Professional Documents
Culture Documents
Llenguatges Especfics
Srie Menor, 14
Vocabulari
de barbarismes
DIRECTOR
Josep Lacreu
REDACTORA
Rosanna Mestre
CORRECTORA
Cristina Domingo
DISSENYADOR
Vicent Almar
MAQUETADOR
Dons Segu
Daquesta edici: Generalitat Valenciana, Conselleria dEducaci i Cincia. Direcci General dOrdenaci i
Innovaci Educativa i Poltica Lingstica - Universitat dAlacant - Universitat Jaume I - Universitat Politcnica
de Valncia - Colomar Editors
ISBN: 84-87593-28-3
Depsit legal: V-1610-1995
Impressi: Grfiques Colomar, S.A. - Oliva (la Safor)
PRESENTACI
Els barbarismes sn aquells mots que, provinents daltres llenges, passen a emprar-se en
un moment determinat pels parlants duna comunitat lingstica i desplacen en ls paraules
del propi patrimoni lingstic. En la base dels barbarismes hi ha sempre una interrelaci de
cultures: una llengua que sexpandeix i una altra que assimila recursos lingstics de la
llengua expansiva.
En les particulars circumstncies en qu han conviscut el valenci i el castell, del segle XVI
en sha produt una important assimilaci de mots provinents del castell. En alguns casos,
aquests mots shan introdut amb tanta fora que han arribat a bandejar totalment, si ms no
en ls colloquial, les formes genunes.
s en aquest context que els diccionaris de barbarismes han esdevingut un mitj didctic
til per a ls de la prpia llengua amb genutat i precisi.
Val a dir que les patents de genutat sovint sn variables, i el que per a uns s un barbarisme
inadmissible per a altres pot merixer una consideraci ms indulgent. En aquest diccionari
noms hem volgut anotar els casos ms flagrants i indiscutibles. Per, siga com siga, cal
tindre en compte que la llengua s una entitat viva i que sovint el transcurs del temps aporta
nous coneixements que modifiquen les perspectives i, consegentment, les valoracions sobre
la genutat de les paraules.
ABREVIATURES UTILITZADES
adj.
Cast.
f.
adjectiu
castell
substantiu femen
inv.
m.
pl.
invariable
mascul
plural
aclarar 1. Aclarir (el color, la veu). 2. Desespessir, diluir (un lquid). 3. Aclarir, clarificar (un dubte). 4. Clarejar, asserenar (el
temps).
aclaratori Aclaridor, esclaridor. Un comentari molt aclaridor.
acobardar Acovardir.
acolxar 1. Enconxar, embuatar (roba). 2.
Encoixinar (mobles).
acometer (o acometre) 1. Emprendre.
Emprendrem una reforma total. 2. Escometre, envestir (atacar). Va escometre lenemic.
acondicionar Condicionar. Condicionar
una habitaci.
acontixer Esdevindres, ocrrer, passar,
succeir. Sha esdevingut un fet inesperat.
aconteiximent Esdeveniment, fet.
acorassat Cuirassat, blindat. Una divisi
de cuirassats.
acostumbrar Acostumar.
acreedor 1. Creditor (amb qui es t un
deute). 2. Mereixedor, digne.
acribillar 1. Cosir. El van cosir a trets. 2.
Escometre. Mhan escoms amb preguntes.
actrs Actriu.
acunyar Encunyar (monedes, medalles, expressions).
acurrucar-se Arrupir-se, arraulir-se.
adecentar 1. Condicionar (netejar). 2. Endrear, posar en ordre (ordenar).
adefssio Pallasso, mamarratxo, espantall.
adelantar Avanar, passar davant.
adelantament Avanament.
adelante! Avant!, endavant!
aguacate Alvocat.
agero Averany, auguri, presagi.
aiguar (o auiar) Aigualir.
aguileny Aguilenc.
aguinaldo Estrenes.
agujetes (o agulletes) Adoloriment,
cruiximent, fiblades, punxades.
ahorrar Estalviar.
ahorro Estalvi.
aislar Allar.
ajedrs Escacs.
ajeno Ali, estrany.
ajetreo 1. Atrafegament, trfec (treball intens). 2. Enrenou, desori (agitaci).
ajuar Aixovar.
alambre Fil daram, filferro.
alameda Albereda.
alarde, fer Fer gala o ostentaci.
albacea Marmessor.
albergue Alberg.
albndiga Mandonguilla.
alborns Barns.
alcanar 1. Arribar. El xiquet no arriba a
la taula. 2. Aconseguir, assolir. Ha aconseguit molta fama. 3. Atrapar. No latrapars mai. 4. Copsar. No puc copsar el
sentit de les teues paraules. 5. Allargar.
Allargam el bolgraf, per favor.
alcantarilla Claveguera, albell.
alcantarillat Clavegueram.
alcaparra Tpera.
aleaci Aliatge.
alem (o aleman). Alemany.
alentar Animar, encoratjar.
aletargar Ensopir, endormiscar.
alevosia Tradoria. Va actuar amb premeditaci i tradoria.
alfiler Agulla de cap.
alfombra Estora, catifa.
algo 1. Alguna cosa, una cosa. Sempre t
alguna cosa per a contar. Era una cosa
que no ens volia explicar. 2. Res (en frases
condicionals i interrogatives). Hi ha res de
menjar? Si trobes res que tinteresse,
digues-mho. 3. Una miqueta, un poc. Dnam un poc de pa.
alguacil Algutzir.
alhaja Joia.
10
alicant Alacant.
aliento 1. Al (aire expirat). 2. nim (coratge de fer una cosa). Va donar nim al
seu equip.
alijo Contraban.
alimentici Alimentari, aliments.
alinyar Amanir.
aliviar Alleujar, alleugerir.
alvio Alleujament, alleugeriment.
alma nima.
almacn Magatzem.
almena Merlet.
almacenar Emmagatzemar.
almirant Almirall.
almohada (o almohad) Coix.
alpiste Escaiola. Posa escaiola al canari.
al por major A lengrs. Comprar a lengrs.
al por menor Al detall, a la menuda. Botiga de venda al detall.
alquiler Lloguer.
alquitr Quitr.
alrededor Al voltant.
alrededor de. Prop de. Saplegaren prop
de cent persones.
alrededors Voltants, rodalia.
alternncia Alternana.
altillo 1. Entresolat (duna sala, un bar,
una botiga). 2. Altell (dun terreny). 3.
Golfes (duna casa). Puja la cadira vella
a les golfes. 4. Dalt (part alta duna
cosa). Els dalts de larmari.
altiplancie Altipl.
alumbrat Enllumenat (conjunt de llums).
Lenllumenat pblic.
amaestrar Ensinistrar. Un gos molt ben
ensinistrat.
amapola Rosella.
amarillo Groc.
mbar ambre. Un collar dambre.
ameno Am, distret.
amerisar Amarar.
amerisatge Amaratge.
amilanar Acovardir, intimidar, acoquinar.
No tacoquines!
aminorar Minorar, disminuir.
amoblar Moblar.
amontonar Amuntegar, acumular.
11
12
averia Avaria.
averiguar Esbrinar.
avestru Estru. Un documental sobre la
vida dels estruos.
13
besugo Besuc.
betun Betum.
bisco Guerxo, guenyo.
beso Bes, besada.
bien B.
bienvenida Benvinguda.
bissagra Frontissa.
bisuteria Bijuteria.
bitxo Bestiola.
Bitxo s correcte quan significa vitet.
blusa Brusa.
bocadillo Entrep.
bodega 1. Celler (local subterrani). 2.
Taverna (establiment).
Bodega s correcte quan significa espai tancat dun vaixell.
bolsa 1. Bossa (saquet). 2. Borsa (de treball, destudis, mercat de valors). 3.
bolsa de aseo Necesser.
bombilla Bombeta.
bono 1. Bo (tiquet).
boquer Aladroc, seit.
bordar Brodar.
Bordar s correcte quan significa lladrar.
borrador 1. Esborrany (apunt). 2. Esborrador (de la pissarra).
borrar Esborrar.
botiqu Farmaciola.
botxorno 1. Xafogor (calor intensa). 2.
Vergonya, rubor.
bveda Volta.
boxeo Boxa, boxeig.
brasileny Brasiler.
brill (o brillo) Brillantor, lluentor.
bronca Baralla, brega.
14
15
cabalgar Cavalcar.
cabalgata Cavalcada.
cabecera Capalera.
cabecilla Capitost.
cabo 1. Cap (extrem). 2. Caporal (grau
militar). 3. Cap (de la costa).
cada qual Cadasc.
cadera Maluc, costat.
cal Cal.
calbo Calb.
caloncillos (o canoncillos) Calotets.
calentador 1. Calfador (daigua). 2.
Calefactor (de la calefacci).
calentar Calfar, escalfar.
calentura Febre.
calificar Qualificar.
calificaci Qualificaci.
crcel Pres, crcer.
calitat Qualitat.
callejn 1. Carrer (carrer estret). 2. Atzucac (carrer sense eixida).
camarer Cambrer.
campanilla Campaneta.
campe Campi.
campetxano Planer, franc.
canasta Cistella.
candao (o candat) Cadenat.
canela Canyella.
cansanci Cansament, fatiga.
cantitat Quantitat.
canyeria Canonada.
carajillo Rebentat.
caramba! Caram!
carcajada Rialla, riallada.
carcoma 1. Corc, corc (insecte). 2.
16
17
cuerno Banya.
cuero Cuir, cuiro.
cuidado 1. Atenci, compte, cura. 2.
Alerta!, compte!, atenci!
cuidads Curs, acurat.
cumpleanys Aniversari, natalici.
cuna Bressol.
cupo Quota, part, contingent.
cura Capell, rector.
Cura s correcte quan significa atenci, assistncia.
cursillo Curset.
curva 1. Corba (lnia o superfcie). 2. Revolt, revolta (duna carretera).
cutxilla 1. Fulla (dinstrument tallant).
Fulla de la navalla. 2. cutxilla dafaitar
Fulla dafaitar.
cutxitxear Xiuxiuejar.
18
desacatament a lautoritat.
desafio Desafiament. El seu comportament
s un desafiament als nostres costums.
desagrado Desgrat.
desage Desaige, desgus.
desahogar-se Desfogar-se, esbravar-se.
desahuci Desnonament. Ordre de desnonament.
desarme Desarmament.
desarrollar Desenvolupar, desenrotllar.
desarrollo Desenvolupament, desenrotllament.
desatascar Desembossar, desembussar.
desbarajuste Desgavell, desori.
descampat Camp obert, camp ras. Jugarem a futbol en aquell camp obert.
descaro Barra, desvergonyiment. Quina
barra!
descolgar Despenjar.
desde luego! s clar!, sens dubte!, certament!, per descomptat!, no cal dir-ho!
desembolsar Desemborsar, desembossar.
Ha desemborsat una suma important.
desempenyar 1. Exercir, ocupar. No
podr exercir el crrec de ministre. 2. Fer
el paper, interpretar. 3. Desempenyorar
(alguna cosa de valor).
desespero Desesper, desesperaci.
desetxar Rebutjar, refusar.
desfatxats Desvergonyiment, barra.
desfile Desfilada.
deslumbrar Enlluernar.
desmadrar-se Excedir-se, passar de la ratlla.
despampanante Espaterrant, extraordinari, sensacional.
19
diciembre Desembre.
difundir Difondre.
dijoussos Dijous. Els dijous ens veiem en
el curset.
dillunsos Dilluns. Els dilluns vaig al cinema.
dimarsos Dimarts. Els dimarts faig
ciclisme.
diptong Diftong.
direcci Adrea (lloc on es viu).
Direcci s correcte quan significa trajectria, orientaci o guia.
disco Disc.
discurrir Discrrer.
disfrs, el La disfressa. Thas provat la
teua disfressa?
distinguir Distingir.
ditxo, el La dita. Els iaios coneixen moltes
dites populars.
don Senyor.
donya Senyora.
donar coba Ensabonar.
donar-se compte Adonar-se. No sha
adonat de res quan li han canviat el plat.
dorat Daurat, dor.
dorso Dors.
dosis Dosi. En compte duna dosi, sha de
prendre tres dosis de la medicaci.
duda, la El dubte.
dudar Dubtar.
duende Donyet.
duenya Mestressa, propietria.
duenyo Amo, propietari.
20
espenta.
en Amb. Vaig amb tu.
En s correcte quan s una preposici
que introdueix una determinaci de lloc,
de temps, etc., o quan s un pronom feble.
enano Nan.
encargar Encarregar.
encia Geniva.
encina Alzina, carrasca.
encrucijada Crulla, encreuament. Es troba en una crulla molt difcil de solucionar.
encuentro 1. Encontre (de persones o
coses que van en direccions oposades). 2.
Trobada (reuni, aplec). Una trobada
dartistes per la pau.
enero Gener.
encierro Tancament.
enfado Disgust.
enfermer Infermer.
enfermetat Malaltia.
engorro Molstia, embars, destorb, nosa.
enmienda Esmena.
enrecordar-se Recordar-se.
ensaiar Assajar.
ensaig Assaig.
enterar 1. Informar, assabentar, fer saber.
Assabentam de tot el que spies. 2. Saber,
adonar-se. Si ho sap, senfadar.
enterro Enterrament, soterrar.
entonces Aleshores, llavors.
entresuelo Entresol.
en un tris En un no res, estar a punt de.
en ves de En comptes de, en lloc de.
envs Revs, revers.
envdia Enveja.
21
espejismo Miratge.
espontneo Espontani.
esquina 1. Cant. Els quatre cantons del
pati. 2. Cantonada. Un mercat que fa cantonada.
estallar Esclatar, rebentar, esclafir.
estncia 1. Estada. Prompte acabar la seua estada a Irlanda. 2. Estana, habitaci.
estante Estant, prestatge.
estera Estora.
estrago Estrall. La pedregada ha fet estralls en la collita.
estrellar Estavellar.
estrenyiment Restrenyiment.
estribillo Tornada. Una can amb una
tornada molt alegre.
estropajo Fregall.
estuig Estoig.
estupids Estupidesa.
etope Etop.
evaluar Avaluar. Avaluarem els resultats.
excluir Excloure.
excomulgar Excomunicar.
22
fbula Faula.
fallo 1. Fallada, error. Hi ha hagut una
fallada en lavaluaci de les dades. 2.
Sentncia, veredicte, resoluci. 3. Fallida. Va tindre una fallida cardaca.
faro Far.
farol 1. Fanal (illuminaci). Han encs els
fanals de lenllumenat pblic. 2. Fanfarronada (ostentaci vana). 3. Catxa (en els
jocs de baralla).
fasccul Fascicle.
favorixer Afavorir.
felpa Pelfa.
fer dentera Esmussar.
frreo Ferri.
fetxa Data.
feudo Feu.
fi 1. fi de setmana Cap de setmana. 2. al
fi i al cap Al cap i a la fi, al capdavall.
fiambre Companatge. Carn freda.
fiambrera Carmanyola, portaviandes.
ficar Posar. Li ho he dit i sha posat roig.
Ficar s correcte quan significa posar
una cosa dins duna altra.
fiera Fera.
fijar-se Fixar-se.
financier Financer.
finura Finor.
firme Ferm.
firmesa Fermesa.
fisgar Doctorejar, xafardejar, tafanejar.
fixe Fix.
flan Flam.
fleco Floc, serrell.
flequillo Serrell, serrellet.
fletar Noliejar.
23
fundamental Fonamental.
fundir Fondre.
ftbol Futbol.
24
gafes Ulleres.
galard Guard.
galgo Llebrer.
ganader Ramader.
ganaderia Ramaderia.
ganncia Guany, lucre.
garantitzar Garantir.
garganta 1. Gola. 2. Gorja, congost (de
riu, de muntanya). La gorja del riu
Cabriol.
gavinet Ganivet.
gaviota Gavina.
gemelos 1. Bessons. Joan i Daniel sn
germans bessons. 2. Binocles. Binocles
de teatre. 3. Botons del puny (de la camisa).
gnero Gnere.
gimnasi Gimns.
gimnsia Gimnstica.
25
habladuries Xarrameques.
hacienda Hisenda.
hada Fada.
halagar Afalagar.
halago Afalac.
hallazgo Troballa.
hasmerreir Riota. s la riota del grup.
hassanya Gesta, feta.
hasta 1. Fins, fins a. Fins dem. 2. Fins i
tot. Fins i tot els malalts reien. 3. hasta
luego Fins desprs.
heredar Heretar.
hereder Hereu.
hroe Heroi.
hi ha que (o hai que) Cal. Cal preparar
lesmorzar.
hinxa Seguidor, aficionat.
hipo Singlot.
hiptesis Hiptesi.
hogareny Casol. s un xic molt casol.
hombrera Musclera.
hombro Muscle.
hongo Bolet. Anem a buscar bolets.
hongos Fongs. T fongs a la pell.
honrads Honradesa.
hospedar Allotjar, albergar, hostatjar.
hueco Buit.
huelga Vaga.
huella 1. Petjada (del peu). Les petjades de
lanimal. 2. Empremta (senyal digital). El
lladre deix les empremtes a la porta.
humillar Humiliar.
hngar Hongars.
hutxa Vidriola, guardiola.
26
ida Anada.
ida i vuelta. Anada i tornada. Un bitllet
danada i tornada.
idneo Idoni.
iema 1. Rovell (de lou). 2. Gemma (de
les plantes). 3. Tou, palps (del dit). 4.
Gema (dol).
iglsia Esglsia.
im (o iman) 1. Imant (cos que atrau el
ferro). 2. Imam (sacerdot mahomet).
imborrable Inesborrable.
impar Imparell.
imprimit Imprs.
inagotable Inesgotable.
inaplaable Inajornable. Aquest viatge s
inajornable.
incautaci Confiscaci, embargament.
incisius Incisives (dents). Tinc un problema a les dents, sobretot a les incisives.
incluir Incloure.
inclut Incls.
incmodo Incmode. Un banc incmode.
inconfundible Inconfusible. El seu fsic
era inconfusible.
incurrir Incrrer.
ndice ndex. Busqueu el captol en
lndex.
ndio Indi.
indudable Indubtable, inqestionable. s
indubtable que tinteressa aquest contracte.
influjo Influx.
infundat Sense fonament.
infundi Falsedat, falrnia, bola. Va fer
una intervenci plena de falsedats.
infundir Infondre.
27
isla Illa.
israel Israeli.
iugo Jou.
28
29
30
luto Dol.
lutxa Lluita.
lutxar Lluitar.
31
maullar Miolar.
maullit Miol, mu. Els miols del gat.
mediar Mitjanar.
medida 1. Mesura, mesurament (acci de
mesurar). 2. Amidament (acci de mesurar
longituds). 3. Mida (lineal). Les mides
duna habitaci. 4. Mesura (apreciaci
duna cosa pel seu valor). Aix ens dna la
mesura del seu talent. 5. Mesura (mitj
proporcionat a un fi). Unes mesures molt
contundents.
medir 1. Mesurar (prendre la mesura,
apreciar una cosa pel seu valor, moderar).
Mesurar la taula per veure si cap.
Mesurem la seua generositat. Mesura les
teues afirmacions. 2. Amidar (longituds).
Amida lamplria de lhabitaci.
mellisso Bess.
melocot Bresquilla, prssec.
membrillo 1. Codony (fruit). 2. Codonyat
(confitura).
menaje Parament. Va incloure el parament
en la llista de bodes.
mendrugo Roseg.
mengano Tal, en tal.
menguar Minvar.
menos Menys.
menos mal Sort que, encara sort.
menoscabar Menyscabar.
menospreci Menyspreu.
menospreciar Menysprear.
mensatge Missatge.
merlussa Llu.
merma Minva, minvament.
mesa camilla Taula de braser, tendur.
mescla Companatge (menjar). Quin com-
32
minusvalia Minusvalidesa.
miope Miop.
mitjos Mitjans. Hi ha falta de mitjans.
Mitjos s correcte en el sentit de meitat
dun tot.
mito Mite.
mixte Mixt.
modals Maneres, formes.
modelo Model.
monaguillo Escol.
monasteri Monestir.
monedero Portamonedes, moneder.
mono 1. Mona, mico, simi. 2. Gracis. 3.
Granota (vestit de faena).
mnstruo Monstre.
mont Pila, munt, munt.
moraleja Moralitat, moral. Magrada la
moralitat daquesta rondalla.
mortandat Mortaldat.
mote Malnom, motiu, sobrenom.
motxila Motxilla.
muela 1. Queixal. Mal de queixals. 2. Mola
(pujol). Mola de Segart. 3. muela del juicio Queixal de lenteniment (o del seny).
murdago Vesc.
muestra Mostra.
muleta Crossa. Camina amb crosses.
mundillo Mn.
murmull Murmuri.
museo Museu.
musgo Molsa.
muslo Cuixa.
mtuo Mutu.
33
ncar Nacre.
nada menos Ni ms ni menys.
nilon Nil.
nalga Natja, anca.
naranjada Taronjada.
navideny Nadalenc.
navier Navilier.
navio Navili.
neblina Boirina, boirim.
niebla Boira.
ninyera Mainadera.
ni siquiera (o ni tansevol) Ni tan sols.
nogal Noguera, noguer.
nombrament Nomenament.
nombrar 1. Nomenar. Lhan nomenada
tresorera. 2. Anomenar (dir el nom).
Than anomenat abans.
34
ordenador Ordinador.
ordenyar Munyir.
orgue rgan. rgans genitals. rgan del
partit.
Orgue s correcte quan significa instrument musical.
orquesta Orquestra.
os Pinyol (part interna dun fruit carns). El
pinyol de loliva.
Os s correcte quan significa pea de
lesquelet.
osar Gosar. No goses alar-me la veu!
osadia Gosadia, atreviment.
sseo Ossi.
osso s.
otonyo Tardor.
otorgar Atorgar.
ovillo Cabdell.
obispo Bisbe.
ocurrir Ocrrer. Coses que ocorren cada
dia.
odo, el 1. Loda (sentit). Tens loda
fina. 2. Orella (rgan). Tinc mal dorella.
Lorella interna, externa.
ojal Trau.
ojal! Tant de bo!
ojeada Ullada.
ojo! Compte!, alerta!, atenci!
ola Ona, onada.
olfat Olfacte.
olvidar Oblidar.
olvit Oblit.
ombligo Melic.
omitir Ometre.
opuesto Oposat.
opscul Opuscle.
orcul Oracle.
35
pagano Pag.
pagar el pato Pagar els plats trencats.
pago Pagament.
pajarita Llacet, corbata de llacet. Va anar
a la festa amb corbata de llacet.
palco Llotja.
palillo Escuradents.
palique Xarreta. Estigurem de xarreta
tota la vesprada.
paloma Colom.
panal Bresca.
pandilla Colla, banda.
pantano Pant.
panyal Bolquer.
papelera Paperera.
par 1. Parell. Hi havia un parell de persones. 2. de par en par De bat a bat.
paracades Paracaiguda.
paradgic Paradoxal.
paradoja Paradoxa.
paras Parads.
pararraios Parallamps.
paro 1. Aturada. Vam fer una aturada
duna hora. 2. Desocupaci, atur. Latur
s un dels grans problemes del mn
actual.
prpado, el La parpella.
parpadear Parpellejar.
parque Parc.
prraf Pargraf.
part (o parte) Informe, informaci,
comunicat.
parxe 1. Peda, pegat (tros de tela cosit).
2. Pegat (tros de qualsevol material apegat, i en sentit figurat). He de posar un
pegat al pneumtic perqu est punxat.
36
pesadilla Malson.
pescadilla Llucet (cria del llu).
petxuga Pit. De segon plat, portem un
pit de pollastre.
pico 1. Escaig. Va pagar un mili i escaig.
2. Pic (ferramenta). 3. Bec (docells). 4.
Munt (quantitat important, per indeterminada, de diners). 5. Punta (extrem
dun objecte).
pldora Pndola.
pla Termini. Dem sacaba el termini
per a presentar la instncia. He pagat el
cotxe a terminis.
plaia Platja.
plan Pla. Seguirem el pla de treball
previst.
plano 1. Pla, plnol (duna ciutat, duna
casa). 2. Pla, nivell. Estan situats en
plans diferents.
pleit Plet.
pluma Ploma.
plusvalia Plusvlua.
37
38
rango Rang.
raro Rar, estrany.
rascacels (o rascacielos) Gratacel.
Era un gratacel impressionant.
rasgar Esquinar, esqueixar.
rasgo 1. Tret. Magraden els trets de la
seua fisonomia. 2. Tra. Un tra recte. 3.
Acte. Ha fet un acte dheroisme.
rato Estona.
ratonera Ratera.
real Reial (del rei).
Real s correcte quan significa que t
existncia efectiva.
realesa Reialesa.
reanudar Reprendre.
rebanada Llesca, tallada. Talla el pa a
llesques.
rebassar Ultrapassar, excedir, depassar.
rebatir Rebatre.
rebossar Desbordar, sobreeixir.
recabar Recaptar, obtindre.
recado (o recat) Encrrec, missatge,
avs.
recaudaci Recaptaci.
recaudar Recaptar.
recibidor Rebedor.
recibo Rebut. Hi ha un rebut impagat.
recluir Recloure.
recodo Recolze, recolzada, colzada. Un
recolze del cam.
recorte Retallada, retall.
recreo 1. Esbarjo. s lhora de lesbarjo.
2. Esbargiment, recreaci, plaer. Farem
un viatge de plaer.
recuento Recompte.
recurrir Recrrer.
39
tindre cortines).
rienda Regna.
rissa Rialla, riure. Ha fet una rialla forada
i jo no em podia aguantar el riure.
rissuenyo Rialler, rialls.
robo Robatori.
roar Fregar. Ha passat fregant la paret.
roce Fregament.
rombo Rombe.
romero Romer, roman.
rompeoles Escullera.
ropero Rober. Fica labric en larmari
rober.
rtul Rtol.
rotulador Retolador.
rbio Ros. Tenia el cabell ros.
rudo Rude.
Rude s de gnere invariable. Un home
rude. Una dona rude.
rumbo Rumb.
ruego Prec.
rudo (o rodo) Soroll.
40
sabiduria Saviesa.
saborejar Assaborir.
sabrs Gusts, sabors.
sacacorxos Llevataps, tirabuix.
sacapuntas Maquineta de fer punta.
salitre Salnitre.
salmonete Moll, roger.
salpicar Esguitar, esquitxar, esquitar.
saltamontes Llagost, saltamart.
saludo Salut, salutaci.
salvetat Excepci, condici, reserva.
salvoconducte Salconduit.
sandia Mel dAlger (o daigua).
sangrar Sagnar.
sanguneo Sanguini.
sanjar Resoldre, concloure.
santiguar Senyar, persignar.
sargento Sergent.
sarro Carrall, tosca dentria.
sarta Enfilall. Era un enfilall de mentides.
sartn Paella.
secar 1. Eixugar (llevar la humitat).
Eixugat els ulls. 2. Assecar (quedar
sense humitat). Sha assecat la font.
secuestrar Segrestar.
secuestro Segrest.
sede Seu.
seguro 1. Assegurana. Assegurana de
vida. 2. Bot (o dispositiu, o palanca) de
seguretat.
sellar Segellar, timbrar.
sello Segell.
semilla Llavor, grana, sement.
seno 1. Si. Al si de la famlia. El si matern. 2. Sinus (matemtiques). 3. Sina, si
(pit). Ensenyava les sines.
41
soborn Suborn.
sobresalient Excellent.
sobreseir Sobreseure.
socorro Socors.
solids Solidesa.
solventar Resoldre, sollucionar.
sombra Ombra.
sombrero Barret, capell.
sombrilla Para-sol.
sonajero Sonall, sonalla.
sonit (o sonido) So.
sonrissa Somriure, somrs.
soplar Bufar.
soplido Bufit, buf.
soport (o soporte) Suport. Li donrem
el nostre suport.
sortija Anell.
sospetxar Sospitar.
sospetxs Sospits, suspecte.
sostn 1. Sostenidor (que sost). Era
lnic sostenidor del quadre. 2. Aliment.
Ha de pagar laliment dels xiquets. 3.
42
tabaco Tabac.
tabic 1. Barandat, env, tempanell (paret).
Posarem un doble barandat en el menjador. 2. Paret (divisi entre dues parets).
Sha trencat la paret nasal.
tabla Post, taula. La post de planxar.
tablero Tauler.
taburet Tamboret.
tacto Tacte.
taladrar Trepar (amb un trepant). Cal
trepar la paret per a penjar un quadre.
taladre (o taladro) Trepant.
talante 1. Tarann. T un tarann conciliador. 2. Gana. Ho ha fet de bona
gana.
tallo 1. Tija (rgan dels vegetals). 2. Brot,
lluc, grfol (brot nou).
tambalejar Trontollar.
tapujo Embuts, embolic, taps. Li ho he dit
sense embuts.
tarea Tasca.
tarta Pasts, coca.
tassa Taxa. Han incrementat les taxes de
matrcula un 5%.
Tassa s correcte quan significa recipient menut amb ansa.
tatxar 1. Ratllar, esborrar. 2. Titlar. El van
titlar de reaccionari.
tejemaneje Trfec, trag.
telaranya Teranyina.
telefonejar Telefonar.
telfono Telfon.
temblor Tremolor.
templat 1. Temperat (moderat). Ac tenim
un clima temperat. 2. Tebi, temperat (ni
fred ni calent). Magrada dutxar-me amb
43
transcurrir Transcrrer.
transmitir Transmetre.
trasladar Traslladar.
traspapelar-se Traspaperar-se, perdres.
trasplante Trasplantament, trasplantaci.
Li han fet un trasplantament de reny.
trastada Malifeta, mala passada (o jugada).
tratar Tractar.
tregua Treva.
tringul Triangle.
triunfo Triomf.
trono Tron.
tropessar Entropessar, ensopegar.
tuberia Canonada. Han arreglat les
canonades de la finca.
tubo Tub.
tumba Tomba.
turnar Alternar, rellevar-se, fer torns.
turno Torn, tanda.
tono To.
tope Lmit, extrem.
tormenta Tempesta, tempestat.
tornillo Caragol, vis.
tortilla Truita.
tost Llanda.
tosser Tossir.
tostada Torrada (de pa).
trfic Trnsit (pas, circulaci). Si hi ha
molt de trnsit, em costa ms arribar al
treball.
Trfic s correcte quan significa comer, transport. El trfic desclaus s
una prctica estingida.
tragaperres Escurabutxaques. Mquina
escurabutxaques.
trag Golafre, fartaner.
tracionar Trair.
transbordo Transbordament.
44
45
ventanilla Finestreta.
ventatja Avantatge.
veraneig Estiueig.
veranejar Estiuejar.
verbena Revetla. Hui farem una revetla.
verdugo Botx.
vergonss Vergonys.
verossmil Versemblant.
verter Abocar, vessar.
vrtigo Vertigen.
villancico Nadala.
vislumbrar Albirar, entreveure. Salbirava
la seua silueta a lhoritz.
vistasso Ullada.
visto bueno Vistiplau.
vivienda Habitatge, vivenda.
volumen Volum.
vado Gual.
vaho Baf.
vajilla Vaixella.
vale Val.
valia Vlua.
valis Valus.
valla Tanca.
vangurdia Avantguarda.
varios Alguns, diversos, diferents.
Vari s correcte quan significa variat.
Jersei de colors varis.
vehcul Vehicle.
venda Bena.
vendmia Verema.
veneno Ver.
venta Venda.
ventanal Finestral.
46
xabac Ordinari.
xaflan Xamfr.
xamuscar Socarrar, socarrimar.
xamusquina Socarrim.
xanxullo Martingala, tripijoc, manifasseria.
xaparr Ruixat.
xarco Toll, bassal.
xassis Xasss.
xatarra Ferralla.
xiflat Tocat, sonat.
xillar 1. Xisclar (fer xiscles). 2. Cridar
(parlant xisclant).
xill Cridaner.
ximenea Ximenera, fumeral.
xino Xins.
xiripa Xamba, sort, casualitat.
47
48