Fichas Medi 4º PDF

915994 _ 0001-0088.
qxd 11/7/08 08:26 Pgina 1
4 PRIMRIA REFOR I AMPLIACI
Coneixement
del medi
Fitxes de refor
1 La digesti i laparell digestiu . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 3 30 La poblaci. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 32
2 Laparell respiratori . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 4 31 Les tradicions i les festes. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 33
3 La circulaci de la sang . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 5 32 El treball: el sector primari . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 34
4 Els hbits saludables . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 6 33 El treball: el sector secundari . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 35
5 Els aliments i els nutrients. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 7 34 El treball: el sector terciari . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 36
6 La dieta saludable . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 8
35 Lorganitzaci de lestat. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 37
7 Les parts de la planta . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 9
36 La participaci ciutadana . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 38
8 La nutrici de les plantes . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 10
37 Les institucions autonmiques . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 39
9 La reproducci de les plantes . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 11
10 Les roques . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 12 38 En els temps dels primers ssers humans . . . . . . . . . . . . 40
11 Els minerals . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 13 39 En els temps dels romans . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 41
12 El sl . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 14 40 En els temps dels cavallers . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 42
13 Els ecosistemes . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 15 41 En els temps dels navegants . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 43
14 Les relacions en els ecosistemes. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 16 42 En els temps de les primeres fbriques . . . . . . . . . . . . . . 44
15 La conservaci dels ecosistemes. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 17 43 En el nostre temps . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 45
16 La matria i les seues propietats . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 18
17 Els canvis de la matria . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 19
18 Els materials . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 20 Fitxes dampliaci
19 Les forces . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 21
1 46 9 62
20 Lenergia . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 22
2 48 10 64
21 Ls de lenergia. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 23
3 50 11 66
22 La llum i la seua propagaci . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 24
4 52 12 68
23 La llum i els colors . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 25
5 54 13 70
24 Municipis i comarques . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 26 6 56 14 72
25 Les comunitats autnomes i les provncies . . . . . . . . . . . 27 7 58 15 74
26 El territori de la Comunitat Valenciana . . . . . . . . . . . . . . . 28 8 60
27 Els paisatges dinterior . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 29
28 Rius, llacs i embassaments . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 30
29 Els paisatges de costa . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 31 Solucions . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 76
915994 _ 0001-0088.qxd 27/6/08 12:57 Pgina 2
Refor i ampliaci Coneixement del medi 4 s una obra collectiva,

concebuda, creada i realitzada al Departament de Primria
dEdicions Voramar, S. L./Santillana Educacin, S. L., dirigit per
Enric Juan Redal, Jos Toms Henao i Immaculada Gregori Soldevila.
Illustraci: Jorge Salas i Jos Santos
Cartografia: Jos Luis Gil
Correcci: Gemma Avellan
Edici: Mar Garca
2008 by Edicions Voramar, S. L./Santillana Educacin, S. L.

C/ Valncia, 44. 46210 Picanya (VALNCIA)
PRINTED IN SPAIN
Imprs a Espanya per
CP: 915994
Depsit legal:
Aquest quadern est protegit per les lleis de drets dautor i la seua propietat
intellectual correspon a Voramar/Santillana. Els usuaris legtims daquest
quadern noms estan autoritzats a fer-ne fotocpies per a usar-les com a ma-
terial daula. Queda prohibida qualsevol altra utilitzaci tret dels usos perme-
sos, especialment aquella que tinga finalitats comercials.
915994 _ 0001-0088.qxd 27/6/08 12:57 Pgina 3
Refor
1 La digesti i laparell digestiu
Nom Data
Recorda
La digesti s el procs pel qual els aliments es descomponen
en nutrients.
Laparell digestiu sencarrega de descompondre els aliments
i aconseguir els nutrients. T forma de tub, comena a la boca
i acaba a lanus. Alguns dels seus rgans sn lestmac
i lintest.
1. Contesta.
Qu s la digesti?
Quina part del nostre cos sencarrega de descompondre els aliments

i aconseguir els nutrients?
2. Encercla les paraules que es refereixen a laparell digestiu.
estmac reny os boca
intest ull anus nas
3. Completa lesquema de laparell digestiu.
estmac
boca
intest
anus
2008 Edicions Voramar, S. L./Santillana Educacin, S. L. 3

915994 _ 0001-0088.qxd 27/6/08 12:57 Pgina 4
Refor
2 Laparell respiratori
Nom Data
Recorda
Laparell respiratori sencarrega daconseguir loxigen de laire.
En laparell respiratori es troben els pulmons, la trquea
i els bronquis.
Loxigen s necessari, entre altres coses, per a aconseguir
lenergia que ens aporten els aliments.
1. Completa amb les paraules segents.
nas boca pulmons trquea bronquis
Laire que prenem per la i pel

arriba als a travs de la
i els . Als pulmons, loxigen de laire passa a linterior
del cos perqu es puga utilitzar.
2. Per a qu necessitem loxigen? Contesta.
3. Completa lesquema de laparell respiratori.
nas
trquea
bronquis
pulmons
4 2008 Edicions Voramar, S. L./Santillana Educacin, S. L.

915994 _ 0001-0088.qxd 27/6/08 12:57 Pgina 5
Refor
3 La circulaci de la sang
Nom Data
Recorda
Laparell circulatori sencarrega que la sang circule contnuament
per tot el cos.
La sang circula pels vasos sanguinis impulsada pel cor.
Els renyons netegen la sang i fabriquen lorina.
1. Encercla les paraules que tenen relaci amb la circulaci de la sang.
cor boca artria orella vena reny
2. Escriu V, si s verdader, o F, si s fals.
Laparell respiratori sencarrega que la sang circule

contnuament per tot el cos.
La sang circula pels vasos sanguinis.
Lestmac s lrgan que impulsa la sang.
Les artries, les venes i els capilars sn vasos sanguinis.
Els renyons sencarreguen de netejar la sang i fabricar lorina.
3. Completa lesquema de laparell circulatori.
v
s

915994 _ 0001-0088.qxd 27/6/08 12:57 Pgina 6
Refor
4 Els hbits saludables
Nom Data
Recorda
Els hbits saludables ens ajuden a cuidar la nostra salut.
Els hbits saludables sn la higiene, lesport, la postura correcta
i lalimentaci saludable.
1. Per qu s convenient adquirir hbits saludables? Contesta.
2. Encercla els que sn hbits saludables.
3. Per qu s important dormir b? Explica-ho.
4. Observa els dibuixos i marca la postura correcta.

915994 _ 0001-0088.qxd 11/7/08 08:26 Pgina 7
Refor
5 Els aliments i els nutrients
Nom Data
Recorda
Els aliments contenen els nutrients que necessita el nostre cos.
Els nutrients sn els hidrats de carboni, els greixos, les protenes,
les vitamines, els minerals i la fibra.
1. Completa.
Els g i els h de c ens aporten energia.
Les p sn necessries per a crixer adequadament.
Les v i els m sn necessaris per a estar sans.
La f ajuda perqu laparell digestiu funcione correctament.
2. Encercla els nutrients que ens aporten aquests aliments.
protenes minerals hidrats de carboni
fibra vitamines greixos
minerals hidrats de carboni fibra
greixos vitamines protenes
3. Marca amb una X loraci correcta.
El calci s un mineral que forma part dels ossos.
Els hidrats de carboni formen part dels ossos.

915994 _ 0001-0088.qxd 27/6/08 12:57 Pgina 8
Refor
6 La dieta saludable
Nom Data
Recorda
La dieta s el conjunt de menjars i begudes que una persona pren
normalment. Una dieta saludable ha de ser equilibrada i suficient.
La dieta equilibrada ens aporta la quantitat adequada
de cada nutrient.
La dieta suficient ens aporta lenergia que necessitem.
1. Com ha de ser una dieta saludable? Pensa i explica-ho.
2. Observa la roda dels aliments.
Ara, encercla laliment ms saludable de cada parella.
oli/mantega formatge/llet ram/croissant
xorio/pollastre magdalena/torrada tomaca/llonganissa

915994 _ 0001-0088.qxd 27/6/08 12:57 Pgina 9
Refor
7 Les parts de la planta
Nom Data
Recorda
Les plantes estan formades per larrel, la tija i les fulles.
Larrel es troba davall de terra.
La tija creix per damunt del sl i pot ser llenyosa o herbcia.
Les fulles tenen dues parts: pecol i limbe.
1. Relaciona.
Part de la planta Parts verdes

que creix per damunt de la planta Part de la planta
del sl i sost que naixen de que est soterrada.
les fulles. les branques.
fulles tija arrel
2. Completa el dibuix amb el nom de les parts duna planta.

Desprs, contesta.
Com s la tija daquesta planta: llenyosa o herbcia? Per qu?
3. Observa el dibuix i escriu el nom de les parts de la fulla.

915994 _ 0001-0088.qxd 11/7/08 08:26 Pgina 10
Refor
8 La nutrici de les plantes
Nom Data
Recorda
Les plantes fabriquen els seus aliments mitjanant la fotosntesi.
Per fer-ho, necessiten aigua, sals minerals, dixid de carboni i llum.
Quan les plantes realitzen la fotosntesi, produeixen oxigen.
1. Qu necessiten les plantes? Completa el dibuix.
d
de c
s a
2. Qu produeixen les plantes? Completa el dibuix.
d
de c
3. Qu s la fotosntesi? Contesta.

915994 _ 0001-0088.qxd 27/6/08 12:57 Pgina 11
Refor
9 La reproducci de les plantes
Nom Data
Recorda
Lrgan reproductor de les plantes s la flor.
Les parts de la flor sn: el calze, la corolla, els estams i el pistil.
La pollinitzaci s el viatge dels grans de pollen des dels estams
duna flor fins al pistil duna altra.
Desprs de la pollinitzaci, les flors donen lloc als fruits,
que en linterior contenen les llavors.
1. Escriu el nom de les parts de la flor en el lloc corresponent.
estam pistil spal ptal
2. Completa les oracions.
El calze est format per unes fulles verdes anomenades s .

Els p sn unes fulles acolorides que formen la corolla.
Els e sn la part masculina de la flor i contenen el pollen.
El p s la part femenina de la flor.
3. Contesta.
Quin s lrgan reproductor de la planta?
Qu s la pollinitzaci?

915994 _ 0001-0088.qxd 27/6/08 12:57 Pgina 12
Refor
10 Les roques
Nom Data
Recorda
Les roques sn la part slida de la Terra.
Totes les roques estan formades per minerals.
1. Escriu V, si s verdader, o F, si s fals.
Les roques estan formades per minerals.
Totes les roques sn blanes.
Hi ha roques lquides.
El marbre s una roca dura formada per un sol mineral.
Largila s una roca blana formada per grans molt fins.
2. Relaciona.
Excavaci feta amb poca

Jaciment profunditat per extraure roques.
Lloc don sextrauen

Mina les roques.
Pedrera Excavaci feta amb molta

profunditat per extraure roques.
3. Escriu tres utilitats de les roques i posan un exemple de cada una.


915994 _ 0001-0088.qxd 27/6/08 12:57 Pgina 13
Refor
11 Els minerals
Nom Data
Recorda
Els minerals sn els materials naturals de qu estan
fetes les roques.
Els minerals estan formats per un sol material.
Els minerals es diferencien per la duresa, la brillantor, el color
i la forma.
1. Explica qu s un mineral i en qu es diferencia duna roca.
2. Escriu amb cada una de les paraules segents una oraci

que tinga relaci amb els minerals.
forma
brillantor
color
duresa
3. Quin s el mineral ms dur? Escriu-ne el nom.
4. Relaciona cada mineral amb un s.
construir edificis magnetita
obtindre metalls diamant
elaborar joies guix

915994 _ 0001-0088.qxd 27/6/08 12:57 Pgina 14
Refor
12 El sl
Nom Data
Recorda
El sl s la capa de terra amb aigua, aire i restes de plantes
i animals que cobreix les roques.
El sl es forma a partir de les roques i de lacci del vent,
la pluja, els animals i les plantes.
El sl t diverses capes: capa superior, en qu hi ha humus,
capa intermdia i capa inferior.
1. Com es forma el sl? Observa els dibuixos, llig els textos i relaciona.
La roca comena a trencar-se

per lacci de la pluja,
les gelades i el vent.
Les arrels de les plantes

ajuden a trencar
les roques.
Els trossos menuts de roca

es mesclen amb lhumus
i es forma el sl.
2. Escriu el nom de cada capa del sl. Desprs, encercla la capa

de sl en qu hi ha humus.

915994 _ 0001-0088.qxd 27/6/08 12:58 Pgina 15
Refor
13 Els ecosistemes
Nom Data
Recorda
Els ecosistemes estan formats per un lloc i els ssers
que hi viuen. Els ecosistemes poden ser terrestres i aqutics.
Els ecosistemes terrestres poden ser: boscos, praderies
i deserts.
Els ecosistemes aqutics poden ser: daigua dola
i daigua salada.
1. Completa lesquema.
plantes temperatura sl aigua animals
Ecosistemes
Medi fsic ssers vius
2. Escriu una oraci amb cada grup de paraules.
ecosistemes components medi fsic ssers vius
ecosistemes terrestres praderies boscos deserts
ecosistemes aqutics aigua dola aigua salada

915994 _ 0001-0088.qxd 27/6/08 12:58 Pgina 16
Refor
14 Les relacions en els ecosistemes
Nom Data
Recorda
Entre els ssers vius dun ecosistema sestableixen relacions
com les dalimentaci, competncia i cooperaci.
Una cadena alimentria s una representaci de la manera
en qu salimenten els ssers vius dun ecosistema.
1. Relaciona.
Relacions Es produeixen quan dos ssers vius

de competncia han de satisfer una mateixa necessitat.
Relacions Es produeixen perqu uns ssers vius

de cooperaci salimenten duns altres.
Relacions Es produeixen quan dos ssers vius

dalimentaci sajuden i ambds sen beneficien.
2. Completa la cadena alimentria amb fletxes.
3. Completa amb els noms dels ssers vius que apareixen en lactivitat anterior.
plantes herbvors carnvors

915994 _ 0001-0088.qxd 27/6/08 12:58 Pgina 17
Refor
15 La conservaci dels ecosistemes
Nom Data
Recorda
Els ecosistemes es deterioren per la contaminaci,
la desforestaci i la sobreexplotaci.
Els ecosistemes es protegeixen mitjanant lleis i mitjanant
la declaraci despais protegits.
1. Relaciona.
Tala darbres.
Contaminaci
Utilitzaci excessiva
Desforestaci dels recursos naturals.
Sobreexplotaci Fum dels vehicles i fem.
2. Observa els dibuixos i escriu-ne davall contaminaci, sobreexplotaci

o desforestaci segons que corresponga.
3. Contesta.
Qu s un espai protegit?
Hi ha algun espai protegit a la Comunitat Valenciana? Quin?

915994 _ 0001-0088.qxd 27/6/08 12:58 Pgina 18
Refor
16 La matria i les seues propietats

Nom Data
Recorda
La matria s el que forma tots els objectes que ens envolten.
Tots els objectes tenen dues propietats: la massa, que s
la quantitat de matria que t un objecte, i el volum,
que s la quantitat despai que ocupa un objecte.
La matria pot presentar-se en tres estats: slid, lquid
o gas.
1. Contesta.
Qu s la matria?
Qu s el volum?
Quins sn els tres estats de la matria?
2. Relaciona cada mesura amb la propietat de la matria corresponent.
massa
volum
3. Escriu V, si s verdader, o F, si s fals. Desprs, escriu correctament

totes les oracions que siguen falses.
Els slids tenen una forma i un volum fixos.
Els lquids no tenen forma fixa ni volum fix.
Els gasos tenen un volum fix, per la forma pot variar,

perqu adopten la forma del recipient que els cont.

915994 _ 0001-0088.qxd 27/6/08 12:58 Pgina 19
Refor
17 Els canvis de la matria

Nom Data
Recorda
La matria pot experimentar diversos canvis: mescles,
canvis destat o canvis qumics.
Les oxidacions i les combustions sn reaccions qumiques
en qu una substncia es combina amb loxigen.
1. Ratlla la paraula falsa i escriu loraci correctament.

La uni de dues substncies diferents s una oxidaci/mescla.
Els canvis destat/qumics es produeixen quan unes substncies

es transformen en unes altres.
Una combusti/mescla s una oxidaci molt rpida en qu

es produeix molta calor.
La mescla de dos metalls s una/un oxidaci/aliatge.
2. Completa lesquema dels canvis destat.

F
slid lquid gas

F

915994 _ 0001-0088.qxd 27/6/08 12:58 Pgina 20
Refor
18 Els materials
Nom Data
Recorda
Els materials sn les substncies que sempren per a fabricar
objectes.
Els materials poden ser naturals o artificials.
Algunes propietats dels materials sn la resistncia,
la flexibilitat, la fragilitat, lelasticitat, la transparncia
i la lleugeresa.
1. Classifica els materials segents en naturals o artificials

segons que corresponga.
formig fusta vidre cuir granit paper
Materials naturals Materials artificials
2. Encercla en la sopa de lletres el nom de sis propietats dels materials i escriu-les.
T R A N S P A R N C I A
R W E G U Z J E V A O L
Q E R W I X O P L N K J L
S D F G H J K L Z X C V E
R E S I S T N C I A N U
M B V C X Q W E R T I N G
V C X Z A Q W S X R T G E
F L E X I B I L I T A T R

D F H J K L M N D X Q W E
F R A G I L I T A T E R S
E L A S T I C I T A T E A

915994 _ 0001-0088.qxd 27/6/08 12:58 Pgina 21
Refor
19 Les forces
Nom Data
Recorda
Les forces poden actuar per contacte o a distncia, i poden ser
datracci o de repulsi.
La fora de fregament fa que es frenen i es paren els objectes.
La fora de gravetat s la fora que fa que els objectes siguen
atrets per la Terra.
1. Com actuen les forces? Llig i escriu davall de cada dibuix

per contacte o a distncia segons que corresponga.
2. Llig el text i encercla els dos errors que shi han produt.
Desprs, copia el text correctament.
Les coses no cauen cap avall, sin que cauen en la direcci
del centre de la Terra.
Aix es deu a la fora de fregament, que s la fora que fa
que els objectes siguen atrets pel Sol.

915994 _ 0001-0088.qxd 27/6/08 12:58 Pgina 22
Refor
20 Lenergia
Nom Data
Recorda
Lenergia s la causa dels canvis que es produeixen a lUnivers.
Hi ha diversos tipus denergia, per exemple: la mecnica,
la qumica, la calorfica, lelctrica, la nuclear i la lluminosa.
Lenergia es transforma dun tipus en un altre.
1. Qu s lenergia? Contesta.
Ara, completa aquest esquema sobre els tipus denergia.

m
q
Tipus c
denergia e
n
l
2. Quina energia tenen? Escriu.
La gasolina F El vent F
Lurani F Els raigs F
La llum F El foc F
3. Escriu quin tipus denergia fan servir i quin tipus denergia produeixen
els objectes segents.

915994 _ 0001-0088.qxd 27/6/08 12:58 Pgina 23
Refor
21 Ls de lenergia
Nom Data
Recorda
Lenergia sobt de les fonts denergia, que poden ser de dos
tipus:
Fonts denergia renovables, que sn les que no sesgoten,
como la llum del Sol i el vent.
Fonts denergia no renovables, que sn les que sesgoten
a mesura que sutilitzen, com lurani o els combustibles
fssils (carb, petroli i gas natural).
1. Classifica aquestes formes denergia. Desprs, contesta.
carb Sol vent petroli urani llenya
Fonts denergia Fonts denergia

renovables no renovables
En qu es diferencien les fonts denergia renovables

de les no renovables?
2. Quines fonts denergia utilitzen aquestes centrals elctriques? Relaciona.
Central trmica energia del vent
Central hidroelctrica energia de laigua en caure
Central elica energia de lurani
Central nuclear carb, gas natural i gasoil

915994 _ 0001-0088.qxd 27/6/08 12:58 Pgina 24
Refor
22 La llum i la seua propagaci

Nom Data
Recorda
La llum viatja en totes les direccions, en lnia recta i amb una velocitat
molt alta. Segons com es comporten davant la llum, els objectes poden
ser opacs, translcids o transparents.
Quan la llum arriba a un objecte opac es produeix la reflexi,
s a dir, rebota i en permet la visi.
Quan la llum arriba a un objecte transparent es produeix
la refracci, s a dir, el travessa i canvia de direcci.
1. Com es propaga la llum? Contesta.
2. Relaciona.
opac transparent translcid
3. Observa el dibuix i escriu-ne davall reflexi o refracci segons que corresponga.
Ara, justifica la teua resposta.

915994 _ 0001-0088.qxd 27/6/08 12:58 Pgina 25
Refor
23 La llum i els colors

Nom Data
Recorda
La llum blanca est formada per llum de tots els colors.
Els colors bsics sn el roig, el verd i el blau, ja que amb aquests
es poden obtindre tots els altres colors.
Quan la llum arriba a un objecte, una part shi reflecteix i una altra
hi s absorbida. Per aix, el color del que veiem un objecte s
el color de la llum que reflecteix aquest objecte.
1. Completa les oracions amb aquestes paraules.
absorbeixen blanca bsics reflecteixen
La llum est formada per llum de tots els colors.

El roig, el verd i el blau sn colors .
Els objectes blancs sn els que de la mateixa manera
la llum de tots els colors.
Els objectes de color negre sn els que tota la llum
que reben i no la reflecteixen.
2. Pinta de groc el dibuix.
Ara, explica per qu veiem la llima de color groc.

915994 _ 0001-0088.qxd 27/6/08 12:58 Pgina 26
Refor
24 Municipis i comarques
Nom Data
Recorda
Un municipi s un territori constitut per una o diverses localitats
governades per un ajuntament.
Una comarca s un conjunt de municipis prxims amb caracterstiques
semblants.
El municipi on es concentren els serveis comarcals rep el nom de
cap comarcal.
1. Escriu el nom corresponent a cada definici.

Territori constitut per una o diverses
localitats governades per un ajuntament. F
Municipi on es concentren
els serveis comarcals. F
Conjunt de municipis prxims
amb caracterstiques semblants. F
2. Observa el dibuix. Desprs, contesta.
A C
Quin tipus de comarca s: de muntanya, de plana o de costa? Per qu?
Quina lletra representa el cap comarcal? Per qu?
Quants municipis formen aquesta comarca?

915994 _ 0001-0088.qxd 27/6/08 12:58 Pgina 27
Refor
Les comunitats autnomes
25 i les provncies
Nom Data
Recorda
Espanya est organitzada en 17 comunitats autnomes
i dues ciutats autnomes: Ceuta i Melilla.
Una provncia s un territori ms gran que una comarca
i est formada per molts municipis.
1. Observa el mapa i pinta segons la clau.
N PAS
La Corunya Santander BASC F R A N A
Oviedo BISCAIA Donostia-Sant Sebasti
LA CORUNYA LUGO PRINCIPAT CANTBRIA
O E Santiago Bilbao
de Compostella Lugo DASTRIES Vitria-Gasteiz GUIPSCOA
GALCIA Lle Pamplona-Irua
LABA ANDORRA
Pontevedra BURGOS COMUNITAT
Ourense LLE
S PONTEVEDRA PALNCIA Logronyo FORAL DE OSCA
LLEIDA GIRONA
OURENSE Palncia Burgos LA RIOJA NAVARRA Osca
ZAMORA Girona
ARAG C ATA L U N YA
CASTELLA I LLE Sria
Valladolid Lleida BARCELONA
SRIA Saragossa
Zamora VALLADOLID Barcelona
SEGVIASARAGOSSA
Salamanca Segvia Tarragona
GUADALAJARA TARRAGONA
SALAMANCA vila COMUNITAT Guadalajara TEROL
A L
DE MADRID
VILA Madrid
Conca Terol CASTELL
U G
Toledo Castell
CCERES CONCA
TOLEDO de la Plana
CASTELLA-LA MANXA Palma
R T
Cceres VALNCIA Valncia de Mallorca

EXTREMADURA C O M U N I TAT
Ciudad Real VA L E N C I A N A ILLES
Mrida
P O
BALEARS
Badajoz Albacete
CIUDAD REAL
ALBACETE ALACANT
BADAJOZ
Alacant
CRDOVA JAN
Mrcia
HUELVA Jan
SEVILLA Crdova REGI
Huelva A N D A L U S I A GRANADA DE MRCIA
Sevilla ALMERIA
Granada Almeria
MLAGA
CADIS
Mlaga
Cadis
O C E AT L N T I C Ceuta
C A N R I E S ALGRIA
Santa Cruz LAS PALMAS Melilla
de Tenerife
Las Palmas
de Gran Canaria
SANTA CRUZ
MARROC
DE TENERIFE
roig Una ciutat autnoma.
blau Una comunitat autnoma insular.
verd Una comunitat autnoma constituda per una provncia.

Una comunitat autnoma constituda
groc
per ms de set provncies.
taronja Una comunitat autnoma costanera.

915994 _ 0001-0088.qxd 27/6/08 12:58 Pgina 28
Refor
26 El territori de la Comunitat Valenciana

Nom Data
Recorda
Cada comunitat o ciutat autnoma t un territori definit, una capital,
un govern, uns smbols, una histria
El seu territori est organitzat en una o diverses provncies.
1. Observa el mapa i pinta el territori de la nostra Comunitat.
N PAS
La Corunya Santander BASC
F R A N A
Oviedo BISCAIADonostia-Sant Sebasti
LA CORUNYA LUGO PRINCIPAT CANTBRIA Bilbao
O E Santiago
de Compostella Lugo DASTRIES Vitria-GasteizGUIPSCOA
G A L C I A Lle Pamplona-Irua
LABA ANDORRA
Pontevedra BURGOS COMUNITAT
Ourense LLE
PONTEVEDRA PALNCIA Logronyo FORAL DE OSCA
GIRONA
S OURENSE Palncia Burgos LA RIOJA NAVARRA Osca LLEIDA
ZAMORA Girona
ARAG C ATA L U N YA
CASTELLA I LLE Sria
Valladolid Lleida BARCELONA
SRIA Saragossa
Zamora VALLADOLID Barcelona
SEGVIA SARAGOSSA
Salamanca Segvia Tarragona
GUADALAJARA TARRAGONA
SALAMANCA vila COMUNITAT Guadalajara TEROL
A L
DE MADRID
VILA Madrid
Conca Terol CASTELL
U G
Toledo Castell
CCERES CONCA
TOLEDO de la Plana
CASTELLA-LA MANXA Palma
R T
Cceres VALNCIAValncia de Mallorca

EXTREMADURA COMUNITAT
Ciudad Real VALENCIANA ILLES
Mrida
P O
BALEARS
Badajoz Albacete
CIUDAD REAL
ALBACETE ALACANT
BADAJOZ
Alacant
CRDOVA JAN
Mrcia
HUELVA Jan
SEVILLA Crdova REGI
Huelva A N D A L U S I A GRANADA DE MRCIA
Sevilla ALMERIA
Granada Almeria
MLAGA
O C E AT L N T I C CADIS
Mlaga
C A N R I E S Cadis
Santa Cruz LAS PALMAS
de Tenerife
Las Palmas Ceuta
de Gran Canaria
ALGRIA
SANTA CRUZ Melilla
DE TENERIFE
MARROC
Ara, contesta.
Com sanomena la nostra Comunitat?
Quina s la capital de la nostra Comunitat?
Quantes provncies la constitueixen?
Quins lmits t?
Com s la Comunitat: dinterior, costanera o insular?

915994 _ 0001-0088.qxd 27/6/08 12:58 Pgina 29
Refor
27 Els paisatges dinterior

Nom Data
Recorda
Els paisatges dinterior estan allunyats del mar i poden ser
de muntanya o de plana.
Els paisatges de muntanya sn terrenys elevats en els quals
hi ha valls i muntanyes.
Els paisatges de plana sn extensos terrenys plans.
1. Completa el dibuix amb les paraules segents.
serra muntanya cim vessant peu
vall riu pant tur

915994 _ 0001-0088.qxd 27/6/08 12:58 Pgina 30
Refor
28 Rius, llacs i pantans

Nom Data
Recorda
Un riu s un corrent continu daigua.
Un llac s una gran extensi daigua dola.
Un pant s un llac fet per les persones.
1. Completa el dibuix amb les paraules segents.
mar pant llac afluent desembocadura
naixement curs alt curs baix curs mitj

915994 _ 0001-0088.qxd 27/6/08 12:58 Pgina 31
Refor
29 Els paisatges de costa

Nom Data
Recorda
Les costes sn terrenys situats prop del mar. La costa pot tindre
platges o penya-segats.
El terreny de costa t formes distintes: caps, pennsules, illes,
badies i golfs.
1. Completa el dibuix amb les paraules dels requadres.
riu penya-segat platja golf cap badia
arxiplag pennsula istme illa

915994 _ 0001-0088.qxd 27/6/08 12:58 Pgina 32
Refor
30 La poblaci
Nom Data
Recorda
La poblaci dun lloc es coneix a travs del padr i del cens
de poblaci.
Al llarg del temps, la poblaci dun lloc canvia pel creixement
natural i el creixement migratori.
1. Escriu cens o padr segons que corresponga.

Llista dels habitants dun municipi
que realitzen els ajuntaments cada any. F
Llista dels habitants dun municipi,
una provncia o un pas que selabora
cada deu anys. F
2. Encercla lesquema i el dibuix correctes.
La poblaci dun lloc

augmenta perqu...
... hi ha ms ... hi ha ms
naixements que immigrants que
morts. emigrants.
La poblaci dun lloc

augmenta perqu...
... hi ha ms ... hi ha ms
morts que emigrants que
naixements. immigrants.

915994 _ 0001-0088.qxd 27/6/08 12:58 Pgina 33
Refor
31 Les tradicions i les festes

Nom Data
Recorda
Les tradicions sn costums o maneres de fer alguna cosa que hem
rebut dels nostres avantpassats. Poden ser una manera de parlar,
un menjar, un ball
1. Ordena les peces i escriu dues oracions.
Les tradicions ... formen la ... costums que

sn els gastronomia. hem rebut de...
... els nostres Els plats ... dun lloc

avantpassats. tpics... o duna regi...
2. Completa amb dos exemples de cada tipus de tradici que es conserve

a la teua localitat.

Gastronomia

Construccions

Festes

Balls


915994 _ 0001-0088.qxd 27/6/08 12:58 Pgina 34
Refor
32 El treball: el sector primari

Nom Data
Recorda
El sector primari comprn treballs de qu sobtenen productes
de la naturalesa. Lagricultura, la ramaderia, la pesca i la mineria
sn treballs daquest sector.
1. Quins treballs comprn el sector primari? Contesta.
2. Relaciona cada expressi amb el dibuix que li corresponga.
ramaderia intensiva
ramaderia extensiva
cultiu de sec
cultiu de regadiu
3. Llig i escriu la paraula que corresponga a cada definici.
Tipus de ramat format per ovelles. Fo

Tipus de pesca que es realitza en alta mar,
amb grans vaixells. Fa
Obtenci de minerals de la naturalesa. Fm
Principal producte que sobt
de lexplotaci forestal. Ff
4. Quina importncia t el sector primari a la Comunitat Valenciana? Explica-ho.

915994 _ 0001-0088.qxd 27/6/08 12:58 Pgina 35
Refor
33 El treball: el sector secundari

Nom Data
Recorda
El sector secundari agrupa els treballs que transformen matries
primeres en productes elaborats. Formen part daquest sector
els treballs a les fbriques, lartesania i la construcci.
1. Completa amb aquestes paraules.
construcci matries primeres secundari productes elaborats
Les activitats dedicades a la transformaci de les

en pertanyen al sector .
El treball a les fbriques, lartesania i la formen part
daquest sector.
2. Escriu construcci, indstria o artesania segons que corresponga.
3. Completa la graella amb aquests productes.
ordinadors conserves acer ciment
medicaments consoles de joc
TIPUS DINDSTRIA
Indstries bsiques Indstries de consum Indstries tecnolgiques

915994 _ 0001-0088.qxd 27/6/08 12:58 Pgina 36
Refor
34 El treball: el sector terciari

Nom Data
Recorda
El sector terciari comprn tots els treballs que donen serveis.
Els serveis sn els treballs que atenen les necessitats
de les persones.
1. Llig el text i escriu a quin tipus de servei es refereix.

s una activitat en qu es posa en contacte
qui vol vendre amb qui vol comprar.
Lactivitat s: .
2. Escriu un exemple de cada tipus de servei.
Comer
Turisme
Serveis
financers
Serveis
sanitaris
Serveis
educatius
3. Quin tipus de transport hi ha a la Comunitat Valenciana? Explica quins sn

i les vies de transport que utilitzen.

915994 _ 0001-0088.qxd 27/6/08 12:58 Pgina 37
Refor
35 Lorganitzaci de lestat
Nom Data
Recorda
En un estat democrtic, totes les persones tenen els mateixos
drets i deures. Aquests es recullen en la Constituci, que s
la llei ms important dEspanya.
1. Completa amb les paraules dels requadres.
Parlament drets Constituci institucions
referndum deures
La s la llei ms important dEspanya.

Va ser aprovada pels espanyols i les espanyoles
en un celebrat lany 1978.
En la Constituci es recullen els

i els dels ciutadans, i shi estableix
quines sn les de lestat. Les principals
institucions dEspanya sn el , el govern
i els tribunals de justcia.
2. Llig i escriu a quina paraula es refereix cada definici.

Llei ms important dEspanya. F
Eleccions en qu selegeixen
els governants de lestat. F
Consulta que fa el govern
perqu els ciutadans opinen
sobre un assumpte important. F
Programa en qu els partits poltics
exposen les seues propostes de govern. F
Tipus destat en qu els ciutadans
tenen els mateixos drets i deures. F
Eleccions en qu selegeixen
els governants del municipi. F
915994 _ 0001-0088.qxd 27/6/08 12:58 Pgina 38
Refor
36 La participaci ciutadana
Nom Data
Recorda
Les normes de convivncia consisteixen en una srie de drets
i deures basats en el respecte cap als altres.
Aquests drets i deures estan recollits en la Constituci.
1. Escriu en cada cas si es tracta dun dret

o dun deure del ciutad.
Respectar la correspondncia dels altres. F
Expressar lliurement les nostres idees. F
Elegir els representants
de les institucions de govern. F
Formar part dun partit poltic. F
Acceptar les persones independentment
de quines siguen les seues creences. F
2. Observa i escriu en cada cas a quin dret shi fa referncia.
Dret a la igualtat Dret a expressar les nostres idees Dret a votar
3. En qu consisteixen les normes de convivncia? Contesta.

915994 _ 0001-0088.qxd 27/6/08 12:58 Pgina 39
Refor
37 Les institucions autonmiques

Nom Data
Recorda
LEstatut dAutonomia s la llei ms important de la Comunitat
Valenciana.
Les institucions ms importants de la Comunitat sn les Corts
Valencianes i el Consell.
1. Ordena les lletres de cada requadre, forma tres paraules i completa les oracions
segents.
A C
L V T S S O
R L
N E
T E
S T E C
C N N
S T U
O A L
A E I

L dAutonomia s la llei ms important

de la Comunitat Valenciana.
El s lencarregat de prendre les decisions
fonamentals per al funcionament de la Comunitat.
A les selaboren o es proposen
les lleis prpies de la Comunitat.
2. Relaciona cada instituci amb les persones que la formen.
socupen de les diverses

President
rees de govern
Consellers i conselleres dirigeix el Consell
3. Qui elegeix els diputats de les Corts Valencianes? Contesta.

915994 _ 0001-0088.qxd 27/6/08 12:58 Pgina 40
Refor
38 En els temps dels primers ssers humans

Nom Data
Recorda
Els primers ssers humans habitaven en coves o en cabanyes i,
ms tard, en poblats menuts. Es desplaaven a peu i viatjaven
molt lentament. Els primers ssers humans realitzaren pintures,
confeccionaren eines i utilitzaren la cermica per a fer atuells.
1. Observa el dibuix i contesta.

On vivien els primers ssers humans?
On sestablien?
De qu salimentaven?
Com es desplaaven?
Com transportaven les seues pertinences?
Com decoraven les parets i els sostres dels habitatges?

915994 _ 0001-0088.qxd 27/6/08 12:58 Pgina 41
Refor
39 En els temps dels romans

Nom Data
Recorda
Els romans vivien en domus, insula o villes. Es desplaaven a peu,
a cavall, amb carros o amb vaixells de vela. Els romans realitzaren
importants construccions, com temples, termes, aqeductes,
teatres, amfiteatres o circs...
7
2
4
1
1. Observa el dibuix i escriu al costat dels textos el nmero corresponent.
Domus: casa unifamiliar que Amfiteatre: construcci a

sorganitzava al voltant dun la qual se celebraven lluites
pati pel qual entrava la llum. de feres i gladiadors.
Insula: edifici de diversos pisos Temple: edifici dedicat
on vivien les persones pobres. al culte dels dus.
Calada: carretera de pedra. Terma: edifici semblant
Port: lloc a la costa a un balneari que els romans
o a les vores de les platges don utilitzaven per a banyar-se.
eixien o on arribaven els vaixells.
915994 _ 0001-0088.qxd 27/6/08 12:58 Pgina 42
Refor
40 En els temps dels cavallers

Nom Data
Recorda
Fa 1.000 anys, els cavallers vivien als castells i els camperols a les
aldees. Els transports eren semblants als dels romans i les persones
es desplaaven a peu, a cavall, amb carro o amb vaixell de vela.
Es construren esglsies destil romnic, de primer, i destil gtic,
desprs.
1. Localitza i encercla en la sopa de lletres sis paraules relacionades

amb la vida de fa 1.000 anys.
C A M P E R O L S V
A W T A I P D V R C
V A I X E L L S I A
A G V C R S T U B S
L W A A T T C Z I T
L D E R V G T I O E
E R S R Q C W E R L
R M A O R I L L A L
S I U S O I S D F S
Z E S G L S I E S
Ara, completa el text amb les paraules que hi has trobat.

Fa 1.000 anys
Fa 1.000 anys, els vivien als

amb les seues famlies, els seus servents i els soldats.
Prop dels castells, es trobaven les aldees on vivien

els . Els transports eren semblants als
dels romans i les persones es desplaaven a peu, a cavall,
amb o amb de vela.
Es construren destil romnic, de primer,

i destil gtic, desprs.

915994 _ 0001-0088.qxd 27/6/08 12:58 Pgina 43
Refor
41 En els temps dels navegants

Nom Data
Recorda
Fa 500 anys, les persones riques vivien en palaus; els artesans
i mercaders, en cases modestes; i els camperols, al camp.
La navegaci tingu un gran desenvolupament i es feren obres
artstiques de gran valor. En aquesta poca sinvent la impremta.
1. Relaciona cada personatge amb el lloc on vivia.
2. Llig i escriu a quina paraula es refereix cada definici.
Instrument de navegaci que indica

el nord i que sutilitza per a determinar
les direccions de la superfcie terrestre. Fb
Instrument de navegaci amb el qual
es mesuraven les distncies en els mapes. F c
Representaci grfica de tota
la superfcie terrestre o duna part. Fm
Vaixell rpid que permetia navegar en
qualsevol poca de lany i resistir les
tempestes i els atacs dels pirates. Fc
Per qu creus que fa 500 anys la navegaci va tindre un gran desenvolupament?

Pensa i respon.

915994 _ 0001-0088.qxd 27/6/08 12:58 Pgina 44
Refor
42 En els temps de les primeres fbriques

Nom Data
Recorda
Fa 200 anys, es construren nombroses fbriques a les ciutats.
Es produren molts descobriments i invents que transformaren
la vida quotidiana, com el ferrocarril i el vaixell de vapor.
1. Ratlla la paraula falsa i escriu loraci correctament.

Fa uns 200 anys, els tallers artesans/mecnics foren substituts
per grans fbriques/comeros.
Els barris obrers tenien carrers estrets/amples asfaltats/sense asfaltar.
Fa 200 anys sinvent la mquina de vapor/impremta.
2. Localitza i encercla en la sopa de lletres sis invents o descobriments

que es produren fa menys de 200 anys.
F E R R O C A R R I L
Q W E R T S U I P O
A S D D F G P H J K R
L N Z I X C I U B N A
M Q W O A Z R E D C I
T G B I H N I U K L G
T E L F O N X W P S
A S D F G H A Q M W X
R T I U I O N Q W P L
N K J H G F D S Z X N
B O M B E T A T B N K

915994 _ 0001-0088.qxd 27/6/08 12:58 Pgina 45
Refor
43 En el nostre temps
Nom Data
Recorda
A hores dara, la majoria de les persones viu a les ciutats.
Els transports sn rpids, cmodes i segurs. Nombrosos avanos
i descobriments han transformat la nostra vida quotidiana.
1. Completa la graella amb dos exemples en cada cas.
EN EL NOSTRE TEMPS
On Com ens Grans avanos
vivim desplacem cientfics o tcnics
2. Tria entre aquests avanos cientfics o tcnics els tres que et semblen ms
importants i explica per qu.
tren dalta velocitat telfon mbil

avi ordinador
nau espacial Internet
raig lser cor artificial

915994 _ 0001-0088.qxd 27/6/08 12:58 Pgina 46
Ampliaci
1
Nom Data
Al fons del mar

Davall de laigua samaga un mn diferent
al nostre, on per a vore, sentir o mourens
necessitem unes condicions especials.
Contrriament que un peix, que pot
obtindre loxigen directament de laigua,
les persones hem de disposar dun
subministrament daire que ens permeta
respirar dins daquesta.
Per romandre temps davall de laigua, cal
tindre una bona forma fsica i no tindre
problemes de salut, especialment de cor,
orelles o pulm, que sn les parts del cos
que ms sofreixen davall de laigua.
Per, a ms, s necessari un equip especial
que comprn, entre altres coses, ulleres,
aletes, un vestit de neopr, ploms, botelles
daire, regulador, tub per a respirar
1. De qu tracta el text? Marca.
De la prctica del submarinisme.

De com s de fascinant el mn mar.
De les condicions necessries per a romandre davall de laigua.
De la fauna i la flora marines.
Dels peixos de colors.
2. Per qu les persones necessitem un equipament especial

per a romandre davall de laigua? Pensa i explica-ho.

915994 _ 0001-0088.qxd 27/6/08 12:58 Pgina 47
3. Observa el dibuix i escriu al costat dels textos el nmero corresponent.
Vestit de neopr. Permet mantindre Aletes. Amb aquestes s possible

la temperatura corporal. moures dins de laigua amb
Escarpins. Una mena menys esfor i ms rapidesa.
de calcetins per a protegir Cintur de ploms. Permet
els peus. enfonsar-nos i romandre davall
Regulador. Permet respirar davall de laigua.
de laigua laire de la botella. Botella daire. Subministrament
Ulleres. Permeten la visibilitat de laire que respirem
dins de laigua. mentre estem davall de laigua.
4. Per qu els peixos no necessiten tot aquest equipament

per a romandre dins laigua? Raona i explica.

915994 _ 0001-0088.qxd 27/6/08 12:58 Pgina 48
Ampliaci
2
Nom Data
Quina hamburguesa!
De segur que pensaves que lhamburguesa s una classe de menjar modern. B,
doncs no s aix. Lorigen de lhamburguesa el trobem en lantic Egipte, fa ms
de quatre mil anys.
Se sap que en el segle XIII, els soldats de lemperador mongol Genguis Khan
ja menjaven filets de carn picada i sembla que dall va passar a Rssia, on
selabora el bistec trtar, carn picada
amb moltes espcies que es menja crua.
Tanmateix, el nom dhamburguesa
procedeix de la ciutat alemanya
dHamburg, on es consumia
habitualment en el segle XIV.
Lhamburguesa ja tenia aleshores
la forma que coneixem: un filet
de carn picada entre dues llesques de pa.
Generalment, la carn no era
de molt bona qualitat, per la qual cosa solia
amanir-se amb espcies, que la feien ms saborosa.
En el segle XIX, lhamburguesa va passar a Anglaterra i, dall, als Estats Units,
on va assolir un gran xit. Actualment, lhamburguesa s un dels plats ms
populars de tot el mn.
1. Respon.
On es creu que es va crear lhamburguesa?
Don procedeix el nom dhamburguesa?
Com era lhamburguesa en el segle XIV?
A travs de quin pas va arribar lhamburguesa als Estats Units?
Qui era Genguis Khan?

915994 _ 0001-0088.qxd 27/6/08 12:58 Pgina 49
2. Quins nutrients t lhamburguesa? Investiga i escriu.
3. Llig les pistes, escriu davall de cada bandera el nom del pas
al qual correspon i pinta.
La bandera dAlemanya t tres franges horitzontals: negra, roja i groga.
Est a la dreta de la bandera de Monglia.
La bandera de Monglia t tres franges verticals: roja, blava i roja;
i en la franja situada ms a lesquerra hi ha un escut groc.
La bandera del Regne Unit t una creu roja al centre sobre un fons blanc;
una aspa blanca sobre un fons blau i una aspa roja sobre un fons blanc.
La bandera dEgipte t tres bandes horitzontals: roja, blanca i negra;
i un escut groc al centre.
La bandera dels Estats Units t tretze franges horitzontals roges
i blanques i 50 estreles blanques en un rectangle blau.
La bandera de Rssia t tres franges horitzontals: blanca, blava i roja.
Est a lesquerra de la bandera del Regne Unit.

915994 _ 0001-0088.qxd 27/6/08 12:58 Pgina 50
Ampliaci
3
Nom Data
La farmcia natural
Si jo dic dent de lle, ungla de gat, hidrastis o cua de cavall, de qu creus
que estic parlant?
Encara que semblen conjurs mgics, sn quatre plantes utilitzades amb finalitats
medicinals.
Des de fa milers danys, les persones hem utilitzat les plantes per a la nostra
alimentaci, per a aconseguir fusta, cordes, tints...,
i tamb per a curar malalties.
Sabem, per exemple, que els indis americans
utilitzaven fa centenars danys lescora del
salze per a calmar els dolors. I s que de lescora
daquest arbre de fulla perenne sextrau
la substncia amb la qual selabora un dels
medicaments ms populars, laspirina.
Hi ha molts altres exemples de plantes que
ens han proporcionat medicaments. Per,
actualment, moltes daquestes ja no sutilitzen,
perqu la majoria de les medecines sobt
de forma artificial, als laboratoris.
A pesar daix, moltes persones segueixen
tenint a casa plantes medicinals, com
leucaliptus, la farigola o el tim, el te, la tilla,
el romer, lortiga, la camamilla o la valeriana.
1. Llig i contesta.
De qu parla el text?
Quins productes sobtenen de les plantes?
Don sextrau la substncia amb qu es prepara laspirina?
Quin tipus darbre s el salze?

915994 _ 0001-0088.qxd 27/6/08 12:58 Pgina 51
2. Completa els mots encreuats amb els noms de les plantes corresponents.
1. Herba que t unes flors molt oloroses, semblants a les margarides.
Amb les flors daquesta planta es prepara una infusi que alleuja
el malestar destmac.
2. Herba les flors de la qual sutilitzen en infusi per a curar les ferides,
les cremades Tamb susa per a cuidar els cabells.
3. Flor dun arbre anomenat tiller que sutilitza per a calmar els nervis.
4. Arbre les fulles del qual fan bona olor i de les quals es trau una
substncia que ajuda a respirar quan sest refredat.
5. Matoll que t unes fulles amb una olor molt agradable amb qu es
fan infusions que alleugen la tos. Tamb sutilitza com a condiment
per als menjars.
4 5
I I
1F
2F
3F
3. Quins tipus de plantes hi ha? Enumera i escriu un exemple de cada una.

915994 _ 0001-0088.qxd 27/6/08 12:58 Pgina 52
Ampliaci
4
Nom Data
Els fssils:
roques que ens parlen del passat
Els fssils sn restes danimals i plantes que visqueren
a la Terra fa milions danys i que shan conservat
incrustats a les roques.
Els especialistes en lestudi dels fssils sn els paleontlegs.
Els fssils sn documents molt importants per a
conixer, per exemple, les condicions ambientals
duna poca remota. Si en una zona es troben roques
amb restes danimals marins es podr deduir que
aquesta zona estigu alguna vegada coberta per laigua
del mar.
Els fssils poden ser restes de plantes, ossos, esquelets,
dents
A Espanya, especialment a diverses localitats de la
comunitat autnoma de La Rioja i de les provncies
de Terol i Sria, shan trobat uns fssils molt especials,
sanomenen icnites i sn roques en les quals han quedat
impreses les petjades dels dinosaures.
1. Contesta.
Qu sn els fssils?
Qu estudia un paleontleg?
Qu s una icnita?
On shan trobat icnites a Espanya?

915994 _ 0001-0088.qxd 27/6/08 12:58 Pgina 53
2. Com creus que es formen les icnites? Llig, observa els dibuixos i ordena.
1. Lanimal xafa amb fora
sobre el terreny.
2. La petjada de lanimal
queda impresa sobre el
terreny.
3. Sobre la petjada, al llarg
del temps, shi van
depositant altres
materials.
4. Amb el temps, lerosi
o lacci de lsser hum
fan que la petjada aparega
de nou i siga visible.
3. Observa els dibuixos i relaciona cada animal amb la seua pota i la seua petjada.
Terpode
Saurpode
Ornitpode

915994 _ 0001-0088.qxd 11/7/08 08:27 Pgina 54
Ampliaci
5
Nom Data
Els parcs nacionals

Els parcs nacionals sn rees naturals que presenten
un ecosistema o diversos molt poc alterats per lacci
de lsser hum, i on les espcies animals i vegetals
ofereixen un inters especial.
Als parcs nacionals shan pres mesures per a protegir
el paisatge, la vegetaci o la fauna. Els primers parcs
nacionals van ser declarats als Estats Units; de fet,
el ms antic s el de Yellowstone, que es va declarar
el 1872.
El primer parc nacional dEspanya va ser el de Las
Montaas de Covadonga (actual parc nacional dels
Picos de Europa), que va ser declarat el 1918.
Actualment, a Espanya hi ha catorze parcs nacionals que representen les millors
mostres del patrimoni natural: Aigestortes i estany de Sant Maurici, arxiplag de
Cabrera, Cabaeros, Caldera de Taburiente, Doana, Garajonay, Islas Atlnticas
de Galcia, Monfrage, Ordesa i Monte Perdido, Picos de Europa, Sierra Nevada,
Las Tablas de Daimiel, el Teide i Timanfaya.
1. Llig i contesta.
Qu sn els parcs nacionals?
On van ser declarats els primers parcs nacionals del mn?
Quin va ser el primer parc nacional dEspanya?
2. Qu passaria si cada visitant en un parc nacional arrancara una branqueta

dun arbre o se nenduguera una roca? Pensa i explica-ho.

915994 _ 0001-0088.qxd 27/6/08 12:58 Pgina 55
3. Busca informaci sobre un parc nacional i completa la fitxa segent.

AIGESTORTES
I ESTANY DE
PICOS SANT MAURICI
DE EUROPA
ISLAS ORDESA
ATLNTICAS I MONTE
PERDIDO
MONFRAGE
CABAEROS TABLAS
DE DAIMIEL
CABRERA
CALDERA DE TIMANFAYA
TABURIENTE
SIERRA
TEIDE NEVADA
DOANA
GARAJONAY
Parc Nacionals dEspanya
Parc nacional de:

Lloc on es troba:
Medi fsic:
ssers vius caracterstics:
Punts dinters:
4. Qu faries per protegir els espais naturals? Explica-ho.

915994 _ 0001-0088.qxd 27/6/08 12:58 Pgina 56
Ampliaci
6
Nom Data
El plstic
El plstic sha convertit en un material imprescindible en el nostre temps
per causa que presenta nombrosos avantatges, com ara:
s econmic.
s resistent a loxidaci i a altres canvis qumics, cosa que fa que siga
molt adequat per a fabricar envasos.
no condueix lelectricitat, per la qual cosa sempra com a allant
en interruptors, cables, etc.
Alguns exemples de plstics sn:
el poliestir, amb qu es fabriquen bosses.
el poliestir expandit, amb qu es fabrica el suro blanc dels embalatges.
la baquelita, que s un material allant amb qu es fan les nanses de les cassoles.
el cautx, amb qu es fabriquen els pneumtics.
el nil o el tergal, amb els quals es fan peces txtils.
Per no tot sn avantatges respecte
als plstics.
Aquests materials no sn biodegradables,
per la qual cosa les restes romanen molt de
temps en la naturalesa contaminant
el medi ambient.
En els ltims anys sha ests
ls de contenidors especialitzats
en la recollida de materials plstics,
amb els quals sevita la contaminaci
produda per les deixalles.
1. De qu parla el text? Resumeix-ho.

915994 _ 0001-0088.qxd 27/6/08 12:58 Pgina 57
2. Qu significa la paraula biodegradable? Investiga i explica-ho.
3. Fes una llista amb deu objectes que tingues a la m i que estan elaborats
amb materials plstics.
4. De qu estan fets aquests objectes? Relaciona.
baquelita poliestir expandit cautx nil
5. Qu fas amb els objectes plstics que ja no fas servir? Els recicles? Explica com.

915994 _ 0001-0088.qxd 27/6/08 12:58 Pgina 58
Ampliaci
7
Nom Data
Moviment sense parar

Lexperincia ens mostra que totes les mquines
que usem en la nostra vida quotidiana necessiten
energia per a poder funcionar: un televisor no
funciona sense electricitat, un autombil no
funciona sense gasolina, un veler no es mou si
no hi ha vent, un gronxador no es mou si no
lespentem una vegada i una altra...
Tanmateix, des de fa centenars danys, fins i tot
milers danys, hi ha hagut la inquietud dinventar
una mquina que, una vegada posada en
funcionament, no necessitara energia per a
seguir funcionant. A aquesta mquina
la van anomenar mbil perpetu, i molts
pretenien arribar a la fama amb un invent
que, si shaguera fet realitat, hauria canviat
el curs de la histria.
Tot i que es va afirmar que algunes mquines eren
mbils perpetus, a poc a poc totes aquestes al final M. Escher: Cascada (1961).
es paraven si no sels subministrava ms energia.
1. Llig i contesta.
Qu necessiten totes les mquines per a funcionar?
Qu s un mbil perpetu?
2. Observa la illustraci i contesta.

Qui va pintar el quadre?
En quin any el va pintar?
Com sanomena?
Per qu creus que es titula Cascada?

915994 _ 0001-0088.qxd 27/6/08 12:58 Pgina 59
3. Si shaguera inventat un mbil perpetu, com hauria canviat el curs

de la histria? Reflexiona i explica-ho.
4. Observa amb atenci la illustraci dEscher i localitza i pinta una mquina

que estiga en moviment continu.
5. Descriu com funciona la mquina que apareix en el quadre dEscher.
6. Observa els dibuixos i respon.
Don obtenen aquests objectes lenergia que necessiten per a funcionar?
Quins daquests usos de lenergia sn contaminants i quins no?
Quins dels recursos per a generar energia sn renovables i quins no?

915994 _ 0001-0088.qxd 11/7/08 08:27 Pgina 60
Ampliaci
8
Nom Data
Les ombres
Tot el mn t una ombra. B, no tot,
recorda que Peter Pan va perdren
la seua quan escoltava damagat
els contes que Wendy els contava
als seus germans.
Les ombres sempre han suscitat una
fascinaci especial. Les percebem com
alguna cosa mgica, que sempre estan
amb nosaltres per que no podem
tocar ni acaar, perqu quan tractem
de fer-ho sesmunyen rpidament.
Per, qu s una ombra? Lombra s
la zona fosca que apareix quan la llum xoca amb un cos opac.
Les ombres tenen la mateixa forma que el cos opac que les origina. Aix es dna
perqu la llum es propaga en lnia recta i no pot encerclar els obstacles. Per lombra
pot deformar-se: es fa ms allargada com ms gran s langle que formen la llum
i el cos opac o es redueix en cas contrari.
Comprovar-ho s molt senzill. Tan sols has denfosquir una habitaci, tancant
les cortines o abaixant les persianes, collocar una font de llum, per exemple una
llanterna, damunt una taula i situar les mans ms o menys prop de la font de llum
i observar com varia lombra.
1. Llig i contesta.
Qu s lombra?
Per qu les ombres tenen la mateixa forma que el cos opac que les origina?
Com es deformen les ombres?

915994 _ 0001-0088.qxd 27/6/08 12:58 Pgina 61
2. Quina ombra pertany a cada dibuix? Relaciona.
3. Observa on est situada la font de llum i dibuixa lombra

de Peter Pan.
4. Els objectes transparents tenen ombra? Per qu? Pensa i explica-ho.

915994 _ 0001-0088.qxd 27/6/08 12:58 Pgina 62
Ampliaci
9
Nom Data
Coordenades geogrfiques
Si frem un viatge en vaixell a les illes Canries, haurem de localitzar aquest lloc en
un mapa i desprs haurem de determinar el punt cardinal on sn aquestes illes de
loce Atlntic.
Juntament amb els punts cardinals: nord, sud, est i oest, hi ha altres punts intermedis,
situats entre aquests, per exemple: nord-est, nord-oest, sud-est i sud-oest.
A ms dels punts cardinals, haurem de conixer
Greenwich
la posici exacta de la nostra destinaci.
Per aix, utilitzem les coordenades Illes
geogrfiques, que sn un sistema de lnies Canries
horitzontals i verticals que serveixen
per a localitzar els punts geogrfics.
Equador
Les lnies horitzontals sanomenen
parallels i reben aquest nom perqu
son lnies paralleles a lEquador. Les
lnies verticals sanomenen meridians
i van dun pol a laltre.
Amb els parallels i els meridians es determinen
la latitud i la longitud. La latitud s la distncia
entre qualsevol punt i lEquador. Els punts
localitzats al nord de lEquador tenen latitud nord i els ubicats al sud, latitud sud.
La longitud s la distncia entre qualsevol punt del planeta i el meridi de Greenwich,
ciutat situada al Regne Unit. Els punts situats a lest de Greenwich tenen longitud est
i els situats a loest tenen longitud oest.
1. Llig i contesta.
Qu sn les coordenades geogrfiques?
Qu sn els meridians?
Qu s la latitud?

915994 _ 0001-0088.qxd 11/7/08 08:27 Pgina 63
2. Completa aquesta rosa dels vents amb les paraules dels requadres
Nord (N) Sud (S) Est (E) Oest (O)
Nord-oest (NO) Sud-oest (SO) Nord-est (NE) Sud-est (SE)
3. Pinta de roig lEquador i de blau, el meridi de Greenwich.

Desprs, completa la graella.
B
A
Punt Hemisferi Latitud Longitud

A
B
C
D

915994 _ 0001-0088.qxd 27/6/08 12:58 Pgina 64
Ampliaci
10
Nom Data
Tres dies a Salamanca
1r dia
Entrem a la provncia de Salamanca des de Zamora,
justament a la frontera amb Portugal, per a fer una
excursi pel parc natural dArribes del Duero. Es
tracta dun congost profund amb parets verticals
de fins a 150 metres daltitud i 162 quilmetres de
longitud pel qual discorre encaixonat el riu Duero.
2n dia
Continuem per Ledesma
fins a arribar a la capital,
Salamanca, per la qual
passa el riu Tormes. T dues
catedrals, la ms antiga s
destil romnic, del segle XII.
El que ms destaca s la torre
del Gallo, que sembla com
si estiguera adornada amb
escates de pedra.
3r dia
Seguim fins a la localitat de Bjar. Des dall, ens
trobem a un pas de Candelario, un dels pobles ms
bonics i ms freds de la provncia de Salamanca. Per
all discorre el riu Cuerpo de Hombre.
1. Marca en roig el cam en el mapa i encercla en blau els llocs

per on es passa.

915994 _ 0001-0088.qxd 27/6/08 12:58 Pgina 65
2. Observa el mapa i completa.

Nom de quatre localitats de la provncia de Salamanca.
Nom de tres rius de la provncia de Salamanca que apareixen en el mapa.
Nom de les provncies amb les quals t frontera Salamanca.
Pas amb qu t frontera Salamanca.
3. Observa el quadre de distncies en quilmetres i completa.
vila
vila ......... Cceres
Cceres 234 km ......... Salamanca
Salamanca 94 km 212 km ......... Valladolid
Valladolid 160 km 332 km 120 km ......... Zamora
Zamora 159 km 277 km 65 km 89 km .........
Entre Salamanca i Cceres hi ha... F km.

Entre Salamanca i vila hi ha... F km.
Entre vila i Valladolid hi ha... F km.
Entre Cceres i Zamora hi ha... F km.
Entre Zamora i Valladolid hi ha... F km.
La ciutat ms prop de Salamanca s... F .
La ciutat ms lluny de Salamanca s... F .
915994 _ 0001-0088.qxd 27/6/08 12:58 Pgina 66
Ampliaci
11
Nom Data
La poblaci en el mn
La poblaci mundial ha crescut molt al llarg dels ltims anys. El 1950, la poblaci era
duns 2.500 milions dhabitants. Actualment, la poblaci ha sobrepassat els 6.500
milions de persones.
Laugment dels naixements i el descens de les defuncions han provocat
aquest creixement de la poblaci. Hui dia, cada minut, naixen aproximadament
250 persones en tot el mn i en el mateix temps moren 100 persones,
la qual cosa significa que hi ha 150 persones ms per minut i 216 mil ms
cada dia.
Les principals causes daquest creixement sn la millora de les condicions de vida:
innovacions tecnolgiques aplicades a lalimentaci, reducci i control
de les malalties, millors condicions higiniques i investigacions mdiques...
La poblaci mundial no es distribueix uniformement. sia s el continent ms habitat
del mn, en 2005 tenia 3.950 milions de persones. El segon ms poblat era Amrica,
amb 1.263 milions; seguit dfrica, amb 925 milions; Europa, amb 728 milions; i
Oceania, amb 33 milions. El menys habitat s lAntrtida, que tan sols compta amb
uns 1.000 cientfics de tot el mn.
Quant als pasos, lany 2005 els ms poblats eren els segents:
Pas Nre. dhabitants Pas Nre. dhabitants

Xina 1.312 milions Pakistan 158 milions
ndia 1.134 milions Bangla Desh 153 milions
Estats Units 300 milions Rssia 143 milions
Indonsia 226 milions Jap 128 milions
Brasil 187 milions Mxic 104 milions
1. Llig i contesta.
La poblaci mundial ha augmentat els ltims 50 anys? Per qu?
Quin continent s el menys poblat del mn?
Quin pas s el ms poblat del mn?

915994 _ 0001-0088.qxd 27/6/08 12:58 Pgina 67
2. Completa aquest grfic de barres.

4.000
3.500
3.000
Milions 2.500
dhabitants 2.000
1.500
1.000
500
0
frica Amrica Antrtida sia Europa Oceania
3. Pensa i calcula.
Si en un dia hi ha 216.000 persones ms en el mn, quantes persones
ms hi deuen haver en un any?
4. Completa els mots encreuats.

1. Llista dels habitants dun municipi, provncia o pas.
2. Nombre de naixements que es produeixen en un lloc i en un temps concrets.
3. Pas ms poblat del mn.
4. Cinqu pas ms poblat del mn.
5. Segon continent menys poblat.
6. Nombre de morts que es produeixen 6
en un lloc i en un temps concrets. 5

915994 _ 0001-0088.qxd 27/6/08 12:58 Pgina 68
Ampliaci
12
Nom Data
LOrganitzaci Internacional del Treball (OIT)

LOrganitzaci Internacional del Treball
(OIT) s un organisme vinculat a les
Nacions Unides (ONU) la finalitat
de la qual s la millora de les condicions
dels treballadors en tot el mn.
Aquest organisme va ser creat l11 dabril
de 1919, desprs de la Primera Guerra
Mundial. LOIT est formada pels
representants dels governs, dels sindicats
i dels empresaris. La seu es troba a Ginebra
(Sussa).
Entre les mximes prioritats de lOIT
hi ha eradicar el treball infantil. Un
de cada sis xiquets entre 5 i 17 anys,
s a dir, uns 211 milions en total,
treballen en tot el mn. El 60 per cent
daquests xiquets es concentra a lsia,
especialment en un pas anomenat Bangla Desh. A lndia, on hi ha almenys
uns 60 milions de xiquets treballant, es va crear el 1990 un sindicat de xiquets
que sanomena Bhima Sangha, que sencarrega de fer-los saber els seus drets
i ajudar-los a organitzar-se.
Per la seua labor en la defensa dels drets dels treballadors, lOIT va rebre
el 1969 el Premi Nobel de la Pau.
1. Llig i contesta.
Qu s lOIT?
Quan es va fundar lOIT?

On t la seu lOIT?
Quines sn les finalitats de lOIT?

915994 _ 0001-0088.qxd 27/6/08 12:58 Pgina 69
2. Relaciona cada una daquestes organitzacions internacionals

amb algun dels seus objectius.
Organitzaci de les Nacions Garantir el compliment

Unides (ONU) dels drets de la infncia.
Fons de les Nacions Unides

Promoure el respecte dels
per a la Infncia (UNICEF)
drets humans al mn.
Organitzaci Mundial
Impulsar la pau en el mn
de la Salut (OMS)
mitjanant leducaci, la cultura,
les cincies i la comunicaci.
Organitzaci de les Nacions
per a lAgricultura
Collaborar en el desenvolupament
i lAlimentaci (FAO)
sanitari en el mn.
Organitzaci de les Nacions

Unides per a lEducaci, Elevar el nivell de nutrici en el
la Cincia i la Cultura (UNESCO) mn a travs de lagricultura.
3. Escriu davall de cada logotip el nom de lorganitzaci

a la qual pertany.
4. Creus que el treball infantil ha destar prohibit? Per qu?

Pensa i contesta.

915994 _ 0001-0088.qxd 27/6/08 12:59 Pgina 70
Ampliaci
13
Nom Data
Viva la Pepa!
La Constituci s la llei suprema dun pas. En aquesta es recullen els drets
i deures dels ciutadans. La primera Constituci de la histria es va redactar
el 1787 als Estats Units.
Al llarg dels dos-cents ltims anys, a Espanya han estat vigents diverses
Constitucions. Per potser la ms coneguda, per haver sigut la primera,
s la Constituci aprovada a Cadis el 19 de mar de 1812, i coneguda
com la Pepa per haver sigut aprovada el dia de Sant Josep.
En la Constituci de 1812 es recollien alguns
principis que hui dia ens semblen tan fonamentals
com els de la llibertat personal, la llibertat de
premsa o el dret que els ciutadans elegiren els seus
representants, per que a principi del segle XIX
eren una autntica revoluci.
Malauradament, la Constituci de Cadis no va durar
molt de temps, ja que el 1814 el rei Ferran VII la va
abolir i va prohibir terminantment qualsevol
referncia que shi fera.
Per aix, els defensors del sistema constitucionalista
adoptaren secretament lexpressi Viva la Pepa!
per a dir en realitat Visca la Constituci!
1. Marca la resposta correcta en cada cas.

On es va aprovar la primera On va ser aprovada la primera
Constituci de la histria? Constituci dEspanya?
A Espanya. A Cadis.
Als Estats Units. A Madrid.
En quin segle es va aprovar la Constitu- Quin rei va abolir la Constituci
ci espanyola coneguda com la Pepa? de Cadis?
En el segle XVIII. Joan Carles I.
En el segle XIX. Ferran VII.
Qu es recull en una Constituci? Quants anys va estar en vigor
la Constituci de 1812?
Els drets i deures
dels ciutadans. Quatre anys.
Les normes de trnsit. Dos anys.

915994 _ 0001-0088.qxd 27/6/08 12:59 Pgina 71
2. Llig aquest text sobre la Constituci espanyola de 1978.
L a redacci i aprovaci de la Constituci espanyola de 1978

va ser un procs que va durar un poc ms dun any.
De primer, es van nomenar set diputats perqu redactaren un text
que servira de Constituci.
Desprs, aquest text es va discutir i es va acordar en la Comissi
constitucional formada per 36 diputats.
A continuaci, el text acordat en la Comissi va passar al Congrs,
on els diputats i els senadors donaren el vistiplau a tots
els articles que integren la Carta Magna.
Posteriorment, el text aprovat a les Corts va ser ratificat
pels ciutadans espanyols el 6 de desembre de 1978.
Finalment, el rei Joan Carles I va promulgar la Constituci el 27 de
desembre de 1978.
Ara, observa els dibuixos i ordena el procs delaboraci

de la Constituci espanyola de 1978.
3. Per qu creus que el 6 de desembre s festa a tot Espanya? Explica-ho.

915994 _ 0001-0088.qxd 27/6/08 12:59 Pgina 72
Ampliaci
14
Nom Data
Les calades romanes

En lantiga Roma, els romans tenien
les seues carreteres: eren les calades.
Aquestes calades sestenien per tot
lImperi Rom i unien regions
i ciutats importants. Van arribar a tindre
una extensi de ms de 90.000 quilmetres.
Les calades romanes es van construir
en un principi per al desplaament de
lexrcit. Per, rpidament, van adquirir
una gran importncia en el comer
i les comunicacions.
Per a construir-les sutilitzaven diverses
capes de pedra:
En primer lloc, obrien una rasa profunda
en la qual posaven una capa de pedres grosses.
Aquesta capa sanomenava statumen.
A continuaci, hi collocaven una capa darena o grava que rebia el nom de rudus.
Desprs, disposaven un revestiment de pedres triturades barrejades amb cal
anomenat nucleus.
Finalment, ho cobrien tot amb un pavimentum o summa cresta, s a dir, un terra
de taulells de pedres.
1. Llig i contesta.
A quines construccions de lactualitat sassemblen les calades romanes?
Qu unien entre si les calades romanes?
Per a qu es van construir les calades romanes?

915994 _ 0001-0088.qxd 27/6/08 12:59 Pgina 73
2. Relaciona.
rudus nucleus
pavimentum statumen
3. Llig les pistes i pinta en el mapa les calades que els romans van construir a
Espanya segons la clau.
Via Augusta. Passava per les valls dels rius Ebre i Guadalquivir, i arribava
fins a Gades. Aquesta calada era la ms llarga de tota la pennsula Ibrica,
amb un recorregut total de 1.500 quilmetres. Entre altres llocs, passava
per Tarraco, Astigi o Corduba.
Via de la Plata. Anava des dEmerita Augusta a Asturica Augusta, passant
per Salmantica.
Via de la Vall de lEbre. Enllaava Tarraco amb Asturica Augusta a travs
dIlerda, Cesaraugusta, Numantia i Clunia.
Via de la Meseta. Unia Emerita Augusta amb Cesaraugusta, passant per
Toletum.
Mar C antbric
Asturica
Augusta
Numantia
Ilerda
NTIC
Clunia Cesaraugusta
Salmantica Tarraco
AT L
Toletum
OCE
Emerita
Augusta
Corduba
Astigi
i
a n
Gades e r r
t
d i
M e
M a r
roig Via Augusta groc Via de la Meseta
verd Via de la Plata marr Via de la Vall de lEbre

915994 _ 0001-0088.qxd 27/6/08 12:59 Pgina 74
Ampliaci
15
Nom Data
La mquina de vapor
En la llarga lluita de lsser hum per dominar cada vegada quantitats ms grans
denergia, hi hagu un moment crucial: els ltims anys del segle XVIII.
Des del naixement de lespcie humana i fins a aquest segle no hi havia hagut grans
canvis pel que fa a laprofitament de lenergia, a pesar que les necessitats energtiques
de la humanitat anaven augmentant.
El canvi es deu en gran part a James Watt, un inventor angls que va perfeccionar
la mquina de vapor.
Aquesta mquina aprofitava lenergia
continguda en el vapor daigua que
saconseguia cremant carb. Amb el
vapor daigua que se nobtenia, es podia
moure una roda a un ritme continu.
Rpidament sen va generalitzar ls
per a moltes tasques; per exemple:
en fbriques, mines, transports...
En particular va originar el ferrocarril.
Grcies a la mquina de vapor de Watt
i a altres invents sinstallaren grans
fbriques en les quals treballaven molts
obrers. Aquesta poca la coneixem com la revoluci industrial.
1. Llig i contesta.
En quin segle es va inventar la mquina de vapor?
Qui va inventar la mquina de vapor?
On creus que es va inventar la mquina de vapor? Per qu?
2. Com funcionava la mquina de vapor? Explica-ho.

915994 _ 0001-0088.qxd 27/6/08 12:59 Pgina 75
3. Per qu creus que aquesta poca la coneixem com revoluci industrial?

Investiga i explica-ho.
4. Un peu de foto s un text que sol aparixer juntament amb les imatges.
Observa aquestes imatges i inventan i escriu un peu de foto per a cada una.

915994 _ 0001-0088.qxd 27/6/08 12:59 Pgina 76
Solucions
Refor 1: La digesti i laparell digestiu 2. Carn i peix: protenes.

1. La digesti s el procs pel qual Llet i iogurt: minerals.
els aliments es descomponen en nutrients. Crelles i pa: hidrats de carboni.
Mantega i oli: greixos.
La part del cos que sencarrega de
Tomaca, encisam i maduixes: vitamines.
descompondre els aliments i aconseguir-ne
Fruites seques, carxofa i pinya: fibra.
els nutrients s laparell digestiu.
3. El calci s un mineral que forma part
2. Cal encerclar: estmac, boca, intest, anus.
dels ossos.
3. Resposta grfica (R. G.).
Refor 6: La dieta saludable
Refor 2: Laparell respiratori 1. La dieta saludable ha de ser equilibrada
1. Boca, nas, pulmons, trquea, bronquis. i suficient.
2. Loxigen s necessari per a aconseguir 2. Cal encerclar: oli, llet, ram, pollastre,
lenergia que ens aporten els aliments. torrada, tomaca.
3. R. G. Refor 7: Les parts de la planta

1. Part de la planta que creix per damunt
Refor 3: La circulaci de la sang
del sl i sost les fulles. F tija.
1. Cal encerclar: cor, artria, vena, reny. Parts verdes de la planta que naixen de les
2. F. branques. F fulles.
V. Part de la planta que est soterrada. F arrel.
F. 2. R. G.
V. s una tija llenyosa, perqu s de fusta,
V. dura i rgida.
3. Vasos sanguinis, cor, reny. 3. Pecol i limbe.
Refor 4: Els hbits saludables Refor 8: La nutrici de les plantes

1. R. G.
1. Perqu adquirint hbits saludables podem
previndre moltes malalties i estar sans i en 2. R. G.
bona forma. 3. La fotosntesi s el procs que fan servir les
2. R. G. plantes per a produir els seus aliments.
3. Perqu si dormim b ens trobem Refor 9: La reproducci de les plantes

descansats, ms forts i s ms difcil que 1. R. G.
caiem malalts. 2. Spals.
4. Cal marcar el dibuix de lesquerra. Ptals.
Estams.
Refor 5: Els aliments i els nutrients
Pistil.
1. Greixos, hidrats, carboni. 3. Lrgan reproductor de la planta s la flor.
Protenes. La pollinitzaci s el viatge dels grans
Vitamines, minerals. de pollen des dels estams duna flor
Fibra. fins al pistil duna altra.

915994 _ 0001-0088.qxd 27/6/08 12:59 Pgina 77
Refor 10: Les roques Refor 13: Els ecosistemes

1. V. 1.
Ecosistemes
F.
V.
F. Medi fsic ssers vius
V. temperatura plantes
2. Jaciment F Lloc don sextrauen sl animals
aigua
les roques.
Mina F Excavaci feta amb molta
2. En els ecosistemes trobem dos tipus de
components: els ssers vius i el medi fsic.
Pedrera F Excavaci feta amb poca
Els ecosistemes terrestres poden ser
boscos, praderies o deserts.
3. R. M.
Els ecosistemes aqutics poden ser
Per a obtindre energia, per exemple,
daigua dola o daigua salada.
el carb.
Refor 14: Les relacions en els ecosistemes
Per a la construcci, per exemple,
el marbre. 1. Relacions de competncia F Es produeixen
Per a usos industrials, per exemple, quan dos ssers vius han de satisfer una
el petroli. mateixa necessitat.
Refor 11: Els minerals Relacions de cooperaci F Es produeixen
perqu dos ssers vius sajuden i ambds
1. Els minerals sn els materials
sen beneficien.
de qu estan fetes les roques.
Relacions dalimentaci F Es produeixen
Es diferencien de les roques en el fet que
perqu uns ssers vius salimenten daltres.
els minerals noms estan formats
per un material. 2. R. G.
2. R. M. 3. Plantes F herba.
Els minerals tenen formes diferents, Herbvors F zebra.
per exemple, la pirita t forma Carnvors F lle.
regular. Refor 15: La conservaci
Els minerals poden tindre molta lluentor, dels ecosistemes
per exemple, la pirita. 1. Contaminaci F Fum dels vehicles
La malaquita s un mineral de color
i fem.
verd.
Desforestaci F Tala darbres.
Els minerals tenen duresa quan sn difcils
Sobreexplotaci F Utilitzaci excessiva
de ratllar.
dels recursos naturals.
3. Diamant.
2. Desforestaci, contaminaci
4. Construir edificis F guix. i sobreexplotaci.
Obtindre metalls F magnetita.
3. Un espai protegit s un ecosistema
Elaborar joies F diamant.
que les autoritats es comprometen
Refor 12: El sl
a conservar en bon estat i evitar que es
1. R. G. deterioren.
2. R. G. Resposta lliure (R. L.).

915994 _ 0001-0088.qxd 27/6/08 12:59 Pgina 78
Refor 16: La matria i les seues propietats Refor 20: Lenergia

1. La matria s el que forma tots els objectes 1. Lenergia s la causa dels canvis que es
que ens envolten. produeixen en lUnivers.
El volum s la quantitat despai Mecnica; qumica; calorfica; elctrica;
que ocupa un objecte. nuclear; lluminosa.
Els estats de la matria sn slid, lquid i 2. Gasolina: qumica.
gas. Urani: nuclear.
2. Botella de llet: volum. Llum: lluminosa.
Formatge: massa. Vent: mecnica.
3. V, F, F. Raigs: elctrica.
Foc: calorfica.
Els lquids tenen un volum fix, per la forma
pot variar, perqu adopten la forma del 3. Un cotxe usa energia qumica i produeix
recipient que els cont. energia mecnica.
Els gasos no tenen forma fixa ni volum fix, ja Un flexo usa energia elctrica i produeix
que sempre sadapten a la forma energia lluminosa.
Una aspiradora usa energia elctrica
i el volum del recipient que els cont.
i produeix energia mecnica.
Refor 17: Els canvis de la matria
Refor 21: Ls de lenergia
1. La uni de dues substncies diferents s
1. Fonts denergia renovables: Sol, vent, llenya.
una mescla.
Fonts denergia no renovables: carb,
Els canvis qumics es produeixen quan unes
petroli, urani.
substncies es transformen en unes altres.
Les fonts denergia renovables sn les que
Una combusti s una oxidaci molt rpida
no sesgoten usant-les, mentre que les fonts
en qu es produeix molta calor.
denergia no renovables sn les que
La mescla de dos metalls s un aliatge.
sesgoten usant-les.
2. De slid a lquid: fusi. 2. Central trmica carb, gas natural
De lquid a gas: evaporaci. i gasoil.
De gas a lquid: condensaci. Central hidroelctrica energia de laigua
De lquid a slid: solidificaci. en caure.
Refor 18: Els materials Central elica energia del vent.
Central nuclear energia de lurani.
1. Materials naturals: fusta, cuir, granit.
Materials artificials: formig, vidre, paper. Refor 22: La llum i la seua propagaci
2. Transparncia. 1. La llum es propaga en totes direccions, en
Resistncia. lnia recta i a una velocitat molt alta.
Flexibilitat. 2. R. G.
Fragilitat. 3. Reflexi.
Elasticitat. El fenomen s la reflexi de la llum perqu
Lleugeresa. es veu com la llum xoca contra un objecte
opac (el llibre), rebota i arriba fins als ulls de
Refor 19: Les forces
la xiqueta.
1. A distncia; per contacte.
A distncia; per contacte. Refor 23: La llum i els colors
2. Les coses no cauen cap avall, sin que 1. Blanca.
cauen en direcci cap al centre de la Terra. Bsics.
Aix es deu a la fora de gravetat, que s la Reflecteixen.
fora que fa que els objectes siguen atrets Absorbeixen.
per la Terra. 2. Veiem la llima de color groc perqu absorbeix

915994 _ 0001-0088.qxd 27/6/08 12:59 Pgina 79
la llum de tots els colors excepte la llum de 2. R. G.

color groc, que s la que reflecteix. 3. Ov.
Altura.
Refor 24: Municipis i comarques
Mineria.
1. Municipi. Fusta.
Cap comarcal.
4. R. L.
Comarca.
2. s una comarca de muntanya, perqu el Refor 33: El treball: el sector secundari
tipus de paisatge en qu es troba s de 1. Matries primeres.
muntanya. Productes elaborats.
El cap comarcal s la B, perqu s el Secundari.
municipi millor comunicat. Construcci.
Aquesta comarca est formada per quatre
2. Artesania; construcci; indstria.
municipis.
3. Indstries bsiques: acer, ciment.
Refor 25: Les comunitats autnomes Indstries de consum: conserves,
i les provncies medicaments.
1. R. G. Indstries tecnolgiques: ordinadors,
consoles de joc.
Refor 26: El territori de la Comunitat
Valenciana Refor 34: El treball: el sector terciari
1. R. L. 1. Comer.
2. R. L.
Refor 27: Els paisatges dinterior
3. R. L.
1. R. G.
Refor 35: Lorganitzaci de lestat
Refor 28: Rius, llacs i pantans
1. Constituci.
1. R. G. Referndum.
Refor 29: Els paisatges de costa Drets.
Deures.
1. R. G.
Institucions.
Refor 30: La poblaci Parlament.
1. Padr. 2. Constituci.
Cens. Generals.
2. Lesquema i el dibuix correctes Referndum.
sn els primers. Electoral.
Democrtic.
Refor 31: Les tradicions i les festes Municipals.
1. Les tradicions sn els costums que hem
Refor 36: La participaci ciutadana
rebut dels nostres avantpassats.
Els plats tpics dun lloc o duna regi en 1. Deure.
formen la gastronomia. Dret.
2. R. L. Dret.
Dret.
Refor 32: El treball: el sector primari Deure.
1. El sector primari comprn treballs 2. Dret a expressar lliurement les nostres
que obtenen productes de la naturalesa. idees.
Per exemple, agricultura, ramaderia, pesca Dret a votar.
o mineria. Dret a la igualtat.

915994 _ 0001-0088.qxd 27/6/08 12:59 Pgina 80
3. Les normes de convivncia consisteixen en Perqu es van perfeccionar instruments i

una srie de drets i deures basats en el vaixells amb els quals la navegaci era ms
respecte cap als altres. rpida i segura.
Refor 42: En els temps de les primeres
Refor 37: Les institucions autonmiques
fbriques
1. Corts Valencianes; Estatut; Consell.
1. Fa uns 200 anys, els tallers artesans van ser
Estatut.
substituts per grans fbriques.
Consell.
Els barris obrers tenien carrers estrets sense
Corts Valencianes.
asfaltar.
2. President dirigeix el Consell. Fa 200 anys sinvent la mquina de vapor.
Consellers i conselleres socupen de les
2. Ferrocarril.
diferents rees de govern.
Telfon.
3. Els diputats de les Corts Valencianes sn
Bombeta.
elegits pels ciutadans de la Comunitat.
Rdio.
Refor 38: En els temps dels primers ssers Aspirina.
humans Raigs X.
1. Els primers ssers humans vivien Refor 43: En el nostre temps
en coves o en cabanyes.
1. R. L.
Sestablien prop dun riu.
Salimentaven amb animals i plantes. 2. R. L.
Es desplaaven a peu. Ampliaci 1
Carregaven les seues pertinences damunt
les espatles. 1. De les condicions necessries per a
Decoraven els habitatges amb pintures romandre davall de laigua.
danimals. 2. R. M. Les persones necessitem un
equipament especial per a romandre davall
Refor 39: En els temps dels romans de laigua perqu el nostre aparell
1. Domus 1. respiratori no est preparat per a prendre
Insula 4. loxigen de laigua.
Calada 3.
3. 5. Vestit de neopr.
Port 2.
1. Escarpins.
Amfiteatre 7.
6. Regulador.
Temple 5.
7. Ulleres.
Terma 6.
2. Aletes.
Refor 40: En els temps dels cavallers 4. Cintur de ploms.
1. Cavallers. 3. Botella daire.
Castells. 4. R. M. Perqu els peixos respiren
Camperols. per brnquies, amb les quals poden obtindre
Carros. loxigen de laigua.
Vaixells.
Ampliaci 2
Esglsies.
1. En lantic Egipte.
Refor 41: En els temps dels navegants Procedeix de la ciutat alemanya dHamburg.
1. R. G. Lhamburguesa en el segle XIV era un filet de
2. Brixola. carn picada entre dues llesques de pa.
Comps. A travs dAnglaterra.
Mapa. Genguis Khan era un emperador mongol.
Caravella. 2. El pa de lhamburguesa t hidrats
de carboni.

915994 _ 0001-0088.qxd 27/6/08 12:59 Pgina 81
El filet de lhamburguesa t greixos 3. R. L.

i protenes. 4. R. L.
Lencisam, la tomaca i la ceba tenen
vitamines, minerals i fibra. Ampliaci 6
3. Monglia, Alemanya, Egipte. 1. El text parla sobre el plstic: els usos que t
Rssia, Regne Unit, Estats Units. i els tipus que nhi ha. Per exemple:
poliestir, poliestir expandit, baquelita,
Ampliaci 3
cautx o nil. Amb cada un daquests tipus
1. El text parla de ls de les plantes de plstic es poden fabricar diversos
amb fins medicinals. objectes que sn habituals en la nostra
De les plantes sobtenen aliments, fusta, vida, com bosses, embalatges, nanses,
cordes, tints, medecines pneumtics o peces txtils. Per com que
La substncia amb qu es prepara laspirina el plstic no s biodegradable, s necessari
sextrau de lescora del salze. depositar en contenidors especials els
El salze s un arbre de fulla perenne. objectes de plstic que no utilitzem.
2. 1. Camamilla. 2. Biodegradable s lobjecte o substncia que
2. Ortiga. es descompon de forma natural i es
3. Tilla. reintegra al medi ambient en un perode que
4. Eucaliptus. no supera els 30 dies. Per contra, els no
5. Farigola. biodegradables, sn aquells que no es
reintegren a lambient de manera natural i
3. Herba, per exemple, camamilla.
tarden molt de temps a fer-ho. Per exemple:
Arbust, per exemple, farigola.
la corfa dun pltan tarda de 2 a 10 dies a
Arbre, per exemple, eucaliptus.
descompondres de forma natural i un bric
Ampliaci 4 tarda 5 anys.
3. R. L.
1. Els fssils sn restes danimals i plantes
que visqueren a la Terra fa milions danys i 4. Telfon baquelita.
que shan conservat incrustats a les roques. Suro poliestir expandit.
Un paleontleg estudia els fssils dssers Pneumtic cautx.
vius del passat. Calcetins nil.
Una icnita s una roca en la qual sha 5. R. L.
quedat impresa la petjada dun dinosaure.
Ampliaci 7
A Espanya shan trobat icnites a diverses
localitats de la comunitat autnoma de La 1. Les mquines per a funcionar necessiten
Rioja i de les provncies de Terol i de Sria. energia.
Un mbil perpetu s una mquina que una
2. 3, 2, 1, 4. vegada posada en funcionament no
3. R. G. necessita energia per a seguir funcionant.
2. Aquest quadre el va pintar M. Escher.
Ampliaci 5 El va pintar el 1961.
1. Els parcs nacionals sn rees naturals que Sanomena Cascada.
presenten un ecosistema o diversos molt R. M. Es titula aix perqu en el quadre es
poc alterats per lacci de lsser hum i on pot observar, prcticament al centre, una
les espcies animals i vegetals ofereixen un cascada daigua.
inters especial. 3. R. M. Si shaguera inventat un mbil perpetu
Als Estats Units. que no necessitara energia per a funcionar,
El de Las Montaas de Covadonga, actual no necessitarem fonts denergia como el
parc nacional dels Picos de Europa. petroli, el gas, el carb Per la qual cosa
2. R. L. tampoc hi hauria contaminaci.

915994 _ 0001-0088.qxd 27/6/08 12:59 Pgina 82
i no estarem tan preocupats pels efectes 3.

Punt Hemisferi Latitud Longitud
del canvi climtic.
A Sud Sud Oest
4. R. G.
5. R. M. Aquesta mquina s una roda dentada B Nord Nord Est
i funciona com una espcie de nria movent C Nord Nord Oest
laigua perqu circule contnuament per la D Sud Sud Est
canalitzaci.
6. Lavi necessita gasolina; la taula de Ampliaci 10
windsurf necessita vent; la bicicleta
1. R. G.
necessita lenergia del mateix ciclista; i el
2. R. M.
tren necessita electricitat. Ledesma, Alba de Tormes, Salamanca, Bjar.
El gas i lelectricitat sn contaminants; el Duero, Tormes, Cuerpo de Hombre.
vent i lenergia del ciclista no sn Zamora, Valladolid, vila, Cceres.
contaminants. Portugal.
Renovables: el vent i lenergia del ciclista. 3. Entre Salamanca i Cceres hi ha 212 km.
No renovables: la gasolina i lelectricitat. Entre Salamanca i vila hi ha 94 km.
Entre vila i Valladolid hi ha 160 km.
Ampliaci 8 Entre Cceres i Zamora hi ha 277 km.
1. Lombra s la zona fosca que apareix quan Entre Zamora i Valladolid hi ha 89 km.
La ciutat ms prop de Salamanca s
la llum xoca amb un cos opac.
Zamora.
Perqu la llum es propaga en lnia recta. La ciutat ms lluny de Salamanca s
Les ombres es deformen en funci de Cceres.
langle que formen la llum i el cos opac:
lombra es fa ms allargada si langle s Ampliaci 11
major, i es redueix si langle s menor. 1. La poblaci mundial ha augmentat en els
2. R. G. ltims cinquanta anys perqu sha produt
un major nombre de naixements i un menor
3. R. G. nombre de defuncions.
4. No. Els objectes transparents no poden El continent menys poblat s lAntrtida.
tindre ombra ja que aquesta es forma quan El pas ms poblat del mn s Xina.
la llum xoca amb un objecte, per aquest 2. R. G.
objecte ha de ser opac. Si lobjecte s 3. 216.000 365 78.840.000.
transparent la llum el travessa i no shi 4. 1. Cens.
forma lombra. 2. Natalitat.
3. Xina.
Ampliaci 9 4. Brasil.
1. Les coordenades geogrfiques sn un 5. Oceania.
sistema de lnies horitzontals i verticals que 6. Mortalitat.
sutilitzen per a localitzar punts geogrfics. Ampliaci 12
Els meridians sn les lnies verticals que
1. LOIT s lOrganitzaci Internacional
passen pels pols. del Treball.
La latitud s la distncia entre qualsevol LOIT es va fundar l11 dabril de 1919.
punt del planeta i lEquador. LOIT t la seu a Ginebra (Sussa).
2. R. G. Els fins de lOIT sn la millora de les
condicions dels treballadors a tot
el mn.

915994 _ 0001-0088.qxd 27/6/08 12:59 Pgina 83
2. Organitzaci de les Nacions Unides 3. R. M. Perqu aquest dia se celebra que tots
(ONU): promoure el respecte tenim una Constituci, en la qual es recullen
dels drets humans al mn. els drets i deures de tots els espanyols,
Fons de les Nacions Unides per a independentment de quin siga el sexe, la
la Infncia (UNICEF): garantir raa, la religi
el compliment dels drets
Ampliaci 14
de la infncia.
Organitzaci Mundial de la Salut (OMS): 1. Les calades romanes sassemblen a les
collaborar en el desenvolupament carreteres.
sanitari en el mn. Les calades romanes unien les regions
i ciutats ms importants de lImperi Rom.
Organitzaci de les Nacions per a
Les calades romanes es van construir,
lAgricultura i lAlimentaci (FAO): elevar el
en un principi, per al desplaament
nivell de nutrici en el mn a travs de
de lexrcit.
lagricultura.
2. R. G.
Organitzaci de les Nacions Unides
per a lEducaci, la Cincia i la Cultura 3. R. G.
(UNESCO): impulsar la pau en el mn Ampliaci 15
mitjanant leducaci, la cultura, 1. En el segle XVIII.
les cincies i la comunicaci. James Watt.
3. FAO; UNICEF; OIT; OMS; UNESCO. A Anglaterra, perqu Watt era angls.
4. R. L. 2. La mquina de vapor aprofitava lenergia
que hi ha en el vapor daigua que
Ampliaci 13 saconseguia cremant carb. Amb el vapor
1. Als Estats Units. daigua que sobtenia es podia moure
En el segle XIX. una roda a un ritme continu.
Els drets i deures 3. R. M. Perqu en aquesta poca es van
dels ciutadans. realitzar descobriments i invents, com la
A Cadis. mquina de Watt, que facilitaren la
Ferran VII. installaci de fbriques.
Dos anys. 4. R. L.
2. R. G.

915994 _ 0001-0088.qxd 27/6/08 12:59 Pgina 84
915994 _ 0001-0088.qxd 27/6/08 12:59 Pgina 85
Les plantes
Nom Data
PARTS DE LA PLANTA

915994 _ 0001-0088.qxd 27/6/08 12:59 Pgina 86
La fulla
Nom Data
PARTS DE LA FULLA
CLASSES DE FULLES
Segons la vora
Segons la forma

915994 _ 0001-0088.qxd 27/6/08 12:59 Pgina 87
La flor
Nom Data
PARTS DE LA FLOR

915994 _ 0001-0088.qxd 27/6/08 12:59 Pgina 88

Fichas Medi 4º PDF

Uploaded by

Document Information

Original Title

Copyright

Available Formats

Share this document

Share or Embed Document

Sharing Options

Did you find this document useful?

Is this content inappropriate?

Copyright:

Available Formats

Fichas Medi 4º PDF

Uploaded by

Copyright:

Available Formats

915994 _ 0001-0088.

qxd 11/7/08 08:26 Pgina 1

4 PRIMRIA REFOR I AMPLIACI

Refor i ampliaci Coneixement del medi 4 s una obra collectiva,

Illustraci: Jorge Salas i Jos Santos

Cartografia: Jos Luis Gil

Correcci: Gemma Avellan

Edici: Mar Garca

2008 by Edicions Voramar, S. L./Santillana Educacin, S. L.

1 La digesti i laparell digestiu

Quina part del nostre cos sencarrega de descompondre els aliments

2. Encercla les paraules que es refereixen a laparell digestiu.

estmac reny os boca

intest ull anus nas

3. Completa lesquema de laparell digestiu.

2008 Edicions Voramar, S. L./Santillana Educacin, S. L. 3

1. Completa amb les paraules segents.

nas boca pulmons trquea bronquis

Laire que prenem per la i pel

2. Per a qu necessitem loxigen? Contesta.

3. Completa lesquema de laparell respiratori.

4 2008 Edicions Voramar, S. L./Santillana Educacin, S. L.

1. Encercla les paraules que tenen relaci amb la circulaci de la sang.

cor boca artria orella vena reny

2. Escriu V, si s verdader, o F, si s fals.

Laparell respiratori sencarrega que la sang circule

La sang circula pels vasos sanguinis.

Lestmac s lrgan que impulsa la sang.

Les artries, les venes i els capilars sn vasos sanguinis.

Els renyons sencarreguen de netejar la sang i fabricar lorina.

3. Completa lesquema de laparell circulatori.

2008 Edicions Voramar, S. L./Santillana Educacin, S. L. 5

4 Els hbits saludables

1. Per qu s convenient adquirir hbits saludables? Contesta.

2. Encercla els que sn hbits saludables.

3. Per qu s important dormir b? Explica-ho.

4. Observa els dibuixos i marca la postura correcta.

6 2008 Edicions Voramar, S. L./Santillana Educacin, S. L.

5 Els aliments i els nutrients

2. Encercla els nutrients que ens aporten aquests aliments.

protenes minerals hidrats de carboni

fibra vitamines greixos

minerals hidrats de carboni fibra

greixos vitamines protenes

3. Marca amb una X loraci correcta.

El calci s un mineral que forma part dels ossos.

Els hidrats de carboni formen part dels ossos.

2008 Edicions Voramar, S. L./Santillana Educacin, S. L. 7

1. Com ha de ser una dieta saludable? Pensa i explica-ho.

2. Observa la roda dels aliments.

Ara, encercla laliment ms saludable de cada parella.

oli/mantega formatge/llet ram/croissant

xorio/pollastre magdalena/torrada tomaca/llonganissa

8 2008 Edicions Voramar, S. L./Santillana Educacin, S. L.

7 Les parts de la planta

Part de la planta Parts verdes

fulles tija arrel

2. Completa el dibuix amb el nom de les parts duna planta.

Com s la tija daquesta planta: llenyosa o herbcia? Per qu?

3. Observa el dibuix i escriu el nom de les parts de la fulla.

2008 Edicions Voramar, S. L./Santillana Educacin, S. L. 9

8 La nutrici de les plantes

1. Qu necessiten les plantes? Completa el dibuix.