El conjunt d'experiencies de la humanitat -destil-lades des -DICCIONARI·

dels seus orígens més irracionals- ens són imprescindibles DE

en la necessitat urgent i difícil de trobar significat a les
nostres vides. MITO LOGIA
Els mites classics ens aporten recursos per modular i
comprendre les emocions, la imaginació i l'intel-lecte. I és GREGA1ROMANA
així com els mites han exercit una influencia innegable en
les diferents branques de la nostra cultura: la tradició oral,
PIERRE GRIMAL
la filosofia, l'art, la literatura, la política, la religió ...
Per aixo es fa tan necessari tenir a l'abast un diccionari com
el que us oferim: un diccionari que ens permeti consultar
puntualment un mite, un personatge o una llegenda; que
estigui adrec;at a tothom i no només als estudiosos o als
especialistes; i que sigui alhora atractiu, assequible, ben
documentat i un dels més complets fins als nostres dies.
La majoria de les llegendes que hi apareixen són hel-leniques,
ja que, malgrat que al principi ambdues mitologies seguien
camins diferents, la mitologia grega, molt més rica, va
acabar per imposar-se. Tanmateix, aquesta imposició
posterior no és motiu suficient per deixar de banda les
llegendes típicament romanes de valor signi:ficatiu que s'han
indos en el diccionari.
-
~
<e:
z
-
o
u
-
u
Q

111 111
 DEL MATEIX AUTOR
Les jardins romains. Essai sur le naturalisme romain, P;.u-ís, De Boccard, 1944, 2a ed., París PUF,
1969, 3a ed., París, Fayard, 1984.
FRONTIN, De aquae ductu Vrbis Romae, edició, traducció i comentaii, París, Belles-Lettres, 1944. Membre de l'Institut de Frarn;a
Séneque, 2a ed., París, PUF, 1966, coH, «Sup».
La mito logia grega, traduccció catalana, Barcelona, Edicions de 1984, 2a ed., 2007, col-1., «Butxaca
1984».
Les intentions de Properce et la composition du livre IV des Elégies, vol. XIL Brusel·les, 1953, col·!.,
«Latomus».
SÉNEQUE, De Constantia Sapiellfis. Cornentari, París, Belles-Lettres, 1953.
L'art desjardins, París, PUF, 1954, 3a ed., 1974 coH, «Que sais-je?», núm. 618.
Les vil/es romaines, París, PUF, 1955, 7a ed., 1990, coH, «Que sais-je?», núm 637.
Dans les pas des Césars, París, Hachette, 1955.
Les romans grecs et latins, introducció i traducció, París, NRF, 1958.
Homce, Pai·ís, Le Seuil, 1958.
SÉNEQUE, De breuitate Vitae, edició i comentari, París, PUF, 1959, col·l., «Erasme».
Phaedra, edició i comentari, París, PUF, 1965, col·l., «Erasme».
La civilisation romaine, París, Arthaud, 5a ed., 1981.
re I NA r.
DE
Plaute et Terence. Oevres completes, introducció i traducció, Paiis,.NRF, 1971.
Italie retrouvée, París, PUF, 1979.
Nous partons pour Rome, París, PUF, 4a éd., 1983. MI G
L'amour aRome, Pai·ís, Belles-Lettres, 2a ed., 1979.
Mythologies, 2 vol., París, Larousse, 1964.
APULÉE, Le conte d'amour et Psyché, edició i comentari, París, PUF, 1963, col·l., «Erasme».
R A1
CrcÉRON, In Pisonem, edició i traducció, París, Belles-Lettres, 1967.
Pro Plancio, Pro Scauro, edició i traducció, París, Belles-Lettres, 1976.
Etudes de chronologie cicéronienne, París, Belles-Lettres, 1977.
Essai sur l'art poétique d'Horace, París, SEDES, 1968.
Séneque, De vita beata, edició i comentari, París, PUF, 1969, col-1., «Erasme».
Les mémoires de T. Pomponius Atticus, París, Belles-Lettres, 1976.
Le guide de l'étudiant latiniste, París, PUF, 1971.
«La guerre civile» de Pétrone dans ses rapports avec la Pharsale, París, Belles-Lettres, 1977.
Le lyrisme a Rome, París, PUF, 1978.
Séneque ou la conscience de l'Empire, París, Belles-Lletres, 1978, i Fayard, 1991.
Le théatre antique, París, PUF, 3a ed., 1990, col·l., «Que sais-je '?»,núm. 1732. Prefaci de Charles Picard
Le Quercy de Pierre Grima[, París, Arthaud, 1978.
El segle d'August, traducció catalana, Bai·celona, Edicions de 1984, 2003.
La litterature latine, París, PUF, 5a ed., 1991, coH «Que sais-je?», núm. 327.
La vie a Rome dans l'Antiquité, París, PUF, 9a ed., 1990, col-1. «Que sais-je '?»núm. 596.
Séneque, París, PUF, 1981, coH «Que sais-je '?»,núm. 1950.
Fischer Weltgeschichte, vol. Vi VI, Frankurt, 1965-1966.
Histoire mundiale de lafemme, 4 vol., París, Nouvelle Librairie de France, 1965.
Jérome Carcopino, un historien au service del 'hwnanisme, París, Belles-Lettres, 1981, en col· laboració
amb Cl. CARCOPINO i P. ÜURLIAC).
Rome. Les siecles et les jours, París, Arthaud, 1983.
Cicéron, París, PUF, 1984, coH, «Que sais-je '?»,núm. 2199.
Rome, Pai·ís, Arthaud, 1986.
Cicéron, París, Fayard, 1986.
Rome. La littérature et l'histoire, 2 vol., Ecole frarn;aise de Rome, 1986.
Les erreurs de la liberté, París, Belles-Lettres, 1989.
Le merveilleux voyage d'Ulysse, novel·la, París, Rocher, 1990.
Tacite. Oeuvres completes, introducció i traducció, París, Pléiade, NRF, 1990.
Tacite, París, Fayai·d, 1990.
Séneque, Fayard, 1991.
Marc-Aurele, París, Fayard, 1991.
Mémoires d'Agrippine, París, Ed. de Fallois, 1991.
Pompéi. Demeures secretes, París, Imprimerie Nationale, 1992.
L' Empire romain, París, Ed. de Fallois, 1993.
La litterature latine, Fayard, 1994.
Savoir se penser, A la question. Eschel, 1994.
Le proces Néron, Ed. de Fallois, 1995.
Les esglises de Rome, Imprimerie Nationale, 1997.
L'ame romaine, Perrin, 1997. Edicions de 1984
Le dieu Janus, Berg International, 1999.
Barcelona

Ambla col·laboració de l'Institut Catafa
de les Indústries Culturals
La publicació d'aquesta obra ha rebut l'ajut de la
Dirección General del Libro, Archivos y Bibliotecas
del Ministerio de Cultura
Títol original:
Dictionnaire de la Mythologie grecque et romaine
© Presses Universitaires de France, París, 1951
(15a edició, 2001)
La traducció d'aquesta obra s'ha fet sobre l'edició revisada
i la bibliografia actualitzada per l' autor
Primera edició: febrer de 2008
Disseny de la coberta: Enrie Satué
11-lustració de la coberta: Tetis i Zeus a l' Olimp. INGRES
©de la traducció: Montserrat Franquesa, Joaquim Gestí i Andreu Martí.
©de l'edició: Edicions de 1984, s.l.
Pujades, 74-80 - 08005 Barcelona
Corren: 1984@edicionsl984.cat
www.edicions1984.cat
Impres a Romanya Valls de Capellades
ISBN: 978-84-96061-97-2
DIPÓSIT LEGAL: B. 27.022-2008
Tots els drets reservats. Prohibida tota forma de copia.
PREFACI
Ha observat mai amb atenció el visitant del Museu Britanic les inscrip-
cions que acompanyen alguns personatges del baix relleu que signa Ar-
quelau de Priene, una apoteosi d'Homer celebrada en presencia de dos
sobirans fagides, a la cort d' Alexandria, o potser en un lloc proper, en un
dels atris de la famosa biblioteca?
A la part inferior, Homer apareix entronitzat entre les representacions
al· legoriques de les seves dues epopeies. Dempeus, darrere el setial del
poeta, Cronos, el Temps, i Ecumene, la Terra habitada, representats tea-
tralment per la parella de prínceps regnants, celebren la glüria de l' im-
mortal aede. A una certa distancia davant del grup, s' ofereix un sacrifici
religiós, prop d'un altar. A banda i banda d'aquest bomós, unjove aguanta
pietosament una enocoe per a la libació, mentre una dona escampa encens
sobre el foc. S'hi poden llegir dos noms: el jove acolit és el Mite, i lasa-
cerdotessa personifica la Historia.
És la primera vegada, cree, que en una escultura, datada, segons sem-
bla, cap al 205 a. C., el Mite ha pres forma humana en l'art de Grecia,
sempre a punt per divinitzar l' ésser i el pensament. El Mite, i, al davant,
també la Historia: precisament quan el moviment de la vida intel·lectual, a
Atenes, a Alexandria i després a Pergam, s' afanyava per consagrar arreu la
dissociació de les llegendes, quan ja havia comem;at la seva transformació
en filosofia i en histüria. 1 Si encara reflexionem una mica més sobre l' es-
sencial presencia d'Homer, davant del qual, en el relleu alexandrí, el Mite
i la Historia preparen, aquesta vegada conjuntament, el sacrifici per a un
poeta, ja tenim el pretext per fer algunes observacions prou significatives.
«En la seva forma més evolucionada -escriu P. Grimal, que ha definit
i tot seguit ha executat la present obra d'una manera tan diligent i alho-
ra modesta!-, el Mite s'ha desenvolupat a través de tot l'hel·lenisme.» 2
També remarca la seva riquesa abundosa. Dit d'una altra manera, ja en
l' epopeia homerica es deixen entreveure precisament, almenys en al-
lusions esparses, els primers inicis copsables de la celebració mítica. Fos
qui fos el savi compilador de les genealogies divines consignades en la
Teogonia, ja va ser un erudit que treballava amb una documentació sacer-
dotal; no ens ha de sorprendre, dones, que sembli que sap més coses sobre
les teomaquies i les cosmogonies orientals. Homer, en canvi, és molt més
l. Mario Untersteiner. Lafisiologia del mito. Mila, 1946.
2. Introducció, p. IX.
VIII PREFACI
proper al pensament primitiu i a les tendencies profundes de l' esperit hel-
lenic, al qual sempre ha agradat engalanar l' expressió de les idees amb el
vel de les imatges, dels símbols. Justament abans d' elP havia quedat lligat
el farcell de records meravellosos que a tota la humanitat li ha calgut fins
als nostres dies, des de la infantesa fins a la vellesa, perque tots vivim de
l' ensenyament de les faules. El paper organitzador de la Grecia micenica
podria haver estat cabdal. Certament, l'Orient, des de Mesopotamia fins
a Fenícia, i de l'Egipte del Delta fins a les cascades, també va abastir la
seva imaginació i el seu desig d'aventures, sovint brutals, altres vegades
grandioses, amb les quals havia de nodrir la biografia imaginaria de tants
déus lluitadors i distants. On es podia trobar no només la riquesa fecunda
i explosiva, sinó també el principi mateix de les invencions que Grecia va
regalar a Roma, a l'Orient i fins i tot a nosaltres mateixos? Grecia va orga-
nitzar els llibres sagrats, la litúrgia del culte pel qual l'home és diferent de
l' ésser; va preservar del' oblit mortal els primers grans memento del' ésser
racional. Totes les meravelloses obres d' art han quedat determinades per
aquesta creació: els poemes, les estatues i fins i tot aquells mateixos llocs
sagrats per als quals Grecia va crear el nom intraduible d' heróon abans que
el cristianisme els convertís un dia en martyria. L'humanisme no hauria
estat possible si Grecia no s'hagués preocupat, la primera, de fundar tots
aquests mitjans útils per conservar aquest passat anomenat llegendari.
Respecto i aprovo la reserva de P. Grimal: «Aquest diccionari -es-
criu- no té altra ambició que la de ser un repertori comode de les llegen-
des i els mites més generalment citats o emprats en la literatura antiga ...
Els sistemes envelleixen, de vegades amb una gran rapidesa; i únicament
les dades dels textos són immutables». S'han fet diversos tractats de mi-
tologia antiga que han comes l' error, entre altres, de donar a entendre que
es pot separar la religió de la mitologia, 4 o referir-ha tot a la mitologia,
coma element essencial. Un bon historiador, a proposit de la religió grega
i amb la pretensió de destacar la seva aportació essencial, va escriure que
no calia insistir tant en les devocions populars, ni tampoc en les tendencies
místiques dels cultes d'iniciació: «[La religió grega] ha estat, per sobre de
tot, creadora de formes belles i de narracions precioses». 5 Confesso que
jo no signaria facilment aquesta classificació que, al meu parer, adjudica
una primacia abusiva a la poesia. Se'n pot sentir i acceptar l'encant, sense
voler limitar gens la part creadora d'una estirp intel-ligent i apassionada,
sempre atenta amb la divinitat, aquesta «fabulació» tan fecunda de la qual
parlen els filosofa. Certament, des del cel fins a la terra, tot Grecia va que-
dar un dia submergida, vida i pensament, en el joc de les al-legories i els
3. He demostrat que l'anomenada epoca micenica, on la llegenda té la seva llar en els
enclavaments aqueus, es remunta al seu torn al passat cretenc prehel·Ienic. Allí hi traba
els seus lligams i, ben sovint, les seves primeres aiTels.
4. Aquesta distinció ha estat acceptada en el volum Grecia-Roma de l'Encyclopédie
Quillet, 1944, on Martin P. Nilsson ha estudiat a part la mitologia grega.
5. P. Roussel, La Grece et l'Orient, dins «Peuples et Civilisations», II, 1928, p. 118.
PREFACI IX
símbols. Pero aquest joc, fins i tot en l' epoca de Plató, no exclou la seriosi-
tat ni tampoc la reverenciad' allo que és sagrat, una llibertat «ironica» que
no desapareix ni en la dialectica ni en els «deliris» de les belles narracions.
Per jutjar-ho, n'hi ha prou d'adonar-se - i per aixo el Diccionari de P.
Grimal sera molt útil- que la incertesa de les tradicions llegendaries és
enorme, augmentada automaticament amb les múltiples variants amb les
quals s'ha enriquit una mateixa tradició en el decurs del temps. Els grecs,
ja ho constatava Pausanias a Beocia (IX, 16, 7), no estan mai d' acord
sobre un relat mític. Aquells que creuen, segons les pedlloses regles de
la hipercrítica, que no es pot fer historia a partir de la llegenda, han pogut
comprovar facilment en Eurípides, per exemple, o en qualsevol altre autor,
que s' apartava dels quadres genealogics de la Vulgata, i així han mirat de
desanimar els moderns exegetes en els seus esfon;os per posar ordre en
tantes dades contradictories.
Primer de tot, calia inventariar-les; d' aquí la indiscutible utilitat de
1' enorme treball d' estudi directe i de classificació de textos del qual els
lectors de P. Grimal podran treure profit. Aixo ajuda a emprendre la tasca
ingent que sempre sera dissociar, quan sigui possible, les dades histori-
ques, els elements mítics i els omaments imaginatius. En el fons, es fa
pales com la llegenda antiga és important per al coneixement dels grans
fets histories, més potser que per al dels personatges, déus, herois i homes
que ha presentat en acció. 6 Des de Teseu fins a Romul, des del' Ática fins
al Laci, la faula ha contat sinteticament les nombrases lluites pel domini
del país. Entre la multitud de rivals, ha destacat un cabdill o un altre, que
esdevingué !'unificador, l' alliberador o el tra1dor, perque un dia l' atenció
popular va centrar-se en ell. La imaginació de la gent sempre necessita un
escollit, bo o dolent, que esdevé el símbol d'una societat humana, una so-
cietat que fins i tot enmig de les seves baralles i els seus errors viu sempre
propera a la divinitat. Per aquesta raó, de la mateixa manera que allü que
és diví i allo que és humas 'han unit en el drama grec, per exemple, ja s' as-
socien en la personalitat de l'heroi llegendari. La qüestió del seu origen
diví o huma és innecessaria. L'heroi es mou alhora en ambdós nivells: en
aquest aspecte, i en la seva propia concepció, és fruit de la imaginació re-
ligiosa, com Heracles o Jason, o un ésser híbrid com el centaure i els seus
semblants. Feta aquesta constatació, resulta més facil comprendre que en
temps d'Evemer i durant tota l'epoca hel·lenística, hi hagi un constant
anar i venir entre el cel i la terra: un déu ha baixat entre nosaltres, un huma
s'ha elevat al pla hernie i celestial. L'himne afalagador dels atenesos a De-
metri Poliorcetes ja li adjudicava la parousfa, la presencia real aquí baix, i
també el col-locava, juntament amb el seu pare, enmig dels Olímpics.
Talment com els humans, els éssers de la llegenda han tingut i tindran
sempre amics i detractors. Plató, creador de tants mites per disfressar, sota
aparences més o menys conformistes, la seva posició revolucionaria con-
6. Cf. L. Radermacher, Mythos und Sage bei den Griechen, 1938.
X PREFACI
tra moltes teories oficials, escarnia i condemnava allo que ell creía que
eren invencions immorals d'Homer. Encara avui hi ha una escola crítica
que intenta eliminar les faules i les considera comentaris tardans i sobretot
interessats de la historia. Serien significatives sobretot per a la mentalitat
d' aquells que les van propagar. Explicarien menys el passat que el pre-
sent d'aquells que les van imaginar l'una rere l'altra. Pero en quants ca-
sos, es podría respondre, la llegenda no ha fet altra cosa que expressar, a
la seva manera i retrospectivament, una historia més precisa? Hi ha posici-
ons contraries menys calculadores i arravataments més furiosos. Chateau-
briand parlava, amb humor i sense perdre l' estil, del ramat de «déus ridí-
culs» que el cristianisme, segons sembla, va apartar dels atris i els bos-
quets del món antic. Tot i aixo, aquests déus suposadament eliminats són
encara entre nosaltres i, amb ells, tates les al·legories de la faula, posades
de vegades al servei de la indústria moderna, en un món mecanitzat que
ja no té temps de produir allo que és superflu i alhora tan necessari, la
fantasía, pero que pateix obscurament per haver perdut aquesta forma de
confort de l'anima. El repertori de P. Grimal tindra lectors que no seran
pas professionals de l' estudi.
El mite classic, on la inventiva grega hi ha tingut tant d' espai, de ve-
gades és erudit, altres vegades és el representant d'una tradició oral que
canvia sovint i d'uns records populars nascuts entorn de bressols inno-
cents. Per aixo cada epoca hi ha trobat la seva riquesa. Des que la crítica
historica ha emprat, amb més o menys encert, aquesta documentació tan
complexa, no sembla, en cap cas, que s'hagi destrult res de la poesía del
passat. N omés els esperits eixuts fan veure que menyspreen els relats gra-
tults que han passat - i s' han anat transformant- d' epoca en epoca. Seria
molt injust burlar-se dels homes d' altre temps que ja van considerar, abans
que nosaltres, que la vida seria insuportable sense les faules. Encara avui
descobrim, i sovint ens costad' acceptar-ho, que a vegades conté tanta rea-
litat la llegenda com la historia. S'ha dit que les pitjors croniques no són
per for9a les més antigues. No fa gaire temps que es va descobrir que el
poema egipci de Pentaür sobre la batalla de Qades, que el 1294 enfronta
Muwatallis amb Ramses II, és una font prou instructiva, potser encara més
que els jeroglífics dels monuments oficials i els relleus del Ramesseum o
els de qualsevol altre lloc.
CHARLES PICARD
INTRODUCCIÓ
Aquest Diccionari no té més ambició que ser un repertori comode de les lle-
gendes i dels mites citats o emprats més generalment en la literatura antiga.
El seu objectiu principal és donar, de la forma més bren possible, les noci-
ons indispensables pera la comprensió dels autors. En aquest sentit, creiem
que omplim un buit en la bibliografia en llengua francesa, sense pretendre
ni originalitat ni erudició. Per exemple, el lector no hi trobara cap sistema
<<explicatiu» de llegendes. L' obra hauria tingut unes proporcions forasse-
nyades, a part del fet que el progrés incessant de les recerques canvia, de ge-
neració en generació, el punt de vista de la crítica. Els sistemes envelleixen,
sovint amb una gran rapidesa; només les dades dels textos són immutables. 1
Són aquestes dades les que hem volgut recopilar, resumir i presentar. És cert
que aquest treball no hamia estat possible sense l' ajut de reculls anteriors i,
sobretot, sense l'insubstituible Lexikon publicat per Roscher i els seus col-
laboradors, 2 que ha estat la nostra guia permanent. Aquesta és l' obra que
haura de consultar no només qui vulgui coneixer les llegendes, sinó també
tothom que les vulgui estudiar. Aquí tan sols hi trabara una primera inicia-
ció: l' analisi científica dels mites no ha estat el nostre objectiu.
Allo que tradicionalment anomenem «mitología» classica no és un tema
senzill, ni tan sols coherent. Agafat en el seu conjunt, configura una massa
de narracions fabulases, de tota mena i de tates les epoques, i en la qual
convé establir, en la mesura que sigui possible, una classificació.
Es pot fer una primera distinció a partir del' origen de la narració: algu-
nes llegendes són romanes, la majoria són hel·leniques. Totes dues mitolo-
gies segurament comparteixen punts de contacte, pero, abans de trabar-se,
l. Estava temptat a fer servir documents figuratius per determinar la zona d'extensió
d'una llegenda, en l'espai o en el temps, o descobrir variants noves. La ceramica, els re-
lleus, fins i tot la pintura, forneixen documents abundosos. Pero la seva abundor hauria
engrandit un recull ja per si mateix voluminós, i, a més, constitueixen un material canviant:
els resultats que un considera definitius es revelen sovint provisionals, i, en última instan-
cia, són els textos, i només ells, els que ens donen els mitjans necessaris per a la interpre-
tació. Sense el text, la figura és muda. Per totes aquestes raons, només hem fet referencia
als monuments figuratius de manera excepcional.
2. W. H. Roscher, Ausführliches Lexikon der griechischen und romischen Mythologie,
6 vol., 4 supl., Munic, 1884-1937. També H. J. Rose, A Handbook of Greek Mythology,
including its Extension to Rome, 2a ed., Oxford, 1933. P. Lavedan, Dictionnaire illustré
de la Mythologie et des Antiquités grecques et romaines, París, s. d. Continua essent fona-
mental pera l'estudi sistematic de les llegendes L. Preller i C. Robert, Griech. Myth., 4a
ed., 5 vol., Berlín, 1887-1926.
XII lNTRODUCCIÓ
havien seguit rutes distintes i de diferent llargada. El pensament mític grec
és, i de molt, el més ríe i el que va acabar imposant les seves formes a
l' altre, pero aquesta desigualtat no ens pot fer bandejar algunes llegendes
típicament romanes, l' estudi de les quals no es fa mancat d' interes.
Les investigacions recents 3 han revelat que les capes més antigues de la
mitología romana es remunten a la prehistoria de l' «estirp» llatina. Molts
relats histürics, acceptats i presentats d' aquesta manera pels escriptors an-
tics i, fins a una epoca encara recent, també pels moderns, en realitat no
semblen sinó la utilització, l' adaptació «historicitzada» de temes mítics
molt antics comuns als pobles indoeuropeus de grups lingüístics emparen-
tats (sobretot els celtes i els indoiranics). Així, el lector trobara, en les pa-
gines següents, un article dedicat als Horacis, un altre a Servio a Romul.
Aquest grup de llegendes s'oposa a d'altres elaboracions amb un carac-
ter mític més evident i on resulta facil reconeixer l' empremta dels teorics
grecs. Són les «faules» classiques de la mitología llatina, sovint copies
simples o variants banals de les llegendes hel·leniques, pero en elles, de
vegades, s'hi entreven un element nacional: un detall ritual o institucio-
nal, un antic «tabú», una intenció política que precisament la llegenda es
propasa explicar i al voltant de la qual s 'ha format. Minerva, a la Roma
de Ciceró, no és res més, aparentment, que un altre nom d' Atena; pero les
seves aventures amb Mart o Anna Perenna no s' entenen si no és en el si
d'una mitología propiament llatina. A la practica, la divisió entre els dos
pensaments és ben difícil, pero no és del tot impossible. 4 Hom pot veure
que el pensament roma, tot i haver rebut ben aviat una primera influencia
grega, 5 va saber conservar una certa originalitat. Diverses aportacions -el
«substrat» llatí, la «disciplina» etrusca, 6 la impregnació sabel-lica- han
permes al pensament roma torcer en certa manera el sentit de l'evolució
de la mitología hel-lenica, incomparablement més rica. Amb les llegendes
passa el mateix que amb les estatues, la pintura o l' arquitectura, que es
van desenvolupar a Roma gracies als tecnics hel·lenics: no van tenir un
desenvolupament qualsevol, segurament no va ser el que hi va haver a
Alexandria, a Pergam o a Atenes. Fins molt tard, fins a l'epoca imperial,
es detecta un desviament roma dels temes llegendaris; el cristianisme oc-
cidental no és pas ictentic al cristianisme de llengua grega i, si bé és cert
que el pensament mític, tot i ser diferent del religiós, li serveix de vegades
de suport, l' existencia autonoma d'un pensament religiós roma ens permet
postular una autonomia semblant pera les llegendes i els mites.
3. G. Dumézil, Flamen-Brahman (Ann. du Musée Guimet, LI, París, 1935); ID., Mitra-
Varuna, París, 1940; ID., Jupiter, Mars, Quirinus, París, 1941; ID., Horace et les Curiaces,
París, 1942; ID., Servius et la Fortune, París, 1943; ID., Naissance de Rome, París, 1944,
etc.
4. Vegeu, per exemple, J. Bayet, Les origines de l'Hercule Romain, París, 1924.
5. Tesi, molt versemblant, de F. Altheim, Griech. Gotter im alten Rom, Giessen, 1930;
ID., Terra Mater, Giessen, 1931.
6. Cf A. Grenier, Les religions étrusques et romaines, París, 1948, on es pot trobar la
bibliografia d' aquesta delicada qüestió.
lNTRODUCCIÓ XIII
La mitologia de la seva és el resultat d'una acció
d'infiuencies encara més diverses, entre les quals el paper dels elements
indoeuropeus sembla bastant limitat. En tot cas, va quedar recoberta per
les aportacions decisives arribades del món semític i, més vagament,
de les civilitzacions «mediterranies», els estrats successius de les
comencem a entreveure en aquest gresol que sempre va ser la Mediterra-
nia oriental. En aquesta síntesi extraordinaria és difícil discernir la
que pertoca a cadascú. Les llegendes es formen, evolucionen, esdevenen
material literari, religiós o «histüric», canvien de caracter a mesura que els
centres d'irradiació es desplacen d'illa en illa, de continent en continent,
de Síria a Creta, de Rodes a Micenes, de Milet aAtenes. 7 No és sorprenent,
dones, que en aquestes condicions, assistim a una fusió de tradicions, can-
tes i mites, on cadascun fa referencia a un episodi o a un moment puntual,
i tots es barregen en la més absoluta confusió.
Si passem a considerar la mitología «classica» no des de la seva formació,
sinó com un tot, fixat per l' estat actual dels nos tres documents, la varietat
encara és més gran. Segons les classificacions dels especialistes (altrament
bastant variables i incertes), distingim entre «mites» propiament dits i «ci-
cles hernies», «narracions», «llegendes etiolügiques», «contes populars»,
i en última instancia simples «anecdotes» que no van més enlla del que
són. Des d' aquest punt de vista, les diferencies entre mitología grega i
mito logia romana s' es borren; pero podem constatar que les formes més
elevades (sobretot els mites, els «relats», com també els cicles hernies),
pe11anyen clarament a la primera.
S' anomena «mi te», en sentit estricte, el relat que es refereix a un ordre
del món anterior al' ordre actual i destinat, no pas a explicar una particula-
ritat local ilimitada (aquest és el paper de la simple «llegenda etiolügica» ),
sinó una llei organica sobre la naturalesa de les coses. En aquest sentit, la
histüria d'Heracles, que imposa, després de cada aventura, un nom a un
lloc (el de «Columnes d'Heracles» a l'estret de Gibraltar, per exemple), no
és un mite, perque l'ordre total del món no s'ha qüestionat.
En canvi, el relat del diluvi i de la creació de l'home per Deucalió i
Pirra és el paradigma del mite, com ho és, en un altre nivell, l'aventura de
Pandara i Epimeteu.
Contrariament al que s' afirma sovint, el mite, fins i tot quan hi inter-
venen els déus, no és necessariament religiós. Per molt que, com en el
mite de Deucalió, el personatge no faci altra cosa que executar l' ordre
d'un oracle i, per tant, i en darrer terme, sigui l'instrument de la voluntat
7. Consulteu Ch. Picard, Les origines du polythéisme hellénique, 2 vol., París, 1930-
1932, i, del mateix autor, Les religions pré-helléniques (Crete et Mycenes), París, 1948;
R. Dussaud, Les religions des Hittites et des Hourrites, des Phéniciens et des Syriens,
París, 1947; M. P. Nilsson, A History of Greek Religion, Oxford, 1925; ID., Geschichte der
Griechischen Religion, I, Munic, 1941; ID., The Mycenaean Origin of Greek Mythology,
Berkeley (California), 1932, etc.
XIV lNTRODUCCIÓ
divina, es pot dubtar si s'ha de qualificar aquesta llegenda de «religiosa».
Sens dubte, aquest relat recoITe a mitjans sobrenaturals (que també els té
el conte d' El gat amb botes), pero per desenvolupar-se només necessita
realment un consentiment for9a indeterminat del Destí. Veritablement no-
més mereixeria l' epítet de «religiós» si, d' altra banda, existís un culte i un
ritual de Deucalió, en el qual aquest mite seria el ÍEpoc; Aóyoc;. Deucalió,
pero, no sembla haver estat més que un heroi local que ha esdevingut, per
raons di verses i obscures, l' instrument del mi te.
D' altres mites, en canvi, estan estretament vinculats a una personalitat
divina i a la religió propiament dita. Tot el cicle de Demeter, que explica
místicament la germinació, el creixement i la maduració del blat, és un
dels mites més grans del pensament grec. És profundament religiós i no-
més es realitza plenament dins dels misteris eleusins, gracies a un aparell
ritual extremament complex.
Els «Naixements», les «lnfanteses» de Zeus, les seves Noces Sagrades
amb Hera, només són mites pel seu profund simbolisme: no mereixen
aquest qualificatiu de forma automatica i per l'única raó que hi intervin-
guin els déus. Per exemple, la «hierogamia», la figuració ritual de les naces
divines, esta destinada a renovar la for9a de la vegetació. Les pintoresques
anecdotes relatives a la dansa dels Curets no són cap tipus de mite, sinó
simplement llegendes «etiolügiques», destinades a ser testimonis de ritus,
el valor magic intrínsec dels quals, precisament, esta perdut (la dansa de la
pluja, o qualsevol altre que vulgueu).
Hom pot veure, dones, fins a quin punt les fronteres del mite són fugis-
seres. Un relat, per rebre aquest nom, s'ha d'instal·lar en algun moment en
el món de les Essencies: aquesta repugnancia del mite envers alfo que és
accidental explica la fortuna posterior que va tenir en Plató i, en general,
en el pensament grec, avid de penetrar (i encara més d' expressar) les Lleis
etemes.
En la seva forma més evolucionada, el mite s'ha desenvolupat a través
de tot l'hel·lenisme. Apareix en la Teogonia d'Hesíode, pero les al·lusions
esparses en els poemes homerics deixen entreveure que ja feia molt de
temps que existía. En lloc de donar resposta a no se sap quina mena de
pensament «primitiu», continua la cursa fins als millors temps de la refle-
xió filosofica, amb formes cada cop més complexes. Pensem en la cosmo-
gonía isíaca d' Apuleu: sembla que el mite, amb el pas del temps, perdi la
seva ambició profunda i quedi dilult en una contemplació mística de la
realitat que expressa. El relat no és altra cosa que un suport prescindible,
com un revestiment camal.
Durant molt de temps, els estudiosos han distingit malament el mite
dels «cicles hernies». En canvi, la diferencia és prou clara. Un cicle hernie
es compon d'una serie d'histories on l'única unitat la dónala identitat del
personatge, que és l'heroi principal. Un paradigma d' aquests cicles és el
mateix d'Heracles. No és en cap cas un «mite», ho deixa clar el fracas de
les explicacions antigues, solars o, més generalment, naturalistes, de les
lNTRODUCCIÓ XV
seves llegendes. Les seves aventures no qüestionen l' ordre de l'univers.
Neix en una teITa que ja s'ha refredat. Cap dels seus actes no té la més pe-
tita significació cosmica: sosté el Cel sobre les espatlles, certament, pero
aixo només és una proesa destinada a provar la seva for9a física. El Cel
no en pateix cap, de modificació. Si va a cercar el gos Cerber, quan acon-
segueix atrapar-lo, ja a la teITa, li fa nosa i, com que no sap que fer-ne, el
retoma a l'Hades. Heracles pren el valor d'una il·lustració moral només en
l' especulació dels filosofs, pero for9a tard i de manera secundaria.
Els principals cicles hernies de Grecia, el d'Heracles, el de Ja.son, el
de Teseu, són bones troballes que solament proven la vitalitat d'un tema.
Heracles és essencialment dori; Tesen és atic; Jasan, no tan senzill, sem-
bla reunir al seu voltant tradicions eolies i histories molt antigues de mi-
gracions, desfigurades per l' elaboració literaria. El tret característic de
tots aquests cicles és el vincle amb llocs precisos: l'Olimp de Zeus, la
Nisa de Dionís, són pa"isos indeterminats, pero no ho és l'Eta d'Heracles,
on les excavacions han revelat l' existencia d' un altar i d' un ritu d' inci-
neració. 8
De la mateixa manera, existeix una «geografia» dels argonautes 9 que
relaciona els santuaris d' Atena repartits per la MediteITania, com hi ha
una «geografia» d'Eneas que relaciona els d' Afrodita. Tots els santuaris
heracleus tenien la seva propia llegenda, i tots els relats alllats, quan es van
agrupar, van acabar originant una immensa «gesta» de l'heroi. Únicament
així es van amalgamar elements d' edats diverses, de diferents religions o
de diferents ritus. L'Heracles tasi no és l'Heracles argiu. La unitat relati-
va que va aITibar a tenir el cicle ben aviat només mostra fins a quin punt
era gran la for9a assimiladora de l'hel ·lenisme, que, de grat o per for9a,
integrava tates les aportacions estrangeres. Ordenar tots els elements he-
terogenis ja és un treball literari, que sens dubte es pot assignar als histo-
riadors més antics que anaven a la recerca de tradicions i s' esfor9aven a
conciliar-les. Tanmateix, la collita de tradicions era tan exuberant que va
superar les seves possibilitats. Rivalitats de santuaris i particularismes de
ciutats ens han conservat episodis extems al cicle «canonic»: un treball és
admes en una llista i exclos d'una altra, un episodi es desenvolupa segons
esquemes diferents en un mitügraf o un altre, en Píndar o en Pausanias.
Els «cicles» no neixen de cop, es van formant en el decurs d'una llarga
evolució. Al contrari del mi te, que, des de l' origen, és simbülic, el valor
simbolic del cicle no s' aconsegueix fins al final de la seva existencia, quan
els diversos episodis ja estan prou integrats per poder, en conjunt, reves-
tir una significació única. Així, les histories de ca9adors que són la lluita
contra el lleó de Nemea, el toro de Creta, els ocells del llac Estimfal, la
cérvola de Cerinea, no són, en el seu origen, mites morals. Van haver de
8. M. P. Nilsson, Arch. f Religionswiss., XXI (1922), p. 310-316; Journ. of Hell. St.,
XLIII (1923), p. 144 is.
9. E. Delage, La Géographie dans les Argonautiques d'Apollonios de Rhodes, París,
1930.
XVI lNTRODUCCIÓ
passar molts segles perque Prüdic pogués triar Heracles com a heroi, i no
d' una afortunada cacera, sinó d' un apoleg moral!
El tercer tipus de llegenda és el que hem designat amb el terme de «re-
lat»: comen el cas anterior, esta caracteritzat geograficament; els seus epi-
sodis, també múltiples, se situen en llocs familiars. Tampoc no és simbolic,
almenys essencialment i primitivament. Pero mentre en el cicle hernie tota
la unitat la confereix l'heroi, aquí no hi ha més unitat que la de la intriga.
Així, la historia d'Helena, raptada al seu marit, custodiada a Troia, dispu-
tada per dos exercits durant deu anys de setge, i a continuació el retom,
després de noves aventures i tota una odissea, a la llar que no havia d'haver
abandonat mai, tot aquest conjunt, del qual la Ilíada només desenvolupa
una petita part, és un «relat». O, si es prefereix, una novel·la a l'estil de Te-
agenes i Cariclea: pero la historia d'Helena pertany a la llegenda, la de Tea-
genes, a la literatura. La raó d' aixo és senzilla: en algun moment l' aventura
d'Helena es va considerar veritable, Teagenes sempre ha estat fantasia i una
mentida agradable. S'ensenyava una «tomba» d'Helena; se li retia culte;
potser es tracta d'una divinitat «decaiguda», o potser - i aixo ja no és tan
segur- el primer estat de la seva novel·la va comern;;:ar essent un ÍEpoc;
Aóyoc;. Per aixo el Gargantua de Rabelais és un personatge de novel·la; en
canvi, el de la tradició, el darrer testimoni del qual són les Grans Croniques,
és un personatge de llegenda. La frontera, per dir-ho així, pot travessar-se
facilment, pero en la practica la diferencia és substancial. La Ilíada carre-
ga el personatge d' Aquil·les de trets literaris, lliurement inventats, pero el
mateix personatge roman llegendari, existeix amb independencia de la seva
encamació homerica. Altres poetes abans de la Ilíada se n'havien apoderat
i altres de posteriors encara el modificaren. L'heroi de la «novel-la» llegen-
daria s'avé a totes les fantasies, pero mai no s'hi identifica, per molt genial
i gran que sigui l' obra que l'utilitzi. Pera nosaltres, Eneas existeix sobretot
gracies a Virgili, pero la perfecció literaria de l' Eneida no podia crear de
cop el «mite», en sentit ampli, de la Roma dels Eneades. La fortuna, la sig-
nificació, la importancia del poema es deuen a la preexistencia de l'heroi
que la mística cesa.ria va tenir el geni de confiscar per a ella mateixa.
Les divinitats poden ser les protagonistes d' aquests «relats»: la gesta
d' Afrodita i Ares, la d' Afrodita i Anquises, no tenen res de «mític», en
sentit estricte, ni tampoc les «infanteses» de Pal·las o les histories famili-
ars de Tetis. En canvi, el relat explica sovint aventures de mortals per una
raó: té un abast social. Recentment s'ha demostrat que la llegenda d'Edip
era la d' un «conqueridor»: 10 to tes les accions (o gairebé to tes) atribu1des
a l'heroi són simboliques - i no, com en el mite, amb un simbolisme
cosmic, sinó com a expressió d'una funció social, residu d' antics ritus
«polítics» al voltant de la reialesa, com l' assassinat del vell rei, l' incest o
les proves preliminars-. En aquesta llegenda, el que és important no és
la persona d'Edip, el veritable subjecte és l'escenari de les aventures. No
10. M. Delcourt, Oedipe ou la Légende du Conquérant, París, 1944.
lNTRODUCCIÓ XVII
passava el mateix amb el cicle heracleu, en el qual els episodis són inter-
canviables i la seva successió és accidental.
El tipus de llegenda més freqüent és l'anecdota etiolügica, és adir, el
relat destinat a explicar un detall sorprenent: una anomalia en un sacrifici,
una particularitat d'una imatge cultural, d'un lloc, d'un nom propi, donen
pas a una «historia» que l' explica. Així, en un temple de Xipre hi havia
una estatua d'una dona inclinada cap endavant. Era un fet sorprenent, pero
la veritable significació s'havia perdut. Per aixo s'explicava que era la
metamorfosi d'unajove curiosa, sorpresa en el moment de mirar perla fi-
nestra, i sobre aquest tema es brodava una anecdota amorosa. És la llegen-
da d' Anaxarete.
Molts relats semblants es refereixen a noms de llocs i es fonamenten en
jocs etimologics. Aixo passa particularment quan, per alguna raó, la llen-
gua del país ha canviat i la seva onomastica s'ha tomat incomprensible. El
nom de la ciutat llatina d' Alba (sens dubte un nom emparentat amb el mot
Alp-, que designa una altura, en una llengua parlada abans de les primeres
invasions indoeuropees) havia deixat de ser comprensible per als pobles
de llengua llatina. Es va relacionar arbitrariament amb l' adjectiu albus
(blanc ), i per aixo es diu que la ciutat fou fundada en el lloc on Eneas havia
sacrificat una truja de senglar blanca, ambles seves trenta cries.
Aquestes anecdotes s' integren en els cicles hernies i, com a elements
accessoris, en els «relats». Naturalment, l'acte significatiu s'atribueix a
un personatge destacat, ja dotat d'una «eficacia llegendaria», quan no
s' atribueix a un déu. Aquestes llegendes etiolügiques fins i tot es poden
convertir en mites si la particularitat que expliquen revesteix una impor-
tancia cosmica. És el cas, sobretot, de totes les «heroltzacions astrals» que
transporten al cel, indiferentment, un home, un animal o una cosa, per
convertir-los en constel·lacions. 11
Finalment, hi ha algunes llegendes que no entren en cap de les catego-
ries anteriors. Són «contes per riure» (o per emocionar), que no expliquen
res, que posen en escena herois obscurs, que no tenen cap significació
moral ni cosmica. De vegades se' ns escapa clarament la seva raó de ser,
almenys en l' estat actual de la seva transmissió. Pot ser que la forma que
nosaltres coneixem només sigui un residu d'un estat anterior, més complet
i significatiu. Altres vegades, el misteri és total i res no ens permet afirmar
que una historia determinada no sigui altra cosa que un passatemps.
Les fonts de la mitología són molt diverses: van des dels poemes homerics
fins als comentaris erudits dels savis bizantins del segle xn. Aquí sera su-
ficient indicar els grups principals i la seva distribució.
Molt poques llegendes ens han arribat en la seva forma veritablement
popular. La tradició oral, tan valuosa per als folkloristes modems, només
11. Existeixen llegendes fabricades artificialrnent, en serie, com ho fa Pseudo-Plutarc
en el tractat Sobre els rius. No són tradicions vives, sinó simples imitacions a partir d'un
esquema banal: el riu anornenat a partir d'un personatge que s'hi ofega, etc.
 XVIII lNTRODUCCIÓ
ens ha donat algunes transcripcions directes. Es troben, sobretot, en la
Descripció de Grecia de Pausanias. Per desgracia, aquesta obra només
tracta de les regions següents: l' Atica, Corint i Sició, Laconia Messenia
l'Elida, Acaia, l' Arcadia, Beocia i Focida. A més, composta e~ la primer~
meitat del segle n dC, recull tradicions que ja han evolucionat molt, pero el
seu valor documental és immens, 12 sense el qual desconeixeríem la major
part de les versions no canoniques i les llegendes locals més instructives.
En aquest sentit, Estrabó, encara que sigui un segle anterior a Pausanias,
és menys ric. La seva obra ocupa massa espai per poder entrar en els de-
talls, tan preuats per ell. A més, Estrabó és un «interrogador» menys fidel,
s' arrisca a interpretar, guiat per la lucidesa de la seva erudició.
La segona categoria de fonts, la més considerable, és la de les fonts
«erudites». Inclou tractats tecnics, dedicats exclusivament a la mitologia,
o comentaris d' obres literaries, destinades a aclarir punts obscurs. Aquesta
tasca va comen9ar molt aviat en la literatura grega. El primer autor cone-
gut és un milesi, Hecateu, que va escriure, cap al final del segle VI aC, qua-
tre llibres de Genealogies, de les quals només tenim fragments. Hecateu
considera la mitologia una part de la historia, i és com a historiador que
recull les tradicions relatives a les famílies i les ciutats.
Poc després van apareixer altres historiadors: Acusilau a Argos, Fe-
recides a Atenes, que també s'ocupen de les tradicions dels seus pa1sos.
Ferecides ha estat una font important per a tots els mitografs antics, que es
complauen citant-lo. Per desgracia, tant de Ferecides com d' Acusilau no
queden sinó mísers fragments. El mateix passa amb Hel·Ianic de Mitilene,
contemporani de Tucídides, l' obra del qual, si jutgem pels títols que co-
neixem, sembla que va abra9ar tots els pa1sos hel·lenitzats d'aleshores. La
seva Cronologia de les sacerdotesses d'Hera constitufa un recull molt im-
portant de les tradicions argives. També havia escrit una historia del' Ática
que fixava una cronologia dels reis d' Atenes, punten el qual es barregen
estretament el mite i la historia. Amb Herodor, d'Heraclea del Pont, co-
men9a, al final del segle v aC, una nova tendencia: ja no es tracta de fixar
els moments «d'historia», sinó de trobar un significat profund als mites.
En aquest sentit, el sicilia Evemer, posterior en un segle a Herodor, en
pot ser considerat el deixeble espiritual. La seva doctrina, l' evemerisme,
és prou coneguda: consisteix principalment a considerar que els déus són
simplement homes als quals els seus merits, els serveis que han donat als
seus semblants, han valgut honors divins. Així s'intenta donar una signifi-
cació «raonable» als relats fabulosos: l'Hidra de Lema, amb el cap que li
torna a renéixer, sera el panta pestilent que Heracles vol dessecar, pero que
les fonts tomen a omplir incansablement. Es tracta d'un joc esteril, sense
cap fonament en la realitat, pero que va tenir molt resso en el pensament
classic. De !'historiador Diodor de Sicília, del segle 1 aC, s'han conservat
12. Vegeu especialment, sobre aquest aspecte, el Comentari de J. G. Frazer, 2a ed., 6
vol., Londres, 1913, i l'Atlas, ib., 1930 (text d'A. W. Van Buren).
lNTRODUCCIÓ XIX
un gran nombre d' aquestes «racionalitzacions», que havien sedult
rit roma i de les quals s'apodera el simbolisme dels filosofs, tant epicuris
com estoics. N' assenyalarem algunes de les més significatives.
Un deixeble, o almenys un continuador d'Evemer, Palefat, havia escrit,
al principi del segle m aC, cinc llibres sobre «Histories increlbles» (ITEpt
cmforwv), del qual encara conservem un resum. 13 A la mateixa tradició es
refereix un breu tractat d'un cert Heraclit que vol «prestar atenció» a les
inversemblances dels mites. 14
Amb l'epoca hel·lenística surta la llum i es consolida una tercera ten-
dencia, que no té l'objectiu d'interpretar els relats fabulosos ni d'inte-
grar-los en la historia, sinó simplement de recopilar-los per ells mateixos.
A partir del segle m aC apareixen «col·leccions», els resums de les quals
s'han conservat en alguns casos. Algunes d'aquestes obres estaven consa-
grades a un determinat tipus de Hegendes, per exemple els Catasterismes
(«astralitzacions») d'Eratüstenes de Cirene, escrits durant la segona meitat
del segle m aC. 15 D' altres, més ambiciases, pretenien abra9ar la totalitat
de les tradicions llegendaries. La temptativa més important, que dona com
a resultat un recull i un «sistema» alhora, és aquella que els manuscrits
atribueixen a Apol·lodor, el gramatic atenes, l'activitat del qual se situa
cap a mitjan segle n aC. Deixeble d' Aristarc de Samotracia, s'havia for-
mat en filologia segons les concepcions alexandrines i s 'havia consagrat
al' exegesi dels poetes antics. La Biblioteca que ens ha arribat amb el seu
nom no és obra seva, almenys en la redacció conservada. Encara que el
problema sigui lluny de resoldre's, és probable que es remunti a un com-
pilador del segle I dC, que es va limitar a seguir el pla i les normes gene-
rals de l' obra primitiva, sense aportar cap addició personal. Sense aixo, si
l' obra fos posterior al segle n, seria difícil explicar l' absencia d' al· lusions
al món roma. 16 D'altra banda, només tenim una part d'aquest resum. Sigui
com sigui, la llacuna es completa, més o menys, gracies a un Epítom que
es remunta al comentarista bizantí Joan Tzetzes.
La Biblioteca divideix els mites en grans cicles: primer la Teogonia;
després els inicis de les estirps humanes, a partir de Deucalió i Pirra; tot
seguit les llegendes argives, les tebanes i les atiques. L' Epítom conté re-
sums en forma de relats de les epopeies homeriques i cícliques.
13. Publicat en la col·lecció d' A. Westermann, Scriptores poeticae Historiae graeci,
Brunschwick, 1843, ambla Biblioteca d' Apol-lodor, les Narrationes de Connó, les Narra-
tiones Amatoriae de Parteni, la Noua Historia de Ptolemeu, les Transfonnationes d' Antoní
Liberal, els Catasterismes d'Eratostenes, el De Incredibilibus d'Heraclit i altres tractats
anonims: Allegoriae, De Ulixis Erroribus, Miscella, juntament amb el De Herculis de Joan
Pediasmos i els Deorum Cognonúna de Nicetas. La major part d'aquests tractats han estat
reeditats en la coHecció dels Mythographi Graeci, 4 vol., Leipzig, 1894-1902, per R. Wag-
ner, P. Sakolowski, E. Martini, A. Olivieri i N. Festa.
14. V. la nota anterior.
15. El tractat editat amb aquest nom (v. nota 13) és un resum mediocre molt posterior.
16. La millor edició és la de Frazer, 2 vol., Londres, 1921, amb traducció anglesa,
abundosos comentaris i introducció. Sobre el problema de la data de la Biblioteca, cf. M.
Van derValk, dins Revue des Et. gr., LXXI (1958), p. 100-168.
 lNTRODUCCIÓ
Biblioteca té un gran per-
dóna a coneixer eren, al principi de romana, els «ca-
nons» i ens documenta sobre el treball de classificació dels
mites que devem als esforgos dels gramatics i els filolegs.
El creixement del poder roma no va inten-ompre aquestes recerques.
En certa manera, fins i tot les va afavorir, perque a aquest públic nou,
poc cultivat, li anaven bé els resums i els «compendis». Gracies al treball
d' Antoní Liberal, per exemple (l' obra del qual se situa entre els segles n i
m de la nostra era), i a les seves Transformationes, podem entreveure com
era el recull, avui perdut, que Nicandre, al segle u aC, havia escrit sobre les
Metamorfosis ('ETEpowúµEva). Nicandre va recopilar les tradicions popu-
lars, i en va inventar de noves, per explicar per mitja d'una metamorfosi
l' origen de cada especie animal. Ovidi, en les seves Metamorfosis, tracta
en vers d'un tema analeg, i s'ha demostrat que Nicandre va ser una de les
seves fonts, segurament la principal.
Un poeta alexandrí de l'escola de Cal·límac, Parteni de Nicea, com-
pongué, per al seu patró Gal, l' amic de Virgili, un tractat sobre les «aven-
tures amoroses» ('EpwnKa rrae~µarn), destinat a proporcionar temes als
elegíacs romans. Aquesta col·lecció s'ha conservat, 17 així com la dels Re-
lats (les Narrationes, LHr¡y~on~), que el mitograf Conó (altrament des-
conegut) va escriure a l'inici de la nostra era i dedica al rei Arquelau de
Capadocia. 18
Els mitografs de llengua llatina són menys nombrosos i, a més a més,
tan sols són imitadors dels anteriors. El més celebre és el gramatic Higí.
Dues col·leccions ens han arribat amb el seu nom: les Faules (Fabulae)
i l' Astronomia poetica. La segona obra és una imitació dels Catasteris-
mes d'Eratüstenes, i les primeres contenen, classificades per categories,
les versions més aberrants de les llegendes classiques. El principal interes
d'aquest recull -que, d'altra banda, és molt defectuós i conté estranyes
incongruencies del seu autor- es basa a haver conservat els arguments
de les obres dels grans classics avui perdudes. Algunes obres de Sofocles,
i sobretot algunes d'Eurípides, les coneixem només pels resums d'Higí.
Aixo fa possible, en alguns casos, seguir la transfonnació que ha sofert
el tema llegendari i discernir la fabulació literaria de l' element tradicio-
nal.19 Malauradament, el text d'Higí conté llacunes, els noms propis estan
mutilats i no hi falten ni les contradiccions ni les absurditats. No sabem
en quina epoca es va compilar aquest recull. El nom de Juli Higí que els
manuscrits atribueixen a l'autor no ens pot enganyar. No pot ser el llibert
d' August, el savi bibliotecari de la Biblioteca d' Apol·lo, al Palatí. Segons
una hipotesi recent, l'obra es podría datar a l'epoca dels Antonins. 2º
17. V. la nota 13.
18. La qual cosa permet datar el tractat entre el 36 aC i el 17 dC. Vegeu la bibliografia
de la nota 13.
19. La millor edició és la de H. J. Rose, Hygini Fabulae, Leiden, s. d.
20. Rose, op. cit., pag. VIII.
lNTRODUCCIÓ XXI
Un recull analeg al d'Higí, pero anonim, és conegut per un manuscrit
del Vatica, i per aquesta raó rep el nom de Mitograf del Vaticá. 21 possi-
ble que aquest recull es remunti al segle v de la nostra era.
És bastant sorprenent que els primers autors cristians siguin una font
gens menyspreable dels mites pagans. Els empren i els citen amb intenció
polemica, pero precisament amb aquesta intenció busquen les llegendes
més absurdes, les que permeten deixar amb menys honor un esperit huma
no tocat per la Gracia. Sant Agustí, Climent d' Alexandria, i també Arnobi
i Lactanci, són de gran valor en aquest sentit.
Pero el domini de la llegenda no es limita al de la investigació erudita: si
s 'ha desenvolupat de la manera que hem explicat és perque es troba al ser-
vei de la literatura. L' obra literaria és l' expressió del mi te per excel ·Iencia.
No hi ha gairebé cap aspecte de la literatura grega que l'ignori i que no s'hi
recolzi d'una manera o d'una altra, i per aixo el seu estudi és inseparable
de l' estudi de les obres. Els grans cicles epics ens apareixen a la llíada.
Des d'aquesta epoca han estat objecte d'una elaboració molt complexa, i
es pot veure com els autors del poema només han escollit en una abundant
literatura llegendaria preexistent. D'aquesta literatura només tenirn testi-
monis fragmentaris: al·lusions dins del poema, resums dels mitografs i,
sobretot, extractes de les epopeies cícliques consagrades als herois tebans
(els guerrers infortunats de l'expedició dels Set, Edip i els seus fills), als
argonautes, als mateixos personatges que apareixen a la Ilíada, pero que no
són figures centrals del poema: per exemple Memnon i Pentesilea, que
van ser cantats pel milesi Arctí en l' Etiopida. La Petita Ilíada de Lesques
contenia el relat dels episodis de la guerra de Troia posteriors a la mort de
Patrocle. Altres poemes corn els Retorns cantaven les aventures dels he-
rois aqueus un cop acabada la guerra. L' Odissea és el més famós d' aquests
retorns, pero no l'únic.
A partir d'Horner, tota la poesia grega viu de llegendes: la lírica coral,
el ditirambe, la tragedia, tots aquests generes recullen «les menges dels
banquets homerics». 22 En ells es troben les tradicions, ambles modifica-
cions propies del genere, i tarnbé un esfon; de classificació, intents de fi-
liacions, relacions d'herois, ja que cada poeta construeix el seu món lle-
gendari personal, fins al punt que aquests assaigs de normalització pro-
voquen, al capdavall, una confusió més gran entre les diferents versions i
les seves variants. De mica en mica, tanmateix, els poetes van incorporar
els resultats obtinguts pels mitografs. Amb l' escola de CaHímac, la lle-
genda ja no és la base del poema, sinó que sovint n' és l' objecte principal.
En última instancia no és altra cosa que una llegenda versificada, i el joc
consisteix a acumular les aHusions més obscures, les variants més estra-
nyes. Si el més freqüent és que CaHímac reveli un gust molt segur que el
reté en aquesta via, el seu conternporani Licofron ens ha donat en la seva
21. Ed. G. H. Bode, dins Scriptores rerum mythicarwn latini, 2 vol., Celle, 1834.
22. Esquil, citat per Ateneu, VIII, 347 c.
XXII lNTRODUCCIÓ
Alexandra el model més acabat d'aquesta poesia mitolügica que a penes
és poetica. El tema és una suposada profecia de Cassandra -anomenada
també Alexandra- que, després de la caiguda de Troia, vaticina la resur-
recció de l' estirp i el poble troia. Gairebé inintel ·ligible, aquest text va
proporcionar a Tzetzes l' oportunitat per fer un comentari extremament
valuós per als mitografs moderns, perque cadascun dels seus versos conté
una al-lusió a les llegendes més obscures de la mitología, i en la seva ex-
plicació intervenen tants mites, que el recull forma un veritable compendi
del tresor llegendari antic.
La poesía llatina té els seus «antiquaris», el representant més destacat
dels quals és Ovidi. Dues obres simetriques empren l'una sobretot la mi-
tologia grega (les Metanwrfosis), l'altra, la romana (els Fastos, calendari
poetic de les festes romanes, dels quals, per desgracia, només es van es-
criure els sis primers llibres, corresponents als sis primers mesos del' any).
Properci, en el llibre IV de les seves elegies, també imita Cal· límac, i ens
narra llegendes etiologiques dels llocs i els ritus romans, com la de Tarpeia
o la del culte a Júpiter Feretri. El seu successor remot, Estaci, dedica algu-
nes de les Silves a investigacions semblants, mentre que en les epopeies (la
Tebaida, l'Aquil·leida) toma a la tradició cíclica. Finalment, Valeri Flac,
en la mateixa epoca, compon unes Argonautiques llatines inspirades en
unes altres molt més celebres, les escrites per Apol-loni de Rodes a mitjan
segle m de la nostra era.
A partir d' aquest moment, i en els seus grans trets, la mitologia ja esta
fixada. Les curiositats erudites d'un autor com Plutarc ja no poden mo-
dificar les versions canoniques. Aillada de les fonts populars i de la base
religiosa, la mitología evoluciona seguint línies múltiples: simbolització
mística amb els «neopitagorics», 23 simbolització moralitzant amb els epi-
curis i els estoics, assaigs literaris o plastics, del' estatuaria o de la pintura.
Ja no és un recull de creences, sinó un instrument d' expressió, una retori-
ca o una poetica en ella mateixa, i és molt significatiu que en els millors
temps del classicisme angles o frances, quan va sorgir la disputa entre els
«antics» i els «modems», els adversaris prefereixin portar el debat al punt
d'esbrinar si aquests mites havien perdut el seu poder o no. Avui sabem
que existeixen altres estíls poetics, que el pensament i l' expressió mítics
no són sinó una de les vies obertes a la literatura. Ja no reivindiquem per
a aquestes llegendes un valor absolut, sabem que no són altra cosa que
el producte normal d'una llarga evolució espiritual. Estem profundament
convern;uts de la importancia que han tingut en la historia del pensament
huma i de la que potser encara són susceptibles de tenir a les mans de l' ar-
tista capa~ d'animar aquests etems titelles. 24
23. Vegeu sobre aixo el llibre molt suggestiu de J. Carcopino, La Basilique pythago-
ricienne de la Porte Majeure, París, 1927, i la bibliografia. Vegeu, també, F. Cumont, Le
symbolismefunéraire des Romains, París, 1942.
24. Pel que fa a la «supervivencia» dels mites a la literatura i a l' art des de l' antiguitat, és
útil consultar H. Hunger, Lexikon der griechischen und romischen Mythologie, Viena, 1953.
NOTA DE CONSULTA
Cada entrada conté l' exposició dels principals relats i de les llegendes
particulars en que el personatge citat té un paper. Els homonims es distin-
geixen per un número d' ordre. Sempre que ha estat pos sible, l' exposició
de les llegendes s' intenta presentar volgudament resumida i en forma de
biografia. En cada gran episodi s' indiquen les diferents tradicions, tant si
es comen~a per la testimoniada més antigament com per la que pot ser
considerada, a priori, la menys evolucionada, fins i tot si ens ha arribat
gracies a un mitograf tarda. Hem intentat remarcar de manera especial les
variants i les innovacions degudes als autors tragics, tot i que l' evolució
de cada mite no sempre és clara. Es pot trabar a faltar, sens dubte, alguna
altra versió, pero els límits d'aquesta obra imposaven una tria. Diodor i
Pausanias ja constataven l'inextricable confusió del llegendari grec.
Els articles relatius als herois i a les llegendes del domini roma estan
marcats amb un asterisc, que no apareix en els relats originariament grecs
que presenten prolongació romana (com Diomedes, Eneas, etc.).
Ens ha semblat oportú donar taules genealügiques per a algunes «fa-
mílies» importants. Aquestes taules no tenen altre objectiu que resumir les
indicacions que contenen els articles i no representen altra cosa que una
tria entre les tradicions, en gran manera arbitraria. En la major part dels
casos han estat elaborades segons la Biblioteca d' ApoJ.lodor, i, eventu-
alment, hem afegit dades d'altres fonts. D'aquesta manera s'intenta pre-
sentar una mena de vulgata, ambles variants indicades dins dels articles.
L' ordre dels naixements, rarament determinat en les nostres fonts, ha estat
fixat arbitrariament quan no era conegut.
Les notes a peu de pagina dels articles esmenten les referencies essen-
cials dels autors antics. Aquestes referencies segueixen generalment l' or-
dre del relat, pero cada text és citat una única vegada, la primera vegada
que apareix, siguin quins siguin el nombre de vegades i els llocs en que
s'hagi emprat. Els escolis es mencionen immediatament després del text
de referencia.
Les abreviacions adoptades per als autors classics són les dels diccio-
naris en ús. Tot seguit recordem les principals, sobretot les que fan refe-
rencia a autors o a obres relativament rars.
També es poden trobar citats, al final de les notes relatives a cada entra-
da, i només en casos comptats, les obres i els treballs que ens ha semblat
que presenten un interes especial. En principi, ens hem limitat als treballs
posteriors a la publicació del Lexikon de Roscher. Aquí també es poden
XXIV NOTA DE CONSULTA
constatar llacunes. La consulta de revistes especialitzades i de reculls bi-
bliografics permetra omplir-les facilment.
Aquest diccionari conclou amb dos índexs, un de noms propis i un altre
de temes llegendaris.
Ens permetem expressar aquí el nostre reconeixement al company i
amic Jean Audiat perla seva dedicació en la lectura de les proves d' aques-
ta obra. La seva erudició ha evitat eITors i omissions. Les que inevitable-
ment encara subsisteixen són culpa de l' autor i només d' ell: assenyalar-
les-hi lisera de gran utilitat, i esperem que també ho sigui per als lectors
de les futures reedicions.
Els agraúnents també són per al nostre mestre Charles Picard, per la
seva benevolencia en el patrocini de la nostra temeraria empresa. I tampoc
no podem deixar de mencionar aquí la dedicació, la competencia i el bon
gust que els editors i els impressors han demostrat en el decurs d'una tasca
particularment llarga i delicada.
NOTA A L'EDICIÓ CATALANA
La traducció al catala del Diccionari de mitologia grega i romana de Pierre
Grimal ha suposat la incorporació al nostre idioma d'una enorme quantitat
de noms propis, ja siguin toponims o noms de personatges. A aquest efecte
hem seguit, en general, les recomanacions de Joan Alberich i Montserrat
Ros a La transcripció dels noms propis grecs i llatins. Ara bé, en alguns
casos hem optat per criteris i solucions diferents, que es poden reduir a:
1. Formes de la tradició llatina per a noms grecs: Aiax, Aquil·les,
Hecuba, Pol·lux, Ulisses.
2. Fonnes amb l'accent desplas;at. En general, considerem tots els
noms propis de l' antiguitat cultismes manllevats del llatí, i, com
a tals, conserven l'accent a la mateixa síl·laba que en la llengua
mare. Ara bé, quan el mot culte conviu amb un nom patrimonial
amb l'accent desplas;at, algunes vegades hem optat per adoptar
l'accentuació de la forma popular (amazones, Harmonia ... ).
3. Noms en -os. El procediment de mantenir la terminació en -os
de la segona declinació de toponims bisil·Iabics (Lesbos, Quios,
Samas ... ) l'hem fet extensiu als trisil-labics (Abidos, Colonos, Íca-
ros, Ismenos ... ). Aixo permet distingir-los dels antroponims (on sí
que escurcem la terminació: Ícar) i identificar-los amb els topo-
nims modems.
En tot cas, aquestes formes no són pas noves, sinó imposades per la tra-
dició i l'ús que n'han fet els més grans autors catalans (des de Joanot
Martorell i Roís de Corella fins al mateix Caries Riba), i contrastades pel
parer d' obres especialitzades, com ara el Diccionari Llatí-Catala, dirigit
per Antoni Seva, i el Diccionari etimologic i complementari de la llengua
catalana de Joan Coromines. Confiem que els lectors entendran la nostra
opció com la voluntat d'anostrar de manera ben viva, pero rigorosa, tot el
cabal de noms propis de la mitologia classica.
J OAQUIM ÜESTÍ
 PRINCIPALS ABREVIACIONS

A. L. ANTONÍ LIBERAL, Transfonnationes, edició WESTER-

MANN, Mythographi Graeci, Brunsvic, 1843, p. 200-
238.
APOL·L., Bibl. APOL·LODOR, Biblioteca, edició G. FRAZER, 2 vol. (col·l.
Loeb), Londres-Nova York, 1921.
APOL·L., Ep. ÍD., Epítome, mateixa edició.
A. R., Arg. APoL·LONI DE RoDES, Argonautiques, edició R.C.
SEATON, 2 vol. (coH Loeb), Londres-Nova York,
1921.
Escolis, edició C. WENDEL, Berlín, 1935.
ARAT ARAT DE Sows, Fenomens, edició G. ZANNONI, Flo-
rencia, s. d. (1948).
Arg. Orf Ps. ÜRFEU, Argonautiques, edició G. DoTTIN, París,
1930.
ARN. ARNOBI, Aduersus Nationes, edició A. REIFFERSCHEID,
a Corpus Scriptorum Ecclesiasticonan Latinorum, t.
IV, Viena, 1875.
CAL·L. CAL·LÍMAC, Himnes, epigrames i fragments escollits,
edició E. CAHEN, París, 2a ed., 1940.
CENS. CENSORÍ, De Die Natali, edició F. HuLTSCH, Leipzig,
1867.
c. l. L. Corpus Inscriptionum Latinarum.
CoNó CoNó, Narrationes, edició WESTERMANN, p. 124-151
(v. supra, ANT. Lrn.).
D. C. DICTIS DE CRETA, Bellum Troianum, edició F. MEISTER,
Leipzig, 1872.
D.H. DIONISI D'HALICARNAs, Antiguitats romanes, edició
E. SPELMAN i E. CARY, (coH Loeb), Londres-Nova
York, 1937.
D.S. DIODOR DE S1cíuA, Biblioteca historica, edició BEK-
KER-DINDORF-VOGEL, Leipzig, 1888-1906.
EL H. V. EuA, Obres (Histories variades; De la natura dels ani-
EL N.A. mals); edició R. HERCHER, 2 vol., Leipzig, 1864-
1866.
Ep. G1: Fr. Epicorum Graecorum Fragmenta, edició KINKEL,
Leipzig, 1877.
ER. ERATÓSTENES, Catasterismoi, edició WESTERMANN, p.
239-267 (v. supra, ANT. Lrn.).
 PRINCIPALS ABREVIACIONS
XXVIII PRINCIPALS ABREVIACIONS

E.B. EsrnvE DE BizANcr, edició i comentari de L. HosTEIN, MAL. Chronographia, edició L.

A. BERKEL, Th. DE PINEDO, Leipzig, 1825 (cf. edició
A. WESTERMANN, Leipzig, 1839). MAN. MANILI Astronomica, edició A. E.
E.M. ETYMOLOGICVM MAGNVM, edició Th. GAISFOD, Oxford, 1903-1930.
1848. M. L. G. H. BODE, Scriptores Rerum Mythicarwn Latini
EsT. EsTOBEU, Florilegi, edició MEINEKE, Leipzig, 1855. Celle, 1834; cf. Trans. Amer. Philol. 1947, p.
EsTR. EsTRABó, Geografia, edició H. L. JoNES i J. R. STERRET 189-207.
(coH Loeb), Londres-Nova York, 1917-1932. N. D. N1coLAU DE DAMASC edició dels Fragments a Fr. Hist.
EusT., a H om. EusTATI, Comentari a la Ilíada i a l'Odissea d'Homer, Gr.
edició G. STALLBAUM, 6 vol., Leipzig, 1825-1830. NoNN. NoNNOS DE PANÓPOLIS, Dionisíaques, edició A. LuDWICH,
EusT., a D. P. fo., Comentari a Dionisi el Periegeta, apud C. MüLLER, Leipzig, 1909.
Geographi Graeci Minores, II, París, 1862. N.W. NoNNOS, Faules extretes del conientari a sant Gregori
FEST FEST, De Verborum Significatione quae supersunt, cum de Nazianz, etc., edició WESTERMANN, p. 359-389
Pauli Epitome, edició W. LINDSAY, Leipzig, 1913. (v. supra, ad ANT. LIB.).
FJ: Hist. Gr. Fragmenta Historicum Graecorum, edició C. i T. Mü- Od. Odissea, edició V. BÉRARD, 4 vol., París, 1924.
LLER, 5 vol., París, 1841-1870. Escolis, edició G. DINDORF, 2 vol., Oxford, 1855.
FuLG. FuLGENCI, Mythologiarum Libri JI/, edició R. HEIM, PAL., Incr. PALEFAT, Incredibilia, edició WESTERMANN, p. 268-312
Leipzig, 1898. (supra, ANT. Lrn.).
GEL·LI Auws ÜEL·LI, Nits atiques, edició HERTZ, Leipzig, PART. PATERNI, 'EpwnKCx Tia8~µam, edició WESTERMANN, p.
1871. 152-181 (v. supra, ad ANT. Lrn.).
HERÓD. HERÓDOT, Histories, edició Ph. LEGRAND, Pads, 1932 s. PAU PAU. v. FEST.
HES. HEsíoDE, Obres, edició P. MAZON, París, 1928: PAUS. PAUSANIAS, Graeciae Descriptio, edició Fr. SPIRO, 3 vol.,
Teog. ÍD., Teogonía. Leipzig, 1903.
Tr. ÍD., Els treballs i els dies. PóL·L. PóL·LUX, Onomasticon, edició BETHE, Lexicographi
Fr. ÍD., Fragments, edició Rzach, Leipzig, 1902. Graeci, Leipzig, 1900.
HESIQUI HESIQUIALEXANDRÍ, Lexicon, edició MANKE, 5 vol., Jena, PTOL. HEF. PTOLOMEU HEFESTIÓ, Nouae Historiae Libri VII, edició
1858-1868. WESTERMANN, p. 182-199 (v. supra, adANT. LIB.).
Hro., Fab. HrGíNI, Fabulae, edició J. H. RosE, Leiden, s. d. (1934). Q.E. QrnNT D'EsMIRNA, Posthomerica, edició A. S. WAY,
Hro., A. P. ÍD., Astronomia poetica, edició VAN STAVEREN, Am- (coH Loeb), Londres-Nova York.
sterdam, 1742. SERVI SERVI, Comentari a Virgili, edició THILO I HAGEN, 3 vol.,
!l. Ilíada, edició MAZON, 4 vol., París, 1938. Leipzig, 1881-1902.
Escolis, edició G. DrNDORF, 4 vol., Oxford, 1875- SOLÍ SoLí, edició MoMMSEN, 2a ed., Berlín, 1895.
1877 (cf. P. MAZON, edició citada, lntroduction, un Sum. Su1DAS, Lexicon, edició GAISFORD, 4 vol., Halle i
vol., Berlín, 1942, p. 74 s.). Brunsvic, 1859.
LACT. LACTANCI, Diuinae Institutiones, edició BRAND i LAUD- Tr. Gr. Fr. Tragicorum Graecorum Fragmenta, edició NAUCK, 2a
MAN, Corpus Scriptorum Ecclesiasticorum Latino- ed., 1869. Índex, 1892.
rum, t. XIX, Viena, 1890. Tz. J OAN i ISAAC TZETZES:
L. P., a Met. LACTANCI PLAcm, Narrationes Fabularum Ouidianar- Com. Comentari a LrcóFR., Al., edició G. MüLLER, 3 vol.,
um, edició H. MAGNUS, Berlín, 1914. Leipzig, 1811.
L. P., a Teb. ÍD., Commentarii in Statii Thebaida ... et in Achilleida, Chil. Historiarum Variarum Chiliades, edició Th. Krns-
edició R. JANKE, Teubner, 1898. SLING, Leipzig, 1826.
LICÓFR. L1cóFRON, Alexandra, edició G. KrNKEL, Leipzig, Ant. Ante home rica
1880. Hom. Homerica edició Fr. JACOBS, Leipzig, 1793.
MACR. MACROBI, Saturnalia, edició F. EYSSENHARDT, 2a ed., Posth. Posthomerica
Leipzig, 1893. (cf. F. S. LEHRS, a HESIODI, Cannina,
2a ed., París, 1862).
XXX PRINCIPALS ABREVIACIONS
VAL. FL. VALERI FLAC, Argonautiques, edició O. KRAMMER,
Leipzig, 1913.
VARRÓ VARRÓ, De Lingua Latina, edició R. G. KENT (coH
Loeb), 2 vol., Londres-Nova York, 1938.
WEST. WESTERMANN, Mythographi (v. supra, ad. ANT. Lrn.).
Els títols de les obres modemes i de les revistes han estat abreujats de la
manera més clara possible. En cas de dubte, homes remetra a la «Taula de
revistes» de l 'Année Philologique.
ABANT ("A~a~). La llegenda coneix tres
herois amb aquest nom, no sempre facils de
distingir entre ells.
l. El més antic és l'eponim del poble eu-
beu dels abantides, esmentats a la !liada.
Se' 1 considera fill de Posidó i de la nimfa
Aretusa, divinitat d'una font prop de Calcis.
Tanmateix, una tradició atenesa més recent
el feia descendent de Mecíon, fill d'Erec-
teu: aleshores seria fill de Calcó, que al seu
tom ho era de Mecíon. Aquest Abant va te-
nir dos fills, Calcodont i Canet.
2. El més celebre és el rei d' Argos, fill de
Linceu i d'Hipermestra. Va unir en la seva
persona la sang de dos germans enemics,
Danau i Egipte, i és l'avantpassat de Perseu
i el seu llinatge (v. la taula 31, p. 414). Se'l
considera el fundador de la ciutat focenca
d' Abas. Va tenir amb Aglaia dos bessons,
Acrisi i Pretos, i una filla, Idomene, que
es casa amb Amitaon (v. la taula 1, p. 8).
A més, sembla que va tenir un fill bastard,
Lircos, eponim de la regió de Lircea, al
Peloponnes.
Abant: 1) !l., II, 536 s.; IV, 464; ese. a II,
536; EusT., a Hom., p. 281, 43; Hm., Fab., 157;
E. B., s. v. 'A~avríc;; EsTR., X, p. 445; EuR., J.
A., 164 s.; A. R., Arg., I, 77 s.; i ese. ad loe.; IV,
1214. 2) APOL·L., Bibl., II, 1, 1; PAUS., II, 12, 2;
16, 2; X, 35, l. 3) APOL·L., Bibl., I, 9, 13; A. R.,
Arg., I, 139 s., i ese. ad loe.; PAus., I, 43, 5.
Aborígens: D. H., I, 9 s.; 72; II, 48 s.; CATÓ,
Fr. 5, 6, 7; SAL·L., Catil., VI, l; LrcóFR., A/ex.,
3. Un altre Abant és fill de Melamp, nét
d' Amitaon, i, per tant, besnét de l'heroi an-
terior (v. la taula 1, p. 8). A aquest Abant,
fill de Melamp, s' atribueix la patemitat de
Lisímaca, esposa de Talau i mare d' Adrast
(v. la taula cit.), la de l'endeví Ídmon, que
havia heretat les qualitats del seu avi, i de
Ceran (a proposit d'aquest v., tanmateix,
l'article Polii'de).
*ABORÍGENS. Segons les llegendes
romanes, els aborígens són els habitants
més antics de la Italia central. Se'ls con-
sidera fills dels arbres. Viuen sense lleis,
sense ciutats, com nomades, i s' alimenten
de fruits silvestres. El seu nom es considera
generalment en el sentit d' «el poble origi-
nal». Sobre ells regnava el rei Llatí quan
Eneas arriba al Laci al capdavant dels seus
troians. Units a aquests últims, van formar
el poble llatí, anomenat així en honor del
rei Llatí (v. aquest nom).
*ACA LARENCIA. Sota el regnat de
Romul, o bé sota el d' Ancus Marcí, un dia
1253 (citant el poble dels BopEÍyovo1, que és
potser una tradueeió maldestra del nom llatí
Aborigines); FESTUS, p. 266; PL. V., N. H., IV,
120; SERVI, Com. En., VIII, 328. Cf. J. BÉRARD,
La Colonisation grecque en Italie méridionale,
París, 1941, p. 387 s.; J. PERRET, Les Origines
de la légende troyenne de Rome, París, 1942,
p. 637 s.
Aca Larencia: PLuT., Q. R., 35; LAcTANcr,

de festa, el guardia del temple d'Heracles
a Roma va convidar el mateix déu a par-
ticipar en un joc de daus, a condició que
el vencedor obtingués de l' altre un dinar i
una donzella. El déu ho accepta i guanya
la partida; aleshores el guardia li va oferir
un dinar al temple i li procura els favors de
la jove romana més bella d'aquell temps,
Aca Larencia. Abans d'anar-se'n, Heracles
Ji aconsella, coma recompensa, que es po-
sés al servei del primer home que trobés.
Aquest home va ser un etrusc, anon:~enat
Tarruci, que es casa amb ella. Tarruc1 era
molt ric i va morir al cap de poc temps. Aca
Larencia hereta la seva fortuna, que consis-
tía en vastes propietats prop de Roma. En
morir, Aca Larencia les llega, al seu torn, al
poble roma. Aquesta versió de la llegend~,
va ser, evidentment, inventada per confenr
títol jurídic a la possessió de terres reivin-
dicada per Roma. Segons la tradició, quan
arriba a la vellesa, Aca Larencia va desapa-
reixer al Velabre, sense deixar rastre, al ma-
teix lloc on era enterrada l'altra Larencia, la
dona de Faustul.
En efecte, hi ha una altra llegenda que
parla d'una tal Aca Larencia, dona del
pastor Faustul (v. aquest nom). Tenia dot-
ze fills, a part dels adoptius Romul i Rem.
Sembla que en memoria d' aquells dotze
fills es va constituir el Col·legi dels dot-
ze germans Arvals.
Á.CAC (''AKcxKoc;). Acac és el marit de la
dida d'Hermes, segons certes tradicions.
Fill de Licaon, funda la ciutat d' Acacesi, a
l' Arcadia.
ACACAL·LIS ('AKcxKcxí\í\íc;). És una de
les filles de Minos, estimada successiva-
ment per Hermes i Apol·lo. Amb el primer
va tenir un fill, Cidó; amb el segon, tres:
Naxos (que dona nom a l'illa anomenada
així), Milet i Amfítemis, també anomenat
Garamant. Estava embarassada d' Amfíte-
mis quan Minos, irritat, la desterra lluny de
I, 1, 20; CATÓ, segons MAcR., Sat., I, 10, 16;
VARRó, VI, 23; PwT., Rom., 4 s., v. MoMMSEN,
a Festgaben für G. Homeyer, Berlín, 1871, p.
93 s.; J. BAYET, Hercule romain, París, 1926;
A. MoMIGLIANO, a Miscellanea Fac. Lett. di
Torino, ser. II, 1938; u. PESTALOZZA, Mater
Larum e Acca Larentia, Rendic. del Ist. Lom-
bardo, 1933, p. 905 s.; E. TABELING, Mater La-
nan, Frankfurt, 1932; D. SABBATUCCI, Il mito
di Acca Larentia, a Studi e materiali, XXIX
(1958), p. 41-76.
A.cae: PAus., VIII, 3, 2; 36, 10; E. B., s. v.
'AKaK~CTlOV.
2 3
Creta i l' envía a Líbia -és a dir, a la regió
del sud de Tunísia-, on el seu fill, amb el
nom de Garamant, va donar origen al poble
nomada dels «garamants». Quan anava a
donar a llum el seu tercer fill, Mil et, Acacal-
lis, tement la calera del seu pare, va fugir
de palau per refugiar-se als boscos. Allí fou
on va néixer el petit Milet. Com que no el
podia criar, la noia abandona el nadó sota
un arbre; tanmateix, per ordre d' Apol·lo,
les llobes del bosc el van alletar fins que
uns pastors el van trobar, se'l van endur i
el van criar.
De vegades, Acacal·lis és anomenada
Acacal·le. 'AKcxKcxí\í\íc;, en grec, designa el
«tamariu d'Egipte» (v. Filandre).
ACADEM ('AKá8r¡µoc;). Heroi atic que
revela als Dioscurs el lloc on Tesen man-
tenía presonera la seva germana Helena
quan, després d'haver estat raptada, Castor
i Pol·lux recorrien Grecia a la seva recerca.
Academ tenia la seva sepultura als afores
d' Atenes, més enlla del barri del Ceramic.
La tomba estava envoltada d'un bosc sagrat,
que Plató va fer celebre quan instal·fa en
ell la seva escola, l' Academia. De vegades
també es fa derivar el nom del' Academia
del d'Equedem, un arcadi company dels
Dioscurs en la mateixa expedició.
ACALANTIS ('AKcxí\cxv8íc;). Entre les
nou filles de Píer, rei de Macedonia, n'hi
havia una anomenada Acalantis, que, jun-
tament amb les seves germanes, va desa-
fiar les Muses a cantar tan bé com ella. Les
deesses, indignades, van transformar-les en
ocells. Acalantis es va convertir en rossi-
nyol (en grec, (facxv8cx significa «card»)
(v. Pierides).
ACAMANT ('AKáµcxc;). Es coneixen di-
versos herois amb aquest nom.
l. Un és un troia, fill d' Antenor i de Tea-
no, que va tenir un paper particularment
brillant en l' atac al camp grec. Va ser mort
per Meríones.
AcacaHis: PAus., VIII, 53, 4; ese. a A. R.,
Arg., IV, 1492; A. R., ibid., IV, 1490 s.; A. L.,
T1:, 30; APOL·L., Bibl., III, 1, 2. V. E. PAIS, Sto-
ria Critica di Roma, I, p. 289 s.; J. CARCOPINO,
La Louve du Capitole, París, 1925, p. 58.
Academ: PLUT., Teseu, 32; D1óG. L. III, 9; E.
B. s. v. 'EKaO~µEia. V. també els art. Teseu, He-
lena; v. Ch. PrCARD, Dans les Jardins du Héros
Académ.os, Publ. de l'Inst. de Fr., París, 1934.
Acalantis: A. L., T1:, 9, segons NICANDRE, IV;
Ov., Met., V, 295 s., i 670 s.; v. també Pía
Acamant: 1) Il., II, 819-823; XII, 99-100;
2. Un altre Acamant, oncle de Cízic (v.
aquest nom), també combatent del bando]
troia, era el cabdill d'un destacament traci.
Va ser mort per Aiax, fill de Telamó.
3. El més celebre dels herois amb aquest
nom és el fill de Tesen i Fedra, eponim
de la tribu atica dels acamantides. Aquest
Acamant no apareix en l' epopeia home-
rica, encara que les llegendes posteriors
a la composició de la llíada li donin un
paper en la presa de Troia, com també al
seu germa Demofont. Es diu que Acamant
va anar amb Diomedes en l' ambaixada a
Troia per reclamar Helena, abans de l' inici
de la gue1rn. Allí el va veure Laüdice, filla
de Príam, que va enamorar-se d'ell. La noia
va confessar la seva passió a la dona de Per-
seu, Filobia, que va decidir ajudar Laodice.
Va persuadir el seu marit, rei de la ciutat
de Dardan, a la Troada, perque convidés els
dos joves per separat a un banquet i els po-
sés de costat, fent passar Laodice per una
cortesana de l' harem de Príam. En acabar
el banquet, lajove s'havia convertit en !'es-
posad' Acamant. D'aquesta unió va néixer
un fill, Múnit, que va ser educat en el casal
de Príam perla seva besavia Etra, mare de
Teseu i en aquell moment captiva d'Helena.
Després de la caiguda de Troia, Múnit va
tornar amb el seu pare, que se'l va endur
cap a l' Atica amb Etra, ja alliberada. Pero
durant el camí, a Olint, una serp va picar
Múnit mentre estava ca¡;ant, i ell va morir.
Es diu que Acamant, en la presa de Tro-
ia, era dins del cavan de fusta. Per la seva
part de botí va rebre la captiva Clímene. De
retorn es va aturar a Tracia, on va roman-
dre molt de temps, per l'amor de Fil·lis,
i després se'n va anar a Xipre, on funda
una colonia. S 'explica que va morir allí,
d'una caiguda de cavall, amb tanta mala sort,
que es clavar la seva propia espasa. Tanma-
teix, aquesta llegenda s'explica generalment
del seu germa Demofont (v. aquest nom).
Segons altres llegendes, Acamant, des-
prés d'haver participat en la presa de Troia
amb el seu germa Demofont, va tornar a
l' Atica, ambla seva avía Etra, i recupera el
poder per regnar en pau.
ACANTIS ('A.Kcxv8íc;). Autonous i la
seva esposa Hipodamia van tenir quatre
fills: Antos, Erodi, Esqueneu, Acant, i una
filla, Acantis, també anomenada Acantil·lis.
XIV, 476-486; XVI, 342-344. 2) Ibid. II, 844;
VI, 5-11. 3) SóF., Fil., 562; EuR., Hec., 125 s.;
PLUT., Teseu, 35; PART., 16; VIRG., En., II, 262;
HIG., Fab., 108; APOL·L., Ep., I, 17; 23; V, 22;
Tota aquesta família conreava una regió
vasta, pero poc productiva, perque hi tre-
ballaven poc, i als camps creixien sobretot
cards i joncs -cosa que dona nom a dos
dels seus fills, Esqueneu i Acant, i a la fi-
lla, ja que axo1voc; i cfacxv8cx signifiquen en
grec, respectivament, <<jonc» i «card»-.
La seva principal ocupació era la cria de ca-
valls; tenien per costum pasturar les eugues
en terrenys pantanosos. Un dia que Antos
havia anat a buscar-les, les eugues, que es
resistien a abandonar els prats, es van enfu-
rir, van atacar el noi i el van destrossar. El
pare sentí el soroll, pero no s'afanya a acu-
dir-hi, com tampoc no ho va fer el preceptor
del noi. Finalment, tots dos homes van trac-
tar de separar els animals, pero debades, i
tota la família queda sumida en la desespe-
ració davant d'aquella horrible mort, fins al
punt que Zeus i Apol ·lo, apiadant-se del seu
profund dolor, els van transformar tots en
ocells: Autonous, en torlit; Hipodamia,
en cogullada; Antos, Erodi, Esqueneu,
Acant i Acantis, en ocells no ben identifi-
cats, que duien el nom d'aquests personat-
ges. Acant i Acantis són, probablement,
dues varietats de cademera (v. Acalantis),
i Erodi, el bernat pescaire.
ACARNÁ. ('AKcxpváv). Alcmeó, fill de
l' endeví teba Amfiarau, tenia dos fills, Am-
füter i Acarna, que li havia donat Cal·lírroe
(la «bella font» ), filla del riu Aqueloos (v.
la taula 1, p. 8). En el decurs de les seves
aventures, Alcmeó havia ofes Fegeu, rei de
Psofis d' Arcadia, a mans dels fills del qual
acaba morint (v. Alcmeó). Quan Cal·lírroe
es va assabentar de la mort del seu marit,
demana a Zeus, que l' estimava, que fes créi-
xer miraculosament els seus dos fills, enca-
ra petits, perque poguessin venjar la mort
del seu pare. Zeus accedí al seu prec i així
van poder matar els dos fills de Fegeu, Pro-
nous i Agenor, que van trobar a casa del rei
Agapenor. Tot seguit se' n van anar a Psofis
i van matar Fegeu, el veritable responsable
de la mort del seu pare. Els habitants de la
ciutat els van perseguir, pero ells es van
aconseguir escapar i es van refugiar al cos-
tat d' Agapenor, a Tegea d' Arcadia, on els
tegeates, ajudats pels argius, els van defen-
sar contra els seus perseguidors. Per ordre
del seu avi Aqueloos, van anar tot seguit a
Delfos per oferir a Apol·lo el collar d'Har-
PAus., I, 5, 2; X, 10, l; 26, 2; cf. ese. a I, 5, 2;
Tz., Com., 496.
Acantis: A. L., T1:, 7.
Acama: APoL·L., Bibl., III, 7, 5 i 6; PAus.,

monia, que havia estat el desencadenant
d'una llarga serie de crims i, sobretot, havia
estat la causa indirecta de la mort del seu
pare Alcmeó i del seu avi Amfiarau (v. Eri-
file ). Després d' acomplir aquest acte pietós,
van recón-er l'Epir, tot reclutant companys,
i van colonitzar Acarnania, els habitants de
la qual, fins aleshores anomenats Curets,
van adoptar el seu nou nom d' Acama.
Una tradició sosté que Acarna troba la
mort quan va tractar de casar-se amb la filla
d'Enomau, Hipodamia, que matava els seus
pretendents (v. Hipodamia).
ACAST (".Axaowc;). Acast, fill de Pelias,
rei de Iolcos, i d' Anaxíbia (v. la taula 25,
p. 313), participa en l'expedició dels argo-
nautes contra la voluntat del seu pare -que
havia ideat aquella expedició només com
un mitja per desfer-se de Ja.son, que repre-
sentava un perill peral seu tron-. També
va prendre part en la cacera del senglar de
Calidó. I, quan el seu pare Pelias morí per
les arts de Medea, Acast puja al tron de !ol-
eos (v. Medea).
Acast té un paper indirecte en la llegenda
de Peleu, pare d' Aquil-les. En efecte, du-
rant la cacera de Calidó, Peleu havia mort
accidentalment un dels ca<;;adors, Eurició, i
per purificar-se de l' homicidi acudí a Acast.
Durant la seva estada a la cort de Iolcos, As-
tidamia, l'esposa d' Acast, s'enamora d'ell.
L'heroi la rebutja, pero la dona envia un
missatge a l' esposa de Peleu en que li deia
que el seu marit estava a punt d' abandonar-
la per casar-se amb Esterope, filla d' Acast.
Presa de desesperació, la dona de Peleu es
penja. Considerant que la seva venjarn;;a en-
cara no era suficient, Astidamia denuncia
Peleu davant d' Acast acusant-lo d'haver-
la volgut seduir. Acast la va creure, pero
com que no s' atrevía a matar un hoste a qui
acabava de purificar d'un delicte de sang,
tingué la idea d' anar amb ell de cacera al
Pelion, on l' abandona fuentre dormia. Per
assegurar-se que les feres o els éssers ma-
VIII, 24, 9; Tuc., II, 102, 9; Ov., Met., IX, 412;
ese. a PíND., Ol., I, 127.
Acast: APoL·L., Bibl., I, 9, 10; 16; 27; III, 13,
3; 7; 8; A. R., Arg., I, 326; I, 224 i ese. ad loe.;
V. FL., Arg., I, 164 s.; 484 s.; HIG., Fab., 14,
24, 103, 273; Ov., VII, 306; PAus., I, 18, l; III,
18, 16; V, 17, 9; PíND., Nem., IV, 88 s.; V, 46 s.,
i els ese.; v. els ese. a AR., Núv., 1063; PíND.,
Nem., III, 59; EuR., Ale., 732; T1:, 1127 s.; ll.,
XXIV, 488 i ese. ad loe.; Tz., Com., 175; D. S.,
IV, 53 s. Cf. W. MANNHARDT, Antike Wald-und
Feldkulte, Berlín, 1877, p. 49 s.; FRAZER, ed.
d' APOL·L., II, p. 72, n. 1.
4 5
lignes de la muntanya no el deixessin viu,
amaga l'espasa de l'heroi entre fems de
vaca. Peleu, desarmat, hauria mort víctima
dels centaures de la muntanya si un d'ells,
el prudent Quiró, no l'hagués despertat a
temps i li hagués retornat l'espasa (v. Peleu,
p. 422).
De tornada al seu regne, Pelen pensa
venjar-se. Segons algunes versions, ataca
!oleos, sol o en companyia de fason, Castor
i Pol-lux. Un cop conquerida la ciutat, mata
Astidamia i escampa els seus membres en-
tre la població, de manera que el seu exercit
passés entre els bocins del cos esquarterat.
També mata Acast.
Altres autors sostenen que, durant la
guerra de Troia, Peleu, indefens perque el
seu fill Aquil-les es trobava a Asia, fou ata-
cat per Acast i fou expulsat del seu regne.
A més d' Astidamia, la tradició coneix una
altra esposad' Acast, Hipolita Creteida, filia
de Creteu (v. aquest nom).
ACATES ('AxánYJ). l. Acates és un tro-
fa, amic fidel d'Eneas, a qui va acompanyar
en els seus viatges fins a Italia (v. Eneas).
Segons una tradició, va ser ell qui mata Pro-
tesilau, el primer grec que va desembarcar
en sol troia.
2. Acates és també un nom que Nonnos,
a les Dionisíaques, dóna a un company del
déu. Es tractaria, en aquest cas, d'un tiITe.
ACESTES. V. Egertes.
*ACIS ('AK1c;). Acis és el déu del riu del
mateix nom, a tocar de l'Etna. Passava per
ser fill del déu italic Faune i de la nimfa Si-
metis. Abans de ser riu, va estar enamorat
de la nimfa Galatea, la qual, al seu tom,
estimava sense esperanc;;a el ciclop Poli-
fem. Aquest, violent i gelós, havia tractar
d' esclafar amb unes roques el seu rival,
pero Acis es transforma en riu, i d'aquesta
manera s' escapa del gegant.
ACONCI ('AKÓvnoc;). A l'illa de Ceos
vivia un jove de gran bellesa, que pertanyia
Acates: 1) VIRG., En., I, 120, etc.; Ov., Fast.
III, 603; ese. a la /l., II, 701, i EusT., ad loe.;
Od., XI, 521 (EusT., p. 1696); Tz., Anteh., 230
s.; 2) NoNN., Dion., XIII, 309; XXXVII, 350,
etc.
Acis: Ov., Met., XIII, 750 s.; SERVI, Com.
Egl., IX, 39.
Aconci: Ov., Her., XX i XXI; T1:, III, 10,
73 s.; A. L., I; PLUT., Q. Gr., 27; v. BurrMANN,
Mythologie, II, p. 115 s.; DILTHEY, De Callima-
chi Cydippa, Leipzig, 1863.
a una família benestant, tot i que no era no-
ble. Un any ana a les festes de Delos. Allí
va veure una noia, acompanyada de la seva
dida, que també hi havia anat a venerar els
déus de Delos. La noia era tan bonica que
Aconci s'enamora d'ella immediatament.
Es deia Cidipe i era filla d'un personatge
important que es trobava a Delos de pas.
Aconci la seguí fins al temple d' Artemis,
on la noia ana a seure mentre se celebrava
el sacrifici. Aconci agafü un codony i amb
la punta del seu ganivet hi grava aquesta
frase: «Juro pel temple d' Artemis que em
casaré amb Aconci.» Tot seguit llanc;;a el
fruit amb habilitat en direcció a Cidipe.
La dida el recollí i l'hi dona a la noia, que,
plena d'innocencia, llegí la inscripció en
veu alta. Quan va comprendre el sentit de
les paraules que havia pronunciat, es posa
vermella i llanc;;a el fruit lluny. Tanmateix,
a desgrat seu, havia pronunciar una fórmula
que la lligava a Aconci, i la deessa era testi-
moni del seu jurament. Poc després, Aconci
torna a la seva patria, on va viure consumit
d' amor per aquella noia que considerava la
seva promesa. Mentrestant, el pare de Cidi-
pe preparava per a la seva filla un altre ma-
trimoni de la seva elecció. Aixo no obstant,
tan aviat com van comenc;;ar les festes, tot
d'una, lajove va caure tan greument malal-
ta, que es va haver d'ajornar la cerimonia.
La jove es va restablir de seguida, pero tor-
na a patir aquella misteriosa malaltia tres
cops més, cada vegada que estava a punt de
celebrar el seu casori. La notícia d' aquell
fet an-iba a orelles d' Aconci, que es va pre-
sentar a Atenes (ja que Cidipe era atenesa)
i, dia rere dia i hora a hora, s' informava
de la salut de la seva estimada fins al punt
que la seva passió aviat va anar en boca de
tota la ciutat, i la gent es va pensar que el
jove havia embruixat la noia. El pare acudí
a Delfos, a consultar l' oracle, i el déu li re-
vela que Cidipe estava }ligada per un jura-
ment i que la colera d' Artemis la castigava
cada cop que es disposava a cometre perjuri.
Un cop coneguda la veritat, el pare s'in-
forma sobre la família d' Aconci, que no li
sembla indigna d'unir-se a la seva, de mane-
ra que al final una felic;; boda recompensa la
mun-ieria deljove (v. també Hermocares).
ACRISI ('AKpÍCnoc;). Abant, rei d' Argos,
fill de Lineen i d'Hipermestra, havia tingut
dos fills bessons, Pretos i Acrisi (v. la taula
31, p. 414). Els nens, en els quals revivía
l' odi mu tu que es professaven els seus avis
Acrisi: APOL·L., Bibl., II, 2, 1 s.; U, 4, 4. V.
ese. a EuR., Or., 965, i a A. R., Arg., IV, 1091;
Egipte i Danau, ja es barallaven al ventre de
la mare, sense que la seva enemistat minvés
a mesura que es feien grans. Es van declarar
la gueITa l'un a l'altre per saber a qui per-
tanyia el reialme d' Argos, que el seu pare
els llega en morir. Es diu que durant aquella
guerra s' inventa l' ús dels escuts circulars,
que tant d'exit van tenir a l'antiga art mili-
tar. Al final, després d'una llarga lluita, va
vencer Acrisi i expulsa el seu germa, que
partí cap a Lícia, on es va casar amb la filla
del rei Iübates, Antea, a qui els tragics ano-
menaven Estenebea. Iübates, comandant un
exercit lici, porta Pretos a 1' Argolida i l' ins-
taura a Tirint, que els ciclops havien fortifi-
cat pera ell amb muralles fetes d'enormes
blocs de pedra. Aleshores els dos germans
van acordar un pacte, segons el qual Acrisi
regnaria a Argos, i Pre tos, a Tirint. D' aques-
ta manera, el regne del' Argolida queda di-
vidit en dues parts.
Acrisi tenia una filla, Danae, que havia
tingut amb la seva esposa Eurídice, filla de
Lacedemon. Com que desitjava un fill, ana
a consultar l' oracle, que li va vaticinar que,
en efecte, la seva filla donaría a llum un fill,
pero que aquest fill el mataría. Per impedir
el compliment de la profecía, Acrisi mana
construir una cambra subterrania de bron-
ze, dins la qual enten-a Danae, i hi va posar
una bona vigilancia. Pero res no impedí que
la noia fos sedu'ida. Segons unes versions,
va ser el seu oncle Pretos; segons unes al-
tres (la majoria), fou Zeus en forma d'una
pluja d' or que, per una escletxa del sostre,
va caure sobre la noia. Quan Acrisi va saber
que Danae havia estat sedu'ida, sense donar
credit a l'origen divídela seducció, tanca
la tilla i el nadó en un cofre, i el llanc;;a al
mar. El nen es deia Perseu (v. aquest nom),
i estava destinat a dur a terme innombra-
bles gestes, després que Dictis el recollís de
la platja de Serifos, on les onades l 'havien
llanc;;at. Un dia Perseu tingué el desig de
veure el seu avi Acrisi, perla qual cosa tor-
na a Argos, acompanyat de la seva mare i de
la seva esposa Andromeda. Acrisi, en saber
que Perseu l'anava a veure, tot tement que
es complís l'antic oracle, se n'ana a Laris-
sa, al país dels pelasgs (Tessalia), a l' altra
punta de Grecia, tan lluny de Sefiros com
d' Argos, i apartada també del camí que
unía l'una vila amb l'altra. Pero va passar
que a Larissa, el reí Teutamides celebrava
un jocs en honor del seu pare, i Perseu s'hi
presenta per competir. En el moment de
I, 40; PAUS., II, 16, 2; 4; 23, 7; 25, 7; HIG., Fab.,
63.

el disc. s' aixecü un vent huracanat
desviar el disc de la seva trajectoria,
fatalment ana a parar al cap d' Acrisi
i mata. Perseu, en veure que, malgrat tot,
l'oracle s'havia complit, enterra Acrisi als
afores de la ciutat i retorna a
Rei de 1a ciutat sabina de Ce-
nina. Després del rapte de les sabines, fou
el primer a encetar les hostilitats contra
Romul. Accepta el repte que aquest li 11an-
ca i en presencia dels dos exercits, tingué
Úoc' el duel entre ambdós cabdills. Acró va
morir a mans de Romul, que Ji va prendre
l' armadura i la consagra a Júpiter Feretri,
al Capitoli. Així va néixer el costum de les
Despulles Opimes.
('Axraiwv). Aristeu, fill d' Apol-
lo i de la nimfa Cirene, havia tingut d' Auto-
noe, tilla de Cadme, un fill, Acteó, que fou
educat pel centaure Quiró. Aquest li ense-
nya l'art de la ca<;a. Un diaActeó va ser de-
vorat pels seus propis gossos a la muntanya
del Citeró. De la seva mort hi ha diverses
versions. Alguns diuen que Zeus el castiga
així per haver tractat de robar-Ji !'amor de
Semele. Pero, la majoria dels autor~ atribu-
eixen el castig a la ira de la deessa Artemis,
irritada perque Acteó l'havia vista quan es
banyava nua en una font. La deessa el trans-
forma en cérvol, després enfurisma els cin-
quanta cans de la seva gossada i els llan~a
contra ell. Els gossos el van devorar sense
saber que era ell, i després el van buscar de-
bades per tot el bosc, que ompliren amb els
seus gemecs. La recerca els porta fins a una
caverna on habitava el centaure Quiró, el
qual, per consolar-los, modela una estatua
a imatge d' Acteó.
("AKrwp ). 1. Actor és un heroi
tessali, que a vegades es presenta com a fill
de Mirmídon i de Pisídice (v. Minnídon),
una de les tilles d'Eol; unes altres, com
un lapita, fill de Forbant i d'Hirmina, tilla
d'Epeu (v. la taula 25, p. 313), i finalment,
unes altres, coma fill d'Hirmina i d'Helios.
En aquesta darrera versió n'és el pare Au-
gias (v. la taula 18, p. 258). Sobre la seva
descendencia, les tradicions difereixen tant
com sobre els seus progenitors. Tan aviat
se'l considera pare de Meneci L oer tant.
Acró: PLuT., Rom., 16; Lrv1, I, 10; D. H.,
II, 34; V. MAx., III, 2, 3; FLOR., I, 1, 11; SERVI,
Com. En., VI, 859.
Acteó: HES., Teog., 977; APOL·L., Bibl., III, 4,
4; Hra., Fab., 181; NoNN., Dion., V, 287 s.; Ov.,
Met., III, 131 s.; FuLG. III, 3; PAus., I, 44, 8; IX,
2, 3; EuR., Bae., 337; D. S., IV, 81; cf, S. REI-
NACI-I, a C. M. R., III, p. 24 a 53. Cf. W. NESTLE,
6 7
avi de Patrocle (v. Menecí i com
passa ser el pare «mortal» Molio-
nides i Cteat (v. Molionides) i de la di-
nastía de l'Elida (v. Talpi). Igual que molts
dels herois tessalis, té, com es pot veure, un
«re:ve11·s» peloponnesi.
regnava a Feres, a Tessalia, i a ell
acudí Peleu quan, expulsat pel seu pare per
haver mort Focos, anava a la recerca d'algú
que el purifiqués. Actor hi consentí, el va
tenir amb ell i, en morir, li llega el seu reial-
me. En aquesta versió, la llegenda atribueix
a Actor un fill, Eurició, que prengué part
en la cacera de Calidó, i una filla, Filomela
(v. també Eurició).
2. Un altre Actor, d'Orcomen, és descen-
dent de Frixos (v. la taula 33, p. 454).
ADMET (''Aóµrirn~). Admet era rei de
Feres, a Tessalia. Era fill de Feres, que ha-
via donat nom al país, i de Periclímene. A
la seva joventut participa en la cacera del
senglar de Calidó i en 1'expedició dels ar-
gonautes. Quan morí el seu pare, puja al
tron; aleshores tingué Apol·lo coma vaquer
(v. Apof.lo). S'enamora d' Alcestis, filla de
Pelias, rei de !oleos. Aquest havia decidit
que només lliuraria la seva tilla a un ho-
me que menés un carro tirat per un lleó i un
senglar sota el mateix jou. Apol·lo procura
a Admet el tir d' animals necessari, ja sigui
coma agraúnent al bon tracte rebut d'ell du-
rant el temps que dura la seva servitud o per-
que ell mateix estava enamorat d' Admet.
Després d'obtenir la ma de la noia gra-
cies a l'ajuda del déu, Admet, en el mo-
ment de la boda, oblida oferir sacríficis a
Artemis. La dea, enfadada, omplí de serps
el talem nupcial. Apol· lo va prometre a
Admet aplacar la seva germana i al mateix
temps demana als fats la gracia que Admet
no morís el dia designat pel destí si es pre-
sentava algú disposat a morir en lloc d' ell.
Per aconseguir aquest favor, Apol·lo se ser-
ví d'un engany: embriaga els fats. Tanma-
teix, arribat el dia assenyalat com el darrer
d' Admet, ningú no accepta sacrificar-se per
ell. Només Alcestis es resigna, per amor,
a morir en lloc del seu espos. Va succeir,
pero, que Heracles, el seu antic company
en l' exoedició dels argonautes, era de oas
a A. R. W., 1936, p. 248 s.
Actor: l)APOL·L., Bibl., I, 7, 3; 8, 2; ese. a
A. R., Arg., I, 558; IV, 816; D. S., IV, 72.
Admet: APOL·L., Bibl., I, 8, 2; 9, 16; Tm., II,
3, 11 s.; Ov., Her., V, 151 (vers interp.); PLUT.,
Numa, 4; EsQ., Eum., 172; 723; 728; EuR., Ale.,
passim.
a Feres quan Alcestis morí. En no veure a
palau més que gent de dol i no sentir sinó
lamentacions, va preguntar quina n' era la
causa; en saber la mort de la reina, baixa als
infems per retornar-ne amb Alcestis, més
jove i bella que mai. Aquesta és la versió
seguida per Eurípides al seu drama Alces-
tis. Segons una altra tradició, Heracles no
intervingué en la resurrecció de la jove. Fou
Persefone qui, admirada pel seu sacrifici, la
retoma espontaniament a la vida.
Admet va tenir tres fills: Eumel, Perimela
i Hipas (v. la taula 23, p. 302).
ADMETE ('Aóµ~TYJ). Admete és l'he-
ro1na d'una llegenda de Samos. Filla d'Eu-
risteu i besnéta de Perseu (v. la taula 31, p.
414), resideix a Argos, on és sacerdotessa
de l'Hera argiva. Segons una versió de la
llegenda de les amazones, ella fou la causa
que porta Heracles a conquerir el cinturó de
la reina guerrera.
Admete va exercir les seves funcions
sacerdotals cinquanta-vuit anys. Pero, en
morir el seu pare, va haver de fugir d' Argos
i es refugia a Samos, havent-se emportat
amb ella la imatge de la deessa, que tenia
al seu carrec. A Samos troba un antiquíssim
santuari d'Hera, fundat, en altre temps, pels
leleges i les nimfes. Allí diposita l' estatua.
Mentrestant, els argius, inquiets per la
desaparició de l' estatua, van encarregar a
uns pirates tirrens que sortissin a cercar-la.
Esperaven també que la gent de Samos faria
Admete responsable de conservar la imat-
ge i que la castigarien si era robada. Com
que el temple de Samos no tenia portes, als
pirates els va ser molt facil apoderar-se de
l' estatua; pero, quan intentaven fer-se a la
vela, els va resultar impossible posar el vai-
xell en moviment. Van comprendre, dones,
que la deessa es volia quedar a Samos. De
manera que van dipositar la imatge sagrada
a la platja i li van oferir un sacrifici. Ad-
mete, que s'havia adonat de la desaparició
de la imatge, alerta els habitants, els quals
van comen~ar a buscar-la pertot arreu. Al
final la van trobar abandonada a la platja,
perque els pirates ja havien marxat. Ales-
hores, pensant que la deessa havia anat allí
ella mateixa, van lligar-la amb unes tires de
vímet. Quan Admete arriba, la deslliga, la
Admete: ATEN., XV, 672 a; PAus., VII, 4, 4.
Adonis: APOL·L., Bibl., III, 14, 4; Hra., Fab.,
58 i 161; SERvr, Com. Egl., X, 18; Ov., Met.,
X, 345 s.; SERVI, Com. En., V, 72; Hra., Fab.,
164 e; TEóCR. I, 109; III, 46 i l'esc.; PROP., III,
5, 38; LLUcrA, La deessa síria, 8; EsTR., 755;
PAus., VI, 24, 7; Bró, I, 72; TEócR., XV, 102;
purifica i torna a consagrar-la, perque ha-
via estat embrutada pel contacte amb mans
humanes; després la restituí al temple. En
memoria d' aixo, tots els anys els habitants
de Samos celebraven una festa, durant la
qual es portava !'estatua d'Hera a la platja,
es tomava a consagrar i se li feien ofrenes.
Pausanias atribueix el trasllat de l' Hera
argiva a Samos no a Admete, sinó als argo-
nautes.
ADONIS (''A8wv1~). La faula d' Adonis
és una llegenda siriana, ja esmentada per
Hesíode. La seva forma generalment més
admesa és la següent: el rei de Síria Tías
tenia una filla, Mirra, o Esmirna, a qui la
calera d' Afrodita porta a desitjar un incest
amb el seu pare. Amb l' ajut de la seva dida
Hipolita, aconseguí enganyar Tias, i s'uní
amb ell durant dotze nits. Pero la darrera
nit, Tías s'adona de l'engany de la seva filla
i la perseguí, armat amb un coltell, per ma-
tar-la. Davant del perill, Mirra es posa sota
la protecció dels déus, que la transformaren
en l' arbre de la mirra. Deu mesos després,
l'escorºa de l'arbre s'aixeca, es trenca i en
sortí un nen que va rebre el nom d' Adonis.
Afrodita, colpida per la bellesa del nadó,
el recollí i el confia en secret a Persefone
perque el criés. Aquesta, pero, també s'en-
caterina d' aquella bella criatura i no va vo-
ler retomar-lo a Afrodita. La disputa entre
les dues deesses tingué Zeus com a arbitre
-altres, pero, diuen que fou la musa Cal-
líope en nom de Zeus-, que decidí que
Adonis visqués una tercera part de l'any amb
Afrodita, una altra amb Persefone, i la tercera
on ell volgués. Més tard, la calera d' Artemis
(no se sap exactament per quina raó) llanºa
contra ell un porc senglar que, en el decurs
d'una cacera, el va ferir mortalment.
Aquest primer esbós del mite, on es pot
reconeixer el símbol del misteri de la ve-
getació en aquest nen nascut d'un arbre,
que passa un ter9 de l' any sota terra i que
la resta del temps surt a la Hum per unir-se
a la deessa de la primavera i de l' amor, fou
posteriorment embellit i completat. Sobre
l'origen de la maledicció d' Afrodita dispo-
sem d' algunes precisions: Cencreis, la mare
d'Esmima, i muller de Cíniras (en lloc de
Tias ), havia ofes la deessa en pretendre que
136 s.; Hra., Fab., 251; Himnes orfies, 56, 9;
AusoNI, Epit. in Glaue.; Cupido ente., 57 s.;
CL. AL, (Protr.) p. 21 C. Cf. J. G. FRAZER, Ado-
nis, trad. Ann. Mus. Guimet, XXX, Pruis, 1921.
Cf. E. REINER, Die rituelle Totenklage, Tübin-
gen, 1938; S. RoNZEVALLE. Mél. Univ. Saint-
Joseph, Beirut, 1929, p. 141-204.
 8 9
la seva tilla era més bella que ella, i, com a
castig per aquesta impietat, Afrodita provo-
.9-'
;::J ca en Esmirna un desig criminal. Esmirna,
"c:::l
u quan va descobrir el caracter incestuós de
la seva passió, es va voler penjar, pero hi va
intervenir la seva dida, que li aconsella que
satisfés el seu amor. Un cop consumat l'in-
cest, la noia, avergonyida, s' amaga al bosc,
on Afrodita, apiadant-se de la seva víctima,
la transforma en arbre. I fou el seu pare qui
talla l' escor9a amb la seva espasa, fent sortir
així a llum el petit Adonis. O també es diu
que fou un senglar (premonició de la mort
Vl
C)
"O
posterior del jove) qui deslliura la criatura
C)
u eo de l'arbre entrencar l'escor9a amb els seus
o ullals. La fantasía dels poetes hel·lenístics
se i5
es recrea representant Adonis educat per les
<i::
nimfes, i ca9ant o pasturant ramats al camp
i al bosc. Pel que fa a la desgracia que li
causa la mort, s'assegurava que havia es-
tat provocada no per Artemis, sinó per la
gelosia d' Ares, l' amant d' Afrodita, o tam-
bé que fou una venjan9a d' Apol·lo contra
~ aquesta deessa per haver encegat Erimant,
o fill del déu, quan la va veure banyar-se nua
""ci,
(v. Erimant).
.,,¡'.'
N El mite d' Adonis tan aviat se situa al
ro
"5 mont Idalion, com al Líban. Per Biblos pas-
Q_;j
i::: ro sava un riu, anomenat Adonis, que adquiría
\:: ......
~¿
un color vermell un cop l'any, el dia que se
¿~
celebrava la mort d' Adonis.
ro ro
u
Diverses llegendes de fiors estan lliga-
a-~
:§ ;J
;::J
des a la histOria d' Adonis; no sois l' origen
mític de la mirra (les llagrimes de Mirra),
....:¡ o
sinó el de la rosa. Al principi, la rosa era
;::J
C)
2-- blanca, pero Afrodita, quan corría a socór-
~ rer el seu amic ferit, es va clavar una espina
u al peu, i la seva sang va donar color a les
fiors que se li consagren. També les ane-
mones passen per haver nascut de la sang
d' Adonis ferit. El poeta idíl·lic Bió conta
que la deessa vessa tantes llagrimes com
u ro Adonis gotes de sang, i que de cada llagri-
o
"O ~ ma va néixer una rosa, i una anemone de
'º
~
C)
....:¡ cada gota de sang.
2~~~~~~~--1 Afrodita, en honor del seu amic, instituí
una festa funeraria, que les dones sirianes
celebraven tots els anys a la primavera. En
vasos, caixes, etc., plantaven llavors, que re-
gaven amb aigua calenta perque germinessin
rapidament. Aquestes plantacions s' anome-
naven <~a.rdins d' Adonis». Les plantes, for-
c;;ades d' aquesta manera, morien al cap de poc
de brotar, simbolitzant així el destí d' Adonis,
Adrast: Il., II, 572; PíND., Nem., IX, 9 s.;
HEROD. V. 67; APOL·L., Bibl., III, 6, l s.; ese.
a l 'Od., XI, 326; Il., XIV, 119 s.; IV, 376 s.;
i les dones esclafien en planys rituals per la
dissort del jove estimat d' Afrodita.
Els orígens semítics d' aquesta llegenda
són evidents: el mateix nom del déu deri-
va de la paraula hebrea que significa «Se-
nyor». El culte d' Adonis es va estendre per
la MediteITania en !'epoca hel·lenística, i la
seva llegenda ja apareix representada en al-
guns miralls etruscs.
ADRAST (''.A8pacrroc;). Adrast és un rei
d' Argos la llegenda del qual va lligada a la
de l' expedició dels Set contra Te bes. Després
que Pretos repartís el regne d' Argos entre
ell i els dos fills d' Amitaon, Biant i Melamp
(v. la llegenda de Pretos i les Pretides, Me-
lamp, p. 347 i la taula 1, p. 8), tres famílies
regnaven simultaniament al país. Tanmateix,
aviat es produí la discordia entre les tres ca-
ses. Durant un aldarull, Amfiarau, descen-
dent de Melamp, mata al pare d' Adrast,
Talau, que figurava entre la descendencia
de Biant (o bé de Pronax, un deis fills de
Talau). Adrast fugí a Sició, acompanyat del
seu avi matern, el rei Polib (v. la taula 24,
p. 309), que, com que morí sense descen-
dencia, li llega el seu tron. Un cop fet rei de
Sició, Adrast comen9a a reconciliar-se amb
Amfiarau, i retorna al tron d' Argos. Tanma-
teix, en el fons, Adrast mai no va perdonar al
seu cosí la mort del seu pare. Li atorga la ma
de la seva germana Erifile, i acorda amb ell
que, en el casque es produís alguna desavi-
nen9a entre ells, se sotmetrien a l' arbitratge
de lajove. D'aquesta manera pensava algun
dia poder dur a terme la seva venjan9a.
Pero va succeir que Polinices, fill d'Edip,
va ser expulsat de Tebes pel seu germa
Eteocles, al mateix temps que Eneu, rei de
Calidó, desteITava el seu fill Tideu per un
homicidi (v. Tideu). Una nit de tempesta,
ambdós herois es van presentar plegats
al palau d' Adrast per demanar-li asil, i al
vestíbul es produí una disputa entre ells.
Adrast es va despertar amb l' enrenou, els
va fer entrar a palau i comen9a purificant
Tideu de la taca que pesava sobre ell. Des-
prés, en veure que els dos herois s'havien
barallat com un «un lleó i un senglar» -o
bé en veure la figura d'aquests animals als
respectius escuts-, recorda un vell oracle
que li havia predit que casaria les seves ti-
lles amb un lleó i un senglar. Dona la filia
gran, Argia, a Polinices, i la menor, Deí-
pila, a Tideu, i va prometre a tots dos que
PAus., I, 43; IX, 9, l; PíND., Ol., VI, 19 s.; PLUT.,
Teseu, 29; H!G., Fab., 242; EsTACI, Teb., passim;
EsQ., trag. perduda Els eleusins.

els tornaría a les seves respectives patries
i els restituiria els seus drets reials. D' aques-
ta manera comern;;:a l'expedició dels Set
contra Tebes.
Van participar en la campanya els des-
cendents de Biant i de Melamp, així com
els de Pretos, o sigui, les tres cases que
regnaven a l' Argolida. Segons alguns afe-
gits a aquesta llegenda primitiva, també hi
van participar aliats arcadis i messenis, és a
dir, contingents de la resta del Peloponnes,
a excepció de Micenes, els prínceps de la
qual, els Atrides Agamemnon i Menelau,
preveien que aquella guen-a tindria un des-
enllac; desastrós.
Els set cabdills sota el comandament
d' Adrast eren: Amfiarau, Capaneu, Hipo-
medont, el nebot d' Adrast, Partenopeu
(que alguns consideren germa seu), Tideu
i Polinices.
Pel camí, els cabdills es van aturar a Ne-
mea, on van celebrar un jocs fúnebres en
honor del jove Arquemor, mort davant dels
seus ulls per una serp (v. Amfiarau, p. 27).
Aquest va ser l'origen del Jocs Nemeus.
Al riu Ismenos aconseguiren una primera
victoria sobre els tebans i els van rebutjar
fins a les muralles de la ciutat. Pero, quan
l'exercit argiu es llanc;a a l'assalt, fou ani-
hilat, i només se salva Adrast gracies al seu
cavall Aríon (v. aquest nom), famós perla
seva crinera negra. A partir d' aquí les ver-
sions discrepen. O bé Adrast, habil orador,
aconseguí que els tebans li restitu"issin els
cossos de les víctimes o - i aquesta és la
versió més es tesa- fugí al galop tins a A te-
nes per posar-se sota la protecció de Teseu.
Aleshores sembla que aquest ataca Tebes,
s' apodera per la fon;;a dels cadavers i els
enten-a a Eleusis.
Sense desanimar-se pel fracas de la pri-
mera expedició, deu anys després Adrast
emprengué una segona campanya contra
Tebes amb els fills dels caiguts. L' exercit
era menys nombrós, pero els presagis eren
favorables. Els Epígons (nom donat als
fills dels primers herois) van prendre Te-
bes i van restablir en el tron Tersandre, fill
de Polinices. Pero Adrast va perdre el seu
fill Egialeu, mort a mans de Laodamant,
el till d'Eteocles. Adrast va morir de pena
a Megara. També es conta que es llanc;a al
foc, obeint un oracle d' Apol·lo.
Del seu matrimoni amb Amfítea, tilla de
Pronax, va tenir sis tills. Les seves quatre
tilles, Argia, Hipodamia, Deípila i Egíale,
Aedon: Od., XIX, 518 s.; A. L., Tr., 11.
10
es van casar respectivament amb Polinices,
Pirítous, Tideu i Diomedes.
AEDON ('Ari8wv). Segons l' Odissea,
Aedon era tilla de Pandaren (v. aquest nom)
i esposa del troia Zetos, germa d' Amfíon
(v. Amfíon). Només va tenir un fill, i enve-
java la fecunditat de la seva cunyada Níobe,
esposa d' Amfíon. Portada per la gelosia,
havia intentat matar el primogenit de Nío-
be, Amaleu, quan dormia. Pero, per error,
mata el seu propi fill Ítil. Plena de dolor,
implora la pietat dels déus, que la van trans-
formar en un rossinyol (ari8wv, en grec).
Existeix una llegenda diferent sobre el
rossinyol, igualment tragica i marcada pels
assassinats. Aedon era tilla de Pandaren de
Milet i esposa de l' artista Politecne. Vivia
amb ell a Colofó, a Lídia, i amb ell havia
tingut un till, Itis. Mentre van honorar els
déus, el matrimoni fou felic;; pero la seva
felicitat els va fer orgullosos, i es van vana-
gloriar de gaudir d'una existencia més uni-
da que la de Zeus i Hera. La dea, per casti-
gar-los, els envia la Discordia, Eris, que els
inspira el desig de l' emulació. Tots dos es
van posar a treballar: ell, en la construcció
d'un can-o; ella, al teler. Qui dels dos aca-
bés abans la seva feina donaria a l' altre una
criada. Guanya Aedon, amb l'ajuda d'He-
ra, i Politecne, ressentit, decidí venjar-se.
Aleshores se'n va anar a Efes i va demanar
permís al seu sogre per endur-se Quelídon,
germana d'Aedon, amb el pretext d'anar-
la a visitar. Durant el viatge, va deshon-
rar la jove, la vestí d' esclava i li talla els ca-
bells, mentre l'amenac;ava que, si revelava
a la seva germana qui era, la mataria. Tot
seguit es presenta davant la seva esposa i
la hi lliura coma esclava. Quelídon va ser-
vir durant un quant temps la seva germana,
sense que aquesta s' adonés de qui era, fins
que un dia que era a la font i es lamentava
de les seves desgracies, Aedon la va sentir
i la reconegué. Juntes van decidir venjar-se i
amb aquest objectiu van matar Itis i el van
servir d'apat al seu pare. Després d'aixo,
van fugir a Milet. Politecne va saber per
un veí el que havia menjat i, de seguida, va
sortir en persecució de les dues germanes.
Tanmateix, uns criats de Pandaren, a qui les
tilles van revelar el que havia passat, el van
aturar, el van lligar, el van untar amb mel
i el van abandonar en un prat. En veure'l
turmentat per les mosques, Aedon va tenir
pietat d' ell i espanta els insectes. Els seus
germans i el seu pare, indignats, la van
11
voler matar. Pero Zeus va sentir pietat per
aquella desgraciada familia i transforma
tots els seus membres en ocells: Pandaren
es va convertir en aliga marina; Harmotoe,
mare d' Aedon, en alció; Politecne, en pi-
cot, perque temps enrere Hermes l'havia
obsequiat amb un pie. El germa d' Aedon
fou transformat en puput; Aedon, com in-
dica el seu nom, en rossinyol, i Quelídon,
en oreneta (XEAibwv, en grec). Per favor es-
pecial d' Artemis -a qui la noia invoca en
el moment de ser violada pel seu cunyat-,
Quelídon obtingué la gracia de poder viure
en companyia dels humans.
AEROPE ('Acpón:ri). l. Minos tenia un
fill, Catreu, que al seu torn va ser pare de
tres tilles i un fill. Les noies es deien Ae-
rope, Clímene i Apemosine; el noi, Alte-
menes. Catreu havia consultat l'oracle per
saber com moriría. La resposta fou que ho
faria a mans d'un dels seus tills. Catreu
va guardar en secret la predicció, pero
no va poder evitar que el seu till Altemenes
en tingués coneixement. Aquest va fugir
immediatament amb la seva germana Ape-
mosine, i Catreu, de la seva banda, lliura
Aerope i la seva germana Clímene a Naupli,
el viatger, amb l'ordre de vendre-les com
a esclaves a l'estranger. Naupli va condu-
ir les dues noies a Argos, on la primera es
casa amb Plístenes, rei del país. D'aques-
ta unió van néixer Agamemnon i Menelau
(v. la taula 2, p. 14).
Segons una altra tradició, Catreu lliura
Aerope a Naupli, no per por que el matés,
sinó perque ella s 'havia lliurat a un esclau; i
va encan-egar a N aupli que la llancés al mar.
A més, segons aquesta versió, Aerope no
es va casar amb Plístenes, sinó amb Atreu,
que va ser el pare de Menelau i Agamem-
non. Per fer coincidir ambdues versions,
s'ha imaginat que Atreu era fill (o pare) de
Plístenes, i que la noia primer es va casar
amb aquest, i, quan va morir, amb Atreu; i
que els nens, tills de Plístenes, van ser edu-
cats per Atreu.
Durant el seu matrimoni amb Atreu, es
va deixar seduir pel seu cunyat Tiestes, a
qui secretament lliura el moltó d' or que ga-
rantía al seu marit el poder reial (v. Atreu).
Tot i aixo, Atreu va aconseguir retenir la co-
rona gracies a la intervenció de Zeus, i per
castigar la seva dona, la llanc;a al mar.
2. Pausanias esmenta una altra Aerope,
Aerope: 1) AroL·L., Bibl., III, 2, 1; ese. a la
!l., I, 7; SóF., Ai., 1297, i l'esc. ad. loe.; APOL·L.,
Ep., ed. Frazer, II, 7, 10; EuR., Or., 16 s.; trag.
perduda Les cretenques; SERVI, Com. En., I,
tilla de Cefeu, que va ser amant d' Ares i
que morí en donar a llum un fill d' aquest
deu. Pero Ares va fer que el nen pogués se-
guir nodrint-se al pit de la morta.
AFRODITA ('Acppobfrri). Afrodita és la
deessa de l'amor, identificada a Roma amb
l' antiga divinitat italica Venus. Sobre el seu
naixement es transmeten dues tradicions
diferents. Una la considera filla de Zeus
i de Dione (v. Dione); l'altra, d'Úran, els
organs sexuals del qual, tallats per Cronos,
van caure al mar i van engendrar la deessa,
la dona «nascuda de l'escuma del mar» o bé
«nascuda del semen del déu». Totjust sorti-
da del mar, Afrodita va ser portada pels ze-
firs primer a Citera, i després a les costes de
Xipre, on fou acollida per les Estacions (les
Hores) i va ser vestida, abillada i condu"ida
per elles a l'estatge dels Immortals. Posteri-
orment, Plató es va imaginar l' existencia de
dues Afrodites diferents: l' Afrodita Urania,
nascuda d'Úran (el Cel), deessa de l'amor
pur, i la tilla de Dione, l' Afrodita Pande-
mos (és a dir, l' Afrodita Popular), deessa
de l'amor vulgar. Pero aquesta és una inter-
pretació tilosotica tardana, que les versions
més antigues del mite desconeixen.
Al voltant d' Afrodita s'han format di-
verses llegendes, que no constitueixen una
historia coherent, sinó episodis diferents en
que ella intervé. Afrodita es va casar amb
Hefest, el deu coix de Lemnos, pero estima-
va Ares, el déu de la guen-a. Homer conta
que, de matinada, els dos amants van ser
sorpresas pel Sol, que ana a explicar l' aven-
tura a Hefest. Aquest prepara en secret un
parany: una xarxa magica, que només ell
podia accionar. Una nit que els dos amants
eren al llit d' Afrodita, Hefest tanca laxar-
xa sobre ells i crida els déu~ de l'Olimp.
L' espectacle va agradar a tóts extraordi-
nariament; a petició de Posidó, Hefest
s' avingué a enretirar la xarxa, i la deessa
fugí avergonyida cap a Xipre, mentre Ares
ho feia cap a Tracia. Dels ~mors d' Ares i
Afrodita van néixer Eros i Anteras, Dimos
i Fobos (el Terror i la Por) i Harmonía (que
posteriorment es casa amb Cadme a Tebes).
A aquests noms s' afegeix de vegades Priap,
el déu de Lampsac, protector dels jardins
(perque, en certes tradicions, Afrodita és
considerada la deessa dels jardins, tot i que,
de fet, aixo sigui aplicable a la seva encar-
nació italica, Venus.
458; HIG., Fab., 86; PAus., U, 18, 2; Ov., Tr., II,
391; 2) PAUS., VIII, 44, 7.
Afrodita: Od., VIII, 266 s.; /l., II, 819 a 821;
III, 15 s.; IV, 10-12; V, 1 s.; V, 311-317; 330 s.;

Els amors d' Afrodita no es van limitar
a Ares. Quan MitTa, convertida en arbre,
dona a llum Adonis (v. Adonis), Afrodita
recollí el nen, que era molt bell, i el con-
fia a Persefone. Després, aquesta es nega a
tornar-l'hi. El cas fou sotmes a Zeus, que
decreta que el jove romangués un ter<_;: de
l' any amb Persefone i els altres dos ter<_;:os
amb Afrodita. Al cap de poc temps, Adonis
va ser malferit per un porc senglar i morí,
potser víctima de la gelosia d' Ares.
La deessa també estima Anquises al mont
Ida de Troada i amb ell va tenir dos fills,
Eneas i, segons altres tradicions, Limos
(v. Anquises).
Les ires i les malediccions d' Afrodita
eren famoses. Ella inspira en Eos (l' Auro-
ra) un amor irresistible envers Orió, com a
castig per haver cedit a Ares. També cas-
tiga totes les dones de Lemnos, perque no
l'honoraven, impregnant-les amb una olor
insuportable, fins al punt que els seus ma-
rits les van abandonar per captives tracies.
Les lemnies, aleshores, van matar tots els
homes de l' illa i van fundar una societat
de dones, fins al día en que els argonau-
tes van aiTibar-hi i van tenir fills amb elles
(v. Toant). Afrodita també castiga les fi-
lles de Cíniras, a Pafos, obligant-les a pros-
tituir-se amb els estrangers (v. també Fedra,
Pasifae, etc.).
El seu favor no era menys perillós. Un
dia la Discordia llan<_;:a una poma destina-
da a la més bella de les tres deesses, Hera,
Atena i Afrodita. Zeus ordena a Hermes
que les portés al mont Ida de Troada,
perque Alexandre, que més tard va ser co-
negut com a Paris, decidís la cantesa. Les
tres divinitats van comen<_;:ar un debat, en el
qual cadascuna d'elles es va vantar de ser
la més bella i li va prometre regals. Hera
Ji va oferir el domini de l'univers; Atena,
que el faria invencible en la guerra, i Afro-
dita, la ma d'Helena. París escollí Afrodi-
ta, i d' aquí que la deessa estigui lligada als
orígens de la guerra de Troia (v. Helena).
Durant tota la guerra concedí la seva pro-
tecció als troians i, en particular, a París.
Quan aquest es va batre en combat singular
amb Menelau i estava a punt de sucumbir,
Afrodita el salva i provoca l'incident que
HEs., Teog., 190 s.; A. L., Tr., 34; APOL·L., Bibl.,
I, 9, 17; 4, 4; III, 2, 2; 12, 2; 14, 4; Ep., IV, 1;
LLUcrA, Podagra, 87 s. Cf. L. R. FARNELL, The
Cults of the Greek States, Oxford, 1896, t. II, p.
618 s.; H. HERTER, a Eléments orientaux dans la
religion grecque (recull anonim), París, 1960,
p. 61-76.
12
va fer reprendre les hostilitats. Més tard
protegí també Eneas quan estava a punt de
caure a les mans de Diomedes, que fins i
tot va arribar a ferir la deessa. Pero la pro-
tecció d' Afrodita no va poder impedir la
caiguda de Troia ni la mort de Paris. Aixo
no obstant, aconseguí salvar el llinatge tro-
ia i, gracies a ella, Eneas, amb el seu pai·e
Anquises i el seu fill Julus (o Ascani), es va
poder endur els Penats de Troia i fugir de la
ciutat en flames a la recerca d'una terra on
pogués fundar una nova patria (v. Ascani,
Eneas). D'aquesta manera, Roma va tenir
com a particular protectora Afrodita-Venus,
la qual passava per ser l' avantpassat de la
família Júlia, els descendents de Julus i, per
tant, d'Eneas i de la deessa. Per aixo Cesar
li erigí un temple sota la invocació de Venus
Mare, Venus Genitrix.
Els animals favorits de la deessa eren els
coloms. Un tir d'aquests ocells arrossegava
el seu carro. Les seves plantes eren la rosa
i la murtra.
AGAMEDES ('Ayaµ~8r¡<;). Celebre ar-
quitecte, Agamedes era fill d'Estimfal i bes-
nét d' Arcas, l' eponim dels arcadis (v. la tau-
la 11, p. 165). La seva esposa era Epicasta,
que engendra Trofoni, fill que sembla que
concebé d' Apol·lo. Després li dona un fill
propi, Cercíon. Agamedes, Trofoni i Cercí-
on van ser tots tres habils arquitectes, i van
construir molts edificis famosos de l' epo-
ca arcaica. Se'ls atribueix, principalment,
la cambra nupcial d' Alcmena, a Tebes, el
temple d' Apol·lo, a Delfos; el de Posidó, a
l' Arcadia, al camí que anava de Mantinea
a Tegea, i un tresor del rei d'Híria, Hirieu, a
Beocia. Sobre aquest tresor s' explica la lle-
genda següent: Agamedes i Trofoni, a qui
s'havia encarregat la construcció, van col-
locar una pedra amb tanta habilitat, que els
era fücil apartar-la, i a la nit anaven a robar
els tresors del rei. Aquest, quan s' adona dels
furts, demana consell a Dedal per sorpren-
dre els culpables. Dedal prepara un parany,
en el qual queda atrapat Agamedes. Trofoni
li talla el cap perque no pogués revelar el
nom del seu complice. Pero la terra s' obrí
i s' empassa l' assassí. Al bosc de Lebadia
hi havia un forat i una estela funeraria amb
el nom d'Agamedes. Allí s'al<_;:ava també
Agamedes: PAus., VIII, 4, 8; 10, 2; IX, 11,
1; 37, 3-7; 39, 6; EsTR., IX, 11, 1, p. 421;
ese. a AR., Núv., 500; PL., Ax., 367 e; H. h.
a Ap., 118; PLUT., Cons. ad Ap., 108, 39;
C!c., Tusc., I, 47, v. també Trofoni; cf. A. H.
KRAPPE., a Arch. f Rel. Wiss. XXX (1933),
p. 228-241.
13
l' oracle de Trofoni, on es duien ofrenes i
s'invocava també el nom d' Agamedes.
Hi ha una versió d'aquesta llegenda una
mica diferent de l' anterior: el reí no es deia
Hirieu, sinó Augias, de l'Elida. Cercíon,
que participava en el robatori, fugí amb
Trofoni fins a Orcomen; pero Dedal i Augi-
as els van perseguir, i Cercíon es refugia a
Atenes, i Trofoni, a Lebadia.
Segons una altra llegenda, Agamedes i
Trofoni havien erigit un temple a Apol ·lo,
i, quan van reclamar el seu salari, el déu els
va prometre pagar-los en vuit dies. Men-
trestant, els aconsella que es donessin bona
vida. La vuitena nit, els arquitectes van mo-
rir d'una mort dol9a; era la millor paga que
els podía oferir el déu.
('AyaµÉµvwv). Aga-
memnon apareix a la llegenda com el rei
per excel-lencia, encarregat, a la Jlíada, del
comandament suprem de l'exercit aqueu.
Pels noms dels seus avantpassats, de ve-
gades se l'anomena Atrida, altres vegades
Pelopida o, fins i tot, Tantalida (v. la tau-
la 2, p. 14). A la !Uada apareix com a rei
d' Argos, a vegades de Micenes, i aleshores
Diomedes passa a ser rei d' Argos -aques-
ta versió és la del «Cataleg de les Naus»,
passatge interpolat, més recent que la resta
del poema-. Finalment, en la tradició més
tardana, Agamernnon passava per ser rei de
Lacedemonia, amb capital a Amieles.
Sobre la seva filiació, vegeu Aerope i
Atreu. Agamemnon era casat amb Clitem-
nestra, que fa un paper importantíssim en
el mite. Clitemnestra, germana d'Helena i,
com ella, filla de Leda i de Tindareu (v. la
taula 19, p. 280), havia estat abans espo-
sa de Tantal, fill de Tiestes; Agamemnon,
pero, havia mort el marit al mateix temps
que un nounat, fill de Tantal i de Clitem-
nestra. Com a conseqüencia d' aquest doble
assassinat i del matrimoni, acceptat a con-
tracor, de Clitemnestra amb Agamemnon,
els Dioscurs, Castor i Pol·lux, germans de
la dona, van perseguir el rei, que va haver
de buscar asil a la cort del seu sogre, Tinda-
Agamemnon: EuR., J. A., passim, sobretot
1149 s.; 337 s., etc. APOL·L., Ep., ed. Frazer, II,
15; III, 7; PAus., ll, 18, 2; 22, 2 s.; HIG., Fab.,
88; Il., IX, 142 s.; SóF., El., 157; EuR., Or., 23;
Il., II, 299-300; C!c., De Div., II, 30; Ov., Met.,
XII, 11 a 23; EsQ., Ag., passim; ese. a la Jl.,
I, 59; APOL·L., Ep., III, 17 s.; SóF., El., 566 s.;
HIG., Fab., 98; EuR., J. A., 88; ese. a la Jl., I,
108; Tz., Com., 183; SóF., fr. (Nauck), p. 128;
Fil., passim; Jl., I, 366 s.; Od., VIII, 75 s.; Jl., II
s.; XI, 92, 101, 122; XIX, 56 s.; Od., XI, 547
reu. Finalment, Castor i Pol·lux van accep-
tar reconciliar-se amb Agamemnon; pero
la unió amb Clitemnestra, iniciada amb un
crim, estava male"ida, com ho demostra el
decurs de la llegenda.
Amb Clitemnestra, Agamemnon engen-
dra tres filles: Crisotemis, LaOdice i Ifia-
nassa, i, finalment, un fill, Orestes. Aquesta
és la primera forma de la llegenda. Pero
després apareix una nova filla, Ifigenia,
diferent d'Ifianassa, i, més tard, en lloc de
Laodice, els poetes tragics esmenten Elec-
tra, totalment desconeguda per l' autor de la
Jlíada. D' aquests fills els tragics coneixen
sobretot Ifigenia, Electra i Orestes.
Guerra de Traía. Quan un gran nombre
de pretendents sol·licitaven la ma d'Hele-
na, Tindareu, aconsellat per Ulisses, els va
lligar amb un jurament, en virtut del qual
tots es comprometien a respectar la decisió
d'Helena i a no disputar la possessió de
la noia al pretendent escollit. Fins i tot, si
era atacat, la resta dels pretendents havi-
en d'acudir a auxiliar-lo. Quan Paris rapta
Helena, Menelau ana a demanar ajuda a
Agamemnon. Aquest recorda als cabdills
el jurament que havien fet, i així es for-
ma el nucli de l'exercit destinat a atacar
Troia. Agamemnon fou escollit, amb el
consens de tots, comandant suprem, fos per
la seva valua personal o per una campanya
electoral duta a terme amb habilitat. Les
tropes es van concentrar a Aulida. A la /Ua-
da, Zeus de seguida envía un presagi favo-
rable; després d'un sacrifici a Apol·lo, una
serp salta des de l' ara a un arbre veí i devora
vuit pardals que hi havia al niu, així com
la mare, és a dir, nou en total. Després la
serp es transforma en una pedra. Calcant va
interpretar que Zeus els indicava que Troia
cauria al cap de deu anys. Esquil coneix un
altre prodigi: una llebre prenyada, esquin-
<_;:ada per dues aligues. Calcant interpreta
aque~t signe dient que Troia cauria, pero
que Artemis no aniria a favor dels grecs.
Segons un poema posterior a la Jlíada
(sens dubte, els Cants Cipris), els grecs,
com que ignoraven la ruta per anar a Troia,
s.; 422; III, 141 s.; cf. PAus., II, 16, 6; Od. III,
?63 s.; IV, 524; XI, 421 s.; PíND., Pít., XI, 17 s.;
EsQ., Ag., 1417; SóF., El., 530; APOL·L., Ep., VI,
23; SEN., Ag., 875 s.; SERVI Com. En., XI, 268
s., etc.; Hco., Fab., 117; cf., entre altres obres,
NrLssoN, Homer and Mycenae, Londres, 1933;
LEAF, Homer and Historv, Londres, 1915, i la
introducció de P. MAzoÑ a la seva edició de
la Ilíada, París, 1949; L. MARRIE, Zeus Aga-
memnon in Sparta, Arch. f Rel. W., XXIII, p.
359 s.
 14 5
van desembarcar al principi a Mísia i, des-
de diversos combats, van ser rho,~O.;roc,h•
per una tempesta, i cadascun d' ells va tornar
a la seva patria (v. Aquil·les). Vuit anys des-
prés d' aquest desastre, es tornen a reunir a
Aulida, pero el mar no permet la navegació
per culpa d'una calma persistent. Alesho-
ó
r<"l
ro
res es va interpel ·lar l' endeví Calcant, que
@] va respondre que aquella calma es devia a
la calera d' Artemis. Aquesta calera tenia
~~
o..;> :::i diverses causes, bé perque Agamemnon,
l-'-'___ ~ __ __..¡
~esprés de cac;ar una cérvola, es vanta que
u Artemis no ho hauria fet millar, o perque
Atreu, en altre temps, no havia sacriticat el
moltó d' or en honor de la deessa (v. Atreu ),
o també perque Agamemnon havia promes
oferir-li el producte més bell de l' any en
que naixés la seva tilla Ifigenia, i no li havia
sacriticat la jove. Per tots aquests motius,
la deessa exigía un sacritici: el d'Ifigenia.
Fos per ambició o pel bé comú dels aqueus,
Agamemnon hi accedí. Aixo féu que l' odi
de Clitemnestra cap al seu marit fos encara
més gran.
Finalment, l'expedició es posa en marxa.
La flota va fer escala a Tenedos, on, per pri-
mer cop, es posa de manifest l'hostilitat en-
tre Aquil·les i Agamemnon en una disputa
que és el preambul de la que, davant de Tro-
ia, havia de posar en perill els grecs. Durant
el viatge, Agamemnon mana abandonar a
Lemnos Filoctetes, la ferida del qual des-
prenia una fetor nauseabunda i que profería
un crits que pertorbaven els sacriticis.
Després de nou anys de setge, al dese,
Agamemnon participa amb Aquil·les en di-
verses incursions de piratería contra les ciu-
tats dels voltants. Del botí obtingut, Aquil-
les es queda amb Briseida, i Agamemnon,
amb Criseida, tilla del sacerdot d' Apol·lo
Crises. Crises reclama la seva filla com a
rescat, Agamemnon s'hi nega, i Apol·lo,
com a castig, envía la pesta al' exercit grec.
Aquí comenc;a la narració de la Ilíada. L' as-
semblea dels soldats obliga Agamemnon a
restituir Criseida; pero el rei exigeix a canvi
que Aquil-les li lliuri Briseida. Aixo provo-
ca la calera de l'heroi, que s'hi nega i es re-
-~ tira a la seva tenda. Aleshores Agamemnon
8 envía dos heralds, Taltibi i Euríbates, a re-
clamar oticialment Briseida. Aquil·les no té
més remei que lliurar la noia, pero es nega
a seguir lluitant. A petició de Tetis, Zeus en-
vía a Agamemnon un somni enganyós, que
li fa creure que conquerira Troia sense la
participació d' Aquil-les. D'altra banda, un
antic oracle havia revelat al rei que la ciutat
cauria quan es produís la discordia al cam-
pament dels aqueus.
Comenc;a la lluita, en la qual Agamem-
non intervé personalment i du a terme di-
verses i destacades gestes; cau ferit i
ha de retirar-se del camp batalla. Des-
de l'atac al campament, i veient que
tot esta perdut a menys que torni
al combat, es reconcilia amb retornant-li
Briseida i prometent-li, a més, lama d'una
de les seves tilles i valuosos regals. A
d' aquest moment la Ilíada ja esmenta molt
poc Agamemnon i tot l' interes se centra en
Aquil·les.
Les epopeies posteriors relataven altres
intervencions d' Agamemnon en els esdeve-
niments que van seguir la mort d'Hector i la
d' Aquil·les, especialment durant els com-
bats que van entaular al voltant del cadaver
d' aquest elmTer i les disputes per la posses-
sió ele les armes ele l'heroi (v. Aiax, till de
Telamó, i Ulisses). L'Odissea esmenta que,
després de la caiguda de Troia, va rebre
com a part del botí la profetessa Cassandra,
filla ele Príam, amb qui tingué dos fills bes-
sons: Teledam i Pelops.
El retorn d' Agamemnon i la seva mai·xa
de Troia van donar origen també a naITa-
cions epiques. L' Odissea ja al-ludeix a una
disputa que es proeluí entre ell i el seu ger-
ma Menelau quan aquest elarrer va voler
partir tan bon punt s' acaba la guerra, men-
tre que Agamemnon clesitjava romanelre
el temps necessari per aconseguir el favor
d' Atena mitjanc;ant presents. Els poemes
elels Retorns conten també que, en el mo-
ment d'embmcar, se li va apareixer l'om-
bra d' Aquil·les, que tracta de retenir-lo tot
preclient-li les seves futures desgracies. Al
mateix temps, l'ombra li exigí el sacritici
de Políxena, una ele les tilles de Príam.
En arribm a la seva patria, Agamemnon
fou vist per un guaita que Egist, l'amant de
Clitemnestra, havia apostat a la costa. Egist
convida Agamemnon a un gran banquet i
l' assassina, juntament amb la resta de la co-
mitiva, amb l' ajut de vint homes ocults a la
sala del banquet. Altres versions de la ma-
teixa llegenda presenten Clitemnestra parti-
cipant en el crim i matant també Cassandra,
la seva rival. Píndar afegeix que, portada per
l' odi envers la nis saga del seu marit, va vo-
ler tins i tot matai· Orestes, el seu propi till.
Als tragics, les circumstancies varíen: o bé,
seguint Homer, Agamemnon és ferit quan
és a taula, o bé és immolat al bany, en el
moment en que s'enrecla ambles manigues
de la camisa que li dóna la seva esposa, i
que ella havia fet cosir, i no es pot defensar.
Higí diu que l' instigador de l' assassinat fou
Eax, germa ele Palamedes, desitjós de ven-
jar la lapielació d'aquest, ordenada per Aga-
memnon. Sembla que Eax havia explicat a

Clitemnestra que el seu marit es disposava
a substituir-la per Cassandra. Aixo devia
impulsar l' esposa a cometre el crim, ferint
Agamemnon amb una destral, quan ell ofe-
ria un sacrifici, i matant alhora Cassandra.
Aquesta versió és molt semblant a la histo-
ria d'Egialea i Diomedes.
Com tothom sap, posteriorment, Orestes
va venjar la mort del seu pare Agamemnon
(v. la seva llegenda).
('Ayarr~vwp ). Agapenor
figura al «Cataleg de les Naus» de la Ilíada
com a cabdill del contingent arcadi. Residía
a Tegea i era fill d' Anceu i d'Ios, i nét de
Licurg (v. la taula 28, p. 328). Participava
en l' expedició contra Troia en qualitat d' an-
tic pretendent d'Helena, lligat pel jurament
prestat a Tindareu (v. Agamemnon).
Al seu retorn de la guerra, un naufragi el
llarn;:a a l'illa de Xipre. Allí funda la ciu-
tat de Pafos, on edifica un temple en honor
d' Afrodita. Quan encara era a Tegea, els
fills de Fegeu, Agenor i Pronous, van trobar
a casa seva els dos fills d' Alcmeó, que els
van matar per venjar la mort del seu pare.
AGAVE ('Ayau~). És la filla del rei de
Tebes Cadme i de la seva esposa, Harmo-
nía. Les seves germanes són Ino, Semele i
Autünoe. El seu marit és Equíon, i el seu
fill, Penteu (v. la taula 3, p. 80).
La seva germana Semele havia mort pel
llamp de Zeus quan ella, imprudentment, va
demanar al seu amant que es mostrés amb tot
el seu poder; aleshores Agave va escampar
que Semele havia tingut una aventura amb
un mortal i que Zeus l'havia castigada per
pretendre estar embarassada d'un déu. Més
tard, Dionís, el fill de Semele, venja la se-
va mare i castiga cruelment Agave per la
seva calúmnia. Quan Dionís retorna a Te-
bes, on aleshores regnava Penteu, ordena a
totes les dones de la ciutat que es reunissin
a la muntanya del Citeró per celebrar els
seus misteris. Penteu, que s' oposava a la
introducció del culte, va intentar espiar les
bacants. Pero la seva mare el va veure, el va
prendre per una bestia ferotge i, en el seu
deliri, el va esquarterar, membre a membre
(v. Penteu). Quan va recobrar l'enteniment,
espantada, Agave va fugir de Tebes i se
n' ana a Il ·líria, a la cort de Licoterses, el rei
Agapenor: !l., II, 609 s.; HIG., Fab., 97;
APOL·L., Bibl., III, 10, 8; 7, 6 s.; Ep., VI, 15 (ed.
Frazer, p. 259); ibid., III, 11; PAus., VIII, 5, 2;
LrcóFR., Alex., 479; Tz., Com., 902.
Agave: HEs., Teog., 975 s.; APOL·L. Bibl., III,
4, 2; 3; D. S., IV, 2, 1; PíND., 01., II, 38 s.; EuR.,
16
del país, amb qui es casa. Pero, més tard, el
mata, per garantir la possessió del reialme
al seu propi pare Cadme.
AGDISTIS (''Ay8wrn;). La llegenda
d' Agdistis és una historia oriental, ori-
ginaria de Pessinunt, el país de la Gran
Mare dels Déus (Cíbele), i que ens ha estat
transmesa per Pausanias. Comern;:a amb un
somni de Zeus en el decurs del qual deixa
caure a la terra el seu semen. Aquest semen
engendra un ésser hermafrodita, anomenat
Agdistis. La resta dels déus es van apoderar
d' ell, el castraren, i del membre escap<;at va
sorgir un ametller. La filla del déu-riu San-
gari va collir una ametlla d' aquell arbre i la
diposita al seu interior. La noia queda em-
barassada i dona a llum un nen anomenat
Ates, el qual abandona. La criatura va ser
criada i alimentada per un boc. Va créixer i
arriba a ser tan extraordinariament bell, que
Agdistis -que aleshores només era dona-
es va enamorar d'ell. A fi de sostreure'l a
la seva persecució, els pares d' Ates el van
enviar a Pessinunt, per casar-lo amb la fi-
lla del rei. Ja s'havia comen<;at a entonar
el cant de l'himeneu, quan es presenta Ag-
distis. Ates, en veure'l, va perdre la raó i es
va castrar. El rei de Pessinunt, que li con-
cedía la seva filla, féu el mateix. Agdistis,
mort de dolor, aconseguí que el cos d' Ates
-que havia mort de la ferida que s'havia
infligit- romangués incorrupte.
Es coneix una altra versió del mateix con-
te: a la frontera de Frígia hi havia un penya-
segat desert anomenat Agdos, on s' adorava
Cíbele en forma de pedra. Zeus, enamorat
de la deessa, intenta debades unir-se a ella,
i, com que no ho va aconseguir, diposita el
seu semen sobre una roca ve"ina. D'aquesta
manera engendra Agdistis, un ésser her-
mafrodita que Dionís embriaga i castra.
De la seva sang va brollar un magraner, el
fruit del qual diposita al seu interior Nana,
filla del déu Sangari, que queda embarassa-
da. Aquest fou l'origen d' Ates. Sangari or-
dena a la seva filia que abandonés el nadó,
que va ser recollit per uns caminants i criat
amb mel i «llet de boc» (sic). Aixo li valgué
el nom d' Atis, que en frigi significa «boc»,
o també «el bell». Pero, com que Agdistis i
Cíbele es disputaven el jove, que era molt
Bac., passim, i 1043 s.; Ov., Met., III, 511 s.;
HIG., Fab., 184; 240; 254; SERVI, Com. En., IV,
469, etc.
Agdistis: PAus., VII, 17, 9 s.; cf. I, 4, 5; ARN.,
V, 5; 12 s.; cf. Atis i Cíbele.
17
bell - i que el rei de Pessinunt, Midas,
havia reservat per a la seva filla-, Atis i
els seus seguidors van embogir per culpa
d' Agdistis, fins al punt que Atis es castra
a si mateix sota un pi i hi morí. Cíbele en-
teITa els seus membres; pero de la sang que
vessava de la ferida van brollar violetes que
van envoltar el pi. La filla de Midas, deses-
perada, se suicida, i de la seva sang van néi-
xer també violetes. Cíbele també l'enterra,
i sobre la seva tomba va créixer un ametller.
Zeus, commogut pels precs d' Agdistis, li
concedí que el cos d' Atis romangués incor-
rupte, que els cabells li seguissin creixent
i que pogués moure el dit petit. Aleshores
Agdistis porta el cadaver a Pessinunt, on li
dona sepultura i funda una confraria sacer-
dotal i una festa en honor seu.
AGENOR ('Ay~vwp). Agenor, descen-
deix, a través d'Io i del seu fill Epaf, del
mateix Zeus. En efecte, Epaf va tenir una
filia, Líbia -que dona el seu nom a la regió
del' África anomenada així-, la qual s'uní
a Posidó i engendra dos bessons, Agenor i
Belos (v. la taula 3, p. 80). Mentre Belos
regnava a Egipte, Agenor s' establí a Síria.
Va regnar sobre Tir i Sidó, es va casar amb
Telefaassa i amb ella va tenir tres nois: Cad-
me, Fenix i Cílix. Quan la seva filla Europa
fou raptada per Zeus, que havia adoptat la
forma d'un brau, Agenor envía els seus fills
a la seva recerca, amb l' ordre de no tornar
sense haver-la trobat. Els joves es posaren
en marxa, pero, a mesura que la seva re-
cerca els anava semblant infructuosa, van
fundar ciutats, en les quals es van establir,
a Cilícia, a Tebes, a Tasos. Fenix s'establí a
Fenícia.
Les tradicions discrepen pel que fa al
nombre de fills d' Agenor. Eurípides esmen-
ta Cílix, Fenix i Tasos. Pausanias, Tasos, i
Herüdot parla de colünies fenícies establer-
tes a l'illa d'aquest nom, així com d'una
colonia fundada a l'illa de Tera per Cadme.
Diodor de Sicília en coneix una altra, tam-
bé fundada per Cadme, a l'illa de Rodes.
Aquestes llegendes són tradicions locals
que conserven el record deis establiments
fenicis al llarg de la seva expansió.
De vegades, en lloc de Telefaassa, s'es-
menta Argíope coma esposad' Agenor, i fins
i tot la seva neboda Antíope, filla de Belos.
V. a l'índex altres herois homonims.
Agenor: APoL-L., Bibl., II, 1, 4; III, 1; Ov.,
Met., II, 838; III, 51; 97; 257; HERóD. IV, 147;
VI, 46 s.; II, 44; SERVI, Com. En., III, 88; ese. a
EuR., Fen., 6; PAus., V, 25, 12; D. S., V, 59, 1 s.;
HIG., Fab., 6, 178, 179.
AGLAURE (''AyA.aupoc; o ''AypauA.oc;).
La llegenda coneix dues Aglaures.
1. La primera és la filla d' Acteu, primer
rei d' Atenes, i !'esposa de Cecrops, de qui
va tenir un fill, Erisícton, i tres filles, Aglau-
re, Herse i Pandros (v. la taula 4, p. 93).
2. Aglaure, filla de l' anterior, fou estima-
da per Ares, de qui tingué una filla, Alcipe.
A més, Aglaure, juntament amb les seves
germanes, apareix a la llegenda d'Erictoni.
Atena criava en secret el petit Erictoni, nas-
cut d'una passió que Hefest havia sentit per
ella. L'havia amagat en un cabas i l'havia
confiat a les tres filles de Cecrops. Pandros
era, en particular, l' encaITegada del diposit.
Les seves germanes, encuriosides, no van
poder vencer la temptació, i van obrir el
cabas, on van veure la criatura, envoltada
d'una serp. Espantades, van embogir i es
van llan9ar de dalt de les roques del' Acro-
polis. Una cornella conta la indiscreció de
les tres germanes a Atena (v. Erictoni).
En canvi, Ovidi conta que Aglaure, tot i
ser la més culpable de les tres, no va patir
l' atac de bogeria. Més tard la presenta gel o-
sa de la seva germana Herse, de qui Hermes
esta enamorat. El déu acaba per transfor-
mar-la en estatua de pedra (v. Cerix).
AGRÓ (''Aypwv). A l'illa de Cos vivia
un home anomenat Eumel, fill de Merops.
Tenia dues filles i un fill, tots tres plens de
superbia. Les noies es deien Bissa i Mero-
pis; el noi, Agró. Vivien en una propietat
apartada, dedicats al conreu de la terra,
que els donava collites abundants; per aixo
es limitaven a retre culte a la mare Terra,
menyspreant la resta deis déus. Si algú
convidava les noies a una festa d' Atena,
el germa s'encarregava de refusar la invi-
tació en nom d'elles al-legant que a ell no
li agradaven les dones amb ulls glaucs -el
color deis ulls d' Atena-; si les invitaven
a una festa en honor d'Hermes, deia que
abominava els déus lladres; i, si es tractava
d' Artemis, responia que li disgustaven les
dones que corren tota la nit. En una parau-
la, tot eren insults a les divinitats. Enfadats,
Artemis, Hermes i Atena van decidir ven-
jar-se, i un capvespre es van prese~tar tots
tres a la casa dels joves. Atena i Artemis
havien pres la forma de noia, i Hermes, la
de pastor. Aquest convida el pare i el fill a
Aglaure: APOL·L., Bibl., III, 14, 2; 6; HIG.,
Fab., 166; Ov., Met., II, 560 s.; 710 a 835.
Agró: A. L., Tr., 15 (segons BEu, Ornitogo-
nia, I).
 LOCUCI 18 19
un banquet que, va dir, els pastors celebra- presa de Troia, Cassandra s'havia refuo-iat Aiax»; regna a Salamina, i va a Troia al creu que és nét d'Eac (v. Telamó). Al' Ática
ven en honor d'Hermes, i els demana que prop de l' altar de la divinitat; Aiax la va ~o­ capdavant de dotze naus, el contingent que es deia que la seva mare era Peribea, una
enyiessin Bissa i Meropis al bosc d' Atena ler arrencar per la fon;a de l' estatua on era aporta l'illa. Al campament aqueu ocupa de les donzelles enviades a Creta per Egeu
i Artemis. En sentir aquest nom, Meropis abra<;:ada, i arrossega la noia i la imatge. Per l'ala esquerra. Després d' Aquil·les, és l'he- com a tribut a Minos, i a qui Teseu havia
proferí crits i insults i, a l 'instant, queda aquesta transgressió dels preceptes religio- roi més fort i valent de tot l' exercit. Robust, salvat la vida en matar el Minotaure.
convertida en oliba. Bissa fou transforma- sos, els aqu~us el van voler lapidar, pero, alt, ben plantat, no perd la calma i sempre Quan Heracles, que preparava la seva ex-
da en l'ocell de Leucotea (la gavina); Eu- al seu torn, Aiax cerca asil al mateix altar es controla. Va feixugament armat. El seu pedició contra Troia (v. Heracles, p. 250),
mel, en corb, i Agró, en con"iol. d' Atena, i així es deslliura de la mort. Tan- escut és notable: el fo1men set pells de bou ana a convidar Telamó perque hi participés,
*Al LOCUCI (AIUS LOCUTIUS). Ai mateix, durant el viatge de tornada, la dees- superposades. L'octava capa, !'exterior, és el troba en ple banquet. Este11ent sota d'ell
Locuci, nom que conté dos cops la idea de sa li envía una tempesta que, prop de l'illa una placa de bronze. la seva pell de lleó, l'heroi prega a Zeus que
parlar (aio i loquor), és un déu misteriós de Míconos, a les Cíclades, destruí un gran En l' aspecte moral, el fill de Telamó concedís a Telamó un fill tan valent com
que es va manifestar només en una ocasió, nombre de naus aquees, entre altres, la que és el revers del «Petit Aiax»: parla poc, és ell i tan fort com el lleó, la pell del qual
durant la invasió gal·la (390 a. C.), en for- duia Aiax. Tot i aixo, l'heroi fou salvat per bondadós i tem els déus. Pero, tot i ser més mostrava. Zeus escolta la seva pregaria i, en
ma d'una veu que anuncia la proximitat de Posidó, qu~ el va retornar a la superficie. mesurat que Aquil-les, amb qui té tants ele- senyal d'aprovació, envfa una aliga-de la
1' enemic. Ningú no li va fer cas; pero, des- Aleshores Aiax es vanta dins seu d'haver ments en comú, esta mancat per complet de qual deriva el nom del nen, Aiax, que recor-
prés de la caiguda de Roma, quan els gals sobreviscut malgrat la calera de la deessa. sensibilitat, del gust per la música i de la da el de l'ocell, en grec, aicró<;-. Sego11s
van ser expulsats, el dictador Camil, per re- ~tena demana a Posidó que acabés amb ell, tendresa del fill de Tetis. Pero, sobretot, és una altra versió, quan Heracles visita Tela-
parar la falta de respecte que havien comes i el déu, d'un cop de trident, trenca la roca un guerrer, no exempt de rudesa. mó, Aiaxja havia nascut. L'heroi !'emboli-
envers aquella veu divina, erigí un santuari en que el naufrag s'havia refugiat i l'ofega. Aiax és l'heroi que ha designat la sort per ca amb la seva pell de lleó, pregant a Zeus -
en el lloc on s'havia sentit, al cantó nord Es diu també que fou la mateixa Atena qui lluitar en combat singular contra Hector, a que el fes invulnerable. 1, en efecte, el nen
del Palatí. el fulmina, fent servir així el llamp, l' arma qui tomba d'una pedrada, pero els heralds ho va ser, excepte en aquelles parts que, en
del seu pare Zeus. interrompen el duel. Quan els aqueus estan el cos d'Heracles, sostenien el carcaix: l' ai-
AIANT. V. Aiax. Pero el sacrilegi d' Aiax va seguir pesant essent derrotats, és un dels herois que s'es- xella, el maluc i l' espatlla.
l. ÁIAX (Ai'a<;), fill d'Oileu. Aiax de Lo- sobre els seus compatriotes, els locris. Tres force11, debades, per co11tenir Hector. Cau Després, a poc a poc, es van anar afegint
crida és anoJnenat «fill d'Oileu» per distin- anys després d'haver tornat els herois de ferit i no pot lluitar fins al final. És enviat en altres trets al seu caracter, tal com la !liada
gir-lo de l' Aiax fill de Telamó o «el Gran Troia, es van declarar epidemies a Locri- ambaixada a la tenda d' Aquil-les per tractar el concebía. En marxar cap a Troia, el seu
Aiax». Figura entre els herois que van com- da i es va produir una serie de males co- de fer-lo canviar de decisió. Li retreu especi- pare li aconselfa que «vencés amb la llan-
batre a Troia, com a comandant del con- llites. Consultat l' oracle, va respondre que alment el seu egoisme, la seva duresa i la seva <;:a, pero també amb l'ajuda dels déus», a
tingent locri, al capdavant de quaranta aquelles plagues eren la manifestació de la indiferencia davant les desgracies dels grecs. la qual cosa Aiax va respondre que «tam-
naus. Lluita al costat del seu homonim, el calera divina i que Atena no seria aplacada Quan Hector es llan<;:a a l' assalt de les naus, bé el covard podía vencer amb l'ajuda dels
fill de Telamó; pero, mentre aquest dar- a menys que, per expiar el crim del rapte la resistencia dels aqueus es concentra al vol- déus». Sembla que, a continuació, esborra
rer és un guerrer ferreny, el fill d'Oileu és i la violació de Cassandra, durant un mil- tant d' Aiax. Posidó s' adre<;:a a ell, inquiet, de- del seu escut la imatge d' A tena, fet que li
de baixa estatura i va armat amb un es- lenni, els locris enviessin cada any a Troia manant-li que redobli els seus esfor<;:os. Fe- valgué l'hostilitat de la deessa.
cut de lli i un are. És rapid i fa el paper que dues noies escollides a la sort. Els troians reix Hector d'una pedrada, pero aquest torna, Durant les expedicions preliminars, el
en els exercits de l'epoca classica s'assig- van matar les dues primeres que van arri- ple de nou coratge, i l'obliga a defensar-se a relat de les quals 110 figura a la !liada, la
nava als peltastes. Intervé en tots els grans bar, i van escampar-ne les cendres al mar. la seva mateixa nau. Quan el trofa li trenca tradició atribu'ia a Aiax un paper important.
combats narrats a la !liada: participa en el Les següents, pero, van ser ben acollides, i la llan<;:a, Áiax, reconeixent la voluntat dels Arribat el primer a la concentració, a Argos,
sorteig per al projectat desafiament amb van ser posades al servei de la deessa Ate- déus, fuig. Aleshores entra en escena Patro- amb el seu genna Teucre, fou desig11at cap
Hector, lluita al voltant de les naus, entorn na. Tanmateix, havia subsistit el costum cle i for<;:a els troians a replegar-se. Aiax tor- de la flota, juntament amb Aquil·les i Fe-
del cos de Patrocle, i pren part en els jocs que el poble en massa, armat amb pals, les na al combat després de la mort de Patrocle, nix. Durant un moment substituí fins i tot
fúnebres que organitza Aquil ·les en honor perseguís a la seva arribada tot tractant de i Hector es disposa a escometre'l; i ho hauria Agamemnon en el comandame11t suprem,
del seu amic. matar-les. Si aconseguien escapar-se, es fet si Zeus, per respectar el destí que reserva quan l' Atrida fou deposat per haver mort
Se li atribueix mal caracter. En l' aspecte dirigien descalces al santuari de la deessa Hector als cops d' Aquil·les, no hagués em- la cérvola sagrada d' Artemis. En ocasió
moral també contrasta amb el seu homonim: i allí romanien verges fins a una edat molt bolcallat ambdós herois en un 11Úvol. del desembarcament de Mísia, pren, amb
és arrogant, cruel amb els seus enemics, avan<;:ada. D' aquesta manera va ser expiat, En els jocs fúnebres celebrats per Aquil- Aquil-les, la direcció de les operacions, i,
cerca-raons, a part d'impiu, i les seves fal- molt de temps després de la seva mort, el les, lluita contra Ulisses. Cap d' ells no en mentre aquest fereix Telef (v. AquiZ.Zes), ell
tes van acabar costant la perdua d'una gran sacrilegi que va cometre el fill d'Oileu con- surt vencedor, i Aquil·les atorga el premi mata Teutrani, germa de Telef.
part de l'exercit grec. El seu delicte més tra la sacerdotessa Cassandra. a ambdós. En el concurs d'esgrima contra Durant els 110U primers anys de la guerra
Diomedes no és derrotat, pero tampoc 110 de Troia, Aiax participa en incursions de
greu és el que va cometre contra Atena, i
que li costa la ira de la deessa. Durant la
n.ÁIAX (Ata<;), fill de Telamó. Aiax, fill
aconsegueix superar el seu adversari. Tan- saqueig contra les ciutats d' Asia. Ataca la
de Telamó (v. la taula 9, p. 148) és «el Gran
mateix, llan<;:a el disc a menys distancia que del rei frigi Teleutant i rapta la seva filla
l' altre competidor. Tecmessa. Saqueja també el Quersones tra-
Les llegendes posteriors a la !liada han ci -avui, la península de Gal·lípoli-, on
Ai Locuci: Crc., De Div., I, 101; II, 69; PROCLE, Cr., p. 461; SóF., trag. perduda Áiax el sublimat aquesta figura, que s'ha tendit a reg11ava Polimestor, gendre de Príam, que
A. GEL·LI, N.A., XVI, 17; L1v1, V, 32, etc. locri; cf. Th. Z1ELINSKI, a Eos, 1925, p. 37-50. comparar amb la d' Aquil·les. Com ell, es lliura als grecs Polidor, un dels fills del seu
Aiax I: !l., XIII, 46; XXIII, 754; 483; ese. Aiax II: !l., II, 557; VII, 183; XI, 472; XIII,
a XIII, 66; Od., IV, 499 s.; PAus., X, 31, 1-3; 46; XXIII, 842; Od., XI, 469; Sór., Á.i., passim;
CAL·L., Aitia (?), passatge perdut; PROP., IV, 1, PL., Bq., 219 e; Ar9L·L., Bibl., III, 12, 7; PLUT.,
118 s.; Crc., De 01:, II, LXVI, 265; Hro., Fab., Teseu, 29; PíND., lstm., V, 37; HIG., Fab., 81; Q. E., IV, 500 s.; PROCLE, a Ep. Gr. FT: (Kinkel), cf. P. voN DER MüHLL, Der grosse Aias, Basilea,
116; PL V., N. H., XXXV, 60; Tz., Com., 1141; D1cT. CR., I, 13; Ov., Met., XIII, 384; 284 s.; p. 36; 5 s.; HIG., Fab., 107; AroL·L., Ep., V, 6-7; 1930.

sogre, que ell custodiava (v. Polidor). Aiax
saqueja també els ramats que els troians te-
nien al mont Ida i al camp.
Pero, després de la mort d'Aquil·les, du-
rant els darrers episodis de la guerra, les lle-
gendes van fomentar les aventures d' Aiax.
Ens el presenten acollint el fill d' Aquil·les,
Neoptülem, tractant-lo com si fos el seu
propi fill i lluitant amb ell. També lluita
amb l'arquer Filoctetes, a l'igual que havia
fet, a la Ilíada, amb l' arquer Teucre. Un cop
conquerida la ciutat, demana que s' executi
Helena com a castig del seu adulteri, pero
la seva demanda excita contra ell la ira dels
Atrides, capficats a salvar la noia, i Ulisses
aconsegueix que es retomi Helena a Mene-
lau. Aleshores Aiax reclama com a part del
botí el Pal·fadion (v. aquest article), pero
Ulisses, instigat pels Atrides, se les engi-
nya perque li sigui refusada la seva petició.
Aixo provoca una escissió entre els caps
de l'exercit. Aiax amenac,;:a de venjar-se de
Menelau i Agamemnon; els Atrides s' en-
volten d'una guardia, i l'endema es troba el
cos d' Aiax travessat per la seva espasa.
Una altra versió de la seva mort, més fa-
miliar als tragics, conta que l'heroi es toma
boig per haver-se-li negat, no el Pal-ladion,
sinó les armes d' Aquil·les. Tetis havia desti-
nat aquestes armes al més valent dels grecs,
o, almenys, al que hagués inspirat el terror
més gran entre els troians. Per saber qui era
aquest heroi, es va interrogar els presoners,
els quals, per despit, van designar Ulisses
en lloc d' Aiax. Ulisses va aconseguir les ar-
mes i, durant la nit, Aiax embogí, aniquila
els ramats destinats a alimentar els grecs i
se suicida l' endema, havent-se adonat, en
un moment de lucidesa, de l' estat de boge-
ria en que havia caigut.
Quan es produlren els <<retoms», A,tena,
per castigar la injustícia comesa envers Aiax,
perseguí els grecs amb la seva ira. (Tan-
mateix, sobre aquesta ira,- vegeu Aiax, fil!
d'Oileu.)
Aiax, no fou incinerat, com era el costum
aleshores, sinó col·locat en un taüt i sepul-
tat. Els atenesos li tributaven honors divins
a Salamina tots els anys.
ALALCOMENEU ('AAaAKoµÉvrnc;).
Alalcomeneu és un heroi que passava per
ser el fundador de la ciutat d' Alalcomenes,
a Beocia. Se li atribueix la invenció de les
Alakomeneu: PAus., IX, 33, 5; E. B., s. v.;
ese. a la /l., IV, 8; PLUT., De Daed. Plat., VI.
Alcatous: PAus., I, 41, 4; 42, 4; 43, 4-5; Ov.,
Met., VIII, 14 s.; Tr., I, 10, 39 s.; Ps. VrRG., Ciris,
20
«hierogamies» de Zeus i d'Hera, és a dir,
unes cerimonies religioses que representaven
les noces d' aquests déus. En efecte, es deia
que, quan la deessa Hera, enganyada per
Zeus, ana a lamentar-se a Alalcomeneu, que
havia estat l' encaiTegat de criar Atena, de les
infidelitats del seu mai·it, ell li aconsella que
fes esculpir una estatua d' ella mateixa en
fusta de roure i que la tragués solemnement
en processó, acompanyada d'una comitiva,
com si es tractés d'un casament. Així va
ser com la deessa instituí una festa anome-
nada «festa de Dedal». Segons la creenc,;:a
popular, aquest ritu estava destinat a reno-
vai·, a restaurar la unió divina i a retomar-lila
seva eficacia a través de magia «simpatica».
ALCATOUS ('AAKá8ooc;). Fill de Pelops,
reí de l'Elida, i de la seva esposa Hipoda-
mia. És, dones, germa d' Atreu i de Tiestes
(v. la taula 2, p. 14). El rei Megareu havia
promes atorgar la ma de la seva filla a qui
matés el lleó que havia devorat un fill seu.
Aleshores es presenta Alcatous, que acon-
seguí eliminar la fera i rebé la recompensa
promesa. Abandona la seva primera dona,
Pirgo, i es va casar amb Evecme, la filla de
Megareu. Al mateix temps va obtenir el tron
d'Onquest.
Més tard, quan els cretencs van saquejar
la ciutat de Megara, Alcatous, amb l' ajuda
d' Apol·lo, reconstruí les muralles derruldes
(v. Megareu). Encara en l'epoca historica
es mostrava la pedra sobre la qual Apol·lo
havia dipositat la seva lira mentre treballava
en la muralla, pedra que havia conservat les
seves propietats notables. Quan se la colpe-
java amb un codol, ressonava i emetia un
so musical.
Un deis fills d' Alcatous, Isquepolis, va
morir durant la cacera del senglar de Cali-
dó. El seu germa Cal·lípolis, el primer que
va saber la notícia, va córrer a comunicar-ha
al seu pare, que era celebrant un sacrifici en
honor d' Apol·lo dalt de la ciutadella. Portat
per la impaciencia, Cal·lípolis va espatllar
la cerimonia i altera el ritual del foc sagrat.
Alcatous, enfadat, i pensant que el seu fill
volia ofendre els déus, el mata d'un cop de
fusta encesa (v. Polii"de).
Alcatous va tenir també una filla, Ifínoe,
la tomba de la qual s' ensenyava a Megara.
ALCESTIS ("AAKf]OT1c;). Alcestis és una
de les tilles de Pelias, reí de Iolcos, id' Anaxí-
104 s.; PíND., Ístm., VII, 148.
Akestis: EuR., Ale., passim; Hro., Fab., 51;
D. S., IV, 52, 2; AroL·L., Bibl., I, 9, 15; PL., Bq.,
179 e. Cf. A. LESKY, a Sitz. Wien. Akad., CCIII,
21
bia, la seva esposa (v. la taula 23, p. 302). És
la més bella i pietosa de totes, !'única que no
participa en l'assassinat de Pelias, quan Me-
dea, amb els seus enganys i els seus sortile-
gis, féu que aquest morís a mans de les seves
propies tilles (v. Jasan). Quan Admet, rei de
Feres (Tessalia), es presenta per demanai· la
ma d' Alcestis, Pelias li va imposar una serie
de condicions, que ell complí amb l' ajuda
d' Apol·lo (v. Admet). Eurípides ens diu que
la seva unió fou un model d'amor conjuga!,
fins al punt que Alcestis accepta morir en
lloc del seu marit. Pero, quan ja era morta,
Heracles es precipita als infems i la toma a
po1iar a la terra, més bonica i jove que mai.
També es deia que Persefone, impressionada
per l' abnegació d' Alcestis, l'havia retoma-
da espontaniament al món dels vius.
ALCÍNOE ('AAKtVÓf]). Certa dona de Co-
rint, anomenada Alcínoe, casada amb un tal
Polib, fill de Driant, s'havia guanyat l'odi
d' Atena pel motiu següent: havia contractat
una filadora i, un cop acabada la labor, no
li va voler satisfer el salari estipulat. La fi-
ladora va proferir imprecacions contra ella,
prenent Atena per testimoni de la mala fe
d' Alcínoe. Efectivament, Atena, que era la
patrona i la protectora de les filadores, em-
bogí Alcínoe. De seguida la j ove s' enamora
d'un hoste, un estranger de Samos anome-
nat Xantos, i, per seguir-lo, abandona el
marit i els fills. Pero a la meitat de la tra-
vessia recobra el seny i, colpida per la des-
esperació i cridant els fills i l' espos, es llan-
c,;:a al mar.
ALCÍNOUS ('AAKívooc;). Quan Ulisses,
després del darrer naufragi, de tomada de
l'illa de Calipso, va arribar a l' illa deis fea-
cis, fou rebut pel rei del país, Alcínous.
Homer anomena aquesta illa Esqueria.
Probablement es tracta de Corfú. Alcínous
era considerat nét de Posidó. El seu pare
es deia Nausítous. Alcínous tenia cinc fills
i una filla, Nausica, que va recollir Ulisses
a les ribes del riu (v. Ulisses i Nausica).
L' esposa d' Alcínous, que alhora és neboda
seva, es diu Arete (que en grec significa «la
que no es pot anomenar» ). Viu al palau amb
el seu marit i els fills, envoltada d'honors i
de respecte. Alcínous i Arete són estimats
2, 1925; A. MoMIGLIANO, a Cult, X, 1931, p.
201-213; G. MEGAS, A1:f Rel. W., XXX (1933),
p. 1 s.; L. WEBER, aRh. Mus., 1936, p. 117-164;
M. GASTER, a Byz., XV, 1939, p. 66-90.
Akínoe: PART., 27.
Akínous: Od., VI i VII, passim, i els ese.; A.
R., Arg., IV, 982 s.; APOL·L., Bibl., I, 9, 26. Cf.
per tot el poble; són hospitalaris amb els es-
trangers, particularment amb els naufrags,
la desgracia dels quals intenten mitigar. El
seu palau és envoltat d'un meravellós jardí,
on durant tot l' any maduren fruits de to ta
mena.
Després de reconfortar Ulisses i de sen-
tir, en el decurs d'un banquet, la llarga nar-
ració de les seves aventures, Alcínous deci-
deix donar-li una nau perque tomi a Ítaca,
que no és lluny de Corfú, i la hi carrega de
presents.
A les Argonautiques, Medea i els argo-
nautes desembarquen a la terra d' Alcínous
durant el seu viatge de tornada. A la cort
del rei traben un grup d'emissaris d'Eetes,
que tenen la missió de tornar Medea al seu
pare. Alcínous és triat com a arbitre entre
ambdues parts i decideix que Medea retorni
amb el seu pare si encara és verge; en cas
contrari, que romangui amb Ja.son. Davant
d'aquesta sentencia, Arete s'afanya a casar
els joves, salvant així Medea del castig que
l'esperava a la Colquida (v. Argonautes).
Els ambaixadors coles no es van atrevir a
tomar davant del seu rei, de manera que es
van establir a la terra dels feacis, mentre
que els argonautes reprenien el seu viatge,
un cop, pero, que Arete hagué ofert regals
als joves noucasats.
ALCÍONE ('AAKuÓVf]). És la filla del
reí dels vents Eol. Es va casar amb Ceix,
fill de l'Estel del Matí (Eosfor o Lucífer).
Formaven un matrimoni tan felic,;:, que ells
mateixos es comparaven a Zeus i Hera. Irri-
tats per aquest orgull, els déus els van trans-
formar en ocells; a ell en cabussó; a ella, en
alció. Alcíone feia el seu niu a la vora del
mar, pero les onades el destrulen implaca-
blement. Zeus s'apiada d'ella i ordena que
els vents es calmessin durant els set dies
anteriors i posteriors al solstici d'hivem,
període en que l' alció cova els seus ous.
Són «els dies de l'alció», que no coneixen
les tempestats.
Ovidi conta una historia forc,;:a diferent:
Ceix, casat amb Alcíone, havia decidit anar
a consultar l'oracle. Durant el viatge, el va
sorprendre una tempesta: la seva nau queda
destruida i ell va morir ofegat. Les onades
V. BÉRARD, Les Navigations d'Ulysse, t. III; A.
SHEWAN, The genealogy of Arete and Alkinoos,
Cl. Rev., 1925, p. 145; M. MAYER (op. cit., art.
Elpenor).
Akíone: ese. a /l., IX, 562; AroL·L., Bibl., I,
7, 4; Hro., Fab., 65; Ov., Met., XI, 410-750. Cf.
W. NESTLE, a A. R. W., 1936, p. 248 s.

van retornar el cadaver a la platja, on el
va trobar la seva esposa. Desesperada, es
transforma en un ocell de veu planyívola,
i els déus van concedir al marit una meta-
morfosi semblant.
ALCIONEU ('AAKvovc:Ú<;). l. Entre els
gegants engendrats per Gea (la Terra) en la
seva unió amb Úran (el Cel), n'hi havia un,
anomenat Alcioneu, que es destacava per
la seva estatura i la seva fon;;a prodigiosa.
Aquest gegant va tenir el paper més desta-
cat en la lluita entre els gegants i els déus
que tingué lloc als Flegreus (a Pal-
lene, Macedonia). Alcioneu no podia morir
mentre lluités a la teITa on havia nascut;
per aixo, Heracles, aconsellat per Atena, el
porta lluny de Pal· lene, on el travessa amb
una fletxa després que el gegant, amb una
roca enorme, hagués esclafat vint-i-quatre
dels companys d'Heracles. Les tilles d' Al-
cioneu, les Alcionides, desesperades per la
mort del seu pare, es van precipitar al mar
i van ser transformades en ocells (els alci-
ons) (v. també Heracles, p. 255).
2. La llegenda esmenta un altre Alcioneu,
unjove de Delfos dotat d'una gran bellesa i
d'uns costums exemplars. En aquell temps,
a la falda del mont Cirfis, que s'al9a prop
de Delfos, hi havia una cova habitada per
un monstre anomenat Lamia o Síbaris.
Aquest monstre sortia de la seva cova per
robar als camps persones i ramats. Els ha-
bitants de la contracta van consultar l'oracle
per saber com deslliurar-se el' aquesta plaga.
Apol ·lo ordena que sacrifiquessin a la bes-
tia un jove. La sort va recame en Alcioneu.
Els sacerdots el van coronar i el van por-
tar en processó fins a la cova del monstre.
Durant el trajecte va apareixer Euríbat, fill
d'Eufem, un jove noble de la nissaga del
riu Axi. En veure que portaven unjove, pre-
gunta per quina raó ho feien; quan s' assa-
benta que el condui"en al sacrifici, enamorat
de sobte d' Alcioneu i no podent alliberar-lo
per la for9a, demana que el posessin en el
seu lloc. Els sacerdots hi van estar d'acord:
el van coronar i el van portar a la cova. En
mTibar, el noi penetra valerosament dins la
gruta, agafa Lamia, l' arrossega a la llum del
dia i la va precipitm· amb for9a contra unes
roques, on es va obrir el cap. Aleshores la
bestia va desapareixer i en el seu lloc brolla
Alcioneu: 1) AroL·L., Bibl., I, 6, l; Sum., s. v.
'All.Kuoví8Ec;; ese. a A. R., Arg., I, 1289; PíND.,
Ístm., VI, 46; 2) A. L., Tr., 8.
Akmena: HEs., Escut, 1 s.; AroL·L. Bibl., II,
4, 5; 8; 8, l s.; ese. a la Il. XIX, 116; al' Od., XI,
22
una font, que va rebre el nom de Síbaris.
Aquesta font dona lloc, més tard, al nom de
la ciutat que els locris van fundar a Italia.
ALCMENA ('AAKµ~vr¡). Esposa el' Am-
fitrió i mare d'Heracles. Sobre el seu ori-
gen, v. la taula 31, p. 414.
Pertany al llinatge de Perseu. De notable
bellesa, va ser casada amb Amfitrió, pero
sense concedir al marit el dret de consumar
el matrimoni fins que no hagués dut a terme
una venjan9a (v. An?fitrió). Alcmena va viu-
re amb Amfitrió a l'exili, a Tebes. Un día,
Amfitrió va marxar en campanya contra els
teleboes; de tornada, Zeus es va unir amb
la seva jove esposa. Per aconseguir el seu
proposit, el déu va adoptar l'aspecte el' Am-
fitrió, perque coneixia la virtut d' Alcmena.
Segons una tradició, Zeus va fer que la nit
de noces de la parella es perllongués durant
tres dies sencers, i amb aquesta finalitat va
ordenar al Sol que no sortís fins que no ha-
gués passat tot aquell temps. Quan Amfi-
trió va tornar, es va sorprendre que la seva
esposa no el rebés amb més entusiasme, i,
quan va comen9ar a relatar-li la campanya
i la seva victoria, Alcmena li digué que ja
en coneixia tots els detalls. Aleshores Am-
fitrió consulta Tiresias sobre aquest misteri,
i l' endeví revela al marit el seu gloriós in-
fortuni. Alcmena va concebre dos bessons,
que van néixer amb una nit de diferencia:
Heracles, fill de Zeus, i Íficles, fill el' Am-
fitrió. Segons s' afirma, Ale mena va ser la
dan-era mortal amb qui Zeus s' uní. Amfitrió
va pensar al principi castigar la seva dona
quan va saber les afortunades empreses de
Zeus, i va decidir cremar-la a la foguera,
pero el déu va enviar una forta pluja que
va extingir el foc. Davant d' aquella directa
intervenció divina, Amfitrió li atorga el seu
perdó.
Tanmateix, en apropar-se el moment del
part, Hera, gelosa de la seva rival, va inten-
tar, com a deessa encarregada dels parts,
perllongar tant com va poder l' embaras
el' Alcmena. A més, una altra raó la incitava
a fer-ho: un oracle de Zeus li va permetre,
alterant el moment dels parts, sotmetre He-
racles a l'esclavitud d'Euristeu (v. Heracles
i Euristeu).
Més tard, Alcmena va enviduar i acompa-
nya el seu fill quan l'heroi, amb el seu ger-
226; PíND., Nem. X, 15; Ístm., VII, 5; Pít., IX,
149; EuR., trag. perduda Alcmena; Hra., Fab.,
29; PAUS., V, 18, 3; I, 32, 5; 16, 7; 41, 4; 19,
3, etc.; PLAUTE, Amf, passim; ARN., IV, 26. V.
també Amfitrió, Euristeu, Heracles, Heraclides;
L. SÉCHAN, Etudes, p. 242 s.
23
ma Íficles i el fill d' aquest, Iolau, va tractar
de tornar a Tirint, la seva patriad' origen, un
cop acabats els treballs. Pero Euristeu li va
impedir dur a tenne aquest projecte. Tan-
mateix, en el moment de l'apoteosi d'Hera-
cles, Alcmena es trobava a Tirint, amb una
part dels seus néts (la resta eren a Corint i
a Traquis). Després de la mort d'Heracles,
Alcmena va ser expulsada de Corint per or-
dre d'Euristeu, que va aconseguir que el rei
de Traquis, Ceix, fes el mateix amb els des-
cendents de l'heroi que eren als seus domi-
nis. Tots van fugir a Atenes, on van trabar
protecció. Aleshores, com que els atenesos
es van negar a sotmetre's a les exigencies
d'Euristeu el' expulsar de la seva ciutat els
descendents d'Heracles, va esclatar la guer-
ra, en la qual va caure Euristeu. El seu cap
fou lliurat a Alcmena, que li va an-encar els
ulls amb un fus de cosir. Després, Alcme-
na s'establí a Tebes amb els descendents
d'Heracles, i allí va morir a una edat molt
avan9ada. Després de la seva mort, Zeus
va enviar Hermes a buscar el seu cos per
transportar-lo a les illes dels Benaurats, on
es va casar amb Radamant. Segons uns al-
tres, va ser concluida a l'Olimp, on va par-
ticipar dels honors divins del seu fill. De
vegades es nanava també que, quan va mo-
rir Amfitrió, lluitant al costat d'Heracles,
Alcmena es va casar amb Radamant, que
aleshores estava desten-at, i que havia vis-
cut amb ell a Ocalea.
ALCMEÓ ('AAKµaíwv). 1. Alcmeó és el
primogenit de l' endeví Amfiarau -sobre
els seus orígens, v. la taula 1, p. 8- i té
coma germa petitAmfíloc. QuanAmfiarau,
obligat per la seva esposa Erifile, va haver
d'anm· a la guen-a contra Tebes, tot i saber,
pel seu do profetic, que moriría en ella, va
confiar als seus fills la missió de venjar-lo
quan es fessin homes. Per fer-ho, havien de
matar la seva mare i emprendre una expedi-
ció contra Tebes. D'aquesta manera, tot se-
guint Adrast, Alcmeó es va veure involucrat
en la campanya dels Epígons (v. Adrast).
Un oracle havia promes als Epígons que
aconseguirien la victoria si Alcmeó es po-
sava al capdavant de les trapes.
Tanmateix, tot i l'oracle i la missió que
li havia encarregat el seu pare abans d' anar
a la guerra, Alcmeó no mostrava gens de
pressa a atacar Tebes; la seva mare, pero,
persuadida pel present del vestit d'Harmo-
nia, com ho havia estat pel del seu collaret,
Alcmeó: 1) PAus., VII, 24, 4; VIII, 24, 8 (cf.
PRor., I, 15, 15 s.); X, 10, 2; AroL·L., Bibl., III,
6, 2; 7, 2; 5; 6; Hra., Fab., 73; PíND., Pít., VIII,
temps enrere, durant la primera expedició,
el va acabar convencent. Als primers en-
frontaments, Alcmeó va matar el rei teba
Laodamant, fill d'Eteocles. Desmoralit-
zats, els tebans assetjats van fugir durant
la nit, tot seguint el consell de l' endeví Ti-
resias, i l' endema els vencedors van entrar
a la ciutat i la van saquejar. Una part del
botí fou dedicada a Apol-lo, i van posar al
capdavant de la ciutat el fill de Polinices,
Tersandre.
Després de la seva victoria, Alcmeó va
anar a inteITogar l' oracle de Delfos sobre
el segon deure que li quedava per com-
plir: l' assassinat de la seva mare. L' oracle
li respongué que no l'havia de deixar de
complir, perque Erifile no solament s'havia
deixat subornar per concluir el seu espos
a la perdició, sinó que havia fet el mateix
amb els seus fills induint-los a atacar Tebes
per segon cop. Aixo va fer decidir Alcmeó,
que la va matar, sigui amb l' ajuda del seu
germa Amfíloc, o bé, i aixo sembla el més
probable, ell tot sol. Aleshores les Erínies
venjadores el van perseguir, com ho havien
fet amb Orestes per la mort de Clitemnes-
tra. Embogit, Alcmeó ana primer a la cort
del seu avi Ecles, a l' Arcadia; després a la
de Fegeu, a Psofida. Fegeu el va purificar i,
després de guarir-lo, li va donar per esposa
la seva filia Arsínoe o, segons altres versi-
ons, Alfesibea. Alcmeó va regalar a la noia
el collaret d'Harmonia i el vestit que, en
altre temps, havia servit per subornar Eri-
file. Pero Psofida va ser castigada amb l' es-
terilitat, i l' oracle ordena que, per acabar
amb aquesta maledicció, Alcmeó s'havia
de purificm· novament, aquest cop acudint
al déu-riu Aqueloos. Alcmeó va reprendre
la seva vida eITant. Primer va anar a la cort
d'Eneu, a Calidó, que el va rebre com a
hoste benvingut; en canvi, els tesprots de
l'Epir, on ana a continuació, el van expulsar
del país. Al final, d' acord amb els vaticinis
de l'oracle, va trobar a la desembocadu-
ra de l' Aqueloos una ten-a «formada des-
prés de l'assassinat de la seva mm·e», on el
déu-riu el purifica i li dona per esposa la
seva filla Cal·lírroe. Pero ella li exigí coma
regal de noces el vestit i el collaret d'Har-
monia, posant-li com a condició per a la
seva vida en comú. Per obeir-la, Alcmeó va
tomm· a la cort de Fegeu, a Psofida, i va re-
clamar a la seva primera esposa Arsínoe els
regals que li havia fet en altre temps. Dona-
38 s.; Tuc., II, 102; PLUT., De aud. p., XIII, p. 35
e; SóF., trag. perduda Alcmeó, cf. A. H. KRAPPE,
a Cl. Qu., 1924, p. 57 s. 2) V. Sil·los.
 24 25
va com a pretext que, per ordre de l 'oracle, d'Erecteu, també duia el nom d' Aleó, per Tot seguit, Aletes va emprendre una ex- ALÓADES ('AA.wá:8m). Es coneix com
els havia de consagrar a Apol·lo delfic per aixo sovint els dos herois han estat confo- pedició contra Atenes. L' oracle li havia a Alüades els fills que Posidó va tenir amb
obtenir el perdó definitiu per l' assassinat de sos (v. la taula 14, p. 212). promes que obtindria la victoria si respec- Ifimedia, tilla de Tríops. En efecte, Ifimedia
la seva mare. Fegeu autoritza la seva tilla a tava la vida del rei d' Atenes. Els atenesos, era casada amb Aloeu, fill, al seu torn, del
tornar-li el vestit i el collaret, pero un criat ('AA.c:~íwv). Alebió i Dercin,
coneixedors d' aquell vaticini, van persuadir déu i de Canace, del llinatge de Deucalió
d' Alcmeó va revelar al rei la veritable in- tots dos fills de Posidó, vivien a Ligúria, el seu sobira, Codre, que tenia setanta anys, (v. les taules 12, p. 168 i 8, p. 136). Ifimedia
tenció del seu amo i el destí dels seus re- i, quan Heracles passa pel país conduint el que se sacrifiqués pel seu poble (v. Codre). s'havia enamorat de Posidó, i tenia el cos-
gals. Indignat, Fegeu ordena als seus fills ramat de bous que duia de la seva expedició D'aquesta manera, Aletes fracassa en el seu tum de passejar a la riba del mar, agafant
Pronous i Agenor -de vegades anomenats contra Geríon, els hi van tractar de robar: intent. onades amb la ma i vessant-les en el seu
Temen i Axíon- que li posessin un parany Tots dos lladres, pero, van morir a mans 2. Un altre Aletes, fill d'Egist, té un cert pit. Al final, Posidó va cedir al seu amor i li
i el matessin (ja que no ho podía fer elJ ma- d'Heracles (v. també Ligis). paper en la llegenda d'Orestes i Electra dona dos fill, Otos i Efialtes, que eren dos
teix pel fet de tractar-se d' un hoste). (v. Electra).
En l'epoca de Pausanias s'ensenyava la ('AA.rnrpvwv). Durant la gegants. En efecte, aquests dos nens cada
seva tomba, rodejada d'alts xiprers, en una seva aventura amorosa amb Afrodita, Ares ALEXANDRE. V. Paris. any creixien un colze d' amplada i una brac;a
vall elevada, per sobre de Psofida. Els fills havia apostat un guaita anomenat Alectríon ALFESIBEA ('AA.cprní~ota). Nimfa d' A- d'alc;ada. Quan van arribar als nou anys i,
d' Alcmeó no van trigar a venjar la mort del (el Gall), encarregat d'anunciar-li la proxi- sia, de la qual estava enamorat Dionís. Pero per tant, feien 9 colzes d'amplada (uns 4 m)
seu pare (v. Acama). Una tradició ai:lla- mitat del dia. Un dia el vigilant s'adormí, el déu no aconseguia seduir-la, fins que un i nou braces d'alc;ada (uns 17 m), van de-
da, que relata Properci, diu que la venjan- fet que va permetre al Sol sorprendre els dia va concebre la idea de transformar-se cidir declarar la guerra als déus: van posar
c;a fou duta a tenne per la primera esposa dos amants. Aleshores el Sol va córrer a ex- en tigre. Atemorida, Alfesibea deixa que el l'Ossa sobre l'Olimp i el Pelion per sobre
d' Alcmeó (que en aquesta versió s'anome- plicar 1' aventura a Hefest, el marit d' Afro- déu l'ajudés a travessar un riu (anomenat d' aquestes dues muntanyes, i amenac;aven
na Alfesibea). dita, el qual decidí parar un parany a la seva Sol·lax), fins a les ribes del qual havia fugit. d'escalar el cel. Després van anunciar que
Una altra tradició, de la qual se serveix esposa infidel per enxampar-la in fraganti El déu li dona un fill, Medos, que més tard omplirien el mar de muntanyes, fins a asse-
Eurípides, contava que, en la seva bogeria, (v. Afrodita). imposa el seu nom al poble dels medes, i va car-lo i que posarien el mar on fins aleshores
quan el perseguien les Erínies, Alcmeó ha- anomenar Tigris el riu a les ribes del qual la havia estat la terra. Finalment van declarar
ALETES ('AA.tjn1~). 1. Per part del seu el seu amor a dues deesses: Efialtes, a Hera;
via tingut amb Manto, tilla de Tiresias, un pare Hípotes (v. aquest nom), Aletes des- seva mare s 'havia lliurat a Dionís.
fill i una tilla: Amfíloc i Tisífone. Després Otos, a Artemis. Irritats amb Ares, que
cendía d'Heracles, de qui era besnét. Per ALFEU ('AA<petÓ~). Déu del riu d'igual
va portar els dos nens a Corint i els va con- part de mare procedía de Iolau, també ne- nom que, al Peloponnes, ftueix entre l'Elida durant una cacera havia provocar la mort
fiar al seu rei, Creont, perque els eduqués. bot d'Heracles (v. la taula 31, p. 414). El i l' Arcadia. Com tots els rius, és fill d'Ocean d' Adonis, van tancar el déu dins d'un vas
Pero Tisífone s'havia fet tan bella, que la seu nom, que significa «l'EITant», li havia i de Tetis. Se li atribueixen com a fills Or- de bronze, després d' encadenar-lo previa-
reina es va engelosir i, per por que el rei donat el seu pare per haver nascut durant síloc, pare de Díocles, rei de Feres, a Mes- ment. Així el van tenir durant tretze mesos
la convertís en la seva esposa, la va vendre l'emigració dels descendents d'Heracles, senia, i de vegades també l' arcadi Fegeu fins que Hermes va aconseguir alliberar-
com a esclava. La jove va ser comprada pel a l'epoca en que Hípotes, desterrat per (v. aquest nom). Diverses llegendes referei- lo, quan el déu ja es trobava en un estat de
seu propi pare, Alcmeó, que no la va reco- homicidi, anava eITant de ciutat en ciutat xen els intents d' Alfeu de seduir Artemis maxim esgotament. Totes aquestes gestes
neixer. Quan va tornar a Corint, Alcmeó va (v. Heraclides). Quan arriba a l'edat viril, i les nimfes. Alfeu estimava Artemis, pero desmesurades van acabar atraient sobre els
reclamar els seus dos fills i el rei només li va decidir apoderar-se de Corint i expulsar la deessa es resistía al seu amor, de manera dos germans la ira deis déus. Segons una
va poder tornar el noi; aleshores es van ado- els jonis i els descendents de Sísif, que reg- que decidí apoderar-se d' ella per la forc;a. tradició, Zeus els fulmina; segons una altra,
nar que !'esclava que havia comprat era la naven a la ciutat. Abans d'actuar, va anar Un dia en que Artemis i les seves nimfes Artemis es va transformar en cérvola i es
seva tilla Tisífone, de manera que l'heroi va a consultar l' oracle de Dodona, que li va celebraven una festa a Letrinas, a la desem- va llanc;ar contra ells un dia que cac;aven a
recuperar els seus dos fills. bocadura del riu, va voler atansar-se a elles, l'illa de Naxos. En el seu afany per ferir-la,
prometre la victoria amb dues condicions:
2. Sobre un altre Alcmeó, fill de Sil·los, que algú li donés una mica de teITa corín- pero la deessa es va embrutar la cara ainb es van matar l'un a l'altre. El castig va con-
v. Sil·los. fang i Alfeu no la va reconeixer. Segons una tinuar als Inferns: se'ls va lligar amb serps
tia i que ataqués la ciutat «un dia en que
ALCÓ ("Aí\Kwv). Arquer cretenc, com- es portessin corones». La primera condició altra versió, Alfeu perseguí Artemis fins a a una columna, on una oliba els turmenta
pany d'Heracles. Les seves ftetxes mai no la complí quan Aletes, després de demanar l'illa d'Ortígia, que es trobava al centre del cridant sense parar.
fallaven el blanc; amb elles travessava anells pa a un habitai1t de Corint, va rebre, en to port de Siracusa. A més, entre les nimfes Se'ls atribueix la fundació de diverses
col·locats sobre el cap d'un home, i era ca- de mofa, només un grapat de terra. Per dur d' Artemis hi havia Aretusa, de qui el déu ciutats: Alüion, a Tracia, i Ascra, a l'He-
pa¡; de partir una ftetxa en dues parts en to- a terme la segona, ataca la ciutat un dia en també estava enamorat. Perseguir-la, es va licó, on devien retre culte a les Muses. La
car el fil d'una fulla situada coma blanc. Un que els seus habitants celebraven una festa fer cac;ador, com ella, i quan la nimfa, per presencia d'aquestes a Naxos, el dia de la
dia que el seu fill va ser atacat per una serp, en honor dels difunts i, segons el costum es- escapar-se, fugí a Siracusa, a l'illa d'Ortí- seva mort, s' explicava per una missió que
Aleó travessa el reptil amb una ftetxa sense tablert, duien corones. Aletes va saber con- gia, ell la va seguir. Aretusa va ser trans- els devia encarregar el seu pare putatiu,
ferir el nen. vencer la tilla del rei Creont que aquell dia formada en font i, per amor, Alfeu barreja Aloeu, que consistía a anar a buscar la seva
Aquesta dairera anecdota s' esmenta li obrís les portes de la ciutat amb la prome- les seves aigües amb les d' ella (v. una altra mare i la seva germana Pancratis, raptades
també referida al pare de Faler, un dels sa de casar-se amb ella. La jove accepta la versió de la seva llegenda a Naiades). per Escel·lis i Cassamen (v. Ifimedia).
argonautes. El pare de Faler, un atenes fill proposta i li lliura la capital del regne.

Aleó: V. FL., I, 598 s.; SERVI, Com. Egl., V,
11; MAN., V, 305 s.; A. R., Arg., I, 96 s.; Hra.,
Fab., 14.
Alebió: AroL·L., Bibl., II, 5, 10; PoMP. MELA,
II, 5, 78.
Alectríon: EusT., a Hom., 1598, 61.
Aletes: CoNó, 26; ese. a PíND., Nem., VII,
155; PAus., II, 4, 4; V, 18, 8; PLUT., Prov., I, 48,
p. 328. V. Codre.
Alfesibea: Ps. PLUT., Dejl., 24.
Alfen: HEs., Teog., 338; /l., V, 545 s.; Hra.,
Fab., 244, 245; PAus., VI, 22, 5; ese. a PíND.,
Pít., II, 12; PAUS., V, 7, 2; Ov., Met., V, 572 s. Cf.
A. ToMSIN, La légende des amours d'Aréthuse
et d'Alphée, Ant. Class., IX (1940), p. 53.
AIOades: APOL·L., Bibl., I, 7, 4; Hra., Fab.,
28; SERVI, Com. En., VI, 582; !l., V, 385 s.; Od.,
XI, 305 s., i els ese. a la /l., ibid. Cf. A. H. KRAP-
PE, a St. Mat. St. Rel., XII.

ÁLOPE ('AAórrrJ). Cercíon, un band_?ler
que regnava a Eleusis, tenia una tilla, Alo-
pe, que va ser estimada per Posidó sense
que el seu pare ho sabés. La noia va tenis
un fill del déu, i ordena que fos abandonat
al bosc perla seva propia mainadera. Una
euga (animal consagrat a Posidó) alleta la
criatura, que va ser trobada, embolicada en
esplendids bolquers, per un pastor. L'home
la va recollir, pero un altre pastor la recla-
ma pera ell. El primer va estar d'acord a
donar-li el nen, pero es va quedar els bol-
quers. L' altre, indignat, ana a queixar-se a
Cercíon, el qual, en veure la roba, sospita i
obliga la mainadera a revelar-li tota la his-
toria. Alope fou executada, i el nen, altra
vegada abandonat. Una altra euga va córrer
a alletar-lo, i un altre pastor el va recollir
altre cop, i el va anomenar Hipotoont. Més
tard, Hipotoont passa a ser l' eponim de la
tribu atica dels Hipotoontides, i, quan Te-
sen mata Cercíon, el jove es presenta da-
vant d' ell per reclamar-li el tron del seu avi,
que Teseu li cedí de bon grat. Pel que fa a
Alope, després que Cercíon la sacrifiqués,
Posidó la transforma en font.
ALPOS ('hlrroc;). Alpos era un gegant
sicilia que habitava la muntanya del Pelor
(avui la Punta del Far). La seva llegenda la
narra Nonnos a les Dionisíaques. Com tots
els gegants, era fill de la Terra. Posse"ia un
gran nombre de braºos, i el seu cap estava
envoltat d'una cabellera formada per cent
escurºons. Espiava els viatgers que es per-
dien pels camins de la muntanya i, després
d'esclafar-los sota les roques, els devorava;
per aixo aquella muntanya estava deshabi-
tada. Ni Pan, ni les nimfes, ni tan sols Eco,
no gosaven entrar en aquells verals, on el
silenci regnava arreu. Aquesta situació dura
fins que Dionís es presenta al paratge. Al-
pos el va atacar, protegit per un escut que
era un bloc de pedra i llanºant-li arbres sen-
cers com a projectils. Dionís li llaiwa el tirs
i li encerta la gola. Alpos, com si l'hagués
ferit un llamp, va caure al mar, prop de l'illa
sota la qual vivía Tifó.
ALTEA ('Aí\8aía). Altea, filla de Testi,
és l'esposa d'Eneu, rei de Calidó, i mare de
Deianira i Meleagre (v. les taules 26, p. 316,
Álope: HES!QUI, s. v. 'AMrrri; Hro., Fab., 187,
238; 252;, PAus., I, 5, 2; 14, 3; 9, 3; EuR., trag.
perduda Alope o Cercíon.
Alpos: NoNN., Dion., XXV, 236 s.; XLV, 172
s.; XLVII, 627 s.
Altea: AroL·L., Bíbl., I, 8, 2 s.; BAQ., Ep.,
26
i 27, p. 327). Quan el seu fill féu set dies,
les Moires, que són les Fades del Destí, van
anar a buscar-lo i van predir a la mare que
el nen moriría si la brasa que en aquells
moments cremava al foc de la llar es consu-
mía completament. Immediatament, Altea
l'agafa i, després d'apagar-la, l'amaga en
un bagul. Segons altres tradicions, aques-
ta tisa magica era una branca d'olivera que
Altea havia parit juntament amb el seu fill.
Pero va passar que Mefoagre, durant la
cacera de Calidó, mata els seus oncles, ger-
mans d' Altea. Aquesta, irritada, llenºa al
foc la brasa de que depenia la vida del seu
fill. Meleagre morí a l' acte, i Altea, deses-
perada, es va penjar (v. també Meleagre).
De vegades també es deia que el pare
dels dos fills d' Altea no era en realitat
Eneu, sinó dues divinitats: Meleagre era fill
d' Ares, i Deianira, filla de Dionís. Aquest
darrer s'havia enamorat d' Altea, i Eneu, en
adonar-se'n, li hauria prestat la dona. Com
a agra1ment, el déu li hauria donat un cep i
li hauria ensenyat a conrear la vinya i a fer
servir el seu fruit (v. Eneu).
AMALTEA ('Aµá:í\8Ela). Amaltea és el
nom de la dida que alleta Zeus quan era
nadó a les muntanyes de l'Ida, a Creta, i que
el cría en secret per evitar que Cronos el
trobés per devorar-lo. Per als antics, Amal-
tea tan aviat és la cabra que dona la seva llet
al nen com una nimfa, i aquesta és la ver-
sió més corrent. Es deia que Amaltea havia
penjat el nen d'un arbre perque el seu pare
no el pogués trobar «ni al cel, ni a la terra,
ni al mar», i que havia reunit al seu voltant
els Curets, que amb els seus cants i les se-
ves danses sorolloses ofegaven els crits de
la criatura. La cabra que subministrava la
llet es deia, simplement, Aix (la Cabra); era
un ésser terrorífic, descendent d'Helios (el
Sol), i els Titans tremolaven de tal manera
només de veure-la, que la Terra, a petició
seva, havia ocultat l' animal en una cova de
les muntanyes de Creta. Més tai·d, quan llui-
ta amb els Titans, Zeus es féu una cuirassa
amb la pell d' aquesta cabra, l' egida. Tam-
bé es conta que un dia, jugant, Zeus trenca
una banya de l' animal i la regala a Amaltea,
tot prometent-li que la banya s' ompliria
V, 93 s.; D. S., IV, 34; Ov., Met., VIII, 270 s.;
PAUS., X, 31, 4; HIG., Fab., 14; 129; 171; 173;
174; 239; 249; Tz., Com., 492; A. L., TI:, 2; ese.
a la !l., IX, 534; 548.
Amaltea: HIG., Fab., 139; 182; Ov., Fast., V,
115; CAL·L., H. a Zeus, 46 s.; D. S., V, 70, 2:
EsTR., VIII, 7, 5, p. 387; ER., Cat., XIII.
27
miraculosament de tots els fruits que ella
desitgés. Es tracta del Com d' Amaltea, o de
l' Abundancia (v. Aqueloos).
*AMATA. Esposa de Llatí i mare de La-
vínia (v. aquests noms). Entre els nom-
brosos pretendents que demanaven la ma
de Lavínia, Amata havia escollit el jove
rei dels rútuls, Tum. Per aixo, quan, després
de !'arribada d'Eneas, Llatí decidí atorgar
la seva filla a l'estranger troia, Amata tracfa
per tots els mitjans d'impedir el matrimo-
ni. Va girar en contra dels troians les do-
nes de Laurentum. En coneixer la victüria
d'aquests i la mort de Tum, es va penjar.
Cal destacar que, a Roma, Amata és el
nom ritual de la Vestal, en el moment de
la seva consagració per part del Pontífex
Maxim.
AMAZONES ('Aµa~ÓvE<;). Les amazo-
nes són un poble de dones que descendeix
del déu de la gue1rn Ares i de la nimfa
Harmonía. El seu reialme es troba al nord,
bé a la falda del Caucas, bé a Tracia, o a
l'Escítia meridional (a les planes de la riba
esquerra del Danubi). Es govemen per si
mateixes, sense la intervenció de cap home,
i al capdavant tenen una reina. Només to-
leren la presencia dels homes en qualitat
de criats, per fer les feines servils. Segons
alguns, mutilaven els fills mascles, en néi-
xer, convertint-los en cecs i coixos; segons
altres, els mataven, i, en deterrninades epo-
ques, s'unien a estrangers per perpetuar el
seu poble, i només criaven les criatures de
sexe femení. A aquestes nenes, els tallaven
un pit perque no els destorbés en la practica
de l'arc o el maneig de la llanºª' costum
que explicava el seu nom (a-µa~wv, «la que
no té pit» ). La seva principal passió és la
guerra.
Diverses llegendes narren els combats
sostinguts pels herois grecs contra aques-
tes estrangeres: el de Bel·lerefontes, com-
plint una ordre de Iobates; el d'Heracles,
que havia rebut d'Euristeu l'ordre d'anar a
les ribes del Termodont, a Capadocia, per
apoderar-se del cinturó d'Hipolita, reina
de les amazones (v. Heracles, p. 247). Hi-
Amata: VrRG., En., VII, 343 s.; XII, 595 s.;
ef. GEL·LI., N.A., I, 12, 19.
Amazones: AroL·L., Bibl., II, 3, 2; 5, 9; Ep.,
I, 16; !l., VI, 186; A. R., Arg., II, 96 s., i ese. ad
loe.; PLUT., Teseu, 27; D. S., IV, 28, 2; V. FL., V,
132; PAUS., I, 2, l; 15, 2; 17, 2; 25, 2; 41, 7; II,
31, 4; 32, 9; III, 25, 3; IV, 31, 8; V 10, 9; 11, 4
i 7; 25, 11; VII, 2, 7 i 8. Cf. Ch. PICARD, a Mél.
Radet, 1940, p. 270-284; lo., Ephese et Claros,
palita estava disposada a donar-l'hi de bon
grat, pero Hera, gelosa de l'heroi, incita
una sedició entre les amazones, i l'heroi va
haver de matar Hipolita i retirar-se lluitant.
Teseu acompanyava Heracles en aquesta
expedició. Teseu s'apodera d'una amazo-
na, anomenada Antíope. Per venjai· el seu
rapte, les amazones van atacar Atenes, i la
batalla tingué lloc a la mateixa ciutat; les
invasores vai1 acampar al turó que, posteri-
orment, va rebre el nom d' Areopag (el turó
d' Ares). Van ser derrotades pels atenesos,
encapºalats per Teseu (v. Teseu). També es
deia que les amazones havien enviat a Troia
un contingent comandat per Pentesilea per
ajudar Príam. Pero Aquil·les no triga ama-
tar Pentesilea, la darrera mirada de la qual
va infondre un amor abrusador en l' heroi
(v. Aquil·les).
La deessa adorada principalment per
aquestes dones era, naturalment, Artemis,
la llegenda de la qual té molts punts de
similitud amb el genere de vida que me-
naven aquestes guerreres i caºadores. Per
aixo se'ls atribueix de vegades la funda-
ció d'Efes i la construcció del gran temple
d' Artemis (v. també Mirina).
AMFIARAU ('Aµqná:paoc;). Amfiarau
és el fill d'Ecles i d'Hipermestra (sobre els
seus orígens i la seva filiació, v. la taula
1, p. 8). Els seus fills eren Alcmeó i Am-
fíloc, als quals altres tradicions afegeixen
tres herois pertanyents a les llegendes ita-
liques: Tiburt, Coras i Catil, fundadors de
la ciutat de Tíbur, a les rodalies de Roma
(avui Tívoli).
Amfiarau era un endeví protegit per Zeus
i Apol·lo. Alhora, era un cabdill guerrer
d'anomenada per la seva honestedat i la
seva bravura, com també per la seva pietat.
Quan es van produir les dissensions que
van significar l'inici del seu regnat a Argos,
Amfiarau va matar el pare d' Adrast, Talau,
i va expulsar el seu fill (v. Adrast). Poste-
riorment, els dos cosins es van reconciliar;
pero mentre Amfiarau era sincer en els seus
sentiments, Adrast va seguir guardant-li
rancúnia. Adrast li dona en matrimoni la
seva germana Erifile, acordant que tots dos
París, 1922.
Amfiarau: AroL·L., Bíbl., I, 8, 2; III, 6, 3 s.;
VIRG., En., VII, 670; XI, 640; HoR., Odes, I, 18,
2; II, 6, 5; !l., ~V, 245-253; PíND., Nem., pas-
sim, i els ese.; EsQ., Set, 568 s.; EsTACI, Teb.,
passim; D. S., IV, 65, 5 s.; PAus., I, 34, 1-5;
V, 17, 7 s.; IX, 41, 2; HIG., Fab., 73; 74; BAQ.,
Ep., VIII; 10 s.; Tz., Com., 1066; Ov., Ibis, 427
s.; 515 s.

s'haurien de sotmetre a l'arbitratge de la
noia si posteri01ment es produ1en disputes.
Aquest acord significa la mort d' Amfiarau.
En efecte, quan Adrast va prometre a Poli-
nices que el tornaria a col·locar al tron de
Tebes, va demanar al seu cunyat Amfiarau
que participés en la campanya que preparava
contra la ciutat. Amfiarau, que sabia gracies
als seus dons profetics el resultat advers de
la guerra, va tractar de persuadir-lo del seu
proposit. Pero Polinices, aconsellat per Ifis,
va oferir a Eritile el collaret d'Harmonia
(v. Cadme). Amb aquest subom, Eritile fou
escollida com a arbitre entre Adrast i Am-
fiarau, i decidí en favor de la gue1rn. El seu
espos, lligat pel seu jurament, va haver de
marxar contra Tebes a desgrat seu. Abans
de partir, pero, va fer jurar als seus tills que
el venjarien més tard matant la seva mare
i organitzant una segona expedició contra
Tebes, que havia d'aconseguir la victoria
(v. Alcmeó; és l' anomenada expedició «dels
Epígons»).
Dirigint-se a Tebes, els esperava la pri-
mera aventura. Quan passaven per Nemea,
els herois, assedegats, van demanar a Hip-
sípile, !'esclava encarregada de la custodia
d'Ofeltes, fill del rei del país, que els indi-
qués una font on apaivagar la set. Per satis-
fer-los, !'esclava va deixar un moment sol
el nen, que un oracle havia ordenat que no
es deixés mai a tena abans que pogués ca-
minar. Va deixar-lo prop de la font, i la serp
que la guardava es va llarn;ar contra la cria-
tura i l'ofega. Amfiarau revela el funest sig-
nificat d' aquell presagi: l' expedició seria un
desastre i els cabdills moririen. Tanmateix,
els herois van prosseguir la seva marxa;
abans, pero, van instituir uns jocs fúnebres
en honor d'Ofeltes, a qui van rebatejar amb
el nom d' Arquemor, «l'inici del destí». Ells
mateixos van participar en les competicions
que més tard van donar lloc als Jocs Ne-
meus, i Amfiarau va guanyar els premis de
salt i de llan9ament de disc. Amb els seus
habils raonaments i la seva prudencia acon-
seguí també, de part dels pares d'Ofeltes,
el perdó d'Hipsípile (v. Hipsípile). Després,
els «Set» van arribar a Tebes.
Un cop allí, al 11arg dels combats que
van tenir lloc davant de les set portes de la
ciutat, Amfiarau va tenir un paper destacat.
Una vegada que Tideu, un dels «Set», havia
caigut ferit al ventre per Melanip, Amfiarau
Amficcíon: APOL·L., Bibl., I, 7, 2; III, 14, 6;
M. de Paros, 1, 8 a 10; PAus., I, 2. 5 i 6; 14, 3;
31, 3; V, 1, 4; IX, 1, l; 34, l; X, 8, 1 i 2.
28
ana a venjar-lo: va matar Melanip, li va ta-
llar el cap i va portar el cap ensangonat a Ti-
deu, que el va obrir i es va menjar el cervell.
Atena, que havia pensat concedir la immor-
talitat a l'heroi, s 'horrmitza tant davant
d' aquell acte de canibalisme, que renuncia
al seu proposit. A la batalla que va signifi-
car la denota dels assaltants, Amfiarau va
fugir fins a les ribes de l'Ismenos, on, quan
estava a punt de ser atrapat per Periclimen,
Zeus, d'una tronada, va fer que s'obrís la
terra davant d'ell i que s'empassés Amfia-
rau amb els cavalls, el cano i l' auriga. En
temps de Pausanias s'ensenyava el lloc on
havia desaparegut l 'heroi. Zeus li concedí la
ü:imortalitat, i Amfiarau va seguir pr~mun­
ciant els seus oracles a Oropos, a l' Atica.
AMFICCÍON ('.Aµ<ptKTÚwv). Amficcí-
on és el fill segon de Deucalió i de Pina
(v. la taula 8, p. 136). S'havia casat amb una
tilla de Cranau, rei d' Atenes, i expulsa el
seu sogre per regnar en el seu lloc (v. també
Cole). Després de deu anys de regnat, va ser
d~posat per Erictoni. Segons algunes tradi-
c10ns, ell dona el nom d' Atenes a la ciutat i
la consagra a la deessa A tena. També sota el
seu mandat Dionís aniba a l' Atica, on fou
hoste del rei.
De vegades se li atribueix la fundació de
1'.Amfi~~i~nia, associa~ió religiosa que reu-
ma penod1cament enviats de totes les ciu-
tats gregues. Sembla que, abans de ser rei
d' Atenes, ho va ser de les Termopiles, que
era un deis dos llocs de reunió de l' assem-
blea (l'altre era Delfos).
Amficcíon va tenir un fill, Itó, que, al seu
tom, en va tenir altres que van fer el seu pa-
pera les llegendes beocies. Una de les seves
filles va ser la mare de Cercíon (v. la taula
8, p. 136; v. també Lacre).
AMFÍLOC ('.Aµ<pÍAoxoc;). Hi ha dos per-
sonatges arnb aquest norn, que les diferents
tradicions distingeixen for9a rnalament. Un
d' ells és el segon fill d' Arnfiarau i genna
d' Alcrneó (v. la taula 1, p. 8). Corn que era
rnolt jove quan el seu pare va rnarxar contra
Tebes, va tenir nornés un paper secundari
en l'assassinat d'Eritile i la venjan9a d' Am-
fiarau (v. Amfiarau i Alcmeó). És possible
que Amfíloc no participés en la rnort de la
seva ruare; per aixo les Erínies no el van
perseguir, tal corn ho van fer amb el seu
gerrna. Figura entre els pretendents d'He-
Amfíloc: APOL·L. Bibl., III, 6, 2; 7, 2; 10, 8;
EsTR., XIV, p. 668 s.; PAus., I, 34, 3; II. 1, 1;
18, 4-5; 20, 5; III, 15, 8; V, 17, 7; X, 10~ 4. V.
Amfiarau, Alcmeó.
29
lena i, corn a tal, va prendre parten l'expe-
dició contra Troia de tornada de la guerra
dels Epígons contra Tebes. Tanmateix, el
seu nom no s' esmenta a la llíada, i es devia
introduir posterionnent en els poernes dels
Retoms. A Troia, Arnfíloc, que havia here-
tat el do profetic del seu pare, va fer costat
a 1'endeví Calcant i, segons sernbla, va fun-
dar arnb ell diversos oracles a les costes de
l' Asia Menor. Malgrat aixo, generalment
aquest paper s' atribueix rnés al segon Arnfí-
loc, cosí de l' anterior i fill d' Alcmeó i Man-
to, tilla del' endeví teba Tiresias. Arnfíloc el
Jove va ser el fundador de 1' Argos d'Etolia
-diferent de l' Argos de l' Argolida, rnolt
rnés celebre i més antiga-. Ell tarnbé ana
a Troia i, arnb l' endeví Mopsos, va fundar a
Cilícia la ciutat de Mal· los. Després, amb el
desig de tornar a la ciutat d' Argos, que ell
també havia fundat, sernbla que abandona
Mal·los, que queda en rnans de Mopsos.
Pero, en anibar a Argos, no li va agradar la
situació en que es trobava la ciutat i torna a
Mal·los. Allí va reclamar el poder a Mop-
sos, que es nega a tornar-l'hi. Aleshores els
dos endevins es van batre en cornbat singu-
lar i tots dos van morir.
('.Aµcpíwv). Arnfíon és fill de
Zeus i d' Antíope, i germa bessó de Zetos.
Va néixer a Eieuteres, a Beocia, i, quan
era un nadó, va ser abandonat, arnb el seu
genna, a la rnuntanya per ordre del seu be-
soncle Licos. Els nens van ser recollits per
un pastor, que els va criar. Zetos es va afec-
cionar a feines violentes i a les arts rna-
nuals: la lluita, l' agricultura, la ramaderia,
rnentre que el seu germa, que havia rebut
d'Herrnes corn a regal una lira, es va de-
dicar a la música. Es diu que els dos joves
solien discutir sobre el respectiu valor de
les seves habilitats. Arnfíon, de caracter
més tranquil que el seu germa, sovint cedía,
fins al punt que, de vegades, renunciava a
la música. Mentrestant, la seva ruare Antí-
ope era presonera del seu onde Licos i era
tractada com una esclava per la seva espo-
sa, Dirce, que envejava la seva bellesa. Pero
una nit els lligams que la retenien captiva
van caure miraculosament, i la dona, sense
Amffon: Od., XI, 260 s.; EuR., trag. perdu-
da Antíope; A. R., Arg., I, 735-741; ese. a IV,
1090; APOL·L., Bibl. III, 5, 5 s.; PAus., II, 6, 4;
21, 9-10; V, 16, 4; VI, 20, 18; IX, 5, 6-9; 8,
4; 16, 7; 17, 2-7; 25, 3; X, 32, 11; PROP., I, 9,
10; HoR., Epist., I, 18, 41-44; Od., III, 11, 2;
A. p., 394 s.; Ov., Met., VI, 271; LLUcrA, La
dansa, 41; HIG., Fab., 7 a 11; 14; 69; 76; 97;
155. Cf. I. DucHEMIN, La houlette et la lyre, I,
que ningú no la veiés, va poder arribar a la
cabana on vivien els seus fills. Ells la van
reconeixer i la van venjar matant Licos i la
seva esposa Dirce. El castig de la dona fou
tenible: la van lligar viva a un brau, que la
va mTossegar i la va destrossar contra unes
roques. Després tots dos germans van reg-
nar a Tebes en lloc de Licos. Van envoltar
la ciutat de muralles. Zetos transportava
les pedres a les seves espatlles, mentre que
Arnfíon les atreia amb el so de la seva lira.
Més tard, Amfíon es va casar arnb Níobe,
tilla de Tantal (v. Níobe). Segons alguns au-
tors, va morir, juntament arnb els seus fills,
a mans d'Apol·lo. Segons altres, va embo-
gir i tracta de destruir un temple del déu,
que el travessa amb una fletxa.
('.Aµcpicr8Évric;). Amfís-
tenes és un lacedemoni, nét d' Agis i fill
d' Amficles. Al seu torn va tenir un fill, Ir-
bos. Els dos fills d' aquest, Astrabac i Alo-
pec, van trobar l' estatua d' Artemis Órtia.
Per haver vist la imatge sagrada, tots dos
van embogir.
L'estatua d'Ártemis s'havia perdut feia
molt de temps -es deia que era la que
Orestes i Ifigenia havien portat de Tauri-
da-. Els dos nois la van trobar oculta entre
uns esbarzers. Davant d'aquesta estatua es
flageHava els joves espartans fins a fer que
els brollés la sang.
('.Aµ<pnpúwv). Amfitrió és
fill d' Alceu, rei de Tirint, id' Astidamia, la
tilla de Pelops (v. les taules 2, p. 14, i 31,
p. 414). Va prendre parten la guena entre
el seu onde i cunyat Electrió i el cosí i nét
d'aquest, Pterelau, el primer dels quals reg-
nava a Micenes, i el segon reclamava aquest
tron com a pertanyent a la descendencia de
Mestor, un dels germans d'Electrió. Els
fills de Pterelau, al capdavant d'un exercit
de tafis -els habitants de l' illa de Tafos,
a les costes d' Acarnania-, van anar a sa-
quejar el territori de Micenes i a endur-se
els ramats d'Electrió. Durant la lluita van
caure en combat tots els fills d'Electrió i
tots els de Pterelau, excepte un de cada fa-
mfüa: Lícimní de la primera, i Everes de la
segona. Els tafis van aconseguir fugir amb
París, 1960.
Amfistenes: PAus., III, 16-9 s.
Amfitrió: APOL·L., Bibl., II, 4, 6 s.; HES., Es-
cut, 11 s.; 79 s.; Tz., Co111., 932; EuR., Her., 16
s.; PAus., IX, 19, l; A. L., Tr., 41; Ov., Met., VI,
762 s.; HERóD., V, 59; PAus., I, 37, 6; PLAUTE,
Amf, passim; HIG., Fab., 30; TEóCR., XXIV; D.
S., III, 67, 2.

els ramats, que van confiar al rei de l'Eli-
da, Polixen; pero Amfitrió aconseguí que
aquest els hi tornés, a canvi d'un rescat, i
els va portar altre copa Micenes. Per venjar
la mort dels seus fills, Electrió va engegar
una campanya contra Pterelau i el seu po-
ble, els teleboes. Durant la seva absencia,
confia el regne, així com la seva filia Alc-
mena, a Amfitrió, que es va comprometre
per juramenta respectar-la fins a la tornada
del rei. Pero Electrió no va anar a la guerra,
tal com ell volia: quan Amfitrió li retornava
els ramats que li havien robat, una vaca es
va enfurir. Aleshores Amfitrió, per calmar-
la, li llan9a el pal que duia a la ma, amb la
mala sort que va rebotar en les banyes de
l' animal, va colpejar Electrió i el va matar.
Estenel, sobira que regnava a Argos, i de
qui depenia el regne de Micenes, se serví
de l' accident per desterrar Amfitrió del seu
territori. Amfitrió va fugir a Tebes amb Alc-
mena i Licimni, on el rei Creont el purifica
del seu homicidi. Pero, lligat pel seu jura-
ment, Amfitrió no es podía casar amb Alc-
mena, i ella, de la seva banda, no volia con-
sentir el matrimoni fins que no es vengessin
els seus germans morts. Per aixo Amfitrió
va haver d'emprendre una expedició militar
contra Pterelau i els teleboes, per a la qual
cosa va demanar l'ajuda de Creont. El rei
no la hi nega, pero va posar com a condició
que Amfitrió havia d'alliberar primer Te-
bes d'una guineu que assolava el país. Era
la guineu de Teumes, impossible d'atrapar
en la cursa. Aleshores Amfitrió va fer que li
portessin el gos de Procris, animal originari
de Creta, capa9 de vencer corrent tot allo
que perseguía. La cacera va comen9ar, pero
no semblava acabar mai, i Zeus, per respec-
tar els Fats i trabar una solució, transforma
els dos animals en estatues de pedra.
Acomplida així la condició estipulada per
Creont, Amfitrió va obtenir l' alian9a dels te-
bans contra els teleboes. Amb altres trapes
-principalment les de Cefal de l' Ática, les
de Panopeu de Focida i d'Heleu del' Argo-
lida, fill de Perseu- saqueja l'illa de Tafos.
Pero allí també va ensopegar amb un encan-
teri. Mentre Pterelau visqués, la ciutat seria
inexpugnable, i l' existencia del rei estava
vinculada a un cabell ocult d'or que tenia al
cap. Tanmateix, la filla de Pterelau, Come-
to, es va enamorar d' Amfitrió i va tallar el
cabell fatal del cap del seu pare. Pterelau va
morir, i Amfitrió va poder apoderar-se de la
Amfitrite: Od., III, 91; XII, 60, etc.; HEs.,
Teog., 243; APOL·L., Bibl., I, 2, 7; 2; 4, 6; ese. a
30
totalitat del territori deis teleboes. Després
va matar Cometo i retorna a Tebes carregat
amb el batí. Durant la seva absencia, Zeus,
prenent la formad' Amfitrió, es va presen-
tar a Alcmena i aconseguí allo que ell li
havia demanat debades (v. Alcmena i Hera-
cles). Aquella mateixa nit arriba Amfitrió,
que va engendrar Íficles, mentre Alcmena
concebia Heracles per obra de Zeus. Quan
Amfitrió va saber per l' endeví Tiresias la
infidelitat involuntaria de la seva esposa,
de primer la va valer castigar, pero Zeus li
ho va impedir (v. Alcmena). Amfitrió es va
reconciliar amb ella i va participar activa-
ment en l' educació d'Heracles ensenyant-li
a conduir un carro. Es diu també que, per
esbrinar quin era el seu fill i quin era el de
Zeus, va introduir dues grans serps a l'habi-
tació de les criatures. Íficles s' espanta, pero
Heracles, que ja tenia deu mesas, ofega els
animals.,Així es posa de manifest !'origen
huma d'Ificles i el diví d'Heracles (v. també
Íficles). Una altra tradició pretenia que les
dues serps les havia enviat Hera. Més tard,
quan Heracles mostra el caracter violent
de la seva naturalesa matant el seu mes-
tre de música Linos, Amfitrió, tot tement
un destí semblant si contrariava el nen,
el va enviar al camp, a vigilar els ramats.
Així, l'heroi va matar el lleó del Citeró,
que atacava els ramats d' Amfitrió. Final-
ment Amfitrió va morir en combat, al costat
d'Heracles, en la lluita que van mantenir els
habitants de Tebes amb els mínies d'Orco-
men, ciutat ve1na de Tebes (v. també Ergí i
Heracles).
AMFITRITE ('Aµcp1rpfrr¡). Amfitrite és
la reina del Mar, <da que envolta el món».
Pertany al grup de les filles de Nereu i Do-
ris, les anomenades Nereides, i dirigeix el
cor de les seves germanes. Un dia que ba-
llava prop de l'illa de Naxos, Posidó la va
veure i la rapta. Es diu també que Posidó
l' estimava des de feia molt de temps, pero
que la jove, per pudor, l'havia rebutjat i
s' havi a amagat a les profunditats de l' oc ea,
més enlla de les Columnes d'Heracles. Uns
dofins la van descobrir i, enmig d'una pro-
cessó solemne, la van portar fins a Posidó,
que es va casar amb ella. Al costat del déu
del mar, tenia el mateix paper que Hera al
costat de Zeus i que Persefone al costat del
déu dels morts. Se la salia representar en-
voltada d'un nombrós seguici de divinitats
marines.
Od., III, 91; HIG., A. p., II, 17.
31
("AµuKoc;). era un gegant, (''Aµn:EAoc;).
significa «cep de . . ,
fill de Posidó i rei dels bebrices, a Bitínia.
De naturalesa salvatge, va inventar la boxa d' un satir i una est1mat per D10111s.
El déu li regala una vinya, que, de
í el pugilat. Atacava els estrangers que arri-
ra!m, penjava de les branques d'un om. El
baven a Bitínia i els matava a cops de puny.
jove va valer agafar el ra'ún.' puj~ a l'arbre,
Quan els argonautes V?-11 desembarcar ª!
va caure mentre les despenJava i es va ma-
país, es van topar amb Amic, qt~e els repta
tar. Dionís el transforma en constel-lació.
a lluitar. Pol·lux accepta el duel, 1 el combat
comenca. Malgrat la seva enorme al9ada i *AMULI. Quinze reíd' Alba, fill de Pro-
cas i crerma de N umitor. Abans de morir,
la sev; for9a brutal, el gegant fou ven9ut
per l'habilitat i l'agilitat de l'heroi. Havien havia dividit en dues parts !'herencia reial.
D'una banda, els tresors, de l'altra, el reg-
apostat la propia vida: en cas d'haver ven9ut,
Amic hauria mort el seu adversari. Pol-lux, ne. Numitor va triar aquesta darrera
pero, es limita a fer prometre al gegant, amb Amuli, fent servir les riqueses que van
un jurament solemne, que a partir d' aquell correspondre, va poder destronar facilment
moment respectaría els estrangers. el seu germa i ocupar-ne el lloc.
tates les precaucions que havia pres, no
('AµÚKr¡). Amice és filia del
va poder impedir que la seva nebod~, Re~
rei de Xipre Salamí. Va instal·lar una co- Silvia danés a llum dos bessons, Romul I
lünia de xipriotes a Antioquia, a les ribes Rem, que van acabar destronant i. matai:t
de l' Orantes, on es va casar amb Cas, fill Amuli, i retornant el poder al seu av1 Nmm-
d'Ínac, que havia condtt'it fins allí una co-
tor (v. Numitor).
lünia de cretencs. Va morir a la ciutat i fou
enterrada a les seves rodalies, en un indret ~,...,,u-"'"'--' ...""''"--' ('Ava~ayópac;). Fill de
anomenat Amice. Megapentes, que al seu torn ho era de Pre-
tos, rei d' Argos, a qui va succeir (v. la taula
AMIMONE ('Aµuµwvr¡). Amimone és 15, p. 231 ). Segons una tradició referida
una de les cinquanta filles del rei Danau. per Pausanias i Diod~r, durant el seu reg~
La seva mare fou Europa. Quan Danau se nat - i el del seu av1 Pretos-, es prodm
n' ana a Líbia (v. Da na u) amb els seus fills, la bogeria col·lectiva de les dones argives,
Amimone l'acompanya i s'instaHa amb ell que Melamp (v. aquest nom) va curar. Com
a Argos. Pero el país es trobava sense aigua a recompensa, Anaxagoras li va donar ~ ell
per culpa de la ira de Posidó, descontent un ter9 del seu regne, un altre ter9 a Biant,
perque aquella regió havia estat atorgada a genna de Melamp, i es queda el ter9 res-
Hera quan la volia per a ell. Quan Danau tant. Els seus descendents, els Anaxagori-
s'establí al tron d'Argos, envia les seves ti- des, van seguir governant en aquestes con-
lles a buscar aigua. Amimone se'n va anar, dicions fins que el fill d'Estenel, Cifarabes,
dones, amb les seves germanes, i, quan se torna a unir tot el regne d' Argos sota la seva
sentí cansada de tant caminar, s' adormí al autoritat. En efecte, el darrer descendent
camp. Mentre dormía sorgí un satir, que de Melamp, Amfíloc, se'n va anar a l'ex~­
tracta de violar-la. La jove crida Posidó en li després de tomar de la gueITa de Trma
auxili seu. El déu es presenta en un moment, (v. Amfíloc). El darrer descendent de Biant,
va rebutjar el satir amb un cop de trident, Cianip, fill d'Egialeu (o, segons altres, el
i Amimone atorga al déu allO que havia ne- seu germa segon) (v. la taula 1, p. 8), va mo-
gat al satir. El trident, pero, havia colpejat rir sense successió. Cifarabes també morí
una roca, d' on brolla una triple font. Se- sense descendencia. El fill d' Agamemnon,
crons una altra versió, Posidó, enamorat Orestes, s' apodera d' Argos al mateix temps
d'Amimone, després d'anar en auxili de la que d'Esparta (v. Orestes).
noia li revela l' existencia de la font
de L~rna. Amimone tingué un fill de Posi- ANAXARETE ('Ava~apÉrr¡). Anaxare-
te era una donzella de Xipre, pertanyent a
dó, l'heroi Naupli.
Amic: A. R., Arg., II, 1 s.; AroL·L., Bibl., I, 9,
Ampel: Ov., Fast., III, 407 s.; NoNN., Dion.,
20; HIG., Fab., 17; TEóCR., XXII, 27 s. X, 175 s.
Amuli: PLUT., Rom., 3; L1v1, I, 3; D. H., I, 71.
Amice: MAL., p. 198 b.
Anaxagoras: PAUS., II, 18, 4 s.; D. S., IV, 68.
Amimone: AroL·L., Bibl., II, 1, 4 s.; Ov.,
Anaxarete: Ov., Met., XIV, 698 s.; cf. A. L.,
Am., I, 13; PAus., II, 15, 4; HIG., Fab., 169.
Drama sat. d'EsQ. (perdut); cf. ese. a la Jl., IV,
T!:, 39, que conta una llegenda semblant, en qu~
els herois, igualment xipriotes, són Arceofont 1
171. v. F. BROMMER, Ath. Mitt., 1938-1939, p.
Arsínoe, la filla del rei de Salamina.
171-176.

