1) Laia, Sara, Elisabeth I Paula - CORREGIT

Levoluci i el
procs
dhominitzaci

Laia Diaz Pelaez
Sara Duran Ferr
Elisabeth Fajardo Lopez
Paula Juan Puente
Filosofia i Ciutadania 1 BAT A
Curs 2013/14
Joana Toro
Filosofia i Ciutadania 1 BAT
Levoluci i el procs dhominitzaci

2 | P g i n a

ndex
Introducci
PART I: Levoluci
1. Principals teories evolutives
1.1. Teories evolucionistes
1.1.1. Lamarckisme
1.1.2. Teoria de levoluci de Darwin
1.1.3. La teoria sinttica de levoluci
1.2. Teories no evolucionistes
1.2.1. Creacionisme
1.2.2. Fixisme
1.2.3. Catastrofisme
PART II: Lhominitzaci
1. Qu s?
2. Caracterstiques: transformacions somtiques i psquiques
3. Evoluci de lhome
3.1. Baixada dels arbres
3.2. Migraci dels homnids
3.3. Homnids extingits ms rellevants
3.3.1. Australopithecus
3.3.2. Homo habilis
3.3.3. Homo Ergaster
3.3.4. Neandertal
3.3.4.1. Hiptesis de la desaparici dels Neandertals
4. Lnic homnid supervivent: lHomo Sapiens
4.1. Teories sobre lorigen de l Homo Sapiens
4.1.1. Teoria Multirregional
4.1.2. Teoria dEva o Teoria gentica


3 | P g i n a

PART III: s levoluci un fet?
1. s levoluci una realitat?
1.1. Contribueix la selecci natural a la formaci de noves
espcies?
1.2. Es tala larbre de Darwin
1.3. El que diu el registre fssil
1.4. Dificultats amb la prova
1.5. Qu mostra la pellcula?
1.6. Els homnids i el nostre arbre genealgic
1.7. L'evoluci: mite o realitat?
2. El punt de vista bblic
2.1. Es contradiuen el relat de Gnesi i la cincia?
2.2. "El principi" de l'Univers
2.3. Quant van durar els dies creatius?
2.4. Aparici gradual de les obres creatives
2.5. Segons el seu gnere

Conclusi duna Testimoni de Jehov
Bibliografia


4 | P g i n a

Introducci
Levoluci biolgica s un concepte que va comenar a sorgir fa poc ms de dos
segles per que va canviar el punt de vista de la humanitat sobre la vida.
Actualment el mn est dividit de moltes maneres, per una delles s el
concepte que tenen les persones sobre la vida: com es va originar i com va
arribar a ser tal i com la coneixem. En aquest treball sanalitzen les principals
teories evolutives i tamb les que es contraposen al procs evolutiu biolgic.
Seguidament es fa un anlisi detallat del procs dhominitzaci de lespcie
humana amb descripcions dels principals homnids, destacats per tenir ms
valor o ms pes en larbre genealgic de la nostra famlia ja extingida. I per
ltim, un apartat format per un conjunt de proves i raonaments que refuten la
teoria evolutiva i dues opinions personals amb diferents punts de vista: una a
favor de la evoluci i laltra en contra.


5 | P g i n a

PART I: Levoluci
1. Principals teories evolutives

1.1. Teories evolucionistes
La evoluci biolgica s el conjunt de transformacions que han originat les
diverses formes de vida amb el pas del temps.
Durant el segle XVIII un grup d'investigadors, els naturalistes, van aconseguir
reunir una gran quantitat d'informaci sobre la fauna i la flora basada en
diverses zones del nostre planeta. La classificaci dels ssers vius es va realitzar,
en un primer moment, mitjanant mplies descripcions de la morfologia i
procedncia dels diferents individus trobats, per aquesta classificaci no els era
til.
El sistema ideat i desenvolupat per Carl von Linn (1707-1778) va consistir a
proposar una srie de regles per assignar a tots els ssers vius coneguts una
etiqueta de gnere i espcie. Aquesta classificaci, es va anomenar Sistema
Naturae. Lgicament, en aquest moment, eren les propietats morfolgiques
dels diferents ssers vius les que permetien assignar gnere i espcie a un
individu concret. En lnies generals, l'estructura que va desenvolupar segueix en
els nostres dies, tot i els canvis experimentats per la biologia des d'aleshores.
Per Carl von Linn les espcies identificades constituen grups d'ssers ben
diferenciats i sense cap relaci de procedncia. El criteri de parentiu, era
merament morfolgica. Aquesta perspectiva anomenada fixista considerava que
cadascuna de les espcies estava creada tal com era, i els seus individus no
experimentaven canvis al llarg del temps.
No obstant aix, l'acumulaci de dades proporcionades pels naturalistes, i els
avenos experimentats en la seva organitzaci, aviat van donar lloc a la idea de
que unes espcies provenien d'altres i que, per tant, calia aconseguir una
classificaci que reflects les afinitats entre els diferents ssers vius des d'altres
perspectives: lanomenada classificaci natural.


6 | P g i n a

El primer a proposar una hiptesi sobre la manera en qu unes espcies podien
provenir d'altres va ser el francs Jean Baptiste de Mone, Lamarck (1744-1829).
Per Lamarck, les espcies provenen unes de les altres, de les ms simples a les
ms complexes. Els rgans de cada espcie es desenvoluparien com a
conseqncia de la reacci i adaptaci a l'ambient. Lamarck pensava que el
fixisme era absurd perqu els animals no haguessin pogut sobreviure, sense
evolucionar, a les canviants condicions climtiques que en alguns perodes de
temps van ser molt agressives.
Lamarck considerava que les modificacions en els diversos rgans sn
transmeses per herncia als descendents (herncia dels carcters adquirits).
Es pot dir, per tant, que va ser Lamarck el primer a formular una hiptesi
evolucionista en estricte sentit, encara que llavors es reservava la paraula
evoluci al desenvolupament de l'embri, i la seva proposta fos denominada
com transformista. A diferncia de la proposta de Darwin, el subjecte de
l'evoluci lamarckiana s l'individu el que experimenta la transformaci per s o
dess adaptatiu i aquesta transformaci s la que desprs es transmet a la seva
descendncia.
La teoria de levoluci soposa a la teoria del creacionisme la qual es basa en la
religi i diu que l'univers i totes les coses han estat originats per un acte
creador.
1.1.1. Lamarckisme
Jean-Baptiste-Pierre-Antoine de Monet, cavaller de
Lamarck (1744-1829), el naturalista francs va estudiar
medicina, fsica i meteorologia. En les seves aportacions
a les teories evolutives, va publicar un plantejament
teric que avui coneixem com 'Lamarckisme' en el seu
llibre 'Philosophie Zoologigue' (1809).
La seva teoria es basava en tres punts:
Els organismes mostren una tendncia cap a la complexitat. Els
organismes evolucionen des de formes senzilles cap a formes complexes.
L's repetit d'un rgan en produeix el desenvolupament. Els canvis que
tenen lloc en l'entorn fan que els ssers vius s'adaptin al medi modificant
certs rgans depenent de l's o dess que en facin.

7 | P g i n a

La funci crea l'rgan i el dess en produeix la degeneraci. D'aquesta
manera els carcters originaris van sent substituts lentament per un
seguit de carcters adaptatius o carcters adquirits.

Durant molts anys s'ha considerat que aquesta teoria s errnia, ja que, la
modificaci de l'rgan per mitj de la seva utilitzaci no queda "gravada" a
l'ADN, i per tant, s impossible la seva transmissi per via hereditria. Per l'any
2009 el genetista Joseph H Nadeau va publicar els resultats d'uns experiments
en animals que suposadament demostraven l'herncia de carcters adquirits.

Exemple de lamarckisme:
Imagina que les girafes, antigament,
tinguessin colls molt ms petits que les girafes
actuals i que per aix, elles haguessin de
estirar els seus colls repetidament per assolir
les copes de els arbres i alimentar-se. Aquest
moviment constant del coll (s) hauria
provocat un allargament en el bescoll de les
primeres girafes i, per aix, els seus descendents haurien nascut amb colls ms
llargs que els seus pares i aix successivament fins a originar les actuals girafes.

1.1.2. Teoria de levoluci de Darwin
Charles Robert Darwin (1809 1882) va ser un naturalista
angls, que va explicar que totes les espcies han
evolucionat al llarg del temps a partir d'avantpassats
comuns mitjanant la selecci natural.
Segons Darwin a la natura hi ha una gran diversitat
d'ssers vius i en cada espcie (animal, vegetal, bacteris...)
hi ha poblacions els individus tenen petites variacions en
les seves caracterstiques.
Per exemple, en una poblaci de conills, uns seran ms veloos que altres, altres
tindran millor o pitjor visi llunyana, altres un pelatge ms o menys fosc, uns
tindran una digesti ms efica que altres per a la mateixa quantitat d'aliment,
etc.

8 | P g i n a

Segons Darwin aquestes variacions no sn " bones" ni " dolentes", en principi,
per situada aquesta poblaci en determinades condicions ambientals, unes
caracterstiques donaran avantatges i altres desavantatges, per sobreviure.
Passar una selecci natural dels individus amb les caracterstiques que millor
s'adaptin al medi.
Per exemple, en un ambient amb depredadors que camuflin fcilment, una bona
visi llunyana, els permetr als individus que la tinguin, escapar del depredador,
arribar a la vida adulta i reproduir-se, els seus descendents portaran aquesta
caracterstica en la seva herncia gentica. Els que no tenen aquesta variaci,
seran depredats i no transmetran els seus gens.
Si hi hagus un canvi en les condicions ambientals, per exemple l'extinci de
tots els depredadors, la poblaci es reproduiria sense aquest lmit, per al cap
del temps la manca d'aliment seria un nou lmit. Els individus amb millor
eficincia en la seva digesti, obtindran ms nutrients per a una mateixa
quantitat d'aliment, sobrevivint, reproduint, i transmetent els seus gens.
Al cap del temps tindrem una poblaci amb un grup de caracterstiques, que
no tenien en un principi res ms que alguns individus, i ser lleugerament
diferent a la d'origen.
Quan el nombre de variacions acumulades s tan gran respecte de la poblaci
(espcie) inicial, aquesta poblaci de carcters "nous" ser molt diferent, tant
que fins i tot els individus originaris i els "nous" no siguin compatibles per
reproduir-se, en aquest moment tindrem dues espcies de diferents.
1.1.3. La teoria sinttica de levoluci
En les dcades de 1930 i 1940, la teoria de l'evoluci, recollint noves
investigacions i nous descobriments, es reformul en una "nova sntesi".
Auguste Weismann, un alemany seguidor de Darwin, diferenci, per primera
vegada, dos tipus de cllules: les somtiques i les germinals. Demostr la
impossibilitat de transmetre els canvis adquirits, canvis que no estaven
enregistrats en les cllules germinals. Amb aquesta distinci, Weismann excloa
l'herncia dels carcters adquirits prpia del lamarckisme: l'allargament del coll
de les girafes no es podia explicar pels persistents esforos adaptatius.


9 | P g i n a

El naixement d'una nova cincia, la gentica, don peu a una reactivaci del
fixisme. Les lleis de Gregor Mendel, redescobertes a comenaments del segle
XX, semblaven un cop fatal a l'evolucionisme. (El monjo txec, Gregor Mendel,
1822-1844, havia descobert el 1865 les lleis que porten el seu nom; les public
en un diari local per foren totalment ignorades). El mateix efecte produren les
investigacions de Thomas Hunt Morgan (1866-1945) sobre els cromosomes i els
gens. Lleis de Mendel i cromosomes semblaven obeir ms a un principi de
constncia i regularitat que a un principi de canvi.
Un retorn a les idees evolucionistes fou viable amb les observacions del botnic
holands Hugo de Vries (1848-1935), les quals testimoniaven l'aparici sobtada
de variants en el procs de reproducci de certs tipus de plantes.
Concloa que noves espcies elementals apareixien a conseqncia de
mutacions o variacions brusques. De Vries qestionava tant el gradualisme com
el mecanisme de la selecci natural.
En el primer ter del segle XX, dominava una contnua lluita de dades i
afirmacions entre fixistes, lamarckistes, darwinistes, geneticistes, etc. Grcies als
esforos de Dobzhanski, Ernst Mayr i G.G. Simpson, entre altres, naix una
concepci general i integradora, la teoria sinttica de l'evoluci; la nova teoria
perfeccionava la de Darwin a la llum, principalment, de la teoria cromosmica
de l'herncia iniciada per Mendel i de la gentica de poblacions.
La teoria sinttica de l'evoluci o neodarwinisme es caracteritza per:
1. Un rebuig de l'herncia dels carcters adquirits,
2. La ratificaci dels gradualisme en l'evoluci i
3. El reconeixement del mecanisme de la selecci natural amb les seves
dues fases actualitzades.
Primera, la producci de mutacions cromosmiques o
variabilitat gentica.
Segona, la selecci dels portadors de dotaci gentica ms
favorable per fer front a les pressions ecolgiques; aquests,
estadsticament parlant, tenen una probabilitat de
supervivncia i de procreaci ms alta que la resta de la
poblaci.


10 | P g i n a

Avui, el consens entorn de la teoria sinttica est debilitat. Certament, s una
teoria que es presenta amb fermesa, per amb importants dificultats o
entrebancs. Dues mostres. El genetista i neodarwinista J. B. S. Haldane (1892-
1964) argumenta que no s'explica la permanncia d'una espcie quan part dels
seus individus han evolucionat cap a formes ms aptes constituint-ne una altra;
una dificultat coneguda com el dilema de Haldane. El paleontleg i
neodarwinista S. J.Gould, partint del volumins registre fssil actual, no veu
justificat parlar de procs evolutiu gradual: l'evoluci ha avanat amb canvis
sobtats, a salts. Aix, doncs, avui hi ha moltes i diverses maneres de considerar-
se darwinista.
1.2. Teories no evolucionistes
Aquestes teories contrries a levoluci, com el creacionisme, expliquen que
Du va crear el mn i tot el que hi habita en sis dies. Des de llavors, segons el
fixisme, totes les espcies han mantingut les seves caracterstiques fixes i
invariables. Per aquestes idees van comenar a ser qestionades a principis del
segle XIX. Les nombroses troballes fssils, aix com les semblances entre els
diferents organismes, feien que cada vegada fos ms complicat defensar els
punts de vista del fixisme. En un intent desesperat per salvar el creacionisme, el
naturalista Georges Cuvier (1769-1832) va proposar el catastrofisme, en que els
fssils trobats eren el resultat de grans catstrofes descala planetria que
havien tingut lloc en la histria de la Terra. Aquetes catstrofes, com el diluvi
universal, haurien causat extincions massives i creacions posteriors despcies
noves.

1.2.1. Creacionisme
Aquesta corrent no evolucionaria, basada principalment en la visi del mn a
travs de les explicacions que dona la Bblia, explica que Du va crear la Terra,
juntament amb lUnivers i tot el que existeix.
Aquest pensament ha predominat durant molts segles i avui en dia encara hi ha
gent que el defensa. Aix doncs, trobem dos tipus de creients:
Els teistes: creuen en que Du interv en les qestions humanes a travs
dels llibres sagrats i els profetes i missatgers.
Els deistes: creuen que Du va crear el mn per que desprs de fer-ho
ha deixat dintervenir en aquest.

11 | P g i n a

De la mateixa manera que hi ha diferents creients, tamb hi ha diferents
creences:
Creacionisme de la Terra jove: Defensa dinterpretaci de la Bblia i est
totalment en contra de que pugui haver altres explicacions o teories que
no estiguin relacionades amb aquesta.
Creacionisme de la Terra vella: Defensa que Du va formar lunivers i va
marxar, i creuen amb la creaci progressiva de lunivers.

1.2.2. Fixisme
La visi que t aquesta teoria sobre la natura s com una realitat definitiva i
acabada, s a dir, tot sser que t vida s exactament igual que en el moment
que van aparixer i ho continuaran sent en el futur. Els ssers vius no varien amb
el temps, presenten formes inalterables, no evolucionen i no tenen lopci
dadaptar-se al medi que els envolta si aquest canvia.
Fins el segle XIX, generalment, el pensament occidental no tenia en ment un
concepte evolucionista, sin creien majoritriament amb el creacionisme. Es diu
que aquesta teoria va molt lligada amb el fixisme, ja que parla de Du com el
creador del mn i tot el que existeix tal com s actualment. Tanmateix, alguns
pensadors com Toms de Aquino i San Agust van negar que Du va crear totes
les especies noms en sis dies, per tant, la teologia cristiana no ha estat
necessriament lligada al fixisme al llarg de la seva histria.
Per no es va formar cap hiptesi cientfica sobre el fixisme fins que Carl von
Linn, a mitjans del segle XVIII, va desenvolupar oficialment aquesta teoria,
explicant que les espcies shavien creat de forma separada i independent i va
negar la possibilitat de lorigen com dels ssers vius.
Georges Cuvier, tamb va ser un cientfic defensor del fixisme i creador del
catastrofisme, una altra teoria que es basa en que els canvis geolgics i
biolgics que van succeir a la Terra eren a conseqncia de canvis sobtats i
violents, no graduals.


12 | P g i n a

1.2.3. Catastrofisme
Al segle XVIII, quan es van comenar a trobar gran varietat de fssils, Georges
Cuvier, un naturalista francs i impulsor de la paleontologia va formular aquesta
teoria per a explicar la diversitat dels organismes fssils que contradeien el
fixisme i una mica ms creble que altres teories.
Georges Cuvier explicava que les diverses variacions d'ssers vius que han
habitat a la Terra es deuen a un conjunt de catstrofes que ha sofert el planeta i
que desprs de les quals, les espcies han tornat a ser creades de nou.
Des de la perspectiva del catastrofisme, l'edat de la Terra no necessitava ser
excessivament prolongada. Per aquest motiu, va dir que el planeta tenia noms
6.000 anys d'antiguitat, el que el va enfrontar a Charles Lyell, el gradualisme
requeria milions d'anys.


13 | P g i n a

PART II: Lhominitzaci
1. Qu s?
Lhominitzaci el procs devoluci dels ssers humans que, digual manera que
el de la resta dels ssers vius, no va ser lineal. El seu tret principal s el
desenvolupament de la intelligncia reflexiva, del pensament conceptual. Aix
es pot percebre arqueolgicament per les restes d'tils ltics, que impliquen l's
de les mans per ordre del cervell, per sovint s difcil distingir entre alteracions
antrpiques i casuals. Per a la paleontologia l'hominitzaci s el resultat de la
modificaci de l'aparell locomotor: fa 4 o 5 milions d'anys ens comencem a
posar drets. Per no ens hem de confondre: l'hominitzaci no s un procs
exclusivament gentic, sin la suma d'aquest i d'un procs cultural. Per aix hi
va haver homnids que no es van hominitzar.
El procs dhominitzaci va iniciar-se amb la separaci, dins de lordre dels
primats, de la famlia dels homnids, a partir de la dels pngids (orangutan,
gorilla, ximpanz), els nostres parents ms propers, amb els quals compartim
un avantpassat com. Ens distingim dells, bsicament, per la dentici, la posici
erecta, i pel volum i la complexitat del cervell.
Levoluci, tant biolgica com cultural que defineix el procs dhominitzaci,
data de perodes molt llunyans sobre els quals, lgicament, no disposem de
documents escrits. Aix fa que les niques fonts que permeten la seva
reconstrucci siguin els ossos fossilitzats (cranis, mandbules, parts de lesquelet,
etc.) i les restes materials relacionades amb ells (utensilis, restes dutillatge,
enterraments, etc.). Els primers sn la font destudi dels antroplegs fsics que
investiguen i interpreten levoluci biolgica i les variacions dels ssers humans,
i dels homnids en general, tant en el temps com en lespai.


14 | P g i n a

2. Caracterstiques: transformacions somtiques i psquiques
El procs dhominitzaci es caracteritza per importants transformacions
somtiques, de les quals les ms important sn:
El bipedisme propi de la posici erecta, que suposa un important
transformaci de la pelvis, i que permet alliberar les extremitats anteriors.
Augment notable de la capacitat cranial, que permet un gran
desenvolupament i complexitat de la massa enceflica. Sacompanya dun
canvi en la posici del forat occipital, que permet descansar el crani sobre
la columna vertebral sense veures oprimit per la potent musculatura del
coll prpia dels animals quadrpedes o dels no plenament bpedes.
Un esquelet facial petit.
Laparici de laparell de fonaci amb un desenvolupament de les rees
cerebrals de Broca i de Wernicke, que esta relacionat amb el
desenvolupament del llenguatge.
Estes transformacions van permetre la independitzaci funcional del cervell i de
les mans i, la conjunci de tots dos , que s la base fonamental de lhominitzaci
i que comporten tamb a transformacions psquiques i a la capacitat de tenir
habilitats: el domini i la fabricaci dinstruments, el desenvolupament del
llenguatge, del pensament i de la cultura.
3. Evoluci de lhome

3.1. Baixada dels arbres
Fa entre 8 i 5 milions danys una poblaci de simis dfrica oriental es va anar
quedant allada de les altres poblacions de simis, que vivien en les rees de
major densitat de boscos de loest afric. Aquest fet es degut a que la Terra
estava sofrint un intens refredament i es va fer ms seca, de manera que les
rees de boscos africans van disminuir.
Aix doncs, laugment dels terrenys secs, feia ms difcil que visquessin als arbres
i aquest fet va portar a que els primers simis baixessin dels arbres i com a
conseqncia va comenar levoluci cap al bipedisme.


15 | P g i n a

3.2. Migraci dels homnids
Segons la primera migraci, fa 2 milions danys, lhomo ergaster es va dirigir cap
al nord de la Vall del Rift, on ning hi havia estat abans. Es van dirigir al Vell
Mn, des dOrient medi va viatjar cap a loest a Europa, de lest a Xina i del Sud,
a sia. Per aquella poca, lergaster havia evolucionat cap a homo erectus.
Segons la segona migraci, desprs dun perode de 50.000 anys es va produir
un desgel general de la Terra. Fa uns 130.000 anys, laparici dun clima
temperat va convertir els rids deserts del nord dfrica en boscs i prats. Es van
dirigir progressivament cap al nord utilitzant les seves habilitats socials i per la
caa. La migraci havia comenat, i els seus passos els van conduir cap al riu
Homo, a Etipia. En aquest punt hi ha diverses senyals que confirmen amb
proves aquesta migraci de lHomo sapiens que va continuar per la gran Vall
del Rift fins la conca del riu Nil. A Orient Prxim va ser el lloc on ell i lHome de
Neandertal es van trobar.
3.3. Homnids extingits ms rellevants

3.3.1. Australopithecus
Sn els primers homnids en aparixer i per
tant, sassemblaven bastant a algunes
espcies de mones. En un principi es creia
que eren canbals per ara es pensa que van
ser vctimes duna subespcie ms
evolucionada, derivada dells mateixos.
La seva alimentaci era omnvora, vivien a les
planes i turons amb roques abundants i
sobretot a la vora dalgun llac, riu o mar.
Eren de baixa estatura (no eren ms alts de
1,5 metres), de complexi dbil i tenien les
mans llargues i fines.
La seva cara presenta una mandbula robusta
i un ment fugisser, amb les caracteritzacions
dels simis. Tamb presenten arcs supraciliars i
una cresta sagital.
Classificaci cientfica
Regne: Animalia
Flum: Chordata
Classe: Mammalia
Ordre: Primates
Famlia: Hominidae
Subfamlia: Homininae
Tribu: Hominini
Gnere: Australopithecus
Espcies
A. afarensis
A. africanus
A. anamensis
A. bahrelghazali
A. garhi
A. sediba

16 | P g i n a

La seva capacitat craniana era inferior als 600 cc. encara
que en relaci a la seva estatura els Australopitecs
presentaven una capacitat craniana superior a la dels
ximpanzs.
Per, el rostre no tant sobresortit, un occipital hominoide,
incisius implantats verticalment, canins petits, i en general,
una dentadura bastant semblant a lhumana sn els trets
ms diferenciats en relaci a la resta dantropoides.
En quant a restes no fssils de lAustralopithecus
Afarensis, el 1976 a Laetoli nord de Tanznia hi ha
constncia dun jaciment arqueolgic on hi ha 54 petjades
fossilitzades perfectament conservades de tres homnids.
Dos membres masculins i un femen van passar per all fa
ms de 3 milions danys. Un volc va entrar en erupci a aquella poca. Mai
sabrem si passaven per all en aquell precs moment o fugien del volc. La pluja
va convertir la cendra en ciment mullat que ms tard es va solidificar i es va
conservar tot molt b.
A Sud-frica, el 1997, el doctor Ronlald Clark i als seus ajudants a la cova de
Fontaine van trobar alguns ossos dun peu dun homnid a un museu i va
demanar als seus ajudant que busquessin les peces restants. Dos dies ms tard
van trobar el crani dun Australopithecus complet i la resta de lesquelet. Va ser
una troballa impressionat ja que, generalment, la major part dels fssils que es
troben estan trencats son restes dalguns animals carnvors que sels van
menjar o alguns ossos que la mar ha arrossegat . Aquest individu trobat va
viure aproximadament fa 3,3 milions danys.
El descobriment de lAustralopithecus amb el crani
complet va poder permetre veure que tenien
poderoses mandbules i amb dents afilades per
mastegar vegetals. Eren caats pels grans
depredadors. Tot i aix tenim molt poc coneixement
daquests homnids. Es va trobar ms informaci a
lesquelet ms complet trobat fins ara dun
Australopithecus anomenat Lucy, el fams
Australopitechus de 3 milions danys trobat a Etipia.


17 | P g i n a

Lucy, una Australopithecus molt important
Lucy mostra els canvis evolutius en lestructura
corporal necessaris per caminar. La seva espina
dorsal s diferent a la dun mico, enlloc duna corba
redona, t forma dessa. La posici de la pelvis ha
variat per sostenir una postura vertical. Sense
aquestes adaptacions, lesquena no podria suportar
limpacte dels peus colpejant el sl. El seu cervell
era molt petit, no molt ms gran que el dun
ximpanz. Tenia els braos molt llargs i les cames
curtes com un mico i mesurava poc ms dun
metre. Ella era la femella que va deixar les seves
petjades a Laetoli.
3.3.2. Homo habilis
Van ser els primers homnids del gnere
Homo, anomenats habilis (hbil) per la
troballa deines de pedra prop de les restes
fssils.
s diu que van viure a lest i al sud dfrica, fa
entre 1,9 i 1,6 milions danys, per fa poc
(1996) s va trobar una mandbula superior
datada en 2,33 milions danys.

Tamb sn de baixa estatura com els Australophitecus, entre 1,4 i 1,55 metres
dalada i els seus peus encara estan adaptats per enfilar-se pels arbres per la
costum va anar desapareixent, ja que el seu hbitat ja era el terra de la sabana.
El crani s ms arrodonit, amb una capacitat ms gran que el dels
Australopithecus (una mitjana d entre 600 i 700 cc), per aquest tret amb el pas
del temps va anar canviant dels 500 cc inicials als 800 cc caracterstics de
l'espcie abans de ser substituda per l'Homo erectus.
Tamb va augmentar el seu volum l'rea de Broca, responsable de la parla i les
rees amb funcions associatives. Per primer cop, els canvis, que fins ara eren de
tipus locomotiu, passen a afectar el cervell.
La cara era ms humana, ms aplanada i els arcs supraciliars redueixen la seva
mida. A la seva dentadura redueixen les seves dimensions els molars i
premolars, per els incisius continuen sent grans, ja que inclouen la carn a la
seva dieta (omnvora). El front s fa ms alt i desapareix la cresta sagital.
Regne: Animalia
Flum: Chordata
Classe: Mammalia
Ordre: Primates
Famlia: Hominidae
Gnere: Homo
Espcie: H. habilis

18 | P g i n a

El seu tret ms caracterstic i el que dna el nom a
l'espcie, s el fet de fabricar eines amb pedres. Unes
eines que li permeten ampliar la seva dieta i unir-se a
voltors i hienes en la lluita per les despulles dels animals
morts. Ens trobem davant d'un carronyaire que
necessita algun estri per arrencar i tallar trossos de carn
de les carcasses que troba en el seu deambular per la
sabana. Potser fins i tot pot arribar a caar, les seves
capacitat cerebrals i l'augment de la socialitzaci li ho
permeten.
3.3.3. Homo Ergaster
Aquesta nova espcie, lHomo Ergaster, va
aparixer fa 2 milions danys a les planes amb
llacs dfrica. Conegut com noi de Turkana, s
lesquelet dHomo Ergaster ms complet fins
avui dia. s completament diferent de
lAustralopithecus. Pel que fa al crani, la zona
de les celles sn ms primes i la mandbula s
ms petita que qualsevol dels seus
contemporanis. Tenia 12 anys i mesurava un
metre i mig. Aquest noi, si shagus desenvolupat fins ledat adulta hagus sigut
molt alt i ms fort que qualsevol de nosaltres segons lanlisi dels seus ossos.
Per la forma de la pelvis i lespina dorsal sabem que aquesta espcie tenia una
gran mobilitat. Per la mida de la cavitat cerebral sabem que era intelligent.
Quan aquesta espcie alta, prima, forta i intelligent va arribar a frica va
aprofitar tots els recursos existents. Mai shavia vist res igual a lHomo Ergaster,
espcie pionera en quant a estructura corporal i de comportament. Van ser els
primers en marcar un estil de vida semblant al nostre. Tenien residncia fixa, un
lloc on guardaven les eines per tallar la carn i partir els ossos. Eren carnvors, es
menjaven les restes danimals i les portaven a un lloc central, separaven la carn
dels ossos i partien aquests ltims per menjar-se la molla, molt nutritiva. Va ser
un canvi revolucionari, ning havia viscut aix fins la data.

Regne: Animalia
Flum: Chordata
Classe: Mammalia
Ordre: Primates
Famlia: Hominidae
Gnere: Homo
Espcie: H. ergaster

19 | P g i n a

Sel va anomenar home treballador perqu durant 200.000 anys va manipular
eines de pedra, grans raspadors i destrals. En un moment determinat comena a
fer eines ms punxegudes. Aquestes noves armes van transformar la vida a les
planes africanes. Lergaster va ser el primer carnvor
habitual, ho sabem grcies a la seva estructura corporal
completament diferent.
El noi de Turkana, Homo Ergaster, t una estructura atltica
de cames llargues i de capsa torcica en forma de barril. En
canvi, laustralopithecus Lucy, que menjava vegetals, eren
grassos amb una gran panxa. La seva constituci era ms
semblant a la dun mico, ampla al mig i cnica cap amunt.
LErgaster va ser intelligent al canviar la seva dieta. Grcies
al canvi de dieta a lHomo Ergaster li fa falta menys energia
per digerir la carn que els vegetals. T un intest ms curt i
prim perqu la carn s ms fcil de digerir que els vegetals i
lenergia estalviada va ser equivalent a la necessitada per
desenvolupar millor el cervell. Ja no depenia de les plantes,
podia perseguir les seves preses i aix va comenar a viatjar
pel mn.
Els Australopithecus mai van abandonar frica perqu eren vegetarians.
Depenien dells per sobreviure per els Homo Ergaster podien buscar les seves
prpies preses. Tenien ms llibertat en aquest sentit i s que van poder
abandonar frica i va comenar a viatjar pel mn.


20 | P g i n a

3.3.4. Neandertal
L'home de Neandertal o simplement
neandertal, s una espcie extinta del gnere
Homo que visqu a Europa i el Prxim Orient
al Paleoltic mitj, entre fa 250.000 i 28.000
anys.

Si ens trobssim a un neandertal, trobarem una
diferncia impressionant: fsicament, no
sassemblaven en res a nosaltres. En lestructura
ssia del crani dun neandertal es poden veure uns
grans arcs de les celles, laltra meitat de la cara t
unes proporcions enormes. Si comparem aquest
crani amb el dun Homo sapiens veiem clarament
la diferncia amb la forma i la mida. Les cavitats
oculars dels Neandertals estaven molt elevades i
quasi no tenen front. I el maxillar inferior est molt
ms endarrerit que lexterior, mancaven de la
barbeta prominent de la nostra espcie.
Les poderoses mandbules dels neandertals serien utilitzades segurament de
torn per treballar les pells dels animals que caaven per utilitzar-les com abric o
per construir tendes. Hi ha senyals de desgast a les seves grans dents posteriors,
les estries de lesmalt contenen restes microscpiques de matria animal i
vegetal. Un nas gran cobria lmplia cavitat nasal. Presentaven caracterstiques
adaptades al clima fred, que els permetia escalfar laire fred abans dinhalar-lo
als seus pulmons.

Regne: Animalia
Flum: Chordata
Classe: Mammalia
Ordre: Primates
Famlia: Hominidae
Gnere: Homo
Espcie: H. neanderthalensis

21 | P g i n a

Eren extremadament forts, el gruix dels seus ossos
ens indiquen que tenien grans tendons i msculs
desenvolupats capaos daixecar a lsser hum ms
fort i llanar-lo a un costat com si fos una branca
trencada. Tot i la seva fora, no eren homes alts.
Laltura mitjana de lhome era d1,70m i la de la dona
160m. El tamany i la forma dels ossos duna espcie
no ens informen nicament de la seva altura, sin
tamb de la seva constituci. A lobservar la
constituci dels neandertals sabem com sadapten a un determinat tipus de
clima.
La gent alta i ossuda com els massais africans tenen una superfcie major de pell
amb la que poden disminuir la temperatura corporal a travs de levaporaci. En
canvi, els esquimals han desenvolupat una complexi ms ampla i dossos ms
curts per reduir levaporaci i conservar la calor, shan adaptat per sobreviure.
Els ossos de neandertal mostren que aquests homes tenien tamb una
complexi robusta per poder sobreviure a un clima fred.
En alguns aspectes, el comportament dels homes de neandertal sassemblava al
nostre. Tamb hi ha indicis de que mostraven compassi i de que cuidaven als
membres de la seva mateixa espcie i tribu. Es va trobar un esquelet que, en
vida, va tenir sort. Havia patit un fort traumatisme al seu bra dret. A menys que
alg lhagus cuidat a diari i donant-li aliments, no hauria tingut cap possibilitat
de supervivncia.
S que podem parlar de conducta intelligent en el cas dels neandertals. A les
regions gelades dEuropa noms podia sobreviure un tipus de gent amb
habilitat suficient per adaptar-se al medi, una gent nascuda i criada a aquest
mn gelat. Durant 150.000 anys, el perode en que la nostra espcie ha habitat
la Terra, els homes de Neandertal van recrrer les planes gelades dEuropa, des
dEspanya i Frana fins les costes del mar Negre a lest. Com els nostres
avantpassats, lHome de Neandertal va buscar refugi en coves i en estructures
que ell mateix construa, utilitzaven els mateixos instruments de pedra,
guardaven els aliments i utilitzaven el foc. A ms, el seu cervell era del mateix
tamany i a vegades ms gran que el de lHomo sapiens.


22 | P g i n a

En 1983 es va descobrir un tresor a una cova prop del Mont Carmel, havia estat
amagat durant 160.000 anys. Es va trobar un home duns 25 o 35 anys:
lesquelet de Neandertal ms interessant i complet fins la data. Mentrestant es
desenterraven els ossos es va fer evident que havia sigut dipositat all a
propsit a una fossa poc profunda. Era la primera mostra grfica dun
enterrament neandertal. En aquest esquelet es va trobar los hioide, los que
permet la parla, situat a la base de la llengua. Aquest os ens indica que s
probable que lHome de Neandertal, fa 60.000 anys, era capa de comunicar-se
amb els seus contemporanis i aix requereix tamb certa intelligncia.
3.3.4.1. Hiptesi de la desaparici dels Neandertals
Durant molt temps shan proposat diverses hiptesis:
Una delles lhan proposat Liubov Vitaliena Golovanova i Vladimir Borisovich
Doronichev del Laboratori de Prehistoria de San Petersburg, Rssia, en els quals
presentaven que la desaparici dels neandertals es va produir abruptament (en
l'escala del temps geolgic), desprs de l'activitat volcnica ms potent de qu
es tingui coneixement en l'oest d'Eursia durant la histria evolutiva dels
neandertals. Aquesta catstrofe no noms va destruir de manera drstica els
nnxols ecolgics de les poblacions neandertals, sin que tamb va causar la
seva despoblaci fsica massiva.
Les evidncies d'aquesta catstrofe procedeixen de la cova de Mezmaiskaya, a
les muntanyes del Caucas, al sud de Rssia. Aquesta caverna s rica en objectes
i ossos de neandertals. Les recents excavacions a la cova van revelar dues capes
diferents de cendres volcniques que coincideixen amb fenmens volcnics a
gran escala que van tenir lloc fa uns 40.000 anys.
Una altra hiptesis seria la que va especular la universitat de Cambridge, que
diu que fa 40 mil anys, desprs de 300 mil anys d'habitar el continent europeu ,
la seva desaparici i substituci per l'Homo Sapiens a Europa pot haver-se
degut a la superioritat numrica de les poblacions d'aquests ltims, en la seva
arribada des d'frica.


23 | P g i n a

Si b aquesta hiptesi ja sonava entre les possibles en el mn cientfic, de fet va
ser proposada per primera vegada el 1973, recentment en aquesta investigaci
liderada pel professor Paul Mellars es va comptar amb suficient evidncia
arqueolgica, l'anlisi va determinar que la diferncia de poblaci entre ambds
grups va arribar a ser de 10 a, a favor dels visitants africans , que a ms tenien
un maneig molt superior de la tcnica, de manera que van passar a imposar-se
en la lluita pels recursos de subsistncia, marcant la fi de la histria neandertal .
Si b se sabia ja que l'Homo Sapiens era molt ms avanat que el seu
predecessor europeu (tant en la fabricaci d'eines i armes com en el seu
desenvolupament cultural), les proves sobre la seva gran superioritat en nombre
acaba d'aclarir dubtes sobre la causa d'aquest virtual reemplaament que va
marcar la histria de la nostra espcie en el mn.
Per finalitzar una hiptesis va ser fomentada per el paleobotnic Jos Carrin,
de la Universitat de Mrcia, proposa una tesi d'extinci per canvi ambiental
lligat als canvis climtics: el neandertal s un animal meridional, de bosc obert o
sabana (arbres grans, arbrets solts i herba), no s un Home d'estepa. Sempre els
han pintat en el nord d'Europa, per ells s'anaven al nord quan feia calor, en els
perodes glacials eren al sud d'Espanya, el sud d'Itlia i la pennsula
grecobalcnica. Per la seva tecnologia, possiblement caaven en grups petits i
l'aguait, amagant darrere d'arbres i arbustos. I passa una cosa inesperada: el
paisatge es fa llavors molt obert, molt estepari, amb pocs arbustos, i el tipus
d'animals canvia. Passa d'una gran diversitat de fauna a una altra menor per
molt gran: mamuts, bisons, rens... animals que cal caar d'una altra manera, amb
projectil o llanant pedres a distncia. I les seves eines de caa sn ms petites i
llanables, no pesen. La millor tecnologia per a aquesta caa la t la nostra
espcie, els sapiens que vnen de l'estepa asitica perfectament adaptats. Per
encara va sobreviure milers d'anys.


24 | P g i n a

4. Lnic homnid supervivent: lHomo Sapiens
Els ssers humans actuals constitum una
espcie del regne animal (lHomo Sapiens),
de la famlia dels homnids, dins lordre dels
primats. Com qualsevol espcie, hem estat
subjectes a un procs dhominitzaci, a travs
del qual hem adquirit les caracterstiques
fsiques i de comportament que defineixen
lsser hum actual.
Fa 200.000 anys va tenir lloc una gran glaciaci. Aquesta cobria de gel gran part
de la superfcie terrestre i va donar lloc a molts glacials. Aquests canvis climtics
tamb van afectar a frica. Els rius es van assecar, van desaparixer els llacs i les
reserves de menjar es van esgotar. El gel va cobrir el 30% de la superfcie
terrestre, els deserts es van ampliar i van tancar les portes entre frica i sia
durant 50.000 anys. Diversos humans es van veure atrapats en diverses zones
dfrica. Les altres espcies van desaparixer. Per aquell temps, lHomo Ergaster
i lAustralopithecus ja havien desaparegut. Encara que la pressi que exercia
lallament va afavorir el canvi evolutiu i laparici duna nova espcie. Des de
lestuari del riu Klasseys, al sud dfrica es pot observar el gran onatge de
lAtlntic que condueix a lAntrtica. Aqu es on trobem els primers fssils que
demostren la nostra evoluci com espcie. Diversos humans van viure al llarg
daquesta costa fa 120.000 anys. Les seves restes, les mes antigues del mn, es
troben a una cova on shan trobat dos maxillars inferiors. Un sembla que
pertanyi a un home jove, i laltre a una dona gran. Tamb un tros de crani, una
front ovoide, una caracterstica que distingeix als ssers humans. La barbeta
prominent tamb s prpia de lhome modern Homo Sapiens i shan trobat
ms mandbules daquestes caracterstiques.

Regne: Animalia
Flum: Chordata
Classe: Mammalia
Ordre: Primates
Famlia: Hominidae
Gnere: Homo
Espcie: H. sapiens

25 | P g i n a

Els primers homes moderns de Sud-frica eren caadors. Recorrien les
muntanyes costeres i la costa en busca danimals marins com el ping i la foca
o pescaven marisc. Probablement installaren un campament temporal al
Klasseys darrere la protecci duna duna a lentrada de la cova. Shan trobat
restes del foc, closques i ossos dels animals de les seves menjades entre els
sediments dipositats fa 50.000 anys. Tamb hi ha estris que utilitzaven per
cuinar-los. La existncia de forats centrals a aquesta cova fa pensar que existia
algun tipus de vida familiar molt similar a la nostra i que s com entre tots els
ssers humans moderns. Aix vol dir que la gent daquella poca ja pensava i
que es comportava com nosaltres. Tamb sha trobat ocre vermell, un material
natural per pintar. Aix ens suggereix que es podien comunicar amb smbols tal
i com ho fem nosaltres ara, els homes moderns actuals.
Alguns experts afirmen que lHomo Sapiens no s descendent del Neandertal.
Una investigaci recent sobre 1.200 peces dentals (molars i premolars), de 13
espcies d'homnids d'antiguitat molt variada, conclou que cap d'elles
representa aquest avantpassat com. Un altre estudi indica que aquesta
separaci entre neandertals i sapiens es va produir fa un mili d'anys. Altres
estudis paleontolgics situen l'ancestre com entre 500.000 i un mili d'anys,
com a molt.
El 1997, quan es van donar a conixer els
primers fssils trobats al jaciment de Gran
Dolina, a Atapuerca, els cientfics van
presentar una nova espcie que van
anomenar Homo antecessor (que significa
l'home explorador) i que van proposar
llavors com ancestre com de neandertals
i sapiens. A partir de 2003 ells mateixos
van rectificar les seves conclusions i van considerar que Homo antecessor podia
ser el que relacionava als neandertals i als humans moderns.
Ara, amb molts ms fssils estudiats, segueixen considerant-la molt propera a
l'ancestre com, tant que podria seguir sent el millor candidat mentre no es
demostri el contrari.
Tamb sidentifica l'ancestre com amb l'espcie Homo Heidelbergensis, per
s una espcie amb una forquilla massa mplia en la seva distribuci geogrfica
i en la seva diversitat, i que est datada entre 300.000 i 600.000 anys
aproximadament. Aquesta espcie tampoc encaixa b.

26 | P g i n a

Finalment la conclusi que traiem s que cap dels fssils analitzats compleix
estrictament els requisits que ells estableixen per ser l'espcie ancestral com.
Encara que seria desperar trobar indicis dun enfrontament violent sembla que
les dues espcies van conviure en harmonia. A partir daquest contacte, lHome
de neandertal va aprendre a modificar les seves eines. En aquest perode no
existien quasi conflictes de carcter territorial ja que molt poca gent habitava el
planeta, probablement hi hauria uns 10.000 o 12.000 humans i neandertals a
Europa, menys de 500 famlies en tot el continent. Va haver-hi mescla de races
quan els neandertals i els homo sapiens van contactar? Es difcil imaginar que
visquessin junts durant milers danys i que no tinguessin contacte sexual.
Un misteris enterrament a Portugal va suscitar la possibilitat de que
shaguessin mesclat. El cos dun nen de 4 anys amb taques de pintura vermella
mostra una mescla de caracterstiques humanes i neandertals. Els ossos de les
extremitats sn curts i gruixuts per els del crani sassemblen a lHomo sapiens.
Per aquest curis descendent va morir sense deixar famlia. Avui dia no hi ha
indicis de que els gens dels neandertals es mesclessin amb els nostres. Com es
vulgui que fos aquesta relaci, al final, la nostra espcie va desplaar a lHome
de Neandertal. Es pot concloure doncs que la relaci que van tindre va ser
pacfica, es van intentar comunicar entre ells i els neandertals van aprendre a
treure ms profit de les seves eines i armes. Per tot i que els Homo sapiens van
compartir els seus coneixements amb ells, els neandertals no van ser capaos de
sobreviure.
No ha sigut fcil seguir la pista del nostre desenvolupament evolutiu. La nostra
relaci amb els primers homnids com lAustralopithecus Lucy, continua sent
confusa. Va ser amb laparici de lHomo Ergaster, els quals els seus trets fsics
eren ms semblants als nostres, el vam reconixer com un dels nostres
avantpassats. Per el cam que condua a lergaster, fins nosaltres, havia
desaparegut. Durant millennis, van aparixer i desaparixer criatures rares,
noves espcies que es van extingir. Finalment, a les coves del riu Klasseys, a
Sud-frica, vam trobar els nostres avantpassats: lHomo Sapiens, lhome
modern. Per aquell temps, la resta despcies dhomnids que caminaven erectes
havien desaparegut. Eren els nics supervivents. Per quan aquests pioners van
abandonar frica i van creuar Israel, no sabien amb el que es trobarien. A
lOrient medi, fa 100.000 anys, els nostres avantpassats van descobrir que no
estaven sols.

27 | P g i n a

Es van trobar amb una altra espcie molt semblant a la seva per a la vegada
diferent. Havien de tenir un desenvolupament evolutiu diferent, per els va
conduir a tots dos al mateix punt de trobada. Aquesta trobada ens porta a un
altre captol del nostre viatge en el que ens endinsem a les planes gelades
dEuropa en busca de lorigen daquesta misteriosa gent: lHome de Neandertal.
4.1. Teories sobre lorigen de l Homo Sapiens

4.1.1. Teoria Multirregional
El poligenisme cientfic, t el seu origen en un treball de Franz Weidenreich en
els anys 1930 desprs de l'estudi de les restes de l'home de Pequn, on concloa
que les dents prehistrics en forma de pala eren similars al d'alguns pobladors
asitics actuals i per tant estaven relacionats. Defensors d'aquest escenari
(Frayer, 1993), citen com evidencia la continutat anatmica en els registres
fssils a Europa Central Sud (Smith, 1982), l'Extrem Orient i Austrlia
(Wolpoff,1993) (l'afinitat anatmica es pren per suggerir l'afinitat gentica).
Argumenten que les grans similituds gentiques entre tots els humans no
proven l'ascendncia recent comuna, sin que ms aviat reflecteixen la
interconnexi de les poblacions humanes al voltant del mn, resultant en un
flux gentic relativament constant (Thorne i Wolpoff, 1992). Tamb sostenen
que aquest model s consistent amb els patrons clinals (Wolpoff,1993).
L'element ms important d'aquest model s que permet un mili d'anys per a
l'evoluci de l'Homo sapiens al voltant del mn i en conseqncia aquest temps
s ms que suficient per a l'evoluci de races diferents. No obstant aix, no hi
ha evidncies gentiques d'ampli reconeixement que avalin aquesta hiptesi. s
de notar que moltes teories del racisme cientfic solen recolzar-se en aquests
estudis (Caspari i Wolpoff, 2006).


28 | P g i n a

4.1.2. Teoria dEva o Teoria gentica
La Eva mitocondrial rep el seu nom de l'Eva que es relata en el llibre del Gnesi
de la Bblia segons la gentica humana, va ser una dona africana que, en
l'evoluci humana, correspondria a l'ancestre com ms recent femen que
possea les mitocndries de les quals descendeixen totes les de la poblaci
humana actual. Se sap d'aquesta Eva a causa del genoma contingut en
mitocondris (orgnul present en totes les cllules) que noms es transmet de la
mare a la prole.
En seguir la lnia genealgica per via materna de cada persona en l'arbre
genealgic de tota la humanitat, l'Eva mitocondrial correspondria a un
avantpassat femen com que comparteix tota la poblaci actual d'ssers
humans (Homo sapiens).
Basant-se en la tcnica de rellotge molecular, investigacions recents (2009)
estimen que aquest ancestre va viure fa aproximadament 200.000 anys. La regi
ms probable en qu es va originar s l'frica Oriental.
Moltes de les caracterstiques que defineixen la nostra espcie les trobem a
frica als Khoisan: una anatomia similar a la nostra, homes caadors i
recollectors que mantenien una estructura familiar organitzada en campaments
i una gent que emprava el color ocre per pintar les seves cases. Potser els
Khoisan sn els descendents directes dels habitants de la cova del riu Klasseys.
Tot ens indica que Sud-frica s el lloc de naixement de lHomo Sapiens i que
frica s el lloc on es va desenvolupar una nova espcie i un nou coneixement.
Existeixen petjades daquest perode
al llarg de la costa on desemboca el
riu Klasseys. alg molt semblant a
nosaltres va passar per aqu. Les
seves petjades van recollir leco que
van deixar els australopithecus a
Laetoli al passar sota el volc, per
aquestes es van gravar sobre la sorra
i no sobre cendra. Potser els
habitants del riu Klasseys viatjaren en direcci al nord portant el material
gentic amb ells, passant pel llac Turkana a Knia. Aqu van deixar indicis del seu
sistema gentic.


