BIOGRAFIA

Pere Calders i Rossinyol va ser un escriptor català, va néixer el 25 de setembre de 1912 a

Barcelona i va morir 29 de juliol de 1994 a Barcelona, a part d’escriptor també va ser un periodista
i dibuixant català, conegut sobretot per la seva faceta de contista, va rebre, entre altres guardons,
la Creu de Sant Jordi de 1982 i el Premi d'Honor de les Lletres Catalanes de 1986 . Pere Calders
ha escrit novel·les, narratives, infantil, juvenil, breu i prosa.

A principis de l’any 1930 es va donar a conèixer gracies a dibuixos, articles i contes a diaris i
revistes. Va publicar els seus primers llibres: el recull de contes ’El primer arlequí’ i la novel·la
curta ‘La glòria del doctor Larén’ , als vint-i-quatre anys.
Es va allistar com a voluntari a l’exèrcit de la República on va ser destinat com a cartògraf i va
escriure les seves impressions personals a la crònica ‘Unitats de xoc’ , que constitueix un dels
documents literaris més significatius de la guerra civil espanyola.
Calders va ser internat en un cap de concentració de Prats de Molló després de la caiguda de la
República.
Va evadir-se del camp de concentració i va marxar cap a Mèxic deixant la seva primera dona i un
fill a Catalunya.
Va estar exiliat durant vint-i-tres anys durant els quals va escriure els seus millors textos els quals
tenen des del primer moment el reconeixement de la crítica. A Mèxic es va ajuntar amb els altres
catalans auxiliats i es va casar amb la seva segona dona amb la que va tindre tres fills, també va
coincidir amb el seu cunyat, l’escriptor Avel·lí Artís Gener.
A l’any 1962 va tornar a Catalunya i es va dedicar a feines editorials i col·laboracions
periodístiques i encara que va estar molt enfeinat va aconseguir treure temps per escriure
‘L’ombra de l’atzavara’ amb la qual va guanyar el Premi Sant Jordi.
De retirada cap a Barcelona, encara que no va ser publicada fins al 1986, va escriure la seva
primera novel·la llarga, ‘Gaeli i l’home de Déu’.
Va adquirir molta popularitat arran de l'èxit del muntatge teatral ‘Antaviana’ creada per la
companyia Dagoll Dagom i basat en els seus contes; Aquests fets van tenir lloc a la dècada del
1980. Després d’això es van començar a reeditar tots els seus llibres i també se’n van publicar de
nous amb contes inèdits.
A l’any 1986 va rebre el Premi d’Honor de les Lletres Catalanes i a l’any 1993 poc abans de morir
és distingit amb el Premi Nacional de Periodisme.
També va ser un soci d’honor de l’Associació d’Escriptors en Llengua Catalana.
Va rebre el Premi de la Crítica Serra d’Or un any després d’haver publicat el seu ultim volum
anomenat Tots els contes, projecte en el qual va agafar i reunir tots els seus contes publicats fins
aquell moment i algun d’inèdit i els va ajuntar tots en un mateix volum.
Va continuar escrivint articles per Canigó, Serra d’Or, El Temps i Avui, i també va col·laborar en
llibres col·lectius. Ell equiparava dos dels textos utilitzats per explicar la realitat, la literatura i el
periodisme.
Va morir a Barcelona la nit del 21 de juliol de 1994 als 81 anys.