93

Unitat 10. Pronoms personals forts i febles

1. Pronoms personals forts
Els pronoms personals forts (s'anomenen aix perqu sn tnics) substitueixen la persona
gramatical del discurs: jo, tu, ell, nosaltres...
1.1 El tractament personal formal (vs/vost)
El tractament personal formal es pot fer amb el pronom vs o amb el pronom vost. El
tractament de vs es mant en contextos que demanen un mats de respecte o deferncia, de
manera que s'usa preferentment en el llenguatge administratiu i comercial. A ms, t
l'avantatge de recolzar en la tradici i s ms clar, ja que comporta l's de les formes verbals,
dels pronoms febles i dels possessius de segona persona, propis de l'interlocutor, que aix
queden clarament diferenciats dels de tercera persona, que s'usen per a referir-se a altres
ssers o objectes.
Us faig arribar la cpia de l'informe que em vau demanar.
El tractament de vs tamb evita de distingir entre homes i dones, cosa que comporta un gran
avantatge en el llenguatge administratiu, comercial i publicitari.
Aprofite per saludar-vos ben cordialment (i evitem doblets del tipus saludar-
lo/saludar-la)
1.2 Pronoms personals forts no referits a persones
El castell fa un s molt ms ampli que no el catal dels pronoms personals forts de tercera
persona no referits a persones, la qual cosa ha provocat un abs dels pronoms ell, ella, ells,
elles referits a ssers inanimats. Vegem-ne alguns exemples amb les possibles alternatives de
correcci.
a) En molts casos aquest pronom es pot suprimir o podem repetir el nom.
Cal exposar els avantatges de la situaci, perqu *ells sn la clau per aconseguir
els nostres objectius.
Cal exposar els avantatges de la situaci, perqu sn la clau per aconseguir els
nostres objectius.
94 Quadern de Valenci Superior
b) Si la preposici de precedeix els pronoms ell, ella, ells, elles no referits a persones, sovint
es poden evitar fent servir el pronom en.
Sobre les indemnitzacions pendents, ja veurem qui s'ocupa *d'elles.
Sobre les indemnitzacions pendents, ja veurem qui se n'ocupa.
c) Quan altres preposicions (a, en, amb...) precedeixen el pronom personal fort, es pot
recrrer al pronom hi.
T molts diners i confia *en ells per viure de renda.
T molts diners i hi confia per viure de renda.
Coneix b l'argument i sempre recorre *a ell en cas de necessitat.
Coneix b l'argument i sempre hi recorre en cas de necessitat.
d) En alguns casos es poden evitar els pronoms febles forts per mitj d'un pronom relatiu
precedit d'una d'aquestes mateixes preposicions.
Han emmagatzemat tres tones ms de blat. Si cal, podem recrrer *a elles.
Han emmagatzemat tres tones ms de blat a qu podem recrrer si cal.
1.3 El pronom si
Aquest pronom es pot referir tant a coses com a persones.
Joan noms s'ocupa de si mateix (o tamb d'ell mateix, perqu es refereix a una
persona.)
La circumstncia en si mateix no s rona (millor que en ella mateixa, perqu es
refereix a una cosa.)
Quan l'antecedent del pronom s neutre s'ha d'usar si i no ell.
Res no passa per si mateix d'una manera aleatria.
Quan el sentit no s prpiament reflexiu, sin recproc, es recomana de fer servir ells, elles en
lloc de si.
Parlen entre ells (millor que entre si)
2. Pronoms febles
2.1 Ordre de collocaci dels pronoms en les combinacions de
Complement indirecte singular (li) + Complement directe
determinat (el, la els, les).
En gran part del domini lingstic catal, quan li es posa en contacte amb el, la, els, les (o
variants), adopta la forma hi, i es colloca desprs d'aquells formant les combinacions l'hi, la
hi, els hi, les hi. Al Pas Valenci es conserven les formes prpies del catal antic, li'l, li la,
li'ls, li les.
Unitat 10. Pronoms personals forts i febles 95
Valenci: Jo li'l done.
Jo li la done.
Jo li'ls done.
Jo li les done.
Catal general: Jo l'hi dono.
Jo la hi dono.
Jo els hi dono.
Jo les hi dono.
2.2 El pronom se
Es mant en aquesta forma quan el verb comena per s o c davant de e, i.
No se sabia que havia desaparegut.
Dem se celebrar la festivitat de Tots Sants.
Se situa sempre davant del semfor.
2.3 Algunes remarques sobre la sintaxi dels pronoms febles
a) Si el CD s un infinitiu, el substitum per en.
Encara no sap escriure.
Encara no en sap.
b) La combinaci HO + HI > L'HI.
Has portat tot all al rebost?
S, ja l'hi he portat.
c) Quan els pronoms LI, ELS es combinen amb els pronoms EM, ENS; ET, US, ES > HI.
Us ha presentat a l'amic / als amics.
Us hi ha presentat.
2.4 Omissi o substituci indeguda del pronom adverbial hi
a) s d'un pronom personal fort en comptes de hi. Cal evitar l's abusiu dels pronoms
personals forts, encara que es referisquen a persones, quan ocupen el lloc dels pronoms
febles.
Llusa festeja amb Pau i prompte es casar amb ell (menys recomanable)
Llusa festeja amb Pau i prompte s'hi casar (ms recomanable)
b) Quan els pronoms personals forts no es refereixen a persones solen ser incorrectes, i cal
substituir-los per hi si s possible, tal com ja hem vist.
Sembla un bon assumpte; m'agradaria participar *en ell.
Sembla un bon assumpte; m'agradaria participar-hi
96 Quadern de Valenci Superior
c) s incorrecte de li en comptes de hi en algunes expressions. Cal tenir en compte que el
pronom li noms pot reemplaar persones.
Aquest pis et conv. No *li dnes ms voltes i compra'l.
Aquest pis et conv. No hi dnes ms voltes i compra'l.
Qu *li farem!
Qu hi farem!
I quan el caldo haja bullit vint minuts, se *li afegeix el peix.
I quan el caldo haja bullit vint minuts, s'hi afegeix el peix.
d) Omissi del pronom hi quan substitueix complements preposicionals o circumstancials
introduts per les preposicions a, en amb, per, sense, etc. Els complements preposicionals
completen el sentit de verbs com ara negar-se a, renunciar a, participar en, etc., i han
d'acompanyar necessriament aquesta mena de verbs, b explcitament, b substituts pel
pronom hi. Els complements circumstancials, si s'ometen, s'han de representar pel
pronom corresponent.
Em negue a seguir les seues ordres: sempre *em negar.
Em negue a seguir les seues ordres: sempre m'hi negar. (hi = a seguir les seues
ordres)
Podeu anar al convit. *Pot assistir tothom; us *esperem.
Podeu anar al convit. Hi pot assistir tothom; us hi esperem.( hi = al convit)
e) Omissi de hi en el verb haver-hi, en els verbs de percepci (veure, sentir, etc.) i en altres
verbs que van amb aquest pronom.
L'any passat *va haver un gran terratrmol.
L'any passat hi va haver un gran terratrmol.
Amb les noves ulleres *veig molt pitjor.
Amb les noves ulleres hi veig molt pitjor.
Parla ms alt perqu no *sent res.
Parla ms alt perqu no hi sent res.
f) El pronom hi apareix amb alguns verbs formant part de determinades locucions.
No hay derecho a que me he hagan eso!
No s'hi val, que em facen aix!
No le gusta dar su parecer delante de todos.
No li agrada dir-hi la seua davant de tots.
Ahora no caigo en lo que me dices.
Ara no hi caic, en el que em dius.
Venga! Espabilad!
Som-hi! Espavileu!
Atentos con el trabajo, porque nos jugamos el cuello.
Alerta amb el treball, perqu ens hi va el cap.
Unitat 10. Pronoms personals forts i febles 97
He suspendido esta vez, pero no importa, lo volver a intentar.
He susps aquesta vegada, per no hi fa res, ho tornar a intentar.
De este asunto, ni hablar del peluqun.
D'aquest assumpte, ni pensar-hi.
En este tema est dispuesto a dejar el pellejo.
En aquest tema est disposat a deixar-hi la pell.
2.5 Omissi o substituci indeguda de en per un altre pronom
a) s d'un pronom personal fort en comptes de en, com tamb ja hem vist.
Mon pare estava molt malalt i ning no es podia fer crrec *d'ell.
Mon pare estava molt malalt i ning no se'n podia fer crrec.
b) Li en comptes de en (amb el verb dir).
Aquest director, cap, capats o com *li vulgueu dir.
Aquest director, cap, capats o com en vulgueu dir.
c) Omissi de en quan substitueix el CD indeterminat.
Abans tenia molts amics, per ara *tinc ms.
Abans tenia mols amics, per ara en tinc ms. (en = amics)
d) Omissi de en quan substitueix complements preposicionals o circumstancials introduts
per la preposici de.
Us podeu burlar de Pere, per *burleu-vos amb grcia.
Us podeu burlar de Pere, per burleu-vos-en amb grcia. (en = de Pere)
Estic fart d'aquests poltics. Pacincia, que tots *estem farts.
Estic fart d'aquests poltics. Pacincia, que tots n'estem farts (en = d'aquests
poltics).
Ha anat a Barcelona i no *torna fins la setmana que ve.
Ha anat a Barcelona i no en torna fins la setmana que ve. (en = de Barcelona)
e) Omissi de en amb els verb anar-se'n i amb altres verbs que van amb aquests pronoms.
1
Quin dia *us vau anar?
Quin dia us en vau anar?
1
Hi ha verbs que van acompanyats de pronoms que no tenen en si mateixos valor sintctic, sin que
s'integren en el verb que acompanyen modificant-ne o matisant-ne el sentit. Es tracta dels anomenats
verbs pronominals, que poden construir-se amb es ( com abstenir-se), amb en (com saber-ne), amb hi
(com veure-hi), o amb ms d'un pronom (com anar-se'n, eixir-se'n o tornar-s'hi). Ja els estudiarem en
la unitat corresponent.
98 Quadern de Valenci Superior
f) Podem, per ltim, assenyalar una srie de casos en qu el pronom en apareix formant part
de determinades locucions.
Aunque tena razn, se pas de rosca.
Encara que tenia ra, en va fer un gra massa.
De esto mi primo sabe la tira.
D'aix, el meu cos en sap un niu.
Estoy hasta la coronilla de mi jefe.
N'estic fins al capdamunt, del meu cap.
Estoy hasta las narices de su actitud.
N'estic fins al coll, de la seua actitud.
2.6 Presncia indeguda de en i hi
Si els complements que poden representar en i hi ha estan expressats explcitament en la frase,
aquests pronoms hi sn sobrers. Aquest error, que s'anomena pleonasme, s particularment
molt freqent amb el verb haver-hi.
*N'hi ha molta gent a l'estadi.
Hi ha molta gent a l'estadi.
*No vull anar-hi a ta casa (hi = a ta casa)
Sovint podem solucionar aquest pleonasme inserint una coma entre el verb i el complement.
No vull anar-hi, a ta casa.
En les frases de relatiu aquesta repetici tampoc no s correcta. La forma de relatiu compost
(el qual, etc.), precedida per la preposici de, ja representa el mateix que el pronom en.
s un tema del qual *n'haurem de tornar a parlar.
s un tema del qual haurem de tornar a parlar.
Igualment passa amb el pronom hi quan la forma de relatiu compost va precedida per altres
preposicions (a, en, amb, etc.)
s un tema al qual ens *hi tornarem a referir.
s un tema al qual ens tornarem a referir.
Amb el relatiu on tampoc no es repeteix el pronom hi, si no s que d'alguna manera haja
perdut el valor sintctic i estiga fortament travat amb el verb.
Era un lloc on *hi anaven molts visitants.
Era un lloc on anaven molts visitants.
Unitat 10. Pronoms personals forts i febles 99
2.7 Repetici de pronoms
s molt freqent que, en una mateixa oraci, aparega dues vegades el mateix element, una
vegada en la seua forma completa i una altra representat per un pronom feble, o viceversa.
Aquest fenomen ja hem vist que s'anomena pleonasme. Vegem-ne ara alguns casos i quan sn
correctes i incorrectes.
a) Si el complement inicia l'oraci, s a dir, si s a l'esquerra del verb, quasi sempre cal
referir-s'hi una altra vegada amb un pronom feble.
A Joan li han comprat una moto.
En aquest cas el pleonasme s correcte.
Quan desprs de l'element anticipat no ve el verb, sin el subjecte o un incs, cal fer-hi una
pausa i escriure-hi una coma.
El meu bolgraf, ning no l'ha vist.
Aquells discos, tampoc no els tinc.
b) Si el complement (siga en forma de pronom personal fort o no ho siga) no inicia l'oraci,
s'han de distingir dos casos:
Amb el pronom feble de 1a o 2a persona, es pot fer la repetici pronominal
Ens diuen a nosaltres que hi anem.
Amb el pronom feble de 3a persona, en general, la repetici pronominal no s
genuna i sovint s incorrecta.
*Li vaig dir a Anna que era molt llesta (ac estem repetint dues vegades el
complement indirecte: li i a Anna)
Vaig dir a Anna que era molt llesta.
*Li ho direm al teu pare (li = al teu pare)
Ho direm al teu pare.
L'experincia *li ha ensenyat a la dona a desconfiar de l'home. (li = a la
dona)
L'experincia ha ensenyat a la dona a desconfiar de l'home.
Malgrat aix, hi ha alguns verbs que admeten (o demanen) aquesta repetici del pronom de
complement indirecte (li, els).
Li ha passat a Ferran quan venia cap ac.
c) Ja hem vist tamb que en les frases de relatiu es tendeix a fer un pleonasme incorrecte
amb la inserci d'un pronom feble que representa per segona vegada l'antecedent del
pronom relatiu (2.6).
Unes coses de les quals ja *en discutien els grecs, torna a ser tema de debat.
Unes coses de les quals ja discutien els grecs, tornar a ser tema de debat.
100 Quadern de Valenci Superior
Exercicis unitat 10
1. Corregiu les errades que trobeu en les frases segents:
a) Enguany no es sabr el resultat de les votacions fins a les dotze de la matinada.
b) Si no et vnen bones aquestes sabates tria unes altres.
c) Li vaig dir a Jordi que no m'esperara.
d) No m'agrada aquest programa televisiu, no vull concursar en ell.
e) Ma mare no es veu b. Ha de visitar l'oculista.
f) Quan tu vas arribar a l'estadi, ells ja eren.
g) Estic fins al capdamunt d'estudiar llat.
h) N'hi ha molts esquiadors a Andorra a l'hivern.
i) No em pose tanta cervesa. Tinc massa.
j) Has d'anar-te immediatament d'ac.
k) La situaci en ella mateixa no s gens favorable.
l) Ara vaig a Elx dues vegades al mes. Abans anava totes les setmanes.
m) Cal que no li dnes ms voltes al problema. Oblida't.
n) El xiquet estava plorant i ning no es podia ocupar d'ell.
o) Has guardat el que et vam comprar a l'armari? S, ja ho hi he guardat.
p) De fruita, mai no mengen prou.
q) No parles ms de futbol, per favor, no parles ms.
r) Estiuege en un poble on hi van molts turistes alemanys.
s) S'ha tornat vermell com una tomaca quan han pronunciat el seu nom. Sempre es torna.
t) Volem parlar noms d'un parell de temes, o d'un nombre limitat d'ells.
u) Aquesta desdia o, com li vulguem dir, ha provocat el desastre.
Unitat 10. Pronoms personals forts i febles 101
2. Traduu les frases segents:
a) Te queda azcar? No me queda ni pizca.
____________________________________________________________________
b) Si has conseguido el premio, me alegro mucho.
____________________________________________________________________
c) Si vas a la biblioteca, encontrars a Juan.
____________________________________________________________________
d) Este trabajo es muy pesado para l, pero ya se acostumbrar.
____________________________________________________________________
e) Qureis entradas para el circo? S, compra cuatro.
____________________________________________________________________
f) Le dije a Pedro que nos esperara en la estacin.
____________________________________________________________________
g) Han intervenido: el rector, el vicerector y el gerente.
____________________________________________________________________
h) Haba gente de todos los paises en la recepcin del embajador.
____________________________________________________________________
i) Todos mis amigos tienen trabajo y yo no encuentro.
____________________________________________________________________
j) Tena tres coches. Uno de ellos se lo regal a su hermano.
____________________________________________________________________
3. Feu una redacci d'aproximadament 250 paraules sobre un dels dos temes que us
proposem:
a) Des de fa molts anys es parla de l's d'energies alternatives al petroli com ara l'energia
elica o l'energia solar, ms netes i, en principi, a l'abast de tothom. Penseu que sn,
realment, una alternativa al petroli i a l'energia nuclear? Es fan suficients investigacions en el
camp de les energies alternatives?
b) Fins a quin punt les despeses que qualsevol govern inverteix en investigaci garanteixen la
sobirania i la prosperitat d'una societat? Quines mesures penseu que hauria de prendre el
govern per estimular la investigaci a Espanya?