Medi 5 PDF

5
PRIMRIA
Fitxes de refor
Fitxa 1
Fitxa 2
Fitxa 3
Fitxa 4
Fitxa 5
Fitxa 6
Fitxa 7
Fitxa 8
Fitxa 9
Fitxa 10
Fitxa 11
Fitxa 12
Fitxa 13
Fitxa 14
Fitxa 15
Fitxa 16
Fitxa 17
Fitxa 18
Fitxa 19
Fitxa 20
Fitxa 21
Fitxa 22
Fitxa 23
Fitxa 24
Fitxa 25
Fitxa 26
Fitxa 27
Fitxa 28
Fitxa 29
Fitxa 30
El procs digestiu. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 3
La respiraci . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 4
Lexcreci. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 5
La sang i laparell circulatori . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 6
La funci de relaci. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 7
El sistema nervis. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 8
El sistema nervis i els moviments. . . . . . . . . . . . . . . 9
La coordinaci interna. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 10
Lestructura de la Terra. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 11
Lescora canvia. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 12
El sistema solar. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 13
Lunivers. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 14
Els ecosistemes. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 15
La nutrici en els ecosistemes. . . . . . . . . . . . . . . . . . 16
El medi ambient . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 17
La protecci del medi ambient. . . . . . . . . . . . . . . . . 18
Les propietats de la matria. . . . . . . . . . . . . . . . . . . 19
Les mescles i les substncies pures. . . . . . . . . . . . . 20
Els canvis destat. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 21
Els canvis qumics. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 22
El moviment i la velocitat. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 23
La fora de la gravetat i el moviment. . . . . . . . . . . . 24
Les mquines simples. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 25
Les unitats de relleu de Catalunya.
Les terres del nord . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 26
El relleu del centre, el sud i el litoral
de Catalunya. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 27
Els rius de Catalunya . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 28
Llacs, embassaments i canals de Catalunya . . . . . 29
El clima a Catalunya. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 30
La Catalunya humida. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 31
La Catalunya seca . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 32
REFOR I AMPLIACI
Coneixement
del medi
Fitxa 31
Fitxa 32
Fitxa 33
Fitxa 34
Fitxa 35
Fitxa 36
Fitxa 37
Fitxa 38
Fitxa 39
Fitxa 40
Fitxa 41
Fitxa 42
Fitxa 43
Fitxa 44
Fitxa 45
Fitxa 46
La poblaci de Catalunya . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .
La poblaci i el sector primari a Catalunya. . . . . . .
El sector secundari a Catalunya. . . . . . . . . . . . . . . .
El sector terciari a Catalunya. . . . . . . . . . . . . . . . . . .
El paleoltic. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .
El neoltic . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .
Ledat dels metalls . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .
El territori de Catalunya a la prehistria. . . . . . . . . .
Ibers, celtes i colonitzadors. . . . . . . . . . . . . . . . . . . .
Els romans i Hispnia. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .
El territori de Catalunya a ledat antiga . . . . . . . . . .
El comenament de ledat mitjana. . . . . . . . . . . . . .
El final de ledat mitjana. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .
La vida a Al-Andalus . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .
La vida als regnes cristians. . . . . . . . . . . . . . . . . . . .
El territori de Catalunya en ledat mitjana . . . . . . . .
33
34
35
36
37
38
39
40
41
42
43
44
45
46
47
48
Fitxes dampliaci
Fitxa 1 El factor Rh. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .
Fitxa 2 Diferents maneres de veure el mn. . . . . . . . . . . . .
Fitxa 3 Les erupcions volcniques. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .
Fitxa 4 Ecosistemes en perill. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .
Fitxa 5 Eureka, el principi d'Arquimedes . . . . . . . . . . . . . . .
Fitxa 6 Newton i les pomes. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .
Fitxa 7 Un gran parc a l'Alt Pirineu. . . . . . . . . . . . . . . . . . . .
Fitxa 8 Essncies per combatre la calor. . . . . . . . . . . . . . . .
Fitxa 9 Els primers agricultors i ramaders . . . . . . . . . . . . . .
Fitxa 10 Els nostres avantpassats. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .
Fitxa 11 L'exrcit rom i els seus campaments. . . . . . . . . . .
Fitxa 12 El cam de Sant Jaume. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .
49
51
53
55
57
59
61
63
65
67
69
71
Solucions . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 73
Grup Promotor
Santillana
Refor i ampliaci Coneixement del medi 5 s una obra collectiva concebuda, dissenyada
i creada al Departament de Primria de Grup Promotor / Santillana Educacin S. L.,
sota la direcci de Jos Toms Henao i M. ngels Andrs Casamiquela.
Textos: A. Rodrguez, A. Snchez-Ramal
Illustraci: J. Baeza i C. Molinas
Edici: Marta Ballester, Gemma Comas, Mar Garca, Slvia Jofresa, Anna Sagrist
i Anna Snchez-Ramal
Composici i muntatge: Equip editorial Grup Promotor / Santillana, Serveis editorials track 20
Cartografia: Jos Luis Gil i Adolf Vallejo
Documentaci i selecci fotogrfica: Nieves Marinas
Fotografia: A. R. Prez; C. Jimnez / photoAlquimia; J. M. Escudero; J. Oster; S. Padura; PHOTODISC;
MUSEO NACIONAL DEL PRADO / Laboratorio del Museo del Prado / MUSEO DEL PRADO MADRID - DERECHOS RESERVADOS. PROHIBIDA LA REPRODUCCIN TOTAL O PARCIAL;
PHOTOTHQUE DU MUSE DE L'HOMME, PARS; SERIDEC PHOTOIMAGENES CD;
ARXIU SANTILLANA
2009 by Grup Promotor / Santillana Educacin, S. L.

Frederic Mompou, 11 (Vila Olmpica)
08005 Barcelona
Imprs per
CP: 130328
Dipsit legal:
Aquesta obra est protegida per les lleis de drets dautor i la
propietat intellectual correspon a Santillana. Als usuaris legtims
noms els est perms fer-ne fotocpies per fer-les servir com
a material daula. Est prohibida qualsevol utilitzaci fora dels
usos permesos, especialment si t finalitat comercial.
Refor
El procs digestiu
Nom
Data
Recorda

El procs digestiu consisteix en la transformaci dels aliments

per aconseguir-ne els nutrients. Es du a terme a laparell digestiu.
La primera fase daquest procs s la digesti, que comena a la boca,

on es trituren i sempassen els aliments; desprs, van circulant al llarg
del tub digestiu fins a arribar a lestmac, on els sucs gstrics
els transformen en una massa pastosa, el quil.
Desprs de la digesti, es produeix labsorci, que t lloc a lintest prim;

en aquesta fase els nutrients passen a la sang.
El procs digestiu acaba amb leliminaci de les restes, que comprn

la formaci dels excrements a lintest gros i la seva expulsi per lanus.
1. Completa lesquema.
que consisteix en
la digesti
que consisteix en
El procs digestiu
comprn...
que consisteix en
2. Respon les preguntes segents.

En quina part del procs digestiu interv lintest prim?
Qu sn els excrements? On es formen?

3. Completa el text.
Els aliments contenen
El procs
que el nostre organisme necessita.

consisteix en la
dels aliments perqu
puguem obtenir-ne els nutrients necessaris. Consta de tres fases:

dels nutrients i
2009 Grup Promotor / Santillana Educacin, S. L.
dels excrements.
3
Refor
La respiraci
Nom
Data
Recorda

La respiraci permet obtenir oxigen de laire i expulsar dixid de carboni.

Aquest procs el realitza laparell respiratori, que est format per:
les vies respiratries, constitudes per la faringe, la laringe, la trquea,

els bronquis i els bronquols, que sn els conductes pels quals entra
laire;
els pulmons, que sn dos rgans esponjosos que obtenen loxigen
de laire i expulsen el dixid de carboni.

La respiraci t dos moviments:
la inspiraci, quan laire entra als pulmons i loxigen que cont passa
a la sang;
lexpiraci, que s la sortida de laire dels pulmons.
1.Digues de quin rgan es tracta en cada cas i explican la funci

en la respiraci.
2.Observa els dibuixos i ratlla la paraula que no correspongui.

A
El nen est inspirant/expirant aire.
El nen est inspirant/expirant aire.
Els pulmons estan inflats/desinflats.
Els pulmons estan inflats/desinflats.

Refor
Lexcreci
Nom
Data
Recorda

Lexcreci s la funci que sencarrega deliminar, a travs de lorina

i la suor, les substncies de rebuig que hi ha a la sang.
Laparell excretor est format pels rgans segents:
e
ls ronyons, que sencarreguen de filtrar la sang i retenir les substncies
de rebuig per formar lorina;
la bufeta de lorina, on sacumula lorina fins que s expulsada;
els urters, que comuniquen els ronyons amb la bufeta;
la uretra, a travs de la qual sexpulsa lorina de lorganisme.
les glndules sudorpares, que sencarreguen deliminar substncies
de rebuig a travs de la suor.
1.Retola lesquema amb les paraules segents.

RONYONS
BUFETA
URTERS
2. Completa les oracions.

L
s la funci que sencarrega deliminar de lorganisme
les substncies de
i la
La
de la sang a travs de l
.
de lorina s lrgan on sacumula l
fins que s expulsada.

Els
comuniquen els ronyons amb la
3. Indica quina oraci s certa.

Lexcreci s lexpulsi dels excrements.
Lexcreci s leliminaci de substncies de rebuig de la sang.
Refor
La sang i laparell circulatori
Nom
Data
Recuerda
Recorda

La sang s un lquid vermell que transporta i recull diverses substncies

nutrients, oxigen i substncies de rebuig per tot el nostre cos.
El cor s lrgan que sencarrega dimpulsar el recorregut de la sang pel cos

mitjanant els batecs.
La sang circula pels vasos sanguinis, que poden ser: artries,

que transporten la sang des del cor fins als altres rgans del cos;
venes, que tornen la sang al cor, i capillars, que sn els vasos ms fins
i que comuniquen les artries i les venes.
La sang du a terme un doble recorregut per laparell circulatori:
E
n la circulaci pulmonar, la sang surt del cor per les artries pulmonars
i hi torna per les venes pulmonars desprs dagafar oxigen.
En la circulaci general, la sang carregada doxigen surt del cor per lartria
aorta. En aquest recorregut recull i reparteix per tot el cos els nutrients,
sallibera de les substncies de rebuig i torna al cor per les venes caves.
1. Completa les definicions segents.

La
s un lquid vermell que transporta

i
El
s lrgan que sencarrega dimpulsar el
,
per tot el nostre cos.
de la sang pel cos.
2. Retola el dibuix amb les paraules segents.

COR
ARTRIA
CAPILARS
VENES
3. Llegeix el text i subratllan les parts incorrectes. Desprs, copial correctament.

Als pulmons, la sang es carrega doxigen i torna al fetge per les venes caves.
En la circulaci general, la sang carregada doxigen torna al cor per lartria aorta.
Refor
La funci de relaci
Nom
Data
Recorda

La funci de relaci comprn tots els processos mitjanant els quals un sser
viu es relaciona amb els altres ssers i amb el medi que lenvolta. El sistema
nervis coordina els aparells i els sistemes que intervenen en aquesta funci.
Els rgans dels sentits capten la informaci de lexterior i la transformen

en impulsos elctrics, que senvien al sistema nervis perqu aquest ordeni
una resposta.
Tamb tenim receptors interns, que sencarreguen dinformar el sistema

nervis de tot all que passa a linterior del nostre cos.
1. Dibuixa lrgan corresponent a cada sentit.
VISTA
GUST
ODA
OLFACTE
2. Explica de quina manera aquestes persones fan la funci de relaci.
Refor
El sistema nervis
Nom
Data
Recorda

El sistema nervis rep i analitza la informaci de lentorn i del propi cos,

i sencarrega dordenar una resposta adequada. Est format per:
E
l sistema nervis central, que est constitut per lencfal i la medulla
espinal, que sencarrega sobretot de les respostes involuntries.
Les parts de lencfal sn el cervell, el cerebel i el bulb raquidi.
E
l sistema nervis perifric, que est format pels nervis, que sn
unes fibres que arriben a tots els racons del cos i que sencarreguen
de transmetre la informaci.
1. Observa el dibuix dun moviment voluntari i completa les oracions.

1. El nen capta la informaci a travs dels
2. Els
3. El
transmeten la informaci al
.
.
decideix xutar la pilota amb el peu i ordena
als
de la cama que es contreguin.
4. Els nervis transmeten la informaci als

de la cama.
5. Els msculs es contreuen i la cama

Ara, respon les preguntes segents.

Com decideix el nen xutar la pilota, conscientment o sense adonar-sen?
Quina part del sistema nervis ordena una resposta?
2. Escriu.
Qu sn els nervis? Quina funci tenen?
Quines parts formen lencfal?
Refor
El sistema nervis i els moviments
Nom
Data
Recorda
Podem fer dos tipus de moviments:

Els moviments voluntaris sn aquells que fem perqu volem, com

per exemple crrer. En aquests moviments, lencfal rep informaci
i envia un senyal als nervis motors per originar una resposta en el cos.
Els moviments reflexos sn aquells que duem a terme molt rpidament

i sense ser-ne conscients, com ara apartar un dit duna flama. En aquest
tipus de moviment, s la medulla espinal la que rep la informaci i ordena
una resposta.
1. Observa el dibuix dun moviment reflex i completa les oracions.

1. La nena capta la informaci a travs del
.
2. Els
transmeten la informaci.
3. La
sencarrega dordenar
una resposta.
4. Els nervis transmeten la informaci als
del bra.
5.Els msculs es contreuen i la nena
.

Ara, respon les preguntes segents.

Com capta la nena informaci quan acosta el dit a la flama? Quina informaci capta?
Quina part del sistema nervis ordena una resposta?
2. Relaciona.
moviments reflexos
medulla espinal
encfal
moviments voluntaris
9
Refor
La coordinaci interna
Nom
Data
Recorda

Moltes funcions del nostre cos, com ara el batec del cor o la respiraci,
sn realitzades per msculs involuntaris, que treballen sense
que hi intervinguem de manera conscient o, fins i tot, mentre dormim.
Altres processos sn controlats pel sistema endocr, que sencarrega

de produir hormones, unes substncies qumiques que serveixen per regular
funcions com ara el creixement o lembars. Les glndules endocrines
segreguen aquestes hormones; cada glndula segrega un tipus concret
dhormona. El pncrees, per exemple, segrega la insulina, que regula
la quantitat de sucre que circula pel nostre organisme.
1.A la pell tenim molts msculs petits que, quan es contreuen, fan que sens posi
la pell de gallina. Sn voluntaris o involuntaris? Com ho saps?
2.Anomena els rgans del sistema endocr i les substncies que produeixen.
3.Indica quins dels processos segents tenen relaci amb la coordinaci interna (CI)
i quins amb els moviments voluntaris (MV).
La nostra temperatura es mant constant.
Es produeix saliva quan mirem un aliment que ens agrada.
Correm per arribar puntuals a classe.

El sistema nervis dirigeix el funcionament intern del cos mitjanant els msculs
i el sistema
Seria molt greu que els msculs involuntaris deixessin de funcionar perqu

10
.
Refor
Lestructura de la Terra
Nom
Data
Recorda
A la Terra es distingeixen diverses capes:

geosfera: s la part rocosa del nostre planeta. Es divideix en escora,

mantell i nucli.
hidrosfera: s el conjunt de laigua del planeta.
atmosfera: s la capa ms externa del planeta i est formada per aire.

Les capes inferiors de latmosfera sn la troposfera i lestratosfera.
1. Completa lesquema de les parts del nostre planeta.

nucli
atmosfera
mantell
escora
troposfera
geosfera
hidrosfera
estratosfera
2. Indica a quina part de la Terra pertanyen els elements segents.

Laigua dun riu.
Les roques duna muntanya. c
Laire que respirem.
3. On est situada la capa doz? Quina funci t? Explica-ho.
11
Refor
10
Lescora canvia
Nom
Data
Recorda

Lescora terrestre est formada per roques.
Les roques es desgasten i es trenquen, i les restes, amb lajuda

de lacci dels ssers vius, donen lloc al sl.
En lescora terrestre es donen els processos derosi, transport

i sedimentaci.
1. Observa els dibuixos i relacionals amb els textos.

A
1. Les roques
es trenquen.
2. Laigua sintrodueix
a les esquerdes de les roques.
3. Laigua es glaa
i augmenta de volum.
Ara, explica com lacci de laigua de la pluja trenca les roques.
2. Ordena els processos segents.

El vent transporta els materials erosionats.
Els materials se sedimenten al peu de la muntanya.
El vent i laigua erosionen la muntanya.
3. Escriu un exemple de cada cas.
Rius i torrents
Vent
Mar
Erosi
Transport
Sedimentaci
12
Refor
11
El sistema solar
Nom
Data
Recorda
El sistema solar est format pel Sol, els planetes, els planetes nans
i els cossos petits, que sn els asteroides i els cometes.
1. Llegeix les definicions i escriu el concepte al qual es refereixen.

Conjunt format pel Sol i tots els astres

que giren al seu voltant.
Astre gran esfric que gira al voltant

del Sol seguint una rbita.
Cos petit de forma irregular que gira

al voltant del Sol.
Astre glaat que gira al voltant del Sol

amb una rbita ellptica molt allargada.
Sistema solar
Planetes interiors
Planetes exteriors
Planetes nans
3. Subratlla els dos errors que hi ha en aquest text. Desprs, copial correctament.
Els meteorits sn cossos petits,

com grans de pols, que arriben
a la Terra i sincendien en xocar
amb latmosfera.
Els estels fugac, os sn cossos ms
grans que arriben a la superfcie
sense cremar-se del tot.
13
Refor
12
Lunivers
Nom
Data
Recorda

Els estels sn grans esferes de gas que emeten energia en forma de llum
i calor.
Les constellacions sn grups destels que es veuen prxims en una regi

del cel.
Les galxies sn agrupacions destels, juntament amb pols i gas.

El sistema solar est situat a la Via Lctia.
1. Completa aquesta taula sobre les propietats del Sol.

El Sol
Color
Mida
Lluminositat
Brillantor
2. s el mateix una constellaci que una galxia? Explican les diferncies.
3. Completa el text.
Les
sn agrupacions de milers o milions destels,
juntament amb fragments de roca i gas. Segons la forma poden

ser
El sistema solar est situat en una galxia espiral anomenada

. Nosaltres ens troben en un dels brac, os daquesta
galxia, forc,a lluny del centre.
14
Refor
13
Els ecosistemes
Nom
Data
Recorda

Un ecosistema est format per un medi fsic i una comunitat dssers vius.
Els ssers vius dun ecosistema es relacionen entre ells i tamb

amb el medi.
l medi fsic determina els ssers vius que poden viure en lecosistema,
E
i els ssers vius modifiquen el medi fsic.

Un ecosistema est format pel

que hi habiten.
i pels
Els sser vius dun ecosistema es relacionen entre ells i tamb amb el
Els ssers vius poden
el medi on viuen.
2.Observa el dibuix i respon

les preguntes.
Quins elements formen aquest ecosistema?
Quins ssers vius habiten en aquest ecosistema?
Hi podria viure una girafa, en aquest ecosistema? Per qu?
Com modifiquen aquest ecosistema les persones?

15
Refor
14
La nutrici en els ecosistemes
Nom
Data
Recorda

En un ecosistema, uns ssers vius salimenten dels altres:
Les plantes sn productores, perqu es fabriquen laliment.

E
ls consumidors sn tots els ssers que shan de buscar laliment,
i poden ser consumidors primaris, secundaris o terciaris.

Les relacions dalimentaci en un ecosistema es representen mitjanant

cadenes i xarxes alimentries.
1. Numera de l1 al 4 aquests ssers vius perqu formin una cadena alimentria.
Ara, escriu a sota de cada dibuix productor, consumidor primari, consumidor

secundari i consumidor terciari, segons correspongui.
2. Posa dos exemples dssers vius en cada cas:

Consumidors primaris
Consumidors secundaris
Consumidors terciaris
3. Respon les preguntes segents:

En lecosistema dun hort, qui sn els productors? I els consumidors?
En lecosistema mar, qui sn els productors?
4. Completa el text amb aquestes paraules.

xarxes
alimentries
espcie
cadenes
En un ecosistema existeixen moltes

diferents, i una mateixa
pot formar part de diverses. Per aix,
per representar millor les relacions es fan servir

16
alimentries.
Refor
15
El medi ambient
Nom
Data
Recorda

El nostre medi ambient est format per tot all que afecta la nostra vida:
latmosfera, laigua, el clima, la resta dssers vius, etc.
Els ssers humans modifiquem el medi on vivim i podem arribar a causar-hi

greus problemes amb les nostres activitats, com ara la contaminaci,
lescalfament global, la desforestaci i la prdua de biodiversitat.
1. Enumera sis elements que formin part del teu medi ambient.
1.
4.
2.
5.
3.
6.
2. Escriu una oraci amb cada parella de paraules.

desforestaci urbanitzacions
combustibles clima
3. Digues quines de les activitats que es veuen en la imatge modifiquen el medi ambient.
4.Explica per qu la desaparici duna espcie animal o vegetal dins un ecosistema

pot ser un problema greu.
17
Refor
16
La protecci del medi ambient
Nom
Data
Recorda

El nostre deure s protegir el medi ambient on vivim. Podem contribuir-hi

estalviant aigua, electricitat i combustible, dipositant les deixalles
i els residus als llocs adequats, aix com respectant la flora i la fauna.
Les autoritats contribueixen a protegir el medi ambient amb la declaraci

despais protegits.
1.Digues quines de les actituds segents serveixen per protegir el medi ambient
i quines el perjudiquen.
1
10
11
12
2. Respon les preguntes.
18
De quina manera poden les autoritats protegir la fauna i la flora?
Quines activitats canviaries per ajudar a protegir el medi ambient?
Qu s una espcie en perill dextinci?
Refor
17
Les propietats de la matria
Nom
Data
Recorda
Els cossos de lunivers estan formats per matria, i la matria, per toms.
La matria t dos tipus de propietats:

Propietats generals, que sn comunes a tot el que est fet de matria.

Per exemple, la massa, el volum i la temperatura.
Propietats caracterstiques, que sn les que varien dunes substncies

a unes altres i ens permeten distingir-les. Per exemple, el color,
la duresa, la densitat...
1. Escriu massa, volum o densitat, segons que correspongui.

La
s la relaci entre la massa i el volum.
La
indica la quantitat de matria que t un cos.
El
s lespai que ocupa una certa quantitat de matria.
La
i el
sn propietats generals
de la matria.

La
s una propietat caracterstica de la matria.
La matria
Propietats
Propietats
es mesura en

litres o millilitres
densitat
19
Refor
18
Les mescles i les substncies pures
Nom
Data
Recorda
La matria es pot presentar com a substncia pura o com a mescla.

Les mescles poden ser:

heterognies, si sen poden distingir els components;
homognies, si no sen poden distingir els components.
Per separar les mescles sutilitzen diversos mtodes, per exemple: filtraci,
decantaci, separaci magntica o evaporaci.
1.Escriu C, si lafirmaci s certa, o F, si s falsa. A continuaci, escriu corregides les falses.

Totes les mescles estan formades per diverses substncies pures.
Totes les substncies pures sn mescles homognies.
Els aliatges sn mescles heterognies.
2.Com separaries els components de les mescles segents? Tria el sistema que creguis
ms convenient i explica per qu.

Mescla daigua i serradures.
Filtraci.
Decantaci.
Evaporaci.
Decantaci.
Evaporaci.
Decantaci.
Evaporaci.
Perqu
Mescla doli i aigua.

Filtraci.
Perqu
Mescla daigua i sal.

Filtraci.
Perqu
20
Refor
19
Els canvis destat
Nom
Data
Recorda
Quan la matria passa dun estat a un altre t lloc un canvi destat.

Els canvis destat sn la fusi, la vaporitzaci, la condensaci, la solidificaci,
la sublimaci i la sublimaci inversa.
1. Identifica cada canvi destat i localitzal en la sopa de lletres.

Pas de gas a lquid.
Pas de lquid a gas de manera lenta

i a una temperatura inferior a la debullici.
Pas de slid a gas sense passar per lquid.
Pas de slid a lquid.
c
c
c
Pas de lquid a gas de manera rpida

assolint una certa temperatura que s fixa
per a cada substncia.
V M U
A W G
U W Q
D M
X M Z
C W R
G O
M B
O N D
2. En qu consisteix la solidificaci? Explica-ho i escriu-ne un exemple.
21
Refor
20
Els canvis qumics
Nom
Data
Recorda
Els canvis qumics o reaccions qumiques sn els canvis en qu

unes substncies es transformen en unes altres de diferents.
Algunes reaccions qumiques sn loxidaci, la combusti, la fotosntesi
i la respiraci cellular.
1. Qu s un canvi qumic? Explica-ho amb un exemple.
2. Observa aquestes dues situacions. Desprs, respon les preguntes.
22
Qu els passa als glaons al cap duna estona?
s possible que laigua es converteixi en gla?
I el gla en aigua lquida?
La fusta es pot transformar en cendra?
I la cendra en fusta?
En quina de les dues situacions ha tingut lloc un canvi qumic? Per qu?
Refor
21
El moviment i la velocitat
Nom
Data
Recorda

Els cossos estan aturats si una fora hi actua a sobre.
Un cos en moviment es desplaa en lnia recta sense variar la velocitat

fins que una altra fora no actua a sobre.
La fora del fregament actua sobre els cossos en moviment i els frena.
La velocitat indica la rapidesa amb qu es mou un cos. Es calcula dividint

lespai que recorre el cos entre el temps en qu ho fa.

Qu fa que els cossos es moguin o saturin?
Qu indica la velocitat?
2. Descriu el que passa en el dibuix.

moviment
fora
de fregament
3. Llegeix lenunciat i resol el problema.
Si un cotxe tarda 4 hores

a recrrer 300 quilmetres,
a quina velocitat va?
23
Refor
22
La fora de la gravetat i el moviment
Nom
Data
Recorda
La gravetat s la fora que fa que els cossos siguin atrets cap a la superfcie
de la Terra.
La fora de la gravetat frena els objectes que es mouen cap amunt i accelera
els que es mouen cap avall.
1. Ratlla la paraula falsa i, desprs, escriu loraci correcta.

La fora de
fregament
gravetat
s la fora que fa que els cossos siguin
atrets cap a la superfcie de la Terra.
Quan es deixa caure una pilota, la fora de la gravetat fa que la pilota vagi
cap
amunt
avall
2.Indica, en cada illustraci, quines fletxes representen la fora de la gravetat. Desprs,

explica qu passa en cada cas.
A
24
Refor
23
Les mquines simples
Nom
Data
Recorda
Les principals mquines simples sn la roda, la politja, el pla inclinat

i la palanca.

La roda disminueix la fora de fregament.
La politja canvia la direcci duna fora.
La palanca i el pla inclinat permeten aplicar forces ms petites que si no

es fessin servir.
1. Ordena les lletres i descobreix la utilitat de les mquines segents.

acnvira al irdceci ed al ofar
c Politja:
erf nau atcsa tiuitalztn enmsy orfa
c Palanca:
isdinumri al rofa ed refamgnte
c Roda:
leearv rcegresu tuitilanzt senym aorf
c Pla inclinat:
2. Encercla segons la clau. Desprs, escriu el tipus de palanca que s.
verd
Palanca de
punt de suport
gnere.
Palanca de
vermell
gnere.
fora
Palanca de
gnere.
25
Refor
Les unitats de relleu de Catalunya.

Les terres del nord
24
Nom
Data
Recorda
Catalunya est situada al nord-est peninsular i limita al nord amb Frana

i Andorra, al sud amb la Comunitat Valenciana, a loest amb Arag i a lest
amb el mar Mediterrani.
El relleu de Catalunya s molt variat i sorganitza en quatre grans unitats:
el Pirineu, la serralada Transversal, la depressi Central i el Sistema
Mediterrani.
El Pirineu est dividit en el Pirineu axial i el Prepirineu.
1.Completa el mapa de Catalunya

i assenyala-hi els lmits
territorials i les quatre
grans unitats de relleu.
2. Completa el text a partir de lesquema.

El Pirineu
Pirineu axial
Pica dEstats

Prepirineu
Besiberri
Pedraforca
El
est dividit en dues subunitats:
. El
ns leix principal i est format
per muntanyes grans i escarpades com la

26
Boumort
i el
El
s un conjunt de serres paralleles situades al sud
del
com ara el
i el
Refor
El relleu del centre,

el sud i el litoral de Catalunya
25
Nom
Data
Recorda
Al centre de Catalunya hi ha la depressi Central, una zona molt mplia situada

entre els Pirineus, la serralada Transversal i la serralada Prelitoral.
El Sistema Mediterrani est format per les serralades Prelitoral i Litoral,
que discorren paralleles a la costa, la depressi Prelitoral i les planes litorals.
La costa catalana sestn del nord-est al sud i t un relleu variat amb trams
de costa alta i trams de costa baixa.
1. Situa en el mapa les unitats de relleu del requadre.

depressi Central Pirineus serralada Transversal serralada
Prelitoral serralada Litoral depressi Prelitoral planes litorals
2. Escriu els accidents del relleu de la llista en la columna que correspon.

illes Medes
Costa alta
Costa baixa i deltaica
golf de Sant Jordi

cap de Creus
golf de Roses
cap de Begur
delta del Llobregat
27
Refor
26
Els rius de Catalunya
Nom
Data
Recorda
Els rius de Catalunya tenen un curs, un cabal i un rgim molt desigual

perqu depenen de la proximitat al mar, del relleu i del clima.
Els rius de Catalunya sagrupen en tres xarxes fluvials: la de lEbre,
la del Pirineu-Mediterrani i la mediterrnia.
1. Escriu tres oracions combinant els textos dels tres requadres.

la longitud del curs, el cabal, el rgim,
que s la variaci de la quantitat daigua dun riu al llarg de lany.

que s el recorregut que fa un riu.
que s la quantitat daigua que porta un riu.
El relleu influeix en El clima influeix en

1.
2.
3.
2. Completa la taula amb els rius del requadre.

