L'elisi, la sinalefa i l'apstrof

Quan una vocal neutra entra en contacte amb una vocal duna altra paraula, es
produeix una elisi, s a dir no es pronuncia la vocal neutra.
Setze anys
Quan una vocal d'una paraula entra en contacte amb una altra vocal d'una altra
paraula amb la qual forma diftong forma una sinalefa.
Va portar un llibre. Compri una casa. T illusi.
Tamb formen una sinalefa una "i" o una "u" consonntiques en contacte amb una
vocal.
Hi ha gent. Cau alguna cosa.
Quan es pot donar una elisi o una sinalefa, s preferible la sinalefa:
Porta un llibre

En el poema segent, assenyala toles les elisions i les sinalefes:

CAN DEL CAMPANER DE TAULL
El campaner de Tall Aix s'encenen al vent
porta una barba tan blanca la gent de Ponts i Oliana,
com la del bon Pirineu la d'Andorra i de Bellpuig,
i una cabellera llarga; la de Portbou i l'Escala.
t un didal de mar als ulls De Ripoll i la Bisbal,
i el xaloc a la mirada; la de Berga i de Terrassa.
s tan alt com el cloquer La d'Amposta i el Masnou,
i ms vell que la campana. la de Valls i Vilafranca...

Un pit-roig al finestr Les batallades, a peu,

l'ha desvetllat a trenc d'alba tamb fan la serralada
i el campaner de Tall i incendien Perpiny,
ha enfilat, corrents, l'escala, Argelers, Ceret i Prada...
calat amb esclops de sol, I se'n van a Manacor,
a dir el seu somni d'albada a Ma i a Eivissa, en barca,
al tornaveu de la vall. i a Gandia, Vinars
I ha desfermat la campana. i Guardamar, en tartana.

Qui l'ha sentit de primer El campanam revoltat

ha estat el vell del vilatge fa tremolar tot el mapa,
d'Erill la Vall, que no dorm, que s'agita com un mar
i desprs el vell de Caldes i que aixeca grans onades.
i desprs el de Boi, I el campaner de Tall,
que sn gent de la contrada, des de dalt de la muntanya,
i s'ajunten amb delit campaneja com un foll
a la crida inesperada. perqu no s'apagui l'aire.

1
Larticle mascul el sapostrofa sempre que la paraula segent comenci per vocal.
Lhome, laire, lesport
Larticle femen la sapostrofa quan la paraula segent comena per vocal tret de si
comena per i o u tones.
Lesperana, locasi, lilla, lnica, laigua
per: la universitat, la illusi
La preposici desapostrofa sempre que la paraula segent comenci per vocal.
Damor, desperana, dillusi
No sapostrofen el relatiu i la conjunci que
En la combinaci entre pronoms febles i verbs sapostrofa el mxim a la dreta possible.
Men vaig, me nanava

Colloca larticle davant els mots segents:

Immigrant Iode Industrial

Hiena Italiana Hipertensi
Estranger Inspecci anormalitat
Hoquei Inflor ena
illustraci ungla hospital
illa aigua rsula

2
2. Completa amb de o d'.

1- paquet tabac
2- llet ovella
3- angina pit
4- 23 abril
5- fulla oliva
6- ple alegria

3. Passa al singular els sintagmes nominals segents:

els infermers els hisendats les Isabels
les humilitats les esses les instncies

4. Escriu el substantiu abstracte dels adjectius segents, precedit de l'article:

intelligent: absurd: exacte:

ingenu: hum: infidel:

5- Segueix l'exemple i converteix en ordres aquests grups:

1. t'espera: espera't
2. l'ajuda:
3. l'eixuga:
4. m'observa:
5. s'agafa:
6. l'estima:
6. Escriu correctament les combinacions de pronoms i verb:
1. (us + en) recordeu:
2. (se + el) atribueix:
3. (els + el) havia portal:
4. (me + el) vaig menjar:
5. (se + hi) havien afegit:
6. Escriu en lletres les xifres segents:

28, 356, 734, 1995, 2917, 4222, 10648, 15576

3
8. Completa amb la preposici a, de o per i l'article corresponent:

1. Ha nascut una en punt.

2. Condua autopista.
3. La casa barrets.
4. Es queixava impostos.
5. Han sortit urbanitzaci.
6. Les portar oculista.
7. Entreu cam del mig.
8. Estava dia en temes d'economia.

9. Uneix adequadament el pronom al verb:

1. posa + la + hi:
2. du + els + ho:
3. talla + els + hi:
4. miri + es + el:
5. passa + li + ho:
6. veure + em + hi: