1

AGRAÏMENTS
Darrere d’un treball de recerca han hagut moltes persones presents perquè aquest es
pogués realitzar.

Primer de tot volia donar les gràcies a Macarena García. Gràcies a ella he pogut portar a
terme tota la part pràctica i he pogut realitzar la recerca de manera satisfactòria. A part
d’això, m’ha proporcionat les fotos requerides.

Gràcies a Raúl Pinteño, entrenador i propietari del Club Hípic Raúl Pinteño, que m’ha
proporcionat grans fonts d’informació essencials per el treball.

Gràcies Daniela per haver-me donat unes pautes clares per iniciar i concloure el treball,
per guiar-me durant el treball i gràcies per les hores que t’has estat corregint-lo tot i
estan de baixa.

Gràcies família per haver-me aguantat durant aquests mesos tan intensos i per haver-me
fet de taxi alhora de fer l’estudi.

Gràcies Andrea López per ajudar-me a fer el treball més enriquidor i entenidor.

Finalment, gràcies Laura López per haver-me ajudat en la idea de fer aquest treball i
ajudar-me en tot moment.
ÍNDEX
1. INTRODUCCIÓ ....................................................................................................................... 4
2.PART TEÒRICA: ...................................................................................................................... 5
2.1.EL CAVALL ................................................................................................................ 5
2.2.CARACTERÍSTIQUES DEL CAVALL ..................................................................... 6
2.2.1.Dades bàsiques....................................................................................................... 6
2.2.2.Els aires del cavall ................................................................................................. 9
2.3.CLASSIFICACIÓ....................................................................................................... 10
2.3.1.Port....................................................................................................................... 10
2.3.2.Temperament ....................................................................................................... 10
2.3.3.Capes.................................................................................................................... 11
2.3.4.Marques ............................................................................................................... 13
2.4.DOMA CLÀSSICA .................................................................................................... 15
2.4.1.Què és?................................................................................................................. 15
2.4.2.Competicions ....................................................................................................... 15
2.5.PARAEQUITACIÓ .................................................................................................... 16
2.5.1.Què és?................................................................................................................. 16
2.5.2.Introducció històrica ............................................................................................ 18
2.5.3.Normativa de doma clàssica para-eqüestre .......................................................... 18
2.5.4.Classificació dels genets ...................................................................................... 19
2.5.5.Material adaptat ................................................................................................... 20
2.6.BREU INTRODUCCIÓ A L’EQUINOTERÀPIA .................................................... 21
3.PART PRÀCTICA ................................................................................................................... 22
3.1.BIOGRAFIA DE MACARENA GARCIA ................................................................ 22
3.2.FASE D’ESTUDI DEL SUBJECTE .......................................................................... 25
3.3.CONCLUSIONS ........................................................................................................ 31
4.FONTS D’INFORMACIÓ....................................................................................................... 32
4.1.BIBLIOGRAFIA ........................................................................................................ 32
4.2.WEBGRAFIA............................................................................................................. 32
1. INTRODUCCIÓ

Avui en dia pensem que són poques les persones amb discapacitats que practiquen
algun esport, però no és així. Amb el meu treball de recerca m’agradaria introduir
breument l’equitació adaptada, un esport on el cavall és un mètode de recuperació
física i psicològica, sense endinsar-nos en l’equinoteràpia.

Actualment veiem com cada vegada hi ha més cures per a algunes minusvalideses, però
moltes vegades l’ajuda d’un animal és millor que l’ajuda dels medicaments.

En aquest treball em centraré més en el cas de Macarena García Ortiz, una noia amb una
invalidesa medul·lar i que munta a cavall com a esport, no com a teràpia.

Trobo que l’equitació adaptada és un tema poc parlat i conegut. El tenir casos reals de
minusvalideses greus pròximes a mi, m’ha incitat a seguir investigant sobre aquests
casos.

A l’hora de realitzar el treball el primer que vaig fer va ser informar-me del tema,
demanant ajuda al meu entrenador, Raúl Pinteño. Un cop em vaig acabar d’informar,
vaig començar a redactar la part teòrica deixant a banda la part pràctica. Un cop la part
teòrica estava quasi acabada, vaig començar a realitzar la part pràctica, que la vaig fer
gràcies a Macarena Garcia. Vaig quedar en vàries ocasions amb ella perquè m’expliqués
els exercicis que fa i l’inici de la seva carrera esportista.

4
2. PART TEÒRICA:

2.1. EL CAVALL
Segons Pearl Buck1, si volem entendre l’actualitat hem de buscar en el passat.

La primera espècie a la qual poden denominar “cavall”, segons la Gran Enciclopedia

Aragonesa2, apareix per primera vegada a l’Antiguitat. Aquesta espècie era lleugera,
rústica i resistent. La podíem trobar per el centre de la Península. Els cavalls eren
procedents del Tarpan (Equas Gmelini). Amb el pas del temps, aquesta espècie va anar
patint mutacions, fins a arribar a una nova espècie anomenada “cavall de les estepes”
(Equus Przewalskii). Tenia extremitats llargues, cos curt i altura mitjana i podia arribar
a grans velocitats. Aquests consta que fa 20.000 anys que existeixen, i es van extingir
als anys 60. Antigament s’usava el cavall per anar a les guerres, obligant-lo a carregar
alts pesos. A partir de l’Edat Moderna el cavall es comença a fer servir per agricultura i
transport, així doncs, va augmentant de mida en funció dels encreuaments amb altres
races més grans. Seguidament apareixen races de cavalls més grans i robustos, coneguts
com Bretons o Perxerons. Eren perfectes per el transport de mercaderies pesades i per la
maquinària agrícola. Finalment arribem al segle XIX, on els cavalls s’han deixat d’usar
per el treball i s’usa per oficis com policia o bé per oci. Aquests ja són els cavalls que
coneixem avui en dia.

Imatge 13 Imatge 24 Imatge 35

1
http://www.alohacriticon.com/literatura/escritores/pearl-s-buck/ [en línia, consultat novembre 2017]
Escriptora que va guanyar el Premi Nobel de Literatura el 1938.
2
http://www.enciclopedia-aragonesa.com/voz.asp?voz_id=5016 [en línia, consultat juliol 2017 ]
3
Tarpan o cavall salvatge, extingit al segle XIX:
http://www.animalesextincion.es/articulo.php?id_noticia=440&articulo=Tarp%C3%A1n_o_caballo_salv
aje_(Equus_ferus_ferus)# [en línia, novembre 2017]
4
Cavall de Przewalskii: http://www.animalesextincion.es/articulo.php?id_noticia=168
5
Cavall perxeró: http://4.bp.blogspot.com/-
bQTJXq1jhN4/USJcOj3OHeI/AAAAAAAACE8/jB0I4yaUcEc/s1600/P1040475.JPG

5
 2.2. CARACTERÍSTIQUES DEL CAVALL
2.2.1. Dades bàsiques
El cavall és un mamífer de la família equidae6. És un herbívor de gran estatura, coll
llarg i arquejat, poblat de crins llargues.

Imatge 47

2.2.1.1. Edat
Tenen una vida mitjana de 25 a 40 anys en captivitat, i en llibertat viuen al voltant dels
25 anys8. La inclinació de les dents incisius s’incrementa amb el temps i serveix per
determinar l’edat dels cavalls. A partir dels 4 anys es consideren cavalls adults i
tendeixen a tranquil·litzar-se, en aquesta edat també se’ls comença a muntar i domar.
Un cavall amb bona salut pot ser muntat fins als 20 anys.
2.2.1.2. Reproducció
Arriben a la maduresa sexual als 4 anys9. La gestació dura uns 11 mesos i la femella
dona a llum a una sola cria ( és molt estrany que hi hagi naixements bessons com els
parts de 3 o més cries, i això sol passar a les eugues d’edat avançada ).
2.2.1.3. Alimentació
Segons el llibre “Galopes, del nivel 1 al 410” quan un cavall està en llibertat, en estat
natural, es passa la gran majoria del dia menjant herba en el camp. Avui en dia la
majoria de cavalls estan estabulats i treballen més regularment i la seva alimentació ha
d’estar complementada per aliments concentrats, ja siguin cereals (civada, ordi o blat de
moro) o bé pinso. En referència a l’aigua, un cavall pot consumir entre 20 i 40 litres
6
http://www.ultimateungulate.com/Perissodactyla/Equidae.html : Família composta per cavalls, zebres i
ases.
7
http://1.bp.blogspot.com/_ENTW7nZcfr0/S8eQplo1NGI/AAAAAAAAAEg/xwUQJ3zrxz0/s1600/partde
lcaballo.jpg
8
http://trentadies.com/2016/11/21/les-edats-del-cavall/
9
http://www.xtec.cat/~fturmo/d108/mamifers/cavall.htm
10
DOMINGO, Jesús. Galopes del nivel 1 al 4. París: Éditions Vigot, 2001: pp. 121-122.

6
d’aigua diaris. El cavall té un estómac molt petit en comparació als humans així que se
li ha de distribuir l’aliment en tres racions com a mínim (matí, migdia i vespre).
2.2.1.4. Descans
El cavall es passa la major part del dia de peu, fins a un 90% del seu temps11. Aquest
comportament els permet estar preparats per, si les circumstàncies ho exigeixen, fugir
amb rapidesa, cosa que no podrien fer si estiguessin estirats. Per descansar mentre està
dret, el cavall ha desenvolupat un sistema anatòmic denominat aparell recíproc de
sostén. Aquest sistema el permet mantenir l’extremitat estirada sense cap esforç
muscular. Poden dormir de quatre a catorze hores diàries, tot i que no ho fan de manera
continuada, sinó amb blocs de mitja hora. Per poder dormir profundament i arribar a
l’estat de REM necessiten tombar-se per complet.
2.2.1.5. Instint natural
Es pot dir que el cavall és un animal d’instint més que de raó, d’aquesta manera el
cavall davant de situacions de perill i inseguretat tendeix a guiar-se per l’instint12.
L’instint de fugida ha fet que el cavall hagi pogut sobreviure tants segles. Quan el
cervell del cavall capta que és una presa, instintivament fuig. L’instint gregari és aquell
instint que fa que visquin en manada. Molts cavalls domèstics tracten als humans com
un membre de la manada i per això utilitzen el mateix llenguatge corporal amb nosaltres
que com si es comuniquessin amb altres cavalls.
2.2.1.6. Els sentits
Els òrgans dels sentits els hi serveixen per interactuar amb el medi ambient, intercanviar
informació i establir relacions amb altres éssers vius 13.
a) Olfacte
El cavall té un sentit de l’olfacte molt desenvolupat. És molt important per a tots els
cavalls com a instrument per reconèixer a altres éssers vius i encara més per les eugues i
els sementals per l’època de reproducció. A la vegada és un sentit vital per trobar
menjar fresc i aigua a la naturalesa i per sentir la presència de depredadors.
b) Oïda
La seva oïda sembla una caixa de ressonància, molt aguda, que manipula les orelles a
voluntat cap on hi ha el soroll, la qual cosa fa que sigui extraordinàriament receptiu a la

11
https://www.noticaballos.com/descanso-los-caballos.html [en línia, juliol 2017]
12
http://www.caballomania.com/enciclopedia_anatomia_caballo/psique.html [en línia, juliol 2017]
13
http://www.unce.unr.edu/publications/files/ag/other/fs9829.pdf [en línia, juliol 2017]

7
veu humana14. Els cavalls poden escoltar sons de freqüència molt alta ( el seu rang
d’audició s’estén des de 15 Hz a 25k Hz ). Les orelles poden arribar a girar sobre el seu
eix uns 180° i ens poden senyalar l’estat emocional del cavall.
c) La visió
És el mamífer terrestre amb el ulls més grans del món, situats ambdós cantons del cap,
cosa que permet tenir un camp de visió molt més ampli, i menys profund que el de
l’ésser humà.
Tenen una visió limitada del color, poden distingir els colors blaus, verds i grocs, però
el vermell i el violeta no els diferencien bé. Per això no s’utilitzen barres verdes o grises
en les pistes d’herba de salt. Tot i ser diürns, els seus ull són sensibles a la llum cosa que
els hi permet seguir pasturant durant la nit, però no poden ajustar-se ràpidament a la
foscor, pel que es resisteixen a entrar en un espai fosc. Gràcies a la forma de l’ull, la
distància entre ells i la seva posició al cap els cavalls poden tenir dos tipus de visions:
 Visió binocular: concentra la seva mirada en un objecte per obtenir informació
concreta, els dos ulls es concentren en un objecte. Uneix els camps de visió
dels dos ulls per apreciar detalls com les distancies o les formes. Per a això
han d’aixecar el cap, ja que el punt de visió binocular està en la zona situada sota
el nas i no just davant d’ell. Conseqüentment provoca que pugui veure tant sols
en un camp de visió relativament estret.
 Visió monocular: utilitza ambdós ulls independentment, cada ull té una
visió lateral de 160-170 graus que sumats permeten veure casi tota la perifèria,
a excepció de la zona morta o cega que hi ha just darrere dels seus quarts
posteriors i la part frontal. Aquesta visió l’utilitzen per veure els objectes
distants quant estan relaxats i amb el cap ajupit, així doncs en el seu entorn
natural els hi permeten donar-se compte dels depredadors.
d) El gust
Els cavalls, a través de les pupil·les gustatives que tenen a la llengua, son capaços de
distingir els diferents gustos; el dolç, el salat, l’amarg i l’àcid15. El menjar amb gust
amarg no l’accepten i l’escupen. Aquesta reacció és un mecanisme de defensa que els
ajuda a no ingerir plantes verinoses (que solen tenir gust amarg), pel contrari, als cavalls
els agraden molt els aliments dolços com la fruita.

14
Informació extreta de: http://articles.extension.org/pages/11209/horse-hearing [en línia, juliol 2017]
15
https://naturalocal.wordpress.com/cavalls-2/ [en línia, juny 2017]

8
 e) El tacte
El tacte és el sentit que té, igual que en l'ésser humà la pell, l'òrgan amb més dimensió.
Encara que el seu llindar del dolor és molt baix, ha desenvolupat una gran sensibilitat,
és capaç de notar les textures, el dolor i el mínim canvi de temperatura. A través de la
pell s'acaricien i es roseguen, així doncs podríem dir que és un sentit que serveix
de gran ajuda per crear vincles socials.
f) El sisè sentit
Una aguda sensibilitat ha arribat a crear el sisè sentit16. Tot el seu cos es converteix
en un receptor que permet al cavall adonar-se dels canvis electromagnètics i les
vibracions geofísiques que es transmeten pel medi ambient. El cavall pot notar factors
com la timidesa, la por, la confiança o el valor del genet.

2.2.2. Els aires del cavall

Segons la revista Ecuestre17 els aires “són les diferents maneres en que el cavall agrupa
les extremitats per desplaçar-se”.
2.2.2.1. Aires naturals
Són els aires que els cavalls que posseeixen per naturalesa, generalment en tenen 3 és a
dir, tres tipus de moviments de peu, però de vegades es classifica una
subcategoria dins el galop, el galop llarg. Principalment, els diferenciem pel nombre de
mans i de peus que donen suport al terra, també anomenats temps.
a) Pas: És l’aire més lent, cada peu i mà marca un temps i sempre hi ha algun peu
recolzat a terra, i simètric. Es calcula que la seva velocitat mitjana és de 5
km/h (en un cavall d’alçada mitjana).
b) El trot: Té dos temps més un en suspensió. És més ràpid que el pas, simètric i
saltat, perquè en un moment determinat, el cavall queda en suspensió, és a dir,
sense cap peu recolzat a terra. Es calcula que la velocitat mitjana del trot és de
gairebé 17 km/h (en un cavall d’alçada mitjana).
c) El galop: El galop té tres temps més un en suspensió. L’aire és més ràpid i, per
tant, el cavall s’esgota abans. També és l’únic aire asimètric, per això el galop
a mà dreta és diferent que a mà esquerra. Es calcula que la velocitat mitjana
del galop és aproximadament 19 o 20 km/h (en un cavall d’alçada mitjana). El
galop llarg és de quatre temps sense suspensió i pot arribar als 70 km/h.

16
http://www.caballomania.com/enciclopedia_anatomia_caballo/sentidos.html [en línia, agost 2017]
17
http://www.ecuestre.es/caballo/mundo-ecuestre/articulo/los-aires-del-caballo# [en línia, juliol 2017]

9
 2.2.2.2. Aires artificials
S’anomena així a les diferents marxes del cavall apreses després d’un procés de
domatge. Uns exemples serien:
a) Piaffe: és un aire on el cavall realitza un tipus de trot en el lloc sense que
produeixi cap desplaçament.
b) Passage: és un trot característic per tenir el temps de suspensió potenciat i
definit amb el que sembla que el cavall es mou a càmera lenta.
c) Pas espanyol: és un aire en el que el cavall, al pas, aixeca alternativament les
mans, arribant a una altura de la seva espatlla.

2.3. CLASSIFICACIÓ
Els cavalls es poden classificar de diverses maneres, segons el seu hàbitat (zona freda,
càlida, temperada), pel seu ús (treballar al camp, competicions), pel seu port (depenent
del seu físic s’utilitzarà per diferents funcions) segons el temperament (el seu
caràcter protagonitza un paper molt important) o també es pot classificar pel seu
pelatge. Jo faré referència al port, al temperament i a les capes18.

2.3.1. Port
El port és l’aspecte físic o la forma de moure’s o desenvolupar-se d’un cavall.
a) Pesats o de tir: generalment són de línies fortes, robustes i una mica
grollers. Solen pesar més de 650 kg i destaquen en aquesta categoria
principalment els cavalls de tir com per exemple “el shire” o “el perxeró”
b) Lleugers o de sella: són generalment cavalls que s’utilitzen per muntar: salt,
carreres, passejos, etc. Solen pesar menys de 650 kg com per exemple el
“Hannoverià” o “el sella francès”
c) Miniatura: els miniatura són cavalls modificats genèticament perquè siguin
físicament més petits i dèbils. Diferents als ponis, els miniatura no
descendeixen d’ells, sinó de cavalls de molt poca alçada que s’han barrejat
en encreuaments consanguinis. Per exemple, cavalls com el “Falabella” no
poden ser muntats i es tenen com animals de companyia

2.3.2. Temperament
S’anomena així a la constitució particular de cada individu que determina el seu
caràcter.

18
http://caballos1622.galeon.com/ [en línia, agost 2017]

10
 a) Cavalls de Sang Freda: Són de caràcter i temperament molt tranquil,
generalment solen ser races pesades com el “Bretó”, entre d’altres.
b) Cavalls de Sang Calenta: Són de temperament alerta i nerviós. Dues de
les races característiques d’aquest tipus de cavalls són el “Àrab” i el “Pura Sang
Anglès”.
c) Cavalls de Sang Tèbia: Són races obtingudes del resultat de l’encreuament de
cavalls de sang freda i de sang calenta, obtenint dels primers la seva tranquil·litat
i docilitat i dels segons la seva agilitat i lleugeresa. Per exemple el “Hanover” o
el “Camargués”, que comunament se’ls diu “Warmblood”19.

2.3.3. Capes
Són el conjunt de pèls i pelatges que recobreixen el cavall, d'acord amb el color del seu
cos, de la seva crinera, de la seva cua i de les seves extremitats20. Es
distingeixen les principals capes:
 Cavall blanc: capa totalment blanca.
 Tord: pell negra amb cabells blancs i negres. S’aclareix amb l’edat.
 Tord rodó: anells de pel fosc sobre fondo tord, desapareixen amb l’edat. Es diu
que el rodó és símbol de bona salut.

Imatge 521 Imatge 622 Imatge 723

Cavall blanc Tord Tord rodó

19
La traducció al català és “sang calenta”.
20
http://www.caballomania.com/enciclopedia_capas_y_marcas/capas_marcas.html [en línia, agost 2017]
21
Imatge extreta de: https://www.eurekakids.net/g/209151005/figura-caballo-blanco.jpg
22
Imatge extreta de: https://www.centralhipica.com/image/cache/data/13737-180x180.jpg
23
Imatge extreta de: http://horsetalk.co.nz/wp-content/uploads/2014/11/model-horse-1.jpg

11
 Imatge 824 Imatge 925
Imatge 1026
Ruà blau “Appaloosa”
Pinto

 Ruà blau: fons negre amb pèls blancs donat un matís blavós.
 “Appaloosa”: és un tipus de capa molt especial, característic pel clapejat en
negre sobre fons blanc.
 Pinto o pintat: constituït per llargs i irregulars pegats blancs o d’algun altre
color.
 Isabelí: fons daurat amb crin i cua blanques o clares.
 Bai: fons ros amb crin i cua castanys.
 Alatzà: fons castany vermellós amb crin i cues castanyes.

Imatge 1127 Imatge 1228 Imatge 1329

Isabelí Bai Alatzà

 Castany: fons castany amb pèl i crins més fosques.

 Castany fosc: fons castany fosc amb crin i cua negre.
 Negre: pigment negre per tota la capa.

24
Imatge extreta de: https://s-media-cache-
ak0.pinimg.com/564x/b9/58/6d/b9586da74b54d0d553f560afc1b12332.jpg
25
Imatge extreta de: https://www.centralhipica.com/image/cache/data/03schleich/13769-250x250.jpg
26
Imatge extreta de: https://www.centralhipica.com/image/cache/data/03schleich/13795-250x250.jpg
27
Imatge extreta de: https://www.centralhipica.com/image/cache/data/13708-180x180.jpg
28
Imatge extreta de: https://www.centralhipica.com/image/cache/data/1/3/13669-250x250.jpg
29
Imatge extreta de: https://s-media-cache-
ak0.pinimg.com/236x/46/ed/5f/46ed5f3377ea6137739495894b10c2ff.jpg

12
 Imatge 1430 Imatge 1531
Imatge 1632
Castany Castany fosc
Negre

2.3.4. Marques
Són les diferents característiques pròpies de cada animal que facilita la seva
identificació33.
CARA:
 Estrella o estel: Marca blanca al front amb forma d’estrella o circular.
 Cordó corregut: Línia blanca estreta que baixa per la cara.
 Estel prolongat: Línia blanca més ampla que baixa per la cara fins al musell.

Imatge 1734 Imatge 1835 Imatge 1936

Estrella Cordó corregut Estel prolongat

 Careta: Inclou els ulls, els narius i part del musell.

30
Imatge extreta de: https://www.centralhipica.com/image/cache/data/13757-250x250.jpg
31
Imatge extreta de: https://www.centralhipica.com/image/cache/data/13740-180x180.jpg
32
Imatge extreta de:
https://www.centralhipica.com/schleich_figuras/schleich_caballos/schleich_caballo_mustang_negro.html
33
http://javierventrue.blogspot.com.es/2014/03/como-pintar-miniaturas-de-caballos.html [en línia, juliol
2017]
34
Imatge extreta de: https://eminismagazine.files.wordpress.com/2014/02/m2450125_star_art.jpg
35
Imatge extreta de: https://eminismagazine.files.wordpress.com/2014/02/m2450127_stripe_art.jpg
36
Imatge extreta de: https://eminismagazine.files.wordpress.com/2014/02/m2450128_blaze_art.jpg

13
  Taca entre narius: Marca blanca entre narius, encara que es pot estendre
per ells.
 Ull Blanc: Ull de color blanc o blavós en lloc de la seva coloració normal.

Imatge 2037 Imatge 2239

38
Careta Imatge 21
Ull blanc
Taca entre narius

EXTREMITATS: Les marques a les potes són normalment blanques:

 Corona blanca o calçat baix: quan les marques envolten la corona.
 Calçat a mitja canya: quan la zona blanca va des del peu fins a sota el genoll.
 Calçat alt: quan la zona blanca s’estén per sobre del genoll.

Imatge 2340 Imatge 2441 Imatge 2542

Calçat baix Calçat a mitja canya Calçat alt

REMOLINS: Són canvis de sentit del pèl al voltant d’un punt central situats al coll,
front i pit.

37
Imatge extreta de: https://eminismagazine.files.wordpress.com/2014/02/m2450130_face_art.jpg
38
Imatge extreta de: https://eminismagazine.files.wordpress.com/2014/02/m2450129_muzzle_art.jpg
39
Imatge extreta de: https://upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/5/5d/Creamvswhite-
eyes.JPG/220px-Creamvswhite-eyes.JPG
40
Imatge extreta de: https://eminismagazine.files.wordpress.com/2014/02/m2450152_pastern_art.jpg
41
Imatge extreta de: https://eminismagazine.files.wordpress.com/2014/02/m2450156_stocking_art.jpg
42
Imatge extreta de: https://eminismagazine.files.wordpress.com/2014/02/m2450158_leg_art.jpg

14
FERRO: Una marca pot utilitzar-se com a símbol de propietat o d’identificació d’una
raça. Es realitza amb un ferro calent o fred sobre la pell i és permanent (solen fer-se en
l’espatlla o la cuixa).

2.4. DOMA CLÀSSICA

2.4.1. Què és?
La doma clàssica apareix per primera vegada a l’Edat Mitjana43. Es va començar a
practicar perquè els cavallers de l’època aconseguissin dominar més bé el cavall
mitjançant exercicis. Posteriorment es van inaugurar diverses escoles d’Alta Escola, on
es realitzaven exercicis per tal de perfeccionar la seva munta i bellesa en els moviments
del cavall.
Segons la Real Federació d’Hípica Espanyola44, la Doma Clàssica és una disciplina
Olímpica basada en l’harmonia entre cavall i genet a través de la qual es realitzen una
sèrie de moviments de gran dificultat.
Actualment l’objectiu de la doma clàssica és molt semblant al de l’antiguitat45. Genet i
cavall realitzen exercicis de tal manera que el cavall es torna atent, àgil, flexible i
confiat, creant així una connexió amb el genet i aconseguir la màxima perfecció en
aquest binomi. Així doncs, podríem dir que la doma clàssica és una dansa amb cavall,
per tal d’aconseguir la màxima bellesa i perfecció en els moviments.

2.4.2. Competicions
En les competicions de doma clàssica el binomi realitza un conjunt d’exercicis al pas,
trot o galop, anomenats Reprise46. Els jutges determinen quin és el millor binomi a
partir de l’agilitat dels exercicis, submissió, impulsió i equilibri, donant la sensació que
el cavall ho realitza sense cap mena d’esforç ni resistència. Durant la prova el jutge
valora cada exercici del 0 al 10 i valora l’harmonia de la prova. Finalment fa una
mitjana de tots els resultats obtinguts i el guanyador és el que obté la mitjana més alta.
Hi ha diferents proves depenent del nivell del binomi i en la categoria en que es troba.
Les primeres reprises contenen exercicis bàsics als tres aires, mentre que les reprises
d’Alevins, Infantils, Cadets, Juvenils i Joves Genets consten d’una reprise bàsica que
tothom de la categoria ha de realitzar i una altra reprise lliure, realitzant uns exercicis

43
https://paulaalvarezmendoza.wordpress.com/historia/ [en línia]
44
http://www.rfhe.com/doma-clasica/ [en línia, setembre 2017]
45
http://www.caballomania.com/enciclopedia_disciplinas_arte_doma/index.html [en línia, agost 2017]
46
Conjunt d’exercicis de Doma Clàssica realitzats dins una pista amb lletres com a referències.

15
escollits per la Federació Espanyola d’Hípica amb l’ordre que el binomi triï i una
música de lliure elecció.
Aquestes competicions es realitzen en una pista rectangular de 40 x 20 metres o 60 x 20
metres, amb punts determinats per lletres. Aquestes lletres només serveixen per fer de
referència a l’hora de realitzar els exercicis, no tenen cap significat.. Tota la pista ha
d’estar envoltada per una tanca de seguretat i les portes han d’estar tancades i vigilades
en tot moment.
En les competicions per a minusvàlids els genets de grau I, II, III, utilitzen la pista de 40
x 20 metres mentre que els genets del grau IV poden utilitzar o bé la pista anterior o bé
la de 20 x 60 metres.

Imatge 2747
Pista de 20x60 metres

2.5. PARAEQUITACIÓ
2.5.1. Què és?
La para-equitació és una modalitat esportiva que està inclosa la FEI (Federació Eqüestre
Internacional). La definició a la Carta Europea48 sobre l’equitació adaptada diu: “Todas
las formas de actividades físicas, que mediante una participación organizada o no,
tienen como objetivo la expresión o la mejora de la condición física y psíquica, el
desarrollo de las relaciones sociales o la obtención de resultados en competiciones de
todos los niveles.”

47
Imatge extreta de: https://trancoatranco.files.wordpress.com/2014/04/pista-de-doma-letras.png
48
Carta Europea del Deporte para Todos. Consell d’Europa. [consultat el 24 d’octubre 2017].

16
El desenvolupament d’aquesta modalitat a Espanya ha augmentat considerablement i
cada vegada hi ha més centres amb les instal·lacions adaptades per persones amb
discapacitats.
Actualment la Real Federació d’Hípica Espanyola recolza totalment l’equitació per a
qualsevol persona independentment de les seves capacitats.
La doma clàssica ha estat adaptada perquè així persones amb discapacitats poden
participar en competicions. Igual que a la doma clàssica, cada genet serà jutjat per
diferents jutges. El cap dels jutges és l’encarregat de publicar els resultats de la prova i
resol qualsevol problema que hi pot haver durant la competició.
La doma adaptada té algunes diferències respecte la doma clàssica:
a) Tota la part del trot es pot efectuar al gust del genet, o trot aixecat o assegut.
b) Els genets no s’han de treure el barret al saludar i s’han de mantenir les regnes
agafades. Poden saludar amb una simple inclinació del cap. Si el genet deixa
caure les mans o saluda amb la mà on porta la fusta, pot perdre fins un màxim de
dos punts de la puntuació total.
c) Si el cavall abandona amb les quatre potes una pista que està delimitada per
panells continus, l’exercici es puntuarà amb un 0. Si la pista està delimitada per
panells discontinus el jutge decideix la penalització.
d) Si el genet perd el control del cavall i s’abandona la pista per decisió del cavall,
el genet serà eliminat.
e) La desobediència de més de 60 segons conduirà l’eliminació del concursant.
f) Si cavall o genet cauen al terra, el jutge col·locat al punt marcat amb la C
decideix si la prova continua o no.
En aquesta modalitat el genet practica l’equitació com a esport o com una opció lúdica.
Degut a la seva discapacitat física o funcional necessiten una sèrie d’adaptacions per
muntar a cavall. Són individus amb discapacitats físiques, però tot i això poden arribar a
competir ja que tenen un alt nivell d’equitació. Els professionals que s’encarreguen de
dur a terme l’activitat i/o entrenament són en la seva majoria professors d’equitació,
fisioterapeutes, terapeutes especials... Permet la integració plena a la vida esportiva i
social.

17
 2.5.2. Introducció històrica
Cada país comença aquest esport de forma independent49. En els països escandinaus la
fisioterapeuta Elspet Bodker estudià els beneficis que podria aportar l’equitació com a
tractament de rehabilitació. La pacient d’aquesta guanyà la medalla de plata als Jocs
Olímpics de Hèlsinki 1952.
Durant els anys 60 les activitats dirigides a discapacitats van ser molt importants i
tingueren gran difusió a Centre Europa, Alemanya i Suïssa.
El 1982 es creà la Federació Internacional d’Equitació Terapèutica per així ajudar en
l’extensió d’aquests programes en altres països on no es practicava.
Als jocs mundials de Nova York el 1984 es celebrà la primera competició internacional
de Doma Clàssica dirigida a discapacitats. La primera competició del món es celebrà a
Sweden el 1987, i seguidament es celebraren altres competicions a a Dinamarca i Gran
Bretanya. El 1996 setze nacions competiren el els Jocs Paralímpics d’Atlanta.
L’abril del 2005 es va firmar un pacte dient que la FEI50 suporta l’equitació
internacional per a qualsevol persona independentment de les seves capacitats
esportives. A Espanya l’equitació dirigida a persones amb discapacitat era molt nova i
es celebraren molt pocs esdeveniments relacionats amb el tema.
A partir del 1996 l’equitació adaptada ha començat a tenir més ressò en la societat. Des
del 2002 fins el 2006 es celebraren diferents concursos internacionals de Doma per
persones discapacitades, a mà del IPEC51 amb la finalitat de difondre aquest esport. Des
del 1996 la FEEDI52 ha inclòs l’equitació dins dels esports que poden fer els federats i
anualment es celebra un campionat d’Espanya.
El 2005 la Federació d’Hípica de Madrid començà a desenvolupar activitats eqüestres
dirigides a minusvàlids, ja sigui com a passatemps o competicions. Actualment molts
centres eqüestres tenen les instal·lacions adaptades.

2.5.3. Normativa de doma clàssica para-eqüestre

a) Tota competició internacional de doma para-eqüestre reconeguda per la FEI es
desenvolupen seguint el reglament de la FEI-PE (Federació Eqüestre
Internacional Para-Eqüestre).

49
http://fundacionecuestre.org/wp-content/uploads/2014/05/paraequitacion_fpde_oct2007.pdf [en
línia, juny 2017]
50
Federació Eqüestre Internacional
51
Paralympic Equestrian Commitee
52
Federació Espanyola d’Esport per Discapacitats Intel·lectuals

18
 b) Els concursants es classifiquen en diferents categories en funció del seu grau de
discapacitat. Grau I, II, III i IV.
c) Els genets es classificaran en aquestes categories en funció d’un metge escollit
per la FEI-PE anomenats classificadors.
d) Depèn del grau en el que concursen realitzen una reprise o una altra en la que
disposen d’un temps concret i cada exercici serà avaluat del 0 al 10.
e) Cada genet serà jutjat per tres jutges i el president anunciarà els resultats de la
prova seguint el reglament de la FEI-PE.
f) Depèn el grau en que estàs, podràs usar una embocadura o una altra.
g) S’accepten materials adaptats per tenir més seguretat i facilitat en els exercicis.
Cada material és adaptable a cada persona.
h) Tot genet concursa seguint el reglament de la FEI-PE i ha de respectar el codi
ètic establert.

2.5.4. Classificació dels genets

Cada genet és diferent i cadascú té una discapacitat diferent. Per què la competició sigui
justa, cada genet competeix amb persones amb discapacitats similars, agrupats en
Graus.
Els classificadors, han seguit un curs de formació organitzat per la FEI que els permet la
classificació dels genets. Aquests es basen en un “Sistema de perfil”, que agrupa els
genets amb mateixes capacitats esportives dins el mateix grau. Aquest sistema és
utilitzat en competicions internacionals i nacionals.
Tot i el Sistema de Perfils, s’ha dissenyat un Sistema de Ponderació, que tenen en
compte les àrees més importants de l’equitació, donant així una competició més
equitativa.
Durant la classificació, la tècnica no s’ha de tenir en compte ja que sinó la classificació
no seria justa. Els genets no han de ser valorats mentre munten a cavall.
Excepcionalment pot ser necessari comprovar l’equilibri de cada genet però a la sala de
classificació ja és suficient amb una postura similar. Tot i això, els classificadors han
d’estar presents en la competició per comprovar que la classificació s’ha efectuat
correctament.
El delegat tècnic també ha d’estar present en la classificació. Tot genet que mogui
extremitats que durant la classificació no podia se’l pot demanar una altra classificació
extraordinària.

19
Aquesta classificació servirà per a concursar a nivell nacional i internacional.
a) Grau I (Reprise pas, filet simple)

Tots els exercicis seran efectuats al pas i el cavall només pot portar filet simple. Dins
d’aquest grau hi ha genets que utilitzen cadira de rodes i tenen poc control del tronc i
estan afectats a les quatre extremitats, genets sense control de tronc però bon control de
braços o bé mig control del tronc i una afectació moderada de les quatre extremitats.

b) Grau II (Reprise pas i trot, filet simple)

Els genets d’aquesta categoria han de tenir un control corporal, equilibri i tècnica per
efectuar exercicis al trot. El cavall ha de portar filet simple. En aquest grau hi ha genets
que necessiten cadira de rodes per desplaçar-se o bé genets amb una afectació greu de
tronc però pot tenir una afectació lleu o nul·la als braços.

c) Grau III (Reprise pas, trot i galop, filet o filet i embocadura)

En el grau III els genets necessiten prou control corporal, equilibri i tècnica per efectuar
una reprise a pas, trot i galop. En aquest grau, els exercicis es van complicant més. Aquí
hi participen genets que poden caminar sense ajuda, genets amb afectacions moderades
de les quatres extremitats (greu afectació dels braços), genets que necessiten cadira de
rodes per distàncies llargues per falta d’equilibri, genets cecs, o bé amb alguna
discapacitat intel·lectual.

d) Grau IV (Reprise pas, trot i galop amb canvis de peu, filet o filet i embocadura)

Dins d’aquest grau trobem a genets amb afectacions lleus. Els exercicis són més
complicats: contenen canvis de peu i suports. S’utilitzarà filet simple o filet i
embocadura. Hi trobem genets amb deficiències visuals completes o amb alguna
afectació en una o dues extremitats.

2.5.5. Material adaptat

En funció de la discapacitat
de cada concursant, se’l
permet utilitzar material
adaptat i l’ús de diferents
ajudes externes (dos fustes)
o bé ajuda exterior per Imatge 2853 Imatge 2954
Imatge 3055
Regnes adaptades Sella adaptada
dictar la reprise, amb o Estreps adaptats
sense auriculars.

53
Imatge extreta de: https://userscontent2.emaze.com/images/779f47c0-9d15-4241-97f1-
6ac3bc335f85/288d637cbb2938ed67a431dd5df02b5e.jpeg
54
Imatge d’extracció pròpia
55
Imatge d’extracció pròpia

20
 2.6. BREU INTRODUCCIÓ A L’EQUINOTERÀPIA
L’equinoteràpia o teràpia assistida amb cavalls s’usen com a tractaments per estimular
positivament el desenvolupament cognitiu, físic, emocional, social i ocupacional de
persones amb alguna discapacitat56. En aquestes activitats el cavall serveix com a eina
per a integrar, rehabilitar i reeducar el pacient per tal que tingui una qualitat de vida
millor.

Aquesta activitat va dirigida principalment a pacients amb discapacitats psíquiques,

físiques o sensorials, amb trastorns psicològics o bé amb problemes d’adaptació social.
En aquestes teràpies també hi poden haver casos de síndrome de Down, autisme o
paràlisi cerebral, entre d’altres.

Disciplines de l’equinoteràpia:

 Volteig terapèutic: consisteix en realitzar exercicis gimnàstics sobre el cavall,

dirigit per una altra persona.
 Hipoteràpia: tractaments fisioterapèutics que estimulen el sistema neurològic
del pacient.
 Equitació psicopedagògica: amb els estímuls del cavall es busca trobar
solucions a problemes d’aprenentatge i d’adaptació social. Aquests estímuls
ajuden a augmentar la concentració i l’atenció del pacient.
 Equinoteràpia social: la relació pacient-cavall fa que la persona pugui resoldre
els seus conflictes i integrar-se en la societat.
 Teràpies eqüestres ocupacionals: el principal objectiu és integrar el pacient en
l’àmbit laboral.

Aquestes teràpies sempre han d’estar supervisades per professionals.

Imatge 3157

56
http://www.sunrisemedical.es/blog/equinoterapia [en línia]
57
Imatge extreta de: http://www.corazonyvida.org/photo/art/default/1160750-
1507576.jpg?v=1289489030

21
3. PART PRÀCTICA
En aquest apartat l’objectiu serà observar les millores físiques que té Macarena Garcia
després de fer estiraments durant una setmana i quan no fa estiraments. Tot això es
veurà reflectit en la seva comoditat alhora de muntar a cavall.

3.1. BIOGRAFIA DE MACARENA GARCIA

Macarena Garcia Ortiz va néixer a Santander, Cantabria, el 6 d’abril del 1994, on hi va
passar tota la seva vida fins els 22 anys.

Als 10 anys es va contagiar d’una grip molt forta. Després d’una setmana de febre, va
adonar-se que havia perdut la capacitat motriu de les cames. Aquella mateixa matinada
els seus pares la van portar a urgències. Els metges anaven fent proves sense obtenir cap
resultat; pensaven que podia ser leucèmia o esclerosi múltiple. En no trobar cap
resposta, van decidir portar a terme altres proves mèdiques i ingressar-la. El temps
corria en contra seva i observaven com el seu cos deixava de respondre a diversos
estímuls, com ara deixar de moure les mans o parlar, així que van decidir induir-la en
coma perquè no passés tant de dolor. Després de 31 dies en coma es va despertar. En
aquell moment els metges van adonar-se que tenia una paràlisis de cintura cap avall com
a seqüela d’una lesió medul·lar a causa de les febres altes que va tenir. Això va causar
una inflamació del cerebel i, més endavant, de la medul·la. Posteriorment va estar
ingressada dos mesos més.

Segons Macarena Garcia, el canvi més brusc que va notar, a part de la seva limitació i la
seva alteració física, va ser la transformació del seu caràcter i de les seves relacions
personals. D’un caràcter extravertit a totalment introvertit i enfadat. A més a més, va
haver de madurar de cop. Abans, les seves úniques preocupacions eren despertar-se,
estudiar i fer els deures perquè la seva mare la deixés anar a patinar. Després de la grip
va començar a haver de preocupar-se per coses en les que els nens d’aquella edat no
haurien de pensar, com anar al metge diversos cops a la setmana, anar al fisioterapeuta
cada dia...

Mesos després, els seus pares van sentir parlar d’un hospital de referència a Toledo,
l’Hospital Nacional de Paraplègics, on hi acudeixen pacients amb lesions medul·lars. En
aquest hospital se’ls ajuda a adquirir certa independència a la seva rutina.

22
Una de les millors teràpies per a la pacient va ser entrar a l’equip femení de bàsquet de
l’hospital on, poc a poc, a part de sentir-se una esportista més, va començar a realitzar
viatges, sortir amb l’equip i viure de manera més normalitzada. Va estar ingressada en
aquest hospital durant un any i, des de llavors hi acudeix amb freqüència semestral.

Macarena amb una companya Equip femení de bàsquet adaptat

en un partit: Imatge 32 de l’Hospital: Imatge 33

La Macarena va jugar dins la selecció femenina espanyola de bàsquet adaptat, mentre

que paral·lelament estava cursant els estudis de segon de batxillerat. A la selectivitat no
va obtenir una nota de tall satisfactòria per matricular-se a una carrera així que va triar
un cicle de Tècnic Superior en Documentació i Administració Sanitària.

Durant aquest últim curs, els seus pares es van adonar que psicològicament, encara que
portava millor la minusvalidesa, ella encara no ho tenia assumit, i van decidir acudir al
psicòleg.

Va ser tractada per un metge que la va animar a posar-se objectius de superació

personal. En aquest moment va fer el pas d’apuntar-se a l’equitació adaptada, disciplina
que practica actualment.

Així doncs, el 2015 va començar a practicar la teràpia amb cavalls, que va determinar
una millora considerable, i a conseqüència d’això, va començar a tenir nous interessos,
decidint dedicar-se als Jocs Olímpics, en concret, a la paraequitació. Les Paraolimpiades
de Río de Janeiro del 2016 van ser les que van fer que la pacient s’interessés per
l’esport.

El juny del mateix 2016 el subjecte estudiat va anar a Madrid a veure el Campionat
d’Espanya Absolut de Doma Clàssica i Paraequitació, on va conèixer el seu actual

23
entrenador, Raúl Pinteño i a Fátima Cao, responsable de la Paraequitació a Espanya.
Aquests van la van animar a iniciar la disciplina a Girona.

Es va traslladar a viure a Girona l’agost del 2016 amb un gran objectiu: participar a les
pròximes Paraolimpiades de Tokyo el 2020.

Ha participat en el Campionat d’Espanya del 2017, classificant-se en tercera posició, i al

Campionat de Catalunya amb el resultat de segona classificada.

Avui en dia, manifesta una actitud molt diferent de quan tenia 10 anys. Té una actitud
molt optimista de cares a la vida.

Tot i això, explica que quan va començar a practicar aquest esport el seu objectiu era
ajudar a pacients amb la mateixa patologia mèdica, no només amb una finalitat
terapèutica, sinó amb l’objectiu de millorar-les tècnicament en l’esport practicat
(considerant les limitacions que comporten aquestes discapacitats).

Per poder muntar a cavall amb total normalitat es necessiten varies adaptacions: en no
tenir mobilitat a les cames, s’aguanta sobre el cavall amb la força abdominal i gràcies
als suports compensatoris que milloren el seu equilibri a l’hora de muntar:

a) Uns velcros que li subjecten els peus als estreps evitant qualsevol tipus de
moviment.
b) Unes cintes que li aguanten les cames evitant que es mogui de la muntura.
c) Una anella que li permet agafar-se en cas de pèrdua d’equilibri.
d) Dos fustes per substituir les seves cames.

A la taula que es representa a continuació, es llisten les competicions en què ha

participat.

Lliga Aceegi58 a Aiguaviva, 23/10/16 Concursa en la reprise Novel Grau II

Lliga Aeegi a Equip Vidreres, 26/02/17
Campionat d’Espanya, juny 2017
Lliga Aceegi al CAVA, 22/10/17
Campionat de Catalunya al Real Club Polo de
Barcelona, 04/11/17
Concursa en la reprise Grau II equips
Concursa en la reprise Grau II equips
Concursa en la reprise Grau III individual
Concursa en la reprise Grau III equips

58
Associació de Centres Eqüestres Esportius de Girona

24
Per a concursar, la Macarena executa una sèrie d’exercicis durant tota la setmana per
preparar-se físicament.

3.2. FASE D’ESTUDI DEL SUBJECTE

El que ens interessa observar del subjecte és el recorregut preparatori que es requereix
per poder concursar, per tant presentarem una comparació. La finalitat d’aquest estudi
pràctic és observar les millores obtingudes comparant la presència i la falta d’un procés
preparatori. Compararem els dos tipus de rutina, en la rutina normal, es prepara de
manera psicològica i emocional i en la rutina per concurs la finalitat és tenir una lleu
millora tècnica i física.

Com podrem observar a continuació tots els exercicis estan supervisats i realitzats amb
la seva fisioterapeuta per tal d’aconseguir millors resultats.

RUTINA PER CONCURS RUTINA NORMAL

Aquest és el primer exercici de la rutina de la

pacient. En aquest, la fisioterapeuta està subjectant En aquesta foto es pot observar com, a
els genolls de la Macarena i va realitzant través d’un aparell, la pacient
moviments verticals (cap amunt i cap a baix). Amb aconsegueix posar-se. La Macarena
aquests moviments de genolls també hi van necessita utilitzar aquest aparell cada
encadenats els moviments de maluc, fent que dia perquè sinó l’elasticitat dels
l’elasticitat de les extremitats inferiors augmenti i a músculs de les cames seria massa
part també serveix per activar els músculs. disminuïda i li podria comportar greus
conseqüències. Gràcies a aquest
aparell la Macarena aconsegueix
millorar la seva postura corporal.

25
Seguidament la fisioterapeuta va movent els braços
En aquesta imatge es pot observar com
perquè la pacient els hi vagi a buscar en certs punts.
una companya de Macarena l’ajuda a
Amb això el que s’aconsegueix és estimular tota la
realitzar estiraments de cames per
part del tronc i, igual que l’anterior activar els
millorar la flexibilitat.
músculs.

En aquest tercer exercici el subjecte consta amb

l’ajuda d’un company. En aquest, la pacient ha
d’estirar de la cinta groga mentre que l’ajudant va
canviant de posició fent que la Macarena hagi
d’aplicar més força en un braç i viceversa. La
finalitat d’aquest exercici és muscular els músculs
del braç (bíceps i tríceps) per tal que la pacient
tingui més facilitat a realitzar diverses accions a les
quals necessiti fer força de braços.

26
En aquest exercici la pacient està estirada al terra
amb una pesa de 2kg agafada. Aquí la pacient ha
d’anar aixecant el braç, del terra al centre impedint,
amb força abdominal, que les seves cames caiguin.
Amb aquest exercici Macarena aconsegueix
millorar la seva força abdominal i a part també
millora el seu equilibri.

En aquest exercici la pacient està situada sobre una

pilota de ioga. Amb les dues mans està subjectant
una pilota de 4kg. El subjecte primer de tot ha de
fer botar la pilota per el costat dret, un cop l’ha
recuperat, ha de realitzar un gir sobre seu de 180
graus i fer botar la pilota pel costat esquerre.

27
Aquesta activitat serveix per millorar la seva força
abdominal i el seu equilibri (a part de muscular
bíceps i tríceps).

Dddddd

En aquest exercici la
pacient continua usant la
pilota anterior. Primer de
tot Macarena fa botar la
pilota al seu costat
esquerre (primera
imatge). Un cop la
recupera, es posa recte, el
tronc mirant endavant i un cop així estira els braços
cap endavant (imatge de dalt a la dreta), els recull i
els estira cap amunt (imatge de sota). Un cop ha
recuperat la rectitud, fa botar la pilota cap al seu
costat dret i realitza els mateixos moviments de
braços. Amb aquest esforç el que aconsegueix és,
igual que a l’exercici anterior, millorar la seva força
de les extremitats superiors, abdominal i un
augment d’equilibri corporal.

28
En aquest exercici la pacient torna a estar a sobre
de la pilota i com podem observar, consta amb
l’ajuda de la fisioterapeuta. Aquí la pacient ha de
fer botar la pilota just davant seu impedint que el
seu cos caigui endavant (quan es desequilibra la
fisioterapeuta l’ajuda a col·locar-se en la posició
inicial). Amb aquest exercici la pacient aprèn a
controlar el seu equilibri i millora la seva força
abdominal.

Aquí primer de tot podem observar com la

fisioterapeuta està subjectant la pilota. Això ho fa
perquè mentre que la pacient la subjecta, la seva
entrenadora li va movent i la Macarena ha de
disminuir el moviment provocat per aquesta
aplicant força de braços i abdominal durant 5

29
segons. Un cop transcorreguts, la Macarena fa botar
la pilota per el seu costat dret, després torna a la
posició inicial, on repetiran el mateix procediment
però aquesta vegada el subjecte farà botar la pilota
al seu costat esquerre. Igual que els exercicis
anteriors, aquest li serveix per millorar equilibri i
força abdominal.

30
 3.3. CONCLUSIONS
Al llarg de tot l’estudi la majoria d’exercicis serveixen per millorar el seu equilibri. En
el seu cas, a l’hora de muntar a cavall és molt important que tingui un bon equilibri ja
que sinó corre el perill de caure.

La pacient realitza la sèrie d’exercicis de concurs quatre dies a la setmana.

En referència a la rutina normal, la pacient no realitza els exercicis de concurs, sinó que
els pocs exercicis que fa són per millorar la seva flexibilitat just abans de pujar al cavall
o bé per millorar la seva qualitat de vida.

La part teòrica m’ha aportat molt, ja que és un tema el qual en desconeixia molts detalls.
La informació que he trobat m’ha servit per poder entendre des d’un altre punt de vista,
la vida de persones com la Macarena.

Amb aquest treball he intentat fer més públic aquest tema poc conegut.

A nivell personal m’ha servit per enfocar més bé la meva carrera professional i m’ha fet
veure noves oportunitats que no sabia que existien per treballar.

31
4. FONTS D’INFORMACIÓ

4.1. BIBLIOGRAFIA
DOMINGO, Jesús. Galopes del nivel 1 al 4. París: Éditions Vigot, 2001: pp. 121-122.

4.2. WEBGRAFIA
Pearl S. Buck [en línia] Aloha Criticón. Cine, música y literatura. (data desconeguda)
http://www.alohacriticon.com/literatura/escritores/pearl-s-buck/ [consulta:
novembre 2017]

Équidos [en lína] Gran Enciclopedia Aragonesa. (4 gener 2011)

http://www.enciclopedia-aragonesa.com/voz.asp?voz_id=5016  [consulta: juliol
2017]

Tarpan o caballo salvaje. Equus ferus ferus. [en línia] Animales en extinción. ( 25 maig
2015)
http://www.animalesextincion.es/articulo.php?id_noticia=440&articulo=Tarp%C3
%A1n_o_caballo_salvaje_(Equus_ferus_ferus)#  [consulta: novembre 2017]

Family Equidae. Horses, asses and zebres. [en línia] Ultimateungulate (22 desembre
2016) http://www.ultimateungulate.com/Perissodactyla/Equidae.html [consulta:
setembre 2017]

Les edats del cavall. [en línia] Trentadies (21 novembre 2016)
http://trentadies.com/2016/11/21/les-edats-del-cavall/ [consulta: juny 2017]

Plantes i animals del nostre entorn. El cavall [en línia] Xtec.cat (data desconeguda)
http://www.xtec.cat/~fturmo/d108/mamifers/cavall.htm [consulta: agost 2017]

Descanso de los Caballos. [en línia] Noticaballos (13 juliol 2016)

https://www.noticaballos.com/descanso-los-caballos.html [consulta: juliol 2017]

La psique del caballo. [en línia] Caballomania (data desconeguda)

http://www.caballomania.com/enciclopedia_anatomia_caballo/psique.html
[consulta: juliol 2017]

UNIVERSITY OF NEVADA. Horse handling and riding guidelines. Part I: Equine

senses. [Document pdf]
http://www.unce.unr.edu/publications/files/ag/other/fs9829.pdf  [consulta: juliol
2017]

Horse hearing. [en línia] Extension (24 setembre 2009)

http://articles.extension.org/pages/11209/horse-hearing [consulta: juliol 2017]

Cavalls. [en línia] Naturalocal (data desconeguda)

https://naturalocal.wordpress.com/cavalls-2/ [consulta: juny 2017]

32
Los sentidos del caballo. [en línia] Caballomania (data desconeguda)
http://www.caballomania.com/enciclopedia_anatomia_caballo/sentidos.html
[consulta: agost 2017]

Los aires del caballo. [en línia] Ecuestre (10 abril 2001)
http://www.ecuestre.es/caballo/mundo-ecuestre/articulo/los-aires-del-caballo#
[consulta: juliol 2017]

Clasificación de los Caballos. [en línia] Galeon (data desconeguda)

http://caballos1622.galeon.com/ [consulta: agost 2017]

Capas y marcas. [en línia] Caballomania (data desconeguda)

http://www.caballomania.com/enciclopedia_capas_y_marcas/capas_marcas.html
[consulta: agost 2017]

PAULA ÁLVAREZ. La doma clàssica. [en línia]

https://paulaalvarezmendoza.wordpress.com/historia/ [consulta: agost 2017]

Doma clàssica. [en línia] Real Federación de Hípica Española (data esconeguda)
http://www.rfhe.com/doma-clasica/ [consulta: setembre 2017]

Arte de la doma. [en línia] Caballomania (Data desconeguda)

http://www.caballomania.com/enciclopedia_disciplinas_arte_doma/index.html
[consulta: agost 2017]

Paraequitación. [en línia] Fundación Ecuestre (maig 2014)

http://fundacionecuestre.org/pontent/uploads/2014/05/paraequitacion_fpde_oct2007
.pdf  [consulta: juny 2017]

Equinoterapia. [en línia] Sunrise Medical (març 2016)

http://www.sunrisemedical.es/blog/equinoterapia [consulta: juliol 2017]

33
34