una família noble que descendía de Teucre,
fundador de Salamina de Xipre. Un jove
de l' illa, anomenat Ifis, estava bojament
enamorat d'ella, pero la noia se li mostrava
cruel. Desesperat, lfis es va penjar davant
la porta de la jove. Ella, en lloc d' alterar-se
davant d'aquell espectade, va voler veure
l' enterrament, per pura tafaneria, quan pas-
sava per sota de la seva finestra, atreta perla
gran afluencia de gent que el su"icidi havia
convocat i per les lamentacions de tota la
ciutat, impressionada per un destí tan trist.
Pero Afrodita, irritada per la seva duresa, la
va convertir en estatua de pedra, en lama-
teixa postura que la noia tenia en treure el
cap per la finestra. Aquesta estatua, anome-
nada Venus Prospiciens (la Venus que mira
endavant) era dipositada a un temple de Sa-
lamina de Xipre.
ANCUR (''Ayxoupoc;). Ancur és fill de
Midas i rei de Frígia. A les rodalies de la
seva capital s'havia obert un abisme pre-
gon, que amena<;ava d'empassar-se la ciu-
tat. Aleshores Ancur consulta l' orade per
saber com posar fi a aquell perill. L' ora-
de li va respondre que havia de llan<;ar a
l'abisme el que tingués de més preuat. L'or
i les joies que va llan<;ar al precipici no van
servir de res, de manera que Ancur acaba
llan<;ant-se ell mateix. Aleshores !'abisme
es va tancar a l' acte.
ÁNDROCLE (''Av8poKí\oc;). Fill de Co-
dre i cabdill dels colons jonis que van ex-
pulsar els leleges i els caris establerts a la
regió d'Efes. Passava per ser el fundador de
la ciutat i va conquerir l'illa de Samos. Pel
que fa a la fundació de Samos, es deia que
un oracle havia anunciat als colonitzadors
que l'indret de la futura ciutat l'indicarien
un peix i un senglar. Així, un capvespre,
quan preparaven el sopar, un peix a mig
coure va fer un salt i arrossega una brasa,
que va encendre uns esbarzers. Dels esbar-
zers va sortir un porc senglar que Androde
va ca<;ar. L'heroi va interpretar aquesta cu-
riosa coincidencia com el vaticini i funda la
ciutat en aquell lloc.
ANDRÓGEU ('Av8póycwc;). Androgeu
és un dels tills que Minos va tenir amb Pa-
sífae (v. la taula 30, p. 367). Aquest fill, que
es destacava en tots els jocs atletics, va anar
Ancur: PLUT., Par., 5.
Ándrocle: PAus., VII, 2, 8 s.; 4, 2; ATEN.,
VIII, 361 e a e; EsTR., XIV, p. 633; 640.
Androgeu: APoL·L., Bibl., III, 15, 7; CAT.,
LXVI, 77 s.; Hro., Fab., 41; Ov., Met., VII, 458;
32
a participar a les competicions organitza-
des per Egeu a Atenes, on va vencer tots
els seus rivals. Ple d'enveja, Egeu l'envia a
lluitar contra el toro de Marató, que devas-
tava el país, pero va morir en la lluita. Altres
diuen que, després de les seves victories a
Atenes, el jove es va dirigir cap a Tebes per
participar en els jocs d' aquella ciutat. Pel
camí, els rivals que ell havia derrotat el van
atacar i el van assassinar. Tant si fou d'una
manera com de l'altra, quan la notícia arri-
ba a Minos, el rei es trobava celebrant un
sacrifici a l'illa de Paros. Sense interrompre
la cerimonia, va voler mostrar el seu dolor
i per aixo es va treure del cap la corona que
cenyia i va ordenar que s' aturés la música
de les flautistes rituals. Aquest és, segons
diuen, l' origen del ritu especial de Paros,
que exdou del sacrifici ofert a les Gracies
-les divinitats en honor de les quals sacri-
ficava Minos- les corones de flors i la mú-
sica de flauta. Acabada la cerimonia, Minos
aplega una flota i es dirigí contra Atenes. Va
comen<;ar apoderant-se, sobre la marxa, de
Megara, que~ situada al golf de Salamina, és
la dau de l' Atica. Es va emparar de la ciu-
tat gracies a la tra"ició d'Escil·la (v. aquest
nom), tilla del rei Nisos. A continuació, va
posar rumb a Atenes. La guerra, pero, es
va perllongar, i Minos va implorar a Zeus
que el vengés dels atenesos, i la fam i la
pesta van caure sobre la ciutat. Amb el
temps, els atenesos, en vista que el sacrifici
de diverses verges (les Hiacíntides) no do-
nava resultat, van consultar l' orade. Aquest
els va respondre que, perque s' acabés la
plaga, els atenesos havien de donar allo que
els demanés el rei Minos. El rei va exigir
que tots els anys li paguessin un tribut de
set joves i set donzelles, desarmats, perque
servissin d'aliment al fill monstruós de Pa-
sífae, el Minotaure. Més tard, Teseu allibe-
ra la ciutat d' aquest dur tribu t.
Segons una tradició, Androgeu fou res-
suscitat per Asdepi, potser per confusió
amb Glauc (v. aquest nom). Androgeu va
tenir dos fills, Alceu i Estenel, que es van
establir a Paros amb els seus ondes: els fills
de Minos i de Paria (v. Nefalió).
ANDRÓMACA ('Av8poµáxr¡). Andro-
maca és tilla del rei de Tebes de Mísia Ee-
ció, la capital del qual va ser saquejad~ per
PAUS., I, 1, 2; 4; 27, 10; PROP., II, 1, 61-62; L. WE-
BER, aAl:f Re!. Wiss., XXIII (1925). p. 228 s.
Andromaca: !l., VI, 395 s.; XXII, 460 s.,
etc.; EuR., Tr.; Hro., Fab., 123; VrRG., En., III,
295, i SERVI, ad loe.; EUR.; Andr., passim; SEN.,
33
Aquil-les abans de comen<;ar el nove any de
la guerra de Troia (v. Aquil·les). Androma-
ca, esposa d'Hector i nora de Príam, va per-
dre, en aquesta incursió dels grecs contra la
seva ciutat d' origen, el seu pare i els seus
set germans, morts per Aquil·les. Amb Rec-
tor només va tenir un fill, Astíanax. Després
de la mort del seu marit i de la caiguda de la
ciutat, Andromaca passa a formar part del
botí de guerra de Neoptülem, fill d' Aquil-
les, el qual, després de matar Astíanax se-
gons unes versions, o perdonant-li la vida
segons unes altres, es va endur Andromaca
a l'Epir, d'on era rei. Allí, Andromaca li va
donar tres fills: Molós, Píel i Pergam. Quan
Neoptolem va ser assassinat a Delfos, on
havia anat a consultar l' orade, el seu regne
i la seva esposa van passar a mans d'Helen,
germa d'Hector, a qui també s'havia endut
a l'Epir (v. a l'article de Molós la versió que
segueix Eurípides).
Durant el viatge d'Eneas a l'Epir, An-
dromaca regnava pacíficament amb Helen.
Quan aquest va morir, sembla que Andro-
maca acompanya el seu fill Pergam fins a
Mísia, on va fundar una ciutat que va por-
tar el seu nom. Segons la tradició, Andro-
maca era una dona alta i bruna, de caracter
dominan t.
ANDRÓMEDA ('Av8poµÉ8r¡). Andró-
meda és tilla de Cefeu (rei d'Etiüpia) i de
Cassiopea. La seva mare pretenia ser la més
bella de les Nereides. Aquestes, per gelo-
sia, havien demanat a Posidó que les vengés
d' aquell insult, i el déu, per complaure-les,
havia enviat un monstre que assolava les
terres de Cefeu. El rei interroga l' orade
d' Ammó, que va predir que Etiopía es veu-
ria lliure d' aquella plaga si la tilla de Cassi-
opea era sacrificada com a víctima expiato-
ria. Els etíops van obligar Cefeu a acceptar
el sacrifici, i la jove fou lligada a una roca.
Perseu, de tomada de la seva expedició con-
tra Medusa, la va veure, s' enamora d' ella i
va prometre a Cefeu alliberar la seva tilla si,
a canvi, la hi donava per esposa. Cefeu ho
va acceptar, i Perseu va acabar amb el mons-
tre i es casa amb la noia. Tanmateix, Fineu,
germa de Cefeu, que havia estat promes a
Tr.; PAus., I, 11, 1i2; X, 25, 9-10; cf. J. PERRET,
Les Origines troyennes, París, 1942; WrLLAMO-
WITZ-MOELL., a Hermes, 1923, p. 284 i 5.
Andromeda: AroL·L., Bibl., II, 4, 3; Ov.,
Met., IV, 665 s.; Hro., Fab., 64; A. p., II, 11;
Tz., Com., 836; CoNó, 40. SbFOCLEs i EuRí-
PIDES havien compost cadascun sobre aquest
tema una tragedia de les quals només queden
la jove, va ordir una conjura contra Perseu.
Pero l'heroi la va descobrir i va mostrar als
seus enemics el cap de la Gorgona, que els
va petrificar. Quan se'n va anar d'Etiopia,
Perseu s' endugué amb ell Andrómeda a Ar-
gos i, després, a Tirint. En aquesta danera
ciutat van tenir diversos fills i una tilla (v. la
taula 31, p. 414).
Existeix una interpretació racionalista
d'aquesta llegenda, citada per Conó. Se-
gons aquesta versió, Cefeu regnava al país
que més tard s'havia d'anomenar Fenícia,
pero que aleshores es deia Jope, el nom de
la ciutat homónima, situada a la costa. El
reialme s 'estenia des de la Mediterrania
fins al país dels arabs i el mar Roig. Cefeu
tenia una tilla molt bonica, Andrómeda, a
qui feien la cort Fenix, eponim de Fenícia,
i el seu onde Fineu, germa de Cefeu. Des-
prés de molts esquivaments, Cefeu va deci-
dir donar la filia a Fenix; pero no volia fer
la sensació que la negava al seu germa, de
manera que va simular un rapte. Androme-
da seria raptada en un illot on ell solía oferir
sacrificis a Afrodita. Així ho va fer Fenix,
a bord d'una nau anomenada «la Balena».
Pero Andrómeda ignorava que només es
tractava d'un simulacre destinat a enganyar
el seu onde, i per aixo es va posar a cri-
dar i a demanar auxili. Casualment, Perseu,
fill de Danae, passava per allí. Va veure la
noia que suposadament estaven raptant i, a
primera vista, s'enamora d'ella. Aleshores
es va llan<;ar contra la nau, va deixar els
mariners «petrificats» de la sorpresa i es
va endur Andromeda, amb qui es casa. Fi-
nalment van arribar a Argos, on Perseu va
regnar en pau.
ÁNIOS (''Avwc;). Anios és un fill d' Apol-
lo que regnava a Delos en temps de la guer-
ra de Troia. La seva mare es deia Reo (la
Magrana), que, per part del seu pare Esta.fil
(el Ra"im), descendía de Dionís. Quan Es-
tafil s' adona que Reo estava embarassada,
no va creure que el responsable fos Apol·lo,
sinó un amant qualsevol. Aleshores va fer
tancar la jove en un cofre i abandonar-la al
mar, a la deriva. El cofre va anar a encallar
a les costes d'Eubea. Quan el nen va néixer,
fragments; cf. també ER., Cat., 17. V. A. FERRA-
BINO, Kalypso, Torí, 1914, p. 323 s.
Ánios: Ep. G1: Fr. (Kinkel), p. 29 s.; APOL·L.,
Ep., III, 10; VrRG. En., III, 80 i SERVI ad loe.;
Ov., Met. XIII, 632 s.; Tz., Com., 570, 581; ese.
a l'Od., VI, 164; D. S., V, 62; D. H., I, 59; cf. R.
TEXIER, Rev. Arch., 1934, p. 155 s.
 PERENNA
ApoJ.lo transporta el nen i la mare a l'illa
sagrada de Delos, atorgant-li la sobirania
sobre ella. Al mateix temps li dona el do de
la profecía (v. també Reo).
Amb Doripe, Anios tingué tres tilles,
anomenades les Vinyataires (oivorpocpoí):
Elais, Espermo i Eno, noms que recorden
respectivament els del' olí, el blat i el vi. Les
tres joves havien rebut del seu avi Dionís el
poder de fer créixer de la terra aquells pro-
ductes. Es diu que el seu pare va oferir els
seus serveis als grecs quan salpaven cap a
Troia, perque sabia, gracies la seva art pro-
fetica, que aquella guerra duraría deu anys.
Al principi, els grecs es van negar a recórrer
a les tres germanes; pero, en veure que la
campanya durava més del que havien pre-
vist, Agamemnon va enviar Ulisses i Me-
nelau a Delos per encomanar-los la missió
de proveir l' exercit. Les noies hi van acu-
dir de bon grat, pero després, cansades,
van fugir. Els grecs les van perseguiri elles van
pregar a Dionís que les ajudés. El déu les va
transformar en coloms. Per aixo a l'illa de
Delos estava prohibit matar aquests ocells.
La llegenda d' Anios no figura en els poe-
mes homerics; només apareix als Poemes
cíclics, i es va desenvolupar en l'epoca hel-
lenística. Sobre Anios, pare de Lavínia, ve-
geu també aquest nom.
*ANNA PERENNA. Deessa romana
molt antiga, venerada en un bosc sagrat
situat al nord de Roma, a la Vía Flamínia.
Se la representava amb aspecte de vella.
Quan la plebs es va revoltar al mont Sacre
i les provisions escassejaven, Anna Perenna
feia pastissos que diariament anava a ven-
dre al poble, i així feia passar la fam de la
gent. Aixo li va valer els honors divins quan
les turbulencies polítiques van calmar-se i
la plebs es va reintegrar a Roma.
Una altra tradició, que es va desenvolu-
par al mateix temps que la historia d'Eneas,
feia d'aquesta Anna la germana de la reina
Dido. Després del sui"cidi de Dido (v. Ene-
as), el regne de Cartago va ser envalt pels
indígenes acabdillats per Iarbas (v. aquest
nom), i Anna es va veure obligada a fugir.
Primer va trobar asil a la cort del rei de Me-
lite, illa de la costa africana. Pero Pigma-
lió, rei de Síria, va anar a demanar al rei el
lliurament de la fugitiva. Aleshores Anna va
abandonar l'illa i, quan ja era mar endins,
Anna Perenna: Ov., Fast., III, 517 s.; MACR.,
Sat., I, 12, 6. V.M. GUARDUCCI, Il Culto di Anna
nelle iscrizioni siculi di Buscemi, e il culto la-
tino di Anna Perenna, a Studi e Materiali di St.
34
una tempesta la llaiwa a les costes del Laci.
Precisament, en aquell temps Eneas regna-
va a la ciutat de Laurentum, on va trobar
la noia. Eneas es passejava per la riba del
mar, en companyia del seu amic Acates, i va
reconeixer Anna. Eneas l'acollí amb llagri-
mes, tot lamentant-se de la trista dissort de
Dido, i va instal·lar Anna al seu palau. Aixo
va disgustar Lavínia, !'esposa d'Eneas, que
no veia amb bons ulls la presencia d' aquell
testimoni del passat del seu marit. Un somni
va revelar aAnna la necessitat de guardar-se
de la reina i, en plena nit, va fugir de palau.
Errant pels camins, va trobar el déu del riu
veí, Numici, que corria per aquells verals,
i que l' arrossega al seu llit. Mentrestant, la
gent d'Eneas cercava la fugitiva. Van seguir
les seves petjades fins a la riba del riu. Allí
el rastre desapai·eixia; i, com que no sabien
cap a on havien de seguir, una figura que
va sorgir de les aigües els revela que Anna
s'havia convertit en una nimfa aquatica i
que a paitir d' aquell moment es passava a
dir Perenna, nom que indicava la seva eter-
nitat. Plens de joia, els servidors d'Eneas
es van escampar pels camps, passant el dia
entre festes i banquets, costum que després
es va perpetuar amb la celebració anual de
la festivitat d' Anna Perenna.
Ja anciana, Anna fou escollida per Mart
com a mediadora entre ell i Minerva.
Mart estimava Minerva, pero la casta dees-
sa es resistía a les seves demandes. Per aixo
Mart va pensar confiar a la vella Anna el
paper tradicional d'alcavota. La dona, que
sabia que li confiaven una missió impossi-
ble de complir, ja que Minerva era incor-
ruptible, va entretenir el déu amb paraules
enganyoses, li va donar esperances i, final-
ment, va adoptar la personalitat de Minerva
en una cita nocturna amb ell. Quan l' amant
va entrar a la cambra nupcial, Anna es va
aixecar el vel que li tapava la cara, i Mait
va reconeixer la vella, que es va burlar d' ell
en termes molt procac;os. Aixo explica, es
diu, les canc;ons obscenes que es canten du-
rant la festivitat d' Anna Perenna.
*ANQUEMOL. Fill de Retos, rei del
poble italic deis marrubis -ciutat del país
dels mai·sos, a la Italia central, a les ribes
del llac Fucin-. Havia estat amant de la
seva sogra Casperia. Quan Retos se n'ado-
na, va voler matar el seu fill, que va fugir i
delle Rel., 1936, p. 25 a 50, i sobretot G. DuMÉ-
ZIL, Le Festin d'immortalité, París, 1924.
Anquemol: V1Ro., En., X, 388 s.; SERvr, ad.
loe. citant A v1E: i ALEX. PoL.
35
va trabar asil a la cort de Daune, el pare de
Turn. Va lluitar al costat d'ell en la guerra
contra Eneas i morí en combat.
('Ayxforic;). Anquises és el
i fill de Capis i de Temiste
la taula 7, p. 128). Va ser estimat per
Afrodita, que el va veure a l'Ida, prop de
Troia, mentre ell pasturava el ramat. Perque
Anquises l'estimés, Afrodita se li apropa,
presentant-se com la filla del rei de Frígia,
Otreu, la qual Hermes havia raptat i havia
transportat als prats de l'Ida. D'aquesta ma-
nera es va unir amb ell. Més tard li revela
qui era i li anuncia que li donaría un fill,
pero li recomana que no digués a ningú que
el nen era fill d'una deessa, perque, si Zeus
se n' assabentava, fulminaría el petit. Pero
un dia Anquises, en una festa on havia be-
gut massa vi, es va vantar dels seus amors,
i Zeus el va castigar per aixo: d'un cop de
llamp el va tornar coix o, segons altres ver-
sions, cec. També se li atribueix la paterni-
tat de Limos.
En una ocasió en que Zeus havia en-
viat uns cavalls divins a Tros, Anquises, en
secret, va fer que els sementals muntessin
les seves eugues. Així va obtenir sis pol-
tres, dels quals en va donar dos a Eneas.
Una tradició obscura atribueix a Anqui-
ses una esposa mortal anomenada Eriopis,
amb qui va tenir diverses filles, la més gran
d'elles anomenada Hipodamia (v. Eneas).
Quan va caure Troia, Eneas va salvar el
seu pai·e de l' incendi i del carnatge, i el va
convertir en company dels seus viatges. El
lloc de la mort d' Anquises -tenia 80 anys
quan va s01tir de Troia- difereix segons els
autors. S 'ensenyava la seva tomba al mateix
Ida, on, en altre temps, havia guardat els
seus ramats. O bé a la península de Pal·lene,
a Macedonia, o a l' Arcadia, a l'Epír, a la
Italia meridional o a Sicília, al cap Drepa-
num. Segons Virgili, Eneas instituí en ho-
nor d' Anquises uns jocs funeraris que són
l' origen dels Jocs Troians, els quals es van
seguir celebrant a Roma fins a l'Imperi. Fí-
nalment, altres afirmen que va viure fins a
l'aiTibada d'Eneas al Laci, en temps de la
guerra contra Mezenci (v. també Egestes).
a1.ll11.Jll.1'it::>. H. h. a Afr.; JI., 239; ese. a
XIII, APOL·L., Bibl., III, 12, 2 s.; Hlo., Fab.,
270; VIRO., En., I, 617; II, 687, etc. V. també
Eneas. Cf. H. J. RosE, a Cl. Qu., 1924, p. 11-16.
Antenor: !l., 148; 203-207; 262; VII,
347-353; PAus., X. 7; 27, 3 s.; SERVI, Com.
En., I, 246 í 651; L1v1, I, l; EsTR., 1, 53
(p. 608); Ti: G1: FI: (Nauck2), p. 160. J. fü-
ANTEA (''Avraa). V. Estenebea.
('.Avr~vwp ). Vell troia, com-
pany i conseller de Príam. En altre temps, i
amb anterioritat a la guerra de Troia, havia
fet amistat amb alguns cabdills grecs, dels
quals, fins i tot, havia estat hoste. Abans del
setge de la ciutat, va rebre a casa seva Me-
nelau i Ulisses, que hi havien anat en qua-
litat d' ambaixadors per tal de solucionar el
conf!icte pacíficament (v. Menelau). A la
Ilíada el veiem aconsellant moderació als
troians. Partidari de solucions pacífiques,
tracta d'aconseguir un acord mitjarn;ant
un duel entre Paris i Menelau. Durant la
caiguda de Troia, Ulisses reconeix un dels
seus fills, Licaon, l'acompanya a través de
l' exercit aqueu i el porta a un lloc segur, així
com el seu germa Glauc. Durant el saqueig,
els grecs van penjar una pell de lleopard a
la porta de casa seva per indicai· que s'havia
de respectar.
Amb l' evo lució del cicle troia, la figura
d' Antenor va patir una transformació fins
a convertir-se en la d'un traidor a la seva
patria que va ajudai· els grecs a robar el
Pal·ladion i que va obrir les portes del ca-
vall de fusta als guerrers que anaven al seu
interior. Antenor és considerat l' avantpas-
sat dels venets que van poblar la vall infe-
rior del Po. Després de la presa de Troia,
sembla que va emprendre la marxa en com-
panyia dels seus fills a través de Tracia, des
d'on devia arribar al nord d'Italia.
ANTEU ('Avrn1oc;). Anteu és un gegant,
fill de Posidó i de Gea. Vivia a Líbia -no
lluny d'Útica, segons Luca; al Marroc, se-
gons la majoria dels autors- i obligava a
tots els viatgers a lluitar amb ell. Després,
quan els venda i els matava, adornava amb
les seves despulles el temple del seu pare.
Anteu era invulnerable mentre tocava la
seva mare-és adir, la Terra-, pero Hera-
cles, en passai· per Líbia, a la recerca de les
pomes d' or, va combatre amb ell i 1' ofega,
alc;ant-lo sobre les seves espatlles (v. també
Tinge).
ANTEU ('Av8t:úc;). Anteu va ser un
originai·i d' Halicarnas i
vivía en qualitat d'ostatge a la cort del
RARD, Colonisation, p. 384; J. PERRET, Origines
troyennes, p. 157 s.
Anteu: PíND.,
S., 17, 4; PAus., s.;
ese. loe.; APOL·L., II, 5, 11; LucA, Fars.,
IV, 590 s.; Hlo., Fab., 31; EsTACI, Teb., 893
s.; PoMP. MEL.; IU, 106; EsTR., p. 829.
PART .. 14.
ANTIAS
de Milet, Fobi. L'esposa d'aquest, Cleobea,
(alguns l'anomenen Filecme), es va enamo-
rar d' ell, pero el jove es va negar als seus
desitjos. Sempre buscava ajornaments: tan
aviat deia que tenia por que els descobris-
sin com invocava el respecte a l'hospitalitat
que el lligava a Fobi. Fins que Cleobea va
decidir venjar-se'n i perdre'l. Va llans;ar una
copa d'or que li pe1ianyia a un pou profund
i va demanar a Anteu que hi baixés a bus-
car-la. Quan va ser al fons, va deixar caure
una gran pedra que el va aixafar. Llavors,
Cleobea, quan es va adonar del crim i que
encara estava enamorada d' Anteu, es va
penjar (v. també Frigi).
ANTIAS ('Av8cím;). Heroi de Patres, fill
d'Eumel (v. Triptolem).
ANTICLEA ('AvríKAaa). Mare d'Ulis-
ses i esposa de Laertes. Era tillad' Autolic,
el més astut dels homes (v. la taula 35, p.
460). Després que Autolic robés uns caps
de bestiar a Sísif, aquest tracta de recuperar
la seva propietat, per la qual cosa ana a la
recerca del lladre. Durant la seva estada a
casa d' Autolic, Anticlea es lliura en secret
al seu hoste abans de casar-se amb Laertes.
Aixo explica per que de vegades es consi-
dera Ulisses fill de Sísif. Durant l' absencia
d'Ulisses, Anticlea, cansada d' esperar el re-
torn del fill i consumida per la pena, s' aca-
ba sulcidant.
ANTÍGONA('Avnyóv11). l.Fillad'Edip,
germana d'Ismene, Polinices i Eteocles
(v. Edip, i la taula 10, p. 154). Les llegendes
més antigues la consideren tilla d'Eurigania,
que era tilla, al seu torn, del rei dels flegieus,
poble de Beocia. Pero la forma més corrent
de la tradició -a partir dels tragics- la
converteix en tilla de Iocasta i fruit de l' in-
cest d'Edip ambla seva mare. Quan Edip va
coneixer els crims que havia comes a través
de l' oracle de Tiresias, es va treure la vis-
ta i va decretar el seu propi exili de Tebes.
Aleshores va emprendre la marxa, cec i pi-
dolant pa pels camins. Antígona es va con-
vertir en el seu pigall. La seva vagabundería
els va portar fins a Colonos, a l' Ática, on
Edip va morir. A la mort del seu pare, Antígo-
na va tornar a Tebes, on va viure en compa-
nyia de la seva germana Ismene; pero allí
l'esperava una nova prava. A la guerra dels
Anticlea: Od., XI, 85; 536 s.; HIG., Fab., 243;
201; Ov., Met., XIII, 31 s.; SERVI, Com. En., VI,
529.
Antígona: 1) SóF., Ant.; AroL·L., Bibl.; III,
7, 1; EuR., Fen., 1670 s.; fo., trag. perdudaAntí-
gona (L. SÉCHAN, Etudes, p. 274 s.); SóF., E. C.,
36
Set contra Tebes, els seus germans Eteocles
i Polinices van lluitar en camps contraris:
el primer, amb I' exercit teba; el segon, amb
l' argiu que atacava la ciutat. Durant els
combats que es van produir a les portes de
la ciutat, els dos germans es van donar mort
mútuament. Aleshores el reí Creont, que
era l'oncle d'Eteocles i Polinices i de les
dues noies, va decretar uns funerals solem-
nes per a Eteocles, pero va prohibir que es
danés sepultura a Polinices, que havia por-
tat un exercit estranger contra la seva patria.
Antígona es va negar a obeir l' ordre. Consi-
derant que enterrar els morts, especialment
els parents propers, era un deure sagrat,
imposat pels déus i les lleis no escrites, va
infringir l'ordre de Creont i vessa sobre el
cadaver de Polinices un grapat de terra, gest
ritual que era suficient per complir l' obli-
gació religiosa. Per aquest acte pietós va
ser condemnada a mort i tancada viva a la
tamba dels Labdacides, de qui descendia.
Es va penjar a la seva presó de pedra. He-
mon, el seu promes, i fill del mateix Creont,
se suicida sobre el cadaver de la noia. Igual
que Emídice, l' esposa del rei, que es lleva
la vida, plena de desesperació.
2. La llegenda coneix una altra Antígona,
germana de Príam, unajove d'una extraor-
dinaria bellesa. Orgullosa de la seva cabe-
llera, va pretendre ser més bella que Hera.
Enfadada, la deessa li transforma en serps
els cabells, pero els déus es van compadir
d' ella i la van convertir en cigonya, au ene-
miga de les serps.
ANTÍLOC ('AVTÍAOXO<;). Fill de Nes-
tor, a qui acompanya a la guerra de Troia.
Ben plantat, rapid en la cursa, Aquil-les
se l' estimava, i l' afecte que li tenia seguia
immediatament el que mostrava a Patrocle.
Antíloc anuncia a l'heroi la mort de Patro-
cle, i, amb ell, Aquil·les plora l'amic. Pero
Antíloc havia de morir també aviat, bé a
mans de Memnon, fill del' Aurora (Eos), bé
a les d'Hector, o caure al costat d' Aquil·-
les, també abatut per una fletxa de Paris.
Una versió de la llegenda presenta Antíloc
anant a socórrer el seu pare, atacat i a punt
de caure davant nombrosos enemics. Antí-
loc el cobrí amb el seu cos com si es tractés
d'un escut; pero, en salvar el seu pare, morí
ell. Les seves cendres van ser dipositades al
passim; cf. HIG., Fab., 72. 2) Ov., Met., VI, 93;
SERVI, Com. G., II, 320.
Antíloc: AroL·L., Bibl., I, 9, 9; HIG., Fab.,
252; 81; 97; Il., XV, 569 s.; Od., III, 111 s.; SóF.,
Fil., 424 s.; Od., XXIV, 72 s.; PAus., X, 30, 3 s.;
V. també Memnon.
37
costat de les de Patrocle i d'Aquil·les. Els
tres herois segueixen menant una vida en el
més enlla, a l'illa Blanca, plena de festes i
combats (v. Aquil·les).
ANTÍNOE ('Avnvórl). 1. Non: d'una ti-
lla de Cefeu, de Mantinea. Aconsel1ada per
un oracle, seguí una serp i porta d' aquesta
manera els habitants de Mantinea fins al
lloc on van fundar una nova ciutat, a la riba
d' un rierol, l' Ofis (oqn<; significa serp).
2. Nom d'una de les tilles de Pelias, se-
gons alguns autors. Després del seu invo-
luntari parricidi (v. ?elias i Medea), fugí
horroritzada a l' Arcadia. Prop de Mantinea
es podia veure la seva tamba.
ANTÍNOUS ('Avrívoo<;). Cap dels pre-
tendents que, en absencia d'Ulisses, havien
envalt el seu palau i tractaven de casar-se
amb Penelope. Es distingia per la violen-
cia, la brutalitat, l' orgull i la duresa que
mostrava. Tracta d'eliminar Telemac, porta
els seus companys a apoderar-se dels béns
d'Ulisses, insulta Eumeu quan el vell por-
quero! introdueix el seu amo dins del palau,
incita el pidolaire Iros contra Ulisses, a qui
no ha reconegut i, finalment, mor víctima
de la primera fletxa que llans;a l'heroi, en
l' escena del reconeixement, quan esta a
punt de posar-se la copa de vi als llavis.
Potser aquest és !'origen de l'expressió gre-
ga «hi ha malta distancia des de la copa als
llavis» (v. també Calcant).
ANTÍOC ('Avríoxo<;). Fill d'Heracles,
avantpassat d'Hípotes (v. també Filmit, 3
i 4).
ANTÍOPE ('Avnórr11). Una de les tilles
del déu-riu Asop o, segons altres autors, del
teba Nicteu (v. la taula 27, p. 327). D'una
bellesa extraordinaria, fou estimada per
Zeus, que s'uní a ella en forma de satir. Del
déu va tenir dos bessons, Amfíon i Zetas.
Abans que els seus tills naixessin, Antíope
havia fugit de casa seva per por de la ira
del seu pare, i cercava refugi prop del rei
de Sició, Epopeu (v. Lamedont). Desespe-
Antínoe: 1) PAus., VIII, 8, 4. 2) PAus., VIII,
11, 3; cf. HIG., Fab., 24.
Antínous: Od., I, 383; II, 113 s.; XVIII, 288
s.; IV, 660 s.; 773 s.; XVI, 363 s.; 418 s.; XVII,
375 s.; 462 s.; XVIII, 36 s.; XXI, 288 s.; XXII,
8 s.; XXIV, 423 s., etc.; ZENOBI, V., 71.
Antfope: AroL·L., Bibl., III, 5, 5; PAus., II,
6, 2 s.; IX, 17, 3 s.; X, 32, 6; HIG., Fab. 8 i 7.
EuR., trag. perduda Antíope; Ov., Met., VI, 111.
Cf. E. GRAF, Die Antiopesage bis zu Euripides,
Halle, 1884.
rat per la fuga de la seva tilla, Nicteu se
suicida; pero, quan estava a punt de morir,
encarrega al seu germa Licos que el ven-
gés. Licos ataca Sició i, després de con-
querir la ciutat, mata Epopeu i s'endugué
Antíope presonera a Tebes. En el camí de
Sició a Tebes, a Eleuteres, dona a llum els
seus dos fills, que van ser abandonats a la
muntanya per ordre del seu besoncle i van
ser recollits per uns pastors. Licos i la seva
dona van maltractar Antíope; pero una nit
les cadenes que lligaven la jove van caure
per si mateixes i Antíope fugí directament
a la cabana on vivien els seus fills. Ells, al
principi, no la van reconeixer, i fins i tot la
van lliurar a Dirce, que havia anat a bus-
car-la. Pero el pastor que havia recollit els
bessons els revela que Antíope era la seva
mare i, de seguida, Amfíon i Zetos van cór-
rer a alliberar-la, venjant-se de Licos i de
Dirce. Després, Dionís, enfadat per la mort
de Dirce, torna boja Antíope, que es llans;a
a una vida errant per tot Grecia fins que
un día guarí i es casa amb Focos (v. aquest
nom). Vegeu també algunes variants de la
llegenda a Licos.
APIS (''Am<;). Segons la tradició referida
per Apol·lodor, Apis és fill de Foroneu, fill,
al seu torn, d'Ínac. La seva mare és la nimfa
Teledice. Del seu pare hereta el poder en el
Peloponnes, que adopta el nom d' Ápia en
honor d' ell. Tanmateix, es comporta com
un tira i fou assassinat, segons uns, per Etol,
l'heroi eponim d'Etülia, i, segons altres, per
Telxíon i Telquis. Aleshores fou divinitzat i
adorat amb el nom de Sarapis. Argos ven-
ja la seva mort. Segons Esqui!, Apis és un
metge profeta, fill d' Apol-lo, arribat a Nau-
pacte per purificar el Peloponnes. Una altra
versió, transmesa per Pausanias, fa d' Apis
el fill de Telquis de Sició i el pare de Tel-
xíon (v. la taula 22, p. 287). Igual que en la
versió anterior, es diu que Apis regna sobre
tot el Peloponnes.
APOL·LO ('ArróMwv). Apol·lo és un
déu que pertany a la segona generació deis
Apis: Aroa., Bibl., I, 7, 6; II, 1, 1 s.; Tz.,
Com., 177; E. B., s. v.; ese. a Jl., I, 22; XIII,
218; a A. R., Arg., IV, 263; PAus., II, 5, 7; cf.
ARN., 36.
ApoHo: CAL·L., H. a Delos; a Ap.; H. h. a
Ap.; !l., VII, 452 s.; XXI, 441 s., etc.; PíND.,
Pít., III, 14 s., i ese. ad loe.; fr. 87 i 88; EsQ.,
Supl., 260 s.; EuR., J. T., 1250; Ale., 1 s., i ese.
ad loe.; A. R., Arg., II, 707 s.; IV, 616 s.; SERVI,
Com. En., III, 73; VIII, 300; VI, 617; Com. G.,
I, 14; EsTR., IX, 646; PLuT., Q. G1:, 12; HIG.,
Fab., 32, 53, 89, 93, 140, 165, 161, 202, 242;

Olímpics, fill de Zeus i de Leto, i germa de
la deessa Artemis. Hera, gelosa de Leto, ha-
via perseguit la jove per tota la terra. Can-
sada d'anar errant, Leto buscava un lloc on
pogués portar els seus fills al món, i tota la
terra es negava a acollir-la per por de la ca-
lera d'Hera. Només una illa ftotant i erma,
anomenada Ortígia (l'Illa de les Guatlles),
o potser Astería, va consentir a donar asil
a la desafortunada. Allí va néixer Apol·lo:
en reconeixement, el déu va fixar l'illa al
centre del món grec i li va donar el nom
de Delos, «la Brillant». Allí, al peu d'una
palmera, Leto va esperar el part durant deu
dies i deu nits, ja que Hera retenia al seu
costat, a l'Olimp, Ilitia, la deessa que presi-
deix els parts feli9os. Tates les deesses, en
especial Atena, estaven al costat de Leto,
pero no hi podien fer res sense el consenti-
ment d'Hera. Finalment van decidir enviar
Iris a demanar-li que permetés el part, ofe-
rint-li, per calmar la seva calera, un collar
d'or i d'ambre de nou colzes de gruix. Per
aquest preu Hera va consentir que Ilitia des-
cendís de l'Olimp cap a Delos. Leto es va
agenollar al peu de la palmera i va portar al
món primer Artemis i, després, amb l'ajut
d'ella, Apol-lo. En el moment de néixer
el déu, uns cignes sagrats van volar sobre
l'illa i hi van donar set voltes -ja que era
el sete dia del mes-. De seguida Zeus va
fer regals al seu fill: li va donar una mitra
d' or, una lira i un carro tirat per cignes. Tot
seguit li va ordenar que anés a Delfos, pero
els cignes van portar primer Apol·lo al seu
país, a la riba de l' Ocean, més enlfa de la
patria del Vent del Nord, a la terra dels hi-
perboris, que viuen sota un cel sempre pur
i que han consagrat un culte a Apol·lo que
celebren contínuament. Allí, el déu s'hi va
quedar un any, i va rebre els homenatges
dels hiperboris; després va tornar a Grecia
i arriba a Delfos a l'estiu, enmig de festes i
cantics. Fins i tot la Natura ho celebra per
ell: les cigales i els rossinyols canten en
honor seu, les fonts són més cristal·lines.
Cada any se celebrava a Delfos l' arribada
del déu amb hecatombes.
A Delfos, Apol·lo va matar amb les se-
ves ftetxes un drac, anomenat tan aviat Pitó
com Delfine, encarregat de protegir un an-
tic oracle de Temis, pero que es lliurava a
tota mena d'atacs al país, enterbolint les
Lwc1A, Sacr., 4; Ov., Met., I, 416 s.; 452 s.;
III, 534 s.; VI, 382 s.; X, 106 s.; Fast., VI, 703
s.; EL., H. V., III, l; A. L., Tr., 20; 30; APOL·L.,
Bibl., I, 4, 1 s.; 9, 15; 3, 4; 7, 6 s.; II, 5, 9; 5, 2;
38
fonts i les deus, raptant ramats i vilatans,
assolant la fertil plana de Crisa i espantant
les nimfes. Aquest monstre havia sortit de
la terra. També s' explica que Hera li havia
encarregat que perseguís Leto quan ella
estava embarassada d' Apol·lo i Artemis.
Apol·lo va alliberar el país d' aquest mons-
tre i, en recordan9a de la seva proesa (o
potser per apaivagar la calera de la bestia
un cop marta), va fundar en honor seu uns
jocs fúnebres, que van rebre el nom de Jocs
Pítics i se celebraven a Delfos. Després va
apoderar-se de l'oracle de Temis i va consa-
grar un trípode al santuari. El trípode és un
dels símbols d' Apol·lo, i la Pítia pronuncia
els oracles asseguda sobre ell. Els habitants
de Delfos van celebrar amb cants triomfals
la victüria del déu i la presa de possessió
del santuari. Per primera vegada es va can-
tar el pea, que és essencialment un himne
en honor d' Apol·lo. Pero ell va haver d'anar
fins a la vall de Tempe, a Tessalia, per puri-
ficar-se de la taca de la mort del drac. Cada
vuit anys, a Delfos, una festa solemne com-
memorava la mort de Pitó i la purificació
d' Apol·lo. S'explica que, més endavant, el
déu encara va haver de defensar el seu ora-
cle contra Heracles. En efecte, aquest heroi
l'havia anata interrogar i, com que la Pítia
es negava a respondre-li, va valer saquejar
el temple, endur-se el trípode i establir un
oracle per a ell en un altre indret. Apol·lo
va comen9ar la lluita, que va quedar sense
decidir perque Zeus va separar els comba-
tents (tots dos eren fills seus) llan9ant-los
un llamp. Pero l'oracle es va quedar a Del-
fos (v. Heracles).
Apol·lo era representat com un déu molt
bell, alt, que ressaltava sobretot pels llargs
rínxols negres amb refiexos blaus, com
els petals dels pensaments. Va tenir mol-
tes relacions amoroses amb nimfes i amb
mortals.
Així, va estimar la nimfa Dafne, filla
del déu-riu Peneu, a Tessalia. Aquest amor
li havia inspirat la rancúnia d'Eros, irritat
pels insults d' Apol·lo, que l'havia ridicu-
litzat perque s'exercitava amb l'arc (arma
per excel·lencia d' Apol·lo). La nimfa no
va correspondre als seus desitjos i va fugir
a les muntanyes. El déu la va perseguir i,
quan estava a punt de ser atrapada, va adre-
9ar una pregaria al seu pare suplicant-li que
III, 1, 2; 10, 1 s.; 12, 5; Ep., VI, 3; III, 8; 25;
Tz., Com., 34. Cf. L. R. FARNELL, The Cults of
the Greek States, Oxford, 1907, IV, p. 98 s.; K.
KERÉNYI, Apollon, Viena, 1937.
39
la transformés per poder escapar-se del déu.
El seu pare hi va consentir i la va transfor-
mar en llorer (en grec, M:cpvf]), l'arbre con-
sagrat a Apol·lo.
Amb la nimfa Cirene va tenir més exit i
engendra el semidéu Aristeu. Amb les Mu-
ses, el culte de les quals anava lligat al seu,
també hi va tenir aventures: se li atribueix,
amb Talia, la paternitat dels coribants, que
eren demons que pertanyien al seguici de
Dionís. Amb Urania sembla que va engen-
drar els músics Linos i 01feu, que altres
autors creuen que són fills d'Eagre i de la
musa Cal·líope. Una de les aventures més
celebres és la que es refereix al naixement
d' Asclepi (v. aquest nom) i en la qual va
ser víctima de la infidelitat de Coronis.
Un infortuni semblant va tenir també amb
Marpessa, la filla d'Eve. Apol·lo estimava
la jove, pero la va raptar Idas, fill d' Afareu,
en un caiTo alat que li havia regalat Posidó.
Aquest s'endugué la noia a Messenia. Allí
Idas i Apol·lo van enfrontar-se, pero, una
vegada més, Zeus separa els combatents.
Mai-pessa va tenir el dret d' escollir quin dels
dos amants prefería. Va decidir-se en favor
del mortal, perque temía, segons es diu,
que a la vellesa fos abandonada si es ca-
sava amb Apol·lo. Amb Cassandra, filla de
Príam, l'amor tampoc no va afavorir el déu.
Apol·lo estimava Cassandra i, per seduir-
la, li va prometre que li ensenyaria l' art de
l' endevinació. Ella va acceptar les lli9ons,
pero, un cop instruida, el va refusai·. Apol-
lo es va venjar retirant-li el do d'inspirar
confian9a amb les seves prediccions. És
per aixo que a la desafortunada Cassandra,
tot i fer les profecies més certes, ningú no
la creía.
Potser en aquell moment Apol·lo va ser
estimat per Hecuba, mare de Cassandra i
esposa de Príam, i li va donar un fill, Troi-
los. A Colofó, a Asia, Apol·lo també pas-
sava per tenir un fill de l' endevina Manto,
l' endeví Mopsos, que va superar l' endeví
grec Calcant en un concurs que van celebrar
després de la guerra de Troia (v. la seva lle-
genda i la de Calcant). També a Asia, Apol-
lo va tenir un fill, anomenat Milet, d'una
dona que unes vegades s'anomena Aria
i unes altres Acacal·lis o Acal·le (v. Aca-
cal·lis). Aquest Milet va fundar més tard la
ciutat de Milet.
A la mateixa Grecia, Apol·lo era conside-
rat generalment l'amant de Ftia, l'eponima
d'aquesta regió de Tessalia, i s'atribu"ia a
aquesta unió el naixement de tres fills, Do-
ras, Laüdoc i Polipetes, morts per Etol. Fi-
nalment, amb Reo va ~ngendrar Anios, que
va regnar a Delos (v. Anios).
La paternitat de Tenes, mort per Aquil·les
a l'illa de Tenedos, fet que va provocar la
fatalitat del Destí que havia de portar la fi al
mateix Aquil·les, s'atribueix tanta Apol·lo
coma Cicne.
Apol·lo no va limitar els seus amors a les
dones. També va estimar joves grecs. Els
més celebres són els herois Jacint i Ciparís,
la mort o, més aviat, la metamorfosi dels
quals (el primer va esdevenir un lliri morat
o un jacint; el segon, un xiprer) va afligir
profundament el déu.
S'explica que Apol·lo va patir dues ve-
gades una curiosa prava i va haver de sot-
metre's com a esclau al servei de mortals.
El primer cop va ser fruit de la conspiració
que havia ordit amb Posidó, Hera i Atena
per lligar Zeus amb cadenes i penjai·-lo del
cel (v. Egeó). Després del fracas d' aquesta
conjura, Apol·lo i Posidó van ser obligats
a treballar per al rei de Troia, Laomedont,
que els va encaiTegar la construcció de les
muralles de la ciutat. Pero, segons alguns,
només hi va treballar Posidó mentre Apol-
lo vigilava els ramats del rei a l'Ida. Quan
va acabar aquesta servitud, Laomedont
es va negar a pagar a les dues divinitats el
salari pactat i, quan ells van protestar, els va
amena9ar de tallar-los les orelles i vendre'ls
coma esclaus. Quan Apol·lo va recuperar la
seva figura i el seu poder divins, va enviar a
Troia una pesta que va assolai· el país (v. He-
síone i Heracles).
La llegenda d' Apol·lo pastor toma a apa-
reixer en la historia de la segona prava que
va patir. Quan el seu fill Asclepi, instrult en
l' art de la medicina pel centaure Quiró, va
fer tants progressos que va aiTibar a ressus-
citar els morts, Zeus el va fulminar (v. As-
clepi). Aixo va ferir profundament Apol·lo,
que, sense poder venjar-se de Zeus, va ma-
tar amb les seves fietxes els ciclops, els for-
jadors del llamp. Zeus, per castigar-lo, va
pensai· per un moment a llan9ar-lo al Tartar,
pero, gracies a la intercessió de Leto, va
consentir a suavitzar el castig i va ordenar
que ApoHo, com a esclau, servís un mortal
durant un any. Apol·lo va anai· a Tessalia, a
Feres, a la cort del reí Admet, i el va servir
fent de pastor. Gracies a ell, les vaques pa-
rien cada vegada dos vedells, i va portar, en
general, prosperitat a la casa (v. Alcestis).
Apol·lo també apareix de vegades com
a pastor, pero pel seu compte. Els bous li
van ser robats pel jove Hermes, que encara
duia bolquers, el qual va donar mostra de la
precocitat del seu enginy. Apol·lo va trabar-
los al mont Cil·lene. Pero, segons s'expli-
ca, el petit Hermes havia inventat la lira, i
Apol·lo va quedar tan meravellat per aquell

invent, que va donar a Hermes el seu ramat
a canvi de l' instrument. Després Hermes va
inventar la flauta, i Apol·lo la hi va com-
prar a canvi d'una vara d'or (el «caduceu»
d'Hermes) i, a més, li va ensenyar l'art de
l' endevinació.
La flauta també intervé en les llegen-
des apol·línies amb la historia de Marsias.
Aquest satü-, fill d'Olimp, havia trobat una
flauta llarn;ada per Atena i havia provat de
fer-la servir, pero no va trigar a renunciar-hi
quan va comprovar fins a quin punt li de-
formava la boca i donava al seu rostre una
expressió desagradable. En veure que la
música que sortia d'aquell objecte era me-
lodiosa, Marsias va desafiar Apol-lo amb
la pretensió de ser millor músic ell amb la
seva flauta que no pas el déu amb la lira.
Marsias fou vern;ut, i Apol ·lo el va espellar
després d'haver-lo penjat d'un pi.
Com a déu de la música i de la poesía
es representava Apol-lo al mont Parnas, on
presidia els concursos de les Muses. Els
seus oracles s 'expressaven generalment
amb fórmules versificades, i també passava
per ser l'inspirador dels endevins i els poe-
tes. Comparteix aquesta funció inspiradora
amb Dionís, pero l'apol·línia es distingeix
de la dionisíaca pel seu caracter més mesu-
rat (v. Dionís).
Déu de l' endevinació i de la música, déu
pastoral, els amors del qual amb les nimfes
i amb els joves transformats en flors i en
arbres l'uneixen íntimament amb la vege-
tació i la Natura, Apol·lo també era un déu
guerrer, capa<;,;, amb el seu are i les seves
fletxes, d'enviar des de lluny, com la seva
germana Artemis, una mort rapida i dol<;,;a.
Participa amb ella en la matan<;_;a dels fills
de Níobe, per venjar l'honor de Leto (v. Ní-
obe). Envía als grecs reunits davant de Tro-
ia una pesta que delma l'exercit per for<;_;ar
Agamemnon a tornar a Crises, el sacerdot,
la jove Criseida, retinguda com a captiva.
També va aniquilar els ciclops, la serp Pitó
i el gegant Tici. Va intervenir en la Giganto-
maquia al costat dels Olímpics. A la Ilíada
lluita a favor dels troians contra els grecs,
protegeix Paiis en la batalla, i a la seva in-
tervenció, directa o indirecta, s' atribueix la
mort d' Aquil·les.
Certs animals estaven particularment
consagrats a Apol-lo: el llop, que de vega-
Sobre el desenvolupament roma del culte
apol·lini, v. sobretot J. CARCOPINO, La Basilique
Pythagoriciene, París, 1943 (7ª ed.); J. GAGÉ,
Recherches sur les Jeux Séculaires, París, 1934;
ÍD., Apollon romain, París, 1955; FR. CuMONT,
40
des li era ofert en sacrifici, la imatge del
qual se 1i associa sovint en les monedes; el
cabirol o la cérvola, que també figuren en
el culte d' Artemis; entre els ocells, el cig-
ne, el mila, el voltor i el corb, el vol del
qual donava presagis. Finalment, entre els
animals marins, el dofí, el nom del qual re-
cordava el de Delfos, el principal santuari
d' Apol-lo. El llorer era la planta apol·línia
per excel·lencia, i la Pítia mastegava una fu-
lla de llorer en els seus transits profetics.
Les funcions i els símbols d' Apol-lo són
múltiples. El seu estudi pertany més aviat
a la historia de les religions que a la mito-
logía. Així és com Apol ·lo, a poc a poc, es
va convertir en el déu de la religió orfica,
i al seu nom es va relacionar tot un siste-
ma mig religiós i mig moral que prometía
als seus iniciats la salvació i la vida eterna
(v. Zagreu i 01feu). Apol·lo passava per ser
pare de Pitagoras, nom amb el qual sovint
es relacionen doctrines semblants. També es
representavaApol-lo (sobretot l' Apol-lo Hi-
perbori) regnant en les illes dels Benaurats,
que són el Paradís de l'orfisme i del neopi-
tagorisme. Amb aquest títol els mites apol-
linis apareixen amb una particular persis-
tencia en els murs de la basílica de la Porta
Maggiore, a Roma, així comen nombrosos
sarcofags romans esculpits. Finalment,
Apol·lo va ser adoptat coma protector per-
sonal d' August, el primer emperador roma.
August atribu"ia a l' acció del déu la victoria
naval d' Accium sobre Antoni i Cleopatra,
el 31 a. C., i entre el poble es deia que Acia,
la mare d' August, havia concebut el seu fill
per obra del déu una nit que havia dormit
en el seu temple. August va constrnir en el
Palatí, prop de la seva residencia, un temple
d' Apol·lo i li retia un culte particular. En
bona pai1 en honor d' Apol-lo es van cele-
brar els Jocs Seculars del 17 a. C., on es va
cantar el Cant secular d'Horaci. En aquest
himne, Apol·lo i la seva germana Artemis
apareixen com a divinitats intercessores en-
tre el poble roma i Júpiter. Són elles les que
transmeten i reparteixen les benediccions
celestials.
APRÍATE ('Arrpuhr¡). Apríate, la «don-
zella se ns e rescat», és una hero"ina de Les-
bos, que Trambel, fill de Telamó, estimava.
Com que ella no va correspondre al seu
amor, el jove decidí raptar-la quan la noia
Symbolisme funéraire; P. LAMBRECHTS, La poli-
lique apollinienne d'Auguste, a Nouvelle Clio,
V (1953), p. 65-82.
Apríate: PART., 26; cf. Fl: Hist. Gr. (Müller),
IV, 335, 2 a; Tz., Com., 467.
41
passejava amb les seves serventes en una
propietat del seu pare. La jove s'hi resistí,
i Trambel la llan<;,;a al mar. Uns altres diuen
que la noia s'hi llan<;_;a per propia volun-
tat. Apríate va m01ir, dones, ofegada. Poc
després, el cel castiga Trambel (v. aquest
nom).
APSIRT ("Ai.jJuprn~). V. Argonautes.
AQUELOOS ('Axtf.-.Qo~). Aqueloos és el
nom d'un riu d'Etolia, el més gran de Gre-
cia, i el del déu d'aquest riu. Se'l conside-
rava fill d'Ocean i de Tetis, és adir, d'una
de les parelles més antigues que van conei-
xer les teogonies hel·leniques (v. Úran).
Aqueloos passava per ser el primogenit dels
tres mil déus-rius germans seus.
Llegendes diferents atribueixen de vega-
des la paternitat d' Aqueloos al Sol (un dels
Titans) i a la Terra, i fins i tot el consideren
fill de Posidó. En aquest cas es contava que
el riu, al principi, es deia Forbant, perque
un dia, en travessar-lo, Aqueloos va ser ferit
mortalment per una fletxa, va caure a l'ai-
gua i el riu adopta el nom de l'heroi.
Se li atribueixen diversos amors, sigui
amb Melpomene, amb qui hauria tingut
com a filles les sirenes, sigui amb les Mu-
ses; també era considerat pare de diverses
fonts: la de Pirene, a Corint; la de Castalia,
a Delfos; la de Dirce, a Tebes. Cal·lírroe (la
«Bella Font» ), que es va casar amb Alcmeó,
passa per ser filla seva, pero la tradició no
esmenta la seva mare (v. Alcmeó i Acama).
Aqueloos esta relacionat amb el cicle
dels treballs d'Heracles: veí d'Eneu, rei
de Calidó, a Etolia, li va demanar la ma de
la seva filla Deianira. Per la seva condició
de déu fluvial, Aqueloos posse"ia el do de
la metamorfosi i podia adoptar· la forma
que volgués: de brau, de drac, etc. Aquesta
facultat espanta Deianira, que no desitjava
tenir un marit tan incomode. Quan Heracles
es presenta a la cort d'Eneu i li demana la
ma, ella ho accepta immediatament. Aixo
no obstant, Heracles va haver de disputai·-la
a Aqueloos, que no es resignava a veure's
suplantat. Es va produir una lluita entre
tots dos pretendents, en que Aqueloos va
fer servir tots els seus recursos, i Heracles,
Aqueloos: HES., Teog., 340; MACR., Sat., V,
18, 10; SERVI, Com. G., 1, 8; MAL., p. 164; PROP.,
II, 25, 33; Ov., Met., VIII, 550 s.; Il., XXI, 194;
APOL·L., Bibl., l, 3, 4; 7, 10 III, 7, 5; A. R., Arg.,
IV, 896; PAus., II, 2, 3; X, 8, 5; EuR., Bac., 519;
AroL·L., Bibl., 1, 8, l; SóF., Tr., 9 s.; D. S., IV,
35, 3 s.; D1ó CR., Disc., 60; HIG., Fab., 31; Ov.,
Met., XI, 1 s.; VIII, 577 s.
tota la seva for<;_;a. Durant la lluita, Aque-
loos es transforma en brau, pero Heracles
li va arrencar una de les banyes, i aquell es
va considerar ven<;_;ut i es rendí. Li va cedir
el dret de casar-se amb la noia, pero li va
reclamar la seva banya. A canvi, li' n re ga-
fa una de la cabra Amaltea, la dida de Zeus
(v. Amaltea), d' on sortien flors i fruits en
abundancia. Altres autors pretenen que aques-
ta banya meravellosa és el mateix Aqueloos.
A l' acció miraculosa del déu s' atribueix
també la creació de les illes Equínades, si-
tuades a la desembocadura del riu. En efec-
te, un dia quatre nimfes del país es trobaven
oferint sacrificis a les ribes de l' Aqueloos,
pero es van oblidar, en invocar els déus,
d' esmentar-lo. Aqueloos, irritat, infla les
seves aigües i arrossega les nimfes al mar,
on es van convertir en illes. La cinquena illa
del grup, Perimela, era una jove que el déu
havia estimat i a qui havia pres la virginitat.
El pare de Perimela, Hipodamant, enfadat
amb la seva filla, la llan<;_;a al riu en el mo-
ment en que anava a donar a llum el seu fill.
A petició del seu amant, la jove fou trans-
formada en roca per Posidó.
Avui, el riu Aqueloos porta el nom d' As-
propotam (desemboca al mar Jonic, a !'en-
trada del golf de Patres).
AQUEMENIDES ('Axmµcví8r¡~). En
sortir precipitadament del país dels ciclops,
fugint de les roques que llan<;_;aven contra
els seus vaixells els gegants excitats per
Polifem, Ulisses s'oblida de pujar a bord
un dels seus companys, anomenat Aqueme-
nides. Aquest, que aconseguí conservar la
vida ocultant-se, fou més tard recollit per
Eneas.
AQUERONT ('AxÉpwv). A l' Odissea
apareix una descripció del món subterrani
dels Inferns en que s' esmenta el riu Aque-
ront, al costat del Piriflegetont i el Cocit.
L' Aqueront és el riu que han de travessar
les animes per arribar al regne dels Morts.
Un barquer, Caront, s'encarregava de pas-
sar-los d'una riba a l'altra (v. Caront). És
un riu d'aigües gairebé estancades; les se-
ves ribes són fangoses i estan cobertes de
canyissars.
Aquemenides: V1RG., En., III, 614 s.; Ov.,
Met., XIV, 161.
Aqueront: Od., X, 513; EuR., Ale., 440;
VrRG., En., VI, 295, etc.; Ov., Met., V, 539;
APOL·L., Bibl., 1, 5, 3; HERÓD., V, 92, 7; PAUS.,
I, 17, 5; V, 14, 2 s.; X, 28, 1 i 4, v. F. CuMONT,
Symbolisme funér., p. 55 s.; P. Foss1NG, a Mél.
Poulsen, Copenhaguen, 1941.

Una tradició el considera un fill de la
Terra condemnat a romandre sota
terra coma castig d'una antiga falta: durant
el combat entre els Olímpics i els gegants,
, ,..._,~'"'V'"'" s'havia avingut a donar beguda
gegants, assedegats per l' esfon; de la
batalla.
Amb 01fne, la nimfa de les tenebres, o
Aqueront havia engendrat
que Demeter transforma en
oliba (v. la seva llegenda).
Hi havia un riu anomenat Aqueront a
a la costa oest de la Grecia conti-
nental. Recorría un país salvatge i, al llarg
d'una part del recorregut, es perdia en una
profunda falla. Quan reapareixia, ja prop de
la seva desembocadura, formava un panta
insalubre enmig d'un paisatge desolar. Una
etimología erronia -que feia derivar el
seu nom de la paraula grega que significa
«dolor»-, així com les particularitats del
riu epirota, van contribuir, sens dubte, a
relacionar aquest riu amb l'Infern, i es van
traslladar al món subterrani els trets que el
caracteritzaven a la terra.
Les creences místiques de moda a l'Im-
peri roma situaven l' Aqueront a les rodalies
del pol austral, entre les constel·lacions dels
Antípodes.
AQUIL·LES ('AXlAAEÚc;). El mite d' A-
quil ·les és un dels més rics i antics de la
mitología grega. La seva fama és deguda,
primer de tot, a la Ilíada, el tema de la qual
no és la conquesta de Troia, sinó la calera
d' Aquil·les, que, en el decurs de l'expedi-
ció, va estar a punt de causar la perdua de
l'exercit grec. Així, el poema epic més lle-
git de tota l'antiguitat va contribuir a popu-
laritzar les aventures de l'heroi. Altres poe-
tes i les llegendes populars es van apoderar
del seu protagonista i se les van enginyar
AquiHes: Origen i il1fantesa. /l., II, 681-694;
XI, 771-790; ese. a IX, 668; XVI, 37; XIX, 326;
EusT., a Hom., p. 14; EsTACI, Aq., II, 382 s.;
APOL·L., Bibl., III, 13, 6 s.; Ep., III, 14; A. R.,
Arg., IV, 869 s.; ese. a 816; ese. a AR., Núv.,
1068; EuR., trag. perduda Les escíries, Nauek,
2a ed., p. 574 s.; PAUS., I, 22, 6; HIG., Fab., 96;
ef. SóF., Fr. (Pearson), II, p. 191 s.; Ov., Met.,
XIII, 162 s.; PTOL. HEF., West., p. 183; 195;
L1cóFR., 178 s.; Tz., Com., 178; Et. Magn., s. v.
Primera Il., XI, 625; PROCLE, a
G1: Fl: 18 s.; ese. a la /l., I, 59;
Her., III, 28 a 36;
s.; HIG., Fab., 101; PROP.,
Pont., 2, 6. V. Telef
expeclt1-:zo. /l., passim; Od., XI, 477 s.;
39 s.; PROCLE, a Ep. Gr. Fl: (Kinkel), p.
Ol., II, 147; APOL·L., Ep., III, 22; 31
42
per completar la narració de la seva vida
tot inventant episodis que van completar
les llacunes dels relats homerics. D'aquesta
manera, de mica en mica es va anar creant
un cicle d' Aquil·les, sovint sobrecarregat
d'incidents i llegendes moltes vegades di-
vergents, que va inspirar els poetes tragics
i epics de tota l'antiguitat fins a l'epoca
romana.
b~f'cmtesa. Aquil·les era fill de Peleu, que
regnava a la ciutat de Ftia, a Tessalia. Pel
seu pare, és descendent directe del llinatge
de Zeus, i la seva mare és una deessa, Tetis,
tilla d' Ocean, el déu de l' ocea (v. la taula 9,
p. 148). Les diferents versions no es posen
d' acord pel que fa a la seva educació. Tan
aviat ens el presenten criat al costat de la
seva mare, a la casa paterna, sota la direc-
ció del seu preceptor, Fenix, o del centaure
Quiró, com ens expliquen que va ser la cau-
sa innocent d'una disputa entre el seu pare
i la seva mare. Tetis abandona aleshores el
seu marit i confia l' educació del nen a l' es-
mentat centaure, que vivía a la muntanya
del Pelion. Tetis, pel fet de ser una dees-
sa, havia format amb el mortal Peleu una
unió que no podía ser duradora; massa dife-
rencies separaven els esposos. Aquil·les
-diuen- era el sete fill del matrimoni, i
Tetis havia intentar eliminar de la naturalesa
de cada un d' ells els elements mortals apor-
tats per Peleu. Per aixo els sotmetia a l'ac-
ció del foc, que els matava. Pero, quan va
néixer el sete, Peleu es va posar en guardia
i va sorprendre Tetis en el moment d' efec-
tuar el seu perillós experiment. Li va mn-
bassar la criatura, que va sortir només amb
els llavis i els ossets del peu dret cremats.
Tetis, enfadada, va tornar a les profundi-
tats del mar a viure amb les seves germa-
nes. Després de salvar el seu fill, Peleu va
s.; PLUT., Q. Gr., 28; D. S., U, 46; FrLóSTR., Her.,
XX, 16 s.; Tz., Anteh., 257 s.; Posth., 100 s.; 395
s.; Com., 174; 999; Q. E., III, 26 s.; IV, 468 s.;
ese. a TEóCR., XVI, 49; Ov., Met., XII, 70-140;
597-609; D1CT. CR., U, 12; HIG., Fab., 107; 110;
VrRG., En., VI, 56 s.; SERVI, Com. En., VI, 57;
ese. a A. R., Arg., IV, 815; a EuR., Hec., 41; Tr.,
16; L. P., aAq., I, 134; NoNN., West., p. 382, nº
62; PAus., III, 19, 11 s.; 24, 10 s. V. A. DE VITA,
ll mito di Achille, Torí, 1932; A. R1v1ER, La vie
d'Achille illustrée par les vases grecs, Lausana,
1936; ef. A. PuEcH, L'lliade d'Homere, París, i
les obres generals sobre la llíada, sobretot Ch.
AUTRAN, Homere et les Origines sacerdotales
de l'épopée grecque, París, 1938; P. MAZON, ed.
de la llíada, París, Belles-Lettres, vol. I amb la
bibliografia; ef. G. MÉAUTIS, a Mythes inconnus,
París, 1949, p. 93-248.
43
cridar el centaure Quiró, expert en l' art de
la medicina, perque substituís l' os cremat.
Amb aquesta finalitat, Quiró va desenterrar
un gegant, Damis, que, quan era viu, havia
estat un corredor extraordinari, i va posar-li
l' os del gegant en lloc de l' os cremat. Aixo
explica les aptituds de corredor que tant van
distingir AquiHes. Finalment, una altra lle-
afirma que, de petit, Tetis va banyar
,,, .. ,,,.,.e,., a les aigües de l'Estix, el riu infer-
Aquesta aígua tenia la virtut de tornar
invulnerables tots els que s'hi submergien.
Tanmateix, el taló per on Tetis sostenía el
nen no va tocar l' aigua miraculosa i va se-
guir essent vulnerable.
Al Pelion, Aquil ·les va rebre les atencions
de la mare del centaure, Fílira, i de la seva
esposa, la nimfa Cariclo. Quan es va fer
gran, Aquil·les va comern;ar a exercitar-se
en la cai;;:a i en la domadura de cavalls, així
com en la medicina. A més, aprenia a cantar
i a tocar la lira, i Quiró l'il-lustrava sobre
les virtuts antigues: el menyspreu dels béns
materials, l'horror a la mentida, la mode-
ració, la resistencia a les baixes passions i
al dolor. L' alimentaven exclusivament amb
vísceres de lleó i de senglar per transmetre-
li la fori;;:a d'aquests animals; de mel, que li
havia de conferir dolcesa i persuasió, i de
medul-la d'os. Finalment, Quiró va ser qui
li va donar el nom d' Aquil-les, perque fins
aleshores s 'havia anomenat Ligiró.
Anada a Troia. A la Ilíada, Aquil-les
decideix participar a l' expedició de Troia
per c01Tespondre a una invitació personal
que Nestor, Ulisses i Patrocle li van anar a
fer a Tessalia. Encapi;;:ala una flota de cin-
quanta naus, que transportava un contin-
gent de mirmídons. Va acompanyat del seu
amic Patrocle i del seu preceptor Fenix (v.
aquests noms). En el moment de la parti-
da, Pelen formula el vot de consagrm· al riu
Esperqueu -que regava el seu regne- els
cabells del seu fill si aquest tornava sa i es-
talvi de l' expedició. De la seva banda, Tetis
adverteix Aquil ·les del des tí que l' espera: si
va a Troia, la seva fama sera immensa, pero
la seva vida sera breu. Si es queda, en canvi,
viura molts anys, pero sense glüria. Sense
vacil·lar, Aquil·les opta per la vida curta i
gloriosa. Aquesta és la tradició homeri-
ca. Pero els poetes posteriors, sobretot els
tragics, narren la seva anada a Troia d'una
manera molt diferent. Diuen que un oracle
havia revelat a Peleu (o a Tetis) que Aquil-
les moriria davant de Troia. Quan entre els
es va debatre la qüestió de marxar
a contra la ciutat de Príam, Pele u (o
Tetis) tracfa d'ocultar el noi tot vestint-lo
de noia i tancant-lo a la cort de Licomedes,
rei d'Esciros, on compartía la vida de les
tilles del monarca. Allí va passar nou anys.
Li deien Pirra (és a dir, «la rossa») pels
seus cabells de color ros de foc. Sota aques-
ta disfressa es va unir a Deidamia, una de
les tilles de Licomedes, amb qui va tenir un
fill, Neoptolem, que més endavant s'havia
d' anomenar Pirros. Pero la disfressa va ser
inútil per burlar el destí. Ulisses sabia, per
mitja de l'endeví Calcant, que Troia no cau-
ria sense la intervenció d' AquiHes. Imme-
diatament va sortir a cercar-lo, i acaba
assabentar-se del lloc on s'amagava.
hores es va presentar a la cort de Licomedes
disfressat de mercader. Quan va entrar a les
estances de les dones, va exposar les seves
mercaderies. Les noies van escollir estris
per brodar i teles, pero Ulisses havia tin-
gut cura de barrejar armes valuases entre la
resta dels objectes. De seguida, la cobdícia
de «Pirra» s' adreca a les armes. A Ulisses
li va costar poc p~rsuadir el noi perque es
descobrís. També es diu que, per estimular
la manifestació de l'instint bel-lic d' Aquil-
les, Ulisses va preparar un estratagema: de
sobte va fer sonar la trompeta a l'harem de
Licomedes. Mentre les dones fugien espan-
tades, només Aquil-les va romandre ferm,
demanant les armes; tan poderós era en ell
el seu instint guerrer. De manera que Peleu i
Tetis es van haver de resignar a alfo que era
inevitable, i res ja no contraria la vocació
guerr~ra d' Aquil·les. En el moment de par-
tir d' Aulida, on s'havia concentrat la flota
grega, Tetis va donar a 1'heroi una armadura
divina, oferta anys enrere per Hefest a Pe-
len com a regal de naces. A les armes afegí
els cavalls que Posidó Ji havia regalat en la
mateixa ocasió. A més, en un darrer esfori;;:
per conjurar el destí del seu fill, li col·loca
al costat una esclava, l' única missió de la
qual era impedir, amb els seus consells, que
matés un fill d' Apol-lo, perque un oracle
havia revelat que AquiHes moriría de mort
violenta si matava un fill d' Apol·lo, sense
donar més dades sobre ell.
Primera expedició. Segons la tradició
seguida per la Ilíada, l'exercit grec passa
d' Aulida a Troia, pero altres llegendes pos-
teriors es refereixen a una primera tempta-
tiva que va acabar en fracas. La primera ve-
gada que la flota salpa d' Aulida per atacar
Troia, es va cometre un error de rumb i, en
lloc de desembarcar a la Troada, van arribar
a les costes de més al sud, a Mísia. Pen-
sant que eren a la Troada, es van disposar a
devastar el país, pero Telef, fill d'Heracles
i rei d'aquelles terres, els va sortir a l'en-
contre i s' entaula una lluita, en el decurs de
la qual Aquil ·les ferí Telef amb la llani;;:a.

En adonar-se del seu eITor, els grecs van
salpar novament en direcció a Troia. Pero
no hi van arribar perque una tempesta va
dispersar les naus i cada contingent va anar
a parar a la seva propia teITa. Aquil·les, en
concret, fou llarn;:at, juntament amb la seva
esposa i el seu fill, a les costes d'Esciros.
Els grecs es van tornar a concentrar, aquest
cop a Argos, on Telef, aconsellat per l' ora-
cle de Delfos, ana a demanar a Aquil·les
que li curés la ferida que li havia provocar,
perque, segons l' oracle, només la llarn;a
d' Aquil·les podia guarir les ferides que ha-
via causar (v. Telef).
Segona expedició. Des d' Argos la flota
grega es trasllada a Aulida, on va quedar
immobilitzada per una calma absoluta, en-
viada, segons Calcant, per Artemis, la qual
exigia el sacrifici de la tillad' Agamemnon,
Ifigenia (v. Agamemnon). El pare es va
avenir al sacrifici i, per atreure la seva tilla
a Aulida sense que ni ella ni la seva mare
(Clitemnestra) no sospitessin res, va donar
com a pretext el seu desig que la jove es
prometés amb Aquil·les. Aquest no estava
al coITent de l' estratagema del rei; quan ho
va saber, la jove ja era al campament aqueu
i era massa tard per intervenir-hi. Va tractar
d' oposar-se al sacrifici, pero els soldats se li
van amotinar i va cóITer el risc de ser lapi-
dat. Es va haver de resignar al destí inexora-
ble. Sembla que van ser sobretot els tragics
els que van desenvolupar aquest episodi.
Mentrestant, van aITibar vents favorables, i
l' exercit, comandar per Telef, aborda a l' illa
de Tenedos. Allí, en un banquet, esclata la
primera baralla entre Aquil·les i Agamem-
non. A Tenedos va ser també on Aquil·les
mata un fill d' Apol·lo, Tenes, la germana
del qual tractava de raptar (v. Tenes). En
adonar-se, massa tard, que havia fet realitat
l'oracle contra el qual l'havia previngut la
seva mare, va celebrar en honor de Tenes
uns magnífics funerals i mata, com a cas-
tig, l' esclava que havia d'haver evitat aquell
homicidi.
Els grecs romanen nou anys davant de
Troia abans que comencin els esdeveni-
ments naITats a la Ilíada. Aquests nou anys
són plens de gestes, algunes de les quals
ja coneixia el poema homeric, mentre que
altres són d' elaboració posterior. La Ilía-
da esmenta un seguit d'operacions de pi-
rateria i bandolerisme contra les illes i les
ciutats de l' Asia Menor, especialment con-
tra Tebes de Mísia, que va ser conquerida
per Aquil·les, el rei de la qual, Eeció, pare
d' Andromaca, va morir, juntament amb els
seus set fills, a mans de l'heroi. També rapta
la reina. De la mateixa serie és l' expedició
44
contra Lirnessos, en que va capturar Brisei-
da, mentre que Agamemnon s'apoderava
de Criseida en l' atac a Tebes. Amb Patro-
cle, Aquil ·les intenta fer una incursió entre
els ramats de bous que Eneas pasturava al
mont Ida. A aquests combats preliminars
dels nou primers anys, encara se'n van afe-
gir d'altres, en particular les escaramusses
del desembarcament, en el decurs del qual,
els troians, victoriosos al comen<;ament,
van ser posats en fuga per Aquil-les, que
mata Cicne, fill de Posidó. També s'expli-
cava que l'heroi, que no figurava entre els
pretendents d'Helena abans de l'elecció de
Menelau, va sentir curiositat per veure-la,
i que Afrodita i Tetis li van concertar una
entrevista amb ella en un lloc apartat. Pero
no sembla que s'hagi volgut presentar mai
Aquil·les com un enamorar d'Helena.
El dese any de la gueITa comen<;a amb
les naITacions propiament homeriques, així
com amb la baralla per causa de Briseida.
Una epidemia delmava les files aquees;
Calcant revela que la plaga es deu a la ira
d' Apol·lo, que l'ha enviar a petició del seu
sacerdot Crises, la tilla del qual havia es-
tar raptada i atorgada a Agamemnon com
a part del botí de Tebes. AquiHes convoca
una assemblea de caps de l' exercit i obli-
ga Agamemnon a restituir la noia. Pero el
rei, com a compensació, demana que se li
lliuri Briseida, que en el repartiment ha-
via coITespost a Aquil·les. Aquestes retira
a la seva tenda i es nega a prendre part en
la lluita contra els troians mentre li sigui
disputada la propietat de l' esclava. Quan
els heralds es presenten per reclamar-la, la
lliura, i protesta solemnement contra aque-
lla acció que considera injusta. Després, va
a la riba del mar i hi invoca Tetis, que li
aconsella que deixi que els troians ataquin i
aITibin fins a les naus, ambla finalitat de fer
que la seva presencia sigui indispensable,
perque només ell -prou bé que ho sap la
deessa- inspira a l'enemic el teITor sufi-
cient per impedir-li que escometi els grecs
amb eficacia. Aleshores Tetis torna al cel i
va a trobar Zeus per demanar-li que conce-
deixi la victoria als troians mentre Aquil ·les
es mantingui al marge de la lluita. Zeus ho
accepta i durant uns quants dies se succeei-
xen les deITotes dels grecs. Debades Aga-
memnon envia un ambaixador a Aquil·les,
que li promet la restitució de Briseida i un
magnífic rescat, així com vint de les dones
més belles de Troia, i una de les seves pro-
pies tilles en matrimoni. Aquil ·les roman
inflexible. La lluita s' apropa al campament
aqueu mentre ell la contempla des del pont
de la seva nau. Al final, Patrocle, que no ho
45
pot resistir, demana a l'heroi permís per
acudir en auxili dels grecs, els vaixells dels
quals estan a punt de ser cremats. Aquil· les
s'avé a deixar-li les seves armes. Tanma-
teix, després d'alguns exits, que només du-
ren mentre els troians el prenen per Aquil-
les, Patrocle cau sota els cops d'Hector. El
seu amic queda aclaparat per un immens
dolor. Tetis escolta els seus laments, se li
presenta i li promet una nova armadura en
substitució de la que Hector acaba de con-
querir sobre el cadaver de Patrocle. Aquil-
les es presenta sense armes i amb la seva
veu fa fugir els troians que lluiten contra els
grecs al voltant del cos de Patrocle per la
possessió del cadaver.
L' endema, Aquil ·les propasa a Agamem-
non oblidar les seves diferencies: esta dis-
posat a combatre al seu costat. Al seu torn,
el rei li demana disculpes i li torna Briseida,
la qual ha respectat. Així, Aquil·les de se-
guida torna a la lluita, tot i que abans el seu
cavall Xantos (el Bai), que per un moment
ha rebut miraculosament el do de la parau-
la i de la profecia, li vaticina la seva mort.
Aquil·les, sense fer cas de l'advertiment,
s' avan<;a al combat i posa en fuga els tro-
ians; només Eneas, inspirat per ApoHo, vol
oposar-li resistencia. La llmwa d' Aquil·les
travessa 1' escut del seu adversari. Aquestes
disposa a llan<;ar-li una enorme pedra, pero
Posidó els separa del pe1ill embolcallant-
los amb un núvol. Hector també intenta
atacar Aquil·les diverses vegades, pero
debades. Els déus s'hi aposen. Els Fats no
permeten que, de moment, ambdós herois
s'enfrontin. Aquil·les segueix el seu avan<;
cap a Troia. Quan travessa l'Escamandre,
captura vint joves troians i els destina a ser
immolats sobre la tamba de Patrocle. El
déu del riu intenta aturar el carnatge i matar
Aquil·les, les víctimes del qual obstrueixen
la llera. Infla el seu cabal, es desborda i per-
segueix l 'herai, pero Hefest obliga el déu a
tornar al seu curs. Aquil·les segueix atacant
en direcció a les portes de la ciutat per tal
de tallar la retirada als troians, pero Apol·lo
el desvia de la seva ruta tot atraient-lo amb
un engany. Quan torna a Traia ja és massa
tard; només Hector es traba davant de les
Portes Escees. Pero en el moment d' entrar
en combat, al troia li agafa por. Fent tres
cops la volta a la muralla de la ciutat, Aquil-
les es llan<;a a la persecució d'Hector, que
no acaba fins que Zeus, al<;ant la balmwa
del Destí, pesa la sort d' Aquil-les contra la
d'Hector. El plat d'aquest daITer s'inclina
cap a l'Hades. Aleshores Apol·lo abandona
Hector. Entra en escena Atena i inspira al
troia el desig fatal de fer front al seu ene-
mic. Amb aquesta finalitat, adopta l' aspec-
te de Deífob, germa de l'heroi. Hector creu
que el ve a ajudar. Pero aviat s'adona de
l'engany i mor a mans d'Aquil·les tot
dient-li que la seva hora també ésa prop.
el moment de morir, demana al seu enemic
que lliuri el seu cadaver al seu pare Príam.
Aquil·les s'hi nega i l'mTossega amb el seu
caITo després de pe1iorm·-li els talons i lli-
gar-los amb una corretja. Després retorna
al campament i se celebren els funerals en
honor de Patrocle.
Cada diaAquil·les mTossega al voltant de
Traia el cadaver d'Hector, l'enemic que li
havia arrabassat el seu plorat Patrocle. Al
dotze día, la seva mare Tetis, per encarrec
dels déus, Ji comunica que els Olímpics es-
tan indignats davant la seva manca de res-
pecte envers els morts. Príam, que se li pre-
senta en ambaixada per reclamar-li el cos
d'Hector, és ben rebut per AquiJ.les, que li
retorna el seu fill a canvi d'un fort rescat.
Aquest és el relat de la Ilíada.
L' Odissea ens presenta Aquil ·les al regne
de !'Hades, on recoITe a grans gambades els
prats d'asfüdels. Al seu voltant es concen-
tfen els herais, els seus companys d'armes:
Aiax, fill d~ Telamó, Antíloc, Patrocle, Aga-
memnon. Es aquest qui nm-ra a Ulisses la
mort d' Aquil·les, tot i que no esmenta qui
en va ser el responsable. Principalment, el
seu relat s 'estén en els jocs fúnebres que
van acompanyar el seu enteITament i la dis-
puta que s'hi va produir per culpa de l'atri-
bució de les armes de l' heroi (v. Aiax, fil! de
Telamó, i Ulisses).
Completen aquest cicle les naITacions
posteriors als poemes homerics. En primer
lloc hi ha la lluita contra la reina de les ama-
zones, Pentesilea. Aquesta reina va acudir
en auxili de Troia i va aITibar en el moment
dels funerals d'Hector. Va comencar la se-
va participació en el combat reb~tjant els
grecs fins al seu campament, pero després
Aquil·les la va ferir mortalment i, abans de
morir, li descobrí el rastre. La reina era tan
bonica, que l'heroi es va sentir aclaparat
de dolor. La seva pena fou tan manifesta
-Aquil·les era incapa<; de dissimular els
seus sentiments-, que Tersites es va burlar
d'ell per haver-se enamorat d'una morta.
Aquil·les el va matar d'un cop de puny.
A continuació es relatava la lluita contra
el fill de l' Aurora, Memnon, en presencia
de les respectives mares -Eos i Tetis-.
Finalment, hi ha el relat del seu amor per
Políxena, una de les tilles de Príam. Aquil-
les la veu per primer cop amb motiu del
rescat del cos d'Hector i s'enamora d'ella
fins al punt de prometre a Príam trair els
ARACNE
grecs i passar-se al bandol troia si accedeix
a donar-li la noia en matrimoni. Príam hi
esta d'acord; el pacte s'ha de segellar al
temple d' Apol ·lo Timbre u que s' al<;a a poca
distancia de les portes de Troia. Aquil ·les
s'hi presenta desannat, i allí fou on París,
ocult darrere l' estatua del déu, el va matar.
Aleshores els troians, apoderant-se del ca-
daver de l'heroi, van reclamar per a ell el
mateix rescat que havien pagat per Hector.
Tanmateix, aquesta romantica versió de la
fi de l'heroi sembla tardana. Altres autors
relaten que Aquil·les va trabar la mort llui-
tant, quan, després de rebutjar els troians
fins a les seves muralles, Apol-lo se 1i va
apareixer i li va ordenar retirar-se. Aquil·les
no li va fer cas, i el déu el va matar llancant-
0
li una fletxa. De vegades l'arquer que dis-
para la fletxa és Paris, pero Apol·lo dirigeix
el dard a l'únic punt vulnerable del cos de
l'heroi: el taló.
Al voltant del seu cos es va produir una
lluita tan acamissada com la que s'havia pro-
du"it a la mort de Patrocle. Finalment Aiax
i Ulisses aconsegueixen portar-lo al campa-
ment i mantenir l' enemic a distancia. Els fu-
nerals van ser oficiats per Tetis i les Muses,
o les nimfes; Atena va ungir el seu cos amb
ambrosía per evitar-ne la putrefacció.
Després que els grecs li erigissin una se-
pultura a la riba del mar, es diu que Tetis es
va endur el cos a la desembocadura del Da-
nubi, a l'illa Blanca, on Aquil·les segueix
vivint una existencia misteriosa. Els mari-
ners que passaven per les rodalies sentien
de dia un constant cruixit d'armes i, de nit,
el so de les copes dringant i els cants d'un
banquet etem. Es diu també que l'heroi es
va casar amb Medea, o bé amb Ifigenia, He-
lena o Políxena, i que, un cop conquerida
Troia, abans de la tornada a casa dels grecs,
una veu sortida de la tamba d' Aquil·les ha-
via demanat que sacrifiquessin Políxena en
memoria de l'heroi.
El record d' Aquil·les va romandre molt
viu en la imaginació popular dels grecs, i
el seu culte es va difondre per les illes i pel
continent asiatic, teatre de les seves gestes.
El relat homeric d' Aquil·les és el d'un
jove de gran bellesa: cabells rossos, ulls es-
pumejants i veu poderosa. Desconeixedor
de la por, la seva gran passió és el combat.
És violent i estima la glüria per damunt de
tot. Pero el seu caracter té aspectes més
dol<;os, quasi tendres. Músic, sap apaivagar
les preocupacions amb la lira i el cant. Es-
tima el seu amic Patrocle i Briseida, amb
Aracne: Ov., Met., VI, 5 a 145; VrRG., G., IV,
46
qui mena una historia d'amor c01respost.
Cruel quan mana executar els presoners
troians i exigeix, des de la ultratomba, que
sacrifiquin Políxena sobre la seva sepultura,
al mateix temps és hospitalari i plora amb
Príam quan aquestes presenta davant d'ell
per reclamar-Ji el cos del seu fill Hector.
Als Infems, s' alegra quan sap que el seu fill
Neoptolem és valerós. Venera els seus pa-
res, confia en la seva mare i, quan coneix
la voluntat dels déus, no endarrereix la seva
execució. Malgrat tots aquests trets humans,
els filosofs hel·lenístics, i particularment els
estoics, van considerar Aquil·les el model
d'home violent, esclau de les seves passi-
ons, i es van complaure a comparar-lo amb
Ulisses, l'home prudent per excel·lencia.
També és conegut el culte que Alexandre
de Macedonia tributava a l'heroi, a qui va
prendre coma model. Tant l'un com l'altre
van morir joves.
AquiJ.les ha inspirar nombrosíssimes
obres literaries de l' antiguitat classica, des
de la Ilíada al' aquileida, d'Estaci. Apareix
en diverses tragedies, especialment al' obra
d'Eurípides lfigenia a Aulida.
AQUIL·LEU. V. Aquil·les.
ARACNE ('Apáxvri). Aracne és una noia
de Lídia, el pare de la qual, Ídmon de Colo-
fó, era tintorer. Lajove s'havia guanyat una
gran reputació en l'art de teixir i de brodar.
Els tapissos que dibuixava eren tan bells,
que les nimfes del camp anaven a admirar-
los. Aquesta habilitat va fer que se la consi-
derés deixebla d' Atena, la deessa de les fi-
ladores i les brodadores. Pero Aracne creia
que el seu talent es devia exclusivament a
si mateixa, i per aixo va desafiar la deessa,
que accepta el repte i se li presenta en forma
d'anciana. Atena, de primer, es va limitar a
advertir-la i a aconsellar-li més modestia si
no volia provocar l' enuig de la deessa. Pero
Aracne li va respondre amb insults. Alesho-
res la divinitat es va descobrir i la compe-
tició va comen<;ar. Pal·las representa en el
seu tapís els dotze déus de l' Olimp en to ta
la seva majestat i, per advertir la seva rival,
afegí als quatre extrems de la tela una repre-
sentació de quatre episodis que mostraven
la derrota dels mortals que gosaven desafiar
els déus. Aracne va dibuixar en la seva te-
la els amors dels Olímpics, en concret
aquells no gaire gloriosos, com els de Zeus i
Europa, Zeus i Danae, etc. La seva labor
és perfecta, pero Pal·las, irada, la trenca i
dóna un cop amb la llan<;adora a la seva ri-
246, i SERVI, com. ad loe.
47
val. Aleshores Aracne, sentint-se ultratjada
i presa de la desesperació, es penja. Pero
Atena no pe1met que mori i la transforma en
aranya, que seguira filant i teixint a l' extrem
del seu fil (v. una altra tradició a Falanx).
ARCAS ('ApKá~). Arcas és fill de Zeus
id~ la nimfa ca<;adora Cal-listo, companya
d' Artemis. Segons una altra versió, és con-
siderat fill del déu Pan. Quan Cal· listo, esti-
mada per Zeus, va morir o, segons la versió
més estesa, es va transformar en óssa, Zeus
confia la criatura a Maia, la mare d'Hermes,
que el cria. Arcas, per part de mare, era nét
de Licaon, que regnava al país que més tard
es digué Arcadia. Un dia Licaon, que vo-
lia posar a prava la clarividencia de Zeus,
sembla que 1i va servir els membres del nen
guisats i preparats per menjar, pero Zeus
no va caure a la trampa i, tombant la taula,
fu!mina la casa de Licaon amb un llamp. El
re1 es va transformar en llop, i Zeus, reu-
nint els membres d' Arcas, li retorna la vida.
Un día, quan ja era un home, Arcas va
trabar en una cacera la seva mare en forma
d'óssa i la perseguí. L'animal es va refugiar
al temple de Zeus «Liceu». Arcas, perse-
guint l' animal, penetra al recinte. Pero una
llei del país castigava amb la mort qui en-
trés d' aquella manera al temple. Tanmateix,
Zeus es va apiadar d'ell i, per evitar que els
matessin, els va transformar en constel-
lacions: l'Óssa i el seu Guardia (Arctur).
Arcas va regnar sobre els pelasgs del Pe-
loponnes, que a partir d'ell van adoptar el
nom d'arcadis. Va succeir el fill de Licaon
que es deia Níctim, i va ensenyar al seu po~
ble a conrear el blat, art que havia apres de
Triptolem, a elaborar el pa i a filar la llana.
Es va casar amb Leanira, tillad' Amielas
(v. la ~aula 6, p. p l i 1' art. Crocó), amb qui
va temr dos fills, Elat i Afidant (v. una variant
a Crisopelia). De la nimfa Erato va tenir un
tercer fill, Aza. Va repartir el regne d' Arcadia
entre tots tres fills (v. la taula 11, p. 165).
ARES CApfl~). Déu de la guerra, iden-
tificar amb l' italic Mart. Era fill de Zeus i
d'Hera i, com Apol·lo, Hermes, etc., per-
tany a la segona generació dels Olímpics
(v. la taula 13, p. 178). Figura entre els dotze
Arcas: APOL·L., Bibl., III, 8, 2; 9, 1; Hro., Fab.,
224; Astr., II, 4; Ov., Met., II, 496 s.; Fast., II,
183 s.; NoNN., Dion., XIII, 295 s.; PAus., VIII, 4,
l s.; 9, 3 s.; 36, 8; X, 9, 5 s.; ER., Cat., l.
Ares: Il., II, 512-515; V, 311-364; 385 s.;
590-909; XV, 110-142; XX, 32 s.; XXI, 391-
433; XIII, 298-301; Od., VIII, 266 s.; HEs.,
Teog., 922 s.; Escut, 109; 191 s.; 424 s.; H. h. a
grans déus, a diferencia de les seves aerma-
nes Hebe i Iliria, que són divinitats se~unda­
ries. Des de 1' epoca homerica, Ares apareix
com el déu de la guerra per excel·lencia. És
l' esperit de la Batalla, que es complau en les
matances i la sang. Davant de Troia, gairebé
sempre combat al costat dels troians, tot i
que la justícia de la causa que defensa li im-
porta poc; per aixo pot ajudar perfectament
els aqueus. Se'l representa amb cuirassa
i case, i armat amb escut, llan<;a i espasa.
La seva al<;ada és sobrehumana i profereix
crits terribles. Generalment combat a peu,
pero també se'l veu dalt d'un carro tirat per
quatre cavalls. L' acompanyen dos esperits
malignes que li fan d'escuders, Dimos i Fo-
bos (el Terror i la Por), que són fills seus. Al
seu costar també trobem Eris (la Discordia)
i Enio.
Es creia que Ares vivía a Tracia, país mig
salvatge, de clima rigorós, ríe en cavalls i
habitat per poblacions guerreres. Segons al-
gunes tradicions, també és el país on viuen
les amazones, que són tilles d' Ares. A la
mateixa Grecia, era objecte d'un culte parti-
cular a Tebes, on se'l considerava avantpas-
sat dels descendents de Cadme. En efecte,
allí posse"ia una deu d' aigua, custodiada per
un drac que era fill seu. Quan Cadme vol-
gué agafar aigua d'aquesta font per fer un
sacrifici, el drac li ho intenta impedir. Cad-
me el va matar i, per expiar aquell crim, va
haver de servir Ares durant vuit anys com a
esclau (v. Cadme). Quan expira el termini,
els déus van casar Cadme amb Harmonia
tillad' Ares id' Afrodita. '
Com és natural, la majoria dels mites en
que intervé Ares són mites guerrers, nana-
cions de combats. Pero el déu no sempre
en surt vencedor. Al contrari, sembla com
si els grecs, des de !'epoca homerica, s'ha-
guessin complagut a mostrar la forca bruta
d' Ares continguda o burlada per Ía for<;a
més inteJ.ligent d'Heracles o per la viril
prudencia d' Atena. Un dia que lluitava al
camp de batalla, a Troia, al costar d'Hector,
es va trabar cara a cara amb Diomedes. Ares
l' ataca immediatament, pero Atena, que
s'ha tornat invisible gracies al case magic
Ares (on hi ha indicis de nombroses influencies
artigues); HERÓD., V, 5; EuR., Jó, 1258 s.; J. T.,
945 s.; A. R., Arg., II, 990; PAus., I, 21, 4 s., 28,
5; APOL·L., Bibl., I, 4, 4; 7, 4; 7; 8, 2; II, 5, 8; 11;
III, 4, ! s.; 14, 8; 2; Ov., Fast., V, 229 s.; SERVI,
Com. Egl., X, 18; HIG., Fab., 159; Q. E., I, 675
s.; V, 340 s.; XIV, 47 s.; FR. ScHWENN, Ares, A.
R. W., XX (1920-21), p. 299 s.; XXI (1922), p.
58 s.; XXII (1923-24), p. 224 s.

d'Hades, aconsegueix desviar la llan9a del
déu, que, al seu tom, és ferit per Diomedes.
Ares profereix un crit espantós, que sent tot
l'exercit, i fuig cap a l'Olimp, on Zeus fa
que el curin. En una altra ocasió, amb motiu
de la disputa dels déus a Troia, Atena lluita
contra Ares, a qui també ven9 tot deixant-
lo estabomit d'una pedrada. Pero aquesta
oposició entre Ares i Atena no es manifesta
només al cicle troia. Quan Heracles presen-
ta batalla a Cicne, fill d' Ares, aquest vol-
gué defensar el seu plan9ó, pero Atena, en
nom de la raó, convida Ares, ple de colera
i violencia, a sotmetre's al Destí, que havia
disposat que Cicne morís a mans de l'he-
roi, sense que l'heroi pogués morir a mans
de ningú. Les seves paraules, pero, van ser
inútils, i Atena va haver d'intervenir-hi di-
rectament desviant la llai19a del déu. Hera-
cles, aprofitant un error defensiu d' Ares, el
f erí a la cuixa, i Ares fugí com un covard
a l'Olimp. D'altra banda, era el segon cop
que Heracles el feria; el primer havia estat
davant les muralles de Pilos, i l'heroi fins i
tot li havia arrabassat les armes.
Quan !'amazona Pentesilea, filla d' Ares,
morí a mans d' Aquil·les, davant de Troia,
Ares va voler precipitar-se sobre ell per
venjar-la, sense fer cas als Fats. Zeus el va
haver d'aturar amb un llamp.
Finalment, una altra desgraciad' Ares és
el seu empresonament per part deis Alüa-
des, que el van tenir durant tretze mesos
encadenat i tancat en un vas de bronze.
És a un acte violent d' Ares que es re-
munta, en la seva llegenda, el nom de
l' Areopag, el turó d' Atenes on es reunia el
tribunal encarregat de jutjar els delictes de
caracter religiós. Al peu del turó hi havia
una font. En aquest indret, un dia, Ares va
veure com Halirroti, el fill de Posidó i de
la nimfa Eurite, intentava violar Alcipe, la
filla que Ares havia tingut amb Aglaure.
Portat per la colera, el-déu mata Halirroti.
Pero Posidó el f éu compareixer davant d' un
tribunal format pels Olímpics, dalt del turó
al peu del qual s'havia produi't el crim. Els
déus van absoldre l' assassí.
La llegenda atribueix a Ares for9a aven-
tures amoroses. La més famosa, sens dubte,
Aretusa: Ov., Met., V, 576 s.
Arge: ATEN., XIII, 603 d; PRoP., III, 7, 31.
Argira: PAus., VII, 23, 1-3.
Argonautes: A. Generalitats: PíND., Pít., IV;
APOL·L., Bibl., I, 9, 16 s.; A. R., Arg.; V. FL.; Arg.
01j:; D. S., IV, 40 s.; Tz., Com., 175; HIG., Fab.,
12; 14 a 23; Ov., Met., VII, 1 s. Catalegs: PíNo.,
48
és la que el mostra unint-se clandestinament
a la deessa Afrodita (v. aquest nom). Pero
també va tenir molts fills de les seves uni-
ons amb mortals. La majoria dels seus fills
van ser homes violents, inhospitalaris, que
atacaven els viatgers, els mataven o es lliu-
raven a actes d'extrema crueltat: així, amb
Pirene va tenir tres fills: Cicne, Diomedes
de Tracia, les eugues del qual menjaven
carn humana, i Licaon. Tots tres van mo-
rir a mans d'Heracles. O també són herois
secundaris que tenen un paper en els mites
guerrers. Igualment, de vegades se li atribu-
eix la patemitat de Meleagre, i la de Driant,
que participa, com Meleagre, a la cacera de
Calidó. Finalment, també es considera que
Ares dona al seu fill Enomau les armes amb
les quals matava els pretendents a la ma de
la seva filla (v. Pelops i Hipodamia).
Els animals consagrats a Ares són el gos
i el voltor.
ARETUSA ('.ApÉ8oucra). Nimfa del Pe-
loponnes i de Sicília (v. A(feu, Naiades).
ARGE (''ApyEvvoc;). Arge o Argí era un
jove d'extrema bellesa, fill de Pisídice, filla
de Leucó (v. la taula 33, p. 454), que vivía
a Beocia, a les ribes de la llacuna Copai-
da. Un dia en que s' estava banyant al Ce-
fís, Agamemnon, que era a Aulida esperant
vent favorable per fer-se a la mar, s'enamo-
ra d' ell. El noi fugí, pero el rei el perseguí,
i, quan el jove va perdre les forces, es llan9a
al riu i s' ofega. Agamemnon va disposar
uns magnífics funerals, i en honor seu funda
un temple d' Artemis Argennida.
ÁRGIRA ('.Apyupa). Árgira és la nimfa
d'una font arcadia. Estimava un jove i for-
mós pastor anomenat Selemne. El seu amor
dura mentre Selemne fou jove; pero, quan
va perdre la seva bellesa, ella l' abandona.
El pastor morí de desesperació, i Afrodita el
transforma en riu. Pero, com que, malgrat
la transformació, seguía sospirant pel seu
amor, Afrodita li concedí el privilegi d' obli-
dar totes les seves penes. Per aixo tots els
que, homes i dones, es banyen al riu Selem-
ne, obliden les seves penes amoroses.
ARGONAUTES ('.Apyovaurnt). S'ano-
menen argonautes els companys de fason
ib., 171 s.;A. R., ib., I, 23 s.; ef. ese., I, 77; HIG.
Fab., 14; D. S., IV, 41; EsTACI, Teb., V, 398 s.;
V. FL., I, 352 s. (ef. ed. Burmann, ad loe.); Arg.
oif, 118 s. v. O. JESSEN, Diss., Berlín, 1889; R.
E. G., 1890, p. 207 s.; PRELLER-ROBERT, Myth.,
II, p. 770 s.; E. LIÉNARD, a Latomus, 1938, p.
240-255.
49
que van anar a la recerca del velló d'or. So-
bre els orígens d'aquesta expedició, v. Ja-
san. El nom d'argonautes ve del nom de
la nau que portava els herois, l' Argo, que
significa <<Rapida», pero també del nom del
seu constructor, Argos (v. aquest nom).
I. Els argonautes. Diferents «catalegs»
ens han conservat la llista dels argonautes
que havien acudit a la convocatoria pro-
clamada per mitja d'heralds a tot Grecia,
segons la qual fason organitzava una ex-
pedició cap a la Colquida. Aquestes llistes
difereixen sensiblement les unes de les al-
tres i reflecteixen les diferents epoques de
la llegenda. Les més interessants són dues,
perque són en bona mesura independents
l' una de l' altra, la d' Apol ·loni de Rodes i la
d' Apol·lodor. El nombre dels argonautes és
relativament fix: de cinqlianta a cinquanta-
cinc. La nau havia estat construida per a
cinquanta remers.
Un cert nombre de noms són comuns a
totes dues llistes i representen el fons més
estable de la llegenda. A part de Jason, que
comandava l'expedició, són: Argos, fill
de Frixos (o, segons altres, d' Arestor), el
constructor de la nau, Tifis, fill d'Hagnias,
el pilot. Tifis havia acceptat aquest carrec
per ordre d' Atena, que li havia ensenyat
l' art, aleshores desconeguda, de la navega-
ció. Quan va morir, al país deis mariandins
(v. més endavant, p. 51), fou substitult per
Ergí, fill de Posidó. Després venia Orfeu, el
músic traci, que tenia la missió de marcar el
ritme als remers. S'assegurava que els déus
li havien ordenat d'embarcai·-se a l' Argo
perque els seus cants servien d'antídot a les
seduccions de les sirenes (v. més endavant,
p. 52). A la tripulació hi havia uns quants
endevins: Ídmon, fill d' Abant, Amfiarau, i,
almenys en la llista donada per Apol·loni, el
lapita Mopsos (v. aquest nom). Després se-
guien els dos fills de Boreas, Zetes i Calais,
B. Navegaeió: a) Lemnos: APOL·L., Bibl., I, 9,
17; A. R., Arg., I, 607 s.; ese. a 609; 615; ese. a
/l., VII, 468 s.; V. FL., II, 77 s.; HIG., Fab., 15.
Cf. Hipsípile; Toant.
b) Cízic: APOL·L., Bibl., I, 9, 18; A. R., Arg.,
I, 935 s.; V. FL., II, 634 s.; III, 1 s.; HIG., Fab.,
16. Cf. Cízic.
e) Hilas: APOL·L., Bibl., I, 9, 19; A. R., I, 1207
s.; ese. a 1290; V. FL., III, 521 s.; TEóCR., XIII;
A. L., T1:, 26; PRoP., I, 20, 17 s.; HIG., Fab., 14;
E. B., s. v. 'ApHCXÍ.
d) Bebrices: APOL·L., Bibl., I, 9, 20; A. R., II,
1 s.; TEócR., XIII, 27 s.; V. FL., IV, 99 s.; HIG.,
Fab., 17; L. P. a ESTACI, Teb., III, 353; SERVI,
Com. En., V, 373.
e) Fineu: APOL·L., Bibl., I, 9, 21: A. R., ib., II,
ARGONAUTES
els dos fills de Zeus i Leda, Castor i Pol·lux,
i els seus dos cosins, els fills d' Afareu, Idas i
Linceu. L'herald de l'expedició era Etali-
des, fill d'Hermes. ApoHodor omet el seu
nom. Tots aquests herois tenen un paper ac-
tiu en les aventures de l' Argo. Els següents
són generalment simples acompanyants:
Admet, fill de Feres; Acast, fill de Pelias,
que va acompanyar el seu cosí Jason deso-
beint l'ordre del seu pare; Periclimen, fill de
Neleu; Asteri (o Asterió), fill de Cometes;
el lapita Polifem, fill d'Elat; Ceneu, i potser
el seu fill Coró; Eurit, fill d'Hermes i (en
Apol-loni) el seu germa Equíon; Augias, fill
d'Helios i rei de l'Elida, germa d'Eetes, que
va participai· a l' expedició, segons es diu,
mogut pel desig de veure el seu germa, a qui
no coneixia; Cefeu, fill d' Aleu, i (només en
Apol-loni) el seu germa Amfidamant; Pale-
moni, fill d'Hefest o d'Etol; Eufem, fill de
Posidó; Peleu i el seu germa Telamó, tots
dos fills d'Eac; Ífit, fill de Naubol; Peant,
el pare de Filoctetes. Aquest és mencionat
per Valeri Flac i per Higí. Tot seguit venen
Ificle, fill de Testi, i el seu nebot Meleagre;
Butes, fill de Teleont i (només en ApoHoni)
el fill d'un altre Teleont, Eribotes. Apol-
lodor i Apol·loni concorden a esmentai· He-
racles, nom relacionat amb un episodi de la
navegació, el rapte d'Hilas, pero, pel que fa
a aquest personatge, la tradició és lluny de
ser unanime (v. Heracles). Finalment, tots
dos inclouen en la seva llista Anceu, fill de
Licurg.
Els següents noms no figuren a la llista
d' Apol-lodor: tres dels fills de Pero, Talau,
Areu i Leüdoc (v. la taula 1, p. 8); Íficle,
fill de Fílac; Euridamant, fill de Ctimen; Fa-
ler, fill d'Alcó; un atenes, Fliant (o Fliünt),
fill de Dionís (en lloc de Fliant, ApoHodor
anomena uns altres dos fills del mateix déu,
Fanos i Estafil); Naupli, que Apol·loni dis-
tingeix, per raons de cronologia, del pare
176 s.; ese. a 177; 178; 181; ese. a Od., XII, 69;
V. FL., IV, 422 s.; HIG., Fab., 19; SERVI, Com.
En., III, 209; D. S., IV, 43 s.; ef. Fineu.
t) Cianees: APOL-L., Bibl., I, 9, 22; A. R., II,
317 s.; 549 s.; V. FL., IV, 561 s.; HIG., Fab., 19.
g) Colquida: APOL-L., Bibl., I, 9, 23 i 24; A.
R., Arg., II, 720 s.; III, 1 s.; IV, 1 a 240 i ese.; V.
FL., V, 1 s. fins a VIII, 139; HIG., Fab., 14; 18;
23; Tz., Com., 890; D. S. IV, 48; Ov., Met., VII,
1-158; PíND., Pít., IV, 394 s. Cf. Jasan; Medea.
h) Retorn: APOL·L., Bibl., I, 9, 24 s.; A. R.,
ib., IV, de 576 al final; HIG., Fab., 14; 23; D. S.,
IV, 56. Cf. Talos; Meclea, Tritó. Sobre el eonjunt
de la llegenda, ef. E. DELAGE, La Géographie
dans les Argonautiques d'Apoll. de Rh., París-
Bordeus, 1930, i la bibliografia citada.

de Palamedes; Oileu, pare del «petit» Aiax.
Entre els parents de Meleagre, als noms ja
citats, Apol·loni hi afegeix el fill de Porta-
ont, Laocoont, que no figura en Apol-lodor.
Després vénen Eurició, fill d'Iros; Clici i
Ífit, els fills d'Eurit; Cantos, el fill de Canet;
Asteri i Amfíon, fills d'Hiperasi.
En canvi, Apol-lodor cita els herois se-
güents, que no ho són per aApol·loni: ~ més
de Fanos i Esta.fil (v. anteriorment), Actor,
fill d'Hipas; Laertes i el seu sogre Autolic;
Euríal, fill de Mecisteu, que pertany al ci-
cle troia, així com Peneleu, fill d'Hipalm;
Leitos, fill d' Alectrió, i després Atalanta,
l'única dona de la tripulació, Teseu, en la
llegenda del qual aquest només és un epi-
sodi tarda introdui't artificialment, Meneci,
fill d' Actor, fill de Deíon, i diferent del fill
d'Hipas (v. anteriorment), i, finalment, dos
fills d' Ares, Ascalaf i Ialmen.
La fantasía dels diferents escoliastes i la
dels poetes tardans han acumulat a la llista
dels argonautes noms de prestigi, que no són
citats ni per Apol-loni ni per ApoHodor: per
exemple, Tideu, el metge Asclepi, el músic
Filammó, Nestor, que només figura en el
poema de Valeri Flac, Pirítous, l' insepara-
ble company de Tesen, la presencia del qual
s'explica perla introducció d'aquest heroi
en la llegenda, de la mateixa manera que
s'explica per la d'Heracles la menció del
seu fill Hil·los (que contradiu les cronolo-
gies establertes habitualment), la de Iolau,
la d'Ifis, el germa d'Euristeu, i fins i tot, no-
més en Higí, la del germa bessó d'Heracles,
Íficles. Valeri Flac cita un tal Climen, onde
de Meleagre, que generalment es considera
més aviat un genna de l'heroi (v. la taula 29,
p. 350). Finalment, Higí és l'únic que cita
Hipalcim, fill de Pelops i Hipodamia (pero
que no figura en les genealogies habituals),
Deucalió el cretenc, pare d'Idomeneu, i un
heroi el nom del qual, mutilat, sembla que
sigui Tersanor, fill de la Leucotea que va ser
transformada en heliotropi (v. Clícia).
II. La navegació. El vaixell va ser cons-
tnü't a Pagases, un port de Tessalia, per
Argos (v. aquest nom, 4), amb l'ajut de la
deessa Atena. La fusta provenia del Pelion,
excepte la pe~a de proa, aportada per la de-
essa i que era un tros de roure sagrat de Do-
dona. L'havia tallat ella mateixa i li havia
concedit el do de la paraula, fins al punt que
podía profetitzar.
L' Argo la van avarar els herois, enmig
d'una gran multitud, a la platja de Paga-
ses, on van embarcar-se després de fer un
sacrifici a Apol·lo. Els presagis eren favo-
rables: interpretats per Idmon, van indicar
que tots tornarien sans i estalvis, a excep-
so
ció d'ell mateix, destinat a morir durant el
viatge.
La primera escala va ser l'illa de Lemnos.
En aquella epoca, a l'illa només hi havia do-
nes, perque elles havien mort tots els homes
(v. Toant, Hipsípile, Afrodita, etc ... ). Els
argonautes van tenir relacions amb elles i
els van donar fills. Quan les van deixar, van
navegar cap a l'illa de Samotracia, on, se-
guínt els consells d'Orfeu, van iniciar-se en
els misteris. Després, endinsant-se en l'Hel-
lespont, van arribar a l'illa de Cízic, al país
dels dolíons, el rei dels quals s'anomenava
també Cízic. El poble els rebé amb hospita-
litat. El rei els va convidar a un banquet i els
va donar diverses proves d'amistat. A la nit
següent, els herois van fer-se a la mar, pero
durant la nit se'ls van girar vents contraris
sense adonar-se'n i, abans de l'alba, van
abordar novament a la costa dels dolíons.
Aquests, sense veure que eren els hostes de
la nit anterior que tornaven, els van pren-
dre per pirates pelasgs que mTibaven, com
passava sovint, per atacar el seu país. Van
entrar en combat, i, pel soroll, el rei Cízic
va córrer a ajudm· els seus súbdits. Pero no va
trigar a morir a mans de Ja.son, que li tra-
vessa el pit amb la seva llan~a. Els altres he-
rois van fer un gran carnatge entre els ene-
mics. Pero, quan es va fer de dia, les dues
parts van adonar-se de l'error i tots se'n
lamentaven. Jason va fer uns funerals mag-
nífics al rei Cízic. Durant tres dies els ar-
gonautes van fer les lamentacions rituals i
celebraren els jocs en el seu honor. Men-
trestant Clite, la jove esposa de Cízic, va
penjar-se a causa de la desesperació. Les
nimfes la van plorar tant, que les seves lla-
grimes van formar una font, que va rebre
el seu nom. Abans de marxar, com que una
tempesta els impedia fer-se a la mar, els ar-
gonautes van erigir dalt del mont Díndim,
que domina Cízic, una estatua de Cíbele, la
mare dels déus.
L' etapa següent els va conduir més a
l' est, a la costa de Mísia, on els habitants
els van acollir amb presents. Mentre els
herois estaven preparant el menjar, Hera-
cles, que havia trencat el seu rem durant la
travessia perque remava amb tanta for9a,
va anar a un bosc proper a buscar un arbre
per fabricar-ne un altre. Pero Hilas, un jove
que estimava i que s'havia embarcat amb
ell a l' Argo, havia anat a buscar aigua dol-
~a per cuinar. Prop de la font va trobar-se
ambles nimfes que ballaven. Meravellades
per la seva bellesa, les nimfes el van atreu-
re fins a la font, on es va ofegar. Polifem,
un dels argonautes, va sentir el crit del noi
en el moment que s 'enfonsava a l' aigua. Va
51
precipitar-se a socórrer-lo i pel camí va tro-
bar-se amb Heracles que tornava del bosc.
Tots dos es van posar a buscar Hilas. Van
passar tota la nit vagant pel bosc i, quan el
vaixell va salpar, a la matinada, ells no eren
a bord. Així dones, els argonautes van haver
de continuar el seu viatge sense Heracles i
sense Polifem, ja que el Destí havia esta-
blert que tots dos herois no participessin en
la conquesta del velló. Polifem va fundar la
ciutat de Cios en aquell indret, i Heracles va
continuar tot sol les seves proeses (v. Hilas
i Heracles).
L' Argo va mTibar aleshores al país dels
bebrices, on regnava el rei Amic (v. la seva
llegenda). Després de la den-ota d' Amic per
Pol·lux, segons algunes tradicions, va entau-
lar-se una gran batalla entre els argonautes
i els bebrices. Aquests van tenir moltes bai-
xes i van acabar fugint en totes direccions.
L' endema, els argonautes van reprendre
el viatge i, sorpresas per una tempesta abans
d' entrar al Bosfor, van haver de fer una es-
cala a la costa de Tracia, és a dir, a la costa
europea de l' Hel-lespont. Allí van trobar
el país de Fineu. Fineu era un endeví cec,
fill de Posidó, a qui els déus havien infiigit
una singular maledicció: cada vegada que li
posaven al davant una taula plena de bones
menges, les Harpies, éssers mig dones mig
ocells, es precipitaven sobre el menjm·, en
prenien una part, i la que no podien endur-
se l'embrutaven amb els seus excrements.
Els argonautes van demanar a Fineu que els
informés sobre el final del viatge que em-
prenien. Pero l' endeví no els va voler res-
pondre si abans no l'alliberaven de les Har-
pies. Ells li van demanar que s' assegués a
taula i, quan les Harpies es van presentar,
Calais i Zetes, que eren alats perque eren
fills del vent, van precipitar-se a la seva per-
secució fins que les Harpies, esgotades, van
prometre per l' Estix que no molestarien més
el rei Fine u. Alliberat d' aquella maledicció,
Finen va revelar als argonautes una pmt de
l'avenir, la que els era permes de coneixer.
Els va alertar d'un perill que ben aviat els
amena9m·ia en la seva ruta: les Roques Bla-
ves (les Cianees), uns esculls mobils que
xocaven els uns contra els altres. Per saber
si podrien passar entre aquestes roques, Fi-
neu els va aconsellar que es fessin precedir
d'un colom. Si el colom aconseguia passar,
el podien seguir sense perill. Pero, si els
esculls es tancaven sobre l' ocell, aleshores
voldria dir que la voluntat dels déus els seria
contraria, i el més assenyat seria abandonar
aquella empresa. A continuació els va donm·
algunes indicacions sobre les principals ti-
tes de la seva ruta.
Després d' aquest oracle, els argonautes
van continuar el seu camí. Arribats davant
les Roques Blaves, anomenades també Sim-
plegades, ésa dir, les «roques que xoquen»,
van deixar anar un colom, que va aconse-
guir passar, pero les roques, en tancar-se,
li van pingar les plomes més llargues de
cua. Els herois van esperar que les es
tornessin a obrir i s'hi van llan~ar. vaixell
en va sortir sa i estalvi, pero la popa va que-
dar lleugerament tocada, com havia succei't
amb la cua del colom. A partir d' aquell mo-
ment, les Roques Blaves van quedar immo-
bils, ates que el Destí havia establert que,
tan bon punt un vaixell hagués aconseguit
passar, la seva mobilitat s' acabaría.
Els argonautes, havent penetrat així al
Pont Euxí -el mar Negre-, van an-ibar al
país dels mariandins, on el rei, Licos, els
va acollir favorablement. Allí, en el decurs
d' una cacera, va morir l' endeví Ídmon, ferit
per un senglar. També va morir el Ti-
fis, que va ser substitui't al timó per
Els argonautes van passar tot seguit per la
desembocadura del Termodont (el riu a la
riba del qual de vegades es diu que vivien
les amazones), després van costejar el Cau-
cas i van arribar a la Colquida, a la desem-
bocadura del Fasis, final del seu viatge.
Els herois van desembarcar, i Jason es
va presentar al rei Eetes, a qui va exposar
la missió que li havia confiat Pelias. El reí
no es va negar a donm·-li el velló d' or, pero
amb la condició que imposés, sense l'ajut
de ningú, el jou a dos toros que tenien les
peülles de bronze i que treien foc pels na-
rius. Aquests toros monstruosos, regals
d'Hefest a Eetes, no coneixien el jou. Quan
acabés aquesta primera prava, Jason encara
havia de llaurar un camp i plantar les dents
d'un drac (eren la resta de les dents del drac
d' Ares, de Tebes, que Atena havia donat a
Eetes) (v. Cadme i Ares).
Ja.son es preguntava com podria imposar
el jou a aquells monstres quan Medea, tilla
del rei, que havía concebut una viva passió
per ell, es va presentar per ajudar-lo. Vaco-
men~ar fent-lí prometre que la prendria per
esposa si ella li permetia superar les proves
imposades pel seu pare i que sel' emportaria
a Grecia. Jason li ho va prometre. Aleshores
Medea li va donar un balsam magic (ja que
era experta en les arts ocultes), amb el
s'havia d'untar l'escut i el cos abans
frontar-se amb els toros d'Hefest.
balsam posse'ia la virtut de fer invulnerable
al ferro i al foc aquell qui se n'untés, i la
seva invulnerabilitat duraria un dia sencer.
A més, li va revelar que, de les dents del
drac, en naixerien una multitud d'homes ar-
ARGONAUTES
mats que l'intentarien matar. Ell només ha-
via de llan<;ar des de lluny una pedra enmig
del grup. Llavors els homes s'abraonarien
els uns contra els altres, acusant-se recí-
procament d'haver llan<;at aquella pedra, i
moririen pels seus propis cops.
Previngut d'aquesta manera, Jasan va
aconseguir posar el jou als toros, junyir-
los a l' arada, i tot seguit va poder llaurar
el camp i, finalment, sembrar les dents del
drac. Després es va amagar i de lluny va
lapidar els homes que naixien d' aquelles
estranyes llavors. Els homes van posar-se a
lluitar entre ells, i, aprofitant la seva distrac-
ció, Jason els va matar.
Pero Eetes no va complir la seva prome-
sa. Va intentar cremar la nau Argo i assas-
sinar-ne la tripulació. Tanmateix, abans que
ell tingués temps d'acomplir el seu projec-
te, Jasan, guiat per Medea, ja havia aconse-
guit el velló (els sortilegis de Medea havien
adormit el drac encarregat de custodiar-lo)
i havia fugit.
Quan Eetes va descobrir que fason havia
fugit amb el velló i la seva filia, va llan<;ar-
se a perseguir el vaixell. Medea, que aixo
ja ho havia previst, va matar el seu germa
Apsirt, que havia fet anar amb ella, i va anar
dispersant-ne els membres pel camí. Eetes
va perdre el temps recollint-los i, quan va
haver acabat, ja era massa tard per pensar a
atrapar els fugitius. D'aquesta manera, aga-
fant els membres del seu fill, va abordar en
el port més proper, que era el de Tomes, a
la costa occidental del Pont Euxí, i allí va
enterrar el nen. Pero abans de tomar a la
Colquida va enviar diversos grups de súb-
dits a la persecució del' Argo, advertint-los
que, si no tomaven amb Medea, moririen
en lloc d'ella.
Segons una altra versió, Apsirt havia estat
enviat per Eetes a perseguir la seva germa-
na, pero Jason l'hauria mort a trai:ció, amb
l' ajut de Medea, en un temple consagrat a
Artemis, a la desembocadura del Danubi
(l'lstre). Sigui com sigui, els argonautes van
continuar la seva ruta cap al Danubi i van
remuntar el riu fins al' Adriatic (a l'epoca
en que va ser elaborada aquesta versió de
la llegenda, el Danubi o lstre era conside-
rat una arteria fluvial que comunicava el
Pont Euxí amb l' Adriatic). Zeus, irritat per
l'assassinat d' Apsirt, envía una tempesta
que va allunyar el vaixell de la seva ruta.
Llavors es va posar a parlar i va revelar la
colera de Zeus. Va afegir que aquesta colera
no s' aturaria fins que els argonautes fossin
purificats per Circe. Aleshores la nau re-
munta l'Erídan (el Po) i el ROdan, a través
del país dels lígurs i el dels celtes. Des d'allí
52
va tomar a la Mediterrania i, vorejant Sar-
denya, van arribar a l'illa d'Eea, el reialme
de Circe (sens dubte la península del mont
Circeum, al nord de Gaeta, entre el Laci i
la Campania). Allí la maga, que era, com
Eetes, filia del Sol i, per tant, tia de Medea,
va purificar l'heroi i va tenir una llarga en-
trevista amb la jove, pero es va negar ro-
tundament a donar hospitalitat a fason en el
seu palau. Aleshores la nau va reprendre
el seu viatge errant i, guiada per la matei-
xa Tetis, per ordre d'Hera, va travessar el
mar de les sirenes. Allí Orfeu va cantar una
melodía tan bella, que els herois no van te-
nir cap desig de lliurar-se a la crida de les
sirenes (v. aquest nom). Només un d'ells,
Butes, va arribar nedant a la roca de les ma-
gues, pero Afrodita el va salvar, rescatant-lo
i portant-lo cap a Lilibeon (avui Marsala), a
la costa occidental de Sicília.
Tot seguit, la nau Argo passa l'estret
d'Escil ·la i Caribdis, després les illes mobils
(sens dubte les actuals illes Lipari), sobre
les quals s' elevava un fum negre. Finalment
van an-ibar a Corcira (avui Corfú), al país
dels feacis, on Aleínous era el rei. Allí van
trobar un grup de coles, enviats per Eetes
a perseguir-los, que demanaven a Aleínous
que els lliurés Medea. El rei, després d'ha-
ver consultat la seva dona Arete, va respon-
dre que hi accediria si, després d'examinar-
la, resultava que Medea era verge; pero, si
ja era la dona de fason, aleshores s'havia
de quedar amb ell. Arete va fer saber a Me-
dea en secret la decisió d' Aleínous, i fason
s' apressa a complir la condició que havia
de salvar Medea. Aleínous no va tenir més
remei que negar-se a lliurar-la. Els coles,
sense atrevir-se a tomar a la seva patria, van
establir-se en la terra dels feacis, i els argo-
nautes van fer-se a la mar.
Tot just havien sortit de Corcira quan una
tempesta els va portar cap a les Sirtes, a
la costa de Líbia. Allí van haver de portar
la nau sobre les espatlles fins a la llacuna Tri-
tonida. Gracies a Tritó, el déu de la llacuna,
traben una sortida al mar i reprenen el viat-
ge en direcció a Creta. Pero durant aquest
episodi han perdut dos companys, Cantos i
Mopsos (que, d' altra banda, no figuren en
totes les llistes dels argonautes transmeses
perla tradició; v. anteriorment, p. 49 i 50).
A Creta, en el moment de desembarcar,
es troben amb un gegant, Talos, una mena
de robot monstruós constnút per Hefest i a
qui Minos havia confiat la missió de defen-
sar l' illa contra qualsevol desembarcament
(v. Talos). Arrencava enormes roques de la
vora del mar i les llan<;ava des de lluny con-
tra els vaixells que passaven per allunyar-
53
los de la costa. Tres cops al dia feia el tomb
a l' illa. Era un gegant invulnerable, pero al
turmell tenia, sota una pell molt gruixuda,
una vena que li donava la vida. Si aquesta
vena s 'obiia, Talos moriria. Medea va ven-
cer el gegant amb els seus encanteris. El va
fer enfurismar enviant-li visions enganyo-
ses, Talos es va obrir la vena del turmell
contra una roca i va morir a l' instant. Els
argonautes van desembarcar i van passar la
nit a la platja. L' endema van erigir un san-
tuari a Atena Minoica i van marxar.
Al mar de Creta es van trobar de sobte
amb una nit opaca, misteriosa, que els va
portar els perills més grans. fason va im-
plorar a Febos que els mostrés la ruta enmig
d'aquella foscor. Aleshores Febos Apol-lo
va escoltar la seva pregaria i els va llan<;ar
una flama que els va fer veure, molt a prop
del vaixell, una petita illa de les Esporades,
on van poder ancorar. A l' illa li van donar el
nom d' Anafe (illa de la Revelació) i hi van
erigir un santuari en honor de Febos Radi-
ant. Pero en aquell illot rocós faltaven les
ofrenes per celebrar dignament el sacrifici
inaugural, i per aixo van fer les libacions ri-
tuals amb vi en lloc d'aigua. En veure aixo,
les serventes feacies que Arete havia donat
a Medea com a regal de noces es van po-
sar a riure i van adre<;ar expressions atrevi-
des als argonautes. Ells els van respondre
amb unes altres, i en va resultar una situació
lúdica que es repeteix en aquesta illa cada
vegada que se celebra un sacrifici en honor
d'Apol·lo.
Després els argonautes van fer escala a
Egina, i per la costa d'Eubea van arribar
a !oleos, acomplint el seu periple en qua-
tre mesos i portant el velló d'or. fason va
portar l' Argo a Corint, on va consagrar-la a
Posidó com a ex-vot.
Aquesta llegenda, molt complexa, és an-
terior, en el seu nucli primitiu, a la redac-
ció de l' Odissea, on es té constancia de les
proeses de fason. Per a nosaltres és celebre
sobretot pel llarg poema erudit d' Apol·loni
de Rodes, que !'explica detalladament. A
l' antiguitat va tenir una gran popularitat, va
constituir un cicle al qual feien referencia,
en diferent mesura, un gran nombre de lle-
gendes locals. Com amb els poemes home-
rics, amb les aventures de l' Argo es van fer
peces de teatre i poemes de tota mena. El
Argos: 1) APOL·L., Bibl., II, 1, 1 s.; H!G., Fab.,
123; 145; 155; PAUS., II, 16, 1; 22, 6; 34, 5; III,
4, l. 2) APOL·L., Bibl., II, 1, 2; HIG., Fab., l45;
MACR., Sat., I, 19, 12; PROP., I, 3, 20; Ov., Met.,
tema de Medea, en particular, va atreure els
poetes (v. Malea i Jasan).
ARGOS ("Apyo<;). 1. La llegenda coneix
un primer Argos, fill de Zeus i de Níobe, que
descendeix, per part de mare, d' Ocean i de
Tetis (v. la taula 19, p. 280). Níobe va ser la
primera m01ial amb qui Zeus va tenir fills.
Argos obtingué del repatiiment el reialme del
Peloponnes, que va ano menar Argos (el nom
ha quedat a la ciutat i al' Argolida, que l' en-
volta). Va casai·-se amb Evadne, filla d'Estrí-
mon i de Neera (o de l'oceanida Pito), amb
qui va tenir quatre fills (v. la taula 20, p. 281).
Argos és considerat !'introductor a Grecia de
l' art de cultiu i de la sembra del blat.
2. Pero l' Argos més celebre (designat
generalment amb la forma llatinitzada del
seu nom, Argus) és el besnét de l' anterior.
Segons uns, només tenia un ull; segons uns
altres, en tenia quatre: dos que miraven
endavant i dos enrere. Finalment, altres
versions li atribueixen una infinitat d' ulls
repartits per tot el cos. Dotat d'una for<;a
prodigiosa, va alliberar l' Arcadia d'un toro
que devorava el país, el va espellar i es va
vestir amb la seva pell. Després va matar un
satir que atacava els arcadis i els robava els
ramats. També va matar Equidna, la mons-
truosa filla del Tmtar i de Gea (la Te1n),
que s' apoderava dels que passaven. La va
sorprendre mentre dormía i així va acabar
amb ella (v. també Equidna). Tot seguit
Hera li va encarregar que vigilés la vaca
lo, de la qual estava gelosa (v. lo). Per aixo
Argos va lligar !'animal a una olivera d'un
bosc sagrat de Micenes. Gracies als seus
múltiples ulls la podía vigilar, ja que només
«en dorrnien» la meitat: sempre en tenia
tants d' oberts com de tancats. Pero Hermes
va rebre de Zeus l'ordre d'alliberar lo, la
seva amant. Les llegendes varíen sobre la
manera com ho va fer Hermes: unes expli-
quen que va matar Argos amb una pedra
que va llan<;ar des de lluny, altres que el va
adormir tocant la flauta de Pan, altres que
el va sumir en un somni magic amb la seva
vareta divina. Sigui com sigui, Hennes va
matar Argos. Hera, per immmialitzar aquell
que l'havia servida, va transportar els seus
ulls a les plomes de l' ocell que li era con-
sagrat: el paó.
3. Un tercer Argos és fill de Frixos i de
Calcíope. Va néixer a la Colquida i allí va
I, 583-750. 3) HrG., Fab., 14; A. R., Arg., II,
1122 s.; APOL·L., Bibl., I, 8, 9. 4) Ese. a A. R.,
Arg., I, 4; P. H., 2; A. R., ib., I, 324 s.; v. també
a RosCHER, Lex., I' art. Panoptes.

eréixer, pero la va abandonar per anar a
reclamar l 'hereneia del seu avi Atamant
(v. Frixos). Un naufragi el va abocar a l'illa
d' Aria, on el van recollir els argonautes i
els seus germans Frontis, Melas i Citissor.
Una altra versió situa la trabada de Jason i
Argos al palau d'Eetes a la Colquida. Ell és
qui, per mitja de la seva mare, devia provo-
car la primera entrevista entre fason i Me-
dea. Va marxar amb els argonautes, i a Grecia
es va casar ambla filiad' Admet, Perimela, i va
tenir un fill, Magnes (v. la taula 34, p. 457).
4. L' Argos que va construir la nau Argo
(v. Argonautes) i participa en l'expedició
del velló d'or és un quart personatge, que
de vegades es distingeix dels anteriors - i
aleshores és considerat fill d' Arestor, filia-
ció que, d'altra banda, també és testimonia-
da en Argos 2- i de vegades es confon amb
el fill de Frixos (v. anteriorment, 3).
ARIADNA ('Ap1á8vri). Ariadna és tilla
de Minos i Pasífae (v. la taula 30, p. 367).
Quan Tesen va anar a Creta a lluitar amb el
Minotaure (v. Teseu), Ariadna el va veure i
es va enamorar bojament d'ell. Per poder
trobar el camí dins del Laberint, la presó
del Minotaure, ella va donar-li un cabdell
de fil, que va anar desfent i li va indicar el
camí de retom. Després Ariadna va fugir
amb ell per escapar-se de la calera de Mi-
nos, pero no va arribar a Atenes. Quan va
fer una escala a l'illa de Naxos, Tesen la
va abandonar mentre dormia, a la vora d'un
riu. Les explicacions que es donen a aques-
ta tra"ició varíen segons els autors: Tesen es-
timava una altra dona o seguia l' ordre dels
déus, ja que el Destí no permetia que es ca-
sés amb ella. Pero Ariadna, quan l'endema
es va despertar i va veure desapareixer les
veles del seu amant, no va quedar-se molt
de temps amb el dolor. De seguida va arri-
bar Dionís amb el seu seguici. El déu anava
dalt d'un carro tirat per panteres. Fascinat
perla bellesa de la jove, Dionís es va casar
amb ella i la va portar a l'Olimp. Coma re-
gal de noces va regalar-li una diadema d'or,
obra d'Hefest, que tot seguit va esdevenir
una constel·lació (v. també Teseu).
Amb Dionís, Ariadna va tenir fills: Toant,
Estafil, Enopió i Peparet. Una altra tradició
explica que Ariadna va ser assassinada a
Ariadna: APOL·L., Ep., I, 9; PLUT., Teseu, 20;
PAus., I, 20, 3; X, 29, 4; CAT., LXIV, 116 s.;
Ov., Her., X; Met., VIII, 174 s.; HIG., Fab., 43;
ef. Od., XI, 321 s.; PROP., I, 3, 1 s.; ER., Cat., 5.
Cf. A. VON SALIS, Theseus und Ariadne, Fest-
schr. der Arch. Ges. zu Berlin, 1930; A. M.
MARINI, Il mito di Arianna, A. e R., 1932, p. 60-
54
l'illa de Dia (més endavant identificada
amb Naxos) perla deessa Artemis, seguint
1' ordre de Dionís (v. altres versions de la
llegenda d' Ariadna en Teseu, p. 517).
ARÍON ('Apc:íwv). Aríon és el nom del
cavall d' Adrast en la primera expedició
contra Tebes. Adrast li deu la salvació
l'únic que es va salvar d' entre tots els heroi~
que van participar en aquella guerra. Des-
prés de la derrota de l'exercit argiu, Aríon
va portar rapidament el seu amo lluny del
camp de batalla i el va deixar en un lloc se-
gur, a l' Atica, prop de Colonos. La rapidesa
d' Aríon ja s'havia palesat abans en els jocs
fúnebres institults en honor d' Arquemor
(v. Amfiarau).
Sobre l' origen d' Aríon s' explicava la lle-
genda següent: quan Demeter buscava la
seva tilla, raptada pel seu oncle Hades
(v. Persefone), Posidó, que la desitjava, la
seguia a tot airen. Per defugir-lo, a Deme-
ter se li va ocórrer transformar-se en euga i
amagar-se entre els cavalls del rei Oncos a
Telpusa, a l 'Arcadia. Pero Posidó no es ~a
deixai· enganyai· i, prenent la fonna de ca-
vall, va unir-se a la deessa. D'aquesta unió
van néixer una tilla, el nom de la qual es-
tava prohibit pronunciar -se l'anomenava
la Dama o la Senyora-, i un cavall, Aríon.
Aquest cavall va pertanyer primer a Oncos i
després a Heracles, a qui va servir en l'ex-
pedició contra l'Elida i en la lluita contra
Cicne.
ARÍON ('Apíwv). Aríon era un músic de
Lesbos que havia obtingut el permís del seu
amo Periandre, tira de Corint, per recóner
la Magna Grecia i Sicília i guanyar diners
cantant. Al cap d'un quant temps va voler
tomar a Corint, pero els esclaus i els mai·i-
ners del vaixell que el portaven van formar
un complot per matar-lo i quedar-se amb els
seus diners. Apol·lo, aleshores, se li va apa-
reixer en un somni, vestit de citarista, i el va
advertir que es protegís contra els enemics,
prometent-li el seu ajut. Quan Aríon va ser
~tacat pels conjurats, els va demanai· que
h concedissin la gracia de deixar-lo cantar
una última vegada. Ells ho van acceptar.
En sentir la seva veu, van acudir els dofins
que són els favorits d' Apol·lo, i aleshore~
97; 121-142.
Arfon: PAus., VIII, 42, l s.; VIII, 25, 7 s.; Tz.,
Com., 153; 766; /l., XXIII, 346 s., i ese. ad loe.;
APOL·L., Bibl., III, 6, 8.
Arfon: SERVI, Com. Egl., VIII, 55; Ov., Fast.,
II, 79 s.; HIG., A. p., Il, 17; Fab., 194; ese. a
ARAT, p. 165 (Br.); ef. HERóD., I, 24.
55
Aríon, confiant en el déu, va saltar al mar.
Un dofí el va recollir i el va portar fins al
cap Tenai·os. Quan va ser a terra, el músic
va dedicar un ex-vot a Apol·lo i es dirigí
cap a Corint, on va explicar la historia al
tira. Mentrestant, el vaixell que portava els
assassins no va trigar a arribar a Corint, i
Periandre va demanar als mariners on era
Aríon. Ells van respondre-li que havia mort
durant el viatge, pero Aríon va presentar-se
i els assassins van ser penjats a la creu o, se-
gons altres versions, foren empalats. Apol-
lo, en memoria de !'aventura, va transfor-
mar en constel-lacions la lira d' Aríon i el
dofí que es va compadir d'ell.
ARÍSTEAS ('Aptcrrfoc;). El poeta Arís-
teas de Proconnes, personatge mig mític,
mig histüric, va morir al taller d'un bataner.
Quan els seus amics es van presentar a bus-
car el seu cadaver, havia desaparegut i fou
impossible trobar-lo. Uns viatgers van dir
el mateix dia, en arribar a la ciutat, que ha-
vien trobat pel camí Arísteas i que es dirigia
cap a Cízic. Reapareix a intervals diferents
i a diferents llocs. Set anys més tard va tor-
nar i va escriure el seu poema l'Arimaspea.
Sembla que durant aquests set anys acom-
panya Apol· lo al país místic dels hiperboris.
Un cop acabat el seu poema, toma a des-
apareixer.
ARISTEU ('Apwrnfoc;). Fill de la nim-
fa Cirene, tilla d'Hipseu, rei dels fapites i
fill de la naiade Creüsa i del déu-riu tessali
Peneu (v. la taula 25, p. 313). Un dia que
Cirene caºava en una vall del Pelion, Apol-
lo la va veure, la va raptar amb el seu carro
d'or i la va dur fins a Líbia (v. Cirene). Allí
ella va donai·-li un fill, Aristeu. Quan va néi-
xer, Apol·lo el va confiar a la seva besavia
Gea (Creüsa era tilla de Gea i de Posidó) i a
les Estacions (les Hores). Segons una altra
tradició, Aristeu va ser raptat pel centaure
Quiró i, després, les Muses van completar
la seva educació ensenyant-li l' art de la me-
dicina i la de l' endevinació. Li van confiar
la custüdia deis seus ramats de xais, que
pasturaven a la plana de Ftia, a Tessalia.
Les nimfes també li van ensenyar l'art dels
lactics i de l' apicultura, i el cultiu de la vi-
nya. Ell, al seu torn, va ensenyar als homes
el que li havien ensenyat les deesses.
Va casar-se amb la tilla de Cadme, Auto-
Arísteas: PLuT., Rom., 28; cf. HERóD., VI,
13 s.
Aristeu: PAus., VIII, 2, 4; X, 17, 3 a 5; 30,
5; NoNN., Dion., V, 229 s.; XIII, 300 s.; A. R.,
ARISTEU
noe, que va donar-li un fill, Acteó. També se
li atribueixen tota una serie d'invents relaci-
onats amb la caºª' especialment els fossats
i les xarxes. Acteó, com ell, fou caºador, la
qual cosa, finalment, va ser la seva perdició
(v. la seva llegenda).
Virgili explica que un dia Aristeu va per-
seguir Eurídice, 1' esposa d' Orfeu, per la
vora d'un riu. Quan fugia, una serp va picar
Eurídice i va morir. Aquesta mort va provo-
car contra Aristeu la calera dels déus, que
el van castigar enviant una epidemia a les
seves abelles. Aristeu, desesperat, va dema-
nar socors a la seva mare, la nimfa Cirene,
que vivia sota les aigües del Penen, en un
palau de vidre. Admes a la seva presencia,
va escoltar de la seva mare consells valuo-
sos: va dir-li que només el déu mai·í Proteu
sabria explicar-li la causa de la desgracia
que patia. Aristeu va anar a interrogar Pro-
teu i el va trabar que reposava sobre una
roca, enmig d'un ramat de foques que vigi-
lava per a Posidó. Aprofitant que dormia, el
va encadenar i 1' obliga a respondre, ja que
Proteu defugia els inten-ogatoris. Aquesta
vegada li va revelar a Aristeu que els déus
el castigaven perla mort d'Eurídice, i li va
donar consells sobre la manera com podia
aconseguir eixams nous.
També s'explica que Aristeu va partici-
par amb Dionís en la conquesta de l'Índia
al capdavant d'un exercit arcadi. Durant una
pesta que as so lava les Cíclades, en l' estació
en que Sírius porta els dies més calorosos
de l' any, els habitants van demanar a Aris-
teu un remei contra aquella epidemia. Se-
guint l'ordre del seu pare, Aristeu va acce-
dir a socórrer aquells desafortunats i es va
establir a Ceos. Allí eleva un altar a Zeus, i
cada dia, a dalt de les muntanyes, oferia sa-
crificis a Sírius i a Zeus. El déu, commogut
per les pregaries, va enviar els vents etesis,
que refresquen l' atmosfera i s' enduen l' aire
carregat. Des d'aleshores cada any s'aixeca
aquest vent en l' estació calorosa, i purifica
l'aire de les Cíclades.
Es retien honors a Aristeu a l' Arcadia,
on havia introdult la cria de les abelles. Se
l'honorava també a Líbia, al país de Cire-
ne, on, segons es deia, havia anat seguint la
seva mare i havia plantat la preciosa planta
anomenada silphium, de la qual s 'extreia un
medicament i una especia.
Arg., II, 500 s., i ese. ad loe.; HES., Teog., 977;
Ov., Pont., IV, 2, 9; VrRo., G., IV, 317 s.; Crc.,
Div., I, 57. Cf. C. ÜPHEIM, a Iowa Stud. in Class.
Phi/o!., IV, 1936.

ARISTODEM ('Ap1cn:óor¡µo<;). Aristo-
dem és un deis Heraclides; és fill d' Aris-
tomac, un besnét d'Heracles (v. la taula
20, p. 281). Els seus germans són Temen
i ~resfontes, els conqueridors del Pelopon-
nes. Era a Naupacte amb el seu germa Te-
men, preparant la flota i l' exercit destinat
a emprendre la conquesta d'aquesta terra,
quan morí fulminat per un llamp a petició
d' ApoHo, desitjós de castigar-lo perno ha-
ver consultat primer l' oracle de Delfos. Una
altra tradició pretén que morí a mans dels
fills de Pílades i Electra, Medont i Estrofi.
Fin~lment, els laconis asseguraven que 110
havia mort, al contrari, que havia participat
am~ els seus germans en la conquesta i que
havia rebut en el repartiment Laconia on
hauria regnat, i, en morir, hauria deix~t el
tro~ als. seus fills Eurístenes i Procles, que
havia tmgut amb Argia, filla d' Autesió
(v. Teras, i la taula 36, p. 494)
ARQUELAU ('Apx{í\ao~). Arquelau és
el fill de Temen i un dels descendents d'He-
racles (v. la taula 20, p. 281). Expulsat
pels seus germans de la ciutat d' Argos, es
v~ traslladar a Macedonia, al palau del rei
C1sseu, q~1e ~lhora es trobava assetjat per
uns enem1cs 1 estava a punt de ser derrotat.
Cisseu va prometre a Arquelau la seva fi-
lla i el seu regne si aconseguia alliberar-lo.
Fidel a l' exemple del seu avantpassat He-
racles, Arquelau restablí la situació en un
sol combat i salva Cisseu. El rei, influ"it per
r:ials consellers, li nega la recompensa que
h havia promes i, per esborrar qualsevol
rastre de la seva mala fe, disposa l' assassi-
nat d' Arquelau. Per fer-ho, mana cavar una
gran fossa, l' omplí de brases ardents i des-
prés la recobrí amb branques lleugeres per-
que ~rquelau hi morís. Tanmateix, aquest,
prevmgut per un esclau del rei, demana a
Cisseu una entrevista secreta i el precipita
a la fossa. Després, complint una ordre d'un
oracle d 'Apol ·lo, abandona la ciutat seguint
una cabra que traba pel camí. L' animal el
conduí a l'indret de la ciutat d'Ege (Ma-
cedonia). Allí Arquelau funda la ciutat i li
dona el nom d'Ege, en honor de la cabra
que l'havia guiat (del grec al'.~). Arquelau
Aristodem: AroL·L., Bibl., II, 8, 2; PAus., II,
18, 7; III, 1, 5; IV, 3, 4; HERÓD., VI, 52; IV, 147.
V. Procles.
Arquelau: Hra., Fab., 219; EuR., trag. per-
duda Arquelau (v. Tl: G1: Fr., ed. Nauck, p. 339
s.). Cf. W. KilNGER, Essai d'une reconstitution
d'Archélaos, tragédie d'Euripide (v. B. A. P. C.,
1935, p. 99-103).
56
passava per ser avantpassat directe d' Ale-
xandre de Macedonia.
riA.''V"UJLCJn.u_;•n. V. Amfiarau.
("Apn:µ1~). Artemis s'identi-
fica a Roma amb la Diana italica i llatina.
Encara que certes tradicions la fan filla de
Demeter, es considera més sovint crermana
besson~ d' Apol·lo i, com ell, filla de Leto i
Zeus. Artemis va néixer a Delos, la prime-
ra dels dos g.ermans, i, tan aviat com hagué
nascut, va aJudar la seva mare a portar al
món el seu germa (v. Apol·lo). Artemis es
~a manteni~ verge, eternament jove, és el
tlpus de noia esquerpa a qui només agrada
anar a ca<;:ar. Com el seu germa, va armada
amb l'arc. El fa servir contra els cérvols,
que persegueix corrent, i també contra els
humans. Ella és la que envia a les dones que
moren en el part el mal que se les empor-
ta. S' atribueix a les seves fletxes les morts
sobtad~s, sobretot aquelles que no causen
dolor. Es venjativa, i les víctimes de la seva
c~lera van ser moltes. Un dels seus primers
cnms va ser matar, juntament amb el seu
germa, els ~lls de Níobe. Mentre Apol·lo
matava els sis germans, l'un rere l'altre, en
una cacera al mont Citeró, Artemis mata-
va les sis noies que s'havien quedat a casa
(v. Níobe). Aquest acte l'havia dictat a les
d1~es divin~tat~ l'amor a la seva mare, que
N10be havia msultat. També per defensar
Leto els dos infants, tot just acabats de néi-
xer, van matar el drac que els volia atacar
(v. Apol·lo!. I també va ser per a ella que
van atacar 1 matar Tici, que intentava violar
Leto (v. Tici).
Artemis va participar en el combat contra
els g~?ants. ~l seu adversari era el gegant
Grac10, a qm va matar amb l'ajut d'Hera-
cles. També va provocar la fi de dos mons-
tres més, els Aloades (v. la seva llegenda), i
la mort del monstre Búfag (el devorador de
bous), al' Arcadia.
Entre les víctimes d' Artemis, també hi fi-
gura ~rió, el ca<;:ador gegant. El motiu que
la v~ 1~pulsar ~matar-lo difereix segons les
trad1c1ons: o be Orió es va fer mereixedor
de la calera de la deessa per haver-la desafi-
at en el llan<;:ament del disc, o bé va intentar
Arte~is: /l., XXI, 470-507; HES., Teog., 918;
H.h.aArt.;APOL·L. Bibl. l 4 1·6 2i5·4 3·
III, 4, 3, 8, 2; etc.;Od. 123
._V, s'.; PA~s., VIÍI, '27:
17, etc.; EuR., J. T.; J. A.; CAL·L., H. a Art.; cf. L.
R. FARNELL, The Cults ofthe Greek States, Ox-
ford, 1896, t. !l, p. 425 s.; Ch. PrcARD, Ephese
et Claros, Pans, 1922; L. CHIRASSI, Miti e culti
arcaici di Artemis, Trieste, 1964.
57
raptar una de les seves companyes, Opis, a
qui havia fet venir del país dels hiperboris.
O també, finalment, perque Orió va intentar
violar la mateixa Artemis, i per aixo ella li
va enviar un escorpí que el va picar i el va
matar. Un altre ca<;:ador, Acteó, fill d' Aris-
teu, també devia la seva mort a la calera de
la deessa (v. la seva llegenda). Ella també
és a 1' origen de la cacera de Calidó, que ha-
via de provocar la fi del ca<;:ador Meleagre.
Com que Eneu es va oblidar de sacrificar a
Artemis quan oferia les primícies de la seva
collita a totes les divinitats, ella va enviar
contra el país un senglar d'una mida extra-
ordinaria (v. Meleagre). Finalment, una de
les versions de la llegenda de Cal· listo li
atribueix la mort de la jove, morta per una
fletxa per sol-licitud d'Hera o per castigar-
la per haver-se deixat seduir per Zeus quan
Cal·listo havia estat transformada en óssa
(v. Cal·listo). Totes aquestes llegendes són
relats de ca<;:a que presenten la deessa sal-
vatge, de boscos i muntanyes, que fa vida
normal entre les feres.
Un episodi dels treballs d'Heracles ex-
plica com l'heroi havia rebut l'ordre d'Eu-
risteu de po~tar-li el cérvol de banyes d' or
consagrat a Artemis. Heracles, que no volia
matar ni ferir l'animal sagrat, va seguir-lo
durant tot un any, fins que al final, cansat,
~l va matar. De seguida se li van apareixer
Arternis i Apol·lo demanant-li explicaci-
ons. L'heroi va aconseguir tranquil·litzar-
los carregant a Euristeu la responsabilitat
d'aquella ca<;:a (v. Heracles). El mateix
tema apareix en la historia d'Ifigenia: la ca-
lera de la deessa contra la fann1ia ja venia
de lluny (v. Atreu), pero va renovar-se per
una paraula desafortunada d' Agamemnon,
que, havent mort un cérvol en una cacera i
en el moment en que a Aulida esperava el
vent favorable per marxar contra Troia, va
cridar: «Ni la mateixa Artemis no l'hauria
mort així!» Aleshores Arternis va enviar
una calma que va immobilitzar tota la flo-
ta, i Tiresias, l' endeví, va revelar la causa
d'aquell contratemps, afegint que l'únic re-
mei era immolar a ~rtemis Ifigenia, la filla
verge del rei. Pero Arternis no va acceptar
el sacrifici: en el darrer moment va substi-
tuir la noia per una cérvola. Va endur-se la
jove i la va transportar a Taurida, com a sa-
cerdotessa del culte que se li retia en aquell
país llunya (Crimea).
Ascalab: A. L., Tr., 24; cf. Ov., Met., V, 446 s.
Ascalat': 1) APoa., Bibl., I, 5, 3; II, 5, 12;
Ov., Met., V, 539. 2) PAus., IX, 37, 7.
Ascani: VIRG., Eneida, passim; sobretot VII,
Artemis rebia honors en totes les regions
muntanyenques i salvatges de Grecia: a
l' Arcadia i en el territori d' Esparta, a Laco-
nia, a la muntanya del Taíget, a l'Elida, etc.
El santuari !Ilés celebre del món grec era el
d'Efes, on Artemis havia estat assimilada a
una divinitat asiatica de la fecunditat molt
antiga.
Els antics ja interpretaven Artemis com
una personificació de la Lluna, que vaga per
les muntanyes. El seu germaApol·lo també
era vist normalment com una personificació
del Sol. :pero també és cert que no tots els
cultes d' Artemis són lunars i que la deessa,
en el panteó hel·lenic, havia agafat el lloc
de la «Dama de les Feres» que revelen els
monuments religiosos cretencs. També va
assimilar cultes barbars, com el de Tau-
rida, caracteritzat pels sacrificis humans
(v. Amfístenes).
A Artemis se la considerava protectora
de les amazones, guerreres i ca<;:adores com
ella i, també com ella, independents del jou
de l'home. Pel que fa a la relació d' Artemis
ambla magia, v. l'article dedicat a Recate.
ASCÁ.LAB ('AcrKál\a~o~). Quan Deme-
ter recorría la Terra en cerca de la seva filla
creua l' Atica, on va patir molta set. Un~
dona, Misme, li dona beguda, i la deessa va
beure d'un glop amb tanta fru"ició, que pro-
voca el riure del fillet de Misme, Ascalab.
Enutjada, la divinitat li llan<;:a al damunt la
resta de l' aigua, i la criatura queda conver-
tida en un llangardaix clapejat.
ASCÁ.LAF ('AcrKál\acpo~). l. Ascalaf era
el fill d'una nimfa de l'Estix i de l' Aque-
ront. Era aljardí de l'Hades quan Persefone
es meaja el gra d'una magrana, trencant així
el dejuni i perdent, sense saber-ho, qualse-
vol esperaiwa de tornar a veure la llum del
dia (v. Persefone). Ascalaf la va veure i la
delata. Demeter, presa de calera, el trans-
forma en oliba. Una altra versió conta que
la deessa col·loca Ascalaf sota una gran
roca, que Heracles aparta quan va baixar a
l'Hades. Només aleshores, i com a castig,
Ascalaf queda convertit en oliba.
2. Sobre Ascalaf, fill d' Ares, vegeu Ial-
men.
*ASCANI ('AcrKáv10~). Ascani és el fill
d'Eneas i de Creüsa. Per part de mare, era
nét de Príam, i, per part de pare, d' Afrodita
(v. Anquises i la taula 34, p. 457). Una altra
483-492; L1v1, I, 1 s.; SERVI, Com. En., passim;
D. H., I, 53 s.; CoNó, 41; Hra., Fab., 254; 273;
ARN., II, 71. V. J. PERRET, Les Origines de la
légende troyenne.

tradició Ji atribueix com a mare Lavínia, fi-
lia del rei Llatí (v. Eneas). Segons aquesta
tradició, Ascani no va néixer fins després de
!'arribada d'Eneas a Italia.
La forma més antiga de la llegenda can-
ta que a Ascani se'l va endur el seu pare,
acompanyat de Creüsa i Anquises, després
de la caiguda de Troia. Després sembla que
el seu pare l' envia a la Propontida, on regna
fins al moment del seu retorn a la Troada
amb Escamandri, fill d'Hector, per restau-
rar la ciutat de Troia. En canvi, una altra
tradició conta que Ascani acompanya el seu
pare a Italia, pero que, quan, Eneas mTiba
a la vellesa, torna amb ell a Asia i regna a
Troia, i que, després de la seva mort, el tron
passa al seu fill. Sigui com sigui, la tradició
més viva -a la qual es vincula la llegenda
romana d'Eneas- presenta Ascani instal-
lat i mTelat a Italia.
L' Ene ida sobretot ha desenvolupat la
personalitat del petit Ascani. Virgili el re-
presenta com un adolescent, encara nen,
pero a punt d' entrar a la pubertat. Ascani
participa als «loes Troians» celebrats en
honor d' Anquises després de la seva mort.
Cas;:a als hoscos del Laci i provoca per un
acte imprudent, la mort d'un cérvol sagrat,
les hostilitats amb els indígenes. Profunda-
ment estimar pel seu pare, esperans;:a dels
troians desterrats, és objecte de les atenci-
ons de la seva avia Venus.
La llegenda conta que, a la mort d'Ene-
as, Ascani regna sobre els llatins. Se'l re-
presenta en plena lluita contra els etruscs,
sobre els quals obté una victoria a les ribes
del riu Numici. Trenta anys després de la
fundació de Lavínium per part d'Eneas,
Ascani funda Alba Longa, la metropolis
de Roma, al lloc on, en a1tre temps, el seu
pare havia sacrificat una truja de senglar
blanca i els seus trenta petits. S'hi va veure
obligat per l'hostilitat dels llatins, que van
prendre partit en contra seu i a favor de la
vídua d'Eneas, la seva madrastra Lavínia.
Quan Eneas morí, Lavínia, que estava em-
barassada, fugí al bosc, perque temia que el
seu fillastre assassinés el nen que havia de
néixer. Es refugia a casa d'un pastor, Tirrus
H. h. a Ascl.; PíND., Pít., III, i
ese. a 96; HES., fr. 109; 110; 147; 148;
APOL·L., Bibl., III, 10, 3 s.; D. S., IV, 71; V,
74; Ov., Met., II, 535 s.; SERVI, Com. En., VI,
617; VII, 761; 259; HIG., Fab., 202; A. p.,
II, 40; PAus., II, 3 s.; IV, 3, 2; 31, 12; cf.
Rev. Arch., 1889, p. 70; Himne a Ascl. (inscr.
d'Epidaure) = COLLITZ - BECHTEL, Samml.
der Dial. lnschr., III, p. 162 s., nº 3342;
C!c., III, 22, 57; A. R., Arg., IV, 526 s.; L.
58
o Tirre, on dona a llum un nen, Silvi. Tirrus
excita contra Eneas la colera del poble lla-
tí. A la mort d' Ascani, Sil vi el succeí en el
tron d' Alba.
El nom més freqüent que rep és Ascani,
pero també se l' anomenava Iulus. Aquest
nom va fer que la fanu1ia romana dels Iulii
el considerés el seu antecessor (v. Afrodita).
ASCLEPI ('A0KArpnóc;). Asclepi, l'Escu-
lapi dels llatins, és alhora l'heroi i el déu de
la medicina. És till d' Apol-lo, pero les lle-
gendes relatives al seu naixement són molt
diverses. La més freqüent -i, sobretot, la
versió que segueix Píndar- explica que
Apol-lo va estimar Coronis, la tilla del rei
tessali Flegias (v. aquest nom), i la va deixar
embarassada. Pero, mentre portava aquest
till, Coronis va cedir a l'amor d'un mortal,
Isquis, till d'Elat. Assabentat d'aquesta fal-
ta per la indiscreció d' una cornella (o tam-
bé pel seudo de l'endevinació), Apol·lo va
matm la intidel i, en el moment en que el
cos de Coronis ja era a la pira a punt de ser
consumit, va arrancar de les entranyes de
la mare el till encara viu. Aquest va ser el
naixement d' Asclepi. Segons una altra tra-
dició, destinada a explicar per que Asclepi
era el gran déu d'Epidaure, al Peloponnes,
Flegias, que era un gran saquejador, va anar
al país amb la intenció de prendre nota de
les riqueses que hi havia i estudim· la mane-
ra d'apoderar-se'n. L'acompanyava la seva
tilla, i ella, en el decurs del viatge, havia
estat sedu'ida per Apol·lo. Va portar un fill
al món en secret, en el territori d'Epidau-
re, al peu d'una muntanya anomenada Mír-
cion, i allí el va abandonar, pero una cabra
el va alletar i un gos el va vigilar. El pastor
Arestanas, a qui pertanyien la cabra i el gos,
va trabar la criatura i es va quedar sorpres
de l'aureola que l'envoltava. Va entendre
que allí hi havia un misteri i no va gosar
recollir el nadó, i aquest va seguir tot sol el
seu destí diví.
Una altra versió feiaArsínoe, tilla de Leu-
cip, mare d' Asclepi. Aquesta era la tradició
messenia, que s'intentava conciliar ambles
altres assegurant que l'infant era fill d' Arsí-
noe, pero que l'havia educat Coronis.
P., a EsTACI, Teb., III, 506; A. L., T1:, 20; ese. a
EuR., Ale., l; Ov., Fast., V, 735 s.; ARN., I, 30;
36; 41; IV, 15. Cf. Fernand RoBERT, Thyméle,
París, 1939. R. HERZOG, Die Wunderheilungen
van Epidauros, Philol., Suppl., 1931; E. i L.
EDELSTEIN, Asclépios, Baltimore, 1945; H.
GRÉGOIRE, R. GoosENS, M. MATHIEU, Asldé-
pios, Apollon Smintheus, BrusseJ.les, 1950; E.
H. ACKERKNECHT, Das Reic!z des Asklepios,
Berna, 1963.
59
va ser contiat pel seu pare al cen-
que li va ensenyar la medicina.
Ben Asclepi va demostrar una gran
habilitat en aquesta art, fins i tot va desco-
brir la manera de ressuscitar els morts. En
efecte, havia rebut d' Atena la sang que ha-
via sortit de les venes de la Gorgona; men-
les venes del costat esquerre havien
'-'AIULue>u•un verí dolent, la sang del dret era
benefactora, i Asclepi sabia emprar-la per
tornar Ja vida als morts. El nombre de per-
sones que va ressuscitar així és considera-
ble. Entre elles, s'hi comptaven Capaneu,
(probablement durant la guerra con-
tra on dos herois amb aquest nom
figuren entre les víctimes), Glauc, fill de
Minos, i el que s'anomena més sovint, Hi-
polit, fill de Teseu (v. Fedra). Zeus, davant
d' aquestes resurreccions, temia que Asclepi
no capgirés l' ordre del món i el va fulminar.
Per venjar-lo, Apol-lo va matar els ciclops
(v. Apol·lo). Després de la seva mort, As-
clepi va ser transformat en constel ·lació i
esdevingué el Serpentari.
Alguns testimonis tmdans mostren As-
clepi participant en la cas;:a de Calidó i en
l' expedició dels argonautes. Pero en gene-
ral queda al marge dels cicles llegendaris.
Se li atribueixen dos fills, els metges Po-
daliri i Macaon, ja esmentats a la Ilíada.
Després, estadis posteriors de la llegenda li
atribueixen una esposa, Epíone, i diverses
tilles: Aceso, laso, Panacea, Egle i Higiea.
El culte a Asclepi, testimoniat a Tessalia, a
Trica, d' on potser és originari, va quedar es-
tablert sobretot al Peloponnes, on es va des-
envolupar una veritable escala de medici-
na, amb unes practiques sobretot magiques,
pero que va preparar l'adveniment d'una
medicina més científica. Aquesta art la
practicaven els Asclepíades o descendents
d' Asclepi. El més celebre és Hipocrates, la
família del qual descendía del déu.
Els atributs ordinaris d' Asclepi eren les
serps enrotllades en un bastó i també les pi-
nyes, les corones de llorer i, de vegades, una
cabra o un gos.
('A0ía). Asia és la tilla d'Ocean i
de Tetis (v. la taula 13, p. 178). Dona el seu
nom al continent asiatic. De la seva unió
Asia: HEs., Teog., 539; APOL·L., Bibl., 2,
2 i 3.
III, 12, 6; D. S., 72;
Ístm., VII, 39;
Am., 153; l. A.,
A. T1:, 38; HIG., 52; PAUS., 3,
3. C. M. BouRA, The dauglzters ofAsopus,
Hermes, 1938, p. 213-221.
amb fapet van néixer Atlant, Prometen,
Epímeteu i Meneci.
ASOP ('A0wrróc;). Déu del riu homonim.
Segons els autors, era fill de Posidó i de
Pero, de Zeus i Eurínome o, com tots els
rius, d'Ocean i Tetis. Es va casar amb Me-
tope, tilla del riu Ladó, del qual va tenir dos
tills, Ismenos i Pelagont, i vínt tilles. Dio-
dor en cita només dotze: Corcira, Salamina,
Egina, Pirene, Cleone,, Te be, T,anagra, Tes-
pia, Asopide, Sinope, Enia (o Ornia) i Cal-
cis. Se li atribueix a vegades la paternitat
mare de Zetos id' Amfíon, i la de
Platea, eponima de la ciutat de Platea (v. tam-
bé /smene, 1, i sobretot, Egina).
('A0mxAíc;). Meliteu, fill de
Zeus i de la nimfa Otreis, criat miraculosa-
ment per un eixam d' abelles al bosc on la
seva mare l'havia abandonat, havia marxat
cap a Tessalia a fi de fundar una ciutat ano-
menada Melitea (v. Meliteu). Regna en ella
com un tira, mana raptar les donze!les i se
les apropia. Li' n va agradar una, Aspalis,
tilla d'un cert Argeu, i ordena que la con-
du'issin a la seva presencia, pero la jove es
penja abans de !'arribada dels soldats que
anaven a buscar-la. El seu germa Astígi-
tes es posa els vestits de la noia, ocultant
sota ells una espasa, i es va deixar emme-
nar com si fos Aspalis. En trabar-se davant
del tira, el mata. Els habitants de la ciutat
van llans;:m el cadaver al riu i van fer pujar
al tron Astígites. Quan van anar a buscar
el cadaver d' Aspalis, van veure que havia
desaparegut i que els déus l'havien reem-
plas;:at per una estatua de fusta, a la qual es
va retre culte.
('A00áwv). Pare de Níobe en la
versió lídia de la llegenda. Com que el seu
gendre Filot havia mort en una cacera, al
Sípil, Assaon va pretendre unir-se incestuo-
sament ambla seva propia tilla. Níobe s'hi
nega, i aleshores Assaon convida a un apat
els vint fills de Níobe i els va fer morir en-
tre les flames. Desesperada, Níobe es llans;:a
des de dalt d'un precipici. Assaon embogí i
també se su'icida.
.nl-1...,,._,"'..._,.....,,.. ('A0n:pía). 1. Asteria és la fi-
na del tita Ceu i de Febe, germana de Leto
A. L., Tr., 13.
Assaon: PART., 33; cf. ese. a la !l., XXIV, 613
i 617; a EuR., Fen., 159.
Astería: HEs.,
I, 2, 2 i 4; Fab.,
73. V. Leto i Apof.lo. Cf.
V. Crisos.

i, com ella, tilla d'Úran (el Cel) i de Gea (la
Terra). Estimada per Zeus, es va transfor-
mar en guatlla per escapar a la seva perse-
cució i es llan9a al mar, on es va convertir
en una illa, anomenada Ortígia (l'Illa de les
Guatlles), que més tard va rebre el nom de
Delos, després que Leto danés a llum en
ella els seus dos fills. Amb Perses va conce-
bre Recate (v. la taula 31, p. 414).
2. Una altra Asteria (o Asterope), tilla de
Deíon i de Diomede, es casa amb Focos, fill
d'Eac; és la mare de Panopeu i de Crisos
(v. aquests noms i les taules 22, p. 287, i
9, p. 148).
ASTERIÓ ('Acrn:píwv). Asterió, o Aste-
ri, fill de Tectam o de Daros i d'una tilla
de Creteu, era rei de Creta, i es casa amb
Europa després que aquesta hagués estat
sedu'ida per Zeus. Asterió adopta els fills
nascuts d' aquesta unió divina: Minos, Sar-
pedon i Radamant (v. la taula 30, p. 367).
ASTÍANAX ('Acrrnáva~). Fill d'Rector
i Andromaca. El seu pare l' anomenava Es-
camandri, pel nom del riu que regava Troia,
pero el poble el coneixia amb el nom d' As-
tíanax, «Príncep de la Ciutat», en agra'iment
a Rector. Essent un nen petit, encara en els
bra9os de la seva mare, apareix en el comi-
at d' Rector i Andromaca, on juga innocent-
ment amb el plomall del case del seu pare.
Després de la mort d'Rector i de la presa
de Troia, Astíanax va ser reclamat pels cab-
dills grecs, sobretot per Ulisses, els quals el
van matar precipitant-lo des de dalt d'una
torre. Una tradició més recent explica que
Astíanax no va ser mort, sinó que funda una
nova Troia (v. Ascani).
ASTIMEDUSA ('AcrrnµÉ8oucra). As-
timedusa és tilla d'Estenel (v. la taula 32,
p. 433). Segons una versió obscura de la
llegenda d'Edip, aquest va casar-s'hi des-
prés de la mort de Iocasta. Sembla que va
calumniar els seus dos fillastres, Eteocles i
Polinices, acusant-los davant del seu pare
que li volien mal. Llavors Edip va maleir
els seus dos fills. Aquí es devia trabar l'ori-
gen de la disputa entre els dos prínceps.
Asterió: 1) AroL·L., Bibl., III, 1, 2; D. S., IV,
60. 2) Ese. a la /l., XII, 292.
Astíanax: !l., VI, 400 s.; XXIV, 734 s.; EuR.,
Tr., passim; PAUS., X, 25, 9; EuR., Andr., 10;
Ov., Met., XIII, 415; HIG., Fab., 109; ese. a la
!l., XXIV, 735.
Astimedusa: Ese. a ll., IV, 376.
Astrea: HIG., A. p., II, 25; Ov., Met., I, 149;
Juv., Sat., VI, 19 s.
60
ASTREA ('Acr-rpaía). Nom de la constel-
lació de la Verge en l'epoca en que ella reg-
nava sobre la Terra. Filla de Zeus i de Temis
(la Justícia), germana del Pudor (Pudicitia),
difonia entre els homes els sentiments de
justícia i virtut. Aixo passava en l'Edat
d' or; pero, com que els mortals van dege-
nerar i la maldat va apoderar-se del món,
Astrea va tomar cap al cel i esdevingué la
constel-lació de la Verge. De vegades es diu
que, abans d' abandonar la Terra, encara va
aturar-se un quant temps al camp entre els
pagesos (v. també Justícia).
ATALANTA ('AmAávn1). Rero'ina tan
aviat vinculada al cicle arcadi com relacio-
nada amb les llegendes beocies. En efecte,
de vegades és considerada tilla de lasos
(o Iasi), fill de Licurg i descendent d' Arcas
(la seva mare és aleshores Clímene, tilla de
Mínias, rei d'Orcomen); altres vegades (se-
gons Eurípides, per exemple), el pared' Ata-
lanta és Menal, eponim de la muntanya; i
altres (la versió més acceptada generalment
després d'Resíode) és tilla d'Esqueneu, un
dels fills d' Atamant i Temisto (v. la taula
34, p. 457), i l'eponim de la ciutat beocia
d'Esquenos.
Com que el seu pare només volia nois, va
abandonar la tilla acabada de néixer en el
mont Parteni. Una óssa la va nodrir fins al
dia en que van apareixer uns ca9adors que
la van recollir i la van criar. Convertida en
una noia jove, Atalanta no es va valer casar,
sinó que va mantenir-se verge, dedicant-se,
com la seva patrona Arternis, a ca9ar pels
boscos. Els centaures Recos i Rileu la van
intentar violar, pero ella els va matar amb
les fletxes. Va participar en la ca9a del sen-
glar de Calidó, on va tenir un important
paper (v. Meleagre). En els jocs fúnebres
celebrats en honor de Pelias, va guanyar el
prerni de la cursa -o potser el de la llui-
ta-, amb Peleu com a adversari.
Atalanta no es va valer casar, sigui per
fidelitat a Artemis, sigui perque un oracle
li havia predit que, si es casava, es conver-
tiría en un animal. Per aixo, per defugir els
pretendents, havia anunciat que només es
Atalanta: AroL·L., Bibl., I, 8, 2; III, 9, 2;
CAL·L., H. a Art., 221 s.; D. S., IV, 34; 65; ese. a
EuR., Fen., 151; cf. TI: G1: Fr., Nauek2, p. 525 s.;
XEN., Cin., 1, 7; A. R., Arg., I, 769 s.; PRoP., I, 1,
9 s.; Ov., Met., VIII, 316 s.; X, 560 s.; Art am.,
II, 185 s.; Am., III, 2, 29 s.; SERVJ, Com. En., III,
113; PAUS., III, 24, 2; V, 19, 2; VIII, 35, 10; 45,
2; 6; HIG., Fab., 70; 99; 173; 174; 185; 244; 270;
EL., H. V., XIII, 1; PAL., lncr., 14. V. Meleagre.
61
casaría amb l'home que fos capa9 de ven-
cer-la en la cursa. Si guanyava ella, el ma-
taría. Atalanta era molt agil i corría molt
de pressa. Es diu que comen9ava per do-
nar un lleuger avantatge al seu contrincant
i que el perseguía armada amb una llanca
que li clavava quan l' atrapava. Molts jov~s
havien mort així quan va apareixer un nou
pretendent anomenat tan aviat Ripome-
nes, fill de Megareu, com Melanió (o Mi-
lanió), fill d' Amfidamant i, per tant, cosí
germa d' Atalanta (en la versió on ella és
tilla de lasos, v. la taula 28, p. 328). Aquest
nouvingut portava unes pomes d'or que li
havia donat Afrodita i que provenien d'un
santuari de la deessa a Xipre o del Jardí
de les Resperides. En el decurs de la cur-
sa, en el moment en que estava a punt de
ser atrapat, el jove va anar llancant davant
d' Atalanta les pomes d' or d' u"na en una.
Atalanta, encuriosida (i potser també ena-
morada del seu pretendent, i feli9 d'enga-
nyar-se a si mateixa), es va aturar el temps
de recollir-les, i d' aquesta manera Mela-
nió, o Ripomenes, vencedor, va rebre el
premi pactat.
Més endavant, en una cacera, els dos es-
posos van entrar en un santuari de Zeus (o
també de Cíbele) i allí van sadollar el seu
amor. Indignat pel sacrilegi, Zeus els va
convertir tots dos en lleons (la qual cosa
s' explica per la creen9a que els lleons no
s'uneixen entre ells, sinó amb lleopards).
A la regió d'Epidaure s'ensenyava una
font d' Atalanta. Estant de cacera, va tenir
set, va colpir la roca amb la javelina i en va
brollar una font.
Atalanta va tenir del seu marit-o d' Ares
o, potser, de Meleagre- un fill, Parteno-
peu, que va participar en la primera expedi-
ció contra Tebes (v. Partenopeu).
ATAMANT ('A8áµm;). Rei beoci que va
regnar al país de Coronea, o també, seo-ons
alguns, a la mateixa Tebes. És fill d'Eol i
nét d'Rel-le (v. la taula 8, p. 136). La seva
llegenda ha estat objecte de moltes trage-
dies i esta carregada d' episodis complexos,
de vegades contradictoris. Atamant va ca-
sar-se tres cops, i la historia dels seus casa-
ments constitueix el pretext dels desenvolu-
paments novel-lescos d'un mite anterior.
En la versió més celebre i que, sens dub-
Atamant: AroL·L., Bibl., I, 9, l i 2; III, 4, 3;
Hlo., Fab., 1 a 4; A. p., II, 20; Tz., Com., 22; 229;
Ov., Met., IV, 481-542; XI, 195 s.; EsQ., trag.
perduda Atamant; EuR., trag. perdudes Frixos i
!no; SóF., trag. perduda Atamant; PAUS., I, 24, 2;
te, es remunta al Frixos d'Eurípides (avui
perdut), Atamant s'havia casat en primeres
naces amb Nefele, que va donar-li un fill,
Frixos, i una tilla, Rel·le. Després va re-
pudiar Nefele i es va casar amb la tilla de
Cadme, Ino. D' aquest segon matrimoni va
tenir dos fills, Learc i Melicertes. Ino, gelo-
sa dels fills de la primera dona, es va propa-
sar matar-los, i per aixo va idear el següent
estratagema: va comen9ar per convencer
les dones del país que torressin el gra del
blat de la sembra. Els homes el van sem-
brar, pero no va créixer res. Naturalment,
davant d' aquest prodigi natural, Atamant
va fer consultar l'oracle de Delfos. Ino va
subomar els missatgers, que van portar com
a resposta que, per aturar la miseria, el déu
exigía el sacrifici de Frixos. Aquest estrata-
gema li va fallar: quan Frixos ja era al' altar
(amb la seva germana, segons algunes tra-
dicions), a punt de ser immolat, Nefele li
va donar un moltó amb el velló d' or, regal
d'Rermes, que va endur-se els dos joves per
l' aire i els salva del perill. Frixos va aconse-
guir arribar a la Colquida, pero la seva ger-
mana es va ofegar (v. Hel·le, Frixos).
Una altra tradició fa que el missatger su-
bomat per Ino tingui compassió i reveli la
conjura a Atamant. Aquest, assabentat del
crim del qual la seva dona era culpable, va
ordenar sacrificar-la en lloc de Frixos, al
mateix temps que el fill d'Ino, el petit Me-
licertes. Pero, quan eren condults a l' altar,
Dionís va tenir compassió de qui havia estat
la seva dida (v. més endavant); va envoltar-la
amb un núvol que la va fer invisible i li va
permetre escapar amb Melicertes. Després
va fer embogir Atamant, que va matar el seu
fill petit Learc llan9ant-lo dins d'una calde-
ra d'aigua bullent. D'altra banda, Ino va
su'icidar-se amb Melicertes (v. Leucotea).
Aquesta versió és un ainnjament «tragic»
de la llegenda, destinada a conciliar en un
mateix relat dos episodis, el de l'odi d'Ino
contra els fills de Nefele i el de la seva mort.
Sembla que a l'origen tots dos episodis ha-
vien estat independents.
Eurípides havia escrit una segona trage-
dia, !no, en la qual tractava del tercer casa-
ment d' Atamant, el seu matrimoni amb la
fi~la d'Ripseu, Temisto. En aquesta trage-
dia, Ino havia marxat a la muntanya (sens
44, 7; VI, 21, 11; VII, 3, 6; IX, 23, 6; 24, 1; 34,
5-8; ese. a IX, 23, 6; EsTR., IX, p. 433; ese. a la
!l., VII, 86, i EusT., ad loe.; a AR., Núv., 257; aA.
R., Alg., III, 265; I, 763; SERVI, Com. G., I, 219;
ef. Ov., Fast., II, 628 s.; III, 853 s.; D. S., IV, 47.
ATE
dubte després del fracas del sacrifici de Fri-
xos) per trobar-se ambles bacants al servei
de Dionís. Atamant, pensant que era morta,
va casar-se amb Temisto, amb qui va tenir
dos fills, Orcomen i Esfingi. Pero Ino va
tornar en secret i es va donar a coneixer a
Atamant, que va introduir-la a palau com
a serventa. Temisto es va assabentar que la
seva rival no era morta, pero no va aITibar a
saber on s' amagava. Aleshores es va propo-
sar matar els fills d'Ino, i per aixo va con-
fiar-se a la nova serventa. Va ordenar-li que
vestís de negre els fills d'Ino, í que vestís
els seus de blanc, per poder-los distingir de
nit. La pretesa esclava va canviar els ves-
tits, de forma que Temisto va matar els seus
fills, i els d'Ino es van salvar. En adonar-
se del seu eITor, Temisto es va sui"cidar. És
probable que aquesta llegenda sigui en gran
part invenció d'Eurípides.
Més freqüentment s' explicava que la
calera d'Hera es va abatre sobre Atamant
després del sacrifici de Frixos, perque va
consentir a educar Dionís infant, confiat
per Zeus a Ino, que era germana de Seme-
le. Embogit per la deessa, va matar el petit
Lea.re; llavors Ino va matar Melicertes i va
llarn;;ar-se al mar amb el cadaver (v. Leu-
cotea).
DesteITat de Beocia després d'aquest
crim, Atamant va comern;;ar una vida eITant.
Després de demanar a l'oracle on s'havia
d' establir, aquest li va respondre que ho ha-
via de fer en l' indret on les besties salvatges
li donessin menjar. Quan va aITibar a Tessa-
lia, va trobar uns llops devorant el cadaver
d'un xai. En veure'l, els animals van fugir
abandonant la presa. D'aquesta manera es
va complir l'oracle. Atamant va establir-se
en aquell país, que va anomenar Atamancia
i on va fundar la ciutat d' Alos (o Halos).
És allí on es devia casar amb Temisto, tilla
d'Hipseu, i on va tenir quatre fills: Leucó,
Eritri, Esqueneu i Ptous (v. les taules 34, p.
457, i 25, p. 313). Més endavant, Atamant
va estar a punt de ser sacrificat pels seus
súbdits per haver violat un precepte religi-
ós, pero el seu nét Citissor (v. aquest nom)
el va salvar. Aquest daITer episodi de la lle-
genda d' Atamant va ser portat a escena per
Sofocles, en la tragedia perduda Atamant
coronat, i sembla que el sacrifici de l'heroi
Ate: !l., IX, 503-512; X, 391; XIX, 85-138;
L1cóFR., Alex., 29; Tz., Com. ad loe.; APOL·L.,
Bibl., III, 12, 3; E. B., s. v. "Ií\wv.
Atena: HEs., Teog., 886 s.; PíND., Ol., VII, 65
s.; EuR., Ió, 454 s.; APoL·L., Bibl., 1, 3, 6 s.; 6,
1 s.; II, 4, 3; 4, 11; III, 14, l; 6; 12, 3; VrRG., En.,
62
havia estat maquinat per Nefele com a ven-
janºa. Atamant era salvat, no per Citissor,
sinó per Heracles.
ATE ("A:n1). Personificació de l'Error.
Divinitat lleugera, els seus peus només es
posen sobre el cap dels mortals sense que
se n' adonin. Quan Zeus va fer el jurament
pel qual es comprometía a donar la superi-
oritat «al primer descendent de Perseu que
nasqués», sotmetent així Heracles a Euris-
teu, va ser Ate qui el va fer equivocar. Zeus
va venjar-se'n precipitant-la des de dalt de
l'Olimp. Ate va fer cap a Frígia, en un turó
que va rebre el nom de Turó de l',EITor. Allí
Ilos va construir la ciutadella d'Ilion (Tro-
ia). Zeus, en llanºar Ate des del cel, 1i va
prohibir sempre més el retorn a l' Olimp, i
és per aixo que l'EITor és el trist company
de la humanitat.
ATENA ('A811va). Deessa identificada
a Roma amb Minerva. Atena és la tilla de
Zeus i de Metis. Aquesta dea estava emba-
rassada i a punt de tenir una tilla quan Zeus
se la va empassar. Ho va fer per consell
d'Úran i de Gea, que van revelar-li que, si
Metis tenia una tilla, a continuació tindria
un fill que prendria a Zeus el domini sobre
el cel. Quan va arribar el moment del part,
Zeus ordena a Hefest que li obrís el cap
amb un cop de destral. Del cap va sortir una
tilla tota armada, la deessa Atena. El lloc
del naixement és generalment a la vora de
la llacuna Tritonida, a Líbia. Quan va llan-
ºar-se, va proferir un crit de gueITa que va
fer ressonar cel i teITa.
Deessa gueITera, armada amb la llaiwa
i l'egida (una mena de cuirassa de pell de
cabra), va tenir, com és natural, un paper
important en la lluita contra els gegants. Va
matar Pal·lant i Encelad. Va espellar el pri-
mer, i amb la seva pell es va fer una cuiras-
sa; pel que fa a Encelad, el va perseguir fins
a Sicília i el va immobilitzar llaiwant-li a
sobre tota l'illa. A la Ilíada també participa
en la lluita, al bandol dels aqueus (després
que Pai·is, a l'Ida, li havia negat el premi
de bellesa, era hostil als troians). Els seus
favorits davant de Troia són Diomedes,
Ulisses, Aquil ·les, Menelau, etc. També
protegeix Heracles en la batalla. Va comen-
ºªr annant-lo quan l'heroi es va disposar
a emprendre els treballs. Va ser ella qui li
III, 578 s.; HERÓD., VIII, 55; Ov., Met., VI, 70
s.; Hia., Fab., 164; 166; SERVI, Com. G., I, 12;
III, 113; ese. a Il., II, 547; Hm., A. p., II, 13;
PAus., I, 18, 2; Ov., Met., II, 552 s.; D. H., I, 68
s.; II, 66, 6; CoNó, 34; L. R. FARNELL, The Cults
of the Greek States, Oxford, 1896, t. I, p. 258 s.
63
va donar les castanyoles de bronze amb les
quals va espantar els ocells del llac Estim-
fal, i aixo li va permetre abatre'ls a cops de
ftetxa. A canvi, Heracles li va oferir les po-
mes d'or de les Hesperides quan Euristeu
les hi va tomar. Heracles va combatre al seu
costat en la lluita contra els gegants.
De la mateixa ~nanera, Atena va ajudar
Ulisses a tornar a Itaca. Al' Odissea la seva
acció és constant i intervé mitjanºant meta-
morfosis, prenent la fo1ma de diversos mor-
tals, per ajudar l'heroi. També envia som-
nis, per exemple a Nausica, per suggerir-li
que vagi al riu a rentar la roba el dia que
sap que Ulisses abordara a l'illa dels feacis.
Dota el seu protegit amb una bellesa sobre-
natural per impressionar amb més segure-
tat la jove en aquella trobada que havia de
proporcionar a Ulisses un vaixell per tornar
a casa seva. A més, prega Zeus a favor de
l'heroi i és ella qui provoca l'ordre donada
a Calipso de deixar lliure Ulisses i donar-li
el mitja per fer-se novament a la mar.
Aquesta protecció que concedeix a Ulis-
ses i a Heracles simbolitza l' aportació de
l' esperit a la forºa bruta i al valor personal
dels herois, ja que Atena és considerada
generalment en el món grec, i sobretot en
la seva ciutat, Atenes, la deessa de la Raó.
Presideix les arts i la literatura, funció en la
qual tendeix a suplantar les Muses. Pero en-
cara té més relació amb la filosofia que amb
la poesía i la música propiament dites. Tam-
bé, com a deessa de l' activitat intel ·ligent,
protegeix les filadores, les teixidores, les
brodadores, etc. (v. la llegenda d'Aracne,
etc.). El seu enginy, unit al seu esperit bel-
lic, l'havia portat a inventar la quadriga i el
caITo de gue1Ta. També va presidir la cons-
trucció de la nau Argo, el vaixell més gran
que s'havia constru"it mai fins aleshores
(v. Argonautes).
També va apl~car el seu enginy a les arts
de la pau, i a l 'Atica se li reconeixia, entre
altres bones obres, la invenció del' oli d' oli-
va i fins i tot la introducció de l' olivera al
país. Es deia que l' olivera era el regal que
havia fet a l' Atica per ser-ne reconeguda
sobirana. Posidó li disputava la sobirania
en aguest país, i cadascun va provar de fer
a l' Atica el millor regal que li permetés
augmentar els propis merits. Posidó, amb
un cop de trident, va fer brollar un llac sa-
lat a l' Acropolis d' Atenes. Atena hi va fer
Atis: PAus., VII, 17, 10; ARN., V, 5-7; Ov.,
Fast., IV, 223 s.; D. S., III, 58 s.; PAus., VII, 17,
9 s.; SERVI, Com. En., VII, 761; LwcrA, Sacr.,
7; H. HEPDING, Attis, seine Mythen u. sein Kult,
créixer una olivera. Els dotze déus, escollits
com a arbitres, van preferir l'olivera i van
donar a Atena la sobirania sobre l' Ática.
Atena era escollida sovint com a protec-
tora i patrona de les ciutats. A més d' A-
tenes, a la qual es considerava que havia
donat nom, tenia temples en les ciutadelles
de nuclis com Esparta, Megara, Argos, etc.
A Troia rebia un culte especial, en forma
d'un ídol molt antic anomenat Pal·ladion.
Aquest ídol era considerat la garantía de la
supervivencia de la ciutat. Prendre Troia
no era possiple si primer no es prenia el
Pal·ladion. Es per aixo que Diomedes i
Ulisses van entrar-hi de nit i van robar
l' estatua, privant així la ciutat de la seva
protecció. Aquest mateix Pal-ladion es con-
servava a Roma en l' epoca histórica, al
temple de Vesta, on exercia la mateixa fun-
ció (v. Pal·ladion).
Atena va romandre verge. Tanmateix,
s' explica que va tenir un fill de la següent
manera: havia anata visitar Hefest a la forja
per bastir-se les annes quan el déu, abando-
nat per Afrodita, va enamorar-se d'ella des
del moment en que la va veure i va comen-
9ar a perseguir-la. Ella va escapar-se, pero,
encara que el déu era coix, la va aITibar a
atrapar i la va agafar en els seus bra9os. Ella
no va cedir, pero en el seu desig, Hefest va
mullar la cama de la deessa, que pel fas-
tic que li feia se la va eixugar amb un tros
de llana, llen9ant la brutícia a terra. De la
terra fecundada d'aquesta manera va néi-
xer Erictoni, a qui la deessa considera fill
seu, va educar i va voler fer immortal. El
va tancar en un cofre, vigilat per una serp,
i el va confiar a les filles del rei d' Atenes
(v. Aglaure).
Els atributs d' Atena eren la llanca, el
case i l' egida. L' egida la tenia en ~omú
amb Zeus. A l' escut hi va fixar el cap de la
Gorgona que li va donar Perseu i que tenia
el poder de transformar en pedra tot aquell
que la mirés. El seu animal favorit era l'oli-
ba, i la seva planta, l' olivera. Alta, amb trets
serens, més majestuosa que realment bella,
Atena es descriu tradicionalment com «la
deessa d'ulls brillants». Sobre el seu nom
de Pal·las, v. aquesta paraula.
ATIS (".A:rrn;). Atis és un déu fiigi, com-
pany de Cíbele, la Mare dels Déus, la llegenda
del qual ha evolucionat amb la difusió del seu
Rel. Vers. u. Vorarb. I, 1903; V. GRAILLOT, Le
Culte de Cybele a Rome et dans l'Empire ro-
main, París, 1912; CARCOPINO, a Aspects mysti-
ques de la Rome pai"enne, París, 1942, p. 49 s.;
ATLANT
culte en el món hel-lenic i, després, a Roma.
Al' origen, Atis és considerat fill d' Agdistis i
de la nimfa (o la filla) del riu Sangaii, Nana.
Sobre les circumstancies d' aquest naixement,
v. Agdistis. Atis, aleshores, va ser estimat per
Agdistis, ésser hennafrodita, i va tornm·-se
boig per culpa d' ell. Sota la seva influencia
es va castrar en el decurs d'una escena or-
giastica, i va provocar la mutilació dels es-
pectadors. Aquest mite no és altra cosa que
la transposició d'escenes que es produ!en
realment en el culte asiatic de Cíbele. En la
llegenda, Atis mor per la seva mutilació, pero
conserva una mena de vida latent, i de la seva
tomba neixen flors (v. Agdistis).
Ovidi explica una versió notablement di-
ferent de la llegenda d' Atis: diu que en els
boscos de Frígia vivia un jove tan bell, que
havia merescut ser estimat per Cíbele amb
un amor cast. La deessa va decidir lligar-
lo a ella per sempre i el va fer guardia del
seu temple, posant-li com a condició que
gum·dés la seva virginitat. Pero Atis no va
poder resistir-se al' amor que per ell va sen-
tir la nimfa Sagaritis (nom que recorda el
del riu Sangari). Cíbele, irritada, va abatre
l' arbre al qual estava lligada la vida de la
nimfa i va fer tomar boig Atis. En el decurs
d'una violenta crisi, ell es va castrar. Des-
prés de la mutilació sembla que Atis va ser
novament acollit per la deessa al seu servei.
Se'l representava sobre el carro de Cíbele,
recorrent amb ella les muntanyes de Frigia.
ATLANT CArA.m;). Gegant, fill de Ja-
pet i de l' oce~nida <;límene (de vegades
de l'oceanida Asia). Es germa de Meneci,
Prometen i Epimeteu, els «homes violents»
(v. les taules 27, p. 327, i 38, p. 530). Algu-
nes tradicions el fan fill d'Úran i, per tant,
germa de Cronos. Pertany a la generació
divina anterior a la dels Olímpics, la dels
éssers monstmosos i sense mesura. Va par-
ticipar en la lluita dels gegants i dels déus,
i Zeus li va imposar el castig de suportar
sobre les seves espatlles la volta del cel. El
seu habitatge se situa generalment en l'ex-
trem occidental, al país de les Hesperides.
De vegades també se'l situa «en el dels hi-
perboris». Herodot és el primer de parlar
J. G. FRAZER, Atys et Ossiris, Etude de religions
orientales comparées, trad. H. Peyre, Ann. Mus.
Guimet, XXXV, París, 1926.
Atlant: HES., Teog., 507 s.; Od., I, 52 s.; VII,
245; EsQ., Pr., 348; 425 s.; PíND., Pít., IV, 288
s.; EuR., Ió, 1 s.; Her., 402; ese. a A. R., Arg.,
III, 106; 1, 444; Ov., Met., II, 296; VI, 174;
AroL·L.,Bibl., 1,2,3;II,5, ll;HIG.,Fab., 150;
HEROD., IV, 184; SERVI, Com. En., VIII, 134.
64
d' Atlant comuna muntanya situada al nord
d' África. Devia ser Perseu, quan tornava de
matar la Gorgona, qui va transformar Atlant
en una roca en ensenyar-li el cap de la Me-
dusa (v. Perseu).
Se li atribueixen molts fills: arnb Pleione,
les Pleiades i les Híades; amb Hesperis, les
Hesperides. També es considera filla seva
Dione. Foren fills seus Hiant i Hesper.
Especulacions tardanes consideren At-
lant un astronorn que va ensenyar als ho-
mes les lleis del cel, per la qual cosa va
ser divinitzat. Sovint es distingeixen tres
Atlants: el del' África, un Atlant italia i un
altre d'arcadi, pare de Maia i, per tant, avi
d'Hermes.
Sobre Atlant, eponim de l' Atlantida, v.
aquest nom.
ATLANTIDA ('ArA.avríc;). Plató explica
en dos dialegs que Soló, en el seu viatge a
Egipte, havia interrogat els sacerdots i que
un d' ells, que vivia a Sais, al delta del Nil,
li havia donat a coneixer tradicions molt
antigues relatives a una guerra mantinguda
en altre temps entre Atenes i el poble dels
atlants. Aquest relat, iniciat en el Timeu, és
repres i desenvolupat en el fragment que
conservem del Crítias. Els atlants, havia dit
el sacerdot egipci, habitaven una illa que
s'estenia davant de les Columnes d'He-
racles, quan se sortia de la Mediterrania
i s' entrava a l' ocea. Quan els déus es van
repartir la Terra, Atenes va correspondre a
Atena i Hefest, mentre que l' Atlantida va
esdevenir el domini de Posidó. Allí vivia
Clito, una jove que havia perdut els seus
pares, anomenats Evenor i Leucipe. Posidó
se'n va enamorar. Clito vivia a la muntanya
central de l' illa, i el déu hi va constmir, al
voltant de la casa, un tancat amb murs i fos-
ses plenes d' aigua. Allí va viure amb ella
durant molt de temps i li va donar bessons
cinc cops, el més gran dels quals es deia
Atlant. A ell, Posidó li va concedir el poder
absolut. Va dividir l'illa en deu parts, i At-
lant regnava sobre la muntanya central i des
d' allí exercia el seu poder. L' illa de l' Atlan-
tida posse'ia una riquesa extrema, tant per
la vegetació com pels seus tresors minerals.
V. Heracles.
Afümtida: PL., Tim., 21 a s.; Crit., 108 e s.;
PROCLE, in Tiln., 21 a s.; EsTR., II, 102; XIII,
598; HEROD. IV, 184 (menciona tan sols els at-
lants); D. S., III, 54 s. Cf. St. GsELL., His. anc.
de l'Afr. du Nord, I, 1913, p. 328 s.; R. DEvr-
GNE, Un continent disparu, l'Atlantide, París,
1924; cf. P. TERMIER, Bull. de l'Inst. Océanogr.,
1913.
65
Hi havia en abundancia no solament or,
sinó també coure, ferro, etc., i també «ori-
calc», un metall que brillava com el foc.
Els reis de l' Atlantida van aixecar ciutats
magnífiques, amb soterranis, ponts, canals i
passos complicats que en facilitaven la de-
fensa i el comerº. A cadascuna de les deu
circumscripcions regnaven els descendents
dels deu primers reis, fills de Posidó i Clito.
El descendent d 'Atlant era el sobira de tots
ells. Cada any es reunien tots a la capital
per celebrar una cerimonia especial en la
qual es lliuraven a una cacera ritual del toro
i combregaven bevent la sang de l'animal
degollat. Després es jutjaven recíproca-
ment, recoberts amb uns grans vestits de
color blau fose, de nit i asseguts sobre les
cendres encara calentes del sacrifici, i des-
prés d'haver apagat totes les llanties. Aquí
s' acaba el fragment conservat del dialeg.
Aquests atlants havien provat de sotrne-
tre el món, pero van ser venºuts pels atene-
sos nou mil anys abans de l' epoca de Plató.
Segons una tradició molt diferent explicada
per Diodor de Sicília, els atlants eren ve'ins
dels libis i havien estat atacats per les ama-
zones (v. l'art. Mirina). Segons Plató, els
atlants i la seva illa havien desaparegut per
sempre, engolits per un cataclisme.
ATLAS. V. Atlant.
ATREU ('.Arpc:ú~). Atreu és fill de Pelops
i d'Hipodamia, i el seu germa petit és Ties-
tes (v. la taula 2, p. 14. La seva llegenda
es basa essencialment en l'odi dels dos ger-
mans i en les terribles venjances que van
fer-se l'un a l'altre. Tanmateix, sembla que
els poemes homerics encara no coneixen
aquest odi. De vegades es fa remuntar a
una maledicció de Pelops: en efecte, amb
la seva mare Hipodamia, Atreu i Tiestes
van matar el seu germanastre Crisip, que
Pelops havia tingut amb la nimfa Axío-
que. Com a castig, Pelops va desterrar els
dos joves i els maleí. Ells van refugiar-se
a Micenes, amb Euristeu, nebot d' Atreu, o
bé, segons la versió més acceptada, amb el
pare d'Euristeu, Estenel. Quan Estenel va
haver expulsat Amfitrió de la seva part de
l' Argolida, va confiar la ciutat i el territori
de Mídea a Atreu i a Tiestes. Més endavant,
Atreu: !l., II, 105 s.; ese. a 107; i ibid., II, 106;
PíNo., Ol., I, 144, i ese. ad loe.; Tuc., l, 9; PAus.,
II, 16,6; 18, l;III, l,5;24, ll;V,3,6;IX,40, 11;
X, 26, 3; HIG., Fab., 85; 88; ArüL·L., Bibl., II, 4,
6; Ep., II, 10 s.; EuR., El., 726 s.; ese. a EuR., Or.,
41, 811, 995, 998; El., 699 s.; Dró CR., Disc., 66;
ATREU
quan Euristeu va morir sense fills, víctima
dels Heraclides, un oracle va aconsellm· als
habitants de Micenes que fessin reí un dels
fills de Pelops. Així dones, van fer venir
Atreu i Tiestes, i tots dos ge1mans van co-
menºar a al·legar els seus respectius títols
per al tron. Fou en aquest moment que es
va manifestar el seu odi. En efecte, Atreu
havia trobat en el seu ramat, en altre temps,
un anyell que tenia el velló d'or. Encara que
havia fet vots a Ártemis de sacrificar-li el
millar del seu ramat aquell any, va guardar-
se el xai per a ell i el va tancar en un cofre.
Pero la seva dona Aerope (v. aquest nom),
que era l' amant de Tiestes, li havia donat el
velló miraculós a aquest en secret. En el de-
bat davant dels habitants de Micenes, Ties-
tes va proposar que s' escollís com a rei qui
pogués mostrar un velló d'or. Atreu ho va
acceptar, ja que ignorava el furt d' Aerope.
Llavors Tiestes va ensenyar el velló i va ser
escollit reí. Pero Zeus va fer prevenir Atreu,
per mitja d'Hermes, que convingués amb
Tiestes que el veritable rei seria escollit per
un altre prodigi: si el sol invertia el seu curs,
seria Atreu qui regnaria sobre Micenes, i, si
no, Tiestes continuaria en possessió del po-
der. Tiestes ho accepta i de seguida el sol es
va pondre per l' est. Així va ser com Atreu,
objecte evident del favor diví, va regnar de-
finitivament sobre la ciutat. Va apressar-se a
desterrar Tiestes del seu reialme, pero més
endavant, assabentat de la intrigad' Aerope
amb Tiestes, va fer veure que es reconci-
liava amb ell i el va cridar. Quan Tiestes va
ser a Micenes, Atreu va matar en secret els
tres fills, que Tiestes havia tingut amb una
naiade, Aglau, Cal· lileont i Ore ornen, tot i
que s 'havien refugiat com a suplicants en
un altar de Zeus. Després, no tenint-ne prou
amb el crim, va esmicolar els tres nens, els
va fer bullir i en un banquet els va servir de
menjar al seu pare. Quan Tiestes va haver
acabat, li va ensenyar els caps dels seus
fills i li revela que havia menjat. Després el
va expulsar del país. Tiestes va refugiar-se
a Sició. Allí, seguint el consell d'un ora-
cle, amb la seva propia filla, pero sense que
ella ho sabés, va engendrar un fill, Egist.
Tot seguit, aquesta filla de Tiestes anome-
nada Pelüpia, va casar-se amb Atreu, el
SEN., Tiestes, 222 s.; Tz., Chil., I, 425 s.; Ov., Tr.,
lI, 391 s.; Art am., I, 327 s.; MART., III, 45, 1 s.;
EsQ., Ag., 1583 s.; PAus., II, 16, 6; 18, l; SERVI,
Com. En., I, 568; XI, 262; v. també els T!: G1: F!:,
ed. Nauck, p. 480 s.; 632 s.; fr. de SóF. (Atreu,
Tiestes a Sició), i d'ElJR., Tiestes.

seu oncle. Egist, el veritable pare del qual
Atreu desconeixia, va ser educat pel ma-
teix Atreu i, quan va ser gran, va ser a el1
a qui va confiar la missió de matar Tiestes.
Pero Egist va descobrir a temps que aquell
era el seu pare i, retornant a Micenes, va
matar Atreu per donar després el reialme a
Tiestes (v. Egist).
Atreu va tenir amb Aerope dos fills, Aga-
memnon i Menelau, per bé que aquests de
vegades s' atribueixen a Plístenes, que és un
fill d' Atreu, mort jove, i per aixo els nens
haurien estat acollits pel seu avi (v. Plíste-
nes, Aerope).
*AUCNE. Aucne (o Ocne) és un heroi
etrusc lligat a la llegenda de Bolonya. És
fill de Faune, o també del déu Tíber. La
seva mare és Manto, tilla de Tiresias o
d'Heracles. Originari de Perusa, va marxar
de la ciutat per no fer ombra al seu germa
Aulestes, que l'havia fundada. Va creuar
els Apennins i va anar a fundar Felsina, la
ciutat etrusca que més tard va ser Bolonya.
Els seus companys també van fundar altres
ciutats a la vall del Po, de les quals es des-
taca la de Mantua.
AUGE (Aüyr¡). Filla d' Aleu, rei de la
ciutat de Tegea al' Arcadia, i de Neera, tilla
de Pereu (v. la taula 10, p. 154). La seva lle-
genda esta relacionada alhora amb el cicle
d'Heracles i amb el cicle troia pel seu fill
Telef. Una de les versions més antigues tes-
timoniades mostra Auge vivint a la cort del
rei de Troia Laomedont, on va ser estimada
per Heracles quan l'heroi va anar a atacar la
ciutat (v. Heracles). Des d'allí se'n va anar,
no se sap per quina raó, a la cort del rei de
Mísia, Teutrant. Pero la versió més corrent
és la que es remunta a l'Auge d'Eurípides,
així com als Misis i als Aleades de Sofo-
cles, que és la següent:
Un oracle havia advertit Aleu que la seva
filla tindria un fill que mataría els seus an-
cles (els Aleades) i regnaria en el seu lloc.
Aleshores el rei va consagrar la seva tilla
a la deessa Atena i li va prohibir casar-se
sota pena de mort. Pero Heracles, en pas-
sar per Tegea, quan anava a Elis a lluitar
Aucne: S1u IT., V, 7; VI, 109; VrRo., En., X,
198 s., i SERvr, ad loe., i a Egl., IX, 60; V. GRE-
NIER, Bologne villanovienne et étrusque, París,
1912, p. 65.
Auge: Pap. Ox., XI, 1359; APOL·L., Bibl., II,
7, 4 s.; III, 9, l; D. S., IV, 33; EsTR., XIII, p.
615; PAUS., VIII, 4, 8-9; 47, 2; 48, 7; X, 28, 8;
HIG., Fab., 99; 100; 101; 162; 252; Tz., Com ..
206; T1: G1: Fr: (Nauek), p. 146 s.; 436 s.; SoF:
66
contra Augias, va ser acollit per Aleu i allí,
després d'un gran banquet, begut, va violar
Auge (sense saber que era la tilla del rei).
La violació va produir-se en el santuari
d' Atena o bé al costat d'una font propera.
Quan el rei va saber que tenia la filla emba-
rassada, la va voler matar i va posar Auge i
el seu fill en un cofre que va llarn;ar al mar
o bé els confia tots dos al rnariner Naupli,
ambla missió d'abandonar-los al mar. Nau-
pli, com ja havia fet abans per Aerope i la
seva germana (v. Aerope), va salvar la jove
i el seu fill. Va vendre'ls tots dos a uns mer-
caders d' esclaus, que van endur-se'ls cap
a Mísia. El rei d'aquell país, que no tenia
tills, va casar-se amb Auge i va adoptar el
nen, el petit Telef. Una altra versió
cava que Auge havia estat venuda després
d'haver infantat el seu fill i que aquest s 'ha-
via quedat a l' Arcadia, on el van abandonar
a la muntanya, i que una cérvola el va no-
drir amb la seva llet. Més tard, amb el con-
sell del' oracle de Delfos, Telef va aITibar a
Mísia, a la cort de Teutrant, i va retrobar la
seva mare (v. Telef i el relat novel-lesc del
seu reconeixement).
AUGIAS (Auydm;). Rei d' Elis, al Pe-
loponnes. El més freqüent és que sigui
considerat un fill del Sol (Helios), encara
que altres genealogies estiguin igualment
testirnoniades. Se'l fa, per exernple, fill del
lapita Forbant, de Posidó o d'Eleu, l'heroi
eponim de l'Elida. La seva mare és Hirmi-
na, filla de Neleu (v. les taules 16, p. 236, i
25, p. 313). En !otes aquestes genealogies,
el seu germa és Actor. Va participar en l'ex-
pedició deis argonautes, amb el proposit,
segons es diu, de coneixer el seu germanas-
tre Eetes, a qui no havia vist mai.
De part del seu pare, Augias havia rebut
nombrosos ramats, pero deixava, per negli-
gencia, els fems als estables, la qual cosa
minvava la fertilitat de les terres. D'aquesta
manera, quan Euristeu va ordenar a Hera-
cles que netegés aquests estables, Augias
ho accepta de bon grat, i encara més quan
l'heroi li va demanar la desena part dels
seus ramats com a recompensa si aconse-
guia fer la feina en un sol dia, cosa que Au-
i EuR., trag. perdudes: Els misis, Els aleades,
Auge, Telef; ALCID., Od., 14 a 16 (179 Blass);
Ant. Pal., III, 2; v. Telef
Augias: PíND., Ol. X, 26 s.; ese. al v. 40; ll.,
XI, 701; i ese. a II, 629; XI, 700;
172 i ese. ad loe.; III, 362; AroL·L.,
16; Il, 5, 5; Hlo., Fab., 14; 30; 157; PAUS., 1,
9; 2, 1 s.; 3, 7; D. S., IV, 13, 3; 33, l; TEóCR.,
XXV, 7; Tz., Chil., II, 278.
67
gias no creia pas possible. Pero Heracles va
obrir una escletxa en el mur que envoltava
els estables per fer-hi entrar les aigües de
l' Alfen i el Peneu, que corrien l'un al costat
de l' altre. L' aigua sortia per l' altre extrem
dels estables i s' enduia tots els fems. Irritat
de veure com l'heroi acomplia alfo de que
s'havia vantat i amb el pretext que s'havia
fet ajudar per Iolau o bé que estava al ser-
vei d'Euristeu, Augias no li va voler pagar
el preu convingut. Prenent com a testimo-
ni Fileu, fill d' Augias, aquest va as segurar
davant dels arbitres que el seu pare havia
promes la desena part dels seus ramats a
Heracles com a pagament pel seu treball.
Augias, abans del veredicte i ple de calera,
desterra Heracles i Fileu del seu reialme.
Més endavant, pero, Heracles reuní un exer-
cit de voluntaris arcadis i ana contraAugias.
Aquest, assabentat que l'heroi mobilitzava
una tropa contra ell, va encarregar als seus
nebots, els dos fills d' Actor, els Molionides
(v. aquesta paraula), que el defensessin. He-
racles va caure malalt, i els dos germans ho
van aprofitar per infligir una derrota a l'he-
roi, pero ben aviat, en el decurs d'una ceri-
monia religiosa, Heracles va assassinar els
Molionides i ocupa Elis. Va matar Augias i
va establir Fileu en el tron de la ciutat. Una
altra tradició fa morir Augias molt vell, de
mort natural, i sosté que el poble li va retre
honors divins (v. Heracles).
Sobre la historia del tresor d' Augias, v.
Agamedes.
AURA (AÜpa). Aura, nom que significa
«Brisa», era la filla d'una frigia, Peribea, i del
tita Lelant. Rapida, com el vent, ca9ava amb
les companyes d' Artemis. Va ser estimada
per Dionís, que va intentar, en va, d'atrapar-
la corrent. Ella, més lleugera, sempre s' es-
capava, fins que Afrodita la va fer embogir
perque el déu li ho havia demanat, de forma
que s'hi va lliurar. Dionís va engendrar dos
bessons, pero en la seva bogeria, ella els va
esgarrar i es va llan9ar al riu Sangari. Zeus
va transf9rmar-la en font. Un d'aquests bes-
sons era Inac (v. aquest nom).
AURORA. V. Eos.
AUSON (Aücrwv). Auson era un fill
d'Ulisses, engendrat en els seus viatges, els
uns deien amb Circe, els altres amb Calipso
Aura: NoNN., Dion., XLVIII, 242 s.; ef. tam-
bé Et. Magn., s. v. Mv8uµov.
Auson: EusT., a l'Od., p. 1379, 10; SERVI,
Com. En., VIII, 328, i III, 171; ese. aA. R., Arg.,
IV, 553; E. B., s. v. J\má:pa; Tz., Com., 44; V. J.
BÉRARD, Colonisation, p. 337 s. i p. 487.
(v. la taula 39, p. 538). Se li atribui"a corn a
germa Llatí i corn a fill Lípar. Auson dona
nom al poble deis ausonis, els primers habi-
tants d'Italia, que s'anomenava també Au-
sonia. Va ser el primer de regnar en aquell
pafs (v. també Leuca/ia i la tradició que feia
d' Auson fill del reí Ital).
AUTOLEONT (AurnMwv). Quan els
locris combatien, deixaven entre ells un es-
pai buit en honor d' Aiax, el seu compatri-
ota, perque creien que l'heroi lluitava amb
ells. Un dia que combatien contra els habi-
tants de Crotona, un dels crotoniates, Auto-
leont, va voler penetrar dins la línia lücria
per aquest espai buit, pero va quedar greu-
ment ferit a la cuixa per un fantasma, i la
seva ferida no es curava. Interrogat l' oracle,
li va ordenar que es retirés a l'illa Blanca, a
la desembocadura del Danubi (v. Aquil·les),
i que ~llí oferís sacrificis expiatoris, sobre-
tot a Aiax de Locrida. Allí va veure Hele-
na, que li va donar un rnissatge per al poeta
Estesícor, cec per haver malparlat d' ella en
uns poemes. Helena li va fer dir que recu-
peraría la vista si cantava una «palinodia», i
així va ser. Aquesta és la versió que explica
Conó. Pausanias, que tarnbé explica l'anec-
dota, anomena l'heroi Leonim.
AUTÓLIC (AU-róAuKoc;). Fill d'Hermes
i de Quíone, o també d'Estilbe, filla d'Eos-
for. És germa bessó de Filammó (v. Dedalió
i Quíone, 3). Va casar-se amb Mnestra, filla
d'Erisícton, pero sens dubte segons una tra-
dició recent. Per la seva filla Anticlea és avi
d'Ulisses (v. les taules 35, p. 460, i 39, p.
538). Pel seu pare Hermes té el do de ro-
bar sense que mai el descobreixin; per aixo
els seus furts són tan nombrosos. Va robar
a Amíntor un case de cuir que va donar a
Ulisses i que aquest heroi va portar en l'ex-
pedició nocturna contra Troia amb Diome-
des. Després, a Eurit, li va robar els ramats,
a Eubea, i també va intentar robar, sense
exit, els anirnals a Sísif (v. aquest nom). Per
fer els seus robatoris impossibles de desco-
brir, sap camuflar els animals d' una manera
excel·lent, tenyint el pelatge dels bous, per
exemple. Segons alguns autors, fins i tot té
el do de transformar-se.
Va ensenyar a Heracles l' art de la lluita.
Quan Sísif va estar-se a casa seva, rnirant
Autoleont: CoNó, 18; ef. PAus., III, 19, 11-13.
Autolic: Il., X, 267 i ese. ad loe.; AroL·L.,
Bibl., I, 9, 16; II, 4, 9; 6, 2; HIG., Fab., 200; 201;
243; ef. 14; SERvr, En., II, 79; Od., XIX, 394 s.;
XXI, 220; XXIV, 234; EuR., drama sat. perdut
d'Autolic. Ov., Met., VIII, 738. V. Ulisses.

de trobar els animals robats, Autolic el va
unir en secret a la seva filla Anticlea en el
moment en que la donava en matrimoni a
Laertes.
Autülic participa en l' expedició dels argo-
nautes. De vegades se'l fa avi de J~son, per
la seva filla Polimede, casada amb Eson.
AUTOMEDONT (AuroµÉ8wv). Auto-
medont és l' auriga d' AquiHes, i, com a tal,
el seu company de combat. També va ser un
cabdill que va anar a Troia al capdavant de
deu naus, en representació del contingent
d'Esciros. Va participar activament en els
combats que es van produir davant de Troia.
Automedont: !l., IX, 209; XVI, 145 s.; XIX,
395 s.; XXIII, 563 s.; XXIV, 473; 574; 625;
Ov., Art am., II, 738; Hro., Fab., 97; VrRG., En.,
68
Després de la mort d' AquiHes, va seguir
servint el seu fill, Pirros-Neoptolem. També
participa en la presa de la ciutat.
AUXESIA (Au~r¡cría). Auxesia i la seva
companya Damia eren dues joves creten-
ques que van anar a Treze i allí, trobant-se
per casualitat en un aldarull, van ser lapi-
dades perla multitud. Se'ls va dedicar un
culte com a reparació, i se celebrava una
festa en honor seu. Auxesia i Damia van ser
identificades amb Demeter i Persefone.
*AVILI. Fill de Romul i d'Hersília
(v. aquest nom).
II, 476.
Auxesia: PAus., II, 30, 4; 32, 2; HERóo., V,
82 s.
BABIS (Bá~m;). Babis és germa del sa-
tir frigi Marsias, rival d' Apol-lo en l'ait de
la música (v. Marsias). Babis toca la flauta
d'un sol tub, mentre que el seu germa toca la
flauta doble. Babis és un «innocent», i toca
tan malament que s'estalvia la calera divina.
BACUS (BáKxoc;). V. Dionís.
BAIOS (Bafoc;). Baios és un pilot d'Ulis-
ses que no és esmentat al' Odissea, pero que
després, en desenvolupaments posteriors de
la llegenda, es considera que ha donat nom
a llocs diversos: a una muntanya de l'illa
de Cefal-lenia, a la mar Jünica, i a la vila de
Baies, a la Campania. Baios, que pilotava la
nau d'Ulisses, va morir durant el viatge per
Italia (v. Ulisses).
BALI (Ba.Aíoc;). l. Bali és un dels cavalls
d' Aquil-les, nascut de Zefir i de l'harpia
Podarge. Fou un regal de Posidó a Peleu,
per les noces d'aquest amb Tetis. Mort
Aquil·les, Posidó va tornar a quedar-se amb
el cavan, que era immortal com Xantos,
l' altre cavall d' Aquil ·les.
2. Bali també fou el nom d'un dels gos-
sos d' Acteó.
BASILEA (BacríJ\Eta). Basilea, que vol
Babis: PLUT., Fortuna d'Alexandre, 2.
Baios: EsTR., I, p. 26; V, p. 245; SERVI, Com.
En., III, 441; VI, 107.
Bali: 1) !l., XVI, 148 i. s.; i ese. a !l., XIX,
400 s.; APOL·L., Bibl., III, 4, 4; l3, 5; D. S., VI,
dir «Reina», és, segons una tradició infame,
la filla gran d'Úran i de Titea, germana de
Rea i dels Titans, a qui va criar. Es distingia
per la seva saviesa i la seva intel-ligencia.
Va casar-se amb el seu germa Hiperíon i va
donar-li Selene (la Lluna) i Helios (el Sol).
Els altres Titans, per despit, li van matar el
marit i immergiren Helios al riu Erídan. Pel
dolor d' haver perdut el seu germa, Selene va
llarn;ar-se des de dalt de la teulada de casa
seva. Llavors tots dos, Helios i Selene, van
ser transformats en astres. Mentrestant, la
seva mare, assabentada dels esdeveniments
per un somni, va tornai·-se boja i, amb un
tamborí i uns platerets de la seva filla, va
posar-se a córrer pels camps, fent-los sonar,
fins que algú, compadint-se d'ella, la va
aturar. Pero llavors va produir-se una gran
tempesta, i Basilea va desapareixer. Se li va
retre culte com a «Gran Mai·e», la qual cosa
la identifica amb Cíbele.
El nom de Basilea també és el de Ja Reia-
lesa personificada i divinitzada.
(Bárwv). Conductor del carro
d' Amfiarau, l'heroi teba (v. Amfiarau).
Com ell, és descendent de Melamp. Davant
de Tebes, Bató compartí el destí del seu
3. 2) APOL·L., Bibl., III, 4, 4.
Basilea: D. S., III, 57.
Bató: D. S., III, 23, 2; V, 17, 8; X, 10, 3;
APoL·L., Bibl., III, 6, 8; E. B., s. v. 'Aprruia. V.
també Amfiarau.
BATOS
amo i se'l va empassar la terra en el mo-
ment en que l'enemic l'havia d'atenyer. Se
li retien honors divins. Segons una altra tra-
dició, després de la mort d' Amfiarau, Bató
es retira en una ciutat d'Il·líria anomenada
Harpia.
BATOS (Bánoc;). l. Batos és el nom
d'un vell que fa un paper en el mite del ro-
batori dels bous d' Apol·lo per part d'Her-
mes. Com que Apol·lo, absorbit per l'amor
d'Himeneu, fill de Magnes, va descuidar
la custodia del seu ramat, Hermes li roba
un cert nombre de caps de bestiar i se'ls va
endur prop del Menal, al Peloponnes. Allí
va trobar un vell que vivía a la muntanya
i va tenir por que es descobrís el robatori.
Aleshores va prometre un vedell al vell,
anomenat Batos, si no deia res. L'home li
ho va prometre; pero Hennes, després de
guardar els bous en un lloc segur, es va
transformar i va tornar on era Batos, fent
veure que anava a la recerca del seu bes-
tiar. Li va preguntar si havia vist passar un
ramat i li va prometre una recompensa si
l'ajudava a trobar-lo. Batos, faltant al seu
jurament, va parlar, i Hermes, indignat, el
va transformar en roca.
2. Batos és també el nom del fundador
-mític o historie, no se sap- de la colünia
de Cirene, a les costes de Líbia. El seu pare
era Polimnest, descendent de l' argonauta
Eufem (v. aquest nom). Forma part del grup
dels mínies -descendents dels argonautes
(v. Mínias)- que, després d'emigrar de
Lemnos a Lacedemonia,. va haver d'aban-
donar aquest país per anar a establir-se a
Tera, seguint el lacedemoni Teras. La seva
mare va ser Fronime (v. aquest nom), que
era 01iginaria de Creta.
La tradició més corrent considera que
Batos és només un malnom que s' aplicava a
l'heroi perque era quec; tot i aixo, Herüdot
ens diu que la paraula batos significa «rei»
en llengua líbia. Segons alguns, el veritable
nom de Batos seria Aristoteles; segons uns
Batos: 1) A. L., Tr., 23, segons Hesíode i A.
R.; cf. Ov., Met., II, 676 s. 2) PAus., III, 14, 3;
X, 15, 6-7; Sum., s. v.; HERÓD., IV, 145 s.; PíND.,
Pít., V, 37 s., i ese. ad loe.; Pít., IV, 1 s., JusTí,
XIII, 7; ese. a CAL·L., H. aAp., 65.
Baubo: CL. AL, Protr., p. 17; ARN., V, 25;
PAus., I, 14, 2; Surn., s. v. fl.u0aÚ/..f1<;.
Baucis: Ov., Met., VIII, 616-715; L. P., a
Met., VIII, 7-9. Cf. L. MALTEN, a Hennes, 1939,
p. 176-200.
BeHerofontes: Il., VI, 155-205; 216-226;
ese. a 155; 191; HES., fr. 245 = Pap. Ox., III,
70
altres, Aristeu -potser per confusió amb
Aristeu, fill de la nimfa Cirene (v. aquests
noms). Segons Pausanias, després de fun-
dar Cirene, Batos va recuperar la parla.
BAUBO (Bau~w). Baubo és l'esposa de
Disaules, que vivia a Eleusis. Demeter, que
buscava la seva tilla per tot el món grec, va
an-ibar a Eleusis amb el petit Iacos. Disaules
i Baubo van acollir-la amablement, i Baubo
li va oferir, per reconfortar-la, una sopa que
la deessa, en la seva desgracia, no va voler
acceptar. Aleshores Baubo, per expressar el
seu disgust, o per alegrar la deessa, va aixe-
car-se les faldilles i li va ensenyar el cul. En
veure-ho, Iacos es va posar a aplaudir. La
deessa, divertida, va riure i accepta la sopa.
Els fills de Disaules i Baubo foren Trip-
tolem (que molt sovint és considerat fill de
Celeu i Metanira) (v. Triptolem) i Eubuleu;
les tilles, Protünoe i Nisa.
BAUCIS (BauKÍ<;). Baucis fou una dona
frígia casada amb Filemon, un pages molt
pobre. Un dia van acollir a la seva cabana
Zeus i Hermes, que recorrien Frígia sota
l' aspecte de dos viatgers. Els altres habi-
tants del país havien defugit acollir els dos
estrangers, tan sols Filemon i Baucis van
mostrar-se hospitalaris amb ells. En la seva
calera, els déus van enviar un diluvi a tot el
país, pero respectant la cabana dels dos an-
cians, que va transformar-se en un temple.
Com que Filemon i Baucis havien demanat
d'acabar junts els seus dies, Zeus i Hermes
van transformar-los en dos arbres, que s'ai-
xecaven l'un al costat de l'altre davant del
temple que havia estat, en altre temps, la
seva cabana.
BEL·LEROFONTES (Bt:A!l.t:pocpóvn1c;).
Bel· lerofontes descendeix de la casa reial de
Corint. Fill de Posidó, té com a pare «huma»
Glauc, fill de Sísif (v. la taula 36, p. 494). La
seva mare és tilla del rei de Megara, Nisos,
coneguda tant pel nom d'Eurimede com pel
d'Eurínome. Les seves aventures comencen
421; Teog., 319 s.; PíND., Ol., XIII, 87 s.;
Ístm., VII, 44 s.; APOL·L., Bibl., I, 9, 3; III, 3,
1 s.; Tz., Com., 17; Chil., VII, 810 s.; EuR., fr.
d' Estenebea, trag. perduda; SóF., id., /abates;
cf. Tt: Gr. Fr., Nauck2, p. 567 s.; HIG., Fab., 56;
157; 243; 273; A. P., II, 18; PAUS., II, 2, 3-5; 4,
1-3; 27, 2; III, 18, 13; EsTR., VIII, p. 379; D. S.,
VI, 7; ese. EsTACI., Teb., IV, 589; PAL., lncr., 29;
App. Narr., West., 82, p. 388; HoR., Od., IV, 11,
26 s. V. Quimera. Cf. L. MALTEN, a Jahl: Deut.
Arch. Inst., 1925, p. 121-160; J. AYMARD., Mél.
Ec. fr., 1935; W. NESTLE, a A. R. W., 1936, p.
248 s.
71
amb l'assassinat accidental d'un home, que
de vegades s' anomena Delíades i que po-
dría tractar-se del seu germa, i de vegades
Pire (nom que es relaciona amb el de la font
Pirene de Corint, v. més endavant), o bé Al-
címenes, o també Bel·leros (que dóna una
etimología al propi nom, Bel·lerofontes,
que voldria dir «assassí de Bel· leros» ), tira
de Corint. Coma conseqüencia de l'assassi-
nat, Bel·lerofontes va haver de marxar de la
ciutat i se'n va anar a Tirint, amb el rei Pre-
tos, que el va purificar. L'esposa de Pretos,
Estenebea (anomenada Antea per Homer)
va enamorar-se de Bel·lerofontes i li va de-
manar una cita. Com que Bel·lerofontes va
negar-la-hi, ella va queixar-se al seu marit,
dient que el jove l'havia volgut seduir. Pre-
tos envía immediatament Bel-lerofontes a
trobar el seu sogre Iübates, rei de Lícia, amb
una carta en que li demanava la condemna
a mort per a qui la portés. Pretos no va vo-
ler matar ell mateix Bel·lerofontes, perque
era el seu hoste, i un antic costum prohibía
matar un home amb qui s'havia compartit
la taula. Després d' haver llegit la carta, IO-
bates ordena a Bel·lerofontes que matés la
Quimera, un ésser monstruós, lleó per da-
vant i drac per darrere, amb un cap de cabra
que treia flames. Aquest monstre devastava
el país robant els ramats. Iübates pensava
que Bel·lerofontes mai no se'n podría sortir
tot sol, pero aquest va muntar el cavall alat
Pegas, que havia trobat un dia bevent a la
font de Pirene, a Corint (v. Pegas), i, ele-
vant-se per l' aire, va enfrontar-se directa-
ment ambla Quimera i la va matar d'un sol
cop. Llavors Iübates el va enviar a combatre
els solims, un poble veí particularment bel-
ligerant i ferotge. Els va vencer igualment,
i tot seguit Iübates el va enviar a lluitar amb
les amazones, entre les quals va provocar un
gran carnatge. Finalment Iübates va reunir
un grup de lidis, els més valents, i els or-
dena que preparessin un parany per matar
Bel·lerofontes. Pero ell va matar-los a tots.
El rei va reconeixer aleshores que l'heroi
era d'origen diví. Admirat per les seves
gestes, li va ensenyar la carta de Pretos i li
va demanar que es quedés amb ell. A més, va
donar-li en matrimoni la seva tilla Filünoe
(segons altres, Anticlia) i abans de morir li
Bel·lona: A. ÜEL·LI, N. A., XIII, 23, s.;
AousTí, De Civ. Dei, VI, 10; PLAUTE, Amf, 42;
EsTACI, Teb., V, 155, etc.
Belos: EsQ., Supl., 312 s.; APOL·L., Bibl., II,
1, 4; ese. a A. R., Arg., III, 1186, a EuR., Fen.,
5, 158. 291, 678; Tz. Chil., VII, 349 s.; HERÓD.,
VII, 61; Hro., Fab., 31; 106; 151. Cf. SERVI,
llega el seu reialme. Sobre la venjarn;a de
Bel·lerofontes, v. Estenebea.
Ambla tilla de Iübates, Bel·lerofontes va
tenir dos fills, Isandre i Hipoloc, i una tilla,
Laodamia, que engendra de Zeus l' heroi
Sarpedon.
Més endavant, Bel·lerofontes, ple d'or-
gull, va voler pujar amb el seu cavall alat
fins a l'estatge de Zeus. Aquest va preci-
pitar-lo a la terra, i l'heroi va morir. Bel-
lerofontes rebia honors d'heroi a Corint i a
Lícia.
La Ilíada fa referencia a certs lligams
d'hospitalitat que podien haver existit entre
Bel-lerofontes i Eneu, reí de Calidó.
*BEL·LONA. Coma deessa romana
de la gue1Ta, Bel·lona, que durant molt de
temps fou una simple potencia mal defini-
da, es va anar identificant, a poc a poc, amb
la deessa grega Enio. De vegades passa per
ser l' esposa del déu Mart. També se la re-
presenta conduint el seu carro, amb trets
horribles i amb una torxa, una espasa o una
llanºa a la ma. S' assembla molt a la repre-
sentació tradicional de les Fúries.
BELOS (BfjA.oc;). Belos és un dels dos
bessons que la nimfa Líbia va tenir de Posi-
dó, l'altre fou Agenor (v. Agenor i la taula
3, p. 80). Mentre Agenor va anar a Síria,
Belos va quedar-se a Egipte, on fou rei, i va
casar-se amb Anquínoe, tilla del déu Nilos.
Va tenir dos fills bessons, Egipte i Danau,
als quals s' afegeixen de vegades Cefeu i
Pin eu.
Els autors també coneixen diversos he-
rois assiris i babilonis amb aquests noms.
Un d'ells figurava a la genealogía de la rei-
na Dido de Cartago.
BIA (Bía). Bia, que significa «la Violen-
cia», personifica aquesta abstracció. Es con-
sidera que és la tilla del gegant Pal·lant i de
l'Estix. A la Gigantomaquia lluita al costat
de Zeus. Té com a germana Nice (la Victo-
ria) i coma gennans Zelos (l' Ardor) i Cra-
tos (el Poder) (v. la taula 33, p. 454). Junta-
ment amb ells, sempre acompanya Zeus. Va
ajudar a encadenar Prometeu al Caucas.
BIANNA (Bíavva). Bianna és una noia
jove que dona nom a la ciutat de Vienna, al
Delfinat. Era cretenca i havia emigrat del
Com. En., I, 642; 729; VIRO., En., I, 620 s., i
SERVI, ad loe.; Ov., Met., IV, 213; PAus., IV, 23,
10; VII, 21, 13.
~ia: HES., Teog., 283 s.; APOL·L., Bibl., I, 2,
4; EsQ., Pr., proleg.
Bianna: E. B., s. v. Bícvvoc;.

seu país per una fam que havia mort rnolts
cretencs. Mentre ballava, la noia fou engo-
lida per un abisme que es va formar al terra
i va donar noma la ciutat que van construir
els imrnigrants.
(Blávwp). Heroi de Man-
tua. Era fill del Tíber i de la nimfa Manto
(v. Aucne). Funda la ciutat de Mantua i li
dona aguest nom en memoria de la seva
mare. De vegades s 'identifica arnb Aucne.
BIANT (Bícxc:;). Biant és fill d' Amitaon i
d'Idomene, filla de Feres. El seu germa és
Melamp, l'endeví, que esta relacionat amb
les seves aventures (v. les taules 1, p. 8, i
21, p. 283). Biant, que havia volgut casar-
se amb la filla de Neleu, anomenada Pero,
es va haver de sotmetre a una condició im-
posada pel pare de la noia, que consistía a
robar els ramats de Fílac. Els bous estaven
ben vigilats per un gos ferotge, pero Me-
lamp aconseguí robar-los pel compte del
seu germa (v. Melamp) i, guan va haver ob-
tingut de Neleu la ma de Pero, va cedir-la
a Biant.
Més tard, quan Melamp va guarir les fi-
lles del rei Pretos de la follia, obtingué una
tercera part del reialme d' aquest pera Biant,
que s'hi instal·fa (v. Pretos, Melamp i Ana-
xagoras). Amb Pero, Biant engendra Talau,
pared' Adrast (v. la taula 1, p. 8), Perialces,
Laüdoc, Areu i Alfesibea. Més endavant,
instal·lat a Argos, al reialme de Pretos, va
casar-se ambla filla d'aguest, Lisipe. Sens
dubte és amb ella amb qui engendra la seva
filla Anaxíbia, que més tard va casar-se amb
Pelias, segons algunes tradicions.
BIBLIS (Bu~Aíc;). Biblis és, per part
del seu pare Milet, besnéta de Minos (v.
Acacal·lis) o també, segons les versions, la
seva néta (v. Milet i la taula 30, p. 367). Pel
que fa al nom de la seva mare, les tradicions
varíen: de vegades es considera que és la fi-
lla del Meandre, Cianea, altres vegades Tra-
gasia, filla de Celeno o també Idotea, la filla
del rei Eurit. Tenia un germa bessó, anome-
nat Caune, a qui va estimar amb una passió
Bfünor: SERVI, Com. Egl., IX, 60. Cf. GRE-
NIER, loe. cit. (s. v. Aucne).
Biant: Od., XV, 242-256; ese. a XI, 287;
EusT., a Hom., p. 1685; ese. a PíND., Nem.,
IX, 30; a EsQ., Supl., 569; a EuR., Fen., 173;
HERÓD., IX, 34; ese. a TEóCR., III, 45; a A. R.,
Arg., I, 18; PROP., II, 3, 51 s.; PAus., II, 18, 4;
21, 2; IV, 34, 4; 36, 3; APoL·L., Bibl., I, 9, 10 s.;
II, 2, 2. V. Melamp.
Biblis: NoNN., Dion., XIII, 518 s.; PART., 11;
A. L., Tr., 30; Ov., Met., IX, 451 s.; CoNó, 2;
72
culpable. Horroritzat per la seva germana,
Caune fugí de Milet, la seva patria, i fun-
da la ciutat de Caune, a Caria. Biblis, plena
de dolor, es torna boja i ena per total' Asia
Menor. En el moment en que es precipita
des de dalt d' una roca per tal d' acabar amb
els seus dies i amb la seva pena, les nim-
fes, que tenen pietat d'ella, la transformen
en una font inesgotable, com les llagrimes
de lajove.
A aquesta tradició s'oposa una altra, se-
gons la gua] Caune hauria sentit un amor
culpable per la seva germana. Per aquesta
raó hauria abandonat la casa pairal i Biblis
s'hauria penjat. En memoria d' aixo, dues
ciutats van rebre el seu nom: Biblis, a Ca-
ria, i Biblos, a Fenícia.
BIZANT (BÚ~ac;). Bizant és fill de Posi-
dó i de Ceressa. La seva mare era filla d'Io
i de Zeus i havia nascut prop del lloc on es
troba la ciutat que més tard s'anomena Bi-
zanci. Va fundar aquesta ciutat, que rebé el
seu nom, i la va fortificar amb l' ajut d' Apol-
lo i Posidó. Quan Hemos, tira de Tracia, va
atacar la ciutat, Bizant la va defensar en un
combat únic, i perseguí l'enemic en reti-
rada fins a !'interior de Tracia. Pero en la
seva absencia la ciutat fou atacada pel rei
d'Escítia, Ódrises, que va assetjar-la. Fida-
lia, l' esposa de Bizant, salva la ciutat amb
l' ajut d' altres dones llarn;ant sobre el camp
enemic una gran guantitat de serps. Fidalia
va salvar per segona vegada la ciutat dels
atacs del seu cunyat Estrombe.
*BONA DEA. Bona Dea, la Bona Dees-
sa, és una divinitat romana relacionada amb
el culte de Faune. La seva llegenda, bastant
breu, té l' objectiu d' explicar les particulari-
tats d' aquest culte. En una primera versió,
Bona Dea és la filla de Faune. Desitjada pel
seu pare, no va valer cedir als seus desit-
jos, i ell no en va obtenir res, ni tan sols
després d'haver-la embriagat. Aleshores va
flagel·lar-la amb branques de rnurtra (aixo
explicaría que la murtra fos exclosa del seu
temple). Al final, transformar en serp, va
ese. a TEócR., VII, 115; PAus.,VIII, 5, 10; E. B.,
s. v. Kaí3voc;.
Bizant: D. S., IV, 49; E. B., s. v.; Tz., Chil.,
II, 40.
Bona Dea: MAcR., I, 12, 24 s.; SERVI, Com.
En., VIII, 314; VARRó, R. R., II, 1, 5; PROP., IV,
9; Ov., Fast., V, 148 s.; LAcT., I, 22; TERT., Ad
nat., II, 9; ARN., V, 18. Cf. A. GREIFEN-HAGEN,
Bona Dea, Rom. Mitt., 1937, p. 227 s.; G. P1c-
CALUGA, Bona Dea, a Studi e Materiali, 1964,
p. 195-237.
73
aconseguir unir-se a ella. Una altra versió fa
de Bona Dea l' esposa de Faune, una dona
molt habil en tates les arts domestiques,
rnolt púdica, fins al punt que no sortia de
la seva habitació ni veia cap altre home que
no fos el seu rnarit. Un dia, ella va trobar un
cantir de vi, en va beure i s' embriaga. El seu
marit va fuetejar-la tan fort amb les bran-
ques de murtra que va morir. Penedit, des-
prés li tributa honors divins. A Roma, Bona
Dea tenia el santuari al peu de l' Aventí, i
era allí, en un bosc sagrat, on les dones i les
noies joves celebraven cada any els misteris
«de la Bona Deessa», dels quals els homes
eren exclosos. Com a venjarn;a, Heracles,
que també n'havia estat exclos, va instituir
al seu Gran Altar, situat prop d' allí, unes
cerimonies en les quals les dones no podien
participar (v. Heracles).
BOREADES (BopEá8m). Els Boreades
són, en termes generals, els fills de Boreas,
el vent del nord. Amb aquest nom es desig-
nen en particular els seus dos fills bessons,
Calais i Zetes, que va tenir amb Oritia, la
filla d'Erecteu, raptada pel déu als marges
de l'Ilissos (v. Boreas i Oritia, i la taula 14,
p. 212). Aquests dos joves eren éssers alats:
segons alguns, tenien les ales als talons, se-
gons altres, els sortien deis costats, com els
ocells. Com el seu pare, són els genis dels
vents, i els seus noms foren relacionats pels
antics amb el verb que significa «bufar».
Calais era «el que bufa suaument», i Zetes,
«el que bufa fort». Havien nascut a Tracia,
com el seu pare, i el seu tret essencial era la
rapidesa. Van participar en l'expedició deis
argonautes i van tenir un paper particular-
ment important en l' escala que van fer al
país del rei Fineu (v. Argonautes), quan per-
seguien les Harpies que assetjaven el rei. En
aquest punt, tanmateix, les versions varíen:
o bé alliberen Fineu atrapant les Harpies
al vol i obligant-les a prometre que a par-
tir d' aleshores el deixaran en pau; o bé en
maten dues de les tres; o també, sense que
hi intervinguin les Harpies, castiguen Fineu
per haver cegat els fills que havia tingut
ambla seva germana Cleopatra (v. Fineu).
També difereixen les tradicions pel que
fa a la seva mort: segons algunes versions,
no van poder atrapar les Harpies i van morir
a la tornada; pero la versió més estesa és
Boreades: A. R., Arg., I, 211 s.; II, 273 s.;
I, 1298-1308; i ese. a A. R., II, 178; ese. a Od.,
XIV, 533; XII, 69; Hm., Fab., 14; 19; 273;
APOL·L., Bibl., III, 15, 2 s.; 1, 9, 21; Ov., Met.,
VI, 711 s.; SERVI, Com. En., III, 209; ese. a
PíND., Pít., IV, 181.
que van participar en tota l' expedició dels
argonautes i foren presents en els jocs fúne-
bres celebrats en honor de Pelias (v. Pelias i
Jasan), on van guanyar el premi de la cursa.
Tot i aixo, Heracles els va matar, pergue no
els va perdonar que haguessin aconsellat
als argonautes que l'abandonessin a Mí-
sia quan ell va entretenir-se buscant Hilas
(v. Argonautes i Hilas). Quan tornaven deis
funerals de Pelias, l'heroi els va descobrir
a l'illa de Tenas i els va matar. Després els
va erigir dues esteles que vibraven quan el
vent del nord bufava sobre l'illa. Boreas
també va tenir dues filles, Cleopatra, espo-
sada arnb Fineu, i Quíone (v. també Butes).
BÓREAS (Bopfoc;). Déu del vent del
nord. Viu a Tracia, que a Grecia és el país
fred per excel·lencia. Se'l representa com
un ésser alat amb una gran fon;a física, bar-
but, i vestit normalment amb una túnica cur-
ta i prisada. En una de les seves representa-
cions se'l pot veure com el Janus roma, amb
dos rostres oposats, que sens dubte personi-
fiquen el doble vent que bufava a l'Eurip, el
Boreas i l' Antibüreas. Pero aquesta és una
concepció excepcional.
Boreas és fill d'Eos (l' Aurora) i d' As-
treu, el fill de Crios i d'Euríbia. És germa
de Zefir i de Notos (v. la taula 16, p. 236).
Pertany, per tant, a la ras;a dels Titans, els
éssers que personifiquen les forces elemen-
tals de la Natura. Entre altres actes violents
se li atribueix el rapte d'Oritia, filla del rei
d' Atenes Erecteu, quan estava jugant amb
les seves companyes a la riba de l'Ilissos.
Se la va endura Tracia, on va donar-li dos
fills, Calais i Zetes (v. l' article anterior).
U na variant d' aquesta llegenda situava
el rapte durant una processó que pujava a
l' Acropolis, al temple d' Atena Políada.
De vegades s'atribueix a Boreas el castig
de Fineu (v. aquest nom). Amb les eugues
d'Erictoni, Boreas va engendrar, segons es
diu, en forma de cavall, dotze poltres tan
lleugers que, quan c01Tien sobre un camp
de blat, les espigues no es vinclaven sota
el seu pes i, quan ho feien sobre la superfi-
cie del mar, no l'encrespaven. Primer amb
una erínia i després amb una harpía, Boreas
també engendra cavalls rapids.
Pel que fa a Boreas, «rei dels celtes»,
v. Ciparissa.
Boreas: HEs., Teog., 378; cf. 869; HERóo.,
VII, 189; Ov., Met., VI, 685 s.; Tr., III, 10, 45;
!l., XX, 221 s.; Q. E., VIII, 242; NoNN., Dion.,
XXXVII, 155; PL., Fedre, 229 b; PAus., V, 19,
l; APoL·L., Bibl., III, 15, l i 2; ese. a Od., XIV,
533; v. Annali dell'Istituto, XXXII, pl. L i M.

BORMOS
BORMOS (Bwpµoc;). Fill de Tícias (o
Tici), un mariandí. Fou un jove molt bell.
Un dia que havia anat a buscar aigua per
als segadors a una font molt profunda, va
ser raptat perles nimfes (cf. Hilas). També
s' explica que va morir en una cacera. Cada
any se celebrava la seva mort, en temps
de sega, amb laments acompanyats pel so de
la flauta.
BOTRES (Bórpr¡c;). Botres era un teba,
fill d' Eumel. Eumel honorava especialment
el déu Apol·lo. Un dia que li oferia un sa-
crifici, el seu fill Botres es trobava al seu
costat i l'ajudava. Pero Botres va repartir
el cervell de la víctima, un xai, abans d'ha-
ver-lo col-locat sobre l'altar coma ofrena.
Indignat, el pare va agafar un tió de la fo-
guera sagrada i colpí el fill tan fort que el
va matar. En veure la desesperació del pare
i la mare, Apol·lo transforma Botres en un
ocell, anomenatAerop, ésa dir, l'ocell de la
mirada trista, que fa el niu sota teITa i vola
sense parar.
BRANCOS (Bpáyxac;). Fill d'un he-
roi originari de Delfos anomenat Esmicre
(v. aquest nom), que s'havia establert a Mi-
let i s'havia casat al país. Abans de néixer,
la seva mare va tenir una visió, en la qual li
va semblar veure que el sol descendía a la
seva propia boca, li passava per tot el cos i
li sortia pel ventre. Els endevins van inter-
pretar-ha com un presagi favorable. El fill
que va portar al món s'anamena Brancas,
és a dir, «bronqui», perque va ser pels
bronquis que la seva mare va sentir que el
sol descendía dins seu. Un dia que el nen,
que era molt bell, vigilava els ramats a la
muntanya, va ser estimat per Apol-lo. Erigí
un altar a Apol·lo Amic i, inspirat pel déu
que li concedí el do de l'endevinació, funda
un oracle a Dídime, al sud de Milet. Aquest
oracle, fins a l'epoca histürica, fou conside-
rat gairebé equivalent al de Delfos i era ates
pels Branquides, o descendents de Brancas.
Es creu que, entre els seus avantpassats pa-
terns, hi havia Maquereu, l'home que havia
matat Neoptolem a Delfos.
BRANGAS (Bpáyyac;). Brangas és fill
del déu-riu de Tracia, Estrímon, i germa
Bormos: ATEN., XIV, 3, p. 620 A; ese. a
A. R., Arg., I, 1126; II, 780.
Botres: A. L., Tr., 18.
Brancos: CoNó, 33; cf. 44; ese. a PAus., V, 8,
8; EsTR., p. 421; 634.
Brangas: CoNó, 4.
Briseida: Jl., I, 318 s.; II, 688 s., i ese.; XIX,
74
d'Olint. Com que a aquest l'havia mort un
lleó durant una cacera, Brangas el va enter-
rar al lloc on havia caigut, i anomena Olint
la ciutat que va construir a prop.
BRISEIDA (Bp1crr¡'lc;). Briseida, el nom
veritable de la qual és Hipodamia, és la filla
de Brises, sacerdot de la ciutat de Lirnes-
sos, conquerida i saquejada per Aquil-les
(v. aquest nom). Brises és germa de Crises,
pare de Criseida. Hipodamia, anomenada
Briseida pel nom del seu pare, era casada
amb Mines, mort per Aquil·les. Aquest la va
fer captiva, i, per tal de consolar-la, Patrocle
li va prometre que aconseguiria que Aquil-
les s'hi casés. En efecte, ella va aITibar a
ser l' esclava preferida, tendrament estima-
da per l'heroi. Quan l'assemblea dels grecs
obliga Agamemnon a tornar Criseida al seu
pare i el reí exigí, com a compensació, que
Aquil·les li donés Briseida, aquest, ple de
calera i de dolor, es va negar a combatre
(v. la seva llegenda). És ella que Agamemnon
promet que li tornara en primer lloc quan }i
envía l' ambaixada per intentar calmar-lo. Es
ella, i només ella, la que accepta Aquil·les
en el moment de reconciliar-se amb l' Atri-
da. La tradició posterior a Homer represen-
tava Briseida com una dona alta, morena, de
mirada brillant, amb les celles juntes i ben
aITeglada. També sembla que fou ella la que
va retre honors fúnebres a Aquil-les.
BRISES (Bpfor¡c;). Brises és el pare de
Briseida (v. l'article anterior). Se'l conside-
ra rei dels Ieleges, a Caria, o bé, més sovint,
germa de Crises, un sacerdot d' Apol-lo de la
ciutat de Lirnessos, que fou saquejada pels
grecs durant la gueITa de Troia. A més de la
seva filla Hipodamia, anomenada més so-
vint Briseida, tenia un fill, Eeció (diferent
de l'heroi homonim, rei de Lirnessos i pare
d' Andromaca). Quan Aquil·les va destru-
ir la seva casa durant el saqueig, ell es va
penjar.
BRITE. La llegenda de Brite, , filla de
Mart (Ares) i serventa de la deessa Artemis,
a Creta, és una repetició de la de Britomar-
tis. Estimada per Minos, Brite es va llarn;;ar
al mar, i el seu cos fou retrobat en la xarxa
d'uns pescadors. Es va declarar una pesta,
291 s.; Q. E., III, 552 s.; ese. a Jl., I, 392; EusT.,
a Hom., 77, 30; Tz., Com., 345; Anteh., 350 s.;
PAUS., V, 24, 11; X, 25, 3; Ov., Her., 3.
Brises: Jl., II, 689; ese. a Jl., XIX, 291; EusT.,
a Hom., 77, 30; D1cT1S, II, 17; Tz., Anteh., 349
s.; PROP., II, 9, 9-16.
Brite: Myth. Vc1t., II, 26.
75
i l'oracle va respondre que per apaivagar-la
calia retre honors divins a «Diana Dictin-
na», l' Arte mis de la Xarxa.
BRITOMARTIS (Bpnóµapnc;). Brito-
martis és una deessa cretenca, el nom de la
qual significava, segons es diu, «la Verge
Dol<;;a». És filla de Zeus i de Carme. Sem-
bla que fou una nimfa verge, companya
d' Arte mis a Gortina (Creta). Minos l' esti-
mava i, mogut pel desig, va perseguir-la du-
rant nou mesos per les muntanyes i les valls
de l'illa. Un día, al final d'aquest temps,
ella va adonar-se que Minos l'estava a punt
d'atrapar i va precipitar-se al mar des d'un
penya-segat. Fou recollida i salvada gracies
a les xarxes d'uns pescadors, d'aquí l'epítet
de Dictinna, «la noia de la xarxa».
Una altra versió, no tan fantastica, expli-
ca el mateix epítet atribuint a Britomartis la
invenció de les xarxes de ca9a. També es diu
que Britomartis, en el decurs d'una cacera,
va quedar atrapada en una xarxa acciden-
talment i que, salvada per Artemis, va rebre
honors divins sota el nom de Dictinna.
Com Artemis, se la representa envoltada
de gossos, vestida de ca<;;adora, fugint dels
homes i amant de la solitud.
BÚCOL (BauKÓAac;). Búcol, nom que
significa «el Bover», era fill de Coló de
Tanagra (Beocia), i germa d'Óquem, Le-
ont i Ocne, que era l'única filla. Ocne, que
estimava Eunost, va ser rebutjada per ell.
Ofesa, va acusar-lo, davant dels seus ger-
mans, d'haver-la volgut violar. Els joves
van apallissar Eunost fins a la mort, i Ocne,
plena de remordiment, confessa tot seguit
la veritat. Els germans van fugir davant les
amenaces del pare d' Eunost, i ella es va
su'icidar.
BÚFAG (Baucpáyac;). Búfag (literalment
«el menjador de bous») és un heroi arcadi.
És fill de Japet i de Tornax. Amb la seva
esposa Promne, durant la gueITa contra
Augias, va recollir Íficles, que estava ferit
(v. Heracles); en va tenir cura fins que va
morir i li dona sepultura. Més endavant fou
Britomartis: SouN., XI, 8; PAus., II, 30, 3;
III, 14, 2; VIII, 2, 4; ef. IX, 40, 3; D. S., V, 76;
CAL·L., H. a Art., 189 s.; Ps. VIRG., Ciris, 301;
A. L., Tr., 40; ese. a AR., Gran., 1356; a EuR.,
Hip., 146. Cf. R. HOLLAND, Britomartis, Her-
mes, 1925, p. 59-65.
Búcol: PLUT., Q. Gr., 40.
Búfag: PAUS., VIII, 14, 9; 27, 17.
Bulis: A. L., Tr., 5.
Bunos: PAus., II, 3, 10; TEOPOMP, fr. 340; Tz.,
BUTES
mort per Artemis, molesta pel seu amor in-
sistent, quan la perseguía pel mont Foloe,
a l 'Arcadia.
BULIS (BauAic;). V. Egipi.
BUNOS (Bauvac;). Bunos és un heroi co-
rinti, fill d'Hennes i d' Alcidamia, que rebé
d'Eetes, quan el rei marxa de Corint per
anar a la Colquida, el tron de Carint, amb
l'ordre de conservar-lo fins al seu retorn o
el d'un deis seus descendents. Després de la
mort de Bunos, el succeí Epopeu de Sició
(v. Epopeu).
BUSIRIS (Baúcr1p1c;). Busiris és, en la
llegenda grega, un rei d'Egipte. En realitat
el seu nom no figura en cap de les dinasties
faraoniques, pero potser és una defonnació
del déu Osiris. Busiris era un rei molt cruel.
La seva tiranía havia for<;;at Proteu a fugir
d'Egipte (v. Proteu). També havia pensat
enviar una expedició de bandits per raptar
les Hesperides, famoses per la seva belle-
sa. Heracles se'ls va trabar en el seu camí,
quan anava a buscar les pomes d' or, i els va
matar, com havia matat Busiris. En efecte,
un seguit de males collites s 'havien abatut
sobre Egipte, i Frasi, un endeví aITibat de
Xipre, havia acansellat al reí que sacrifi-
qués cada any a Zeus un estranger per tal
de calmar el déu i tornar a la prosperitat.
Així ho va fer Busiris, camen<;;ant per sa-
crificar el mateix Frasi. Quan Heracles va
passar per Egipte, Busiris el va fer agafar, el
va lligar amb cintes, el va coronar arnb flors
i el dugué a l' altar com a víctima. Pero He-
racles es va deslligar, va matar Busiris, el
seu fill Ifidamant (o Amfidamant), l'herald
Calbes i tots els presents.
B usiris era fill de Posidó i Lisianassa
(v. la taula 3, p. 80), i fou establert a Egipte
pel rei Osiris quan ell va marxar en la seva
gran expedició al voltant de la teITa.
BUTES (Baúrr¡c;). 1. El primer heroi
d'aquest nam és un fill de Boreas, germa-
nastre de Licurg. Butes i Licurg havien
nascut de dones diferents que na eren, ni
l' una ni l' altra, Oritia, l' esposa legítima del
Com., 174.
Busiris: D. S., I, 17, 45; IV, 18; 27; APOL·L.,
Bibl., II, 5, 11; HERÓD., II, 45; A. GEL·LI, II, 6;
MAcR., Sat., VI, 7; VIRG., G., III, 5; SERVI, ad
loe.; Hm., Fab., 31; 56; 157; Ov., Met., IX, 183;
Et. Magn., s. v.; EuR., dr. sat. Busiris, perdut;
sobre Busiris = Bu-as-iri: «el Iloe d'Isis», ef. A.
WIEDEMANN, Herodots Zweites Buch, Leipzig,
1890; FRAZER, ed. d'APOL·L., Bibl., I, p. 224 s.
Butes: 1) D. S., V, 50. 2) APOL·L., Bibl., III,
14, 8.

déu (v. Boreas). Butes intenta matar el seu
germanastre Licurg, pero com que les se-
ves intencíons foren descobertes, va haver
de fugir amb els seus partidaris i va anar
a establir-se a Naxos, on es dedica al ban-
didatge i a la pirateria. En el decurs d'una
de les seves expedicions, ataca la Ftiotida, a
Tessalia, per raptar-ne les dones. Allí troba
adoradores de Dionís. La majoria van poder
escapar, pero Coronis, la dida del déu, fou
raptada i llíurada a Butes. Pels precs de la
jove, Butes fou embogít per Dionís. Vallan-
ºar-se a un pou i va morir.
2. El segon heroi anomenat Butes és el fill
del reíd' Atenes Pandíon i de Zeuxipe (v. la
taula 12, p. 168). Té coma germanes Filo-
mela i Procne i, com a germa, Erecteu. A la
mort de Pandíon, l'herencia va ser dividida
entre els fills, i Erecteu va rebre el reialme,
Búziges: SERVI, Com. G., I, 19; PL. V., N. H.,
mentre que Butes obtingué el sacerdoci
d' Atena i Posidó. Va casar-se amb la ti-
lla d'Erecteu, Ctonia (v. també Erecteu).
D'ell pretenia provenir la família sacerdotal
dels Eteobútades, a Atenes.
3. Sobre Butes, l' argonauta que va fundar
la ciutat de Lilibeon a Sicília, v. Argonautes
i Erix.
BÚZIGES (Bou~úyr¡c;). Búziges, «el qui
posa els bous sota eljou», és la figura mítica
de l' inventor del jou, que idea la manera de
domar els bous i junyir-los, així com d'uti-
litzar-los per treballar i cultivar els camps.
També era considerat un dels primers legis-
ladors. Se li atribueix la prohibició, esmen-
tada molt sovint a l' antiguitat, de matar els
bous o els braus, pel servei que fan a l'agri-
cultura. V. també l' article Pal·ladion.
VII, 57; ese. a !l., XVIII, 483; HESIQUI,
76
CAANT (Káav8oc;). Fill d'Ocean. Quan
ApoHo rapta la seva germana, la nimfa Me-
lia, prop de Tebes, a les ribes de l'Ismenos,
el seu pare, Ocean, va enviar-lo a buscar-la.
Va trabar la noia i el déu, pero no els va
poder separar. Llavors, ple de calera, va ca-
lar foc al santuari d' ApoHo, la qual cosa li
va costar la vida, perque el déu li va dispa-
rar una fletxa. A Tebes es mostrava la seva
tomba, prop de la font d' Ares.
CABARN (KáBapvoc;). Quan Demeter
buscava la seva tilla, raptada per Hades, un
habitant de Paros, anomenat Cabam, li in-
dica 1' autor del rapte. Com a recompensa,
la deessa li confia, a ell i als seus descen-
dents, la cura del seu culte. Es tracta d'una
llegenda circumscrita a l'illa de Paros.
CABÍRIDES (KaBEtpífü:c;). Són tres nim-
fes, germanes dels Cabirs (v. Cabirs).
CABIRO (KaBEtpw ). Filla de Proteu i
d' Anquínoe. Originaria de Lemnos, l'illa
del déu Hefest, va ser estimada per aquest i
li dona diversos fills: els Cabirs i les Cabí-
rides (v. Cabirs).
CABIRS (KáBEtp01). Divinitats misterio-
Caant: PAus., IX, 10, 5-6.
Cabarn: E. B., s. v. Ká~apvol.
Cabfrides: EsTR., X, 3, 21.
, Cabiro: EsTR., X, 3, 21; E. B., s. v. Ka~El­
pia.
s. v.
ses, el principal santuari de les quals es tro-
bava a Samotracia, tot i que eren adorades a
tot arreu, fins i tot a Egipte -a Memfis-,
segons Herüdot. Els mitografs antics inter-
preten el seu origen i la seva naturalesa de
maneres molt diverses. En la més c01Tent,
Hefest apareix com el seu pare o, almenys,
com el seu ascendent díví. Segons Acusi-
lau, de la seva relació amb Cabiro, Hefest
va tenir un fill, Cadmil, que, al seu tom, en-
gendra tres Cabirs. Aquests foren els pares
de les nimfes Cabírides. Segons Ferecides,
els Cabirs eren fills d'Hefest i de Cabiro,
la tilla de Proteu. En aquestes versions, les
nimfes Cabírides, que eren tres, eren ger-
manes dels Cabirs (també tres). Altres au-
tors consideren que hi havia set Cabirs i que
el seu pare va ser el fenici Sidik, i aleshores
serien germans d' Asclepi. Una tradició que
es remunta a Mnaseas de Patara menciona
quatre Cabirs: Axíer, Axiocersa, Axiocers
i Cadmil, identificats respectivament amb
Demeter, Persefone, Hades i Hennes i, de
vegades, entre els romans, amb Júpiter,
Mercuri, Juno i Minerva, pero en aquesta
hipótesi no se'ns diu quina era la seva ge-
Cabirs: EsTR., X, 3, 19 s.; ese. a A. R., Arg.,
I, 917; EL. ARIST., II, 469 (Keil); F1Ló DE B1-
BLOS, I, 8; NONN., Dion., XIV, 22 s.; HERÓD.,
III, 37; VARRó, V, 58; SERVI, Com. En., III, 12;
264; VIII, 679. V. F. CHAPOUTHIER, Les Dioscu-
res au service d'une déesse, París, 1935; Bengt
HEMBERG, Die Kabiren, Uppsala, 1950.

nealogia. En aquesta versió, Cabirs només
seria un nom místic, funcional, de les di-
vinitats invocades. Per aixo els Cabirs de
vegades s' identifiquen amb Iasió i Dardan
(v. aquests noms), els fills de Zeus i Electra,
que també són herois de Samotracia.
Divinitats de misteris, els Cabirs no po-
dien ser anomenats impunement. Normal-
ment se'ls denominava els Grans Déus. Una
glossa cita, al costat dels noms mencionats,
Aleó i Eurimedont com a «parella» de Ca-
birs, fills de Cabiro i Hefest. En l'epoca
romana, els Cabirs eren considerats més so-
vint una tríada, que reunía les tres divinitats
romanes: Júpiter, Minerva i Mercuri.
Els mites dels Cabirs són gairebé in-
existents. Es deia que els Cabirs havien
assistit al naixement de Zeus a l' acropolis
de Pergam, fet que respon a la seva natu-
ra de demons integrats al seguici de Rea.
Són els servents de la deessa, i per aquesta
raó sovint se'ls confon amb els coribants
o els Curets (v. aquests noms). Després de
l' epoca classica apareixen sobretot com a
protectors de la navegació, amb el mateix
títol que els Dioscurs, amb els quals no dei-
xen de tenir afinitats.
*CACA. Caca es una deessa romana
molt antiga, considerada la germana del
lladre Cacus (v. aquest nom). Segons sem-
bla, el va trair en revelar a Heracles l'indret
on el seu germa havia amagat els bous que
havia robat a l'heroi. Com a recompensa,
Caca va rebre un culte, i en honor seu es
mantenía un foc permanent, com per a la
deessa Vesta.
*CACUS. Cacus, potser una divinitat del
foc, o potser simplement el numen d'un in-
dret, és un heroi local de Roma, el mite del
qual esta relacionat amb el d'Heracles. Se'l
considerava fill de Vulca, i vivía dins d'una
cova de l' Aventí. Quan Heracles tornava de
la seva expedició a l' oc;cident mediterrani
guiant els bous robats a Geríon (v. Hera-
cles), i l'heroi deixava pasturar en llibertat
les besties al lloc del futur Forum Boarium
mentre reposava a la vora del Tíber, Cacus,
com que no podia robar-li tot el ramat mal-
grat que ho desitgés, va endur-se alguns ani-
mals (quatre vaques i quatre bous, segons
sembla) i els amaga dins de la seva cova.
Pero, per tal de no deixar rastre, va estirar
els animals per la cua, for9ant-los a cami-
Caca: LACT., Jnst., I, 20, 36; SERVI, Com.
En., VIII, 190; M. V., II, 153; III, 13.
Cacus: VIRG., En., VIII, 190 s., i SERVI,
Com. ad loe.; LrvI, I, 7, 3 s.; D. H., I, 39 s.; Ov.,
78
nar a reculons. Així, les petjades semblava
que anaven en direcció contraria a la cova
i no cap a ella. Quan Heracles va desper-
tar-se i va comptar el ramat, va adonar-se
del robatori. Va posar-se a cercar allü que
li pertanyia, i Cacus l'hauria enganyat si,
segons alguns, els animals no haguessin
revelat la seva presencia posant-se a mugir
en ensumar els seus congeneres o, segons
altres, si no l'hagués avisat Caca, la germa-
na de Cacus. Sigui com sigui, s'entaula un
combat entre Cacus i Heracles. Cacus tenia
tres caps i treia foc perles seves tres boques.
Pero Heracles no va trigar a passar comptes
amb la seva ma9a.
Una altra versió presenta Cacus tancant-
se a la seva caverna, amuntegant roques
davant de l'entrada, desafiant així els atacs
d'Heracles. Pero ell, pujant a la muntanya,
arrenca les roques que formaven el sostre
de la cova i així va poder agafar el seu ene-
mic i matar-lo. Després va fer un sacrifici
a Júpiter Inventor en reconeixement de la
victoria, i el rei Evandre, que aleshores
regnava a Pal·lanteum, la futura Roma (en
aquell temps un senzill poble de pastors
sobre el Palatí, molt a prop d'allí, v. Evan-
dre), va agrair-li haver alliberat el país d'un
saquejador com Cacus i li va prometre que
el cel li recompensaría l' acció concedint-li
honors divins.
Una versió obscura de la llegenda d'He-
racles substitueix Cacus per un lladre ano-
menat Garan o Recaran, pero que té el ma-
teix paper que Cacus (v. Recaran).
Segons un antic historiador roma, Cacus
va ser un company del rei Marsias, que ha-
via vingut de Frígia per envair Italia. Mar-
sias l'havia enviat en ambaixada davant del
rei etrusc Tarcó, pero aquest el va fer preso-
ner. Cacus va alliberar-se'n i va retornar al
costat de Marsias. Llavors Marsias i Cacus
van ocupar la Campania, als voltants del
Volturn, i van atacar la regió de Roma, on
s'havia establert una colünia arcadia. He-
racles s'havia aliat llavors amb Tarcó i va
destruir els invasors.
Finalment, Diodor parla d'un cert Cacius
(KaKÍO<;), un home extraordinariament fort
que vivía al Palatí i que va acollir Heracles
amb hospitalitat. Aquest és el nom que per-
dura en una pujada del Palatí, les Scalae
Caci, prop de casa seva (atrium Caci).
Fast., I, 543 s.; V, 643 s.; VI, 79 s.; PROP., V,
9, 1 s.; Tz., Hist., V, 21; VERRI FLAC, a SERVI,
Com. En., VIII, 203; SoLí, I, 8; D. S., IV, 21; J.
BAYET, Origines, p. 145 s.
79
CADME (Ká:óµoc;). Cadme és un heroi
del cicle teba, pero la seva llegenda, com
la d'Heracles, s'ha difós bastant arreu del
món medite1nni, des de l' Asia Menor fins a
Il·líria i África (Líbia). Cadme és fill d' Age-
nor i de Telefaassa (o, segons altres tradici-
ons, ~, Argíope) (v. Agenor i la taula 3, p.
80). Es germa de Cílix, de Fenix i d'Europa
(encara que de vegades Fenix sigui consi-
derat el seu pare, com també el d'Europa)
(v. Europa). Finalment, una tradició beocia
testimoniada tardanament el fa fill de l'he-
roi teba autücton Ógig (v. aquest nom).
Després del rapte d'Europa, Agenor en-
vía els seus fills a buscar-la i els prohibeix
que tomín sense ella. La seva mare marxa
amb ells i abandonen el país de Tir, on reg-
nava Agenor. Pero aviat s' adonen que la
seva recerca és en va, i, mentre els germans
s'estableixen en diferents pa'isos, Cadme i
la seva mare van a Tracia, on els habitants
els acullen cordialment. Morta Telefaassa,
Cadme va anar a consultar l'oracle de Del-
fos, que va dir-li que abandonés la recer-
ca d'Europa i fundés una ciutat. Pero, per
escollir l'indret, havia de seguir una vaca
fins al lloc on caigués exhausta. Per tal de
complir l' oracle, Cadme comen9a a fer
camí i, quan travessava la Focida, va veure,
entre els ramats de Pelagont, fill d' Amfi-
damant, una vaca que portava a cada cos-
tat el signe de la lluna (un disc blanc que
recordava la lluna plena). Va seguir-la i la
vaca el porta a través de Beocia per caure
al final a l' empla9ament de la futura ciutat
de Tebes. Cadme veié aleshores que l' ora-
cle s'havia complert i va voler oferir la vaca
en sacrifici a Aterra. Per aixo envia alguns
dels seus companys a buscar aigua a una
font propera, anomenada Font d' Ares. Pero
un drac, que segons alguns autors era des-
cendent d' Ares, vigilava la font i va matar
la major part dels homes que Cadme ha-
via enviat. Ell va córrer en auxili dels seus
companys i va matar el drac. Aleshores se
li va apareixer Aterra i li va aconsellar que
sembrés les dents de l'animal. Cadme ho va
fer: de seguida van sorgir de la te1Ta homes
armats, anomenats els Esparts (és a dir, els
homes sembrats). Aquests homes miraculo-
Cadme: HES., Teog., 935 s.; Od., V, 333 s.;
ese. a /l., II, 494; HERÓD., IV, 147; D. S., IV, 2,
1 s.; V, 47 s.; 48; 49; V, 59, 2 s.; TEOGN., 15-18;
HIG., Fab., 6; 178; 179; PíNo., Pít., III, 152 s.;
Ol., II, 38 s.; A. R., A1;g., IV, 516 s.; ese. a III,
1186; EuR., Fen., 930 s.; 822 s.; Bac., 1330 s.;
ese. a EuR., Fen., 638; a EsQ., Set, 469; 486;
APOL·L., Bibl., III, 1, l; 4, l; 5, 2; 5, 4 s.; Ov.,
sos tenien un aspecte amena9ador. Cadme
va tenir llavors la idea de llan9ar pedres al
mig d'ells. Els Esparts, sense saber qui els
atacava, van acusar-se mútuament i es van
matar entre ells. Només en van sobreviu-
re cinc: Equíon (que tot seguit va casar-se
amb Agave, una de les tilles de Cadme),
Udeu, Ctoni, Hiperenor i Pelor. Tanmateix,
la mort del drac hagué d'ésser expiada per
Cadme, que durant vuit anys va estar al ser-
vei d' Ares coma esclau. Un cop acabada la
penitencia, Cadme va esdevenir rei del país
de Te bes, gracies a la protecció d' Atena.
Zeus li dona per esposa una filla d' Ares i
Afrodita, la deessa Harmonía.
Les noces de Cadme i Harmonía van ser
celebrades amb grans festes, en les quals
participaren tots els déus i van cantar les
Muses. Van baixar del cel i van arribar a la
Cadmea, la ciutadella de Tebes, amb els re-
gals. Els millors foren per a Harmonía: un
vestit meravellós, teixit per les Gracies, i
un collaret d'or, obra d'Hefest, el déu forja-
dor. Aquest collar, segons alguns, Cadme el
va rebre del mateix déu, segons altres, era
un regal d'Europa al seu germa, i ella l'ha-
via rebut de Zeus. El collar i el vestit van
tenir un paper important més endavant, en
l'expedició dels Set contra Tebes (v. Amfia-
rau, Erifile i Alcmeó).
Cadme va tenir amb Harmonía bastants
fills, les noies Autonoe, Ino (que, divinitza-
da, prengué el nom de Leucotea), Agave i
Semele, i un noi, Polidor.
Cap al final de la seva vida, Cadme i Har-
monía abandonaren Tebes en unes circums-
tancies estranyes, i deixaren el tron al seu nét
Penteu, el fill d' Agave i Equíon. Van marxar
cap a Il·líria, al país dels enqueleus. Aquest
poble havia estat atacat pels il·liris, i un ora-
cle els havia promes la victoria si tenien al
capdavant Cadme i Harmonía. En efecte, així
van sortir-ne vencedors. Cadme regna ales-
hores sobre els il·liris i tingué un fill, Il·liri.
Pero després van ser transformats en serps
i passaren als Camps Elisis. S' ensenyava la
seva tomba a Il·líria (v. també Agave).
Una llegenda, citada per Nonnos de Pa-
nopolis, pero que segurament és una inven-
ció d'un poeta tarda, explica que Cadme
Met., IU, 6 s.; IV, 563 s.; PAus., III, 1, 8; 15, 8;
24, 3; IV, 7, 8; VII, 2, 5; IX, 5, 1s.;10, 1; 12, 1
s.; 16, 3 s.; 26, 3-4; X, 17, 4; 35, 5. EsTR., I, 46;
VII, 326; ATEN., XI, 426 B; Tz., Chil., IV, 393
s.; NoNN., Dion., I, 140 s.; 350 s., etc.; E. B.,
s. v. Bou8ór¡; F. VrAN, Les origines de Thebes,
París, 1963.
 80 81
seguí les petjades del brau que havia raptat
la seva germana i que fou allistat per Zeus
al' expedició contra el gegant Tifó. Per aixo
va posar-se un vestit de pastor que li havia
donat el déu Pan, company seu. I quan Tifó
havia tret els nervis a Zeus, Cadme l' en-
canta amb una lira i obtingué la restitució
dels nervis del déu, amb l'excusa que havia
de fer-ne les cordes de la seva lira. Cadme
toma els nervis a Zeus, la qual cosa permet
al déu obtenir la victoria. En recompensa,
Cadme rebé lama d'Hannonia (v. Tifó).
A Tera, Rodes, Samotracia, Creta i a molts
altres llocs s' explicava que Cadme, mentre
buscava Europa, hi havia fundat ciutats.
CAFAURE (Kácpaupoc;). Libi fill d' Am-
fítemis (anomenat també Garamant) i d'una
nimfa de la llacuna Tritonida, i, per tant, nét
d' Acacal-lis i Apol-lo. Un dia que vigilava
els seus ramats de bens a Líbia, no gaire
lluny de la llacuna Tritonida, un argonauta
anomenat Cantos intenta robar-li'n una part
C/l
::l
<1.l
perdonar de menjar als seus companys afa-
N C/l mats. Cafaure el va matar, pero ell també va
2--:~Q ser ben aviat venc;;ut i mort pels argonautes
(v. també Cefalió).
C/l
::l CAFENE (KacpÉvri). Cafene és una noia
<1.l
N de la ciutat de Criassos, a Caria. Una colü-
nia de grecs de Melos, condults per Nimfeu,
va establir-se al país, i multiplicant-se rapi-
dament, va esdevenir molt poderosa. Els ha-
bitants de Criassos es van espantar i van de-
cidir eliminar els seus molestos vei"ns. Van
decidir convidar tots els grecs a una festa i
matar-los quan estiguessin reunits. Pero Ca-
fene estava enamorada de Nimfeu i revela el
complot. Quan els caris van anar a convidar
els grecs, ells ho acceptaren, pero van dir
que el costum del seu país exigia que les se-
ves dones també fossin convidades. I així es
va fer. Els homes van presentar-se a la fes-
ta desarmats, pero cadascuna de les dones
portava una espasa sota la roba. A l'hora del
menjar, donat el senyal, els caris van atacar
els grecs, pero aquests van avanc;;ar-se i els
van matar tots. Van arrasar la ciutat de Crias-
sos i en van construir una altra, que van ano-
menar Nova Criassos. Cafene es va casar
amb Nimfeu, que rebé grans honors.
CAFIRA (Ka<pEÍpa). Cafira és una filla
Cafaure: A. R., Arg., IV, 1494.
carene: PLUT., Mu!. Virt., VII, 304.
Cafira: D. S., V, 55, l.
Caieta: V1RG., En., VII, 1 s.; i SERVI, ad loe.;
Ov., Met., XIV, 441 s.; Esm., V, p. 233; SoLí,
II, 13; AuR. VícT., Orig., 10; D. H., I, 72; D. S.,
d'Ocean. Amb els Telquins va criar Posidó,
que li havia confiat Rea, a l'illa de Rodes.
*CAIETA. La llegenda de la ciutat de
Caieta (avui en dia Gaeta, prop de Terra-
cina, a la costa sud del Laci) contava que
havia estat fundada en memoria de Caieta,
la dida d'Eneas (segons altres, la d' Ascani,
o fins i tot la de Creüsa, l'esposa d'Eneas).
Tan aviat es deia que Caieta havia estat en-
terrada en aquell indret, com que ella havia
impedit allí l'incendi de la flota d'Eneas.
Finalment, una altra tradició relacionava el
nom de Gaeta amb Eetes, el pare de Medea,
que havia arribat a aquella regió a la recer-
ca de la seva filla (v. Argonautes i Eetes).
Segons aquesta versió, el primer nom de la
ciutat hauria estat Eeta, i més endavant va
esdevenir Caieta.
CAIRA (Káapa). Cai"ra és la filla d'un
terrissaire de Milet, que té un paper en la
llegenda de Neleu, el fill de Codre (v. Ne-
leu i Codre). Com que havia d'abandonar
la patria, Neleu consulta a l'oracle on s'ha-
via d'establir. L'oracle li respongué que
trobaria una nova patria al lloc on una noia
li donés terra bmTejada amb aigua. Neleu,
errant, arriba un dia a Milet i allí li va dema-
nar a Cai"ra que li donés terra molla per fer
l'empremta d'un segell. Cai"ra va accedir
i l' oracle va complir-se. Llavors Neleu va
obtenir el poder a Milet i funda tres ciutats
a les rodalies.
CAISTRE (Káüorpoc;). Cai"stre és el déu
del riu homonim que hi ha a Lídia. Es diu
que és fill d'Aquil·les i }'amazona Pentesi-
lea. El seu fill és Efes, fundador de la ciutat.
També és pare de Semíramis, que va tenir
amb Derceto (v. Semírarnis).
CALAM (KáA.aµoc;). Calam, nom que
significa «canya», era fill del déu-riu Me-
andre, de Frígia. Tenia relacions amoroses
amb un jove de gran bellesa anomenat Car-
pos, fill del déu Zefir i una de les Rores. Un
dia que tots dos es banyaven al Meandre,
Calam intenta de superar el seu amic ne-
dant, pero Carpos s' ofega en la cursa. Ca-
lam va assecar-se de tristesa i es convertí
en una canya a la vora del riu. Carpos (nom
que significa «fruit») esdevingué el «fruit
dels camps», que mor i reneix cada any.
IV, 56 (citant TrMEU).
Ca"ira: Tz., Com., 1379.
Cai"stre: SERVI, Com. En., XI, 661; Esm., XIV,
650; PAUS., VII, 2, 7; Et. Magn., s. v. Káu0Tpo<;.
Calam: SERvr, Com. Egl., V, 48; NoNN.,
Dion., XI, 370-481.
CALCANT
CALCANT (KáA.xm:;). Calcant és un en-
deví de Micenes, o potser de Megara, el més
habil del seu temps per interpretar el vol
dels ocells i qui millar coneixia el passat,
el present i el futur. Apol·lo li havia donat el
do de la profecia. Calcant era till de Testar
i, per ell, era descendent del déu. Fou l' en-
deví titular de l'expedició grega contra Tro-
ia. En cada moment important de la guerra
i de la seva preparació, hi ha una profecía
de Calcant. Quan Aquil·les va fer nou anys,
fou ell qui anuncia que Troia no cauria si
el nen no participava en la lluita, i per aixo
Tetis va camuflar el seu till entremig de
les tilles del rei d'Esciros (v. Aquil·les). A
Aulida interpreta el presagi fornit per una
serp que va devorar els ocells de l' altar
del sacritici, dient que la ciutat seria presa
el dese any de la guerra (v. Agamemnon).
Despres del desgraciat desembarcament a
Mísia, quan Telef havia accedit a guiar la
flota cap a Troia, Calcant confirma amb les
seves prediccions les indicacions de Telef
(v. Aquil·les). És ell qui, a l'hora de la se-
gona sortida, a Aulida, revela que la cal!fla
que atura la flota és deguda a la calera d' Ar-
temis, una calera que només pot apaivagar-
se amb el sacritici d'Ifigenia (v. Ifigenia i
Agamemnon). Més endavant, d~sprés de la
mort d' Aquil-les i del su"icidi d' Aiax, till de
Telamó, anuncia als grecs que la ciutat no
podra ser presa si no s' aconsegueix l' are
d' Heracles. Així és com el trobem a l' origen
de la missió d'Ulisses al costat de Filocte-
tes (v. Ulisses i Filoctetes). Després de la
mort de Paris aconsella als grecs que facin
presoner Helen, que s'ha retirat als boscos
de l'Ida, perque és l'únic que podra revelar-
los les condicions per aconseguir la ciutat
(v. Helen). Finalment és ell qui, veient que
amb la forºa no s' aconsegueix res, sugge-
reix construir un cavan de fusta gracies al
qual els guerrers podran entrar a la ciutat.
Ell mateix també va entrar dins del cavan.
En el moment de la partida, prediu als grecs
que el retorn no sera fücil a causa de la cale-
ra d' Atena, descontenta perla injustícia que
s'ha comes amb el seu protegit, Aiax, fill de
Telamó (v. la seva llegenda). No va voler
marxar amb ells, perque sabia que la comi-
tiva no arribaría a bon port, i per aixo va
embarcar-se amb un altre endeví, Amfíloc,
Calcant: !l., I, 69; 92; II, 300 s.; ese. a
!l., II, 135; a A. R., Arg., I, 139; a Od., XIII,
159; PAus., I, 43, 1; HIG., Fab., 97; 128; 190;
APüL·L., Bibl., III, 13, 18; Ep., III, 15; 21 s.;
V, 8 s.; V, 2 s.; PAUS., I, 43, 1; VII, 3, 7; IX,
19, 6; Ov., Met., XII, 11 s.; EsTR., XIV, 462 s.;
82
fill d' Amfiarau (v. la seva llegenda), endu-
ent-se amb ell els herois Leonteu, Podaliri i
Polipetes. El seu vaixell fou empes fins a la
costa de l' Asia Menor, a Colofó -segons
altres, hi van an-ibar a peu-. Ara bé, un
oracle -probablement una profecía d'He-
len- havia anunciat a Calcant que mori-
ría el dia que trobés un endeví més habil
que ell. A Colofó va trabar-se amb l' ende-
ví Mopsos. Prop de casa seva hi havia una
tiguera, i Calcant va preguntar: <<Quantes
figues té?», i Mopsos va respondre: «Deu
mili un quarta, i una tiga de més». Un cop
feta la comprovació, Mopsos l'havia en-
certat. També hi havia una truja prenyada,
i Mopsos va preguntar a Calcant: «Quants
garrins porta i quant temps li falta per pa-
rir?» Calcant assegura que en portava vuit.
Mopsos li va fer veure que s' equivocava, i
va afegir que l' animal no en duia vuit, sinó
nou, tots mascles, i que pariría l' endema, a
l'hora sisena. I així va ser. Calcant va morir
d'amargura. Hi ha qui diu que es va su"ici-
dar, i fou enterrat a Nocion, prop de Colofó.
Una altra versió d' aquesta rivalitat entre els
dos endevins l' explica Conó. El reí de Lícia
preparava una expedició, i Mopsos la hi va
desaconsellar dient-li que seria venºut. En
canvi, Calcant li va assegurar la--»i:ctOria.
El rei va anar a la guerra i fou venºtlt.
Aixo va fer créixer la reputació de Mopsos,
pero va fer que Calcant, desesperat, se
su"icidés.
També s'explicava una altra histüria pel
que fa a la seva mort. Calcant havia plan-
tat una vinya en un bosc sagrat d' Apol·lo,
al bosc de Grineon, a Mísia. Un profeta
d'aquella contracta li va prediI· que mai beu-
ria vi de la seva vinya, i Calcant en va fer
befa. La vinya va créixer, va donar fruit i
més tard vi, i, el dia que s'havia de beu-
re el vi novell, Calcant va convidar la gent
de la rodalia i també l' endeví que havia fet
la predicció. En el moment en que, amb la
copa plena, Calcant es disposava a beure, el
seu rival va repetir-li que no tastaria el vi.
Calcant esclafí a riure, de manera que va
ofegar-se i morí sense haver pogut apropar
la copa als llavis (v. Antínous).
Les negendes de la Italia meridional
coneixien a un Calcant, també endeví, la
tomba del qual s' ensenyava a Siris, al golf
SERVI, Com. Egl., VI, 72; Com. En., II, 166; m,
322; CoNó, 34; 6; Q. E., VI, 61; XII, 3 s.; VrRG.,
En., II, 185; Tz., Posth., 645; Com., 427; 978
s.; 1047 s.; v. BÉRARD, Colonisation, p. 394 s.;
i J. PERRET, Calchas et les bergers, Rev. Arch.,
1937, p. 181 s.
83
de Tarent. També hi havia un Calcant al
santuari del qual s' anava a dormir per tal
de coneixer el futur a través dels somnis.
Aquest santuari es trobava a la regió del
mont Garga, a l' Adriatic. Sembla ser que
el Calcant de Siris va morir per un cop de
puny d'Heracles. Aquestes diferents lle-
gendes difícilment poden tenir relació entre
elles (v. també Calcó).
CALCÍOPE (XaAK1óm1). Calcíope és el
nom de diverses hero"ines.
l. Una és filla d'Eurípil, rei de l'illa de
Cos. S'uní amb Heracles i engendra Tessal
(v. la taula 18, p. 258).
2. Una altra és la tilla del reí de la Colqui-
da Eetes. Es va casar amb Frixos i va tenir
quatre tills: Argos, Melas, Frontis i Citissor
(v. la taula 34, p. 457).
3. Una tercera és filia del rei Rexenor (o
de Calcodont, 1). Es casa amb Egeu, rei
d' Atenes, de qui fou la segona dona, ja que
la primera era Meta, tilla d'Hoples. Com
que no podía tenir fills amb ella, Egeu va
anar a Delfos i de tornada, de pas per Treze,
engendra Teseu amb Etra (v. Egeu i Teseu).
CALCÓ (Xá:A.Kwv). l. Calcó és un heroi
originari de Ciparís, al Pamas. Un oracle
havia aconsellat a Nestor que el donés com
a consener i escuder al seu till Antíloc. En
el combat entre Aquil·les i la reina de les
amazones, Pentesilea, Calcó, que l' estima-
va, la va socórrer. Fou mort per Aquil-les, i
el seu cadaver va ser penjat a la creu pels
grecs com a castig perla seva tra"ició.
2. Un altre Calcó és fill de Mecían
(v. Abant, 1).
CALCODONT (XaA.Kwbwv). l. Cal-
codont és un heroi d'Eubea, fill d' Abant,
l' eponim dels abants i pare de l'heroi Ele-
fenor, que participa en la guerra de Troia
(v. Elefenor). Fou mort per Amfitrió durant
una expedició dels tebans contra els eubeus
per alliberar-se d'un tribut que els havien
imposat. La seva tomba es mostrava prop
de Calcis. A més d'Elefenor, Calcodont te-
nia una filla, Calcíope, que va casar-se amb
Egeu en segones núpcies (v. Calcíope).
Cakíope: 1) APOL·L., Bibl., II, 7, 8; !l., II,
676 s., i ese. ad loe.; PLUT., Q. Gr., 58; H10.,
Fab., 254; cf. 97. 2) APOL·L., Bibl., I, 9, l;
HIG., Fab., 3; 14; A. R., Arg., II, 1140 s., i ese.
ad loe.; Tz., Com., 22. 3) APOL·L., Bibl., III, 15,
6; Tz., Com., 454; ATEN., XIII, 556 F.
Calcó: 1) EusT., a Hom., p. 1697, 54. 2) V.
Abant, l.
Calcodont: 1) APoL-L., Bibl., III, 1O, 8; !l.,
II, 541; IV, 464; i ese. a Il., II, 536; EusT., a
S 'esmenten al tres herois amb el mateix
nom:
2. Un company d'Heracles en l'expedi-
ció contra Elis.
3. Un dels pretendents d'Hipodamia mort
per Enomau (v. Hipodamia).
4. Finalment, un dels defensors de Cos
contra Heracles, quan l'heroi encapºafa
l' atac contra Eurípil (v. Eurípil i He rae les).
Aquest Calcodont ferí Heracles, que va
poder salvar-se gracies a la intervenció de
Zeus, que el va treure a temps del camp
de batalla.
CALCOS (Ká:A.xo<:;). Calcos és un rei
dels daunis, un poble molt antic del sud
d' Italia. Estava enamorat de la maga Circe
quan ella rebé la visita d'Ulisses. Pero Cir-
ce, enamorada d'Ulisses, no va fer cas de
l' amor de Calcos. Com que ell hi insistía,
Circe va oferir-li un banquet en el qual va
transformar-lo en porc per tancar-lo des-
prés als estables. En veure que el seu rei no
tomava, els daunis van anar a cercar-lo per
la forºa. Circe va accedir a tornar-lo a la
seva forma humana, pero amb la condició
que no posaría mai més els peus a l' illa per
declarar-li el seu amor ni per cap altra raó.
CALIDNE (Ká:A.u8vo<:;). Fill d'Úran. És,
segons algunes tradicions, el primer rei de
Tebes, predecessor d'Ogig. Sovint se li atri-
bueix la construcció de la muralla i de les
torres que envoltaven la ciutat, encara que
la tradició més difosa considerava Amfíon i
Zetos autors d'aquests treballs (v. Amfion).
CALIDÓ (KaA.u8wv). l. Heroi eponim
del país de Calidó, a Etülia, al nord del golf
de Corint. És fill d'Etol i de Pronoe (v. Etol
i la taula 26, p. 316). Va casar-se amb Eolia,
filla d' Amitaon, amb qui va tenir dues tilles,
Epicasta i Protogenia.
2. Altres tradicions fan de Calidó un fill
de Testi. Aquest, havent tornat de Sició
després d'una llarga absencia, troba Calidó
dormint amb la seva mare. Pensant, equi-
vocadament, en una relació incestuosa, els
va matar. Més tard, reconeixent el seu error,
Hom., p. 281, 45; Tz., Com., 1034; PAus., VIII,
15, 6-7; IX, 17, 3; 19, 3. 2) PAUS., VIII, 15, 6.
3) PAUS., VI, 21, 7. 4) APOL·L., Bibl., II, 7, 1;
PLUT., Q. Gr., 58.
Calcos: PART., 12.
Calidne: Tz., Com., 1206- 1209; E. B., s. v.
Ká)\Uova.
Calidó: 1) APüL·L., Bibl., I, 7, 7. 2) Ps.
PLUT., De Fluv., 22, l i 4.
CALIPSO
va llarn;ar-se al riu, anomenat Axenos, que
aleshores va rebre el nom de Testi abans
de dir-se, definitivament, Aqueloos. Calidó
també és considerat fill d' Ares i Astínome.
Va veure Artemis mentre es banyava i fou
transformat en roca, a la muntanya anome-
nada Calidó, prop del' Aqueloos (v. també
Aqueloos).
CALIPSO (KaAmjJw ). 1. Calipso és una
nimfa, segons alguns, filla d' Atlant i de
Pleione (v. Pleiades), segons altres, del Sol
(Helios) i de Perse -la qual cosa la faria
germana d'Eetes i de Circe (v. les seves
llegendes). Vivia a l'illa d'Ogígia, que els
autors situen a la Mediterrania occidental i
que sens dubte correspon a la península de
Ceuta, davant de Gibraltar. Calipso, «la que
amaga», va acollir Ulisses naufrag. L' Odis-
sea narra com el va estimar i com el va rete-
nir durant deu anys (també es diu que foren
set, o fins i tot un) oferint-li, inútilment, la
immortalitat. Ulisses conservava en el fons
del seu cor el desig de tornar a Ítaca i no es
va deixar seduir. Calipso viu en una cova
profunda amb moltes sales que donen ajar-
dins naturals, amb un bosc sagrat de grans
arbres i amb fonts que escampen les seves
aigües per la gespa. Passa el temps filant i
teixint amb les seves serventes, també nim-
fes, que canten mentre treballen. Responent
al prec d' Atena, Zeus envía Hermes a trobar
Calipso amb l' ordre d' alliberar Ulisses. Ca-
lipso el va deixar marxar a contracor, li va
donar fusta per fer-se una nau i provisions
per al viatge, indicant-li també els astres
que havien de guiar la seva navegació.
Les llegendes posteriors a l' Odissea do-
nen a Calipso i a Ulisses un fill, anomenat
Llatí -considerat més sovint fill de Cir-
ce-; de vegades s'explica que van tenir
dos fills, Nausítous i Nausínous, noms que
evoquen el de la nau (vauc;). Finalment,
també se li atribueix com a fill Auson,
l'eponim d' Ausonia (v. Á.üson i Ulisses, i la
taula 39, p. 538).
CAL·LÍDICE (Kaí\A10íK11). Cal·lídice
Calipso: 1) APOL·L., Epit., VII, 24; Od., V,
13-281; VII, 243-166; Hm., Fab., 125; JoH.
LYD., De Mens., I, 13; EusT., a Hom., p. 1796;
Tz., Com., 174. Cf. PRoP., I, 15, 9; Ov., Art am.,
JI, 125; v. també l'art. Á.uson. V. BÉRARD, Navi-
gations d'Ulysse, t. III, p. 213 s.; A. MEILLET, a
Rev. des Et. gr., 1919, p. 384 s.; RoHDE, Griech.
Roman3 , Leipzig, 1934, p. 2; A. FERRABINO, Ka-
lypso, Torí, 1914, p. 257 s. 2) HEs., Teog., 369.
CaHídice: APoL·L., Ep., VII, 34; ef. Ep. Gr.
Fl: (ed. Kinkel), p. 57 s.
84
és una reina dels tesprotesos, amb qui va
casar-s,e Ulisses quan, després del seu re-
torn a !taca, va haver de tornar a marxar, se-
gons havia predit Tiresias. Ulisses va tenir
amb ella un fill anomenat Polipetes, que va
regnar quan va morir la seva mare, mentre
Ulisses tornava a Ítaca (v. Ulisses i la taula
39, p. 538).
CAL·LÍOPE (Kaí\í\1ón11). Una de les
Muses. Encara que originariament les-seves
funcions, com les de les seves germanes, no
s'especifiquin, a partir de l'epoca alexan-
drina se li atribueix en particular la poesía
lírica. De vegades és considerada la mare
de les sirenes, la de Linos o la de Resos
(v. aquests noms). També figura, en algunes
llegendes, com a arbitre entre Persefone i
Afrodita en la seva baralla per Adonis.
CAL·LÍPOLIS (Kaí\í\fooí\1c;). Fill d' Al-
catous, mort pel seu pare per haver alterat
la celebració d'un sacrifici. Es mostrava la
seva tomba a Megara (v. Alcatous).
CAL·LÍRROE (Kaí\í\1ppó11). Cal-lírroe,
que significa «bell rierol», és el nom de di-
ferents heroines.
1. La primera és filla d'Ocean i de Te-
tis. Fou ella qui, unida a Crisaor, fill de la
Gorgona i de Posidó, engendra els monstres
Geríon i Equidna (v. la taula 33, p. 454).
Amb Posidó va tenir Mínias; amb Nilos,
Quíone, i amb Manes, primer rei de Lídia,
va concebre Cotis.
2. Una altra Cal·lírroe és la filla del déu-
riu Aqueloos. Va casar-se amb Alcmeó,
de qui va tenir dos fills, Amfoter i Acarna
(v. la taula 1, p. 8). Després de la mort del
seu marit per obra dels fills de Fegeu, fou
estimada per Zeus, a qui va demanar que
fes créixer rapidament els seus dos fills i els
donés fon;;a per venjar el seu pare. Zeus li
ho va concedir i així fou venjada (v. Acar-
na). Les desgracies van arribar a Cal-lírroe
per haver desitjat posseir el collar i el vel
d'Harmonia (v. Cadme), els presents divins
sobre els quals hi havia una maledicció.
3. El déu-riu Escamandre també tenia
CaHfope: Hm., A. p., II, 7; ese. a /l., X, 435;
APOL·L., Bibl., I, 3, 4.
CaHípolis: PAus., I, 42, 7; 43, 5.
CaMfrroe: 1) HEs., Teog., 288 s.; H. h. a
Dem., 419; Tz., Com., 651; 874; Hlo., Fab.,
111; APOL·L., Bibl., II, 5, 10; SERVl, Com.
En., IV, 250; D. H., I, 27. 2) V. els art. Alcmeó.
Acama; APOL·L., Bibl., III, 7, 5; PAUS., VIII:
24, 9. 3) APOL-L., Bibl., III, 12, 2; ese. a /l., XX,
232; a PERSI, I, 134; 4) PLUT., Pw: min., 23; 5)
PAUS., VII, 21, l.
85
una filla anomenada Cal-lírroe. Va casar-se
amb Tros i va tenir quatre fills: Cleopatra,
Ilos, Assarac i Ganimedes (v. la taula 7, p.
128). Amb la Troada es relaciona una Cal-
lúToe, potser identica a l' anterior; fou una
nimfa estimada per Paris quan vigilava els
ramats a l' Ida, abans de l' aventura amb
Helena. Paris la va abandonar per Helena,
i Cal-lírroe, segons s' explica, plora llarga-
ment l' amor perdut.
4. Una altra Cal·lírroe és filla de Licos,
rei de Líbia. Després de la guerra de Troia,
una tempesta va empenyer Diomedes a les
costes del seu reialme. Licos el va fer pre-
soner i el volia sacrificar a Ares quan Cal-
lírroe, enamorada de l'heroi, el va alliberar.
Pero ell l' abandona, i la noia, desesperada,
es va penjar.
5. Cal·lírroe és també el nom d'una font
propera a Calidó. Es deia que era una noia
que havia rebutjat l'amor d'un sacerdot de
Dionís anomenat Cores. Ell es va planyer
del seu fracas a Dionís, i el déu envía al
país una epidemia de follia. Els habitants
interrogaren l' oracle de Dodona, el qual va
revelar que per aplacar el déu calia sacri-
ficar la noia, o una altra persona en el seu
lloc, a l' altar ates per Cores. Quan Cores
estava a punt de sacrificar la noia, corpres
d' amor, no va tenir forces i es va matar. Cal-
lírroe, avergonyida, va suicidar-se a la vora
de la font que més tard havia de portar el
seu nom.
CAL·LISTO (Kaí\í\1crrw). l. La llegen-
da de Cal-listo és un mite arcadi: Cal·listo,
segons alguns autors, era una nimfa del
bosc, segons altres, una filla del rei Licaon,
o també de Nicteu. S'havia consagrat a la
virginitat i vivía a les ,muntanyes, cac;;ant,
amb les companyes d' Artemis. Zeus la va
veme i es va enamorar d'ella. Va unir-s'hi
prenent la formad' Artemis perque Cal·listo
defugia tots els homes. Segons altres, va
prendre l~ forma d' Apol·lo, el déu arcadi,
germa d' Aliemis. Amb ella engendra Ar-
cas. Cal·listo estava embarassada d' Arcas
quan un dia Artemis i les seves companyes
Cal·listo: 1) ER., Cat., I s.; VIII; APoL·L.,
Bibl., III, 8, 2; ese. Ven. a l' !l., XVIII, 487;
CAL·L., H. a Zeus, 40; CATUL, LXVI, 66;
TEóCR., I, 125; HIG., A. p., II, l; Fab., 155;
176; 177; Ov., Met., II, 409 s.; Fast., JI, 155 s.;
SERVI, Com. G., I, 138; PAus., I, 25, l; VIII, 3,
6 s.; 4, l; X, 9, 5; ef. Tz., Com., 478; 481; ese. a
EuR., Resos, 36; a TEóCR., 1, 3. 2) V. Ulisses.
Cambies: ATEN., X, 416 C; ef. EL., H. V.,
van decidir de banyar-se en una font. Cal-
listo va haver de desvestir-se, i la seva falta
va ser descoberta. Artemis, enfurismada,
l' expulsa i la va transformar en óssa. Es
deia que aquesta transformació es devia a
la gelosia d'Hera, o també a una prevenció
de Zeus, que va voler dissimular la seva
estimada i apartar-la, d' aquesta manera,
de la venjanc;;a de la seva dona., Tanmateix,
Hera la va descobrir i persuadí Altemis per-
q ue la matés amb una ftetxa. O bé fou Arte-
mis qui la va matar, perno haver sabut conser-
var la virginitat. Zeus la va transformar en
una constel-lació, l'Óssa Major (v. també
altres variants de la llegenda a l' article Ar-
cas, i la taula 10, p. 154). De vegades tam-
bé se li atribueix un segon fill, germa bessó
d' Arcas, el déu Pan.
2. Sobre una altra Cal-listo, germana
d'Ulisses, v. la taula 39, p. 538.
CAMBLES (Káµ~í\11c;). Cambies fou un
rei de Lídia, tan golafre que va menjar-se la
seva propia esposa. Penedit, se suicida. En
lloc de Cambies, aquest rei de vegades és
anomenat Camblistes (v. lardan).
*CAMENES. Les Camenes són les nim-
fes de les fonts de Roma. Tenen el santuari
en un bosc sagrat, no gaire lluny de la Porta
Capena (a la part sud del Celi), a l'indret on
també hi havia un santuari d'Egeria (v. Ege-
ria). Aquestes nimfes ben aviat van ser assi-
milades a les Muses.
*CÁ.MERS. Camers és un rei llegendari
d'una ciutat mítica situada entre Terraci-
na i Gaeta, anomenada Amieles. És fill de
Vulcent. La seva ciutat havia desaparegut a
l'epoca classica, a causa d'una invasió de
serps.
*CÁ.MESES. Cameses és el nom d'un
rei molt antic que, segons una tradició molt
obscura, va regnar al Laci quan hi aborda el
déu Janus, exiliat de Tessalia, la seva patria.
Cameses acollí molt bé el fugitiu i compartí
el reialme amb ell. Durant un quant temps
regnaren tots dos junts, fins a la mort de ca.-
meses, i llavors Janus regna sol.
I, 27; N1c. DAM., a Ft: Hist. Gr. (Müller), III,
p. 372, 28.
Camenes: SERVI, Com. Egl., VII, 21 (citant
VARRó); L1v1, I, 21, 3; PLUT., Numa, 13.
Camers: PL. V., N. H., III, 59; VIII, 109;
SERVI, Com. En., X, 564; cf. X, 561 s.
Cameses: PLuT., Q. R., 22; SERVI, Com. En.,
VIII, 330.

*CAMIL·LA. La llegenda de Camil-
la és virgiliana, narrada a l 'Eneida, i sens
dubte fonamentada en llegendes populars
italianes i també imitada de la historia
d' Harpalice (v. aquest nom). Camil-la era
la filla del rei dels volscos Metab de Pri-
vem. Expulsat de la seva ciutat pels seus
enemics després de la mort de la seva espo-
sa Casmil·la, fugí amb la seva filla encara
petita, perseguit per soldats armats. Pero
quan estava a punt d'escapar-se, va aturar-
lo el curs del' Amase, un petit riu del Laci.
Llavors, per salvar la filla, va tenir la idea
de lligar-la a una forta pica que duia per
tal de poder-la llanc;ar a l'altra riba. Va pro-
metre a Diana que li consagraría la filla si
se salvava. Diana va atendre la súplica: l'in-
fant va atenyer la riba oposada. Ell mateix
travessa el riu nedant, i tots dos van viure
durant molt de temps al bosc, enmig de la
solitud. La noia va acostumar-se a aque-
lla vida, fins al punt de no poder suportar
!'estada en les ciutats. Cas;ava, es preparava
per a la guerra, i participa en la lluita contra
Eneas, acomplint nombrases proeses, a la
manera de les amazones gregues. Pero fou
morta per l'heroi Arrunt.
CAMPE (Káµrrr¡). Campe és un ésser
monstruós, femení. Cronos li havia confiat
als Infems la custüdia dels ciclops i deis he-
catonquirs, reclosos allí (v. Cronos). Quan
un oracle va prometre a Zeus la victoria
contra Cronos i els Titans si comptava amb
l' ajut dels ciclops, Zeus va matar Campe i
els va alliberar.
CÁNACE (Kavá:Kr¡). Canace és una de
les filles d'Eol i d'Enarete (v. Eol i la taula
8, p. 136). Ovidi -sens dubte seguint Eu-
rípides- explica que va tenir un fill del seu
germa, Macareu. Quan la seva dida estava a
punt de treure l'infant del palau per abando-
na.r-lo -l'havia amagat sota uns objectes
sagrats, fent veure que anaya a celebrar un
sacrifici- l'infant va fer un c1it, revelant
així la sev~ presencia a Eol. Aquest va llen-
<;ar el nen als gossos i envía una espasa a la
seva filla amb l' ordre de stúcidar-se. Cana-
CamiMa: VrRG., En., XI, 531 s.; 641 s.; 759
s.; 838 s.; Hra., Fab., 252; SERVI, Com. En., I,
317.
Campe: AroL·L., Bibl., I, 2, 1; NoNN., Dion.,
XVIII, 237 s.; D. S., III, 72; ef. Ov., Fast., III,
799 s.
Canace: AroL·L., I, 7, 3; D. S., V, 61; CAL·L.,
H. a Dem., 99; Hra., Fab., 238; 242; 243; Ov.,
Her., 11; ESTOBEU, Flor., 64, 35; SERVI, Com.
En., I, 75; ese. a AR., Núv., 1371; Gr., 849; PLUT.,
86
ce va tenir amb Posidó diversos fills (v. la
taula 11, p. 165).
*CANENT. Canent és una nimfa del
Laci, personificació del cant. Esta cas~da
amb Picus, rei dels laurents -al sud d'Os-
tia-, i tots dos s' estimen tendrament. Pero
un dia, durant una cacera, la maga Circe
veu Picus i se n'enamora. Per allunyar-lo
del seguici, el transforma en senglar, amb la
intenció de tomar-li de seguida la seva for-
ma normal. Picus, separat de la seva esposa,
es desespera, i, quan Circe li declara el seu
amor, ell la rebutja. Aleshores, amb tota la
seva calera, el transforma en ocell, en un
picot verd. Mentrestant, Canent, desespera-
da, va errant sis dies i sis nits a la recerca de
Picus. Al final, esgotada, es deixa caure a la
riba del Tíber. Allí canta per darrer cop i es
dissolt en l' aire.
CANOP (Kávwrroc;). Canop fou l'heroi
que dona nom a una ciutat egípcia i a un
brac de la desembocadura del Nil, prop
d' Alexandria. Originari d' Amieles, va ser
el pilot de Menelau quan aquest, després de
la presa de Troia, ana a Egipte amb Helena
(v. la seva llegenda). Canop era jove i d'una
gran bellesa. Teonoe, filla del rei d'Egipte
Proteu (v. aquest nom), se'n va enamorar,
pero el seu amor no fou correspost. Un dia
que Canop havia desembarcat, el va mosse-
gar una serp i va morir. Menelau i Helena el
van enterrar i van erigir-li la tomba a l'illa
de Canop. De les llagrimes vessades per
Helena en aquella ocasió nasqué la planta
anomenada helenion.
Una altra tradició fa de Canop el pilot
d'Osiris, el déu egipci. També hauria pilo-
tat la nau Argo i tant ell com la nau haurien
an-ibat a convertir-se en constel-lacions.
CÁON (Xáwv). Caon és l'heroi eponim
de Caonia, una regió de l'Epir. Fou el germa
-o l'amic- d'Helen, a qui seguí al palau
de Neoptolem (v. Helen). Helen va ser rei
del país després de la mort de Neoptolem, i
després que Caon morís accidentalment en
una cacera. Helen dona el seu nom a una
part del seu reialme, en memoria seva. Se-
Pm: Min., 312 e; EUR., trag. Eol, perduda, sobre
aquest tema (Tr. G1: Fr., ed. Nauek, p. 291 s.);
Ov., Her., XI; ef. L. SÉCHAN, Etudes, p. 233 s.
Canent: Ov., Met., XIV, 320 s. V. també
Picus.
Canop: CoNó, 8; TAc., Ann., II, 60; EsTR.,
XVII, 801; SERVI, En., XI, 263; Com. G., IV,
287; HIG., A. p., U, 32; EusT., Cat., 37.
Caon: SERVI, Com. En., III, 297; 334; 335.
87
a-ons algunes versions, Caon s'havia sacri-
ficat pels seus compatriotes oferint-se com
a víctima voluntaria als déus durant una
epidemia.
CAOS (Xáoc;). Caos és la personifica~i?
del buit primigeni, anterior a la creac10,
quan l'Ordre encara no s'havia)mp~sat a~s
elements del món. Engendra l'Ereb, i la Nit
(Nix), després el Día (Hemera) i l'Eter. De
vegades, en canvi, se'l present~ com el fill
del Temps (Cronos) i germa d'Eter.
CAPANEU (Karravc:úc;). Capaneu és un
dels prínceps argius que van marxar contra
Tebes amb l'expedició dels Set (v. Amfia-
rau, Adrast). Fill d'Hiponous, és un home
violent, d'una talla gegantina. No té por
dels déus i es llans;a, en el primer assalt a la
ciutat, decidit a cremar-la. Pero el llamp de
Zeus l' atura en el moment que vol escalar
el mur de Tebes i el mata. La seva esposa
Evadne va llans;ar-se a la foguera que con-
sumía el cos de Capaneu.
El fill de Capaneu fou Estenel, que par-
ticipa en la guerra de Troia (v. la seva lle-
genda).
*CAPIS (Kárruc;). 1. La Ilíada mencio-
na un Capis entre els avantpassats d'Eneas.
Era fill d' Assarac i havia tingut dos fills
amb Temiste: Ilos i Anquises (v. la taula 7,
p. 128). Les llegendes posteri~rs donen a
Eneas un company amb el mate1x nom, que
hauria fundat la ciutat de Capua, a la Cam-
pania. Pero també es deia que Capua havia
estat fundada per un dels fills d'Eneas, Ro-
mus, i que li va donar el nom en recordans;a
del seu besavi Capis (v. també Egestes).
Capis, company d'Eneas, de veg~des
també és considerat el fundador de la cmtat
de Cafies, a l' Arcadia.
2. Els autors també diuen que el funda-
dor de Capua no va ser pas un troia, sinó un
Caos: HES., Teog., 116 s.; PL., Bq., 178 B;
VrRG., G., IV, 347; Ov., Met., I, 7; Hra., Fab.,
pref
Capaneu: !l., II, 564; IV, 403; EsTACI, Teb.,
III, 604; IV, 176;, VI, 731 s.; X, 827 s.; EsQ.,
Set, 422 s.; SóF., E. C., 1319; Ant., 134 ~.; EuR.,
Fen., 1191 s.; 1202; Supl., 496 s.; l. A., 246;
PAUS., IX, 8, 7; APOL·L., Bibl., III, 6, 3; 6, 7; 7,
1; Hra., Fab., 70; 71; Ov., Met., IX, 404; D. S;,
IV, 65, 8. Cf. Ch. PrcARD, Les büchers sacres
d'Eleusis, Rev. Hist. Rel., 1933, p. 137 s.; W.
NESTLE, a A. R. W., 1936, p. 248 s.
Capis: !l., XX, 239; AroL·L., Bibl., III, 12,
2; HÉCATÉU, ap. Fl: Hist. Gr., I, p. 18 (Jae.);
D. H., I, 71, 1 s.; 83, 3; EsTR., XIII, 608; VrRa.,
En., I, 183; X, 145; SERVI, En., I, 2 i 242; 272;
samnita homonim. Sembla que el nom de
Capua en realitat és un derivat d'una parau-
la etrusca per designar el falcó i, en general,
tots aquells «que tenen el dit gros del peu
girat cap endins».
• (KápKa~oc;). Carcab és el fill
• !""'• • "''--'""....,,
del rei deis pen-ebis, Tríopas, q~1e _reg~a. al
nord de Grecia, entre Macedoma i Tracia.
Tríopas era un tira cruel, i ,el _seu fill ~l. va
matar per alliberar la seva patna. V~ ~x:l:ar­
se voluntariament després del parnc1d1 1 v~
ser purificat per Tros, rei de la Troada, a qm
havia acudit cercant asil. Aquest va conce-
dir-li a més a més, un terreny on funda la
ciuta~ de Zelea. El seu descendent Pandar
va combatre al bandol dels troians.
(KapKÍvoc;). Carcin, nom que
en grec significa «cranc», és un c!ust~ci 9~e
vivía al llac de Lema. En la llmta d Hern-
cles contra l'hidra, va mossegar l'heroi al
taló, i Heracles, ple de calera, l' esclaf~.
Pero Hera, per recompensar la seva contn-
bució en la lluita contra l'heroi, el va trans-
portar al cel, enmig de les constel ·lacions:
és el signe de Cancer. . .
En la interpretació evemensta .del mlte
de Lema es va imaginar ~ue Carc1~ era un
cabdill militar que va socorrer el re1 Lemos
quan fou atacat per Heracles i que fou mort
per l'heroi (v. Lemas i Heracles).
CÁRIA (Kapúa). Caria és una noia
de Laconia que fou transformada en no-
guer (carya, en grec, significa «noguer»)
(v. Dió).
U na altra llegenda fa de Caria , una ha-
madríada nas cu da de l' incest d' Oxil, fill
d' Oreu, a~b la seva germana Hamadríada.
CARIBDIS (Xápu~foc;). A la roca que
voreja, prop de Messina, l' estret que sepa-
ra Italia de Sicília, hi vivia en altre temps
un monstre anomenat Caribdis. Era filla de
284; II, 35; X, 145; EsTACI, Sil., III, 5, 77; Ov.,
Fast., IV, 34; Tz., Com., 1232; Liv., IV, 37. Cf.
J. BÉRARD, Colonisation, p. 380; J. HEURGON,
Capoue pré-romaine, p. 144 s.
Carcab: ese. a Il., IV, 88.
Carcin: ER., Cat., XI; PAL, lncr., 39; Tz.,
Chil., II, 239.
Caria: SERVI, Com. Egl.,VIII, 30; ATEN., III,
78 b; EusT., a Hom., p. 1964, 15.
Caribdis: Od., XII, 73 s.; 104 s.; 234 s.; 430
s.; A. R., Arg., IV, 789; 825 (i ese. ad loe.); 923;
AroL·L., Bibl., I, 9, 25; Ep., VII, 23 s.; HIG., Fab.,
125; 199; SERVI, Com. En., III, 420; Tz., Com.,
45; 743; 818; Ov., Met., VII, 63; VrRG., En., U~,
418 s.; 555 s.; EsTR., VI, 268. V. BÉRARD, Navz-
gations d'Ulysse, t. IV, p. 390-405.

la Terra i de Posidó, i durant la seva vida
humana havia mostrat una gran voracitat.
Quan Heracles va passar per aquell indret,
amb els ramats de Geríon, Caribdis li va
robar els animals i se'ls va menjar. Zeus
va castigar-la fulminant-la i precipitant-la
al mar, on es va transformar en monstre.
Tres cops al dia, Caribdis absorbía una gran
quantitat d' aigua de mar, empassant-se tot
el que flotava, fins i tot els vaixells que es
trobaven en aquells indrets, i després treia
l' aigua absorbida. Quan Ulisses va creuar
l' estret de Messina, va esquivar una pri-
mera vegada el monstre. Pero, després del
naufragi que seguí el sacrilegi contra els
bous del Sol (v. Ulisses), fou arrossegat pel
con-ent de Caribdis sobre el pal del seu vai-
xell naufragat. Tanmateix, va tenir l'habili-
tat d'agafar-se a una figuera que creixia a
l' entrada de la gruta on s' amagava el mons-
tre. Després, quan va tornar a sortir el pal
vomitat per Caribdis, Ulisses s'hi va agafar
i va tornar a emprendre el seu viatge.
A la distancia d'un tret d'arc de Caribdis,
a l' altra banda de l 'estret, un altre monstre
esperava els navegants: EsciHa (v. la seva
llegenda).
CÁRICLO (XaptKAw). 1. Cariclo és
una de les tilles d' ApoJ.lo (segons altres,
d'Ocean) que va casar-se amb el centaure
Quiró. Ella va criar Jason i Aquil·les.
2. Una altra Cariclo és filla de Cicreu,
rei de Salamina. Casada amb Esciró, rei de
Megara, va t~nir-ne una filla, Endeis, que
fou esposa d'Eac.
3. Finalment, es coneix una nimfa ano-
menada Cariclo, mare de l' endeví Tiresias.
Aquesta Cariclo era una de les companyes
predilectes d' Atena, que la deixava sovint
muntar al seu carro. Un dia que les dues
divinitats es banyaven a la font Hipocrena,
a la muntanya de l'Helicó, Tiresias, que
cagava per aquelles contrades, va arribar a
la font i va veure Atena nua. La deessa el
va cegar immediatament. Quan Cariclo
li va retreure la crueltat envers el seu fill,
Atena li va explicar que tot mortal que
veiés un immortal contra la seva voluntat
havia de perdre la vista. Pero, per conso-
Carklo: 1) PíND., Pít., IV, 181 i ese.; A. R.,
Arg., I, 554 i ese., IV, 813; Ov., Met., II, 636. 2)
PLuT., Teseu, 10. 3) APOL·L., III, 6, 7; CAL·L., H.
al bany de Paf.las, 57 s.
Carila: PLuT., Q. Gr., 12.
Carites: /l., V, 338; XVIII, 382; XIV, 267; Od.,
VIII, 362 s.; XVIII, 192 s.; HEs., Teog., 64; 907
88
lar-la, va concedir a Tiresias uns dons me-
ravellosos. Primer li va donar un bastó de
sanguinyol, gracies al qual podría moure's
tan bé com si hi veiés, després li «purifica»
les orelles de forma que pogués compren-
dre el llenguatge dels ocells: així és com
adquirí el do de la profecia. A més a més,
li va prometre que, després de la seva mort,
a l'Hades, conservaría totes les facultats
intel·lectuals, especialment la de profetit-
zar (v. Tiresias).
CÁRILA (XapC\a). Carila era una nena
orfena que en altre ternps vivía a Delfos. En
una epoca d' escassedat provocada per una
sequera, Carila es va presentar a la porta
del rei per demanar l'almoina d'una mica
de blat. Pero el reí, en lloc de donar el que
la noia demanava, la va fer fora brutalment,
d'un cop de peu a la cara. Carila, desespe-
rada, va penjar-se. Aleshores la sequera es
va doblar. L' oracle, interrogat, va respondre
que per aturar-la calia expiar la mort de Ca-
rila. Per aixo cada nou anys se celebrava a
Delfos una festa expiatoria, en la qual es
feia un repartiment de blat, i en una tomba
excavada a la muntanya s'enten-ava en pro-
cessó una nina anomenada Carila, amb un
llag de jonc al coll.
CÁRITES (Xáp1n:c;). Les Carites, les
Gracies en llatí (Gratiae), són divinitats de
la bellesa i potser, en el seu origen, forces
de la vegetació. Escampen la joia perla Na-
tura, en el cor dels homes i fins i tot en el
dels déus. Viuen a l'Olimp en companyia
de les Muses, amb qui de vegades formen
cors. Formen part del seguici d' ApoJ.lo, el
déu músic. Generalment se les representa
com tres germanes, anomenades Eufrosine,
Talia i Aglaia, tres joves nues agafades per
les espatlles. Dues miren en una direcció, i
la del rnig, en la direcció oposada. El seu
pare és Zeus, i la seva mare, Eurínome, filla
de l'Ocean. De vegades, en lloc d'Euríno-
me, la seva mare és Hera.
S'atribueix a les Gracies tota mena d'in-
fluencies sobre els treballs de l' esperit i les
obres d' art. Amb les seves mans van teixir
el vel d'Harmonia (v. Cadme). Acompa-
nyen de bon grat Atena, deessa de les tas-
s.; HIG., Fab., pref; PAus., IX, 35, 5; APOL·L.,
Bibl., I, 3, l; PíND., Ol., XIV, 13; TEóCR., Id.,
XVI, 108; SAFO, fr. 65, Bergk; A. R., Arg., IV,
424 s. Cf. SEN., De Ben., I, 3. Cf. Th. ZIELINSK1,
Charis and Charites, Cl. Qu., 1924, p. 158-163;
A. H. KRAPPE, Les Charites, R. E. G., 1932, p.
155-162; M. NIETZKI, Die Chariten, Fest. K.
Wil. Gym., Stettin, 1930, p. 73-85.
89
ques femenines i. de l' ac~iv~tat }nteHectual,
i també Afrodita I Eros, I D10ms.
CARMÁNOR (Kapµávwp ). Carmanor
és un sacerdot de Creta, pare d'~ubu~ i, de
Crisotemis (v. l'article següent I Cnsote-
mis). Segons explicave~ els ~retenes: fou
ell qui acollí Apol ·lo i Artem~s ~espres de
la mort de Pitó i qui els punfica. Fou ell
i o-ualment qui acollí a casa seva els amors
cf ApoJ.lo i AcacaHis (v. Acacal·lis).
CARME (Kápµri). Carme ~s el n?m
de la mare de Britomartis, a qm va, temr a
Creta amb Zeus (v. Britomartis). Es con-
siderada filla d'Eubul, el fill de Carmanor
(v l'article precedent).
.Segons altres autors, Carme és filla de
Fenix, un dels fills d' Ageno~ (v. la taula 3,
p. 80). La seva mare és Cass1op~a. Es con-
tava que en la seva vellesa havia estat en-
viada com a presonera a Megara i lliur.ada
com a dida a la filla del rei Nisos, Esc1l· la
(v. Escil·la).
*CARMENTA. Carmenta és, en la lle-
genda romana, la mare d'Evandre. ~~nb ell
va arribar de l' Arcadia quan es va ex1har del
seu país i va haver de buscar un refugi a Oc-
cident (v. Evandre). El nom d~ Car;nen~a ?º
és, segons es diu, el que tema a 1 Ar~a~1~.
Tan aviat s' afirma que el seu nom pnrmtm
era Nícostrate com Ternis o Timandra. (fins
i tot Telpusa). Es creía que ~ra u?a mmfa,
filla del ríu Ladó. A Roma h dev1en donar
el nom de Carmenta perque possei:a el do de
la profecía (de carmen, el .«cant ma~ic» ): El
coneíxement dels oracles 1 dels destms h va
permetre escollir el lloc <~o~ós» de Roll1:a
on establir el seu fill. Quan Herac~es va ~n:i:
bar a Pal· lanteum, de tornada de 1 exped1c10
contra Geríon (v. Heracles), Carmenta va
profetitzar a l'heroi el destí que l'espera-
va (v. Cacus). Va morir molt vella, als 110
anys. El seu fill la va enterrar al peu del Ca-
pitoli, prop de la Porta Carmental, anome-
nada així en memoria de la profetessa.
També s 'explica que Carmenta no era ~a
mare d'Evandre, sínó !'esposa. I, per expl,1-
car l' exclusió de les dones d~l culte ,ª He~
racles a I 'Ara Maxima, es deia que 1 her01
Carmanor: PAus., II, 7, 7; 30, 3; X, 7, 2;
16, 5.
Carme: PAus., II, 30, 3; D. S., V, 76; A. L.,
Tr., 40; Ps. VrRG., Ciris, 220.
Carmenta: PAus., VIII, 25, 2; VrRG., En.,
VIII, 333 s.; i SERVI, ad loe., 336; cf. 130; 269;
Ov., Fast., I, 461 s.; Lrv., I, 7; D. H., I, 31;
PLuT., Q. R., 56; 60; Rom., 21; SoLí, I, 10; 13;
havia convidar Carmenta a participar en el
sacrifici que oferí perla fund~ció de l',altar
i que ella ho havia refusat. Imtat, el deu v~
prohibir que des d'alesl~~re~ les dones pai-
ticipessin en la celebrac10 d aquell .culte.
Alguns antiquaris romans cons1derav~,!1
Carmenta una divinitat de la reproducc10.
Se l'invocava amb el doble nom de P_r~rsa
i de Postversa, segons les dues pos1c10ns
possibles d'un infant en néixer.
*CARNA. Cama era una nimfa que vivia
al camp, al lloc on més tard s' erigí Roma.
La seva mansió era un bosc sagrat a la vora
del Tíber, el Lucus Helerni, on els pontífexs
encara oferien sacrificis en temps d' August.
Ovidi explica que primer s'anomenava Cra-
ne i havia fet vot de virginitat. Cagava a la
selva i a les muntanyes i, quan un enam?-
rat la convidava a anar amb ell, ella el feia
seguir cap al bosc. Al~í desapareíxia en u~
moment i era imposs1ble retrobar-la. Pero
un dia Janus, el déu de les dues cares,, l~
va veure i se'n va enamorar. S'hi apropa, 1
ella el va voler enganyar com feia amb tots,
pero Janus la va descobrir en el moment en
que ella es volia amagar daffere una roca.
La va agafar í la va violar. Per compensar~la
li va atoro-ar tot el poder sobre les front1s-
ses de Iesbportes i li dona coma ~nsí~nia de
les seves funcions una branca d esp1 b~a11:c
:florit, una branca magica destinada a ehm1-
nar tots els maleficís de les obertures de _les
cases. És ella qui té la rnissió de forag1tar
els vampirs, aquells ocells semihumans que
vénen a xuclar la sang dels infants acabats
de néíxer quan la nodrissa els deixa sols al
bressol. Ovidi explica que així va salva: de
la mort un fill del rei Procas, pronunciant
encantaments i lliurant-se a practiques ma-
giques quan els vampirs ja havien deixat la
seva marca al cos de l' infant.
CARNABONT (Kapva~wv). Reí dels
getes, que comenga per acollir amb hos~
pítalitat Triptolem quan aquest, al serve1
de Demeter, recorria la ten-a amb un ?~º
ª,
tirat per dracs per tal de donar cone1x~r
als homes el cultiu del blat. Pero despres
Carnabont ataca Triptülem i mata un dels
H!G., Fab., 277. V. l'art. Evandre, i J. BAYET,
Origines; R. PETTAZZONI, Carmenta, S. M. S.
R., 1941, p. la 16.
Cama: Ov., Fast., VI, 107 s.; MACR., Sat.,
I, 12, 31, etc.
Camabont: HIG., A. p., U, 14; HERODIA, IX,
29.
CAR NOS
seus dracs. Demeter va presentar-se en el
moment en que Carnabont estava a punt de
matar Triptolem i va col· locar el rei enmig
dels astres, on va quedar representat matant
el drac que té a les mans.
CARNOS (Kápvo~). Carnos és un endeví
originari d' Acarnania, que entra a l' exercit
dels Heraclides quan aquests, reunits a Nau-
pacte, es disposaven a envair el Peloponnes.
Un dels Heraclides, Hípotes, el prengué per
un espía i el va matar. Aleshores es declara
una epidemia a l' exercit. L' oracle, en ser
interrogat, va dir que era deguda a la ca-
lera d' Apol·lo, provocada per la mort del
seu sacerdot. Hípotes, com a expiació, va
ser desterrat, i els Heraclides institui:ren un
culte a Apol·lo «Carneu».
La tradició coneix també un heroi ano-
menat Carnos o Carneu, fill de Zeus i Euro-
pa i estimat per Apol-lo.
CARONT (Xápwv). Caront és un geni
del món infernal. La seva funció és passar
les animes a través dels pantans de l' Aque-
ront fins a l' altra riba del riu dels morts, i
aquests li han de donar com a pagament un
obol. És per aixo que hi havia el costum de
col·locar una moneda a la boca dels cada-
vers quan se'ls enterrava. Es representa Ca-
ront com un vell molt lleig, amb una barba
hirsuta i grisa, vestit amb parracs i un ca-
pell rodó. Dirigeix la barca fúnebre, pero no
rema, ja que són les mateixes animes les que
ho fan. Es mostra tiranic i brutal amb elles,
com un veritable subaltem. Quan Heracles
va baixar als Inferns, va obligar Caront a
transportar-lo amb la seva barca i, com que
Caront s'hi va negar, l'heroi li va agafar la
perxa i li etziba tals cops, que no va tenir
més remei que obeir. D' altra banda, Caront
va ser castigat després per haver permes
que un viu penetrés al regne dels morts, i va
haver de passar un any encadenat.
A les pintures de les tombes etrusques
Caront apareix com un demon alat, amb la
cabellera entrelligada de serps i amb una
gran ma~a a les mans. Aixo fa suposar que
Camos: CoNó, 26; ese. a TEóCR., Id., V, 83;
APoL·L., Bibl., II, 8, 3 (no esmenta Camas); ese.
a CAL·L., H. aAp., 71; PAus., III, 13, 3.
Caront: VIRG., En., VI, 299, i SERVI, ad loe.;
VI, 332; EusT., a Hom., XVI, 34; D. S., I, 92;
96; PAus., X, 28, 2; AR., Gr., 182 s.; Lis., 606;
Plutos, 278. Cf. F. DE RuYT, Charun, démon
étrusque de la Mort, Brussel·les, 1934.
Carops: D. S., III, 65.
Cassandra: !l., VI, 252; XIII, 363 s.; XXIV,
699, i ese. ad loe. i VII, 44; Od., XI, 421; Ep. Gr.
90
el Caront etrusc és en realitat un «demon de
la mort» que mata el moribund i l' arrossega
cap al món subterrani.
CÁROPS (Xápo\jJ). Carops és un traci
que va prevenir Dionís de les males intenci-
ons que Licurg tenia en contra d'ell (v. Li-
curg). Coma recompensa, i després d'haver-
lo castigat, Dionís va posar Carops en el seu
lloc al tron de Tracia i l' inicia en els seus
misteris. Carops és el pare d'Eagre i, en
conseqüencia, l'avi d'Oifeu. Transmeté als
seus descendents el coneixement de la reli-
gió dionisíaca.
CASSANDRA (Kacrcráv8pa). Filla de
Príam i Hecuba, té un germa bessó, Helen
(v. la taula 35, p. 460). Quan va néixer,
Príam i Hecuba van fer una festa al temple
d' ApoJ.lo Timbreu, situat fora de les portes
de Troia, a una certa distancia. Al vespre se' n
van anar, oblidant els infants, que van passar
la nit al santuari. L' endema al matí, quan els
van anar a buscar, els van trobar adonnits
mentre dues serps els passaven la llengua
pels organs dels sentits per «purificar-los».
Amb els crits dels pares espantats els ani-
mals s' enretiraren cap als llorers sagrats que
creixien alfa a la vora. Els infants de seguida
van revelar el do de la profecia que els havia
conferit la «purificació» de les serps.
Una altra llegenda explica com Cassan-
dra havia adquirit el do del mateix ApoJ.lo.
El déu, enamorat d' ella, li havia promes que
li ensenyaria a endevinar el futur si ella es
lliurava a ell. Cassandra accepta el tracte i
rebé les lli~ons del déu, pero un cop instrui:-
da, el refusa. Llavors Apol-lo va escopir-li a
la boca, sense retirar-li el do de la profecia,
pero sí el de la persuasió (v. Apol·lo).
Generalment es diu que Cassandra era
una profetessa «inspirada», com la Pítia o
la Sibil·la. El déu prenia possessió d'ella,
i ella formulava els oracles en un deliri. En
canvi, Helen interpretava l' avenir a partir
dels ocells i els signes exteriors.
Les profecies de Cassandra es mencionen
en tots els moments importants de la histo-
Fl: (Kinkel), p. 49; PAus., V, 19, 5; X, 26, 3 s.;
VIRG., En., II, 245; 343; III, 183; PíND., Pít., XI,
29 s.; EusT., a Hom., 663, 40; APOL·L., Bibl.,
III, 12, 5; Ep., V, 17; 22; 23; VI, 23; EsQ., Ag.,
passim; SERVI, Com. En., II, 247; Hm., Fab., 90;
193; 108; 117; 128; Tz., Com., sumari; Homer.,
410; EuR., Tr., passim; Andr., 297; ef. J. DA-
VREUX, La légende de la prophétesse Cassan-
dre, Lieja, 1942; J. Th. KAKRIDIS, Kassandra,
Anz. Akad. Wiss., Viena, 1928; P. G. MASON, a
J.H.S., LXXIX (1959), p. 80-93.
91
ria de Troia: quan arriba París, ella prediu
que aquell jove (que llavors no és conegut
per la seva veritable identitat) portara la ru-
i:na a la ciutat (v. Paris). Esta a punt d'acon-
seguir que sigui condemnat a mort quan re-
coneix que es tracta d'un fill de Príam, cosa
que el salva. Més tard, quan París toma a
Troia amb Helena, prediu que aquell rap-
te provocara la perdició de la capital. Com
de costum, ningú no la creu. Després de la
mort d'Hector i de l'ambaixada de Príam a
Aquil·les, és la primera a saber que Príam
toma amb el cos del seu fill. S' oposa amb
totes les seves forces, i amb el suport de
l'endeví Laocoont, al projecte d'introduir a
la ciutat el cavall de fusta que els grecs ha-
vien deixat a la platja fent veme que es re-
tiraven. Ella va dir que aquell cavall era ple
de guerrers armats. Pero ApoJ.lo envia les
serps que devoren Laocoont i els seus fills
(v. Laocoont), i els troians no li fan cas. Se
li atribueixen un cert nombre de profecies
sobre la sort de les troianes fetes presoneres
després de la caiguda de la ciutat i el destí
futur de l'estirp d'Eneas.
Durant el saqueig de Troia, ella es refugia
al temple d' Atena. Fins allí la persegueix
Aiax el locri, ella s'abra~a a !'estatua de la
deessa, pero Aiax l' an·enca de manera que
l' estatua trontolla perla base, mentre aixeca
els ulls al cel. Els grecs, davant d' aquest sa-
crilegi, es disposen a lapidar Aiax, pero ell
se salva refugiant-se a l' altar de la deessa
que acaba d'ofendre (v. Aiax,fill d'Oileu).
Quan es va repartir el botí, Cassandra va
ser lliurada a Agamemnon, que s' enamora
fortament d'ella. Cassandra era verge fins
aleshores, encara que havia tingut molts
pretendents, especialment Otrioneu, que ha-
via promes a Príam deslliurar-lo dels grecs
si li donava com a recompensa, després de
la victoria, lama de la seva filla. Pero Otri-
oneu havia estat mort per Idomeneu.
Cassandra hauria donat a Agamemnon
dos bessons, Teledam i Pelops. Pero de
tomada a Micenes Agamemnon és assassi-
nat per la seva dona, que també va matar
Cassandra per gelosia. En algunes versions
de l'assassinat d' Agamemnon, l'amor per
Cassandra és l' única raó de la seva mort.
Cassandra és anomenada de vegades Ale-
xandra; amb aquest nom, Licofron en féu el
personatge principal d'un poema profütic,
Cassífone: Tz., Com., 798; 805; 808; 811; cf.
BÉRARD, Colonisation, p. 336 s. i l'art. Ulisses.
Cassiopea: ese. a A. R., Arg., II, 178; Fr.
Hist. Gr., I, 83; A. L., Tr., 40; Hm., Fab., 64;
149; A. p., II, 10; APOL·L., Bibl., II, 4, 3; III, 1,
escrit en el moment en que els romans co-
mencaven a intervenir directament en els
assu~ptes de Grecia. Licofron imagina que
Príam, descontent dels dons profütics de la
seva filla i tement les burles dels troians,
la tanca sota la custüdia d'un vigilant en-
caiTegat de transmetre les seves paraules.
El poema vol reproduir les profecies de la
jove.
CASSÍFONE (Kacrcrupóvr¡). Cassífone
és una germana de Telegon, tilla d'Ulisses i
de la maga Circe (v. les taules 16, p. 236,
i 39, p. 538). Quan Telegon va matar acci-
dentalment Ulisses, Circe el va ressuscitar,
i Cassífone va casar-se amb Telemac, el seu
germanastre. Pero Cassífone va matar des-
prés Telemac per venjar la seva mare Circe,
que ell havia mort.
Aquesta llegenda pertany a la part més re-
cent de la llegenda d'Ulisses, i només esta
testimoniada pel comentari de Tzetzes a Li-
cofron. Més sovint, la mateixa Circe és l' es-
posa de Telemac (v. Ulisses i Telemac).
CASSIOPEA (Kacrcr1Érma). Cassiopea
és la mare d' Andromeda (v. aquest nom),
que, orgullosa de la seva bellesa, s' atreví a
rivalitzar amb les Nereides o també, segons
altres tradicions, amb Hera. Les deesses
van demanar a Posidó que vengés el seu
amor propi, i Posidó va enviar un monstre
marí que destruí el país de Cassiopea. Per
apaivagar la colera marina, Andromeda va
haver de ser exposada com a víctima expia-
toria i lliurada al monstre. Pero va apareixer
Perseu, la va alliberar i se la va endur. Cas-
siopea va ser transformada en consteJ.lació
(v. Perseu).
Les tradicions divergeixen sobre els orí-
gens de Cassiopea. Sovint se la relaciona
amb la família del siria Agenor; ella seria
l' esposa de Fenix i la mare de Fineu (v. la
taula 3, p. 80). És filiad' Arab, un fill d'Her-
mes, que dona el seu nom al país anomenat
Arabia. De vegades el seu marit no és Fe-
nix, sinó Epaf, amb qui va engendrar Líbia,
la mare d' Agenor. Finalment, sovint és con-
siderada !'esposa de Cefeu, rei d'Etiopia.
Totes aquestes genealogies relacionen la
llegenda de Cassiopea amb els pai:sos meri-
dionals, Arabia, Etiüpia o el sud d'Egipte.
CASTÁ.LIA (KacrrnAía). Castalia és una
noia jove de Delfos. Perseguida per Apol-
6; EsTR., I, 42 s.; ER., Cat., 16; Tz., Com., 836;
838 s.; Ov., Met., IV, 738.
Castalia: L. P., a EsTACI, Teb., 1, 697; ese. a
EuR., Or., 1087; PAus., X, 8, 5.

lo, prop del santuari d'aquest déu, vallan-
<;ar-se a la font que des d'aleshores porta el
seu nom i que fou consagrada aApol·lo.
Segons una altra tradició, Castalia era fi-
lla d' Aqueloos i esposa del rei de Delfos.
D'ell va tenir un fill, Castali, que regna al
país de Delfos en morir el seu pare.
CASTOR (Ká:crrwp ). Un dels Dioscurs
(v. la seva llegenda).
*CATET (Ká:8r¡rnc;). La llegenda de Ca-
tet va ser introdu"ida al cicle llatí per expli-
car alguns noms. Cat~t estava enamorat de
la filla del rei etrusc Anio, anomenada Sa-
lia. La va raptar i la va portar a Roma. Ánio
va intentar inútilment atrapar els fugitius i,
desesperat, es va llan<;ar al riu II!_és proper,
que des d'aleshores s'anomena Anio (avui
en dia és l' Anie, afluent del Tíber al nord
de Roma). Catet es va casar amb Salia i van
tenir fills: Llatí i Salí, eponims, respectiva-
ment, dels llatins i del col·legi dels salis,
sacerdots de Mart que cada any es lliuraven
a unes danses sagrades a Roma en el decurs
d'una processó ritual.
*CATIL. Catil és un heroi relacionat
amb la llegenda de la fundació de la ciu-
tat de Tíbur (avui Tívoli). Els historiadors
romans el consideraven grec: o bé havia
arribat amb Evandre, de qui comandava la
flota, o bé era el fill de l'heroi argiu Amfia-
rau, que, en morir el seu pare, havia marxat
per ordre d'Ecles al capdavant d'un grup de
joves que van anar a buscar fortuna a Italia.
Allí Catil hauria tingut tres fills: Tiburt, Ca-
ras i Catil. Ells van fundar la ciutat de Tí-
bur. Virgili fa apareixer Catil fill a la lluita
dels rútuls contra Eneas.
CATREU (KarpEÚ<;). Un dels quatre
fills que Minos va tenir amb Pasífae, i el
seu successor al tron de Creta (v. la taula
30, p. 367). Un oracle l'havia advertit que
moriría a mans d'un dels seus fills. En tenia
quatre, tres noies, Aerope, Clímene i Ape-
mosine, i un noi, Altemenes. Catreu oculta
aquest oracle als seus fills, pero el seu fill
Altemenes i Apemosine el van saber. Tots
dos van marxar de Creta per evitar que es
complís el destí. Van marxar a Rodes, on
van fundar una ciutat anomenada Cretenia,
Catet: PLUT., Pat: min., 40; Fr. Hist. Gr., III,
p. 230.
Catil: SoLÍ, II, 7 s. (eitant CATÓ, Origines); PL.
V., N. H., XVI, 237; SERVI, Com. En., VII, 670.
Catreu: AroL·L., Bibl., III, 2, l; Ep., III, 3;
D. S., V, 59, 1 a 4; PAus., VIII, 53, 2.
Caucas: Ps. PLUT., De fi., 5, 3.
92
pel nom de la seva illa natal. Mentrestant,
Catreu, per por de l'oracle, va donar les al-
tres dues filles, Aerope i Clímene, al viatger
Naupli perque les vengués coma esclaves
a l' estranger.
Pero quan aiTíba a la vellesa, Catreu va
voler deixar el reialme als seus fills i ana a
Rodes a buscai·-los. Quan havia desembar-
cat amb el seu seguici en un indret desertic,
va ser atacat per uns bovers, que els havien
pres per pirates. Ell va protestai· i va dir qui
era, pero els lladrucs dels gossos van impe-
dir que se l'entengués, i els pastors el van
lapidar, fins al moment en que arriba Al-
temenes i el remata ambla javelina. Quan
va saber que havia fet, Altemenes, a petició
seva, va ser engolit per la terra.
Mentre Menelau era als funerals de Ca-
treu, el seu avi matern (v. la taula 2, p. 14),
París rapta Helena.
Els arcadis postulaven que Catreu no era
fill de Minos, sinó de Tegeates, i nét del seu
reí Licaon.
CAUCAS (KaÚKacroc;). Caucas era un
pastor, mort en altre temps per Cronos.
Zeus, en memoria seva, anomena així el
Caneas, que fins aleshores duia el nom de
«Muntanya de Boreas».
CAUCÓ (KaÚKwv). l. Caucó és un dels
fills de Licaon, rei d' Arcadia i, per tant, de
la ra<;a dels pelasgs (v. Licaon). Dona noma
un poble, el dels caucons, que vivía a l'oest
del Peloponnes. Amb tots els seus germans
i el seu pare va ser mort per un llamp de
Zeus, a causa de la impietat de Licaon.
2. Un altre Caucó, fill de Celeno i nét de
l' atenes Flios, fou el primer a introduir els
misteris de Demeter a Messenia.
CAULÓ (KaúA.wv). Cauló és fill de
l' amazona Clete, nodrissa de Pentesilea
(v. Clete). Arribat a la Italia meridional amb
la seva mare, funda la ciutat de Caulünia a la
vora de Lacres.
CAUNE (Kauvoc;). Germa bessó de Bi-
blis (v. aquest nom) i fill de Milet, funda-
dor de la ciutat d'aquest nom, i d'Idotea.
Estimat per la seva germana amb un amor
culpable, fugí i ana a fundar la ciutat de
Caune a Caria. En una altra versió és ell qui
Caucó: 1) APOL·L., Bibl., III, 8, 1; Tz., Com.,
481; ese. a Od., III, 366. 2) PAus., IV, 1, 5 s.; 2,
6;26,8;27,6;V,5,5.
Cauló: SERVI, Com. En., III, 553; E. B., s. v.
Caune: A. L., Tr., 30; PART., XI, I; CoNó, 2;
ese. a TEóCR., VII, 115; Ov., Met., IX, 453 s.;
HIG., Fab., 243.
93
(mort sense fills)
1 1
Alcipe ,...._, Eupalam
Dedal
l 1
Taula genealogica nº 4
estima Biblis i qui s'exilia per aquesta raó.
S'explicava també que a Lícia s'havia casat
amb la nimfa Pronoe, amb qui va tenir un
fill anomenat Egialeu, fundador de la ciutat
de Caune.
CECROPS (KÉKP.ol!J). 1. Cecrops és un
dels reís mítics de l' Ática, el primer, segons
la tradició llegendaría més freqüent. Va
néixer de la mateixa terra de l' Ática, que
passa a anomenar-se Cecropia a partir del
seu nom, mentre que abans el país s' ano-
menava «Acte». Va casar-se amb Aglaure,
filla d' Acteu, representat de vegades com el
primer reí de l' Ática. Li dona quatre fills:
un noi, Erisícton (v. la seva llegenda, 2), i
tres noies, que apareixen en el mite d'Eric-
toni (v. Aglaure).
Cecrops tenia una naturalesa doble: la
part superior del seu cos era humana, la in-
ferior, de serp, cosa que indicava que era
fill de la Te1n.
Fou durant el seu regnat que els déus van
disputar-se les ciutats sobre les quals volien
estendre el seu domini. Atenes era cobeja-
da alhora per la deessa Atena i per Posidó.
Aquest déu va presentar-se al' Atica i d'un
cop de trident va fer brollar un mar «d'ai-
gua salada» del mig de l' Acropolis. Des-
prés arriba la deessa, que, prenent Cecrops
per testimoni, va plantar una olivera al turó.
Llavors Zeus, per dirimir la qüestió, va
nomenar uns arbitres: tan aviat es diu que
foren Cecrops i Cranau com que foren els
dotze déus. Els arbitres es pronunciaren a
favor d' Atena, perque Cecrops testimonia
que ella havia sigut la primera a plantar una
olivera a Atenes. Posidó, ple de calera, en-
vía una inundació que cobrí tota l' Ática.
Cecrops: 1) AroL·L., Bibl., III, 14, 1 s.; M.
de Paros, l, 2 a 4; PAUS., I, 2, 6; rn, 15, 5;
Hm., Fab., 48; Tz., Chil., V, 637 s.; Com., 111;
EuR., Jó, 1163 s.; PL. V., N. H., VII, 194; Clc.,
Leg., II, 63; TAc, Ann., XI, 14; D. S., I, 28, 1
Acteu
Cefal ,...._, Eos
Titonos (o Faetont)
Sota el regnat de Cecrops, que fou un
príncep pacífic, la civilització va fer a
l' Ática els primers aven<;os: Cecrops va
ensenyar als homes a construir ciutats i a
enterrar els morts. De vegades també se li
atribueix la invenció de l' escriptura, i tam-
bé la dels censos.
2. La llista dels reís d' Atenes inclou
un altre Cecrops, fill d'Erecteu (v. aquest
nom).
*CECUL. La llegenda romana de Pre-
neste (avui en dia Palestrina, a les mun-
tanyes del Laci, a tocar d'on comen<;a la
terra dels sabins) atribueix la fundació de
la ciutat a un heroi anomenat Cecul, fill
de Vulca. En aquell país havien viscut, en
una altra epoca, dos germans pastors, els
Depidis. Tenien una germana, i un día que
estava asseguda al costat de la llar de foc li
va saltar una espuma a la falda. De segui-
da va sentir que havia concebut un infant.
Va tenir el fill i va abandonar-lo prop del
temple de Júpiter. Unes noies que anaven
a buscar aigua a una font propera van tra-
bar el nadó al costat d'un foc ences i el van
portar als dos Depidis, que el van criar.
Van posar-li el nom de Cecul perque quan
el van veure tenia els ulls ÍlTitats pel fum
del foc on l'havien trobat i semblava cec
(caecus significa «cec»).
Cecul va portar, durant la seva joventut,
la vida de rapinya habitual a l' epoca. Quan
es va fer gran, juntament amb altres com-
panys, va fundar una ciutat, que havia de ser
Preneste. El día de la festa d'inauguració de
la nova ciutat, va convidar els ve"ins que hi
havien acudit a instal·lar-s'hi i, per tal de
persuadir-los, va demanar un prodigi al seu
s.; Ov., Met., VI, 72 s.; v. l'art. Aglaure. 2) V.
Erecteu.
Cecul: SERVI, Com. En., VII, 681, i els ese.
de VIRG., ibid. Cf. VIRG., En., VII, 678 s.; SoU,
II, 9; M. L., I, 84.

pare Vulca. Aquest va enviar unes ftames
que van encerclar la multitud i que s'extin-
giren quan Cecul va donar l' ordre conespo-
nent. Aquest miracle va suposar una bona
fortuna per la ciutat, perque els habitants
van acudir a establir-s'hi en gran nombre,
sota la protecció del déu i del seu fill.
La gens Caecilia es considerava descen-
dent de Cecul.
CEDALIÓ (Kr¡8aAíwv). Cedalió és el
mestre que va ensenyar al déu Hefest a for-
jar i treballar els metalls. Després del nai-
xement d'Hefest, a Lemnos, la seva ruare,
Hera, confia l' infant a Cedalió, que vivia a
Naxos, i ell li va ensenyar el seu art.
Fou el mateix Cedalió qui ajuda Orió,
que s'havia quedat cec, a recuperar la vista.
Orió va posar-se'l sobre les espatlles i va
demanar-li que el posés de cara al sol lle-
vant, cosa que el va curar (v. Orió).
CEFAL (KÉcpaJ1.0c;). Cefal és l'heroi de
molts mites que difícilment es relacionen
entre ells. Les tradicions sobre el seu origen
varien. La més freqüent el fa till de Defon,
descendent de Deucalió pel seu pare Eol.
La seva ruare és Diomede, filla de Xutos i
de Creüsa (v. les taules 8, p. 136, i 22, p.
287). Així dones, pertany al' estirp de Deu-
calió per les dues ascendencies. Alguns au-
tors el consideren atenes, till d'Herse, una
de les tilles de Cecrops, i d 'Hermes (v. la
taula 4, p. 93). Finalment, de vegades tam-
bé se'l considera till del rei d' Atenes Pan-
díon. La seva esposa va ser Procris, tilla del
rei d' Atenes Erecteu.
El primer mite relacionat amb Cefal és
el seu rapte per l' Aurora, enamorada d'ell
(v. Eos). Amb ella engendra Faetont, a Sí-
ria. Pero Cefal aviat abandona la seva divina
enamorada i retorna a l' Atica, on va casar-
se amb Procris, que va donar-li coma regal
un gos que havia tingut amb Minos i que te-
nia de Zeus el do d' atrapar tots el~ animals
que havia de caºar (v. Procris). Es aquest
el gos que deixa a Amfitrió per ajudar-lo a
capturar la guineu teumesia (v. Am.fitrió).
Els seus amors amb Procris també tenen
historia. Procris l' estimava molt, i ell li cor-
responia, pero un dia Cefal comenºª a dub-
tar de la seva dona. Es disfressa i decidí po-
sar-la a prova. Sense deixar-se reconeixer,
Cedalió: Ese., a !l., XIV, 296; EusT., a Hom.,
987, 7; LLUcrA, La casa, 28; ER., Cat., 32.
Cefal: HEs., Teog., 986 s.; Ov., Met., VII,
661 s.; Her., IV, 93 s.; Hm., Fab., 48; 160; 189;
241; 270; APOL·L., Bibl., I, 9, 4; II, 4, 7; III, 14,
3; 15, 1; Sum., s. v. Trnµr¡ofa; Od., XI, 321 s., i
94
s' infiltra a casa seva quan ella el creia absent
i li oferí regals cada vegada més valuosos si
ella consentia a lliurar-se-li. La jove esposa
resistí llargament, pero tinalment va cedir a
la temptació. Aleshores Cefal es dona a co-
neixer. Avergonyida i enfurismada, va fugir
a la muntanya. Cefal, ple de remordiments,
va seguir-la i es van reconciliar, admetent
cadascun la seva falta. Durant algun temps
van viure feliºos, pero poc després Procris
s' engelosí. Veía que el seu marit anava so-
vint de cacera i es preguntava si les nimfes
de la muntanya no el temptarien. Va inter-
rogar un servent que l'acompanyava, que
va dir-li que després de la caºa el seu marit
s' aturava i invocava una misteriosa «Brisa».
Li demanava que vingués a refrescar el seu
ardor. Gelosa, Procris decidí sorprendre els
amors culpables de Cefal. Va seguir-lo a la
cacera, pero Cefal va sentir uns matolls que
es movien i llanºa en aquella direcció una
javelina que tenia la virtut de no errar mai el
blanc. Procris va quedar mortalment ferida,
pero abans de morir va comprendre el seu
enor. Cefal sempre li havia estat tidel, i la
brisa que invocava no era sinó el vent.
Acusat d'homicidi davant l' Areopag, Ce-
fal fou jutjat i condemnat al' exili. Marxa de
l' Atica i retroba Amfitrió, que l' acompanya
a l'expedició contra els tatis. Després de
la seva victoria, s' anomena l' illa de Cefal-
lenia a partir del seu nom, Cefal. Allí va ca-
sar-se amb una tal Lisipe amb qui va tenir
quatre tills, eponims de les quatre tribus de
Cefal-lenia. També se li atribueix l' origen
de l' estirp de Laertes, considerat fill o nét
d' Arcisi. En relació amb aixo s'explica que
Cefal va anar a consultar l'oracle de Del-
fos per demanar-li com podia tenir fills.
L'oracle li va respondre que s'unís al pri-
mer ésser femella que trobés. Va trobar-se
una óssa i, obeint l'oracle, va unir-se a ella.
De sobte l'animal es transforma en una be-
lla jove que va donar-li un fill, Acrisi (v. la
taula 39, p. 538).
CEFALIÓ (Kt:cpaAíwv). Cefalió és un
pastor libi fill d' Amfítemis i d'una nimfa
de la llacuna Tritünida. Mata dos argonau-
tes, Eribotes i Cantos, perque intentaven
robar-li una part del seu ramat (v. també
Cafaure).
EusT., ad loe.; ER., Cat., 32; Hm., A. p., II, 35;
A. L., Tr., 41; SERVI, Com. En., VI, 445; EsTR.,
456; PAUS., I, 37, 6; ARIST., p. 504 (Rose); cf.
ese. a Od., XXIV, 270.
Cefalió: Hm., Fab., 14; A. R., Arg., IV,
1496.
95
CEFEU (KY]cpaSc;). La llegenda reconeix
dos Cefeus:
1. Un és rei de Tegea, a l' Arcadia. Fill
d' Aleu, participa en l'expedició dels argo-
nautes i també va tenir un paper en la lle-
genda d'Heracles. Quan aquest decidí anar
en l' expedició contra els fills d'Hipocoont,
a Lacedemonia, va demanar una alianºa a
Cefeu, que tenia vint fills. Pero Cefeu temia
que, si se n'anava de la ciutat, els habitants
d' Argos ho aprofitarien per envair el seu
ten-itori. Per convencer-lo, Heracles li con-
fia un rínxol dels cabells de la Gorgona dins
d'un vas de bronze, regal d' Atena. Heracles
li va dir que, si en la seva absencia els ene-
mics atacaven la ciutat, Esterope, filla de
Cefeu, no havia de fer res més que enlairar
el rínxol i sacsejar-lo tres vegades per so-
bre de les muralles de la ciutat. Si ella tenia
la precaució de no mirar enrere, l' enemic
fugüia. Cefeu es va deixar convencer per
aquests arguments i partí a la guen-a contra
!-acedelJlonia, amb Heracles i el seu germa
Ificles. Ificles, Cefeu i els seus fills moriren
tots en el combat, pero aixo no impedí que
Heracles en sortís victoriós.
De vegades l' arcadi Ce fe u no se' ns pre-
senta coma fill d' Aleu, sinó de Licurg. En
aquest cas s'explica que participa en la ca-
cera de Calidó.
2. L'altre Cefeu, pared' Andromeda i ma-
rit de Cassiopea, és fill de Belos (v. la tau-
la 3, p. 80). Regna sobre els cefens, poble
que tan aviat se situa a la riba de l 'Eufrates
coma Etiopía (v. Andromeda i Cassiopea).
Cefeu només va tenir una filla, Andromeda.
Després de la seva mort, el seu successor
fou el seu nét, Perses, fill de Perseu.
CEIX (K~v~). 1. Ceix és un reí de Tra-
quis, amic i parent d'Heracles, i nebot
d' Amfitrió. A casa seva Heracles troba asil
qesprés d'haver mort, per accident, el jove
Eunom (v. la seva llegenda). Després de la
mort d'Heracles, els seus fills, perseguits
per l'odi d'Euristeu, van refugiar-se a Tra-
Cefeu: 1) A. R., Arg., I, 161 s.; PAus., VIII,
4, 8; 5, 1; 8, 4; 9, 5; 23, 3; 47, 5; APOL·L., Bibl.,
II, 7, 3; D. S., IV, 33. 2) EsTR., I, 42; HERÓD.,
VII, 61; EuR., a ER., Cat., 15; 36; Hm., A. p., II,
9; AroL·L., Bibl., II, 1, 4; CoNó, 40; TAc., Hist.,
V, 2; PL. V., N. H., VI, 183; Ov., Met., V, 12 s.;
NONN., Dion., II, 682 s.
Ceix: 1) AroL·L., Bibl., II, 7, 6; 8, l; HES.,
Escut, 354; 472 s.; ese. a SóF., Tr., 39; D. S.,
IV, 36; 57; A. L., Tr., 26; PAus., I, 32, 6. 2) V.
Alcíone.
Celbidas: PAus., VII, 22, 8; v. BÉRARD, Co-
quis, al costat de Ceix. Euristeu l' obliga a
expulsar-los.
La tilla de Ceix, Temistonoe, era esposa
de Cicne, mort per Heracles. Ceix va retre
els honors fúnebres a Cicne. Se li atribu-
eixen dos fills: Hipas, que acompanya He-
racles a l' expedició contra Ecalia, on va
morir, i Hilas, company d'Heracles i dels
argonautes (v. Hilas).
2. Un altre Ceix, fill d'Eosfor, marit
d' Alcíone (v. aquest nom), es transforma
en ocell.
,,._,~,~~·.._...,.,.,.._. (KEA~í8ac;). Celbidas és un
cumeu que hauria tornat d'Italia per fun-
dar la ciutat de Tritea, a Acaia. Segons al-
tres, Tritea va ser fundada per Melanip, fill
d 'Ares i de la sacerdotessa d' Atena Tri tea,
tilla de Tritó.
CELEN O (KEAmvw ). Celeno és el nom
de diverses heroi'nes:
1. Una filla de Danau que engendra amb
Posidó l'heroi Celenos.
2. Una tilla d' Atlant i Pleione, una de les
set Pleiades. Amb Posidó engendra Licos,
Eurípil i Tritó (v. la taula 27, p. 327).
3. Celeno també és el nom d'una de les
Harpies.
CELEU (KEAEÓ<;). 1. Celeu és el fill
d'Eleusis, nascut de la tena, primer rei del
país homonim (v. tanmateix Raros). Regna-
va a Eleusis quan Hades va raptar la filla de
Demeter. La deessa va recón-er la ten-a cer-
cant la seva filla i arriba a Eleusis, on va ser
acollida hospitalariament per Celeu i la seva
esposa Metanira. Demeter es presenta a la
ciutat un capvespre, sota l'aparenºa d'una
anciana, a l'hora que les dones anaven a
buscar aigua. Les tilles de Celeu eren a la
font i van acompanyar la forastera a casa
del seu pare, on van oferir-li que fes de ser-
venta. Demeter ho accepfa, i van confiar-li
tenir cura de Demofont, el fill petit del rei.
La deessa en tenia cura d'una manera molt
estranya (v. Demofont, 1) i tinalment revela
la seva natura divina. Pero abans de tornar
lonisation, p. 60, 461, 528.
Celeno: 1) AroL·L., Bibl., II, 1, 5; EsTR., XII,
579. 2) Ov., Fast., IV, 173; SERVI, Com. G., I,
138; D. S., III, 60; AroL·L., Bibl., III, 10, 1; ese.
a /l., XVIII, 486; a A. R., Arg., IV, 1561; Tz.,
Com., 886; 132; 219. 3) VIRO., En., III, 211;
SERVI, Com. En., III, 209.
Celeu: 1) H. h. a Dem., passim; AroL·L.,
Bibl., I, 5, 1; III, 14, 7; PAUS., I, 39, I; VIRO.,
G., I, 65; SERVI, Com. G., I, 147; Ov., Fast., IV,
507. 2) A. L., Tr., 19. Cf. Ch. PICARD, Mél. Ra-
det, 1940, p. 270-284.
CELEUTOR
a l'Olimp, ensenya a Celeu les normes del
seu culte i l' ajuda a construir el seu temple
(v. també Triptolem i Demeter).
Algunes tradicions no fan de Celeu un
rei, sinó un campero! d'Eleusis.
2. Cele u també és el nom d' un cretenc
que, amb tres companys anomenats Laios,
Cerber i Egoli, va intentar robar mel de la
cova sagrada, a l'Ida de Creta, on Rea ha-
via infantat Zeus. Aquesta cova estava pro-
hibida als déus i als mortals. Cada any, a
l'aniversari del naixement del déu, s'hi veia
brillar un foc misteriós. Els lladres es reves-
tiren amb plaques de bronze per protegir-
se de les abelles que en altre temps havien
produi't la mel que nodrí l' infant diví. Pero,
quan van aITibar davant del bressol del déu,
les plaques de bronze els van caure dels seus
cossos i ressona el tro de Zeus. Els hauria
fulminat allí mateix si els Destins i Temis
no ho haguessin impedit dient que estava
prohibir matar en un indret sagrat, que ha-
via de mantenir-se pur de qualsevol crim.
Aleshores Zeus els transforma en ocells:
Laios, en una merla; Celeu, en una cornella;
Egoli, en un trencalos, i Cerber, en un ocell
no identificar que en grec portava el mateix
nom. Aquests ocells eren de bon averany,
perque havien sortit de la cova sagrada.
CELEUTOR (KEAEÚrwp ). Celeutor és
un dels fills d' Agri de Calidó, que par-
ticipa en l' expedició contra el seu onde
Eneu amb els seus gennans i li aITabassa el
reialme perdonar-lo al seu pare. Per aques-
ta raó va ser mort per Diomedes, el fi.11 petit
d' Agri (v. Diomedes, i la taula 29, p. 350).
CELMIS (KÉAµ1c;). Celmis és una divi-
nitat que figura en el cercle de Zeus infant,
segons la llegenda cretenca. Al principi va
ser fidel al déu, pero va ofendre Rea i per
aixo va ser transformar en un bloc de dia-
mant (o d' acer?) per Zeus.
CELTOS (KEATÓ<;). Heroi eponim dels
celtes. Pill d'Heracles i Celtine, la tilla del
rei de la Gran Bretanya. Quan Heracles
tornava de l' expedició contra Geríon, amb
els ramats que havia conquerir, va haver de
Celeutor: AroL·L., Bibl., I, 8, 6; Hro., Fab.,
175.
Celmis: Ov., Met., IV, 282; NoNN., Dion.,
XIV, 29; XXIII, 156, etc. Cf. SóF., fr. 336
(Nauck).
Celtos: PART., 30; Et. Magn., s. v. KEATOÍ.
Celus: C!c, Nat., III, 17, 44; 24, 62 s.; SERVI,
Com. En., V, 801, etc. V. Úran.
Ceneu: APOL·L., Ep., I, 22; A. R., Arg., I,
96
travessar la Gran Bretanya, i allí la filla del
rei li amaga els ramats, negant-se a tornar-
los-hi si no s'unia a ella. Volent recuperar
els animals, i com que la jove era molt bo-
nica, Heracles va consentir-hi de bon grat.
Celtos va néixer d'aquesta unió (v. també
Galatea).
Una altra tradició feia de Celtos fill d'He-
racles i de la pleiade Esterope.
*CELUS. El Cel, amb el nom masculí,
per indicar la personificació (el nom ordi-
nari coITespon al neutre caelwn). No és un
déu roma, sinó la traducció en llatí del nom
del déu grec Úran, que té un paper molt
important en la teogonía i en la mitología
hel·leniques (v. Úran).
, CENEU (KmvEÚ<;). Cenen, fill del lapita
Elat (v. la taula 10, p. 154), fou primerament
una dona, anomenada Cenis; pero, havent
estat estimada per Posidó, va demanar-li al
déu que la transformés en un home invulne-
rable, i el déu li ho va concedir. Amb la seva
nova forma, Ceneu participa en la lluita
contra els centaures. Com que no el podien
matar, el van colpir amb troncs d' avet i el
van entelTar viu. Després de la seva mort es
diu que Ceneu va tornar a transformar-se en
dona o fins i tot en un ocell d' ales brillants,
el fiamenc.
Segons una altra tradició, Ceneu, trans-
formar en home, es va omplir de superbia.
Va plantar la llarn;a a la plac;;a pública i va
exigir que es retés culte a la seva arma com
a una divinitat. Zeus, per castigar-lo, va en-
viar contra ell els centaures, que van acabar
matant-lo. Cenen figura en alguns catalegs
deis argonautes. El seu fi.11 Coró fou rei dels
fapites en temps d'Heracles.
CENTAURES (KÉvrnup01). Els centau-
res són éssers monstruosos, meitat homes,
meitat cavalls. Tenen el bust d'home, de
vegades fins i tot les carnes, pero la part
posterior del cos és de cavan i, almenys
en l' epoca classica, tenen quatre potes de
cavan i dos brac;;os d'home. Viuen a la mun-
tanya i al bosc, s' alimenten de carn crua i
tenen costums molt brutals.
57-64; ese. ad loe, i a Il., I, 262; A. L., Tr., 17;
VrRG., En., VI, 448 s.; i SERVI, ad loe.; Ov.,
Met., XII, 459-532; Hro., Fab., 14; cf. 242;
PAL., lncr., 11; Pap. Ox., XIII, Londres, 1919,
p. 133 s.; v. DUMÉZIL, Le probleme des Centau-
res, París, 1929, p. 179 s.; J. Th. KAKR!DIS, a Cl.
Rev., 1947, p. 77-80.
Centaures: PíND., Pít., II, 39 s., i els ese.; Il.,
I, 262 s.; i ese. al v. 263; Od., XXI, 295 s., i ese.
al v. 303; ese. a A. R., Arg., III, 62; Hro., Fab.,
97
Generalment s' admetia que els centaures
havien nascut dels amors d'Ixíon i d'un nú-
vol al qual Zeus havia donat forma d'Hera i
que havia enviat a Ixíon per veure si aquest
s' atrevía a consumar el seu amor sacríleg
(v. Ixfon i la taula 25, p. 313). Tanmateix,
dos centaures, diferents en caracter als altres,
Quiró i Polos, tenien un origen diferent: Qui-
ró havia nascut dels amors de Pílira i Cronos
(v. Quiró); Polos és fill de Sile i d'una nimfa
dels freixes (una melíada). Quiró i Polos no
tenen el caracter salvatge dels seus congene-
res, són hospitalaris, benevols, estimen els
humans i no recoITen a la violencia.
Els centaures intervenen en molts mites.
Lluiten molts cops contra Heracles. Quan
anava a cac;;ar el senglar d'Erimant, Hera-
cles va aITibar a la casa de Polos, que el va
acollir bé, li va servir viandes cuites, reser-
vant-se pera ell les emes, i, quan Heracles
va demanar-li vi, va dir-li que tot i tenir-ne
una geITa no gosava obrir-la perque perta-
nyia en comú a tots els centaures. Era un
regal de Dionís, que els l'havia confiat re-
comanant-los que no l'encetessin fins que
tinguessin Heracles com a hoste. Ell va dir
a Polos que obrís la geITa sense por. Pero
ben aviat l' olor del vi va atreure els centau-
res de la muntanya, que van aITibar armats
amb roes i avets per assaltar la caverna.
Els dos p_rimers centaures que s' atreviren
a entrar, Anquios i Agri, foren abatuts per
Heracles a cops de torxa. Els altres els va
perseguir llanc;;ant-los fietxes fins al cap
Malea, on van refugiar-se, prop de Quiró,
el qual, expulsar de Tessalia pels Iapites, vi-
vía allí. Els centaures van agrupar-se entorn
de Quiró, Heracles va llanc;;ar una fietxa que
va ferir el brac;; d'un d'ells, anomenat Elat.
Després la fietxa va ferir Quiró al genoll.
Heracles va intentar curar la ferida que
havia fet involuntariament al centaure bo,
pero no ho va aconseguir; Quiró continuava
patint, fins a tal punt que desitja ser m01tal
(perque havia nascut immortal). Prometeu
es va avenir a caITegar el pes de la seva irn-
mortalitat, i Quiró va morir.
Els centaures també van lluitar contra els
Iapites, un poble de Tessalia governat per
Pirítous i el seu amic Teseu. Pirítous havia
33; 34; 62; AroL·L., Bibl., II, 5, 4 s.; Ep., I, 20
s.; D. S., IV, 69, 4 s.; ese. a EuR., Fen., 1185;
TEóCR., VII, 149 s.; Tz., Chil., II, 271; Ov.,
Met., XII, 210 s.; EuA, H. V., 13; CAL·L., H. a
Art., 221; PRoP., I, 1, 13; SóF., Tr., passim; v. G.
DuMÉZ!L, Le Probleme des Centaures, París,
1929, i la bibliografia. A. CARNOY, Le concept
mythologique du Gandharva et du Centaure,
convidar els centaures al seu banquet de no-
ces perque eren parents (v. la seva llegen-
da). Pero els centaures no tenien el costum
de beure vi i rapidament es van emboITat-
xar. Un d'ells, Eurit (o Eurició), va intentar
violar Hipodamia, la promesa de Pirítous, i
va comenc;;ar una baralla general, amb una
gran mortaldat a cada banda. Pinalment, els
lapites van aconseguir la victoria i van obli-
gar els centaures a abandonar Tessalia.
Un o més centaures apareixen tarnbé
en les llegendes de raptes: Eurició intenta
arrabassar Mnesímaca a Heracles, el seu
promes (v. Dexamen); Nessos, quan passa
el riu, intenta violar Deianira (v. Nessos).
Vegeu també la llegenda dels centaures Hi-
leu i Recos, que van intentar violar la verge
Atalanta (v. Atalanta).
La llegenda coneix centauresses, les fe-
rnelles deis centaures, que viuen amb ells a
les muntanyes.
Basades en el model dels centaures,
existeixen representacions d' altres éssers,
de naturalesa mixta, per exemple, els icti-
ocentaures, meitat homes i meitat peixos
(v. Jctiocentaures).
CENTÍMANS. Els gegants de cent mans
(v. Hecatonquirs).
CERAM (KÉpaµoc;). Ceram és un he-
roi atic, que dona nom al baITi d' Atenes
anomenat Ceramic. És fill d' Ariadna i de
Dionís. Se'l considera l'inventor de l'art
de la ceramica, com indica el seu nom.
CERAMBE (KÉpaµ~oc;). Cerambe era
un pastor d'Otris, a Tessalia. En temps
del diluvi de Deucalió, va refugiar-se a les
muntanyes per escapar-se de la inundació, i
les nimfes li van donar ales, transformant-
lo en un escarabat anomenat KÉpaµ~u~
(v. també Terambe).
CERAN (Koípavoc;). És el nom de dife-
rents herois:
1. El més destacar és el nét de Melamp
(v. Clitos i Poliide).
2. L' auriga de Meríones, mort per Rector
davant de Troia.
3. També és el nom d'un ciutada de Mi-
let que va viure una singular historia. Un
día que va veure un pescador amb un dofí
Muséon, 1936, p. 99-113.
Ceram: PAus., I, 3, l; Suro., s. v. KÉpaµoc;.
Cerambe: Ov., Met., VII, 533; cf. A. L., Tr.,
22. V. Terambe.
Ceran: 1) AroL·L., Bibl., IU, 3, l; PAus., I,
43, 5. 2) !l., XVII, 611. 3) ATEN., XIII, 606 e;
EL., N. A., 8, 3.

que havia capturat, rescata l' animal i el tor-
na al mar. Més endavant, en un naufragi,
els dofins el van salvar, l'únic de tots els
passatgers del vaixell. Quan va morir, es
va veure un grup de dofins al port de Milet
que participava del dol davant del seguici
fúnebre.
CERBER (KÉp~cpoc;). Cerber és el gos
de l'Hades, un dels monstres que guardaven
l'imperi dels morts, en prohibien !'entrada
als vius i sobretot n'impedien la sortida. La
imatge més freqüent d'aquest monstre era
la següent: tres caps de gos, una cua forma-
da per una serp, i en el dors una multitud de
caps drets de serp. També es deia que tenia
cinquanta caps, o cent. Estava encadenat
davant de la porta de l'Infern i espantava
les animes en el moment d' entrar. Un dels
treballs imposats per Euristeu a Heracles
va ser anar als Inferns a buscar el gos Cer-
ber per tornar-lo a la terra. Heracles hi va
anar, havent-se iniciar abans en els misteris
d'Eleusis. Hades va donar-li pennís per en-
dur-se Cerber amb la condició que arribés a
dominar-lo sense fer servir les seves armes.
Heracles va lluitar contra ell només amb
els bra\:OS, i, mig ofegant-lo, el va sotme-
tre. Llavors el rurta a Euristeu, que va tenir
molta por i li va ordenar que el tornés al lloc
d'on l'havi:1 tret. Més endavant, Cerber va
ser encam;: per Orfeu.
Cer9er es considerat fill d'Equidna i de
Tifó. Es genna d'Ortre, el gos monstruós
de Geríon, de l' Hidra de Lema i del lleó de
Nemea.
CERCAF (KÉpKacpoc;). cercaf és un deis
set fills d"Helios i de Rode, els Helíades. Va
casar-se ;i:nb Cidipe, una de les filles del
seu germa Óquim, a qui va succeir en el
trona rilla de Rodes. Va tenir tres fills, !a-
lis, Lindos i Camir, que es van dividir l'illa
i van fundar tr~s ciutats que prengueren els
seus noms (v. Oquim).
CERCÍON (KcpKuwv). 1. Cercíon és
un heroi eleusí, fill de Posidó o d' Hefest i
d'una tillad' Amficcíon o també de Brancas
Cerber: !l., VIII, 366 s.; Od., XI, 623 s.;
APoL·L., Bibl., II, 5, 12; PAus., III, 18, 13 s.; 25,
5 s.; HES., Teog., 311; 769 s. (passatge interpo-
lat); PíNo., Pít., I, 31, i ese. ad loe.; HoR., Od.,
II, 13, 34; Ov., Met., VII, 408 s.; Hro., Fab., 30;
31; 151; VrRG., En., VI, 417, i SERVI ad loe.
Cercaf: D. S., V, 56 s.; PíND., 01., VIII, 131
s.; EsTR., XIV, 654; E. B., s. v. J\ívóoc;.
Ce:rcfon: 1) APoL·L., Ep., I, 3; BAQ., XVII,
26; D. S., IV, 59, 5; PLUT., Teseu, 11; PAus.,
I, 39, 3; ese. a LwcrA, Júp. Tr., XXI, p. 65
98
i de la nimfa Argio (v. també Raros). Tenia
el seu amagatall a la ruta d'Eleusis a Me-
gara, on aturava els viatgers i els forcava a
lluitar amb ell. Després, quan els havi~ gua-
nyat, els matava. Finalment va passar per
allí Teseu. Mo1t més habil en la lluita que
Cercíon, el va aixecar enlaire i, llancant-lo
violentament contra el terra, el va es~lafar.
En la ruta de Megara a Eleusis hi havia
un indret anomenat «la palestra de Cercí-
on»; era allí on el malvat atacava en altre
temps les seves víctimes (v. també Alope).
2. La llegenda coneix una altre Cercíon,
fill d' Agamedes (v. la seva llegenda).
CERCIRA (KÉpKupa). Cercira o Corci-
ra és una de les tilles del riu Asop. La seva
mare era l' arcadia Metope. Va ser rapta-
da per Posidó, que s'uní amb ella a l'illa
de Corcira (l'actual Corfú), de qui rebé el
nom. Va donar-li un fill, Feax, eponim dels
feacis.
CERCOPS (KÉpKwrrc<;). Els Cercops
són dos germans, anomenats de vegades
l'un Euríbates i l'altre Frinondas, o també
Sil·los i Tríbal, o més generalment amb el
nom col·lectiu Cercops. La seva mare fou
Tia, una de les filles d'Ocean. Els Cercops
eren dos bandolers molt alts, amb una for\:a
considerable. Assaltaven els viatgers i els
assassinaven. La seva ruare els havia pre-
vingut d'un cert heroi anomenat Melampig
(ésa dir, l'home del cul negre). Un dia van
trobar-se Heracles adormit a la vora d'un
camí i van intentar robar-li. Pero l'heroi
es va despertar, va adonar-se de qui eren i
els va penjar pels peus, un a cada extrem
d'un llarg bastó. Se'ls va carregar a les
espatlles com els cabrits que es porten al
mercar. En aquesta postura van adonar-se
que Heracles tenia el cul negre i van com-
prendre la profecía de la seva ruare. Pero
amb les seves bromes van fer que Heracles
tingués tan bon humor que va accedir a dei-
xar-los anar.
Tanmateix, després d'aquesta aventura,
els Cercops van continuar la seva vida de
(Rabe); Ov., Met., VII, 439; Hro., Fab., 38. 2)
PAUS., VIII, 5, 4; 45, 7; 53, 6.
Ce:rci:ra: PAus., II, 5, 2; V, 22, 4-6; ese. a
PíND., 01., VI, 144; A. R., Arg., IV, 568; D. S.,
IV, 72.
Ce:rcops: D. S., IV, 31, 7; APOL·L., Bibl., II,
6, 3; NONN., ap. WESTERMANN, Mythogr. Gr.,
p. 375; Tz., Chil., v. 74 s., Com., 91; EusT., a
Hom., Od., XIX, 247, (p. 186); Ov., Met., XIV,
88 s. Cf. ALY, s. v. L:í/...Aoc;, R. E., III, 1 A, p.
98 s.
99
rapinyes i robatoris, fins al dia que Zeus,
irritat per la seva conducta, els transforma
en micos i els transporta a les dues illes que
tanguen la badia de Napols, Proscida i Ís-
quia. Els seus descendents s 'hi van quedar,
i d' aquí prové, segons s 'explica, el nom que
portava l' arxipelag a l' Antiguitat: se l' ano-
menava «Illes dels Micos», les Pitecusses
(v. també Heracles).
CEREBIA (KY]pc~ía). Cerebia és la mare
de Dictis i de Polidectes, els dos germans
que vivien a l'illa de Serifos i que van tenir
un papera la llegenda de Perseu (v. Perseu).
Va tenir els seus fills de Posidó. Segons al-
tres autors, Dictis i Polidectes no eren fills
de Posidó, sinó de Magnes.
*CERES. Ceres és el nom roma de la de-
essa grega Demeter, amb la qual s' identifica
completament. Tot i que el seu nom indica,
per etimología, que Ceres era una for\:a de
la vegetació molt antiga (Ceres es relacio-
na amb una arrel que significa «créixer» ),
venerada pels llatins, aquesta divinitat pri-
mitiva va quedar eliminada davant l' altra.
S 'explica que quan els etruscs, dirigits per
Porsenna, estaven atacant lajove República
romana, la fam amena\:ava la ciutat. Es van
consultar els Llibres Sibil·lins, un recull
d'oracles grecs, i aquests llibres van acon-
sellar introduir a Roma el culte de Dionís i
el de Demeter. Així es va complir l' any 496
a. C. El culte es localitzava al' Aventí.
Perles llegendes de Ceres que són la trans-
posició de les de Demeter, v. aquest nom.
CERIX (Ktjpu~). Cerix, nom que en
grec significa «herald», és fill d'Eumolp,
d'Eleusis. A la mort del seu pare, va pren-
dre al seu carrec el culte a Demeter, i d' ell
descendeixen els «heralds» (ceryces) que
apareixen al ritual. Alguns fan de Cerix el
fill d' Aglaure i d'Hermes (v. Aglaure).
CEROESSA (Kcpórnaa). Ceroessa és
una tilla d'Io i de Zeus. Va néixer prop de
Bizanci, al Corn d'Or, d'on prové el seu
nom, ja que l'arrel recorda el terme que
designa el corn (KÉpac;). Va ser raptada per
una nimfa i, més tard, estimada per Posi-
dó, a qui va donar un fill, Bizant, fundador
Cerebia: Tz., Com., 838.
Ce:res: D. H., VI, 17 i 94; TAc., Ann., II,
49; Crc., Balbo, 55. Sobre les Ceres afrieanes
v. CARCOP!NO, Aspects Mystiques de la Rom~
pai'elzne, p. 13 s.; H. LE BoNNIEC, Le culte de
Céres a Ronze, París, 1958.
Cerix: PAus., I, 38, 3; Sum., s. v. K~puKE<;.
Ce:roessa: E. B., s. v., Bu~á:vnov; PRocoPI, De
aed., I, 5; Fr. Hist. G1: (Müller), p. 148 a 150.
CEAS
i primer rei de la ciutat de Bizanci. Va tenir
un altre fill, Estrombe, que va fer la guerra
contra el seu germa i els bizantins.
CERS (Kfípc<;). Les Cers són uns esperits
que tenen un paper important a la Ilíada. A
les escenes de batalla i de violencia, són ge-
neralment la imatge del Destí, que s' empor-
ta cada heroi en el moment de la seva mort.
Es representen en forma d' éssers alats, de
color negre, amb grans dents blanques,
horribles, amb ungles llargues i esmolades.
Esquincen els cadavers i beuen la sang deis
morts i dels ferits. La seva capa esta tacada
de sang humana. Tamnateix, no són només
«valquíries» del camp de batalla. A vegades
certes expressions homeriques demostren
que eren concebudes també com a Fats coe-
xistents amb cada ésser huma, que personi-
ficaven no només la seva manera de morir
sinó també la forma de vida que els espe~
rava. Així, AquiJ.les pot escollir entre dues
Cers: una que li ha de donar una vida llarga
a la seva patria, lluny de la gloria i la gue1n,
i una altra, la que realment va escollir, que
ha donar-li, davant de Troia, una fama ines-
borrable a costa d'una mort prematura. De
la mateixa manera, Zeus posa en una ba-
lan\:a les Cers d' Aquil·les i les d'Hector, en
presencia dels déus, per saber qui dels dos
ha de morir en el combat que han de lliurar.
El plat que conté la Cer d'Hector s'incli-
na cap a !'Hades, i immediatament ApoJ.lo
abandona l'heroi al seu inexorable destí.
De forma més o menys artificiosa, les
Cers reben una genealogía a la Teogonia
d'Hesíode. Hi apareixen coma «tilles de la
Nit»; pero en el mateix passatge, uns ver-
sos després, el poeta cita una Cer, germana
de Tanatos i Moros (la Mort i el Transir),
i diverses Cers germanes de les Moires (o
Parques) (v. aquestes paraules). Sens dubte
aquí tenim un cas d'interpolació, o potser la
contradicció és deguda al caracter popular i
vague del concepte de Cer, que a voltes és
una divinitat única, i altres vegades una po-
tencia immanent de la persona. Així, veiem
que a la Ilíada s' atribueix una sola Cer als
troians i una altra als aqueus. Tot i que el
passatge homeric en qüestió és de data més
Cers: !l., I, 228; 416 s.; II, 302; III, 454; VIII,
70 s. (probablement interpolat segons XXII,
209); IX, 410 s.; XI, 330 s.; XVIII, 114 s.; 535
s.; XXII, 102; 209 s.; XXIII, 78 s.; HEs., Teog.,
211; 217; Tr., 92; Escut, 156; 249 s.; EsQ., Set,
760; 1055; SóF., E. R., 469 s.; Fil. 42; 1166;
EuR., H. F., 870; El., 1298 s.; Fen., 950; PL.,
Lleis, 937 d; A. R., Arg., IV, 1485; 1665 s.;
Focr, I, p. 186 Nb.
CETES
tardana que el conjunten que s'ha interca-
lat, no deixa de ser veritat que el concepte
de Cer pot adquirir un caracter col-lectiu.
En l' epoca classica, les Cers semblen
existir sobretot com a reminiscencies lite-
raries, i tendeixen a confondre's amb al-
tres divinitats analogues: les Moires i fins
i tot les Erínies, amb les quals tenen punts
en comú pel seu caracter infernal i salvat-
ge. A les tragedies només són préstecs de
l' epopeia homerica. Plató, en un passatge
poetic, les considera esperits perversos que,
com les Harpies, taquen to,t el que toquen
de la vida dels humans. Es possible que
la tradició popular les hagi acabat identifi-
cant amb les animes malfactores dels morts,
que s'han d'apaivagar amb sacrificis, co-
sa que succe!a, per exemple, a les festes de
les Antesteries.
CETES (Kfrr¡c;). Cetes és un rei d'Egip-
te, que tenia el poder de transformar-se en
tota mena d' éssers, animals o vegetals, o
en els diferents elements, foc, aigua, etc.
Es diu que possei:a «la ciencia de la respira-
ció», que sembla haver estat !'origen de la
seva magia.
CETO (Kr¡rw ). Ceto, nom que recorda
el d'alguns monstres marins (balenes, etc.),
Kfjrnc;, és filla de Pontos (el Mar, concebut
com a ésser masculí) i de la Terra (Gea).
És germana de Nereu, Taumant, etc. (v. les
taules 14, p. 212, i 33, p. 454). Va casar-
se amb el seu germa, Forcos, o Forcis, amb
qui va tenir fills: les Grees (les Velles, ve-
geu la seva llegenda), les Gorgones i el drac
que vigilava les pomes de les Hesperides, i
també les mateixes Hesperides.
CEU (Kofoc;). Ceu és un gegant de la ras,:a
deis Titans, fill d'Úran (el Cel) i de Gea (la
Terra). És germa d'Ocean, d'Hiperíon, de
Japet i de Cronos, i també de les Titani-
des, les seves germanes: Tetis, Rea, Temis,
Mnemosine, Febe, Dione i Tia. Unint-se
a la seva propia germana" Febe, engendra
Leto, la mare d' Apol·lo i Artemis, i Astería
(v. la taula 38, p. 530).
CÍANE (Kuav~). l. Cíane, nom que
evoca el color blau de l'aigua del mar, és
filla de Lípar, un antic rei deis ausonis (els
avantpassats dels italians). Lípar, expulsat
Cetes: D. S., I, 62. V. Proteu.
Ceto: HEs., Teog., 238; 270 s.; 333; AroL·L.,
Bibl., II, 2, 6; 4, 2; ese. a A. R., Arg., IV, 1399.
Ceu: HES., Teog., 134; 404 s.; AroL·L., Bibl.,
I, 1, 3; D. S., V, 6 s.; HIG., Fab.,pref; Tz., Com.,
1175; PAUS., IV, 33, 6.
100
d'Italia (en aquella epoca Ausonia), s'havia
establert a les illes Lipari, que porten el seu
nom. Quan Eol es va presentar al seu reial-
me, Lípar va donar-lila ma de Cíane i com-
partí amb ell el poder (v. Eol, 2).
2. Una altra Cíane és una font de Sira-
cusa que intenta oposar-se al rapte de Per-
sefone per part d'Hades. Abans de ser una
font era una nimfa. Pero Hades, enfurismat,
la va transformar en un estany de color blau
fose, semblant al mar.
3. Una llegenda també de Siracusa expli-
ca que una noía jove anomenada Cíane va
ser violada pel seu pare quan anava begut.
Com que era de nit, el pare, anomenat Cia-
nip, esperava que Cíane no el reconeixeria.
Pero en el moment de la violació ella va
robar-li un anell i al dia següent va saber
de qui es tractava. Aleshores va arribar una
pesta a la ciutat, i l' oracle va declarar que
per aturar-la calia oferir una víctima huma-
na, un ésser que hagués comes un incest.
Cíane i el seu pare van suicidar-se per expi-
ar el seu crim.
CIANIP (Kuá:vumoc;). l. Cianip és fill
d'Egialeu, i, per tant, nét d' Adrast, que reg-
na a Argos, aleshores dividida en tres parts.
Una altra tradició el fa fill d' Adrast (v. la
taula 1, p. 8). Mentre va ser menor d'edat
va ser educat per Diomedes i Euríal. Par-
ticipa a la guerra de Troia i figura entre els
herois que entraren en el cavall. Morí sense
descendencia.
2. Un altre Cianip és un tessali, fill de Fa-
rax, que s'havia casat per amor ambla filla
d'un noble de Tessalia anomenada Leuco-
ne, d'una gran bellesa. Cianip era un gran
cas,:ador i, després del matrimoni, no renun-
cia pas a la seva afecció. Marxava de bon
matí i tomava al vespre tan cansat que la
major part de les vegades ja s' adormía quan
posava el cap al coixí, i per aixo la pobra
Leucone se sentia abandonada i s' enfadava
molt. Un dia va decidir seguir el seu marit
a la cacera, per saber que hi trobava, de tan
atraient, al bosc. Va sortir de casa d'amagat
dels servents i en un moment es va trobar en
un bardissar, on els gossos del seu marit la
van descobrir. La feréstega gossada va llan-
s,:ar-se sobre ella i va destrossar-la. Quan va
descobrir el seu cadaver, Cianip es va de-
Cíane: 1) D. S., V, 7; SERVI, Com. En., I,
52. 2) Ov., Met., V, 409 s.; D. S., V, 4; NoNN.,
Dion., VI, 128. 3) PLUT., Pm: min., 19.
Cianip: 1) PAus., II, 18, 4 s.; 30, 9, 10; Tz.,
Posth., 643. 2) PART., 10; PLUT., Pm: min., 21;
EsTOBEU, Flor., 66, 34. 3) V. Cíane, 3.
101
sesperar. Va aixecar una pira, va posar-hiel
cos de la seva dona, va matar els gossos,
que també llans,:a a la pira, i finalment va
suicidar-se.
3. V. Cíane, 3.
CÍBELE (Ku~ÉAr¡). Cíbele és la gran de-
essa de Frígia. Sovint se l' anomena Mare
dels Déus o Gran Mare. El seu poder s' estén
a tota la natura, ella en personifica la poten-
cia vegetativa. És honorada a les muntanyes
de l' Asia Menor, i, des d' allí, el seu culte
va estendre's a tot el món grec i després a
tot el roma, quan, el 204 a. C., el senat de
Roma va decidir fer portar de Pessinunt la
«pedra negra» que simbolitzava la deessa i
construir-li un temple al Palatí.
Sovint Cíbele és considerada pels mito-
grafs grecs una simple encamació (o una
simple «invocació») de Rea, la mare de Zeus
i dels altres déus fills de Cronos (v. Rea). Cí-
bele seria la Rea adorada al mont Cíbele, a
Frígia. Intervé poc en els mites que ens han
airibat. L'única histüria en que apai·eix és la
d' Agdistis i Atis (v. aquests noms), encara
que no hi té un paper important. Atis hi apa-
reix de vegades com el seu amant, més so-
vint com el seu company. També és possible
que la seva personalitat es dissimuli darrere
de l'hermafroditaAgdistis, que totes les tra-
dicions coincideixen a mostrar com a amant
d' Atis després de la seva mutilació.
Cíbele és important sobretot pel culte
orgiastic que es desenvolupa al seu voltant
i que va sobreviure fins a epoca tardana a
l'Imperi roma. Generalment se la represen-
ta amb el cap coronat de torres, acompa-
nyada de lleons o sobre un carro tirat per
aquests animals. Com Rea, té coma servi-
dors els Curets, anomenats també coribants
(v. aquests noms).
CICLOPS (KÚKAwrrE<;). Els antics mito-
grafs distingien tres tipus de ciclops: els ci-
clops «manis», fills d'Úran i de Gea (el Cel
i la Terra), els ciclops sicilians, companys
de Polifem, que apareixen al' Odissea, i els
ciclops constructors.
Cíbele: A. R., Arg., I, 1098 s.; EsTR., X,
3, 12, p. 469; XII, 5, 3, p. 567; AR., Oc., 875;
LuCR., II, 598 s.; Ov., Met., X, 686; PL. V., N.
H., XVIII, 16. Sobre el eulte, v. GRAILLOT, Le
Culte de Cybele Mere des Dieux aRome et dans
l'Empire romain, París, 1912; i J. CARCOPINO,
La Réforme romaine du culte de Cybele et d'At-
tis, aAspects mystiques, París, 1942, p. 49 s.; E.
WILL, La Grande Mere en Grece, a Eléments
orientaux, p. 95-111 (v. art. Afrodita); E. LARO-
CHE, Koubaba, ibid., p. 113-128.
Ciclops: HES., Teog., 139 s.; 501 s., i ese. al
Els ciclops uranis pertanyen a la primera
generació divina, la dels gegants. Tenen no-
més un ull al mig del cap i es caracteritzen
per la fors,:a i l'habilitat manual. Són tres,
amb els noms de Brontes, Esteropes (o As-
teropes) i Arges, que es refereixen al Tro,
al Llamp i al Llampec. Encadenats primer
per Úran, van ser alliberats per Cronos i tor-
nats a encadenar al Tartar per ell mateix,
fins que Zeus, advertit per un oracle que no
podria aconseguir la victoria si no era amb
la seva ajuda, els deslliura definitivament.
Llavors ells li van donar el tro, el llamp i el
llampec; a Hades li van donar un case que
el feia invisible, i a Posidó, un trident. Ar-
mats així, els déus olímpics van vencer els
Titans i els van precipitar al Tartar.
En la llegenda, els ciclops són els for-
jadors del llamp diví. Aixo els va fer me-
reixedors de la calera d' Apol-lo, el fill del
qual, Asclepi, havia estat fulminat per Zeus
perque havia ressuscitat morts. Com que no
es podia venjar de Zeus, Apol·lo mata els
ciclops (o els seus fills, segons una tradició
alllada), la qual cosa li va costar, coma cas-
tig, l' obligació de servir coma esclau a casa
d' Admet (v. Asclepi, Apol·lo i Admet). En
aquesta versió, els ciclops apareixen com a
éssers mortals, no com a déus.
A la poesía alexandrina, els ciclops són
considerats només uns éssers subaltems,
forjadors i artesans de totes les armes deis
déus, i que fabriquen, per exemple, l' are i
les ftetxes d' Apol·lo i de la seva germana
Artemis, sota la direcció d'Hefest, el déu
forjador. Viuen a les illes Eolies o a Sicília,
on tenen una forja subterrania i treballen
fent molt soroll. El resso de les esbufegades
i l' estrepit dels martells se sen ten res sonar
al fons dels volcans sicilians. El foc de la
seva forja fa envermellir el cim de l'Etna
al vespre. En aquestes llegendes relaciona-
des amb els volcans, tendeixen a confondre' s
amb els gegants empresonats sotalamassa de
les muntanyes, els moviments deis quals
fan somoure la terra.
vers 139, citant HEL·LANIC (fragm. 176); APOL·L.,
Bibl., I, 1, 2; 2, 1; III, 10, 4; II, 2, 1; Ep., VII,
3 s.; ese. a EuR., Ale., l; H10., Fab., 49; EuR.,
Cicl., 297; CAL·L., H. a Art., 46 s.; VmG., En.,
VIII, 416 s.; G., IV, 170 s.; Ov., Fast., IV, 287
s.; Od., IX, 106 s.; VIRG., En., III, 617 s.; Ov.,
Met., XIII, 760 s.; PíND., fr. 169; EuR., Heracl.,
15; 944; J. A, 1500; PAus., II, 25, 8; EsTR.,
6, 2, p. 369; 6, 11, p. 373; ese. a EsTACI, Teb.,
251; 630. Sobre els ciclops de l' Odissea, v. BÉ-
RARD, Navigations d'Ulysse, t. IV, p. 118-194. J.
VAN ÜOTEGHEM, Ulysse chez les Cyclopes, L. E.
e, 1939, p. 234.
CICNE
Ja a l' Odissea, els ciclops són conside-
rats uns éssers salvatges i gegantins, amb un
únic ull i una fon;;a prodigiosa, que viuen a
la costa italiana (als Camps Flegreus, prop
de Napols). Dedicats a la cria de bens, la
seva única riquesa es basa en els ramats.
Són antropofags i no coneixen l'ús del vi
ni tampoc lct cultura de la vinya. Viuen en
cavernes i no han apres a construir ciutats.
Alguns trets dels ciclops els fan semblants
als satirs, de vegades hi són assimilats
(v. Polifem).
Als ciclops (vinguts de Lícia, segons es
diu) se'ls atribu'ia la construcció de tots
els monuments prehistorics que es veuen a
Grecia, a Sicília i en altres llocs, fets amb
grans blocs d'un pes i unes dimensions que
semblaven desafiar les forces humanes. En
aquest cas no es tractaria dels ciclops fills
d'Úran, sinó de tot un poble que s'hauria
posat al servei d'un heroi llegendari, de
Pretos, per exemple, per fortificar Tirint,
de Perseu, per fortificar Argos, etc. Se'ls
dóna el curiós epítet de «quirogasters», és
adir, els que tenen els bras;os a l'estómac,
cosa que recorda els «hecatonquirs», els
gegants de cent bras;os que en la mitologia
hesiüdica són els gennans dels tres ciclops
uranis (v. Hecatonquirs).
CICNE (KÚKvo~). El nom de Cicne, que
significa «cigne», el porten diferents he-
rois.
l. El més antic sembla que és un fill de
Posidó i de Calice. La seva llegenda per-
tany al cicle de Troia, pero apareix en poe-
mes posteriors a Homer. S' explica que va
participar en els jocs celebrats en honor de
Paris, abans de la guerra de Troia, quan se'l
donava per mort (v. París). Aliat dels tro-
ians, va córrer a ajudar-los amb una flota
quan desembarcaven els grecs. Durant molt
de temps va impedir que avancessin, fins al
moment en que va trobar-se amb Aquil-les.
Pel seu origen diví, Cicne era invulnerable:
per abatre'l, Aquil-les va haver de colpir-li
el rostre amb el pom de l' espasa i fer-lo re-
trocedir a cops d'escut fins que Cicne, en
recular, va topar amb una pedra i va cau-
Cicne: 1) Ese. a AR., Gr., 972; PíND., Ol.,
II, 147 s., i ese. al v. 147; KINKEL, Ep. Gr.
Fr., p. 19; ese. a TEóCR., XVI, 49; ATEN., IX,
393 e; HIG., Fab., 157; 273; Ov., Met., 72 s.;
SEN., Tr., 183; Ag., 215; EusT., a Hom., 116,
26; 167, 23; 1968, 45; PAL., lncr., 12; Tz.,
Anteh., 257. 2) EsTR., XIII, 1, 19, p. 589; Tz.,
Com., 232; PAUS., X 14, l s.; EusT., a la !l.,
ibid., p. 33; D. S., V, 83; Surn., s. v. TsvÉbwc;
av8pwrroc;; CüNÓ, 28. 3) APOL·L., Bibl., II,
102
re. Llavors Aquil-les l' ofega sota el seu
pes, pero Cicne, per gracia del seu pare, va
transformar-se en cigne.
2. Un altre Cicne, diferent de l'anterior,
també és fill de Posidó. Regnava en una
ciutat anomenada Colones, situada a cer-
ta distancia de Troia, davant de l' illa ano-
menada aleshores Leucofris (que més tard
esdevingué Tenedos). La seva mare, Esca-
mandrodice, l'havia abandonat, en néixer, a
la vora de la mar, i allí un cigne el va cuidar.
Més endavant va casar-se amb Proclea, una
tilla de Laomedont. Va donar-li dos fills, un
noi, Tenes, i, una noia, Hemítea. Després
de morir la seva primera dona, va casar-se
amb Filünome, tilla de Tragas. Filonome va
enamorar-se del seu fillastre, Tenes, i, com
que ell no responia a les seves sol-licituds,
ella el calumnia davant de Cicne. Cicne va
considerar que Tenes era culpable i el va fer
llans;ar al mar di ns d' un cofre, amb la seva
germana Hemítea. Tenes i Hemítea van
arribar sans i estalvis a l'illa de Leucofris,
que a partir d'aleshores passa a anomenar-
se Tenedos (v. Tenes). L'acusació de Filü-
nome davant de Cicne havia estat recalzada
per un flautista anomenat Eumolp, que va
aportar un fals testimoni contra eljove. Més
tard, Cicne va adonar-se que havia estat en-
ganyat i aleshores va fer lapidar Eumolp i
enterrar viva Filonome. Després es dirigí a
Tenedos per reconciliar-se amb el seu fill,
pero aquest va negar-se a acollir-lo i amb
un cop de destral va tallar l' amarra que
subjectava el vaixell del seu pare. A causa
d' aquesta aventura, tots els flautistes eren
desterrats de Tenedos.
Altres versions, recollides per Tzetzes,
fan viure Cicne a Tenedos, després d'haver-
se reconciliat amb el seu fill. Allí l'hauria
mort AquiJ.les. Aquest Cicne, pare de Te-
nes, no sembla que hagi estat sempre ben
distingit de l' anterior, la qual cosa explica-
ria aquesta variant (v. Tenes).
3. L'heroi més celebre que porta el nom
de Cicne és el fill d' Ares i Pelüpia, una
tilla de Pelias. Se'l representa com un home
violent i sanguinari, un lladre que aturava
els viatgers, els matava i, amb les despu-
5, 11 s.; II, 7, 7; HES., Escut, v. 57 s.; D. S.,
IV, 37; EsT., fr. 12; HIG., Fab., 31; 159; 269;
273; PíND., Ol., II, 147; X, 15, i ese. a X, 19;
EuR., Her., 391 s.; PLUT., Teseu, 11; PAus., I,
27, 6; Tz., Chil., II, 467. Cf. VIAN, a Rev. Et.
anc., 1945, p. 5 s. 4) HIG., Fab., 154; PAUS.,
I, 30, 3; VrRG., En., X, 189, i SERVI, ad loe.;
Ov., Met., II, 367 s.; Mythog1: Gr. (ed. WEST-
ERMANN), p. 347. 5) A. L., Tr., 12; Ov., Met.,
VII, 371-379.
103
lles, oferia sacrificis al seu pare. Atacava
sobretot els pelegrins que anaven a Delfos,
i aixo provoca la calera d' Apol-lo, que atia
contra ell l'heroi Heracles. Cicne i Hera-
cles es van trobar en un combat singular i
el primer no va trigar a caure. El seu pare
aparegué per venjar-lo, pero Atena va fer
que la javelina es desviés, i Heracles va fe-
rir el déu a la cuixa, obligant-lo a fugir cap
a l'Olimp. Aquesta és la versió d'Hesíode.
Aquesta lluita generalment se situa a Pa-
gases, a Tessalia. Apol·lodor, en canvi, la si-
tua a Macedonia, a la vora del riu Equedor.
Segons aquest autor, Cicne era fill d' Ares i
de Pirene. Comen l'altra versió, Cicne mor,
pero quan Ares intervé, Zeus, amb un cop
de llamp, separa els combatents.
Apol· lodor també esmenta un altre Cic-
ne, fill d' Ares i de Pelüpia, que va ser mort
a Itonos, pero en aquest duel no menciona
pas la intervenció divina.
Una versió citada per Estesícor i Píndar
combina les dues anteriors, i explica que,
en el decurs d'un primer combat, Heracles,
havent-se d'enfrontar amb Cicne i Ares,
es féu enrere. Més tard, va trobar-se amb
Cicne tot sol i el va matar. No consta que
Heracles ferís el déu.
4. Un altre heroi del mateix nom és un
rei de Ligúria, amic de Faetont, que plo-
ra la seva mort quan Zeus el va haver de
fulminar (v. Faetont) i que fou transformat
en cigne. ApoJ.lo havia dotat aquest Cicne
d'una veu melodiosa, aixo explica els cants
dels cignes quan han de morir.
5. Finalment, una llegenda d'un cigne
fa apareixer un tal Cicne, fill d' Apol·lo i
de Tíria, la tillad' Amfínom. Aquest Cicne
vivia entre Pleuró i Calidó, a Etülia. Era
molt bell, pero també capriciós i esquerp,
tant, que va decebre successivament tots els
amics i les enamorades. De tots, només en
va quedar un, anomenat Fili. Cicne va im-
posar-li una serie de proves, cada cop més
difícils i perilloses. Fili, amb l' ajut d'He-
racles, les va superar tates (v. Fili). Pero,
cansat, va abandonar Cicne, que, deshonrat
i sol, va llans;ar-se a un llac amb la seva
mare. Apol·lo, apiadant-se d'ells, els trans-
forma en cignes.
CÍCONS (KÍKovc:~). Els cícons són una
tribu de Tracia, que a la Ilíada figura entre
les aliades de Príam. El seu cabdill és un tal
Mentes, que no sembla que hagi tingut un
Cícons: !l., II, 846; XVII, 73; Od., IX, 39-66;
165; 196; 211; AroL-L., Ep., VII, 2; HIG., Fab.,
125; Ov., Met., VI, 710; HERóD. VII, 59; PL. V.,
N. H, VI, 55; D. S., V, 77, 4; EsTR., VII, fr. 18.
paper gaire important en la batalla. Els cí-
cons intervenen sobretot en l' Odissea. Ulis-
ses aborda en el seu territori en una primera
escala després d'haver sortit de Troia. Efecti-
vament, va arribar a Ísmaros, una de les seves
ciutats, la va conquerir i la va saquejar. No-
més va perdonar un sacerdot d' Apol·lo ano-
menat Maró (v. aquest nom), que li va donar
a canvi uns presents magnífics i, en parti-
cular, dotze amfores d'un vi dols; i capitós,
el mateix que havia de permetre a Ulisses,
rnés endavant, emborratxar Polifem i sortir-
se d'un mal trangol (v. Ulisses). Després del
saqueig de la ciutat, Ulisses va aconsellar als
seus soldats que es retiressin i que s' acon-
tentessin amb el botí que tenien, pero no el
van escoltar, i els pobles de l'interior van te-
nir ternps d'acudir en massa i atacar-los. Van
morir sis homes de cada vaixell, i Ulisses va
tenir el temps just d' escapar-se.
El nom de cícons prové del seu heroi epo-
nim, Cícon, fill d' Apol·lo i de Rüdope. Es
diu que Orfeu va viure amb ells, que allí es
va iniciar en els misteris d' Apol·lo i que les
seves dones el van esquins;ar (v. Orfeu). Els
cícons encara existien en l' epoca historica,
ja que Herodot els cita entre els pobles el
territori dels quals va travessar l' exercit de
Xerxes, en temps de les guerres mediques.
CICREU (Kuxpc:ú~). Fill de Posidó i de
Salamina, tillad' Asop. Cicreu va matar una
serp que assolava l' illa de Salamina i, en se-
nyal de reconeixement, els habitants el van
proclamar rei.
També s'explicava (i aquesta és la ver-
sió seguida per Hesíode en un fragment
que Estrabó ens ha conservat) que aquesta
serp fabulosa havia estat criada pel mateix
Cicreu, pero que Euríloc l'havia fet fora
de l'illa. Lbvors l' animal va refugiar-se a
Eleusis, al costat de Demeter, que l'havia
convertit en un dels seus servents.
A Salamina es retia culte a Cicreu, que
era un dels herois protectors del país. Quan
es produí la batalla naval de Salamina, una
serp aparegué enmig dels vaixells. L' oracle
de Delfos va revelar que es tractava de l'en-
carnació de Cicreu, que havia vingut per
ajudar els grecs i predir-los la victoria.
Cicreu tenia una filla, Cariclo, mare
d'Endeis i madrastra d'Eac. Va morir sense
descendencia masculina i deixa el reialme
al seu besnét Telamó, fill d'Eac (v. la taula
31, p. 414). Segons una altra tradició, la filia
Cicreu: APOL·L., Bibl., III, 12, 7; Tz., Com.,
110; 175;451;D.S.,IV, 72,4;EsTR.,IX, 1,9,
p. 394; PLUT., Soló, 9; Teseu, 10; PAUS., I,
36, l.
CIDNE
de Cícreu es deia Glauce; s'havia casat amb
Acteu i li havia donat un fill, Telamó, que en
aquest cas no seria el besnét de Cicreu, sinó
el seu nét.
CIDNE (Kú8voc;). Cídne és fill d' Anquíal
i per part de mare és nét de Japet. Va donar
nom al riu homonim de Cilícia. Un dels seus
fills, anomenat Parteni, dona a la ciutat de
Tars, situada a la vora d'aquest ríu, el so-
brenom de Partenia. Hi havia, segons es diu,
una llegenda popular a Cilícia que parlava
dels amors de Cidne, meitat home i meitat
riu, amb Cometo. Aquesta, enamorada del
riu, havia acabat casant-s'hi.
CIDÓ (Kú8wv). Fill d'Hermes id' Aca-
cal·lis (v. aquest nom). Se'l considerava
fundador de la ciutat cretenca de Cidonia.
Els habitants de Tegea, a l' Arcadia, prete-
nien que en realitat era un dels fills del seu
heroi Tegeates. De vegades se li atribufa
Apol·lo coma pare, en lloc d'Hermes, pero
la mateixa mare.
CILABRAS (KuAá~pcxc;). Pastor de Lí-
cia, a qui Laci, un dels fundadors de la
ciutat de Faselis, va comprar el terreny on
edifica aquesta ciutat, pagant-lo amb peixos
salats. Els habitants de Faselis havien cons-
trult un santuari a Cilabras i l'hi oferien
pesca salada (v. Laci).
CÍLIX (Kí.A1~). Cílix és un dels fills
d'Agenor, rei de Sidó. És germa de Cadme,
de Tasos, etc. (v. la taula 3, p. 80) i d'Eu-
ropa. Amb els seus germans va anar a la
recerca de la jove quan Zeus la va raptar.
Va aturar-se a Cilícia, país al qual dona el
seu nom.
Altres autors el fan fill de Cassiopea i
de Fenix, que en una altra genealogía figu-
ra com a germa seu. Llavors se li atribuei-
xen com a fills Tasos i Tebe.
Cílix s'alia amb Sarpedon en una expedi-
ció contra els licis, velns seus. Després de la
victoria cedí una part de Lícia al seu aliat.
CIL·LA (Kí.A.Aa). Troiana, germana
de Príam, filla de Laomedont i d'Estrimo
Cidne: E. B., s. v. 'Ay)(1áA.ri; NoNN., Dion.,
XL, 143 s.
Cidó: PAus., VIII, 53, 4; ese. a A. R., Arg.,
IV, 1492; a TEóCR., VII, 12; a Od., XIX, 176; E.
B., s. v. Kuowvía.
Cilabras: ATEN., VII, 277 e s.; Focr, Lex., s.
v. <l>acrriAí~; Sum., id.
Cílix: HEROD., VII, 91; APOL·L., Bibl., III, 1;
HIG., Fab., 178; SERVI, En., III, 88.
CiHa: APOL·L., Bibl., III, 12, 3; Tz., Com.,
224; 314; 315.
104
(v. la taula 7, p. 128). Havia tingut amb Ti-
metes (v. aquest nom) un fill anomenat Mu-
nip, quan Hecuba encara estava embarassa-
da de Paris. Com que l'endeví Esac havia
predit, interpretant un somni d 'Hecuba, que
un infant masele que havia de néixer causa-
ría la ruina de Troia (es tractava de Paris),
Príam, interpretant la profecía, va fer execu-
tar la seva germana CiHa i també Munip.
De vegades Cil·la és considerada germa-
na d'Hecuba, i llavors hauria tingut el fill
del mateix Príam.
(Kú.A.Aapoc;). Jove centaure,
d'una gran bellesa, estimat perla centaures-
sa Hilonome. Fou mort a la baralla que hi
va haver en les noces de Pirítous. Hilonome
se suicida perno sobreviure-li.
CIL·LAS (Kí.A.Acxc;). Cil-las era el con-
ductor del carro de Pelops. Regnava en un
extrem de la Troada, entorn de la ciutat de
Cil·la, a la qual havia donat nom. Va mo-
rir ofegat, durant el viatge que feia amb
Pelops, anant de Lícia al Peloponnes, on Pe-
lops havia de disputar una cursa de carros
amb Enomau (v. ?elops i Es.fer).
CIL·LENE (Ku.AMvr¡). Cil·lene és una
nimfa arcadia, considerada tan aviat l' es-
posa com la mare de Licaon. En la segona
versió esta casada amb Pelasg, l'eponim del
poble dels pelasgs. Dóna nom al mont Cil-
lene, on, segons es diu, va néixer Hermes.
De vegades fins i tot es diu que va criar
aquest déu en la seva infantesa.
CIMMERIS (K1µµÉp101). Els cimmeris
són un poble mític, que habitava en un país
on no sortia mai el sol. Ulisses hi va anar per
evocar els morts i interrogar l' endeví Tiresi-
as. Els autors no coincideixen pel que fa a la
seva situació geografica. Tan aviat se'ls situa
a l'extrem occidental coma les planes que
s'estenen al nord de la mar Negra. Per aixo
se'ls considera o bé avantpassats dels celtes
o bé dels escites de la Rússia meridional. De
vegades també se'ls situa, de forma sorpre-
nent, prop de Cumes, a Italia, sens dubte
CíHar: Ov., Met., XII, 393 s.
CiMas: PAus., V, 10, 7; ese. a JI., I, 38; EsTR.,
XIII, 613.
Cil·lene: D. H., I, 13; APOL·L., Bibl., III, 8, 1;
Tz., Com., 481; FESTUS, p. 52 M.
Cimmeris: Od., XI, 14, i ese. a X, 86; EusT.,
a Hom., 1667, 41; 1670, 49; 1671, 44; Tz.,
Com., 695; 1427; Crc., Ac., II, 61; PLUT., Mari,
11; D. S., V, 32, 4; EsTR., VII, 2, 2; 4, 5; PL. V.,
N. H., III, 61; Cf. B. LAVIGNI, a Ann. Scuola
Nonn. di Pisa, 1935, p. 255-262.
105
perque es creia que allí hi havia una porta
dels Inferns, i els cimmeris passaven per
ser velns del país dels morts. També s'ex-
plicava que vivien en habitatges soterranis,
units entre ells per galeries. Només sortien
de la seva ciutat de nit. És possible que en
la formació d'aquesta llegenda hagi contri-
bult el record confús dels pobles miners que
a l'Europa central (Bohemia) o a l'Europa
occidental (Gran Bretanya) subministraven
estany i coure als mercaders arribats en ca-
ravanes de la riba mediterrania des d'una
epoca remota, quan les rutes comercials es-
taven envoltades de misteri.
CÍNIRAS (K1vúpac;). Cíniras és un rei de
Xipre, el primer que hi va regnar, segons la
tradició. Pero no era originari de l'illa, havia
vingut d' Asia. El seu país d'origen és Bi-
blos, al nord de Síria. Les tradicions sobre
els seus pares difereixen: de vegades se'l
fa fill d' Apol·lo i de Pafos, o també d'Eu-
rimedont i d'una nimfa de la regió de Pafos
(v. Pigmalió). Una altra genealogía el relaci-
ona amb la casa dels Cecropides de la següent
manera: Cefal, raptat per Eos (l' Aurora), en-
gendra amb ella, a Síria, Faetont, i el seu fill
Astínous engendra Sandac, pare de Cíniras.
En aquesta genealogía, Cíniras té com a mare
Farnace, la filla del rei dels hirieus.
Sobre les circumstancies de la seva arri-
bada a Xipre, les tradicions no són menys
contradictüries. Unes simplement mencio-
nen el f et, dient que Cíniras arriba a Xipre
amb una colonia i funda la ciutat de Pafos
després d'haver-se casat amb Metarme, la
filla del rei de Xipre, Pigmalió. Van tenir dos
fills, Adonis i Oxípor, i tres tilles, Orsedice,
Laogore i Bresia. Aquestes noies foren víc-
tima de la calera d' Afrodita, que les obliga
a prostituir-se amb els estrangers que pas-
saven per Xipre. Van acabar la seva vida a
Egipte. Pero una altra versió explica l'exili
de Cíniras pel seu incest involuntari amb la
seva filla Esmirna, quan engendra Adonis;
ella es transforma en l' arbre de la mirra
(v. Adonis).
Cíniras va ser l'introductor a Xipre del
culte a Afrodita, que tingué gran importan-
cia a l' illa. Es considerava que tenia el do
de la profecía i que era un músic remar-
Cíniras: JI., XI, 20 s., ese. ad loe, i EusT., ib.;
PíND., Pít., II, 27, i ese.; Nem., VIII, 18 s.; HIG.,
Fab., 58; 242; 270; 275; TAc, Hist., II, 3; EsTR.,
XVI, 755; APOL·L., Bibl., III, 14, 3; Ep., III, 9;
Ov., Met., VI, 98 s.; X, 435 s.; ese. a TEóCR., I,
109; PL. V., N. H., VII, 49; 57; PAus., I, 3, 2; II,
29, 4; LrcóFR., 478 s.; i Tz., ad loe.; ARN., V,
19; ef. IV, 24.
cable (el seu nom es relaciona de vegades
amb 1' instrument anomenat en fenici kin-
nor). Una llegenda ai"llada explica com va
gosar rivalitzar amb Apol·lo, i assegura que,
igual que Marsias, el déu el va matar. Més
generalment se li atribueix la introducció de
la civilització a Xipre: la descoberta de les
mines de coure que donaren riquesa a l'illa,
la invenció del treball del bronze i la seva
fabricació. Fou estimat per Afrodita, que va
donar-li riqueses considerables i li va per-
metre viure fins a una edat molt avarn;ada,
cent seixanta anys, segons es diu.
Cíniras no era en absolut guerrer. Pero,
com que va viure a l' epoca de la gue1Ta de
Troia, els grecs li van de manar que s' unís
a ells. Ulisses i Taltibi, l'herald d' Agamem-
non, arribaren a Xipre com a ambaixadors.
Cíniras els va prometre que enviaría un con-
tingent de cinquanta vaixells. Va equipar-
ne un, i els quaranta-nou restants els va fer
de terra. Van llarn;ar-les a mar totes alhora,
pero naturalment només una va arribar a
l' Aulida. Cíniras, tanmateix, havia complert
la promesa. Després de la ,guerra, Teucre,
desterrat de Salamina de l' Atica (v. la seva
llegenda), va refugiar-se a Xipre, on va ser
ben acollit per Cíniras, que li va concedir
un territori on Teucre va fundar la Salamina
de Xipre, i li va donar la ma de la seva tilla
Eune. Aquesta unió llegendaria és l' origen
de les bones relacions que, en l' epoca his-
torica, tenien atenesos i xipriotes (v. també
Elat i Laódice).
CINORTAS (Kuvópmc;). Cinortas és un
heroi laconi, fill d' Amielas, el fill de La-
cedemon fundador de la ciutat d' Amieles.
Era el germa primogenit de Jacint (v. aquest
nom i la taula 5, p. 106). Després de la mort
d' Amielas, Argal, el seu germa pri~oge­
nit, regna primer sobre Esparta, pero Argal
morí sense fills i fou Cinortas qui el suc-
ceí. Cinortas va tenir un fill, que segons les
tradicions s'anomena Perieres o Ebal. Pero
més generalment es considera Perieres fill
d'Eol (v. la taula 30, p. 367). Una versió
arriba a suprimir aquesta generació i fa de
Tindareu, directament, el fill de Cinortas.
CINOSURA (Kuvóaoupcx). Nimfa de
l'Ida de Creta que certes tradicions consi-
Cinortas: PAus., III, 1, 3 s.; APOL·L., Bibl., I,
9, 5; III, 10, 3 s.; Tz., Com., 5 ll; 1125.
Cinosura: HIG., A. p., II, 2; ER., Cat., II i
XXX; SERVI, Com. En., I, 744; III, 516; Com.
G., I, 138; 246; ese. a Od., V, 272; i a !l., XVIII,
487 s.

(Atlant ,...._, Pieione) Lelex ,...._, Cleocaria
1 1
Taígete ,...._, Zeus Eurotas
1 1
Lacedemon ,...._, Esparta
1 primera a guanyar el premi.
1
Hímer AJiclas ,...._, Diomeda
1
1
Aro-a]
1
Cinortas
l.
Jacmt
L 1.
o 1
Batia ,...._, Perieres ,...._,Gorgofone (v. aquest nom)
1 (o Ebal)
Hipocoont
Taula genealügica nº 5
deren que va criar, juntament amb la nim-
fa Helice, Zeus infant (v. també Amaltea).
Com que Cronos les perseguia a totes dues,
Zeus les va transformar en dues constel-
lacions, l'Óssa Major i l'Óssa Menor, men-
tre ell adoptava la forma de la constel-lació
del Dragó.
Cinosura va deixar el seu nom a un lloc
de Creta, prop de la ciutat d'Histiea.
CIPARÍS (Kuná:p1crcroc;). La llegenda
coneix dos herois amb aquest nom, l'un és
beoci, i l'altre, un habitant de Ceos.
1. El primer és till de Mínias i germa
d'Orcomen (v. la taula 22, p. 287). A ell deu
el nom la ciutat de Ciparís, al Pamas, entre
Daulida i Delfos.
2. El segon és till de Telef. Vivia a Ceos i
era estimat per Apol-lo (segons algunes tra-
dicions pel déu Zefir o també per Silva, el
déu roma) a causa de la seva gran bellesa.
Tenia com a company predilecte un cér-
vol sagrat, domesticat. Pero un dia d'estiu,
mentre el cérvol dormia estirat a 1'ombra,
Ciparís el va matar per equi_vocació a~b
una javelina. Desesperat, el JOVe es voha
morir i va demanar al cel la gracia que les
seves llagrimes ftu"issin etemament. Els
déus el van transformar en xiprer, l' arbre de
la tristesa.
CIPARISSA (Kuná:prncra). Ciparissa,
Ciparís: 1) Ese. a la /l., II, 519; NoNN., Dion.,
XIII, 123. 2) Ov., Met., X, 106 s.; SERV!, Com.
En., III, 64; 680; Com. G., I, 20; Com. Egl., X,
26, i comentad de PROBUS a VrRG., G., II, 84;
NoNN., Dion., XI, 364.
Ciparissa: Comentad de PRoBus a VrRG., G.,
II, 84 (citant Asclepíades ).
106
1 2. Un altre Cípsel és un corinti, till d'Ee-
'1
As in e Eurídice ,...._, Acrisi
1 Per aquest parentiu se'l pot considerar his-
eamra Danae ,...._, Zeus
1 de la seva historia semblen inspirats en mo-
Perseu
la taula 32, p. 433)
p. 283)
nom que correspon al del xiprer en feme-
ní, és, segons una llegenda obscura, la tilla
d'un <<rei dels celtes», anomenat Boreas, i
en conseqüencia homonim del vent proce-
dent de Tracia. Boreas havia perdut la seva
tilla, morta jove, i l'havia plorada molt. Va
erigir-li una tomba, sobre la qual planta un
xiprer, una especie aleshores desconeguda.
Per aquesta raó el xiprer va passar a ser un
arbre dedicat als difunts i va rebre el nom
de lajove.
CIPARISSES (Kuná:prncro1). Les Cipa-
risses, «les noies-xiprer», eren considerades
les tilles d'Eteocles, rei d'Orcomen, a Beo-
cia. Quan celebraven una festa en honor de
Demeter i Core, ballant van caure en una
font i es van ofegar. Pero la Terra, apiadant-
se'n, les va transformar en xiprers.
CÍPSEL (KÚljJE/...oc;). 1. ~l primer heroi
amb aquest nom és el till d'Epit, rei d' Arca-
dia. Regnava en aquest país quan els Hera-
clides van atacar el Peloponnes per segona
vegada (v. Heraclides). Cípsel els va saber
conciliar donant a un d' ells, Cresfontes, la
seva tilla Merope, i així també va conservar
el tron. Més endavant va educar el till de
Cresfontes i Merope, anomenat Epit com el
seu besavi, i li va permetre que vengés la
mort del seu pare (v. Epit). Cípsel vivia al
país dels parresis, a la ciutat de Basilis, de
Ciparisses: Geoponiques, XI, 4.
Cípsel: 1) PAus., IV, 3, 6 i 8; VIII, 5, 6 i 13;
29, 5; ATEN., XIII, 609 e. 2) PAus., I, 23, 1; II,
4, 4; 28, 8; V, 2 3; 17, 2 a 9, 10; X, 24, 1; VoN
MAssow, Die Kypseloslade, Ath. Mitt., 1916
(amb reconstrucció del cofre).
107
la qual fou fundador. Allí erigí un temple i
un altar a Demeter eleusina. Amb motiu de
la festa anual d'aquesta deessa se celebrava
un concurs de bellesa entre les dones del
país. Herodice, l' esposa de Cípsel, va ser la
ció i pare de Periandre, un dels Set Savis.
torie i no mític, per bé que alguns aspectes
tius folklorics. Entre les ofrenes consagra-
des al santuari d'Olímpia hi havia un cofre
de cedre que havia ofert aquest Cípsel. Va
ser dins d' aquest cofre que la seva mare el
va amagar quan va néixer per evitar que
el trobessin els descendents de Baquis
(que més tard ell havi a d' expulsar del tron
de Corint, on s'havien mantingut durant
cinc generacions). Com que, en corinti,
cofre es deia aleshores cypsela, l'infant va
rebre el nom per aquest fet. Aquest cofre,
descrit detalladament per Pausanias, que
l'havia vist, presentava inscripcions arcai-
ques i representacions d'escenes mítiques.
*CIPUS. Genuci Cipus fou un general
roma que en temps antics, tomant a Roma
al capdavant del seu exercit victoriós, va
abaixar els ulls per casualitat a l' aigua d' un
rierol i va veure que al front portava banyes.
Davant d' aquest prodigi, va oferir un sacri-
tici i interroga les entranyes d'una víctima.
L'harúspex li revela que aixo li presagiava
la reialesa si entrava immediatament a la
ciutat. Cipus, espantat, bon republica com
era, va reunir de seguida el poble al Camp
de Mart i es va fer exiliar. Com a agra"iment,
el senat va oferir-li tanta terra com pogués
treballar en un dia. I en memoria d' aquesta
feta, es va esculpir a la porta Rauduscula-
na (porta de la muralla de Servi, al peu de
l' Aventí), un cap d'home banyut, retrat de
Cipus.
CÍQUIR (Kíxupoc;). A Caonia hi havia
unajove noble anomenadaAntipe. Era esti-
mada per un noi del país, i ella el correspo-
nia. Els dos jo ves es trobaven d' amagat dels
seus pares en un bosc sagrat. Una vegada en
aquest bosc, que envoltava la tomba d'Epir
(v. aquest nom), el till del rei del país, ano-
menat Cíquir, perseguía una pantera que
Cipos: V. MAx., V, 6, 3; Ov., Met., XV, 565
s.; Cf. E. W. PALM, Cipus. Un mythe romain,
Rev. Hist. Rel., CXIX (1939), p. 82-88.
Cíquir: PART., 32. V. l'art. Epi!:
Circe: HES., Teog., 957; 1011 s. (interpolat);
Od., X, 133 a 574; A. R., Atg., IV, 576-591; Arg.
s'hi havia refugiat. Els dos amants van
amagar-se entre l'espessor i, en veure q.ue
el fullatge es movia, Cíquir va llarn;;ar la Ja-
velina i va ferir mortalment Antipe. Quan
va apropar-se i va veure el crim que aca-
bava de cometre, es va tomar boig. Va pujar
al cavall, dirigí l'animal contra unes roques
i es va matar. Els habitants de Caonia van
envoltar amb una muralla l'indret de l'ac-
cident i van anomenar Cíquir la ciutat allí
formada.
CIRCE (KÍpKfl). Circe és una maga que
té un papera l' Odissea i a les llegendes dels
argonautes. És tilla del Sol i de Perse, una
tilla d'Ocean o d'Hecate, segons els autors
(v. la taula 16, p. 236). És germana d'Ee-
tes, rei de Colquida i guardia del velló d'or
(v. la seva llegenda i la dels argonautes), i
de Pasífae, la muller de Minos. Viu a l'illa
d'Ea, situada pels autors en diversos llocs.
En la llegenda de l' Odissea, aquesta illa se
situa a Italia, sens dubte és la península ano-
menada avui Monte Circeo, prop de Gae-
ta i Terracina, que domina les maresmes
Pontines.
Quan Ulisses, després de les aventures al
país dels lestrígons, remunta la costa italia-
na, arriba a l'illa d'Ea. Envia la meitat de la
seva tripulació a fer un reconeixement, amb
Eun1oc al capdavant. La colla penetra en un
bosc i arriba a una vall, on els homes des-
cobreixen un palau brillant. Tots hi entren,
excepte Euríloc, que decideix quedar-se a la
defensiva. S'amaga i observa la rebuda que
es fa als seus companys. Els grecs són ben
acollits per la mestressa del palau, que no és
altra que Circe. Els convida a seure i a parti-
cipar en un banquet, i els mariners ho accep-
ten gustosos. Pero tot just tasten el menjar
i la beguda, Euríloc veu com Circe toca els
convidats amb una vareta i els transforma
en animals diversos: porcs, lleons, gossos ...
cadascun, segons es diu, conforme a les ten-
dencies del seu caracter i la seva naturalesa.
Després Circe els empeny cap als estables,
que ja són plens d' animals semblants. Da-
vant d'aquest espectacle, Euríloc s'afanya a
fugir i a tornar amb Ulisses per explicar-li
1' aventura. Aleshores Ulisses decideix anar
ell mateix a trobar la maga per mirar de sal-
var els seus companys.
otf, 1160 s.; APOL·L., Bibl., I, 9, 1; 24; Ep., VII, 14
s.; HIG., Fab., 125; Ov., Met., XN, 1-74; 246-440.
v: BÉRARD, Navigations d'Ulysse, IV, p. 235-345.
R. GANSZYNIEC, De Medea Circes prototypo,
Eos, 1939, p. 1-10; H. MARZELL, Die Znubetpf-
lange Moly, Der Natuiforsch., II, p. 523 s.
CIRENE
Ulisses voltava pel bosc, rumiant com
podria alliberar els seus mariners, quan
se li apareix el déu Hermes, que li dóna
el secret per escapar-se dels encanteris de
Circe: si vessa dins la beguda que Circe li
donara una planta magica anomenada móly
(µwí\u), no ha de témer res, en tindra prou
de treure l' espasa perque Circe juri tot el
que ell vulgui i desencanti els seus amics.
Li dóna una planta de móly, i aleshores
Ulisses es presenta a la maga, que l'acull
com havia fet amb els seus companys i li
dóna beguda. Ulisses beu, pero té cura de
barrejar móly amb el contingut de la copa.
Després, quan Circe el toca amb la vareta,
es man té insensible a l' encanteri i treu l' es-
pasa. L'amenaºa de matar-la, pero ella el
convenº i jura per l'Estix que no li fara cap
mal, ni a ell ni als seus companys. Torna als
mariners i als presoners la seva forma pri-
mera, i Ulisses passa al seu costat un mes
de plaer. Altres diuen que va ser un any.
Durant aquest temps va tenir amb la maga
un fill anomenat Telegon i potser també una
filla anomenada Cassífone (v. la taula 39, p.
538). En la llegenda italiana és Telegon qui
va fundar la ciutat de Túsculum (v. la seva
llegenda).
Segons altres tradicions, Circe també va
tenir amb Ulisses un fill anomenat Llatí,
eponim dels llatin~ (v. tam~é Calipso), o bé
tres fills, Romus, Antias i Ardeas, eponims
de les ciutats de Roma, Antium i Ardea.
També se li atribueixen aventures amb el
rei llatí Picus (v. Canent) i amb Júpiter, de
qui hauria tingut el déu Faune.
En la llegenda dels argonautes, Circe in-
tervé en el viatge de tornada. El vaixell ar-
riba a l'illa d'Ea, on Medea és rebuda perla
maga, que és tia seva i que purifica Jason i
Medea de la mort d' Apsirt (v. Argonautes),
pero es nega a donar hospitalitat a Jason.
Es limita a tenir una llarga conversa amb la
seva neboda.
Finalment, se li atribueix la transforma-
ció d'Escil·la, que era la seva rival en la
relació amb el déu marí Glauc (v. Escil·la,
Calcos).
CIRENE (Kup~vr¡). Cirene és una nimfa
tessalia. Era filla del rei dels !apites Hipseu,
que la naiade Creüsa, filla d'Ocean i de Gea,
havia engendrat amb el déu-riu Peneu (v. la
taula 25, p. 313). Cirene portava una vida
Cirene: PíND., Pít., IX, passim; ese. als v. 6;
27, etc.; A. R., Arg., II, 502 s.; i ese. als v. 498;
500; IV, 1661; V1Ro., G., IV, 317 s.; CAL·L.,
H. a Ap., 90 s.; D. S., IV, 81; HIG., Fab., 161;
108
salvatge pels boscos del Pindos i protegia
els ramats del seu pare contra els atacs de
les feres. Un dia va atacar sense armes un
lleó i, lluitant contra ell, el va domar. Apol-
lo va veure com acomplia aquesta proesa i
se'n va enamorar. De seguida va anar a tro-
bar el centaure Quiró per ensenyar-li la noia
i informar-se de la seva identitat. Llavors la
va raptar amb el seu can-o d'or i se la va
endur mar enlla, fins al país de Líbia. Allí
va unir-se amb ella en un palau d'or i va
donar-li en propietat una part del territori,
el país de Cirene. Va tenir un fill d' Apol·lo,
Aristeu, que va ser educat per les Hores i la
Ten-a (v. Aristeu).
En aquesta forma, que ha estat transme-
sa per Píndar, la llegenda es remunta a un
poema perdut d'Hesíode. En l'epoca hel-
lenística es contava que Cirene, després
d'haver an-ibat a Líbia, on l'havia portada
Apol·lo, va rebre el reialme <<de Cirene» del
rei de Líbia Eurípil, fill de Posidó. Com que
un lleó assolava el país, Eurípil havia pro-
mes una part del seu reialme a qui el matés.
Fou Cirene qui aconseguí eliminar la fera i
funda així la seva ciutat, Cirene. En aques-
ta versió de la llegenda, Cirene té dos fills:
Aristeu i Antuc.
Hi ha diverses variants de la llegenda de
Cirene. De vegades, en lloc de fer-la venir
directament de Tessalia, se li fa fer una es-
tada a Creta. Altres tradicions expliquen
que Apol·lo va unir-se a ella en forma de
llop (hi havia a Cirene un culte a Apol·lo
Liceu). Virgili, quan explica a les Georgi-
ques l'episodi d' A.risteu, mostra Cirene
com una nimfa de les aigües que viu sota
el riu Peneu, a la gruta subten-ania on es
troben els rius abans d' iniciar el seu curs
cap a la te1rn. Virgili atenua així el caracter
de caºadora de Cirene i insisteix en la seva
descendencia, ja que és néta d'un déu-riu.
No fa cap al·lusió a la seva anada a Líbia.
CITERÓ (K18mpwv). Citeró va ser un
rei de Platea que dona nom a la munta-
nya ve1na (el Citeró). Fou el predecessor
d' Asop (l' eponim del riu) en el tron de la
ciutat. S' explica que durant el seu regnat hi
va haver una baralla entre Zeus i Hera per-
que ella no volia cedir a les abraºades del
seu marit, i la dea fugí cap a Eubea. Zeus,
decebut, va refugiar-se a Platea, prop de Ci-
teró. Aquest, que era molt savi, va imaginar
cf. SERVI, Com. En., IV, 377. Cf. A. FERRABINO,
Kalypso, Torí, 1914, p. 421 s.
Citeró: PAUS., IX, 1, 2; 3, 1 s.; Ps. PLUT.,
Defi., 2, 2; 3.
109
la següent estrategia: va aconsellar a Zeus
modelar una estatua femenina, embolicar-
la amb un gran mantell i col·locar-la en un
cano estirat per dos bous. Hera, quan va
veure el seu marit amb aquell equipatge,
va voler informar-se' n. Li van dir que Zeus
(era el rumor que havia fet córrer Citeró)
havia raptat Platea, filla d' Asop, per con-
vertir-la en la seva esposa. Hera va anar-hi
c01Tents, estira el mantell i va veure que a
sota no hi havia res més que una estatua de
fusta. Va posar-se a riure i va reconciliar-se
amb el déu. En memoria d'aquesta aventu-
ra, tots els anys se celebrava a Platea una
festa del casament de Zeus i Hera (compa-
reu-ho ambla llegenda d'Alalcomeneu).
També es relacionen altres llegendes
amb el nom de Citeró: es deia que era un
jove molt bell que havia estat sol-licitat
per Tisífone, una de les Erínies. Pero ell
va menysprear el seu amor, i aleshores
ella va transformar un dels seus cabells en
una serp que el va picar, i ell morí, donant
així nom a la muntanya que fins a aquell
moment s' anomenava Asterion. També es
deia que Citeró i Helicó eren dos germans:
Helicó era dolº i amable, i Citeró, violent i
cruel. Citeró havia acabat matant el pare
i llanºant el germa des de dalt d'una roca.
Ell mateix també va matar-se an-an d'una
caiguda. Van anomenar-se Citeró i Helicó
dues muntanyes ve1nes, la primera en re-
cordanºa de l'heroi violent perque era la
seu de les Erínies, l'altra, de l'heroi benevol
perque era la de les Muses.
CITISSOR (Ku-rfocrwpo~). Citissor és
el fill que Frixos va tenir, després d' anibar
a la Colquida, amb una filla del rei Eetes,
anomenada tan aviat Calcíope com Iofas-
sa (v. la taula 34, p. 457). Per part de pare
és nét d' Atamant. Els seus germans eren
Argos, Melas i Frontis. Quan va ser gran
va tornar a casa del seu avi Atamant per re-
collir l'herencia. Va arribar a casa seva, a
Alos, a Tessalia, just quan la gent del poble
estava a punt d'oferir-lo en sacrifici a Zeus
(v. Atamant). Citissor el deslliura i el res-
tablí en el poder, la qual cosa li provoca, a
ell i als seus descendents, la calera de Zeus.
A cada generació, el primogenit dels seus
descendents havia d'abstenir-se d'entrar al
Pritaneon. Si l'hi trobaven, era sacrificat.
Citissor: A. R., Arg., II, 1155, i ese. a II, 388;
1122; 1149; APOL·L., Bibl., I, 9, l s.; PL., Mi-
nos, 315 C; HERÓD., VII, 197.
Cízic: A. R., Arg., I, 949 s., i ese. ad loe.;
CüNÓ, 41; PART., 28.
(KÚ~tKo~). Cízic és un heroi de la
Propontida, a la costa asiatica. Intervé en la
llegenda dels argonautes, que van fer una
de les primeres escales al seu país (v. Ar-
gonautes).
Cízic passava per ser originari de la Gre-
cia septentrional. És fill d'Eneu, aquest fill
d'Estilbe (v. la taula 25, p. 313) i d'Ene-
te, una filla d'Eusor, reí de Tracia. El fill
d'Eusor era Acamant, cap del contingent
traci que combatia a les ordres dels troians
contra els grecs. Cízic regnava sobre els
dolíons, descendents de Posidó. Quan entra
a la llegenda, a l' mTibada dels argonautes,
acaba de casar-se amb Clite, filla de l' en-
deví Merops. Cízic acollí benevol els na-
vegants, celebrant-ho i aprovisionant-los.
Pero, durant la nit, els argonautes, que aca-
baven de fer-se a la mm·, van ser retornats a
la costa per una tempesta. Els dolíons van
pensar-se que els atacaven uns pirates i van
comenºar a combatre contra els argonautes.
Cízic també va acudir al seu socors i va ser
mort per Jason. L' endema tots van reconei-
xer l'enor que havien comes. Durant tres
dies els argonautes es van lamentar davant
el cadaver del rei, després van celebrar uns
grans funerals, a la manera grega, amb jocs
fúnebres. Desesperada, Clite va penjar-se
(v. Clite). La ciutat on havia regnat Cízic va
rebre el seu nom (v. Argonautes).
CLEOMEDES (Kí\rnµ~8r¡~). Cleo-
medes era un heroi d' Astipalea. Als Jocs
Olímpics havia matat el seu adversari leos
d'Epidaure en el combat de boxa. Pero els
jutges no el van declarar vencedor, dient
que havia lluitat de manera deslleial. Cleo-
medes es va tornar boig. Va tornar a la seva
tena, va fer caure una columna que soste-
nía el sostre d'una escola i va matar una
seixantena de nens. Aleshores, perseguit
pels habitants, va refugiar-se en un temple
d' Atena. Els que el perseguien, després de
dubtar, van decidir entrar-hi pero no el van
trobar, ni viu ni mort. Van interrogar l' ora-
cle, que els va respondre que Cleomedes
era el darrer dels herois i que se li havia de
retre culte, i així es va fer.
Aixo succeí en la 72a Olimpíada.
(Kí\rnmhpa). La llegen-
da coneix diverses hero1nes amb el nom de
Cleopatra:
Cleomedes: PAus., VI, 9, 6 a 8; PLUT., Ro-
mul, 28.
Cleopatra: 1) APOL·L., Bibl., III, 15, 2 s.;
SóF., Ant., 966 s.; i ese. a 970; 977; 980; ese. a
A. R.,Arg., I, 211; II, 140; 178; 207; 230; a Od.,

l. La més celebre és tilla de Boreas o
d'Oritía, germana de Zetes, Calais i Quíone
(v. Boreades). Van casar-la amb Fineu, de
qui va tenir dos tills, Plexip i Pandíon (v. la
taula 12, p. 168). Cleopatra va ser tancada
a la presó pel seu marit, i els seus fills fo-
ren cegats, mentre Fineu prenia una segona
esposa, Idea, tilla de Dardan. Pero els ar-
gonautes van an"ibar per alliberar-la i van
matar Fineu (almenys en una versió de la
llegenda: v. Fineu).
2. Una altra Cleopatra, filla d'Idas, és la
dona de Meleagre. Després de la mort del seu
marit es va penjar (v. la taula 21, p. 283).
3. Finalment, una altra Cleopatra va ser
enviada a Ílion pels locris (v. Peribea, 3).
CLEOSTRAT (KAEÓcrrpcnoc;). Jove de
Tespies que allibera la seva patria d'un drac
que cada any rebia com a ofrena la vida
d'un noi. La sort el va designar a ell mateix
per ser devorat pel drac, i el seu amic Me-
nestrat li va fabricar una cuirassa metal· lica
recoberta amb ganxos de feITo. Va revestir-
se amb la cuirassa i es deixa devorar. Pero
el drac va morir, acabant així un carnatge
que havia durat molt de temps.
CLEOTERA (KArn8tjpa), Cleotera és
tilla de Pandareu i Harmotoe, germana
d' Aedon i Merope. Havent perdut els pa-
res de ben joves, les tres germanes van ser
educades per Afrodita, Hera i Atena. Quan
es van fer grans, Aedon, la primogenita, va
casar-se amb Zetos, pero les altres dues van
ser raptades per les Erínies, que les van con-
vertir en les seves serventes (v. Pandareu).
CLESONIM (KAr¡crwvuµoc;). Clesonim
és fill d' Amfidamant d'Opunt. Patrocle,
jugant amb ell quan tots dos eren petits,
va matar-lo accidentalment. Coma conse-
qüencia d'aquest homicidi involuntari, Pa-
trocle va haver de marxar d'Opunt, i el seu
pare el confia a Peleu, a Ftia, que l'educa
amb el seu fill Aquil·les. Aquest és l'origen
de l' amistat que unia els dos herois.
CLETE (KAtjrr¡). Clete és la dida de la
reina de les amazones, Pentesilea, ella tam-
bé amazona. Després de la mort de Pentesi-
lea davant de Troia, va voler tornar a la seva
patria, pero una tempesta va aITossegar-la a
XII, 69; D. S., IV, 43 s. 2) Il., IX, 556; PAus., IV,
2, 5; 7; APOL·L., Bibl., I, 8, 2 s.
Cleostrat: PAus., IX, 26, 7.
Cleotera: Od., XX, 66 s.; i EusT., p. 1875,
15; 1883, 36; ese. a Od., XIX, 518; XX, 66.
Clesonim: Ese. a Jl., XII, l; XXIII, 87; XVI,
14; APOL·L., Bibl., III, 13, 8.
110
la Italia meridional, on va fundar la ciutat
de Clete -potser ve"ina de la de Caulonia,
que rebé el nom de Cauló, el seu fill; v. la
seva llegenda-. Més endavant va morir en
una lluita contra els habitants de Crotona,
que van annexionar-se la ciutat.
CLÍCIA (KAuría). Clícia és unajove es-
timada pel Sol, que la va menysprear per
l' amor de Leucotoe. Pero Clícia revela al
pare d' aquesta els amors de la seva rival.
Clícia va ser tancada en una profunda fossa,
on va morir. Leucotoe va rebre el seu castig
per aquest fet, perque el Sol no la va tornar
a veure. Consumida d'amor, Leucotoe es
transforma en heliotropi, la flor que sempre
gira cap al sol, com si intentés veure el seu
antic amant. Dels amors de Leucotoe i He-
lios va néixer un nen, Tersanor, que figura
entre els antics catalegs dels argonautes.
CLIMEN (KAÚµEvoc;). l. Climen, origi-
nari de la ciutat de Cidonia, a Creta, i fill
de Cardis, era un descendent d'Heracles (de
l'Heracles de l'Ida, nom amb el qual era co-
negut l'heroi a Creta). Va aITibar a Olím-
pia uns cinquanta anys després del diluvi
de Deucalió i va fundar els Jocs. Va cons-
truir un altar als Curets i al seu avantpassat
Heracles. Va regnar sobre el país fins que
Endimió va desposseir-lo del poder. Endi-
mió afegí una prova de cursa a peu als Jocs
Olímpics, i proposa als seus fills la succes-
sió al tron coma premi (v. Endimió).
2. Un altre Climen és un heroi beoci, till
de Presbó, que regna a la ciutat d'Orcomen
després del rei d'aquest nom, mort sense
tills (v. la taula 34, p. 457). Va morir lapidat
per uns tebans al bosc sagrat de Posidó. Per
venjar la seva mort, el seu till Ergí imposa
als tebans un tribut, del qual els deslliura
Heracles (v. Erg{). Aquest Climen va tenir
uns quants fills: Ergí, Estraci, AITó, Pileu i
Azeu i una tilla, Eurídice, que es va casar
amb Nestor.
3. Climen, un arca.di fill d'Esqueneu, o
potser de Teleu, rei d' Arcadia, va enamo-
rar-se de la seva tilla Harpalice i, amb l' ajut
de la seva dida, va aconseguir unir-se a la
seva filia. Després va donar-la en matrimo-
ni a Afastor, pero més tard, penedit, la va
Clete: SERVI, Com. En., III, 553; LrcóFR.,
993 s.; i Tz., Com., 995; 1002 s. Cf. J. BÉRARD,
Colonisation, p. 382.
Clícia: Ov., Met., IV, 206-270. Cf. HEs., fr.
250; ANóN. (West.), 348, VI: Hro., Fab., 14, 20.
Climen: 1) PAus., V, 8, 1 s.; VI, 21, 6. 2)
PAus., IX, 37, l. 3) Hro., Fab., 206; 238; 242;
246; 253; PART., 13.
111
prendre al seu marit i va retenir-la al seu
costat. Lajove, per venjar-se d'aquest abús,
va matar els seus germans menors -o el
fill que havia tingut amb el seu pare- i els
serví a Climen de menjar. Quan va veure el
plat tan estrany que la seva tilla li havia do-
nat, Climen va matar-la i després se su"icida.
També es deia que havia estat transformat
en ocell (v. Hmpalice, 2).
CLÍMENE (KAuµÉvr¡). l. Clímene és
filla d'Ocean i Tetis, i pertany a la prime-
ra generació divina, la dels Titans. Casada
amb Japet, concebé Atlant, Prometeu i Epi-
meteu, i també Meneci (v. la taula 38, p.
530). De vega.des és considerada l' esposa
de Prometeu, en aquest cas seria la mare
d'Hel·le, avantpassat de tots els hel·lens,
i de Deucalió. També hauria estat casada
amb Helios (el Sol), amb qui hauria tingut
un fill, Faetont, i moltes tilles, les Helíades
(v. la seva llegenda i la taula 16, p. 236).
2. Una altra Clímene, igualment d'origen
marí, és tilla de Nereu i Doris.
3. Clímene és el nom d'una de les tilles
de Mínias, rei d'Orcomen (v. la taula 22, p.
287). Va casar-se amb Fílac, fill de Deíon, i
va tenir dos fills, Íficle i Alcímede. Segons
altres, era !'esposa de Cefal, amb qui es va
casar després de la mort de Procris. També
es deia que s'havia casat amb lasos, till de
Licurg (v. la taula 28, p. 328), i que li havia
donat una filla, Atalanta.
4. Una altra Clímene és una de les tilles
del rei de Creta Catreu. Lliurada per aquest
a Naupli, van tenir tres tills, Palamedes,
Eax i Nausimedont.
CLINIS (KAdvH;). Clinis era un babiloni,
estimat d' Apol·lo i Artemis. Era un home ric
i pietós. Tenia com a esposa a Harpe, que li
havia donat tres tills, Lici, Ortigi i Harpas,
i una tilla, Artemique. Acompanyava sovint
Apol·lo al país dels hiperboris, i allí havia
vist que s' oferien ases en sacrifici al déu i
va voler fer el mateix a Babilonia, pero el
déu li ho va prohibir sota pena de mort i
Clímene: 1) HES., Teog., 351; 507 s.; Hro.,
Fab., pref; VIRO., G., IV, 345; ese. a PíND., Ol.,
IX, 68; 72; 75; al' Od., X, 2; D. H., I, 17; EsTR., I,
33; Ov., Met., I, 756 s.; SERVI, Com. En., X, 189.
2) Il., XVIII, 47. 3) PAUS., X, 29, 6; APOL·L., Bibl.,
III, 9, 2; ese. a Od., XI, 326; v. Íficle. 4) APou.,
Bibl., II, 1, 5; III, 2, l. V. Catreu; Naupli.
Clinis: A. L. Tr., 20.
Clisitera: L1cóFR., 1222; Tz., Com., 1218;
1222; Chil., III, 294; APOL·L., Ep., VI, 10.
Clite: A. R., Arg., I, 976; 1063 s.; PART., 28;
CONÓ, 41.
dient-li que es limités a víctimes ordinaries,
ovelles, bous i cabres. Tanmateix, dos dels
seus tills, Lici i Harpas, no van obeir. Van
presentar-se amb un ase a l' altar, i, quan
estaven a punt de sacrificar-lo, Apol·lo va
fer enfollir !'animal, que va llarn;;ar-se sobre
els joves i els va destrossar, fent el mateix
amb el seu pare i la resta de la família, que
havien acudit en sentir el soroll. Pero Apol-
lo i els al tres déus van apiadar-se d' ells i els
van transformar en ocells: Harpe i Harpas
(noms que evoquen la idea de «rapinyar»)
es van convertir en falcons; Clinis, en ali-
ga; Lici, en corb; Ortigi, en una mallerenga,
i Artemique, en pinsa (?) o potser en una
mena d'alosa.
CLISITERA (KAEicr18tjpa). Clisitera és
una tilla d'Idomeneu i de Meda. Idomeneu
l'havia promes amb el seu fill adoptiu Leu-
cos, till de Talos, pero Leucos la va matar
a ella i a la seva mare durant l' absencia
d'Idomeneu, que havia anata la gueITa de
Troia (v. Idomeneu).
CLITE (KAEÍrr¡). Clite és la jove esposa
de Cízic, rei del país del mateix nom, mort
pels argonautes poc temps després de la
seva boda. Desesperada, Clite es va penjar
(v. Argonautes). Era tilla de l'endeví Me-
rops de Percote, a Mísia.
CLITEMNESTRA (KAurn1µvtjcrrpa).
Clitemnestra és tilla de Tindareu i de Leda.
És germana de Timandra i de Filonoe, ti-
lles «humanes» de Leda, d'Helena, i també
deis Dioscurs, els fills «divins» que Leda
va tenir amb Zeus (v. Leda). Clitemnestra
és germana bessona d'Helena, pero Hele-
na és tilla de Zeus, que s'uní a Leda en for-
ma de cigne, i Clitemnestra és tilla de Tin-
dareu (v. la taula 21, p. 283).
Es va casar primer amb Tantal, till de
Tiestes, pero Agamemnon va matar el seu
marit i els seus tills. Perseguit pels Dios-
curs, Agamemnon va ser obligat a casar-se
amb Clitemnestra. El matrimoni comenca-
va malament. ,
Clitemnestra: Jl., IX, 142 s.; Od., III, 193
s.; 303-305; IV, 529-537; XI, 404-434; EsQ.,
Ag.; Coef; Ewn.; SóF., El.; EuR., El.; He!.; Or.;
J. A.; APOL·L., Bibl., III, 10, 6 s.; Ep., II, 16; II,
22; VI, 10; 23 s.; HIG., Fab., 77; A. p., II, 8;
LwcrA, Diál. deis déus, 26, l; PAus., II, 16,
7; 18, 2; 22, 3 s.; 31, 4; III, 19, 6; VIII, 34, l
s.; Ep. G1: Fl: (Kinkel), p. 5. V. P. MAZON, Intr.
general a l'ed. d'EsQ., Orestie, París, 3a ed.,
1945. Cf. l. DüRING, Klutaimnestra, Eranos,
1943, p. 91-123.

Amb Agamemnon, Cliternnestra va tenir
fills (v. la taula 2, p. 14, iAgamemnon). Du-
rant l'absencia de Menelau, que havia mar-
xat a Troia per intentar recuperar Helena,
va tenir cura de la seva neboda Hermíone,
que aleshores tenia nou anys.
Quan l' exercit es va reunir a Aulida i l' en-
deví Calcant va declarar que era necessari
el sacrifici d'Ifigenia, Agamemnon crida
la seva esposa i els seus fills, que s'havien
quedar a Argos (o a Micenes), amb l'excu-
sa de prometre Ifigenia amb Aquil·les. Va
preparar el sacrifici en secret, guardant-se
bé de no confiar els seus projectes a la seva
dona. Quan es va haver sacrificat Ifigenia,
va enviar Cliternnestra de nou a Argos, on
ella alimenta els projectes de venjanc;a.
Aleshores, quan Telef, ferit per Aquil-les
a l'expedició de Mísia, toma a Argos per
demanar que aquest el curi (v. Telefi Aquil-
les), és Clitemnestra qui li aconsella que
amenaci Agamemnon prenent coma ostat-
ge el petit Orestes.
Durant l' absencia d' Agamemnon i els
anys de la guerra de Troia, Clitemnestra
comenc;a essent fidel al seu marit. L'heroi
havia deixat al seu costat un vell aede ano-
menat Demodoc, encarregat d'aconsellar-la
i d'informar-lo si esqueia. Pero Egist (v.
aquest nom) es va enamorar d'ella i no va
parar fins que va aconseguir apartar l'aede.
Clitemnestra sucumbí, potser impulsada
pels consells de Naupli, que es dedica-
va amb totes les seves forces a corrompre
les dones deis grecs per venjanc;a, perque
havien matat el seu fill Palamedes (v. Nau-
pli); pero també pel desig de venjar-se ella
mateixa del seu marit, que havia matat la
seva filla Ifigenia; o potser per gelosia, per-
que coneixia la relació del seu home amb
Criseida. Egist esdevingué l' amo del palau
d' Agamemnon i va ser qui maquina el seu
assassinat quan va tomar de Troia.
En les versions més antigues de la llegen-
da, les dels poetes epics, Clitemnestra no
participa en 1' assassinat, que és enterament
obra d'Egist. Pero en els tragics ella esdevé
complice i acaba essent ella mateixa l' assas-
sina del seu marit. Li prepara un vestit amb
les manigues i el coll cosits, que l'incomo-
da quan surt del bany i intenta posar-se'!,
la qual cosa li permet matar-lo sense pro-
Clítor: l)PAus., VIII, 4, 4 s.; 21, 3. 2)APOL·L.,
Bibl., III, 8, l; Tz., Com., 481.
Clitos: Od., XV, 250; i EusT., ad loe.; ese. a
Jl., XIII, 663 s.; ATEN., XIII, 556 d.
Cnageu: PAus., III, 18, 4.
112
blema. També mata Cassandra, perque esta
gelosa, no sense haver-la insultat abans. En
els tragics, Clitemnestra persegueix els fills
d' Agamemnon per odi. Fa tancar Electra en
un calabós i hauria matat Orestes si el seu
preceptor no s'hagués emportat el nen.
Set anys després Clitemnestra és imrno-
lada per Orestes, com a venjanc;a per la
mort del seu pare.
CLÍTOR (KAEírwp ). l. Clítor és fill
d' Aza, nét d' Arcas, primer reí d' Arcadia.
Després de la mort d' Aza, Clítor va fundar
la ciutat que porta el seu nom i va ser el
príncep més poderós d' Arcadia. Va morir
sense fills i el va succeir en el tron el seu
nebot Epit, fill d'Elat (v. la taula 10, p. 154).
2. Un Clítor potser identic a !'anterior fi-
gura en la llista deis fills de Licaon.
CLITOS (K/...i:iroc;). l. Clitos, nét de Me-
lamp (v. aquest nom), fou raptat a causa de
la seva bellesa per Eos (l' Aurora), la seva
eterna enamorada, que el va col·locar en-
tre els immortals. Va tenir un fill anomenat
Ceran. El seu nét va ser Poliide (v. aquest
nom).
2. Un altre Clitos es va casar amb Pal-
lene, filla de Sitó, un rei del Quersones traci
(v. Pal·lene).
CNAGEU (KvayEúc;). Diu Pausanias que
els atenesos havien fet presoner un laconi a
la batalla d' Afidna, en la qual va lluitar al
costat dels Dioscurs, i que després el van
vendre coma esclau a,Creta i van posar-lo
al servei de la deessa Artemis. Al cap d'un
quant temps va escapar-se, tot raptant la sa-
cerdotessa, unajove, i l'estatua de la divini-
tat. Va instituir a Laconia el culte a Artemis
Cnagia.
COCAL (KwKaf...oc;). COcal és el rei de
la ciutat de Camic, a Sicília (l' actual Agri-
gent). Dedal es refugia a casa seva quan
va escapar-se volant de Creta, on Minos el
retenía presoner. Quan Minos s'hi presenta
per trobar-lo, Cocal el va amagar. Pero Mi-
nos se serví del' astúcia: per alfa on passava,
ensenyava la closca d'un caragol de mar i un
fil, prometent una recompensa a qui pogués
fer passar el fil per les espirals de la petxina.
Ningú no era capac; de donar una solució al
problema, i Cocal, temptat, va plantejar la
dificultat a Dedal, que va lligar el fil a una
Cocal: D. S., IV, 79; APOL·L., Ep., I, 15; Tz.,
Chil., I, 508 s.; ese. a /l., II, 145; a PíND., Nem.,
IV, 95; Ov., Ibis, 289 s.; PAUS., VII, 4, 6; CoNó,
25; HIG., Fab., 44; HERÓD. VII, 169 s.; ATEN.,
III, 86 C s.; hi havia una tragedia de SóF. sobre
aquest tema, anomenada Els camicis.
113
formiga i va introduir l' animal en aquell
nou laberint. Quan Cocal, triomfant, porta
davant Minos la petxina enfilada, aquest va
comprendre que Dedal, l'home enginyós
per excel·lencia, era per aquelles contrades,
i no li va costar gaire aconseguir que Cocal
confessés i que es comprometés a lliurar-li
Dedal. Cocal, pero, que desitjava salvar el
seu hoste com fos, va encarregar a les seves
filies que escaldessin Minos al bany o, se-
gons altres versions, va substituir l' aigua de
la banyera per pega bullent, potser instigat
per Dedal, que havia instal·lat un sistema de
canonades. Així va morir Minos.
COCIT (KwKu-róc;). El Cocit, és a dir, el
Riu de les Lamentacions, és, a la terra, un
afiuent de 1' Aqueront (v. aquest nom). En el
mite és, igual que l' Aqueront, un dels rius
infemals, un c01Tent d'aigua molt freda que
fiueix paral·lel a l'Estix, igual que el Piri-
fiegetont, el Riu de les Flames. Aquests rius
formen en conjunt l' extensió d' aigua que
han de travessar les animes abans d'arribar
al regne d'Hades (v. Caront).
CODRE (Kó8poc;). Codre és fill de Me-
lant i descendent de Neleu; per tant, del lli-
natge de Posidó. Quan els Heraclides van
envair el Peloponnes, Melant, que havia
estat expulsat de Pilos de Messenia, la seva
patria, va emigrar a Atenes, on Timetes,
darrer descendent de Teseu, li traspassa la
reialesa com a recompensa per l' ajuda que
Melant li havia prestat en la seva lluita con-
tra el rei de Beocia Xantos (v. Melant).
Codre havia seguit la sort del seu pare i,
quan aquest va morir, el succeí en el tron
d' Atenes. Durant el seu regnat, els pe-
loponnesis van iniciar una guerra contra
els atenesos, i l'oracle els va prometre la
victoria a condició que no matessin el rei
d' Atenes. Els seus enemics es van assaben-
tar d'aquest vaticini gracies a un habitant
de Delfos anomenat Cleomantis. Aleshores
Codre va decidir sacrificar la seva vida per
la patria. Es va vestir de captaire i va sortir
de la ciutat, tot simulant que anava a buscar
llenya. No va trigar a trobar dos adversaris,
amb qui entaufa combat; en va matar un,
pero va morir a mans de l' altre. Aleshores
els atenesos van reclamar als peloponnesis
Cocit: Od., X, 513 s.; i ese. a 514; VIRG., En.,
VI, 296; G., IV, 478; Tz., Com., 705; PL., Fedó,
113 e s.
Codre: FERECIDES, a Fr. Hist. Gr., I, 98;
HEL-LÁNIC, ibid., I, 47; PAUS., I, 19, 5; II, 18, 8;
VII, 2, 1; 25, 2; VIII, 52, 1; LYc., C. Leocr., 84
s.; ef. ARIST., Const. d'At., VIII, 10, p. 1310 B.
el seu cadaver, per enterrar-lo. Aquests van
adonar-se que havien perdut qualsevol es-
peranc;a de vencer Atenes i van tornar a la
seva terra.
A A tenes s' exhibía la tomba de Codre
erigida al lloc on havia mort, a la riba dret~
de l'Ilissos, davant d'una de les portes de
la ciutat.
Quan va morir, el va succeir el seu fill
gran, Medont.
COLE (Kó/...mvoc;). Cole, descendent
d'He~mes, és, segons es diu, el primer rei
de l' Atica. Va ser expulsat pel sen cunyat
Amficcíon. Bandejat de la ciutat, es va es-
tablir al dem qe Mírrina, on va consagrar
un santuari a Artemis «Colena». Va morir
en aquest indret.
COMATAS (Koµárnc;). La llegenda de
Comatas és propia de la Italia meridional.
Era un pastor de Túrios, al golf de Tarent,
que tenia per costum oferir sacrificis fre-
qüents a les Muses. El sen amo -dels ra-
mats del qual treia les víctimes- el va tan-
car en un sarcofag de cedre, tot dient-li que
les Muses, les seves deesses predilectes, ja
trobarien el mitja per salvar-lo. Al cap de
tres mesos es va obrir el sarcofag i el jove
va apareixer viu: les divinitats li havien en-
viat abelles perque l' alimentessin amb la
seva mel.
COMBE (Kóµ~f]). Combe és filla del
déu-riu Asop. Més tard, sembla que se la
va confondre amb la nimfa Calcis, eponi-
ma de la ciutat de Calcis (Eubea). Es din
que va tenir molts fills, pero les llegendes
no es posen d'acord pel que fa al nombre, i
se n' arriben a esmentar fins a cent. El més
corrent és atribuir-li'n set: els set coribants
d'Eubea, anomenats Primneu, Mimant, Ac-
mon, Damneu, Ocítous, Ideu i Melisseu. El
seu marit va ser el déu Socos o Saocos un
ésser violent, fins al punt que ella va f~1gir
amb els seus fills i es va refugiar a Cnosos,
Creta. D' allí pass a a Frígia, i després a A te-
nes, al costat de Cecrops. Quan Socos va
morir, toma a Eubea amb la seva família,
on, en circumstancies obscures, potser quan
els seus fills es disposaven a assassinar-la,
es transforma en colom (v. també Curets).
Cole: PAus., I, 31, 3; ese. a AR., Oc., 873.
Comatas: TEócR., VII, 78 s., i ese. al v. 78.
Combe: APOL·L., Bibl., III, 12, 6; ese a !l.,
XIV, 291; Ov., Met., VII, 382; ef. H. MEYER, art.
Kombe, R. E., XI, 1139-1141.
COMETES
COMETES (Koµ~n1c;). Cometes és fill
d'Estenel. Diomedes, en sortir cap a Tro-
ia, li havia confiat la vigilancia de la seva
casa; pero Cometes el va enganyar amb la
seva esposa Egialea, amb la qual cosa no
feia més que convertir-se en l'instrument
de la calera d' Afrodita, ferida per l'heroi
(v. Diomedes i Egialea). De tomada a la
seva patria, Diomedes en va ser bandejat
per les intrigues de Cometes i d'Egialea, i
es va veure obligat a emigrar.
Sobre un altre Cometes, fill de Tisamen
1, v. aquest nom.
COMETO (Koµm8w ). l. Cometo és fi-
lla de Pterelau, rei dels teleboes, contra els
quals estava en guerra Amfitrió (v. aquest
nom i la taula 33, p. 454). Pterelau era in-
vencible mentre conservés al cap un cabell
d' or que Posidó havia fet créixer a la seva
cabellera. Cometo, enamorada d' Amfitrió (o
del seu aliat Cefal), li va tallar el cabell ma-
gic i va garantir d' aquesta manera la victoria
dels enemics. Pero Amfitrió no va cedir a la
passió de lajove i va ordenar executar-la.
2. Hi ha una altra Cometo, sacerdotessa
d' Artemis, a Patres. L'estimava un jove de
la ciutat anomenat Melanip, i la noia li cor-
responia; pero els seus pares s' oposaven a
la unió. Els dos amants es trobaven al santu-
ari de la sacerdotessa. Artemis es va irritar
davant d'aquell sacrilegi i va enviar la pesta
contra el país. L' oracle de Delfos, en ser
consultat, va revelar la causa de l' enuig de
la deessa, manifestant que l'única manera
d'aplacar-la era sacrificar-li els culpables,
cosa que es va fer. A partir d' aleshores,
cada any es va seguir oferint en sacrifici a la
deessa el jove més ben plantat i la més be-
lla de les noies del país, fins que va arribar
Eurípil i deslliura la ciutat d'aquest horrible
tribut (v. Eurípil).
CONDILEATIS (Kov8uAEanc;). Prop de
la ciutat de Cafies, al' Arcadia, va haver-hi,
en temps llupyans, una estatua d' Artemis,
anomenada Artemis Condileatis, erigida en
un base sagrat. Un dia, uns nens que juga-
ven allí van trobar una corda. De seguida
van envoltar el coll de la deessa, amb la in-
Cometes: Ese. a !l., V, 412; Tz., Com. 603;
1093; SERVI, Com. En., VIII, 9.; 11; 268; AroL·L.,
Ep., VI, 9.
Cometo: 1) AroL·L., Bibl., II, 4, 7; Tz., Com.,
932; 934. 2) PAus., VII, 19, 2 s.; v. l'art. Eurípil.
Cf. J. HERBILLON, Les Cultes de Patras, París,
1929; S. REINACH, Un mythe de sacrifice, R. H.
R., 1925, p. 137-151.
Condileatis: PAus., VIII, 23, 6 s.
114
tenció d'estrangular-la. Uns habitants de la
ciutat que passaven per allí van sorprendre
els infants i, horroritzats per la impietat, els
van lapidar. Molt aviat, les dones de Ca-
fies van patir un mal misteriós: els infants
que tenien naixien morts. Interrogat l'ora-
cle de Delfos, va respondre que la deessa
estava irritada per la mort dels infants i or-
denava que fossin enterrats dignament i que
se'ls retés honors d'heroi. Així es va fer,
i ~s passa a anomenar a aquesta Artemis
l' Artemis Estrangulada ('ArrayxoµÉvr¡).
*CONSENTS. Els etruscs admetien
l' existencia de dotze divinitats amb noms
misteriosos, sis deus i sis deesses, que for-
maven un consell privat de Júpiter i que
l' assessoraven en el moment de prendre
decisions importants, sobretot a l'hora de
llarn;ar certa mena de llamps. Els romans
van adoptar aquesta creenºª' pero aplicant-
la als dotze grans déus del panteó hel·lenic:
Júpiter, Neptú, Mart, Apol·lo, Vulca, Mer-
curi, Juno, Minerva, Diana, Venus, Vesta i
Ceres, corresponents a Zeus, Posidó, Ares,
Apol·lo, Hefest, Hermes, Hera, Atena, Ar-
temís, Afrodita, Hestia i Demeter. Les seves
imatges s'erigien sota un portie que voreja-
va la vía del Forum al Capitoli.
*CONSUS. Consus és un déu roma molt
antic i de caracter molt obscur que tenia
un altar soterrani al mig del Circ Maxim.
Aquest altar es desenterrava en cada festa del
déu, quan se celebraven els Consualia i les
curses de cavalls. Aquestes festes comporta-
ven ritus curiosos: els animals de tir, cavalls,
ases i mules no podien treballar aquell dia
i se'ls coronava de flors. Es feien curses de
cavalls i fins i tot de mules. Va ser durant la
primera festa de Consus que es va produir, en
temps de Romul, el rapte de les sabines.
Pot ser que Consus fos, originariament,
un déu de les sitges, encruTegat de protegír
el gra ente1Tat.
COPREU (KorrpEÚ<;). Copreu era fill de
Pelops de l'Elida, pero va haver d' abandonar
la seva patria després d'haver mort Ífit. Va
refugiar-se al palau d'Euristeu, a Micenes, i
allí serví com a herald del rei. Ell era sobre-
Consents: S~N., Nat., II, 21; ARN., III, 40;
MART. CAP., I, 41 s.; VARRó, I, 1, 4.
Consus: TERT., De Spect., 3, 8; SERVI, Com.
En., VIII, 636; VARRó, L. L., VI, 20; TAc, Ann.,
XII, 24; PLUT., Romul, 14; V. W. FoWLER, Ronzan
Festivals; PIOANIOL, Les Jeux romains, cap. I.
Copreu: AroL·L., Bibl., II, 5, 1; !l., XV, 638
s., i ese. al vers 639; EuR., Heraclides, passim;
FrLóSTR., V. S., II, 1, 550.
115
tot l' encarregat de transmetre a Heracles les
ordres d'Euristeu, ja que el rei tenia massa
por a la víctima per mantenir-hi entrevistes
directes (v. Euristeu). La llegenda presenta
Copreu amb trets desagradables, com un
home vil, servidor d'un covard, insolent. El
seu fill Perifetes, que acompanya Agamem-
non a Troia, on va morir a mans d'Hector,
era, segons diu Homer, molt superior al seu
pru·e en valor i forºa. Euristeu envía Copreu
com a herald a Atenes quan els reclama
l' expulsió dels Heraclides. En aquesta am-
baixada es devia mostrar tan insolent, que
els atenesos el van matar sense respectar cap
dret de gents. Pero, com a record i expiació
d' aquest crim, els efebs d' Atenes portaven,
en determinades festes, una túnica fosca.
CORCIRA (KÓpKupa). V. Cercira.
CORE (Kópr¡). Core, nom que significa
«noia», és filia de Demeter. En realitat es
deia Persefone (v. aquesta paraula i també
Demeter).
COREB (Kópo1~oc;). l. Quan el rei Cro-
top regnava a Argos, la seva filla Psamate
va ser estimada per Apol·lo i va tenir un fill,
Linos. Per por del seu pare, ella abandona
l'infant, pero Crotop va saber els fets. Va
matar la seva filia i va fer devorar la cri-
atura pels gossos. Irritat, Apol·lo envia un
monstre anomenat Pena (és a dir, «Cas-
tig» ), que va devorar els fills dels habitants
d' Argos. Va ser aleshores quan un jove del
país anomenat Coreb va matar Pena, pero
una altra plaga va caure sobre els argius.
Coreb, veient en l'acció la voluntat divina,
va anar a Delfos a oferir al déu la reparació
que volgués per haver matat Pena en contra
de la seva voluntat. L' oracle li va respon-
dre que no tomés a Argos, sinó que agafés
de Delfos un trípode sagrat, se'l carregués
a les espatlles i marxés. Quan el trípode li
caigués, s' havia d' aturar i fundar una ciutat.
Aixo ocorregué a l' emplaºament de la ciu-
tat de Megara. A la plaºa d' aquesta ciutat
s' ensenyava la seva tomba.
2. Coreb també és el nom d'un frigi,
fill de Mígdon (v. Mígdon, 1), que oferí el
seu ajut a Príam si a canvi li donava la ma
de Cassandra. Pero va morir durant la pre-
sa de Troia (v. Cassandra).
Coreb: 1) PAus., I, 43, 7 s.; II, 19, 8; EsTA-
c1, Teb., I, 570 s., i ese. ad. loe.; CoNó, 19. 2)
PAUS., X, 27, l; VIRO., En., II, 341; 407; 424;
EuR., Resos, 539.
Corí: Surn., Lex., s. v.
Coric: SERVI, Com. En., VIII, 138.
CORÍ (Kóp1vvoc;). Nom d'un poeta lle-
gendari originari de Troia que, abans d'Ho-
mer i en la mateixa epoca de la gue1Ta, es
deia que havia escrit la Ilíada. Palamedes li
havia ensenyat l' art de l' escriptura. També
se li atribu"ia la composició d'una epopeia
sobre la guerra que va mantenir Dardan
contra els paflagonis. Homer li seria deutor
de la major part dels seus poemes.
CORIC (Choricus). Reí d' Arcadia, els
fills del qual, Plexip i Enet, havien desco-
bert l' art de la lluita. En el decurs d'una fes-
ta van fer una exhibició davant del seu pare,
pero la seva germana Palestra va explicar
el descobríment al seu amant Mercuri (Her-
mes ). Aquest s'afanya a perfeccionar l'art
i el va ensenyar als homes, presentant-se
com el seu inventor. Els dos joves es van
queixar al seu pare de la indiscreció de Pa-
lestra, i Coric els va retreure que no s'ha-
guessin venjat d'Hermes. Aleshores, un dia
que es van trobar el déu adormit al mont
Cil·lene, els dos joves li van tallar les mans.
Hermes es va queixar a Zeus, que va escor-
xar Coric i va fer una bóta amb la seva pell.
Hermes va donar al nou art el nom de la
seva amant, Palestra (rraAaforpa, en grec,
vol dir «lluita») (v. també Palestra).
CORINT (Kóp1v8oc;). Corint, eponim de
la ciutat del mateix nom, era considerat pels
corintis un dels fills de Zeus; pero aquesta
era una pretensió de la qual es burlava la
resta dels grecs, de manera que la frase «Co-
rint, fill de Zeus» s'havia convertit en una
expressió proverbial per designar una repe-
tició monotona. En realitat, es deia que era
fill de Marató (v. aquest nom). Va fugir de
1' Atica amb el seu pare, i, quan Epopeu va
morir, tots dos van tomar a Corint. A la mort
de Marató, Corint puja al tron de la ciutat
(v. Epopeu; la taula 11, p. 165; i Marató).
Va morir sense fills, i els corintis van cridar
aleshores Medea (v. Medea). Segons una
tradició, l'havia assassinat algun dels seus
súbdits (v. també Gorge, 2). La seva mort la
va venjar Sísif, que el succeí en el tron.
CORIT (Kópu8oc;). l. COrit és fill de
Zeus i de la filia d' Atlant, Electra. Van
ser fills seus Iasió i Dardan. (En altres tra-
dicions, Iasió i Dardan són fills de Zeus i
Corint: PAus., II, 1, l; 3, 10 s.; ese. a AR.,
Gr., 439; Fr. Hist. Gr. (Müller), II, p. 212; i III,
p. 378; cf. AroL·L., Bibl., III, 16, 2.
Corit: 1) Vmo., En., III, 163 s.; i SERvr,
Com. En., III, 167; 170; VII, 207; 209; X, 719.
2) APOL·L., Bibl., III, 9, l; D. S., IV, 33. 3) Tz.,
Com., 57; PART., 34; CoNó, 23.

d'Electra directament, v. la taula 7, p. 128).
Corit va regnar sobre els tirrens d'Italia i
va fundar en aquest país la ciutat de Cor-
tona. D'ella van emigrar els seus dos fills
per dirigir-se l'un a Samotracia i l'altre a la
Troada (v. Dardan).
2. Corit és també el nom d'un rei de Te-
gea (Arcadia), que va recollir Telef, que la
seva mare Auge havia abandonat al mont
Parteni, i el va criar (v. Telef).
3. Finalment, Corit és així mateix un
fill de Paris i d'una nimfa de l'Ida, Eno-
ne. Quan es va assabentar de la infidelitat
del seu marit, Enone va enviar el seu fill
als grecs, per conduir-los a Troia. Es deia
també que aquest Corit, que era més bell
que el seu pare, va ser estimat per Helena
i que ell va correspondre al seu amor. Per
aquest motiu, Paris el va matar (v. la taula
35, p. 460).
CORÓ (Kópwvoc;). Fill de Cenen, reg-
nava sobre els fapites en temps d'Heracles.
Contra ell i el seu poble, el rei Egimi va de-
manar l'ajuda de l'heroi (v. Heracles). Va
morir a mans d' ell.
Coró havia participat a l'expedició deis
argonautes. El seu fill és Leonteu (v. aquest
nom).
CORONIDES (Kopwví8cc;). Les Coro-
nides són dues germanes joves anomenades
Metíoque i Menipe, filles d'Orió. Durant
una epidemia que va assolar la seva patria,
Orcomen, a Beocia, van ser sacrificades
com a víctimes expiatories. Els seus cossos
se'ls va empassar la terra, pero els déus in-
femals Hades i Persefone, compadits, van
transformar els seus cadavers en estels bri-
llants: dos cometes celestes.
CORONIS (Kopwvíc;). l. La més ce-
lebre de les heroi"nes amb aquest nom és
la filla de Flegias, rei dels !apites. Va ser
estimada per Apol·lo, de qui va tenir un
fill, Asclepi. Segons una tradició sagrada
-testimoniada pel pea d' Isil, que ens ha
conservat una inscripció d'Epidaure-, es
deia en realitat Egle, i li havien donat el so-
brenom de Coronis (la comella) perla seva
bellesa. En aquesta tradició, Flegias no se-
ria el rei tessali del mateix nom, sinó un
habitant d'Epidaure casat amb Cleomene,
una tessalia filla d'un tal Malos (potser es
Coró: !l., II, 746; APOL·L., II, 7, 7; A. R.,
Arg., I, 57 s.; SóF., fr. 354.
Coronides: A. L., Tr., 25; Ov., Met., XIII,
681 s.
Coronis: 1) v. Asclepi. 2) Ov., Met., II, 551 s.
3) Hro., Fab., 182; A. p., II, 21; ese. a /l., XVIII,
116
tractava d'un fill d' Amficcíon) i de la musa
Era to.
La tradició ens diu que Coronis va ser in-
fidel a Apol-lo i que es va casar amb Isquis,
fill d'Elat. Sembla que va témer que el déu
es cansés d' ella quan fos vella i que l' aban-
donés (v. Marpessa i Asclepi).
2. En altres llegendes també s'esmenta la
relació entre Coronis i les comelles. Així, una
altra Coronis, filia de Coronen, va ser trans-
formada en aquesta au per la seva protectora
Atena, per tal que es pogués escapar de les
persecucions de Posidó, que l'estimava.
3. Coronis era també el nom d'una de les
nimfes que van fer de mainaderes de Dio-
nís. Butes la rapta; com a castig, els déus el
van fer tomar boig i, finalment, es va suici-
dar llan<;;:ant-se a un pou (v. Rutes, 1).
CRAGALEU (Kpaya.Acúc;). Cragaleu
era un pastor, fill de Dríops, un home molt
prudent i molt equanime. Un dia que pas-
turava els ramats, se li van apareixer tres
divinitats: Ártemis, Apol·lo i Heracles, i el
van triar com a jutge d'una disputa que
els enfrontava. Es tractava de saber qui deis
tres regnaria sobre la ciutat d' Ambracia.
Cragaleu va decidir que el tron fos per a
Heracles. Apol·lo, ÜTitat, el va transformar
en roca al mateix lloc on havia pronunciat
el seu veredicte. Els habitants d' Ambracia
li oferien un sacrifici després de cada festi-
vitat dedicada a Heracles.
CRANAU (Kpavaóc;). Cranau és un dels
primers reis de l' Ática. Era «fill del sol», i
va succeir Cecrops (v. aquest nom). Com
que el fill de Cecrops, Erisícton, va morir
jove i sense descendencia, el poder passa a
mans de Cranau quan Cecrops encara era
viu, perque, m01i el seu successor, es va
considerar que Cranau era el més poderós
deis ciutadans. Durant el seu regnat, els
habitants del país s' anomenaven cranaus, i
la ciutat d' Atenes, Cranae. Es va casar amb
Pedías, filla del lacedemoni Mines, amb qui
va tenir diverses filles: Cranae, Cranecme
i Atis. Quan Atis va morir, sense haver-se
casat, es va donar el seu nom al país, que
deixa de dir-se Cranae per anomenar-se
Ática, nom amb que va ser conegut a partir
d'aquell moment.
Cranau, que havia donat una de les seves fi-
486; D. S., V, 50 s.
Cragaleu: A. L., Tr., 4.
Cranau: PAus., I, 2, 6; 31, 3; APOL·L., Bibl.,
I, 7, 2; III, 14, 5; M. de Paros, I, 4 a 7; EusEBI,
Crón., II, p. 26 s. (ed. Schoene); HERóD., VIII,
44; EsTR., IX, 397. V. també Amficcíon.
117
Hes en matrimoni a Amficcíon, un dels fills
de Deucalió, va ser expulsat del país pel seu
gendre, que usurpa el tron. La seva tomba
es podia visitar a Atenes.
CRANÓ (Kpávwv). Cranó és fill de Pe-
lasg. Va donar nom a la ciutat de Cra!1Ó, a
Tessalia. Aquesta ciutat es deia abans Efira,
pero, com que Cranó fou mort quan inten-
tava aconseguir lama d'Hipodamia, a Pisa
de !'Elida (v. Hipodamia), els habitants de
la ciutat on regnava li van canviar el nom
i la van rebatejar en memoria seva.
CRANTOR (Kpáv-rwp). Crantor era un
dolop que el rei Amíntor havia donat com a
ostatge a Pelen després d'una derrota. Passa
a ser l' escuder favorit de Pele u i va lluitar al
seu costat en el combat deis la.pites contra
els centaures. Va morir per culpa d'un arbre
que aquests van llan<;ar contra l'heroi. Pe-
leu va venjar la seva mort.
CREONCÍADES (Kprnvná8r¡c;). Cre-
oncíades és un dels fills d' Heracles i de Me-
gara, filia del Creont teba. Va morir, igual
que els seus germans, a mans del seu pa-
re, que s'havia tornat boig. Generalment se
li atribueixen dos germans, Terímac i Dei-
coont, pero de vegades els autors esmenten
set fills de Megara i Heracles: Polidor, Ani-
cet, Mecistofon, Patrocleu, Toxoclit, Mene-
brontes i Quersibi (v. també Heracles).
CREONT (KpÉwv). El mite cita dos he-
rois amb aquest nom:
l. El primer és un rei de Corint, fill de Li-
cet. Alcmeó li confia, perque se n'ocupés,
un fill i una filla que havia tingut amb Man-
to, filia de Tiresias (v. Alcmeó). Pero Creont
intervé sobretot en la llegenda de Jason i
Medea. Aquests, expulsats de Iolcos, s'ha-
vien refugiat a la seva cort de Corint, on van
viure uns quants anys de pau, fins al dia en
que Creont va tenir la idea de casar la seva
filia Glauce (o Creüsa) amb Ja.son. Aquest
ho va acceptar i va repudiar Medea. Medea
es va voler venjar i va preparar un vestit,
que va enviar a la seva rival com a present
de noces. Glauce accepta el regal impru-
dentment. Quan es va posar el vestit, la va
embolcallar un foc misteriós que la devora,
Cranó: E. B., s. v.; ese. a PíND., Pít., X, 85.
Crantor: Ov., Met., XII, 361 s.
Creoncfades: EuR., Her., 967 s.; SEN., H. f,
989 s.; Moscos, IV, 13 s.; D. S., IV, II, 1 s.;
APOL·L., Bibl., II, 4, 1 s.; Tz., Com., 38; M. L.,
II, 158 (Bode).
Creont: 1) APOL·L., Bibl., I, 9, 28; III, 7, 7;
EuR., Med, passim; cf. la trag. perduda Alcmeó,
així com al seu pare, que s'havia afanyat a
ajudar-la. Algunes versions conten que Me-
dea va calar focal palau, cremant així pare
i filia (v. Medea).
2. El Creont teba era fill de Meneceu
(v. la taula 9, p. 148). Q~1ar1 Laios, rei de_Te-
bes, va morir a mans d'Edip, el seu prop1 fill
(v. Edip), el va succeir en el poder Creont,
pero aleshores la ciutat va ser víctima d'una
plaga en forma d'una Esfinx que proposa~
va endevinalles als tebans i els devorava s1
no sabien contestar. D' aquesta manera va
matar diverses persones i, finalment, el pro-
pi fill de <;:reont, Hemon. Aleshores es va
presentar Edip, va respondre correctament,
i l'Esfinx, desesperada, es va llarn;;:ar des
de dalt de la ciutadella. L' endevinalla era
la següent: «Qui té una veu, camina amb
quatre potes_, després amb dues i ?nalment
amb tres?» Edip va saber descobnr que era
l'home, que comenc;;:ava la seva vida ca-
minant a quatre grapes, la continuava cami-
nant amb dues carnes i l' acabava fent servir
un bastó. Lligat per la seva promesa, Creont
va haver de cedir el seu tron al vencedor,
llibertador de Tebes. També li va donar en
mat1imoni la seva germana Iocasta, vídua
del rei anterior, que, sense que ningú ho
sabés, era la mare d'Edip. Posteriorment,
quan la pest,a va assolar la ciutat, Cr~ont,
per ordre d'Edip, va anar a consultar 1 ora-
cle de Delfos; després, un cop revelat l'in-
cest d'Edip, Creont va tornar a ocupar el
tron mentre Edip li confiava els seus fills i
se n'anava a l'exili.
Durant els combats deis Set Cabdills
contra Tebes (v. Adrast), Creont, per ordre
de Tiresias, va oferir el seu propi fill en sa-
crifici a Ares, i d'aquesta manera va salvar
la ciutat. Derrotats els enemics, Creont va
decidir que Polinices, que havia lluitat con-
tra la seva propia patria, quedés insepult
(v. Polinices i Eteocles). Pero, com que An-
tígona (v. aquest nom) va escampar sobre
el cos del seu germa la pols exigida pel ritu
funerari, Creont la va condemnar a mort.
La va tancar a la tomba deis Labdacides,
on lajove es va suicidar, i, si s'ha de creure
la versió presentada per Sofocles, Hemon,
citada per APOL·L., ibid.; SEN., Med., 879 s.;
Ov., Her., XII; D. S., IV, 54. 2) APOL·L., Bibl.,
II 4, 6 s.; 11; III, 5, 8; 6, 7 s.; 7, l s.; Hro., Fab.,
67; 72; SóF., E. R.; E. C.; Ant.; EuR., Fen., 911
s.; PAus., I, 39, 2; IX, 5, 13; 10, 3; 25, l. V.
també les referencies a les diferents llegendes
en que intervé Creont. Cf. SYMONS, Die Sage
vom Thebanischen Kreon in der griech. Poesie,
Diss., Berlín, 1872.
CAES
fill de Creont, que era el seu promes, es va
suicidar també sobre el seu cadaver, mentre
Eurídice, esposa del rei, es penjava presa
de la desesperació. La crueltat de Creont
envers Antígona i la seva impietat són po-
sades ~e manifest per una altra llegenda.
Quan ?dip, desterrat de Tebes, es va refugi-
ar al' Atica, al dem de Colonos, Creont, que
primer l'havia expulsat sense miraments,
va tractar de fer-lo tornar a Tebes. L' oracle
de Delfos havia revelat que la prosperitat
qe la ciutat només s' a~seguraria el dia que
Edip hi tornés. Quan Edip s'hi nega, Cre-
ont va intentar obligar-lo perla fon;;a, i Te-
sen va haver d'intervenir per impedir que
fos raptat.
També s' atribueix a Teseu l' actuació de-
cisiva que va obligar Creont a restituir als
argius els cadavers dels seus, caiguts durant
la guerra dels Set. Segons algunes versions,
Teseu va matar Creont en l'expedició que
va emprendre amb aquesta finalitat contra
Te bes.
També es refereixen al regnat de Creont
dos episodis, l'un de la llegenda d' Amfi-
trió, l'altre del cicle d'Heracles. En efecte,
Creont va purificar Amfitrió quan aquest es
va refugiar a Tebes i li va imposar la condi-
ció d'exterminar la guineu teumesia abans
d'acompanyar-lo en la seva expedició con-
tra els teleboes (v. Amfitrió). Creont també
regnava a Tebes quan Heracles, encarajove,
va alliberar la ciutat del tribut imposat per
Ergí d'Orcomen (v. Erg[). Com a recom-
pensa, Creont li va donar la ma de la seva
filia gran, Megara, mentre donava en matri-
moni a Íficles, el genna bessó d'Heracles,
la seva filia menor.
CRES (Kptjc;). Cres, heroi eponim deis
cretencs, és fill de Zeus i d'una nimfa de
l'Ida de Creta. De vegades se'l considera
«fill de la terra» cretenca. Va regnar sobre
la primera població de l'illa, els «eteocre-
tencs», o «cretencs veritables». Cres va
aferir asil a Zeus nen, amenas;at de mort pel
seu pare Cronos, a les muntanyes de l'Ida
(v. Zeus). Segons sembla, va dictar lleis als
seus súbdits amb anterioritat a Minos, el
gran legislador.
De vegades se' 1 considerava el pare de
Talos, l' «automata» que protegía Creta
Cres: E. B., s. v. Kp~n1 i fl.wp10v; D. S., V,
64; PAus., VIII, 53, 2 s.; SoLí, XI, 5; EusT., a
D. P., 498.
Cresfontes: AroL·L., Bibl., II, 8, 4 s.; PAus., II,
18, 7; 19, l; III, 1, 5; IV, 3, 3-8; 5, l; 16, l; 27, 6;
30, 1; 31, 11; V, 3, 6; VIII, 5, 6; 29, 5; IsócR., VI,
118
de qualsevol invasió per mar (v. Argonautes
i Hefest).
CRESFONTES (Kprncpóvn1c;). Cresfon-
tes és un deis Heraclides. Fill d' Aristomac,
té coma germans Temen i Aristodem (v. la
taula 18, p. 258). Amb ells conquereix -o
només amb Temen i els fills d' Aristodem,
per haver mort aquest abans de la conques-
ta (v. Heraclides)- la península del Pelo-
ponnes al capdavant deis doris. Acabada
la guerra, els tres gennans es van repartir
el país. Havien convingut fer-ne tres parts,
que s'havien d'atorgar per sorteig. La p1i-
mera la formava Argos; la segona, Lace-
demonia, i la tercera, Messenia. Cadascun
deis germans havia de llans;ar una pedreta
en un cantir ple d'aigua, i els lots s'assig-
narien per l' ordre en que sortís la pedra de
cada un d'ells. Pero Cresfontes, que desitja-
va Messenia, el lot més ric, va posar a l' ai-
gua un terros, que de seguida es va desfer,
de manera que van sortir en primer lloc els
altres dos lots. Així, Cresfontes va regnar
a Messenia, i Temen, a Argos. Un cop dis-
tribu"its els lots, cadascun va erigir un altar
a Zeus, i, sobre aquests altars, cadascun va
trabar un signe relacionat amb el caracter
del poble sobre el qual havia de regnar:
sobre 1' altar de l' amo d' Argos, un gripau;
sobre el de Lacedemonia, una serp; sobre el
de Messenia, una guineu.
Cresfontes va dividir el territori de Mes-
senia en cinc regions i confia cadascuna
d'elles a un virrei. Va concedir a la població
indígena els mateixos drets que als doris.
Va escollir com a capital Esteniclar. Pero
els doris van criticar aquesta disposició, i
aleshores Cresfontes va canviar el seu siste-
ma de govern, assignant Esteniclar als doris
com a residencia permanent. Al seu torn,
els te1rntinents rics van quedar descontents,
es van als;ar en armes i van matar el rei i dos
dels seus fills.
L' esposa de Cresfontes era Merope, tilla
de Cípsel (v. la seva llegenda i la d'Epit, el
fill de Cresfontes que li va sobreviure).
CRETEU (Kpr¡8cúc;). Creteu és fill d'Eol
i d'Enarete (v. la taula 8, p. 136). Unit a
Tiro, la seva neboda i tilla de Salmoneu va
engendrar Eson, Feres i Amitaon (v. la t~ula
22 s.; 31; SóF., Á.i., 1283 s., i ese. al v. 1285.
Creteu: Od., XI, 235 s., i ese. a X, 2; AroL·L,
Bibl., I, 7, 3; 9, 11; A. R., Arg., III, 358 s.; i ese.
a I, 49; 121; 143; 601; II, 1162; PAus., IV, 2, 5;
IX, 36, 8; Tz., Com., 175; 284; ese. a PíND., Pít.,
IV, 252; HIG., Fab., 12.
119
23, p. 302). Va adoptar els dos fills que Tiro
havia tíngut amb Posidó abans del seu ma-
trimoni: Neleu i Pelias. Encara se li atribu-
eixen altres tills: Talau, pared' Adrast, que
es considera més aviat fill de Biant; una ti-
lla, Hipo1ita, que rebia el sobrenom de Cre-
teida, que es va casar amb Acast (v., pero,
aquest nom); i una altra, Mirina, esposa de
Toant, rei de Lemnos.
Creteu és el fundador de !oleos, la ciutat
de fason i de Pelias.
CREÜSA (KpÉoucm). 1. Una primera
hero"ina amb aquest nom és una naiade tes-
salia, tilla de la Terra. Va ser amant del riu
Peneu, amb qui va tenir dos fills: Hipseu,
rei deis la.pites, i Estilbe; als quals s' afegeix
de vegades Andrea (v. la taula 25, p. 313).
2. Una altra Creüsa és tilla d'Erecteu i de
Praxítea (v. la taula 12, p. 168). Gracies al
fet de ser encara petita, va evitar la desgra-
cia de les seves germanes, que es van aferir
voluntariament com a víctimes expiatories
per la seva patria, en ocasió de la guerra
contra Eumolp. Un cop adulta, va ser vio-
lada per Apol·lo en una cova del' Acropo-
lis d' Atenes, la seva ciutat, i 1i va donar un
fill, Ió, a qui va abandonar en una cistella al
mateix lloc on el déu l'havia atacada. Més
tard, Hermes es va endur Ió a Delfos, on va
ser educat.
Creüsa es va casar amb Xutos i va estar
fors;a temps sense fills, pero després d'una
peregrinació a Delfos, en el decurs de la
qual va tornar a trabar Ió, va tenir amb el
seu marit Diomedes i Aqueu (v. les taules
12, p. 168, i 8, p. 136).
3. La filia del rei de Corint, Creont, ano-
menada a voltes Glauce, també du el nom
de Creüsa (v. Creont, 1 i Medea).
4. Finalment, Creüsa és també el nom
de l'esposa d'Eneas. És tilla de Príam i
d'Hecuba. Igual que succeeix amb les tra-
dicions relatives al seu espos Eneas, les
que esmenten Creüsa són molt diverses.
Als grans quadres histories de la Lesque
de Delfos, Polignot la col-locava entre les
troianes captives. Tanmateix, sovint es creu
que va aconseguir escapar-se quan Troia
Creüsa: 1) PíND., Pít., IX, 25 s.; i ese. a D.
S., IV, 69; Ov., Am., III, 6, 31. 2) APOL·L., Bibl.,
III, 15, 1 s.; EuR., Ió, passim (v. també Ió);
PAUS., I, 28, 4. 3) EuR., Med., passim, i els ese.;
Ov., Her., XII, 53 s.; LLUCIA, La dansa, 42. 4)
APOL·L., Bibl., III, 12, 5; HIG., Fab., 90; PAUS.,
X, 26, 1; VrRG., En., II, 736 s.; LrcóFR., 1263 s.
Crimís: VIRG., En., V, 38; SERVI, Com. En.,
I, 550; V, 30; Tz., Com., 471; 953; HIG., Fab.,
273, 14 (Rose).
va caure. En la versió virgiliana, Creüsa
és raptada per Afrodita (o Cíbele) mentre
Eneas abandona la ciutat amb el seu pare
Anquises i el seu fill Ascani. Quan Eneas
la busca -l'heroi torna expressament a
Troia per trabar-la-, se li apareix l' ombra
de Creüsa, que li prediu els seus viatges a
la recerca d'una nova patria. Les epopeies
més antigues anomenen Eurídice, en lloc de
Creüsa, !'esposa d'Eneas.
(Kp1µ10óc;). Crimís és un déu-
'l_,.ll••.U•.llJl.U
riu sicilfa. Sota l' aspecte d' ós (o de gos) es
va unir a la troiana Egesta, o Segesta, i amb
ella va engendrar Acestes, fundador de la
ciutat de Segesta (v. la seva llegenda). Vir-
gili i Higí li donen el nom de Crinís.
CRINIS (Kp1v1c;). Crinis és el fundador
del temple d' Apol-lo Esminteu, a Crisa
de Mísia. Crinis s'havia guanyat la colera
del déu en forma de plaga de ratolins que
assolaven els camps de casa seva. Un dia,
el déu va baixar al país, on va ser acollit
de forma hospitalaria pel cap deis pastors
de Crinis, anomenat Ordes. Aixo va apai-
vagar Apol-lo. Per deslliurar el país de la
plaga, ell mateix va matar els ratolins amb
les seves fletxes i mana a Ordes que anés a
trabar Crinis i li demanés que consagrés un
santuari a «Apol-lo deis ratolins» (Apol·lo
Esminteu).
CRÍSAMIS (Kpímxµ1c;). Crísamis era un
rei de Cosque possei'a grans ramats. Un dia,
una monstruosa anguila va sortir del mar i
li arrabassa l' ovella més bonica que tenia.
Crísamis va córrer a ajudar-la i va matar
l'anguila. Després va tenir un somni en que
se li ordenava enterrar l' anguila, pero ell no
va fer cas de l'advertiment i va morir.
CRISANTIS (Xpucmv8íc;). Crisantis és
una dona de l' Argolida que, en una versió
de la llegenda de Demeter, va revelar a la
deessa, quan aquesta va arribar a Argos en
cerca de Persefone, com havia estat raptada
la seva filia. Segons aquesta versió, el rapte
no s'havia prodult a Sicília, a la plana d'En-'
na, sinó al Peloponnes, prop de Lema.
CRISAOR (Xpucráwp). Crisaor, «l'ho-
Crinis: Ese. i EusT., a !l., I, 39.
Crísamis: Suro., s. v.; HEsrQur, id.; Focr, p.
179, 10.
Crisantis: PAus., I, 14, 2.
Crisaor: HEs., Teog., 278 s.; 978 (apoer.);
HIG., Fab., 151; APOL·L., Bibl., II, 4, 2; 5, 10;
Tz., Com., 17; D. S., IV, 17 s.; Ov., Met., IV,
784 s.; VI, 119 s.; Cf. F. J. M. DE WAELE, a Mus.
Beige, 1924, p. 47-52.
CRISEIDA
me de l'espasa d'or», és fill de Posidó i Me-
dusa (Gorgona), com Pegas, el cavan alat.
Ambdós van sortir del coll de la Gorgona,
morta per Perseu (v. Perseu). En néixer,
Crisaor brandava una espasa d'or. Unit a
Cal·lfrroe, la filla d'Ocean, va engendrar
Geríon, l'enemíc d'Heracles, el gegant de
tres cossos, i Equidna (v. Equidna i Geríon,
i la taula 33, p. 454).
CRISEIDA (Xpuor¡Í<;). Criseida és la
filla del sacerdot d' Apol·lo anomenat Cri-
ses, de la ciutat de Crisa, a la Troada. El seu
veritable nom és Astínome. Va ser raptada
pels grecs durant una incursió contra la ciu-
tat de Tebes, a Mísia, quan ella es trobava a
casa d'Ifínoe, germana del rei Eeció, i lliu-
rada a Agamemnon com a botí de guerra. El
seu pare va acudir a reclamar-la al rei, pero
aquest no hi va accedir. Aleshores Crises va
pregar a Apol·lo que enviés als grecs una
pesta que els fes repensar-se la seva decisió,
i el déu el va escoltar. Els grecs van obli-
gar Agamemnon a restituir Criseida, pero
el rei va exigir a canvi que li donessin Bri-
seida (v. Briseida), provocant així la calera
d' Aquil·les. Una tradició explica que Crises
va retornar voluntariament Criseida a Aga-
memnon, perque aquest l'havia tractat bé.
Criseida va tenir amb ell dos fills, Ifigenia
i Crises, anomenat així en memoria del seu
avi.
La tradició precisava que Criseida tenia
dinou anys, que era rossa, prima i de peti-
ta estatura. En canvi, Briseida era morena,
alta, de pell blanca i molt elegant. Forma-
ven una parella que resumía els dos tipus de
bellesa femenina.
CRISES (XpÚCTf]<;). 1. Crises és el nom
del pare de Criseida (v. l' article anterior).
2. És també el nom del seu nét, fill de
Criseida i Agamemnon, que té un paper en
la llegenda d'Orestes. Quan Agamemnon
va retornar Criseida al seu pare, aquesta
estava embarassada, pero va afirmar que el
rei l'havia respectada, i, quan va infantar un
nen, que va anomenar Crises, va assegurar
que erad' Apol-lo. Més tard, després de la
caiguda de Troia, quan Orestes i Ifigenia,
Criseida: JI., I, 9 s.; 366 s.; 451 s.; ese. a JI.,
I, 18; 392; Hla., Fab., 121; Tz., Com., 183; 298;
Anteh., 349 s.
Crises: 1) V. Criseida. 2) H!G., Fab., 121;
SóF., trag. perduda Crises.
Crisip: APOL·L., Bibl., III, 5, 5; ATEN., XIII,
602 s.; ese. a EuR., Fen., 1760; Or., 5; a PíND.,
Ol., I, 144; H!G., Fab., 85; 243; 271; EuA., H.
V., VI, 15;esc.aA.R.,A1:g.,I,517;all.,II, 103;
120
fugint de la venjan~a del rei de Taurida,
Toant (v. Orestes), es van presentar a casa
de Crises per cercar-hi asil, el sacerdot els
va voler lliurar al seu perseguidor. La seva
filla, aleshores, revela que el veritable pare
de la criatura era Agamemnon, i que, per
tant, hí havia lligams familiars que unien
les dues cases. Crises va renunciar a lliurar
Orestes i Ifigenia, els quals, amb l' ajuda de
Crises fill, van matar Toant.
CRISIP (Xpúomno<;). Crisip era el fill de
Pelops i de la nimfa Axíoque. Quan el teba
Laios, expulsat per Zetos i Amfíon, es refu-
gia a la cort de Pelops, on va ser acollit amb
hospitalitat, es va enamorar del jove Crisip
i el va raptar. Aleshores Pelops el va male-
ir solemnement, la qual cosa fou l' origen
de la maledicció dels Labdacides (v. Edip).
Crisip se sui'cida de vergonya.
Hi ha una altra versió de la llegenda en
que Crisip mor a mans dels seus germanas-
tres Atreu i Tiestes (v. Atreu), instigats per
la seva madrastra Hipodamia, que temia
que els seus fills es veiessin desposselts per
l'intrús (v. Hipodamia).
CRISOPELIA (Xpu0onÉAE1a). Crisope-
lia era una nimfa hamadríada que vivia en
un roure, al' Arcadia. Un dia que Arcas ca-
~ava a la regió, va veure que un torrent esta-
va a punt d'arrossegar l'arbre. La nimfa que
hi habitava li suplica que la salvés. Arcas
va aixecar un die per desviar el corrent i va
aconseguir així que el roure continués viu.
En senyal d'agra'iment, la nimfa Crisopelia
es va unir a ell i li va donar dos fills, Elat i
Afidant, fundadors del llinatge arcadi (v. la
taula 10, p. 154).
CRISOS (Kpfoo<;). Crisos és el funda-
dor de la ciutat de Crisa, als pendents me-
ridionals del Parnas. És descendent d'Eac,
per part del seu pare Focos. La seva mare
s' anomena Astería, la filla de Deioneu, o de
Deíon, i, a través d'ella, Crisos prové del
llinatge de Deucalió (v. les taules 8, p. 136,
i 31, p. 414). Crisos tenia un germa bessó,
Panopeu (v. aquest nom), amb qui no s'en-
tenia -els dos nens ja es barallaven al ven-
tre de la seva mare-. Tanmateix, una altra
PAus., VI, 20, 7; Tz., Chil., l, 415-423. Una
trag. perduda d'EuR. portava el títol de Crisip.
Crisopelia: APOL·L., Bibl., III, 9, 1; Tz.,
Com., 480; cf. ese. a EuR., Or., 1646; PAus.,
VIII, 4, 2; A. R., Arg., II, 477 i ese.
Crisos: PAus., II, 29, 4; E. B., s. v. Kpfoa:
ese. a EuR., Or., 33; Tz., Com., 53; 939; ese.
a JI., II, 520.
121
Úran _ _ _ _ _ _ _ _ _ _ _ _ amb l'aigua del
,__, Gea
1 1
Hecatonquirs Ciclops
(Briareu, Giges i Cotos) (Arges, Esteropes
i Brontes)
Taula genealógica nº 6
tradició assignava filiacions diferents a Cri-
sos i Panopeu; mentre el primer era fill de
Focos, el segon ho era de Tira i Asterüdia.
Crisos es va casar amb Antifacia, filla de
Naubol, amb qui va tenir un fill, Estrofi, que
amb Anaxíbia, germana d' Agamemnon, va
engendrar Pílades, cosí i amic d'Orestes
(v. la taula 2, p. 14).
CRISOTEMIS (Xpu0Ó8Eµ1<;). Filla del
cretenc Carmanor (v. aquest nom). Se li
atribueix la fundació de les competicions
musicals, en que -segons es diu- es va
endur el premi per primer cop. Se la consi-
derava mare del músic Filammó.
CRITEIDA (Kp1811í<;). Criteida és una
nimfa del' Asia Menor. Unida al riu Meles,
que passa prop d'Esmirna, es diu que va en-
gendrar el poeta Homer. Una altra llegenda
la converteix en la filla d'un habitant de
Cime, Apel·les. Aquest, en morir, va con-
fiar la jove al seu germa Meon. Pero Critei-
da es va emancipar de la tutela del seu onde
i es lliura a un habitant d'Esmirna anome-
nat Femi. Un dia que havia anat a rentar
roba a les ribes del riu Meles, va infantar un
nen que amb el temps havia de ser Homer.
L' objectiu d' aquest mite és explicar l' epítet
aplicat a Homer, melesigenés, «nascut al riu
Meles».
En una tercera versió era una noia d'Ios.
Un geni secundari del seguici de les Muses
la va estimar. Raptada per uns pirates, fou
condu'ida a Esmirna, on Meon, el rei de Lí-
dia, s' hi va casar. Porta al món Homer a la
riba del Meles, i morí poc després del pait.
Crisotemis: PAus., X, 7, 2.
Criteida: Suro., s. v. "Oµripoc;; PLUT., De la
vida i de la poesia d'Hom., 2; Vida d'Hom., 3.
Crocó: PAus., I, 38, 2; Suro., s. v. Kupwví-
Cim; APOL·L., Bibl., III, 9, l.
Crocos: SERVI, Com. G., IV, 182; Ov., Met.,
IV, 283; NoNN., Dion., XII, 86.
Cronos: HEs., Teog., 167 s.; 485 s.; 617 s.;
Tr., 169 s., versos interpolats, d' 01igen orfic, v.
ed. Mazon, p. 92; APOL·L., Bibl., I, 2, 1 s.; Jl.,
XIV, 271-278; 203; 243; V, 896-898; XV, 221-
mar engendra
EJnies
1
1 1
Titans Titanides
(Ocean, Ceu, Hiperíon, (Tetis, Rea, Temis,
Críos, Japet, Cronos) Mnemosine, Febe, Dione, Tia)
CROCÓ (KpÓKwv). Segons una tradi-
ció local, Crocó és un antic rei de la regió
d'Eleusis. Tenia el seu palau als límits en-
tre els territoris atenesos i eleusins. Era fill
de Triptolem i germa de Ceró, i es va casar
amb Sesara, filla de Celeu.
Crocó i Ceró van ser els avantpassats de
les famílies sacerdotals dels Croconides i
dels Ceronides, que tenien una certa impor-
tancia en el culte a Demeter. Els Croconi-
des tenien prioritat.
Una de les filles de Crocó, Meganira, es
va casar amb Arcas (v. aquest nom).
CROCOS (KpÓKo<;). Crocos és un jove
que, per culpa d'un amor dissortat per la
nimfa Esrm1ax, va ser transformat en safra.
Esmílax, al seu torn, es va convertir en la
planta homonima (Smilax aspera, la sarsa
europea).
CRONOS (Kpóvo<;). En el llinatge dels
Titans, Cronos és el més jove dels fills
d'Úran (el Cel, v. la taula 6, p. 121) i de
Gea (la Terra). Per tant, pertany a la primera
generació divina, la que va precedir Zeus i
els Olímpics. Va ser l'únic de tots els ger-
mans que va ajudar la seva mare a venjar-se
del seu pare (Úran); amb la fal~ que ella li
va donar, li va tallar· els testicles. Tot seguit,
va ocupar el seu lloc al cel i s' afanya a tan-
car novament al Ta1tar els seus germans, els
hecatonquirs (els gegants de cent mans) i
els ciclops, encadenats per Úran temps en-
rere i alliberats pel mateix Cronos a petició
de la seva mare comuna, Gea. Un cop amo
del món, es va casar amb la seva germana
228; PAus., V, 7, 6 a 10; VIII, 36, 2 s.; JoH. LYo.,
De Mens., IV, 54; Ov., Fast., IV, 199 s.; HoR.,
Ep., XVI, 63; PíND., Ol., II, 124; D. S., III, 61;
V ARRó, De Agr., III, 1, 5; PL., Pol., 269 a; 276 a;
H!G., Fab., pref, 3 (ed. Rose); v. P. RoNZEVALLE,
Mél. de la Fac. m: de l'Un. de Beyrouth, XII
(1937), p. 177 s.; Lettre d'Hum., IV (1945), p.
98 s.; Cf. L. R. FARNELL, The Cults of the Greek
States, Oxford, 1896, I, p. 23 s.; K. MAROT, Kro-
nos und die Titanen, S. M. S. R., VIII, 1932, p.
48-82; 189-214; sobre la falc;, cf. M. P. NILSSON,
a Opuscula selecta, III, Lund, 1960, p. 213 s.

Rea, i, com que Úran i Gea, dipositaris de
la saviesa i del coneixement del futur, li ha-
vien predit que un dels seus fills el destro-
naria, Cronos els anava devorant a mesura
que naixien. Així va engendrar i devorar
successivament Hestia, Demeter, Hera,
Plutó (Hades) i Posidó. Irritada per veure's
privada així de tots els seus fills, Rea, que
portava a les entranyes Zeus, va fugir a Cre-
ta, a Dicte, on va parir en secret. Aleshores
va embolicar una pedra en uns bolquers i
la va donar a Cronos, que se la va empas-
sar sense sospitar l' engany. Quan es va fer
gran, Zeus, amb l'ajuda de Metis, una de
les filles d'Ocean, o de la mateixa Gea, va
fer que Cronos es prengués una droga que
li va fer vomitar tots els fills que havia de-
vorat, els quals, encap<;alats pel seu germa
petit, van declarar la guerra a Cronos, que
contava amb l'alian<;a dels Titans, els seus
germans. La guerra va durar deu anys, i un
oracle de la Terra va prometre la victoria a
Zeus si s' aliava amb els éssers que temps
enrere Cronos havia precipitat al Tartar.
Zeus els va alliberar i va aconseguir la vic-
toria. Aleshores Cronos i els Titans van ser
encadenats en lloc dels hecatonquirs, que es
van convertir en els seus carcellers.
A més dels fills de Rea, Cronos va tenir
de Fílira el centaure Quiró, ésser immor-
tal de doble naturalesa, meitat home mei-
tat cavall. En efecte, en unir-se amb ella,
Cronos havia adoptat la forma d'un cavall
(v. Quiró). Altres llegendes li atribueixen
també la patemitat d' Hefest, que va tenir
amb Hera; altres tradicions fan Afrodita
filla seva en lloc de ser filla d'Úran (v. la
taula 38, p. 530).
En la tradició religiosa orfica, Cronos
apareix alliberat de les seves cadenes, re-
conciliat amb Zeus i vivint a les illes dels
Benaurats. Aquesta reconciliació de Zeus
amb Cronos, considerat un rei bo, el pri-
mer que havia regnat sobre el cel i la terra,
ha portat a les llegendes de l'Edat d'or (v.
aquest nom). A Grecia s'explicava que, en
epoques molt remates, Cronos havia regnat
a Olímpia. A Italia, on des de molt aviat se'l
va identificar amb Saturo, el seu tron es tro-
bava al Capitoli. També es deia que havia
regnat a Africa, a Sicília i, de manera gene-
ral, a tot l' occident mediterrani. Més tard,
quan els homes es van tornar malvats, amb
Crotó: D. S., IV, 24, 7; Fl: Hist. Gr., II, 223
(Müller); Ov., Met., XV, 12 s.; ese. a TEóCR., IV,
33; Tz., Com., 1006; JAMBLIC, Vida de Pit., IX,
50; cf. J. BÉRARD, Colonisation, p. 428.
122
la generació de bronze i sobretot amb la de
ferro, Cronos va tomar al Cel.
Per un joc de paraules, se l'ha identificat
de vegades amb la personificació del Temps
(Kpóvo~ recorda, efectivament, Xpóvo~, el
Temps).
Una llegenda siriana citada per Filó de
Biblos canta que Cronos, fill d'Úran, mu-
tila el seu pare seguint el consell d'Hermes
Trismegist, amb l'ajuda dels seus germans,
anomenats Betil, Dagó i Atlant. En aquest
cas es tracta d' una bel· lenització tardana
d' antiquíssimes creen ces sirohitites.
CROTÓ (Kpó-rwv). Crotó és l'heroi mí-
tic amb que es relaciona la fundació de la
ciutat de Crotona, a la Italia meridional.
Quan Heracles tornava de buscar els bous
de Geríon, va ser acollit per Crotó al lloc de
la futura ciutat. Pero Lacini, un personat-
ge de les rodalies, va tractar de robar-li el
bestiar, i l'heroi el va matar, juntament amb
Crotó, de manera accidental, en el decurs
de la lluita. Heracles, com a expiació, li va
erigir una gran sepultura, tot vaticinant que
més tard s' al<;aria en aquelles contrades una
ciutat que es diria Crotona.
De vegades es considera Crotó germa
d' Alcínous, rei dels feacis (v. aquest nom).
Aquesta llegenda va lligada a la de Lacini
(v. aquest nom).
CROTOP (Kpórwrro~). Crotop és un fill
del rei d' Argos, Agenor. Va tenir dos fills,
Estenelau i Psamate (v. la taula 19, p. 280).
Psamate havia estat amant d' Apol·lo, de qui
va tenir un fill, Linos, que va abandonar en
néixer. Linos va ser recollit per uns pastors,
pero més tard els seus gossos el van devorar.
Psamate no va poder ocultar el dolor al seu
pare Crotop i li revela tata la historia. Ell
s' enfada, no la va creure quan li va dir que
el nen era d' Apol ·lo, i va manar que l' ajus-
ticies sin. Apol·lo, irritat per les morts del
seu fill i de la seva amant, envia una gran
fam als argius. Van interrogar l' oracle, que
els va ordenar dedicar un culte a Psamate
i a Linos. A més, Crotop va ser desterrat i
va marxar a fundar una ciutat a Megarida.
Ovidi canta que, en morir Crotop, Apol·lo
el va enviar al Tartar amb els grans crimi-
nals (v. també Coreb, Linos).
CROTOS (Kpórn~). Crotos és fill de Pan
i d'Eufeme, nodrissa de les Muses; per tant,
Crotop: CoNó, 19; Ov., Ibis, 574 s.; PAus., I,
43, 7; II, 16, l; 19, 8.
Crotos: Hm., Fab., 224; A. p., II, 27; ER.,
Cat., 28; ese. a Crc, Ar., 18.
123
és germa de llet d' aquestes, i vivia amb elles
a les muntanyes de l'Helicó. Ca<;ava i vivia
familiarment amb les seves germanes de
llet, i per mostrar-los la seva admiració va
inventar els aplaudiments. Les Muses van
obtenir de Zeus que el transformés en
constel·lació.
CT~AT (Krforn~). Cteat és, juntament
amb Eurit, un dels dos fills d' Actor i de
Molíone, coneguts amb el nom de Molio-
nides. Van morir a mans d'Heracles (v. Mo-
lionides i Heracles).
CTÍMENE (KnµÉvf]). Germana d'Ulis-
ses, com ell filla d' Anticlea i Laertes (v. la
taula 39, p. 538). Va ser educada al costat
del porquer Eumeu. Es va casar amb Eurí-
loc, el company d'Ulisses que va morir du-
rant el retorn a Ítaca i que va fer un paper en
l' episodi de Circe i en el dels bous del Sol.
CTÓNIA (X8ovícx). 1. Ctünia és filla de
Foroneu i germana de Climeneu. Amb el
seu germa va fundar un temple de Demeter
a la ciutat d'Hermíone. Una tradició argi-
va fa de Ctünia la filla de Colontas. Com
que aquest es negava a acollir i a retre culte
a Demeter, Ctonia va blasmar el seu pare
perque era impiu. Demeter va incendiar la
casa de Colontas, pero es va endur Ctonia a
Hermíone, on la jove va erigir un santuari
en que s' honorava Demeter amb el nom de
Demeter Ctünia (Demeter Subterrania).
2. Entre les filles d'Erecteu figura una
Ctünia (v. la taula 12, p. 168) que es va ca-
sar amb el seu ancle Butes o, potser, va ser
oferta com a víctima expiatoria durant la
lluita entre Eumolp i els habitants d'Eleu-
sis. Altres diuen que se suicida ambles se-
ves germanes quan fou sacrificada la més
gran d'elles, Protogenia (v. Erecteu).
*CURCI. M. Curci és l'heroi d'una lle-
genda topografica del Forum roma. Durant
els primers temps de la República, la terra
es va abrir al centre del Forum formant un
enorme abisme. El romans el van intentar
Cteat: V. Molionides.
Ctímene: Od., X, 441, i ese. ad loe.; XV, 362
s.; EsTR., X, 453; EusT., a Hom., p. 1664, 32;
1784, 29.
Ctonia: 1) PAus., II, 35, 4 s.; EuA., N.A., XI,
4. 2) APoL·L., Bibl., III, 15, 1; Hm., Fab., 46;
238.
Curci: L1vr, VII, 6; PL. V., N. H., XV, 20,
4; SuET., Aug., 57; VARRó, L. L., V, 148; V.
MAx., V, 6, 2; D. C., fr. 30, l; PLUT., Romul,
18; D. H., II, 42 s. Cf. J. HUBAUX, Les grands
mythes de Rome, París, 1945, p. 24 s.; A. AKE-
STRóM, Lacus Curtius und seine Sagen, Corolla
CURETS
omplir tirant-hi terra, pero els seus esfor-
<;os eren debades; van haver de recóITer a
l' oracle, que declara que, perque es tan-
qués l'abisme, els ciutadans hi havien de
llan<;ar el que consideressin més valuós. Un
jove, M. Curci va comprendre que el més
valuós que tenia Roma era la seva joventut
i els seus soldats, i va decidir immolar-se
peral bé comú. Muntat dalt d'un cavall, es
va consagrar als déus infernals i, davant de
tot el poble congregat, es va llan<;ar armat
al precipici, que es va tornar a tancar dar-
rere sen, deixant només un petit llac que es
va anomenar Lacus Curtius, a les ribes del
qual van brotar una figuera, una olivera i
una vinya. Durant l'Imperi hi havia el cos-
tum de tirar monedes al llac com a ofrena a
Curci, el <<geni de l'indret».
Segons una altra tradició, Curci era un
sabí que, al llarg de tata la gueITa entre Taci
i Romul, va quedar gairebé enfonsat als
pantans que s' estenien prop del Comici i va
haver d'abandonar el seu cavall. El nom del
llac, segons aixo, venia d'aquest fet. Sobre
el paper de 1' aigua en aquesta fase de la
lluita entre sabins i romans v. Janus.
CURETS (KoÚpf]TE~). Les llegendes es-
menten un poble amb aquest nom que, en
una epoca molt remota, ocupava Etolia. Ex-
pliquen basicament com van ser expulsats
del seu país per Etol, que havia arribat del
Peloponnes (v. Etol i Meleagre).
Més generalment, es dóna el nom de
Curets a uns esperits que formaven part
del seguid de Zeus durant la infantesa del
déu a Creta. Les tradicions discrepen ex-
traordinanament sobre el seu origen. De
vegades, tot i que for<;a rarament, se'ls
identifica amb els Curets d'Etolia, i més
freqüentment són considerats fill de Sacos
i de Combe. Segons aquesta versió, eren
set i originaris d'Eubea: Primneu, Mimant,
Acmon, Damneu, Ocítous, ldeu i Melisseu.
Expulsats pel sen pare d'Eubea, erren amb
la seva mare pel món grec. Es traben a Frí-
Archeolog., Lund, 1932, p. 72-83.
Curets: EsTR., X, 3, 1 s., p. 462 a 474 (la
nostra principal font); NoNN., Dion., XIII, 135
s.; Tz., Com., 77; APOL·L., Bibl., I, 1, 7; II, 1,
3; III, 3, l; CAL·L., H. a Zeus, 52 s.; D. S., V,
70, 2 s.; VI, 1, 9; LuCR., II, 633 s.; VrRG., G.,
III, 150 s.; Ov., Fast., IV, 207 s.; Met., IV, 282;
Hm., Fab., 139; SERVI, Com. En., III, 104; Cf.
H. JEANMAIRE, Couroi et Couretes, Lilla, 1939
(important bibliogr.); MAMOLINA MARCONI,
Ath., 1940, p. 164-178; D. LEVI, A. J. A., 1945,
p. 322 s.; NILSSON, The Minoan-Mycenoean Re-
ligion2, 1950, p. 546 s.
CURETS
gia, on tenen cura de Dionís, després d'ha-
ver passat per Crep i la regió de Cnosos.
De Frígia van a l' Atica, on el rei Cecrops
els ajuda a venjar-se de Socos i a tornar a
la seva patria. La seva mare Combe també
era anomenada Calcis, perque passava per
haver inventat l'ús de les armes de bronze
(de xaí\KÓ~, «bronze» ), i els seus fills, els
Curets, ballaven colpejant les seves armes,
llanees contra escuts (v. Combe).
A part d' aquesta tradició calcídica, es
considerava que els Curets eren fills de la
Ten-a; o bé de Zeus i d'Hera, d' Apol-lo i
la nimfa Danais, etc. També en varia el nom-
bre segons els autors. La llegenda més celebre
en que intervenen fa referencia a la infantesa
124
de Zeus. Rea, després d' infantar el nen en una
cova del mont Ida de Creta, el va confiar a la
nimfa Amaltea. Pero, perque la criatura amb
els seus plors no revelés la seva presencia a
Cronos, que el buscava per devorar-lo, Amal-
tea va demanar als Curets que ballessin al seu
voltant les seves sorolloses danses gueITeres,
cosa que van fer. Així van permetre que la cria-
tura arri bés a l' edat viril.
Altres llegendes més fosques diuen que
els Curets posse'ien el do de la profecía, i
que van revelar a Minos com podria retor-
nar la vida al seu fill Glauc (v. Minos). A
petició d'Hera, van fer desapareixer Epaf,
fill d'Io (v. Epaf). Zeus, pare d'Epaf, in-itat,
va fulminar els Curets amb el seu llamp.
DACTILS (t,áxrní\01). Els dactils de
l'Ida són els éssers, cretencs o frigis, que
formen el seguici de Rea o de Cíbele. El
seu nom, que significa «dits», s'explicava
o bé per la seva habilitat en els treballs
manuals, sobretot amb els metalls, o bé
per llegendes etiologiques. Es deia, per
exemple, que, en el moment de néixer, la
seva mare (Rea o una nimfa de l'Ida) va
clavar les mans adolorides aterra, i les em-
premtes que hi van quedar marcades van
servir per donar nom als seus fills. Fins
i tot es deia que havien nascut de la pols
que les nodrisses de Zeus havien llarn;at
darrere seu entre els dits.
Els dactils són mags i se'ls atribu'ia la di-
fusió i de vegades la invenció dels Misteris.
Parents dels Curets, sovint es considera que
han tingut cura, com aquests, de Zeus infant.
Són cinc o, més sovint, deu, tot i que fins i
tot poden arribar a cent. Es diu que n'hi ha-
via cinc de mascles i cinc de femelles. Una
tradició de l'Elida els anomena: Heracles
(el primogenit, diferent del fill d' Alcmena),
Epimedes, Idas (o Acesidas), Peoneu i la-
sos. Ells haurien organitzat els primers Jocs
Dactils: EsTR., X, 473 s.; PAus., V, 7, 6 s.;
8, l; 14, 7 s.; VIII, 31, 3; IX, 19, 5; D. S., V,
64; PóL·L., II, 156; A. R., Arg., I, 1129; PLUT.,
De Mus., 15; Cf. CHAPOUTHIER, Les Dioscures
au service d'une déesse, París, 1935, p. 173 s.;
R. V ALLOIS, Les Origines des Jeux Olympiques:
J. La course des Dactyles et Déméter, R. E. A.,
XXVIII (1926). p. 305-322.
Olímpics per dive11ir Zeus infant. També
s'assegurava que havien ensenyat música a
Paris, a l'Ida de la Troada.
DADA (Moa). Dada és l'esposa de l'he-
roi cretenc Samó, que va ajudar Escamandre
a apropiar-se de la Troada (v. Escamandre).
Mort Samó en una batalla, la seva dona es
va confiar a un herald i va demanar-li que
l' acompanyés fins a una ciutat ve'ina, on
tenia intenció de tornar-se a casar. Pero,
durant el trajecte, l'herald la va violar, i
ella, avergonyida, va clavar-se l'espasa que
portava del seu marit. Quan els cretencs van
assabentar-se d'aquest drama, van lapidar
l'herald al mateix lloc on s'havia produ'it la
violació. L' indret va rebre el nom de Camp
de l' Impudor.
DAFNE (M<pvf1). Dafne, nom que en
grec significa «llorer>>, és una nimfa esti-
mada per Apol-lo. Se la considera tan aviat
filla del riu Lactó i de la Terra, com del riu
tessali Peneu. Perseguida per Apol·lo, ella
fuig fins al moment en que, a punt de ser
atrapada, demana al seu pare que la trans-
Dada: Fl: Hist. G1: (Müller), III, p. 369, 21.
Dafne: Ov., Met., I, 452 s.; HIG., Fab., 203;
PART., 14. cf. Wester., App. Narr., p. 366-
367, XIX, 1 i 2. Cf. W. STECHOW, Apollo und
Daphne, Stud. Bibl. Warburg, XXIII, 1932; L.
LESCHI, Une mosai'que de Tébessa, Mél. Ec. fr.,
1924, p. 95-110.

formi. Va convertir-se en un llorer, la planta
preferida del déu (v. Apol·lo ).
Existía una variant laconia de la llegenda
segons la qual Dafne era tilla d' Amielas.
Amant de la cai;:a, i esquerpa, no vivia en
ciutats, sinó que passava el temps corrent
perles muntanyes. Era la pr~ferida d' Arte-
mis. Leucip, till del rei de l'Elida Enomau,
va enamorar-se d'ella i, per apropar-se-li,
es vestí amb robes femenines. Així, va po-
der ban-ejar-se entre les seves companyes.
Dafne sentía afecte per ell, sota aquella
indumentaria, i no se'n separava. Llavors
Apol·lo, gelós i veient que Leucip estava
a punt de fer-se estimar, inspira a Dafne i
a les seves companyes el desig de banyar-se
en una font. Pero Leucip no volia despullar-
se. Les companyes el van obligar a fer-ho
i van adonar-se de l' engany. Aleshores van
llani;:ar-se sobre ell amb les llanees, pero els
déus el van fer invisible. Apol·lo va precipi-
tar-se per agafar Dafne, pero ella s' escapa,
i, escoltant el seu prec, Zeus la transforma
en llorer.
DAFNIS (M<pvt~). Dafnis és un semidéu
sicilia que pertany al cicle bucolic. Era till
d'Hermes, déu dels ramats, i d'una nimfa,
que havia nascut a les altes valls sicilianes,
en un bosquet de llorers consagrat a les
nimfes, d'aquí el seu nom. Elles l'havien
educat i li havien ensenyat l' art de la pas-
tura. D'una gran bellesa, Dafnis era esti-
mat per nombrases nimfes i mortals, i també
per déus. Pan, en concret, li havia ensenyat
música. Mentre els seus bous pasturaven,
Dafnis tocava la siringa i també cantava
cani;:ons bucoliques, genere que havia in-
ventat ell. Pero Dafnis morí en plena jo-
ventut. La causa de la seva mort fou l' amor
d'una nimfa anomenada Nomia, la Pastora,
a la qual ell con-esponia. Unit a ella, li havia
promes que sempre li seria tidel. Va mante-
nir la promesa tins al dia en que la tilla d'un
rei de Sicília va aconseguir embon-atxar-lo
i unir-se amb ell. Nomia, plena de calera,
el va cegar. De vegades es diu que aITiba a
matar-lo. Més sovint s'explica que Dafnis,
cec, cantava cani;:ons tristes i que va acabar,
en el seu dolor, llani;:ant-se des de dalt d'una
roca o transformant-se en una roca, o també
que el seu pare Hermes se'l va endur cap al
Dafnis: EuA, H. V., X, 18; SERVI, Com. Egl.,
V, 20; VIII, 68; ese. a TEbcR., Id., I, 77; PART.,
29; D. S., IV, 84. Cf. TEbCR., Id., I, 64-142; VII,
72-77; VIII, 92-94 (Ps.-TEOCR.); WESTERMANN,
p. 346, 5 (fragment de Sosmu, f!aftzis o Lici-
erses). Sobre el Dafnis virgilia (Egl., V), v. el
nostre art. a Mél. Picard, I.
126
cel. Una font estava lligada al seu record, i
cada any s' oferien sacriticis en honor seu.
Segons una altra versió, Dafnis estimava
una nimfa anomenada Pimplea o Talia que
va ser raptada per uns pirates. Va anar a la
seva recerca i va trobar-la a Frígia, esclava
del reí Licierses. Intentant alliberar-la, va
estar a punt de compartir el destí que Li-
cierses reservava als seus hostes (v. la seva
llegenda i Heracles), pero Heracles arriba a
temps per salvar-lo. Va matar el rei i dona el
reialme a Dafnis i Pimplea.
El poeta alexandrí Sositeu havia compost
un drama satíric sobre aquest tema.
DAMASC (LlaµacrKÓ~). Damasc és l'he-
roi que dona nom a la ciutat de Damasc, a
Síria. Se'l representa unes vegades com un
till d'Hermes i de la nimfa Halimede, que
va emigrar d' Arcadia a Síria, on va fundar
la ciutat, i unes altres com un company de
Dionís en la conquesta de l'Índia. Aquest
hauria tallat a cops de destral una vinya
plantada pel déu, i per aixo Dionís el va es-
corxar al lloc de la futura ciutat de Damasc.
També es deia que el nom de Damasc pro-
venía d'un heroi anomenat així, company
de Dionís, que hauria plantat una «tenda»
(crKr¡vtj) al lloc de la futura ciutat i hi hauria
erigit una estatua del déu. La ciutat s'hau-
ria anomenat Damasc (procedent de Llaµa
CYKr¡vtj).
DAMASE (Llaµacrtjv). Damase és un
gegant nascut de la Terra (Gea) i educat
per Eris (la Discordia). Va néixer barbut i,
tot just després de néixer, la deessa Ilitia
va donar-li armes. Va arribar a tenir una
grandmia i una fori;:a prodigioses. Segons
la petició de la nimfa Moria, va matar el
drac que havia mort Tilos, el seu germa
(v. Maria).
DAMASTES (Llaµácrrr¡~). Gegant,
generalment designat amb el sobrenom de
Procrustes (v. aquestnom). També se l'ano-
mena Polipemon.
DAMET (Mµm8o~). Damet és un rei de
Caria, on aborda el metge Podaliri per cul-
pa d'un naufragi ocorregut mentre tornava
de Troia. Recollit per un cabrer, va ser con-
dult al rei, la tilla del qual estava greument
malalta. La va salvar i, com a agra1ment, el
Damasc: E. B., s. v. LiaµacrKÓ<;; Et. Magn.,
ibid.
Damase: NoNN., Dion., XXV, 486 s.
Damastes: V. Procrustes.
Damet: E. B., s. v. :Eúpva; cf. PAus, III, 26, 7.
127
rei Damet va concedir-li la ma de la seva
tilla Sima i una península on Podaliri funda
dues ciutats (v. Podaliri).
DAMIS (Mµucro~). Damis és el gegant
que corre més rapid. Estava enterrat a Pal-
lene. Quan Aquil ·les va ser contiat a Quiró,
aquest va desenterrar Damis i va treure-li
l' os del turmell per substituir el del nen,
perque el tenia malmes pel foc (v.Aquil·les).
Per aixoAquil·les era tan rapid corrent. Una
de les tradicions relatives a la mort de l'he-
roi deia que, quan el va perseguir ApoHo,
li va fallar l' os del turmell, va caure a terra
i va donar al déu la possibilitat de matar-lo.
DÁNAE (Llavár¡). Danae és tilla del rei
d' Argos Acrisi i d'Eurídice, tilla de Lace-
demon i d'Esparta (v. la taula 32, p. 433).
Sobre l'oracle que va predir a Acrisi que el
till de la seva tilla Danae el mataría i so-
bre les condicions en que va ser concebut
i va néixer aquest till (Perseu), v. Acrisi.
Després d'haver nascut l'infant, Danae va
ser dipositada en un cofre amb el seu till i
llani;:ada sota la protecció de Zeus a 1' illa
de Serifos, on la va acollir, juntament amb
Perseu, Dictis, genna del tira Polidectes.
Allí, segons alguns autors, Polidectes es va
enamorm· de Danae i, per allunyar Perseu,
ja que la seva presencia contravenia als seus
projectes, el va enviar a buscar el cap de la
Medusa. Segons altres, va ser Dictis mateix
qui porta Danae a Polidectes, va casar-s'hi
i va educar el seu till. Durant l' absencia de
Perseu (si seguim la primera versió), Poli-
dectes va intentar violar-la. Quan va tornar,
l'heroi els va trobar (a Dictis i a la seva
mare) suplicant davant l'altar, intentant evi-
tar les violentes amenaces del tira. Amb el
cap de la Medusa, Perseu el va transformar
en pedra i també als seus companys, va do-
nar el poder sobre l' illa a Dictis i marxa de
Serifos amb Danae, que va tomar a Argos
amb la seva mare Eurídice, mentre Perseu
anava a buscar Acrisi.
En una versió italiana de la llegenda, Da-
nae i Perseu, abandonats al mar en un cofre,
Damis: PTOL., Nov. Hist., VI, p. 195 (Wes-
tennann).
Danae: AroL·L., Bibl., II, 2, 2; 4, 1 s.; III, 10,
3, etc.; Hra., Fab., 63; 155; 224; D. S., IV, 9;
ll., XIV, 319 i ese.; Ov., Met., IV, 611 s.; SERVI,
Com. En., VII, 371; PL. V., N. H., III, 9, 56;
EuR., trag. perduda Dánae; SbF., id. (v. Acrisi).
v. també Dictis; cf. L. RADERMACHER, Danae
und der goldene Regen, A. R. W., XXV (1927),
p. 216-218.
Danaides: AroL·L., Bibl., II, 1, 5 s.; ese. a
van fer cap a la costa del Laci. Allí Da-
nae va casar-se amb Pilumne i amb ell fun-
da la ciutat d' Ardea.
DANAIDES (Llavaíos~). Les Danai-
des són les cinquanta tilles del rei Danau
(v. aquest nom), que el van acompanyar
quan fugí d'Egipte per por dels cinquanta
tills del seu germa Egipte. Un cop establert
a Argos, va veure com li venien els seus
cinquanta nebots a demanar-li que oblidés
la seva disputa, i van anunciar-li la seva
intenció de casar-se amb les seves cin-
quanta tilles. Danau hi accedí, pero sense
creure en la reconciliació. Van celebrar-se
els casaments de la següent manera: Hi-
permnestra (o Hipermestra), la més gran,
es va casar amb Linceu, i Gorgofone amb
Proteu, perque Linceu i Proteu eren de sang
reial per part de mare. Busiris, Encelad,
Licos i Daífron es van sortejar les quatre
tilles que Danau havia tingut amb Europa,
Automata, Amimone, Agave i Escea. Istre
es va casm· amb Hipodamia; Calcodont
amb Rodia; Agenor amb Cleopatra; Que-
tos amb Asteiia; Diocoristes amb Filo-
damia; Alces amb Glauce; Alcmenor
amb Hipomedusa; Hipotous amb Gorge;
Euquenor amb Ifimedusa; Hipolit amb
Rode; Agaptolem amb Pirene; Cercetes
amb Dorion; Euridamant amb Fartis; Egi
amb Muestra; Argi amb Evipe; Arquelau
amb Anaxíbia; Menemac amb Nelo; Clitos
amb Clite; Estenel amb Estenele; Crisip
amb Crisipe; Euríloc, Fantes, Perístenes,
Hermos, Driant, Potamó, Cisseu, Lixos,
Imbre, Bromi, Políctor i Ctoni es van ca-
sar, respectivament, amb Autonoe, Teano,
Electra, Cleopatra, Euríqice, Glaucipe,
Antelia, Cleodora, Evipe, Erato, Estigne i
Brice. Perifant va prendre per esposa Actea;
Eneu, Podarces; Egipi, Dio~ipe; Menalces,
Actite; Lampos, Ocípete; Idmon, Pilarge;
Idas, Hipodice; Daífron, Adiante; Pandíon,
Cal·lídice; Arbel, Eme; Hiperbi, Celeno;
Hipocoristes, Hipeiipe.
Per les noces, Danau oferí un gran ban-
quet, va regalar una daga a cadascuna de les
EuR., Hec., 886 i 01:, 872; ese. a ll., IV, 171;
SERVI, Com. En., X, 497; Hra., Fab., 168; 169:
170; PíND., Nem., I, 10, i ese.; Pít., IX, 111 s., l
ese.; PAus., II, 19, 6; 20, 7; 21, 1 i 2; 25, 4; III,
12, 2; Ov., Ha, XIV; HoR., Od., III, 11, 30 s.;
EsQ., Supl.; les dues al tres peces de la trilogia,
els Egipcis i les Danaides, s'han perdut, així
com el drama sat. d'Amimone (v. aquest nom).
EuR., Fen., etc.; cf. E. BENVENISTE, La Légende
des Danaiaes, R. H. R., CXXXVI (1949), p.
129-138; R. VALLOIS, Mythes et Mysteres,
R.E.A., 1931, p. 139-140.
 128 129
tilles i els va fer prometre que matarien els
seus marits durant la nit. Així ho van fer,
"'
V
"O
V excepte Hipermnestra, que salva Linceu
E perque l'havia respectada. Per aixo Danau
·¡::
o"" la va fer detenir i la va posar sota vigilancia.
"'o Les homicides van decapitar les seves víc-
E
E
V
;J times i van retre honors fúnebres als cossos
V
t::
B
davant d' Argos, mentre n'enterraven els
E :.oo caps a Lema. Per ordre de Zeus, van ser
e Sobre la manera com Danau procura ai-
V ~ purificades del seu assassinat per Hermes i
:E <1'.'.
Atena. Més endavant, Danau va confirmar
2---·~ 2 la unió d'Hipermnestra i Linceu, i va inten-
u u
C'l tar casar les seves filles. Pero es presenta-
,~ 2 ven pocs pretendents. Aleshores va decidir
< tl
'§ "'ro
V
celebrar uns jocs, amb les seves filles com
t:: a prernis. Els pretendents quedaven dispen-
~ ¡.r:¡
~ sats de portar els regals de rigor. D' aquesta
V
;::l manera van casar-se amb joves del país,
O"
amb qui van engendrar l'estirp dels danaus,
ª< que substituí la dels pelasgs. Més endavant
van ser mortes, amb el seu pare, per Linceu,
que va venjar els seus germans. És possi-
~ el seu germa Iasió (v. aquest nom). Després
o ble que el casament de les Danaides i la
historia de la seva mort a mans de Linceu
representin dos estadis diferents de la lle-
genda; el segon seria el més antic. Als In-
ferns, les Danaides van rebre un castig que
consistía a omplir d'aigua eternament un
recipient sense fons (v. Amimone).
DÁNAU (~avaó~). Danau és un dels deu
fills de Belos i Anquínoe (v. Befos, Egip-
te i la taula 3, p. 80). Per part de pare era
descendent de Posidó i de la nirnfa Líbia.
Va tenir cinquanta filles (v. Danaides) de
diferents dones. El seu pare va atorgar-li
el reialme de Líbia. Advertit per un oracle
o per por dels cinquanta fills del seu ger-
ma Egipte, va fugir després d'haver fet
construir una nau amb cinquanta bancs de
remers aconsellat per Atena. Va arribar a
Argos després d' una curta escala a Rodes
:g amb les seves filles, que passen per haver
o constru"it el temple d' Atena Líndia. A Argos
hi regnava Gefanor. Segons alguns autors,
Gefanor cedí espontaniament el poder a
o Danau; segons altres, Danau l'obtingué
E després d'una llarga discussió davant del
·5
d'.J poble d' Argos, que acaba amb un prodi-
gi. Quan Danau i Gelanor estaven a punt
"'
o
e:o t::
o d'iniciar un enfrontament decisiu, a punta
"O
1\)
~ de dia, un llop va sortir del bosc llan~ant-
E
oro
...-l :s
2---8 ;::l Danau: APOL·L., Bibl., II, 1, 4 s.; D. S., V, 58;
p:¡
PAus., II, 16, 1; 19, 3 s.; 20, 7; 38, 4; ef. SERVI,
Com. En., IV, 377; X, 497; HIG., Fab., 168; 169;
170; EusT., a Hom., p. 37, 20 s.; ese. a EuR.,
Hec., 886; Cf. Danaides. V.G. A. MEGAS, Die
Sage van Danaos und den Danaiden, Herm.,
se sobre un ramat que passava per davant
de la ciutat. Va saltar sobre un toro, el va
dominar i el va matar. Els argius van quedar
sorpresos per l' analogia entre aquell llop,
vingut de la soledat, lluny dels homes, i
Danau. Van veure en aquell prodigi l' efecte
de la voluntat divina i van escollir Danau
com a rei, que erigí un santuari a Apol·lo
Liceu («Apol·lo del llop»).
gua al territori d' Argos, que n'estava privat
per la colera de Posidó contra el déu Ínac,
v. Amimone i Ínac.
Sobre la mort de les cinquanta filles
d'Egipte, v. Danaides. Danau passava per
ser el fundador de la ciutadella d' Argos.
Allí hi havia la seva tomba, que encara
s' ensenyava en l' epoca classica.
DÁRDAN (Mp8avo~). Dardan és fill de
Zeus i de la filla d' Atlant, Electra. El seu
país d' origen era Samotracia, on vivía amb
d'un diluvi, i un cop mort Iasió, Dardan
arriba amb una barca a la riba asiatica da-
vant de Samotracia. Allí hi regnava Teucre,
fill del riu Escamandre i de la nimfa Idea.
Teucre el va rebre amb hospitalitat, li dona
una part del seu reialme i la seva filla Batiea.
Dardan construí la ciutat que pmia el seu
nom i, en morir Teucre, anomena Dardania
el conjunt del país. Amb Batiea va tenir dos
fills, Ilos i Erictoni, als quals s' acostuma
a afegir Zacint i una filla, Idea, que té el
mateix nom que la seva avia materna (v. la
taula 7, p. 128). Va construir la ciutadella
de Troia i regna sobre la Troada. S' afirma
que va iniciar els troians en els misteris dels
déus de Samotracia (els Cabirs; de vegades
se'l considera un d'ells) i que va introduir
a Frígia el culte a Cíbele. Segons una tra-
dició, Dardan va robar l'estatua de Pal·las
anomenada Pal·ladion que es conservava a
Arcadia i la va portar cap a Troia (v. Pal-
ladion).
Segons una llegenda italiana, Dardan era
originari de la ciutat etrusca de Cortona,
a la Italia central. Va obtenir una victoria
sobre els pobles primitius d'Italia, els
aborígens, i tot seguit va fundar la ciutat.
Després emigra cap a Frígia, fet qu_e va
crear lligams entre la Troada i Italia. Es en
1933, p. 415-428.
Dardan: D. S., V. 48, 2 s.; CoNó, 21; !l., XX,
215 s.; LrcóFR., 72 s., i Tz., ad loe.; APoL·L., III,
12, 1 s.; III, 15, 3; VrRG., En., III, 167 s.; VII,
206 s.; VIII, 134 s.; SERVI, Com. En., II, 325; III,
15; 167; 170; VII, 207; IX, 10.
DARES
memoria d' aquests orígens de la seva estirp
que Eneas hauria retornat a la península
italiana després de la caiguda de Troia.
Finalment existeix una altra tradició que
emparenta Dardan, Evandre i Pal·lant, fill
de Licaon (v. Paf.lant, 2).
DARES (Mpr¡c;). Dares és un frigi que,
per consell d' Apol·lo Timbreu, déu de Tro-
ia, va ser lliurat com a conseller a Hector
per impedir que lluités contra Patrocle
(en efecte, els destins havien fixat que, si
Hector matava Patrocle, ell seria mort per
Aquil·les). Dares no va trigar a passar com
a transfuga al camp dels grecs. Va ser mort
per Ulisses.
*DAUNE (b.auvoc;). Daune és un dels
tres fills de l'il·liri Licaon. Els seus ger-
mans són Iapix i Peuceci. Juntament amb
ells i al capdavant d'un exercit d'il·liris,
va ocupar el sud d'Italia, va expulsar-ne
els ausonis, que l'ocupaven, i el dividí en
tres reialmes que van rebre el nom de regne
dels daunis, dels messapis i dels peucecis.
Tot plegat s'anomenava «país dels iapigis».
Quan Diomedes arriba a Italia expulsat del
seu país, va ser ben acollit per Daune, que
va donar-li terres i la ma de la seva filla.
U na tradició tardana parla de discrepancies
entre Daune i Diomedes. Aquest hauria
estat mort pel primer (v. Diomedes, 2).
Aquest Daune (o un homonim) és pare de
Turn (v. aquest nom).
DECEL (b.ÉKEAoc;). Decel és l'heroi que
va donar nom a la ciutat atica de Decelia.
Quan els Dioscurs buscaven la seva germa-
na, Helena, raptada per Teseu, va ser Decel
qui els indica el lloc on era presonera. De
vegades, també l' heroi Academ té el mateix
paper (v. la seva llegenda).
DEDAL (b.aí8aA.oc;). Dedal és un atenes,
de la familia reial, de~cendent de Cecrops
(v. la taula 4, p. 93). Es el prototipus d'ar-
tista universal: arquitecte, escultor i, alhora,
inventor de recursos mecanics. A ell s'atri-
bu"ien, a l' antiguitat, les obres d' art arcai-
ques, fins i tot les que tenen un caracter més
mític que real, com les estatues animades
Dares: EusT., a Hom., p. 1697, 58.
Daune: Ov., Fast., IV, 76; Met., XIV, 408 s.;
510 s.; SERVI, Com. En., VIII, 9; HoR., Od., III,
30, 11 s.; IV, 14, 25 s.; A. L., T1:, 31; 37; PL. V.,
N. H., III, 103; Tz., Com., 603 s.; Cf. ALTHEIM,
A history of Roman Religion, Londres, 1938, p.
210 s.
Decel: HERóD. IX, 73; E. B., s. v. 1'1rnÉAEw.
Dedal: APOL·L., Bibl., III, 15, 8 s.; Ep., 1, 12
130
de que parla Plató al Menó. Segons algunes
tradicions, el pare de Dedal s' anomenava
Eupalam, i la seva mare, Alcipe. Segons
altres, el seu pare era Palemon o també
Mecíon, nét d'Erecteu (v. Mecían). Dedal
treballava a A tenes, on tenia com a deixeble
el seu nebot Talos, fill de la seva germana
Perdix. Talos es mostra tan habil que
Dedal es posa gelós. El dia en que Talos,
inspirant-se en la mandíbula d'una serp, va
inventar la serra, va precipitar-lo des de dalt
del' Acropolis. Pero el crim es va descobrir,
i Dedal comparegué davant l' Areopag i va
ser condemnat. Dedal se n' ana desterrat
a Creta, al palau del rei Minos, on esde-
vingué l' arquitecte i l' escultor oficial. A
Pasífae, la dona de Minos, la qual s'havia
enamorat d'un toro, li va construir una vaca
de fusta (v. Pasifae). També va construir
per a Minos el Laberint, un palau amb
passadissos complicats, on el rei tanca el
Minotaure. Després, quan Ariadna va voler
salvar Teseu, que havia anat a combatre el
monstre, va demanar-li a Dedal una manera
d'ajudar-lo. Aquest va inspirar-li l'ardit que
va salvar Tesen, aconsellant-li que donés a
l'heroi un cabdell de fil que li permetés, si
el descabdellava a mesura que avanc;ava,
tornar tot seguit sobre els seus passos. Mi-
nos, en assabentar-se de l' exit de Tesen i de
l'ardit de que s'havia servit, empresona al
laberint Dedal~ el seu complice, juntament
amb el seu fill Icar (el qual havia tingut amb
una esclava de palau anomenada Naucrate).
Pero Dedal va fer per a ell i per al seu fill
unes ales que s' enganxaven amb cera, i tots
dos van fugir volant (v. Ícar). Dedal arriba
sa i estalvi a Cumes, i Minos el perseguí
per tots els pa"isos mentre Dedal s' amagava
a Camic, a Sicília, a la cort del rei Cocal (v.
aquest nom sobre !'estratagema que utilitza
Minos per descobrir Dedal). A Sicília, quan
les filles del rei Cocal havien mort Minos
Dedal construí molts edificis, en agra"iment
al seu amfitrió.
DEDALIÓ (b.m8aAíwv). Dedalió és
germa de Ceix i fill de l' astre del matí, Lu-
cífer (Eosfor). Violent, aficionat a la cac;a i
s.; ese. a PL., Ió, 121 A; PL., Men., 97, 2; Hro.,
Fab., 39; 244 i 274; SERVI, Com. En., VI, 14;
Com. G., I, 143; PAus., I, 21, 4; 26, 4; IX, 3,
2; VII, 4, 5; D. S., IV, 76, 1 s.; Ov., Met., VIII,
244 s.; Tz., Chil., I, 480 s., v. Cocal. Sobre el
Laberint, v. K. KERENZI, Labyrinth. Studien, 2a
ed., Zuric, 1950.
Dedalió: Ov., Met., XI, 291 s.; Hro., Fab.,
200; PAUS., VIII, 4, 3.
131
als combats, havia fet nombrases conques-
tes. Va tenir una filia, anomenada Quíone.
Dotada d'una gran bellesa, havia tingut
molts pretendents, pero un dia que Hermes
i Apol·lo passaven tots dos pel país que
ella habitava, se'n van enamorar. Ella va
donar-los dos fills: el d'Hennes s'anomena
Autolic (v. la seva llegenda), i el d' Apol-
lo va ser el músic Filammó. Pero Quíone
no va tenir mesura i va tenir la gosadia de
pr~tendre que la seva bellesa superava la
d' Artemis. La deessa va matar-la amb una
fletxa. En el seu dolor, Dedalió va ser trans-
format per Apol ·lo en un esparver, un ocell
que conserva els instints violents que tenia
quan era huma.
DEIANIRA (b.r¡1ávapa). Deianira és la
filla d'Eneu, rei de Calidó i, en conseqüen-
cia, germana de Meleagre (v. la taula 29, p.
350). Segons una altra tradició, el seu pare
és Dionís, que havia estat hoste d'Eneu a Ca-
lidó. La seva mare és Altea (v. aquest nom).
Deianira sabia conduir el carro i coneixia
l' art de la guerra. Quan el seu germa Mele-
agre va morir, ella i les seves germanes van
ser transformades en pintades. Pero gracies
als precs de Dionís, la seva germana Gorge i
ella van retornar a la forma humana.
Quan Heracles va baixar als Inferns a
buscar el gos Cerber, va trabar-se amb l' ani-
ma de Meleagre, que va demanar-li que es
casés ambla seva germana perque s'havia
quedat sense suport de ningú després de la
seva mort. Tan bon punt torna a la terra,
Heracles s' afanya cap a Calidó, on traba
Deianira, a qui el déu-riu Aqueloos acabava
de demanar en matrimoni. Sobre la lluita
que mantingué Heracles per conquerir-la
sobre el seu rival, v. Aqueloos.
Després de casar-se amb Deianira, Hera-
cles visqué molt de temps a Calidó. Allí va
tenir un fill, Hil-los (v. la taula 18, p. 258).
Més endavant, Heracles i Deianira van mar-
xar de Calidó. Pel camí, el centaure Nessos
va intentar violar Deianira quan miraven de
travessar un riu, pero Heracles el va matar.
Tanmateix, just abans de morir, va donar-li
a la jove esposa una droga en que hi havia
sang de la seva ferida tot dient-li que era
Deianira: APOL·L., I, 8, l; 3; II, 7, 5 s.; HIG.,
Fab., 31; 33; 34; 36; 129; 162; 174; 240; 243;
ese. a A. R., Arg., I, 1212; BAQ., V, 165 s.; Ov.,
Met., VIII, 532; IX, 5 s.; Ha, IX; A. L., Tr., 2;
ese. a /l., IX, 584; XXI, 194 (eitant un fr. de
PíNDAR); PAus., I, 32, 5; VI, 19, 9; SERVI, Com.
En., VIII, 30; D. S., IV, 34, 1 s.; SEN., H. O. V.
Heracles.
Deífob: /l., XII, 94; XIII, 402-539; XXII,
DEIFONTES
un filtre amorós (v. Nessos i Heracles). A
Traquis, Heracles i Deianira foren acollits
pel rei Ceix i junts van combatre contra el
pop le dels dríops. Quan Heracles s' enamora
d'Iole, Deianira, gelosa i volent fer reviure
l' amor en ell, va tenyir una túnica amb la
droga que li havia donat Nessos i l'envia a
Heracles. Quan la túnica toca la seva pell,
una cremada devoradora destruí a poc a poc
el cos de l'heroi, que no va poder resistir el
patiment i va consumir-se dalt del cim de
l'Eta (v. Heracles). En veure la veritable
naturalesa del fals filtre d' amor, Deianira
se suicida. A Traquis es mostrava la seva
tomba.
DEÍFOB (b.r¡Ícpo~oc;). Deífob és un dels
fills de Príam i Hecuba i el germa preferir
d'Hector. Va ser sota la forma de Deífob que
Atena, en el combat entre Hector i Aquil-
les, s' aparegué per confondre el primer i
incitar-lo a resistir, la qua] cosa va ser la
seva perdició (v. Aquil·les i Hector). També
va ser Deífob qui va reconeixer Paris-Ale-
xandre en els jocs fúnebres on ell va vencer
tots els seus germans (v. Paris). Després
de la mort de Paris a mans de Filoctetes,
Deífob obtingué lama d'Helena en compe-
tició amb el seu germa Helen, encara que
era més gran que ell (v. Helen). Quan va
caure Troia, Ulisses i Menelau atacaren
casa seva i se n'apoderaren. Menelau el va
matar i mutilar. Als Inferns la seva ombra
va apareixer-se a Eneas.
DEIFONTES (b.r¡1cpóvrr¡c;). Per part del
seu pare Antímac, Deifontes és un descen-
dent d'Heracles. S'havia casat amb Hirne-
to, filia d'un altre Heraclida, Temen (v. la
taula 18, p. 258). Quan els Heraclides van
apoderar-se del Peloponnes (v. Heraclides),
Temen obtingué, com a part seva, la ciutat
d' Argos. Allí va fer venir Deifontes a prop
seu i l' associa tan íntimament al seu go-
vern que els seus propis fills van témer ser
desheretats a favor del seu cunyat. Per tal
de prevenir aquesta possibilitat, els grans
-a excepció del més jove-, van decidir
matar el seu pare. Van atacar-lo quan es ba-
nyava en un riu i el van ferir greument. En
donar-se el seny al d' alarma van fugir, pero
223 s.; APOL·L., Ep., V, 9; Q. E., XIII, 354 s.;
HIG., Fab., 91; 113; 115; 240; CoNó, 34; Ep. G1:
Fl:, Kinkel, p. 36; Od., IV, 276 i ese. ad loe.;
V1RG., En., VI, 494-547; Tz., Posth., 600 s.; Cf.
J. HuBAUX, Déiphobe et la Sibylle, A.C., 1939,
p. 97-109.
Deifontes: PAus., II, 19, 1; 28, 2 s.; APOL·L.,
Bibl., II, 8, 5.

DEIONEU
Temen, tot i que va morir per les ferides, va
tenir temps de llegar el reialme a Deifontes
i revelar el crim dels seus tills. Aquests van
ser desterrats, pero no van perdre l' espe-
ranc;a de recuperar el poder sobre Argos, i
així va ser, ja que el recuperaren gracies a
ajuts exteriors. Pero Deifontes, juntament
amb la seva dona i el seu cunyat Agreu, el
més jove dels fills de Temen que mai no li
havia estat hostil, s' establiren a Epidaure,
on el rei Pitireu, descendent de Ió, li cedí
voluntariament el tron. Quan Deifontes ja
vivia a Epidaure, dos cunyats seus, Cerines
i Falces, van raptar la seva dona atraient-la
cap a fora de les fortificacions i se la van
emportar amb el seu carro. Deifontes els
perseguí i va matar Cerines amb la llanc;a,
pero Falces va matar Hirneto i va fugir. Allí
mateix van enterrar el cos de la jove esposa
en un bosquet d'oliveres i li van retre ho-
nors divins.
DEIONEU (Llr¡1ovcÚ~). Deioneu és el
pare de Dia i el sogre d'Ixíon. Com que De-
ioneu li va reclamar els presents de costum
quan li va donar la ma de la seva tilla, Ixíon
va precipitar-lo perfidament a una fossa
plena de carbó ences i el va matar.
DEÍPIL (Llr¡ÍituAo~). Deípil és el fill del
rei de Tracia, Polimestor, que s'havia casat
amb Ilíone, la tilla gran de Príam. Aquesta
noia havia rebut del seu pare l' encarrec
d'educar Polidor, fill de Príam, des del dia
del seu naixement. Secretament, Ilíone ha-
via intercanviat els dos infants, fent passar
el seu fill com a germa seu. També va tenir
curad' assegurar, en el cas que en morís un,
els drets al tron de l'altre. Després de la
caiguda de Troia, Agamemnon, volent ani-
quilar l'estirp de Príam, va prometre a Poli-
mestor que li donaria en matrimoni la seva
tilla, Electra, si li lliurava Polidor. Aquell
accepta el tracte i va matar el seu propi fill
Deípil creient que matava Polidor. Un dia
que aquest, ignorant els fets relacionats
amb el seu naixement, va anar a consultar
l'oracle de Delfos, rebé la resposta que el
Deioneu: Ese. a !l., I, 268; a PíND., Pít., II, 39.
Deípil: Hm., Fab., 109; cf. PAcuv1 ap. Cic.,
Tusc., I, 106; HoR., Sat., II, 3, 61.
Delfine: 1) AroL·L., Bibl., I, 6, 3; ef. A. R.,
Arg., II, 706, i ese. ad loe. 2) Sum. i E. B., s.
v. L'iE/ccpoí.
Delfos: EsQ., Eum., 16; PAus., X, 6, 3; 32,
2; PL. V., N. H., VII, 57; Ov., Met., VI, 120, i
els ese.; Hm., Fab., 161. Ese. a A. R., Arg., IV,
1405.
r
132
seu pare i la seva mare eren morts i que la
seva patria només eren cendres. Sorpres i
no veient res de semblant en la que creía
que era la seva família, interroga Ilíone, que
va confessar-li la veritat. Per consell de Po-
lidor, Ilíone va cegar i va matar Polimestor
(v. també Polimestor i Hecuba).
DELFINE (LlEAcpúvrl). l. Delfine és el
nom de dos dragons. Un dels dos va rebre
l'encarrec de Tifó de vetllar pels nervis
i pels músculs de Zeus, que ell havia tan-
cat en una gruta de Cilícia (v. Tifo). Pero
Hermes i Pan van aconseguir escapar-se de
la seva vigilancia i tornar a Zeus la forc;a
i la forma primigenies. Delfine era mig
dona i mig serp.
2. L' altre dragó amb aquest nom és el que
vigilava, a Delfos, la font prop de la qual
hi havia l'antic oracle de que Apol·lo pren-
gué possessió. És diferent de la serp Pitó,
contra la qual va lluitar Apol·lo (v. Apol·lo).
Sembla que són dos fets successius de la
llegenda, i el de Pitó seria posterior al de
Delfine.
DELFOS (LlEA<pÓ~). Delfos és l'heroi
que dona nom a la ciutat de Delfos, celebre
pel santuari i l'oracle d' Apol·lo. Passa per
ser un rei del país, que regnava quan Apol ·lo
va anar a prendre'n possessió (v. Apol·lo).
De vegades se'l considera el fill que Posidó
havia tingut amb la tilla de Deucalió, Me-
lanto, quan s'uní amb ella en forma de dofí
(d'aquí el nom de l'infant); altres elfan fill
del mateix Apol·lo i de Celeno (o Melenis),
o també de Tia o de Melena, que són, res-
pectivament, les tilles d'Híam, de Castali i
de Cefís (v. la taula 8, p. 136). Delfos hauria
rebut el seu nom primitiu de Pito per un fill
de Delfos, el rei Pites, o per una de les seves
tilles, anomenada Pitis (v. també Pitó).
DEMETER (Llr¡µ~n¡p). Demeter, la
deessa maternal de la Terra, pertany a la se-
gona generació divina, la dels Olímpics. És
tilla de Cronos i de Rea, la segona nascuda
d'aquesta parella. És més jove que Hestia
i contemporania d'Hera (v. la taula 38, p.
Demeter: HES., Teog., 453 s.; APOL·L., B.,
I, 1, 5; HERÓD. II, 171. El rapte: HES., Teog.,
912-914, i ese. a 914; H. h. a Dem., passim; cf.
!l., XIV, 326; Od., V, 125 s.; XI, 217; D. S., V,
2 s.; Cic., Ven:, IV, 48, 106; H. cnf, XXIX, 2;
APOL·L., B., I, 5, 1 s.; Ov., Fast., IV, 419 s.; Met.,
V, 346 s.; Hm., Fab., 146; LACT. PL., a EsTACI,
Teb., V, 347; ese. a AR., Cav., 785; NoNN., Dion.,
VI, 1 a 154; PAus., I, 14, 2; 37, 2; 38, 5; II, 35,
4; VIII, 15, 3; CoNó, 15; CAL·L., H. a Dem., l s.;
ese. a TEóCR., II, 2; SERVI, Com. G., I, 39; ARN.,
133
530). La seva personalitat, alhora religiosa i
mítica, és molt diferent de la de Gea, la Ter-
ra concebuda com a element cosmogonic
(v. Gea). Demeter, divinitat de la terra cul-
tivada, és essencialment la deessa del blat.
Les seves llegendes s'han desenvolupat en
tates les regions del món hel·lenic un creix
aquest cereal. Els seus llocs predilectes són
les planes d'Eleusis i de Sicília, pero també
es traba a Creta, a Tracia i al Peloponnes.
Demeter, tant en la llegenda com en el
culte, va estretament unida a la seva tilla
Persefone, i tates dues formen una parella
anomenada sovint simplement «les Dees-
ses». Les aventures de Demeter i Persefone
constitueixen el mite central de la seva
llegenda, la significació profunda del qual
es revelava en la iniciació als Misteris
d'Eleusis.
El rapte de Persefone. Persefone és tilla
de Zeus i de Demeter, i, almenys en la lle-
genda tradicional, tilla única de la deessa
(v. tanmateix Persefone). Creixia felic;, en-
mig de les nimfes, en companyia de les se-
ves germanes, les altres tilles de Zeus, Atena
i A.itemis, i la preocupava poc el matrimoni
fins que el seu oncle Hades es va enamorar
d'ella i la va raptar amb l'ajut de Zeus.
El lloc del rapte és, generalment, el prat
d'Enna, a Sicília, pero l'Himne homeric
a Demeter menciona, molt vagament, la
plana de Misa, nom mític, sens dubte sense
cap sentit geografic. Altres tradicions el
situen tan aviat a Eleusis, al llarg del Cefís,
coma l' Arcadia, al peu del mont Cil·lene,
on es mostrava una gruta que passava per
ser una de les entrades als Inferns, com
també a Creta, prop de Cnosos. En el mo-
ment en que la noia collia un narcís (o un
lliri), la te1Ta es va obrir, va apareixer Hades
i va endur-se la seva promesa al món dels
Inferns.
Des d'aleshores, va comenc;ar pera De-
meter la recerca de la seva tilla, que li va fer
recórrer tot el món conegut. En el moment
de desapareixer a l'abisme, Persefone va
fer un crit. Demeter el sent, i l' angoixa li
estreny el cor. Ella hi acudeix, pero no traba
Persefone enlloc. Durant nou dies i nou nits,
sense menjar res, sense beure ni banyar-se
ni arreglar-se, la deessa erra pel món, amb
una torxa encesa a cada ma. Al dese, es tro-
Adv. Nctt., V, 34 s.; 37 s.; Altres lleg.: PAus., II,
5, 8; 11, 3; VIII, 5, 8; 42, l; 37, 10; 25, 4 a 10;
D. S., V, 68 s.; Tz., Com., 766; PL. V., N. H., III,
6, 9; TEóCR., ese. a I, 63; HEs., Tt:, 448; AR.,
Oc., 710. Cf. L. R. FARNELL, The Cults of the
Greek States, Oxford, 1907, t. III, p. 29 s.; Ch.
ba amb Hecate, que també ha sentir el crit,
pero que no ha reconegut el raptor perque
les ombres de la nit li ocultaven el cap. No-
més el Sol, que ho veu tot, pot dir-li que ha
passat. Segons una tradició local, pero, són
els habitants d'Hermíone, a l' Argolida, els
que li descobreixen el culpable. Irritada, la
deessa decideix no tornar al cel i quedar-se
a la terra, renunciant així a la seva funció
divina fins que no se li torni la tilla. Pren-
gué l'aspecte d'una dona vella i es dirigí a
Eleusis. El primer que va fer va ser seure
sobre una pedra que més tard porta el nom
de «Pedra sense alegria», després es dirigí
al palau de Celeu, rei del país. Allí hi havia
unes dones grans que la van convidar a seu-
re amb elles, i una d'elles, lambe (v. aquest
nom), la va fer riure amb les seves bromes.
La deessa va posar-se aleshores al servei
de Metanira, esposa de Celeu, per a la qual
va fer de di da. L' infant que li fou confiar va
ser Demofont (v. aquest nom), o, en altres
versions, el petit Triptolem. La deessa in-
tenta fer-lo immortal, pero no ho aconseguí
per culpa de la inoportuna intervenció de
Metanira, i, donant-se a coneixer, va donar
a Triptolem la missió de difondre per tot el
món la cultura del blat (v. Triptolem).
Altres llegendes situaven la deessa fent
la mateixa funció de dida al palau del rei de
Sició, Plemneu (v. Ortopolis).
Tanmateix, l' exili voluntari de Demeter
tornava la terra esteril i invertia l' ordre del
món. Per aixo Zeus ordena a Hades que
tornés Persefone. Pero ja no era possible: la
jove havia trencat el dejuni menjant un gra
de magrana durant la seva estada als Inferns,
la qual cosa la lligava alfa definitivament
(v. Persefone). Es va arribar a un acord:
Demeter ternaria al seu lloc a l'Olimp i Per-
sefone partiria l' any entre els Inferns i la
seva mare. Així és com, cada primavera,
Persefone s' escapa dels estatges subterranis
i puja al Cel, ambles primeres tiges que sur-
ten dels soles, per tornar de nou enmig de les
ombres a l' epoca de la sembra. Pero tot el
temps que resta separada de Demeter, el sol
roman esteril: és l'estació trista de l'hivern.
Amb la recerca de Demeter, s' hi han
relacionat diferents episodis segons les lle-
gendes locals. A Sició s' atribui'a a la deessa
la invenció del molí, que ella mateixa hau-
PICARD, Sur la patrie et les pérégrinations de
Déméte1; R. E. G.,1927; fo., Déméterpuissance
oraculaire, R. H. R., 1940; M. P. NrLssoN, Die
eleusinische Religion, Antike, 1942, p. 210 a
231; G. MÉAUTIS, Les Mysteres d'Eleusis, Neuf-
ehatel, 1934.
DEMIFONT
ria ensenyat als habitants; en altres llocs,
se li atríbu"ia la introducció del cultiu dels
llegums, en particular de la fava, o d'altres
fruits, com la figa (v. Fítal). A Grecia, una
mica pertot arreu, es mostraven santuaris
de la deessa i s' assegurava que havien estat
fundats per hostes que l'havien acollida: a
Argos, un cert Misi i la seva dona Crisantis;
a Feneos, a l' Arcadia, Trisaules i Damíta-
les, etc.
Altres llegendes. També es relacionaven
amb la recerca de Persefone els amors de
Demeter i Posidó. Per fugir d' aquest, la
deessa va prendre la forma d'una euga, pero
fou inútil, i va tenir, a més del cavall Aríon,
una filla coneguda només amb el nom de
«Senyora» (v. Aríon).
U na altra llegenda, ja coneguda a l' Odis-
sea, és l' amor de Demeter i Iasió, que dona
a la deessa un fill, Plutos (v. /asió).
Demeter havia lluitat contra Hefest per
la possessió de Sicília (v. Etna) i, contra
Dionís, per la de la Campania (aquest mi te,
probablement recent, simbolitza d'una ma-
nera transparent la riquesa de la Campania
en vinyes i blat) (v. també Erisicton).
Els atributs de Demeter són l' espiga, el
narcís i el cascall; el seu ocell és la grua; la
seva víctima predilecta, la truja (v. Eubu-
leu). Sovint se la representa asseguda amb
torxes o amb una serp.
DEMIFONT (LiflµHpwv). Demifont era
el rei de la ciutat d'Eleünt, al Quersones
de Tracia (la península de Gal·lípoli). Per
acabar amb una epidemia, havia rebut d'un
oracle l'ordre d'immolar cada any unajove
escollida d' entre les fmru1ies nobles de la
ciutat. Cada any en treia una a la sort, pero
mai no posava el nom de les seves filles. Un
dels nobles de la ciutat, anomenat Mastusi,
va negar-se a posar el nom de les seves
filles si el rei no feia el mateix. El tira va
fer matar la filla de Mastusi sense entrar al
sorteig. Per venjar-se, aquest invita el rei
i les seves filles a un sacrifici. Les noies
van arribar primer i Mastusi les va matar,
va agafar-ne sang, la va bmTejm· amb vi en
una copa i la va oferir a Demifont. Quan
el rei va saber el beuratge que havia begut,
va llarn;ar Mastusi al mar amb la seva copa.
Demifont: HIG., A. p., II, 40.
DemOdice: HIG., A. p., Il, 20; ese. a PíND.,
Pít., IV, 288.
Demodoc: 1) Od., VIII, 44 s.; XIII, 27;
EusT., a Hom., Od., III, 267; PAus., III, 18, 11.
2) PAUS., I, 2, 3.
Demofont: 1) APOL·L., Bibl., I, 5, 1; H. h.
134
Aquell mar passa a anomenar-se mar de
Mastusi, i el port «Crater», pel nom del vas
on s'havia barrejat la sang i el vi. També es
deia que aquest crater s'havia convertit en
la constel·lació coneguda generalment amb
el nom de «la Copa».
DE.MÓDICE (t.11µ08ÍKf1). Demüdice és
el nom de la madrastra de Frixos en una
versió de la llegenda (v. Frixos). Era la dona
de Creteu, germa d' Atamant (v. les taules
8, p. 136 i 34, p. 457). Com que Frixos,
estimat de Demodice, no corresponia al seu
amor, ella el va calumniar davant de Creteu,
que va persuadir el seu germa Atamant que
el fes matar. Pero Nefele, mare de Frixos, el
va salvar donant-li un moltó meravellós que
sel' endugué pels aires (v. també Ataniant).
DEMÓDOC (t.11µó80Ko~). Demüdoc és
el nom de dos aedes que tenen un paper en
les epopeies homeriques.
1. El primer, i el més celebre, és el que
canta a la cort d' Alcínous, el rei dels feacis,
durant el banquet en que Ulisses explica les
seves aventures. Les Muses, que l' estima-
ven, l'havien privat de la vista, pero a canvi
li havien donat el do de commoure el cor
dels humans amb els seus cants.
2. El segon és l' aede que Agamernnon
va deixar a la seva esposa Clitemnestra
quan va mm·xar a la guerra de Troia, per
vigilar-la i donar-li bons consells. Pero no
aconseguí protegir-la de la seducció d'Egist
(v. Clitemnestra).
DEMOFONT (t.11µocpwv). 1. Demofont
és fill del rei d'Eleusis Celeu i de la seva
dona Metanira, i germa petit de Triptolem.
En la recerca de la seva filla, Demeter va
entrar al servei de Metan ira i va rebre l' en-
carrec de criar Demofont. Desitjant conver-
tir-lo en immortal, el posava al foc durant la
nit per deslliurar-lo dels seus elements mor-
tals. Pero, com que l'infant creixia d'una
manera meravellosa, la seva mare, o també
la seva dida Praxítea (v. aquest nom), espia
Demeter i, una nit, la va veure efectuant
actes de magia amb Demofont. Va cridar, i
Demeter va deixar caure la criatura a terra
i revela la seva veritable identitat. Segons
alguns, Demofont va ser consurnit pel foc,
segons altres, va sobreviure, pero com un
a Dem., 231-274; Ov., Fast., IV, 549-562;
HIG., Fab., 147; SERVI, Com. G., I, 19 i 163. V.
FRAZER, ed. d' APoL·L., Bibl., II, apend. I, p. 311
s. 2) APOL·L., Ep., I, 18; 23; V, 22; VI, 16; Ep.
G1:, Fl:, Kinkel, p. 30; PAus., X, 25, 8; Ov., Ha,
II; Q. E., Posth., XIII, 496-543; Tz., Com., 495;
ATEN., X, 437 C; Sum., s. v. rraí\Aáfüov.
135
simple mortal, conservant la glüria eterna
d'haver rebut la cura d'una deessa durant
Ja infantesa. De vegades aquesta aventura
s' atribueix no a Demofont, sinó al seu
germa Triptolem (v. aquest nom, Eleusis i
Celeu).
2. Un altre Demofont és el germa d' Aca-
mant (v. aquest nom, 3) i, en conseqüencia,
fill de Teseu i de Fedra (segons altres, de
Teseu i Ariadna). Va participar amb el seu
germa a la gueITa de Troia, per alliberar o
rescatar la seva avia Etra, que era esclava
d'Helena (v. Etra i Acamant). Mentre Te-
sen era als Inferns a buscar Persefone per
casar-la amb Pirítous, els Dioscurs, Castor
i Pol·lux, van treure del tron d' Atenes Aca-
mant i Demofont i van posar al seu lloc el
pretendent Menesteu (v. aquest norn). Aca-
mant i Demofont van retirm·-se a Esciros,
on va retrobar-los el seu pare (v. Teseu),
i, des d' allí, van marxar cap a la guerra de
Troiajuntament amb Elerenor, el fill de Cal-
codont. Van tenir un paper en la presa de
la ciutat i figuren entre els herois que van
entrar al cavall de fusta.
En el viatge de tornada de Troia, Demo-
font (tot i que aquest episodi també s'atri-
bueix de vegades a Acamant) va tenir una
aventura amorosa a Tracia amb la filla de
Sitó, rei d' Amfípolis. La jove s' anomenava
Fil·lis. Va casar-s'hi, i el seu pare li dona
com a dot la successió al tron. Pero De-
mofont volia tornar a Atenes i, després de
moltes súpliques, va prometre que tomaria i
es va posm· en camí. Fil· lis l' acompanya fins
a un indret anomenat «els Nou Camins» i,
en acomiadar-lo, va donm·-li un petit cofre
que contenía objectes consagrats a la Gran
Mare, Rea. Va recomanar-li que no l'obrís
fins que hagués perdut tota esperanºª de
tomar al seu costat. Demofont va marxar i
s' instal ·fa a Xi pre. Quan havia transcorregut
el temps fixat per al seu retom, Fil· lis maleí
Demofont i se su·icida. Ell, mentrestant, va
obrir el petit cofre i el que va veure l' aterrí.
Va pujar al seu cavall, aquest s' encabrita i,
en caure, Demofont va fe1ir-se mortalment
amb la seva espasa.
Els atenesos devien a Demofont el Pal-
fadion, l' estatua troiana de Pal· las A tena
(v. Atena i Pal·ladion), ja sigui perque
Diomedes (o Ulisses) l'havia donada espon-
taniament a Demofont després d'haver-la
Dendritis: PAUS., III, 19, 10; PTOL., Nov.
Hist., IV, p. 189 (ed. Westennann); EuA, Hist.
Nat., IX, 21.
Dercin: APOL·L., Bibl., Il, 5, 10; Tz., Chil., Il,
340 s.; cf. PoMP. MELA, II, 5.
robada de Troia, ja sigui perque aquest
l'havia conquerida a uns argius perduts que,
guiats per Diomedes, van desembarcar per
eITor una nit al Faleron. Demofont, prenent-
los per pirates, els ataca i els va prendre
l'estatua. També sota el regnat de Demofont
arriba aAtenes Orestes, perseguit perles Eu-
menides. I també a la mateixa epoca se situa
l'mTibada dels Heraclides que dernanaven
socors contra Euristeu (v. Heraclides).
És evident que aquesta llegenda, feta
amb diversos episodis mal filats, no és del
tot coherent, i alguns aspectes es contra-
diuen. Per aixo s' atribueixen indistintament
a Acamant o a Demofont.
DENDRITIS (M:v8p1n~). Dendritis (de
bÉvbpov, arbre), és el sobrenom d'Helena
a Rodes. Una llegenda local contava que,
després de la mort de Menelau, Helena,
acompanyada dels dos fills il-legítims de
Menelau, Nicostrat i Megapentes, havia
anat a Rodes, al costat de Polixo, vídua
de Tlepolem i argiva de naixement com el
seu marit, que l'havia acompanyat a Rodes
quan va fugir de l' Argolida (v. Tlepolem).
Durant la minoria d' edat del seu fill, va
tenir la regencia de l'illa. Va acollir bé He-
lena, pero no per aixo deixa de voler venjar
la mort del seu marit, caigut durant el setge
de Troia. Per aquesta raó, un dia que He-
lena es banyava, va fer que unes serventes
disfressades d'Erínies la sorprenguessin,
l'agafessin i la pengessin d'un arbre. Sota
aquest «arbre d'Helena», hi creixia una
planta magica, anomenada helenion, que
servia de remei contra les picades de serps
(v. també Polixo).
DERCIN (t.ÉpKuvo~). Dercin és un lígur,
germa d' Alebió, amb qui va intentar robar
els ramats que Heracles portava de Geríon
(v. Heracles).
DETAS (t.aírn~). A Lesbos hi havia
dos germans, Detas i Tiestes, que van en-
gendrar, a partir d'un ou, un fill anomenat
Enarques. Aquest erigí un temple a Dionís
on es venerava el déu sota la denominació
d'Enorques, nom que ell li havia donat.
DEUCALIÓ (M:uKaAíwv). Deucalió és
el nom de dos herois.
1. El més conegut és el fill de Prometen
i de Clímene o de Celeno (v. la taula 38,
p. 530). La seva dona és Pirra, filla d'Epi-
Detas: Tz., Com., 212.
Deucalió: 1) APoL·L., Bibl., I, 7, 2 s.; ese. a
!l., I, 126; XIII, 307; LwcrA, La deessa siria,
12 s.; Ov., Met., I, 125-415; HIG., Fab., 153;
SERVI, Com. Egl., VI, 41; PíND., 01., IX, 41 s.
 136
meteu i Pandora, la primera de totes les
dones (v. Pandara). Quan Zeus, en veure
que els homes de l'Edat de Bronze eren
una estirp plena de vicis, va voler destruir-
los, va decidir enviar al món un gran diluvi
per ofegar-los tots. Només en va salvar dos
JUSts, Deucalió i la seva dona. Seguint
el consell de Prometen, Deucalió i Pirra van
construir una «arca», un gran cofre, on
v~n introduir-se. Durant nou dies i nou
mts van flotar sobre les aigües del diluvi
fi,n~ que ~an arribar a les muntanyes de Tes~
saha. Alh van desembarcar i, quan el diluvi
va cessar, Zeus els envia Hermes, que els
oferí la.r,ealització del desig que volguessin.
Deucaho va demanar tenir companyia.
Llavors Zeus els ordena que llancessin
ell i Pirra, per sobre de les seves espatlles:
els ossos de les seves mares. Pirra es va
espanta:, davant d' aquesta impietat, pero
Deucaho va comprendre que es tractava de
les. pedres, ~Is ossos de la Terra, la Mare
umversal. A1xí dones, va llanºar pedres per
sobre de les seves espatlles i, d' aquestes
pedres, e? nasqueren homes. De les que va
llanºar Pma, en nasqueren dones.
Deucalió i Pirra van tenir una nombrosa
descendencia (v. la taula 8, p. 136).
2. La llegenda coneix un altre Deucalió
fill de Minos i Pasífae i germa de Catreu'
Glauc i Androgeu (v. la taula 30, p. 367)'.
Aquest Deucalió va ser amic de Teseu i
participa en la cacera de Calidó. És l' avi de
Meríones (v. aquest nom).
DEXAMEN (t.E~aµEvÓ~). Dexamen
C:<l'Hosp~talari») és el nom d'un rei de la
cmtat d'.?le~os al' Acaia, al costat del qual
es re.fugia Heracles quan va ser foragitat per
~ugias ~v. Augias i Heracles). Li va prome-
tre lama de la seva filla Mnesímaca i des-
prés, Heracles partí en una expediciÓ. Quan
va tornar, va trobar la noia promesa per forºa
amb el centaure Eurició, que havia obligat
Dexamen a donar-la-hi. Heracles va matar el
centaure i es va casar amb Mnesímaca.
Un~ variant de la llegenda identifica
Mnesnnaca amb Deianira i situa l' escena a
,ª
c.alidó, la cort d'Eneu (v. Deianira), on
h1 hague una lluita analoga entre Heracles i
Aqueloos perla possessió de la jove.
2) APOL·L., Bibl., III, 1, 2; 3, l; Ep., III, 13; D.
S., V, 79, 4; HIG., Fab., 14; 173; PAus., I, 17, 7;
PLuT., Teseu, 19.
Dexamen: APOL·L., Bibl., II, 5, 5; BAQ., apud
ese. a Od., XI, 295; D. S., IV, 33, 1; PAus., VII,
18, 1; HIG., Fab., 33. Sobre els eentaures segres-
tadors de dones, v. G. DuMÉZIL, op. cit. a l' art.
Centaures.
137
Dexamen havia donat dues de les seves
tilles, Teronice i Terefone, en matrimoni als
Molionides (v. aquest nom).
DEXICREONT (t.E~tKpÉwv). Dexicre-
ont era un mercader de Samas. Una vegada
que va fer una escala a l' illa de Xi pre, va re-
bre d' Afrodita el consell de carregar el seu
vaixell únicament d'aigua i de tornar a fer-
se a la mar tan aviat com li va ser possible.
Així ho va fer. Quan va ser a alta mar, es va
fer la calma. Dexicreont va vendre l' aigua
als vaixells que havien quedat parats i en va
obtenir un gran benefici. Com a testimoni
de reconeixement, erigí una estatua a la
deessa.
*DIANA (Diana). Diana és la deessa
italica i romana identificada amb Artemis
(v. Artemis). Aquesta identificació sembla
haver comenºat molt aviat, potser a partir
del segle vr a. C., mitjanºant les colonies
gregues del sud d'Italia, i en particular de
Cumes. Pero aquesta identificació no fa
sinó superposar-se als trets d'una deessa
indígena amb unes llegendes propies molt
pobres, ates que era venerada per un poble
encara inculte. Tanmateix, les llegendes
elaborades ulteriorment van acolorir-los.
Els seus dos santuaris més antics són el de
Capua, on portava el nom de Diana T~fa­
tina, i el d' Arícia (a la riba del llac Nemi,
prop de Roma), on s'anomenava Diana
Nemorensis, la Diana deis Boscos.
S'explicava que la Diana de Nemi era
l' Artemis de Tamida, portada a Italia per
Orestes, la qual cosa explicaría els seus
ritus salvatges. En efecte, el sacerdot de la
Diana de Nemi, anomenat Rex Nemorensis,
el Rei dels Boscos, podia ser mort, segons
les circumstancies, per qualsevol que aspi-
rés a succeir-lo. És sabut que a la deessa de
Taurida li agradaven els sacrificis humans
(v. Artemis). També es deia que Artemis
havia acollit Hipolit, fill de Tesen, després
d'haver mort i d'haver ressuscitat gracies
al metge Asclepi. Ella l'havia condult a
Italia i l'havia amagat, amb un altre nom, al
seu santuari d' Arícia, on l'havia fet el seu
sacerdot. Hipolit s' anomenava Virbius, que
Dexicreont: PLuT., Q. G1:, 54.
Diana: v. Artemis; EsTR., V, 3, 12, p. 239;
Ov., Met., XV, 497 s.; Fast., III, 265 s.; VI, 735
s.; AroL·L., Bibl., III, 10; S. lT., Pún., XIII, 115
s. V.G. FRAZER, Balder the Beautiful, II, p. 95 s.;
302 s.; J. HEURGON, Capoue préromaine, p. 303
s.; ALTHEIM, Griech. Gotter im alten Rom., p.
93-172; A. E. GoRDEN, 011 The origin of Diana,
T. A. Ph. A., 1932, p. 177-192.
s'interpretava com «el que ha viscut dues
vegades». L'origen d'aquesta llegenda es
troba probablement en la prohibició de fer
entrar cavalls al santuari, un tabú molt an-
tic en el culte de la Diana de Nemi. Com
que, en la llegenda d'Hipolit, la mort de
l'heroi havia estat causada pels seus cavalls
(v. Hipolit), aixo concordava a la perfecció
arnb la nova personalitat de Virbius i expli-
cava el tabú corn una rancúnia contra els
anirnals culpables.
A Capua, existia la llegenda d'una cér-
vola consagrada a Diana, animal d'una
longevitat rneravellosa, el destí de la qual
anava lligat a la conservació de la ciutat.
DIANT (t.ía~). Diant, en una variant
de les complicades tradicions referides
als orígens dels Atrides, és fill de Pelops i
d'Hipodarnia i, per tant, germa d' Atreu i de
Tiestes. Va tenir una filia, Cleola que es va
casar arnb Atreu i li va donar un fill, Plíste-
nes. Aquest és pare d' Agamemnon i Mene-
lau, i d'una filla, Anaxíbia. Segons una altra
tradició, Cleola, filia de Diant, era la dona de
Plístenes, el fill d' Atreu, i ella seria la mare
de Menelau, Anaxíbia i Agamemnon (v. la
taula 2, p. 14).
DICTE (.6ÍKrr¡). Dicte és un altre nom de
la nimfa cretenca Britomartis. Com ella, va
ser estimada per Minos; com ella, salta al
mar i fou salvada per les xarxes dels pesca-
dors (v. Britomartis i Brite).
DICTIS (.6ÍKTu~). Dictis és el germa
del tira de Serifos Polidectes i el protector
de Danae i de Perseu (v. aquests noms i
Polidectes). El seu nom, relacionat amb la
paraula que significa «xarxa», es correspon
plenament amb el paper que li dóna la
llegenda: ell va recollir, a les aigües de Se-
rifos, el cofre en el qual navegaven Perseu i
la seva mare. De vegades se'l considera un
simple pescador. Va regnar a l'illa després
de la mort de Polidectes.
*DIDO (Dido ). La llegenda de Dido,
reina de Cartago, és coneguda sobretot
per la historia d' amor que Virgili inclou a
l' Ene ida. Pero ja existía abans i explicava
Diant: Et. Magn., s. v. Mm:;; ese. a EuR., 01:,
5; Tz., a !l., 68, 20.
Dicte: SERVI, Com. En., III, 171.
Dictis: APOL·L., Bibl., I, 9, 6; Tz., Com., 838;
ese. a A. R., Arg., IV, 1091; HIG., Fab., 63;
EuR., Tr. Gr. Fr. (Nauek), p. 365, trag. perduda
Dictis.
Dido: TrMEU, fr. 23, ed. Müller; JusTí, XVIII,
4, 3-6, 8; SERVI, Com. En., I, 343; 443; 738;
 DI METES
un episodi de les migracions fenícies cap
a l' occident mediterrani. En la seva forma
més primitiva, la llegenda era la següent: el
rei de Tir, Muto tenia dos fills, un noi, Pig-
malió, i una noia, Elissa (Elissa és el nom
tiri de la reina Dido ). Quan va morir, va dei-
xar el reialme als seus fills. El poble recone-
gué com a rei Pigmalió, tot i que encara era
un nen. Elissa es va casar amb el seu onde
Sicarbas, sacerdot d'Heracles i segona au-
toritat de l'Estat després del rei. Pigmalió
va fer assassinar Sicarbas per apoderar-se
dels seus tresors, pero no ho aconseguí per-
que la seva germana, horroritzada pel crim,
va decidir fugir. Va carregar secretament els
tresors de Sicarbas en vaixells i va marxar,
acompanyada de nobles tiris descontents.
S' explicava que, durant el viatge, per enga-
nyar la cobdícia de Pigmalió, havia llarn;at
al mar de manera ben ostensible sacs
plens de sorra, pero va dir que eren plens
d'or coma ofrena a l'anima del seu espos.
A Xipre va unir-se a ella un sacerdot de
Zeus impulsat per un advertiment diví. Allí,
els companys de Dido van raptar vuitanta
donzelles que s'havien consagrat a Afro-
dita per fer-ne les seves dones. Després,
els emigrants van desembarcar a l' África,
on van ser ben acollits pels indígenes.
Aquests van permetre a Dido, que els dema-
nava una terra on establir-se, que agafés «la
que pogués fer cabreen una pell de bou».
Dido va tallar una pell de bou en tires molt
primes i obtingué així un llarg cordill amb
el qual va encerclar un territori bastant ex-
tens. Els indígenes, mantenint la promesa,
li van concedir la terra delimitada d' aquella
manera. Ben aviat els habitants d'Útica van
enviar regals als nouvinguts encoratjant-los
a fundar una ciutat. En excavar el primer
lloc escollit, es va trobar un cap de bou, la
qual cosa va semblar de mal auguri. Van
canviar de lloc i, en excavar, es va trobar un
cap de cavall, cosa que va semblar un sím-
bol excel·lent del valor guerrer de la futura
ciutat. Fou aleshores, quan les aportacions
dels nous colons arribats de la metropoli ja
havien donat a la ciutat una nova for9a, que
Iarbas, el rei indígena d'un poble veí, va
desitjar casar-se amb Dido, amena9ant-la,
si refusava, de declarar la guerra a la seva
EusT., a D. P., 195-197; E. B., s. v. Kcxpxriowv;
NEVI, fr. 9, 10, 12, 14 (ed. Vahlen); VIRO., En.,
I i IV; Ov., Ha, IV; H. DESSAU, Vergil und
Karthago, Dido und Anna, Hermes, XLIX,
1914, p. 508-537; i Aenaeas in Karthago, ibid.,
III, 1917, p. 470-472; L.-A. CoNSTANS, L'Enéide
138
ciutat. Dido, incapa9 de refusar, pero horro-
ritzada davant d'una nova unió, va demanar
un termini de tres mesos amb l' excusa de
calmar l'espe1it del seu primer marit amb
sacrificis. Acabat el termini, va pujar dalt
d'una pira i es va suicidar.
Sobre aquest tema Virgili va construir
la novel·la d'Eneas, en que veiem l'heroi
empes per una tempesta a la costad' África
i recollit pels habitants de Cartago, la ciutat
fundada per Dido. Durant un banquet cele-
brat en honor seu, Eneas explica les seves
aventures i la caiguda de Troia. Després,
mentre els seus companys arreglen les naus,
ell rep l 'hospitalitat de la reina, que a poc a
poc s'enamora d'ell. Finalment, en el de-
curs d'una cacera, quan una tempesta els fa
trobar aixopluc en la mateixa gruta, ella es
converteix en la seva amant per voluntat de
Venus i instigació de Juno. Pero aviat el rei
Iarbas, assabentat de !'aventura i indignat
en veure que és preferit un estranger, dema-
na a Júpiter que faci allunyar Eneas. Júpiter,
que coneix els destins i sap que Roma ha
de néixer lluny de la costa d' África, dóna
a Eneas l' ordre de marxar i trencar aquesta
relació efímera. Eneas marxa sense tornar
a veure la reina. Ella, quan s' adona que ha
estat abandonada, aixeca una pira i es lliura
a les fiames. A Virgili, Dido ja ha estat ca-
sada, com en la llegenda primitiva, pero el
nom del seu primer marit és Siqueu. A més,
apareix la seva germana Anna, que potser
no havia estat mencionada amb anterioritat
(v. també Anna Perenna).
DIMETES (Lnµoím:;). Dimetes era
el germa de Treze i s'havia casat amb la
seva filla Evopis. Pero Evopis estimava el
seu propi germa. Dimetes se n' adona i ho
revela a Treze. Per por i per vergonya, la
jove es va penjar, maleint aquell que l'ha-
via sorpres i havia tra!t el seu secret. Més
endavant, Dimetes va trobar a la platja el
cos d'una dona, d'una bellesa meravellosa,
a merce de les onades. Sentint una violenta
passió pel cadaver, s'uní a ell, pero el cos
no va trigar a descompondre's. Dimetes li
erigí una tomba, pero no podent suportar
la perdua de l'ésser estimat, va clavar-se
l' espasa sobre aquella mateixa tomba.
de Virgile, París, 1943; H. ÜPPERMANN, Dido bei
Naevius, Rh. Mus., 1939, p. 206-214; J. KoWAL-
SKI, De Didone graeca et latina, R. W. F., LXIII,
1, 1929; J. BAYET, Virgile et le monnayage de
Carthage, B. S. A. F., 1941, p. 167-170.
Dimetes: PART., 31.
139
DIÓ (Llíwv). Dió era un rei laconi, casat
amb Amfítea, filla de Pronax. Va tenir tres
filles: Orfe, Lico i Caria. Amfítea havia
rebutApol·lo amb grans honors quan el déu
viatjava per Laconia. Com a recompensa,
va prometre a les filles de Dió el do de
la profecía, amb la condició que elles no
tra!ssin mai els déus i que no volguessin
saber mai alfo que no les concernía. Pero
un dia arriba Dionís també com a hoste a
casa de Dió. Va enamorar-se de Caria, i ella
li va correspondre. Quan va tornar del seu
viatge al voltant de la terra, va presentar-se
novament a casa de Dió, atret per la jove.
Aleshores les seves germanes el van espiar,
intentant descobrir els afers del déu. Apol-
lo i Dionís les van advertir solemnement,
pero va ser en va: van ser transformades en
roques. Només Caria, !'estimada, va con-
vertir-se en un noguer fructífer. Se li retia
culte amb el nom d' Artemis Cariatis.
DÍOM (Llíoµoc:;). Díom és un heroi atic
que va donar nom al districte homonim.
Es fill de Col·lit. Quan Heracles va ser el
seu hoste, ell va ser el seu amant. Després
de l'apoteosi d'Heracles, Díom li oferí un
animal en sacrifici, pres del ramat del seu
pare. Va apareixer un gos que arrossega els
trossos de carn de l' ofrena fins a un indret
on Díom va fundar el santuari d' Heracles
Cinosarges.
DIOMEDES (Llwµtj8r¡c:;). La llegenda
coneix dos Diomedes:
1. El primer és un rei de Tracia, fill
d' Ares i de Pirene, que tenia el costum de
fer devorar a les seves eugues els estrangers
que arribaven al seu país. Euristeu va en-
carregar a Heracles que acabés amb aquesta
practica i portés les eugues cap a Micenes.
Heracles partí amb una colla de voluntaris
i, un cop dominats els joves encarregats de
les besties, se les va endur. Pero a la platja
va ser atacat pels indígenes, que defensaven
les eugues. Veient aixo, Heracles les confia
al seu amic Abder, fill d'Hermes, nascut a
Opunt de Locrida. Els cavalls van matar el
jove arrossegant-lo. Heracles, tanmateix, va
vencer els habitants del país, va matar el seu
rei Diomedes i funda a la costa una ciutat
anomenada Abdera, en honor del jove que
Dió: SERVI, Com. Egl., VIII, 29.
Dfom: ese. aA. R., Arg., I, 1207; i E. B., s. v.
Diomedes: 1) APOL·L., Bibl., U, 5, 8; D. S., IV,
15, 3 s.; EsTR., VII, p. 331, fr. 44 i 47; HIG., Fab.,
30; 250; cf. també els art. Heracles et Euristeu.
2) APOL·L., Bibl., I, 8, 6 s.; III, 7, 2 i 3; 10, 8; Ep.,
III, 12; IV, 4; V, 8; 13; VI, l; !l., U, 559-568; IV,
DIOMEDES
estimava. Tot seguit va portar les eugues a
Euristeu, pero aquest les deixa en llibertat
i van acabar essent devorades pels animals
salvatges del massís de l' Olimp. Segons
una altra tradició, Heracles va matar Dio-
medes lliurant-lo a les seves eugues perque
el devoressin. Després, l'heroi va portar les
besties a Euristeu, que les consagra a Hera.
Els seus descendents encara existien en
temps d' Alexandre el Gran.
La tradició ha conservat el nom de les eu-
gues, en nombre de quatre: Podarg, Lampó,
Xantos i Dinos. Estaven lligades amb una
cadena de ferro a les menjadores, que eren
de bronze.
2. L' altre Diomedes era un heroi etoli
que participa a la guerra de Troia. És fill de
Tideu i Deípila, una de les filles d' Adrast
(v. les taules 1, p. 8, i 29, p. 350), que també
participa en l' expedició dels Epígons contra
Tebes (v. Adrast). El primer fet que li atri-
bueix la tradició és la venjan9a contra els
fills d' Agri, que havien usurpat el reialme
al seu avi Eneu, rei de Calidó (v. la taula
29, p. 350), per donar-lo al seu pare. Dio-
medes va entrar en secret a Argos (la seva
patria adoptiva) (v. Tideu) amb Alcmeó i va
matar tots els fills d' Agri, excepte Onquest
i Tersites, que havien fugit al Peloponnes.
Com que Eneuja era vell, Diomedes va do-
nar el regne a Andremon, que estava casat
amb una filla d'Eneu, Gorge. Quan Eneu,
que s'havia retirat al Peloponnes, va ser
mort en una emboscada pels fills supervi-
vents d' Agri, Diomedes va fer celebrar uns
magnífics funerals i l' enterra ::_tl lloc on més
endavant s'aixeca la ciutat d'Enoe, anome-
nada així pel nom de l' ancia. Després es va
casar amb Egialea, la seva tia (v. la taula 1,
p. 8), que, segons alguns autors, era la seva
cosina, perque no la fan filla d' Adrast, sinó
d'Egialeu, i, per tant, la seva néta.
En els relats del cicle troia, Diomedes
apareix com un company d'Ulisses en la
majoria de les missions delicades que se li
van encarregar. Va marxar amb els Atrides
com a antic pretendent d'Helena. Algu-
nes representacions el mostren al costat
d'Ulisses a Esciros, intentant assegurar-se
la col·laboració d'Aquil·les. Després ajuda
Ulisses a for9ar Agamemnon a sacrificar la
365-421; V, 1-26; 84 s.; X, 177-579; XXIII, 262-
652; 798-825; HIG., Fab., 97; 98; 108; 113; 175;
A. L., Tr., 37; Od., III, 180-182; PAUS., X, 31, 1;
CoNó, 34; ese. a LrcóFR., 610 (citant MrMNERM);
ibid., 615. V. J. BÉRARD, Colonisation, p. 385 s.
(sobre les llegendes italianes); GrANELLI, Miti, p.
52 s.; J. PERRET, Origines, p. 38 S., etc.
 DIONE
seva filla Ifigenia al' Aulida, i és al seu cos-
tat en l' ambaixada que es fa a Aquil ·les per
apaivagar la calera de l'heroi i convencer-lo
perque torni al combat al costat deis grecs.
Participa sobretot en l'expedició de «reco-
neixement» feta per Ulisses durant la nit se-
güent a l' ambaixada. Amb ell mata I' espía
Doló i Resos, cap d'un contingent traci que
havia arribat la vigília, i li roba els cavalls.
Vegeu també la seva trobada amb Glauc,
nét de Bel·lerofontes (v. Glauc, 2). Diome-
des concursa als jocs fúnebres celebrats en
honor de Patrocle. En els relats posteriors
a la Ilíada el trobem acompanyant Ulisses a
Lemnos quan anava a buscar Filoctetes per-
que els grecs necessitaven la seva presencia
per apoderar-se de la ciutat (v. Filoctetes).
Diomedes és un combatent vigorós que fe-
reix Afrodita en la batalla i provoca la seva
calera. Té facilitat de paraula i figura en els
diferents «consells» celebrats pels cabdills
aqueus. Pero no li falta caracter coleric:
quan Aquil·les mata Tersites, perles burles
d'aquest a Pentesilea, s'enrabia contra ell i
li recorda que Tersites és parent seu (v. la
taula 29, p. 350). Després demana que el cos
de !'amazona sigui llam;:at a l'Escamandre.
De tots els retorns de Troia, el de Dio-
medes va considerar-se durant molt de
temps el més feliº. És la tradició que encara
testimonia l' Odissea. Pero les seves aven-
tures van continuar, rapidament, després de
la guerra. La seva dona, Egialea, li va ser
infidel (v. Egialea) i, quan l'heroi va haver
tornat a Argos, va estar a punt de caure a les
trampes que ella li parava. Va refugiar-se
coma suplicant a l'altar d'Hera i des d'allí
va fugir a Italia, al costat del reí Daune.
Aquesta infidelitat de la seva dona era la
manifestació de la calera d' Afrodita, que li
tenia rancúnia per la ferida que li havia pro-
duYt. Al costat de Daune va combatre contra
els enemics del reí, que va privar-lo de la
recompensa legítima que li havia promes.
Llavors Diomedes llanºa imprecacions
contra el país i demana que fos esteril men-
Dionís: AroL·L., Bibl., II, 2, 2; III, 4, 3
s.; V, 1 s.; HEs., Teog., 940-942; EuR., Bac.,
passim; Cycl., 3 s.; Hro., Fab., 2; 4; 129;
132; 134; 167; 179; LLUCIA, Dial. deis déus,
IX, 2; D. S., IV, 2, 2 s.; 25, 4; Ov., Met., III,
259 s.; 581 s.; IV, 512 s.; V, 39 s.; Fast., I,
353 s.; VI, 489 s.; SERVI, Com. En., I, 67;
III, 14; 118; V, 241; PAus., I, 44, 7; Il, 37,
5; III, 24, 3; IX, 5, 2; 34, 7; A. L., Tt:, 28;
Hro., A. p., II, 21; 17; V1RG., G., II, 380-
384; !l., VI, 129 s., i ese. ad loe.; ese. a !l.,
XVIII, 486; Tz., Com., 273; Chil., VIII, 582
140
tre no el cultivessin els etolis, compatriotes
seus. Després va assegurar-se la possessió
del país, a pesar de Daune, que, segons
sembla, va acabar trobant l'heroi i matant-
lo, mentre que els seus compatriotes eren
transformats en uns ocells que es mostraven
mansos quan trobaven grecs i ferotges con-
tra qualsevol altre ésser huma. S' atribui"en a
Diomedes tota una serie de fundacions a la
Italia meridional.
DIONE (lnwv11). Dione és una de les de-
esses de la primera generació divina. El seu
origen és divers segons les tradicions: tan
aviat se la considera filla d'Úran i de Gea i
germana de Tetis, Rea, Temis, etc., comuna
de les Oceanides, filla d'Ocean i de Tetis.
De vegades també se la situa entre les filles
d' Atlant. De Tantal va tenir dos fills: Níobe
i Pelops. En canvi, una altra tradició la fa
mare d' Afrodita (v. aquest nom).
DIONÍS (.6.1Óvu0oc;). Dionís, anomenat
també Bacus (BáKxoc;), s'identificava a
Roma amb l' antic déu italic Líber Pater
i és, essencialment, a I' epoca classica, el
déu de la vinya, del vi i del deliri místic.
La seva llegenda és complexa, ja que uneix
elements diversos, no només de Grecia,
sinó de pa"isos ve"ins. Així, per exemple, ha
assimilat cultes analegs originaris de l' Asia
Menor, i aquestes identificacions parcials
han donat episodis més o menys relacionats
amb la resta de la seva história.
Dionís és fill de Zeus i Semele, filla de
Cadme i Harmonía (v. la taula 3, p. 80).
Pertany, per tant, a la segona generació dels
Olímpics, com Hermes, ApoJ.lo, Artemis,
etc. Semele, amant de Zeus, va demanar-
li que se li mostrés amb tot el seu poder,
cosa que el déu va fer, per satisfer-la. Pero,
incapaº de resistir la visió deis llamps que
envoltaven el seu amant, va caure fulmina-
da. Zeus s' apressa a treure de dins seu el fill
que portava, que no arribava encara al sise
mes. Va cosir-se'l de seguida a la cuixa i,
en arribar 1'hora del part, el va treure per-
s.; SóF., Ant., 955 s.; H. h. a Dionís, passim;
Appendix Narrat. (Westermann, Mythog1: Gt:,
p. 368, 22); ese. a AR., G1:, 330; ARN., Adv.
Nat., V, 28 s.; NoNN., Dion., passim, on, al
eostat d 'autentiques tradieions, s 'hi traben
inveneions noveJ.lesques o simboliques. V.
també 01feu, Core. H. ÜRÉGOIRE, Bacchos
le Taureau, Mél. Ch. Picard, París, 1949, p.
401-406. Cf. W. ÜTTO, Dionysos, Mvthos und
Kultus, Frankfurt, 1933; JEANMAIRE, Diony-
sos, París, 1951; K. KERÉNYI, Die Herkunft
der Dionysosreligion, Colonia, 1956.
141
fectament format i viu. Era el petit Dionís,
el déu nascut «dues vegades». El nadó va
ser confiat a Hermes, que va donar-lo al
rei d'Orcomen Atamant i a la seva segona
esposa Ino perque el criessin. Va ordenar-
los que revestissin la criatura amb roba
de dona per evitar la gelosia d'Hera, que
volia la perdició d'aquell nen fruit de les
relacions adúlteres del seu marit. Aquesta
vegada Hera no es va deixar enganyar i va
fer tornar boja la nodrissa de Dionís, Ino,
i el mateix Atamant (v. !no, Palemon i
Atamant). Per aixo Zeus transporta Dionís
lluny de Grecia, a un país anomenat Nisa,
que uns situen a Asia, i altres, a Etiopia o a
l'Africa, i va donar-lo a les nimfes d'aquest
país perque l'eduquessin. Per evitar que
Hera el reconegués, aquesta vegada el va
transformar en un cabrit. Aquest episodi
explica l' epítet ritual de «cabrit» de Dionís,
i dóna una etimología aproximada del nom
de Dionís, més proper al de Nisa. Més en-
davant, les nimfes que van criar Dionís van
convertir-se en les estrelles de la constel-
lació de les Híades.
Arribat a l' edat adulta, Dionís descobrí
la vinya i la seva utilitat, pero Hera el va
fer tornar boig, i en la seva bogeria va anar
errant a través d'Egipte i Síria. Així, remun-
tant les costes d' Asia, arriba a Frígia, on
va ser acollit per la deessa Cíbele, que el va
purificar i el va iniciar en els ritus del seu
culte. Deslliurat de la follia, Dionís aiTiba a
Tracia, on va ser molt mal rebut pel reí Li-
curg, que regnava a la riba de l'Estrímon.
Licurg intenta fer-lo presoner, pero va ser
en va, perque Dionís va anar a refugiar-se a
la vora de Tetis, la nereida, que va donar-li
asil al mar. Licurg, amb tot, va poder cap-
turar les bacants que l'escortaven. Aquestes
van deslliurar-se miraculosament, i Licurg
va ser presa de la follia. Pensant-se que
destrui"a el cep, la planta sagrada del seu
enemic Dionís, va tallar-se la cama i també
les extremitats del seu fill. Quan va reco-
brar el seny, va adonar-se que el seu país
era atacat per l' esterilitat. L' oracle, en ser
interrogat, revela que la calera de Dionís no
s' apaivagaria fins que Licurg fos mort. Els
seus súbdits van actuar en conseqüencia: el
van esquarterar lligant-lo a quatre cavalls.
Des de Tracia, Dionís ana a l'Índia, país
que conquerí en el decurs d'una expedició
mig guerrera i mig divina, sotmetent-lo
per la forºa de les armes (perque portava
un exercit) i també pels seus encanteris i
el seu poder místic. És en aquest moment
que se situa l' origen del seguici triomfal que
l' acompanyava: el caiTo tirat per panteres i
adornat amb pampols i heura, els silens i les
bacants, els satirs i altres divinitats menors
com Priap, el déu de Lampsac.
Quan va tornar a Grecia, Dionís va anar
a Beocia, país d'origen de la seva mare. A
Tebes, on regnava Penteu, el successor de
Cadme, hi va introduir les Bacanals, les
festes en que tot el poble, pero sobretot
les dones, era presa d'un deliri místic i
recorría els camps proferint crits rituals. El
reí va aposar-se a introduir al país ritus tan
perillosos, i per aixo se'l va castigar, com
també a la seva mai·e Agave, germana de
Semele (v. Agave i Penteu), perque Agave
el va esquarterar amb les seves mans, en ple
deliri, al Citeró. A Argos, on es va dirigir tot
seguit, Dionís demostra el seu poder d'una
manera semblant en fer embogir les filles
del reí Pretos (v. Melamp i Pretides) i també
les dones del país, que corrien pels camps
mugint com si fossin vaques i devorant, en
la seva bogeria, els seus infants de pit.
Després el déu va voler passai· a Naxos i
per aixo va Hogar els serveis d'uns pirates
tinens, demanant-los que l'embarquessin
amb ells per arribar a l'illa. Pero els pirates,
fingint que ho acceptaven, van dirigir-se
cap a Asia amb la intenció de vendre el seu
passatger coma esclau. Quan se'n va ado-
nar, Dionís transforma els rems en serps, va
omplir la nau d'heura i va fer ressonar unes
flautes invisibles. Va aturar la nau enrnig
d'un emparrar, de manera que els pirates
es van tornar bajos i es van llanºar al mar,
on van convertir-se en dofins -la qual cosa
explica que els dofins siguin amics deis ho-
mes i s'esforcin per salvar-los en els naufra-
gis, perque són pirates penedits-. A partir
d'aquest moment, el poder de Dionís va ser
reconegut per tothom i va poder pujar al cel
un cop acabada la seva missió a la terra i
establert el seu culte pertot arreu.
Tanmateix, abans, va voler baixar als
Inferns a buscar l' ombra de la seva mare
Semele per tornar-li la vida. Ho va fer tra-
vessant el llac de Lema, un llac sense fons
que, segons es creía, era l'accés més directe
cap al món infernal. Com que no sabia el
carní, Dionís va haver de preguntar-li a un
cert Prosimne (o Polimne, v. aquest nom),
que li va demanar una recompensa per quan
tornés, pero el déu no la hi va poder donar
perque Prosimne va morir en l'endemig.
El déu va voler complir la seva promesa
igualment i va plantar un bastó d'una forma
adequada a la seva tamba. A l'Hades, Dio-
nís va demanar al déu que alliberés la seva
mare. Hades va accedir-hi amb la condició
que Dionís donés a canvi alguna cosa que
s' estimés molt. De les seves plantes pre-
ferides, el déu va cedir la murtra, i aquest

és, segons es diu, l' origen del costum que
tenien els iniciats als misteris de Dionís de
coronar-se el front amb murtra.
És com a déu i després d'haver pujat al
cel que Dionís va raptar Ariadna a Naxos
(v. Ariadna i Teseu).
Dionís també intervé en la lluita dels déus
contra els gegants: mata Eurit d'un cop de
tirs (un bastó llarg adornat amb heura), el
seu atribut ordinari.
Dionís, déu del vi i de la inspiració, era
festejat amb processons tumultuases en que
figuraven, evocats amb mascares, els genis
de la terra i de la fecunditat. Aquests segui-
cis van ser l' origen de les representacions,
més regulars, del teatre, la comedia, la
tragedia i el drama satíric, que va conservar
durant molt de temps la marca de la seva
genesi. En l'epoca romana i a partir del
segle u a. C., els misteris de Dionís, amb el
seu caracter llicenciós i orgiastic, van arri-
bar a Italia, on van trabar un terreny ideal
entre els pobles de les muntanyes de la zona
meridional i central, encara poc civilitzats.
El senat roma va haver de prohibir la ce-
lebració de les Bacanals el 186 a. C. Pero
les sectes místiques van seguir conservant
la tradició dionisíaca. Sembla que Cesar
va tornar a autoritzar les cerimonies baqui-
ques, i el déu encara té un paper important
en la religió de l'epoca imperial.
DIOPATRA (Lnórrarpcx). V. Terambe.
DIOSCURS (Ll1Óo"Küupo1). Els Dioscurs
són els «fills de Zeus», Castor i Pal-lux, fruit
dels amors de Zeus i Leda, germans d'Helena
i també de Clitemnestra (v. la taula 2, p. 14).
Pero Leda estava casada amb Tindareu, rei
de Lacedemonia. La nit que Zeus va unir-se
a Leda sota la forma d'un cigne, també s'uní
amb el seu marit huma, i les dues parelles
de bessons que van néixer s'atribueixen de
la següent manera: Pol·lux i Helena a Zeus;
Castor i Clitemnestra a Tindareu. Per aixo
els Dioscurs són anomenats de vegades Tin-
darides o fills de Tindareu (v. la taula 21, p.
283). Una variant de la llegenda explica que
aquestes dues parelles de bessons van néixer
cadascuna d'un ou post per Leda, després de
la seva unió amb Zeus transformat en cigne.
El lloc del naixement se situa al Taíget, la
muntanya d'Esparta. Són herois doris per
Dioscurs: APOL·L., Bibl., III, 10, 6 s.; 11, 1 s.;
13, 7 s.; Ep., ed. Frazer, I, 23 s.; Od., XI, 298 s.;
Il., III, 236 s.; H. h. (ed. Allen), XVII; XXXIII;
PiND., Pít., XI, 94; Ol., III, 61; Nem., X, 112 s.;
EuR., Hel., 16 s.; LLUCIA, Dial. dels déus, XX, 14;
PLUT., Teseu, 31 s.; ese. a Il., III, 242; PAus., III,
142
excel·lencia, cosa que explica alguns trets
de la seva llegenda, en que apareixen lluitant
contra Tesen, l'atenes. Quan Teseu i Pirítous
van marxar als Inferns per aconseguir la ma
de Persefone, els Dioscurs van organitzar
una expedició contra l' Ática, perque Te-
seu havia raptat la seva germana Helena i
l'havia tancada a la fortalesa d' Afidna. En
absencia de Tesen, no només van alliberar la
seva germana (v. Academ), sinó que també
van portar presonera cap a Esparta la mare
de Tesen, Etra (v. aquest nom). A més, van
foragitar els fills de Teseu del tron d' Atenes
i, en el seu lloc, hi van instal ·lar el preten-
dent Menesteu (v. Demofont).
Els Dioscurs van participar en l'expedi-
ció deis argonautes (v. aquest nom) i van
distingi~-se en especial contra el rei dels be-
brices, Amic. També van ser presents en la
cacera de Calidó (v. Meleagre) i van ajudar
Jason i Pelen a saquejar Iolcos (v. Jasan).
Si no figuren entre els combatents de la
guerra de Troia, tot i ser germans d'Helena,
és perque ja havien estat divinitzats abans
per les següents aventures: Tindareu te-
nia dos germans, Afareu i Leucip. Afareu
tenia dos fills, Idas i Lince u (v. la tau la 21,
p. 283). Estaven promesas amb les dues
tilles de Leucip, les «Leucípides», Febe i
Hilai'ra. Castor i PoJ.lux van ser convidats
als casaments i van raptar les noies, la qual
cosa provoca una lluita en que van morir
Castor i Lineen. Tanmateix, aquesta versió
senzilla no és la que coneixen els mitografs.
No hi ha dubte que els Dioscurs van raptar
les dues Leucípides, pero van tenir-hi fills i
els seus cosins no s 'hi van aposar. Al con-
trari, amb ells van organitzar una expedició
per robar bestiar a l' Arcadia, i tots quatre
van discutir-se de tomada pel repartiment
del botí. Els Dioscurs van fer una embos-
cada als seus cosins, pero Castor va ser
m01i per Idas, mentre que Pol·lux matava
Lineen i rebia, al seu torn, una ferida. Zeus
va fulminar Idas amb un llamp i va endur-se
Pol·lux al cel. Pero aquest no va acceptar
la immortalitat que li oferia el déu si el
seu germa Castor es quedava als Inferns.
Per aquesta raó Zeus va permetre que tots
dos estiguessin amb els déus, pero en dies
alterns (v. també Idas i Leucípides).
24, 7; Ov., Met., VIII, 300; Fast., V, 699 s.; TE-
ócR., XXII, 137 s.; ese. a Il., III, 243; Hra., Fab.,
80; A. p., II, 22; PL. V., N. H., II, 37, 101; ef. SEN.,
Nat., I, 1, 13; ER., Cat., 10; CHAPOUTHIER, Les
Dioscures au service d'une déesse, París, 1935;
WILLIAMs, aA. l. A., XLIX (1945), p. 330 s.
143
Castor i Pol·lux són dos herois joves, dos
combatents. El primer és sobretot un guerrer,
el segon practica l' art de la boxa. En les lle-
gendes romanes apareixen participant en la
batalla del llac Regil, al costat dels romans,
i van a anunciar la victoria a la ciutat, on fan
abeurar els cavalls a la font de Jutuma, al
Forum. Juturna, la nimfa d'aquesta font, era
considerada la seva germana. Van tenir un
temple al costat d' aquesta font, no pas lluny
del temple de Vesta. S' anomenaven «Dios-
curs» els focs de Sant Elm de dues puntes,
que eren de bon presagi per als mariners.
DIRCE (MpKr¡). Dirce és la dona del rei
de Tebes Licos, que va turmentar Antíope,
mare d' Amfíon i Zetos. Sobre el seu castig,
v.Amfíon.
*DIS PATER. Dis pater, el «Pare» de les
Riqueses, és un déu del món subte1Tani, a
Roma. Des de bon principi es va identifi-
car completament amb el Plutó dels grecs
(v. Hades).
DOLI (LloAÍO~). Nom del vell jardiner
que a l' Odissea tenia cura de les terres
d'Ulisses durant la seva absencia. Va parti-
cipar en la matarn;a dels pretendents.
DOLÓ (LlóA.wv). Doló és un troia, fill de
l'herald Eumedes. No era gaire alt, pero sí
que era molt rapid en la cursa. Era l'únic fill
mascle d'Eumedes; tenia cinc germanes.
Quan Rector va propasar als troians enviar
un espia al camp dels aqueus per coneixer
millar les seves intencions i prometé donar-
li com a recompensa el carro d' Aquil·les,
amb els dos cavalls divins, Doló ho accepta.
Va revestir-se amb una pell de llop i va mar-
xar de nit. Pero va trabar-se amb Diomedes
i Ulisses, que el van fer presoner. Aquests
l' obliguen a revelar la disposició de l' exer-
cit troia, i després Diomedes el mata.
DORIS (Llwpí~). Filla d'Ocean i dona de
Nereu (v. la taula 14, p. 212). Mare de les
Nereides (v. aquest nom).
DOROS (Llwpo~). Doras és l'heroi que
dona nom als doris, un deis pobles de l'es-
tirp hel·lenica. Dues llegendes distintes es
relacionaven amb aquest nom: la primera fa
de Doras fill d'Hel·le i Orseida i, per tant,
Dirce: V. Antíope.
Doli: Od., IV, 735; XXIV, 222; 397 s.
Doló: Il., X, 314-464, i els ese.; Hra., Fab.,
113; Cf. L. ÜERNET, Dolon le loup, Mél. Cu-
mont, p. 189-208.
Doris: HEs., Teog., 240 s.; PROP., I, 17, 25;
nét de Deucalió i Pirra (v. la taula 8, p. 136).
És germa d'Eol, l'heroi eponim dels eolis,
una altra gran branca de l'estirp hel·lenica.
En aquesta versió, Doras i els seus descen-
dents, després d'haver viscut a la regió de
Ftiotida, a Tessalia, van emigrar molt aviat
a la regió de l'Olimp i l'Ossa, després a
la regió del Pindos, cap a l' interior, abans
de tornar a marxar cap a l'Eta i, finalment,
establir-se al Peloponnes.
L' altra versió fa de Doras fill d' Apol-lo i
de Ftia i germa de Laodoc i Polipetes. Els
tres germans van ser assassinats per Etol,
fill d'Endimió (v. Etol i Endimió), que els
va prendre el seu reialme d'Etolia, al nord
del golf de Corint.
DRIANT (LlpÚCX~). Driant és el nom d'un
deis fills d' Ares que participa en la cacera
de Calidó. Potser se l'ha d'identificar amb
un altre Driant, també fill d' Ares i germa de
Tereu. Quan Tereu, gracies a uns prodigis,
va saber que el seu fill Itis seria mort per la
ma d' algú proper a ell, va creure que Driant
intentava fer desapareixer el seu nebot per
assegurar-se la successió al tron. Es va
afanyar a matar-lo per no donar-li temps
d' acomplir el seu projecte. Pero Driant era
innocent, i va ser Procne qui va matar Itis
(v. Procne i Tereu).
Sobre un heroi homonim, v. Pal·lene.
DRÍMAC (Llp͵cxKo~). En altre temps,
els habitants de l' illa de Qui os van ser els
primers a comprar esclaus, la qual cosa
provoca la calera dels déus. Molts d' ells
van fugir i s'establiren a les muntanyes,
d'on baixaven periodicament a robar a les
terres dels seus antics amos. El seu cap
era un ce1i Drímac. Després de molts en-
frontaments, els habitants van arribar a una
treva amb ell: amb el pagament d'un tribut,
ells es comprometien a no atacar-los més.
Malgrat aixo, els quiotes van posar preu al
seu cap. Ell, cansat de viure, va convencer
un jove que estimava perque li tallés el cap
i cobrés el preu convingut pels habitants
de l'illa. Així ho va fer, pero després de la
mort del seu cap els esclaus van reprendre
els seus robatoris. Aleshores els habitants
de Quios li van erigir un santuari i li van
III, 7, 67.
Doros: APOL·L., Bibl., I, 7, 3; 6; HERóo, I, 56;
CoNó, 14; EsTR., VIII, 7, 1, p. 383.
Driant: APOL·L., Bibl., I, 8, 2; Ov., Met., VIII,
307; HIG., Fab., 45, 159.
Drímac: ATEN., VI, 265 b.

retre culte. Llavors, quan algú estava a punt
de ser víctima d'algun atac dels esclaus, se
li apareixia Drímac en somnis i l' avisava.
DRÍOPE (Llpuóm1). Dríope era la filla
única del rei Dríops i vigilava, prop de l'Eta,
els ramats del seu pare. Les hamadríades la
van agafar com a companya de jocs i li van
ensenyar els himnes i les danses preferides
dels déus. Apol·lo la va veure enmig dels
seus cors i se'n va enamorar. Per apro-
par-s'hi es va transformar en tortuga. Les
noies s'hi van posar a jugar com si fos una
pilota fins que Dríope va rebre a la falda el
déu transformat. De seguida va prendre la
forma d'una serp i s'uní a ella. Espantada,
Dríope va tomar a casa, sense dir res als seus
pares. Pero en poc temps va casar-se amb
Andremon, fill d'Óxil. No va trigar a tenir un
fill, Amfís, que, un cop va arribar a l' edat
adulta, va fundar una ciutat al peu de l'Eta
que bateja amb el nom de la muntanya. Un
dia que Dríope havia anat a fer un sacrifici
a les hamadríades, les seves antigues com-
panyes, prop d'un temple d' Apol·lo que
havia fundat el seu fill, les hamadríades, per
amistat, la van raptar i la van convertir en
una d'elles. Al lloc del rapte s'al<;a un gran
pollancre i una font brolla del terra.
Ovidi dóna una versió una mica diferent.
Quan Amfís encara era petit, Dríope va
marxar cap a la muntanya, prop d'un llac
d'aigua clara. Volia fer un sacrifici a les
nimfes, pero va veure un arbre d'unes flors
Drfope: A. L., T1:, 32; Ov., Met., IX, 331 s.;
En., X, 550 s.
VIRG.,
Drfops: AroL·L., Bibl., II, 7, 7; A. L., Ti:, 32;
144
brillants i en va collir algunes per al seu fill.
No sabia que aquell arbre era el cos trans-
forrnat de la nimfa Lotis. La sang va brollar
de les branques, i la nimfa, irritada, va
transformar Dríope en un arbre semblant a
ella. Unes noies que, en un acte imprudent,
van explicar l'escena de la metamorfosi de
Dríope, també van ser transformades en
pins, que són arbres tristos i negres.
A l' Eneida, Virgili anomena Dríope una
nimfa que havia estat estimada pel déu
Faune.
DRÍOPS (LlpÚO\jJ). Dríops, nom que
recorda la paraula que significa «arbre» o
«alzina», és l'eponim del poble dels dríops,
considerat un dels primers que van ocupar
la península hel·lenica. Se'l fa fill del riu
Esperqueu i de Polidora, filla de Danau, o
també d' Apol·lo i de Dia, la filla de Licaon.
Els seus descendents, que primer habitaven
a la regió del Pamas, van ser expulsats pels
doris, que els van obligar a dispersar-se.
Uns s'establiren a Eubea, uns altres a Tes-
salia, i uns altres al Peloponnes i fins i tot a
l'illa de Xipre. EAC (AiaKÓ<;). Eac, el més pietós de tots fet que provocava la gelosia dels seus dos
Dríops, en la versió «arcadia» de la seva els grecs, és fill de Ze~s i de la nimfa Egina, gennans, Peleu i Telamó, que el van matar:
llegenda, segons la qual és descendent del la filla del riu Asop. Eac va néixer a l'illa Telamó va aconseguir llan<;ar un disc de tal
rei Licaon, va tenir una filla que fou estima- d'Enone, que, a causa del nom de la seva manera que va anar a parar al cap de Focos
da pel déu Hermes i va ser la mare de Pan. mare, més tard va ser anomenada Egina (v. i el va matar. Amb l'ajuda de Peleu, Telamó
En la versió «tessalia», la seva filla Dríope Egina). Aleshores l'illa era deserta. Com va enterrar el cadaver enyn bosc, pero quan
s'uneix amb Apol·lo per engendrar Amfís que desitjava tenir ~ompanyia i un poble es va descobrir el crim Eac va bandejar els
(v. Dríope). sobre el qual regnar, Eac va demanar a Zeus seus fills d'Egina (v. Telamó i Peleu).
que transformés en homes les moltes formi- La reputació de pietós i de just d'Eac
gues que hi havi a a l' illa. Zeus ho accepta, (sens dubte establerta a partir del sever
i el poble nascut d'aquesta manera va rebre judici que havia fet contra els seus fills) li
d'Eac el nom de mirmídons (de µúpµr¡KE<;, valgué ser escollit per adre<;ar a Zeus una
que significa «fonnigues» ). pregaria solemne en nom de tots els grecs
Tot seguit, Eac va prendre per esposa la durant una epoca d' esterilitat que atu'ia les
filla d'Esciró, amb qui va tenir dos fills, Te- terres del país. Aquesta esterilitat era degu-
lamó i Peleu (v. també Cicreu). Tanmateix, da a la colera de Zeus, üritat contra Pelops
alguns autors - i sembla que aquesta és la per haver esquarterat membre a membre
fase més antiga del mite- no coneixien el seu enemic Estimfal, el rei d' Arcadia, i
cap mena de parentiu entre Telamó i Peleu, haver disseminat el seu cos. Eac va aconse-
i consideraven que el darrer era l'únic fill guir apaivagar la ira de Zeus.
d'Eac (v. la taula 31, p. 414). Després de la seva mort, es diu que Eac
Més tard, Eac s' uní a Psamate, filla de jutjava les animes dels rnorts a l'Hades,
Nereu, amb qui va tenir un fill, Focos. Per pero aquesta tradició és relativament re-
defugir el seu amor, Psamate, que com la cent: no apareix a Homer, que només es-
majoria de les divinitats fluvials i marines menta Radamant com a jutge als Inferns.
posse'ia el do de transformar-se, s'havia con- Plató és el primer que esmenta Eac.
vertit en foca, pero aixo no la va protegir, i el Una altra llegenda relativa a Eac conta
fill que va engendrar va rebre el nom de Fo- que va participar en la construcció de les
cos, en recordan<;a de la metamorfosi de la muralles de Troia, al costat d' Apol·lo i de
mare. Aquest fill excel·lia en els jocs atletics, Posidó. Un cop constru1des, tres serps es
ese. a A. R., Arg., I, 1213; 1218; 1283; EsTR., Eac: AroL·L., Bibl., III, 12, 6; D. S., IV, 61, VII, p. 375; HEs., Teog., 1003 s.; PíND., Nem.,
VIII, 373; Tz. Com. 480; PAus., IV, 34, 9; 1 s.; 72, 5 s.; PAus., II, 29, 2 s.; Hm., Fab., 52; V, 21 s.; Ol., VIII, 31-44; IsócR., IX, 14, 15; PL.,
H. h. a Pan. Ov., Met., VII, 614 s.; Tz. Com., 176; EsTR., Ap., 41 a, i G., 523 e s.
 146 147
van llarn;ar contra les muralles. Dues, les Cinortas no és Ebal, sinó Perieres. Ebal no- Ecles va ser company d'Heracles durant xien la vellesa i passaven el temps, sempre
que s'hi atansaren per la part construida més apareix com a pare d' Arene, que va ser l'expedició contra Troia. Heracles li havia joves, entre banquets i festes. Quan els ar-
pels déus, van caure mortes. Pero la tercera l'esposa d' Afareu, un dels tills de Perieres. confiat la vigilancia dels vaixells, i va ha- ribava l'hora de la mort, se sumien en una
aconseguí travessar la part construida pel Per tant, és avi de Linceu, d'Idas i de Pisos ver de resistir, amb un contingent reduit, el dol¡;a son. A més, no havien de dependre
mortal. Apol·lo va interpretar el presagi de -mentre que en la versió precedent Afareu contraatac de Laomedont. Va morir tot just del treball per viure, tots els béns els perta-
la manera següent: Troia, va dir, seria con- era el seu gendre (el fill de Gorgofone i de comen¡;at el combat (v. Heracles). nyien espontaniament. La terra produ'ia per
qu~rida dues vegades, la primera per un fill Perieres, amb qui s'havia casat en primeres Ecles passa per haver acollit al Pelopon- si mateixa una collita abundosa, i els homes
d'Eac (aquesta va ser la primera presa de núpcies; v. Gorgofone). En aquesta segona nes al seu nét Alcmeó, quan aquest, per vivien en harmonía enmig deis camps. Amb
Troia, per part d'Heracles, amb qui com- tradició, Linceu, Idas i Pisos no són, dones, venjar al seu pare va matar la seva mare Eri- !'arribada al poder de Zeus, aquesta ra¡;a va
batien Peleu i Telamó), i la segona tres ge- els seus descendents directes, sinó els de la tile (v. Alcnieó). Cronolügicament, ambdós desapareixer de la terra i van quedar com
neracions, més tard, a mans de Neoptülem, seva dona. episodis es contradiuen. a genis benefics, guardians deis mortals i
besnét d'Eac i fill d' Aquil·les. S'ha intentat conciliar les dues genealo- dispensadors de riqueses. Així és en la seva
ECMAGORAS (Aixµayópac;). Fíalo, ti-
EAGRE (Ofoypoc;} Bagre és el pare gies esmentades. La manera més senzilla forma més antiga l'Edat d'or.
lla del' arcadi Alcimedont, havia estat amant
d'Oifeu. Els mitografs el consideren un consisteix a fer que Perieres sigui fill de d'Heracles, de qui va tenir un fill, Ecma-
Aquest mite de seguida es va convertir
déu-riu. Les tradicions sobre la seva genea- Cinortas, i Ebal, fill de Perieres. Pero ales- goras. Quan l'infant va néixer, Alcimedont
en un topic de la moral, que es compla'ia
logía varíen. Uns cops és fill d' Ares, al- hores ens trobem amb dos Perieres: el fill va ordenar a la seva tilla que l'abandonés
a pintar els orígens del genere huma com
tres de Píer, i altres, finalment, de Carops de Cinortas i el d'Eol (v. Perieres). A més, a la muntanya, cosa que ella mateixa es va
el regne de la Justícia i de la Bona Fe. A
(v. aquest nom i la llegenda evemerista de Hipo,coont seria en aquest cas un bastard Roma, on Cronos s'identificava amb Sa-
encarregar de fer. Pero una gralla que era
Dionís a l'~rticle Licurg). En aquesta darre- que Ebal hauria tingut amb una nimfa ano- per aquells indrets va sentir els crits de la
turn, se situava l'Edat d'or a l'epoca en que
ra versió, Eagre és rei de Tracia. Se li atri- menada Estratonice. Els seus fills legítims tendra criatura i els va intentar imitar. He-
aquest déu regnava a Italia, que encara es
bueix coma esposa la musa Cal·líope, que són Icari, Ame i Tindareu. racles va sentir els crits de l' au, que l' eco
deia Ausonia. Els déus vivien en intimitat
és la mare d'Oifeu, o bé la musa Polímnia, Aquestes llegendes, nascudes de tradici- amb els homes. Encara no s'havien inventat
repetía pertot arreu, s'hi atansa i descobrí el
o Clio. Autors tardans el presenten com el ons locals mal encaixades, són extremada- seu fill i la seva amant. Va alliberar la jove
les portes, ja que el robatori no existía i els
pare de Marsias, Linos i Cimotó. ment confuses. homes no tenien res a amagar. S 'alimenta-
dels lligams que la retenien i va salvar mare
EAX (Ofo~). Eax és un dels tres tills de 2. Un altre Ebal és un heroi teleboe, fill ven exclusivament de llegums i de fruita,
i nadó. Una font propera va prendre el nom
Naupli i de la tilla de Catreu, Clímene (v. de Teló i de la nimfa Sebetis. Teló havia de Cissa (la Font de la Gralla).
perque ningú no pensava a matar. Aleshores
Naupli). Els seus germans són Palamedes emigrat a Capri, on es casa amb la nimfa, la civilització va donar les primeres passes:
ECO ('Hxw). Eco és el nom d'una nimfa
i Nausimedont. Havia acompanyat Palame- que era tilla del déu-riu Sebet, a les roda- Saturn va introduir l'ús de la fal<; -la fal<;
dels boscos i de les fonts, al voltant de la
des a T[oia, i quan aquest va ser lapidat pels lies de Napols. Aquest Ebal va establir un figurava com a atribut en les representaci-
qual s'han creat llegendes que expliquen
grecs, Eax troba la manera de comunicar la regne a Capri, pero el seu fill, que trobava ons d'aquest déu-; va ensenyar als homes
!'origen de l'eco. Tan aviat la trobem desit-
notícia a Naupli. Per fer-ho, va escriure el l'illa massa petita pera les seves ambicions, a aprofitar millor la fertilitat espontania de
jada per Pan, a qui no estimava, i enamorada
relat de la seva mort en un rem, que vallan- havia passat a la Campania, on va fundar la terra. A Roma es deia que Saturn regnava
d'un satir que la defuig-i llavors Pan, com
¡;ar al mar. Sabia que Naupli, que es passava un regne entre el Sarno i Nola. En tradici- al Capitoli, al lloc on més tard es va erigir
a venjan¡;a, fa que uns pastors l' esquarte-
la vida al seu vaixell, el trobaria per for¡;a ons posteriors figura entre els aliats de Turn el temple dedicat a Júpiter Óptim Maxim.
contra Eneas. rin-, com estimant debades el bell Narcís Havia estat acollit al país pel déu Janus, que
en el decurs d'algun dels seus viatges.
(v. Narcís), pero sempre, en el moment de regnava amb ell i que accedí a compartir el
També es contava que Eax, per venjar ECIAS ('Hrím;). Ecias és, en una llegen-
morir, desapareixent i convertint-se en una reialme amb el nouvingut.
la mort de Palamedes, havia aconsellat da obscura, una tilla d'Eneas que va donar
veu que repeteix les daITeres síl ·labes de les El poetes van tractar a bastament d' aquest
Clitemnestra que assassinés Agamemnon. nom a la ciutat d'Etis, situada davant de
paraules que hom pronuncia. tema. Van parlar de la llana que per si sola
Probablement va morir a mans d'Orestes o l' illa de Citera, a la costa de Laconia.
de Pílades. EDAT D'OR. A Els treballs i els dies, adoptava colors vius al llom de les ovelles,
ECLES (OÍKAfj<;). Ecles és un descendent dels esbarzers que donaven fruits saboro-
EBAL (01~aA.ocJ l. Ebal és un rei d'Es- de Melamp i, per tant, pertany al llinat_ge de Hesíode narra un mite relatiu a les diferents
races que s'han succe'it des de l'inici de la sos, de la terra que gaudia d'una eterna pri-
parta, pero les tradicions referents a ell no Creteu i de Tiro (v. la taula 1, p. 8). Es fill mavera. El mite de l'Edat d'or també figura
concorden en absolut. Descendeix de Le- d' Antífates, tot i que alguns autors fan que Humanitat. Al comen¡;ament -diu- hi va
haver una «ra<;a d'or». Era quan Cronos a la mística neopitagorica.
lex i de Lacedemon (v. la taula 5, p. 106). el seu pare sigui un altre fill de Melamp,
Segons una_ tradició laconia referida per Manci. Casat amb Hipermestra, una de les regnava al Cel. Aleshores els homes vivien EDIP (Oi8ínouc;). Edip és el protagonis-
Pausanias, Ebal és fill de Cinortas. En la tilles de Tespi, va tenir diversos tills: Ifia- com déus, lliures de preocupacions, a recer ta d'una de les llegendes més celebres de
tradició transmesa per Apol·lodor, el fill de nira, Polibea, i, el més celebre, Amfiarau. de les penalitats i de la miseria. No conei- la literatura grega, després del cicle troia.

Eagre: SERVI, Com. G., IV, 523; D. S., III,
65; IV, 25; Surn., s. v. "0µ11poc;; PL., Bq., 179
d; NONN., Dion., XIII, 428; ATEN., XIII, 597 b;
EuR., Res., 346; Tz., Com. Al., 831; APOL·L.,
Bibl., I, 3, 2; Hro., Fab., 165.
Eax: AroL·L., Bibl., II, 1, 5; III, 2, 2; ese. a
EuR., Or., 422; ese. a AR., Tesm., 771; Surn., s.
v. I1aAaµ~5ric;; trag. perduda d'EuR., Palame-
des; HIG., Fab., 117; PAus., I, 22, 6.
Ebal:l)PAus., II, 2, 3; 21, 7;III,l,3is.;
15, 10; IV, 2, 4; Arou., Bibl., III, 10, 3 is.; ese.
a EuR., Or., 457; a !l., II, 581; HIG., Fab., 271. 2)
Vmo. En., VII, 733 is., ef. ese. Dan. al v. 738.
Ecias: PAus., III, 22, 11.
Ecles: Od., XV, 243; PíND., Pít., VIII, 55;
EuR., Supl., 925; ese. a EuR., Fen., 173; PAus.,
VI, 17, 4; ese. a TÉÓCR., Id., III, 43; D. S., IV,
32; 68: APOL·L., Bibl., I, 8, 2; 9, 16; II, 6, 4; III,
6, 2 is.
Ecmagoras: PAus., VIII, 12, 3 i 4.
Eco: CoLUMEL·LA, R. R., IX, 5; Ant. Pal., IX,
27; Moscos, Idil·lis (segons EsTOBEU, Flor.,
LXIII, 29, ed. Legrand, II, p. 80); Ov., Met., III,
356 s.; PTOL. HEF., VI; cf. J. BoLTE, Das Echo in
Volksglaube und Dichtung, S. P. A. W., 1935, p.
262-288, 852-862; LONGUS, Dafnis i Cloe, III,
23.
Edat d'or: HEs., Tr., 106 s.; CATUL, 64, 384
s.; Tm., I, 33, 35; VrRG., Egl., IV, passim, i el
eomentari de SERvr; Ov., Fast., I, 193; Met., I,
89-112;Am., III, 8, 35-44; MAcR., Sat., I, 7, 51;
HoR., Epod., XVI, v. 41 s.; PAus., V, 7, 6. Cf. J.
CARCOPlNO, Virgile et le Mystere de la IV Eglo-
gue, París, ed. rev., 1942; E. MEYER, a Mél. C.
Robert, 1910, p. 157-187; w.
HARTMANN, diss.,
Friburg, 1915; R. REITZENSTEIN, a Stud. der Bib-
liothek Warburg, VII ( 1926).
Edip: Od., XI, 271 is.; i ese. al v. 271; !l.,
XXIII, 676 i s.; HERÓD., V, 59; PíND., Ol., II, 42
is.: PAUS., I, 28, 7; 30, 4; II, 20, 5; 36, 8; IV, 3, 4;
8, 8; V, 19, 6; IX, 2, 4; 5, 10 is.; 9, 5; 18, 3 is.;

Cadme Penteu
1 1
Polidor Ocias
1 1
Labdac Menee e u
1 vaticinar que el nen nascut de Iocasta «ma-
1 1 1 sinó un nen adoptat. Edip interroga Polib,
Laios ,...._, Iocasta Creont
' 1 l 1
Edip ,...._, Hemon
1 drés un fill, amb el vaticini que, si el tenia,
1 1
Eteocles Polinices Antígona Ismene
(v. també la taula 37, p. 512)
Taula genealogica nº 9
No posse"im els poemes epics a que aquest
mite va donar origen, pero sabem que van
existir. Les aventures d'Edip són presents
entre nosaltres gracies, sobretot, a la trage-
dia classica.
Edip pertany al llinatge de Cadme (v. la
taula 3, p. 80). El seu besavi, Polidor, és
fill de Cadme. El seu avi és Labdac, fill de
Polidor i Nicteis, que, al seu torn, descen-
deix, per part del seu pare Nicteu, de Ctoni,
un dels Esparts, els homes nascuts de les
dents del drac (v. Cadme). El seu pare és
Laios, fill de Labdac. Tots els avantpassats
d'Edip van ser reis de Tebes, tot i que amb
algunes interrupcions, segons la forma més
coneguda de la tradició, durant la minoria
d'edat de Laios (v. Licos).
La mare d'Edip fa un paper molt impor-
tant en el mite. El seu nom apareix sota
formes molt diferents: a l' Odissea, es diu
Epicasta; als tragics, Iocasta. S' acostuma a
vincular a Penteu i, a través d'ell, a Equíon,
un dels Esparts (v. Equíon). El seu pare és
Meneceu, i el seu avi Odas (v. la taula 9,
p. 148). A la versió epica del cicle d'Edip,
la mare de l'heroi es deia Eurigania, o bé
Eurianassa, i era filla d'Hiperfant, o potser
de Perifant (el lapita), o bé de Teutrant. Una
altra variant l'anomena Astimedusa i la fa
filla d'Estenel. Aquesta variant té com a
objecte vincular Edip, per part de la seva
mare, amb el cicle d'Heracles.
A més d'aquestes diverses tradicions re-
ferents a la mare d'Edip, n'hi ha d'altres
que les barregen, utilitzant-les de manera
arbitraria per resoldre contradiccions in-
25, 2; 26, 2; 4; X, 5, 3 i s.; 17, 4; EsQ., Set, 745
i s.; SóF., E. R., passim, i els ese.; E. C., pas-
sim, i els ese.; EuR., Fen., 7 is.; 940 is.; ese. als
v. 13; 26; 28; 50; 53; 61; 1760, etc.; HIG., Fab.,
66; 67; ese. a EsTACI, Teb. I, 61; ATEN., X, 456 b;
148
ternes que apareixen dins de la mateixa lle-
genda o entre les seves diverses versions.
Quan va néixer, va recaure sobre Edip
una maledicció. A la tradició representada
per Sófocles, es tracta d'un oracle que va
taría el seu pare». En canvi, segons Esquil
i Eurípides, l'oracle fou anterior a la seva
concepció, per prohibir a Laios que engen-
aquest fill no només el mataría, sinó que se-
ria el causant d'un espantós seguit de des-
gracies que ensmnrien el seu casal. Laios
no v~ fer cas de l'advertiment i va engen-
drar Edip. Més tard fou castigat per aixo.
Per impedir que l'oracle es complís, La-
ios va abandonar el seu fill nounat. Li va
perforar els turmells per lligar-los amb una
cmretja: la inftamació produ"ida per aquesta
ferida va valer a la criatura el nom d'Edip,
que significa «peu inftat». Hi ha dues versi-
ons diferents d'aquest episodi: l'una conta
que van ficar el nounat dins d'una cistella
i van llans;:ar-lo al mar; l'altra, que va ser
abandonat al mont Citeró, prop de Tebes.
A la primera versió, el lloc on va ser ex-
posat se situa a la costa septentrional del
Peloponnes, ara a Sició, ara a Corint. Allí el
va trobar la reina Peribea, esposa de Polib,
que el va recollir i el cria. En l' altra versió
s 'explicava que el nen havia estat abando-
nat dins d'una gerra, en ple hivern. El van
recollir uns pastors corintis que es trobaven
a la regió amb els seus ramats, i, com que
sabien que el seu rei no tenia fills i en de-
sitjava un, l'hi van oferir. A la versió que
segueix Sófocles, el servent del rei Laios,
encarregat pel seu amo d'abandonar la cri-
atura, el va lliurar a uns pastors estrangers.
Sigui com sigui, totes les versions coinci-
deixen en el nom del pare putatiu d'Edip:
sempre és Polib, malgrat que uns cops se'l
considera rei de Corint, altres de Sició o
d' Antedon, i altres de Platees.
Edip va passar tota la seva infantesa i
adolescencia a la cort de Polib, de qui creía
sincerament ser fill. Pero, en arribar a l'edat
viril, abandona els seus pares adoptius per
un motiu que varia segons els autors. La
yersió més antiga sembla que és la següent:
Edip va sortir a la recerca d'uns cavalls ro-
bats i, d'aquesta manera, es va trobar, sense
EsTR., VIII, 380; D. S., IV, 64 is.; APOL·L., Bibl.,
III, 5, 7 is.; MALALAS, Chr., II, 50; M. DELCOURT,
Oedipe ou la légende du Conquérant, Lieja,
1944, cf. C. RoBERT, Oidipus, 2 vol., Berlín,
1915; L. W. DALY, art. Oedipus, R. E. (1940).
149
saber-ho, amb el seu pare veritable, Laios.
Posteriorment, els tragics van introduir mo-
bils de menor simplicitat psicológica. Amb
motiu d'una disputa, un corinti, per insultar
Edip, li hauria revelat gue no era fill del reí,
que, amb moltes retícencies~ li acaba con-
fessant la veritat. Aleshores Edip es va diri-
gir a Delfos a fi de consultar l' oracle i saber
qui eren els seus veritables pares.
Fos com fos, en el decurs d' aquest viatge,
Edip es va trobar amb Laios. El lloc on es
van trobar difereix segons els autors: per a
uns se situa a Lafístion, al camí d'Orcomen,
on el jove es dirigía a la recerca dels cavalls
robats; per a altres a la crullla de Potnies, o
bé a Focida, a l'indret que avui s'anomena
«crullla de Megas», punt de confluencia de
les rutes procedents de Daulida i Tebes, i
que formen el camí que mena a Delfos tot
al llarg de la vall. El camí s' endinsa entre
rocams, i el pas és estret. Quan l'herald
de Laios, Polifontes (o Polipetes), després
d'ordenar a Edip que deixés pas al rei, va
matar un dels seus cavalls en veure que no
obe"ia la seva ordre amb diligencia, Edip,
ple d'ira, va matar Polifontes i Laios, de
manera que l' oracle es complí. En aques-
ta darrera versió, Edip tornava de Delfos,
on l' oracle li havia vaticinat que mataría el
seu pare i es casaría amb la seva mare. Ple
de terror, i creient realment que era fill de
Polib, havia decidit desterrar-se voluntaria-
ment de Corint; per aixo era al camí de Te-
bes quan Laios, fent que l'insultessin -o,
segons altres, in~ultant-lo personalment-,
provoca la ira d'Edip. ,
En arribar a Tebes, Edip es va trobar
arnb l'Esfinx. Era un monstre, meitat lleó
i meitat dona, que plantejava enigmes als
caminants i devorava els que no sabien re-
soldre 'ls. Normalment preguntava: «¿Quin
és l' ésser que camina amb dues, amb tres
o amb quatre potes i que, contrariament a
la llei general, és més feble com més potes
té?» També hi havia un altre enigma: «Són
dues ge1manes, una de les quals engendra
l' altra i, al seu torn, és engendrada per la
primera.» La resposta a la primera endevi-
nalla és «l'home» -perque carnina, quan
és un nadó, de quatre grapes, després amb
dues i, finalment, es recolza en un bastó-.
La resposta al segon enigma és: «El dia i
la nit» (cal recordar que el nom del dia és
femení en grec; per aixo és la «germana» de
la nit). Pero cap teba no havia estat mai ca-
pas;: de resoldre aquests enigmes, i !'Esfinx
els devorava l'un darrere l' altre. Edip de
seguida va saber les respostes, i el monstre,
per despit, es llans;:a des de dalt de la roca
on era; o bé va ser Edip qui el va llans;:ar a
l'abisme. Una versió potser més antiga pre-
sentava la llegenda de la manera següent:
cada día es reunien els tebans a l' agora de
la ciutat per tractar de resoldre en comú
l' endevinalla, pero no ho aconseguien rnai.
I cada dia, al final de la reunió, l'Esfinx de-
vorava un dels habitants. Segons alguns rni-
tügrafs, fins i tot va devorar el jove Hernon,
fill de Creont.
En matar l'Esfinx i alliberar la ciutat del
rnonstre, Edip es va guanyar el favor dels
ciutadans. Per demostrar el seu agra"irnent,
els habitants de Tebes li van donar en ma-
trimoni la vídua de Laios i el van fer pujar
al tron. Altres versions admeten que Cre-
ont, genna de Iocasta, s'havia fet carrec del
poder en qualitat de regent quan va morir
Laios, i que espontaniament el va transferir
a Edip com a recompensa per haver venjat
la mort del seu fill.
Tanmateix, aviat s'havia de descobrir
el secret del naixement d'Edip. En un de-
terrninat estadi del mite, les cicatrius dels
turrnells revelen la seva identitat a Iocasta.
Aquesta versió va ser modificada per S?fo-
cles, que va elaborar la seva tragedia Edip
rei a partir del reconeixement de l 'h~roi.
Una pesta assola la ciutat de Tebes, i Edip
envia Creont a consultar l' oracle delfic
sobre la causa de l'epidemia. Creont tor-
na amb la resposta de la Pítia: la pesta no
s' acabara fins que no es vengi la mort de
l' antic rei Laios. Aleshores Edip profereix
contra l' autor del crirn una maledicció que
acabara caient sobre ell rnateix. Interro-
ga a l'endeví Tiresias per esbrinar qui és
el culpable. Tiresias, que gracies a la seva
art coneix tot el drama, tracta d' esquivar la
resposta, amb la qual cosa el reí pensa que
l' endeví i Creont són els autors del crim.
Aixo provoca una discussió entre Edip i
Creont. Intervé Iocasta i, amb el desig de
reconciliar-los, posa en dubte la clarividen-
cia de Tiresias. Com a prova els relata el
vaticini pronunciat temps enrere respecte al
fill nascut d'ella i de Laios, fill que l'antic
rei havia abandonat per por que el matés.
I, malgrat aixo -continua Iocasta-, Laios
és mort, va morir en una crullla de camins,
a mans d'uns bandolers. En sentir esmentar
la «cru"illa», Edip ordena que la hi descri-
guin, així com el carruatge en que viatjava
el rei. Ordena també que li precisin l'indret
del crim, i no triga a ser presa d'un terri-
ble dubte: no deu ser pas ell el culpable?
Ordena que facin venir del camp a la seva
presencia un dels criats que acompanyaven
Laios i que havia estat testimoni de la mort.
Aquest criat és el pastor que, per ordre de

Laios, havia abandonat Edip al bosc quan
era un nadó. Mentrestant, arriba de Corint
un missatger per comunicar al reí la mort
de Polib i per demanar-li que torni a~1b ell
a Corint per ocupar el tron vacant. Edip i
Iocasta creuen que l'amena<;a de l'oracle ha
desaparegut, ja que Polib ha mort per cau-
ses naturals. Pero roman la segona P3!t de
l'amena<;a divina: no corre el perill, Edip,
de cometre incest amb !'esposa de Polib?
Per tranquiJ.Iitzar-lo, el missatger corinti li
diu que és un nen abandonat, i que Polib no
era el seu pare. D'aq~1esta manera estanca
la xarxa al voltant d'Edip, que ha de retre's
a l' evidencia. El relat de la manera com va
ser trobat el nen treu de dubtes Iocasta: el
seu propi fill ha mort el seu pare i ella .ha
comes incest amb ell. Entra corrents dms
del palau i se suicida. Edip es travessa els
ulls amb el fermall de Iocasta.
Aquesta versió, immortalitzada per So-
focles, va ser modificada per Eurípides en
una obra perduda que atribu'ia a Creont un
paper de major imp_ortancia. ~ques.t ordeix
una conjura contra Edip, a qm considera un
usurpador. Se les enginya per convencer-lo
que ha assassinat Laios i el fa cegar. Des-
prés, Peribea, la dona de Polib, ve a anun-
ciar la mort del seu marit i, per la narra-
ció que fa sobre la troballa d'Edip nen a la
muntanya del Citeró, Iocasta compren que
el seu segon espos és el seu fill i se suicida,
com en la versió anterior.
En la versió epica de Ja llegenda d'Edip,
la mort de Iocasta no interromp el regnat
d'Edip, que segueix al tron fins que mor en
una guerra contra els seus veins (Ergí i els
mínies). , consagrat a Ares, el déu de la guerra. Jason,
Pero en els tragics, Edip, víctima de la
maledicció que ell mateix havia pronunci-
at contra l'assassí de Laios abans de saber
qui era, és desterrat de la ciutat i comen<;a
una existencia errant. L' acompanya la seva
filla Antígona, ja que els seus dos fills s 'han
negat a intervenir a favor seu, i per aquesta
raó ell els ha male'it. p_esprés d' una ll~irga i
penosa vagabundería, Edip arriba a l' Atica,
a la població de Colonos, on mor. Com que
un oracle havia declarat que la ciutat on hi
hagués la tomba d'Edip rebria la benedic-
ció dels déus, Creont i Polinices van tractar
de persuadir-lo, ja moribund, que tornés a
Tebes. Pero Edip s 'hi nega i va v~ler que les
seves cendres romanguessin al' Atica.
Eeció: APOL·L., Bibl., III, 12, 6; !l., VI, 395 s.;
EsTR., XIII, 585 s.
Eetes: HEs., Teog., 957; 960; Od., X, 136 s.;
APOL·L., Bibl., I, 9, l; 23; 28; Ep., ed. Frazer,
150
EECIÓ ('Hníwv). Eeció és un rei de la
ciutat de Tebes de Mísia i el pared' Andro-
maca. Va morir, juntament amb els seus fills,
a mans d' Aquil-les durant el saqueig de la
ciutat per part dels grecs. Aquil· les tenia en
tan gran consideració la seva valentía, que
no li va arrabassar les armes, sinó que el
féu enterrar amb elles i li oferí uns funerals
magnífics. Sobre la seva tomba, les nimfes
van plantar un om. La seva dona va ser dei-
xada en llibertat mitjan<;ant un r~scat, pero
aviat va morir sota les ftetxes d' Artemis.
EETES (Ai~n¡c;). Fill del Sol i de l' oce-
anida Perse (v. la taula 16, p. 236), inicial-
ment havia rebut del seu pare el regne de
Corint, pero ben aviat l'havia deixat pel
de la Colquida, país situat al peu del Caneas,
a les ribes del mar Negre. Les seves gennanes
eren la fetillera Circe -la que va rebre Ulis-
ses de manera tan estranya- i Pasífae, espo-
sa de Minos. Respecte a la persona de la
seva propia esposa, les tradicions discrepen:
tan aviat es diu Eurílite com li atribueixen
com a muller la nereida Neera, l'oceanida
Idia o, finalment, la maga Hecate, nebo-
da seva i filla de Perses, rei de Taurida
(v. Medea).
A la Colquida, Eetes regnava a Ea, la ca-
pital de la qual era la ciutat de Fasis, a la riba
del riu del mateix nom. Quan Frixos, fugint
ambla seva germana Hel·le sobre un mol-
tó amb el velló d'or, va arribar a la Colqui-
da, va ser ben acollit pel rei, que li va con-
cedir lama d'una de les seves filles, Calcío-
pe (v. la taula 34, p. 457). Frixos sacrifica
a Zeus el moltó miraculós i dona el velló
a Eetes, que el clava a un roure en un bosc
que havia rebut de Pelias l 'ordre de por-
tar-li aquell velló d' or, sortí amb els seus
companys a cercar-lo, a bord de la nau Argo
(v. Argonautes). Quan els argonautes, des-
prés de nombrases aventures, van arribar a
Ea, el reí els prometé el velló sota la condi-
ció que Jason superés unes proves determi-
nades. Va pensar que així es trauria de sobre
una sol· licitud inoportuna. Pero Jason, amb
l'ajut de Medea, filla del rei Eetes, aconse-
guí dominar uns toros monstruosos i superar
les altres proves prescrites. Aleshores Eetes
li denega clarament el velló i intenta calar
foca la nau Argo. Jason es va apoderar del
velló perla for<;a i fugí, enduent-se Medea.
Eetes sortí a perseguir-los, pero la seva filla,
VII, 14; A. R., Arg., III, 242, i ese. ad loe.; D.
S., IV, 45; HIG., Fab., 27, etc.; HERóD., 1, 2; VII,
193; Crc., Tusc., III, 12, 26. V. també Argonau-
tes, Teseu, Medea, Jasan, etc.
151
que havia raptat el seu germa petit Apsirt, el
va matar i va anar escampant pel mar el seu
cos a trossos. Eetes, en anar-los recollint,
es va anar distanciant fins que, desanimat,
abandona la persecució.
Més endavant, Eetes va ser destronat pel
seu germa Perses i restablert en el tron i::~r
Medea, que torna sense donar-se a cone1-
xer.
EFIALTES ('EcptáAn¡c;). Efialtes és el
nom de dos gegants: un dels Alüades (v.
aquest nom) i, a la Gigantomaquia, un dels
adversaris dels déus, que va ser abatut per
Apol·lo i Heracles, els quals li pe1foraren
els ulls amb les seves ftetxes.
EGEÓ (Aiyaíwv). Entre els g~g~nts ~e
cent mans (els hecatonquirs ), n hi havia
un a qui els déus anomenaven Briareu, i
els homes, Egeó. Arnb els seus gern~ans,
va participar en la lluita contra els T1tans
com a aliat dels Olírnpics (v. Titans). Des-
prés de la seva victoria, i un cop_t~ncats e~s
Titans al Tartar sense escapatona poss1-
ble, el paper d'Egeó-Briiíreu contim~a. Tan
aviat se'l representa custodiant els T1tans a
la seva presó subterrania, acompanyat dels
seus gennans, corn se'ns diu que Posidó el
recompensa pel valor demostrat en la ?ata-
lla concedint-li lama de la seva filla Cnno-
polea i dispensant-lo de fer. guardia davant
dels Titans. Quan els olímp1cs Hera, Atena
i Posidó van voler encadenar Zeus, Tetis va
cridar Egeó perque ajudés el rei dels déus.
La seva sola presencia, el temor a la seva
for\:a prodigiosa, van ser suficients per dis-
suadir-los de l'intent.
*EGERIA. Egeria és una nimfa romana
que, segons sembla, fou originariament u:1a
deessa de les fonts, lligada al culte de Dia-
na dels Boscos, a Nemi (v. Diana). També
tenia un culte a la mateixa ciutat de Roma,
prop de la Porta Capena: al peu del turó
del Celi. Egeria era considerada la conse-
llera del rei Numa. Era o la seva dona o la
seva amiga, i tenia per costum veure'l de
nit. Aleshores li dictava la seva política re-
ligiosa tot ensenyant-lí pregaries i conjurs
efica<;;s. A la mort de Numa, la nimfa, de-
sesperada, va vessar tantes llagrimes que es
transforma en font.
Efialtes: AroL·L., Bibl., I, 6, 2.
Egeó: !l., I, 403; 396 s.; HEs., Teog., 811, en
un passatge interpolat, ed. Mazon, p. 61; cf. ese.
a A. R., Arg., I, 1165, i VIRO., En., X, 565 s.
Egeria: Ov., Fast., III, 273 s.; Jll(et., XV, 48~
s.; EsTR., V, 3, 12, p. 239; Juv., Sat., III, 11 s.,
Lrvr, I, 21, 3; PLUT., Numa, 13; D. H., II, 60 s.;
EGESTES
EGESTES (Aiyforr¡c;). Egestes, o Aces-
tes, és el fill del déu-riu sicilia Crimisos i
d'una troiana, Egesta o Segesta, que aco-
llí favorablement Eneas i els troians quan
van desembarcar a Sicília. Les tradicions
que expliquen l'an'ibada d'a~ue.sta troiana
a Sicília, lluny de la seva patna, presen-
ten algunes variants. Segons Serv1, quan
Laomedont es va negar a pagar a Apol·lo
i a Posidó el que els devia per la construc-
ció de les muralles de Troia, els déus van
llanear contra el país una serie de plagues:
Posidó va fer que un monstre marí el de-
vastés i Apol·lo que ho fes una epidemia.
Consultat l'oracle d' Apol·lo, indica coma
remei contra el monstre de Posidó que calia
alimentar l'animal amb joves de la noble-
sa del país. Rapidament, molts troians van
enviar els seus fills a l' estranger. Aquest va
ser el cas d' Hípotes, o Hipostrat, que confia
la seva filla Egesta a uns mercaders, que la
van dur a Sicília. Allí, el déu-riu Crimisos,
sota l'aparen<;a d'un ós o d'un gos, l'esposa
i engendra amb ella Egestes, el fundador de
la ciutat d'Egesta, o Segesta.
Segons Licofron, Egesta er~ filla de Fe-
nodamant, un troia, que havia aconsellat
als seus compatriotes donar com a pastura
al monstre Hesíone, la filla de Laomedont.
Aquest, per venjar-se, va lliur~r les tres fi:
Hes de Fenodamant a uns manners perque
les abandonessin a les feres salvatges, a Si-
cília. Les tres noies van evitar la mort graci-
es a la intercessió d' Afrodita. Una d' elles,
Egesta, es va casar amb el riu Crimisos. El
seu fill, Segestes, funda tres ciutats, Seges-
ta Erix i Entel·la. Una tradició deia que
Egesta, la filla d'Hípo~es, havia tornat .d~
Sicília a Troia, on s'havia casat amb Cap1s I
havia tingut un fill, Anquises.
En darrer lloc, Dionisi d'Halicarnas con-
ta que un avantpassat d'Egestes es va bara-
llar amb Laomedont, contra el qual va al<;ar
els troians, i va ser condemnat a mort pel
rei així com tota la seva descendencia mas-
cuÚna. Com que no sabia si matar les filles,
al final va donar-les a uns mercaders. Amb
ells s'embarca també un jove troia, que les
va seguir fins a Sicília. Alfa es va casar amb
una de les noies, que li dona un fill, Egestes.
Aquest, criat al' illa, va adoptar els costums
ARN., Adv. Nat., V, l. G. DuMÉZIL, Mitra-Varu-
na, p. 59.
Egestes: V1Ro., En., I, 195, 5?0 s.; V, 36 ~.;
711 s.; i SERVI, Com. En., I, 550; i a V, 30; Lico-
FR., Alex., 951-977, i ese. ad loe.; Tz., al v. 471;
953; D. H., I, 47, 2; 52,1a4; 67; EsTR., VI, 254;
v. BÉRARD, Colonisation, p. 369 s.
 EGEU
del país i la seva llengua. Quan Troia va ser
atacada, va tornar per defensar-la, amb el
permís de Príam; pero la ciutat va caure de
seguida, i, aleshores, ell va tornar a Sicília
enduent-se amb ell Elim, un bastard d' An-
quises, amb tres vaixells. Estrabó diu que,
a l'hora de fundar Segesta, Egestes va re-
bre l'ajuda dels companys de Filoctetes.
Es coneix un altre Egestes, sacerdot a La-
núvium. Com que les imatges sagrades dels
Penats, portades de Lanúvium a Alba Lon-
ga després de la fundació d'aquesta ciutat,
tornaven de manera miraculosa a Lanúvi-
um, Egestes, al capdavant de sis-cents pa-
ters familias, va ser enviat a Lanúvium des
d' Alba per garantir el culte de les imatges
alfa on els déus volguessin romandre.
EGEU (AiyttSc;). Egeu és un reíd' Atenes,
pare de Teseu. Va tenir com a pare Pandíon,
el successor de Cecrops (v. Cecrops, i la
taula 12, p. 168). Pero Pandíon havia estat
foragitat d' Atenes pels fills de Mecían, ar-
ran d'una revolució. Pandíon es va refugiar
a Megara, on es va casar amb Pília, la filla
del rei Pilas, i va acabar succeint el seu so-
gre al tron de la ciutat. A Megara, Pandíon
va tenir els seus quatre fills, Egeu, Pal·lant,
Nisos i Licos. Després de la mort de Pan-
díon, els seus fills van marxar contra Ate-
nes, la van reconquistar i es van repartir el
poder, pero com que Egeu era el més gran,
va obtenir la part més gran, que incloi'a la
sobirania sobre la regió del' Ática.
Una altra tradició feia d'Egeu, no el fill
de Pandíon, sinó el d'Esciri; només hauria
estat el fill adoptiu de Pandíon, i en aixo es
fonamentaven els arguments dels descen-
dents de Pal-lant contra Teseu, a qui discu-
tien la legitimitat del seu poder (v. Teseu).
Egeu es va casar primer amb Meta, la fi-
lla d'Hoples; després amb Calcíope, filla de
Rexenor (o de Calcodont). Malgrat aquests
dos matrimonis, no va poder tenir fills. Egeu
ho atribula a la calera d' Afrodita Urania la
deessa nascuda d'Úran (v. Afrodita), i per
aixo va introduir el seu culte a Atenes. Des-
prés va anar a consultar l' oracle de Delfos, i
la Pítia li va donar una resposta tan obscura
que no la va entendre. La resposta era la se-
güent: «No deslliguis tu, el més excel-lent
dels homes, el tap que sobresurt del bot de
vi abans d'haver arribat al punt més alt de la
ciutat d' Atenes.» Egeu va tornar a Atenes,
pero durant el camí s' atura a Treze, a la cort
Egeu: APOL·L., I, 9, 28; III, 15, 5 s.; Tz., Com.,
494; PLUT., Teseu, 3; 13; PAus., I, 5, 3 i 4; 39,
4; EsTR., IX, p. 392; ese. a AR., Lis., 58; Vesp.,
1123; HIG., Fab., 26; Ov., Met., VII, 402 s.
152
del rei Piteu, el fill de Pelops. Aquest, en
sentir l' oracle, el va entendre i s' afanya a
emborratxar Egeu i a unir-lo, durant la nit,
amb la seva propia filla, Etra (la mateixa nit
en que el déu Posidó s 'uní també amb la
jove; v. Etra i Teseu). A l'hora de marxar,
Egeu encanega Etra, si un dia infantava
un fill, de criar-lo sense dir-li el nom del
seu pare, pero deixa sota una roca les seves
sandalies i la seva espasa dient-li que, quan
la criatura fos prou gran per moure aquella
roca, hi descobriria el mitja per retrobar el
seu pare. Aquest nen havia de ser Teseu.
En abandonar Treze, el vingué a trabar
Medea, que li va prometre posar fi a l' este-
rilitat que l' atui'a si es casava amb ella. Egeu
!'esposa, i Medea li dona un fill, Medos.
Mentrestant, Teseu, ja convertit en home,
va arribar a Atenes. Medea, que sabia qui
era gracies a la seva magia, primer va vo-
ler que Egeu el matés, pero aquest el va
reconeixer, i Medea va haver de fugir amb
el seu propi fill. Teseu, a més, anibava en el
moment oportú: els fills de Pal·lant s'havi-
en alr;at en armes contra Egeu i tractaven de
destronar-lo. Teseu els aniquila.
Egeu es va declarar culpable davant de
Minos de la mort d' Androgeu (v. aquest
nom), i de seguida Minos va envair l' Ática.
El tribut imposat pel vencedor, cinquanta
joves i cinquanta donzelles cada any, dona
lloc a l' expedició de Teseu contra el Mino-
taure (v. Teseu). Aquesta mateixa expedició
va causar la mort d'Egeu, ja a la seva velle-
sa. Teseu havia promes al seu pare d'hissar
veles blanques a les naus si tornava vence-
dor de Creta. Si les naus tornaven sense ell
portarien veles negres. Tanmateix, confó~
perles malediccions d' Ariadna, que ell ha-
via abandonat a Naxos (v. Ariadna), Teseu
va ?blidar de canviar les veles. Egeu, que
albirava el seu retorn des de la costa, veient
el color de les veles, va creure que el seu fill
havia mort i es llanr;a al mar que, més tard,
porta el seu nom, el mar Egeu.
EGIALEA (Aiy1á/...rnx). Egialea, la quar-
ta filla d' Adrast (v. la taula 1, p. 8), es va
casar amb Diomedes, rei d' Argos, pero
ben aviat el seu marit la deixa per marxar
primer contra Tebes i després contra Troia.
Durant molt de temps, ella li va ser fidel,
pero després es va dedicar a enganyar-lo
amb diversos herois, el daITer dels quals
va ser Cometes, fill d'Estenel. Per explicar
V. també Teseu.
Egialea: /l., V, 412; APOL·L., Bibl., 1, 8, 6; 9,
13; Ep., ed. Frazer, VI, 9; EsTACI, Sil., III, 5, 48.
153
el seu capteniment, de vegades es diu que
Afrodita, ferida per Diomedes en el decurs
de la lluita davant de Troia, es va voler ven-
jar d' aquesta manera, inspirant en Egialea
passions que era incapar; de dominar. Altres
atribueixen el seu canvi d'actitud a calúm-
nies propagades per Naupli, pare de Pala-
medes, a qui els grecs havien lapidat. Per
venjar-se dels cabdills grecs, Naupli ana de
ciutat en ciutat explicant a les dones que els
seus marits les enganyaven i que es dispo-
saven a portar de Troia concubines que ocu-
parien el lloc de les esposes legítimes.
Quan Diomedes retorna de Troia, va ha-
ver d' evitar els paranys que li preparaven
Egialea i el seu amant, i va fugir a Hespe-
ria, cap a l'occident mediterrani (v. Dio-
medes).
EGIALEU (AiylCXf...c:úc;). V. Sició.
EGIMI (Aiy1µ1óc;). Egimi, fill de Doras,
avantpassat mític dels doris, va donar lleis
a aquest poble quan encara habitava a la
vall del Peneu, al nord de Tessalia. Quan
els doris van ser expulsats pels !apites, con-
du'its per Coró, Egimi va recóITer a Hera-
cles, l' ajut del qual li va garantir la victoria.
Com a agra'iment, Egimi adopta Hil ·los, fill
d'Heracles, i li va donar una part de les se-
ves terres, igual que a la resta dels seus fills
legítims, Dimant i Pamfil. Tots tres són els
eponims de les tres tribus dories: hil·leus,
dimans i pamfils.
EGINA (Al'.y1va). Egina és la filla del
déu-riu Asop. Zeus es va enamorar d'ella i
la rapta. El seu pare va recóITer tot Grecia a
la recerca del raptor. El va poder trabar no-
més gracies a Sísif, que desitjava tenir una
deu d' aigua dalt de l' acropolis de Corint.
Com a recompensa, Asop li dona la font
que volia, la font Pirene. Tanmateix, més
tard, Sísif expia a !'Hades aquesta trai:ció a
Zeus (v. la seva llegenda). L'olímpic fulmi-
na Asop, que va retornar al seu c01Tent. A
partir d' aquell moment, a la llera de l' Asop
hi ha carbó.
Zeus va dur Egina a l'illa d'Enone i allí
van engendrar un fill, Eac (v. Eac i la taula
31, p. 414). Posteri01ment, l'illa va adoptar el
nom de la jove i va esdevenir l'illa d'Egina.
Més tard, Egina va anar a Tessalia, on es
Egimi: PAUS., II, 28, 6; PíND., Pít., I, 120 s.; v.
també l' art. Heraclides.
Egina: PAus., II, 5, 1; APoL·L., Bibl., I, 9, 3;
III, 12, 6; PíND., Ístm., VII, 21; Ol., IX, 104 i
els ese.; HERÓD., V, 80; HrG., Fab., 52; 155; Ov.,
Met., VI, 113.
Egipi: A. L., Tr., 5.
EGIST
casa amb Actor, a qui va donar un fill, Me-
neci, el pare de Patrocle.
EGIPI (Aiyumóc;). Egipi és fill d' Anteu i
de Bulis. Tenia com a amant una vídua ano-
menada Timandra, el fill de la qual, anome-
nat Neofron, gelós d' ell, se les va enginyar
perque Egipi s'unís una nit, enganyat, amb
la seva propia mare creient que ho feia
amb Timandra. Bulis, quan es va adonar del
crim que acabava de cometre el seu fill, li va
voler arrencar els ulls. Zeus, pero, va tenir
pietat de tota aquesta família i els va trans-
formar en ocells: Egipi i Neofron van con-
vertir-se en voltors; Bulis, en cabussó, un
ocell que, segons es creia, només es nodria
d'ulls de peix, de serps o d'altres ocells; i
Timandra va ser convertida en mallerenga.
EGIPTE (Alyurrroc;). Egipte, l'heroi
eponim del país d'Egipte, és fill de Belos
i d' Anquínoe (v. la taula 3, p. 80). Per part
de pare, descendía directament de Posidó, i,
per part de mare, del riu Nil. Té un germa,
Danau. Belos, que regnava sobre les ter-
res d' África, establí Danau a Líbia i dona
la regió d' Arabia a Egipte, pero aquest va
conquerir per iniciativa propia el país dels
melampodes, «els de peus negres», que
anomena Egipte, a partir del seu mateix
nom.
Egipte tenia cinquanta fills de diferents
dones. El seu germa Danau tenia cinquanta
filles (v. Danau i Danaides). Els dos ger-
mans es van barallar, i, finalment, Danau
va fugir a l' Argolida. Els fills d'Egipte el
van anar a buscar i li van demanar les se-
ves filles en matrimoni. Danau hi consentí,
pero la nit de noces els va fer assassinar per
les seves promeses. Privat dels seus fills, te-
ment el ~eu germa i mort de pena, Egipty es
retira a Aroe, on va morir.
EGIST (Aty108oc;). Egist és fill de Ties-
tes i de la filla d' aquest, Pelüpia (v. la tau-
la 2, p. 14). Tiestes, en efecte, havia estat
proscrit pel seu germa Atreu (v. Atreu) i
vivía lluny de Micenes, a Sició. Sense pa-
rar, cercava la manera de venjar-se del seu
germa, que li havia assassinat els fills; un
oracle li va dir que trobaria un venjador en
el fill que tingués amb la seva propia filla.
Així, una nit en que ella tornava de cele-
Egipte: APOL·L., Bibl., II, 1, 4; ese. a /l., 1,
42; HIG., Fab., 170; PAUS., VII, 21, 6.
Egist: HrG., Fab., 87; 88; 117; 252 (segons
SóF.; cf. fr. ed. Nauck, p. 127; 146; 161; 231);
EsQ., Ag., 1583 s.; Od., III, 263 s.; IV, 517 s.;
etc. V. també Orestes, Atreu.

Zeus ,......, Cal·listo
' 1
Erato ,......, Arcas ,......, Leanira (o Crisopelia)
1 ELECTRA ('HAÉKrpa). Les llegendes
Aza
1
Clítor
Cíniras
1 1
Laüdice ,......, Elat
1
Ceneu
1
Coró
1
1
Egipte
1
Cil·le
1
Isquis
1
Estimfal
1
1 1 1 1
Leonteu Agamedes Gortis Agelau Partenope
¡Heracles
E veres
Taula genealogica nº 10
brar un sacrifici en honor de Sició, la va
violar en secret i després va desapareixer.
Tanmateix, durant la violació, Pelopia li va
arrabassar l'espasa. Aviat Atreu es va casar
amb Pelüpia, sense saber, d' altra banda, qui
era la noia. I, com que aquesta havia aban-
donat, des del mateix moment de néixer, el
fill que havia tingut amb el seu propi pare,
Atreu ordena que el busquessin. Al final el
van trabar a casa d'uns pastors que l'havi-
en recollit i l 'havien criat amb llet de cabra
-d'aquí el seu nom, Egist, que ve de la
paraula grega at~, que vol dir «cabra»-.
Atreu es va endur el nen i el va fer educar
com si fos fill seu. Quan va ser adult, el
va enviar a Delfos, a buscar Tiestes, amb
l'ordre de portar-lo presoner, ja que es pro-
posava matar-lo (una altra versió, d'origen
tragic, canta que els encarregats d'aquesta
missió van ser Menelau i Agamemnon, els
dos fills d' Atreu). Egist va obeir i va tor-
nar portant Tiestes, a qui Atreu va ordenar
executar. Pero Egist duia l' espasa que li ha-
via donat la seva mare, l'espasa que havia
pres al seu violador. En veure l'arma amb
que Egist es disposava a ferir-lo, Tiestes
li pregunta sobre la seva procedencia, i el
jove va respondre que la hi havia donat la
seva mare. Aleshores Tiestes li va suplicar
que fes venir a la seva presencia Pelopia, i
ella els va revelar el secret del naixement
d'Egist. Pelopia va agafar l'espasa i es va
travessar el pit amb ella. Aleshores Egist
va mTencar l' espasa ensangonada, va anar
a buscar Atreu, que va trobm· prop de la riba
1) i 2) APOL·L., Bibl., III, 9, l; PAUS.,
154
1 (fill del Mar, Pontos, i de Gea, la Terra),
Afidant
1
Pereu
1 íl
Neera ,......,AJeu
1
Estenebea ,......, Pretos
1 1
Auge ,......, Heracles Cefeu Licurg
1 (v. taula 28, p. 328)
Telef
fent un sacrifici, content per haver executat
el germa que ja creía mort, i el va matar. A
continuació, Egist i el seu pare Tiestes van
regnar plegats a Micenes.
Mentre els Atrides Agamemnon i Mene-
lau eren a Troia, Egist, que s'havia quedat
al Peloponnes, va tractar de seduir Clitem-
nestra. Durant molt de temps, mentre ella
va tenir al seu costat el vell aede Demodoc,
que Agamemnon li havia deixat, no ho va
aconseguir. Pero, quan finalment Egist el
va poder apartar, aleshores Clitemnestra
no va resistir més, i van viure plegats fins
al retorn d' Agmnemnon. Egist havia col-
locat es pies a la costa perque l' informes sin
de 1' mribada del rei, i, quan Agamemnon
va arribar, el va rebre amb grans mostres
d'amistat i d'alegria. Li va oferir un ban-
quet, en el decurs del qual el va assassinar o
va fer que Clitemnestra ho fes (v. Agamem-
non). Després va regnar a Micenes durant
set anys més, fins que Orestes, fill d' Aga-
memnon, el va matar al seu torn.
Egist va tenir dos fills: Aletes i Erígone.
ELAT ("EA.ame;). 1. Fill gran d' Arcas,
l'heroi eponim de 1' Arcadia (v. la taula 10,
p. 154). El seu pare, en repartir el país, li as-
signa la regió del mont Cil·lene. Tanmateix,
des d'allí, va arribar més tarda la Focida.
Va ajudm· els foceus en la seva gue1Ta con-
tra els flegieus i funda la ciutat d'Elatea.
2. Com molts deis herois arcadis, Elat té
un doble tessali, del qual costa distingir-lo.
Amb aquest segon Elat, de Larissa, es re-
VIII, 4, 2 s.; 48, 6; X, 34, 3.
155
laciona de vegades Cenen (v. aquest nom i
Polifem, 1).
coneixen més d'un personatge amb aquest
nom.
1. El més antic és una de les tilles
d'Ocean i de Tetis. Casada amb Taumant
va tenir com a fills Iris, la Missatgera dels
Déus, i les dues Harpies, Ael·lo, la «rafega»,
i Ocípete, la de «de vol rapid» (v. Harpies).
Aquesta Electra figura entre les companyes
de joc que eren amb Persefone quan Hades
la va raptar.
2. També hi havia una Electra entre les
Pleiades, les set tilles d' Atlant i de Pieione,
que vivien a l'illa de Samotracia. Unida a
Zeus, va engendrar Dardan (v. la taula 7,
p. 128), que passa de Samotracia a Troia,
on funda la dinastía reial troiana. Va tenir
també un altre fill, anomenat !asió, la lle-
genda del qual esta molt relacionada amb la
de Cíbele i Demeter (v. /asió). De vegades
també se li atribueix un tercer fill, Ematió,
que va ser rei de Samotracia; pero el més
corrent és que se li atribueixi com a tercer
descendent de la seva unió amb Zeus, Har-
monía, la futura esposa de Cadme (tot i que
algunes versions fan d'Hannonia la tilla
d' Ares id' Afrodita) (v. també Corit).
En les versions «italianes» de la llegenda
d'Electra, se la considerava esposa de Co-
rit, rei etrusc, i Dardan i !asió havien nascut
a Italia. Finalment, Electra esta relacionada
ambla llegenda del Pal·Iadion. Quan Zeus
va valer violentar la jove, ella es va refugi-
ar debades prop de 1' estatua divina. En la
seva ira, Zeus sembla que va llans;ar el Pal-
ladion de dalt del cel, i la imatge, en caure
a la Troada, va ser conservada en un temple
de la ciutat de Troia (v. Pal·ladion). També
s' explica que la mateixa Electra va ser qui
va portar l 'estatua al seu fill, com a protec-
ció per a la ciutat. Més tard, juntament amb
les seves germanes, Electra va ser transfor-
mada en un estel de la conste!· lació de les
Pleiades.
3. El personatge llegendari més celebre
que porta aquest nom és la tillad' Agamem-
non i Clitemnestra (v. la taula 2, p. 14). No
apareix a l' epopeia homerica, pero en els
poetes posteriors, de mica en mica, va re-
Electra: 1) HEs., Teog., 266; H. h. a Dem.,
418. 2)APOL·L., Bibl., III, 10, l; 12, l; CONÓ, 21;
VIRG., En., III, 163 s.; VIII, 135; SERVI, Com.
En., III, 167; 104; VII, 207; X, 272; HEL·LANrc,
emplas;ant Laüdice, una de les tilles d' Aga-
memnon, el nom de la qual ja no es torna
a esmentar a partir d'aquest moment. Des-
prés de I' assassinat d' Agamemnon a mans
d'Egist i de Clitemnestra, Electra, que s'ha
escapat de poc de la mort, és tractada com
una esclava. La salva la seva mare, que in-
tercedeix per ella davant d'Egist. Segons
certes versions, Electra aconsegueix pren-
dre el petit Orestes de les mans deis seus
assassins i el confia en secret al vell pre-
ceptor, que I' allunya de Micenes. Egist, a fi
d'impedir que Electra tingui un fill capas; de
venjar la mort d' Agamemnon, casa la jove
amb un campero! que viu lluny de ciutat.
Pero el seu marit respecta la seva virginitat.
Segons alguns autors, al contrari, Electra,
que temps enrere ha estat promesa a Cas-
tor, i després a Polimestor, viu presonera
al palau de Micenes. Quan Orestes torna,
ella reconeix el seu germa prop de la tom-
ba del seu pare, i junts preparen la venjan-
s;a, és a dir, l' assassinat de Clitemnestra i
d'Egist. Electra pren part activa en aquest
doble crim i quan, posteriorment, les Erí-
nies persegueixen Orestes, ella s' ocupa del
seu germa. Fa el seu paper en els diversos
episodis del mite d'Orestes, tal com ha es-
tat desenvolupat pels tragics. A 1' Orestes
d'Eurípides comparteix el sofriment del
germa i lluita al seu costat contra l'hosti-
litat del poble, que vol condemnar a mort
els homicides. A la tragedia Aletes, de So-
focles, avui perduda, és el personatge prin-
cipal. Després que Orestes i Pílades m~1xin
a Taurida, a la recerca de 1' estatua d' Arte-
mis Taurica (v. Orestes), s'anuncia a Mice-
nes la notícia de la seva mort, tot afegint
que ha estat la seva germana Ifigenia qui ha
immolat Orestes. Immediatament, Aletes,
fill d'Egist, es fa amb el poder. Aleshores
Electra es trasllada a Delfos, on es troba
amb Ifigenia, que ha arribat amb Orestes.
En veure la seva germana, Electra, que la
creu culpable, vol castigar-la, i quan esta a
punt de deixar-la cega amb un tió roent que
ha agafat de l'altar, s'adona de la presen-
cia del seu germa. Electra i Orestes tornen
plegats a Micenes, on acaben amb la vida
d' Aletes. Orestes es casa amb Hermíone,
tilla d'Helena, i Electra amb Pílades, amb
qui se'n va a la Focida. D'aquesta unió nas-
queren Medont i Estrofi.
fr. 56; 129; D. S., III, 48 s.; EuR., Fen., 1136.
3) EsTEs., frs.; EsQ., Ag.; Coef, passim; SóF.,
El.; EuR., El.; HIG., Fab., 108; 17; 122; HEL-
LANIC, fr. 43.

('H.í\rnrpúwv). És un dels
fills de Perseu i Andromeda i pare d' Alc-
mena (v. aquest nom i la taula 32, p. 433).
Tanmateix, una genealogía beocia el consi-
dera fill d'Itó; en aquest cas se li atribueix la
paternitat de Leitos, que lluita a Troia.
ELEFENOR ('E.í\t:cp~vwp ). Elefenor és,
per part del seu pare Calcodont, nét d 'Abant,
a qui havia succelt en el tron d'Eubea. Un
día, en veure que un criat maltractava el seu
avi, va cóITer a ajudar-lo i va voler castigar
el servent, pero amb tanta mala sort que el
seu bastó va colpejar Abant i el va matar.
A causa d' aquest homicidi involuntari fou
desteITat i va abandonar Eubea. Elefenor
figura entre els pretendents d'Helena i, com
a tal, va prendre part en la gueITa de Troia
amb trenta naus i al capdavant dels abants
(poble d'Eubea). Per reunir la seva gent, ja
que no li era permes posar els peus a la seva
patria perque havia mort el seu avi, Ele-
fenor va enfilar-se dalt d'una roca a certa
distancia de la costa. Durant la gueITa de
Troia van ser companys seus els dos fills de
Teseu, Acamant i Demofont. Sobre la sort
que va cóITer posteriorment, les tradicions
no concorden: Homer conta que va morir
a mans d' Agenor davant de Troia, mentre
que segons altres versions va sobreviure a
la guerra i es va establir a l'illa d'Otronos,
prop de Sicília, d' on va ser expulsat per una
serp. Després es trasllada a l'Epir, a la regió
d'Abancia (o Amancia). La tradició que el
fa morir davant les muralles de Troia conta
que els seus companys es van instal ·lar des-
prés de la gueITa a l' Adriatic, a l'Epir, on
van fundar la ciutat d' Apol ·lonia.
ELEUSIS ('E.í\wcrú;). Eleusis, o Eleusí,
és l'heroi eponim de la ciutat d'Eleusis. Se-
gons algunes tradicions, era fill d'Hermes i
de Da1ra, i estava casat amb Cotona, que li
havia donat un fill, Triptolem. Quan Deme-
ter, amb els seus encante1is, intentava con-
vertir aquest últim en immortal posant-lo al
foc, Eleusis, testimoni indiscret de l' escena,
Electrió: APOL·L., Bibl., II, 4, 5 s.; ese. a /l.,
II, 494; XIX, 116; a A. R., Arg., I, 747; D. S.,
IV, 67, 7.
Elefenor: Tz., Com., 911; 1034; Hra., Fab.,
97; APOL·L., Bibl., III, 10, 8; PLUT., Teseu, 35;
PAUS., I, 17, 6; Il., II, 540; IV, 463.
Eleusis: SERVI, Com. G., I, 19; PAus., I, 38, 7;
Hra., Fab., 147.
Elim: D. H., I, 52 s. V. Egestes.
Elis: CoNó, 14.
Elpenor: Od., X. 550 s.; XI, 57 s.; XII, 10
156 157
va fer un crit. Demeter, iITitada, el va matar coITent és fer-lo fill d'Etli, que al seu tom
(v. també Triptolem). ho és de Zeus, i de Calice (v. la taula 26,
p. 316). De vegades se li atribueix directa-
~LIM ("E.í\uµoc;). Fill bastard d' Anqui- ment Zeus corn a progenitor. Endimió havia
ses 1 company d'Egestes, amb qui va fundar
condult els eolis de Tessalia a l'Elida i era
diverses ciutats a Sicília. Dona noma la co-
el seu rei. Després es va casar (el norn de
lonia troiana que va immigrar amb ell, i que
la seva dona varia segons els autors) i va
va constituir el nucli del poble elim.
tenir tres fills, Peon, Epeu i Etol, i una filla,
ELIS ("H.í\1c;). Elis és fill d'Eurípile -fi- Eurícide (v. Etol). De vegades tarnbé se li
lla d'Endimió - i del déu Posidó. A la
atribueix una altra filla, Pisa, eponima de la
mort del seu avi Endimió, el va succeir en ciutat del mateix nom, a l'Elida.
el tron de l'Elida i funda la ciutat d'Elis a
La llegenda més famosa sobre Endimió
la qual va donar el seu nom. ' és la relativa als seus amors amb la Llu-
ELPENOR ('E.í\rr~vwp). Elpenor és un na (Selene): Endimió, a qui aleshores se'l
dels companys d'Ulisses. Circe l'havia representava com un jove pastor de gran
transformat en porc, pero després li va re- bellesa, havia inspirat una gran passió a
tornar el seu aspecte huma. El matí de la la Lluna, que es va unir a ell. Zeus havia
paitenºa, mentre els companys d'Ulisses es promes al jove, a petició de Selene, con-
preparaven, Elpenor seguía dormint a la ter- cedir-li un desig, i Endimió va escollir el
rassa del palau de Circe, covant els efectes do de donnir un somni etern: així va ser, i
del vi de la vigília. El van cridar, i ell, no re- Endimió va quedar adormit per sempre i va
cordant on era i encara mig adormit, va cau- romandre etemament jove. Segons algunes
re de dalt de la teITassa quan es disposava versions, durant aquest somni feliº, va ser
a trobar-se amb els seus companys i es va quan la Lluna el va veure i es va enamorar
matar del cop. Més tard, Ulisses va retrobar d' ell. Aquesta llegenda se situa ara al Pelo-
la seva ombra a l'Hades. Elpenor li demana ponnes, ara a Caria, prop de Milet (v. també
que li fessin uns funerals com calia, i així Hipnos). Es diu que Endimió va donar cin-
ho va fer Ulisses en sortir del món infernal. quanta filles a la seva amant.
La tomba d'Elpenor es mostrava al Laci. ENEAS (Aivdac;). Eneas és un heroi tro-
EMPUSA ("Eµrroucra). Empusa és un ia, fill d' Anquises i d' Afrodita. Per pait del
espectre del seguici de la deessa Recate. seu pare, que era fill de Capis, descendeix
Pe1tany al rnón infernal i ornple les nits de del llinatge de Dardan i, per tant, del ma-
teITors. Podia presentar-se sota qualsevol teix Zeus (v. la taula 7, p. 128). Sobre les
mena de forma i s' apareixia, sobretot, a les circumstancies del seu naixement, v. Anqui-
dones i als nens per espantar-los. Es deia ses. Quan encara era un nen, Eneas va ser
que tenia un peu de bronze. S'alimentava criat a la muntanya, i als cinc anys el seu
de carn humana i, sovint, per atraure les pare el va portar a la ciutat i el va confiar al
seves víctimes, prenia la forma d'una dona seu cunyat Alcatous, marit de la seva germa-
jove i bonica. na Hipodamia (v.Anquises), perque s'encar-
regués de la seva educació. Eneas apareix
ENARÓFOR ('Evapocpópoc;). Enarofor
aleshores com el més valerós dels troians
~ra un dels fills d'Hipocoont. Com que vo-
després d'Hector. No pe1tany a la família
ha apoderar-se perla forºa de la jove Hele-
na, Tindareu la confia a Teseu (v. Helena). regnant, pero certes prediccions s' associen
al seu naixement i li auguren el poder. En
ENDIMIÓ ('Evbuµíwv). La genealogía efecte, Afrodita, després d'unir-se amorosa-
d'Endimió varia segons els autors. El més ment amb Anquises li va revelar qui era i li
va dir: «Tindras un fill que regnai·a sobre els
troians, i d' aquest fill naixeran altres fills, i
s.; Juv., XV, 22; Ov., Ibis, 487; TEOFR., H. pl., així successivament per a total' eternitat.»
V, 8, 3; SERVI, Com. En., VI, 107; ef. M. MAYER,
Rhodier, Chalkidier und die Odvssee, J. D. A. /.,
1925,p.42s. · Eneas: HEs., Teog., 1008 s.; H. h. a Aji·., pas-
sim, espeeialment v. 196 s.; !l., II, 819 s.; V,
Empusa: AR., Gr., 294; APOL·LONI DE TíANA 166-275; 297-317; 431-470; 512-518; 541-572;
II,_ 4; IV, 25; Et. Magn., s. v. "Eµrroucm; així ma~ XII, 98; XIII, 458-505; 540-544; XV, 332-338;
te1x Sum., Lex.; ese. a A. R., Arg., III, 862. XVI, 608-631; XVII, 333 s.; 491-536; 752; 761;
Enarofor: APOL·L., Bibl., III, 10, 5; PLuT., Te- XX, 75-352. V. sobretot, XX, 307 s.; D. H., l, 46
seu, 31; PAus., III, 15, l. s.; 72; L1v1, I, 1 s.; VrRG., Eneida, passim; Ov.,
Endimió: APüL·L., Bibl., I, 7, 5; A. R., A1g., IV, Her., VII: ARN., Adv. Nat., II, 71. Les al·lusions
57 i ese.; Hra., Fab., 271; PAus., V, 1, 2; PL., Fedó, antigues d' aquesta llegenda són innombrables.
72 e; Oc., Fin., V, xx, 25; Tusc., I, xxxvm, 92. V. una analisi, malauradament gairebé del tot
La primera trobada entre Eneas i Aquil-
les durant la guerra de Troia es produeix
al mont Ida, en el decurs de les incursions
de pillatge fetes per Aquil·les contra els ra-
mats d'Eneas. Aquest va tractar inútilment
d' oposar-se a l'heroi aqueu i es va haver de
refugiar a Lirnessos, on es va salvar graci-
es a la protecció de Zeus quan Aquil·les va
conquerir la ciutat. Eneas intervé constant-
ment en els combats que tenen lloc al vol-
tant de Troia; la primera vegada Diomedes
el fereix. Afrodita tracta de salvar-lo, pero
també resulta ferida. Aleshores Apol·lo ar-
rossega Eneas lluny del camp de batalla,
embolcallant-lo amb un núvol, pero Eneas
torna de seguida a la lluita i immola Cretó
i Orsíloc. També es distingeix en l' atac al
campament aqueu. S' enfronta amb Idome-
neu, tot i que sense exit; després mata un
gran nombre de grecs. És al costat d'Hector
quan aquest posa en fuga els aqueus. Lluita
al voltant del cos de Patrocle i combat con-
tra Aquil·les. Com que ell era l'únic dels
grecs que podia matar Eneas, Posidó 1' ar-
rabassa a temps de les mans del seu enemic
cobrint-lo amb un núvol. Respecte a aixo,
Posidó recorda la profecía d' Afrodita, que
predeia que un dia Eneas regnaria sobre els
troians i que els seus fills i els fills dels seus
fills conservai·ien aquesta supremacía. Així,
als relats homerics, Eneas apareix com un
heroi protegit pels déus, als quals obeeix
amb respecte, i marcat per un gran destí: el
destí del llinatge dels troians reposa en ell.
Tots aquests elements els reprendra Virgili
a l' Ene ida, interpretats dins del quadre de
la llegenda romana.
Els poetes posteriors a Homer el mos-
traven prenent part en els daITers combats
al voltant de la ciutat i fent en la defensa
de Troia el paper del desaparegut Rector;
pero és després de la caiguda de la ciutat
que la seva importancia creix encara més.
Adonant-se, després del prodigi de que van
ser víctimes els fills de Laocoont juntament
amb el seu pare, que la fi de la ciutat era
imminent (v. Laocoont), i seguint el consell
del seu pare i les indicacions d' Afrodita,
se'n va anar a les muntanyes amb Anqui-
negativa, a J. PERRET, Origines de la légende
troyenne de Rome, París, 1942. Cf. Hrrn, La
légende d'Enée avant Virgile, París, 1883. So-
bre Eneas i l'arribada a Italia, v. J. CARCOPINO,
Virgile et les Origines d'Ostie, París, 1919; H.
BoAs, Aeneas' arrival in Latium, Amsterdam,
1938; L.-A. CoNSTANS, L'Enéide de Virgile,
París, 1943; E. HowALD, Aineias, Mus. Helv.,
1947, p. 67-73; L. MALTEN, Aineias, A. R. W.,
1931, p. 33-59.
 ENEU
ses, el petit Ascani, el seu fill, i la seva dona
Creüsa. Una versió més novel·lesca de la
llegen da con tava que l' atac dels grecs el va
sorprendre dins de la ciutat. Aleshores es
va escapar enmig de les ftames, portant el
vell Anquises a collibe, Ascani en brac;os i
enduent-se, a més, els déus més sagrats de
Troia, els Penats, així com el Pal-ladion. En
aquesta versió, també es va refugiar al mont
Ida, on va reunir els habitants dispersats
que havien sobreviscut a la matanc;a i funda
també una nova ciutat sobre la qual va reg-
nar, justificant així la predicció d' Afrodita
-segons la qual només hauria provocat la
gueITa de Troia per prendre la reialesa a Prí-
am i donar-la al seu propi llinatge (v. també
Ascani).
Pero la llegenda més estesa, a la qual es
refereix el poema de Virgili, és el re]at dels
viatges d'Eneas. L'heroi, després d'una
curta estada a l'Ida (v. Oxini), va marxar
cap a Hesperia, és a dir, cap al país de l' oc-
cident mediterrnni. Les etapes del seu viat-
ge són les següents: el trobem a Tracia i a
Macedonia, després d'una escala a Samo-
tracia; després a Creta i a Delos, a Citera,
després a Laconia i !'Arcadia; des d'alla
va passar a Leucada i a Zacint, remuntant
les costes de l'Epir, i fondejant a Butrot, on
troba Helen i Andromaca (v. aquest nom).
Finalment aITiba a la Italia meridional, on
topa amb les nombrases colünies gregues
establertes al país. Aleshores decideix fer la
vol ta a Sicília, evitant l' estret de Messina
-on es troben Escil·la i Caribdis-, i fer
escala a Drepanum, on mor Anquises. Quan
salpa novament, una tempesta el llanc;a a la
costa cartaginesa (v. Dido). D'allí, obeint el
designi dels déus, que no volen que s'esta-
bleixi en pau a la ciutat cridada a ser l' ene-
miga de Roma, repren el seu viatge i an-iba
a Cumes. En aquesta localitat Virgili situa
la visita a la Sibil· la i el descens als Inferns.
Eneas aviat s' allunya de Cumes i, a] llarg
de la costa italiana, avanc;a cap al nord-oest.
S' atura a Caieta (Gaeta) per retre els daITers
honors a la seva dida (v. Caieta), evita amb
molta cura aturar-se a l'illa de Circe i an"iba
a la desembocadura del Tíber, on !'esperen
els combats contra els rútuls. Eneas deixa
la major part dels seus companys al cam-
pament establert prop de la costa i remunta
el Tíber fins a la ciutat de Pal·lanteum, si-
tuada al lloc on més tard s'havia d'erigir la
Eneu: JI., II, 641; VI, 215 is.; IX, 529 is.,
i ese. al v. 584; XIV, 115 i s.; APOL·L., Bibl., I,
8, l is.; Ov., Her.,IV, 153; ese. a AR., Ac., 418;
Myth. Vézt., I, 87; SERVI, Com. G., I, 9; Com. En.,
158
de Roma (el Palatí), i sol· licita l' alianca de
l' ancia rei Evandre, d 'origen arcadi, ,pero
que en altre temps havia estat hoste d' An-
quises i que per aquesta raó no és hostil als
troians. El rei acull favorablement Eneas, li
ofereix la seva alianc;a i envia en el seu ajut
un contingent d'homes comandats pel seu
propi fill Pal·lant. Després, Eneas, seguint
els consells d'Evandre, es dirigeix a Agil·la
d'Etrúria, on crida a les armes els súbdits
de Mezenci, que s'havien rebel-lat contra el
seu rei. Pero, durant la seva absencia, les
tropes de Turn, el rei dels rútuls, ataquen
el campament troia i tracten d'incendiar
les seves naus. Els troians estan a punt de
perdre la batalla, pero !'arribada d'Eneas
amb els contingents aliats capgira la situ-
ació. Poc després, Eneas mata el seu ene-
mic Turn en combat singular. Amb aques-
ta victoria de l' heroi s' acaba el poema de
Virgili, que no explica directament els es-
deveniments posteriors que ens transmeten
els historiadors: la fundació de Lavínium,
les lluites contra diferents tribus del país i
la desaparició d'Eneas en el decurs d'una
tempesta. Fou un descendent seu (Romul)
qui funda Roma. El seu fill Ascani, o Iulus,
funda Alba Longa, la metropolis de Roma.
Sobre les fases de la llegenda anteriors a
Virgili, v. Llatí. Certes tradicions obscures
parlen d'Eneas com el fundador directe de
Roma (v. Nanos i Ulisses); altres li atribuei-
xen quatre tills: Ascani, Eurileont, Romul i
Rem (v. aquest daITer nom), pero és evident
que la versió virgiliana s'ha imposat a tots
els escriptors posteriors i que és l'única que
es manté viva després del segle 1 de la nos-
tra era. La llegenda d'Eneas tenia el merit
de donar a Roma títols de noblesa en fer
remuntar el llinatge dels seus fundadors als
orígens mateixos dels temps histories i atri-
buir-li uns avantpassats divins: Zeus i Afro-
dita. A més, la grandesa de Roma semblava
vaticinada pel mateix Homer. En definitiva,
Roma semblava dur a terme, en el si del seu
imperi, la reconciliació dels dos pobles ene-
mics, els troians i els grecs.
ENEU (Oivct5c;). Eneu és el rei de Calidó.
El seu noip esta emparentat amb el del vi
(en grec oi.voc;). Es diu que Dionís li rega-
la el primer cep plantat a Grecia (v. Altea).
També es deia que un dels seus pastors,
anomenat Orista (o Estatil), havia observat
que un moltó del ramat s'apartava sovint de
IV, 127; HIG., Fab., 129; 172; A. L., Tr., 2; D.
S., IV, 34 is.; ATEN., II, 35; IX, 410 f; Tz.,
Com. Al., 50; PAus., II, 13, 8; 23, 5; 25, 2; IV, 2,
7; 35, l; VII, 4, 1; 18, 10; X, 10, 3; 31, 3; 38, 5.
159
la resta per anar a menjar els fruits d'una
planta que ell no coneixia. El pastor els va
collir, els va esprémer i va baITejar el suc
amb l' aigua del riu Aqueloos. El rei Eneu
hauria donat, així, al Iíquid obtingut un
nom derivat del seu.
Tot i que algunes tradicions el presenten
coma descendent de Deucalió (v. Oresteu),
el més coITent és admetre que Eneu des-
cendeix d'Endimió i de Pronoe; és besnét
de Pleuró, nét d' Agenor i fill de Portaon,
o Porten, i d'Eurite (v. la taula 26, p. 316).
És el rei d'Etolia-Pleuró és, efectivament,
fill d'Etol, heroi eponim del país-. Té di-
versos germans: Agri, Alcatous, Melas,
Leucopeu, i una germana, Esterope (v. tam-
bé la taula 29, p. 350).
Eneu es va casar en primeres núpcies amb
una tilla de Testi, Altea (v. aquest nom),
amb qui va tenir diversos tills: Toxeu, a qui
va matar per haver saltat un fossat tot i la
seva prohibició, Tíreu, Climen i Meleagre;
i dues tilles, Gorge i Deianira, a les quals de
vegades s' afegeixen Eurimede i Melanipe.
Sobre el naixement de Deianira, vegeu tam-
bé Altea. A aquests tills, alguns mitografs
afegeixen a més: Fereu, Ageleu, Perifant
(v. Meleagrides). Després de la mort d' Altea,
que se suicida per haver mort el seu fill Me-
leagre (v. Meleagre) en un moment de cale-
ra, Eneu es va tornar a casar. La seva segona
esposa va ser Peribea, tilla del rei d'Ólenos,
Hiponous. Sobre aquest matrimoni hi ha
diverses tradicions. La primera pretén que
Peribea havia estat capturada per Eneu quan
aquest havia venc;ut el seu pare Hiponous i
que li havia tocat com a part del botí. Una
altra versió deia que el rei havia enviat la
seva tilla espontaniament a Eneu, perque ha-
via estat seduida per un tal Hipostrat, o bé
pel déu Ares. Segons una darTera versió, el
seductor havia estat el mateix Eneu. I, des-
prés que Hiponous havia lliurat la seva tilla
als porquers, Eneu els l 'hauria presa. Amb
Peribea, Eneu va tenir un fill, Tideu, pare de
Diomedes (v. la taula 29, p. 350).
Entre les aventures atribuides a Eneu
destaquen tres episodis principals. Va ser
la causa inconscient de la plaga enviada
per Artemis contra Calidó, perque s'havia
Enio: Il., V, 592 i ese. a /l., V, 333; CoRNUT,
21; Q. E., VIII, 425; PAUS., I, 8, 5.
Enipeu: Od., XI, 238; APoL·L., Bibl., I, 9, 8;
D. S., IV, 68, 3; EusT., a Hom., p. 1681. V. Tiro.
Cf. Ov., Met., VI, 116.
Enocle: PLUT., Q. gr., 13; 26.
Enomau: PAus., V, 10, 6 i s.; 14, 6; 17, 7;
oblidat de citar-la durant els sacrificis de la
fi de la collita (v. Meleagre). Després, com
a pare de Deianira, fa un paper en el cicle
d'Heracles. A la seva cort, l'heroí va passar
diversos anys després d'haver dut a tenne
tots els seus treballs, i va ser-ne expulsat
per causa d'un homícidi involuntari (v. He-
racles). Finalment, Eneu intervé també en
la llegenda del seu nét Diomedes. En la
seva vellesa va ser desposselt del seu regne
pels seus nebots, els fills d' Agri. Diome-
des, amb l' ajuda d' Alcmeó, els va matar i,
després de lliurar el regne de Calidó a An-
dremon, marit de Gorge i, per tant, un dels
gendres d 'Eneu, es va endur l' ancia, que
per la seva edat avanc;ada era incapac; de
defensar el regne. Es deia també que durant
el viatge, dos dels fills d' Agri, que havien
sobreviscut, havien matat Eneu quan aquest
travessava l' Arcadia.
Eneu té també un paper en certes versions
de la llegenda d' Agamemnon i Menelau.
Segons sembla, va recollir els dos prínceps
quan, encara joves, els havien expulsat del
seu regne (v. Agamemnon i Menelau).
ENIO ('Evvw). Deessa de la guerra que
habitualment forma part del seguici d' Ares.
Sovint se la considera tilla seva (v. Ares), i a
voltes mare o germana del déu. Se la repre-
senta ensangonada, en actituds violentes. A
Roma se la identifica amb la divinitat guer-
rera Bel· lona.
ENIPEU ('Ev1m::úc;). Enipeu és un déu-
riu de Tessalia, per qui Tiro, tilla de Sal-
moneu i Alcídice, sentia una gran passió.
Posidó, que estimava la jove, va prendre
la forma d'Enipeu i va engendrar amb ella
dos bessons: Pelias i Neleu (v. la taula 23,
p. 302).
ENOCLE (01voK71.oc;). Enocle és el
rei dels enians. Va guiar el seu poble fins
a Cirrn, on va ser lapidat perque l'oracle
d' Apol·lo havia declarat que aquest sacrifi-
ci era necessari si es volia aturar la fam que
assolava el país.
ENÓMAU (Oivóµcxoc;). Enomau és un
rei de Pisa (Elida), fill d' Ares i d'una de les
tilles del déu-riu Asop anomenada Harpin-
na (o Eurítoe), o bé de la pleiade Esterope.
VI, 20, 17; 21, 3 a 11; VIII, 14, 10 is.; 20, 2-3;
APOL·L., Bibl., III, 10. I; Ep., II, 4 is.; PíND., Ol.,
I, 109 i s., i ese. al v. 127; D. S., IV, 73; ese. a
A. R., Arg., I, 752; a Jl., II, 104; a SóF., El., 504;
a EuR., Or., 982; 990; Tz., Com. Al., 149; 156;
219; Hm., Fab., 84; SERVI, Com. G., III, 7; Myth.
Vat., I, 7; 125. ef. Th. ZIELINSKI, De Euripidis
Thebaide posteriore, Mném., 1924, p. 189-205.
V. R. VALLOIS, op. cit. a l'art. Pelops.
 ENONE
De vegades se li atribueix Hiperoc com a
pare. De la seva unió amb Esterope -o
amb Evarete, filla d' Acrisi- va tenir una
tilla, Hipodamia, que era molt sol-licitada.
El seu pare es negava sistematicament a
donar la seva ma. Potser estava enamorat
d'ella, potser un oracle li havia predit que
moriría a mans del seu gendre; aquestes són
les explicacions proposades pels mitografs.
Per eliminar els pretendents, havia ideat
l'estratagema següent: qui es volia casar
amb Hipodamia havia de competir amb ell
en una cursa de carros. Abans de muntar al
seu, Enomau sacrificava un moltó a Zeus
i, mentrestant, el pretendent comen9ava l~
cursa, la meta de la qual era l' altar de Po-
sidó, a Corint. Un cop acabat el sacrifici,
Enomau es posava en marxa i no trigava a
atrapar el seu rival, a qui matava. En efecte,
els seus cavalls eren divins, i li havien estat
regalats per Ares: per aixo cap tir normal
podía esperar aconseguir la victoria sobre
ells. Enomau havia ven9ut ja dotze cops
i havia clavat a la porta del seu palau els
dotze caps dels malaguanyats competidors,
fins que va arribar Pelops. Hipodamia es va
enamorar d'ell i l'ajuda a subornar Mírtil,
auriga del seu pare. Aquest se les engi-
nya perque durant la cursa l'eix del carro
d'Enomau es trenqués. El mateix Enomau,
enredant-se amb les regnes, va ser arrosse-
gat pels cavalls. O bé el va matar Pelops.
Sigui com sigui, no va sobreviure a la seva
derrota (v. Hipodamia i Nlops).
Els mitografs anomenen els dotze (o
tretze) pretendents morts per Enomau. Són
els següents: Mermnos, Hipotous, Euríloc,
Automedont, Pelops d'Opunt, Acama, Eu-
rímac, Lasi, Calcó, Tricoró, Alcatous, fill
de Portaon, Aristomac i Crotal.
ENONE (Oivwvr¡). Durant la seva jo-
ventut, París, lluny de Troia, havia viscut
a la muntanya, on havia estat amant d'una
nimfa anomenada Enone, tilla del déu-riu
Cebre. Amb ella va tenir un fill, Corit (v.
aquest nom). Pero, quan París pronuncia
el seu celebre judici sobre les deesses que
davant d' ell es dísputaven el premi a la be-
llesa, va sentir el desig d' abandonar Enone
per l'amor d'Helena, que Afrodita li havia
promes. Enone, que coneixia el futur, de-
Enone: AroL·L., Bibl., III, 12, 6; TzET., Com.
Al., 57; 60; CoNó, Narr., 23; PART., Erot., 4;
Ov., Her., V; Q. E., X, 262; 484.
Enopió: PAus., VII, 4, 8 is.; 5, 13; Hro.,A. P.,
II, 34; ese. a A. R., Al:g., III, 997; PART., Erot.,
20; D. S., V, 79; 84; ARAT, Fen., 636 i s.: PLuT.,
160
bades va provar de dissuadir-lo. Aleshores
li va dir que, si el ferien, només havia de
tornar al seu costat, ja que ella era l'única
que sabría com guarir-lo. Efectivament,
temps enrere, Apol·lo li havia donat, com
apremia la seva virginitat, el do del conei-
xement de les substancies elementals. París
deíxa Enone per Helena. Uns quants anys
després, en els darrers del seto-e de Troía
Paris va ser ferit per una fletx: de Filocte~
tes i, desesperat de veure que no tenia cura,
va recordar la promesa d'Enone. Va anar a
trabar-la -o li envía missatgers - perque
el curés, pero Enone, plena de despit per
haver estat abandonada, li denega l' auxili
i Paris va morir. Tanmateix, Enone no trig~
a penedir-se de la seva crueltat i acudí amb
els seus remeis amb l 'esperan9a de trabar
encara viu el seu antic amant. Quan va sa-
ber que havia mort, es va suicidar de dolor
penjant-se o llan9ant-se a la pira funeraria.'
ENOPIÓ (Oivorríwv). Enopió (el Beve-
dor de Vi) és fill d' Ariadna i de Dionís (o
d' Ariadna i de Teseu). Era rei de l'illa de
Quios, on havia introduYt l'ús del vi negre.
Hi havia arribat procedent de Creta, o bé de
Lemnos o de Naxos.
Enopió va tenir diversos fills: Evantes,
Estafil, Maró, Talos, i una filla, Merope,
que Orió demana en matrimoni quan es pre-
senta a l'illa per ca9a.r les feres (v. Orió).
Tanmateix, Enopió, que no volia lliurar-li la
seva tilla, el va embriagar i, mentre dormía,
el cega.
ENOTRE (01vwrpoc;). Enotre és un dels
fills de Licaon (v. aquest nom) i de Cil·lene.
Descontent amb la part que li havia corres-
post en el repartiment del Peloponnes entre
els seus germans, va emigrar en companyia
del seu germa Peuceci. En arribar a Ita-
lia, Peuceci va donar el seu nom al poble
deis peucecis, i Enotre, el seu al dels eno-
tris.
Una altra tradició, que es remunta a Var-
ró, presenta Enotre com un rei sabí. De ve-
gad~s se l' ha considerat també germa del
rei Ital.
*ENTÓRIA ('Evrwpía). El mite d'En-
toria és una llegenda romana referida per
Plutarc i relativa a la fundació del temple
Tes., 20; AroL·L., Bibl., I, 4, 3; Ep., I, 9; ATEN., I,
26 b; SERVI, Com. En., X, 763.
Enotre: PAus., VIII, 3, 5; D. H., I, 11 a 13;
SERV r, Com. En., I, 552. V. J. BÉRARD, Coloni-
sation, p. 459 i s.
Entoria: PLUT., Pw: min., 9; ARAT, 137.
161
de Saturn. Sembla que es tracta d'una cons-
trucció artificial, plena, d' altra banda, de
confusions, sobre el model de la llegenda
d'Erígone (v. aquest nom). Quan Saturn
vivía a Italia (v. Edat d'or), un pages ano-
menat Icari va aferir hospitalitat al déu, el
qual s'uní amb la seva filla, Entoria, i va
tenir d'ella quatre fills: Janus, Himne, Faust
i Felix. A més, Satum va ensenyar al seu
hoste l'art de conrear la vinya i elaborar el
vi, tot recomanant-li que danés a coneixer
als seus ve"ins els coneixements adquirits.
Icari convida els seus ve"ins i els va fer tas-
tar el seu vi, que els va fer caure en un son
profund. Quan es van despertar, van creure
que els havien enverinat i van lapidar Icari.
Els seus néts, plens de tristesa, es van pen-
jar. Aleshores es va declarar una epidemia
entre els romans i, un cop consultat l'oracle
de Delfos, va manifestar que la malaltia era
conseqüencia de la calera de Satum. Per
apaivagar el déu, Lutaci Catul (sic) va erigir
el temple de Saturn, al peu del Capitoli, així
com un altar guamit amb quatre ros tres (els
quatre fills d'Entoria), i va donar nom al mes
de gener, januarius, a partir del nom d'un
d'ells, Janus. Saturn transforma en cons-
tel·lació la família d'Icari.
EÓ (Oiwvóc;). Eó és nebot d' Alcmena,
fill de Licimni i, per tant, cosí d'Heracles.
Va ser company de l'heroi en les seves ex-
pedicions al Peloponnes. Va vencer en la
cursa de l' estadi als Jocs Olímpics, quan
van ser instaurats per Heracles. Va morir
a mans d'Hipocoont i els seus fills (v. He-
racles). Per venjar la seva mort, l'heroi va
emprendre una expedició contra Esparta.
EOL (AfoA.oc;). Amb el nom d'Eol es
coneixen diversos personatges que, d'altra
banda, el mite distingeix de manera imper-
fecta.
l. El primer és fill d'Hel·Ie i de la nimfa
Orseida (v. la taula 8, p. 136), i, en conse-
qüencia, nét de Deucalió i de Pirra. Els seus
germans són Doras} X utos, i els seus des-
cendents, els eolis. Eol regnava a Magnesia
de Tessalia, on es va casar amb Enarete, ti-
lla de Deímac, amb qui va tenir set fills:
Eó: PíND., Ol, XI, 65, i ese. ad loe.; PAus.,
III, 15, 3; D. S., IV, 33; 34; ese. a !l., I, 52; II,
581; AroL·L. Bibl., II, 7, 3; PLUT., Q. rom., 90.
Eol: 1) AroL·L., Bibl., I, 7, 3; EsTR., VII, p.
383; CoNó, 27; PAus., X, 8, 4; 38, 4; IX, 20, 1;
40, 5; ese. a PíND., Pít., IV, 253; D. S., IV, 67,
2; Ov., Her., XI; Tr., II, 384; Hm., Fab., 125.
2) EuR., trag. perduda (v. fr. de Nauek, p. 157
Creteu, Sísif, Atamant, Salmoneu, Deíon,
Magnes i Perieres, als quals algunes tra-
dicions afegeixen Macaren, Etli i Mimant.
A més, va tenir cinc tilles: Canace, Alcíone,
Pisídice, Calice i Perimede -segons al-
guns autors, també són tilles seves Tanagra
i Ame-. De vegades s' identifica aquest
Eol, fill d'Hel·le, amb el Senyor dels Vents
(v. més endavant), pero el més corrent és
atribuir aquest títol a un altre Eol, nét del
primer, fill de 1=osidó (segons Diodor)
id' Ame. Aquest Eol, fill d'Hel·le i pare de
Canace, fa un paper en els tragics amors
d'aquesta última amb Macaren (v. Cana-
ce).
2. Eol, fill d' Ame i de Posidó, és nét
d'Eol, fill d'Hel·le. Sovint -aquesta és la
tradició seguida particularment per Eurípi-
des en dues tragedies perdudes sobre Me-
lanipe-, la mare d'aquest Eol du el nom
de Melanipe en lloc d' Ame. Melanip,e (o
Ame) va tenir dos bessons de Posidó, Eol i
Beot. Quan van néixer, el pare de Melanipe
-Eol, fill d'Hel·Ie o potser de Desmontes,
segons Higí, nom que quasi amb tota segu-
retat procedeix d' un error del compilador
induYt pel títol de la tragedia d'Eurípides,
que ell resumeix, Melanipe encadenada
(Mc:A.avírrrrr¡ ~ 8rnµwnc;)- deixa cega la
seva tilla i la tanca en una masmorra; des-
prés ordena abandonar els nens a la munta-
nya. Una vaca acudeix a alletar-los, fins que
arriben uns pastors, testimonis del miracle,
recullen Eol i Beot i els críen arnb ells.
Mentrestant, Metapont, rei d'Icaria -tot i
que sens dubte, segons Higí, s'ha de llegir
«d'Italia»-, no aconseguia tenir descen-
dencia amb la seva esposa Teano. En vista
de la seva esterilitat, la va arnena9ar de re-
pudiar-la. Teano va dernanar als pastors que
li donessin uns nens que pogués, fer passar
per fills seus, i ells li van oferir Eol i Beot,
que va presentar al seu marit fent-li creu-
re que eren fills seus. Pero, després, Te-
ano va infantar dues criatures, i aleshores
va pensar a desempallegar-se deis dos es-
trangers que de manera tan imprudent ha-
via introduYt a casa seva, sobretot tenint en
cornpte que, per la seva bellesa, eren els
i 186, i l'estudi de WuNSCH, Rhein. Mus., 1894,
p. 91 s., així eom J. BÉRARD, Colonisation, p.
344 s.); Hm., Fab., 157 i 186 (ef. H. I. RosE,
ad loe.); ese. a DroN. PER., 461; D. S., IV, 67, 3
s.; EsTR., VI, 265. 3) Od., X, 1 a 76; Hm., Fab.,
125; Ov., Met., XIV, 223 s.; VIRO., En., I, 52
s.; A. R., Al:g., IV, 761 s., i ese. al v. 764. Cf.
R. STRóMBERG, a Symb. Philol. Gotobw:genses,
1950, p. 71-84.

predilectes del seu marit. Un dia en que el
rei havia anat a aferir un sacrifici a la Di-
ana de Metaponcion, Teano va revelar als
seus fills el secret del naixement d'Eol i
de Beot, i els va demanar que els matessin
durant una cacera. Els quatre joves es van
batre a la muntanya i, gracies a l'ajuda de
Posidó, Eol i Beot en van sortir vencedors;
van matar els fills de Teano i després es van
refugiar amb els pastors que els havien aco-
llit quan eren petits. Allí, Posidó els revela
que era el seu pare i els va dir que la seva
mare seguía essent presonera. Els joves de
seguida van córrer a alliberar-la, i el déu li
retoma la vista. Aleshores els seus fills la
van portar a Metaponcion, on van informar
el rei Metapont dels crims de la seva esposa
Teano. El monarca es va casar amb Mela-
nipe, i els dos joves van marxar a fundar,
l'un, Beocia (a Tracia?), i l'altre, Eolia, a
la Propontida.
Hi ha altres versions de la mateixa lle-
genda, sobretot una segons la qua] Ame-
Melanipe, embarassada de Posidó, no és
empresonada pel seu pare, sinó lliurada a
un habitant de Metaponcion que estava de
pas per Tessalia i, en tomar a Ja seva pa-
tria, va adoptar els dos nois, Eol i Beot,
seguint el consell d'un oracle. Quan van
fer-se grans, els fills de Melanipe van apro-
fitar una revolta per fer-se amb el poder de
Metaponcion i, tot seguit, van matar la seva
madrastra (Autolite, o potser Siris), que
s'havia discutit amb la seva mare. A con-
seqüencia d' aquest assassinat, van haver de
fugir. Eol es trasllada a les illes del mar Eo-
lic, on va fundar la ciutat de Lípara, mentre
que Beot es dirigía a Eolida, més tard ano-
menada Tessalia.
També s'explicava,que, després de mar-
xar de Metaponcion, Eol va ser acollit, a les
illes Eoliques, pel reí Lípar, fill d' Auson,
que li va donar en matrimoni la seva filla
Cíane i li lliura el poder, mentre ell mateix
~s traslladava a Sorrento, al golf de Napols.
Eol va tenir sis fills amb Cíane: Astíoc, Xu-
tos, ~ndrocles, Feremon, locast i Agatirn.
3. Eol, fill de Posidó, és identificat sovint
amb el Senyor dels Vents a que es refereix
l' Odissea, tot i que, de vegades, es distin-
geix d'aquest (v. Eol, 1). Quan Ulisses, en
el decurs deis seus viatges, arriba a l'illa
d'Eolia, aquest Eol el va rebre cordial-
Eolia: 1) Od., X, 1 s.; EsTR., I, 40; D. S., V, 9.
2) APOL-L., Bibl., I, 7, 7.
Eos: APOL·L., Bibl., I, 2, 2; 4, 4; 9, 4; III, 12, 4
s.; 14, 3; A. L., Tr., 41; HEs., Teog., 371 s.; 378
s.; 986 s.; HIG., Fab., 160; 189; 270; PíND., Ol.,
162
ment i el va retenir un mes al seu costat.
A l'hora de marxar, li dona un sac on eren
tancats tots els vents tret d'un, el que ha-
via de portar-lo directament a Ítaca. Pero,
mentre Ulisses dormía, els seus companys
van obrir el sac, creient que era ple de vi, i
els vents es van escapar i van desencadenar
una gran tempesta que va llanc;ar la nau no-
vament a la costa d'Eolia. Eol, comprenent
que l'heroi era víctima de la calera divina,
es va desentendre d'ell i el va acomiadar
(v. Ulisses).
EOLIA (AioAía). l. A l'Odissea, l'illa
d'Eolia és la mansió d'Eol, senyor dels
vents. Es tracta d'una illa ftotant, rocallosa,
envoltada d'una muralla de bronze. Poste-
riorment va ser identificada amb una altra
illa, Estrongile (avui dia Stromboli), o bé
amb les Lipari, ambdues del grup de les
illes Eoliques.
2. També es deia Eolia una hero'ina lle-
gendaria, filla d' Amitaon i esposa de Cali-
dó (v. la taula 1, p. 8).
EOS ('Hw<;). Eos és la personificació de
l' Aurora. Pertany a la primera generació di-
vina, la deis Titans (v. la taula 16, p. 236).
En efecte, és filla d'Hiperíon i Tia i germana
d'Helios i Selene; segons altres tradicions,
era filla de Pal·lant (v. aquest nom). Amb
Astreu, un déu del mateix llinatge -era fill
de Críos i d'Euríbia i germa del gegant Pal-
lant (v. la taula 33, p. 454)-, va engendrar
els Vents: Zefir, Boreas i Notos, així com
l 'Estel del Matí (Eosfor) i els Astres. Se
la representa com una deessa que amb els
seus dits «de color de rosa» obre les portes
del cel al carro del Sol. La seva llegenda
és plena d'amors. Es diu que temps enrere
s'havia unit a Ares, cosa que la va convertir
en víctima de la calera d' Afrodita, que la
castiga a estar eternament enamorada.
Els seus diversos amants van ser: Orió,
el gegant, fill de Posidó, que ella va raptar
i es va endur a Delos; després Cefal, fill
de Deíon i de Diomede (filla de Xutos) o,
segons altres versions, fill d'Herse i d'Her-
mes. El va raptar i el trasllada a Síria, on li
va donar un fill, Faetont, tot i que aquest
generalment passa per ser fill del Sol
(v. Faetont). Finalment va raptar Titonos, fill
d'Ilos i de Placía (o de Leucipe), de llinatge
troia, i el va conduir a Etiopía, que a les lle-
II, 83; Nem., VI, 59; H. h. a Aji·., 218 s.; Q. E.,
II, 540 s.; Tz., Com., 18; ese. all., XI, l; PROP.,
II, 18, 7 s.; Od., V, 1 s.; 121 s.; IV, 188; Ov.,
Met., XIII, 581 s.; VII, 690 s.; EuR., Hip., 454
s.; PAus., I, 3, l.
163
gendes antigues és el país del Sol. Allí li va
donar dos fills: Ematió i Memnon. Aquest
daITer, que sembla haver estat el seu fill pre-
dilecte, va regnar sobre els etíops i morí a
Troia lluitant contra Aquil·les (v. Memnon).
Eos havia obtingut de Zeus que Titonos fos
immortal, pero es va oblidar de demanar-li
també l' eterna joventut. Per aixo, quan el
jove envellí es va veure aclaparat per les
malalties. A la llarga, Eos el va confinar al
seu palau, on menava una vida miserable.
Altres versions diuen que, a copia d'anys,
va arribar a perdre el seu aspecte huma i
es va transformar en una cigala assecada.
EPAF ("Errm:poc;). Quan lo, amant de
Zeus, queda transformada en vaca, va anar
errant per tota la terra, perseguida per la ca-
lera d'Hera (v. lo), i acaba per trabar refugi
a les ribes del Nil, on, recuperant, el seu as-
pecte huma, va infantar un nen, Epaf. Pero
Hera, que perseguía el nen amb tot el seu
odi, encarrega als Curets que l' ocultessin.
Aquests van complir la seva missió tan bé
que lo no el va poder trabar. Zeus va ma-
tar els Curets, i lo va reprendre la recer-
ca del seu fill. Va saber que el criava l' espo-
sa del rei de Biblos, a Síria, perla qual cosa
s'hi trasllada, el va recuperar i el va portar
de retom a Egipte, on el va educar. Quan
el nen es va fer un home, va regnar al J?aís,
succeint el seu pare adoptiu, Telegon. Epaf
es va casar amb Memfis, filia del déu-riu Ni-
los, i va tenir amb ella una filla, Líbia, que
va donar nom al país veí d'Egipte. Després
va tenir encara dues tilles més, anomenades
Lisianassa i Tebe. A vegades se li atribueix
com a esposa Cassiopea (v. aquest nom) en
lloc de Memfis.
EPEU ('Em:1óc;). La llegenda esmenta
dos herois amb aquest nom.
l. El J?rimer és un deis fills d'Endimió,
rei de l' Elida i, per tant, germa de Peon i
d'Etol. Va succeir el seu pare (v. Etol) i,
durant un quant temps, una part del poble
eleu va portar el nom d'epeu (v. la taula 26,
p. 316).
2. El segon, i el més celebre, és fill de
Panopeu (v. la taula 31, p. 414). Va prendre
part en l'expedició contra Troia al capda-
vant d'un contingent de trenta naus, pero no
Epaf: APOL·L., Bibl., II, l,} i 4; Tz., Com.,
894; HIG., Fab., 145 i 149; EsQ., Supl., 41 s.;
580 s.; Pr.t 865 s.; HERÓD., II, 153; III, 27 (que
identifica Epaf amb el déu egipci Apis); Ov.,
Met., I, 748 s.
Epeu: 1) PAus., V, 1, 4 i 8; v. J. BÉRARD, Col-
onisation, p. 354, i els art. Elis, Endimió, Etol.
2) Od., VIII, 492 s.; XI, 523; VrRG., En., II, 264;
EPIGEU
era un guerrer gaire valerós. Es va distingir,
sobretot, en el combat de boxa celebrat du-
rant els jocs fúnebres en honor de Patrocle,
pero va fracassar en el llanc;ament de disc.
El seu principal merit va ser construir el ca-
van de fusta que va servir per conquerir la
ciutat de Troia. Durant el viatge de tomada,
Epeu, separat del seu cap de files, Nestor,
va anar a parar a la Italia meridional, on va
fundar la ciutat de Metaponcion, o la de La-
garia, prop de !'anterior. Allí va consagrar a
Atena les eines que havia emprat per cons-
truir el cavall de Troia. Una altra tradició el
fa fundador de Pisa, a la Italia central. Em-
pes per la tempesta fins a la costa italiana,
Epeu va desembarcar, i les captives troianes
que duia amb ell incendiaren les naus. Sen-
se cap esperanc;a de tomar mai a la seva pa-
tria, l'heroi i els seus companys van fundar
aleshores la ciutat de Pisa, anomenada així
perla vila homonima de l'Elida.
S'atribueix a Epeu una estatua miracu-
losa d'Hennes, adorada a Enos (Tracia).
Aquest Hermes, esculpit a Troia, l'havia
arrossegat la crescuda del riu Escamandre,
quan aquest riu va tractar d'aturar Aquil-
les. D'allí va arribar a la riba d'Enos, on
uns pescadors el van atrapar amb les xar-
xes. Com que !'estatua era de fusta, la van
valer partir per fer-ne llenya, pero només
van aconseguir fer-li un tall insignificant a
l' espatlla. Aleshores la van llanc;ar al foc,
pero no va cremar, i per aixo la van tirar al
mar, pero es va tomar a enganxar a les se-
ves xarxes. Llavors van comprendre que era
una imatge divina i li van erigir un santuari.
Aquesta llegenda la narra Cal·límac en un
poema del qual només ens han pervingut
alguns fragments.
*EPIDI. C. Epidi és un heroi de Nuceria
(Italia). Un dia va desapareixer al riu Samo.
Després va reapareixer, amb banyes de brau
al front, fet que significava que havia estat
transformat en una divinitat fluvial.
EPIGEU ('ErrayEÚ<;). Fill d' Ágacles, rei
de Budeon, a Tessalia. Va matar el seu cosí,
per la qual cosa va haver de fugir i buscar
refugi al costat de Peleu. AcompanyaAquil-
les en l' expedició contra Troia. Va morir a
mans d' Hector.
SERVI, Com. En., X, 179; !l., XXIII, 653-699;
826-849; VELL. PAT., I, 1 (text restitu:it); JusTí,
XX, 22, 1; LrcóFR., Alex., 930; 946-950; cf. Tz.,
al v. 947; CAL·L., ed. Cahen, p. 173. V. J. BÉ-
RARD, Colonisation, p. 349 s.
Epidi: SuET., De g1: et rlzet., p. 28.
Epigeu: !l., XVI, 570 s.

EPÍGONS ('Erríyov01). Nom donat als
descendents directes dels Set cabdills que
van participar en la primera expedició con-
tra Tebes. Mentre la primera campanya va
acabar en fracas, la segona, a carrec dels
Epígons, acaba amb la presa de la ciutat
(v. Adrast, Alcmeó).
Deu anys després del fracas de la primera
guen-a, els fills dels herois caiguts a Tebes
van decidir venjar els seus pares. Van con-
sultar l' oracle, i aquest els va prometre la
victoria sempre que portessin com a cabdill
Alcmeó, fill d' Amfiarau. Ell va acceptar el
comandament a contracor, i només va ac-
cedir a instancies de la seva mare Erifile,
subornada pels regals de Tersandre, fill de
Polinices, com ho havia estat temps enre-
re pels del mateix Polinices. Van participar
en la campanya: els dos fills d' Amfiarau,
Alcmeó i Amfíloc; el fill d' Adrast, Egialeu;
el fill de Tideu, Diomedes; el fill de Parte-
nopeu, Promac; el fill de Capaneu, Estenel;
el fill de Polinices, Tersandre; i el fill de
Mecisteu, Euríal. Els Epígons van comen-
<;ar les operacions saquejant els llogarets
deis voltants de Tebes; després, quan els
tebans els van sortir al pas, encap<;alats per
Eteocles, fill de Laodamant, es produí l'en-
frontament a Glisant. Laodamant va matar
Egialeu, pero ell, al seu torn, va sucumbir
a mans d' Alcmeó, i els tebans van ser der-
rotats. Durant la nit, seguint els consells de
Tiresias, els habitants de la ciutat van fugir.
Els Epígons hi van entrar l' endema i la van
saquejar, i consagraren la major part del
botí a Apol-lo de Delfos.
EPIMELIDES ('Emµ11í\í8E:c;). Les Epi-
melides són nimfes la missió de les quals era
vigilar les ovelles. Els messapis contaven
sobre elles la llegenda següent: un dia, uns
pastors del país van veure aquestes nimfes
ballant a les rodalies del seu santuari. Igno-
rant que es trobaven davant de divinitats, es
van burlar d' elles i, fins i tot, es van taren
de saber-ho fer molt millor. Les nimfes,
mortificades, van acceptar el repte, pero
els pastors, que ballaven sense cap mena
de gracia, van ser facilment ven<;uts. Com
Epígons: APOL·L., Bibl., III, 7, 2; D. S., IV,
66; PAus., IX, 5, 13 s.; 8, 6; 9, 4 s.; HrG., Fab.,
70; cf. HERÓD., IV, 32; Tr. G1: Fr., Nauek, 2a
ed., p. 19 i 173 s. (trag. d'EsQ. i de SóF.); ese. a
PíND., Pít., VIII, 68; v. també Erijile.
Epimelides: A. L., Tr., 31; ese. a /l., XX, 8;
ALCÍFRON, III, 11; ese. a A. R., Arg., IV, 1322.
Epimeteu: HEs., Teog., 511 s.; Tr., 83 s.;
APOL·L., Bibl., I, 2, 3; 7, 2; PíND., Pít., V, 35; PL.,
r
164
a castig, les deesses els van transformar en
arbres al mateix lloc on les havien sorpres.
1 els habitants afirmaven que, durant la nit,
dels troncs se sentien les lamentacions dels
pastors transformats.
EPIMETEU ('Emµ11fü:úc;). Epimeteu
és un dels quatre fills de Japet i de l 'oce-
anida Clímene o d'Asia (v. la taula 38, p.
530). Pertany a l'estirp dels Titans i té com
a germans Atlant, Meneci i Prometen; for-
ma parella amb l' últim, de qui és l' exacta
antítesi. Va ser l'instrument de que se serví
Zeus per enganyar l'industriós Prometeu.
Després que aquest hagués burlat dos cops
el déu (v. Prometeu), va prohibir al seu ger-
ma que acceptés de Zeus el més petit regal.
Pero Epimeteu no es va poder resistir quan
Zeus, per mitja d'Hermes, li oferí Pando-
ra. D'aquesta manera, Epimeteu és el res-
ponsable de les desgracies de la Humanitat
(v. Pandara). Amb Pandora, Epimeteu va
engendrar Piln, esposa de Deucalió.
EPÍONE ('HmÓvfJ). Companya d' Ascle-
pi, considerada generalment esposa seva i
mare de les seves filles laso, Panacea, Egle
i Aceso. A Epidaure tenia consagrada una
estatua al costat de la del déu. A Cos se
la considerava filla d' Asclepi. De vegades
passa per ser filla del rei de l'illa Merops.
EPIR ("Hrrapoc;). Epir és filla d'Equíon.
Acompanya Cadme i Harrnonia, portant les
cendres de Penteu, en la seva migració cap
a l'interior del país, quan van abandonar
Tebes. Va morir a Caonia i va ser enten-ada
en un bosc sagrat, que té un paper en el mite
d' Antipe i Cíquir (v. Cíquir). Va donar el
seu noma l'Epir.
EPIT (Afournc;). Es coneixen diversos
herois amb aquest nom.
l. Un d'ells va ser arcadi, fill d'Hipotous
i pare de Cípsel. Un dia va intentar penetrar
perla for<;a al temple de Posidó a Mantinea;
el déu el torna cec, i va morir.
2. Un altre va ser besnét de l' anterior. El
seu pare era el rei de Messenia, Cresfon-
tes, i la seva mare, Merope, filla de Cípsel
(v. la taula 18, p. 258). Els seus germans i el
Pr., 320; Hm., Fab., 142.
Epíone: PAus., II, 27, 5; 29, 1; Sum., s. v.;
ese. a /l., IV, 195; a PíND., Pít., III, 14.
Epir: PART., 32.
Epit: 1) PAUS., VIII, 5, 5; 10, 3; 2) ÍD., IV, 3, 7
s.; AroL·L., Bibl., II, 8, 5; Hm., Fab., 184; EuR.,
fr. 452; V. també Nrc. DAM. (FJ: Hist. Gr., III,
377); 3) PAus., VIII, 4, 4 i 7; 16, 2 s.; /l., II, 603;
PíND., Ol., VI, 46 s.
165
Canace ~ Posidó
Taula genealogiea nº 11
seu pare van morir en una revolta, pero Epit
aconseguí escapar-se i va anar a refugiar-
se al costat del seu avi. Quan va ser gran,
va tornar a la seva patria amb l' ajuda dels
arcadis i d' uns prínceps doris fills d' A1is-
todem i d'Istmi, i venja els seus. Va matar
Polifontes, responsable de l' aixecament, el
qual, després de la caiguda de Cresfontes,
s' havia apoderat de la seva esposa Merope
is 'hi havia casat perla for<;a. Epit allibera la
seva mare i regna al país (v. també Merope).
La seva reputació d'home virtuós i prudent
va ser tan gran, que els seus descendents,
anomenats fins aleshores Heraclides, van
rebre l'apel·latiu d'Epítides. El va succeir
en el tron el rei Glauc.
3. Finalment hi va haver un altre Epit, fill
d'Elat o, segons certes tradicions, fill d' Ar-
cas (v. la taula 10, p. 154), que va regnar
sobre tota l' Arcadia. El va picar una serp
mentre ca<;ava i va morir. La seva tomba es-
tava situada prop del mont Cil·lene. Va cri-
ar, com si fos la seva propia filla, Evadne,
filla de Posidó, que li havia confiat Pítane.
Aquesta Evadne va tenir un fill d' Apol·lo,
Íam (v. aquest nom).
EPOPEU ('ErrwrrEÚ<;). l. Epopeu és un
heroi de Sició. La seva genealogia varia se-
gons les tradicions. Tan aviat se'l considera
fill d' Aloeu i, per tant, nét de Canace i de
Posidó, com fill d'aquests (v. la taula 11,
p. 165). Al comen<;ament va regnar a Sició,
coma hereu de Corax (v. Lamedont). Pero
en morir Bunos, que havia rebut d'Eetes el
tron de Corint quan aquest rei se'n va anar
a la Colquida, el va succeir Epopeu, reunint
d'aquesta manera ambdues ciutats sota el
seu domini.
Epopeu fa un paper en la llegenda d' An-
Epopeu: 1) PAus., II, 1, l; 6, 4; 11, 1; APOL·L.,
Bibl., I, 7, 4; III, 5, 5; ese. a A. R., Arg., IV,
1090; Hm., Fab., 8. 2) HrG., Fab., 204; 253; Ov.,
Met., II, 589 s.; SERVI, Com. G., I, 403; WEsT-
ERM., p. 348.
Ifimedia
tíope (v. aquest nom). Va donar asila lajove
quan ella va fugir de casa del seu pare abans
d'infantar Amfíon i Zetos, fills de Zeus. Li-
cos, onde d' Antíope, ataca Sició, i Epopeu
va morir durant la presa de la ciutat.
Epopeu tenia un fill a!_lomenat Marató,
que va cercar refugi a l' Atica en vida del
seu pare. Quan aquest va morir, va tornar
a Corint.
2. S' esmenta un altre Epopeu, de l' illa de
Lesbos, enamorat de la seva filla (v. Nictí-
mene).
EQUEM ("Excµoc;). Equem és fill d' Ae-
rop i marit de Timandra, la filla de Tin-
dareu i de Leda (v. la taula 2, p. 14). Per
aquest matrimoni és, per tant, cunyat deis
Dioscurs i d'Helena, així com de Clitem-
nestra. Equem havia succei:t Licurg al tron
d' Arcadia. Va ser amb aquest títol que va
defensar el Peloponnes d'una primera in-
vasió deis Heraclides. Va acordar amb el
cap d'aquests, Hil·los, un combat singular.
Si en sortia vencedor, els Heraclides no
intentarien envair novament el Peloponnes
durant cinquanta anys (altres autors diuen
cent anys). En aquest combat, que s'esde-
vingué sobre l'istme de Corint, als voltants
de Megara, Hil·los va caure mmi. Els He-
raclides es van retirar. Gracies a aquesta
victoria, els tegeates (ja que Equem era ori-
ginari de Tegea) van conservar el dret de
tenir el comandament d'una ala de l'exercit
confederat del Peloponnes. S' ensenyava
la tomba d'Equem a Megara, al costat de la
d'Hil·los. D'altra banda, aixo també passa-
va a Tegea.
Segons una tradició, Equem va participar
a l' expedició dels Dioscurs contra l' Atica,
quan Castor i Pol·lux, aprofitant l'absencia
Equem: PAus., I, 41, 2; 44, 10; VIII, 5, l; 45,
3; 53, 10; D. S., IV, 58; HERóD., IX, 26; ese. a
PíND., Ol., X, 79; E. B., s. v. 'EKábr¡µoc;; ARN.,
Adv. Nat., IV, 27; VI, 3.

de Teseu, van anar-hi a alliberar la seva ger-
mana Helena (v. Helena i Teseu).
EQUET ("Exno<;). Equet és un rei lle-
gendari de l'Epir, una mena de tira cruel,
«espant dels mortals». A l'Odissea,, ame-
nacen el captaire Iros de lliurar-lo a Equet,
que li tallara el nas i les orelles i, fara que
els seus gossos se'l mengin viu. Equet te-
nia una filla, Metope, que s'havia lliurat al
seu amant; per castigar-los, Equet mutila
l' amant i cega la seva filla tot enfonsant-li
unes agulles de bronze als ulls. Després, va
tancar-la dins d'una torre, on li feia mol-
dre grans d'ordi de bronze, ambla promesa
de recobrar la vista quan aconseguís fer-ne
farina.
EQUETLE ("Exní\.o<;). Equetle és un
heroi atic que només apareix un cop en el
decurs de la batalla de Marató contra els
perses. Va apareixer al camp de batalla ves-
tit de camperol i va fer una gran mortaldat
entre els perses. Després de la victoria, va
desapareixer. Un oracle va revelar la natu-
ralesa divina d' aquell combatent misteriós i
ordena que se li erigís un santuari.
EQUIDNA ("Ex18va). Equidna, l' «Es-
curc;;ó», era un monstre que tenia el cos
de dona, pero amb cua de serp en lloc de
carnes. Les tradicions difereixen respec-
te al seu origen. Segons Hesíode, sembla
que era la filla de Forcis i de Ceto, els fills
de Pontos i de Gea (les Aigües del Mar i
la Terra). Segons altres tradicions descen-
dia del Tartar i de Gea, o també d'Estix, o
de Crisaor (v. les taules 14, p. 212, i 33, p.
454). Vivia en una caverna a Cilícia, al país
dels arims. Altres autors la situen al Pelo-
ponnes: en aquest indret hauria mort a mans
d' Argos, el de cent ulls, perque Equidna
tenia el costum de devorar els caminants.
Se li atribu1en molts fills monstruosos: amb
Tifó, va engendrar Ortre, el gos de Ge-
ríon, Cerber, el gos dels Inferns, l'Hidra de
Lema (v. Heracles), la Quimera, morta per
Bel·lerofontes (v. Bel·lerofontes). Amb Or-
tre, va tenir Fix, un monstre de Beocia, i el
lleó de Nemea (v. Heracles). També se li
atribueix la maternitat del drac de la Col-
Equet: Od., XVIII, 85 i ese.; 116 i ese.; XXI,
308; EusT., a Hom., p. 1839; A. R., Arg., IV,
1092 i els ese.
Equetle: PAus., I, 32, 4; cf. 15, 3.
Equidna: HEs., Teog., 295 s.; EPIMEN., fr.
10, p. 236 (Kinkel); PAus., VIII, 18, 2; APoL·L.,
Bibl., II, 1, 2; 3, 1s.;5, 11; HERÓD., IV, 9 i 10; E.
B., s. v. fE.Awvoí; l:KÚ8m; D. S., II, 43, 3.
Equfon: 1) AroL·L., Bibl., III, 4, 1, 2; 5, 2;
166
guida, que guardava el velló d'or (v. Jasan),
i del que guardava les pomes del Jardí de
les Hesperides (v. Heracles), així com la
de l' aliga de Prometeu.
Els habitants de les colonies gregues del
Pont Euxí narraven una llegenda d'Equid-
na fon;;a diferent. Segons ells, Heracles,
en arribar a Escítia, havia deixat els seus
cavalls pasturant mentre dormía. Quan es
va despertar, no els va trobar. Tot cercant-
los, es va trobar un monstre, Equidna, que
vivía dins d'una cova i que li va prometre
tornar-li els cavalls si acceptava fer l'amor
amb ella. Heracles ho accepta i van tenir
tres fills, anomenats Agatirs, Geló, eponim
de la ciutat de Geló, i Escites, que va donar
nom al llinatge dels escites.
EQUÍON ('Exíwv). 1. Equíon és un
dels cinc supervivents dels homes que van
néixer de les dents del drac sembrades per
Cadme, durant la fundació de Tebes (v. Es-
parts). Es va casar amb una de les filles de
Cadme, Agave, amb qui engendra Penteu,
que més tard va regnar a la ciutat i que in-
tenta oposar-se a la introducció del culte de
Dionís (v. Penteu, Agave, Dionís).
2. El nom d'Equíon també era el d'un
dels argonautes, germa bessó d'Eurit, fill
d'Hermes id' Antianira.
3. Per a un tercer Equíon, v. Porteu.
ERATO ('Epm:w). l. Una de les nou Mu-
ses, filla, com totes les seves germanes, de
Zeus i Mnemosine. Presideix en concret la
poesia lírica, sobretot !'amorosa.
2. Erato és també el nom d'una dríada
arcadia que, amb Arcas, va engendrar Aza
(v. Arcas). Aquesta Erato era una pitonissa
que era inspirada pel déu arcadi Pan.
EREB ("EpE~o<;). Ereb és el nom de les
Tenebres infernals. Com a personificació
masculina, la seva genealogía és la següent:
se'l considera fill de Caos i genna de Nix
(la Nit).
ERECTEU ('Epcx8cú<;). Heroi atenes,
el mite del qual esta lligat als orígens de la
ciutat. Originariament no sembla diferent a
Erictoni (v. la seva llegenda), fill d'Hefest
HIG., Fab., 178; Ov., Met., III, 125 s.; X, 686.
2) PíND., Pít., IV, 179; A. R., Arg., I, 52; HIG.,
Fab., 14; V. FL., I, 440; IV, 134, etc.; Ov., Met.,
VIII, 311.
Ereb: HEs., Teog., 123 i 125 (vers apocrif);
HIG., Fab. pre!.; cf. C!c., Nat., III, 17.
Erecteu: !l., II, 547; AroL·L., Bibl., I, 7, 3;
9, 4; III, 14, 8; 15, l; 4 i 5; D. S., I, 29, l; IV,
76, l; HERóD., VII, 189; VIII, 55; D. H., XIV, 2;
167
i de la Terra. En l' obra d'Eurípides encara
apareix com a fill seu. Després, a mesura
que les llegendes es van anar concret~nt, va
entrar a formar part de la cronologia deis
primers reis d' Atenes. És fill de Pandíon 1
i de Zeuxipe (tia materna de Pandíon). Te-
nia un germa, Butes (v. aquest nom), i dues
germanes, Filomela i Procne, que més tard
van ser transformades en ocell (v. Tereu i la
taula 12, p. 168). Quan va morir Pandíon,
Erecteu i Butes es van repartir l'herencia;
al primer li va correspondre la reialesa; al
seo-on, el sacerdoci de les dues divinitats
pr~tectores de la ciutat: Atena i Posidó.
Una llegenda aberrant fa procedir Erec-
teu d'Egipte, en el d~curs d'un període de
fam que va assolar l' Atica. Segons aquesta
versió, Erecteu hauria importat blat i intro-
du1t el seu conreu al país, cosa que el va fer
mereixedor de la gratitud dels habitants de
l' .Atica, que li haurien ofert el tron.
Erecteu es va casar amb Praxítea, filla
de Frasim i de Dio genia, filla del Cefís (v.
també Praxítea). Amb ella va tenir nombro-
sos fills; entre els nois: Cecrops 2, Pandor,
Mecíon, als quals s' afegeixen, segons altres
autors, Aleó, Ornen, Tespi, Eupalam; i en-
tre les noies: Protogenia, Pandora, Procris,
Creüsa, Ctünia i Oritia, així com Merope.
Durant una gueITa entre els atenesos i els
habitants d'Eleusis, els darrers tenien coma
aliat el traci Eumolp, fill de Posidó i de Quío-
ne, cosa que el feia nét de Boreas i d'Oritia
i, per tant, besnét d'Erecteu (v. la taula 12,
p. 168). Erecteu va preguntar a l'oracle de
Delfos de quina manera aconseguiria la vic-
toria, i l' oracle li contesta que per obtenir-la
havia de sacrificar una de les seves filles.
De tomada a Atenes va sacrificar, segons
uns, Ctünia i, segons altres, Protogenia;
pero les germanes de la víctima, que havi-
en jurat no continuar vivint si ella moría,
es van su1cidar totes. També s' explica de
vegades que es van su1cidar sacrificant-se
per la seva patria. Erecteu i els atenesos van
resultar vencedors de la guerra, i Eumolp va
caure ferit en el combat. Pero Posidó, irritat
per la mort del seu fill, va aconseguir que
Zeus fulminés Erecteu.
De vegades se li atribueix la institució
PAus., I, 5, 3; 27, 4; 38, 3; VII, 1, 2 s.; Lic., C.
Leocr., 98 s. (citant EuR.); PLUT., Pa¡: min., 20;
Clc., Sest., 21, 48; Tusc., I, 48, 116; Nctt., III,
19, 50; Fin., V, 22, 62; HIG., Fab., 46; 48; 238;
EuR., Ió, 267; 277-280; 1007, i fr. a Nauck, ~a
ed., 464 s., trag. perduda Erecteu; ese. a Sor., E.
C., 100; ER., Cat., 13.
de la festa de les Panatenees, així com la
invenció del caITo de gueITa, per inspiració
d'Atena.
('Epyivo<;). l. Ergí era rei dels mí-
nies d'Orcomen, a Beocia, fill de Climen i
de Búzige (v. la taula 34, p. 457). Després
de la mort del seu pare a Onquest, durant
una festa celebrada en honor de Posidó, a
mans d'un teba anomenat Perieres, auriga
de Meneceu, Ergí va reunir un exercit i
marxa contra Tebes. Després d'exterminar
molts tebans, va concertar un tractat amb
el rei de la ciutat en que exigia, durant vint
anys, un tribut de cent bous. Quan Heracles
tomava de cac;ar el lleó del Citeró, es va
trobar amb els enviats d'Ergí, que anaven
a cobrar per al seu amo el tribut anual, i els
mutila tallant-los el nas i les orelles, que els
va lligar al coll, i els va manar que portessin
aquell tribut a Ergí. Indignat amb l'ultrat-
ge, Ergí va atacar Tebes. Creont, el rei de la
ciutat, estava disposat a rendir-se, pero He-
racles crida a les armes els joves tebans i,
vestit amb una armadura que li proporciona
Atena, es va posar al capdavant de la tropa
i presenta batalla a Ergí. A fi d'impedir que
la cavalleria enemiga es desplegués, va te-
nir la idea d'inundar la plana. Aconseguí la
victoria, pero en la batalla va caure Amfi-
trió, el seu pare adoptiu, i ell mateix va ma-
tar Ergí. Com a premi per la victüria, Cre-
ont li dona la ma de la seva filla Megara.
Segons una tradició alllada, Ergí no morí
en el combat. Va cloure amb Heracles un
acord pel qual s' obligava els mínies a sa-
tisfer un tribut doble del que ells havien
imposat als tebans. Després, en un territori
devastat, es lliura a la tasca de restituir la
seva fortuna. Quan va acumular una suma
suficient, es va casar, aconsellat per l' ora-
cle, amb una jove, de qui va tenir dos fills:
els arquitectes Agamedes i Trofoni (v. la
seva llegenda).
2. Es coneix un altre Ergí, fill de Posi-
dó, que participa en l'expedició dels argo-
nautes. De vegades se l'identifica amb el
reí d'Orcomen, l'adversari d'Heracles. En
morir el timoner Tifis, Ergí el substituí com
a pilot de la nau Argo. Tot i ser jove, tenia
els cabells blancs, cosa que Ji va valer ser
Ergí: 1) AroL·L., Bibl., II, 4, 11; ese. a A. R.,
Arg., I, 185; PíND., Ol., XIV, 2 s.; Tz., Com.,
874; Chil., II, 226 s.; PAus., IX, 17, l; 37, 2; 38,
4; D. S., IV, 10; EuR., Her., 49 s.; 220; PouE,
Strat., I, 3, 5; ese. a EuR., Fen., 53. 2) A. R.,
Arg., I, 185 i ese.; II, 896; ese. a PíND., Pít., IV,
61; HIG., Fab., 14; V. FL., Arg., I, 415; V, 65;
VIII, 177; APoL·L., Bibl., I, 9, 16.
 168 169
l' objecte de la burla de les dones de Lem- que el succeí en el tron d' Atenes. General-
"'o nos (v. Argonautes). Tanmateix, en els jocs ment s' atribueix a Erictoni la invenció de
s la quadriga, la introducció a l' Atica de l' ús
<!)
::r:: celebrats a l' illa, va obtenir el premi de la
cursa. dels diners i l' organització de les Panate-
·o;;"'
::@ nees, la festa d' Atena, que se celebra dalt
u ERICTONI ('Ep1x8óv10~). Erictoni és un del' Acropolis. Algunes d'aquestes innova-
"'
ro
deis primers reis d' Atenes. Les tradicions
~
v"'
<!)

'º cions també s' atribueixen al seu nét Erecteu

o:¡ N sobre la seva genealogía varien: tan aviat es
(v. aquest nom).
z ·O
] considera que la seva mare és Atis, filla de
Cranau (v. aquest nom), com - i aquesta és ERÍDAN ('Hp18avó~). Erídan és el nom
·~ o
oo.
¡:l.,
d'un riu mític, un dels fills d'Ocean i de
8 Z--s la versió més c01Tent- es creu que fou el
Tetis. Les tradicions sobre la seva situació
~ ~ fruit del desig d'Hefest per Atena. El déu
.s;:::l havia rebut a la seva farga la visitad' Atena, exacta varien; en general se'l considera un
"'
E O' riu d'Occident. Apareix al mite d'Heracles,
;::; que anava a encarregar-li armes, i Hefest
a)
s
.s
ro

¡;.:;
o:¡
z
ro
·a
;:::l
<!)
e
¡;.:;
z
-
.s
'V
e
s' enamora d' ella. La deessa va fugir, pero
el seu perseguidor la va atrapar, tot i ser
quan l'heroi pregunta a les nimfes del riu el
camí per an"ibar al Jardí de les Hesperides.
També té un paper en el viatge dels argo-
¡,:: e
ro coix. Atena es va defensar, i, en la lluita,
'º
u ~
¡:¡., nautes (v. aquest nom). Perles seves aigües,
o.
part del semen del déu se li escampa per
"' 'º la cama. Plena de fastic, A tena s' asseca la nau Argo navega fins al país dels celtes i
B <!)

;:::l
~
u aquesta immundícia amb un tros de llana, arriba al' Adrfatic. A mesura que la geogra-
;:::l
<!)
z ;.8 que va llern;ar a te1Ta. La terra, fecundada fia es va anar precisant, l'Erídan es va iden-
tificar ara amb el Po, ara amb el Roine.
~ ¡)l
:;:l
o.
·¡;;:
d'aquesta manera, va infantar una criatu-
<!) Z-:É u
<!)
;:::l
<!)
<!)
¡:;::;
ra, que la deessa va recollir i va anomenar ERIFILE ('EpucpúA.r¡). Erifile és fil la
o.
·¡;;: <!)
;:::l
c:r Erictoni -nom el primer element del qual del rei d' Argos Talau i germana d' Adras t.
ro ;:::l
e
u 3-v <r:: recorda «llana», i el segon, «terra», d' on Quan aquest es va reconciliar amb el seu
E N
<!)
2 u cosí Amfiarau, la reconciliació queda sege-
·¡;;: ¡:¡.,
"' havia nascut el nen-. Atena, sense que ho
ro
¡,::
¡:¡.,
z 'V
<!)

<!)

s s:] sabessin els déus, va posar Erictoni en un llada amb el matrimoni d'Erifile i Amfia-
ro e
v E Z- .se ·5"' Q
o
ºe
cabas, que confia a una de les filles de Ce- rau (v. la taula 1, p. 8, i Adrast, Amfiarau).
O<r:: 'V 2
¡:¡.,
ro
u
crops (v. Aglaure). Les noies, picades perla De la seva unió van néixer quatre fills: dos
'-.,-1 e
e ro ro ·50 curiositat, van obrir el cabas i hi van veure nois, Alcmeó i Amfíloc, i dues noies, Eurí-
z-- ~ ~
p.,
.::!
e
'º
El
'V
ero
'º
~
V
un nen custodiat per dues serps. Segons al- dice i Demonassa.
t.8"'
<!)
u p.,
ro
e
V
on
gunes versions, el mateix cos del nen aca- El mite d'Erifile esta lligat al cicle teba i a
les dues expedicions contra la ciutat: la dels
::r:: ·a ro bava en cua de serp, com la major part de
<!)
00 ::3 les criatures nascudes de la terra; d' altres Set i la dels Epígons. Amfiarau, cridat per
"'
E o ~ conten que, en trobar-se el cabas obert, la Adrast per participar en la primera, al prin-
;:::l
o:¡ 8
p., cipi s'hi va negar perque sabia, com a en-
criatura va escapar-se en forma de serp i va
e
o refugiar-se darrere de 1' escut d' A tena. Les deví que era, que hi moriria. Tanmateix, en
'ü
<!)
noies, espantades davant d'aquella visió, es el moment de casar-se s'havia compromes,
-ro
E
:::8
El
'V
ero "'uo
van tornar boges i es van suicidar, llarn;ant-
se de dalt de les roques del' Acropolis.
en el cas que sorgís algun confl.icte amb
Adrast, a acceptar l' arbitratge de la seva es-
·¡;;: p., Atena va educar Erictoni a l' Acropolis, posa Erifile. Amfiarau li planteja, dones, el
ro ;.::.¡
d:: •O
u dins del recinte sagrat del seu temple. Més cas, i Erifile, en lloc de prendre una decisió
z :;¡; tard, Cecrops li dona el poder. Segons al- justa, es va deixar subornar per un regal de
;:::l
<!)

ü
So
ro"1"
guns autors, Erictoni expulsa Amficcíon, Polinices, a favor del qual Adrast prepa-
:@N que regnava a Atenes (v. Amficcíon). Es va rava aquella guerra: el collar d'Harmonia
~ o. .
¡:.r.:¡
~; casar amb una nimfa naiade, Praxítea (que (v. Harmonia i Polinices). En el moment
"';;;
de marxar, Amfiarau va fer jurar als seus
-~~
<!) ;:::l
z tenia el mateix nom que la dona d'Erecteu,
el nét d'Erictoni) (v. la taula 12, p. 168 i fills que el venjarien. Quan es preparava
¡....E l'expedició dels Epígons, Erifile obliga de
"' Erecteu), amb qui va tenir un fill, Pandíon,
~
ro
e¿
o
:::::-
;;::~

~s
-:.. o
15ro Erictoni: AroL·L., III, 14, 6 s.; PAUS., I, 2, 6; FEREC., ed. Müller, fr. 33; A. R., Arg., IV, 627
¡)l ;§
-:-<-
~s i ese. V. Argonautes, i DELAGE, La Géographie
;:::l
:.aro A: "'@ ~;;::~
,.,,
14, 6; 18, 2; 24, 7; ese. a la !l., II, 547; EuR., Ió,
p.,
\::¡ cr' 20 s.; 266 s.; 1001; PL., Tiln., 23 d-e (ANTíGON dans les Argonautiques, p. 220 s.
v ;:::: C\j
DE CARIST, fr. 12). NoNNOS, ed. WESTERMANN, p. Erifile: AroL·L., Bibl., I, 9, 13; III, 6, 2; 7, 5;

!--
~·
:::: d~
e 539 s.; Tz., Com., 111; HIG., Fab., 166; A. p., II, Tz., Com., 439; Od., XV, 248; XI, 326 i ese.;
o
:.ae 13; ER., Cat., XIII; SERVI, Com. G., III, 113, i PAUS., V, 17, 4; HIG., Fab., 73; SERVI, Com. En.,
o.
o....
ro
p.,
;:::l ;:::l
<!)
V1RG., ibid., 274; Ov., Met., II, 552 s.; PL. V., N. VI, 445; D. S., IV, 65 s. V. també els fragments
u
(!)
oo-u:i H., VII, 197; ef. M. FowLER, Erichthonios, Cl. d'una tragedia de SóF., perduda, Erifile (ed.
-v ¡:.r.:¡ ~ Nauek, p. 139); Oc., Opt., VI, 18; FILODEM, De
u Ph., 1943, p. 28-32.
Erídan: HES., Teog., 338; HERÓD., III, 115; Mus., p. 87 s.

la mateixa manera el seu fill Alcmeó a po-
sar-se al capdavant de l'exercit. Aquest cop
la va subornar Tersandre, fill de Polinices,
oferint-li el vel d'Harmonia. Pero Alcmeó,
de retorn de la campanya, va matar la seva
mare (v. Alcmeó) i consagra el collar i el vel
a Apol ·lo, al santuari de Delfos.
ERÍGONE ('Hp1yóvr¡). l. Erígone és
filla d'un atenes, Icari, que havia ofert hos-
pitalitat a Dionís quan aquest déu va venir
a la terra a portar als homes la vinya i el
vi. El déu es va enamorar d'ella, amb qui
va engendrar Estafil. Dionís obsequia Icari
amb un bot de vi i li ordena que el fes tastar
als seus ve'ins. Quan va compartir-lo amb
uns pastors, aquests es van emb01rntxar
i van creure que Icari els havia enverinat;
el van matar a cops de bastó i van abando-
nar el cadaver. El seu gos, anomenat Mera,
amb els lladrucs, va indicar a Erígone on
era el cos insepult del seu pare. La jove,
davant d'aquell espectacle, es va penjar de
l' arbre al peu del qual jeia el cadaver. Di-
onís es va venjar enviant als atenesos una
plaga singular: les noies d' Atenes, embo-
gides, es penjaven. Es va consultar l'oracle
de Delfos, que va respondre que el déu Dio-
nís venjava així la mort d'Icari i d'Erígone,
que havia quedat sense castig. Aleshores els
atenesos van castigar els pastors criminals i
van instituir en honor d'Erígone una festa
durant la qual unes guantes noies es pen-
javen dels arbres. Posteriorment, les joves
van ser substitui'des per uns discs en que hi
havia representats rostres humans. Aquest
és el llegendari origen dels oscilla, practi-
cats també a Roma i a tot Italia durant els
Líberalia, les festes de Líber Pater, el Dio-
nís italia (v. també Mera).
2. Existeix una altra Erígone, tilla d'Egist
i de Clitemnestra i germana d' Aletes, que fa
un paper en el mite d'Orestes. De vegades
s' admet que la seva intervenció va provocar
que l'heroi es presentfa davant del tribunal
de l' Areopag, que el va jutjar pel seu doble
assassinat (v. Orestes); quan va ser absolt,
sembla que Erígone se suicida. Segons al-
tres versions, Orestes la va voler matar al
Erígone: 1) HIG., Fab., 130; A. p., II, 4;
APOL·L., Bibl., III, 14, 7; ese. a la /l., XXII, 29;
EuA, V. H., VII, 28; SERvr, Com. G., II, 389;
EsTACI, Teb., XI, 644-647. 2) PAus., II, 18,
6-7; HIG., Fab., 122; APOL·L., Ep., VI, 25; 28;
F!: Hist. Gr. (Müller), I, 546 (M. de Paros); Et.
Magn., s. v. A1wpa; Tz., Com., 1374; SóF., trag.
perduda Atetes o Erígone.
Eril: VrRG., En., VIII, 56 l s., i SERVI, ad loe.;
ef. JoH. LYD., De Mens., 1, 8.
170
mateix temps que als seus pares, pero Ar-
temis se la va endur a Atenes i la convertí
en sacerdotessa seva. Finalment, una altra
tradició sosté que es va casar amb Orestes i
li va donar un fill: Pentil.
Una de les dues noies anomenades Erí-
gone -generalment se suposa que és la
tilla d' Icari- va ser transformada en la
constel·lació de la Verge, un dels signes del
zodíac.
*ERIL (Erylus). Eril és un heroi llegen-
dari de Preneste que només coneixem per
l' Eneída. Fill de la deessa Feronia, tenia
tres vides diferents i tres cossos (com el
gegant Geríon). Quan Evandre s'establí al
Laci, es va haver d' enfrontar amb Eril, a qui
va vencer en combat singular.
ERIMANT ('Epúµav8o~).1. Fill d' Apol-
lo, va ser cegat per Afrodita perque l'havia
sorpres mentre es banyava després d'haver-
se unit amb Adonis. Per venjar-se, Apol-lo
es transforma en porc senglar i mata Adonis
d'un cop de morro.
2. També du aquest nom el déu del riu
homonim, a Psofida. Els mitografs el vin-
culen a la família d' Arcas, l' eponim de
l' Arcadia.
ERÍNIES ('Ep1vÚE~). Les Erínies, tam-
bé anomenades Eumenides -és a dir, les
«Benvolents», un sobrenom destinat a adu-
lar-les i, així, evitar la seva temible calera
en cas de cridar-les amb el seu nom veri-
table-, són unes divinitats violentes que
els romans van identificar amb les Fúries.
Havien nascut de les gotes de sang que
van imyregnar la terra arran de la mutila-
ció d'Uran (v. Cronos i Úran). Pertanyen,
dones, a les divinitats més antigues del pan-
teó hel·lenic. Es tracta de forces primitives,
que no reconeixen l' autoritat dels déus de
la generació més jove. Són semblants a les
Parques o els Destins, que no tenen més llei
que ells mateixos, i als quals el mateix Zeus
es veu obligat a obeir. En principi, el seu
nombre és indeterminat, pero més tard es
precisa, així com els seus noms. Normal-
ment se'n coneixen tres: Alecto, Tisífone i
Erimant: 1) PToL. HEF., l. 2) PAus., VIII, 24,
1 s.; EuA, H. V., II, 33.
Erínies: HEs., Teog., 156-190; APOL·L., Bibl.,
I, 1, 4; /l., IX, 571; XIX, 87, etc.; Tz., Com.,
406; EsQ., Eum., passim; EuR., Or., passim;
VIRG., En., VI, 571; VII, 324; XII, 846; ef. A. H.
KRAPPE, 'Ep1vúc;, Rh. Mus., 1932, p. 305-320; J.
TouTAIN, L'évolution de la conception des Eri-
nyes dans le mythe d'Oreste, Mél. Cumont, p.
449-453.
171
Megera. Se les representa com a genis alats,
amb serps entortolligades a les seves cabe-
lleres i amb fuets o torxes a la ma. Quan
s'emparen d'una víctima, la fan embogir
i la torturen de mil maneres. Sovint se les
compara amb «gosses» que persegueixen
els humans. La seva mansió és la Tenebra
deis Infems, l' Ereb.
A partir dels poemes homerics, la seva
missió essencial és la venjan9a dels crims.
De manera especial castiguen els crims
contra la família. Per exemple, les Erínies
són les qui dicten a Altea el crim que va co-
metre contra Meleagre com a venjan9a per
haver matat els seus oncles (v. Meleagre).
També són les causants de les desgracies de
la família d' Agamemnon coma conseqüen-
cia del sacrifici d'Ifigenia; les que impulsen
Clitemnestra a matar el seu espos i després
la castiguen per ma del seu fill; i finalment
les que persegueixen Orestes com a assassí
de la seva mare. Un paper similar és el que
fan en la maledicció que pesa sobre Edip.
Com a protectores de l' ordre social, cas-
tiguen tots els delictes susceptibles de per-
torbar-lo, així com l'excés, la hybrís, que
tendeix a fer oblidar a l'home la seva con-
dició de mortal. Prohibeixen als endevins
i als profetes que revelin amb excessiva
precisió el futur, és a dir, que alliberin els
humans de la incertesa i ells, així, s' assem-
blin massa als déus. A través d'elles troba
la seva expressió la concepció fonamental
de l'esperit hel·lenic basada en un ordre del
món que s'ha de protegir contra les forces
anarquiques. Naturalment, una de les seves
funcions essencials és castigar l'homicida,
no només l' assassí i el criminal voluntari,
sinó l'homicida en general, ja que l' assas-
sinat és una taca de caire religiós que posa
en perill l' estabilitat del grup social en el si
del qual s'ha comes. Generalment, l'assassí
és desterrat de la seva patria i vaga errant de
ciutat en ciutat fins que troba algú disposat
a purificar-lo del seu delicte. Sovint les Erí-
nies el fan embogir (v. Orestes i Alcmeó).
De mica en mica, a mesura que s'afüma-
va la creen9a en un altre món, les Erínies es
van anar convertint en divinitats dels cas-
tigs infernals. Aquesta funció ja apareix a
Homer, tot i que tímidament, pero sobretot
Erinona: SERVI, Com. Égl., X, 18.
Eris: /l., IV, 440; V, 518; 740; XI, 3; 73;
XVIII, 535; XX, 48; HEs., Teog., 225 s.; Escut,
148; 156; Tr., 11 s.; HIG., Fab. prel.; Fab., 92;
SERVI, Com. En., I, 27; APULEU, Met., 10; Tz.,
Com., 93.
es fa palesa a l' Eneída. Virgili les presenta
turmentant les animes dels difunts amb els
seus fuets i terroritzant-les amb les seves
serps, al fons del Ta1iar. És possible que
aquesta sinistra concepció hagi patit la in-
fluencia de la religió etrusca, que situava al
món infernal éssers monstruosos que tur-
mentaven els morts (v. Caront).
ERINONA. Erinona és una jove de Xi-
pre, la llegenda de la qual coneixem per un
comentari de Servi a Virgili. Per la seva pu-
resa i bon judici s'havia guanyat l'amistat
de les deesses Artemis i Atena; en canvi,
Afrodita va tractar de despertar en Zeus un
ences amor per ella. Per impedir-ho, Hera
va fer que la jove fos violada per Adonis.
Zeus, indignat contra ell, l' aniquila amb els
seus llamps. Tanmateix, a petició d' Afro-
dita, va permetre que una ombra d' Adonis
tomés al món, guiada per Hermes. Després
de la violació, Artemis transforma Erinona
en un gall dindi, tot i que després la retoma
a la seva forma humana. Fins i tot va arri-
bar a casar-la amb Adonis ressuscitat. Junts
van tenir un fill: Taleu.
ERIS ("Epi~). Eris és la personificació de
la Discordia. Generalment se la considera
germana d' Ares i companya seva. Tanma-
teix, a la Teogonía, Hesíode la situa entre
les forces primeres, a la generació de la
Nit (Nix). Li atribueix, com a fills, un cert
nombre d'éssers abstractes, com la Pena
(Panos), l'Oblit (Lete), la Fam (Limos),
el Dolor (Algos) i, finalment, el Jurament
(Horcos). Posteriorment, a Els treballs í els
díes, Hesíode distingeix dues Discordies:
l' una, perniciosa, la tilla de la Nit; l' altra,
útil, que no és sinó l' esperit d' emulació
que Zeus ha escampat pel món com a «es-
tímul». Discordia és la que fa el terrissaire
gelós del terrissaire, l' artesa de l' artesa, i
inspira a cadascú el gust pel seu ofici.
Generalment es representa Eris com un
geni femení alat, semblant a les Erínies, a
Iris, etc.
Va ser ella qui llan9a la «poma» destina-
da a la més bella de les deesses, que París
va haver d'atorgar (v. París) i que fou el
motiu de la guerra de Troia.
ERISÍCTON ('Epucríx8wv) 1. Erisícton
és un heroi tessali, fill (o germa) del rei
Erisícton: 1) ATEN., X, 416 s. (eitant
HEL·LANIC); CAL·L., H. a Dem., 24 s.; LrcóFR.,
Alex., 1393, i Tz., al vers 1396; Ov., Met., VIII,
738-878. Cf. K. J. McKAY, Erysichthon, Suppl.
VII a Mnemosyne, Leiden, 1962. 2) AroL·L.,
Bibl., III, 14, 1 i 2; PL., Crit., 110 a; ATEN., IX,
392 D; PAUS., I, 18, 6.

Tríopas. Impiu i violent, no temia la calera
dels déus, fins al punt que una vegada va
decidir talar un bosc consagrat a Demeter.
Els advertiments divins no van aconseguir
impedir el sacrilegi, i, ~l~shores, la d~essa,
per castigar-lo, maquma provo~ar-h una
voracitat que res no pogues apaivagar. En
pocs dies va consumir totes les riqueses del
seu casal. Pero la seva filla, Mnestra, que
tenia el do de transformar-se -do que ha-
via rebut de Posidó, el seu antic amant-,
va tenir la idea de vendre's com a esclava;
un cop venuda, canviava r:o~a~ent de fo~­
ma i es tomava a vendre, i aix1 aconsegma
nous recursos per al seu pare. Tanmateix,
Erisícton, en la seva follia, va acabar devo-
rant-se a si mateix.
2. Erisícton és també el nom d'un he-
roi llegendari d' Atenes, fill de Cecrops 1
i d'Aglaure, que morí jove i sense descen-
dencia. L'únic que se'n sap és que va fer
un viatge a Delos, d' on es va emp~rtar una
antiga estatua d'Ilitia, pero va monr durant
el seu retom (v. la taula 4, p. 93).
ERIT ("Epurn<;). Erit, o Eurit, és el g~r­
ma bessó d'Equíon, un dels argonautes. Es,
com ell, fill d'Hermes id' Antianira, filla de
Menet.
ERIX ("Epu~). Erix és l'heroi que va do-
nar nom a la muntanya siciliana famo~a pel
santuari d' Afrodita que la coronava. Es fill
de !'argonauta Butes, raptat per la deessa
quan estava a punt. de cedir .ªl cant de les
sirenes i de la mate1xa Afrodita. Segons al-
tres autors, Erix és fill d' Afrodita i de Posi-
dó. Finalment, el seu pare Butes de vegades
no és considerat un argonauta, sinó un reí
indígena. Se li atribueix la construcció del
temple d' Afrodita Ericina i té ,un p~per en
la llegenda d'Heracles. Quan 1 hero1,torna-
va amb els ramats robats a Geríon, Erix el
desafia a un combat amb l'objectiu de pren-
dre-li el bestiar. Heracles accepta el repte i
el va matar. Tanmateix, en lloc de quedar-se
amb el reialme d'Erix, el lliura als habitants
del país i va dir-los que u? dels seus.~esc~n:
dents tomaría a prendre n possess10. A1xo
va passar quan el lacedemoni Dorieu arriba
Erit: PíND., Pít., IV, 179; A. R., Arg., I, 52;
APOL·L., I, 9, 16; Hro., Fab., 14; 160.
Erix: APOL-L., Bibl., II, 5, 10; Hro., Fab., 260;
SERVI, Com. En., I, 570; A. R., A1g., IV, 91 O s.;
D. S., IV, 23, 2; 83, 1; EusT., a !l., XIII, 43. V. J.
BÉRARD, Colonisation, p. 430 s.
Eros: HEs., Teog., 120 s. (v. l'ed. Mazon,
p. 26); PROCLE, Com. al Timeu, p .. 368 (Schn.);
ARIST., Metaf, I, 4; PL., Bq., passnn (v. sobre-
172
a aquest indret, ja en epoca historica, per
fundar una colünia.
EROS ("Epw<;). Eros és el déu del' Amor.
La seva personalitat, molt variada, ha e~o­
lucionat moltíssim des de l' epoca arcaica
fins al període alexandrí i roma. En les
teogonies més antigues, Eros és conside-
rat un déu nascut al mateix temps que la
Tena i sorgit directament del Caos primi-
tiu, i així era adorat a Tespies, en forma de
pedra bruta. Segons una altra versió, Eros
neix de l'ou original, l'ou engendrat perla
Nit, les dues meitats del qual, al separar-se,
formen la Terra i la seva cobertura, el Cel.
Eros romandra sempre, fins i tot en l'epoca
de les filigranes «alexandrines» de la seva
llegenda, una fon;;a fonamental del món.
Ell asseaura no només la continultat de les
especie;, sinó també la cohesió interna del
cosmos. Sobre aquesta qüestió van especu-
lar els autors de cosmogonies, els filosofa i
els poetes. Contra la tendencia a consider~r
Eros un dels grans déus, s'eleva la doctn-
na que Plató presenta en forma de rnite al
Banquet, doctrina que posa en boca d'una
sacerdotessa de Mantinea, Diotima, que,
temps enrere, diu Plató, havia inic~at Soc~a­
tes. Segons ella, Eros és un «gem» media-
dor entre els déus i els homes. Ha nascut
de la unió de Poros (el Recurs) i Penia (la
Pobresa) al jardí dels déus, a la fi d'un gra.n
banquet en que havien participat totes les d1-
vinitats. Al seu doble parentesc deu les
seves característiques ben significatives:
sempre a la recerca del seu objectiu, com la
Pobresa, sap sempre enginyar-se una mane-
ra per aconseguir el seu fi, com el Recurs.
Pero, lluny de ser un déu totpoderós, és una
fon;;a permanentment inquieta i insatisfeta.
Es van imaginar altres rnítes que li van
donar genealogies diferents: de vegades
se'l considera fill d'Ilitia o d'Iris, o d'Her-
mes i Arternis Ctonia, o bé - i aquesta és la
tradició generalment més acceptada- fill
d'Hermes i d' Afrodita. Pero fins i tot en
aquest punt les especulacions dels mito-
grafs han establert distincions. De la ma-
teixa manera que es distingeixen diverses
Afrodites, també es fa al mateix amb els
tot el mite de Diotima); AR., Oc., 695 s.; PAus.,
VIII, 21, 2; IX, 27, 1 s.; NüNN., Dion., VII,) s.;
ALC., fr. 13; ANACR., fr. 47; 48; 63, etc.; EsQ.,
Supl., 1039 s.; SóF., Tr., 354; 441; Ant., 781 s.;
EuR., Hip., 1269 s., etc.; A. R., Arg., III, 111 s.;
B1ó, Id., I, 80 s.; Ov., Met., I, 452 s.; V, 363 s.;
Am., I, 2, 23 s.; HoR., Od., II, 8, 14; cf. APULEU,
Met., IV, 32 s.; V, 1 s., (la novel·la de Cupido i
Psique); Oc., Nat., III, 23, 59 s.
173
Amors: un seria fill d'Hermes i d' Afrodi-
ta Urania (v. Afrodita); un altre, anomenat
Anteros (l' «Amor recíproc» ), hauria nascut
d' Ares id' Artemis, filla de Zeus i de Diope.
Un tercer Eros seria el fill d'Hermes id' Ar-
temis, filla de Zeus i de Persefone: aquest
és el característic déu alat, habitual entre els
poetes i els escultors. Ciceró, que al final
del seu tractat Sobre la naturalesa dels déus
ha anat acumulant aquestes subtileses dels
mitografs, demostra sense haver de fer cap
esforc el caracter artificiós de tots aquests
rnites~ forjats tardanament per resoldre di-
ficultats o contradiccions incloses en les
llegendes primitives.
De mica en mica, sota la influencia dels
poetes, el déu Eros va anai· adquirint la seva
fesomia tradicional. Se'l representa com
un nen, sovint amb ales, pero de vegades
sense, que es diverteix portant l'angoixa als
cors. O bé els inflama amb la seva torxa o
els fereix amb les seves fletxes. Les seves
intervencions són innombrables. Escomet
Heracles, Apol·lo-que s'havia burlat d'ell
per haver volgut fer servir l' are-:-, e.l ma-
teix Zeus, fins i tot la seva mare i, ev1dent-
ment, els humans. Als poetes alexandrins
els agradava presentar-lo jugant a les nous
--els equivalents antics de les bitlles-
amb nens divins, especialment Ganime-
des, disputant amb ells o amb el seu germa
Anteros. Van inventar escenes infantils que
quadressin amb el caracter del déu: Eros
castigat, patint una penitencia que li ha
irnposat la seva mare; Eros ferit per hav~r
collit roses sense tenir en compte les espi-
nes, etc. Les pintures de Pompeia han popu-
laritzat aquesta imatge (v., per exemple, la
Venedora d'amors). Pero sempre-i aquest
és un tema preferit pels poetes- sota el
nen en aparenc;;a innocent s' endevina el dé~1
poderós, capac;;, si li ve de gust, de p~odmr
cruels ferides. La seva mare, en particular,
li té una certa consideració i sempre el tem
una mica.
Una de les llegendes més celebres en les
quals Eros pren part és !'aventura roman-
tica de Psique (v. aquest nom), que és una
historia que rep el tractament d'un conte,
els orígens del qual segurament s'han de
cercar a les faules «milesies».
ESAC (AfocxKo<;). Esac, fill de Príam i
Arisbe (v. la taula 35, p. 460), havia rebut
Esac: APOL·L., Bibl., III, 12, 5; Ov., Met., XI,
763; Tz., Com. Al., 224; SERVI, Com. En., IV,
254; V, 128.
Escamandre: Il, XXI, 131 is.; ese. als v. 1
i 2; HES., Teog., 337 i s.; D. S., IV, 75; APOL·L.,
del seu avi Merops el do d'interpretar els
somnis. Per aixo, quan Hecuba, poc abans
d'infantar París, va somiar que paria un tió
ences que incendiava tota la ciutat de Troia,
se li pregunta el significat d'un somni tan
estrany. Esac va respondre que el nen que
havia de néixer seria la ru1na de la ciutat i
va aconsellar que el matessin tan bon punt
arribés al món (v. París, Hecuba). La dona
d'Esac va morir al cap de poc temps perla
mossegada d'una serp, i elles llanc;;a al mar.
Compadida, Tetis el transforma en au, pro-
bablement una mena de cabussó.
ESCAMANDRE (2:Káµcxv8poc;). L'Es-
camandre és el riu de la plana de Troia.
També rep el nom de Xantos (el «gro-
guenc» ), sia pel color de les seves aigües,
sia perque aquestes aigües tenyien de groe,
segons es deia, la llana de les ovelles que
s 'hi banyaven. S 'explicava també que Afro-
dita, abans de sotmetre's al judici de Pa-
rís, havia submergit en aquelles aigües la
seva cabellera per fer-li adquirir reflexos
daurats. El mite explicava el nom d'Esca-
mandre de la manera següent: un día que
Heracles era a la Troada, va tenir set i va
demanar al seu pare Zeus que li indiqués
una font. Zeus va fer brollar de terra una
petita deu d'aigua, que el seu fill va trobar
insuficient. Aleshores Heracles va excavar
la terra (en grec, aKámw) i va trobar un im-
portant mantell d' aigua, que va ser la font
de l'Escamandre.
A la Ilíada, l'Escamandre apareix com
un déu, fill de Zeus. Té un paper en el com-
bat d' Aquil ·les contra els troians. Indignat
de rebre tants cadavers i tanta sang al seu
cabal, l'Escamandre pretén oposar una
banera a l'heroi. Es desborda, esta a punt
d'ofegar-lo, pero aleshores intervé Hef~st,
que obliga el riu a tornar al seu curs 1 a
mantenir-se neutral.
L'Escamandre, unit a la nimfa Idea, va
engendrar Teucre, el primer rei de la Troa-
da (v. la taula 7, p. 128). D'aquesta mane-
ra figura en l' origen de la f arm1ia reial de
Troia.
ESCAMANDRI (2:Kcxµáv8pwc;). l. Es-
camandri és el nom que Rector va posar al
seu fill, conegut més generalment per Astí-
anax (v. aquest nom).
2. També es deia així un troia, fill d'Es-
trofi, mort en combat per Menelau.
Bibl., III, 12, l; ARIST., Hist. an., 3, 12; EuA, N.
A., VIII, 21; EusT., 1197, 49 is.
Escamandri: 1) !l., VI, 400 is.; v. Astíanax.
2) !l., V, 49.

ESCIÁ.PODES (EK1ánofü:~). Els escia-
podes, nom que en grec significa «peus
d' ombra», eren, segons les tradicions, un
poble de l'Índia o, potser, d'Etiopia. Tenien
els peus tan gros sos que, quan s' estiraven
a ten-a a l' estiu, per protegir-se del sol no-
més havien d'aixecar un peu, que els feia
d'ombrel·la.
ESCIFI (EKÚ<pw~). Escifi és el nom del
primer cavall, que va ser engendrat per Po-
sidó. Per fer-ho, el déu va mullar una pedra
amb el seu semen, i la ten-a fecundada va
produir Escifi. Es diu que aixo va passar a
Tes salia.
ESCIL·LA (EKÚMr¡). Escil·la és el nom
de dues heroines diferents que, tanma-
teix, de vegades han estat confoses per al-
guns rnitografs, tot i que la tradició sol di-
ferenciar-les.
l. La primera és un monstre marí, amagat
a l' estret de Messina (a la costa italiana),
una dona el cos de la qual, a la part inferior,
esta envoltat de gossos, sis animals ferotges
que devoren tot el que passa a prop seu.
Quan la nau d' Ulisses va arribar, coste-
j ant, a la cova que servia de cau al monstre,
els gossos van sortir i van devorar sis dels
companys de l'heroi: Estesi, Ormeni, An-
quim, Órnit, Sinop i Amfínom.
A l' Odissea, Escil-la apareix comuna ti-
lla d'una deessa anomenada Crateis. En al-
tres fonts, el seu pare s' anomena Tríen os o
bé Forcis, el déu marí. Altres genealogies la
presenten com la tilla de Forbant i Recate,
o bé d'aquesta i de Forcis. Com la majo-
ria d'aquests monstres mitolügics, ha estat
també considerada tilla de Tifo i d'Equid-
na, o bé de Lamia.
Sobre les circumstancies en que Escil-la
s'havia convertit en !'horrible monstre des-
crit a l' Odissea, les tradicions també dis-
crepen. Ovidi explica com Glauc estimava
Escil-la i que per ella va_refusar l'amor de
Circe. La fetillera, irritada, va voler ven-
jar-se de la seva rival: va barrejar herbes
magiques a l'aigua de la font on EsciJ.la
es banyava. Immediatament, la jove que-
Esciapodes: PL. V., H. N., VII, 2, 2, 23;
HESIQUI, s. v.; E. B., s. v.; FrLóSTRAT, Vida d'A-
pol·loni, III, 47.
Escifi: ese. a PíND., Pft., IV, 246; Tz., Com.
Al., 766; ese. a A. R., Arg., III, 1244; L. P., a
Teb., IV, 43.
EsciMa: 1) Od., XII, 73 i s.; ese. al v. 257;
EusT., p. 1721, 8; LrcóFR., Alex., 44 is.; 668 is.;
738 i s.;Tz., Com. Al., 45; Ps. VIRG., Culex, 331
is.; Ciris, passim; Drcm CR., VI, 5; A. R., Arg.,
174
da transformada. La part superior del seu
cos no va canviar, pero dels engonals li
van néixer sis gossos espantosos. També
es deia que Posidó estava enamorat d'ella i
que Amfitrite, gelosa, havia demanat a Cir-
ce que transformés la dissortada. O bé que
Escil·la, enamorada de Glauc, s'havia negat
a les demandes de Posidó, que l'havia cas-
tigada d'aquesta manera.
La mort d'EsciJ.la de vegades s'ha atribu-
lt a Heracles. Quan l'heroi travessa la Italia
meridional, de tornada del país de Geríon,
EsciJ.la va devorar un cert nombre de bous
del ramat que duia. Aleshores Heracles va
entaular combat amb ella i la va matar. Tan-
mateix, Forcis, després, mitjarn;;ant torxes
enceses, va retornar la vida a la seva tilla
per art d' encantament.
2. L'altra Escil·la és una tilla de Nisos,
rei de Megara. Quan Minos va posar set-
ge a Megara per castigar l' assassinat del
seu fill Androgeu, Escil·la es va enamorar
d'aquell estranger ben plantat. Ara bé, Ni-
sos era invencible mentre conservés un ca-
bell porpra -altres diuen d'or- que tenia
al cap. Escil-la, perdonar la victoria a l'ho-
me que estimava, li va tallar el cabell fatí-
dic, després d'obtenir de Minos la promesa
de casar-se amb ella si trafa la seva patria
per amor. Així, Minos s' apodera de Mega-
ra, pero, horroritzat pel crim d'EsciJ.la, la
va lligar a la proa de la seva nau i la jove
s' ofega. Els déus es van compadir d' ella i la
van transformar en ocell, el martinet blanc
(ciris).
ESCILACEU (EKvÍ\aKt:Ú~). Escilaceu
és un lici, company de Glauc, que va llui-
tar amb ell al costat dels troians durant la
guerra de Troia. El va ferir Aiax el locri. Va
ser l'únic dels licis que va tornar a la seva
patria. A la seva arribada, totes les dones li
van demanar notícies dels seus marits. Es-
cilaceu els va haver de confessar que tots
havien sucumbit. Plenes de calera, les do-
nes el van lapidar prop del santuari de Bel-
lerofontes. Més tard, i per ordre d' Apol-lo,
se li van retre honors divins.
IV, 789 is.; 825 is.; ese. a IV, 828; APOL·L., Ep.,
VII, 20; HIG., Fab., 125; 199; Ov., Met., VII,
62 i s.; XIII, 900 a XIV, 71; L. P., a Met., arg.
del eant XIV; SERVI, Com. Egl., VI, 74; En., III,
420. Cf. V. BÉRARD, Navig. d'Ulysse. 2) EsQ.,
Coef, 613 is.; Ps. VrRG., Ciris, passim; VrRG.,
G., I, 404 i s.; SERVI, Com. Egl., VI. 74; Ov.,
Met., VIII, 6 is.; APOL·L., Bibl., III, 15, 8; PAus.,
I, 19, 4; II, 34, 7; Tz., Com. Al., 650; ese. a EuR.,
Hip., 1200; HIG., Fab., 198.
Escilaceu: Q. E., X, 147 is.
175
ESCIR (EK'ipo~).1. Un heroi amb aquest
nom és un endeví que es va traslladar de
Dodona a Eleusis en el decurs de la guerra
que hi va haver entre aquesta ciutat i Atenes
en temps d'Erecteu. Va morir a la batalla i
va ser enterrat a la via sacra d'Eleusis, en
un lloc que s'anomena Esciró.
2. També es diu Escir un heroi de Sa-
lamina que proporciona a Tesen mariners
experimentats i, en especial, el seu pilot
Nausítous, quan Teseu va partir cap a Cre-
ta per matar el Minotaure. És fon;;a difícil
distingir aquest Escir d'Esciró de Megara
(v. l'article següent).
ESCIRÓ (EKÍpwv). Segons la versió
comuna del mite, Esciró era un corinti, fill
de relops, o potser de Posidó, que s'havia
establert al territori de Megara, en un in-
dret anomenat Roques Escironies, per on
passava el camí que anava arran de costa.
Obligava els viatgers a rentar-li els peus i,
mentre ho feien, els llarn;;ava al mar, on una
enorme tortuga esquirn;;ava els seus cossos.
Teseu, quan anava de Treze cap a Atenes,
el va matar.
Els historiadors de Megara, en canvi,
consideraven que tot alfo eren falornies i
que en realitat Esciró va ser un heroi bene-
factor, emparentat amb les millors famílies
del país. Se'l considerava casat amb Ca-
riclo, la tilla de Cicreu, que era fill al seu
torn de Salamina i de Posidó (v. Cicreu).
Del matrimoni d'Esciró i Cariclo va néixer
Endeis, que va ser !'esposa d'Eac i la mare
de Telamó i de Pele u (v. la taula 31, p. 414 ).
Segons aquesta versió, Teseu no l'havia
mort de retoma Atenes, sinó quan ja era rei,
en el decurs de la seva expedició per apode-
rar-se d'Eleusis. Una altra tradició establia
lligams de parentiu entre Teseu i Esciró, ja
que aquest passava per ser fill de Canet i
d'Heníoque, tilla de Piteu i, per tant, ger-
mana d'Etra, que era la mare de Teseu. De
manera que, segons aquesta versió, Teseu i
Esciró eren cosins germans, i se suposava
que, per expiar ;:questa mort, Teseu havia
institult el Jocs Istmics en honor d'Esciró
(v. també Sin is).
Finalment, a Esciró se'l presentava també
com un fill del rei de Megara, Pilas. El seu
Escir: 1) PAus., I, 36, 4. 2) PLUT., Tes., 17.
Esciró: APOL·L., Ep., I, 2; PLUT., Tes., 10; 25;
BAQ., XVII, 24 is.; D. S., IV, 59, 4; PAus., I, 44,
8; ese. a EuR., Hip., 979; Ov., Met., VII, 443 is.;
HIG., Fab., 38; PAUS., I, 39, 6; II, 29, 9.
Escites: HERóD., IV, 9 i 10; E. B., s. v. L:KÚ-
8cn; D. S., II, 43.
avi era Clesó, i el seu besavi, Lelex. Es va
casar amb una de les tilles del rei d' Atenes,
d'on l'havien expulsat els tills de Mecíon.
Va entrar en conflicte amb Nisos, un dels
seus cunyats, després de la mort de Pandí-
on, perque Nisos havia obtingut el tron de
Megara. Tots dos es van sotmetre al judici
d'Eac, que distribuí el poder entre l'un i
l' altre: va donar la reialesa a Nisos i el co-
mandament de l'exercit a Esciró.
ESCITES (EKÚ8r¡~). Escites, heroi epo-
nim dels escites, és considerat de vega-
des till d'Heracles i d'un monstre femení
amb cos de serp, identificat amb Equidna
(v. aquest nom). Se li solien atribuir dos
germans, Agatirs i Geló. Quan Heracles es-
tava a punt d'anar-se'n d'Escítia, Equidna li
pregunta que havia de fer amb aquells fills
quan arribessin a la majoria d'edat. L'heroi
li lliura aleshores un dels dos ares que duia i
el seu cinturó, d' on penjava una copa d' or.
I li va dir que aquell dels tres fills que fos
capa~ de tibar l'arc i de posar-se el cinturó
tal com ell ho feia, rebria el poder sobre el
país. Escites va ser l'únic dels tres que va
poder complir aquestes condicions, i la seva
mare li lliura el poder, mentre que els seus
germans partien cap a l'exili.
Una tradició citada per Diodor presenta
Zeus com a pare d'Escites en lloc d'Hera-
cles.
ESFER (E<pa'ipo~). Nom que es va do-
nar a Cil ·las, conductor del carro de Pelops,
quan se li va atorgar, després de la seva
mort, la categoría d'heroi. Era l'eponim de
l'illa d'Esfera, prop de Treze. Mentre li ofe-
ria un sacrifici noctum, Etra va ser sorpresa
per Posidó (v. Etra, Egeu i Teseu; v. també
Cif.las).
ESFINX (E<píy~). Monstre femení amb
rostre de dona, pit, potes i cua de lleó, i do-
tat d' ales d' ocell rapinyaire. L'Esfinx es re-
laciona, sobretot, amb la llegenda d'Edip i
amb el cicle teba. Així consta a la Teogonía
d'Hesíode. A vegades se la considera tilla
d'Equidna i d'Ortre, el gos de Geríon, i, en
aquest cas, germana del lleó de Nemea.
Pero també es deia que el seu pare era el
monstre Tifo (v. aquest nom). Més curiosa
és la tradició que presentava l'Esfinx coma
Esfer: PAUS., II, 33, 1; V, 10, 7; v. Cil·las.
Esfinx: HES., Teog., 326 i s., i ese. ad loe.;
APOL·L., Bibl., III, 5, 8; SóF., E. R., 391 i s.;
EuR., Fen., 45 i s.; ese. a 26; 45; 1760; D. S.,
IV, 63; PAus., IX, 26, 2 is.; HrG., Fab., 67; SEN.,
Oed., 92 i s.; ATEN., X, p. 456 b; Tz., Com. Al.,
7; M. DELCOURT, Oedipe, p. 104 s.

filla natural de Laios, el rei de Tebes, o fins
i tot del beoci Ucalegont.
Aquest monstre va ser enviat per Hera
contra Tebes per castigar la ciutat pel crim
de Laios, que havia estat amant del fill
de Pelops, Crisip, amb un amor culpable
(v. Crisip i Laios). El monstre es va establir
en una muntanya situada a l' oest de la ciu-
tat. Des d' allí assolava el país tot devorant
els éssers humans que passaven a prop seu.
Sobretot plantejava als viatgers enigmes
que no podien, resoldre i, aleshores, els ma-
tava. Només Edip va ser capa<; de respon-
dre, i el monstre, desesperat, es llans;a de
dalt d' una roca i es va matar. També s' afir-
ma va que Edip l'havia travessat ambla seva
llan¡;a (v. Edip).
ESMÁRAG (L:µápayoc;). Esmarag, jun-
tament amb Asbet, Sabactes i Omodam,
era un dels genis del mal que es divertien
provocant la trencadissa de la ceramica als
foms dels terrissaires. Els artesans els adre-
¡;aven una pregaria abans de comen¡;ar la
cocció de les peces.
ESMERDI (L:µÉp8wc;). Esmerdi, fill de
Leucip, que ho era de Naxos, és el tercer reí
de la dinastía caria que es va instal-lar a Na-
xos quan se'n van anar els tracis, primers
colonitzadors de l'illa. Sota el seu regnat,
Teseu, en tomar de Creta, abandona Ariad-
na per ordre de Dionís.
ESMICRE (L:µiKpoc;). Esmicre és fill de
Democle, un habitant de Delfos. Democle
s'havia traslladat a Milet amb el seu fill,
que només tenia tretze anys. Pero, a !'hora
de tomar a Delfos, el pare va abandonar el
nen al' Asia Menor. Esmicre va ser recollit
per un fill d'Eritarses, que guardava un ra-
mat de cabres al camp, i condult al davant
d'aquest. Eritarses, després d'interrogar el
nen, se'l queda i el va criar com si fos fill
seu. Un día, Esmicre i el seu germa adoptiu
van trobar un cigne i es van barallar amb els
nens de les rodalies per saber a qui perta-
nyia. Aleshores se'ls va apareixer la deessa
Leucotea, que els ordena que demanessin
als milesis la instauració d'uns jocs gim-
nastics en honor seu en que participa.ríen els
nens. Posteriorment, Esmicre es va casar
Esmarag: Epig1: hom. (ed. Baumeister), 14,
9 is.
Esmerdi: D. S., V, Sl.
Esmicre: CoNó, Narr., 33; L. P., Com. Teb.,
VIII, 198.
Esminteu: PLUT., De sol!. anim., 36.
Esmima: 1) EsTR., XI, p. SOS; XII, p. SSO;
176
ambla filla d'un noble de Milet, amb qui va
tenir un fill, Brancos (v. aquest nom).
Una altra versió afirmava que l'aparició
havia recomanat al pare adoptiu d'Esrnicre
que tractés el nen amb la maxima atenció.
Aleshores Eritarses li dona lama de la seva
filla, i ella va ser la rnare de Brancos.
ESMINTEU (L:µ1v8E:úc;). Esminteu és
un dels companys d'Equelau, fill de Pentil
(v. aquest nom), primer colonitzador de
l'illa de Lesbos. Un oracle havia orde-
nat que la seva filla morís ofegada al mar.
L'amant de lajove, Enal, es precipita al mar
amb ella. Els déus, commoguts davant de
tanta abnegació, van aplacar la seva ira i els
van salvar.
ESMIRNA (L:µúpva). Una primera he-
roi:na d'aquest nom és una amazona que
va fundar diverses ciutats de l' Asia Menor,
principalment Efes i Esmima.
Esmima és igualment el nom de la mare
d' Adonis, també anomenada Mirra. En uns
casos passa per ser filla de Tías, que és fill
de Belos i de la nimfa Oritia; en altres, filla
del rei Cíniras.
ESON (Afowv). Com Amitaon i Feres,
Eson era fill de Creteu i de Tiro (v. les taules
1, p. 8, i 23, p. 302). Casat amb Polimede,
filla d' Autolic, per mitja d'aquesta alian¡;a
va esdevenir besoncle d'Ulisses; pero altres
tradicions li atribueixen com a esposa Alcí-
mede, filla de Fílac (v. la taula 22, p. 287).
Pelias era el seu germanastre, i Ja.son, el seu
fill. Pelias li arrabassa el regne de Iolcos,
que li havia llegat el seu pare Creteu, i envía
Ja.son a la conques ta del velló d' or. Quan va
córrer el rumor de la mort dels argonautes,
Pelias, ja no tenint por de res, va voler ma-
tar Eson. Aquest va demanar com a favor
que li deixessin triar la forma de morir, i
s'enverina amb sang de toro. Ovidi, en can-
vi, explica que Eson va tomar a veure el seu
fill i que Medea el va rejovenir amb els seus
encanteris.
ESPARTA (L:rráprn). Eponima de la ciutat
d'Esparta, filla de l'Eurotas i de Cleta, i es-
posa de Lacedemon. És mare d' Amielas i Eu-
rídice (v. la taula 5, p. 106). De vegades tam-
bé és tinguda per mare d'Hímer id' Asine.
XIV, p. 633; E. B., s. v. "Ecpwoc;; TAc., Ann., IV,
S6. 2) v. Adonis.
Eson: APOL·L., Bibl., I, 9, 11i16; 27; Od., XI,
2S9; A. R., Arg., I, 46; 233; Ov., Her., VI, lOS;
Met., VII, 163 i 2SO s.; HIG., Fab., 3; 13; D. S.,
IV, SO; V. FL., Arg., I, 777 s.
Esparta: APoL·L., Bibl., III, 10, 3; PAus., III,
1, 2; ese. a EuR., Or., 626.
177
ESPARTS (L:rraproí). Els Esparts, els
«homes sembrats», són els que van néixer
de les dents del drac mort per Cadme a
l'indret de la futura Tebes, que l'heroi ha-
via sembrat per consell d' Atena (o d' Ares).
Van sortir de terra armats i es van destruir
mútuament. Només en van sobreviure cinc:
Ctoni, Udeu, Pelor, Hiperenor i Equíon.
Cadme els va admetre a la ciutat i amb la
seva ajuda va construir la Cadmea, que és
la ciutadella de Tebes (v. també Cadme).
ESPERQUEU (L:m:pxaóc;). Déu del riu
homonim, fill, com tots els rius, d'Oce-
an i Tetis. A ell dedica Peleu la cabellera
d' Aquil-les perque el seu fill torni sa i es-
talvi de la gue1Ta de Troia. S 'explica aques-
ta ofrena dient que Esperqueu era cunyat
d' Aquil·les, ja que, segons sembla, s'havia
casat amb la filla de Pele u, Polidora (v. Po-
lidora). Se li atribueix la paternitat de Drí-
ops (v. aquest nom), fundador del poble
dels dríops; també se suposa que és pare de
les nimfes de l'Otris.
ESQUEDI (L:xt:8íoc;). Esquedi és un
dels pretendents d'Helena. Va participar en
la guerra de Troia al capdavant d'un con-
tingent focidi, acompanyat del seu germa
Epístrof. Els dos eren fills d'Ífit -que ho
era de Naubol- i d'Hipolita. Va morir a
mans d'Hector. Acabada la guerra, el con-
tingent focidi que Esquedi comanava va ser
desviat per una tempestat a la costa italiana,
on els supervivents van fundar la ciutat de
Temesa. Les seves cendres van ser portades
a Antícira, a Focida.
ESQUENEU (L:xo1vt:úc;). 1. Un heroi
anomenat Esqueneu és pare d' Atalanta i
de Climen. Se'l considerava originari de
Beocia, pero havia emigrat a l' Arcadia. En
ambdós pai:sos va donar nom a una ciutat.
2. Un altre Esqueneu, fill d' Autonous, va
ser transformat en ocell (v. Acantis).
3. Sobre un Esqueneu fill d' Atamant i
Temisto, v. la taula 34, p. 457.
Esparts: V. Cadme, i ese. a EuR., Fen., 942; a
A. R., Arg., III, 1179.
Esperqueu: Il., XVI, 174; ese. a XXIII. 142;
A. L., Tr., 22; 32.
Esquedi: HIG., Fab., 97; Jl., II, S 17; XVII,
306; ef. XV, SlS; PAus., X. 4, 2; 30, 8; 36, 10;
APOL·L., Bibl., III, 10, 8; LrcóFR., Alex., 1067 i
s.; i Tz., ad loe.; EsTR., IX, 3, 17, p. 42S.
Esqueneu: 1) APOL·L., Bibl., I, 8, 2; Tz.,
Com. Al., 22; ese. a A. R., Arg., I, 769; Il, 1144;
E. B., s. v. I:xo1vc:úc;; D. S., IV, 34; HES., fr. 41
(Rz); ese. a EuR., Fen., ISO; a TÉÓCR., III, 40;
ESTENEBEA
ESTÁ.FIL (I:Tá<pu/...oc;). Esta.fil significa
en grec «el rai:m». És el nom de diversos
personatges, que és for¡;a difícil distingir,
tots relacionats amb el cicle de Dionís, el
déu de la vinya.
1. De vegades Estafil és un pastor del reí
etoli Eneu. Cada dia portava els ramats a
pasturar, i s'adona que una de les cabres
tomava més tard que les altres i sembla-
va més alegre. La va seguir i va veure que
menjava un fruit que ell no coneixia. Ho
va explicar al rei, i aquest va tenir la idea
d'esprémer el suc del rai:m i en va extreure
vi. D'aquesta manera s'inventa el vi. Al nou
líquid se li dona el nom del rei, (oivoc;, en
grec, significa <<Vi»), i el fruit, s' ano mena
«estafil».
2. Una llegenda similar presenta Estafil
com un fill de Sile, el vell company de Ba-
cus. Ell hauria estat el primer a introduir el
costum de barrejar l'aigua amb el vi.
3. Tanmateix, el més freqüent és conside-
rar Esta.fil fill dels amors de Dionís i Ariad-
na, després que Teseu l'abandonés a Naxos
(v. la taula 30, p. 367), tot i que una tradició
el fa fill del mateix Teseu. Era germa de
Toant, Enopió i Peparet, als quals s' afegien
de vegades Latramis, Evantes i Tauropolis.
Esta.fil es va casar amb Crisotemis, amb qui
va tenir tres filles: Molpadia, Reo i Parte-
nos - i segons certs autors, una quarta,
Hemítea-. Per part de Reo és avi d' Anios
(v. Reo). Pel que fa a les altres germanes,
v. Partenos i Lircos. Esta.fil figura entre els
argonautes.
Nonnos va introduir a les Dionisíaques
el personatge d'Estafil, desenvolupat sense
gran relació amb la llegenda anterior.
ESTENEBEA (L:8t:vÉ~oia). Estenebea
és la dona del rei Pretos. Generalment se
la considera filla del rei de Lícia fobates
(v. aquest nom); segons sembla, es casa amb
Pretos quan aquest, expulsat per Acrisi, va
emigrar al' Asia Menor (v. Pretos i Acrisi).
Pero hi ha també altres genealogies d'Es-
HIG., Fab., 173; 18S. 2)A. L., Tr., 7. 3)APOL·L.,
Bibl., I, 9, 2.
Estafil: 1) PROBUS, Com. G., I, 9. 2) PL. V.,
N. H., VII, 199. 3) PLUT., Tes., 20; PART., Erot.,
l; ese. a A. R., Arg., III, 997; APOL·L., Bibl., I,
9, 16; Ep., I, 9; ese. a LrcóFR., Alex., S70; D.
S.,V, 62.
Estenebea: cf. Il., VI, 164 (Antea); APOL·L.,
Bibl., II, 2, 1; 3, l; III, 9, 1 i s.; HIG., A. p., Il,
18; Fab., S7; 243; EusT., a la Jl., V, 1S8; VI, 174;
trag. perduda d'EuR., Estenebea, Nauek, T1: Gr.
Fr., 2a ed., p. S67 i s.; ese. a Jl., VI, IS7; 200;
ese. a Od., XI, 32S; 326; A. R., Arg., I, 161 is.

Pretides
Hiponous Ifis
1
1 1
Capaneu ,....,, Evadne
1
Es ten el
1
Cilarabes
Taula genealogiea nº 13
Els noms en cursiva representen una variant segons Pausanias, II, 18, 5.
tenebea: tilla del rei de Lícia Amfíanax, o
del d' ArcadiaAfidant (v. la taula 10, p. 154,
que resum aquesta tradició). A la Ilíada, en
lloc d'Estenebea, apareix el nom d' Antea,
pero es tracta de la mateixa hero1na; el nom
d'Estenebea és el que va prevaler entre els
tragics.
A Tirint, com a esposa de Pretos, Este-
nebea fa un paper en el mite. Havia donat
al rei diverses tilles, les Pretides (v. aquest
nom), i un fill, Megapentes. La seva felicitat
es va veure pertorbada amb !'arribada a Ti-
rint del jove heroi Bel·lerofontes, la bellesa
del qual la va seduir. Estenebea li insinua
les seves pretensions, pero Bel·lerofontes
es nega a satisfer-les-hi. Irritada, Estenebea
!'acusa en secret davant de Pretos d'haver-
la volgut violar. Pretos, que sentia afecte
per Bel·lerofontes i que, a més, pel fet d'ha-
ver-lo purificat un cop d'un homicidi, no el
podia sacrificar amb les seves mans sense
cometre un sacrilegi, l' envia a Lícia, a casa
del seu sogre, amb una carta on demanava a
IObates que matés aquell que la portava (v.
Bel·lerofontes).
El final de l' aventura, després de les vic-
tories de Bel· lerofontes, va ser convertit
en drama per Eurípides en la seva tragedia
perduda Estenebea. L'heroi va tomar de Lí-
cia disposat a venjar-se de les calúmnies de
que havia estat víctima. Pero Pretos guanya
Estenel: 1) A. R., Arg., II, 913 i s., i ese. ad
loe. 2) APOL·L., Bibl., II, 5, 9. 3) !l., II, 564; IV,
367; V, 109 is.; 241; 319 is.; 835; VIII, 114;
IX, 48; XXIII, 511; APOL·L., Bibl., III, 7, 1; 10,
8; Hm., Fab., 97; 257; SERVI, Com. En., II, 261;
PAus., II, 30, 10; X, 10, 4; ese. a !l., IV, 106;
178
Pretos ,....,, Estenebea (v. la taula 32, p. 433)
Megapentes
Anaxagoras lfianira ,....,, Melamp
1 (v. la taula 1, p. 8)
Alector
Capaneu ,....,, Evadne
1 1
Eteocle Estenel
1 amistat amb Diomedes. A Troia comanda-
Cilarabes
temps i permet a Estenebea fugir amb el
cavan alat de Bel·lerofontes, Pegas. En la
seva fugida, Pegas la descavalca, i Estene-
bea cau al mar i es mata. U ns pescadors van
recollir el seu cos no gaire lluny de l'illa
de Melos i el van transportar a Tirint. Una
altra tradició afirmava que Estenebea es va
su1cidar en assabentar-se de la tomada de
Bel· lerofontes.
ESTENEL (l:8Évcf..oc;). Nom de diversos
herois, entre els quals:
1. El fill d' Actor i company d'Heracles,
a qui va seguir en la seva expedició contra
les amazones. Va ser ferit i va morir de tor-
nada, a Paflagonia, i va ser enterrat prop de
la costa. Més tard, quan els argonautes van
passar per la regió, Persefone li va permetre
tomar a la terra durant un quant temps per
veure'ls. Els argonautes li van oferir un sa-
crifici com si fos un heroi.
2. Un altre, també lligat al cicle d'Hera-
cles, era fill d' Androgeu i, en conseqüencia,
nét de Minos. El seu germa era Alceu. Quan
Heracles, que havia sortit a la conquesta del
cinturó de la reina de les amazones, arriba a
les costes de Paros, dos dels seus companys
van morir a mans de quatre dels tills de
Minos, que eren a l'illa. Per substituir-los,
Heracles s' endugué Estenel i Alceu. De tor-
nada, l'heroi va conquerir l'illa de Tasos, va
WESTERMANN, Myth., p. 346, l. v. l'art. Come-
tes, i SERVI, Com. En., VIII, 9; Tz., Com. Al.,
603; 610; 1093. 4) !l., XIX, 116, i ese. ad loe.;
APOL·L., Bibl., II, 4, 5; Tz., Com. Al., 838; EuR.,
Ale., 1150; Heraclides, 361; Ov., Met., IX, 273;
ese. a A. R., Arg., IV, 223; 228.
179
expulsar-ne els tracis i la va donar a Estenel
com a reialme.
3. Un Estenel, fill de Capaneu, és un dels
Epígons que van conquerir Tebes. La seva
mare era Evadne. D'Ifis -avi o onde seu,
segons les tradicions (v. /fis)- havia he-
retat una tercera pmi del reialme d' Argos.
Més tard, el seu fill Cilarabes va reunir sota
el seu poder la totalitat del regne.
Figura entre els pretendents d'Helena
i, com a tal, va participar· en la guerra de
Troia. Pero des de la presa de Tebes -que
és anterior a la guerra de Troia- havia fet
va un contingent de vint-i-cinc naus. Es va
distingir en la batalla, especialment al cos-
tat de Diomedes, de qui sembla haver estat
l'escuder. Temps enrere s'havia ferit el peu
saltant una muralla -potser en la presa de
Tebes- i només podia lluitar amb carro.
Amb posterioritat al seu retoro, acompanya
Diomedes a Etolia per restaurar al tron el
rei Eneu (v. Diomedes).
Es tracta probablement del mateix Este-
nel que és pare del Cometes que va enga-
nyar Diomedes amb Egialea (v. Cometes).
4. Un altre Estenel diferent dels anteriors
és undels fills dePerseui d' Andromeda(v. la
taula 32, p. 433). Les tradicions li atribu-
eixen com a esposa ara Nicipe, tilla de Pe-
lops, ara Artíbia (o Antíbia), tilla d' Amfi-
damant. Va tenir diversos fills: Alcínoe (o
Alcíone), Medusa, Euristeu (v. aquest nom)
i Ifis, o Ifit. Va regnar a la ciutat de Micenes,
fundada per Perseu.
ESTENELAU C~:8cvÉJ...m;). Fill de Cro-
top, de la família de Forbant (v. la taula 19,
p. 280). Va succeir el seu pare en el tron
d' Argos. Al seu fill Gefanor, Danau li recla-
ma el tron en arribar a Egipte (v. Danau).
ESTENTOR (l:TÉVTWP ). A la Ilíada s' es-
menta només un cop un Estentor que crida-
va com cinquanta homes. Aquest Estentor,
el nom del qual s' ha f et proverbial, no era
conegut altrament pels comentaristes, que,
tanmateix, expliquen que es tractava d'un
traci que havia fet un concurs de crits amb
Estenelau: PAus., II, 16, l; 19, 3.
Estentor: Il., V, 785; EusT., i ese. ad loe., i
ese. a II, 96.
Esterope: 1) D. S., III, 60; APOL·L., Bibl.,
III, 10, l; PAus., V, 10, 6; ERAT., Cat., 23; ef.
Tz., Com. Al., 149; 219. 2) APOL·L., Bibl., I, 7,
7. 3) APOL·L., Bibl., I, 7, 10; ese. a Od., XII, 39;
EusT., a Hom., p. 1709, 38. 4) APOL·L., Bibl.,
II, 7, 3; PAUS., VIII, 47, 5. 5) APOL·L., Bibl., III,
13, 3.
ESTIMFAL
Hermes (l' «herald» dels déus) i que, un cop
deITotat, havia estat immolat.
ESTEROPE (l:Tcpórrr¡). Esterope és el
nom de diverses hero1nes, de les quals:
1. És la tillad' Atlant i de Pleione, i figura
entre les Pleiades (v. la taula 27, p. 327). Es
va casar amb Ares, amb qui va tenir un fill,
Enomau. Pero una tradició afirmava que
s'havia casat amb el mateix Enomau. Una
altra la casava amb Hiperoc, amb qui va te-
nir Enomau (v. també Enomau).
2. Una altra figura entre les tilles de Pleu-
ró (v. la taula 26, p. 316).
3. Aquesta Esterope és diferent de la
mare de les sirenes, també etolia, tilla de
Portaon i d'Eurite, que es va casar amb el
déu-riu Aqueloos.
4. Una altra Esterope apm·eix en lanar-
ració que fa Apol·lodor de l'aliarn;a feta
entre Heracles i Cefeu, el rei de Tegea (v.
Cefeu).
5. També es diu Esterope una tilla
d' Acast, rei de !oleos. Quan Peleu es re-
fugia a la seva cort, Astidamia, que estava
enamorada de l'heroi, va fer veure en una
carta adrec;ada a Antígona, la dona de Pe-
leu, que el seu marit volia casar-se amb la
jove Esterope, fet que va provocar el su1cidi
d' Antígona (v. Peleu i la taula 23, p. 302).
ESTEROPES (l:Tcpórrr¡c;). Esteropes,
nom que recorda la paraula grega que sig-
nifica «llampec», és un dels ciclops (v. les
taules 6, p. 121, i 14, p. 212).
ESTILBE (l:TÍA~r¡). 1. Estilbe és tilla de
Peneu, el déu-riu de Tessalia, i de la nimfa
Creüsa (v. la taula 25, p. 313). Es va unir
amb Apol·lo i li dona dos tills, Centaure i
La.pites, eponim del llinatge dels fapites, el
poble tessali. Se li atribueix també un altre
fill, Eneu, pare de l'heroi Cízic.
2. Una altra Estilbe, tilla d'Eosfor, de ve-
gades és considerada mare d' Autolic.
ESTIMFAL (l:Túµcpaf..oc;). Un dels cinc
fills d'Elat i de la tilla de Cíniras, Laodice
(v. la taula 10, p. 154). És l'heroi eponim de
la ciutat d'Estimfal, situada al Peloponnes,
Esteropes: HEs., Teog., 141; CAL·L., H. a
Á.rt., 68; VrRG., En., VIII, 425; Ov., Fast., IV,
188; APOL·L., Bibl., I, 1, 2.
Estilbe: 1) ese. a Il., I, 266; D. S., IV, 69; V,
61; Ov., Am., III, 6, 31 is.; ese. a A. R., Arg., I,
948. 2) V. Autolic.
Estimfal: PAus., II, 24, 6; VIII, 4, 4; 22, 1;
35, 9; APOL·L., Bibl., III, 9, 1; 12, 6; ese. a A. R.,
Arg., II, 1052.
ESTIR
prop del llac del mateix nom (v. Heracles).
Va tenir diversos fills: Agamedes, Gortis,
Agelau, i una filla, Partenope, que dona a
Heracles un fill, Everes. Estimfal va defen-
sar victoriosament l' Arcadia dels atacs de
Pelops, fins al dia en que aquest dan-er, ve-
ient que no aconseguiria res per la fors,:a de
les armes, va fingir reconciliar-se amb ell
i el va matar en un banquet. Després l' es-
quartera i va disseminar-ne els membres
(v. Eac).
Segons una tradició obscura, Estimfal era
marit d'Ornis i pare de les Estimfalides, jo-
ves que Heracles immofa per haver donat
hospitalitat als Molionides (v. Heracles).
ESTIR (Stirus o Styrus). Estir és un prín-
cep oriünd d' Albania (l'actual Daguestan)
que va pretendre la ma de Medea. Com que
el rei dels escites Anausis també s'hi volia
casar, van lluitar entre ells, i tots dos van
caure ferits. Quan fason va raptar Medea,
Estir la va perseguir, pero va morir ofegat
enmig d'una tempesta provocada per Hera.
ESTIX p::r6~). L'Estix és un riu dels
Inferns. A la Teogonia d'Hesíode, Estix
és la filla de més edat d'Ocean i Tetis. Pe-
ro la genealogia que Higí col·loca a l'inici
de les seves llegendes la presenta com un
dels descendents de la Nit i de l'Ereb (les
Tenebres). Figura entre les companyes de
jocs de Persefone a l' Himne homeric a De-
meter; hi ha, pero, una altra tradició, citada
per Apol·lodor, segons la qual Estix és la
mare de Persefone, i no Demeter. Sovint es
presenta Estix casada amb Pal·lant, amb qui
engendra Zelos, Nice, Cratos i Bia, és adir,
el Zel, la Victoria, el Poder i la Fors;a. Du-
rant el combat de Zeus contra els gegants,
va cón-er a auxiliar el sobira dels déus amb
els seus fills, i va contribuir a la seva vic-
toria. Com a recompensa, Zeus li concedí
ser la valedora dels juraments solemnes
pronunciats pels déus. _ tes.
Segons una altra versió, transmesa en un
fragment d'Epimenides, Estix es va unir
a un tal Piras (TIC:Ípm;) i li dona una filla,
Equidna (v. aquest nom). Finalment, un
dels fills atribu"it a Estix és Ascalab o As-
calaf (v. aquest nom).
Es donava el nom d'Estix a una font que
es trobava a l' Arcadia, no lluny de Nona-
Esti:r: V. FL., Arg., III, 497; V, 459; VI, 265 i
s.; VIII, 299 is.; 328 is.
Estix: HES., Teog., 361 is.; 383 is.; 775 is.;
CAL·L., H. a Zeus, 36; Hro., Pr., I, 17; H. h. a
Demeter, 424; APOL·L., Bibl., I, 2, 1; 3, 1; Tz.,
Com. Al., 707; EPIMENIDES, fr. 10, p. 236 (Kin-
180
cris (prop de la ciutat de Feneos). Aquesta
font brollava d'una roca elevada i després
es perdía sota terra. S' atribu"ia a les seves
aigües propietats pernicioses: eren veri-
noses per als homes i el bestiar, trencaven
el fen-o i els metalls, així com la ceramica
que s'hi submergia. Tanmateix, el case d'un
cavall resistía aquesta aigua, no l' afectava.
Pausanias, que ens ha conservat aquesta
enumeració de les propietats de l' aigua de
l'Estix, fa esment d'una llegenda segons la
qual Alexandre va ser enverinat amb l' aigua
d'aquesta font.
També es considerava que l' aigua del riu
infernal - i no la de la font, que es creía que
desembocava en aquest Iiu- tenia propie-
tats magiques. En aquest riu, Tetis va sub-
mergir Aquil·les per fer-lo invulnerable (v.
Aquil·les ). Pero, sobretot, l' aigua de l'Estix
servia als déus per pronunciar un jurament
solemne. Quan un déu volia comprometre's
amb un jurament, Zeus enviava Iris a omplir
una ge1Ta d'aigua de l'Estix, i la portava a
l'Olimp perque l'aigua fos «testimoni» del
jurament. Si després la divinitat cometía
pe1juri, li esperava un castig terrible. Ro-
mania un any sencer sense poder respirar i
no podía tastar ni l' ambrosía ni el nectar. Al
cap de l' any se li imposava una altra pro-
va. Durant nou anys quedava apartada de la
resta dels déus, que gaudien de vida eterna,
sense poder participar ni en els consells ni
en els banquets. Només després de deu anys
recuperava els seus plivilegis. Aquesta des-
cripció dels efectes del perjuri, continguda
en un passatge interpolat de la Teogonía,
dóna, a més, detalls sobre la naturalesa
d' aquesta aigua funesta. Consisteix -diu
el passatge- en un bras,: de l' ocea, exacta-
ment la decima part del riu inicial, mentre
que les altres nou són les espirals amb que
el riu envolta el disc de la Ten-a. Aquesta xi-
fra de nou espirals es torna a trobar en la
descripció virgiliana de l'Estix infernal, que
amb els seus meandres envolta el regne dels
Inferns (v. també Aqueront).
*ESTRIGES. En les creences populars,
les Estriges són demons femenins alats,
prove"its d'urpes semblants a les dels ocells
de presa i que es nodreixen de la sang i de
les entranyes dels nens (v. Cama).
kel); VIRO., En., VI, 439; SERVI, Com. En., IV,
462; PAus., VIII, 17, 6 is.; EsTR., VIII, p. 389;
HERÓD., VI, 74; APUL., Met., VI, 13 i s.; EuA,
N.A., X, 40.
Estriges: Ov., Fast., VI, 131 i s.; PETR., Sat.,
63; cf. PL. V., N. H., XI, 232.
181
ESTRIMO (:L:Tpuµw). Filla del déu-riu
Escamandre. Es va casar amb Laomedont
(v. la taula 7, p. 128). Per tant, és mare de
Príam (Podarces). Sobre els seus altres fills,
v. la taula esmentada. De vegades la mare
de Príam, en lloc d'Estrimo, es diu Placía,
o bé Leucipe.
(:Z::tpuµwv). Déu del riu
homonim de Tracia. És considerat pare
de Resos, a qui hauria engendrat amb una
musa, el nom del qual varia segons les fonts
(v. Resos). També se li atribueix la paterni-
tat de Brangas i d'Olint (v. aquests noms),
així com de Tereina i d'Evadne (v. la taula
20, p. 281).
U na llegenda narra que Estrímon va ser
un rei de Tracia, fill d' Ares. Quan el seu
fill Resos va caure mort a Troia, Estrímon,
desesperat, es llans;a al riu que aleshores
s' anomenava Palestí, que després passa
a anomenar-se Estrímon. Finalment, una
llegenda obscura fa referencia a un combat
entre Heracles i Estrímon. Quan l'heroi tor-
nava de robar els bous de Geríon, va arribar
a les ribes de l' Estrímon, que no va poder
travessar per manca de gual. Aleshores He-
racles va llans;ar unes pedres enormes en-
mig del corrent, de manera que va fer el riu
intransitable per als vaixells.
ESTROFI (:Z::tpóqno<;). l. Un primer
heroi amb aquest nom és el fill de Crisos
(v. aquest nom) i descendent de Focos i, a
través d'ell, d'Eac (v. la taula 31, p. 414).
Regnava a la ciutat de Crisa (Focida). La
seva mare és Antifacia, filla de Naubol. Per
part de la seva dona, Anaxíbia, és cunyat
d' Agamemnon (v. la taula 2, p. 14). Píla-
des és fill seu, al costat del qual es va criar
Orestes, amb qui va fer una amistat llegen-
daria (v. Orestes i Pílades).
2. Un altre Estrofi és nét de l'anterior, fill
de Pílades i d'Electra, la germana d'Ores-
ETALIDES (AleaAi8r¡<;). Fill d'Hermes
i d'Eupolemia, la filla de Mirmídon, Etali-
des va ser un notable arquer. Va participar
en l' expedició dels argonautes, als quals va
Estrimo: APOL·L., III, 12, 3; ese. Veron. a la
JI., XI, 5; Tz., Com. Al., 18.
Est:rímon: EUR., Res., 279; 346 i s.; ese. al v.
351; CoNó, Narr., 4; Ps. PLUT., De Fl., 21, 3; A.
L., Tr., 21; APOL·L., Bibl., I, 2, 5; II, 1, 2.
Est:rofi: 1) EuR., Or., arg.; ese. als v. 33; 765;
1233; PAUS., II, 29, 4; PíND., Pít., XI, 53 i ese.
ad loe.; Ov., Pont., III, 6, 25; EsQ., Ag., 840 is.;
SEN., Ag., 920 is. 2) PAUS., II, 16, 7.
Etalides: A. R., A1g., I, 54; v. FL., A1g., I,
servir d'herald. Havia heretat del seu pare
una memoria extraordinariament fidel, que
va conservar fins i tot després de la seva
mort, a l'Hades. D'altra banda, no sempre
es trobava entre els morts, sinó que tornava
a viure entre els humans durant breus perí-
odes, per tomar després als Inferns.
ETEMEA. Hi havia a l' illa de Cos un
rei anomenat Merops. La seva esposa, que
pertanyia al llinatge de les nimfes, duia el
nom d'Etemea. Arran del seu matrimoni,
aquesta nimfa havia deixat ~e pertanyer
al seguici de la deessa verge Artemis, que,
per castigar-la, la travessa amb les seves
fletxes. I l'hauria mort si Persefone no se
l'hagués emportada viva a l'Hades. El rei
Merops, privat així de la seva dona i sumit
en la desesperació, va provar de suicidar-
se, pero Hera se n' apiada i el transforma en
aliga; després el situa entre els astres per-
que, en canviar de forma, oblidés les penes
humanes.
ETEOCLES ('EtcoKí\.fí<;). Ete~cles, un
dels herois del cicle teba, és fill d'Edip i de
Iocasta, i germa de Polinices (v. les taules
9, p. 148, i 37, p. 512). En certes tradicions
la seva mare és Eurigania en lloc de Jocasta
(v. aquests noms). Quan l'incest d'Edip es
descobreix (v. aquest nom), els seus dos
fills l' expulsen de Tebes, i el pare els ma-
leeix i els vaticina que es barallaran i que
moriran l'un a mans de l'altre (pera altres
versions, v. Polinices). Per evitar que aques-
ta maledicció es compleixi, els dos germans
decideixen regnar alternativament, cadas-
cun durant un any. Eteocles és el primer a
assumir el poder, i Polinices marxa de Te-
bes per propia voluntat. Pero quan després
d'un any toma a reclamar el poder, Eteocles
l'hi nega. Aleshores Polinices se'n va a la
cort d' Adrast i, amb el seu ajut, organitza
una expedició contra la seva propia ciutat
(v. Adrast). Tanmateix, abans d'iniciar l'as-
salt, Polinices envía Tideu com a ambai-
xador per demanar a Eteocles per daiTera
vegada que respecti el pacte establert entre
ells dos. Eteocles insisteix en la seva negati-
437; Hro., Fab., 14; A. R., ibid., I, 641 s., i l'ese.
ad loe. (v. 645); Dróo. L., VIII, 1, 4; PoRF., Vida
de Pit., 45; cf. Tz., Chil., II, 722.
Etemea: Hro., A. p., II, 16.
Eteocles: APoL·L., Bibl., III, 6, 1 s.; Hro.,
Fab., 68; PAus., IX, 5, 5 s.; 25, 2; EuR., Fen., 63
s.; ese. ad loe.; SóF., E. C., 1295; EsTAcr, Teb.,
passim; EsQ., Set, passim. Sobre el nom, cf. P.
KRETSCHMER, a Glotta, 1954, p. 11; en contra, F.
V1AN (v. l'art. Mínias).

va, i l' exercit dels argius d' Adrast es llanca
a l' atac. Els dos germans s' enfronten en ~n
combat cos a cos tan acarnissat, que amb-
dós hi perden la vida. Després de la victoria
tebana, Eteocles rep una sepultura digna
mentre que Polinices resta sense honors fú~
nebres (v. Antígona).
A l'epoca de l'expedició posterior dels
Epígons, regnava a Tebes un fill d'Eteocles
Laodamant (v. Epígons). ' ~a d~cidir que fessin una cursa a Olímpia
ETER (Aietjp). És la personificació del
cel superior, on la llum és més pura que en
el cel que és més a prop de la Terra. Hesío-
de el considera fill d'Ereb i de Nix (l'Obs-
curitat i la Nit) i germa d'Hemera (la Llum
del Dia). Segons altres tradicions, Eter des-
prés d'unir-se al Dia, va engendrar l; Ter-
ra, el Cel i el Mar, a més d'un cert nombre
d' elei:nents abstractes, com la Pena, la Ira, la
Mentida, etc., així com Ocean, Temis, Tar-
tar, Briareu, Giges, Esteropes (els ciclops
d'Hesíode)_, Atlant, Hiperíon, Saturn, Ops,
Mon~~a, D10ne, les tres Fúries. En aquesta
rel_ac10 de noms, donada per Higí, es reco-
ne1xen elements extrets del mite d'Úran
(v. aquesta llegenda). Ciceró considera Eter
pare de Júpiter i de Caelus (és adir, Úran,
el cel personificat) i avi del Sol.
ETIL·LA (Al81i\i\a). Etil·la, tilla de Lao-
medont, és una de les captives troianes
que, després del saqueig de la ciutat, van
caure a mans dels grecs. Va ser lliurada als
companys de Protesilau. Pero quan les naus
d'aquest últim, després d'una tempesta,
van haver de dirigir-se a Pal-lene, a Tracia,
per proveir-se d'aigua, Etil·la incita les se-
ves companyes de captivitat a revoltar-se,
~ot recordant-los els mals que havien patit
I e!s que les esperaven, encara pitjors, si
ambaven a Grecia. Els va aconsellar que
cremessin les naus, cosa que elles van fer.
Com a conseqüencia, els grecs es van veure
obligats a quedar-se al país, on van fundar
la ciutat d'Escione. · hav!a estat el conductor del carro de Pelops.
ETNA (Al'.rvr¡). Etna, el nom del qual es
va donar després al volea que domina la ciu-
tat ,de Catana, era una nimfa siciliana tilla
d'Uran i de Gea, o, segons altres ver;ions
de Briareu, el gegant de cent mans. Qua~
Hefe_st i_Demeter es disputaven la possessió
de S1cíha (terra de volcans i de blat), Etna
HES., Teog., 124 s.; H!o., Fab., pref.;
Cic., Nat., III, 44.
EtiMa: CoNó, 13; PoMP. MELA, II, 2, 33; Tz.,
Com., 921.
Etna: ese. a TEóCR., I, 65; ef. SERVI, Com.
En., IX, 584.
182
hi va inte!venir com a arbitre. De vegades
se la considera la mare dels Palies (v. aquest
nom), que hauria concebut amb Hefest.
ETOL (Ah-wi\ó<;). Rei d'Elis al Pelo-
ponnes, fill d'Endimió i d'una ni~fa. Va te-
nir ~~m a germans i germanes Peon, Epeu,
Eunc1de (o Eurípile), Naxos i Pisos. Per
decidir quin dels fills el succeiria, Endimió
I designar el vencedor futur rei. Va vencer
Epeu. Peon va fugir a Macedonia. Etol es
~a quedar al Peloponnes, i, quan va mo-
nr, Epeu el va succeir en el tron. Tanma-
teix, després de matar el rei del país, Apis
(v. aquest nom), els fills de la víctima el van
obligar a exiliar-se, i es va traslladar al nord
~el golf de Corint, a la desembocadura del
nu Aqueloos. Allí, acollit en qualitat d'hos-
te. p~r ?oros, Laüdoc i Polipetes, fills de
Ftrn I d Apol-lo, els va assassinar i va reg-
nar al país després d'expulsar-ne els Curets
El país va rebre el nom d'Etolia en hono;
seu. La seva esposa va ser Pronoe, tilla de
Forbant, amb qui va tenir Pleuró i Calidó
(v. Endimió, Elis i la taula 26, p. 316).
ETRA (Alepa). Etra, tilla de Piteu rei de
Treze, i, per tant, néta de Pelops (v. l~ taula
2, p. 14), és la mare de Teseu. D'ella proce-
de1xen els drets de l'heroi al tron de Treze.
Etra va ser pretesa, primer, per Bel-
lerofontes, pero quan Egeu arriba a Treze,
procedent de Delfos, on havia consultat
l' oracle sobre la manera de tenir descenden-
cia, el rei Piteu, que havia entes el sentit de
l~ re?posta de l'oracle (v. Egeu), se les en-
gmya per unir la seva tilla al seu hoste sen-
se 9,ue ell se n'adonés. El resultat d'aquesta
u~11?. fou Teseu. També es contava que, la
v1g1ha del dia que havia d'arribar Egeu,
la deessa Atena va inspirar en somnis a Etra
el desig d' anar a una illa vei'na a oferir un
sac~ifici a l'heroi Esfer, que temps enrere
Alla va ser sorpresa per Posidó, que li va
prendre la virginitat. Aquella mateixa nit
ella va unir-se a Egeu, de manera que Tese~
pot passar tant per fill del déu com per fill
del mortal.
Mentre Egeu partía cap a Atenes, Etra
va quedar-se a Treze, on va criar el seu fill
(v. Teseu). Més tard, quan aquest, convertit
Etol: APOL·L., Bibl., I, 7, 6 i 7; PAus., V, 1, 2 a
8; ese. a PíND., Ol., I, 28; CoNó, 14.
Etra: APOL·L., Bibl., III, 10, 7; 15, 7; HIG.,
Fab., 14; 37; 92; 243; PLUT., Teseu, 3; 6; PAus.,
II, 33, 1 s.; V, 19, 3; /l., III, 144; Tz., Com., 494;
495; v. Teseu, Helena, Acamant.
183
en rei d' Atenes, va emprendre el viatge als
Inferns, va confiar a la seva mare Helena,
que ell havia criat. Pero Castor i Pol·lux,
els dos germans de la noia, van anar a alli-
berar-la i van fer Etra presonera. Aquesta
va seguir Helena com a esclava a Troia, de
manera voluntaria, es diu, i fins i tot va ser
ella qui, segons alguns autors, aconsella a
Helena que seguís Paris i abandonés Mene-
lau. A Troia, va criar el petit Múnit, el seu
besnét (v. Múnit). Després de la presa de
la ciutat, va ser reconeguda pels seus néts,
Demofont i Acamant, que van obtenir-ne
l' alliberament. Es deia que, en morir Teseu,
Etra va suicidar-se de pena.
EUBULEU (Eu~OUAEÚ<;). l. El nom
d'Eubuleu esta lligat a dos herois relacio-
nats amb els misteris eleusins. El primer se-
ria un germa de Triptolem, fill del sacerdot
de Demeter, Troquil, que havia fugit d' Ar-
gos i s'havia refugiat a 1' Atica; algunes tra-
dicions, pero, fan de Tiiptolem i d'Eubuleu
els fills de Disaules (v. Triptolem).
2. El segon heroi amb aquest nom era un
pastor de porcs que es trobava amb el seu
ramat a l'indret on Hades arrossega Perse-
fone als Inferns. Una part del bestiar va ser
engolida amb les dues divinitats. Aquest
incident explica el ritu que consistía a im-
molar un cert nombre de porcs a Eubuleu,
dins d'una sala subte11'Etnia, durant la festa
de les Tesmofüries. Com es pot observar,
el nom d'Eubuleu (el Bon Conseller, o
també el Benevol) és un sobrenom d'Ha-
des, que de vegades s' aplica a una divinitat
nascuda de Zeus i de Persefone, invocada
a Atenes conjuntament amb Tritopatreu i
Dionís.
EUDOR (EÜbwpo<;). Eudor és un fill
d'Hermes i de Polimela, la tilla de Filant.
L'havia criat el seu avi, i, en el moment
de la guerra de Troia, va seguir Aquil·les,
al capdavant de cinc esquadrons de mirmí-
dons. Aquil·les el fa company d'armes de
Patrocle quan aquest va a combatre sense
ell, durant la «calera» de l'heroi.
EUFEM (EÜ<pr¡µo<;). Eufem és un dels
argonautes. Fill de Posidó, havia heretat del
seu pare el do de caminar sobre les aigües.
Eubuleu: PAUS., I, 14, 2; ese. a LLUCIA, Dial.
de cort., II, l; CL. AL., Protr., p. 25; PAus., IX,
8, l; cf. Cic., Nat., III, 21, 53 (ed. Müller).
Eudor: !l., XVI, 179 s.; EusT., a Hom., p.
1697, 56.
Eufem: PíNo., Pít., I, 44; ese. a PíND., Pít.,
IV, 1 s.; A. R., Arg., I, 182; II, 536 s.; IV, 1755;
La seva mare era Europa, la tilla de Tici.
Durant l' expedició dels argonautes, quan
anaven a passar per les Simplegades, Eu-
fem va deixar anar el colom la sort del qua]
havia de donar a coneixer als navegants el
destí que els esperava (v. Argonautes). Du-
rant l' episodi de la llacuna Tritonida, Eufem
rep del déu Tritó una gleva de terra magica,
presagi de l' anada dels seus descendents a
la Cirenaica. I, de fet, Batos passa per ser
descendent seu. Finalment, Eufem llanc;a
també al mar la gleva de terra sagrada, que
fa sorgir l'illa de Tera. Es va casar amb La-
onome, germana d'Heracles. Amb Malaca
de Lemnos (v. Argonautes) engendra Leu-
cofanes, avi de Batos.
EUFORB (EÜ<pop~o<;). Euforb és un
heroi troia, fill de Pantous, causant de la
primera ferida de Patrocle. El va matar
Menelau. El seu escut, botí de guerra
de Menelau, estava dipositat al temple
d'Hera, a Argos. El tilosof Pifagoras creia
que en una «vida» anterior havia estat l'he-
roi Euforb.
EUFORIÓ (Eu<popíwv). Aquil·les, des-
prés de la seva mmt, va viure amb Helena
a les illes dels Benaurats. Allí van tenir un
fill, Euforió, un ésser sobrenatural i prove-
'it d'ales. Zeus s'enamora d'ell, pero el seu
amor no es va veure correspost. Per esca-
par-se' n, Euforió va fugir, pero el déu el
va atrapar a l'illa de Melos i el va fulminar
amb un llamp. Les nimfes de l'illa el van
enterrar, i Zeus, empipat, les transforma en
granates.
EUFRATES (Eu<ppchr¡<;). Per explicar
l' origen del nom del riu Eufrates s'havia
imaginat la llegenda següent: un home ano-
menat Eufrates tenia un fill, Axurtas. Un
dia, el va trobar dormint al costat de la seva
mare, el va prendre per un estrany i el va
matar. Després, en adonar-se del seu error,
desesperat, es llanc;a al riu Mede, que des
d' aleshores du el nom d'Eufrates.
EULÍMENE (Eui\1µÉvr¡). Eulímene
és una jove de Creta, tilla del rei del país,
<;:idó. El seu pare l'havia promes a un tal
Apter, que pertanyia a l'aristocracia de
l'illa; pero ella estimava Licast, i ell licor-
HIG., Fab., 14; Tz., Chil., II, 618; Com., 886.
Euforb: !l., XVI, 808; XVII, 1 s.; 81; PAUS.,
II, 17, 3; ese. a A. R., Arg., I, 645; Dróo. L.,
VIII, 1, 4.
Euforió: PrnL. HEF., IV, 1.
Eufrates: Ps.PLUT., De ji., 20.
Eulímene: PART., 35.
 EUMEL
responia, fins al punt que feia temps que
eren amants. Amb l'aixecament en armes
d'algunes ciutats cretenques contra Cidó, el
rei inteIToga l' oracle per saber com havia
d'obrar, i la resposta fou que havia d'ofe-
rir el sac1ifici d'una donzella als herois del
país. Cidó ordena triar-ne una a la sort entre
les joves, i li va tocar a la seva filla Eulí-
mene. Aleshores Licast, per salvar-la de la
mort que l' amenai:;ava, va explicar a Cidó
les relacions que mantenia amb la seva filla.
Pero el poble va considerar que aixo encara
era més motiu per mereixer la mort. Cidó
ordena obrir el seu cos i va p9der compro-
var que estava embarassada. Apter, per por
de les represalies de Licast, Ji prepara una
emboscada i el va matar. Després s' exilia a
Xantos, prop de Tennera (Lícia).
EUMEL (EuµriA.o<;). 1. Eumel és el nom
de diversos herois, entre els quals hi ha el
fill d' Admet i Alcestis, que figura entre els
combatents de la gueITa de Troia. Va por-
tar a Troia els cavalls que, en altre temps,
ApoJ.Io li havia confiat, durant la servitud
del déu a la cort d' Admet. Aquests cavalls,
objecte d' atencions divines, li van valer la
vict(nia durant els jocs fúnebres en honor
de Patrocle.
2. Un altre Eumel és un heroi de l'illa de
Cos, transformat en corb per la seva impi-
etat.
3. Finalment, un altre Eumel és el pare de
Botres, de Corint, que Apol·lo transforma
en ocell (v. Botres).
EUMEU (Euµmo<;). Eumeu és el por-
quer d'Ulisses, que s'havia mantingut fidel
a la memoria del seu senyor i que, en els
seus dominis d'Ítaca, s'esfori:;ava tant com
podia per conservar els seus béns. Era fill
d'un rei, Ctesi, que regnava a l'illa de Síria
(una de les Cíclades). Quan encara era un
infant, el van confiar a una esclava fenícia.
Pero ella, d' acord amb uns pirates, va rap-
tar el nen, que va ser venut com a esclau a
Laertes. En tornar a Ítaca, Ulisses, seguint
el consell d' Atena, va a trabar plimer Eu-
meu, que li serveix d'intern1ediari per a la
«reconquesta» del seu palau. Eumeu és el
primer a rebre'l i l'introdueix, disfressat de
pidolaire, entre els pretendents.
Eumel: 1) Il., II, 714; 763; XXIII, 376; Od.,
IV, 796. 2) i 3) v. Agró i Botres.
Eumeu: Od., XIII, 404; XIV, passim; XV,
301 s.; 403 s.; XVI, 11-153; XVII, 182 s.; 507
s.; XXI, 188 s.; XXII, l57 s.
Eumolp: HIG., Fab., 157; 273; AroL·L., Bibl.,
184
EUMOLP (EuµoA.rrn<;). Eumolp és, si
més no segons la tradició més difosa, fill de
Posidó i de Quíone, filla de Boreas i d'Ori-
tia (v. la taula 12, p. 168). Quíone, per por
del seu pare, llan9a al mar el nounat. Posidó
el va recollir i se'l va endura Etiopia, on el
confia a una filla que havia tingut amb Am-
fitrite, Bentesicime, que el va criar. Quan
Eumolp es va fer gran, el marit de la seva
mare adoptiva li va donar en matrimoni una
de les seves filles, pero Eumolp va intentar
violar una de les seves cunyades i va ser
desterrat. Amb el seu fill Ísmar, es dirigí a
la, cort del rei de Tracia Tegiri, que dona
a Ismar una de les seves filles. Pero Eumolp
va prendre part en una conjura contra el rei,
fou descobert i va haver de fugir. Aleshores
es va refugiar a Eleusis i es guanya la sim-
patia dels habitants de la ciutat. Més tard,
després de la mort d 'Ísmar, Eumolp es re-
concilia amb Tegiri, que el crida al seu cos-
tat i li llega el seu reialme. Va ser aleshores,
quan Eumolp era rei de Tracia, que esclafa
la guerra entre els habitants d'Eleusis i els
atenesos condui'ts per Erecteu (v. Erecteu).
Cridat pels seus amics, Eumolp va acudir a
ajudar-los al capdavant d'un exercit de tra-
cis. Pero va ser deITotat i mort pels atenesos.
El seu pare, Posidó, el venja aconseguint
que Zeus fulminés el vencedor, Erecteu.
Diverses tradicions atribueixen al traci
Eumolp la institució dels misteris eleusins.
Va ser ell qui purifica Heracles per la mort
dels centaures. La família sacerdotal dels
Eumolpides es considerava descendent
d'ell. Al seu fill Cerix (l'herald) se li as-
signa, després dy la seva mort, un paper
en els misteris. Es l' antecessor dels Ceri-
ces, els heralds, que presideixen les inicia-
cions eleusines.
Algunes tradicions vinculen Eumolp amb
Musen, a qui tan aviat consideren pare com
fill seu. Pero els autors són lluny de posar-
se d' acord sobre la personalitat del 'Eumolp
fundador dels misteris. Alguns arriben fins i
tot a considerar-lo un personatge totalment
diferent del fill de Quíone, i afirmen que és
fill de Deíope i nét de Triptolem.
EUNEU (EÜvEw<;). Euneu és fill de Jason
i d'Hipsípile, la reina de Lemnos a l'epo-
II, 5, 12; III, 14, 4; E. B., s. v.; ese. a SóF., E. C.,
1053; PAus., I, 38, 2; II, 14, 3; ese. a EuR., Fen.,
854; Foc1, Lex., s. v. Euµo.A.rrí8m. Cf. P. Fou-
CART, Les Mysteres d'Eleusis, París, 1914.
Euneu: APOL·L., Bibl., I, 9, 17; Il., VII, 467
s.; XXI, 40 s.; XXIII, 746-747; ef. XXI, 41;
EsTR., I, p. 41.
l85
ca en que les dones de l' illa havien matat
tots els homes i van tenir fills amb els ar-
gonautes que hi van ancorar (v. Hipsípile
i Argonautes). Tot i no figurar a l'exercit
aqueu que assetjava Troia, manté relaci-
ons d'amistat amb els grecs. Els forneix
vi i compra a Patrocle, al preu d'un crater
ben cisellat, un fill de Príam, Licaon. Quan
Hipsípile va ser venuda com a esclava al rei
Licurg de Nemea, Euneu la rescata i la re-
toma a Lemnos.
EUNOM (EÜvoµo<;). Quan Heracles, des-
prés del seu matlimoni amb Deianira, vivia
a la cort del seu sogre Eneu, rei de Calidó, va
tenir la desgracia de matar accidentalment un
nen anomenat Eunom, que servia com a co-
per i que era fill d'un parent d'Eneu, Arquí-
teles. Quan el coper li va abocar a les mans
aiaua tebia destinada a rentar-li els peus,
H~racles li va voler clavar una bufetada, i la
hi va donar amb tanta for9a que el va matar.
Arquíteles va perdonar a l 'heroi aquest ho-
micidi involuntari, pero, malgrat aixo, He-
racles s'exilia voluntariament i se'n va anar
amb la seva esposa i el seu fill a Traquis. A
Eunom a vegades se l' anomena Cíat.
EUNOST (EÜvooTo<;). Eunost és un
heroi de Tanagra, a Beocia, fill d'Elieu i
d'Escíada, i criat perla nimfa Eunosta. Va
rebutjar l'amor d'Ocne, filla de Coló, cosa
que li provoca la mort (v. Búcol).
EUQUENOR (Eux~vwp). Euquenor és
un dels fills de l'endeví corinti Poli'ide. El
seu pare l'havia advertit nombrosos cops
de la sort que li reservava el destí: podria
escollir entre una mort tranquil·la a casa i
una altra de violenta si anava amb els Atri-
des a lluitar a Troia. Euquenor va triar la
mort gloriosa i va caure en combat, abatut
per una fletxa de París.
EURÍAL (EupúcxA.o<;). Euríal és el nom
de diversos personatges:
l. Un argiu, fill de Mecisteu (v. la taula
1, p. 8), que participa en l'expedició dels
argonautes, en la dels Epígons i en la gue1Ta
de Troia, acompanyant Diomedes.
Eunom: AroL·L., II, 7, 6; D. S., IV, 36, 2;
PAus., II, 13, 8; ATEN., IX, 410 f; s.; Tz., Com.,
50-51; Chil., II, 456 s.; ese. a A. R., Arg., I,
1212.
Eunost: PLUT., Q. gr., 40.
Euquenor: /l., XIII, 663 s.; PíNo., 01., XIII,
82; Crc., Div., I, 40.
Euríal: 1) APOL·L., I, 9, 13; l6; III, 7, 2; Il., II,
559-568; VI, 20-28; XXIII, 653-699. 2) PART.,
Erot., 3. 3) VrRG., En., IX, 179 s.; 433.
2. És també el nom d'un fill d'Ulisses i
d'Evipe, filla del rei de l'Epir, Tirimmas,
i que va morir a mans del mateix Ulisses
(v. Evipe).
3. Finalment, és el nom d'un company
d'Eneas, un jove de gran bellesa, l'amistat
del qual amb Nisos s'ha fet famosa. Va mo-
rir en els combats contra els rútuls.
EURICIÓ (Eupu-ríwv). l. Eurició és el
nom d'un dels centaures, el que va tractar
de raptar la promesa de Pirítous, provocant
d' aquesta manera la gueITa entre els cen-
taures i els la.pites.
2. També és el nom d'un altre centaure
que Heracles va matar per haver intentat ca-
sar-se per la for9~ amb Mnesímaca, filla de
Dexamen, rei d'Olenos (v. Dexamen).,
3. També és el nom del fill d' Actor
(v. tanmateix Iros), un heroi originari de
Ftia, que participa en la cacera de Calidó.
Va ser a la seva cort on es refugia Peleu,
després de la mort de Focos (v. Peleu i Eac).
Eurició el purifica, li dona en matrimoni la
seva filla Antígona, així com una tercera
part del seu reialme. Durant la batuda per
ca9ar Calidó, Pelen mata accidentalment
el seu sogre. Coma conseqüencia d'aquest
nou homicidi, Peleu va haver de cercar asil
a la cort d' Acast (v. Acast i Astidamia).
4. Sobre Eurició, el pastor de Geríon,
v. Geríon i Heracles.
EURICLEA (EupÚKAElCX). 1. Euriclea és
el nom de la mare d'Edip en una versió de
la llegenda que desconeix l'incest de l'he-
roi. En efecte, en aquesta versió Euriclea és
la plimera esposa de Laios, i la seva segor.ia
dona, Epicasta, és la que es casa amb Ed1p
en morir el marit.
2. Així mateix, és el nom de la dida
d'Ulisses.
EURÍDICE (Eupu8íKrJ). 1. L'hero'ina
més famosa que porta aquest nom és la drí-
ada, esposa d'Orfeu. Un dia que passejava
amb les seves companyes, les naiades, per
un prat de Tracia, una serp la va mossegar.
El poeta Virgili, per lligar aquesta llegen-
Eurició: 1) Od., XXI, 295 s., i l'ese.; Ov.,
Met., XII, 219; PAUS., V, 10, 2. 2) HIG., Fab., 31;
33; APOL·L., Bibl., II, 5, 4; v. Dexamen i Cen-
taures. 3) APOL·L., Bibl., I, 8, 2; III, 13, 1; ese.
a Jl., XVI, 175; Tz., Com., 175; A. L., Tr., 38;
Ov., Met., VIII, 311; D. S., IV, 72, 6; ese. a AR.,
Núv., 1063; EusT., a Hom., p. 321 (Jl., II, 684).
Euriclea: 1) Ese. a EuR., Fen., 13. 2) Od., I,
429; XIX, 401; H!G., Fab., 125.
Eurídice: SEN., H. f, 569 s.; H. O., 1061
s.; Ov., Met., 1 a 64; V1RG., G., IV, 454 s., i
 EURIGANIA
da amblad' Aristeu, suposa que l'accident
es produí quan la jove fugia d'ell, que la
perseguía per violar-la. Un cop marta Eurí-
dice, Orfeu la va plorar i, en la seva deses-
peració, no dubta a baixar a l'Hades a cer-
car-la. Amb els seus cants va ser capa<_;; de
commoure les divinitats infernals, que li
van permetre que la retornés a la teITa, pero
amb la condició que no provés de mirar-la
abans de sortir a la llum del sol. Eurídice el
seguia en el camí de retorn, i ja estaven a
punt de so11ir de l 'Hades quan Orfeu, que
no podia resistir més el desig de tornar-la
a veure, es gira. Immediatament, una for9a
iITesistible va arrossegar Eurídice un altre
cop als Inferns, i Orfeu va haver de tornar
tot sol a la teITa.
2. Eurídice és també el nom de la filia de
Lacedemon i d'Esparta, que amb Acrisi va
engendrar Danae (v. les taules 5, p. 106, i
32, p. 433).
3. És igualment (almenys en la tragedia
perduda d'Eurípides Hipsípile) el nom de
la dona del rei de Nemea Licurg, la mare
d 'Arquemor.
4. Hi ha una Eurídice filla d' Amfiarau
i d'Erifile (v. la taula 1, p. 8) (potser és la
mateixa que !'anterior).
5. Una altra és la muller de Creont, rei de
Tebes, que no va poder suportar la mort del
seu fill Hemon i es va penjar (v. Antígona),
etc.
EURIGANIA (Eúpuyá:vaa) l. Eurígane
i Eurigania són els noms de !'esposa d'Edip
en les versions més antigues del mite, les
quals desconeixen l'incest amb Iocasta.
Amb Eurigania, i no amb Iocasta, Edip
hauria tingut els seus quatre fills: Eteocles,
Polinices, Antígona i Ismene.
2. Eurigania, segons una tradició molt
similar, és filla d'Hiperfant; amb ella, Edip
engendra els seus fills, mentre que Epicasta
és el nom de la seva mare. En aquesta ver-
sió, tot i que Edip es casa amb Epicasta, no
té fills amb ella (v. Euriclea i Edip).
EURÍLOC (EúpúJwxo<;). Company i
lloctinent d' Ulisses a l' Odissea. S 'havi a
casat amb la germana d'Ulisses, Ctímene
SERVI ad loe.; Hra., Fab., 164; APOL·L., Bibl., I,
3, 2; Moscos, Id., III, 124; D. S., IV, 25; CoNó,
45; PAus., IX, 30, 6; v. la llegenda d'01jeu. 2)
APOL·L., Bibl., II, 2, 2; III, 10, 3. 3) APOL·L., Bibl.,
I, 9, 14; III, 6, 4; Hra., Fab., 273 (v. Arquemor).
4) PAus., V, 17, 7. 5) SóF., Ant., 1180 s.
Eurigania: 1) Ese. a EuR., Fen., 1760, i 13.
2) APOL·L., Bibl., III, 5, 8; PAus., IX, 5, 5; ese. a
EuR., Fen., 63.
186
(v. aquest nom). A l'illa de Circe la sort el
designa a ell per sortir a explorar, pero no
entra al palau de la fetillera i torna per ex-
plicar al seu cap la transformació deis seus
companys. Més tard, és ell qui aconsella
la conveniencia de desembarcar a l' illa on
pasturen les vaques del Sol, i és el respon-
sable de la maledicció que provoca el sa-
crilegi deis companys d'Ulisses, els quals
no van dubtar a degollar i a menjar-se les
vedelles del déu. Va morir amb ells.
EURIM (Eüpuµo<;). Eurim és un heroi
originari d'Ólenos -probablement Ólenos
d'Etolia- que calumnia Castor davant de
Pol·lux. Castor s'afanya a comunicar la ca-
lúmnia al seu germa, el qual mata Eurim a
cops de puny. O bé el mateix Pol·lux hauria
venjat espontaniament Castor infiigint-li el
mateix castig.
EURÍMAC (Eúpúµaxo<;). A l' Odissea,
Eurímac és un deis pretendents de Penelope
més destacats. Insulta Ulisses quan aquest
es presenta a palau disfressat de pidolaire i
li llan9a un escambell. Quan l 'endeví Teo-
climen prediu als pretendents la fi que els
espera, Eurímac se'n burla i l'acusa d'ha-
ver-se begut l'enteniment. Durant la prova
de l'arc, Eurímac no aconsegueix tibar-lo,
amb gran vergonya per part seva. A l' esce-
na final, un cop mort Antínous, tracta deba-
des de reconciliar-se amb Ulisses; alesho-
res l' escomer amb la seva es pasa i mor d' un
impacte de fietxa.
EURIMEDONT (EúpuµÉbwv). Nom de
diversos herois.
l. El més antic és un gegant que regnava
sobre un poble de gegants, als confins de la
TeITa. Els seus actes violents van provocar
la seva ruina i la deis seus súbdits. Es diu
que viola Hera, quan encara era una nena,
i que amb ella va engendrar Prometeu. Aixo
provoca la ira de Zeus (v. també el mite de
Prometeu, del qual aquesta versió, for9a
sospitosa, sembla una modificació recent).
2. Eurimedont és també un fill de Minos i
de la nimfa Paria; els seus germans són Ne-
falió, Crises i Filolau (v. la taula 30, p. 367).
Durant la seva expedició contra les amazo-
Euriloc: Od., X, 205 s.; 429 s.; XII, 278; 339 s.
Eurim: HESIQur, s. v. Eupúµm;; PwT., De
frat. amare, 11; LIBAN!, Epist., 389.
Eurímac: Od., II, 177; XVIII, 349 s.; XX,
359 s.; XXI, 245 s.; XXII, 44 s.
Eurimedont: 1) Od., VII, 58; ese. a !l., XIV,
295. 2) APOL·L., Bibl., II, 5, 9; III, 1, 2. 3) PAUS.,
II, 16, 6.
187
nes, Heracles desembarca a Paros i, com
que dos dels seus companys havien mort
a mans deis fills de Minos, els va atacar i
els mata. Després posa setge a la ciutat, i els
habitants, per calmar-lo, li van pregar que
agafés dos dels seus prínceps per substituir
els seus companys morts. Heracles va pren-
dre els dos néts de Minos, els fills d' Andro-
geu, Alceu i Estenel.
3. Finalment, es coneix un altre Eurime-
dont, auriga d' Agamemnon. Va morir amb
el seu amo a Micenes, a mans d'Egist.
EURÍNOM (Eúpúvoµo<;). Pausanias és
l'únic que ens ha conservat el record d'un
geni anomenat Eurínom, que devorava la
carn deis cadavers enteITats i només en dei-
xava els ossos.
EURÍNOME (Eúpuvóµ11). Eurínome és
una de les deesses de la primera generació
deis déus, la deis Titans. És filia d'Ocean i
de Tetis (v. la taula 38, p. 530). Abans que
regnés Cronos, era sobirana, juntament amb
Ofíon, de les faldes nevades de l'Olimp,
d' on va ser expulsada per Cronos i Rea, que
van usurpar, respectivament, els trons d'Ofí-
on i d'ella mateixa. Ofíon i Eurínome es van
refugiar al mar. Allí, en companyia de Tetis,
Eurínome va acollir Hefest quan aquest va
ser precipitar de l'Olimp (v. Hefest).
Estimada per Zeus, va engendrar les Gra-
cies, Aglaia, Eufrosine i Talia, així com el
déu-riu Asop. Eurínome tenia consagrat un
temple molt antic als voltants de Figalia,
santuari que s'al9ava enmig d'un bosc de
xiprers. L' estatua de culte que representava
Eurínome tenia, a la part de dalt, aspecte de
dona i, de cintura en avall, forma de peix.
EURÍPIL (Eúpú7rl)A.oi;). l. El primer
deis herois que du aquest nom és un cab-
dill deis tessalis, fill d'Evemon, que parti-
cipa en l' expedició contra Troia. Va matar
successivament Hipsenor, Melant i Api-
saon. Paris el va ferir, pero Patrocle el va
aj u dar.
2. El segon és un heroi local de Patres, al
golf de Corint, generalment identificat amb
!'anterior. Es deia que, temps enrere, els
habitants de Patres havien d'oferir anual-
ment a Artemis la jove més bella i el jove
Eurínom: PAus., X, 28, 4.
Eurínome: HES., Teog., 358; 907; APOL·L.,
Bibl., III, 12, 6; Il., XVIII, 394 s.; A. R., Arg., I,
503; Tz., Com., 1192; PAus., VIII, 41, 4 s.
Eurípil: 1) Il., II, 734-737; V, 76-83; VI, 36;
XI, 575-592; 806-848; Hra., Fab., 81; 97; 114.
Cf. Ov., Met., XIII, 353 (on potser es tracta
més ben plantar de la ciutat, per expiar el
sacrilegi comes per Melanip i la sacerdo-
tessa Cometo al temple de la deessa (v. Co-
meto, 2). Com a part que li pertocava del
botí de Troia, Eurípil havia rebut un petit
cofre misteriós. Quan el va abrir, va patir un
atac de bogeria. L' oracle li havia dit que se
li curaría quan, de tornada a casa, es trobés
amb la celebració «d'un sacrifici inusual»;
a més, l'oracle l'advertia que s'hauria d'es-
tablir al país on trobés l' esmentat sacrifici.
En aITibar a Patres, va presenciar el sacrifi-
ci ofert anualment a Artemis i va compren-
dre que l'oracle s'havia complert. Pero,
com que els habitants de Patres, per la seva
banda, també havien estat advertits per
l' oracle que la seva ofrena deixaria de ser
necessaria el dia que un cabdill estranger
la presenciés, quan van veure desembar~ar
Eurípil van comprendre que la colera d' Ar-
temis s'havia aplacat. Eurípil es va establir
a Patres, on va morir. Es mostrava la seva
tomba a l' acropolis de la ciutat.
3. El tercer heroi d' aquest nom és un rei
de l'illa de Cos, fill de Posidó id' Astipalea.
Quan Heracles, de tornada de Troia, ancora
a Cos, Emipil i els seus fills van provar de
rebutjar-lo, pero Heracles va entrar a la ciu-
tat de nit i els va matar.
4. El quart és el fill de Telef de Pergam,
que va combatre al costat dels troians. Tan-
mateix, Telef havia promes, en el moment
de guarir-se, que ni ell ni cap deis seus
descendents lluitarien contra els grecs.
Pero a Astíoque, germana de Príam i mare
d'Eurípil, la van convencer perque enviés
el seu fill a Troia, on va trobar la mort a
mans de Neoptolem. La dona havia estat
subornada amb un regal: el peu de cep d'or
que, en una altra ocasió, Zeus havia ofert
a Ganimedes. Eurípil és el pare de Grinos
(v. aquest nom).
5. El cinque és un fill de Posidó que reg-
nava al teITitori de Cirene (Líbia). Va oferir
a Eufem una gleva de terra com a present
d'hospitalitat quan els argonautes van tra-
vessar la llacuna Tritonida (v. Eufem). Se-
gons Píndar, Eurípil és l' encarnació del
mateix déu Tritó. Segons altres, és el seu
germa; la seva mare és Celeno, filia d' At-
d'Eurípil 3); Vma., En., II, 114. 2) PAus., VII,
19, 1 s. 3) Jl., II, 677; ese. a XIV, 255; PíND.
Nem., IV, 25, i ese.; APOL·L., Bibl., II, 7, l. 4)
Ese. a Juv., Sat., VI, 654; Od., XI, 519, i ese.;
Hra., Fab., 112; 113; SERVI, Com. Egl., VI, 72.
5) PíND., Pít., IV, 33; A. R., Arg., IV, 1551; ese.
a PíND., loe. cit., 57; Tz., Com., 902; CAL·L., H.
aAp., 92.

lant. Estava casat amb Esterope, filla del
Sol, amb qui va tenir dos fills: Licaon i
Leucip. Sota el seu regnat, ApoJ.Io conduí
al país la nimfa Cirene (v. Cirene).
EURÍSACES (Eupucráxric;). Aiax, fill de
Telamó, s'havia casat durant el setge
de Troia amb una captiva, Tecmessa, filla del
rei frigi Teleutant (v. Aiax, .fill de Telamó),
que li havia doq_at un fill, Eurísaces. Abans
de suicidar-se, Aiax confia el seu fill al seu
germa Teucre. Després de la caiguda, de
Troia, Eurísaces toma a Salamina del' Ati-
ca, patria del seu pare. Pero va fer el viat-
ge de tomada amb un vaixell diferent del
del seu oncle Te uere, la q ual cosa va ser la
causa que el rei Telamó s' enfadés amb ell.
Quan Telamó va desterrar Teucre (v. Teu-
cre), Eurísaces esdevingué el successor
del seu avi. Quan va coneixer la m01t de
Telamó, Teucre tracta de tomar, pero Eu-
rísaces no li ho va permetre. Amb el sen
germa Filen, van lliurar l'illa de Salamina
als atenesos, fet que va significar per a tots
dos el dret de ciutadania a Atenes. Segons
altres tradicions, Fileu no és germa, sinó fill
d'Eurísaces, i figura com la persona que va
lliurar la seva patria als atenesos. Sigui com
sigui, la família d'Eurísaces s' establía Ate-
nes, i, entre els seus descendents, es traben
Milcíades, Cimó, Alcibíades i !'historiador
Tucídides.
EURISTEU (Eupucr8Eúc;). Euristeu és nét
de Perseu per part del seu pare Estel}el. La
seva mare és Nicipe, filla de Pelops. Es cosí
germa d' Amfitrió i d' Alcmena (v. la taula
32, p. 433). Va ser rei de Tirint, de Mice-
nes i de Mídea, al' Argolida. Aquest poder
li havia estat conferit en virtut d'una pre-
dicció de Zeus, modificada per una astúcia
d'Hera. En efecte, quan Heracles estava a
punt de néixer, Zeus declara que el descen-
dent de Perseu que estava a punt de venir
al món regnaria sobre Micenes. Hera, per
gelosia, va persuadir Ilitia, la deessa deis
parts, perque retardés el naixement d'Hera-
cles (v. Alcmena) i anticipés el d'Euristeu,
que només era al sete mes de gestació. Eu-
risteu va néixer el primer i es beneficia de la
promesa feta per Zeus.
En la llegenda d'Heracles, Euristeu apa-
reix com un home imperfecte, físicament i
moralment, que tremola de por davant l'he-
Eurísaces: SóF., Ai., 530 s.; 972 s.; SERVI,
Com. En., I, 619; Tz., Com., 53; JusTí, 44, 3;
PLUT., Soló, 10; PAus., I, 35, 2 s.; II, 29, 4
Euristeu: Il., XV, 639 s., XIX, 95-133, i ese.
al v. 117; Od., XI, 620; AroL·L., Bibl., II, 4, 5; V,
188
roi i és incapav de mereixer el poder que
té per voluntat divina. Quan Heracles, de
tomada de l' expedició contra els mínies
d'Orcomen (v. Erg(), embogit per Hera, va
matar els seus fills, va anar a consultar la
Pítia, que li ordena anar a Tirint i posar-se
sota les ordres d'Euristeu. Aleshores aquest
li va imposar els «treballs» que havien de
forjar la gloria de l'heroi i fer-lo digne
de l'apoteosi, pero sense permetre-li entrar
al recinte de Micenes, per por que Heracles
s' emparés del poder. Tampoc no va deixar
que el veiés, limitant-se a transmetre-li les
ordres a través de Copreu, un fill de Pelops
que estava refugiat al palau d'Euristeu per
haver mort Ífit. També li ordena que deixés
davant les portes de la ciutat tot alfo que
portés com a fruit del seus «treballs». A
més, havia manat que li fabriquessin una
ge1Ta de bronze com a refugi últim en el
cas que Heracles el volgués atacar. Succes-
sivament, li ordena matar el lleó de Nemea,
l'Hidra de Lema, capturar el cérvol d'Enoe
i després el porc senglar de l'Erimant; nete-
jar els estables d' Augias, cavar les aus del
llac Estimfal, capturar el toro de Creta i les
eugues de Diomedes, rei de Tracia; portar-li
el cinturó d'Hipolita, reina de les amazo-
nes; robar el ramat de Geríon i les pomes
d'or del Jardí de les Hesperides (v. Hera-
cles). Euristeu, pero, es va negar a reconei-
xer com a treballs ordenats per ell el segon
i el tercer, amb l'excusa que l'heroi havia
rebut, a més, un sou (v. Heracles). Un cop
fets aquests treballs, Euristeu va oferir un
sacrifici, al qual va invitar Heracles. Pero,
com que els fills del rei li van oferir un tros
de cam més petit que als altres, l'heroi se
sentí insultat i en va matar tres.
Heracles va voler instaJ.lar-se aleshores a
Tirint, pero Euristeu, que el perseguía amb
tot el seu odi, li ho va impedir. Ni tan sols
després de la mort de l'heroi els seus des-
cendents no van poder defugir aquest odi,
ja que va intentar que Ceix els hi lliurés.
Aquests, pero, van trobar protecció al' Ati-
ca, i, quan Euristeu marxa contra els atene-
sos al capdavant d'un exercit, fou mort en el
decurs d'una batalla. Van portar-ne el cap a
Alcmena, que li va an-encar els ulls.
U na tradició singular, recollida en l' epo-
ca alexandrina, relata que Heracles era
amant d'Euristeu i que havia estat per amor
1 s.; 8, l; III, 9, 2; HEs., Escut, 89 s.; Tz., Chil.,
II, 172 s.; 192 s.; D. S., IV, 12 s.; ATEN., XIII,
603 d; IV, 157 f; ese. a Jl., XV, 639; PAus., I,
32, 5; IV, 34, 6; IX, 11, 3; PíND., Pít., IX, 137;
A. L., Tr., 33.
189
a ell que l'heroi va emprendre els «dotze
treballs».
(Eupurnc;). 1. Eurit és el nom
d'un dels gegants que van participar en la
lluita contra els déus. Dionís el va matar
d'un cop de tirs.
2. El més celebre dels herois d' aquest
nom és el pare d'Íole, que fa un paper en el
cicle d'Heracles.
Eurit era rei d'Ecalia, ciutat que tan aviat
se situa a Tessalia com a Messenia o a Eu-
bea. Era fill de Melaneu, un arquer notable,
que perla seva habilitat passava per ser fill
d' Apol·lo, l'arquer diví. La seva mare era
Estratonice, i ell estava casat amb una filla
de Piló, Antíoque. Tenia quatre fills, Deíon
(o M~üíon), Clici, Toxeu i Ífit, i una filla,
Iole. Eurit havia heretat del seu pare la des-
tresa en el maneig del' are. Segons la versió
homerica de la seva llegenda, va desafiar
el mateix Apol·lo, que el va matar «abans
que aITibés a la vellesa», per castigar-lo
per la seva presumpció. Eurit passa tam-
bé per haver estat el mestre d'Heracles,
a qui ensenya a servir-se de l'arc. L'arc
d'Eurit l'herefa el seu fill Ífit, que el dona a
Ulisses coma present d'hospitalitat, mentre
que Ulisses obsequiava Ífit amb una llanva
i una espasa. Amb aquest m·c Ulisses mata
els pretendents. , da per Zeus. Tot i que se la considera filla
La llegenda més coneguda d'Eurit el pre-
senta coma enemic d'Heracles. Eurit havia
proposat un concurs permanent a tots els
grecs, en que oferia la ma de la seva filla a
l' arquer que l' aconseguís vencer a ell; He-
racles accepta el desafiament i supera Eurit,
pero els seus fills no van acceptar conce-
dir-li el premi. Temien que Heracles, en
cas de tenir fills amb la seva germana, els
matés, i que tomés a passar el que ja havia
succeH una vegada quan l'heroi va embogir
(v. Heracles). Només Ífit es posa de part
d'Heracles. A partir d'aquest moment les
versions discrepen. En unes, Eurit acusa
l'heroi d'haver robat un ramat que, en rea-
litat, havia robat Autolic, i Ífit, per exonerar
l'heroi d' aquesta acusació, va oferir-se a
sortir amb ell per recuperar-lo; aixo li costa
Eurit: 1) AroL·L., Bibl., I, 6, 2; HIG., Fab.,
prel. 2) APOL·L., Bibl., II, 6, 1 s.; II, 4, 9; 7, 7;
D. S., IV, 31; Tz., Chil., 412-435; SóF., Tr., 260
s., i ese. ad loe. (v. 266); ese. a EuR., Hip., 545;
ese. a Il., V, 392; Od., VIII, 223 s.; XXI, 11 s.
3) V. Equíon.
Europa: 1) v. Eufem. 2) HEs., Teog., 357;
ese. a EuR., Res., 28. 3) Ese. a EuR., Or., 932. 4)
APOL·L., Bibl., II, 1, 5; Tz., Hist., VII, 371. 5) Il.,
XIV, 321 s.; ese. a Jl., XII, 292; II, 494; APüL·L.,
que Heracles, en un nou atac de bogeria, el
precipités de dalt de les muralles de Tirint.
En altres, Heracles és realment l' autor del
robatori, i, quan Ífit va a reclamar-li el seu
botí, l'heroi el mata. Per expiar aquest crim,
Hermes va vendre Heracles com a esclau
a Ómfale (v. Heracles). Pero Eurit es ne-
ga a acceptar el preu que Heracles estava
disposat a pagar-li coma compensació per
la mort del seu fill. Més tard, quan expira el
període d'esclavitud, l'heroi va dura terme
una expedició contra Ecalia. Va conquerir
la ciutat, execufa Eurit i els seus fills i va
fer esclava Íole.
3. Un altre Eurit, fill d'Hennes i ger-
ma d'Equíon, figura entre els argonautes
(v. Erit).
4. V. Molionides.
EUROPA (Eupwrrri). Europa és el nom
de diverses heroi:nes:
l. La filla de Tici, que amb Posidó va en-
gendrar Eufem (v. aquest nom).
2. Una de les Oceanides, les filles
d'Ocean i de Tetis.
3. La mare de Níobe, esposa de Foroneu.
4. La filla de Nilos, i una de les esposes
de Danau.
5. Pero la més celebre de totes és la filla
d' Agenor i Telefaassa, que va ser estima-
d' Agenor (v. la taula 3, p. 80), de vegades
se li atribueix com a pare Fenix, un dels fills
d'Agenor.
Zeus va veure Europa quan ella jugava
amb les seves companyes a la platja de
Sidó, o de Tir, on regnava el seu pare. Ences
d' amor per la seva bellesa, Zeus es trans-
forma en un toro d'una blancor esclatant
i banyes que semblaven la Huna creixent:
amb aquesta forma ana a ajavar-se als peus
de la jove. Ella, espantada al comenvament,
s' enm·deix: comenva a acariciar l' animal i
acaba asseient-se-li al llom. Aleshores el
toro s' alva i es llanva en direcció al mar.
Malgrat els crits d'Europa, que se li aferra
a les banyes, el toro s' endinsa en les onades
i s'allunya de la platja; d'aquesta manera
tots dos an-íben a Creta. A Gortina, Zeus
Bibl., II, 5, 7; III, 1, 1 s.; III, 4, 2; CoNó, 32;
37; BAQ., XVI, 29 s.; Moscos, Id., II; ese. a PL.,
Tim., 24 e; ese. a A R., Arg., III, 1186; D. S., IV,
60, 3; V, 78, l; Ov., Met., II, 836 s.; Fast., V, 603
s.; HIG., Fab., 178; TEOFR., Hist. pl., I, 15; PL.
V., N. H., XII, 5; HoR., Od., rn, 27, 25 s.; APUL.,
Met., VI, 39; HESIQUI, s. v. KapvEÍoc;; E. B., s.
v. ~w8wv11; Tz., Anteh., 101; Chil., I, 473; ER.,
Cat., 33; HIG., A. p., II, 35. Cf. L. DE BRAUW,
Europe en de Stier, diss., Amsterdam, 1940.
EUROS
s'uneíx a la jove prop d'una font i sota uns
pfatans que, en memoria d' aquests amors,
van obtenír el privilegi de no perdre mai les
seves folles.
Europa dona tres fills a Zeus: Minos,
Sarpedon i Radamant. També se li atribueix
la maternitat de Carnos, que va ser estimat
per Apol-lo, i fins i tot la de Dodó. Després
Zeus li atorga tres presents: li dona Talos, el
<<robot» de bronze (v. Talos i Argonautes),
que protegía les costes de Creta de qualse-
vol desembarcament estranger, un gos que
no podía deixar escapar cap presa i una ja-
velina de caºa que mai errava el blanc. Des-
prés la va casar amb el rei de Creta, Asterió,
fill de Tectam, que, com que no tenia fills,
adopta els de Zeus. Quan va morir, Euro-
pa va rebre honors divins. El toro en que
Zeus s' havi a transformat es convertí en una
constel·lació, que fou col-locada entre els
signes del zodíac.
Sobre l'expedició dels germans d'Europa
a la recerca de la seva germana, v. Agenor
i Cadme.
EUROS (Eupo~). Euros és el vent del
sud-oest. És fill d'Eos (l' Aurora) i d' As-
treu, o potser de Tifó.
EUTIM (Eu8uµo~). Eutim de Locrida és
un heroi de la Italia meridional que allibera
la ciutat de Temesa d'un cruel tribut que els
seus ciutadans havien d' oferir cada any a
un geni anomenat Alibant, que no era sinó
l' anima de Polites, el company d'Ulisses.
Quan Ulisses desembarca a Temesa, Poli-
tes, embriac, va violar una jove del país, i
els seus habitants el van lapidar. Aleshores
l' anima de Polites els va perseguir de mol-
tes maneres i exigí que se li erigís un san-
tuari i que cada any se sacrifiqués en honor
seu la jove més bella de la ciutat. Aquest
tribut es va satisfer fins al dia en que apare-
gué un pugilista famós, Eutim de Locrida,
que desafia el demon, el va vencer i !'obliga
a anar-se'n del país. Eutirn es va casar amb
la noia, va viure fins a una edat avarn;ada i,
en lloc de morir, un dia va desapareixer de
manera misteriosa.
Euros: Jl., II, 145; XVI, 765; Od., V, 332;
XIX, 206; NoNN., Dion., VI, 30 s.; VrRG., En., I,
131 s., i SERVI, ad loe.; Ov., Met., I, 61.
Eutim: Od., X, 224; PAus., VI, 6, 4 a 11;
EsTR., VI, 255; EuA, H. V., VIII, 18; ef. Gr-
ANELLI, Culti e Miti, p. 261 s.; ÜACERI, Storia,
I, p. 258 a 266.
Evadne: 1) PíND., Ol., VI, 30 s.; HIG., Fab.,
157. 2) APoL-L., Bibl., III, 7, 1; HrG., Fab., 243;
256; Ov., Art am., III, 21 s.; Pont., III, 1, 111;
190
EVADNE (Euá8vr¡). 1. Evadne és tilla de
Posidó i de Pítane. El seu pare «mortal» és
Epit, rei d' Arcadia (v. Epit, 3). Evadne va
~er estimada per Apol-lo, que li dona un fill,
Iam, avantpassat de la familia sacerdotal
dels famides d'Olímpia (v. Íam).
2. Una altra Evadne, tilla d'Ifis, estava
casada amb Capaneu (v. la taula 13, p. 178).
Quan va morir el seu marit, es llanºa a les
flames de la seva pira funeraria.
EVANDRE (Euav8po~). l. Un Evandre
originari de Lícia i fill de Sarpedon s'es-
menta entre els combatents que van anar a
ajudar els troians contra els grecs.
2. Un fill de Príam també porta aquest
nom.
3. L'Evandre més celebre és el fundador
de Pal·lanteum, el poble que s'alºava sobre
el Palatí abans de la fundació de Roma per
part de Romul.
Evandre és un arcadi originari de la ciu-
tat de Pal·fancion. Algunes tradicions el
consideren un fill d'Hermes i d'una nimfa
(Telpusa, tilla del riu Ladó) que possei"a
dons profetics. Aquesta mateixa mare, amb
el nom de Carmenta, rebia culte a Roma
(v. Carmenta); pero els autors la coneixen
també amb el nom de Temis, Nicostrate i
Tiburtis (aquest daITer nom la relaciona
amb el del riu roma, el Tíber). Altres tra-
dicions consideren Evandre fill d'Equem
de Tegea i de Timandra, tilla de Tindareu i de
Leda, i, per tant, un descendent de la famí-
lia a la qual pertanyen els Dioscurs, Helena
i Clitemnestra. Sobre les causes de la seva
marxa de l' Arcadia, les versions també di-
vergeixen. Tan aviat es considera que se'n
va anar per propia iniciativa com s' explica
que es va haver d'exiliar després de matar
el seu pare, que hauria mort per protegir la
seva mare, o fins i tot que va matar la seva
mare.
Evandre es va establir a la riba esquerra
del riu Tíber i fixa la seva residencia sobre
el turó del Palatí. Va ser ben rebut pel rei
dels aborígens, Faune, pero va haver de
lluitar contra el rei de Preneste, el gegant
Tr., V, 14, 38; EuR., Supl., 985 s.; EsTACI, Teb.,
XII, 800 s., i L. P. a Teb. v. 801.
Evandre: 1) D. S., V, 79. 2) AroL·L., Bibl., II,
l3, 5. 3) D. H., I, 31 s.; Lrvr, I, 5, 7 s.; VARRó,
L. L., V, 21, 53; PAus., VIII, 43, 2 s.; Ov., Fast.,
I, 471 s.; VrRG., En., VIII, 51 s., i SERVI, ad.
loe.; HIG., Fab., 277; JusTí, 43, l; SoLÍ, I, 4; II,
8; TAc., Ann., XI, 14; PLUT., Q. R., 56. Cf. J.
BAYET, Hercule romain, París, 1926; Les Ori-
gines de l'Arcadisme romain, Mél. Ec.ft: de R.,
1920, p. 63-143.
191
Eril (v. Eril). Va regnar amb bondat i con-
tribuí a civilitzar els rudes habitants del país
ensenyant-los l' art, fins aleshores descone-
guda, de l' escriptura i la de la música, així
com altres tecniques útils. També se li atri-
bueix la introducció al Laci d'un cert nom-
bre de cultes d'origen arcadic: el de Ceres
(Demeter), el de Neptú (Posidó) i, sobretot,
el del Pan Lici, en honor del qual instituí la
festa de les Lupercals. Quan Heracles arri-
ba a Pal·lanteum, Evandre el va acollir i el
purifica de la mort de Cacus. Va reconeixer
el seu origen diví i en honor seu funda el
culte del Gran Altar (Ara Maxima) entre el
Palatí i l' Aventí. Es creu que Evandre an"iba
al Laci seixanta anys després de la guerra
de Troia, de manera que devia ser un ancia
quan Eneas va desembarcar al seu país per
demanar-li ajuda contra els rútuls (v. Ene-
as). Es va recordar que en altre temps havia
estat hoste d' Anquises i rebé cordialment
l'heroi troia; el va ajudar amb un contin-
gent de tropes comandat pel seu fill Pal-lant
i s' excusa de no combatre en persona per la
seva edat avanºada. Pal· lant no triga a caure
mort en combat.
A més de Pal·lant, Evandre va tenir dos
fills, Roma i Dina, o Dauna.
Al peu del' Aventí hi havia un altar con-
sagrat a Evandre, no lluny de la Porta Tri-
gemina. Aquest altar era simetric amb el de
la seva mare, Cannenta, situat al peu del
Capitoli, prop de la Porta Carmentalis, a
l'altra banda del Forum Boarium.
EVENOS (Eur¡vo~). Evenos és un rei
d'Etolia, fill d' Ares i de Dembdice (v. la
Evenos: AroL·L., Bibl., I, 1, 7; ese. a JI., IX,
557; Tz., Com., 561; HIG., Fab., 242; S1MóNIDES,
fr. 216.
EVIPE
taula 26, p. 316). Tenía una filla, Marpessa,
i el costum d'Evenos era matar els preten-
dents de la seva filla, amb els cranis deis
quals després guarnía el temple de Posidó.
Marpessa va ser raptada per Idas i estima-
da per Apol·lo. Evenos perseguí el raptor,
pero, en no poder agafar-lo -ja que Idas
havia rebut de Posidó un carro alat-, mata
els seus cavalls i es llanºa al riu Licormas,
que des d' aleshores du el nom d 'E venos
(v. Marpessa).
EVIPE (Euímrr¡). 1. Després de la ma-
tanºª dels pretendents, Ulisses va anar a
l'Epir, a consultar l'oracle. Allí el va rebre
el rei Tirimmas. Ulisses va cmrespondre
malament a l'hospitalitat, ja que va sedu-
ir la filla del rei, E vi pe. D' ella va tenir un
fill, anomenat Emial. Quan Euríal es va fer
gran, Evipe el va enviar a Ítaca amb unes
tauletes on hi havia escrits «senyals de re-
coneixement» perque el jove fos identifi-
cat pel seu pare. Pero Euríal aITiba a Ítaca
mentre Ulisses era absent, i Penelope, que
havia sentit enraonies sobre l' embolic del
seu marit amb Evipe, se les enginya, quan
va tornar Ulisses, per convencer-lo perque
eliminés Euríal, amb l' excusa que havia
vingut amb el proposit d'assassinar-lo. Sen-
se reflexionar un instant, Ulisses l' immofa
ambles seves propies mans.
En altres tradicions, el fill d' Ulisses i
Evipe du el nom de Leontofron (v. la taula
10, p. 154).
2. Sobre una altra Evipe, néta d' Atamant,
v. la taula 34, p. 457.
Evipe: 1) PART., Erot., 3; ef. Nauek, T1: G1:
Fr., p. 141 (trag. perduda de SóF.); ef. EusT.,
1796, 61. 2) V. Atamant.

FAETONT (<PcxÉ8wv). Faetont és fill del
Sol. Sobre la seva genealogía existeixen
dues tradicions diferents. L'una el fa fill
d'Eos (l'Aurora) i de Cefal (v. la taula 4, p.
93); l'altra, del Sol (Helios) i de l'oceanida
Clímene (v. la taula 16, p. 236). Sigui quina
sigui, la llegenda més celebre es refereix a
la segona d' aquestes filiacions. Faetont, fill
del Sol, havia estat criat per la seva mare
sense saber qui era el seu pare. Quan va ar-
ribar a !'adolescencia, ella li ho va revelar,
i aleshores el jove va reclamar un senyal
del seu naixement. Li va demanar permís
al seu pare, el Sol, perque li deixés conduir
el seu carro. Després de dubtar-ho molt, el
Sol hi va accedir fent-li mil recomanacions.
Faetont va marxar i va comenc;ar a seguir el
camí marcat per la volta celeste, pero aviat
va tenir por per l'altura en que es trobava.
La visió deis animals que representaven els
signes del Zodíac el va atemorir i va deixar
el camí que li havia estat marcat. Va des-
cendir massa, i va cóITer el risc de cremar la
Terra; va pujar massa amunt, i els astres van
queixar-se a Zeus, de manera que el déu,
per evitar una conflagració universal, el
Faetont: HES., Teog., 986 is.; EsQ., trag. per-
duda Helíades; PAUS., I, 4, 1: II, 3, 2; Hroí, Fab.,
152; 156; 250; D. S., V, 23; APOL·L., Bibl., III,
14, 4; TZET., Chil., IV, 357 is.; EusT., a Od., XI,
325, p. 1689; i ese. a XVII, 208; Ov., Met., II,
19 is.; L. P., a Teb., I, 221; SERVI, Com. En., X,
189; LucR., V, 396 is.; EuR., fr. (NAUCK, 2a ed.,
va fulminar i el va precipitar al riu Erídan.
Les seves germanes, les Helíades (v. aquest
nom), van recollir el seu cos, li van retre
honors fúnebres i el van plorar tant que van
ser transformades en pollancres.
FALANT (<Pá:A.cxv8oc;). Falant és l'heroi
fundador de Tarent. Una de les versions de
la llegenda és la següent: durant la guerra
de Messenia, els lacedemonis que no havi-
en participat en l' expedició foren reduYts a
l' esclavatge i van passar a ser hilotes. Tots
els infants nascuts en aquest període van
quedar privats deis seus drets i van rebre el
nom de partenis. Aquests partenis no van
acceptar la seva sort i van escollir un cab-
dill d' entre ells, anomenat Falant. Van or-
ganitzar un complot per revoltar-se contra
els espartans. La revolta havia de produir-se
durant la festa espartana de les Hiacínties,
i Falant havia de donar el senyal cobrint-
se amb el seu ban-et. Pero els espartans van
assabentar-se de la trama i l'herald va pro-
hibir a Falant que es cobrís. En descobrir-se
el complot, els partenis van fugir, condui'ts
per Falant, i per ordre de l' oracle de Delfos
van anar a fundar la colünia de Tarent.
p. 599 i s.); PL., Tim., 22 c. Cf. S. REINACH, a
Cultes, Mythes et Rel., IV, p. 45-53.
Falant: EsTR., VI, 3, 2, p. 278 is.; PAus., X,
10. 6 is.: D. S., fr. VIII, 21; D. H., fr. XIX, 2; cf.
J. BÉRARD, Colonisation, p. 176 is.; P. WurLLEU-
MIER, Tarente, cap. 3.
193
També s' explicava que l' oracle de Delfos
havia revelat a Falant que la seva temptati-
va triomfaria quan «plogués del cel sere».
Aquest oracle es va fer realitat quan la ma-
teixa esposa de Falant, Etra (que vol dir,
precisament, «Cel serh ), va plorar quan
s' assabenta del primer fracas del seu marit i
els seus companys.
FÁLANX (<Pá:A.cxy~). Falanx és un ate-
nes, germa d' Aracne. Mentre Atena en-
senyava a Aracne la tecnica del teixit, Fa-
lanx aprenia l' art de les armes. Pero germa
i germana van tenir relacions culpables, i
la deessa els va transformar en animals
(v. també Aracne).
FALCES (<P<ÍAKf]<;). Palees és un fill de
Temen i, per tant, un Heraclida (v. la taula
18, p. 258). Va tenir un fill, Regnidas. Es va
apoderar de la ciutat de Sició de nit, pero
va compartir el poder amb !'anterior rei,
Lacestades, un altre Heraclida.
Amb els seus germans va participar en
l'assassinat del seu pare Temen (v. Deifon-
tes).
FALEC (<Pá:AmKo<;). Falec és un tira
d' Ambracia, ciutat que Artemis va allibe-
rar. Ella el va portar de cacera i el va posar
davant d'un cadell de lleó. Pero, com que
Falec el va capturar, va apareixer la lleona i
va destrossar el reí. Els habitants d' Ambra-
cia, en senyal d'agra:iment envers la deessa,
van erigir-li una estatua i li van retre culte
amb el nom d' Artemis-Guia.
FALER (<Pá:A.ripoc;). Faler és un heroi ate-
nes, eponim del port atic del mateix nom, al
Pireu. Passava per haver estat un argonau-
ta i haver combatut contra els centaures al
costat de Teseu i de Pirítous. De petit el va
atacar una serp; quanja el tenia subjectat, el
seu pare Aleó va travessar-la amb una fletxa
i va salvar el nen.
*FAMA. Virgili explica que la Fama, és
a dir, la «veu pública», va ser engendrada
per la Terra, després de Ceu i Encelad. Esta
dotada de nombrosos ulls i boques, i es des-
Falanx: Ese. a NrcANDRE, Ther., 11; Sum., i
Focr, s. v.
Falces: PAus., II, 6, 7; 11, 2; 13, l; 28, 3; 38,
l; EsTR., VIII, 389; Nrc. DAM., fr. 38; D. S., fr.
IV.
Falec: A. L., Tr., 4; cf. Ov., lb., 503.
Faler: HES., Escut, 180; A.R., Arg., I, 96 is.;
Hroí, Fab., 14; PAus., I, 1, 4; V, 17, 10; V. FL.,
Arg., I, 399 is.; VI, 217.
Fama: VrRG., En., IV, 173-188; HoR., Od., II,
FAROS
plac;a volant amb una gran rapidesa. Ovidi
repren aquesta imatge de la Fama i la recar-
rega més. S'imagina que aquesta divinitat
viu al centre del món, en els confins de la
Ten-a, del Cel i del Mar, en un palau sonor
amb mil obertures per on penetren totes les
veus, incloses les més febles. Aquest palau,
tot de bronze, sempre és obert i retorna am-
plificades totes les paraules que li an-iben.
La Fama viu envoltada per la Credulitat,
l'Error, la Falsa Alegria, el Terror, la Sedi-
ció i els Falsos Rumors, i vigila, des del seu
palau, el món sencer.
Aquesta creació, inspirada en els gegants
i en altres éssers monstruosos de la primera
generació divina, constitueix, més que un
mite real, una al·legoria transparent i tarda-
na.
*FAMES. Fames és l'al·legoria de la
Fam. El seu nom és la traducció de Limos,
que Hesíode menciona entre les tilles de
la Discordia (Eris). Virgili la representa al
«vestíbul» dels Inferns, al costat de la Po-
bresa. Ovidi recarrega la imatge i la mostra
vivint a Escítia, un país desolat, on rosega
sense parar una estranya vegetació. Fames
s'apodera d'Erisícton perque Ceres li ho
demana i el porta a la perdició (v. Erisíc-
ton).
FAÓ (<Páwv). Faó és un heroi de l'illa de
Lesbos. Es deia que era un barquer, pobre i
vell, més aviat lleig, fins al dia que va pas-
sar la deessa Afrodita, disfressada de vella,
i ell no li va voler cobrar. La deessa li va
donar, com a recompensa, un flascó amb
un balsam, amb el qual s'untava cada dia.
Llavors va adquirir una gran bellesa, i totes
les dones de l' illa es van enamorar d' ell,
especialment Safo. També es deia que ha-
via desdenyat l'amor de Safo i que ella, per
oblidar la seva passió, s'havia llanc;at al mar
des del penya-segat de Leucada.
FAROS (<Pápoc;). Faros és el pilot de la
nau que va retornar cap a Esparta Helena
i Menelau, després de la guerra de Troia.
Una serp el va picar a l'illa que a partir
2, 7; Ov., Met., XII, 39-63; V. FL., Arg., II, 117
s.; EsTAcr, Teb., 425 a 431.
Fames: VrRG., En., VI, 275; SEN., H. f, 690;
Sru IT., XIII, 581; Ov., Met., VIII, 799 s.; cf.
HES., Teog., 227.
Faó: EuA, H. V., XII, 18; SERVI, Com. En.,
III, 275; PAL., Narr., 49; LLUcrA, Dial. deis
morts, IX, 2; Ov., Her., XV; PL. V., N. H., XXII,
20; cf. J. CARCOPINO, Basilique, p. 375 is.
Faros: E. B., Et. Magn., s. v.; ese. a Od., IV,
355.
 FASIS 194 195 FEACIS
d'aleshores va portar el seu nom, a la de- engendra Llatí i que, després de la marxa de en la seva immigració a Italia. És germa (v. Faustz}. Quan es van fer grans, els bes-
sembocadura del Nil. Va morir per aquesta l'heroi, es va casar amb Faune. d'un altre company d'Evandre, Faustul (v. sons van ser enviats a Gabios, per rebre allí
picada (v. Helena). aquest nom). Mentre que Faustul és un pas- l' educació que els pertocava pel seu rang;
*FAUNE. Faune sembla haver estat un
FASIS (<Pacnc;). Déu-riu del Fasis, a la déu de Roma molt antic, amb el culte loca- tor d' Amuli, que guarda els ramats d' aquest allí els van acollir uns hostes de Faustul.
Colquida. També es deia que era fill d'He- litzat al Palatí o en el seu entorn més proper. rei al Palatí, Faustí guarda els de Numitor a Quan es va produir la lluita entre Romul
lios, el Sol, i de l' oceanida ÜCÍITOe. Va Pel seu nom es presenta com un déu bene- 1' Aventí. Tots dos vivien quan els troians de i Rem, Faustul va morir quan va intentar in-
sorprendre la seva mare en flagrant delicte factor, «favorable» (qui fauet), protector, Lavínium es van instal ·lar a Alba. En una terposar-s 'hi. Va ser enterrat al Forum. Més
d' adulteri i la va matar. Perseguit per les en particular dels ramats i dels pastors, la versió de la llegenda de Romul, Faustí té un endavant, s'erigí l'esfatua d'un lleó sobre la
Erínies, va llarn;ar-se al riu anomenat fins qual cosa va facilitar, per influencia gre- paper bastant singular. S' explica que, quan seva tomba.
aleshores Arctur, que a partir d'aquell mo- ga, que se l' identifiqués amb el déu arcadi Sílvia, tilla de Numitor, rei d' Alba, va por- A l' epoca classica encara s' ensenyava,
ment va rebre el nom de Fasis. tar al món els dos bessons Romul i Rem, sobre el Palatí, la cabana de Faustul, con-
Pan. Fou aleshores quan va patir la primera
*FATUM. Fatum és el déu del Destí. transfonnació. Va proporcionar una «base» Numitor va substituir-los per uns altres dos, servada comuna relíquia d'aquests temps
Al' origen, aquest nom, que es relaciona amb a la personalitat del rei Evandre (EÓ-av~p, que són els que Amuli va fer abandonar. mítics. Aquesta cabana (tuguriwn Faustu-
l' arrel del verb que significa «parlar» (jari), Mentrestant, Numitor confia els seus néts, li) era a l' angle sud-oest del Palatí, domi-
el Bon Home), nom que podia passar per
designava la «paraula» d' un déu i com a tal la traducció del seu, i així va permetre que salvats d'aquesta manera, al pastor Faustul, nant la vall del Circ Maxim, i mirava cap a
s'aplicava a una decisió divina irrevocable. les llegendes d'immigració dels arcadis en i Faustí va pressionar moltíssim el seu ger- l' Aventí (v. Fausti).
Després, per influencia de la religió grega, el sol del Palatí arrelessin en terra romana ma perque s' encan·egués de la seva educa- Faustul, igual que el seu germa Faustí i
Fatum ha designat les divinitats del Destí, (v. Evandre). Aixo no obstant, Faune va ció, cosa que va fer. igual que Faune, té un nom que es relaciona
per exemple les Moires, les Parques i també perdre el seu caracter de divinitat i era con- Plutarc també parla d'un germa de Faus- amb l'aITel del verbfaueo, «ser favorable».
les sibil·les. A Roma, prop dels Rastra, al siderat un dels primers reis del Laci, abans tul (el nom del qual ha quedat mutilat en els És un nom «de bon auguri». Alguns autors
llarg de la Cúria, hi havia tres estatues ano- de !'arribada d'Eneas i els troians i, per manuscrits), que va contribuir a l'educació el donen amb la forma Faustus, de la qual
menades les tres «Fata», que eren tres esta- tant, amb anterioritat a la fundació de la deis dos infants divins i que va participar, Faustul és un diminutiu.
tues de sibil·les. Aquest nom de Fata, entes ciutat per Romul. De vegades se'l conside- juntament amb Faustul, en la guerra que va FEA (<Paia). Fea és el nom de la truja
com un femení singular, és a l' origen del ra fill de Circe i de Júpiter. Era el successor esclatar entre Romul i Rem. Faustí i Faustul morta per Teseu a Crommió. Havia rebut
nom de les fades en el folklore dels pobles del rei Picus, i a ell el va succeir el seu fill hi van morir. aquest nom per l' anciana que la va criar.
romanics. El poble senzill s'imaginava fins -o fill d'Hercules, v. Fauna- Llatí. A pe- Aquesta llegenda, per la localització dels Descendia d'Equidna i de Tifó.
i tot un déu Fatus, per la masculinització sar de tot, la personalitat divina de Faune dos pastors, evoca, una vegada més, com la
lluita de Romul i Rem, la rivalitat dels dos FEACIS (<PaÍCTKE~). Els feacis són un
de Fatum, una mena de geni personal, sím- subsistía, pero d'una manera ben curiosa, poble «mític», que Ulisses va visitar quan
bol del destí individual i analeg al Genius multiplicant-se: els faunes ifauni) són, en turons, l' Aventí i el Palatí. És probable que
representi un desenvolupament tarda del tornava de Troia cap a Ítaca. Sobre un vai-
(v. aquest mot). Naturalment, el destí feme- l' epoca classica, genis salvatges i campe- xell feaci va acomplir la daITera etapa del
ní va ser personificat per una Fata femeni- rols, companys dels pastors, equivalents als mite de la fundació.
viatge i va arribar a la seva illa. Els feacis
na, equivalent tardana de la Juno primitiva satirs hel·lenics. Com ells, la seva naturale- *FAUSTUL. Faustul és el pastor que, a són una estirp de mariners; descendeixen
(v. Juno). sa és doble: mig homes i mig cabres, porten la vora del Tíber, al peu del Palatí, va re- d'un eponim, Feax (v. aquest nom), que els
*FAUNA. Fau!la és la germana i l'esposa banyes i sovint peülles de cabra. collir els bessons Romul i Rem i els confia va conduir del país d'Hiperea, on vivien
del déu Faune. Es invocada com a deessa El culte a Faune comportava, a l' origen, a la seva dona, Aca Larencia, per criar-los. abans i d'on van ser expulsats pels ciclops,
de la bona ventura. Divinitat de les dones, la processó dels Lupercs, en el decurs de la Faustul passa per ser un home bo i caritatiu, fins a l'illa d'Esqueria, habitualment i ja
s'identifica amb Bona Dea, de la qual pot- qual els joves corrien mig nus, vestits no- de vegades se'l considera el cap deis pastors des de l' antiguitat, identificada amb Corci-
ser és, a l'origen, un epítet: la deessa favo- més amb una pell de cabra, flagel ·lant les del rei Amuli. Quan aquest va donar l' ordre ra (Corfú). Es dedicaven a la navegació i
rable (quae fauet). Coma Bona Dea (v. la dones que trobaven amb corretges de cuir d'abandonar els nadons (v. Romul), per una al trafic comercial. El seu rei era Alcínous
seva llegenda) intervé en el cicle de l'Her- frese. Es creia que aquesta flagel-lació esti- casualitat providencial Faustul va trobar-se (v. aquest nom).
cules roma. També és considerada esposa mulava la fecunditat de les víctimes. pel camí els criats que els p01taven. Va es- Alcínous rep Ulisses, llan9at a la costa i
del rei llatí Faune. Hercules la va estimar Sobre altres llegendes de Faune, v. Bona perar que els criats marxessin i, quan uns recollit per Nausica, amb tota la bondat.
i li va donar un fill, el futur rei Llatí, epo- Dea i Fauna. altres pastors ja havien recollit els dos in- Li fa una festa, li dóna regals i, finalment,
nim del Laci. Finalment, una altra tradició, *FAUSTÍ. Faustí, nom que evoca l' an·el fants, els va convencer que els hi donessin, li proporciona un vaixell ben aparellat per-
transmesa per Dionisi d'Halicarnas, la fa de l'adjectiufaustus, que significa «de bon amb l' excusa que la seva dona acabava de que el porti a Ítaca. Pero Posidó, irritat, obté
una jove hiperboria amb la qual Hercules auguri», és un dels companys d'Evandre perdre un fill i que seria feli9 de criar-los. el permís de Zeus per castigar els feacis.
Segons una altra versió, Faustul va trobar Transforma en roca el vaixell que havia por-
ell mateix els nadons quan estaven mamant tat Ulisses i envolta la ciutat dels feacis amb
la llet d'una lloba. També s'explicava que una muntanya (v. també Ulisses, Nausica).
Fasis: HES., Teog., 340; Ps. PL., Fl., V, l. Faune: VIRG., En., VII, 45 s., i SERVI, Com. Numitor, germa d' Amuli i destronat per Els argonautes també van abordar al país
Fatum: Crc., Div., I, 44, 100; VrRG., En., V, En., VIII, 275; ARN., Adv. Nat., II, 71, v. l s.; aquest, havia salvat de la mort els dos fills deis feacis, on van celebrar el casament de
703; VII, 50; 239 s.; XII, 725; SERVI, als pass. LACT., Inst. diu., I, 22, 9; D. C., ap. Tz., Com., de Sílvia a Alba i els havia confiat a Faustul Jason i Medea (v. Argonautes, Medea).
cit., i a En., X, 628; XII, 808; A. GEL·LI, N.A., 1232; AGUSTí, Civ. D., VIII, 5; XVIII, 15; Ov.,
III, 16, 9 s.; PROCOPI, Guerra dels Gots, I, 25; Fast., IV, 650 s.; D. H., I, 31; cf. J. BAYET, Les
PETRONI, Sat., 42; 71; 77; cf. C. J. L., VI, 4379; Origines de l'Arcadisme romain, Mél. Ec. fr.,
10127; 11592 (epitafis romans). 1920, p. 63 s.; lo., Hercule romain. Sobre les re-
lacions de Faune, déu-llop, amb el Daune apuli, Faustul: D. H., I, 79 s. (segons FAB. PícTOR); Fea: APOL·L., Ep., I, l.
Fauna: VARRó, VII, 36; Ps. SERVI, Com. G., PLuT., Rom., 3 s.; Ov., Fast., III, 55 s.; L1v1, I,
I, 11; SERVI, Com. En., VII, 47; LACT., Inst. v. F. ALTHEIM, A Histm)' of Roman Religion,
p. 210 s. 4 s.; Tz., Com., 1232; De Or. Cent. Rom., 20 Feacis: Od., VI a VIII; XIII, 125 i s.; A. R.,
diu., I, 22; MAcR., Sat., I, 12, 21 s.; D. C., ap. s.; SERVI, Com. En., I, 273; ZóNARAS, VII, 1 s.; Arg., IV, 982 i s. Cf. V. BÉRARD, Navigations
Tz., Com., 1232; D. H., Ant. Rom., I, 43. Faustí: D. H., I, 84; PLUT., Rom., 10. SOLÍ, I, 17; CüNÓ, 48. d'Ulysse, IV, p. 12 is.

FEAX (<Paía~). l. Feax és l' heroi
eponim dels feacis. És fill de Posidó i de
Corcira, una nimfa tilla d' Asop, que el déu
havia raptat. Regnava a l' illa de Corcira
(Corfú). Va tenir dos fills, Alcínous, que el
va succeir, i Locre, que va emigrar cap a
Italia, on va donar el seu nom als locris. De
vegades també se li atribueix la patemitat
d'un altre heroi, Crotó, eponim d'una ciu-
tat d'Italia meridional (v. Crotó).
2. Feax també és el nom d'un pilot que
condu"ia la nau de Teseu, quan l'heroi va
anar de l' Atica a Creta. Era originari de
Salamina.
FEBE (<Poí~r¡). l. Febe, la Brillant, és el
nom d'una de les Titanides, tilles d'Úran i
de Gea (v. les taules 6, p. 121, i 14, p. 212).
Es va casar amb Ceu i li va donar dues ti-
lles, Leto i Astería. De vegades se li atribu-
eix la fundació de l' oracle de Delfos, com a
seguidora de Temis. Sembla que havia estat
un regal d' aniversari a Apol-lo, fill de Leto
i, per tant, nét de Febe.
2. Febe també és el nom d'una de les
Leucípides (v. aquest nom i la taula 21, p.
283). És la dona de Pol·lux, mentre que Hi-
la"ira és la de Castor, tot i que de vegades, a
Properci, per exemple, Febe passa per estar
casada amb el mateix Castor.
Sobre Febe, una tilla d'Helios, v. Helía-
des.
FEBOS (<Poi~oc;). Febos, el Brillant, epí-
tet i sovint nom d' Apol·lo. En llatí, sobre-
tot, aquest déu és anomenat Febus, sense
l'adjunció d'Apol·lo.
*FEBRIS. Febris és la deessa de la febre,
molt temuda a Roma, on els terrenys baixos
(Forum, Velabre) i també les valls més el e-
vades (entre el Quirinal i el Viminal, etc.)
van ser molt temps humits i insalubres. Una
potencia simple, un numen malefic amb qui
cal estar conciliat, Febris no té llegenda. El
seu santuari més antic sembla haver estat
un altar arcaic del Palatí. Se'n coneixen dos
més: l'un a la plana de l'Esquilí, on eren
enterrats els esclaus i la gent pobra (els pu-
ticuli de l'epoca classica), i l'altre dalt del
Feax: 1) D. S., IV, 72; E. B., s. v.; ese. a Od.,
XIII, 130; CoNó, Narr., 3; ese. a TEóCR., IV, 32.
2) PLUT., Tes., 17.
Febe: 1) HES., Teog., 136; 404 i s.; APOL·L.,
Bibl., I, 3, 3; EsQ., Eum., 1 i s., i ese.; D. S., V,
67. 2) APOL·L. Bibl., III. 10, 3: U, 2; PAUS., III,
16, l; PROP., El., I, 2, 15.
Febris: Cic., Leg., U, 11, 28; De Nat. D., III,
25, 63; AousTí, Civ. D., III, 25; PL. V., N. H., II,
7, 16; EuA, V. H., XII, 11; V. MAx., II, 5, 6.
196
Vicus Longus (al capdamunt de la vall del
Quirinal), on hi havia filtracions d' aigua i
fonts.
*FEBRU. Febru és el déu al qual, se-
gons es diu, estava consagrat el mes de
febrer. Se l'identifica, en !'epoca tardana,
amb Dis Pater, el Plutó llatí, déu del regne
dels morts. En efecte, febrer era el mes du-
rant el qual es purificava la ciutat, apai-
vagant els morts amb sacrificis i ofrenes.
Aquestes festes duien el nom de Februalia
(«Purificacions» ), i Febru sembla que era la
personificació d' aquesta festa, del ritu que
li confería eficacia.
FEDRA (<Paí8pa). Filla de Minos i de Pa-
sífae, germana d' Ariadna (v. la taula 30, p.
367). El sen germa Deucalió va donar-la en
matrimoni a Teseu, quan aquest heroi reg-
nava a Atenes, encara que ja era casat amb
l'amazona Antíope, o Melanipe o Hipolita.
El seu casament va estar marcat per un atac
de les amazones (v. Teseu). Fedra va donar
dos fills a Teseu, Acamant i Demofont, pero
es va enamorar del fill que Teseu havia tin-
gut amb !'amazona, Hipolit. Aquest, que
detestava les dones, va refusar els favors
de la seva madrastra. Fedra, tement que el
jove revelés a Teseu les insinuacions que li
havia fet, va preparar una escena i va acusar
Hipolit d'haver intentat violar-la, i per aixo
Teseu va demanar a Posidó que fes morir
Hipolit. Tot seguit Hipolit va ser arrossegat
pels seus cavalls i morí (v. Hipolit).
Fedra es va penjar, carregada de remor-
diment i desesper. L' escenari d' aquesta
llegenda se situa generalment a Treze. Eu-
rípides, en les dues tragedies dedicades a
aquest tema i de les quals només se'n con-
serva una, exposa de manera diferent el
problema de la culpabilitat de Fedra. En un
cas, ella mor després d'haver acusat el seu
fillastre i haver-li causat la mort; en l'altre,
ella es mata abans de revelar el seu amor.
FEGEU (<Pr¡yEÚ<;). Fegeu és un reí de la
ciutat de Fegea, a l' Arcadia, de la qual és el
fundador. Passa per ser germa de Foroneu
en la genealogía que el fa fill d'Ínac (v. Fo-
Febru: SERVI, Com. G., I, 43; MACR., Sat., I,
13, 3; Lro., De Mens., IV, 20.
Fedra: APoL·L., Ep., I, 17; EuR., Hip.; SEN.,
Fedra i Hip.; D. S., IV, 02; PAus., I, 22, 1 is.;
II, 32, 1 a 4; ese. a Od., XI, 321; Tz., Com. Al.,
1329; Ov., Met., XV, 497 i s.; Her., IV; Hroí,
Fab., 47; SERVI, Com. En., VI, 445; VII, 761.
Fegeu: E. B., s. v. <Dr¡yEÍa; PAus., VI, 17, 6;
VIII, 24, 2 i s.; Hroí, Fab., 244 i 255; AroL·L.,
Bibl., III, 7, 5; Ov., Met., IX, 412.
197
roneu i la taula 19, p. 280). A la seva cort va
anar a refugiar-se Alcmeó després d'haver
mort la seva mare. Sobre el paper de Fegeu
en la llegenda d' Alcmeó, v. aquest nom.
Fegeu tenia una filia, Arsínoe, anome-
nada també Alfesibea, i dos fills, Pronous i
Agenor, o, segons Pausanias, Temen i Axí-
on.
FEMONOE (<Pr¡µovór¡). Femonoe és
una tillad' Apol·lo, la primera Pítia del déu
a Delfos. Ella hauria inventat el vers hexa-
metre per expressar les profecies. Se li atri-
bueix la famosa maxima delfica: «Coneix -
te a tu mateix».
I. FENIX (<Poiv1~). El fenix és un ocell
fabulós, originari d'Etiopia, la llegenda del
qual es relaciona amb el culte al Sol dels
egipcis. Herüdot és el primer que en parla,
i, després d' ell, els poetes, els mitografs, els
astrolegs i els naturalistes ens en donen més
detalls. Generalment s'admetia que lapa-
tria del fenix era Etiüpia. Allí era on vivía,
durant un període que certes tradicions fi-
xen en cinc-cents anys, d'altres en mil qua-
tre-cents seixanta-un o també en dotze mil
nou-cents cinquanta-quatre anys. L' aspecte
general d'un fenix és el d'una aliga, pero
amb una grandaria considerable. El plomat-
ge llueix els colors més bells: roig de foc,
blau dar, porpra i or. Els autors no es posen
d'acord en el repartiment d'aquestes tona-
litats en el seu cos, pero tots asseguren que
el fenix és infinitament més bell que el més
meravellós dels paons.
La llegenda del fenix afecta sobretot la
mort i el renaixement de l' ocell. Per aixo
és l'únic de la seva especie que no es pot
reproduir com els altres animals. Quan sent
arribar la fi de la seva existencia, el fenix
aplega plantes aromatiques, encens i amom
i en fa una mena de niu. Pel que fa a aquest
punt, hi ha segons els mitografs dues tradi-
cions diferents: uns afirmen que l' ocell cala
foc a aquesta pira aromatica i que, de les
cendres, en sorgeix un nou fenix; segons
uns altres, el fenix s' ajeu en aquest niu i
Femonoe: EsTR., IX, 419; PAus., X, 5, 7; 6, 7;
12, 10; SERVI, Com. En., III, 445.
l. Fenix: HERÓD., II, 73; Ov., Met., XV, 392 i
s.; TAc, Ann., VI, 28; PoMP. MELA, III, 8, 10; AQ.
T., III, 25; EuA, N. A., VI, 58; FrLóSTR., Vida
d'Apol·loni, III, 49; Tz., Chil., V, 387-398; PL.
V., N. H., X, 2; SoLí, 33; AMBRÓS, De Fide Res.,
99; LACT., Poema sobre el Fenix, passim; ese. a
LucA, Fars., VI, 680; NoNN., Dion., XL, 394 i
s.; CLAUDIA, Sobre el Fenix. Cf. J. HuBAUX i
M. LEROY, Le Mythe du Phénix, Lieja, 1939; F.
SsoRDONE, a Riv. Ind. Germ., 1935, p. 1-46; A. J.
mor impregnant-lo amb el seu semen. Lla-
vors neix el nou fonix, que recull el cadaver
del seu pare, el guarda en un tronc de mirra
buit, se 1' emporta fins a la ciutat d'Heliopo-
lis, a l'Egipte septentrional, i el diposita a
l' altar del Sol on els sacerdots del déu 1' in-
cineraran. És l'únic moment en que el fenix
apareix a Egipte. Hi aniba, segons es diu,
escortat per una bandada d'altres ocells que
sembla que li reten honors i volen respec-
tuosament al sen voltant. Un cop ha arribat
a l' altar del Sol, el fenix plana uns instants
en l' aire, esperant que arribi el sacerdot.
Quan atTiba el moment, el sacerdot surt del
temple i compara l 'aspecte de l' ocell amb
un dibuix que el representa en els llibres sa-
grats. Només aleshores es crema solernne-
ment el cadaver del vell fenix. Acabada la
cerimonia, l' ocell jove toma cap a Etiopía,
on viu alimentant-se de gotes d'encens fins
a la fi dels seus dies.
Els astrolegs han relacionat aquest perío-
de amb la teoría del «gran any» o revolució
sideral. El naixement d'un fonix mm·cava,
segons ells, l'inici d'aquest període. Durant
el regnat de l' emperador Claudi es va cap-
turar un «fonix» a Egipte i va ser portat a
Roma. Claudi el va fer exposar, pero ningú
no el va considerar seriosament.
H. FENIX (<Poiv1~). l. Fenix és un dels
fills d' Agenor, en la versió més celebre
de la llegenda d'Europa i de Cadme (v. la
taula 3, p. 80). El sen pare el va enviar, jun-
tament amb els seus germans, a buscm· la
seva germana, Europa, raptada per Zeus.
Sense haver-la trobat i cansat de voltar, es
va establir en el lloc de la futura ciutat de
Sidó, a Fenícia, país que li deu el nom.
Tanmateix, aquesta genealogía no la re-
coneixen tots els mitografs. De vegades
se'l considera fill d'Ógig (v. aquest nom).
També passa per ser el pare i no el genna
d'Europa, i en la llegenda té el paper que
s' atribueix més generalment a Agenor.
2. Un altre heroi amb aquest nom és un
company d' Aquil·les, fill d' Amíntor, reí
FESTUGIERE, aM. M. A. J., 1941, p. 147-151.
H. Fenix: 1) Ese. a A. R., Arg., III, 1186;
EuR., fr. 819 (NAUCK., 2a ed., p. 627); ese.
a EuR., Fen., 5; a EsQ., Supl., 317; A. L., Tr., 40;
APOL·L., Bibl., III, 1, 1; Hroí, Fab., 178; CoNó,
Narr., 32; LrcóFR., A/ex., 1106; ese. a !l., XII,
292. 2) APoa. Bibl., III, 13, 8; Ep., VI, 12; !l.,
IX, 168; 430 is.; 658 is.; XVI, 916; ese. a IX,
448; EusT., a Hom., 762, 43 is.; trag. perdudes
de Sór. i EuR. (v. NAUCK, fr., 2a ed., p. 286 is.;
621 i s.); Ant. Pal., III, 3; Tz., Com. Al., 421;
PROP., El., II, 1, 60.
FE REA
d'Eleó, a Beocia. El nom de la seva mare
varia segons els autors. Tan aviat s'anome-
na Hipodamia com Cleobule o Alcímede.
Amíntor tenia una concubina anomenada
Clícia o també Ftia. A petició de la seva
mare, gelosa, Fenix va seduir aquesta con-
cubina. Quan es va assabentar del crim,
Amíntor va cegar el seu fill. Una altra tra-
dició diu que Ftia, la concubina d' Amíntor,
havia intentat seduir el jove. Com que no
ho va aconseguir, el va calumniar davant
d' Amíntor, que aleshores va cegar el seu
fill. Llavors Fenix es va refugiar al casal
de Peleu, que el va portar amb el centaure
Quiró. Aquest li va tornar la vista, i llavors
Peleu va confiar el seu fill Aquil·les a Fenix
i, a més, el va fer rei dels dolops.
Fenix va marxar cap a Troia com a
conseller d' Aquil·les. Quan es va produir
l' ambaixada dels cabdills que intentaven
reconciliar Aquil·les amb Agamemnon, Fe-
nix intenta convencer el seu amic, pero no
ho aconsegueix. Es queda al seu costat, a la
ten da, quan Aquil ·les s 'assabenta de la mort
de Patrocle. Finalment té un paper durant
els jocs fúnebres en honor de Patrocle, on
vigila la cursa de carros.
Després de la mort d' Aquil-les, Fenix va
amb Ulisses al costat de Neoptolem. Durant
el retorn dels grecs, va acompanyar Neop-
tolem, que seguia la ruta terrestre, pero va
morir pel camí. Neoptolem li va tributar els
honors fúnebres.
FEREA (<Pc:pafo). Ferea és un sobrenon1
d'Hecate, pero va d~mar lloc a la llegenda
d'una Ferea, filla d'Eol, que va infantar de
Zeus una filla, la deessa Recate. Aquesta
dea, en néixer, va ser abandonada en una
crullla, on la va recollir un pastor de Feres,
que la va criar.
FEREBEA (<Pc:pÉ~oia). Nom d'unajove
que va ser enviada, juntament amb Teseu,
amb el tribut que els atenesos enviaven al
Minotaure (v. Teseu). Va ser estimada per
Teseu (v. també Peribea).
Ferea: Tz., Com. Al., 1180; ese. a TEóCR., II,
36.
Ferebea: ATEN., XIII, 557 6; PLUT., Tes., 29;
SERVI, Com. En., VI, 21.
Ferecle: Il., V, 59 is.; APOL·L., Ep., III, 3: Tz.,
Com. Al., 97: Ov., Her., XV, 22.
Ferentina: D. H., II, 34; 51; IV, 45; L1v1, I,
50, 1; 52, 5.
Feres: 1) Od., XI, 259 i ese. a XII, 69;
AroL·L., Bibl., I, 9, 11 i s.; III, 10, 4; 13, 8;
198
(<PÉprnA.or.;). Ferecle, fill
d' Harmonides, és un troia, famós per la
seva habilitat manual. Va construir el vaixell
amb el qual Paris va anar a raptar Helena.
*FERENTINA. Ferentina és una nimfa
llatina, deessa d'una font i d'un bosc sagrat
de localització incerta. El seu santuari era
un lloc de culte comú de la Higa Llatina.
FERES (<PÉpflt.;). l. El primer heroi amb
aquest nom és un fill de Creteu i de ,Tiro
(v. les taules 23, p. 302, i 1, p. 8). Es el
fundador i l' eponim de la ciutat tes salia de
Feres. D' entre els seus fills, els citats més
sovint són Admet, que es va casar amb Al-
cestis (v. aquests noms), i Idomene, casada
amb Amitaon; pero hi havia un altre fill,
Licurg, que va regnar a Nemea (v. Licurg),
i una altra filla, Periopis, que segons una
tradició, va ser la mare de Patrocle (v. Me-
neci). Aquest Feres va refusar morir en lloc
del seu fill Admet, tot i que tenia una edat
avarn;ada (v. Admet).
2. Un altre heroi amb el mateix nom és fill
de Medea i de Jasan (v. la taula 23, p. 302).
El va matar la seva mare al mateix temps
que el seu germa Mermer (v. Medea).
*FERÓNIA. Feronia és una deessa de
les fonts i dels hoscos, el culte de la qual
estava molt estes a la Italia central, sobre-
tot en el mont Soracte, a Terracina, a Fur-
fo, a Pisaurum i també a Etrúria, etc. En el
seu temple de Terracina eren alliberats els
esclaus, i aixo explicaria que sovint se la
identifiqués ambla Llibertat (Libertas).
Era considerat fill seu el prenestí Eril, do-
tat amb tres vides, que fou mort per Evan-
dre (v. Eril).
FESTOS (<Pafornr.;). Festas és fill d'He-
racles. Va succeir Ianisc (v. aquest nom) en
el tron de Sició. Després, per ordre d'un
oracle, va marxar a Creta, on va fundar la
ciutat que porta el seu nom. Va tenir un fill
anomenat Ropal. Potser el seu nom figura-
va en la genealogía cretenca de Pausanias,
en comptes del déu Hefest, introdu"it en el
seu lloc per un error de l' escriva.
PíNo., Pít., IV, 221; D. S., IV, 68; Tz., Com. Al.,
275; 872; 1180; ese. a Il., II, 591; XIII, 697.
2) APOL·L., Bibl., l. 9, 28; Hmí, Fab., 25; 239;
PAUS., II, 3, 6 is.
Feronia: VIRO., En., VIII, 564 s., i SERvr, ad
loe.; L1vr, XXII, l; 4. Cf. P. AEBISCHER, Le Culte
de Féronia, Rev. B. Ph., 1934, p. 5-23.
Festos: PAus., II, 6, 6: Cf. VIII, 53, 5: II,
10, l; E. B., s. v. Cf. L. MALTEN, a Jahrb. Inst.,
1912, p. 232 is.
199
*FIDES. La deessa Fides és, a Roma, la
personificació de la Paraula Donada. Se la re-
presenta com una dona vella de cabells
blancs, més vella que el mateix Júpiter.
Amb aixo es vol remarcar que el respecte
per la paraula és el fonament de tot ordre
social i polític. Roma, la néta d'Eneas, sem-
bla que ja li havia consagrat un temple dalt
del Palatí. Se li oferien sacrificis amb la ma
dreta embolicada amb una tela blanca.
FIDIP (<Pd8umor.;). Fidip, fill de Tessal i,
per tant, nét d'Heracles, figura en el «Cata-
leg de les Naus» encap<_;:alant un contingent
de trenta vaixells armats per Nisiros, Cos,
Carpatos i Casos contra Troia. També figu-
ra entre els pretendents d'Helena. Durant la
primera expedició (la de Mísia), se l'envia
en ambaixada a Telef, amb el qual esta em-
parentat (perque Telef és fill d'Heracles,
de qui Fidip és nét). Va participar en l' atac
a la ciutat amb el cavall de fusta. Després
de la caiguda de Troia, es va instal ·lar, amb
els soldats originaris de Cos que ell tenia a
les seves ordres, a l'illa d' Andros, mentre
que el seu germa Antif abordava a la te1rn
dels pelasgs, on s' establí i dona al país el
nom de Tessalia.
FÍLAC ( <PÚAaKot.;). l. fílac és un heroi
tessali descendent d'Eol. Es fill de Deíon (o
Deioneu) i de Diomede, la filla de Xutos i
descendent de Deucalió (v. les taules 8, p.
136, i 22, p. 287). És conegut sobretot com
a pare d'Íficle (v. aquest nom) i d' Alcíme-
de, la mare de Jasan. Fílac era casat amb
Clímene, la tilla de Mínias. Passa per ser
el fundador i l' eponim de la ciutat de Fíla-
ce sobre l'Otris. Posse"ia un ramat magnífic
(v. Melamp).
2. A Delfos hi havia un altre heroi ano-
menat Fílac, que va apareixer amb la forma
d'un gegant armat en el moment en que els
perses van atacar el santuari i els va foragi-
tar, envoltat de llamps i de fenomens sobre-
naturals. Amb ell hi havia un altre gegant,
un heroi anomenatAutonous (v. una llegen-
da analoga a Hiperboris).
Fides: VIRO., En., I, 292, i SERVI, ad loe., i
En., VIII, 636; SILI IT., II, 484; FESTUS, p. 269;
VARRó, L. L., V, 74; C!c., Off, III, 104; HoR.,
Od., I, 35, 21 s.
Fidip: Il., II, 676; D. S., V, 54; ese. a PíND.,
Nem., IV, 40; ese. a A. R., Arg., III, 1090; Hioí,
Fab., 81; ef. 97; DICT. CR., Bel!. Tr., II, 5; EusT.,
a Od., 1698; VEL·L. PAT., I, 1, l; EsTR., IX, 444;
Tz., Com. Al., 911; AroL·L., Ep., VI, 15 is.
Fílac: 1) AroL·L., Bibl., I, 9, 4; 12: E. B., s. v.
<DuAaK~; ese. a Jl., II, 695; i EusT., ad loe.; ese. a
FILANT
(<P1Aáµµwv). Filammó és
un poeta i un endeví, fill d' Apol·lo. Les
tradicions difereixen sobre la persona de
la seva mare. De vegades és fill de Filoni-
da, filla de Deíon, o també d'Heosfor i de
Cleobea, o de Crisotemis (v. aquest nom).
Més sovint se'l fa fill de Quíone, la filla de
Dedalió (v. aquest nom). S'explicava que,
el mateix dia, Quíone (o Filonida) s'havia
unit a Hermes i a Apol ·lo i que va tenir
bessonada: Autolic, d'Hermes, i Filammó,
d' Apol·lo.
Filammó, d'una gran bellesa, va ser es-
timat per una nimfa, Argíope. Pero, quan
aquesta va quedar embarassada, Filammó
no la va valer al seu costat. Argíope va fugir
a la Calcídica i allí va tenir un fill, Tamiris
(v. aquest nom).
S' atribueix a Filammó la invenció dels
cors femenins i l' organització dels misteris
de Demeter a Lema. Quan els delfis van ser
atacats pels flegieus, Filammó va venir a
ajudar-los al capdavant d'un exercit argiu.
Va morir durant el combat.
FILANDRE (<PíA.av8por.;). Els habitants
de la ciutat d'Elir, a Creta, havien dipositat
un exvot a Delfos que representava una ca-
bra alletant dos infants. Es creia que aques-
tes dues criatures eren Filandre i Fifacides,
dos fills d' Acacal-lis id' Apol·lo.
FILANT (<PúA.a:r.;). La llegenda coneix
un cert nombre d'herois amb aquest nom,
gairebé tots relacionats amb el cicle d'He-
racles.
l. El primer és el rei d'Efira, a la terra
dels tesprots. Heracles li va declarar la
guerra, amb els habitants de Calidó, i, des-
prés d'haver conquerit la ciutat, el va matar.
Aquest Filant tenia una filla anomenada As-
tíoque, capüva d'Heracles, que li va donar
un fill, Tlepolem.
2. Un altre Filant és el pare de Polime-
la, que va tenir amb Hermes l'heroi Eudor.
Aquest Eudor va acompanyar Aquil·les a
Troia.
3. També hi havia un Filant, rei dels drí-
ops, que, al capdavant del seu poble, havia
A. R., Arg., I, 45; 118; 230; ese. a Od., XI, 290,
i EUST., ad loe.; ese. a TEOCR., III, 43. 2) HERÓD.,
VIII, 36 is.; PAus., X, 8, 7.
Filammó: Ov., Met., XI, 301 is.; ese. a Od.,
XIX, 432, a A. R., Arg., I, 23; Hmí, Fab., 161;
200; CoNó, Narr., 7; PAus., II, 37, 2 is.; IV, 33,
3; IX, 36, 2; X, 7, 2.
Filandre: PAus., X, 16, 5.
Filant: 1) AroL·L., Bibl., II, 7, 6; cf. D. S., IV,
36. 2) Il., XVI, 181. 3) PAUS., IV, 34, 9; D. S.,
IV, 37. 4) PAus., II, 4, 3; IX, 40, 5-6.
FILECI
atacat el santuari de Delfos. Heracles li va
declarar la guerra amb aquest pretext, i,
després d'haver mort Filant, va expulsar els
dríops del seu territori i el dona als melis.
Tot seguit va endur-se captiva la tilla de Fi-
lant, la qual li va donar un fill, anomenat
Antíoc.
4. D'altra banda, aquest Antíoc va te-
nir un fill que va anomenar Filant i que
va ser el pare d'Hípotes i, per tant, l'avi
d' Aletes, el company dels Heraclides (v.
aquest nom). Aquest Filant, fill d' Antíoc,
va casar-se amb Lipetile, la tilla de Iolau,
que va donar-li, a més d'Hípotes, una tilla
anomenada Tero, la qual va tenir un fill
amb Apol ·lo, Queró, l' eponim de Queronea
(v. la taula 32, p. 433).
FILECI (<Iní\oíno<;). Fileci és el bover
encarregat dels ramats d'Ulisses, juntament
amb Eumeu i Melanti (v. aquests noms).
Eumeu té al seu carrec els porcs; Melan-
ti, les cabres, i Fileci, el bestiar gros. Com
Eumeu, i a diferencia de Melanti, Fileci es
manté fidel al record d'Ulisses, n'espera vi-
vament el retom i deplora el regim instau-
rat pels pretendents. Acull Ulisses, quan es
presenta disfressat de pidolaire i ell encara
no el reconeix. Més endavant 1' ajuda a des-
fer-se dels pretendents. Ell mata Pisandre i
Ctesip i, amb Eumeu, rep l'encarrec d'Ulis-
ses de castigar Melanti.
FILEU (<Puí\cÚ<;). Fileu és un dels tills
d' Augias, rei de l'Elida i enemic d'Hera-
cles. Va prendre partit contra el seu pare
en la disputa d'aquest amb Heracles sobre
el salari que demanava l'heroi per haver
netejat els estables (v. Heracles). Per aixo
Augias el va desterrar, i ell es va establir
a Dulíquion. Allí va casar-se amb Timan-
dra (o també Ctímene), amb qui va tenir un
fill, anomenat Meges (v. la seva llegenda i
Timandra). Quan Heracles va haver vern;ut
Augias, va establir Fileu en el tron de l'Eli-
da, pero més endavant ell va cedir el poder
als seus germans i se'n va tornar a Dulí-
quion. Va participar en la caºa de Calidó.
A més del seu fill Meges, va tenir una tilla,
Euridamia, que es va casar amb Polii"de.
Fileci: Od., XX, 185 is.; XXI, 82 is.; XXII,
160 is.; XXIII, 367 is.; APOL·L., Ep., VII, 32;
TEóCR., Id., XVI, 55; Ov., Her., I, 103.
Fileu: Jl., II, 628; XV, 528; XXIII, 637; ese.
als v. II, 629; XI, 700; XV, 519; XXIII, 637 i
EusT., ad loe.; EuR., J. A., 285; APOL·L., Bibl., II,
5, 5; 7, 2; III, 10, 8; Ep., III, 12; PLUT., Q. R., 28;
D. S., IV, 33; PAUS., V, 3, 2; CAL·L., fr. 198; 383;
Ov., Met., VIII, 308.
Fili: A. L., Tr., 12; Ov., Met., VII, 372 is.
200
FILI (<Púí\10<;). Fili és un heroi etoli que
figura en una historia d'amor, la novel· la de
Cicne (v. aquest nom). Estava enamorat del
jove Cicne, que era molt bell i que vivía en
un bosc, entre Pleuró i Calidó. Cicne era
despietat i tractava malament els enamorats
que s'hi apropaven. Tots el van deixar ex-
cepte Fili, que va acceptar acomplir totes
les proves que el seu caprici 1i va imposar.
Primer, va haver de matar un lleó sense fer
servir cap arma de ferro; després, capturar
vius uns voltors que devoraven les persones
i, finalment, portar amb les seves mans un
toro fins a 1' altar de Zeus. Les dues prime-
res proves Fili les va dur a terme sol, pero
pera la darrera va haver de recórrer a l'ajut
d'Heracles. Aleshores el déu li va aconse-
llar que acabés amb les seves complaences,
i Fili es va negar a donar a Cicne el toro,
tal com havia fet amb el lleó i amb els vol-
tors. Cicne, furiós, es va llanºar a un estany,
on es va transformar en cigne, com la seva
mare.
(<P1í\úpa). Fílira és la mare del
centaure Quiró (v. aquest nom). Va ser es-
timada per Cronos, i sobre aquest fet hi ha
dues versions. En l'una, el déu, per por de
la gelosia de la seva dona, Rea, es va trans-
fo1mar en cavall i va unir-se amb aquesta
forma a Fílira. És per aixo que Quiró va ser
un ésser doble, mig home, mig cavall. La
segona versió diu que Fílira, per vergonya,
va refusar el déu i ella mateixa es va trans-
formar en euga per escapar-se'n. Pero el
déu va prendre la forma d'un cavall i la va
violar. Quiró va néixer al Pelion, a Tessalia,
on la seva mare va establir-se en una gruta
amb ell. Més endavant, el va ajudar a educar
els nens que li eren contiats: sobretotAquil-
les i Jason. Va ser ella qui va tenir cura de la
infantesa d' Aquil·les (v. aquest nom).
FIL·LIS (<Puí\í\í<;). Fil·lis és l'hero"ina
d'una historia d'amor, on l'heroi és tan
aviat Acamant com el seu germa Demofont
(v. aquests dos noms), els tills de Teseu. En
tornar de Troia, Acamant (o Demofont) va
ser abocat amb algunes naus a la costa de
Fílira: PíND., Pít., III, 1 i s.; IV, 103; VI, 22:
Nem., III, 43 is.; APOL·L., Bibl., I, 2, 4; ese. a Jl.,
IV, 219; aA. R., Arg., I, 554; II, 1231; IV, 813;
A. R., Arg., II, 1231 is.; Hloí, Fab., 138; SERvr,
Com. G., III, 93.
FiHis: Tz., Com. Al., 495; APüL·L., Ep., VI,
16; Ps. Vmo., Culex, 131 is.; Ov., Her., 2; Rem.,
591 is.; Art am., III, 57; Hroí, Fab., 59; cf. 243;
SERVI, Com. Egl., V, 1O.
201
Tracia, a la desembocadura de l'Estrímon.
Allí va ser acollit pel rei del país, anome-
nat Fileu, o també per Cias o Licurg, fill de
Driant, o Telos. Aquest rei tenia una tilla
anomenada Fil·lis, que es va enamorar del
jove príncep i s'hi va casar. O bé, segons
altres versions, li va prometre que s'hi casa-
ría, pero li va dir que havia de tornar a Ate-
nes per solucionar els seus assumptes abans
d'unir-se a ella definitivament. Fil·lis es va
avenir a aquesta separació, pero va donar-li
al seu promes un cofret tot demanant-li que
el gilardés tancat perque contenía, segons
ella, els objectes sagrats del culte a Rea. El
jove només podía obrir-lo quan hagués per-
dut totes les esperances de retrobar-la. Va
arribar el dia fixat peral retom, pero Fil·lis
es va quedar sola. Va baixar nou vegades
de la ciutat al port per veure si el vaixell
del seu estimat arribava, pero va ser en va.
En commemoració d'aquests nou viatges,
es va anomenar l'indret «les Nou Rutes».
Quan es va desesperar perque mai més no
retrobaria 1' estimat, es va penjar.
El mateix dia, a Creta, on Demofont (o
Acamant) s'havia instal·lat, ion s'havia ca-
sat amb una altra dona, 1' oblidadís amant
va obrir el cofret. En va sortir un espectre
que va espantar el seu cavan. L' animal es
va encabritar, el jove va caure sobre la seva
espasa i es va matar.
També s'explicava que Fil·lis havia estat
transformada en arbre, un ametller que no
tenia fulles. Demofont va tornar a Tracia
després de la mort de la jove i va assaben-
tar-se de la transformació. Llavors va abra-
ºªr l'ametller esteril, que va verdejar om-
plint-se de fulles. D'aquí ve, segons es diu,
el nom en grec de les fulles, que en principi
es deien pe tala i a partir d' aleshores es van
passar a anomenar phylla. Una altra versió
assegurava que a la tomba de Fil· lis es van
plantar arbres que a 1' estació de la seva
mort perdien les fulles.
S'atribu"ia als amors de Fil·lis i Demofont
dos fills: Acamant i Amfípolis.
FILOCTETES (<P1í\0Kt~tr¡<;). Filocte-
tes, till de Peant i de Demonassa (o Meto-
ne ), és, a la llegenda, i des de l'epopeia ho-
merica, el dipositari de l' are i de les fletxes
Filoctetes: Il., II, 716 i s.; escol. al v. 722;
Od., III, 190; VIII, 219 is.; EusT., a ll., II, 695,
p. 323, 44; cf. KINKEL, Ep. G1: Fr., p. 19; 36;
Hroí, Fab., 97; 102; D. S., IV, 38: eseol. a PíND.,
Pít., I, 100; 109; APOL·L., Bibl., III, 10, 8; Ep.,
III, 14; 27; V, 8; VI, 15; Ov., Met., IX, 229; XIII,
45 is.; 313 is.; EsTR.,VI, 254; PAus., VIII, 33, 4;
FILOCTETES
d'Heracles, bé perque les va rebre del seu
pare, que les tenia d'Heracles, bé perque
ell mateix les va obtenir de l'heroi, que li
va voler agrair haver posat el foc a la seva
pira de l'Eta (v. Heracles). Pero Heracles
li va demanar que mantingués en secret el
lloc de la seva mort, i Filoctetes va jurar
que guardaría silenci. Tanmateix, més en-
davant, forºat per les preguntes, Filoctetes
havia anata l'Eta i havia colpit el terra amb
el peu, just a l'indret on hi havia hagut la
pira d'Heracles. D'aquesta manera, sense
parlar, havia transgredit el jurament. La
tradició afegia que per aixo va ser castigat
amb la terrible ferida que se li va fer al peu
(v. més endavant).
Filoctetes figura entre els pretendents
d'Helena, i és amb aquesta condició que es
va afegir a 1' expedició contra Troia. Con-
du"ia un contingent de set vaixells amb cin-
quanta arquers. És originari de Tessalia i,
més concretament, de la península de Mag-
nesia.
Aixo no obstant, Filoctetes no va arribar
a Troia amb els altres cabdills. Quan van
fer escala a Tenedos, una serp el va picar al
peu mentre feia un sacritici. La ferida es va
infectar tant que en sortia una pudor insu-
portable, i Ulisses no va tenir cap mirament
a l'hora de convencer els altres cabdills
d' abandonar el ferit a Lemnos quan la flota
passés per aquesta illa. Filoctetes va passar
deu anys a l'illa, aleshores deserta, i va so-
breviure gracies als ocells que matava amb
les fletxes d'Heracles.
Sobre la ferida de Filoctetes i l'abandó a
l' illa deserta, hi havia altres tradicions. So-
focles, a la tragedia Filoctetes, explica que
la ferida no la va rebre a Tenedos, sinó en la
petita illa de Crisa, un illot que va desapa-
reixer en el segle n de la nostra era i on es
mostrava un altar de Filoctetes ambla imat-
ge d'una serp de bronze i un are. L'heroi de-
via haver estat picat per una serp amagada a
l'herba alta mentre netejava l'altar de Crisa,
una divinitat que havia donat nom a l'illa.
Finalment, una versió totalment aberrant
explicava que Filoctetes havia estat ferit no
per un animal, sinó per una ftetxa enverina-
da d'Heracles (mullada, en altre temps, amb
la sang de l'Hidra de Lema), que se li havia
D. CR., Or., LII; SóF., Fil., passim; SERVI, Com.
En., III, 402; Tz., Com. Al., 50; 911; Posth., 571
is.; NAUCK, Ti: Gr. Fr., 2a ed., p. 79 is.; 613 is.;
SEN., H. O., 1648 is.; Q. E., X, 179 is. (cf. eants
XI i XII); PTOL. HEF., ap. WESTERM., p. 197, A;
LrcóFR., Alex., 927 i s. V. J. BÉRARD, Colonisa-
tion, p. 359 i s.
FILOLAU
clavat al peu en caure-li accidentalment del
carcaix i li havia produi't una ferida incura-
ble. Així, aquest accident és considerat la
venjanºa d'Heracles i el castig pel perjuri
comes per Filoctetes en revelar l' indret de
la pira a l'Eta (v. anteriorment).
Una de les raons que es donen sovint per
explicar l' abandó de Filoctetes, és, en lloc
de la pudor de la ferida, els crits de dolor
que feia i que no podia reprimir. Aquests
crits trencaven l' ordre i el silenci ritual dels
sacrificis. És per aixo que van haver de dei-
xar-lo sol. L'instigador d'aquest abandó va
ser Ulisses, sobre el qual molt sovint recau
la responsabilitat d'aquesta acció. Pero va
ser Agamemnon qui va prendre la decisió
en nom de tot l'exercit. Una altra tradició
explicava que els grecs havien deixat Filoc-
tetes a l' illa perque tingués temps de tenir
cura de la seva ferida, i amb més motiu per-
que existia a Lemnos un culte a Hefest, els
sacerdots del qual es creia que curaven les
ferides de serps. Efectivament, Filoctetes es
devia curar i d'aquesta manera devia haver
pogut incorporar-se al' exercit més tard, da-
vant de Troia. El metge que va aconseguir
curar-lo va ser un cert Pílios, fill d'Hefest.
A canvi, Filoctetes li va ensenyar a Pílios la
tecnica de l'arc (v. Pílios).
Pero els grecs, al cap de deu anys, encara
no havien pres la ciutat de Troia. Paris ha-
via mort, i Helen, a qui havien negat la ma
d'Helena, s'havia refugiat a la muntanya, i
els grecs l'havien capturat (v. Helen). Mig
per forºª' mig de bon grat, va revelar als
grecs que Troia no es podria prendre, en-
tre altres condicions, si els seus enemics
no s'armaven amb les ftetxes d'Heracles.
Aquestes ftetxes ja havien conquerit una
vegada la ciutat (v. Heracles) i només elles
podien repetir la fita. Així dones, Ulisses
va anar en ambaixada a Lemnos, sol, o
també (i aquesta és la versió que segueix
Sofocles) acompanyat per Neoptülem (o
per Diomedes, segons Eurípides), a bus-
car Filoctetes i convencer-lo que la seva
obligació era tomar a Troia. Filoctetes no
va cedir facilment. Sobre els mitjans em-
prats per Ulisses per fer que es decidís o
per forºar-lo, les tradicions varien, segons
la fantasia o el proposit dels poetes que han
tractat de la llegenda. Ulisses i Diomedes,
per exemple, a Eurípides, s'apoderen de les
armes cobejades amb una trampa i així for-
cen l'heroi, desarmat, a seguir-los. O bé li
parlen del patriotisme i del deure, o també
Filolau: APOL·L., Bibl., II, 5, 9; III, 1, 2.
202
li prometen la seva curació, amb les cures
deis fills d' Asclepi, que són els metges de
les tropes gregues. En efecte, s'explicava
que, una vegada arribats a Troia, Podaliri,
o també Macaon (v. aquests noms), va tenir
cura de Filoctetes. La curació no va trigar a
arribar, i l'heroi va poder participar en els
combats. Sobre aquesta curació s'explica-
va que Apol-lo havia sotmes Filoctetes a
un son profund mentre Macaon sondava la
ferida, tallava amb un ganivet la cam morta
i, després, rentava la ferida amb vi, abans
d' aplicar-hi una planta que Asclepi havia
rebut secretament del centaure Quiró. Així,
Filoctetes és el primer exemple d'una ope-
ració quirúrgica amb anestesia.
S' atribueix sovint a l' arquer Filoctetes la
mort de l' arquer Paris. Tanmateix, aquest
episodi es contradeia amb la historia de la
profecia d'Helen (v. anteriorment), perque,
segons es deia, Helen no va ser capturat fins
després de la mort de Paris. Per eliminar
aquesta dificultat, s' explicava que la profe-
cia que havia ordenat que Filoctetes s 'in-
corporés de Lemnos a Troia era de Calcant,
i no d'Helen, i que, per tant, la seva arribada
era anterior a la mort de Paris.
Un cop va caure Troia, Filoctetes va tor-
nar a la seva terra. A l' Odissea figura entre
els herois privilegiats que havien aconseguit
un retom feliº. Pero les llegendes posteriors
coneixen altres aventures de Filoctetes, en
les quals va fundar nombroses ciutats a la
Italia meridional, a la regió de Crotona. Se
li atribueix, en particular, la fundació de
Petelia i la de Macal ·la, on va consagrar
a ApoJ.lo les ftetxes d'Heracles. Va morir
lluitant a favor dels rodis que havien arribat
al país guiats per Tlepolem i eren atacats
pels indígenes barbars. La seva tomba s'en-
senyava en molts llocs.
FILO LAU (<P1í\.ó/\.aoc;). Filolau és un
dels quatre fills de Minos i de la nimfa Paria
(v. la taula 30, p. 367). Va atacar els com-
panys d'Heracles quan l'heroi va passar per
l'illa de Paros en la seva expedició al país
de les amazones (v. Heracles).
FILOMEL (<P1í\.óµ11/\.oc;). Filomel és un
dels fills de Iasió i de Demeter. És genna
de Plutos i va inventar el costum de junyir
dos bous a una caiTeta. Com a recompensa,
la seva mare el va transformar en constel-
lació, la del Bover.
És pare de Parias, l'heroi eponim de Pa-
rion.
FHomel: H!Gí, A. P., II, 4.
203
FILOMELA (<P1/\.oµ~/\.a). Filomela és
una de les dues filles de Pandíon, rei d' Ate-
nes. Tenia una germana anomenada Procne
(v. la taula 12, p. 168). Quan va esclatar la
guerra entre Pandíon i el seu veí, el teba
Labdac, a causa d'una qüestió de fronteres,
Pandíon va demanar ajut al traci Tereu, fill
d' Ares, gracies al qual va obtenir la vic-
toria. Llavors va donar al seu aliat la seva
filia Procne en matrimoni. Ben aviat van
tenir un fill, Itis. Pero Tereu es va enamorar
de la seva cunyada Filomela, la va violar
i, perque no pogués queixar-se, li va tallar
la llengua. Pero la jove va trobar el mitja
de revelai·-ho tot a la seva germana brodant
les seves desgracies en una tela. Aleshores
Procne va decidir castigar Tereu. Per aixo
va matar el seu propi fill, ltis, el va fer bu-
llir i li'n va fer menjar la carn a Tereu sen-
se que ell ho sabés. Després va fugir amb
Filomela. Quan es va assabentar del crim,
Tereu va agafar una destral i va perseguir
les dues germanes. Les va trobar a Daulida,
a Focida. Allí les dues germanes van dema-
nar als déus que les salvessin, i aquests es
van compadir d'elles transformant-les en
ocells: Procne, en rossinyol, i Filomela,
en oreneta. Tereu també va ser transformat i
es va convertir en una puput.
Hi havia variants d' aquesta llegenda.
Una d'elles feia de Filomela la dona de
Tereu i invertia el paper amb el de la seva
germana. És la versió generalment adopta-
da pels poetes romans, que fan de Filome-
la un rossinyol, i de Procne, una oreneta.
Aquesta variant sembla més coherent amb
l'etimologia de Filomela, nom que evoca la
idea de la música.
FILOMELIDES (<P1/\.0µ11/\.do11c;). Fi-
lomelides és un rei de Lesbos que forºava
els viatgers que arribaven a la seva illa a
lluitar contra ell. Matava aquells que ven-
cia, fins al dia en que ell mateix va ser mort
per Ulisses o, segons algunes versions, per
Ulisses i Diomedes, quan la flota grega que
anava a Troia hi va fer escala.
FÍLOTES (<P1í\.óT11c;). Fílotes, personi-
ficació de la Tendresa, és considerada per
Hesíode una de les filles de la Nit. És ger-
Filomela: PAus., I, 41, 8 i s.; X, 4, 8 i s.;
APoL·L., Bibl., III, 14, 8; EusT., a Od., p. 1875,
32; CoNó, Narr., 31; Tz., Chil., VII, 459 i s.;
H1Gí. Fab., 45; Ov., Met.. VI, 426 i s.; SERVI,
Com. Egl., VI, 78; L. P., a Teb., V, 120; tragedia
perduda de SóF. (Tereu), v. PEARSON, Frag. of
Soph., II, p. 221 is.; cf. L. ÜERNET, La Légende
de Procné, Mél. Navarre, II, p. 207-217.
FINEU
manad' Apate (l'Engany), de Geras (la Ve-
llesa) i d'Eris (la Discordia).
*FILOTIS (<P1AwTíc;). Després de la cai-
guda de Roma a les mans dels gals, la ciu-
tat va quedai· afeblida, i els llatins ho van
aprofitai· per atacai·-la sota el comandament
de Livi Postumi. L' exercit llatí va acampar
prop de Roma i va enviar ambaixadors als
romans per demanar que els enviessin les
dones joves i les vídues per tal de refer-
mar, segons deien, els lligams ancestrals
dels seus llinatges. Els romans van dubtar
d' acceptar aquesta condició i no sabien que
fer, fins que una esclava anomenada Filo-
tis o també Tú tola, els proposa l' estrate-
gia següent: enviar als llatins ella mateixa
i algunes esclaves boniques, disfressades
de dones lliures. Durant la nit, Filotis fa-
ria un senyal lluminós, i llavors els romans
podrien acudir armats i matarien l' enemic
adormit. Aixo és el que va passar. Filotis
va penjar una lampada dalt d'una figuera
i va tapar la llum amb unes teles, de forma
que resultés invisible als llatins. Llavors els
romans van sortir rapidament de la ciutat
i fan fer un gran carnatge entre els llatins.
En commemoració d'aquest fet se celebra-
ven les Nones Caprotines o les Nones de la
Figuera. Aquell dia, els romans sortien en
desordre de la ciutat, s'interpeJ.laven amb
tota mena d'adjectius i oferien banquets
a les dones sota unes cabanes constru'ides
amb fulles de figuera. Les serventes es pas-
sejaven lliurement i es llanºaven pedres,
com a record de la seva participació en la
lluita contra els llatins.
Altres antiquaris romans expliquen aquest
ritu pel record dels fets que van acompa-
nyar la mort de Romul: el desordre popular
al Camp de Mart (en el lloc anomenat <<Ai-
guamoll de la Cabra», palus Caprae, d'on
prové el nom de Nones Caprotines, perque
va succeir a les nones de julio! (v. Romul).
FINEU (<P1vEúc;). 1. Fineu és el nom de
diversos herois. El primer és un fill de Li-
caon, rei del' Arcadia. Va ser fulminat amb
un llamp juntament amb els seus germans
(v. Liciwn).
2. Un altre heroi amb el mateix nom és
Filomelides: Od., IV, 343 i ese. ad loe.; XVII,
134 i ese. ad loe.; EusT., a Od., 1498, 62 is.
Fílotes: HEs., Teog., 224.
Filotis: PLuT., Rom., 29.
Finen: 1) APOL·L., Bibl., III, 8, l. 2) APOL·L.,
Bibl., II, 1, 4; 4, 3; Ov., Met., IV, 669 is.; EsQ.,
Supl., 317; ef. ese. a A. R., Arg., II, 178. 3)
PAus., III, 18, 15; V, 17, 11; HES., fr. 81 a 83;

el germa de Cefeu i, per tant, onde d' An-
dromeda (v. Andromeda i Perseu). En con-
seqüencia, pertany a l'estirp de Belos, pero
aquesta genealogía no és gens coherent
amb les diferents versions de la llegenda de
Cefeu. Els autors només estan d'acord en el
fet que Fineu es volia casar amb la seva ne-
boda i que va provar de suscitar una conspi-
ració contra Perseu quan aquest heroi havia
sedui"t la noia (v. Perseu). Quan va esclatar
la batalla entre Perseu i els partidaris de Fi-
neu, a la sala gran del palau de Fineu, Fineu
va quedar convertit en pedra perla mirada
de Medusa. Aquesta fi impedía identificar
aquest Fineu, germa de Cefeu, amb el Finen
que intervé en la llegenda dels argonautes
(v. més endavant). Tanmateix, per tal de fer
possible aquesta identificació, alguns mi-
tografs tardans pretenien que Finen només
havia estat cegat per Perseu, i no mort.
3. El tercer Fineu, i el més celebre, és un
rei de Tracia. La seva llegenda, bastant com-
pleta, presenta nombrases variants. La més
freqüent ens diu que Finen, que possei"a dots
d' endeví, va preferir viure llargament a can-
vi dels seus ulls. Per aixo s'havia tomat cec,
i el Sol, indignar, li havia enviar les Harpies
(v. aquest nom), uns genis alats que el tur-
mentaven de totes les maneres, robant-li els
aliments o embrutant-los-hi quan se'ls volia
menjar. El seu castig també tenia una altra
causa: abusant dels seus dots d' endeví, va
revelar als homes les intencions dels déus.
També es deia que havia indicar a Frixos el
camí de la Colquida, i als fills de Frixos,
la ruta que els havia de conduir cap a Gre-
cia (v. Frixos), guanyant-se així la calera
divina.
Quan els argonautes van emprendre l' ex-
pedició cap a la Colquida, van anar a dema-
nar indicacions a Finen sobre el camí que
havien de seguir. Finen accepta informar-
los, pero només si abans l'alliberaven de les
Harpies. Els dos fills de-Boreas, Calais i Ze-
tes, van llarn;ar-se a perseguir els dos mons-
tres i van acabar amb ells (sobre aquesta
llegenda, v. Boreades i Harpies).
Una altra llegenda, independent de !'an-
terior, pero que presenta alguns trets simi-
lars, és la següent: Finen s'havia casat en
primeres núpcies amb la filla de Boreas,
Cleopatra (v. la taula 12, p. 168). Van tenir
170 (Rz.); ese. a A. R., Ar;g., U, 181; 297; 296;
A. R., A1;g., I, 211 is.; II, 273 is.; SERVI, Com.
En., III, 209; SóF., Ant., 969 i s., i ese. al v. 981;
APOL·L., Bibl., I, 9, 21; III, 15, 2 is.; D. S., IV,
43 is.; Hioí, Fab., 19.
Fítal: PAus., I, 37, 2 a 4; PLUT., Tes., 12.
204
dos fills, que la tradició anomena general-
ment Plexip i Pandíon. Després, va repudi-
ar Cleopatra i es va casar amb Idea, la filia
de Dardan (v. la taula 7, p. 128). Pero Idea,
gelosa dels seus dos fillastres, va llarn;ar la
falsa acusació que havien intentar violar-la.
Fineu, creient la seva paraula, els va cegar,
o bé ella mateixa els va treure els ulls. Una
altra variant, molt estranya, deia que Cleo-
patra, després d'haver estat repudiada, havia
cegat els seus dos fills per castigar Finen.
Quan els argonautes van ser a la cort de
Fineu, els Boreades, germans de Cleopatra,
van venjar-se d'ell cegant-lo. Mentrestant,
Asclepi va tornar la vista als dos nois, i per
aixo Zeus el va castigar fulminant-lo amb
el llamp.
Els mitografs van combinar les dues seri-
es de llegendes anteriors, explicant que Fi-
nen havia estat castigat per Zeus per haver
acusar injustament els seus fills i haver-los
cegat sense proves suficients. A més, diuen
que va ser turmentat per les Harpies. Més
tard, el van alliberar els argonautes.
FÍTAL (<Púrcxí\oc;). Fítal és un heroi atic,
que vivía a la riba de l'Ilissos. Quan De-
meter va arribar a l' Atica, buscant la seva
filia, Fítal va acollir la deessa a casa se-
va. Com a recompensa, ella li va donar
planter de figuera. Els seus descendents, els
Fitalides, van conservar, durant molt temps,
el privilegi d' aquesta cultura. Van acollir
Tese u quan l' heroi va tornar de Corint i el
van purificar, en el seu altar domestic, dels
homicidis que havia comes matant Sinis i
altres malfactors (v. Teseu). En commemo-
ració d' aquest servei, els Fitalides tenien
certs privilegis a Arenes quan se celebraven
les festes de Tesen.
FIX (<PÍ~). A Hesíode, nom de l'Esfinx
(v. aquest mot).
FLEGETONT (<Pí\cyÉ8wv). El Flege-
tont és un deis rius de l'Infern. S'unia amb
el Cocit per formar l' Aqueront. En la con-
fluencia deis dos rius hi havia, segons es
deia, una gran cascada. El nom d'aquest
riu, relacionar pels grecs amb el verb que
significa «cremar», suggeria que es tracta-
va d'un riu de foc. D' aquí el nom que se li
donava de vegades, el Piriflegetont (el Fle-
getont de foc).
Fix: HEs., Teog., 326; ef. PL., Crea., 414 a.
Flegetont: Od., X, 513; ese. al v. 154; LLU-
c1A, Dial. deis morts, XX, l; EusT., a Hom.,
1295, 52; 1667, 39; VrRo., En., VI, 265, i SERVr,
ad loe.; 550 is.
205
JL.1-"-'''-"-"··".. ..., ( <Pí\Eyúac;). Flegias és l'heroi
eponim dels flegieus, ja citat en la llíada.
És fill d' Ares i de Dotis, o també d' Ares
i de Crise, una de les dues filles d'Halmos
(v. la taula 22, p. 287). Generalment se'l
considera tessali, encara que els flegieus
són citats igualment en relació amb Beocia,
FOcida i l' Arcadia. La tradició li atribueix
bastants fills, dels quals sobresurten Ixíon
(v., tanmateix, altres genealogies d'ell, en
el seu nom i la taula 25, p. 313) i Coronis,
mare d' Asclepi.
Segons algunes tradicions locals, Flegias
va succeir Eteocles en el tron d'Orcomen.
Allí va fundar una ciutat nova, Flegia, i va
reunir al seu costar els grecs més bel·licosos.
Va morir sense fills. El seu successor va ser el
seu nebot Crises, el fill de Posidó i Crisoge-
nia, filla d'Halmos. Fiegias devia fer un viat-
ge al Peloponnes per espiar el país i preparar
una expedició d'atac. En el decurs d'aquest
viatge, la seva filla Coronis fou sedu'ida per
Apol·lo. Així s'explicava queAsclepi hagués
nascut a Epidaure (v. Asclepi).
La llegenda coneix també un intent de
Flegias d'incendiar el temple d' Apol-lo a
Delfos, probablement per venjar-se d' A pol-
lo, que havia mort la seva filia després de la
seva infidelitat. Virgili representa Flegias
als lnferns, castigar per la seva impietat.
Apol·lodor explica que Flegias va ser
mort a Eubea (potser es tracta d'una ciutat
amb aquest mateix nom situada a Beocia,
com Orcomen), per Licos i Nicteu, que,
després d'aquest acte, es van exiliar a Tebes
(v. la seva llegenda). No se sap per quina
raó el van matar.
FLIANT (<Pí\íac;). Fliant és un fill de Dio-
nís i de la filla de Mínias, Aretírea (v. la tau-
la 22, p. 287). Figura en la genealogía dels
reis de Sició (v. la taula 24, p. 309), donada
per Pausanias, com a marit de Ctonofile,
amb la qual va tenir un fill anomenat Andro-
damant. De vegades Ctonofile apareix com
la mare, i no la dona, de Fliant. Fliant és un
dels argonautes i és considerat l' eponim de
la ciutat de Fliünt, al Peloponnes.
FLOGI (<Pí\óywc;). Entre altres herois
amb aquest nom, Flogi era el fill del tes-
sali Deímac. Tenia per germans Deileont i
Flegias: Il., XIII, 301 i s.; H. h. a Asclepi;
PíND., Pít., III, 8 i s.; APOL·L., Bibl., II, 26, 4;
IX, 36, 1: E. B., s. v.; ese. a PÍND., ibid., II, 39,
a Il., I, 260; a A. R., Arg., I, 57; 735; III, 62; a
EsTACI, Teb., I, 713; IV, 539; SERVI, Com. En.,
VI, 618, i VrRG., ibid., i s.; PAus., IX, 36, 1 i s.
Cf. S. REINACH, art. cit., s. v. Sísif, i F. VIAN, cit.,
s. v. Mínias.
FLORA
Autolic. Amb ells acompanya Heracles a la
seva expedició contra les amazones, pero es
va trobar separar de l'heroi, com els seus
germans, a la vora de Sinope. Van quedar-
se un quant temps en aquesta regió, fins
que hi van passar els argonautes, els quals,
després de suplicar-los-ho, se'ls van endur
amb ells.
*FLORA. Flora és la potencia vege-
tativa que fa florir els arbres. Presideix «tot
allO que floreix». La llegenda diu que va ser
introdu'ida a Roma (com Fides) per Titus
Taci, juntament amb altres divinitats sabi-
nes. Era honorada per les tribus italiques,
llatines i no llatines. Els pobles sabins li van
consagrar un mes, corresponent a l' ab1il del
calendari roma.
Ovidi va relacionar amb el nom de Flo-
ra un rnite hel·lenic. Va suposar que Flora
era en realitat una nimfa grega anomenada
Cloris. Un dia de primavera que ella vagava
pels camps, el déu del vent, Zefir, la va veu-
re, se'n va enamorar i la va raptar, tot i que
després s'hi va casar.Coma recompensa, i
per l' amor que li tenia, li va concedir regnar
sobre les flors, no sois les deis jardins, sinó
també les dels camps de cultiu. La mel és
un deis presents que es considera que ella
ha fet als homes, així com les llavors d'in-
comptables varietats de flors. Ovidi, en ex-
plicar aquesta llegenda, de la qual potser és
l' inventor, es refereix explícitament al rap-
te d'Oritia per Boreas. Sens dubte aquest
n'és el model, pero hi afegeix un episodi
singular: Flora seria l' origen del naixement
de Mart. Juno, enfadada pel naixement de
Minerva, sorgida espontaniament del cap
de Júpiter, va voler concebre una criatura
sense la intervenció de l' element masculí.
Va acudir a Flora, que li va donar una flor
que, tan bon punt era tocada, feia una do-
na fecunda. Així va ser com Juno, sense la
intervenció de Júpiter, va infantar un déu
que porta el nom del primer mes de la pri-
mavera.
Flora tenia un sacerdot particular a
Roma, un dels dotze fiamines menors, que
es consideraven institui"ts per Numa. En el
seu honor se celebraven els Floralia, asse-
nyalats pels jocs en els quals hi intervenien
les cortesanes.
Fliant: PAus., II, 6, 6; 12, 6; E. B., s. v.
<I:>í\wv<;; A. R., Arg., I, 115, i ese. ad loe.
Flogi: A. R., Arg., II, 955 is.; VAL. FL., Arg.,
V, 115; cf. Hloí, Fab.,14.
Flora: Ov., Fast., V, 20 s.; C. l. L., I, 603;
VARRÓ, L. L., V, 74; VII, 45; R. r., I, 1, 6; PL. V.,
N. H., XVIII, 29, 284 s.
FOBOS
FOBOS (<PÓ~oc;). Fobos és la personifi-
cació de la por. Acompanya Ares al camp de
batalla. Com que en grec el nom és masculí,
Fobos és un geni mascle. Passa per ser fill
d' Ares i germa de Dimos. No se li atribueix
cap llegenda en particular.
FOCOS (<PwKoc;). l. Plutarc explica que
un Focos, originari de Glisant, a Beocia,
tenia una tilla anomenada Cal· lírroe. Te-
nia trenta pretendents, pero el pare sempre
ajomava la data d'escollir gendre. Final-
ment, va declarar que, seguint el consell de
l' oracle de Delfos, serien les armes les que
haurien de decidir entre els pretendents.
Llavors ells el van matar, i la tilla va fugir.
Com que els pretendents la van perseguir,
uns camperols la van amagar en una mola
de blat. Quan es va celebrar la festa federal
beocia, Cal· lírroe va anar com a suplicant
a l' altar d' Atena Itonia i va acusar els pre-
tendents de la mort del seu pare. Aquests
van fugir a Orcomen i després a Hípotes.
Els beocis els van assetjar, i al final es van
haver de rendir i van ser lapidats. La vigília
de la seva rendició van sentir una veu que
venia de la muntanya i que cridava: «Sóc
aquí!». Era la veu de Focos que els anun-
ciava el castig.
2. El nom de Focos també és el d'un he-
roi eponim de FOcida, pero hi ha tradicions
molt diferents sobre ell. Segons algunes
d' elles, aquest Focos era un corinti, fill
d'Ómit, un descendent de Sísif, que passa-
va per ser de l' estirp de Posidó. Va anar a
establir-se al país situat al peu del Parnas,
que llavors va rebre el nom ge Focida. Pero
també s'explicava que era Omit qui va es-
tablir-se en el país que havia de tenir el nom
de Focida, on havia lluitat contra els locris.
Més tard se n'havia retirat, deixant el reial-
me al seu fill (v. Ornit). Aquest mateix
Focos passava per ser el marit d' Antíope.
Dionís, enfadat pel castig de Dirce, havia
fet embogir la jove, de -manera que anava
vagant per tot Grecia. Focos la va trabar, la
va curar i s'hi va casar. S'ensenyava la seva
tamba a Titorea.
3. L' altra tradició relativa a Focos, epo-
nim de Focida, fa de l'heroi un fill d'Eac i
Fobos: /l., IV, 349 i s.; XIII, 298 i s.; HES.,
Teog., 934.
Focos: 1) PLUT., Am. Narr., IV, p. 774. 2) E.
B., s. v.; ese. a Il., II, 517; PAus .. II, 4, 3; IX,
17, 4; 25, 3; X, 1, l; 4; 7; 32, 6. 3) HES., Teog.,
1003 is.; ese. a Il., II, 517; PAus., II, 29, 3 is.;
X, I, 1; 30, 4; Tz., Com. Al., 53; 175; 939; ese. a
EuR., Andr., 687; APOL·L., Bibl., III, 12, 6; PíND.,
Nem., V, 12, i ese. ad loe., i a 25; Ov., Met., VII,
206
de Psamate (v. la taula 31, p. 414). Els seus
germanastres eren Pelen i Telamó, els fills
d'Eac i d'Endeis. El nom de Focos era en
recordanc;;a de la metamorfosi de la seva
mare, tilla de Nereu i, per tant, germana
de Tetis. Per escapar-se deis brac;;os d'Eac,
Psamate, que, com tates les divinitats ma-
rines, tenia el do de la metam01fosi, es
va transformar en una foca. Pero aixo no va
impedir que Eac aconseguís el seu objectiu
i que ella li danés un fill. Quan es va fer
gran, aquest Focos es va embarcar i va mar-
xar de Salamina, el país del seu pare, per
atenyer la Grecia central. Va conquerir un
país que anomena Focida i es va aliar amb
un indígena, Iaseu (que ens és completa-
ment desconegut), es va casar amb Astería,
tilla de Deíon i de Diomede, que pertanyia,
pel seu avi Xutos, a l'estirp de Deucalió
(v. la taula 8, p. 136). Astería li va donar dos
bessons, Crisos i Panopeu. Més endavant
Focos va tomar a Egina, on els seus germa-
nastres el van matar, per gelosia i potser per
incitació de la dona legítima d'Eac (v. Pele u
i Telamó). Psamate venja la seva mort envi-
ant un llop que delmés els ramats de Peleu a
Tessalia, on aquest s'havia refugiat després
que el seu pare l'exiliés. Tot i aixo, accedint
als precs de Tetis, Psamate va consentir a
convertir aquest animal en pedra.
A Salamina s' ensenyava la tamba de Fo-
cos al costat de la d'Eac.
FO LOS (<PóA.oc;). Falos és un centaure
que viva a Foloe. Mentre Heracles estava
cac;;ant el senglar d'Erimant, va anar a visi-
tar Falos, que era fill de Sile i d'una nimfa
dels freixes (contrariament a la genealogía
ordinaria deis centaures, descendents d'Ixí-
on, v. aquest nom). Falos va rebre l'heroi
amb hospitalitat. Li va aferir cam rostida,
tot i que ell només menjava cam crua. He-
racles li va demanar vi, i Falos li va dir que
només en tenia una gerra que pertanyia a
tots els centaures. Heracles li va dir que
no tingués por d'encetar la gerra, i ell ho
va fer. Pero els centaures, en sentir l' olor
del vi, van córrer cap a la gruta de Falos,
armats amb roques, arbres i torxes. Hera-
cles va lluitar contra ells. Sobre els episodis
476 i s.; ese. a A. R., Arg., I, 207; EuR., Andr.,
687 is.; D. S., IV, 72.
Folos: APOL·L., Bibl., II, 5, 4 i s.; SóF., Tr.,
1095 i s.; D. S., IV, 12; Tz., Chil., II, 268 i s.;
Hlaí, Fab., 30; TEócR., Id., VII, 149 i s.; SERVI,
Com. En., VIII, 294; ATEN., XI, 499 a i s. V.
tarnbé Heracles, p. 240, i DuMÉZIL, Le Probleme
des Centaures.
207
d'aquesta lluita, v. Heracles. Falos va que-
dar ferit accidentalment. Mentre enterrava
els seus congeneres, va enretirar una ftetxa
d'una ferida i es va preguntar com un ob-
jecte tan petit podía causar un efecte com
aquell. La ftetxa li va caure al peu i el va
ferir mortalment. Heracles li va dedicar uns
funerals magnífics.
*FONS. Fons, anomenat també Fontus,
és un déu relacionat amb les fonts. Passa
per ser fill de Janus, pero no apareix en
cap llegenda conservada. Tenia un temple
a Roma, segurament prop de la Porta Fon-
tinalis (porta del mur de Serví, al nord del
Capitoli). Es mostrava un altar consagrat a
Fons al peu del Janícul, no gaire lluny de la
pretesa tamba de Numa. La seva festa era
la de les fonts, que duia el nom de Fonti-
nalia.
FORBANT (<l>Óp~ac;). Forbant és el nom
d'un gran nombre d'herois; els principals
són els següents:
l. El més celebre és l'heroi tessali de
l' estirp dels fapites. De vegades passa per
ser fill de Lapites i d'Orsínome (v. la taula
25, p. 313), altres vegades de Tríopas, fill
de Lapites que, en la genealogía precedent,
és considerat el seu germa (v. Tríopas). Pri-
mer va viure a Tessalia, a la plana de Doci-
on. Des d' allí va emigrar a Cnidos, o també
a Rodes, amb el seu germa Perierg. Es va
establir a la regió de falisos, mentre que Pe-
rierg es va insta!· lar a Camir.
Com la majar part de les llegendes tes-
salies, la de Forbant es traba igualment al
Peloponnes. En efecte, s'explicava que For-
bant, fill de Lapites, va emigrar de Tessalia a
Ólenos, al 'Elida. Allí, el reí Alector, tement
el poder de Pelops, es va assegurar una ali-
anc;;a amb ell i, en recompensa pels seus ser-
veis, va paiiir-se amb ell el reialme. Forbant
va tenir dos fills, Augias i Actor que, a la
seva mort, es van partir l'Elida. S'explicava
que l' alianc;;a d' Alector amb Forbant havia
quedat segellada amb un matrimoni doble:
mentre Alector es casava amb una tilla de
Forbant anomenada Diogenia, Forbant ho
feia amb Hirmine, la germana d' Alector.
2. Potser cal distingir de l' anterior un
Forbant fill d' Argos, que intervé en una
Fons: ARN., Adu. Nat., III, 29; M. CAPEL·LA,
I, 46; V ARRó, L. L., VI, 22; Crc., Nat., III, 20, 52;
Leg., II, 22, 56.
Forbant: 1) D. S., IV, 69; V, 58; 61; PAus., V,
1, 11; VII, 26, 12; Hraí, A. P., II, 14; ATEN., 262 e
is.; ef. CAL·L., H. a Dem., 24; EusT., a Il., p. 303,
8; ese. a A. R., Arg., I, 172; APOL·L., Bibl., II, 5,
genealogía argiva referida per Pausanias
(v. la taula 19, p. 280). Aquest Forbant és
pare d'un Tríopas. La seva dona és Eubea, i,
pel que fa als fills, a més de Tríopas, també
té Messene, que molt sovint passa per ser la
seva néta (v. Messene).
3. També hi havia un flegieu anome-
nat Forbant, que vivía a Panopeu, a Foci-
da. Atacava els viatgers que anaven cap a
Delfos, obligant-los a barallar-se amb ell
a cops de puny i matant-los després d'ha-
ver-los venc;;ut, fins al día en que Apol·lo,
sota l' aparenc;;a d' un nen, el va reptar i el
va vencer.
4. Forbant també és el nom de l'heroi que
va ensenyar a Teseu l'art de conduir el car-
ro. De vegades se li atribueix la invenció de
la lluita, si bé aquest honor es dóna general-
ment a Tesen.
FORCIS (<PÓpKuc;). Forcis és una divi-
nitat marina que pertany a la primera gene-
ració divina. El més freqüent, a partir de la
Teogonía hesiüdica, és que passi per fill de
Gea i de Pontos (la Terra i l'Onada). És ger-
ma de Nereu, Taumant, Euríbia i Ceto. Va
casar-se amb la seva propia germana, Ceto,
i van tenir fills, en especial les tres «ve-
lles», les Forcides, que tenen un paper en
la llegenda de Perseu (v. més endavant, p.
434, i Grees). De vegades també se li atri-
bueix la patemitat del monstre marí Escil·la
(v. aquest nom). A més a més, testimo-
nis dispersos atribueixen a Forcis, a més
d'Escil·la i les Grees, Equidna i les Hespe-
rides. De vegades fins i tot se'l fa avi de les
Eumenides.
L' estatge de Forcis és a Arimníon, a la
costa d' Acaia, o també a l'illa de Cefal-
lenia o a la d'Ítaca. Una llegenda de font
romana fa de Forcis un rei molt vell de Sar-
denya i de Corsega, que Atlant va vencer
en un combat naval i morí ofegat. Pero els
amics l'havien divinitzat i el consideraven
un déu del mar.
FORMIÓ (<Popµíwv). Formió és un es-
pai"ta que va esdevenir propietari de la casa
on en altre temps havia viscut Tindareu. Un
día, els Dioscurs divinitzats s'hi van presen-
tar sota l' aspecte de dos viatgers i li van dir
que venien de Cirene. Li van demanar hos-
pitalitat i li van pregar molt particularment
5. 2) PAus., II, 16, l; IV, 1, l; ese. a EuR., Or.,
932. 3) Ese. a Il., XXIII, 660; ef. Ov., Met., XI,
413. 4) PAus., I, 39, 3; EuR., Supl., 680.
Forcis: HES., Teog., 270; 333 i s.; APOL·L.,
Bibl., I, 2, 6; SERVI, Com. En., V, 824; X, 388;
LrcóFR., Alex., 47 is.; A. R., Arg., IV, 828.
Formió: PAus., III, 16, 2 is.

que els donés una habitació en concret -en
la qual ells havien passat la infantesa-. For-
mió va posar tota la casa a la seva disposi-
ció, pero es va negar a donar-los l'habitació
que demanaven perque s'hi estava la seva
tilla. Durant la nit la jove va desapareixer,
amb les serven tes, i els Dioscurs, l' endema,
tampoc no hi eren. Pero a l'habitació de la
noia es va trobar una imatge d'ells i també
una taula sobre la qual hi havia silphion, la
planta aromatica que constitu"ia la principal
producció de Cirene.
Fomax és la deessa del forn
on es cou el pa. Presideix la festa dels For-
nacalia.
FORONEU ( <Popwvt:úc;). Foroneu és,
en les llegendes del Peloponnes, el primer
home, fill del déu-riu Ínac i d'una nimfa,
Melia, nom que recorda el dels freixes (cf.
Melfades). Té dos germans, Egialeu i Fegeu
(v. la taula 19, p. 280). Foroneu va ser es-
collit arbitre per decidir en la baralla entre
Hera i Posidó, que es disputaven el Pelo-
ponnes. Es va pronunciar a favor d'Hera.
Es deia que Foroneu havia estat el primer
d' ensenyar als homes a reunir-se en ciu-
tats i a usar el foc. També se li atribu"ia la
introducció al Peloponnes del culte a Hera
argiva.
Les tradicions varien sobre el nom de la
seva dona: de vegades se l'anomena Cer-
do, altres vegades Teledice, o també Pito.
Així mateix, també és extremament varia-
ble la llista dels seus fills segons les fonts.
Freqüentment se cita Car, el primer rei de
Megara, i la Níobe argiva (v. Níobe). De ve-
gades també s'hi afegeix lasos, Lircos, Pe-
lasg i Agenor.
*FORS. Fors és el principi masculí de
l 'Atzar. En aquest sentit s' oposa a la Fortu-
na, que és el principi femení i amb la qual
forma parella. Els dos noms s' ajunten en la
fórmula Fors Fortuna, que va acabar desig-
nant una sola divinitat, considerada global-
ment amb els dos aspectes.
*FORTUNA. Fortuna va tenir més pre-
dicament que Fors en la religió romana de
Fornax: Ov., Fast., II, 525 s.; LAcT., Inst.
Diu., I, 20, 35; PL. V., N. H., XVIII, 2, 8.
Foroneu: PL., Tim., 22 a (AcusrLAU, fr. 20
Diels); CL. AL., Str., I, 102; PAus., Il, 15, 5; 19,
5; APOL·L., Bibl., II, 1, l; III, 1,1; ese. a EuR.,
Or., 933; Hroí., Fab., 143; Tz., Com. Al., 177.
Fors: Crc., Leg., II, 11, 248.
Fortuna: Ov., Fast., VI, 573 s.; PLUT., De
Fort. Rom.; Q. R., 36. Cf. G. DuMÉZIL, Les
Mythes romains, III, Servius Tullius; A. PASSE-
208
!'epoca classica. En efecte, s'identifica amb
la Tique grega. Se la representa amb el corn
de l'abundancia, amb un timó -ja que és
ella la que dirigeix la vida dels homes-, de
vegades asseguda, altres vegades dempeus,
i molt sovint cega. S' atribueix la introduc-
ció del seu culte a Serví Tul·li, el rei que
va ser, per sobre de tots, el preferit de la
Fortuna. Fins i tot s'explicava que l'havia
estimat, encara que ell només fos un mortal,
i que ella acostumava a entrar a casa seva
per una petita finestra. Hi havia una estatua
de Serví en el temple de la deessa.
La deessa Fortuna s' invocava amb tota
mena de noms: Redux (per demanar el re-
torn d'un viatge), Publica, Huiusce Diei (la
Fortuna particular del dia present), etc. Sota
l'imperi, cada emperador tenia la seva For-
tuna. Apoca poc, per influencia hel·lenica,
la Fortuna es va assimilar a altres divinitats,
particularment a Isis (v. Tique).
FÓSFOR (<Pwacpopoc;). Fosfor és el nom
donat de vegades a l' este! del matí, anome-
nat igualment Heosfor (v. aquest nom). El
seu nom, tradult al llatí, és Lucífer. A la poe-
sía se' 1 personifica sovint com l' astre que
anuncia l' Aurora i porta la llwn del dia.
FRASI (<Ppámoc;). Frasi és un endeví
originari de Xipre que va arribar a Egipte
en una epoca de fam i va predir al rei del
país, Busiris, que la gana s'acabaria si cada
any se sacrificava un estranger. Busiris va
seguir el consell i va comern;ar sacrificant
Frasi (v. també Heracles i Busiris).
FRIGI (<Ppúywc;). Frigi és un rei de Mi-
let, successor del rei Fobi, que li va cedir el
tron després de la mort de Cleobea (v., so-
bre aquesta llegenda, Anteu). Pieria, una
tilla de Fites de Miünt, va anar a Milet en
ocasió d'una festa d' Artemis, i ell se'n va
enamorar. Casant-se amb ella va posar fi a
la guerra entre els habitants de Miünt i els
milesis.
FRIXOS (<Ppí~oc;). Frixos és un dels fills
d' Atamant i Nefele. La seva germana és
Hel·le. Atamant, seguint els consells de la
seva segona dona, Ino (v. aquest nom i Ata-
RINI, Jl concetto antico di Fortuna, Ph., 1935,
p. 90-97.
Fosfor: Ov., Met., IV, 628; Her., XVII, 112;
Hroí, Fab., 65; 161.
Frasi: AroL·L., Bibl., II, 5, 1 l; Hroí, Fab., 55;
Ov., Art am., I, 649.
Frigi: PouE, VIII, 35; PLuT., Mul. virt., XVI;
cf. PART., Erot., 14.
Frixos: A. R., Arg., II, 1140-1156; ese. a II,
1144; HERÓD., VII, 197; PAL., Jncr., 31; PAUS.,
209
mant), va voler sacrificar els seus dos fills,
Frixos i Hel·le, a Zeus Lafisti, pero Zeus va
enviar als dos infants un moltó alat amb un
velló d'or que se'ls va endur i els va salvar
del sacrifici. Una altra versió explicava que
va ser Nefele, la mare, la que havia donat
aquest moltó meravellós als seus fills i així
els va conservar la vida. Ella havia rebut
aquest animal d'Hermes (v. N~fele i Demo-
dice).
D'aquesta manera, Frixos i Hel·le van
marxar d'Orcomen i van volar cap a Orient.
Durant el viatge, Hel ·le va caure al mar i es
va ofegar (v. Hel·le), pero el seu germa va
arribar sa i estalvi a la Colquida, a la cort del
rei Eetes, que el va acollir favorablement i
li va donar en matrimoni la seva tilla Calcí-
ope. A canvi, Frixos va sacrificar el moltó
a Zeus i va oferir el velló al rei, que el va
consagrar a Ares i el va clavar a una alzina
en un bosc consagrat al déu. Aquest velló
és l'objectiu de l'expedició dels argonautes.
Amb Calcíope, Frixos va tenir bastants fills,
pero es destaquen Argos, Melas, Frontis i
Citissor. També s' afegia que Frixos havia
passat tota la seva vida al palau d'Eetes i
que hi va morir, molt vell, mentre que els
seus fills retornaven a Orcomen, on van re-
cuperar el reialme (v. també Presbó i la tau-
la 25, p. 313). Pero una altra tradició deia
que Eetes va matar Frixos perque un ora-
cle li havia predit que moriria a mans d'un
descendent d'Eol. Aquesta tradició, citada
per Higí, pertany sens dubte a un ananja-
ment tragic de la llegenda. El mateix text
explica que Frixos i Hel·le, després d'haver
estat salvats del sacrifici, havien embogit
per obra de Dionís perque havien intentat
castigar Ino. Segons aquesta versió, Nefele
els havia donat el moltó quan corrien pels
boscos en plena bogeria.
FRÓNIME ( <Ppovíµr¡). Fronime és la
mare de Batos, fundador de la colonia de
Cirene. Era tilla del rei cretenc Etearc, que
regnava, a Creta, a la ciutat d' Axos. Etearc
s' havi a tornat a casar, i la madrastra de Fro-
nime la va denunciar al seu pare, calumni-
IX, 34, 5; APOL·L., Bibl., I, 9, I; 16; 21: Hroí,
Fab., 1 i s.; 12; 14; 21; 22; 188; 245; ARIST.,
Poet., II, 20; ER., Cat., 19.
Fronime: HERóo., IV, 151 i s.; Sum., s. v.
Bárro~.
Ftios: AroL·L., Bibl., III, 8, 1; Tz., Com. Al.,
481; D. H., I, 17; EusT., a Hom., p. 320, 24; E.
B., s. v. <t>8ía, "EAA.cx~; SERVI, Com. En., II, 197;
HERÓD., II, 98.
FURRINA
ant-la dient que es dedicava a la disbauxa.
El rei va creure la seva dona i va fer jurar
a un dels seus hostes, un comerciant de
Tera anomenat Temisó, que acompliria la
sol· licitud que li faria. Temisó ho va jurar, i
el rei li va demanar que s'endugués Froni-
me i, quan fos a alta mar, la llancés al mar.
Temisó, obligat pel jurament, va endur-se
Fronime, pero no la volia matar. Va limi-
tar-se a submergir-la al mar i a treure-la tot
seguit. Després la va desembarcar a Tera,
on la va donar en matrimoni a un noble de
l'illa anomenat Polimnest, amb qui va tenir
un fill, Batos.
FTIOS (<Pffíoc;). Ftios és l'heroi eponim
de la Ftiotida, a Tessalia. Té genealogies
diferents. Tan aviat passa per ser un dels
fills de Licaon, el rei de l' Arcadia, com
un fill de Posidó i de la nimfa tessalia Laris-
sa. Aleshores és el germa d' Aqueu i de Pe-
lasg. De vegades també és fill d' Aqueu, ca-
sat amb Crisipe, tilla d'Iros, i amb qui té un
fill, Hel·le, fundador de la ciutat d'Hel·las,
a Tessalia. Altres genealogies encara relaci-
onen d'una manera diferent Ftios amb els
eponims de les grans estirps hel·leniques.
FTONOS (<P8óvoc;). Ftonos és la per-
sonificació de l'Enveja. Com la majoria
d' aquests genis, la personalitat deis quals
és poc diferent del seu nom, Ftonos no té
cap llegenda particular.
*FÚRIES. Les Fúries són els ge nis del
món infernal en les creences populars ro-
manes primitives. Es van assimilar molt ra-
pidament a les Erínies gregues, els mites de
les quals es van apropiar.
*FURRINA. La nimfa Furrina és la di-
vinitat d'una font i d'un bosc sagrat situats
a la riba dreta del Tíber, al peu del Janícul.
L' origen del seu culte és molt obscur. A
l' epoca republicana és considerada una de
les Fúries, pero a poc a poc el seu santuari
va caure en desús i el van ocupar els siris,
que hi van introduir les seves practiques
particulars.
Ftonos: EuR., Tr., 768 i s.; DEM., XXV, 52;
LLucrA, Cal. non temere cred., 5.
Fúries: Crc., Nat., III, 18, 46; D. H., II, 75;
M. CAPEL·LA, II, 164.
Furrina: VARRÓ, L. L., V, 84; VI, 19; VII, 45;
Crc., Nat., III, 46; PLUT., G. Grac, 17 (identi-
ficació amb les Erínies); Cf. GAUCKLER, Le
Sanctuaire syrien du Janicule, París, 1912.

