Àngel Guimerà

- Àngel Guimerà i Jorge.

- Santa Creu de Tenerife (1845).

- Barcelona (1924).

Dramaturg espanyol en llengua catalana. Pertanyia a una família catalana

del Vendrell establerta accidentalment a les Canàries. Quan tenía 7 anys els

seus familiars van tornar a Catalunya.

Va viure al Vendrell i després a Barcelona, ​on va estudiar a les Escoles Pies

fins que el seu pare el va portar al seu costat a la casa pairal.

A la mort del seu pare, Guimerà es va establir definitivament a Barcelona,

​era ja conegut com a poeta als mitjans literaris de la capital catalana. Allà,

juntament amb Francesc Mateu i Pere Aldavert, va fundar la revista

quinzenal La Renaixença, òrgan del catalanisme literari i polític, de la qual

en va ser col·laborador i més tard director.

- El 1874 va ingressar al grup de la "Jove Catalunya" (el primer grup

obertament catalanista).

- Als Jocs Florals de 1875 va veure premiada la seva poesia històrica

"Indíbil i Mandoni".

- Al 1876 va obtenir la flor natural amb la composició "Cleòpatra".

- El 1877 se li va proclamar "mestre en gai saber" a la mateixa festa en

què va ser premiada L'Atlàntida, de Jacint Verdaguer.

Les seves poesies patriòtiques (en què cantava les glòries passades de

Catalunya) i els seus encesos i eloqüents discursos, constituïen la millor

propaganda en favor de les reivindicacions polítiques del país.

El 1895, triat com president de l'Ateneu Barcelonès, va pronunciar per

primera vegada en català el discurs inaugural del curs, fet que va tenir una

gran ressonància literària i política.

El 23 de maig de 1909, la ciutat de Barcelona va rendir al poeta un magn

homenatge al qual es va sumar tot Catalunya.

El dia de la seva mort va ser de dol per a tots els catalans, i el seu

enterrament va constituir una de les manifestacions populars més grans i

sentides que es recorden a Barcelona.

La seva vida i la seva obra foren també commemorades oficialment a

Madrid, el 1925.