29 | P g i n a

Els habitants del llac Turkana que pesquen avui dia a les seves aiges salades
sn part duna antiga tribu la qual el seu territori comprenia una llarga extensi
que arribava fins Etipia. Els gens daquesta gent ens mostren que estan
estretament connectats amb aquella tribu original de lHomo Sapiens que va
emigrar fora dfrica.
Una comparaci de l'ADN mitocondrial de diferents tnies de diferents regions
suggereix que totes les seqncies d'aquest ADN tenen embolcall molecular en
una seqncia ancestral com. Assumint que el genoma mitocondrial noms es
pot obtenir de la mare, aquestes troballes implicarien que tots els ssers
humans tenen una ascendent femenina comuna per via purament materna quan
ja haurien existit els primers i ms primitius Homo sapiens, com ara l'Homo
sapiens idaltu.
Un dels errors ms comuns s creure que l'Eva mitocondrial era l'nica dona
visqui en el moment de la seva existncia i que s l'nica dona que va tenir
descendncia fins a l'actualitat. Estudis nuclears d'ADN indiquen que la mida de
la poblaci humana antiga mai va caure per sota d'algunes desenes de milers
de persones, i, per tant, hi havia moltes altres dones amb descendents vius fins
avui, per que en algun lloc en totes les seves lnies de descendncia hi ha
almenys una generaci sense descendncia femenina per s masculina, per tant
no es va mantenir el seu ADN mitocondrial per s el seu ADN cromosmic.
La Eva mitocondrial s, metafricament, una besvia que tots compartim: per
no s l'nica besvia de la qual descendim, ja que aix hagus fet inviable
genticament l'espcie, com en els casos d'espcies amenaades. En traar amb
mecanismes gentics els arbres genealgics de les diverses poblacions que
habiten el planeta, es van trobant branques coincidents (trucades haplogrups)
en les diferents poblacions, fins que en cert moment, en totes elles, es troba una
branca comuna. Aquesta branca, per l'estudi de l'antiguitat mutacions
gentiques apunta a una ascendncia mitocondrial africana.
Com ms petita s una poblaci, ms rpidament convergeix l'ADN
mitocondrial, les migracions de petits grups de persones deriven (en el que
s'anomena deriva gentica) desprs d'unes poques generacions cap a un ADN
mitocondrial com. Aix serveix com a suport a la teoria de l'origen com,
teoria que planteja que els ssers humans moderns (Homo sapiens) es van
originar a l'frica fa entre 100.000 i 200.000 anys.


30 | P g i n a

PART III: s levoluci un fet?
1. s levoluci una realitat?
"L'evoluci s una realitat tan innegable com la calor del Sol", afirma el
professor Richard Dawkins, destacat cientfic evolucionista. Doncs b, que el Sol
emet calor pot demostrar tant per observaci directa com per experiments. Per
passa el mateix amb la teoria de l'evoluci? Es pot confirmar per observaci
directa i per experiments que sigui una realitat indiscutible? Abans de respondre
aquesta pregunta, conv fer un aclariment. Molts cientfics han vist que els
ssers vius van experimentant canvis lleugers en les successives generacions.
Charles Darwin va cridar a aquest procs "la descendncia amb modificacions".
Aquests canvis s'han confirmat per proves experimentals i observaci directa i
s'han utilitzat enginyosament en la reproducci d'animals i plantes. Es pot dir
que sn una realitat. Ara b, els cientfics els engloben sota el terme
microevoluci, donant aix a entendre que s cert el que molts d'ells afirmen, s
a dir, que els canvis mnims abans esmentats demostren l'existncia d'un altre
fenomen completament diferent i que no s'ha observat , al que anomenen
macroevoluci.
Darwin va ser molt ms enll dels petits canvis observables. En el seu fams
llibre L'origen de les espcies va escriure: "Considero tots els ssers no com
creacions especials, sin com els descendents directes d'un curt nombre
d'ssers". Segons ell, aquest "curt nombre d'ssers" (les anomenades formes de
vida senzilles) van evolucionar lentament mitjanant "modificacions
lleugerssimes "al llarg de perodes de temps molt extensos, donant lloc als
milions de diferents formes de vida que hi ha a la Terra. Els evolucionistes
afirmen que aquests canvis petits es van anar acumulant fins a produir els grans
canvis necessaris per convertir peixos en amfibis i simis en homes. s a aquests
suposats canvis grans al que anomenen macroevoluci. A molts els sembla
lgica aquesta teoria. El seu raonament s: si dins d'una espcie ocorren
modificacions petites, per qu no pot l'evoluci produir canvis majors al llarg de
perodes extensos de temps?


31 | P g i n a

La teoria de la macroevoluci es basa en tres hiptesis principals:
1. Les mutacions sn l'origen de les noves espcies.
2. La selecci natural contribueix a la formaci de noves espcies.
3. El registre fssil demostra que hi va haver canvis macroevolutius en plantes i
animals.
Hi ha proves contundents que la macroevoluci sigui un fet? Poden les
mutacions produir noves espcies? Moltes caracterstiques de les plantes i els
animals vnen determinades per les instruccions del codi gentic , els " plans"
continguts en el nucli de cada cllula. S'ha descobert que les mutacions
(modificacions aleatries) del codi gentic poden causar alteracions en la
descendncia de plantes i animals. El 1946 , el premi Nobel Hermann J. Muller,
pioner en l'estudi de les mutacions gentiques, va assegurar: "Aquesta
acumulaci de canvis poc comuns i gaireb sempre mnims s el principal
mtode de millora artificial de plantes i animals. Per, ms important encara, s
el que ha donat lloc a l'evoluci sota la guia de la selecci natural".
En realitat, la teoria de la macroevoluci parteix de la premissa categrica que
les mutacions poden produir no noms noves espcies, sin tamb famlies
totalment noves de plantes i animals. Hi ha manera de demostrar si aquesta
premissa s certa? Vegem el que ha revelat la gentica desprs de cent anys
d'investigacions.
A finals de la dcada de 1930, els cientfics van acollir amb entusiasme la idea
que si la selecci natural produa noves espcies de plantes a partir de
mutacions aleatries, l'home tamb havia de ser capa de produir noves
espcies, i amb ms eficcia, mitjanant la selecci artificial de mutacions. "Entre
els bilegs en general, i els que es dediquen a la gentica i a la reproducci de
plantes i animals en particular, es va desencadenar l'eufria", va dir a
Despertad! Wolf-Ekkehard Lnnig, cientfic de l'Institut Max Planck per a la
Investigaci de la Reproducci Vegetal, a Alemanya. A qu es devia l'eufria?
Lnnig, qui porta vint anys estudiant les mutacions gentiques en les plantes, va
explicar: "Van pensar que havia arribat l'hora de canviar radicalment el mtode
tradicional de reproduir plantes i animals. Van creure que provocant i
seleccionant mutacions beneficioses, obtindrien noves i millors varietats".


32 | P g i n a

Grcies a generosos aportacions econmiques, cientfics nord-americans,
asitics i europeus van posar en marxa programes de recerca en els que van
emprar mtodes que prometien accelerar l'evoluci. Desprs de ms de
quaranta anys d'intensa tasca, quins resultats hi va haver? "Malgrat la gran
quantitat de diners invertits va assenyalar l'investigador Peter von Sengbusch
, va fracassar la majoria dels intents d'aconseguir mitjanant irradiaci varietats
de rendiment cada vegada ms gran. Lnnig va dir: "En els anys vuitanta es van
esvair les esperances i la eufria dels cientfics, i als pasos occidentals es va
deixar d'investigar la reproducci mitjanant mutacions com a especialitat a
part. Gaireb totes les varietats mutants presentaven 'valors de selecci
negatius', s a dir, morien o eren ms febles que les varietats silvestres ".
Aix i tot, desprs d'investigar per cent anys les mutacions en general i per
setanta anys la reproducci mitjanant mutacions en particular, els cientfics
tenen prou dades per treure conclusions sobre la possibilitat que les mutacions
donen lloc a noves espcies. Desprs d'examinar les proves, Lnnig va
assegurar: "Les mutacions no poden transformar una espcie original [de planta
o animal] en una altra totalment nova. Aquesta afirmaci concorda amb els
resultats de tots els experiments i estudis realitzats en el camp de les mutacions
durant el segle XX, aix com amb les lleis de la probabilitat. Per tant, de la llei de
la variaci recurrent es dedueix que les espcies ben definides genticament
tenen lmits clars que les mutacions accidentals no poden eliminar ni
traspassar".
Analitzem les implicacions de l'anterior. Si cientfics molt preparats no
aconsegueixen produir noves espcies provocant i seleccionant mutacions
beneficioses, qu probabilitats hi ha que ho aconsegueixi un procs cec i sense
intelligncia? Si les investigacions demostren que les mutacions no poden
transformar una espcie original en una altra totalment diferent, com s
possible que tingus lloc la macroevoluci?


33 | P g i n a

1.1. Contribueix la selecci natural a la formaci de noves
espcies?
Darwin creia que el que ell anomenava selecci natural afavoria les formes de
vida ms adequades per a l'entorn i que les menys adequades acabaven
desapareixent. Segons els evolucionistes moderns, quan les espcies
s'escampaven i s'allaven, la selecci natural escollia aquelles i les mutacions
gentiques les feien ms aptes per al seu nou entorn. El resultat, diuen ells, va
ser que els grups allats es van convertir a la llarga en espcies totalment noves.
Com s'ha esmentat abans, els resultats de les investigacions sn concloents: les
mutacions no produeixen nous tipus de plantes i animals. Llavors, en qu es
basen els evolucionistes per afirmar que la selecci natural genera noves
espcies a partir de mutacions beneficioses? Un fullet editat el 1999 per
l'Acadmia Nacional de Cincies , dels Estats Units, diu: "Un exemple molt clar
d'especiaci [formaci d'una nova espcie] s el de les tretze espcies de
pinsans estudiats per Darwin a les illes Galpagos, ara coneguts com pinsans de
Darwin".
En la dcada de 1970, un grup d'investigadors dirigits per Peter i Rosemary
Grant es van posar a estudiar aquests pinsans i van descobrir que desprs d'un
any de sequera, els de bec una mica ms gran sobreviure amb ms facilitat que
els de bec ms petit. Ja que la mida i la forma del bec sn dues de les principals
caracterstiques que distingeixen les tretze espcies de pinsans, com troballes es
van considerar importants. L'esmentat fullet assenyala: "Els Grant han calculat
que si, de mitjana, es produeix una sequera a les illes cada deu anys, al cap de
noms dos-cents anys podria sorgir una nova espcie de pins".


34 | P g i n a

Tanmateix, aquest fullet de l'Acadmia Nacional de Cincies omet algunes
dades significatives que li resulten incmodes. En els anys posteriors a la
sequera, a la poblaci de pinsans van tornar a predominar els de bec ms petit.
El 1987, Peter Grant i l'estudiant de postgrau Lisle Gibbs escriure a la revista
cientfica Nature que havien comprovat que en aquests anys "la selecci va
operar en direcci inversa". Grant va publicar el 1991 que "la poblaci, subjecta
a la selecci natural, oscilla en un sentit i en un altre" amb cada canvi climtic.
Els investigadors tamb van observar que algunes de les diferents "espcies" de
pins es creuaven i tenien descendents que sobrevivien amb ms facilitat que
els seus progenitors. Peter i Rosemary Grant van arribar a la conclusi que si les
"espcies" seguien creuant, desprs de dos-cents anys es podria donar el cas
que dos es fusionessin en un.
El 1966, el bileg evolucionista George Christopher Williams va escriure: "s
lamentable que la teoria de la selecci natural sorgs com a explicaci del canvi
evolutiu. Resulta molt ms til per explicar la continutat de l'adaptaci". El
teric de l'evoluci Jeffrey Schwartz va assegurar el 1999 que si les conclusions
de Williams sn correctes, la selecci natural potser estigui ajudant a les
espcies a adaptar-se a les vicissituds de la seva existncia, per "en cap cas
crea res de nou".
La veritat s que els pinsans de Darwin no s'han transformat en "res de nou".
Segueixen sent pinsans. I el fet que es puguin creuar posa en dubte els criteris
que segueixen alguns evolucionistes per definir les espcies. Tot aix, a ms,
revela que fins a les ms prestigioses acadmies cientfiques sn parcials a
l'hora de proposar les proves.
1.2. Es tala larbre de Darwin
En els ltims anys, els cientfics han aconseguit comparar el codi gentic de
desenes d'organismes unicellulars, aix com de plantes i animals. Suposaven
que aquests estudis confirmarien el ramificat "arbre de la vida" proposat per
Darwin, per aquest no ha estat el cas.


35 | P g i n a

Qu ha tret a la llum la investigaci? El bileg Malcolm S. Gordon va escriure el
1999: "Pel que sembla, la vida va tenir mltiples orgens. La base de l'arbre de la
vida universal no va consistir en una nica arrel ". Hi ha prova que les principals
branques de vida estiguin vinculades a un sol tronc, com postular Darwin?
Gordon segueix dient: "La versi tradicional de la teoria de l'ancestre com no
sembla ser aplicable als regnes tal com reconeixen avui dia; probablement
tampoc sigui aplicable a molts, o cap, dels talls, i possiblement tampoc a moltes
de les classes dins dels talls".
Els ltims estudis segueixen rebatent la teoria darwiniana d'un avantpassat
com. La revista New Scientist va publicar el 2009 un article segons el qual el
cientfic Eric Bapteste va dir: "No tenim cap prova que l'arbre de la vida sigui
una realitat" .30 El mateix article recull aquest comentari del bileg Michael
Rose: "L'arbre de la vida est sent enterrat amb discreci, aix ho sabem tots.
Ms difcil d'acceptar s el fet que la nostra visi fonamental de la biologia ha
de canviar per complet".
1.3. El que diu el registre fssil
Moltes autoritats recorren al registre fssil per defensar la idea que la vida va
emergir d'un avantpassat com. Argumenten, per exemple, que el registre
documenta la noci que els peixos es van transformar en amfibis i els rptils en
mamfers. Per s aix cert?
El paleontleg evolucionista David M. Raup observa: "En lloc de trobar-se amb
el desenvolupament gradual de la vida, el que realment van trobar els gelegs
contemporanis de Darwin i segueixen trobant els gelegs actuals s un
registre bastant irregular: les espcies apareixen a la seqncia molt
abruptament, mostren poc o cap canvi durant la seva existncia en el registre i
de sobte desapareixen d'ell ".
La veritat s que la immensa majoria dels fssils evidencien estabilitat en els
tipus de criatures al llarg d'extensos perodes de temps. No indiquen que un
tipus evolucionar per arribar a ser un altre. Els plans corporals distintius
apareixen de sobte, aix com les caracterstiques noves. Per exemple, el ratpenat,
amb els seus sistemes de sonar i ecolocalitzaci, sorgeix sense cap nexe obvi
amb un avantpassat ms primitiu.


36 | P g i n a

De fet, ms de la meitat de les principals divisions de la vida animal van sorgir
en un perode de temps relativament curt. La manera abrupta com nombroses
formes de vida noves i diferents apareixen en el registre fssil ha portat els
paleontlegs a referir-se a aquest perode com "l'explosi cmbrica". Quan va
tenir lloc el perode cmbric?
Suposant que els clculs siguin correctes, podem representar la histria de la
Terra amb una lnia de temps que tingui la longitud d'un camp de futbol. A
aquesta escala, cal recrrer set vuitens del trajecte abans d'arribar al que els
paleontlegs anomenen el perode cambri. Durant un petit segment d'aquest
perode apareixen en el registre fssil les principals divisions de la vida animal.
Amb quanta rapidesa? Si seguim caminant, totes aquestes diferents criatures
sorgeixen en el tros de menys d'un pas.
L'aparici relativament sobtada d'aquestes diverses formes de vida ha indut a
alguns investigadors a replantejar-se la versi tradicional de la teoria
darwiniana. Per exemple, el bileg Stuart Newman va exposar en una entrevista
el 2008 la necessitat d'una nova teoria evolutiva que expliqui la sobtada aparici
de noves formes de vida. Va dir: "El mecanisme darwini utilitzat per explicar tot
canvi evolutiu quedar relegat, crec jo, i passar a ser un ms entre molts,
potser ni tan sols el ms important per comprendre la macroevoluci, l'evoluci
de les principals transicions en els tipus corporals".
1.4. Dificultats amb la prova
Qu hi ha dels fssils utilitzats per illustrar la transformaci de peixos en amfibis
i de rptils a mamfers? Constitueixen una prova slida de l'evoluci en acci?
Una mirada ms atenta posa al descobert diverses dificultats.
Per comenar, en els llibres de text, la mida comparatiu de les criatures
collocades en la seqncia de rptils a mamfers s de vegades enganys. En
comptes de ser d'una mida similar, com es representen, la realitat s que unes
sn enormes i altres sn petites.
Un altre escull, molt ms seris, s la manca de proves que aquestes criatures
estan d'alguna manera emparentades. Els espcimens de la srie solen estar
separats per espais que s'estimen en milions d'anys. El zoleg Henry Gee diu
sobre el particular: "Els intervals de temps que hi ha entre els fssils sn tan
enormes que no podem dir res definitiu sobre la seva possible connexi per
ascendncia o descendncia".

37 | P g i n a

Alludint als fssils de peixos i amfibis, el bileg Malcolm S. Gordon assenyala
que constitueixen noms una petita "mostra, possiblement molt poc
representativa, de la biodiversitat que existia en aquests grups en poques
passades". I afegeix: "No tenim manera de saber fins a quin punt aquells
organismes especfics van tenir rellevncia en successos posteriors o quina
relaci de parentiu els unia".
1.5. Qu mostra la pellcula?
Un article de National Geographic publicat el 2004 va assemblar el registre fssil
a "una pellcula sobre l'evoluci de la qual s'han perdut 999 de cada mil
quadres a la cambra d'edici". Analitzem les implicacions d'aquest smil.
Imaginem que trobem 100 fotogrames d'un llargmetratge compost
originalment de 100.000. Com determinarem la trama de la pellcula? Potser
tinguem una idea preconcebuda, per i si noms hagus 5 fotogrames que es
poguessin acomodar de manera que donessin suport la nostra trama, mentre
que els altres 95 comptaran una histria totalment diferent? Seria lgic insistir
que la nostra idea preconcebuda s la correcta basant-nos nicament en
aquests 5 quadres? Podria ser que l'ordre en qu els hem posat s el que
s'adapta a la nostra teoria? No seria millor deixar que les altres 95 imatges
pesessin en la nostra opini?
Qu t a veure aquest exemple amb la manera com els evolucionistes veuen el
registre fssil? Durant anys, els investigadors no van admetre que la immensa
majoria dels fssils (els 95 fotogrames de la pellcula) mostraven que les
espcies romanen gaireb invariables al llarg del temps. Per qu aquest silenci
sobre una cosa tan important? L'escriptor Richard Morris diu: "Segons sembla,
els paleontlegs havien adoptat la idea ortodoxa del canvi evolutiu gradual i
s'havien aferrat a ella, tot i trobar proves que demostraven el contrari. Portaven
temps tractant d'interpretar l'evidncia fssil en termes de les nocions
acceptades de l'evoluci".
I avui dia? Ser potser que els evolucionistes segueixen acomodant els fssils en
cert ordre, no perqu estigui recolzat per la majoria de les proves fssils i
gentiques, sin perqu quadra amb les nocions actuals de l'evoluci?


38 | P g i n a

1.6. Els homnids i el nostre arbre genealgic
Al comenament del segle XX, les restes fssils utilitzats per donar suport a la
teoria que l'home i els simis van evolucionar d'un antecessor com cabien en
una taula de billar. Des de llavors, el nombre ha augmentat. Ara es diu que
omplirien un vag de ferrocarril. Tanmateix, la immensa majoria consisteix
nicament en ossos i dents solts. s estrany veure cranis sencers i , ms encara ,
esquelets complets. Ha aconseguit el creixent nombre de fssils atributs a" l
arbre familiar" de l'home resoldre el debat entre els experts sobre quan i com
van evolucionar els humans a partir de criatures simiesques? No, tot el contrari.
Robin Derricourt, de la Universitat de Nova Galles del Sud (Austrlia), va
escriure en 2009 respecte a la classificaci d'aquests fssils: "Potser sobre l'nic
que hi ha consens ara s que no hi ha consens". El 2007, la revista d' divulgaci
cientfica Nature va publicar un article pels descobridors d'un altra suposat
baula de l'arbre evolutiu i va dir que no se sap res sobre quan o com la lnia
humana es va separar realment de la dels simis. Gyula Gyenis, investigador del
Departament d'Antropologia Biolgica de la Universitat Etvs Lornd
(Hongria), va escriure en 2002: "La classificaci dels fssils homnids i el seu lloc
en el curs de l'evoluci ha estat tema de debat constant". Tamb va dir que la
prova fssil reunida fins ara no ens apropa al coneixement exacte de quan, on i
com van evolucionar els humans a partir de criatures simiesques.
Cada vegada que es descobreix una nova "baula perduda", els mitjans de
comunicaci ho pregonen als quatre vents. El 2009, per exemple, un fssil
anomenat Ida va ser presentat en societat" a bombo i platerets, com si d'una
estrella de rock es tracts". La publicitat va incloure el segent titular al diari
angls The Guardian: " Fssil Ida: extraordinari troballa de la 'baula perduda' en
l'evoluci humana". Als pocs dies, la revista New Scientist, tamb del Regne
Unit, va anunciar: "Ida no s una 'baula perduda' en l'evoluci humana". Per qu
es dna tanta publicitat a cada nova " baula perduda " que s'exhibeix, per
gaireb mai s'esmenta quan s excls del "arbre familiar"? Robin Derricourt,
citat abans, diu que fa als descobridors d'aquestes troballes: "El director d'un
equip d'investigaci potser hagi de exagerar la singularitat i el dramatisme d'un
'descobriment' per tal de captar fons de patrocinadors diferents a les fonts
acadmiques convencionals, una prctica incentivada per la premsa i els mitjans
electrnics, que caminen a la caa d'histries espectaculars".


39 | P g i n a

Als presumptes avantpassats de l'home se'ls representa en els llibres de text i en
els museus amb trets definits. Com ms antic s l'exemplar, ms semblant a un
mico ho fan, i com ms proper es suposa que est l'home, ms humans sn les
seves faccions, el seu to de pell i el seu pl. Poden els cientfics reconstruir amb
exactitud com trets basant-se en les restes fossilitzades que troben? No. El 2003,
l'antropleg forense Carl N. Stepha, que treballa per al Departament de Cincies
Anatmiques de la Universitat d'Adelaida Austrlia), va escriure: "No es poden
construir ni comprovar objectivament els rostres dels primers avantpassats
humans". I va afegir que els intents de fer-ho basant-se en els simis moderns
"sn molt probablement marcadament esbiaixats, inexactes per altres i no tenen
validesa". Quina va ser la seva conclusi? "s molt probable que tota
'reconstrucci' facial dels primers homnids estigui equivocada."
Una manera com els evolucionistes determinen si un hipottic avantpassat de l'
home correspon a un parent prxim o lluny s mesurant la mida del cervell . s
la mida del cervell un indicador fiable de la intelligncia? No. Un equip
d'investigaci que va recrrer a la talla del cervell per especular sobre qu
criatures extintes eren els parents ms prxims de l'home va admetre que
"moltes vegades es van sentir trepitjant terreny moveds". Per quina ra? La
revista Ment i Cervell explicar el 2009 que el pes cerebral absolut o relatiu no s
el millor correlat de la intelligncia. I va afegir: "Els investigadors no han
aconseguit establir alguna peculiaritat anatmica o fisiolgica en el cervell hum
que no trobi present tamb en els animals. Noms hi ha una excepci a aquesta
regla : l'rea del llenguatge de Broca".
Per quina ra colloquen els cientfics dels fssils en la cadena "simi-home"
segons la grandria del cervell, sabent que aquest no s un indicador fiable de
la intelligncia? Estaran forant les proves perqu encaixin en la seva teoria? I
per qu debaten constantment sobre qu fssils s'han d'incloure en "larbre
familiar" de l'home? Ser que els fssils que estudien sn just el que semblen
ser: formes extintes de simis?
Els observadors honrats no tenen objeccions a reconixer que l'ego, els diners i
la necessitat d'atenci meditica influeixen en la manera com es presenten les
"proves" de l'evoluci humana. Es pot xifrar confiana en aquest tipus de
proves?


40 | P g i n a

1.7. L'evoluci: mite o realitat?
Per qu insisteixen molts evolucionistes destacats en qu la macroevoluci s
una realitat? Desprs de criticar alguns arguments del professor Dawkins citat
a l'inici daquest apartat , l'influent evolucionista Richard Lewontin explica aix
per qu tants homes de cincia no dubten a acceptar teories contrries al sentit
com :"Tenim un comproms previ, un comproms amb el materialisme". Una
gran quantitat de cientfics es neguen a considerar tan sols la possibilitat que hi
hagi un Dissenyador intelligent. Com diu Lewontin, "no podem acceptar la ms
mnima allusi a Du".
La revista Scientific American recull el segent comentari del socileg Rodney
Stark al respecte: "Des de fa dos-cents anys es ve fomentant la idea que per
dedicar-se a la cincia, un ha de mantenir-se lliure dels lligams de la religi".
Stark tamb assenyala que a les universitats on es realitzen tasques
d'investigaci, "la gent religiosa no s'atreveix a obrir la boca" i "la antireligiosa la
discrimina". Segons ell, "a les escales superiors [de la comunitat cientfica] es
recompensa als que sn antireligiosos".
Per acceptar com a vlida la teoria de la macroevoluci, cal creure que els
cientfics agnstics o ateus no deixen que les seves conviccions personals
influeixin en les seves interpretacions de les troballes cientfiques. Cal creure que
les mutacions i la selecci natural van donar lloc a totes les complexes formes
de vida existents, encara que desprs d'estudiar per cent anys una infinitat de
mutacions s'hagi demostrat que aquestes no han convertit ni una sola espcie
ben definida en una altra totalment nova. Cal creure tamb que tots els ssers
vius van evolucionar de forma gradual a partir d'un avantpassat com, si b el
registre fssil demostra clarament que els principals tipus de plantes i animals
van aparixer de sobte i no es van transformar en altres tipus, sense importar
que hagin transcorregut perodes llargussims de temps. Sembla, doncs, que la
teoria de l'evoluci es basa en fets, o que s un mite?


41 | P g i n a

2. El punt de vista bblic

2.1. Es contradiuen el relat de Gnesi i la cincia?
Moltes persones afirmen que la cincia refuta el relat bblic de la creaci. Per el
que la cincia de veritat contradiu no s la Bblia, sin les opinions de diversos
grups dels anomenats fonamentalistes cristians. Alguns d'aquests asseguren
equivocadament que, segons les Sagrades Escriptures, l'univers material va ser
creat en sis dies de 24 hores fa uns deu mil anys.
La Bblia no dna suport aquesta afirmaci. Si ho fes, molts descobriments
cientfics dels darrers cent anys la desacreditarien. En analitzar acuradament el
relat bblic es veu que no hi ha conflicte entre aquest i els fets cientfics
demostrats. A continuaci veurem el que realment ensenya la Bblia.
2.2. "El principi" de l'Univers
El relat de Gnesi s'inicia amb una declaraci senzilla i contundent: "Al principi
Du va crear el cel i la terra" (Gnesi 1:1). Els erudits bblics coincideixen que
l'acci aqu descrita s diferent al que va passar en els dies creatius esmentats a
partir del verset 3. Aquest fet t una gran transcendncia. Implica que, d'acord
amb la primera frase de la Bblia, l'univers, incls el planeta Terra, ja existia des
de temps indefinits abans del comenament dels dies creatius.
Els gelegs xifren l'antiguitat de la Terra en uns quatre mil milions d'anys, i els
astrnoms calculen que la de l'univers pot arribar als quinze mil milions.
Contradiuen aquestes xifres o les que potser s'ofereixin en el futur el que
afirma Gnesi 1:1? No, ja que la Bblia no especifica l'antiguitat de "cel i la terra".
De manera que la cincia no refuta el relat bblic.
2.3. Quant van durar els dies creatius?
Qu es pot dir dels dies creatius? Van durar noms 24 hores? Alguns asseguren
que com Moiss l'escriptor de Gnesi va indicar posteriorment que el dia
que va seguir als sis dies creatius va servir de model per al dissabte setmanal,
cada un d'aquests dies ha d'haver durat 24 hores (xode 20:11). Recolzen les
paraules utilitzades en el relat de Gnesi aquesta conclusi?


42 | P g i n a

En realitat, no. La veritat s que la paraula hebrea que es tradueix "dia" pot
alludir a perodes de temps de durada diversa, no noms de 24 hores. Per
exemple, quan Moiss resumeix la histria de la creaci, es refereix als sis dies
creatius com si fossin un de sol (Gnesi 2:4). D'altra banda, en el primer
d'aquests dies, "Du va comenar a cridar a la llum Dia, per a la foscor va
cridar-la Nit" (Gnesi 1:5). En aquest cas, el terme "dia" noms alludeix a part
d'un perode de quatre hores. Queda clar que l'afirmaci que cada dia creatiu va
durar 24 hores s arbitrria, sense base bblica. Quina va ser llavors la durada
d'aquests dies? La forma en qu es van redactar els captols 1 i 2 de Gnesi
indica que es tracta de perodes de temps molt extensos.
2.4. Aparici gradual de les obres creatives
Moiss va escriure el seu relat en hebreu i des de la perspectiva d'alg que est
a la Terra. Aquests dos factors, sumats al fet que l'univers ja existia abans del
comenament dels perodes o "dies" creatius, ajuden a resoldre gran part de la
polmica que envolta el relat de la creaci. De quina manera?
Una anlisi acurat de la narraci de Gnesi revela que alguns esdeveniments, tot
i que es van iniciar en un "dia" concret, es van prolongar durant un o ms dels
dies segents. Per exemple, abans que comencs el primer "dia" creatiu, ja
existia el Sol, per alguna cosa possiblement nvols densos impedia que la
seva llum arribs a la superfcie de la Terra (Job 38:9). En el transcurs del primer
"dia", aquesta barrera va comenar a dissipar-se, permetent el pas de llum
difusa a travs de l'atmosfera.
Durant el segon "dia", l'atmosfera va seguir aclarint-se, i es va formar una
expansi entre els densos nvols i l'oce. Al quart "dia" s'havia buidat tant que
el Sol i la Lluna van aparixer "en l'expansi dels cels" (Gnesi 1:14-16). Dit d'una
altra manera, el Sol i la Lluna ja es podien veure des de la Terra. Aquests
esdeveniments van ocrrer de forma progressiva.
El relat de Gnesi tamb explica que en el cinqu "dia" es va continuar aclarint
l'atmosfera i van comenar a aparixer criatures voladores, entre elles animals
amb ales membranoses i insectes. No obstant aix, les Escriptures indiquen que
durant el sis "dia", Du encara "s'estava formant del sl tota bstia salvatge del
camp i tota criatura voladora del cel" (Gnesi 2:19).


43 | P g i n a

Com hem vist, la Bblia s'expressa de tal manera que deixa oberta la possibilitat
que en cada "dia", o perode creatiu, es produssin diversos esdeveniments
importants de manera gradual, no instantnia, i que alguns es perllonguessin
fins i tot fins als segents "dies" creatius.
2.5. Segons el seu gnere
Significa aquesta aparici progressiva de plantes i animals que Du es va valer
de l'evoluci per produir l'enorme diversitat existent d'organismes vius? No, ja
que la Bblia indica clarament que Du va crear tots els "gneres" elementals de
plantes i animals (Gnesi 1:11, 12, 20-25). Estaven aquests "gneres" originals
programats per poder adaptar-se als canvis del medi ambient? Com
s'estableixen els lmits d'un "gnere"? La Bblia no ho explica. No obstant aix, s
diu que les criatures vivents "seixamenaren segons els seus gneres" (Gnesi
1:21). Aquesta afirmaci implica que les possibilitats de variaci dins d'un
"gnere" sn limitades. Tant el registre fssil com les investigacions actuals
confirmen que durant llargs perodes de temps les categories fonamentals
d'animals i plantes van experimentar pocs canvis.
Contrari al que afirmen alguns fonamentalistes, Gnesi no ensenya que l'univers,
incloent-hi la Terra i tots els ssers que l'habiten, hagi estat creat en un curt
perode de temps en un passat relativament recent. En realitat, la descripci que
ofereix Gnesi de la creaci de l'univers i de l'aparici de la vida al nostre
planeta concorda amb molts dels ltims descobriments cientfics.
A causa de les seves creences filosfiques, molts homes de cincia rebutgen
l'afirmaci bblica que Du va crear totes les coses. No obstant aix, resulta
interessant que Moiss va escriure a l'antic llibre de Gnesi que l'univers va tenir
un comenament i que la vida va aparixer per etapes, progressivament. Com va
poder Moiss obtenir fa uns dos mil anys informaci tan exacta des del punt de
vista cientfic? Hi ha una explicaci lgica. No hi ha dubte que Aquell que va
tenir el poder i la saviesa necessaris per crear els cels i la Terra podia
proporcionar coneixements tan avanats a Moiss. Aix li dna ms pes a
l'afirmaci que fa la prpia Bblia de ser "inspirada de Du" (2 Timoteu 3:16).


44 | P g i n a

Conclusi dun Testimoni de Jehov
Desprs de dies dinvestigaci sobre levoluci i el procs dhominitzaci he
arribat a la conclusi de moltes coses. Una delles s que la teoria de la evoluci
s ensenyada i acceptada com un fet real als instituts i a les universitats quan les
proves que hi ha que fonamentin aquesta teoria sn bastant fcils de
enderrocar, ja que els fets parlen per s sols com queda demostrat als
arguments que he donat als ltims apartats daquest treball. Llavors, com la
evoluci no s un fet comprovat no es pot anomenar teoria, sin hiptesi.
A ms, una teoria evolutiva que es basa en labsncia duna vida intelligent o
creador per a la producci de la vida ha de ser capa dexplicar lorigen de la
vida duna altra manera i sense que Du hi intervingui, i aix encara no ha sigut
possible de fer. No sha creat vida als laboratoris, i si alguna vegada es fes, el
que sestaria comprovant s que la vida sempre prov de vida preexistent i a
ms que es requereix moltssima intelligncia per poder-la produir.
Perqu una cllula sobrevisqui cal la intervenci conjunta de, com a mnim, tres
tipus de molcules complexes: ADN (cid desoxiribonucleic), ARN (cid
ribonucleic) i protenes. Pocs cientfics sostindrien avui que una cllula viva
completa es va formar sobtadament per atzar a partir d'una barreja de
compostos inanimats. Per qu probabilitat hi ha que l'ARN o les protenes s
que ho fessin?
Un experiment realitzat el 1953 dna peu a molts cientfics per creure que la
vida es va originar espontniament. El qumic Stanley L. Miller va obtenir
aminocids (els blocs bsics de les protenes) enviant descrregues elctriques a
una barreja de gasos que simulava l'atmosfera terrestre primitiva.
Posteriorment, es van detectar aminocids en un meteorit. Signifiquen aquestes
troballes que tots els components bsics de la vida es van produir fcilment per
casualitat? "Alguns autors diu Robert Shapiro, professor emrit de Qumica de
la Universitat de Nova York han imaginat que tots els components de la vida
es trobaven ja en els meteorits i podrien formar fcilment mitjanant
experiments semblants al de Miller. Per aquest no s el cas ."


45 | P g i n a

Examinem la molcula d'ARN, formada al seu torn per molcules ms petites
anomenades nucletids. Un nucletid s diferent d'un aminocid i lleugerament
ms complex. "Mai s'ha detectat la presncia de cap nucletid, ni entre els
productes dels experiments amb descrregues elctriques ni en els estudis de
meteorits", afirma Shapiro. I afegeix que la probabilitat que una molcula
autorreplicant d'ARN s'acobls per casualitat en un estany de blocs qumics "s
tan petita, que el fet que passi, encara que noms sigui una vegada, en
qualsevol lloc de l'univers visible, es consideraria una mena de miracle".
I les molcules de protena? Aquestes resulten de la uni d'aminocids (des de
cinquanta fins a diversos milers) en un ordre altament especfic. La protena
funcional mitjana d'una cllula "simple" cont 200 aminocids, i hi ha milers de
diferents tipus de protenes fins i tot en aquesta classe de cllules. La
probabilitat que una protena de noms 100 aminocids es forms alguna
vegada a l'atzar a la Terra seria com d'una en mil bilions ( 1015).
Considero que creure en la evoluci sense que aquesta hagi explicat primer
lorigen de la vida no s via s, vertaderament, un acte de fe molt gran, perqu
si no es pot explicar aix, laparici de la vida sense cap sser intelligent o
Creador, i les proves cientfiques en fssils i en altres camps de les cincies estan
en acord amb el que sesmenta a la Bblia i la macroevoluci esmentada ha
quedat rebatuda a linici dels ltims apartats del treball, quin sentit t intentar
trobar-li tres potes al gat quan s obvi que en t quatre? Llavors, si la
macroevoluci no va poder dur-se a terme ni en animals ni en plantes, en lsser
hum tampoc. Per tant, la idea del nostre arbre genealgic trontolla massa.
Crec que el problema radica en qu a la gran majoria de persones tenen un
pensament molt equivocat de la Bblia i de Du. Al llarg de la histria, lEsglsia
ha fet moltes coses: ha participat en moltes guerres, s culpable de la mort de
molts innocents, ha ensenyat coses que no shi troben a la Bblia mentides que
si lanalitzem amb deteniment queden totalment rebatudes, a la Bblia no shi
troben les afirmacions que proclama lEsglsia com a certes com la Trinitat,
lInfern de foc etern i daltres. Molts dels seus integrants han coms moltes
faltes importants, entre elles la pederstia. Tots aquests motius han fet pensar a
les persones i moltes delles shan sentit tan desenganyades i decebudes amb la
religi i ja no creuen en res que estigui relacionat amb ella. Noms sha
aconseguit que la Bblia sigui desacreditada i el fet que cincia i religi no
poden anar unides de cap manera, per jo considero que aix ltim no s cert.

46 | P g i n a

Si les proves cientfiques verdiques i comprovades no meres hiptesis i
teories formulades sense fonament concorden amb el relat del Gnesi o no
queda refutat amb elles, per qu no hi cap a la ment dels ssers humans la idea
de que pugui haver-hi un Du? No s mostra duna gran intelligncia tot el
mn que ens envolta avui dia? Jo estic cursant el batxillerat cientfic i quan
estudio biologia, qumica i les cincies de la Terra i el medi ambient penso que
totes les coses estan fetes massa perfectes perqu hagin pogut ser producte de
latzar i de la casualitat.
Jo sc Testimoni de Jehov, he crescut amb uns pares que tamb ho sn i que
mhan inculcat les seves creences com qualsevol altres pares religiosos fan amb
els seus fills per, com totes les persones, tinc capacitat de raonament i no puc
creure com a vlids ensenyaments que no ho siguin, ja sigui perqu vagin en
contra de les proves cientfiques o que no hi hagi cap tipus de lgica dins dells
per entendrels. La mateixa Bblia anima a les persones a no ser crduls i a
comprovar que les coses que ens ensenyen siguin verdiques a Romans 12:1,2 i
que "qualsevol que s inexpert posa fe en tota paraula, per el saga considera
els seus passos" (Proverbis 14:15). Per qu doncs, he de creure en un conjunt
dhiptesis sobre la evoluci quan moltes delles presenten moltes llacunes, les
demostracions cientfiques i les investigacions demostren que la macroevoluci
tal i com es coneix trontolla sobre els ciments en qu est recolzada mentre que
la Bblia s un llibre que deixa marge suficient i que concorda amb la cincia?
Per aix considero que Du i la cincia van unides.
Molta gent t un pensament molt equivocat de Du. La gran immensa majoria
de persones creuen a cegues en el que diu la comunitat cientfica sobre
levoluci, per no paren a pensar molt que dins daquesta comunitat i
concretament dins de levoluci, hi ha milers de pensaments diferents, cada
cientfic opina duna manera ms encertada o menys. El cas s que la gent es
creu tot el que altres persones cientfiques diguin i no ho comproven per elles
mateixes. Poques persones comproven les coses abans dacceptar-les, jo em
considero una delles. Com deia abans, he crescut a una famlia religiosa per a
mi ning mha imposat mai les seves idees. No es pot creure en una cosa que
queda refutada pels fets per molt que hagi sigut escrita a un llibre, sigui la Bblia
o no. Per fins a dia davui, porto tota la meva vida analitzant-la cada setmana i
mai he trobat res que la desacrediti tot i ser un llibre que ha passat per ms de
40 homes diferents, de diferents poques durant 1610 anys i segueix a la
perfecci el seu fil conductor: el propsit de Du.

47 | P g i n a

s plena de profecies que shan complert i algunes que falten per complir, hi ha
consells que van ser escrits fa ms de 2000 anys i serveixen per les persones fins
a dia davui. Per citar un exemple, amb uns dos-cents anys d'antelaci, al voltant
del 732 a. C. Du va inspirar al profeta hebreu Isaes perqu poss per escrit una
profecia sobre la caiguda de la poderosa Babilnia, a Isaes 13:19, 20 la trobem.
En 607 a. C., l'exrcit babiloni destruiria Jerusalem i es portaria als supervivents a
Babilnia, on rebrien un tracte cruel (Salm 137:8, 9). Du va predir que el seu
poble hauria d'aguantar merescudament aquesta difcil situaci durant
setanta anys , per que desprs els alliberaria i els deixaria tornar a la seva terra
(Jeremies 25:11, 29:10).
La Paraula proftica de Du es va complir. L'any 539, quan els jueus estaven a
punt d'acabar els seus setanta anys d'exili, la "inexpugnable" ciutat de Babilnia
va ser conquistada pels medes i els perses. Amb el temps, la ciutat va quedar
convertida en un munt de runes, exactament com estava profetitzat Cap sser
hum podia predir alguna cosa semblant. L'acci de profetitzar, o predir fets
futurs, distingeix l'Autor de la Bblia de qualsevol altre du (Isaes 46:9, 10).
La Bblia no s un llibre cientfic, per a vegades esmenta dades com aquesta,
trobada a Isaes 40:22 Hi ha Un que mora per sobre del cercle de la terra, els
habitants de la qual sn com llagostes, Aquell que estn els cels justament com
una gasa fina, que els desplega com una tenda en la qual habitar,. El llibre
dIsaes va ser escrit entre el 778 i el 732 a.C. i aqu ja sesmenta que la Terra era
rodona. El concepte de Terra esfrica data de la filosofia grega antiga al voltant
del segle VI a. C. per va romandre com a matria d'especulaci filosfica fins al
segle III a. C. quan l'astronomia hellenstica va establir l'esfericitat de la Terra
com una dada fsic. El paradigma hellnic va ser gradualment adoptat en el vell
mn durant l'Antiguitat i l'Edat Media.2 3 4 5 Una demostraci prctica de
l'esfericitat de la Terra va ser duta a terme per Fernando de Magallanes i Juan
Sebastin Elcano en la seva expedici de circumnavegaci del mn (1519-1521).
Isaes no va fer cap tipus de comprovaci per saber si la Terra era rodona, ho va
escriure i prou. Segles abans de la comprovaci a mans dels grecs ja havia sigut
escrit que ho era. Com va poder aquest escriptor saber que la Terra era rodona?
Una prova ms de que la Bblia s inspirada de Du (2 Timoteu 3: 16,17).


48 | P g i n a

Van ser totes dues afirmacions un cop de sort? No, aquests sn noms dos
exemples. Nhi ha centenars per tota la Bblia i ho afirmo perqu ho he
comprovat per mi mateixa. Fins ara, lnic que mha demostrat la teoria de la
evoluci s que hi ha massa llacunes per poder confiar en que sigui verdica, i ni
els mateixos cientfics que la defensen es posen dacord mentre que la Bblia t
un fil perfectament teixit. No hi ha llacunes, tot t una explicaci. El relat del
Gnesi explica duna manera senzilla i fcil dentendre com Du va crear la Terra
i la vida i dna marge a la cincia suficient com per investigar sobre el tema.
La Bblia no s un llibre fcil dentendre, cal esfor i dedicaci per un fet
increble s que no t errors de trama, per dir-ho duna manera. Textos bblics
amb segles de diferncia escrits per diferents homes es complementen a la
perfecci i donen explicaci als assumptes de manera raonada i lgica. Aix
demostra al 100% que no s obra dhomes. I all on la saviesa de lhome no hi
arriba s on comena la de Du.
El problema s la opini que t la majoria de la gent sobre Du, una opini
equivocada si la contrastem amb la Bblia. Opino que la mitologia dna un punt
de vista erroni de Du i duna manera o altra influeix en les persones per no
veurel com una realitat, com un sser real superior perqu no s de carn i
ossos. s un sser espiritual, intelligent, poders i que t sentiments. Tot aix i
ms es troba quan sanalitza la Bblia, perqu les [qualitats] invisibles d'ell es
veuen clarament des de la creaci del mn des d'ara, perqu es perceben per
les coses fetes, fins el seu poder sempitern i Divinitat, de manera que ells sn
inexcusables;(Rom. 1:20).


49 | P g i n a

Com a reflexi final, que la majoria de persones creguin en una cosa no s
sinnim de veritat, i menys encara quan hi ha proves que refuten les
afirmacions. Per tant, considero que part de la comunitat cientfica hauria de fer
un petit esfor i investigar la Bblia, tampoc es perd res, tot el contrari. Abans de
apartar una idea de la nostra ment i collocar-la a lrea de les mentides, shan
de comprovar i dubto que molts cientfics que defensen la evoluci ho hagin
fet. Llavors, com es poden atrevir a refutar idees que ni tan sols shan parat a
analitzar en cap moment? Es possible, doncs, confiar en qu ens diuen la veritat
quan fan descobriments cientfics en el camp de la evoluci? Volen trobar la
veritat acord amb els fets o la seva veritat? De moment, xifro la meva confiana
en la Bblia i si algun dia aquesta em demostra el contrari o levoluci dna
proves cientfiques comprovades de que sigui un fet posar en dubte les meves
condicions. Mentrestant, crec fermament en lexistncia de Du i en la seva
Paraula.


50 | P g i n a

Bibliografia i web grafia

El origen de la vida: Cinco cuestiones de anlisis. Publicaci editada pels
Testimonis de Jehov.
Revista Despertad! de Setembre del 2006. Publicaci editada pels Testimonis
de Jehov.
Biblia: Traduccin del Nuevo Mundo de las Santas Escrituras. Editada pels
Testimonis de Jehov.
DocumentalLA TRAVESIA HUMANA" del canal Discovery Channel.
http://es.wikipedia.org/wiki/Eva_mitocondrial
http://ca.wikipedia.org/wiki/Home_de_Neandertal
http://es.wikipedia.org/wiki/Origen_de_los_humanos_modernos
http://es.wikipedia.org/wiki/Tierra_esf%C3%A9rica
http://images.google.es/
http://www.xtec.cat/~lvallmaj/palau/darwin.htm
http://es.wikipedia.org/wiki/S%C3%ADntesis_evolutiva_moderna
http://www.pensament.com/filoxarxa/filoxarxa/neodarwinismo.htm
http://www.slideshare.net/yulios1/la-teora-de-la-evolucin-en-la-ciencia-actual
http://ca.wikipedia.org/wiki/Fixisme
http://biolulia.wordpress.com/4-eso/5-evolucio/5-3-principals-teories-
evolutives/
http://www.aitorninerola.es/blog/wp-content/uploads/2010/10/3-
fixisme_i_evolucionisme_la_seleccio_natural.pdf
http://www.xtec.cat/~jsolano/habilis.htm
http://es.wikipedia.org/wiki/Lamarckismo
http://es.wikipedia.org/wiki/Jean-Baptiste_Lamarck
http://blogs.sapiens.cat/socialsenxarxa/categoria/historia/2-prehistoria/1-el-
proces-dhominitzacio/

51 | P g i n a

http://es.wikipedia.org/wiki/Origen_de_los_humanos_modernos
http://www.taringa.net/posts/noticias/11945726/Nueva-hipotesis-sobre-la-
desaparicion-del-Neandertal.html
http://sociedad.elpais.com/sociedad/2011/07/29/actualidad/1311890407_85021
5.html

1) Laia, Sara, Elisabeth I Paula - CORREGIT

Uploaded by

Document Information

Original Title

Copyright

Available Formats

Share this document

Share or Embed Document

Sharing Options

Did you find this document useful?

Is this content inappropriate?

Copyright:

Available Formats

1) Laia, Sara, Elisabeth I Paula - CORREGIT

Uploaded by

Copyright:

Available Formats

Levoluci i el

You might also like