Professional Documents
Culture Documents
Gramatica Zero PDF
Gramatica Zero PDF
indd 1
12/07/11 13:21
1 Gramatica 1-219_249-276OK.indd 2
12/07/11 08:36
1 Gramatica 1-219_249-276OK.indd 1
12/07/11 11:15
1 Gramatica 1-219_249-276OK.indd 2
12/07/11 08:36
A la memria de
Manuel Sanchis Guarner,
en el centenari del seu naixement,
com a treballador incansable
i gramtic solvent,
qui, amb la seua tasca
i el seu exemple,
tant va contribuir a difondre
i dignificar la llengua dels valencians
1 Gramatica 1-219_249-276OK.indd 3
12/07/11 08:36
1 Gramatica 1-219_249-276OK.indd 4
12/07/11 08:36
ndex
A tall dinvitaci
17
Fitxes 29
Bloc 1: Fonamental
31
89
Bloc 3: General
143
219
251
1 Gramatica 1-219_249-276OK.indd 5
12/07/11 08:36
1 Gramatica 1-219_249-276OK.indd 6
12/07/11 08:36
A TALL DINVITACI
La Gramtica zero s un projecte concebut com a suport prctic per a
resoldre, de manera rpida i entenedora, els problemes i dubtes ms habituals en ls lingstic, sobretot en la sintaxi, que s un dels aspectes
ms complexos i alhora menys visibles i menys coneguts de la gramtica.
Enfront de lortografia o el lxic, que tenen solucions accessibles amb els
verificadors automtics o amb la simple consulta a un diccionari, la sintaxi
t un suport tcnic escs i ms difcilment abordable.
Per, tanmateix, s dels pilars fonamentals de lexpressi. Com a construcci
i organitzaci del text, la sintaxi s potser la part que ms incideix en all
que podrem anomenar larquitectura del pensament i la seua materialitzaci
lingstica: la manera com es connecten i es combinen les idees mitjanant
les paraules i la relaci que aquestes contrauen en un text, siga oral o escrit, per formar un tot coherent i comunicatiu.
El projecte de la Gramtica zero s una mostra del comproms de la Universitat de Valncia i, en concret, del seu Servei de Poltica Lingstica,
juntament amb les altres universitats pbliques valencianes, per oferir a la
comunitat universitria tots els instruments al seu abast amb una finalitat
doble: millorar la quantitat de ls (ms docncia, recerca, publicacions i
documentaci) i tamb la qualitat daquest s: ms correcci, adequaci
i precisi en les comunicacions orals i escrites en la llengua prpia. Cal
remarcar ac que el segon aspecte, el qualitatiu, s sovint un entrebanc per
al primer, el de la quantitat. Moltes persones declaren que la inseguretat en
lexpressi correcta i precisa fa que es retraguen respecte a una utilitzaci
ms mplia i intensa.
Lavantatge de la Gramtica zero s que, fidel al seu ttol, no dna res per
sabut i, per tant, resulta accessible a tothom. De fet, el seu fil conductor
sn els problemes reals, els ms importants i freqents, dels usuaris. Aix,
lobra no sorganitza segons uns criteris gramaticals tcnics i interns, poc
coneguts per als no iniciats, que sovint no saben ni on cal cercar un determinat dubte. Ben al contrari, sestructura dacord amb les necessitats
dels parlants i, sobretot, dels escrivents: a partir dels problemes presentats duna manera clara i amb la mnima terminologia lingstica. I aix
1 Gramatica 1-219_249-276OK.indd 7
12/07/11 08:36
1 Gramatica 1-219_249-276OK.indd 8
12/07/11 08:36
1 Gramatica 1-219_249-276OK.indd 9
12/07/11 08:36
10
1 Gramatica 1-219_249-276OK.indd 10
12/07/11 08:36
11
1 Gramatica 1-219_249-276OK.indd 11
12/07/11 08:36
Per aquest motiu, si lusuari nha dextraure el mxim rendiment, pot ser til
guiar-lo cap a unes certes fitxes que resolen el gruix bsic dels problemes,
tant des del punt de vista de la importncia com de la freqncia. Per aix,
hem proposat dos blocs inicials de fitxes (Fonamental i Errades tpiques
de castellanoparlants) per raons netament prctiques: aplegades aix s
ms fcil consultar-les i fins i tot estudiar-les que no si es presenten disperses. Aclarim que hi ha ms duna fitxa que podria encabir-se en laltre
bloc i que no tots els aspectes tractats en una mateixa fitxa sn fonamentals o errades tpiques per interferncia del castell, per almenys s que
ho sn els punts inicials. Una vegada ms, dacord amb lesperit daquesta
Gramtica zero, s la utilitat prctica el factor que hi hem tingut ms en
compte. I per aix mateix, si alg vol trauren el mxim profit, li recomanem
de repassar tots dos blocs.
Fi i abast de les fitxes
Som ben conscients de les limitacions daquest recull. Encara que hem
volgut abastar la majoria dels casos problemtics en sintaxi i malgrat que
hem prets que cada fitxa fos al mxim dexhaustiva i dexplicativa, les
restriccions que ens hem imposat (mnima terminologia gramatical, mxima
simplicitat expositiva, abundant exemplificaci i brevetat) poden fer que no
saborden totes les possibilitats ni es donen solucions vlides per al 100%
dels casos.
Tot i aix, si reeixim a oferir un guiatge general en les faltes, els dubtes i els
problemes ms freqents en sintaxi i si desvetlem linters per entendrels
i resoldrels, sentirem que ja hem ats el nostre objectiu. Lusuari shaur
ja provet dun mnim bagatge i estar en disposici de recrrer, si ho creu
oport, a gramtiques ms exhaustives.
12
1 Gramatica 1-219_249-276OK.indd 12
12/07/11 08:36
13
1 Gramatica 1-219_249-276OK.indd 13
12/07/11 08:36
14
1 Gramatica 1-219_249-276OK.indd 14
12/07/11 08:36
AGRAMENTS
Els redactors de la Gramtica zero volem deixar constncia del nostre
agrament a totes les persones que ens han fet suggeriments que han contribut a millorar el contingut i la presentaci daquesta obra.
Maria Josep Cuenca, Alfons Esteve, Joan Antoni Lluch, Emlia Matallana,
Maite Montava, Manuel Prez Saldanya i Soledat Rubio han llegit les fitxes
i han aportat consells de gran valor per a fer les explicacions ms precises, ms simples i ms entenedores. Paco de la Torre i Teresa Toms
sn els responsables del disseny, que creiem que ha reeixit a presentar
duna manera ben amena i visual una cosa sovint tan rida i complexa
com s la sintaxi. Graeme Berman, Nria Plot i Luca Scala han tingut una
cura exquisida en la correcci i ladequaci dels exemples i citacions en
angls, francs i itali, respectivament. Amb la seua experincia en la divulgaci de la cincia, Soledat Rubio ens ha fornit didees fonamentals per
al projecte, des la concepci inicial i general fins a detalls de presentaci i
publicaci molt especfics. I, finalment, Alfons Esteve, cap tcnic del Servei de Poltica Lingstica, i Josep Vicent Boira, director daquest, ens han
donat tot el seu suport i el seu estmul des del moment inicial en qu els
proposrem el projecte.
A tots ells, moltes grcies, com tamb, ja dentrada, a les persones usuries
de lobra, a qui convidem tamb o sobretot a ajudar-nos a millorar-la amb
suggeriments basats en ls real. Vosaltres sou, al capdavall, els qui posareu
a prova la utilitat efectiva que daix es tracta daquesta Gramtica zero.
15
1 Gramatica 1-219_249-276OK.indd 15
12/07/11 08:36
1 Gramatica 1-219_249-276OK.indd 16
12/07/11 08:36
TAULA DE CONTINGUTS
1 Gramatica 1-219_249-276OK.indd 17
12/07/11 08:36
1 Gramatica 1-219_249-276OK.indd 18
12/07/11 08:36
TAULA DE CONTINGUTS
BLOC 1: FONAMENTAL
033
035
T algo que tinquieta o T alguna cosa que tinquieta o T quelcom que tinquieta?; s algo badoc o s un poc badoc?
2. Algo
037
042
043
047
050
056
19
1 Gramatica 1-219_249-276OK.indd 19
12/07/11 08:36
TAULA DE CONTINGUTS
058
061
067
Amb les idees, Plat vol explicar el bo, el bell i el just o lo bo, lo
bell i lo just?; No saps lo brut que anava o com anava de brut?;
Feu-ho tot lo curt que pugueu o tan curt com pugueu?; Torneu
tot lo tard possible o al ms tard possible?
11. Lo neutre
074
077
081
084
20
1 Gramatica 1-219_249-276OK.indd 20
12/07/11 08:36
TAULA DE CONTINGUTS
098
104
107
112
113
118
21
1 Gramatica 1-219_249-276OK.indd 21
12/07/11 10:20
TAULA DE CONTINGUTS
121
124
128
135
A elles, encara no li nha dit res o encara no els nha dit res?
11. li, incorrecte per a destinatari plural (= els)
136
138
140
22
1 Gramatica 1-219_249-276OK.indd 22
12/07/11 08:36
TAULA DE CONTINGUTS
BLOC 3: GENERAL
145
146
148
150
151
153
155
157
158
1 Gramatica 1-219_249-276OK.indd 23
12/07/11 08:36
TAULA DE CONTINGUTS
160
162
165
Va cap all o cap a all?; Arriba fins a la costa o fins la costa?; Fins
dem! o Fins a dem!?; Fins que ens tornem a trobar! o Fins a que ens
tornem a trobar?; No descansar fins a aconseguir-ho o fins aconseguir-ho?
12. cap - cap a, fins - fins a
169
170
171
172
173
174
175
24
1 Gramatica 1-219_249-276OK.indd 24
12/07/11 08:36
TAULA DE CONTINGUTS
176
177
178
179
183
185
186
188
190
25
1 Gramatica 1-219_249-276OK.indd 25
12/07/11 08:36
TAULA DE CONTINGUTS
192
194
195
Ara plou, per potser parar de seguida o pot ser parar de seguida?
31. pot ser - potser
198
Tens son? Pues al llit o Doncs al llit o Puix al llit?; La versi dels
fets s contradictria, doncs els testimonis afirmen coses diferents
o puix que els testimonis afirmen...?
32. pues - doncs - puix
200
201
202
No tenia res a fer o No tenia res que fer?; Deixa molt a desitjar
o Deixa molt que desitjar?
35. res a dir i molt a fer
203
205
26
1 Gramatica 1-219_249-276OK.indd 26
12/07/11 08:36
TAULA DE CONTINGUTS
207
208
209
211
215
216
217
27
1 Gramatica 1-219_249-276OK.indd 27
12/07/11 08:36
1 Gramatica 1-219_249-276OK.indd 28
12/07/11 08:36
FITXES
29
1 Gramatica 1-219_249-276OK.indd 29
12/07/11 08:36
1 Gramatica 1-219_249-276OK.indd 30
12/07/11 08:36
BLOC 1
FONAMENTAL
31
1 Gramatica 1-219_249-276OK.indd 31
12/07/11 08:36
1 Gramatica 1-219_249-276OK.indd 32
12/07/11 08:36
01
RESTA DE CASOS: EN
En la resta de casos sutilitza en.
Compareu amb els exemples anteriors:
33
1 Gramatica 1-219_249-276OK.indd 33
12/07/11 08:36
LOCALITZACIONS FIGURADES: EN
Susa preferentment en (i no a) tamb amb noms propis i article
determinat si es tracta de localitzacions figurades i no estrictament
de llocs en sentit fsic o real. Aquestes localitzacions figurades es
refereixen a:
34
1 Gramatica 1-219_249-276OK.indd 34
12/07/11 10:22
02
ALGO
ALGO S SEMPRE INCORRECTE
ALTERNATIVES CORRECTES MS GENERALS:
AMB SIGNIFICAT INDETERMINAT: ALGUNA COSA
T algo que minquieta
T alguna cosa que minquieta
35
1 Gramatica 1-219_249-276OK.indd 35
12/07/11 08:36
GRAMTICA ALGO
mitj
36
1 Gramatica 1-219_249-276OK.indd 36
12/07/11 11:37
03
PREPOSICI + QUE
Es referia a que...
El va amenaar de que...
Estic segur de que...
Confiem en que...
La idea de que...
Es referia que...
El va amenaar que...
Estic segur que...
Confiem que...
La idea que...
37
1 Gramatica 1-219_249-276OK.indd 37
12/07/11 08:36
38
1 Gramatica 1-219_249-276OK.indd 38
12/07/11 08:36
39
1 Gramatica 1-219_249-276OK.indd 39
12/07/11 08:36
40
1 Gramatica 1-219_249-276OK.indd 40
12/07/11 08:36
especialitzat
41
1 Gramatica 1-219_249-276OK.indd 41
12/07/11 08:36
04
VERB + A + INFINITIU
Va tardar molt a netejar la casa
Es conforma a gestionar la botiga
42
1 Gramatica 1-219_249-276OK.indd 42
12/07/11 08:36
05
43
1 Gramatica 1-219_249-276OK.indd 43
12/07/11 10:22
mitj
44
1 Gramatica 1-219_249-276OK.indd 44
12/07/11 08:36
45
1 Gramatica 1-219_249-276OK.indd 45
12/07/11 08:36
especialitzat
46
1 Gramatica 1-219_249-276OK.indd 46
12/07/11 08:36
EN + INFINITIU (I AL + INFINITIU) =
TEMPS I NO CAUSA
06
47
1 Gramatica 1-219_249-276OK.indd 47
12/07/11 08:36
AL + INFINITIU - EN + INFINITIU
Diverses gramtiques admeten al + infinitiu amb un significat diferent
del de la construcci en + infinitiu:
48
1 Gramatica 1-219_249-276OK.indd 48
12/07/11 08:36
49
1 Gramatica 1-219_249-276OK.indd 49
12/07/11 08:36
07
EN (PRONOM)
SUBSTITUEIX
COMPLEMENTS DIRECTES INDETERMINATS (*)
Tens xiclets?
No en tinc / S que en tinc
No en tinc cap
No __ tinc / S que __ tinc
No __ tinc cap
En tinc... pocs / alguns / uns quants / molts / cinc
__ tinc pocs / alguns / uns quants / molts / cinc
(*) Indeterminats: els que no comencen per larticle determinat
(el, la, els, les) ni per demostratius (aquest, aqueix, aquell)
COMPLEMENTS COMENATS PER LA PREPOSICI DE
Li parlrem del seu passat, per ella no volia parlar-ne
No li vaig portar el regal perqu no men vaig recordar [= del
regal / de portar el regal]
ACOMPANYA
VERBS DE MOVIMENT QUE PORTEN PRONOM PERSONAL: MEN, TEN, SEN, ETC
Ara que jo men vaig a Alcoi, tu ten vns a Valncia
Shan ficat en un embolic, per ja se neixiran com podran
50
1 Gramatica 1-219_249-276OK.indd 50
12/07/11 08:36
GRAMTICA EN (PRONOM)
No ten donar
No tels donar
51
1 Gramatica 1-219_249-276OK.indd 51
12/07/11 08:36
GRAMTICA EN (PRONOM)
52
1 Gramatica 1-219_249-276OK.indd 52
12/07/11 08:36
GRAMTICA EN (PRONOM)
2 pronoms
Ten vns amb mi?
Ens en tornem a Menorca dem
1 pronom
Et vns amb mi?
[calc de Te vienes conmigo?]
Ens tornem a Menorca dem
[calc de Nos volvemos a Menorca maana]
En la resta de verbs que no sn anar, tornar, venir, ls ms general
s sense pronoms:
Baixes a passejar?
Et baixes a passejar? [calc de Te bajas a pasear?]
Passareu per casa abans danar al gimns?
Us passareu per casa abans danar al gimns? [calc de Os pasaris
por casa antes de ir al gimnasio?]
3.3
53
1 Gramatica 1-219_249-276OK.indd 53
12/07/11 08:36
GRAMTICA EN (PRONOM)
54
1 Gramatica 1-219_249-276OK.indd 54
12/07/11 08:36
GRAMTICA EN (PRONOM)
especialitzat
55
1 Gramatica 1-219_249-276OK.indd 55
12/07/11 08:36
08
EL GERUNDI DE POSTERIORITAT, INCORRECTE
Quan el gerundi susa per a indicar posterioritat s incorrecte:
Va caure de la teulada, trencant-se una cama
Hi ha hagut un accident, formant-se grans cues a la carretera
A ms de comprovar si expressa posterioritat o conseqncia,
sabem que un gerundi s incorrecte quan no podem collocar-lo al
primer lloc de la frase:
Trencant-se una cama, va caure de la teulada
Formant-se grans cues a la carretera, hi ha hagut un accident
56
1 Gramatica 1-219_249-276OK.indd 56
12/07/11 08:36
57
1 Gramatica 1-219_249-276OK.indd 57
12/07/11 08:36
09
HAVER-HI
SEMPRE EN SINGULAR
Hi ha
Hi havia
Hi havia hagut
molts ferits
Hi han
Hi havien
Hi havien hagut
molts ferits
SEMPRE PORTA HI
Hi ha hagut
Hi havia hagut
Hi podria haver hagut
ms
vctimes
__ ha hagut
__ havia hagut
__ podria haver hagut
ms
vctimes
58
1 Gramatica 1-219_249-276OK.indd 58
12/07/11 08:36
GRAMTICA HAVER-HI
HAVER-HI PORTA HI EN TOTES LES FORMES DE LA CONJUGACI
En les formes compostes del verb haver-hi de vegades somet de
manera incorrecta el pronom hi, omissi que marquen amb __:
__ ha hagut molts assistents que han abandonat lacte en protesta
Hi ha hagut molts assistents que han abandonat lacte en protesta
__ havia hagut crits contra els organitzadors
Hi havia hagut crits contra els organitzadors
__ hauria pogut haver ferits i tot
Hi hauria pogut haver ferits i tot
o Hauria pogut haver-hi ferits i tot
__ pot haver res ms lamentable que la imprevisi?
Hi pot haver res ms lamentable que la imprevisi?
o Pot haver-hi res ms lamentable que la imprevisi?
3.1 Nhi ha hi ha
Com que les formes hi ha, hi havia, etc. van sovint combinades
amb el pronom en (nhi ha, nhi havia, etc.), alguns parlants utilitzen
sempre hi ha, hi havia, etc. amb el pronom en incorporat (nhi ha, nhi
havia, nhi haur, etc.) tant si pertoca usar en com si no:
No nhi ha ms llet?
en comptes de la forma correcta:
No hi ha ms llet?
59
1 Gramatica 1-219_249-276OK.indd 59
12/07/11 08:36
GRAMTICA HAVER-HI
60
1 Gramatica 1-219_249-276OK.indd 60
12/07/11 08:36
HI (PRONOM)
10
61
1 Gramatica 1-219_249-276OK.indd 61
12/07/11 08:36
GRAMTICA HI (PRONOM)
62
1 Gramatica 1-219_249-276OK.indd 62
12/07/11 10:23
GRAMTICA HI (PRONOM)
4.1
63
1 Gramatica 1-219_249-276OK.indd 63
12/07/11 08:36
GRAMTICA HI (PRONOM)
64
1 Gramatica 1-219_249-276OK.indd 64
12/07/11 08:36
GRAMTICA HI (PRONOM)
LOCUCIONS AMB HI
anar-hi (el cap, la vida, el prestigi, etc.)
Jugaven el partit com si els hi ans la vida
caure-hi
No entenia el doble sentit de la frase per ara ja hi caic
deixar-hi la pell
No s si funcionar o no per hi he deixat la pell
dir-hi la seua (la meua, la teua, etc.)
No avanvem en la discussi perqu tothom volia dir-hi la seua
fer-hi
s una situaci inevitable: no shi pot fer res
ja hi som! / tornem-hi! / ja hi tornem! (expressions per a indicar
una repetici enutjosa)
Tornem-hi! Que no et comprarem la moto!
Ja hi som! Altra vegada amagant-vos amb excuses...
jugar-shi
Qu thi jugues, que ma mare no em deixa anar a la festa?
no shi val (a fer alguna cosa)
No shi val, a abusar dun pobre ignorant!
posar-shi (al telfon)
Amb qui vol parlar? Un moment, que ara shi posa
thi poses com thi poses
Thi poses com thi poses, men vaig a lacampada i no tornar fins dilluns
65
1 Gramatica 1-219_249-276OK.indd 65
12/07/11 08:36
GRAMTICA HI (PRONOM)
VEURE-HI I VEURE-SHI
Veure, usat en sentit absolut, com a tenir la capacitat de percebre
per la vista, presenta dos usos bsics amb hi: veure-hi disposar del
sentit de la vista i veure-shi tenir prou claror per a percebre b per
la vista. Aix, es diu:
Quasi ha perdut la visi i ja no hi veu gens b
En aquella mitja foscor no mhi veia gens b
En valenci colloquial els dos usos conflueixen en veure-shi, per
en els mbits de llengua generals i formals cal respectar la distinci.
especialitzat
66
1 Gramatica 1-219_249-276OK.indd 66
12/07/11 08:36
11
LO NEUTRE
LARTICLE LO NEUTRE S SEMPRE INCORRECTE
SOLUCIONS MS GENERALS
el...
+ bell, cert
all que s...
+ bell, cert
la cosa / el fet / la part... + bell -a, cert -a
substantiu abstracte
la bellesa, la certesa
VALOR INTENSIU
Torneu lo menys tard possible
Respon lo ms rpid
que spigues
al ms / menys + adverbi
Torneu al menys tard possible
Respon al ms rpid
que spigues
67
1 Gramatica 1-219_249-276OK.indd 67
12/07/11 08:36
GRAMTICA LO NEUTRE
68
1 Gramatica 1-219_249-276OK.indd 68
12/07/11 08:36
GRAMTICA LO NEUTRE
VALOR INTENSIU
Quan sindica intensitat, hi ha diverses solucions per al lo neutre:
69
1 Gramatica 1-219_249-276OK.indd 69
12/07/11 08:36
GRAMTICA LO NEUTRE
70
1 Gramatica 1-219_249-276OK.indd 70
12/07/11 08:36
GRAMTICA LO NEUTRE
71
1 Gramatica 1-219_249-276OK.indd 71
12/07/11 08:36
GRAMTICA LO NEUTRE
Le sacr et le profane
Il sacro e il profano
The Sacred and the Profane
Aquest mateix s el veiem tamb en el nom duna can francesa
com Limportant cest la rose de Gilbert Becaud, que t versi
italiana Limportante la rosa.
72
1 Gramatica 1-219_249-276OK.indd 72
12/07/11 08:36
GRAMTICA LO NEUTRE
73
1 Gramatica 1-219_249-276OK.indd 73
12/07/11 08:36
12
OBLIGACI: EXPRESSIONS
FORMES VERBALS QUE EXPRESSEN OBLIGACI
tenir que
deure de
ser precs
haver-hi que
haver de
haver de
caldre
caldre
DEURE + INFINITIU
74
1 Gramatica 1-219_249-276OK.indd 74
12/07/11 08:36
75
1 Gramatica 1-219_249-276OK.indd 75
12/07/11 08:36
s precs que llegiu el llibre de Von Frisch si voleu entendre les abelles
Cal que llegiu el llibre de Von Frisch si voleu entendre les abelles
s necessari/imprescindible que llegiu el llibre de Von Frisch si
voleu entendre les abelles
s precs que vingueu de seguida
Cal que vingueu de seguida
s necessari/imprescindible) que vingueu de seguida
5
HI HA QUE...: CAL...
Hi ha que + infinitiu s una interferncia del castell. La forma
alternativa correcta s caldre.
Al laboratori hi ha que seguir totes les normes de seguretat
Al laboratori cal seguir totes les normes de seguretat
Ara hi haur que refer lenrajolat de dalt a baix
Ara caldr refer lenrajolat de dalt a baix
A ms, hi ha altres possibilitats, com haver de, ser necessari/imprescindible, etc.
Ara shaur de refer lenrajolat de dalt a baix
Ara ser necessari/imprescindible refer lenrajolat de dalt a baix
76
1 Gramatica 1-219_249-276OK.indd 76
12/07/11 08:36
13
VERBS DACCI INTENCIONADA IMPLCITA fer, dir, intentar, cercar, proposar, etc.
EXPRESSIONS DISCURSIVES per comenar, per acabar, per dir-ho aix, etc.
PARTICIPI + PER A
PRONOM + PER A
ADVERBI + PER A
77
1 Gramatica 1-219_249-276OK.indd 77
12/07/11 08:36
daquesta normativa, que consisteix a usar per + infinitiu en tots els casos.
Aix, hi ha alguns gramtics que propugnen admetre frases com les segents,
que en la normativa (i en ls habitual valenci) es resolen amb per a:
Un frontofocmetre s un aparell per determinar el centre ptic duna lent
T un projecte per reduir les despeses energtiques
Ens han fet una oferta massa bona per rebutjar-la
Ara no hi ha ning per netejar ledifici
Resulta una lectura estimulant per obrir noves perspectives
Ats el carcter normatiu de la distinci entre per i per a + infinitiu
i ls ms general en valenci, exposem i recomanem la prctica
diferenciada segons les notes ds segents.
1
78
1 Gramatica 1-219_249-276OK.indd 78
12/07/11 08:36
3.1 De moviment
Anar, venir, portar, dur, baixar, pujar, etc.
Puja cada setmana al poble per visitar els pares
Portaven pamflets per repartir-los entre els assistents a lacte
3.2 D esfor amb una intenci
Esforar-se, treballar, estudiar, combatre, lluitar, afanyar-se, sacrificar-se, etc.
Treballem per viure; no visquem per treballar!
Sha sacrificat molt per aconseguir una bona posici
3.3 Dintenci o acci voluntria implcita
Fer, demanar, intentar, dir, proposar, cercar, buscar, etc.
Feia el pallasso per cridar latenci
Ho diem ben clar per donar-ho a conixer a tothom
3.4 En expressions discursives
Sense dependncia de cap verb explcit (sin dun sobreents verb de
llengua, com dir, exposar i similars), trobem per + infinitiu en expressions
que tenen un valor connectiu en el discurs: per comenar, per acabar,
per posar un exemple, per dir-ho aix (o amb altres paraules) i similars:
Per acabar, una darrera reflexi sobre la funci social de lescola
Per posar-ne un exemple clssic: s un gegant amb peus de fang
Era, per dir-ho aix, un orfebre preciosista de la msica
4
79
1 Gramatica 1-219_249-276OK.indd 79
12/07/11 08:36
especialitzat
80
1 Gramatica 1-219_249-276OK.indd 80
12/07/11 08:36
PROBABILITAT I DEDUCCI
PROBABILITAT = DEURE + INFINITIU
14
NO FUTUR NI CONDICIONAL
81
1 Gramatica 1-219_249-276OK.indd 81
12/07/11 08:36
LA PROBABILITAT EN PRETRIT PERFET
82
1 Gramatica 1-219_249-276OK.indd 82
12/07/11 08:36
especialitzat
83
1 Gramatica 1-219_249-276OK.indd 83
12/07/11 09:31
15
84
1 Gramatica 1-219_249-276OK.indd 84
12/07/11 08:36
Lempresa a
Els materials amb
la qu ho comprvem ha tancat
els qu es fabrica sn cars
85
1 Gramatica 1-219_249-276OK.indd 85
12/07/11 08:36
86
1 Gramatica 1-219_249-276OK.indd 86
12/07/11 08:36
1 Gramatica 1-219_249-276OK.indd 87
12/07/11 08:36
1 Gramatica 1-219_249-276OK.indd 88
12/07/11 08:36
BLOC 2:
ERRADES TPIQUES
DE CASTELLANOPARLANTS
89
1 Gramatica 1-219_249-276OK.indd 89
12/07/11 08:36
1 Gramatica 1-219_249-276OK.indd 90
12/07/11 08:36
01
CADASC CADASCUN
ACABATS EN -
CADA U CADA UN
NING NINGUN
ACABATS EN -UN
SN INVARIABLES:
NO TENEN FEMEN
TENEN FEMEN:
ALGUNA, CADASCUNA,NINGUNA
ACOMPANYEN UN SUBSTANTIU
PRESENT O SOBREENTS...
CONCRETEN UN SUBSTANTIU:
ALGUN HOME, CADASCUN DELS JURATS,
CAP VENA
NO PODEN SUBSTITUIR-SE PER ... PERSONA
Alg tha portat aquest regal = Alguna persona tha portat aquest regal
Si compres regals, porta-men alg [= alguna persona]
Si compres regals, porta-men algun [= algun regal]
Cadasc aporta la quantitat que vol = Cada persona aporta la quantitat que vol
Sn cinc socis i cadasc [= cada persona] aporta 10.000 euros
Sn cinc socis i cadascun [= dels socis, cada soci] aporta 10.000 euros
Ning no va badar boca = Cap/Ninguna persona no va badar boca
De tots els assistents, ning [ = cap/ninguna persona] no va badar boca
De tots els assistents, cap (o ningun) [= cap/ningun assistent] no va badar boca
91
1 Gramatica 1-219_249-276OK.indd 91
12/07/11 08:36
GRAMTICA ALG - ALGUN, CADASC - CADASCUN, CADA U - CADA UN, NING - NINGUN/CAP
alg
cadasc
cada u
ning
2
92
1 Gramatica 1-219_249-276OK.indd 92
12/07/11 08:36
GRAMTICA ALG - ALGUN, CADASC - CADASCUN, CADA U - CADA UN, NING - NINGUN/CAP
cadasc = cada u
cadascun = cada un
cadascuna = cada una
mitj
93
1 Gramatica 1-219_249-276OK.indd 93
12/07/11 08:36
GRAMTICA ALG - ALGUN, CADASC - CADASCUN, CADA U - CADA UN, NING - NINGUN/CAP
mitj
7
94
1 Gramatica 1-219_249-276OK.indd 94
12/07/11 08:36
GRAMTICA ALG - ALGUN, CADASC - CADASCUN, CADA U - CADA UN, NING - NINGUN/CAP
especialitzat
95
1 Gramatica 1-219_249-276OK.indd 95
12/07/11 08:36
GRAMTICA ALG - ALGUN, CADASC - CADASCUN, CADA U - CADA UN, NING - NINGUN/CAP
interrumpi al conferenciante
i no
Alguien de los presentes
Cada cual
de los miembros
Nadie de nosotros
interrumpi al conferenciante
Some
Each
None
of those present
of the members
of us
96
1 Gramatica 1-219_249-276OK.indd 96
12/07/11 08:36
GRAMTICA ALG - ALGUN, CADASC - CADASCUN, CADA U - CADA UN, NING - NINGUN/CAP
i no
Someone of those present
Each one
of the members
No one of us
9
QUALQUE I QUALCUN -A
Encara que tenen un significat equivalent a algun-a, qualque i qualcun -a
presenten algunes particularitats en el comportament sintctic:
especialitzat
97
1 Gramatica 1-219_249-276OK.indd 97
12/07/11 08:36
02
ALTRE - UN ALTRE
EN SINGULAR
98
1 Gramatica 1-219_249-276OK.indd 98
12/07/11 08:36
Cal, per tant, evitar el calc del castell dusar altre o altra sols (com
otro, otra) en comptes dutilitzar un altre i una altra. En aquest sentit,
langls another (an + other), el francs un autre / une autre i litali
un altro / unaltra presenten un comportament similar a un altre /
una altra, i poden servir dajuda per a qui coneix aquestes llenges
(vegeu el punt 9).
Per als casos particulars de altre i altra sense un/una, vegeu el punt 2.
Per al plural altres o uns/unes altres, vegeu els punts 3, 4, 5 i 6.
2
99
1 Gramatica 1-219_249-276OK.indd 99
12/07/11 08:36
100
12/07/11 08:36
UNS/UNES ALTRES, AMB UNS/UNES IMPRESCINDIBLE
En general, sutilitza necessriament uns altres o unes altres, s a dir,
amb larticle uns/unes, en dos casos:
101
12/07/11 08:36
ALTRES I DALTRES
Cal usar daltres en aquestes condicions:
102
12/07/11 08:36
especialitzat
103
12/07/11 08:36
03
AMUNT - AVALL
PER A EXPRESSAR DIRECCI
AMUNT... ! - AVALL... !
Amunt la repblica! Avall la monarquia!, cridaven els manifestants
104
12/07/11 08:36
105
12/07/11 08:36
especialitzat
106
12/07/11 08:36
04
ANAR A + INFINITIU
ANAR A + INFINITIU
ACCI IMMEDIATA
FUTUR
INTENCI
107
12/07/11 08:36
QUASI SEMPRE EN PASSAT (ANAVA A FER); RAR EN PRESENT (VAIG A FER)
Com que al ms sovint anar a + (fer) indica un intent o inici dacci
interrompuda per una altra, el verb sol presentar-se quasi sempre
en passat (en imperfet dindicatiu: anava a...), com es veu en els
exemples del punt anterior: Anava a posar la clau i..., anava a
telefonar-te.
Per aix mateix, en aquesta construcci el futur (anir a fer) s
impossible i el present (vaig a fer) s bastant infreqent, si no s que
es tracta de lanomenat present histric, s a dir, una narraci del
passat, distant o immediat, com si fos present:
I a taula, vaig a encendrem una cigarreta i em crida Ja tornes a fumar?
= I a taula, anava a encendrem una cigarreta i em va cridar Ja
tornes a fumar?
Cal precisar que no tots els anava a + infinitiu sn mecnicament
correctes. La intenci o la imminncia en el passat no sexpressa amb
anava/anaves/anava a... sin amb les corresponents construccions
per a imminncia i intenci (vegeu els punts 3.1 o 3.3, respectivament).
Com a norma prctica general, cal substituir tots els usos de anar
a + infinitiu que no combinen aquestes dues condicions: intent
interromput + en el passat (un passat que pot ser tamb el dun fet
que acaba docrrer). Tot seguit donem una srie de construccions
correctes per a cada cas:
108
12/07/11 08:36
109
12/07/11 08:36
110
12/07/11 08:36
3.5.2 Locucions
Cal evitar calcs del castell de locucions freqents com ara:
Anem a veure = A veure, vegem
Anem a veure si ho entenc: tha insultat o no?
A veure / Vegem si ho entenc: tha insultat o no?
Qu li anem a fer!
Qu hi farem!
4
111
12/07/11 08:36
05
B - BEN
B PREN LA FORMA BEN SI VA DAVANT ADJECTIU, ADVERBI O VERB
BEN + ... = BEN ELOQENT, BEN B, BEN DIT
b
Parlab
Li ho has ditb
ben
s una persona benparlada i beneloqent
Li ho has dit ben b
Li ho has dit ben dit
BEN B
Noteu lexpressi ben b, que, a banda del significat literal de molt
b, vol dir almenys o sense exageraci en frases afirmatives i en
frases negatives equival a exactament, precisament:
I a la sala, amb capacitat per a 300 persones, nhi havia ben b 400
El resultat final no s ben b el que havem previst
especialitzat
112
12/07/11 08:36
COM A - COM
06
113
12/07/11 08:36
114
12/07/11 08:36
especialitzat
115
12/07/11 08:36
116
12/07/11 08:36
especialitzat
117
12/07/11 08:36
07
GENS - RES
GENS = EN ABSOLUT, NI GOTA
No magrada gens = No magrada en absolut
118
12/07/11 08:36
MS COMPARACIONS ENTRE GENS I RES
Por de fer salt de pont? A mi, no mespanta res! =
= A mi, no mespanta cap cosa, ni el salt de pont!
Por de fer salt de pont? A mi, no mespanta gens! =
= A mi, el salt de pont no mespanta en absolut!
s un farsant i no em crec res del que diu =
= s un farsant i no em crec cap cosa del que diu
s un farsant i no mel crec gens =
= s un farsant i no mel crec en absolut
119
12/07/11 08:36
12/07/11 08:36
08
hagus
hauria
cregut
121
12/07/11 08:36
ALTRES POSSIBILITATS
Cal afegir altres possibilitats de frases concessives o dun altre tipus
que, com les anteriors, en darrera instncia sn tamb reductibles a
una frase condicional implcita.
122
12/07/11 08:36
123
12/07/11 08:36
09
HO (PRONOM)
HO SUBSTITUEIX
A, AIX, ALL I FRASES SENCERES (COM A COMPLEMENT DIRECTE)
Aix no mho hauria pensat mai dell
All ja ho tenia oblidat i li ho has recordat
Mha proms no beure ms, per no mho crec
Mha proms que no beur ms, per no mho crec
Diuen que s un cnic i jo no ho veig aix [ho = que s un cnic]
Diuen que s un cnic i jo no el veig aix [el = a ell]
HO SUBSTITUEIX L'ATRIBUT
ALL QUE ALG O ALGUNA COSA S, EST, SEMBLA O PAREIX
Tant si s mascul com femen, singular o plural
Per luniforme semblen infermeres, per no ho sn
[ho = infermeres]
Els dies de feina estava malalt i avui, dissabte, ja no ho est
[ho = malalt]
s molt vergonyosa, per no ho sembla [ho = vergonyosa]
124
12/07/11 08:37
GRAMTICA HO (PRONOM)
S, passa-mel
S, passa-me-la
S, passa-me-les
125
12/07/11 08:37
GRAMTICA HO (PRONOM)
126
12/07/11 08:37
GRAMTICA HO (PRONOM)
127
12/07/11 08:37
10
Sempre ho havia desitjat i, en fer els 40, els germans li ho van regalar
Sempre ho havia desitjat i ell mateix sho va regalar en aprovar lexamen
Li ho va regalar
= a una altra persona
Els ho van regalar
= a altres persones
Sho va regalar
= a ell (-a) mateix (-a)
Sho van regalar
= a ells mateixos, a elles mateixes
128
12/07/11 08:37
SEL, SE LA, SELS MAL USATS EN COMPTES DE LIL, LI LA... I ELS EL, ELS LA...
s un calc molt dur del castell utilitzar les combinacions de doble
pronom amb se (sel, se la, sels, se les, sho, sen) amb el valor de
li o els + pronom:
Va desembolicar el regal i sel va donar abans de la festa
Cal dir, segons que el destinatari siga singular o plural:
Va desembolicar el regal i lil / lhi va donar abans de la festa [= a ell o ella]
Va desembolicar el regal i els el va donar abans de la festa [= a ells o elles]
Sel en aquests casos sona en catal igual de malament com si alg
129
12/07/11 08:37
3.1 Destinatari singular (= a ell, a ella): li + el, la, els, les, ho, en
3.2 Destinatari plural (= a ells, a elles): els (los, ls) + el, la, els, les, ho, en
Per a les variants de forma dels pronoms, indicades entre parntesis,
els=los=ls, vegeu Pronoms febles: formes variables per posici, p. 224.
Hi, en comptes de li, s una forma possible en les combinacions amb
destinatari singular. Per a ms informaci, vegeu el punt 6: Combinacions dobles de pronoms amb li i amb hi.
4
DESTINATARI PLURAL (= A ELLS O A ELLES): ELS (LOS, LS) + EL, LA, ELS,
LES, HO, EN
Els indica un destinatari plural, s a dir, a ells o a elles. Pren tamb les formes
los o ls (vegeu Pronoms febles: formes variables segons la posici, p. 244).
130
12/07/11 08:37
131
12/07/11 08:37
Volia tornar-li el disc, per no lhi vaig tornar (= lil vaig tornar)
Volia tornar-li la novella, per no la hi vaig tornar (= li la vaig tornar)
Volia tornar-li els auriculars, per no els hi vaig tornar (= lils vaig tornar)
Volia tornar-li les ulleres, per no les hi vaig tornar (= li les vaig tornar)
La resta de casos es resolen, dacord amb la normativa, tal com sha
indicat per a les formes valencianes en els punts 4 i 5 o, dit ms breument:
li ho i lin per al destinatari singular;
totes les combinacions de plural del punt 5, s a dir, les habituals
en valenci per al destinatari plural (els + ...).
Per a formes usades en la llengua oral en la resta del catal, vegeu
el punt 7.
7.1 Mant el pronom li, sense canviar-lo a hi pel fet que es combine amb
un altre pronom (+ el, la, els, les, ho).
Sistema valenci:
lil, li la, lils, li les...
volia portar
Sistema catal general: lhi, la hi, els hi, les hi...
7.2 Li mant en el sistema valenci sempre la mateixa primera posici,
tant si el complement directe s un substantiu (Volia tornar-li el
disc) com si s un pronom (Volia tornar-lil o Lil volia tornar).
Contrriament, lordre sinverteix en el sistema general: Volia tornarli el disc per Volia tornar-lhi, frase en qu l = el disc i hi=li, s a
dir, en posicions inverses.
7.3 La combinaci li + el, la, els, les, amb destinatari singular, presenta
la mateixa estructura destinatari + complement directe (CD) que
quan el destinatari s plural (els + el, la, els, les). En el catal general
132
12/07/11 08:37
especialitzat
133
12/07/11 08:37
Destinatari singular: li
Ahir el pare esperava el paquet, per no lhi van portar [informal i normatiu]
Ahir el pare esperava la carta, per no la hi van portar [normatiu]
Ahir el pare esperava la carta, per no lhi van portar [informal]
Ahir el pare esperava all dels jutjats, per no li ho van portar [normatiu]
Ahir el pare esperava all dels jutjats, per no lhi van portar [informal]
Ahir el pare esperava una carta, per no lin van portar cap [normatiu]
Ahir el pare esperava una carta, per no nhi van portar cap [informal]
Destinatari plural: els
Ahir els pares esperaven el paquet, per no els el van portar [normatiu]
Ahir els pares esperaven el paquet, per no els hi van portar [informal]
Ahir els pares esperaven la carta, per no els la van portar [normatiu]
Ahir els pares esperaven la carta, per no els hi van portar [informal]
Ahir els pares esperaven all dels jutjats, per no els ho van portar [normatiu]
Ahir els pares esperaven all dels jutjats, per no els hi van portar [informal]
Ahir els pares esperaven una carta, per no els en van portar cap [normatiu]
Ahir els pares esperaven una carta, per no els hi en / els en hi /
nhi van portar cap [informal]
especialitzat
134
12/07/11 08:37
11
MAI LI
135
12/07/11 08:37
12
136
12/07/11 08:37
137
12/07/11 08:37
13
MAL - MALAMENT
MAL + PARTICIPI
MAL I MALAMENT
Com a contrari de ladverbi b, hi ha dues formes possibles: mal i malament.
MAL + PARTICIPI
Immediatament davant dun participi ( p. 240) susa mal:
Larmari el tens mal endreat
Sn uns cosins molt mal avinguts
Generalment, susa mal on pot utilitzar-se ben (i no b). Vegeu la fitxa
B - ben, p. 112.
138
12/07/11 08:37
VERB + MAL
No es diu malament sin mal en aquests casos, que corresponen a
locucions ms o menys fixes:
especialitzat
139
12/07/11 08:37
14
QU QUIN
EN PREGUNTES O EXCLAMACIONS
QU + SUBSTANTIU
Qu jugador ha marcat?
Qu cuina tan espectacular!
QU = QUINA COSA
Qu significa quina cosa en frases interrogatives directes i indirectes
( p. 239).
Qu em deies? No the sentit
No t he sentit qu em deies
2
2.1
140
12/07/11 08:37
GRAMTICA QU QUIN
141
12/07/11 08:37
12/07/11 08:37
BLOC 3
GENERAL
12/07/11 08:37
12/07/11 08:37
01
A BASE DE
A BASE DE + INGREDIENTS (DUNA RECEPTA O FRMULA)
A FORA DE
A COLP DE
A COP DE
A CPIA DE
A BASE DE + INGREDIENTS
A base de s una expressi correcta quan expressa els components o
els ingredients principals que conformen una recepta, una frmula, etc.
Ara fa una dieta a base de fruita
Si vols millorar, has de prendre un xarop a base de ferro
Promouen un combustible a base dalgues que reduir lemissi de CO2
145
12/07/11 08:37
02
A NIVELL DE - AL NIVELL DE
AL NIVELL DE = A LALADA DE, AL PUNT DE
La riuada quasi arrib al nivell de la de 1957
Executava la pea al nivell de perfecci dels mestres
A NIVELL DE
A NIVELL + (ADJECTIU)
146
12/07/11 08:37
147
12/07/11 08:37
03
AC - AQU - AH
AC = AQUEST LLOC
AC = AQUEST LLOC
Ac indica aquest lloc o proximitat mxima al parlant.
1) ac
2) aqu
3) all (o all)
aquest lloc
aqueix lloc
aquell lloc
Per a altres possibilitats en ls, vegeu lapartat segent (Aqu usat com
a ac) i la fitxa Demostratius: graus de proximitat o llunyania (p. 234).
4
148
12/07/11 08:37
GRAMTICA AC - AQU - AH
AH, CASTELLANISME
Ah s un castellanisme habitual en els registres colloquials valencians
que indica el segon grau de distncia. En la llengua escrita i els
registres formals sevita i susa b aqu (sobretot en un sistema de
tres graus de distncia) o b all o all (sobretot en un sistema de
dos graus de distncia).
Per a ms informaci sobre aquests sistemes, vegeu la fitxa
Demostratius: graus de proximitat o llunyania, p. 234.
La revoluci esclata a Pars i dah sescampa a la resta dEuropa
La revoluci esclata a Pars i daqu / dall sescampa a la resta
dEuropa
A banda, hi ha altres possibilitats expressives, segons els contexts,
com ara en aix o hi.
Tenim pocs mitjans per a combatre la desinformaci: ah coincidim
tots
Tenim pocs mitjans per a combatre la desinformaci: en aix
coincidim tots
Es trasllad a la cort i ah es mantingu fins a la mort del seu
protector
Es trasllad a la cort i shi mantingu fins a la mort del seu protector
149
12/07/11 08:37
04
afable i amorosament
150
12/07/11 08:37
AL RESPECTE (DE)
AL RESPECTE
05
SOBRE AIX
RESPECTE A AIX
PEL QUE FA AL CAS
PRONOMS EN I HI
AL RESPECTE (DE)
Lexpressi al respecte (al respecte de + alguna cosa, si se nexpressa
el complement), s un castellanisme que presenta diverses solucions,
que sexposen en els punts segents.
151
12/07/11 08:37
S, QUAN S POSSIBLE, DELS PRONOMS EN O HI
Quan la construcci ho permet, es poden utilitzar els pronoms en
( p. 50) i hi ( p. 61), ls dels quals fa lexpressi ms gil:
Tot i la insistncia dels periodistes en el frau, no ha aclarit res al respecte
Tot i la insistncia dels periodistes en el frau, no nha aclarit res
Si voleu ms informaci al respecte, consulteu la Guia del client
Si en voleu ms informaci, consulteu la Guia del client
Es parla de ruptura, per la carta no fa cap referncia al respecte
Es parla de ruptura, per la carta no hi fa cap referncia
152
12/07/11 08:37
ALHORA - A LHORA
06
ALHORA A LHORA
ALHORA = AL MATEIX TEMPS
Festejava amb dos pretendents alhora
A LHORA DE = EN EL MOMENT DE
A lhora de treballar, sempre fuig
153
12/07/11 08:37
Hem arribat tots alhora, encara que venem per camins diferents =
= Hem arribat tots al mateix temps, encara que venem per
camins diferents
Hem arribat tots a lhora, sense endarrerir-nos ni un minut =
= Hem arribat tots a lhora exacta (o a lhora acordada), sense
endarrerir-nos ni un minut
Sigueu breus a lhora dexposar la vostra opini =
= Sigueu breus en el moment dexposar la vostra opini
Sigueu breus i, alhora que exposeu la vostra opini, feu propostes =
= Sigueu breus i, al mateix temps que exposeu la vostra opini, feu
propostes
154
12/07/11 08:37
AMB - EN
07
AMB I EN CONFUSIONS EN LS
En valenci colloquial shan confs, per proximitat fontica, amb i
en, de manera que les dues preposicions queden redudes a una,
pronunciada en.
En qui parlaves per telfon?
Amb qui parlaves per telfon?
Vam menjar arrs en fesols i naps
Vam menjar arrs amb fesols i naps
Inversament, en altres varietats del catal es confonen en certs
casos les dues preposicions, sobretot davant vocal, i sutilitza amb
en contexts en qu caldria emprar en.
Amb un parell de dies ho tindrs fet
En un parell de dies ho tindrs fet
Els visitants parlaven amb una llengua estrangera
Els visitants parlaven en una llengua estrangera
EN: VALORS
En expressa el lloc o el temps de situaci (en un pas lluny, en el
segle XVII) i tamb la manera (en secret, en dej) i tot un variat
ventall de significacions circumstancials, algunes quasi buides o
exigides pel verb (creure en, confiar en, etc.).
155
12/07/11 08:37
GRAMTICA AMB - EN
AMB: VALORS
Per comparaci a en, amb t significats ms concrets i delimitats:
companyia, instrument, mitj o contacte. Molt sovint equival al con
del castell o de litali o a lavec del francs.
Anava amb el seu nebot
Li agrada escriure amb estilogrfica
Un bess es confonia amb laltre
De sopar far pollastre amb ceba i pebrots
El bar era tan estret que una taula quasi es tocava amb laltra
MITJ DE LOCOMOCI: AMB I EN
Quan es refereix a un mitj de locomoci amb qu ens desplacem,
sadmeten les dues preposicions.
Vindr amb/en lautobs de les vuit
Vam anar fins a la Pobla amb/en bicicleta
156
12/07/11 08:37
08
especialitzat
157
12/07/11 10:56
09
158
12/07/11 08:37
ARTICLE SALAT (ES, SA, ETC.) SEGUEIX LES MATEIXES REGLES GENERALS
PER A NOMS DE LLOC QUE LARTICLE GENERAL
Larticle anomenat salat (es, sa, es, ses) es comporta igual que
larticle general (el, la, els, les) quant a la minscula i les contraccions.
Aix, prenent com a exemples es Castell i es Mercadal, municipis de
Menorca, direm:
Anirem des Mercadal as Castell i passejarem pes Castell fins a
lhora de dinar
Ms exemples:
As Mercadal, vam recrrer larenal de sOlla, la pennsula de
sAlbufera i el puig de sa Mola
Anar de sa Pobla a ses Salines ens va costar ms de tres hores
especialitzat
159
12/07/11 08:37
10
BAIX
QUAN NO VA SEGUIT DE CAP COMPLEMENT
Viu ac baix / al carrer de baix
Lavi volava baix
DAVALL / SOTA
QUAN VA SEGUIT DE COMPLEMENT
Descansava baix (de) larbre
Descansava davall (de) / sota larbre
DAVALL
USOS FSICS NOMS
SOTA
160
12/07/11 08:37
DAVALL DE = DAVALL
Davall pot utilitzar-se amb de o sense, indistintament.
Davall de / Davall la teulada de plstic la calor encara ofegava ms
161
12/07/11 08:37
11
curiositat
inters
importncia
ganes
vergonya
curiositat
inters
importncia
ganes
vergonya
No t gens de/d
No t cap
CAP I CAP DE
162
12/07/11 08:37
igual com ho sn
2
163
12/07/11 08:37
164
12/07/11 08:37
12
FINS QUE...
165
12/07/11 08:37
mitj
166
12/07/11 08:37
mitj
167
12/07/11 08:37
mitj
FINS A + INFINITIU
Seguida dinfinitiu, cal utilitzar sempre la forma fins a:
No han parat fins a aconseguir all que volien
168
12/07/11 08:37
13
169
12/07/11 08:37
14
MS
MENYS
...,
MS
MENYS
170
12/07/11 08:37
COM SI CONDICIONAL
15
171
12/07/11 08:37
16
DE + INFINITIU EN CAS DE
DE + INFINITIU EN CAS DE + INFINITIU
De confirmar-se, seria una notcia bomba
En cas de confirmar-se, seria una notcia bomba
172
12/07/11 08:37
DEGUT A
17
Observeu que, si passem els substantius xit i efecte al plural, degut
tamb canvia de nombre a deguts en tots dos casos, perqu sn
participis que concorden amb els substantius corresponents.
Els nostres xits sn deguts a la qualitat dels productes [xits
deguts]
T efectes tranquillitzadors deguts a la valeriana [efectes
deguts]
2
173
12/07/11 08:37
18
EN BASE A
EN BASE A
SEGONS / DACORD AMB / SOBRE LA BASE DE / A PARTIR DE / TENINT EN COMPTE
Els guanys es repartiran en base a les aportacions
Els guanys es repartiran segons / dacord amb les aportacions
174
12/07/11 08:37
ENLLOC - EN LLOC
19
EN LLOC DE = EN COMPTE(S) DE
En lloc de queixar-te, ja podries actuar
EN LLOC DE = EN COMPTE DE
En lloc va seguit de la preposici de i s intercanviable amb les
expressions en compte de o en comptes de.
A la nit podrem fer peix en lloc de carn
En lloc de perdre el temps al sof, ajudam a netejar
175
12/07/11 08:37
20
176
12/07/11 08:37
21
177
12/07/11 08:37
22
MALGRAT = A PESAR DE
Malgrat vol dir a pesar de, tot i. Aix, malgrat la pluja o malgrat
ploure equivalen a a pesar de la pluja, a pesar de ploure o tot i
la pluja o tot i ploure, respectivament.
Malgrat, com a pesar de, va seguit dun substantiu, dun infinitiu o
dun pronom:
Malgrat loposici dels pares, es cas amb un jove de famlia humil
Malgrat no saber on parvem, continurem caminant cap avall
Tenim encara deutes, per, malgrat tot, lempresa va endavant
El projecte ha reeixit malgrat ell, que ens ha amargat la vida
178
especialitzat
12/07/11 08:37
23
MATEIX -A
JO, TU, ELL... / JOAN / AHIR...
...+ MATEIXA (INVARIABLE)
179
12/07/11 08:37
GRAMTICA MATEIX -A
PROPI I MATEIX
180
12/07/11 08:37
GRAMTICA MATEIX -A
181
12/07/11 08:37
GRAMTICA MATEIX -A
especialitzat
182
12/07/11 08:37
24
MENTRE = SIMULTANETAT
Mentre indica la simultanetat de dues accions. Es pot substituir per
durant el temps que:
[1a] Mentre jugues als escacs, el mn exterior desapareix
[1b] El govern va governar per decret mentre el parlament anava
tombant-li les lleis
183
12/07/11 10:24
184
12/07/11 08:37
MENTRE - MENTRESTANT
25
MENTRE MENTRESTANT
El tren no arribava i, mentre, cadasc es distreia com podia
El tren no arribava i, mentrestant, cadasc es distreia com podia
MENTRE + ORACI
Mentre arriba el tren, llegir el diari
MENTRESTANT = EN LENTRETANT
Com que el tren no arriba, mentrestant, llegir el diari
MENTRE + ORACI
Mentre va sempre seguit duna oraci amb un verb en forma personal ( p. 248). s substituble per durant el temps que:
Mentre plovia, mirvem desficiosos per la finestra
Qu feies tu mentre tots treballvem?
MENTRESTANT = EN LENTRETANT
Mentrestant s un mot independent, que no va seguit per res ms;
de fet, sovint va separat per coma i per una pausa en el llenguatge
oral. s substituble per en lentretant o durant el temps en qesti.
Compareu amb les frases anteriors:
Plovia i plovia. Mentrestant, mirvem desficiosos per la finestra
Tots estvem treballant. I tu, qu feies mentrestant?
185
12/07/11 08:37
26
MS B MS AVIAT
MS B MS AVIAT
MS AVIAT (O MS ANES, MS PROMPTE, MS TOST) =
PER DIR-HO AMB MS PRECISI, MS QUE CAP ALTRA COSA
Blau cel? Ms aviat diria que s turquesa
Voleu marisc? Ms anes ens farem una bona graellada!
MS B = MILLOR
Ms b no t cap problema com a suma de ms + b i en aquest
sentit s equivalent a millor en la major part dels casos.
Tenia mal de queixal, per ja estic ms b
Tradueix ms b de litali que a litali
186
12/07/11 08:37
GRAMTICA MS B MS AVIAT
especialitzat
187
12/07/11 08:37
27
188
12/07/11 08:37
189
12/07/11 08:37
28
PER A QU - PERQU
PER A QU...? = PER A QUINA COSA?, AMB QUINA FINALITAT?
Per a qu vols ara un martell si ja hem penjat el quadre?
190
12/07/11 08:37
191
12/07/11 08:37
29
PER QU - PERQU
PER QU?
(DEMANA LA CAUSA) = PER QUIN MOTIU?
PERQU
(EXPLICA LA CAUSA) = JA QUE, PER TAL COM
He arribat tard perqu he perdut lautobs
PER QU
(RELATIU, SOVINT DESPRS DE MOTS COM MOTIU,
CAUSA, RA) = PEL QUAL, PER LA QUAL
El motiu / la causa per qu no tho he dit s que no volia fer-te mal
EL PERQU
(SUBSTANTIU) = EL MOTIU, LA CAUSA
No ha explicat mai el perqu del seu divorci
192
12/07/11 08:37
193
12/07/11 08:37
30
POTSER (POSSIBLEMENT,
PROBABLEMENT, SEGURAMENT) + INDICATIU
POTSER, POSSIBLEMENT, PROBABLEMENT, SEGURAMENT
+ INDICATIU + SUBJUNTIU
Potser
Possiblement
Probablement
Segurament
POTSER + INDICATIU
Potser, possiblement, probablement, segurament i altres adverbis
i locucions que expressen possibilitat o probabilitat (tal vegada, tal
volta, per ventura, etc.) van acompanyats d'un verb en indicatiu i no
en subjuntiu, com en castell.
Enguany potser/possiblement far vacances pel juliol
Enguany potser/possiblement faa vacances pel juliol
Probablement a aquestes hores ja ho sap mig mn
Probablement a aquestes hores ja ho spiga mig mn
Segurament s lescriptor ms influent del segle xx
Segurament siga lescriptor ms influent del segle xx
En determinats casos tamb s possible el condicional, per no el subjuntiu:
Probablement ho haurem dhaver fet com ens havien aconsellat
Probablement ho hagussem dhaver fet com ens havien aconsellat
Notem que igual usat en aquest sentit de possibilitat s un calc
incorrecte del castell:
Igual enguany faig/far vacances pel juliol
Potser/Possiblement enguany far vacances pel juliol
Per a la distinci entre potser i pot ser, vegeu la fitxa Pot ser - potser (p. 195).
194
12/07/11 10:59
31
POTSER = POSSIBLEMENT
Potser han fugit per la finestra
Potser s, potser no
POT SER
Pot ser sn dues paraules: la forma verbal pot + linfinitiu ( p. 238) ser.
Pot ser ell el qui ho ha fet damagat?
Aix no pot ser. Jo no mho crec!
Podem comprovar que pot ser s correcte si pot, com a verb que s,
admet un canvi de temps verbal a passat o futur: podia ser, pogu
ser, podr ser, etc.
Podia ser ell el qui ho havia fet damagat?
Aix no podia ser. Jo no mho creia!
POTSER
195
12/07/11 10:28
196
12/07/11 10:28
especialitzat
197
12/07/11 08:37
32
198
12/07/11 08:37
199
12/07/11 08:37
33
QUAN - QUANT
QUAN = TEMPS
QUANT = QUANTITAT
200
12/07/11 08:37
34
Demanem
Sollicitem
Preguem
Suggerim
201
12/07/11 08:37
35
tenir
haver-hi
res
molt
poc
a
+ infinitiu =
que
dir
amagar
veure
...
202
12/07/11 08:37
SI NO - SIN
36
SI NO = CONDICI NEGATIVA
El crvol s femella si no t banyes
Si no s mascle, s femella. s femella, si no s mascle
SIN = CORRECCI DUNA NEGACI ANTERIOR
ADOPTA QUASI SEMPRE LA FRMULA NO... SIN...
No s mascle sin femella
SI NO = CONDICI EN NEGATIU
Si no, escrit separat, s la suma del si condicional + la negaci no:
indica, per tant, una condici en negatiu. Per tant, cal escriure si no
quan, canviant la frase a afirmativa, si no es transforma en si: en
condicional afirmativa.
Aviseu-nos si no veniu a dinar
Aviseu-nos si veniu a dinar
Si no presenteu una acreditaci, no podeu entrar a lacte
Si presenteu una acreditaci, podeu entrar a lacte
Una altra prova per a detectar el si no condicional negatiu s substituir-lo
per en cas que no + subjuntiu. Prenent les frases anteriors amb si no,
veiem que sn equivalents:
Aviseu-nos en cas que no vingueu a dinar
En cas que no presenteu una acreditaci, no podeu entrar a lacte
203
12/07/11 08:37
GRAMTICA SI NO - SIN
204
12/07/11 08:37
TAN - TANT
37
205
12/07/11 08:37
206
12/07/11 08:37
TANMATEIX
38
207
12/07/11 08:37
39
208
12/07/11 08:37
40
[POBLACI], [DIA EN XIFRES] DE/D[MES (MINSCULA)] DE(L) [ANY (SENSE PUNT FINAL)]
Valncia,
A Valncia
7
a set
de
de
juliol
Juliol
de(l) 2010
de
2.010.
209
12/07/11 08:37
210
12/07/11 08:37
41
DIES DE LA SETMANA
SENSE ARTICLE = DILLUNS = AQUEST DILLUNS (PASSAT O VINENT)
Dilluns vam fer pont = Aquest dilluns vam fer pont
Dilluns farem pont = Aquest dilluns farem pont
AMB ARTICLE I SENSE ESPECIFICAR: EL DISSABTE = CADA DISSABTE
El dissabte fem la bugada = Cada dissabte fem la bugada
DIES ESPECIFICATS AMB DATA O REFERNCIA CONCRETA: AMB ARTICLE
El dijous 8 de setembre...
El diumenge que anrem dexcursi...
El dimecres de la setmana passada...
FINS + DIA DE LA SETMANA PROPVINENT
fins al dilluns fins dilluns
DIES DE LA SETMANA AMB -S FINAL, INVARIABLES
els dilluns, els dijous, etc.
els dillunsos, els dijoussos, etc.
211
12/07/11 08:37
212
12/07/11 12:11
especialitzat
213
12/07/11 12:11
especialitzat
214
12/07/11 08:37
42
per Nadal
per lagost
per lestiu
215
12/07/11 08:37
43
al mat
al migdia
a la vesprada
a la nit
pel mat,
pel migdia
per la vesprada
per la nit
216
12/07/11 08:37
VARIS DIVERSOS
44
217
12/07/11 08:37
12/07/11 08:37
BLOC 4
TERMES GRAMATICALS
219
2 Terminos_219-248OK.indd 219
12/07/11 08:46
2 Terminos_219-248OK.indd 220
12/07/11 08:46
01
QU S LACCENT DINTENSITAT
Laccent dintensitat s la major fora dexpulsi de laire amb qu
es pronuncia una sllaba, dita tnica, en relaci amb la resta de
sllabes del mot, anomenades tones, sobre les quals no recau
aquesta fora.
Laccent dintensitat pot ser determinant, perqu diferencia mots
que tenen una mateixa seqncia de sons, com tribu i trib o nima, anima i anim, segons on recau (marcat ac en negreta).
221
2 Terminos_219-248OK.indd 221
12/07/11 08:46
especialitzat
222
2 Terminos_219-248OK.indd 222
12/07/11 08:46
ADVERBI
1
02
QU S UN ADVERBI
Ladverbi s una categoria de paraules invariables. En aix
soposen als adjectius, els substantius i els pronoms, que presenten singular i plural, i als verbs, que presenten, a ms, temps,
mode, persona, etc.
Es diferencien de les preposicions i de les conjuncions, que tamb
sn invariables, en el fet que aquelles actuen com a lligams i introdueixen noms o pronoms (com fan les preposicions: a la finestra a mi, contra els rivals, contra ells) i frases senceres (com
fan les conjuncions: si..., per..., perqu...). Contrriament, els adverbis no connecten elements sin que incideixen en el significat
daltres paraules:
a) verbs (Parlava malament);
b) adjectius (s molt cridanera);
c) altres adverbis (Hem menjat prou b);
d) una oraci sencera (S que han dut el paquet. Sincerament, no mho esperava).
223
2 Terminos_219-248OK.indd 223
12/07/11 08:46
ADVERBI
TIPUS DADVERBIS
Quant al significat que cobreixen, hi ha adverbis dall que generalment
sentn com a circumstncies:
a) manera (b, aix, acabats en -ment: tranquillament);
b) lloc (ac, aqu, all, fora, dins, etc.);
c) temps (llavors, ara, enguany, ahir, etc.);
d) quantitat (molt, prou, bastant, gens);
e) afirmaci i negaci (s, no).
A ms, a aquesta classificaci tradicional, shi afegeixen tamb
els adverbis anomenats textuals, que connecten les oracions
i ordenen la informaci que es dna en el discurs: tanmateix, ara
(b), aix mateix, etc. i que resulten molt prxims a les conjuncions.
224
2 Terminos_219-248OK.indd 224
12/07/11 08:46
ATRIBUT
03
225
2 Terminos_219-248OK.indd 225
12/07/11 08:46
04
226
2 Terminos_219-248OK.indd 226
12/07/11 08:46
COMPLEMENT DIRECTE
1
05
QU S UN COMPLEMENT DIRECTE
Un complement directe s una paraula o grup de paraules que
delimiten de manera directa (sense preposici generalment) el
significat del verb, significat que sol ser ms o menys ampli, com
fer, donar, dir, visitar, etc. Aix, frases com Dem fem, Heu donat?,
Sempre diuen, Has de visitar sn manifestament incompletes i cal
precisar-ne el significat dels verbs. El complement directe concreta
de manera directa sobre qu o qui sefectua lacci verbal: Dem
fem festa, Heu donat lencrrec?, Sempre diuen brofegades, Has
de visitar els iaios.
A diferncia daltres complements i pel seu carcter directe, no va
introdut per cap preposici, llevat dalgunes excepcions (vegeu
Complement directe de persona, sobretot el punt 3, p. 44).
227
2 Terminos_219-248OK.indd 227
12/07/11 08:46
COMPLEMENT DIRECTE
especialitzat
228
2 Terminos_219-248OK.indd 228
12/07/11 08:46
COMPLEMENT DIRECTE
Diu que ens cobra 100 euros i ens passeja mitja hora en gndola
CI
CD
En aquests casos, la manera daclarir si em - a mi, et - a tu, ens a nosaltres, us - a vosaltres actuen com a complement directe o
indirecte s comprovar si, fent el canvi del pronom en qesti i
referint-lo a la tercera persona del singular (= ell -a), utilitzarem el/
la o b li:
Volia portar-me un regal, per sen va oblidar
Volia portar-li un regal, per sen va oblidar
Me, que ac fa una funci equiparable a li, s, per tant, un complement indirecte.
Ens volia dur al parc temtic
El/La volia dur al parc temtic
Ens, que ac fa un paper equiparable a el o la s, per tant, un complement directe.
3.4 Doble funci compl. directe-indirecte de la majoria dels pronoms
Utilitzem aquesta substituci per el/la i li perqu s un cas nic en
tots els pronoms personals en qu hi ha una distribuci inequvoca:
el / la = CD
li
= CI
Contrriament, els altres pronoms personals (com hem vist en 3.3)
funcionen alhora com a complement directe o indirecte. Fins i tot
com a plural de el i li, els pot actuar b com a complement directe
(Dem els portar al cinema) b com a indirecte (Els portar regals)
i, a ms, tant pot referir-se a masculins (Els portar regals = als
nostres nebots) com tamb a femenins (Els portar regals = a les
nostres nebodes).
especialitzat
229
2 Terminos_219-248OK.indd 229
12/07/11 08:46
06
1
COMPLEMENT PREDICATIU
QU S EL COMPLEMENT PREDICATIU
El complement predicatiu s un complement que:
a) respon a la pregunta com? sense ser un complement circumstancial de manera, sin un adjectiu o un substantiu;
b) concorda amb el subjecte o amb el complement directe ( p. 227)
en gnere i nombre, sense ser un atribut ( p. 225), s a dir, sense anar
amb verbs copulatius (ser, estar, semblar, parixer).
Els camps han quedat enfangats
La dona caminava cansada costera amunt
Les he trobades contentes
2.1 Amb verbs molt prxims als copulatius (ser, estar, semblar, parixer),
que indiquen un estat ms que una acci, tals com quedar, romandre,
tornar-se, aparixer. Vegeu el punt 3.
2.2 Amb la resta de verbs, que s que solen indicar acci.
3
230
2 Terminos_219-248OK.indd 230
12/07/11 08:46
COMPLEMENT PREDICATIU
231
2 Terminos_219-248OK.indd 231
12/07/11 08:46
07
1
COMPTABLES I NO COMPTABLES
QU SN ELS SUBSTANTIUS COMPTABLES I NO COMPTABLES
Sn comptables aquells substantius que constitueixen unitats que
poden ser comptades (com ara paquet: un paquet, dos paquets...),
per oposici als no comptables, que no admeten aquesta possibilitat, de manera que no podem dir un sucre, dos sucres, tres sucres...
Generalment, els no comptables sn substantius que es refereixen
a materials (acer, fusta, etc.), a lquids (aigua, vi, etc.), a matries
en forma de massa (sucre, farina, etc.) o a qualitats abstractes (importncia, valor, vergonya, etc.).
El fet que siguen comptables o no comptables t conseqncies
en els mots amb qu quantifiquem aquests substantius. Aix fa
que usem cap o gens, segons el carcter de comptabilitat del
substantiu:
Ja no em queda cap paquet de sucre
per
Ja no em queda gens de sucre
CASOS ESPECIALS
232
2 Terminos_219-248OK.indd 232
12/07/11 08:46
COMPTABLES I NO COMPTABLES
233
2 Terminos_219-248OK.indd 233
12/07/11 08:46
08
1
DEMOSTRATIUS:
GRAUS DE PROXIMITAT O LLUNYANIA
QU FAN ELS DEMOSTRATIUS
Els demostratius designen aquelles classes de paraules que marquen relacions de proximitat o de llunyania respecte als qui intervenen en un acte de parla: aquell en Aquell arbre fou el recer dels
meus jocs infantils indica que s un arbre relativament distant de
qui parla, en lespai o en el temps.
DEMOSTRATIUS: AQUEST, AQUEIX, AQUELL; A, AIX, ALL; AC, AQU,
ALL (ALL)
Els demostratius inclouen tres categories:
a) els adjectius o pronoms dits demostratius per excellncia
(aquest, aqueix, aquell)
b) els pronoms neutres demostratius (a, aix, all)
c) els adverbis demostratius (ac, aqu, all/all)
GRADACI DE DISTNCIA TRIPLE O DOBLE
Els demostratius poden expressar una gradaci triple de distncia
(1-2-3) respecte de qui parla:
1 aquest
1 a
1 ac
2 aqueix
2 aix
2 aqu
3 aquell
3 all
3 all
el francs:
1 ce-ci
1 ici
2 ce-l
2 l
litali:
1 questo
1 qui/qua
2 quello
2 l/l
234
2 Terminos_219-248OK.indd 234
12/07/11 08:46
235
2 Terminos_219-248OK.indd 235
12/07/11 08:46
09
FLEXI
Flexi s el procediment pel qual un mot pren desinncies (terminacions) que indiquen significats gramaticals, com ara el nombre
(singular, plural: forner - forners), el gnere (mascul, femen: forner
-a), el cas (en llenges que en tenen, com el llat: nominatiu, acusatiu, etc.), o el temps verbal (present, pretrit perfet, etc.), la persona (primera, segona, etc.), en els verbs.
Flexi s un mot llat que vol dir en gramtica, tal com desprs sha
incorporat en el lxic de la gimnstica, doblegament, arquejament, perqu el mot en qesti es doblega en formes diferents.
La flexi afecta les categories de mots anomenats variables, com
el substantiu, ladjectiu, el pronom, els article i el verb.
Per tant, quan es diu el mot x i flexi (aquell i flexi; parlar i
flexi) sexpressa que es posa una forma nica que representa
totes les variants morfolgiques de gnere, nombre, persona, etc.
Aquesta forma representativa de tota la resta de variants, que s
la que apareix en els diccionaris, s:
a) el singular en substantius dun gnere (taula, ganivet);
b) el mascul singular en substantius amb doble gnere, adjectius, pronoms i articles (forner = forner, fornera, forners, forneres;
bo = bo, bona, bons, bones; aquell = aquell, aquella, aquells,
aquelles; el = el, la, els, les);
c) linfinitiu (dir) en els verbs, que indica tota la conjugaci
sencera: dic, dir, deia, he dit, vaig dir, dient, etc.
236
2 Terminos_219-248OK.indd 236
12/07/11 08:46
GERUNDI
10
El gerundi s la forma del verb que acaba en -ant, -ent, -int (parlant,
batent, tement, dormint, partint, etc.).
Al contrari que les formes personals del verb (parles, parlvem, heu
parlat, etc.), no t persona (jo, tu, ell...) ni temps verbal. Per aix es
diu que, juntament amb linfinitiu (parlar) i amb el participi (parlat
-ada), el gerundi constitueix una forma no personal del verb.
El gerundi expressa lacci verbal en el seu desplegament: Els
ensenyava jugant, Sha trencat la cama esquiant, Est llegint a
les fosques, Anava arrossegant els peus.
237
2 Terminos_219-248OK.indd 237
12/07/11 08:46
11
INFINITIU
Linfinitiu s la forma del verb acabada en -ar (parlar), -er (vncer)
-re (perdre) o -ir (oferir).
Al contrari que les formes personals del verb ([tu] parles, [nosaltres]
parlvem, [vosaltres] heu parlat, etc.), linfinitiu no t persona (jo, tu,
ell...) ni temps verbal. Per aix, juntament amb el participi (parlat
-ada) i el gerundi (parlant), que tampoc no tenen persona, s una
de les anomenades formes no personals del verb.
Linfinitiu s una forma verbal que t un carcter anleg al del substantiu. Aix ha causat que, de fet, molts infinitius shagen habilitat
tamb com a substantius: el dinar, el sopar, el menjar, el saber.
Linfinitiu expressa el significat del verb en abstracte i, com a tal,
actua com si fos el nom del verb: aquell amb el qual designem
totes les distintes formes de la seua flexi ( p. 236). Aix, quan
parlem del verb menjar ens referim no sols a aquesta forma concreta sin tamb a menjar, menjvem, has menjat, van menjar,
haureu menjat, menjant, etc., s a dir, a totes les formes que pren
aquest verb una vegada afegides les terminacions de temps, persona, mode, etc.
238
2 Terminos_219-248OK.indd 238
12/07/11 08:46
INTERROGATIVES
I EXCLAMATIVES INDIRECTES
12
Sanomenen interrogatives i exclamatives indirectes aquelles oracions que no sn estrictament una pregunta o una exclamaci,
per que la pressuposen:
No sabia qu li agradaria ms =
= Qu li agradaria ms? No ho sabia
Comentava quina sensaci havia tingut de volar amb ultralleugers =
= Quina sensaci havia tingut de volar amb ultralleugers(!), comentava
Com es veu, les interrogatives o exclamatives indirectes es poden
interpretar com una reformulaci de les directes corresponents en
una nica frase, en la qual la pregunta o lexclamaci passa a ser
un component de loraci principal.
239
2 Terminos_219-248OK.indd 239
12/07/11 08:46
13
PARTICIPI
El participi s una forma del verb que acaba en -at/-ada, -ut/-uda,
-it/-ida, si s regular (parlat/parlada, batut/batuda, dormit/dormida)
o en -s/-esa, -ert/-erta, -st/-sta i altres formes particulars, si s irregular (proms/promesa, obert/oberta, post/posta).
Al contrari que les formes personals del verb (parles, parlvem, heu
parlat, etc.), no admet persona gramatical (jo, tu, ell...) ni temps verbal. Per aix es diu que, juntament amb linfinitiu (parlar) i amb el
gerundi (parlant), sn formes no personals del verb.
T un carcter alhora verbal i adjectiu i, de fet, molts adjectius provenen de participis (parlat - xicot benparlat; batuda - terra batuda, etc.)
El participi susa per a formar els temps composts juntament amb el
verb haver (he parlat, havem batut, havia dormit, etc.) i la veu passiva (La casa va ser venuda a un preu molt baix).
El participi indica acci acabada: Dit aix, passar al punt principal, Feta lentrevista, ara noms cal esperar la decisi, Vistes les
allegacions, el tribunal sha pronunciat, etc.
240
2 Terminos_219-248OK.indd 240
12/07/11 08:46
PREPOSICIONS TNIQUES
I PREPOSICIONS TONES
14
PREPOSICIONS TNIQUES
Sn preposicions tniques aquelles que tenen almenys una sllaba
tnica, s a dir, amb accent dintensitat ( p. 236), que ac marquem en negreta: contra, segons, sense, sobre, etc., a les quals
cal afegir totes les locucions preposicionals (s a dir, dos o ms
mots que funcionen en bloc com a preposici): dacord amb, enfront de, a causa de, etc. Com es veu, es tracta sobretot de preposicions o locucions que tenen ms duna sllaba.
PREPOSICIONS TONES
Sn preposicions tones aquelles que no tenen cap sllaba tnica,
s a dir, cap accent dintensitat: a, amb, de, en, per, etc., i sn la
majoria de les que noms consten duna sllaba.
3.1 En els relatius ( p. 245) les preposicions tones poden anar seguides dels relatius qu o el qual (Els fets a qu / als quals et
refereixes sn preocupants), per amb les preposicions tniques
noms s possible el qual (Sn uns fets contra els quals podem
fer ben poc).
3.2 Davant un infinitiu ( p. 238) amb un complement de rgim verbal
( p. 226), les preposicions en i amb canvien a la preposici a
(Tardava molt en la neteja per Tardava molt a netejar).
3.3 Desapareixen davant la conjunci que ( p. 37): Estic convenut
de la nostra victria per Estic convenut de que vencerem.
241
2 Terminos_219-248OK.indd 241
12/07/11 08:46
15
PRONOMS FORTS
Sanomenen pronoms forts els que tenen almenys una sllaba
forta o tnica ( p. 221), s a dir, amb accent dintensitat, que ac
marquem amb negreta: jo, tu, ell, ella, nosaltres, vosaltres, ells,
elles, mi. Sn, de fet, tots els pronoms personals que fan de subjecte, amb lafegit de mi.
PRONOMS FEBLES
Sanomenen pronoms febles els que sn tons ( p. 221), s a dir,
aquells que no tenen cap sllaba tnica i que, com a conseqncia,
recolzen en laccent dun mot anterior o posterior. Sn febles tots
els pronoms duna nica sllaba (excepte els de subjecte enumerats en el pargraf anterior i mi): em, me, m, m, et, te, t, t, el, lo, l,
l, la, els, les, ho, en, n, n, hi, li, es, se, s, s, ens, nos, ns, us, vos.
Compareu els pronoms forts i els febles en aquesta frase, en qu
les sllabes amb accent dintensitat van marcades en negreta i els
pronoms febles, subrallats:
I jo et dic a tu que em sembla que nosaltres ja ens coneixem
massa
Et, em o ens sn pronoms febles i en la frase no tenen accent
dintensitat. De fet, com que no en tenen, sovint es pronuncien
reduts en la forma (jo et = jot; que em = quem; ja ens = jans) i recolzats en un altre mot anterior o posterior: jot dic, quemsembla, jans).
242
2 Terminos_219-248OK.indd 242
12/07/11 08:46
Una altra conseqncia sintctica s que en una frase noms podem avanar al principi els pronoms forts com a manera de remarcar el tema de qu es parla:
Ja no el va saludar ms des daquella traci
A ell, ja no el va saludar ms des daquella traci
243
2 Terminos_219-248OK.indd 243
12/07/11 08:46
16
PRONOMS FEBLES:
FORMES VARIABLES PER POSICI
Els pronoms febles ( p. 242) presenten formes variables segons la
posici que ocupen. Aix, per exemple, el pren la forma lo o l o l,
segons les condicions del context: si va davant o darrere del verb (o
daltres pronoms) i si la paraula anterior o posterior en qu recolza fonticament comena per vocal.
Compareu les diverses formes que adopta el mateix pronom segons la posici:
Volia portar-lo al teatre
El volia portar al teatre
Lhavia portat al teatre
Portal al teatre
Volia telefonar-me
Em volia telefonar
Mhavia de telefonar
Telefonam!
Presenten fins a quatre formes (escrites) diferents els pronoms que
en la forma plena acaben en -e: me, te, se, ne, a ms de el:
em, me, m, m
em parlava; parlar-me; mhavia parlat; parlam
et, te, t, t
et demana; anava demanant-te; tha demanat;
demanam
es, se, s, s
es va fer; estava fent-se; sha fet; faas la
vostra voluntat
en, ne, n, n
en compra; comprem-ne; nhaur comprat;
compran
el, lo, l, l
el porta; vol portar-lo; lhavia portat; portal
I els altres, en presenten tres (ens, els) o dos (la, vos):
ens, nos, ns
els, los, ls
la, l
us, vos
2 Terminos_219-248OK.indd 244
12/07/11 08:46
RELATIUS
1
17
QUINS SN I QU FAN
Els pronoms relatius sn el qual (la qual, els quals, les quals), que,
qu, on, qui, quan i com. El qual, la qual, els quals, les quals exerceixen sempre com a relatius. La resta, a ms de relatius, poder
fer altres funcions.
Els pronoms relatius lliguen dues frases i alhora eviten la repetici
dun substantiu anterior:
Els paquets que mhas enviat no mhan arribat encara
s una frase que prov de dues oracions prvies:
Mhas enviat paquets. Els paquets no mhan arribat encara
Semblantment:
245
2 Terminos_219-248OK.indd 245
12/07/11 08:46
RELATIUS
QU RELATIU
Darrere de preposici, el pronom relatiu pren la forma qu. s intercanviable per el qual, la qual, etc.
Seguirem els procediments a qu fa referncia el reglament =
= Seguirem els procediments als quals fa referncia el reglament
Les raons en qu fonamenta la teoria no semblen gens slides =
= Les raons en les quals fonamenta la teoria no semblen gens slides
QUI RELATIU
Qui, com a relatiu, es refereix a persones i t dos usos bsics:
a) Un de genric, substituble per el qui, aquell qui, tot aquell que:
Qui la fa, la paga
Qui vulga canviar la destinaci assignada ha de sollicitar-ho
per escrit
b) Un altre s, en qu s substituble per el qual, la qual, etc., b en
funci de subjecte, b a continuaci duna preposici:
Newton, qui com a cientfic era un geni, fou un parlamentari mediocre
Sha envoltat de collaboradors en qui delega moltes tasques
ON, COM I QUAN RELATIUS
De manera semblant a que i qui, tamb on, com i quan poden actuar com a relatius o desplegar altres funcions. Com a relatius, poden
246
2 Terminos_219-248OK.indd 246
12/07/11 08:46
RELATIUS
247
2 Terminos_219-248OK.indd 247
12/07/11 08:46
18
248
2 Terminos_219-248OK.indd 248
12/07/11 08:46
12/07/11 08:44
12/07/11 08:44
RECULL
DEXPRESSIONS ERRNIES
DE SUBSTITUCI AUTOMTICA
12/07/11 08:44
12/07/11 08:44
253
12/07/11 08:44
254
12/07/11 08:44
255
12/07/11 08:44
256
12/07/11 08:44
12/07/11 08:44
12/07/11 08:44
NDEX ANALTIC
12/07/11 08:44
NDEX ANALTIC
A
a (preposici)
localitzaci 33-34; amb noms propis
de lloc 33-34; + article determinat 3334; localitzacions figurades 34; caiguda
davant la conjunci que 37-40; canvi en
a de certes preposicions davant infinitiu 42; s restringit amb compl. directe
de persona 44-45; encapala complements substituts per hi 61-62; amb
relatiu 84-85; en expressions com res a
dir 202; en lexpressi de lany 208; en
lexpressi de la data 209; en les parts
del dia 216; s per a grans festes, mesos i estacions de lany 215
a arrel de 157
a baix 104-105
a base de 145
a causa de 157, 173, 241
a colp de 145
a condici que 256
a conseqncia de 253
a continuaci 253
a cop de 145
a cpia de 145
a cor qu vols 72
a dalt 104-105, 106, 160
a escala 146-147
a favor de 84-85
a fi de 253
a fi de comptes 253
a fi i efecte de 253
a fi que 190
a finals de 253
a fora de 145
a lalada de 146
a laltura de 146
a lesquerra (de) 62
a lhora 153-154
a lhora acordada 153-154
a lhora exacta 153
a ligual que 253
a lobjecte de 253
a lltim 256
a la babal 72
a la darreria de 253
a la dreta (de) 62
a la fi de 253
a la meua 71
a la millor 72
a la propera vegada 100
a la ratlla de 254
a la seua 71
a la teua 71
a la vora (de) 62
a lo grande (castell) 72
a lo loco (castell) 72
a lo mejor (castell) 72
a lo sumo (castell) 72
a manera de 253
a mesura que 253
a mida que 253
a mitjan 253
a mitjans de 253
a mode de 253
a nivell de 146-147
a partir de 174
a pesar de 178
a pesar que 178
a resultes de 253
a tall de 253
a tot estirar 72
a travs (de) 62
a veure 111
abajo (castell) 105
abstracci 67-68, 70
acci anterior 56
acci consecutiva 48
acci immediata 48, 107-109
acci intencionada 77-79
acci no intencionada 77-78
acci simultnia 56
ac
s respecte a aqu i demostratius 148149; condiciona el canvi de cap a a cap
i de fins a a fins 166; relaci amb els altres demostratius 234-235
a
soluci al lo neutre 70; substitut pel
260
12/07/11 08:44
NDEX ANALTIC
261
12/07/11 08:44
NDEX ANALTIC
262
12/07/11 08:44
NDEX ANALTIC
B
baix (adverbi)
s respecte a avall 104-106; s respecte
a davall i sota 160-161
baixar 53, 79
base 145, 174
bastant 51, 202, 224
b (adverbi) 112, 138
ben 112, 138
ben altrament 203-204
ben b 112
bona (la) 71
buscar 79
C
cada cual (castell) 92, 96
cada u 91-97
cada un, cada una 91-97
cada uno (castell)
cadasc 91-97
cadascun -a 91-97
caiguda de preposici davant que 37-41,
166, 191
cal 74-76, 189
caldre 74-76, 79-80, 189
canvi destat 64, 230
canvi de preposicions davant infinitiu 42
canviant (adjectiu) 217
cap (indefinit)
en compl. directe indeterminat, substitut pel pronom en 50-51; diferncia amb
ningun 91-92; contrast ds respecte a
ningun -a 93, 164; = algun en interrogatives i condicionals 163-164; s respecte
a ning i ningun en expressions com
ning/ningun/cap de vosaltres / dels
presents / del pblic, etc. 94-97; contrast ds respecte a gens 93, 118-119,
263
12/07/11 08:44
NDEX ANALTIC
D
dacord amb 85, 174, 241
daltra banda 98, 99, 183, 184
daltra manera 98, 99, 254
daltres 101, 102
dmbit 146
dantuvi 256
dara en avant 72
dara endavant 72
duna altra manera 99
da (preposici; itali) 55
dalt 104, 105, 106, 160
damunt 62, 63, 85
data
article davant el dia 167, 211-212; expressi de lany 208; expressi de la
data 209-210
davall 160, 161
davant 61, 62, 63, 85, 255
de
caiguda davant la conjunci que 3741; canvi de preposicions davant
infinitiu 42; s amb cap (indefinit):
cap problema o cap de problema
162-163; de ... a ... 168; de + infinitiu
en cas de 172; introdueix complements substituts pel pronom en 5152; com nest, de content: s amb
latribut, amb funci intensiva 54;
introdueix complements de manera,
substituts per hi 63; amb relatiu: de
qu i del qual 84-85
de bell antuvi 256
264
12/07/11 08:44
NDEX ANALTIC
de fet 203
de lordre de 254
de la manera que 169
de la mateixa manera 207
de lo contrario (castell) 72
de nou 100
de resultes de 253
de seguida 107, 109
de tant en tant 206
de tota manera 254
de totes formes 254
de totes maneres 254
declarar 84
degut -uda 173
degut a 173
deixar molt a desitjar 202
deixar-hi la pell 65
del contrari 254
dem
s amb fins (fins dem) 165, 166, 167,
213; s amb mateix (dem mateix)
180, 182
demanar 79, 201
demostratiu
fa determinat el compl. directe i en
condiciona els pronoms 50; a, aix,
all substitueixen lo que 70; condiciona
el canvi de com a en com 114; correlaci
de aquest, aqueix, aquell amb ac, aqu,
all/all 148; ah, incorrecte 148-149;
cap i fins + demostratiu 165-166; condiciona la flexi de mateix (aquesta setmana mateix/mateixa) 182; qu i quins
sn els sistemes de graus 234-235
des (contracci de de + es) 159
des de 168, 254
des del punt de vista 146
des de que 254
des que 254
destinaci 77, 78
destinatari
substitut pels pronoms li i els 62, 128-133;
substitut en certs casos per hi 128-134;
combinacions de pronoms de compl. directe i indirecte 128-134; mal s de li
com a destinatari plural 135; s incorrecte de lis com a destinatari plural 136;
li i els sobrers 177; com es distingeix el
compl. directe de lindirecte 228
deure (verb) 74, 75, 76, 81, 82
deure de 74
devers 254
dia
fins + dies de la setmana 166, 167; expressi en la data 209; expressions temporals dels dies de la setmana 211, 212,
213; expressi de les parts del dia 216
dijoussos 211
dillunsos 211, 213
dimarsos 211, 213
dimatjos 211, 213
diners 138, 163, 232
dins 62, 63, 223, 224
dir 71, 77, 79, 139, 176, 186, 202, 255, 256
dir mal (dalg) 139
dir-hi la seua 65
dir-la grossa 71
disposar-se 107
distncia 148-149, 234-235
divers -a -os es 217
donat que 254
doncs 72, 198, 199
du (francs) 55
dur (verb) 79
durant 183
E
eixir 53, 138
el (article) vegeu article determinat
el (pronom)
substitueix complement directe determinat 43-44; 227; s castellanitzat en
lloc de ho 125-126; s correcte i incorrecte en latribut (s que ls) 127
el fet que 37, 38, 40
el qual vegeu qual
el que (= cosa que) 70
ell -a -s -es
amb la preposici a en compl. directe
265
12/07/11 11:12
NDEX ANALTIC
en base a 174
en cap banda 175
en cap lloc 175
en cas de 172, 254
en cas contrari 254
en cas que 171, 203, 254
en comparaci amb 255
en comparaci de 255
en compte de 126, 175, 256
en comptes de 175, 256
en el moment de + infinitiu 49, 153
en el seu cas 255
en general 72
en lmbit 146
en lentretant 185
en la qualitat de 255
en lloc (de) 120, 175
en lo referente a (castell) 72
en lo sucesivo (castell) 72
en ordre a 255
en qualitat de 113, 114, 116, 255
en quant a 255
en ra de 255
en relaci amb 151, 255
en tant que 255
en termes 146
en una ocasi vinent 100
en virtut de 85
encaminar-se 111
encara que 121, 122
encertar-la 71
endevinar-la 71
enfront (de) 62, 241, 255
enlloc 120, 164, 175
enmig (de) 62
ens 52, 229, 242, 244
entorn de 254
es (article salat) 159
es (pronom) s incorrecte com a li i els
128-134
s a dir 255
s dir 255
escadusser -a 103
esdeveniment 34, 139
esdevenir 64, 230, 231
266
12/07/11 08:44
NDEX ANALTIC
esforar-se 79
espai 155, 234
esperar 201
estacions (de lany) 215
estar
amb mfasi dintensitat en latribut
54; s amb per + infinitiu 79; + atribut,
pronoms que el substitueixen 126127, 225; no duu compl. directe 227;
no duu compl. predicatiu 230
estar a punt de (+ infinitiu) 107, 110
estar per (+ infinitiu) 107, 110
estudiar 79
et 52, 242, 244
etapa vital 34
exactament 112
exclamaci 68, 104, 106, 140, 141, 239
exclamatiu (adjectiu, pronom) 54, 140,
141, 190, 192, 239
exclamativa (frase, oraci) 140-141, 190,
192, 239
existir 63
exposar 79
F
faltar 79
favor vegeu a favor de 84, 85
fer
per a evitar contactes durs per caiguda
de preposici davant que 39; fer-se esdevenir 64; fer-hi 65; fer-la grossa 77;
+ per + infinitiu 79; qu hi farem 111; +
malament 138; en expressions com molt
a fer 202; exemple de verb que exigeix
compl. directe 227
fer-hi 65
fer-la grossa 71
fer-se 64
festes 215
festivitats 215
fet 152 (vegeu tamb fet que)
fet histric 34
fet que
per a evitar contactes durs per caiguda
de preposici davant que 37-38, 40; soluci a lo neutre 67, 70
filar-hi 64
finalment 256
fins 165-168, 211, 213
fins a 165-168
fins i tot 122, 167-168
fins que 165, 166
fora vegeu a fora de
forma personal del verb 37, 49, 70, 77, 80,
176, 178, 185, 248
front a 255
futur 107-109, 212
futur (temps verbal) 81, 107, 109, 195,
201, 248
G
ganes 163
generalitzaci 67-68, 70, 72-73
gens
= un poc en frases interrogatives i
condicionals 35-36; quantificador amb
compl. directes indeterminats substitubles per en 51; amb substantius no
comptables 93, 118-119, 162-164, 232233; s respecte a res 118-119; exemple
dadverbi de quantitat 224; vegeu tamb
gens ni mica, gens ni miqueta
gens ni mica 72
gens ni miqueta 72
gerundi 47, 56-57, 237, 238, 240, 248
gerundi de posterioritat 56-57
gota (ni gota) 118
grossa (la) 71
guipar-hi 64
H
haguera 123
hagus 121-123
267
12/07/11 11:09
NDEX ANALTIC
I
i (conjunci) 55-56, 150
i tant! 206
i tot 167
id 199
J
ja dentrada 256
ja hi som! 65
ja hi tornem! 65
ja que 47, 86, 169, 190, 192, 193, 198, 199
jo 178, 179, 221, 234, 237, 238, 239, 242, 248
jugar-shi 65
L
l (pronom) vegeu el (pronom)
l (article) vegeu article determinat
l (pronom) vegeu el (pronom)
lhi 128, 129, 131, 132, 133, 134
lun a laltre 44
lun i laltre 103
la (article) vegeu article determinat
268
12/07/11 08:44
NDEX ANALTIC
M
mal (adverbi) 138-139
mal (substantiu) 68, 139
mal mest dir-ho 139
mal si fas, mal si no fas 139
269
12/07/11 08:44
NDEX ANALTIC
N
n (pronom) vegeu en (pronom)
n (article personal) 159
n (pronom) vegeu en (pronom)
na (article personal) 158, 159
Nadal 214
nadie (castell)
naturalment 256
ne (pronom; itali) 52, 54, 55
necessari (ser) 74-76
necessitar 77, 79
ni gota 118
ni que 122-123
ning
introdut per a en compl. directe de
persona 62; diferncia amb ningun -a i
cap 91-92; s respecte a cap i ningun
en expressions com ning/ningun/cap
de vosaltres / dels presents / del pblic,
etc. 94-97
ningun -a
diferncia amb ning 91-92; equivalncia i diferncia ds respecte a cap 93,
164; equivalncia amb algun en interrogatives i condicionals 163-164; s
respecte a ning i cap en expressions
com ning/ningun/cap de vosaltres /
dels presents / del pblic, etc. 94-97
ninguno -na (castell) 92, 96
no altre -a... (que) 98, 98
no cal dir-ho 256
no cal dir que 256
no comptable (substantiu) 36, 93, 162,
163, 232
no shi val 65
nom propi 33, 34, 45, 158-159, 179
O
objecci 199
obligaci 74-76
oda 61, 63
ordre (f.) 188-189
otro -tra (castell) 98
P
palpar-hi 64
parixer 54, 127, 225, 227, 230, 231
parlar mal (dalg) 139
part (la) 67, 70
participi
+ per a + infinitiu 77, 79, 80; probabilitat
deu haver + participi 83; s amb daltres
de 102; precedit per ben 112; s amb
com a 115-116; com a atribut 126; precedit per mal 138; correcte, degut 173;
forma no personal del verb 237, 238,
240, 248
partint de 174
Pasqua 215
passar-la b/malament/magra 71
passar-sen 53
passat (dilluns, dimarts, ... passat) 166,
167, 211, 212, 213, 214
pel (contracci de per + el) 158
pel cap alt 72
pel cap baix 72
pel que es veu 72
pel que fa a 72, 151, 152, 255
pel que fa al cas 151-152
270
12/07/11 09:00
NDEX ANALTIC
271
12/07/11 09:00
NDEX ANALTIC
Q
qual (el qual, la qual, els quals, les quals)
segons + el/la qual, alternativa a idea/afirmaci/teoria que...39; admet preposici a
en compl. directe de persona 45; alternativa al gerundi de posterioritat 56-57;
la qual cosa, alternativa a lincorrecte el
que 70; s desprs de preposici 8486; s obligatori desprs de preposici
forta o composta 84-86, 241; seguint
mots com motiu o causa, pel qual = per
qu 86, 192-193; visi general del relatiu 245-247
qual cosa (la) 56-57, 70
quan
equivalncia amb en i al + infinitiu 4748; fins quan 165, 166, 167; mal usat en
lloc de com ms... ms... 170; diferncia amb quant 200; quan com a relatiu
(temps) en qu 247; locuci sempre i
quan, incorrecta 256
quan ms/menys..., ms/menys 170
quant 67, 170, 200
quant -a -s -es 50, 51
quant a 72, 147, 151, 152, 255
quant a aix 151
quant ms/menys..., ms/menys 170
R
ra 192-193, 255
reciprocitat 44-45
referent a 151
referir-se 61
reflexiva 188-189
reflexiva impersonal 188-189
relatiu 45, 84-86, 192-193, 241, 245-247
repetici del destinatari 177
repetici sobrera de pronom 135
res
= alguna cosa en interrogatives i condicionals 35-36, 164; en expressions com
res a dir 202
res ms que 204
respecte a 85-86, 146, 151-152
respecte de 151-152
restar 64, 230
romandre 64, 230
272
12/07/11 09:00
NDEX ANALTIC
S
s (article) 159
sho 128-129
sa (article) 159
sacrificar-se 79
se la 128-129
se les 128-129
sel 128-129
sels 128-129
sen 128-129
segons 39, 174, 241
seguidament 253
seguint 174
segurament 82-83, 194
semblar 54, 124, 125-127, 225, 227, 230-231
sempre 165-166
sempre (la de sempre) 71
sempre i quan 256
sempre que 254, 256
sentir-hi 61, 63-64
ser 70, 74-76, 77, 79, 124, 126-127, 194,
195-197, 225, 227, 230-231
servir 77, 79
ses (article) 159
seu (seua/seva, seus, seues/seves) 71,
179, 181
si (conjunci condicional) 121, 171, 172, 203
si (exclamatiu) 54
si (pronom) 44
si s procedent 255, 256
si escau 255, 256
si fa no fa 254
si ms no 72
si no 72, 203
si procedeix (si escau) 256
simultanetat 49, 56, 109. 183
sin 203-204
sobre (preposici) 85, 151-152, 241
sobre la base de 174
sollicitar 201
sortir 53, 138
sortir-sen 53
sota (preposici) 160-161
subjuntiu 75, 83, 123, 171, 190, 194, 195,
201, 203
substantiu abstracte 67, 71
substantiu comptable 93, 162-163, 232-233
substantiu no comptable 36, 93, 162-163,
232-233
suggerir 201
T
thi poses com thi poses 65
tacte 61, 63
tal com 14, 86, 192, 193, 256
tal i com 256
tal vegada 194
tal volta 194, 207, 253
tamb 207
tan 67, 69, 205, 206, 207
tan ... com (+ pugueu / siga possible, etc.)
69, 206
tanmateix 207, 224
tant 100, 103, 199, 205, 206, 255
tant ... com 206
tant de bo! 206
tant em fa 206
tant s 206
tant lun com laltre 103
tant se men dna 206
tant se val 206
tarda 216
temps 153, 154
tenir 201, 202
tenir que 74
tocant a 151, 255
tocar-hi 63, 64
topnim 159
tornar 53
tornar-se 53, 64, 230, 231
tornem-hi! 65
tot (pronom) 125-126
tot al ms 72
tot duna 253
tot i (+ substantiu, pronom o infinitiu) 178
tot i que 178
tot lo... que 67, 68
273
12/07/11 09:00
NDEX ANALTIC
U
un -a 34, 100
un -a altre -a 98, 99, 100, 102, 103
un -e autre (francs) 99, 103, 202
un altre tant 100
un altro / unaltra (itali) 99, 103
un dia o altre 100
un o altre 98, 100
un o un altre 103
un poc 35, 36, 51, 119
una cosa o altra 100
una mica 35, 51
una vegada que 48, 49
uns -es 254
uns pocs 51, 103
V
vari vria varis vries 217
variable (adjectiu) 217
variat -ada 217
vegem 111
vegeu 189
vegis 189
vejas 189
venir 53, 79
verb de llengua 79
verb de moviment 111
verb de percepci 61, 63-64
verb en forma personal 37, 49, 70, 77, 80,
176, 178, 185, 248
verb quasicopulatiu 231
vesprada 109, 216
vespre 216
274
12/07/11 09:00
12/07/11 09:00
12/07/11 13:21