GALATEA (raA.á:raa). La llegenda co-
neix dos personatges amb aquest nom; la
seva etimologia evoca la blancor de la llet
(en grec yá:A.a).
l. La primera és tilla de N ere u i d' una
divinitat marina. Té un paper rellevant a les
llegendes populars de Sicília. De Galatea,
la jove de pell blanca, que habita la mar
tranquil·la, n'estava enamorat Polifem, el
ciclop sicilia de cos monstruós. Pero ella no
el corresponia i estimava, per contra, el bell
Acis, fill del déu Pan (o Faune en la tradició
llatina) i d'una nimfa. Un dia, Galatea repo-
sava a la vora de la mar, sobre el pit del seu
amant. Polifem els va descobrir i, per bé
que Acis prova de fugir, el ciclop va llarn;ar
contra ell un enorme bloc de pedra que el
va esclafar. Aleshores, Galatea va restituir
Acis a la natura de la seva mare, la nimfa, i
el convertí en un riu d' aigües ciares.
De vegades s' atribueix als amors de Po-
lifem i Galatea el naixement de tres herois,
Galas, Celtos i Il-liri, eponims, respectiva-
ment dels galates, els celtes i els il·liris.
Així dones, és possible que alguna versió
de la llegenda de Galatea contés els amors
entre Polifem i la nereida, pero no ens n'ha
arribat cap testimoni directe.
2. L' altra Galatea és una cretenca, filla
Galatea: 1) /l., XVIII, 45; HEs., Teog., 250;
Hro., Fab., pref., 8 (Rose); APOL·L., Bibl., I, 2,
7; ATEN., VII, 284 e (citant CAL·L.); TEóCR., XI;
Ov., Met., XIII, 750 s.; Sru IT., XIV, 221 s.;
d'un tal Eurici i casada amb Lampre, un
home de bona família, pero molt pobre, que
vivia a la ciutat de Festos. Lampre, en saber
que ella estava embarassada, li va fer sa-
ber que només volia un noi; si donava a llum
una nena, ella mateixa l' hauria d' exposar.
Mentre Lampre era a la muntanya guardant
el seu ramat, Galatea porta al món una ti-
lla, pero no es veié amb cor d'abandonar-la.
Seguint el consell dels endevins, la vestí de
noi, l' anomena Leucip i amaga el que havia
succe'it al seu marit. Pero el temps passa, i
Leucip va esdevenir tan bella que va ser im-
possible mantenir l'engany. Aleshores Ga-
latea s 'espanta i va anar al santuari de Leto
per demanar a la dea que canviés el sexe de
la seva filla. Leto es va deixar persuadir i la
noia va esdevenir un noi (v. Jfis).
GALATES (raMrr¡<;). Quan Heracles,
en tomar de prendre els bous de Geríon, tra-
vessa la Gal·lia, va fundar la ciutat d' Alesia.
Alfa va ser l'amant de la tilla d'un príncep
del país que mai no havia trobat un marit
digne d'ella. De la relació en va néixer un
fill anomenat Galates, mereixedor, pel seu
coratge, de regnar sobre tota la Gal-lia. Més
endavant, Galates dona el seu nom a la terra
dels galates, Galacia (v. Celtas).
NoNN., Dion., VI, 3000 s.; SERVI, Com. Egl., IX,
39; APIA, Ill., 2. 2) A. L., Tr., 17.
Galates: D. S., V, 24; ef. Celtas; Et. Magn.,
s. v. raf...a-ria.
211
GALEOTES (faAEwrr¡<;). Fill d' Apol-
lo i de Temisto, filla de Zabios, rei dels
hiperboris. És l'avantpassat d'una ra<;a
d' endevins sicilians. Amb un altre hiperbo-
rí, Telmís, Galeotes havia anat a consultar
l' oracle de Dodona. L' oracle els ordena
d'encaminar-se l'un cap a l'est i l'altre cap
a l' oest. Havien de fer camí fins que una
aliga, en el transcurs d'un sacritici, els arra-
bassés la carn de la víctima. An-ibat el mo-
ment, en aquell mateix lloc, havien d' als;ar
un altar. Galeotes arriba a Sicília i Telmís
s' atura a Caria.
*GALES. Gales és un súbdit del rei Llatí
en els temps en que Eneas i els troians van
desembarcar al Laci. Ates que el fill d'Ene-
as, Iulus, havia matat una cérvola domesti-
cada, aquest fet impel-lia a entrar en guerra
llatins i troians. Gales prova d'intervenir
entre les dues faccions per fer tornar la pau,
pero no ho va aconseguir i el van matar.
GALÍNTIAS (faA.1v8ía<;). Galíntias, el
nom del qual recorda el de la mostela, és
una amigad' Alcmena, és filla del teba Pre-
tos. Alcmena estava a punt de portar al món
el petit Heracles, pero, per ordre d'Hera,
les Moires i Ilitia, divinitats del part, van
refusar «deslligar-la». Durant nou dies i
nou nits, van romandre de bras;os i carnes
plegats al llindar de la casa impedint, amb
els seus encanteris, el naixement. Galíntias
es va apiadar de la seva amiga i va témer
que no enfollís a causa dels dolors. Alesho-
res Galíntias es va enginyar el següent: va
compareixer davant les divinitats i va anun-
ciar que, malgrat el seu proposit, Alcmena
havia portat un nen al món per ordre de
Zeus. Indignades i espantades perque con-
sideraven menyspreats els seus privilegis,
les divinitats es van aixecar i van abando-
nar, així, la postura que «lligava» Alcmena.
Immediatament ella va infantar el fill. En
adonar-se'n, les divinitats, coma venjans;a,
van transformar Galíntias en una mostela.
Com que la mentida havia sortit de la seva
boca, la van condemnar a parir per la boca.
De totes maneres, Hecate va apiadar-se de
la pobra bestia i la va convertir en la seva
serventa i el seu animal sagrat. Quan He-
racles es va fer gran, recorda aquella que li
Galeotes: Oc., De div., I, 20; EuA, V. H., XV,
46; HEsrQur, s. v. raf...coi; E. B., s. v. raf...t:wmi.
Gales: VrRo., En., VII, 535; 575.
Galíntias: Ov., Met., IX, 284 s.; A. L., Tr.,
29; EuA, N.A., XII, 5; ese. a la /l.; XIX, 119.
Ganges: PLUT., De Fluv., 4; FrLóSTRAT, Vida
GANIMEDES
havia permes néixer i li va als;ar un santuari
prop de casa seva. Durant la festa en honor
d'Heracles, els tebans, tidels a la memoria
de Galíntias, hi portaven ofrenes (v. també
Hfstoris).
GANGES (rá:yyr¡<;). qanges és el déu
del riu Ganges, a l'India. Es fill d'Indos i de
la nimfa Calauria. Un dia, ebri, es va unir,
sense adonar-se'n, ambla seva mare. Quan
va despertar-se, desesperat, es va llans;ar al
riu Clíar, que des d'aleshores es va anome-
nar Ganges.
GANIMEDES (favvµ~ór¡<;). Ganimedes
és un jove heroi del llinatge reial de Troia i
descendent de Dardan (v. la taula 7, p. 128).
Generalment és considerat el fill més jove
de Tros i de Cal· lírroe, germa de Cleopatra,
Ilos i Assarac. Altres versions el fan till de
Laomedont (till d'Ilos, que segons la ge-
nealogia tradicional és el seu nebot), o bé
d'Ilos o d' Assarac o, tins i tot, d'Erictoni
(el seu avi segons la tradició habitual). Un
dia Ganimedes, tot just adolescent, pastura-
va els ramats del seu pare a les muntanyes
que envolten la ciutat de Troia, i Zeus el
segresta i el va conduir a l'Olimp. La seva
bellesa (Ganimedes era considerat el més
«bell dels mortals») havia ences l' amor
del més poderós dels déus. A l'Olimp, Ga-
nimedes feia de coper; abocava el nectar a
la copa de Zeus i reemplas;ava en aquesta
funció Hebe, divinitat de la joventut.
Sobre els detalls del segrest les tradicions
difereixen: tan aviat va ser el mateix Zeus
qui va prendre l'infant, com el déu encar-
rega aquesta comesa al seu ocell predilecte,
l' aliga, que agafa el nen amb les urpes i se
l' emporta volant. Altres tradicions diuen
que Zeus s'havia transformat en aliga, tal
com moltes altres vegades havia satisfet
les seves passions amoroses sota l' aparen-
s;a d' animals i éssers diversos. També diu
la tradició que el raptor havia estat Minos,
Tantal o tins i tot Eos (l' Aurora). El lloc del
rapte també difereix segons els autors. Ge-
neralment el situen a l'Ida, a la Troada, per
bé que també apareix a Creta o a la mateixa
Eubea, o fins i tot a Mísia, a la ciutat d'Har-
pagion (el nom de la qual evoca la idea de
«rapte»).
d'Apol·l., III, 6.
Ganimedes: !l., V, 265 s.; XX, 232 s.; EusT.,
a Hom., p. 1697, 31; PíND., Ol., I, 43; XI, 105;
APOL·L., Bibl., II, 5, 9; III, 12, 2; Crc., Tusc., I,
26; EuR., Tr., 822; ese. a Orestes, 1377; Tz.,
Com., 34; Hro., Fab., 224; 271; A. p., II, 29; H.
h. a Af1·., 210 s.; VrRG., En., I, 28; V, 253; Ov.,

sense element masculí ...........
{
d'Úran (abans de Ja
mutilació) .............................
{ Cíclops: Arges, Esteropes, Brontes
Gea
, { Erínies
de la sang d 'Uran .... ............. Gegants
Nímfes deis freíxes
de Pontos............................. Nereu, Taumant, Forcís, Cetos, Euríbía (v. la taula 33, p. 454)
de Tartar ............................. . Tífó, Equidna
de Posídó ............................ .
d'Ocean (?) ......................... .
Taula genealogica nº 14
En recompensa pel rapte, Zeus regala al
pare de l'infant uns cavalls divins o un cep
d'or, obra d'Hefest. L'aliga que havia raptat
Ganimedes esdevingué una constel·lació.
*GÁRAN. Nom d'un pastor que, segons
una versió obscura de la llegenda de Cacus,
va assassinar-lo. D'aquesta manera, el pas-
tor adquireix un paper atribult a Heracles
(v. Cacus, Recaran).
GARMATONE (fapµa8wv11). Nom de
l'esposa del rei d'Egipte Nilos, que havia
perdut el seu fill Crisocoas i, malgrat la
seva afiicció, va acollir amb hospitalitat
la deessa Isis, que s'havia presentat a casa
seva. La deessa, com a recompensa, torna la
vida al seu fill.
GÁ VANES (fauáv11<;). Gavanes, Aerop
i Perdicas són tres germans descendents
de Temen, rei d' Argos. Havien emigrat a
Il ·líria i a Macedonia i van entrar al servei
del rei de Lebea a fer de pastors. Cada cop
que la reina coi'a el pa per a Perdicas, aquest
pa creixia el doble que el dels altres. De tal
manera que el rei, inquiet per aquest prodi-
gi, acomiada els tres germans. Pero, en lloc
de donar-los el salari acordat, els dona «el
tros de sol que entrava per la xemeneia».
Sense desconcertar-se, Perdicas va treure
el ganivet i retalla el cercle de sol que es
dibuixava al te1Ta; tot seguit el posa dins
el bessac, i ells van partir. El rei envia uns
cavallers a fi de seguir-los i matar-los, pero
Met., X, 255; D. S., IV, 74; cf. PAus., II, 22, 4;
ese. aA. R.,Arg., III, 115; EsTR., XIII, 1, 11, p.
587; ER., Cat., 26.
Garan: SERVI, Com. En., VIII, 203.
Garmatone: PLUT., De fiuv., XVI, l.
212
Úran (el Ce!)
Les Muntanyes
Pontos (L'Onada)
Titans: Ocean, Ceu, Críos, Hiperíon, Japet, Cronos
(v. la taula 36, p. 494)
Titanides: Tia, Rea, Temis, Mnemosíne, Febe, Tetís
Hecatonquírs: Cotos, Bríareu, Gíges
Anteu
Triptolem (?)
miraculosament un riu va tenir una cres-
cuda tan gran que els tres germans es van
poder protegir i els cavallers van retirar-se
sense haver-los pogut atrapar. Gavanes i els
seus germans es van establir a Macedonia,
on Perdicas esdevingué l' avantpassat dels
reís del país.
GEA (fafo). Gea és la Terra, concebuda
com l' element primordial d' on van sortir
les races divines. Té un gran paper a la Teo-
gonia d'Hesíode, pero cap en els poemes
homerics.
Segons Hesíode, Gea va ser la segona de
néixer, tot just després del Caos i imme-
diatament abans d'Eros (l' Amor). Sense
l' ajuda de cap element masculí, Gea va en-
gendrar el Cel (Úran), que la recobreix, les
Muntanyes, així com Pontos, personificació
masculina de l' element marí. Després del
naixement del Cel, Gea s'hi va unir i van
sortir-ne déus propiament dits i no forces
elementals. En primer lloc van néixer els sis
Titans: Ocean, Ceu, Crios, Hiperíon, Japet i
Cronos, i les sis Titanides: Tia, Rea, Temis,
Mnemosine, Febe, Tetis, divinitats femeni-
nes. Cronos és el més jove d' aquesta nissa-
ga (v. aquest nom i la taula 38, p. 530).
En segon lloc van arribar els ciclops
(v. aquest nom): Arges, Esteropes i Brontes,
que són les divinitats vinculades al llamp,
als llampecs i al tro. Finalment, dels amors
amb Úran van néixer els hecatonquirs, és-
Gavanes: HERóD., VIII, 137 s.
Gea: HES., Teog., 116 s.; APOL·L., Bibl., I, 1, 1
s.; I, 5, 2; II, 1, 2; EuR., fr. de Crisip, ap. Nauck,
T1: Gr. Fr., p. 497; LuCR., I, 250 s.; II, 991 s.;
VIRG., G., II, 325 s.; PL., Rep., II, 377 e s.; C!c.,
Nat., II, 23, 63 s.; HIG., pref.
213
sers de cent brac;os, gegantins i violents,
anomenats Cotos, Briareu i Giges (v. aquest
nom).
Úran sentia odi pels seus fills i no els per-
metia veure la Hum, sinó que els compel-
lia a restar, sepultats, a les entranyes de la
seva mare, la Terra. Gea va voler posar fi
a aquest captiveri i ~emana als seus fills
que la vengessin d'Uran. Pero cap d'ells
no ho accepta, tret de Cronos, el més jove,
mogut pel menyspreu que sentia cap al seu
pare. Aleshores Gea el va proveir d'una
falc; d'acer molt esmolada. En arribar la nit,
quan Úran es va atansar sobre Gea, embol-
callant-la pertot arreu, Cronos li va tallar
els testicles d'un cop de falc; i els llanc;a en-
rere. La sang de la ferida va caure sobre la
terra i la fecunda de nou. Així és com van
néixer les Erínies, els gegants i les nimfes
dels freixes i, en general, les divinitats que
viuen als arbres.
Després de la castració d'Úran, Gea es va
unir amb un altre dels seus fills, que havia
tingut temps enrere: Pontos, l'Onada, i amb
ell va engendrar cinc divinitats marines:
Nereu, Taumant, Forcis, Ceto i Euríbia.
Cronos regnava sobre tot el món i no va
trigar gaire a mostrar-se com un tira tan
brutal com el seu pare. Així, també va tan-
car els seus germans, fills de Gea, al Tartar,
i la Terra va preparar una segona revolta.
Quan Rea, que havia vist com Cronos havia
devorat successivament tots els seus fills,
va estar embarassada de Zeus, va dirigir-se
a Gea i a Úran. Va demanar als seus pares
un remei a fi de salvar l'infant que havia
de néixer. Gea i Úran li van revelar el se-
cret dels Destins i li van mostrar la manera
d'enganyar Cronos. D'aquesta forma Zeus
va poder créixer i escapar-se de la vora-
citat del seu pare. De fet, Gea n'havia ocul-
tat el naixement i havia amagat el nadó en
una cova profunda (v. Zeus). I en el lloc de
l' infant va donar a Cronos una pedra em-
bolicada amb bolquers perque la devorés.
Més tard, quan Zeus s' enfronta obertament
amb Cronos, Gea li va revelar que no-
més amb els Titans com a aliats podría ob-
tenir la victüria. Aleshores Zeus els va des-
lliurar, i ells li van donar les seves armes: el
llamp, el llampec i el tro, amb 1' ajuda de les
quals no triga a destronar Cronos.
Gegants: HEs., Teog., 183 s.; APoL·L., Bibl.,
I, 6, 1 s.; cf. Tz., Com., 63; PíND., Nem., I, 67 i
ese.; EuR., Her., 177 s.; Jó, 216 s.; HoR., Od.,
III, 4, 49 s.; Ov., Met., I, 150 s.; Fast., III, 438
s.; Tr., IV, 7, 17; PAus., VIII, 29, 1 s.; LuCR., V,
119 s.; MACR., Sat., I, 20, 9; SERVI, Com. En.,
Tanmateix Gea no acabava de veure Zeus
amb bons ulls, ja que estava descontenta per
la desfeta dels seus fills, els hecatonquirs.
De manera que es va unir amb Tartar, déu
dels abismes de l'Infern, i amb ell engen-
dra un monstre de forc;a prodigiosa, Tifó.
Aquest monstre declara una guerra als déus
que va durar molt temps (v. T~fó). Amb Tar-
tar, Gea va engendrar un altre infant igual-
ment monstruós, Equidna (v. aquest nom).
Altres teogonies atribueixen a Gea lama-
ternitat de Triptolem, fruit de la unió amb
Ocean, un dels Titans i fill seu. De la ma-
teixa manera, el gegant Anteu, que va ser
l' adversari d' Heracles, va ser considerat fill
de Gea i del déu de la mar Posidó (v. An-
teu). De fet, no hi hagut cap monstre que els
mitügrafs no hagin atribult a la Te1Ta: Ca-
ribdis, les Harpies, Pitó (v. aquests noms),
el drac que guardava el velló d' or al país
d'Eetes, i fins i tot el Renom, el monstre
que Virgili anomena Fama o Veu Pública
(v. Fama).
A poc a poc, la Terra, forc;a i reserva in-
esgotable de fecunditat, va ser considerada
mare de tots els déus i Mare Universal. A
mesura que el pensament hel·lenic va anar
«personificant» els déus, la Terra es va en-
carnar en divinitats com Demeter o Cíbele.
Els seus mites parlaven a la imaginació,
mentre que les especulacions sobre la Terra
com a element abandonaven el domini de la
mitología per entrar dins de la filosofia.
Gea era considerada la inspiradora de
nombrosos oracles; possei'a els secrets dels
Destins, i els seus oracles eren més antics i
fins i tot més segurs que els d' Apol·lo.
GEGANTS (fíyavTE<;). Els gegants són
els fills de la Terra (Gea) nascuts de la sang
que va vessar de la ferida del seu marit
Uran arran de la castració a mans de Cronos
(v. Gea i la taula 14, p. 212). Per bé que te-
nen un origen diví, són mortals, o, si més no,
se'ls pot llevar la vida ambla condició que
ho facin alhora un déu i un mortal. A més,
una herba magica generada per la Terra era
capa¡; de guarir-los les ferides dels mortals.
Pero Zeus en persona va collir aquesta her-
ba abans que ningú no se'n pogués aprofi-
tar. Per dur-ho a terme, va prohibir al Sol,
a la Lluna i a l' Aurora de brillar. La manca
de claror li va permetre trabar-la abans que
I, 394; III, 578; IX, 564; D. S., V, 71; EsTR., V,
4, 4, p. 243 s.; VI, 3, 5, p. 281; VII, p. 330, etc.
Cf. O. JAHN, Annali dell'Instituto, 1863, p. 250
s.; F. VIAN, Répertoire des Gigantomachies, Pa-
rís, 1952; ID., La Guerre des Géants. Le mythe
avant l 'époque hellénistique, París, 1952.

ho fes ningú altre. Altres tradicions expli-
quen que tal gegant o tal altre (per exemple,
Alcioneu i Porfirió) eren immortals mentre
restessin a la terra on havien nascut. De fet,
en la llegenda dels gegants domina la histo-
ria del combat amb els déus i la seva desfe-
ta. Neixen de la Terra que els va engendrar
per venjar els Titans, que Zeus havia tancat
al Tffitar. Són éssers enormes, d'una forca
irreductible, d'un aspecte esferei'dor. Ten~n
una cabellera espessa, una barba hirsuta i,
com a carnes, cossos de serps. Van néixer a
Flegra, a la península de Pal· lene, a Tracia.
Tot just van néixer, ja van amenas;ar el cel.
Hi van llarn,;:ar arbres roents i el van lapi-
dar amb enormes roques. Davant aquesta
amenas;a, els Olímpics es van preparar per
al combat. Els principals adversaris dels
gegants van ser, principalment, Zeus i Ate-
na, la deessa dels combats. Zeus va annat
amb l 'egida i el llamp, portats per l' aliga.
A tena també esta prove'ida de l' egida i llan-
s;a el llamp com el seu pare. Heracles és el
seu principal aliat; l'ajuda d'aquest mortal
és necessaria per complir la condició que
els Destins han imposat per a la mort deis
gegants. Heracles, dalt del carro de Zeus,
combat de lluny amb les seves ftetxes.
De vegades Dionís pren part en la lluita.
Armat amb el tirs i les torxes, l'acompa-
nyen els satirs. Després la llegenda es va
enriquint i hi intervenen altres divinitats:
Ares, Hefest, Afrodita i Eros, Posidó, etc.
Els mitografs han conservat el record del
paper que alguns gegants van tenir en la
lluita: Alcioneu va morir a mans d'Heracles,
que, aconsellat per Atena (v. Alcioneu), el
va portar lluny de Pal· lene, el seu país natal,
ja que cada cop que el gegant queia aterra,
recobrava fon,;:a en tocar el sol d' on havia
sortit. Porfirió va atacar Heracles i Hera.
Zeus li inspira el desig d'Hera i, mentre el
gegant mirava d'arrencar les vestidures a la
dea, Zeus el va fulminar iHeracles el rema-
ta amb una sageta. Efialtes va morir a cau-
sa d'una ftetxa que ApoJ.lo li llans;a a l'ull
esquerre i una altra que Heracles li llans;a a
l'ull dret. A Eurit el va matar Dionís d'un
cop de tirs; a Clici, Hecate a cops de torxa;
a Mimant, Hefest amb projectils de ferro
roent. Encelad va fugir, pero Atena li llan-
s;a a sobre, mentre corria, l'illa de Sicília.
La deessa va espellar PaJ.lant i, de la seva
Gefanor: APOL·L., Bibl., II, 1, 4; PAus., II, 16,
1; 19, 3 s.; ese. a !l., I, 42; EusT., a Hom., 37, 32;
E. B., s. v. Iouá:yEAa.
Gelo: Surn., s. v. fEAAouc; rrm8ocp1AwTÉpac;;
HESIQUI, s. v. fEMw; ese. a TEOCR., XV, 40.
214
pell, en va fer una cuirassa que 1i va servir
per a la resta del combat. A Polibotes el va
seguir Posidó a través de les onades fins
que va arribar a l'illa de Cos. Aleshores el
déu va trencar una part de l' illa, anomenada
Nisiros, i la llans;a sobre el gegant. Hermes,
vestit amb el case d'Hades que té el do de
tornar invisible el seu portador, va matar
Hipolit al mateix temps que Artemis mata-
va Gració. Les Moires, prove'ides de les ar-
mes de bronze, van matar Agri i Toant. Pel
que fa als altres gegants, Zeus els fulmina,
i Heracles els va rematar ambles seves ftet-
xes. Generalment es considera que aquesta
lluita tingué lloc a la península de Pal·lene,
a Tracia. Tanmateix, una tradició local la si-
tua a l' Arcadia, a la ribera de l' Alfeu.
Les tradicions més recents aporten enca-
ra altres noms de gegants, pero sovint resul-
ten ser Titans o d'altres monstres com Tifó,
Briareu, els Aloades, etc. (v. aquests noms),
inclosos abusivament en aquesta categoria.
Aquests monstres no pertanyen a la ras;a
deis gegants, pero la immensitat del seu cos
i la seva fon,;:a prodigiosa els fan mereixe-
dors d'aquest nom.
La Gigantomaquia, o la lluita deis ge-
gants contra els déus, és un deis temes pre-
dilectes de les arts plastiques, especialment
en els ornaments deis frontons deis temples:
els cossos deis monstres acabats en serps es
prestaven a omplir els angles i a acabar una
composició.
GELANOR (fEAávwp). A la genealo-
gia deis reis d' Argos, segons la narració de
Pausanias (v. la taula 19, p. 280), Gelanor
és el darrer rei del llinatge de Foroneu. És
fill d'Estenelau. Va ser destronat per Danau
(v. aquest nom), que va arribar d'Egipte
amb les seves cinquanta tilles. Segons al-
guns autors, Gelanor va cedir volunfaria-
ment el poder a Danau.
Sobre el prodigi del llop que, segons es
diu, posa fi al seu regnat i porta el poble a
escollir Danau com a rei, v. Danau.
GELO (fEA.0). Gelo és un «papu» de l'i-
lla de Les bos. Es l' anima en pena d' una noia
de Lesbos, morta quan era jove, que tornava
del més enlla per raptar els infants.
*GENIS. Els Genii són, en la mitolo-
gía romana, uns éssers immanents, no sois
a cada individu, sinó també a cada lloc, a
Genis: FEsT, p. 94 s.; CENSORí, De die nat.,
3; SERvr, Com. En., VI, 743; APULEU, De Deo
Socr.; PLAUTE, Persa, 263, etc.; C. /. L., I, 603,
etc. Cf. E. RINK, Die Bildlichen Darstellungen
des romischen Genius, Berlín, 1933.
215
cada persona moral (societat, col·legi, ciu-
tat, etc.), de qui simbolitzen l' ésser espiritu-
al. Neixen al mateix temps que la persona o
la cosa a la qual estan lligats i tenen coma
funció essencial conservar-ne l' existencia.
També tenen un paper fors;a enigmatic en
la generació de l'individu i presideixen els
casaments. Hi ha un «geni», del llit nupcial,
dispensador de la fecunditat per a la pare-
lla. Com a personificació de l' ésser, el Geni
personal és una fors;a interior generadora
d'optimisme. Una proverbi llatí, indulgere
genio, «complaure el geni», fa referencia
a la total satisfacció dels plaers, i paiticu-
larment, com a eufemisme, als excessos en
la beguda. Podien pronunciar-se juraments
per al propi geni o per al d'algú altre. En
!'epoca imperial, el Geni de !'Emperador
era una potencia temible i possei'a, sobre els
genis particulars, la mateixa preeminencia
que tenia !'emperador sobre les persones.
A poc a poc, el geni es va anar identificant
amb els Manes i va ser considerat un ele-
ment imm01tal dins l' ésser.
La tendencia a distingir un «geni» en tot
ésser és tan forta que els mateixos déus van
acabar tenint el seu geni. Per exemple, es
feien sacrificis al Geni de Mart, al de Júpi-
ter, etc. Pera les dones, el Geni és substitu'it
per una Juno (v. Juno).
GERANA (fEpáva). Gerana era una
dona de la ras;a deis pigmeus. Aquest poble
li retia honors divins mentre que me11ys-
preava les divinitats vertaderes. Per cas-
tigar-la, Hera la va transformar en grua.
Aba11s de la metamorfosi, Gerana havia ti11-
gut un fill a11omenat Mopsos. Qua11 ja era
ocell, provava de reunir-se amb ell 011 havia
estat casa seva, pero el poble de les grues
estava en guerra (per voluntat d'Hera) amb
els pigmeus, els quals, als;ats en armes, van
prohibir a Gerana d' apropar-se al seu antic
estatge i així tmme11taven, se11se saber-ho,
la pobra dona (v. Pigmeus).
GERÍON (frlPuÓvr¡<;, fr¡púwv). Geríon
era el gegant de tres caps, el cos del qual
era triple fins als malucs. Era fill de Cri-
Gerana: Ov., Met., VI, 90; ATEN., IX, 393 e
s.; EusT., a Hom., 1322, 50; EuA, N.A., xy, 29;
cf. A. L., Tr., 6 (on l'heroYna s'anomena Enoe,
en lloc de Gerana).
Geríon: HES., Teog., 287 s. (cf. 979 s.);
APOL·L., Bibl., II, 4, 2; 5, 10; EsQ., Ag., 870;
EuR., Her., 423 s.; PíND., fr., 169; Ístm., I, 15,
i ese. ad loe.; HERóo., IV, 8; D. S., IV, 17 s.;
PAUS., III, 18, 13; IV, 36, 3; PL. V., N. H., IV, 20;
SERVI, Com. En., VIII, 300; Ov., Met., IV, 782
s.; VI, 119 s.; IX, 184 s.; Hro., Fab., 30; 151;
GIGES
saor, fill de la Gorgona i Posidó, i de Cal-
lírroe, filla d'Ocea11 (v. Crisaor i la taula
33, p. 454). Viu a l'illa d'Eritea, situada a
les boires d'Occide11t, «més enna de l'im-
me11s ocea». La seva riquesa la formen ra-
mats de bous que custodia el bover Eurició
i el gos Ortre (o Ortros), prop de l'i11dret 011
Menetes guardava els ramats d'Hades. Per
ordre d'Euristeu, Heracles arriba a Eritea
per robar els bous a Geríon. Primer topa
amb el gos, que va matar, i després amb el
pastor, que va tenir la mateixa sort. Alesho-
res Geríon en persona arriba per socórrer
els seus servents i protago11itza una lluita
amb Heracles. L'heroi el va vencer i el
mata, segons uns llans;ant-li ftetxes, segons
altres a cops de mas;a. Heracles va conduir
els bous, per etapes, cap a Grecia (v. l'arti-
cle Heracles).
L'assentament de l'illa d'Eritea va donar
lloc, a l 'A11tiguitat, a diverses identificaci-
ons. Probablement es tracta de la península
Iberica, prop de Gades. L'eponim d'Eritea
seria el nom d'una de les Hesperides, eljar-
dí de la qual era prop de l' illa. El mateix
nom del país, que significa «el País Roig»,
designa, evidentment, un territori situat a
l' oest, el País del Sol Pone11t.
Una altra tradició situa Eritea a l'Epir, a
la regió d' Ambracia.
GIAS (rúa<;). 1. El nom de Gias apareix
dues vegades a l' Eneida. La primera vega-
da és un company d'Eneas que participa als
jocs fúnebres en honor d' Anquises.
2. La segona vegada és un adversari
d'Eneas a qui l'heroi mata al mateix temps
que mata el seu germa Cisseu. El segon
Gias era un llatí, fill d'un tal Melamp, que
havia acompanyat Heracles en l' expedició
contra Geríon (v. Geríon) i, a la tornada,
s'havia establert al Laci.
GIGES (fúyr¡<;). Giges, o Gies, és un
deis hecatonquirs, els monstres de cent bra-
s;os que la Terra i el ~el van engendrar (v. la
taula 14, p. 212). Es el germa de Briareu
(Egeó) i Cotos. Com aquest últim, participa
en la lluita contra els Olímpics. Zeus el va
EsTR., III, 2, 11(fr.5), p. 148; 5, 3-4 i 7, p. 169
i 172; ARRIA, An., II, 16, 5; Ps. SCYL., 26.; cf.
J. BÉRARD, Colonisation, p. 422 s.; E. CrACERI,
L'antico culto di Gerione, Arch. Stor. perla Sic.
Orient., XVII (1920), p. 70 s.
Gias: 1) VIRG., En., I, 222; V, 118, i SERVI, al
v. 117; XII, 460; Hra., Fab., 273. 2) VrRG. En.,
X, 319.
Giges: HES., Teog., 149; 618; 714; 734; 817;
Ov., Fast., IV, 593. V. Hecatonquirs.

empresonar al Ta.rtar, on el va vigilar el seu
propi germa Briareu (v. Egeó).
El rei de Lídia Giges, la llegenda del
qual, transmesa per Herodot, conté un gran
nombre d'elements folklorics (l'anell que
toma invisible, la fortuna meravellosa, el
descobriment d'un «tresor», l'amor d'una
reina, etc.), no forma part de la mitologia,
sinó de la historia.
GIRTÓ (rúprwv). Girtó és el germa de
Flegias i, consegüentment, en algunes tra-
dicions, l'oncle d'Ixíon. Es considera que
va fundar la ciutat de Girtó, a Tessalia.
GLAUC (fAaÜKO<;). Glauc és el nom de
diversos personatges, així com el d'una di-
vinitat marina.
1. Hi ha un Glauc, fill d' Antenor (v. aquest
nom) i de Teano, que ajuda París a raptar
Helena. Per aquesta raó el seu pare el va ex-
pulsar. Va lluitar amb l'exercit troia contra
els grecs. Hi ha diverses tradicions sobre la
seva mort. Una versió el fa morir a mans
d' Agamemnon, pero més freqüentment la
tradició vol que Ulisses i Menelau el salvin,
com a fill d' Antenor que és, per un antic
lligam d'hospitalitat.
2. Al bandol troia, igualment, combatía
un altre Glauc, fill d'Hipoloc, que coman-
dava, amb el seu cosí Sarpedon, el contin-
gent lici. La tradició l'ha recordat pel seu
enginy i el seu coratge. En el decurs dels
combats al voltant de la ciutadella, Glauc es
troba cara a cara amb Diomedes. Tots dos
es van reconeixer, ja que les seves famílies
estaven unides pels lligams de l'hospitali-
tat. De fet, per part del seu pare, Hipoloc,
Glauc era nét de Bel·lerefontes (v. la taula
36, p. 494). Temps enrere, Eneu, l'avi de
Diomedes, l'havia acollit al seu palau. Tots
dos havien intercanviat, com era el costum,
els presents d'hospitalitat; Eneu li va oferir
un baldric porpra, i Bel·lerefontes, una copa
d' or. Davant de les muralles de Troia, els
seus descendents van renovar aquest inter-
canvi. Diomedes va donar a Glauc les seves
armes de bronze, i Glauc li va oferir les se-
ves, que eren d' or. Tot seguit cadascú retor-
Girtó: E. B., s. v. rúpTwv; ef. ese. a A. R.,
Arg., I, 57.
Glauc: 1) D1cT. CR., III, 26, 4, 7; 5, 2; !l.,
III, 312; PAus., X, 27, 3 s.; AroL·L., Ep., V, 21.
2) DICT. CR., II, 33; /l., II, 876; VI, 119-236;
XII, 329 s.; XVI, 493 s.; XVII, 140 s.; HIG.,
Fab., 112; 113; HERóD., I, 147. 3). /l., IV, 154;
EsQ., trag. perduda Glauc; EusT., a Hom., p.
269, 35; HIG., Fab., 250; 273; APOL·L., Bibl.,
U, 3, 1; ese. a A. R., Arg., I, 46; PAus., VI, 20,
19; VII, 18, 2; EL., N.A., XV, 25; EsTR., IX, 2,
216
na al seu lloc al camp de batalla. Després,
Glauc va acomplir diverses gestes; quan
Sarpedon va caure ferit, Glauc va a socór-
rer-lo, pero Teucre s'hi interposa, el fereix i
l'obliga a abandonar el combat. En respos-
ta a una pregaria que fa a Apol·lo, el déu el
guareix a temps per anar a cercar el cos de
Sarpedon, sense poder evitar, de totes ma-
neres, que els grecs despullin el cadaver de
les armes (v. Sarpedon). Tot seguit s'uneix
a Hector i lluita per posseir el cadaver de
Patrocle, que acabava de morir. Pero Á.iax,
el fill de Telamó, va acabar amb la seva vida.
Els vents, per ordre d' Apol-lo, van transpor-
tar el seu cos a Lícia. La dinastía dels reís
de Lícia pretenia remuntar el seu llinatge a
aquest Glauc, nét de Bel·lerofontes.
3. Glauc és també el nom del besavi de
l 'heroi anterior. Fill de Sísif, va succeir el
seu pare al tron d'Efira, ciutat que havia
fundat, la futura Corint. Aquest Glauc és
celebre sobretot per la seva mort. Va par-
ticipar en la cursa de quadrigues dels jocs
fúnebres en honor de Pelias. Iolau, fill d'Ífi-
cles, el va vencer en la cursa (v. Jolau). Un
cop mort, les seves eugues el van devorar.
Les besties s'havien enfurit, ja sigui perque
el seu amo, distret, les havia abeurat en una
font d' aigua magica, o per la col era d' Afro-
dita, ja que Glauc, a fi que les eugues fossin
més rapides, va impedir que copulessin, i
d'aquesta manera va ofendre ladea.
Una altra llegenda explica que Glauc, el
fill de Sísif, havia begut d'una font l' aigua
de la qual conferia la immortalitat. Pero
ningú no volia creure en la seva transfor-
mació, de manera que, per persuadir els
homes, es llarn;a a la mar i va convertir-se
en un déu marí que en-ava per les onades.
El mariner que topava amb ell podía estar
segur de morir ben aviat.
4. Hi havia, a més, un déu de la mar ano-
menat Glauc a qui s' atribueix una genealo-
gía diferent de la del precedent, el seu ho-
monim. Aquest Glauc era un mariner de la
ciutat d' Antedon, a Beocia. Era fill del fun-
dador d'aquesta ciutat, Antedon, i d'Hal-
cíone; fins i tot el fan fill de Posidó i d'una
24, p. 409; VrRG., G., III, 268, i SERVI, ad loe.;
ese. a PL., Rep., X, 497, 11. 4) ATEN., VII, 296
s.; PAL., lncr., II, 23; Tz. Com., 754; Ov., Met.,
XIII, 900 s.; XIV, 1 s.; SERVI, Com. G., I, 427;
VIRG., En., VI, 36; D. S., IV, 486; EuR., Or.,
352, i ese. ad loe. 5) APOL·L., Bibl., III, 1, 3; 3,
l; Tz., Com., 811; PAL., lncr., 27; HIG., Fab.,
49; 136; A. p., II, 14; ef. Nauek, T1: G1: Fr., 2a
ed., p. 216 s.; 558 s. (trag. perdudes de SóF. i
EuR., sobre aquest tema); ATEN., II, 51 d; ese. a
PíND., Pít., III, 96.
217
naiade. Va néixer mortal, pero per casualitat
havia tastat una herba que el transforma en
immortal i va esdevenir, així, déu de la mar.
Les deesses marines el van purificar de tot
el que li restava de mortal i va prendre un
nou aspecte: les seves espatlles es van de-
senvolupar, la part inferior del seu cos va
esdevenir una poderosa cua de peix, les
aaltes es van cobrir de barba amb reflexos
~erds que recordaven la patina del bronze.
A més, va rebre el do de la predicció, que
utilitzava al seu grat, de manera capritxosa.
Virgili el fa pare de la Sibil·la de Cumes:
que també era una profetessa. Glauc se 1I
va apareixer a Menelau quan, en tornar de
Troia, doblava el cap de Malea. Acompanya
també la nau Argo i, segons certes tradici-
ons, n' és fins i tot el constructor. Va lluitar
al costat dels argonautes.
Glauc també va tenir amors celebres. Va
cortejar Escil·la, sense exit, i va ser la cau-
sa que la fetillera Circe convertís la jove en
monstre (v. Escil·la). No obstant aixo, no
va poder superar l' amor, i va fer d' ella una
deessa.
Glauc també prova de conquistar Ariad-
na, abandonada per Teseu a les ribes de Na-
xos. Ella no el va con-espondre, pero Glauc
va poder unir-se al seguici de Dionís quan
el déu ana a prendre la jove per fer-la la
seva esposa.
5. Els mitografs coneixen encara un altre
Glauc, fill de Minos i de Pasífae (v. la tau-
la 30, p. 367). Quan era un infant, mentre
perseguía un ratolí, va caure dins una gen-a
de mel i s' ofega. Minos el va buscar durant
molt temps i va aconseguir trobar el cadaver
gracies a l' ajuda dels endevins o del mateix
Apol·lo. Va ser aleshores que els Curets _li
van fer saber que només un home podna
tornar la vida a Glauc: aquell qui sabés
descriure millor el color d'una determinada
vaca dels ramats, que canviava de tonalitat
tres vegades al dia: de blanca passava a roja
i tot seguit es tornava negra, per tornar a co-
mern;ar, l' endema, el cicle cromatic. Minos
va reunir els homes més destres de tot Creta
i els demana que descrivissin el color de la
vaca meravellosa. Només un home, Pofüde,
fill de Ceran, ho va encertar en respondre
que aquesta vaca tenia el color de la móra.
Certament, aquest fruit comenva essent
blanc, enrogeix i, quan madura, és com-
pletament negre. Minos va considerar que
Glauce: 1) HES., Teog., 244; HIG., Fab. prel. 2)
PAUS., VIII, 47, 2, 3; APOL-L., Bibl., I, 9, 28; D. S.,
IV, 54; HIG., Fab., 25; Tz., Com., 175; 1318.
Polilde havia resolt l' endevinalla, va tan-
car Poli'ide amb el cadaver i li ordena que
tornés la vida a Glauc. Poli'ide va quedar
perplex en veure com una serp entrava a la
sala on es trobava i es dirigía cap al cadaver.
Temorós que l'animal es mengés el cada-
ver o que si més no el malmetés, la va ma-
tar. De seguida va entrar una segona serp,
que en veure l' altra morta, es retira i no tri-
ga a tornar amb una herba a la boca amb la
qual toca la seva companya. La serp ~norta
ressuscita tot seguit. Poli'ide no va tngar a
fer-se amb l'herba i, amb ella, va fregar
Glauc, que toma immediatament a la vida.
Tanmateix, Minos, no es va mostrar satis-
fet del tot. Volia que Poli'ide, abans de mar-
xar cap a la seva patria, Argos (o Corint),
ensenyés l' art de l' endevinació a Glauc.
I així ho va fer, pero en el moment de ser
alliberat, Pofüde va escopir dins la boca del
seu aprenent, i aquest va perdre, així, tota la
ciencia que acabava d' adquirir.
Segons altres versions, no va ser Poli'ide
qui ressuscita Glauc, sinó Asclepi.
GLAUCE (fAaÚKrl). l. Glauce, la Verda,
és una nereida i també una nimfa arcadia.
2. Té el mateix nom la filla de Creont,
rei de Tebes, anomenada també Creüsa.
Va ser rival de Medea respecte a Jason
(v. Creiisa).
GLAUCIA (r/\auKÍa). Glaucia és la filla
del riu frigi Escamandre. Quan Heracles va
emprendre l' expedició contra Troia, el van
acompanyar, entre d'altres, Deímac, un be-
oci fill d'Eleó. Glaucia i Deímac s'estima-
ven, i Glaucia va quedar embarassada. Per_o
abans que el seu fill tingués temps de néi-
xer, van matar Deímac. Quan l'infant va
néixer, la seva mare l' anomena Escamandre,
en memoria del seu avi. Heracles va recollir
Glaucia i el seu fill i els va conduir cap a
Grecia, on els confia a Eleó. Escamandre
dona el seu nom a un rierol proper a Ta-
nagra, el nom de Glaucia a un altre con-ent
d'aigua, i el nom de la seva esposa (Acidu-
sa), a una altra font ve'ina. Amb Acidusa va
tenir tres filles que eren honorades amb el
nom de les Tres Verges.
GLIFI (rAúcp10<;). Quan Tiresias encara
era una dona (v. la seva llegenda) i es troba-
va a Treze, un habitant del país, anomenat
Glifi, va voler violar-lo mentre es banyava.
Tiresias, que era més fort que el seu adver-
Gfauda: PLUT., Q. Gr., 41.
Glifi: EusT., a Hom., 1665, 48 s.

sari, el va matar. Pero Posidó estava ena-
morat de Gliti i, per venjar-lo, va demanar
a les Moires que convertissin Tiresias en un
home i que li llevessin el do profotic. Aixo
va ser el que van fer les dees.
GORDIAS (fop8tác;). Gordias era el rei
de Frígia en temps mítics, i alla va fundar la
ciutat de Gordion. Dins la ciutadella, hi te-
nia el seu carro, el timó del qual estava fer-
mat amb un nus tan complicat que ningú no
po~ia desfer-lo. Un oracle prometia l'imperi
d' Asia a aquell que aconseguís deslligar-lo.
Alexandre, que estava al corrent de la profe-
cia, talla la corda amb la seva espasa.
El rei Gordias havia estat amant de Cíbe-
le, amb qui va tenir un fill, Midas.
GORGE (ropy~). 1. Gorge és tilla
d'Eneu, rei de Calidó, i germana de Me-
leagre. Segons la llegenda, havia tingut un
fill, Tideu, del seu propi pare (v. Tideu).
Amb Andremon va tenir un altre till, Toant
(v. aquest nom, 4). Amb la seva germana
Deianira, va poder fugir de la metamorfosi
que va convertir les tilles de Meleagre en
perdius (v. Meleagrides).
2. Gorge és també el nom d'una filla de
Megareu, casada amb Corint, el fundador
de la ciutat del mateix nom. Van massacrar
els seus fills, i, desesperada, es va llarn,;ar a
un llac que va prendre, des d'aleshores, el
nom de llac Gorgopis.
GORGOFON (fopyocpóvoc;). 1. Gorgo-
fon (l'assassí de la Gorgona) és un nét de
Perseu (v. la taula 32, p. 433).
2. També és fill d' un rei d' Epidaure que
va ser expulsat del seu reialme. L' oracle
li va ordenar fundar una ciutat alfa on tro-
bés una beina d'espasa (en grec µúKr¡c;, que
designa més precisament la guaspa de l' es-
pasa, que serveix de «tapa» de la beina).
Gorgofon troba l' objecte requerit al Pelo-
ponnes: Perseu, quan tornava de matar Me-
dusa, l'havia deixat caure mentre volava.
En aquell lloc Gorgofon va fundar la ciutat
de Micenes.
Gordias: EsTR., XII, 5, 3, p. 568; ARRIA, An.,
II, 3; PLUT., ces., 9; HIG., Fab., 191; 274.
Gorge: 1) APOL·L., Bibl., I, 8, l; Tz., Com.,
1011; HIG., Fab., 97, 174; Ov., Met., XIII,
543; Her., IX, 165; ese. a la !l., XIV, 114; IX,
584; XV, 281; ef. NoNN., Dion., XXXV, 84
s. 2) Et. Magn., s.v. ropywmc;. HEsIQUI, s. v.
'Ecrxcmwnc;.
Gorgofon: 1) AroL·L., Bibl., II, 4, 5. 2) PLuT.,
De Fluv., XVIII, 7.
Gorgofone: PAus., II, 21, 7; III, 1, 4; IV, 2,
4; APOL·L., Bibl., I, 9, 5; II, 4, 5; III, 10, 3; Tz.,
218
GORGOFONE (ropyocpóvr¡). Gorgo-
fone (l'assassina de la Gorgona) és filla de
Perseu i d' Andrómeda (v. la taula 32, p.
433). Es va casar amb Perieres, de qui va
tenir dos fills, Afareu i Leucip. Els altres
dos tills, Icari i Tindareu (v. les taules 5, p.
106, 21, p. 283, i 39, p. 538), tan aviat són
considerats fills de Perieres com d'Ebal,
amb qui havia estat casada en segones núp-
cies, un cop mort Perieres. Gorgofone havia
estat la primera dona grega a tornar-se a ca-
sar en quedar-se vídua. Fins aleshores, pel
que sembla, les vídues no podien contraure
matrimoni.
GORGONA (ropyw ). Hi havia tres Gor-
gones anomenades Esteno, Euríale i Medu-
sa, totes tres tilles de dues divinitats mari-
nes, Forcis i Ceto (v. la taula 33, p. 454).
N mnés la darrera, Medusa, era mortal, ates
que les altres dues eren immortals. Pel nom
de Gorgona sovint entenem Medusa, ja
que aquesta és considerada la Gorgona per
excel ·lencia. Aquests tres monstres vivien
a l'extrem d'Occident, no gaire lluny del
reialme dels morts, al país de les Hespe-
rides, de Geríon, etc. Tenien el cap cobert
de serps, uns ullals grossos semblants als
dels senglars, les mans de bronze i ales d' or
que els permetien volar. Els seus ulls espur-
nejaven, i el seu esguard era tan penetrant
que qualsevol que el mirés era transformat
en pedra. Eren objecte d'horror i d'espant
no sols per a tots els mortals, sinó també
per als immortals. Posidó era l'únic que no
havia tingut por d'unir-se amb Medusa i la
deixa embarassada.
És en aquest moment que Perseu va par-
tir cap a Occident per matar Medusa. Aixo
va succeir així o bé per ordre de Polidectes,
el tira de Serifos, o bé per consell d' Atena.
Després de nombroses aventures, Perseu
acaba per trobar el cau dels monstres. Amb
l' ajuda de les sandalies alades, present
d'Hermes, va aconseguir llevar el cap a Me-
dusa. Per evitar el seu esguard, es va servir
del seu escut polit i l'utilitza a manera de
Com., 511; 838.
Gorgona: HEs., Teog., 274 s.; Escut, 224 s.;
PíND., Pít., XII; XIII; Il., V, 741; VIII, 349; XI,
36; Od., XI, 623; AroL·L., Bibl., II, 4, 2 s.; 7, 3;
III, 10, 3; Ov., Met., IV, 765 s.; EsQ., Pr., 800;
ese. a A. R., Arg., 1515; EuR., ló, 989; 1003 s.;
SERVI, En., VI, 289; D. S., III, 54 i 55; ef. PL.
V., N. H., VI, 35. Cf. K. ZIEGLER, Das Spiegel-
motiv im Gorgomythos, A. R. W., XXIV (1926),
p. 1-18; C. HoRKINS, Assyrian elements in the
Perseus, Gorgon st01y, A. J. A., 1934, p. 341-
358; KAISER WrLHELM II, Studien zur Gorga,
Berlín, 1936.
219
mirall; així no havia de témer la terrible mi-
rada del monstre. Per a més seguretat, va
matar el monstre mentre dormia. Del coll
tallat de Medusa van sortir dos éssers que
Posidó havia engendrat, Pegas, el cavall
alat, i Crisaor (v. aquests noms).
Atena posa el cap de Medusa al seu escut,
o bé al centre de l'egida. D'aquesta mane-
ra els enemics es tornaven de pedra només
de mirar la dea. Perseu va recollir també la
sang que s'escofa de la ferida. Aquesta sang
tenia propietats magiques: la que havia ves-
sat de la vena esquerra era un verí mortal,
mentre que la que havia vessat de la vena
dreta, era un remei capa¡_; de ressuscitar els
morts (v. Asclepi). A més, un sol rínxol dels
seus cabells era capac; de derrotar un exercit
invasor (v. Cefeu i Heracles).
La llegenda de Medusa va experimentar
una evolució des dels seus orígens fins a
l' epoca hel ·lenística. P1imer, la Gorgona era
un monstre, una de les divinitats primordi-
als de la generació preolímpica. Després,
va ser considerada víctima d'una metamor-
fosi. La Gorgona havia estat, al principi,
una jove especialment orgullosa de la seva
cabellera que va gosar rivalitzar en bellesa
amb Atena. Per aixo, i a fi de castigar-la,
Atena va posar-li serps en lloc dels cabells.
Hi ha qui diu que la calera d' Atena s'abaté
sobre lajove perque Posidó l'havia violada
en un temple consagrat a la dea, i Medusa
rebé el castig d' aquest sacrilegi.
Diodor ens ha conservat una interpretació
evemerista de la llegenda de les Gorgones.
Les Gorgones, diu, eren un poble bel-licós
comparable al de les amazones. Vivien en
un país situat als confins dels atlants (v. At-
lantida). Aquests, a qui les amazones havi-
en sotmes, van convencer la reina Mirina
(v. aquest nom) perque declarés la guerra a
les Gorgones, ja que eren unes vei:nes inco-
modes. Les amazones van vencer-les, pero
les Gorgones es van recuperar rapidament
de la seva derrota. Després va ser Perseu
qui les va atacar i, finalment, Heracles les
va destruir.
GORGOPIS (ropywmc;). Gorgopis és,
segons una tradició obscura, el nom de
l' esposa d' Atamant, la madrastra de Fri-
xos, anomenada més sovint Ino (v. aquest
nom).
Gorgopis: Ese. a PíND., Pít., IV, 288.
Granic: Ese. a !l., VI, 396.
Grees: HES., Teog., 270 s.; AroL·L., Bibl., II,
4, 2 s.; EsQ., Pr., 794 s., i l'ese. al v. 793; ER.,
Cat., 22; Ov., Met., IV, 774 s.; HIG., A. p., II,
GR E ES
*GRÁ.CIES. Gratiae, nom llatí de les
Carites (v. aquest nom).
GRANIC (rpáv1Koc;). Granic és el fun-
dador de la ciutat frígia d' Adramite, situada
prop de Troia. Amb l'mTibada d'Heracles a
Frígia, Granic li va aferir la seva filla per-
que s'hi casés. L'heroi, en honor de lajove,
va fundar la ciutat de Tebe (a Mísia).
GREES (fpcdm). Les Orees són les «An-
cianes». Mai no han estat joves, sinó que ja
van néixer velles. Els seus progenitors són
Forcis i Ceto (d'aquí prové el nom Forci-
des amb que de vegades són anomenades).
Pertanyen a la generació de les divinitats
preolímpiques com les seves germanes, les
Gorgones (v. aquest nom i la taula 33, p.
454). Són tres germanes (en algunes tradi-
cions, dues) i s' anomenen Enio, Pefredo i
Dino. Tenien pera totes tres un sol ull i una
sola dent que es prestaven per torns. Vivien
a l' extrem més occidental, al país de la nit,
on no resplendeix mai el sol.
L'únic mite en que les Orees fan un pa-
per és el de Perseu. Quan Perseu va par-
tir per matar Medusa, pel camí es va trobar
en primer lloc les Orees. Elles custodiaven
la ruta que portava a les Gorgones i pro-
hibien l'accés a qualsevol que s'hi dirigís.
Com que tenien un sol ull, feien torns de
vigilancia: una guaitava mentre les altres
dues donnien. Perseu se les va enginyar per
robar-los l'únic ull que tenien i, quan les va
tenir totes tres immerses en un son profund,
va passar sense cap destorb i va acomplir la
seva gesta. Diuen que llanc;a l'ull a la llacu-
na Tritonida.
En una altra versió de la llegenda, les Ore-
es possei:en un oracle. Coneixien les con-
dicions que es requerien per matar la Gor-
gona. Per dur-ho a terme, calia obtenir les
sandalies alades d'unes nimfes, una mena
d'alforja anomenada kibisis i el case d'Ha-
des, que tornava invisible el seu portador.
Perseu, instrult per Hermes i Atena, roba
l'ull i la dent de les tres Ancianes (segons
altres versions, les amenac;a amb 1' espasa)
i les va forc;ar a revelar-Ji el secret. Elles li
van assenyalar on vivien les nimfes, que no
es van oposar a lliurar-li els objectes dema-
nats (v. Perseu).
12· Tz., Com., 838; 846; ese. a A. R., Arg., IV,
15l5; PAL., Jncr., 32; trag. perduda d'EsQ., For-
cides; ef. NAUCK, TI: G1: Fr., 2a ed., p. 83 s. Cf.
C. HERZOG-HAUSER, Die Graien, Wiener Stud.,
1933, p. 66- 72.
GRINOS
GRINOS (rpuvoc;). Grinos és el fill
d'Eurípil i el nét de Telef. Quan el seu pare
va morir a Troia, a mans de Neoptolem, va
rebre l'atac dels seus vei'ns, que pretenien
prendre-li el tron de Mísia. Aleshores va de-
manar auxilia Pergam, el fill de Neoptolem
i Andromaca, i gracies al seu ajut va vencer
els enemics. Coma mostra d'agrai'ment, va
fundar dues ciutats: Pergam i Grínion.
GRIUS (fpurrE<;). Els Grius són uns ocells
fabulosos. Duen el cap armat amb un bec
d' aliga, tenen ales poderoses i cos de lleó.
Estan consagrats al déu Apol·lo i li custo-
dien els tresors provinents dels furts dels
arimasps, al desert d'Escítia, al país dels hi-
perboris. Altres autors els situen al país dels
etíops i fins i tot a l'Índia.
Grinos: SERVI, Com. Egl., VI, 72.
Grius: HES., ap. ese. a EsQ., Pr., 830; HERÓD.,
III, 102; 116, citant Arísteas de Proconnes; EsQ.,
Pr., 803 s.; EuA, N.A., IV, 27; PL. V., N. H., VII,
10; PoMP. MELA, II, 1, l. Cf. J. CARCOPINO, Basi-
220
Els Grius també apareixen relacionats
amb Dionís. Els ocells guarden el crater ple
del déu.
Les faules més recents explicaven que els
Grius s'enfrontaven amb els buscadors d'or
als deserts del nord de l'Índia, ja sigui per-
que eren els encarregats de guardar el me-
tall, ja sigui perque niaven a les muntanyes
d'on n'extreien el mineral, i així defensa-
ven les críes de qualsevol perill.
GUNEU (fouvaíc;). Guneu és el fill d'Ó-
cit. És el cap del contingent dels enians i dels
perrebs de Tessalia a la guerra de Troia.
Figura entre els pretendents d'Helena, i és
per aquesta raó que participa en l'expedi-
ció. Retornant de la guerra, va naufragar a
la costa líbia i es va establir a la ribera del
riu Cínips.
fique Pythagoriciemze, p. 298 s.
Guneu: JI., II, 748; HrG., Fab., 81; 97;
APOL·L., Ep., III, 14; VI, 15; Tz., Com., 877;
897; 902; cf. BERGK, Poet. Ly1: Gr., 3a ed., II,
654 (ARIST., Peplos).
HADES ("A18r¡c;). Hades és el déu dels
morts. És germa de Zeus, de Posidó, d'He-
ra, d'Hestia i de Demeter, i fill de Cronos
i Rea (v. la taula 38, p. 530). Després de
la victoria sobre els Titans, Zeus, Posidó i
Hades es van repartir l'imperi de l'Univers.
Zeus va obtenir el Cel; Posidó, la Mar; i a
Hades li fou atribui't el món subterrani, els
Inferns o el Tartar.
En néixer, Hades va ser engolit i després
vomitat per Cronos, com els seus germans
(v. Cronos). Va participar en la lluita con-
tra els Titans. Els ciclops el van armar amb
un case que tornava invisible qui el portés,
igual que el de Sigfrid en la mitología ger-
manica. Més endavant altres divinitats, com
Atena, o herois, com Perseu, també van
portar el mateix case (v. Perseu).
Als Inferns, Hades regna sobre els morts;
és un sobira sense pietat que no pennet a
ningú retornar al món dels vius. L'assistei-
xen els dimonis i múltiples genis que actuen
sota les seves ordres (per exemple, Caront,
el barquer, etc.). Al seu costat regna Perse-
fone, tan cruel com ell. S'explica que Ha-
des, temps enrere, l'havia raptada mentre la
noia jugava amb les seves amigues recollint
fiors a les planes de Sicília (v. Demeter).
Hades: Il., IV, 59; V, 395 s.; IX, 569 s.; XV,
187 s.; XX, 61 s.; H. h. a Dem.; HEs., Teog.,
311; 455; 768; 774; 850; Tr., 153; EsQ., Eum.,
269 s.; ese. a la Jl., XV, 188; EusT. a Hom., p.
613, 24; AroL·L., Bibl., I, 1, 5; 2,1; 5, 1 s.; 3
Persefone era filla de Demeter i, per tant,
neboda d'Hades (v. la taula 38, p. 530). Ha-
des n' estava enamorat, pero Zeus, pare de
Persefone, no n'havia consentit el casament
perque li repugnava, contrariament a De-
meter, que la seva filla romangués tancada
eternament al palau de les ombres. És per
aquesta raó que Hades va decidir raptar-la.
És possible que el mateix Zeus l' assistís en
el rapte i que es convertís, així, en el seu
complice secret. Més tard, pero, Zeus va
ordenar a Hades que tornés Persefone a la
seva mare. Tanmateix, Hades, com a pre-
caució, li havia donat per menjar un gra de
magrana, perque ningú que hagués visitat
l'imperi dels morts i n'hagués pres algun
aliment no podía tornar mai més al món
dels vius. Així dones, Persefone es va veure
obligada a passar un ten;; de l' any al costat
d'Hades. D'aquesta unió no hi va haver cap
descendent.
Rarament Hades intervé en les llegendes.
A banda del rapte de Persefone, que per-
tany al cicle de Demeter, només participa
en un altre mite relacionat amb Heracles.
La llíada explica que, quan l'heroi va da-
vallar als Inferns, Hades va voler impedir-li
l' accés al seu reialme. El va anar a trabar
s.; D. S., V, 4, 1 a 3; 68, 2; Clc., in Verr., II,
4, 48; Ov., Fast., IV, 419 s.; Met., V, 346 s.;
H!G., Fab., 79; 146; EsTR., III, 2, 9, p. 147; cf.
PL., Crilt., 403 a. Cf. J. RoEGER, Ai'.óoc; KUVÉYJ,
Graz, 1924.
 HAGNO
a la «porta» dels Inferns, pero Heracles el
va ferir amb una fietxa a l' espatlla. Ferit,
van portar el déu a l'Olimp a corre-cuita i
alfü, Pea, el déu guaridor, li va aplicar un
balsam meravellós que li cicatritza la ferida
de seguida. Les variants del mite expliquen
que Heracles va llarn;:ar una pedra enorme
contra el déu. Fos el que fos, la victoria va
ser peral fill de Zeus.
Hades, el nom del qual significa «!'Invi-
sible», no solia ser anomenat, ja que hi ha-
via el temor que, en pronunciar el seu nom,
es provoqués la calera del déu. Per aquesta
raó, s'utilitzaven eufemismes; el més ha-
bitual era el sobrenom de Plutó, el «Ric»,
atribut que al·ludeix a la riquesa inexhauri-
ble de la terra, tant de la terra cultivada com
de les mines que amaga a l'interior. Sovint
Plutó apareix representat amb el corn de
l'abundancia, símbol d'aquesta riquesa.
HAGNO ('Ayvw ). Una llegenda arcadia
sobre Zeus explica que el déu havia nascut
al mont Liceu, en un indret anomenat Cre-
tea (fet que permetia als arcadis relacionar
la seva llegenda amb els orígens cretencs
del déu: pretenien fer creure que s 'havia
confós, eIToniament, Cretea amb l'illa de
Creta). Tres nimfes del país, Hagno, Tísoa
i Neda, l'havien criat. Hagno era la nimfa
d'una font del Liceu que no s'assecava mai,
ni a l'hivern ni a l'estiu. En el decurs d'una
gran sequera, que posava en perill les co-
llites per la seva llarga durada, el sacerdot
de Zeus Liceu va acabar adm;ant solem-
nes pregaries al déu, i durant un sacrifici,
va mullar una petita branca de roure amb
1' aigua de la fon t. En un moment, l' aigua de
la font es va comenºar a agitar, a moure's,
i s'aixeca un gran núvol que escampa una
pluja abundosa per tot el país.
*HALES. Hales és un heroi italic, funda-
dor i eponim dels faliscs de Faleris (ciutat
en tenitori etrusc, on es parl~va un dialecte
estretament emparentat amb el llatí). Tot
i les dificultats que aixo suposa, els mito-
grafs el relacionen amb Agamemnon. Hales
en seria el company o, fins i tot, un fill il-
legítim, que havia arribat a Italia a l' epoca
de la guerra de Troia. Altres tradicions el
consideren fill de Neptú. Estaría relacionat
amb el rei de Veies, Morri, que va institu-
Hagno: PAus., VIII, 31, 2; 38, 2 s.; 47, 3.
Hales: V1Ro., En., VII, 723 s.; X, 352; 411 s.;
SERVI, Com. En., VII, 695; 723; VIII, 285; Ov.,
Am., III, 13, 31 s.; Fast., IV, 73 s.; SoLÍ, II, 7; PL.
V., H. N., III, 51.
Halia: 1) D. S., V, 55. 2) !l., XVIII, 40;
222
ir, en honor seu, el carmen saliare (el cant
arcaic que els salis cantaven en certes ceri-
monies a Roma).
Hales, coma descendent d' Agamemnon
i originari d' Argos, es trobava entre els
enemics d'Eneas quan el troia desembarca
a Italia. Es va arrenglerar al costat de Turn,
i Pal·lant el va matar.
HÁLIA ('AAía). l. Halia és una hero1na
de Rodes, germana dels Telquins (v. aquest
nom). Fruit de la seva unió amb Posidó, Ha-
lia va tenir sis fills i una filla, anomenada Ro-
dos, que dona noma l'illa de Rodes. Afrodi-
ta va embogir-li els sis fills, que van provar
de violar la seva mare. Posidó, d'un cop de
trident, va fer que la te1Ta els engolís, i Halia,
desesperada, es llanºa al mar. Els habitants
de Rodes li retien culte com a divinitat mari-
na amb el nom de Leucotea.
2. Hi havia també una nereida amb el ma-
teix nom. De fet, el norn d'Halia esta rela-
cionat amb l'aITel del mot grec CTAc;, Un dels
mots que s' empra per anomenar la mar com
a element salat.
HALIÁCMON ('Aí\1áKµwv). l. L'Ha-
liacmon és un riu de Macedonia el déu del
qual era considerat fill d'Ocean i Tetis.
2. Una altra llegenda explicava que,
temps enrere, un habitant de Tirint, en un
accés de bogeria, s'havia llanºat a un riu
anomenat fins aleshores Carmanor. Des
d'aquell moment, el riu va prendre el nom
del negat i es va anomenar Haliacmon. Més
endavant, el mateix riu va experimentar en-
cara un altre canvi de nom i va esdevenir
l'Ínac (v. aquest nom).
HALIART ('Aí\1áprnc;). Haliart i el seu
germa Coró eren fills de Tersandre i néts
de Sísif (v. la taula 36, p. 494). Com que
el rei d'Orcomen, Atamant, el seu beson-
cle, havia perdut tots els fills (v. Atamant),
els llega el seu regne. Més tard, pero, quan
Presbó, un dels fills de Frixos, va aITibar a
la Colquida per reclamar el regne del seu
avi (ja que Frixos era fill d' Atamant), Hali-
art i Coró l'hi van lliurar. Els germans van
fundar aleshores les ciutats d'Haliart i de
Coronea.
HÁLIES ('Aí\ím). Les Halies (les «Do-
nes de la Mar») són unes dones enterrades
AroL·L., Bibl., I, 2, 7; HES., Teog., 245.
Haliacmon: 1) HEs., Teog., 341. 2) Ps. PLuT.,
Defi., 18, l.
Haliart: PAus., IX, 34, 7 s.; EusT., a Hom., p.
268, 27; ese. a !l., II, 503.
Halies: PAus., II, 22, 1.
223
a Argos. Sembla que havien arribat de les
illes del mar Egeu al costat del déu Dionís
per lluitar contra Perseu i els argius. Van
morir en el combat.
HALIRROTI ('Aí\1ppó810c;). Halirroti és
el fill de Posidó i la nimfa Eurite. Prop de
la font d' Asclepi, a Atenes, Halirroti va
provar de violar Alcipe, filla del déu Ares
i d' Aglaure. Ares el va matar, i Posidó
cita l' assassí del seu fill davant un tribunal
format per déus. Els va reunir en un pujol
que des d'aleshores porta el nom de Pu-
jol d' Ares (l' Areopag).
Una altra versió explica que Halirroti, fill
de Posidó, estava indignat perque la sobira-
nia de l' Ática havia estat concedida a Atena
i refusada al seu pare (v. Atena). Aleshores
ell va provar de tallar l'olivera, present de
la dea a l' Ática. Miraculosament, pero, la
destral es va escapar de les seves mans i li
talla el cap.
HALMOS ("Aí\µoc;). Halmos és un fill
de Sísif, germa de Glauc, d'Ornició i de
Tersandre (v. la taula 36, p. 494). El rei
d'Orcomen, Eteocles, li va concedir una
part del seu telTitori, on va fundar el poble
d'Halmones. Halmos va tenir dues filles,
Crisogone i Crise. La primera va tenir amb
Posidó un fill anomenat Crises; la segona,
amb Ares, un altre fill, Flegias.
HALS ("Aí\c;). Hals, la Mar, és el nom
d'una bruixa, serventa i companya de Circe.
Es deia que era d' origen etrusc i que havia
donat el seu nom a una ciutat (o un indret)
anomenat Halos Pyrgos, la Tone d'Hals,
a Etrúria. En la segona estada d'Ulisses al
palau de Circe (forma part de les llegendes
que continuen l' Odissea, v. Ulisses), l'he-
roi va anar a trobar Hals. La brnixa, amb els
seus encanteris, el va convertir en cavall. El
va mantenir al seu costat i el va alimentar
fins que va morir de vell. Aquesta llegenda
explica un vers misteriós de l' Odissea que
prediu que la mort d'Ulisses vindra «de la
Mar».
HAMADRÍADES ('Aµaópuáót:c;). Les
hamadríades són una mena de nimfes dels
Halirroti: APoL·L., Bibl., III, 14, 2; PAus., I,
21, 7; 28, 5; Sum., i E. B., s. v. "ApE10c; náyoc;;
ese. a Jl., XVIII, 483; 490; a AR., Núv., 1006;
SERVI, Com. G., I, 18.
Halmos: PAus., II, 4, 3; IX, 34, 10 a 37, 1;
ese. a A. R., Arg., III, 1094.
Hals: PTOL. HEF., Nov. Hist., IV, p. 194-195
(Westermann); cf. Od., XI, 134.
Hamadríades: H. h. a Afr., 259 s.; Ant. Pal.,
VI, 189; IX, 833, etc.; CAL·L., H. a Del., 79 s.;
arbres. Neixen amb l'arbre que protegeixen
i en comparteixen el destí. D'aquesta ma-
nera, Cal·límac, a l'Himne a Delos, mostra
una nimfa d'un roure angoixada pel seu
arbre perque un llamp l' acaba de fulminar.
Les nimfes, diu, estan contentes quan l'ai-
gua del cel rega els roures i estan de dol
quan aquests arbres perden el fullatge. Fins
i tot es deia que morien al mateix temps que
el seu arbre. Són uns éssers intermediaris
entre el mortals i els immortals i viuen molt
temps, deu «vides de palmera», és a dir,
nou mil set-cents vint anys.
Algunes llegendes han conservat el re-
cord d'hamadríades que van pregar a algun
heroi que els salvés l'arbre (v. Recos, Cri-
sopelia). D'altres recorden el castig que va
caure als homes que, menystenint les pre-
gfilies de la nimfa, havien tallat un arbre
(v. Erisícton).
V. una llegenda tardana sobre l'origen de
les hamadríades a l'article Oxil, 3.
HARMONIA ('Apµovía). Hi ha dues lle-
gendes diferents d'Haimonia, l'una és te-
bana i l' altra esta lligada al culte dels déus
de Samotracia. Totes dues tenen un punt en
comú: Harmonia és l'esposa de Cadme.
En la llegenda tebana, Hai·monia és fi-
lla d' Ares i Afrodita. Zeus la va casar amb
Cadme en unes noces que van tenir lloc a
la Cadmea (la ciutadella de Tebes). Els
déus hi van assistir com assistirien, més
tard, a les naces de Tetis i Peleu. Van por-
tar-hi presents, els més celebres dels quals
van ser un vestit i un collaret. El vestit era
un present d' Atena (o d' Afrodita) teixit per
les Carites, i el collaret era un present d'He-
fest. També es deia que va ser el mateix
Cadme qui li havia ofert els dos presents.
Cadme els havia aconseguit indirectament
d'Europa, a qui Zeus els havia donat a
l'epoca dels seus amors (v. Cadme). Final-
ment, una altra tradició assegurava que el
vestit era obrad' Atena i d'Hefest. Els déus
havien impregnat el vestit amb un verí que
emmetzina la descendencia d'Harmonia.
La raó d' aquesta acció era l' odi que senti-
en Hefest i Atena oer Harmonía oer haver
NoNNOS, Dion., II; 92 s.; ese. a A. R., Arg., II,
477; SERVI, Com. En., I, 500; III, 34; Com. Egl.,
X, 62; EusT., a Hom., !l., VI, 420; Ov., Fast., IV,
231; Met., VIII, 763 s.
Harmonia: HES., Teog., 937; 975 s.; PíND.,
Pít., III, 157 s., i l'esc. al v. 167; EuR., Fen., 822
s., i l'esc. al v. 71; D. S., IV, 2, 1; V, 48, 5; 49, l;
XVI, 64; TEOGN., XV, 18; PAUS., III, 18, 12; IX,
12, 3; ese. a Jl., II, 494; a A. R., Arg., I, 916; E.
B., s. v. Mp8avoc;; ATEN., VI, 232f; XIV, 658j;
PART., 25; HIG., Fab., 148.

estat fruit dels amors d' Ares i d' Afrodita.
Aquests dos presents divins havien de tenir,
tot seguit, un gran paper en la llegenda dels
Set Cabdills (v. Alcmeó, Amfiarau, Erifile).
Més tard, els van oferir coma exvots a Del-
fos i van desapareixer en temps de Filip de
Macedonia.
En les tradicions de Samotracia, Harmo-
nía, en lloc de ser filla d' Ares i d' Afrodita,
és filla de Zeus i Electra, una de les tilles
d' Atlant; i és, consegüentment, germana
de Dardan i de Iasió (v. la taula 7, p. 128).
Cadme la devia trobar durant la seva es-
tada a l' illa quan anava a la recerca de la
seva germana Europa, raptada per Zeus. I
és a Samotracia on es van celebrar les no-
ces d'Harmonia i Cadme, en les mateixes
circumstancies que en la tradició tebana.
També s 'explica que Cadme havia raptat
Harmonia amb l'ajuda d'Atena.
Cadme i Harmonía van engendrar uns
quants infants (v. la taula 3, p. 80). Al final
de les seves vides van abandonar el reg-
ne de Tebes i van fer cap a Il ·líria, on van
ser transformats en serps (v. Cadme).
El nom d' Harmonia també esta relaci-
onat amb l' abstracció que simbolitzava
l'harmonia, la concordia, l'equilibri, etc.
Aquesta Harmonia esta desprove!da de mi-
tes propiament dits. Figura habitualment en
el seguici de les Carites id' Afrodita. En les
llegendes tardanes, es tendeix a confondre-
la amb la dona de Cadme.
HARMONIDES ('Apµoví8r¡c;). Cons-
tructor de la nau amb que Paris va anar de
Troia a Lacedemonia a fi de raptar Helena.
HARPÁLIC ('Aprráí\uKo<;). l. A més de
l'heroi pare d'Harpalice (v. aquest nom), la
llegenda coneix amb aquest nom:
2. Un fill de Licaon.
3. A l' Eneida, un company d'Eneas,
mort, durant la campanya contra Turn i els
rútuls, a mans de Camil·la.
4. Teocrit cita també un Harpalic que en-
senya a Heracles esgrima i gimnastica.
HARPÁLICE ('Aprraí\úKr¡). l. La pri-
mera hero1na amb aquest nom és una dona
de Tracia, filla del reí Harpalic. Com que
la seva ruare havia mort quan ella era molt
petita, Harpalic l' alimenta amb llet de vaca
i d' euga i la va familiaritzar amb el combat.
En veure's mancat de descendencia mascu-
Harmonides: !l., V, 60; Tz., Com., 93.
Harpalic: 1) V. Harpalice, l. 2) AroL·L.,
Bibl., III, 8, l. 3) VrRG., En., IV, 615. 4) TEóCR.,
XXIV, 109 s.
Harpalice: 1) VrRG., En., I, 315 s.; i SERvr, ad
224
lina, tenia la intenció de trobar en aquesta
filla un successor. Harpalice va trobar gust
a aquesta vida i va esdevenir forta i destra
en l'ús de les armes. Arran d'un atac contra
Harpalic (dut a terrne pels ge tes, els barbars
de les planes del Danubi, o potser pels com-
panys de Neoptolem, durant el retorn de la
guerra de Troia), el rei va trobar-se envoltat
per l'enemic i va caure greument ferit. Hau-
ria mort si no hagués aparegut a temps la
seva filla i l' hagués sal vat.
Més tard, Harpalic va ser expulsat per
una sedició que ell mateix havia suscitat
pel seu taranna cruel. El rei es va retirar al
bosc amb la seva filla. Ella ajudava el seu
pare en tot allo que ell necessitava; ca9a-
va i sobretot feia incursions a estables i a
cledes ve!nes. Finalment, els pastors li van
parar paranys, com si fos una bestia salvat-
ge, la van capturar amb una xarxa de ca9a i
la van matar. Tanmateix, la seva mort va
estar marcada per baralles sagnants. Quan
es van apoderar d'Harpalice, la noia duia
un cabrit, botí del seu daITer acte de bandi-
datge, i els pastors van disputar-se el cabrit
d'una manera tan acarnissada que alguns
d' ells van morir. Es va erigir una tomba a la
noia i li van retre culte. En la festa que cele-
braven en honor seu, els fidels es lliuraven
a sirnulacres de lluites en memoria, segons
deien, d' aquelles lluites que havi en seguit
la mort de la noia.
2. Una altra Harpalice és l'hero!na que co-
rneté incest amb el seu pare Climen (v. Cli-
men, 3). Segons les versions, Harpalice, des-
prés del crim, o bé es va transformar en un
ocell nocturn anomenat xaí\KÍ<;, o bé es va
su!cidar, o, fins i tot, Climen la va matar.
3. La tradició també coneix una Harpali-
ce hero"ina d'una aventura amorosa. Estava
enamorada d'Íficles, pero, en ser rebutjada,
se suicida. Les joves cantaven un «plany
d' Harpalice».
('Aprraí\íwv). l. Heroi mort
davant de Troia a rnans de Meríones. Era
fill del rei de Paflagonia Pilemenes i va
combatre al costat dels troians.
2. Un altre personatge amb el mateix nom
figura entre l' exercit grec durant el setge de
Troia. Era oriünd de Beocia, fill d' Arizel i
d' Amfínome, i company de Protenor. Eneas
el va matar.
loe. (v. 317); Hra., Fab., 193; 252; 254. 2) PART.,
13; NONN., Dion., XII, 71 s.; Hra., Fab., 206,
etc. V. C!imen, 3. 3) ATEN., XIV, 11.
Harpalió: 1) !l., XIII, 643 s., i els ese. ad
loe.; 2) Q. E., X, 70.
225
HARPIES ("Aprrum1). Les Harpies (les
Raptores) són uns genis alats, tilles de Tau-
mant i d'Electra, l'oceanida (v. la taula 33,
p. 454). Pertanyen a la generació divina
preolímpica. Sovint són dues: AeHo, ano-
menada també Nicotoe, i Ocípete; pero, de
vegades, també se n'hi afegeix una tercera,
Celeno. Aquests noms revelen la seva natu-
ra. Signifiquen, respectivament: Bo1Tasca,
Vola-rapid i Foscor (com la claror feble que
queda a la te1Ta quan un núvol de tempesta
tapa el cel). Són representades coma dones
alades o com a ocells amb cap de dona, i
tenen urpes esmolades. Viuen a les illes Es-
trofades, al mar Egeu, pero més tard Virgili
les situa al vestíbul dels Inferns, amb altres
monstres.
Les Harpies aJTabassen infants i animes.
De vegades, a les tombes, s'hi esculpía la
seva imatge amb el gest d'~ndur-se l'ani-
ma del mort amb les urpes. Es en la llegen-
da del rei Fineu que fan el paper més im-
portant. Sobre Finen pesava una maledic-
ció: tot allo que ell tingués davant, i en
particular els aliments, les Harpies li ho ar-
rabassarien, i allü que no poguessin agafar,
ho embrutarien amb excrements (v. Fineu).
Amb l' aITibada dels argonautes, Finen els
demana que el deslliuressin de les Harpies.
Aleshores Zetes i Calais, els Boreades, van
perseguir aquests dimonis i les van obli-
gar a emprendre el vol. Pero el destí volia
que les Harpies no morissin llevat que els
Boreades les atrapessin, i, recíprocament,
ells havien de morir si no les atrapaven.
La primera Harpía, mentre fugia, va caure
en un riu del Peloponnes que tot seguit va
rebre el nom d'Harpis. L'altra va aITibar a
les illes Equínades, que es van anomenar,
des d'aleshores, les illes Estrofades o del
Retorn. Iris (o Hermes) s' adre9a a Calais i
Zetes per impedir-los que les matessin, ja
que eren serventes de Zeus. A canvi de per-
donar-los la vida, elles van prometre deixar
tranquil Fineu i es van amagar en una cova
de Creta. Una tradició anomala i alllada ex-
plica que els dos fills de Boreas van morir
perseguint les Harpies.
Les Harpies apareixen també a la llegen-
da de Pandaren (v. aquest nom).
Harpies: HEs., Teog., 265; AroL·L., Bibl., I,
2, 6; Ill, 15, 2; HIG., Fab., 14; VrRG., En., III,
209; VI, 289; ese. a A. R., Arg., II, 285; 1089;
SERVI, En., III, 252.
Harpinna: D. S., IV, 73; PAus., V, 22, 6; VI,
21, 8; ese. a A. R., Arg., I, 752; Tz., Com., 149.
Harpiria: Tz., Chil., I, 220 s.; Com., 166 s.
Diuen que les Harpies van engendrar
quatre cavalls amb el déu-vent Zefir: Xan-
tos i Balios, els dos cavalls divins d' Aquil-
les, rapids com el vent; i Flogeu i Harpag,
els cavalls dels Dioscurs.
HARPINNA ("Apmvva). Harpinna és
una de les tilles del déu-riu Asop i la ger-
mana d'Egina. Va ser estimada per Ares, i
amb ell engendra l'heroi Enomau (v. la seva
llegenda), a la ciutat de Pisa, a l'Elida. Va
donar el seu noma la ciutat d'Harpina, fun-
dada pel seu fill (tanmateix, v. Enomau).
HARPIRIA ('Aprrúpaa). En la interpre-
tació evemerista de la llegenda de Finen,
Harpiria és el nom d'una de les seves ti-
lles. Harpiria tenia una germana, Erasia.
Totes dues portaven una vida disbauxada
que comprometía la fortuna del seu pare.
Les van raptar els Boreades, Calais i Zetes,
que, d' aquesta manera, van alliberar Fineu
dels seus maldecaps (v. Hmpies ).
HEBE ("H~r¡). Pel seu nom, Hebe apa-
reix com la personificació de la Joventut.
És filla de Zeus i Hera i, per consegüent,
germana d' Ares i Ilitia (v. la taula 38, p.
530). En el si de la «família divina», té el
paper de serventa o de «filla de la casa».
Abans del rapte de Ganimedes, Hebe servia
el nectar, preparava el bany d' Ares i ajuda-
va Hera a enjovar el caITo. Dansa amb les
Muses i les Hores al so de la lira d' Apol·lo.
Quan va produir-se l'apoteosi d'Heracles i
l'heroi es va reconciliar amb Hera, els déus
van celebrar el casament d'Heracles amb
Hebe. Aquestes noces simbolitzen l' entra-
da de l'heroi a la joventut eterna, propia de
les divinitats.
HECABE. V. Hecuba.
HECAERG ('EKáEpyoc;). Hecaerg i Opis
eren dos hiperboris. Van ser els primers
a arribar a Delos amb objectes sagrats i a
oferir un sacrifici a Apol-lo i Artemis. Van
ser els encaITegats d' educar els dos infants
divins, fet que els va donar el sobrenom
d'Hecaergos i d'Opis. La llegenda té coma
objectiu explicar aquests sobrenoms rituals
tan diversament interpretats.
HECALE ('Ercáí\r¡). Quan Teseu va par-
Hebe: !l., IV, 2; V, 722; 905; Od., XI, 601 s.;
H. h. a Ap., 195; HEs., Teog., 922; 950 s.; PíND.,
Nem., I, 71; X, 17; Ístm., IV, 49; PAUS., II, 13, 3;
APOL·L., Bibl., I, 3, 1.
Hecaerg: SERVI, Com. En., XI, 532; 858.
Hecale: CAL·L., Hecale; PLUT., Teseu, 14;
ef. Ant. Pal., IX, 546; E. B., i Et. Magn., s. v.
'EKá1'.s10~.
 HECAMEDE
tir a lluitar contra el brau de _Marató, va pas-
sar la nit en un poble de l' Atica, on va ser
acollit per una vella anomenada Hecale.
Van passar la vetlla junts, i l' endema al
matí, un cop Teseu va haver partit, Hecale
va oferir un sacrifici a Zeus per demanar-li
el retom de l'heroi. Teseu va matar el brau;
pero, quan va tomar a la cabana d'Hecale,
la pobra vella havia mort. Aleshores, en ho-
nor de la vella, va fundar el santuari de Zeus
Hecalesi i una festa que retia culte a Hecale
(v. Teseu).
HECAMEDE ('EKaµ~8r¡). Quan Aquil-
les es dirigia a la guerra de Troia, va pren-
dre l'illa de Tenedos. Va endur-se'n, entre
altres captives, una jove anomenada Heca-
mede, filla d' Arsínous. Posteriorment, es va
assignar aquesta captiva a Nestor.
HECATE ('EKárr¡). Hecate és una dees-
sa, relacionada amb Artemis, que no té cap
mite propi i es dibuixa d'una manera forºa
misteriosa. Es caracteritza més per les se-
ves funcions i els seus atributs que no pas
per les llegendes en que intervé. Hesíode la
considera filla d' Asteria i Perses i, per tant,
descendent directa de la generació dels Ti-
tans (v. la taula 33, p. 454). Així dones, no
esta emparentada directament amb els déus
olímpics, per bé que Zeus li conserva, i
amb escreix, els antics privilegis que tenia.
Difon la benevolencia entre els homes i els
concedeix les gracies que li demanen. Con-
cedeix sobretot la prosperitat material, el do
de l' eloqüencia a les assemblees polítiques,
la victoria a les batalles i també als jocs.
Procura abundants preses als pescadors i
fa créixer o afebleix el bestiai· al seu grat.
Els seus privilegis s' estenen aireu en lloc
d'estar limitats, com passa generalment en
el cas de les altres divinitats. La deessa rep
particularment la invocació de «deessa no-
dridora» de la jov~ntut, títol que compar-
teix amb ApoHo i Artemis.
Aquestes són les característiques d'He-
cate durant l' epoca antiga. A poc a poc la
deessa va adquirir una especialització en
un altre sentit. Era la divinitat que presidia
els encanteris i la magia, i estava vinculada
Hecamede: /l., XI, 624; XIV, 6; Surn., Lex.,
s. v.
Hecate: HEs., Teog., 404-452; H. h., V, 24 s.;
APOL·L., Bibl., I, 2, 4; ese. a A. R., A1~., III, 200;
242; 467; 861; 1035; IV, 828; D. S., IV, 45 s.;
AruL., Met., XI, 2; C!c., De Nat. D., III, 18, 46.
Hecater: EsTR., X, 3, 19, p. 471. Es tracta
potser d'un nom ritual d' Apol·lo (cf. Hecaerg).
226
al món de les Ombres. S'apareix als mags
i les bruixes amb una torxa a cada ma o,
fins i tot, pren l' aparenºª de diversos ani-
mals: una euga, una gossa, una lloba, etc.
Li atribuYen la invenció de la bruixeria. La
llegenda la va introduir a la farm1ia d'Eetes
i de Medea de Colquida, els mags per excel-
lencia (v. Perseu). De fet, les tradicions tar-
danes la fan mare de Circe (v. Circe). Tan-
mateix, Circe és la tia de Medea. Fins i tot,
de vegades, és considerada la seva mare.
Com a maga, Hecate presideix les cruY-
lles, llocs relacionats tradicionalment amb
la magia. Les estatues que la representen
tenen forma d'una dona amb tres cossos
o bé d'una dona amb tres caps. Antiga-
ment, aquestes estatues es trobaven sovint
als camps i, als seus peus, s'hi dipositaven
ofrenes.
HECATER ('EKán::poc;). Aquest per-
sonatge només el cita Estrabó en fer refe-
rencia a un passatge perdut d'Hesíode, la
lectura del qual és incerta. Segons Hesíode,
Hecater s'havia unit ambla filla de Foroneu
(probablement Níobe) i havia engendrat
les nimfes de les muntanyes, els satirs i els
Curets. Aquesta és tan sols una de les nom-
brases genealogies que es donen d'aquests
éssers.
HECATONQUIRS ('EKaróyxapcc;). Els
hecatonquirs són gegants amb cent braºos
i cinquanta caps. N'hi ha tres: Cotos, Bria-
reu (o F;geó, v. aquest nom) i Giges, o Gies.
Són d'Uran i de Gea (v. la taula 14, p. 212)
i pertanyen a la mateixa generació que els
ciclops, etc. Igual que ells, ajuden els olím-
pics i Zeus a la lluita contra els Titans.
Les interpretacions evemeristes consi-
deren que els hecatonquirs no són gegants,
sinó homes que viuen a la ciutat d'Hecaton-
quíria, a Macedonia. Segons aquesta versió,
van ajudar els habitants de la ciutat d'Olím-
pia a lluitar contra els Titans i a expulsar-
los de la regió.
HECTOR ("EKrwp ). Hector, l'heroi tro-
fa, és fill de Príam i d'Hecuba i, probable-
ment, el seu primogenit. Tanmateix, certes
tradicions (si ens remetem a Estesícor) el
Hecatonquirs: AroL·L., Bibl., I, 1, 1 s.; HEs.,
Teog., 147 s.; PAL., Incr., 20.
Hector: Il., passim, i sobretot I, 242; II, 416;
788 s.; III, 76 s.; V, 680 s.; VI, 102 s.; VII, 11 s.;
113 s.; IX, 352 s.; XXII, 433 s.; XXIV, passim,
etc.; ese. a !l., III, 314; Tz., Com., 266; EuR.,
Resos, passim; DrcT. CR., III, 20; VI, 12.
227
consideren fill d' Apol·lo. Per bé que Príam
és el rei de Troia, Hector exerceix el poder
real sobre els seus compatriotes. Dirigeix al
seu grat els debats de l'assemblea i condu-
eix la guerra segons el seu criteri. És molt
estimat pel poble troia, de qui rep honors
gairebé divins. I tant els amics com els ene-
mics el consideren el principal defensor de
la ciutat. És el primer guerrer de qui Aga-
memnon es vol desprendre, ja que sap que
no pot prendre la ciutat de Troia mentre
Hector hi sigui.
La personalitat d'Hector es desenvolupa
sobretot a la Ilíada, ja que té poc protago-
nisme en els cicles epics i en els tragics. Per
aquesta raó, no coneixem gaires gestes més
que les esdevingudes durant el dese any de
la gue1rn, l'episodi que naITa la Ilíada. Sa-
bem que era casat amb Andromaca, la filla
del rei de Tebes de Mísia (v. Andromaca)
i que només tenien un fill, anomenat Astí-
anax pels troians, i Escamandri, pels seus
familiars. Astíanax encara era un nadó quan
va morir el seu pare. Una tradició anomala
parla d' un segon fill d' Hector i Andromaca,
Laodamant, i, fins i tot, d'un tercer, anome-
nat Óxim.
Fins a l'inici del dese any de la guerra,
Hector va evitar el combata camp ras, al-
menys quan sabia que AquiHes es trobava
entre els grecs. Una vegada, Aquil·les va
provar d'anai·-lo a trobai·, pero Hector no el
va esperar i va fugir a dins de la ciutadella.
Per contra, en absencia d' Aquil·les, fa una
gran matanºª de grecs. Sota la protecció
d' Ares i fins que Diomedes va ferir el déu,
Hector va matar Mnestes i Anquíal i, des-
prés, Teutrant, Orestes, Trecos, Enomau,
Helen i Oresbi. Pero, en un contraatac dels
grecs, es va retirar a la ciutat.
Després d' acomiadar-se d' Andromaca i
Astíanax, Hector va reprendre el combat.
L' acompanyava Paris i reptava qualsevol
heroi grec a un combat singular. Menelau
s'hi va oferir, pero Agamemnon el va atu-
rai-. Finalment, Aiax va acceptar el repte, i
el combat va durar fins a la nit sense que hi
hagués cap guanyador. A la nit, Aiax i Hec-
tor es van intercanviar regals: Aiax li va do-
nar el seu baldric, i Hector, la seva espasa.
És durant l' atac a les naus gregues que
el paper d'Hector esdevé més brillant; tota
la responsabilitat de la batalla recau sobre
ell. Diverses vegades els déus hi han d'in-
tervenir per evitar que Hector mati herois
com Nestor o Diomedes, pero Apol·lo el
protegeix i desvia les fletxes de Teucre. Fi-
nalment, Zeus ordena als déus i a les dees-
ses que deixin la victoria de la batalla a les
seves mans fins que Aquil·les no participi
en el combat.
Quan la situació esdevé crítica per als
grecs, Patrocle, autoritzat per AquiHes, els
va a socórrer. Pero Hector no triga gaire a
matar-lo i el despulla de les armes, malgrat
els esforºos dels grecs per impedir-ho.
Amb el retom d' Aquil·les a la guerra,
arriben els darrers moments de !'existencia
d'Hector. Quan Aquil·les va matar Polidor,
un dels germans d'Hector, l'heroi troia va
voler venjar-se'n, pero la llanºa va caure,
sense forºª' als peus de l'heroi grec. Aquest
era el seu destí, no podia fer res contra
Aquil·les, havia de morir a les seves mans.
Per retardar el moment fatídic, Apol ·lo l' en-
volta d'un núvol, i Aquil·les el cerca en va.
Pero mentre la resta de l'exercit troia entra
a la ciutat, Hector resta, el daITer, davant de
les portes Escees. El seu pare i la seva mare
l'exhorten a entrar, ell també, arecer de la
muralla. Pero no fa cas dels seus consells:
espera Aquil·les. Quan el grec arriba, Hec-
tor, mort de por, fuig del seu davant. Els
dos adversaris fan tres voltes al voltant de
la ciutat tot perseguint-se. Fins al moment
en que Atena, sota l' aparenºª de Deífob,
aconsegueix que Hector s'aturi prometent-
li el seu ajut. Pero, quan Hector accepta el
combat, Atena desapareix, i ell entén que
ha aITibat la seva darrera hora. A l' Olimp,
Zeus va pesar amb la balanºª del Destí la
sort dels dos contrincants; el plat d'Hector,
més pesant, va baixar cap a !'Hades. A par-
tir d'aleshores Apol·lo va abandonar Rec-
tor, i Aquil·les li va etzibar el darrer cop. A
l'instant de morir, Hector va suplicar Aquil-
les que lliurés el seu cadaver a Príam, pero
el prec el va fer en va, Aquil·les li ho va
refusar. Aleshores Hector, amb la clarivi-
dencia deis moribunds, li va pronosticar la
seva mort propera.
Aquil ·les va foradar els turmells del ca-
daver i el va fermar al seu carro amb cor-
retges de cuir. El va arrossegar al voltant de
la ciutat als ulls de tots els troians. Després,
va exposar el cadaver al camp deis grecs i
l' abandona, sense cap protecció, a merce
de gossos i ocells. Fins i tot els déus van
apiadar-se'n: Zeus va enviai· Iris a trobar
Aquil·les a fique lliurés les despulles a Prí-
am. El rei troia, per la seva banda, va anar
en una ambaixada fins a l'heroi i, gracies a
un gran rescat, va obtenir la restitució del
cadaver del seu fill. Gracies a una treva de
dotze dies, els troians van poder celebrar
dignament els funerals del seu defensor.
Andromaca, Hecuba i Helena encapºalaven
el dol.

HECUBA ('EKá~11). Hecuba (o Recabe)
és la segona dona de Príam. Des de l'anti-
guitat, la seva genealogia ha estat objecte
de controversia. Hi havia dues tradicions.
Una tradició la feia tilla de Dimant, un rei
de Frígia; l' altra, tilla de Cisseu, un rei de
Tracia. En la primera, Hecuba era des-
cendent del riu Sangari. Pero una variant
d'aquesta tradició converteix el Sangari, no
en el seu besavi, sinó en el seu pare; Hecu-
ba hauria nascut de la relació del riu amb la
nimfa Evagora. També se li atribueix com a
mare Glaucipe, la filia de Xantos. Els autors
que la fan tilla de Cisseu li atribueixen com
a mare Teleclea. La dona de Dimant va ser
la nimfa Eunoe.
La tradició de la Jlíada és la que relaciona
Hecuba amb Dimant i la regió de Frígia. Els
tragics, especialment Emipides, prefereixen
els orígens tracis. El problema genealügic
d'Hecuba era tan complex que a l'empera-
dor Tiberi, home fon;a ironic, li agradava
plantejar-lo als gramatics del seu temps.
Hecuba és celebre per la seva fecunditat.
Sovint es diu que va donar dinou infants
a Príam, número que Eurípides eleva a
cinquanta. Apol·lodor només n'anomena
catorze: Hector, el més gran, i Paris, que
rep el sobrenom d' Alexandre, el segon.
El naixement de Paris va ser precedit d'un
somni profetic (v. més avall). Després hi ha
quatre tilles, Creüsa, Laüdice, Políxena i
Cassandra (generalment, pero, es conside-
ra germana bessona de Troilos, o fins i tot
d'Helen, que, com ella, tenia el do profe-
tic; v. Cassandra i Helen); els darrers van
ser nois: Deífob, Helen, Pammon, Polites,
Antif, Hiponous, Polidor i Troilos, el més
jove i el més estimat, favorit d'Hector
(v. Troilos). També se li atribueix un quinze
infant, Polidamant (v. la taula, 35, p. 460, i
l'article Príam).
A Homer, Hecuba té un paper molt di-
fús. Intervé en un segon pla per moderar
el coratge d'Hector, plorar el seu cadaver
i pregar a Atena que allunyi les desgracies
de la ciutat. Pero en les epopeies cícliques
i fins i tot entre els tragics, la figura d'He-
cuba s'engrandeix fins al punt d'esdevenir
símbol de la majestat i la desgracia.
S' explicava que, poc abans de parir el seu
segon fill, Paris, Hecuba va tenir un somni
Hecuba: /l., VI, 293 s.; XVI, 718, i ese. ad loe.;
XXII, 82 s.; 405 s.; 430 s.; XXIV, 200 s.; 286 s.;
746 s.; ese. a III, 325; APOL·L., Bibl., III, 2, 5; EUR.,
Hec., passim; Tr., passim; ese. a Hec., 3; 1261; ef.
SEN., T1:; Ov., Her., XVI, 44 s.; Met., XIII, 422
228
estrany: havia vist sortir del seu pit una tor-
xa que incendiava la ciutat de Troia sencera
i, tins i tot, els boscos de l'Ida. Els endevins
van declarar que el nen que havia de néixer
causaria la ru"ina de la ciutat. Hecuba, pero,
va negar-se a matar el seu fill i només va
accedir a exposar-lo un cop nat. L'infant es
va salvar i, més tard, toma a Troia (v. Pa-
ris). Segons una altra versió, els endevins
- i particularment Esac, un dels fills de Prí-
am (v. Esac )- senzillament havi en alertat
Príam que l'infant que naixeria en un dia
concret causaria la ru"ina de Troia. Arribat el
dia, van tenir lloc dos naixements: el de Pa-
ris i el de Munip, fill de Cil·la i de Timetes,
genna o cunyat de Príam (v. Cil·la). Príam
va fer matar Cil·la i Munip.
La llegenda del somni d'Hecuba pretén
fer remuntar fins a ella els orígens del crim
que va provocar la caiguda de Troia, ja si-
gui perque era la mare de Paris o perque va
rebutjar, tot i l' avís dels déus, de matar-lo.
D'aquesta manera es justiticava, tins a cert
punt, la malastrugarn;;a que va tenir.
Quan va caure Troia, Hecuba ja havia
perdut gairebé tots els seus tills. Príam ha-
via confiat la protecció d' un till seu, Polidor,
al rei del Quersones, Polimestor -el qual,
segons una tradició de la llegenda, s'havia
casat amb una de les seves filles, Ilíone
(v. Deípil i Polimestor)-. Al mateix temps,
Príam també li va encarregar que guardés
valuosos tresors per al seu till. Pero, amb
la caiguda de Troia i la mort de Príam, Po-
limestor va voler apropiar-se dels tresors
dels quals era dipositari. Va matar Polidor
i va llarn;ar el seu cadaver al mar -segons
una altra versió, va matar, per error, el seu
propi fill, Deípil (v. els articles citats )-.
Les onades van tornar el cadaver a la costa
de Troada, just en el moment en que Hecu-
ba, a qui la sort havia fet captiva d'Ulisses,
estava a punt d'embarcar. L'antiga reina va
reconeixer el cos del seu fill i immediata-
ment va decidir venjar-se'n. Va enviar una
de les serventes perque amb un fals pretext
portés Polimestor: simulant no saber res,
volia dir-li on hi havia un tresor que, tins
al moment, havia defugit les mans dels
conqueridors. Empes per l' afany de lucre,
Polimestor es va afanyar a anar-hi, i, quan
Hecuba el va tenir al costat, li va mTencar
s.; 534 s.; Tz., Anteh., 41 s.; Posth., 366 s.; Com.,
pref. (inici); 86; 224 s.; 1176; Hm., Fab., 90; 111;
249; SERVI, Com. En., II, 32; III, 15; VII, 320; X,
705; cf. SUET., Tib., 70. Cf. M. L. DEFLANDRE, Hé-
cube, Rev. B. de Plz., 1939, p. 283 s.
229
els ulls, després que les captives de Troia
haguessin mort, davant el seu esguard, els
dos fills que l'havien acompanyat.
Per castigar el crim, els grecs van deci-
dir lapidar-la. Pero, sota les pedres, en lloc
del cadaver, hi van trobar una gof'sa amb
els ulls de foc. També s'explica que Hecu-
ba es va transformar en una gossa quan els
companys de Polimestor la perseguien per
venjar la mort del seu rei. Una altra tradició
diu que Hecuba s'havia transfonnat en gos-
sa dalt del vaixell que la dirigía a Grecia i
que s'havia llarn;;at al mar.
V. una altra versió de la seva mort a l'ar-
ticle Helen.
HEFEST ("Hcpcncrroc;). Hefest és el déu
del foc. És fill de Zeus i d'Hera. De vega-
des, pero, s'explica que Hera, gelosa per-
que Zeus havia portat al món Atena sense
la intervenció de cap dona (v. Atena), el
va engendrm· tota sola. Un cop nat, Hera
el va confiar a Cedalió de Naxos perque
aprengués l'art de treballar el metall (v.
Cedalió). Si més no, aquesta és la tradició
que segueix Hesíode. Una tradició cretenca
anomala explica que Hefest no era till de
Zeus, sinó de Talos (v. aquest nom), till de
Cres, l'heroi eponim de l'illa. Aquesta tra-
dició considera Radamant till d'Hefest.
Hefest és un déu coix. Diversos mites
expliquen aquest defecte. El més comú
apareix explicat a la Ilíada: Hera i Zeus es
barallaven a proposit d'Heracles, i Hefest
va defensar la seva mm·e; aleshores Zeus
el va agafar d'un peu i el llarn;;a Olimp
avall. Hefest va caure durant tot un dia sen-
cer i, tinalment, al capvespre va trobar terra
a l'illa de Lemnos. El déu amb prou feines
respirava quan els sintis (un poble que ha-
via emigrat de Tracia) el van trobm·. El van
recollir i el van reanimar, pero el déu queda
coix per sempre més.
La Ilíada també conta una altra llegenda
sobre la seva coixesa: Hefest havia nascut
coix, i Hera, la seva mare, avergonyida,
va provar de dissimular-ho als ulls de les
altres divinitats. Per aquesta raó, també el
va llanc;ar des del cim de l'Olimp. Hefest va
caure a l'ocea, on Tetis i Eurínome el van
recollir i li van salvar la vida. El van cri-
ar durant nou anys en una cova submarina.
Hefest: !l., I, 571 s., i ese. a I, 609; XIV,
338, i ese. a 292; XVIII, 395 s.; ef. EusT., a
!l., p. 987, 8; HES., Teog., 570; 927 s.; Tr., 60;
PAUS., I, 20, 3; II, 31, 3; VIII, 53, 5; Od.,VIII,
266 s.; H. h. a Ap., 140; 317; PíND., Ol., VII,
3; APOL·L., Bibl., I, 3, 5 s.; 6, 2; 9, 16; SERVI,
Com. En., III, 35; VIII, 454; Egl., IV, 62; Ov.,
HEFEST
Durant aquests nou anys, el déu els va forjar
i modelar una gran quantitat de joies. Els va
estar profundament agra"it per la bondat que
havien tingut envers ell.
S'ha provat de conciliar les dues versi-
ons: s'ha imaginat que Hefest, llarn;;at per
Zeus, va caure, no a Lemnos, sinó a la mar,
on el van recollir les deesses marines (re-
cordem que Hera ja havia estat criada per
Ocean i Tetis, v. més endavant, p. 238).
A fi de venjar-se de la seva mare, que
l'havia precipitat des del cim de l'Olimp,
Hefest, d' amagat, va fabricar un tron d' or,
amb unes cadenes que empresonaven qual-
sevol que s'hi assegués, i el va enviar a
Hera. Ella, imprudentment, s'hi va asseure
i va quedar aferrada sense poder desfer els
lligams. Ningú no sabia la manera d'acon-
seguir-ho, només Hefest en coneixia el se-
cret. Aleshores els déus es van veure obli-
gats a cridar-lo perque consentís a alliberar
la deessa. Dionís, el déu en qui més contia-
va Hefest, va anar a buscar-lo i, per conven-
cer-lo, el va embriagar. Diuen que Hefest va
entrar a l' Olimp muntat sobre un ase, pero
finalment va deslligar la seva mare.
En el grup dels grans déus olímpic,s, He-
fest és el senyor de l' element igni. Es una
divinitat poderosa, lluita davant de Troia
amb la flama, de la mateixa manera que
durant la Gigantomaquia havia matat el
gegant Clici colpejant-lo amb una ma9a de
ferro roent. A més, és el déu dels metalls
i de la metal·lúrgia. És senyor dels volcans i
els utilitza com a tallers. Els seus ajudants
-almenys en les llegendes més recents-
són els ciclops. A ell s'adre9a Tetis perque
li forgi les armes d' Aquil·les. La seva ha-
bilitat ja ha quedat demostrada amb el tron
d' or que ha enviat a la seva mare. Hefest és
entre els déus el mateix que Dedal és entre
els homes, un inventor per a qui no hi ha
cap miracle tecnic impossible.
Es considera que Hefest, malgrat el seu
físic poc agraciat, va tenir dones d' una
gran bellesa. La Ilíada ja li atribueix Caris,
la gracia per excel ·lencia. Hesíode li dóna
per dona Aglaia, la més jove de les Carites.
Pero sobretot són conegudes les seves aven-
tures amb Afrodita, explicades a l' Odissea.
De fet, Zeus l'havia unit a la deessa, pero
Fast., V, 229 s.; Hm., Fab., 158; 166; ese. a
TEócR., Id., VII, 149. Cf. L. MALTEN, a J. D.
A. /., XXVII (1912), p. 232 s.; F. BROMMER,
Die Rückfiihrung des Hephai"stos, ibid., 1937,
p. 198-219; M. DELCOURT, Héphaistos ou la lé-
gende du magicien, Bibl. Fac. Liege, CLXVI,
París, 1957.

Afrodita no triga gaire a ser l' amant d' Ares.
Un dia, Helios, el sol que tot ho veu, va des-
cobrir els dos amants estirats, l'un al costat
de l'altre, i va anar a explicar-ho al marit.
Hefest no va dir res, pero prepara una xar-
xa invisible que disposa al voltant del llit
de la seva esposa. Quan els dos amants
es van trobar al llit, la xarxa es va tancar
i va immobilitzar els dos culpables impe-
dint-los tot moviment. Aleshores Hefest
va convocar tots els déus perque veiessin
l' espectacle. Afrodita, un cop alliberada,
va fugir avergonyida, mentre tots els tes-
timonis allí presents van esclafir una rialla
inextingible.
La tradició li atribueix uns quants fills:
eer exemple, 1' argonauta Palemon i també
Ardal, un escultor llegendari que, igual que
Palemon, va heretar del seu pare la destresa
manual. També s'hi compta Perifetes, un
celebre bandoler que va morir a mans de
Tese u.
Fruit del desig d'Hefest per la deessa
Atena, va néixer de la terra Erictoni, l 'heroi
llegendari dels atenesos (v. Erictoni). D'al-
tra banda, entre els déus que van assistir
Zeus en el part d' Atena, hi havia Hefest.
Ell va partir el cap del déu, i d' alfa en va
sortir la deessa verge -aquesta llegenda
sembla poc conciliable amb aquella que
atribueix el naixement d'Hefest al despit
que va sentir Hera pel naixement d' Atena
(v. més amunt).
Hefest també va participar en la creació
de Pandora; li va modelar el cos amb fang
(v. Pandara). També va contribuir al castig
de Prometen i el va clavar al Caneas, on va
ser exposat a un voltor que li rosegava el
fetge eternament (v. Prometeu).
HEGELEU ('HyÉÍ\Ewc;). Hegeleu és nét
d'Heracles, fill de Tirse. Tirse era fill d'He-
racles i d'Ómfale i se'l considerava !'in-
ventor de la trompeta. Hegeleu va introduir
l'ús militar de l'instrument entre els Hera-
clides i els doris. Va fer construir un temple
a Atena Trompeta (Atena Salpinx) a Argos
(v. també Melas).
HELEN ("EAEvoc;). Helen és fill de Príam
i Hecuba, i germa bessó de Cassandra. Els
bessons van rebre el do de la profecia alho-
ra en el transcurs d'una nit que van passar al
Hegeleu: PAus., II, 21, 3.
Helen: !l., VI, 76; VII, 44 i ese.; XII, 94;
XIII, 576; XXIV, 249; EusT., a Hom., 626,
24; 663, 40; APOL·L., Bibl., III, 12, 5; Ep., V, 9
s.; SóF., Fil., 604 s.; 1337 s.; PToL. HEF., Nov.
230
temple d' Apol·lo Timbren (v. Cassandra).
I, igual que Cassandra, que es considerava
que havia tingut relacions amb el déu, He-
len va ser el preferit d' Apol·lo. Apol·lo li va
regalar un are d'ivori amb el qual va ferir
Aquil ·les a la ma.
Helen va participar als jocs fúnebres ce-
lebrats al voltant del cenotafi de Paris quan
es creia que l'heroi havia mort (v. Paris).
Durant la primera part de la guerra de
Troia, i fins a la mort de Paris, Helen lluita
valerosament al costat d'Hector, i, després
de la mort de l'heroi, el substitueix com
a cap deis seus conciutadans. Menelau el
fereix.
L'actitud d'Helen canvia completament
després de la mort de Paris, quan Príam li
nega lama d'Helena i la dóna a Deífob, que
és més jove que ell (v. Helena). Per despit,
Helen es retira a l'Ida i decideix no partici-
par més en la batalla. Calcant, l' endeví dels
grecs, havia anunciat que Helen era l'únic
que podia revelar les condicions que els
permetrien prendre la ciutat de Troia. Així
dones, Ulisses va aconseguir apoderar-se
d'Helen i, mig per fon;;a, mig per suborn,
li va fer pronunciar el seu oracle. Només
es podria vencer Troia si es complien tres
condicions: si Neoptolem, fill d' AquiJ.les,
combatia amb els grecs; si els grecs acon-
seguien els ossos de Pelops; i, finalment, si
robaven el Pal·fadion, !'estatua miraculosa
que havia caigut del cel, als troians. S'ex-
pliquen també unes altres condicions que
Helen imposa als grecs: que Filoctetes tor-
nés a combatre amb els grecs i que consen-
tís a donar-los les fletxes i l'arc d'Heracles.
Va ser Helen qui els va aconsellar d'utilit-
zar un cavan de fusta per entrar, d'amagat,
els guerrers a dins les muralles de Troia.
Tots aquests favors i la seva actitud da-
vant la guerra (provar de deturar Paris en
el seu projecte de raptar Helena o impe-
dir als troians de lliurar el cadaver d' Aqui-
les als ocells) li van valer la vida i la lliber-
tat un cop caiguda Troia. A partir d' aquest
moment, les tradicions sobre les seves aven-
tures difereixen: en companyia d'Hecuba,
Andromaca i Cassandra, que havia obtin-
gut en el repartiment de les captives, i d'un
grup de troians, va dirigir-se al Quersones
traci i s 'hi va establir. Alfa, diuen que Hecu-
Hist., VI (p. 195, 11, Westermann); Hm., Fab.,
273; VIRG., En., III; 333; SERVI, Com. En., I,
479; II, 166; III, 297; 334; Tz., Posth., 571 s.;
Com., 911; 1439; Chil., VI, 508 s.; DrCT. CR.,
Bell. Tr., II, 18; PAus., I, 11, l; II, 23, 6; V, 13,
4; Dió CR., I, 208 (ed. Dindorf).
231
Zeus ,....,, Leda (o Nemesis)
1
Cnossia,_,
Xeno~aml
Pieris
(o Tereis) T
Megapentes Ifigenia Helena Búnic
Orestes ,....,, Henníone Nicostrat
1
Tisamen
Taula genealogica nº 15
ba va ser transformada en gossa i va morir.
Helen la va enterrar en un indret anomenat
«La Tomba de la Gossa». Segons una altra
versió, Helen i Cassandra van formar part
del botí de Neoptolem. Valent-se del seudo
de profecía, Helen va aconsellar a Neoptü-
lem que no tornés per mar amb els altres
grecs, sinó per terra. Gracies a ell, Neop-
tolem va evitar el desastre del cap Cafa-
reu, on va morir gairebé tota la flota grega.
Quan Orestes va matar Neoptolem a Delfos
(v. Neoptolem), Helen va casar-se amb An-
dromaca, la seva vídua (v. Andromaca),
amb la qua] va tenir un fill, Cestrí. Ell ma-
teix va regnar en lloc de Neoptolem, pero,
quan estava a punt de morir, va tornar el
reialme al fill d'aquest, Molós.
S'atribueix a Helen la fundació de Butrot
i d'Ílion, a l'Epir. Va donar el seu nom a
Caonia (v. Caon). A l'Eneida, Virgili ex-
plica que Helen, casat amb Andromaca, va
acollir amb sol·licitud els seus compatriotes
en el seu pas per l'Epir.
Una tradició testimoniada tardanament,
i que probablement va ser imaginada a fi
de suprimir l' episodi en que és captiu dels
grecs i la trai'ció que en resulta, explica que
Helen, descontent perque Príam havia pre-
ferit Deífob, va demanar permís al rei per
abandonar Troia i establir-se a Grecia. Amb
Helena: Gairebé tots els autors antics ex-
pliquen la llegenda d'Helena, o almenys hi fan
al-lusió. Vet aquí els passatges més importants:
!l., III, 121; 165; 237; ese. a IV, 276; VI, 289 s.,
i ese. a 291; ese. a VII, 392; a XIII, 517; 626;
XXIV, 761; Od., III, 205; IV, 14; 227; 275 s.;
569; ese. a IV, 355; XI, 298; DrcT. CR., Bell.
Tr., passim; Ep. Gr. Fr. (ed. Kinkel), p. 17; 18;
36 s.; 49, etc.; EusT., a Hom., 1488, 21; 1493,
61; 1946, 9; EuR., Hel., passim; Or., 57 s., i ese.
HELENA
Corit Aga Ideu Euforió
els seus companys i algunes naus, va aban-
donar la Troada i s'empara d'una part de
l'Epir. Alfa va establir el seu domini sobre
els molossos.
HELENA ('EAÉv11). Helena és la dona
de Menelau, aquella per qui els grecs van
combatre durant deu anys davant de Troia.
La seva llegenda, molt complexa, ha evo-
lucionat molt des de l' epopeia homerica
i ha anat recollint elements molt diversos
que, progressivament, han revestit el relat
primitiu.
A l' epopeia homerica, la genealogia
d' Helena encara és clara: és tilla de Zeus
i Leda, tenia un pare «huma», Tindareu (v.
la taula 26, p. 316), i, com a germans, els
Dioscurs Castor i Pol·lux. Clitemnestra és
la seva germana. Ben aviat, pero, Helena va
ser considerada tilla de Zeus i de Nemesis
(v. aquest nom). Quan Nemesis fugia de
Zeus, va recórrer el món sencer, prenent tota
mena d'aparences. Finalment es va conver-
tir en una oca. A la vegada, Zeus va prendre
forma de cigne i, sota aquesta aparern;;a, es
va unir a ella a Ramnunt, a l' Atica. Com
a conseqüencia d' aquesta unió, Nemesis
va pondre un ou i el va abandonar en un
bosc sagrat. Un pastor el va trobar i el porta
a Leda. Leda el va posar en una cistella i
quan, passat el temps, l' ou es va obrir, va
al v. 239; au v. 1274; J. A., 57 s.; 75; 581; Cicl.,
182; El., 1280 s.; Tr., 959 s.; Hec., 239 s.; ese.
a Andr., 228; 628; PAus., I, 33, 7 s.; II, 22, 6;
III, 19, 10 s.; 20, 9; 24, 10; V, 18, 3; ATEN., V,
190; VIII, 334 e; APOL·L., Bibl., III, 10, 6 s.;
11, l; Ep., V, 9; 13; 19; 21; Tz., Com., 88; 132;
143; 168; 202; 513; 495; 820; 851; Anteh., 96
s.; Posth., 600; 729 s.; Hm., Fab., 77; 78; 79;
81; 118; 249; A. p., II, 8; ER., Cat., 25; VrRG.,
En., II, 567 s.; VI, 510 s.; SERVI, Com. En., I,
HELENA
néixer Helena, que Leda va criar com si fos
la seva filla. La tradició que considera Le-
da la mare d'Helena també explica de for-
ma analoga que Zeus, transformat en cigne,
s'hi va unir, i ella va pondre un ou, d'on
va sortir Helena. O bé que Leda havia post
dos ous; de l'un van sortir Helena i Pol-lux,
i de l' altre, Clitemnestra i Castor. O fins i
tot que Helena, Castor i Pol-lux havien sor-
tit del mateix ou, mentre que Clitemnestra
havia nascut de forma natural de la unió de
Leda i Tindareu.
Altres tradicions també consideraven
Helena la filla d'Ocean o d' Afrodita. I se li
atribueixen com a germanes, a més de Cli-
temnestra, Timandra i Filonoe.
Una llegenda desconeguda pera Homer
diu que Teseu i el seu company Pirítous
van raptar Helena, que encara era una nena,
quan ella es disposava a aferir un sacrifici
a Aitemis, a Lacedemonia. Teseu i Pirítous
van jugar-se la nena a la sort, i Tesen la va
guanyar. Ates que els atenesos no volien
acollir la nena, Teseu la va dur a Afidna i
la va confiar a la seva mare, Etra. Pero els
Dioscurs van anar a recuperar-la aprofitant
que Teseu i Pirítous havien anat als In-
ferns a buscar Persefone. Els habitants de
Decelia van revelar als Dioscurs l'amaga-
tall on es trobava Helena (v. Decel). Altres
versions atribueixen aquest paper a l'heroi
Academ (v. aquest nom). Castor i Pol-lux
van atacar Afidna, van prendre la ciutat, es
van endur la seva germana i la mare de Te-
seu i les van portar a Lacedemonia (v. Etra).
Algunes versions explicaven que Teseu ha-
via respectat la nena; d' altres, al contraii,
deien que l'havia deixat embarassada d'una
nena, Ifigenia (v. aquest nom).
Quan va tornar a Lacedemonia, Tinda-
reu va pensar que havia arribat l'hora de
casar-la. Aleshores els pretendents s'hi
van presentai· en gran nombre. Gairebé tots
els prínceps de Grecia hi eren presents.
Els mitografs n'han conservat els noms. El
nombre de pretendents varia segons els au-
tors, de vint-i-nou a noranta-nou. S'hi van
presentar tots els herois d' aquell temps; tan
526; 651; 166; 592; II, 601; VI, 121; VIII, 130;
X, 91; XI, 262; Ov., Her., XVI; XVII; ese. a
PíNo., Nem., X, 150; Ol., X, 79; PrnL. HEF., IV,
p. 188 i 189 (Weste1mann); EuA, N.A., IX, 21;
XV, 13; PLUT., Teseu, 31; Pm: min., 35; FILós-
TRAT, Vida d'ApoZ.Z., IV, 16; AR., Lis., 155; ese.
a Vespes, 714; D. S., IV, 63; PART., 16; A. L.,
Tr., 27; CoNó, 8; 18; 34; HERóD., II, 112 a 120;
PL., Fedre, 243 a s.; Rep., IX, 586 e; IsóCR.,
Helena; F. CHAPOUTHIER, Mél. Radet, p. 59-
232
sols hi faltava Aquil-les, que no estava en
edat de casar.
Desconcertat pel gran nombre de pre-
tendents, Tindareu temía que, si n'escollia
un, els altres es poguessin disgustar tant
que s'alcessin en armes contra ell. Per aixo
va prestar atenció al consell d'Ulisses: fer
prestar juramenta tots els pretendents d'ac-
ceptar l'elecció d'Helena i d'oferir auxilia
l' escollit si mai aquest en tenia necessitat.
I aquest va ser el jurament que invoca Me-
nelau, anys després, per fon;ar els cabdills
grecs a partir a la guerra de Troia (v. més
endavant). Com a recompensa pel servei
que havia ofert a Tindareu, Ulisses va acon-
seguir lama de Penelope (v. Icari).
Helena va escollir Menelau, i tots els
pretendents ho van acceptai·. De seguida
Helena va donar una filla al seu marit, Her-
míone. Segons algunes tradicions, també
va tenir un fill, Nicostrat, pero aquest fill va
néixer després del retorn de Troia.
En aquest moment es produeix el rapte
d'Helena. Aleshores Helena era la dona
més bella del món, i Afrodita havia promes
a Paris de donar-la-hi si ell li atorgava el
premi de la bellesa (v. París). Va obeir els
consells d' Afrodita, es va embarcar i va
arribar, en primer lloc, a Amieles, on Tin-
dareu el va rebre amb hospitalitat. Després
va anar a Esparta, i Menelau el va rebre a
casa seva. Pero Menelau va haver de partir
a Creta pels funerals de Catreu (v. Catreu),
i Helena va reemplaºar el seu marit com a
amfitriona. Va ser així com Helena traba Pa-
1is. Poc temps després, Paris se la va endur.
La majoria dels autors posteriors a Homer
consideren que Helena va consentir el rapte.
Alguns proven de justificar-la i asseguren
que només la forºa la va fer cedir. D'altres,
pero, expliquen que va ser el mateix Tinda-
reu qui, en absencia de Menelau, concedí la
ma d'Helena a Paris. Fins i tot es va arri-
bar a assegurar que Afrodita havia donat a
Pai·is l' aparenºª i la figura de Menelau per
tal que l'heroi pogués seduir-la. Pero el més
freqüent és atribuir a la bellesa de París i a la
seva riquesa el motiu decisiu del rapte.
63; Io., Les Dioscures au service d'une déesse,
passim; M. BECKER, Helena, Leipzig, 1939; Th.
ZIELINSKI, La bella Elena, Riv. stud. Fil. e rel.,
1923, p. 147-181; J. Th. KAKRIDIS, a Rh. Mus.,
1931, p. 113-128; K. KERENYI, a Mnem., 1939,
p. 161-179; A. MoMIGLIANO, a Aegyptus, 1932,
p. 113-120; PESTALOZZA, art. cit., a l'art. Leto; H.
GRÉGOlRE, L'étym.ologie du nom d'Hélene, Bull.
Acad. Belg., 1947, p. 255-265; P1sANI, Elena e
l'dówA.ov, a Riv. di.fil., 1928, p. 476 s.
233
Helena no va marxar amb les mans bui-
des. Es va endur tresors i esclaves, entre les
quals hi havia la captiva Etra, la mare de
Teseu. Tanmateix, va deixar Henníone a
Esparta.
Les tradicions tainbé difereixen sobre el
viatge dels dos amants. Els poemes home-
rics no donen gaire inf01mació sobre aquest
punt. Aixo no obstant, la versió més antiga i
senzilla explica que els vents favorables van
permetre a París d' aiTibar a l' Asia Menor en
tres dies. Pero n'hi ha una altra que explica
que una tempesta (provocada per Hera) va
empenyer la nau de Paris fins a Sidó, a Fe-
nícia. La Ilíada fa al-lusió a aquest episodi,
que més tard es va fer més extens: París va
prendre la ciutat malgrat la bona acollida del
rei; més tard, va saquejar el palau i se'n va
tornar perseguit pels fenicis, contra els quals
va lliurar una batalla sagnant. Finalment,
va tornar a Troia ainb Helena. Una tradició
ve'ina explica com, per por de ser perseguit,
Paris s'havia entretingut per Fenícia i Xipre,
des d'on, passat un quant temps i segur que
Menelau no el podia amo'inar, va tornar a
Troia. En tates aquestes versions, París té
Helena al seu costat. Pero n'hi ha d'altres de
més estranyes. En efecte, Hera, desconten-
ta perque París havia preferit Afrodita en el
judici sobre la seva bellesa, va decidir pren-
dre a París l'amor d'Helena. Va modelar un
núvol ambla forma d'Helena i el va donar
a París, mentre Hermes portava la veritable
Helena a Egipte i la confiava al rei Proteu.
O bé és el mateix Zeus qui envia un fantas-
ma d'Helena a Troia per provocar una guer-
ra. Herüdot prescindeix de tata intervenció
divina; segons l'hist01iador, quan Helena i
París van anar a Egipte, quan es dirigien cap
a Troia, el rei Proteu els va acollir. Després,
en descobrir els lligams que els unien, el rei
s' indigna, va expulsar París del seu regne i
va fer presonera Helena fins que Menelau va
anar a buscar-la. Finalment, els autors pos-
teriors van afegir que Proteu, per no enviar
París tot sol, va servir-se de les arts magiques
per fabricar un ,fantasma d'Helena perque
l' acompanyés. Es per aquest fantasma que
va esclatar la guerra de Troia.
Pel que sembla, tates aquestes llegendes
tenen com a objectiu demostrar la innocen-
cia d'Helena i presentar-la com l'instrument
d 'un des tí que supera la seva voluntat. Aques-
tes llegendes, probablement, fan referencia a
la «palinüdia» d'Estesícor, del segle vra. C.
El poeta Estesícor havia blasmat la conduc-
ta d'Helena en els seus versos, i Pausanias
explica que, a causa d'aixo, havia esdevin-
gut cec. Pero un tal Leonim de Crotona, en
visitar l'illa Blanca situada al Pont Euxí, on,
HELENA
segons diuen, vivía eternament Helena amb
Aquil·les (v. més endavant), va sentir una veu
que li va ordenai· posar el rumb vers Hímera,
la ciutat d'Estesícor, i revelar al poeta que la
calera d'Helena li havia provocat la ceguesa.
Per aplacar-la, calia que compongués una re-
tractació de les seves «calúmnies». Estesícor
va obeir, i així va ser com va recobrar la vista
(v. Autoleont).
Segons la tradició homerica, Helena va
viure realment a Troia durant tata la guer-
ra. Príam i Hecuba, meravellats per la seva
bellesa, la van acollir. De seguida, pero,
van arribar els ambaixadors de Grecia per
reclamar la fugitiva: Ulisses i Menelau, o
bé Acamant i Diomedes. Pero no van acon-
seguir el seu proposit i aviat va esclatar
la guerra. Helena vivia amb Paris, i tots
la consideraven la seva esposa. No obstant
aixo, en general, el poble troia l' avorria, ja
que la tenia perla causant de la gue1Ta. Tan
sols Rector i el vell Príam sabien que la
veritable causa de la guerra era la voluntat
dels déus, i per aquesta raó eren benvolents
amb ella. A la Ilíada, des de les muralles,
Helena mostrava als troians els principals
herois grecs, que coneixia bé. Més tard,
quan el cavall de fusta era dins la ciutade-
lla, Helena, que sabia allo que amagava la
illada del cavall, s'hi va apropar i va imitar
la veu de les dones dels grecs, fins al punt
que un d'ells amb prou feines va poder-se
estar de respondre. La seva actitud era forºa
enganyosa: era compatriota dels enemics, i
tothom sabia que els tenia simpatia. Els tro-
ians, amb raó, se'n malfiaven. Pero Helena,
sempre amenaºada, afrontava les dificultats
perque sabia que la seva bellesa la trauria
de tots els mals trangols.
Una llegenda desconeguda a la Ilíada
explica que AquiHes, que no l'havia vista
mai, va tenir el desig de coneixer-la, i les
deesses Tetis i Afrodita van procurar-los
una trabada. De vegades se situa l'encontre
abans de l' inici de la guerra, pero en ge-
neral es considera que va tenir lloc abans
de la mort d' Aquil-les. És possible que du-
rant la trabada l'heroi s'unís amb ella. Si
més no, és la intenció dels mitografs quan
atribueixen cinc «marits» a Helena. Aquil-
les hauria estat, dones, el quart, després de
Teseu, Menelau i París. El cinque, amb qui
es casa després de la mort de Paris, va ser
Deífob, un altre fill de Príam. Quan Paris va
ser m01i, Príam va aferir Helena com a tro-
feu «al més valent». Deífob i Helen s'hi van
presentar, com també ho va fer Idomeneu
(un dels fills de Príam). Des de ja feia molt
temps, tots tres estaven enamorats d'Hele-
na. Deífob se la va endur, i, per despit, He-
 HELENA
len va anar a refugiar-se a l'Ida, on els grecs
van fer-lo presoner (v. Helen).
Quan Ulisses va entrar a la ciutat vestit de
captaire, Helena el va reconeixer, malgrat la
cura que va tenir l'heroi a pintar-se cicatrius
a la cara a fi de desfigurar-se-la -també es
diu que Toant, seguint les indicacions de
l'heroi, l'havia mutilat (v. Ulisses)-. Pero
ella no el va trair. Eurípicles explica que va
delatar la presencia de l'heroi a Hecuba, i
la reina, en lloc de lliurar-lo als troians, va
limitar-se a fer-lo tornar. Més tard, Ulisses
va tornar a Troia, també disfressat i acom-
panyat per Diomedes, a fi de robar el Pal-
ladion (v. aquest nom), i Helena va tornar a
reconeixer-lo. Pero aquest cop no només va
callar, sinó que l'ajuda de manera efectiva.
Arran d'aquesta empresa (o segons altres
versions, arran de la precedent), Ulisses va
posar-se d'acord amb Helena sobre els mit-
jans de prendre la ciutat que ella els havia
de lliurar.
Quan arriba la nit fatídica, des de dalt la
ciutadella, Helena va moure una torxa, se-
nyal que havien convingut perque retomés
la flota grega emboscada al llarg de la costa
de Tenedos. Va prendre les armes de ca-
sa de Deífob per impedir, així, la resistencia
troiana. I ella, com que havia donat prou ga-
ranties als grecs, esperava, amb confiarn;a,
l'anibada de Menelau. Diuen que Menelau,
després d'haver mort Deífob, es va presen-
tar davant seu, amb l' espasa al9ada, amb la
intenció de fer-li patir la mateixa sort. He-
lena, pero, tan sols va haver de mostrar-se
mig nua al seu primer marit perque l'espasa
caigués de les mans de l'heroi. Diuen, tam-
bé, que es va refugiar en un temple d' Afro-
dita i que, des d' aquest asil inviolable, va
negociar la pau amb el seu primer marit.
Pero, quan els grecs van veure que se'n sor-
tia airosament, van voler lapidar-la. També
aquesta vegada la bellesa la va salvar; les
pedres van caure de les- mans dels botxins
(v. també Menelau).
El retorn d'Helena amb Menelau no va
ser més fücil que el dels principals herois
que havien participat en la guerra. Va tri-
gar vuit anys a arribar a Esparta. Helena va
errar pel Mediterrani oriental i sobretot per
Egipte, on va arribar després d'un naufragi.
Diverses llegendes fan referencia a aques-
ta estada a Egipte -la segona després de
l' estada amb Paris quan es dirigien a Troia
(v. més amunt). Canop (o Canob), el pilot
del vaixell, va patir la picada d'una serp i
va morir. Aleshores Helena va matar la serp
i s' apropia del seu verí. Va preparar uns fu-
nerals solemnes al pilot, que va esdevenir
l'heroi eponim de Canop, a la desemboca-
234
dura del Nil (v. Canop). S'explica també
que el rei de la ciutat vei"na, anomenat Ton
o Tonis, va acollir Helena i Menelau hospi-
tafariament. Sedult perla bellesa d'Helena,
el rei va provar de violar-la, i Menelau el va
matar. Una tradició més complexa explica
que Menelau, que havia partit en una ex-
pedició cap a Etiopia, havia confiat la seva
dona al rei Tonis. Pero Polidamna, l' esposa
de Tonis, en veure que el seu marit fiirte-
java amb Helena, envia la noia a l'illa de
Faros i li dona una herba que la protegia de
les nombrases serps que infestaven l'illa.
Aquesta herba s'anomena helenion (v. Po-
lidamna).
Encara hi ha una altra versió sobre l' esta-
da a Egipte: Helena va fugir de Troia abans
de la caiguda de la ciutat perque enyorava
Menelau. Es va guanyar el favor d'un capita
de vaixell, anomenat Faros, a qui demana
que la portés a Lacedemonia. Pero una tem-
pesta els va llan9ar a la costa d'Egipte. Alfa,
Faros va morir a causa de la picada d'una
serp, i Helena el va enterrar i va donar el
nom del capita a l'illa de Faros, situada a
la desembocadura del Nil. Més tard, Mene-
lau va trobar la seva esposa a Egipte un cop
acabada la guerra.
Segons Eurípides, abans d' an·ibar a Es-
parta, Helena i Menelau havien anat en
primer lloc a Argos, precisament el mateix
dia que Orestes havia matat Clitemnestra
i Egist (v. Orestes). Menelau, per precau-
ció, va fer que Helena passés la nit dins del
palau. Cap dels dos no era coneixedor dels
successos que s'havien esdevingut. Quan
Orestes va veure Helena acompanyada de
les seves serventes, guarnida amb un fast
oriental seguint la moda troiana, va voler
matar-la, ja que la feia responsable de totes
les desgracies que havien abatut la seva llar.
Pero aleshores, per ordre de Zeus, Apol-lo
la va prendre i la va fer immortal. Aques-
ta llegenda no segueix la tradició més fre-
qüent: segons l' Odissea, Helena arriba a
Esparta amb Menelau, i alfa és un exemple
de totes les virtuts domestiques.
Tanmateix, la llegenda de la divinització
d'Helena tenia certa autoritat, ja que es co-
neix un gran nombre de santuaris dedicats
a Helena, on també s'honorava Menelau.
Ell fou divinitzat gracies a la súplica d'He-
lena, que desitjava compensar-lo de tots
els turments que li havia infiigit en vida.
També s'atribueix a les pregaries d'Helena
la divinització de Castor i Pol·lux, els seus
germans.
Una llegenda rodia citada per Pausanias
dóna un epíleg totalment diferent a la vida
d'Helena. Després de la mort de Menelau,
235
els seus dos fills, Nicostrat i Megapentes,
van deste1nr Helena a fi de castigar-la per
les faltes comeses. Aleshores Helena va re-
fugiar-se a Rodes amb la seva amiga Poli-
xo, el marit de la qual havia mort durant la
guerra mentre lluitava al costat dels grecs.
Polixo va fingir acollir-la amb hospitalitat,
pero va decidir venjar-se'n. Va disfressar
les seves serventes d'Erínies i els mana que,
mentre Helena prenia un bany, l'aterrissin.
Les serventes la van torturar fins al punt que
es va penjar.
Existeixen encara altres tradicions sobre
el «castig» d'Helena: per exemple, Ifigenia
l'hauria oferten sacrifici a Taurida (és una
«ve1_ijan9a poetica» pel sacrifici d'Ifigenia
a l' Aulida). O bé Tetis, irritada perla mort
d' Aquil·les, caigut per culpa d'Helena,
l'hauria matat durant el viatge de tornada.
Entre les llegendes místiques que fan re-
ferencia a Helena, n'hi ha una que la mostra
casada amb Aquil·les i vivint, eternament i
entre festins, a l'illa Blanca (Leuké), situ-
ada al mar Negre, a la desembocadura del
Danubi. Posidó i els altres déus van cele-
brar les noces, i queda prohibit a tot mortal
d'entrar a l'illa (v. tanmateix, més amunt,
la llegenda d'Estesícor). Aquil·les i Helena
van tenir un fill, Euforió, un ésser alat que
fou estimat per Zeus (v. Euforió).
Fruit de les seves diverses unions, Helena
va tenir fills (v. la taula 15, p. 231). N omés
la relació amb Deífob va ser esteril. S'ex-
plica que Helena i Paris van discutir durant
molt temps sobre el nom de la seva filla: si
es <liria Alexandra, com el seu pare, o bé
Helena, com la seva mare. Van acabar ju-
gant-s 'ho a les tabes, i Helena va guanyar.
Diuen que aquesta Helena va morir a mans
d'Hecuba. L'esfondrament d'un sostre va
matar els seus quatre fills mascles durant la
presa de Troia.
HELEU ("EA.c10c;). Heleu és el fill petit
de Perseu id' Andromeda (v. la taula 32, p.
433). Va néixer a Micenes. Va acompanyar
Amfitrió en l'expedició contra l'illa de Ta-
fos i, després de la victoria, va compartir
amb Cefal la sobirania de l'illa.
Es considera el fundador de la ciutat
d'Helos a Laconia.
Heleo: APOL·L., Bibl., II, 4, 5; 7; EsTR., VIII,
5, 2, p. 363; Tz., Com., 838; ese. a /l., XIX,
116.
Helíades: 1) EsQ., trag. perduda Helíades;
HIG., Fab., 152; 154; pr., 38 (Rose); Ov., Met.,
II, 340 s.; ese. a Od., XVII, 208; VIRO., Bue., VI,
62; En., X, 189 s., i SERVI, ad loe.; A. R., Arg.,
.._.._.._,..._,.._,,..._,..._,.__, ('HA.ux8m i 'HA.1á8cc;). Les
Helíades i els Helíades són, respectivament,
les filles i els fills del Sol (Helios). Tots ells
participen en dues llegendes cliferents.
l. Les filles d'Helios i l'oceanida Clíme-
ne són les germanes de Faetont. S' anome-
nen Merope, Helia, Febe, Eteria i Dioxipe
(o Lampecia). Quan Zeus va fulminar el
seu germa i Faetont va caure al riu Erídan,
les Helíades el van plorar a la ribera del riu
i van ser transformades en pollancres. De
les seves llagrimes van néixer les gotes de
l'ambre. S'explica també que la seva meta-
morfosi va ser fruit d'un encantament pro-
vocat perque elles van donar al seu germa
Faetont el caiTo i els cavalls del Sol sense el
pem1ís d'Helios. I van ser, així, les qui van
provocar les catastrofes (v. Faetont).
2. Els fills d'Helios tenen coma mare la
nimfa Rodos, eponima de l'illa de Rodes.
Eren set i s' anomenaven: Óquim, Cercaf,
Macaren (o Macar), Actis, Tenages, Trío-
pas i Candal. Tots ells eren uns experts as-
trolegs que sobresortien en aquesta ciencia
sobre tots els homes del seu temps. Actis i
Tríopas, gelosos del saber del seu germa, el
van assassinar. Després van fugir primer a
Lesbos, després a Cos, a Egipte i, finalment,
a Caria. Óquim i Cercaf van romandre a
Rodes. Óquim, el més gran, va prendre el
poder i va regnar a l' illa. Es va casar amb
la nimfa Hegetoria, amb qui va tenir una
filla, Cidipe. Aquesta filla es va casar amb
Cercaf, el seu oncle. Cercaf va heretai· el
tron i va regnar després del seu germa. Cer-
caf i Cidipe van tenir tres fills, Lindos, Ialis
i Camir, els quals, després, es van repartir
el país i van fundar les ciutats homonimes
(v. Cercaf i Tlepolem).
HELICÁON ('EA1Káwv). Helicaon és
fill del troia Antenor. S'havia casat amb
Laüdice, una de les filles de Príam. Durant
la presa de Troia, Ulisses el va salvar, jun-
tament amb els seus germans. Helicaon va
acompanyar Antenor i Polidamant al nord
d'Italia (v. Antenor). A Delfos es podia
veure el punyal d'Helicaon, conservat com
a exvot dins el santuari.
HELICE ('EAÍKr¡). l. Una heroi"na
anomenada Helice és filla de Selí. Es va
IV, 595 s.; D. S., V, 23. 2) PíND., Ol., VII, 131 s.,
i ese. ad loe.; D. S., V, 56 s.; EsTR., XIV, 2. 8.
Helicaon: !l., III, 123; PAus., X, 26, 8; SER-
v1, Com. En., I, 241; MARCIAL, Epigr., X, 93;
ATEN., VI, 232 c.
Helice: 1) PAus., VII, 1, 3; 25, 5. 2) Ese. a
Od., V, 272, a A. R., Arg., I, 936; SERVI. Com.
 236
casar amb Ió, i van tenir una filla, Bura
(v. /ó).
2. Una altra Helice és una de les dues
nimfes nodridores de Zeus. Cronos les per-
seguía a fi de castigar-les per haver criat
l' infant. Pero Zeus les va transfonnar en
o"'
o
dues constel·lacions: l'Óssa Major i l'Ós-
z sa Menor. De vegades s' identifica Helice
ambla nimfa Cal-listo (v. la seva llegenda),
de qui també es diu que va esdevenir la
constel·lació de l'Óssa Major perla gracia
de Zeus.
HELIOS ("H.í\10~). Helios, el Sol, és una
divinitat o, si més no, un demon dotat d'una
existencia i d'una personalitat propies que
es distingeix de les altres divinitats solars
com Apol· lo. Pertany a la generació dels
Titans i, consegüentment, és anterior als
Olímpics. Es conside~a fill del tita Hiperíon
i de la titanida Tia. Es genna de l' Aurora
(Eos) i de la Lluna (Selene) (v. la taula 38,
p. 530), i, per tant, és descendent d'Úran i
de Gea (v. la taula 14, p. 212).
L'esposa d'Helios és Perse (o Perseis),
una de les filles d'Ocean i Tetis. Ella li va
donar diversos fills: Circe, la fetillera, Ee-
tes, el rei de la Colquida, Pasífae, la dona
de Minos, i un fill, Perses, que va destronar
el seu germa Eetes i que va morir a mans de
¡:i
cnó la seva neboda, Medea.
¡:::::--
.9~ V) A més, Helios es va unir amb altres do-
:;E;:J Q)
7
• nes: la nimfa Rodos, que li va donar set fills,
z~
o,.O..
o
·-7
" els Helíades (v. aquest nom); Clímene, una
;>
~('"()
Q)
et!'-'
et! et!
u;:;
de les germanes de Perse, que li va donar
~et! set filles, anomenades també les Helíades
!:!
¡:¡.. ¿ (v. aquest nom); Leucotoe, la filla d'Órcam
i Eurínome (v. també Faetont i Clícia).
Helios apareix representat com un jove
d'una gran bellesa, en plena edat viril. Té
el cap envoltat de raigs que componen una
cabellera daurada. RecmTe el cel amb un
carruatge de foc dirigit per quatre cavalls
c¿l' allo més veloc;;os, anomenats Piroent,
Eous, Etó i Flegont. Cadascun d' aquests
noms evoca la idea de la flama, del foc o
de la llum. Cada matí, precedit pel carro de
l' Aurora, Helios s'enlaira des del país dels
indis seguint un camí estret pel mig del cel.
G., I, 67; 138; 246; HIG., A. p., II, l; 2; 13; Fab.,
177, ese. aARAT, 27.
Helios: Od., III, 1; X, 138; XII, 260 s.; v.
sobretot v. 374 s.; HES., Teog., 371 s.; 957;
PíND., Ol., VII, 58; EsQ., Prom. alliberat, fr. 186
(Nauek); APoa., Bibl., I, 2, 2; 4, 3; 6; 9, l; 25;
III, 1, 2; A. R., Arg., III, 209; IV, 591; 964 s.;
EuR., Tr., 439; D. S., V, 56; Tz., Com., 174; Ov.,
Met., II, 119 s.; IV, 167 s.; A. L., T1:, 41; HIG.,
Fab., 154; 156; 183; SERVI, Com. En., VI, 14.
237
Avanc;;a durant tot el dia i, a la vesprada, ar-
riba a l'Ocean, on els cavalls, ja cansats, es
banyen. Helios mateix reposa dins un palau
daurat, des d'on parteix l'endema a la mati-
nada. Aleshores, embarcat en una copa hui-
da (v. l'article Heracles), bé per sota terra,
bé per sobre de l' Ocean que envolta el món,
Helios fa el trajecte d'Occident a Orient.
Aquest trajecte resulta més curt que el di-
ürn, que segueix la volta celeste. Aquestes
concepcions són fruit de les idees més anti-
gues que es tenien sobre la forma del món.
A mesura que l' astronomia avanc;;ava, es
van anar abandonant aquestes idees. Aquest
fet explica el caracter secundari d'Helios
en el panteó hel·lenic. Des de l'epoca ho-
merica, Helios apareix com a servent dels
déus; un tipus de funcionari confinat a les
tasques d'il·luminació. Per exemple, ell sol
no pot venjar-se de l'insult dels companys
d'Ulisses quan maten i es mengen una part
del seu ramat a l'illa de Trinacria (Sicília).
Ha de demanar a Zeus i als altres déus que
reparin el perjuri i els amenac;;a, si ells li re-
fusen el castig dels culpables, de retirar-se
sota terra.
Els bous del Sol, aquells que van menjar
els companys d'Ulisses, tenien una blancor
immaculada i les banyes daurades. Les He-
líades (v. aquest mot), les filles del Sol, els
guardaven.
Sovint Helios és considerat l'ull del món.
És qui tot ho veu. Per aixo va curar la ce-
guesa d'Orió (v. aquest nom). Sobre la ba-
ralla entre Helios i Posidó, v. Posidó.
HEL·LE ("EA.í\rl). Hel·le és la germana
de Frixos. El seu pare és Atamant i la seva
mare Nefele (v. Atamant). Va fugir amb el
seu germa sobre el marra volador que havia
de salvar-los de la mort i l'odi de la seva
madrastra, Ino. Frixos va anibar a la Col-
quida, a la cort del rei Eetes. Pero Hel·le
va caure a la mar, en un indret anomenat,
a causa d'aquest fet, Hel·lespont (la mar
d'Hel·le, avui mar de Marmara).
Una altra llegenda explica que Hel-le no
es va ofegar, sinó que Posidó la va salvar,
HeMe: Ese. a EsQ., Pers., 70; HIG., Fab., 3; A.
p., II, 20; HERÓD. VII, 58; E. B., s. v. 'AA.µwrrícx.
HeHe: HERóo. I, 56; Tuc., I, 3; EsTR., p. 383;
D. S., IV, 60; APOL·L., I, 7, 2 s.
Hemera: HEs., Teog., 124; 748 s.; Hla., Fab.,
pref, l; 2.
Hemícins: HEs., ap. EsTR., I, 2, 35, p. 43; VII,
3, 6, p. 229.
Hemítea: 1) D. S., V, 62 s. 2) PAus., X, 14,
se' n va enamorar i la va fer mare de Peon,
Edó i Almops.
("E.í\.í\riv). Hel·le és l'heroi que
va donar ~om a to ta la rac;;a dels grecs (els
hel·lens). Es fill de Deucalió i germa d' Am-
ficcíon i de Protogenia (v. la taula 8, p. 136),
per bé que alguns autors el consideren fill
de Prometeu. Es va casar amb Orseida, una
nimfa de les muntanyes, amb qui va tenir
tres fills, Doros, Xutos i Eol, dels quals
descendeixen les principals races hel·lenes:
els doris, els eolis, els jonis i els aqueus
(v. la mateixa taula).
S'atribueix a Hel·le el reiahne de Ftia, a
Tessalia, entre el Penen i l' Asop, el mateix
lloc on Deucalió i Pirra es van establir des-
prés del diluvi. Eol va ser el seu successor.
Els altres fills es van exiliar i es van establir en
altres llocs de Grecia (v. les seves llegendes).
HEMERA ('HµÉpa). Remera és la per-
sonificació del Dia. Va ser concebuda com
una divinitat femenina (en grec, día és un
mot femení). És filla de la Nit i d'Ereb, i
germana d'Eter (v. aquest nom i Úran).
HEMÍCINS ('HµÍKuvt:~). Els hemícins,
els «mig gossos», són un poble llegenda-
ri situat a la costa del Pont Euxí, no gaire
lluny del país dels massagetes i dels hiper-
boris. Tenen el cap i el lladruc del gos. Pro-
bablement es tracta d'una rac;;a de simis.
('Hµ18fo). 1. A Castabos,
al Quersones, a Tracia, s'honorava una he-
mina amb aquest nom. Es deia que era filla
d'Estafil i de Crisotemis (v. Estafil i Par-
tenos).
2. U na altra de més coneguda era la filla
del rei de la Troada Cicne, germana de Te-
nes, l'heroi eponim de Tenedos (v. Cicne i
Tenes), localitat on es va establir. Quan els
grecs van desembarcar a l'illa, durant l'ex-
pedició cap a Troia, Aquil ·les la va perseguir
per violar-la. Pero la terra es va obrir davant
d'ella i se l'empassa. D'aquesta manera va
poder deslliurar-se del seu perseguidor.
HEMON (A1µwv). l. Hemon és el nom
d'un cert nombre d'herois. El més conegut
1; Tz., Com., 232; CoNó, 28; SERVI, Com. En.,
II, 21.
Hemon: 1) AroL·L., Bibl., III, 5, 8; ese. a
EuR., Fen., 1760; SóF., Ant., passim, i argu-
ment; EuR., Fen., 944; HIG., Fab., 72; ef. /l., IV,
394. 2) EsTR., IX, 5, 23, p. 443 s.; ese. a A. R.,
Arg., III, 1090; D. H., I, 17; PL. V., N. H., IV, 7,
44; APOL·L., Bibl., III, 8, 1; PAUS., VIII, 44, 1 s.
Cf. RHIAN. CRET., apud A. MEINEKE, Analecta
Alexandrina, p. 186. 3) Ese. a PíND., Ol., II, 14
i 16.
HEMOS
és el fill del rei de Tebes, Creont. Hi ha dues
tradicions diferents al voltant d'Hemon.
Segons la primera, a Hemon, fill de Cre-
ont, el va devorar l'Esfinx i, per venjar-ne
la mort, el seu pare va prometre el regne
a aquell qui deslliurés Tebes del monstre
(v. Creont). Segons la segona tradició,
Hemon estava promes a Antígona, la filla
d'Edip, i se suicida quan Creont condem-
na la jove a mort i la tanca a la tomba deis
Labdacides (v. Antígona). Aquesta segona
versió és la dels tragics i, en particular, la
que empra Sofocles a l'Antígona. De vega-
des s'atri-bueix a Hemon i Antígona un fill
anomenat Meon (v. aquest nom). Aquesta
és la tradició que segueix Eurípides a la tra-
gedia des-apareguda Antígona.
2. Hemon és també el nom de l'heroi
eponim de l'Hemonia, antic toponímic de
Tessalia. Era fill de Pelasg i pare de Tessal,
que posteriorment dona el nou nom al país.
En una altra genealogía, Hemon forma part
dels cinquanta fills de Licaon, el fill de Pe-
las g; aquesta tradició no el considera I' epo-
nim del teITitori d'Hemonia, sinó el funda-
dor de la ciutat arcadia d'Hemonia.
3. Una tradició obscura menciona un al-
tre Hemon, nét de Cadme i fill de Polidor
(v. la taula 3, p. 80). Aquest Hemon havia
matat, per descuit, un company seu en el
curs d'una cacera i, aITan d'aixo, va haver
de fugir a Atenes. Després, els seus descen-
dents van emigrar a Rodes, i d'alla, aAgri-
gent, a Sicília. Es va pretendre relacionar el
tira Teró amb aquest llinatge.
4. V. també la taula 29, p. 350, per a He-
mon, fill de Toant, pare d'Oxil.
HEMOS (Alµo~). l. Hemos és un deis
fills de Boreas i d'Oritia, i, per consegüent,
és germa dels Boreades Calais i Zetes (v. la
taula 12, p. 168). Tanmateix, el seu nom no-
més es menciona en les tradicions d' origen
recent. Es va casar amb Rodope, la filia del
déu-riu Estrímon. Amb efla va regnar sobre
Tracia. Van tenir un fill, Hebros, eponim
del riu que du aquest nom. Hemos i Rodope
van gosar fer-se retre culte i van prendre,
respectivament, el nom de Zeus i d'Hera.
Hemos: 1) E. B., s. v. Alµoc;; SERVI, Com.
En., I, 317; Ov., Met., VI, 87 s.; LLuc1A, La
dansa, 57; Fr. Hist. G1: (Müller), IV, 149. 2)
Tz., Anteh., 273.
Heosfor: Jl., XXIII, 226; ese. a Il., XI, 267;
HES., Teog., 381; PíND., Ístm., III, 42; CoNó, 17.
Hera: Jl., I, 399 s.; V, 392 s.; 721 s.; 889 s.;
VIII, 400 s.; XI, 270 s.; XIV, 153 a 353; XV, 14
s.; XVIII, 119 s.; XIX, 96 a 133; H. h. a Ap.,
127; Od., XI, 603 s., i ese. a X, 494; HEs., Teog.,
238
Com a castig per aquest sacrilegi, els van
transformar en muntanyes (l'Hemos i el
Rodope).
2. Segons una altra tradició, Hemos era
un tira de Tracia. En temps de Bizant, fun-
dador de Bizanci, Hemos va atacar la ciutat.
Bizant el va matar en un combat singular
sobre la muntanya homonima (l'Hemos).
3. Hemos és també el nom d'un dels
companys de Telef davant de Troia. Igual
que Telef, era oriünd de Mísia. És conside-
rar fill d' Ares.
HEOSFOR ('Ewocpópo~). Heosfor o
Eosfor, la «Flama del' Aurora» (Eos), és el
nom de I' estel del matí. És fill de l' Aurora i
d' Astreu (v. la taula 16, p. 236). És el pare
de Telauge. Amb Cleobea també va tenir
una filla, Filonis (v. Filammó).
HERA ("Hpa). Hera és la més gran de to-
tes les deesses olímpiques. És filla de Cro-
nos i Rea i, per consegüent, germana de
Zeus. Com tots els seus germans, tret
de Zeus, va ser engolida per Cronos. Pero
va retornar a la vida gracies a l' enginy de
Metis i a la forc;a de Zeus (v. Metis i Zeus).
Diuen que Ocean i Tetis l'havien criada
als confins de la teITa. Els havia estat con-
fiada mentre s' esdevenia la lluita entre Zeus
i els Titans. Hera els ho va agrair molt, i
més tard, quan Ocean i Tetis es van bara-
llar, ella va provar de reconciliar-los. Altres
tradicions atribueixen a les Rores (v. aquest
nom) l'educació d'Hera, o bé a l'heroi Te-
men, o fins i tot a les filles d' Asterió.
Més tard, Hera es va casar amb Zeus en
unes noces molt solemnes. Segons Hesío-
de, era la tercera dona que Zeus prenia en
«just matrimoni». La primera va ser Metis
i, després, es casa amb Temis. No obstant
aixo, es deia que l'amor de Zeus i Hera era
molt antic, i que ja s 'havien unit d' amagat a
l'epoca en que Cronos regnava sobre l'Uni-
vers, abans de la gueITa contra els Titans.
D'aquesta unió van néixer quatre fills: He-
fest (tanmateix, v. aquest nom), Ares, Ilitia
i Hebe (v. la taula 38, p. 530). El lloc on es
van celebrar les noces varia segons les tra-
dicions. La tradició més antiga sembla que
921 s.; AR., Oc., 1731, i ese. a la Pau, 1126;
SóF., fr. 401 (Nauek); EuR., Hip., 743 s.; PAus.,
II, 13, 3; 17, 4; 36, 2; VIII, 22, 2; A. R., Arg.,
790-798, i ese. a IV, 1396 (eitant FERECIDEs);
APOL·L., Bibl., I, 3, 1; 3, 5; 4, 1; 6, 2; 9, 22; 9,
25; III, 5, 11; 7, 1; III, 6, 7; 13, 5; Ep., III, 2 s.;
VI, 29; Ov., Fast., V, 229 s.; SERVI, Com. En.,
I, 394; IX, 584; Tz., Com., 683. Cf. A. KuNz,
'Ii::póc; yáµoc;, dissert., Halle, 1933; U. PESTA-
LOZZA, aAthenaeum, 1939, p. 105-137.
239
les situa al Jardí de les Hesperides, símbol
mític de la fecunditat, enmig d'una eterna
primavera. De vegades els mitografs diuen
simplement que les pomes d' or de les Hes-
perides havien estat un present que Gea (la
TeITa) havia fet a Hera per al seu casament,
i que la deessa les va trobar tan belles que
les va plantar al seu jardí, a la ribera de
l'ocea (v. l'article Hesperides).
La Ilíada explica que Zeus i Hera es van
casar al cim de l'Ida, a Frígia, i no al Jardí
de les Hesperides. Altres tradicions situen
el lloc d'aquest casament místic a Eubea,
indret on el déu i la deessa van desembarcar
en tornar de Creta. Gairebé per tot Grecia
se celebraven festes per «commemorar» les
noces de Zeus i Hera. En aquestes festes
vestien una estatua de la dea amb ornaments
propis d'una jove promesa i la portaven en
processó a través de la ciutat fins al san-
tuari on hi havia disposat el «llit nupcial»
(v. Alalcomeneu i Citeró).
Coma dona legítima del primer deis déus,
Hera és la protectora de les esposes. Té un
taranna gelós, violent i venjatiu. Sovint
s' iITita amb Zeus per les seves infidelitats,
perque les considera insults. L' odi fa que
persegueixi no només les amants de Zeus,
sinó els fills que neixen de les seves rela-
cions. Un clar exemple d'aquesta persecu-
ció és Heracles, que va patir la calera d'He-
ra, ja que s' atribueix a la dea la idea inicial
dels «dotze treballs» (v. Heracles). A més,
Hera el va perseguir sense treva fins a l' apo-
teosi final. Pero Hera pagava cara la seva
actitud, ja que de vegades Zeus la castigava
cruelment. Així, quan Heracles tornava de
Troia després d'haver conquerit la ciutat,
Hera va provocar una tempesta violenta
contra el vaixell de l'heroi; en resposta a la
seva actitud, Zeus, enfadat, va penjar ladea
a l' Olimp amb una enclusa lligada a cada
peu. Hefest va provar d'alliberar la seva
mare d'aquesta enutjosa posició, pero Zeus,
enfurismat per aquesta acció, va llanc;ar el
fill d'Hera al buit (v. Hefest). Més tard,
Hera es va reconciliar solemnement amb
Heracles (v. més endavant, p. 259).
Hera va intervenir en un gran nombre
de llegendes: persegueix lo i suggereix als
Curets que facin desapar~ixer Epaf, fill de
la seva enemiga (v. lo i Epaf). Es respon-
sable del destí tragic de Semele (v. aquest
nom). Fa que Atamant i Ino enfolleixin com
a castig per haver criat Dionís, fill il·legítim
de Zeus i Semele (v. els articles Atamant
i Dionís). Aconsella a Artemis que mati
Cal-listo, que havia estat sedui'da per Zeus
(v. Cal·listo). Prova d'obstaculitzar el par1
de Leto i, així, el naixement d' Artemis i
Apol·lo (v. aquests noms), etc. Zeus es veu
obligat a tenir-la en compte. For~a vegades
prova de dissimular els seus fills a fi d' evi-
tar la calera d'Hera. Per exemple, va tancar
Elara sota teITa, i també sota teITa va parir
Tici (v. Tici). Zeus va recóITer igualment a
altres astúcies com, per exemple, transfor-
mar Dionís en cabrit.
De vegades la calera d'Hera i les conse-
güents venjances tenen altres raons. Diuen
que un dia Hera discutia amb Zeus sobre
qui gaudia més intensament dels plaers de
l'amor, l'home o bé la dona. Zeus deia que
les dones tenien avantatge, mentre que Hera
defensava que, en realitat, els homes eren
els més afavorits. Aleshores van decidir
consultar Tiresias, que havia tingut, succes-
sivament, l' experiencia deis dos sexes (v. Ti-
resias). I Tiresias va donar la raó a Zeus. Va
dir que, si els plaers de l' amor representaven
deu unitats, l'home en sentía una mentre que
les dones en sentien les nou restants. lITitada
d'haver estat desmentida d' aquesta manera,
Hera va llevar la vista a Tiresias.
Hera va prendre part en el concurs de
la bellesa. Les seves rivals eren Afrodita i
Atena, i el jutge, per decisió de les deesses,
París. De nou la seva calera va tenir un gran
pes en la gueITa de Troia. Va prendre partit
contra els troians a fi de venjar-se de Paris,
que li havia negat el premi, malgrat la re-
compensa que li oferia a canvi d'escollir-la:
la sobirania de l'Univers. La seva hostilitat
ja es va fer present des del rapte d'Helena:
quan els dos amants es dirigien d'Esparta a
Troia, Hera va provocar una tempesta que
els va llan9ar a Sidó, a la costa de Síria (v.
Helena). A més, Hera era la protectora na-
tural d' Aquil·les, agrai"da perque ella havia
criat Tetis -diuen que és la mateixa raó per
la qual Tetis havia rebutjat les proposicions
de Zeus de casar-se amb ella (v. Tetis)-.
Més tard, Hera va estendre la seva protec-
ció a Menelau, a qui va fer immortal (v.
Menelau).
Hera va participar en la lluita contra els
gegants i va rebre l'atac de Porfirió. Men-
tre el gegant, pres per un violent desig de
posseir-la, li estripava la roba, Zeus el va
colpejar amb el llamp, i Heracles el remata
amb una fietxa. Així mateix, més tai·d, Ixí-
on, que desitjava unir-se a Hera, la va tornar
a atacar. Pero Zeus va fo1mar un núvol que
enganya Ixíon i, d' aquesta manera, Hera es
va poder salvar (v. Ixíon i Centaures).
També en una altra ocasió Hera apareix
com a protectora, en aquest cas de la nau
Argo. Hera la va ajudar a franquejar les
Roques Cianees (v. Argonautes) i el pas
d'Escil·la i Caribdis.
 240 241
esdevenir servent d'Hera, quan es va veure havia acomplert durant l'expedició com si
Cinquanta,filles de Tespi: cinquanta fills: Antileont, Hipeu, Trepsipas, Eumenes, Creont, sotmes als treballs que la dea va ordenar que les hagués dut a tenne ell. Quan Amfitrió va
Astíanax, Iobes, Polilau, Arquemac, Laomedont, Eurícapis, Eurípil, Ancíades, Onesip, li imposessin. En néixer, el fill d' Amfitrió i tornar, Zeus va intervenir a fi de reconciliar
Lao:i1enes, Teles,_ En!elides, Hipodrorn, T~leutagoras, Capil, Olirnp, Nicodrom, Cleolau, d' Alcmena s'anomenava Alcidas (patroní- el marit i l' esposa, i diuen que Amfitrió es
Euntrant, Homohp, Atrom, Celeustanor, Antif, Alopi, Astíbies, Tígasis, Leucones,
mic derivat del nom del seu avi, Alce u) (v. la va resignar a ser el pare nodridor de l' infant
Arquedic, Dinastes, Mentor, Amestri, Liceu, Halocrates, Falias, Estrobles, Euríopes,
taula 32, p. 433) o fins i tot Alceu, com el diví.
Buleu, Antímac, Patrocle, Nefos, Erasip, Licurg, Búcol, Leucip, Hipozig.
seu avi. Aquest nom evoca la idea de forca Ja abans del naixement de l'heroi, la
Megara: Terímac, Deicoont, Creoncíades.
Astíoque: Tlepolern (+ Tessal, v. rnés aval!).
física (aAK~). Quan, després d'haver m~rt calera d'Hera, gelosa d' Alcmena, comen-
Herncles, Partenope: Everes. ~ls infants que havia tingut amb Megara, ºª a manifestar-se. Zeus havia dit, impru-
Epicasta: Testa!. Alcidas va anar a demanar «penitencia» a dentment, que l'infant que naixeria de la
Calcíope: Tessal (de vegades atribult a Astíoque ). la Pítia, ella, entre altres prescripcions, li raºa deis Perseides regnaria sobre Argos.
Auge: Telef. va ordenar que des d' aquell moment s' ano- Hera no va trigar gaire a demanar a Ilitia,
J?eianira: _llil· los, Ctesip, Glenos, Ónites (o Hodites ), Macaria. menés Heracles, que significa «la Gloria la deessa deis parts, que retardés el naixe-
Ornfale: Aqueles (o Agelau), Tirse. d'Hera». Sens dubte, el nou nom responia ment d'Heracles i que, per contra, avancés
Astidarnia: Ctesip. als treballs que havien de glorificar Hera. el d'Euristeu, el seu cosí, fill d'Estenel
Autonoe: Paternon.
Aquest és el nom que va romandre i amb el (v. Alcmena i Euristeu). Aquesta és la raó
I-Iebe: Alexíares, Anicet.
Meda (filia de Filant): Antíoc.
qual fou sempre anomenat, tant pels autors per la qual Euristeu va ser setmesó, mentre
com en els monuments. que Heracles va estar deu mesos a la panxa
Heracles pertany a la raºa deis Perseides d' Alcmena (v. també Galíntias, la «moste-
Taula genealogica nº 17
tant per part del seu «pare» mortal, Amfi- la», l'enginy de la qual va desfer els male-
trió, com per part de la seva mare, Alcme- ficis d'Hera i va permetre, finalment, que
L' atribut més habitual de la dea és el paó. 1) el cicle dels dotze treballs;
na. De fet, els seus avis, tant patems com Alcmena parís).
Es creia que el plomatge de l' animal era la 2) les gestes independents del cicle: ex-
matems, Alceu i Electrió, eren ambdós fills Hi ha diverses llegendes que expliquen
imatge dels ulls d' Argos, el «vigilant» que pedicions d'Heracles coma cap d'un exer- de Perseu id' Andromeda (v. la taula citada com Heracles, encara petit, va mamar del
ladea havia posat a lo (v. Argos). Les seves anteriorment). Així dones, Heracles és de pit d'Hera, la seva pitjor enemiga. Segons
cit (mentre que en els treballs, generalment,
plantes eren l'helicris, la magrana i el lliri. raºa argiva malgrat que neixi, per accident, diuen, aquest va ser el fet que va donar la
Heracles acompleix les gestes sol o, com a
A Roma, la dea va ser identificada amb a Tebes. Heracles sempre considera el Pe- immortalitat a l'heroi, pero per obtenir-
maxim, amb l'ajuda del seu nebot Iolau);
loponnes, i més particula_rment l' Argolida, la va haver de servir-se de l' enginy. Segons
Juno (v. aquest nom). 3) les aventures secundaiies que s'esde-
la seva veritable patria. Es alfa on sempre algunes tradicions, Hermes va posar l'infant
HERACLES ('HpaKAfíc;). Heracles, venen mentre realitza els dotze treballs.
provara de tornar malgrat la voluntat d'Eu- sota el pit de la deessa mentre ella dormía.
anomenat Hercules pels llatins (v. aquest Abans d'exposar els dotze treballs, expli-
risteu (v. més avall) i, sobretot, és alla on Quan es des perta, va apartar l' infant, pero
nom), és l'heroi més celebre i popular de carem les llegendes que fan referencia a la
tornaran els seus descendents a fi d' esta- ja era massa tard; la llet que s'escofa del pit
tota la mitologia classica. Les llegendes en seva infancia i educació. Aquestes llegen-
blir-s' hi (v. Heraclides). va deixar un deixant al cel, la Via Lactia.
que apareix formen un cicle sencer que va des i els episodis relacionats amb l' apoteosi
Heracles és fill d' Alcmena i d' Amfitrió, Una altra tradició explica aquesta matei-
estar en constant evolució des de l'epoca d'Heracles són els únics elements del cicle
pero, de fet, el seu veritable pare és Zeus. El xa historia d'una manera diferent: en néixer
prehel ·lenica fins al final de l' antiguitat. Per que podem situar en una cronología apro-
déu havia aprofitat l' absencia d' Amfitrió, Heracles, Alcmena, temorosa de la gelosia
aixo és difícil exposar els diferents episodis ximada.
que havia partit en una expedició contra els d'Hera, va exposar-lo als afores d' Argos
segons un ordre logic. Els mitografs antics I. El nom, els orígens i la infancia d'He- (i no de Tebes, com semblaria lügic, si és
teleboes, per enganyar Alcmena. Zeus va
ja s'havien adonat d'aquestes dificultats, racles. El nom de l'heroi, segons els mito- que aquesta llegenda estava integrada al
prendre la figura del seu marit i, durant una
i, d'acord amb ells, adoptarem la següent grafs, no és el mateix que va tenir a l' ori- cicle teba de l'heroi). El va abandonar en
llarga nit, prolongada per ordre seva, va en-
classificació, forºa artificial, que distingeix gen: Heracles és un nom místic que li va gendrar l 'heroi. Amfitrió va tornar l' endema un indret que des d'aleshores s'anomena la
tres grans categories de llegendes heracle- posar Apol·lo, ja sigui directament, ja sigui al matí, es va donar a coneixer i va donar Plana d'Heracles. Atena i Hera hi van pas-
es: mitjanºant la Pítia, en el moment en que va a Alcmena un segon fill, Íficles, el germa sar, i Atena, sorpresa pel vigor i la bellesa
bessó d'Heracles, i una nit més jove que ell del nounat, demana a Hera que li donés el
(v. Amfitrió i Alcmena). S'explica que, a fi pit. Hera ho va fer, i Heracles va xuclar amb
Heracles: Nombrosos estudis. Citem sola- Amf, 112 s.; 760 s.; LrcóFR., Alex., 33, i Tz., que Alcmena el reconegués i no tingués cap tanta forºa que va ferir la dea. Immediata-
ment: A. PuEcH, Héracles dans la légende et ad loe.; LLUcrA, Somni, 17; APOL·L., Bibl., II, dubte que era ell, Zeus li havia enviat una ment Hera el va llanºar lluny. Atena el va
la poésie grecques, Rev. Cours et Cm~f, XXIV, 4, 8; EsTACI, Teb., XII, 300 s.; D. S., IV, 9, 1
copa daurada que havia pertangut a Ptere- recollir i el va portar a Alcmena, i li ordena
p. 557-587; 709-721; XXV, 28 s.; 117 s.; 316 s.; ese. a !l., XIV, 323; a Od., XI, 266; a PíND.,
s.; 522 s., etc.; FRIEDLÁNDER, Herakles, Phil. Nem., X, 24; HIG., Fab., 29; PL. V., N. H., VII, lau, reí deis teleboes, com a present. A més, que criés el nadó sense por.
Unters., XIX, Berlín, 1907; B. ScHWEITZER, 29; XXVIII, 59; Moscos, IV, 84 s.; cf. !l., XIX, Zeus li va explicar les gestes que Amfitrió Quan Heracles va tenir vuit mesos (altres
Herakles, Tübingen, 1922; i sobretot PRELLER- 98 s.
RoBERT, op. cit., la nostra guia p1incipal. La infancia. - PAus., IX, 25, 2; HIG., A. p.,
I. El 110111. - APOL·L., Bibl., II, 4, 12; SEXT. II, 43; LrcóFR., Alex., 1328 s.; D. S., IV, 9, 6; cf. 29, 9; Tz., Chil., II, 213 s.; Com., 662; LrcóFR., IsócR., X, 10; EsTR., IX, p. 414; ese. a PíNo.,
EMP., p. 398 s. (Belq<:er); ese. a PíND., Ol., VI, Ant. Pal., IX, 589; PíND., Nem., I, 33 s.; EuR., Alex., 56; PLAUTE, Baquis, 155; EL, Hist. Var., Ol., XIV, 2; EuR., He1: f, 220 s.; Od., XI, 269 s.,
115; PROBUS, Com. Egl., VII, 61; D. S., I, 24, He1:f, 1266 s.; TEOCR., Id., XXIV; D. S., IV, 10, III, 32; ATEN., IV, 164 B; APOL·L., Bibl., II, 4, 9 i i ese. ad loe.; PíND., Ístm., IV, 12 s., i ese. al v.
4; IV, 10, 1; ese. a !l., XI, 324; SERvr, Com. l; APOL·L., Bibl., II, 4, 8; HIG., Fab., 30; VIRO., 10; ese. a TEóCR., XIII, 6 b; EsTACI, Teb., I, 484 104; PAus., IX, 11, 2; D. S., IV, 10, 6 s.; IX, 11,
En., VI, 392; EL., Hist. Var., II, 32; ese. a PíND., En., VIII, 288 s.; Ov., Her., IX, 21 s.; Met., IX, s.; Tz., Chil., II, 213 s.; D. S., IV, 29, 2 s.; PAUS., 2; EuR., Hh:f, passim; Tz., Chil., II, 228; Com.,
Ístm., IV, 104. 67; SEN., H. f, 216 s.; H. O., 59; PAus., I, 24, IX, 27, 6 s.; ATEN., IV, p. 556 F; Tz., Chil., Il, 38; 48; 663; FERECIDES, fr. 30; Moscos, IV, 13 s.;
Orígens. - HEs., Escut, l s.; 27 s.; 79 s.; 2; PLAUTE, Amf, 1123 s.; FERECIDES, fr. 28; ER., 221 s.; SEN., H. f, 478; H. O., 369 s.; ef. PAus., ese. a ESTACI, Teb., IV, 570; NICOL. DAM., fr. 20;
EuR., Hh: f, 16 s.; 1079 s.; 1258 s.; PAus., V, Cat., 44; AroL·L., Bibl., II, 4, 9; 4, 11; TEócR., I, 41, 3 s.; D. S., IV, 10, 3 a 5; PAUS., IX, 37, 2 AroL·L., Bibl., II, 4, 12; PLUT., Amat., IX, p. 754
18, 3; IX, 11, l; ATEN., XI, 474 f; 499 b; PLAUTE, Id., XXIV, 103 s.; D. S., III, 67, 2; PAus., IX, s.; Tz., Chil., II, 226 s.; APOL·L., Bibl., II, 4, 11; D; SEN., H. f, passim.

autors diuen que deu), Hera prova de desfer-
se'n. Un vespre, Alcmena, dé'.,sprés d'haver
deixat els bessons Heracles i Hieles al bres-
sol, es va adormir. Cap a mitjanit, la dea va
introduir a la cambra dues grans serps que
es van enrotllar al voltant dels infants. El
petit Íficles va comenºar a cridar, i Hera-
cles, intrepidament, va agafar els animals
pel cap, un a cada ma, i els ofega. Amfitrió,
amb l'espasa a lama, va acudir en sentir els
crits d'Íficles. Pero la seva intervenció va
ser en va, i va ser aleshores quan s' adona
que Heracles era el fill d'un déu.
L'educació que va rebre l'heroi va ser
la mateixa que rebien els infants grecs de
l'epoca classica i semblant a la que havia
rebut Aquil ·les del centaure Quiró (v. Aquil-
les ). El primer mestre que va tenir va ser el
músic Linos, que, segons diuen, li ensenya
nocions basiques de música i de lletra. He-
racles seguia l~s lliºons amb el seu germa.
I, mentre que Hieles era un alumne docil i
aplicat, Heracles era tan indisciplinat que so-
vint Linos havia de cridar-li l'atenció. Tant
era així que un dia el va provar de castigar;
Heracles s'hi va oposar, i va enrabiar-se de
tal manera que va donar un cop al cap del
mestre amb un tamboret (altres diuen que
va ser amb una lira). El cop va ser tan fort
que el va matar. Van portar l'infant davant
d'un tribunal i !'acusaren d'assassinat, pero
Heracles es defensa citant una sentencia de
Radamant segons la qual es podia matar
l'adversari en cas de legítima defensa. Així
va ser absolt. Pero Amfitrió, intranquil, te-
mia un nou accés de colera del seu fill i es
va afanyar a enviar-lo al camp perque es fes
carrec dels ramats. Alla, segons una tradi-
ció, un bover, un escita anomenat Tentar,
continua la seva educació. Tentar li ense-
nya el tir amb are. Tanmateix, generalment
s'admetia que altres mestres s'havien fet
caITec de la seva formació: Amfitrió mateix
l'inicia en la conducció-del caITo; Eurit en
el tir amb are (v. Eurit, 2); segons una vari-
ant, aquesta mateixa disciplina la va apren-
dre de Radamant, que, com a cretenc, era
un gran expert en aquesta art. Castor (s'ha
d' identificar o bé amb un dels Dioscurs o bé
amb un refugiat d' Argos, fill d'un tal Hípal)
el va entrenar en l'ús de les armes. Després
de Linos, el seu dissortat mestre, encara va
rebre les lliºons d 'Eumolp, fill de Filammó
i nebot d' Autolic, que el va fer progressar
en l' art de la música.
Amb tot, Heracles va créixer i va adquirir
l'extraordinaria mida de quatre colzes i un
peu. Als divuit anys va acomplir la primera
gesta: va matar el lleó del Citeró, una fera
salvatge d'una grandaria i una ferocitat tals
242
que causava considerables estralls entre els
ramats d' Amfitrió i del rei Tespi (que regna-
va sobre el país veí de Tebes). Cap caºador
no havia gosat enfrontar-s'hi, pero Heracles
va decidir alliberar el país. Va instal·lar-se
al palau del rei Tespi; durant el dia caºa-
va, pero al vespre tornava a dormir a palau.
Després de cinquanta dies, va aconseguir
matar el lleó. Durant tot aquest temps, el
rei Tespi, que havia tingut cinquanta filles
amb la seva esposa Megamede, filla d' Ar-
neu, desitjós de tenir néts de l'heroi, va en-
ginyar-se-les per posar cada nit, dins del llit
d'Heracles, una de les seves filles. Heracles
es va unir amb totes elles, pero la foscor i el
cansament de després de tot un dia de cace-
ra li feien creure que cada nit s' unia amb la
mateixa noia. Van néixer cinquanta fills, els
Tespíades (v. Tespi i la taula 17, p. 240).
Alguns autors situen aquesta primera ca-
cera del lleó, prefiguració de la del lleó de
Nemea (v. més endavant), no als pendents
del Citeró, sinó a l'Helicó o fins i tot als
voltants de Teumes. Pausanias recull igual-
ment una llegenda segons la qual el lleó del
Citeró no va morir a mans d'Heracles, sinó
d' Alcatous (a qui, generalment, s' atribueix
la mort del lleó de Megara, v. Alcatous).
Finalment, una llegenda local de l'illa de
Lesbos explicava que, també alfa, Heracles
havia mort un lleó.
En tornar de cacar el lleó del Citeró, He-
racles es va trob;r prop de Tebes uns en-
viats del rei d'Orcomen, Ergí. Es dirigien
a reclamar el tribut que els tebans pagaven
als habitants d'Orcomen (sobre els orígens
d'aquest tribut, v. Erg{). Heracles s'hi va
enfrontar i els va tallar el nas i les orelles.
Va enfilar els organs en una corda que
els va penjar al coll. Tot seguit els va dir
que portessin aquell tribut al seu senyor.
Ergí es va indignar de tal manera que va or-
ganitzar un atac contra Tebes. Pero Heracles
el va vencer i va imposar als mínies d'Or-
comen un tribut que era el doble del que
ells mateixos havien imposat a Tebes. A la
batalla va morir Amfitrió mentre combatia
coratjosament al costat del seu fill. Segons
una altra tradició, Amfitrió va morir més
tard, després que, amb Heracles, haguessin
reeixit en l'expedició contra el rei d'Eubea
Calcodont (v. Calcodont, 1) i després d'ha-
ver presenciat la mort dels seus néts (v. més
endavant). Segons aquesta versió, Heracles
va lluitar sol contra Ergí amb les armes que
li havia donat Atena. Per a altres variants
d' aquesta llegenda, v. Ergí.
El rei de Tebes, Creont, agralt pel servei
que Heracles havia ofert a la ciutat, li dona
per esposa la seva filla més gran, Megara.
243
Al mateix temps, va casar la més jove amb
Íficles (v. aquest nom). Megara li va donar
uns quants fills: vuit segons Píndar, i tres
segons Apol·lodor, que els anomena Terí-
mac, Creoncíades i Deicoont. Altres tra-
dicions en coneixen set o cinc (Antímac,
Climen, Glenos, Terímac i Creoncíades) o,
fins i tot, quatre (v. també Creoncíades).
Pero de seguida Heracles va matar els seus
fills, idos dels d'Íficles. Aquest crim ha re-
but moltes explicacions alhora que ha for-
nit el tema a una tragedia d'Eurípides i una
de Seneca.
Segons alguns autors (i aquesta sembla
la tradició més antiga), Heracles va llanºar
els infants al foc. Segons altres, entre ells
Eurípides, els va matar assagetant-los i, fins
i tot, va aITibar a atacar el seu pare, Amfi-
trió. Pero, quan estava a punt de matar-lo,
Atena li colpeja el pit amb una pedra i el va
fer caure en un son profund. Generalment,
la raó d' aquests assassinats és la follia que
Hera li envia. Segons algunes tradicions,
volia obligar-lo a posar-se al servei d'Eu-
risteu, ja fos rnitjanºant una taca que el for-
cés a sotmetre's a una expiació o perque,
malgrat l'oracle de Zeus (v. més amunt),
Heracles no acabava de decidir-se a anar a
Argos i reconeixer Euristeu com el seu se-
nyor. El crim era una advertencia enviada
perla dea.
Quan va despertar-se, Heracles no va vo-
ler viure més amb Megara i la va donar al
seu nebot Iolau (malgrat que la diferencia
d'edat entre ells dos era considerable, ja
que, segons els calculs dels mitügrafs an-
tics, ella tenia trenta-tres anys, mentre que
ell tan sols en tenia setze).
Eurípides relaciona la llegenda de l' as-
sassinat dels fills de Megara amb la histüria
d'un usurpador que havia vingut d'Eubea,
Licos, que va matar el rei Creont i es va apo-
derar del tron de Te bes aprofitant l' absen-
cia d'Heracles, que es trobava als Inferns.
L'heroi va tornar a temps i va matar Licos.
Pero, just en el moment en que es disposa-
va a oferir un sacrifici d'agra1ment a l'altar
de Zeus, davant del palau, Hera li envia la
Follia, que s'apodera de l'heroi. Creu que
els seus fills són els d'Euristeu i els mata.
Confon el seu pare amb el d'Euristeu, Este-
nel, i, quan esta a punt de matar-lo, Atena li
colpeja el pit i l'adorm. En despertar-se, re-
II. Els dotze treballs. - PAus., III, 17, 3; 18,
13; V, 10, 9; 25, 7; HIG., Fab., 30; 31; SERVI,
Com. En., VIII, 299; !l., VIII, 132 s.; XIV, 639
s.; XVIII, 117 s.; XIX, 132 s.; cf. ese. a XIX,
119, i XIV, 639; TEÓCR., XXIV, 82 s.; EuR., He1:
coneix el crim i es vol suicidar. Pero Tesen,
que aITiba justament en aquest moment,
atura el seu proposit i el porta a Atenes. Eu-
rípides va canviar la cronologia tradicional
d' aquest episodi i el si tu a després del des-
eens als Inferns, és a dir, !'intercala en els
treballs en lloc de situar-lo en els primers
successos de la vida de l'heroi. A més, hi fa
intervenir Tesen, l'heroi «filosofo per excel-
lencia, símbol del seny i la moderació atica
enfront de la violencia dorica.
II. Els dotze treballs. Els dotze treballs
són les gestes que Heracles du a terme sota
les ordres del seu cosí Euristeu. Hi ha di-
verses explicacions d' aquesta submissió
de l'heroi a un personatge que era molt
inferior a ell en valor i que es presenta
com un ésser menyspreable i «incomplet»
(v. Euristeu). La Ilíada explica l'ardit d'He-
ra, que va girar la promesa de Zeus en pro-
fit d'Euristeu (v. més amunt). Pero d'aixo
no resulta que Heracles fos personalment
sotmes al seu cosí, malgrat el retard del
seu naixement, ni que el convertís, d'una
manera molt general, en el seu «súbdit».
Segons Eurípides, Heracles desitjava tor-
nar a Argos, i Euristeu li ho havia conce-
dit, pero sota condició que abans acomplís
els treballs. Els principals treballs tenien
com a objectiu deslliurar el món d'un cert
nombre de monstres. Pero habitualment
es considera aquest esclavatge l' expiació
de l' assassinat dels fills que havia tingut
amb Megara (crim involuntari, pero que no
deixava de ser una taca). Després d' aques-
ta matanºª' Heracles va anar a consultar
l'oracle d' Apol·lo Piti a Delfos. Ana, va
rebre l'ordre de posar-se al servei del seu
cosí durant dotze anys. Apol·lo (i Atena)
van afegir que, com a recompensa, obtin-
dria la immortalitat. Aquestes variants són
fruit de la reftexió que fa el pensament grec
sobre el mite i responen a la necessitat de
justificar moralment les proves d'un heroi
que, als ulls de tothom, es presentava com
la persona justa per excel·lencia. Aquestes
proves no són primitives en el mite (compa-
ren l'esclavatge d' Apol·lo al casal d' Admet
com a purificació per la mort dels ciclops
i, en el cicle d'Heracles mateix, el servei a
Ómfale, coma purificació perla mort d'Ífit;
v. més endavant, p. 256). En el pensament
místic, els treballs d'Heracles representen
.f, 15 s.; APOL·L., Bibl., II, 4, 12; SóF., Tr., 1091
s.; D. S., IV, 10 s.; Ov., Met., IX, 182 s.; Tz.,
Chil., 229 s.; HIG., Fab., 30; ATEN., XIII, 603
d, i ese. a !l., XIV, 639; Vmo., En., VIII, 287 s.;
Q. E., Posth., VI, 208 s.

les «pro ves de l' anima» a través de les
quals s'allibera progressivament del cos i
de les passions fins a l' apoteosi final.
Una variant recuperada per un poeta
alexandrí, Diotim, presenta Heracles com
l' amant d'Euristeu i afirma que és per ser-
vitud amorosa que se sotmet als capricis
d'aquest darrer.
Els mitografs de l'epoca hel·lenística
van establir un «canon» dels dotze treballs
i els van classificar en dues series de sis.
Els sis primers s'esdevenen al Peloponnes,
i els altres sis es reparteixen pel món: Creta,
Tracia, Escítia, l'Occident extrem, el país
de les Hesperides i els Inferns. Aquest és
l' ordre que seguim aquí. Tanmateix, hi ha
nombroses variants tant en relació amb
l' ordre com en relació amb el nombre dels
treballs (per exemple, Apol ·lodor només en
reconeix deu).
Les armes d'Heracles. L'arma més carac-
terística d'Heracles és la clava. Ell mateix la
va tallar en el transcurs del primer treball,
la cacera del lleó de Nemea. Tant aviat es
diu que la va tallar a Nemea com al cim de
l'Helicó, o també a la riba del golf Saronic,
del tronc d'una olivera salvatge. Les altres
armes són d'origen diví: Hermes li va donar
l'espasa; Apol·lo, l'arc i les fletxes; Hefest
li va regalar una cuirassa daurada, i Atena,
un peple. Pero cal subratllar que, segons al-
tres tradicions, és Atena qui l'havia equipat
amb totes les armes, tret de la clava. Final-
ment, Posidó li va regalar els cavalls.
El lleó de Nemea. El lleó de Nemea és un
monstre fill d'Ortre, el fill de Tifó. La seva
mare és Equidna (v. aquest nom i la taula 33,
p. 454). És germa d'un altre monstre, l'Es-
finx de Te bes. Hera el va criar (o Selene, de-
essa de la Lluna, que l'hauria deixat a Hera)
i el va situar a la regió de Nemea. El monstre
assolava el país, i en devorava els habitants
i els ramats. Vivia en una caverna que tenia
dues s01iides i era invulnerable. Heracles va
disparar-li amb l'arc, pero l'esfon; va ser en
va. Aleshores, amena9ant-lo ambla clava, el
va obligar a entrar a la caverna, i en tanca
una sortida. Tot seguit va agafar-lo amb els
bra9os i el va ofegar. Un cop mort el lleó,
Les armes. -APOL·L., Bibl., II, 4, 11; TEóCR.,
XXV, 209 s.; PAUS., II, 31, 10; ll., V, 393 s.; Od.,
XI, 607 s., D. S., IV, 13, 3.
El lleó de Nemea. - HEs., Teog., 326 s.,
BAQ., VIII, 6 s.; SóF., Tr., 1091 s.; TEócR., XXV,
162 s.; D. S., IV, 11, 3 s.; ER., Cat., 12; Tz.,
Chil., II, 232 s.; HIG., Fab., 30; APOL·L., Bibl., II,
5, 1; PROBUS, Com. G., III, 19; EsTACI, Teb., IV,
159 s., VrRG., G., III, 19; SERVI, ad loe.: NoNN.,
244
Heracles el va escorxar i es va vestir amb la
seva pell; el cap li va servir de case. Teocrit
explica que l'heroi va quedar-se llarga esto-
na meravellat de la pell perque ni el ferro ni
el foc no la podien esquin9ar. Finalment, se
li va acudir utilitzar les urpes de la mateixa
bestia i se' n va sortir.
Durant la cacera del lleó de Nemea, es
va esdevenir l' episodi de Molare. Molare
era un campero! pobre que vivia prop de
Nemea. El seu fill havia estat mort pel lleó.
Quan Heracles es dirigía a lluitar amb el
lleó, va arribar a casa de Molare, que
el va acollir amb hospitalitat. A fi d'hono-
rar l'hoste, Molare volia matar l'únic marra
que tenia, el seu únic bé. Heracles el va con-
vencer que esperés trenta dies: si al cap de
trenta dies no tornava, podía considerar-lo
mort, i aleshores podia sacrificar el marra
en memoria seva. Pero, si tornava victoriós
abans de trenta dies, el marra hauria de ser
sacrificat a Zeus Salvador. Ara bé, va arri-
bar el dia que feia tren ta, i Heracles encara
no havia tornat. Molorc el va creure mort
i es va veure obligat a sacrificar l' animal
com l 'heroi li havia demanat. Pero, abans
que el sacrifici fos consumat, va veure ar-
ribar Heracles revestit amb la pell del lleó.
Aleshores va aferir el marra a Zeus Salva-
dor, i, en el mateix indret del sacrifici, He-
racles va fundar uns jocs en honor de Zeus,
els Jocs Nemeus. Més tard aquests jocs van
ser renovats pels Set Cabdills que marxa-
ven contra Tebes (v. Adrast).
Heracles va dur el lleó a Micenes. Eu-
risteu va espantar-se tant per la valentia
de l'heroi que havia estat capa9 de matar
aquell monstre, que li va prohibir !'entrada
a la ciutat i li ordena que diposités el botí
davant de les portes. Diuen que Zeus va po-
sar el lleó entre les constel·lacions per dei-
xar d' aquesta manera un record etern de la
gesta d'Heracles.
L 'Hidra de Lema. Com el lleó de Ne-
mea, l'Hidra de Lema és un monstre.
Nascuda d'Equidna i de Tifó (v. la taula
33, p. 454), Hera la va criar a fi que ser-
vís de prova a Heracles. Concretament va
créixer sota un pfatan, al costat de la font
Dion., XVII, 52 s.; HIG., A. p., II, 24; SEN., H.
f, 944 s.; ese. a EsTACI, Teb., II, 58; TrnuL, IV,
1, 12 s.; MARCIAL, Epigr., IV, 64, 30; IX, 43, 13;
ESTACI, Sil., III, 1, 28.
L'Hidra de Lema. - HES., Teog., 313 s.;
EuR., He1:f, 419 s.; Ió, 194; ese. a Fen., 1, 137;
D. S., IV, 11, 5 s.; PAus., II, 37, 4; V, 10, 9; 17,
11; Q. E., Posth., VI, 212 s.; Tz., Chil., II, 237
s.; VrRG., En., VI, 803; VIII, 299 s.; SERVI, Com.
245
d' Amimone. Aquesta Hidra té l' aspecte
d'una serp amb diversos caps. El nombre
de caps varia segons els autors; de cinc o
set fins a cent. De vegades fins i tot s'ha
considerat que aquests caps eren humans.
L' ale que li sortia per la gola era tan mortal
que qualsevol que s'hi apropés, encara que
el monstre dormís, moria infal·liblement.
L'Hidra també causava estralls en les colli-
tes i els ramats del país. A fi de combatre-la,
Heracles va servir-se de fletxes amb flames.
Pero també diuen que va tallar els caps del
monstre amb una !zarpe (una mena de sa-
bre corbat). Va comptar amb l' assistencia
del seu nebot Iolau, i li fou de gran ajuda,
ja que de cada cap tallat en sortia un altre.
Per impedir que els caps tornessin a créi-
xer, Heracles va demanar a Iolau que calés
focal bosc veí, i, amb l'ajuda de les torxes,
cremava cada ferida de la bestia i evitava,
així, que la carn renasqués. De vegades es
deia que el cap del mig era immortal; tan-
mateix, Heracles el va tallar, l' enterra i hi
va col·locar al damunt una enorme roca.
Finalment, va mullar les fletxes en el verí
de l'Hidra (o en la sang), i així les va fer
verinoses (v. Filoctetes).
Durant la lluita, Hera va enviar un aliat a
l'Hidra: un cranc gegantí que va mossegar
el taló de l'heroi; pero Heracles el va escla-
far (v. Carcin).
Segons Apol·lodor, Euristeu es va negar
a comptar aquest treball entre els deu que li
havia imposat perque Iolau l'havia ajudat.
Els mitografs han presentat una versió
evemerista del mite de l'Hidra de Lema.
Expliquen que l'Hidra de caps renaixents
és en realitat el panta de Lema, que Hera-
cles havia dessecat. Els caps són les fonts
que aconseguien sempre filtrar-se i feien,
d' aquesta manera, inútils els esfor9os de
l'heroi.
Una altra interpretació pretenia que Ler-
nos era en realitat un reí del país la capital
del qual s' ano menava Hidra. Lernos era
protegit per cinquanta arquers. Quan un
queia, tot seguit un altre el substitufa. I és
aquest fet el que hauria motivat el naixe-
ment de la llegenda dels caps renaixents.
En., VI, 287, i SERVI, ad loe.; Ov., Met., IX, 69
s.; APOL·L., Bibl., II, 5, 2; ese. a HEs., Teog., 313;
PAL., Jncr., 38; ese. a EsTACI, Teb., I, 384, i II,
377; HIG., A. p., II, 11; ER., Cat., 11; SóF., Tr.,
714 s. Cf. J. SCHOO, Der Kampf mit der Hydra,
Mném., 1939, p. 281-317; AMANDRY, a Bull.
Fac. Lettres Strasbourg, 1952, p. 243 s.; Ch.
PICARD, R. A., 1934, 1, p. 248.
El senglar d'Erimant. El tercer treball
que Euristeu va imposar a l'heroi va ser
portar viu un porc senglar monstruós que
vivía a l'Erimant. Heracles, amb els seus
crits, va for9ar l'animal a sortir del seu re-
bolcall i el va empenyer cap a la neu espes-
sa que cabria el país, de manera que el va
cansar i així el va poder capturar. El va por-
tar sobre les espatlles cap a Micenes. Quan
Euristeu el va veure, es va aterrir tant que
es va amagar darrere una gerra que havia
preparat com a refugi en cas de perill.
A Cumes, a la Campania, s' exposaven
els ullals del senglar com a exvot.
És en el decurs d'aquesta cacera que es
van esdevenir les aventures d'Heracles amb
el centaure Folos (v. aquest nom).
La cérvola de Cerinea. El quart treball
que Euristeu va imposar-li ya ser la cacera
d'una cérvola que vivía a Enoe. Eurípides
explica que senzillament era un animal
d'una mida gegantina que destrossava les
collites. Heracles la va matar i va consagrar
les banyes de !'animal al temple d' Artemis
Enoatida. Pero aquesta versió no es presen-
ta només de manera ai:llada, sinó que també
entra en contradicció amb la versió més ha-
bitual de la llegenda, que té com a objectiu
esborrar del cicle tot allo que sembla un tret
impiu de l'heroi.
Aquesta cérvola, segons explica Cal-
límac, era una de les cinc cérvoles que
Artemis havia trobat, .temps enrere, mentre
pasturava al mont Liceu. Totes cinc tenien
les banyes daurades i eren més grans que els
braus. La deessa en va prendre quatre, que
va enjovar a la seva quadriga. La cinquena,
sota les ordres d'Hera, va refugiar-se a la
muntanya Cerinea, perque servís més tard
per posar a proya Heracles. L' animal esta-
va consagrat a Artemis, i diuen que duia un
collaret al coll amb la inscripció: «Taíget
m'ha dedicat a Artemis» (v. Taíget). Així
dones, era un acte impiu matar-la i fins i tot
tocar-la.
La cérvola era molt rapida. Heracles la va
empaitar tot un any sense poder-la atrapar.
Finalment, pero, l' animal va caure fatigat
i va buscar aixopluc al mont Artemísion.
El senglar d'Erimant. - SóF., Tr., 1095 s.; A.
R., Arg., I, 127, i ese. ad. loe.; D. S., IV, 12, l;
APOL·L., Bibl., II, 5, 4; EsTACI, Teb., IV, 290; Tz.,
Chil., II, 268 s.; HIG., Fab., 30; PAus., VIII, 24,
5. Cf. S. B. LucE, a A. J. A., 1924, p. 296-325.
La cérvola de Cerinea. - PíND., Ol., III, 29
s., i ese. als v. 52 i 53; CAL·L., H. a Art., 89 s.;
EuR., Her. f, 375 s.; VIRG., En., VI, 801; Tz.,
Chil., II, 265 s.

Com que Heracles no deixava de perseguir-
la, va valer travessar el riu Ladó, a Arcadia.
En aquest precís moment, Heracles la va fe-
rir lleugerament amb una fietxa; aleshores
no li va costar gens agafar-la i se la va car-
regar a les espatlles. Per~ quan travessava
Arcadia es va trabar amb Artemis i Apol ·lo.
Tates dues divinitats volien prendre-li l' ani-
mal perque els pertanyia i, a més, el van
acusar d'haver-lo volgut matar, i aixo era
un sacrilegi. Heracles se'n va sortir donant
les culpes a Euristeu, de tal manera que van
acabar per tornar-li l' animal i deixar que se-
guís el seu camí.
Píndar dóna una versió mística d'aques-
ta persecució. Segons el poeta, Heracles
va empaitar la cérvola cap al nord, a través
d'Ístria, al país dels hiperboris, fins al país
dels Benaventurats, on Artemis el va acollir
amb benevolencia.
Els ocells del llac Estimfal. Aquestes aus
vivien en un bosc frondós del voltant del
llac Estimfal, a Arcadia. Hi havien an-ibat
temps enrere, mentre fugien d 'una invasió
de llops. Pero s'havien multiplicat de ma-
nera extraordinaria, fins al punt d'esdevenir
una plaga per al país. Devoraven tots els
frnits dels camps i atacaven tates les co-
llites. Per aquesta raó, Euristeu va manar a
Heracles que les destruís. El més complicat
era fer-les sortir del bosc espes. Per aconse-
guir-ho, l'heroi es va ajudar d'unes casta-
nyoles de bronze que ell mateix es fabrica o
que Atena li dona, elaborades per Hefest. El
soroll de l' instrument les va espantar, i van
abandonar la malesa. Aleshores Heracles ja
va poder matar-les ambles fietxes.
Altres tradicions presenten aquests ocells
com unes aus de presa que també devora-
ven homes. I fins i tot deien que tenien unes
plomes d' acer molt afilades i que les llanc;a-
ven com fietxes als seus enemics.
Una interpretació evemerista del mite fa
aquestes aus tilles de l'herni Estimfal. Se-
gons aquesta versió, Heracles havia mort
les noies perque havien refusat d' acollir-lo,
mentre que oferien hospitalitat als Molioni-
des, els seus enemics.
Els estables del rei Augias. Augias era
un rei d'Elis, al Peloponnes. Era fill del Sol
Els ocells del llac Estimfal. PAus., VIII,
22, 4; A. R., Arg., II, 382 s.; 1036 s.; ese. al
v. 1052 i 1054; D. S., IV, 13, 2; EuR., fr. 838;
PL. V., N. H., VI, 32; EsTR., VIII, 6, 8, p. 371;
Q. E., Posth., VI, 227 s.; Tz., Chil., II, 291 s.;
HIG., Fab., 20; 30; SERVI, Com. En., VIII, 300;
APOL·L., Bibl., II, 5, 6.
Els estables d'Augias. - PíND., Ol., X, 26 s.,
i ese. al v. 32; A. R., Arg., I, 172, i ese. ad loe.;
246
(Helios) (v. la taula 16, p. 236). Havia he-
retat del seu pare un ramat nombrós. Pero
no posava cura a fer treure els fems dels
estables i, d'aquesta manera, privava el sol
d'adob i deixava esteril el país (v. Augias).
Aleshores Euristeu, que pretenia humili-
ar l'heroi, va imposar-li un treball servil:
Heracles havia d'encan-egar-se de la neteja
de les quadres. Pero abans de fer-ho, Hera-
cles va convenir un salari amb Augias. Uns
diuen que el reí es va comprometre a donar-
li una part del seu regne si aconseguia nete-
jar els estables en un día; d'altres diuen que
el rei li va prometre, sota la mateixa condi-
ció, una desena part del seu ramat. Heracles
va desviar el con-ent de dos rius, l' Alfen i el
Peneu, cap a la cort de l' estable i, d' aques-
ta manera, va acomplir la nova gesta. Pero
un cop duta a terme, Augias va negar-se a
donar-li la recompensa convinguda. Fins i
tot va desterrar Heracles del seu regne. Més
tard, l'heroi va haver de declarar-lila guerra
(v. Augias i més endavant, p. 251 i 252).
Segons Apol·lodor, Euristeu no va valer
comptar aquest treball entre els deu que li
havia imposat, perque considerava que He-
racles havia obtingut (o si més no demanat)
un salari per netejar els estables i, per tant,
havia deixat d'estar el seu servei.
El brau de Creta. El brau de Creta és un
animal que, segons uns, havia raptat Euro-
pa a compte de Zeus (en la versió que no
admet la metamorfosi del déu en brau) i,
segons altres, havia estat l'amant de Pasí-
fae. Finalment, una tercera tradició en fa
un brau miraculós, sorgit de la mar un dia
que Minos havia promes que sacrificaría a
Posidó allo que aparegués sobre les aigües.
Pero Minos, en veure la bellesa del brau, el
va enviar als seus ramats i en va sacrificar
un altre, menys bell. Posidó se'n va venjar
i va enfollir el brau. Aquest és l'animal (al-
guns autors asseguren que fins i tot treia foc
pel nas) que Euristeu encarrega a Heracles
que li portés viu. Així dones, Heracles va
anar a Creta i va demanar ajuda a Minos,
pero el rei la hi refusa. Tanmateix, li va
permetre capturar-lo si era capa¡; de fer-ho
tot sol. Heracles va agafar el brau i se' n va
tornar a Grecia amb ell (potser nedant sobre
III, 362; APOL·L., Bibl., I, 9, 16; II, 5, 5; HIG.,
Fab., 14; 30; PAus., V, 1, 9 s.; V, 3, 1 i 3; TEóCR.,
XXV, 7 s.; D. S., IV, 13, 3; Tz. Chil., II, 278;
ese. a /l., II, 629; XI, 300; SEN., H. f, 247 s.
El brau de Creta. - APOL·L., Bibl., II, 5, 7;
D. S., IV, 13, 4; PAus., I, 27, 9 s.; V, 10, 9; Tz.,
Chil., II, 293 s.; HIG., Fab., 30; ese. a EsTACI,
Teb., V, 431; V1RG., En., VIII, 294 s., i SERVI,
ad loe.
247
l' esquena de la bestia, de la mateixa mane-
ra que havia portat Europa). Va presentar el
brau a Euristeu, el qual el va valer dedicar
a Hera. Pero la deessa no va consentir a ac-
ceptar un present que vingués d'Heracles i
va alliberar la bestia, que va recón-er l' Ar-
golida, va travessar l'istme de Corint i va
arribar al' Ática (v. Teseu i la llegenda del
brau de Marató).
Les eugues de Diomedes. Diomedes era
un rei de Tracia que tenia unes eugues que
s' alimentaven de carn humana. Eren quatre
i s' anomenaven Podarg, Lampó, Xantos i
Dinos (v. Diomedes, 1). Hi ha dues tradi-
cions sobre aquesta llegenda. La més anti-
ga explica que Heracles va partir tot sol de
Tracia, va fer el camí per terra i va donar
Diomedes a les seves eugues perque se'l
mengessin. Després de l' apat, els animals,
tranquils, es van deixar portar docilment.
L' altra versió, més recent, relaciona la lle-
genda ambla fundació de la ciutat d' Abde-
ra (v. Diomedes).
El cinturó de la reina Hipolita. Admete,
la tilla d'Euristeu, va demanar el cinturó
d'Hipolita, la reina de les amazones (v. Ad-
mete). És per aquesta raó que Heracles va
haver de partir cap al regne de les amazones
a fi de conquerir el cinturó. Diuen que Ares
havia regalar aquest cinturó a Hipolita com
a símbol del poder que la reina posse"ia sobre
el seu poble. Heracles es va embarcar en un
vaixell i, amb alguns companys voluntaris,
va an-ibar, després de nombrases aventures
(v. més endavant, p. 381), al port del país de
les amazones, Temiscira. Un cop alfa, Hi-
polita va acceptar voluntariament donar-li
el cinturó. Pero Hera, sota l'aparenc;a d'una
amazona, va suscitar una baralla entre els
companys d'Heracles i les amazones. Van
lliurar una batalla, i Heracles, que es va
creure tra"it, va matar Hipolita.
Altres tradicions expliquen el contrari;
diuen que les hostilitats van comenc;ar des
que Heracles i els seus companys van des-
embarcar. Una de les amigues (o la germa-
Les eugues de Diomedes. - D. S., IV, 15, 3
s.; Q. E., Posth., VI, 245 s.; Tz., Clúl., II, 299
s.; EsTR., VII, p. 331, fr. 44 i 47; HIG., Fab., 30;
APOL·L., Bibl., II, 5, 8; EuR., Ale., 483; 492 s.;
He1: f, 380 s.; E. B., s. v. ''A~bflpa; LucR., V, 29;
Ov., Met., XI, 194 s.
El cinturó d'Hipolita. EuR., Her. f, 408
s.; A. R., Arg., II, 777 s.; 966 s.; ese. als v. 778 i
780; D. S., IV, 16; PAus., V, 10, 9; Q. E., Posth.,
VI, 240 s.; Tz., Chil., II, 309 s.; Com., 1327;
HIG., Fab., 30. Cf. HEL·LANIC, fr. 33, ap. ese.
PíND., Nem., III, 64; APOL·L., Bibl., II, 5, 9.
Els bous de Geríon. HEs., Teog., 287; 979
na) d'Hipolita, Melanipe, va caure presone-
ra durant l'acció, i, per alliberar-la, Hipolita
va concertar una treva en que va intercanvi-
ar el cinturó per la llibertat de Melanipe.
Durant el retorn, Heracles va tenir encara
altres aventures, especialment per la costa
troiana (v. més endavant, p. 250).
Els bous de Geríon. Geríon, fill de Cri-
saor (v. Geríon), posse"ia uns ramats de
bous immensos que custodiava el pastor
Eurició a l'illa d'Eritea. Eurició comptava
amb l'ajuda d'Ortre, el gos monstruós nas-
cut de Tifó i Equidna (v. aquests noms). No
gaire lluny d' aquest indret, Menetes, el pas-
tor d'Hades, pasturava els ramats del déu.
L'illa d'Eritea es trobava a l'extrem Oc-
cident, i és alla on Euristeu va ordenar a
Heracles d' anar a fi que li portés els bells
ramats. El primer obstacle era travessar
l'ocea. I, per resoldre'l, Heracles va manlle-
var la «copa del Sol». Aquesta era la copa
en la qual el Sol s' embarcava, cada nit, en
arribar a l' ocea, per tornar al seu palau si-
tuar a l'Orient del món (v. Helios). És cert
que el Sol no la hi dona de seguida. Quan
l'heroi travessava el desert de Líbia, el sol
i la calor ardent el molestaven tant que va
amenac;ar d'atacar-lo ambles fietxes. El Sol
li va demanar que no ho fes, i Heracles hi va
consentir amb la condició que li deixés la
«copa» per travessar l' ocea fins a Eritea. El
Sol va acceptar el tracte. Tanmateix, un cop
embarcat, Heracles va haver d' amenacar
amb les ftetxes el déu Ocean, que, per po-
sar-lo a prava, el sacsejava amb certa cruel-
tat sobre les onades. Ocean va tenir por, i,
a partir d' aquell moment, la travessa va ser
tranquil· la. I és així com Heracles va arribar
a Eritea. Un cop alfa, el va sorprendre el gos
Ortre llanc;ant-se-li al damunt. Pero l'heroi
el va matar d'un cop de clava. La mateixa
sort va patir al pastor Eurició, que va anar
a socón-er el seu gos. Després va marxar
amb els bous. Menetes, el pastor d'Hades
que havia estat testimoni de l' escena, es va
afanyar a avisar Geríon. Geríon va acudir
a 983; EsQ., Ag., 870; PíND., Fr., 169; HERóD.,
IV, 8; EuR., He1: f, 423 s.; PL., G., 484 b, i ese.
al Timeu, 24 e; D. S., IV, 17 s.; PAUS., III, 18,
13; IV, 36, 3; V, 19, l; ATEN., XI, 370 e s. (eitant
FERECIDES); 468 e; 469 d s.; 781 d; Q. E., Posth.,
VI, 249 s.; Tz., Chil., II, 322 s.; Com., 652;
LucR., V, 28; PL. V., N. H, IV, 20; HoR., Odes,
II, 14, 7 s.; SERVI, Com. En., VIII, 300; VrRG.,
En., VI, 289; Ov., Met., IX, 184 s.; SoLÍ, XXIII,
12; APOL·L., Bibl., II, 5, 10; MACROBI, Sat., V, 21,
16 i 19; HIG., Fab., 30; 15 l. Cf. J. Srnoo, He-
rakles im femen Westen der alten Welt, Mnem.,
1938, p. 1-24.

a l'instant i va atrapar-lo a la riba del riu
Antemunt, on el va atacar. Pero no va trigar
gaire a ser abatut perles fletxes de l'heroi.
Aleshores Heracles va embarcar-se amb les
besties a la copa del Sol i va dirigir-se cap a
l' altra riba de l' ocea, a Tartessos.
És durant el retorn a Grecia que s'esde-
venen la majoria de les aventures que trans-
corren a la part occidental del Mediterrani.
S'explica que, ja durant el viatge d'anada,
havia alliberat Líbia d'un gran nombre
de monstres. En memoria del seu pas per
Tartessos, havia erigit dues columnes, una
a cada banda de l' estret que separa Líbia
d'Europa: les Columnes d'Heracles (el Pe-
nyal de Gibraltar i el de Ceuta). En el camí
de tornada, Heracles va rebre l' atac de nom-
brosos bandolers que pretenien prendre-li
el ramat. Heracles havia aiTibat a Eritea pel
sud i la costa líbia, pero la tornada la va fer
pel nord. Va seguir les costes d'Hispania, de
la Gal·lia, d'Italia i de Sicília abans d'en-
trar a Grecia. En efecte, aquest camí estava
jalonar de santuaris dedicats a Heracles.
D'una manera més o menys versemblant,
les llegendes locals relacionades amb l' epi-
sodi dels bous de Geríon es van vincular a
aquests temples.
En primer lloc, a Ligúria, va rebre l' atac
d'un grup nombrós d'indígenes bel·licosos.
Com que va fer una carnisseria amb les
fletxes, es va quedar sense municions. La
te1rn estava mancada de pedres, i Heracles
es va veure en perill i va adre<_;:ar una pre-
garia a Zeus. El déu va fer caure una pluja
de pedres del cel. Tot seguir Heracles, amb
els projectils, va derrotar l'enemic. Aquesta
gesta va tenir lloc a la plana de Crau, entre
Marsella i la vall del Roine (v. Ligis).
Igualment a Ligúria, dos bandolers, fills
de Posidó, Alebió i Dercin, van voler pren-
dre-li el botí, pero Heracles els va matar.
Després va seguir el seu camí a través de
Tirrenia (Etrúria). En travessar el Laci, al
mateix indret on més tard s'havia d'al<_;:ai·
Roma, va haver de lluitar contra Cacus
per defensar el seu ramat (v. Cacus) i va
ser acollit hospitalariament per Evandre (v.
aquest nom). Pero aquestes llegendes tenen
El retorn amb els bous. - EsQ., Prom. alli-
berat (trag. perduda); cf. T1: G1: Fr., Nauek, 2c
ed., p. 66 s.; EsTR., IV, 1, 7, p. 182 s.; D. H., I,
34 s.; EusT., ap. Georg. G1: Min., ed. Müller, II,
p. 231; HIG., A. p., II, 6; Tz., Chil., II, 340 s.; D.
S., IV, 20 a 22; SEN., Apoco!., 7. V. també els art.
Erix, Equidna, Galates, Pirene, Celtas. Cf. F.
BENOIT, a Lettres d'Humanité, VIII, p. 104-148.
248
més relació amb l'Hercules llatí que amb
l'Heracles grec (v. Hercitles).
A Region (Calabria), un dels braus es va
escapar i va travessar nedant l' estret que
separa Italia de Sicília. Diuen que va ser
aquest brau el que va donar nom a Italia
(a partir del mot llatí uitulus, que signifi-
ca «vedell» ). Aquest brau fugitiu va arribar
a la plana d'Erix, al país dels elimeus,. En
aquella epoca, el rei dels elimeus era Erix,
eponim de la ciutat. Erix va voler empa-
rar-se del brau fugisser, pero Heracles va
acabar matant-lo (v. Erix) mentre Hefest
s'encarregava de guai·dar la resta del ramat
(v. també Crotó i Lacini).
En arribar a la ribera hel·lenica de la mar
JOnica, el ramat va patir l'atac d'uns tavecs
enviats per Hera i va embogir. Els bous es
van dispersar pels contraforts de les mun-
tanyes de Tracia. Heracles els va perseguir,
pero no va poder reagrupar-ne més que una
part. La resta continua en estat salvatge i
dona origen als ramats que erraven per les
planes d 'Escítia. Durant la persecució, el
riu Estrímon havia molestat Heracles; per
aquesta raó, l'heroi el va maleir i va omplir-
ne el curs de roques. I el riu, que fins ales-
hores havia estat navegable, va esdevenir
un torrent impracticable.
Finalment, a les acaballes del viatge, He-
racles va portar a Euristeu la part del ramat
que restava i el rei el va sacrificar a Hera.
Els autors han transmes alguns episodis
poc freqüents sobre la llegenda d'aquest re-
torn: Heracles devia agafai· una ruta encara
més septentrional. Va travessar el país dels
celtes, fins i tot la Gran Bretanya (v. Pi re-
ne, Celtos, engendrar amb Celtine, Galata
i Equidna, el monstre d'Escítia). Aquestes
llegendes es van desenvolupar a mesura que
els grecs coneixien nous territoris. Els viat-
gers i els marxants grecs es trobaven amb
herois i déus locals que assimilaven com
podien a Heracles.
El gos Cerber. L' onze treball que Eu-
risteu va imposar a Heracles va ser baixar
als Inferns i tornar amb el gos Cerber (v.
aquest nom). Heracles, malgrat el seu valor,
no hauria pogut superar mai aquesta prova
El gas Cerbe;: - Jl., VIII, 366 s., i ese. a V,
395; Od., XI, 623 s.; BAQ., V, 56 s.; EuR., Hf!l:
f, 23 s.; 1277 s.; D. S., IV, 25, 1; 26, 1; PAus.,
II, 31, 2; 35, 10; III, 18, 13; 25, 5 s.; V, 26, 7;
IX, 34, 5; APüL·L., Bibl., II, 5, 12; Tz., Chil., II,
388 s.; Ov., Met., VII, 410 s.; HIG., Fab., 31;
SEN., Ag., 859 s.; H. f, 50 s.; XEN., Anab., VI,
2, 2; PAL., 39.
249
si no hagués comptat amb l' ajuda, per ordre
de Zeus, d'He1mes id' Atena. Primer de tot,
es va iniciar en els misteris d'Eleusis, que
precisament ensenyaven als fidels els mit-
jans per arribar amb tota seguretat a l'altre
món després d' haver mort.
Segons la tradició més admesa, Hera-
cles va seguir la ruta del Tenar per anar als
Inferns. Pero els habitants d'Heraclea del
Pont deien que l'heroi havia descendir i re-
tornat per una boca de l'Infern situada prop
de la seva ciutat. Quai1 els morts el van veu-
re arribar al seu regne, en van tenir por i van
fugir. Tan sols dos es van esperar: la gor-
gona Medusa i l'heroi Meleagre. Heracles
va desembeinar l'espasa contra Medusa,
pero Hermes, que el guiava, el va advertir
que no era res més que una ombra. Contra
Meleagre, va tibar l'arc. Aleshores l'heroi
s'hi va apropar i li va explicar la seva fi amb
un relat tan commovedor que Heracles,
afectar, no va poder retenir les llagrimes
(v. Meleagre). Heracles li va demanar si en-
cara li quedava cap germana, i Meleagre li
va respondre que Deianira encara era viva.
Aleshores Heracles va prometre que s'hi
casaría.
Més endavant va trabar Teseu i Pirítous,
que eren ben vius, pero Hades els tenia en-
cadenats perque havien baixat als Inferns
per endur-se Persefone (v. Teseu i Pirítous).
Heracles, amb el permís de Persefone, va
alliberar Teseu, pero Pirítous havia de restai·
als Inferns com a castig per la seva audacia.
Després, Heracles va alliberar Ascalaf, el
qual, fruit de la seva falta (v. aquest nom),
romanía presoner sota un enorme bloc. Es
cert que, més endavant, Demeter va trans-
formar Ascalaf en oliba i així va canviar el
seu suplid.
A fi de donar als morts sang, amb la qual,
per mitja de libacions sagnants, poden re-
cuperar una mica de vida, a Heracles se li
va acudir sacrificar alguns animals robats
dels ramats d'Hades. En veure-ho, el pastor
Menetes s'hi va oposar. Pero Heracles el va
agafar a pes de bra<_;:os i li trenca algunes
costelles. I l'hauria mort si no hagués estat
perque Persefone li va demanar pietat.
Finalment, Heracles va an-ibar davant
d'Hades i li va demanar d'endur-se Cerber.
El déu li ho va consentir, pero amb la con-
dició que havia de dominar l' animal sense
l'ajuda de les seves armes habituals, senzi-
Les pomes de les Hesperides. - HES., Teog.,
215 s.; EuR., Hip., 741 s.; Her., 394 s.; A. R.,
Arg., IV, 1396 s., i ese. al v. 1396, eitant FE-
RECIDES (fr. 33 i 33 a); APOL·L., Bibl., II, 5, 11;
llament revestir de la seva cuirassa i la pell
del lleó. I així va ser com l'heroi va atacar
Cerber. Va agafar el coll de la bestia ambles
mans i, per bé que la cua del gos, que aca-
bava amb un fibló semblant al de l' escorpí,
el va picar for<_;:a vegades, Heracles no va
deixar anar la presa fins que la va dominar.
Després va pujar ambla presa i va sortir per
la boca de l'Infern situada a Treze. En veure
Cerber, Euristeu va tenir tanta por que va
amagar-se al seu amagatall habitual, dar-
rere del vas (v. més amunt, p. 245). Com
que Euristeu no sabia que fer amb Cerber,
Heracles el va tornar de seguida al seu amo,
Hades.
Una llegenda d'Olímpia explicava que
Heracles havia portat dels Inferns 1' alber
blanc, l'única fusta que es podía fer servir
en els sacrificis oferts a Zeus a Olímpia.
Hi havia una interpretació evemerista de
la llegenda de Cerber. Cerber va ser, amb
Ortre, un dels gossos que guardaven els ra-
mats de Geríon. Heracles havia matat Or-
tre, pero havia guardat al seu costat Cerber
i l'havia donat a Euristeu. Ara bé, un veí
d'Euristeu, Molot, va robar el gos i el va
rancar amb gosses dins una caverna de la
muntanya perque es reproduís. Aleshores
Euristeu va demanar a Heracles que li tro-
bés el gos. Heracles, després d'haver ras-
trejat tot el Peloponnes, finalment va trabar
Cerber, que havia tornat al seu amo.
Les pomes d'or de les Hesperides. Quan
es van celebrar les noces d'Hera i Zeus, la
Terra, Gea, va donar com a present de na-
ces a la deessa unes pomes d'or. Hera les va
trabar tan belles que les va fer plantar al seu
jardí, al costat del mont Atlas. I, com que les
filies d' Atlant tenien el costum d'anar a robar
en aquell jardí, va posar les pomes i l'arbre
meravellós sota la custOdia d'un guardia, un
drac immortal de cent caps nascut de Tifó i
Equidna. També hi havia posat, perque les
vigilessin, tres nimfes del Capvespre, les
Hesperides, que s' anomenaven Egle, Eritea
i Hesperaretusa; és adir: «La Brillant», «la
Roja» i «l' Aretusa de Ponent». Els seus noms
ens recorden les tonalitats del cel quai1 el Sol
es pon per occident (v. Hesperides). Aquestes
són les pomes d' or que Euristeu ordena a He-
racles que li portés.
El jardí de les Hesperides esta situat tan
aviat a l' oest de Líbia com al peu del mont
Atlas, o, fins i tot, al país dels hiperboris.
Hro., Fab., 30; A. p., II, 6; D. S., IV, 26; PAus.,
V, 11, 6; 18, 4; VI, 19, 8; Ov., Met., IV, 637 s.;
IX, 190; SEN., H. .f, 530; LucA, Fars., IX, 363;
SERVI, Com. En., IV, 246; 484; EH.. , Cat., 3; 4.

La primera preocupació d'Heracles va
ser trobar el camí que l'havia de portar al
país de les Hesperides. Per esbrinar quin
era el camí correcte, va partir cap al nord,
a través de Macedonia. Pel camí, es va
trobar en primer lloc Cicne, el fill d' Ares,
al qual va vencer als marges de l'Equedor
(v. Cicne i més endavant, p. 254). Després
va entrar a Il·líria i va alTibar fins a les ri-
bes de l'Erídan. Alfa, dins d'una caverna,
va trobar les nimfes del riu, filles de Temis
i de Zeus. Les va interrogar, i elles li van
respondre que només el déu marí Nereu po-
dría informar-lo sobre el país que buscava.
Les nimfes van conduir-lo davant de Nereu
mentre aquest dormia. I malgrat que el déu
va adoptar infinites formes, l'heroi no el va
deixar anar fins que no li va haver dit on es
trobava el jardí de les Hesperides. A partir
d'aquest moment, l'itinerari d'Heracles és
poc intel·ligible. Apol·lodor explica que des
de les ribes de l'Erídan l'heroi va arribar a
Líbia (ésa dir, el nord d' África) i alfa lluita
contra el gegantAnteu (v. aquest nom); des-
prés va recóner Egipte, on va estar a punt
de ser sacrificat per Busiris (v. aquest nom).
D'alla va passar a Asia, i després a Arabia,
on va matar Ematió, fill de Titonos; després
va anar a través de Líbia a la «mar Exte-
rior». Alfa va embarcar-se en la «copa del
Sol» (v. anteriorment, p. 247) i es va acostar
al' altre cantó de la riba, al peu del Caneas.
Mentre pujava al Caneas, va alliberar Pro-
meten, que romania lligat mentre una aliga
li devorava el fetge que sempre renaixia
(v. Prometeu). Coma mostra d'agra"iment,
el gegant li va fer saber que no havia de ser
ell qui collís les pomes meravelloses, sinó
que les havia de fer collir a Atlant. Alesho-
res Heracles va prosseguir el camí i, final-
ment, va arribar al país dels hiperboris. Tot
seguit va anar a trobar el gegant Atlant, que
sostenía el Cel damunt les seves espatlles.
I es va oferir a alleugerir la seva carrega
mentre el gegant anava a collir tres pomes
d' or al jardí de les Hespeiides, que es tro-
bava molt a prop. Atlant va acceptar-ho de
bon grat, pero quan va tomar va dir a He-
racles que ja hi anava ell mateix, a donar
les pomes a Euristeu, mentre l 'heroi seguía
sostenint la volta celeste. L'heroi va simular
estar-hi d'acord; tan sols li demana que sos-
Expedició contra Troia. - !l., V, 640 s.; 648
s.; ese. a !l., XX, 146, i VIII, 284; PíND., Ístm.,
VI, 38 s.; SóF., Ai., 1299 s.; D. S., IV, 32; 42;
APOL·L., Bibl., II, 5, 9; 6, 4; Tz., Com., 34; Chil.,
II, 443 s.; Ov., Met., XI, 211 s.; XIII, 22 s.; HIG.,
Fab., 89.
250
tingués la volta un instant, el temps just de
posar-se un coixí sobre les espatlles. Sense
malfiar-se'n, Atlant va acceptar. Pero, un
cop va estar alliberat, Heracles va agafar
les pomes que Atlant havia deixat a telTa i
s'escapa.
Segons altres tradicions, Heracles no va
necessitar l' aj uda d' Atlant; ell sol va matar
el drac de les Hesperides o, fins i tot, el va
adormir i s'apodera dels fruits d'or. Expli-
quen també que, desesperades per haver
perdut les pomes que havien guardat, les
Hesperides van ser transformades en arbres:
un om, un pollancre i un salze, sota l'ombra
dels quals, més endavant, els argonautes van
trobar repos. El drac van pmtar-lo cap al cel,
on va esdevenir la constel·lació de la Serp.
Fos com fos, un cop va tenir les pomes
d'or, Heracles va anar a dur-les fidelment a
Euristeu. El rei, pero, quan les va tenir, no
va saber que fer-ne i les va tomar a l'heroi,
que les dona a Atena. La deessa les va re-
tomar al jardí de les Hesperides, ja que la
llei divina prohibía que aquests fruits esti-
guessin en cap lloc que no fos el jardí dels
déus.
III. Les expedicions d'Heracles. Segons
l'ordre que generalment segueixen els mi-
tografs, la primera de les grans expedicions
d'Heracles va ser la que el va conduir da-
vant de Troia. Les causes d'aquesta guerra
són les següents: en tornar del país de les
amazones (v. p. 247), Heracles va an"ibar a
tena troiana. En aquell temps, la ciutat sen-
cera estava de dol, afligida pels efectes de la
calera d' Apol-lo i Posidó. De fet, aquestes
dues divinitats havien constru"it unes forti-
ficaci?ns al voltant de la ciutat amb l' aju-
da d'Eac. Pero Laomedont, el rei del país,
va refusar de pagar-li el salari convingut
(v. Apoz.to). Per castigar el rei perla seva
perfidia, ApoJ.lo havia enviat una pesta que
assolava la ciutat, i Posidó, un monstre marí
que devorava els habitants. Un oracle havia
revelat que es podien aturar les calamitats si
oferien Hesíone, la filla del rei, al monstre
perque la devorés. En el precís moment que
Hesíone estava encadenada en una roca, a
punt de morir, Heracles va arribar a Troia.
De seguida va oferir-se a Laomedont per
salvar-li la filla a canvi de les eugues que,
en altre temps, Zeus li havia regalat com
Presa de Cos. - !l., XIV, 250 s.; XV, 18 s.;
ef. I, 590 s., i ese. a II, 677, i XIV, 255; AroL·L.,
Bibl., II, 7, 1; PíNo., Pít., X, 2 s.; Ov., Met., VII
363 s.; Tz., Chil., II, 445; PLUT., Q. gr., 58, p.
304 e s.; ese. a TEóCR., VII, 5.
251
a compensació per Ganimedes (v. aquest
nom). El rei les hi va prometre, i Heracles
va matar el monstre. Pero, a l'hora d'ob-
tenir la recompensa, el rei la hi va refusar.
Heracles va marxar de Troia, pero va ame-
nac;ar-los de tornar un dia i prendre la ciutat
(v. Hesíone).
L'ocasió d'executar la seva amenac;a no
va arribar fins uns quants anys més tard, un
cop acomplerts els dotze treballs i després,
també, d'haver fet de servent a casa d'Óm-
fale. Quan va ser lliure, Heracles va reunir
un exercit de voluntaris i va fer vela cap a
Troia amb una flota de divuit naus de cin-
quanta remers cadascuna. Va arribar al port
d'Ílion i va confiar la vigilancia de les naus
a Ecles. Heracles, acompanyat dels seus
homes, va atacar la ciutat. Pero Laomedont
va sortir contra la flota i va matar Ecles. He-
racles i el seu exercit van anar en socors de
la petita guarnició que havien deixat amb
les naus, i Laomedont es va veure obligat a
retirar-se. En aquell moment va comenc;ar
un setge que no va durar gaire. Aviat Tela-
mó, un dels companys més fidels d'Hera-
cles, va franquejar el mur i va penetrar a la
ciutat. Heracles va ser el segon a entrar-hi,
i aquest fet el va imtar perque s'havia vist
superat en valor per Telamó. Estava dispo-
sat a matar-lo, pero justen aquell moment
Telamó es va ajupir per agafar unes pedres
amb la ma. Intrigat, Heracles li va demanar
que feia, i Telamó va respondre que alc;ava
un altar a Heracles Vencedor. Heracles li ho
va agrair i, naturalment, li va respectar la
vida. Ben aviat van prendre la ciutat. Amb
les seves fletxes, Heracles va matar Lao-
medont i tots els seus fills, tret de Podarces
(aquell que va regnar, més endavant, amb el
nom de Príam), va donar lama d'Hesíone
a Telamó i va permetre que la jove esco-
llís, entre els presoners, aquell que preferís.
La noia va escollir el seu germa Podarces.
Com que Heracles li havia posat com a
condició que abans de rescatar-lo havia de
ser esclau, Hesíone es va treure el vel i l'hi
va donar com a rescat de l' infant. Aquest
acte li va valer el seu nou nom, Príam (que
recorda l'arrel del mot grec que significa
«comprar»). Sobre els amors d'Heracles i
Auge a Troia, v. Auge.
Durant el camí de tomada, noves aven-
tures esperaven Heracles. Per instigació
d'Hera, Hipnos, el déu del son, va sotmetre
Zeus a un son profund. Hera va aprofitar-ho
Guerra contraAugias. -PíND., Ol., X, 26 s.;
i ese. al v. 40; ese. a !l., XI, 700 (eitant CAL·L.,
fr. 33), i 709; D. S., IV, 33, 1; PAus., V, 1, 9 s.;
per suscitar una tempesta que va llanc;ar la
nau d'Heracles a la costa de Cos. Els habi-
tants de l'illa van creure que els atacaven
els pirates i van provar d' allunyar-los a cops
de roe. Pero els projectils no van impedir a
Heracles i els seus companys desembarcar
i prendre la ciutat durant la nit. Van matar
Eurípil, el reí de l'illa, un dels fills de Posi-
dó i Astipalea. Després, Heracles es va unir
amb la seva filla, Calcíope, i li va donar un
fill, Tessal (v. aquest nom). Tanmateix, una
altra llegenda que no s' adiu gaire bé amb
aquesta explica que durant el combat Hera-
cles va rebre una ferida molt greu de Calco-
dont, que només va poder guarir gracies a
Zeus. V. Calcodont, 4.
El desembarcament a Cos encara ha re-
but una altra explicació: quan Heracles va
arribar a l'illa, havia perdut totes les naus,
tret de la seva, durant la tempesta. A Cos
va trobar el fill del rei Eurípil, Antagoras,
que guardava un ramat. Afamat, Heracles li
va demanar un marra. Pero Antagoras, en
lloc de donar-li'n un, el va desafiar a lluitar,
dient que el marra seria atorgat al vence-
dor. Durant la lluita, els illencs van creure
que Antagoras era atacat i van llanc;ar-se a
auxiliar-lo. Aleshores es van embrancar en
un aferrissat combat. Heracles es va veure
aclaparat per un gran nombre d' agressors i
va haver de fugir. Va trobar refugi a la ca-
bana d'una noia. I, perno ser descobert, va
disfressar-se amb els seus vestits.
De Cos, Heracles va ambar a Flegra, on va
participar en la lluita dels déus contra els ge-
gants (v. Alcioneu i més endavant, p. 255).
La guerra contra Augias. Quan Heracles
va tenir nets els estables, Augias es va negar
a donar-li el salari convingut (v. Augias i
més amunt, p. 246). A més, el va expulsar
del seu reialme, l'Elida. A fi de venjar-se'n,
Heracles va reunir un exercit de voluntaris
d' Arcadia i va marxar contra Elis. Pero
Augias va posar com a caps del seu exercit
els seus dos nebots, els Molionides, Eurit
i Cteat (v. Molionides). Aquests van ani-
quilar l'exercit d'Heracles i van ferir mor-
talment el seu germa Íficles. Els mitografs
expliquen aquesta desfeta d'Heracles com
a conseqüencia d'un dolor que l'heroi tenia
i que els Molionides van aprofitar covarda-
ment. Més endavant, quan es van celebrar
els tercers Jocs Ístmics, com que els habi-
tants d'Elis havien enviat els Molionides
com a representants a la festa, Heracles
2, l; 8, 3; VI, 20, 16; VIII, 14, 9; APOL·L., Bibl.,
II, 7, 2; ATEN., II, 58 a (eitant Ímc).

els va matar en una emboscada a Cleones.
Aleshores va preparar una segona expedició
contra Elis, va prendre la ciutat, va matar el
rei Augias i va posar en el seu lloc Fileu, el
fill d' Augias, que temps enrere havia testi-
moniat a favor seu (v. Augias).
Després d' aquesta expedició, Heracles
va fundar els Jocs Olímpics i va consagrar a
Olímpia el recinte sagrat, l' Altis, on dedica
un santuari a Pelops.
Hi havia algunes tradicions locals que
feien referencia a la «retirada» d'Heracles
davant dels Molionides. Per exemple, deien
que Heracles havia fugit d'una tirada fins a
Buprasion i, quan es va adonar que ningú
no el perseguia, va reprendre l' ale i va ajeu-
re's al costat d'una font. Va trobar l'aigua
de la font particularment agradable i li va
donar el nom de Bady (que vol dir «agrada-
ble» en el dialecte de l'Elida).
L'expedició contra Pilos. A Pilos, a Mes-
senia, hi regnava el rei Neleu. Neleu tenia
onze fills; el més gran era Periclimen, i el
més jove, Nestor. Heracles estava enfadat
amb Neleu perque s'~avia negat a purifi-
car-lo quan va matar Ifit (v. aquest nom).
Periclimen fins i tot havia ordenat que se
1' expulsés del país, mentre que Nestor, sol
entre els fills de Neleu, havia aconsellat en
va que es complagués l'heroi. Així dones,
Heracles, de nou, va decidir venjar-se'n.
S' explica, també, que durant la guerra
contra els mínies d'Orcomen (v. anterior-
ment, p. 242), Neleu havia lluitat contra
Heracles i els tebans, al costat del rei del
país del qual era gendre. O fins i tot es diu
que Neleu havia pretes robar a l'heroi una
part del ramat de Geríon. Fos el que fos,
després d'haver vern;ut Augias, Heracles
es va girar contra Neleu. L' episodi princi-
pal de la batalla és el combat entre Hera-
cles i Periclimen. Aquest heroi era fill del
«diví» Posidó, del qual havia rebut el do de
transformar-se en qualsevol animal segons
la seva voluntat. Tan aviat esdevenia una
serp comuna aliga, etc. Per atacar l'heroi,
va prendre l'aparern;a d'una abella i es va
posar sobre el jou dels seus cavalls. Pero
Atena vetllava per Heracles i avisa l'heroi
que el seu enemic es trobava molt a prop
Expedició contra Pilos. - ll., V, 392 s.; XI,
690; ese. a /l., II, 336; 396; XI, 692; HES., Es-
cut, 359 s.; PAUS., II, 18, 7; III, 26, 8; V, 3, l;
VI, 22, 5; 25, 2 s.; ese. a A. R., Arg., I, 156; Tz.,
Chil., II, 451; Ov., Met., XII, 549 s.; HIG., Fab.,
10; APOL·L., Bibl., II, 6, 2; 7, 3; PLUT., De sera
nwninis vindicta, 563 a; EuA, V. H., IV, 5; CL.
AL., Protr., II, 36, 2.
252
d'ell, que era l'abella que veia alfa davant.
Heracles el va matar amb una fletxa o, fins i
tot, va esclafar l'abella amb els dits.
Durant la mateixa batalla, Heracles va
ferir algunes divinitats: Hera al pit amb una
fletxa, Ares a la cuixa amb la llan9a. Segons
la versió que presenta Píndar, Posidó iApol-
lo també van participar en la lluita.
Pilos va caure poc després que morís Pe-
riclimen. Heracles va matar Neleu i tots els
seus fills tret de Nestor, ja sigui perque el va
pfanyer a causa de l' actitud benvolent que
havia tingut envers ell, ja sigui perque l'in-
fant era absent de Pilos (v. Nestor). Segons
una tradició conservada per Pausanias, He-
racles fins i tot li va confiar el reialme, pero
sota condició que el guardés en diposit fins
que arribessin els Heraclides a reclamar-
l'hi.
La guerra contra Esparta. A Esparta
regnaven Hipocoont i els seus vint fills, els
Hipocoontides, que havien arrabassat el
poder als hereus legítims, Tindareu i Icari
(v. Icari), ~els quals Hipocoont era el ger-
manastre. Es contra ells que Heracles va
emprendre l'expedició. Una de les raons
que al· legava era la de tomar el reialme a
Tindareu i Icari. Una altra era el desig de
venjar la mort d'Eó, besnebot d'Heracles i
fill de Licimni. Aquest infant passejava per
Esparta, i, en passar per davant del palau
d'Hipocoont, en va sortir un gos de presa
que el volia mossegar. Eó va agafar una
pedra i ferí el gos. Rapidament els Hipo-
coontides es van llan9ar sobre el nen i el
van matar a cops. S' explica també que els
Hipocoontides s'havien aliat amb Neleu
durant la guerra anterior.
Heracles va reunir el seu exercit a Ar-
cadia, i va demanar a Cefeu i als seus vint
fills que també l' ajudessin. Malgrat que
van vaciJ.lar una mica, van consentir a ad-
herir-s'hi (v. Cefeu, 1). En la batalla deci-
siva, ,Cefeu i els seus fills van morir, així
com !fieles (v. IJléS enrere, p. 251, la versió
segons la qual !fieles va morir a mans dels
Molionides durant la guerra contraAugias).
Pero Heracles va destrossar Hipocoont i els
seus fills i va tomar el reialme a Tindareu
(v. aquest nom). Durant la lluita, Heracles
Guerra contra Esparta. - EuR., Heracl.,
740 s.; PAus., II, 18, 7; III, 10, 6; 15, 3-6; 19,
7; 20, 5; VIII, 53, 9; D. S., IV, 33, 5 s.; APOL·L.,
Bibl., II, 7, 3; ese. a Il., II, 581; a EuR., Or., 457;
ef. fragm. d' ALcMA (Diels, Hermes, XXXI,
1896, p. 339 s.). Cf. M. DELCOURT, L'expédition
d'Héracles contre Sparte, Rev. B. Phi!., 1929,
p. 127-129.
253
va rebre una ferida a la ma i va ser guarit
per Asclepi al temple de Demeter Eleusina,
al mont Taíget. En recordan9a de la victo-
ria, va al9ar dos temples a Esparta, l'un en
honor d'Atena, i l'altre, en honor d'Hera,
a fi d'agrair-li que no l'hagués molestat en
aquesta guerra.
L'alian(:a amb Egimi. Mentre que totes
les expedicions precedents se situaven al
Peloponnes, les tres guerres que l'heroi em-
pren després de l'alian9a amb Egimi, «el rei
dels doris», ens porten a Tessalia, al nord de
la Grecia continental.
La primera va dirigir-se contra els !api-
tes, que obe'ien les ordres de Coró, el fill de
Ceneu (v. aquest nom). Els !apites amena-
9aven Egimi i el pressionaven tant que es va
veure obligat a fer ús de l' alian9a que havia
pactat amb Heracles. Egimi li va prometre,
en cas de victüria, un ter9 del seu regne. He-
racles no va tenir cap dificultat a desfer-se
dels !apites, pero va refusar la recompensa
promesa; només va demanar a Egimi que la
reservés per als Heraclides.
Després d' aquesta primera victüria, He-
racles va reprendre una vella baralla amb
un poble veí, els dríops, que vivien al
massís del Pamas. En efecte, quan Hera-
cles i Deianira van ser expulsats de Calidó
(v. més endavant, p. 256), van marxar amb
el sen fill, Hil·los. Mentre travessaven el
país dels dríops, Hil·los va tenir gana. Ales-
hores Heracles va veure Tiodamant, el rei
del país, que llaurava el camp amb un parell
de bous. Heracles li va demanar menjar per
al seu fill, pero Tiodamant li ho va refusar.
Aleshores Heracles va desenjovar un dels
bous, el va matar, el va trossejar i se'l van
menjar amb Deianira i Hil·los. Tanmateix,
Tiodamant va apressar-se cap a la ciutat,
va tornar amb una tropa, i va comen9ar el
combat. A l'inici, la lluita era desfavorable
a l'heroi, fins al punt que Deianira va haver
de prendre les armes i va rebre una ferida
al pit. Pero, al final, Heracles ven9 i mata
Tiodamant.
Més endavant, després de la lluita contra
els !apites, com que els dríops els havien
donat suport, Heracles ana contra ells. Com
a venjan9a, va matar el rei Laogoras (que
havia estat culpable de la profanació d'un
santuari d' Apol·lo per haver fet un banquet
Aliall(;a,amb Egimi. - PíNo., Pít., I, 63 s.; V,
69 s.; ef. Istm., fr. r, v. 3 s.; HERÓD. VIII, 3; ef.
73; D. S., IV, 37, 1 s.; EsTR., VIII, 6, 13, p. 372;
IX, p. 427; APOL·L., Bibl., II, 7, 7; SERVI, Com.
En., IV, 146; PAus., IV, 34, 9; ese. aESTACI, Teb.,
IV, 12, 2; a A. R.,Arg., I, 1212; 1218; Tz., Chil.,
al recinte sagrat) i es va emparar del seu re-
ialme. Els habitants van fugir en tres grups.
Els uns van anar a Eubea, on van fundar la
ciutat de Caristos, els altres van arribar a
Xipre, i el tercer grup, finalment, es va re-
fugiar a la vora d'Euristeu, el qual, a causa
de l'odi que sentía envers Heracles, els va
acollir i els va :eermetre fundar tres ciutats
al seu territori: Asine, Hermíone i Eiones.
La tercera expedició del mateix cicle
és la que porta Heracles a prendre la ciu-
tat d'Ormínion, al peu del mont Pelion. El
rei d' aquesta ciutat, Amíntor, havia prohibit
a l'heroi travessar el seu territori. Heracles
va preferir posseir-lo i va matar el rei. Dio-
dor ens dóna una altra raó: Heracles havia
demanat a Amíntor la ma de la seva filla,
Astidamia, malgrat que ja era casat amb
Deianira. El rei s'hi va negar, i aleshores
Heracles va prendre la ciutat, va endur-se
Astidamia i li va donar un fill, Ctesip.
IV. Les aventures secwzdaries. El tret
comú de les aventures classificades en
aquesta categoria és que no pertanyen a ci-
cles, com les precedents, ni tampoc van ser
imposades a l'heroi com els dotze grans tre-
balls. Es presenten com a episodis gairebé
independents que els poetes i els mitografs
han introdult, sovint de manera molt forca- 0
da, en el relat d' algun dels «treballs» o en
alguna expedició dirigida per Heracles.
1. Falos i els centaures. Les aventures
que transcorren a les terres de Folos s'atri-
bueixen generalment a l' episodi de la cace-
ra del senglar d'Erimant (v. més amunt, p.
245). Mentre Heracles empaitava !'animal,
va haver de travessar la regió de Foloe, on
vivia un centaure anomenat Folos, eponim
del país. Dionís li havia regalat una gerra de
vi segellada i li havia recomanat no tocar-la
fins que Heracles arribés i li demanés hospi-
talitat. Segons una altra versió, tots els cen-
taures eren propietaris de la ge1Ta i no po-
dien beure'n si no ho feien tots alhora. Fos
el que fos, quan Heracles es va presentar a
casa de Folos, aquest el va acollir hospita-
lariament; li va oferir tota mena de viandes,
que va fer coure per a l'hoste, mentre que
ell les menjava crues. Havent dinat, Hera-
cles va tenir set i demana vi. Folos es va
excusar i li va dir que no estava autoritzat a
utilitzar tot sol aquella gerra de vi. Heracles
II, 466; NoNN., a Westerm., p. 371.
Falos. - SóF., Tr., 1095 s.; ef. EuR., Heracl.,
363 s.; D. S., IV, 12, 1 s.; APoL·L., Bibl., III,
5, 4; Tz., Chil., II, 268 s.; TEóCR., VII, 149 s.;
SERVI, Com. En., VIII, 294; HIG., Fab., 30; ese.
a ESTACI, Aq., 238.

li va respondre que no havia de témer res, i
de seguida tots dos van comerwar a beure.
Pero l' olor del vi no va trigar a atraure els
centaures, els quals hi van acudir furiosos
amb brandons, roques i arbres sencers que
havien arrencat a la muntanya. Va comen-
ºªr el combat. Els primers c~ntaures que es
van llanºar a l' atac van ser Anquios i Agri.
Pero no van trigar gaire a caure abatuts per
les fletxes d'Heracles. Als altres, Heracles
els va empaitar tins al cap Malea. Ana, el
centaure Elat, ferit al colze per una fletxa,
es va refugiar a la vora de Quiró. La fletxa
va ferir també el mateix Quiró (v. Quiró).
La majoria dels centaures van trabar asil
a Eleusis. La seva mare, Nefele (el <<Nú-
vol» ), va acudir a auxiliar-los i va deixar
anar una enorme pluja.
Durant la lluita, Heracles va matar deu
centaures: Dafnis, Argeu, Amfíon, Hipoció,
Oreu, Ísoples, Melanquetes, Tereu, Dupont,
Prixos i Homad, a banda d' Anquios i Agri,
que havien mort en el primer enfrontament.
Polos també va morir, pero de manera acci-
dental. Mentre enterrava els seus congene-
res, va treure una fletxa d'una ferida, sor-
pres que un objecte tan petit pogués causar
tant de mal i, maldestrament, la va deixar
caure sobre el seu peu i es va ferir mortal-
ment. Heracles va tomar on era Polos i, en
trabar el seu amfitrió mort, es va descon-
solar. Aleshores, en honor seu, va preparar
uns funerals magnítics.
2. Eurició. Generalment, el combat contra
el centaure Eurició s'inclou a les aventures
a la cort d' Aug_ias. Quan el reí va desterrar
Heracles de l'Elida, l'heroi es va refugiar
a Ólenos, al regne de Dexamen. Malgrat
que Ólenos era una ciutat d' Acaia, n 'hi ha-
via una altra d'homonima a Etolia, i és per
aquesta raó que la llegenda tant se situa en
una ciutat com en l' altra.
Tot i que hi ha versions diferents, tates
coincideixen en un tret essencial: l'intent
del centaure de violar Hipolita o Mne-
símaca, noms atribu'its a la tilla de Dexa-
men. Canten que Dexamen havia casat la
seva tilla amb Aza, d' Arcadia. Eurició, que
havia estat convidat al banquet de na-
ces, havia provat de raptar la jove, pero He-
racles el va matar abans que pogués acom-
plir el seu proposit. Després va tornar la
tilla al seu espos.
Eurició. -APOL·L., Bibl., II, 5, 5; D. S., IV,
33, 1; PAus., VII, 18, 1; BAQ., fr. 44 (ap. ese.
a Od., XI, 295); HIG., Fab., 33; ese. a EsTACI,
Teb., V, 263; Ov., Ibis, 404.
Alcestis. - V. l'art. Alcestis; i Admet.
254
Una altra versió explica que el mateix
Heracles, anant cap al regne d' Augias, ha-
via sedu'it la jove i li havia promes que, a la
tomada, s'hi casaria. Durant l'absencia de
l'heroi, Eurició havia cortejat la noia, i De-
xamen, atemorit, no havia gosat negar-la-
hi. Quan es trobaven a punt de celebrar les
noces, Heracles va tornar, va matar el cen-
taure i es va casar amb la noia. En aquesta
versió, la jove s'anomena Deianira (v. De-
xamen i més endavant, p. 256, un episodi
analeg sobre Deianira i Nessos).
3. La resurrecció d'Alcestis. Aquesta
llegenda esta relacionada amb el pas d'He-
racles per Tessalia, quan, sota les ordres
d'Euristeu, es dirigía a buscar les eugues
del traci Diomedes. Almenys aquesta és
la tradició que segueix Eurípides a la tra-
gedia Alcestis. Tanmateix, Apol·lodor situa
aquest episodi en el marc de les aventures
d'Heracles i d'Ífit (v. Ífit i més endavant, p.
257). Pero és probable que la intervenció
d'Heracles en aquest mite sigui un desen-
volupament tarda. En el tema primitiu, no
és l'heroi qui forºa Tanatos (la Mort) a
retornar la presa (v. Alcestis), sinó que és
la mateixa Persefone que, commoguda per
l' abnegació de la noia, la torna a la vida es-
pontaniament.
4. Cicne. Apol ·lodor ens transmet el com-
bat d'Heracles contra Cicne i el seu pare,
Ares. Aquesta lluita es va esdevenir durant
el viatge de l'heroi al país de les Hesperides
(v. el relata l'article Cicne, 3).
5. Busiris. Les aventures d'Heracles amb
el rei d'Egipte Busiris també estan vincula-
des a la recerca de les pomes d' or. El rei, till
de Posidó, era tan cruel que sacriticava els
estrangers sobre l' altar dedicat al seu pare.
Tanmateix, va trabar la seva ti a mans d'He-
racles (v. Busiris).
6. Anteu. La llegenda d' Anteu presen-
ta estrets lligams amb la de Busiris. Igual
que aquella, constitueix un episodi del
viatge d' Heracles a Líbia a la recerca de
les pomes d' or. De vegades Anteu, com
Busiris, era considerat till de Posidó.
I, també com ell, matava els viatgers per
aferir les seves despulles al seu pare. Pero
Anteu era till de la Terra, i aixo li dona-
va una forºa considerable que Busiris no
tenia. Heracles el va matar en una lluita
(v. Anteu). Després d'haver-lo mort, es va
Cicne. - V. l' art. Cicne.
Busiris. - V. l'art. Busiris.
Anteu. - V. aquest nom, i afegir-hi, per a
l'episodi dels pigmeus, AMM. MARC., XXII, 12;
FILÓSTRAT, lmag., II, 22.
255
unir amb la seva dona, Ifínoe, i li va donar
un till, Palemon.
Un episodi inesperat és la venjanºa
dels pigmeus. Els pigmeus eren una raºa
d'homes molt petits que vivien als contins
d'Egipte i de Líbia, havien nascut de la Ter-
ra i, consegüentment, eren germans d' An-
teu. Els pigmeus van plorar molt la mort
del seu germa i van aprofitar que Heracles
dormía per provar de matar-lo. Pero Hera-
cles es va despertar i va comenºar a riure.
Va prendre els pigmeus amb una sola ma,
els va tancar dins la pell del lleó i els va
portar a Euristeu.
7. Ematió. Ematió era till d'Eos (l'Auro-
ra) i de Titonos, i, en conseqüencia, germa
de Memnon. Regnava a Arabia o a Etiopía.
Heracles va topar amb ell quan travessava
el Nil, anant cap al jardí de les Hesperides.
Ematió va atacar l'heroi, pero Heracles el
va vencer i el va matar. Una tradició explica
que Ematió va provar d'impedir que Hera-
cles s' emportés les pomes d' or. Pero el més
habitual és que se situ'i aquesta aventura en
el viatge de tornada, quan Heracles esta-
va a punt d'embarcar-se a la copa del Sol
(v. més amunt, p. 247) per dirigir-se, en di-
recció est, cap a la regió del Caucas. Des-
prés d'haver-lo matat, Heracles va donar el
seu regne a Mernnon.
Una tradició del tot abe1rnnt atribueix a
Ematió la paternitat de Romus, el futur fun-
dador de Roma.
8. L'alliberament de Prometeu. Quan
Heracles travessava el Caucas per dirigir-
se al jardí de les Hesperides (o bé, com es
considera més sovint, quan en tornava), va
matar amb una fletxa l' aliga que rosega-
va el fetge de Prometeu. Així es va com-
plir la voluntat de Zeus, que desitjava que
aquesta gesta engrandís la glüria de seu till
(v. Prometeu).
9. El combat contra Licaon. Licaon era
till d' Ares i de Pirene i, per tant, germa de
Diomedes el traci i de Cicne. Regnava so-
bre els crestoneus, un poble de Macedonia
situat a la ribera de l'Equedor. Aquest país
s' anomenava Europa i provenía del nom
d'Europs, l' avi de Pirene. Quan Heracles es
dirigia a buscar les pomes d' or, va travessar
Ematió. - FEREC., eitat per ese. a HEs., Teog.,
985; ef. HES., Teog., 984 s.;Aroa., Bibl., TI, 5, 11;
Tz., Chil., II, 369 s.; D. S., IV, 27, 3; ese. a Il., XI,
5; a EUR., Tr., 850; D. H., I, 77; PLUT., Rom., 2.
Prometeu. - V. aquest mt.
Licaon. -EuR., Ale., 499 s.; Etymol. Flor.,
eitat i restitui't per Hofer, a RoscHER, Lex., III,
p. 3341 s.
un bosc consagrat a Pirene; allí Licaon el
va interpel·lar i el va atacar. Pero l'heroi va
matar-lo.
10. El combat contra Alcioneu. Quan
Heracles tornava d'Eritea amb el ramat de
Geríon, va rebre l' atac del gegant Alcioneu,
que vivía al' istme de Corint. Alcioneu el va
atacar amb pedres, pero l'heroi el va abatre
amb la clava. Sobre l'istme es podien veu-
re les pedres enormes que testimoniaven
aquesta lluita.
Aquesta llegenda, que situa la lluita en el
pla «huma» de les aventures d'Heracles, té
una replica en la Gigantomaquia, on Alcio-
neu és un monstre diví que Heracles mata
amb l'ajuda d' Atena. L'episodi se situa
després de l' expedició contra Troia (v. més
enrere, p. 251, i Alcioneu).
11. La captura deis Cercops. Diuen que
era per ordre d'Ómfale, a qui aleshores
servia Heracles, que l 'heroi va capturar els
Cercops. Els dos bandits es dedicaven a as-
saltar i enganyar els viatgers de mil mane-
res. Al comenºament, aquest episodi es va
situar a Tessalia, pero en el moment en que
es va relacionar amb el «cicle d'Ómfale» va
ubicar-se detinitivament al' Asia Menor. La
comedia es va servir de temes com l'aven-
tura dels Cercops i d'altres gestes «popu-
lars» d'Heracles (v. Cercops).
12. Sileu. Comen l'episodi de la captura
dels Cercops, en el període en que Heracles
era esclau d' Ómfale va ser enviat a servir
a casa de Sileu, el vinyater que obliga-
va els viatgers a treballar les seves vinyes
(v. Sileu). Eurípides se serveix d'aquest
cante folkloric com a tema d'un drama sa-
tíric en que Heracles intervé amb la seva
golafreria habitual. ,
13. Licierses. Quan Heracles servia Om-
fale, va ser enviat a combatre contra Licier-
ses, el «segador male'it», un ge1ma del rei
Midas. La historia de Licierses (v. aquest
nom) és, com la de Sileu i la dels Cercops,
un cante folklüric que va servir de tema
a un drama satíric (de Sosíteu).
14. Llegendes diverses. Existien altres
histories en que també intervenía Heracles.
Per exemple, el trobem citat entre els argo-
nautes, per bé que la presencia de l'heroi
Ese. a PíND., Nem., IV, 43;
Alcioneu.
APOL·L., Bibl., I, 6, l; EsTR., VIII, 336; IX, 393;
v. també Alcioneu.
Cercops. - V. aquest nom.
Sileu. - V. aquest nom.
Licierses. - V. aquest nom.

entre ells no sembla que pertanyi a la lle-
genda primitiva del mi te. S 'explica que la
nau Argo, que tenia el do de la paraula, no
havia permes que l'heroi s'hi embarqués, te-
morosa de no poder aguantar el seu pes. Les
versions que l'inclouen entre els argonautes
coincideixen adir que l'heroi va abandonar
1' expedició abans d' arribar a Colquida (v. més
amunt, Argonautes i l' episodi d' Hilas). En
l'epoca en que la llegenda d'Heracles va
aconseguir la importancia preponderant
amb que es coneix avui en dia, sembla que
l'heroi devia participar en totes les histories
principals, sobretot si eren gestes merave-
lloses. Si la llegenda primitiva no compta-
va amb la intervenció d'Heracles, es feien
grans esforºos per modificar-la, de manera
que hi pogués figurar o, si més no, per ex-
plicar la causa per la qual no hi apareixia.
Per exemple, s'explicava que Hera-
cles havia mort els dos fills de Boreas per
venjar-se d' aquells que havien aconsellat
als argonautes d'abandonar-lo a la costa
de l' Ásia Menor (v. l'article Boreades).
Aquesta tradició, recent, tenia la intenció
d'unir dos cicles que en el seu origen eren
independents, el d'Heracles i els mites tes-
salis de Boreas.
Igualment, es creia que Heracles havia
estat l' enteITamorts d'Ícar a l'illa de Doli-
que. Coma recompensa, Dedal havia escul-
pit una estatua de l'heroi i l'havia consagrat
a Pisa d'Elida. D'aquesta manera es van
unir dos cicles, el de Dedal i el d'Heracles.
V. Els darrers anys de l'heroi, mort i apo-
teosi. Si deixem de banda les llegendes de
la infancia i, en certa manera, les del cicle
dels dotze treballs, cap altra de les tradici-
ons d'Heracles no presenta un conjunt tan
coherent com el dramatic relat dels esdeve-
niments que van portar l'heroi a l' apoteosi
final al mont Eta. L' organització d' aquestes
llegendes es deu als poetes tragics. I no és
per atzar que les Traquínies de Sofocles
siguin, per al final del mite d'Heracles, la
font més important i la més elaborada de
que disposem.
Darrers anys. - V. els art. Deianira; Aque-
lou; Eunom; Nessos; Ceix; ffit; sobre la lluita
amb Apol·lo, v. APOL·L., Bibl., II, 6, 2; PLUT.,
De sera numinis vindicta, 12; PAus., III, 21, 8;
VIII, 37, 1; X, 13, 7 s.; ese. a PíND., Ol., IX,
43; Crc., Nat., III, 16, 42; SERVI, Com. En., VIII,
300; HIG., Fab., 32; v. també els art. Omfale;
Eurit; Íole.
Mort i apoteosi. - SóF., Tr., 756 s.; 1191 s.;
D. S., IV, 38, 1 s.; Tz., Chil., II, 272 s.; Com.,
50; 51; Ov., Met., IX, 136 s.; Her., IX; HIG.,
256
El «fil conductor» del drama és l'amor
de Deianira. Aquest amor serveix per rela-
cionar aventures tan diverses com la lluita
contra Nessos, la mort d'Ífit, !'esclavitud al
palau d'Ómfale i, finalment, la catastrofe i
la mort de l'heroi.
Les noces amb Deianira es van acordar
als Inferns, durant l' encontre entre Hera-
cles i Meleagre (v. més amunt, p. 249). Tan-
mateix, no li va ser facil obtenir la seva ma
perque va haver de conquistar la donzella al
déu-riu Aqueloos (v. Aqueloos) en una afer-
rissada lluita. Durant algun temps, Heracles
va viure amb Deianira a Calidó, a casa del
seu sogre Eneu. Pero aviat, perseguit per
la fatalitat, Heracles va matar involuntaria-
ment Eunom, el fill d' Arquíteles, un parent
d'Eneu, que li feia de patge (v. Eunom). Per
bé que Arquíteles va perdonar l 'heroi, He-
racles no va voler estar més temps a Calidó
i va exiliar-se amb la seva dona i el seu fill
Hil·los. Durant aquest viatge, l'heroi va ha-
ver de lluitar, per tercera vegada, contra el
centaure Nessos.
Nessos vivía a la riba del riu Evenos, on
feia de barquer. Quan Heracles i Deiani-
ra hi van anibar, Nessos primer va portar
Heracles, i va tornar a l' altra riba a buscar
Deianira. Pero, durant el trajecte, va inten-
tar violar-la, i Heracles, amb una fletxa, va
travessar el cor del centaure tan bon punt
posava el peu sobre la ribera. Al moment de
morir, Nessos va cridar Deianira i li va dir
que, si mai Heracles la deixava d'estimar,
ella podria revifar el seu amor amb un filtre
que elaboraria amb la sang que se li escola-
va de la ferida. Deianira, credula, va reco-
llir la sang de Nessos i la va guardar. Les
tradicions divergeixen sobre la composició
d' aquest suposat filtre amorós: tan aviat es
considera que la sang és exclusivament del
centaure, com que és una baITeja d' aquesta
sang ambla que s'havia escolat de les feri-
des de l'Hidra de Lema, o fins i tot es diu
que Deianira havia d'afegir-hi el semen que
Nessos havia escampat quan la provava de
violar.
Fab., 36; LLUCIA, Hermotim, 7; SEN., H. 0.,
485 s.; 1483 s.; SERVI, Com. En., VIII, 300;
APOL·L., Bibl., II, 7, 7; NüNN., ap. Westennann,
App. Narr., XXVIII, 8. Cf. M. P. NrLSSON, Der
Flammentod des Herakles auf den Oite, A. R.
W, 1922, p. 310-316.
Matrimoni amb Hebe. Od., XI, 602; HES.,
Teog., 950 s.; PíNo., Nem., I, 104 s.; X, 30 s.;
Ístm., IV, 100; EuR., Heracl., 915 s.; Tz., Com.,
1349; 1350; Ov., Met., IX, 400 s.
Els seusfills. -APOL·L., Bibl., II, 7, 8.
257
Un segon episodi del viatge és la trabada
amb Tiodamant i el combat contra els dríops
(v. més amunt, p. 253). Pero Heracles, De-
ianira i Hil ·los van acabar arribant al casal
de Ceix (v. aquest nom), que els va acollir
amb malta hospitalitat. És per aquesta raó
que Heracles va emprendre i va dirigir mol-
tes expedicions pera Ceix (v. més amunt, p.
253 i següents).
És en aquest moment que té lloc la mort
d'Ífit (v. aquest nom), el fill d'Eurit. Des-
prés d'aquesta mort, Heracles va tornar a
tenir un atac de follia. Aleshores es va di-
rigir a Delfos i va demanar a la Pítia com
podría «purificar-se». Pero la Pítia no li va
respondre. Heracles, enrabiat, va amenaºar
de saquejar el santuari i va prendre el trí-
pode profetic ambla intenció d'establir un
oracle que li pertanyés en un altre indret.
Apol ·lo va apareixer per ajudar la profetes-
sa, i va comenºar una lluita entre l'heroi i el
seu germa diví. A fi de separar-los, Zeus els
va llanºar un llamp. Heracles va abandonar
la temptativa, i la Pítia va acabar per reve-
lar-Ji l' oracle desitjat: per purificar-se, He-
racles havi a de vendre' s com a esclau i ser-
vir un amo durant tres anys (comparen, més
amunt, p. 243, les condicions sota les quals
ja s'havia sotmes a Euristeu). Després havia
de donar els diners de la seva venda a Eurit,
el pare d'Ífit, en qualitat de «preu de sang».
Heracles s' hi va sotmetre, i la reina de Lí-
dia, Ómfale, el va comprar per tres talents.
Tanmateix, Eurit va refusar els diners.
Durant l'estada al casal d'Ómfale, Hera-
cles va acomplir diferents gestes: la captu-
ra deis Cercops, els combats contra Sileu i
Licierses (v. més amunt, p. 255). Els autors
s' estenen detalladament sobre els amors
entre l'heroi i la reina. Els agrada presen-
tar Heracles vestit amb robes llargues de
dona seguint la moda lídia i, al seu torn, la
reina amb els tributs de l'heroi: la clava i
la pell de lleó. Heracles, assegut als peus
d' Omfale, apreni a a filar. Aquest és el tema
folkloric de l' intercanvi de vestits que tant
els moralistes com els filosofs han utilitzat
extensament coma «exemple».
És durant !'estada al palau d'Ómfale que
els mitografs situen la cacera del senglar de
Calidó (v. Meleagre) i les gestes de Teseu
contra els vandals que infestaven l'istme
de Corint. D'aquesta manera s'explicava
l'absencia d'Heracles en aquests esdeveni-
ments (v. més amunt, p. 256).
Segons Apol·lodor, després que hagues-
sin transcoITegut els tres anys prescrits per
l'oracle, un cop alliberat de !'esclavitud,
Heracles va emprendre la gran expedició
cap a Troia (v. més amunt, p. 250). Altres
autors situen aquesta expedició dins dels
dotze treballs, després d'haver lluitat contra
les amazones i haver aconseguit el cinturó
d'Hipolita.
De manera més general, s 'atribueix al
mateix període la guerra contra Eurit i la
presa d'Ecalia. Sobre les causes d'aques-
ta gueITa, v. Eurit, 2. Heracles, quan va
prendre la ciutat d'Ecalia (i abans del seu
casament amb Ómfale), va demanar lama
d'Íole, la filla d'Eurit, i en va fer la seva
concubina. Tanmateix, Deianira, que vivia
a casa de Ceix, va assabentar-se per Licas,
un company d'Heracles, que con-ia el perill
de ser oblidada per culpa d'Íole. Aleshores
va recordar el «filtre amorós» de Nessos
i va decidir utilitzar-lo.
Després de la victoria sobre Eurit, He-
racles va valer consagrar un altar a Zeus
com a agrai'ment i, amb motiu d' aquesta
cerimonia, va enviar Licas a Traquis perque
demanés a Deianira un vestit nou. Deianira
va amarar la túnica amb la sang de Nessos i
la va lliurar a Licas.
Heracles, sense vacil-lar, va posar-se la
túnica i es va disposar a aferir el sacrifici a
Zeus. Pero, a mesura que la túnica s' escalfa-
va amb el contacte del cos, el verí que l' im-
pregnava va desenvolupar la seva forºa i li
ataca la pell. Rapidament el dolor va envair
Heracles, que, alienat, va agafar Licas per un
peu i el va llanºar a la mar al mateix temps
que provava de treure's el vestit malei't. Pero
el teixit se li enganxava al cos, i la cam se li
arrencava a trossos. En aquest estat el van
portar a Traquis amb vaixell. Quan Deianira
va adonar-se d' allo que havi a provocat, es va
suicidar. Aleshores Heracles va prendre les
dan·eres disposicions. Va confiar a Íole, la
concubina, Hil·los i li va demanar que s'hi
casés quan en tingués l' edat. Després va pu-
jar el mont Eta, prop de Traquis, i al cim va
construir una pira i s'hi va estirar. Quan van
ser enllestits els preparatius, va ordenar als
seus servents que calessin foc a la pira. Pero
cap d' ells no gosava obeir. Tan sols Filoc-
tetes (o potser el seu pare Peant), resignat,
va obeir-lo. Com a recompensa, Heracles
li va regalar el seu are i les seves fletxes
(v. Filoctetes). Mentre la pira cremava, va
ressonar un tro, i, sobre un núvol, Heracles
va ser portat al cel.
Diuen que, abans de morir, Heracles ha-
via fet prometre a Filoctetes que només ell
seria testimoni de la seva mort i que no re-
velaría a ningú l' indret de la pira. Més tard,
quan Filoctetes va ser interrogat, no va dir
res, pero es va dirigir a l' emplaºament de
la pira i va picar amb el peu a teITa amb
un gest prou significatiu. D' aquesta manera
 258 259 HERACLIDES

esquivava la prohibició d'Heracles. Amb
tot, més tard va rebre com a castig una cruel
ferida al mateix peu (v. la seva llegenda).
Hi havia una variant sobre els darrers
moments d'Heracles que diu que no va mo-
rir sobre una pira encesa voluntariament,
sinó que, torturat perla túnica impregnada
de la sang de Nessos, va ser ences pel sol i
es va precipitar a un rierol de Traquis a fi
Cl'.l
o
¡::::
de provar d'apagar el foc que el devorava.
Q)
Així morí ofegat. Arran d'aquest incident,
6 les aigües van escalfar-se i van continuar
calentes, i aquest seria l' origen de les Ter-
mopiles, un indret situat entre Tessalia i
Focida on hi havia (i encara hi ha) una font
d' aigua calenta.
ció i temorosos de l' odi d'Euristeu, es van
refugiar a la cort del rei de Traquis, Ceix,
que sempre s'havia mostrat benvolent amb
Heracles. Pero Euristeu va exigir a Ceix
que els expulsés de Traquis. Ceix, per por
d'Euristeu, va expulsar-los amb l'excusa
que no era prou poderós per protegir-los al
seu casal. Aleshores van anar cap a Atenes,
on Teseu (segons altres, els seus fills) va ac-
ceptar protegir-los de l' amena9a d' Euristeu.
Euristeu va declarar la guerra als atenesos,
i, durant la batalla, van caure els seus cinc
fills: Alexandre, Ifimedont, Euribi, Mentor
i Perimedes. Euristeu va escapar-se, pero
Hil·los (o Iolau, v. aquest nom) el va perse-
guir i el va acabar matant als voltants de les

o.,
·~ - - -
ª
-~
g E
- - - ,§ - - - - - - - - - - - - - - - <i3
Cl'.l
Q)
En les dues versions de la mort d'He-
racles intervé el foc: és gracies a aquest
Roques Escironies (v. també Alcmena). Els
Heraclides i els seus aliats atenesos tenien

º ~ ~ ·v
Q
element que Heracles es despulla dels ele-
ments mortals que havia heretat de la seva
mare mortal, Alcmena. D'aquesta mateixa
la victoria assegurada perque havien sacri-
ficat una de les filles d'Heracles, Macaria.
Un oracle havia revelat que Atenes sortiria
o manera Tetis va provar de purificar Aquil- guanyadora de la batalla si sacrificaven una
t;
E les: el va exposar a la calor d'una foguera jove noble, i Macaria, voluntariament, es va
.~
b :i per tomar-lo immortal. aferir per morir.
-ro
.....:¡ ¡::::
oo., Un cop entre els déus, Heracles es va re- Un cop Euristeu va ser abatut, els He-
Cl'.l

Z- g_·;::w::¡
[/J ;::!
;:::
conciliar amb Hera, la qual, després d'una raclides van voler tornar al Peloponnes,
Cl'.l
Q) cerimonia amb que se simulava el naixe- el país d'origen del seu pare, al qual havia
ü o
¡:::: 2 = ment de l'heroi del pit de la deessa, va es- volgut sempre tomar en va (v. Heracles).
o ro
-ro
¡:¡... u devenir la seva mare immortal. Va casar-se Sota el comandament d'Hil·los, van pren-
-~ ºbb
o¡:¡...
;::!
ro 'º amb Hebe, la deessa de la joventut, i, des dre totes les ciutats del Peloponnes como-
a:i
;::!
c:a
<!.) d'aquell moment, com a merit perla glü- dament i van establir-se al país. Pero, un
g" =
<!.)
ria aconseguida en els treballs, el valor i any més tard, una pesta va abatre la regió,
Q) .g <!'. bIJ
ro els patiments soferts, va esdevenir un dels i l' oracle va revelar que la calera celeste
au ro
º§ =
ro '"5
Q) ><
ro ¡.::l immortals. l'havia provocat perque els Heraclides ha-
> <!'.
<!'= La llegenda atribueix a Heracles setanta vien tomat abans del temps fixat pel Destí.
w::¡
~
ro z .
fills, gairebé tots nois (v. la taula 17, p. 240). Obedients, els Heraclides van abandonar
Q)

~:9 =
o
Q) a z el Peloponnes i van tomar a l' Atica, a la
.....:¡ Q) Cl'.l
Q) Cl'.l HERACLIDES ('HpaKA.a8cxí). Els He-
'"Ü

-~
= ~ raclides són, en l'accepció més amplia del plana de Marató, amb l' esperan9a de tomar
Cl'.l
..9 ~
-~;::!
;e;
u terme, no només els fills d'Heracles, sinó cap al sud. A fi d'estar a cobert de la calera
,.:... w::¡
també tots els seus descendents, fins a la celeste, Hil·los, en nom seu, va dirigir-se a
:i generació més llunyana. A l' epoca hel- Delfos per consultar l' oracle. La Pítia li va
lenística, moltes famfües reials pretenien respondre que podrien complir el seu desig
encara pertanyer als «Heraclides» i feien «després de la tercera collita». En aquell
;::!-
Q) remuntar la seva ra9a fins a l'heroi. En el moment, Hil·los era casat amb Íole, la con-
'"Ü
oQ) món del mite s'utilitza el terme Heraclides cubina del seu pare (v. Heracles). Tot just
o més particularment per anomenar els des- abans de morir, Heracles li havia demanat a
cendents directes d'Heracles i Deianira, els ell que en tingués cura. Així dones, ell era,
u
que van colonitzar el Peloponnes. de tots els germans, el veritable hereu de la
ro tradició paterna; també era qui havia viscut
a Immediatament després de l' apoteosi
més temps amb Heracles i qui, en va, havia
~~ d'Heracles, els seus fills, mancats de protec-
~

Heraclides: APOL·L., Bibl., II, 8, 1 s.; ese. a AR.,
¡:::: Cav., 1151; EuR., Heraclides, passirn; ese. a PL.,
Q)
Híp. maj., 293 a; Isórn., Paneg., 15 s.; A. L., T1:,
~------~------~----!
33; PAus., I, 32, 6; D. S., IV, 57, 6; EsTR., VIII, 6,
19, p. 377; ese. a PíND., Pít., IX, 137, i PíND., ibid.
Cf. G. VITALIS, Die Entwickelung der Sage van
der Rückkehr der Herakliden, Greisswald, 1930.
El retorn. - HERÓD., VI, 52; VII, 204; VIII,
131; IX, 36; PAUS., II, 6, 7; 7, 6; 18, 7; 19, 1; III,
1, 5 s.; 2, l; 7, l; 15, 10; IV, 3, 3 a 5; 5, l; VIII,
5, 6; 29, 5; X, 38, 10; ese. a PíND., Pít., I, 121
a; V, 101; E. B., s. v. l'.uµavE<;; EsTR., IX, 4, 10,
p. 427; D. S., IV, 58, 3; Eusrn1, Prep. Ev., V, 20;
Pout, I, 7.

rebut l'educació d'ell. Per tates aquestes
raons, els Heraclides el consideraven el seu
cap i li van encarregar que els portés a la
«terra promesa».
Hil ·los, al capdavant dels seus germans,
va entrar per l'istme d~ Corint, pero alfa va
topar amb l'exercit d'Equem, el rei de Te-
gea, que el va desafiar a un combat singular.
En aquest combat, Hil·los hi va perdre la
vida (v. Equem).
El seu nét, Aristomac, va tomar de nou a
interrogar l' oracle, que li va respondre «els
déus et donaran la victoria si tu ataques
pels estrets» o bé «pel camí estret», ja que
l' oracle era ambigu. Aristomac va creure
entendre que s'havia d'atacar per l'istme,
«el camí estret», i el van matar. Altre cop
els Heraclides van ser vens;uts.
Quan els fills d' Aristomac van ser grans,
el primogenit, Temen, va anar a consultar
l' oracle i de nou li va fer la mateixa pre-
gunta. L' oracle es va limitar a repetir-li les
dues respostes anteriors. Davant d' aquestes
respostes, Temen li va fer observar que tant
el seu pare com el seu avi havien seguit el
consell del déu i que aquests consells els
havien portat a la perdició. Aleshores el déu
va respondre que no era culpa seva, sinó
dels seus antecessors, per no haver sabut
interpretar els oracles. I va afegir que per
l' expressió «tercera collita» calia entendre
«tercera generació» i per «camí estret»
s'havia d'entendre la mar i els «estrets»
entre la costa de la Grecia continental i la
del Peloponnes. La interpretació de l'oracle
va satisfer Temen. El cert era que amb els
seus germans formaven la tercera genera-
ció després d'Hil-los (v. la taula 18, p. 258).
A fi d'obeir la segona resposta de l'oracle,
va haver de construir una flota a la costa
de Locrida, en una ciutat que des d' aquell
moment va rebre el nom de Naupacte (dos
mots grecs que signifiquen: «construir una
nau» ). Mentre era alfa amb el seu exercit, el
més jove dels germans, Aristodem, va morir
a causa d'un llamp (v. Aristodem), i va dei-
xar dos fills bessons, Eurístenes i Procles.
Poc temps després, una maledicció va
caure sobre l' exercit i la flota. Aquesta en
va ser la causa: un bon dia van veure un en-
deví, anomenat Carnos, que s'apropava al
camp. Camas es dirigia als Heraclides amb
bones intencions, pero ells van creure que
era un bruixot enviat pels seus enemics (els
peloponnesis) per portar-los mala sort. Un
dels Heraclides, Hípotes, fill de Filant i nét
d' Antíoc (v. Hípotes i la taula 32, p. 433),
el va travessar amb una javelina. Alesho-
res es va aixecar una gran tempesta que va
dispersar i va fer estavellar la flota, alhora
260
que la fam es va abatre sobre l'exercit, que
va fugir a la desbandada. Un cop més, Te-
men va recórrer a l' oracle. I l' oracle li va
revelar que aquestes calamitats eren fruit
de la colera divina, un castig per la mort
de l'endeví, la venjans;a de la seva anima.
El déu va afegir que l'assassí hauria de ser
exiliat durant un període de deu anys i que
els Heraclides haurien de prendre com a
guia en l' expedició un ésser amb tres ulls.
Temen va obeir. Van desterrar Hípotes
(v. Aletes). Després, un ésser amb tres ulls
es va presentar als Heraclides, un borní
muntat a cavall. Era Óxil, el rei de l'Elida,
que havia estat expulsat durant un any de
la seva ciutat per un homicidi involuntari.
Óxil va acceptar de fer-los de guia i, coma
recompensa, només va demanar que li fos
resti-tui"t el regne de l'Elida. Aviat els Hera-
clides van vencer els peloponnesis, i durant
la batalla van matar el seu rei, Tisamen, el
fill d'Orestes. A la lluita van caure també
dos fills d'Egimi, Pamfil i Dimant, que eren
aliats dels Heraclides (v. Egimi i Hil·los).
Per agrair als déus la victoria, els Heracli-
des van als;ar un altar a Zeus Paternal. Des-
prés van repartir-se el Peloponnes. Amb re-
lació al repartiment, v. Cresfontes.
Diuen que, de les províncies del Pelo-
ponnes, només se'n van repartir tres: Argos,
Messenia i Laconia. L'Elida van reservar-la
pera Óxil, com s'havia convingut. La regió
d' Arcadia, els Heraclides la van respectar.
Un oracle els havia ordenat que durant la
conquesta respectessin «aquell amb qui
compartirien un apat». Dones bé, quan
els Heraclides es van apropar a les fron-
teres d' Arcadia, Cípsel, el rei del país, els
va enviar uns ambaixadors amb presents.
I va succeir que aquests ambaixadors van
trobar-se amb els soldats de Cresfontes que
sopaven amb els queviures que havien com-
prat als camperols de les rodalies. Van con-
vidar els habitants d' Arcadia a compaitir
l' apat. Pero, en el transcurs del sopar, va es-
clatar una baralla. Els arcadis van mostrar-
se contrai·is a discutir amb els seus hostes,
i els Heraclides van recordai· l' oracle. Així
dones, van dirimir la qüestió amb un pacte
amb els arcadis pel qual es comprometien a
respectar el país.
Una variant d'aquesta llegenda explica
que els Heraclides van apropiar-se les co-
llites de la zona fronterera d' Arcadia. Quan
els enviats de Cípsel van presentar-se da-
vant seu, els Heraclides van refusar els re-
gals perque l' oracle els havia prohibit de fer
cap alians;a en el decurs de 1'expedició. Pero
Cípsel els va fer veure que ells ja tenien un
regal, les collites que havien robat, i, conse-
261
güentment, l'alians;aja s'havia segellat, els
agradés o no. Els Heraclides van donar la
raó a Cípsel i van allunyar-se d' Arcadia.
Finalment, també s'explica que Cípsel,
a fi d'evitar que prenguessin el seu regne,
simplement havia donat la ma de la seva fi-
lla a Cresfontes (v. Merope).
HERCINNA ('EpKÚvva). Nimfa d'una
font de Lebadia, a Beocia. S' explicava que
havia estat la companya de Persefone abans
del seu segrest. Un diajugaven pels voltants
de la ciutat quan l' oca que tenien els va fugir
i va anar a amagar-se dins una cova, sota una
pedra. Persefone la va perseguir i, en inten-
tai· agafar-la, va moure la pedra. Aleshores
una font va brollai· de la terra: la font d'Her-
cinna, on havien de banyar-se els devots que
volien consultar l' oracle de Trofoni, situat a
les rodalies.
*HERCULES. El nom d'Hercules
-forma llatinitzada del nom Heracles,
potser formada per intermediació de la
llengua etrusca- va lligat a un conjunt
de llegendes romanes, principalment eti-
ofogiques i topografiques, integrades en
l' esquema general del «retom dels dominis
de Geríon» (v. Heracles). Aquestes llegen-
des no són gens coherents. L' episodi més
conegut és la lluita entre Hercules i Cacus
(v. aquest nom) i respon a una versió divul-
gada a l' epoca d' August. De to tes maneres,
és versemblant que sigui un episodi imagi-
nat sobre models bel· lenics, pero introdui"t en
una epoca relativament tardana. La primera
forma de la llegenda només devia presentar
l'heroi coma hoste del rei dels barbars Fau-
ne, que el va acollir. Faune tenia el costum
de sacrificar als déus tots els estrangers que
es presentaven al seu reialme. Pero, quan
va voler posar lama al damunt d'Hercules,
l' heroi el va matar. Després va continuar el
seu camí cap a la Magna Grecia.
Segons la tradició ordinaria, Evandre va
tractar Hercules amb benevolencia. Seguint
el consell de la seva mare Carmenta, que li
va confessar la vertadera condició del seu
hoste, li va consagrar un altai· a l' emboca-
dura de la vall del Circ Maxim, entre el Pa-
Hercinna: PAus., IX, 39, 2 s.; Lrvr, XLV, 27;
HESIQUI, s. v. 'EpKuvfa; Tz., Com., 153.
Hercules: DE:RcrL, ap. Fr. Hist. G1: (Müller),
IV, p. 387, 6; Lrvr, I, 7; D. H., I, 39-40; D. S.,
IV, 21, 1-4; 22, 2; EsTR., V, 3, 3; 4, 6; VrRG., En.,
VIII, 193 s.; i SERVI, ad loe.; PRoP., I, 11, 2; III,
18, 4; IV, 9, l s.; Ov., Fast., I, 543 s.; Sru IT., XII,
118. V. J. G. WrNTER, The Myth of Hercules at
Rome, Univ. of Mich. Stud., IV (1910), p. 171 s.;
latí i l' Aventí. Aquest personatge d'Evan-
dre (v. aquest nom) no era res més que una
«hel·lenització» de Faune.
La llegenda d'Hercules també esta lli-
gada al mite de Bona Dea (v. aquest nom).
Properci explica com l'heroi, torbat pel
combat amb Cacus, havia demanat de beure
a Bona Dea (o Fauna), que practicava cultes
secrets dedicats als déus en terres properes.
La dona va prohibir a Heracles atansai·-se a
la font sagrada, ja que al ritu només hi ac-
cedien les dones. L'heroi, irritat, va prohibir
al seu tom l' entrada de les dones al seu san-
tuari (v. també l'article Recaran).
També s' atribueixen a Heracles grans
construccions, especialment un die i una
via d'uns vuit estadis de llargaria que sepa-
rava el mai· del llac Lucrí, a la Campania.
HERMAFRODIT ('Epµacppó8rroc;). Ge-
neralment es dóna el nom d'Hermafrodit als
éssers de doble natura, tant masculina com
femenina. Més concretament, els mitografs
anomenen així un fill d' Afrodita i d'Her-
mes, i n' expliquen la llegenda següent:
Hermafrodit, el nom del qual recordava tant
el nom del seu pare com el de la seva mare,
va ser educat per les nimfes dels hoscos
d'Ida, a Frígia. Dotat d'una gran bellesa, a
l' edat de quinze anys v~ comens;ar a trescar
món i va viatjar per l' Asia Menor. Un dia
que es trobava a Caria, va arribar a la vora
d'un llac d'una bellesa extraordinaria. La
nimfa del llac, Salmasis, s'enamora d'Her-
mafrodit a l'instant i se li va declarar, pero
ell la va rebutjar. La nimfa va semblai· resig-
nar-se, pero es va amagar, mentre el jove,
sedui"t per l' aigua límpida, es des ves tia i es
capbussava al llac. Quan el va veure al seu
domini i exposat a la seva merce, Salmasis
el va anar a trobar i s'hi afeITa. Hermafrodit
va intentar desfer-se'n, pero no ho aconse-
guí. I ella va pregar als déus que fessin que
aquells dos cossos no se separessin mai.
Els déus la van escoltar i els van unir en
un nou ésser dotat de doble natura. Pero,
per la seva banda, Hermafrodit va obte-
nir del cel que tot aquell qui es banyés a
l' aigua del llac Salmasis perdés la seva vi-
i sobretot J. BAYET, Les Origines de l'Hercule
romain, París, 1926; v. també Fr. SBORDONE,
Il ciclo italico di Eracle, Atlzen ., XIX ( 1941 ),
p. 72 s.; 149 s.
Hermafrodit: Ov., Met., IV, 285 s.; cf. MAR-
CIAL, Epigr., XIV, 174; EsTR., XIV, 2, 16; FEs-
Tus, s. v. Salmacis. V.G. LAFAYE, Les Métamor-
phoses d'Ovide et leurs modeles grecs, París,
1904.
HERMES
rilitat. A l'epoca d'Estrabó, encara es creia
que el llac tenia aquesta propietat.
Molt sovint, com a mínim als monuments
figurats, a Hermafrodit se'l representa entre
e] seguici de Dionís.
HERMES ('Epµfí~). Hermes és el fill
de Zeus i de Maia, la pleiade més jove. Va
néixer dins una caverna del mont Cil·lene,
al sud d' Arcadia. Maia el va concebre de
Zeus a plena nit, quan dormien els déus i
els homes. Hermes va venir al món el quart
dia del mes, dia que li va quedar dedicat.
Quan va néixer, el van embolicar amb cin-
tes, tal com es feia aleshores amb els nou-
nats, i e] van dipositar en un cistell que va
fer de bressol. Pero el mateix día de néixer
ja va demostrar una precocitat extraordi-
naria. A for9a de moure's, va aconseguir
deslligar-se i va marxar fins a Tessalia, on
el seu germa Apol·lo feia aleshores de pas-
tor i guardava els ramats d' Admet. Mentre
Apol-lo, entretingut pel seu amor cap al fill
de Magnes, Himeneu, deixava de banda les
seves obligacions de pastor, Hermes li va
prendre una part del ramat: dotze vaques,
cent vedells que encara no havien portat el
jou i un brau. Després, va lligar una branca
a la cua de tots els animals (segons altres,
els va cal9ar esclops) i els va conduir per
tot Grecia fins a una caverna de Pilos. No-
més hi havia un testimoni de l'acció, un vell
anomenat Batos (v. aquest nom), a qui va
intentar comprar el silenci. A Pilos, Hermes
va sacrificar dues de les besties robades i
en va fer dotze parts, una pera cadascun dels
dotze déus. Després, un cop va haver ama-
gat la resta del ramat, va fugir cap a la seva
cova del Cil-lene. Quan hi arriba, va trobar
una tortuga davant l' entrada. S' apodera de
l' animal, e] va buidar i sobre el buit de la
el osca de l' animal hi va tensar unes car-
des que havia fabricat amb els budells dels
bous que havia sacrificat. D'aquesta mane-
ra, va fabricar la primera lira.
Mentrestant, Apol ·lo buscava les seves
besties arreu. Finalment, va arribar a Pilos,
on Batos li va descobrir l' amagatall. Tam-
bé s'explicava que Apol-lo havia sabut tota
l' aventura gracies a la seva art endevina-
toria, només observant el vol dels ocells.
Aleshores va acudir al mont Cil·lene i es va
queixar a Maia dels robatoris del seu fill.
Hermes: HEs., Teog., 938; SIMÓN., fr. 18 (ap.
ATEN., XI, 490 j); EuR., /ó, 1 s.; H. h. a Her-
mes; APOL·L., Bibl., III, 10, 2; A. L., Tr., 23; Ov.,
Met., II, 679-707; PAus., VII, 20, 4; SóF., Ras-
trejadors (Pearson, Fl: de Sof, II, p. 258 s.). V.
els art. citats en el text. V. O. BROWN, Hermes the
262
Pero Maia li va mostrar l'infant, emboli-
cat amb bolquers, i li demana com podia
proferir contra ell acusacions d' aquella
mena. Aleshores Apol ·lo va fer venir Zeus,
que va donar ordre a l' infant de retomar els
animals manllevats, tot i la seva reiterada
negativa. Tanmateix, a la cova del Cil·lene,
Apol· lo hi havia vist la lira i havia sentit
el so que Hermes aconseguia treure' n. Se-
dui't, va acabar per bescanviar els ramats
per l' instrument.
Poc després, mentre vigilava els ramats
que havia aconseguit d'aquesta manera, va
inventar la flauta (la siringa o flauta de Pan).
De nou ApoJ.lo va voler comprar-li l' instru-
ment musical i, per aconseguir-ho, va oferir-
1i la gaiata d' or que f eia servir per tenir cura
dels ramats d'Admet. A més, entre d'altres
coses, Hermes va demanar-li, a canvi, que li
donés lli9ons per aprendre les arts endevi-
l}atories, a la qual cosa Apol·lo va accedir.
Es per aquesta raó que la vara d'or (el ca-
duceu) és també un dels atributs d'Hermes.
A més, finalment també va aprendre l' art
d'endevinar el futur fent servir pedretes.
Zeus, ple d' orgull per l'habilitat i les acti-
vitats del seu fill més petit, va convertir-lo
en el seu missatger i el va consagrar en par-
ticular al seu servei personal i al dels déus
infemals, Hades i Persefone.
És només en els mites relacionats amb
la seva infantesa que Hermes fa un paper
destacar. A les llegendes, el més comú era
que Hermes intervingués com a personat-
ge secundari, com un agent de la divinitat,
un protector dels herois, etc. A la Giganto-
maquia, anava cofat amb el case d'Hades,
aquell que tomava invisible qui el dugués
posat, cosa que li va permetre matar el ge-
gant Hipolit. Durant la lluita dels déus amb
els Alüades, va salvar Ares alliberant-lo del
vas de bronze on l'havien tancat els dos ge-
gants (v. Aloades). I també va ser ell qui,
actuant de la mateixa manera, va salvar
Zeus en la lluita contra Tifó. Va aconseguir
arrabassar al monstre els tendons de Zeus
que el mateix Tifó havia amagat dins una
pell d' ós que vigilava un dragó amb mig
cos de dona i mig cos de serp, Delfine. Sen-
se ser vist per l'enemic, amb l'ajut de Pan
va aconseguir tornar a lligar els tendons al
cos de Zeus i va donar-li, d'aquesta mane-
Thief, Madison Univ. of Wisconsin Pr., 1947;
P. RAINGEARD, Hermes psychagogue, París,
1935; K. KERÉNYI, Hermes der Seele1~führer,
Zurich, 1945; cf. Cl. RAMNoux (op. cit. a l'art
Nix); J. DuCHEMIN (op. cit. a l'art. Amfíon).
263
ra, la possibilitat de continuar la lluita. En
totes aquestes aventures, l'habilitat d'Her-
mes era sempre el que el feia mereixedor
d'intervenir.
A part d' aixo, Hermes, simplement, és
l'interpret de la voluntat divina. Va ser ell
qui, després del diluvi, va preguntar a Deu-
calió que volia. I també va ser qui va donar
a Nefele, la mare de Frixos i d'Hel·le, el ve-
lló d'or que va salvar els nens (v. Frixos i
Atamant). A més, va donar la lira aAmfíon,
l'espasa a Heracles i, a Perseu, el case d'Ha-
des i els talars que el portaven per l' aire. Va
intervenir dues vegades per salvar Ulisses:
la primera, quan va comunicar a Calipso
l'ordre d'alliberar-lo i ajudar-lo a cons-
truir un rai prou gros per dur-lo fins a Ítaca
(v. Ulisses); la segona, als dominis de Cir-
ce, quan li va fer coneixer la planta móly, la
planta magica que l'havia de protegir dels
encanteris i estalviar-li la transformació de-
gradant que havien patit els seus companys
(v. Circe i Ulisses). Als Infems, Hermes
va vetllar per Heracles i el va adve1tir del
seu error quan estava a punt de comen-
car a lluitar amb el fantasma de Medusa
(v. Heracles). Així mateix, va ser l'encar-
regat de trobar un comprador pera l'heroi,
condemnat a servir com a esclau per expiar
l'assassinat d'Ífit; el mateix Hermes va tan-
car el tracte amb Ómfale (v. aquests noms).
L' aventura més coneguda en que trobem la
intervenció d'Hermes és la de la mort d' Ar-
gos, que havia estat designat per Hera com
a guardia d'Io, previament transformada en
vaca (v. Jo i Argos). Amb aquesta mort es
mirava d'explicar el fose malnom del déu,
conegut com a Argifontes, que s' interpreta-
va com «el botxí d' Argos». Igualment, per
tal de servir Zeus i frustrar les venjances
d'Hera, es va endur el petit Dionís d'asil en
asil, al mont Nisa i, més tard, a casad' Ata-
mant (v. Dionís). Finalment, va ser l'encar-
regat d' acompanyar les tres deesses, Hera,
Afrodita i A tena, a l' Ida de Frígia, quan
es disputaven el premi a la bellesa. Les va
conduir davant de París, que havia de ser-
ne el jutge (v. Paris), i, d' aquesta manera,
va tenir un paper decisiu en l' aventura que
desencadena la guerra de Troia.
Hermes era considerat el déu del comer9
i també dels robatoris. Guiava els viatgers
pels camins, i una imatge seva s' aixecava
a les crui:lles en forma de pilar, del qual
Hermfone: Od., IV, 4 s., i ese. ad loe.; SóF.,
trag. perduda Hermíone; EuR., Andr., 891 s.,
ese. a 01: 1649; VIRG., En., III, 328 s.; SERVI, a
297; 303; PAus., I, 11, 1; ese. a PíND., Nem., VII,
només la part superior tenia forma de bust
huma, per bé que comptava amb uns organs
virils molt evidents. Vetllava pels pastors, i
sovint se'l representava amb un anyell da-
munt les espatlles: era l'anomenat «Hermes
Criofor». També era l'encarregat de guiar
les animes dels difunts als Inferns; per aixo
se l' anomenava Psicopomp, «qui acompa-
nya les animes».
La llegenda atribueix a Hermes la pater-
nitat de diversos fills: Autolic, l' avi d'Ulis-
ses, que havia heretat d'Hermes l'art de
robar subtilment (v. Autolic); Eurit, un de]s
argonautes; Abder, 1' eponim de la ciutat
d' Abdera i amant d'Heracles, que va aca-
bar devorat per les eugues de Diomedes
(v. Heracles); Cefal, a qui havia tingut amb
Herse a Atenes; i, finalment, tal com expli-
quen les tradicions més fosques, el déu Pan,
fruit d'una infidelitat de Penelope respecte
d'Ulisses. Pan va ser engendrat a les mun-
tanyes d' Arcadia i, com el seu pare, era déu
dels pastors.
A Hermes se'l representava cal9at amb
sandalies alades, cobert amb un barret
d' ales amples (el petas) i sostenint el cadu-
ceu, símbol de les seves funcions de missat-
ger dels déus.
HERMÍONE ('Epµ1óvri). Hermíone és
l'única filla de Menelau i Helena (v. la taula
15, p. 231). Les llegendes més antigues, tal
com apareixen a l'Odissea, expliquen que
Menelau, essent ella absent, l'havia promes
a Neoptolem, el fill d' Aquil· les. De toma-
da a Lacedemonia, es va celebrar el casa-
ment. La versió seguida pels tragics és prou
diferent. Segons ells, Menelau l'havia pro-
mes, en primer lloc, a Orestes abans de la
guerra de Troia (segons els mitografs, Her-
míone tenia nou anys quan es va produir
el rapte d'Helena). Durant la guerra, pero,
Menelau s' havi a fet enrere i havia promes la
seva filla amb el fill d' Aquil·les, de qui ne-
cessitava l'ajut per tal de prendre Troia (v.
Neoptolem). Després de la guerra, Orestes
es va veure obligat a cedir la seva promesa
Hermíone (o bé la seva dona, segons altres
autors, perque, segons ells, ja s'havien ca-
sat) a Neoptolem, que la hi va reclamar. Per
tal de justificar que Hermíone, que ja era
casada amb Orestes, es pogués prometre
a algú altre, s' explicava que aquest primer
casament s'havia produi.1 d'amagat de Me-
nelau, instigat pel seu avi, Tindareu, quan
58; APüL·L., Ep., III, 3; VI, 14; 28; Ov., Her.,
VIII, 31 s.; X; HIG., Fab., 123. Cf. A. H. KRAPPE,
Hermione, Rh. Mus., 1935, p. 276-288.

