Jocs Llengua Oral

JOCS i ACTIVITATS DE LLENGUA
EXPRESSI ORAL i VOCABULARI

EDUCACI INFANTIL -CICLE INICIAL
JOCS I ACTIVITATS DE LLENGUA. EXPRESSI ORAL I VOCABULARI
-2-
QUI SC?
OBJECTIUS:

Saber presentar-se. Saber utilitzar les estructures lingstiques daquest mbit comunicatiu per preguntar o presentar a un company. Saber escriure i llegir el vocabulari associat a aquests context comunicatiu (cicle inicial).
ESTRUCTURES LINGSTIQUES:
Jo em dic ................ El meu nom s .......... Visc al (carrer, plaa, avinguda....) ................. Tinc .......... anys Jo sc ... (nacionalitat), jo vinc de ... (pas)
. i tu com et dius? -On vius? -Quants anys tens? -I tu, don ets?
El meu pare es diu ......... i la meva mare ............ Com es diuen els teus pares?
Presentar un company
s diu .........., s de ........., t ........ anys i viu a ..............
VOCABULARI:
Nom, cognoms, data (dies de la setmana, mesos de lany, escriptura de la data simplificada,..), adrea, (carrer, plaa, avinguda, bloc, pis, escala, porta,...), edat, nacionalitat, telfon, signatura,
PROGRAMA DEDUCACI COMPENSATRIA DE LES COMARQUES GIRONINES
-3-
JOCS DE PRESENTACI
Als alumnes d'Educaci Infantil els s molt difcil saber-se presentar. Obviament, els alumnes amb un cert dficit comunicatiu en la llengua vehicular, encara tenen ms dificultats. s important que a partir del joc vagin aprenent a fer-ho. Seria convenient dedicar-hi una estoneta diria, sobretot a principi de curs i anar repetint els exercicis cada vegada que, durant el curs, arriba algun alumne nouvingut. Podem fer diferents exercicis asseguts formant una rotllana: El professor comena: amb una pilota a la m diu el seu nom i desprs passa la pilota al nen del costat. Aleshores aquest tamb diu el seu nom i fa el mateix, fins que tots els alumnes hagin dit el seu nom. Els alumnes fan un dibuix. El professor els recull i ensenya un dibuix, preguntant de qui s. Un nen diu que s seu i l'agafa. Amb el dibuix a la m, diu el seu nom i explica qu ha dibuixat. El mestre (o un alumne) est dret al mig la rotllana i diu: -" Hola, sc en Mohamed. I tu, com et dius?". L'altre contesta dient el seu nom i desprs el mestre el convida a pujar al tren. I aix fins aconseguir que tots els nens facin un tren. Un nen diu al del seu costat: -Em dic Joan i em pica aqu" (per exemple el cap). El del seu costat diu: -" Es diu Joan i li pica el cap " (al mateix temps li rasca el cap). Desprs afegeix: -"Em dic Mariam i em pica aqu" (una cama). El nen del costat de la Mariam continua el joc (rascar la cama de la Mariam i dir qu li pica a ell), i aix successivament.
JO EM DIC,.... TU ET DIUS?
s un joc que podem fer durant els primers dies de curs, o b quan sincorpora a laula algun alumne nouvingut. Ens colloquem asseguts formant una rotllana (al terra, o b en cadires); procurant que hi hagi suficient espai per poder donar tombs al voltant de la rotllana. Surt un alumne de la rotllana i utilitza la segent estructura lingstica: Jo em dic ....... mentre va passejant al voltant de la rotllana. En un moment determinat, aquest alumne toca lespatlla dun company dient: I tu, com et dius?
-4-
Immediatament arrenca a crrer, donant una volta sencera a la rotllana i sasseu al lloc del company, el qual procurar empaitar-lo. Si no aconsegueix atrapar-lo, inicia un altre cop el procs: repeteix lestructura
Jo em dic..... toca lespatlla dun company mentre li pregunta com es diu. Sarrenca a crrer, procurant que no lempaiti. Sacaba el joc quan tots els alumnes del grup han fet el joc. Cal donar la consigna que no es pot tocar lespatlla dun company o companya que ja ha sortit a fer el joc.
PRESENTO A UN/A COMPANY/A (PASSEIG EN PARELLA)

Es fan parelles a latzar. Expliquem en qu consisteix lactivitat: durant una estona cada membre de la parella es presenta al seu company utilitzant lestructura: Jo em dic ......., tinc ..... anys, visc a (adrea), i sc ... (nacionalitat). Desprs daquest temps, torna a juntar-se el grup, collocant-se en rotllana. Cada alumne presentar a la seva parella. Aquesta activitat es pot ampliar (dependr de ledat dels alumnes) donant altres consignes referides a la presentaci: que diguin quines coses els agraden, quin esport practiquen, quin els agrada ms, etc. o qualsevol dada que pugui ser de linters dels companys.
-5-
DMINO FOTOGRAFIA NOM

OBJECTIUS:

Relacionar el nom dels companys amb la fotografia corresponent Saber discriminar el propi nom enmig del dels companys Potenciar el vocabulari i les estructures lingstiques associades al mateix joc. P-4
NIVELL:
ESTRUCTURES LINGSTIQUES TREBALLADES:

Estructures relacionades amb la situaci comunicativa de Presentar-se:
Em dic , i tinc . anys. Aquesta estructura es pot ampliar (depenent del nivell de competncia lingstica dels alumnes) afegint altres dades: pas de naixement, lloc de residncia, nom dels pares, nombre de germans,).
Estructures relacionades amb el joc:

Qui s aquest/a nen/a? Aquest/a nen/a s en/la -------
DESENVOLUPAMENT DE L'ACTIVITAT:
Collocats en rotllana (asseguts en una cadira o al terra) per poder veures les cares i mirar-se quan expliquen alguna cosa, es fa la sessi de presentaci: Pot comenar el mestre presentant-se ell, dient: Bon dia. Em dic i tinc .. anys. Seguidament cada alumne es presenta utilitzant la mateixa estructura lingstica. Un cop acabada la presentaci es reparteixen les fitxes del dmino. Cada alumne tindr una fitxa, procurant que no li toqui la fitxa del seu nom o la seva fotografia. Quan tots tenen una fitxa comena el joc. El mestre indicar a un nen que ensenyi la seva fitxa al company de la seva dreta i li pregunti: Qui s aquest nen ? -El seu company mirar la fotografia i respondr- Aquest nen s en .. Seguidament ser aquest alumne el que far la pregunta al company que t a la dreta que li respondr utilitzant sempre la mateixa estructura. Un cop tots els alumnes han
-6-
preguntat i contestat, cada un dells dona la fitxa que t al company corresponent. El mestre, desprs, convida a un alumne que deixi la seva fitxa al terra, enmig de la rotllana i li pregunta: Quin nom hi ha escrit? -Si els alumnes no ho saben, el mestre els ajudar- Aqu diu Pere (Mohamed, Maria, Kumba, etc.) El nen que ha sentit el seu nom, saixecar i collocar la seva fitxa al costat de laltra. Successivament el mestre va fent la mateixa pregunta, fins que estan collocades totes les fitxes del dmino (el dmino ha de quedar tancat). Depenent del grup, podem tornar a repetir el joc: el mestre reparteix una fitxa a cada alumne, diu un nom, lalumne saixeca i colloca la fitxa dient: Ara li toca en/la . (segons el nom que hi ha a la fitxa). Si no el sap llegir o no el descobreix, el mestre o els companys lajuden. Successivament es van collocant les fitxes fins que sacaba el joc.
ASPECTES A TENIR EN COMPTE:

Quan hi hagin dos noms repetits hem de procurar de diferenciar-los dalguna manera (per exemple, escrivint la inicial del seu cognom), ja que sin el dmino podria quedarnos tancat i no podrem collocar-hi totes les fitxes. Aquesta mateixa activitat es pot fer amb els alumnes de P5 o 1r (quan ja tenen una mnima competncia lectora) fabricant un dmino de noms i cognoms i ampliant les estructures de conversa treballades.
-7-
DMINO FOTOGRAFIA NOM
-8-
DMINO NOM - COGNOMS

OBJECTIUS:

Relacionar el nom dels companys amb els cognoms corresponents Saber discriminar els seus cognoms enmig del dels companys Potenciar el vocabulari i les estructures lingstiques associades al mateix joc. P-5
NIVELL:
ESTRUCTURES LINGSTIQUES TREBALLADES:

Estructures relacionades amb la situaci comunicativa de Presentar-se:
Hola ! em dic i tinc . anys Aquesta estructura es pot ampliar (depenent del nivell de competncia lingstica dels alumnes) afegint altres dades: pas de naixement, lloc de residncia, nom dels pares, nombre de germans,).
Estructures relacionades amb el joc:

Qui s aquest/a nen/a? Aquest/a nen/a s en/la -------
Collocats en rotllana (asseguts en una cadira o al terra) per poder veures les cares i mirar-se quan expliquen alguna cosa, es fa la sessi de presentaci: Pot comenar el mestre presentant-se ell, dient: Hola ! Bon dia. Em dic ,tinc ..anys i els meus pares es diuen Seguidament cada alumne es presenta utilitzant la mateixa estructura lingstica. Un cop acabada la presentaci es reparteixen les fitxes del dmino. Cada alumne tindr una fitxa, procurant que no li toqui la fitxa del seu nom o dels seus cognoms. Quan tots tenen una fitxa, comenar el joc. El mestre indicar a un nen que ensenyi la seva fitxa al company de la seva dreta i li pregunti: Com es diu en (llegir el nom). El seu company respondr: En/La . es diu . (dir nom i cognoms) Seguidament aquest alumne far la pregunta al company de la seva dreta que li respondr utilitzant sempre la mateixa estructura. Un cop tots els alumnes hagin
-9-
preguntat i contestat, cada un dells donar la fitxa que t, al company corresponent (el nom que hi ha a la fitxa). El mestre, desprs, convida a un alumne que deixi la seva fitxa al terra, enmig de la rotllana i li pregunta: Quins cognoms hi ha escrits? -Si els alumnes no ho saben, el mestre els ajudarAqu diu Angelats Pars (Conteh Sillah, etc.) El nen que ha sentit els seus cognoms, saixecar i collocar la seva fitxa al costat de laltra. Successivament el mestre fa la mateixa pregunta, fins que estan collocades totes les fitxes del dmino (el dmino ha de quedar tancat). Depenent del grup, podem tornar a repetir el joc: el mestre reparteix una fitxa a cada alumne, diu un nom, lalumne saixeca i colloca la fitxa dient: Ara li toca en/la . (segons els cognoms que hi ha a la fitxa). Si no el sap llegir o no el descobreix, el mestre o els companys lajuden. Successivament es van collocant les fitxes fins que sacaba el joc.
- 10 -
DMINO NOM - COGNOMS
- 11 -
JA EN TINC QUATRE !
OBJECTIUS:
Treballar unes estructures de conversa que van associades al joc. Acceptar i seguir les normes del joc. P-4 i P-5 Joc de cartes amb diferents centres d'inters (animals, aliments, mitjans de transport, peces de vestir, estris de la casa, de la classe, ...). Conv treballar en grups reduts (5,6), per s molt important que siguin heterogenis i que en el grup hi hagin nens/es que siguin un bon referent lingstic pels companys.
NIVELL: MATERIAL:
AGRUPAMENT:
Ens asseurem formant una rotllana per tal que tothom ens puguem veure les cares (conv i s molt important que el/la tutor/a sigui un membre ms del grup i participi en el joc). Repartirem 4 cartes a cada nen (podem fer que sigui un/a alumne/a qui faci aquesta feina). Se les miren i per torns cada nen/a diu en veu alta quines cartes t, utilitzant la segent estructura lingstica: s important que sigui el/la tutor/a qui comenci Jo tinc un/a ......; un/a ...... ; un/a ...... i un/a ........ o b Jo tinc dos/dues, tres,....... Desprs el/la tutor/a comenar el joc utilitzant l'estructura lingstica segent: Qui t un/a ......? Jo (respondr un/a seu/va company/a) Me'l dones, sisplau? L'altre/a nen/a li donar la carta sollicitada (es una norma del joc). Desprs cada nen/a far el mateix, utilitzant sempre les mateixes estructures lingstiques. Acabarem el joc quan tots/es els /les nens/es tinguin quatre cartes iguals. Podem acabar el joc (dependr del cansament dels alumnes) utilitzant una altra estructura: Jo tinc 4 .........
- 12 -
OBSERVACIONS:
Podem afegir un nivell de dificultat al joc utilitzant famlies de cartes (cada nen/a haur de formar una famlia) . Aquests tipus de jocs permeten moltes varietats i ens serviran tamb per potenciar el vocabulari que s'hagi treballat a l'aula. Quan han interioritzat la mecnica del joc el joc esdev rpid i divertit. En funci del nivell lingstic dels alumnes amb dificultats podem canviar, repassar o utilitzar altres estructures lingstiques. El que realment importa s que TOTS utilitzin les mateixes estructures. El/la tutor/a procurar que els alumnes amb ms dificultats diguin b les estructures, repetint-les ell/a primerament, si veiem que l'alumne/a hi t moltes dificultats.
- 13 -
JA EN TINC QUATRE
- 14 -
MIREM, TAPEM I ENDEVINEM

OBJECTIUS:
Treballar unes estructures de conversa que van associades al joc. Potenciar la capacitat d'atenci i memria visual. Repassar i potenciar un vocabulari determinat. P-4 i P-5 Cartrons (tamany mig foli) amb el dibuix, fotografia,....d'un objecte. Malgrat que seria convenient treballar en grups reduts (mxim 5,6 alumnes) s una activitat que permet treballar-la amb grups ms nombrosos.
NIVELL: MATERIAL: AGRUPAMENT:
Ens asseurem formant una rotllana, per tal que tots ens puguem veure. Conv i s molt important que el/la tutor/a sigui un membre ms del grup i participi activament en el joc. El/la tutor/a anir ensenyant un a un els cartrons amb els diferents dibuixos. Aprofitarem per treballar el vocabulari, preguntant als alumnes quin objecte s, de quin color, per a qu serveix, etc). Un cop presentats tots els objectes, que haurem collocat en un lloc visible per a tots els alumnes, els recollirem, els barrejarem i en triarem 3, 4, 5, ... (dependr una mica de l'edat i nivell dels alumnes; s aconsellable comenar per mostrar 4 objectes i anar ampliant a mesura que van interioritzant el joc), que anirem collocant en un lloc visible. Cada cop que ensenyem un objecte, aprofitarem per tornar a treballar el nom (vocabulari). Un cop mostrats i collocats els objectes, els girarem. Seguidament els alumnes hauran d'endevinar quin objecte s el que assenyala el/la tutor/a (per ordre, a l'atzar, comenant pel darrer objecte, pel primer, etc. Com que un dels objectius del joc s treballar unes estructures lingstiques determinades, procurarem utilitzar-les al llarg de tot el joc i en cada moment. Aix el conductor del joc (tutor/a, per desprs qualsevol alumne) utilitzar les segents estructures: Qu s aix? Els alumnes responen: Aix s un/a ...... s un joc que permet diferents variants, per exemple permet treballar les estructures: Aix s un .....?
- 15 -
No, aix s un/a ...... S, aix s un/a ......
OBSERVACIONS:
Segons quin sigui el nivell i l'edat del grup, podem jugar a endevinar, definir, etc. els diferents objectes, utilitzant les estructures: Qu s (animal, aliment, mitj de transport, estri de cuina, de la classe, etc) Com s (de quin color, gran, petit, alt, baix, etc.) Per a qu serveix.
- 16 -
MIREM, TAPEM I ENDEVINEM
Cal ampliar cada dibuix a mida DIN-A5 (mig full)
- 17 -
MMORI
OBJECTIUS:
Treballar unes estructures de conversa que van associades al joc. Acceptar i seguir les normes del joc. 24 cartronets amb dibuixos (podem aprofitar per treballar el vocabulari que ens pugui interessar: objectes de l'aula, de la casa, peces de vestir, animals, ...etc. Conv treballar en grups reduts (5,6 alumnes), per s molt important que siguin grups heterogenis i que en el grup hi hagi nens/es que siguin un bon referent lingstic pels companys.
NIVELL: MATERIAL:
AGRUPAMENT:
Necessitarem posar-nos en cercle al voltant d'una taula (podem fer tamb el joc asseguts a terra). El/la tutor/a anir mostrant cada un dels cartronets i aprofitar per treballar el vocabulari, potenciant l'expressi oral, fent preguntes a cada alumne/a, sobretot als alumnes amb ms dificultats. (s convenient donar als alumnes possibilitat d'xit en les seves respostes, regulant la dificultat de comprensi i de resposta segons cada nen/a). Collocarem tots els cartronets damunt la taula. Desprs per torn, cada nen/a girar un cartronet al mateix temps que utilitza la segent estructura: Aix s un/a ....? Seguidament girar un altre cartronet, al mateix temps que utilitza la segent estructura: No/S aix s un /a ........
OBSERVACIONS:
Podem afegir una dificultat (dependr de l'edat dels alumnes) utilitzant el binomi nom dibuix .
- 18 -
MMORI 1
- 19 -
MMORI 2
ARBRE
LLIBRE
PIANO
TAMBOR
TAP
PILOTA
RADIO
CAFETERA TISORES
ELEFANT
BARRET
PERA
- 20 -
MMORI 3
- 21 -
MMORI 4
CAMI
CARGOL
GAT
GIRAFA
LLE
CLAU
MOTXILLA TELEVISI PATINET
PEIX
SERP
TORTUGA
- 22 -
FEM PARELLES !
OBJECTIUS:
Treballar unes estructures de conversa que van associades al joc. Acceptar i seguir les normes del joc. Podem utilitzar les mateixes cartes que el joc "Ja en tinc quatre", fent servir diferents parelles. Conv treballar en grups reduts (5,6), per s molt important que siguin heterogenis i que en el grup hi hagin nens/es que siguin un bon referent lingstic pels companys
Ens asseurem en cercle. Es repartiran cartes a cada alumne (dependr del nombre de nens/es i del nombre de cartes amb qu juguem). Per torn cada alumne pregunta al de la seva dreta: Que tens un/a .....? S/No la tinc Si t la carta que li sollicita el company, li donar i aix podr desfer-se d'una parella de cartes. Si no t la carta que li demana, no li podr donar i es continuar amb el joc. Al final, un alumne es quedar amb una carta que evidentment ser la parella de la que haurem separat abans de comenar el joc.
OBSERVACIONS:
Depenent del nivell del grup, podem introduir noves estructures en el joc: Jo tinc un/a ...... i tu, que el/la tens? No, no te'l puc donar /Si, aqu tens
- 23 -
M'AGRADARIA SER ...

OBJECTIUS:
Treballar unes estructures de conversa que van associades al joc. Acceptar i seguir les normes del joc. No es necessita cap material determinat. s una activitat que es pot fer a classe, al pati, a psicomotricitat, etc. s una activitat que es pot plantejar en gran grup, o b amb la meitat de la classe.
Ens asseurem en rotllana (al terra o b en cadires). Expliquem el joc i les normes. Pot comenar el joc el/la mestre/a. Utilitzar l'estructura lingstica: A mi m'agradaria ser un/a ......... (diu el nom d'un animal, o b pot dir el nom d'un objecte, planta, etc.). Si es diu el nom d'un animal, tots els membres del grup s'asseuran a la cadira que tenen a la seva dreta (s a dir, el grup es desplaa cap a la dreta una cadira); per si el nom no s un animal, llavors el grup es desplaar cap a l'esquerra .
OBSERVACIONS:
Podem complicar el joc (dependr de l'edat i nivell dels alumnes), dient dues coses en lloc d'una, per exemple: A mi m'agradaria ser un gos i una sardina (en aquest cas el grup s'hauria de desplaar dues cadires cap a la dreta). A mi m'agradaria ser un cotxe i un gat (el grup es desplaaria una cadira cap a l'esquerra, i a continuaci una cadira cap a la dreta).
- 24 -
QU S ?
OBJECTIUS:

Aprendre a definir paraules Utilitzar les estructures lingstiques associades al joc. Aprendre el vocabulari P-5 i Cicle Inicial de primria Diferents cartronets amb dibuixos.
Ens col.loquem en rotllana. Abans de comenar l'activitat, el mestre agafa un cartronet per presentar el joc: Jugarem a endevinar quins dibuixos s'amaguen darrera aquests cartronets. A veure que veig?. s un estri de cuina que t unes pues i que serveix per agafar els aliments del plat. Qu s? Els alumnes aixequen la m i contesten un a un. El mestre ensenya desprs l'objecte. Ara ho fars tu!, (diu el nom d'un nen). El nen s'aixeca, el mestre li ensenya un dibuix i ha de definir-lo utilitzant l'estructura: Qu s? Com s ? Per a qu serveix? (depenent del nivell, el mestre l'ajuda a formular-se les preguntes) Successivament, cada nen va definint la paraula que li ensenya el professor.
- 25 -
QU S? 1

- 26 -
QU S? 2

- 27 -
QUINA JOGUINA TRIEM?

OBJECTIUS:

Saber buscar estratgies per tal de posar-se d'acord. Aprendre a donar arguments per explicar la teva elecci. Aprendre a respectar les eleccions dels altres companys. P-5 i Cicle inicial de primria Fitxa individual d'alumne i un full amb les diferents joguines dibuixades
Es reparteix el full a cada alumne amb les 12 joguines dibuixades. S'explica que de les 12 joguines han de dir la que ms els hi agrada. Per torns cada alumne diu quina joguina li agradaria tenir i explica per qu. Desprs es reparteix la fitxa de treball individual i cada alumne escriu el nmero de les tres joguines que li agraden ms. Es reparteixen cartes (per exemple d'animals) per fer parelles. S'ajunten els que tenen el mateix animal. S'han de posar d'acord entre ells i escollir dues joguines que els hi agraden molt. Cal dir-los-hi que la condici s que TOTS DOS estiguin d'acord amb l'elecci. S'escriu a la pissarra o en un full de paper gran, quines joguines ha triat cada parella i es fa una classificaci de les joguines ms triades. Tot el grup classe haur de triar una joguina de les dues que han resultat ms triades. Es planteja als alumnes qu poden fer per posar-se d'acord, (acceptem qualsevol suggeriment que ens facin els alumnes, el que ms importa s que donin idees). Es comenten cada una de les estratgies comentades pels alumnes per posar-se d'acord. Finalment podem arribar a una votaci. s important que els alumnes aprenguin a acceptar el que decideix la majoria. La joguina escollida es pinta, es retalla i s'enganxa a la fitxa. Es convenient acabar l'activitat verbalitzant qu hem fet i, si queda temps, convidar als alumnes que diguin amb quines altres coses podrem posar-nos d'acord i com ho farem.
OBSERVACIONS:
Aquesta activitat la podem utilitzar com una forma per arribar al consens sense necessitat d'una votaci. Primer individualment l'alumne fa la seva elecci, que haur de consensuar desprs amb un altre company. Desprs podem consensuar-ho amb
- 28 -
grups de quatre alumnes, amb grups de vuit, etc. per arribar finalment a consensuarho a nivell de tot el grup. s important incidir en el vocabulari i en l'argumentaci per part de cada alumne, sobretot amb alumnes que tinguin un nivell de competncia lingstica fora fluix.
- 29 -
QUINA JOGUINA TRIEM? (EI)
NOM: ____________________________
JO SOL
AMB UN AMIC
TOTS PLEGATS
RETALLEM I ENGANXEM
- 30 -
QUINA JOGUINA TRIEM? (CI/CM) Nom: _______________________ Data: ____________
1. Jo sol, trio les 6 joguines que magraden ms:
2. Ens posem dacord amb un company i triem les 4 joguines que ens agraden ms:
3. Ens ajuntem dues parelles i triem les 2 joguines que ens agraden ms:
4. Tot el grup triem la joquina que ms ens agrada:
La nostra elecci:
A mi magrada
A mi no magrada
- 31 -
QUINA JOGUINA TRIEM? 1 BICICLETA 1
GUITARRA 2
TAMBOR 3
RELLOTGE 4
PATINET 5
CAMI 6
AVI 7
CMARA DE FOTOS 8
RDIO 9
NAU 10
CASSETTE 11
MOTXILLA 12
- 32 -
QUINA JOGUINA TRIEM? 2 1 2
10
11
12
- 33 -
POSEM-NOS DACORD
OBJECTIUS:

Saber buscar estratgies per tal de posar-se d'acord. Aprendre a donar bons arguments per convncer als companys. Aprendre a respectar les eleccions dels altres companys. P-5 i Cicle inicial de primria Fitxa individual d'alumne Un full amb les 4 joguines dibuixades, per poder-les pintar i retallar
NIVELL: MATERIAL:
AGRUPAMENT:
Es fan grups de quatre alumnes. Conv que els grups es facin de manera aleatria (mitjanant cartes danimals, dobjectes, etc.). Sexplica lactivitat a nivell de grup. Cal incidir que s una activitat que requereix posar-se dacord tot el grup i que no pot haver ning que no estigui convenut de la seva elecci.
Teniu un full on hi ha el dibuix de 4 joguines diferents. Us les heu de repartir; per tant caldr que us poseu dacord. Podeu fer-ho de la manera que vosaltres decidiu, desprs ens explicareu com ho heu fet. Quan tots esteu convenuts, pinteu i retalleu la joguina que heu triat o que us ha tocat i enganxeu-la a la fitxa .
Es important que quedi temps per poder verbalitzar com ha anat lactivitat a cada grup: si els ha costat posar-se dacord, quins problemes han tingut, com els han solucionat, si tots estan contents amb la joguina que han triat, etc. caldr que el mestre provoqui i plantegi tots aquests interrogants. Caldr posar atenci a les estructures lingstiques que treballem a travs de lactivitat, sobretot amb els alumnes que tenen un nivell baix de competncia lingstica. Les estructures que proposem que es treballin (sen podrien treballar daltres) sn: Jo he triat el/la ........... (nom de la joguina) i magrada molt, (o b) i no magradat gens) Per qu? Cal buscar la coherncia en la resposta. Aqu podem exigir diferents nivell de resposta, segons la competncia de cada alumne. El que ens interessa s que contestin la pregunta.
- 34 -
POSEM-NOS DACORD
NOM: DATA: .
Els regals que ens hem de repartir sn:
Entre tots hem decidit que el regal que hem toca a mi s:
El regal que mha tocat:
Magrada molt No magrada gens Magradava un altre regal

- 35 -
POSEM-NOS DACORD 1
- 36 -
POSEM-NOS DACORD 2
- 37 -
FEM AGRUPACIONS
OBJECTIUS: NIVELL: MATERIAL: AGRUPAMENT:

Saber definir, explicar un objecte. Saber argumentar un criteri de classificaci . P-4 P-5 Cicle inicial de primria Joc de 48 cartes que es poden agrupar en varis centres d'inters
Asseguts en rotllana, es reparteix una carta a cada alumne. Comena un alumne qualsevol i, per torns, expliquen i defineixen quin objecte, quin dibuix hi ha a la carta que els hi ha tocat. Depenent del nivell i edat dels alumnes, podem incrementar el nivell d'exigncia en la definici. Els companys han d'endevinar de quin objecte es tracta. Successivament es segueix el mateix procs, fins que tots els alumnes tinguin 4 cartes. A continuaci, un alumne deixa una de les seves cartes damunt la taula, o b al terra enmig la rotllana i explica un criteri de classificaci (per exemple: s un animal que t 4 potes, s una joguina, s una pea de vestir, s un objecte que trobem a la classe, s un animal que no camina, s una fruita, etc). Tots els companys que tinguin alguna carta que compleixi la condici o criteri de classificaci s'aixequen i la colloquen damunt, formant un grup, un pil, una collecci, etc. de cartes. Successivament tots els alumnes fan el mateix fins que s'hagin classificat totes les cartes.
VARIACI DEL JOC:

Podem aprofitar les mateixes cartes, per fer el joc "Ja en tinc quatre" . En aquest cas, cada alumne ha d'agrupar 4 cartes que compleixin algun criteri o condici.
- 38 -
FEM AGRUPACIONS 1
- 39 -
FEM AGRUPACIONS 2
- 40 -
FEM AGRUPACIONS 3
- 41 -
FEM AGRUPACIONS 4
- 42 -
CADA PARAULA AMB LA SEVA INICIAL

OBJECTIUS:

Saber llegir diferents paraules. Discriminar el so de la lletra inicial de cada paraula. Saber explicar (descriure) un objecte. P-5 i Cicle Inicial de Primria 48 cartes de diferents objectes (les mateixes cartes de Fem agrupacions) 10 cartrons (cada un amb una lletra inicial de paraula: A, P, M, C, LL, D, T, R, F, G) Es pot fer un grup d'un mxim de 12 alumnes (4 cartes a cada un). s una activitat, per, que permet fer-la en petits grups (4, 6, 8 alumnes). En aquest cas es reparteixen 4 cartes a cada alumne i les que sobren es deixen, en un pil, damunt la taula. El nen que no pot collocar la carta, n'agafa una del pil.
NIVELL: MATERIAL:
AGRUPAMENT:
Ens colloquem en rotllana. El mestre va mostrant els 10 cartronets amb les diferents lletres. Els alumnes discriminen el so de cada lletra i es fa una roda d'intervencions per qu cada alumne pensi i digui una paraula que comenci amb la lletra proposada. Es reparteix una carta a cada alumne. La miren sense que els seus companys la vegin. Per torns, cada nen/a dona una pista sobre l'objecte que t dibuixat a la carta. Els companys del grup intenten adivinar-ho. Segons l'edat dels alumnes, podem fer que diguin noms el nom del dibuix, o b poden fer preguntes que impliquin noms una resposta afirmativa o negativa. Successivament es dona una altra carta a cada alumne, es segueix el mateix procs fins que tots en tinguin 4. El mestre colloca enmig de la rotllana, al terra o damunt una taula, un cartronet amb una inicial. Tots els alumnes que tinguin una carta que comenci amb aquesta lletra, s'aixequen i la deixen sobre el cartronet. Successivament es van collocant tots els cartronets fins que tots els alumnes s'hagin quedat sense cap carta. El primer que es queda sense cartes, ser el guanyador de la partida.
- 43 -
CADA PARAULA AMB LA SEVA INICIAL 1
- 44 -
- 45 -
- 46 -
- 47 -
LL
- 48 -
- 49 -
- 50 -
- 51 -
- 52 -
- 53 -
LA FRASE MALEDA
OBJECTIUS:
Aprendre a treballar cooperativament en grup per assolir un determinat objectiu. Saber repetir ordenadament, a nivell oral, l'estructura d'una frase. 12 cartronets, cada un amb la paraula d'una frase. P-5, cicle inicial de primria. Activitat que es pot fer en petits grups de 4 6 alumnes. Amb alumnes de P-5 podem fer un grup de 12 alumnes com a mxim.
Els alumnes s'asseuen, a l'atzar, en una cadira formant una rotllana. El mestre reparteix els cartronets entre tots els alumnes. Si el grup s petit, cada alumne tindr dos o tres cartrons. Cada alumne, llegeix la paraula del seu cartr. Un cop han acabat de llegir tots els alumnes, el mestre els convida a que sense dir res, s'asseguin a les cadires per ordre, mirant el nmero que tenen a darrera del seu cartronet. Un cop asseguts en ordre, l'alumne n1 llegeix la seva paraula, seguidament el n 2, repeteix la paraula del n1 i llegeix la seva. El n 3 repetir les paraules del n1 i del n 2 i llegir la seva. Aix successivament tots els alumnes fan el mateix, fins que entre tots acaben de construir la frase entera.
- 54 -
LA FRASE MALEDA 1
12
11
10
Cal fer la fotocpia pensant que s el revers de les cartes.
- 55 -
LA FRASE MALEDA 2
EL
MEU
AMIC
QUE
ES
DIU
MARC
JUGA
FUTBOL CADA
DIA
- 56 -
LA FRASE MALEDA 3
EL
MEU
PARE
UNA
MOTO
DE
COLOR
GROC
QUE
CORRE
MOLT
- 57 -
LA FRASE MALEDA 4
CASA
TINC
UN
GOS
DE
COLOR
GRIS
QUE
ES
DIU
TOBI
- 58 -
LA FRASE MALEDA 5
DEM
ANIR
VEURE
EL
MEU
AMIC
QUE
EST
MALAT
CASA
- 59 -
ASSOCIEM
OBJECTIUS:

Aprendre el vocabulari que es treballa amb el joc. Saber fer correspondre els diferents dibuixos amb el centre d'inters corresponent. Entendre i saber respectar les normes del joc (dmino). Educaci Infantil ; primer curs cicle inicial de primria. 36 fitxes de dmino distribudes en 6 blocs o centres d'inters: peces de roba; objectes de la cuina; animals; objectes de la classe ; joguines i fruites . El joc consta de 36 fitxes de dmino. El grup no pot ser massa nombrs (mxim 4 alumnes).
NIVELL: MATERIAL:
AGRUPAMENT:
VOCABULARI QUE ES TREBALLA:

Peces de roba: calcetes, jersei, samarreta, camisa, vestit, brusa, pantalons, jaqueta, abric, calotets, mitjons, faldilla. Joguines: Tambor, Xilofon, bicicleta, estel, corda, trompeta, guitarra, flauta, pilota, bola saltarina, xiulet, nina. Animals: serp, elefant, tigre, ocell, peix, granota, rata, cargol, papallona, mono, lle, vaca Fruites: Taronja, castanyes, pltan, mel, poma, figues, avellanes, ram, llimona, cireres, maduixes, mandarina. Objectes de classe: Penjador, llibreta, llibre, regle, estoig, pinzell, bolgraf, maquineta, paperera, llapis, tisores, posa llapis.
Abans de comenar el joc el mestre cal que s'asseguri que els alumnes coneixen els 6 centres d'inters del dmino. Es reparteixen una o dues fitxes a cada alumne. Per ordre cada nen/a explica quins dibuixos hi ha a la seva fitxa i a quina " collecci" (centre d'inters) la posaria. Segons l'edat o la competncia lingstica dels alumnes, podem fer que diguin el nom del dibuix, construint una frase (per exemple: la cafetera es de color verd fosc; la llibreta s de color verd i t un quadre blanc al mig,).
- 60 -
Un cop assegurats els centres d'inters, podem comenar el joc. Es tracta d'un dmino convencional, a on s'han substitut els nombres per centres d'inters. En el moment de collocar una fitxa, l'alumne fa l'associaci: "el llapis pot anar a continuaci de la maquineta per qu sn objectes que podem trobar a la classe", etc. Les fitxes d'aquest dmino permeten fer un treball de vocabulari previ . Un cop superat aquest nivell serveix per jugar-hi com un dmino normal.
- 61 -
ASSOCIEM 1
Cal ampliar el dibuix a una mida que vagi b.
- 62 -
ASSOCIEM 2
- 63 -
ASSOCIEM 3
- 64 -
TOTS FORMEM UNA PARAULA

OBJECTIUS:

NIVELL:
MATERIAL:
Saber buscar estratgies per tal de posar-se d'acord. Aprendre a utilitzar bons arguments per convncer els companys. Aprendre a respectar les eleccions dels altres companys. P-5 i cicle inicial de primria. s una activitat, per, que es pot adaptar a qualsevol nivell modificant la complexitat de les paraules. Fitxa individual de treball de l'alumne. Full amb les lletres de les diferents paraules. Full amb el dibuix de les paraules.
AGRUPAMENT:
Es fan grups de 4 alumnes. Conv que els grups es facin de manera aleatria. S'explica l'activitat a nivell de grup. Cal incidir que s una activitat que requereix posar-se d'acord tot el grup i que no pot haver-hi ning que no estigui convenut de la seva elecci. Es reparteix a cada alumne la fitxa de treball. La completen amb el nom, la data i el nom dels companys que formen el grup (s un treball en grup, per tant els seus membres han d'ajudar als que tinguin ms dificultat a l'hora d'escriure els noms). Mentrestant es dona a cada grup un sobre on hi ha les lletres retallades i barrejades de les quatre paraules (les paraules sn de 4 lletres). S'han de posar d'acord per repartir-se les lletres de manera que cada membre del grup formin una paraula diferent. El grup acabar l'activitat quan cada un dels seus membres t la paraula estructurada. Cada alumne enganxa a la fitxa les lletres de la paraula que ha estructurat amb el dibuix corresponent. s molt important, un cop acabada l'activitat, que cada grup verbalitzi quina estratgia ha utilitzat per posar-se d'acord. Cal no tenir pressa i dedicar-hi el temps necessari. Aprofitarem per qu siguin portantveus del grup els alumnes amb menys competncia lingstica, ajudats pels seus companys de grup; per tant cal que sigui el mateix grup el que estructuri el discurs del seu representant o secretari.
- 65 -
TOTS FORMEM UNA PARAULA 1
NOM: DATA: . EL MEU EQUIP LHEM FORMAT:
HE FORMAT LA PARAULA:
PINTO I ENGANXO EL DIBUIX:
- 66 -
- 67 -
P O M A L U P A P I P A M O T O P A L A P E R A P O M A L U P A P I P A M O T O P A L A P E R A
- 68 -
COM SC JO ?
OBJECTIUS: NIVELL:

Conixer millor els companys. Aprendre les estructures lingstiques de cada situaci . s una activitat que es pot plantejar a qualsevol nivell educatiu. Tal com est explicada i estructurada s per treballar-la a Educaci Infantil i/o cicle inicial de primria. Fitxa individual de l'alumne.
MATERIAL: AGRUPAMENT:
s una activitat que es pot plantejar amb tot el grup classe. Com que l'objectiu important s possibilitar que els alumnes amb no gaire competncia lingstica interioritzin unes determinades estructures lingstiques, s recomanable fer aquesta activitat en petits grups. Ens situem formant una rotllana. Repartim la fitxa individual a cada alumne. Expliquem la fitxa assegurant-nos que TOTS han ents qu han de fer, sobretot on han de marcar amb una creu. Comencem l'activitat preguntant a un alumne (procurarem que sigui un alumne que necessiti interioritzar les estructures lingstiques que es treballen), que expliqui que li suggereix el dibuix. Si els alumnes ja tenen una certa competncia lectora (cicle inicial) poden llegir la frase. Explica a quin requadre posar la creu ("SI", "NO" o "A VEGADES"), repetint la frase. s important que justifiqui la seva elecci. Tots els alumnes fan el mateix en la seva fitxa. Un cop acabada la fitxa, el mestre convida a que cada nen/a digui quina elecci ha fet a cada una de les situacions.
- 69 -
COM SC JO? 1
NOM: DATA:
COM SC JO? S NO A VEGADES
AL MAT EM COSTA MOLT LLEVAR-ME
EM PREPARO LESMORZAR
MAVORREIXO QUAN ESTIC SOL/A
SOVINT, TINC GANES DE PLORAR
CADA DIA, ABANS DANAR A DORMIR, LLEGEIXO UNA ESTONA
LA SENYORETA MHA DE RENYAR CADA DIA
- 70 -
- 71 -
COM SC JO? 2
NOM: DATA:
COM SC JO? S NO A VEGADES
MAGRADA FER BROMES ALS MEUS AMICS
SI FAIG ENFADAR A UN MEU COMPANY, LI DEMANO PERD
MENFADO QUAN PERDO EN ALGUN JOC
MAGRADA DEIXAR LES MEVES COSES ALS MEUS COMPANYS
QUAN MENFADO, EM BARALLO
ARRIBO TARD A LESCOLA
- 72 -
COM SC JO? 3
NOM: DATA:
DEIXO LES MEVES COSES ALS MEUS COMPANYS

SI A VEGADES NO
QUAN MENFADO, EM BARALLO SOVINT
SI
A VEGADES
NO
AL MAT, EM COSTA MOLT LLEVAR-ME

SI A VEGADES NO
- 73 -
QUI HO ENDEVINA ?
OBJECTIUS:
Aprendre a fer preguntes que impliquin un SI o un NO com a resposta. Aprendre el vocabulari associat al joc. Educaci Infantil i cicle inicial de primria. Cartronets o dibuixos de diferents objectes (dependr del vocabulari especfic que volem treballar en aquell moment).
Ens colloquem en rotllana. El mestre comena l'activitat agafant un cartronet i convidant als alumnes a que endevinin de quin objecte es tracta. El mestre explica que cada un d'ells s'ha de pensar una pregunta per fer-li; per amb una nica condici: ell noms pot contestar SI o NO. No cal dir, que s molt important que el mestre ajudi a formular i estructurar les diferents preguntes, procurant que no les diguin repetides i anant fent un resum amb totes les afirmacions o negacions que ha donat a les diferents preguntes. Un cop acabada la ronda de preguntes, aixequen el bra els alumnes que pensen haver descobert l'objecte i per torns el mestre va preguntant si ho saben (podem preguntar a cada nen i al final dir quins ho han encertat). L'alumne que ho endevina ser el que agafar un altre cartronet i contestar les preguntes dels companys. s important que els alumnes que no tenen gaire competncia lingstica en la llengua vehicular formulin correctament i estructuradament les seves preguntes. Cal donarlos temps i ajudar-los a que ho facin b.
- 74 -
FEM UN ENCREUAT
OBJECTIUS:

Aprendre a collaborar i treballar en grup. Potenciar el vocabulari propi de l'activitat. Potenciar unes estructures lingstiques lligades amb l'activitat i amb el joc. P-5 i Cicle Inicial 16 cartronets amb els diferents dibuixos 16 cartronets amb les paraules de l'encreuat Full de treball En petits grups (4 alumnes). Treball de reflexi i posada en com en gran grup.
NIVELL: MATERIAL:
AGRUPAMENT:
Es fan grups de 4 alumnes. Es reparteix a cada alumne un sobre amb 4 cartronets de dibuixos i 4 cartronets de paraules. Cada alumne explica al grup, quin dibuix hi ha als cartronets que t ell i llegeix (amb l'ajuda del mestre o del grup) les paraules que li han tocat. Conv que a nivell de grup s'intercanvin els cartronets, de manera que cada alumne del grup tingui 4 paraules i els dibuixos corresponents a cada una d'aquestes paraules. Es reparteix a cada grup el full (pot ser tamb una activitat individual i que cada nen/a hagi d'omplir el seu propi full de treball). L'objectiu del grup es que entre tots completin tot l'encreuat. Ho faran per torns. Primer han de decidir qui comena a escriure la primera paraula a l'encreuat. Successivament cada alumne va escrivint una paraula, fins que completen l'encreuat. Un cop acabada l'activitat, cada grup verbalitza com ha anat (dificultats que han trobat, com s'han posat d'acord,.)
- 75 -
FEM UN ENCREUAT 1
G F M C C P A T P R P L C T L M
A I A A A O R O I A L A A L O
N N L R D M B R L D L I M U I T
I E E G I A R T O I A T I L B O
V S T O R
E T T R A A L A
E U G A T A O A R E
- 76 -
FEM UN ENCREUAT 2
- 77 -
FEM UN ENCREUAT 3
- 78 -
FEM UN ENCREUAT 4
- 79 -
FEM UN ENCREUAT 5
NOM: DATA:
T C A P
- 80 -
FEM UN ENCREUAT 6
NOM: DATA:
A G A A A C A F
- 81 -
FEM UN ENCREUAT 7
NOM: DATA:
C T
- 82 -
FEM UN ENCREUAT 8
NOM: DATA:
R P L P
- 83 -
ELS ANIMALS TENEN GANA


Treballar i memoritzar frases encadenades. Potenciar la memria i latenci. P-5 i cicle inicial, malgrat que es una activitat que es pot plantejar a tots els nivells, adequant-la a cada un dells. 5 cartronets amb els dibuixos corresponent (formatge, rata, gat, gos i tigre). En petits grups (mxim 6 a 8 alumnes)
Asseguts en rotllana, el conductor del joc comena ensenyant el cartronet del formatge i mentre el passa al nen que t assegut al seu costat li diu: Aqu tens un formatge. El nen agafa el cartronet i el passa al campany que t assegut al seu costat repetint la mateixa frase. Successivament es van passant el cartronet amb el dibuix del formatge repetint sempre la mateixa frase. Un cop el cartronet torna en poder del conductor del joc, aquest ensenya un altre cartronet amb el dibuix duna rata, el passa al nen que te assegut al costat i li diu: Aqu tens la rata que sha menjat el formatge. Els nens es passen el cartronet repetint la mateixa estructura. Successivament el conductor del joc va ensenyant cartronets i va repetint: Aqu tens el gat que sha menjat la rata que sha menjat el formatge. Aqu tens el gos que empaita al gat que sha menjat la rata que sha menjat el formatge. Aqu tens el tigre que sha menjat el gos, que empaita el gat, que sha menjat la rata,que sha menjat el formatge.
- 84 -
ELS ANIMALS TENEN GANA
- 85 -
EL PROTAGONISTA DEL DIA

OBJECTIUS:

Promoure l'autoconeixement. Promoure l'autovaloraci positiva Reforar les qualitats positives Reforar el reconeixement mutu. Potenciar i interioritzar estructures lingstiques a nivell oral. Educaci infantil, cicle inicial. malgrat que s una activitat que es pot plantejar a tots els nivells, adequant-la a cada un d'ells.
Amb tot el grup classe.
Disposarem de dues bosses o capsetes. En una hi haur targetes amb els noms de tots els alumnes del grup. L'altra, en comenar el joc, estar buida i hi anirem posant el nom dels qui ja hagin estat "protagonista del dia". El/la tutor/a extreu una targeta i llegir el nom del/la nen/a que ser protagonista del dia. A part dels crrecs o responsabilitats que hi hagi a la classe, que han de continuar funcionant com sempre, el protagonista ajudar, repartir papers o material, donar paraules,.... en definitiva li donarem "ms protagonisme". En algun moment de la jornada escolar podrem fer la segent activitat: L'alumne protagonista es posar davant de la classe i anir rebent compliments dels companys. De passada, treballarem hbits: els nens i nenes de la classe aniran aixecant la m per fer un compliment i la persona protagonista anir donant la paraula i les grcies. En fer el compliment diran el nom del protagonista: Mohamed, ets molt simptic. Grcies Xavier. Mohamed, m'agrada molt el xandall que portes. Grcies Maria. Mohamed, saps jugar molt b a futbol. Grcies Kumba. .... etc. Quan tots els companys hagin acabat, la tutora tamb pot fer un compliment (si el fa al principi, es probable que tots els nens repeteixin l'esquema d'ella).
- 86 -
A mesura que es van dient els compliments el tutor els va apuntant en un full, ja preparat, que es penjar en el " Rac del protagonista", i l'altra cpia se l'endur el protagonista a casa per ensenyar-lo als pares. Abans d'acabar la jornada escolar, el protagonista diposita la targeta amb el seu nom a la bossa dels qui ja han estat protagonistes, extreu un nom de la bossa dels qui encara no ho han estat, el llegeix i l'enganxa al "rac del protagonista del dia".
OBSERVACIONS:
Abans de comenar aquesta activitat els nens i les nenes hauran d'aprendre a dir compliments. Cal parlar de qu s un compliment i dels diferents tipus de compliments que hi ha. Podem treballar tipus de compliments: sobre l'aparena fsica (m'agraden. els teus cabells) sobre les coses que fa (jugues molt b a futbol, dibuixes molt b,....) sobre la manera de ser (ets molt rialler, ets molt simptic,...) sobre el comportament positiu (em vas deixar el llapis, vas voler jugar amb mi,...) Es convenient, tamb, explicar aquesta activitat als pares, per qu valorin la llista de compliments que els nens portin a casa.
FONT:
Carpena, Anna (2001). Educaci socioemocional a primria, Vic: Eumo
- 87 -
QUE T'AGRADA DE MI?


Reforar l'autoconcepte Interioritzar unes estructures lingstiques a nivell oral Educaci Infantil i Cicle Inicial
Es pot plantejar l'activitat amb tot el grup classe.
Es fan dues rotllanes concntriques (una interior i una exterior) amb el mateix nombre d'alumnes a cada una (sis o set). Es posen de manera que tots estiguin cara a cara amb alg de laltra rotllana. Un cop ben posats, els de la rotllana exterior pregunten al company del davant: Digues una cosa que t'agradi de mi. El company contesta utilitzant una de les segents estructures lingstiques: M'agrades per qu ets molt: (simptic, alegre, valent, bon amic,) M'agrades per qu (dibuixes molt b, jugues molt b a bsquet, ...) Passat un temps prudencial (no cal anar de pressa, hem de possibilitar que tots els alumnes puguin contestar) i mentre la rotllana interior es queda quieta, l'exterior corre un pas cap a l'esquerra, de manera que cadasc t un altre company al davant, a qui far la mateixa pregunta. La rotllana exterior anir corrent fins que cadasc hagi fet la pregunta a tots els de l'interior i hagi obtingut les corresponents respostes. A la segona part d'aquesta activitat (podem fer-la un altre dia si mantenim els mateixos grups) els preguntats passaran a preguntar i els que preguntaven ara els tocar de contestar (els qui estaven dins passaran a ocupar la rotllana de fora i els qui estaven a la rotllana exterior ocuparan l'interior.
OBSERVACIONS:
Abans de fer aquesta activitat, els alumnes han daprendre a dir coses positives dels altres. Hem "d'assajar-ho" algunes vegades.
FONT:
Carpena, Anna (2001). Educaci socioemocional a primria, Vic: Eumo.

Jocs Llengua Oral

Uploaded by

Document Information

Copyright

Available Formats

Share this document

Share or Embed Document

Sharing Options

Did you find this document useful?

Is this content inappropriate?

Copyright:

Available Formats

Jocs Llengua Oral

Uploaded by

Copyright:

Available Formats

JOCS i ACTIVITATS DE LLENGUA

EXPRESSI ORAL i VOCABULARI

JOCS I ACTIVITATS DE LLENGUA. EXPRESSI ORAL I VOCABULARI

PROGRAMA DEDUCACI COMPENSATRIA DE LES COMARQUES GIRONINES

JOCS I ACTIVITATS DE LLENGUA. EXPRESSI ORAL I VOCABULARI

JOCS I ACTIVITATS DE LLENGUA. EXPRESSI ORAL I VOCABULARI

PRESENTO A UN/A COMPANY/A (PASSEIG EN PARELLA)

PROGRAMA DEDUCACI COMPENSATRIA DE LES COMARQUES GIRONINES

JOCS I ACTIVITATS DE LLENGUA. EXPRESSI ORAL I VOCABULARI

DMINO FOTOGRAFIA NOM

ESTRUCTURES LINGSTIQUES TREBALLADES:

Estructures relacionades amb el joc:

JOCS I ACTIVITATS DE LLENGUA. EXPRESSI ORAL I VOCABULARI

ASPECTES A TENIR EN COMPTE:

PROGRAMA DEDUCACI COMPENSATRIA DE LES COMARQUES GIRONINES

JOCS I ACTIVITATS DE LLENGUA. EXPRESSI ORAL I VOCABULARI

DMINO FOTOGRAFIA NOM

PROGRAMA DEDUCACI COMPENSATRIA DE LES COMARQUES GIRONINES

JOCS I ACTIVITATS DE LLENGUA. EXPRESSI ORAL I VOCABULARI

DMINO NOM - COGNOMS

ESTRUCTURES LINGSTIQUES TREBALLADES:

Estructures relacionades amb el joc:

JOCS I ACTIVITATS DE LLENGUA. EXPRESSI ORAL I VOCABULARI

PROGRAMA DEDUCACI COMPENSATRIA DE LES COMARQUES GIRONINES

JOCS I ACTIVITATS DE LLENGUA. EXPRESSI ORAL I VOCABULARI

DMINO NOM - COGNOMS

PROGRAMA DEDUCACI COMPENSATRIA DE LES COMARQUES GIRONINES

JOCS I ACTIVITATS DE LLENGUA. EXPRESSI ORAL I VOCABULARI

PROGRAMA DEDUCACI COMPENSATRIA DE LES COMARQUES GIRONINES

JOCS I ACTIVITATS DE LLENGUA. EXPRESSI ORAL I VOCABULARI

PROGRAMA DEDUCACI COMPENSATRIA DE LES COMARQUES GIRONINES

JOCS I ACTIVITATS DE LLENGUA. EXPRESSI ORAL I VOCABULARI

PROGRAMA DEDUCACI COMPENSATRIA DE LES COMARQUES GIRONINES

JOCS I ACTIVITATS DE LLENGUA. EXPRESSI ORAL I VOCABULARI

MIREM, TAPEM I ENDEVINEM

NIVELL: MATERIAL: AGRUPAMENT:

JOCS I ACTIVITATS DE LLENGUA. EXPRESSI ORAL I VOCABULARI

No, aix s un/a ...... S, aix s un/a ......

PROGRAMA DEDUCACI COMPENSATRIA DE LES COMARQUES GIRONINES

JOCS I ACTIVITATS DE LLENGUA. EXPRESSI ORAL I VOCABULARI

MIREM, TAPEM I ENDEVINEM

Cal ampliar cada dibuix a mida DIN-A5 (mig full)

PROGRAMA DEDUCACI COMPENSATRIA DE LES COMARQUES GIRONINES

JOCS I ACTIVITATS DE LLENGUA. EXPRESSI ORAL I VOCABULARI

PROGRAMA DEDUCACI COMPENSATRIA DE LES COMARQUES GIRONINES

JOCS I ACTIVITATS DE LLENGUA. EXPRESSI ORAL I VOCABULARI

PROGRAMA DEDUCACI COMPENSATRIA DE LES COMARQUES GIRONINES

JOCS I ACTIVITATS DE LLENGUA. EXPRESSI ORAL I VOCABULARI

PROGRAMA DEDUCACI COMPENSATRIA DE LES COMARQUES GIRONINES

JOCS I ACTIVITATS DE LLENGUA. EXPRESSI ORAL I VOCABULARI

PROGRAMA DEDUCACI COMPENSATRIA DE LES COMARQUES GIRONINES

JOCS I ACTIVITATS DE LLENGUA. EXPRESSI ORAL I VOCABULARI

MOTXILLA TELEVISI PATINET

PROGRAMA DEDUCACI COMPENSATRIA DE LES COMARQUES GIRONINES

JOCS I ACTIVITATS DE LLENGUA. EXPRESSI ORAL I VOCABULARI

NIVELL: MATERIAL: AGRUPAMENT:

PROGRAMA DEDUCACI COMPENSATRIA DE LES COMARQUES GIRONINES

JOCS I ACTIVITATS DE LLENGUA. EXPRESSI ORAL I VOCABULARI

M'AGRADARIA SER ...

NIVELL: MATERIAL: AGRUPAMENT:

PROGRAMA DEDUCACI COMPENSATRIA DE LES COMARQUES GIRONINES

JOCS I ACTIVITATS DE LLENGUA. EXPRESSI ORAL I VOCABULARI

NIVELL: MATERIAL: AGRUPAMENT:

PROGRAMA DEDUCACI COMPENSATRIA DE LES COMARQUES GIRONINES

QUINA JOGUINA TRIEM? (CI/CM) Nom: ___________ Data: