CONEIXEMENT DEL MEDI

10 ACTIVITATS DIDCTIQUES PER A CICLE SUPERIOR

Fernando Ormazbal Blanc

Titulaci: Educaci primria Curs: 3er Any acadmic: 2010-2011 Professors: Albert Sans i Jaume Puy Universitat de Lleida

NDEX Introducci

Activitats 1. Fabricar tints naturals 2. Taller de fotografia 3. Pila de Volta 4. Simulaci dun guiser 5. Construcci dun globus solar 6. Nvol en una ampolla 7. Filtres daigua 8. Fabricar mat 9. Cromatografia 10. Art pictric sobre llet 1 3 5 6
8 10 12 15 17

19

Bibliografia Fonts documentaci experimental Enllaos Web

20

INTRODUCCI Finalitat Aquest document s un dossier dactivitats relacionades amb el coneixement de la qumica i que pretn fer que els alumnes prenguin conscincia de la seva presencia i importncia en tots els aspectes de la quotidianitat. No s la intenci daquest recull conformar una unitat didctica sin una srie dactivitats independents que poden ser usades com a material didctic complementari o per desenvolupar conceptes concrets en moments puntuals del procs daprenentatge. Destinataris En principi els alumnes destinataris de les activitats serien els del cicle superior de primria, tot i que el carcter experimental de les mateixes no exclou la possibilitat dimplementaci en el cicle mitj. Totes les activitats sn inclusives per quan estan dissenyades per a ser desenvolupades de manera collaborativa, per fomentar aquest tipus de treball, la cohesi social i la interacci heterognia. Fonts En el disseny de les activitats he cercat fonts teriques i daltres que em proporcionessin experincies que degudament inserides en un marc didctic dissenyat ad hoc garantissin les mximes possibilitats dassimilaci dels continguts i dassoliment dels objectius marcats en el currculum de primria. Metodologia Guien la meva acci a lhora de seleccionar continguts i dissenyar la metodologia, els principis constructivistes pels quals lalumne ha de construir el seu propi coneixement, i crec que a travs de les experincies, tant de manipulaci com de pensament, es garanteix millor lapropiaci del coneixement. Tamb baso la metodologia en la significativitat que representa partir daquells coneixements previs que lalumne te en relaci a lobjecte a assolir, aix queda reflectit en el carcter quotidi de la majoria de materials i referents que usem en les activitats. Altres principis didctics considerats essencials en el disseny daquestes activitats sn: Principi dactivitat, segons el qual lalumne s qui manipula, el professor proposa, assessora i orienta, i en cap cas substitueix. Principi de diversitat on procuro usar diferents vies i formes tant de treball com de presentaci de les tasques. He procurat que les activitats tinguessin un fort component ldic, el qual assegura una motivaci suplementria en lalumne, molt necessria quan ha de afrontar ladquisici de conceptes complexes. En definitiva la metodologia es basa principalment en lautointerrogaci, lemissi dhiptesis i en la manipulaci formal i operativa. Estructura

Les activitats sestructuren sempre al voltant dalguna activitat experiencial que presenti i o demostri el principi o concepte que es pretn assolir. Lestructura de la presentaci de cada activitat lhe fet en forma de graelles perqu resulta ms funcional i rpid; en un mateix pla visual podem apreciar tot el procs i tots els elements que el configuren amb la qual cosa podem abarcar la idea duna forma global per a la seva comprensi i tamb per a la seva anlisis i avaluaci, ja que la graella permet observar les relacions del diferents components del disseny de cada activitat i organitzar-ho de la manera ms efica possible, aix com redissenyar-les en cas necessari. Cada graella aporta la segent informaci organitzada en departaments: 1) rea principal 2) Nivell o cicle en que sinsereix 3) Duraci i nombre de sessions en que sorganitza lactivitat 4) Nom o ttol de lactivitat enunciats en forma dacci i no dobjectiu 5) Tipus ( taller ,etc) i forma dagrupaci de treball ( grup, individual o gran grup) 6) Justificaci amb relaci a laportaci de la qumica al benestar de la humanitat 7) Objectius didctics daprenentatge 8) Descripci breu de lactivitat 9) Relaci daplicaci que te amb la vida de les persones 10) Breu explicaci terica del fenomen observat o produt 11) Materials i recursos que sn necessaris 12) Seqncia o guia de desenvolupament de lacci de lactivitat.

ACTIVITAT N 1
REA : Coneixement del medi ( natural) NIVELL : Cicle Mitj ( 4art) DURADA: 60 min

NOM ACTIVITAT: TINTS NATURALS DESCRIPCI BREU: APLICACI:

TIPUS: Taller ( Grups de 4) OBJECTIUS DIDCTICS:

Fabriquem alguns tints a partir delements de consum quotidi

Aplicaci en art i en industria txtil

Entendre propietats

la

transferncia

de

Entendre la naturalesa qumica de totes les substncies Fabricar aparells senzills per a la realitzaci de tasques

SEQNCIA: 1. Bullim lelement que triem ( fruita o verdura) per a aconseguir el color que volem*, en un recipient amb poca aigua per aconseguir una major concentraci de tint i en conseqncia ms intensitat. 2. Un cop comenci a bullir laigua, els elements colorants han de mantenir-se en aquesta durant un quart dhora aproximadament. 3. Transcorregut el temps, es deixa refredar. 4. Un cop fred es filtra laigua amb el filtre que hem preparat abans. 5. El que queda en lampolla s el pigment.

MATERIALS I RECURSOS: Un cremador Una olla Aigua Vegetals i fruites Un retall de roba blanc. Filtre

PER A CONSTRUIR EL FILTRE: o o Ampolla de plstic Filtre de caf

Construcci del filtre:

6. Posem un teixit blanc en un recipient amb el tint 1) En una ampolla daigua de plstic es i aigua calenta i el teixit absorbir el tint amb la qual cosa quedar del color escollit. * Orientacions sobre els colors que es poden obtenir de cada producte: Vermell: cireres, remolatxa. Groc: ceba ( les capes exteriors) Verd: Espinacs Marr: caf ( dissolt dues cullerades en mitja tassa) talla la part inferior i se li acobla un filtre de caf o be un retall de roba molt fina.

Blau: una cullerada de farina dissolta en mitja tassa daigua tbia i shi afegeixen tres gotes de iode

ACTIVITAT N 2
REA : Coneixement del medi ( natural) DURADA: 3 sessions ( 1 terica i 2 prctica de laboratori ) TIPUS: Laboratori ( Grup-classe i grups de 3 o 4) APLICACI: Comunicaci,art informaci OBJECTIUS DIDCTICS: JUSTIFICACI: La fotografia ha aportat un dels mitjans de comunicaci i informaci sobre la realitat del mon ms importants amb que ha contat la Humanitat. La seva invenci ha donat peu a tot un seguit davenos sense els quals no podrem entendre el mon com s. Ara que la tecnologia digital sembla haver enterrat la fotografia tradicional , resulta una activitat enriquidora per als alumnes tornar a les arrels daquesta tecnologia que va ser revolucionaria durant el segles XIX i XX. MATERIALS I RECURSOS: Negatiu en B/N de mida aprox. 13x18 cm. Paper daquarella Goma arbiga Dicromat de potassa Colors daquarella Bisulfit sdic Alumbre potssic Aigua Cubetes Pinzells de varies mides ( paletina) Armari o arqueta on guardar els papers mentre sequen Reproduir una formula qumica i usar-la amb una finalitat. Obtenir una cpia fotogrfica per mitjans artesanals. NIVELL : Cicle Superior

NOM ACTIVITAT: Fotografia en el segle XIX DESCRIPCI BREU: Fabricarem una emulsi sensible a la llum i lestendrem en un paper per impressionar-hi una fotografia

SEQUNCIA DE LA ACTIVITAT ( resum): Sessi terica: Abans de passar a la activitat de laboratori, el mestre explica breument els primers passos de la fotografia i com el procs era totalment manual i molt experimental. A continuaci descriu el procs i els fonaments cientfics en que es base. Abans de la sessi prctica conv preparar, les solucions de goma ( al 40%) i la de dicromat (al 10%). Comena la 1 sessi prctica: 1) Per grups. Es fixen els papers daquarella en bastidors i sestn per sobre amb pinzells de pala i amb suavitat i regularitat la mescla: Color8g. / soluci de goma 20cc /soluci de dicromat 20cc / aigua 10cc. 2) Es deixen secar a la foscor ( la sensibilitzaci de la goma es produeix a mesura que va secant) Comena la 2 sessi prctica ( no ms tard de 48 hores de la anterior, ja que caduca la emulsi): 1) Es prepara un sandvitx, vidre o fusta a sota, paper sensible, negatiu, vidre ( si tenim finalment es subjecta fort amb pinces. 2) Sexposa al Sol. El temps es variable. Posem entre 8 i 15 minuts si fa un bon sol

3) Un cop passat el temps se desmunta el sandvitx i el paper sintrodueix en aigua , en un lloc ombrvol ( simplement tanquem les cortines de les finestres, no cal ms) 4) Als pocs minuts, depenent de la justesa de lexposici al sol, les imatges apareixeran gradualment. 5) Quan la imatge arriba al seu punt correcte de visibilitat sintrodueix en un bany de bisulfit sdic i alumbre potssic i aigua en proporcions de 5% i 5% per endurir la goma i procurar-li una major durada. I ja tenim les fotografies com es feien en el segle XIX.

FONAMENTS TERICS Quan es mesclen la goma i el dicromat es forma un compost sensible a la llum. La goma, que s soluble a laigua, perd aquesta propietat, i ho fa de manera proporcional a la llum rebuda, de manera que en aquells punts en que rep molta llum es torna ms insoluble i on en rep menys s ms soluble, amb la qual cosa la goma es va desfent i apareix el fondo del suport ( el blanc del paper) i es va conformant la imatge negativa de la que hem usat, com que aquesta era negativa, al invertir-la, obtenim un imatge positiva en la tonalitat del color que hem mesclat amb els dems ingredients.

ACTIVITAT N 3

REA : Coneixement del medi ( natural) NOM ACTIVITAT: La pila de Volta DESCRIPCI BREU Construcci duna pila elctrica a partir de les instruccions DAlessandro Volta

NIVELL : Cicle Superior TIPUS: Taller ( Grups ) JUSTIFICACI

DURADA: 50 min OBJECTIUS DIDCTICS

La pila de Volta s el primer generador de corrent Dissenyar i elctrica continua i la seva contribuci al benestar construir de la Humanitat fou lemmagatzematge denergia circuits elctrics elctrica, aportant autonomia de desplaament en senzills. ls daparells porttils com ara: un transistor, un I pod, un mp3, etc... SEQENCIA MBIT DADAPLICACI ABANS Matria i energia. Les fonts denergia porttils Farem una introducci breu per posar de manifest les dificultats que tindrem sense les bateries per poder fer activitats del tot naturals en el dia a dia. Ressaltar la importncia de la invenci de la pila per a ls daparells que els alumnes coneixen i usen habitualment, dispositius reproductors de so, telefonia, fotografia, etc. Es deixen els dics de cartr en una soluci daigua i sal. MATERIALS I RECURSOS Vas daigua amb sal Discs de coure Discs de zinc Discs de cartr Fil metllic

Desprs apilem els discs metllics i els de cartr de manera alternativa, els discs de metall separats entre si pels discs de cartr ens quedar un cilindre format per discs alternats: un metall, un de cartr, un de laltre metall i aix successivament. En els extrems hi ha de quedar discs metllics. Es connecten lltim disc i el primer amb el fil metllic. Aquest fil s el conductor del corrent elctric que es manifestar en forma despurnes al connectar tires de metall en els extrems.

FONAMENTS TERICS La bateria transforma lenergia qumica en energia elctrica. El que succeeix s que es produeix una reacci electroqumica en la que el coure cedeix electrons a la dissoluci i el zinc els guanya alhora que aquest es dissol i produeix gas hidrogen en la superfcie del coure. Aquesta pila te una fora d1 volti per cada conjunt de discs.

ACTIVITAT N 4
REA : Coneixement del medi ( natural) NIVELL DURADA: 50 : Cicle min Superior

NOM ACTIVITAT: Simular un Guiser provocant una reacci qumica JUSTIFICACI DESCRIPCI BREU
Es tracta de produir una reacci qumica entre un cid i una base, del que es formar CO2. Es pot incloure per illustrar una explicaci sobre el efectes de la contaminaci sobre els edificis. El CO2 s un dels principals causants de lefecte hivernacle. s interessant que els alumnes puguin observar aquest gas interactuant amb el medi duna manera ms concreta que amb frmules simbliques, per donar significaci al seu estudi

TIPUS: Taller ( Grups de 4) OBJECTIUS DIDCTICS Provocar una reacci qumica per produir CO2 Entendre els efectes que el CO2 tenen en latmosfera APLICACI

ESTRATGIA
Aquesta activitat es pot inserir en una unitat didctica sobre el patrimoni ja que explica Climatologia un dels actius nocius per al patrimoni arquitectnic. La reacci s la mateixa que fa malb les esttues i les parets de catedrals , les pedres de les muralles i, en general, la que afecta totes les roques calcries, que s la seva dissoluci per cids. En aquest cas, la contaminaci ns un bon causant, tenint en compte que el CO2 dissolt en aigua t carcter cid. Tamb hi participen els coneguts NOx i tamb xids de sofre.Es tracte de donar cos a continguts que poden resultar feixucs des de el punt de vista exclusivament teric. La idea, simplement s mostrar una reacci en un mbit molt domstic i ens ha de servir per donar corporetat al gas CO2 durant lexplicaci del tema de lefecte hivernacle i els efectes contaminants com a conceptes propers a la realitat quotidiana, permetent que les idees alternatives que es forma lalumne davant explicacions abstractes puguin modificar-se. Lexperincia El professor fa la demostraci i a continuaci, per grups els alumnes repetiran lexperiment.

MATERIALS I RECURSOS
pot de iogurt de vidre amb tapadora de plstic, bicarbonat, sidral, (si es vol, tamb sab de rentar plats) aigua.

1) Posem dins el got de iogurt el contingut del sidral i aproximadament part de bicarbonat 2) Si volem hi afegim una gota de sab lquid.

3) Mirem el que ocupa la barreja i mesurem en un altre vas la meitat de volum daigua. 4) Aboquem de cop laigua dins el vas que cont el bicarbonat i el sidral, remenem un instant i tapem rpidament. 5) Pel forat de la tapadora sortir a pressi el gas format en la reacci com si es

tracts dun guiser. Observar que en el vas de iogurt continua formant-se gas desprs duna bona estona. 6) Desprs cada grupet anir variant la frmula per intentar esbrinar quina dna ms pressi, es a dir quina arriba ms amunt.

FONAMENTS TERICS
Es tracta duna reacci entre el bicarbonat i els cids del sidral (sobre tot cid ctric i cid tartric). s una reacci cid-base en qu el bicarbonat actua com a base, captant protons dels cids (segons la teoria de Brnsted-Lowry): De la reacci que es fa es desprn dixid de carboni i aigua. Aquesta barreja dna lloc a lescuma, que es genera en prou quantitat perqu surti empesa i fer aquest efecte de guiser.

ACTIVITAT N 5
REA : Coneixement del medi ( natural) NIVELL : Cicle Superior NOM ACTIVITAT: Construcci dun globus solar DESCRIPCI BREU JUSTIFICACI TIPUS: Taller ( Grups-classe) OBJECTIUS DIDCTICS Planificar i portar a terme experincies senzilles sobre alguns fenmens fsics i qumics de la matria, plantejant-se hiptesis prvies, ESTRATGIA Aquesta activitat involucra tot el grup classe en la construcci de un sol aparell. Cal fer una distribuci de tasques a nivell de grups. APLICACI Energia i transport: Aeronutica Meteorologia Globus sonda PRVIA Es proposa a la classe una qesti: perqu sura un globus? Desprs de fer una pluja didees i de recrrer a recerca telemtica, descobrirem que podem construir un globus solar, que a diferencia dels globus aerosttics, no necessiten cap cremador per escalfar laire ja que aprofiten les propietats del material empleat ( borses de plstic negre) dabsorbir la radiaci trmica del Sol directament. Els dies ms apropiats sn els danticicl dhivern per la 16 borses de plstic negres major diferencia en la pressi atmosfrica. Proposarem lactivitat i la Cinta adhesiva planificarem amb ajut dinformacions de la web. Tisores Cordill DISSENY I CONSTRUCCI Envs de iogurt El procs consisteix a dissenyar un globus amb la forma tpica i Altres materials tpics ds usar borses de les que usem per llenar deixalles, de color negre ( escolar no especificats que absorbeix ms be la radiaci trmica). Es requereix fer un patr a escala per tal de saber la forma , mesura i disposici de les peces en la formaci de la campana. Les borses es retallen en tires rectangulars, de manera que desprs es puguin adjuntar amb cinta, solapant-se pel cant llarg unes i pel curt les altres, anirem enganxant fins a formar el globus. No ha de quedar forat en la part superior com en el cas dels globus MATERIALS I RECURSOS Fotografia aria DURADA: De 4 a 6 h

Dissenyar i construir un globus solar amb Els globus solars sn molt materials quotidians,i enlairar-lo desprs usats en meteorologia i tamb aprofitant les propietats dalguns materials en la pressa de fotografies per absorbir les radiacions infraroges aries i susen sense necessitat de ser tripulats

aerosttics. Un cop la campana est acabada se li afegeixen els cordills que subjectaran la cpsula de transport ( la barqueta) la qual pot ser un envs de iogurt. Un rotllo de cordill llarg servir per tenir-lo captiu.

VOLAR REVISI DE LEXPERINCIA Sels demana els alumnes que facin, a nivell individual, xplicit en un text escrit explicant la experincia des de el punt de vista cientfic. Sinfla el globus, amb ventilador o insuflant aire daltra manera mecnica i ells ol anir pujant.

FONAMENTS TERICS El globus solar est construt amb plstic de molt poc espessor i seleva amb noms la calor generada pel Sol. Los raigs solars escalfen linterior del globus y al ser major la temperatura interior que la del ambient, seleva pel principi dArqumedes, es a dir, laire calent pesa menys que laire fred, per tant seleva perqu s ms lleuger que laire que lenvolta.

ACTIVITAT N 6
REA : Coneixement del medi ( NIVELL : Cicle Superior DURADA: 50 min natural) TIPUS: Taller ( Grups de 4) NOM ACTIVITAT: Provocar un nvol JUSTIFICACI OBJECTIUS DIDCTICS DESCRIPCI BREU Crear nvols amb materials Entendre els fenmens meteorolgics i ds domstic per entendre climatolgics s important perqu ens com se formen. aporta coneixements descriptius,

Entendre un fenomen natural ( la formaci de nvols) mitjanant la seva reproducci experimental.

explicatius i predictius, per tant tenen usos preventius. MBIT APLICATIU

Meteorologia i climatologia
SEQNCIA ABANS En una sessi terica plantegem una qesti: com es formen els nvols? Proposem una pluja didees. Sanoten les idees aportades i mitjanant una recerca o a traves de lexplicaci del professor es va construint la resposta. Quan ja hem arribat a una conclusi, es proposa: Podrem reproduir un nvol a la classe? FASES DE LEXPERINCIA 1) Posem dos dits daigua calenta en una ampolla de plstic de mig litre i la tanquem. Sinclina lampolla i es donen algunes voltes per a que es mullin les parets de lampolla. 2) Apart, Sencn un misto. Sapaga duna bufada i, immediatament, es llena dins de lampolla, lobjectiu s que part del fum penetri en lampolla, i es tanca sense perdre temps. En pocs segons, el fum ja no ser visible. 3) Amb les mans, es comprimeix fort lampolla, fent la mxima pressi possible. Desprs es deixa anar de cop i apareix el nvol. DESPRES DE LEXPERINCIA Per tal dassegurar que sha comprs el tema, dinamitzem un debat en el que els alumnes expliquin i representin grficament all que han ents del concepte de formaci dels nvols durant lexperincia. MATERIALS I RECURSOS 1) Una ampolla de plstic, amb tap 2) Aigua 3) Un misto

FONAMENTS TERICS

10

Concepte del fenomen Les molcules de laigua es troben a laire en forma de vapor. Normalment no les veiem. Quan es mouen per REA : Coneixement del medi ( natural) NIVELL : DURADA: 50 min latmosfera ho fan separades unes daltres. Els nvols es formen quan laire calent ple de vapor puja a les Cicle Superior capes altes de latmosfera on la pressi es menor. Laire sexpandeix i es refreda formant gotes daigua. Les partcules slides que hi ha suspeses en laire, provinents de la polluci, el fum o el pols, actuen com a nuclis al voltant dels quals senllacen les molcules daigua i ajuden a formar els nvols Explicaci de lexperiment Al comprimir lampolla la pressi augmenta i laire es comprimeix; al soltar-la de cop, laire sexpandeix i la seva temperatura baixa. Aquest procs de refredament fa que les molcules daigua sajuntin i formin gotes, es a dir, nvols. La polluci i les partcules en suspensi Les molcules sagrupen millor si troben partcules slides que actun com a nuclis. Aquest s el motiu del fum que hem fet anar; les partcules invisibles del fum ens han ajudat a agrupar les molcules daigua al seu voltant amb ms facilitat.

11

NOM ACTIVITAT: Filtratge i depuraci daigua per al consum

TIPUS: Taller ( Grups de 2) JUSTIFICACI OBJECTIUS DESCRIPCI BREU DIDCTICS Fabricarem un filtre El control de potabilitat Entendre que laigua sha de depurar natural per netejar laigua. de laigua i s fonamental per al consum hum I desprs la depurarem per la supervivncia, aix Fabricar un filtre daigua amb amb un mtode qumic com fer-ne un s elements naturals i usar-lo responsable Fer s i consum responsable de laigua ESTRATGIA APLICACI Aquesta doble experincia sha dinserir en una unitat didctica sobre laigua, Salut i alimentaci MATERIALS I on sexpliqui el cicle de laigua i la seva importncia , la precarietat que RECURSOS
existeix en molts llocs de la Terra en aquest sentit i que s un be escs que cal no malbaratar. s convenient la visita a una depuradora daiges abans de la sessi per tal de conscienciar els nens que laigua experimenta un procs fins Cada parella ha de disposar que arriba a la llar, i en aquest procs existeix una fase de depuraci. Si dun equip de material. podem fer lexperincia aprofitant una sortida a un entorn natural ser ms significativa. El professor comena deixant clara la diferncia entre aigua corrent i aigua estancada i els perills que del consum daquesta ltima sen deriven. Expliquem que farem dues experincies per usar dos sistemes distints: un fsic i un altre qumic. Aix donar ms recursos i una visi ms clara de la diferencia de la naturalesa de lo fsic amb lo qumic. De fet ambdues mtodes sn complementaris ja que el filtratge permet la neteja de partcules i la depuraci elimina els microorganismes.

s convenient fer les experincies per modelatge i en grups de dos alumnes, per tant cada parella ha de disposar del material requerit en les activitats.

ACTIVITAT 1: Depuraci fsica; filtratge amb tanc

*s important deixar clar que laigua que filtrarem amb aquest sistema no es podr considerar potable, tot i laspecte net que tindr al final, i sols en cas dextrema necessitat podria usar-se per beure. 1) La primera fase consisteix a la construcci del tanc de filtratge. Usarem
lampolla tallada la base, de manera que ens quedi un cilindre acabat en Pel Filtratge: forma dembut ( la boca de lampolla)no cal que tingui ms dun pam de llarg el tanc. A la boca se li lliga la gasa, o un mocador doblat que far de Una ampolla de plstic de 1,5 litres. Tisores.

12

seds final. Ls del filtre s amb la boca de lampolla cap a baix.

Gasses o drap. Gomes elstiques. Sorra de diferent gruix i, si pot ser, carb actiu finament dividit Laigua duna bassa o estany

2) Anem afegint estrats de sorres de diferent gruix al tanc de filtratge. El primer estrat que afegirem s el de la sorra ms fina (o el del carb actiu, si en tenim, ja que ser ms fi que qualsevol sorra) i aix anirem afegint estrats de sorres cada cop ms gruixudes. Cada estrat ha de ser de uns 4 cm. Lestrat superior, el primer que contactar amb laigua ja seran pedretes. 3) Finalment ser el moment daguantar el tanc de filtratge en posici vertical, amb la boca de lembut apuntant cap a baix i a sobre dun recipient que recollir laigua neta. Noms cal vesar-hi laigua bruta per la part superior del tanc de filtratge i esperar que es vagi filtrant pels diversos estrats fins a sortir-ne cristallina a travs del seds. Recordem que aquesta aigua per molt neta que sembli fsicament, no s potable. ACTIVITAT 2 Depuraci qumica Lexperiment consistir en un procs qumic de tractament de laigua fluvial, o de fonts de muntanya. Tractarem laigua amb preparats que trobarem a farmcies a base de compostos oxidants que contenen clor o iode, tamb ho podem fer amb unes gotes de lleixiu (dissoluci dhipoclorit de sodi). Fins i tot avui dia a les farmcies podem trobar uns comprimits slids que es basen

en petites concentracions de sals que contenen ions de metalls com la plata Per la depuraci: per tal deliminar els microorganismes de les aiges. Aquesta aigua ser potable i podrem consumir-la amb tranquillitat. Els passos que haurem de seguir per a la potabilitzaci de laigua amb la que hem omplert la cantimplora seran els indicats al prospecte o revers del preparat en qesti o b el que el farmacutic ens hagi indicat. Mesures de seguretat Conv acabar el tem,a recordant algunes actituds prudents en el consum daiges, com que mai hem de beure laigua de basses o estanys encara que lhaguem passat pel nostre tanc de filtratge. Aquestes aiges estancades poden contenir compostos dissolts que no arribarem a separar mai per filtracions amb sorres, com per exemple petites concentracions de metalls o determinats productes qumics o farmacutics. Les aiges de fonts de muntanya o b preses del curs alt dun riu s que les podrem beure tranquillament desprs de la seva potabilitzaci amb laddici de productes qumics a ls sempre respectant les dosis recomanades en el prospecte del producte per evitar una concentraci massa gran daquests productes que podria resultar txica pel nostre organisme Una cantimplora. Aigua de font de

muntanya o del curs alt dun riu. Comprimits o ampolletes de productes comercialitzats per a la potabilitzaci de laigua o b una ampolleta amb de

dosificador

comptagotes amb lleixiu ( s important que no porti perfums ni altres compostos afegits).

13

FONAMENTS TERICS
La primera activitat es basa en processos fsics de filtraci per tal de separar les diverses partcules que es poden trobar dissoltes o en suspensi en les aiges fluvials i, sobretot, en les pluvials acumulades a basses o estanys. Des de fulles a sorra, passant per les argiles que enterboleixen laigua. Al dur a terme el primer experiment, a travs del tanc de filtratge es opot observar com laigua va colant-se pels diferents estrats i en ells hi van quedant retinguts els compostos que es trobaven dissolts o suspesos a laigua. Les fulles, branquetes i les altres partcules ms grosses quedaran retingudes a la primera capa de pedretes ms gruixudes. Les graves quedaran retingudes en capes inferiors, de sorres ms fines. I, la darrera capa de carb actiu, grcies a la seva gran rea superficial degut a trobar-se molt finament dividit, absorbir compostos qumics orgnics dissolts que no separarem amb sorres. El procs qumic el que fa s introduir un agent nociu pels microorganismes que hi habiten, els quals podrien atacar el nostre sistema digestiu.

14

ACTIVITAT N 8
REA : Coneixement del medi NIVELL : Cicle Superior DURADA: 50 min ( natural) TIPUS: Taller ( Grups de 4) NOM ACTIVITAT: Fabriquem mat JUSTIFICACI OBJECTIUS DIDCTICS DESCRIPCI BREU Separarem el srum de la La cuina de casa s un lloc on hi poden protena de la llet ( la tenir lloc molts processos qumics, tot i no casena) per tal dobtenir un ser-ne sempre conscients. Es tracte de nou producte comestible. veure la qumica duna manera ms propera a la quotidianitat. MBIT APLICATIU Relacionar la qumica amb processos habituals de la industria alimentaria

Alimentaci i salut
SEQNCIA ABANS En una sessi terica plantegem una qesti: Qu te que veure lalimentaci amb la qumica? Arran daquesta qesti fem explcita la relaci entre ambds conceptes. Podem passar per ls de tota mena de productes usats en la industria per donar propietats de conservaci, saboritzaci, pigmentaci als productes alimentaris. Es tracte de desmitificar la idea tpica del terme qumic com a negatiu o corruptor i entendre que existeixen processos qumics en la producci alimentria. Preguntem si alg coneix algun daquests processos i desprs proposem de fer una fbrica al laboratori. Copsant el tipus daliment que tractarem hem darribar a la llet. I daquest producte traurem un producte nou, el mat. La organitzaci ser per grups i tots faran el seu mat. 1 Recipient per cada alumne (pot tipus de mel o de melmelada) Llimons Filtre (tela amb porus fi) un per grup) Dispositiu escalfar la llet per MATERIALS I RECURSOS Llet

FASES DE LEXPERINCIA 4) Se calenta una mica ( 37) la llet 5) Afegim tres o quatre cullerades de llimona i barregem. 6) La llet es talla. La protena sha precipitat, separat el lquid queda a la part de dalt i el slid al fons del recipient. 7) Se filtra el producte,abocant-lo en un altre contenidor, de manera que en el filtre shi queda la part slida. Pressionem aquesta part retinguda en el filtre per acabar dextreuren el srum i el que queda en el filtre s el producte que buscvem, el qual en lmbit alimentari anomenem mat . DESPRS DE LEXPERINCIA Un cop tots els grups tenen acabat el seu mat. Cadascun lenvasar en el seu pot. Li posar una enganxina amb un nom comercial i sel podr dur a

Enganxines blanques

15

casa. Es pot aprofitar per parlar de les condicions sanitries dels productes alimentaris industrials i dels artesanals. FONAMENTS TERICS

Es basa en les propietats dels cids per separar substancies . Lcid ( en aquest cas el llim) trenca lestructura de la casena, que s la protena de la llet, rebaixant el seu pH, que s lndex de mesura de lacidesa, fent que la soluci perdi la seva capacitat de ser soluble a laigua, amb la qual cosa es crea la precipitaci i podem separar el srum ( part lquida) , de la part slida ( casena precipitada) de la llet.

16

ACTIVITAT N 9
REA : Coneixement del medi ( natural) NIVELL : DURADA: 50 min Cicle Superior TIPUS: Classe experimental ( Grup-classe i Grups de 2) DESCRIPCI BREU Separar i analitzar els components duna substncia JUSTIFICACI La cromatografia aporta informacions en el camp de la medecina que sn fonamental en la emissi de diagnstics clnics. SEQUENCIA OBJECTIUS DIDCTICS

NOM ACTIVITAT: Cromatografia

Entendre que la cromatografia s un procs qumic habitual i til en la detecci i prevenci de malalties

APLICACI

Plantejarem lactivitat com un joc de misteri en el que investigarem un fet Salut i medecina que sols qumicament podrem esclarir. Es tracte daveriguar, mitjanant Investigaci policial la cromatografia, quin retolador sha fet servir per fer una taca en una cartolina. Per tal que els alumnes ho puguin observar be el procs, s convenient usar-ne un per cada grupet dalumnes i demanar-los que els manipulin ells seguint les indicacions del professor. Prembul 1) Es retalla una tira de cartolina fina ( quan ms prima millor avanar la tinta pel paper) amb una amplada de uns quatre centmetres i deu o dotze dalada. 2) En la part inferior, a un centmetre del llindar es fa una marca ( taca vctima) amb un dels retolador ( retolador culpable). 3) El professor presenta el cas als alumnes i ho fa aprofitant lxit de la srie CSI. Mostra la cartolina amb la taca i explica: Avui quan he arribat, he trobat aquest tros de cartolina, tacat sobre la taula. Resulta que s un trosset important i ara sha fet malb. Per el retolador culpable qui ho ha fet no sap que existeix una manera de descobrir el culpable. Fa referncia als mtodes de la policia cientfica i explica la teoria de la cromatografia: Existeix una tcnica cientfica anomenada cromatografia que es basa en que els materials tenen diferents components fsics i qumics i es poden separar i identificar. Heu vist en les pellcules..., 4) Amb els retoladors sospitosos, fem una marca amb cadascun, de manera que quedin alineades a la mateixa distancia del llindar Retoladors Alcohol Cartolina fina Tisores Pot de vidre amb tap MATERIALS I RECURSOS

17

inferior de la cartolina. Ara tenim varies marques iguals i a la mateixa distancia del llindar inferior de la cartolina. Cada marca sha de nomenar dalguna manera o be numerar, per poder identificar-les un cop acabat el procs. Investigaci 5) Posem alcohol en el recipient ( pot de conserva llarg) just el suficient per cobrir el fons, shi posa la cartolina , de manera que el llindar vagi xuclant lalcohol per efecte de la capillaritat( expliquem aquest fenomen), i es tapa el pot. 6) Mentre esperem el professor aporta la part terica i les aplicacions i usos de la cromatografia: ... i aix tamb te moltes aplicacions en la medicina per detectar substancies en la sang o en la orina Es fa referncia als anlisis que probablement a tots els hauran fet algun cop. 7) Poc a poc els diferents tints de les taques saniran separant, descobrint la composici. Detecci del culpable i resoluci del cas 8) Al final del procs la taca original i una de les noves seran iguals o molt semblants. El retolador amb el que haurem fet la taca que s igual a la taca vctima ser el retolador culpable.
*( Per tal que lexperiment surti be cal que els alumnes quan facin la seva experincia intercanvin els retoladors, ja que les marques han de ser de retoladors de diferents composicions i per tant de diferent fabricant).

FONAMENTS TERICS Tamb es pot fer-se amb lquids i gasos,( amb aparells molt ms sofisticats) per tots es basen en els mateixos principis, que les substancies tenen diferent components i reaccionen de manera diferent davant les interaccions amb els reactors a que els exposem

18

ACTIVITAT N 10
REA : Coneixement del medi ( natural) NIVELL : Cicle Superior DURADA: 2 sessions 80 min

NOM ACTIVITAT: Art pictric sobre llet DESCRIPCI BREU

Explicarem la tensi superficial dels lquids ajudant-nos duna experincia molt plstica

TIPUS: Taller ( Grups de 4) JUSTIFICACI OBJECTIUS DIDCTICS Entendre algunes Comprovar la caracterstiques tensi moleculars de la superficial dels matria fa entendre lquids millor la naturalesa del mon.

ESTRATGIA APLICACI Investigaci del En aquest cas, plantejarem lexperincia com una activitat de plstica, per comportament molecular MATERIALS I passar desprs als aspectes cientfics que hi estudiem: la tensi superficial de RECURSOS
2 SESSIONS. lquids. Ho farem en dues sessions perqu lactivitat en si centrar latenci dels alumnes suficient per impedir que atenguin les explicacions cientfiques, tot i que el professor, a ms de les instruccions pot anar incorporant conceptes. 1 SESSI Formarem grups de 4 cada grup els repartirem un recipient amb llet i un equip de material. A continuaci el professor dirigir lactivitat com a supervisor, lexperincia la duen a terme els alumnes. Interessa que siguin ells els actants del sorprenent fenomen quan apareix per primer cop als seus ulls. Aix els motivar de cara a la part ms terica de lactivitat. El professor va donant les instruccions per ordre, procurant resoldre els dubtes o problemes que puguin sorgir. La seqncia s la segent: 1) Es deixen caure molt suaument diverses gotes de colorant, si pot ser de colors diferents sobre un recipient amb llet sencera. Les gotes queden concentrades i no es dissolen completament en la llet. 2) A continuaci toquem el centre del recipient amb un costat del bastonet (un en el qu noms hi hagi el cot). No succeeix res. 3) Tot seguit, mullem laltre costat del bastonet amb sab i ho tornem a provar. Observem com els colors sallunyen del bastonet rpidament. 4) Anem tocant suaument amb el bastonet a sobre dels colors a poc a poc. Observem com aquests es van movent i barrejant. 5) Els deixem que vagin experimentant. s convenient fer s de cmeres fotogrfiques ja que els producte s tan canviant i poder tenir una presencia de la experincia ens ajudar a recordar-la. 1) un plat fons 2) 3) 4) llet sencera Colorant alimentari aigua

5) bastonets de les orelles 6) sab (lquid)

2 SESSI

19

En aquesta sessi es tracte dexplicar el fenomen que varem experimentar en la sessi anterior. Podem comenar preguntant si han vist mai un mosquit surant a laigua, fent referncia al sabater i provocar una pluja didees sobre els motius pels quals no senfonsa Expliquem que s per la mateixa ra per la qual els colorants en la sessi anterior no es precipitaven al fons; la tensi superficial dels lquids. La tensi superficial s una propietat de laigua que fa que la capa de la superfcie es comporti com una pell ja que les molcules de laigua satrauen entre elles i exerceixen una tensi. Aquesta tensi superficial facilita que hi hagi insectes, com el sabater, que es puguin desplaar per la superfcie de laigua sense enfonsar-se. Qu passava quan atansvem el sab a la llet? Trencvem aquesta tensi superficial. Aquesta caracterstica del sab permet que es pugui rentar b amb ell, ja que fa que les gotes daigua siguin ms petites i menys cohesionades, i daquesta manera poden penetrar ms fcilment, per exemple, en les fibres dun teixit. ( Conv usar suport grfic per explicar el comportament de les molcules) Hem de deixar clar que el que fa el sab quan ens rentem no es rentar, sin permetre que laigua penetri all on la prpia tensi superficial limpediria. Per altra banda, el fet que desprs els colors es vagin barrejant i dissolent a poc a poc s conseqncia de lefecte del sab sobre la llet. Les molcules de sab sn per una banda hidrfobes i per altra hidrfiles. Per aquesta ra utilitzem el sab per rentar. A ms a ms, el sab modifica la tensi superficial de laigua, debilitant-la. Acabarem la sessi illustrant-la amb nou experiment senzill, es tracta de fer surar una agulla o un clip en un recipient i desprs deixar caure mol suaument una gota de sab El clip saguanta en la superfcie gracies a la tensi superficial, al entrar laigua en contacte amb el sab aquesta es trenca i el clip senfonsa ja que no te la pell de laigua que el suportava. Tamb podem omplir a vessar un got daigua i fer-los observar com aquesta sobrepassa lalada del got sense vessar-se mentre es mant la tensi superficial.

FONAMENTS TERICS
Les molcules de sab tenen un extrem liposoluble i un altre extrem hidrosoluble. Aquesta caracterstica fa que el costat liposoluble suneixi als greixos, mentre que el costat hidrosoluble fa que el sab es dissolgui en laigua. El sab fa que el greix, laigua i la resta de components de la llet es moguin facilitant daquesta

20

manera el moviment dels colorants.

BIBLIOGRAFIA Llorens Molina, Juan Antonio. Comenzando a aprender qumica. Aprendizaje Visor, Madrid 1991. Winston, Robert. Alucina con la qumica.2007. Franco Mariscal, Antonio J.Enseando fsica y qumica con ideas quijotescas. Ministerio de Educacin y Ciencia. Madrid 2007. Curso profesional de fotografia. AFHA. Barcelona .1978.

FONTS EXPERINCIES Madri+D Recerca en acci Xtec PepQumic, cincia quotidiana

ENLLAOS WEB http://www.madrimasd.org/experimentawiki/feria/Funcionamiento_de_una_pila_Volta http://www.recercaenaccio.cat/agaur_reac/AppJava/ca/projecte/090604-ciencia-a-lacui.jsp http://pepquimic.wordpress.com/

21