Menelau era davant de Troia. Sigui com si-
gui, Hermíone es va convertir en objecte de
disputa entre Orestes i Neoptolem.
El casament de Neoptolem i Hermíone
va resultar esteril. Quan Neoptolem marxa
a Delfos per demanar els motius de l' este-
rilitat, Orestes el va matar o va ordenar als
habitants de Delfos que el matessin durant
una revolta (v. Orestes). Tot seguit, Orestes
es va casar amb Hermíone, que li va donar
un fill, Tisamen (v. aquest nom).
HERMÓCARES ('Epµoxápr¡~). Hermo-
cares era un jove atenes que va enamorar-
se d'una noia de l'illa de Ceos, anomenada
Ctesil·la, filla d' Alcidamant, en veure-la
ballar al voltant de l'altar d'Apol·lo Piti.
Aleshores Hermocares va escriure en una
poma un juramept pel qual ella es compro-
metia davant d 'Artemis a no casar-se amb
ningú altre que no fos ell (podeu comparar-
ho amb !'estratagema d' Aconci, v. aquest
nom). Ctesil·la va veure la poma que ell
havia llanc;at al temple d' Artemis, va llegir
en veu alta la fórmula que hi havia escrita i,
només per aquest fet, es va considerar com-
promesa. Avergonyida, va llanc;ar la poma
ben lluny d' ella. Hermocares, pero, va anar
a trobar el pare de Ctesil ·la i li de mana d' es-
posar-la. El pare hi va accedir i es va com-
prometre a donar-la-hi prenentApol·lo com
a testimoni i tocant el llorer sagrat.
El temps va passar, i Alcidamant, el pare
de Ctesil·la, va oblidar el que havia jurat
amb tanta solemnitat i va prometre la seva
filla a un altre. Durant un sacrifici en honor
d' Artemis que Ctesil·la oferia en motiu del
seu casament, Hermocares es va presentar al
temple. En veure'l, lajove se'n va enamorar
(així ho va voler Artemis) i, amb l'ajut de la
seva dida, va fugir amb ell, d'amagat d'Al-
cidamant. Plegats, van aITibar a Atenes, on
es van casar. Ben aviat, Ctesil ·la va tenir un
infant, pero la divinitat va voler que la mare
morís durant el part. Així, la noia expiava el
perjuri del qual el seu pare s 'havia fet cul-
pable davant d' Apol-lo. Durant el funeral,
els presents van veure com un colom s' en-
lairava del llit mortuori; el cos de Ctesil ·la
havia desaparegut. Hermocares i els habi-
tants de Ceos van consultar l' oracle, que els
dona l' ordre de retre culte a Afrodita Ctesil-
la, el nou nom de la noia divinitzada.
Hermocares: A. L., Tl:, l.
Hermos: PLUT., Teseu, 26.
Hero: V. Leandre.
Herofile: PAus., X, 12, 1 s.; Sum., s. v.
'HpocpL\a.
264
HERMOS ("Epµo~). Hermos era un
noble atenes que va acompanyar Teseu en
1' expedició contra les amazones. En tornar
Teseu va fundar la ciutat de Pitopolis, a l~
regió de Nicea, i va deixar-hi Hennos i dos
dels seus companys a fi que donessin lleis a
la nova ciutat.
HERO ('Hpw ). Hero és la noia que Lean-
dre estimava i per a qui, de nit, travessava
nedant l'estret que separa Sestos i Abidos
(v. Leandre).
HERÓFILE ('Hpo<pÍAr¡). Herofile és la
seg o na de les sibil· les, seg o ns l' ordre cro-
nofogic (v. Sibil·la). Va néixer a la Troada
i era filla d'una nimfa i d'un pare mortal'.
un pastor de l'Ida anomenat Teodor. Més
concretament, la seva patria era la ciutat de
Marpessos. Els seus primers oracles van
consistir a anunciar que la ru!na de Troia
arribaría de mans d'una dona criada a Es-
parta (Herofile havia nascut abans de la
gueITa de Troia). Més tard, va viatjar pel
món, a Claros, Samos, Delos i Delfos; a
cada indret, profetitzava al damunt d'una
pedra que duia amb ella. Va morir a la Tro-
ada, i la seva tomba es podia veure al bosc
d' Apol·lo Esminteu.
HERSE ("Epar¡). Herse és una de les tres
tilles de Cecrops i Aglaure i pertany a la fa-
mília reial d' Atenes (v. la taula 4, p. 93).
Les seves germanes són Aglaure i Pandros,
a les quals Atena va confiar el petit Erictoni
(v. aquest nom). Herse va cometre una in-
discreció en obrir, amb les seves o-ermanes
el cistell on hi havia amagat l' infant. Co~
a castig, Atena la va embogir, i ella es va
precipitar des de les roques de l' Acropolis.
També hi havia una altra tradició que feia
d' Aglaure l'única culpable. Herse s'havia
estalviat el castig i, sedu!da per Hermes,
havia tingut un fill amb ell, Cefal (v. l' ar-
ticle Ceja!, on trobem altres filiacions del
mateix heroi).
*HERSÍLIA. Hersília és una hero1na ro-
mana de l' epoca de Romul, d' origen sabí.
De les dones que van raptar els romans de
Romul, ella era una de les més nobles. Se-
gons una tradició transmesa per Plutarc, de
totes les sabines raptades era !'única casada.
El seu marit era Hostili, un sabí mort durant
la gueITa que va esclatar entre ambdós po-
Herse: EuR., ló, 23 s.; 270 s.; E. B., s. v.
'Aypau.A~; PAus., I, 18, 2; cf. I, 2, 6; APOL·L.,
Bibl., III, 14, 3 i 6; Ov., Met., II, 559; 708 s.
Hersília: PLIJT., Rom., 14; 18 s.; D. H., III,
1; MACR., Sat., I, 6, 16; A. GEL·LI, XIII, 23, 13;
Ov., Met., XIV, 829 s.; Lrvr, I, 11, 2.
265
bles. De totes maneres, també s'explicava
que ella s'havia casat amb un company de
Romul (anomenat també Hostili), a qui
Hersília havia donat un fill, Host Hostili,
que més tard va ser el pare del rei Tul·lus
Hostili. Durant la gueITa entre sabins i ro-
mans, Hersília va ser una de les dones més
actives entre les que es van interposar entre
els dos bandols i van fer tornar la pau.
Segons una altra tradició, Hersília era la
dona de Romul. Amb ell va tenir dos in-
fants: una filla, Prima, i un fill, AoHi, més
tard anomenat Avili. Després de l'apoteosi
del seu marit, el foc celeste la va ferir i va
ser ascendida al costat dels déus, on va re-
bre el nom d' Hora Quirini. D'aquesta ma-
nera quedava lligada al culte a Romul (que,
un cop mort, va ser assimilat al déu Quirí).
HESÍONE ('Ha1óvr¡). Hesíone és el nom
de tres hero1nes, totes elles relacionades
ambla mar.
l. Segons Esquil, la primera és una de
les Oceanides, la dona de Prometeu. Pero
no figura al llistat de les tilles d'Ocean que
dóna Hesíode.
2. La segona és la filla del mariner Nau-
pli i la mare de Palamedes, Eax i Nausime-
dont.
3. La més coneguda és la filla de Laome-
dont, rei de Troia (v. la taula 7, p. 128). Es
va casar amb Telamó, i van tenir un fill, Teu-
cre. Les circumstancies del seu casament
van ser singulars. Com que Laomedont no
havia volgut pagar a Posidó (i a Apol·lo) el
sou que els havia promes per haver cons-
trult la muralla de Troia, el déu, iITitat, va
enviar contra el país un monstre marí que
devorava els habitants. Un cop consultat
l'oracle, els va respondre que la colera de
Posidó només s' apaivagaria si li oferien en
sacrifici la filla del rei en persona. Així, van
lligar Hesíone a una roca perque el monstre
la devorés. Heracles va aITibar a la Troa-
da en aquell mateix moment i es va oferir
a Laomedont per matar el monstre amb la
condició de rebre, com a recompensa, els
cavalls del rei. Laomedont va acceptar el
tracte, pero, un cop alliberada la seva filla,
es va negar a pagar el pre u convingut (v.
Heracles). Com a venjanc;a, anys després,
Hesíone: 1) EsQ., Pr., 555; ese. a Od., X, 2.
2) APOL·L., II, 1, 5; EuR., Or., 432. 3) !l., V, 649;
Hro., Fab., 89; APOL·L., Bibl., II, 5, 9; III, 12, 3
s.; Tz., Com., 467; ATEN., II, 42 e. NEvr havia
escrit una tragedia d' Hesíone.
Hesper: !l., XXII, 318 í l'esc.; D. S., III, 60;
IV, 27; Tz., Com., 879; Hro., A. p., II, 42; Fab.,
65.
Heracles va organitzar una expedició, en el
decurs de la qual va prendre Troia. El pri-
mer a franquejar la muralla va ser Telamó.
Com a recompensa, Heracles li va donar la
ma d'Hesíone.
Entre els captius, la jove va triar el seu
germa Podarces, que més tard prengué
el nom de Príam; se'l va endur amb ella
a Grecia després d'haver pagat un rescat a
Heracles.
També s'explicava que Hesíone, estant
embarassada de Telamó, va fugir amb una
embarcació i va desembarcar a Milet, on el
rei Aríon la va acollir. Alfa va parir un fill,
anomenat Trambel (v. aquests noms).
HESPER ("EarrEpo~). Hesper és el ge ni
de l' estel vespertí. Se' 1 considera fill o, fins
i tot, germa d' Atlant. Va ser el primer a pu-
jar dalt la muntanya de l' Atlas per obser-
var-hi els estels. Alfa, una tempesta se'l va
endur i va desapareixer sense deixar rastre.
Els homes, que l' estimaven per la seva bon-
dat, van suposar que havia estat transformat
en un estel i el van anomenar Hesper, l' astre
benefactor que, diariament, porta el repos
de la nit. En aquesta interpretació eveme-
rista de les llegendes d' Atlant, Hesper és
considerat el pare d'Hesperida, la qual,
casada amb Atlant, va tenir les Hesperides
(v. l'article següent).
Els autors hel·lenístics identifiquen Hes-
per amb l' astre Fosfor, el mateix que els
romans anomenaven Lucífer.
HESPERIDES ('EarrEpÍ8E~). Les Hes-
perides són les «Nimfes del Crepuscle». A
la Teogonia hesiüdica són tilles de la Nit.
Més tard, pero, se les va designar, succes-
sivament, com a tilles de Zeus i Temis, de
Forcis i Ceto i, finalment, d' Atlant. Igual-
ment, els autors no es posen d'acord sobre
el seu nombre. El més comú és que n'ano-
menin tres: Egle, Eritea i Hesperaretusa.
El nom d' aquesta daITera, pero, sovint es
divideix en dues parts per aplicar-lo a dues
Hesperides diferents: Hesperia i Aretusa
(v. Heracles).
Les Hesperides viuen a l' extrem occiden-
tal, prop de les illes dels Benaurats, als con-
fins del' ocea. A mesura que el món occiden-
tal es va coneixer millor, es va precisar el
Hesperides: HEs., Teog., 215 s.; EuR., Hip.,
742 s.; í l'esc. al v. 742; Her. f, 394 s.; FE-
REC., fr. 33, ap. ese. a A. R., Arg., 1396; 1399;
Hro., A. p., II, 3; ER., Cat., 3; EsQ., Pr. allibe-
rat, fr. 193; PAus. V, 18, 4; AroL·L., Bibl., II,
5, 11; SERVI, Com.'En., IV, 484; D. S., IV, 26 s.
Cf. B. BoNACELLI, Le Esperidi, Cirenaica lllus-
trata, 1933.

lloc exacte del país de les Hesperides, i es
va situar als peus del' Atlas.
La seva tasca, essencialment, era la de
vigilar, amb l'ajut d'un drac, fill de Forcis
i Ceto (o també de Tifó i Equidna), el jardí
dels déus on creixien les pomes d'or, regal
que la Terra havia fet a Hera quan es va
casar amb Zeus (v. l'article Heracles). Les
Hesperides canten en cor prop de les fonts
d'on brolla l'ambrosia.
Les Hesperides estan relacionades amb
el cicle d'Heracles (v. aquest article): l'he-
roi va partir cap on eren elles per buscar
els fruits de la immortalitat. La collita de
les pomes d' or ja simbolitza l' apoteosi
de l'heroi.
La interpretació eveme1ista del mite de les
Hesperides fa com segueix: les Hesperides
eren set noies, filles d' Atlant i d'Hesperida,
la seva neboda. Tenien grans ramats d'ove-
lles (per un joc de paraules amb el terme grec
µfj.A.a, que pot significar, indistintament, tant
«poma» com «ovelles» ). El seu veí Busiris,
rei d'Egipte, els havia enviat bandolers per
prendre'ls els ramats i raptar les noies. Quan
Heracles va arribar al país, va matar els ban-
dolers i els va prendre el botí; va alliberar
les Hesperides i les va retornar a Atlant.
Ell, com a recompensa, va donar a l'heroi
«el que havia anat a buscar» (no se sap si
volia les pomes o les ovelles); a més, li va
ensenyar l'astronomia (Atlant és considerat
el primer astronom en la interpretació eve-
merista de la seva llegenda) (v. Atlant).
HESTIA ('Eo--ría). La deessa Hestia és la
personificació de la Llar. És la primera filla
de Cronos i de Rea, i germana de Zeus i
Hera. Tot i que va tenir com a pretendents
Apol·lo i Posidó, va aconseguir, gracies a
Zeus, poder guardar eternament la seva
virginitat. A més, Zeus li va concedir uns
honors excepcionals: ser objecte de culte a
totes les cases dels homes i als temples de
qualsevol déu. Mentre la resta de les divini-
tats anaven i venien pel món, Hestia restava
immobil a l'Olimp. Així com la llar domes-
tica era el centre religiós d'una residencia,
Hestia era el centre religiós de la residencia
divina.
Aquesta immobilitat d'Hestia fa que no
tingui cap paper en les llegendes. Queda
més com un principi abstracte, la Idea de
Hestia: HEs., Teog., 454; H. h. a Afr., 22 s.;
PíND., Nem., XI, 1 s.; D. S., V, 68.
Hiacíntides: AroL·L., Bibl., III, 15, 8; D. S.,
XVII, 15, 2; HIG., Fab., 238; HARPOCR., Lex., s.
v.; DEM., LX, 27, p. 1397; Sum., s. v. rrap8Évoi.
266
la llar, que no pas com una divinitat per-
sonal.
HIACINT ('Yá:Ktv8o<;). Hiacint el lace-
demoni, el pare de les Hiacíntides de qui
parla Apol·lodor, no s'ha de confondre amb
Jacint (v. aquest nom), l'heroi que estimava
Apol·lo. A part d'aquesta informació, ens
és completament desconegut.
HIACÍNTIDES ('YaKtv8ífü::<;). A Ate-
nes, anomenaven Hiacíntides les joves ofer-
tes en sacrifici per garantir la salvació de la
patria. Existeixen dues tradicions diferents
sobre elles.
Segons la primera, eren les quatre filles
del lacedemoni Hiacint (v. l'article prece-
dent), que s'havia establert aAtenes: Antei-
da, Egleida, Litea i Ortea. Durant la guerra
que Minos va lliurar contra l' Ática, la pesta
i la fam van assolar el país (v. Minos i An-
drogeu). Seguint el consell d'un vell oracle,
els atenesos van sacrificar les joves. Aixo
no els va donar cap resultat, i Atenes va
haver d'acceptar les condicions de Minos
(v. Teseu).
Altres mitografs identificaven les Hiacín-
tides amb les filles d'Erecteu, Protogenia i
Pandora, que s'havien ofert coma víctimes
expiatories quan l' exercit dels eleusins,
dirigit per Eumolp, s' acostava a A tenes
(v. Erecteu, Eumolp). Se les anomenava
Hiacíntides perque el sacrifici s'havia ofici-
at dalt d'un pujol anomenat Hiacint.
HÍADES ('Yá:fü::<;). Les Híades són un
grup d' estrelles molt proper a les Pleiades
que apareixien amb l'estació de les pluges
primaverals (d'aquí el seu nom, que recor-
da UEtv, literalment, «ploure»). Es conside-
rava que anteriorment havien estat nimfes.
Eren filles d' Atlant i d'una oceanida, que
tan aviat es deia que era Etra com Pleione.
De vegades se'ls atribu1a com a pare el rei
de Creta Melisseu, per bé que també podien
ser filles d'Hiant (v. aquest nom), Erecteu
o, fins i tot, Cadme.
El número podia variar de dues a set, de la
mateixa manera que en varien els noms. Els
més habituals sembla que eren Ambrosía,
Eudora, Esile (o Fesile), Coronis, Dione,
Polixo i Feo. Abans de ser transformades
en estels, havien estat les dides de Dionís,
amb el nom de «Nimfes del Nisa» (v. Di-
Híades: Il., XVIII, 486 i ese.; HESIQUI, s. v.;
Et. Magn., s. v.; APOL·L., Bibl., III, 4, 3; HIG.,
Fab., 182; 192; A. p., II, 21; ER., Cat., 14; VIRO.,
En., I, 743 i SERVI, ad loe.; III, 516; Ov., Fast.,
V, 166 s.; Met., VII, 297; Tz., Com., 149; ese. a
A. R., Arg., III, 226; ATEN., XI, 12, p. 490.
267
anís). Pero, per temor a Hera, van confiar
l' infant a Ino i van fugir al costat de la seva
avia, Tetis. En aquell instant, Zeus les va
transformar en constel ·lació, un cop Medea
les havia rejovenit.
També s'explicava que les joves, de-
solades per la mort del seu germa Hiant
(v. aquest nom), s'havien su"icidat i havien
estat convertides en conste!· lació.
HÍAM ("Yaµo<;). Híam és fill de Lico-
ros (o Licoreu) (v. aquest nom). Va casar-se
amb una de les filles de Deucalió, anome-
nada Melantea, amb qui va tenir una filla,
Melenis (o bé Celeno). Melenis va engen-
drar Delfos, l'heroi eponim de la ciutat
(v. tanmateix Delfos). Híam és considerat el
fundador de la ciutat d'Hia.
HIANT ("Ya<;). Hiant és fill d' Atlant i
Pleione i germa de les Pleiades i les Hía-
des. El van matar un dia que cas;ava a Líbia.
Potser ho va fer una serp, que el va mosse-
gar, potser un lleó o, fins i tot, un senglar.
Algunes de les seves germanes (cinc o set
segons les tradicions) van morir de pena (o
bé es van suicidar) i van ser transformades
en estels (les Híades) (v. també Pleiades).
HIBRIS ("Y~pt<;). Hibris és una abstrac-
ció i representa la personificació de la Des-
mesura i la Insolencia. Es considera que era
la mare de Coros (la Sacietat), sempre que
no es consideri Coros el seu pare, segons el
joc dels símbols.
HIDNE ("Y8v11). Hidne és la filla
d'Escil·lis, originaria de la regió de Pal-
lene. Pare i filla eren experts en capbussar-
se sota l' aigua i, quan va arribar la flota
de Xerxes per envair Grecia, van tallar les
cordes de les ancores als vaixells fondejats,
amb la qual cosa moltes naus van estave-
llar-se contra la costa. Com a recompensa,
els amficcíons van aixecar a Delfos una es-
tatua en honor d'Escil·lis i una altra en ho-
nor d'Hidne. També s'explicava que el déu
marí Glauc l'havia estimat.
HIDRA DE LERNA. L'Hidra -o
serp- de Lema va néixer de Tifó i Equid-
na, i és el monstre que Heracles va matar
(v. la taula 32, p. 433) (v. la seva llegenda
i descripció, així com les diferents tradici-
Híam: Ese. a EuR., Or., 1097; PAus., X, 6, 2.
Hiant: Ese. a !l., XVIII, 486; Hio., Fab., 192;
248; A. p., II, 21; Ov., Fast., V, 181.
Hibris: PíND., Ol., XIII, 10; HERóo., VIII, 77;
Oc., De leg., II, 11.
Hidne: PAus., X, 19, 1 s.; ATEN., VII, 48,
269 c.
HIETOS
ons i interpretacions dels mitografs antics,
a l'article Heracles, p. 244 i següents).
Amb la sang de !'Hidra, Heracles va enve-
rinar les seves fletxes. D' aquesta mateixa
sang també es va servir Deianira per fer el
pre tes filtre d' amor, seguint els consells se-
crets de Nessos (v. ibid). Era el mateix verí
que s'havia vessat a l'aigua del riu Anigre,
a l'Elida, i que el va tornar pestilent; per
aquesta raó els peixos pescats en aquell riu
no podien ser consumits. Tot aixo es va es-
devenir arran del fet que Quiró, o un altre
centaure, ferit per les fletxes d'Heracles,
s'hi havia banyat, la fletxa havia caigut al
riu i l'ha-via enverinat per sempre.
HÍERA ('IÉpa). Híera és la dona de Te-
lef. Quan hi hagué la primera expedició
dels grecs contra Troia i van desembarcar
a Mísia (v. Aquil·les i Telej), ella es va po-
sar al capdavant de les dones del país per
combatre els invasors. Va morir a mans de
Nireu.
Es deia que Híera tenia una bellesa su-
perior a la d'Helena. Va tenir dos fills amb
Telef, Tarcó i Tirse.
HÍERAX ('IÉpa~). Híerax és el Falcó. Hi
ha dos herois amb aquest nom que fan un
paper en la llegenda.
1. El primer és un xerraire que va impe-
dir que Hermes arrabassés lo a Argos, mo-
tiu pel qual el déu hagué de matar aquest
darrer. Sens dubte, tot i que les fonts no ens
ho diuen, Híerax, com a castig, va ser trans-
format en l' ocell que du el seu nom.
2. L' altre Híerax era un ric propietari del
país dels mariandins, a la costa septentrio-
nal de l' Asia Menor. Híerax honorava De-
meter, i la deessa el recompensava enviant
prosperitat als seus camps. Quan la colera
de Posidó va dur la fam i la desolació a Tro-
ada (v. Laomedont), els troians van dema-
nar auxili a Híerax. Ell els va donar grans
quantitats de blat i ordi i, d'aquesta manera,
els va salvar de la carestia. Posidó, pero, el
va castigar i el transforma en falcó, ocell
amic dels homes, pero detestat pels altres
ocells.
HIETOS ("Yrrrrn<;). Hietos va ser el
primer a venjar un adulteri amb sang. Va
matar un amant que va sorprendre amb la
Hidra: V. les ref. a l' art. Heracles, p. 244 i
245; afegiu-hi PAus., V, 5; 7 s.
Híera: FrLóSTRAT, Her., II, 18; Tz., Com.,
1249; Anteh., 275; Posth., 558.
Híerax: 1) APOL-L., Bibl., II, 1, 3. 2) A. L.,
Tr., 3 (segons BEu).
Hietos: PAus., IX, 36, 6.
HIGIEA
seva dona. Era originari d' Argos, i la víc-
tima s'anomenava Molur, fill d' Arisbant.
Coma conseqüencia d' aquest assassinat, es
va exiliar. A Orcomen va rebre asil del fill
de Mínias, Orcomen, i hi va fundar la ciutat
que duia el seu nom.
HIGIEA ('YyÍE1a). Higiea és la perso-
nificació de la Salut. Generalment se la
considera una de les filles d' Asclepi, i no té
cap mite propi, a banda de formar part del
seguici d' Asclepi.
HILAIRA ('IAáEipa). Una de les Leucí-
pides (v. aquest nom), germana de Febe.
HILAS ("YA.a~). Quan Heracles lluitava
contra els dríops, va matar Tiodamant, el
seu rei (v. Heracles) i es va endur el seu
fill Hilas, un jove d'extraordinaria bellesa
de qui Heracles s'havia enamorat. Hilas
el va acompanyar en l'expedició dels ar-
gonautes. En una escala a Mísia, mentre
Heracles va anar a talar un arbre per fer
un rem nou (el que havia fet servir fins
aleshores s 'havia trencat), van encarre-
gar a Hilas que anés a buscar aigua d'una
font del bosc, o potser del riu (o el llac)
Ascani. Les nimfes, en veure'l tan bell,
el van fer anar cap a elles per donar-li la
immortalitat. Polifem, que havia desem-
barcat juntament amb Hilas i Heracles, va
ser el primer a adonar-se de la desaparició
del jove. El va cridar malta estona, pero
no en va obtenir cap resposta. Heracles va
unir els seus crits als de Polifem. Tanma-
teix, els argonautes havien llevat l' ancora
sense esperar els seus companys (potser
seguint el consell dels Boreades; v. aquest
nom). Polifem va fundar, en aquell mateix
lloc, la ciutat de Cios, que més tard pren-
gué el nom de Prusa. Heracles tenia la sos-
pita que els misis havien estat els autors
del rapte d'Hilas. Per aquesta raó, va fer
alguns ostatges i va ordenar a la resta dels
habitants que cerques sin el jove -acte que
els misis continuaven fent anualment de
forma solemne-. Celebraven una festa en
la qual els sacerdots pujaven en processó
dalt d'una muntanya vei:na i cridaven, tres
cops, el nom d'Hilas.
Higiea: Ese. a PLUT., 639; 707; PAus., I, 23,
4; V, 20, 3.
Hilas: A. R., Arg., I, 1207 s.; ese. als v. I,
131; 1207; 1289; 1357; V. FL., Arg., III, 521
s.; Arg. 01f, 634 s.; TEóCR., Id., 13, i ese. al v.
46; AroL·L., Bibl., I, 9, 10; A. L., Tr., 26; V. FL.,
Arg., III, 521 s.; PROP., I, 20; EsTR., XII, 4, 3, p.
564; HIG., Fab., 14.
Hilebia: PART., 1, segons A. R., i NICETOR.
268
HILEBIA (EÍAE~Ír¡). Quan el fill de Fo-
roneu, Lircos, un dels pretendents d'Io, va
rebre l'ordre d'Ínac d'anar a la recerca de la
jove raptada per Zeus (v. lo), se'n va anar i
va comen~ar a trescar món. Com que no la
trobava i no les tenia totes de tornar a Argos
sense ella, va establir-se a Caune, a Caria,
i es va casar amb la filla del rei del país,
Hilebia. El matrimoni va resultar esteril, i,
per tal de descobrir-ne els motius, Lircos va
anar a consultar l' oracle, fet que el va dur a
ser infidel a la seva esposa (v. Lircos, 1). El
seu sogre no li ho va perdonar i va provar
d' expulsar-lo, pero Hilebia es va mantenir
fidel al seu marit i va ajudar-lo a triomfar.
HILEU ('YA.afo~). Hileu és un dels cen-
taures d' Arcadia que van provar de raptar
Atalanta (v. la seva llegenda). Va ferir de
gravetat Melanió, un dels pretendents de la
jove, pero la mateixa Atalanta el va matar
amb una fletxa.
Una altra tradició explicava que Hileu va
participar en el combat entre els centaures i
els lapites i que va morir a mans de Teseu,
i no d' Atalanta. Fins i tot diuen que el va
matar Heracles en un combat ocorregut en
terres de Folos (v. Heracles).
HIL·LOS ("YA.A.o~). Hil·los és fill d'He-
racles i Deianira, com a mínim en la tradi-
ció més acceptada generalment (v. les tau-
les 17, p. 240, i 18, p. 258). Heracles el va
anomenar d' aquesta manera per un riu de
Lídia, afluent de l'Hermos, que a la vega-
da duia el nom d'un gegant, fill de la Terra,
anomenat Hil·los, els ossos del qual havien
quedat al descobert després d'una inunda-
ció. Heracles coneixia el riu de l'epoca en
que havia servit a casa d'Ómfale. De totes
maneres, es pot constatar com aquesta tra-
dició no té en compte la cronología habitu-
al, ja que el més habitual és acceptar que
Hil-los va néixer molt abans de l'exili d'He-
racles a Lídia (v. Heracles).
Alguns mitografs fan d'Hil·los el fill
d'Heracles i Ómfale, pero aquesta és una
versió poc corrent, de la mateixa manera
que ho és, a més de tardana, la llegenda se-
gons la qual Hil-los havia nascut dels amors
Hileu: AroL·L., Bibl., III, 9, 2; CAL·L., H. a
Art., 221; PROP., I, 1, 13; Ov., Art am., II, 191;
VIRG., G., II, 457; SERVI, Com. En., VIII, 294;
EL., Hist. Var., XIII, 1, 31 s.
HiHos: PAus., I, 35, 7 s.; 32, 5; 41, 3; VIII, 5,
l; LACT., a EsTACl, Teb., VIII, 507; A. R., Arg.,
IV, 538 s.; E. B., s. v. 'yfl.~wv; ArüL·L., Bibl.,
II, 7, 7; 8, 1 s.; HERóD., VIII, 131; IX, 27; Tuc.,
I, 9, 2; D. S., IV, 57; EuR., Heracl., 859; A. L.,
Tt:, 33.
269
d'Heracles i Melite. Melite era una nimfa
del país dels feacis amb qui Heracles s'ha-
via unit quan estava exiliat en aquell país,
després de l' assassinat dels seus fills (a la
versió més acceptada, els mitografs ignoren
aquest exili). Aquest Hil·los va partir més
tard al capdavant d'un grup de feacis per
fundar una colonia a Il ·líria, on va morir
coma conseqüencia d'una disputa per uns
ramats de bous amb els habitants de la re-
gió. Hil-los va donar el seu nom als hiHeus
de l'Epir.
El més corrent és admetre que HiHos
havia nascut a Calidó, fill de Deianira, poc
després del casament. Ja era gran quan es
van exiliar als dominis de Ceix (v. Hera-
cles). Heracles, abans de morir, va demanar
al seu fill que es casés amb Íole (v. ibid).
Quan els Heraclides es van haver de refugi-
ar al' Ática per fugir de l'odi d'Euristeu, es
van agrupar entorn d'Hil· los. Segons alguns
autors, HiHos, amb les seves propies mans,
mata Euristeu (v. Heraclides). Tot seguit es
va establir a Tebes ambla seva avia (v. Alc-
mena). Després, va intentar el «retorn» dels
fills d'Heracles al Peloponnes, pero la inter-
pretació erronia d'un oracle (v. Heraclides)
el va dura morir a mans d'Equem (v. aquest
nom). Després de la mort d'Heracles, Egi-
mi (v. Egimi), el rei dels doris, va adoptar
Hil·los. A partir d'aquest fet, va donar nom
a una de les tres tribus doriques.
HILONOME ('YA.ovóµr¡). Al casament
de Pirítous, durant la lluita entre els la.pites
i els centaures, la centauressa HilOnome,
casada amb el centaure Cíl·lar, es va matar
amb la mateixa fletxa que havia mort el seu
marit: no va voler sobreviure-li.
HIMÁLIA ('IµaAía). Himalia, la Moli-
nera, és una nimfa de Rodes amb qui Zeus,
prenent l' aparen~a de pluja fecundant, es
va unir, després de la victoria contra els Ti-
tans. Himalia li va donar tres fills, els noms
dels quals evoquen tres aspectes de la vida
del blat: Esparten (el Sembrador), Croni
(l' Assaonador) i Citos (potser el «forner»,
ja que, literalment, vol dir el «forat»; tal ve-
gada era el qui emmagatzemava el gra a la
sitja). Durant el diluvi que va cobrir l'illa
de Rodes, els fills d'Himalia i Zeus es van
refugiar a la part més alta de l' illa, i així es
van salvar.
Hilonome: Ov., Met., XII, 393 s.
Himalia: D. S., V, 55.
Himeneu: Ese. a PíND., Pít., III, 96; IV, 313;
SERVI, Com. Egl., VIII, 30; En., I, 651; IV, 99;
127; NoNN., Dion., IV, 88 s.; XXXVIII, 137;
HIMENEU ('YµÉvmo~). Himeneu és
el déu que presideix el seguici nupcial. A
}'origen, sembla que era la personificació
del cant de l'himeneu (compareu amb el
que es diu a l'article Jacos).
Sobre el seu origen, les tradicions dife-
reixen: tan aviat el fan fill d'una musa (Cal-
líope, Clio o Urania) i Apol·lo, com fill de
Dionís i Afrodita. Fins i tot, alguna vegada
se li atribueix Magnes o Píer com a pare.
Es van imaginar diversos mites a fi
d'explicar perque s'invocava el nom d'Hi-
meneu als casaments. Per exemple, deien
que Himeneu era un jove atenes de gran
bellesa, tanta, que sovint el prenien per
una noia. Tot i ser d'origen humil, estima-
va una jove noble atenesa. Mai va esperar
poder-s'hi casar, pero, de lluny, sempre la
seguía; aquesta era l' única satisfacció que
podia donar a la seva passió. Amb tot, un
dia que les filles de la noblesa havien anat a
Eleusis per aferir un sacrifici a Demeter, les
va sorprendre una incursió de pirates. Van
segrestar-les tates, Himeneu inclos, ja que
el van prendre per una noia. Després d'una
travessa molt llarga, els pirates van desem-
barcar en una costa deserta, on, cansats, es
van adormir. Durant el son, Himeneu els va
matar a tots, va deixar les noies en un lloc
segur i va marxar tot sol cap a Atenes. Quan
va arribar, es va oferir a retornar les noies
segrestades a condició que li concedissin
lama d'aquella que estimava. L'intercanvi
es va acceptar, i les noies van retornar amb
les seves famfües. Coma record d'aquesta
gesta, el nom d'Himeneu s'invocava a cada
casament com a signe de bona sort.
Una altra llegenda explicava d'una altra
manera la intervenció d'Himeneu al ritu
nupcial. Himeneu era fill de Magnes, i un
gran músic. Mentre cantava durant el ca-
sament de Dionís i Altea, de manera sob-
tada, va morir. Per tal de perpetuar la seva
memoria, a partir d' aleshores es va decidir
invocar-lo als casaments.
Una llegenda proxima a aquesta expli-
cava que Hesper (v. aquest nom) havia es-
timat Himeneu per la seva bellesa. Mentre
cantava al casament de Dionís i Ariadna, de
cop, va perdre la veu. Coma record d' aquest
fet, tots els casaments tenien el seu «cant
d' Himeneu».
Fins i tot hi havia altres llegendes que ex-
Tz., Chil., XIII, 596; SEN., Med., 110 s.; EusT.
a !l., XVIII, 493; ese. a EuR., Ale., 1; AroL·L.,
Bibl., III, 10, 3; L. P., a Teb., III, 283; A. L., T1:,
23; Surn., s. v. eáµup1<;; CATUL, LXII, 7 i 26;
ATEN.' XIII, 603 d.

plicaven que el jove i bell Himeneu havia
mort el día del seu casament i, d' aquesta ma-
nera, havia deixat el seu nom lligat per sem-
pre a la cerimonia nupcial. Pero poc temps
després, Asclepi li havia tornat la vida.
Tates aquestes llegendes estan d' acord
en un punt: la gran bellesa del jove. El va
estimar Apol·lo, o bé Tamiris, o bé Hesper
(efectivament, és quan surt l' estel del ves-
pre que s'acompleix l'himeneu).
Els atributs habituals d'Himeneu són la
torxa (les torxes de l'Himen), la corona de
flors i, alguna vegada, la flauta (com les que
feien sonar la música que acompanyava el
seguici nupcial).
.11..u..n.1ULJ.1.-.. ("Iµc:poc;). El geni Hímer és la
personificació del desig amorós. Acompanya
Eros en el seguici d' Afrodita i, al' Olimp, viu
al costat de les Carites i les Muses. És pura
abstracció i no p3.1.iicipa en cap llegenda.
Sobre Hímer, el fill de Lacedemon, v.
aquest nom.
HIMNE ("Yµvoc;). Himne era un pastor
de Frígia enamorat de Nicea, una nimfa
companya d' Artemis que no volia coneixer
l' amor. Quan ell, finalment, es va decidir
a decl3.1.·ar-li la seva passió, ella, initada,
el va matar amb una fletxa. Tata la natura
va plorar Himne, fins i tot Artemis, que,
tanmateix, ho desconeixia tot, de l' amor
(v. Nicea).
HIPE ('lrrrrr¡). De tates les hero1nes
d' aquest nom, la més coneguda és la filla
del centaure Quiró. El fill d'Hel-le, Eol, la
va seduir, i, quan estava a punt de parir, Hi-
pe va fugir al Pelion pertenir l'infant d'ama-
gat del seu pare. Pero ell la va perseguir.
Hipe va suplicar als déus que pogués tenir
el nen en secret. Els déus la van transformar
en una constel·lació que tenia la forma d'un
cavall (v. també Melanipa).
HIPERBORIS ('Yrrc:p~ópc:o1). Els hiper-
boris són un poble mític situat a l' extrem
septentrional, «més enlla del vent del nord»
(el lloc des d'on bufa el Boreas). La seva
llegenda esta relacionada amb Apol·lo.
Després del naixement d' Apol·lo, Zeus,
el seu p3.1.·e, li va ordenar que anés a Del-
fos. Pero el déu va conduir primer el seu
Hímer: HEs., Teog., 64; 201.
Himne: NoNN., Dion., XV, 169 s.
Hipe: Hio., A. p., II, 18; ER., Cat., 18; Ti: Gr:
Fr., Nauck, p. 404.
Hiperbo.ris: HERóo., IV, 32 s.; PAus., I, 4, 4;
18, 5; 31, 2; III, 13, 2; V, 7, 7 s.; X, 5, 7 s.; E.
B., s. v.; Crc., Nat., III, 23; A. R., Arg., IV, 611
s.; ER., Cat., XXIX; Hm., A. p., II, 15; PLUT.,
270
carro de cignes cap a les tenes dels hiper-
boris, on es va quedar algun temps. No va
ser fins més tard que Apol-lo va entrar so-
lemnement a Delfos (v. ApoZ.Zo). Cada di-
nou anys, el període que triguen els astres
a fer una revolució completa per tomar a
ocupar la mateixa posició, Apol·lo torna al
país dels hiperboris, des d' on cada vespre,
entre l' equinocci de primavera i la sortida
de les Pleiades, canta els seus himnes al
so de la lira.
Quan va haver acabat amb els ciclops, els
artífexs del llamp que va fer servir Zeus per
matar el seu fill Asclepi (v. Asclepi i Apol-
lo), Apol·lo va amagar la fletxa que havia
emprat per a la venjanva al gran temple
circular que tenia al bell mig de la princi-
pal ciutat dels hiperboris. Segons alguns,
aquesta fletxa, d'una mida prodigiosa, va
volar tata sola fins alfa abans de formar la
constel·lació de Sagit3.1.·i al cel. I va ser la
mateixa fletxa la que va transport31· un hi-
perbori anomenat Abaris, que va recóITer
el món sencer sense menjar: la fletxa me-
ravellosa li donava tot l'aliment que neces-
sitava.
La llegenda que explica algunes practi-
ques del culte apol-lini es remunta als fun-
dadors hiperbmis. No només explica que
Leto havia nascut al país dels hiperboris i
que d'alla va anar tot seguit a Delos per pa-
rir els seus fills, sinó que fins i tot afirma que
els «objectes sagrats» apol·linis venerats a
Delos eren també originaris d'aquell país.
Respecte d' aixo existeixen dues tradicions
diferents, tates dues transmeses per Hero-
dot. L'una explica que els esmentats «Ob-
jectes sagrats» els van traslladar a Delos,
amagats entre la palla del blat, dues joves,
Hiperoque i Laodice, escortades durant el
viatge per cinc homes. Les noies van morir
a Delos, on se'ls tributaven honors divins.
L' altra narra que els hiperboris havien con-
fiat aquests «objectes sagrats» als escites, el
poble veí. En viatges successius cap al' oest,
van aITibar a les ribes de l' Adriatic per di-
rigir-se, després, cap al sud. Anant sempre
de poble en poble, entr3.1.·en a Grecia per
l'Epir, a Dodona, i des d'alfa, travessant la
Grecia continental, van arribar a Caristos, a
De Mus., 14; EsTR., I, p. 107; Ps. PL., Ax., p.
371 s.; PüMP. MELA, III, 5; PL. V., N. H., IV, 12,
188 s.; JAMBL., Vida de Pit., 23 s.; D. S., Il, 47.
V. RoHDE, Psyché. Cf. Ch. PrcARD, La Crete et
les légendes hyperboréennes, Rev. Arch., 1927,
p. 358 s.; lo., C. R. A. l., 1923, p. 238; B. C. H.,
1924, p. 247; T. SELTMAN, a C/. Qu., 1928, p.
155-160.
271
l'illa d'Eubea. Van transportar els «objectes
sagrats» d'illa en illa, a Tenas i, finalment, a
Delos, l' estació final del viatge.
S' explicava també que dues joves hiper-
büries, Arges i Opis, havien arribat a Delos
amb les «divinitats» (és a dir, amb Leto i
Ilitia) quan van néixer Apol·lo i Artemis.
Tates dues duien ofrenes per a Ilitia a fi
d' aconseguir que Leto parís de manera ra-
pida i facil.
De la mateixa manera, els hiperboris tam-
bé exercien el seu papera Delfos. Un hiper-
bori anomenat Ole, hi va establir l' oracle, la
qual cosa el feia el primer profeta d' Apol-lo
i l'introductor de l'ús de l'hexametre en els
vaticinis. Quan es van produir les temptati-
ves dels galates contra Delfos, entre altres
intervencions miraculoses que van atemorir
els enemics, van apareixer dos fantasmes
armats: els herois hiperboris Hiperoc i Lao-
doc (els noms dels quals recorden els de les
dues joves, compatriotes seves, esmentades
a la llegenda delia, més amunt).
Els hiperboris també apareixen en la lle-
genda de Perseu i en la d' Heracles (com a
mínim, en la versió que situa el jardí de les
Hesperides a l'extrem nord) (v. Heracles).
Pero no va ser fins a l' epoca classica que els
autors es van complaure a imaginar el seu
país com una regió ideal, de clima suau i
temperat. En aquell indret, la teITa produeix
dues collites l' any. Els seus habitants tenen
costums amables, viuen a l' aire lliure, en
els camps i en els boscos sagrats, i la seva
longevitat és extraordinaria. Quan els vells
ja han gaudit suficientment de la vida, es
llaneen al mar de dalt d'un penya-segat es-
tant, alegres, amb el cap coronat de flors, i
traben una mort feliv dins de les aigües.
També s'atribufa als hiperboris el conei-
xement de la magia. Podien desplavar-se
per l' aire, descobrir tresors, etc. Pitagoras
passava per ser una encarnació d' Apol·lo
Hiperbori.
HIPERÍON ('Yrrc:píwv). Hiperíon és un
dels Titans, fill d'Úran i de Gea (v. les tau-
les 6, p. 121, 14, p. 212, i 16, p. 236). Es
Hiperíon: HEs., Teog., 134; 371; APOL·L.,
Bibl., I, 1, 3; 2, 2; PíND., Ístm., IV, 1, i l'ese.;
ese. aA. R., Arg., IV, 54; Crc., Nat., III, 54; Od.,
I, 24; Il., XIX, 398; Ov., Met., VIII, 565; XV,
406; Fast., I, 385.
Hipermestra: 1) PíNo., Nem., X, 6; Hm.,
Fab., 31; 34; NoNN., Dion., III, 308; ese. a Il.,
IV, 171; PAus., II, 19, 6; 20, 5 s.; 21, l; 25, 4;
Ov., Her., XIV; HoR., Odes, III, 11, 33 s.; ese
a EsQ., Or., 862. V. Danaides i Ed. MEYER, a
va casar amb la seva germana, la titanida
Tia, amb qui va engendrar el Sol (Helios),
la Lluna (Selene) i l' Aurora (Eos).
El nom d'Hiperíon designa sovint el Sol
mateix. Aquest nom vol dir «aquell que va
per sobre» (de la TeITa).
HIPERMESTRA ('Yrrc:pµ~crrpo:). 1. De
tates les Danaides, Hipermestra (o bé Hi-
permnestra) va ser l'única que va respectar
el seu marit (v. Danaides), Linceu. Per ha-
ver desates l' ordre del seu pare, Danau, ell
la va portar aj udici. Pero els argius, segons
sembla, no la van declarar culpable. Hiper-
mestra va abandonar el país amb el seu ma-
rit, amb qui va tenir un fill, Abant. En una
tragedia perduda, Esquil havia tractat del
judici d'Hipermestra.
Cal distingir aquesta danaida de dues al-
tres hero1nes homonimes.
2. L'una era filla de Testi i d'Eurítemis,
la germana d' Altea i de Leda (v. la taula 26,
p. 316).
3. L' altra era filla de Tespi (o bé Tes ti, v.
aquest nom) i mare d' Amfiarau (v. la taula
1, p. 8).
HIPEROC ('YrrÉpoxoc;). Hiperoc era,
juntament amb Laodoc, un dels dos defen-
sors sobrenaturals de Delfos contra els ga-
lates (v. Hiperboris). El mateix nom el te-
nia, entre altres herois, el pare d'Enomau.
HIPNOS ("Yrrvoc;). Hipnos és la personi-
ficació del son. Fill de la Nit i d'Ereb (o bé
d' Astrea), era el germa bessó de Tanatos (la
Mort) i no va pass31· de ser una abstracció.
Homer el va representar com a habitant de
Lemnos. Més tard, la seva residencia va ser
objecte de dubtes: els Inferns, segons Virgi-
li; el país dels cimmeris, segons Ovidi, que
va descriure amb tota mena de detalls el seu
palau encantat, on tot donnia. Sovint se'l
representa alat, recoITent rapidament la mar
i la terra mentre endormisca els éssers. No-
més se'l pot relacionar amb una llegenda:
enamorat d'Endimió, li va atorgar el do de
dormir amb els ulls oberts, per tal de poder
mirar sense parar els ulls de la seva amant.
Philologus, 1889, p. 185. S. ROBERTSON, The
end of the Supplices, trilogy of Aeschylus, Cl.
Rev., 1924, p. 51-53. 2) APüL·L., Bibl., I, 7, 10.
3) D. S., IV, 68 s.; PAus., II, 21, 2.
Hipe.roe: PAus., I, 4, 4.
Hipnos: Il., XIV, 230 s.; 270 s.; XVI, 672;
HES., Teog., 211; 758; HIG., Fab., pre!.; SEN., H.
f, 1073 s.; CAT., LXIII, 42 s.; PAus., X, 35, 4;
Ov., Met., XI, 592 s.; VrRG,. En., VI, 278; 390;
ATEN., XIII, 564.
HIPO
HIPO ('Irrrrw). Escedas era un home que
vivia a Leuctra i tenia dues filles, Hipo i
Molpia, que, després que dos lacedemonis
anomenats Frurarquidas i Parteni les vio-
lessin, es van penjar, avergonyides. Escedas
va provar que els espartans castiguessin els
culpables. Com que no ho va aconseguir,
es va suicidar tot maleint Esparta. Aquest
va ser un dels motius pels quals, en l' epoca
d'Epaminondas, la ciutat es va atraure la
calera celeste.
Sobre Hipo-OcírToe, v. Ocírroe.
HIPOCOONT ('IrrrroKÓwv). Hipocoont
és un fill il·legítim d'Ebal i d'una nimfa
anomenada Bacía. Era originari d'Esparta,
i els seus germanastres eren Tindareu i Ícar
(v. la taula 21, p. 283). Com que era més
gran que ells, en morir el seu pare els va
desterrar i es va emparar del poder. Tenia
dotze fills, els Hipocoonti~es, que el van
ajudar a espoliar Tindareu i Icar. Hipocoont
i els seus tills eren gent violenta i van aca-
bar encenent la calera d'Heracles, que els
va declarar la guerra i els va matar (v. He-
racles ). Aleshores Heracles va retomar Tin-
dareu al tron d'Esparta. Segons algunes
tradicions, Icari va ajudar Hipocoont a des-
posseír Tindareu del seu regne (v. Icari).
HIPOCRENE ('IrrrroKp~Vfl). Quan el
cavan Pegas es trobava a l'Helicó, prop del
bosc sagrat de les Muses, va picar la roca
amb la peülla i del teITa va brollar una font
(v. Pegas) que va ser anomenada Hipocre-
ne, «la Font del Cavall». Era entom de la
font Hipocrene que les Muses es reunien
per cantar i ballar. Es deia que la seva aigua
afavoria la inspiració poetica.
Pausanias indica que a Treze també hi
havia una altra Font del Cavall, igualment
originada per Pegas.
HIPODAMIA ('Irrrro8áµna). 1. Hipoda-
mia és el nom de diverses heroi:nes, la més
celebre de les quals era la filla d'Enomau,
el rei de Pisa, a l'Elida, (v. la taula 2, p. 14).
Les tradicions difereixen sobre el nom de
la seva mare: ara apareix com la filla de la
pleiade Esterope, adés com la de la danai-
Hipo: PAus., IX, 13, 5; cf. XEN., Hef.l., VI, 4,
7; PLUT., Pe!., 20; Am. Narr., 3, 1 s.
Hipocoont: PAus., II, 2, 3; III, 1, 4 i 5; ese. a
EuR., Or., 477; D. S., IV, 33; ese. a Il., II, 580;
EusT., a Il., p. 293, 10. V. l'art. Heracles.
Hipocrene: HEs., Teog., 6; EsTR., VIII, 6, 21,
p. 379; IX, 2, 25; p. 410; PAus., IX, 31, 3; ef. II,
31, 9; Ov., Met., V, 256 s.; A. L., Tr., 9.
Hipodamia: 1) PíND., Ol., I, 67-90, i ese. ad
272
da Eurítoe, i adés d'Evarete, la germana de
Leucip. Hipodamia era molt bella, i molts
pretendents havien demanat per casar-s'hi.
Pero Enomau no volia casar-la. Algunes
versions diuen que un oracle li havia predit
que moriría a mans del seu gendre. Altres
autors, pero, asseguren que el mateix Eno-
mau estava enamorat de la seva filla. Fos el
que fos, per tal d'allunyar els pretendents
va imaginar el següent estratagema: va po-
sar lama de la seva filla coma premi d'una
cursa de carros. Tots els pretendents ha-
vien de prendre la jove amb el seu can-o,
i el pare, amb el seu, els havia d'atrapar.
La meta era l'altar de Posidó, a Corint. Es
diu que feia pujar Hipodamia al can-o dels
rivals per tal de fer-lo més pesant, o fins i
tot per distreure l'atenció del conductor.
Enomau no tenia cap problema per atrapar-
los, ja que possefa uns cavalls molt veloc,;:os
(v. Enomau). Després, quan guanyava, ta-
llava el cap al perdedor i el penjava a la por-
ta de casa seva, diuen que per espantar els
futurs pretendents.
Pel sol fet de veure an-ibar Pelops, Hipo-
damia es va enamorar de la bellesa del jove.
Va procurar-se l'ajuda de Mírtil, l'auriga del
seu pare, que també estava enamorat d' ella,
i va fer que canviés les clavies de les rodes
del caITo d'Enomau per unes altres de cera,
que no van trigar a cedir, i, en el moment de
la cursa, aixo va provocar un accident fatal
(v. Pelops). També es diu que, per tal que
Mú1il hi participés, Pelops li va prometre
una nit amb Hipodamia, o bé que ella ma-
teixa li va prometre aíxo a l'auriga.
Posteriorment, es deia que Mírtil va in-
tentar violar Hipodamia en un viatge amb
carro que feien tots tres, Mírtil, Hipodamia
i Pelops, aprofitant que Pelops s'havia allu-
nyat per buscar aigua per beure. En tomar,
Hipodamia es va queixar al seu marit, i
Pelops va llanc,;:ar Mírtil al mar. Pero també
es deia que va ser Hipodamia qui va inten-
tar seduir Mírtil en absencia del seu marit.
Com que Mírtil la refusa, ella el va difamar
davant de Pelops, que el va matar. Quan es
moria, Mírtil va maleir la casa de Pelops,
loe.; SóF., El., 504 s., i ese. a 504; EuR., Or., 988
s., i ese. a 982; 990; ese. a A. R., Arg., I, 752; D.
S., IV, 73; PAus., V, 10, 6 s.; 14, 6; 17, 7; VI, 20,
17; 21, 6 a 11; VIII, 14, 10 s.; ese. a Il., II, 104;
APOL·L., Bibl., III, 10, 1; Ep., II, 3 s.; Tz., Com.,
149; 156; Ov., Her., VIII, 70; lb., 367 s.; Art am.,
II, 7-8; PROP., I, 1, 19-20; HrG., Fab., 84; 253;
PART., 15; SERVI, Com. G., III, 7; PLUT., Pw:
min., 33; SóF., trag. perduda Enomau (NAUCK,
F1: T!: Gr., p. 185); G. DEVEREUX, a Studi e Ma-
teriali, 1965, p. 3-25. 2) V. Pirítous.
273
cosa que fou un dels orígens dels mals que
es van abatre sobre els Pelopides (v. Atreu,
Tiestes, Agamemnon, i la taula 2, p. 14).
En honor d'Hipodamia, Pelops va ins-
tituir a l'Olimp una festa d'Hera, dea dels
casaments, que es feia cada cinc anys.
Sobre els fills d'Hipodamia i Pelops, les
tradicions difereixen. Tan aviat se n' esmen-
ten sis, Atreu, Tiestes, Piteu, Alcatous, Plís-
tenes i Crisip, com es parla d' Atreu, Ties-
tes, Diant, Cinosur, Corint, Hipalm, Hipas,
Cleó, Argeu, Alcatous, Heleu, Piteu i Treze,
i de tres tilles: Nicipe, Lisídice i Astidamia,
to tes tres casades amb fills de Perseu (v. la
taula 32, p. 433). A Crisip, pero, general-
ment se'l considera gendre d'Hipodamia,
que va ordenar a Atreu i Tiestes que el ma-
tessin (v. Crisip). Coma venjanc,;:a, Pelops
la va matar a ella.
També s' explica sovint la mort de Crisip
d'una altra manera: com que Atreu i Tiestes
es negaven a matar Crisip, Hipodamia va
decidir fer-ho ella mateixa. A aquest efec-
te, es va apoderar de l' espasa de Laios, que
passava la nit a casa de Pelops. Va deixar
l'arma clavada al cos de Crisip per fer que
se sospités de Laios, pero Crisip, malgrat
estar ferit de mort, va tenir temps de revelar
la veritat. Pelops v~ descobrir Hipodamia
i la va desteITar de l'Elida. Ella va trobar re-
fugia Mídea, al' Argolida, on devia mmir.
Amb posterioritat, seguint les indicacions
d'un oracle, Pelops va dur-ne les cendres al
recinte sagrat d'Olímpia, on, efectivament,
Hipodamia tenia una capella (l' Altis).
2. Hipodamia també és el nom de la tilla
d' Adrast (o de Butes), dona de Pirítous, per
a la qual es va lliurar el combat dels centau-
res i els !apites (v. Pirítous i les taules 1, p.
8, i 25, p. 313).
V. també d' al tres heroi:nes amb aquest
nom als articles Briseida (que realment es
deia Hipodamia) i Fenix.
HIPO LIT ('IrrrroA.urnc;). Amb l' amazona
Melanipe, o Antíope, o bé Hipolita, Tesen va
tenir un fill que es va dir Hipolit. De la seva
mare va heretar la passió per la cac,;:a i els
exercicis violents. Entre totes les divinitats,
honorava d'una manera especial Artemis i
Hipolit: 1) EuR., Hip., passim.; D. S., IV, 62;
ese. a Od., XI, 321; Ov., Her., IV; Met., XV,
497 s.; Fast., VI, 737 s.; VIRG., En., VII, 765 s.;
SERVI, Com. En., VI, 445; VII, 761; SEN., F. i
H.; APOL·L., Bibl., III, 10, 3; Tz., Com., 1329;
PAus., I, 22, 1 s.; II, 27, 4; II, 32, 3 i 10. Cf. S.
REINACH, a Cultes, Mythes et Relig., III, p. 54-
67; K. KERÉNYI, Hippolytos, Sziget, II, 1936,
p. 33-43; W. FAUTH, Hippolytos und Phaidra,
menyspreava Afrodita. La dea, per venjar
aquest menyspreu, va encendre al cor de
Fedra, la segona dona de Teseu, una gran
passió pel jove. Quan ella va oferir-se-li, el
jove la va refusar. Aleshores Fedra va témer
que Hipolit la traís i ho expliqués a Teseu. Es
va estripar el vestit i va obrir la porta de la
seva cambra assegurant que Hipolit l'havia
volgut violar. Tesen fou presa d'una violenta
calera. Com que no volia matar ell mateix
el seu fill, va recórrer a Posidó, que li havia
promes concedir-li tres desigs. Seguint la
seva pregaria, el déu va enviar un monstre
maii que va sortir de les onades quan Hipolit
menava el seu carro vora el mar, en direc-
ció a Treze. Els cavalls es van espantai· i van
causar-li la mort. Efectivament, Hipolit va
perdre el control del tir, va caure, i, amb les
blides enredades als peus, va ser arrossegat
per un pedregar. En saber el mal que havia
provocat, Fedra es va penjai·.
També s'explicava que la pregaria d' Ar-
temis va fer que Asclepi tomés la vida al
jove. Ladea el va dur immediatament a Ita-
lia, al seu santuari d' Arícia (a la vora del
llac Nemi) (v. Diana). A Hipolit se l'identi-
ficava amb el deu Virbi, company de Diana
a Arícia.
2. Hipolit també és el nom d'un gegant
que, a la Gigantomaquia, era rival d'Her-
mes. Hermes el va matar amb l'ajut del
case d'Hades, que tomava invisible a qui el
portava.
HIPOLITA ('Irrrr0Aún1). De totes les he-
roines amb el nom d'Hipolita, la reina de
les amazones és la més celebre: Heracles
va voler-ne aconseguir el cinturó (v. Hera-
cles). Era filla d' Ares, com les altres ama-
zones. La seva mare era Otrere. Algunes
vegades també s' atribueix a aquesta ama-
zona l'expedició contra Teseu (v. Teseu) i
se la considera, fins i tot, mare d'Hipolit
(v. l'article precedent). El més comú, pero,
és creure que Heracles la va matar.
HIPOLOC ('Irrrroí\óxoc;). l. Un Hipo-
loc, fill de Bel·lerofontes i de Filonoe (o bé
d' Anticlia), va tenir coma fill Glauc, que va
combatre davant de Troia amb els licis (v. la
taula 35, p. 460).
Wiesbaden, 1959.
Hipolita: Ese. a Il., III, 189; HIG., Fab., 30;
163; 223; A. R., Arg., II, 775; D. S., II, 46; IV,
16; APOL·L., Bibl., II, 5, 9; PAUS., I, 41, 7; PLUT.,
Teseu, 27.
Hipoloc: 1) !l., VI, 196 s., i ese. a 156;
APOL·L., Bibl., II, 3, 2; Tz., Hom., 123. 2) Ese. a
PíND., Pít., V, 108; Tz., Com., 874.

2. Un altre Hipoloc és fill del troia Ante-
nor i germa de Glauc i Acamant. Amb ells
es va establir a Cirene després de prendre
Troia.
HIPOMEDONT ('ImrnµÉ8wv). Hipo-
medont és un dels set caps que van atacar
Tebes al costat d' Adrast (v. aquest nom).
Segons la tradició més corrent, era nebot
d' Adrast i fill d' Aristomac, un dels fills de
Talau (v. la taula 1, p. 8). D'estaturagairebé
gegantina, va caure en l' assalt a la ciutat a
mans d'Ismari. Vivia en un castell a Lema,
del qual encara es mostraven les ruines a
l'epoca de Pausanias. El seu fill Polidor va
ser un dels Epígons que van prendre Tebes
amb Alcmeó (v. aquest nom).
HIPÓMENES ('IrrrroµÉvr¡c;). S'explica
d'Hipomenes, fill de Megareu i de Merope,
una historia també atribuida a Melanió. Es
volia casar amb Atalanta, pero ella no es vo-
lia maridar. Fon;:ava els pretendents a dispu-
tar una cursa contra ella i matava qualsevol
que l'avancés. Fins el dia que Hipomenes,
durant la cursa, va llarn;;ar a terra, davant
d' Atalanta, tres pomes d'or que Afrodita li
havia donat. Aixo li va donar la victüria (v.
Atalanta). Tal com li va passar a Melanió, i
pel mateix motiu, va ser transformat en lleó
(v. ibid). Cíbele es va apiadar d'Hipomenes
i d' Atalanta i, en la seva forma de lleó, els
va enganxar al seu carro.
HÍPOTES ('Irrrrórr¡c;). l. Hípotes és un
dels Heraclides (v. aquest nom). És descen-
dent d'un dels fills d'Heracles, Antíoc, que
l'heroi va tenir de Meda, la filla de Filant,
rei dels dríops (v. Filant). Antíoc havia tin-
gut un fill, també anomenat Filant, que era
el pare d'Hípotes. Per la seva mare, Lipe-
file, és descendent de Iolau (v. la taula 32,
p. 433). Amb Temen, va participar en l'ex-
pedició dels Heraclides contra el Pelopon-
nes. A l'altura de Naupacte, va matar per
eITor un endeví que havia pres per un espia.
Aquest fet va provocar la calera d' Apol-lo
contra l'exercit. Com a castig, Hípotes va
ser desterrat durant deu anys.
Hipomedont: AroL·L., Bibl., III, 6, 3 i 6; D.
S., IV, 65; EsQ., Set, passim.; EuR., Fen., 125 s.;
ese. al v. 126; PAus., X, 10, 3; X, 38, 10; HrG.,
Fab., 70.
Hipomenes: AroL·L., Bibl., III, 9, 2; EusT., a
!l., XXIII, 683; ese. a Il., II, 764; a TEóCR., III,
40; VrRG., Catal., XI, 25; Ov., Met., X, 560 s.;
HcG., Fab., 185; SERV!, Com. En., III, 113; Egl.,
VI, 61; ese. a EuR., Fen., 150.
Hípotes: 1) AroL·L., Bibl., II, 8, 3; PAus., III,
274
Hípotes va tenir un fill, Aletes (v. aquest
nom).
2. Hípotes també és el nom del fill del
rei de Corint, Creont, que va acollir Jason
i Medea quan Acast els va desteITar. Quan
Medea va haver mort Creont i la seva filla
(v. Jasan), Hípotes la va portar davant un
tribunal atenes, pero va ser absolta (v. tam-
bé Medos).
HIPÓTOE ('Irrrro8ór¡). Entre altres he-
roines amb aquest nom, els mitügrafs es-
menten la filla del fill de Perseu, Mestor
(v. la taula 31 p. 414 ), i de Lisídice, filla de
Pelops. Posidó la va segrestar i la va por-
tar a les illes Equínades, on Ji va donar un
fill, Tafi, pare de Pterelau, rei dels teleboes
(v. Amfitrió).
HIPSICREONT ('YY1KpÉwv). Teofrast
explica que un milesi, anomenat Hipsicre-
ont, era amic de Promedont, de Naxos. Un
dia que aquest daITer es trobava a casa del
seu amic, la dona d'Hipsicreont, Neera, es
va enamorar d' ell. Mentre el seu marit va
ser alfa, ella va amagar el seu amor. Pero,
un dia que Hipsicreont es va absentar, Pro-
medont va anar a Milet, i Neera va aprofi-
tar-ho per declarar-se-li. Promedont no va
voler ni escoltar-la, obligat pel deure sagrat
de l'hospitalitat. Aleshores Neera es va fer
tancar perles criades a la cambra del con-
vidat; ho va fer tan bé que l'hoste va ac-
cedir a tot el que ella va voler. L' endema,
Promedont, espantat pel que havia passat,
va partir cap a Naxos, i Neera el va seguir.
Quan Hipsicreont va coneixer l' aventura,
va reclamar la seva dona, pero ella es va ne-
gar a seguir-lo i es va refugiar a l' altar del
Pritaneu, a Naxos. Els habitants de Naxos
van aconsellar al marit que mirés de persu-
adir-la, pero van prohibir-li tota violencia
per aITabassar-la del seu refugi. Hipsicreont
es va considerar insultat i va convencer la
gent de Milet per declarar-los la gueITa.
HIPSÍPILE ('YYmú.Ar¡). Filla de Toant
i de Mirina, Hipsípile era la néta de Dio-
nís i Ariadna (v. Ariadna, Toant) per part
13, 3; D. S., V, 9; CoNó, 26; ese. a PíND., Ol.,
XIII, 17. 2) Ese. a EuR., Med., 20; D. S., IV, 55;
HIG., Fab., 27.
Hipotoe: AroL·L., Bibl., II, 4, 5; Tz., Com.,
932; ese. a A. R., Arg., I, 747.
Hipsicreont: PART., 18; PLUT., Virt. Mul., 17.
Hipsípile: !l., VII, 468, i l'ese.; XXI, 41;
XXIII, 747; A. R., Arg., I, 608 s.; ese. als v. 609;
615; 769; ese. a PíND., Ol., IV, 32 e; arg. de
Nem., II; PíNo., Pít., IV, 253 s.; AroL·L., Bibl.,
275
de pare. Per part de mare, era descendent
de Creteu i, per tant, d'Eol (v. la taula 8,
p. 136). Toant regnava a l'illa de Lemnos
a l'epoca en que les dones de l'illa van de-
cidir matar tots els homes. En efecte, com
que les fomnies havien negligit el culte a
Afrodita, la deessa les va castigar amb una
pudor espantosa, de manera que els seus
marits les van abandonar per buscar escla-
ves i estrangeres. Com a venjarn;;a, les do-
nes de l'illa van fer carnatge de tots ells.
Només Hipsípile es va negar a matar el seu
pare i, en aITibar la nit de la matanc;a, va
amagar-lo en un bagul (altres diuen que el
va vestir amb els ornaments de l' es fatua de
Dionís i, al matí, el va enviar a la mar com
si fos el déu a fi de purificar els assassinats
de la nit). Va fer-lo a la mar amb aquesta
embarcació improvisada, i, finalment, To-
ant es va salvar (v. la seva llegenda).
Com que era filla de l'antic rei, Hipsípile
va ser escollida reina per les lemnies. En
aquell moment, els argonautes van abor-
dar a Lemnos. Els autors difereixen sobre
l' acollida que van rebre els argonautes quan
van desembarcar: o van ser acollits amb
hospitalitat per les habitants de Lemnos,
o bé, en principi, elles els van plantar cara
amb les armes a lama. Pero, quan els herois
es van comprometre a unir-se amb elles, es
van estovar. D' aquesta manera, Hipsípi-
le va esdevenir l' amant de Ja.son. Aleshores
va organitzar uns jocs fúnebres en honor de
Toant (oficialment mort) i, en general, en
honor de tots els habitants de Lemnos que
havien estat assassinats.
Del seu amq_r amb Ja.son, Hipsípile va
tenir dos fills: Euneu, esmentat a la Ilíada
(v. Euneu), i un altre, que de vegades és ano-
menat Nebrofon (o Nefroni) i de vegades
Toant, com el seu avi (v. la taula 23, p. 302).
Més tard, quan els argonautes van haver
marxat, les lemnies van saber que la reina
havia salvat el seu pare i van voler matar-
la perque ho consideraven una traició. Pero
Hipsípile, en secret, va fugir a la nit. Va ser
segrestada per uns pirates, que la van ven-
dre com a esclava a Licurg, el rei de Nemea.
Va quedar al seu servei i al de la seva dona
Eurídice, i va encarregar-se de vigilar el seu
I, 9, 17; III, 6, 4; Y. FL., Arg., II, 242 s.; HIG.,
Fab., 15; 74; 254; EsQ., trag. perduda Hipsípile;
SóF., id., Les Lemnies; EuR., id., Hipsípile (frag-
ments retrobats, ap. Pap. Ox., VI, 852); HERÓD.,
VI, 138; Ov., Her., VI; ese. a EsTACI, Teb., IV,
740; 770; V, 29; EsTACI, Teb., V, 494 s.; ANT.
HIRIEU
fill, el petit Ofeltes. Pero, quan van passar
els Set Cabdills i li van demanar que els in-
diqués una font on poguessin apaivagar la
seva set, Hipsípile va relaxar-se un instant
en la vigilancia i una serp monstruosa va
ofegar l'infant (v. Arquemor i Amfiarau).
Folls de calera, Eurídice i Licurg van voler
matar Hipsípile. Mentrestant, van apareixer
els dos fills d'Hipsípile, Euneu i Toant el
jove, a la recerca de la seva mare. Amfiarau,
un dels Set Cabdills, va fer que es recone-
guessin gracies a un ram de vinya d' or que
duien els joves: era un regal que Dionís ha-
via fet temps enrere al seu avi Toant. A més,
Amfiarau va calmar Eurídice i va obtenir-
ne que permetés a Hipsípile i els seus fills
retornar a Lemnos. Aquesta és la versió que
segueix Eurípides a la seva tragedia Hipsí-
pile, en part perduda. A més, per tal d'expli-
car que Hipsípile estava separada dels seus
fills, Eurípides va imaginar que s'havien
embarcat a la nau Argo quan el seu pare ha-
via marxat, un any després que nasquessin
(ja que eren bessons). Seguidament, Orfeu,
que els havia criat, els va portar a Tracia.
Alfa es van retrobar amb el seu avi Toant.
Aquestes aventures novel·lesques no perta-
nyen, evidentment, a la llegenda primitiva
i constitueixen pures ficcions literaries i
combinacions secundaries.
HIRIEU ('Yp1EÚ<;). Hirieu és pare de
Nicteu, de Licos i, segons algunes tradici-
ons, d'Orió; ell és fill de Posidó i la pleiade
Alcíone. Va fundar la ciutat d'Híria, a Beo-
cia, en la qual regnava. La seva dona era la
nimfa Clünia (v. la taula 27, p. 327).
Les llegendes tardanes el mostren com un
vell llamador que havia donat hospitalitat
a Zeus, Posidó i Hermes a la seva cabana.
Com a recompensa, els déus li van oferir de
concedir-li el desig que forrnulés, i Hirieu
va demanar un descendent. Els déus li van
donar un fill, que van engendrar en orinar
sobre la pell d'un bou que el vell havia sa-
crificat en honor seu. Aquest fill va ser Orió
(v. aquest nom).
Segons algunes tradicions, va ser per a
Hirieu que Trofoni i Agamedes van cons-
truir el celebre tresor que causa la seva per-
dició (v. Agamedes).
PAL., III, 19; PROP., I, 15, 17 s. Cf. G. DUMÉZIL,
Le Crime des Lemniennes, París, 1924.
Hirieu: APOL·L., Bibl., III, 10, 1; E. B., s.
v. 'Ypfo; ese. a /l., XVIII, 486; a Od., V, 121;
PART., 20; HIG., Fab., 157; 195; Ov., Fast., V,
495 s.; NoNN., Dion., XIII, 96 s.
HIRNETO
HIRNETO ('Ypvr¡Sw) . Era la tilla de Te-
men i la dona de Deifontes (v. Deifontes i la
taula 18, p. 258). Era l'hero'ina de Les Teme-
nides, una tragedia perduda d'Eurípides.
*HIRPI SORANI. Els «Liops del So-
mete» eren els sacerdots que oficiaven al
Soracte, muntanya situada al nord de Roma,
certes cerimonies durant les quals ballaven
amb els peus nus per damunt de brases
roents. De ]'origen d'aquesta confraria de
«llops» s' explica va una llegenda curiosa. En
una ocasió, mentre els habitants del Some-
te oferien un sacrifici a Dis Pater, diversos
llops van irrompre arrabassant del foc bo-
cins de carn de les víctimes sacrificades. Els
oficiants van córrer a perseguir-los i, des-
prés d'una cursa molt !larga, els van veme
desapareixer dins una cova d'on so1tia una
ferum pestilent, tan toxica que no només va
matar els perseguidors, sinó que va estendre
una epidemia per tota la contracta. En inter-
rogar l'oracle, va respondre que per calmar
els déus els habitants haurien de «semblar
llops», ésa dir, viure de rapinyes.
Es pot comparar amb els ritus romans
deis Lupercs (v. aquest nom).
HÍSTORIS ('Icnopíc;). Una llegenda
local atribueix de vegades a Hístoris, filia
de l'endeví de Tebes Tiresias, l'ardit que
va permetre a Galíntias (v. aquest nom)
accelerar el naixement d'Heracles quan
Alcmena no podia parir a causa de la con-
xorxa d'Hera i Ilitia. Com que Ilitia era al
llindar de la casa amb les mans creuades,
impedint d'aq uesta manera que Alcmena es
«deslligués», Hístoris, de sobte, va sortir de
la casa cridant, amb crits de joia, que Alc-
mena acabava de parir. La dea la va creme
i, plena de colera, va allunyar-se d'alla, fet
que va permetre que s'acabés el patiment
d' Alcmena i nasquessin Heracles i Íficles.
H O MOLOEU ('OµoAwEÚ<;) . Homoloeu
és un deis fills de Níobe iAmfíon. Va ajudar
el seu pare a aixecar la muralla de Tebes i
va donar el seu nom a una de les portes de
la ciutat.
HOMONEA ('Oµóvorn:). Homonea és
la personificació, purament abstracta, de
Hirneto: V. Deifontes; cf. EsTR., VIII, 8,
5, p. 389, citant Efor (fr. 16); Nauck, T1: G1:
Fr., p. 463 .
Hirpi Sorani: SERVI, Com. En., XI, 785.
Hístoris: PAus., IX, 11, 3.
Homoloeu: Ese. a EuR., Fen. , 1119.
Homonea: PAus., V, 14, 9.
276
la Concordia. Tenia un altar a l'Olimp. A
Roma, la coneixien amb el nom de Con-
cordia, abstracció que sovint es podia
trabar en la ideología oficial, de manera
notable a les monedes, on apareixia quan
s' acabava alguna revolta o es posava fi a
una guerra civil. Tenia un temple als peus
del Capitoli. Camil l' hi havia dedicat i era
el símbol de l'acord aconseguit, finalment ,
entre patricis i plebeus.
*HONOS. A Roma, Honos és la perso-
nificació de la virtut moral, així com Vir-
tus ho era del coratge guerrer. A la mateixa
Roma, Honos hi tenia dedicats diversos
temples.
HOPLÁ.DAM ('OnAáliaµo<;). Hoplactam
és un deis gegants que, segons una !legenda
arcadia, van ser al costat de Rea quan estava
embarassada de Zeus per tal de protegir-la
de Cronos si arribava el casque l'ataqués.
*HORACI. La llegenda romana parla de
tres Horatii, un deis quals, com a mínim, és
totalment mític; els altres dos se'ns presen-
ten com a «histories».
1. En la guerra que va enfrontar els ro-
mans amb els etruscos, que comem;:a amb
la lluita entre Brutus i Arrunt Tarquini, els
dos bandols hav ien tingut tantes baixes que
no se sabia quin deis dos era el guanyador.
Els dos exercits van acampar al mateix
camp de batalla, prop del bosc d' Arsia.
Aleshores, de dintre el bosc, va sortir una
veu divina que va proclamar: «Els etruscs
han perdut un home més; els romans són els
guanyadors!» Presos pe! panic, els etruscs
van fugir. Qui va rebre els honors al bosc
d' Arsia va ser l'heroi Horaci: la seva veu
havia fet fugir l'enemic.
2. Un altre Horaci, Horaci el Borni (Ho-
ratius Cocles ), poc després, tot sol, va de-
fensar de l' atac deis etruscs l'únic pont que
unia Roma amb la riba dreta del Tíber. Du-
rant I' acció va resultar ferit a la cuixa, fet
que el va deixar coix . Al Vulcanal, al peu
del Capitoli, se li va aixecar una estatua.
Probablement, aquesta estatua d' un perso-
natge coix i borni (el mateix Vulca?) va ser
!'origen de la llegenda.
Honos: Cic., De Leg., 11, 58 s.
Hopfadam : PAUS., vm, 36, 2.
Horaci: 1) D. H., V, 16; 882 s. 2) L1v1, II, 10;
PLUT., Publ., 16; cf. G. ÜUMÉZLL, Mitra, Va-
runa, p. 120; G. DE SANCTIS, a Riv. Fil. fs/1: Cl.,
1935, p. 289-301. 3) L1v1, I, 25 s.; FLORUS., I, 3;
D. H., III, 5 a 22. V. G. D uMÉZIL, Hora ce et les
Curiaces , París, s. d. (1942).
277
3. Finalment, tot i que el combat deis tres
Horacis -campions de Roma- co ntra els
tres Curiacis -campions d' Alba- sigui
considerat en general historie, hi ha bones
raons per creme que aq uest relat no és més
que la transposició d'un mite d' iniciació
molt antic, del qua! es traba l'equivalent a
les llegendes celtiques (v. !'obra de G. Du-
mézil citada en la nota a peu de pagina).
HORES (Qpm). Les divinitats de les
Estacions s'anomenen Hores, de fet, per un
ús abusiu de la traducció del seu nom llatí
Horae. Molt tardanament van acabar perso-
nificant les hores del dia.
Les Hores són filies de Zeus i de Temis i
germanes de les Moires (els Destins) (v. la
taula 40, p. 549). Eren tres: Eunomia, Dice
i Irene, és a dir, Disciplina, Justícia i Pau.
Tanmateix, els atenesos les anomenaven
Tal·lo, Auxo i Carpo, tres noms que evo-
quen les idees de brotar, créixer i fructificar.
Les Hores tenen un doble aspecte: com a
div initats de la Natura, presideixen el cicle
de la vegetació; coma divinitats de l'ordre
(eren filies de Temis, la Justícia), garantien
el manteniment de la societat.
A l'Olimp, tenien diferents papers: vet-
llaven les portes de la residencia divina, i
sovint es considera que havien criat Hera,
de qui eren les serventes; desenganxaven
els seus cavalls del carro. També fan aques-
ta feina peral Sol. D'altra banda, formaven
Hores: HES., Teog ., 901 s.; ll., V, 749; VIII ,
393; PiNo., fr. 30; 01., XTTI , 6 s.; Ov., Met., Il,
118; PAus., II, 20, 5; IX, 35, 2; H1G., Fab ., 183 ;
APOL·L. , BibL., 1, 3, 1; H. orf. , 1o, 4; srnv1,
Com. Egl., V, 48.
HOSTI
part de la comitiva d' Afrodita, igual que les
Carites, i del seguici de Dionís; també eren
les companyes de joc de Persefone. Final-
ment, a Pan, déu deis boscos i els ramats, li
plau la seva companyia.
Se les representa com tres noies en ac-
tituds gracioses, sovi nt amb una flor o una
planta a lama. Pero són considerades éssers
abstractes, amb personalitat incerta, i gaire-
bé no tenen cap paper a les llegendes. No-
més en una al ·legoria tardana apareix una
de les Hores coma dona de Zefir (el vent de
ponent, vent primaveral per excel·lencia),
amb qui va tenir un fill , Carpos (el fruit).
*HOSTI. Hosti, també anomenat Host
Hostili, era un llatí de la colonia de Medúl-
lia que els albans van insta!· lar al país sabí.
Sota el regnat de Romul, es va establir a
Roma i, en produir-se el rapte de les sabines,
es va casar amb Hersília (v. aquest nom), de
qui va tenir un fil!, que va ser el pare del rei
Tul· lus Hostili. Durant el combat amb els
sabins, a la plana del Forum, Hosti va des-
tacar-se lluitant a la primera fila de l'exercit
roma. Va ser el primer a caure, fet que va
provocar un moment de panic entre les files
romanes. La intervenció de Júpiter Estator
va restablir la situació.
Hosti ja s'havia mostrat particularment
valerós en la presa de Fidena, on havia estat
recompensa! amb una corona de llorer, la
primera que va concedir-se a Roma.
Hosti: D. H., Ill, l; L1v1, I, 12, 2 s.; 22, 1;
A uR . VíCT., De Vi1: ll/., JI, 7; PLuT., Rom .. 14
i 15; PL. V., N. H ., XVI, 5, 11 ; M ACR., Sea., l,
6, 16.

JACOS ("IcXKxoc;} Iacos és el déu que
condueix, de forma mística, la processó
dels iniciats als misteris d'Eleusis. El seu
nom evoca el crit ritual dels fidels, «laque».
Aquest crit va esdevenir un nom i va passar
a designar el déu. Sobre la personalitat de
Iacos, les tradicions varien, pero, en gene-
ral, Iacos, que recorda un dels noms que
porta Dionís, Bacus, es pot considerar
l' intermediari entre les deesses eleusines i
Dionís.
De vegades se'l fa fill de Demeter, que
devia acompanyar la seva mare a la recer-
ca de Persefone (v. Demeter) i, amb el seu
riure davant els gests de Baubo, devia ani-
mar la deessa (v. Baubo).
Iacos és considerat molt més sovint
fill, no de Demeter, sinó de Persefone. En
aquest cas seria la reencamació de Zagreu
(v. aquest nom), fill de Persefone i de Zeus.
En efecte, Hera, gelosa dels amors del seu
marit, i no podent-se venjar d'ell, incita els
Titans a atacar el petit Zagreu, fill de la seva
rival, mentre jugava. Zagreu va intentar es-
capar-se i va transformar-se de diverses
maneres. Finalment, quan havia adoptat
la forma d'un toro, els seus perseguidors
el van atrapar, el van esquarterar, van ficar
els seus membres en una caldera i els van
Jacos: D. S., III, 64, 1 s.; LuCR., IV, 1160;
ARN., Adu. Pag., III, 10; V, 25; ese. a AR., Gr.,
324; a EuR., Tr., 1230; Tz., Com., 355; PROCLE,
Com. al Tün., 200 d; PAus., VIII, 37, 5; I, 37, 4;
posar a coure. Zeus va córrer a socórrer el
seu fill, pero va ser massa tard. Va fulminar
per mitja d'un llamp els Titans criminals,
va encarregar a Apol·lo que recollís els
membres escampats del seu fill al Famas i,
quan A tena li va portar el cor de l' infant,
que encara bategava, se'l va empassar. Tot
seguit va regenerar Zagreu, que va rebre el
nom de Iacos.
Altres vegades Iacos és considerat ma-
rit de Demeter, o també fill de Dionís, que
havia tingut amb la nimfa Aura (v. aquest
nom), a Frígia. Aura havia tingut amb Di-
onís dos germans bessons, pero, en la seva
follia, ella n'havia devorat un. El segon, el
petit Iacos, l'havia salvat una altra nimfa es-
timada pel déu i I'havia confiat a les bacants
d'Eleusis, les quals el van criar. Es diu que
el va alletar la mateixa Atena, mentre Aura
es llarn;ava al riu Sangari (el mateix que té
un paper en la llegenda d'Agdistis i Atis) i
es convertía en una font.
Finalment, Iacos s'identifica de vegades
amb Bacus, si bé s'afirma que aquesta dua-
litat és un misteri.
Iacos es representa com un illfant que en-
cara no ha arribat a l' adolescencia, que por-
ta una torxa i guia la processó d'Eleusis
mentre balla.
HESIQUI, s. v. fo~á~wc;; NoNN., Dion., XLVIII,
870 s.; i XXXI, 66 s.; EusT., a /l., 629, 30; 962,
60; EsTR., X, 3, 10, p. 468; H. h. a Dem.; SERVI,
Com. G., I, 166; ef. HERóD., VIII, 65.
279
,;u,..,....,.._,,.• ~ ('IáAEµoc;). Ialem és fill d' Apol-
lo i de Cal·líope, és genna d'Himeneu
i d'01feu (en una versió de la llegenda
d'aquest; v. Oifeu). De la mateixa mane~a
que Himeneu personifica el cant del matn-
moni, falem personifica el cant trist, el la-
ment pels que moren joves. Se'l considera
inventor del genere, o també se l' identifica
amb Linos, que va morir jove, i sobre el
qual va cantar-se aquest tipus de lament.
IALIS ('Iá/l.uaoc;). Ialis és l'heroi eponim
de la ciutat de falisos a Rodes. Per part del
seu pare Cercaf és descendent del Sol (He-
lios) i de la nimfa Rode (v. Cercaf). Casat
amb Dotis, va tenir una filla, Sime, eponim
de l'illa homonima entre Rodes i Cnidos.
IALMEN ('IáAµEvoc;). Ialmen i el seu
o-erma Ascalaf són fills d' Ares; la seva mare
és Astíoque, filla d' Actor (v. la taula 35, p.
460). Ialmen i Ascalaf van regnar a Orco-
men, Beocia, i durant el seu regnat els mínies
van participar en l'expedició contra Troia. El
seu contingent comptava amb trenta naus.
Després de la caiguda de Troia, Ialmen
va tomar amb les seves naus, pero, en lloc
de retomar a la seva patria, va establir-se
a la costa del Pont Euxí, on va fundar una
colonia aquea, que en temps d'Estrabó en~
cara era anomenada «els aqueus del Pont» 1
considerava Orcomen la seva metropoli.
Ialmen i el seu germa també figuren entre
els argonautes; i Ialmen també és entre els
pretendents d'Helena. Comprome~ pel ju-
rament col·lectiu, va haver de part1c1par en
la guen-a per recuperar-la (v. Helena).
ÍAM ("Iaµoc;). Íam és un heroi d'Olím-
pia, mític avantpassat de la família s~ce~­
dotal dels famides. La seva ascendencia
divina és la següent: Pítane, la filla del déu-
riu Eurotas, va tenir una filla a~nb Posidó,
Evadne, que va s,er criada per Epit, el seu
pare «huma» (v. Epit, 3 i Evadn_e, 1). Eva~­
ne va ser estimada per Apol·lo 1 en va temr
un fill. Avergonyida per haver estat sedu1da,
Evadne va exposar el nen, pero dues serps
falem: PíND., eitat per ese. a EuR., Resos,
892; ese. a EuR., Or., 1375; Supl., 281; ese. a
PíND., Pít., IV, 313; a A. R., Arg., IV, 1304.
lalis: PíND., Ol., VII, 136; ese. a D. S., V, 57;
Tz., Com., 923.
Ialmen: /l., II, 511 s., i EusT., ad loe.; PAUs.,
IX, 37, 7; HIG., Fab., 97; 159; Tz., Posth., 87;
EsTR., IX, 2, 42, p. 416; APOL·L., Bibl., I, 9, 16;
III, 10, 8.
Íam: PAus., VI, 2, 5; PíND., Ol., VI, 46 s., i
els ese.
van acudir a alimentar-lo amb mel. Un
dia va retrobar el nen, que s'havia salvat de
miracle, que jeia sobre unes viole~es flori-
des. Per aixo li va pos,ar el nom d'Iam («el
nen de les violetes» ). Epit interroga alesho-
res l'oracle de Delfos, i el déu li va respon-
dre que el petit Íam seria un endeví celebr~
i el pare d' una llarga IJissaga de sacerdo_ts 1
d'endevins. Ja adult, Iam va anar una mt a
la vora del' Alfen i invoca el seu pare Apol-
lo i el seu avi Posidó. Apol·lo li va respon-
dre i li va ordenar que seguís la seva veu.
El va conduir fins a Olímpia i li va dir que
s' establís allí i esperés Heracles, que hi fun-
daría unsjocs que havien d'arribar a ser els
més celebres. També li va ensenyar a enten-
dre el llenguato-e de les aus i a interpretar
els presagis qu~ proporcionen les víctimes.
IAMBE ('Iáµ~11). lambe, filla de Pan i de
la nimfa Eco, era serventa, a Eleusis, a casa
de Celen i Metanira quan Demeter hi va
passar buscant Persefone. lambe la va aco-
llir i la va fer riure amb les seves bromes.
De vegades aquest paper no s' atribueix a
lambe, sinó a Baubo (v. aquest nom).
IANISC ('IávtaKoc;). 1. !anise és fill
d' Asclepi en algunes tradicions i, per tant,
germa de Macaon i Podaliri. És originari de
Tessalia, del país dels perrebs.
2. Un altre !anise és descendent de l'ate-
nes Clici, que va donar la seva filla Feno
en matrimoni al rei de Sició, Lamedont.
Després, quan Adrast, un dels suc~e~~ors
de Lamedont, abandona el tron de S1c10 (v.
Adrast), es va cridar !anise, que va an-ibar
de l'Atica, perque l'ocupés. A la seva mort,
el va succeir Festos (v. aquest nom).
IANTE ('Iáv811). 1. El nom de Iante (la
noia de les violetes) correspon a una de les
Oceanides.
2. També és el nom d'una heroi"na creten-
ca, esposa d'Ifis (v. aquest nom).
('Iárru~). fapix és l'heroi que
dóna nom al poble dels iapigis, a la Italia
meridional. La seva llegenda varia segons
lambe: H. h. a Dem., 195 s.; APOL·L., Bibl., I,
5, l; D. S., V, 4; Et. Magn., s. v. 'Iáµ~r¡.
Ianisc: 1) Ese. a AR., Pl., 701. 2) PAus., II,
6, 6.
Iante: 1) HES., Teog., 349; PAUS., IV, 30, 4;
Hro., P1:, 6 (Rose). 2) Ov., Met., IX, 666 s.
fapix: A. L., Tr., 31; EsTR., VI, 3, 2, p. 27~;
PL. V., N. H., III, 11, 16; HERóD., VII, 170; Sou,
II, 7; SERVI, Com. En., III, 332 (eitant C?RNI_Frcr
LoNGUS), i XI, 247. V. J. BÉRARD, Colomsatwn,
p. 449 s.
IARBAS
les fonts. De vegades se'l fa fill de Licaon i
germa de Daune i de Peuceci. D'altres au-
tors el consideren un cretenc, fill de Dedal
i d'una cretenca, que va arribar a Sicília i,
després, al sud d'Italia com a conseqüen-
cia dels esdeveniments que es produ'iren a
la mort de Minos (v. Dedal i Minos). Iapix
passava per haver estat cabdill dels cretencs
que havien seguit Minos quan, després de
la seva mort, van intentar en va tornar a la
patria. Una tempesta va portar-los fins a
la regió de Tarent, on van establir-se. Una
variant d'aquesta tradició diu simplement
que Iapix, un cretenc germa d'Icadi (v.
aquest nom), va arribar al sud d'Italia, men-
tre que el seu germa va ser transportat per
un dofí fins al peu del Parnas, on va fundar
Delfos.
IARBAS ('Iáp~m;). Iarbas és un rei in-
dígena africa, fill de Júpiter Ammó i d'una
nimfa del país dels garamants. Regna sobre
els getuls. És ell qui concedeix a Dido el
territori en el qual funda Cartago (v. Dido).
Pero, enamorat de la reina i gelós d'Eneas,
més afortunat que ell, ataca la nova ciutat i
n' expulsa Anna després de la mort de Dido
(v. Anna).
Fegeu Egialeu
(mort sense fills)
1 1
Pronous Agenor A pis
(o Temen) (o Axíon) (mort sense fills)
Pelasg I
Posidó ,....., Larissa
1 1
1 1
Pelasg II Aqueu Ftios
Taula genealogiea nº 19 (segons Pausanias)
Iarbas: VrRG., En., IV, 36; 196; 326; SERVI,
Com. En., I, 367; IV, 36; Ov., Her., VII, 125;
Fast., III, 552; JusTí, XVIII, 6.
fardan: APOL·L., Bibl., II, 6, 3; Nrc. DAM., a
Fl: Hist. Gr., III, 372, 28 (Müller).
280
('Iápbavo<;). lardan és un rei de
Lídia, pare d'Ómfale. Una tradició el con-
sidera un mag que amb els seus maleficis
va fer que el seu enemic, el rei Cambles (o
Camblites ), devorés la seva dona. Tan forta
va ser la fam que li va provocar.
IASIÓ ('Iacríwv). lasió és un fill de Zeus
i d'Electra (v. les taules 7, p. 128, i 27, p.
327). Per part de mare és descendent d' At-
lant. Amb el seu germa Dardan vivía a Sa-
motracia, encara que en algunes llegendes
passa per tenir origen cretenc. Un tret comú
a totes les tradicions és l'amor de lasió per
Demeter. Pero de vegades aquest amor no és
correspost, i lasió mira de violentar la deessa
(o bé un simulacre seu, v. Ixíon ), la qual cosa
provoca immediatament la calera de Zeus, i
ell mort fulminat. Els autors coincideixen
més sovint a assegurar que aquest amor va
ser mutu i que lasió s'uní a Demeter «sobre
un guaret tres cops renovat». Allí va tenir un
fill amb la deessa, Plutos (la Riquesa), que
recorre la terra repartint abundancia.
Diodor explica que lasió era el germa no
només de Dardan, sinó també d'Harmonia,
a Samotracia. Va ser iniciat per Zeus en els
misteris de l'illa, i ell mateix inicia nom-
Foroneu ,....., Teledice
Níobe ,....., Zeus
Car
1 (v. la taula 19, p. 280), com fill d' Argos i
Piras Forbant ,....., Eubea
(Messene) Tríopas,....., Sosis (o Sois)
1 el territori del Peloponnes. Obtingué com a
1 1 1 part la regió de l'oest amb l'Elida, mentre
lasos ,....., Leucane Agenor Messene,....., Licaon
1 1
lo Crotop
Estenelau Psamate ,....., Apol·lo
1 1
Gelanor Linos
Iasió: Od., V, 125 s., i ese. ad loe.; Ov., Met.,
IX, 422; Am., III, 10, 25; HES., Teog., 969 s.; ese.
a A. R., Arg., I, 916; EsTR., VII, fr. 50; APoL·L.,
Bibl., III, 12, l; Tz., Com., 29; VrRG., En., III,
167, i SERVI, ad loe.; D. S., V, 48 s.
281
Pelasg ,....., Melibea (o Deianira)
1
Licaon Ecbas
1 1
1 1
50 fills Cal·listo Agenor
1
Argos ,....., Ismene
1
lasos
1
lo
Taula genealogica nº 20 (segons Apo\.lodor)
brosos herois. En ocasió de les noces de la
seva germana amb Cadme, va retrobar-se
amb Demeter, la qual va enamorar-se d'ell
i li va regalar la llavor del blat. Més enda-
vant, lasió es va casar amb Cíbele, amb qui
va tenir un fill anomenat Coribant, eponim
dels coribants.
IASO ('Iacrw ). laso, la Curació, passa per
ser filla d' Asclepi, el déu de la medicina, i
germana d'Higiea. Tenia un santuari a Oro-
pos.
IASOS ("lacro<;). lasos, o lasi, és el nom
que porten molts herois:
l. Un d'ells és rei d' Argos, pero les tradi-
cions no es posen d' acord sobre el nom del
seu pare: tan aviat és un dels fills de Tríopas
nét d' Agenor (v. la taula 20, p. 281). Tant
l'una tradició com l'altra el considera pare
d'Io, l'amant de Zeus.
lasos, en la tradició que el fa fill de Trí-
opas, va repartir-se amb els seus germans
que Pelasg rebia l' est i funda va Larissa del
Peloponnes. Agenor hereta del seu pare la
cavalleria, amb la qual no va trigar a des-
posseir els seus dos germans.
2. Un altre lasos és el fill del rei Licurg.
laso: PAus., I, 34, 3; AR., Pl., 701, i l'ese.;
HESIQUI, s. v.
lasos: 1) PAus., II, 16, 1; ese. a EuR., Or.,
920; ese. a Jl., III, 75; APOL·L., Bibl., II, 1, 3. 2)
APOL·L., Bibl., III, 9, 2; HIG., Fab., 70; 99; ese.
a EuR., Fen., 150. 3) Od., XI, 281 s.; PAus., IX,
36, 8; X, 29, 5.
lcadi: SERVI, Com. En., III, 332. V. Japix.
Neera ,....., Estrímon
,....., Evadne
Piras Epidaure Crias ,....., Melanto
Forbant Cleobea
Pertany a la dinastía arcadia pel fet de ser
nét d' Arcas (v. la taula 28, p. 328). La seva
tilla és Atalanta (v. aquest nom).
3. El mateix nom el porta un beoci, pare
d' Amfíon, rei d'Orcomen, i casat amb Per-
sefone, la filla de Mínias (observeu que la
dona del lasos precedent, Clímene, mare
d' Atalanta, també era filla de Mínias).
Finalment, lasos o lasi, ocupa moltes ve-
gades el lloc de lasió (v. aquest nom).
ICADI ('IKábw<;). Icadi és el fill d' Apol-
lo i de la nimfa Lícia. Nascut a Asia, va do-
nar al país que l'havia vist néixer el nom
de la seva mare (Lícia), i hi va fundar la
ciutat de Patara i també l' oracle d' ApoHo.
Després va voler anar a Italia, pero va nau-
fragar, i un dofí el va transportar fins al peu
del Parnas, on va fundar una ciutat que va
anomenar Delfos en memoria del dofí (en
grec, bEA<pÍ<;), el seu salvador.
També s' explica que aquest Icadi era un
cretenc germa de fapix, eponim dels iapigis
(v. Iapix).
ÍCAR ("IKapo<;). l. Ícar és fill de Dedal
i d'una esclava de Minos anomenada Nau-
crate. Després que Dedal havia ensenyat a
Ariadna el mitja amb que Tesen retrobaria
el camí per smiir del laberint (v. Ariadna)
i Tesen havia mort el Minotaure, Minos,
Ícar: 1) Jl., II, 145, i ese. ad loe.; APOL·L.,
Ep., I, 12; EsTR., XIV, 1, 19, p. 639; LLUcrA, El
gal!, 23;ARRIA,Anabasi, VII, 20, 5; XEN.,Mem.,
IV, 2, 33; D. S., IV, 77, 9; Tz., Chil., I, 498 s.;
SEVER, Narrat., 5 (a Westermann, Mythogr. Gr.,
p. 373); Ov., Met., VIII, 183 s.; HIG., Fab., 40;
SERVI, Com. En., VI, 14; PAus., IX, 11, 4 s.; E.
B., s. v. 'Hfl.EKrpÍÓt::<; vflcro1; PL. V., N. H., VII,
56, 168; SuET., Nero, 12. 2) HIG., Fab., 190.
ICARI 282 283

enfadat, va fer tancar Dedal i el seu till al (v. Erígone), en l'epoca en que el rei Pandí- Una tradició local lacedemonia contava
laberint. Pero Dedal, que no estava mal}cat on regnava a Atenes. ~ que Icari havia pres partit contra el seu ger-
de recursos, va fabricar per a ell i per a Icar 2. Un altre Icari és considerat till de Pe- oo. ma Tindareu aliant-se amb Hipocoont i que
unes ales que va tixar-se a les espatlles i a rieres, i, en conseqüencia, un descendent de V
u
<!'. ·o. l'havia ajudat a expulsar-lo de Lacedemo-
les del seu till amb cera. Tots dos van enlai- l'heroi Lacedemon. Sobre la persona del :a ü
V
nía fomentant una revolta. Tindareu s'havia
:s:: .< refugiat llavors a Pel-lene (v. Tindareu).
rar-se; pero, abans de sortir, Dedal havia re- seu pare, les tradicions varíen. Sovint..: en ¡¡ (1)
o
comanat a Ícar que no volés molt b~ix i que lloc de Perieres, se li dóna com a pare Ebal '~ !CMALI ('IKµáí\10~). Icmali és l'artesa
no pugés gaire amunt. Tanmateix Icar, ple (v. la taula 5, p. 106). En aquest_a versió, o.
~ d'Itaca que va fabricar el «divan» de Pene-
d'orgull, no va escoltar els consells del seu Perieres és el pare d'Ebal i till d'Eol (v. la -¡3
;:::!
(1)
lope i va enriquir-lo amb ivori i plata.
pare; va pujar enlaire tan a prop del sol que taula 8, p. 136 i Perieres). -1 :><
ICTIOCENTAURES ('Ix8uoKÉvmu-po1).
la cera es va fondre. L' imprudent va caure Icari i Tindareu, el seu germa, tenien un 4
al mar que passa a anomenar-se mar Icaria germanastre, Hipocoont, que el seu pare ha- :o
¡:¡..
Els ictiocentaures, o centaures-peix, són és-
sers marins, els quals no sembla que hagin
(la mar que envolta l'illa de Samos). vía tingut amb una nimfa anomenada Bacía.
tingut cap existencia en els contes populars,
Una altra versió explicava que, després Aquest Hipocoont, amb l'ajuda dels seus
"'
V
,.o pero que formen un tema bastant repetit en
d'haver mort el seu nebot i deixeble Ta- fills, els expulsa de Lacedemonia. Llavors ~ (1)

~
µ.. la plastica hel ·lenística i romana. El cos,
los, (v. Dedal), Dedal va fugir d' Atenes. van anar a refugiar-se a Pleuró, a la cort de
tins a la cintura, és d'home, com el deis
El seu till Ícar, també desterrat, va comen- Testi, i van quedar-s'hi tins que Heracles va
centaures. L' altra meitat del cos és de peix.
s;ar la recerca del seu pare, pero va nau- haver mort Hipocoont i els seus tills (v. He- ;:::! ..... Aquests éssers tenen sovint potes de lleó.
fragar prop de Samos, i el mar va rebre un racles i Cefeu). Aleshores Tindareu retorna (1) (1)
i::
(1)
u
i:: ~ ~
Apareixen en els seguicis de les divinitats
nom derivat del seu (com en la versió més a Esparta, on va recuperar el poder, mentre ~ ;J •CC:
u b!l
:;;¡:' ce: marines, al costat dels hipocamps, els ca-
comuna). El seu cos va ser portat per les que Icari va quedar-se a Acarnania, on va <n •<l.l

ones tins a la costa de l'illa d'Icaria, on casar-se amb Policasta, tilla de Ligeu, amb
'i"
z v:;s valls marins, etc.
ci.
Heracles el va enterrar. qui va tenir tres tills: una noia, Penelope, i
;:::!
:§ IDA ("I8r¡). l. Ida és el nom d'una de les
"""
""
~
tS ~ ,.;::¡ z tilles de Melisseu que va criar Zeus a Creta
També es deia que Ícar i Dedal havien fu- dos nois, Alizeu i Leucadi, eponim de l'illa ce:
~ ::E (1)

.suo
(1)

git de Creta amb un vaixell de vela. Cadas- de Leucada. Una altra tradició fa que Icari ] e-
ce:
amb la seva germana Adrastea. El seu nom
cun tenia el seu, i Dedal a~abava d'inven- torni a Lacedemonia amb el seu germa i es ,.;::¡ :;s ~ també és el de la muntanya cretenca on el
,.....;
•<!)
z déu va passar la infantesa (v. Zeus i Amal-
tar l'ús de les veles, pero Icar no va saber casi amb una naiade, anomenada Peribea,
~o.
,.o N

governar el vaixell i va naufragar. O també ambla qual va tenir cinc tills: Toant, Dama- s
$3 "'
ce:
ºi:: tea).
ro
sip, Imeusim, Aletes, Perileu; i una tilla, Pe- ¿ ;s •O
(1) u 2. Ida també és una tilla de Coribant, que
que, quan atracava a l'illa d'Icaria, va saltar
malament del vaixell i s' ofega. Totes aques- nelope (v. la taula 21, p. 283). S'explica que V
ro
(1)
(1)
o.
o ·51
'º va casar-se amb el rei de Creta Licast i va
i:: :§ o ~
tes variants prete nen fer minvar el caracter Icari va assignar la seva tilla com a premi c8 (1)
:Q) <1.l
i::
donar-li coma till Minos el Jove.
•O ¡:¡.. i:: <1.l
d'una cursa que ell va instituir per als seus ~ IDAS ("I8a~). Idas, el més fort i el més
(1)
meravellós de l' aventura suprimint l' episo- o ¡:¡.. OfJ
ro
di de les ales. pretendents. Ulisses la va guanyar, pero o :;; atrevit dels homes segons la Ilíada, pertany
S'ensenyava la tomba d'Ícar en un pro- es diu també que foren el pare d'Helena i z ·e
ro
V
o
i::
~ a la família de Perieres per part del seu pare
montori sobre el mar Egeu. També s'expli- l' onde de Penelope, Tindareu, els que van ro"' ~ :s:: ;:::!
Afareu. La seva mare és Arene, tilla d'Ebal.
cava que Dedal havia erigit dues columnes, pactar el casament. Per recompensar Ulis-
,.o (1)

.µ¡ -~ ¡¡ :a(1)
¡:¡..
Té dos germans, Lineen i Pisos (v. la tau-
V
l'una en honor del seu till i l'altra amb el ses pel bon consell que havia donat amb la ¡:¡.. la 21, p. 283). Idas és cosí dels Dioscurs,
seu propi nom, a les illes del' Ambre. Tam- proposta de lligar mitjans;ant un jurament 2, ro i també de les Leucípides, Hila!ra i Febe, i
i::
bé es deia que a les portes del temple de els pretendents d'Helena, amb l'esperans;a (1)
"'¡) "'
(1) de Penelope.
Cumes (temple que ell havia dedicat al déu d'evitar qualsevol confrontació un cop ella ::r:: "V Idas i Lineen van participar en l'expedi-
~
Apol·lo), havia representat, amb les seves hagués triat marit, Tindareu va aconseguir ció dels argonautes, al costat de Jason. Idas
mans, la trista ti del seu till. pera l'heroi lama de la seva neboda. Des- ro va tenir un paper important en dyes ocasions
De vegades Ícar passa per ser !'inventor prés del casament, Tindareu va demanar a ti durant el viatge: quan l' endeví Idmon va ser
del treball de la fusta. Ulisses que s'instal·lés amb la seva dona
(1)
i:: ·~;:::! mort per un senglar al país dels mariandins,
2. La llegenda coneix un altre Ícar, rei a prop seu, i, com que Icari insistía, Ulis-
s •<l.l
.~ ~
de Caria, que tenia com a amant Teonoe, ses va convidar Penelope a triar entre el seu ro
"O
o
tilla de Testor i germana de Calcant (v. Teo- pare o ell. Penelope no va respondre res, (1)
-1 Icmali: Od., XIX, 57; EusT., 1855, 16 s.
noe). pero va posar-se vermella i es tapa la cara :><
·~ Ictiocentaures: Tz., Com., 34; 886; CLAUDIA,
amb el vel perla vergonya. Icari va entendre 4 ro
Naces d'H. i de M., 144 s.
ICARI ('IKáp10~). 1. El primer heroi amb que la seva filla havia triat, va allunyar-se i ;::l :o
¡:¡..
sce:
~
erigí, en el lloc on havia esdevingut aquesta •CC: Q Ida: 1) APOL·L., Bibl., I, 1, 6; PLUT., Q. Symp.,
aquest nom és un atenes, pare d'Eiigone, "O
3, 9, 2, 2. 2) D. S., IV, 60.
que passa per haver difós la vinya a Grecia escena, un santuari al Pudor. ~ .....
~ Idas: /l., IX, 553-564, i els ese.; EusT., p.
·CC:
u o
ce:
776, 12; APOL·L., Bibl., I, 8, 2; 9, 16; I, 7, 8 s.;
¡S III, 11, 2; A. R., Arg., I, 151 s.; II, 817 s.; HIG.,
Fab., 14; 80; 100; Ov., Met., VIII, 305; Fast., V,
Icari: 1) ATEN., XIV, 10; EuA, N.A., VII, 28; Bibl., I, 9, 5; III, 10, 3 s.; Tz., Com., 511; ese. ~ 699 a 714; PROP., I, 2, 17; PíND., Ol., I, 109 s.;
"O
LLUcIA, La dansa, 40; HIG., A. p., II, 4; Fab., a EuR., Or., 457; PAus., III, 1, 4; 12, l; 20, 10 i::
ro
Nem., X, 60 s., i els ese.; BAQ., Dit., XX; SrM.,
130; APOL·L., Bibl., III, 14, 7; PAUS., I, 5, 2-4; s.; VIII, 34, 4; EsTR., X, 2, 9, p. 452; 24, p. 461; i:: fr. 216; PAus., III, 13, 1; IV, 2, 6 s.; 3, l; V, 18, 2
ese. a /l., XXII, 29; SERVI, Com. G., I, 67; 218; Od., II, 52; XV, 15, i ese. ad loe.; ATEN., XVIII, ¡::; (inser. de la cista de Cípsel); TEócR., XXII, 137-
II, 389; Ov., Met., VI, 126; X, 451. 2) APüL·L., 597 e. 211; CL. AL., Prot1:, 9, 32.
IDEA
el territori del reí Licos, Idas va venjar el
seu company matant l'animal; després, va
intentar prendre el reialme al rei de Mísia
Teutrant, pero fou en va. Va ser vern;ut per
Telef (v. Auge i Telej).
Idas i Linceu també figuren entre els ca-
c;adors del senglar de Calidó, Idas com a
sogre de Meleagre (que s'havia casat amb
la seva filla, Cleopatra Alcíone).
Idas havia raptat Marpessa, filla d'Eve-
nos, el fill d' Ares, en un carro alat, regal de
Posidó. Evenos el va perseguir, pero no el
va poder atrapar i es va suicidar (v. Evenos).
Idas retoma tranquil· lament a Messenia,
la seva patria, pero Apol-lo, que estimava
Marpessa, va voler robar-la al seu marit.
Idas va defensar-se i va amenac;ar el déu. Va
intervenir-hi Zeus, que va separar els dos
combatents i va donar a la jove l' opció de
triar quin dels dos volia. Marpessa va triar
Idas (v. Apol·lo). Una tradició una mica di-
ferent diu que Apol·lo va prendre Marpessa
al seu marit i va retenir-la «sense que ella
protestés». Idas acaba igualment recupe-
rant-la.
De vegades el rapte de Marpessa per part
d' Idas és substitu"it per una cursa de carros,
el premi de la qual era la noia (v. la llegen-
da de Penelope i la d' Hipodamia). Evenos
matava els rivals que havia venc;ut.
Idas també és celebre per la lluita amb
els seus cosins Castor i Pol-lux. Aquesta
lluita presenta dos episodis diferents, alllats
o més o menys relacionats. Castor i Pol·lux
havien organitzat una incursió a Arcadia
amb Idas i Linceu, de la qual van portar
ramats. Idas va assumir el repartiment del
botí, va matar un bou, el va partir en quatre
parts i va decidir que aquell que es mengés
primer la seva part tindria la meitat del botí,
i qui acabés segon, la resta. Idas va men-
jar-se la seva part i, sense parar, també la
del seu germa. Així, va apoderar-se de tot
el botí. Descontents, els Dioscurs van ata-
car Messenia, el país dels seus cosins, i van
endur-se els bous objecte de la disputa i en-
cara uns quants més. Després, van preparar
una emboscada tot esperant Idas i el seu
germa. Pero aquest, gracies a la seva vista
penetrant, va veure Castor amagat dins del
tronc d'un roure vell. Va indicar-ha a Idas,
que el va matar amb la llanc;a. Pol·lux els
va perseguir i va matar Linceu, pero Idas
Idea: 1) AroL·L., Bibl., III, 12, 1; D. S., IV,
75; Tz., Com., 29; SERVI, Com. En., III, 109. 2)
Ese. a A. R., Arg., II, 178 (eitant SóF., a la trage-
dia perduda Fineu; T1: G1: Fr., NAUCK, p. 226);
SóF., Ant., 980; D. S., IV, 43; Ov., R. Am., 454.
284
l'ataca amb una pedra molt grossa arrenca-
da, segons es diu, de la tomba del seu pare
Afareu, i el va deixar inconscient. Llavors
Zeus, acudint en ajut del seu fill, va fulmi-
nar Idas amb el llamp i transporta Pol·lux
al cel.
L' altre episodi de la lluita es relaciona
amb el rapte de les Leucípides. Linceu i
Idas estaven promesas amb les seves cosi-
nes Hila"ira i Febe, les filles de Leucip, pero
Castor i Pol·lux van raptar les noies (v. Di-
oscurs). Idas i Linceu van decidir venjar-se:
Castor mor a mans de Linceu, i Pol-lux el
mata a ell. Quan Idas esta a punt de matar-
lo, Zeus acaba el combat com en l' episodi
anterior. Altres versions expliquen la lluita
de manera diferent: Castor i Linceu deci-
deixen solucionar les diferencies amb un
combat singular. Castor obté la victoria i
mata l'adversari. Idas vol venjar el seu ger-
ma i, quan esta a punt de matar Castor, el
llamp de Zeus el fulmina. En aquesta ver-
sió, POl·lux no hité cap paper.
D'altra banda, Higí explica que Linceu
mor a mans de Castor, i, quan Idas el vol
enterrar, Castor intenta impedir-li-ho, amb
el pretext que Linceu no ha demostrat va-
lentia en la lluita i «ha mort comuna dona».
Idas, indignat, li pren l' espasa que porta a la
cintura i la hi clava a l'engonal, o també el
venc; sota la columna que estava erigint so-
bre la tomba de Linceu. Ell mateix no triga
a ser mort per Pol-lux.
IDEA ('I8aía). Idea, nom que significa
«la que ve de l'Ida» o «la que viu a l'Ida»,
el porten moltes hero"ines:
1. Una nimfa que, unida al déu-riu Esca-
mandre, va tenir un fill, Teucre, que va ser
rei dels teucres, a la costad' Asia, davant de
Samotracia (v. la taula 7, p. 128).
2. Una de les filles de Dardan, i, per tant,
besnéta de l' anterior, que també es deia
així. Va casar-se amb Fineu, rei de Tracia,
de qui va ser la segona dona. És la respon-
sable dels mals que van caure sobre Fineu
(v. la seva llegenda), calumniant els fills
que ell havia tingut amb la primera dona,
Cleopatra, filla de Boreas (v. Boreades).
IDEU ('I8afoc;). Ideu és el nom que por-
ten molts herois, relacionats amb l'Ida de
Creta o bé amb el de la Troada, dels quals
en sobresurten:
Ideu: 1) PTOL. HEF., 5, p. 192 (West). 2)
Tz., Com., 851; Hom., 166; 311. 3) !l., XXIV,
325; Vmo., En., VI, 485. 4) ll., V, 11. 5) NüNN.,
Dion., XIV, 34. 6) D. H., I, 61.
285
1. Un fill de Príam.
2. Un fill de Paris i d'Helena.
3. Un conductor del carro de Príam.
4. Un fill de l'heroi troia Dares.
5. Un coribant.
En una obscura versió de la llegenda de
Dardan, aquest, casat amb Crisa, té dos
fills, Dimant i Ideu. Aquest darrer s'esta-
bleix a la costa frígia, al peu de la munta-
nya que després s' anomenara Ida. És ell qui
introdueix en aquella contrada el culte a la
Mare dels Déus (Cíbele), mentre que Dar-
dan s' estableix a la Troada.
IDIA ('Ibu'ia). Idia és una oceanida, amb
qui Eetes, rei de Colquida, va casar-se en
segones núpcies, i fou la mare de Medea. El
més freqüent és que no se la consideri mare
d' Apsirt, pero algunes versions la fan pri-
mera esposa d'Eetes i, per tant, mare dels
seus dos fills (v. Eetes).
ÍDMON ("Ibµwv). Ídmon és un argo-
nauta, l'endeví encarregat d'interpretar els
presagis per a l'expedició. Se'l considera
fill d' Apol·lo, pero el seu pare «huma» és
Abant, fill de Melamp (v. la taula 1, p. 8),
i la seva mare, Astería o Cirene. De vega-
des Ídmon és identificat amb Testor, fill
d' Apol·lo i Laotoe, i pare de Calcant. Íd-
mon només seria un epítet, afegit a l' arrel
que vol dir «veure». Efectivament, Ídmon
significa «clarivident».
Les seves aventures amb els argonautes
s' expliquen de maneres diferents: tan aviat
s'admetque va arribar aColquida, com s'ex-
plica que el va matar un senglar quan van fer
una escala al país dels mariandins. Ídmon
havia previst la seva mort, pero no havia
dubtat a afegir-se a l'expedició (v. Argo-
nautes).
IDOMENEU ('IboµEvEÚ<;). Idomeneu
és un rei de Creta, fill de Deucalió i nét de
Minos (v. la taula 30, p. 367). És germanas-
tre de Molos, fill de Deucalió i d'una con-
cubina. Molos és el pare del seu company
d'armes Meríones (v. aquest nom), de qui
Idomeneu és el oncle.
Idomeneu figura entre els pretendents
d'Helena. Lligat pel jurament col·lectiu, va
Idia: HEs, Teog., 352; 959; A. R., Arg., III,
242 i ese. ad loe.; ese. a IV, 323; AroL·L., I, 9,
23; Hm., Fab., 25; Tz., Com., 174; 798; 1024.
Ídmon: A. R., Arg., I, 142 s.; II, 815 s.; 844
s.; i ese a 485; ese. a I, 139; II, 815; III, 525;
1372; IV, 76; Hm., Fab., 14; 18; 248; APOL·L.,
Bibl., I, 9, 23; Ov., Ibis, 506.
Idomeneu: !l., II, 645 s.; III, 230 s.; IV, 263
s.; VII, 161 s.; XIII, 307 s.; 445 s.; 500 s.; XVI,
haver de participar en la guerra de Troia, on
va distingir-se entre els herois de primera lí-
nia. Comandava el contingent cretenc, amb
vuitanta naus, que representava sis ciutats:
Cnossos, Gortina, Lictos, Milet, Licast,
Festos i Rícion. Va ser un dels nou cabdills
que van presentar-se per lluitar contra Rec-
tor quan es va pensar que així es podria re-
soldre el conflicte entre troians i aqueus.
Al camp de batalla va abatre molts ene-
mics i va distingir-se en la defensa dels vai-
xells. El seu principal adversari va ser Deí-
fob, després s'enfronta amb Eneas. Durant
els combats entorn del cos de Patrocle, té la
intenció d'atacar Rector, pero fuig quan el
troia, apuntant contra ell, mata el conduc-
tor del carro de Meríones, Ceran. Aleshores
Idomeneu es refugia al camp.
Amb posterioritat als esdeveniments ex-
plicats a la Ilíada, Idomeneu va obtenir una
victoria en el pugilat en els jocs fúnebres en
honor d' Aquil·les. Va ser un dels herois que
van entrar a la ciutat dins del cavall de Troia
i figura entre els jutges encarregats d'assig-
nar les armes de l'heroi.
Dels retorns de Troia, segons l' Odissea,
el d'Idomeneu va ser un dels més afortu-
nats. Pero, encara que a Creta s'ensenyés la
seva tomba, la seva llegenda coneix altres
esdeveniments que van marcar dramatica-
ment la fi de la seva vida.
Una primera versió explica que la seva
dona, Meda, va ser incitada per Naupli a ce-
dir a l'amor de Leucos. Aquest Leucos era
un fill de Talos, a qui havien abandonat en
néixer, pero Idomeneu el va educar i li va
confiar la casa durant la seva absencia. Des-
prés, Leucos va matar Meda i la filla que
tenia de Diomedes, Clisitera, a les quals de
vegades s' afegeixen dos fills, Íficle i Licos.
En tornar, Idomeneu va cegar Leucos i re-
cupera el tron. Segons altres, és Leucos qui
el va expulsar i el va obligar a exiliar-se.
Altres versions expliquen que, durant el
viatge de Troia cap a Creta, una tempesta va
sorprendre la flota d'Idomeneu. Llavors el
rei va fer vots de sacrificar a Posidó el primer
ésser huma que trobés en el seu reialme, si
hi tornava sa i estalvi. El primer ésser huma
345; XVII, 605 s.; XXIII, 450 s.; Od., III, 191;
XIII, 259 s.; LrcóFR., Alex., 431; PAUS., V, 25,
9; APOL·L., Bibl., III, 3, l; Ep., III, 13; VI, 10;
Hro., Fab., 81; 97; 270; Q. E., I, 247; IV, 284;
V, 134 s.; XII, 320; Tz., Com., 384 s.; VIRO.,
En., III, 121 s.; 400 s.; XI, 264 s.; SERVI,
Com. En., III, 121; XI, 264; M. L. (Bode), I,
p. 59; 145 s.; D. S., V, 79; VARRó, ap. PRosus,
Com. Egl., VI, 51; PTOL. HEF., Nov. Hist., 5.

que va veure en an-ibar va ser el seu fill (o
també la seva tilla). Fidel al seu vot, Idome-
neu el va sacrificar. Alguns autors asseguren
que només en va fer un simulacre. Fos com
fos, no va trigm· a declarar-se una pesta, que
assolava Creta, i, per calmar els déus, es des-
ten-a Idomeneu, l'acte cruel del qual havia
motivat la colera divina. Aleshores Idome-
neu es refugia al sud d'Italia i va establir-se
a Salent, on erigí un temple a Atena.
Sobre Idomeneu, també s' explica la se-
güent anecdota: Tetis i Medea es disputaven
el premi de la bellesa i van triar Idom~neu
com a arbitre. Ell decidí a favor de Tet1s, la
qual cosa va fer que Medea s' omplís de ca-
lera. Va declm·ar que «tots els cretencs eren
uns mentiders», i maleí l' estirp d' Idomeneu
condemnant-la a no dir mai més la veritat.
Aquest és !'origen d'un proverbi segons el
qual tots els cretencs són uns mentiders.
IDOTEA (Ei8o8fo). Idotea és el nom de
diverses heroi:nes:
l. Una d'elles és tilla de Proteu, que va
aconsellar a Menelau que inten-ogués el seu
pare a Egipte (v. Menelau i Helena).
2. Una altra és tilla del rei de Caria, Eurit,
i esposa de Milet, fundador de la ciutat ho-
monima. Va ser mare de Caune i de Biblis
(v. Caune).
3. Finalment Idotea és el nom de la sego-
na dona del rei cec Fineu. Era ge1mana de
Cadme. Sobre l' odi contra els seus fillastres
í el seu castig, (v. Fineu). De vegades, en lloc
d'Idotea, la segona dona de Fineu porta el
286
criticar el seu fill, vestit amb ornaments re-
ials, en ofrena perla salvació de l'Estat.
IFIANASSA ('Iqnávacrcra). Ifianassa és
el nom de díverses hero"ines:
l. Una tilla de Pretos, rei d' Argos, toca-
da per la follia juntament amb la seva ger-
mana. Melamp la va curar (v. Pretides i la
taula 1, p. 8).
2. Una de les tilles d' Agamemnon en la
versió més antiga de la llegenda (v. Aga-
memnon i la taula 2, p. 14). Diferenciada en
principi d'Ifigenia, acaba confonent-s'hi.
3. Ifianassa és també el nom de la dona
d'Endímió i la mare d'Etol.
ÍFICLE ("Icp1Kf..oc;). l. Íficle és el fill de
Fílac, rei de Fílace, a Tessalia. Per part del
seu avi patern, Deíon, pertany a l' estirp de
Deucalió i Eol (v. les taules 22, p. 287, i 8,
p. 136).
És l'heroi d'una aventura curiosa: de jove
patia d'impotencia, i el seu pm·e va consul-
tar l' endeví Melamp, el seu cosí, que estava
sota el seu poder (v. Melamp i Biant), quin
remei el podria curar. Melamp va sacrificar
dos toros, els va esquarterar i els va exposar
a les aus. Després, va quedar-se escoltant
que deien els voltors que devoraven els ca-
davers. Els ocells explicaven que, en altre
temps, quan Fílac estava castrant man-ans,
va deixm· el ganivet ensangonat al costat
d'Íficle, i el nen, espantat, el va prendre i
el va clavar en un roure sagrat. L' escon;a
va créíxer al voltant de la fulla í la va tapar
287
¡:::'
Va participar en l'expedició dels argo-
00
N
nautes amb Jason, el seu nebot (v. la taula
22, p. 287). Potser se'l confon amb:
N'
N
2. Un altre Íficle, fill de Testi i germa
d' Altea (v. la taula 26, p. 316), que va parti-
cipar en la cacera de Calidó i en l' expedició
dels argonautes.
3. Íficle també és un fill d'Idomeneu, reí
de Creta. En la seva absencia, va ser mort
per Leucos (v. Idomeneu).
4. El rnateix nom també apareix en una
llegenda rOdia. El porta un cabdill dels in-
vasors doris que va posar fi a la dominació
fenícia de la següent manera. Els fenicis
havien perdut gairebé tota l'illa, només
els quedava una guamició a la ciutadella
de !alisos, sota les ordres del príncep feni-
ci Falant. Un oracle li havia assegurat que
no perdria la seva posició mentre els corbs
fossin negres i mentre no hi hagués peixos
a l' aigua de la cisterna d' on bevien els as-
setjats. Íficle va assabentm·-se de l' oracle i
va decidir desanimar l'enemic. Va subornar
un servidor de Falant (altres diuen que su-
borna la seva tilla, Dorcia, que enamorada
d'Íficle, va aferir-se pera la maniobra) i va
fer volar sobre la fortalesa corbs amb les
ales emblanquinades amb guix, i, després,
~ va fer posar peixos d'amagat a la cisterna.
"' o
Q M En veure aixo, Falant va perdre l'esperarn;;a
o
o..
i5 i capitula. Aquesta va ser la fi de la domina-
o §~~ ció fenícia a l'illa de Rodes.
\O
"'1" l- ;.::::
¡:;¡;.,;;o::!
o.. o::! ÍFICLES ('Icp1Kf..fjc;). Íficles és el fill
tn"
Q)

·= .s d' Amfitrió iAlcmena (v. la taula 32, p. 433).

del tot. Els voltors van dír que, si es troba- ,.:;:¡
nom d'Eurítida o d'Idea. va el ganivet i es preparava una beguda amb
M
o::!
;; ~ ~
] ¿ La seva ascendencia és únicament humana,
IERA ("Impa). lera és el nom d'una ne- el rovell que portava, Íficle es curaría si es .s tS
~-§
o::! mentre que el seu germa bessó, Heracles, és
,.:;:¡ fill de Zeus i Alcmena. Aquesta diferencia
prenia deu dies seguits aquell beuratge. o. '§ "';::lQ)
reida. Virgili també la presenta com una
Aleshores tindria un fill. Melarnp va trabar
¿ :E ¡:¡.:¡ ja es va fer evident amb la primera prava
·O N
dríada de l'Ida de Frígia, que va tenir bes- "'o
sons d' Alcanor, Pandar i Bícias. Tots dos el ganivet, va preparar la beguda prescrita, Ei ~o z Z- ·0¡.:::; que va haver de superar Heracles. Dues
i Íficle va tenir un fill, que s' anomena Po- e;; ¡::: serps, enviades per Hera, van introduir-se
figuraven entre els companys d'Eneas.
darces.
::r:: z
o.. "'
Q)
-.~-Q
"'
.s:l o::!
en la cambra on descansaven els dos bes-
IEÜD ('Irnú8). Ieüd és el fill primogenit Íficle era conegut perla seva rapidesa: po- ~
Q)
Q
u ~ -~
sons, quan encara eren molt petits. En veu-
o potser l' únic de Cronos,_ segons una lle- día cón-er en un camp de blat sense tombar o re les besties, Íficles va tenir por i es va po-
bO Q,.:!;
genda fenícia. La seva mare és una nimfa les espigues. Per aixo va endur-se el premi -~ st;3
o
sar a plorar, pero Heracles les va agafar i les
anomenada Anobret. En el decurs d'una de la cursa en els jocs fúnebres celebrats en 8 ()"'
..... Q
Q)
va ofegar totes dues alhora. Més endavant,
guen-a que assolava el país, Cronos va sa- honor de Pelias. 2, o~ Íficles acompanya Heracles en alguns dels
o::!
·a treballs. Va lluitar al seu costat contra els
Q)
bJ) habitants d'Orcomen, la qual cosa li va va-
.~
"'
Q) Q)"
"O o. ler la recompensa del rei Creont de casar-se
Idotea: 1) DroNrsr PERIEG., 259; Od., IV, 365-
440; NoNN., Dion., I, 37; 43; 102; Antol., IX,
157 i ese.; LuCR., De Ra Nat., I, 85. 3) APOL·L.,
Bibl., I, 7, 6.
u o::i·-
'O~~
·-~.8 amb la més jove de les seves tilles, mentre
::;s Q)•o::! que Heracles es va casar amb la més gran,
474. 2) A. L., Tr., 30. 3) Ese. a SóF., Ant., 972; a ~ ·§':;:¿
A. R., A1;g., II, 178; D. S., IV, 43; AroL·L., Bibl., Ífide: 1) AroL·L., Bibl., I, 9, 12; III, 10, 8; Ep., ..... ;::l
Megara. Per aquest matrimoni, va haver
Q)
III, 15, 3; ese. a Od., XII, 70. III, 13; Od., XI, 287 s.; ese. ad loe., i 292; EusT., "'
Q),__¡
,__¡ ._,
d'abandonar la seva primera dona, Auto-
lera: HIG., Fab., pr., 8 (Rose); !l., XVIII, 42; a Hom., p. 1685; A. R., Arg., I, 45 s., i l'ese. ad
VrRG., En., IX, 673.
loe.; HIG., Fab., 14; 103; 251; PAus., IV, 36, 2
s.; V, 17, 1O; X, 31, 1O. Cf. MANNHARDT, Antike "'
·¡::
o::! Ífides: APOL·L., Bibl., II, 4, 8 s.; II, 7, 3; I,
Ieüd: Eus., Prep. Ev., I, 10, 30; IV, 16, 11
(eitant FrLó DE Brnws).
Wald-und Feldkulte, p. 30 s. 2) A. R., Arg., I,
190 s., i ese. a I, 201; APOL·L., Bibl., I, 9, 16;
uo. 8, 2; ese. a Od., XI, 266; 269; a /l., XIV, 323;
Tz., Com., 33; 38; 839; HEs., Escut, 48 s.; 87 s.;
Ifianassa: 1) APOL·L., Bibl., II, 2, 2; ese. a HIG., Fab., 14. 3) Tz., Com., 1218. 4) ATEN., TEóCR., Id., 24; Nrc. DAM., fr. 20; D. S., IV, 33
I'Od., XV, 225. 2) !l., IX, 145; 287; SóF., El., VIII, 360 (eitant ERGIAS DE RoDES). s.; 48; PAus., VIII, 14, 9 i 10.
IFIDAMANT
medusa, que li havia donat un fill, Iolau (v.
aquest nom). Durant la seva follia, Heracles
no només va matar els fills que havia tingut
amb Megara, sinó que també va matar dos
fills d'Íficles. Aquest va aconseguir salvar
del carnatge el seu primogenit Iolau i lama-
teixa Megara.
Mentre que Euristeu tractava Herac!es
amb crueltat, es mostrava benevol amb !fi-
eles, que també estava obligat a servir-lo
(v. Euristeu). Un passatg~ d'Hesíode fins i
tot dóna a entendre que Ificles va posar-se
volunfariament al costat d'Euristeu i aban-
dona Heracles, mentre que Iolau es va man-
tenir fidel al seu ancle.
Íficles anava amb Heracles en l'expedi-
ció contra Troia; també figura en la llista
dels ca9adors de Calidó. Va morir en la
guerra contra els fills d'Hipocoont, al cos-
tat del seu germa. També s' explica que va
morir coma conseqüencia d'una ferida que
va rebre durant la lluita contra els Molioni-
des (v. la seva llegenda) (v. també Búfag).
A Feneos, a l' Arcadia, s 'ensenyava la seva
tamba. Allí l'havien traslladat després de la
ferida i allí va morir.
IFIDAMANT ('Icp18áµac;). l. Ifidamant
és un dels fills del troia Antenor (v. aquest
nom) i de Teano, filla del rei de Tracia Cis-
seu. Aquest rei el va educar, i ell va casar-se
amb una de les seves filles, que era, per tant,
la seva tieta. Poc després de casar-se, va
marxar cap a Troia amb dotze naus. Va ser
mort per Agamemnon, i el seu fill primoge-
nit Coó va intentar venjar-lo, pero només
va aconseguir ferir el rei, que va allunyar-se
momenfaniament de la batalla. Finalment
va morir sobre el cadaver del seu germa.
2. Ifidamant també és el nom d'un fill del
reí Busiris, mort per Heracles juntament
amb el seu pare en un altar de Zeus (v. Bu-
siris ).
IFIGENIA ('Icp1yÉvna}. Ifigenia és una
de les filles d' Agamemnon i Clitemnestra
(v. la taula 2, p. 14), pero no apareix, al-
menys amb aquest nom, en l' epopeia ho-
Ifidamant: 1) PAus., IV, 36, 4; V, 19, 4; !l.,
XI, 221 s.; EusT., a Hom., p. 840, I. 2) APOL·L.,
Bibl., II, 3, 11; ese. a A. R., Arg., IV, 1396.
Ifigenia: APOL·L., Ep., III, 21 s.; PROCLE, ap.
Ep. G1: Fl: (Kinkel), p. 19 (Cants cipris); EuR.,
J. A.; J. T.; Tz., Com., 103; 143; 183; 194; 1374;
Anteh., 191; ese. a /l., I, 108; XIII, 626; HrG.,
Fab., 98; 120 s.; 238; 261; Ov., Met., XII, 24 a
38; DrcT. CR., Bel!. Tr., I, 19-22; PAus., I, 33, l;
43, l; II, 22, 7; 35, l; III, 16, 7; VII, 26, 5; IX,
19, 6; A. L., Tr., 27; SERVI, Com. En., I, 116; XI,
288
merica (v. Agamemnon). La seva llegenda
es desenvolupa amb les epopeies cícliques,
i, sobretot, amb els tragics, que li van de-
dicar nombrases obres. Agamemnon ha-
via provocat la calera d' Artemis, i la flota
aquea es trobava retinguda a 1'Aulida per
una calma persistent. S'interroga l'endeví
Calcant, que va respondre que la calera
de la deessa només es podia apaivagar si
Agamemnon s'avenia a sacrificar-lila seva
filla Ifigenia, que aleshores es trobava, jun-
tament amb la seva mare, a Micenes. En un
primer moment, Agamemnon s'hi oposa,
pero for9at per l' opinió general i, sobretot,
per Menelau i Ulisses, va haver de cedir.
Va fer venir la seva filla amb el pretext de
casar-la amb Aquil·les i va fer que Calcant
la immolés a l'altar d' Artemis. Pero en el
darrer moment, la deessa va tenir pietat de
la jove i va substituir-la per una cérvola.
Se la va endur a Taurida (l' actual península
de Crimea), on va fer-la sacerdotessa seva.
Aquesta és la llegenda en la seva forma
més simple i més coneguda, pero un gran
nombre de variants se li han superposat i,
de vegades, li han canviat el sentit.
El lloc del sacrifici canvia, no és l' Auli-
da, sinó un indret anomenat Brauró, al' Áti-
ca, i la deessa substitueix la víctima per un
ós en lloc d'una cérvola. La mateixa Ifige-
nia, en el moment del sacrifici, hauria estat
transformada en toro, en vedella, en óssa,
o també en una dona vella, i sota aquesta
forma hauria desaparegut. La seva desapa-
rició s' explica pel fet que tots els assistents
es giraven, ja que no volien veure acomplir
una mort tan espantosa. Una versió «racio-
nalista» explica que el sacrifici es va inter-
rompre per l'arTibada sobtada d'un animal,
toro, vedella, cérvola, etc., o bé perla d'una
dona vella, i, per causa d' aquest presagi, el
sacerdot declara que aquell sacrifici no era
necessari i que els déus no l' acceptarien.
Així s'hauria salvat Ifigenia.
Ifigenia va viure molts anys a Taurida al
servei de la deessa. La seva funció consistía
a sacrificar tots els estrangers que els nau-
267; LuCR.,, I, 85 s.; Crc., De Off, III, 25; trag.
perduda d'EsQ., Ifigenia, NAUCK, T1: Gr. Fr., p.
23; ese. a AR., Lis., 645; SóF., trag. perduda Cri-
ses, NAUCK, fr., p. 229; E. B., s. v. XpuaórroA.u;;
Et. Magn. s. v. "Icpu;; D. S., IV, 44; HERÓD., IV,
104. Cf. P. E. ARIAS, I monumenti de/l' Jfige-
nia in Au/ide, Bol!. dell' Jst. naz. del Dramma
antico, 1930, p. 89-96; S. FAZIO, Ifigenia nella
poesia, Palerm, 1932; L. SECHAN, a Rev. Et. Gr.,
1931, p. 368-426; P. CLÉMENT, a Ant. Class.,
1934, p. 393-409; A. BASCHMAKOFF, a B. A. G.
B., 1939, p. 3-21.
289
fragis feien an-ibar al país. Fins al dia en
que va reconeixer dos dels estrangers que
li havien portat per sacrificar, el seu germa
Ores tes i Pílades, enviats eer l' oracle de
Delfos a buscar l'estatua d' Artemis, de qui
ella era sacerdotessa. Abandona el sacerdo-
ci, els dona l' estatua i va fugir amb ells a
Grecia.
En el camí de retorn se situa una aventu-
ra, desenvolupada per Sofocles en la trage-
dia (avui perduda) Crises. Ifigenia i el seu
germa, juntament amb Pílades, van arribar
a la ciutat d'Esminteu, a la costa de la Troa-
da, on Crises era sacerdot d' Apol·lo. Crises
tenia cura del fill de la seva filla Criseida
i d' Agamemnon, un fill que havia nascut
durant la captivitat de Criseida en el cam-
pament grec (v. Crises i Criseida). El nen,
que passava per ser fill d' Apol·lo, duia el
mateix nom que l'avi i l'havia succe'it com
a gran sacerdot. Quan van arribar els fugi-
tius, perseguits per Toant, reí de Taurida,
els va retenir i estava disposat a lliurar-los a
Toant quan el seu avi li va revelar el secret
del seu naixement. Llavors Crises va matar
Toant i va acompanyar la seva germana i
el seu germa fins a Micenes. Una altra ver-
sió fa d'Ifigenia filla, no de Clitemnestra,
sinó de Criseida, que va ser raptada per
pirates escites en el viatge de retorn, quan
Agamemnon tornava a Grecia després de
la presa de Troia. El jove Crises va morir
a Bitínia, a Crisopolis, anomenada així en
memoria seva.
Una altra variant, del tot eiTonia, pre-
senta Ifigenia com la filla que Teseu va te-
nir d'Helena quan la va raptar (v. Teseu i
Helena) abans del seu matrimoni. Salvada
pels Dioscurs, els seus germans, Helena va
jurar-los que s'havia mantingut verge. En
realitat, havia infantat clandestinament una
filla, lfigenia, que va confiar a la seva ger-
mana Clitemnestra. Aquesta va educar-la
com si fos seva.
De vegades s' explicava que lfigenia ha-
via mort a Megara, on tenia un santuari;
d'altres vegades es deia que Artemis l'ha-
via feta immortal en identificar-la amb la
deessa Hecate, o també que tenia una vida
misteriosa, casada amb Aquil·les, a l'illa
Blanca (v. Aquil·les), a la desembocadura
del Danubi. Així s'havia acomplert la unió
d'lfigenia i Aquil·les projectada per Aga-
Ifimedia: Od., XI, 305 s.; PíND., Pít., IV, 156;
ese. aA. R.,Arg., I, 482; al!., V, 385; HIG., Fab.,
28; D. S., V, 50 s.; PART., 19.
IFIS
memnon, primer com un pretext, pero des-
prés desitjada per AquiHes i potser per la
jove, i que el sacrifici havia impedit.
IFIMEDIA ('Icp1µÉ8Eia). Filla de Trí-
ops, de l'estirp de Canace (v. la taula 12, p.
168). Va casar-se amb el seu ancle Aloeu,
amb qui va tenir tres fills: dos nois anome-
nats els Alüades, Efialtes i Otos (v. aquests
noms), i una filla, Pancratis. lfimedia estava
enamorada de Posidó, anava sovint al mar
i es posava aigua a sobre, de manera que
Posidó va escoltar·-la i va donar-li els dos
fills, el pare «huma» dels quals era Aloeu.
Segons altres autors, els Aloades en realitat
havien nascut de la Terra, com la majar part
dels gegants, i lfimedia només havia estat
la seva dida.
Un dia que lfimedia i la seva filla Pan-
cratis celebraven les festes de Dionís en el
mont Drios, a Acaia, van ser raptades per
dos pirates de l'illa de Naxos (anomenada
aleshores Estrongile) d' origen traci, que
rebien el nom d'Escel-lis i Cassamen, o
també Sícel i Hegetor (v. Pancratis). Per
l' amor de les dues dones, van barallar-se
i matar-se mútuament. El reí de Naxos,
Agassamen, dona lfimedia a un dels seus
amics i va quedar-se amb Pancratis. Aloeu
va enviar els seus dos fills a la recerca de
la seva germana i de la seva mare. Els dos
gegants van atacar l'illa de Naxos, van ex-
pulsar-ne els tracis que hi havia instal·lats i
van regnar a l'illa. A Antedon, es mostrava
la tamba d'lfimedia.
IFIS I (Icp1c;). 1. lfis és el nom d'un heroi
argiu, fill d' Alector, pare d'Eteocles (v. la
taula 13, p. 178), un dels Set Cabdills que
atacaren Tebes, i d'Evadne, la dona de Ca-
paneu. Segons una altra tradició, explicada
per Pausanias, lfis era fill d' Alector i germa
de Capaneu. Els seus dos fills, i també Ca-
paneu, van tenir un final tragic: Eteocles va
morir davant de Tebes, i Evadne va llai19ar-
se a la pira del seu marit, a qui un llamp
havia colpit en el moment en que assaltava
la muralla (v. Capaneu). Ifis va ser castigat
així en els seus fills perque temps enrere
havia aconsellat a Polinices que corrom-
pés Erifile, esposad' Amfiarau, donant-li el
collar d'Harmonia (v. Erifile). Com que no
tenia fills, quan va morir, va deixar el regne
al fill de Capaneu, Estenel.
Ifis I: 1) PAus., II, 18, 5; X, 10, 3; APOL·L.,
Bibl., III, 6, 3; EsQ., Set, 458 s. 2) Ese. a A. R.,
Arg., IV, 223, 228; D. S., IV, 28; V. FL., I, 441;
VII, 423. 3) V. Anaxarete.
IFIS 11
2. Ifis també és el nom d'un altre argiu,
fill d'un altre Estenel, fill de Perseu (v. la
taula 32, p. 433) i germa d'Euristeu, que
participa en l' expedició deis argonautes.
3. També es diu Ifis l'amant d' Anaxarete,
la jove de Salamina de Xipre que Afrodita
va transformar en pedra (v. la seva llegen-
da).
IFIS U ('Icptc;). l. Coma nom femení, Ifis
va ser el nom d'una filia de Tespi, que s'uní
a Heracles (v. aquest nom).
2. També va ser el d'una captiva d'Esci-
ras estimada per Patracle.
3. Finalment, Ifis era la filla de Ligdos i
Teletusa, cretencs de Festas. Ligdos, abans
de néixer la criatura, havia donat l' ordre a
Tele tusa d' exposar-la si era una nena. Quan
ella estava a punt d'infantar, va tenir una
visió, en la qual se li va apareixer Isis. Isis
li va ordenar que eduqués la criatura fos
quin fos el seu sexe. Així, com que va néi-
xer una nena, va decidir de fer-la passar per
un nen. Va anomenar-la Ifis, que és un nom
ambigu, i la va vestir com un nen. Pero,
d'Ifis, ben aviat se'n va enamorar una noia
anomenada Iante, que compartia l' error ge-
neral i es pensava que era un noi. Les dues
noies es van comprametre. La mare d'Ifis
estava en una situació complicada i va fer
ajornar el casament amb diversos pretex-
tos, fins que no va poder més. Llavors va
suplicar a Isis que la tragués de l' embolic.
La deessa en va tenir pietat, va transformar
Ifis en un noi i es va celebrar el casament
(v. també Galatea, 2).
ÍFIT ("Icpnoc;). l. El primer herai amb
aquest nom és el fill de Naubol, un príncep
de FOcida. És pare d'Esquedi i d'Epístraf,
caps del contingent foceu a Traia. Va par-
ticipar amb Jasan en l' expedició dels argo-
nautes.
2. L'herai més conegut dels que duen el
nom d'Ífit és el fill d'Eurit.-Pertany al cicle
d'Heracles. La seva llegenda és complexa i
formada de diferents estrats. De vegades fi-
gura amb Clici (v. aquest nom) entre els ar-
gonautes. Coma fill d'Eurit, rei d'Ecalia, és
un arquer celebre (v. Eurit). Després de la
mort del seu pare, segons explica l' Odissea,
havia heretat l' are diví del seu pare, regal
Ifis U: 1) APOL·L., Bibl., II, 7, 8. 2) !l., IX,
667; PAus., X, 25, 4. 3) Ov., Met., IX, 666 s.
V. !ante.
Ífit: 1) APOL·L., I, 9, 16; !l., II, 518, i ese. al
v. 517; XVII, 306; A. R., Arg., I, 207 s.; IV, 529
s.; 1547 s.; PAus., X, 4, 2; 36, 10; HIG., Fab., 14;
97. 2) APOL·L., Bibl., II, 6, 1 s.; A. R., Arg., I,
290
d' Apol·lo, i l'havia regalat a Ulisses. Va ser
una penyora d'hospitalitat que els dos he-
rais van intercanviar-se a Messene, quan es
van trabar a casa d'Orsíloc. Ulisses, perla
seva banda, va donar a Ífit una espasa i una
llanºa. Va ser amb aquest are que Ulisses,
havent tornat de Traia, va matar els preten-
dents de Penelope.
En aquesta versió de la llegenda, Eurit
mor abans que el seu fill, a mans d' Apol-lo,
amb qui havia volgut rivalitzar en la destre-
sa ,de l'arc. De vegades s'atribueix la mort
d'Eurit a Heracles, durant el setge d'Ecalia
(v. Íole), on Heracles va matar al mateix
temps Eurit i els seus quatre fills, entre ells
Ífit. Pero també s'explica que Ífit fou l'únic
dels germans que va fer costat a Heracles
i va estar d'acord a donar-li la ma d'Íole,
que havia guanyat en el concurs de tir amb
are. Aquesta postura explica que s'escapés
del camatge quan la ciutat va caure. Tot i
aixo, morí a mans d'Heracles. Quan Ulis-
ses el traba a Messene, Ífit estava buscant
les eugues (o potser els bous) que Heracles
havia rabat, o bé les havia rabat Autolic per
confiar-les després a Heracles. Aquest es
va negar a retornar els animals i va matar
Ífit. Una altra versió explica que Heracles
només era sospitós del rabatori i que Ífit va
anar a demanar-li que l'ajudés a recuperar
els seus béns. Heracles li ho va prametre,
pero, com ja havia passat una altra vegada,
es va tornar boig i va llaiwar el jove des de
dalt de la muralla de Tirint. Heracles, per
expiar aquesta mort, va haver de ser venut
coma esclau (v. Omfale).
3. Un altre Ífit és la víctima mortal de Co-
preu, l'herald d'Euristeu (v. Copreu).
4. A la ratlla entre els temps mitofogics i
els histories, es coneix un altre Ífit, rei d'Eli-
da, contemporani del legislador d'Esparta
Licurg, que va recuperar els Jocs Olímpics,
caiguts en desús després de la seva funda-
ció per Heracles i de la mort del rei Óxil
(v. aquest nom). Ífit, que havia anata l'ora-
cle de Delfos a demanar un remei contra
els diversos flagells, epidemies i divisions
polítiques que aleshores colpien Grecia, va
rebre el consell de tomai· a fer vigents els
Jocs Olímpics. Al mateix temps, va conven-
cer els habitants d'Elida que retessin culte
86 s.; II, 114; HIG., Fab., 14; Od., VIII, 226 s.;
XXI, 11 s.; ese. al v. 22; Sór., Tr., 270-273; Tz.,
Chil., II, 417-423; ese. a EuR., Hip., 545; a Sór.,
Tr., 266; D. S., IV, 31; ese. a !l., II, 336; V, 392;
PAUS., X, 13, 8. 3) APOL·L., II, 5, l. 4) PAUS., V,
4, 4 s.; ef. PLUT., Licurg, l; 23 s.; EusEBI, Cron.,
I, p. 192¡:
291
a Heracles, a qui sempre havien considerat
un enemic. Ífit, d'acord amb Licurg d'Es-
parta, va fer possible un inici d'unió panhel-
Ienica amb la panegiris d'Olímpia, fet que
suposava una primera solució a la divisió
política que sempre havia patit Grecia.
IINX ("Iuy~). Iinx és la filla de Pan i de la
nimfa Eco. Es diu que ella va incitar l' amor
de Zeus per lo fent beure al déu un elixir
d'amor. Coma castig, Hera la va transfor-
mar en una estatua de pedra o bé en un ocell
anomenat «iinx», que es feia servir en els
conjurs amorosos.
*ÍLIA ('IA.ía). Ília és el nom que sovint
porta Rea Silvia, la mare de Romul i Rem.
Alguns mitografs anti es s' esforcen a dis-
tingir, en les versions de la llegenda de la
fundació de Roma, les que anomenen Rea
la mare de Romul i les que l' anomenen Ília
(ésa dir, la troi~na, la dona d'Ílion). Segons
ells, el nom d'Ilia estaria reservat a les lle-
gendes en que la mare de Romul és la filia
d'Eneas i Lavínia. Pero la llegenda és la
mateixa, sigui quina sigui la filiació. Rea-
Ília sempre és !'estimada de Mart, la que li
dóna dos bessons. Amuli, rei d' Alba, que la
condemna a fer de vestal per por dels fills
que pogués tenir si es casava, és qui la fa
presonera o la fa llanºar al Tíber. S 'explica
que el déu del riu va aconseguir que fos di-
vinitzada i que s'hi va casar (v. Rea).
ILÍONE ('IA.1óv11). Ilíone és la filla gran
de Príam i d'Hecuba, i la dona de Polimes-
tor (v. Deípil i Polimestor).
ILIONEU ('IA.tovEÚ<;). Ilioneu és el nom
de: l. El fill més jove de Níobe id' Arnfíon.
2. El fill del traia Forbant. 3. Un company
d'Eneas. 4. I també un ancia troia mort per
Diomedes en el saqueig de la ciutat.
ILITIA (EiA.Eíeuta). Ilitia és la divinitat
femenina dels naixements. És filla de Zeus
i Hera, i germana d'Hebe i també d' Ares
i d'Hefest. Fidel serventa de la seva mare,
Iinx: Sum., s. v., "Iuy~; ese. a TEócR., II, 17; a
PíND., Nem., IV, 56.
Ília: VIRO., En., I, 274; VII, 659; SERVI, Com.
En., I, 273; III, 333; VI, 778; HIG., Fab., 252;
FEsT, p. 267 M; PLuT., Romul, 3; CoNó, 48; EL.,
H. V., VI, p. 510 s.; D. H., Ant. Rom., I, 73; Cic.,
De Div., I, 20, 40; PoRFIRI, a HoR., Carm., I, 2;
Ov., Fast., II, 598; ef. els art. Romul i Rea Sílvia.
Ilfone: VIRO., En., I, 653; SERVI, Com. En.,
III, 15; 49; I, 653; HIG., Fab., 90; 109; 240; 243;
254; HoR., Sat., II, 3, 61, i ese.
Ilioneu: 1) Ov., Met., VI, 261. 2) !l., XIV,
489 s. 3) VIRO., En., I, 120; 521; IX, 501. 4) Q.
E., XIII, 181.
ILOS
també serveix els seus odis. Per exemple,
intenta impedir el part de Leto (v. aquest
nom) i el d' Alcmena (v. Galíntias).
De vegades els poetes parlen de les Iliti-
es, concebudes aleshores comuna pluralitat
de divinitats.
*ILLA TIBERINA. A Roma s' explicava
que, quan van ser expulsats els Tarquinis, la
part dels seus dominis, situada immediata-
ment al nord de la ciutat, va ser consagra-
da al déu Mart i va esdevenir el Camp de
Mart. Pero, com que era el temps de la sega
i tota l'esplanada era plena de blat madur,
es va decidir llanºar-lo al riu perque el blat
consagrat al déu no podia menjar-se sense
cometre sacrilegi. Baixava poca aigua, les
garbes van acumular-se en els bancs de sor-
ra i van donar origen a l'illa Tiberina, al peu
del Palatí.
Segons una altra versió, el Camp de Mait
no pertanyia als Tarquinis, pero havia estat
consagrat voluntariament perla seva propie-
taria, la vestal Tarquínia.
IL·LIRI ('IMÚpwc;). Il·liri és el darrer
fill de Cadme i d'Harmonia, nascut durant
la seva expedició contra els iHiris. Ell va
donar noma la regió (v. també Galatea).
ILOS ('IA.oc;). El nom d'Ilos apareix dues
vegades a la familia reial de Troia.
l. El primer heroi que s' anomena així és
un dels quatre fills de Dardan (v. la taula 7,
p. 128).Va morir sense descendencia.
2. El nom reapareix dues generacions
més tard, i el trobem en un deis quatre fills
de Tras i de Cal·lírroe (v. la mateixa taula):
Cleopatra, Ilos, Assarac i Ganimedes. Ca-
sat amb Eurídice, que Apol·lodor considera
filia d' Adrast, va tenir un fill, Laomedont,
que, al seu torn, va tenir cinc fills, entre
els quals hi ha Podarces, anomenat Príam,
i tres filles, una de les quals va ser Hesío-
ne. Ilos, a més de Laomedont, va tenir una
filia, Temiste, que va casar-se amb Capis
llitia: !l., XI, 271; XIX, 119; HEs., Teog.,
922; PíNo., Nem., VII, 2; AroL·L., Bibl., I, 3, 1;
D. S., V, 72; Ov., Met., IX, 285 s.; A. L., Tr., 29;
H. h. a Delos, 98 s.
ma Tiberina: LIVI, II, 5; PLUT., Pop!., 8.
IHiri: APOL·L., Bibl., III, 5, 4; E. B., s. v.
'IA.Aúpia; ef. EsTR., VII, 7, 8, p. 326.
Ilos: 1) AroL·L., Bibl., III, 12, 2. 2) APoL·L.,
ibid.; !l., XX, 215 s.; 232 s.; E. B., s. v.
'Anó?1.ücpoc; i 'lr11ov; LrcórR., Alex., 29; Tz., ad
loe.; D. S., IV, 74 s.; PLUT., Par. min., 17; PAus.,
II, 22, 3. 3) Od., I, 259; II, 328; i EusT., als dos
passatge~; cf. EsTR., VIII, 3, 5, p. 338 (sobre la
eiutat d'Efira).

(fill d' Assarac) i que va ser, per tant, l'avia
d'Eneas. Aquest Ilos és l'avantpassat comú
de la branca de Príam i de la d'Eneas, als
quals va pertanyer successivament el reial-
me de Troia.
Ilos va fundar la ciutat de Troia (Ílion),
en les següents circumstancies: originari
de Troada, va anar a Frígia per participar
en els jocs organitzats per un rei del país.
Allí va endur-se el premi, que consistía en
cinquanta esclaus joves de cada sexe. El
rei, seguint les indicacions d'un oracle, hi
va afegir una vaca clapejada i li va acon-
sellar que seguís l' animal, s' establís allí on
s' aturés i hi fundés una ciutat. La vaca va
dirigir-se cap al nord i va parar-se en una
muntanya de Frígia anomenada Ate. Allí
hi havia caigut Ate (l'Error) precipitat per
Zeus des del cel (v. Ate). Ilos hi va construir
una ciutat que va anomenar Ílion (la futura
Troia) i que s'erigia a la plana de l'Esca-
mandre, prop de Dardan, la ciutat de l'Ida
fundada per Dardan (v. Dardan). , neu i Egialeu (v. la taula 19, p. 280). Ell
Poc temps després de la fundació d'Ilion,
Zeus, en escoltar els precs d'Ilos, va envi-
ar un senyal per testimoniar el seu favor i
confirmar-li l'elecció de l'indret. Un matí,
va trobar davant de la seva tenda una estatua
caiguda directament del cel, el Pal· fadion.
Feia tres colzes d' al<;ada i tenia els peus
junts; a la ma dreta portava una llarn;;a, i a
l'esquerra, una filosa i un fus (v. Pal·ladion).
Representava la imatge de la deessa Pal·las
Atena, i Ilos va fer construir un temple per a
ella, el gran temple d' Atena a Troia. Segons
altres tradicions, l' estatua va caure pel sostre
del temple quan encara no estava acabat i es
va posar tota sola al seu lloc ritual. Una altra
versió explica que, quan es va incendiar el
temple, Ilos va salvar l' estatua enretirant-la
de les fiames, pero va quedar cec perque no
estava permes de veure aquesta imatge divi-
na. Tanmateix, Atena es va deixar convencer
per les seves pregaries i li va tornar la vista
perque el sacrilegi estava justificat.
Ilos, segons alguns autors, va combatre
contra Tantal i Pelops, responsables del
rapte del seu fill Ganimedes, i els va des-
terrar.
3. Un tercer heroi amb el nom d'Ilos es
troba citat a l' Odissea, i pertany a l' estirp
de Ja.son. Se' 1 considera generalment fill
de Mermer i nét de Feres II, fill de Ja.son
i Medea. En aquesta versió de la llegenda,
Ímbrasos: 1) ATEN., VII, 283 e. 2) !l., IV,
520.
Ínac: AroL·L., Bibl., II, 1, 1 s.; PAus., II, 15,
4 s.; Tz., Com., 178; Hlo., Fab., 124; 143; 145;
292
Mermer i Feres ja no són els fills de Medea,
morts per ella (o pels corintis ), quan Glauce
és assassinada (v. Medea i Jasan, i la taula
23, p. 302).
Aquest Ilos va regnar a Efira d'Elida i
havia heretat de Medea el secret dels verins
infal·libles. Ulisses, abans de marxar cap a
Troia, va anar a demanar-li'n un perles se-
ves fietxes per tal d' assegurar els seus efec-
tes mortals. Pero Ilos, per por de les lleis
divines, l'hi va negar.
ÍMBRASOS ("Iµ0paoo~). l. Ímbrasos
és un riu de l'illa de Samos, el déu homo-
nim del qual és fill d' Apol·lo i de la nimfa
Ocírroe. 2. També és el nom d'un cabdill
traci, el fill del qual, Pírous, té un paper a
la Ilíada.
ÍNAC ("Ivaxo~): Ínac és un déu-riu de
l' Argolida. S 'explica que en altre temps
regnava al país d' Argos i que amb Melia,
una tilla d'Ocean, va tenir dos fills: Foro-
també és fill d' Ocean i de Tetis i, seg ons els
argius, va viure abans de l' estirp humana.
El seu fill Foroneu va ser el primer home.
Segons altres llegendes, era contemporani
d'Erictoni i d'Eumolp (v. aquests noms),
que vivien a Atenes i a Eleusis. O també es
diu que va reunir els homes després del di-
luvi de Deucalió i els va establir a la plana
del riu homonim, al qual va donar el seu
nom com a record d'aquest favor. Quan
Hera i Posidó van disputar-se el poder so-
bre el país, Ínac va ser escollit com a ar-
bitre de la disputa, juntament amb Cefís i
Asterió. Ell va decidir a favor de la deessa.
Irritat, Posidó el va maleir, i per aixo el llit
de l'Ínac queda sec tot l'estiu i no e~ torna
a omplir fins que arriben les pluges. Inac (o
el seu fill Foroneu) va ser el primer d'erigir
un temple a Hera argiva.
A més de Foroneu i Egialeu, se li atribu-
eix una tilla, Micena, eponima de la ciutat
de Micenes, i de vegades dos fills més, Ar-
gos i Pelasg (v. la taula 19, p. 280, on es
dóna la filiació més comuna), i també Cas
(v. Amice). Més sovint (i és la versió pre-
ferida pels tragics), se li atribueix la pater-
nitat d'Io, considerada també tilla de lasos
(v. lo). Les aventures d'aquesta tilla li van
causar una gran tristesa. També es diu que
va provar de perseguir Zeus, el seu raptor.
El déu va enviar contra ell una erínia, Tisí-
155; 235; 274; Ov., Met., I, 583; EsQ., Pr., 590;
636; 663; 705; SóF., drama sat. perdut, v. NAUCK,
Tr. gr.ji·., p. 149 s., i les referencies; Ps. PLUT.,
Dejl., 18, p. 1032. V. també Jo i Foroneu.
293
fone, que el va turmentar tant que va acabar
llarn;;ant-se al riu, que fins aleshores s'ha-
via anomenat Haliacmon. A partir d'aquell
moment, el riu va rebre el nom d'Ínac. O
també es diu que Zeus el va fulminar, pro-
vocant la sequera del llit de l'Ínac.
*ÍNCUBES. Els íncubes són divinitats
del folklore roma, que es presentaven a la
nit i es posaven sobre el pit de la gent que
dormía perque tinguessin malsons. De ve-
gades s'unien amb dones adormides. Se'ls
representava amb un barret conic, que so-
vint perdien enjogassats. Qui trobava un
d' aquests barrets adquiría automaticament
el poder de descobrir tresors ocults.
*INDÍGETS. Els «déus indígets» són, a
Roma, una categoría de divinitats extrema-
ment nombrases, que inclou totes les que
tenen una funció limitada a l'acompliment
d' un acte concret i que no existeixen fora
d' aquest acte. Per exemple, són les «poten-
cies» que acompanyen l'ésser huma des del
naixement (fins i tot des de la concepció)
fins a la mort, des de Conseuius (el déu de
la concepció) fins a Nenia (la deessa del la-
ment fúnebre). Hi ha la deessa que ensenya
a caminar els infants, Abeona, que guia els
seus primers passos lluny de la casa fami-
liar; Adeona, que el fa tornar; Patina, la
deessa que el fa beure, etc. Igualment, hi
ha tota la serie de «déus agrests», que pre-
sideixen les diferents fases del cultiu i de
la vegetació: Segetia (de segetes, la sega),
Lactumus, que fa pujar la «llet» de !'espiga
en formació, etc. Algunes d' aquestes divini-
tats, com Flora o Proserpina, van adquirir
a poc a poc una personalitat més marcada,
sobretot per influencia de la mitología hel-
lenica (v. Flora i Proserpina-Persefone).
D' altres divinitats <<indígets» es relacionen
amb llocs: Janus, ambles pmies, Cliuicola,
amb les baixades, Cardea, amb les polle-
gueres (cardines) de les portes. Hi havia
déus d'aquests tipus pertot arreu: a les cui-
nes, a les presons, i en molts altres llocs.
Uns altres s'encarregaven de guiar el viat-
Íncubes: HoR., Epodes, V, 95 s.; TERT., De
An., 44; MACROBI, Somni d'Esc., I, 3, 7; PETR.,
Sat., 38; PL. V., N. H., XXV, 4, 29; XXX, 10,
84; AousTí, Civ. D., XV, 23.
Indígets: AousTí, Civ. D., IV, 8; VI, 1 s.;
TERT., Ad Nat., II, 1 s.; CENSORí, De Die Nat., II,
2 s.; SERVI, Com. G., I, 21, etc.
Indos: 1) NoNN., Dion., XVIII, 21; Ps. PLUT.,
De jl., 4. 2) Ps. PLUT., ibid., 25. 3) Hro., Fab.,
274.
lo: APOL·L., Bibl., II, 1, 3 s.; PAus., II, 16, 1;
10
ger i l' ajudaven a no agafar el camí e1Tat.
Segons els Pares de l'Església, que ens han
conservat el record dels «déus indígets»,
es tractava d'una «polseguera de déus», en
una quantitat innombrable, que ells consi-
deraven envilidora de la majestat divina.
Amb aquestes divinitats, encara s' esta molt
a prop de la «mentalitat magica», que exi-
geix la presencia d'un principi sobrenatural
efica<; en cada acte que es fa. En l' epoca
classica, només es troba com una supervi-
vencia en el dret (especialment conserva-
dor) dels pontífexs, i és objecte d'interes
d'historiadors com Varró, les obres del qual
són la font dels autors cristians. El seu estu-
di s' apropa més a la historia de les religions
que a la mitología.
INDOS ('Iv8ó~). l. Indos és el nom d'un
heroi eponim de l'Índia: fill de la Terra,
Zeus el va matar, pero aquesta és una llegen-
da tardana i artificial. També és una llegenda
recent la del mateix personatge, espos de la
nimfa Cafauria, que és el pare del riu Gan-
ges (v. Egipte i Nilos).
2. Un altre Indos és un jove indi de gran
bellesa, que va violar la tilla del rei Oxial-
ces i, després, va evitar el castig llan<;ant-se
al riu Mausol, que a partir d'aleshores va
anomenar-se Indos.
3. Higí atribueix a un rei d'Escítia ano-
menat Indos la invenció dels diners, l'ús
del quals hauria estat introdui't a Grecia per
Erecteu.
INO ('Ivw). v. Leucotea.
10 ('Iw). Io és una jove d' Argos, sacer-
dotessa d'Hera argiva, que va ser estimada
per Zeus. Les tradicions difereixen sobre
la persona del seu pare, pero totes estan
d'acord a fer-la una princesa de l'estirp
reial d' Argos i una descendent d'Ínac, fill
d' Ocean. Tan aviat té per pare lasos (v. la
taula 19, p. 280), com (i aquesta és la ver-
sió preferida pels tragics) el mateix Ínac,
el déu-riu (v. la seva llegenda), o bé, final-
ment, el seu pare és Pire (probablement el
germa de Bel-lerofontes, i, en aquest cas, Io
III, 18, 13; cf. I, 25, 1; LLUcrA, Dial. dels déus,
III; Ov., Met., I, 583 s.; Hro., Fab., 145; 149;
155; EsQ., Supl., 41 s.; 291 s.; 556 s.; Pr., 589
s.; 640 s.; Sum., s. v. 'Iw i "Icru;; ese. a A. R.,
Arg., II, 168; ese. a Od., II, 120; PL. V., N. H.,
XVI, 239; HEs., fr. 47; D. S., I, 13, 5; I, 25; III,
74; V, 60; PART., 1; MARCIAL, Epigr., XI, 47, 4;
HERóo., I, l; II, 41; Hro., A. p., II, 21. Cf. A. SE-
VERYNS, Le cycle épique et l'épisode d'Io, Mus.
Belge, 1926, p. 131 s.; Ch. JossERAND, a Ant.
Class., 1937, p. 259; u. PESTALOZZA, art. cit., a
l'art. Hera; cf. J. BÉRARD, a Syria, 1952.

pertanyeria a la casa n~ial de Corint). Quan
se la considera filla d'Inac, la seva mare és
Melia; quan és filla de lasos, la seva mare
és Leucane.
L' amor de Zeus per lo es deu simplement
a la bellesa de la jove o bé als encanteris
d'Iinx, la filla d'Eco (v. la seva llegenda).
S' explicava que un somni havia fet anar lo
al llac de Lema i lliurar-se allí als braºos de
Zeus. lo va explicar el somni al seu pare,
que va anar a inten-ogar l'oracle de Dodona
i el de Delfos. Els oracles li van dir que obe-
ís si no volia que ell i casa seva fossin ful-
minats. Zeus va unir-se a la jove, i Hera va
sospitar de seguida l'aventura. Aleshores,
per evitar a lo la gelosia de la seva esposa,
Zeus la va transformar en una vedella d' una
blancor meravellosa i va jurar a Hera que
mai no havia estimat aquell animal. Hera
va exigir-li que la hi oferís, i lo va trobar-se
consagrada a la seva rival, que va confiar-
la a Argos, el dels cent ulls (v. Argos), un
parent de la jove.
Aleshores van comenºar les proves d'lo.
Va vagar pels voltants de Micenes i, des-
prés, per Eubea. Pertot arreu on passava,
la ten-a feia néixer per a ella plantes noves.
Pero Zeus va tenir compassió de la seva
amant (a qui de vegades anava a veure, se-
go ns es diu, en forma de toro) i va encan·e-
gar a Hermes que l' alliberés del seu guar-
dia. Hermes, amb la seva vareta magica,
va adormir cinquanta ulls d' Argos, mentre
els altres cinquanta dormien de son natural.
Després el va matar ambla seva falº. Pero
la mort d' Argos no va alliberar lo, a qui
Hera va enviar un tavec per turmentar-la.
L' insecte va enganxar-se als seus costats i
la va fer enfurismar. lo va posar-se a recór-
rer Grecia: va comenºar per les costes del
golf que, per ella, va prendre el nom de golf
Jonic, va travessar el mar pels est_rets que
separen la costa d'Europa de la d' Asia i va
donar origen al nom del B_osfor, «Pas ~e la
Vaca». Va vagar molt de temps per Asia,
fins que finalment va arribar a Egipte, on va
ser ben acollida i va tenir el fill que portava
de Zeus, el petit Epaf (v. aquest nom i la
taula 3, p. 80), que havia de donar origen a
una estirp nombrosa, entre la qual figuren les
Danaides. Va recuperar la seva forma p1imi-
tiva i, després d'una última prova per recu-
perar el seu fill, raptat pels Curets per ordre
d'Hera, va tomar a Egipte per regnar-hi, on
va ser venerada amb el nom d'Isis.
Ió: HERÓD., VII, 94; IX, 44; APOL·L., Bibl., I,
7, 3; ese. a /l., I, 2; EsTR., VIII, 7, 1, p. 383; IX,
1, 18,p.397;PAUS.,I,31,3;Il, 14,2;26, l;VII,
294
Els historiadors de l' antiguitat han in-
tentat interpretar historicament la lleg~nda
i expliquen que lo era la filla del rei Inac,
raptada per uns pirates fenicis i condui'da
a Egipte, a menys que no fos l' amant del
capita del vaixell fenici i marxés per volun-
tat propia. També es deia que lo, raptada
pels pirates i portada a Egipte, havia estat
comprada pel rei del país, el qual, com a
compensació, havia fet portar un ton~ per
mitja d'uns emissaris al seu pare Inac.
Quan van an"ibar a Grecia, Ínac havia mort,
i, com que no sabien que fer amb l' animal,
els emissaris van exhibir-lo als habitants
del país a canvi de diners, ja que no n'ha-
vien vist mai cap. Després de la seva vida
ten-enal, lo va ser transformada en constel-
lació. En l' origen dels relats referents a lo i
a la seva descendencia hi havia una epopeia
avui perduda, la Danaida.
IÓ ("Iwv). Ió és l'heroi que va donar el
seu nom als jonis. És de l'estirp de Deuca-
lió, nebot de Doros i d'Eol, i fill de Xutos i
de Creüsa (la filla d'Erecteu) (v. les taules
8, p. 136, i 12, p. 168).
Xutos, pare de Ió, havia estat e~pulsat de
Tessalia pels seus dos germans, Eol i Do-
ros. Va establir-se al' Atica, a Atenes, on va
casar-se amb Creüsa. En morir el seu so-
gre Erecteu, va ser expulsat de l' Atica i va
establir-se a la costa nord del Peloponnes
(al país d'Egíal, que esdevingué més tard
l' Acaia) (v. més endavant). Després de la
seva mort, els seus dos fills, Aqueu i Ió, es
van separar. Aqueu va retornar a Tessalia
mentre que Ió es preparava per atacar els
egialeus. Pero el rei d'aquest país, Selí, va
donar-lila ma de la seva única filla, Helice,
i el va designar successor seu. Quan va mo-
rir Selí, Ió va prendre el poder. Va fundar
una ciutat, que va anomenar Helice pel nom
de la seva esposa, i va batejar coma <<jonis»
els habitants del seu reialme. Mentrestant,
els atenesos, que estaven en guerra contra
Eleusis, van demanar ajut a Ió i van fer-lo
el seu cabdill. Ió va acudir a la crida, pero
va morir a l' Atica. Els descendents de Ió
van conservar el poder a Egíal, fins al dia
en que els descendents d' Aqueu, que ha-
vien tornat de Tessalia, van expulsar-los i
van donar al país el nom d' Acaia. Aquesta
és la versió que explica Pausanias. Estra-
bó ens n'ha transmes una de diferent, que
igualment explica les diferents migracions
1, 2 a 2, 3; 4, 2; 25, 8; EuR., /ó, passim; ese. a
AR., Núv., 1468; Oc., 1527; SóF., trag. perduda
Creüsa, fr. de Nauek, p. 164.
295
de les estirps hel·leniques. Xutos, després
del seu matrimoni arnb la filla d'Erecteu,
va fundar a l' Atica la Tetrapolis, formada
perles quatre ciutats d'Enoe, Marató, Pro-
balint i Tricorint. Un dels seus fills, Aqueu,
va cometre un homicidi involuntari i va
fugir a Lacedemonia; va donar als pobles
d'aquesta regió el nom d'aqueus, mentre
que Ió conqueria els tracis, que combatien a
les ordres d'Eumolp (v. aquest nom). Aixo
Ji va donar una reputació tan bona que els
atenesos el van proclamar rei. Ió va dividir
l' Atica en quatre tribus i organitza políti-
cament el país, que, en morir ell, va rebre
el seu nom. Més endavant, els atenesos van
enviar una colünia a Egíal i van imposar al
país el nom de JOnia. Pero els aqueus els
van expulsar en temps dels Heraclides i el
van anomenar Acaia.
Eurípides va escriure una tragedia sobre
Ió, en la qual va novel·lar dades llegendari-
es: Ió no és fill de Xutos, sinó d' Apol-lo i
de Creüsa, la filla més jove d'Erecteu. Van
unir-se en una gruta de l' Acropolis, i allí
també va néixer el fill. Pero Creüsa no el va
voler criar i, quan va néixer, el va exposar
en un cistell, enmig de les roques, pensant-
se que Apol·lo en tindria cura. I així va ser.
Hermes va portar l'infant a Delfos i el va
confiar a la sacerdotessa del temple.
Més tard, Creüsa va casar-se amb Xutos
per agrair-li l'ajut que havia donat a la seva
família en la guen-a contra els descendents
de Calcodont. Pero aquesta unió era esteril,
i per aixo Xutos i Creüsa van anar a Delfos
a demanar consell a l'oracle. L'oracle va
respondre a Xutos que adoptés l'infant que
veiés primer quan entrés al temple. L' oracle
infant era el fill de Creüsa. Obeint al déu,
Xutos el va adoptar, pero Creüsa no volia
acollir el petit estranger, a qui no havia re-
conegut. Fins i tot va pensar d'enverinar-lo,
pero, finalment, gracies al cistell on s'havia
trobat l'infant, i que la sacerdotessa havia
conservat, Creüsa va acabar reconeixent el
seu fill, en qui revivía la sang dels Erectei-
des.
IOBATES ('Io~án:<;). IObates és un rei
de Lícia, que té un paper important en la
llegenda d' Acrisi i en la de Bel·lerofontes.
Acrisi havia desterrat el seu germa bes-
IObates: APOL·L., Bibl., II, 2, 1 s.; !l., VI, 169,
i ese. al vers 155; D. S., VI, 7, 8; HIG., Fab.,
57; SóF., trag. perduda d'aquest nom. (Nauek,
fragments 275 s.).
Íobes: AroL·L., II, 7, 8.
Iocast: Tz., Com., 45; 738 (eitant CAL·L.);
só Pretos del reialme d' Argos (v. Acrisi).
Pretos va refugiar-se a Lícia, a la cort de
IObates, que va acabar donant-li la ma de
la seva filla Antea, anomenada també Es-
tenebea (v. aquest nom), i organitzant una
expedició perque recuperés el reialme. Així
va ser com Acrisi va regnar a Argos, i Pre-
tos, a Tirint. Mentrestant, Pretos va creure
que Bel· lerofontes havia volgut seduir la
seva dona i el va enviar a IObates, després
de demanar-li en secret que el matés. Pero
Bel·lerofontes va superar facilment les pro-
ves que li va posar el rei (v. Bel·lerefontes)
i va casar-se amb la segona filla de IOba-
tes, anomenada Filünoe, o també Cassan-
dra, Alcímene o, fins i tot, Anticlia. Quan
va morir, IObates va deixar el seu reialme a
Bel· lerofontes.
ÍOBES ('Ió~r¡<;). Íobes és un dels fills
que Heracles va tenir amb una de les tilles
de Tespi, anomenada Certe.
IOCAST ('IÓKaow<;). locast és un fill
d'Eol, bé el pare dels Vents, o bé el fill d' Ar-
ne (v. Eol, 2 i 3), que regnava a Italia. locast
passa per haver fundat la ciutat de Region,
a Calabria. Tanmateix, una altra tradició fa
que la ciutat hagi estat fundada per calci-
deus que foren expulsats del seu país per la
fam i que van instal·lar-se «prop de la tom-
ba de locast» i, més exactament, en el lloc
on van veure, tal com els havia indicat un
oracle, «una fe mella abraºant un mascle»,
ésa dir, una parra enfilant-se en una alzina.
locast va morir perla picada d'una serp.
IOCASTA ('IóKaoTr¡). locasta és el nom
que els tragics donen a la dona d'Edip. La
tradició homerica li dóna el nom d'Epicas-
ta. És la filla del teba Meneceu i la germa-
na d'Hiponome i de Creont. Va casar-se en
primeres núpcies amb Laios, amb qui va
tenir Edip (v. aquest nom). Més tard, sense
reconeixer el seu fill i sense que ell la reco-
negués, va casar-se amb Edip i va donar-li
més d'un fill (v. la taula 3, p. 80). Quan va
assabentar-se de l'incest que havia comes,
es va penjar.
Una altra tradició explica que locasta
va tenir amb Edip dos fills, Frastor i Lao-
nit, morts a la guerra contra Orcomen i els
descendents de Mínias. Després de la mort
HERACL. LEMB., De Re Pub., 25 ( Fl: Hist. Gr.,
II, p. 219); D. S., V, 8; ese. a Od., II, 2 i 6.
Iocasta: Od., XI, 271-280, i els ese.; AroL·L.,
Bibl., III, 5, 7 a 9; SóF., E. R., passim, i els ese.;
EuR., Fen., 1 a 62; ese. als versos 53; 1760; D.
S., IV, 64; PAus., IX, 2, 4; 5, 10 s.; X, 5, 3 s.;
HIG., Fab., 66 i 67.

de Iocasta, Edip es va casar amb Eurigania
(v. aquest nom).
IODAMA ('IoMµa). Iodama és filla d'Itó
i, per tant, néta d' Amficcíon, de l'estirp de
Deucalió (v. la taula 8, p. 136). Era sacerdo-
tessa d' Atena Itonia, a la regió de Coronea,
a Beocia. Una nit se li va apareixer la dees-
sa, revestida amb l' egida, i la va transformar
en pedra. Tenia un altar en el temple, i cada
día, encara en temps de Pausanias, una dona
repetía tres vegades atiant el foc ritual: «lo-
dama és viva i demana foc.»
Iodama va ser estimada per Zeus, que va
donar-li una filla anomenada Tebe (v. aquest
nom), i que Zeus va donar per esposa a
Ógig.
Una curiosa llegenda que explica Tzetzes
fa de Iodama la germana d' Atena. Aquesta
deessa, de caracter bel·lic, va matar acci-
dentalment la seva germana Iodama mentre
s'exercitava ambles armes (cf. la llegenda
de Pal·las).
IOLAU ('IóA.aoc;). Iolau és un nebot
d'Heracles. És fill d'Íficles, germanastre de
l'heroi, i d' Automedusa, la filla d' Alcatous
(v. la taula 32, p. 433). Tota la seva vida
va acompanyar el seu oncle en els treballs
i va ser el conductor del seu carro. Va in-
tervenir, per exemple, en el combat contra
l'Hidra de Lema i, després, en la lluita con-
tra Cicne, el fill d' Ares. Ajuda Heracles a
arrabassar les armes a Cicne, l' acompanya
en l' expedició per aconseguir els bous de
Geríon, en l'atac a Troia i, en general, en-
cara que els testimonis literaris no menci-
onin la seva presencia en cap dels episodis
del cicle d' Heracles, els monuments figurats
no deixen de posar-lo al costat d'Heracles
(per exemple, al país de les Hesperides, en
la lluita amb Anteu, en la captura del Cerber,
als Infems, etc.). Era amb ell entre els argo-
nautes, i se l'anomena entre els ca¡;adors de
Calidó. Finalment, amb el tir de l'heroi, va
endur-se el premi de la cursa de carros en els
primers Jocs Olímpics, quan van ser institu-
lts per Heracles, i també en els jocs fúnebres
celebrats en honor de Pelias (v. Glauc, 3).
Quan Heracles va voler casar-se amb Íole,
va cedir la seva esposa Megara al seu nebot,
que s'hi va casar, i va donar-li una filla ano-
Iodama: PAus., IX, 34, 1 s.; Tz., Com., 355;
1206; Et. Magn., s. v. Trwv1c;. V. Itó.
Iolau: AroL·L., Bibl., II, 4, 11; 5, 2; 6, 1;
PAus., I, 19, 3; 29, 5; 44, 10; V, 8, 3 s.; 17, 11;
VII, 2, 2; VIII, 14, 9; 45, 6; IX, 23, l; 40, 6; X,
17, 5; HES., Escut, 74 s.; Teog., 317; Tz., Com.,
830; D. S., IV, 24; 29; 30; 31; 33; 38; V, 15;
PíND., Nem., III, 36; Ístm., I, 14; HIG., Fab., 14;
296
menada Lipefile (o «Amor de l' Abandona-
da»), nom que recorda sens dubte el divorci
de la seva mare.
Iolau, company de victories, també li és
company en l' exili imposat a Heracles per
Euristeu. Va marxar amb ell de Tirint per
refugiar-se a Arcadia (v. Heracles), i també
el va seguir quan Heracles va pujar a l'Eta
per al sacrifici final i l' apoteosi.
Després de la mort d'Heracles, va ajudar
els Heraclides i va esfor¡;ar-se per trobar-
los un assentament. Va conduir-ne molts
cap a Sardenya, sobretot la major part dels
néts del reí Tespi (v. Heraclides i Tespi) i
dels atenesos. Va fundar moltes ciutats, de
les quals sobresurt Ólbia. Va cridar Dedal
perque hi construís grans edificis, que enca-
ra existien en l'epoca de Diodor. S'explica
que va morir a Sardenya o bé que va tomar
a establir-se a Sicília, on va fundar nombro-
sos santuaris en honor d'Heracles divinit-
zat. Ell mateix rebia culte a Sardenya i en
altres llocs, i els pobles que havia fundat a
l'illa van rebre el nom de ioleus.
En la seva vellesa (o fins i tot després de
la seva mort, ja que va ressuscitar única-
ment per acomplir aquesta proesa), va cas-
tigar Euristeu, que perseguía els Heraclides
amb el seu odi, i es diu que fins i tot el va
matar. Zeus i Hebe li havien retomat, per un
dia i responent a la seva pregaria, la for¡;a i
la joventut.
ÍOLE ('IóA.11). Íole és la :filla d' Eurit, rei
d'Ecalia. El seu pare l'havia assignada com
a premi en el concurs de tir amb are que va
guanyar Heracles (v. Eurit i Heracles), pero
es va negar a donar-la a l'heroi, per por que
aquest es tomés boig, com ja li havia passat,
i matés els fills que pogués tenir amb Íole.
Heracles va haver d' ocupar per la for¡;a la
ciutat d'Echlia, va agafar la jove i va endur-
se-la captiva. Quan ho va saber Deianira, va
enviar a Heracles la túnica fatal (v. Deiani-
ra ), i així, indirectament, Íole va ser la causa
de la mort d'Heracles. Sobre la pira, Hera-
cles la va confiar al seu fill Hil-los.
Algunes versions presenten Íole resis-
tint-se a l'amor d'Heracles victoriós i pre-
fereixen veure com assassina els seus pares
abans que cedir. En altres versions, intenta
173; 273; EsTR., V, 2, 7, p. 225; EuR., Heracl.,
843 s.; ese. a PíND., Pít., IX, 137; cf. J. BÉRARD,
Colonisation, p. 434 s.; G. PICARD, Hannibal,
París, 1967, p. 32 s.
Íole: APOL·L., Bibl., II, 6, l; 7, 7; HIG., Fab.,
31; 35; 36; SóF., Tr., passim, i els ese.; D. S., IV,
31; ATEN., XIII, 560 e; PLUT., Pm: min., 308.
297
suicidar-se quan cau la ciutat llan¡;ant-se
des de dalt de la muralla. Pero els seus ves-
tits amples la sostenen i fan que caigui sen-
se prendre mal. Aleshores Heracles l' envía
a Deianira com a captiva, pero ella, en veu-
re una noia tan bella, té un atac de gelosia i
prepara el filtre mortal.
!OPE ('Iórr11). l. Es coneix una Íope, filia
d'I:ficles, el germa bessó d'Heracles, que va
ser la dona de Tesen. Pero desconeixem la
seva llegenda. Potser es tracta simplement
d'un intent d'unir els dos herois extermina-
dors ~e monstres, amb un parentiu qualsevol.
2. Iope també és el nom, en una forma
obscura de la llegenda, d'una filla d'Eol
casada amb Cefeu, el pare d' Andromeda.
Sovint la mare d' Andromeda és anomenada
Cassiopea. Pero aquí Cefeu no regna a Eti-
opía, sinó a Fenícia (v. Andromeda). Íope
és l' eponim de la ciutat de Íope.
IOXOS ("Iw~oc;). Ioxos és un nét de
Tesen i fill de Melanip i de Peri o-une, tilla
del bandit Sinis. Els descendent; de Ioxos
consideraven l'herba forrera i l'api bord
~lantes sagrades perque en altre temps Pe-
ngune, en el moment en que Tesen matava
Sinis, havia fugit i s'havia amagat darre-
re unes mates d'aquestes plantes, i els va
prometre que, si l' ocultaven bé, mai no els
faria cap mal.
IRIS (Ip1c;). Iris és filla de Taumant i
d'Electra; pertany a l'estirp d'Ocean, tant
per la línia paterna com per la materna. Per
tant, és germana de les Harpies (v. la taula
33, p. 454). Simbolitza l'arc de Sant Martí
i, d'una forma més general, la unió entre el
cel i la terra, entre els déus i els homes, una
unió que l'arc de Sant Martí fa possible. Se
la representa sovint amb ales i revestida amb
un vel lleuger que, amb el sol, s' acoloreix
amb els colors de l'arc. De vegades apareix
coma esposa de Zefir i mare d' Eros.
Iris és l'encarregada, com Hennes, de
transmetre els missatges, les ordres o els
consells dels déus. Esta més particular-
ment al servei de Zeus i, sobretot, d'Hera,
de la qual sembla gairebé la serventa. De
vegades altres divinitats sol· liciten els seus
serveis.
Íope: 1) PLuT., Teseu, 29. 2) E. B., s. v. 'Ióm1;
DIONISI PERIEG., fr. 91 O; CONÓ, 40.
Ioxos: PLUT., Teseu, 8.
Iris: HES., Teog., 266; 780; 784; ALCEU, fr. 13
B (Bergk); Il., III, 121; VIII, 397 s.; XVIII, 166;
XXIV, 77 s.; XV, 143 s.; H. h. aAp., 102; VIRG.,
En., IV, 694 s.; IX, 5 a 20; EuR., Her., 822 s.;
ISIS
IROS (Ipoc;). l. Iros és el fill d' Actor, rei
d'Opunt i pare dels argonautes Euridamant
i ~urició (v. també Eurició, considerat fill
d' Actor). Quan Pelen va matar accidental-
ment Eurició, amb la tilla del qual s'havia
casat, va oferir a Iros, com a compensació,
xais i bous, pero Iros no ho va acceptar.
Llavors un oracle va aconsellar a Peleu que
deixés els ramats en llibertat: un llop els va
atacar i els va devorar. Per intercessió divi-
na, el llop va quedar transformat en pedra.
Aquesta estatua es mostrava a la frontera
entre Locrida i Focida.
2. Iros també és el captaire desvergonyit
que apareix a l' Odissea, amb el qual Ulis-
ses ha de lluitar per a diversió dels preten-
dents (v. Ulisses).
ISIS (lene;). Encara que Isis, que és una
deessa egípcia, no pertanyi a la mitología
hel·lenica ni tampoc a la romana, el seu cul-
te, i, amb ell, els seus mites, es van difondre
tan a bastament en el món grecoroma des
de l'inici de la nostra era que no és possible
deixar-la de banda.
En el panteó egipci, Isis és l' esposa
d'Osiris, i la mare del déu-sol Horus. Set,
déu de 1' Ombra, mata Osiris i el dia següent
Horus el venja. Durant la nit es produeixen
la recerca d'Osiris per part d'Isis (v. Nema-
nqs) i els seus laments tins a la venjan¡;a.
Is1s, com a mare dels déus, i victoriosa so-
bre les forces de la nit, va posseir molt aviat
miste1is, i amb aquest aspecte va facilitar
diverses identificacions amb divinitats de la
religió hel·lenica. Es va relacionar amb el
seu mite (el de la recerca d'Osiris) i amb
la seva iconogratia (Isis es representava so-
vint en fonna de vaca, aguantant el símbol
de la lluna) la historia d'Io (v. aquest nom).
També es va assimilar a Demeter, que, ella
també, havia buscat la seva filla raptada
per Hades, déu dels Inferns i del món de la
nit. I encara més perque Demeter és mare
i té uns misteris. Isis, tal com apareix, per
exemple, en temps d' Apuleu, és un principi
femení universal: regna sobre el mar, sobre
els fruits de la terra i sobre els morts; de-
essa de la magia, presideix les transforma-
cions de les coses i dels éssers, els elements,
etc. Al voltant seu es va formar el sincretis-
CAL·L., H. a Delos, 22 s.; TEóCR., XVII, 134.
Iros: 1) A. R., Arg., I, 72 i ese.; Tz., Com.,
175; ese. a Il., XXIII, 88; A. L., T!:, 38. 2) Od.,
XVIII, 1 s.; HIG., Fab., 126.
Isis: V. PLUT., De Is. et Os., passim; AruLEU,
M~t., :;:cr. Cf. Fr. CuMONT, Le Symbolisme funé-
razre, mdex, s. v.

me religiós del segle n d. C., almenys pel
que fa a les divinitats femenines.
ISMENE ('Icrµtjvrl). 1. Una primera Is-
mene és mare de lasos, en la genealogía
que fa d'ell till d' Argos (v. la taula 20, p.
281). És tillad' Asop.
2. Una altra Ismene és la germana d' An-
tígona, tilla, com ella, d'Edip i de Iocasta
(v. la taula 9, p. 148). Segons una tradició
obscura, Ismene va ser estimada per Teo-
climen, un jove teba, i, en una trobada amb
ell, va mo1ir a mans de Tideu per instigació
d' Atena (v. Tideu).
ISMENOS ('Icrµ11vóc;). 1. Ismenos és el
déu del riu homonim, a Beocia. Com tots
els rius, és till d'Ocean i Tetis. De vegades
se'l considera till d' Asop i Metope.
2. La llegenda coneix un altre Ismenos
(o Ismeni), també teba, till d' Apol·lo i de la
nimfa Melia (v. aquest nom). Va tenir dues
tilles, Dirce i Estrotia, dues fonts de Tebes.
3. Finalment, Ismenos és el nom del till
gran de Níobe i d' Amfíon. Va morir, jun-
tament amb els Niobides, per les :ftetxes
d' Apol·lo. En morir va llan~ar-se al riu, que
va agafar el nom d' aquest jove.
ISQUEN ("I<JXEVü<;). lsquen és un habi-
tant d'Olímpia, till de Gigant, till d'Her-
mes i de Hierea. Durant un període de fam,
l'oracle va indicar coma remei que se sa-
critiqués un noble del país. Isquen va ofe-
rir-se voluntariament com a víctima, la qual
cosa li va proporcionar grans honors. Va ser
enterrat al turó de Cronos, prop de l' estadi
dels jocs. En el seu honor se celebraren uns
jocs fúnebres.
Després de la seva mort, la gent d'Olím-
pia li va donar el sobrenom de Taraxip,
«l'excitacavalls», perque, a les curses,
els cavalls es desbocaven quan eren a to-
car de la seva tamba. Aixo s' atribu'ia a la
seva influencia oculta, o també a 1' ombra
d'un llorer que per casualitat havia crescut
allí i que, en moure's, excitava els cavalls
(v. també Taraxip).
ISQUIS ("Iaxuc;). Isquis és un arcadi per
part del seu pare, Elat, nét d' Arcas (v. també
Ismene: 1) AroL·L., Bibl., II, 1, 3. 2) SóF.,
Ant., passim i argument; AroL·L., Bibl., III, 5, 8.
Ismenos: 1) HIG., Fab., pr.; APOL·L., Bibl., III,
12, 6; D. S., IV, 72. 2) PAUS., IX, 10, 5; CAL·L., H.
a Delos, 76. 3) AroL·L., Bibl., III, 5, 6; Ov., Met.,
VI, 224; HIG., Fab., 11; Ps. PLUT., De ji., 2.
Isquen: Tz., Com., 38; 42-43; PAUS., VI, 20, 8.
Isquis: PíND., Pít., III, 8 s., i ese. a 14 s.; 60;
Ov., Met., II, 542 s.; A. L., Tr., 20; v. Asclepi. Cf.
Crc., Nat., III, 22.
298
Lapites). Va casar-se amb Coronis, tilla del
rei Flegias, quan ella ja estava embarassada
d' Asclepi, el till d' Apol·lo (v. Asclepi). Per
aquest delicte Isquis i la seva esposa van ser
morts pel déu. De vegades l' amant de Coro-
nis, en lloc d'Isquis, s' anomena Alcioneu.
ISSA ("lacra). l. Issa és una jove de Les-
bos, el pare de la qual s'anomenava Maca-
reu. Va donar nom a la ciutat d'Issa, a la
seva patria. Va ser estimada per un déu,
Hermes o Apol·lo, o potser per tots dos.
A Hermes se li atribueix la patemitat del
seu till Prilis, un endeví de Lesbos (v. Pri-
lis).
2. Issa també és el nom d' Aquil·les en-
tre les tilles del rei Licomedes, a Esciros
(v. la seva llegenda). Durant aquesta etapa
de la seva vida, en lloc d'Issa, de vegades se
l' anomena Pirra o també Cercísera.
ISTMÍADES ('Icr8µ1á811c;). Istmíades és
el marit de Pelarge, la tilla de Potneu. Ell i
la seva dona van restaurar a Beocia el culte
dels Cabirs, que havia quedat en desús des-
prés de l' expedició dels Set contra Tebes.
Després de la mort de Pelarge, un oracle
de Dodona va ordenar que se li concedissin
honors divins pel seu zel envers els déus.
ISTRE ("Icr1-poc;). Istre és la personiti-
cació del déu-riu del mateix nom (1' actual
Danubi). Com tots els rius, és till d'Ocean
i Tetis. Dos dels seus tills, anomenats He-
lor i Acteu, van combatre a Mísia, al costat
de Telef, quan es produí el desembarcament
grec.
ÍTAC CJ8aKo<;). Ítac és l'heroi eponim
de l'illa d'Itaca. Es till de Pterelau id' Am-
fímede i pertany a 1' estirp de Zeus. Té dos
germans, Nerit i Políctor, que van emigrar
amb ell de Corfú i van fundar la ciutat d'Íta-
ca, a l'illa d'aquest nom. A ell i als seus
germans, se'ls devia la instal·lació i la con-
sa~ració de la font de la qual els habitants
d' Itaca treien l' aigua.
ÍTAL ('IrnAóc;). Ítal és l'heroi eponim
d'Italia. Les tradicions difereixen sobre
els seus orígens i la seva patria. De vega-
des se'l considera rei d'un territori situat
Issa: 1) E. B., s. v.; Tz., Com., 219; Ov., Met.,
VI, 124. 2) PTOL. HEF., Nov. Hist., 1 (Wester-
mann, p. 183).
Istmíades: PAus., IX, 25, 7 s.
Istre: HEs., Teog., 339; Tz., Anteh., 274.
Ítac: Od., XVII, 207 s.; ese. ad loe.; EusT., a
Hom., 1817, 43.
Ítal: D. H., I, 12; 35; 73; EsTR., VI, 1, 4, p.
254; Tuc., VI, 44, 2; ARIST., Poi., VII, 9, 2; Tz.,
299
en l'extrem meridional del Brútium (l'ac-
tual Calabria). En aquesta versió, Ítal era
d'origen enotri. Va regnar en el seu país
amb tanta justícia i saviesa, dictant lleis al
seu poble i civilitzant-lo tan correctament,
que en reconeixement es va donar al seu
reialme el nom d'Italia. Aquest nom es va
estendre de seguida a tota la part meridional
de la península (anomenada tins aleshores
Ausonia) i, ben aviat, a tota la península
sencera.
Segons altres, el bon rei Ítal era d' ori-
gen sícul, o també luca, lígur o bé corci-
reu, o tins i tot nét de Minos, till de la seva
tilla Satíria (v. aquest nom). La confusió
d'aquestes llegendes és extrema. Ítal també
es relaciona amb el cicle d'Ulisses i el de
Circe: seria un till de Penelope i Telegon
(v. Circe, Ulisses i Leucaria).
ÍTIL ("IrnAoc;). Ítil és till d' Aedon i del
teba Zetos, en la llegenda del rossinyol
(v. Aedon), segons la versió tebana. La seva
mare el va matar creient que matava Ama-
leu, el till primogenit de la seva cunyada
Níobe. Estava gelosa perque tenia molts
~lls, mentre que ella només en tenia dos,
Itil i Neis.
ITIS ("Irnc;). Itis és el nom del till de
Procne en la fase més recent de la llegenda
del rossinyol, tal com apareix tractada so-
bretot en els tragics. El seu pare ja no és Ze-
tos, com en la versió precedent (v. Ítil), sinó
Tereu, el rei de Tracia, que s'havia casat
amb Procne, tilla del rei d' Atenes Pandíon.
Amb ell, la llegenda deixa de ser tebana i es
converteix en atica (v. Tereu). Itis, un cop
fou mort i es va servir la seva cam a Tereu
va ser transformat en au (un faisa?). ' De vegades Iulus es distingeix d' Ascani,
Finalment, hi ha una llegenda milesia,
molt propera, on l'hero'ina és Aedon (v.
aquest nom). En aquesta versió, Aedon és
transformada en rossinyol, pero el seu till
Itis no sembla haver experimentat una sort
analoga.
ITÓ ("Irwvoc;). Itó és un till d' Amticcíon
(v. la taula 8, p. 136) i, per tant, de l' estirp
Com., 1232; SERVI, Com. En., I, 2; 533; HIG.,
Fab., 127.
Ítil: Od., XIX, 518 s.; ese. ad. loe.; EusT., p.
1875, 15; PAus., IX, 5, 9; X, 32, 11; HES., Tr.,
568 s.; EuA, H. V., XII, 20.
Itis: EsQ., Supl., 57 s.; Ag., 141 s.; HIG.,
Fab., 45; 239; 246; SóF., trag. perduda Tereu,
v. Nauck, Tr. Gr. Fr., fr. 519 s.; Ov., Met., VI,
411 s.; A~oL·L., Bibl., III, 14, 8; CoNó, 31; ese.
a VIRG., Egl., VI, 78; M. L., ed. Bode, I, 4, 2;
p. 217.
de Deucalió. Amb la nimfa Melanipe va
tenir tres tills: Beot, Cromia i Iodama. De
vegades se li atribueix la fundació del culte
a Atena Itonia (v. lodama).
ITOME ('I8wµ11). Itome és un nimfa de
la muntanya homonima, a Messenia. Se-
gons una llegenda local, havia estat l'encar-
regada de criar Zeus infant, amb una altra
nimfa anomenada Neda, i tates dues tenien
el costum de banyar-lo a la font Clepsidra,
que era a prop. Existia un santuari de Zeus
Itomeu, on tots els dies es duia, com a re-
cord, aigua de la font Clepsidra. Zeus Ito-
meu formula va oracles.
*IULUS. Iulus és un altre nom del till
d'Eneas, Ascani (v. aquest nom). S'ha fet
remuntar a ell el nom de la família dels Iulii
a la qual van pertanyer Cesar i, per adopció'.
August. Iulus funda al Laci la ciutat d' Alba,
metropoli de Roma.
L'origen d'aquest nom s'explica així: du-
rant els combats que van seguir la desapari-
ció d'Eneas, Ascani va prendre el comanda-
ment de l'exercit confederat llatí -format
pels aborígens i pels soldats troians- i
aconseguí la victoria contra els rútuls i els
seus aliats etruscs (v. Mezenci). Com a re-
compensa, se li atorga el sobrenom de Io-
bum (potser s'hauria d'interpretar com a
lolum o Iovlom), diminutiu de Júpiter, de
manera que Ascani es devia convertir en el
«Petit Júpiter». Aquesta etimología ja apa-
reix a Cató, als seus Orígens. Es pot obser-
var que el rei Llatí passava per haver estat
identiticat, després de la seva mort, amb el
déu de la confederació llatina: Júpiter Laci-
a} (v. Llat{).
i ja no se'l considera till, sinó nét d'Eneas i
till del mateix Ascani. Després de la mort
del seu pare, va ser apartat del tron d' Alba
per Silvi, el seu ancle, till d'Eneas i de La-
vínia, que el convertí en sacerdot.
IXÍON ('I~íwv). Els autors discrepen en
gran manera sobre la genealogia d'Ixíon. El
més corrent és considerar-lo till de Flegi-
Itó: PAUS., IX, 1, l; 34, l; V, 1, 4.
Itome: PAus., III, 26, 6; IV, 12, 7 s.; 33, 2 s.
Iulus: VrRG., En., I, 288; IV, 274; VI, 364;
789; SERVI, Com. G., III, 35; SuET., Ces., 81;
Juv., Sat., XII, 70; D. H., I, 70, 4 s.; FEsT, p.
340, art. Silvi; EusEBI, Cron., I, p. 389; De orig.
gent. rom., p. 155; ef. RrnEZZO, Riv. J. G. l.,
1930, p. 74.
Ixí<!n: AroL·L., Ep., I, 20; PíND., Pít., II, 39 s.;
i ese. EsQ., Eum., 440; 718; trag. perduda Ixíon
(Nauck, Tr. G1: Fr., p. 22); SóF., Fil., 679 s.; ese.
 300

as i, per tant, germa de Coronis (v. aquest
nom). De vegades passa per ser fill d' Ares o
d'Eton, d' Ancíon o de Pisíon. La seva mare
és Perimele (v. la taula 25, p. 313).
Ixíon és un rei tessali que regna sobre els
!apites. Va casar-se amb Dia, filla del rei De-
ioneu. Quan va demanar la ma de la noia, va
fer grans promeses a Deioneu, pero qu3:n el
rei, després del casament, va reclamar-h els
regals oferts, Ixíon el va precipitar a tra"ició
cap a una fossa plena de carbó ardent. Així
va esdevenir culpable, no només de perjuri,
sinó també d'assassinat, en la persona d'un
membre de la seva familia, un crim que
nin uú abans que ell no havia gosat cometre,
per~ue suposava un doble sacrilegi. En efec-
te els membres d'una mateixa familia estan
u~its per un vincle religiós i sacrifiquen a
les mateixes divinitats protectores. L'horror
que va causar aquest crim va ser tan gran
que ningú no va consentir a purificar Ixíon
tal com s' acostumava a fer. De tots els déus,
només Zeus va tenir pietat d' ell i el va pu-
rificar, alliberant-lo de la follia que s'havia
apoderat d' ell després del seu crim. Pero
Ixíon va mostrar-se molt desagra"it envers el
seu benefactor. Es va atrevir a enamorar-se
d'Hera i va intentar violar-la. Zeus (o potser
la mateixa Hera) va formar un núvol que
semblava la deessa, Ixíon s'uní a aquell
fantasma i va engendrar un fill, Centaure,
el pare dels centaures, o potser els mateixos
centaures. Davant d'aquest nou sacrilegi,
Zeus va decidir castigar Ixíon. Va lligar-lo
a una roda encesa que girava sense parar i
el va llarn;:ar pels aires. Com que, quan el
va purificar, Zeus li havia fet provar l'am-
brosia que dóna la immortalitat, Ixíon ha
de patir el seu castig sense esperar que pari
mai més. Així, la seva ingratitud va trans-
formar la bondat del seu benefactor en un
agreujament de la pena.
Sovint, el castig d'Ixíon se situa als In-
ferns, al Tartar, al costat dels grans crimi-
nals.
Ixíon és el pare de Pirítous, l'amic de
Teseu.

JACINT ('YáK1v80<;). Generalment, a unes marques que recordaven el crit de la-

Jacint (o Hiacint) se'l considera fill d' Ami-
elas i de Diomede; per part de pare, era
nét de Lacedemon i d'Esparta (v. la taula
5, p. 106). En aquesta genealogia, és oncle
d'Ebal (o bé de Perieres, segons els autors)
(v. Perieres i EbaQ. De vegades, pero, els
poetes el fan fill d'Ebal. En una tradició a"i-
llada, a la qual fa referencia Atenodor, Ja-
cint és fill de la musa Clio i de Píer, el fill de
Magnes. Tamiris, el fill de Filammó i d'una
nimfa anomenada Argíope, per l'amor que
li professava, va inventar la pederastia. La
bellesa de Jacint era tan gran que Apol·lo
se'n va enamorar. Un dia en que tots dos
practicaven el llarn;:ament de disc, el vent
el va desviar -o va topar contra una roca
i va rebotar- de tal manera que el disc va
colpejar el cap de Jacint. El jove va morir
de !'impacte. El disgust d' Apol·lo va ser
tan gran que, per immortalitzar el nom del
seu amic, va convertir la sang vessada de la
ferida en una flor nova, el <<jacint» (potser
el lliri marcolic). Els seus petals portaven
mentació del jo ve («ai») o la inicial del seu
nom en grec (Y).
Segons alguns autors, l' autentic respon-
sable del drama era Zefir, el malaurat rival
d' Apol·lo en l'amor de Jacint. Zefir havia
desviat expressament el disc per venjar-se
de tots dos. Aquest acte també s'atribueix
a Boreas, de qui es diu que també s'havia
enamorat de Jacint.
*JANUS. Janus és un dels déus més an-
tics del panteó roma. Se'l representa amb
dues cares oposades, l'una que mira cap en-
davant, l' altra cap endarrere. Les seves lle-
gendes són únicament romanes i estan rela-
cionades ambles de !'origen de la ciutat.
Segons alguns mitografs, Janus era origi-
nari de Roma, on havia regnat temps enrere
amb Cameses, un rei mític de qui només
coneixem el nom. Segons altres, Janus era
un estranger, originari de Tessalia i exiliat
a Roma, on va ser acollit favorablement
per aquest Cameses, que va compartir el
reialme amb ell. Aleshores Janus va bastir

Jacint: APOL·L., Bibl., I, 3, 3; III, 10, 3 s.;
PAus., III, 1, 3; 19, 4 s.; Tz., Com., 511; Chil., I,
239 s.; Ov., Met., X, 162 a 219; HIG., Fab., 271;
SERVI, Com. Egl., III, 13; En., XI, 18; PAL., 47;
i l'esc.; VIRG., G., IV, 484; EsTR., IX, 5, 19, p. NoNN., Dion., III, 155 s.; NrcANDRE, Ther., 901
a !l., I, 268; EuR., trag. perduda lxion, Nauck,
439. V. també Centaures, i G. DuMÉZIL, op. cit., s., i ese. a 902; LLUc1A, Dial. deis déus, 14. Cf.
ibid., p. 389 s.; ese. a EuR., Fen., 1185; A. R.,
ad loe. M. J. MELL!NCK, Hyakinthos, Utrecht, 1943.
Arg., III, 62, i ese.; D. S., IV, 69; HIG., Fab.,
14; 62; LLUCIA, Dial. deis déus, VI, p. 216 s., Janus: VARRó, L. L., V, 156; VII, 27; MAcR.,
Sat., I. 9, 17; Ov., Met., XIV, 778 s.; Fast., I,
259 s.; VIRG., En., VIII, 319 s., i 358; PLUT., Q.
Gr., 41; SERVI, Com. En., VIII, 319; AGUSTÍ,
Civ. D., VII, 4; SoLí, II, 5 s.; LYD., De Mens.,
IV, 2. Cf. P. GRIMAL, Le dieu Janus et les Ori-
gines de Rome, Lettres d'Humanité, IV; L. A.
HoLLAND, Janus and the bridge, Am. Acad. in
Rome, 1961.
JANUS
una ciutat al cim d'un turó, que va passar a
denominar-se Janícul en honor del déu. Un
cop arribat a Italia amb la seva dona, Cami-
se o Camasene, va tenir fills, especialment
Tíber, 1'eponim del riu. Més tard, després
de la mort de Cameses, va regnar tot sol al
Laci, on va acollir Satum, expulsat de Gre-
cia pel seu fill Júpiter (v. Cronos i Zeus).
Mentre Janus va regnar al Janícul, Saturn
va regnar a Satúmia, una ciutat situada al
cim del Capitoli.
A aquest regne de J anus se li atribueixen
les característiques habituals de l' edat d' or:
homes perfectament honestos, abundancia,
pau absoluta, etc ... Janus va inventar l'ús
dels vaixells per anar de Tessalia a Italia
i, també, l'ús de la moneda. En efecte, les
monedes de bronze romanes més antigues
portaven, a l'anvers, l'efígie de Janus i, al
revers, tenien representada la proa d'un
vaixell. Janus va civilitzar els primers ha-
bitants del Laci, els aborígens (fet atribui:t
també a Saturn). Abans d' ell, aquests abo-
rígens portaven una vida miserable i no co-
neixien ni les ciutats, ni les lleis, ni el cultiu
de la terra. J anus els ho va ensenyar tot.
Janus va ser divinitzat després de la seva
mort. A la seva personalitat divina se li afe-
geixen altres llegendes que no tenen relació
aparent amb les precedents. En particular,
se li atribueix un miracle que salva Roma
de la conques ta sabina. A l' epoca en que
Romul i els seus homes van raptar les sabi-
nes, Titus Taci i els sabins van atacar la nova
ciutat. Una nit, Tarpeia, filla del guardia del
Capitoli (v. Tarpeia), va lliurar la ciutadella
als enemics, que van escalar ben amunt el
Capitoli. Quan estaven a punt d' encerclar
els defensors, Janus va fer brollar davant
dels assetjants una font d'aigua calenta
que els va espantar i els va fer fugir. Per
commemorar aquest miracle, es va decidir
deixar la porta del temple de J anus sempre
oberta en temps de guerra, per tal que el
déu pogués, en qualsevol moment, venir en
socors dels romans. Només es tancava quan
la pau regnava a l'Imperi de Roma.
Janus també passava per haver-se casat
ambla nimfa Juturna, el santuari i la font de
la qual eren prop del seu temple, al Forum
roma. Amb ella va tenir un fill, el déu Fons
o Fontus (v. aquest nom), déu de les fonts.
Seneca, en el seu poema burlesc sobre
la transformació de l' emperador Claudi en
una carabassa (l 'Apocolocintosi), explica
que J anus, orador habil pel fet d' estar habi-
tuat al Forum i expert en l'art de veure cap
endavant i cap endarrere (ésa dir, d'exami-
nar les qüestions en tots els seus aspectes),
pledeja a favor de Claudi. Pero es tracta,
302 303
evidentment, d'una filigrana literaria i iro-
nica sobre la personalitat d'un déu que ja no
és pres seriosament.
('Iarrnó,;} fapet és un dels Ti-
tans, fill d'Uran (el Cel) i de Gea (la Terra)
(v. la taula 6, p. 121). Pertany, per tant, a la
primera generació divina i és un dels ger-
mans grans de Cronos. Segons Hesíode,
va casar-se amb Clímene, una de les filles
d'Ocean i de Tetis, amb qui va tenir quatre
fills: Atlant, Meneci, Prometeu i Epimeteu.
Gracies a la intercessió de Prometeu, es
relaciona amb ell Deucalió, pare de l'es-
tirp humana després del diluvi universal
(v. les taules 6, p. 121; 14, p. 212, i 38, p.
530). Segons altres tradicions, la seva dona
és Asia, una altra filla d' Ocean. També se
cita Asopis, filla de l' Asop i néta d'Ocean,
o, fins i tot, Líbia.
Zeus va precipitar fapet al Tartar, junta-
ment amb els altres Titans.
JÁ.SON ('Iácrwv). Jason és fill d'Eson
(v. aquest nom). És originari de Iolcos i és
descendent d'Eol (v. les taules 23, p. 302, i 1,
p. 8). Les tradicions sobre el nom de la seva
mare varíen: molt sovint se l'anomenaAlcí-
mede, filla de Fílac, o també Polimede, filla
d' Autolic i, per tant, tia d'Ulisses. Segons la
llegenda més acceptada generalment, Eson,
a qui pertanyia el poder a Iolcos d'una ma-
nera legítima, havia estat expulsat pel seu
germanastre Pelias, fill de Tiro i Posidó.
També s 'explicava que Eson havia confiat
el poder a Pelias fins que el seu fill arribés
a la majoria d' edat. El noi va ser educat pel
centaure Quiró, que, coma tots els seus dei-
xebles, va ensenyar-li la medicina. Quan es
va fer gran, Ja.son va abandonar el Peiion,
on vivia el centaure, i va tornar a Iolcos. La
seva indumentaria era estranya: portava una
pell de pantera a sobre, sostenía una llanc;a
~ a cada ma i, per sobre de tot, anava amb
~~ el peu esquerre descalc;. Així va arribar a la
o. ::l
iii ,_ g plac;a pública de Iolcos, en el moment en
l - ~ que el seu onde Pelias estava celebrant un
¡:::: sacrifici. Quan el va veure, com que no el
--- ·mSi ....... va reconeixer, Pelias va tenir por, perque un
......, ......
-Cl.l
-----;
U")
~
oracle li havia aconsellat que «es malfiés
ro ¡:;¡., de l'home que només portés una sabata».
Cl.l
'"Ci
~
Japet: ll., VIII, 479; HES., Teog., 18; 134;
507; HIG., Pr., 4 i 11 (Rose); APOL·L., Bibl., I, 2,
3; ese. a LicóFR., 1283; PROCLE, a Hes., Tr., 48;
E. B., s. v. 'Ayx1á.A.r¡; Tz., Com., 1283.
Jason: HES., Teog., 992 s.; PíND., Pít., IV,
passim, i els ese.; A. R., Arg., de I, 5 al final;
V. FL., Arg., passim; APOL·L., Bibl., I, 8, 2; I, 9,
Ja.son va estar-se cinc dies i cinc nits a casa
del seu pare. El sise día va presentar-se a
Pelias i li va reclamar el poder que li per-
tanyia legítimament. Aleshores Pelias li va
demanar que portés la pell de l' animal que
havia transportat Frixos per l'aire. Era un
velló d'or que Eetes, rei de Colquida, havia
consagrat a Ares i que era guardat per un
dragó. Pelias estava segur que Ja.son no tor-
naría mai d'aquella expedició. Segons una
altra versió, va ser Ja.son qui es va imposar
a si mateix la prova. Així dones, quan es
va presentar davant d' ell, Pelias, en veure
que només portava un peu calc;at, va enten-
dre que se li apropava el perill anunciat per
l'oracle. Ordena que Ja.son se li apropés i li
va preguntar quin castig imposaria a algú
que conspirés contra el seu rei. Ja.son va dir-
li que l'enviaria a conquerir el velló d'or,
resposta que se li va girar en contra, ja que
Pelias li ho va ordenar irnmediatament. Els
poetes pretenien que la idea d'aquesta pro-
va l'havia suggerida Hera a Ja.son perque
desitjava trobar una manera de fer venir
Medea de la Colquida per matar Pelias, de
qui estava descontenta perque no li retia els
honors que ella creía mereixer.
Així, havent estat enviat a conquerir el
velló d'or, Ja.son va demanar ajut a Argos,
fill de Frixos, que, seguint el consell d' Ate-
na, va construir la nau Argo, que havia de
portar Ja.son i els seus companys a la Col-
quida (v. Argonautes).
De tornada de Colquida, amb el velló
d'or i casat amb Medea (v. Argonautes i
Medea), Ja.son va lliurar el velló a Pelias. A
partir d' aquí, les tradicions varíen: tan aviat
regna al lloc de Pelias, com viu tranquil-
lament a Iolcos i dóna a Medea un fill ano-
menat Medeu; o bé, finalment, Medea, amb
les seves bruixeries, causa la mort de Pelias
persuadint les seves filles perque el bullin
en una caldera amb el pretext de rejovenir-
lo (v. Medea i Pelíades). Totes les filles de
Pelias, excepte Alcestis, la menor, van par-
ticipar en aquest assassinat. L' assassinat de
Pelias es presenta com la venjanc;a de Ja-
son, ja sigui per la usurpació de que havia
estat víctima, ja sigui perla mort d'Eson, de
la qual Pelias havia estat el causant perque
16; 18; 9, 23; 24 s.; III, 13, 7 s.; D. S., IV, 40
s.; PAus., II, 3, 8 s.; V, 17, 9 i 10; L1cóFR., Alex.,
1310; Tz., Com., 175; HIG., Fab., 12 i 13; Ov.,
Her., VI; XII; SERVI, Com. Egl., IV, 34; ESTA-
c1, Teb., III, 516; V. també les referencies als
art. Argonautes, Medea. Cf. W. DEONNA, a Rev.
Hist. rel., 1935, p. 50-72; G. DUMÉZIL, op. cit.,
a l'art. Hipsípile.
JONI
l'havia obligat a sui"cidar-se (v. Eson). Com
a conseqüencia de la mort de Pelia~, M~dea
i Ja.son van ser expulsats de !oleos 1 obhgats
a refugiar-se a Corint, on van vi~re, feli9os
i tranquils durant deu anys. Pero Jason es
cansa de Medea i es va prometre amb Glau-
ce (o Creüsa), filla del rei Creont. Medea va
prendre com a testimonis els d~us d~v~nt
dels quals Jason, temps enrere, h havrn JU-
rat fidelitat, i envía a Glauce com a present
un vestit nupcial, que escampa per les seves
venes un foc abrusador. El mal també afec-
ta Creont, i tot el palau es va cremm:, m~ntre
Medea immolava els fills que havrn tmgut
amb Ja.son i fugia, tot seguit, muntada sobre
un carro magic, regal del Sol, que se l'en-
dugué per l'aire.
Tanmateix, Ja.son va voler tomar a !oleos,
on regnava Acast, fill de Pelias. Pe_r aixo
s' alia amb Peleu, que estava ressentlt amb
Acast (v. Peleu), i, amb l'ajuda dels Dios-
curs, van saquejar la ciutat. Després Ja.son,
o bé el seu fill Tessal, van regnar a !oleos.
A Ja.son també se l'inclou entre els ca-
9adors que van prendre part en la cacera de
Calidó (v. Meleagre).
JONI ('Ióvwc;). 1. Joni és l'eponim del
mar Jünic (nom que molt sovint és atribult,
sobretot per Esquil, al pas d'Io; fins ales-
hores el golf Jonic s'havia anomenat «mar
de Cronos i de Rea»). Joni és fill del rei
d'Ilíria Adrias, que dona el seu nom al mar
Adriatic.
2. Joni també passa per ser un fill de
Dírrac, eponim de la ciutat de Dirraquion
(avui Durazzo). Dírrac era atacat pels, seus
germans quan Heracles, de pas pel pais, va
venir en socors seu. Pero, durant el combat,
l'heroi va matar accidentalment el fill del
seu aliat. El cos va ser llan9at al mar, que va
rebre el nom de mar JOnic.
*JÚLIA LUPERCA. Tzetzes explica,
amb referencia al sacrifici d'Ifigenia, que
un miracle analeg a aquell que salva la noia
en el darrer moment va produir-se a Roma.
Júlia Luperca és l'hero1na d'aques.ta anec-
dota. Era una jove romana que havrn de ser
sacrificada com a víctima expiatoria, en
un sacrifici oficial. En el moment en que
el sacrificador va aixecar el coltell contra
ella, una aliga es precipita contra ell, i, ar-
Joni: 1) Ese. a A. R., Arg., IV, 308; Tz.,
Com., 630; ese. a PíND., Pít., III, 120; SER-
v1, Com. En., III, 211. 2) APIA, Bel!. Ciu., II,
39.
Júlia Luperca: Tz., Com., 183 (fin.).
Juno: VARRó, V, L. L., 158; Ov., Fast., III,
304
rencant-li l'arma, la va deixar caure sobre
una vedella que pasturava prop del temple.
Aleshores es va sacrificar la vedella, i Júlia
Luperca es va salvar.
*JUNO. Juno és la deessa romana assi-
milada a Hera. Al principi, i a la tradició ro-
mana, Juno personifica el cicle lunar i figu-
ra a la Tríada, venerada primer al Quirinal
i, després, al Capitoli, formada per Júpiter,
Juno i Minerva. Pero també tenia altres san-
tuaris, especialment a dalt de la Ciutadella,
l'Ar.x (el cim nord-est del Capitoli) on se li
retia culte sota l'epítet de Maneta, ésa dir,
«la deessa que adverteix», o bé «la que fa
recordar». A aquesta Juno Moneta s'atribu-
eix la salvació de Roma durant la invasió
dels gals, el 390 a. C. Les oques que es cria-
ven al recinte del seu santuari van fer el crit
d'alarma i van permetre que Manli Capitolí
salvés el turó i rebutgés a temps 1' enemic.
Juno era venerada també amb altres epí-
tets: amb el de Lucina pre~ideix. els nai-
xements; en aixo recorda l' Artem1s grega,
més que Hera (v., pero, en el naixement
d'Heracles, una conjura d'Hera per retardar
el part d' Alemena). No es podia ass~stir ~
les ofrenes que es feien a Juno Lucma s1
no es duien tots els nusos desfets, ja que la
presencia d'un lla9, cinturó, nus, etc., podía
impedir el part feli9 de la dona per a la qual
s' oferia el sacrifici.
De manera molt general, Juno era la pro-
tectora de les dones i, més particularment,
de les que tenien un estatut jurídic recone-
gut a la ciutat, és a dir, les dones casades
legítimament. Se celebrava en honor seu la
festa dels Matronalia, el dia de les calen-
des de mai·9 (1 de mar9). La data d'aquesta
festa s'explicava de diverses maneres: tan
aviat era considerada l' aniversari de Mart,
el déu de la guerra (l' Ares grec, fill d'He-
ra), fill de Juno, com 1' aniversari de la pau
restablerta entre romans i sabins. En aquest
cas, es recordava el paper que van tenir les
dones sabines quan s'interposaren entre els
seus pares i els seus nous marits per restau-
rar així la concordia entre els dos pobles.
De la mateixa manera que qualsevol
home tenia el seu Genius, tota dona tenia
la seva Juno, veritable «doble» diví, que
personificava la seva feminitat i la prote-
177 s.; VI, 183; MAcROBI, Sat., I, 12, 30; L1v1,
VII, 28, 7; SERVI, Com. En., VIII, 638; 652; IV,
518; Crc., De Nat. D., II, 27, 69; PRoP., V, 8, 3
s. (Juno de Lanúvium); ef. EuA, N. A., XI, 16;
PL. V., N. H., II, 16; SEN., ad Luc., 110; C. l. L.,
VI, 2099. Cf. V. BASANOFF, Junon jalisque et
ses cultes a Rome, R. H. R., 1941, p. 110-141.
305
gia. Les mateixes deesses tenien la seva Ju-
no. Les inscripcions esmenten una Juno Deae
Diae, una Juno de la deessa Virtus, etc.
Finalment, Juno representa un paper en
la llegenda dels Horacis. En la seva qualitat
de Juno Sororia, protectora de la germana
d'Horaci, aquest va haver d'oferir-li un sa-
crifici de purificació després de l'homicidi
(v. Horaci).
*JÚPITER. Júpiter és el déu roma assi-
milat a Zeus. És el gran déu per excel·lencia
del panteó roma. Apareix com la divinitat
del cel, de la llum del dia, del temps atmos-
feric, del llamp i del tro. A Roma, regna-
va al Capitoli, especialment consagrat a
ell, i, en particular, al seu cim sud-est (el
Capitolium propiament dit). Virgili conta
que, en un passat remot, aquest indret era
cobert de roures -arbre consagrat princi-
palment a Júpiter-, i que els pastors per-
cebien confusament entre aquelles roques
la presencia d'un déu. Tanmateix, abans
del predomini de Roma, el culte principal
de la confederació llatina era el tributat a
Júpiter «Lacial», el santuari del qual s'al9a-
va no a Roma, sinó al cim de l' actual mont
Cavo, una muntanya coberta de hoscos que
domina el sistema dels llacs albans (el llac
de Nemi i el d'Alba). Júpiter Capitolí és,
en bona mesura, l'hereu d'aquest déu més
antic, déu suprem de la confederació de les
ciutats llatines (v. també Llati).
Al Capitoli roma, Júpiter tenia diversos
cultes: el més celebre, el de Júpiter Óptim
Maxim, culte que acaba eclipsant la resta,
no és el més antic. Fou traslladat, en epoca
relativament tai·dana, del Quirinal al Capi-
toli, juntament ambles altres dues divinitats
que formaven la Tríada: Juno i Minerva.
Anteriorment, al Capitoli hi havia un san-
tuari de Júpiter Feretri, atribui"t a Romul, on
es consagraven les «despulles opimes», és a
dir, les armes de cada cabdill enemic abatut
en combat pel cabdill roma. El temple de
Júpiter Feretri era considerat un dels més
antics, si no el més antic, de Roma. Es diu
que Romul fou el primer a consagrar en ell
despulles «opimes»: les del rei Acró; des-
prés, s'ha conservat el record d'una segona
consagració, la de les despulles del rei de
Veies, Tolumni, que dugué a terme A. Cor-
neli Cos, l'any 426 a. C.
També s' atribueix a Romul la fundació
d'un altre santuari de Júpiter on el déu era
Júpiter: V ARRÓ, L. L., V, 52; FESTUS, p. 189;
L1v1, I, 10, 4 s.; 12, 3; IV, 20; X, 37, 14; XLI,
16, 1 s.; Ov., Fast., III, 283 s.; VI, 793 s.; PLUT.,
Numa, 15; PL. V., N. H., III, 69; D. H., II, 50;
invocat amb l'epítet de Stator. S'explicava
aquest nom per una llegenda en forma his-
torica. A la batalla que enfronta els romans
de Romul contra els sabins, a causa del rap-
te de les seves dones, aquests darrers duien
avantatge i rebutjaven els romans a través
del Forum. Aleshores Romul, al9ant cap al
cel les seves armes, va prometre a Júpiter
que li erigiría un temple al mateix lloc on es
trobava si aturava l'enemic. Els sabins van
comen9ar a retrocedir de seguida i, final-
ment, van ser rebutjats. Romul va complir
la seva promesa. El temple de Júpiter Sta-
tor (qui sistit, «que deté») s' aixecava al peu
del Palatí, en el lloc on més tard es construí
l'arc de Titus. Una llegenda similar esmen-
ta una data més recent, segons la qual, M.
Atili Regul va formular un vot similar a
aquell que s' atribueix a Romul en el decurs
d' una batalla contra els samnites (datada el
294 a. C.).
Com a déu del llamp, Júpiter és invocat
amb l'epítet d' Elicius (del verb elicere,
«atraure» ). És qui atrau el llamp del cel i,
sobretot, qui permet al bruixot fer-lo baixar
del cel. La introducció d'aquest culte s'atri-
bueix a Numa, el reí bruixot.
Amb el desenvolupament i la consolida-
ció de l' estructura política de la ciutat de
Roma, Júpiter ana adquirint una categoria
cada cop més important en la religió roma-
na. Apai·eix com el poder suprem, el «pre-
sident» del consell dels déus (els Dii Con-
sentes), aquell de qui emana tota autoritat.
És possible que aquesta concepció, que deu
molt al fet de la seva assimilació a Zeus,
hagi estat influ1da en el seu origen per ide-
es religioses etrusques. Aquesta suprema-
cía de Júpiter es revela en el rang atribult
al seu sacerdot, el Flamen Dialis, l' esposa
del qual és fiaminica de Juno. El matrimo-
ni del flamen i la seva dona simbolitza la
unió de la parella divina; s'ha de celebrar
de la manera més solemne i no es pot dis-
soldre amb el divorci. Ple d'honors, el Fla-
men Dialis queda lligat per una serie de
prohibicions molt complexes que demos-
tren l' antiguitat de la seva funció.
Coma déu del Capitoli, Júpiter és, durant
la República, la divinitat a la qual el consol,
a l' inici del seu mandat, dirigeix en primer
lloc les seves preganes. Els vencedors, en
processó solemne, li ofrenen la seva corona
triomfal i li consagren les víctimes rituals
VIRG., En., III, 679; VIII, 346 s.; SERVI, Com.
En., XII, 135; VI, 855; Com. G., III, 332; SuET.,
Aug., 29. Cf. C. KocH, Der romische Juppiter,
Frankfurt, 1937.

(braus blancs). Júpiter és el garant de la fi-
delitat als tractats; presideix les relacions
intemacionals per mitja del col·legi dels
Fecials. Cada cop són menys sensibles, en
la concepció que d'ell es va formant, les
seves antiquíssimes atribucions <<meteoro-
lügiques», el record de les quals subsisteix
només en algunes expressions, com sub
dio, «al' aire lliure», etc.
Durant l'Imperi, als emperadors, els
agrada posar-se sota la protecció de Júpiter;
n'hi ha que, fins i tot, intenten passar per
reencamació seva. Per exemple, August,
el primer emperador, pretenia tenir somnis
enviats directament pel déu, i es compla"ia
explicant com havia estat miraculosament
salvat d'un llamp durant la seva campanya
militar contra els cantabres, a Hispania: el
jove esclau que anava al davant de la seva
llitera amb una torxa a la ma havia mort
fulminat, mentre que ell havia sortit indem-
ne. August, agralt, va fer erigir al Capitoli
un temple en honor de Júpiter Tonant. Més
tard, Calígula s' empara dels dos sobrenoms
de Júpiter Capitolí, Optimus Maximus, i va
comunicar el seu palau del Palatí, a través
d'un pas directe, amb el santuari capitolí
del déu.
A totes les ciutats de les províncies, la
primera preocupació dels arquitectes ro-
mans era erigir un Capitoli semblant al de
Roma, on s'instal-lava la Tríada, que tenia
al centre Júpiter. Així, el déu representava
el lligam polític entre la metropoli, Roma,
i les ciutats tilles, que n' eren la imatge re-
du"ida.
*JUSTÍCIA. Justícia era, a Roma, la
personificació de la justícia. Tanmateix, no
equival a la Temis grega (v. aquest nom),
sinó a Dice i a Astrea, que desenvolupa un
paperen la llegenda de l'Edat d'or (v. aques-
ta entrada). Quan els crims de la humanitat
van espantar la Justícia i la van obligar a
abandonar la Terra, on vivia familiarment
amb els mortals, es va refugiar al cel i es va
convertir en la constel ·lació de la Verge.
*JUTURNA. Jutuma, el nom de la qual
s' escrivia en temps remot Diuturna en lloc
de Jutuma, és una nimfa de les fonts que,
a l' origen, era venerada a les ribes del riu
Numici, prop de Lavínium. Després, amb
306
el predomini de la ciutat i la decadencia de
la Higa llatina, el seu culte es va traslladar
a Roma, i es va donar el nom de «Vas de
Jutuma» a una font situada al Forum roma,
no gaire lluny del temple de Vesta i al costat
del de Castor i Pol ·lux, dels quals es deia
que era germana. Com la major part de les
deesses de les fonts, Juturna passava per ser
una divinitat portadora de salut. Se li havia
erigit un temple al Camp de Mart, en una
zona pantanosa i plena d' aigua, abans que
els treballs d' Agripa, a !'epoca d' August,
aconseguissin dessecar-la.
Els poetes de l' epoca imperial fan de Ju-
turna una tilla del mític rei Daune i germa-
na de Turn, l'enemic d'Eneas. Virgili la pre-
senta participant en el combat, al costat del
seu germa. Amant de Júpiter en altre temps,
rep d'ell, coma recompensa, la immortali-
tat i el regnat sobre les fonts i els corrents
d' aigua del Laci.
Ovidi al·ludeix a la mateixa llegenda dels
amors de Júpiter i Juturna en ocasió de la
historia de Lara i dels Lars (v. Lara). El po-
eta conta com la nirnfa s' amagava de mil
maneres per escapar-se de la passió del déu,
LÁ.BDAC (Aá~baKoc;). Labdac, fill de nit a les ribes del riu que per aquesta raó es
fins que al final Júpiter reuní totes les nim-
Polidor i nét de Cadme (v. les taules 3, p. diu Heudó (del verb i:::V8nv, que significa
fes del Laci i els demana ajut per atrapar la
80, i 9, p. 148) és, per part de la seva mare «dormir»).
fugitiva.
Nicteis, nét de Ctoni, un dels homes nas-
Finalment, segons una llegenda obscura, LACEDEMON (AaKt:baíµwv). Fill de
cuts de les dents del drac mort per Cadme
Jutuma és l'esposa del déu Janus i mare de Taígete i de Zeus (v. les taules 6, p. 121i27,
(v. aquest nom i l'article Esparts). El seu
Fons, la divinitat de les deus d'aigua (v. Ja- p. 327), era casat amb Esparta, tilla del reí
pare Polidor va morir quan ell només tenia
nus i Fans). Eurotas. Aquest reí, com que va morir sense
un any; aleshores s' encarrega de la regencia
*JUVENTUS. Juventus és la deessa de fills, li llega el regne. Lacedemon dona nom
el seu avi Nicteu. Quan l' avi morí, el poder
la joventut i, més particularment, la protec- al poble dels «lacedemonis», i el de la seva
passa a les mans del germa de Nicteu, Li-
tora dels adolescents en el moment en que, dona, a la ciutat d'Esparta, la capital.
cos, i, finalment, a les de Labdac. Després
en vestir la toga viril, deixen de ser nens per del seu regnat, el tron passa al seu fill Laios, Els seus fills van ser Amielas, que el suc-
convertir-se en homes. Juventus tenia una pare d'Edip (v., pero, Laios). ceí en el tron, i Eurídice, !'esposad' Acrisi.
capella a l' interior de la cella de Minerva, El regnat de Labdac estigué marcat per A voltes se'ls afegeixen Asine i Hímer. Es
al temple de la Tríada capitolina. Aquesta una guerra contra el rei d' Atenes Pandíon, diu que aquest darrer viola la seva germa-
capella, anterior a la introducció de la Tría- a causa d'una disputa territorial. Durant na i, perseguit pel remordiment, es llanºa
da capitolina, demostra l'antiguitat del cul- aquesta guerra, Tereu, rei de Tracia, vingué al riu Marató, que aleshores va prendre el
te a Juventus a Roma. Més tard, Juventus va a ajudar Pandíon (v. la seva llegenda). Se- nom d'Hímer, abans de convertir-se en
ser assimilada, més o menys del tot, a Hebe gons una tradició citada només per Apol- l'Eurotas.
(v. aquest nom), tot i que mai no va per- lodor, Labdac morí, com Penteu, esquinºat
dre els seus trets propiament romans. Sota LACESTADES (AaKrnTá8r¡c;). Quan
per les bacants, per haver-se oposat, com Falces, fill de Temen, s' apodera de Sició, el
l'Imperi, el culte a Juventus va servir per ell, al culte de Dionís.
formar associacions de joves, els «col·legis rei d' aquesta ciutat, Lacestades, que, com
LABRAND (Aá~pav8oc;). Labrand és un el seu pare Hipolit, havia estat fins alesho-
de joves», formacions premilitars en que es
dels Curets. Amb els seus companys Pana- res vassall d' Argos, va compartir el tron
donava suport a la política imperial.
mor i Palax, ana a Caria i passa la primera amb ell (v. Temen i Heraclides).
Quan un jove prenia la toga viril, diposi-
tava una moneda com a ofrena a la deessa.

Justícia: Ov., Fast., I, 249 s.; Met., I, 150;
VIRG., G., II, 474; HIG., Fab., 130; A. p., II, 25.
Juturna: Crc., Pro Cluent., 101; SERVI, Com.
En., XII, 139; Ov., Fast., 1, 463 s.; II, 583 s.;
VARRó, L. L., V, 71; VIRG., En., XII, 134 s.; 222
s.; 446 s.; 843 s.; ARNOBI, Adv. Gent., 3, 29.
Juventus: D. H., III, 69; L1v1, V, 54, 7; FLOR.,
I, 1; AousT., Civ. D., IV, 23 s.; VI, 1; Crc., Nat.,
I, 112; Ov., POnt., I, 10, 12; cf. Fast., VI, 65 s.
(assimilació amb Hebe).
Labdac: SóF., E. C., 221; Ant., 594; HERóD.,
V, 59; PAUS., II, 6, 2; IX, 5, 4 s.; EuR., Fen., 8;
HIG., Fab., 76; APOL·L., Bibl., III, 5, 5.
Labrand: Et. Magn., p. 390, l.
Lacedemon: Ese. a la Il., XVIII, 486; a
l'Od., VI, 103; a EuR., Or., 615; a PíND., Pít.,
III, 14; a A. R., Arg., IV, 1091; PAus., III, 1,
2 i 3; 13, 8; 18, 6; 20, 2; VII, 18, 5; IX, 35,
l; APOL·L., Bibl., II, 2, 2; III, 10, 3; E. B., s.
v. 'Acrívr¡ i J\aKEÓaíµwv; HIG., Fab., 155; Tz.,
Com., 219; NoNN., Dion., XXXII, 66; Ps. PLUT.,
Defi., 17.
Lacestades: PAus., II, 6, 7.

LACI
LACI (J\áKto<;). Laci i el seu germa An-
tifem havien rebut de l'oracle l'ordre de
dirigir-se l'un cap a llevant i l' altre cap a
ponent i fundar una ciutat. Antifem funda
Gela, a Sicília, i Laci, Faselis, a la frontera
de Lícia i Pamfília. Laci compra el terreny
necessari per a la fundació pagant amb peix
salat (v. Cilabras).
LACINI (J\aKÍvto<;). Lacini és l'heroi
eponim del cap Lacini, al territori de la co-
lonia grega de Crotona, a la Italia meridio-
nal. És presentat com un rei del país, pro-
cedent de Corcira, que havia acollit Crotó
quan aquest heroi anava errant durant el seu
exili, o bé com un bandit, till de la nimfa Ci-
rene, que havia intentat robar alguns bous a
Heracles quan l'heroi tomava d'Eritea amb
els ramats de Geríon (v. Heracles). Després
de la mort de Lacini, víctima d'Heracles,
l'heroi funda un temple dedicat a Hera, el
temple d'Hera Lacínia, al promontori ho-
monim. A vegades es pretén també que el
santuari havia estat editicat pel mateix La-
cini per insultar Heracles honorant la seva
enemiga.
LACÓ (J\áKwv). Aqueu i el seu germa
Lacó eren tills del rei Lapat, que, abans
de morir, repartí el reialme entre ells.
Una de les dues parts va rebre el nom de
Laconia, i l'altra, el d' Acaia. Un descen-
dent de Lacó, després de diverses generaci-
ons, fou el rei Tespi (v. aquest nom).
LADÓ (J\á8wv). 1. Ladó és el déu del
riu homonim, a l' Arcadia. Com la major
part dels rius, és till d'Ocean i Tetis. Casat
amb Estimfalis, va tenir dues tilles, Dafne
(v. la seva llegenda) i Metope, esposa del
déu-riu Asop (v. aquest nom). Es diu també
que Dafne no és tilla d'Estimfalis, sinó de
Gea (la Terra).
2. Ladó és també el nom del drac, till de
Forcis i Zetos, que guardava les pomes d'or
de les Hesperides. Segon altres tradicions,
aq uest drac era till de Tifó i d' Equidna, o
Laci: E. B., s. v. rtí\a; Et. Magn., p. 225;
ATEN., VII, 297 e s.
Lacini: E. B., s. v.; Tz., Com., 856; 1106;
SERVI, En., III, 552; Et. Magn., 555, 17; ese.
a TEóCR., IV, 33; D. S., IV, 24. Cf. J. BÉRARD,
Colonisation, p. 428.
Lacó: JoAN o' ANT., ap. MüLLER, Fr: Hist. Gr.,
IV, p. 549.
Ladó: 1) HES., Teog., 344; APOL·L., Bibl., III,
12, 6; D. S., IV, 72; PAus., VIII, 20, l; 43, 2;
X, 7, 8; ese. a PíND., Ol., VI, 140; 143 s.; SERVJ,
Com. En., II, 513; III, 91; Com. Egl., III, 63;
Tz., Com., 6; ese. a la Jl., I, 14. 2) HES., Teog.,
309 LAIOS
308
bé de la Terra. Tenia cent caps. Quan He-
racles el va matar, Hera el va convertir en Egialeu
constel ·lació. 1
Europs
LAERTES (J\aÉprri<;). Laertes és famós 1
principalment perque fou el pare d'Ulisses. Telquis
Fill d' Arcisi i de Calcomedusa (v. la taula 1
Apis
39, p. 538), pertany, dones, al llinatge de
Deucalió, per part del seu avi Deíon. La seva Te!Áíon
família és oriünda de Cefal·lenia; el seu avi '1
és Cefal, eponim de l'illa (v. Cefal). La- Egir
1
ertes es casa amb Anticlea, tilla d' Autolic Turímac
(v. Anticlea), no sense que abans ella s'ha- 1
gués unit amb Sísif, circumstancia que de Leucip
vegades fa que Ulisses sigui considerat till 1
Calquínia,...,., Posidó
d'aquest darrer i no de Laertes (v. Ulisses). 1
Durant l'absencia d'Ulisses, Laertes, Perat
desesperat, tingué una vellesa trista. Es va 1
Plemneu
retirar al camp, a les seves propietats, i no 1
intervingué en els esdeveniments que es Ortopolis
produi:ren al voltant de Penelope. La seva 1
companyia es limita a una vella criada, al Crisorte ,....,., ApoHo
1
marit d'aquesta dona, anomenat Doli, i dels Clici Erecteu
seus tills. Quan Ulisses toma a l'illa, el va a
trobar en aquest indret. Atena, gracies a un 1
bany magic, rejoveneix l' ancia i li dóna la Corax Lamedont ,....,., Ferro Mecían
1 1
forc;:a per ajudar el seu till a rebutjar els pa- Aretírea ,....,., Dionís Zeuxipe ,....,., Sició
res dels pretendents que ha occit. El mateix (v. la taula 22, p. 287) 1 1
Laertes mata d'un cop de llarn;:a Eupites, el Fliant,...,_, _ __ Ctonofile - - - l Hermes
pare d' Antínous. 1
Androdamant Polib
Del matrimoni de Laertes i Anticlea va l
néixer, a més d'Ulisses, una tilla anomena- Lisianassa ,....,., Talau
da Ctímene (v. aquest nom), malgrat que, (v. la taula 1, p. 8)
de vegades, a Ulisses se l' ano mena «till
únic» de Laertes.
Taula genealogica nº 24
LAETUSA. En la versió esmentada per
Higí del mite del rei Tereu i de Procne,
Laetusa és l' esposa del rei de Tracia, Lin- A la mort de Labdac, Laios encara era molt de la calera d'Hera davant d'aquesta passió
jove; aleshores Licos, germa de Nicteu, es criminal.
ceu, a qui Tereu havia contiat la seva cunya-
da Filomela. Laetusa, amiga de Procne, li va fer carrec de la regencia (v. també Lab- Quan Amfíon i Zetos van desapareixer al
dac). Després, Licos va morir a mans de seu tom, el primer després de la catastrofe
revela el crim del seu marit, i fou l' origen de
la venjan~a de Procne (v. Tereu i Procne). Zetos i Amfíon, que venjaven així la seva dels Niobides i Zetos per la pena que li pro-
mare Antíope (v. Antíope i Amfíon), i es dui:a la mort del seu till, Laios va ser recla-
LAIOS (J\áto<;). Fill de Labdac, rei de van apoderar del regne de Tebes. Laios va mat pels tebans per ocupar el tron vacant.
Tepes, i besnét de Cadme, Laios és el pare fugir i va cercar refugi a la cort de Pelops, Segons les tradicions, a Laios se li atribu-
d'Edip (v. les taules 3, p. 80 i 9, p. 148). on es va enamorar del jove Crisip, till de eix com a esposa o bé la tilla de Meneceu,
Pelops, tot inventant d' aquesta manera -si Iocasta (o Epicasta), o la d'Ecfant Euri-
més no, així ho creuen alguns- l' amor ho- clea, que seria la mare d'Edip. En ~questa
333 s.; ese. a A. R., Arg., IV, 1396; AroL·L., mosexual. Laios va raptar el noi, i Pelops el segona versió s'havia casat amb Iocasta en
Bibl., II, 5, 11; HIG., Fab., 30; A. p., II, 3. va maleir. T~mbé s' explicava una versió en segones núpcies, de manera que Edip es
Laertes: !l., II, 173; III, 200 (en tots que Laios i Edip es van enamorar tots dos va casar amb la seva madrastra i no amb
dos passatges, figura tan sols el patronímic de Crisip i se'l van disputar. Edip va matar la seva mare (v. Edip). També s'esmenten
d'Ulisses: Laercíada); Od., I, 189 s.; XI, 187 s.; Laios (v. més endavant), primera manifes- coma mare d'Edip i esposa de Laios Euri-
XVI, 138 s.; XXIII, 359 s., i XXIV, 205 s.; D. tació de la maledicció de Pelops, o potser gania, tilla d'Hiperfant, Eurianassa, tilla del
S., IV, 48; Oc., Cato mai., XV, 54; Ov., Her., I,
98; 113; HIG., Fab., 173; ese. a 1' Od., XVI, 118;
XXIV, 270; EusTACJ, p. 1796, 34.
trilogía en part perduda Laios, Edip, Set, drama 6-12; 15; 26, 3-4; X, 5, 3-4; IX, 5, 2; 3; 5; 6;
Laetusa: HIG., Fab., 45 (Rose ho corregeix
en Latusa). s,at. L'esfinx (v. NAUCK, Tr. Gr. Fr., p. 28); SóF., N1c. DAM., fr. 14 i 15 (MüLLER, Fr. Hist. Gr.,
E. R., passim; HIG., Fab., 9; 66; 76; APOL·L., III, p. 365 s.; cf. IV, p. 545); ATEN., XIII, 603 a;
Laios: HERÓD., V, 59 s.; EuR., Fen., passim; Bibl., III, 5, 5; 7 s.; PAus., IV, 8, 8; IX, 2, 4; 5, PLUT., Par. min., 33; EsTACI, Teb., VII, 354 s.
ese. als v. 13, 26, 39, 66, 1760, etc.; EsQ.,
LAMEDONT
mateix Hiperfant, i, finalment, Astimedusa,
tilla d'Estenel (v. Eurigania, Astimedusa i
Euriclea).
Sobre les circumstancies de la concepció
i el naixement d'Edip, vegeu aquest nom.
Laios no va poder escapar-se de l' oracle
que li predeia que moriría a mans del seu
fill. El va matar Edip no lluny de Delfos, a
la crui:lla de camins entre la Daulis i Tebes.
La tradició pretén que Laios anava a pre-
guntar a l' oracle i que, en el moment de
morir, l' acompanyava també Naubol, que
també va sucumbir a mans d'Edip.
LAMEDONT (AaµÉ8wv). Lamedont és
un rei de Sició, descendent d'Egialeu (v. la
taula 24, p. 309). És fill de Coró i germa
de Corax. Aquest daITer havia mort sense
fills, i l'havia succelt en el tron de Sició el
tessali Epopeu. Pero Epopeu va caure mor-
talment ferit en el combat que va haver de
mantenir contra Nicteu per culpa d' Antío-
pe (v. aquest nom). Quan va morir, el va
succeir Lamedont, germa de Corax. Amb
Lamedont s'acaba a Sició l'estirp directa
d'Egialeu. Va casar la seva tilla Zeuxipe
amb Sició, l'ajuda del qual havia reclamat
contra els aqueus (v. Sició). Ell era casat,
al seu torn, amb Feno, una atenesa tilla de
Clici, fet que explica que més tard l' atenes
Ianisc, descendent de Clici, regnés a Sició
(v. !anise).
JL.II'Jl...l.Y..._..._= (Aaµía). l. Lamia, filla de Po-
sidó, va tenir amb Zeus la sibil·la Líbia (v.
Sibil·la).
2. També rebia el nom de Lamia un
monstre femení de qui es deia que robava
els nens i que les mares el feien servir per
espantar-los. Sobre aquest monstre s'expli-
quen diverses llegendes.
Per exemple, Lamia era una donze-
lla originaria de Líbia, tilla de Belos i de
Líbia. Zeus l'havia estimat i s'havia unit
amb ella. Tanmateix, cada cop que Lamia
donava a llum un fill, Hera, gelosa, se les
componía per matar-lo. Al final, Lamia va
anar a amagar-se dins d'una cova solitaria
i, presa de desesperació, es va convertir en
un monstre, envejós de les mares més feli-
Lamedont: PAus., II, 5, 8; 6, 3 s.
Lamia: 1) PAus., X, 12, l; PLuT., De Pyth.
or., 9. 2) Ese. a A. R., Arg., IV, 828; a AR., Pau,
758; Vesp., 1035; Cav., 693; D. S., XX, 41;
EsTR., I, 2, 8, p. 19; FrLóSTRAT, Vida d'ApoZ.Z.,
IV, 25; A. L., Tr., 8; ese. a TEóCR., XV, 40;
Sum. i HESIQUI, s. v.
Lamos: 1) Od., X, 81; í ese. ad loe.; EusT.,
1649, 10; Ov., Met., XIV, 233; HoR., Odes, III,
310
ces que ella, els fills de les quals robava i
devorava. Hera, per extremar la seva perse-
cució, l'havia privat del son, fins que Zeus,
compadit, li concedí la gracia de treure' s
els ulls i tornar a posar-se'ls quan volgués.
En certs moments, dones -sobretot quan
havia begut molt-, Lamia dormia, amb els
ulls al seu costat, dins d'un vas. Aleshores
era inofensiva; pero altres cops errava de
dia i de nit sense dormir, espiant els nens
per devorar-los.
També és deien Lamies uns genis feme-
nins que s'enganxaven a les persones joves
i els xuclaven la sang.
La llegenda d' Alcioneu (v. aquest nom)
esmenta un monstre anomenat Lamia, que
vivia a les muntanyes properes a Delfos.
Lamia és també el nom del monstre Gelo
(v. aquest nom).
LAMOS (Aáµo<;). l. Lamos és un rei
deis lestrígons (v. aquest nom), el poble an-
tropofag que, segons l' Odissea, habitava a
la costa italiana, pels volts de Formies. La
família deis Aelii Lamia, de Roma, pretenia
fer remuntar la seva noblesa fins a ell.
2. Lamos és també el nom d'un fill d'He-
racles i Ómfale, eponim de la ciutat grega
de Lamia.
LAMPECIA (Aaµncrfr¡). l. Helios ha-
via tingut dues tilles amb la nimfa Neera,
Lampecia i Faetusa (v. la taula 16, p. 236).
Totes dues noies vigilaven els ramats del
seu pare a l' illa de Trinacria (l' actual Sicí-
lia) i van anar a revelar al Sol (Helios) que
els companys d'Ulisses havien sacrificat les
seves vaques i se les havien menjat.
2. Una tradició ai:llada presentava Lam-
pecia com l' esposa d' Asele pi i la mare de
Macaon, Podaliri, laso, Panacea i Egle.
3. Finalment, Lampecia és també el nom
d'una de les Helíades, segons algunes tradi-
cions (v. Helíades).
LÁ.MPET (AáµrrErn<;). Lampet és un
heroi de Lesbos, fill d'Iros. Amb Hicetaon
i Hipsípil, fills de Lepetimne, va morir a
mans d' Aquil·les durant la presa de Me-
timna.
17; Ese. a AR., Pau, 758; HESIQUI i Surn., s. v. 2)
Ov., Her., IX, 54; E. B., s. v. J\aµía.
Lampecia: 1) Od., XII, 132; 375; EusT.,
a Hom., 1717, 27 í 34; Tz., Com., 740;
ese. a AR., Phlt., 701; NoNN., Dion., XXVII,
198; XXXVIII, 170. 2) Hro., Fab., 154; 156;
Ov., Met., II, 349; ese. a l'Od., XVII, 208.
Lampet: PART., 21.
311
LAMPOS (Aáµrro<;). Lampos és fill del
troia Laomedont i pare de Dolops. Heroi
eponim de la ciutat de Lamponion, a Tro-
ada.
LAMPSACE (AaµYáKr¡). Lampsace és
tilla del rei deis bebrices, Mandró, que
regnava a la ciutat anomenada aleshores
Pitiüssa. En absencia del rei, uns colons fo-
cencs que ell hi havia establert van estar a
punt de ser exterminats pels habitants, que
havien tramat una conspiració contra ells.
Pero Lampsace va arribar a temps per pre-
venir-los en secret, i van ser els colons qui
van matar els habitants i es van apoderar de
la ciutat. Mentrestant Lampsace va morir;
els colons li van tributar honors divins i van
donar el seu noma la ciutat que, des d'ales-
hores, es va anomenar Lampsac.
LAOCOONT (AaoKÓwv).1. Laocoont,
fill de Capis -segons una conjectura poc
versemblant- o, més probablement, d' An-
tenor -com ho testimonia Tzetzes-, és
el sacerdot d' Apol-lo Timbreu, a Troia. La
seva esposa és Antíope, que li va donar dos
fills, Etró i Melant, o bé Antifant i Timbreu.
Laocoont es va guanyar la calera del déu en
unir-se amb la seva dona davant !'estatua
consagrada a Apol·lo, fet que constituYa un
sacrilegi.
Quan els grecs van desembarcar a Troia,
els troians havien lapidat el sacerdot de Po-
sidó amb !'excusa que no havia sabut acon-
seguir, mitjarn~:ant els sacrificis, la protecció
d' aquest déu ni tampoc impedir l' arribada
de la flota enemiga. En el moment que els
grecs van simular que tornaven a embarcar
i deixaren un cavall de fusta a la platja, els
troians van encarregar a Laocoont que ofe-
rís un sacrifici a Posidó pregant al déu que
aixequés tempestes en el camí de tornada
de les naus gregues. Pero quan el sacerdot
es disposava a immolar al déu un toro ge-
gantí, dues serps enonnes van sortir del mar
i es van enroscar en els seus dos fills. Lao-
coont va cóITer a auxiliar-los, pero tots tres
van morir ofegats pels monstres, els quals,
a continuació, es van anar a enroscar al peu
Lampos: /l., XV, 526; XX, 238; EusT., a
Hom., 1030, 22; ef. MüLLER, FR. Hist. Gr., I,
14, 210.
Lampsace: E. B., s. v. AáµYaKoc;; PLuT.,
Mul. Virt., p. 255 a s.; MüLLER, FR. Hist. Gr.,
I, 33, 6.
Laocoont: 1) AcTí (fr. 49 ap. KINKEL, Ep.
Gr. Fr.); D. H., I, 48, 2; Q. E., Posth., XII, 449
s.; APOL·L., Ep., 4, 17 s.; Tz., Com., 347; VmG.,
En., II, 199 s., i SERVI, al v. 201; Hro., Fab.,
de l' estatua d' Atena, al temple de la ciuta-
della. Davant d'aquest prodigi, els troians
van recordar que Laocoont s'havia oposat a
l' entrada del cavan de fusta abandonat pels
grecs, havia aconsellat cremar-lo i, fins i
tot, havia disparat contra ell una llan9a que,
en fer ressonar el ventre de !'estatua, havia
revelat que era buida per dins. De manera
que van creure que la mort de Laocoont era
un castig per aquell acte sacríleg -quan,
en realitat, tot i que els troians no ho podien
saber, Apol·lo es venjava ambles serps del
sacrilegi de la profanació del seu temple-.
Aleshores ja no hi va haver dubtes sobre la
consagració del cavall a la divinitat, decisió
que, com se sap, va originar la ruina de la
ciutat.
La tradició ha conservat el nom de les
dues serps: es deien Porce i Caribea.
2. Hi va haver un altre Laocoont, germa
d'Eneu de Calidó, fill de Portaon i d'una
esclava. Va acompanyar Meleagre en l'ex-
pedició deis argonautes (v. les taules 29, p.
350, i 26, p. 316).
LAODAMANT (Aao8áµa<;). Laoda-
mant, fill d'Eteocles, pertany a la generació
deis Epígons (v. la taula 37, p. 512). Des-
prés de la regencia de Creont, va passar a
ser reí de Tebes i va haver de fer front a
l'atac de la segona expedició contra la ciu-
tat (v. Alcmeó). Una tradició conta que va
morir a la batalla de Glisant, després d'ha-
ver matat Egialeu, fill d' Adrast. Una altra
tradició afirma que es va escapar, la nit de
la batalla, amb una part de l' exercit teba i es
va refugiar a Il-líria.
LAODAMIA (Aao8áµaa). Són diverses
les herolnes que s' anomenen Laodamia.
l. Una d'elles és filia de Bel-lerofontes.
Va tenir un fill amb Zeus, Sarpedon -si
més no en la tradició homerica (v. la taula
36, p. 494), ja que el més habitual és con-
siderar Sarpedon fill de Zeus i d'Europa
(v. la taula 30, p. 367, i Sarpedon-. Va
morir jove, ferida per una fietxa d' Artemis,
que estava indignada amb ella.
2. Una altra Laodamia, filia d' Acast, és
135; cf. MACROBI, Sat., V, 2, 4; PETR., Sat., 89.
Cf. E. BrcKEL, a Rh. Mus., 1942, p. 19-27. 2)
Hro., Fab., 14; ese. a A. R., Arg., I, 191.
Laodamant: APOL·L., Bibl., III, 7, 3; PAus.,
I, 39, 2; IX, 5, 13; 8, 6; 9, 5; 10, 3; ef. HERóD.,
V, 61.
Laodamia: 1) /l., VI, 197 s., í l'ese.; APOL·L.,
Bibl., III, 1, l; SERVI, Com. En., I, 100; NoNN.,
Dion., VII, 127; D. S., V, 79 (amb una varíant
de nom). 2) /l., II, 698 s., i EusT., p. 325; Ov.,

l'esposa de Protesilau (v. aquest nom), pri-
mer heroi grec que va morir a Troia. S 'aca-
bava de casar quan el seu espos marxa a la
guerra. Laodamia sentia un violent amor
per eli. Quan va saber la notícia de la mort
del seu espos, va demanar als déus que li
retomessin només durant tres hores. Prote-
silau de la seva banda, havia formular el
mateix prec. Quan Protesilau, a qui els déus
van concedir la vida per al temps sol·lici-
tat va haver de tornar a l'Hades, Laodamia
es ~a suicidar als seus bras;os.
També s'explicava que Laodamia havia
confegit una estatua de cera, fidel reproduc-
ció del difunt espos, i que tenia el costum
d'abras;ar-la en secret. Pero el seu pare la va
veure i va lians;ar el ninot al foc. Laodamia
va seguir el mateix camí i va morir abra-
sada. En una tragedia perduda, Eurípides
havia tractat de la histüria de Laodamia i
Protesilau.
3. També es deia Laodamia una filia
d'Alcmeó.
LAODICE (AaoÜÍKr¡). l. Entre les di-
verses Laodice que apareixen en les llegen-
des, una és l'esposa d'Elat (v. aquest nom)
i filla del reí de Xipre Cíniras.
2. Una altra esta relacionada també amb
l'illa de Xipre. És la filla de l'arcadi Agape-
nor, fundador de la ciutat de Pafos, a Xipre,
on havia anata parar a conseqüencia d'un
naufragi quan tornava de Troia. Laodice va
enviar des de Xipre a Tegea, la seva ciu-
tat natal, un vestit com a ofrena a Atena.
També a Tegea va erigir un temple dedicat
a Afrodita Pafia.
3. Entre les filies d' Agamemnon i Clitem-
nestra figura una Laüdice que, en els tragics
i en les formes més recents de la llegenda,
és reemplas;ada per Electra (v. aquest nom i
la taula 2, p. 14).
4. Laodice és també el nom de «la més
bella de les filies de Príam i Hecuba». Es va
casar amb Helicaon. Els autors posteriors a
Homer conten que, essent encara una noie-
ta, es va enamorar d' Acamant, un dels fills
Her., XIII; Art am., III, 17; Tr., I, 6, 20; Pont.,
III, 1, 110; Rem., 723; HIG., Fab., 103; 104;
243; 251; 256; Tz., Anteh., 227; 246; Chil., II,
52; SERVI, Com. En., VI, 447; APOL·L., Ep., III,
30; LLUcIA, Dial. deis morts, 23; trag. perduda
d'EuR., cf. NAUCK., Tr. Gr. Fr., 2a ed., p. 563
s.; ese. ArusTIDES, p. 671 s. 3) ese. a la !l., XVI,
175.
LaOdice: 1) APOL·L., Bibl., III, 9, l. 2) PAus.,
VIII, 5, 3; 53, 7. 3) Il., IX, 145, i ese. ad loe.;
287. 4) !l., III, 124; VI, 252; HIG., Fab., 90; 101;
APOL·L., Bibl., III, 12, 5; Ep., V, 23; PART., 16;
312
de Teseu, quan el noi va arribar en qualitat
d'ambaixador a Troia per reclamar per pri-
mer cop Helena (v. Acamant). Amb ell va
tenir un fill, Múnit. Més tard, després de la
presa de la ciutat, mentre fugia dels vence-
dors, la terra es va empassar Laodice.
LAODOC (Aaó8oKoc;). Entre els diver-
sos herois que porten aquest nom, el més
famós és un dels tres fills d' ApoHo i Ftia,
que era també germa de Doros i de Polipe-
tes. Va regnar amb ells al país dels Curets,
al nord del golf de Corint. Els tres gennans
van acollir Etol, que havia estat expulsat
d'Elida; tanmateix, Etol els va pagar de
mala manera la seva hospitalitat: els va ma-
tar i es va apoderar del seu regne.
LAOMEDONT (AaoµÉ8wv). Laome-
dont, un dels primers reis de Troia, és fill
d'Ilos i d'Eurídice (v. la taula 7, p. 128).
V a tenir di versos fills, entre ells, Príam,
anomenat primer Podarces, i Hesíone
(v. aquest nom). Les tradicions discrepen
sobre el nom de la seva esposa: Estrimo
(o Estrímon), Reo, Placía, Toosa, Leucipe,
Zeuxipe. Va succeir el seu pare Ilos en el
tron de Troia. Va manar construir les mu-
ralles de la ciutadella, per a la qual cosa va
recórrer a dues divinitats, Apol·lo i Posi-
dó, ajudats, segons es diu, per un mortal:
Eac (v. el seu mite i Apol·lo).
La llegenda de Laomedont és la historia
dels seus perjuris. Es va negar a pagar el
salari convingut a les divinitats, la feina
de les quals havia sol·licitat. Aixo va fer
caure sobre el país tota mena de calamitats
(v. Hesíone). Després, quan Heracles va
matar el monstre marí enviat per Posidó
com a castig, salvant així Hesíone, Laome-
dont es va negar també a lliurar-li com a
recompensa els cavalls divins que posse'ia
i que li havia promes. Heracles va tomar al
capdavant d'un exercit, va conquerir Troia,
amb l' ajuda de Telamó, i va matar no sola-
ment Laomedont, sinó també els seus fills,
excepte Príam (v. Heracles).
Tz., Com., 314; 447; 495; Posth., 736; PLUT.,
Tes., 34; Cim., 4; PAus., X, 26, 3; Q. E.,Posth.,
XIII, 544 s.
Laodoc: APoL·L., Bibl., I, 7, 6.
Laomedont: !l., VI, 23; XX, 237; XXI, 441-
457; PíND., Ol., VIII, 41, i l'esc. ad loe.; D. S.,
IV, 35, i sobretot 49; APOL·L., Bibl., II, 6, 4; III,
12, 3 i 8; SERVI, Com. En., II, 241; Ov., Met.,
XI, 696; EsTR., XIII, 1, 32, p. 596; ese. a EuR.,
Tr., 822; Or., 1391; Tz., Com., 34; 523; 1341;
SóF., Ai., 1302.
313
Eurínom Apol-lo ,...., Estilbe
1 1
1 1
Orsínome,...., Lapites Eneas (?) Centaures
Forbant Perifant,....,
.1-.,
Augias Actor Acíon ,...., Perimela Eurigania
1
Ixíon,...., Dia
1
Pirítous ,...., Hipodamia
1
Polipetes
Taula genealogica nº 25
Una tradició més recent, que transmet
Diodor de Sicília, conta que Heracles havia
enviat Telamó i Íficle com a ambaixadors
davant Laomedont per reclamar-li Hesío-
ne, així com els cavalls promesos. Pero
Laomedont va empresonar els enviats i va
tractar de destruir els argonautes. Tots els
seus fills van participar en la conspiració,
excepte Príam (Podarces), que es va opo-
sar a aquest projecte tot declarant que era
convenient mostrar-se equitatiu amb els
hostes. Tanmateix, ningú no va compartir
la seva opinió. Aleshores Príam va fer arri-
bar dues espases a la presó on eren Telamó
i Íficle i els va informar de les intencions
de Laomedont. Amb les armes rebudes, els
presoners van degollar els seus carcellers i
es van reunir amb els argonautes, que van
atacar Troia, i Heracles, mostrant un valor
prodigiós, va aconseguir la victoria. Va ma-
tar Laomedont, va prendre la ciutat, va aca-
bar amb els seus enemics i va entronitzar el
jove Príam. Després va seguir el seu camí
amb els seus companys, a la recerca del ve-
lló d' or. Aquesta tradició és aberrant, ja que
els autors solen situar la presa de Troia en
el decurs d'una expedició independent de la
dels argonautes (v. Heracles).
La tomba de Laomedont es trobava a
Troia, davant de les portes Escees, i un ora-
cle havia pronosticat que la ciutat no seria
Laonit: Ese. a EuR., Fen., 53, citant FERE-
CIDES.
Laonome: 1) Ese. a PíND., Pít., IV, 76; Tz.,
Com., 8, 86; ese. a A. R., Arg., I, 1241. 2) PAUS.,
VIII, 14, 2; APOL·L., Bibl., II, 4, 5; ese. a la !l.,
XIX, 116.
Hipseu ,...., Trica (o Clidanope) Andreu
1
Astiageu Cirene,...., ApoHo Temisto
1 (v. la taula 34. p. 457)
Lesbos Aristeu
Altres sis fills
conquerida mentre la sepultura romangués
intacta.
De vegades es considerava Laomedont
pare de Ganimedes, i Zeus, per compensar-
lo per haver raptat el seu fill, li havia donat,
o un cep d'or, o uns cavalls divins, precisa-
ment els que havia ofert a Heracles com a
premi (v. Ganimedes).
(Aaóvurnc;). Certs mitografs
atribueixen a Edip i a Iocasta dos fills, ano-
menats Laonit i Frastor. Ambdós van morir
en la lluita mantinguda pels tebans contra els
mínies i el seu reí Ergí (v. aquest nom). En
aquesta versió, Edip havia tingut una segona
esposa, Eurigania, amb la qual havia engen-
drat Eteocles i Polinices, Antígona i Ismene,
a més d'una tercera filla, Astimedusa.
LAONOME (Aaovóµr¡). 1. En una ver-
sió obscura de la llegenda d'Heracles, l'he-
roi tenia una germana anomenada Laono-
me, filla d' Alcmena id' Amfitrió. Es va ca-
sar amb un argonauta, que tan aviat es diu
Eufem com Polifem.
2. A més, de vegades s' anomena també
Laonome la mare d' Amfitrió. Es tractaria
de la filla de Guneu.
L.APITES (Aarrí8m). Els la.pites són un
poble tessali que pertany tant a la historia
com a la mitologia. En els seus orígens
Lapites: !l., II, 738 s.; XII, 128 s.; XXIII,
836 s.; PíND., Pít., IX, 25 i l'esc.; APOL·L., Bibl.,
I, 8, 2; ese. a la !l., I, 266; Ov., Met., VIII, 303
s.; XII, 250 s.; HIG., Fab., 173. Font principal:
D. S., IV, 69 s.; V, 81. V. també els art. citats
en el text.
LARA
vivien a les sen-alades del Pindos, del Pe-
lion i de l'Ossa, d'on havien expulsat els
pelasgs, els seus primers, pobladors. També
s' es menten els !apites a Olenos, Elis, Rodes
i Cnidos.
Els 13.pites, o si més no la familia més
destacada d'ells, són considerats descen-
dents del déu-riu tessali Peneu i de la nimfa
Creüsa (o Fílira). El riu Penen havia tingut
dos fills, Hipseu i Andreu, i una filla, la qual
havia tingut, amb Apol·lo, Lapites, eponim
del poble del mateix nom. Al seu tom, La-
pites havia engendrat Forbant, Perifant i
Tríopas, i també Lesbos -si no s 'ha alte-
rat la llegenda relativa a aquest daITer, tal
com la presenta Diodor de Sicília-. De
Perifant descendiria Ixíon (v. aquest nom),
pero el més freqüent és relacionar Ixíon
amb una altra familia lapita, la de Flegias.
També pertanyen als la.pites Ceneu (v.
aquest nom) i el seu fill Coró. Cenet~ va te-
nir un germa, Isquis, fill, com ell, d'Elat (v.
la taula 10, p. 154). Aquests noms reapa-
reixen en les llegendes arcadies (v. Isquis
i Coronis).
Els la.pites van intervenir en un cert nom-
bre de llegendes, la principal de les quals
naITa la lluita que van mantenir contra els
centaures (v. aquest nom). Heracles tam-
bé va lluitar contra ells, a favor d'Egimi,
enemic dels 13.pites (v. Heracles). Els mi-
tografs esmenten diversos la.pites entre
els ca<;adors de Calidó (v. Meleagre) i els
argonautes (principalment Ceneu, Coró,
Mopsos, Pirítous, l'amic de Tesen, Asterió,
Polifem, Leonteu, Polipetes i Faler).
*LARA. Segons Ovidi, Lara és una nim-
fa del Laci que -diu el poeta- s'anome-
nava en realitat Lala, és adir, «la garlaire».
Com que Júpiter estimava Juturna i ella
intentava fugir d' ell per tots els mitjans,
el déu va reunir totes les nimfes del país i
els va demanar que l'ajudessin en els seus
amors; havien de retenir la seva ge1mana i
impedir-li saltar a l'aigua quan ell la perse-
guís. Totes hi van estar d'acord, pero Lara
va explicar pertot arreu les intencions de
Júpiter, va advertir Juturna i va anar a ex-
plicar-ho tot a la mateixa Juno. Júpiter, üri-
tat, li va an-encar la llengua i va lliurar Lara
a Mercuri perque se l' endugués als inferns,
Lara: Ov., Fast., II, 583 s.; LACT., Jnst. Div.,
I, 20, 35.
Lars: PL. V., N. H., XXXVI, 204; VARRó, L.
L., V, 61; ARN.,Adv. Cent., V, 18; ef. Lrvr, I, 39.
Cf. E. TABELINO, Mater Larwn, Frankfurt, 1932;
R. VALLOIS, a Rev. Areh., 1924, p. 21-36.
Larí: ATEN., IX, 376 b s.; ese. a PíND., Nem.,
314
on va passar a ser la nimfa de les aigües en
el regne dels morts. Pel camí, Mercuri la va
violar i va tenir dos bessons: els déus Lars
(v. aquest nom).
*LARENCIA. V. Aca Larencia.
*LARS. Coma déus romans -sens dub-
te d' origen etrusc- encarregats particular-
ment de vetllar a les crui1les i a les cases,
els Lars no posseeixen mitología propia-
ment dita. La llegenda del seu naixement,
tal com !'explica Ovidi (v. Lara), que els
presenta com a fills de Mercuri, significa
simplement que els Lars tenen funcions si-
milars a les de Mercuri-Hermes, déu de les
crui1les dels camins i també de la prospe-
ritat. Es deia també que el Lar Familiaris
(protector de les famílies) era el pare del
rei Serví Tul·li. Un dia en que una escla-
va de Tanaquil, esposa de Tarquini, era prop
de la llar, s'hi va al<;ar un fal·lus de cendra.
De la unió d'aquest fal·lus amb !'esclava va
néixer el que havia de ser més tard el reí
Serví (v. Servi).
Es representava els Lars sota l' aspecte
d'uns adolescents, amb una cornucopia a
les mans i girant lleugerament sobre la pun-
ta del peu. Duen vestits curts, com convé a
les divinitats agils.
LARÍ (J\áp1vo<;). Larí és un pastor de
l'Epir que, quan Heracles va passar amb
els bous de Geríon, va rebre de l'heroi uns
quants animals de re gal (o bé va aconseguir
robar-los-hi). Havia conservat aquesta ra<;a
d'animals, que encara gaudia d'anomenada
a l' epoca classica.
LARISSA (Aáp1cma). Larissa és una he-
ro"ina que tan aviat es considera argiva com
tessalia. El seu nom esta destinat a explicar
l'homonímia de les ciutats de Tessalia que
es deien Larissa, com també el de la ciuta-
della d' Argos. De vegades se la considera
mare de Pelasg, fruit de la seva unió amb
Zeus o Posidó. Altres vegades és tinguda
perla filla de Pelasg (v. la taula 19, p. 280).
En el primer cas, els seus fills van ser, a més
de Pelasg, Aqueu i Ftios, que van emigrar
del' Argolida i a Tessalia (v. també Pias).
LAS (J\a<;). Las és un antic heroi local
de la península del Taíget, al Peloponnes.
Els habitants de la regió contaven que ha-
IV, 82; a AR., Pau, 925; Oc., 465; Tz., Chil.,
VIII, 270; Sum. i Focró, s. v. Aa:p1voí Bóc:c;.
Larissa: PAus., II, 24, l; ese. a A. R., Arg., I,
40 (eitant HEL·LANic); SERVI, Com. En., II, 192;
E. B., s. v. c])8ía; D. H., I, 17.
Las: PAus., III, 24, 10.
315
via mort a mans d' Aquil·les (o de Patrocle)
quan es va presentar al país per demanar a
Tindareu lama de la seva filla Helena (tan-
mateix, en la versió més difosa, Aquil·les
no figura entre els pretendents d'Helena).
*LAUSUS. Lausus és fill de Mezenci (rei
de Cere), que va combatre al costat de Turn
contra Eneas. Va morir a mans d'aquest he-
roi (v., pero, Mezenci). El seu nom torna a
apareixer en la cronica dels reis de la ciutat
d' Alba; el du un fill de Numitor mort per
Amuli.
Lavínia és filla del rei Llatí
id' Amata. Era la promesa de Turn abans de
!'arribada d'Eneas al Laci, pero el seu pare
la va donar en matrimoni al troia (v. Llatí i
Eneas). En honor seu, Eneas va anomenar
Lavínium la ciutat que va fundar. Segons
una tradició, de la seva unió amb Eneas va
néixer Ascani; pero a l' Eneida, Ascani no-
més és el seu fillastre, i ja era gran quan
Eneas va an-ibar al Laci. L' Eneida no es-
menta cap fill de Lavínia i d'Eneas, pero els
mitografs conten que, després de la mort
de l'heroi, Lavínia va donar a llum un fill
postum d'Eneas, Silvi (v. Ascani) a casa del
pastor Tin-us o Tirre. Aleshores Ascani va
cedir la ciutat de Lavínium al seu germa-
nastre, i se'n va anar a fundar Alba; pero,
com que va morir sense descendencia, va
llegar el seu tron a Silvi.
La tradició «breu» de la fundació de
Roma -la que suprimeix els regnats entre
Eneas i Romul- presenta Lavínia com la
mare d'una certa Emília, que va tenir un fill
amb Mart: Romul.
Per acabar, una llegenda d'inspiració pu-
rament grega conta que Lavínia era filla del
sacerdot Anios (v. aquest nom), que havia
seguit Eneas com a profetessa durant el seu
viatge a occident i havia mort a l'indret on
l'heroi va fundar la ciutat de Lavínium.
(Sens dubte, aquesta llegenda es fonamenta
en un joc de paraules: es relaciona Lavinia
amb vinum, vi, i s'entronca amb el nom
Oeno, en el qual hi ha l'arrel grega d'igual
significat. Les tres tilles d' Anios eren ano-
Lausus: VIRO., EN., VII, 649; X, 426; 790 s.;
D. H., I, 65 (ef. MüLLER, FR. Hist. Gr., III, p.
174); Ov., Fast., IV, 54.
Lavínia: LIVI, I, 1, 3; D. H., A. R., I, 59; 60;
70; VIRO., En., VI, 764; VII, 52 s.; XII, 194;
Ov., Met., XIV, 449; 570; Tz., Com., 1232;
SERVI, Com. En., I, 2; 259; 270; VI, 760; VII,
51; 484; PLuT., Rom., 2; EuA, N. A., XI, 16;
EsTR., V, p. 229.
menades, com se sap, les Enotrofes, les
«Vinyataires» (v. Anios).
LEAGRE (AE:áypo<;). Leagre és un aliat
de l'heraclida Temen. Ajudat pel seu amic
Ergieu, descendent de Diomedes, i per ins-
tigació de Temen, Leagre va robar el Pal-
fadion que es conservava a Argos. Més tard,
després de barallar-se amb Temen, va anar
a oferir l' estatua als reís de Lacedemonia.
Aquests reis van acceptar de bon grat la relí-
quia, la possessió de la qual era una garantia
de seguretat per a la ciutat. La van instal-
lar a les rodalies de la ciutat, prop del san-
tuari de les Leucípides. Aleshores, com que
l'oracle els aconselfa que posessin com a
vigilant del Pal·ladion un dels que l'havien
robat, van erigir al seu costat un temple a
Ulisses, que per a ells era gairebé un he-
roi nacional gracies a l' origen de Penelope
(v. Penelope i Pal·ladion).
LEANDRE (J\fov<Spo<;). Leandre era
un jove de la ciutat d' Abidos, amant d'una
sacerdotessa d' Afrodita anomenada Hero,
que vivia a Sestos, a l' altra riba de l'Hel-
lespont, davant d' Abidos. Cada nit el jove
travessava l' estret nedant, guiat per un llum
que Hero encenia des de dalt de la torre de
casa seva. Pero una nit de tempesta el llum
es va apagar, i Leandre, enmig de l'obscu-
ritat, no va poder aITibar a l' altra banda.
L' endema, el mar va deixar el seu cadaver
al peu de la torre d'Hero, que es va llan-
<;ar al buit, perque no va voler sobreviure
al seu amant.
LEARC (J\fopxo<;). Learc i Melicertes
són els dos fills d'Ino i d' Atamant. Quan
Hera va fer embogir Atamant per haver
criat en secret el petit Dionís, Atamant va
matar amb una fietxa Learc, en confondre'l
amb un cérvol. O bé el va prendre per una
cría de lleó i el va precipitar contra una roca.
Una altra versió pretén que Atamant es va
assabentar del crim d'Ino contra els fills
que ell havia tingut amb Nefele, Frixos i
Hel·le, i, en voler matar-la, va matar per er-
ror Learc (v. Atamant, i les taules 3, p. 80,
Leagre: PLuT., Q. Gr., 48.
Leandre: Ov., Her., XVIII; XIX; MusEu,
Poema sobre Hero i L., ed. Ronge, Munie,
1939; ANT., V, 231; 263; IX, 215; 387; VIRO.,
G., III, 258.
Learc: AroL·L., Bibl., I, 9, 1 s.; III, 4, 3;
PAus., I, 44, 7; IX, 34, 7; Tz., Com., 21; 229;
ese. a A. R., Arg., II, 1144; Hio., Fab., 1 i 2;
Ov., Met., IV, 512 s.; Fast., VI, 489 s.; SERVI,
Com. En., V, 241; LACT., a Teb., I, 12.
 316 317
i la 34, p. 457). Eurípides va escriure una
tragedia sobre aquest tema.
LEBEAD (AE:~foóoc;). De tots els fills
de Licaon, només Eleuter i Lebead no van
participar en l' acte impiu del seu pare, el
qual, per posar a prova la clarividencia de
Zeus, li va oferir en un apat la carn d'un
nen. Després de la catastrofe van fugir a
Beocia, on van fundar les ciutats de Leba-
dia i Eleuteres. Aquest va ser l' origen de la
vella aliarn;:a existent entre els arcadis i els
habitants d' aquestes dues ciutats.
LEDA (J\tjóa). Segons la tradició més
corrent, Leda és filla del rei d'Etolia, Testi,
i d'Eurítemis. Per tant, descendeix d'Eol,
de manera que, per línia paterna, ho fa de
Calice, una de les filles d'Eol. Pertanyia al
llinatge de Deucalió (v. les taules 2, p.14;
15, p. 231; 21, p. 283, i 26, p. 316). Les
seves gennanes són Altea, la mare de Mele-
Q.)
u
agre i Hipermestra. Altres tradicions li do-
·¡:; naven com a germanes Clícia i Melanipe.
o
s També s'explicava que Glauc, el fill de Sí-
Q.)
Q sif, va passar per Lacedemonia a la recerca
dels cavalls que havia perdut. Allí es va unir
amb Pantidia, que poc després, es va casar
amb Testi i li dona una filla, Leda, que va
passar per ser filla de Testi. (Compareu-ho
amb el mite del naixement d'Ulisses, que
va ser fruit dels amors furtius de Sísif)
(v. Ulisses).
Quan Tindareu, expulsat de Lacedemo-
nia per Hipocoont i els seus fills (v. la seva
llegenda), es refugia a Etolia, a la cort de
Testi, aquest reí l'acollí i li dona lama de
la seva filla Leda. Més tard Leda va acom-
panyar el seu marit a Lacedemonia, quan
Heracles va restituir a Tindareu el tron
(v. Heracles).
Amb Tindareu, Leda va tenir diversos
fills: Timandra, que es va casar amb Equem
§ ___
"' et!
·~ (v. la seva llegenda); Clitemnestra, la dona
Q et!
:x; d' Agamemnon (v. Clitemnestra), Helena
i els Dioscurs (v. aquests noms). Entre
aquests fills (als quals els tragics afegeixen
Febe), n'hi ha que van ser engendrats per
Zeus, que havia adoptat la figura de cigne
per unir-se a Leda. També es deia que en re-
Lebead: PLuT., Q. Gr., 39.
Leda: AroL·L., Bibl., I, 7, 10; III, 10, 5 s.;
PAUS., III, 1, 4; 13, 8; 16, l; 21, 2; SERVI, Com.
En., VIII, 130; ese. a A. R., Arg., I, 146; a EuR.,
Or., 447; EsTR., X, p. 461; HIG., Fab., 77; Od.,
XI, 298 s.; PRoP., I, 13, 30; JoAN o' ANT., fr. 20;
Tz., Com., 88; 511; EuR.,/. A., 49 s.; Mel., 17 s.;
214; 257; 1149; Or., 1387; ese. a PíND., Nem., X,
150. Cf. M. DELLA CORTE, Leda e Latona, A. A.
alitat Helena era filla de Zeus i de Nemesis.
La deessa havia intentat defugir l' amor del
Pare dels Déus i, per escapar-se'n, s'havia
transformat en oca; pero Zeus, tot d'una,
es va convertir en cigne i s'hi uní. Nemesis
aleshores va pondre un ou i el va abando-
nar. Un pastor el va trobar i el dona a Leda,
que el va guardar curosament dins d'un petit
cofre. Quan Helena va sortir de l'ou, Leda
la va fer passar perla seva filla, perque era
molt bella.
El que era més habitual, i sobretot a par-
tir d'Eurípides, era admetre que havia estat
la mateixa Leda qui, com a fruit dels seus
amors amb Zeus, havia post un ou (o potser
dos), d'on havien sortit les dues parelles:
Pol-lux i Clitemnestra, i Helena i Castor
(v. Dioscurs). A Esparta, al temple de les
Leucípides (v. aquest mot), s'ensenyava la
closca d'un ou gegant que passava per ser
el de Leda.
LEITOS (J\tjhoc;). Leitos és un cabdill
teba, fill d' Alectríon (o d' Alector), que
manava un destacament davant de Troia.
La Ilíada el presenta tombant el troia Fí-
lac i caient ferit a mans d'Hector. Leitos es
va endur a Troia les cendres d' Arcesilau.
També figura en la llista dels argonautes.
LELEX (AÉAE~). Lelex és l'heroi epo-
nim dels Ieleges. Va ser el primer rei de
Laconia i «havia nascut del terra». Va tenir
dos fills, Miles i Policaon. El fill gran, Mi-
les, el va succeir en el tron de Laconia, que,
al seu torn, va llegar al seu fill Eurotas (el
déu-riu d' aquest nom). Policaon, el petit, es
va casar amb Messene, filla del rei d' Argos
Tríopas, i va obtenir el regne de Messenia,
que anomena així pel nom de la seva esposa
(v. Messene).
Una altra tradició fa de Lelex no l'avi,
sinó el pare d'Eurotas.
Lelex també era considerat un heroi de
Leucada: avi de Tele boas (eponim dels te-
leboes) (v. An~fitrió).
El mateix nom apareix en les llegendes
de Megara, en les quals Lelex era conside-
rat fill de Posidó i de Líbia, que havia vingut
d 'Egipte a regnar a Megara. Va tenir un fill,
N., XIII (1933-34), p. 325-337; G. CATINELLA, Il
mito di Leda, Bari, 1937.
Leitos: !l., II, 494; VI, 35-36; XVII, 601-604;
EuR., J. A., 259 s.; HIG., Fab., 97; 113; PAus.,
IX, 39, 3; APOL·L., Bibl., I, 9, 16.
Lelex: PAus., I, 39, 6; 42, 7; 44, 3; III, 1, l;
12, 5; IV, 1, 2; E. B., s. v. J\aKEbaíµwv; ese. a
EuR., Or., 615; AroL·L., Bibl., III, 10, 3; EsTR.,
VII, p. 322.

Clesó, les filles del qual, Cleso i Tauropo-
lis, van recollir el cos d'Ino quan, després
del seu su1cidi, el mar la va llarn;ar prop de
la costa de Megara (v. Palemon).
Lelex va tenir, a més, un altre fill, Biant,
que va morir a mans de Pilas (v. aquest
nom).
*LEMURS. A Roma, els Lemurs són els
fantasmes dels morts, els quals es conjuren
durant la festa dels Lemuria, celebrada tots
els anys entre el 9 de maig i els dies senars
següents (l' 11 i el 13). Aquesta festa es feia
de nit: el pater familias sortia descalc; de
casa, es rentava les mans amb l'aigua d'una
font i, girant el cap, llanc;ava a la foscor
mongetes (o fa ves) tot dient: «Per aquestes
faves em salvo jo i els meus.» Pronunciava
aquesta fórmula nou cops sense mirar enre-
re, mentre els Lemurs, segons es creia, re-
collien els llegums. Després el sacerdot es
tornava a purificar les mans, colpejava un
objecte de bronze i cridava: «Ümbres dels
meus avantpassats, marxeu!» Aleshores ja
podia mirar enrere. Els Lemurs, satisfets,
marxaven fins l' any vinent.
Sobre l'origen del nom Lemuria, Ovidi
conta que la festa es deia de primer Re-
muria i se celebrava en honor dels déus
Manes de Rem, immolat per Romul. Pero
és evident que en aquest cas Ovidi fa una
reconstrucció basada en un joc de paraules
etimolügic.
LEONASSA (J\Ewvacrcra). Leonassa, la
Lleona, és la néta d'Hil·los en una tradició
obscura. S'havia casat amb Neoptolem i
havia tingut diversos fills: Argos, Pergam,
Pandar, Dorieu, Genous, Euríloc i Danae,
tots ells herois i hero'ines que, generalment,
tenen altres ascendencies (v. la taula 18, p.
258).
LEONTEU (J\EOVTEÚ<;). Leonteu és un
cabdill lapita, fill de Coró i nét de Ceneu
(v. la taula 10, p. 154). Va acompanyar un
altre lapita, Polipetes, fill de Pirítous, a la
guerra de Troia. Així se l' esmenta di verses
vegades a la Ilíada. Figura entre els guer-
rers que van entrar dins del cavall de fusta.
Lemurs: Ov., Fast., V, 419 s.; SERVI, Com.
En., I, 271; 292; PERSI, Sat., V, 185 i l'esc. Cf.
E. JoBBÉ-DuvAL, Les morts malfaisants, París,
1924.
Leonassa: Ese. a EuR., Andr., 24; cf. 32.
Leonteu: !l., II, 738 s.; XII, 130 s.; XXIII,
837 s.; HIG., Fab., 81; 97; 114; Q. E., VII, 487;
XII, 323; Tz., Posth., 646; Com., 427; 980;
1047; APOL·L., Bibl., III, 10, 8; Ep., VI, 2; D. S.,
IV, 53; E. B., s. v. <P1i\aí8m.
318
Igualment, els mitografs el compten entre
el nombre dels pretendents d'Helena.
Després de la caiguda de Troia, va
acompanyar Calcant de tornada, per terra
(v. Calcant). Quan l'endeví va morir, va
anar novament a Troia i, d'allí, va tornar a
la seva patria.
Els mitografs esmenten un germa de
Leonteu, Andremon, casat amb una de les
filles de Pelias, anomenada Amfínome, i
una germana, Lísida.
LEONTIC (J\Eóvnxo<;). Leontic i Ra-
dine són els protagonistes d'una histüria
d'amor cantada pel poeta Estesícor. Radine
era una noia de Samos de Trifília, prome-
sa amb un tira de Corint. Pero estimava un
jove del seu país, anomenat Leontic. Quan
la noia va emprendre el seu viatge per mar
per anar a casar-se amb el seu promes,
Leontic la va seguir per terra. Pero el tira
els va matar tots dos i va retornar els seus
cadavers amb un carro. Després, penedit de
la seva crueltat, els va sepultar en un recin-
te especialment consagrat a ells. En l'epoca
de l'historiador Estrabó, els enamorats amb
problemes encara solien visitar aquest in-
dret per demanar un amor felic;.
LEONTOFON (Arnvrncpóvo<;). Des-
prés de la matanc;a dels pretendents a Íta-
ca, es deia que Ulisses, acusat pels pares
dels morts, havia sotmes el litigi al parer
de Neoptolem, i que aquest heroi l'havia
condemnat a l' exili. Aleshores Ulisses es
va retirar a Etolia, a la cort de Toant, fill
d' Andremon, ambla filla del qual es va ca-
sar. D'aquesta unió va néixer Leontofon, el
«matador de lleons», un heroi del qual no
sabem res. Una altra llegenda anomena un
altre fill d'Ulisses, que va tenir amb Evipe,
Leontofron (v. la taula 39, p. 538).
LEOS (AÉw<;). Leos és un dels herois
eponims de les tribus atiques (el seu nom
correspon al de la tribu Leontida). Era fill
d'Orfeu; va tenir, al seu torn, un fill, Cliant,
i tres filles, Fasítea, Teope i Eubule. Durant
un període de f am, va oferir espontanian1ent
les seves tres filles, encara verges, com a víc-
Leontic: EsTR., VIII, 3, 20, p. 347 (EsTEs., fr.
44); PAUS., VII, 5, 13.
Leontofon: AroL·L., Ep., VII, 40; EusT., p.
1796, 51.
Leos: PAus., I, 5, 1i2; X, 10; l; Sum. i FoCI,
s. v. E:rrwvuµo1 i i\t:wKÓp10v, i HESIQUI, en aquest
darrer mot; ese. a Tuc., I, 20; EuA, N. A., XII,
28; D. S., XVII, 15; ARISTIDES, Or., XIII, p. 191
i ese., p. 111 s.; C1c., Nat., III, 19, 50.
319
times expiatories, quan l'oracle de Delfos va
ordenar que s'immolessin éssers humans per
fer tornar l' abundancia de les collites. Els
atenesos van erigir un santuari al barri del
Ceramic en honor de les tres filles de Leos.
LEPREOS (AÉrrprn<;). La llegenda de
Lepreos esta relacionada amb el cicle d'He-
racles i, més en particular, amb l' aventura
de l'heroi a la cort d' Augias. Lepreos és
fill de Caucó i d' Astidamia (filia de For-
bant i, per tant, germana d' Augias) (v. la
taula 25, p. 313). Lepreos havia aconsellat
a Augias que no pagués a Heracles el salari
convingut per la neteja dels estables reials
(v. Heracles); i va afegir que havia de carre-
gar de cadenes l' heroi i empresonar-lo. Així,
quan Heracles va tornar per venjar-se d' Au-
gias, es va presentar a casa de Caucó dispo-
sat també a castigar Lepreos; tanmateix, va
cedir a les súpliques d' Astidamia i es va li-
mitar a organitzar una competició amb Le-
preos. El va reptar a menjar i a beure, a
llanc;ar el disc, proves en les quals Lepre-
os sempre va sortir perdedor. Aleshores
Lepreos, ple d'ira, va recórrer a les armes i
es va entaular un combat que va acabar amb
la seva mort.
LESBOS (Afo~o<;). Lesbos és fill de La.-
pites (v. la taula 25, p. 313). Obeint un ora-
cle, es va exiliar de l'illa de Lesbos i es va
casar amb Metimna, filla del rei del país,
Macareu (o Macar) (v. aquest nom). Va do-
nar el seu nom a l' illa.
LESTRÍGONS (AmcrTpuyóvE<;). Sis
dies després d'haver estat rebutjat per Eol,
el déu dels Vents, Ulisses arriba al país dels
lestrígons. Aquest poble estava format per
gegants antropofags que devoraven els es-
trangers. Vivien en una ciutat que es deia
que havia fundat un tal Lamos. En arribar,
Ulisses va entrar en un port espaiós i segur,
en el qual va ancorar la seva flota. Va des-
embarcar i envia dos dels seus companys
en missió de reconeixement. A viat els dos
mariners van trobar, a les portes de la ciu-
Lepreos: Ese. a CAL·L., H. a Zeus, 39; ATEN.,
X, 411 e s.; EuA, v. H., I, 24; cf. PAUS., V, 5,
4.
Lesbos: D. S., V, 81.
Lestrígons: Od., X, 81 a 132; 199; XXIII,
318 s., i ese. a X, 81, 82, 86, etc.; HESIQUI, s. v.
i\áµo~; A. GEL·LI, N.A., XV, 21; L1cóFR., Alex.,
662, i Tz., ad loe.; Ov., Met., XIV, 233 s.; H!G.,
Fab., 125.
Lete: HES., Teog., 227 s.; ese. a la !l., XIV,
276; al'Od., XI, 5l;Ant. Pal., VII, 25; PL., Rep.,
tat, una noia que anava a buscar aigua i li
van preguntar pel rei del país. La noia els va
conduir a casa seva i va cridar el seu pare,
Antífates. Aquest home va venir de seguida
de la plac;a on era i va matar un dels mari-
ners. Després va cridar els seus conciuta-
dans, que van córrer cap al port i van co-
menc;ar a llanc;ar enormes pedres contra les
naus, que van quedar esclafades en la seva
totalitat, excepte la que menava Ulisses,
que va aconseguir escapar-se.
És possible que el país dels lestrígons es
pugui identificar amb la regió de Formies,
al sud del Laci, en el límit de la Campania.
LETE (J\tj8r¡). Lete, l'Oblit, és filia
d'Eris (la Discordia) i, segons una tradició,
mare de les Carites (les Gracies). Va donar
el seu nom a una font, la Font de l'Oblit,
situada als Inferns, de la qual bevien els
morts per oblidar la vida a la terra. De la
mateixa manera, en les concepcions filo-
sofiques de que es fa resso Plató, abans de
tornar a la vida i trobar altre cop un cos, les
animes beuen l'aigua d'aquesta font, que
els es borra de la memoria el que han visten
el món subterrani.
Prop de l' oracle de Trofoni, a Lebadia
(Beocia), hi havia dues fonts, de les aigües
de les quals havien de beure els que l' ana-
ven a consultar: la font de l'Oblit (Lete) i la
de la Memoria (Mnemosine).
Lete va esdevenir una al·legoria: l'Oblit,
germana de la Mort i del Somni. Els poetes
1' esmenten sovint en aquest sentit.
LETEA (Ar¡8aía). Segons una al·lusió
d'Ovidi, sembla que, en una faula avui per-
duda, Letea va ser esposa d'Ole. Havia vol-
gut rivalitzar en bellesa amb una divinitat,
i el seu marit va tractar d' evitar-li el castig
fent-se responsable de la falta. Pero tots dos
van ser transfonnats en estatues de pedra.
LETO (Ar¡Tw). Leto, mare d' Apol-lo i
Artemis, engendrats per Zeus, pertany a la
primera generació divina. En efecte, és filla
del tita Ceu i de la titanida Febe. Les seves
X, 621; V1RG., En., VI, 705; 715; Ov., Pont., II,
4, 23; PAus., IX, 39, 8. Cf. M. P. NILssoN, Die
Quellen der Lethe, Eranos, 1943, p. 1-7; cf. G.
NARDUCCI, a Cirenaica illustrata, 1932, p. 6-7.
Letea: L. P., Fab., X, l; cf. Ov., Met., X,
68 s.
Leto: HEs., Teog., 404 s.; H. h., I, 62; AroL·L.,
Bibl., I, 2, 2; ese. a A. R., Arg., I, 308; CAL·L.,
H. a Delos, passim; PíND., fr. 87; HIG., Fab., 40;
LIBAN!, Narr., XIX; A. L., Tr., 25; Ov., Met., VI,
313 s. Cf. U. PESTALOZZA, Pagine di religione
mediterranea, Mila, 1942.
LEUCADI
germanes són Asteria i Ortígia (v. la taula
38, p. 530).
S'explicava que, quan Leto estava emba-
rassada dels dos bessons divins, Hera, per
gelosia, havia prohibit a tots els indrets de
la terra que li donessin asil per poder por-
tar al món els seus fills. D' aquesta manera,
Leto anava errant sense poder-se aturar mai.
Finalment, Delos, que fins aleshores havia
estat una illa flotant i esteril, i que no ha-
via de témer res de la calera d'Hera, va ac-
ceptar acollir-la. Coma recompensa va que-
dar fixada al fons del mar per quatre colum-
nes que la mantenien solidament. També va
canviar de nom -ja que al principi s'ano-
menava Ortígia, nom que duia entre els
Immortals-, i, com que el déu de la llum
havia nascut a la seva terra, va rebre el nom
de Delos, la Brillant.
Segons una altra llegenda, Hera havia ju-
rat que Leto no podria donar a llum els seus
fills en cap indret on brillessin els raigs del
sol. Per ordre de Zeus, Boreas va conduir
aleshores la jove fins a Posidó, el qual, al-
c;ant les onades del mar, va fer una mena de
volta líquida per sobre de l'illa. A !'empara
del sol, Leto va poder infantar els seus fills,
tot i el jurament de la seva enemiga.
Els dolors del part li van durar nou dies
i nou nits. Totes les deesses havien acudit
a assistir-la, excepte Hera i Ilitia, la deessa
dels parts, que s'havia quedat a l'Olimp;
la seva absencia impedia que el part es
produís. Finalment, la resta de les deesses
van enviar Iris com a missatgera, la qual,
ambla promesa d'un collar d'or i ambre de
nou colzes de llargada, va convencer Ilitia
d'assistir la desventurada. Així van poder
néixer els dos infants divins. També s'ex-
plicava, que per escapar-se d'Hera, Leto
havia adoptat la forma de lloba i havia fugit
del país dels hiperboris, la seva residencia
habitual. Aixo explica l'estrany epítet de
Licogenes («nascut del llop» ), que a vega-
des s' aplica a Apol-lo.
També se situa a Lícia, «el país dels
llops», un altre episodi relatiu al mateix
naixement. Amb els seus dos nounats, Leto
s'havia traslladat a Lícia; allí es va aturar en
una font o un estany per rentar les criatures.
Els pastors de les rodalies li ho van impe-
dir, i aleshores la deessa els va transformar
en granates.
Leucadi: EsTR., X, 452; 461.
Leucaria: Tz., Com., 702; PwT., Rom., 2; D.
H., I, 72.
Leucaspis: D. S., IV, 23.
Leucatas: SERVI, Com. En., III, 271.
320
Més tard, Leto va ser una mare molt esti-
mada pels seus fills, els quals es van esfor-
c;ar a defensar-la per tots els mitjans. Per
ella van matar els fills i les filles de Níobe
(v. aquest nom), van matar el gegant Tici,
que havia intentat violar-la (v. Tici), i, final-
ment, com que la serp Pitó havia amenac;at
Leto, Apol·lo, pocs dies després del seu nai-
xement, la va matar a Delfos (v. Apol·lo).
LEUCADI (ArnKá8wc;). Segons una tra-
dició esmentada per Estrabó, Leucadi, Ali-
zeu i Penelope eren fills d'Icari i Policasta
(v. una altra tradició a la taula 21, p. 283,
i l'article Penelope). Icaii havia estat ex-
pulsat de Lacedemonia per Hipocoont, on
regnava el seu germa Tindareu (v. lcari).
Pero quan aquest darrer va ser restaurat
al tron per Heracles, Icari va romandre a
Acarnania, on s'havia creat un petit regne.
El seu fill Leucadi va donar nom a la ciutat
de Leucada, i Alizeu, a la d' Alízia.
LEUCÁ.RIA (ArnKapía). Leucaria és
l'esposa del rei Ítal i la mare d' Auson, epo-
nim d' Ausonia (antic nom d'Italia). O bé
se la considera la mare de Romus, l' epo-
nim de Roma, segons algunes tradicions.
Seria filla del rei Llatí, i s'hauria casat amb
Eneas (per tant, seria identica a Lavínia)
(v. aquest nom).
LEUCASPIS (AEÚKacrmc;). Leucaspis és
un príncep sica que va entaular combat amb
Heracles quan l'heroi va passar per Sicília,
de tornada del país de Geríon. Va morir,
juntament amb un gran nombre de nobles
compatriotes seus, en la lluita contra l'he-
roi. Se li van retre honors divins.
LEUCATAS (AEÚKarnc;). Jove estimat
per Apol·lo, que, per escapolir-se de la per-
secució del déu, es va llanc;ar al mar des de
dalt d'un penya-segat de l'illa de Leucada i
va donar nom al país.
LEUCE (AEÚKrJ). 1. Leuce, da Blanca»,
és una nimfa, filla d'Ocean i Tetis. Hades,
enamorat d' ella, la va raptar i se la va en-
dur als Inferns. Pero Leuce no era immor-
tal; quan va arribar la seva hora, va morir,
i Hades, per fer-la eterna, la va transformar
en un alber, que s'alc;ava als Camps Elisis.
D'aquest arbre va collir Heracles la corona
amb que es va cenyir el cap en tornar dels
Inferns.
Leuce: 1) SERVI, Com. Egl., VII, 61. 2)
PíND., Nem., IV, 79; EsTR., II, 125; VII, 306;
ese. a EuR., J. T., 436; E. B., s. v. 'AXÍAAElO<;
8póµo<;; Tz., Com., 186; 188; A. L., Tr., 27;
CoNó, 18; PoMP. MELA, II, 7.
321
2. Leuce és també el nom del' illa Blanca,
al Pont Euxí, a la desembocadura del Danu-
bi. En ella, Aquil·les, envoltat d'uns quants
herois, duia una vida de festins i combats
al costat d'Helena (o Ifigenia o Medea)
(v. Aquil·les).
LEUCIP (AEUKÍmroc;). l. Duen aquest
nom nombrosos personatges rnítics, el més
famós dels quals és el pare de les Leucípides,
Hila1ra i Febe (v. Leucípides i la taula 21, p.
283). És fill de Perieres (o d'Ebal, segons les
tradicions) i de Gorgofone, una de les filles
de Perseu (v. la taula 32,y. 433). La seva es-
posa és Filüdice, filla d'Inac. A més d'Hila-
1ra i de Febe, té una altra filla, Arsínoe, que,
segons una tradició, va ser l' amant d' Apol-
lo, i li va donar un fill: Asclepi (v. Co-
ronis). Leucip regnava a Messenia.
2. Un altre Leucip és fill del rei de Pisa,
Enomau. Enamorat de Dafne, es va disfres-
sar de noia, pero el seu engany li causa la
perdició (v. Dafne).
3. Un tercer Leucip és fill del rei de Sició,
Turímac. Va tenir una filla anomenada Cal-
quínia, a qui Posidó va donai· un fill, Perat.
Leucip l' adopta perque no tenia fills, i el va
convertir en el seu successor en el tron de
Sició.
4. També s' anomena Leucip un fill de
l'heroi Naxos, eponim de l'illa de Naxos.
Va ser pare d'Esmerdi, sota el regnat del
qual Teseu va abandonar Ariadna (v. Ari-
adna i Teseu).
5. Finalment, s'anomena Leucip el pro-
tagonista d'una novel·la d'amor referida
per Parteni, que segueix d'Hermesíanax.
Aquest Leucip era fill de Xanti, un descen-
dent de Bel-lerofontes. Tenia una gran for-
c;a i era un excel·lent guerrer, i la seva fama
s'havia estes per tot Lícia. Pero la calera
d' Afrodita es va abatre sobre ell i va fer que
s' enamorés de la se va germana. Durant un
quant temps va suportar la seva passió, pero
de seguida s' adona que li era insuperable.
Aleshores va anar a trobar la seva mare i li
demana que es compadís d'ell i l'ajudés a
satisfer el seu desig, ja que, en cas contrari,
es traspassaria amb l' espasa. La mare hi va
accedir, i Leucip va esdevenir l' amant de
Leucip: 1) APOL·L., Bibl., I, 9, 5; III, 10, 3 s.;
Tz., Com., 511; PAus., I, 18, l; III, 12, 8; 17, 3;
18, 11; 26, 4; IV, 2, 4; 3, 2; 31, 6; 9; 12; Hro.,
Fab., 80; Ov., Fast., V, 702; TEóCR., Id., XXII,
137 s.; ese. a la Il., III, 243. 2) PAus., VIII, 20,
2; PART., 15. 3) PAUS., II, 5, 5; PíND., Ol., VI, 46
s., i l'ese.; ef. Hro., Fab., 157. 4) D. S., V, 52. 5)
PART., 5. Cf. HERN, Die Gründungsgeschichte
van Magnesia am Mainandros, Berlín, 1894.
la seva germana. Aquests amors van du-
rar fins al día en que algú els va revelar al
promes de la noia. El jove es va presentar
aleshores davant de Xanti, acompanyat del
seu pare i dels notables del país, i comunica
al rei que la seva filla tenia un amant, sense
precisar que es tractava del seu fill Leucip.
Xanti s'encengué d'ira i va jurar que casti-
garia l' amant de la seva filla si aconseguia
enxampar-lo in fraganti. Li van respondre
que aixo era ben fücil i el van conduir a
l'habitació de la jove. Ella, en veure'l en-
trar, es va amagar, de manera que Xanti
va creure que era davant del culpable i la va
ferir amb la seva espasa sense reconeixer-
la. Presa de dolor, la noia va cridar. Alesho-
res Leucip va apareixer i, sense reconeixer
en l' agressor el seu propi pare, el va matar.
Coma conseqüencia d'aquest crim, Leucip
va haver d' abandonar el país i, al capdavant
d'uns colons tessalis, va instal·lar-se a Cre-
ta. Més tard, expulsat pels seus companys,
va tornai· a l' Asia Menor, on va fundar la
ciutat de Cretineon, a la regió de Milet.
Es deia que per amor a aquest Leucip, la
filla de Mandrolit, Leucofrine, havia tralt
la seva propia ciutat, Magnesia del Mean-
dre, en favor dels seus enemics, que coman-
dava Leucip.
LEUCIPE (ArnKtn:n:rJ). Leucipe és el
nom de diverses hero1nes, entre les quals
hi ha: l. L' esposa de Laomedont i mare de
Príam en algunes tradicions (v., en canvi,
la taula 7, p. 128). 2. L'esposa del rei Tes-
ti, mai·e d'Íficle (v. aquest nom). 3. Tam-
bé una filla de Testor, germana de Calcant
i de Teonoe, es deia així (v. aquest nom).
4. I, finalment, la mare d'Euristeu.
LEUCÍPIDES (ArnKmn:ÍbE<;). Les Leu-
cípides són les filles de Leucip, el germa
de Tindareu, d'Icari i d' Afareu (v. la taula
21, p. 283). En realitat, Leucip va tenir tres
filles, Hila1ra, Febe i Arsínoe, pero només
són conegudes com a Leucípides les dues
primeres que es van casar respectivament
amb Castor i Pol·lux, els seus cosins ger-
mans (perque eren fills de Tindareu) (v. Di-
oscurs).
Tota la historia de les Leucípides es re-
Leucipe: 1) APOL·L., Bibl., III, 12, 3; Tz.,
Com., 18. 2) Hro., Fab., 4. 3) Hro., Fab., 190. 4)
Ese. a la /l., XIX, 116.
Leucípides: PíNo., Nem., X, 55 s., i ese. al v.
114; LrcóFR., Alex., 549; 562 s., i ese. al v. 535;
APOL·L., Bibl., III, 11, 2; TEóCR., Id., XXII, 137
s.; Tz., Chil., II, 48; PAus., III, 16, l; Ov., Fast.,
V, 699 s.; PRoP., I, 2, 15 s.; Hro., Fab., 80.

sumeix en la lluita que per la seva causa va
enfrontar els Dioscurs amb dos dels fills
d' Afareu, Idas i Linceu. Aquest mite pre-
senta fonnes molt diverses, la més antiga
de les quals sembla que és la següent: du-
rant el banquet que els Dioscurs van oferir
a Esparta a Eneas i a París, que hi havien
arribat per visitar Menelau -amb el secret
proposit de raptar Helena-, els fills d' Afa-
reu, embriagats pel vi, van retreure als seus
cosins Castor i Pal-lux el fet d'haver-se ca-
sat sense haver pagat abans a Afareu el dot
acostumat. Els Dioscurs van respondre a
l' insult, i la disputa va degenerar en batalla.
Un d'ells va morir, pero Idas i Linceu van
morir tots dos. Sobre els detalls d'aquest
combat, durant el qual els Dioscurs es van
amagar dins d'una alzina buida, v. Dioscurs
i, sobretot, Idas.
En les formes més recents del mite, les
Leucípides estaven promeses amb els dos
fills d' Afareu i van ser raptades pels Dios-
curs. Aquesta és la versió seguida princi-
palment per Teocrit en el seu idil·li intitu-
lat «Els Dioscurs». Aquesta versió és més
favorable a Castor i Pol·lux que una altra
segons la qual les van raptar en el moment
de la boda dels seus cosins amb les Leucí-
pides, violant així les normes sagrades de
l'hospitalitat.
Una tradició local esmentada per Pausa-
nias presentava les Leucípides com a tilles
d' Apol-lo. En aquest cas, Leucip era només
el pare mortal. Pero segons una tradició
diferent, l' altra germana, Arsínoe, va tenir
com a amant Apol-lo, i Idas, un deis fills
d' Afareu, va lluitar amb el déu a causa de
Marpessa (v. Apol·lo i Idas).
Les Leucípides posse'ien un santuari a
Esparta.
LEUCÓ (J\EÚKWY). Leucó és un dels
fills que Atamant va tenir del seu tercer
matrimoni, amb Temisto, una tilla d'Hip-
seu (v. Atamant). Els seus -germans van ser
Eritri, Esqueneu i Ptous. Va tenir un fill,
anomenat Eritras, que va fundar la ciutat
homonima de Beocia, i dues tilles, Evipe,
Leucó: APOL·L., Bibl., I, 9, 2; ese. a A. R.,
Arg., II, 1144; NoNN., Dion., IX, 312 s.; PAus.,
VI, 21, 11; IX, 34, 5.
Leucofanes: Ese. a PíND., Pít., IV, 455; Tz.,
Com., 886.
Leucos: Tz., Com., 384; 431; 1093; 1218;
1222; ese. a la /l., II, 649; a l'Od., XIX, 174;
EusT., p. 1860, 39.
Leucosia: EsTR., VI, 252; 258; Tz., Com.,
722.
322
esposa d' Andreu, i Pi sídice, mare d' Argí
(v. la taula 34, p. 457).
LEUCOFANES (J\rnKocpáv11c;). Leuco-
fanes és fill de l' argonauta Eufem i, com
a tal, avantpassat dels Batíades de Cirene
(v. E4em).
LEUCOS (J\EuKoc;). Leucos és un cre-
tenc, fill de Talos, que el seu pare va ex-
posar en néixer. Idomeneu el va recollir i
el va educar com si fos el seu fill. Quan va
marxar a la guerra de Troia, va confiar el
seu regne i la seva familia a Leucos, a qui
va prometre la ma de la seva tilla Clisitera.
Pero Leucos va fer casa Naupli, que tracta-
va de venjar-se de tots els cabdills grecs per
la mort del seu fill Palamedes (v. Naupli),
i va seduir l'esposa d'Idomeneu, Meda, a
la qual va matar posteriorment, juntament
amb els seus fills. Així va usurpar el poder.
Quan Idomeneu va tomar, Leucos el va
expulsar i el va desterrar de l'illa (v. Ido-
meneu).
LEUCOSIA (J\rnKÓow ). Leucosia és una
de les sirenes; va donar nom a una illa situa-
da davant del golf de Pestum.
LEUCOTEA (J\rnKo8fo). Leucotea és
el nom d'Ino, filla de Cadme, després de
la seva transformació en divinitat marina
(v. la taula 3, p. 80). Era casada amb Ata-
mant, i era la seva segona esposa, ja que
Atamant s'havia casat en primeres núpcies
amb Nefele. Sobre la gelosia d'Ino envers
els dos fills de Nefele, Frixos i Hel·le, i les
seves aventures amb Temisto, tercera dona
d' Atamant, v. Atamant.
Més tard, després de la mort de Seme-
le, la seva germana (v. Dionís), Ino va
persuadir Atamant perque recollís el déu
infant i l' eduqués amb els seus fills Learc
i Melicertes. Pero Hera, plena d'ira i amb
l' objectiu de castigar-los per haver acollit
el fruit dels amors adúlters del seu marit
Zeus, va fer embogir Atamant i Ino. Ella va
ficar el seu fill petit, Melicertes, dins d'una
olla d' aigua bullent, mentre que Atamant,
prenent Learc per un cérvol, el travessa-
Leucotea: Od., V, 333 s., i ese. al v. 334; ese.
a la /l., VIII, 86; HIG., Fab., 2; 4; 5; Ov., Met.,
IV, 539 s.; Fast., VI, 480; HEs., Teog., 976;
PíND., Pít., XI, 3; Ol., II, 28; EuR., Med., 1282
s.; ese. a 1284; EuR., trag. perduda !no; D. S.,
IV, 2; Tz., Com., 107; 229-231; PAus., I, 44, 7;
II, 1, 3; IX, 5, 2; SERVI, Com. En., V, 241. Cf.
Th. ZIELINSKI, Flebitis !no, Eos, XXXII (1929),
p. 121 s.; G. MEAUTIS, Sappho et Leucothéa,
R. E. A., XXXII (1930), p. 333-338.
323
va amb la seva llan<;a. Ino es va llan<;ar al
mar amb el cadaver de Melicertes; aleshores
les divinitats marines, compadint-se d'ella,
la van transformar en nereida, mentre que
el nen es convertía en el petit déu Palemon.
Ino, transformada en Leucotea, la Deessa
Blanca, la Deessa de la Boira, i el seu fill
Palemon protegeixen els mariners i els guí-
en enmig de la tempesta. Sísif va institu-
ir els Jocs Ístmics en honor de Melicertes
(v. també Melicertes i Palemon).
A Roma, Leucotea va ser identificada
amb Mater Matuta, el temple de la qual es
trobava al Forum Boarium, no lluny del
port de la ciutat. Palemon va ser identifi-
cat amb el déu Portú, el déu dels ports, que
tenia el seu santuari al mateix districte de
la ciutat.
Hi havia una altra Leucotea, també dees-
sa marina, d'origen rodi (v. Halia).
LEUCOTOE (J\rnK08ó11). De vegades
s'anomena amb aquest nom Leucotea (v.
l' art. anterior). També és el nom de la rival
de Clícia, l'amant del Sol. Va ser transfor-
mada en gira-sol (v. Clícia).
*LÍBER. Líber és el Dionís italic, amb
el qual va quedar identificat des de molt
aviat. En efecte, el seu nom, que en llatí
significa «lliure», s'ha relacionat amb un
dels sobrenoms habituals de Dionís: Lieu,
«l' Alliberador», o «el qui deslliga». En ho-
nor d' aquest déu italic se celebraven els Li-
beralia. Com la majoria de les antigues di-
vinitats agraries llatines, Líber no posseeix
cap mitología propia. Als poetes apareix no-
més com un equivalent de Dionís.
Líber tenia una equivalent femenina, Li-
bera, sovint relacionada amb Ceres. Els mi-
tografs llatins la identificaven amb Ariadna
divinitzada (v. Ariadna).
*LIBERTAS. A Roma, Libertas és la per-
sonificació de la llibertat. Pura abstracció
política, no posseeix cap mite propi.
LÍBIA (¿\1~ú11). Líbia és la nimfa epo-
nima de l' Africa septentrional -incloent-
Leucotoe: V. Clícia.
Líber: Crc., Nat., II, 62; PAuLus, p. 115;
VARRó, citat per AGUSTí, Civ. D., VII, 21; Crc.,
Verr., V, 187; Ov., Fast., V, 187; HIG., Fab.,
224.
Libertas: Crc., Nat., II, 61; Ov., Fast., IV,
623 s.
Líbia: EsQ., Supl., 319; HERÓD., IV, 45;
APOL·L., Bibl., II, 1, 4; PíND., Pít., IV, 25; ese.
als v. 24 i 25; ese. a la /l., I, 42; EusT., a l'Od.,
1485, 7; HIG., Fab., 149; 157; 160; PAus., IV,
23, 10; ese. a EuR., Fen., 5; 158; Tz., Chil., VII,
hi la Cirenaica-. Sol estar vinculada amb
Io, de qui és néta. En efecte, Líbia és filia
d'Epaf, que, al seu tom, és fill d'Io i de Zeus
(v. lo i la taula 3, p. 80). De la seva unió
amb Posidó van néixer Agenor i Belos, els
dos herois mítics de Fenícia i Egipte. Amb
ella, per mitja d' Agenor, es vincula Cadme
(v. l'esmentada taula).
Hi ha algunes variants introdu'ides en
aquesta genealogía; de vegades se la consi-
dera filia d'Io en lloc de néta. Amb Posidó
va engendrar Eniali (que no és sinó un epí-
tet d' Ares), Busiris, el tira egipci (v. aquest
mite ), Lelex i Fenix (generalment conside-
rat el seu nét, fill d' Agenor), i fins i tot At-
lant, el gegant d' aquest nom que sostenía
la volta del cel sobre les seves espatlles
(v. Atlant). Una tradició recent i de caracter
racionalista presenta Líbia com la filla d' Oce-
an i la germana d' Asia, Europa i Trace.
*LIBITINA. Libitina és la deessa roma-
na encarregada de vetllar per les obligaci-
ons envers els difunts. Tenia un santuari en
un bosc sagrat, molt probablement situat al
sud de Roma, a la regió de l' A ven tí. Allí es
reunien els empresaris de pompes fúnebres
(libitinarii). Per un fals joc etimologic i per
haver-se relacionat amb Libido (la Passió),
aquesta antiquíssima deessa va ser assimi-
lada a Venus, i el seu nom va passar a ser un
simple epítet d'aquesta deessa. No té cap
mite propi.
LICÁ.ON (J\vKáwv). 1. Licaon és un
deis fills de Príam, que el troia va tenir amb
Laotoe (v. la taula 35, p. 460). Primer va ser
fet presoner per Aquil ·les, una nit que estava
tallant branques aljardí de Príam. Aquil·les
el va vendre a Lemnos, pero Eeció d'Im-
bros el va rescatar i el va tomar en secret a
Troia. Dotze dies després del seu retom, es
va trobar amb Aquil·les en el camp deba-
talla, a les ribes de l 'Escamandre. Debades
va suplicar a l'heroi que acceptés un rescat.
Aquil·les el va matar sense pietat.
2. Un altre Licaon, més celebre que
350; Com., 894; 1283; PL. V., N. H., VII., 56.
Libitina: PLUT., Numa, 12.
Licaon: 1) /l., III, 333; XX, 81; XXI, 34 s.;
XXII, 46 s.; XXIII, 746 s.; APOL·L., Bibl., III,
12, 5; Ep. Gr. Fr., ed. Kinkel, p. 20. 2) HES., fr.
71; EsTR., V, p. 221; APOL·L., Bibl., III, 8, 1 s.;
ese. a EuR., Or., 1642; 1648; PAus., VIII, 2, 1
s.; D. H., I, 11, 13; Hm., Fab., 176; 225; A. P.,
II, 4; Ov., Met., I, 196 s.; Tz., Com., 482; Nrc.
DAM., fr. 43; Sum., s. v.; NoNN., Dion., XVIII,
20 s.; ER., Cat., 8. Cf. J. BÉRARD, Colonisation,
p. 459 s.; KRETSCHMER, a Glotta, XXI, p. 241 s.
LICAS
l' anterior, és un heroi arcadi fill de Pelasg.
La seva mare és una oceanida, Melibea o,
segons altres, la nimfa Cil·lene (v. les tau-
les 19, p. 280, i 20, p. 281). Licaon havia
succe'it el seu pare en el tron d' Arcadia. V a
tenir cinquanta fills amb un gran nombre de
dones. Els mitografs no estan d' acord en
els noms i en el nombre exacte d' aquests
tills: Pausanias i Apol·lodor donen llistes
sensiblement diferents. Per exemple, en el
primer, Níctim és el gran; en el segon, és el
més jove, i el primogenit és Menal.
Heus aquí la llista d' Apol-lodor: Menal,
Tesprot, Helix, Níctim, Peuceci, Caucó,
Mecisteu, Hopleu, Macareu, Macedne, Ho-
ros, Palie, Acontes, Evemon, Ancíor, Arque-
bates, Carteró, Egeó, Pal· lant, Canet, Pro-
tous, Linos, Coretont, Teleboas, Fisi, Fas-
sos, Ftios, Lici, Halífer, Genetor, Bucolió,
Socles, Fineu, Eumetes, Harpaleu, Porteu,
Plató, Hemon, Cinet, Leont, Harpalic, He-
reeu, Títanas, Mantineu, Clítor, Estimfal,
Orcomen.
Com es pot veure amb freqüencia, els
fills de Licaon són els herois eponims de
nombroses ciutats del Peloponnes. Pausa-
nias esmenta Menal, Helissont, Níctim, Ma-
careu, Pal·lant, Lici, Halífer, Hereeu, Man-
tineu, Orcomen, Oresteu, Fígal, Trapezunt,
Daseatas, Acac, Tocne, Hipsunt, Tegeates,
Cromos, Carisi, Tricoló, Peret, Aseates, Su-
mateu, Enotre.
Dionisi d'Halicarnas esmenta també
Peuceci, que, amb el seu germa Enotre, va
passar a Italia, on van donar nom als pobles
dels enotris i els peucecis. D' altra banda, el
mateix Dionisi distingeix dos Licaons, dels
quals l'un és fill d'Ezeu i pare de Deianira.
Aquesta Deianira es va casar amb Pelasg,
amb qui va tenir el segon Licaon, pare dels
cinquanta fills mascles que li va donar la
nimfa Cil·lene. Com totes les llegendes
genealügiques, aquesta és molt complexa i
sembla haver variat d' acord amb les epo-
ques i les ciutats, segons les necessitats de
la interpretació i les dades locals.
Segons alguns mitografs, Licaon era,
com el seu pare Pelasg, un rei molt pietós,
sovint visitat pels déus. Pero els seus fills
van voler saber si els estrangers que es pre-
sentaven a casa del seu pare eren realment
divinitats. Per comprovar-ho, van matar
un nen i van barrejar-ne la carn amb la de
l' animal preparat per al banquet. Els déus,
horroritzats, van enviar una tempesta que
Licas: SóF., Tr., passim; ese. a A. R., Arg.,
l, 1213;APüL·L., Bibl., II, 7, 7; D. S., IV, 38;
324
va aniquilar els culpables. Molt sovint, en
canvi, es representa Licaon i els seus fills
comuna família d'impius. Un dia Zeus va
voler coneixer personalment fins a quin
grau arribava la seva impietat i, prenent
l'aspecte d'un camperol, va anar a dema-
nar hospitalitat al rei. Licaon el va acollir;
pero, desitjós de saber si el seu hoste era
realment un déu, va manar que li servissin
la carn d'un nen, o bé la d'un ostatge que
re tenia a la seva cort o bé la d' un dels seus
propis fills, Níctim, o fins i tot del seu nét
Arcas, fill de Cal·listo i de Zeus (v. Cal-
lista). Zeus, indignat per aquest banquet,
va tombar la taula ences d'ira i va fulminar
amb un llamp Licaon i els seus tills, l'un
darrere l'altre. Gea (la Terra) va intervenir
a temps per aturar el seu bra<; i salvar el fill
petit, Níctim. Aquest fill el va succeir en el
tron. Segons unes altres llegendes, Licaon
va ser transformat en llop.
Aquesta darrera versió s'ha de relacionar
amb el costum dels sacrificis humans cele-
brats en honor de Zeus Lici, a l' Arcadia.
En efecte, allí s' immolava una persona, i
els assistents «combregaven» devorant-li
les entranyes. Aleshores es convertien en
llops i conservaven aquesta forma durant
vuit anys, després dels quals recuperaven la
figura humana si, durant aquest temps, no
havien menjat carn humana.
3. Hi va haver també un altre Licaon, fill
d' Ares i de Pirene, que va morir a mans
d'Heracles (v. Heracles).
LICAS (Aíxm;). Licas és el nom de l'he-
roi que va acompanyar Heracles fins a la
seva mort, al cim de l'Eta. L'havia servit
com a herald en la guerra contra Ecalia
(v. Heracles), i l'heroi l'envia a Deianira,
després de la seva victoria, perque li portés
una túnica nova amb que es pogués vestir
per oferir dignament un sacrifici a Zeus. Al
mateix temps, segons algunes versions, Li-
cas va dur la captiva Íole a Deianira. O bé
li va explicar a l'esposa d'H~racles que el
seu marit estava enamorat d'Iole. Deianira
Ji lliura la túnica impregnada amb la sang
del centaure Nessos. Quan Heracles es va
posar el vestit enverinat, en el primer ram-
pell va culpar Licas del que passava i, tot
agafant-lo d'un peu, el va llan<;ar per l'aire.
Licas va ser transfonnat en pedra i es va
convertir en les illes Lícades (és a dir, les
illes de les petxines), de les quals és l'epo-
nim.
EsTR., IX, 426; Ov., Met., IX, 211 s.; HIG., Fab.,
36; SE:N., H. O., 817 s.
325
LICAST (AÚKa::ow<;). l. Licast és un he-
roi cretenc en una tradició esmentada prin-
cipalment per Diodor. És el pare de Minos
II (v. sobre aquesta distinció entre els dos
Minos, l'un fill de Zeus i Europa, i l'altre,
fill de Licast, l'article Minos), el qual va
engendrar amb Ida, la tilla de Coribant. En
aquesta tradició, Licast és fill de Minos I i
d'Itone, tilla de Licti.
2. Un altre Licast és fill d' Ares i de Filo-
nome. Aquesta, filla de Níctim, havia tingut
Licast en secret, al mateix temps que un al-
tre fill anomenat Parrasi, i havia abandonat
les dues criatures a la muntanya de l'Eri-
mant, per por del seu pare. Van ser criats
per uns pastors i, més tard, van regnar sobre
l' Arcadia.
3. Sobre un altre heroi amb el mateix
nom, v. Eulímene.
LICI (AÚKlO<;). Lici -el nom del qual
és un epítet d' Apol-lo- és fill del babiloni
Clinis, el qual va ser transformat en corb
per haver sacrificat un ase a l'altar d'Apol-
lo, com era costum entre els hiperboris,
contra la voluntat del déu. En el seu origen,
el corb era blanc, pero es va tornar negre
per culpa de la seva indiscreció (v. Clinis
i Coronis).
LICIERSES (J\rruÉpcr11<;). Licierses és
fill del rei Midas. És el Segador per excel-
Iencia. Acollia els forasters que travessa-
ven els seus dominis i els convidava a segar
amb ells. Si s'hi negaven, els matava o els
obligava a treballar a for<;a de cops; i des-
prés, al capvespre, quan havien acabat la
seva feina, els tallava el cap i amagava el
seu cos en una gavella. O bé els obligava a
competir amb ell per veure qui era capa<; de
segar més rapid. Sempre en sortia vence-
dor i decapitava el seu adversari. Heracles,
quan era esclau d'Ómfale, va passar perles
seves terres; va acceptar el repte del bandit
i, després d'adormir-lo amb un cant, li va
tallar el cap. Es conta que Heracles havia
decidit deslliurar el món de Licierses per-
que aquest individu havia fet esclau el for-
mós pastor Dafnis. Dafnis havia arribat als
seus dominis mentre recorría el món a la
recerca de la seva estimada Pimplea, rapta-
da per uns pirates (v. Dafnis).
Licast: 1) E. B., s. v.; EusT., a Hom., p. 313,
13; D. S., IV, 60. 2) PLUT., Par. min., 36.
Lid: A. L., Tr., 20.
Licierses: PóL·LUX, Onom., IV, 54; ATEN., X,
p. 415; Tz., Chi{., II, 595; WESTERMANN, p. 346,
5; SERVI, Com. Egl., VIII, 68; ese. a TEóCR., Id.,
LICIMNI
Els segadors de Frígia (el país de Licier-
ses) solien cantar, mentre treballaven, una
can<;ó dedicada a les aventures d' aquest
personatge, en la qual lloaven la seva ha-
bilitat com a segador. La can<;ó es deia
Licierse.
LICIMNI (AtKúµvw<;). Licimni és fill
d'Electrió (un dels fills de Perseu) i d'una
esclava frigia anomenada Media (v. la taula
32, p. 433). Per tant, és germanastre d' Alc-
mena i oncle d'Heracles. La seva llegenda
pertany al cicle d'aquest darrer heroi.
Licimni va passar la seva infantesa a
Micenes, al costat del seu pare. Durant la
guerra que els tafis van mantenir contra
Electrió, Licimni, que encara era un nen,
va ser l'únic dels seus fills que es va esca-
par de la matan<;a. Quan Electrió va morir,
víctima accidental d' Amfitrió (v. aquest
nom), Licimni el va acompanyar en el seu
exili teba amb la seva germana Alcmena.
A Tebes es va casar amb Perimede, germa-
na d' Amfitrió, i amb ella va tenir diversos
tills: Eó -mort més tard a Esparta pels
fills d'Hipocoont, incident que va provo-
car l'expedició d'Heracles contra aquesta
ciutat (v. Heracles)-, Argeu i Melas, que
van acompanyar Heracles en la campanya
d'Ecalia i van caure en el combat. Heracles,
que havia jurat a Licimni que li retornaría
el fill, va cremar el cadaver d' Argeu i, per
complir la paraula donada, li va portar l'ur-
na que contenía les cendres del fill.
Quan va morir Heracles, Licimni va
compartir la sort de la resta dels Heraclides.
Es va refugiar a Traquis i va prendre part
en la batalla contra Euristeu (v. Heracli-
des). Posteriorment es va unir a Hil·los per
participar en la primera i desastrosa expedi-
ció contra el Peloponnes. Pero els habitants
d' Argos el van invitar, així com a Tlepo-
lem, un dels tills d'Heracles, a establir-se a
la seva ciutat, i allí, en una baralla, Licimni
va morir a conseqüencia d'una bastonada
de Tlepolem, o potser de forma accidental,
quan aquest darrer provava de colpejar un
esclau (o un bou) amb una branca d'olive-
ra. Compareu-ho amb la mort d'Electrió,
que va morir de la mateixa manera a mans
d' Amfitrió (v. aquest nom).
VIII; TEócR., X, 41; HESIQUI, s. v. AlruÉpari.
Licimni: !l., II, 662 s.; ese. ad loe.; PíND., Ol.,
VII, 27 s., i ese. als v. 46; 449; D. S., IV, 38;
57; 58; APoa., Bibl., II, 4, 5 s.; 7, 3 i 7; 8, 2;
EusT., p. 316, l; EsTR., XIV, 2, 6, p. 653; Tz.,
a la !l., p. 103.
 uco
LICO (AuKw ). Una de les dues germanes
de Caria, tilla del rei de Lacedemonia, Dió.
Juntament amb les seves germanes, havia
rebut d' Apol-lo el do de la profecía. Pero
va intentar contrariar els amors de Caria i
Dionís, i per aixo el déu la va transformar
en roca (v. Dió).
LICÓFRON (AuKÓ<ppwv). Fill de Mas-
tor. A conseqüencia d'un homicidi va ha-
ver d'abandonar Citera, la seva patria. Va
acompanyar Aiax, fill de Telamó, a la guer-
ra de Troia. Va morir a mans d'Hector.
LICOMEDES (AuKoµ~bYJ~). Licome-
des era rei dels dolops, a l'illa d'Esciros.
Regnava en l' epoca de la guerra de Troia.
A casa seva, Tetis va amagar Aquil-les per
deslliurar-lo del seu destí, perque sabia que,
si anava a la guerra contra Troia, hi moriría.
Licomedes el va ocultar al gineceu, entre
les seves tilles, després de vestir-lo comuna
dona. Aquil ·les es va enamorar d' una de les
tilles del reí, Deidamia, que li va donar un
fill, Neoptolem, també conegut coma Pir-
ras (v. Neoptolem). Entre les dones es co-
neixia Aquil·les amb el nom de Pirra, Issa o
bé Cercísera. Sobre l' ambaixada d'Ulisses
i Diomedes per descobrir Aquil·les a la cort
de Licomedes, v. Aquil·les.
Licomedes també té un paper en la lle-
genda de Teseu. Quan aquest heroi, després
de la matall<;a dels Pal·lantides -o de la
mort d'Hipolit, o per altres motius, segons
els autors-, es va refugiar a la seva cort,
Licomedes va tenir por que el nouvingut
es guanyés !'afecte i l'admiració dels seus
súbdits i li arrabassés el poder; o potser no
li volia retornar les riqueses que li guardava
en diposit. Fos per la raó que fos, el fet és
que, amb un pretext amistós, Licomedes va
portar Teseu fins al cim d 'un penya-segat i
des d'allí el va precipitar (v. Teseu).
LICOPEU (AuKwn:EÚ~). Licopeu és un
dels fills d' Agri, i germa de Tersites, Onquest,
Protous, Celeutor i Melanip (v. les taules 26,
p. 316, i 29, p. 350). Amb ells va paiticipar en
I' expedició contra Eneu, a qui van arrabassar
el tron de Calidó. Més tard Licopeu va morir
a mans de Diomedes, que havia acudit des
d' Argos en defensa d'Eneu (v. Diomedes).
Lico: SERVI, Com. Egl., VIII, 29.
Licofron: Il., XV, 429 s.
Licomedes: AroL·L., Bibl., III, 13, 8; PToL.
HEF., Nov. Hist., l; SóF., Fil., 243; PLUT., Teseu,
35; PAus., I, 17, 6; Tz., Com., 1324.
Licopeu: APOL·L., Bibl., I, 8, 6; HIG., Fab.,
175; D. S., IV, 65; EusT., a Hom., 971, 7.
326
Segons una altra tradició, Licopeu va
morir al mateix moment que el seu oncle
Alcatous a mans de Tideu, que va haver
de fugir d'Etolia a Argos a conseqüencia
d'aquest crim.
LICOREU (AUKWpEÚ~). Licoreu és fill
d' Apol·lo i de la nimfa Corícia-que havia
donat el seu nom a una cova situada al Par-
nas, a sobre de Delfos-. Licoreu va ser rei
d'una ciutat anomenada Licorea, fundada
per ell i situada al cim del Parnas.
Va tenir un fill, Híam, que va ser pare de
Celeno. Aquesta hero"ina va donar a Apol·lo
un fill anomenat Delfos (v. Híam i De(fos).
LICOS (AÚKo~). Hi ha diferents herois
amb aquest nom. Tres d'ells pertanyen al
llinatge d' Atlant i de les Pleiades (v. la tau-
la 27, p. 327).
l. El primer és fill de Celeno i de Posidó.
El seu pare el va transportar a les illes dels
Benaurats.
2. El segon, segons una altra tradició, és
fill de la mateixa Celeno i de Prometeu, i
germa de Quimereu (v. aquest nom i la tau-
la 38, p. 530). Va ser quan va portar una
ofrena a la tomba de Quimereu i d' aquest
Licos que Menelau va ser hoste de Paris.
3. L'heroi més celebre de tots els que
porten aquest nom va ser un nét de la ple-
iade Alcíone i de Posidó (v. la taula 27, p.
327). És fill d'Hirieu i de la nimfa Clünia
i, almenys segons la tradició més habitual,
oncle d' Antíope. Una versió diferent feia
de Nicteu i de Licos els fills de Ctoni, un
deis «Esparts», és a dir, els guerrers nas-
cuts de les dents del drac mort per Cadme
(v. aquest nom). Finalment, de vegades,
Antíope és considerada filla de Licos i no
la seva neboda. Va ser per venjar el rapte
d' Antíope que Licos va prendre la ciutat
de Sició. Pero sovint la mateixa expedició
s'explica de manera diferent: Licos l'hau-
ria empres per venjar la mort del seu germa
(v. Antíope).
Apol·lodor explica que Nicteu i Licos
havien hagut de marxar d'Eubea, el seu
país, perque havien mort el fill d' Ares i de
Dotis, Flegias. Van refugiar-se a Híria, a
Beocia, i des d'allí van anar a Tebes, on el
Licoreu: PAus., X, 6, 2; ese. a A. R., Arg., II,
711; EuR., Bac., 559; E. B., s. v. AuKwpaa; Et.
Magn., p. 571, 47; HIG., Fab., 161.
Licos: 1) Ese. a la Il., XVIII, 486; ER., Cat.,
23; AroL·L., Bibl., III, 10, 1; Hro., A. p., II, 21. 2)
LrcóFR., Alex., 132, i Tz., ad loe.; ese. a la Il., V,
64; EusT., a Hom., p. 521, 27. 3) APOL·L., Bibl.,
III, 5, 5; 10, 1; ef. HIG., Fab., 157; A. p., II, 21;
327 ucos
rei Penteu els va acollir. Penteu va confiar a
Licos el carrec de «polemarc», ésa dir, cap
de I' exercit. A la mort de Penteu, Licos va
obetenir el poder. Una altra tradició expli-
cava que Licos havia assegurat la regencia
després de la mort de Labdac, perque el fill
del rei, Laios, encara era massa jove per
regnar (v. Laios).
Finalment, hi ha una llegenda, explicada
per Higí, a partir d'un poeta tragic recent
-potser una tragedia llatina-, que fa de
Licos el marit d' Antíope. Licos l'~avia
repudiat perque ella tenia un amant, Epaf,
i després havia estat estimada per Zeus.
D'altra banda, Licos s'havia casat amb
Dirce (com en la tradició ordinaria), i ella
estava gelosa d' Antíope, perque sospitava
que no havia trencat del tot la relació amb
el seu primer marit. Dirce la va fer empre-
sonar, pero, per ordre de Zeus, Antíope va
ser miraculosament alliberada de les seves
cadenes i va marxar cap al Citeró, on va te-
nir dos fills, Amfíon i Zetas. Més endavant,
aquests herois van castigar Dirce i Licos.
Amb motiu de la venjall<;a d' Amfíon i
Zetos, tan aviat s' explica que els dos joves
van matar Licos, com que, per ordre d'Her-
mes, en van tenir prou de privar-lo del seu
reialme.
4. En I' Heracles foll d'Eurípides, el poe-
z- ta introdueix un personatge anomenat tam-
bé Licos que, durant l'absencia d'Heracles,
s'apodera del regne de Tebes. Quan l'heroi
torna, esta a punt d'expulsar-lo cap a Me-
'º
~o gara. Aquest usurpador va arribar d'Eubea
i era un descendent del fill de Nicteu, el seu
z--s;.::¡
p.. "'
homonim. És probable que Eurípides pren-
gués com a model d'aquest personatge el
Licos que era onde d' Antíope.
S. Un altre Licos és un deis Telquins, els
N
primers habitants de l'illa de Rodes. Pres-
-º "' "'o
..... Q)
(.)
;.::¡ sentint que s' apropava un diluvi (en l' epo-
N
ca de Deucalió), Licos va marxar amb els
seus germans. Va arribar a Lícia, on va
ro
·¡::
-o
u ese. a A. R., Arg., IV, 1090; HIG., Fab., 7 i 8;
z- EuR., trag. perduda Antíope; PROP., IV, 15, 12;
ese. a EsTAcr, Teb., IV, 750; PAus., II, 6, 1 a 3;
IX, 5, 4 a 8; 16, 7; ef. l'art. Lamedont. 4) EuR.,
Her., i SE:N., H. f; SERVI, Com. En., VIII, 300.
5). D. S., V, 56; HEsrQur, s. v.; Tz., Chil., VII,
'º 124; XII, 836. 6) EsTR., IX, 392; SóF., fr. 872;
]
o AroL·L., Bibl., III, 15, 5 s.; ese. a AR., Vesp.,
p..
1223; a Lis., 58; HERÓD., I, 173; VII, 92; E. B.,
z- s. v. AuKía; PAus., I, 19, 3; IV, 1, 6 a 9; 2, 6; 20,
4; X, 12, 11. 7) APOL·L., Bibl., I, 9, 23; II, 5, 9;
A. R., Arg., Il, 720 s. i ese. als v. 758; 780; 789;
V. FL., Arg., IV, 733 s.; Hro., Fab., 14; 18; Tz.,
Chil., III, 806 s. 8) JUBA, ap F1: Hist. Gr., III,
472, 23 = PLUT., Par. min., 23.

UCURG
Licurg l ,...,,, Cleófile (o Eurínome)
1 (v. taula 10, p. 154)
1 1
Anceu ,...,,, los Epoc Amfidamant
1 1
Agapenor Melanió
Taula genealügica nº 28
introduir el culte d' Apol·lo Liceu a la vall
del Xantos.
6. Licos també és el nom d'un dels qua-
tre fills de Pandíon, germa d'Egeu. Quan
els fills de Pandíon van tornar a Atenes,
Licos va obtenir una part de l' Atica, pero
ben aviat Egeu el va expulsar, i ell es va
refugiar a Messenia. Era un sacerdot i un
endeví de renom. Se li atribueix la fundació
del culte d' Apol·lo Liceu. Va iniciar Afa-
reu en els misteris dels Grans Déus. Segons
una altra versió, va emigrar a Lícia, i, a ell,
el país li deu el nom.
7. Licos també era un rei dels marian-
dins, a la costa occidental de l' Asia Menor.
Va acollir amb hospita1itat els argonautes,
quan hi van ser de pas. Era fill de Dascil i,
per ell, nét de Tanta!, la qual cosa explica la
seva simpatía pels grecs. Va organitzar uns
magnífics funerals a dos ~rgonautes que
acabaven de morir, Tifis i Idmon. A més,
per guiar l' Argo, els va donar el seu pro-
pi fill Dascil. Licos, que acabava de patir
atacs dels seus veYns, els bebrices, estava
agraYt als argonautes per haver mort el seu
rei Amic (v. Argonautes), i encara més per-
que Amic havia mort el seu germa Otreu
i perque ell mateix estava implicat en una
expedició de represalia quan els argonautes
el van deslliurar del seu enemic.
A més a més, Herades, en tomar de
l' expedició que l'havia portat al país de les
amazones (v. Heracles), va ajudar Licos en
la guerra contra els bebrices, va matar el
germa d' Amic, Mígdon, i va donar a Licos
una part del país dels bebrices.
8. Finalment, la llegenda coneix un Licos
fill d' Ares, rei de Líbia, que tenia el costum
de sacrificar els estrangers al seu pare. Di-
328
Mínias
1 d'alliberar brandant sobre les bacants l'es-
Iasos,...,,, Clímene
1 bacants van ser alliberades miraculosament
Antímaca ,...,,, Euristeu Atalanta ,...,,, Melanió
(v. la taula 32, p. 433) 1 va matar d'un cop de destral. Consumat
Partenopeu
omedes, en tornar de Troia, va ser abocat a
la costa per un naufragi. Licos el va fer pre-
soner i estava a punt de sacrificar-lo quan
la seva filla, CaJ.lírroe, va tenir pietat del
presoner i el va alliberar. Pero Diomedes
no va cmTespondre a l' amor de la jove. Va
ma1-xar, i ella, abandonada, es va penja1-.
LICURG (J\uKoüpyoc;). 1. Entre els he-
rois anomenats Licurg, un d' ells era un des-
cendent d'Arcas. Era fill d'Aleu i de Neera
(v. la taula 10, p. 154). En morir el seu pare,
el va succeir al tron d' Arcadia i va viure
fins a una edat molt avan~ada. Pel seu fill
lasos, és l'avi d'Atalanta, almenys en una
de les versions de la llegenda, i també és
avi de Melanió, que va aconseguir casar-se
amb lajove (v. la taula 28, p. 328).
2. És homonim de !'anterior un rei de
Tracia que té un paper en la llegenda de Di-
onís. La Ilíada ja l' esmenta com un exem-
ple deis castigs que esperen qualsevol que
desafü els déus. Licurg, rei de Tracia, ex-
pulsa Dionís, que ha arribat al seu país amb
les seves dides. Causa una por tan gran al
déu que Dionís es llan~a al mar, on Tetis
el recull. Pero els déus van castigar Licurg:
Zeus el va tornar cec. En aquesta versió,
Dionís apareix encara com un nen tímid,
que s'espanta de seguida davant de la vio-
lencia de Licurg. , nar a travessar l' estret. En la se va absencia,
En els tragics, i des d'Esquil, en la seva
tetralogía dedicada a Licurg i avui perduda,
Dionís apareix com un adult. El veiem en-
carregar-se personalment de la seva venjan-
~a i alhora es precisa la personalitat del reí:
aquest rei dels edonis de Tracia és presentat
com el fill de Driant. Quan Dionís va valer
travessar Tracia per dirigir-se contra els in-
329
dis Licurg li va ba1rar el pas i va capturar
les' bacants que acompanyaven el déu, així
com els satirs del seu seguici. El mateix
Dionís es va haver de refugiar al mar, al
costat de Tetis, la filla de Nereu. Pero les
de les seves cadenes, i Licurg va embogir.
Creient que el seu fill Driant era un cep, el
el crim, va recobrar la raó, pero la terra es
va veure atacada per l' esterilitat. Un ora-
cle va indicar als habitants del país que
l'única manera de tomar-los la fecunditat
era esquarterant Licurg. Així ho van fer en
el mont Pangeu, on els seus súbdits el van
lligar a quatre cavalls i el van esquarterar.
La llegenda que cita Higí difereix co~­
siderablement de l' anterior: Licurg havia
expulsat Dionís del seu reialme, tot posant-
ne en dubte la naturalesa divina. Després,
en plena embriaguesa pel vi que havia pres,
va intentar violar la seva propia mare. Per
impedir que es poguessin repetir actes tan
vergonyosos, va intentar arrencar els ceps,
pero Dionís el va fer tomar boig, i ~lesho­
res Licurg va matar la seva esposa 1 el seu
fill. Tot seguit el déu el va abandonar a les
panteres del mont Rodope, on -tot i que
Higí no ho diu- probablement fou devorat
per les feres.
Diodor coneix una versió evemerista de
la llegenda. Per a ell, Licurg és el rei de la
part de Tracia pro pera a l' HeHespont. ~o~
que Dionís havia projectat passar d' Asia
a Europa amb el seu exercit, havia signat
un tractat d' aliarn;a amb ell. A 1' empara
d'aquest tractat les bacants havien passat
l'estret i havien entrat a Tracia. Pero, a la
nit, Licurg va ordenar _als seus s?ldat~ q~e
matessin les bacants 1 el mate1x D10ms;
aixo no obstant, un tal Carops (v. aquest
nom) va revelar al déu la conspiració.
Dionís, espantat, va decidir deixar el gros de
les seves trapes a la banda asiatica i va tor-
Licurg va atacar les bacants i les va m~tar,
pero Dionís va tornar amb noves forces 1 va
derrotar l' exercit traci. Es va apoderar de
Licurg, li va treure els ulls i el va crucificar,
després d'haver-lo torturat de mil manere~.
Diodor afegeix que de vegades aquest ep1-
sodi no se situa a Tracia, sinó a Nisa, a Ara-
bia (sobre aquest país, v. Dionís).
Nonnos, en les seves Dionisíaques, ha
donat un desenvolupament excessiu a l'epi-
UGIS
sodi de Licurg, al qual presenta lluitant amb
les bacants i especialment amb una d' elles,
Ambrosía, que es transforma en cep per
envoltar-lo i ofegar-lo. Hera el va haver
pasa d' Ares.
3. Un altre Licurg, de vegades anomenat
també Licos, era rei de Nemea, fill de Feres,
o potser de Pronax (v. aquest nom), i havia
tingut amb Amfítea, o amb Eurídice, un nen
anomenat Ofeltes. Aquest infant, que havia
estat confiat a la seva mainadera Hipsípile
(v. aquest nom), va ser ofegat per una serp,
prop d'una font (v. Amfiarau). La tamba
d'aquest Licurg s'ensenyava a Nemea, en el
base sagrat de Zeus.
4. Licurg, legislador d'Esparta, no per-
tany a la llegenda, sinó a la historia.
LIDOS (J\u8óc;). Lidos és l' eponim dels
lidis del' Asia Menor. Se'l considerava fill
d' Atis, que era fill, al seu torn, de Manes.
Aquesta és la versió que segueix Herodot.
Dionisi d'Halicarnas li atribueix una gene-
alogía més complicada, s.egons la qu~l Ma-
nes havia nascut de Zeus 1 de Gea. Umt amb
l' oceanida Cal ·lírroe, va tenir un fill, Cotis,
el qual es va casar amb Halie (o H_alia), fil~a
de l' autocton Tul ·los. Aquest Cot1s va temr
dos fills, Adies i Atis. Atis es va casar amb
Cal-lítea, amb qui va tenir Lidos i Tirre.
Lidos regnava al país abans de l' aITiba-
da dels Heraclides. El seu germa era Tir-
re, l'heroi eponim dels tirrens (o etruscs)
(v. Tirre).
Segons algunes versions, Lidos perta-
nyia a la dinastía deis Heraclides, és a dir,
deis descendents d'Heracles i una esclava
d'Omfale, que van assumir el poder després
de la dinastía de Manes.
LIGIS (Aíyuc;). Ligis és l'heroi eponim
deis lígurs; és germa d' Alebió. Quan Hera-
cles, de tornada del país de Geríon, traves-
sava el sud de la Gal-lia, Ligis va intentar
robar el ramat de bous que condufa l'he-
roi. Ligis i els seus companys, els lígurs,
van atacar Heracles. L'heroi va acabar les
fletxes que tenia i, veient-se a punt de ser
venºut pels seus adversaris, va ~dre~ar u.na
súplica al seu pare, Zeus, que h va enviar
una pluja de pedres amb les quals va poder
rebutjar facilment l' enemic. La vall de la
Crau avui dia encara testimonia aquest fet
perla quantitat de roques i pedres que hi ha
escampades (v. Heracles).

Licu:rg: 1) /l., VII, 142 s., i ese. a II, 209 i VII,
8; PAus., VIII, 4, 10. 2) /l., VI, 129 s., i l'esc.;
Arou., Bibl., III, 5, l; Tz., Com., 273; HIG.,
Fab., 132; SóF., Ant., 955 s.; SERVI, Com. En.,
III, 14; EsQ., tetr. perduda intitulada Licúrgia; v.
NAUCK, fr. 56 s.; SóF., Ant., 955 s.; APoL·L., Bibl.,
III, 5, 1; HIG., Fab., 132; Ov., Met., IV, 22; D.
S., I, 20; III, 65; NoNN., Dion., XXI, 1 s. 3) HIG., Ligis: EusT., a D. P., 76.
Fab., 15; 74; 273; APoL·L., Bibl., I, 9, 14; III, 6, 4;
Lidos: HERóD., I, 7 i 94; D. H., I, 27 s.; EsTR.,
PAus., II, 15, 3; III, 18, 12; EsTACI, Teb., V, 660. V, 219; Tz., Com., 1351.
LILEU
LI~EU (AíA.moc;). Lileu és un pastor
de l'India. De tates les divinitats, només
reconeixia Selene (la Lluna). La resta dels
déus, irritats contra ell, van fer apareixer
dos lleons, que el van devorar. Pero Sele-
ne el va transformar en una muntanya, el
mont Lileu.
*LIMFES. Les Lymphae són divinitats
de les fonts en la mitología popular llatina.
Des de molt aviat van ser identificades amb
les nimfes (v. aquest nom). Es pretenia que
aquestes deesses tomaven boig qui les veía,
d'on prové l'expressió llatina lymphatus,
que vol dir «boig».
LIMÓ (Aaµwv). Quan Apol·lo i Arte-
mis van valer venjar les negatives d'hos-
pitalitat que havia rebut la seva mare Leto
arreu, mentre els duia encara al ventre, es
van dirigir al Peloponnes, al regne de Te-
geates, on els va acollir un fill d'aquest rei,
Escefre, el qual va parlar en privat amb el
déu. El seu genna Limó ho va veure i, ple
d'ira, es va pensar que el calumniava da-
vant d' Apol-lo i el va matar. Pero Artemis
el va travessar amb una de les seves fietxes.
Quan Tegeates i la seva esposa es van assa-
bentar que els déus eren allí, els van aferir
sacrificis, pero les divinitats van romandre
inflexibles i es van allunyar, deixant el país
sumit en una fam espantosa. Quan consul-
taren l'oracle de Delfos, va declarar que ca-
lia tributar honors fúnebres a Escefre. Així,
es va instituir a Tegea una festa anual en
el seu honor, en la qual es rememorava la
persecució de Limó per part d' Artemis.
LIMONE (Aaµwvri). Limone és l'he-
ro!na d'una obscura llegenda atenesa. Era
filla d'Hipomenes, un noble d' Atenes, pot-
ser fins i tot rei de la ciutat. En adonar-se el
seu pare que no havia conservat la virgini-
tat, sinó que havia tingut un amant abans de
casar-se, la va tancar en una casa alllada,
en companyia d'un cavall i sense aliments.
L'animal es va tomar fuíiós i, portat perla
gana, va devorar la jo ve.
LIMOS (Aíµoc;). Limos és la personifi-
cació de la fam. Passava per ser filla d'Eris
Lileu: Ps. PLUT., DefL, 24, 4.
Limfes: VARRó, L. L., V, 71; VII, 87; Rer.
rust. lib., I, 1, 6.
Limó: PAus., VIII, 48, 4; 53, 1 s.
Limone: ESQUINES, in Tiln., 182, ese.;
CAL·L., fr. 457.
Limos: HES., Teog., 227; Ov., Met., VID, 790 s.
330
(la Discordia). Només és una abstracció i
no té cap llegenda.
LINCEU (AuyKEÚ<;). Hi ha dos herois
amb aquest norn: el primer és un dels fills
d'Egipte; el segon, un fill d' Afareu.
l. Linceu, fill d'Egipte, es va casar amb
Hipermestra, una de les Danaides; és l'únic
dels fills d'Egipte que la seva esposa no im-
mola quan es produí la matanc;a (v. Danai-
des i Hipermestra, i la taula 32, p. 433).
Les tradicions discrepen sobre les raons
d'aquesta clemencia: unes vegades es diu
que Hipermestra va tenir escrúpols davant
de l' assassinat; unes altres, que estava ena-
morada de Linceu, o que li estava agra!da
per haver respectat la seva virginitat. Per
haver desobe1t les ordres patemes, Danau
va manar que Hipennestra comparegués
davant d'un tribunal, pero va ser absolta
perla intervenció d' Afrodita.Coma prava
d'agra1ment Hipermestra, va dedicar una
estatua a la deessa. També s'ensenyava a
les rodalies d' Argos un turó en que deien
que Linceu s 'havia refugiat quan Hipermes-
tra el va salvar, en l' espera de saber si podía
retomar a la ciutat sense perill. Hipermestra
li va fer, mitjanc;ant una torxa, el senyal que
podía tomar. Com a record d' aquell fet, els
argius celebraven una festa de les torxes
en aquest turó, anomenat Lirceon (a partir
del nom de Lircos, fill de Linceu; v. també
Lircos, 2).
Posteriorment, Linceu es va reconcili-
ar amb el seu sogre i va seguir casat amb
Hipermestra. Va succeir Danau en el tron
d' Argos. Amb Hipermestra va tenir un fill,
Abant, pared' Acrisi i de Pretos (v. Acrisi).
Una altra tradició afirma que Linceu va
matar el seu sogre. La tamba de Linceu era
a Argos.
2. L'altre Linceu, germa d'Idas, és un fill
d' Afareu (v. la taula 21, p. 283). Per part de
la seva avia Gorgofone pertany al llinatge
dels Perseides.
Linceu va participar en la cacera de Ca-
lidó (v. Meleagre) i en l'expedició dels ar-
gonautes, on se'l feia servir per l'agudesa
de la seva vista (veía, per exemple, a través
Linceu: 1) APoL·L., Bibl., II, 1, 5; PíND., Nem.,
X, 6, ese. al v. 10; EsQ., Pr., 865 s.; Ov., Her.,
XIV, 49; 129 s.; SERVI, Com. En., X, 498; PAus.,
II, 16, l; 19, 6; 20, 7; 21, l; 25, 4; EsQ., trilogia.
perduda, ef. NAUCK, p. 11 s.; ese. a EuR., Hec.,
886; HIG., Fab., 168. 2) PíND., Nem., X, 62 s.,
i ese. al v. 112; A. R., Arg., I, 53 s.; APOL·L.,
Bibl., III, 10, 3; HIG., Fab., 14; Tz., Com., 553;
PAL., Incr., 10.
331
d'un tauló de roure) (v. Argonautes). Les
seves gestes més famoses estan relaciona-
des amb la lluita contra els Dioscurs per
causa de les Leucípides (v. Dioscurs, Leu-
cípides, Idas).
Els mitografs havien imaginat una in-
terpretació evemerista de la llegenda de
Linceu. Segons aquesta interpretació, Lin-
ceu va ser el primer minaire: havia excavat
a terra i, amb l'ajuda d'una llantia, havia
seguit els filons de metall. Després havia
tret el mineral a plena llum, la qual cosa li
valgué la reputació de veure, fins i tot, sota
terra.
LINCOS (AÚyKo<;). Lineas és un reí
d'Escítia. Triptolem, enviat per Demeter
per difondre per tot el món el conreu del
blat, es va aturar a casa seva. A la nit Lin-
ces, mogut per l'enveja, va tractar d'assas-
sinar-lo, pero Demeter va transformar el reí
en linx i salva Triptolem.
LINDOS (Aív8oc;). Heroi eponim de la
ciutat de Lindos, a l'illa de Rodes (v. Cer-
caj).
LINOS (Aívoc;). l. Hi ha di verses llegen-
des de Linos, pero tates tenen com a tret
comú fer de l'heroi un cantaire o l'objecte
d'una famosa canc;ó.
La primera llegenda explica que Psa-
mate, filla del reí d' Argos Crotop, havia
tingut un fill d' Apol-lo (v. la taula 19, p.
280). Aquest nen, anomenat Linos, va ser
exposat en néixer i fou criat per uns pas-
tors, pero de vegades Crotop s' assabenta de
!'aventura i fa que els gossos devorin l'in-
fant, o bé els gossos dels pastors el maten
accidentalment. Sigui com sigui, Psamate
va morir a mans del seu pare, i Apol-lo,
indignat, va enviar un monstre, Pene, a as-
solar el país (v. Crotop i Coreb). Seguint el
consell de l' oracle es va instituir un culte en
honor de Psamate i de Linos, i es va establir
el costum d'entonar un cant de lament (un
threnos), que commemorava la trista dis-
sort de Psamate i Linos. En el decurs de la
cerimonia se sacrificaven els gossos que es
trobaven al carrer o a la plac;a.
2. Una altra llegenda, tebana, esmenta-
va un segon Linos, fill d' Amfímar i d'una
Lincos: Ov., Met., V, 650 s.; SERVI, Com.
En., I, 323; ef. H!G., Fab., 259.
Lindos: PíND., Ol., VII, 137; D. S., V, 57; E.
B., s. v.
Linos: 1) PAUS., I, 43, 7; !l., XVIII, 570, i ese.
al v. 569; Ov., Ibis, 478; Ant. Pal., VII, 154;
CoNó, 19 (CAL·L., fr. 11 ); EuA, N. A., XII, 34;
musa (generalment, Urania, i de vegades
Cal·líope o Terpsícora), que era un músic
notable -havia ideat, per exemple, substi-
tuir les cardes de lli, fins aleshores empra-
des a les lires, per cardes fetes de budell-.
Pero va pretendre competir amb el mateix
Apol·lo en l'art de cantar, i el déu, indignat,
el va matar.
S' atribufa a aquest Linos la in venció del
ritme i també de la melodía. De vegades es
deia que Cadme li havia ensenyat l'alfabet
fenici, i que ell havia donat a cada lletra el
nom i la forma definitius.
Una tradició pretenia que aquest Linos
(o potser un altre amb el mateix nom) ha-
via estat mestre d'Heracles, amb la missió
d'ensenyar-li l'art de la música, pero Hera-
cles era maldestre i amb prou feines acon-
seguia habituar-se a la música. Per aquest
motiu Linos pegava el seu alumne, fins que
un dia ell, cansat de tanta correcció, va aga-
far una pedra enorme i va esclafar el seu
mestre. També es deia que l'havia mort
amb el plectre (l'estri que servia per tocar
la lira) (v. Heracles).
A l'epoca classica se citaven els «es-
crits de Linos», diversos tractats filosofics
i rnístics que se li atribu!en. A mesura que
la personalitat de Linos va anar evolucio-
nant, es va modificar la seva genealogia.
Per exemple, se'l va considerar fill d'Her-
mes (perque Hermes és el déu de la ciencia,
en particular de !a ciencia del llenguatge)
o fins i tot fill d'Eagre, la qual cosa el feia
germa d'Orfeu, amb el qual es tendia a as-
similar-lo cada cop més.
LÍPAR (Aímxpoc;). Lípar és un deis fills
d' Auson, rei mític d'Italia. Expulsat del
país pels seus germans, fugí amb alguns
guerrers i aborda l'illa que ell anomena Lí-
para, davant les costes de Sicília. Allí funda
una colonia que va prosperar. Més endavant
va acollir Eol, quan arriba a l'illa, i li dona
la seva filla Cíane en matrimoni. A canvi,
Eol li proporciona els mitjans per retomar
a Italia, que desitjava tornar a veure de tot
cor. Lípar desembarca a la costa de Sorren-
to, on els seus habitants el van coronar com
a rei. En morir, els seus nous súbdits li van
retre honors divins.
EsTACI, Teb., I, 562 s.; SERVI, Com. Egl., IV, 56.
2) PAus., VIII, 18, 1; IX, 29, 6 s.; HEs., fr. 97;
ese. a EuR., Resos, 347; H!G., Fab., 161; APOL·L.,
Bibl., I, 3, 2; D. S., III, 67; TEócR., Id., XXIV,
103; EuA, N.A., III, 32; TAc., Ann., XI, 14.
Lípar: D. S., V, 8; E. B., s. v. Amápa; PL. V.,
N. H., III, 14, 93.

(AEmEcpÍAr¡). V. la taula 32,
p. 433, on es veu que Lipefile és tilla de
Iolau, nebot d'Heracles, i que pel seu ma-
trimoni amb Filant, fill d' Antíoc, que era al
seu tom fill d'Heracles, va fusionar, en la
persona del seu fill Hípotes, una doble as-
cendencia heraclea. (Hípotes i Aletes).
LIRCOS (AÚpKoc;). l. Lircos és l'heroi
d'una aventura narrada per Parteni, a par-
tir de Nicenet i Apol·loni de Rodes. Era fill
de Foroneu i, amb uns quants joves, va ser
enviat per Ínac a la recerca d'lo, quan la
noia va ser raptada per Zeus. Com que no
la trobava i tampoc no gosava tomar a Ar-
gos, es va instaHar a Caune, on el reí Egíal
li va donar la ma de la seva filla Hilebia,
així com una part del seu reialme. Efectiva-
ment, Hilebia es va enamorar d'ell tan bon
punt el va veure i va demanar al seu pare
aquesta unió. Lircos va romandre molt de
temps a Caune al costat de la seva esposa,
pero el seu matrimoni era esteril. Al final
va anar a consultar l' oracle de Dodona i
li va preguntar que havia de fer per garantir
la se va descendencia. L' oracle li va respon-
dre que la primera dona ambla qual s'unís
li donaría un fill. Content, Lircos se'n va
anar tot pensant que la predicció es refería a
la seva dona. Pero durant el viatge va fer es-
cala a Bibast, a la cort del rei Estafil, fill de
Dionís. Allí, en el banquet d'hospitalitat es
va emborratxar i, a la nit, el rei li va ficar al
Hit una de les seves tilles, Hemítea, perque
coneixia el que havia passat amb l' oracle i
desitjava tenir successió masculina. Segons
la llegenda, Lircos era tan ben plantat que
Reo i Hemítea, les dues tilles d'Esfafil, es
van enamorar d' ell i es van disputar qui
passaria la nit amb l'hoste. Va guanyar He-
mítea. L' endema, Lircos es va adonar del
que havia fet, va retreure a Estafil la seva
actuació i el va acusar d'haver-lo enganyat.
Finalment, va donar el seu cinturó a Hemí-
tea perque el donés al fill que havia de néi-
xer, en senyal de reconeixement, i tot seguit
se n'ana cap a Caune. Allí el reí Egíal es
va prendre molt malament l' aventura del
Lipefile: HEs., fr. 54, ap. PAus., IX, 40, 6.
Lircos: 1) PART., l. 2) PAus., II, 25, 5;
HESIQUI, s. v. J\upKEÍOU ofjµoc;.
Lisídice: APOL·L., Bibl., II, 4, 5; Tz., Com.,
932; PAus., VIII, 14, 2; PLUT., Teseu, 7; ese. a
PíND., Ol., VII, 49.
Lisipe: APOL·L., Bibf., II, 2, 2; ese. a l'Od.,
XV, 225; SERVI, Com. Egl., VI, 48.
Llatí: HES., Teog., 1011 s. (passatge interpo-
332
seu gendre i l' exilia. Arran d' aquest exili
es va esdevenir una guerra civil entre els
partidaris de Lircos i els del rei Egíal. Hile-
bia va prendre partit pel seu marit contra el
seu pare i va ajudar poderosament Lircos a
aconseguir la victoria final. Més tard, el fill
d'Hemítea i de Lircos, que es deia Basil,
va anar a reunir-se amb el seu pare i en va
esdevenir el successor.
2. Lircos també era el nom d' un fill de
Linceu (fill d'Egipte), que s'establí al costat
del seu pare en el poble de Lincea, prop d' Ar-
gos, i li va donar el nom de Lircea (v. Lin-
ceu, 1). Segons algunes tradicions, aquest
Lircos no era el fill de Linceu, sinó un bas-
tard del reí Abant.
LISÍDICE (AucrtbíKr¡). Lisídice és filla
de Pelops. Casada amb Mestor, li va donar
Hipotoe. Una altra tradició la presenta com
l'esposa d'Alceu i la mare d'Amfitrió (ge-
neralment, la donad' Alceu és anomenada
Astidamia o Laonome) (v. la taula 32, p.
433). En una tercera tradició, Lisídice és
considerada la mare d' Alcmena i, per tant,
l'esposa d'Electrió.
LISIPE (Aucrin:rrr¡). Lisipe és una de les
Pretides, les tilles de Pretos, que van ser em-
bogides per la divinitat. Com les seves ger-
manes, va ser curada per Melamp (v. aquest
nom).
També és el nom de la dona amb qui es
va casar Cefal, a Cefal·lenia (v. Cefal).
*LLATÍ. En la tradició romana, Llatí,
reí dels aborígens (el poble més antic d'Ita-
lia), és l'heroi eponim dels llatins. La seva
llegenda va ser hel·lenitzada molt aviat i
lligada al cicle troia, a partir de la constitu-
ció del mite roma d'Eneas (v. aquest nom).
Tanmateix, alguns mitografs, i sobretot
Virgili, es van esfon;ar a conservar les se-
ves característiques indígenes. És per aixo
que es poden testimoniar dues tradicions
diferents a proposit de l' origen de Llatí:
la tradició «hel·lenitzant» el converteix en
fill de Circe i d'Ulisses, o fins i tot en nét
d'Ulisses (en aquest cas, el seu pare és Te-
lemac, i la seva mare, Circe) (v. Telemac).
lat); ese. a A. R., Arg., III, 200; E. B., s. v.
ITpccívt:crroc;; D. H., I, 43 s.; 57 s.; 72; FESTUS,
p. 194; 209; 220, s. v. Romam, Palatium; HIG.,
Fab., 127; PLUT., Rom., 2; Lrvr, I, 1, 6 s.; VrRG.,
En., VII s., passim; SERVI, Com. En., I, 2; 6; 84;
267; 273; III, 148; IV, 620; VI, 760; VII, 58;
659; 678; X, 76; XI, 743; 316; XII, 164; Tz.,
Com., 1232; 1254; VARRó, L. L., V, 144; SOLÍ,
II, 14; AousTí, De Civ. D., XVIII, 16; ese. Bob.
a Crc., Pro Planc., p. 256. V. la diseussió de les
fonts a J. PERRET, Légende troyenne, p. 526 s.
333
La tradició llatina, en canvi, el considera fill
del vell déu indígena Faune i de la dees-
sa de Mintumes, Marica. Finalment, amb
el desenvolupament del mite d'Heracles,
una nova genealogía es va superposar a les
dues anteriors. Quan Heracles tornava del
país de Geríon, va portar amb ell una jove
hiperboria que havia rebut com a ostatge
del seu pare. En passar per Italia, la va do-
nar en matrimoni al rei Faune, que regnava
sobre els aborígens. Aquestajove s'anome-
nava Palanto. Evidentment és considerada
l' eponima del Palatí, o de Pal· lanteum (la
Roma primitiva, el poble palatí fundat, se-
gons es deia, per Evandre). Quan es va ca-
sar amb Faune, Palanto esta va embarassada
d'Heracles. Va tenir un fill, que va ser el rei
Llatí. Unes variants de la llegenda mostren
Heracles engendrant Llatí amb la dona del
rei Faune, o fins i tot amb la seva tilla.
La tradició no és pas menys complexa
respecte a les aventures de Llatí. Dos sis-
temes llegendaris s'oposen l'un a l'altre.
En l 'un, Llatí acull Eneas amb hospitalitat
quan aquest heroi desembarca a la costa del
Laci; en l' altre, Llatí lluita contra ell. Per
exemple, s' explicava que havia atorgat es-
pontaniament als immigrants un lot de ter-
res (de 680 hectarees, si hem de creure un
fragment de Cató conservat per Serví en el
seu comentari al' Eneida). A més, va oferir
a Eneas la ma de la seva tilla, Lavínia. Pero
els troians van comencar a fer incursions
de pillatge pels territorÍs del voltant, fins al
punt que el rei Llatí va haver de combatre'ls
i, per aquesta raó, aliar-se amb el rei dels
rútuls, Turn. En el decurs d'una batalla de-
cisiva, en que van morir tant Turn com Llatí,
la capital dels aborígens, en aquesta versió
anomenada Laurolavínium, va ser conque-
rida, i Eneas es va convertir en rei. Tots dos
pobles, aborígens i troians nouvinguts, es
van unir en un de sol que va adoptar el nom
de llatí, en recordanc;a del rei.
Segons la segona versió, Eneas va des-
embarcar a la costa del Laci dos anys
després de la caiguda de Troia i de segui-
da va comenc;ar a construir una ciutat. El
rei del país, Llatí, que ja estava en guerra
contra els rútuls, hi acudeix de seguida al
capdavant d'un nombrós exercit i tracta
d'impedir la fundació de la colonia troia-
na en el seu territori. Al vespre airiba prop
del campament troia i, en veure els com-
panys d'Eneas armats a la manera grega i
situats en ordre de batalla, decideix ajornar
el combat fins al matí. Pero, durant la nit,
té un somni on veu una divinitat indígena
que l' adverteix que li seria avantatjós ali-
ar-se amb els estrangers. De la seva banda,
Eneas rep l' encarrec dels seus propis déus
Penats de cloure un tracte amb Llatí. Així,
l' endema se signa l' alianc;a: els aborígens
concedeixen als troians un lot de terres, i
aquests, coma compensació, es comprome-
ten a ajudar-los contra els rútuls. Eneas es
casa amb Lavínia, i anomena la nova ciutat
Lavínium. Pero aquest matrimoni provoca
una guerra contra Turn, que, en aquesta
versió, no és un rútul, sinó, segons sembla,
un tirre, nebot de la reina Amata, esposa
de Llatí. En el decurs del combat que se-
gueix, Llatí mor, igual que Turn, i Eneas,
com a marit de Lavínia, esdevé rei dels
aborígens. El nou poble, com en la versió
anterior, adopta el nom de llatí.
A l' Eneida, Virgili presenta una versió
que uneix les dues variants. En el poema,
Eneas rep l'hospitalitat de Llatí, a qui els
endevins han aconsellat que atorgui la ma
de la seva tilla a un heroi estranger. Quan
els emissai·is d'Eneas arriben a la capital, el
rei compren que l'oracle s'ha de complir i,
espontaniament, ofereix al foraster la ma de
Lavínia. Pero abans que es pugui concertai·
solemnement l'alianca entre Llatí i els tro-
ians, es produeix un 'accident. En el decurs
d'una cacera, Ascani, fill d'Eneas, mata un
cérvol domesticat, fet que provoca un com-
bat entre els troians que acompanyaven el
jove i uns pastors aborígens, indignats per
aquesta mort. Amata, que desitjava lama
de Lavínia per a Turn, rei dels rútuls, i el
mateix Turn inciten Llatí a declarar la guer-
ra als troians; pero ell s'hi nega i estanca a
l'interior del seu palau, mentre Juno en per-
sona obre les portes del temple de la gue1Ta
-el temple de J anus que, a Roma, romania
tancat en temps de pau i només s' obria si
s' encetaven les hostilitats, amb la qual cosa
Virgili trasllada a la ciutat de Llatí un cos-
tum roma-, i Turn, pujant a la ciutadella,
hissa la bandera que crida el poble a les ar-
mes. En la guerra que es desencadena, Lla-
tí es manté al marge; es limita a enviar un
emissari als troians per demanar una treva
per enterrar els cadavers i tracta de dissua-
dir Turn del seu proposit de desafiar Eneas
en combat singular. Després de la mort de
Turn, concerta la pau amb els troians.
Dos testimonis ens permeten coneixer
una llegenda segons la qual el rei Llatí
va desapareixer durant una batalla lliura-
da contra el rei de Cere, Mezenci, i es va
convertir en el déu Júpiter Llatí, al qual en
l' epoca histürica la confederació llatina re-
tia culte a la muntanya que domina el llac
Nemi.
 SilVI
*LLA TÍ SIL VI. En la successió dels
reis d' Alba, Llatí Sil vi ocupa el quart lloc
després d' Ascani. El seu pare és Eneas Sil-
vi; el seu avi, Postum Silvi, i el seu besavi,
Ascani. Llatí Silvi va regnar durant cin-
quanta anys i va fundar algunes ciutats que
formaven part de la confederació llatina.
LOCRE (AÓKpoc;). l. Locre és el nom
de dos herois llegendaris. Un d' ells és
fill de Zeus i Mera, la filla del rei d' Argos,
Pretos, i d' Antea. Mera va ser una de les
companyes d' Artemis; la deessa la va ma-
tar d'un tret de ftetxa, irritada perles seves
relacions amoroses amb Zeus. Locre va
construir Tebes, en companyia d' Amfíon i
de Zetos (v. la seva llegenda).
2. L'altre Locre és l'eponim dels locris.
La seva genealogía varia segons els autors;
de vegades se'l considera fill de Fiscos i,
per tant, nét d'Etol i besnét d' Amficcíon;
altres vegades, fill del mateix Amficcíon i,
per tant, nét de Deucalió (v. la taula 8, p.
136). Va regnar sobre els leleges, a qui va
donar el nom de locris.
Tampoc no coincideixen les tradicions
pel que fa a la seva esposa. Pe_r exemple,
es conta que Opunt, un rei de l'Elida, tenia
una filla de gran bellesa anomenada Cabia.
Zeus la va raptar i s'uní amb ella al mont
Menal. La noia va quedar embarassada, i
aleshores Zeus la va portar on era Locre,
que no tenia fills, i la hi va donar com a
esposa. Locre va educar el nen que va néi-
xer, que va anomenar Opunt, com el seu
avi. Generalment, l' esposa que s' atribueix
a Locre és Protogenia, la filla de Deucalió.
Proto genia va tenir amb Zeus l' heroi Etli,
de qui Locre era el pare <<mortal».
Després d'una disputa amb el seu fill
Opunt, Locre va decidir cedir-li el poder, i
ell i uns quants dels seus súbdits van anar a
establir-se en un altre indret. Locre va pre-
guntar a l'oracle cap a on s'havia d'enca-
minar, i el déu li va respondre que s'aturés
a l'indret «on el mossegués una gossa de
fusta». Quan van arribar al vessant occiden-
tal del Pamas, Locre va trepitjar sense ado-
nar-se'n una espina d'englantina (en grec
334 335 lUPERCS
significa «espina de gossa» ), i no va poder *LUNA. Luna és la deessa romana de la ra creien que les tornaven fertils. Abans de
caminar durant uns quants dies. Aleshores Lluna. Tenia un temple a Roma, a l' A ven- comern;;ar la processó, el sacerdot, després
va comprendre que l'oracle s'havia com- tí, tot i que, pel que sembla, sempre va ser d'haver immolat la cabra, tocava el front
plert i es va establir al país, que també va considerada una divinitat secundaria. Molt dels lupercs amb el seu ganivet ple de sang,
rebre el nom de Locrida. Aquesta llegenda aviat va quedar assimilada a Diana, el san- esborrant després la taca amb un ftoc della-
estava destinada a explicar, entre altres fets, tuari de la qual era a tocar del seu. No té cap na impregnat en llet. En aquest moment, els
l' existencia de dues Locrides, l'una a l' est, llegenda. El seu nom, allí on apareix, i en lupercs havien d'esclafir una gran riallada
i l' altra, a l' oest. especial en els poetes, tradueix simplement ritual. Generalment, el sacrifici exigia tam-
LOTIS (Awríc;). Lotis és una nimfa esti- el de Selene (v. aquest nom). bé la immolació d'un gas.
mada per Priap. Es resistía amb obstinació *LUPERCS. Els lupercs (Luperci) són El santuari de Faune Luperc era la co-
a les soJ.licituds del déu, i, més d'un cop, un col-legi de sacerdots que, a Roma, ce- va del Lupercal, situada al vessant nord-
Priap va estar a punt d'atrapar-la, pero ella lebraven el culte de Faune Luperc durant oest del Palatí. En aquest indret, segons la
sempre havia aconseguit fugir. Una nit que les festes anomenades Lupercalia: era una tradició, la lloba havia alletat Romul i Rem.
Lotis dormía entre les menades, companyes processó que se celebrava el 15 de febrer A aquesta cova sagrada, bressol de Roma, li
de Dionís, Priap, que formava part del se- de cada any, en el decurs de la qual els lu- feia ombra una figuera, la Figuera Ruminal
guici, va tractar d'atansar-se a ella i agafar- percs, nus, feien la volta al Palatí amb fuets (v., tanmateix, Romul), i d'ella brollava una
la per sorpresa. Pero en el moment en que fets ambla pell d'una cabra que acabaven font. Va ser «restaurada» per August al ma-
estava a punt d'atenyer-la, l'ase de Sile va d'immolar, i amb ells fuetejaven les dones teix temps que reorganitzava el culte dels
comern;;ar a bramar tan fort, que tothom es que es trobaven pel camí. D'aquesta mane- lupercs (v. també Hirpi Sorani).
va despertar. Lotis va fugir, deixant Priap
avergonyit, mentre tothom es reia del seu
frac as.
Més tard Lotis va demanar ser transfor-
mada en planta i queda convertida en un ar-
bust (potser el ginjoler?) de ftors vermelles
anomenat lotus (v. també Dríope).
LOTOFAGS (Aorncpáyo1). Els lotofags
són un poble a les costes del qual arriba
Ulisses quan un fort vent del nord el va des-
viar de la seva ruta i el va arrossegar cap al
sud de l'illa de Xipre. Van acollir l'heroi de
forma hospitalaria i li van donar per menjar
un fruit amb que ells s' alimentaven: el lo-
tus, que feia perdre la memoria. De seguida
els companys d'Ulisses van deixar de sentir
l'afany per tomar a Ítaca, i l'heroi els va
haver d'obligar a reembarcar-se.
És possible que s'hagi de situar el país
dels lotofags en la costa de la Cirenaica.
*LUA. És una divinitat romana molt an-
tiga, associada a Satum en una fórmula de
devotio de les despulles dels enemics. Sem-
bla que és una divinitat de la «pesta» o, més
en general, una «taca» magica que es volia
que caigués sobre els enemics.
*LUCÍFER. Nom llatí de Fosfor (v. aquest
nom).

Llatí SHvi: Ov., Met., XIV, 611; Fast., IV,
41 s.; D. H., I, 71; D. S., VII, 17; Tz., Com.,
1232; SERVI, Com. En., VI, 767.
Locre: 1) Ese. a l'Od., XI, 325; EusT., p.
1688, 64. 2) HES., ap. EsTR., VII, 322; PfND.,
Ol., IX, 68 s., i ese. als v. 62; 64; 72; 79; 85; 86;
ese. a A. R., Arg., IV, 1780; EusT., a la !l., II, p.
277, 17; PLUT., Q. Gr., 15; E. B., s. v. <PÚ0Ko<;.
Lotis: Ov., Met., IX, 340 s.; Fast., I, 415 s.;
SERVI, Com. G., II, 84.
LotOfags: Od., IX, 82 a 104; HIG., Fab., 125;
PL. V., N. H., V, 28; HERóD., IV, 177. Cf. V.
BÉRARD, Navigations d'Ulysse, IV, p. 93 s.
Lua: L1v1, XLV, 33, 1; SERVI, Com. En., m,
139.
Luna: VARRó, L. L., V, 74; AGUSTÍ, Civ. D.,
IV, 23; D. H., II, 50; Oc., Nat., II, 27.
Lupercs: Ov., Fast., II, 381 a 421; D. H., I,
22, 4; 79, 8; VrRG., En., VIII, 343, i SERVI, als v.
90 i 343; SuET., Aug., 31; PLUT., Rom., 21; Res
Gestae DiuiAug., 19, 1; ef. A.M. FRANKLIN, The
Lupercalia, Nova York, 1921; J. CARCOPINO, La
Louve du Capitole, París, 1924; G. DUMÉZIL,
Mitra-Varuna, p. 13; H. J. RosE, a Mnem., LX,
p. 385-402.

MACÁ.ON (Maxáwv). Macaon és fill
d' Asclepi i germa de Podaliri. Generalment
la seva mare rep el nom d'Epíone, la filla
de Merops. Pero diverses tradicions esmen-
ten també Arsínoe, Xante, Lampecia, filla
d'Helios, i fins i tot Coronis. Macaon figu-
ra entre els pretendents d'Helena i, com a
tal, va anar a la guerra de Troia. Amb el
seu germa Podaliri regnava en tres ciutats
de Tessalia: Trica, ltome i Ecalia. Anava al
capdavant d'un contingent de trenta naus.
A Troia es va consagrar, juntament amb
Podaliri, a la medicina, art que havia heretat
del seu pare. Va ser tan útil als combatents
que de seguida se'l va dispensar del servei
militar. Era a la rereguarda, perque la seva
vida era massa valuosa per ser an-iscada en
combat. Entre altres curacions se li atribu-
eix la de la ferida de Telef (v. aquest nom),
i la de Menelau, ferit per una fletxa de Pan-
dar. Ell mateix va ser ferit per una fletxa
de París. Aleshores el van transportar a la
tenda de Nestor, on Hecamede, una capti-
va que Aquil-les havia obtingut a Tenedos
i que després va ser atorgada a Nestor, va
Macaon: !l., II, 729 s.; IV, 193 s., i ese. al v.
195; XI, 506 s.; XIV, 2 s.; ese. a PíND., Pít., III,
14; I, 109; HIG., Fab., 81; 97; 108; 113; ese. a
AR., Pl., 701; D. S., IV, 71; SóF., Fil.; PAUS.,
II, 11, 5; 23, 4; 38, 6; III, 26, 9 s.; IV, 30, 3; ef.
WESTERMANN, Myth. Gr., p. 128; Q. E., VI, 406
s.; D1cT. CR., II, 6 s.; SERVI, Com. En., II, 263;
tenir cura d'ell. Pero la curació més famosa
va ser la de Filoctetes (v. aquest nom), quan
el va guarir d'una ulceració produ1da, en al-
tre temps, per una fletxa d'Heracles.
Macaon figura en la llista dels guerrers
tancats dins del cavall de fusta. De vegades
es diu que va morir a mans de !'amazona
Pentesilea, de vegades a mans d'Eurípil,
fill de Telef (v. Eurípil). Nestor va dur les
seves cendres a Gerenia. Amb el seu germa
Podaliri tenia un cenotafi a Trica.
Macaon era casat amb Anticlea, filla de
Díocles, amb qui va tenir dos fills: Nicomac
i Gorgas. També se li atribueixen coma fills
Alexanor, Polemocrates, Esfir i Aleó.
La tradició pretén que Macaon va ser, so-
bretot, un cirurgia, mentre que Podaliri era
metge. El seu nom, que recorda la paraula
grega µáxmpa, «ganivet», potser explica
aquesta pretensió.
MÁ. CAR (MáKap). A la Ilíada, Macar és
un rei de l'illa de Lesbos. Sobre la seva per-
sonalitat, les tradicions discrepen: tan avi-
at se'l considera un dels fills d'Helios i de
Rodos (v. Helíades), que va fugir de Rodes
APOL·L., Bibl., III, 10, 8; Ep., V, 1; Tz., Com.,
911; Posth., 520 s.; PROP., II, 1, 59.
Macar: Ese. a PíND., Ol., VII, 135; D. S., V,
56 s.; 81 s.; NoNN., Dion., XIV, 44; !l., XXIV,
544, i l'ese.; EsTR., VIII, 356; XIII, 586; PAus.,
X, 38, 4; D. H., I, 18.
337
després d'haver mort el seu germa Tenages
i es va refugiar a Lesbos -alguns autors
l'anomenen Macareu en lloc de Macar-,
com és considerat fill de Crínac, que era al
seu tom fill de Zeus, i es diu que era origi-
nari D'Ólenos, a Acaia. Després del diluvi
de Deucalió, va passar a l'illa de Lesbos al
capdavant d'una tropa de jonis i d'altres
colons procedents de diverses regions. La
colünia de Macar va prosperar i, de mica
en mica, va anar sotmetent les illes ve1nes,
en aquella epoca deshabitades. Cap a la
mateixa epoca va an-ibar a Lesbos el fill de
Lapites, Lesbos (v. aquest nom), el qual, tot
obeint un oracle de la Pítia, va anar a esta-
blir-se amb la seva gent a l'illa govemada
per Macar. Lesbos es va casar amb la filla
de Macar, Metimna, i tots dos pobles, els
an-ibats amb el tessali Lesbos i els jonis de
Macar, van habitar conjuntament l'illa. Les-
bos va donar després el seu nom a l' illa.
A més de Metimna, Macar va tenir una
altra filla, Mitilene. Cadascuna d' elles va
donar nom a dues de les ciutats de Lesbos.
Una altra tradició presentava Macar com
un fill d'Eol (v. l'art. següent). Una de les
seves filles, Amfissa, va ser l' eponima de
la ciutat amb aquest nom, a la Locrida. Fou
estimada per Apol·lo.
MACAREU (MaKapc:Ú<;). 1. Macareu és
el fill d'Eol que es va unir incestuosament
amb la seva germana Canace (v. aquest
nom). Quan es va descobrir la seva passió,
Macareu es va suicidar. De vegades aquest
fil d'Eol ha estat confós amb Macar (o Ma-
careu), rei de Lesbos (v. l'art. anterior).
2. Macareu és també el nom d'un sacer-
dot de Dionís, a Mitilene, que va ser casti-
gat amb un seguit de desgracies per culpa
d'un sacrilegi. Un estranger havia confiat el
seu or al déu, dipositant-lo al seu temple,
pero Macareu es va apoderar del tresor i,
quan el seu propietari l'hi va reclamar, el
va matar al mateix recinte sagrat. Poc des-
prés de la festa de les Trieterides, mentre
els seus dos fills imitaven en els seus jocs
el sacrifici que el seu pare acabava d' ofe-
rir, el gran va agafar el ganivet sagrat i va
tallar el coll del seu germa; després, tot i els
crits de la víctima, el va cremar sobre l' altar
Macaren: 1) APOL·L., Bibl., I, 7, 3; SERVl,
Com. En., I, 75; HIG., Fab., 238; 243; EuR., fr.
de la trag. perduda Eol (NAUCK, fr. 14 a 42);
Ov., Her., XI; PLUT., Pm: min., 28; EsTOBEU,
LXIV, 35. 2) EuA, V H., 13, 2.
Macaria: Ese. a PL., Híp. maj., 293 a; PAus.,
I, 32, 6; EuR., Heracl., 474 s.; AR., Cav., 1151 i
l'ese.; EusT., a Hom., 1405, 36.
MACEL·LO
encara calent. La seva mare, plena d'ira, el
va occir, i Macareu va matar la seva dona
d'un cop de tirs, tot completant així, el se-
guit de crims decretats perla divinitat.
MACÁ.RIA (MaKapía). Macaria, la
«Benaurada», és !'única filla d'Heracles
(v., tanmateix, Mirto). La seva mare és
Deianira. Va apagar la pira del seu pare al
mont Eta. Més tard va anar amb els seus
germans a refugiar-se a Traquis i, després,
a Atenes. Com que l'oracle havia declarat
que la victoria sobre Euristeu només seria
possible si se sacrificava una víctima hu-
mana, Macaría es va oferir espontaniament
al sacrifici, garantint així el triomf del seu
pare (v. Heraclides). EJ? memoria seva, hi
havia, prop de Marató (Atica), una font que
duia el nom de Macaria.
MACEDON (MaKÉÚwv). Macedon és
l'heroi eponim de Macedonia. La seva ge-
nealogía s'ha transmes de manera molt di-
versa per part dels mitügrafs. De vegades
se'l presenta com a natural del país, altres
vegades com un germa de Magnes, fill de
Zeus i de Tia; altres, com un dels deu fills
d'Eol; altres, com un fill de Licaon; altres,
finalment, com un fill i un company del déu
Osiris, el qual, en conquerir el món, el va
fer rei de Macedonia. Segons aquesta darre-
ra tradició, transmesa per Diodor, Macedon
és germa d' Anubis. Se'l presenta revestit
d' una cuirassa de pell de llop i amb la cara
coberta, a manera de mascara, amb el cap
d' aquest animal.
MACEL·LO (MaKc:í\Aw). Macel·lo és
l'hero1na d'una llegenda obscura, probable-
ment rodia. Amb una altra dona -la seva
mare o, més probablement, la seva germa-
na Dexítea- havia rebut a la seva taula
Apol-lo, Zeus i, segons sembla, també Po-
sidó. Quan aquest déu (o Zeus) va aniquilar
els Telquins (en el cas que es tracti d'ells
en aquesta historia) per haver enverinat la
llavor del blat amb l'aigua de l'Estix, va
perdonar les dues dones i no les va ferir
amb el seu trident. Potser no es tracta dels
Telquins, sinó dels flegieus, als quals es re-
fereix Serví en el seu comentari a Virgili, i
que van ser víctimes d'una sort similar.
Macedon: EsTR., VII, 329, fr. 11; HES., fr.
29 (LEHRs); E. B., s. v. MaKt:bovfo; ese. a la !l.,
XIV, 226; EusT., a D. P., 427; D. S., I, 18; EuA,
N.A., X, 48.
MaceHo: BAQ., I (segons JEBB., ed. 1905, p.
443 s.); NoNN., Dion., XVIII, 35 s.; ese. a Ov.,
Ibis, 475; SERVl, Com. En., VI, 618. V. l'art.
Telquins.
MACIST
Es diu que Macel·lo i Dexítea eren filles
d'un cert Damó. Dexítea es va casar amb
Minos i li va donar un fill, Euxanci, que va
fundar la ciutat de Coresos, la «Ciutat de
les Donzelles», al lloc on Macel·lo i la seva
germana havien acollit els déus a taula.
MACIST (MáKlOTO<;). Macist és germa
de Frixos, fill, com ell, d' Atamant. Va fun-
dar la ciutat que du el seu nom, a Elida de
Trifília.
MACRIS (MáKpl<;). Macris és una filla
d' Aristeu. Amb el seu pare va criar, a Eu-
bea, el petit Dionís, que els havia confiat
Hermes. Quan Hera, que regnava a l'illa,
va expulsar el déu d'Eubea, Dionís es va
refugiar a l'illa de Cercira (avui Corfú), que
aleshores es deia «Macris»; allí va viure en
una cova de doble entrada, la mateixa on,
més tard, Jason i Medea van celebrar les
seves noces (v. Jasan i Alcínous).
MAGNES (Máyvr¡<;). Magnes és un he-
roi tessali, eponim del país de Magnesia,
la genealogía del qual difereix segons els
autors. En general se'l considera fill d'Eol i
d'Enarete (v. la taula 8, p. 136). Es va unir
amb una naiade i va tenir dos fills, Polidec-
tes i Dictis, que van tenir un paper en la
llegenda de Perseu (v. Danae i Perseu). Di-
verses tradicions li atribueixen altres fills:
Eioneu, Alector, Eurínom, Píer.
Altres mitografs el presenten com a
fill de Zeus i de Tia, i germa de Macedon
(v. aquest nom).
Segons Antoní Liberal, Hesíode el con-
siderava fill d' Argos i de Perimela, una de
les filles d' Admet (v. la taula 34, p. 457).
En aquest cas era el pare d'Himeneu. Fi-
nalment, de vegades s' afirma que el fill de
Magnes no va ser Himeneu, sinó Píer, pare
del mateix Himeneu.
MAIA (Meda). l. Maia és una filla d' At-
lant i la mare d'Herm~s (v. la taula 27, p.
327, on la seva mare és Pleione i ella figura
entre les Pleiades). Pero hi ha una tradició
segons la qual la seva mare és Esterope.
Maia era una nimfa del mont Cil·lene, a
l' Arcadia; en aquest lloc Zeus s'uní amb
Macist: E. B., s. v.
Macris: A. R., Arg., IV, 1131, i ese. als v.
1131; 1138.
Magnes: AroL·L., Bibl., I, 7, 3; 9, 6; Hra.,
A. p., II, 2; PAus., VI, 21, 11; EusT., a Hom.,
p. 338, 21; ese. a EuR., Fen., 1760; E. B., s. v.
MaKt:bovfo; A. L., Tr., 23; Tz., Com., 831.
Maia: 1) Od., XIV, 435; HEs., Teog., 948;
SERvr, Com. En., VIII, 130; ese. a PíND., Nem.,
338
ella per engendrar He1mes. La seva llegen-
da és extraordinariament pobra. Deixant
de banda la genealogía d'Hermes, només
apareix com la dida d' Arcas, a la mort de
Cal-listo (v. Arcas).
2. Des de temps molt remots hi havia a
Roma una deessa Maia que, si més no en el
seu origen, no té cap mena de relació amb
la Maia grega. De vegades és associada a
Vulca, el déu del foc. Li estava especial-
ment consagrat el mes de maig. Després de
la introducció de l'hel·lenisme, fou iden-
tificada amb la seva homonima grega i va
passar a ser la mare de Mercuri.
MALCANDRE (MáAKavopo<;). Mal-
candre és un rei de Biblos que tingué com
a esclava Isis. En efecte, durant la recerca
que féu la deessa del cos d'Osiris, Isis va
ser la dida voluntaria de la reina de Biblos,
anomenada Astarte, Saosis o, també, Ne-
manús.
*MAMERC. 1. Mamerc és un nom lla-
tí en el qual es troba el nom italic del déu
Mart: Mamers (Mavors). Hi ha dues lle-
gendes en que intervé un heroi amb aquest
nom. La primera conta que Mamerc era fill
de Pitagoras. Se l'anomenava Emili (és a
dir, «l' Afable»), per l' amabilitat de les se-
ves maneres. Aquest Mamerc Emili va ser
el fundador de la Gens Aemilia. Una va-
riant el presenta, no com a fill de Pifagoras,
sinó com el del rei Numa, les relacions del
qual amb Pitagoras i el pitagorisme són co-
negudes (v. Numa).
2. La segona llegenda ens la transmet
Plutarc i s'inspira, evidentment, en el mite
de Meleagre. Mart, prenent la forma d'un
pastor, havia deixat embarassada Silvia, la
filla de Septimi Marcel, i li havia donat una
llans;:a de la qual depenia el destí del fill que
havia de néixer. Quan l'infant va venir al
món, va rebre el nom de Mamers Mamerc.
Mamerc es va enamorar de la filla d'un cert
Tuscí, que després va morir a mans del seu
pare «huma», Septimi. Un dia que Mamers
Mamerc va abatre, durant una cacera, un
monstruós senglar enviat per Ceres, va do-
nar a la seva estimada les galtes i el cap de
II, 16; EsQ., Coef, 813; D. S., III, 60; AroL·L.,
Bibl., III, 10, 1 i 2; 8, 2. Cf. L. RADERMACHER,
Nordische und hellenische Sage, F. und F.,
1938, p. 39. 2) A. GEL·LI., N.A., XIII, 23, 1 s.;
CENSORí, Die N., XXII, 12; MAcR., Sat., I, 12,
19; JoAN DE LíD., Mens., IV, 52.
Malcandre: PLUT., De Iside et Os., 15 s.
Mamerc: 1) PLUT., Em., 2; PAUL., p. 23, s. v.
Aemiliam; D. H., II, 76. 2) PLUT., Pm: min., 26.
339
l' animal. Pero els dos germans de la seva
mare, Escímbrates i Mítias, indignats, li
van prendre aquests trofeus, i Mamerc va
matar els seus oncles per aquesta raó. Com
a castig, la seva mare Silvia va cremar la
llans;:a, i Mamerc va morir.
*MAMURI. El cel havia enviat al rei
Numa un escut sagrat, com a penyora de
victoria per a la ciutat de Roma. Alesho-
res el rei, per impedir qualsevol intent de
robatori, va concebre la idea de fabricar
onze escuts identics, que va confiar als sa-
lís. L'orfebre encarregat d'aquesta feina va
ser un ose anomenat Mamuri, que, com a
recompensa, va demanar només que l'es-
mentessin en el cant que els salís entonaven
en la processó solemne dels escuts (els an-
cilia ). Numa li ho va concedir.
Hi havia a Roma una festa durant la qual
es colpejava amb unes varetes blanques un
vell, que, en aquelles circumstancies, rebia
el nom de Mamuri i era expulsat de la ciutat:
eren els Mamuralia, celebrats el 14 de mars;:.
MÁNDILAS (MavOúA.a<;). Mandilas és
un pastor de Dodona que havia robat el mi-
llor moltó d'un altre pastor de les rodalies
i amagava !'animal dins !'estable. Com que
la víctima del robatori no trobava !'animal,
tot i haver-lo cercat arreu, va acabar con-
sultant l' oracle del déu (Zeus, el déu de
Dodona). Per primer cop, l'alzina sagrada
va deixar sentir una veu per respondre-li i
li va dir que el culpable era el més jove
dels pastors del país. D'aquesta manera,
Mandilas -ja que l'al·ludit era ell- va ser
descobert i va haver de restituir el moltó;
tanmateix, indignat amb l'oracle, estava a
punt de tallar l'alzina a cops de destral quan
un colom que va sortir de l'arbre el va fer
desistir del seu projecte.
MANES (Mávr¡<;). Manes és un rei lle-
gendari de Frígia, fill, segons algunes tra-
dicions, de Zeus i de Gea (la Terra). De la
seva unió amb Cal·lírroe van néixer Atis,
Cotis i Acmon (v. Lidos i Tirre).
Mamuri: PLUT., Numa, 13; FESTUS-PAULUS,
p. 131, 11; Ov., Fast., III, 389; VARRó, L. L., VI,
45; D. H., II, 71; JoAN DE LíD., Mens., IV, 3, 6;
SERVI, Com. En., VII, 188; G. DuMÉZIL, Tar-
péia, París, 1947; J. LorcQ, Mamurius Veturius,
aHommages a J. Bayet, p. 401-426.
Mandilas: Ese. a l' Od., XIV, 327.
Manes: HERÓD., I, 94; IV, 45; E. B., s. v.
'AKµovfo; D. H., I, 27.
Manes: V ARRó, L. L., VI, 2; IX, 61; MACR.,
Sat., I, 3, 13; 7, 34 s.; SERVI, Com. En., I, 139;
II, 268; III, 63; Ov., Fast., II, 523 s.; Oc., Pis.,
*MANES. En les creences romanes, els
Manes són les animes dels m01ts. Se'ls
anomena per antífrasi (com les Erínies), ja
que manes és un antic mot llatí que signifi-
ca «els Benevols». Així, mitjans;:ant aquesta
innocent lloans;:a, la gent se'ls congraciava
tan bon punt els anomenava.
Els Manes eren objecte d'un culte; se'ls
oferia vi, mel, llet, així com flors. Hi havia
dues festes especialment consagrades a ells:
els rosaria (o violaría), en que es guarnien
les tombes amb roses o violes, i els paren-
talia, celebrats del 18 al 21 de febrer. Es
creía que el costum dels parentalia havia
estat introdu"it a Italia per Eneas, que l'ha-
via institu"it en honor del seu pare Anquises.
També es conta va que, un any, a Roma, es
van oblidar de celebrar la festivitat deis
morts, i ells es van venjar envaint la ciutat.
Van sortir de les seves tombes i es van es-
campar pertot arreu, i només la celebració
dels ritus va aconseguir apaivagar-los.
De vegades s' atribula als Manes un ante-
cessor comú, la deessa M ania, o Mare dels
Manes. Aquesta divinitat, molt imprecisa,
pertany a la categoría dels genis populars.
Se li retia culte als Compitalia, durant les
festes dels Lars de les crui1les dels camins.
MANIA (Mavía). Manía és la personifi-
cació de la bogeria. És analoga a les Erínies
i a tots els genis infemals, meitat divinitats,
meitat simples abstraccions (com Ate, !'Er-
ror, etc.), que són els agents de la calera di-
vina. Per exemple, se l'envia a les persones
que no respecten els ritus, i les toma bo-
ges. Ella és la causa de les seves desgracies
i els impulsa a cometre crims en els quals
l'home assenyat veu la ma de la divinitat
(v., per exemple, Orestes, Heracles, etc.).
MANTO (Mavrw). Manto, el nom de la
qual evoca la idea d'endevinació, és filla de
Tiresias. Com el seu pare, posseeix el do
de la profecía. El mite ens la presenta gui-
ant el seu pare cec pels camins de Beocia
després que els Epígons conquerissin Te-
VI, 16; Vat., 14. Cf. J. P. JACOBSEN, Les Manes,
trad. fr., París, 1924.
Mania: !l., XXII, 460; Q. E., V, 451 s.; PAUS.,
VIII, 34, 1; PL., Fedr., 265 a.
Manto: Ese. aA. R., Arg., I, 308; EuR., Fen.,
834; 953; PAus., VII, 3, 1 s.; IX, 10, 3; 33, 2;
VrRG., En., X, 199; Ov., Met., VI, 157; IX, 285
s.; Hla., Fab., 128; APOL·L., Bibl., III, 7, 4 i 7;
Ep., VI, 3; D. S., IV, 66 (que l'anomena Dafne);
CoNó, 6. Cf. Ch. PicARD., Ephese et Claros; A.
MüMIGLIANO, Manto e l'oracolo di Apollo Cla-
rio, R. F. l. C., 1934, p. 313-321.
MAQUEREU
bes. Pero Tiresias va morir a Haliart, abans
d' arribar a Delfos, cap a on el menava Man-
to. Els argius victoriosos havien promes a
Apol-lo, abans de conquerir la ciutat, «la
part més bella del botí», i Manto va ser de-
signada com a ofrena per al déu. La noia va
romandre molt de temps a Delfos, dedica-
da a perfeccionar l' art de l' endevinació i
fent la funció de Pítia. Fins al dia en que
el déu la va enviar a l' Asia Menor, on va
fundar la ciutat de Claros i es va casar amb
el cretenc Raci. Amb Raci va tenir un fill
(que alguns mitografs atribueixen a Apol-
lo), l'endeví Mopsos, famós perla seva ri-
valitat amb Calcant (v. Calcant i Mopsos).
Una tradició diferent presenta Manto
unida a Alcmeó i donant-li un fill, Amfíloc
el J ove (anomenat amb el mateix nom
que el seu oncle; v. la taula 1, p. 8 i Amfi-
loc). Pero aquesta Manto, esposad' Alcmeó,
no seria la tilla de Tiresias, sinó una altra
Manto, la tilla de Poli'ide.
Finalment, Virgili esmenta una altra
Manto, eponima de la ciutat italiana de
Mantua (v. Aucne i Bianor).
MAQUEREU (Ma:xmpt:úc;). Maquereu,
«l'home del ganivet», és un sacerdot de
Delfos, fill de Detas, que va matar Neop-
tolem perque aquest heroi havia protestat
contra els costums deis sacerdots delfics de
quedar-se la carn deis animals sacrificats a
Apol·lo (v. Neoptolem i Orestes).
MARATÓ (Ma:pa:8wv). Marató és fill
d'Epopeu (v. la taula 11, p. 165), rei de Si-
ció. En vida del seu pare va abandonar
Sició, obligat per la injustícia i la violencia
d'Epopeu, i es va refugiar al' Ática, on va
instituir les primeres lleis. Quan el seu pare
va morir (v. Epopeu), va tomar a la patria
i va reunir sota el seu poder les ciutats de
Sició i Corint. Va tenir dos :fills, eponims
de les ciutats de Sició i de Corint.
Marató és l 'heroi del dem a.tic del mateix
nom (v. també Maratos).
MARA TOS (Mápa:8oc;). Un heroi ano-
menat Maratos era un arcadi que va acom-
panyar Equedem en l' expedició deis Dios-
Maquereu: PíND., Nem., VII, 62, i ese. ad
loe.; ese. a EuR., Or., 1654; EsTR., IX, 421;
APOL·L., Ep., VI, 14.
Marató: PAus., I, 15, 3; 32, 4; II, 1, l; 6, 5.
Maratos: PLuT., Teseu, 32; Sum., s. v. Mcx-
pcx8wv.
Mariandí: E. B., s. v. Mcxpwv8uvícx; EusT.,
a D. P., p. 787, 791; EsTR., XII, 545; ese. a A.
R.,Arg., II, 181; 140; I, 1126; II, 723; 780; ese.
a EsQ., Pers., 941.
340
curs contra l' Ática (v. Dioscurs). Maratos
es va sacrificar volunfariament perque un
oracle havia reclamat una víctima humana
per assegurar la victoria als atenesos. Es va
donar el seu nom al dem atic de Marató.
MARIANDÍ (Ma:pwv8uvóc;). Mariandí
és el rei eponim del poble d'igual nom que
habitava a Bitínia. Era d'origen eolic. A
més, va regnar sobre una part de Paflagonia
i es va annexionar el país deis bebrices. Se'l
considera fill de Fineu 3 (v. aquest nom) i,
per tant, un traci. La seva mare era Idea.
Pero també passava per ser fill de Cimmeri,
de Frixos o, simplement, de Zeus.
*MARICA. Marica és una nimfa de
Mintumes, al Laci, on tenia un bosc sagrat.
Virgili la presenta com a mare del rei Llatí
i esposa del déu Faune.
Es creia que Marica no era sinó Circe di-
vinitzada.
MÁRMAX (Mápµa:~). Marmax és un
deis pretendents d'Hipodamia. Va morir a
mans d'Enomau (v. Hipodamia) i va ser
enterrat amb els seus dos cavalls, Partenias
i Erifas.
MARÓ (Mápwv). A l'Odissea, Maró,
fill d'Evantes, és un sacerdot d' Apol-lo a
la ciutat Tracia d'Ísmar. Com que Ulisses
l'havia protegit, a ell i a la seva família,
del pillatge, Maró li va regalar un vi dol<;
molt fort i valuós. Amb aquest vi Ulisses va
embriagar el ciclop Polifem i va aconseguir
escapar-se'n (v. Polifem i Ulisses).
Maró, fill d'Evantes, era, per part del seu
pare, nét de Dionís. Eurípides el fa directa-
ment fill del déu i company del satir Sile.
A Nonnos, l'assimilació al cicle dionisíac
és encara més completa: és fill de Sile i
c~mpany de Dionís en l' expedició contra
l'India. En el poema apareix com un ancia
de membres tremolosos, que només troba
forces per beure i cantar lloances de Dionís
i can<;ons baquiques.
A Roma, Maró, prototip del borratxo
perfecte, estava representat en una font, al
portie de Pompeu.
Marica: SERVI, Com. En., VII, 47; XII, 164;
LACT., Inst. Div., I, 21; 23. Cf. W. BoRGEAUD,
Marica, R. E. L., 1947, p. 85 s.
Marmax: PAus., VI, 21, 7 i 10; ese. a PíND.,
Ol., I, 114.
Maró: Od., IX, 197 s.; ese. al v. 197; EusT.,
a Od., IX, 30; EsTR., VII, fr. 44 i 44 a; EuR.,
Cicl., 141 s.; NüNN., Dion., XV, 141 s.; XIX,
167 s.; 293 s.; XXIII, 209 s.; XXXVI, 290 s.;
XLIII, 75; ATEN., I, 26 a, 33 d; HIG., Fab., 116;
125; D. S., 18 i 20.
341
MARPESSA (Ma:pn~cma:). Marpessa és
tilla d'Evenos i néta d' Ares. La seva mare
és Demonice. De vegades passa per ser filia
d'Enomau i Alcipe. Marpessa estava pro-
mesa a Idas, pero Apol-lo la va raptar. Ales-
hores Idas va atacar el déu, i els combatents
només es van separar gracies a la interven-
ció de Zeus (v. Apol·lo i Idas). Marpessa
va poder triar entre ambdós pretendents i va
escollir Idas, perque temia que, quan es fes
vella, Apol-lo l'abandonés (v. Coronis, 1).
Idas i Marpessa van tenir una tilla, Cleo-
patra, que van anomenar Alcíone en memo-
ria del rapte de Marpessa (v. la taula 21, p.
283, i Meleagre).
MARSIAS (Ma:paúa:c;). Marsias és un
sile la llegenda del qual se situa a Frígia.
Generalment passa per ser l' inventor de
la flauta de doble canya -per oposició
a la siringa, o flauta de Pan-. Com a tal
se'l col·loca de vegades en el seguici de Cí-
bele, els components del qual toquen també
la flauta i el tamborí.
Els pares de Marsias són Hiagnis i Olimp
(o potser Bagre). A Atenes s'explicava que,
en realitat, la flauta l'havia inventat Atena,
pero en veure, en un rierol, fins a quin punt
se li deformaven les galtes quan tocava
l'instrument, l'havia llan<;at lluny d' ella.
Una variant de la llegenda pretenia que
la deessa havia fabricat la primera flauta
amb ossos de cérvol durant un banquet a la
mansió deis déus. Pero Hera i Afrodita, en
veure-la bufar, s'havien burlat d'ella perla
manera com se li deformava la cara. Ales-
hores Atena s'havia traslladat de seguida a
Frígia per mirar-se en un riu. Allí s'adona
que les dues divinitats tenien raó i va llan-
<;ar la flauta lluny, tot amena<;ant amb els
castigs més terribles qui la recollís. Marsias
ho va fer, i Apol-lo li infligí el castig.
Cofoi per la seva troballa, i creient que la
música d' aquella flauta era la més bella del
món, Marsias va desafiar Apol-lo a produir
amb la seva lira un so comparable al de la
flauta. Apol-lo accepfa el repte, amb la con-
dició que el vencedor tingués la plena lli-
bertat de tractar el ven<;ut com volgués. Al
Marpessa: AroL·L., Bibl., I, 7, 7 s.; PLUT.,
Pw: min., 40; Jl., IX, 557 s.; PAus., IV, 2, 7.
Marsias: HERóo., VII, 26; D. S., III, 58 s.;
PAUS., I, 24, l; II, 7, 9; 22, 9; X, 30, 9; PLUT.,
Mus., 5 i 7; Alcib., 2; Ov., Met., VI, 383 s.;
Fast., VI, 696 s.; PAL., Jncr., 48; HIG., Fab.,
165; ese. a EsQ., Pers., 917; Tz., Chil., I, 15;
APOL·L., Bibl., I, 4, 2. Cf. S. REINACH, a Cultes,
Mythes et Religions, IV, p. 29-44.
MART
primer intent, el déu no se'n va sortir, pero
aleshores Apol·lo va reptar el seu contrin-
cant a tocar l'instrument en posició inverti-
da, com ho feia ell amb la seva lira. Davant
d'aquella perfecció de la lira, Marsias va
ser declarat perdedor. Aleshores Apol-lo
el va penjar d'un pi (o d'un pfatan, segons
Plini) i el va escorxar. Tanmateix, després
es va penedir de la seva colera, va trencar la
seva lira i transforma Marsias en riu.
El suplici de Marsias és un tema recur-
rent en l' art hel-lenístic.
Sobre un germa de Marsias, v. Babis.
*MART. Mart és el déu roma identificat
amb l' Ares grec. Pero és molt antic en les
religions italiques, i existia amb anterioritat
a la introducció del culte d' Ares. Natural-
ment, la rnajoria de les llegendes de la li-
teratura classica en que intervé no són sinó
transposicions de mites grecs. Per exem-
ple, els amors de Mart i Venus cantats per
Lucreci a l'inici del seu poema De rerum
natura es basaven en l'aventura amorosa
d' Ares i Afrodita, tal com la narra Homer
(v. Afrodita); el mateix passa amb la lle-
genda que presenta Mart com a fill de Juno,
igual que Ares és el :fill d'Hera. Una tradi-
ció curiosa esmentada per Ovidi pretén que
Juno engendra Mart sense la intervenció de
Júpiter i gracies a una flor magica de propie-
tats fecundants que li havia proporcionat
Flora (v. Flora).
És difícil reconeixer el rastre de les lle-
gendes propiament italiques. La seva aven-
tura amb Anna Perenna (v. aquest nom) esta
en relació, potser, amb la llegenda de Ma-
muri Veturi, personificació de l'any «vell»,
de l'any que se'n va, quan comern;a l'any
«nou» (al mes de mar<; de l'antic calendari
llatí). En aquest cases tractaria d'un sírnbol
de creences i ritus propiament italics.
A l'epoca cfassica, Mart apareix a Roma
com el déu de la guerra, tot i que aquest
no és el seu únic atribut. Les seves festes,
generalment agrupades en el mes que li
esta consagrat, presenten elements agraris
evidents, cosa que ha portat alguns mito-
grafs moderns a suposar que, primitiva-
Mart: Ov., Fast. III, 525 s.; V, 251 s.; Tr., II,
296; A. GEL·Ll, N.A., XIII, 23; D. H., 1, 16; 31;
FEsTus, p. 379; EsTR., V, 4, 12, p. 250; VrRo.,
En., IX, 516, i SERVI, ad loe. Cf. J. CARCOPINO,
Louve du Capitole; ALTHE!N, Terra Mate1; i Die
Gr. Gotter; G. HERMANSEN, Studien iiber den
Italischen und der Romischen Mars, Copenha-
guen, 1940.
 MATUTA
ment, Mart era una divinitat de la vegeta-
ció. Tanmateix, aquest punt de vista, tot i
ser enginyós, queda lluny d'una acceptació
unanime. Mart, déu de la gueITa, és també
el déu de la primavera, perque l' estació
guerrera comens;a quan acaba l'hivern.
Es el déu de la joventut, perque la gueITa
és una activitat propia d'aquesta edat. Ell és
qui, durant les «prímaveres sagrades», guia
els joves que emigren de les ciutats sabi-
nes per anar a fundar altres ciutats noves i
aconseguir noves residencies. En efecte, els
sabins tenien el costum de consagrar a Mart
tota una «classe» de la joventut. Els joves
designats emigraven com un eixam d'abe-
lles que abandona un vell msc, i marxaven
a un altre indret a la recerca de fortuna:
aquest costum era anomenat ver sacrum,
primavera sagrada. Sovint un animal guia-
va aquests emigrants en el seu viatge: el
pigot o el llop, per exemple, dos animals
consagrats a Mart. Així s' explica potser el
paper que té la lloba, animal de Mart, en
el mite de la primitiva Roma (v. Romul).
Basant-se en aquestes dades, els mitografs
antics van construir possiblement la histo-
ria de Mart, pare dels dos bessons, Romul
i Rem, que havien nascut de la seva unió
amb Rea Sílvia (v. aquest nom). Els dos
nens, abandonats posteriorment a la mun-
tanya (en aquest cas, al Palatí), tal com
passa sovint als mites grecs, van ser alle-
tats per una lloba, animal sagrat enviat pel
seu pare (compareu-ho, per exemple, amb
el mite de Telef, alimentat per una cérvo-
la, etc.), i van ser recollits per uns pastors.
Així s'explicava que la <~oventut romúlea»
fos anomenada «fills de la lloba» o «fills de
Mart». S'ha provat que aquestes llegendes
s'havien desenvolupat al voltant d'una an-
tiquíssima estatua que representava la llo-
ba, sota la protecció de la qual hi havia la
imatge de dos homenets que simbolitzaven,
segons les epoques, el llinatge dels sabins i
dels llatins -els dos elements etnics cons-
titutius de la Roma primitiva, segons els
historiadors romans-, o bé el poble roma
i el campani després de l' alians;a de Ro-
ma i Capua contra les poblacions italiques
de !'interior.
A més dels romans, altres pobles consi-
Mater Matuta: PR1sc., II, 53; PAuL., p. 122;
125; FEsrns, 158; 161; PLUT., Q. R., 16; 17; Ov.,
Fast., 473 s.; Crc., Tusc., I, 28; Nat., III, 48;
SERVI, Com. En., V, 241; Com. G., I, 437; AG.,
Civ. D., 18, 14; LACT., lnst. Div., I, 21; 23; HIG.,
Fab., 2; 125; 224. Cf. HALBERSTADT, Mater Ma-
tula, Frankfurt, 1934; L. CuRTrns, a Rom. Mitt.,
342
deraven el déu Mart un «avantpassat»: els
marsos -població sabel·lica contra la qual
Roma va ha ver de lluitar fors;a temps-, els
marrucins, els mamertins, etc., els noms
deis quals indiquen la relació que els uneix
amb el déu.
*MATER MATUTA. Mater Matuta, la
deessa del matí, o de l'aurora, era objecte
d'un culte a Roma. La seva festa se cele-
brava l' 11 de juny, el día dels Matralia.
A aquest culte, hi tenien accés les dones ca-
sades un sol cop, el marit de les quals enca-
ra vivía. Les esclaves n'eren rigorosament
excloses.
El temple de Mater Matuta s' als;ava al
Forum Boari, prop del port de Roma, i la
llegenda pretenia que la deessa no era sinó
Ino-Leucotea (v. aquest nom), que havia
desembarcat a Roma després del seu su'icidi
i la seva transformació en divinitat marina.
Conta Ovidi que Mater Matuta havia trobat,
en aITibar, unes bacants que celebraven els
ritus dionisíacs al bosc sagrat d'Estímula
(identificada amb Semele). Pero, per insti-
gació de Juno -Hera es mostrava enemiga
d'Ino, que havia fet de mainadera del pe-
tit Dionís (v. !no)-, les bacants s'havien
abraonat sobre ella i havien tractat de vio-
lentar-la. En sentir els seus crits, Heracles,
que era a les rodalies, havia anat a ajudar-
la i l'havia alliberat. Després la va confiar
a Cannenta, la mare d'Evandre, i aquesta
dona li va anunciar que rebria un culte a
Roma, així com el seu fill, que havia de
ser honorat amb el nom de Portú (v. aquest
nom).
MEANDRE (Maíav8poc;). Meandre és el
déu del riu homonim, a l' Asia Menor. Com
tots els rius, és fill d'Ocean i de Tetis. Se li
atribueixen diverses tilles: Samia, eponima
de l' illa de Samos, que era a poca distan-
cia de la seva desembocadura; Cianea, mare
de Catme i de Biblis; Cal·lúToe, i també
fills, entre els quals de vegades s' inclouen
Marsias i el seu germa Babis.
MECÍOC (MflTÍOXü<;). Mecíoc és un
jove natural de Frígia que estava enamorat
de Partenope, jove que havia fet vot de cas-
tedat. Ella també l' estimava, pero no va vo-
ler trencar el seu vot; es va tallar els cabells
1925, p. 479-489; H. J. RosE, a Cl. Qu., 1934,
p. 156-158; M. MARCONI, Riflessi mediterranei,
Coll. R. Univ., Mifa, 1939.
Meandre: HES., Teog., 339; PAUS., VII, 4, l;
Ov., Met., IX, 450; E. B., s. v. 'AAá~avüa.
Mecíoc: EusT., a D. P., 358.
343
i es va exiliar. Va desembarcar a la Campa-
nia, on es va consagrar a Dionís. A ella déu
Napols el seu nom grec de Partenope.
MECÍON (MflTÍwv). Mecíon és un heroi
atic la genealogía del qual ofereix algunes
variants. Habitualment figura entre els fills
d'Erecteu i de Praxítea (v. la taula 12, p.
168). Els seus fills, que va tenir amb Alcipe,
van expulsar del tron d' Atenes Pandíon II,
fill de Cecrops el Jove i, per tant, nebot de
Mecíon (v. la mateixa taula), i van regnar
en lloc d'ell. Mecíon és, en aquesta tradi-
ció, pare d'Eupalam i, per tant, avi de Dedal
(v. aquest nom).
En una altra llegenda, Mecíon no era
pare, sinó fill d'Eupalam, ni tampoc el fill
d'Erecteu, sinó el seu nét. Casat amb Ifínoe,
va tenir com a fill Dedal. De vegades se li
atribueix també la paternitat de Museu.
Finalment, Mecíon té un paper indirecte
en la tradició de Sició. Segons aquesta tra-
dició, és el pare de l'heroi Sició, cridat per
Lamedont a succeir-lo en el tron de la ciutat
(v. la taula 24, p. 309, i Sició).
MECISTEU (Mf1Kl<m:úc;). Mecisteu (v. la
taula 1, p. 8) és un dels fills de Talau i de
Lisímaca. És, per tant, germa d' Adrast. El
seu fill és Euríal (v. aquest nom). De vega-
des figura entre els Set, mentre que el seu
fill és un deis Epígons. Mecisteu va morir a
les portes de Tebes a mans de Melanip.
MECÓ (M~Kwv). Mecó és un atenes es-
timat per Demeter. La deessa el va transfor-
mar en cascan (sabem que el cascall estava
consagrat a Demeter).
MEDEA (M~bt:ia). Medea és la tilla del
rei de la Colquida Eetes (v. aquest nom).
És, dones, néta del Sol (Helios) i de la maga
Circe. La seva mare és l'oceanida Idia. Tan-
mateix, de vegades es considera que la seva
mare és Hecate, patrona de les fetilleres.
Aquesta és la tradició que segueix Diodor,
que presenta Hecate com l'esposa d'Eetes,
i Medea com la germana de Circe.
En la literatura alexandrina i a Roma,
Medea va passar a ser el paradigma de la
Mecíon: APOL·L., Bibl., III, 15, 5 i 8; PAus.,
I, 5, 3; 4; II, 6, 3; D. S., IV, 76; PL., Ió, 533 a;
ese. a SóF., E. C., 468; a D. T., a BEKKER, An-
ecd., 783, 12.
Mecisteu: APOL·L., Bibl., I, 9, 13 i 16; III, 7,
2; Il., II, 565-566; XXIII, 677-678; PAUS., I, 28,
l; IX, 18, l; HERÓD., I, 67.
Mecó: SERVI, Com. G., I, 212.
Meclea: HEs., Teog., 956 s.; PfND., Pít., IV, 15
s.; ese. a PfND., Ol., XIII, 74; HERÓD., VIII, 62;
MEDEA
fetillera, paper que ja representa en la trage-
dia atica i en el mite dels argonautes.
Sense Medea, Ja.son no hauria pogut
aconseguir el velló d'or; ella li dóna l'un-
güent que el protegira contra les crema-
des dels toros d'Hefest (v. Argonautes), i
adorm el drac amb els seus encanteris. Una
tradició tardana, esmentada per Diodor, ens
diu que Medea era en realitat una princesa
de sentiments molt humans, la qual s'opo-
sava a la política del seu pare, que consistía
a matar tots els estrangers que arribaven a
les costes del seu país. Irritat per la seva
sorda oposició, Eetes l'havia empresonat,
pero a Medea no li va ser difícil escapar-
se, fet que succeí precisament el dia en que
els argonautes van desembarcar a Colcos.
De seguida la jove uní el seu destí amb el
dels nouvinguts i va fer prometre a Jason
que seria el seu espos si ella garantía l'exit
de !'empresa i li facilitava la manera d'ob-
tenir el velló d' or, raó per la qual havien
vingut de tan lluny. Jason li ho va prome-
tre, i Medea, fent servir el seu coneixement
del país, va fer que li obrissin el temple on
es conservava la preuada despulla, mentre
que els argonautes atacaven els soldats i els
posaven en fuga. Aquesta tradició, d'inspi-
ració evemerista, és només la interpretació
«racional» dels diferents episodis del mite:
els toros que treuen foc pels narius es con-
verteixen en soldats originaris de Taurida,
etc. La pell del moltó no és res més que les
despulles d'un cert Moltó, preceptor del
jove Frixos, fill d' Atamant, que havia aiTi-
bat fins allí després de vagar pel món.
Sigui com sigui, un cop aconseguit el
velló d' or, Medea va fugir amb Jason i els
seus companys. Totes les llegendes estan
d'acord en aquest punt: ell li havia promes
casar-s'hi, i tots els crims posteriors de Me-
dea es justifiquen, o si més no s' expliquen,
pel perjuri de Ja.son. Perseguir-lo i donar-li
la victoria, la jove no solament havia tra'it i
havia abandonat el seu pare, sinó que també
s'havia endut com a ostatge el seu germa
Apsirt, que va matar i esquarterar sense
EuR., Med., passim, i els ese.; cf. SEN., Med.; A.
R., Arg., passim; ese. a I, 1289; III, 342; IV, 223;
814; PLUT., Teseu, 12; D. S., IV, 45 s.; Tz., Com.,
175; 1315; 1318; HIG., Fab., 25; 26; 27; 239; E.
B., s. v. rnµcú~; Ov., Met., VII, 1 s.; Her., XII;
APOL·L., Bibl., I, 9, 16; 23 s.; Ep., V, 5; PAus., II,
3, 6 a 11; 12, l; V, 18, 3; VIII, 11, 2; DRACONCI,
a Poet. lat. (Baehrens), V, 192 s.; L. SECHAN, La
légende de Médée, R. E. G., XL (1927), p. 234
s.; R. JEFFERS, Medea, Nova York, 1946.
 MEDEA 344 345 MEGAPENTES
dubtar-ho per retardar la persecució d'Eetes ta que Medea va desembarcar sola de la MEDEU (Mtj8Eto<;). Medeu, fill de Ja- a la recerca de Medea per castigar-la per
(v. Argonautes). nau Argo i va anar a Iolcos disfressada de son i de Medea, va ser educat pel centaure haver matat Creont i Creüsa. Perses no es
El matrimoni de fason i Medea no es va sacerdotessa d' Artemis. Un cop consumat Quiró. És l'única cosa que sabem de la seva va creure ni una sola de les seves paraules
celebrar immediatament, a la Colquida, el crim, i amb les filles de Pelias fugint hor- llegenda. i, en !'espera d'informes complementaris,
sinó que es va ajornar fins a !'escala que roritzades davant del que acabaven de fer, el va fer empresonar. Mentrestant, el país
MEDONT (MÉbwv). l. Medont és fill va patir un període d' escassetat. Aleshores
van efectuar a! país d' Alcínous, i que, en Medea va fer cridar Jason, que va lliurar el
natural d'Oileu i de Rene. És originari de la
certa manera, Arete, esposa del rei deis fe- tron de la ciutat al fill de Pelias, Acast, que Medea va arribar a la cort de Perses amb el
Ftiotida, pero va haver d'exiliar-se per cul-
acis, va imposar a fason i Medea. Alcínous l'havia acompanyat en la recerca del velló seu carro tirat per dracs (v. Medea); va de-
pa de l'homicidi d'un dels pares de la seva clarar al seu onde que era una sacerdotessa
havia decidit lliurar Medea als emissaris d'or en contra de la voluntat del seu pare.
sogra, Eriopis. Quan Filoctetes, malalt, va d' Artemis i que venia a deslliurar el reg-
d'Eetes, que la reclamaven per castigar-la Després, com en la versió anterior, fason i
ser abandonat a l'illa de Lemnos, Medont
pels seus crims, pero només si encara era Medea van anar a instal·lar-se a Corint. ne d' aquella plaga. El rei, sense desconfiar
va assumir el comandament de les tropes
verge. Arete va prevenir en secret Medea Corint era la terra natal d'Eetes (v. aquest d'ella, va informar-li que tenia empresonat
de Metone, Taumacia, Melibea i Olizó. Va Hípotes, fill del rei de Tebes. Medea li va
de la decisió del reí, i fason es va unir amb nom). Hi havia a la ciutat un culte en honor
morir a Troia a mans d'Eneas. demanar que l'hi lliuressin i, en veure'l,
ella, per salvar-la (v. Alcínous i Argonau- dels «fills de Medea», que va poder donar
2. Un altre Medont era un herald deis
tes), a la cova de Macris (v. aquest nom). origen a l' episodi següent de la llegenda de va reconeixer el seu fill. Aleshores se'l va
pretendents d'Ítaca. Quan aquests preten-
Hi ha una tradició molt tardana segons la Medea. Jason i Medea van viure durant un endur a part i li va donar una arma, amb que
dents van decidir parar una emboscada a Medos va matar Perses. Després va regnar
qual fason s'havia casat amb ella a lama- quant temps a Corint, fins al dia en que el
Telemac, que tornava de cercar el seu pare
teixa Colquida, on havia romas quatre anys, rei Creont va voler casar la seva filia amb al seu lloc.
Ulisses, Medont va revelar la conspiració a
abans de dur a terme les gestes per les quals l'heroi. Aleshores va decretar que Medea Sobre Medos, fill de la nimfa Alfesibea,
Penelope, fet que li valgué el perdó d'Ulis-
havia anata aquell país. Medea, sacerdotes- fos desterrada, pero ella va aconseguir en- v. aquest nom.
ses quan va matar els pretendents. Ovidi i
sa (com Ifigenia a Taurida) d' Artemis-He- darrerir un día la seva partida, temps que *MEFITIS. A Roma i a altres ciutats
Apol·lodor l'esmenten entre el nombre deis
cate, sembla que tenia la missió d'immolar va aprofitar per tramar la se va venj an9a. Va d'Italia, Mefitis és la divinitat (femenina)
pretendents. Fos com fos, les dues versions
tots els estrangers que desembarcaven a la impregnar amb verí un vestit, a més d'abi- que presideix les emanacions sulfurases,
no són incompatibles.
Colquida. Pero, en veure Jason, es va sen- llaments i joies, i va enviar tots aquests tan abundants al país. Es creía que aquestes
3. Medont, fill de Pílades i Electra, germa
tir posselda per un amor sobtat (indirecta- regals, per mitja deis seus fills, a la seva emanacions causaven pestes i epidemies, i
d'Estrofi (v. la taula 31, p. 414).
ment inspirat per Afrodita), i l'escena del rival. Quan la princesa es va posar el vestit per aixo Mefitis és considerada de vegades
sacrifici va acabar en boda. Aquesta versió, i les joies, un foc misteriós la va comen9ai· MEDOS (Mfíbo<;). Medos és un fill de deessa de la pesta. Tenia un temple a Roma,
inspirada sens dubte pel mite d'Ifigenia i a abrusar, i el mateix va passar amb el seu Medea. Segons la tradició més difosa, el a l'Esquilí.
Orestes, no sembla primitiva. pare, que havia anata socóITer-la. El palau seu pare era Egeu (v. Medea), pero de vega-
Hesíode esmenta un fill de fason i Me- també es va incendiar. Mentrestant, Medea des se'l considera fill d'un rei de l'interior MEGACLO (McyaKAw). Megaclo és
dea, Medeu (v. aquest nom). Altres autors matava els seus propis fills al temple d'He- d' Asia amb qui Medea es va casar després una de les filles del rei de Lesbos Macar.
esmenten una filia, Eriopis. Posteriorment, ra i després fugia cap a Atenes dalt d'un de ser desterrada d' Atenes a causa del re- Aquest home era violent i taciturn, i mal-
en la tradició dels tragics, se li atribuei- carro tirat per cavalls alats, regal del seu torn de Tesen. En l'una versió i l'altra, Me- tractava amb freqüencia la seva esposa.
xen dos fills: Feres i Mermer. Finalment, avi, el Sol (v. Creont). Es diu que Eurípides dos és l'eponim deis medes. Aleshores Megaclo va concebre la idea
Diodor esmenta Tessal, Alcímenes i Ti- va ser el primer d'afinnar que Medea va as- Els tragics atics van complicar el mite de d' agafar al seu servei, com a criades, les
sandre. Medos. Van adoptar la tradició que el feia Set Muses de Lesbos (les Set Verges les-
sassinar els seus fills. En la versió anterior bies ), a les quals va ensenyai· a cantar acom-
De tornada a Iolcos amb fason, Medea al tragic, eren lapidats pels corintis, que els fill d'Egeu i van suposar que havia fugit
comen9a venjant-se de Pelias, que havia castigaven així per haver lliurat a Creüsa el d' Atenes amb la seva mare, pero que, en panyades de la lira. Un cop instnlldes, les
intentat que l'heroi morís tot enviant-lo a vestit i les joies (v. també Mermer). veure's endarrerits per una tempesta, havia donzelles van fer concerts davant de Macar,
la recerca del velló d'or (v. Pelias i Jasan). anat a parar a les costes del seu besoncle el caracter del qual es va amorosir de tal
Medea havia fugit a Atenes perque, se- manera, que va acabar tractant la seva dona
Va convencer les filles del rei que era ca- gons la llegenda, s'havia garantit la protec- Perses. Un oracle havia advertit Perses que
pa9 de rejovenir qualsevol ésser viu fent-lo ció d'Egeu abans de cometre el crim con- desconfiés deis descendents d'Eetes. Me- humanament.
bullir en una poció magica, el secret de la tra els seus fills. Va dir a Egeu que podía dos, que coneixia aquest detall, quan va ser MEGAPENTES (MEyarrÉv811c;). l. Me-
qual només ella coneixi~. Davant dels seus donar-li descendencia si es casava amb ella condult davant de Perses pels soldats que gapentes (el nom del qual significa <<el gran
ulls, va esquarterar un moltó vell, va ficar (v. Egeu). Va tractar, debades, de provocar l'havien detingut, va amagar la seva verita- pesar») és fill natural de Menelau, que ha-
els trossos dins d'una gran olla que havia la mort de Teseu quan aquest heroi va arri- ble identitat, tot dient-li al rei que era Hípo- via tingut, en absencia d'Helena, amb una
posat al foc i, al cap de poc, l' animal va bar perque el seu pare el reconegués. Ales- tes, fill del rei de Tebes, Creont, i que anava esclava anomenada, segons uns, Píeris, i,
sortir convertit en un xai alegre i juganer. hores fou desterrada d' Atenes i va tornar a
Conven9udes del seu art amb aquest exem- Asia, en companyia del seu fill Medos, que
ple, les filles de Pelias van esquarterar el havia tingut amb Egeu, i que és l' eponim
seu pare i en van ficar els trossos dins de del poble dels medes. Després va retornar a Medeu: HEs., Teog., 1000 s.; PAus., II, 3, 9. Mefitis: VARRó, L. L., V, 49; FEsTus, p. 451;
l' olla que els havia donat Medea. Pero Pe- la Colquida, on Perses havia destronat Ee- SERVI, Com. En., VII, 84; PL. V.,N. H, II, 208.
lias no en va sortir viu. Després d' aquest tes, i va fer matar Perses per restituir en el Medont: 1) Jl., II, 716 s.; XIII, 693 s.; XV, Megado: CL. AL., Protr., XI, 24.
assassinat, Acast, fill de Pelias, va dester- tron el seu pare. 332 s.; XVII, 216 s.; EusT., a Hom., 328, 28. 2)
Od., IV, 677 s.; XXII, 357 s.; cf. Ov., Her., I, 91; Megapentes: 1) Od., IV, 10-12; XV, 100 s.;
rar del seu regne fason i Medea. Una va- Hi havia una tradició segons la qual Me- APOL·L., Ep., VII, 27. 3) PAUS., II, 16, 7. EusT., a Hom., 99, 13; 1480; 1; APOL·L., Bibl.,
1iant del mateix episodi -destinada a ex- dea no havia mort, sinó que els déus l'ha- III, 11, 1; ATEN., I, 18 b; IV, 180 e; PAUS., II,
plicar que les sospites de Pelias no van ser vien transportat fins als Camps Elisis, on Medos: APOL·L., Bibl., I, 9, 28; D. S., IV, 55 18, 6; III, 18, 13; 19, 9. 2) APOL·L., Bibl., II,
despertades per la tornada de Jason, a qui s'havia unit amb Aquil·les (igual que Ifige- i 56; EsTR., XI, 13, 10, p. 526; PAus., II, 3, 8; 2, 2 i 4; EusT., a Hom., 1481, 4; D. S., IV, 68;
creía haver enviat a una mort segura- con- nia, Helena i Políxena). EusT., a D. P., 1017; HIG. Fab., 27; 244; E. B., PAus., II, 16, 3; 18, 4; Tz., Com., 838; ese. a
s. v. Mr¡óía. EuR., Fen., 180.

segons altres, Tereis (v. la taula 15, p. 231).
Menelau el va casar al mateix temps que
Hermíone, i li va donar per esposa la filla
d' Alector d'Esparta.
Per la seva condició de bastard, Mega-
pentes va ser exclos pels lacedemonis de la
successió de Menelau, dret que va passar
a Orestes. Una altra tradició pretenia que a
la mort de Menelau, quan Orestes encara
vagava pel món, perseguit per les Erínies
(v. Orestes), Megapentes i el seu germanas-
tre Nicostrat (el fill de Menelau i Helena)
(v., pero, Menelau) havien expulsat Helena,
que s'havia refugiat a Rodes, al costat de
Polixo (v. Helena).
2. També es deia Megapentes el fill de
Pretos, que havia tingut en l'epoca de la
bogeria de les seves filles. Segons les tra-
dicions, era pared' Anaxagoras i d'Ifianira.
Va regnar primer a Tirint, com a successor
del seu pare Pretos; pero Perseu, a la mort
d' Acrisi, va canviar el regne d' Argos pel de
Tirint (v. Perseu i la taula 15, p. 231).
MEGARA (MÉyapa). 1. La més celebre
de les herolnes amb aquest nom és la fi-
lla del rei de Tebes Creont, que el seu pare
va casar amb Heracles per recompensar-lo
perla seva victoria sobre els mínies d'Orco-
men (v. Heracles). Pero aquest matrimoni
va acabar tragicament, ja que l'heroi, em-
bogit per Hera, va acabar amb la vida dels
fills que va tenir amb Megara. Sobre aques-
ta mort, la versió d'Eurípides -tractada a
l' Heracles foll, i després per Seneca, en la
seva obra homonima- és cfassica. Conta
Eurípides que, durant l'absencia d'Hera-
cles, que havia anat als Inferns a la recerca
del gos Cerber per encaITec d' Euristeu, un
cert Licos va aiTibar d'Eubea per destronar
Creont i va aconseguir matar-lo. Quan es
disposava també a matar Megara i els seus
fills, Heracles va tornar. L'heroi va comen-
c;ar matant Licos, pero Hera el va embogir, i
l'heroi va travessai· ambles seves fletxes els
seus fills i la mateixa Megara. Esta va a punt
d'immolar Amfitrió quan Atena s'hi va in-
terposar i el va sumir en un son profund.
Aquesta versió, pero, no és l'única que
coneixen els mitografs, la majoria dels
quals no admeten que Megara morís en la
lluita. Diuen que Heracles va voler anul·lar
Megara: 1) Od., XI, 269 s., i ese. ad loe.;
EusT., a Hom., p. 1683, 38; PíND., Ístm., IV, 61
s.; ese. a IV, 104; PAus., I, 41, l; IX, 11, 1, 1
a 2; X, 29, 7; EuR., Her., passim; SEN., H. f,
passim; APOL·L., Bibl., II, 4, 11 s.; II, 6, 11; D.
S., IV, 10 s.; 31; ese. a EsTACI, Teb., IV, 570; X,
346
el matrimoni, que havia tacat de sang, i que
va casar Megara amb Iolau, el seu nebot
(v. Heracles). O bé que, després de lama-
tanc;a, Heracles va fugir de Tebes i es va
t?Xiliai· durant un any. Passat aquest termini,
Hieles i Licimni el van cridar, pero l'heroi
es va negai· a tornar. Aleshores van anar a
cercar-lo, acompanyats de Megara; final-
ment, tots es van trobar a Tirint.
És totalment aberrant una versió segons
la qual els fills d'Heracles i Megara van
morir a mans de Licos, que en aquest cas
és el pare de Megara, a qui Hera va embo-
gir com a castig per haver casat la seva filla
amb Heracles.
A Tebes es mostrava la tomba dels fills
de Megara, i se'ls tributava un culte. El seu
nombre, segons els autors, vai-ia entre tres
i vuit. Els noms també varien: Terímac,
Deicoont, Creoncía4es (v. la taula 17, p.
240), o bé Onites, Oxeu, Aristodem, Cli-
men, Glenos, Polidor, Anicet, Mecistüfon,
Patrocles, Toxoclit, Menebrontes, Quersi-
bi, noms que s' agrupen de manera diferent
segons les tradicions.
2. Una llegenda alllada i tardana esmenta
una altra Megara, mare d'Ixíon, que va mo-
1ir a mans de Forbant i Polimel per haver-
se resistit a les seves demandes. Més tard,
Ixíon va venjar la seva mort.
MEGAREU (Mc:yapc:Ú<;). Megareu, epo-
nim de la ~iutat de Megara, era fill de Po-
sidó i d'Enope, que era filla d'Epopeu
(v. la taula 11, p. 165). Era natural de la ciu-
tat d'Onquest, a Beocia. També passava per
ser fill d' Apol·lo, o fins i tot d'Egeu.
Tenia diversos fills. El primogenit, Ti-
malc, va morir a mans de Teseu durant
1' expedició dels Dioscurs contra l' Ática; el
segon, Evip, havia estat víctima del lleó del
Citeró, i, per venjar-lo, Megareu va oferir la
ma de la seva filla Evecme i la successió al
seu trona l'heroi que acabés amb el mons-
tre. Alcatous s'hi va presentar (v. aquest
nom) i va matar el lleó.
Alguns autors li atribueixen com a espo-
sa Merope, i un tercer fill, Hipomenes, ven-
cedor d' Atalanta (v. Hipomenes).
Quan Minos va assetjar el rei Nisos a la
seva ciutat, que aleshores es deia Nisa, el
rei va demanar ajuda a Megareu, que va
986; HIG., Fab., 31; 32; 72; 241; Tz., Com., 38;
SERVI, Com. En., VIII, 299; N1c. DAM., fr. 20;
Moscos, Id., IV. 2) Ant. Pal., III, 12.
Megareu: PAus., I, 39, 5 i 6; 41, 3; 42, 1;
HIG., Fab., 157; 185; E. B., s. v. Nwaícx i MÉya-
pa; Ov., Met., X, 605 s.; PLUT., Q. Gr., 16.
347
caure en la batalla, lluitant en favor del seu
alíat. Més tard, quan el seu successor Alca-
tous va reconstruir la ciutadella de Nisa, li
va donar el nom de Megara, en honor del
seu sogre.
Una altra tradició, procedent de Megara,
negava que la ciutat hagués estat conqueri-
da mai. Megareu havia succelt Nisos en el
tron perque es va casar amb la seva filla Ifí-
noe. I Alcatous va succeir, de forma natu-
ral, Megareu, del qual era també el gendre.
MEGES (MÉy11<;). Meges és fill de Fileu
i de Ctímene, filla de Laertes i, per tant, ger-
mana d'Ulisses. Per part del seu pare, Me-
ges descendeix d' Augias (v. Fileu). Altres
autors fan que la seva mare sigui Timandra,
germana d'Helena i de Clitemnestra, filla
de Tindareu (v. la taula 21, p. 283). Figu-
ra entre els pretendents a lama d'Helena i,
com a tal, va participar a la guerra de Troia,
al capdavant d'un contingent de Dulíquion
i de les illes Equínades. A Troia va matar
Pedeu, Cresmos i Amficle. Sembla que
va morir en campanya, pero la Ilíada no
diu res de la seva mort. La tradició segui-
da per Polignot en el gran frese de Delfos
feia d'ell un dels grecs que havien tornat de
Troia, pero s'admetia que havia estat mal-
ferit i que, possiblement, havia mort durant
el viatge.
MELAMP (Mc:Aáµrrou<;). Melamp, «l'ho-
me dels peus negres» -a causa, segons
es diu, del fet que, en néixer, la seva mare
l'havia posat a l'ombra, pero no es va ado-
nar que els peus li quedaven al sol-, és fill
d' Amitaon i d'Idomene. Pertany al llinatge
de Creteu i de Tiro (v. les taules 23, p. 302,
i 1, p. 8). Es va casar amb una de les filles
de Pretos (v. més endavant), de qui va te-
nir diversos fills: Manci, Antífates, Abant, i
dues filles: Pronoe i Manto. Diodor afirma
que en realitat es va casar amb Ifianira, filla
de Megapentes, que era, al seu torn, fill del
rei Pretos (v. Megapentes, 2).
En la seva infantesa, Melamp va acon-
seguir el do de l' endevinació de la manera
següent. Un dia va trobar una serp morta i
li va tributar honors fúnebres en una fogue-
ra. Les cries de l'animal (que era femella),
agraldes - i també perque les havia ali-
Meges: !l., II, 625 s.; V, 69; X, 110; XIII,
691 s.; XV, 519 s.; XVI, 313; EusT., a Hom., p.
305, 15; HESIQUI, s. v.; HIG., Fab., 97; APOL·L.,
Bibl., III, 10, 8; DrcT. CR., III, 10.
Melamp: Od., XI, 287 s.; XV, 225 s.; ese.
a la !l., XIII, 663; a l' Od., XI, 290; XV, 225; a
MELAMP
mentat-, li van purificar les orelles amb la
seva llengua, de tal manera que, a continua-
ció, Melamp va comprendre el llenguatge
dels ocells i, en general, de tots els anímals
(v. Pol(fates). Melamp no solament era
endeví, sinó també metge o, més ben dit,
sacerdot dotat de la virtut de purificar els
malalts i retornar-los la salut. També conei-
xia les herbes magiques i medicinals.
Melamp i el seu germa Biant van aban-
donai· la seva patria, Tessalia, per dirigir-se
a la cort del seu onde Neleu, a Pilos, Mes-
senia. Allí Biant es va voler casar amb Pero,
la filla de Neleu. El rei, pero, no va voler
donar el seu consentiment llevat que Biant
aportés, com a regal de noces, el~ ramats de
Fílac -segons uns altres, els d'Ificle; pero
aquest daITer és fill de Fílac i representa un
paper diferent en la llegenda (v. més enda-
vant, i també Íficle)-. Aquests ramats es
trobaven a Fílace, Tessalia, feITenyament
custodiats per un gos al qual cap home ni
cap animal no es podía atansar. Com que
Biant no es podía apoderar tot sol del bes-
tiar, va demanar a Melamp que l'ajudés.
Ell ho va acceptar i va predir que ho acon-
seguiria, pero que l'enxamparien i que no
tindria el ramat fins que hagués passat un
any empresonat. Aleshores Melamp es va
traslladar a Fílace i, tal com havia predit,
va ser sorpres i el van tancar dins d'una
cabana. Quan gairebé havia passat un any,
va sentir que els cores, que es menjaven la
fusta, es preguntaven dins d'una biga del
sostre quant de temps resistiria encara la
fusta abans d'ensorrar-se. Un deis cores va
respondre que la biga ja estava molt des-
gastada i que no trigaria a cedir. Immedia-
tament, Melamp va demanar que el traslla-
dessin a una altra presó, i, efectivament, al
cap de poc de sortir, el sostre de la cabana
es va ensorrar. Aleshores Fílac es va adonar
que el seu presoner era un notable endeví i
li va demanar que curés la impotencia del
seu fill Íficle (v. Íficle); coma recompensa,
li va donar els ramats cobejats, que Melamp
va conduir a Pilos. Neleu va donar llavors
lama de la seva filla Pero a Biant. Una al-
tra tradició, coneguda només per Properci,
pretén que Melamp va estar enamorat de
Pero.
EsQ., Set, 569; a PíND., Nem., IX, 30; a A. R.,
Arg., I, 118; 121; 143; SERVI, Com. Egl., VI,
48; APOL·L., Bibl., I, 9, 11; II, 2, 2; D. S., IV,
68; EsTACI, Teb., VIII, 277; ese., a TEóCR., Id.,
III, 43; TEOFR., Hist. pl., IX, 10, 4; PL. V., N. H.,
XXV, 5, 21; PAUS., IV, 36, 3; ATEN., XI, 498;
HERÓD., IX, 34; PROP., II, 3, 51-54.
 MELAMPIG
Més tard, Melamp va ser cridat per Pre-
tos, rei d' Argos, perque guarís les seves
tilles, que havien patit un atac de bogeria
(v. Pretides) i anaven errants per tot el Pe-
loponnes creient que eren vaques. Melamp
va prometre al seu pare que les guariria si,
a canvi, li donava un ters; del seu reialme.
Pretos va refusar el tracte, i la malaltia de
les noies va empitjorar. Per segon cop, el
rei va acudir a Melamp, que aleshores li
va demanar un ters; del regne per a ell, i un
altre per al seu germa. Pretos va acceptar
aquestes condicions. Aleshores Melamp
va fer fora les noies de la muntanya, amb
l' ajuda d'uns joves que ballaven i crida-
ven, i les va obligar a anar a Sició, on les
va purificar per mitja de ritus magics. Totes
es van guarir, menys la filia gran, Ifínoe,
que va morir de cansament. Pretos va donar
en matrimoni a Melamp i Biant les altres
dues tilles, Ifianassa i Lisipe, i va lliurar
a cadascun d' ells un ters; del seu regne.
D'aquesta manera els descendents d' Ami-
taon van arribar a regnar a l' Argolida. So-
bre les conseqüencies d'aquest repartiment
del regne, v. Adrast.
MELAMPIG (Mcí\.aµrruyo<;). Melam-
pig, «l'home del cul negre», és el nom d'un
home misteriós contra el qual la mare dels
Cercops havia previngut els seus fills. Fi-
nalment, aquest home no era sinó Heracles
(v. Cercops).
MELANCRERA (McAá:yKpmpa). «Cap
Negre» (Melancraera) és el sobrenom de la
sibil-la de Cumes. Aquest sobrenom s'ex-
plicava de diverses maneres: bé com una
al·lusió als vaticinis «foscos» de la sibil-la,
bé comuna al·lusió a la seva malenconia o
a algun tret físic: cabells negres, o pell en-
negrida i arrugada per la vellesa, etc.
MELANEU (Mcí\.avEÚ<;). Melaneu és
el nom d'un famós arquer, fill d' Apol·lo.
Va tenir un fill amb Ecalia, Eurit (v. aquest
nom). Es diu que va fundar la ciutat d'Eca-
lia, a Messenia, en un indret cedit pel rei
Perieres.
A Eubea també hi havia una llegenda
de Melaneu, segons la qual era fill d' Ar-
cesilau i fundador de la ciutat d'Eretria,
Melampig: HERóD., VII, 216; Tz., Com., 91.
Melancrera: Ps. ARIST., De mil: ausc., 95;
LrcóFR., Alex., 1278-1280, i Tz., al v. 1464.
Melaneu: PAus., IV, 2, 2; 33, 5; ese. a SóF.,
Tr., 354; E. B., s. v. 'Epnpía; EsTR., X, 447 s.;
A. L., Tr., 4.
Melanip: 1) PAus., yn, 22, 8. 2) AroL·L.,
Bibl., I, 8, 6; III, 6, 8; EsQ., Set, 388 s.; PíND.,
348
que, per Melaneu, primer es va anomenar
Melaneis.
Antoní Liberal conta que un cert Mela-
neu, fill d' Apol·lo i pare d'Eurit i d' Am-
bracia (eponima d'aquesta ciutat), era rei
dels dríops i es va apoderar de l'Epir, on
va regnar.
MELANIP (McM:vmrro<;). 1. Un primer
heroi amb aquest nom és fill d' Ares i de la
deessa Tritea, filla del déu Tritó. Va fundar
la ciutat de Tritea, a Acaia, que va rebre el
nom de la seva mare.
2. Un altre Melanip és un teba, fill d' Ás-
tac, que va ser un dels guerrers nascuts
de les dents del drac de Cadme (v. aquest
nom). Va combatre al costat dels tebans en
la guerra deis Set cabdills. Va matar Me-
cisteu, germa d' Adrast, va ferir mortalment
Tideu i, finalment, va morir a mans d' Am-
fiarau. Aquest heroi li va tallar el cap i li
va portar a Tideu, moribund, que va abrir
el crani del seu enemic i li devora el cer-
vell. Atena, que havia pensat concedir la
immortalitat a Tideu, va desistir de fer-ho,
horroritzada. Amfiarau havia previst el que
passaria, i per aixo havia portat el cap de
Melanip a Tideu, perque sabia que Tideu
era un salvatge. A més, sentía hostilitat
envers ell perque havia estat el promotor
d' aquella expedició, que Amfiarau sabia
que havia de ser desastrosa (v. Amfiarau).
S 'ensenyava a Tebes la tomba de Me-
lanip; pero en l' epoca historica, el tira de
Sició, Clístenes, va traslladar les cendres
de Tebes a Sició i les va col·locar en lloc de
les d' Adras t.
3. Un altre Melanip figura entre els fills
d' Agri que van destronar Eneu, a Calidó
(v. Diomedes).
4. Melanip és també el nom d'un fill que
Teseu va tenir amb Perigune, filia de Sinis
(v. aquest nom). Figura entre els vencedors
deis Jocs Nemeus en temps dels Epígons.
5. Finalment, diversos troians anomenats
Melanip van caure lluitant davant de la
ciutat.
6. V. també Cometo, 2.
MELANIPE (Mcí\.avírrm¡). 1. Melani-
pe és, en una determinada tradició, el nom
Nem., XI, 47 s., i ese. ad loe.; ese. a la !l., V,
126; XVII, 40; Tz., Com., 1066; PAus., IX, 18,
l; EsTACI, Teb., VIII, 717 s.; Ov., Ibis, 427 s.;
515 s. 3) APOL·L., Bibl., I, 8, 6. 4) PLUT., Teseu,
8; PAus., X, 25, 3. 5) Cf. !l., XV, 546 a 581;
VIII, 276; XVI, 695; Tz., Posth., 554.
Melanipe: 1) D. S., XIX, 53; IV, 67; ER.,
Cat., 18; Hra., Fab., 157; 186; 252; A. p., II, 18;
349
de la tilla del primer Eol, fill d'Hel·le (v. la
taula 8, p. 136, en la qual, pero, Melanipe no
figura entre els fills d'Eol, sinó, d' acord amb
la tradició esmentada per Pausanias, com a
jove d'Amficcíon [v. més endavant]). ,
Va tenir de Posidó dos fills, Beot i Eol
II, i és l 'hero'ina de dues tragedies perdudes
d'Eurípides (v. Eol): Melanipe encadenada
i Melanipe la Filosofa.
Una altra tradició esmentada per Pausa-
nias presenta Melanipe com una nimfa que
es va casar amb Itó, fill d' Amficcíon. Li va
donar un fill, Beot.
La mare de Melanipe és Hipe, tilla de
Quiró, que va ser sedu'ida per Eol al mont
Pelion (v. Hipe).
2. Hi ha una altra Melanipe, tillad' Ares
i germana de la reina de les amazones, Hi-
polita. Va ser capturada per Heracles, pero
Hipo lita l' allibera acceptant les condici-
ons del vencedor (v. Heracles). Pero en el
combat que va seguir la ruptura del tractat,
mentre Hipolita moria a mans d'Heracles,
Melanipe queia sota els cops de Telamó,
company de l'heroi.
MELANT (MÉí\.av8o<;). L'heroi Melant
és un descendent de Neleu, rei de Messenia,
per part del seu pare Andropomp. Va ser ex-
pulsat de la seva patria, Pilos, quan van ar-
ribar els Heraclides. Aconsellat per l' oracle,
es va establir al' Ática, on va ser admes com
a ciutada i va participar en les magistratures.
En aquell temps regnava a l' Ática un des-
cendent de Teseu, anomenat Timetes, i els
atenesos estaven en guerra contra els beo-
cis, als quals disputaven la ciutat d'Enoe.
Com que la guerra semblava irresoluble, es
va decidir dirimir-la mitjans;ant un combat
singular entre reis d'ambdues ciutats. Pero
el rei d' Atenes no es va atrevir a lluitar con-
tra Xantos, sobira de Tebes, i va declarar en
el seu país que estava disposat a cedir el seu
tron a qui pogués vencer el teba en combat
singular. Melant va acceptar el repte, i es va
entaular la lluita. Quan anava a comern;ar
el combat, va apareixer per dan·ere del reí
Xantos la figura d'un guerrer armat amb una
egida negra. Era Dionís Melanegida, pero
NoNN., Dion., VIII, 236; ese. a AR., Lis., 139;
PAus., IX, 1, l; GREG. CoR., Rhet., VII, p. 1313;
D. H., Rhet., IX, 11 (vol. V, p. 355). 2) A. R.,
Arg., II, 966; JusTí, II, 4, 23 a 25; D. S., IV, 16;
Tz. Com., 1329; ese. a la !l., III, 189.
Melant: PAUS., VII, 1, 9; VIII, 18, 7; ese. a PL.,
p. 376; Ha-LANIC, fr. 10; HERóD., V, 65; EsTR.,
VIII, 359; IX, 393; XIV, 633; CoNó, 39; ese. a
AR., Ac., 146; a la Pau, 890; ATEN., III, 96 s.
Melant el va prendre per un combatent i va
retreure a Xantos que violés les condicions
del duel rec01Tent a l'ajuda de tercers. Xan-
tos, sorpres, es va girar per veure qui acudia
a auxiliar-lo, i Melant va aprofitar l'avinen-
tesa per travessar-lo ambla seva llans;a. Així
va aconseguir la victoria i va passar a ser
el rei dels atenesos. Els ciutadans d' Atenes
van erigir un santuaii a Dionís, l' ajuda del
qual havia esdevingut ben eficas;.
Hi ha una altra tradició, que coneixem
gracies a Ateneu. Melant, expulsat de Pi-
los, havia rebut de la Pítia el consell d'esta-
blir-se en el lloc on li oferissin, per menjar,
un cap i uns peus. En arribar a Eleusis, els
sacerdots li van presentar tot el que queda-
va de la víctima d'un sacrifici que acabaven
d'oficiar: el cap i les potes. Melant va com-
prendre que l'oracle s'havia fet realitat i es
va instal·lar a Eleusis.
Melant era també l'eponim d'un dem
atic, i el germa de Codre (v. aquest nom).
MELANTI (Mcí\.áv810<;). Melanti és un
cabrer d'Ítaca, fill de Dolí i germa de la cria-
da Melanto (v. aquest nom). Igual que la
seva germana va trair els interessos legítims
dels seus amos, Penelope i Ulisses. Quan
l'heroi arriba a Ítaca disfressat de captaire,
es troba amb Melanti, que se li mostra in-
solent i pren partir pels pretendents. Durant
la matans;a d' aquests pretendents, Melanti
s'esfors;a debades a proporcionar-los ar-
mes. El van tancar a l' estans;a on estaven
les armes i, després de penjar les criades
que no havien estat lleials, el van treure al
pati, on li van tallar el nas i les orelles, que
van llans;ar als gossos. Després li van tallar
els peus i les mans i el van deixai· morir len-
tament.
MELANTO (Mcí\.av8w). 1. Segons una
tradició, Melanto és el nom d'una filia de
Deucalió. Amb Posidó, que s'uní amb ella
en forma de dofí, es diu que va engendrar
Delfos, l'heroi eponim de la ciutat. Altres
tradicions anomenen la tilla de Deucalió
Melantea, en lloc de Melanto, i la consi-
deren l' avia, no pas la mare, de Delfos. En
aquest cas va tenir amb el déu-riu Cefís, o
Melanti: Od., XVII, 216 s.; XVIII, 321 s.;
XX, 173 s.; XXII, 135 s.; 182 s.; 474 s.; ATEN.,
XII, 549 a; Hm., Fab., 126; Tz., Com., 776; ese.
a AR., