Unitat Didàctica 1er ESO

Unitat didctica
1er ESO
Projecte:
Inventem un
sser viu
Unitat didctica 1r ESO Gema Liberato
AECNIII Raquel Sola
ndex
Introducci Pg. 3
Context Pg. 4
Entorn TIC Pg. 4
Competncies
- Competncies transversals Pg. 5

- Competncies bsiques de lmbit cientificotecnolgic Pg. 6
Objectius
- Objectius de lmbit cognitiu Pg. 6

- Objectius procedimentals Pg. 7
- Objectius de valors, actituds i normes Pg. 7
Continguts Pg. 7
Cosideracions al voltant dels continguts
- Coneixements prvis Pg. 7

- Idees prvies Pg. 8
- Coneixements posteriors Pg. 8
Seqncia dactiviats
- Sessi 1 Pg. 8
- Sessi 2 Pg. 10
- Sessi 3 Pg. 12
- Sessi 4 Pg. 13
- Sessi extra en horari de cincies socials Pg. 14
- Sessi 5 Pg. 15
- Sessi 6 Pg. 17
- Sessi 7 Pg. 18
- Sessi 8 Pg. 19
Criteris generals davaluaci Pg. 21
Criteris datenci a la diversitat Pg. 22
Connexi amb altres matries Pg. 23
Bibliografia Pg. 24
Annexos
- ndex dels annexos Pg. 25
2
AECNIII Raquel Sola
Introducci
Aquesta unitat didctica forma part dun projecte interdisciplinari anomenat Inventem un sser viu per
a alumnes de 1r dESO de linstitut Barcelona-Congrs de Barcelona. En el projecte participen les rees
de cincies naturals i socials, plstica i castell i cada matria desenvolupa les activitats prpies de la
seva disciplina en el seu horari.
La part de cincia es realitza durant 9 sessions, una de les quals es realitza en hores de cincies
socials, ja que est estretament lligada a lestudi de les adaptacions als diferents climes de la Terra
que sestudien a cincies socials.
El projecte es realitza en les 5 lnies de 1r dESO, per tant, aproximadament participen uns 90 alumnes.
En el marc de la Biologia i la Geologia, el projecte es situa en lestudi de la vida a la Terra i la diversitat

dels ssers vius, en concret en la identificaci de les diferents formes que tenen els organismes en fer
les funcions vitals. Per realitzar-ho es crea un context proper i sespera que els alumnes connectin
directament amb linstitut, acompanyats de la seves famlia, ja que lencrrec consisteix en simular una
conferncia cientfica on sexposaran diferents psters dssers vius inventats.
Aquesta unitat didctica, doncs, t com objectiu dissenyar un pster sobre un organisme inventat, de
manera que els alumnes al llarg de les diferents sessions de cincies naturals aniran aprofundint en el
coneixement de les funcions vitals dels ssers vius, les adaptacions al medi i la classificaci per poder
caracteritzar un sser viu irreal, per que segueix les lleis de la cincia.
La metodologia que sutilitza a laula per arribar aquesta fita es la basada en projectes. Els alumnes
duen a terme diferents tasques intermdies orientades a la recerca dinformaci i construcci del
coneixement per tal de poder explicar les caracterstiques principals de lsser viu inventat en el pster.
El desenvolupament del projectes es basa en el treball cooperatiu. Al llarg de tota la unitat didctica es
combina el treball individual amb diferents formes de collaboraci i interacci entre alumnes per tal
que el coneixement sigui el ms constructivista i social possible (treball per parelles, per equips,
posades en com). A ms a ms, com a veritable treball cooperatiu en els equips del projecte es
reparteixen rols (secretaris i dissenyadors) que suposen la diferenciaci de tasques i funcions
individuals interrelacionades que sense la suma desforos no es possible aconseguir lobjectiu final,
Les TIC tamb estan molt presents en aquesta UD. A partir del GoogleDrive es comparteixen i editen
la majoria de materials del projecte, tant els de laula com els de deures. Les TIC sn una forma
destalviar paper, per tamb sn el mitj pel qual cerquen i seleccionen la informaci els alumnes, es
dissenya el pster i es fa el seguiment i regulaci dels aprenentatges dels alumnes.
Lavaluaci de la unitat didctica es divideix per aquella que es avaluada per les docents (80%) i aquella
que es avaluada pels alumnes (20%). Les docents avaluen cadascun dels criteris relacionats amb el
projecte (pster, planificaci del dossier, actitud i participaci i TIC) excepte el treball en equip, i ho fem
de manera continuada excepte en el cas de lavaluaci dels pster que es reserva per al moment de
les presentacions. El 20% que avaluen els joves inclou un 10% de coavaluacions dels psters, durant
la presentaci, i 10% dautoavaluaci i coavaluaci del treball en equip. Des del principi els alumnes
coneixen els criteris davaluaci de tot el projecte a travs duna rbrica.
El treball cooperatiu, latenci de suport per part dels docents als alumnes o grups que ho necessitin
que permet el treball autnom durant la realitzaci de les tasques del projecte, i la preparaci de
bastides per utilitzar en cas necessari, sn les formes principals amb les quals aquesta unitat didctica
preveu latenci a la diversitat.
3
AECNIII Raquel Sola
Finalment, algunes de les dificultats que shan previst durant la planificaci de la UD sn:
- Coordinaci entre les sessions de cincies naturals i plstica per la realitzaci del dibuix de
lsser viu que es vol incloure al pster, ja que el marge de temps entre que els alumnes ja
coneixen totes les caracterstiques del seu sser viu i el moment que ja haurien de tenir el
dibuix per poder-lo incloure als pster s molt petit. Per aix hem hagut deliminar una sessi
de xarxa trfica per a programar el dibuix dins la seqncia de cincies.
- Encaix de la sessi dadaptaci que es realitza a lhorari de cincies socials amb la seqncia
i lordre lgic de les sessions de naturals. En algunes lnies no es possible realitzar la sessi
dadaptaci abans de la sessi de dibuix, per tant, en algunes lnies els dibuixos que es
realitzar a classe no tindran en compte les opcions dadaptacions.
- Poc temps disponible per dur a terme processos de decisi, planificaci i creaci, propis duna
metodologia basada en projectes, debut a que tamb tenim una gran quantitat de contingut.
- Casi nulla possibilitat de tenir en format paper el material daula dels alumnes. Sha hagut
dadaptar els materials a la plataforma Google Drive.
- Grups homogenis com a criteri preestablert pel centre en la repartici dels equips de projecte
i, per tant, no poder contemplar el treball cooperatiu entre alumnes heterogenis com a
estratgia datenci a la diversitat.
Context
Dins el cicle daprenentatge, el projecte forma part principalment del procs destructuraci i aplicaci
dels continguts, ja que anteriorment durant les sessions prvies al projecte el mentor haur fet
introducci dels continguts. Tot i aix durant el projecte sintrodueixen de nous i saprofundeix molt ms
en alguns conceptes.
Context daprenentatge i aplicaci

Els alumnes reben lencrrec de realitzar una exposici sobre la biodiversitat de la Terra per la Jornada
de portes obertes a linstitut. Sels hi demana que facin una exposici original per rigorosa per a qu
el pblic que aquell dia assisteixi a linstitut vegi una gran mostra de biodiversitat i comprenguin les
caracterstiques dels ssers vius. La proposta concreta consisteix en dissenyar i presentar diferents
psters dorganismes que ells mateixos shan inventat, aplicant els principis bsics del model de lsser
viu.
Entorn TIC
Durant tot el projecte, els alumnes treballaran en un entorn TIC. Desprs de la primera sessi, es
compartir amb tots els alumnes per via Google Drive una carpeta on les docents anirem compartint
amb ells documents del seu inters com la rbrica davaluaci, les presentacions de les sessions o les
activitats, tant per a realitzar durant les sessions com per deures.
Alhora, els alumnes compartiran amb nosaltres totes aquelles activitats que realitzin a laula o que
hagin de fer de deures. Per a que aix sigui possible, disposem de un compte de Gmail especfic per
al projecte que tenen els alumnes des de la primera sessi i, alhora, tots els alumnes disposen dun
compte de Gmail vinculat a lescola.
4
AECNIII Raquel Sola
Competncies
Competncies transversals
Competncia comunicativa
Durant el projecte es treballar la competncia comunicativa, principalment en la llengua catalana.
Lexpressi escrita es veur reflectida i ser avaluada als textos de les produccions (psters) i, a ms,
durant totes les sessions els alumnes hauran de completar activitats que afavoriran el
desenvolupament de la comprensi lectora.
Pel que fa a lexpressi oral, els alumnes realitzaran una exposici dels ssers vius inventats amb el
pster davant de la classe i en rebran un feedback constructiu de cara a lexposici que realitzaran
davant de laudincia de la jornada de portes obertes. A ms, lexpressi oral es treballar diriament
a les posades en com de les dinmiques daula i amb el treball en grup.
Daltra banda, a algunes sessions com la de nutrici, les activitats impliquen la interpretaci de
diagrames i imatges per a la comprensi de conceptes.
Competncies de lmbit digital

- Competncia 3. Utilitzar les aplicacions bsiques dedici dimatge fixa, so i imatge en
moviment per a produccions de documents digitals.
Els alumnes que sencarreguin del disseny del pster hauran daprendre a utilitzar una eina
nova, laplicaci gratuta online Piktochart familiaritzar-se amb les seves caracterstiques i
realitzar una producci multimdia.
- Competncia 4. Cercar, contrastar i seleccionar informaci digital adequada per al treball a

realitzar, tot considerant diverses fonts i mitjans digitals.
Durant la majoria de les sessions es realitzaran activitats que impliquin la cerca dinformaci
digital mitjanant els ordinadors de laula i/o els telfons mbils. Aquesta informaci haur de
ser tractada i contrastada abans de ser compartida amb la resta de la classe.
- Competncia 5. Construir nou coneixement personal mitjanant estratgies de tractament de

la informaci amb el suport daplicacions digitals. Les activitats dexploraci didees prvies,
construcci del coneixement i sntesi dels aprenentatges que es realitzin a laula es faran
arribar als alumnes via GoogleDrive, shauran de completar al GoogleDocs i es compartiran
tant amb la resta dels alumnes amb qui estiguin treballant com amb nosaltres amb aquesta
mateixa plataforma.
- Competncia 8. Realitzar activitats en grup tot utilitzant eines i entorns virtuals de treball
collaboratius
Les activitats collaboratives que es realitzen tant a laula com de deures es realitzen mitjanant
documents compartits de Google Docs.
Competncies en lmbit personal i social

Les activitats estan dissenyades de manera que els alumnes han de seguir un procs daprenentatge
constant que els permet ser conscient de la seva evoluci i deixar-ne constncia amb la producci final
del projecte.
A ms, el fet de poder escollir en quin rol del treball collaboratiu es senten ms cmodes i prendre
conscincia de les seves capacitats intellectuals. Aquest tipus de treball en equip tamb afavoreix
ladquisici duna part de responsabilitat dins duna responsabilitat compartida.
Daltra banda, les coavaluacions i lautoavaluaci del projecte tenen un component regulatiu que
fomenta ladquisici de la capacitat daprendre de les errades prpies i alienes.
5
AECNIII Raquel Sola
Competncies bsiques de lmbit cientificotecnolgic

Competncia 2. Identificar i caracteritzar els sistemes biolgics i geolgics des de la
perspectiva dels models, per comunicar i predir el comportament dels fenmens
naturals.
El pster que els alumnes han de realitzar representa un forma de comunicar, identificar i caracteritzar
tot un sser viu a nivell de la funci de nutrici, reproducci, relaci i adaptacions. Al llarg de les
sessions adquireixen el coneixement de les idees claus sobre el model de lsser viu que desprs han
de saber explicar i aplicar en el pster amb el llenguatge cientfic adequat i ls dimatges. Lobjectiu es
que sapropin completament del model (a nivell de saber identificar els elements bsics) a travs de
lanlisi de diferents fenmens que sobserven en la diversitat dels ssers vius, tot utilitzant la
terminologia correcte i que lapliquin al disseny de lsser viu inventat.
Objectius daprenentatge
Objectius de lmbit cognitiu
Identificar les funcions vitals i la constituci per cllules com a caracterstiques comunes dels
sser vius.
Al voltant de la funci de nutrici:
Diferenciar entre organismes auttrofs i hetertrofs.

Reconixer els diferents mecanismes de nutrici.
Diferenciar entre digesti extracellular i intracellular.
Conixer el procs de difusi de gasos, concretament lentrada i sortida doxigen i dixid de
carboni, respectivament, a les cllules, a travs de la membrana plasmtica.
Al voltant de la funci de relaci:
Conixer els mecanismes a travs dels quals els organismes realitzen la funci de relaci: com
reben informaci del medi i com efectuen les respostes.
Conixer en que consisteixen els diferents tipus de relacions que sestableixen entre els ssers
vius.
Al voltant de la funci de reproducci:
Identificar i diferenciar els diferents tipus de reproducci (asexual i sexual) i els mecanismes
de reproducci (gemmaci, bipartici, fragmentaci, reproducci vegetativa, bipartici,
reproducci per espores, pollinitzaci pel vent, pollinitzaci per animals, fecundaci interna i
fecundaci externa)
Associar el tipus i mecanisme de reproducci a diferents classes dsser vius.
Al voltant de les adaptacions:
Comprendre el concepte dadaptaci i saber identificar-ne els tipus.

Ser capa de relacionar les adaptacions dels ssers vius amb el medi on viuen.
Al voltant de la classificaci:
Conixer que hi han categories taxonmiques que serveixen per classificar els ssers vius.
Conixer diferents criteris de classificaci dels ssers vius.
6
AECNIII Raquel Sola
Objectius procedimentals
Identificar les caracterstiques dun bon pster.
Obtenir, tractar i transformar informaci.
Identificar i interpretar imatges i diagrames que representen mecanismes biolgics i relacionar-
los entre si.
Comunicar la creaci de lsser viu i de les seves caracterstiques de forma oral a una
audincia.
Utilitzar correctament el llenguatge cientfic.
Dissenyar un sser viu imaginari, per plausible
Dissenyar claus dicotmiques senzilles i utilitzar-les per fer una classificaci.
Realitzar un pster que sintetitzi les principals caracterstiques de lsser viu inventat.
Aprendre autoavaluar-se i coavaluar-se.
Objectius de valors actituds i normes

Respectar i escoltar les opinions dels altres.
Fomentar la cohesi del grup de treball.

Aportar idees, punts de vista, opinions i coneixements argumentadament.
Responsabilitzar-se de la feina individual.
Valorar l'autoavaluaci i la coavaluaci com a eina d'aprenentatge.
Valorar la necessitat de classificar els ssers vius en el marc de lestudi de la biodiversitat.
Continguts
Trets comuns dels ssers vius.
Diferents maneres de fer les funcions vitals.
Biodiversitat en organismes vius.
Nutrici hetertrofa (digesti extracel-lular i intracel-lular) auttrofa (fotosntesi) i mecanismes
dintercanvi de gasos (difusi, cutnia, branquial, pulmonar i traqueal)
Funci de relaci, estmuls, receptors, efectors. Relacions entre els ssers vius (Competncia,
collaboraci, simbiosi/ mutualisme, depredaci/ parasitisme, comensalisme/ inquilinisme)
Reproducci sexual i asexual i la diversitat de mecanismes que existeixen dins els ssers vius:
gemmaci, bipartici, fragmentaci, reproducci vegetativa, reproducci per espores,
pollinitzaci pel vent, pollinitzaci per animals, fecundaci interna i fecundaci externa.
Categories taxonmiques (els regnes i les espcies) i claus dicotmiques senzilles.
Adaptacions (morfolgiques, fisiolgiques i conductuals) dels organismes a diferents
ecosistemes.
Consideracions al voltant dels continguts

Coneixements previs
Els alumnes anteriorment hauran treballat a classe els trets comuns dels ssers vius, lestructura
cellular i les funcions vitals.
A ms, prviament, a les classes de socials hauran treballat les diferents zones climtiques de la Terra
i els paisatges que sen generen.
Degut a que hi ha una gran quantitat de contingut que ja han treballat prviament, la majoria de les
sessions comencen amb una exploraci de coneixements prvis per tal de veure que recorden del que
ja han treballat i saber si cal aprofundir ms en algun aspecte que no hagi quedat clar.
7
AECNIII Raquel Sola
Idees prvies
Es tindr en compte la idea errnia generalitzada entre els ciutadans de qu la majoria dels sser vius
sn animals. Intentarem fer molt mfasi en el fet que tant les plantes, com els fongs com els
components dels altres regnes sn ssers vius i, per tant, realitzen les tres funcions vitals.
A ms, tamb treballarem per desmentir algunes generalitzacions sobre les plantes com la de qu
noms respiren de nit o noms es reprodueixen mitjanant les flors.
Pel que fa a les adaptacions, es pretn que quedi clar el fet que no sn intencionades, tot i que al
nostre sser viu les estem dissenyant nosaltres arbitrriament. Es far referncia a levoluci en
diferents ocasions insistint en qu les adaptacions no tenen una intencionalitat sin que es produeixen
petites variacions a latzar i els individus que les posseeixen sn seleccionats pel medi.
Coneixements posteriors
Desprs de la nostra intervenci els alumnes fins al final de curs aprofundiran en les caracterstiques
de cadascun dels regnes i en les dels grups que els componen, tot treballant ms a fons les funcions
especfiques.
Daquesta manera, el projecte es converteix en un enlla entre la diversitat de climatologies de la terra

amb la diversitat dels ssers vius que hi habiten, tot connectant els coneixements que hagin pogut
adquirir a les classes teriques prvies i donant-los-hi una base a partir de la qual aprofundir molt ms.
A ms el projecte pretn motivar i engrescar als alumnes.
Daltra banda, els coneixements que adquireixin els alumnes durant aquestes sessions serviran de
base per als continguts decologia que es treballaran a 2on dESO:
Seqncies dactivitats
SESSI 1: Presentaci del projecte i pster
Intencionalitat didctica de la sessi

- Conixer els criteris davaluaci i els objectius claus del projecte
- Motivar-se envers el projecte
- Acostumar-se al treball autnom i en equip
- Repartir els rols del projecte
- Saber com fer un pster
- Integrar el model dsser viu a partir del qual parteix el projecte
Seqncia
Fase del cicle Durada Gesti de laula Descripci
Els 7 primers minuts les Presentaci del projecte

docents explicaran el interdisciplinar que es dur a terme al
projecte mitjanant el ppt i llarg de les prximes setmanes en el
quan es parli de com es marc de les cincies naturals i
treballar durant el projecte socials, plstica i castell. Llegirem la
Contextualitzaci 10 introducci, especificarem els
(en els darrers 3) els
alumnes saixecaran per objectius generals, els criteris
anar a buscar als davaluaci, entregarem la rbrica del
companys del seu equip, projecte, detallarem com es
sasseuran junts. treballar
8
AECNIII Raquel Sola
Recollirem les adreces de gmail dels

alumnes per poder compartir amb
ells els materials del projecte. Aquells
que no en tinguin shauran dobrir un
compte de deures
Com s fa un pster?
Treball individual i posada Els donarem 2 minuts, perqu diguin

en com a laula, fent quines caracterstiques creuen que t
participar als alumnes que un pster, mentre a la pissarra digital
Aflorament idees les docents escollim. es projecten exemples de psters.
prvies,
15
introducci de Finalment consensuarem com volem
contingut i sntesi Durant lltim minut decisi
dins de lequip sobre el que sigui el pster del projecte i
repartiment de rols i quines caracterstiques haur de
comunicaci a les docents. complir. Mostrarem laplicaci que
utilitzarem i es repartiran els rols del
projecte (explicarem les tasques que
hauran de desenvolupar cada rol).
Qu explicarem al pster sobre el

lsser viu inventat?
Els alumnes dediquen uns minuts a

escriure que s all que ja saben
sobre els ssers vius alhora que es
Tasca individual + Tasca projecta a la pissarra digital imatges
pels equips de projecte (els de diferents ssers vius com a
Aflorament alumnes poden utilitzar la bastida.
didees prvies + xarxa i/o el llibre de text per
5+ 5+
Construcci de buscar nova informaci) + A continuaci compartiran les
10
coneixement + Posada en com mitjanant respostes de lactivitat anterior amb
sntesi l escolta activa (sense els seus companys dequip i cadasc
repetir-se i aportant noves afegir al seu dossier aquelles idees
idees). noves que hagin sorgit.
Finalment posem en com les

respostes de lexercici anterior i
estructuren les idees principals del
model dsser viu que els guiaran en
el procs de construcci del pster
Els alumnes hauran de omplir la

primera columna duna taula que
sintetitza all que ha de contenir el
pster, com a forma de recollir els
diferents aspectes que caracteritzen
els ssers vius. La resta de columnes
Sntesi Deures Treball individual saniran omplint al llarg de les
sessions, ja que s on aniran donant
forma al contingut del pster.
Haurn de tenir en compte els critris

de la rbrica. Aix tamb ens
assegurem que se la llegeixin.
9
AECNIII Raquel Sola
Materials i recursos
- Presentaci PowerPoint sessi 1 (ANNEX 1)
- Dossier de lalumne sessi 1 (ANNEX 2)
- Rbrica del pster (ANNEX 3)
- Activitats especfiques de deures de cada rol de lequip (dissenyadors i secretaris) (ANNEX 4)
Atenci a la diversitat
Oportunitat delegir quin rol es vol desenvolupar dins lequip del projecte, entre un ms manipulatiu i
creatiu (rol del dissenyador) o un altre ms conceptual (rol del secretari).
SESSI 2: com es nodreixen els ssers vius?

- Aprofundir en el coneixement de les diverses formes de nodrir-se del organismes.
- Saber diferenciar entre nutrici auttrofa i hetertrofa.
- Saber interpretar diagrames i imatges que representen mecanismes biolgic i saber relacionar-
los amb els processos que realitzen.
- Saber cercar i sintetitzar informaci de la xarxa o llibre de text de forma autnoma.
- Saber utilitzar terminologia cientfica i adequada per explicar els processos i fenmens
biolgics relacionats amb la nutrici.
- Elecci del mecanisme de nutrici concreta que tindr lsser viu inventat
Seqncia
A travs duna imatge que representa la

respiraci cellular aerbica, farem un
Dileg socrtic,
dileg socrtic perqu vagin sortint els
Exploraci aixecant mans, i
continguts relacionats amb la nutrici i
idees prvies 10 posant en prctica
introduir la tasca que hauran de fer:
lescola activa i la
descobrir les diferents formes
participaci rellevant.
daconseguir matria orgnica i oxigen
que tenen els ssers vius.
Treball per parelles o Repartirem a cada parella o trio un grup

dssers vius amb un mecanisme de
trios heterognies
nodrir-se diferent per a que sintetitzin i
(amb repartiment de
busquin informaci de com es nodreixen.
rols, una persona s el
que completa el full Els facilitarem un full que els guiaran en la
imprs i busca comprensi del contingut, tot responen a
les preguntes que els hi proposem, amb
informaci si escau al
lobjectiu que desprs siguin capaos
Construcci llibre de text, un laltre
dexplicar en 2 minuts als companys en
del s el que cerca
qu consisteix el mecanisme de nutrici
coneixement i 35 informaci a
lordinador i el tercer que els ha tocat. En cas que es detecti
aplicaci algun error o hi hagin dubtes sobre algun
membre sencarregar
mecanisme de nodrir-se en concret,
de lexposici als
saclarir en el moment.
companys de classe).
A continuaci, Durant el treball autnom de les parelles,
exposici de 2 minuts en cas necessari, els oferirem diferents
de cada grup com a bastides per ajudar en la recerca
posada en com de la dinformaci (ANNEX 6).
feina que han fet.
10
AECNIII Raquel Sola
A ms a ms, durant aquesta tasca a la

pissarra digital shi projectar un nvol de
paraules per ajudar en ls del vocabulari
cientfic.
Un membre de cada Penjarem al suro de laula els diferents

parella saixecar i fulls de com es nodreix? que han fet
Sntesi 5 penjar al suro el full per parelles en la part anterior, classificats
de la nutrici que ha en formes de nutrici auttrofes i
fet on correspon. hetertrofes.
Un representant de
Contextualitza cada equip sapropar Tirada del dau per equips per seleccionar
ci 5 a lordinador de la quin tipus i mecanisme de nutrici tindr
classe i tirar el dau el seu organisme.
virtual.
Escriure a la graella del pster el tipus de

Sntesi nutrici que li ha tocat al seu grup i
Deures Individual a casa
completar amb la informaci que
considerin adequada per lapartat
Abans de comenar amb la introducci de la sessi de nutrici, preguntar:
- Si shan mirat la rbrica del projecte a casa i si tenen dubtes.

- Si hi havien alumnes que no tenien en la sessi anterior compte gmail, preguntar-los si ja se
lhan fet i que ens donin el correu electrnic.
- Si tenen dubtes sobre els deures que cada alumne ha de desenvolupar dins el seu rol.
- Presentaci PowerPoint sessi 2 (ANNEX 1)
- Dossier de lalumne sessi 2 (ANNEX 2)
- Activitats Com es nodreix? (ANNEX 5)
- Bastides (ANNEX 6)
- Cartells auttrof/hetertrof i xinxetes per classificar i penjar al suro de laula els fulls de les
diferents formes de nutrici.
Els alumnes treballaran per parelles o trios de forma cooperativa. Cada persona t un rol a
desenvolupar dins la tasca: una persona cerca la informaci a lordinador que conjuntament decideixen
i laltre membre de la parella completa el que consensuen al full de les respostes i mira, si sescau, al
llibre de text. En cas dhaver-hi una tercera persona al grup ser qui sencarregui de lexposici oral als
companys de la feina del grup en la posada en com.
A ms a ms els docents hem preparat unes bastides per en cas necessari poder ajudar a la recerca
de la informaci i que els alumnes puguin respondre els fulls (ANNEX 6).
11
AECNIII Raquel Sola
Sessi 3: Funci de relaci, estmuls, receptors i efectors

- Assegurar ladquisici de coneixements sobre la funci de relaci dels ssers vius en les
sessions prvies al projecte.
- Repassar els continguts clau
- Decidir com es relaciona lsser viu inventat amb el seu medi
- Decidir una relaci de lsser viu amb un altre.
Seqncia
Al comenar la classe sexplicar als alumnes la relaci de la sessi amb els conceptes sobre la funci
de relaci que han fet a sessions anteriors al projecte lligant-ho amb la creaci de lsser viu inventat
(5min incloent la creaci de lambient de treball).
Durant el treball individual es far una revisi dels deures encomanats en la sessi anterior sobre
nutrici i es realitzaran les regulacions pertinents.
Els alumnes contestaran a un seguit de preguntes

del dossier on, amb algunes bastides, es pretn
Exploraci 20 que exterioritzin els coneixements previs sobre el
didees Treball individual
contingut. Desprs hauran de comentar-ho amb el
prvies - per parelles
company del costat (3 minuts dexposici per
alumne) i es faran les explicacions pertinents a
aquells dubtes que hagin sorgit.
Construcci Sassignar una parella dssers vius a cada

del Treball per parella dalumnes i hauran de buscar informaci
15
coneixement parelles sobre la relaci que tenen. Podran accedir a la
xarxa amb els mbils o ordinadors de laula.
Cada parella explicar breument la relaci dels

seus ssers vius i el docent les anir apuntant a la
Sntesi pissarra agrupades per tipus. Breu explicaci de
15 Posada en com
en qu consisteixen els diferents tipus de
relacions tenint en compte que tenen en com els
exemples que ells han explicat.
Cada alumne proposar algunes idees de

Aplicaci 5 +
Treball individual relacions que podria tenir el seu sser viu, tant
deures
amb el medi com amb altres ssers vius
- Presentaci PowerPoint (ANNEX 1)
- Dossier dels alumnes (ANNEX 2)
- Targetes de relaci de les parelles dssers vius (ANNEX 7)
Les docents disposarem de dos nivells de bastida per lactivitat de construcci de coneixement que
oferirem als alumnes en cas que ho veiem necessari o els propis alumnes ens sollicitin ajuda (ANNEX
6)
12
AECNIII Raquel Sola
Sessi 4: Reproducci sexual i asexual

- Veure els diferents mecanismes de reproducci dels ssers vius i aprofundir en el coneixement
dun dells.
- Elecci del mecanisme de reproducci concret que tindr lsser viu inventat.
Projectarem a la pissarra digital la

pregunta: Com es reprodueixen els
ssers vius? I anirem recollint a la
pissarra les idees que vagin sortint de la
participaci de tots. Lobjectiu s acabar
Un voluntari surt a la concretant els diferent mecanismes de
Exploraci idees pissarra per escriure les reproducci asexual i sexual que
prvies 20 idees que surten del existeixen per a que cada grup del
dileg socrtic conjunt a projecte escolli quin mecanisme vol pel
la classe seu organisme i a partir daqu
aprofundeixi en el coneixement del
mecanisme de reproducci que li ha
tocat.
Repartiment del tipus de reproducci i

Un representant del
Contextualitzaci mecanisme concret que li toca a cada
5 grup saixeca per tirar el
grup pel disseny del seu organisme amb
dau digital.
el dau digital.
Treball per equips de

projecte mitjanant
repartiment de rols (A. Recerca dinformaci sobre el
Construcci del qui recerca informaci a mecanisme concret de reproducci que
coneixement 20 lordinador, B. qui li ha tocat a travs duna fitxa.
recerca informaci al
llibre de text, C. qui
escriu al full de
respostes)
Redacci de lapartat de la graella de

sntesi 10 Treball individual sntesi del pster que far referncia a
la reproducci del seu organisme.
Explicaci i entrega de les graelles de

coavaluaci i autoavaluaci regulatives
deures 5 treball a casa del treball en equip. La faran de deures
de manera que a la sessi 5 lhauran de
portar feta i la compartiran.
- Dossier de lalumne (ANNEX 2)
- Activitats de Com es reprodueix? (ANNEX 8)
- Fulls dauto i coavaluaci regulatives del treball en equip (ANNEX 9)
13
AECNIII Raquel Sola
En el treball per equips sestablir una dinmica de repartici de rols per tal de promoure la collaboraci
i aportaci de tots els membres del grup a la tasca. Ells mateixos escolliran el seu rol segons les seves
preferncies.
---------------------------------------------------------------
Sessi Socials: Adaptacions dels ssers vius als ecosistemes

Intencionalitat didctica de la sessi:
- Conixer la interelaci entre els ssers vius i els climes de la Terra
- Estudiar els principals tipus dadaptacions i entendren la diversitat
- Buscar informaci sobre les adaptacions necessries per viure al medi corresponent a lsser
viu inventat i sintetitzar-la.
- Buscar les adaptacions tpiques dels ssers vius del clima de lequip
- Prendre decisions sobre les caracterstiques fisiolgiques i morfolgiques que tindr lsser viu
inventat.
Seqncia
Al comenar la classe sexplicar als alumnes la relaci de la sessi amb els temes de cincies naturals
i amb el contingut de cincies socials lligant-ho amb la creaci de lsser viu inventat. Els docents de
cincies socials ja hauran repartit un clima de la Terra a cada grup del projecte. Lobjectiu s motivar
als alumnes i fer sorgir la necessitat de saber-ne ms. (10 minuts incloent la creaci de lambient de
treball)
Els alumnes escriuran exemples dall que

creuen que sn adaptacions durant els
Exploraci primers 5 minuts basant-se en les imatges
didees Treball individual i projectades.
prvies 15 posada en com
amb escola activa
Desprs es far una posada en com on
escriurem a la pissarra les diferents idees que
vagin sortint.
Discussi dels resultats de la posada en com

(per a que serveix cada adaptaci?) i
classificaci de les adaptacions (treball
conjunt).
Construcci Treball conjunt +
del individual i treball A continuaci els alumnes hauran de buscar
10 15
coneixement amb lequip del informaci amb la resta de lequip del projecte
projecte sobre quines sn les adaptacions prpies del
medi on viur lsser viu inventat i plasmar-les
al dossier. Tindran un nvol de paraules clau
com a bastida per a assegurar la diversitat de
tipus dadaptacions.
Fins al final de la sessi els alumnes tindran

Sntesi i Treball amb lequip temps danar escollint aquelles adaptacions
aplicaci 10
del projecte que combinades permetrien al seu sser viu
sobreviure al seu medi.
14
AECNIII Raquel Sola
- Dossier dels alumnes (ANNEX 2)
Els docents disposarem dun seguit denllaos i materials amb informaci com a bastida per a ajudar a
aquells grups que tinguin dificultats. (ANNEX 6)
-----------------------------------------------------------------
Sessi 5: Dibuix de lsser viu, contextualitzaci de la sessi de

classificaci i auto i coavaluaci del treball en equip
- Fer un dibuix collaboratiu que tingui en compte les diferents caracterstiques de lsser viu.
- Transmetre la necessitat que t la cincia de classificar els ssers vius.
- Mostrar lexistncia de categories taxonmiques: regnes i espcies
- Coavaluar i autoavaluar el treball en equip
- Compartir valoracions respectuoses amb els altres membres de lequip i fer crtiques
constructives.
- Adquirir responsabilitat sobre la prpia actuaci.
Seqncia
Els alumnes realitzaran un dibuix

collaboratiu de lsser viu
mitjanant unes plantilles del
tamany dun ter de foli amb unes
marques de guia. Cada alumne far
Aplicaci Treball amb lequip del el dibuix del seu ter.
20
projecte
Prviament sexplicar quines
caracterstiques de lsser viu
estaran representades a cadascuna
de les parts que dibuixin els
alumnes.
Projectar a la pissarra digital
el text de contextualitzaci i
Contextualitzaci un alumne que decideixen Lectura en veu alta del text que
5 introdueix la sessi
les docents el llegeix en veu
alta mentre la resta escolta i
han destar atents.
Dileg socrtic per introduir les
dileg socrtic amb tota
Introducci de idees i conceptes de: categoria
laula, aixecant la m per
contingut 5 taxonmica, claus dicotmiques,
participar i sense repetir
els 5regnes i nomenclatura
idees.
binomial.
Projectarem a la pissarra digital

dileg socrtic, mitjanant la unes claus dicotmiques que
Introducci de participaci de tots els
5 classifiquen els ssers vius en els 5
contingut alumnes a travs de regnes.
votacions a m alada
15
AECNIII Raquel Sola
Amb el posicionament dels

alumnes a travs de m alada,
intercanviant arguments i posant en
com, de forma participativa,
classificarem dos espcies tot
seguint les votacions dels alumnes i
reflexionarem si la classificaci ha
estat la correcte.
Prviament, els alumnes de deures

hauran omplert lactivitat de auto i
coavaluacions regulatives del
treball en equip.
En aquesta activitat a classe

compartiran les seves valoracions.
Es posaran en cercle amb els seus

companys de projecte i per torns de
Avaluaci 3 minuts compartiran la valoraci
treball amb lequip del
regulativa 20 orientativa i un aspecte a millorar,
projecte
en primer lloc per a ells mateixos i
desprs per a cadascun dels seus
companys de projecte.
En finalitzar cada exposici tots els

components del grup hauran de
firmar el document si estan dacord
amb els comentaris rebuts i
assumeixen la responsabilitat de
implementar alguna de les millores
proposades.
- Presentaci PowerPoint de la sessi (ANNEX 1)
- Plantilla per a la realitzaci del dibuix collaboratiu (ANNEX 10)
El fet que els alumnes puguin escollir quins apartats prefereixen treballar als seus dibuixos permet que
escullin aquells que porten millor i, a ms, fomenta la seva autoregulaci.
Treball cooperatiu durant lactivitat de dibuix de lsser viu i lexploraci didees prvies sobre la
classificaci.
Avaluaci/regulaci
Realitzaci duna activitat dautoavaluaci i coavaluaci per valorar tant la prpia participaci i treball
en equip dins del grup del projecte com la dels companys.
Aquesta avaluaci s de tipus reguladora i no constituir cap nota, per s que es tindr en compte el
progrs o levoluci que lalumne realitzi a partir daqu fins al final del projecte on es tornar a avaluar
el treball en equip.
16
AECNIII Raquel Sola
Sessi 6: classificaci organismes

- Dissenyar claus dicotmiques per classificar els ssers vius inventats per la classe.
- Decidir els criteris de classificaci dels ssers vius de la prpia classe aplicant les claus
dicotmiques que han creat.
- Posar el nom com i cientfic de lsser viu inventat.
- Practicar el respecte pel torn de paraula i saber argumentar als companys una decisi.
Seqncia
Recordatori del qu vam fer a la sessi

anterior sobre classificaci. A travs de la
Sntesi projecci de la presentaci de la sessi
10 Dileg socrtic
anterior sobre classificaci, fer participar als
alumnes que aixequin la m, perqu diguin
les principals idees que vam treballar.
Resposta a les preguntes del dossier de

creaci de claus dicotmiques per parelles.
A continuaci posem en com les propostes
Aplicaci Treball per parelles i de classificaci de cada parella i es vota
20
posada en com amb quina proposta de classificaci ens
quedem. Cada parella ha de votar la
proposta duna altra parella, mai la seva
prpia.
Un cop tenim clar la classificaci per regnes

dels ssers vius del projecte, cada alumne
omplir la graella de sntesi sobre aquest
Sntesi 15 Treball individual tem. A continuaci pensar un nom cientfic
i com pel seu organisme, tenint en compte
les caracterstiques del regne al que
pertany.
Per escollir el nom de lsser viu de lequip,

Treball per equips amb
amb una tcnica dun llapis o bolgraf com a
la tcnica del llapis o
Aplicaci indicador de que es t el torn de paraula, els
10 bolgraf al mig per
alumnes posaran en com cada nom que
fomentar lescolta
han decidit en lactivitat anterior i votaran
activa
quin s el que ms els ha agradat.
Els alumnes treballen de forma cooperativa tant en grups de 2 com en els equips.
17
AECNIII Raquel Sola
Sessi 7: Disseny del pster

- Fer un pster original que integri els continguts treballats durant tota la UD i aplicats a lsser
viu inventat.
- Pre- tancament del projecte.
- Adonar-se del qu sha aprs
Seqncia
Per aquesta sessi cada alumne ha dhaver fet els deures del seu rol com a dissenyadors i secretaris,
tal i com els hi vam explicar a la primera sessi i els hem anat recordant durant el projecte.
Al principi de la sessi explicarem com es faran les exposicions i coavaluacions dels psters i ssers
vius que es duran a terme a la segent sessi (10):
- tots els membres han de parlar aproximadament el mateix temps

- lexposici ha de durar 6 minuts
- al final de cada exposici hi haur torn de paraules tancat per si alg vol fer alguna pregunta
- tan els alumnes com les docents avaluaran el pster i la presentaci
Seuran per equips davant un

ordinador i dissenyaran el Dissenyem el pster!
pster conjuntament, mentre
a la pissarra digital hi ha Durant la major part de la sessi es
projectat la rbrica dedicaran a dissenyar els psters,
Sntesi i davaluaci del pster com a per primer hauran de posar en com
aplicaci 30
bastida per saber qu sha la feina que han fet de deures cada
de posar al pster. Les rol mitjanant una dinmica. Si no
docent anirem passant grup acaben el pster ho faran de deures.
per grup i anirem demanant
dossiers i orientant en el
disseny dels psters.
Qu hem aprs durant el projecte a

cincies naturals?
Exposarem a la pissarra els diferents

aspectes qu hem treballat amb el
projecte: nutrici, relaci, reproducci,
adaptacions i classificaci. De forma
treball individual + Posada en
individual a la llibreta hauran de
Sntesi com conjunta fent que els
10 contestar qu saps ara dels ssers
alumnes participin aixecant la
vius.
m
Ho posarem en com i farem la
reflexi i que comparin el que van
posar sobre qu sabien dels ssers
vius el primer dia quan vam comenar
el projecte amb el que han contestat
ara.
18
AECNIII Raquel Sola
Material
- Com en totes les sessions durant el treball autnom, les docents donarem ms suport a
aquells equips o persones que mostrin ms necessitat.
Sessi 8: presentaci dels psters

- Veure els ssers vius inventats dels companys
- Avaluaci dels psters, tant per part dels docents com dels alumnes
- Entregar i donar les instruccions per fer lauto i coavaluaci definitives del treball en equip
Seqncia
Comenarem la sessi presentant lordre de les exposicions dels psters i entregant els full de
coavaluaci dels psters i dauto i coavaluaci del treball en equip 5
Presentem els ssers vius!
cada equip t 6 minuts per explicar les

caracterstiques del seu sser viu inventat,
mentre es projecta el pster que han realitzat.
Tots hauran dexposar i parlar en pblic
aproximadament la mateixa estona.
Els companys coavaluen el pster i la

presentaci oral de cada equip a travs duna
Exposicions davant
Aplicaci rbrica molt senzilla que conta el 10% de la
40 laula dels psters i
nota. En canvi, les docents coavaluem amb la
ssers vius inventats
rbrica que els vam compartir des del principi
del projecte, que val el 40% de la nota.
Al final de cada presentaci hi haur un torn

de paraula tancat que no pot sobrepassar els
2 minuts perqu qui vulgui pregunti a lequip o
faci un comentari de millora de cara a
lexposici de les portes obertes.
Les docents sempre donarem una valoraci.
Distribuci tradicional Donarem per tancat el projecte i en cas

de laula, docent necessari donarem alguna instrucci sobre la
Cloenda del davant dels alumnes jornada de portes obertes. Recordarem que
projecte 10
comunicant i els fulls dauto i coavaluaci del treball en
interaccionant amb equip lhan domplir a casa i el segent dia de
els alumnes classe es recolliran
19
AECNIII Raquel Sola
Material
- Fulls de coavaluacions dels alumnes de les presentacions dels psters (ANNEX 11)
- Fulls dauto i coavaluaci del treball en equip (ANNEX 12)
Avaluaci/regulaci
Durant aquesta sessi les docents farem lavaluaci dels psters de cada equip que representen el
40% de la nota de cada alumne. Es far a travs de la rbrica que des de linici del projecte sha
compartit amb els alumnes. Tamb ser moment per donar un petit feedback tant a nivell individual
com dequip de levoluci del treball durant el projecte.
Parallelament cada alumne coavaluar els psters dels companys amb una senzilla rbrica que
suposa el 10% de la nota. De forma puntual i a elecci de les docents alguns alumnes expressaran el
seu comentari de millora cap als companys.
Tamb sentregaran els documents dauto i coavaluaci del treball en equip que es recolliran a la
prxima classe, les valoracions de les quals suposaran la nota de cada alumne respecte el treball en
equip (10%).
20
AECNIII Raquel Sola
Criteris generals davaluaci
A continuaci es presenten els criteris davaluaci tenint en compte linstrument que sutilitzar i qui la
realitzar. Daltra banda, els percentatges estan expressats sobre el total de la nota del projecte.
Avaluaci dels docents amb rbrica (compartida amb els alumnes des de la primera sessi):
- Pster (40%). Cadascun dels segents continguts del pster tindr criteris especfics:
- Nom (3%): el pster ha de contenir tant el nom cientfic de lsser viu com el nom com.
A ms, es valorar la seva originalitat i el fet que descrigui breument les
caracterstiques de lsser viu.
- Funci de nutrici (5%): caldr identificar el tipus de nutrici de lsser viu i explicar
breument els mecanismes que utilitza per incorporar la matria orgnica i per fer
lintercanvi de gasos.
- Funci de relaci (5%): al pster shaur didentificar com a mnim una relaci amb el
medi i una amb altres sser vius. Caldr explicitar els tipus de relacions i com es
realitzen.
- Funci de reproducci (5%): shaur didentificar el tipus de reproducci de lsser viu
(sexual o asexual) i explica breument el mecanisme de reproducci que utilitza en
concret dins del tipus.
- Adaptacions dels ssers vius (5%): el pster ha de contenir com a mnim una adaptaci
al seu clima que sigui coherent i estigui correctament justificada. A ms, en aquest
apartat caldr que quedi explcit el clima on viu.
- Classificaci (5%): com a mnim sha desmentar a qui grup taxonmic inventat forma
part lsser viu.
- Dibuix (4%): el dibuix ha de representar les caracterstiques i adaptacions descrites
anteriorment.
- Disseny i estructura del pster (4%): caldr que el pster contingui tots els apartats
acordats i que aquests estiguis correctament estructurats. Es valorar que els alumnes
connectin i/o relacionin els diferents apartats.
- Lxic cientfic i escriptura (4%): els textos del pster han de contenir lxic cientfic i
dutilitzar correctament la terminologia. A ms, cal que no hi hagi faltes dortografia i
que el text estigui escrit de forma entenedora (verbs, connectors, puntuaci...).
- Dossier (20%): caldr que tots els apartats del dossier estiguin complets tan al final del projecte
com a les revisions aleatries* (en aquest cas es valorar que estigui complet fins al punt on
arriben les sessions). No es valorar tant el fet que les respostes siguin correctes, sin el que
shagin seguit les activitats i que la graella final representi el procs de construcci de lsser
viu.
*Les docents anirem revisant els dossiers dels alumnes mentre estan treballant
autnomament. Aquestes revisions seran aleatries als seus ulls, tal com els indicarem a la
primera sessi, per s possible que algunes es facin de forma intencionada per a avaluar de
forma regulativa el procs daprenentatge daquells alumnes que observem que ho necessiten.
- Actituds i participaci (10%): Caldr participar en totes les activitats proposades pels docents i
mantenir una actitud que afavoreixi el bon clima daula. Aquesta part de lavaluaci es far
mitjanant una graella davaluaci on les docents tindrem en compte tant les actituds positives
com les negatives.
A ms, en aquest apartat tamb es tindrn en compte que les auto i coavaluacions shagin
realitzat correctament, s a dir, que estiguin completes i argumentades aix com que els
comentaris realitzats estiguin en to constructiu i siguin respectuosos.
- TIC (10%): Caldr que els alumnes trobin la informaci necessria de forma autnoma tot i
que podran rebre bastides en cas que sigui necessari. Es valorar positivament la recerca
dinformaci addicional relacionada amb les activitats.
21
AECNIII Raquel Sola
Coavaluaci de les presentacions dels alumnes (10%), in situ amb criteris semblants als anteriors, per
adaptats:
- Pster: caldr que el pster contingui tots els apartats i que aquests estiguin ben estructurats.
- Exposici oral: lexplicaci ha de ser clara i interessant. Sha de notar que els ponents saben
de qu estan parlant.
- Disseny de lsser viu: ha de ser coherent amb les caracterstiques descrites alhora que
original.
Coavaluaci i autoavaluaci del treball en equip (10%), al final del projecte de deures (per
confidencialitat) amb criteris de:
- Contribucions a la cohesi del grup i a la creaci dun bon clima de treball.

- Ajuda als companys
- Escolta les opinions dels altres i donar opinions amb respecte i argumentaci.
- Portar la feina al dia.
- Aplicaci de les propostes de millora que es van determinar en lavaluaci regulativa que es
va fer al mig del projecte sobre el treball en equip.
Avaluaci regulativa
Coavaluaci i autoavaluaci del treball en equip al mig del projecte a classe i compartint les propostes
de millora amb la dinmica de la sessi 5. Aquesta avaluaci tindr els mateixos criteris que la
coavaluaci/autoavaluaci del treball en equip que es far al final del projecte (excepte la davaluar les
propostes de millora, ja que encara no les hauran fet).
Els fulls dauto i coavaluaci regulativa seran signaran per tots els membres de lequip com a smbol
de conformitat i comproms.
Per tal dassegurar la sinceritat, el respecte i lavaluaci constructiva, abans de fer lactivitat davaluaci
es deixar clares les pautes a seguir i la condici que en cas de no complir-les sobtindr un 0 al treball
en equip. Les docents comprovarem en tot moment que les dinmiques per grups a laula sestan
realitzant correctament i a ms a ms ens endurem els fulls davaluaci per revisar-los i ms endavant
els hi tornarem.
Criteris datenci a la diversitat

Les classes de 1r dESO de lInstitut Barcelona-Congrs es caracteritzen per tenir una gran diversitat
cultural i lingstica i un nivell dassoliment baix dels objectius que el currculum preveu per aquesta
edat. Lorganitzaci general de les classes s heterognia i en les diferents lnies sapliquen mesures
datenci a la diversitat com laula dacollida i el Pla Intensiu de Millora (PIM). En el cas de les hores de
biologia i geologia els alumnes nouvinguts no estaran a les classes de cincies, sin a laula dacollida
realitzant el projecte de forma adaptada pels docents especialistes. En canvi si que estaran presents
els alumnes de PIM.
Des de lequip de projecte, com a conseqncia de la valoraci negativa per part dels alumnes i de les
docents del projecte realitzat al primer trimestre sobre el treball en equip en grups heterogenis, en
aquest segon projecte del curs sha decidit que els equips siguin homogenis. En aquest context, com
a forma de que tots els alumnes arribin assolir els objectius daprenentatge, les docents proporcionarem
suport als grups o individualment on observem la necessitat o ens sollicitin ajuda, posant especial
atenci als alumnes que en matries com matemtiques o castell segueixen un PIM. En aquesta lnia,
al llarg de la UD es donen feedbacks i es revisen les produccions dels alumnes amb lobjectiu que els
alumnes puguin regular els seus aprenentatges. Les revisions del dossier de lalumnat tamb permet
detectar necessitats dels alumnes i poder planificar, per part de les docents, una estratgia de millora.
22
AECNIII Raquel Sola
Un dels punts claus del desenvolupament del projecte s el repartiment de rols en el si dels equips del
projecte. Es dna loportunitat i llibertat als alumnes descollir i desenvolupar un rol especfic dins de
lequip del projecte (dissenyadors o secretaris) que fa que el projecte sadapti ms a les motivacions i
capacitats dels alumnes.
Durant les sessions hi ha fora treball en parelles (o altres tipus de formaci grupal) que s s heterogeni
i cooperatiu, per tant, a travs de la interacci entre iguals i la posada en com de la feina individual es
produeix conflicte cognitiu i amb lintercanvi dinformaci i lajuda entre ells es facilita la realitzaci de
les tasques i lassoliment de les fites per part de tots. Atenent aquest criteri, les docent tindrem en tot
moment lltima paraula en la formaci dels grups.
Altres formes datenci a la diversitat que es desenvolupen especficament en algunes activitats de la

UD sn:
- Previsi de bastides per facilitar la recerca dinformaci a nivell de proporcionar les fonts
dinformaci o les paraules claus.
Es duu a terme a:
Recerca dinformaci sobre mecanismes de nutrici de diferents grups dssers vius

(sessi 2)
Recerca dinformaci sobre la funci de relaci (sessi 3)
Recerca dinformaci sobre les adaptacions (sessi de socials)
Es duu a terme a:
Treball per parelles o trios de la sessi 2 de nutrici (construcci de coneixement i

aplicaci).
Treball per equips de projecte a la sessi 4 de reproducci (construcci del
coneixement)
Connexi amb altres matries

Degut al component interdisciplinar del projecte, la unitat didctica connecta en molts punts amb altres
assignatures.
En primer lloc, i de forma ms directa, una gran part de la creaci de lsser viu gira al voltant dels
continguts de cincies socials sobre els climes de la Terra i els paisatges que sen generen, ja que la
majoria de les seves adaptacions morfolgiques i conductuals estan condicionades al clima on viuen.
A ms a ms, el projecte est connectat amb lassignatura darts visuals i plstiques ja que el dibuix
que apareixer al pster lhauran realitzat a sessions daquesta assignatura. A ms, realitzaran dibuixos
de lecosistema on viu lsser viu tot i que noms apareixeran al pster si aix ho decideixen els
alumnes. Daltra banda, a les sessions de cincies naturals tamb es fa un dibuix de lsser viu (amb
una tcnica collaborativa descrita a la sessi 5) que ser utilitzat a lactivitat de la sessi 6
(classificaci) i servir com a sntesi i representaci dall que sha treballat fins al moment.
Pel que fa a les llenges, a lavaluaci del pster es tenen en compte les faltes dortografia i el fet que
el text estigui escrit correctament i de forma entenedora. A ms durant les sessions de castell
realitzaran un text descriptiu sobre lsser viu que, en cas de estar acabat a temps, podr formar part
del pster.
23
AECNIII Raquel Sola
Bibliografia
Llibre de text:
Grence, N; Maci, P (dir.) (2015). Biologia i Geologia Avana per a 1r dESO. Grup Promotor/
Santillana Educacin, S.L.
Documents oficials:
Crriculum de la ESO
Competncies bsiques de lmbit cientificotecnolgic
Competncies de lmbit digital
Annex 11 de currculum: mbil personal i social
Articles consultats
Garcia Rovira, P (2007). Els models, organitzadors del currculum en biologia. Cincies: revista del
professorat de cincies de primria i secundria. (N. 6, 2007. p. 29-33)
WnderKammer Project: Un contexto musestico de enseanza de la clasificacin de los seres vivos.

Alambique, Didctica de las Ciencias Experimentales (Octubre 2016, nm 86, p-55-62 ). Collado, F.,
Collado, M., Domnech-Casal, J.
Pgines web
https://sites.google.com/site/projectewunderkammer/
http://www.edu365.cat/eso/muds/ciencies/claus/imatges/claus2.swf
https://piktochart.com/
http://www.xtec.cat/~jvert/eso/primer/mare/2/peix/1peix.htm
https://www.youtube.com/user/Piktochart
http://www.xtec.cat/~malos/caracteristiques/aparells/digestiu.htm
https://ca.wikipedia.org/wiki/Respiraci%C3%B3_(fisiologia)
http://www.slideshare.net/guest1048d0/la-funci-de-relaci-en-els-ssers-vius-presentation?ref=
http://blocs.xtec.cat/naturalsom/2n-eso/5-la-funcio-de-relacio-en-animals-i-plantes/
http://recursos.cnice.mec.es/biosfera/alumno/2ESO/Funcse
http://www.araucaria2000.cl/losambientes/losambientes.htm
http://www.quimicaweb.net/grupo_trabajo_ccnn_2/tema11/index.htm
http://www.ieselpiles.es/attachments/420_ADAPTACIONES%20DE%20LOS%20SERES%20VIVOS
%20AL%20MEDIO.pdf
http://adaptacion-seres-vivos.blogspot.com.es/
https://www.youtube.com/watch?v=DGpPHrLF-5Mres/contenido3.htm
http://www.xtec.cat/~malos/caracteristiques/aparells/digestiu.htm
24
AECNIII Raquel Sola
Annexos
ndex dels annexos
ANNEX 1: Presentaci PowerPoint de les diferents sessions del projecte Pg. 26
ANNEX 2: Dossier dels alumnes Pg. 62
ANNEX 3: Rbrica del projecte (que inclou la rbrica per a lavaluaci docent i la rbrica Pg. 76
del pster)
ANNEX 4: Activitats de deures de cada rol Pg. 79
ANNEX 5: Activitats Com es nodreix ... Pg. 83
ANNEX 6: Bastides de les diferents sessions Pg. 93
ANNEX 7: Targetes de la sessi de relaci Pg. 94
ANNEX 8: Activitats Com es reprodueix ...? Pg. 99
ANNEX 9: Auto i coavaluaci regulativa del treball en equip Pg. 118
ANNEX 10: Plantilla per al dibuix collaboratiu Pg. 115
ANNEX 11: Full de coavaluaci dels alumnes de les presentacions dels psters Pg. 116
ANNEX 12: Full dauto i coavaluaci del treball en equip Pg. 120
25
AECNIII Raquel Sola
ANNEX 1: Presentaci PowerPoint de les diferents sessions

del projecte
26
AECNIII Raquel Sola
27
AECNIII Raquel Sola
28
AECNIII Raquel Sola
29
AECNIII Raquel Sola
30
AECNIII Raquel Sola
31
AECNIII Raquel Sola
32
AECNIII Raquel Sola
33
AECNIII Raquel Sola
34
AECNIII Raquel Sola
35
AECNIII Raquel Sola
36
AECNIII Raquel Sola
37
AECNIII Raquel Sola
38
AECNIII Raquel Sola
39
AECNIII Raquel Sola
40
AECNIII Raquel Sola
41
AECNIII Raquel Sola
42
AECNIII Raquel Sola
43
AECNIII Raquel Sola
44
AECNIII Raquel Sola
45
AECNIII Raquel Sola
46
AECNIII Raquel Sola
47
AECNIII Raquel Sola
48
AECNIII Raquel Sola
49
AECNIII Raquel Sola
50
AECNIII Raquel Sola
51
AECNIII Raquel Sola
52
AECNIII Raquel Sola
53
AECNIII Raquel Sola
54
AECNIII Raquel Sola
55
AECNIII Raquel Sola
56
AECNIII Raquel Sola
57
AECNIII Raquel Sola
58
AECNIII Raquel Sola
59
AECNIII Raquel Sola
60
AECNIII Raquel Sola
61
AECNIII Raquel Sola
ANNEX 2: Dossier dels alumnes
INVENTEM
UN
SSER VIU
Nom de lalumne:_______________________
Equip:________________________________
62
AECNIII Raquel Sola
1. INTRODUCCI DEL PROJECTE
Benvinguts i benvingudes equip dinvestigadors i

investigadores, des de linstitut us volem fer un encrrec
molt important, creatiu i cientfic. Per la jornada de
portes obertes volem que les famlies, els i les alumnes i
altres joves que visitin linstitut vegin tota una exposici
sobre els ssers vius que mostri la gran biodiversitat que
t el nostre planeta. Per ho volem fer duna forma
original, per cridar ms latenci de la gent, per tant, per
fer-ho presentarem organismes que no existeixen en la
Terra, s a dir, inventats per nosaltres, per que
compleixin al mxim les regles de la natura.
Us demanem que sigueu els i les creadores i dissenyadores

daquesta exposici i elaboreu uns psters dssers vius
inventats, tot aplicant els coneixements que ja sabeu i que
ampliareu durant les prximes setmanes a les classes de
cincies socials i naturals, plstica i castell.
Per fer-ho haureu de realitzar un dossier, un diari de

camp i treballar en equip, per tal que surti una mostra
dssers vius ben diversa i de la que tots ens sentim
orgullosos. Accepteu el repte?
63
AECNIII Raquel Sola
Com s fa un pster?
Treball individual
Saps qu s un pster?
Mira exemples de psters i digues qu s el que ms tagrada dells?
Qu tenen en com tots ells?
Digues algunes condicions que creus que ha de complir un pster per estar ben fet (Exemple:
contenir fora imatges)
Posada en com
Quines caracterstiques no havies escrit en la pregunta anterior? A continuaci afegeix tots

els trets que ha de contenir un bon pster que shan comentat a classe.
64
AECNIII Raquel Sola
Qu explicarem al pster sobre el nostre sser viu?
Treball individual
Un cop sabem que t despecial un pster ben fet, hem de saber quin tipus dinformaci
haurem de posar-hi. Si ens inventem un sser viu, qu s important qu la gent spiga sobre
el nostre organisme?
Per concretar els apartats que haur de tenir el pster del nostre sser viu, abans hem de
parlar sobre els ssers vius en general. A les classes anteriors heu estat estudiant els ssers
vius, quines idees principals recordes? (regnes, funcions, estructura,...)
Treball en equip
Amb els companys del projecte compareu la informaci que heu escrit a la pregunta anterior.
Heu posat les mateixes coses? Qu han posat els teus companys de diferent? Se us acudeix
ms informaci? Afegiu totes les noves aportacions que hagin sorgit de lintercanvi. Podeu
buscar informaci sobre els ssers vius al llibre de naturals o a la xarxa amb els telfons
mbils per ampliar els coneixements.
Posada en com
Durant la posada en com han sortit algunes idees noves? Si es aix escriu aqu quines sn.
65
AECNIII Raquel Sola
Sntesi. Treball individual
Ara que hem repassat les diferents caracterstiques dels ssers vius intenta omplir la primera
columna de la taula segent: Quins creus que haurien de ser els apartats que hauria de tenir
un pster que pretn mostrar un organisme mai vist anteriorment?
Per tal que aquesta taula et serveixi per a recollir tot el coneixement que anirs treballant
durant totes les sessions i la trobis aqu sintetitzada la informaci que tinteressar per
dissenyar el pster, mica en mica anirs omplint la segona columna que diu quina informaci
contindr sobre el teu organisme?.
Fixat que tamb tens un apartat per a anotar els dubtes que et vagin sorgint sobre el pster,
perqu no toblidis i puguis trobar la resposta per tu mateix, consultant als companys de lequip
o amics de classe o preguntant a les professores.
Tadjuntem aquest enlla, perqu et serveixi dinspiraci i orientaci en la construcci del

pster, ja que tracta sobre un projecte de construcci de panells dssers vius que t algunes
semblances al nostre projecte: https://sites.google.com/site/projectewunderkammer/fase-1
Ttol de lapartat? Informaci que contindr sobre el teu Dubtes sobre

organisme? lapartat?
T subapartats?
66
AECNIII Raquel Sola
67
AECNIII Raquel Sola
Els ssers vius es relacionen!

Com ja sabem, els ssers vius tenen moltes maneres de relacionar-se amb els altres ssers
vius i amb el seu medi.
Treball individual
Podries dir un exemple de relaci dun sser viu amb el seu medi?
_________________________________________________________________________
_________________________________________________________________________
Tenint en compte que un estmul s qualsevol factor que pot ser captat per un sser viu Hi
ha un estmul al teu exemple? Quin? s fsic (la temperatura, la llum, la pressi, el so) o
qumic (olors, concentraci doxigen en sang, sabors)?
_________________________________________________________________________
_________________________________________________________________________
_________________________________________________________________________
Tenint en compte que els receptors sn cllules especialitzades en la captaci destmuls.

Quin receptor rebria lestmul? Est relacionat amb el sistema nervis o no?
_________________________________________________________________________
_________________________________________________________________________
Quina s la resposta que dona lsser viu?
_________________________________________________________________________
_________________________________________________________________________
68
AECNIII Raquel Sola
Es un tropisme (creixement vegetal orientat per un estmul), una nstia (moviment de les
plantes), hi intervenen msculs (per a respostes de moviment), ganglis (per a respostes
hormonals animals) o tota la cllula (per a organismes unicellulars)?
_________________________________________________________________________
_________________________________________________________________________
Treball per parelles

Indica quins sn els ssers vius que us han tocat i amb el company del costat busqueu quina
relaci tenen i expliqueu-ho breument indicant de quin tipus s.
_________________________________________________________________________
_________________________________________________________________________
_________________________________________________________________________
_________________________________________________________________________
_________________________________________________________________________
_________________________________________________________________________
_________________________________________________________________________
_________________________________________________________________________
69
AECNIII Raquel Sola
Treall individual
Ara que ja sabem molt sobre la funci de relaci, proposa com a mnim una relaci de cada
tipus que tindr el vostre sser viu.
Amb el medi (recorda indicar quin s lestmul, qui el rep i com es dna la
resposta)
Amb altres ssers vius (recorda indicar de quin tipus s)
70
AECNIII Raquel Sola
Els ssers vius estan adaptats!

Ara que ja sabem moltes coses sobre la relaci dels ssers vius i els climes de la Terra, hem
de triar les caracterstiques necessries per a que el nostre sser viu inventat pugui viure al
medi que li correspon (les seves ADAPTACIONS).
Treball individual
Abans, per inspirar-nos, hem de pensar en les adaptacions que han adquirit els ssers vius
reals mitjanant la evoluci. Hi ha molts tipus dadaptacions diferents a tots els grups dssers
vius, quines adaptacions et venen al cap?
Pots pensar en qu necessiten els animals de les imatges de la pissarra per tal de sobreviure
al seu medi i fer les seves funcions vitals.
Desprs de la posada en com, pot ser que hagin sortit algunes agrupacions dadaptacions,
podries agrupar les que has dit tu? (Pots, per exemple, encerclar-les amb diferents colors)
Quines son les adaptacions que ms than cridat latenci? Escriu-ne algunes tot indicant-ne
el tipus i per a que serveixen.
Tipus dadaptaci Adaptaci i per a qu li serveix
71
AECNIII Raquel Sola
Treball per grups

A quin clima viur el vostre sser viu inventat?____________________________________
Quines adaptacions necessitar el vostre sser viu per sobreviure-hi? Busqueu informaci a
Internet sobre les adaptacions tpiques del vostre clima i anoteu-les a la taula de sota. Podeu
fixar-vos en les paraules clau de la projecci.
Quan en tingueu suficients, comenceu a prendre algunes decisions quines seran les
adaptacions que caldr que tingui el vostre sser viu inventat.
Tipus dadaptaci Adaptaci i per a qu li serveix
72
AECNIII Raquel Sola
Com es classifiquen els nostres ssers vius?

(Durant aquesta activitat estaran projectats els diferents organismes que hagin dibuixat els alumnes de
la classe. En alguns casos es possible que sigui necessari afegir-hi algun per a aconseguir tenir 6
ssers vius amb els que treballar la sessi)
Treball per parelles

1. Agrupa per parelles els 6 organismes inventats del projecte segons et semblin
semblants. Per fer-ho, fes servir el nmero que els identifica.
2. Perqu els has agrupat daquesta manera? Quines sn les semblances que has
detectat entre cada parella? Aqu tens un exemple per a que spigues qu volem que
contestis en aquesta pregunta. Si en comptes dssers vius hagussim de classificar
aquestes figures geomtriques ho podrem fer daquesta manera:
2-6 perqu tenen 4 costats; 4-3, perqu sn de color blau,

5-1 perqu tenen lnies corbes i 7 s de color lila.
3. A continuaci ajunta les parelles entre si segons creguis que poden estar relacionats.
Per qu els has agrupat daquesta manera? qu tenen en com? qu els identifica
com a grup? Seguint amb lexemple de les figueres geomtriques anterior, ara
podrem respondre:
Exemple: 2-6 i 3 -4, perqu sn figures que tenen punts a dins, 1-5 perqu tenen lnies corbes,
7 perqu s de color lila
73
AECNIII Raquel Sola
4. Intenta fer una o varies preguntes que permetin distingir entre els diferents grups que
has fet (tipus claus dicotmiques) i posa-li noms als grups segons les seves
semblances. Mira lexemple:
74
AECNIII Raquel Sola
Treball individual 15
Ara que ja tenim la classificaci a nivell de regnes dels ssers vius del projecte, omple la
graella de sntesi del projecte sobre la classificaci. Digues a quin tax pertany el teu sser
viu i acompanya-ho amb una petita descripci dels trets comuns del regne. Mira lexemple:
La figura geomtrica 5 pertany al regene Curbaes com la figura 1, ja que com totes les figures
geomtriques daquest regne no tenen punts i sn corbs.
Un cop hagis omplert la graella de sntesi del pster sobre classificaci, inventat un possible
nom com i cientfic de lsser viu del teu equip. Recorda que el nom cientfic s binomial, i la
primera lletra de la primera paraula sescriu en majscula, per la de la segona paraula no.
Tamb que el nom cientfic ha destar relacionat i donar informaci sobre les seves
caracterstiques.
Exemple: nom com: sser hum; nom cientfic: Homo sapiens, que en llat vol dir home
sabi
Nom com: _________________ Nom cientfic: ____________ ____________
Per qu has escollit aquest nom cientfic?
Treball per equips del projecte

Reuniu-vos tots els membres de lequip de projecte. Quin nom com i cientfic heu posat
cadasc a lsser viu i per qu? Per a la posada en com seguiu aquesta tcnica descolta
activa:
1r) Cada alumne tindr un torn de paraula, on explicar els noms que ha post a lsser viu i
els motius pels quals els ha escollit. Noms es pot parlar si tens agafat un llapis o boli amb la
m (com si fos un micrfon) i noms hi haur un per grup, per tant, al principi noms pot parlar
la persona que presenta els noms de lorganisme mentre la resta escola.
2n) Quan la persona ha acabat dexplicar els noms de lsser viu i els motius, deixa el llapis
o boli al centre de la taula i si algun company vol fer-li alguna pregunta, agafa el llapis o boli i
li fa. Quan acabi de fer la pregunta torna a deixar al centre el boli i el llapis al mig, perqu
lalumne del qui s lsser viu del que sesta parlant pugui tornar agafar el boli o llapis i
contesti.
3r) Repetirem i seguirem aquesta tcnica del llapis o boli com a forma de parlar i escoltar-nos
durant cada torn de paraula.
4rt) Quan tothom hagi presentat la proposta de noms de lsser viu, el secretari del grup treu
el mbil i amb el cronmetre compta un minut, per a que la gent pensi quins sn els noms
dels que han presentat els seus companys ms li han agradat i els apunta en un paper de
forma secreta i en silenci. Quan hagi passat el minut, el secretari avisa que sha acabat el
temps i es fa el recompte dels noms comuns i noms cientfics que shan votat. Els noms ms
repetits seran el nom com i cientfic definitiu que tindr lsser viu de lequip.
Nom com definitiu: ______________ Nom cientfic definitiu: ____________ ____________
75
AECNIII Raquel Sola
ANNEX 3: Rbrica del projecte

Criteri / Nivell Expert Avanat Aprenent Principiant
El dossier es porta al dia i est El dossier est totalment Alguns apartats del No sentrega el dossier o
totalment complet tant el dia final complet al final del dossier es troben b sentrega en blanc
Planificaci del com totes les vegades que es projecte tot i no haver-ho incomplets tan al final del
dossier (20%) demana. estat en algunes de les projecte com a les
revisions intermdies. revisions.
Participa en totes les activitats Participa en totes les Participa a la majoria de No participa en les
proposades pel docent. activitats proposades pel les activitats proposades activitats proposades pel
Actitud i docent. pel docent tot i que cal docent.
participaci(10%) T una bona actitud que cridar-li latenci.
afavoreix el clima de treball. A vegades no participa en No collabora en la
la creaci dun bon clima Algunes de les creaci dun bon clima
Totes les coavaluacions estaven daula. coavaluacions estaven daula
completes i eren adequades. Els incompletes o no eren
comentaris han sigut tils. Totes les coavaluacions constructives. No participa a les auto i
estaven completes i eren coavaluacions
adequades.
TIC (10%) Troba tot la informaci Troba tot la informaci Troba la informaci Utilitza lordinador per a
necessria de forma autnoma. necessria de forma necessria per no coses alienes al projecte.
autnoma. treballa de forma
Aprofundeix ms en els autnoma. No fa s del Drive.
continguts i troba informaci Utilitza el Drive.
complementria a les activitats. Fa poc s del Drive.
Utilitza sovint el Drive, deixant
comentaris als companys i
preguntant els dubtes a les
professores.
76
AECNIII Raquel Sola
PSTER (50%)
Nom Es presenta clarament el nom de Es presenta clarament el nom Noms apareix el nom com de No apareix cap
lsser viu inventat amb nom de lsser viu inventat amb lsser viu o el nom cientfic no denominaci per a
cientfic i com. nom cientfic i com. est expressat correctament. lsser viu.
El nom s original i descriu
breument lsser viu.
Funci de Identifica el tipus de nutrici de Identifica el tipus de nutrici Identifica el tipus de nutrici de No sidentifica cap
nutrici lsser viu i explica els de lsser viu i explica el lsser viu funci de nutrici
mecanismes mitjanant els quals mecanisme mitjanant el qual
incorpora la matria orgnica i fa incorpora la matria orgnica
lintercanvi de gasos per obtenir per obtenir energia
energia
Identifica com a mnim una Identifica com a mnim una Identifica com a mnim una No sidentifica cap
relaci amb el medi i una amb relaci amb el medi i una amb relaci amb el medi o una amb funci de relaci.
Funci de altres sser vius. Explicita els altres sser vius. altres sser vius.
relaci tipus de relacions i com es
realitzen.
Funci de Identifica el tipus de reproducci Identifica el tipus de Identifica el tipus de reproducci No identifica cap
reproducci de lsser viu i explica el reproducci de lsser viu i el de lsser viu funci de
mecanisme que utilitza mecanisme que utilitza reproducci
Identifica una o ms adaptacions Identifica una adaptaci de Identifica alguna adaptaci de No identifica cap
de lsser viu coherent amb el lsser viu coherent amb el lsser viu tot i no ser coherent adaptaci de lsser
Adaptacion seu clima i correctament seu clima. amb el seu clima. viu.
s dels justificada.
ssers vius
77
AECNIII Raquel Sola
Sindica el clima on viu. Sindica el clima on viu. Sindica el clima on viu.
Classificaci Posa una imatge de la Posa una imatge de la Anomena el tax del sser viu No classifica el seu
classificaci de lsser viu, classificaci de lsser viu, sser viu
mostrant les claus dicotmiques, mostrant les claus
anomenant el tax i fa una petita dicotmiques i anomenant el
descripci dels trets comuns del tax
regne
Dibuix Dibuix complet que representa les Dibuix senzill que representa Dibuix incomplet on algunes de El pster no cont
diferents caracterstiques i les diferents caracterstiques i les caracterstiques de lsser viu cap representaci
adaptacions descrites. adaptacions descrites. no es veuen representades. de lsser viu.
El disseny del pster presentat El disseny del pster El disseny de pster presenta la Disseny incomplet
tots els apartats ordenats de presentat tots els apartats. majoria dels apartats tot i que
Disseny i forma endreada, sen troben a faltar alguns.
estructura interconnectada i coherent.
del pster
s correcte de la terminologia i el s correcte de la terminologia Utilitza lxic cientfic tot i que no No sutilitza
lxic cientfic. i el lxic cientfic. tota la terminologia sutilitza llenguatge cientfic.
Lxic correctament. El text no est
cientfic i No presenta faltes dortografia i el No presenta faltes escrit de forma entenedora tot i El text no est
escriptura text est escrit de forma dortografia i el text est escrit que no presenta faltes escrit de forma
entenedora (verbs, connectors, de forma entenedora. dortografia. entenedora i
puntuaci...) presenta faltes
dortografia.
78
AECNIII Raquel Sola
ANNEX 4: Activitats de deures de cada rol
Com funciona el Piktochart?
Per a fer el pster cal saber utilitzar el programa Piktochart i tu ets

lencarregat de saber-ho.
Lenlla per tal daccedir a laplicaci online s: https://piktochart.com/
Per al dia de la sessi del disseny del pster cal que portis una plantilla feta amb el Piktochart
a laula, per mostrar-li als companys, i a partir daqu avanar conjuntament en lelaboraci
del pster. Com a responsable o coresponsable del rol del disseny, haurs de dominar el
programa i estar familiaritzat amb les seves opcions. Aix doncs ser necessari que portis una
proposta de fons i destructura del pster (esborrany de la distribuci dels apartats del pster).
En primer lloc cal registrar-se, ho pots fer amb el mateix compte de Google o Facebook.
Laplicaci et demanar una confirmaci de lemail i que introdueixis el teu nom i cognom.
(Pots fer servir el mateix compte gmail que utilitzes per fer el projecte)
Per comenar, cal tenir en compte que el pster que heu dentregar pel projecte ha de constar
de dos folis DinA4, que un ser la continuaci de laltre i alhora dimprimir-los es collocaran
junts, per tant, haureu de crear dues pgines. Per fer-ho, anirem a la opci de
imprimibles>pster i aqu podem decidir si utilitzar una de les plantilles gratutes que ens
ofereix el programa o comenar-ne una en blanc.
Entra i xafardejan una mica les opcions (Inserir imatges i dibuixos, canviar el fons, inserir i
editar el text...). Pots aconseguir ms informaci de les opcions del programa mitjanant el
segent tutorial de YouTube: https://www.youtube.com/user/Piktochart
79
AECNIII Raquel Sola
Com ser en nostre pster?
Com a dissenyador de lequip i, per tant, responsable o corresponsable del disseny del pster
cal que portis, pel dia de la sessi del disseny del pster a laula, imatges o dibuixos fet per
tu de proposta ms un esborrany de la distribuci dels apartats del pster, ja que a partir
daqu tot lequip avanareu en la seva elaboraci.
En cas que a lequip sigueu dos dissenyadors, haureu de coordinar-vos i treballar amb laltre
company que sencarrega del domini del Piktochart per fer les vostres propostes.
Per ajudar-te a fer el disseny (seleccionar imatges o fer dibuixos), respon a les preguntes
segents:
- Quins dibuixos/imatges sn important que apareguin en el pster? Per qu? Recorda

que pots afegir imatges/dibuixos de la matria de socials relacionats amb el projecte.
_________________________________________________________________________
_________________________________________________________________________
_________________________________________________________________________
- Quina informaci del pster creus que si sacompanya amb una imatge/dibuix
sentendr millor?
_________________________________________________________________________
_________________________________________________________________________
_________________________________________________________________________
- Quins apartats del pster hi haur en la primera pgina A4 del pster i quins apartats
explicareu al segon full A4? Imaginat que els requadres segents sn dos plantilles
en blanc dels psters del vostre sser viu inventat, fes un esbs ms gran a la teva
llibreta de la distribuci de les imatges i ttols en dues plantilles com aquestes.
80
AECNIII Raquel Sola
QU EXPLICAREM AL PSTER SOBRE LSSER VIU

INVENTAT?
Com a secretari de lequip i, per tant, corresponsable del contingut del

pster cal que portis, pel dia de la sessi del disseny del pster a laula,
aquesta fitxa contestada. Com que 2 membres de lequip sou secretaris,
aquesta feina lheu de fer conjunta.
Consisteix en qu tencarreguis daconseguir la informaci que els teus companys han escrit
en les seves graelles de sntesi diriament del dossier, i que amb les idees de tots redactis
una proposta de text de cada apartat del pster.
Et facilitem una graella perqu vagin omplint-la i estructurant tot el contingut.
Quins sn els ttols que tindran els diferents apartats del pster?
Nom del membre

de lequip
....................... ..... .
.
Ttols dels apartats

de la graella de
sntesi
Compara els ttols

dels apartats dels
companys amb els
apartats de la
rbrica del pster.
Escriu aqu els ttol
que apareguin a la
rbrica, per no
hagin sortit en la
graella del
company.
Finalment redacta
els ttols que creus
que han
daparixer en el
pster
81
AECNIII Raquel Sola
Copia en la primera columna daquesta graella els ttols dels apartats que finalment
heu decidit que contindran el pster en la pregunta anterior, i desprs sintetitzeu tota
la informaci dels apartats que han escrit tot lequip en les seves graelles. Mira la
rbrica per a que no us deixeu cap contingut important i vigileu no repetir-vos.
Informaci que contindr aquest apartat sobre lorganisme Ttol de lapartat o

inventat? subapartats?
82
AECNIII Raquel Sola
ANNEX 5: Activitats Com es nodreix ...

Com s nodreixen les plantes, les algues i alguns bacteris?
La imatge de sobre representa el procs de la fotosntesi, en concret es veu un cloroplast,

que s un orgnul que tenen algunes cllules eucariotes i cont clorofilla (pigment que t la
capacitat de captar la llum solar i s el responsable del color verd caracterstic de les plantes,
algues i bacteris fotosinttics). En el cas dels bacteris fotosinttics, com per exemple els
cianobacteris, com sn organismes procariotes no tenen cloroplasts, sin estructures ms
senzilles, per tant, imagineu-vos que el bacteri funciona globalment com un cloroplast.
Colnies de cianobacteris
Alga Sargassum
Alzina
Per qu s aix de la fotosntesi? anem a analitzar la imatge del cloroplast per tal de
comprendre aquest procs:
Quins sn els components que entren al cloroplast?
83
AECNIII Raquel Sola
La llum solar quin paper creus que t en el procs?
La fotosntesi es pot realitzar durant tot el dia o noms quan s de dia?
Quin sn els components que surten del cloroplast? Cap a on aniran?
La respiraci cellular necessita de llum solar? Creus que es realitza durant tot el dia,
noms durant les hores de sol com la fotosntesi o noms durant la nit quan la planta
ja no fa la fotosntesi? Justifica la resposta.
84
AECNIII Raquel Sola
Finalment, heu descobert com les plantes, les algues i els cianobacteris obtenen la matria
orgnica i loxigen per fer la respiraci cellular? Expliqueu-ho. (PISTA: heu de connectar el
procs de fotosntesi amb el procs de respiraci cellular)
85
AECNIII Raquel Sola
Com s nodreixen els peixos?
Uns alumnes dun altre institut han estudiat els peixos realitzant una dissecci. Entra a la
pgina web segent on expliquen qu han fet i sobretot llegeix lapartat danatomia interna i
estudiem les brnquies :
http://www.xtec.cat/~jvert/eso/primer/mare/2/peix/1peix.htm
Com creus que laliment (matria orgnica) que entre per la boca del peix arriba a les cllules
del peix? Quin cam i processos segueix?
Com creus que loxigen arriba a les cllules del peix? Quin cam segueix?
86
AECNIII Raquel Sola
Com s nodreixen els cucs de terra?
Llegeix aquesta informaci sobre els anllids, que sn el grup al qual pertanyen els cucs de
terra, i respon a la pregunta que hi ha a continuaci:
Sn cucs amb el cos llarg, cilndric, tou i dividit en segments. En trobem tant en medi aqutic
com terrestre.
Els cucs que es troben al sl salimenten dorganismes morts: plantes en descomposici i
restes danimals, que desprs del procs de digesti expulsen convertits en matria orgnica
descomposada. El tub digestiu recorre tot el cos de boca a anus.
El cos est cobert duna mucosa per tal de mantenir-lo humit, ja que grcies a aquesta humitat
els cucs poden respirar. No presenten sistema respiratori, sin que respiren a travs de la
pell o tegument.
Tots els segments tenen una estructura semblant excepte el primer i lltim. Cada segment
presenta un petit rgan excretor i a lltim hi ha un anus .
Heu descobert com els cucs de terra obtenen la matria orgnica i loxigen per fer la respiraci
cellular? Expliqueu-ho. Si necessiteu ms informaci, aneu a la pgina 148 del llibre de text
on parla del procs de digesti en els animals invertebrats. Tamb us pot ajudar la pgina
150 sobre la respiraci cutnia.
87
AECNIII Raquel Sola
Com s nodreixen els mamfers?
Observa les imatges segents de laparell digestiu dun conill i com fa lintercanvi de gasos
un cavall, i a continuaci respon les preguntes.
La digesti s intracellular o extracellular? Justifica-ho. (pots trobar informaci sobre cada

tipus de digesti a: http://www.xtec.cat/~malos/caracteristiques/aparells/digestiu.htm)
Finalment, sabries explicar com els mamfers obtenen la matria orgnica i loxigen per fer la
respiraci cellular? Fes servir els termes: nutrients, aparell digestiu, digesti extracellular,
intercanvi de gasos, pulmons
88
AECNIII Raquel Sola
Com s nodreixen les floridures?
Fixat en la imatge segent que representa
una hifa duna floridura (agrupaci de cllules

en forma de filament) i el procs de digesti
externa que realitza (descomposici) i lentrada
de loxigen a travs de la membrana plsmtica
(difusi).
Podreu explicar com obt la floridura la matria orgnica i loxigen per fer la respiraci
cellular? Fes servir els termes: descomposici, absorci, intercanvi de gasos per difusi...
89
AECNIII Raquel Sola
Com s nodreixen les esponges?
Detall del porus duna esponja
Aneu a la pgina 132 del llibre de text de biologia i geologia i llegeix la informaci que parla
de les esponges i respon les preguntes segents.
Explica com les esponges capten la matria orgnica de laigua (com fan el procs de
filtraci)? Fes referncia a la circulaci de laigua i els porus.
Loxigen que necessiten per la respiraci cellular com lobtenen?
90
AECNIII Raquel Sola
Com s nodreixen les amebes?
Les amebes sn organisme de nutrici hetertrofa, ja que s'alimenten de tota classe

dorganismes microscpics, de bacteris i d'altres cllules. Obtenen el seu aliment per
fagocitosi, envoltant amb els pseudpodes els organismes ms petits i les partcules de
matria orgnica o obtenint els nutrients dissolts a travs de vescules formades dins de la
membrana cellular. Els aliments envoltats per les amebes s'emmagatzemen en orgnuls
digestius anomenats vacols d'aliments.
Loxigen entra a lorganisme a travs de la membrana plasmtica (difusi).
Heu descobert com les amebes obtenen la matria orgnica i loxigen per fer la respiraci
cellular? Expliqueu-ho utilitzant els termes: digesti intracellular, enzims digestius,
pseudpodes, difusi...
91
AECNIII Raquel Sola
Com s nodreixen els insectes?
Observa les imatges segents que mostren laparell digestiu i el respiratori dun insecte i
respon la pregunta de sota.
La digesti s intracellular o extracellular? Justifica-ho. (pots trobar informaci sobre cada

tipus de digesti a: http://www.xtec.cat/~malos/caracteristiques/aparells/digestiu.htm)
Qu sn les trquees? (tens informaci a la pgina 150 del llibre de text)
Sabries explicar com els insectes obtenen la matria orgnica i loxigen per fer la respiraci
cellular? Fes servir els termes: nutrients, aparell digestiu, digesti extracellular, intercanvi de
gasos, trquees...
92
AECNIII Raquel Sola
ANNEX 6: Bastides de les diferents sessions
Sessi 2: nutrici
- Per al grup de la nutrici dels mamfers i els peixos, sobre el mecanisme dintercanvi
de gasos:
L'intercanvi dels gasos
Per qu entren uns gasos i en surten d'altres? Els gasos es mouen en el sentit d'anar
des del lloc on abunden, i fan ms pressi, cap el lloc on n'hi ha menys i fan menys
pressi. Per exemple, l'oxigen de l'aire penetra en l'aigua del mar i permet aix la
respiraci dels peixos perqu a l'aire hi ha ms oxigen que a l'aigua.
De la mateixa manera entra l'oxigen a la sang, i d'aqu a les cllules. De l'aire es difon
cap a la sang, aquesta el distribueix fins a tots els racons del cos i el cedeix a les
cllules. Aquestes, a canvi, li lliuren el dixid de carboni que transporta de tornada
cap als pulmons i d'aqu a l'aire on aquest gas s molt poc abundant.
- Per al grup de la nutrici de les floridures i les amebes, sobre el mecanisme

dintercanvi de gasos. Veure apartat dorganismes unicellulars.
https://ca.wikipedia.org/wiki/Respiraci%C3%B3_(fisiologia)
Sessi 3: relaci
1. Donar paraules clau per a facillitar la bsqueda a internet
2. Facillitar els enllaos on trobar informaci sobre la funci de relaci
http://www.slideshare.net/guest1048d0/la-funci-de-relaci-en-els-ssers-vius-presentation?ref=
http://blocs.xtec.cat/naturalsom/2n-eso/5-la-funcio-de-relacio-en-animals-i-plantes/
http://recursos.cnice.mec.es/biosfera/alumno/2ESO/Funcseres/contenido3.htm
Sessi Socials: adaptacions dels ssers vius als ecosistemes
http://www.araucaria2000.cl/losambientes/losambientes.htm
http://www.quimicaweb.net/grupo_trabajo_ccnn_2/tema11/index.htm
http://www.ieselpiles.es/attachments/420_ADAPTACIONES%20DE%20LOS%20SERES%2
0VIVOS%20AL%20MEDIO.pdf
http://adaptacion-seres-vivos.blogspot.com.es/
https://www.youtube.com/watch?v=DGpPHrLF-5M
93
AECNIII Raquel Sola
ANNEX 7: Targetes de la sessi de relaci
94
AECNIII Raquel Sola
95
AECNIII Raquel Sola
96
AECNIII Raquel Sola
97
AECNIII Raquel Sola
98
AECNIII Raquel Sola
ANNEX 8: Activitats Com es reprodueix ...?
Com es reprodueix un corall?
Quin tipus de reproducci t, sexual

o asexual? Justifica-ho.
En qu consisteix la seva forma de

reproduir-se ? (PISTA: s per
gemmaci)
Digues algun altre exemple dorganisme amb aquest mateix tipus i forma de
reproducci.
99
AECNIII Raquel Sola
Com es reprodueix un platihelmints?
Quin tipus de reproducci t, sexual o

asexual? Justifica-ho.

reproduir-se ? (PISTA: s per escissi o
fragmentaci)
Digues algun altre exemple dorganisme amb aquest mateix tipus i forma de reproducci.
100
AECNIII Raquel Sola
Com es reprodueixen algunes floridures?
Quin tipus de reproducci es mostra a la imatge, sexual o asexual? Justifica-ho.
En qu consisteix la seva forma de reproduir-se ? (PISTA: esporulaci)
reproducci.
101
AECNIII Raquel Sola
Com es reprodueix el trvol?
Quin tipus de reproducci t, sexual o asexual?

Justifica-ho.
En qu consisteix la seva forma de reproduir-se?

(PISTA: s vegetativa. Estolons)
reproducci.
102
AECNIII Raquel Sola
Com es reprodueixen els moniatos?
Quin tipus de reproducci t, sexual o asexual? Justifica-ho.
En qu consisteix la seva forma de reproduir-se? (PISTA: s vegetativa. Estolons)
103
AECNIII Raquel Sola
Com es reprodueix lall?
Quin tipus de reproducci t, sexual o asexual?

Justifica-ho.
En qu consisteix la seva forma de reproduir-se?

(PISTA: s vegetativa. Bulb)
104
AECNIII Raquel Sola
Com es reprodueix el lliri?
En qu consisteix la seva forma de reproduir-se? (PISTA: s vegetativa. Rizomes)
105
AECNIII Raquel Sola
Com es reprodueix un cianobacteri?
En qu consisteix la seva forma de reproduir-se? (PISTA: bipartici)
106
AECNIII Raquel Sola
Com es reprodueix un pi?
En qu consisteix la seva forma de reproduir-se? (PISTA: pollinitzaci pel vent)
107
AECNIII Raquel Sola
Com es reprodueixen les roselles?
En qu consisteix la seva forma de reproduir-se? (PISTA: pollinitzaci per animals)
108
AECNIII Raquel Sola
Com es reprodueix un ornitorinc?
En qu consisteix la seva forma de reproduir-se? (PISTA: fecundaci interna. ovpar)
109
AECNIII Raquel Sola
Com es reprodueix un sser hum?
En qu consisteix la seva forma de reproduir-se? (PISTA: fecundaci interna. Vivpar)
110
AECNIII Raquel Sola
Com es reprodueix lescur?
Quin tipus de reproducci t, sexual o

asexual? Justifica-ho.

reproduir-se? (PISTA: fecundaci interna.
Ovovivpar)
111
AECNIII Raquel Sola
Com es reprodueix una salamandra?
En qu consisteix la seva forma de reproduir-se? (PISTA: fecundaci externa.

Ovovivpar)
112
AECNIII Raquel Sola
Com es reprodueixen la majoria de peixos?
En qu consisteix la seva forma de reproduir-se? (PISTA: fecundaci externa. Ovpar)
reproducci.
113
AECNIII Raquel Sola
ANNEX 9: Auto i coavaluaci regulativa del treball en equip
Auto i coavaluem del treball en equip

Completa la graella de sota amb els noms dels components del teu grup incls el teu, posa
una valoraci (cal millorar molt, cal millorar una mica, b, molt b) a laportaci dins de lequip
i posa algun comentari constructiu perqu els teus companys puguin millorar de cara a la
coavaluaci final que s que comptar per a nota.
Recorda que has de fer-ho tant pels teus companys dequip com reflexionar sobre les teves
prpies actituds.
Alguns dels criteris que impliquen un bon treball en equip i que has de tenir en compte sn:
- Si sha contribut a la cohesi del grup
- Si sha ajudat als companys amb dificultats i/o sha acceptat ajuda
- Si sha escoltat les opinions de la resta dels companys
- Si sha donat la seva opini amb respecte i argumentaci
- Si sha portat la feina al dia
- Si sha ajudat a la creaci dun bon clima de treball.
Comentari Valoraci Nom
Signatures de conformitat i comproms dels companys:
114
AECNIII Raquel Sola
ANNEX 10: Plantilla per al dibuix collaboratiu
115
AECNIII Raquel Sola
ANNEX 11: Full de coavaluaci dels alumnes de les

presentacions dels psters
Coavaluem les presentacions

Mentre els teus companys presenten els seus psters amb les seves creacions, cal que
estiguis molt atent perqu els hi posars valoracions (cal millorar molt, cal millorar una mica,
b, molt b) i una nota global. A ms, haurs de fer, com a mnim, un comentari per a cada
grup que lajudi a millorar la seva presentaci de cara al dia de la jornada de portes obertes..
Per fer-ho has de tenir en compte els criteris segents:
Descripci Criteri
El pster t totes les parts i estan ben organitzades. Pster
Lexplicaci s clara i interessant. Saben del que parlen. Exposici oral
Lsser viu s original i coherent amb les caracterstiques Disseny de lsser viu
determinades durant el projecte.
Grup de:
_________________________________________________________________________
_________________________________________________________________________
Valoraci Criteri
Pster
Exposici oral
Disseny de lsser viu
Nota global
Comentaris:_______________________________________________________________
_________________________________________________________________________
_________________________________________________________________________
116
AECNIII Raquel Sola
Grup de:
_________________________________________________________________________
_________________________________________________________________________
Valoraci Criteri
Pster
Exposici oral
Nota global
Comentaris:_______________________________________________________________
_________________________________________________________________________
_________________________________________________________________________
Grup de:
_________________________________________________________________________
_________________________________________________________________________
Valoraci Criteri
Pster
Exposici oral
Nota global
Comentaris:_______________________________________________________________
_________________________________________________________________________
_________________________________________________________________________
117
AECNIII Raquel Sola
Grup de:
_________________________________________________________________________
_________________________________________________________________________
Valoraci Criteri
Pster
Exposici oral
Nota global
Comentaris:_______________________________________________________________
_________________________________________________________________________
_________________________________________________________________________
Grup de:
_________________________________________________________________________
_________________________________________________________________________
Valoraci Criteri
Pster
Exposici oral
Nota global
Comentaris:_______________________________________________________________
_________________________________________________________________________
_________________________________________________________________________
118
AECNIII Raquel Sola
Grup de:
_________________________________________________________________________
_________________________________________________________________________
Valoraci Criteri
Pster
Exposici oral
Nota global
Comentaris:_______________________________________________________________
_________________________________________________________________________
_________________________________________________________________________
119
AECNIII Raquel Sola
ANNEX 12: Full dauto i coavaluaci del treball en equip
Auto i Coavaluem el treball en equip

Completa la graella de sota amb els noms dels components del teu grup incls el teu, posa
una valoraci (cal millorar molt, cal millorar una mica, b, molt b) a la feina dins de lequip i
posa algun comentari justificant la valoraci i tenint en compte si hi ha hagut millora des de la
coavaluaci anterior.
Recorda que has de fer-ho tant pels teus companys dequip com per tu mateix i que en tot
moment cal que es respecti als companys.
Comentari Valoraci Nom
Recorda que alguns dels criteris que impliquen un bon treball en equip i que has de tenir en
compte sn:
- Si hi ha hagut una millora respecte a la primera coavaluaci
- Si sha contribut a la cohesi del grup
- Si sha ajudat als companys amb dificultats i/o sha acceptat ajuda
- Si sha escoltat les opinions de la resta dels companys
- Si sha donat la seva opini amb respecte i argumentaci
- Si sha portat la feina al dia
- Si sha ajudat a la creaci dun bon clima de treball.
120

Unitat Didàctica 1er ESO

Uploaded by

Document Information

Copyright

Available Formats

Share this document

Share or Embed Document

Sharing Options

Did you find this document useful?

Is this content inappropriate?

Copyright:

Available Formats

Unitat Didàctica 1er ESO

Uploaded by

Copyright:

Available Formats

Unitat didctica

Entorn TIC Pg. 4

- Competncies transversals Pg. 5

- Objectius de lmbit cognitiu Pg. 6

Cosideracions al voltant dels continguts

- Coneixements prvis Pg. 7

Criteris generals davaluaci Pg. 21

Criteris datenci a la diversitat Pg. 22

Connexi amb altres matries Pg. 23

- ndex dels annexos Pg. 25

En el marc de la Biologia i la Geologia, el projecte es situa en lestudi de la vida a la Terra i la diversitat

Context daprenentatge i aplicaci

Competncies de lmbit digital

- Competncia 4. Cercar, contrastar i seleccionar informaci digital adequada per al treball a

- Competncia 5. Construir nou coneixement personal mitjanant estratgies de tractament de

Competncies en lmbit personal i social

Competncies bsiques de lmbit cientificotecnolgic

Al voltant de la funci de nutrici:

Diferenciar entre organismes auttrofs i hetertrofs.

Al voltant de la funci de relaci:

Al voltant de la funci de reproducci:

Al voltant de les adaptacions:

Comprendre el concepte dadaptaci i saber identificar-ne els tipus.

Objectius de valors actituds i normes

Fomentar la cohesi del grup de treball.

Consideracions al voltant dels continguts

Daquesta manera, el projecte es converteix en un enlla entre la diversitat de climatologies de la terra

Intencionalitat didctica de la sessi

Fase del cicle Durada Gesti de laula Descripci

Els 7 primers minuts les Presentaci del projecte

Recollirem les adreces de gmail dels

Treball individual i posada Els donarem 2 minuts, perqu diguin

Qu explicarem al pster sobre el

Els alumnes dediquen uns minuts a

Finalment posem en com les

Els alumnes hauran de omplir la

Haurn de tenir en compte els critris

SESSI 2: com es nodreixen els ssers vius?

A travs duna imatge que representa la

Treball per parelles o Repartirem a cada parella o trio un grup

A ms a ms, durant aquesta tasca a la

Un membre de cada Penjarem al suro de laula els diferents

Escriure a la graella del pster el tipus de

Abans de comenar amb la introducci de la sessi de nutrici, preguntar:

- Si shan mirat la rbrica del projecte a casa i si tenen dubtes.

Sessi 3: Funci de relaci, estmuls, receptors i efectors

Fase del cicle Durada Gesti de laula Descripci

Els alumnes contestaran a un seguit de preguntes

Construcci Sassignar una parella dssers vius a cada

Cada parella explicar breument la relaci dels

Cada alumne proposar algunes idees de

Sessi 4: Reproducci sexual i asexual

Fase del cicle Durada Gesti de laula Descripci

Projectarem a la pissarra digital la

Repartiment del tipus de reproducci i

Treball per equips de

Redacci de lapartat de la graella de

Explicaci i entrega de les graelles de

Sessi Socials: Adaptacions dels ssers vius als ecosistemes

Fase del cicle Durada Gesti de laula Descripci

Els alumnes escriuran exemples dall que

Discussi dels resultats de la posada en com

Fins al final de la sessi els alumnes tindran

Sessi 5: Dibuix de lsser viu, contextualitzaci de la sessi de

Nom com: _____ Nom cientfic:

Nom com definitiu: __ Nom cientfic definitiu: