d’estar disponible per a tothom per igual, amb un accés per a
tothom a l’ensenyament de qualitat. Les condicions en les potencialitats segons
països, zones i estaments socials són força desiguals .
• Cal desenvolupar competències per saber analitzar i avaluar quina informació és
rellevant i de qualitat.
• El valor de les tecnologies rau en la capacitat per relacionar-les amb la resta de
variables curriculars.
• La informació no és asèptica i porta com a càrrega uns determinats valors i
actituds.
• La interactivitat ha de fer referència a les possibilitats hipertextuals del sistema.
• El major impacte de les TIC no sempre repercuteix en un procés d’aprenentatge
més significatiu.
• Que la informació arribi a més alumnes no vol dir que millori la qualitat de
l’ensenyament.
• Les TIC, per si soles, no solucionaran tots els problemes de l’educació.

Fonaments de la Tecnologia educativa.

Trobem quatre grans moments en l’evolució de TE:

1. La influència dels mitjans audiovisuals i de comunicació.
2. La introducció de la psicologia conductista.
3. La introducció de l’enfocament sistèmic.
4. La introducció de la psicologia cognitiva i els replantejaments epistemològics.
Aquestes influències aporten els principis per a l’anàlisi d’imatges, dissenys
instruccionals específics i els mitjans com a eines cognitives, per expressar,
representar i construir el coneixement. Per altra banda, contribucions per a
l’organització eficaç dels diferents elements que interactuen en l’acció formativa.

Inicialment hi ha dues perspectives, una que considera la TE com els mitjans

d’ensenyament per augmentar l’aprenentatge i una TE considerada com l’aplicació
d’una tecnologia humana.
Actualment es conceptualitza la TE com el disseny, utilització i avaluació de situacions
mediades d’aprenentatge.
Les TIC aporten tant mitjans com recursos, els quals poden tenir una finalitat
instrumental, com a llenguatge i sistemes simbòlics, el seu ús, dissenys, investigació i

7
Noves tecnologies de la informació i la comunicació a l’educació Activitat 3 de la PAC1
Joan Martínez Abellán

avaluació aplicades a accions formatives, on també incideixen el context físic, social,

econòmic, cultural i ideològic i en participen el contingut de l’acció formativa, la
metodologia, els docents, els alumnes i les activitats.

Les bases que la fonamenten aporten els sistemes de codis i símbols, la construcció
del coneixement i l’aprenentatge significatiu com a elements destacables, de manera
que el disseny, aplicació i avaluació dels escenaris d’aprenentatge ha d’anar dirigit a
l’aprenentatge significatiu.

Participació en el debat.

La nostra participació en el debat s’ha correspost amb el nombre de participacions

exigides com a mínimes, concretant-se aquesta de la següent manera: "Relació CTS,
Fil Frida parla", amb dues intervencions, una de les quals inclou el e-map, i una en la
carpeta "La intel·ligència de la nevera i altres fractures, Fil La gran idea de Binta".

A manera de conclusions en la carpeta de síntesi hem aportat les següents idees, les
quals es desprenen més aviat d’una reflexió genèrica relacionada amb l’impacte de les
TIC en la societat i més concretament en l’educació, més que no pas de les
intervencions específiques relacionades amb els fils en els qual hem participat.
La tesi de la nostra participació és la següent:

Que les transformacions tecnològiques ens afecten de manera permanent i que

modifiquen el nostre entramat sociocultural.

Davant aquesta premissa, la nostra inquietud va dirigida a analitzar quins canvis calen
en el sistema educatiu, entès àmpliament, per adaptar-se a una realitat canviant: quin
és el rol de l'educació davant aquests canvis?Ja no es pot respondre, entenem, només
amb aquell sistema estructurant al voltant de l'alfabetització universal, encara que
també inclogui l'alfabetització tecnològica també per a tots i totes.
Les TIC possiblement són la manifestació més evident de la globalització econòmica,
social i cultural que ens ha portat també a la transformació del mercat de treball i, per
tant, a generar noves necessitats formatives. Les TIC ofereixen un continent global
per a la circulació d'informació en diferents llenguatges i formats, d'una manera
instantània i deslocalitzada. En aquesta societat globalitzada de la informació, on
aquesta és la font per generar nou coneixement amb el seu maneig, ens obliga a què
l'educació es transformi per respondre a la necessitats de formar-se i aprendre al llarg
de tot el recorregut vital de les persones: la societat del coneixement, tant el real com
el potencial.

El perill, però, és considerar la tecnologia com l'element transformador del sistema,

convertir-lo en la finalitat i obviar el seu valor instrumental. Sabrà el sistema educatiu
superar la seva inèrcia alfabetitzadora tradicional i adaptar-se als canvis?

La nostra proposta per presentar gràficament les relacions de idees defensades a

manera d’a-map, va ser la següent:

8
Noves tecnologies de la informació i la comunicació a l’educació Activitat 3 de la PAC1
Joan Martínez Abellán

Relació CTS, Fil Frida parla.

La nostra participació en aquest fil, tot defensant un posicionament tecnodeterminista,

cercava argumentar com la tecnologia no és un mitjà que pugui afavorir o no el
desenvolupament cultural i específicament l’artístic, sinó com la tecnologia determina
formats i llenguatges, condicionant així també l’expressió artística.

La tesi fonamental defensada afirma que, un cop copsat que la tecnologia determina el
desenvolupament social, aquesta determina també l’art, com a subsistema cultural de
la dimensió social. La tecnologia no només determina sistemes conceptuals i fets
objectivables, sinó que també allò subjectiu i emocional al bastir els llenguatges pels
quals es posa de manifest.

En les conclusions d’aquest informe es posa de manifest que aquesta no és la nostra

perspectiva personal i que en tot cas les relacions entre tecnologia i allò tan íntim de la
cultura, la part subjectiva, són igualment complexes i difuses en la mesura que les
necessitats també alenen desenvolupaments tecnològics que permetin satisfer-les i
manifestar-les i, al contrari, la tecnologia ofereix formats i llenguatges que augmenten
aquestes possibilitats oferint no només noves formes expressives, sinó també noves
idees i estètiques.

En tot cas, en aquest fil es va tenir ocasió d’aportar la nostra proposta d’a-map, la qual
ha estat la següent:

9
Noves tecnologies de la informació i la comunicació a l’educació Activitat 3 de la PAC1
Joan Martínez Abellán

La intel·ligència de la nevera i altres fractures, Fil La gran idea de Binta.

La nostra participació en aquest fil va consistir en una contraargumentació des de la

perspectiva determinista a un missatge d’una companya que defensava un
posicionament sòcideterminista. La nostra postura bàsica consistia en oposar als
arguments que culpabilitzen a la tecnologia d’aprofundir en la fractura entre el món
més desenvolupat i el tercer món la tesi que la tecnologia és neutra i que per tant un
és adequat de les seves potencialitats havia d’afavorir aper a l’Àfrica un
desenvolupament sostenible que alhora fons garant de la preservació de la pròpia
cultura i identitat. La conclusió identifica les TIC com l’únic mitjà capaç de treure al
continent del desastre donada la inviabilitat de disposar d’altres tecnologies que
afavoreixin el desenvolupament.

Missatge de participació:
“Benvolguda Núria, en l'encapçalament de la teva aportació defenses una postura
tecnodeterminista quan afirmes que "...les noves tecnologies han provocat un canvi
social, cultural i econòmic revolucionari". D'altra banda, no creus que sovint barregem
components ideològics, valors i ús de les tecnologies? La tecnologia és neutra, i
precisament aquest valor de neutralitat és el que possibilita que els avenços
tecnològics permetin atendre a les noves necessitats, com ara els terribles problemes
que es pateixen a l’Àfrica, generant al seu torn un nou marc sociocultural, ara global,
més ajustat a les exigències d'un repartiment just dels recursos. O aquest nou ordre
econòmic es farà només de voluntat i desitjos, sense la intervenció del coneixement i
la tècnica que el fonamentin, dissenyin i implementin?
No hi ha dubte que el colonialisme i el mercat global han abocat Àfrica al desastre.
Però, malgrat la tecnologia ha possibilitat el mercat, són sinònims?
És clar, també, que cal preservar aquells valors que ens "humanitzen" i que mereixen
ser patrimoni de tots i totes, però sembla que han estat l'expoli, la fam, l'analfabetisme,
la pobresa, i no les tecnologies, les que han abocat Àfrica als marges de l'abisme. És
aquesta situació la que posa en perill la cultura i els valors africans, no la tecnologia.

10
Noves tecnologies de la informació i la comunicació a l’educació Activitat 3 de la PAC1
Joan Martínez Abellán

Per tant, la tecnologia resulta imprescindible més que en cap altre lloc, i precisament
perquè no hi ha recursos per fer escoles en cada racó rural, per bastir una xarxa
sanitària adequada, per formar tècnics, humanistes, científics,... formats en els valors i
continguts de la cultura africana, per comprometre's amb un desenvolupament
sostenible o per acabar amb les diferències de gènere i les pràctiques discriminatòries.
L'educació és bàsica per al desenvolupament i l’eradicació de la pobresa i la injustícia,
malgrat estem d'acord que no la garanteix. Àfrica requereix de les TIC de manera
prioritària per generar una xarxa d'educació a distància amb possibilitats de ser
universalitzada, del e-learning, de les xarxes comunicatives per consolidar projectes de
cooperació entre les escoles, les universitats i els centres culturals.

Les TIC, al primer món, poden afavorir l'aprenentatge significatiu i esdevenir una
eina més de la tecnologia educativa. Les TIC, a l'Àfrica, resulten vitals per
garantir l’educació. El problema, de ben segur, no és que manquin endolls a les
escoles africanes. L'etnocentrisme cultural global que imprimeix el primer món obliga a
què Àfrica basteixi la seva pròpia xarxa educativa si vol preservar els seus valors,
precisament. L'aïllament cultural, per bona que sigui aquesta cultura, la condemna a la
seva desaparició. Siguem, plegats, com les aus que saben aprofitar "lo mejor del Norte
y lo mejor del Sur".

Missatge original de Núria Bonet Lluís (nbonet@uoc.edu) per a Debat CTS Noves
tec. inf. i com. edu. aula 2 enviat el 14/03/2009 23:59:29

A Europa i America del Nord especialment, les noves tecnologies han provocat un
canvi social, cultural i econòmic revolucionari. Aquesta nova era ha anat acompanyada
de una creixent dinàmica individualist i artificialista, que ha provocat efectes
fracturadors irreversibles en la societat civil.

En els païssos menys desenvolupats (especialment els africans) aquesta revolució

tecnològica els queda molt lluny, ja que no disposen dels recursos suficients per a
implementar-la. La no implementació ha permès el manteniment de la vida en
comunitat com a element central del seu dia a dia.

La gran idea de Binta ens fa veure com cal trobar l'equilibri entre aquells aspectes de
la tecnificació que realment tenen un sentit, sense perdre de vista la comunitat, entesa
com a sosten de la societat.

Cal preservar els valors socials, ecològics i familiars, triant quins són els
beneficis que ens poden portar les TIC, tenint en compte que la seva
implementació sense sentit ens pot portar a la destrucció de l'essència de la
societat, qu és precisament viure en comunitat .
Núria Bonet

CONCLUSIONS.

No hi ha per més que adonar-se, tot comparant el darrer mapa conceptual formulat i
aquell primer en el qual es conceptualitzava la relació entre ciència, tecnologia i
societat intuïtivament, que de manera inconscient considerem que les relacions entre
les tres entitats, sense caure en la linealitat de les postures deterministes, es

11
Noves tecnologies de la informació i la comunicació a l’educació Activitat 3 de la PAC1
Joan Martínez Abellán

fonamentaven en certa supeditació d’alguna entitat sobre una altra, una mena d’acció-
reacció-acció. En el nostre cas l’entitat constituent era la societat. Hi ha certs aspectes
del nostre primer plantejament que ara ens sembla interessant de recuperar: per una
banda com definíem la relació de la societat amb el medi com la font de coneixement,
la tecnologia com l’aplicació de la ciència i l’educació com el mecanisme per preservar
i transmetre sabers, probablement amb la finalitat intuïtiva de mantenir la cultura.
El debat, però, ja un cop fetes les lectures, ens aboca de manera empírica a la posada
en crisi d’aquestes concepcions. En aquest sentit, el fet de posicionar-nos en un
determinisme específic obliga, no només a fonamentar el propi, sinó a qüestionar l’aliè.
No pot més aquest exercici que evidenciar que les fronteres entre les dues
perspectives són poc sòlides i molt difuses en la realitat; és més, que sovint la
influència és mútua, de manera que en ocasions el debat és el del peix que es
mossega la cua.
Hi ha un altre aspecte que ens sembla destacable de les conclusions del debat. Els
mites que hem reconegut durant l’anàlisi de la informació d’aquest Pac sovint són més
presents del que ens pensem. T’adones quan recorres a ells com a argument o com a
contraargument, allunant-nos cada cop més d’una aproximació sistemàtica i reflexiva
sobre el tema de les relacions entre ciència, tecnologia i societat.
En aquest línia, hi ha una idea que m’ha semblat suggerent en relació a la fractura
digital, en aquest cas: la tecnologia no és neutra i per tant reprodueix els ajustos i
desajustos del context que l’alimenta i en el qual es genera. En el fons el que hi ha no
és un debat epistemològic, sinó ètic.
La perspectiva CTS aporta nous elements per analitzar aquesta relació a la llum de la
mútua interdependència, ajudant-nos a interpretar la tecnologia en la seva aparició en
un context concret i a reinterpretar-la des d’una concepció humanista i sociològica que
ha de donar valor a la solució del problemes socials de la ciència i la tecnologia des
d’una constitució i definició mútua en la interacció de les tres entitats.
És des d’aquesta perspectiva que cal analitzar les TIC, encara més atenent a la seva
enorme influència sobre el món present, com a noves possibilitats per a l’acte formatiu,
tant en relació a nous àmbits de coneixement, com en relació a noves formes i
estratègies per a prendre.
En aquest context, la TE, centrada en el disseny, utilització i avaluació d’escenaris
formatius, té el les TIC un element curricular que és alhora mitjà, recurs i contingut, de
manera que els seves finalitats en els processos d’ensenyament-aprenentatge, tant
poden estar relacionades amb l’ús, els seus sistema simbòlic i llenguatge, en el
disseny, en la investigació i en l’avaluació. Això sí, només tindrà valor en la mesura
que afavoreix o mitjancia un procés significatiu d’adquisició del coneixement.
De totes maneres tornaríem a caure en una mena de determinisme tecnològic, potser
més depurat, sí no ens adonéssim nosaltres també que tals accions formatives es
realitzen alhora en un context determinat i que a més intervenen altres agents com el
contingut, la metodologia, les activitats, el docent i el mateix alumne.

REFERÈNCIES.

Cabero, J.: Educació i tecnologia: fonaments teòrics. UOC

Domènech,M.; Tirado, F: (2002). Ciència, tecnologia i societat: nous interrogants per a

la psicologia. A: http://www.uoc.edu/web/cat/art/uoc/domenech-tirado0302/domenech
-tirado0302.html.

12
Noves tecnologies de la informació i la comunicació a l’educació Activitat 3 de la PAC1
Joan Martínez Abellán

ANNEXOS.

ANNEX A.

13
Noves tecnologies de la informació i la comunicació a l’educació Activitat 3 de la PAC1
Joan Martínez Abellán

ANNEX B.

14