L'ALFABET

1. Lletres simples
En valenci, l'alfabet consta de vint-i-sis lletres simples: cinc vocals i vint-i-una consonants:

LLETRA NOM EXEMPLES

a a aire, carrer, ploma

b be bstia, substitut, cabre, tub
c ce ceba, incident, decisi, cadira, actor, aclarir,
bosc, melic
d de dit, admiraci, endavant, pedra, lquid
e e edat, llei, escriure, terra
f efe (o efa, o ef) fer, afg, informar, afric, baf
g ge gola, agnstic, angle, gran, fang, cstig
h hac home, ahir, adherir
i i imprs, pica, oli
j jota joc, menjar, objecte, pluja
k ca karate, folklore
l ele (o ela, o el) litre, altre, atleta, plat, pilota, poal
m eme (o ema, o em) mare, impost, admirar, dem, fum
n ene (o ena, o en) nas, incmode, dona, mn
o o ocell, roda, porr
p pe padr, recepta, comprar, recipient, drap
q cu quasi, enquadernar, delinqent
r erre (o erra, o er) rac, armari, enriquir, cambra, ferir
s esse (o essa, o es) savi, casa, estora, ansa, pasts
t te terra, atmosfera, morter, petroli, virtut
u u ullera, fulla, ritu
v ve vent, desvelar, avet
w ve doble wagneri, kuwaiti
x ics, xeix excavar, exrcit, xafar, orxata, ponx, Xtiva,
caixa, peix
y i grega yeadoni, yperita, Nova York
z zeta zoo, pinzell, amazona

REMARCA: Les lletres k, wi y (fora del dgraf ny) noms apareixen en paraules provinents
d'altres llenges o en derivats de noms propis.
2. Dgrafs i lletres compostes
A ms de les lletres simples, hi ha una srie de combinacions de lletres anomenades dgrafs o
lletres compostes, segons que representen un o diversos fonemes:

LLETRA NOM EXEMPLES

gu ge u guitarra, orgue
qu cu u qumica, aquell
ig i ge lleig, roig
tx te ics pitxer, despatx
tg te ge metge, massatgista
tj te jota platja, pitjor
ll ele (o ela, o el) geminada excellent, illegal
tl te ele (o ela, o el) guatla, motle
tll te ele (o ela, o el) doble enrotllar, butlleta
ll ele (o ela, o el) doble llanda, papallona, rovell
tm te eme (o ema, o em) setmanari
tn te ene (o ena, o en) cotna, tnic
ny ene (o ena, o en) i grega nyap, muntanya, pany
rr erre (o erra, o er) doble terrat, corredor
ss esse (o essa, o es) doble passatge, missi
tz te zeta tretze, horitz
ch ce hac March, Benlloch

3. Lletres modificades
Hi ha, a ms a ms, una srie de lletres que poden ser modificades amb signes diacrtics:

LLETRA NOM EXEMPLES

a accentuada gil, fcil, cant

e amb accent greu (o obert) pica, rcord, Novetl
e amb accent agut (o tancat) sser, esglsia, ser
i accentuada ntim, clnica, cam
i amb diresi vena, introdut, trador
o amb accent greu (o obert) rgan, saxfon, aix
o amb accent agut (o tancat) s, crrer, lle
u accentuada til, pblic, oport
u amb diresi qesti, llengeta, pec
ce trencada a, caa, can, dol
ELS DIFTONGS

1. Concepte
S'anomena diftong el grup fnic que combina dins de la mateixa sllaba una vocal qualsevol, que
funciona com a nucli sillbic, i una i o una u, que funcionen com a semivocal o com a
semiconsonant. La i i la u sn semivocals quan es troben darrere de la vocal nuclear: ai-re, cau-re.
La u s semiconsonant quan es troba davant de la vocal nuclear: qua-tre, llen-gua.

2. Classificaci
Segons la posici que ocupen la i i la u en relaci a la vocal nuclear, els diftongs es classifiquen en
creixents i decreixents.
Sn diftongs creixents els formats per una semiconsonant precedida per una g o una q, i seguida de
la vocal nuclear:

uaguany, qua-tre ilin-gs-tic, o-bli-qi-tat

eqes-ti-, un-gent uoqu-rum, quo-ta

Sn diftongs decreixents els formats per una vocal nuclear seguida d'una semivocal:

aiai-re, mai aucau-r, pau

eirei-na, re-mei euhe-reu, veu-re
iimii-asi, no-vii iues-tiu, viu-re
oiboi-ra, he-roi oucou-re, re-mou
uibuit, cui-na uuduu, lluu

Les vocals i i u tamb poden funcionar com a semiconsonant quan es troben a comenament de mot
seguides d'una vocal o b entre dos vocals. En estos casos formen sllaba amb la vocal segent:
iam-be, io-gurt; hie-na, hui; bo-ia, cre-ua.

La combinaci de vocals iu no forma diftong en alguns mots d'origen culte, com ara Mrius,
nnius, Pius; aqurium, cmbium, cdium, cosmrium, critrium, harmnium, lium, squium,
mdium, odium, mnium, pandemnium, plasmdium, pdium, presdium, simpsium, solrium,
sudatrium, terrrium, velrium i vivrium.

LA SLLABA

1. Conceptes generals
S'anomena sllaba el conjunt de sons produt en una sola emissi fnica. La sllaba es constitux al
voltant d'un nucli, que est format sempre per una vocal, de manera que esta s l'element
imprescindible perqu hi haja sllaba.

Segons el nombre de sllabes, les paraules es classifiquen en monosllabes, si noms tenen una
sllaba (cas, vent), i polisllabes, si en tenen ms d'una. Al seu torn, les paraules polisllabes poden
ser bisllabes,si tenen dos sllabes (pin-zell, ro-ba); trisllabes, si en tenen tres (hos-pi-tal, lli-bre-
ter), itetrasllabes,si en tenen quatre (ar-qui-tec-te, ve-lo-ci-tat).

En les paraules polisllabes hi ha una sllaba que es pronuncia amb ms fora que les altres, que
rep el nom de tnica, mentres que les altres s'anomenen tones. Aix, en la paraula ca-mi-sa, la
sllaba tnica s -mi-, i les tones, ca- i -sa.
Els mots polisllabs, segons la posici que hi ocupa la sllaba tnica, es classifiquen en aguts, quan
la sllaba tnica s l'ltima (ar-rs, pa-per); plans, quan la sllaba tnica s la penltima (ci-re-ra,
re-tau-le), i esdrixols, quan la sllaba tnica s l'antepenltima (x-ta-si, m-mi-a).

2. La separaci sillbica
La separaci sillbica de les paraules, necessria a efectes prosdics i ortogrfics, seguix les
normes segents:

a) S'han de separar els dgrafs o lletres compostes segents:

rr car-rer tl vet-la
ss pas-sar tll rot-llo
sc es-ce-na tm set-manal
ll vil-la tn cot-na
tj jut-jat tz set-ze
tg fet-ge mm im-mers
tx pit-xer nn in-nocent

b) No s'han de separar mai els dgrafs o lletres compostes segents:

gu an-ti-gui-tat ny pe-nya
qu pi-quet ig ba-teig
ll pe-lle-ter

c) S'han de separar els elements que integren una paraula composta:

ad-herir i noa-dherir
ben-estar be-nestar
des-encolar de-sencolar
en-aiguar e-naiguar
in-expert i-nexpert
mil-homes mi-lhomes
vos-altres vo-saltres

d) No s'ha de deixar cap lletra sola a final o a comenament de ratlla:

d'a-legria i nod'-alegria
l'-nec l'-nec
apren-dre a-prendre
hist-ria histri-a

LLETRES

LA REPRESENTACI DEL FONEMA /G/: LES GRAFIES G I GU

El fonema velar oclusiu sonor /g/ es pot representar per mitj de les grafies g i gu, segons les
normes segents:

a) Es representa amb g davant de les vocals a, o, u, o quan va seguida de les consonants lquides l o
r:
garatge, vaga, govern, cogombre; guard, gust; glop, agl; groc, agre.

b) Es representa amb gu davant de les vocals e, i:

guerra, ceguetat; guitarra, seguir.

LA REPRESENTACI DEL FONEMA /K/: LES GRAFIES C, Q, QU, G I K

El fonema velar oclusiu sord /k/ es pot representar per mitj de les grafies c, q, qu, g i k, segons les
normes segents:

1. Davant de vocal:

a) Es representa amb c davant de a, o, u:casa, vaca; Alcoi, colom; curt, peculiar.

b) Es representa amb qu davant de les vocals e, i:enquesta, paquet, querella; enquitranar,
mquina, quimera.

2. Davant de diftong:

a) S'escriu q davant de la vocal u quan esta forma diftong amb la vocal que la seguix:
conseqncia, obliqitat, quadro, quotidi.
b) S'escriu cdavant de la vocal u quan esta no forma diftong amb la vocal segent: conspcua, cua,
evacuar, inncua.

3. Davant de consonant:

a) S'escriu cdavant d'una altra co davant de t,s i z:accs, acci; actriu, cactus; dacsa, sacseig;
czema.
b) S'escriu gdavant d'una altra g o davant de les grafies d, m i n:burggravi, suggerir; amgdala,
maragda; fragmentar, magma; magnitud, sagnar.

EXCEPCIONS: S'escriuen amb c mots com ancdota, arcnid, dracma, estricnina, francma,
llocnou, picnic i tcnic.

4. A fi de mot:

a) En paraules agudes en qu el fonema /k/ est precedit de vocal, s'escriu c:afalac, batec, pessic,
caduc.

EXCEPCIONS: S'escriuen amb g algunes paraules agudes com ara buldog, estrateg, gag, grog
(beguda), mag, mucilag, nurag, reg, tuareg, ustilag i zig-zag; i les paraules amb la terminaci culta
-gog: demagog, pedagog.

b) En paraules agudes en qu el fonema /k/ est precedit d'una altra consonant o en les planes quan
va precedit de vocal, s'escriu g o c segons la grafia que presenten els derivats:

fang < fangar

llarg < allargar
pelasg < pelasga
sang < sangons
cartlag < cartilagins
cstig < castigar
nufrag < naufragar
prdig < prodigar

Per:
arc < arcada
blanc < blancor
calc < calcar
porc < porcatera
estmac < estomacal
frmac < farmacologia
lric < lrica
prctic < practicar

EXCEPCIONS: S'escriuen amb c final:

Alguns mots plans com ara nec (per aneguet), arbic (per arbiga), brfec (per
brofegar), crrec (per crrega), cvec (per cavegada), esprrec (per esparreguera),
fstic (per fastigs), ferstec (per ferstega), llbrec (per llbrega), mnec (per
mnega), prssec (per presseguer), rnec (per rnega), rssec (per rossegar).

La primera persona del present d'indicatiu de molts verbs: bec (per bega, begu, beguera);
dec (per dega, degu, deguera); dic (per diga, digu, diguera); trac (per traga, tragu,
traguera).

5. La grafia k noms s'utilitza per a representar certs mots provinents d'altres llenges o en
derivats de noms propis: kafki, kiser, kantisme, kurd.

LA REPRESENTACI DEL FONEMA /S/: LES GRAFIES S, SS, C i

La grafia s
El fonema alveolar fricatiu sord /s/ es representa per mitj de s, segons les normes segents:

a) A principi de mot: salut, senyor, sol, suc.

b) Entre consonant i vocal o vocal i consonant:ansa, cursar; aspecte, estanc.
c) A fi de mot: cas, crems, gos, excels.
d) Desprs dels prefixos i de les formes prefixades segents:

a- asillbic
aero- aerosol
alti- altisonant
ambi- ambisexual
ana- anassmic
ante- antesignatura
anti- antisocial
antropo- antroposociologia
auto- autoservei
bi- bisexual
bio- biosntesi
centro- centrosimtric
contra- contrasenya
deca- decasllab
di- dispal
dia- diasistema
dodeca- dodecasllab
entre- entreson
equi- equisonncia
fito- fitosanitari
fono- fonosimblic
foto- fotosntesi
geo- geosinclinal
hendeca- hendecasllab
hetero- heterosexual
hepta- heptasllab
hexa- hexasllab
hidro- hidrosoluble
hipo- hiposulfit
homo- homosexual
infra- infrasonor
iso- isosillbic
micro- microsolc
mono- monosllab
morfo- morfosintaxi
multi- multisecular
octo- octosllab
paleo- paleosiberi
para- parasimptic
penta- pentasllab
poli- polismia
pre- presonoritzaci
psico- psicosomtic
radio- radiosensibilitat
semi- semisalvatge
sobre- sobresalt
sota- sotasignat
supra- suprasensible
tauto- tautosillbic
tele- telesella
tetra- tetrasillbic
tri- trisacrid
ultra- ultras
uni- unisex

e) En els mots formants de compostos que s'escriuen amb s inicial, tant si es fusionen amb una altra
paraula com si s'hi uneixen amb guionet: anarcosindicalista, jocoseris, politicosocial; barba-
serrat, boca-sec, cama-sec, para-sol.

La grafia ss
El fonema alveolar fricatiu sord /s/ es representa amb ss entre vocals:bassa, bonssim, opressi,
passar.
REMARCA: La grafia sstamb pot aparixer entre consonant i vocal en mots formats amb prefixos
acabats en -sque vagen units a mots comenats amb s:transsahari, transsexual, transsiberi,
transsubstancial, transsudar, transsumpte.

Les grafies c i
Per raons etimolgiques, el fonema /s/ es pot representar tamb amb les grafies c i en determinats
casos.

1. S'escriu davant de les vocals a, o, ui a fi de mot:

a) En els sufixos -ana i -ena: assegurana, concordana, confiana, enyorana, fiana,

tardana, venjana; aparena, benvolena, creixena, dolena, naixena, partena, prevalena,
tinena.

b) En altres casos com ara abraar, adrea, alar, amenaa, caar, cala, capal, comenament,
fora, llana, maa, noven, pea, pina, plaa, raa, traa; a, balan, cabe, canoner,
eri, lli, xorio; convenut, forut, torut, venut, Veneuela; adre, almer, antifa, arbo, ar,
argen, atro, auda, austru, avan, aven, balan, balbu, bal, be, bifa, bo, bra, bre,
cabe, cal, capa, capu, cer, comen, comer, contuma, cugu, cun, descal, dol, efica,
embo, encal, endre, enlla, escor, escun, esfor, esmer, esquin, estru, fa, fal, falla,
feli, fera, fero, fuga, gla, ja, lla, llen, lli, llu, loqua, ma, mar, morda, peda, perca,
perspica, pertina, preco, proca, pugna, rapa, real, redre, refor, roman, saga, sala,
sequa, sola, suspica, tena, ter, terli, tra, velo, vera, viva, vora, xori.

2. S'escriu c davant de les vocals e, i:ceba, decebre, vncer; cicl, bicicleta, agncia.

LA REPRESENTACI DEL FONEMA /Z/: LES GRAFIES S I Z

El fonema alveolar fricatiu sonor /z/ es representa per mitj de les grafies z o s, segons les normes
segents:

a) S'escriu za principi de mot i entre consonant i vocal: zebra, zinc, zona, zulu; alzinar, aranzelari,
donzell, esmorzar.

EXCEPCIONS: S'escriuen amb s els derivats i compostos de fons, dinsi trans:enfonsar, endinsar,
transacci, transigir, transistor i transitable.

b) S'escriu s entre vocals: bellesa, cosa, revisi, usos.

EXCEPCIONS: Es representa amb z en posici intervoclica en els casos segents:

En un grup de paraules procedents del grec: amazona, azalea, zim, azimut, azot, bizant,
coriza, esquizofrnic, oz, piezmetre, topazi, trapezi.
 En els compostos de rizo-, -zoic, -zou, -zoide: rizomorf, rizotnic; mesozoic, paleozoic;
esporozous, protozou; espermatozoide, trapezoide.

En alguns mots com ara Azaries, Ezequiel, Nazari, nazisme.

LA GRAFIA H

La grafia h s muda. S'escriu, per raons etimolgiques, en una srie de mots com ara harmonia,
herba, hivern, hort; adherent, ahir, subhasta, subtrahend.

REMARCA: En algunes interjeccions la h pot tenir un valor aspirat /h/: ehem, ha, hem.

ELS DGRAFS LL, TL I TLL

El fonema alveolar lateral, quan s geminat, es pot representar, segons l'etimologia de les paraules,
amb ll o amb tl.

1. S'escriuen amb ll:

a) Els mots comenats amb els prefixos segents:

all-:
allantoic, all (substncia qumica), allegar, allegoria, allel, alleluia, allrgia, allicient,
alligaci, allil, alliteraci, allbroge, allcton, allocuci, allfon, allogmia, allogen, alloglot,
allomorf, allnim, allopatia, allot, allotogen, alltrop, allucinar, alludir, alluvi.

coll-:
collaborar, collaci, collagen, collapsar, collar, collargol, collatari, collateral, collecci,
collecta, collectiu, collega, collegi, collegiata, collegicollema, collmbol, collnquima,
collidir, colligar, collimar, collineal, colliquaci, colliri, collisi, collitigant, collocar,
collocutor, collodi, collodal,colloide, colloqui, collotge, collotpia, colludir, colluvi.

gall-:
galla, galls, galli, Gllia, gllic, gallicanisme, gallicisme, Gallpoli, gallorom.

ill-:
illaci, illegal, illegtim, ills, illiberal, illcit, illicit, illimitat, illiri, illiterari, illocalitzable,
illgic, illuminar, ills, illusi, illustraci, illustre, illuvi.

mill-:
millenari, millenni, millerita, millsim, milliar, milliari, millibar, milligram, millilitre,
millmetre.

sill-:
sllaba, sillepsi, sllid, sillogisme.

b) Els mots acabats en:

-ella:
aquarella, axinella, bagatella, cagarella, caprella, caravella, carretella, cella, coccinella,
columella, Compostella, copella, crucianell
a,damisella,Dolabella, escarapella, espinella, ficella, fissurella, fontanella, franella, fregatella,
fregitella, frisella, fritella, fumarella, glabella,glumella, gravella,helvella, lamella, legionella,
lumaquella, Marcella, micella, mortadella, Mosella, novella, nucella, ombrella, parcella,
particella, passarella,pastorella, patella, predella, prunella, ranella, sabella, salmonella,
salvatella, tarantella, tessella, tunicella, umbella,varicellavitella, vorticella,xinella,
zooclorella, zooxantella.

-illa:
alquemilla, armilla, camamilla, Camilla, cianofilla, Cirilla, clorofilla, escilla, fibrilla, futilla,
gorilla, papilla, postilla, potentilla, Priscilla, pulsatilla, pupilla, sibilla, tilla, tonsilla,
tormentilla, tranquilla, vexilla, villa, xantofilla.

-illar:
armillar, bacillar, capillar, cavillar, codicillar, destillar, escintillar, fibrillar, instillar, oscillar,
papillar, pistillar, postillar, pupillar, refocillar, sigillar, titillar, tonsillar, vacillar, vexillar.

c) Els mots cultes emparentats amb mots populars que duen ll:

alliaci per all

ampulls ampolla
axilla aixella
callus call
cancellar cancell
capillar cabell
cerebells cervell
corall corall
cristall cristall
decollaci degollar
fallible falla
flagellar flagell
gallinaci gallina
lulli Llull
malleable mall
mamilla mamella
maxillar maixella
metllic metall
mollcie moll
pellcula pell
sigillografia segell

d) Altres mots no compresos en les classificacions anteriors:

Amb a inicial:

abbevilli, acaramellar, afille, aglloc, amarillis, anallagmtic, anllid, anguilliforme,

anisofllia, antofille, anullar, apellar, Apelles, apofillita, apollo, Aquilles, argillita, arilloide,
atellana, Avell, azolla.

Amb b inicial:

bdelloide, bllic, bellita, bllua, bellu, berilli, bollard, Brusselles, buguenvllia, bulliforme.
 Amb c inicial:

calligrafia, callope, Caracalla, caramellitzar, carpellar, castell, cellofana, cllula, cellulosa,

circumvallaci, compellir, constellaci, corolla.

Amb d inicial:

debellar.

Amb e inicial:

ellgic, ellbor, ellipse, ellipsi, emollient, enllage, encaramellar, equipollent, estellar,

estillaci, excellent, expellir.

Amb f inicial:

falla, fallera, fallus, fellaci, filloxera, flabellaci, follicle.

Amb h inicial:

hell, hipllague.

Amb i inicial:

idilli, imbecillitat, impellir, installar, intelligncia, interpellar.

Amb l inicial:

lallaci, libellista, libllula, lilliputenc, lobellar.

Amb m inicial:

mallol, maquiavllic, medulla, mellfer, miscellnia, mollusc, mutllid.

Amb n inicial:

napellina, nullitat.

Amb o inicial:

ocellar.

Amb p inicial:

palladi, palli, palliar, pllid, parallaxi, parallel, pellagra, penicillina, pollen, pollicitaci,
polluir, procells, propellir, protocollari, pullular, pusillnime, putxinelli.

Amb r inicial:

ralli, rllid, rebellia, repellir, rubellita, rullo.

 Amb s inicial:

Sallusti, sapelli, satllit, sebell, Silla, sollicitar.

Amb t inicial:

tabelli, tall-tallera, talli, tallfit, tarallejar, tarallirot, telluri, Tertulli, tolle-tolle, tortellini,
Tulli.

Amb v inicial:

vallisolet, vanillina, velletat, violoncellista.

Amb x inicial:

xarello, xitxarello.

2. S'escriuen amb el dgraf tl els mots segents: ametla, batle, bitla, butla, espatla, guatla, motle,
motlura, Novetl, rotle, rutla, titla, vetla.
D'altra banda, el fonema palatal lateral, quan s geminat, es representa amb el dgraf tll. Les
principals paraules que presenten este dgraf sn les segents:

a) En alguns substantius com ara bitllet, butllet, butllofa, escletlla, espitllera, esquitllada, ratlla,
resquitllada, rotllo, rutlla i tritlleig.
b ) En alguns verbs com ara enrotllar, espitllar, espitllerar, esquitllar-se, estritllar-se, resquitllar,
ratllar i rotllar.

LA GRAFIA X

1. La representaci del fonema palatal fricatiu sord

El fonema palatal fricatiu sord es representa amb la grafia x, d'acord amb les normes segents:

a) A principi de paraula en alguns topnims i antropnims, com araXtiva, Xeresa, Xquer, Xavier,
i en algunes paraules com ara xaloc, xrcia, xarop, xen, xenfob, xenofbia, xeringa, xerografia,
xerpa, xilfon, ximenera...
b) Darrere de i o u:aixeta, aix, bruixot, coix, calaix, dibuix; disbauxa, rauxa.

2. La representaci dels grups fonemtics /ks/ i /gz/

El grup fonemtic /ks/ es representa amb la grafia x en les segents posicions:

a) Entre vocals: fixar, luxria, mxim, sexual.

b) Entre vocal i consonant sorda: ambidextre, excedent, explosi, extens.
c) A fi de mot darrere de vocal: annex, apndix, ndex, prefix.
d) A fi de mot darrere de consonant en certs mots:esfinx, larinx i linx.

El grup fonemtic /gz/ es produeix per sonoritzaci de /ks/ en els grups inicialsex- i inex- seguits de
vocal, ho consonant sonora.
a) Davant de vocal: exagerar, exercici, existir, extic.
b) Davant de h seguida de vocal: exhalar, exhaurir, exhibici, exhilarant, exhortar, exhumar i
inexhaurible.
c) Davant de consonant sonora: exdiputat, exgovernador, exjugador, exmandatari.

LES GRAFIES B i P EN POSICI FINAL

En posici final de sllaba i de mot, s'han d'utilitzar les grafies b i p d'acord amb les normes
segents:

a) A principi de paraula s'escriuen amb b les sllabes ab-, abs-, ob-, obs-, sub-, subs-: absent,
abstenir-se, obcecaci, obstacle, subclasse, substantiu.

EXCEPCIONS: Apnea, apte, aptitud, optar, opci, ptica, ptim, optometria i optrnica.

b) A principi de paraula s'escriu amb p la sllaba cap-: capblanc, capal, capdavanter, cappont.

EXCEPCIONS: Cabdal, cabdell i cabdill.

c) En posici medial s'escriu pdavant de les grafies c, s, n i t:egipci, pside, hipntic, repte; i b
davant de d: cobdcia, hebdomadari, molibd, rabdologia.

EXCEPCIONS: Dissabte, dubte i sobte.

d) En paraules agudes en qu el fonema /p/ est precedit de vocal, s'escriu normalment p:antlop,
cep, galop, grup.

EXCEPCIONS: S'escriuen amb b els substantius adob, aljub, baobab, bnub, bob, bub-bub, cab
(mena de carro'), carib, club, cob, cub, efeb, enceb, esnob, glib, ncub, jub (aljub'), nabab, pub,
teb, tub, videoclub, zub-zub.

e) En paraules agudes en qu el fonema /p/ est precedit d'una altra consonant o en les planes quan
va precedit de vocal, s'escriu b o p segons la grafia que presenten els derivats:

calb < calbesa

destorb < destorbar
rab < arabesc
xenfob < xenofbia

Per:
camp < camperol
llamp < llampec
amtrop < ametropia
plip < poliper

LES GRAFIES B I V
Pel que fa a l'ortografia de la b i la v, cal tenir en compte les normes segents:

1. S'escriu b:

a) Davant de l i r:bleda, bloc, obligaci, poble; bressol, bromera, marbre, pobresa.

b) Darrere de m:ambient, embotit, smbol, tomba.

EXCEPCIONS: Alguns mots formats amb prefixos acabats en m, com ara centumvir,
circumvallaci, circumve, circumvoluci, duumvir, septemvir, tramvia i triumvir.
c) En aquells mots en qu alterna amb p en paraules de la mateixa famlia: cabut (cap), cubeta
(cup), llobat (llop), saber (sap).

2. S'escriu v:

a) Darrere de n: canviar, convenir, convertir, invent.

b) En aquells mots en qu alterna amb u en paraules de la mateixa famlia: blava (blau), escriviu
(escriure), hereva (hereu), tova (tou).
c) En les desinncies de l'imperfet d'indicatiu de la primera conjugaci -ava, aves, -ava, -vem,
-veu, -aven:cantava, cantaves, cantava, cantvem, cantveu, cantaven.

LES GRAFIES D I T EN POSICI FINAL

En posici final de sllaba o de mot, s'utilitzen les grafies d i t segons les normes segents:

a) S'escriu amb d la consonant final de la sllaba ad- seguida de consonant, en posici inicial de
mot:addici, adjudicar, admissi, advers.

EXCEPCIONS: Atlant, atlntic, atles, atleta i atmosfera.

b) En mots aguts en qu el fonema /t/ est precedit de vocal, s'escriu generalment t:blat, llet, humit,
bruixot, pelut.

EXCEPCIONS: S'escriuen amb d:

Alguns mots cultes com ara cid, alcaid, aldehid, almud, anhdrid, centgrad, fluid, fred,
retrgrad, sud.

Alguns noms propis com ara Alfred, Conrad, David, Madrid, Sigfrid i Valladolid.

Els mots femenins formats amb les terminacions cultes -etud i -itud:gratitud, magnitud,
mansuetud, quietud, sollicitud. Atenci, per, a la paraula virtut, que no forma part del dit
grup.

c) En paraules agudes en qu el fonema /t/ est precedit d'una altra consonant o en les planes quan
va precedit de vocal, s'escriu d o t segons la grafia que presenten els derivats:

rotund < rotunditat

verd < verds
lgid < algidesa
estpid < estupidesa

Per:
asfalt < asfaltar
fort < fortor
crdit < creditor
congnit < congnita

LES GRAFIES J, G I TJ, TG

En el valenci general, tant les consonants simples j i g,com els dgrafs tj i tgrepresenten el fonema
palatal africat sonor.

1. Les grafies simples j, g

S'escriu j davant de les vocalsa, o, u:jaqueta, passejar; bajoca, jove; dejuni, justcia.

S'escriu g davant de les vocals e, i:gel, mengem, veges; gil, enginyer, girar.

EXCEPCIONS: Per raons etimolgiques, s'escriu j davant de e:

En mots com ara Jehov, jej, jerarquia, jerbu, Jeric, jeremiada, jeroglfic, Jeroni, jersei,
Jerusalem, jesuta, Jess, jet, majestat, i en els derivats o primitius corresponents.

En l'imperfet d'indicatiu dels verbs jaure i ajaure: jeia, jeies, jeia, jiem, jieu, jeien; ajeia,
ajeies, ajeia, ajiem, ajieu, ajeien.

Davant dels grups -ecc- i -ect-, que apareixen en un redut nombre de vocables: abjecci,
dejecci, ejecci, injecci, interjecci, objecci, projecci, subjecci; abjecte, adjectiu,
objecte, projecte, subjecte, trajecte; i els mots que en deriven, com ara injectar, objectable,
projectil, subjectiu,etc.

2. Els dgrafs tj, tg

Els dgrafs tj i tg noms poden presentar-se en posici intervoclica. Parallelament a les

corresponents grafies simples, s'escriu tj davant de les vocals a, o, u,i tgdavant de e, i.

1. Aix, s'escriuen amb tj:

a) Els verbs allotjar, assetjar, avantatjar, desembalatjar, desitjar, embotjar, encalitjar, encoratjar,
enferritjar-se, enfotjar, engatjar, ensitjar, ensutjar, enutjar, espitjar, estatjar, estotjar, farratjar,
fogatjar, formatjar, fotjar, homenatjar, hostatjar, jutjar, llimutjar, metjar, natjar, petjar, pitjar,
rebutjar, remitjar, sotjar, trepitjar, ultratjar i viatjar.

b) Els mots aritja, bassetja, borratja, botja, bromitja, calitja, cotja, corretja, ferritja, fetjut, fotja,
llebetjol, lletja, llimutja, llitja, llotja, mabritjol, mitj, natja, oratjol, petja, pitjor, platja, politja,
sitja, sutja, tremolitja ivirotja.
2. S'escriuen amb tg:

a) Els mots acabats amb el sufix -atge:abordatge, adobatge, aliatge, ameratge, ancoratge,
arbitratge, aterratge, avantatge, bagatge, boscatge, camuflatge, carruatge, companatge, coratge,
curtmetratge, doblatge, dragatge, embalatge, embenatge, engranatge, esclavatge, espionatge,
etiquetatge, fitxatge, formatge, garatge, imatge, llargmetratge, muntatge, paisatge, salvatge i
viatge.

b) Els mots acabats amb la terminaci -etge:fetge, heretge, metge, petge i setge.

c) Altres mots com ara collotge, ferotge, fotgera, jutge, rellotge i sutge.

LES GRAFIES M, N I MP

A fi de sllaba, s'utilitzen les grafies m, n o mp segons les normes segents:

1. S'escriu m:

a) Davant de b, p i m: ambicis, bomba, embastar, smbol; camperol, comprar, irrompre, omplir;

commoure, emmidonar, immediat, immigrar.

EXCEPCIONS: S'escriuen amb n els compostos benmereixent, benparlat, benpensant, enmig,

entornpeu, granment, hornblenda, lumpenproletariat i tanmateix.

b) Davant de f: amfiteatre, mfora, circumferncia, nimfa, triomf.

EXCEPCIONS: La n es mant en els casos segents:

Darrere del prefix con-: confecci, confederaci, confiar, conformar.

Darrere del prefix en-: enfaenat, enfocar, enfront, enfundar.

Darrere del prefix in-: infant, infeli, infidel, inflaci.

En els mots anfs, benfactor, benfer, fanfara, fanfrria, fanfarr, ganfar, gonfan,
semprenflor i unflar.

2. S'escriu n davant de v: convent, envestir, minvar, recanvi.

EXCEPCIONS: Els compostos com centumvir, circumvallaci, circumve, circumvoluci,

duumvir, septemvir, tramvia i triumvir.

L'aplec mp es conserva per raons etimolgiques en una srie de mots com ara assumpci,
assumpte, atemptar, compte, exempci, irredempt, peremptori, presumpci, prompte,
redempci, smptoma, temps, temptar, transsumpte.

Cal no confondre els mots amb el grup mp amb els que no tenen el dit grup: s'escriuen amb n els
mots conte (narraci), contar (narrar), empenta o espenta (d'empnyer o espentar), pensar...; i
s'escriuen amb m comte (noble), impremta, femta, empremta (senyal, petjada), premsa, Sams,
somriure... Tenen el nexe mn els mots alumne, amnistia, columna, damnar, gimnstica,
omnipotent, solemne, somni...

LES GRAFIES R I RR

El fonema alveolar vibrant pot ser mltiple o simple: mirra/mira. El simple es representa sempre
mitjanant la grafia r; el mltiple pot ser representat mitjanant les grafies r o rr, segons les normes
segents:

1. S'escriu r:

a) A comenament de mot: rabosa, reblanir, ritual, rossinyol.

b) Obrint sllaba, quan l'anterior acaba en consonant: conrear, enrere, Enric, folrar.

2. S'escriu rr entre vocals: barranc, esquerra, narraci, terra.

EXCEPCIONS: S'escriu r entre vocals en els casos segents:

Darrere dels prefixos a-, anti-, auto-, bi-, contra-, e-, estereo-, extra-, foto-, infra-, micro,
mono-, multi-, neo-, neuro-, orto-, pre-, pseudo-, quadri-, radio-, semi-, supra-, tele-,
termo-, tri-, vice-: artmia, antirbic, autoretrat, birectangle, contrarestar, eradicar,
estereoradiant, extraradi, fotoresistncia, infraroig, microruptor, monorefringent,
multiracial, neorealisme, neurorenitis, orotormbic, prerom, pseudorbia, quadrireactor,
radioreceptor, semiregular, suprarenal, teleradiografia, termoresistent, trireactor,
vicerector.

Paraules compostes separades amb guionet: barba-ros, cua-roja, malva-rosa, penja-robes.

LES GRAFIES X, TX I IG

El fonema palatal africat sord pot ser representat amb les grafies x, tx o ig.

a) A comenament de paraula s'escriu x:xafar, xec, xiquet, xocar.

EXCEPCIONS: En posici inicial de mot tamb pot ser representat amb tx:

En certs topnims i gentilicis, com ara Txad, txadi, txadocamtic, txadohamtic, txagatai,
txec, txerems, txerks i txetx.

En alguns cognoms estrangers transcrits, com ara Txaikovski, Txebixev i Txkhov.

En uns pocs mots provinents d'altres llenges, com ara txalaparta, txapela, txetx itxistu.

b) Entre vocals s'escriu sempre tx:cautx, cltxina, fatxa, pitxer.

c) Darrere de consonant s'escriu x:anxova, perxa, ponx, romanx.

EXCEPCIONS: En algunes paraules procedents d'altres llenges pot aparixer el dgraf tx entre
consonant i vocal: txibtxa, Khruixtxov.

d) A final de paraula darrere de vocal, s'escriu tx si els derivats s'escriuen amb tx, i ig si s'escriuen
amb j/go tj/tg:

capritx < encapritxar

cartutx < cartutxera
empatx < empatxar
escabetx < escabetxar

Per:
assaig < assajar, assagen
bateig < batejar, bategem
desig < desitjar, desitgeu
lleig < lletja, lletgesa

EL DGRAF TZ

El dgraf tzrepresenta habitualment el grup fonemtic alveolar africat sonor /dz/. Els mots ms
usuals en qu apareix este dgraf sn:

a) Alguns numerals:dotze, tretze, setze.

b) Mots com ara agutzil, alatz, algutzir, assutzena, atzabeja, atzagaia, atzar, atzavara, atzeitun,
atzembla, atzenet, atzerola, atziac, atzucac, atzur, atzuvi, batzac, batzoles, betza, betzef, betzol,
bitzac, botzina, butza, esbotzar, etzibar, gatzara, gatzoll, gatzoneta, gotzo, guitza, hertzi, horitz,
lapisltzuli, latzurita, lltzer, magatzem, metzina, putzolana, rtzia, sutze, terratzo.

c) Els verbs formats amb el sufix -itzar(i els derivats -itzador, -itzaci, itzable):aguditzar,
caracteritzar, formalitzar, popularitzar.

REMARCA: En els mots d'este ltim apartat, la grafia tzes pronuncia habitualment com a alveolar
fricativa sonora /z/.

L'ACCENTUACI GRFICA

1. Normes generals
L'accent grfic s el signe escrit sobre una lletra vocal amb el qual s'indica la sllaba tnica de la
paraula. En valenci hi ha dos classes d'accent grfic: l'agut (), que es colloca sobre les vocals i
(cam), u (til), e tancada (esglsia) i o tancada (crrer), i el greu (`), que es posa sobre la a
(all), la e oberta (modstia) i la o oberta (histria).

S'accentuen grficament les paraules segents:

a) Les agudes acabades en a, e, i, o, u; as, es, is, os, us; en, in: germ, tornar, Novetl, all,
cant, aix, tab; matals, burgs, avs, calms, arrs, abs; entn, Berln.
b) Les planes que no acaben en cap de les dotze terminacions indicades en l'apartat anterior:
exmens, crvol, telfon, prncep, concrrer, rnec, rstic.
c) Totes les esdrixoles: llgrima, esglsia, cincia, pennsula, frmula, colnia, msica.
REMARCA: L'accent tamb es fa servir per a indicar que la u precedida d'una g no forma diftong
amb la vocal segent: age, ga, ingix.

2. L'accentuaci diacrtica
L'accent tamb s'utilitza per a distingir homnims que tenen diferent significat. Este tipus
d'accentuaci s'anomena accentuaci diacrtica, i pot afectar tant les paraules monosllabes com
les polisllabes.

REMARCA: Els composts formats amb alguna paraula escrita amb accent diacrtic mantenen tamb
este accent: adu, marededu, pregadu, redu, semidu; rodamn; besnt, quadrint, rebesnt,
rent; contrapl, repl; litosl, ressl i subsl.

B / BE

S'escriu amb accent, b, quan significa 'de bona manera':

Ho ha fet molt b.

I s'escriu sense accent, be, quan significa 'ovella; lletra':

Carn de be.
S'escriu amb be de bou.

BNS / BENS

S'escriu amb accent, bns, quan significa 'riquesa, fortuna':

Ha heretat molts bns.

I s'escriu sense accent, bens, quan significa 'plural de be':

Aquell ramat s de bens.

BTA / BOTA

S'escriu amb accent, bta (o la forma de plural btes), quan significa 'recipient per a vi':
Hem d'omplir la bta.

I s'escriu sense accent, bota (o la forma de plural botes), quan significa 'calat alt':
Hui plou; posa't les botes.

CM / COM

S'escriu amb accent, cm, quan significa 'obi, menjadora':

Ja no queda pinso en el cm.

I s'escriu sense accent, com, quan significa 'de quina manera':

Com ho has fet?

CP / COP

S'escriu amb accent, cp (i la forma de plural cps), quan significa 'copa d'arbre; borrall; mesura':
El taronger t un gran cp.
 S'entretenia veient caure els cps de neu.
Posa'm un cp d'avellanes.

I s'escriu sense accent, cop (i la forma de plural cops), quan significa 'colp':
Li han donat un cop a la cama. Ho han fet tot d'un cop.

CS / COS

S'escriu amb accent, cs (i la forma de plural cssos), quan significa 'carrera':

Hem fet un cs de sacs.

I s'escriu sense accent, cos (i la forma de plural cossos), quan significa 'figura de tres dimensions;
forat de l'agulla':
L'animal t el cos molt fort.
Passa el fil pel cs.

DU / DEU

S'escriu amb accent, du (i la forma de plural dus), quan significa 'sser sobrehum':
Els romans creien en molts dus.

I s'escriu sense accent, deu (i la forma de plural deus), quan significa 'numeral; font; del verb deure':
Vine a casa a les deu del mat.
Ella s la deu de la meua inspiraci.
Em deu diners.

DNA / DONA

S'escriu amb accent, dna (i dnes), quan sn formes del verb donar:
Dna-li el llibre.

I s'escriu sense accent, dona (i la forma de plural dones), quan significa 'persona de sexe femen':
La dona s molt llesta.

S / ES

S'escriu amb accent, s, quan s una forma del verb ser:

El meu germ s metge.

I s'escriu sense accent, es, quan s el pronom:

Estes coses es fan de seguida.

FU / FEU

S'escriu amb accent, fu, quan s una forma del pretrit perfet del verb fer:
Mon pare fu la carrera a Valncia.

I s'escriu sense accent, feu, quan s una forma de present del verb fer o quan significa 'domini':
Feu el que cal.
Aquella ciutat era feu del comte.

FRA / FORA
S'escriu amb accent, fra, quan s una forma del verb ser:
Si fra jo, no hi aniria.

I s'escriu sense accent, fora, quan es tracta de l'adverbi:

L'he deixat fora, al pati.

JC / JOC

S'escriu amb accent, jc (i la forma de plural jcs), quan fa referncia al lloc on dormen les gallines:
He posat les aus al jc.

I s'escriu sense accent, joc (i la forma de plural jocs), quan significa 'acci de jugar':
Els xiquets s'han inventat un nou joc.

M / MA

S'escriu amb accent, m, quan significa 'extremitat del bra':

Agarra-li la m i ajuda'l a pujar la costera.
Per el plural no s'accentua: mans.

I s'escriu sense accent, ma, quan s un adjectiu possessiu:

Ma mare ja es troba millor.

MS / MES

S'escriu amb accent, ms, quan es tracta d'un adverbi o d'un adjectiu quantitatiu:
No en vull ms.

I s'escriu sense accent, mes, quan es fa referncia a la part de l'any:

El mes d'agost hi anirem.

MU / MEU

S'escriu amb accent, mu (i la forma de plural mus), quan fa referncia al crit del gat:
El mu del gat em va despertar.

I s'escriu sense accent, meu (i la forma de plural meus), quan s un possessiu:

El meu cotxe no va massa b.

MLT / MOLT

S'escriu amb accent, mlt (i les formes de femen i plural mlta, mlts, mltes), quan sn formes de
participi del verb moldre:
He mlt tot el caf.

I s'escriu sense accent, molt (i les formes de femen i plural molta, molts, moltes), quan s un
quantitatiu:
Tinc molt de fred.

MN / MON
S'escriu amb accent, mn, quan significa 'univers':
Al mn hi ha ssers vius.
Per el plural no s'accentua: mons.

I s'escriu sense accent, mon, quan es tracta d'un possessiu:

Mon pare se n'ha anat a Pars.

MRA / MORA

S'escriu amb accent, mra (i la forma de plural mres), quan s una fruita:
Dem anirem a buscar mres.

I s'escriu sense accent, mora (i la forma de plural mores), quan s sinnim de 'musulmana':
Al poble hi havia poques famlies mores.

NT / NET

S'escriu amb accent, nt (i les formes de femen i plural nta, nts, ntes), quan significa 'fill del
fill':
El seu nt s'ha fet molt gran.

I s'escriu sense accent, net (i les formes de femen i plural neta, nets, netes), quan significa 'que no
t brutcia':
El meu fill s molt net.

NS / NOS

S'escriu amb accent, ns, quan s'usa com a plural majesttic:

Ns, el rei d'Arag.

I s'escriu sense accent, nos, quan es tracta d'un pronom:

Redacteu-nos una carta per al director.

S / OS

S'escriu amb accent, s (i les formes de femen i plural ssa, ssos, sses), quan s un animal:
Han fet un reportatge sobre ssos.

I s'escriu sense accent, os (i la forma de plural ossos), quan es tracta de la pea de l'esquelet:
Em fan mal els ossos de tot el cos.

Tamb s'escriu sense accent la paraula ossa (i la forma de plural osses) quan fa referncia al conjunt
d'ossos d'una persona o d'un animal:
T una ossa ben formada.

PL / PEL

S'escriu amb accent, pl (i la forma de plural pls), quan significa 'filament o conjunt de filaments
que creixen a la pell':
Un animal de pl blanc.
I s'escriu sense accent, pel (i la forma de plural pels), quan es tracta de la contracci de la preposici
per i l'article el:
Passarem pel pont.

PRCA / PORCA

S'escriu amb accent, prca (i la forma de plural prques), quan significa 'taula de sembradura':
Ja han sembrat la primera prca.

I s'escriu sense accent, porca (i la forma de plural porques), quan significa 'femella del porc':
La porca que vaig comprar a la fira s'ha engreixat massa.

QU / QUE

S'escriu amb accent, qu, quan es tracta d'un pronom interrogatiu o d'un relatiu precedit de
preposici:
Qu vols?
La casa de qu et vaig parlar est en venda.

I s'escriu sense accent, que, quan es tracta d'un relatiu no precedit de preposici o d'una conjunci:
El xiquet que passa pel carrer s amic meu.
No vull que ho faces.

RS / RES

S'escriu amb accent, rs, quan significa acci de resar:

El rs del parenostre.

I s'escriu sense accent, res, quan s un pronom:

No vull que li digues res.

RSSA / ROSSA

S'escriu amb accent, rssa (i la forma de plural rsses), quan significa 'animal de peu red':
Cavalcava en una rssa.

I s'escriu sense accent, rossa (i la forma de plural rosses), quan fa referncia al color dels cabells:
Una xica rossa.

S / SE

S'escriu amb accent, s, quan s la tercera persona del present d'indicatiu del verb saber:
No ho s.

I s'escriu sense accent, se, quan s un pronom feble:

No se sap res.

SGLE / SEGLE
S'escriu amb accent, sgle (i la forma de plural sgles), quan t el significat de 'sgol':
Vull pa de sgle.

I s'escriu sense accent, segle (i la forma de plural segles), quan significa 'cent anys':
Ha durat un segle.

SU / SEU

S'escriu amb accent, su (i la forma de plural sus), quan significa 'greix que es trau dels animals
herbvors':
Aquest animal t molt de su.

I s'escriu sense accent, seu (i la forma de plural seus), quan s un 'possessiu' o t el significat de
'catedral':
Li he tornat el seu llibre.
La seu de Valncia.

S / SI

S'escriu amb accent, s (i la forma de plural ss), quan s un adverbi d'afirmaci, o la mateixa
paraula substantivada:
S que en vull un tros.
Ja li ha donat el s.

I s'escriu sense accent, si (i la forma de plural sis), quan s una conjunci condicional o un pronom
reflexiu, o quan significa 'cavitat', 'pit' o 'nota musical':
Si vols, hi anirem.
Ella sempre parla de si mateixa.
Es refugi al si de la muntanya.
Porta els diners al si.
Una obra en si menor.

S / SO

S'escriu amb accent, s, quan s una forma arcaica de la primera persona del present d'indicatiu del
verb ser, equivalent a sc:
Jo no s qui vs penseu.

I s'escriu sense accent, so, quan significa sensaci produda a l'rgan de l'oda:
Van sentir un so molt estrany.

SC / SOC

S'escriu amb accent, sc, quan s la primera persona del present d'indicatiu del verb ser:
Jo sc ebenista.

I s'escriu sense accent, soc, quan significa 'tros de soca', un 'calat de fusta' o un 'mercat dels pasos
rabs':
Este soc s de fusta de llimera.
S'han posat de moda els socs.
Va comprar la gillaba en un soc.
SL / SOL

S'escriu amb accent, sl (i la forma de plural sls), quan significa 'pis', 'terra':
Tinc una casa amb pocs metres de sl.

I s'escriu sense accent, sol (i la forma de plural sols), quan significa 'astre', 'nota musical' o 'sense
companyia':
Ja ha eixit el sol.
Canta en clau de sol.
Dem estar sol.

SN / SON

S'escriu amb accent, sn, quan s la tercera persona de plural del verb ser:
Aquells que ens han saludat des del cotxe blau sn els meus cosins.

I s'escriu sense accent, son, quan s un possessiu o quan significa tant 'acte de dormir' com 'ganes de
dormir':
Son pare s msic.
No el despertes, que t un son molt profund.
Tinc molta son.

T / TE

S'escriu amb accent, t, quan s la tercera persona de singular del present d'indicatiu del verb
tindre:
T una empresa molt important.

I s'escriu sense accent, te, quan s un pronom feble o quan fa referncia a la planta, a la infusi que
s'obt d'esta mateixa planta o al nom de la lletra T:
La pellcula, no te la vaig contar tota.
Els anglesos prenen te.
En esta paraula falta una te.

TT / TOT

S'escriu amb accent, tt (i la forma de plural tts), quan significa 'broc':

S'ha trencat el tt de la botija.

I s'escriu sense accent, tot (i la forma de plural tots), quan significa 'sencer':
S'ha menjat tot el pasts.

S / US

S'escriu amb accent, s, quan significa 'acci de fer servir una cosa':
Fer s de la ra.
I s'escriu sense accent, us, quan s un pronom feble:
Ara us portarem dos caixes de taronges.

VNEN / VENEN

S'escriu amb accent, vnen, quan es tracta de la forma del verb vindre:
Els pares vnen dem.

I s'escriu sense accent, venen, quan s una forma del verb vendre:
Les botigues no venen massa hui.

VNS / VENS

S'escriu amb accent, vns, quan s una forma del verb vindre:
Vns dem?

I s'escriu sense accent, vens, quan s una forma del verb vendre:
No vens res perqu tens l'establiment brut.

VS / VES

S'escriu amb accent, vs, quan s una forma d'imperatiu del verb anar:
Vs a casa de Pere.

I s'escriu sense accent, ves, quan s una forma sinnima de veges, del verb veure:
Ves per on, no arribarem a final de mes.

VU / VEU

S'escriu amb accent, vu, quan s la tercera persona del pretrit perfet del verb veure:
La iaia vu un eclipsi quan era xiqueta.

I s'escriu sense accent, veu, quan s la tercera persona del present d'indicatiu del verb veure i tamb
quan significa 'so' i 'vocable':
Ella no veu res.
T una veu forta.
Esta veu no est en el diccionari.

VS / VOS

S'escriu amb accent, vs, quan es tracta del pronom personal fort:
Beneita sou vs entre totes les dones.

I s'escriu sense accent, vos, quan es tracta del pronom personal feble:
Emporteu-vos les revistes.

LA DIRESI
La diresi () s un signe grfic que es colloca exclusivament sobre la i i la u amb les funcions
segents:

a) Per a indicar que la u dels grups gue, gui, que, qui, no s muda: segent, ambigitat;
aqeducte, terraqi.
b) Per a indicar que la i i la u no formen diftong decreixent amb la vocal anterior: fludesa, om,
ram, vena, xita; dirn, Ral, Sel, tat.
c) Per a indicar que la i en posici intervoclica es pronuncia com a vocal sillbica, s a dir, no
forma diftong amb la vocal anterior ni funciona com a semiconsonant respecte a la vocal posterior:
agraa, beneen, redues, traduen.

No porten diresi, per:

a) Els mots que, segons les normes d'accentuaci, han de dur accent:

amb diresi amb accent

agraen per agraem

Llusa Llus
pasos pas
rona ro

b) Els mots que presenten els sufixos -isme, -ista: arcaisme, ateisme; altruista, ateneista.

REMARCA: Els mots llusme i prosme s que porten diresi, perqu la terminaci -isme no s en
estos casos un sufix.

c) Els infinitius, els gerundis, els futurs i els condicionals dels verbs acabats en vocal ms -ir:
agrair, agraint, agrair, agrairia; beneir, beneint, beneir, beneiria; oir, oint, oir, oiria; lluir,
lluint, lluir, lluiria.

d) Les paraules comenades amb els prefixos segents:

allo- alloimmunitzaci
anti- antiinflamatori
auto- autoinducci
bi- biunvoc
bio- bioindicador
co- coincidncia
contra- contraindicaci
gastro- gastrointestinal
intra- intrauter
macro- macroinstrucci
micro- microinformtica
neo- neoimpressionisme
poli- poliuret
primo- primoinfecci
quasi- quasiusdefruit
radio- radioistop
re- reuni
semi- semiuncial
tele- teleimpressor
termo- termoinic

EXCEPCIONS: Rell i les formes del verb reeixir: resc, rex, resca, resques, resquen.

EL GUIONET

El guionet (-) s el signe ortogrfic que s'usa per a unir mots originriament diferents. S'utilitza en
els casos segents:

1. Davant dels pronoms febles en posici encltica quan adopten les formes plenes i elidides:
escriu-la, dna-li'n; pensa-t'ho, posa-n'hi.

2. En els numerals composts, per a unir les desenes i les unitats. i les unitats i les centenes: vint-i-
un, vint-i-tres, vint-i-cinc, vint-i-nou; trenta-tres, cinquanta-cinc, setanta-vuit, noranta-nou;
dos-cents, quatre-cents, sis-cents, vuit-cents; cinc-cent, nou-cent, setanta-un, trenta-dos

3. En els composts en qu figura el nom d'un punt cardinal: nord-est, sud-oest, nord-nord-est, sud-
afric, nord-americ, nord-atlntic.

4. Amb l'adverbi no usat com a prefix quan el segon element s un substantiu: pacte de no-
agressi, la no-belligerncia, principi de no-intervenci, el no-metall, la no-violncia, la no-
existncia, el no-res.
REMARCA: El grup no res pot escriure's tamb sense guionet quan t el valor de 'cosa
insignificant' o 'en un instant': T'enfades per un no res. Torne en un no res.

5. En els composts repetitius i expressius: a corre-cuita, a mata-degolla, balandrim-balandram,

baliga-balaga, banzim-banzam, barliqui-barloqui, barrija-barreja, bitllo-bitllo, bub-bub, bum-bum,
but-but, catric-catrac, cloc-cloc, cloc-piu, corre-corrents, de nyigui-nyogui, farrigo-farrago, flist-
flast, fru-fru, gara-gara, gloc-gloc, gori-gori, leri-leri, nap-buf, ning-nang, ning-ning, non-non,
nyam-nyam, nyau-nyau, nyec-nyec, nyeu-nyeu, nyic-nyic, nyigo-nyigo, nyigui-nyogui, passa-passa,
pengim-penjam, pif-paf, ping-pong, piu-piu, poti-poti, rau-rau, ringo-rango, rum-rum, taf-taf, tam-
tam, tau-tau, tic-tac, tolle-tolle, tric-trac, trip-trap, tris-tras, viu-viu, xano-xano, xau-xau, xerric-
xerrac, xim-xim, xino-xano, xip-xap, xiu-xiu, xup-xup, zig-zag, ziga-zaga, zim-zam, zing-zing, zub-
zub, zum-zum.

6. En els composts formats per dos mots en qu concrreguen les segents caracterstiques:

Que el segon element comence amb r-, s- o x- i el primer acabe amb vocal: aigua-ros,
aixafa-roques, ala-roig, anca-rossegant, barba-reveix, barba-roig, barba-ros, bleda-rave,
boca-rugat, boga-ravell, busca-raons, cama-roig, cara-red, cara-rugat, cella-ros, cerca-
raons, cerca-renous, cerca-renyines, cerca-revolts, compta-revolucions, costa-riqueny, cua-
roja, cua-rutllat, de soca-rel, eixorba-rates, enganxa-roques, escanya-rals, escorxa-rsses,
esquena-romput, estaca-ross, galta-roig, guarda-roba, guarda-rodes, malva-rosa, nou-ric,
pela-roques, penja-robes, pixa-reixes, poca-roba, porta-revistes, remena-rocs, riba-roger,
salta-regle, torca-raor, vila-realenc; agafa-sants, agafa-sopes, aigua-sal, ajoca-sapes,
barba-serrat, barra-sec, boca-sec, cama-sec, cama-segat, cara-sol, esclata-sang, espanta-
sogres, estripa-sacs, mare-selva, mata-segells, mata-soldats, mira-sol, para-sol, penja-
sargantanes, penya-segat, pica-soques, poca-solta, porta-selles, punxa-srries, roda-
 soques, toca-son, traga-sabres; canya-xiula, cara-xuclat, escura-xemeneies, espina-xoca,
para-xocs.

Que la soldadura dels dos elements puga dificultar-ne la lectura adequada: Bell-lloc, cap-
roig, cap-rossenc, carn-i-xulla, cinc-en-rama, cor-dur, cul-de-sac, Mont-roig, nyic-i-nyac,
pap-roig, pit-roig, plats-i-olles.

Que el primer element siga un mot que du accent grfic: m-llarg, ms-dient, cam-raler,
pl-blanc, pl-curt, pl-llarg, pl-ras, tall-tallera.

7. En els composts abans-d'ahir, adu-siau, dell-ahir, al desprs-dinar, desps-ahir, desps-anit,

desps-dem, qui-sap-lo.

8. En els manlleus no assimilats: boogie-woogie, disc-jockey, fox-terrier, gin-tonic, jet-set, music-

hall, new-look, plum-cake, prt--porter, self-service, tie-break, walkie-talkie, rock-and-roll.

L'APSTROF

L'apstrof (') s el signe ortogrfic que s'usa per a indicar la supressi d'una vocal. S'utilitza en els
casos segents:

1. Apostrofaci dels articles el, la, en, na

Com a regla general, els articles determinats el i la es reduxen a l', i els articles personals en, na,
quan la paraula que els seguix comena per vocal o h muda: l'avi, l'egua, l'invent, l'orgue, l'ull,
l'hivern, n'Isidre, n'Honorat, n'Adelaida, n'rsula.
Esta regla general d'apostrofaci de l'article presenta les excepcions segents, a ms de les regles
comunes a l'apostrofaci de l'article i de la preposici de que s'exposen ms avant:

Davant d'un mot femen comenat amb i o u tones (precedides o no de h) es mant la

forma plena dels articles la, na: la idea, la illusi, la hiptesi, la histria; la unitat, la
universitat, la humitat, la humorada, na Irene, na Isabel, na Ursulina.

Davant dels mots una (referit a l'hora del dia), ira i host, s'usa la forma plena la: la una, la
ira, la host.

REMARCA: Davant de les xifres romanes i arbigues, l'article adopta les formes apostrofades si
quan s'escriuen amb carcters alfabtics s'apostrofen: l'1de gener (= l'u de gener); l'XI (= l'onze);
d'1.000.000 a 2.000.000 (= d'un mili a dos milions).

2. Apostrofaci dels pronoms febles

Els pronoms febles me, te, lo, la, se, ne s'apostrofen quan s'usen en la forma anomenada elidida
(m', t', l', s', n'), s a dir, davant d'un verb o pronom comenat per vocal o hac: m'ha vist,
t'afanyars, l'avise (a ell o a ella), s'acosta, n'use, m'ho diu, t'hi puges, l'en traus, s'hi acosta, n'hi
ha.

Excepcions:

El pronom la no s'apostrofa quan va davant d'un verb comenat per una i o una u tones
(precedides o no de h): l'invite (a ell), per: la invite (a ella). Igualment: la utitlitza, la
hipnotitza, la humanitza.
 No s'apostrofa el primer pronom feble en les combinacions la hi, se us: la hi porte, se us
veu.

Els pronoms febles me, te, lo, se, ne, nos, los s'apostrofen quan s'usen en la forma
anomenada reduda ('m, 't, 'l, 's, 'n, 'ns, 'ls), s a dir, davant d'un verb o pronom acabat en
so voclic: dna'm, porta't, compra'l, veure's, porta'n, mira'ns, vendre'ls, se'm diu, se't fa,
emporta-te'l, te'n regalen, se'ns oferix, regala-li'ls.

Cal tindre en compte, per, que en una combinaci de pronoms, l'apstrof va tan a la dreta com siga
possible: se m'ha dit, se t'acosta, te l'emportes, el n'has tret, endur-se-n'ho, se te n'han anat, se te'n
van.

3. Apostrofaci de la preposici de

La preposici de es redux a d' quan la paraula que la seguix comena per un so voclic, tant si es
grafia amb vocal o h com amb un signe grfic que es llija com un so voclic (d'amor, d'histria,
d'11...).

4. Regles comunes en l'apostrofaci dels articles i de la preposici de

Quan el mot segent comena amb una i o una u no vocliques es mant la forma plena de
l'article, tant en mascul com en femen: el iaio, el ioga, el iogurt, el hiatus, el hioide, el
uigur, el uombat; la iarda, la ionosfera, la hialita, la hiena. Tampoc no s'apostrofa la
preposici de: de ioga, de iogurt, de hiatus, de hioide, de uigur, de uombat; de iardes, de
ionosfera, de hialita, de hienes, de hui. Excepci: l'i, d'i.

Els articles el, la, en, na i la preposici de no s'apostrofen davant de mots no adaptats o
noms propis estrangers comenats per h amb so consonntic: el hippy, de Hollywood...

Davant del nom de les lletres, no s'apostrofa mai: la a, la ene, la hac, la ele; de A a B.

Se seguixen les normes generals d'apostrofaci davant d'elements que figuren entre cometes
o en cursiva (o redona, si el text s en cursiva): el director d'El Pas; va qualificar el fet
d'inaudit; el verb lliurar t el sentit d'entragar. S'exceptua el cas de la cursiva (o redona)
usada en sentit metalingstic, davant la qual no s'apostrofa: el participi de establir.

S'apostrofa davant de smbols numrics o d'abreviatures en els casos que, quan es lligen,
comencen per un so voclic: l'1 de maig; l'XI Congrs de Formaci del Professorat; l'ap. 4.

Se seguixen les regles generals davant de sigles que es lligen com una paraula: l'ONU, l'IVA,
l'URSS, la UNESCO, la UEFA.

S'apostrofa davant sigles que es lletregen i que, al pronunciar-les, comencen per un so

voclic: l'EMT, l'AVL, l'ONG, l'FM, l'LSD.

Davant de mots no adaptats o estrangers que comencen per s lquida, s'admet l'apostrofaci
o la manca d'apostrofaci en el cas de l'article mascul (el speaker o l'speaker), mentre que
no s'apostrofa l'article femen (la Scala) ni la preposici (de striptease, de Stalin). No
obstant aix, la soluci ms senzilla i coherent s no apostrofar en cap cas: el speaker, la
Scala, de striptease, de Stalin.
MORFOLOGIA

La formaci del femen i del plural

Article definit

Demostratius

Possessius

Numerals

Indefinits

Quantitatius

Pronoms

Relatius

Interrogatius

Preposicions

Adverbis

Verbs

Conjuncions

LA FORMACI DEL FEMEN I DEL PLURAL

Femen dels substantius

Plural dels substantius

Femen dels adjectius

Plural dels adjectius

EL FEMEN DELS SUBSTANTIUS

1. Mots acabats en consonant

a) Com a norma general, els substantius acabats en consonant formen el femen afegint una -a al
mascul corresponent:
acadmic acadmica
proms promesa
botiguer botiguera
company companya
b) En el cas, per, de substantius acabats en -t, -c, -p i -f, canvien estes consonants per -d, -g, -b i
-v, respectivament, i afigen una -a a la forma de mascul:
nebot neboda
amic amiga
llop lloba
serf serva

c) Alguns substantius acabats en -s doblen esta consonant i hi afigen una -a per a formar el femen:
capats capatassa
mests mestissa
gos gossa
rus russa

d) Uns pocs substantius acabats en -l dupliquen esta consonant i hi afigen una -a per a formar el
femen:
camil camilla
gal galla
Marcel Marcella
pupil pupilla

e) Els acabats en -leg fan el femen en -loga:

antropleg antroploga
arqueleg arqueloga
bileg biloga
filleg filloga

f) Hi ha tamb una srie de mots que sn invariables, de manera que mantenen la mateixa forma
per al mascul i per al femen:
el cap la cap
el conferenciant la conferenciant
el fiscal la fiscal
el gerent la gerent

2. Mots acabats en vocal

a) Els substantius que acaben en vocal tnica hi afigen la terminaci -na per a formar el femen:
campi campiona
cos cosina
guardi guardiana
xil xilena
EXCEPCIONS: El mot hind, per, s invariable.
REMARCA: Tamb formen el femen amb la terminaci -na, tot i no acabar en vocal tnica, els
mots rei, reina; orfe, rfena.

b) Els mots acabats en -i o -u tones precedides de consonant formen el femen afegint una -a a la
forma de mascul:
funcionari funcionria
propietari propietria
individu indivdua
vidu vdua

c) Els mots que en mascul acaben en -e o -o tones formen el femen canviant estes vocals per una
-a:
alumne alumna
deixeble deixebla
ministre ministra
pediatre pediatra
curandero curandera
monjo monja
moro mora
viudo viuda

d) Els mots acabats en -i semivoclica formen el femen afegint una -a a la forma de mascul:
malai malaia
noi noia
quissoi quissoia
xai xaia

EXCEPCIONS: Rei, reina; heroi, herona.

e) Els acabats en -au formen el femen canviant esta terminaci per -ava:
escandinau escandinava
esclau esclava
eslau eslava
moldau moldava

f) Els acabats en -eu fan el femen canviant esta terminaci per -ea:
arameu aramea
europeu europea
galileu galilea
pigmeu pigmea

EXCEPCIONS: Hi ha alguns mots que canvien la -u final per -va: hereu, hereva; jueu, jueva.

g) Els substantius que acaben en -iu (sense que esta terminaci tinga valor de sufix diminutiu) fan
el femen en -iva:
administratiu administrativa
captiu captiva
executiu executiva
fugitiu fugitiva

h) En certs casos especials, el femen es forma amb sufixos especfics, com ara essa, -ina o -iu:
diaca diaconessa
poeta poetessa
duc duquessa
alcalde alcaldessa
batle batlessa
comte comtessa
diable diablessa
hoste hostessa
jutge jutgessa
metge metgessa
sastre sastressa
tigre tigressa
bar baronessa
vampir vampiressa
abat abadessa
sacerdot sacerdotessa
du deessa
ballar ballarina
gall gallina
heroi herona
tsar tsarina
actor actriu
ambaixador ambaixadriu
emperador emperadriu
institutor institutriu

i) Un grup de substantius masculins es formen a partir dels femenins corresponents substituint la

-a final pel sufix -ot:
abella abellot
bruixa bruixot
cabra cabrot
merla merlot

j) Alguns substantius femenins tenen un radical completament diferent al del mascul

corresponent:
ase somera
cavall egua
gendre nora
home dona
marit muller
oncle tia
pare mare
porc truja

k) Hi ha un nombre redut de noms d'animals que s'usen en un sol gnere i, si se'n vol distingir el
sexe, cal afegir-hi els mots mascle o femella:
el rossinyol mascle el rossinyol femella
la cadernera mascle la cadernera femella

l) Els mots acabats en les terminacions -aire, -ista i -cida sn invariables:

el boletaire la boletaire
el captaire la captaire
el colombaire la colombaire
el drapaire la drapaire
un accionista una accionista
el banyista la banyista
l'humanista la humanista
el fraticida la fraticida
un homicida una homicida
el parricida la parricida
el sucida la sucida

OBSERVACI: Els substantius amb el sufix -ista poden adoptar la variaci flexional -iste/-ista (p.
ex.: taxiste taxista) tot i que en els registres formals se sol mantindre el sufix culte -ista invariable
(taxista).
m) Tamb sn invariables els substantius provinents d'adjectius d'una sola terminaci:
el belga la belga
el jove la jove
el noble la noble
el salvatge la salvatge

3. Mots de doble gnere

Hi ha algunes paraules que admeten tant el mascul com el femen: un (o una) agl, un (o una)
aviram, el (o la) boual, el (o la) boval, el (o la) bricbarca, el (o la) crin, un (o una) esfinx, un (o
una) llama (mamfer and), el (o la) panxacontenta, el (o la) pivot (jugador de bsquet), el (o la)
real (campament, palau reial), el (o la) serpent, el (o la) vodka; la (o el) contralt (cantatriu o
cantor), una (o un) idus, una (o un) loto, la (o el) mar, la (o el) sarment.
Molts mots acabats en -or tamb admeten els dos gneres: un (o una) amor, un (o una) ardor, el (o
la) candor, el (o la) clamor, el (o la) color, el (o la) desamor, el (o la) desfavor, el (o la) deshonor, el
(o la) dolor, un (o una) error, un (o una) estridor, un (o una) estupor, el (o la) favor, el (o la) fervor,
el (o la) fragor, el (o la) fulgor, el (o la) furor, un (o una) honor, un (o una) horror, un (o una)
humor, el (o la) rancor, el (o la) rigor, el (o la) rubor, el (o la) rumor, el (o la) sabor, el (o la) sopor,
el (o la) temor, el (o la) terror, el (o la) valor. Sn femenins, per: la calor, la suor, l'amargor...
_____
EL PLURAL DELS SUBSTANTIUS

a) Com a norma general, el plural dels substantius es forma afegint una -s al singular corresponent:
cub cubs
bec becs
record records
pare pares
matalaf matalafs
mag mags
avi avis
pal pals
pom poms
anglfon anglfons
carro carros
serp serps
cor cors
xiquet xiquets
ou ous
company companys

b) Els substantius acabats en -a tona formen el plural canviant esta vocal per la terminaci -es:
casa cases
dia dies
problema problemes
rata rates

REMARCA: En la formaci del plural dels substantius d'este grup es produxen sovint canvis
ortogrfics. Aix, els mots que acaben en -ga, -ca, -gua, -qua, -a, -ja i -tja fan el plural en -gues,
-ques, -ges, -qes, -ces, -ges i -tges, respectivament: farga, fargues; oca, oques; llengua,
llenges; pasqua, pasqes; plaa, places; forja, forges; corretja, corretges.
c) Els substantius acabats en vocal tnica formen el plural afegint la terminaci -ns al singular
corresponent:
hurac huracans
m mans
b bns
fre frens
cos cosins
fi fins
escur escurons
ra raons

EXCEPCIONS: Hi ha un nombre considerable de substantius acabats en vocal tnica que seguixen

la regla general d'afegir -s al singular. Estos substantius sn els segents:

La majoria dels acabats en -u (llevat de trib, tribuns): ambig, ambigs; bamb, bambs;
caix, caixs; canes, caness; carib, caribs; cautx, cautxs; fru-fru, fru-frus; gris,
griss; hind, hinds; manx, manxs; marab, marabs; men, mens; nans, nanss;
nu, nus; pap, paps, passat, passats; pil, pils; sag, sags; tab, tabs; tat, tats;
tiss, tisss; tol, tols; xamp, xamps.

Els relatius a termes infantils: beb, bebs; mam, mams; pap, paps.

Els noms de les lletres i de les notes musicals: la a, les as; la e, les es; el do, els dos.

Alguns dels acabats en -a tnica: abac, abacs; ag, ags; bacar, bacars; baix,
baixs; bo, bos; ca, cas; caracar, caracars; dit, dits; lil, lils; maharaj,
maharajs; mann, manns; paix, paixs; panam, panams; raj, rajs; sof, sofs;
sur, surs; tarann, taranns; xa, xas.

La majoria dels acabats en -e tnica: abonar, abonars; balanc, balancs; brillant,

brillants; cabriol, cabriols; caf, cafs; cal, cals; canal, canals; canap, canaps;
ce, ces; clix, clixs; comit, comits; consom, consoms; crep, creps; cup, cups;
damass, damasss; dubl, dubls; fe, fes; fricass, fricasss; frivolit, frivolits; ful, fuls;
glac, glacs; jaqu, jaqus; macram, macrams; merc, mercs; moar, moars; neglig,
negligs; obo, obos; pagar, pagars; passapur, passapurs; pat, pats; peron,
perons; piqu, piqus; plaqu, plaqus; pur, purs; quinqu, quinqus; rap, raps;
serg, sergs; tup, tups; vost, vosts; ximpanz, ximpanzs; xin, xins.

Alguns dels acabats en -i tnica: benju, benjus; bistur, bisturs; canequ, canequs;
colibr, colibrs; elem, elems; espah, espahs; esqu, esqus; frenes, freness; guaran,
guarans; hur, hurs; ju, jus; manat, manats; mulad, mulads; nab, nabs; organd,
organds; perju, perjus; preju, prejus; sahrau, sahraus; suf, sufs; tit, tits; tup, tups;
val, vals; xacol, xacols.

Alguns dels acabats en -o tnica: band, bands; domin, domins; fricand, fricands;
gro, gros; land, lands; plat, plats; rond, ronds; rul, ruls; tort, torts; xac,
xacs; xap, xaps.

REMARCA: Alguns mots acabats en vocal tona, a ms del plural regular en -s, tenen tamb una
forma de plural en -ns: home, homes (o hmens); jove, joves (o jvens); marge, marges (o
mrgens); orfe, orfes (o rfens); rave, raves (o rvens).
d) Els substantius acabats en vocal tnica seguida de -s formen el plural afegint la terminaci -os al
singular. En el cas que es tracte d'una essa sorda, es dobla la -s final:
capats capatassos
fracs fracassos
matals matalassos
trasps traspassos
excs excessos
inters interessos
progrs progressos
succs successos
ans anissos
canys canyissos
grans granissos
pasts pastissos
cos cossos
esbs esbossos
terrs terrossos
tros trossos
arcabs arcabussos
barns barnussos
embs embussos
palls pallussos

EXCEPCIONS: Per no dupliquen la s en formar el plural:

Els segents mots acabats en -as: aiguarrs, aiguarrasos; alcatrs, alcatrasos; alfarrs,
alfarrasos; as, asos; cas, casos; gas, gasos; gimns, gimnasos; hipocrs, hipocrasos;
madrs, madrasos; mas masos; ocs, ocasos; pegs, pegasos; roms, romasos; vas, vasos.

Els segents mots acabats en -es: avs, avesos; pags, pagesos; palmars, palmaresos;
proms, promesos; rs, resos; i els gentilicis acabats en -es: alabs, alabesos; angls,
anglesos; avils, avilesos; francs, francesos; galls, gallesos; viens, vienesos.

Els segents mots acabats en -is: avs, avisos; coms, comisos; comproms, compromisos;
encs, encisos; mats, matisos; narcs, narcisos; pas, pasos; parads, paradisos; perms,
permisos; somrs, somrisos; tams, tamisos; tornavs, tornavisos.

Els segents mots acabats en -os: avaricis, avariciosos; clos, closos; dos, dosos; entreds,
entredosos; esps, esposos; gels, gelosos; reps, reposos.

Els segents mots acabats en -us: abs, abusos; autobs, autobusos; nus, nusos; obs,
obusos; recls, reclusos; refs, refusos; s, usos.

e) Els monosllabs i els polisllabs aguts masculins acabats en -, -ix, -x i -tx fan el plural afegint
la terminaci -os al singular:
balan balanos
bra braos
calaix calaixos
peix peixos
influx influxos
reflex reflexos
cartutx cartutxos
despatx despatxos

EXCEPCIONS: Alguns monosllabs acabats en -x fan el plural afegint una -s al singular: el dux,
els duxs; el fax, els faxs; el linx, els linxs; el matx, els matxs.

f) Els mots femenins acabats en - i -x, aix com alguns mots masculins acabats en -x, formen el
plural afegint una -s al singular:
la cal les cals
la fal les fals
l'ntrax els ntraxs
l'esfinx les esfinxs
l'hlix les hlixs
l'ndex els ndexs

g) Els substantius acabats en -sc, -st, -xt i -ig poden construir el plural amb les terminacions -os o
-s:
bosc boscos o boscs
casc cascos o cascs
gust gustos o gusts
manifest manifestos o manifests
text textos o texts
pretext pretextos o pretexts
desig desitjos o desigs
faig fajos o faigs

EXCEPCIONS: Els substantius femenins en -st formen el plural afegint -s al singular: host, hosts;
post, posts.

h) Hi ha tamb un grup de substantius invariables en nombre, com sn ara els substantius plans o
esdrixols acabats en -s en el singular, aix com tots els femenins d'esta terminaci:
el cactus els cactus
el llapis els llapis
el pncrees els pncrees
el tipus els tipus
l'urbs les urbs
la cries les cries
la pols les pols
la glotis les glotis

Tamb sn invariables els noms dels dies de la setmana acabats en -s:

el dilluns els dilluns
el dimarts els dimarts
el dimecres els dimecres
el divendres els divendres

I, igualment, els segents substantius masculins monosillbics acabats en -s:

el fons els fons
el plus els plus
el temps els temps
l'ens els ens
i) Hi ha tamb un grup de substantius que noms tenen la forma del plural: les acaballes, les
agranadures, les alicates, els afores, les beceroles, les cosquerelles, les escorrialles, les escorries,
les noces, les postres, les tisores.

EL FEMEN DE L'ADJECTIU

1. Adjectius invariables
No presenten variaci de gnere els adjectius que tenen alguna de les terminacions segents:

a) Els que acaben en -al, -el, -il, -ant, -ent, -ar, -erior:
home actual dona actual
gos fidel gata fidel
codi civil instituci civil
vestit elegant faldeta elegant
element constituent part constituent
clima regular temperatura regular
tram posterior part posterior

EXCEPCIONS: Tenen dos terminacions els mots segents: anmal, anmala; collegial,
collegiala; mal, mala; parallel, parallela; provenal, provenala; anglfil, anglfila; colombfil,
colombfila; tranquil, tranquilla; comboiant, comboianta; quant, quanta; sant, santa; tant, tanta;
atent, atenta; calent, calenta; content, contenta; corpulent, corpulenta; cruent, cruenta; dolent,
dolenta; fraudulent, fraudulenta; incruent, incruenta; opulent, opulenta; lent, lenta; pulverulent,
pulverulenta; purulent, purulenta; somnolent, somnolenta; suculent, suculenta; valent, valenta;
violent, violenta; virulent, virulenta; avar, avara; brbar, brbara; blgar, blgara; car, cara;
clar, clara; ignar, ignara; ovpar; ovpara; rar, rara; trtar, trtara; zngar, zngara.

b) Els adjectius acabats en -e tona procedent dels sufixos -able, -eble, -ible, -oble, uble, -aire,
-oide, -forme:
pis habitable casa habitable
carcter feble voluntat feble
pasts comestible carn comestible
carcter noble personalitat noble
grup dissoluble mescla dissoluble
home xarraire dona xarraire
cos asteroide substncia asteroide
vestit conforme roba conforme

c) Altres adjectius acabats en -e tona com ara els segents:

color ocre tonalitat ocre
conte alegre can alegre
lle ferotge fera ferotge
acte infame acci infame
pas jove naci jove
cavaller rude mestra rude
llogaret salubre ciutat salubre
vent tnue brisa tnue

EXCEPCIONS: Hi ha nombrosos adjectius qualificatius acabats en -e tona que fan el femen

canviant la -e final per -a. s el cas dels acabats en -acte, -ecte, -icte, -octe, -ucte, -epte, -igne
(excepte insigne), -ple, -bre, -gre, -tre: compacte, compacta; directe, directa; addicte, addicta;
docte, docta; constructe, constructa; inepte, inepta; maligne, maligna; ample, ampla; pobre,
pobra; agre, agra; neutre, neutra.
Dins d'este apartat tamb s'inclouen els adjectius erudits i cientfics que canvien la -e final per una
-a: aspre, aspra; magne, magna; probe, proba; pulcre, pulcra; sacre, sacra, tendre, tendra;
univalve, univalva.

d) Els adjectius acabats en -a tona:

llogaret agrcola ciutat agrcola
pare hipcrita filla hipcrita
pensador moralista norma moralista
poble nmada tribu nmada

e) Altres adjectius no classificats com ara af, breu, gran, greu, hind, lleu, mrtir, mat, miop,
nvol, partcip, pber, suau i sublim.

2. Formaci del femen

a) Com a norma general, els adjectius acabats en consonant fan el femen afegint una -a al mascul:
calb calba
fosc fosca
dol dola
fred freda
amorf amorfa
amarg amarga
mengvol mengvola
prim prima
dirn dirna
esquerp esquerpa
verdader verdadera
dens densa
net neta
fort forta
complex complexa
baix baixa
alemany alemanya

b) Els adjectius que en mascul acaben en -at, -it, -ot i -ut fan el femen canviant la -t per -d i
afegint-hi una -a:
acabat acabada
confiat confiada
adolorit adolorida
buit buida
got goda
visigot visigoda
agut aguda
mut muda

EXCEPCIONS: Barat, barata; grat, grata; ingrat, ingrata; innat, innata; lat, lata; finit, finita;
atrit, atrita; confit, confita; contrit, contrita; dit, dita; erudit, erudita; favorit, favorita; fit, fita;
gratut, gratuta; guit, guita; inaudit, inaudita; circumscrit, circumscrita; infinit, infinita;
manuscrit, manuscrita; perit, perita; petit, petita; prescrit, prescrita; proscrit, proscrita; sotaescrit,
sotaescrita; trit, trita; absolut, absoluta; astut, astuta; brut, bruta; carabrut, carabruta; convolut,
convoluta; devolut, devoluta; diminut, diminuta; dissolut, dissoluta; eixut, eixuta; involut,
involuta; irresolut, irresoluta.
c) Els adjectius masculins acabats en -ac, -ec i -uc formen el femen canviant la -c per la -g i
afegint-hi una -a:
atziac atziaga
embriac embriaga
obac obaga
policac policaca
andarec andarega
cec cega
dormilec dormilega
grec grega
feixuc feixuga
fredeluc fredeluga
malastruc malastruga
poruc poruga

EXCEPCIONS: Cosac, cosaca; eslovac, eslovaca; flac, flaca; opac, opaca; intrnsec, intrnseca;
mec, meca; quec, queca; rebec, rebeca; sec, seca; suec, sueca; txec, txeca; caduc, caduca; calmuc,
calmuca; glauc, glauca; mameluc, mameluca; rauc, rauca.

d) Els adjectius masculins acabats en -ic i -oc formen el femen afegint-hi una -a:
bonic bonica
dominic dominica
fredolic fredolica
ric rica
barroc barroca
equvoc equvoca
poc poca
renoc renoca

EXCEPCIONS: Amic, amiga; antic, antiga; arbic, arbiga; groc, groga; mstic, mstiga.

e) Els adjectius masculins acabats en vocal tnica seguida de -s formen el femen afegint la
terminaci -a al singular. En el cas que es tracte d'una essa sorda, es dobla la -s final. Com a criteri
orientatiu, pot assenyalar-se que les paraules acabades en -as i -is solen duplicar la s:
cras crassa
escs escassa
gras grassa
las lassa
casts castissa
correds corredissa
grogus groguissa
posts postissa

EXCEPCIONS: No dupliquen la s en formar el femen els mots segents:

Els acabats en -as: ras, rasa.
Els acabats en -is: als, alisa; concs, concisa; circumcs, circumcisa; gris, grisa; improvs,
improvisa; incs, incisa; indecs, indecisa; indivs, indivisa; insubms, insubmisa; intercs, intercisa;
llis, llisa; narcs, narcisa; oms, onisa; precs, precisa; rems, remisa; subms, submisa.

Per contra, els adjectius masculins acabats en -es, -os i -us generalment mantenen una s en formar el
femen:
ats atesa
burgs burgesa
encs encesa
pres presa
ansis ansiosa
contagis contagiosa
dubts dubtosa
esponjs esponjosa
difs difusa
infs infusa
obts obtusa
profs profusa

EXCEPCIONS: Dupliquen la s en formar el femen:

Els mots segents acabats en -es: confs, confessa; esps, espessa; exprs, expressa; obss,
obsessa; posss, possessa; profs, professa.
Els mots segents acabats en -os: gros, grossa; ros, rossa; tals, talossa.
Els mots segents acabats en -us: esms, esmussa; inconcs, inconcussa; malalts, malaltussa;
mus, mussa.

f) Alguns adjectius fan el femen amb canvis particulars:

boig boja
roig roja
inic iniqua
oblic obliqua
propinc propinqua
ventrloc ventriloqua
nul nulla
tranquil tranquilla

g) Els adjectius masculins acabats en vocal tnica hi afegen la terminaci -na per a formar el
femen:
sa sana
tosc toscana
ser serena
ple plena
fel felina
fi fina
bo bona
red redona
bru bruna
inoport inoportuna

EXCEPCIONS: Cru, crua; nu, nua.

h) Els adjectius acabats en -i o -u tones formen el femen afegint-hi una -a, i passen generalment
de plans a esdrixols:
aeri aria
arbori arbria
coetani coetnia
espontani espontnia
ambigu ambigua
ingenu ingnua
innocu inncua
superflu suprflua

i) Els adjectius acabats en -o tona formen el femen canviant esta -o per una -a:
flonjo flonja
fofo fofa
fondo fonda
minso minsa

j) Els adjectius acabats en -au, -iu i -ou fan el femen canviant estes terminacions per -ava, -iva i
-ova, respectivament:
blau blava
brau brava
evasiu evasiva
nociu nociva
nou nova
tou tova

EXCEPCIONS: Geliu, geliua; joliu, joliua; nadiu, nadiua; soliu, soliua.

k) Els adjectius acabats en -eu fan el femen canviant esta terminaci per -ea:
ateu atea
egeu egea
epigeu epigea
plebeu plebea

EXCEPCIONS: En alguns casos, s'hi afig simplement la terminaci -a: blatodeu, blatodeua;
garneu, garneua; holoturiodeu, holoturiodeua; moreu, moreua; i en altres, es canvia -eu per
-eva: hereu, hereva; jueu, jueva; longeu, longeva; romeu, romeva; sueu, sueva.

EL PLURAL DELS ADJECTIUS

a) Com a norma general, els adjectius formen el plural afegint una -s al singular:
corb corbs
blanc blancs
verd verds
pare pares
polimorf polimorfs
amarg amargs
tebi tebis
teatral teatrals
sublim sublims
patern paterns
fondo fondos
miop miops
car cars
alt alts
suau suaus
alberiqueny alberiquenys

b) Els adjectius acabats en -a tona canvien esta vocal per -e i hi afigen una -s:
amfbia amfbies
molla molles
nmada nmades
svia svies

REMARCA: En alguns casos, el canvi de singular a plural dna lloc a certes alteracions
ortogrfiques: ambigua, ambiges; iniqua, iniqes; amarga, amargues; roja, roges; lletja, lletges;
dola, dolces.

c) Els que acaben en vocal tnica fan el plural afegint-hi la terminaci -ns:
artes artesans
bla blans
ple plens
ser serens
bov bovins
div divins
beneit beneitons
bess bessons
com comuns
oport oportuns

EXCEPCIONS: N'hi ha alguns que noms hi afigen una -s: cru, crus; nu, nus.

d) Els adjectius acabats en -s fan el plural afegint-hi la terminaci -os:

advers adversos
gris grisos
fals falsos
ras rasos

EXCEPCIONS: Els adjectius masculins que en formar el femen doblen la -s final, tamb la doblen
en fer el plural: confs, confessos; escs, escassos; esps, espessos; exprs, expressos; grands,
grandassos; gras, grassos; gros, grossos; malalts, malaltussos; masss, massissos; revs,
revessos; rus, russos.

e) Els adjectius que acaben en -x, -ix o -tx fan el plural afegint-hi la terminaci -os:
annex annexos
fix fixos
baix baixos
catx catxos

f) Els adjectius que acaben en - presenten una forma de plural en -os per al mascul i una altra en
-es per al femen:

SINGULAR PLURAL MASCUL PLURAL FEMEN

auda audaos audaces
feli felios felices
fero feroos feroces
viva vivaos vivaces

L'ARTICLE DEFINIT

1. Concepte i funci
L'article definit s una categoria gramatical que exercix principalment la funci de determinar un
nom ja conegut. Formalment, precedix el nom i concorda en gnere i en nombre amb el substantiu
del qual depn.

2. Morfologia
L'article definit presenta una variaci de gnere i nombre: en singular, hi ha les formes el per al
mascul i la per al femen, i en plural, els per al mascul i les per al femen.

3. Apostrofaci
Com a regla general, els articles determinats el i la es reduxen a l' quan la paraula que els seguix
comena per vocal o h: l'avi, l'egua, l'invent, l'orgue, l'ull, l'hivern.

Esta regla general d'apostrofaci de l'article presenta les segents excepcions:

Davant d'un mot femen comenat amb i o u tones (precedides o no de h) es mant la

forma plena de l'article la: la idea, la illusi, la hiptesi, la histria; la unitat, la
universitat, la humitat, la humorada.

Quan el mot segent comena amb una i o una u no vocliques es mant tamb la forma
plena de l'article, tant en mascul com en femen: el iaio, el ioga, el iogurt, el hiatus, el
hioide, el uigur, el uombat; la iarda, la ionosfera, la hialita, la hiena. Excepci: l'i.

Davant dels mots una (referit a l'hora del dia), ira i host, s'usa la forma plena la: la una, la
ira, la host.

No s'apostrofa tampoc l'article la quan la paraula que precedix comena amb el prefix a-
amb valor negatiu, si pot originar confusi per homofonia: la anormalitat, la asexualitat, la
asimetria, la asincronia.

Davant del nom de les lletres, no s'apostrofa mai: la a, la ene, la hac, la ele.

REMARCA: Davant de les xifres romanes i arbigues, l'article adopta les formes apostrofades si
quan s'escriuen amb carcters alfabtics s'apostrofen: l'1 de gener (= l'u de gener); l'XI (= l'onze);
d'1.000.000 a 2.000.000 (= d'un mili a dos milions).

4. Contracci
Els articles determinats el i els es contrauen amb les preposicions a, de i per. Les contraccions
resultants sn al, als; del, dels; pel, pels:
Conta-ho al pare.
Escriu als amics.
El llibre del germ.
La casa dels pares.
Vingu pel carrer de la dreta.
Va pels camins.
En canvi, en el cas que l'article determinat s'haja d'apostrofar, no es fa la contracci:
Telefona a l'advocada.
Baixa de l'avi.
Circula per l'altre carrer.

5. Remarques sintctiques
Se suprimix l'article en els casos segents:
 Davant del nom dels dies de la setmana, quan es fa referncia al dia alludit immediatament
anterior o posterior respecte al moment en qu s'enuncia:
Diumenge anrem al camp.
Xavier vindr dijous.

Davant dels infinitius amb valor verbal:

Beure alcohol no et resoldr els problemes.
Conixer esta persona ha sigut un factor decisiu.
EXCEPCIONS: Hi ha molts infinitius substantivats que, com a tals, admeten l's de l'article:
el berenar, el beure, el deure, el dinar, el dir, el dormir, l'entendre, l'esdevenir, l'esmorzar,
l'sser, l'haver, el menjar, el parlar, el poder, el riure, el saber, el somriure, el sopar, el viure i
el voler.

Davant de la conjunci que:

Que anem a sopar no vol dir res.
Que em digues estes coses em fa illusi.
Per l'article s correcte davant del relatiu que quan s'usa en oracions substantives de relatiu
neutres o en adjectives amb elisi del substantiu:
No sap el que diu.
Porta'm el llibre que hi ha damunt de la taula i el (llibre)que es troba damunt del llit.
Anirs en el tren de les quatre o en el (tren) que ix a les set?

ELS DEMOSTRATIUS

1. Funci
Els demostratius indiquen la proximitat de l'element a qu fa referncia el nom substantiu que
modifiquen implcitament o explcitament. Esta proximitat s'assenyala a partir de les persones que
intervenen en la relaci comunicativa establida.

2. Morfologia
En valenci es distingixen tres graus dctics de proximitat o llunyania. Aix, per a referir-se a alg o
alguna cosa que est situada en la proximitat immediata de qui parla, hi ha en singular les formes
este / aquest per al mascul i esta / aquesta per al femen; i en plural, estos / aquests (o aquestos)
per al mascul i estes / aquestes per al femen:
Este poble ha patit una forta immigraci.
Esta taula est plena de pols.
Estos anys han estat marcats per la crisi econmica.
Porteu estes cadires a la cuina.

Per a referir-se a persones o coses situades en una proximitat mediata, dins de l'entorn prxim al
de la persona que escolta, en singular hi ha les formes eixe / aqueix per al mascul i eixa / aqueixa
per al femen; i en plural, eixos / aqueixos per al mascul i eixes / aqueixes per al femen:
Trau eixe llibre.
Qui s eixa xica del vestit roig?
On has comprat eixos quadros tan originals?
Eixes dones sempre estan discutint.

I, finalment, per a expressar una referncia llunyana, distant tant del qui parla com del qui escolta,
en singular hi ha les formes aquell per al mascul i aquella per al femen; i en plural, aquells per al
mascul i aquelles per al femen:
 La covardia d'aquell home era pattica.
Ara no recorde com era aquella can.
No volem anar amb aquells xiquets.
Aquelles xiques ja no tornaran.

Com a demostratius neutres, hi ha les formes a per a la proximitat immediata, aix per a la
proximitat mediata i all per a una referncia llunyana:
Pren a i emporta-t'ho.
Posa aix a l'aparador.
Qu s all que es veu a la llunyania?

ELS POSSESSIUS

1. Funci
Els possessius indiquen propietat o pertinena respecte de l'element a qu fa referncia el nom
substantiu que modifiquen implcitament o explcitament. Esta propietat o pertinena s'assenyala a
partir de les persones que intervenen en la relaci comunicativa establida.

2. Classificaci i morfologia
Els possessius poden ser tons o tnics, segons que es pronuncien o no units a la paraula que
precedixen; i d'un sol possedor o de diversos possedors, segons que el subjecte que possex
l'objecte de qu es parla siga una persona o diverses persones.

2.1. Els possessius tons

Els possessius tons noms s'usen precedint algunes relacions de parentiu, en certes expressions
estereotipades i precedint alguns tractaments.
Per a un sol possedor hi ha les formes segents: per a la primera persona del singular, hi ha les
formes mon per al mascul i ma per al femen; i en plural, mos per al mascul i mes per al femen:
Saps com anar a ma casa?
Mos pares viuen a Vila-real.

Per a la segona persona, en singular, hi ha les formes ton per al mascul i ta per al femen; i en
plural, tos per al mascul i tes per al femen:
On treballa ton germ?
Quan vindran tos pares?

I per a la tercera persona, en singular, son per al mascul i sa per al femen; i en plural, sos per al
mascul i ses per al femen:
Sa santedat el papa Joan XXIII.
Ses nebodes han obert una botiga de regals.

Per a diversos possedors, per a la primera persona del singular hi ha les formes nostre per al
mascul i nostra per al femen; i en plural, nostres per al mascul i per al femen:
Du Nostre Senyor.
Nostres filles ja sn ben grans.

Per a la segona persona del singular hi ha les formes vostre per al mascul i vostra per al femen; i
en plural, vostres tant per al mascul com per al femen:
Hem vist vostres possessions.
Senyors, no oblideu vostra indulgncia.
I per a la tercera persona, hi ha les mateixes formes que per a un possedor: en singular, son i sa, per
al mascul i el femen respectivament; i en plural, sos per al mascul i ses, per al femen. I tamb les
formes llur per al singular i llurs per al plural:
Els sbdits es queixaven, per son prec no arribava al cor del monarca.
Joan i Maria confiaven en ell, per llurs esperances han esdevingut vanes.

2.2. Els possessius tnics

Per a un sol possedor, en la primera persona del singular, hi ha les formes el meu per al mascul i la
meua per al femen; i en plural, els meus per al mascul i les meues per al femen:
El meu llibre s molt interessant.
La meua intenci era bona.
Hi anir amb els meus amics.
No han tingut en compte les meues protestes.

Per a la segona persona, en singular hi ha les formes el teu per al mascul i la teua per al femen; i
en plural, els teus per al mascul i les teues per al femen:
Ja parlars quan arribe el teu torn.
La teua intervenci ha sigut molt oportuna.
No m'agraden els teus pantalons.
Sempre s'oposen a les teues iniciatives.

I per a la tercera persona, en singular, el seu per al mascul i la seua per al femen; i en plural, els
seus per al mascul i les seues per al femen:
El seu projecte s inviable.
Agrairem sempre la seua generositat.
Els seus partidaris el van abandonar.
Les seues cosines visiten els iaios.

Per a diversos possedors, per a la primera persona del singular hi ha les formes el nostre per al
mascul i la nostra per al femen; i en plural, els nostres per al mascul i les nostres per al femen:
El nostre pare treballa massa.
Hi posrem tota la nostra illusi.
Compteu amb els nostres millors desitjos.
Heu de disculpar les nostres deficincies.

Per a la segona persona del singular hi ha les formes el vostre per al mascul i la vostra per al
femen; i en plural, els vostres per al mascul i les vostres per al femen:
De tots el que hem vist, el vostre treball s el millor.
Aix sn coses de la vostra professora.
Van vetlar pels vostres interessos.
Ahir van vindre les vostres companyes.

I per a la tercera persona hi ha, d'una banda, les mateixes formes que per a un possedor: en
singular, el seu per al mascul i la seua per al femen; i en plural, els seus per al mascul i les seues
per al femen.
Els socis l'han alliberat del seu comproms.
Ara vindran amb els seus romanos.

REMARCA: Quan els possessius van darrere del mot que determinen, s'usen sense article: Un cos
meu viu a Xbia. Li ho ha dit un amic seu.
ELS NUMERALS

1. Funci
Els numerals expressen quantitat exacta, orde, fracci o multiplicaci. Es distingixen quatre tipus de
numerals: cardinals, ordinals, partitius o fraccionaris i mltiples.

2. Els cardinals
Els numerals cardinals expressen la numeraci natural. Sn tots invariables, llevat d'un i dos, que
fan el femen en una i dos (o dues), respectivament, i cent, que t les formes de plural cents,
centes, per al mascul i el femen, respectivament:
0 zero 21 vint-i-un, vint-i-una
1 un, una 22 vint-i-dos, vint-i-dues (o vint-i-dos)
2 dos, dues (o dos) 30 trenta
3 tres 35 trenta-cinc
4 quatre 40 quaranta
5 cinc 47 quaranta-set
6 sis 50 cinquanta
7 set 60 seixanta
8 huit (o vuit) 70 setanta
9 nou 80 huitanta (o vuitanta)
10 deu 90 noranta
11 onze 100 cent
12 dotze 105 cent cinc
13 tretze 112 cent dotze
14 catorze 132 cent trenta-dos
15 quinze 300 tres-cents
16 setze 392 tres-cents noranta-dos
17 dsset (o disset) 920 nou-cents vint
18 dhuit (o divuit) 1.000 mil
19 dnou (o dinou) 1.605 mil sis-cents cinc
20 vint 1.000.000 un mili

Per a l'escriptura dels numerals amb lletres, s'utilitza el guionet per a separar la desena de la unitat i
la unitat de la centena:
Tinc vint-i-cinc anys.
Han vingut seixanta-dues persones.
He perdut dues-centes mil pessetes en una mquina escurabutxaques.
Porta'm quatre-centes caixes ms de pastissets congelats.

Quan els cardinals s'usen com a ordinals o com a noms de xifres, no prenen mai la forma femenina,
i el cardinal un (1) adopta la forma u:
Heu d'arribar al quilmetre u (ordinal).
Obriu el llibre per la pgina dos (ordinal).
Ha eixit premiat l'u (xifra).
El resultat de la suma s dos (xifra).

Usats com a substantius, admeten flexi de nombre:

Al llarg del joc, noms he tret dos dosos i tres huits.
El nostre fill ha tret un deu.

3. Els ordinals
Els ordinals sn aquells numerals que indiquen una relaci d'orde. Els quatre primers sn:
primer tercer
segon quart

Els quatre segents presenten una doble forma:

quint / cinqu sptim / set
sext / sis octau / huit (o vuit)

I, finalment, la resta d'ordinals es formen afegint el sufix - al cardinal corresponent:

nov onz
des dotz

Tots els ordinals admeten forma en femen:

1r primer 1a primera
2n segon 2a segona
3r tercer 3a tercera
4t quart 4a quarta
12 dotz 12a dotzena
32 trenta-dos 32a trenta-dosena
100 cent 100a centena

Les formes de plural seguixen les regles dels adjectius de doble terminaci:

a) Els acabats en consonant afegixen -s al singular:

primer primers
segon segons

b) La resta afegixen -ns per al mascul i canvien la -a del femen en -es:

cinqu cinquens
huit huitens
dotzena dotzenes
trentena trentenes

4. Els partitius
Expressen fraccions de la unitat. Presenten les formes mig, mitja; ter, tera; quart, quarta, i la
resta es formen amb la terminaci -, de la mateixa manera que els ordinals: sis, sisena; set,
setena; huit, huitena. A ms de les formes des, cent i mil, hi ha tamb les formes dcim,
centsim i millsim.
M'he menjat mig pasts.
Assistiren a la reuni un ter dels participants.
Fa una vintena d'anys mon pare compr la casa.
Ha guanyat la carrera per una millsima de segon.

5. Els mltiples
Els mltiples sn doble, triple, qudruple, quntuple, sxtuple, sptuple, ctuple, nnuple,
cntuple.
Has pagat el doble del seu valor real.
Si continua menjant tant, pesar el qudruple del que pesa ara.
Totes estes formes tenen tamb forma femenina quan s'apliquen a expressi de magnituds.
He esperat la tripla estona que tu.
T una embarcaci sxtupla que la teua.
Si es referixen, per, al nombre d'elements que formen alguna cosa, es mantenen invariables:
La triple aliana.
La qudruple confrontaci.

ELS INDEFINITS

Els indefinits exercixen la funci de determinar el substantiu amb el mnim de precisi. Alguns
indefinits poden funcionar com a adjectius i com a pronoms; d'altres, en canvi, noms tenen un
carcter pronominal.

ALG

L'indefinit alg t un carcter estrictament pronominal. s invariable en gnere i nombre, i significa

'una persona qualsevol indeterminada'.
Potser alg et donar tot all que necessites.
No s si vindr alg.

ALGUN

L'indefinit algun presenta flexi morfemtica. Aix, per al mascul singular t la forma algun; per al
femen singular, alguna; per al mascul plural, alguns, i per al femen plural, algunes. Denota un
nombre redut indeterminat de persones o coses i a vegades tamb una de sola:
He d'anar algun dia al teu poble.
Crec que hi ha alguna persona dins de l'ascensor.
Hi ha alguns estudiants que continuen malalts.
Algunes companyes han fet vaga.

Tamb indica 'una certa quantitat', 'ni poc ni massa':

Encara hi ha alguna possibilitat de guanyar.
Potser tindr alguna esperana.

ALGUNA COSA

La perfrasi alguna cosa, expressi sinnima de l'indefinit literari o propi dels registres formals
quelcom, t un valor pronominal, i indica 'una realitat amb una gran indeterminaci':
Hi ha alguna cosa que em preocupa.
Hi ha quelcom que m'agradaria comentar-te.

ALTRE

L'indefinit altre presenta variaci morfemtica. Aix, per al mascul singular t la forma altre; per al
femen singular, altra, i per al mascul i femen plurals, altres. Expressa un grau d'indeterminaci
molt gran. Semnticament equival a les expressions 'ms', 'qualsevol', 'cap altre':
Busca altres persones que treballen aix.
No hi ha altre remei.
Hi ha altres llibres sobre el tema.
Conec altra gent que pensa igual.

Estes formes tamb s'usen precedint certes expressions quantitatives com vegades, voltes, etc.
Unes vegades diu que s, altres vegades diu que no.
Encara que ara diu que no ho sap fer, altres voltes ho ha fet sense cap problema.
Quan este indefinit s'usa precedit de l'article un, pren un valor semntic equivalent a 'un de diferent',
'un de ms', 'un segon', 'encara un ms':
Dna'm unes altres raons.
Busca't una altra companya.
Aquell home s un altre Salom.
S'han trencat els plats; haur de traure'n uns altres.

ALTRI

Este indefinit invariable t un carcter estrictament pronominal. Significa 'una altra persona
qualsevol':
No has d'envejar els bns d'altri.
Treballa per a altri.

CADA

L'indefinit invariable cada individualitza els components d'un grup o d'una collectivitat:
Cada home portava un ram de flors.
Cada animal sap on est el seu cau.

Si no precedix un substantiu s acompanyat de les formes un, una:

Cada un d'ells portava un ram de flors.
Cada una de les dones llegia un llibre.

CADASC

L'indefinit cadasc (o cada u) t carcter pronominal, i fa referncia a tota persona, sense cap
limitaci:
Cadasc que faa els seus deures.
Cada u porta les seues penes.

CADASCUN

Este indefinit t un carcter adjectival i t la forma femenina cadascuna (o cada una). Designa un
element que forma part d'un collectiu determinat quantitativament:
He donat un caramel a cadascun dels meus cosins.
Val ms que primer penses cada una de les teues paraules.

CAP

L'indefinit cap s una forma invariable que sempre va referida a elements comptables. S'usa en
frases negatives i s equivalent a 'ni un'. Quan este indefinit se situa davant del verb, pot anar
reforat amb l'adverbi de negaci no:
No tinc cap retolador.
Cap d'ells no vindr.

Tamb pot usar-se en oracions interrogatives i condicionals, on pren un valor positiu equivalent a
'algun':
Tens cap llibre?
Si hi ha cap problema, m'ho dius.

CERT
L'indefinit cert presenta variaci morfemtica. Aix, per al mascul singular t la forma cert; per al
femen singular, certa; per al mascul plural, certs, i per al femen plural, certes. Designa una
determinada persona o cosa sense dir, per, quina s:
Hi ha certes escenes perilloses en esta pellcula.
He sentit certs comentaris sobre l'actuaci del cap.

Quan estes formes equivalen a 'algun', en singular solen anar precedides de l'article indeterminat:
Les seues paraules amaguen una certa ironia.
En esta escena hi ha un cert perill.

REMARCA: Este article, per, s'omet quan l'indefinit va en plural o darrere d'una preposici: Hi ha
certes coses que ms val no dir. De certa persona, s preferible no parlar-ne.

HOM

L'indefinit hom t un carcter estrictament pronominal. S'usa com a subjecte quan es vol significar
que l'acci expressada pel verb s realitzada per una o ms persones sense dir quines:
Abans, hom creia que la Terra era plana.
Hom diu que la dimissi del president s imminent.

Tamb s'usa, sovint precedit de la forma un, per a designar una persona qualsevol, a vegades la
mateixa que parla:
A vegades, se'ns presenten situacions en qu un hom no sap qu fer.
Quan un hom es troba malament, no t ganes de fer res.

MANT

Este indefinit presenta variaci de gnere. Aix, per al mascul singular t la forma mant; per al
femen singular, manta; per al mascul plural, mants, i per al femen plural, mantes. Equival a
'nombrosos, nombroses'. Generalment s'usa en singular, tot i que tamb admet plural:
Ha vingut manta vegada a veure't.
Van telefonar mants amics per donar-li les grcies.

MATEIX

Este indefinit presenta variaci morfemtica. Aix, per al mascul singular t la forma mateix; per al
femen singular, mateixa; per al mascul plural, mateixos, i per al femen plural, mateixes.

Quan s'usa davant del nom, indica que s 'una sola cosa en casos diversos':
Tots dos complixen anys el mateix dia.
Estes tres novelles sn de la mateixa autora.

Tamb pot tindre un valor equivalent a 'idntic' o semblant:

En poltica, tenim les mateixes idees.
Tenen els mateixos carcters.

Posposat a un pronom o a certs adverbis i substantius expressa que la cosa que designen s aquella,
com podria ser qualsevol altra del mateix gnere. En este cas equival a 'per exemple' i pot
mantindre's invariable:
Aix ho pot fer qualsevol: tu mateix.
Farem el sopar ac mateix. No ho penseu ms.
Usat emfticament, remarca que es tracta precisament de la cosa que s'anomena i no d'una altra, o
que all que es diu s exactament aix:
Anir dem mateix.
Ells mateixos ho han confessat.

Indica tamb 'propi, exclusivament d'una persona i no de cap altra':

El seu mateix germ ens ho cont.
Sn pare mateix treballava a la fbrica.

S'ha de tindre en compte que este indefinit pot mantindre's invariable en la forma masculina quan es
posposa a un substantiu, i es mant sempre invariable quan es referix a un adverbi o locuci amb
valor adverbial:
El van agarrar a la frontera mateix (o a la frontera mateixa).
La professora mateix (o mateixa) ho va dir.
Dinarem ac mateix.
Podem reunir-nos a casa mateix.

NING

El pronom ning s'usa en frases negatives i s una forma invariable que semnticament equival a
'cap persona'. Quan este indefinit se situa davant del verb, pot anar reforat amb l'adverbi de
negaci no:
Ning no volia demanar el compte.
No ho ha fet ning.

Tamb pot utilitzar-se en oracions interrogatives i condicionals. En este cas pren un valor positiu
equivalent a 'alg':
Hi ha ning que vullga parlar?
Si ve ning, digues que he eixit.

QUALSEVOL

Des d'un punt de vista morfolgic, l'indefinit qualsevol experimenta una modificaci ortogrfica en
la forma de plural: qualssevol. Designa 'una d'entre diferents persones o coses, sense importar
quina':
Aix ho fa qualsevol.
Agarra tres cartes qualssevol.

REMARCA: Com a variants sinnimes, tamb hi ha les formes arcaiques qualsevulla i

qualssevulla, de singular i plural respectivament: Han dit que podem anar un dia qualsevulla.

RES

El pronom res, en frases negatives, significa 'cap cosa'. Quan este indefinit se situa davant del verb,
tamb pot anar reforat amb l'adverbi de negaci no:
Res no m'importa.
No m'ha preguntat res.

En frases condicionals i interrogatives pren un significat positiu equivalent a 'alguna cosa':

Tens res sobre aix?
Si vols res de mi, noms has de dir-m'ho.
_____
Vegeu tamb:

gens

SENGLES

Este indefinit propi dels registres formals significa 'un per a cada una de dos o ms persones o
coses':
Els dos cosins portaven sengles rellotges.
Portaren a les xiquetes sengles nines.

TAL

L'indefinit tal t com a forma de plural tals. Un primer significat s 'd'esta classe':
Jo no he usat mai un tal vocabulari.
Estic segur que Marc mai no ha dit tals paraules.

En canvi, es considera incorrecte quan s'usa amb un sentit merament anafric, equivalent a un
demostratiu, sense cap mats de semblana amb la classe o espcie de cosa designada pel substantiu.
En el seu lloc, s'ha d'usar un demostratiu o la locuci el dit, la dita, els dits, les dites:
He visitat Pars. Tal ciutat s una de les ms belles del mn.
He visitat Pars. Esta (o la dita) ciutat s una de les ms belles del mn.

Tamb s'usa per a designar una cosa com a determinada, per sense que ho siga realment:
Jo li vaig dir: vindr tal dia.
La carta comena aix: En tal, metge, fill d'Alcoi.
I, finalment, t un s pronominal equivalent a 'tal cosa':
Tal fars, tal trobars.
Tal dirs, que ning no et creur.

TOT

L'indefinit tot presenta variaci morfemtica. Aix, per al mascul singular t la forma tot; per al
femen singular, tota; per al mascul plural, tots, i per al femen plural, totes. Pot tindre un valor
semntic equivalent a 'sencer':
Hem vist tota la pellcula.
S'ha cruspit totes les reserves de menjar.

REMARCA: Davant dels topnims que no van precedits per l'article determinat, l'indefinit tot es
pot mantindre invariable o no:
Tot Xtiva fou incendiada pel rei francs.
Es va recrrer tota Valncia en quatre hores.
Davant de l'article, per, mant la seua flexi:Tota l'Horta gaudix de bona temperatura.

Este indefinit pot precedir un numeral cardinal, reemplaant l'article determinat, per a indicar una
idea de globalitat:
Totes dos volien anar al cinema.
Tots quatre compraren el regal.
Com a adverbi tot significa que alguna cosa es realitza d'una manera completa, i concorda amb
l'adjectiu que modifica. Davant d'un gerundi, per, es mant morfolgicament invariable, i exercix
la funci d'emfatitzar la idea de simultanetat o la d'oposici.
Estava tota avergonyida.
M'ho deia tot plorant.

TOTHOM

L'indefinit tothom t carcter pronominal i equival a 'tota la gent':

Tothom necessita l'estima dels altres.
Cal que tothom respecte els senyals de trnsit.

UN

Este indefinit presenta flexi morfemtica. Aix, per al mascul singular t la forma un; per al
femen singular, una; per al mascul plural, uns, i per al femen plural, unes. Equival a 'una persona,
una cosa':
Este s un d'ells.
Posa'm una d'estes.

Sovint s'utilitza esta forma amb valor de subjecte, en un sentit completament indeterminat. En estos
casos s equivalent a la forma 'un hom':
Un, a mesura que es fa vell, agarra certes manies.
Una, si no compta amb els amics, no pot fer res.

ELS QUANTITATIUS

Els quantitatius expressen una quantitat sense precisar-la. Morfolgicament, els quantitatius poden
ser variables (quant, tant, molt, poc, bastant, gaire) o invariables (massa, fora, prou, ms, menys,
que); dins dels variables n'hi ha que noms tenen flexi de nombre i n'hi ha que presenten flexi
completa.

bastant

fora

gaire

massa

menys

molt

ms

poc

prou
 quant

que

tant

BASTANT

Este quantitatiu presenta la forma de plural bastants i indica 'en una quantitat o en un nombre
regular':
Este mes he guanyat bastants diners.
Tinc bastant dificultat per a parlar en angls.

Com a adverbi indica que alguna cosa s en quantitat regular:

La faena est bastant avanada.
A pesar del que pot parixer, treballa bastant.

_____
Vegeu tamb:

prou

bastant/prou

FORA

Esta forma invariable s sinnima de molt. S'usa noms en frases afirmatives:

Joan estima fora el seu amic.
Han vingut fora companys.

_____
Vegeu tamb:molt
gaire

GAIRE

Este quantitatiu presenta la forma de plural gaires. s equivalent a molt, per noms s'usa en frases
negatives, interrogatives o condicionals, i darrere de no i sense:
Enguany no s'han publicat gaires llibres.
Necessites gaires diners?

Com a adverbi de quantitat s invariable:

Heu menjat gaire?
La veritat s que no es prodiga gaire.

_____
Vegeu tamb:molt, fora

MASSA
Este quantitatiu expressa que es t una cosa o es realitza una acci d'una manera excessiva, ms del
que cal.
Ara tinc massa faena.
El meu germ t massa ambicions.

Tamb t un valor adverbial:

D'aix, ja en tenim massa.
Hui he menjat massa.

MENYS

Esta forma indica inferioritat en quantitat o en qualitat. T, d'una banda, un valor adjectival:
Si ho fas aix, tindrs menys problemes.
Ara tinc menys de mil pessetes.

I, d'una altra, un valor adverbial:

Menja menys, o et posars com una vaca.
Tu ets menys escrupols que jo.

MS

Terme de comparaci que denota superioritat en quantitat o qualitat. En oracions negatives,

interrogatives i condicionals, indica addici, augment, repetici o continutat. T, d'una banda, un
valor com a adjectiu:
Posa't ms caf.
Estar ms d'una setmana al poble.

I d'una altra, un valor com a adverbi:

Jo sc ms jove que tu.
No crec que ho faa ms.

MOLT

Este quantitatiu presenta flexi morfemtica. Aix, per al mascul singular t la forma molt; per al
femen singular, molta; per al mascul plural, molts, i per al femen plural, moltes. Indica 'en gran
quantitat', 'en gran nombre', 'en grau considerable'.
He begut molt de vi.
Hem rebut moltes telefonades.

REMARCA: La forma de mascul singular molt s'unix al substantiu amb la preposici de. Amb la
resta de formes tamb pot usar-se este connector, per s molt menys freqent.

Com a adverbi de quantitat s invariable:

La pellcula m'ha agradat molt.
El meu fill s molt intelligent.

POC

Esta forma, quan t un valor adjectival, presenta flexi morfemtica. Aix, per al mascul singular t
la forma poc; per al femen singular, poca; per al mascul plural, pocs, i per al femen plural,
poques. Indica 'en xicoteta quantitat', 'en xicotet nombre'.
 Quan vam arribar nosaltres, hi havia poca gent al teatre.
He comprat poc d'arrs.

REMARCA: La forma de mascul singular poc s'unix al substantiu amb la preposici de. Amb la
resta de formes tamb pot usar-se este connector, per s molt menys freqent.

Per contra, quan s'usa amb valor adverbial, s invariable:

La veritat s que he estudiat poc.
M'agrada la sopa poc calenta.

PROU

Esta forma s invariable tant si s'utilitza com a adjectiu o com a adverbi. Equival a 'suficient':
Ja he fet prou coses.
No tinc prou farina per a fer el pasts.
Jo crec que ja heu jugat prou.
Amb aix no n'hi ha prou.

QUANT

Esta forma presenta flexi morfemtica quan s'usa amb valor adjectival o pronominal. Aix, per al
mascul singular t la forma quant; per al femen singular, quanta; per al mascul plural, quants, i
per al femen plural, quantes. Indica 'quina quantitat de', 'quin nombre de':
Has de calcular quants sobres necessitarem.
No s quant de temps necessitarem.

REMARCA: La forma de mascul singular quant s'unix al substantiu amb la preposici de. Amb la
resta de formes tamb pot usar-se este connector, per s molt menys freqent.

Amb valor adverbial s invariable, i s'usa precedint un adjectiu o un altre adverbi:

Quant grata ha sigut la sorpresa.
Quant difcil ha sigut l'examen.

QUE

La forma que pot adquirir un valor ponderatiu equivalent a quant:

Que aigua que queia!
Que gent que ha vingut!

TANT

Esta forma presenta flexi morfemtica quan s'usa com a adjectiu o com a pronom. Aix, per al
mascul singular t la forma tant; per al femen singular, tanta; per al mascul plural, tants, i per al
femen plural, tantes. Indica 'la mateixa quantitat de', 'el mateix nombre de':
No digues tantes bajanades.
Hui no fa tant de vent.
REMARCA: La forma de mascul singular tant s'unix al substantiu amb la preposici de. Amb la
resta de formes tamb pot usar-se este connector, per s molt menys freqent.

Com a adverbi de quantitat s invariable, i indica la quantitat, el grau, en qu es presenta una cosa;
tamb s'usa com a terme comparatiu d'igualtat.
No treballes tant.
Tu has begut tant com ell.

Vegeu tamb:

tan

ELS PRONOMS

Pronoms personals

Pronoms adverbials

Combinaci de pronoms

ELS PRONOMS PERSONALS

jo/mi

tu

vost/vosts

vs

nosaltres/vosaltres

si

ell/ella/ells/elles

em/ens/et/vo

el/la/els/les

li/els

ho

se
ELS PRONOMS JO I MI

El pronom jo correspon a la primera persona del singular:

Si vols, jo ho far.
Jo s que hi vaig anar.

Darrere d'un terme prepositiu, el pronom jo adopta la forma mi:

Noms m'ho van dir a mi.
Vine amb mi.
Actuaren contra mi.
Ho han dit per mi.

EXCEPCIONS: Desprs d'una preposici s'usa jo, i no mi, en els casos segents:
Quan la preposici regix dos o ms termes coordinats: Entre tu i jo farem el treball.
Quan el pronom se situa entre una preposici i un verb regit per esta: Ho va fer sense jo dir-li res.
Desprs de les preposicions malgrat, segons, ultra, excepte i fins i tot: Segons jo, aix no s aix.

EL PRONOM TU

El pronom tu correspon a la segona persona del singular. En relaci a les altres formes de segona
persona (vost i vs), denota confiana i proximitat.
Si tu ho vols aix, ho farem aix.
Tot ho van fer per tu.

_____
Vegeu tamb:

vost/vosts

vs

ELS PRONOMS VOST I VOSTS

El pronom vost, i el seu plural vosts, sn formes corresponents a la segona persona que s'usen
amb les formes verbals de tercera persona. Sn formes de cortesia que denoten respecte i
distanciament.
Qu desitja vost?
Comenarem quan vosts diguen.

_____
Vegeu tamb:

vs

tu
 vost/vs

EL PRONOM VS

El pronom vs s tamb una forma de segona persona de singular que s'usa amb les formes verbals
de segona persona del plural. s una forma de cortesia que s'utilitza especialment en el llenguatge
administratiu.
Vs direu.
Vs teniu un termini de quinze dies per a presentar qualsevol reclamaci.

_____
Vegeu tamb:

vost/vosts

tu

vost/vs

ELS PRONOMS NOSALTRES I VOSALTRES

El pronoms nosaltres i vosaltres corresponen, respectivament, a la primera i a la segona persones

del plural.
Nosaltres no podrem anar d'excursi.
Han dut un regal per a vosaltres.

REMARCA: Per a la primera persona del plural, tamb hi ha el pronom ns, que s'usa com a plural
majesttic: Ns, Calixt III, hem expressat el nostre consentiment.

EL PRONOM REFLEXIU SI

El pronom reflexiu si s'usa invariablement tant amb valor de singular com de plural. Esta forma
s'usa sempre precedida de preposici, i sovint es refora amb el mot mateix.
La notcia el va posar fora de si.
En si no s un problema, per pot arribar a ser-ho.
Noms pensa en si mateix.
Ho han fet per si mateixos.

ELS PRONOMS ELL, ELLA, ELLS I ELLES

A la tercera persona corresponen les formes ell, per al mascul singular; ella, per al femen singular;
ells, per al mascul plural, i elles, per al femen plural.
Aix ho diuen per ell.
Ella ho sabia tot.
 Ells pensen com tu.
Vingueren elles i s'acab la tranquillitat.

ELS PRONOMS EM, ENS, ET I VOS

Els pronoms em, per al singular, i ens, per al plural, sn les formes corresponents a la primera
persona gramatical; els pronoms et i vos representen la segona persona gramatical, en singular i en
plural, respectivament.

Estos pronoms funcionen com a complement directe i complement indirecte. Tamb poden
acompanyar els verbs pronominals; en este cas, per, no exercixen cap funci sintctica, sin que
formen part de l'estructura del verb.

Morfolgicament, el pronom em pot adoptar la forma reforada em, la forma elidida m', la forma
plena -me i la forma reduda 'm.
Em convida a dinar.
No m'agraden les teues paraules.
Volien donar-me una sorpresa.
Explica'm la teua versi dels fets.

El pronom ens conserva sempre la forma reforada en posici procltica; en posici encltica, en
canvi, adopta la forma plena -nos o la forma reduda 'ns.
No ens deixaran treballar.
Ens amagaven la veritat.
Descriu-nos l'objecte que has perdut.
Parla'ns de la teua experincia.

El pronom et, en posici procltica, pren la forma reforada et o la forma elidida t'; en posici
encltica, adopta la forma plena -te o la reduda 't.
Si parles amb ell, et donar una bona notcia.
Si t'amagues b, no et trobaran.
Volen convidar-te a la festa.
Renta't les mans.

El pronom vos, quan se situa darrere de verb acabat en consonant, mant sempre la forma plena
-vos. En la resta dels casos, vos pot presentar alternana entre les formes vos i us.
Vos (o us)trobeu sempre al mateix bar?
Vos (o us)explicar el que pense de la vostra proposta.
Va exigir-vos una resposta immediata.
Vaig veure-vos (o veure-us) a l'estaci.

_____
Vegeu tamb:

combinaci de pronoms

ELS PRONOMS EL, LA, ELS I LES

Els pronoms el, per al mascul singular; la, per al femen singular; els, per al mascul plural, i les,
per al femen plural, corresponen a la tercera persona gramatical.

Funcionalment, estos pronoms representen sempre el complement directe definit o un atribut, tamb
definit.

Morfolgicament, el pronom el, en posici procltica, adopta la forma reforada el o l'elidida l', i, en
posici encltica, la forma plena -lo o la forma reduda 'l.
El mirava de fit a fit.
L'esperem d'un moment a l'altre.
Escolteu-lo atentament.
Porta'l a la consulta del psiquiatre.

El pronom la, davant de verb, es comporta com l'article femen: adopta la forma reforada la si el
verb comena per consonant o per i o u tones (precedides o no de h), i la forma elidida l' si
comena per vocal o h; darrere del verb, s'usa sempre la forma plena la.
La coneixia des que era menut.
La utilitzava vilment.
L'he comprada als encants.
L'insta perqu prenga una decisi rpidament.
Cal utilitzar-la amb precauci.
Posa-la al lloc corresponent.

El pronom els, quan se situa proclticament, mant sempre la forma reforada els; en posici
encltica, en canvi, pren la forma plena -los o la forma reduda 'ls.
Els comprenia perfectament.
Els esperava amb impacincia.
Mentre passejaven, anava contant-los una histria.
Explica'ls el que t'ha passat.

El pronom les s invariable morfolgicament.

Les canviaria per unes altres de ms noves.
Les animava a continuar.
No volia portar-les a veure l'espectacle.
Ajuda-les a fer els deures.

_____
Vegeu tamb:

combinaci de pronoms

ELS PRONOMS LI I ELS

Els pronoms li i els, invariables quant al gnere, corresponen a la tercera persona gramatical, en
singular i en plural, respectivament.

Estos pronoms exercixen la funci de complement indirecte.

Morfolgicament, el pronom li es mant invariable amb independncia de la forma del verb a qu

s'adjunte i la posici respecte a este.
Li telefonar dem.
Li escriur a correu seguit.
Heu de portar-li la comanda al ms prompte possible.
Parla-li amb respecte.
El pronom els es mant invariable en posici procltica; en canvi, en posici encltica, adopta la
forma plena -los o la reduda 'ls.
Els comentar la teua decisi.
No els explicaren els detalls.
Tenia la intenci d'enviar-los un regal.
Comunica'ls la notcia.

_____
Vegeu tamb:combinaci de pronoms

EL PRONOM NEUTRE HO

Morfolgicament, el pronom neutre de tercera persona ho es mant sempre invariable. Dins de

l'oraci, pot exercir les segents funcions sintctiques:

Pot substituir els pronoms neutres a, aix i all, o tota una oraci equivalent a estes
formes. En este cas realitza la funci de complement directe.
A no funciona. Ho pots arreglar?
Hi havia milers de ferits, per les autoritats ho amagaven.

Tamb pot reemplaar un adjectiu o un substantiu indeterminats, en funci d'atribut.

No sabem si s estranger, per ho pareix.
Abans rem venes, per ara ja no ho som.

EL PRONOM REFLEXIU ES

Funcionalment, el pronom reflexiu de tercera persona es pot representar tant el complement directe
com l'indirecte. A ms a ms, tamb es fa servir per a expressar un subjecte indeterminat en els
verbs usats com a impersonals. Finalment, pot acompanyar els verbs pronominals; per en este cas
no exercix cap funci sintctica, sin que forma part de l'estructura del verb.

Morfolgicament, el pronom es pot adoptar, anteposat al verb, la forma reforada es o la forma

reduda s', i posposat al verb, la forma plena -se o la forma reduda 's:
Es desanimava de seguida.
No s'adonaven del perill.
Estava cansant-se d'escoltar sempre el mateix.
Afanye's o perdr el tren.

REMARCA: Si el verb comena amb les grafies s o c (davant de e o i), en lloc de la forma
reforada es, se sol utilitzar la forma plena se: La histria se centra en la vida de Jaume I. Ja se
sabia que faria aix.

ELS PRONOMS ADVERBIALS

Els pronoms febles en i hi s'anomenen pronoms adverbials perqu, entre d'altres funcions,
substituxen determinacions adverbials.

_____
Vegeu tamb:
 en (pronom)

hi

EL PRONOM EN

Morfolgicament, el pronom en pot adoptar quatre formes diferents segons la seua relaci amb el
verb a qu s'adjunta. En posici procltica, s'usa la forma reforada en quan el verb comena per
consonant, i la forma elidda n' quan el verb comena per vocal o h; en posici encltica, s'usa la
forma plena -ne quan el verb acaba en consonant o semivocal, i la forma reduda 'n quan el verb
acaba en vocal.
Dins del conjunt de l'oraci, el pronom en pot exercir les segents funcions sintctiques:

Substitux un substantiu indeterminat, sovint acompanyat d'un adjectiu numeral, quantitatiu

o indefinit, pres en sentit partitiu en funci de complement directe o de subjecte:
Necessites fulls? No, en tinc tres.
Tens gana? -No en tinc gens.
Volia taronges, per no n'he trobades.
Ha arribat algun paquet per a mi? -S, n'acaba d'arribar un.
Tamb pot substituir tot un grup nominal indeterminat:
Vols aigua de l'aixeta? -No, no en vull.
Tens llibres de poesia? -S, s clar que en tinc.
O noms el nucli d'este grup nominal:
Vols aigua de l'aixeta? -No, en vull de la font.
Tens llibres de poesia? -No; noms en tinc d'assaig.

Substitux el predicat del complement dels anomenats verbs factitius (nomenar, elegir,
designar, fer-se, etc.):
Ets soci d'algun club? -No, per me'n far prompte.
Esperava que el nomenaren director general; per al final no el n'han nomenat.

Pot reemplaar un complement d'un substantiu o adjectiu en funci de complement directe o

d'atribut:
Emili va anar a Xtiva, per no en visit el castell.
Tots diuen estar molt satisfets de la seua faena, per ell no n'est content.

Pot representar una determinaci circumstancial de lloc introduda per la preposici de:
Quan nosaltres anvem a l'estaci, ells ja en venien.
Entren a treballar a les huit i n'ixen a les tres.

Tamb pot substituir un complement preposicional d'objecte introdut per la preposici de:
Ara no puc parlar ms d'este tema; ja en parlarem ms tard.
Faces el que faces, ell no se n'adona.

I, finalment, el pronom en pot representar un complement circumstancial de causa introdut

per les preposicions de o per:
Si comets un delicte, en sers castigat.
Quan se separaren, se'n va deprimir molt.

EL PRONOM HI
Morfolgicament, el pronom adverbial hi s invariable. Dins del conjunt de l'oraci, este pronom
pot exercir les segents funcions sintctiques:

Representa una determinaci circumstancial de lloc introduda per una preposici que no
siga de:
Quan vaig arribar a la festa, els meus amics ja hi eren.
Sempre vaig per este cam. Tu no hi vas?

REMARCA: Tamb pot substituir expressions introdudes per la preposici de, quan
representa el complement d'un adverbi o d'una locuci adverbialque indica permanncia o
acostament, com ara damunt, davall, sota, davant, darrere, prop, al voltant, etc.: No cal que
vages a Correus; com que hivisc molt prop, ja t'enviar jo la carta.

Pot representar una circumstncia de manera, instrument o concurrncia a una acci:

Joan camina de pressa. -S, sempre hi camina.
Abans treballava amb Pau, per ara ja no hi treballe.

Tamb pot representar un complement circumstancial d'objecte introdut amb qualsevol

preposici que no siga de:
Li cost bastant acostumar-se a la nova situaci, per al final s'hi acostum.
Et conformes amb este sou? Doncs jo no m'hi conformaria.

Substitux complements de verbs com fer-se, tornar-se, quedar-se, etc., en funci de

complement predicatiu:
Em van dir que, amb el temps, es faria ms ample, per no s'hi va fer.
Aparegu cansat. -S, hi aparegu.

I, finalment, acompanya els verbs de percepci (veure-hi, sentir-hi, palpar-hi, etc.) quan
s'usen intransitivament, i el verb haver-hi emprat com a impersonal:
Devia haver-hi ms de cinc-centes persones.
No m'hi veig b: haur d'anar a la consulta de l'oculista.

COMBINACI DE PRONOMS

1. Normes generals
a) Tots els pronoms febles es colloquen junts, b davant del verb o b darrere:
Li ho vaig dir. o Vaig dir-li-ho.
Me la dna. Dna-me-la.
Se li va oblidar. Va oblidar-se-li.
Ens ho vol vendre Vol vendre'ns-ho.

b) En posici procltica, els pronoms s'escriuen o b separats o b apostrofats:

Te la portar dem.
Li ho vaig dir tan bon punt ho vaig saber.
No se'n vol anar.
Se n'anir la setmana que ve.

c) En posici encltica, van lligats al verb o entre ells amb guionet o amb apstrof:
Vs-te'n.
 Porta'ns-el.
Menja-te-la.
Beu-te'l.

d) Quan un dels pronoms d'una combinaci pot presentar la forma elidida o la reduda, l'apstrof es
collocar tan a la dreta com siga possible:
Li'ls vaig donar dilluns passat.
Me'n vaig anar fart.
Li'l vaig regalar perqu m'abellia.
No dubtes que se'n recordar.

EXCEPCIONS: El pronom el adopta la forma elidida l' quan es combina amb el pronom en, ja que
altrament donaria lloc a la forma inexistent le: Si has guardat el jersei a l'armari, trau-l'en, que
torna a fer fred.

e) Els pronoms em, et i es adopten la forma plena (me, te, se) quan se situen en el primer lloc d'una
combinaci:
Me la va trencar.
Te'l vas menjar.
Se m'ha perdut.

EXCEPCIONS: En el cas que estos pronoms vagen combinats amb els pronoms invariables ho i hi,
prenen la forma elidida (m', t', s'): M'ho van dir. S'hi acost tranquillament.

f) Si el primer pronom no s cap dels tres pronoms mencionats en l'apartat anterior, pren la mateixa
forma que adoptaria si anara tot sol amb el verb:
Ens el va portar.
Canvieu-vos-els.
Vos (o us) ho diria per comproms.
Els ho vaig explicar a la clara.

g) En posici encltica, quan el primer pronom acaba en -s, el segon pronom adopta la forma
reforada:
Va furtar-los-els.
Anem-nos-en.
No vull dir-los-en res.
Confie tornar a portar-vos-les.

2. Orde de collocaci en la combinaci de pronoms

Quan es combinen dos pronoms febles, es colloca en primer lloc el que fa de complement indirecte:
Me la va portar perqu la corregira.
Li ho va demanar amb insistncia.
Ha dit que te les portar prompte.
Agafa el carnet; de segur que ens el demanaran.

EXCEPCIONS: Si un d'estos pronoms s el reflexiu se, este ha d'ocupar el primer lloc: Se'm va
presentar de sobte. Se li encreuaren els cables.
Si es combinen els pronoms me i te amb el pronom li, este va darrere dels altres: Poseu-me-li un
barret, al xiquet, que fa massa sol.
_____
Vegeu tamb:
 em/ens/et/us

el/la/els/les

li/els

ho

se

en (pronom)

hi

ELS RELATIUS

1. Funcions
Els pronoms relatius poden exercir una doble funci: d'una banda, es comporten com a nexes
enllaant oracions, i, d'una altra, poden subsbtituir un element ja conegut, que rep el nom
d'antecedent.

El valenci disposa de quatre pronoms relatius invariables: que, qu, qui i on, i un de variable: el
qual, la qual, els quals i les quals.

2. El relatiu ton que

Substitux persones o coses. Dins de l'oraci pot exercir les funcions de subjecte, complement
directe i complement circumstancial de temps:
La xica que acaba d'arribar s la meua germana.
Acabe de veure el cotxe que t'has comprat.
Desprs parlarem de les persones que ho van fer.
El dia que vingues parlarem de l'augment de sou.

3. El relatiu tnic qu
S'usa sempre precedit de preposici i fent referncia a coses:
Hem vist l'anunci de qu parlrem l'altre dia.
La ploma amb qu escric me l'he comprada enfront de ma casa.
No han vingut les persones a qu et referixes.
Esta s la cafeteria en qu ens vam trobar.

4. El relatiu tnic qui

S'usa per a fer referncia a persones i sempre va precedit de preposici:
Ha vingut l'amic de qui et parlava.
No conec els amics amb qui te'n vas de viatge.
 El xiquet per qui preguntes se n'ha anat.
La persona a qui et referixes ja va morir.

En les oracions de relatiu substantives s'usa sovint precedit dels mots el, la, aquell, aquella,
tothom, etc.:
Qui no vullga pols que no vaja a l'era.
El qui ha fet aix s un geni.
Tothom qui va anar a la reuni s'ho va passar b.
Aquells qui ho faran millor obtindran el premi.

5. El relatiu adverbial on
Exercix la funci de complement circumstancial de lloc, i s equivalent a les formes en qu i a qu:
Esta s la casa on vam passar el cap de setmana.
La carretera per on vingurem estava en males condicions.
Ara passem al plat de televisi des d'on emeten el concurs.
El pou d'on traiem l'aigua s'ha assecat.

6. El relatiu compost qual

Este pronom relatiu va sempre precedit de l'article definit i t variaci de nombre: el qual, la qual,
els quals, les quals. Pot substituir el relatiu ton que en les oracions explicatives, i els relatius
tnics qu i qui en qualsevol tipus d'oraci:
El meu germ, el qual s economista, est desocupat.
L'empresa de la qual parlvem ha fet fallida.
Les adreces, les quals vam perdre, eren al calaix del mig.
L'escriptor al qual van fer l'homenatge s d'Alcoi.

Amb certes preposicions tniques s obligatori l's del relatiu el qual:

La sentncia contra la qual es recorre s totalment injusta.
El dia durant el qual no hi hagu electricitat fou dilluns passat.
La casa dins la qual he sentit soroll s la de la porta verda.
El problema sobre el qual vam parlar encara no s'ha resolt.

Precedit de la preposici de, el relatiu compost pot equivaldre a un possessiu, i en este cas funciona
com un complement del nom i se situa darrere del substantiu que complementa:
s un projecte de la viabilitat del qual dubte bastant.
s la xica amb el germ de la qual vaig a classe.
Pere s d'un poble el nom del qual no recorde.
Viu en una casa al jard de la qual hi ha una font.

Finalment, hi ha tamb les formes de relatiu neutre la qual cosa i cosa que. Estes formes, que
noms s'usen en les oracions explicatives, poden anar precedides o no de preposici, i l'antecedent
est constitut per una oraci sencera:
No ha superat la prova, per la qual cosa haur de tornar-se a examinar.
Hi ha unanimitat, la qual cosa indica que no cal tornar a discutir sobre el tema.
He perdut les entrades, cosa que significa que no podr anar al cinema.
Hui no ha vingut Emili, cosa que s molt estranya.

ELS INTERROGATIUS
1. Funci
La funci dels interrogatius s preguntar, directament o indirectament, sobre les persones o coses.
Tamb s'usen en frases admiratives o exclamatives.

2. El pronom qu
El pronom interrogatiu neutre qu s invariable. Pregunta per la identitat de les coses i equival a
'quina cosa':
Qu has fet ara?
A qu es dedica?

3. El pronom qui
El pronom interrogatiu qui s invariable. Pregunta per la identitat de les persones i equival a 'quina
persona' o 'quines persones':
Qui t'ho ha regalat?
No s qui ha portat aix.

4. L'adjectiu quin
L'adjectiu quin presenta flexi morfemtica. Aix, per al mascul singular hi ha la forma quin; per
al femen singular, quina; per al mascul plural, quins, i per al femen plural, quines. Amb el
substantiu elidit, esta forma exercix una funci pronominal. Amb estos adjectius es pregunta per un
element (o uns quants) d'un grup o nombre de persones o de coses:
A quin amic has de telefonar?
Quina camisa busques?
De quins mitjans disposes per a fer la pellcula?
No li ha dit quines vol.

Estos adjectius tamb poden expressar admiraci, enuig o censura:

Quin gos ms bonic!
Quins homes tan sabuts!
Quina cara ms dura!
Quines arracades que portes, Emlia!

5. El quantitatiu quant
El quantitatiu quant t flexi morfemtica. Per al mascul singular hi ha la forma quant; per al
femen singular, quanta; per al mascul plural, quants, i per al femen plural, quantes. Pot realitzar
les funcions d'adjectiu o de pronom. Pregunta el nombre d'elements sobre els quals recau la
interrogaci:
Quant de temps estars de vacacions?
Quanta aigua cap al pitxer?
Quants llibres vols que et compre?
No s quantes xiquetes han vingut.

Pot tindre tamb un s absolut equivalent a 'quin preu':

Quant val?
Per quant ho vas comprar?

REMARCA: Amb la forma de mascul singular quant, s'utilitza la preposici de com a nexe entre
esta forma i el substantiu. Tamb s possible l's d'esta preposici amb la resta de formes.

6. L'adverbi pronominal on
Amb on s'interroga sobre el lloc i equival a 'a quin lloc' o 'en quin lloc' (on o a on), de quin lloc'
(d'on) i per quin lloc' (per on):
 On has posat el sucre?
A on vas ara?
D'on vns?
Els preguntar per on vindran.

7. L'adverbi pronominal quan

Amb quan s'interroga sobre el moment en qu ocorre una acci:
Quan t'ha dit que vindr?
Vull preguntar-te quan es va produir la batalla d'Almansa.

8. L'adverbi pronominal com

Amb com s'interroga sobre la manera en qu s'executa una acci:
Com penses arribar a temps?
No s com ho far.

LES PREPOSICIONS

Les preposicions sn mots invariables que servixen per a establir un nexe entre un element sintctic
qualsevol i el seu complement. Hi ha dos classes de preposicions: febles i fortes.

amb

cap a

contra

de

des de

durant

en

entre

fins

malgrat

per a

per

segons

sense
 sobre

ultra

vers

vora

LA PREPOSICI A

1. Introdux el destinatari o beneficiari de l'acci verbal, sintcticament caracteritzat com a

complement indirecte:
Ha escrit una carta a la seua germana.
A Joan no li agrada estudiar.

2. Normalment, el complement directe no porta preposici. No obstant aix, s'introdux amb la

preposici a en els casos segents:

Quan el complement directe est expressat per un pronom personal fort:

Ens miren a nosaltres.
Noms t'estima a tu.

Tamb, quan el complement directe est expressat per un pronom personal feble reprs per
un sintagma nominal, este s'introdux per a, ja que se suposa que s'ha elidit el pronom fort:
Les circunstncies que ens caracteritzen als valencians (= a nosaltres, els valencians) han
influt en la nostra histria.

En les expressions de reciprocitat:

S'estimaven l'un a l'altre.

s opcional l's de la preposici a en els casos de complements directes desplaats a

l'esquerra quan es referixen a persones:
(A)ls nous vens no els suporten els ms antics.

Opcionalment, s'usa la preposici a per a introduir el complement directe expressat pels

pronoms tothom, alg, ning, qui, el qual o pels quantitatius tots (o totes), molts (o
moltes), pocs (o poques), etc., en funci de pronoms i referits a persones.
Estimeu (a) qui vos estima.
La dona (a) la qual han nomenat presidenta s vena meua.
Ac ja ens coneixen (a) tots.
La seua actuaci ha satisfet (a) molts.

En canvi, no s'usa la preposici a quan el quantitatiu funciona com a adjectiu, b amb un

substantiu explcit o pronominalitzat per en:
Hem vist molts amics teus.
D'amics teus, n'hem vists molts..

Tamb es pot usa la preposici a amb un complement directe coordinat o en una estructura
paralela a un altre que porta o podria portar a:
No el vaig trobar, ni a ell ni als seus amics.
Han convidat a tots, fins i tot al meu cos
 Pot usar-se la preposici a davant el complement directe per a desfer ambigitats:Ahir va
guanyar el Valncia al Reial Madrid.
Els monitors que entusiasmen als xiquets sn tots professionals molt competents.

3. Introdux el complement circumstancial o el complement de rgim verbal que expressa lloc en els
casos segents:

Quan el lloc s'expressa per mitj d'un nom propi sense article, tant si el complement indica
situaci com si indica direcci:
Visc a Valncia.
Vol anar de viatge a Atenes.
T un despatx a l'Eliana.
T una beca per a estudiar als Estats Units.

Quan el lloc s'expressa per mitj d'un substantiu com sense determinant, o introdut per un
adjectiu o pronom demostratiu, indefinit, quantitatiu o relatiu, s'usa la preposici a noms
quan s'indica direcci:
Vol viatjar a tots els pasos d'Europa.
El prxim cap de setmana anirem a zones noves que no coneixes.
La muntanya a la qual pujarem s la ms alta de la comarca.
S'exceptua l'expressi habitual a (ma, ta, sa) casa:
Ahir vaig passar tota la vesprada a casa.

Davant d'un article definit o de l'interrogatiu quin, quina, quins, quines, s'usa la preposici
a per a indicar direcci:
A quin lloc vols anar este estiu?
Diumenge anir al teu poble.

Per a indicar situaci, en estos casos s'usa la preposici a en concurrncia amb en; es
preferix a en expressions usuals com al diari, al cant, al carrer, a la dreta, a l'esquerra, a
la porta..., davant de les part del cos, o quan s'indica el lloc fsic (no figurat), sobretot en
singular:
A quin poble vius?
Porta el sac a l'esquena.
Treballa al despatx del costat.

4. En les expressions de temps, s'usa la preposici a en els segents casos:

Per a introduir les hores i les parts del dia:

Ens reunirem dem a les set.
Anir a ta casa dem a la nit.

Davant de les parts del dia s'usa tamb la preposici de, sobretot per a expressar una
circumstncia de temps continuat o habitual:
Est obert de mat i de vesprada.
Estudia sempre de nit.

Per a introduir les estacions de l'any, quan no tenen un complement determinatiu:

A l'hivern solem fer eixides a la neu.

En canvi, quan la menci de l'estaci es troba determinada per un complement determinatiu,

 s'usa sense cap preposici:
L'hivern de 1812, l'exrcit de Napole sofr una greu derrota.

Per a introduir els mesos de l'any, en concurrncia amb per, quan no tenen un complement
determinatiu:
A l'abril, aiges mil.

En canvi, quan la menci del mes es troba determinada per un complement determinatiu,
s'usa sense cap preposici:
L'abril de l'any passat va ploure molt.

Davant de l'article seguit d'un infinitiu, s'usa la preposici a (construcci al + infinitiu) per a
expressar una acci amb valor duratiu que se superposa temporalment a l'expressada pel
verb principal:
Al passar pel carrer, va mirar cap ac.

_____
Vegeu tamb:

Preposici en

AMB

Expressa una situaci comuna, l'acompanyament (de persones o de coses):

Vaig al cinema amb un company de classe.
Farem carn amb crelles.

Indica la concurrncia a una acci:

El conferenciant va dialogar amb el pblic.
Va lluitar amb l'enemic.

Expressa l'acord:
Prendr posici amb els uns i contra els altres.
En cas de conflicte, cal estar amb el bndol que tinga la ra.

Introdux l'instrument, el mitj amb qu es realitza l'acci:

Talla el paper amb unes tisores.
Renta't b amb aigua i sab.

Indica el vehicle de transport (equivalent a en):

Anirem a Mallorca amb (= en) avi.
Sempre va a classe amb (= en) moto.

Expressa la manera com es realitza l'acci:

Fa les coses amb molta tranquillitat.
Ho afirma amb moltes reserves.
 Introdux el contacte entre persones o coses:
Frega el marbre amb el drap.
El seu cotxe top amb un arbre.

Indica la simultanetat i la causa alhora:

Amb la primavera comencen les allrgies.
Sempre t ganes d'eixir amb el bon temps.

Expressa addici:
Estes caixes amb les d'ahir en fan 24.
Amb este nou quadre, la collecci consta de 180 retrats.

Denota referncia:
Era molt just amb els seus sbdits.
Este autor no estava d'acord amb el corrent literari del moment.

Indica la possessi o el contingut:

Una casa amb cinc dormitoris.
Un gerro amb moltes flors.

LA PREPOSICI CAP A

Esta preposici expressa direcci:

Vine prompte cap ac.
Me'n vaig cap a casa.

Indica una situaci aproximada:

Esta ciutat deu trobar-se cap a Xtiva.
Esta cova deu estar cap a la Safor.

Denota una referncia temporal aproximada:

Vaig arribar cap a les set, i ja hi eren tots.
Eixirem cap a les sis de la vesprada.

REMARCA: La preposici cap a perd la a davant dels adverbis que comencen per a, els
demostratius aquest, aqueix i aquell i la conjunci que: Ara anirem cap all. Ens dirigirem
cap aquell lloc.

LA PREPOSICI CONTRA

Indica la direcci cap a la qual s'adrea alguna cosa fins a estar-hi en contacte:
El vent batia contra els vidres.
El cotxe va xocar contra l'arbre.
 Expressa que una persona o cosa s posada en contacte amb alguna altra:
L'escala recolzava contra la paret.
L'home es recolz contra l'arbre.

Indica que es fa una acci en sentit oposat a alguna cosa:

Nadar contra el corrent.
L'exrcit marxava contra l'enemic.

DE

1. Expressa relacions circumstancials que denoten:

L'allunyament, la separaci:
L'assumpte se li escap de les mans.
L'any passat l'expulsaren del partit.

El punt de partida d'una acci o, especialment, d'un moviment o d'una transici, sovint en
correlaci amb les preposicions a i en:
Portava la jaqueta penjant dels muscles.
Vam anar de Mallorca a Valncia amb avi.

La procedncia, l'origen:
La meua cosina ve de Xixona.
Este xocolate s de Sussa.

El punt de partida d'una distncia, un mesurament, un clcul, en correlaci amb la preposici

a:
Estem a quatre quilmetres de la capital.
De tres a huit en van cinc.

El punt de partida d'un espai de temps, sovint en correlaci amb les preposicions a i en:
Les botigues obrin de deu a dos.
Est fet de dilluns.

La duraci, l'espai de temps:

Anirem a ta casa de nit.
De menuda jugava al futbol amb el meu germ.

La manera:
Sempre va de bon xic.
Sempre obra de bona fe.

La causa, el motiu:
Plorava de rbia.
No vaig anar de por que tenia.

El mitj, l'instrument:
Em vaig armar de pacincia.
En acabar l'escena, els espectadors picaven de mans.
 La referncia:
Qu penseu de mi?
He sentit d'ell coses molt bones.

2. Introdux a vegades el subjecte agent de la veu passiva:

Era conegut de tothom.
Esta fotografia s feta d'ell.

3. Introdux l'objecte sobre el qual recau l'acci expressada per certs verbs intransitius i
pronominals:
Dubtem de tot.
No acabarem de fer el projecte mai.

4. Servix de lligam entre un verb auxiliar i un infinitiu per a formar algunes perfrasis:
He de comprar uns llibres.
Aix no deixa de ser una heretgia.

5. Pot introduir l'infinitiu en funci de complement directe d'un gran nombre de verbs transitius,
especialment d'acci voluntria:
Qu has pensat de fer dem?
Prova de fer-ho aix.

6. Pot introduir l'infinitiu en funci de subjecte d'un verb precedent:

M'ha agradat molt de tornar-te a vore.
No m'era perms d'anar-hi.

7. Expressa relacions de complement del nom que denoten:

La qualitat, la condici:
Josep i Oflia tenen un cotxe de color verd obscur.
Fa sol de pluja.

La matria, les parts o els elements de qu est feta una cosa:

Hem restaurat el llit de ferro de la iaia.
Viu en una casa de tres pisos.

El contingut:
Vull un got d'aigua.
Comprarem un pot de tomaca.

L'assumpte, el tema:
Tinc un examen d'histria.
He llegit un tractat de psicologia.

La procedncia, l'origen:
Vi de Tors.
Vent de llevant.

El mitj, l'instrument:
Li peg un colp d'espasa.
La Manxa s la terra dels molins de vent.
 La possessi, la pertinena:
Estos llibres sn de Roser.
El cotxe d'Aleix s roig.

La destinaci, la finalitat:
S'ha comprat una mquina d'escriure.
He perdut la targeta de visita.

L'autor:
M'he llegit un assaig de Fuster.
T'has llegit l'ltima novella de Ferran Torrent?

La situaci:
El pis est davant de ta casa.
Seu a la cadira del costat.

L'espcie a qu pertany una cosa:

Li regal un rellotge de luxe.
Jugava amb un cotxe de plstic.

L'agent, l'objecte o la determinaci circumstancial d'una acci:

Esperem l'arribada del tren.
Dem s la presentaci del llibre.

La forma:
La iaia m'ha fet unes estovalles de punt de creu.
S'ha disfressat amb un barret de copa.

8. Expressa la relaci d'aposici especificativa:

El meu natalici s al mes de juny.
Vivim a la ciutat de Valncia.

9. Introdux la designaci d'una persona o, ms rarament, d'una cosa darrere d'un substantiu, un
adjectiu o una interjecci que s'hi referixen amb diversos matisos afectius, sovint amb frases
exclamatives:
Este dimoni de dona em matar!
Si no vns, pobra de tu!

10. Expressa relacions de complement de l'adjectiu qualificatiu:

s una dona segura de si mateixa.
La simpatia s un tret caracterstic de la gent mediterrnia.

11. Darrere de certs adjectius qualificatius, servix per a adjuntar-hi un substantiu que especifica la
part del substantiu principal (expressat o sobreents) a la qual ha de ser atribuda la qualitat:
Robert s curt de vista.
No s bonica de cara.

12. Expressa relacions de carcter partitiu:

s l'nic del grup que sap conduir.
Tres dels meus fills viuen a la ciutat.
13. Introdux l'adjectiu que fa referncia a un substantiu elidit no definit, o determinat per mots que
expressen quantitat, selecci, etc.:
No tinc camises blanques, per en tinc dos de blaves.
Si s'acaba el paper blanc, ac n'hi ha de reciclat.
Vull canviar el meu ordinador vell per un altre de ms modern.

14. Introdux el segon terme de les construccions de superlatiu i relatiu, i en algunes ocasions les de
comparatiu d'inferioritat o de superioritat:
El teu fill s el ms valent de la colla.
T menys de tretze anys.

15. Introdux l'adjectiu o l'adverbi modificat per un com emprat com a adverbi de grau:
Si saberes com s de bell, comprendries el que et dic.
No pots imaginar com est d'agre.

16. Servix per a fer ressaltar un terme nominal posant-lo fora de la frase, on sovint s representat pel
pronom en o per altres pronoms, especialment els demostratius:
De llibres, n'hi ha molts a la biblioteca.
No en s, de canons.

LA PREPOSICI DES DE

La preposici composta des de expressa relacions circumstancials de temps i de lloc que denoten
punt de partida, sovint en correlaci amb les preposicions fins i fins a. Cal tenir en compte que
quan va seguida de la conjunci que s'elidix la preposici.
Des de Valncia fins a Castell.
Des que vaig parlar amb ell se sent millor.

LA PREPOSICI DURANT

Indica que una acci ha succet dins de l'espai de temps que dura una cosa.
Durant estos tres anys, no he tingut ni un dia de vacacions.
Durant esta setmana, treballarem el tema dels verbs.

LA PREPOSICI EN

1. Expressa relacions circumstancials de lloc que denoten all on es produx alguna cosa. s usada
especialment quan precedix adjectius o pronoms demostratius, indefinits o numerals, i mai davant
de noms propis:
Treballen en un altre despatx.
Guardava les sabates en caixes.
Aix es troba en qualsevol lloc.
L'empresa t delegacions en tots els pobles de la comarca.

Davant de l'article definit, s'usa sempre en per a indicar lloc en sentit figurat:
Estudiarem els temes decidits en l'ltima reuni.
En el ttol I de la Constituci s'establixen els deures i drets fonamentals.

2. En relacions circumstancials de temps:

 Expressa el temps en qu s'ha realitzat una acci:
Ha fet la faena que li havien encomanat en cinc mesos.
En poques setmanes es va recuperar de l'operaci.

Indica l'interval dins del qual es produx l'acci. S'usa especialment quan precedix adjectius
o pronoms demostratius, indefinits o numerals:
Us convidarem a sopar en una altra ocasi.
En aquell temps nosaltres encara no estvem casats.

En correlaci amb la preposici de expressa al cap de quin interval tindr lloc l'acci:
De dem en un mes celebrarem l'aniversari de Carme.
De hui en set dies ens n'anirem de vacacions.

3. Tamb expressa:

Relacions circumstancials de manera:

Per favor, parleu en veu baixa.
Encara estic en dej.

En correlaci amb la preposici de, denota distribuci, iteraci o intensitat:

Els compraven de deu en deu.
Vaig a l'odontleg de tant en tant.

4. Davant d'un infinitiu, expressa una acci puntual (no durativa) i, en general, immediatament
anterior a l'expressada pel verb principal:
En tocar les dotze campanades s'encet el nou any.
En comenar a parlar ell tots vam callar.

Igualment, pot tindre un valor causal secundari unit al valor temporal d'acci anterior al verb
principal:
En dir-se les veritats, es perden les amistats.

5. Introdux el complement exigit per certs verbs usats pronominalment o intransitivament,

complement que sempre s un nom o pronom substituble per hi:
Es desfeia en elogis.
Estvem d'acord en tot.

6. Expressa relacions de complement del nom:

Maria s doctora en Matemtiques.
El bosc estava en flames.

7. Expressa relacions de complement de l'adjectiu qualificatiu:

La taronja s rica en vitamines.
Mon pare s un ents en tauromquia.

LA PREPOSICI ENTRE

Fa referncia a l'espai que separa dos persones o coses:

Em vaig quedar entre la gent.
Passrem entre estretes parets emblanquinades.
 Tamb expressa el temps que separa dos moments:
Entre 1936 i 1939 va morir molta gent.
Entre maig i juny farem tots els exmens.

Expresa un estat intermedi, de dos graus, rangs, estats, etc.:

El gris s un color entre el negre i el blanc.
Comte s un ttol entre marqus i vescomte.

Expressa que de l'un a l'altre hi ha una distncia, una separaci, una acci recproca, una
relaci mtua:
Entre els enamorats tot eren mirades tendres.
La venjana creixia entre els dos bndols.

Introdux la designaci d'un conjunt de persones o coses en el nombre de les quals s

comptat alg o alguna cosa, les quals es comparen en una distribuci, difusi, etc. En una
acci recproca, indica els qui cooperen a l'acci comuna:
Entre tanta gent no vaig poder trobar el teu cos.
Es distingix entre els seus companys.

LA PREPOSICI FINS

1. Valor prepositiu

Introdux la designaci d'all que s el terme on alguna cosa arriba sense ultrapassar-lo,
sovint formant locucions prepositives amb altres preposicions que la seguixen, especialment
la preposici a:
Anirem fins a l'ermita.
He llegit fins al tercer captol.

En proposicions en qu s expressada l'abstenci, la impossibilitat, etc., de fer alguna cosa,

indica el moment en qu es passar a fer-la, podr fer-la, etc.:
No anir fins que no acabe la faena.
No vindr fins que tu no li ho demanes.

En expressions de comiat, indica el moment en qu es compta, espera, etc., retrobar-se amb

la persona de la qual s'acomiada:
Fins a la prxima setmana.
Fins dem!

REMARCA: La locuci prepositiva fins a perd la a davant de la conjunci que i la majoria

dels adverbis: No t'ho dir fins que n'estiga segur. Ha arribat fins ac. No vindr fins
desps-dem. Fins prompte!

2. Valor adverbial
La forma fins tamb pot tindre una valor adverbial quan s'utilitza per a ponderar all que es
presenta com una cosa excepcional, sorprenent, etc., all que s'afirma. Altres formes sinnimes sn
les locucions fins i tot i i tot, i l'adverbi dhuc.
Vingueren tots, fins els seus nebots.
Fins i tot frem un pasts per a les postres.
LA PREPOSICI MALGRAT

Indica que alguna cosa es produx sense que ho impedisca l'oposici d'alg o alguna cosa:
Malgrat la malaltia, no perd les ganes de menjar.
Ella vindr malgrat l'oposici de son pare.

LA PREPOSICI PER

Esta preposici expressa all que servix de pas:

Ha entrat per la porta.
Totes les vesprades passegem pel parc.

Expressa el temps o l'ocasi en qu t lloc l'acci:

Per Nadal anirem a esquiar.
Em vaig absentar per dos setmanes.

Indica all que servix per a produir un efecte (la causa, l'autor de l'acci, el motiu,
l'instrument, el mitj, la manera):
L'han condemnat per un delicte de prevaricaci.
La portada del llibre ha sigut dissenyada per Vicent.

Introdux la causa d'un fet determinat:

Farem la festa per tu.
Ahir els meus pares em castigaren, per no s per quins motius.
L'han multat per anar a 180 km per hora.

Amb un infinitiu, introdux tamb el complement circumstancial que expressa el mbil o

intenci de l'agent subjecte del verb principal i de l'infinitiu:
Han vingut per saludar-vos.
Ha anat a ta casa per disculpar-se.

Indica que s'obra en benefici d'alg o d'alguna cosa:

Tot per la ptria.
Esta associaci treballa per la pau.

Expressa que una persona o cosa apareix en lloc, en nom d'una altra; a canvi d'una altra:
Amb este vestit l'havia presa per la teua cunyada.
Em van donar dos melons per una carabassa.
Per cinc-centes pessetes anrem tots al teatre.

Indica que una persona o cosa apareix en qualitat d'una altra:

Tenia per amic un lloro.
Va donar per certa una mentida.

Indica que l'acci es realitza a favor d'alg o alguna cosa:

Jo estic per este candidat.
Estem per l'acci directa.

Expressa que es t una qualitat tenint-ne en compte una altra:

Es conserva molt b per la seua edat.
s molt alt per l'edat que t.
 Introdux el complement de rgim verbal de certs verbs, tant quan el dit complement s un
sintagma nominal o un pronom com quan s un infinitiu:
Ella opta per una plaa d'assessora lingstica / Ell ha optat per no presentar-se.

Introdux el terme temporal quan es tracta d'un adverbi:

Aix ho vull per dem.
T'estimar per sempre.

LA PREPOSICI PER A

Indica la destinaci de l'acci:

Hi ha una carta per a tu.
Hem de comprar pinso per al gos.

Indica l'objectiu de l'acci:

Aix no aprofita per a res.
Pren-te un medicament per a la febra.

Indica direcci:
A les dotze ix un vol per a Mil.
Hem programat un viatge per a Portugal.

Amb infinitius, introdux el complement de certs adjectius quan estos complements

portarien igualment per a si foren sintagmes nominals o pronoms:
L'aigua s bona per als humans / Porte aigua bona per a beure.

Introdux un infinitiu equivalent a una oraci final, especialment quan el subjecte de

l'infinitiu s distint del de l'oraci principal:
He enviat el meu fill per a tirar la carta a la bstia (= perqu ell tire la carta a la bstia).

Introdux un infinitiu que expressa la destinaci d'algun altre element de l'oraci principal,
fins i tot si hi ha acci voluntria per l'infinitiu no indica de manera marcada el mbil o
intenci:
No tinc elements de judici per a decidir-me.
Sempre pren pastilles per a dormir.
He portat uns quadres per a decorar el despatx.

Introdux el complement de rgim verbal de certs verbs, tant quan el dit complement s un
sintagma nominal o un pronom com quan s un infinitiu, tant si l'acci del verb principal s
voluntria com si no ho s:
La ploma servix per a moltes coses, per fonamentalment servix per a escriure.
Ella usa sempre la ploma per a escriure.
Es prepara per a les oposicions / Es prepara per a presentar-se a les oposicions.
Aprofitar les vacances per a anar a Pars.

LA PREPOSICI SEGONS
Indica que es realitza l'acci guardant tal o tal direcci, observant tal o tal regla, atenent a tal o tal
persona o circumstncia:
Segons la llei, este procediment s illegal.
Segons tu, tot s'ha de fer de nou.

LA PREPOSICI SENSE

Amb complement nominal o pronominal equival a amb exclusi de, mancat de, privat de:
Un home sense amics.

Amb complement verbal expressa l'incompliment del que indica el verb:

Ha vingut sense avisar.
Ho ha fet sense pensar.

En determinades locucions (sens dubte, sens falta, sens mesura, sens fi sens nombre...) pren la
forma sens:
Ell s, sens dubte, el millor.

LA PREPOSICI SOBRE

Esta preposici equival a damunt:

El regle s sobre la taula.
Posa el coix sobre la cadira.

Indica que una cosa es realitza en relaci a una altra:

Dem parlarem sobre esta qesti.
Sobre aix, no en vull parlar ms.

Indica que a ms d'una cosa se n'esdev una altra:

Sobre castigar-lo, encara li va pegar.
Sobre guanyar diners, encara es busca ms faena.

LA PREPOSICI ULTRA

T un valor semntic equivalent a les expressions de ms de, en addici a, sobre:

Ultra els diners que ha estalviat, t els que va cobrar per la venda d'un terreny.
Ultra tindre un pis grandssim, s'ha comprat una casa a la muntanya.

LA PREPOSICI VERS

Esta forma t les variants envers i devers. Esta ltima noms adopta els dos primers significats:

s equivalent a cap a, en direcci a:

L'exrcit es dirigia vers la ciutat.
Els lladres fugiren devers Andalusia.

Equival a les expressions pels voltants de, aproximadament, cap a:

Un llibre escrit vers el 1670.
Este captol que busques s devers la fi del llibre.
 Tamb s equivalent a a, per a:
L'estima de l'actor vers el teatre.
Noms s simptic envers els superiors.

LA PREPOSICI VORA

Indica que una cosa es troba a poca distncia, prop d'alguna cosa:
Vora la plaa hi ha una font.
La iaia t vora huitanta anys.

ADVERBIS

Adverbis de lloc

Adverbis de temps

Adverbis de manera

Adverbis en -ment

Adverbis de quantitat

Adverbis d'afirmaci, de dubte i de negaci

ADVERBIS DE LLOC

ac/ah/all/all

amunt

arrere

avall

avant

baix

dalt

daltabaix

damunt

darrere

davall
 davant

dins

en

endins

enfora

enlaire

enll

enlloc

fora

lluny

on

onsevulga

prop

AC, AH (O AQU), ALL, ALL

Estos adverbis tenen una funci dctica parallela a la dels demostratius. Ac indica el lloc on es
troba qui parla; ah (o aqu), el lloc on es troba qui escolta, i all i all, un lloc lluny respecte als
dos interlocutors.
Estar ac una estona.
Espera't un moment, que ara vaig ah i et portar un llibre.
Poseu els mobles all.
Anir all dem.

AMUNT

T un carcter direccional ascendent. S'oposa a avall.

El meu germ viu uns carrers ms amunt.
Pujava escales amunt.

ARRERE

Indica direcci oposada a la que prviament s'ha recorregut. Com a formes sinnimes hi ha les
variants endarrere i enrere. S'oposa a avant.
Posa't un poc ms arrere.
Ha corregut tant que Joan s'ha quedat endarrere.
AVALL

Este adverbi tamb expressa direcci; per en sentit descendent. S'oposa a amunt.
Vam crrer carrer avall.
Baixava escales avall.

AVANT

Expressa direcci cap a un lloc que est davant nostre. Com a forma sinnima hi ha la variant
endavant. S'oposa a arrere.
La farmcia es troba un poc ms avant.
Posa't en un lloc ms endavant.

BAIX

Este adverbi pot presentar un carcter situacional, i indica concretament que alguna cosa es troba a
la part ms baixa d'un lloc. Tamb pot expressar que alguna cosa s'esdev a una altura poc
considerable. Com a forma sinnima tamb hi ha la locuci a baix. S'oposa a dalt.
Estar esperant-te baix.
Tinc el cotxe a baix mal aparcat.

_____
Vegeu tamb:

davall

DALT

T tamb un carcter situacional, i significa que alguna cosa es troba a la part ms alta d'un lloc.
Tamb hi ha amb el mateix significat la locuci a dalt. S'oposa a baix.
Crec que ha anat dalt.
L'he posat a dalt.

DALTABAIX

Indica direcci des de dalt d'una cosa fins a baix, a terra.

El xiquet va pujar a l'arbre i va caure daltabaix.
El gat que anava per la teulada ha botat daltabaix.

DAMUNT

Amb valor adverbial indica la posici d'algun element respecte d'un altre que est ms baix en
direcci vertical, i que pot trobar-se en contacte o no amb aquell. S'oposa a davall.
Posa el llibre ac damunt.
Deixa-ho al damunt.

Tamb t un valor prepositiu. Pot anar seguit de la preposici de:

L'aigua caigu damunt seu.
Posa-ho damunt de la taula.
DARRERE

Este adverbi de lloc indica que alguna cosa es troba a la part posterior del lloc on se situa una altra
persona o cosa. D'una manera figurada, tamb pot expressar que se seguix alg altre per adhesi o
per disciplina. Com a formes sinnimes hi ha la variant rere i la locuci al darrere. S'oposa a
davant.
Qu hi ha al darrere?
El candidat tenia tot el poble darrere.

Tamb t un valor prepositiu. I en este cas el mot darrere pot anar seguit de la preposici de:
Ho he posat darrere la porta.
Ha entrat darrere de la comissi.

DAVALL

Fa referncia a la posici d'una persona o una cosa respecte a all que s ms alt en direcci
vertical. Com a formes sinnimes hi ha els adverbis sota i dessota, i les locucions a sota i al
dessota. S'oposa a damunt.
Ells anaven pel pont i nosaltres per davall.
Aix, posa-ho a sota.

Amb valor prepositiu indica la posici d'una persona o una cosa respecte a all que s ms alt en
direcci vertical i en contacte amb ella o sense contacte. s sinnim de sota:
S'assegu davall un taronger.
Van actuar sota la seua direcci.

_____
Vegeu tamb:

baix

DAVANT

Significa que alguna cosa es troba a la part anterior del lloc on se situa una altra persona o cosa.
Tamb pot indicar la posici enfront d'alg per detindre'l o per impedir-li que faa alguna cosa.
Com a forma sinnima hi ha la locuci al davant. S'oposa a darrere.
Era davant i no el veien.
Es pos al davant perqu no poguera passar.

Tamb t un valor prepositiu. I en este cas pot anar seguida de la preposici de:
Va seure davant meu.
Han construt el cinema davant de l'hospital.

DINS

Este adverbi de carcter situacional indica que un element es troba a l'interior d'un espai limtrof,
real o imaginari. Tamb hi ha com a formes sinnimes l'adverbi dintre i les locucions a dins i a
dintre. S'oposa a dins.
L'he trobat dins, al calaix.
Guarda la bicicleta dintre.
Tamb t un valor prepositiu. I en este cas pot anar seguida de la preposici de:
Dins el calaix no hi ha res.
Tinc una gran pena dins de mi!

EN

Indica direcci cap ac. S'oposa a enll.

No vages tan arrere; vine en.
Vnen en de lluny estant.

ENDINS

Expressa direcci cap a l'interior d'una cosa. Com a sinnim hi ha la forma endintre. S'oposa a
enfora.
Esta tija no s'ha clavat tan endins com l'altra.
Navegaren mar endintre.

ENFORA

Expressa direcci des de l'interior d'una cosa cap a la banda de fora. S'oposa a endins.
Caminava molt recte: el pit enfora i el cap alt.
Ma casa est a la vora del poble; la d'ells est ms enfora.

ENLAIRE

Este adverbi fa referncia a una cosa situada a una distncia ms o menys gran de terra. En sentit
figurat, es diu dels assumptes que encara estan sense resoldre.
Aquell ocell s'aguantava enlaire de miracle.
En la reuni, tots els problemes s'han quedat enlaire.

ENLL

Indica direcci d'ac all. S'oposa a en.

Del riu enll tot sn parcelles de mon pare.
Venim del nord, venim del sud, de terra endins, de mar enll.

ENLLOC

En oracions negatives significa 'en cap banda', i si se situa davant del verb pot anar reforat amb
l'adverbi no; mentre que en oracions interrogatives i condicionals pren un sentit positiu i indica 'en
algun lloc'.
No he trobat la camisa enlloc.
Has vist el meu fermall enlloc?

FORA

Indica que un element es troba a la part exterior del lloc on es troba qui parla. T com a sinnim la
locuci a fora. S'oposa a dins.
Trau-lo fora, que no el vull ni veure.
A l'estiu ens n'anem a fora.
LLUNY

Indica l'existncia d'una distncia considerable entre la persona que parla i all de qu es parla.
S'oposa a prop.
No vull que vages tan lluny.
Em digu que se n'aniria lluny, on no la coneguera ning.

ON

Este adverbi exercix una funci interrogativa. Pregunta sobre el lloc on es realitza una acci. Com a
forma sinnima hi ha la locuci a on.
Pregunta-li on l'ha amagat.
A on has anat?

Tamb pot exercir la funci d'un relatiu, b amb un antecedent en una oraci adjectiva, o b sense
antecedent introduint una oraci substantiva:
La ciutat on vaig nixer es troba a la vora del mar.
Pots anar on vullgues.

ONSEVULGA

Indica que alguna cosa s'esdev en qualsevol lloc, en qualsevol banda. Com a forma sinnima hi ha
les variants onsevulla i onsevol.
Onsevulga que t'amagues, et trobar.
Onsevulla que estigues, telefona'm.
D'aix, te'n trobars onsevol que vages.

PROP

Indica que hi ha poca distncia entre la persona que parla i all de qu es parla. Com a forma
sinnima hi ha la locuci a prop. S'oposa a lluny.
El cinema est prop.
No et preocupes, que ja som a prop.

ADVERBIS DE TEMPS

abans

ads

ahir

aleshores

alhora

anit

ara
 dem

desprs

desps-ahir

desps-dem

encara

enguany

hui

ja

mai

mentrestant

prompte

quan

sempre

sovint

tard

ABANS

Este adverbi denota prioritat en el temps.

Ell ha acabat abans.
Abans no hi havia electricitat.

ADS

Situa una acci en un entorn temporal prxim al moment en qu es parla. Pot tindre una projecci
tant sobre el passat com sobre el futur. Indica que alguna cosa s'ha esdevingut fa molt poc de temps
o que s'esdevindr d'ac a molt poc de temps. Hi ha tamb com a forma sinnima l'adverbi suara.
Ads l'hem vist llegint el diari.
Ho acabarem ads.

AHIR
Expressa una acci referida al dia que precedix immediatament aquell en qu ens trobem.
Ahir era dimarts.
Ja tenim el treball fet, i aix que el vam comenar ahir.

ALESHORES

Situa una acci determinada en un temps passat. Com a forma sinnima hi ha l'adverbi llavors.
No esper ms i li ho digu aleshores.
Va ser llavors quan aparegu la infausta imatge.

ALHORA

Al mateix temps, a la vegada. Com a forma sinnima hi ha l'adverbi ensems.

Canta i balla alhora.
Es van publicar ensems la gramtica i el diccionari.

ANIT

Este adverbi t una doble projecci temporal: pot referir-se tant a la nit de hui com a la d'ahir.
A quina hora tornreu anit?
On penseu anar anit?

ARA

Indica que una acci s'esdev en el moment present, o en un moment futur o pretrit prxim al
present, ads.
Ara menja't les postres.
No patisques, ara dinarem.

DEM

Situa l'acci en el dia que seguix immediatament el de hui, i figuradament en un temps futur
indeterminat.
Dem ser dijous.
Dem no sabem que passar.

DESPRS

Este adverbi denota posterioritat en el temps. S'oposa a abans.

Ara sopeu, i desprs ja veureu la televisi.
De primer redactarem l'informe i desprs farem els enviaments.

DESPS-AHIR

Amb este adverbi s'expressa el dia anterior al d'ahir. Com a forma sinnima hi ha la locuci abans-
d'ahir.
Desps-ahir va ser dilluns.
Abans-d'ahir anrem al teatre.

DESPS-DEM
Amb este adverbi s'expressa el dia que fa dos desprs de hui. Com a forma sinnima hi ha la
locuci dem passat.
Desps-dem ser divendres.
Dem passat comenar a treballar.

ENCARA

Indica que una cosa continua tenint lloc en un moment determinat, i en oracions negatives, que en
un moment determinat una cosa no t lloc.
Encara fan aquella pellcula que et vaig comentar.
No conec encara el teu cos.

ENGUANY

Expressa l'any en qu ens trobem.

Enguany anirem de vacacions a Menorca.
Enguany s'ha produt molt ms vi que l'any passat.

HUI

Indica el dia en qu ens trobem. Com a forma sinnima hi ha tamb la variant avui.
Hui s dimecres.
No s qu fer avui.

JA

Este adverbi indica des d'abans, no ms tard, d'un temps determinat (passat, present o futur). Amb el
verb en present amb un valor de futur immediat s equivalent a les expressions ara mateix i tot
seguit, i, amb el verb en futur, expressa la confiana que algun fet s'esdevindr.
Quan arribrem ja se n'havia anat.
Adu, ja ens veurem dem.

MAI

Este adverbi, usat en oracions negatives, indica que una cosa no s'esdev en cap moment, cap
vegada. Quan se situa davant del verb, pot anar reforat amb l'adverbi no. Usat en oracions
interrogatives i condicionals, adopta un significat positiu equivalent a 'alguna vegada'. Com a
locucions sinnimes hi ha mai de la vida i mai ms, que reforcen emfticament el valor de
l'adverbi mai. S'oposa a sempre.
No ve mai amb nosaltres.
Has vingut mai a les nostres reunions?

MENTRESTANT

Durant el temps en qu s'esdev alguna cosa. Com a formes sinnimes hi ha els adverbis entretant i
mentrimentres.
Tu agranaves la terrassa i jo, mentrestant, feia el dinar.
Deixarem que parle i, mentrimentres, far el que li diguem.

PROMPTE
Indica que alguna cosa passar en un futur immediat. Com a formes sinnimes hi ha els adverbis
aviat i enjorn, i la locuci d'hora. S'oposa a tard.
M'ha dit que vindr prompte.
Crec que ho acabarem aviat.

QUAN

Com a conjunti, usat en oracions interrogatives, pregunta a quin moment o a quina poca s'ha
produt o es produir una acci.
Digueu-nos quan arribaran.
Quan vindreu?
Com a conjunci, introdux una oraci adverbial temporal.
Quan vam arribar, ja se n'havia anat.

Vegeu tamb:quant

SEMPRE

Indica que una acci es produx en tot temps o en qualsevol temps i en qualsevol lloc o ocasi.
Tamb pot significar que alguna cosa t lloc des d'antic, tradicionalment. Com a formes sinnimes
hi ha els adverbis tothora i tostemps, i la locuci a tota hora. S'oposa a mai.
Camina sempre per la vorera.
Tothora em parla de la seua dona.

SOVINT

Indica que alguna cosa es fa moltes vegades, d'una manera freqent i continuada.
Nosaltres anem sovint al cinema.
Sovint se'n va a passejar.

TARD

Indica que una acci s'ha produt desprs del temps considerat oport, i, tamb, a una hora molt
avanada de la vesprada. S'oposa a prompte.
Com que heu arribat tard, us heu quedat sense pasts.
Ja s tard: sn les nou.

ADVERBIS DE MANERA

aix

arreu

b/ben

com

debades
 ensems

mal/malament

millor

pitjor

AIX

L'adverbi aix indica que una acci es realitza d'una manera determinada, de la mateixa manera o
per una certa ra.
Ta mare sempre fa les coses aix.
Com ho ha fet ell, aix ho has de fer.

ARREU

Expressa que alguna cosa es produx darrere d'una altra sense interrupci.
Vam viatjar tres dies arreu.
Ens han contractat i treballarem sis mesos arreu.

B / BEN

La forma b noms s'usa darrere del verb, mentre que la variant ben s'usa davant d'adjectius,
adverbis i formes verbals. Estes formes indiquen que alguna cosa es produx segons el que es podria
desitjar. Tamb poden indicar que alguna cosa t lloc d'una manera conforme al deure, en alt grau.
Tamb poden adquirir un valor equivalent a les locucions d'acord i del tot. S'oposa a malament.
Desprs del viatge ens trobem b.
Fars aix? B, per m'haurs d'ajudar.
Esta faena est ben feta.
S'ho van ben creure.

COM

Adverbi de manera que indica de quina manera s'esdev alguna cosa. En sentit comparatiu denota
equivalncia o igualtat.
No s com he de fer la redacci si no m'ho expliques.
s blanc com la neu.

Tamb pot funcionar com a conjunci, introduint una oraci suborcinada adverbial de manera:
Fes-ho com ho ha fet el teu company.

DEBADES

Esta forma adverbial denota que una acci es realitza en va o que alguna cosa s gratuta. Com a
forma sinnima hi ha la locuci de franc, i els adverbis gratis o gratutament.
Tot l'esfor que va fer fou debades.
La funci s de franc.
Vam entrar al futbol gratis.
ENSEMS

La forma ensems indica que diverses persones realitzen alguna cosa d'una manera conjunta. Com a
forma sinnima hi ha l'adverbi alhora.
Anirem a veure la iaia ensems.
Venem del cine tots quatre ensems.

MAL / MALAMENT

Este adverbi noms pot situar-se davant del verb; darrere del verb, s'usa la forma malament. Equival
a 'no gens b'. S'oposa a ben / b.
Aix est molt mal fet.
Els meus alumnes es porten molt malament.

REMARCA: En alguns casos, per, el mot mal pot anar tamb darrere del verb formant part de
determinades locucions, com parlar mal (dir coses negatives dalg), diferent de parlar malament
(parlar defectuosament), fer mal, posar mal, prendre mal.

MILLOR

T un sentit comparatiu, i significa que alguna cosa es fa ms b, d'una manera ms conforme al

que s convenient. S'oposa a pitjor.
Desprs de fer tantes prctiques ara conduxes millor.
Cada dia la humanitat viu millor.

PITJOR

Tamb t un sentit comparatiu, i indica que alguna cosa es fa ms malament, d'una manera menys
ajustada al que s convenient. S'oposa a millor.
Ho ha fet pitjor que mai.
Mon pare cada dia es troba pitjor.

ADVERBIS EN -MENT

Estos adverbis es formen afegint als adjectius qualificatius femenins o invariables el sufix -ment.
s una persona que sempre es comporta cortesament.
Este fenomen ocorre freqentment.

En el cas que hagen de combinar-se dos o ms adverbis formats amb el sufix -ment, es mantenen
invariables amb esta terminaci o se suprimix en el segon i en els segents.
Ho van fer rpidament i correctament.
Ho van fer rpidament i correcta.

ADVERBIS DE QUANTITAT

almenys

gens
 mig

noms

quasi

tan

ALMENYS

No menys de la quantitat indicada. Com a formes sinnimes hi ha les locucions pel cap baix, com a
mnim i si ms no.
Necessite beure almenys dos litres d'aigua diaris.
Pel cap baix vingueren vint persones a la festa.

GENS

Adverbi que indica quantitat o intensitat mnima, no existent realment sin imaginada, per a fer-la
objecte d'una negaci, exclusi, interrogaci, suposici. Amb el mateix valor hi ha tamb la forma
miqueta.
No estudia gens.
Aix que fas no m'agrada miqueta.

_____
Vegeu tamb:res

MIG

Adverbi de quantitat que indica que una cosa o una acci es troba en una part igual a la mitat.
Una botella mig plena.
Tira la poma mig podrida.

NOMS

Adverbi de quantitat que significa 'nicament'. Sn formes sinnimes sols i solament.

Noms hi havia quatre persones.
Este xiquet sols fa que plorar.

QUASI

Adverbi de quantitat que indica que una acci s'ha realitzat no ben b per faltant-hi poc. Com a
formes sinnimes hi ha l'adverbi gaireb i la locuci de poc.
Ho sabia quasi tot.
De poc caus a terra.

TAN

Este adverbi de quantitat s'usa sempre anteposat a un adjectiu, un adverbi o una locuci adverbial.
T un sentit comparatiu, i expressa identitat de grau, igualtat, d'una cosa respecte d'una altra.
 Ell s tan rancors com tu.
S'ha comportat tan malament com sempre.

_____
Vegeu tamb:tant

ADVERBIS D'AFIRMACI, DE DUBTE I DE NEGACI

fins

tamb

potser/pot ser

no

pas

tampoc

FINS

1. Valor prepositiu

Introdux la designaci d'all que s el terme on alguna cosa arriba sense ultrapassar-lo,
sovint formant locucions prepositives amb altres preposicions que la seguixen, especialment
la preposici a:
Anirem fins a l'ermita.
He llegit fins al tercer captol.

En proposicions en qu s expressada l'abstenci, la impossibilitat, etc., de fer alguna cosa,

indica el moment en qu es passar a fer-la, podr fer-la, etc.:
No anir fins que no acabe la faena.
No vindr fins que tu no li ho demanes.

En expressions de comiat, indica el moment en qu es compta, espera, etc., retrobar-se amb

la persona de la qual s'acomiada:
Fins a la prxima setmana.
Fins dem!

REMARCA: La locuci prepositiva fins a perd la a davant de la conjunci que i la majoria dels
adverbis: No t'ho dir fins que n'estiga segur. Ha arribat fins ac. No vindr fins desps-dem.
Fins prompte!

2. Valor adverbial
La forma fins tamb pot tindre una valor adverbial quan s'utilitza per a ponderar all que es
presenta com una cosa excepcional, sorprenent, etc., all que s'afirma. Altres formes sinnimes sn
les locucions fins i tot i i tot, i l'adverbi dhuc.
Vingueren tots, fins els seus nebots.
Fins i tot frem un pasts per a les postres.

Partcula equivalent a una proposici afirmativa que respon a una interrogaci expressada o
sobreentesa, repetint una afirmaci feta anteriorment, anticipant-la.
Vindr el teu germ? -S.
Ell s que s un bon metge.

TAMB

Amb este adverbi s'afirma la igualtat d'una cosa respecte d'una altra.
Tots hi hem anat, tu tamb hauries d'anar-hi.
Jo tamb m'he comprat el nou disc.

POTSER / POT SER

La forma potser s un adverbi de dubte que indica la possibilitat que es produsca all que es diu.
Sn locucions sinnimes tal vegada i tal volta. Este adverbi, i les locucions adverbials sinnimes,
modifiquen un verb en indicatiu o condicional.
Potser el vostre amic vindr dem.
Potser dem farem una paella.
Tal vegada (= potser) seria millor que no parlares.

Mentres que pot ser s una combinaci dels verbs poder i ser, que tamb indica la possibilitat que es
produsca alguna cosa.
Pot ser com tu dius, per no m'ho acabe de creure.
Pot ser que dem m'acoste a veure'ls.

NO

Este adverbi indica el carcter negatiu d'una oraci. Se situa immediatament davant del verb de
l'oraci o davant d'algun membre d'esta amb sentit negatiu.
Els teus nebots encara no han arribat.
No me'ls envies per fax; millor si me'ls envies per correu.

Este adverbi pot equivaldre a tota una oraci negativa.

Has anat a vore ta mare? -No.
Vindrs amb nosaltres? -No.

L'adverbi no t valor expletiu (s a dir, no s necessari per al sentit de la frase) en oracions

comparatives, en qu la primera t un sentit afirmatiu i la segona est introduda amb la conjunci
que.
Li agrada ms anar a la muntanya que no a la platja.
Fa ms traduccions en un dia que no en fas tu en tota una setmana.

Tamb t valor expletiu en oracions temporals introdudes per les locucions abans que i fins que.
Avisa'ls, abans que no vinguen.
Fins que no ho acaben, no els pense pagar.
PAS

Esta partcula negativa sempre apareix combinada amb l'adverbi no i pot usar-se en els casos
segents:

En proposicions comparatives, per a reforar el segon terme de la comparaci:

M'agrada ms l'hivern que no pas l'estiu.
Fa ms calor al menjador que no pas a l'habitaci.

Darrere del verb, per a negar una suposici implcita:

Porta'm dem els diners. -Dem no vindr pas.
Dem t'ho explicar. -Ho sent, no ens veurem pas, dem!

Per a introduir una proposici construda sense verb amb qu es nega parcialment el
contingut d'una enunciaci precedent:
Dem anirem al cinema? -No pas jo.
Hem estudiat tots els temes. -No pas jo.

Darrere del verb d'una oraci interrogativa denotant probabilitat:

No tens pas un bolgraf?
Este pitxer vessa: no s pas badat?

Darrere del verb amb qu s'expressa la prohibici d'alguna cosa, tot donant a entendre que hi
hauria una conseqncia desfavorable, un castic, etc.
No ho tornes a fer pas mai, aix!
No ho portes pas! Pensa en les conseqncies.

TAMPOC

En oracions negatives expressa la negaci d'alguna cosa desprs d'haver-ne negada una altra, i quan
se situa davant del verb pot anar reforat amb l'adverbi no. Usat en oracions interrogatives i
condicionals, adopta un significat positiu equivalent a tamb.
Jo no sopar, per tu tampoc.
Ell no l'ha vist i jo tampoc no l'he trobat.

ELS VERBS

El verb s la categoria gramatical, nucli del sintagma verbal, que expressa existncia, estats,
accions, processos o modificacions d'un subjecte o sintagma nominal.

En el verb poden distingir-se dos components: el lexema, que s la part invariable del verb que
cont el significat, i el morfema, que n's la part variable que indica la persona, el nombre, el
temps, l'aspecte i el mode.

Partint d'esta distinci, els verbs es classifiquen en regulars i irregulars. Els verbs regulars sn
aquells que es conjuguen sense alteracions en el lexema o sense modificar les desinncies o la vocal
temtica de la conjugaci a qu pertanyen; i els irregulars, els que presenten alteracions en el
lexema o es conjuguen modificant les desinncies o la vocal temtica de la conjugaci a qu
pertanyen.
En valenci es distingixen tres conjugacions. La primera est composta pels verbs acabats en -ar,
com ara cantar, ballar i mirar. La segona integra els verbs acabats en -er o -re, com ara crrer,
tmer; batre, caure i ploure. I la tercera est formada pels verbs acabats en -ir, com ara servir,
dormir, ferir i fregir. En esta conjugaci hi ha dos grups: els verbs anomenats incoatius, que prenen
els increments -eix, -ix o -isc en les persones del singular i la tercera persona del plural dels presents
d'indicatiu i de subjuntiu, i els anomenats purs, que es conjuguen sense afegir-hi este increment.

REMARCA: Formen part de la segona conjugaci, tot i la seua terminaci atpica, els verbs dir i
dur.

D'altra banda, cal distingir entre els temps simples i els temps compostos. Els temps simples sn
aquells que estan formats per un sol element, com ara cante, cantares; i els temps compostos, els
que estan constituts per una forma simple del verb auxiliar i el participi del verb que es conjuga: he
cantat, hauria cantat.
I encara hi ha els temps perifrstics, formats amb les formes vaig, vas (o vares), va, vam (o
vrem)... i l'infinitiu del verb que es conjuga: vaig cantar, vam saber.

LES CONJUNCIONS

1. Funci i classificaci
La conjunci s la categoria gramatical que enllaa oracions o b membres o elements d'una
mateixa oraci. Segons el tipus de relaci que establixen entre els termes enllaats, les conjuncions
es classifiquen en coordinants i subordinants.

2. Conjuncions coordinants
Estes conjuncions relacionen oracions independents o termes independents dins de la mateixa
oraci. Segons les funcions que exercixen, es classifiquen en els grups que s'indiquen tot seguit.

2.1. Copulatives
Fonamentalment expressen una relaci de mera addici entre els elements coordinants. Les
conjuncions copulatives sn i (per a les oracions afirmatives) i ni (per a les oracions negatives).
Marc llig i Carme escriu.
No puc anar-hi esta setmana ni tampoc l'altra.

La conjunci i es mant inalterable encara que precedisca una paraula comenada per la vocal i:
Carme i Isabel sn amigues meues.
s una persona inactiva i inefica.

Tamb es fa servir per a unir els dos cognoms:

Marta Espuig i Carbonell
Octavi Borja i Adri.

2.2. Distributives
Indiquen alternana dels termes enllaats. Les conjuncions distributives sn: adsads, ads
ara, araara, migmig, nini, oo, siasia, sigasiga.
Els xiquets ads ploren ads riuen.
Els escolars ads treballen ara juguen.
Ara entre ara isc.
Sempre diu les coses mig rient mig plorant.
No vnen ni Empar ni Ricard.
O em dones els llibres, o me'n vaig.
Siga mat siga vesprada, passa les hores menjant.
2.3. Disjuntives
Expressen una alternana o contraposici entre els elements que enllacen. Les principals
conjuncions disjuntives sn o i o b.
Compra pomes o taronges.
Posa't la camisa blava o b la blanca.

La conjunci o tamb es mant inalterable encara que precedisca una paraula comenada per o.
Al sopar, no s si vindran deu o onze persones.
Pere no s si s odontleg o oftalmleg.

2.4. Adversatives
Expressen oposici o contrarietat entre els elements que enllacen. Pertanyen a esta classe les
conjuncions i les locucions conjuntives segents: aix i tot, aix no obstant, no obstant aix,
altrament, amb tot, mentre que, per, sin, sin que, tanmateix.
Son pare li ho va advertir, i aix i tot se n'an amb la moto.
Tots estem en crisi, aix no obstant tots anem de viatge.
Li va tocar la grossa de Nadal, altrament no hauria fet el viatge.
T molts problemes; amb tot, els resoldr prompte.
Joana treballa moltes hores, mentre que tu treballes poc.
Estudia molt, per no aprova cap examen.
No s que no vullga, sin que he d'anar-me'n.
No va estudiar gens i, tanmateix, ha aprovat l'oposici.

2.5. Consecutives
Expressen una conseqncia, una deducci, all que s'inferix del que s'ha dit en la frase anterior.
Dins d'este grup, tenim la conjunci doncs i la locuci conjuntiva de manera que entre d'altres:
No vols vindre amb mi? Doncs ja en parlarem.
Sabem ja la veritat, de manera que no ens digues ms mentides.

2.6. Continuatives
Indiquen continutat, successi entre les oracions o termes enllaats; tamb poden expressar
acumulaci o suma. Les conjuncions i locucions conjuntives ms importants sn: aix mateix,
doncs, ni tan sols.
A banda del que hem dit hi ha, aix mateix, altres consideracions.
Doncs s: ara et contar el que em va passar.
Entr i ni tan sols ens salud.

3. Conjuncions subordinants
Estes conjuncions enllacen les oracions que depenen significativament d'altres amb aquelles de les
quals depenen. Hi ha les segents classes de conjuncions subordinants:

3.1. Completiva
nicament hi ha la conjunci que. Esta conjunci tamb s'anomena copulativa, perqu simplement
enllaa oracions que exercixen la funci sintctica de complement i, per extensi, les que fan de
subjecte i de predicat nominal.
No s bo que menges estes coses.
Crec que dem tinc una reuni.

3.2. Temporals
Introduxen oracions temporals. Dins d'este grup s'inclouen les segents conjuncions i locucions
conjuntives: abans que, aix que, a penes, d'en que, de seguida que, desprs que, des que, fins
que, mentre, quan, sempre que, tan prompte com, tot seguit que.
 Compra les entrades abans que tanquen la taquilla.
Aix que acabes, ens menjarem el pasts.
A penes li diuen alguna cosa, es posa a plorar.
D'en que l'anterior president va dimitir, ja no es produx tant.
De seguida que arribe el iaio, dna-li el regal.
Veniu a casa desprs que acabeu la classe.
Des que tingu el xiquet no t ganes d'eixir.
No anir al camp fins que no passe l'hivern.
Mentre tu prepares el dinar, jo planxar la roba.
Quan tu vindrs, me n'anir jo.
Sempre que fa sol ix a passejar.
Tam prompte com arribar, soparem.
Tot seguit que el capit va donar l'orde, va comenar l'atac.

3.3. Causals
Indiquen relacions de causa entre dos o ms proposicions. Les conjuncions i locucions conjuntives
ms importants sn: ats que, com que, ja que, per tal com, perqu, puix.
Ats que el president no podia anar-hi, van suspendre la reuni.
Com que no hi havia ning a casa, he eixit a passejar.
Ja que ho has susps tot, no anirs de viatge.
He acceptat la invitaci per tal com no m'hi podia negar.
No ha eixit perqu plovia.
Puix que estic sol, llegir en veu alta.

3.4. Finals
Exercixen la funci d'indicar que el perode que regixen es troba subordinat a un altre perode, i
d'atorgar al perode dependent una significaci de finalitat respecte al perode completat per la frase
regida. Dins d'este grup s'inclouen les conjuncions i locucions conjuntives segents: a fi que,
perqu, per tal que, que.
No li ho direm mai, a fi que no es moleste.
He fet el dinar perqu te'l menges.
T'ho dic per tal que obres en conseqncia.
Veniu, que us diga el resultat.

3.5. Condicionals
Indiquen que la realitzaci de l'acci que expressa el verb principal depn de l'oraci subordinada
que estes introduxen. Pertanyen a esta classe les conjuncions i locucions conjuntives segents: en
cas que, mentre, noms que, posat que, sempre que, si, si de cas, sols que.
En cas que compre els segells, farem els enviaments.
Mentre no t'alces prompte, no arribars a temps.
Noms que anem dem a la biblioteca, acabarem el treball.
Canviar l'armari de lloc, posat que puga moure'l.
Sempre que em digues la veritat, et respectar.
Si no aneu, no us donaran els diners.
Si de cas telefona, expliqueu-li com ho ha de fer.
Sols que estigueu mitja hora, es posaran contents.

3.6. Modals
Indiquen, amb l'oraci subordinada que introduxen, de quina manera es produx l'acci del verb
principal o la comparaci respecte d'un fet expressat pel verb principal. Dins d'este grup, s'hi
inclouen les conjuncions segents: aix com, com, com si, segons com, tant com.
Escriu aix com parla.
 Ho han fet com han pogut.
Diu les coses com si no l'importaren gens ni miqueta.
Segons com ho digues, ho interpretaran.
M'agrada escriure tant com llegir.

3.7. Concessives
Indiquen que l'acci expressada pel verb principal es realitza malgrat l'objecci o la dificultat que
cont l'oraci subordinada que estes conjuncions introduxen. Pertanyen a este grup les conjuncions
i locucions conjuntives segents: a pesar que, b que, encara que, malgrat que, per b que, per
ms que, si b, tot i que.
A pesar que ho haja trencat, s un bon xiquet.
Vam arribar tard, b que ells encara no hi havien arribat.
Encara que li ho contes, no s'ho creur.
Malgrat que ho sap, no vol dir-ho.
Finalment es va comprar el vestit, per b que no li agrada gens.
Per ms que li ho digues, no et far cas.
Encara m'agraden els contes, si b no tant com abans.
Tot i que el problema era difcil, el vam resoldre.

DOBLETS LINGSTICS

abonament/adob

accessible/assequible

aclarir/clarificar

addici/addicci

advertncia/advertiment

afamat/fams

alg/algun

alimentari/aliments

altura/alria/alada

aparat/aparell

aparentar/aparenar

apressar
 assecar/eixugar

atendre/atindre

aterrar/aterrir

baixar/abaixar

bastant/prou

cadasc/cadascun

captar/copsar

cessar

cita/citaci

complimentar

compondre/composar

confs/confs

consegent/conseqent

consegentment/conseqentment

corba/revolta

corrent/corrents

creuar/encreuar

data/dada

depenent/dependent

deport/esport

desvelar/desvetlar

doblar/doblegar

dormir/adormir

esborrany/esborrador
 estada/estana

fstic/fastig

fons/fondo

full/fulla

glacial/glacera

hmens/homes

imponent/imposant

infligir/infringir

jvens/joves

legat/llegat

lliurar/alliberar

mrgens/marges

mentre/mentre que

metge/mdic

metre/metro

mig/medi/mitj

nomenar/anomenar
 nmero/nombre

ona/onada/onda

orella/oda

orgue/rgan

perqu/per qu/per a qu

pertinena/pertinncia

petrolfer/petrolier

planar/planejar

pondre/posar

precisar

previndre/preveure

propi/mateix

pujar/apujar

qualsevol/qualsevulla

qualsevol/qualssevol

quan/quant

rvens/raves
 real/reial

recent

recrrer

remugant/rumiant

remugar/rumiar

rentable/rendible

renyir/renyar

retall/retallada

sec/eixut

segur/assegurana

semblar/assemblar

senyalar/assenyalar

sin/si no

son/somni

subterrani/soterrani

tan/tant

targeta/tarja
 taula/mesa

tinena/tinncia

trfic/trnsit

transmetre/trametre

u/un

urgir

vam/vrem

van/varen

vas/vares

vau/vreu

vestidor/vestuari

vial/viari

vidre/cristall

vistiplau/vist i plau

vost/vs

ABONAMENT / ADOB

La paraula abonament designa el contracte pel qual es paga una certa quantitat per usar un servici o
rebre un provement durant un temps determinat:
M'ha regalat un abonament per a tots els concerts de la temporada.
Amb este abonament rebr la nostra revista durant un any.

Per la seua banda, la paraula adob fa referncia a l'ingredient utilitzat per a preparar carns, llegums,
etc., i tamb, a la substncia fertilitzant usada en agricultura per a afavorir el creixement dels
vegetals:
Per a preparar la carn podem usar diversos adobs: oli, vinagre, sal, etc.
Els adobs s'usen per a compensar la falta d'algun element qumic en un sl determinat.

ACCESSIBLE / ASSEQUIBLE

L'adjectiu accessible fa referncia al lloc o a la persona als quals es pot arribar fcilment:
Una persona accessible.
Una muntanya accessible.
Un tractat de matemtiques accessible a qualsevol persona.

Per contra, l'adjectiu assequible indica que alguna cosa es pot aconseguir:
Estos televisors tenen uns preus molt assequibles.

ACLARIR / CLARIFICAR

El verb clarificar noms t el significat de llevar d'un lquid les substncies que l'enterbolixen; en
la resta de casos s'ha d'utilitzar el verb aclarir:
Este vi s'ha de clarificar.

per:

s necessari que aclarim el misteri.

La policia intenta aclarir la identitat de l'assass.
L'oratge s'ha aclarit.
El sol li ha aclarit els cabells.

ADDICI / ADDICCI

La paraula addici designa bsicament l'acci d'afegir, d'agregar, i tamb s'usa com a terme
matemtic sinnim de 'suma':
L'editorial ens ha aconsellat l'addici de lmines en color al diccionari que estem elaborant.
L'addici, la resta, la divisi i la multiplicaci sn les quatre operacions matemtiques bsiques.

Per la seua banda, la paraula addicci fa referncia a la dependncia psicolgica i fisiolgica a una
substncia o a una prctica:
L'herona produx una forta addicci.
La ludopatia s l'addicci als jocs d'atzar.

ADVERTNCIA / ADVERTIMENT

Les paraules advertncia i advertiment no sn totalment sinnimes. S'ha d'usar advertncia de

manera preferent per a fer referncia a l'acci d'amonestar o de comminar a fer alguna cosa, i
advertiment en el sentit d'avisar, de fer saber alguna cosa a alg:
Si no fas cas de la nostra advertncia, t'assegure que te'n penedirs.
El jutge ha deixat lliure el detingut amb l'advertncia que si intenta eixir del pas perdr la fiana i
ser empresonat.

per:

Va aconseguir escapar grcies a l'advertiment d'un amic.

En la primera pgina del llibre hi ha un advertiment del traductor.
AFAMAT / FAMS

L'adjectiu afamat (amb la seua flexi, afamada, afamats, afamades) s sinnim de 'famolenc, que t
fam':
Trobaren el nufrag afamat i prcticament deshidratat.
Desprs de tres mesos de setge, la poblaci de la ciutat estava afamada i disposada a rendir-se.

Per la seua banda, l'adjectiu fams (amb la seua flexi, famosa, famosos, famoses) significa 'que t
fama':
La presentaci del llibre anir a crrec d'un fams escriptor.
s una pianista molt famosa.

ALG / ALGUN

L'indefinit alg t un carcter estrictament pronominal, i per tant no pot precedir un substantiu. s
invariable en gnere i nombre, i sempre fa referncia a qualsevol persona indeterminada:
Alg ho sap?
Si alg no hi est d'acord que ho diga.

L'indefinit algun (amb la seua flexi, alguna, alguns, algunes) exercix una funci adjectiva i pot fer
referncia, d'una banda, a un nombre redut de persones o de coses i, a vegades, a una de sola:
No s si ja t'han dit alguna cosa sobre l'assumpte.
Ja ens hem posat en contacte amb algunes persones interessades en el projecte.

I, d'una altra, a una certa quantitat d'alguna cosa, ni poc ni molt d'alguna cosa:
Respecte d'aix, tenim alguna reserva.
Un escrit d'alguna extensi.

Davant d'un complement partitiu introdut amb la preposici de, s'ha d'usar la forma algun:
No s si algun de nosaltres est disposat a fer aix.
Si algun dels presents vol dir alguna cosa, ara pot fer-ho.

El mot algun i la seua flexi s'usen sense cap substantiu ni complement quan fan referncia a un
substantiu esmentat anteriorment que es troba elidit:
He escrit a totes les editorials, per algunes encara no han respost.

_____
Vegeu tamb:u/un, alg, algun

ALIMENTARI / ALIMENTS

L'adjectiu alimentari (amb la seua flexi, alimentria, alimentaris, alimentries) fa referncia a tot
all que t relaci amb els aliments o amb el menjar:
La indstria alimentria.
Productes alimentaris.

Per la seua banda, l'adjectiu aliments (amb la seua flexi, alimentosa, alimentosos, alimentoses) es
diu del menjar que nodrix o alimenta:
La llet s un producte molt aliments.

ALTURA / ALRIA / ALADA / ALTITUD

La paraula altura designa la distncia vertical d'un punt a la superfcie de la terra o a qualsevol altre
terme de comparaci:
L'avi vola a gran altura.
Els quadres no estan a la mateixa altura.

En una figura geomtrica, una altura s un segment traat des d'un vertex i perpendicular a un costat
o a una cara, o b la longitud del dit segment:
Les tres altures d'un triangle equiltater sn iguals.
Dibuixeu un rectangle de sis cm de base i tres cm d'altura.

Tamb s'usa en expressions com les segents:

No va saber estar a l'altura de les circumstncies.
Ens vam creuar a l'altura de Paterna.

Per la seua banda, la paraula alria indica la dimensi que t un cos en sentit vertical:
Han construt una paret de tres metres d'alria.
L'Everest t una alria de 8.880 m.
L'alcria d'una figura amb forma de prisma rectangular coincidix amb una de les seues altures.

S'utilitza la paraula alada, molt especficament, per a fer referncia a l'alria d'una persona o d'un
animal:
El pivot de l'equip era un home d'una gran alada.
El meu gos no creixer ms, ja ha arribat a l'alada que solen tindre els gossos adults de la seua
raa.

I, finalment, la paraula altitud significa altura d'un punt de la Terra respecte al nivell del mar:
El cim de l'Everest es troba a 8.880 m d'altitud.

APARAT / APARELL

La paraula aparat s'usa exclusivament per a designar all que dna pompositat a un acte, una
cerimnia, etc.:
Volien celebrar el casament d'una manera ntima, sense aparat.

En canvi, la paraula aparell fa referncia a un conjunt de sistemes mecnics, electrnics, etc., que
funcionen com una unitat i que servixen per a executar alguna operaci o dur a terme determinades
funcions:
Hem comprat un nou aparell de televisi.
L'alarma que han installat s un aparell molt sofisticat.

Parallelament, en el camp de la biologia, designa el conjunt d'rgans especialitzats a dur a terme

una funci determinada:
s un metge especialista en l'aparell digestiu.
Els renyons formen part de l'aparell urinari.

I, finalment, la paraula aparell s'usa tamb en expressions com les segents:

S'ha desplegat un gran aparell policial.
L'aparell administratiu de l'Estat.
L'aparell del partit n'ha impedit la renovaci.

APARENTAR / APARENAR
El verb aparentar t el significat de "parixer per l"aspecte":
Aparenta ms edat de la que t.

En canvi, el verb aparenar significa "voler fer creure el que no s":

Pretn aparenar que s un home molt segur de si mateix, per en realitat no s aix.

APRESSAR

El verb apressar noms s'usa en el sentit de dnar-se pressa o donar pressa a alg, accelerar i ser
urgent:
Si no t'apresses farem tard.
Cal que apressem la marxa.
La resoluci del problema apressa.

No s'ha d'usar mai en el sentit de 'capturar':

La policia ha capturat (i no "ha apressat") els segrestadors.
Han capturat (i no "han apressat") una nau enemiga.

ASSECAR / EIXUGAR

El verb assecar fa referncia a una cosa que ha perdut la humitat que li s prpia:
Este arbre s'assecar si no el regueu ms.
El pou que hi havia al costat de la casa ja fa temps que es va assecar.
El riu s'ha assecat.
El sol ha assecat les margarides.
El pa s'ha assecat i s'ha fet dur.

Per la seua banda, el verb eixugar designa l'acci de llevar el lquid d'una cosa que s'ha humitejat
sense que el lquid en forme part d'una manera consubstancial:
Tin el mocador i eixuga't la cara.
Eixuga't els cabells o et refredars.
Eixuga els plats abans d'alar-los.
La roba encara no s'ha eixugat.

_____
Vegeu tamb:sec/eixut

ATENDRE / ATINDRE (O ATENIR)

El verb atendre, usat com a verb transitiu, designa l'acci de prestar atenci a alg, o tindre en
compte, en consideraci, alg o alguna cosa:
Fa ms de mitja hora que estic ac i encara no m'han ats.
El nou dependent no sap atendre els clients
Els meus consells no els atn mai.
Atenent (o ateses) les raons exposades, actuatem en conseqncia).

Usat intransitivament, atendre significa fer atenci, estar atent, posar cura en alguna cosa:
No atn mai al que diem.
Va a classe per no atn a les explicacions de la professora.

En canvi, el verb atindre, usat pronominalment, fa referncia a l'acci d'ajustar-se fidelment a

alguna cosa:
 L'acusat ha declarat que, en les seues actuacions, sempre s'ha atingut al que disposen les lleis.
Hem d'atindre'ns a la decisi del jutge.

ATERRAR / ATERRIR

El verb aterrar fa referncia a l'acci de prendre terra una au o una aeronau:

L'avi procedent de Madrid acaba d'aterrar en la pista nmero sis.

Tamb pot indicar l'acci de fer caure a terra, d'abatre:

El caador va aterrar la perdiu d'un tir.

En canvi, el verb aterrir designa especficament l'acci de causar terror.

El terratrmol va aterrir la poblaci.

BAIXAR / ABAIXAR

El verb baixar pot tindre un s intransitiu, i en este cas indica l'acci d'anar de dalt a baix o b de
passar a un nivell inferior:
Els preus dels autombils han baixat.
La febra no li baixa.
Jo baixe en la prxima parada.

Tamb s'usa transitivament fent referncia a l'acci de recrrer baixant o portar alguna cosa de dalt a
baix:
Baixava l'escala lentament.
Baixa la roba del terrat.

El verb abaixar, en canvi, s sempre transitiu o pronominal, i expressa l'acci de fer descendir a un
nivell ms baix, a un grau inferior d'intensitat:
Abaix el cap i continu caminant.
Els comerciants han abaixat els preus.
Per favor, abaixeu la veu.
S'abaix per a cordar-se les sabatilles.

BASTANT / PROU

Els quantitatitus bastant i prou no sn sinnims. Bastant fa referncia a una quantitat regular,
mentres que prou indica una quantitat suficient:
Tenim bastants diners estalviats, per no s si en tindrem prou per a comprar el cotxe que ens
agrada.
No obstant aix, quan no calga fer una distinci rigorosa, s lcit usar prou en el sentit de bastant.

_____
Vegeu tamb:prou, bastant

CADASC / CADASCUN

L'indefinit cadasc (o cada u) t un carcter estrictament pronominal, i per tant no pot precedir un
substantiu. s invariable en gnere i nombre, i fa referncia a tota persona de manera distributiva:
Cadasc ha de fer la tasca que t encomanada.
La naturalesa donar a cadasc el que necessita.
L'indefinit cadascun, amb el seu femen cadascuna (o cada un, amb el femen cada una) exercix
una funci adjectiva, ja que es referix a un substantiu o pronom personal, que expressa a un
collectiu determinat. Este substantiu o pronom personal pot haver sigut expressat anteriorment i
trobar-se elidit, o b pot ser introdut per una construcci partitiva amb la preposici de:
Eren tres persones en la reuni i cadascuna tenia la seua opini.
Eren tres persones en la reuni i cadascun d'ells tenia la seua opini.
Els alumnes arribaren alhora, i cadascun (d'ells) reb un diploma acreditatiu.
Cadascun dels presents rebr un diploma acreditatiu.

_____
Vegeu tamb:u/un, alg/algun

CAPTAR / COPSAR

s incorrecte l's del verb captar en el sentit d''entendre'. Per a expressar este significat s'ha d'usar el
verb copsar:
No he copsat (i no "he captat") el sentit de la frase.
No ha sabut copsar (i no "captar") el missatge.

CESSAR

El verb cessar t un s transitiu quan significa 'posar fi a una cosa':

Fins que no cesses la teua actitud no pense parlar amb tu.
Cessa les teus exigncies, ja n'estem farts.

Este verb t tamb un s intransitiu i, en este cas, significa 'parar, no continuar':

El vent no ha cessat de bufar en tota la nit.
El secretari general ha cessat en el crrec per raons de salut.

Per no s'ha d'usar mai transitivament en el sentit de 'separar alg d'un crrec'. En estos casos, cal
utilitzar els verbs destituir, rellevar, revocar, etc., o l'expressi fer cessar:
Han destitut (i no "han cessat") el director general.
Han fet cessar (i no "han cessat") el ministre d'Assumptes Exteriors.

CITA / CITACI

La paraula cita fa referncia a l'acci d'assenyalar un dia i una hora per a trobar-se dos persones o
ms:
La vaig esperar molt de temps, per al final no va acudir a la cita.
Li he concertat una cita per a dimarts.

En canvi, la paraula citaci designa, d'una banda, l'orde de compareixena dictada per una autoritat:
He rebut una citaci de l'Ajuntament.
El tribunal ha dictat una citaci judicial.

I, d'una altra, el text d'un autor que es diu en suport d'una opini, d'una regla, etc.:
Va comenar la conferncia amb una citaci de Juli Csar.
El llibre arreplega citacions de personatges famosos.

COMPLIMENTAR
El verb complimentar noms fa referncia a l'acci de fer un compliment a alg:
Els amfitrions complimenten els convidats.
El ministre compliment el seu collega britnic a l'arribada a l'aeroport.

No s'ha d'usar mai en el sentit d'omplir amb les dades corresponents un formulari, un imprs, etc.:
Cal que ompliu (i no "complimenteu") el full d'inscripci amb les vostres dades personals.
Heu d'omplir (i no "complimentar") els impresos de la declaraci de la renda amb bolgraf i lletra
d'impremta.

COMPONDRE / COMPOSAR

El verb composar noms t el significat de sancionar arbitrriament alg; en la resta de casos s'ha
d'utilitzar el verb compondre:
La policia l'ha composat per excs de velocitat.

per:

Ha compost una simfonia esplndida.

Un equip de futbol es compon d'onze jugadors.
No et compongues tant, que no anem a un sopar de gala.

CONFS / CONFS

La paraula confs (amb la seua flexi, confosa, confosos, confoses) s el participi del verb
confondre:
No ha vingut a l'examen perqu s'ha confs de dia.
Disculpe, l'havia confosa amb una altra persona.

En canvi, la paraula confs (amb la seua flexi, confusa, confusos, confuses) s un adjectiu que fa
referncia a una cosa poc clara:
Redacta malament perqu t les idees confuses.
L'explicaci que m'ha donat m'ha paregut molt confusa.

CONSEGENT / CONSEQENT

L'adjectiu consegent vol dir que alguna cosa seguix com a resultat o deducci a una altra:
Les manifestacions consegents a les declaracions del ministre no s'han fet d'esperar.
Cal palliar els desastres consegents al bombardeig.

En canvi, l'adjectiu conseqent indica que alguna cosa t consistncia lgica:

La seua actuaci no s conseqent amb la ideologia que preconitza.
s important ser conseqent amb un mateix.
El teu raonament no em pareix conseqent.

_____
Vegeu tamb:consegentment/conseqentment

CONSEGENTMENT / CONSEQENTMENT
L'adverbi consegentment vol dir 'per consegent, en conseqncia', i s'usa per a fer referncia a
una cosa que s'ha dit anteriorment o a un fet:
Els legisladors no van tindre en compte esta possibilitat i, consegentment, la llei no fa cap
referncia explcita a este supsit.

Al seu torn, l'adverbi conseqentment significa 'd'una manera conseqent', i s'usa fent referncia a
persones:
Ha actuat conseqentment amb les seues idees.

_____
Vegeu tamb:consegent/conseqent

CORBA / REVOLTA

La paraula corba s un terme usat en geometria per a designar una lnia que no s recta:
El mestre ha traat una corba en la pissarra.
El projectil ha traat una corba abans d'arribar a l'objectiu.

Per la seua banda, la paraula revolta fa referncia al canvi de traat en la direcci d'una carretera.
Per a expressar este significat hi ha tamb el sinnim revolt:
El senyal indica que entrem en una revolta perillosa.
Una cam ple de revoltes.

CORRENT / CORRENTS

La paraula corrent, a ms d'un substantiu mascul i un adjectiu, s el gerundi del verb crrer:
Estic tan cansat perqu he vingut corrent.
Es passa les vesprades corrent perqu s'entrena per a la marat.

En canvi, la paraula corrents s un adverbi que indica que una cosa es fa molt de pressa:
Les coses no es poden fer corrents, perqu desprs ixen malament i s'han de repetir.
Esta xiqueta s massa nerviosa, tot ho fa corrents.

CREUAR / ENCREUAR

El verb creuar fa referncia a l'acci de travessar un carrer, un riu, l'aire etc., passant d'un costat a
l'altre:
Vs amb compte quan creues el carrer.

Per la seua banda, el verb encreuar indica l'acci de disposar dos coses en creu:
S'encreua de braos i no fa res.

Tamb pot indicar l'acci d'acoblar dos individus de races diferents o d'espcies afins:
Han provat a encreuar estes dos races de gossos.

I, finalment, en un s pronominal, fa referncia a l'acci d'intersectar-se dos coses o dos persones, o

de trobar-se anant cada una en una direcci diferent:
Els camins s'encreuen a dos quilmetres del poble.
Ens hem encreuat pel corredor, per ell no m'ha saludat.
Els trens s'encreuaren a l'altura de Cullera.

DATA / DADA
La paraula data s la indicaci del temps en qu es realitza un fet:
Hem de fixar la data de la prxima reuni.

En un escrit, una inscripci, una moneda, etc., indica el temps (i, generalment, tamb el lloc) en qu
s'ha fet:
La data d'un decret.
La data d'una carta.

En canvi, la paraula dada fa refrencia a cada un dels elements coneguts a partir dels quals poden
deduir-se uns altres de desconeguts:
No tenim prou dades per a resoldre el problema.
Ja han informatitzat totes les dades que han arreplegat els enquestadors.

DEPENENT / DEPENDENT

La paraula depenent s el gerundi del verb dependre:

Depenent del que dicte la llei, el jutge resoldr la qesti en un sentit o en un altre.
Diu que li sap greu estar depenent de son pare, per no fa res per evitar-ho.

La paraula dependent, en canvi, pot tindre dos significats; d'una banda, s un adjectiu que indica la
dependncia del substantiu al qual qualifica d'alg altre o d'una altra cosa:
Un organisme dependent de la Generalitat Valenciana.
Les entitats dependents de la Conselleria de Sanitat.

I, d'una altra, fa referncia a la persona que treballa en una botiga atenent els clients; quan s aix,
esta paraula presenta flexi de gnere (dependent / dependenta):
Treballa de dependenta en uns grans magatzems.
Han contractat dos dependents nous per a la botiga.

DEPORT / ESPORT

La paraula deport s'usa per a designar qualsevol activitat recreativa, especialment la que es realitza a
l'aire lliure:
Passejar per la platja s un bon deport.
Anar a pescar s per a ell un deport molt plaent.

En canvi, s'utilitza la paraula esport per a fer referncia als exercicis corporals practicats
generalment a l'aire lliure per afici, competici o exhibici:
El futbol s un esport d'equip.
Fer esport s bo per a la salut.
Li agraden els esports de risc.

DESVELAR / DESVETLAR

El verb desvelar fa referncia a l'acci de descobrir o revelar una cosa que estava oculta:
Per fi s'ha desvelat el misteri.
El ministre no ha volgut desvelar les condicions del pacte.

En canvi, el verb desvetlar significa llevar o perdre la son:

Si no vols adormir-te, una dutxa et desvetlar.
El caf m'ha desvetlat.
I tamb, estimular o suscitar l'inters:
La notcia ha desvetlat l'inters de tota la poblaci.

DOBLAR / DOBLEGAR

El verb doblar significa 'fer doble':

Ens han doblat el sou.
La direcci de l'empresa vol que doblem la producci.
La poblaci s'ha doblat en deu anys.

En canvi, el verb doblegar vol dir 'plegar, trcer':

Doblega b la roba abans de ficar-la en la maleta.
s capa de doblegar una barra de ferro amb les mans.
No puc doblegar el genoll: em fa molt de mal.
A pesar de les amenaces, el Govern no s''ha doblegat a les exigncies dels segrestadors.

DORMIR / ADORMIR

El verb dormir, intransitiu, fa referncia a l'acci de trobar-se en l'estat de reps caracteritzat per la
suspensi de certes funcions vitals:
Anit no vaig poder dormir.
Necessita dormir almenys set hores cada dia.

En canvi, el verb adormir, transitiu, fa referncia a l'acci de fer dormir una altra persona:
El xiquet est molt nervis i no puc adormir-lo.
L'anestesista ja ha adormit el pacient.

Usat com a verb pronominal, adormir fa referncia al fet de comenar a dormir:

Quan anem al cine, sempre s'adorm.
No puc adormir-me, i dem he d'alar-me mat.

I, finalment, tamb s'usa este verb per a indicar la prdua de sensibilitat d'algun membre:
Se m'ha adormit la cama.

ESBORRANY / ESBORRADOR

La paraula esborrany fa referncia a l'esbs que es fa abans de redactar un escrit definitiu:

Vull que lliges l'esborrany de la meua conferncia perqu em digues qu et pareix.

Per la seua banda, la paraula esborrador designa l'utensili utilitzat per a esborrar una pissarra:
Tin el clari i l'esborrador, i ix a la pissarra.

ESTADA / ESTANA

La paraula estada designa l'acci d'estar en un lloc durant un cert temps:

Ho hem passat molt b durant la nostra estada a Mallorca.
Aprofitrem la nostra estada a Londres per a practicar l'angls.

Per la seua banda, la paraula estana significa 'habitaci, cambra':

Els tapissos que cobrien les parets de l'estana eren magnfics.
La reina s'ha retirat a les seues estances.
FSTIC / FASTIG

La paraula fstic designa la sensaci desagradable que causa una cosa que repugna:
El xarop que m'ha receptat el metge em fa fstic.
La seua manera de comportar-se fa fstic.

En canvi, la paraula fastig s'usa per a expressar la sensaci de cansament que produx una cosa
massa intensa, excessiva o sense inters.
Esta pellcula s un fastig.
No s com pots aguantar este xicot tan pesat, quin fastig!

FONS / FONDO

La paraula fons s un substantiu invariable que designa bsicament la part inferior o ms interna
d'una cavitat o d'un recipient:
Estes espcies habiten el fons del mar.
Trobar el despatx que busca al fons del corredor.
El fons de la caixa s'ha foradat.

Esta paraula tamb s'utilitza en l'mbit econmic per a fer refrencia als diners disponibles:
L'empresa s'ha quedat sense fons.
Els fons pblics sn els bns de qu disposa l'Estat.

I, finalment, s'usa fons en expressions com les segents:

Hem analitzat el fons i la forma del poema.
No el conec molt a fons.
En el restaurant hi ha msica de fons.
El fons bibliogrfic de la biblioteca est constitut per ms de dos mil exemplars.
El delinqent pertany als baixos fons de la ciutat.

Al seu torn, la paraula fondo (amb la seua flexi, fonda, fondos, fondes) s un adjectiu que significa
'profund':
El pou que hi ha al costat de la casa s molt fondo.
La piscina s massa fonda per als xiquets.

EL FULL / LA FULLA

Un full s un tros rectangular de paper:

Un full de paper d'estrassa.
Al llibre que em vaig comprar li falta un full.

En sentit figurat, tamb es pot utilitzar la paraula full en expressions com:

El seu full de servicis s excellent.
Han repartit el full parroquial.
M'he installat un full de clcul molt complet.

Per la seua banda, la fulla fa referncia a l'rgan de les plantes, a la lmina tallant d'un instrument i,
tamb, al batent d'una porta o d'una finestra:
Un arbre de fulles caduques.
Una fulla d'afaitar.
La fulla d'un ganivet.
La porta del menjador s de dos fulles.
GLACIAL / GLACERA

La paraula glacial s un adjectiu que fa referncia a tot all que es relaciona amb el gel, el fred i les
poques geolgiques en qu predominava el gel:
A la nit fa un fred glacial.
L'oce Glacial.
L'era glacial.
Em va dirigir una mirada glacial.

Per la seua banda, la paraula glacera s un substantiu que designa la massa de gel formada per
compactaci de la neu:
Les glaceres sn prpies de les regions de neus perptues.

HMENS / HOMES

La paraula home pot fer el plural amb les terminacions -ns o -s:
Eren uns hmens molt decidits.

o b

Eren uns homes molt decidits.

_____
Vegeu tamb:jvens/joves, rvens/raves, mrgens/marges

IMPONENT / IMPOSANT

La paraula imponent (i el seu plural imponents) s un adjectiu que indica que alg o alguna cosa
imposa, que causa respecte, admiraci, etc.:
El palau tenia un aspecte imponent.
El seu to de veu s imponent.

Per la seua banda, la paraula imposant (i imposants) pot exercir la funci d'adjectiu, i en este cas s
sinnima d'imponent:
El paisatge que s'albirava des del mirador era imposant.
El jutge era un home imposant.

I, tamb pot exercir la funci de substantiu, designant la persona, l'entitat, etc., que posa diners a
rdit o en depsit:
L'imposant ha de firmar en l'espai indicat.

INFLIGIR / INFRINGIR

El verb infligir significa 'aplicar una pena a alg':

Li van infligir un castic molt sever.
El fiscal demanava que inflingiren a l'acusat la mxima pena.

El verb infringir, en canvi, indica l'acci de transgredir un pacte, una llei o una norma:
El detingut declar que ell no havia infringit cap llei.
Segons els sindicats, el decret infringix l'article tercer de la Constituci.

JVENS / JOVES
La paraula jove pot fer el plural amb les terminacions -ns o -s:
Un programa d'activitats per a jvens esportistes.

o b

Un programa d'activitats per a joves esportistes.

_____
Vegeu tamb:hmens/homes, rvens/raves, mrgens/marges

LEGAT / LLEGAT

La paraula legat vol dir 'enviat, representant':

Acaba d'arribar el legat papal.

Per la seua banda, la paraula llegat significa 'herncia':

Li han deixat un llegat valorat en cent milions de pessetes.
L'estat de llibertats en qu vivim s un llegat dels nostres avantpassats.

LLIURAR / ALLIBERAR

El verb lliurar significa bsicament 'entregar':

Dem es lliuraran els premis.
Hem lliurat l'informe al director general.
Es va lliurar a la desesperaci.

El verb alliberar indica l'acci de fer que alg siga lliure:

Aconseguiren alliberar els presoners.
La policia alliber el detingut.
L'han alliberat de les seues obligacions.

MRGENS / MARGES

La paraula marge pot fer el plural amb les terminacions -ns o -s:
Cal reduir els mrgens de la pgina.

o b

Cal reduir els marges de la pgina.

_____
Vegeu tamb:hmens/homes, jvens/joves, rvens/raves

MENTRE / MENTRE QUE

La paraula mentre (o mentres) s una conjunci que significa 'durant el temps en qu' i 'suposant
que, posat cas que':
 Mentre tu fas el llit, jo preparar el desdejuni.
Mentre faces el que jo et diga, tot anir b.

En canvi, la locuci conjuntiva mentre que (o mentres que) s una expressi adversativa que s'usa
per a contraposar dos accions:
El seu germ s molt estudis, mentre que ell no ho s tant.
Ella est treballant mentre que tu no fas res.

METGE / MDIC

La paraula metge (amb la seua flexi, metgessa, metges, metgesses) s un substantiu que fa
referncia a la persona autoritzada acadmicament i legalment per a exercir la medicina:
He anat a la consulta del metge.
s una metgessa forense.

La paraula mdic (amb la seua flexi, mdica, mdics, mdiques) s un adjectiu que fa referncia a
tot all que t relaci amb la medicina:
La nostra empresa disposa d'un servici mdic.
Necessite un certificat mdic.

METRE / METRO

La paraula metre fa referncia a una unitat internacional de mesura:

La casa t cent metres quadrats de planta.
La paret t dos metres i mig d'alria.

Per la seua banda, la paraula metro s l'apcope de metropolit, i fa referncia al ferrocarril, de

recorregut generalment subterrani, destinat al transport de viatgers per l'interior de la ciutat:
Hem vingut amb metro.
El metro va molt ple.

MIG / MEDI / MITJ

La paraula mig (amb la seua flexi, mitja, mitjos, mitges) s'usa nicament per a designar la mitat
d'un tot:
Ha vingut mig poble.
Sn les tres i mitja.

La paraula medi (i medis) fa referncia al conjunt de condicions ambientals on viu i es desenvolupa

un organisme:
S'ha de preservar el medi ambient.
El medi en qu es va criar no era el ms adequat per a un xiquet.

Per la seua banda, la paraula mitj (i mitjans) pot exercir la funci de substantiu i, en este cas, es
referix a tot all que aprofita per a dur a terme una activitat o per a aconseguir un objectiu:
La notcia ha aparegut en tots els mitjans de comunicaci del pas.
Els seus mitjans econmics sn ben escassos.
La pensi de viudetat constitux l'nic mitj de vida de qu disposa.
Ha aconseguit el treball per mitj de l'alcalde.

I tamb pot funcionar com a adjectiu (amb la flexi completa, mitjana, mitjans, mitjanes) quan es
diu d'una cosa o d'una persona situada entre els dos extrems d'una cosa o entre dos altres coses o
persones:
Cal trobar una soluci a curt o a mitj termini.
El ciutad mitj est a favor de la llei.
Hem de buscar un terme mitj.
A vost li vindr b la talla mitjana.

NOMENAR / ANOMENAR

El verb nomenar fa referncia a l'acci de designar alg per a un crrec:

L'han nomenada directora general.
En canvi, el verb anomenar s mencionar alg o alguna cosa pel seu nom:
Esta vesprada t'hem anomenat ms d'una vegada.

NMERO / NOMBRE

La paraula nmero s'usa per a fer referncia al nombre amb qu una cosa s designada dins d'una
srie o una collecci:
Viu en el nmero set del carrer Major.
s el nmero dos de la llista.
Encara no se sap qui t el nmero premiat.
La revista ha publicat un nmero extraordinari dedicat a la decoraci.
Busqueu la pgina nmero 102.

Tamb s'usa esta paraula per a designar cada una de les parts que componen un espectacle:
El nmero que ms ens ha agradat ha sigut el dels pallassos.
La pellcula inclou uns nmeros de ball molt originals.

I, finalment, s'utilitza la paraula nmero en sentit figurat per a fer referncia a l'escndol que
protagonitzen una o diverses persones:
No m'agrada eixir amb este xicot, perqu all on va munta el nmero.
He callat per no muntar un nmero.

Per la seua banda, la paraula nombre fa referncia a una quantitat:

Hi ha un gran nombre de persones que creuen en l'existncia dels ovnis.
Hi assistiren un nombre considerable d'espectadors.

A ms a ms, esta paraula s'usa en l'mbit de la matemtica per a designar una entitat numrica
abstracta i, tamb, el resultat de comptar:
El nombre 3 s un nombre imparell.
El nombre e i el nombre pi sn nombres irracionals.
Hui estudiarem els nombres sencers.
Hem d'aprendre el nombre atmic dels elements qumics.
Comproveu que el resultat de la suma s el nombre 1.460.
Preneu un nombre qualsevol i dividiu-lo per dos.

I, finalment, s'utilitza en gramtica per a fer referncia al singular i al plural:

Este adjectiu s invariable en gnere i nombre.
Hem estudiat els sufixos que indiquen el nombre de les paraules.

ONA / ONADA / ONDA

Les paraules ona i onada sn sinnimes quan fan referncia al moviment oscillatori de les aiges de
la mar:
Una ona enorme tomb l'embarcaci.

o b:
Una onada enorme tomb l'embarcaci.

Per s'usa exclusivament la paraula ona per a referir-se, en mbits tcnics, al concepte
fisicomatemtic que descriu un fenomen ondulatori:
S'anomena ona sonora el mitj de propagaci del so en un medi.
Esta part de l'edifici no ha quedat afectada per l'ona expansiva de la bomba.

En canvi, s'utilitza la paraula onada per a designar figuradament all que es mou a envestides:
Dos indigents han mort a causa de l'onada de fred que es va produir la setmana passada.
S'espera que una onada de turistes s'acoste a les nostres platges durant este pont.

I, finalment, amb la paraula onda s'indica que alguna cosa s ondulada:

Els cabells li fan ondes.
La vora de la cortina fa ondes.

ORELLA / ODA

La paraula orella designa tot l'aparell auditiu, tant l'extern com l'intern:
L'orella interna.
Em fa mal l'orella.
Si no vols sentir-ho, tapa't les orelles.

En canvi, la paraula oda fa referncia al sentit amb qu es perceben els sons:

Per a ser un bon msic s'ha de tindre molt bona oda.
A mesura que envellix perd oda.

ORGUE / RGAN

La paraula orgue designa nicament l'instrument musical:

Han restaurat l'orgue de la catedral.

En canvi, la paraula rgan s, d'una banda, un terme usat en anatomia per a designar una part del
cos amb una funci determinada:
Hem estudiat els rgans interns del cos hum.
La malaltia afecta els rgans genitals.

I de l'altra, fa referncia a l'instrument o mitj que servix per a portar a cap una acci determinada:
Els rgans del Govern.
Els rgans directius de l'empresa.

PERQU / PER QU / PER A QU

Perqu s una conjunci causal o final:

Ha anat a la consulta del metge perqu em trobe malament.
He consultat un advocat perqu em solucione el problema.
Per qu s la preposici per ms el pronom interrogatiu o relatiu qu:
Per qu dius aix?
No s la ra per qu ha fet aix.

Per a qu s la preposici composta per a ms l'interrogatiu qu:

Per a qu servix a?
No s per a qu s'usa este aparell.

PERTINENA / PERTINNCIA

La paraula pertinena (i pertinences) designa el fet de pertnyer a alg o a alguna cosa:

S'ha confirmat la seua pertinena a la banda armada.

I tamb fa referncia a les coses accssories que pertanyen a alg o a alguna cosa:
En el contracte de compra de la casa s'inclouen totes les seues pertinences.

En canvi, la paraula pertinncia (i pertinncies) fa referncia a la qualitat de pertinent, i designa all

que ve a propsit, que s adequat al fi que perseguix:
L'oposici ha posat en dubte la pertinncia de les mesures econmiques que ha pres el Govern.

PETROLFER / PETROLIER

L'adjectiu petrolfer significa 'que cont petroli':

Els pasos rabs sn rics en jaciments petrolfers.
Segons els experts, estos terrenys sn petrolfers.

En canvi, la paraula petrolier pot exercir la funci d'adjectiu; en este cas, fa referncia a tot all que
t relaci amb el petroli:
La nostra empresa es dedica a la indstria petroliera.
El comer petrolier mou milers de milions a l'any.

Tamb pot exercir una funci de substantiu; en este cas, designa la persona que es dedica a la
refinaci o al comer del petroli i, tamb, l'embarcaci de crrega concebuda per al transport de
petroli:
El fams petrolier ha decidit establir la seua residncia a Marbella.
L'accident del petrolier ha estat a punt de produir un desastre ecolgic.

PLANAR / PLANEJAR

El verb planar fa referncia a l'acci de sostindre's una au amb les ales obertes, sense moure-les, o
volar, una aeronau, amb els motors parats:
L'guila plana sobre la seua presa.
L'avi enemic planava sobre la ciutat.

Tamb t el sentit figurat de trobar-se, una cosa, sobre alg o alguna cosa com una amenaa:
L'amenaa de la fam planava sobre la poblaci.
La guerra plana sobre el pas.

En canvi, el verb planejar indica bsicament l'acci de fer plans:

Han planejat un robatori.
Cal planejar el viatge detalladament.
PONDRE / POSAR

El verb pondre noms s'utilitza per a indicar l'acci de fer ous, una au, o de passar, un astre, davall
de l'horitz:
La gallina ha post un ou.
Estes gallines no ponen.
El sol es pondr a les vint hores.

En canvi, el verb posar indica l'acci de collocar una cosa en un lloc determinat o d'una certa
manera:
He posat el llibre en l'armari.
No poses el pot de pintura damunt de la taula.
Posa b el quadro, que est tort.

PRECISAR

El verb precisar noms t el significat de 'determinar exactament, amb precisi':

Hem de precisar la data de la prxima reuni.
El ministre no ha precisat l'hora de comenament de la roda de premsa.

No s'ha d'usar mai en el sentit de 'requerir, ser necessari':

La posada en marxa d'este projecte requerix (i no "precisa") suport institucional.
Per a fer esta faena no necessite (i no "precise") ajuda.

PREVINDRE / PREVEURE

El verb previndre fa referncia a l'acci d'advertir alg per endavant d'alguna cosa:
Davant de la possibilitat que es produsca una inundaci, les autoritats han previngut els vens de
la zona.
Ja et vaig previndre que aix podia passar.

Tamb significa preveure una cosa a fi d'impedir-la o evitar-ne els efectes:

El Govern ha pres les mesures necessries per a previndre una possible epidmia.
L'empresa ha posat en acci un pla per a previndre els efectes de la caiguda del consum en el
mercat interior.

En canvi, el verb preveure fa referncia a l'acci de veure per endavant all que ha de passar o que
pot passar:
Les seues reaccions sn difcils de preveure.
El Govern ja havia previst que durant estos mesos es produiria un augment del nombre de
desocupats.

PROPI / MATEIX

L'adjectiu propi (amb la seua flexi, prpia, propis, prpies) no s'ha d'usar mai per a indicar d'una
manera emftica que es tracta precisament de la cosa que s'anomena i no d'una altra, generalment en
contra del que es podia esperar. Amb este valor, s'ha d'usar l'adjectiu mateix (amb la seua flexi,
mateixa, mateixos, mateixes):
Fins i tot els mateixos (i no "propis") interessats han declarat que no saben res del tema.
M'ho ha assegurat el director mateix (i no "el propi director").
S que s correcte l's de l'adjectiu propi indicant propietat o possessi:
Aix que has fet no s propi d'una persona com tu.
La tracta com si fra la seua prpia filla.

PUJAR / APUJAR

El verb pujar s'usa generalment com a intransitiu:

Va pujar a l'arbre d'un bot.
Puja al cotxe.
Les temperatures han pujat.
El vi li ha pujat al cap.
Si li puja la febra, prenga este medicament.
Les despeses pugen a cent mil pessetes.

Tamb t un s transitiu quan indica l'acci de recrrer pujant alguna cosa, portar alguna cosa de
baix a dalt o augmentar l'alria d'alguna cosa que es construx:
Pujava els escalons de dos en dos.
Puja la maleta a l'autobs.
Volem que pugen la paret mig metre ms.

El verb apujar, en canvi, s sempre transitiu:

Ens han apujat el sou.
No apugeu tant el to de veu.
Volen apujar els impostos.

QUALSEVOL / QUALSEVULLA

El mot qualsevulla no s la forma femenina de qualsevol, sin un sinnim arcaic d'este indefinit.
Cap de les dos formes presenta flexi de gnere:
Busqueu la paraula en un diccionari qualsevol.

o b
Busqueu la paraula en un diccionari qualsevulla.
L'indefinit qualsevulla s una forma en dess poc recomanable en els escrits administratius.

_____
Vegeu tamb:qualsevol/qualssevol

QUALSEVOL / QUALSSEVOL

Qualssevol s la forma de plural de l'indefinit qualsevol:

Ho direm a una persona qualsevol.
Hem elegit dos persones qualssevol.

QUAN / QUANT

La paraula quan s un adverbi de temps que s'usa en oracions interrogatives, i amb el qual es
pregunta en quin moment es produx una acci:
Pregunta quan arribar el prxim tren.
Quan vindreu a sopar a casa?
La paraula quant s un quantitatiu que pot funcionar com a adjectiu o com a pronom. En este cas,
presenta flexi de gnere i nombre (quanta, quants, quantes), i indica en quina quantitat o en quin
nombre es dna alguna cosa:
Quant de temps t'estars a l'estranger?
Quant val aix?

Quant tamb pot exercir una funci adverbial de carcter temporal. En este cas s morfolgicament
invariable, s'usa sempre precedint un adjectiu o un altre adverbi, i expressa en quina mesura es
presenta alguna cosa:
No podeu imaginar quant gran s la seua ambici.
Quant llarga se m'ha fet l'espera!

RVENS / RAVES

La paraula rave pot fer, indistintament, el plural amb les terminacions -ns o -s:
Una ensalada de rvens i encisam.

o b
Una ensalada de raves i encisam.

_____
Vegeu tamb:hmens/homes, jvens/joves, mrgens/marges

REAL / REIAL

L'adjectiu real (i reals) fa referncia a all que t existncia efectiva:

La pellcula est basada en un fet real.
Jo no crec que tinga cap problema real, tot sn imaginacions seues.

Al seu torn, l'adjectiu reial (i reials) designa tot all que fa referncia al rei o a la reialesa:
La famlia reial ha assistit a la cerimnia d'entrega de premis.
Durant la nostra estada a Madrid vam visitar el palau Reial.

RECENT

La paraula recent (i recents) s un adjectiu que indica que alguna cosa s'ha fet o ha passat fa poc de
temps:
Les dones van aconseguir el dret de vot en una poca relativament recent.
L'article analitza els descobriments ms recents en el camp de la medicina.

No s'ha d'usar mai la forma recent amb valor adverbial; en estos casos es pot substituir per la
locuci acabat de + infinitiu:
M'agrada el pa acabat de fer (i no "recent fet").
El banc del jard est acabat de pintar (i no "recent pintat").

RECRRER

El verb recrrer, en la seua accepci jurdica d''interposar un recurs', s sempre intransitiu:

El fiscal ha declarat que recorrer contra la sentncia (i no "recorrer la sentncia").

Per tant, s incorrecte tamb l's de la passiva o del participi passiu concordat amb un substantiu:
Contra esta sentncia es pot recorrer (o "Contra esta sentncia es pot interposat recurs", i no "Esta
sentncia pot ser recorreguda")
Les sentncies contra les quals s'ha recorregut encara no s'han resolt (i no "Les sentncies
recorregudes encara no s'han resolt").

REMUGANT / RUMIANT

La paraula remugant designa el mamfer que mastega dos vegades els aliments:
La vaca s un mamfer remugant.
Els remugants tenen un estmac caracterstic.

Al seu torn, la paraula rumiant s el gerundi del verb rumiar, i fa referncia a l'acci de pensar una
qesti detingudament:
He estat rumiant tota la nit la manera de resoldre el problema.
Ha rumiat durant molt de temps un pla per a venjar-se d'ell.

_____
Vegeu tamb:remugar/rumiar

REMUGAR / RUMIAR

El verb remugar fa referncia a l'acci de mastegar els aliments dos vegades tpica de la ingesti i
digesti d'aliments dels mamfers remugants:
Els mamfers que remuguen tenen un estmac diferent del de la resta de mamfers.

Tamb designa l'acci de parlar entre dents, generalment en senyal d'enuig o desaprovaci:
Deixa de remugar i fes el que t'he manat.

Al seu torn, el verb rumiar indica l'acci de pensar una qesti una vegada i una altra:
No he parat de rumiar el que em vas dir ahir.
Hem rumiat entre tots un pla d'acci.

RENTABLE / RENDIBLE

L'adjectiu rentable (i rentables) indica que alguna cosa es pot rentar:

Hem pintat el pis amb una pintura rentable.
Estos joguets estan fabricats amb materials rentables.

Al seu torn, l'adjectiu rendible (i rendibles) s'usa especialment en l'mbit econmic per a significar
que alguna cosa t rendibilitat:
M'ha assegurat que es tracta d'un negoci molt rendible.
Unes accions molt rendibles.

RENYIR / RENYAR

El verb renyir fa referncia a l'acci de barallar-se dos o ms persones, de trencar les relaciones amb
alg:
Els germans han renyit per culpa de l'herncia.
El verb renyar s reprendre alg severament:
El mestre l'ha renyat perqu no ha fet els deures.

RETALL / RETALLADA

La paraula retall (i retalls) designa bsicament el tros sobrant de paper, de tela, de fusta, etc., que
resulta de retallar una cosa i que queda com a rebuig:
Aprofitar este retall de tela que ha sobrat per a fer un parell de coixins.
Tira a la paperera estos retalls de paper.

Al seu torn, la paraula retallada (i retallades) fa referncia a l'acci i a l'efecte de retallar:

El Govern ha assegurat que la nova llei no representa cap retallada de les llibertats
constitucionals.
La retallada dels pressupostos afectar sobretot el Ministeri d'Assumptes Socials.

SEC / EIXUT

L'adjectiu sec (amb la seua flexi, seca, secs, seques), s'utilitza per a fer referncia a una cosa que
ha perdut la humitat que li s prpia:
El pou est sec.
Tinc la pell seca.
El pa est massa sec.
Fa temps que no plou, i la terra est molt seca.

Al seu torn, l'adjectiu eixut (amb la seua flexi, eixuta, eixuts, eixutes), es diu d'una cosa a la qual se
li ha llevat el lquid que la recobria o l'amerava:
Ja tinc els cabells eixuts.
La roba ja est eixuta.
Si els plats ja estan eixuts, deixa'ls a l'armari.
Desprs de dutxar-me, quan estic ben eixut, em pose crema corporal.

_____
Vegeu tamb:assecar/eixugar

SEGUR / ASSEGURANA

La paraula segur s un adjectiu que indica que una cosa no presenta cap perill, que no hi ha el risc
que falle o que no admet dubte:
Segons les estadstiques, l'avi s el mitj de transport ms segur.
Si patixes insomni, jo s un remei segur.
Estic segur que vindr.

Al seu torn, la paraula assegurana s un substantiu que designa el contracte per a satisfer
necessitats futures o eventuals:
T una assegurana de vida a nom dels fills.
L'assegurana de la moto no cobrix el robatori.

SEMBLAR / ASSEMBLAR

Assemblar s'usa sempre pronominalment; en la resta de casos s'ha d'utilitzar el verb semblar:
Els dos germans s'assemblen molt.
No s'assembla gens a sa mare.
per:
Sembla una bona persona.
Amb esta roba sembles un captaire.
M'ha semblat una bona idea.

SENYALAR / ASSENYALAR

El verb senyalar expressa l'acci de fer o posar un senyal en una cosa, o de fer una ferida que deixe
una cicatriu o un senyal:
He senyalat les faltes d'ortografia amb un cercle roig.
Has de senyalar amb una creu les respostes correctes.
L'agressor li senyal la cara amb la navaixa.

El verb assenyalar, al seu torn, t un camp semntic ms ampli, i pot expressar l'acci de mostrar o
designar alg o alguna cosa amb el dit o fent qualsevol altre senyal:
No assenyales ning amb el dit, que aix s de mala educaci.
Tamb significa 'dir, declarar, afirmar':
El cap de l'oposici ha assenyalat que l'esperada reactivaci econmica no s'ha produt.

Pot fer referncia a l'acci de determinar una data:

Ja han assenyalat la data del referndum.

I, finalment, indica que alguna cosa s indici d'una altra:

Estos nvols assenyalen pluja.

SIN / SI NO

La paraula sin s una conjunci adversativa, i com a tal expressa contraposici:

No ha vingut el conseller, sin un representant seu.
Aix no va passar a Valncia, sin a Alacant.

Mentre que l'expressi si no pot representar; d'una banda, la conjunci condicional si ms l'adverbi
de negaci no:
Si no estudies ms, no aprovars el curs.
Has de fer el que t'han manat; si no, et castigaran.

I, d'una altra, la conjunci concessiva si ms l'adverbi de negaci no:

Si no intelligent, almenys t molta fora de voluntat.
Vingueren cinc-centes persones, si no ms.

SON / SOMNI

La paraula son, en femen, fa referncia a les ganes de dormir:

Anit no vaig poder dormir, i ara tinc molta son.
Este medicament li far vindre la son.

La paraula son, en mascul, indica l'estat de descans en qu alg es troba quan dorm:
T un son molt pesat.
Les preocupacions pertorben el son.
Al seu torn, la paraula somni designa, d'una banda, les imatges que es tenen durant el son:
He tingut un somni aterridor.
He llegit un llibre sobre la interpretaci dels somnis.

I, d'una altra, t el sentit d'idea quimrica, de desig difcil de realitzar:

El seu somni era arribar a ser un actor fams.
Compartim els mateixos somnis.

SUBTERRANI / SOTERRANI

La paraula subterrani (amb la seua flexi, subterrnia, subterranis, subterrnies) s un adjectiu que
indica que alguna cosa est situada davall de terra:
L'edifici t un garatge subterrani.
Fugiren a travs d'un passads subterrani.

Al seu torn, la paraula soterrani pot exercir en la frase la funci d'adjectiu (amb la flexi completa,
soterrnia, soterranis, soterrnies), i en este cas s sinnima de subterrani:
Dins de la cova hi ha un riu soterrani.
La casa t un recinte soterrani que servix de celler.

I tamb pot exercir la funci de substantiu, designant la construcci situada per davall de la rasant
del carrer:
S'ha inundat el soterrani de l'edifici.
El castell estava ple de soterranis i cambres secretes.

TAN / TANT

La paraula tan s un adverbi i sempre va anteposada a un adjectiu, a un altre adverbi o a una locuci
adverbial:
No sigues tan pessimista.
Ho ha fet tan malament, que ha hagut de repetir-ho.
Si vas tan de pressa no podr seguir-te.

Al seu torn, la paraula tant pot funcionar com a adjectiu i com a pronom (en este cas, amb la flexi
completa, tanta, tants, tantes), i tamb pot exercir una funci adverbial (com a mot invarible),
modificant un verb:
No begues tant de caf, que et posars nervis
S'esperava l'assistncia de molts espectadors, per n'han vingut tants que han desbordat totes les
previsions.
No crregues tant.

TARGETA / TARJA

La paraula targeta fa referncia al full de cartolina de forma rectangular amb usos molt diversos:
Targeta de visita.
Targeta de crdit.
Targeta de lector.
Targeta postal.

Al seu torn, la paraula tarja noms fa referncia a la placa rectangular o ovalada, generalment
metllica, on hi ha escrit un nom o una indicaci, o a l'obertura rectangular feta a la part superior
d'una paret o sobre una porta:
 A la porta de l'edifici hi ha una tarja amb la inscripci: "Llusa Hernandis, advocada".
La llum que entra per la tarja de la porta m'ha desvetlat.

TAULA / MESA

La paraula taula fa referncia bsicament al moble format per una pea llisa i plana sostinguda
horitzontalment per potes, que servix per a menjar, escriure, etc.:
Al meu despatx tinc una taula de fusta.
Deixa aix al calaix de la tauleta de nit.

Tamb s'usa la paraula taula en expressions com les segents:

taula de canvi
taula d'avisos
taula redona
taula de redacci
taula de control
taula de multiplicaci
taula peridica d'elements

La paraula mesa, en canvi, es reserva exclusivament per a designar el conjunt de persones que
dirigixen una assemblea o corporaci:
La mesa electoral es compon del president i de dos vocals.
Ja s'ha constitut la mesa de negociaci.
La mesa de contractaci s l'organisme encarregat d'adjudicar determinats contractes administ

TINENA / TINNCIA

La paraula tinena (i tinences) designa bsicament l'acci de tindre o de posseir alguna cosa:
L'han detingut per tinena illcita d'armes.

Al seu torn, la paraula tinncia (i tinncies) fa referncia al crrec o ofici de tinent o a l'oficina en
qu s'exercix este crrec:
El regidor que ocupava la tinncia d'alcaldia ha dimitit.

TRFIC / TRNSIT

La paraula trfic fa referncia al comer entre pasos i individus, i s'aplica especialment al comer
illegal:
S'han posat en marxa noves mesures per a impedir el trfic de drogues.
El trfic d'esclaus va ser durant molt de temps una activitat normal.

Al seu torn, la paraula trnsit designa l'acci de passar per un lloc, especialment per una via pblica,
i tamb fa referncia a la circulaci de persones i vehicles per vies de comunicaci:
L'accident ha tallat el trnsit durant ms d'una hora.
Esta carretera t molt de trnsit.

TRANSMETRE / TRAMETRE
El verb transmetre designa l'acci de fer una retransmissi radiofnica:
Hui retransmetran la final de la Copa del Rei de futbol.

I tamb fa referncia a l'acci de passar alguna cosa que es possex a un altre:

El llibre recull una srie de rondalles que s'han transms de pares a fills per via oral.

Al seu torn, el verb trametre indica noms l'acci d'enviar alg o alguna cosa a la seua destinaci:
Ens han trams una carta certificada.
Desitge trametre-li la meua gratitud ms sincera.

U / UN

La paraula un (amb la seua flexi, una, uns, unes) s, en primer lloc, un article, adjectiu o pronom
indefinit:
He comprat un regal per a tu.
Li he regalat unes sabates noves.
Ac hi ha unes persones que volen veure't.
Uns vnen, altres se'n van.

Tamb fa la funci d'adjectiu numeral cardinal, modificant un substantiu elidit o exprs:

Hi ha noms una taula i quatre cadires.
Noms en tinc un.
Baixava els escalons d'un en un.
Fa les lletres d'una en una.

La paraula un (sense femen ni plural) tamb indica el nombre un:

L'element neutre del producte s l'un.
Un i un fan dos.
Comena a comptar amb mi: un, dos, tres...
Ja sap comptar d'un a cent.
Com va el partit? Van encara dos a un.

Igualment, pot funcionar com a substantiu designant el nom de la xifra (amb el plural uns):
La travessa d'esta setmana noms t un un, per la de la setmana passada tenia quatre uns, tres
dosos i set ics.

D'altra banda, un tamb pot ser un pronom indefinit amb valor sintctic de subjecte, com a sinnim
de hom o un hom:
Un no sap qu fer en estos casos.
Si un es compromet a fer una cosa, ha de fer-la.

Per en estos tres ltims casos, s a dir, quan va sol i no funciona com a modificador d'un substantiu
(exprs o elidit), o quan s un substantiu en singular, pot adoptar tamb la forma u:
L'element neutre del producte s l'u.
U i u fan dos.
Comena a comptar amb mi: u, dos, tres...
Ja sap comptar d'u a cent.
La travessa d'esta setmana noms t un u.
Com va el partit? Van encara dos a u.
U no sap qu fer en estos casos.
Si u es compromet a fer una cosa, ha de fer-la.
Quan s'usa com a ordinal, per, el numeral un no pren mai la forma femenina ni t plural, i adopta
sempre la forma u:
En la pgina u del llibre hi ha una dedicatria.
Ja ha eixit el volum u de la collecci.
Viu en la porta u.
Jo tinc l'u (= el nmero u d'una srie).
Ella s sempre la nmero u.

Igualment s'usa la forma u en la frase ser (o sser) tot u:

Pujar a la cadira i caure noms va ser tot u.

_____
Vegeu tamb:alg/algun, cadasc/cadascun

URGIR

Urgir s un verb intransitiu que significa 'ser urgent':

Esta faena urgix: heu d'acabar-la hui.
Li urgix una soluci rpida.

Este verb, per, no s'ha d'usar mai transitivament. Per a usos transitius es poden utilitzar els verbs
instar o demanar:
L'oposici insta (i no "urgix") el Govern a prendre mesures per a impedir el frau fiscal.
Els accionistes han demanat (i no "han urgit") al president de l'empresa que prenga una decisi.

VAM / VREM

Les dos formes auxiliars del perfet perifrstic vam i vrem sn plenament correctes:
Llavors vam entendre el que volia dir.

o b
Llavors vrem entendre el que volia dir.
En contextos formals, s'usa preferentment la forma vam.

VAN / VAREN

Les dos formes auxiliars del perfet perifrstic van i varen sn plenament correctes:
Van demanar una subvenci per a un projecte cultural.

o b
Varen demanar una subvenci per a un projecte cultural.
En contextos formals, s'usa preferentment la forma van.

_____
Vegeu tamb:vas/vares, vam/vrem, vau/vreu

VIAL / VIARI
La paraula vial s un substantiu que designa un cam ample, generalment amb arbres a cada costat:
Este vial condux al poble.
Passejvem pel vial.

Al seu torn, la paraula viari s un adjectiu que fa referncia a tot all que es relaciona amb les vies
de comunicaci:
A la majoria d'escoles es fan cursets sobre educaci viria.
Han fet un congrs sobre la seguretat viria als pasos europeus.

VIDRE / CRISTALL

La paraula vidre s'usa fonamentalment per a fer referncia a les lmines que es posen a les finestres,
les portes, etc., per a impedir el pas de l'aire per no la visi, i tamb es designen amb esta paraula
cada una de les lents d'unes ulleres:
Els xiquets han trencat el vidre de la finestra.
M'han recomanat que netege els vidres de les ulleres amb un lquid especial.
Se m'ha trencat el vidre del rellotge.
La lupa s un instrument que porta un vidre d'augment.

Tamb designa el material amb qu estan fets estos i altres objectes.

Accedrem al jard a travs d'una porta de vidre.
El sobre de la taula del menjador s de vidre.
Portam un got de vidre, no de plstic.

Al seu torn, amb la paraula cristall es designa una mena de vidre pesant i brillant, siga en brut o
treballat, que s'usa fonamentalment com a objecte de decoraci:
El llum de la sala s de cristall de roca.
Li han regalat un joc de copes de cristall de Bohmia.

El mot cristall tamb fa referncia a una forma de sustncia slida en qu els toms es troben
disposats de manera regular:
El clorur sdic es troba en forma de cristall cbic.

VISTIPLAU / VIST I PLAU

La paraula vistiplau s un substantiu que indica la verificaci i conformitat d'un certificat:

Estenc el present certificat amb el vistiplau de l'alcalde.

Al seu torn, l'expressi vist i plau sol anar al final d'un document, acompanyant la firma de qui el
verifica i li dna conformitat:
Vist i plau

L'alcalde-president
de l'Ajuntament de Gandia

(firma i nom)

VOST / VS
Les dos formes de tractament vost i vs sn plenament correctes, i es poden usar indistintament
sempre que la forma elegida es mantinga coherentment al llarg del text:
D'acord amb la seua petici, li trametem l'informe sollicitat.

o b
D'acord amb la vostra petici, vos trametem l'informe sollicitat.

MAJSCULES I MINSCULES
ACCIDENTS GEOGRFICS

S'escriu amb minscula la designaci genrica que precedix el nom propi dels accidents geogrfics:
Faran una excursi a la font Freda.
Es perderen a la vall Fonda.
Les illes Balears sn a la mar Mediterrnia.
T el xalet prop de la cala de la Granadella.
L'arxiplag de les Canries t huit illes.
Va a pescar al cap de Sant Antoni.
El penyal d'Ifac s un parc natural.
El riu Millars s un afluent del Xquer.
Molts excursionistes d'Alcoi visiten la serra de Mariola.
Les aus niuen al delta de l'Ebre.

Noms s'escriuen amb majscula inicial els genrics usats en sentit no recte, s a dir, els que han
perdut el significat original i s'han fossilitzat com a nom propi:
Visitaran el parc de la Font Roja (no designa una font, sin un paratge natural).
El poble de la Vall d'Uix (no es tracta d'una vall, sin d'una poblaci).
La Plana Baixa s molt frtil (s el nom d'una comarca).
s una diputada de les Illes Balears (nom oficial d'una comunitat autnoma).
Va anar a agarrar esclatasangs al barranc de la Font de Bald (s el nom propi del barranc).

arxiplag

canal

cap (majscula)

continent

coll

costa

cova

delta

estret

golf
 illa

mar

masss

oce

pennsula

penyal

pla

plana

platja

pol

riu

serra

vall

serralada

ACTIVITATS ACADMIQUES, CIENTFIQUES I CULTURALS

assignatures

cicles educatius

cincies

conferncies

congressos

cursos

jornades
 msters

mostra

seminaris

simposis

trobades

DENOMINACIONS CIENTFIQUES

El nom cientfic dels animals i les plantes consta de dos parts, el de l'espcie, que s'escriu amb
majscula inicial, i l'especfic, que s'escriu amb minscula:
L'Apis mellifica s el nom cientfic de l'abella.

ASSOCIACIONS

S'escriuen amb majscula inicial tots els substantius i adjectius que formen part del nom de
qualsevol tipus d'associaci o instituci, incloent-hi el genric quan forma part de la denominaci
convencional fixada:
L'Associaci de Vens del Cabanyal ha preparat diverses xarrades.
L'Orfe Valenci Navarro Reverter ha interpretat el Requiem de Mozart amb l'Orquestra de
Valncia.

S'escriu tamb amb majscula el genric que constitux un nom propi abreujat i podria ser substitut
en el mateix context pel nom complet; per exemple, quan s introdut per l'article definit:
L'Orfe ha realitzat una campanya per a l'admissi de nous membres.

Per s'escriuen amb minscula els genrics determinats per un possessiu, demostratiu o una altra
expressi amb valor anafric, o quan van acompanyats per un adjectiu o complement amb valor
especificatiu que no siga la part especfica del nom de l'organisme: esta conselleria, la nostra
universitat, l'esmentat ministeri, l'associaci de vens del meu barri..., ja que en estos casos no es
tracta d'un nom propi abreujat, sin de noms comuns amb el significat lxic usual.

Igualment s'escriuen amb minscula els substantius o locucions nominals que no formen part d'un
propi, sin que s'usen en sentit genric com a substantius comptables, tant quan s'usen en singular
com en plural:
El nostre orfe va ser fundat l'any 1972.
Este club s ms que un club.
Volen fundar un nou partit poltic.
S'escriuen amb minscula els genrics que no pertanyen a la denominaci de l'entitat:
El grup musical Capella de Ministrers far un concert el prxim diumenge.
Alguns regidors de l'Ajuntament d'Aldaia s'han reunit amb membres del sindicat Uni General de
Treballadors.

agrupaci

associaci

cercle

club

confederaci

confraria

congregaci

federaci (majscula)

germandat

lliga

orde (associaci)

partits poltics (majscula)

sindicats

societat

ASTRES
S'escriuen amb majscula quan s'usen en sentit astronmic:
La Terra gira al voltant del Sol.

Per, quan els termes sol, terra i lluna s'usen en sentit general, s'escriuen amb minscula:
Anem a la platja a prendre el sol.

lluna

terra

sol

CRRECS

Els substantius comuns que fan referncia a crrecs s'escriuen habitualment amb minscula inicial:
Les Corts tenen un president i un vicepresident.
Ha rebut la visita del governador civil.
El diputat del Partit Liberal s el portaveu de la Comissi Europea.
L'alcaldessa Molins va participar en l'acte de clausura.
El conseller Ripoll inaugurar les noves installacions.

nicament s'escriuen amb majscula inicial quan van acompanyats d'una forma de tractament
protocollari :
Presidir l'acte l'Excellentssim i Magnfic Rector.
Ha pres possessi del seu crrec l'Illustrssim Senyor Director General.

S'escriuen amb majscula noms els noms propis dels departaments, conselleries, minesteris,
empreses, etc.:
El president de la Generalitat va dir que aprovaria urgentment les lleis pendents.
La directora general de Rgim Econmic va emetre un informe favorable sobre la qesti.
La consellera de Medi Ambient ha visitat el nou parc natural.
El ministre d'Hisenda ha proposat noves mesures econmiques contra l'atur.

alcalde/alcaldessa

ambaixador/ambaixadora

arquebisbe

arxiprest
 bei

bisbe

brigada

cap (majscula)

capit/capitana

caporal

cardenal

comandant

conseller/consellera

cnsol/consolessa

coronel

deg/degana

diputat/diputada

director/directora

fara

fiscal

general
 governador/governadora

gurdia

jutge/jutgessa

kiser

lletrat/lletrada

magistrat/magistrada

mariscal

ministre/ministra

papa

parlamentari/parlamentria

policia

pontfex

president/presidenta

procurador/procuradora

rector/rectora

regidor/regidora

secretari/secretria
 sergent

sndic/sndica

subdirector/subdirectora

subsecretari/subsecretria

tinent

CATEGORIES LEGALS

S'escriuen amb minscula els substantius i les locucions nominals com monument, monument
nacional, parc nacional, parc natural, etc., quan funcionen com a equivalents a substantius comuns
comptables:
Els monuments histrics nacionals tenen una normativa especfica de conservaci.

Esta mena de mots s'escriuen amb majscula nicament quan formen part d'un nom propi, s a dir,
de la denominaci concreta d'una entitat instituda oficialment:
Aquell paratge va ser declarat parc nacional amb el nom de Parc Nacional d'Aiges Tortes.
L'entorn de la serra d'Espad ha sigut declarat parc natural, amb el nom de Parc Natural de la
Serra d'Espad.

Tamb s'escriuen en minscula les designacions genriques com patrimoni cultural valenci,
patrimoni histric espanyol, patrimoni mundial, patrimoni de la humanitat, etc.:
Els bns que pertanyen al patrimoni cultural valenci gaudixen de protecci legal.

S'escriuen en majscula, per, quan pertanyen a un nom propi, com el nom d'una llei:
La Llei de Patrimoni Cultural Valenci regula la protecci legal del nostre patrimoni histric i
cultural.

b (majscula)

parc

monument