You are on page 1of 16
Annu XXV Marte 1946 Ne 1 (129) COSMOGLOTTA SONTENETE : Taped; Osienal 1959-1995 — Basper Mond-tnguc ALM. Li function def duplic consonantes in Occidental, — Meatejka : Li labores de ALA. Bodabay Pro Hye Pome he mai Ciata Ro: Cities jt LM. Ne {Un noo adhesion a Occidental: Dr, Ing. Bakoryi. — 10 annus de M. de Guesnet. — de Wahl : Esperanto o Occidental ? — Berger: Li Sol-re-ol. — Toopfier: Li melolonte. — Diverses. OCCIDENTAL 1939-1945 In august 1939, pos |i Occidental-reunion international in Zirich, li situation pole event sempre nla nptbl « chascan de nova ditt pe radio ne pi scat now slquel ihsion pei I eatastrof. Liunesim septembre, chascun sviss coidealist esset mobilisat. Durant pluri mensus, Ii actvita de nor centrale completmen,haltat. Mein li fine del annu, not suecessat far printar che li printeria de Thonn (Francia) li utim numerd (128) de Cosmoglotta printat e expedir it in comense de 1940. Li relationes international tamen continuat Eat normalmen. Noi fat projectes: Li curau Ralin por Anglescs eset in parte insten- tilat in London. Nor corespondentic con st. de Wehl easet sempre activ. Noi invitat fe inviar nos su max important documentes interlinguistic. Con joya noi recivet quar ‘ex su copie-libres queles es quam li reflexe de su quarantannual mundlinguistic activita. 940. Denov li falmine-guerre reprendet. Ti vez li frontieres presc completmen cludet se: solmen li relationes Con Svedia mantenet sc. ° Tn aulun, 1940, li svies responsabil membres del Occidental-Union reunit ae in Neuchatel. Ili studiat li situation e concludet que it esset un deve por li Svissianes, mersi a lor situation privilegiat, interprender omni labores necessi por li futur deve- lopation del Occidental-movement in li post-guerre. Pro to ili decidet crear un Interi- mari ie composit ex Svedeses ¢ Svissianes por laborar al standardisation de Occidental ¢ preparar li Fundamental vocabularium e li Fundamental gramatica, e si possibil comensar li national dictionariums. ” " in august 194, sr, Mateja, presidente del Occidental-Union, e li director del central oe incontrat se in Chepelle con li scope recomensar li edition de Cosmoglatta iplica Li unestm numers (serie B26) aparit in septembre con 8 pagines. Phu tard ili incontrat se denov in La Chaux-de-Fonds por studiar ¢ preciser lor action. Desde ti tempor, li cardinal representantes svies del Occidental movement reunit se chascun anu’ pluri ver aktermativmen in li cites de Bienne, Bern o Lausanne. Pro que noi intentet interprender un special propaganda in Sviasia, con li scope amlbrar I situation de Coamoglotta, a7 Matejka preparat su Volltindiger Lehrgang in 20 Lebtionen quel aparit in august 1942. Interim se, Matejka anc comensat i lexico Occidental-german a quel il adjuntet li parte german-Occidental. Li preparation de ti uli ove powtlt i studied un cet nimere de puncture por sober ls, tection del Interimari Oceental-Academie initat un serie de circulares inter membres (ili atinget 32 in 1945 !). Li discussiones esset vivid ¢ li problemas tractat in funde ; ik representa plu quam 300 pagines machin-scrit duplic formate de Commogioita ! Regretabilmen, it ne ha esset possibil, prot enorm documentation ¢ pro Ir sempre plu desfacil relationes far circular it che li membres del sved section. Li resultates de ti studies esset utilisat de sr. Matejka por su lexico Occidental- german, © german-Ocsidental, ee “ Interim in 1943, Basic English intiat un vest propaganda in Sviesia (quam in mult ahrt landes), Coram ti inexpectat action por un L Le poi ne possettacer. Sr. Dr. Haas taptet fi cczsion por far conosser ancor plu bon Occidental. Li tot avis presse exset ‘nformat per articoles queles eset editet in du brochuras : Die heutige Situation der We * Boal situation del question del L. 1.) © Wieso ist Occidental die endgiiltige Welthilfssprache? (Pro quo Occidental es li definitiv L. I. auxiliari?). 1 Un discurse in Occidental pri li LL, de Dr. Haas, esset inregiatrat del grand avise ficra, quel edite li famoni discos por’Svissia « Hi’ Masters Voice ® sur un grand disco de 25 em. sur {du léteres. De altri parte. st, Berger, in colaboration con sr. Matejka e Dr. Haas interprendet li preparation del Fundamental vocabularium (con traduction in francesi), Ti ovre es quasi pret por li edition. Noi intente far un edition multiplicat. nam it ex urgent Perrier a coidealister preparar Ii landal dictionariurrs e unifar It ortograke. lamental gramatica de Dr. Haas anc es quasi pret por publication. ee reine ati cr etty ata or Ee ¢ ites tre probabilmen li prozim landal dictronarium quel va easer printat. Siraxquande elaine edevent peso arende ue not etan codeine ne restat ocioe, malgré I guerre quel reyet in for land. Li dictonarfumn Angles- Occidental comensat del regretat mont De. Kemp ( eek hat eee terminat at de un nov coidealist. ancian esperantist, sr. F. ‘anc recivet por revision li dictio- aie hidoe Ocul ¢ Onidenel lichen ¥en ‘cotdealist Giuseppe Bevilacqua. Nor tved coidealistes nu prepara Ii dictionariuen Soed-Oceidental In Francia ot. Gib prepare un Cru compet Occidental por Franceses. Sr. Varela comersat li Hispan: diconarum e anc un eurea in ti lingue. Hol forme ob viat in reroaate chores de ett conlediniers woh pet le pardons? ti involimpari omission, Li enumeration det adr activité de no coideainesconometo inconotet monstra I grandissim vitalita de nor movement. It tue nor lingue es sempre plu apreciat, Ex un lettre just recivet, un nov coldealet (xr. Leo Magnin, Dakar) terit nos : Yo.es nu convictel que Occidental es vermen li lingue exzsiliari quel noi Besona. Nu, noi have li manuscrites de Gi impoctantissim ovres di f Ma saces por eter cent owen esata, eam. ot beso felt crea Fr. 30.000-40.000 s n mersi idealistes queles va posser auxiliar nos in li realisation de ti vast progam. ition de un abundant meteriale in pluri cardin beolut necessi por posser interprender seriosi propaganda man cul Li tache es enorm ¢ anc belli interprense. Noi es optimnistes ¢ al final success ! ‘Chascun deve, posse e vole auxiliar nos in nor dubita que noi va posser ducter nor movement. Fred Lagnel. MONDI-LINGUE De Sr. Martineau (in Champservé, Tonnay-Charente in Francia) noi recivet phuri Prospectes concernent_su projecte de lingue international _nominat Abreviet in Mondil. ‘Ti lingue pretende combiner, quam Occidental, li natur i con li regularitd,e pro to adopte presc li sam prefixes e sufixes ma sin li regul de Wahl Ie'es deslacl far se un idé exact del construction de ti lingue pro li insulicentie del examples dat « propd dl derivation Por exemple Keune on, li mex expandet Kes ne mem _trova se in ies. Esque it es expulset quam in Romanal? Pe Perens, Se Matinee adopte fine gre por ft machine core ¢ il da quam exemple : kompres-ore e persekut-oro. Anc -ur es juntet directimen «eral ad. ‘Tre ban gute. forms erie in “aero, a, ritur, queles ¢s ancor plu frequent in li yocabularium international ? on di in Mondil transformore, condense, dekororo, ete. ad infiit? Citar sur un lise de ‘ut li derivates quel concorda con Ii natural lingues ex solmen dupation si I 34 del tn daciveles 4d] ee vetie.cx barvstll ranadizge al ou mconelectt meme, jondil sembla esser un reste del artificaité del steras Eape- rantatri,quelespulula desde un demi seul. Quo dune motive por exeraple nee Tp rasan? Salnen un cape personal sn apo in oi Boe Te Mondildanatin,danaitn deseoe aun poset de ing er. Tnvemer ar “lone combinationes es fal fer parler ont ti ‘contra lor instincte linguales un altri apartenent al dominia del 2 LI FUNCTION DEL DUPLIC CONSONANTES IN OCCIDENTAL UELC coidealistes, desirant un simplification ortografic ancor plu grand quam ti quel ha esset perductet del sviss gruppe del INTAG, i li sequent regul in li question del duplic consonantes : Guande un dat parol € ortografiat con simplic consonante in un del vivent lingues (egal quel lingue), on adopte ti sam ortografie simplificat anc in Occident Liadoption de ti principie vell (por citar solmen quelc poc exemples) ducter al sequent formes : grup (F groupe), rate (F rat, H rata), ataca (H ataca), rene (H reno), game (H gama) etc. Til nu, ti sam paroles esset ortografiat : gruppe, ratte, atacca, renne, gamme. Lass nos examinar un poc ad u ducte nos li aplication de ti nov regul. Si noi abstrae de francesi w li duplic consonantes es explicabil solmen per etimo- fagones, noi vide que ili have in li vivent lingues un rol tre_precisi a luder. In ilies pronunciat plu longe distinte se pro to sentibilmen del simplic consonantes. Pes comparar li pronunciation de 1 «fatta» con li F + flatta ». Li duplication del contonante have quam ulteriori consequentie, acurtar li vocale precedent. Ti sam function (scurtation del vocale precedent) vale anc por li lingue german (Ratle, Lafel, Steppe etc). In nederlandesi li presentie de wimplic o duphic ‘consonantes determina |i caractere (cludet o apert) del concernet sillabe ¢ in consequentie anc li fonetic valore del vocale precedent (quel ne es li sam in cludet e apert sillabes), Pro to on recurre al duplication del omoeites Guin li fonetic valore de ti vocale deve esser conservat (mug-muggen, pot-potten, bed-bedden, etc.). Li sam procede es usat anc in anglesi : swir a im-swimmer, cut-cutting, flat-flatten, etc.). ‘On vide do que li duplication del consopantes seque in li vivent lingues bon definit leges; Li kinedoves self ne os sum, me lor scopes cociun vetabBtter tn chorale: tion inter scrition e pronunciation. Quo va nu evenir si noi changea li regul pri i duplic consonentes secun li propo- ition del reformetores? Li consequentic va esser que noi pline va haver alcun duc- tent fil in i labirinte del ortografc, nam liresones por queles lv vivent lingues duplica o-ne duplica li consonantes es in lor grand majorite baaat sur clarmen fonetie motives ‘guckes sdplu ca perticalar! « chascun lingue e pro ta anc producte diferent conse spicnfies, Si pubes quc uni vol Engue ser shplic consonants mun det parol por Gc mol mey ese fortat adopter I sam serition anc in Occidental, noi va arivar a mn sok. tion absolut arbitrari, nam ti solution ne ocupa se pri li motives queles fa neces li duplication in un lingue e ne in li alr. Ip curt, noi have null fonetic base, ma solmen tun tot arbitrari general principie de quel i practic aplication presupost che chascun aprensor Ii conoseentie del cardinal lingues romanic. Ti qui ne conowse foren lingues va ser fortiat consultar constantmen Ii léxico por saver qualmen ortografar lt parcles. Mem li seventie que in Ii lingue hispan duplic consonantes ne existe except rt, que ergo anc in Occidental I aplication del nov principie va automaticmen resulta in Ii suptomon da:omal duplic consonantes acapt rr; ne:ve lie H eprenon, Nem tn deve ancor saver call concernct pareles anc talinen existe in Fl, ante posser prender B Lingoe qaam nov base in i otogeahe de Occidental. Li now! solution propost dame ne solmen aporte null solution por li dubitabil camus, ma ft in conten’ inttoducte Brcaoe ancor'in ti carus queles ti nu, mers! al aplication del principle de internatio. nal wat dative slut « oe cmt fini deci a rand ert el usatores, i . (Nam li paroles international pullula anc in german : Kasse, Matto, Begotelle. Miral Bankett, etc.) E quel es nu li solution del INTAC? It consiste simplicmen in li prova, conciliar in pe ale rad posal mantention del naga international con i exigentin el Sealed ip E aplication del ortngralic regulee. E'por obtener ts reoutate, ine mem tesset peceas] changear fundamentalmen li present base fonetic del lingue; it sufeet formular Ir regules queles permisse adaptar Ti ortografe al ja existent leges fonetic. 3 Noi ha prendet quam principie fundamental ti del distintion inter curt e long (0 mi-long) vocales, nam it es li sol quel permisse soluer li problema in maniere real- nen satihators Eli clare simplic regal prvi duplication del comaonantes es i sequent : Duplic consonantes es scrit sulmen pos curt vocales accentuat. Per ti regul noi ha ganiat du coses. Noi ha in prim escartat omni possibil dubite pri li ortografie del sillabes inaccentuat, nam li usator save nu certmen que vocales inaccentuat posse esser sequet solmen de simplic consonante. E ti regul solue anc in sam témpor li problema del assimilation del prefixes queles es nu automaticmen scrit per simplic consonantes (oposir, colaborar, comisser, etc.). Li duesim avantage ¢8 que por li restant casus noi ha obtenet, quam in li lingues vivent, un clar relation inter pronunciation ¢ scrition. Qui vide un parol, save inmediatmen qualmen it deve esser pronunciat ; qui audi un parol, save infallibilmen qualmen it deve esser scrit. Cert semblant discrepanties posse nascer ex li accessori regul que li scrition del radica es anc conservat in li derivates. Ma ti quel aprende It paroles atacca, annu, potte, etc. va trovar tot natural que on va anc scrir ataccar, annual, potterie, etc. benque in ti derivates li duplication del consonantes es foneticmen innecessi. It es forsan util adiunter ancor que in li tre rar casus u li aplication del supra regul vell conflicter con Ii clar internationalita in scrition, noi ha preferet conservar li ortografie international. Noi dunc continua scrir hotel, fram e yo pensa que nequi va blamar nos. Noi espera que li precedent explicationes va har cotribuet al clarification del pro- blema in discussion. RACONTA DE PISCATORES On save que in Paris, along li tot caye del fluvie Seine, installa se durant li piscada- epoca, fervent adeptes del canne-piscada, acompaniat de voluminosi paccas, munit de plicant sedes e parat capter ablettes o plu gross pezzes si possibil. in vide brav piscatores examinant con atention [i virles del flayie por selecter Ii \lazza quel ili va ocupar. Ti problema del plazzas have un capital importantie por li hevalieros del pisc-canne. A propé de to, on cita li sequent anecdote : Sr. de Salvandy, ministre del public instruction sub Louis-Philippe, adorat li iscada. I adorat it til ne hesitar, malgré su rang, sedentar se proxim li ponte del Concorde, in su liber témpor. proxim un loc rich in gobies. Un die Sr. de Salvandy trovat un individue installat in su plaza, Il decidet retardar su piscada til li sequent die. Oh vé ! Durant quar successiv dies li mann esset ta con obstination. Sr. de Salvandy, ne possent renunciar, iniciat un conversation ¢ aconosset talmen que su « rivale » esset li rector de universita quel il hat recentmen revocat pos har recivet mentiosi raportes. Li compatibil rector esset in sejorne in Paris e efortiat vanimen obtener un audientie del ministre del instruction por justificar se. Li sam die li mann esset reintegrat in su functiones e nominat a un posto superiori, ma in un departament tre lontan de Paris. E Sr. de Salvandy posset recuperar, li sequent die, su « gobieria ». (Ex li Terre Wallonne, trad. R. Bg.) LI LABORES DE LA.L.A. Ante circa six mensus, li american societé I. A. L. A. (International Auxiliary Language Association) dismmisset al interessates su General Raport 1945 quel contene, ultra un retrospective historic del activité de ti organisation desde su. fundation, tun curt resumate pri li unesim coneret resultates del labores de su linguistic comite, Ti resultates ha evocat considerabil atention in li circules interlinguistie. Pluri amicos ha expresset lor astonament pri i facte que Cosmoglotta ancor ne ha publicat un critica de ti labores, ni mem mentionat tis-ci in su columnes. Li rason de nor silentie es duplic. Tn unesim loc, noi ha esset informat pri li publication del mentionat raport solmen per nor Parisan amicos. Ti informationes esset notorimen incomplet ¢ it ne posset esser question por noi, fundar un objectiv critica sur un tal defectosi fonte de infor- mation. Noi dune devet petir telsgraficmen in New York un exemplare original del aludet raport e ti-ci atinget nos solmen ante 4 mensus. (Li retard es debit al facte gue li servicie de transportation de printates inter USA e Svissia ha esset retablisset plu tard quam inter America ¢ li céteri states de Europa.) i duesim rason es que anc li eximine del raport original ne permisset nos far nos un opinion bon fundat e inpartial pri li real valore del labor fat del linguistic stab de 1.A. L.A. Li raport contene advere tre preciosi indicationes pri li metodes adoptet del linguistic comité in su scientic explorationes. Ma por posser judicar inpartialmen Ii valore de un ovre, it es necessi conosser li motives queles ha ductet al precisi solution adoptet ¢ ne a un altri, Or, ti motives es explicat — noi adminim suposi to — in li special raportes tecnic queles ancor ne ha esset publicat, E tam long quam tis-ci ne es in nor manus. noi considera quam un deve de elementari honestitd scientic, abstener de omni criticas, mem pri punctus u noi crede haver bon motives por dubitar pri li excellentie del solution adoptet. In consequentie, si noi da in infra un tre curt resumate pri li resultate del labores de 1A. L.A., it ne es por criticar tis-ci, ma solmen por conossentar nor letores con li ultim developamentes del scientic labor executet de I. A. L. A. . Considerante que li movement interlinguistic es dominat per du distint scoles Ii scol naturalistic e li scol schematic, li linguistic stab de 1. A. L.A ha fat su investi- iptiones sur li base del du tines de lingues E it va just eser li concret resultates det plic labor queles va in fine permisser far se un opinion motivat pri li question, esque un lingue del tip naturalistic o del tip schematic va posser servir plu satisfa torimen quam medie de intercomprension universal. Ex ti labores ha emerset tri distint tipes de sistemas, queles 1. A. L. A. presenta quam base de discussion sub li etiquettes : |. modelle naturalistic ; 2. modelle sche- matic « E»; 3. modelle schematic « K. -_ Por permisser al letores, far se un opinion pri li aspecte de ti tri sistemas, noi va dar les in infra un curt textu ilustrativ, haustet ex li Gene?al Raport. Li abreviationes in li comensa de chascun linea significa: N = modelle naturalistic ; E = modelle schematic «E»; K = modelle schematic « K »; O = Occidental : N: Le lectiones insignate per le disunione et le impotentia Le lectiones insignate per le desunita’ e le impotentia Le lekcionos insignate per le desuneso et le nonpotentso Li leciones docet per li desunion e li impotentie de le passato debe essere imprimite indelibilmente super del passato deve exer impresete indeleblemente sur le mente del pasato deve esere impresete nondeleblemen sur le mento del passate deve esser impresset indelebilmen sur li mente le mente et le cordie de iste generatione et de le genera- © cordia de este generation ¢ del generationes future, asi et kordio de iste generaciono et del future generacionos ¢ sur li cordie de ti-ci generation e del generationes futur tiones future, sic como le lectiones insignate per le unitate 5 como le lectionesinsignate per le unita’ et le fortia tik kom le lekcionos ineignate per le unesn, et le forcio anc li leciones docet per li unita e li fortie resultant + et le fortia resultante de ille, que le Nationes Unite habe attingite in iste guerre. resultante da elo, keles le Nationes Unite ave atingete in este guera, : fesultante de id, keles le Unite Nacionos atingete in iste guero. 1 de it queles li Nationes Unit ha atinget in ti guerre. ° ; Li letores mey gardar se tirar prematur conclusiones ex ti curt specimen. Ni noi ni 1. A. L.A. self considera ti provisori resultate quam li ultim parol in li problema interlinguistic. Adplu, to quo interessa nos, es mult minu li provisori concret reali- sationes de I. A. L. A., quam li scientic metodes e li general spiritu quel ha presidet a su labor. Pro manca de spacie noi ne posse analisar ti metodes de labor, ma noi aconosse francmen que lu poc quo noi ha posset saver pri to ex li General Raport es suficent por dar nos un tre favorabil opinion pri li activité del linguistic stab de TA. LA, Noi es tam plu content. pesser manifestar ti positiv aprecttion que ol ne ha hesitat in li paste critiear sin indulgent li metodes de lsbor de TA: L.A. © que noi mem ha monstrat nos in pluri ocasiones remarcabilmen agressix loi have li firm conviction que per li spiritu quel I. A. L. A. manifestat in li per- duction de su scientic labor, it ha creat li base por un fructosi colaboration con nor movement. Noi es pret aportar a 1. A. L.A. nor desinteressat concurse in li futuri labor quel va consister in li sercha del max bon e max satisfant sintese inter li pro- jectes naturalistic e schematic presentat in li General Raport. Nor unic ambition es donar al munde li max perfect instrument de intercomprension universal e noi vel! esser felici posser far to in plen comunion de idés con I. A. L. A., ye li beneficie del grand ideale de quel noi es li comun servitore: A. Matejl PROF. HYNEK PASMA HA MORIT Oxmzonxm Solmen nu yo recive li informa- tion, que prof. Hynek Pééma, ex- presidente del Occidental Academie, morit li 5 septembre 1942, in etd de 67 annus. Desde 1922, quande aparit Occi- jental, il — anteyan Esperantist ¢ poy idist — devenit su adherente, quam un ex li unesimes. Li unesim libre in Occidental Nationalisme in Occidente, traduction del essay de Rabindranath Thakur (1926), esset wu bor. In i sam sam id edites e actet li lement al Kosmoglott e in 1927 Suplement al Cosmoglotta, quel contene su 23 contributiones, inclusiv 9 traductiones de poemas. De 1930 a 1931 il editet ti micri tomes del unesim biblioteca in Occi- dental Ovre. Micri librettes, ma bon selectet ¢ bell equipat. Inter li 7 volumes on trova 4 propri traduc- tiones in bell, modellatri e pur li Occidental. Poy li maladie debilisat su forties. II morit per apoplexie del cordie. Su cindre reposa in li columbarium in Tibor, u il vivet e morit. Noi va sempre rememorar su nobli eforties por li difusion de nor int i lingue. Honor a gu ovre, Jaroslav Podobsky (Tchecoslovacia). 6 CRITICA JUSTIFICAT itica pri concurrent sistemas quam superflii € contrari bil Occidental-scritores adopte un. altri On exhorts nos abandoner a tolerantic 0. usge comercial. atitude. Pro quo? " Tal exhortationes have diversi valores. Adversarios ne es realmen interessat in un ‘amelioration » de nor aferes. Esperantiss ha fat self in li tempor de Volapik. quo ili hodie némina disputarderie. Eague lor change de atitude es altricos quarn un stratagema de tactica? Persones ex alt de nor lingue, demonstra to. per a cos comparant interlinguistic critica con li tolerantie inter altri movementes, stenografie, vive-reforme, religion, etc. es certmen movet de henorabil ideales, Ma du_punctus distinte li L. I. essentialmen de altri aferes. __ Stenografc sistemas, religiosi sectas, mem politic congruppstiones posse coexister in pace. Coexistent sistemas de L.[., util ¢ necessi por evolution per experiment, deveni abrurd in li moment del sanction oficial, e vell evocar justifat mocada ; nam quel vell easer Ii avantage super Ii statu present? Li natura del L. 1. postula monopolie, simil a un rey. A un rey on ne recomend tolerantie por un contra-rey in li sam land : ili combatte, o divide fi land in du reyias independent. Li land del L. I. es i munde, Qualmen divider it inter pluriinterlingues? iosi scritores ha mentionat li possibilitd de coexistentie de un lingue europan (eccidental) quele lingues representant altri lingue-gruppes, p. ex. un interlingue malayorchinesi, un lingue pan-african, un lingue aglutinant. It ex inpossibil fusioner in um lingue structural elementes de lingues chines, eskimo, bantu, polinesian, arab. Adver ininformat discussores usa por ili unitari etiquette « oriental» plora ldcrimes de erocodil pei lor insuficent representation in Occidental ; to es tam stupid. quam ai un chines interlinguist vell unir quam. « occidental » i lingues europan, arab, ¢ bantu, pro que ili es parlat sub li sam meridianes. Ma ‘on ne deve obliviar que omni sistemas de interlingue in It present mercate es essentialmen occidental in’ vocabu- lariurn,e, con li possibil exception de Interglossa, anc in structura. " Li duesie diferente inter’ L- 1, e altri aferes ea li inpoesibilth de revision : poe oficial sanction e general introduction de un L. 1. on ne va posser anullar un tal deci- sion si on descovri tro tard har fat un erra. Consequenties de un mal politic sistema on poste reparar per guerre, o changes de constitution. Nequ{ vell proposir Ii abeurdits guerrear por un lingue, Oficiaisation dunc deve esser fat'con maximal caution. Schemutic sistemas imposi a lar eprendenics ¢ usatores, wa ‘mame de fantastic inutiltde e superthi desfaciités ; i argumentation de lor defensores demonstra que lor ideologies obstructe sciontie penastion. Li pedagogic e scientic efecte del general introduction de un schematic lingue vell easer desastrosi. Not save to nu; un dozen de annus pos oficialisation anc Ii publica vell ventir it: ma tande it vell easer tro tard por retomar. Noi have li deventie advert ; denunciar schematistic absurditis es combatter por li anit del mente homen. ~ . Ma, on vel objecter, it sufice evocar atention per simplicmen presentar nor lingue e lassar palar Hi faces No ! Lassar parlar i facies ex un bon metode de demonstration ; ma pro quo renun- ciara lr etedes? Li publonignora mem sol extent denature nteringues admazim ili conorse fi ndmine de Esperanto. E ili judica secun criteries. superficial Senior de Wahl ha demonstrat que mem professores de linguistica, de queles li com- potenti in Tor prope dorian de scent invetinntion ex indicat, es capa ‘stonant erres pro que li L. I. ex un nov e infamiliar! apecte del linguistica, Ma ilies capabil vider, si on monstra les quo serchar. Pro to in li interlinguistica it ne sufice lassar parlar li factes. Advere mem si noi vell far to, noi vell haver plu bon chances quam to, si [altri conditiones vell gece eal, Ma on sve ae ine co el ot deve balance i desvantanes del = desse per scientic critica. nos cuic ‘noi presenta ti critica sur un alt nivel in teroproctabs : ne ‘Cinta Re (London). mpes, 81 ili es vermen interessat pri li fate 7 UN NOV ADHESION A OCCIDENTAL 1 Stefan Bukonyi de Budapest, peeserdmen in Svistia,inviat nos su adhesion aquara membre del SAPO. Ex su letre del 21 februat, noi ita li sequent interessant passages : “Mi adhesion al movement occidentalistic es solmen li consacration de un passu el yo hat fat itelectualmen ja ante mult annus, nam yo es ja de long canvictet que Gecidentalies Ii gdlicamge.de:Letivid posdibil porsun resndolingaiseieoel i L'T- quam un scientific problema. Mivactivita por li mundolingue es eonosset. Yo ha Suieacrate Weal Ge grace patho da il Cempoe a da Gil Grows, Tes Gu iobrteas Te Ie 3 I sistemas, ma li forme mex perfect del mundolingue.In-fiultim fase de mi public tctivitd ante I guerre, quende yo easet secretario del [DO-AKADEMIO e su « spiritus rector, yo provat rediar un grend ides perfecionar Ido por far ex ti Fingue un plat- orm comun por omni elementes progresristic; Yo discusset ti plan dctalliatmen con Prof, Jespersen, quande yo, incontrat le in Ii hiverne. del anu, 1932 in, Mentone, uu noi logiat in i sam hotel. Prof. Jespersen aprobat mi idé e declarat se voluntarimen et subtener mi eforties por li casu que yo vell successar crear un comun platforme do, Noviel e Occidental, mersia un radical amelioration de Ido. Ma ttrax pos her spablicar ml snesim, gules, gorderet convacter quell idises ex'solanan Folorre- esperantistes e que ili ne vole li progresse. Yo devet tirar ex ti facte [i necesei conse- quenties ¢ retraet del movement...» "Tia inter nol queles unquande canct activ idistes canoase tro bon St. Bakonyi pot aque it mey ever necessi presentar le denov a i, In fact, it existe poc homes a queles ii thovement idistic debi tant mult quem a Sr. Bakonyi. Mo, desfelicmen por li elementes Conservativ del « Ido-movedo >, Bakonyi ne exset solmen un laborator infatignb ‘ma ane un hom con idés original [teseet pro to necesn evicter le ante que su audacios! propositiones de reforme riscat devenir Gangeros! por lr quietita del grand masse de Cdherentes queles advere, hermen usa li parel + progresse® quam device, ma rebelle contra li wl far ex ti devise un practic veal. Li question, ca li action det progressistic clementes' del movement idistic vell finalmen har dat alquel practic reeultate, have hodie solmen un valore retrospect. ‘To quo noi retene de ti action es unicmen Ir acientic honestita quel caracterisa I labor de su autores. Ih pro to esset predestinat devenir occidentalistes - I obstinacta del ‘cBdeluloj in Idomin ha solmen precipiat un departe quel ane sub ale circarstan- ties vell fnalmen har esset inevitabil ‘Noi saluta con joya Ii reintrada de Sr. Bekonyi in Ii movement mundoli Il va retrovar che nol li majorité del anelan ductores del « Ido-movado © confivider con tis li stisation har fnelmnen trovat camp de activité wil va poster dar li com- let mesura de grand talentes literarie de su vant saventie in linguistic dominia, AM. LI LAND IN QUEL LI FEMINA COMPRA SU MARITO Existe ancor cert savagi regiones in queles li mannes compra li féminas per tal otal precie, quam li brutes. Tot altri es li casu in li peninsul de Malacca, sur li plats de Patang. Ta it apartene al fémina luder li rol de comprator pro que ella obtene sur li mercate un mann contra moné. Li custom explica se per li facte que in Patang it es li fémina quel execute omni labores e quel talmen prende li jure selecter su marito. Ti ocie del mann ne genite complicationes in li menages pro que li marito ne vive in li sam cabane quam su marita ¢ visita la solmen in li horas quande il save que ella es inocupat. Durant li reste del témpor fi mann mane in un grand cabane specialmen reservat al maritos in quel ili lude, perdiente consciosimen li dota quel su marita hat payat por le, quam anc li moné quel ella ganiat per su labor desde su maritage. 8 LI 60 ANNUS DE L. M. DE GUESNET In februar va esser just 40 annus quande L. M. de Guesnet li francesi pionero del lingue international pro hasard posit su nase in un brochura de propaganda in favore de Esperanto. Il ne previdet quo devet sequer Per li intelectu © per li cordie il esset defi- nitivmen captet, jettat_in li lucte, un lucte por un bell ideale de fraternita et de plu alt comprension inter nationes. Sr. L. M. de Guesnet nascet li 31 marte 1886 ¢, pos har fat secundari studies, il co- mensat’ li studie de Esperanto li 12 februar 1906, Strax, con nor coidealist Sr. René Isambert, il fundat fi Esperanto Grupo in Chartres, e obtenet li Atesto pri Kapableco li 25 januar 1907. Colaborator del Dictionnaire Francais-Esperanto del Presa Esperantista Societo, coredactor del revue Tra la Mondo il propa- gat in Paris e London, u il adheret a Ido, € creat li Klubo Progreso sub li pseudonim in novembre 1910, il partiprendet al fundation del Grupo Amikaro in Biella de quel il esset secretario. Retrovenient in Francia, il devenit un del ductores de Ido in ti land. Secretario del Klubo Progreso de Paris e del Société Idiste Francaise, membre del Central Comité del Uniono por la L. I. in 1912, il recivet li Atesto por Docado in li Ido Congress de Wien in 1921 ¢ esset presidente del Vieim Ido Congres in Praha 1926 e presidente del Socité Mite Frngae in 1927, Su adhesion a Occidental li I-im decembre 1927 esset un fulmine in li idistic camp atraet ti de mult idistes de west Europa Sr. de Guesnet publicat li unesim tecnical traduction, in Ido Aviacado ed Aeroplani de Paul Painlevé, un brochura de propaganda in francesi por Occidental ¢ un Manuale de corespondentic. Il es membre del Senat del Occidental Union ¢ presidente del Occidental Societé de Francia. In 1938 il recivet li diploma de docente de Occidental. Su profession es representante de farmaceutic specialités. Li 31-im marte 1946, Sr. de Guesnet va haver 60 annus. Si li viages ne vell esser tam desfacil noi vell ear omnes a Paris por festar le e pruvar le nor simpatie ¢ desires de long vive inter nos. Noi ne dubita que in ti bell die il va reciver numerosi testi- monies de omni partes de Europa e un calid mersi pro har iniciat li movement del naturalistic lingue international in li west Europa contra omni opositiones. Ric Berger. Geo Listens. Departent in Itai CULTURA SIN TERRA Desde pluri annus, on parla pri li sistema del culturas « hidroponic », it es del culturas in aqua, Li metode es ancian, ma ha esset explotat comercialmen passabilmen tard, quande li Dr, Jericke provat, in California, far inmerser li radicas del plantes in cuvettes plenat de gravie ¢ humidat in regulati intervalles med nutritiv solutiones pumpat in un special cisterne. Li procede del pumpage impregna con aer |i gravie, eli grand desavantage del sistema hidroponic, to es li manca de aeration del radicas, es talmen evitat. Li pumpage es fat med electric motores e permisee un grand econo- mie de manual labor. Specialistes del Universita de Reading obtenet, per ti nov metode, tre bell recoltes de tomates e on previde desde nu un interessant comercial cultura secun li actual procedes just perfinit. 9 ESPERANTO O OCCIDENTAL ? Li sequent articul es extraet de un lettre adressat de Edgar de Wall, ante li guerre, a un Esperantist de Brasilia. Li argumentes exposit es sempre actual ¢ conserva lor tot signification. Essente sin novas de nor venerat mastro desde du annus noi livera piemen a nor letores ti preciosi paroles de un voce quel ha forsan tacet por sempre. Sol quelc vocabules ha eset adaptat al ortografic standardisation a quel nor revue obliga se conformar se por conservar li unitd del lingue. It es vermen admirabil quam perfect vu ja possede Occidental. In vor tot lettre yo ha troyat solmen un micri inexactita : Vu scri apare vice aparir. Li unesim, di derivat aparentie, have un signification un poc altri quam li duesim, de quel on det aparition e quel coresponde al sense intentionat. Do por un unesim prova vor con sentie de Occidental es vermen excellentissim e monstra quant facil vell esser in Brasilia Ii transition de Esperanto a Occidental quel totmen ne es un Projecte in discussion ma functiona nu al complet satisfation de su usatores in max diversi branches Grand changes es inpossibil proque li fundament de Occidental es tam solidmen basat in li co- mun europa, parolmateriale e li leges de linguistica, que omni arbitrarité es exeludet, * Ex li paroles introductiv a vor gramatica, yo vide que vu considera Esperanto quan ja tant expandet que su victorie final ja es absolut assecurat. Ci {tate de Volt, Ii uncaim mundilngee Nee nat expansion in 1888. Tande it havet mult centenes de clubs e societés € un demi: million de adherentes in omni landes: 33 revues aparit. Yo self possede inter altris un gazette demi chinesi-volapiik, un revue ilustrat humoristic (triesim annu de aparition !), e tande ancor ne existet li fotografic clichés usat hodie. Tal coses in peranto mem hodie ne existe ! E malgré omni to Volapiik esset mort ja in 1890, pro aparition de Esperanto ¢ provas corecter li insuficent Volapiik. Yo sell ha, pervivet splendid ascendentie ¢ rapidissim decadentie. Advere li diferentie inter Volapiik e Esperanto esset mult plu grand quam inter Esperanto © Occidental. Ma ti exemple tmonstra clarmen que lu minu perfect deve desaparir avan lu plu bon. Pro to yo ne erede que Esperanto va posser tener se contra li concurrentie de Occidental. Solmen li inconos- sentie che li publica pri li existentie e li qualitds de Occidental retarda su victorie, ma si un die li question de un introduction oficial de un L. 1. va interessar li guvernamentes del states por electer un tal lingue, vu posse esser cert que on ne va electer Esperanto, inusabil por li scientie, ma certmen Occidental, Pro, quo retardar li final successe per pro- pagar Esperanto, si Occidental ja hodie da plu mult avantages al usatores, essent ie comprensibil por tot hom con medial instruction in li tot munde > "Esperanto ha realisat un important mission, conossentar i munde pri li vi capabiliti de un constructet artificial lingue. Mosé conductet li hebreos til li land Promesset, ma il self ne posset intrar... Esque to ha diminuet su grandore > * James Watt ha inventet li vapormachine ; esque on usa ancor su antiquat machine ? Esque vermen on va posser postular que li munde mey acceptar ti venerabil olde tena? Ples permisser me dubitar pri un tal possibilité, si existe un modern natural lingue quam Occidental... » Edgar de W: LI DECOVRITION DEL RADIES X Poe ‘persones save gue ti decovrition es debit al hasard. Includet in su nigei camera, Roentgen (1845-1923), durant que il studiat li natura de cert tadies maces misteriosi, manipulat un ecran vernisset de un fluorescent materie. II passat Ii manu detra li eeran, volente reerecter li frame quel vacilat. To quo il vider tande plenat le de terrore : Ne li ombre de manu profilat se sur li ecran. aay squelettic manu, li manu self del Morte. Li curiosita escent plu fort quam Ii stupore, li scientist retornat in su nigri cdmera ¢ tepetit li experiment. Il posset tande determinar li causes e li efectes de it, Pro hasard li radies X esset decovrit. It es facil lassar escapar un decovrition. Malter roger, ma tre poc de ili vide! (Ex. «Terre Wallonne», trad. R. 10 LI SOL-RE-SOL Inter crea 300 projectes de lingues internatio- nal, quel fy XDXCim. socal ha, parturit, ly max Curiosi es certmen li Sol-re-aol. Vi quele infor: mationes prendet precipue in li « Histoire de la iangue untverselle» de Couturat, libre exkaustet deede 30 annus. Li unesim autores de L. I. visat tro alt. [li volet ofertar un lingue ne solmen uel por I felationea ‘international, main. sam. tempor perfect, it es fundat sur li lopica, Negligent 1 natural Hinges gues ili considera quam’ tro ino it creat idioms gurls chascun paral es completmen maginat. Ti wpectel ds Kinguss, aiejuel aparteas [-re-tol, es hodie abandonat. Su ultim specimen conosset essel ancor propagat ante quele annus de st. Foster, sub li némine Ro. “Ti lingues losohe, completmen artifical have fi avantage posseder un absolut regularitd, ma ili desordina omni nor customes, Sub pretexte de neutralita, i in Conperiee Tepuancia al paroles inbernationel universalmen onnossct, a fine vr dar pl soul avantagen al Eurapanes e\Americanes qian al'Asiates, Li autor de Sol-re-2ol esset Sudre, professor in li celebri colegie de Soreze in li Departament del Tarn in Francia. In li eta de 30 annus, circum 1817, il havet li idé constructer un L. I. ne con i paroles del national lingues, ma con li notes del musica LB raton de & preferentie eatok quell paroles varia de un lingue al altri, durant quel sett notes del musica es ja expandet sur li tot terra. On deve confesser que I id esset ingonioel, Suse stvar Gofasst li scquem avantages: 1, Ti putt parclas posse steer seria i guin fines oreo ‘dal iauiace: 2) Oni pease fiat lea Gon LV. rit rab lifes. 3: On owes tpresentad les Gon'li7 colores dal grocers, 4, On poten deetonat Tes tuchante per li'index del dextri manu, li 4 fingres del fevul manu o lor intervalles (queles vices Ii. masical scale). Ti ultim avantage: permisset al clecos.e surd-routes far se comprender in ti lingue Pro que omni paroles esset format solmen ex li combination de 7 notes. it posset exister In Sol-re-sol solmen 7 paroles de un sillab, On contat in it 49 parcles de du sillabes, 336 de tri, 2268 de quar © 9072 de quin sillabes. Por far li feminine, Sudre imaginat repetir li vocale del final note : sieol (cenicr), sisool (seniora), Por far li plurale il repet Ii initial consonante del final note : dofaa (ells), doffaa (elias) Li conjugation es fat per li medie de auxiliares indicant li témpor ¢ li mode. Ti ausiliares es dodo por Ii imperfecte, mini por Ii future e solsol por li imperative. Li contrarie es expresset renversante li érdine del sillabes : Si Deo es dit domisol, Satan deveni salenide, lu bon — misol, lu mel ~ solnai. Sollasi (axcender) deveni silasol (descender) por lt contrare. Fer si medie Sudre natualmen alevia un poe li memorie. Regretabilmen malt contraries es vermen tro arbitrari. Por exemple on véspere es dit misi, ¢ bon jorne : simi, ma it sembla que li ver contrarie de bon jorne es preferibilmen bon nocte ! Ma sovente paroles invertet ne es contraries, quo. poste geniter miscomprenses Por exemple : dosidemi (legume) collide con midosido significant sacrificie Pro li povrts del sillabes it eveni frequent ¢ inevitabil conflctes in li sam frase. Ti maniere cupar Ii paroles Ii frase have pluri senses. Exemple: famisi ~ porter i universe, Fam sidomide — ti plazza. In francesi on conosse li singula casu de du contrari expressiones la symétrie e I'asymétrie queles in audition es abso- Iutmen simil. Ti cagu es, noi erede, unic in francesi. In Sol-re-sol it es in contrari tam Frequent que Sudre esset ebligat recomandar ai adeptes bon separar li paroles parlante, quo devet ester intolerabil pos quele tempor. Quam omni altri lingues filosofic (vide Ro) li Sol-re-sol provat elassificar omni homan netiones per series de paroles. Talmen faladore — 'novigan faladom spacie, faladofa.~ mili, faladorol remar. Me on stax constag Guc hey ne regna in ti combinationes: li spacie eli miliene s special al mare ¢ duve aparenc ane 4 un alti gruppe. Li classification adoptet, in omni casu, es arbitra ne peace ha tn ver uti, ‘Adplu li medies utilisat de Sudre por expresser omni homan idés solmen per sllabes «3 inauficent. It es inpossbil ear tre lontan con Ii 7 notes in It exprescon del pon caee Det lingue con 7 sllabes resulta un fatigant monotonie quel devens hetero E tamen ti primitiv lingue recivet, ante mem esser fnit, numeros! ohial aproba, tiones. Felici epoca w li inventores de lingue international eset elevat sur un pebeccie strax pou har signal un manusctite Sudre presentat su labor ancor incomplet al Academie del Bell-Artes de Paris (1827); poy il perfectiona it sin eeasa. Ye su morte (1862) li vocabularivis nc ia cone printat, It eset publicat de su vidua solmen in 1866. Interns ¢ hot cee toi € max flattosiaprobationes, de success comissiones del Insitute de France in meek trovat se Argo e Prony. de musicantes quam Cherubini, Acker, Boeke Ane li ministre del guerre, pos un raport de un generale, concedet un recompense de Fr. 60.000.- a Sudre, summa quel advere nequande esset versat. Ti recompense esset tre regretabil, nam li inventor poy eredet que il eset viene de ne solicitat omni species de apoyes por obiener li moné quel il pent eter dela genie. It es probabil que si fi guvernamentes interessat se al Sol-re-sol it es pro que ti lingue posset ane servi al optic comunicationes por grand distenties Li ide toca tot long textus per li medie de 7 combinat sillabes devet naturalmen seducter Li militar autorités. Quam li Morse, nascet Presc in sam témpor, permisset transmisser omni textus solmen per du signes. i punetue i tie, in sami Solereael permiect eee der con queleunc nation med f sillabes ja univereclnen eee In li exposition de 1855 Sol-re-sol recivet un recompense exceptional de Fr. 10,000.- Plu tard Victor Hugo, Lamartine e Alexandre de Humboldt beedet it? Stak oo Bresentat 2 Napoleon IIe li francesi imperatorinvtat le experimentar ae sete ivan le. Pos su morte, su vidua continuat li propaganda por li Sol-re-sole fundat li « Societé for li propaganda del universal lingue Solre-sol quel exelet ance ek coor de nor secul. In 1902, un gramatiea del Solte-sol coupon de Boleta Corea esset publicat in Paris. On posse obtener it in libreria Lackotre ater ete Hodie ti lingue, Ii antecessor del lingue constructet, presenta woliern historic interesse. Resumate de R. B. Li esprite del ancianes. Balzac, autor de Aristippe (1597-1654) esset malad. Li cardinal de Richelieu demandat novas a Bautru, « Qualmen vole vu que il standa bon? respondet tit. TI parla solmen pri se self e, chascun vez, il subleva su chapel. Omni to inreuma le. » In scola. Li instructor questiona : « Qui esset Cristofor Colombo? » — Un avie. » Li scoleros ride. Li instructor demanda la quo dat lati strane id «Ma on parla sempre pri li... ove de Colombe, » Che li medico. « Congestion del hepate, reumatisme, cap-dolore, ¢ quant old vu es, senioretta? » — « Yo have 22 annus. » — « ...E anc cerebral amnesic. » Consequentie. « Durant un annu, yo scrit la un lettre chascun die. » — « E poy? » — «Ella maritat li postmann. » 12 LI MELOLONTE SsET li tempor del melolontes. Ii hat me mult divertsset antey, n yo comensat ne plu haver pleaura con les. Tamen, durante que, tol in mi chambre, yo fat mi scolari deventies on un mortal enoya, yo ne desdignat li companie de alcun de ti animales. In veritd, if ne actet.ve por'me, ligar ita un fi poe‘far'volar ini Tiar ite un ist ganre: yo easct tro avanaat in etd por absidonar me a ti puerin distrationes, ma pensa vu. que to es omnicos quo on posse far con un melolonte? Grand erray inter ti infantin ludes e li seriwi stu dies de un naturalist, existe un multits de graduations a percurrer, Yo tenet un sub un renvereat glant. Ei animale ascendet penibilmen li paretes por recader bentost e recomensar sin cema ¢ tin fine. Quele veres il reeadet sur hi dorte + to es, vu save, un grand infelicté por un melolonte. Ante sucurser it, yo contemplat 4 perseverantie promenar lentimen su six brasses in fi spacie. in li espera, sempre deceptet, acrocar se a un cérpore quel ne existe ta. «It es ver que li melolontes es stupid |> ‘yo dit me. Max sovente yo traet it de su penibil situation, presentante a it li extremita de mi plum, e to.es quo ductet me ol inax grand, al max felicl descovrition, Mi melolonte hat acrocat se al crines del plum e yo lasset it reprender su, conscientie durante que yo scrit un linea, plu etentiv a wu foctes © gevter quam a tis de Julius Caesar quel, in ti moment yo traductet. Esque it vell exvolar o esque it vell descender along |i plum? Quant caprici -s li hasard. Si it hat decidet li unesim solution, yo requande vell har intervidet mi descovrition. Felicimen it comensat descender. Pervenit al extremité del bec, it plongea su caude in li incre. Strax un blane folie. to es lr moment del max grand atende | LEjcaurle arfvatgur Hipapere, deposi jpereseursvaitracie vi adisarabil dhasines | Quele vezes li'melolonte, sive pro genie; sive pro que Ii’ vitriol ‘desquieta'su organes, feleva su cance! abusan, ih svasuanie; 1 remba de to uni sere de puncte, ut labor de un marvelosi delicatesse. Altri vezes, changeante ancor li direction, it reveni toes un S In ti vision, un radie de lumine atinge me : Yo poe! li astooant animale eur Hi wnesim paging de mi cademne, Ji crude bon pro- videt de incre ; poy, armat de un pallie por directer It labores e barrar li passages, yoclortin it promeatr in tl Gmanlere Gue 0elf sar hil panda To neccset du Rores, ma quel chel-owse | : Poy yo reposat un poe, aproximat me al fenestre, contemplat li paisage e retornat a mi melolonte, Certimen yo devet pallidijar. Li male esset grand, inreparabil ! Yo comensat eapter ti, quel esect I autor de it, e jettat it ta li fenestre. Pos quo, yo examinat con terrore i statu del coves. On videt un long nigri tracie quel, departente del capitul IV De Bello Gallico eat directimen vers fi levul margine : ta li animale, trovante li spessore del libre tro abrupti por descender, hat revenit vers li dextri margine poy hant reascendet vers li nord. hat decidet passar del ibre sur i borde del inercre, de u, sur un rapid declive, it hat glissat in Ii abiase, in li gehenna, in H incre, por eu infelicie e fi mit Ta, li melolonte, hant infelicimen comprendet que it hat misviat, hat resoluet reveni retro, e vestit in luctu del cap al caude, it hat gurtit del incre por retornar al eapitul IV De Bello Gallico,u yo retvovat it, quel comprendet nequo ex su aventuras imomgtrucel ‘mactles, lagom, tfveresy & wn tok sequcniie, de cataatrofes. fo delicatesse, sin genie... un spectacul nigri e horribil ! : : Or, ti libre, to ease i elzevir de mi instructor, elevir in-quarto, elzevir rar, custoi, trovabil, elaseat a ti tesponsabilit con li mux grav recomandationes. It es evident que mi camu eset insalvaba, oe 'Yo absorptet li incre per tun spongiosi papere. Yo fat siccar li folie; pos quo yo comensat reflecter pri mi situation. 13 Yo sentit plu mult angusties quam remorses, To, quo terret me ad-maxim, esset confesser li melolonte a mi instructor. De quel terribil ocul il vell considerar ti honteet maniere perdir mi tempor, inti rasonabil etd u il assertet que yo hat pervenit, e perdir it in puerinités dangerosi e tre probabilmen inmoral ! To fat tremer me, atane tande ofertat me calmantes, nam Satane es sempre ci in Ii hora del ten- tation. II dune presentat me un tot litt mentie. Durante mi absentie ti infam eat del vicina vell har intrat in li chambre e vell har renversat li inere sur li capitul IV De Bello Gallico. Ma pro que yo ne devet surtir inter li leciones, yo vell har motivat mi absentie per li necessita ear comprar un plum, Pro que li plum esset in un scaf del chambre, yo vell har confesset har perdit i clave de ti scaf yer, in li balne. Pro que yo ne haves Ui permission ear balnear, yo vell har suposit har eat ta sin permission, confesset mi culpe, quo vell har jettat sur li combination mult versemblantie. e in sam tempor diminuet mi remorses, pro que yo acusat me generosimen per un erra ne fat, quo, in mi ocules presc absoluet me. Ti chef-ovre de combination esset tot pret, quande yo audit li passu de Sr. Ratin, mi preceptor, quel ascendet li scaliere. In mi nervosita, yo cludet li libre, yo reapertet it, yo cludet it ancor por reaperter it con rapidita, con ti espera que li macul vell parlar per se self, e vell sparniar me I terribil eimbarasse del unesim explicationes. Sr. Ratin esset venient por dar me un lecion. Sin vider li libre il posit su chapel, plazzat su stul, sedentat se, nettat su nase. Por conservar un tenentie, yo anc nettal mi nase, pos quo Sr. Ratin regardat me fixmen, nam it actet se pri li nase In prim yo ne comprendet que Sr. Ratin sondat li intention quel yo hat havet nettante mi nase presc in li sam tempor quam il, talmen que, suposiente que il hat Videt |i macul, yo abassat mi regard, plu genat per su investigatori silentie quam ye vell har esset per su questiones, a queles yo esset pret responder. In fine, com un solemni ton : « Senior, yo lee, sur vor visage...» — « No, senior.» —« Yo lee No, senior, ites li cat », yo replicat Gi, Sr. Ratin semblat sufocat pro mi response quel aparet le trapassar li limites del teverentie ;¢ il semblat decider se por un energic reprimande quande, su ocules hant cadet sur Ii monstruosi macul, ti vision productet le un sursalta quel, per contracolpe, productet un altri che me. It esset li moment impedir li storm : « Durante, senior, que yo hat surtt... li cat... por comprar un plum... li cat... pro que yo hat perdit li clave. yer in li balne.. ii cat...» Sam quant yo parlat li regard de Sr. Ratin devenit tam terribil que ne plu possent resister it, yo passat sin transition al confession de mi crimines. «Yo menti... senior Ratin... it es yo quel fat ti malefation, » Un grand silentie evenit. Ples ne esser astonat, senior, dit finalmen Sr. Ratin con solemni voce, si li excesse de mi indignation compresse e retarda li expression de it. Yo mem va dir que li expres. sion manca me por qualificar vor conduida. Vu va, senior, restar in ti chambre durante du dies por reflecter pri vor conduida, durante que yo self va reflecter pri li decisiones quel yo deve prender in tam grav conjuntura:> Rodolphe Toepffer, ex francesi trad. R. B. Nota: Rodolphe Toeeber es un celebri scritor de Geneve de origine german ¢ int vivel ante un secul. Su libres max famosi es Nouvelles genevoises e La Bibliotheque de mon oncle. Li supra raconta es exiraet del unesim libre. It es un pezze max conosset del francesi litteratura, ne solmen in Svissia, ma ane in Francis — OOO ESS In Cairo. Li moské del flores, o El-Azhar, contene li celebri mohamedan univer- sita ; it esset constructet in Cairo in annu 362 del hegire (973 pos J.-C). Deci mill studiantes recive ta li docentie de 350 professores gruppat secun li quar ortodox sectes del Islam. M4 LI MAX CURT NOMINE DEL MUNDE Un Chinese habitant New-York ha devenit celebri per su némine de familie com- posit de un sol littere. II nomina se Senior A, tot simplicmen, € on ne conosse altri Giteane havent un tam curt némine. Su numero es li unesim in li libre del telefon, € Senior A supera mem un societé de Hudson quel, con orgollie, hat baptisat se societé «Aaa», Sur li ancian continente Senior A have tamen un concurrente in li person de Senior O, quel habita Paris. Ti-ci havet li baroc idé dar a su unesim nascete li prend. mine de A, ma li civil statu ne autorisat ti demande. Li 450-im anniversarie del invention del italic caracteres Li mensu februar 1946 marca li 431-esim anniversarie del morte, in Venezia, del printator Menuce, quel inventet li italic caractere, quel li pressa e li libres uso tant lantmen. Il esset li chef de ti celebri familie de venezian printatores conosset anc sub li némine de « Aldes ». Li printeria quel il fundat in Venezia in 1490 devenit bentost celebri pro su editiones « princeps » del grec e latin chef-ovres, por queles Manuce utilisat precisimen li caracteres quel on ho designat plu tard per li némine de « italic» (del ancian Italia). On save que ti caracteres, un poc inclinat vers dextri, simila li ordinari scritura Li present textu es just printat in « italic ». ALONGATION DEL HOM Li sved professor Sten Wahlund ha publicat recentmen li resultate del diferent labores relativ al acrescement del longore del homan rasse I constata que, notabilmen por Svedia, li medial longore del homan cérpor augmenta desde li XIX-im secul. In li comense del XX-im secul li medial longore del homes, in Svedia, esset 174 cm. In Norvegia e in Finland, ti longore esset un poc minu grand ¢ in Dania ti mediale atinge 169 cm. Li Hollandeses have un longore de 168 cm durant que in Scotland li homes es presc tam grand quam in Svedia. Prof. Wahlind anc constatat que antey li longore del homan cérpor esset notabil- men inferiori a ti de hodie. Li armatura conservat in li muséos pruva que li longore del mannes esset medialmen plu curt. Del decovritiones fat in, sculpturas datant del era del petre on posse deducter que li homes vivent in Svedia in ti epoca havet circa solmen 164 cm. Til li era del ferre li longore progresse de 2 a 3 cm. por restar statio- nari til li medie del XIX-im secul. Omnicos fa ereder que ti longore, desde li medievie til li medie del ultim secul, monstra un tre levi regression, ma poy un realongation evenit por atinger 165 cm. in 1840, 168 cm. in 1870, 172. cm. in 1914.e nu 173 em, Prof. Wahlund opine que ti augmentation del longore homan es debit a un standarde de vive plu alt, ma egalmen a un amelioration del relationes inter li diferent partes del land, Li factor’ heredité » per mixtion del population influe favorabilmen sur li statura, to in un mesura plu grand quam antey. Paralelmen al augmentation del longore eveni un alongation medial del vivedura. In Wi unesim demi del X1X-im secul, li medial vive exset 47.8 annus._Ti mediale ha progresset fortmen por atinger 72,2 annus in li periode de 193i a 1935. Ti amelioration persiste ancor. Li regression del mortalité proveni in prim del progresses in li social vive, poy del medical dominia. Li limites de un medical eta ancor superioti ne es ancor certmen atinget. (Ex li Terre Wallonne, transmisset de coidealist Chabaud durant su captivitd in Germania.) 15 LI DESPOLVATION PER LI VACUITA In li eta de 70 annus, Me. Cecil Booth ditecte sempre li British Vacuum Cleaner Company, quel il hat creat ante 44 annus, pos har fat brevetar su aparate de nettation per aspiration, Habil mecanico, Sr. Booth hat constructet, in Hi etd de 25 annus Jo, li celebri grand rotes de Blackpool e de Paris. Un poc plu tard, il videt in'un music-hall un sistema de despolvation per li medie de compresset aere, ma li polve, chassat per Ii currente de aere, volat partu exceptet in li bux quel devet reciver ft. Tande Booth haves li idé proceder tnversimen, spires Inpolve vice projecter ite, in 901, il obtenet un brevete por au vaciaim cleaner, Li comenses esset destaci: Ii electrictd esvent tande poe expandet in Anglis, Booth rmontet su aparate in.un furgon tract de un eavalle. Quande, del strade-il et sctionar su machine, Ht popul amassat se. Ii police intervenit. i cocheros de fiacte plendit, diente que li aparate paventat li cavalles; pro to Booth easet, in poc tempor, emendat pro, contraventiones Il ne lassat se descoragear pro tam poc ¢, in 1902, just ante li coronation de Edvard VII i esst li sol quel pervenit nettar completmen li grand tapete del abatia de Westminster, quel on ne successat despolvar altrimen. In fi sequent annu, li rey fat installar vacuum cleaners in Buckingham Palace, ein li cestell de Windsor. Subitmen ti aparates devenit apreciat, lam mult que damas del alt societé dat tés e dinés vacuum / f Ante li guerre de 1914 li aparates de Booth extraet 26 tonnes de polve del Crystal Palace, fante haltar un epidemie de meningite cerebro-spinale quel hat expandet te inter lihomes del naval reserve logiat inti dom. In 1938 plu quam un demi-million de acum cleaners existet in Anglia BIBLIOGRAFIE BERGER R. : L'Occidental en § legons just aparit in li medie de januar 1946, Ti brochura contene 20 pagines con covriment. Chascun lecion comprende quar pagines. Ti re ive esset considerabilmen inrichat, completat ¢ ameliorat. Precie 80 sviss afrancat. JKA'A.: Worterbuch Occidental-Deutsch und Deutsch-Occidental, 152 pagines, formate Cosmoglotta estet editet in li fine de 1945, Ti ovre es li unesim del serie del dictionariums queles noi intente publicar. Noi gratula A. Matejka por li patientosi labor quel representa ti libre. It contene circa 5000 radicas Occidentale i traduction de plu quam 10,000 paroles german. It ne deve mancar che coidealistes 4queles conoste li german lingue. Noi mem constatat que ites anc extrem util a coides: listes queles ne conosse german, nam it contene un grand nimere de paroles con lor derivates. Ex. :plantje, -ar, -age, -ation, -ator Pilanra. Precie; Brochat Fr, 3 wisn Ligal per toale | Fr. 730 svis. MATEJKA. A. : Noi rememora anc fi Vollatindiger Lebrgang der internatio- nalen Welthilfssprache Occidental in 20 Lektionen, ecitet in 194). Presic Fr. 2.50 sss. rL COSMOGLOTTA Li membres del Occidental-Union es informat que lor contribution es includet in i custa del abonnament. Talmen li abonnatores a Cosmogloita posse devenir membres del-organisation international per plenar li carte de adhesion, quel ili deve demandar che li Institute Occidental In 1946 va aparir 4 numerds printat ¢ 8 poligrafat. Li abonnatores queles desira reciver suplementari numerés printat es petit demandar Jes che li administration por li precie de sv. Fr. —.50 li numeré. Ples anc demandar nos li gratuit materiale por includer in vor lettres. Ne oblivia que ‘yor personal propaganda da li max bon resultates. Abonnament a Cosmoglotta (12 numerds) : Sv. Fr. 5.50 (simplic : I ex.) ; sv. Fr. 9.50 (duplic : 3 ex.) ; sv. Fr. 13.50 (abonnament de propaganda : 5 ex. Sebel Fe 0.25 dollar ~ 0 s. 8 d. = Kr. I.— sved. 16 francesi

You might also like