Bess
Ebre
Fluvi
Noguera Pallaresa
Xarxa de lEbre
28
Foix
Segre
Francol
Ter
Llobregat
Tordera
Xarxa Pirineu-Mediterrani
Muga
Valira
Xarxa mediterrnia
Refor
27
Llacs, embassaments i canals de Catalunya
Nom
Data
Recorda
A Catalunya, a ms de les aiges superficials dels rius, hi ha la del mar

i tamb les dels llacs, els aiguamolls, els canals i els embassaments.
Els embassaments sn molt importants perqu permeten regular la despesa
daigua que sutilitza per a consum hum, produir electricitat i fer activitats
esportives.
1. Relaciona les columnes.

Terreny pla inundat a causa
de laigua del mar duna
manera permanent.
llac
Acumulaci natural daigua
en una depressi de terreny.
aiguamoll
canal
Acumulaci artificial daigua

en el curs dun riu.
embassament
Llit artificial que es construeix per
desviar laigua dun riu i portar-la
fins als camps de conreu.
2.Ordena les lletres i escriu el nom de les aiges superficials segents.

llac
canal
embassament
aiguamolls
sablonye
lergul
sasquude
prmode
Llac de
c
c
c
29
Refor
28
El clima a Catalunya
Nom
Data
Recorda
El clima s lestat de latmosfera que es repeteix en un lloc al llarg de molts

anys i es defineix per les temperatures, les precipitacions i els vents.
La distncia al mar, el relleu i la proximitat a lequador sn els factors
que influeixen en el clima.
A Catalunya hi ha quatre tipus de clima: mediterrani litoral, mediterrani
dinterior, dalta muntanya i atlntic.
1. Escriu quin factor influeix en el clima de cada zona.

Una zona que t temperatures menys constrastades que les de linterior.

Una zona que rep amb ms intensitat els rajos solars.

Una zona que t temperatures ms baixes perqu est a gran altitud.

2. Escriu el tipus de clima que es defineix.

: els hiverns sn freds i els estius,
calorosos, i es donen tres varietats: humit, sec i extremat, segons com sn

les precipitacions.

: els hiverns sn molt llargs i freds,
i els estius frescos i suaus. Les precipitacions sn fora abundants i hi neva sovint.

: els hiverns sn molt freds i els estius,
frescos. Les precipitacions sn molt abundants pels vents humits que vnen
de loce Atlntic.

: les temperatures sn suaus
a la primavera i a la tardor; els estius sn calorosos, per no gaire; els hiverns sn

freds, per no gaire a causa de la influncia del mar.
30
Refor
29
La Catalunya humida
Nom
Data
Recorda
La Catalunya humida comprn les terres del Pirineu, de la serralada

Transversal i de la serralada Prelitoral, que sn zones on les precipitacions
sn abundants.
En aquestes zones el paisatge s molt verd i es pot classificar en dos
tipus segons laltura: el paisatge dalta muntanya i el paisatge de muntanya
mitjana humida.
1. Marca les opcions correctes.

A la Catalunya humida les precipitacions superen els...

700 mm anuals
500 mm anuals
200 mm anuals
En el paisatge dalta muntanya gaireb no hi ha vegetaci entre els...

1.600 i 2.300 m
2.300 i 2.500 m
2.500 i 3.000 m
El paisatge de muntanya mitjana humida se situa entre els...

1.600 i 1.800 m
800 i 1.600 m
600 i 1.200 m
2. Escriu les plantes del requadre en la columna corresponent.

faig
avet
pi negre
ginebr
bedoll
esbarzer
neret
roure
Paisatge dalta muntanya
pi roig
sac
Paisatge de muntanya mitjana humida
3. Explica qu deferencia el paisatge dalta muntanya del de muntanya mitjana humida.

31
Refor
30
La Catalunya seca
Nom
Data
Recorda
La Catalunya seca comprn part de les terres de la serralada Litoral,

part de les de la serralada Prelitoral i part de les de les comarques
interiors de plana, que sn zones on les precipitacions sn molt escasses,
sobretot a lestiu.
En aquestes zones hi ha dos tipus de paisatge: el del litoral i prelitoral
i el de les comarques interiors seques.
1.Escriu C, si s cert, i F, si s fals. Desprs, torna a escriure les oracions falses

de manera correcta.
A la Catalunya seca les precipitacions no arriben als 500 mm anuals,
i la vegetaci i la fauna shan adaptat a la calor i la sequera.
El paisatge de la Catalunya seca s tpicament mediterrani, amb arbres i arbustos
de fulla caduca, petita, endurida i moltes amb punxes.
El litoral catal s un dels paisatges que ha patit ms transformacions a causa
de les activitats econmiques i la gran concentraci de poblaci.
2.Uneix amb fletxes.

alzina surera
pi pinyoner
alzina carrasca
mquia de garric
mquia de margall
32
mquina darot
canyissar
pollancre
Paisatge litoral i prelitoral
P
aisatge de les comarques
interiors seques
Refor
31
La poblaci de Catalunya
Nom
Data
Recorda
Actualment, la poblaci de Catalunya s de ms de set milions dhabitants.

La poblaci de Catalunya ha augmentat els darrers anys perqu el creixement
natural i el creixement migratori sn positius.
La poblaci de Catalunya es reparteix de forma desigual, de manera
que hi ha ms densitat de poblaci a les ciutats i a les comarques
de la costa que a les comarques dinterior i muntanya.
1. Forma per a cada pregunta la resposta correcta.

el nombre dhabitants
que hi ha a cada quilmetre
quadrat de superficie.
Per qu el creixement
natural s positiu?
s
la immigraci s superior
a lemigraci.
Qu s la densitat
de poblaci?
Perqu
Per qu el creixement
migratori s positiu?
la natalitat s superior
a la mortalitat.
2. Escriu les comarques del requadre en la columna que els correspon.

el Pallars Sobir el Tarragons el Priorat el Valls Occidental
el Maresme el Baix Llobregat el Girons el Segri
el Barcelons lAlt Urgell la Cerdanya
Les comarques
ms poblades
Les comarques
fora poblades
Les comarques
menys poblades
33
Refor
32
La poblaci i el sector primari a Catalunya
Nom
Data
Recorda
El 5% de la poblaci activa de Catalunya treballa en el sector primari,

que comprn les activitats econmiques de lagricultura, la ramaderia,
la pesca, la mineria i la silvicultura.
La ramaderia i lagricultura de sec sn les activitats econmiques principals
del sector primari a Catalunya.
1. Ratlla el producte que no correspon en cada columna.
agricultura de sec
agricultura de regadiu
blat
poma
ametlla
arrs
carxofa
tomquet
oliva
ceba
mongeta
prssec
ram
ordi

34
La ramaderia es localitza a les terres de la Catalunya dinterior i la Catalunya...

seca
activa
humida
La ramaderia estabulada o intensiva s la ms...

porcina
productiva
bovina
En la ramaderia extensiva el bestiar...

pastura a laire lliure
es cria en granges
es cria en estables
Dos dels ports de pesca ms important de Catalunya sn els de...

Sria i Blanes
Vic i Arenys
Vilanova i la Geltr i Roses

Refor
33
El sector secundari a Catalunya
Nom
Data
Recorda
El 25% de la poblaci activa de Catalunya treballa en el sector secundari,

que comprn les activitats econmiques de la construcci i les industrials.
Les indstries que ocupen ms persones a Catalunya sn la qumica,
la dels metalls, lagroalimentria, la de les noves tecnologies, la de la construcci
i la txtil, que es concentren a les comarques del Barcelons, el Baix Llobregat,
el Valls Oriental, el Valls Occidental, el Baix Camp, el Tarragons, el Girons
i el Segri.
1. Observa les fotografies i marca les opcions correctes.

La fotografia correspon a la indstria:

txtil
agroalimentria
que produeix:
embotits
llaminadures

qumica
de la construcci
que elabora:
llet i derivats
medicaments

dels metalls
de les noves teconologies
que fabrica:
components dinformtica
electrodomstics
35
Refor
34
El sector terciari a Catalunya
Nom
Data
Recorda
El 70% de la poblaci activa de Catalunya treballa en el sector terciari,

que comprn les activitats econmiques dedicades als serveis (sanitat,
educaci, administraci, finances, comunicaci, turisme, comer i transport).
Els serveis ms importants a Catalunya sn el turisme, el comer
i els transports terrestres, martims i aeris de persones i mercaderies.
1. Escriu de quin tipus de turisme es tracta.

: se centra en ciutats com ara Barcelona,
amb un ric patrimoni histric i artstic.

: s el que ocupa ms persones
i es localitza a la costa mediterrnia en municipis com ara Cadaqus.

: es desenvolupa a tot Catalunya, sobretot
a les rees de muntanya com ara la vall dAran.

2. Relaciona les columnes.
Comer interior
Catalunya exporta maquinria,

vehicles de motor i productes
dalimentaci, i importa
combustibles, productes
qumics i dalimentaci.
Comer exterior
Catalunya envasa productes

alimentaris que es venen
a Catalunya mateix o en altres
comunitats autnomes
de lEstat espanyol.
3. Escriu un exemple de cada tipus de transport a Catalunya.
36
terrestre:
martim:
aeri:
Refor
35
El paleoltic
Nom
Data
Recorda

La prehistria s la primera etapa de la histria i es divideix en paleoltic,

neoltic i edat dels metalls.
En el paleoltic els ssers humans eren nmades, vivien a laire lliure,

en coves o cabanes senzilles, i eren caadors i recollectors.
Sorganitzaven en tribus. Fabricaven eines amb pedra i ossos. Pintaven
animals a les parets de les coves i feien petites escultures.
1. Relaciona les columnes i escriu tres oracions.

... des de laparici de lsser hum fins
a la invenci de lescriptura.
La prehistria s...
... en tres etapes: paleoltic, neoltic

i edat dels metalls.
La prehistria va...
La prehistria es divideix...
... la primera etapa de la histria

i la ms llarga.
2. Completa el text amb les paraules que hi falten.

Al paleoltic, els ssers humans salimentaven del que trobaven en la natura. Pescaven,
cac, aven i
fruits. Aquests homes i dones eren
anaven dun lloc a un altre i vivien agrupats en

formats per diverses famlies. Fabricaven
linterior de les
, que eren petits grups

amb ossos danimals i pintaven
.
37
Refor
36
El neoltic
Nom
Data
Recorda
El neoltic s la segona etapa de la prehistria. En aquest perode els ssers

humans es van fer agricultors i ramaders, i van construir llogarets;
fabricaven eines amb pedra polida, feien teixits i cermica, i pintaven escenes
amb figures esquemtiques.
1. Completa amb algunes de les caracterstiques dels ssers humans del neoltic.
Al paleoltic els ssers
humans eren...
Al neoltic els ssers

humans eren...
Nmades
Recollectors
Caadors
2.Observa la pintura.
Desprs, respon les preguntes.
s una pintura del paleoltic? Com ho saps?
A quina poca pertany? Per qu tho sembla?
3. Relaciona les tres columnes.

pedra polida
pedra colpejada
38
paleoltic
neoltic
Es fregava repetidament una pedra

en la ranura que feien en una altra.
Es colpejava una pedra amb
una altra fins a donar-li forma.
Refor
37
Ledat dels metalls
Nom
Data
Recorda
A ledat dels metalls els ssers humans van comenar a fabricar objectes
de metall.
Alguns llogarets es van convertir en ciutats. Es van fer grans invents,
com ara la roda, la vela i larada.
Els ssers humans daquesta poca van construir monuments megaltics.
1. Observa la lnia del temps i digues per qu s incorrecta.

Prehistria
Edat dels metalls
Fa 1.000.000
danys.
Neoltic
Fa uns 7.000
anys.
Paleoltic
Fa uns 6.000
anys.
2. Escriu paleoltic, neoltic o edat dels metalls, segons que correspongui.

Els ssers humans vivien en ciutats.
Els ssers humans vivien en llogarets.
Els ssers humans vivien en coves.
Eren caadors i recollectors.
Eren agricultors i ramaders.
Eren comerciants, guerrers, artesans.
Van inventar la roda.
Van fer pintures esquemtiques.
Van fer pintures amb volum aprofitant

els sortints de les roques.
Treballaven amb pedra polida.
Treballaven amb metalls.
Treballaven amb pedra colpejada.
39
Refor
38
El territori de Catalunya en la prehistria
Nom
Data
Recorda
En el territori que ocupa actualment Catalunya shan trobat restes

de les tres etapes de la prehistria.
Del paleoltic shan trobat armes de caa, eines de treball fetes dos
i pedra i pintures a les parets de les coves.
Del neoltic destaquen les restes de cermica decorades amb impressions
de petxines i els dlmens i els menhirs.
De ledat dels metalls shan trobat forns, vasos campaniformes, cermica
i eines de bronze i ferro.
1. Escriu letapa de la prehistria a la qual pertany cada troballa.

Pintura rupestre realista.
Vas campaniforme.
Cermica per a les cendres dun difunt.
Fragment de cermica
amb marques de petxines.
Eines de pedra i os per treballar la fusta,

cavar o escorxar animals.
2. Completa les oracions amb la informaci que falta.

Els primers pobladors del territori de Catalunya es van installar en coves

i tendes a laire lliure a prop dels rius
.
A Catalunya shan trobat a les parets de coves i balmes pintures del paleoltic,
com ara les del
.
A Catalunya, a partir de les restes trobades pels arquelegs, shan reconstrut

dues cabanes i un graner a
.
40
Refor
39
Ibers, celtes i colonitzadors
Nom
Data
Recorda
En el primer millenni abans de Crist, la Pennsula estava habitada pels ibers,

assentats a la costa mediterrnia, i els celtes, assentats a linterior
i a la costa atlntica.
A travs del Mediterrani van arribar a la Pennsula els pobles colonitzadors:
fenicis, grecs i cartaginesos.
1.Pinta el mapa segons la clau.

Desprs, respon les preguntes.
NSE
RE
CA
ATLNTIC
zona celta
RA
vermell
mar Cantbric
LUCENSES
S CNTABRES
ASTUR
S
ON
SC
US
VA
E
N
CC
SO
VA
LU
B
AREVACS
VETONS
CA
RP
E
EDETANS
LUSITANS
LA
ANS
IET
N
TA
MAR
OR
CLTICS
zona ibera
CONTESTANS
TURDETANS
OCE
blau
ET
AN
AN
BASTET
MEDITERRANI
zona celta i celtibera

zona ibera
Quina part de la Pennsula ocupaven els pobles ibers? I els celtes?
127683iberos y celtas
Escriu el nom de tres pobles ibers i el nom de tres pobles celtes.
2.Localitza en la sopa de lletres el nom de tres pobles colonitzadors i una de les colnies
que van fundar cadascun daquests pobles. Desprs, escriu-los.
A
G D G
O D
V M S
O M A
H G
O H
G O N O
O M
T
41
Refor
40
Els romans a Hispnia
Nom
Data
Recorda
La conquesta romana de la Pennsula va comenar lany 218 aC i va acabar

el 19 aC. Els romans van organitzar Hispnia en provncies, i hi van imposar
les lleis romanes, van estendre-hi ls del llat, van fundar-hi ciutats
i van introduir-hi el cristianisme.
1. Escriu la paraula a qu es refereixen les definicions segents.

Barreja de pedres, ciment i sorra usada
pels romans com a material de construcci.
Llengua parlada pels romans.
Adopci dels costums dels romans.
Nom de les guerres en qu es van enfrontar

els romans i els cartaginesos.
Cadascuna de les divisions territorials

de la Hispnia romana.
Nom duna provncia romana dHispnia.
Nom amb qu els romans van anomenar

el territori de la pennsula Ibrica.
Persona que no t llibertat i pertany a una altra.
2. Completa aquest text sobre la Hispnia romana.
Fa ms de 2.000 anys, els romans van derrotar els

i van envair la pennsula Ibrica, que van anomenar
.
Els romans van organitzar el territori en
A ms, van implantar-hi la seva llengua, el
la seva cultura, les seves lleis i els seus costums. Aquest procs
es coneix com a
Els romans eren uns constructors excellents. Construen amb dos

nous materials: el ciment i el
els terres i les parets amb pintures o
42
, i decoraven
.
Refor
41
El territori de Catalunya a ledat antiga
Nom
Data
Recorda
El territori de Catalunya a ledat antiga lhabitaven diferents tribus dibers

abans de larribada dels grecs i de la conquesta romana.
Els grecs hi van fundar Empries i van introduir nous elements, com ara el torn,
la moneda i la manera de construir i ordenar lespai.
Els romans van fer de Trraco la ciutat ms important de Catalunya i hi van
construir ciutats, villes i calades.
1. Relaciona la tribu dibers i el lloc que habitaven de Catalunya.

Indigets
El Camp de Tarragona, la Conca de Barber i el Peneds.
Ilergets c
LEmpord i la Selva.
Ausetans c
Les terres del curs final de lEbre.
Lacetans
Les planes de Lleida.
Laietans c
El Bages i el Solsons.
Ilercavons c
El pla de Barcelona, el Valls i el Maresme.
Cossetans c
Osona.
2. Escriu les construccions del requadre en la columna que correspon.

acrpolis - frum - gora - domus
calada - aqeducte - muralles
Construccions gregues
Construccions romanes
43
Refor
42
El comenament de ledat mitjana
Nom
Data
Recorda
En el segle v, els visigots es van establir a la Pennsula i van fundar-hi

un regne amb capital a Toledo.
Lany 711, els musulmans van envair el regne visigtic. Van organitzar
Al-Andalus com un emirat i, ms tard, com un califat. Al mateix temps,
els cristians del nord de la Pennsula es van organitzar en regnes
i comtats.
1. Ratlla la resposta incorrecta. Desprs, copia loraci completa.

Els visigots eren un poble...
a. germnic.
b. musulm.
La capital del regne visigtic va ser...
a. Crdova.
b. Toledo.
2.Completa amb la data en qu van tenir lloc els fets segents. Desprs, ordenals
amb 1, 2 i 3.
Lany
, lemir Abderraman III va adoptar el ttol de califa i va inaugurar
el califat de Crdova.
Lany
, el prncep Abderraman I es va proclamar emir independent
i Al-Andalus es va separar de Damasc.

Lany
, els musulmans van envair la Pennsula i van instaurar-hi un emirat,
s a dir, una provncia que depenia del califa de Damasc.

3.Enumera els regnes o comtats cristians que es van formar a la Pennsula al principi
de ledat mitjana.
Zona
cantbrica
Pirineus
44
5
5
Regne dAstries, que ms tard es va anomenar
La part oriental del regne de Lle, que ms tard es va convertir
en el

Comptats
que van acabar formant el regne
Refor
43
El final de ledat mitjana
Nom
Data
Recorda
En el segle XI, Al-Andalus es va dividir en petits regnes anomenats taifes

i el califat va desaparixer.
Els regnes cristians es van anar unint i van lluitar contra els musulmans
per ampliar les seves fronteres.
Els Reis Catlics van conquerir lltim regne musulm, el de Granada,

el 1492.
1. Relaciona cada territori amb el lloc que ocupava. Desprs, respon les preguntes.
Corona dArag
AT L N T I CO
Mar Cantbrico
REINO DE LEN
REINO DE
DE ARAGN
Navarra
REINO
Corona de Castella
DE
PORTUGAL
CASTILLA
Portugal
eo
Regne de Granada
ALMOHADES
OCANO
REINO DE
NAVARRA
CORONA
te
di
rr
e
rM
Ma
Territoris
Territorioscristians
cristianos
Territoriosmusulmans
musulmanes
Territoris
Quins eren els regnes cristians? I els musulmans?
127683territorios cristianos y reino de Granada
Qu eren els regnes de taifes?
Quin va ser lltim regne musulm de la Pennsula?
Quan es van unir les corones de Castella i Arag?
Qui va conquerir el regne de Granada?
Quina poca es representa en aquest mapa? Com ho saps?
45
Refor
44
La vida a Al-Andalus
Nom
Data
Recorda
La societat dAl-Andalus estava formada per persones de diferents religions:

musulmans, mulads, mossrabs i jueus.
La majoria de la poblaci vivia a les ciutats, on es van construir edificis

amb materials pobres, per amb molta decoraci.
1. Esbrina de quina paraula es tracta.

Cristi dAl-Andalus que havia adoptat
la religi musulmana.
Cristi dAl-Andalus que continuava practicant

la religi cristiana.
Part principal de les ciutats dAl-Andalus.
Zona de mercat de les ciutats dAl-Andalus.
2. Indica quin tipus darc s cadascun. Desprs, respon la pregunta.
Per qu creus que aquests tipus darcs sanomenen aix?
3. Observa aquesta fotografia de linterior de la mesquita de Crdova i descriu com s.

Explica com est decorada, quins materials creus que shan utilitzat, quina funci tenia
aquest edifici...
46
Refor
45
La vida als regnes cristians
Nom
Data
Recorda
La societat en els regnes cristians es dividia en privilegiats i no privilegiats.
En aquesta poca es van construir edificis romnics i gtics:
E
ls edificis romnics tenien poca alada i uns murs de pedra molt gruixuts,
on sobrien poques finestres.
E
ls edificis gtics eren alts, amb murs ms prims en els quals sobrien
grans portes i finestres amb arcs de forma apuntada.
LA SOCIETAT EN ELS REGNES CRISTIANS
2. Observa la fotografia i escriu romnic o gtic, segons que correspongui.
Ara, explica les diferncies entre les construccions romniques i les gtiques.
47
Refor
46
El territori de Catalunya en ledat mitjana
Nom
Data
Recorda
En lpoca dels visigots el territori que ocupa Catalunya era molt insegur
i els habitants fugien de les ciutats al camp.
En lpoca dels musulmans Catalunya va quedar dividida en dos zones:
la Catalunya Vella, sota el domini cristi, i la Catalunya Nova, sota el domini
dels musulmans.
La Catalunya Vella formava part de la Marca Hispnica i el territori
sorganitzava en comtats.
En temps de la corona dArag, Catalunya va viure una poca de prosperitat.
A Catalunya els testimonis de lart visigtic sn escassos; de la cultura
islmica les mostres es concentren a la Catalunya Nova: a Lleida, Balaguer
i Tortosa, principalment; en zones del Pirineu i en els nuclis antics de ciutats
de Catalunya es conserven moltes construccions romniques i gtiques.

dels visigots
dels musulmans
dels cristians
La Catalunya Vella i la Catalunya Nova estaven dividides...
pels Pirineus
pel riu Bess
pel riu Llobregat
Guifr el Pels era un comte catal cristi que es va enfrontar als...
musulmans
visigots
francs
48
Trraco va ser una de les poques ciutats que va perviure en temps...
Tres de les ciutats ms grans de la corona dArag eren,...
Barcelona, Perpiny i Valncia
Girona, Besal i Montblanc
Barcelona, Trraco i Manresa

Ampliaci
1
Nom
Data
El factor Rh
Tot i que la sang de totes les persones t els mateixos components (glbuls blancs, plaquetes, plasma i glbuls vermells),
el tipus de sang varia duna persona a una altra. La majoria
de gent pertany a un dels quatre grans grups: A, B, AB o O,
i la pertinenc, a a un grup o a un altre depn de les protenes que hi ha en els glbuls vermells i en el plasma en el
qual floten.
Una persona noms pot donar i rebre sang de persones
del seu mateix grup sanguini. Les persones amb grup sanguini O, tanmateix, sn anomenades donants universals, ja
que la seva sang no provoca rebuig en cap receptor. De la
mateixa manera, les persones amb sang del tipus AB sn
receptors universals, s a dir, poden rebre sang de tots els
grups.
Els glbuls vermells dalgunes persones contenen una protena anomenada factor Rh. Es diu que aquestes persones tenen
Rh positiu (Rh+). Si no tenen aquesta protena, tenen un
Rh negatiu (Rh), i noms poden rebre sang del tipus Rh,
com la seva.
Igual que el color dels cabells o dels ulls, tamb heretem
el tipus sanguini dels nostres pares. El factor Rh tamb varia segons el lloc dorigen duna determinada poblaci. Per
exemple, gaireb tots els indis del Per tenen sang del tipus
O i a lsia central el tipus B s el ms com.
1. Llegeix el text i respon.
Quins sn els principals components de la sang?
Quins grups sanguinis hi ha?
Qu s un donant universal? I un receptor universal?
49
2. Quin s el teu grup sanguini? I el teu factor Rh?
3.Pensa i respon.
De quins donants podries rebre sang en una transfusi?
A quines persones podries donar sang?
4. Escriu la paraula corresponent a cada definici.

hematleg
hemopatia
hematoma
Malaltia de la sang.
Metge especialitzat en lestudi de la sang.
Sortida de la sang dels vasos sanguinis

quan es produeix una ferida.
Taca de color morat o groguenc

que es produeix a la pell a causa
dun cop.
Pigment vermell que es troba

en els glbuls vermells i que serveix
per transportar loxigen.
hemorrgia
hemoglobina
Ara, respon.
Qu creus que significa el prefix hemo-, hema-?
5.Saps qu s un banc de sang? Buscan informaci i respon. Desprs, escriu per qu

creus que s important donar sang.
50
Ampliaci
2
Nom
Data
Diferents maneres de veure el mn

Gaireb tots els animals tenen rgans que els permeten captar la llum i percebre imatges del mn que els envolta, per presenten diferncies curioses
i importants. En els ulls existeixen dos tipus de cllules receptores de llum:
Els cons permeten la visi en colors i una bona resoluci de la imatge,
per necessiten llum per poder funcionar.
Els bastons funcionen fins i tot amb poca llum, per ofereixen una
resoluci molt ms baixa.
Els animals de visi dirna, com els ssers humans, tenen molts ms cons Dibuix de cons i bastons dins
que bastons; quan s fosc, hi veiem pitjor que altres animals, per a can- la retina de l'ull hum.
vi tenim una bona resoluci de la imatge. Els animals nocturns, en canvi, tenen ms bastons que cons
i necessiten tenir ulls duna mida ms gran.
Els iris i les pupilles tamb varien molt. Les pupilles de les persones sn rodones, mentre que les dels felins tenen forma de clivella vertical.
Altres animals, com la cabra o el pop, tenen pupilles amb forma de clivella horitzontal. Daquesta
manera, el parpelleig no altera la seva visi. Per les
pupilles ms estranyes del regne animal pertanyen a
la spia, ja que tenen forma de W.
Els ocells rapinyaires sn els animals que tenen ms agudesa visual. s molt
gran lrea del cervell que destinen a interpretar els estmuls visuals; a ms,
tenen pupilles molt grans i un elevat nombre de cons i bastons a la part
central de la retina, de manera que hi poden veure amb molta nitidesa fins
i tot a molta distncia.
Molts invertebrats, com els insectes, tenen ulls compostos. El seu ull
est format per nombrosos ulls microscpics, els ocels. Cada ocel s un ull
complet i independent format per unes poques cllules. Els ocels suneixen constituint una espcie de mosaic i cadascun aporta una informaci
puntual. El sistema nervis rep tota aquesta informaci i nelabora una
sola imatge.
1. Defineix les paraules segents.

con:
bast:
ocel:
51
2.Pensa i explica.
El mussol s un animal de costums nocturns. Quins tipus de cllules deuen ser ms
abundants en els seus ulls, els cons o els bastons? Per qu?

Lguila s un dels animals que hi pot veure millor. Per a qu utilitza aquesta
qualitat? Com deuen ser els seus ulls?

3. Relaciona cada ull amb lsser viu corresponent.
4. Utilitza la clau per desxifrar el missatge secret.
52
L5
O5
S5
C5
T5
U M .
Ampliaci
3
Nom
Data
Les erupcions volcniques

Segur que al cinema o a la televisi has vist alguna imatge
relacionada amb els volcans o amb les erupcions volcniques, aquells moments en qu unes muntanyes pacfiques
es converteixen en ferotges brolladors de lava.
Tal com ja saps, lactivitat dels volcans s molt variable.
Hi ha volcans tremendament actius, que entren sovint en
erupci. Uns altres sn molt ms tranquils i alternen perodes de reps amb daltres derupcions ms o menys intenses. Nhi ha que estan adormits, s a dir, que no tenen
activitat, per que no es creu que estiguin extingits. I nhi
ha que es poden considerar extingits.
Segons com tingui lloc lerupci, els volcans es classifiquen en quatre grups:
Hawai. No es produeixen explosions i la lava que sexpulsa s fluda, llisca suaument pels vessants i aconsegueix ocupar una gran extensi. Per exemple, els volcans de les illes de loce Pacfic.
Estromboli. La lava que sexpulsa tamb s fluda, encara que no tant com en el tipus hawai, ni tampoc aconsegueix ocupar tanta extensi. A ms, es
produeixen explosions petites per freqents. Per exemple, el volc Stromboli, a Itlia.
Vulcani. Provoca erupcions violentes que llancen grans nvols de cendres. El magma que sexpulsa per la xemeneia s molt viscs, no flueix amb facilitat i se solidifica amb rapidesa. Per
exemple, el volc Etna, a Itlia.
Pele. Les erupcions sn molt violentes perqu el magma que puja per la xemeneia s molt dens,
se solidifica amb molta rapidesa, i arriba a obstruir el crter. Lenorme pressi dels gasos que no
troben sortida aixeca aquest tap, que seleva i forma una gran erupci. Per exemple, el volc
Montagne Ple, a Martinica.
1. De qu tracta el text? Llegeix-lo i resumeix-lo.
53
2. Observa els dibuixos i escriu quin tipus de volc s en funci de lerupci.
caviunal
laepe
waahia
terolomisba
3. Explica la diferncia que hi ha entre lava i magma.
4.Els antics romans tenien un du que anomenaven Vulc. Esbrina qui era Vulc
i completa la fitxa.
Du del
Fill de
Marit de
Vivia sota el
Ara, busca informaci sobre el quadre.

Quin ttol t? Quin personatge s Vulc? Qui el va pintar? A quin museu es troba?
54
Ampliaci
4
Nom
Data
Ecosistemes en perill
En tot el planeta, tant a la terra com al mar, hi ha ecosistemes sencers que es troben en greu perill
dextinci. Aquests sn alguns dels ecosistemes ms rics i tamb ms amenac, ats del planeta.
mar de Bering
Sibria
llac Baikal
litoral
mediterrani
muntanyes
Rocalloses
selva de Guinea
oce ndic
Madagascar
selva de Libria
selva amaznica
Ciutat del Cap
mar de Bering: al nord del Pacfic,

zona de reproducci de la balena
grisa.
muntanyes Rocalloses: bosc boreal
de fulla perenne, un dels paisatges
ms caracterstics de lAmrica
del Nord.
Madagascar: una de les flores
i faunes ms riques i estranyes
del planeta.
Sibria: la taig s un dels boscos
naturals ms extensos del mn.
Amaznia: aquestes selves contenen
centenars despcies vegetals
i animals exclusives.
litoral mediterrani: un ecosistema

amb una gran diversitat, especialment
de plantes, ocells i insectes.
oce ndic: hi ha els esculls de corall
ms grans del planeta.
llac Baikal: s el llac ms gran
de lsia, cont el 20% de les aiges
dolces del planeta.
selves equatorials de lfrica occidental:
amb espcies tan rares com
lhipoptam nan o locapi.
garriga del Cap: ms de vuit mil
espcies vegetals niques
i els insectes ms extraordinaris
del planeta.
1. Quina informaci ens aporta el mapa?
2.Localitza Catalunya en el mapamundi. Hi ha algun ecosistema en perill en aquesta rea

del planeta? Quin?
55
3.Investiga i elabora un breu informe dun ecosistema proper al lloc on vius. Afegeix-hi
imatges extretes de la premsa o fins i tot dibuixos fets per tu.
Ecosistema:

Localitzaci:

ssers vius:

Medi fsic:

Tipus de contaminaci que pateix:

4. Completa els mots encreuats.
1. Prdua de la coberta vegetal.
2.Riu ms llarg de lAmrica
del Sud.
3.Oce on es troben importants
esculls corallins.
4.Mar del nord del Pacfic molt
ric en recursos pesquers.
5.Llac de gran extensi al sud
de Sibria.
6.Bosc natural molt extens
que hi ha a Sibria.
56
1.
2.
6.
3.
4.
5.
Ampliaci
5
Nom
Data
Eureka, el principi dArquimedes

Hier, rei de Siracusa (Siclia) fa ms de 2.200
anys, estava molt amonat: havia rebut una
corona feta pel seu orfebre utilitzant un lingot
dor pur que Hier li havia donat amb aquest
objectiu.
Hier va fer cridar Arquimedes,

que era lhome ms savi de la ciutat.
Pots descobrir
si la corona s tota
dor sense fer-la
malb?
No ho s...
Hi ha dhaver
alguna soluci.
La corona pesava exactament el mateix que el

lingot, per Hier sospitava que lorfebre shavia quedat amb una part de lor i havia barrejat
a laliatge altres metalls menys valuosos.
Una setmana desprs, mentre prenia

un bany, Arquimedes va trobar la soluci.
Arquimedes va fer que introdussin

la corona en un recipient amb aigua
i en un altre recipient igual una altra
corona dor pur de la mateixa massa.
Eureka!
Ho he trobat!
Tinc la soluci.
Observa laigua
que vessa el cossi...
Tenies ra, Hier,
et volien enganyar.
1. Llegeix les preguntes, pensa-hi i marca la resposta correcta. Si et cal, busca ms informaci.
Per qu Arquimedes va arribar a la conclusi que lorfebre havia enganyat Hier?

Perqu laigua havia pujat ms de nivell que en laltre.
Perqu en tots dos cossis laigua havia arribat al mateix nivell.
En qu es basava la conclusi dArquimedes?
En el fet que, en variar la forma dun cos, tamb en varia el volum.
En el fet que dues masses iguals duna mateixa substncia tenen el mateix
volum, independentment de la forma que tinguin.
57
2.Per qu s ms petit el bloc de plom que el de suro si tots dos tenen

la mateixa massa?
SURO
1 kg
PLOM 1 kg
3. Observa els dibuixos i explica per qu no sn correctes.
Esbrina la densitat de lanell sabent que t una massa de 30 g

i un volum d1,5 cm3.
4. Busca informaci i respon les preguntes.

Qui era Arquimedes? On va nixer?
Quines van ser les contribucions ms importants que va fer al mn de la cincia?
Qu significa la paraula eureka?
58
Ampliaci
6
Nom
Data
Newton i les pomes

Hi ha molts esdeveniments de la histria en qu la realitat i la ficci van plegades i es poden arribar a confondre.
Aquests el cas del descobriment de la
llei de la gravitaci universal.
La llegenda explica que Isaac Newton
estava reposant sota una pomera quan,
de sobte, una poma va caure daquell
arbre.
Simplement la caiguda daquesta poma
va servir a Newton per formular una
de les lleis fsiques universals ms importants.
Grcies a la poma, el cientfic angls
es va adonar que existeix una forc, a de
la Terra que atreu cap a ella tots els objectes: la gravetat.
1. Llegeix el text, busca ms informaci i respon les preguntes.

Qui va ser Isaac Newton?
Qu s la fora de la gravetat?
Per qu la caiguda de la poma li va suggerir a Newton la llei de la gravetat?
59
2. Llegeix aquesta notcia relacionada amb la pomera que va inspirar Isaac Newton.
21 de setembre de 2006
La poma de larbre de Newton ha caigut

al pas de lhurac Gordon
Al voltant de les 10 del mat, coincidint amb una forta ratxa de vent,
ha caigut a terra lnic fruit que havia donat aquest any la pomera
de Newton, plantada al davant de la Casa de les Cincies a la Corunya.
mc2prensa
A diferncia de la poma que va inspirar la llei de la gravitaci universal
al cientfic angls, la que penjava de larbre plantat al costat de la Casa
de les Cincies no es va desplomar verticalment en direcci al centre de
la Terra, sin que va aparixer a certa distncia del peu de larbre, com
a conseqncia de les fortes ratxes de vent associades al pas de lhurac
Gordon [...]. El tipus de caiguda observat avui s, sens dubte, un moviment
forc, at, modificat per una forc, a diferent. El Gordon ha deixat la seva
ancdota: recordeu que la gravetat no s lnica forc, a que hi ha a la Terra.
Quines altres forces a ms de la de la gravetat coneixes? Pensa-hi i escriu-ne el nom.
3.Les pomes han estat protagonistes desdeveniments histrics i llegendes. Informat

i relaciona cada poma amb la seva histria. Desprs, respon les preguntes.
Poma dEva
Llei de la gravitaci universal.
Poma de Paris
Guerra de Troia.
Poma de Newton
Expulsi del parads.
Poma de Guillem Tell
Independncia de Sussa.
Coneixes algun conte en qu la poma sigui protagonista? Quin?
Per cert, quin tipus de planta s la pomera?
60
Ampliaci
7
Nom
Data
Un gran parc a lAlt Pirineu

El Parc Natural de lAlt Pirineu (PNAP),
creat l1 dagost de lany 2003, comprn bona part del Pirineu axial, leix principal del
Pirineu catal. Es troba situat entre la Val
dAran i el Principat dAndorra i sestn per
quinze municipis de les comarques del Pallars Sobir i de lAlt Urgell.
s el parc ms extens de Catalunya, noms
la seva superfcie representa una tercera
part de tots els parcs naturals de Catalunya.
Entre les muntanyes grans i escarpades inclou la Pica dEstats, el cim ms alt del territori catal, amb 3.143 metres dalc, ada.
El parc recull les aiges dels rius Segre i
Noguera Pallaresa, que pertanyen a la xarxa fluvial de lEbre.
En un mapa fsic de Catalunya es pot observar que lrea protegida que ocupa el
parc natural, si es mira doest a est, t una
forma geogrfica que recorda una ona de
mar, gegant.

Quan va ser creat el Parc Natural de lAlt Pirineu?
Quina unitat de relleu comprn bona part del parc natural?
Com s que el Parc Natural de lAlt Pirineu s el ms extens de Catalunya?
Quina muntanya i quins rius es localitzen al parc natural?
61
2. Consulta un mapa despais naturals de Catalunya i acoloreix lrea que ocupa

el Parc Natural de lAlt Pirineu.
2.000 m
1.000 m
600 m
200 m
0m
lmit despai natural
3. Busca informaci i escriu el nom de les comarques i els quinze municipis per on sestn
el Parc Natural de lAlt Pirineu.
62
Ampliaci
8
Nom
Data
Essncies per combatre la calor

La Catalunya seca comprn les terres de la
serralada Litoral i Prelitoral i les de les comarques interiors de plana.
En aquests paisatges hi ha plantes capaces
de sobreviure en condicions molt ingrates,
perqu sadapten a la sequedat i tenen recursos per conservar la poca aigua que reben.
Sn exemples daquest tipus de plantes el roman, la farigola i lestepa.
Aquestes plantes comparteixen una srie de
caracterstiques:
els agrada el sol,
sadapten molt b als perodes de sequera
als estius, i
sn aromtiques perqu produeixen essncies, unes substncies olioses i intensament oloroses.
Els cientfics han observat que la producci
dessncies est lligada a ladaptaci de la
planta a la calor i la sequera, perqu redueix
la funci de transpiraci de la planta, s a
dir, evita la prdua de gran part de laigua
que ha absorbit la planta.
Quines plantes sadapten molt b a la sequera i la calor?
Quines caracterstiques comparteixen aquestes plantes?
Per qu la producci dessncies est lligada a ladaptaci daquestes plantes

a la calor i la sequera?
63
2.Observa el mapa i encercla les zones on s probable trobar plantes com el roman,
la farigola i lestepa.
Viella
FRANA
ANDORRA
Sort
Puigcerd
Figueres
Olot
ARAG
Berga
Tremp
Girona
Solsona
Vic
Manresa
Lleida
Trrega
Granollers
Igualada
Terrassa
Barcelona
Valls
Gandesa
Tarragona
m a r
verd fosc
prats d'alta muntanya
verd mig
arbres de fulla perenne
verd clar
arbres de fulla caduca
taronja
Tortosa
rosa
conreus
groc
altres paisatges
lila
lmit entre la Catalunya humida

i seca
zona urbana
escala
0
23
COMUNITAT
VALENCIANA
quilmetres
matollar, arbust i garriga
3.Busca informaci i dibuixa una mata de roman, una de farigola i una destepa.
64
Ampliaci
9
Nom
Data
Els primers agricultors i ramaders

Lagricultura i la ramaderia sn
activitats econmiques del sector primari en les quals actualment treballen molt poques
persones.
Per no sempre ha estat aix...,
fa molts milers danys, lagricultura i la ramaderia eren activitats que ocupaven tots els
membres duna tribu, i grcies
a lagricultura els ssers humans van aconseguir passar de
ser nmades a sedentaris.
Els primers ssers humans eren
cac, adors i havien de desplac, arse i canviar de lloc sovint quan
perseguien els animals de cac, a.
Tot i que ms tard van aconseguir domesticar els animals, van continuar sent nmades perqu quan
sesgotaven els recursos o canviava lestaci de lany, havien de conduir els ramats cap a nous terrenys de pastura.
Desprs dinventar la ramaderia, els ssers humans van inventar lagricultura i van aconseguir domesticar les plantes tamb.
s difcil de saber com va succeir perqu no nhi ha cap registre, per als ssers humans sels va ocrrer plantar llavors, deixar-les germinar, fer crixer les plantes regant-les, deixar-ne madurar els fruits i
recollectar-los per fer-los servir com a aliment.
Lagricultura va permetre als ssers humans establir-se en un lloc fix i crear els primers poblats;
va fer disminuir la fam i la mortalitat causada per la desnutrici, ja qu amb lagricultura es podien mantenir ms membres duna tribu, etc., i tot aix va contribuir a un augment progressiu de la
poblaci.
1.Escriu amb les teves paraules el significat de les paraules segents.

Consulta el diccionari.
nmada:
sedentari:
65
2.Respon les preguntes.

Per qu desprs de domesticar els animals, els ssers humans van continuar
sent nmades?
Qu va permetre lagricultura als ssers humans?
3. Defineix el tipus dagricultura i ramaderia que hi ha a Catalunya avui dia.

Conreus de
Conreus de
Ramaderia
Ramaderia
66
Ampliaci
10
Nom
Data
Els nostres avantpassats

Lsser hum actual s producte duna lenta evoluci.
El nostre primer avantpassat t un antiguitat duns 5 milions danys,
s lAustralopithecus. Caminava dret.
Fa uns 3 milions danys va aparixer lHomo habilis. Caminava dret,

vivia en petits nuclis familiars, es dedicava a la cac, a i a la recollecci
i va comenc, ar a fabricar eines.
Fa 1.600.000 anys va aparixer lHomo erectus. Tenia unes proporcions corporals semblants a les actuals, i podia arribar a mesurar
180 cm dalc, ada. Era omnvor i probablement cac, ador. Va fer un gran
descobriment: el foc.
LHomo antecessor va viure fa 800.000 anys. Era cac, ador i recollector, i utilitzava eines dos i fusta. Les restes daquesta espcie shan trobat a Atapuerca (Castella i Lle).
Fa uns 150.000 anys va aparixer lHomo neanderthalensis. Va ser el primer sser hum que va
comenc, ar a enterrar els morts.
Posteriorment, va sorgir lHomo sapiens sapiens o home de Cromany, que s lespcie a la qual
pertanyem. Va aparixer fa aproximadament 130.000 anys. Es va fer sedentari, va inventar lagricultura i la ramaderia, i va fer les primeres manifestacions artstiques.
1. Llegeix el text i marca la resposta correcta.

Va comenar a fabricar eines de pedra:
Homo erectus
Homo sapiens sapiens
Homo habilis
Va deixar de ser nmada:
Homo erectus
Homo neandertalensis
Va descobrir el foc:
Homo antecessor
Homo erectus
67
2. Amb quina etapa de la prehistria relacionaries lHomo antecessor? Per qu?
3. Relaciona cada espcie dHomo amb el significat del seu nom i amb lpoca
en qu va aparixer.
Homo habilis
hum dret
fa 3 milions danys
Homo antecessor
hum que pensa
fa 800.000 anys
hum antecesor o pioner
fa 150.000 anys
Homo erectus
hum hbil
fa 1.600.000 anys
4. Quina espcie dHomo pot ser? Observa el dibuix i explica per qu.
5. Completa la lnia del temps amb el nom de lespcie humana corresponent.
5.000.000 danys
3.000.000 danys
68
1.600.000 danys
800.000 anys
130.000 anys
150.000 anys
Ampliaci
11
Nom
Data
Lexrcit rom i els seus campaments

Fa ms de 2.000 anys, Roma es va convertir en un
imperi. Va arribar a dominar el Mediterrani, part de
lEuropa Central i, fins i tot, el seu poder va arribar
fins a les illes Britniques.
La seva forc, a es va basar fonamentalment en un exrcit entrenat i experimentat, molt superior al dels seus
rivals.
Lexrcit rom estava molt estructurat i en letapa imperial estava format per sis legions duns 5.300 soldats
cadascuna.
Cada legi estava dirigida per un legat militar i estava
dividida en deu cohorts.
Les cohorts tenien uns sis-cents homes cadascuna, al
capdavant de les quals hi havia un trib militar. Al
seu torn, les cohorts estaven formades per tres maniples, duns dos-cents legionaris cadascun, i cada maniple estava format per dues centries.
El comandament de les centries i els maniples era a
crrec dels centurions.
1.Llegeix i completa la llegenda amb els noms de cadascuna de les parts de lexrcit
rom que hi ha representada a lesquema.
69
2. Relaciona.
Lorica: cuirassa.
Scutum: escut.
Pilum: llana.
Galea: casc.
Gladius: espasa.
Greba: pea que cobria

les cames.
3. Observa com era un campament de lexrcit rom.

Praetorium
Porta
decumana
Porta
principalis Tentoria
dextra
Intervallum
Fossa
Porta praetoria
Porta
principalis
siniestra
Via praetoria
Vallum
Via principalis
Ara, escriu la paraula que correspon a cada definici.
70
Forat excavat per protegir el campament.
Espai entre les tendes i el vallum que facilitava

lentrada i la sortida dels soldats.
Pavell del general.
Palissada.
Tendes dels soldats.
Porta orientada a loest.
Via que travessava el campament de nord a sud.
Porta orientada a lest.
Via que travessava el campament dest a oest.
Porta orientada al sud.
c
Ampliaci
12
Nom
Data
El cam de Sant Jaume

A ledat mitjana, els llocs on es conservaven relquies dels sants cristians van atreure un gran nombre de pelegrins i viatgers. Els principals centres de pelegrinatge van ser Jerusalem, escenari de la
passi i la mort de Jess; Roma, seu del papat i del martiri de sant Pere, i, ms tard, Compostella,
on al principi del segle ix es va creure que shavia trobat el sepulcre de lapstol Jaume.
Ben aviat, encoratjats pels reis i per lEsglsia, van arribar a Compostella pelegrins de tot Europa,
que trobaven allotjament i hospitalitat en els monestirs i en els nombrosos
hospitals i fondes que havien anat sorgint al llarg del cam fins a Santiago.
El cam de Sant Jaume va tenir moltes
rutes des de ledat mitjana, per exemple:
l cam francs: partia de Saint Jean

E
Pied de Port (Franc, a) i, travessant
Navarra, la Rioja, Castella i Lle, arribava fins a Compostella.
l cam del nord: corria parallel a la
E
cornisa cantbrica, des del Pas Basc
fins a Astries.
l cam primitiu: corria des dAstriE
es fins a Lugo per enllac, ar amb lltima part del cam francs.
a via de la plata: sortia dAndalusia
L
i travessava Extremadura i Castella i
Lle fins a arribar a Galcia.
Quan els pelegrins arribaven a Compostella, entraven a la catedral per

lentrada occidental, anomenada el
prtic de la Glria.
1. Llegeix el text i respon les preguntes.
Quins van ser els principals centres de pelegrinatge durant ledat mitjana?
Per qu acudien a aquests llocs, els pelegrins?
71
2. Qu s una relquia? Esbrina-ho i explica-ho.
3.Marca en el mapa els diferents camins de pelegrinatge a Santiago de Compostella,

segons la clau de colors.
vermell
Cam francs.
blau
Cam del nord.
verd
Cam primitiu.
groc
Via de la plata.
4. Observa les parts del prtic de la Glria de la catedral de Santiago de Compostella.

127683Camino de Santiago
timp
arquivoltes
columna
mainell
Ara, escriu C, si loraci s certa, o F, si s falsa.

Les arquivoltes sn les motllures que decoren un arc.
El mainell s la columna que divideix en dos el buit duna porta.
El timp s lespai decorat delimitat per les arquivoltes.
Les columnes sn els elements verticals que sostenen el pes dun edifici.
72
Solucions
Refor 1: El procs digestiu
1. El procs digestiu comprn:
la digesti, que consisteix
en la descomposici dels aliments
per poder obtenir-ne els nutrients.
labsorci, que consisteix en el pas

dels nutrients a la sang.
leliminaci de les restes, que consisteix
en la formaci dels excrements a partir
de les restes de la digesti i la seva
expulsi per lanus.
2. Lintest prim interv durant labsorci
dels nutrients.
Els excrements sn una massa molt
espessa que es forma a lintest gros
a partir de les restes de la digesti
i que selimina de lorganisme per lanus.
3. Els aliments contenen nutrients
que el nostre organisme necessita.
El procs digestiu consisteix
en la transformaci dels aliments
perqu puguem obtenir-ne els nutrients
necessaris. Consta de tres fases: digesti,
absorci dels nutrients i eliminaci
dels excrements.
ls urters comuniquen els ronyons

E
amb la bufeta.
3. Lexcreci s leliminaci de substncies
de rebuig de la sang.
Refor 2: La respiraci
1. Pulmons: sn dos rgans esponjosos
que obtenen oxigen de laire i expulsen
dixid de carboni.
Bronquis: sn els conductes pels quals
laire inspirat arriba als alvols pulmonars.
2. A: El nen est expirant aire. Els pulmons
estan desinflats.
B: El nen est inspirant aire. Els pulmons
estan inflats.
Refor 6: El sistema nervis

1. 1. E
l nen capta la informaci a travs
dels ulls.
2. Els nervis transmeten la informaci
al cervell.
3. E
l cervell decideix xutar la pilota
amb el peu i ordena als msculs
de la cama que es contreguin.
4. E
ls nervis transmeten la informaci
als msculs de la cama.
5. E
ls msculs es contreuen i la cama
es mou i xuta la pilota.
El nen decideix xutar la pilota
conscientment.
La part del sistema nervis que ordena
una resposta s el cervell.
2. Els nervis sn fibres que arriben a tots

els racons del cos i que sencarreguen
de transmetre la informaci.
Refor 3: Lexcreci
1. Resposta grfica (R. G.). Vegeu pg. 18
del llibre del alumne.
2. Lexcreci s la funci que sencarrega
deliminar de lorganisme les substncies
de rebuig de la sang a travs de lorina
i la suor.
La bufeta de lorina s lrgan on sacumula
lorina fins que s expulsada.
Refor 4: La sang i laparell circulatori

1. La sang s un lquid vermell
que transporta oxigen, nutrients
i substncies de rebuig per tot el nostre cos.
El cor s lrgan que sencarrega dimpulsar
el recorregut de la sang pel cos.
2. R. G. Vegeu pg. 20 del llibre del alumne.
3. Als pulmons, la sang es carrega doxigen
i torna al cor per les venes pulmonars.
En la circulaci general, la sang carregada
doxigen torna al cor per les venes caves.
Refor 5: La funci de relaci
1. R. G.
2. Resposta model (R. M.).
Els rgans dels sentits, en aquest cas loda,
comuniquen a la nena que el telfon sona.
Els rgans dels sentits, com la vista
i el tacte, avisen el nen que plou
i per aix obre el paraigua.
73
L es parts de lencfal sn el cervell,

el cerebel i el bulb raquidi.
Refor 7: El sistema nervis i els moviments

1. 1. La nena capta la informaci a travs
del sentit del tacte.
2. Els nervis sensitius transmeten
la informaci.
3. La medulla espinal sencarrega dordenar
una resposta.
4. Els nervis transmeten la informaci
als msculs del bra.
5. Els msculs es contreuen i la nena aparta
el bra.
La nena capta la informaci mitjanant
els rgans dels sentits. Capta que la flama
crema.
La part del sistema nervis que ordena
una resposta s la medulla espinal.
2. medulla espinal moviments reflexos.
encfal moviments voluntaris.
Refor 8: La coordinaci interna
1. Sn msculs involuntaris. Perqu treballen
sense que hi intervinguem de manera
conscient.
2. Els rgans del sistema endocr sn
les glndules endocrines. Segreguen
una srie de substncies anomenades
hormones; cada tipus dhormona controla
una funci diferent de lorganisme.
3. La nostra temperatura es mant constant:
coordinaci interna (CI).

Es produeix saliva quan mirem un aliment
que ens agrada: coordinaci interna (CI).

Correm per arribar puntuals a classe:
moviments voluntaris (MV).
4. El sistema nervis dirigeix el funcionament
intern del cos mitjanant els msculs
involuntaris i el sistema endocr.

Seria molt greu que els msculs
involuntaris deixessin de funcionar perqu
moltes funcions del cos no es farien,
com ara la respiraci, el batec cardac,
el control de la temperatura corporal, etc.
Refor 9: Lestructura de la Terra
1. R. G. Vegeu pg. 42 i 43 del llibre
del alumne.
74
2. Hidrosfera.
Geosfera.
Atmosfera.
3. La capa doz es troba a la part alta
de lestratosfera. Loz s un gas que actua
com una barrera contra els rajos ultraviolats
que arriben del Sol i que resulten
perjudicials per als ssers vius.
Refor 10: Lescora canvia
1. A2, B3 i C1.
Laigua de pluja sintrodueix a les esquerdes
de les roques. Quan baixa la temperatura,
aquesta aigua es transforma en gla,
que ocupa ms volum que laigua
i fa que es trenqui la roca.
2. 1. El vent i laigua erosionen la muntanya.
2. E
l vent transporta els materials
erosionats.
3. E
ls materials se sedimenten al peu
de la muntanya.
3. R. M.
Rius i torrents
Rius i torrents
Les aiges del riu van desgastant el llit per on corren.
Vent
El vent arrossega el sl quan

no est protegit per la vegetaci i est molt sec.
Mar
El mar colpeja les roques dun

penya-segat i les va desgastant a poc a poc.
Transport
Rius i torrents
Les aiges del riu transporten

els materials erosionats.
Vent
El vent transporta els materials erosionats.
Mar
Les aiges del mar transporten els materials erosionats.

Sedimentaci
Rius i torrents
Els materials erosionats es

dipositen a la superfcie i shi
acumulen. Aix, els rius formen
deltes a la desembocadura.
Vent
Els materials erosionats es dipositen a la superfcie i shi acumulen. Aix, el vent forma dunes
als deserts i a les costes.
Mar
Els materials erosionats es dipositen a la platja.

Refor 11: El sistema solar

1. Sistema solar.
Planeta.
Asteroide
Cometa.
2. Sistema solar
Planetes interiors
Mercuri
Venus
Terra
Mart
Planetes exteriors
Jpiter
Saturn
Ur
Nept
Planetes nans
Plut
3. Els estels fugaos sn cossos petits,
com grans de pols, que arriben a la Terra
i sincendien en xocar amb latmosfera.
Els meteorits sn cossos ms grans
que arriben a la superfcie sense cremar-se
del tot.
Refor 12: Lunivers
1.
Color
Groc
Mida
Mitjana
El Sol
Lluminositat
El Sol s
lastre ms
llumins del
firmament.
Brillantor
El Sol s
lastre ms
brillant del
firmament.
2. Una constellaci s un grup destels

que es veuen prxims en una regi del cel.
Les galxies sn agrupacions de milers
o milions destels, juntament amb fragments
de roca i gas.
3. Les galxies sn agrupacions de milers
o milions destels, juntament
amb fragments de roca i gas. Segons
la forma poden ser ellptiques, espirals
o irregulars.
El sistema solar est situat en una galxia
espiral anomenada Via Lctia. Nosaltres
ens trobem en un dels braos daquesta
galxia, fora lluny del centre.
Refor 13: Els ecosistemes

1. Un ecosistema est format pel medi fsic
i pels ssers vius que hi habiten.
Els sser vius dun ecosistema
es relacionen entre ells i tamb
amb el medi.
Els ssers vius poden modificar el medi
on viuen.
2. Aquest ecosistema est format pel medi
fsic (mar, gel i roques) i pels ssers vius
que hi viuen.
En aquests ecosistema hi habiten
persones, foques, peixos, morses
i gavines.
No, una girafa no pot viure en aquest
ecosistema perqu no hi ha vegetaci,
que s el seu aliment, i perqu no s
un animal adaptat als climes freds.
Els ssers vius modifiquen lecosistema

construint igls amb el gel o foradant
el sl per poder pescar.
Refor 14: La nutrici en els ecosistemes
1. 1. Herba, productor.
2. Saltamart, consumidor primari.
3. Ratol, consumidor secundari.
4. Guineu, consumidor terciari.
2. R. M.
Consumidors primaris: pug, ovella.
Consumidors secundaris: granota, senglar.
Consumidors terciaris: tigre, sser hum.
3. A lecosistema dun hort, els productors
sn les plantes i els consumidors,
els ssers humans i els animals
que se naprofiten, els cargols,
per exemple.
A lecosistema mar, els productors sn
les algues.
4. En un ecosistema existeixen moltes cadenes
alimentries diferents, i una mateixa espcie
pot formar part de diverses. Per aix,
per representar millor les relacions es fan
servir xarxes alimentries.
Refor 15: El medi ambient
1. R. M.
Els nens han danotar coses que facin
referncia a la resta dssers vius del seu
75
entorn, a lentorn fsic (construccions, parcs,

boscos, etc.) i a aspectes com el clima,
les precipitacions, etc.
2. R. M.

La construcci durbanitzacions sovint
requereix talar zones darbres i s una
de les causes de la desforestaci.

El consum excessiu de combustibles
fssils s una de les causes
de la contaminaci de laire
i de lescalfament del clima.
3. Modifiquen el medi ambient les tasques
agrcoles, com el tractor del dibuix
que llaura la terra, la construcci
de tanques per separar els terrenys,
la construcci dedificis, carrers i carreteres,
les lnies elctriques, la cria danimals, etc.
4. La desaparici duna espcie animal
o vegetal dins un ecosistema pot
representar un problema greu perqu tots
els ssers formen part dalguna cadena
alimentria i, en desaparixer una espcie
concreta, tamb en resulten afectades
les espcies que se nalimenten.
Refor 16: La protecci del medi ambient
1. (De dalt a baix i desquerra a dreta)
1: el perjudiquen; 2: el protegeixen;
3: el protegeixen; 4: el perjudiquen;
7: el protegeixen; 8: el perjudiquen;
11: el perjudiquen; 12: el perjudiquen.
2. Les autoritats poden protegir la fauna
i la flora mitjanant la declaraci
despais protegits.
Resposta lliure (R. Ll.).
Una espcie en perill dextinci s aquella
de la qual queden molt pocs exemplars
en el seu hbitat natural. Un exemple
despcie en perill dextinci fora
conegut s el linx ibric.
Refor 17: Les propietats de la matria
1. Densitat.
Massa.
Volum.
Massa, volum.
Densitat.
76
2. La matria
Propietats generals
Massa
Volum
Temperatura
es mesura en:
quilograms o grams
litres o millilitres
Propietats caracterstiques
color
transparncia
duresa
densitat
Refor 18: Les mescles i les substncies pures
1. C.
F. Totes les substncies pures estan
formades per un sol tipus de matria.
F. Els aliatges sn mescles homognies.
2. Filtraci: perqu amb aquest sistema
es poden separar mescles heterognies
dun slid amb un lquid.
Decantaci: perqu amb aquest sistema
es poden separar mescles heterognies
de substncies amb densitat diferent.
Evaporaci: perqu amb aquest sistema
es poden separar mescles homognies.
Refor 19: Els canvis destat
1. Condensaci.
Evaporaci.
Sublimaci.
Fusi.
Ebullici.
2. La solidificaci s el pas de lquid a slid.
T lloc a la mateixa temperatura
que la fusi. Per exemple, quan es congela
laigua i es formen glaons.
Refor 20: Els canvis qumics
1. Un canvi qumic s la transformaci
duna substncia en una altra de diferent.
R. M. Per exemple el ferro soxida
a lintemprie i forma el rovell.
2. Els glaons, al cap duna estona,
es fonen.
S, s possible.
Tamb s possible.
S, la fusta es pot transformar en cendra.
No, la cendra no es pot transformar
en fusta.
Ha tingut lloc un canvi qumic en la situaci
en qu sha cremat fusta. Perqu
una substncia sha transformat
en una altra, i aquest procs no es pot
tornar enrere.
Refor 21: El moviment i la velocitat
1. Els cossos es mouen o saturen quan
una fora hi actua a sobre.
La velocitat ens indica la rapidesa
amb qu es mou un cos.
2. La pilota sest movent, encara que a poc
a poc va perdent velocitat a causa
de la fora de fregament.
La fora de fregament s la que exerceix
el terra per on es desplaa la pilota,
i s una fora amb una direcci contrria
a la del moviment, cosa que fa que la pilota
saturi.
3. 300 : 4 5 75.
La velocitat s de 75 quilmetres a lhora.
Refor 22: La fora de la gravetat i el moviment
1. La fora de gravetat s la fora que fa
que els cossos siguin atrets cap
a la superfcie de la Terra.
Quan es deixa caure una pilota, la fora
de la gravetat fa que la pilota vagi
cap avall.
2. R.G. Vegeu pg. 94 i 95. A. En llanar
una pilota cap amunt li comuniquem una
velocitat cap amunt. Per quan deixem
anar la pilota, la fora de la gravetat
comena a frenar-la i la pilota perd
velocitat fins que satura al punt
ms alt. A partir de llavors, la gravetat
fa que es comenci a moure cap avall
i que la velocitat vagi augmentant fins
que arriba a terra.
B. En llanar la pilota cap amunt
li comuniquem una velocitat cap endavant.
Per, al mateix temps, la gravetat hi exerceix
una fora cap avall. Per tant, en el moment
en qu deixem anar la pilota, la gravetat fa
que es comenci a moure cap avall, cada

vegada amb ms velocitat. El resultat
daquests dos moviments, cap endavant
i cap avall, s que la pilota es desplaa
seguint una trajectria corba.
Refor 23: Les mquines simples
1. Politja: Canviar la direcci de la fora.
Palanca: Fer una tasca utilitzant menys
fora.
Roda: Disminuir la fora de fregament.
Pla inclinat: Elevar crregues utilitzant
menys fora.
Palanca de 3r gnere.
Palanca de 2n gnere.
Palanca de 1r gnere.
Refor 24: Les unitats de relleu de Catalunya.
Les terres del nord
2. El Pirineu est dividit en dues subunitats:
el Pirineu axial i el Prepirineu.
El Pirineu axial ns leix principal i est
format per muntanyes grans i escarpades
com la Pica dEstats i el Besiberri.
El Prepirineu s un conjunt de serres
paralleles situades al sud del Pirineu axial
com ara el Pedraforca i el Boumort.
Refor 25: El relleu del centre, el sud i el litoral
de Catalunya
2.
Costa alta
Costa baixa i deltaica
cap de Creus
golf de Roses
cap de Begur
golf de Sant Jordi
illes Medes
delta del Llobregat
Refor 26: Els rius de Catalunya

1. El relleu influeix en la longitud del curs,
que s el recorregut que fa un riu.
El clima influeix en el cabal, que s
la quantitat daigua que porta un riu.
El clima influeix en el rgim, que s
la variaci de la quantitat daigua dun riu
al llarg de lany.
77
2.
Xarxa
de lEbre
Xarxa
Pirineu-Mediterrani
Xarxa
mediterrnia
Ebre
Ter
Tordera
Segre
Fluvi
Bess
Noguera
Pallaresa
Llobregat
Foix
Valira
Muga
Francol
Refor 27: Llacs, embassaments i canals

de Catalunya
1. llac - acumulaci natural daigua
en una depressi de terreny.
aiguamoll - terreny pla inundat a causa
de laigua del mar duna manera permanent.
canal - llit artificial que es construeix
per desviar laigua dun riu i portar-la fins
els camps de conreu.
embassament - acumulaci artificial daigua
en el curs dun riu.
2. llac: Banyoles
canal: Urgell
embas-sament: Susqueda
aiguamolls: Empord
Refor 28: El clima a Catalunya
1. La proximitat del mar
La proximitat a lequador
El relleu
2. Clima mediterrani dinterior
Clima dalta muntanya
Clima atlntic
Clima mediterrani litoral
78
Refor 30: La Catalunya seca

1. F / F / C
A la Catalunya seca les precipitacions
no arriben als 700 mm anuals,
i la vegetaci i la fauna shan adaptat
a la calor i la sequera.
El paisatge de la Catalunya seca s tpicament
mediterrani amb arbres i arbustos de fulla
perenne, petita, endurida i moltes amb punxes.
2. Paisatge litoral i prelitoral: alzina surera,
pi pinyoner, mquia de margall, canyissar,
pollancre.
Paisatge de les comarques interiors seques:
alzina carrasca, mquia de garric, mquina
darot.
Refor 31: La poblaci de Catalunya
1. Per qu el creixement natural s positiu?
Perqu la natalitat s superior
a la mortalitat.
Qu s la densitat de poblaci? s
el nombre dhabitants que hi ha en cada
quilmetre quadrat de superfcie.
Per qu el creixement migratori s positiu?
Perqu la immigraci s superior a lemigraci.
2.
Les comarques Les comarques Les comarques
ms poblades fora poblades menys poblades
Refor 29: La Catalunya humida

1. 700 mm anuals
2.500 i 3.000 m
800 i 1.600 m
2.
Paisatge dalta
Paisatge de muntanya
3. R. M. El paisatge de lalta muntanya varia

molt amb lalada i passa de la roca nua
al prat alp i del prat al bosc dalta muntanya.
En canvi, el paisatge de muntanya mitjana
humida t un sol tipus de bosc caracterstic.
muntanya
mitjana humida
pi negre
faig
bedoll
roure
avet
pi roig
neret
esbarzer
ginebr
sac
el Barcelons
el Garraf
el Pallars Sobir
el Maresme
el Tarragons
el Priorat
el Baix
Llobregat
el Girons
lAlt Urgell
el Valls
Occidental
el Segri
la Cerdanya
Refor 32: La poblaci i el sector primari

a Catalunya
1. agricultura de sec: blat, ametlla, oliva, ram
(no correspon la carxofa).
agricultura de regadiu: poma, arrs,
tomquet, ceba, prssec (no correspon
lordi).
2. humida
productiva
pastura a laire lliure
Vilanova i la Geltr i Roses
Refor 33: El sector secundari a Catalunya
1. La fotografia correspon a la indstria:
agroalimentria que produeix: embotits.
qumica que elabora: medicaments.
de les noves tecnologies que fabrica:
components dinformtica.
Refor 34: El sector terciari a Catalunya
1. turisme cultural o de lleure
turisme de costa
turisme rural
2. Comer interior Catalunya envasa
productes alimentaris que es venen
a Catalunya mateix o en altres
comunitats autnomes de lEstat espanyol.
Comer exterior Catalunya exporta
maquinria, vehicles de motor i productes
dalimentaci; i importa combustibles,
productes qumics i dalimentaci.
3. R. M.
terrestre: persones que es desplacen
en trens per vies de ferrocarril.
martim: mercaderies que es desplacen
en vaixells per rutes martimes.
aeri: turistes que es desplacen en avi
per rutes aries.
Refor 35: El paleoltic
1. La prehistria s la primera etapa
de la histria i la ms llarga.
La prehistria va des de laparici de lsser
hum fins a la invenci de lescriptura.
La prehistria es divideix en tres etapes:
paleoltic, neoltic i edat dels metalls.
2. En el paleoltic, els ssers humans
salimentaven del que trobaven en la natura.
Pescaven, caaven i recollectaven fruits.
Aquests homes i dones nmades, anaven
dun lloc a un altre i vivien agrupats
en tribus, que eren petits grups formats
per diverses famlies. Fabricaven eines
amb ossos danimals i pintaven linterior

de les coves.
Refor 36: El neoltic
1. Sedentaris.
Agricultors.
Ramaders.
2. R.M. Aquesta pintura no s del paleoltic
perqu en aquest perode se solien pintar
animals allats que dotaven de volum
aprofitant els sortints de la roca.
Aquesta pintura pertany a lpoca
del neoltic perqu apareixen grups
dssers humans dibuixats de manera molt
esquemtica.
3. Pedra polida neoltic es fregava
repetidament una pedra en la ranura
que feien en una altra.
Pedra colpejada paleoltic es colpejava
una pedra amb una altra fins a donar-li
forma.
Refor 37: Ledat dels metalls
1. Aquesta lnia del temps s incorrecta
perqu les etapes de la prehistria estan
desordenades. La primera etapa
s el paleoltic, fa 1.000.000 danys;
la segona, el neoltic, fa 7.000 anys,
i la tercera, ledat dels metalls,
fa 6.000 anys.
2. Edat dels metalls.
Neoltic.
Paleoltic.
Paleoltic.
Neoltic.
Edat dels metalls.
Edat dels metalls.
Neoltic.
Paleoltic.
Neoltic.
Edat dels metalls.
Paleoltic.
Refor 38: El territori de Catalunya
en la prehistria
1. Pintura rupestre realista. paleoltic.
Vas campaniforme. edat dels metalls.
79
Cermica per a les cendres

dun difunt. edat dels metalls.
Fragment de cermica amb marques
de petxines. neoltic.
Eines de pedra i os per treballar la fusta,
cavar o escorxar animals. paleoltic.
2. Els primers pobladors del territori
de Catalunya es van installar en coves
i tendes a laire lliure a prop dels rius
Fluvi, Ter i Segre.
A Catalunya shan trobat a les parets
de coves i balmes pintures del paleoltic
com les del Cogul (les Garrigues),
Ulldecona (Montsi) o Montblanc (Conca
de Barber).
A Catalunya a partir de les restes trobades
pels arquelegs shi han reconstruit
dues cabanes i un graner a Banyoles,
al poblat neoltic de La Draga.
Refor 39: Ibers, celtes i colonitzadors
1 R. G. Vegeu pg. 166 del llibre del alumne.
Els pobles ibers ocupaven el sud i lest
de la Pennsula. Els celtes ocupaven
les terres de la Meseta i de la costa atlntica.
R. M. Ibers: laietans, contestants
i bastetants.
Celtes: vascons, cntabres i asturs.
2. Fenicis > Gadir.
Grecs > Sagunt.
Cartaginesos > Cartago Nova.
Refor 40: Els romans a Hispnia
1. Formig.
Llat.
Romanitzaci.
Pniques.
Provncia.
R.M. Btica (a qualsevol de les altres
quatre).
Hispnia.
Esclau.
2. cartaginesos.
Hispnia.
provncies.
llat.
romanitzaci.
80
formig.
mosaics.
Refor 41: El territori de Catalunya
a ledat antiga
1. Indigets - LEmpord i la Selva.
Ilergets - Les planes de Lleida.
Ausetans - Osona.
Lacetans - El Bages i el Solsons.
Laietans - El pla de Barcelona, el Valls
i el Maresme.
Ilercavons - Les terres del curs final de lEbre.
Cossetans - Camp de Tarragona, Conca
de Barber i el Peneds.
2.
Construccions
gregues
Construccions
romanes
acrpolis
frum
gora
domus
muralles
calada
aqeducte
muralles
Refor 42: El comenament de ledat mitjana

1. Els visigots eren un poble germnic.
La capital del regne visigtic va ser Toledo.
2. 3. L any 929, lemir Abderraman III
va adoptar el ttol de califa i va inaugurar
el califat de Crdova.
2. L any 756, el prncep Abderraman I
es va proclamar emir independent
i Al-Andalus es va separar de Damasc.
1. L any 711, els musulmans van envair
la Pennsula i van instaurar-hi un emirat,
s a dir, una provncia que depenia
del califa de Damasc.
3. Zona cantbrica:
Regne dAstries, que ms tard
es va anomenar regne de Lle.
La part oriental del regne de Lle
es va convertir en el regne de Castella.
Pirineus:
Regne de Navarra.
Comtats aragonesos que van acabar
formant el regne dArag.

Comptats catalans.
Refor 43: El final de ledat mitjana

1. R. G. Vegeu mapes pg. 180 i 188.
Els regnes cristians eren Portugal, Navarra,
la corona dArag i la corona de Castella.
El regne musulm era el regne de Granada.
Petits regnes en qu es va dividir Al-Andalus.
El regne de Granada.
Es van unir el 1479 amb el matrimoni
dIsabel I de Castella i Ferran II dArag.
El regne de Granada va ser conquerit
pels Reis Catlics, Isabel I de Castella
i Ferran II dArag.
Aquest mapa s del final de ledat mitjana,
perqu els territoris cristians ocupen
prcticament tota la Pennsula i els territoris
musulmans queden reduts a una petita
zona del sud.
Refor 44: La vida a Al-Andalus
1. Mulad.
Mossrab.
Medina.
Soc.
2. Arc de mig punt o de mtja circunferncia.
Arc de ferradura.
Arc apuntat.
Aquests arcs sanomenen aix per la forma
que tenen.
3. R. Ll.
Refor 45: La vida als regnes cristians
1. La societat en els regnes cristians
privilegiats
nobles
clergat
no privilegiats
pagesos
artesans
comerciants
2. Romnic.
Els edificis romnics tenien poca alada
i uns murs de pedra molt gruixuts,
amb poques finestres, per aix linterior era
fosc. Les portes i les finestres tenien forma
darc de mig punt.
Els edificis gtics eren alts. Els murs eren
ms fins i shi obrien grans portes
i finestres amb arcs de forma apuntada.

Les finestres es decoraven amb vitralls
de colors.
Refor 46: El territori de Catalunya en ledat
mitjana
1. dels visigots
pel riu Llobregat
musulmans
Barcelona, Perpiny i Valncia
Ampliaci 1: El factor Rh
1. Els principals components de la sang
sn els glbuls blancs, les plaquetes,
el plasma i els glbuls vermells.

Els grups sanguinis sn A, B, AB i O.

Un donant universal s aquella persona
la sang de la qual no provoca rebuig
en cap receptor, com els portadors
del tipus O.
Un receptor universal s aquella persona
que pot rebre sang de tots els tipus,
com per exemple les persones
amb el tipus AB.
2. R. Ll.
3. R. Ll.
4. Malaltia de la sang. hemopatia.
Metge especialitzat en lestudi
de la sang. hematleg.
Sortida de la sang dels vasos sanguinis
quan es produeix una ferida. hemorrgia.

Taca de color morat o groguenc
que es produeix a la pell a causa
dun cop. hematoma.

Pigment vermell que es troba
en els glbuls vermells i que serveix
per transportar loxigen. hemoglobina.

El prefix hemo-, hema- significa sang.
5. Un banc de sang s un lloc dedicat
a recollectar, emmagatzemar, processar
i subministrar sang.
Ampliaci 2: Diferents maneres de veure el mn
1. con: cllula receptora de llum que permet
la visi en colors i una bona resoluci
de la imatge.
bast: cllula receptora de llum
que aporta una resoluci baixa
81
de la imatge, per que s capa de funcionar

amb molt poca llum.
ocel: cadascun dels ulls complets formats
per molt poques cllules que, unit a molts
altres ocels, constitueix un ull compost
com el de moltes espcies dinsectes.
2. El mussol t ms bastons que cons

a la retina perqu els bastons funcionen
fins i tot amb molt poca llum
i s un animal nocturn.
Lguila utilitza la vista per albirar
les seves preses a grans distncies.
Els seus ulls tenen pupilles molt grans
i un elevat nombre de cons i bastons
a la part central de la retina.
3. A4 / B1 / C2 / D3.
4. Els cons i els bastons sn cllules
receptores de llum.
Ampliaci 3: Les erupcions volcniques
1. R. M. Els volcans no sn tots iguals
ni tenen el mateix tipus dactivitat.
Nhi ha de molt actius, s a dir, que entren
sovint en erupci. Nhi ha que alternen
perodes de reps amb uns altres derupci.
Fins i tot nhi ha que estan adormits,
s a dir, que no tenen activitat, per no
estan del tot extingits. I tamb nhi ha
que es poden considerar extingits.
Segons com tingui lloc lerupci, els volcans
es poden classificar en quatre grups:
hawai, estromboli, vulcani, pele.
2. Vulcani, pele, hawai, estromboli.
3. El magma s el material que es troba
a linterior de la Terra, a una temperatura
altssima; i la lava s el nom que rep
el magma quan ha sortit a la superfcie.
4. Du del foc i dels metalls.
Fill de Jpiter i de Juno.
Marit de Venus.
Vivia sota el volc Etna.
L
a farga de Vulc. El segon de lesquerra.
Diego Rodrguez de Silva i Velzquez.
Al Museo del Prado de Madrid.
Ampliaci 4: Ecosistemes en perill
1. El mapa aporta informaci sobre quins sn
els ecosistemes que corren ms perill
de desaparixer en el mn.
82
2. S, hi ha el litoral mediterrani, on es troba

el bosc mediterrani, un ecosistema
que corre un greu perill de desaparixer.
3. R. Ll.
4. 1. desforestaci
2. Amazones
3. ndic
4. Bering
5. Baikal
6. taig
Ampliaci 5: Eureka
1. Perqu laigua havia pujat ms de nivell
en un cossi que en laltre.
En el fet que dues masses iguals
duna mateixa substncia tenen el mateix
volum, independentment de la forma
que tinguin.
2. s ms petit el bloc de plom perqu
la densitat del plom s molt ms alta
que la del suro, per aix ocupa menys
espai que el suro.
3. La illustraci s incorrecta perqu
en introduir lanell a la proveta el nivell
o altura del lquid hauria de pujar
i no baixar, com es veu en la illustraci.
30: 1,5 = 20. La densitat de lanell
s de 20 gr / cm3.
4. R. M. Arquimedes va ser un matemtic, fsic
i enginyer grec que va nixer a Siracusa
(Itlia) lany 287 aC.
R. M. Va descobrir i va formular el principi
que duu el seu nom i se li atribueixen
diversos invents, com ara un mtode
per determinar el pes especfic dels cossos,
un planetari mecnic, la roda dentada,
el cargol sense fi...
La paraula eureka significa ho he trobat
i sutilitza quan es troba o descobreix alguna
cosa que es busca amb molt inters o esfor.
Ampliaci 6: Newton i les pomes
1. Isaac Newton va ser un dels cientfics
ms grans de tots els temps, que va fer
aportacions en molts camps de la cincia,
com ara la fsica, la matemtica
o la qumica. Newton s un dels pares
del clcul matemtic; va estudiar fenmens
relacionats amb la llum i lptica,

va formular les lleis del moviment
i va proposar la llei de la gravitaci
universal. La seva gran obra s Philosophiae
naturalis principia mathematica,
ms coneguda com Principia.
La fora de la gravetat s la fora que fa
que els cossos siguin atrets cap
a la superfcie de la Terra.
R.M. Perqu si totes les coses quan cauen
van a para a terra s perqu hi ha una fora
dins de la terra que les atrau.
2. R. M. La fora de fregament, la fora
datracci dun imant, la inrcia, forces
de contacte...
3. Poma dEva: expulsi del parads.
Poma de Paris: guerra de Troia.
Poma de Newton: llei de la gravitaci
universal.
Poma de Guillem Tell: independncia
de Sussa.

R. M. Blancaneu i els set nans.

L a pomera s un arbre de fulla caduca
que fa flors i produeix fruits:
les pomes.
Ampliaci 7: Un gran parc a lAlt Pirineu

1. El Parc Natural de lAlt Pirineu va ser creat
l1 dagost de lany 2003.
La unitat de relleu que comprn bona part
del parc natural s el Pirineu axial, leix
principal del Pirineu catal.
Perqu noms la seva superficie representa
una tercera part de tots els parcs naturals
de Catalunya.
La Pica dEstats i els rius Segre i Noguera
Pallaresa.
2. R. G. (s el parc ms gran que es veu a dalt
a lesquerra)
3. Comarca del Pallars Sobir.
Municipis: Alins, Alt neu, Esterri dneu,
Esterri de Cards, Farrera, la Guingeta
dneu, Lladorre, Llavors, Rialp, Soriguera,
Sort, Trvia, Vall de Cards.
Comarca de lAlt Urgell.
Municipis: Montferrer i Castelb, i Les valls
de Valira.
Ampliaci 8: Essncies per combatre la calor

1. el roman, la farigola i lestepa.
Els agrada el sol, sadapten molt b
als perodes de sequera als estius,
i sn aromtiques perqu produeixen
essncies.
Perqu una de les funcions de la producci
dessncies s la de reduir la transpiraci
en la planta, s a dir, evitar que selimini
gran part de laigua que ha absorbit
la planta.
2. R. G. Es troben especialment a les zones
de matollar.
3. R. G.
Ampliaci 9: Els primers agricultors
i ramaders
1. R. M. nmada: es diu de la persona o grup
de persones que no viuen sempre al mateix
lloc, que van dun costat a laltre.
sedentari: es diu dels grups de persones
o danimals que sempre viuen al mateix
lloc.
2. Perqu quan sesgotaven els recursos
o canviava lestaci de lany, havien
de conduir els ramats cap a nous
camps de pastura.
Establir-se en un lloc fix i crear
els primers poblats; disminuir la fam
i la mortalitat causada per la fam,
ja qu amb lagricultura es podia mantenir
a ms membres duna tribu, etc.,
i contribuir a un augment progressiu
de la poblaci.
3. Conreus de sec: els cereals (blat i ordi),
vinya, olivera, fruits secs i ferratges
per alimentar el bestiar.
Conreus de regadiu: els arbres fruiters
(pomeres i presseguers); les hortalisses,
en menys proporci (enciams, carxofes,
mongetes i cebes); i el conreu de larrs.
Ramaderia estabulada o intensiva: el bestiar
es cria en granges i estables, s la ms
productiva (sobretot porc i aviram, i tamb
ov i bov).
Ramaderia extensiva: el bestiar pastura
a laire lliure, pero s poc productiva (bov
i ov).
83
Ampliaci 10: Els nostres avantpassats

1. Homo habilis.
Homo sapiens sapiens.
Homo erectus.
2. LHomo antecessor es relacionaria
amb el paleoltic, perqu els ssers humans
en aquesta poca eren recollectors
i caadors.
3. Homo habilis c Hum hbil c fa tres millions
danys.
Homo antecessor c hum antecessor
o pioner c fa 800.000 anys.
Homo sapiens sapiens c hum que pensa c
fa 150.000 anys.
Homo erectus c hum dret c fa 1.600.000
anys.
4. s lHomo erectus, ja que duu una torxa
a la m i aquesta espcie va ser la que va
descobrir i va comenar a utilitzar el foc.
5. Desquerra a dreta i de dalt a baix:
Australopitecus, Homo erectus, Homo
antecessor, Homo sapiens, Homo habilis,
Homo Neardentalis.
Ampliaci 11: Lexrcit rom i els seus
campaments
1. Gris molt fosc: legi.
Gris fosc: cohort.
Gris clar: maniple.
Blanc: centria.
84
2. R. G.
3. Fossa.
Intervallum.
Praetorium.
Vallum.
Tentoria.
Porta decumana.
Via principalis.
Porta praetoria.
Via praetoria.
Porta principalis sinestra.
Ampliaci 12: El cam de Sant Jaume
1. Jerusalem, Roma i Santiago
de Compostella.
Perqu en aquests llocs havien passat fets
molt importants per als cristians.
Per exemple, Jerusalem va ser lescenari
de la passi i la mort de Jess; Roma era
i s la seu del papat i del martiri de sant
Pere, i a Santiago de Compostella es va
trobar el sepulcre de lapstol Jaume.
2. Una relquia s un objecte o una resta
que t gran valor perqu ha pertangut
a alg que es considera important.
La relquia de Santiago de Compostella
s el cos de lapstol.
3. R. G.
4. C, C, C, C.

Medi 5 PDF

Uploaded by

Document Information

Original Title

Copyright

Available Formats

Share this document

Share or Embed Document

Sharing Options

Did you find this document useful?

Is this content inappropriate?

Copyright:

Available Formats

Medi 5 PDF

Uploaded by

Copyright:

Available Formats

5

2009 by Grup Promotor / Santillana Educacin, S. L.

El procs digestiu consisteix en la transformaci dels aliments

La primera fase daquest procs s la digesti, que comena a la boca,

Desprs de la digesti, es produeix labsorci, que t lloc a lintest prim;

El procs digestiu acaba amb leliminaci de les restes, que comprn

2. Respon les preguntes segents.

En quina part del procs digestiu interv lintest prim?

Qu sn els excrements? On es formen?

que el nostre organisme necessita.

dels aliments perqu

puguem obtenir-ne els nutrients necessaris. Consta de tres fases:

La respiraci permet obtenir oxigen de laire i expulsar dixid de carboni.

les vies respiratries, constitudes per la faringe, la laringe, la trquea,

La respiraci t dos moviments:

1.Digues de quin rgan es tracta en cada cas i explican la funci

2.Observa els dibuixos i ratlla la paraula que no correspongui.

El nen est inspirant/expirant aire.

El nen est inspirant/expirant aire.

Els pulmons estan inflats/desinflats.

Els pulmons estan inflats/desinflats.

Lexcreci s la funci que sencarrega deliminar, a travs de lorina

Laparell excretor est format pels rgans segents:

1.Retola lesquema amb les paraules segents.

2. Completa les oracions.

s la funci que sencarrega deliminar de lorganisme

fins que s expulsada.

comuniquen els ronyons amb la

3. Indica quina oraci s certa.

La sang i laparell circulatori

La sang s un lquid vermell que transporta i recull diverses substncies

El cor s lrgan que sencarrega dimpulsar el recorregut de la sang pel cos

La sang circula pels vasos sanguinis, que poden ser: artries,

La sang du a terme un doble recorregut per laparell circulatori:

1. Completa les definicions segents.

s un lquid vermell que transporta

s lrgan que sencarrega dimpulsar el

2. Retola el dibuix amb les paraules segents.

3. Llegeix el text i subratllan les parts incorrectes. Desprs, copial correctament.

2009 Grup Promotor / Santillana Educacin, S. L.

Els rgans dels sentits capten la informaci de lexterior i la transformen

Tamb tenim receptors interns, que sencarreguen dinformar el sistema

1. Dibuixa lrgan corresponent a cada sentit.

2. Explica de quina manera aquestes persones fan la funci de relaci.

2009 Grup Promotor / Santillana Educacin, S. L.

El sistema nervis rep i analitza la informaci de lentorn i del propi cos,

1. Observa el dibuix dun moviment voluntari i completa les oracions.

decideix xutar la pilota amb el peu i ordena

de la cama que es contreguin.

4. Els nervis transmeten la informaci als

Ara, respon les preguntes segents.

Com decideix el nen xutar la pilota, conscientment o sense adonar-sen?

Quina part del sistema nervis ordena una resposta?

Qu sn els nervis? Quina funci tenen?

Quines parts formen lencfal?

2009 Grup Promotor / Santillana Educacin, S. L.

El sistema nervis i els moviments

Podem fer dos tipus de moviments:

Els moviments voluntaris sn aquells que fem perqu volem, com

Els moviments reflexos sn aquells que duem a terme molt rpidament

1. Observa el dibuix dun moviment reflex i completa les oracions.

Ara, respon les preguntes segents.

Quina part del sistema nervis ordena una resposta?

les vies respiratries, constitudes per la faringe, la laringe, la trquea,

1.Digues de quin rgan es tracta en cada cas i explican la funci

2.Observa els dibuixos i ratlla la paraula que no correspongui.

1.Retola lesquema amb les paraules segents.

4. Els nervis transmeten la informaci als

2.Observa el dibuix i respon

Ara, escriu a sota de cada dibuix productor, consumidor primari, consumidor

4.Explica per qu la desaparici duna espcie animal o vegetal dins un ecosistema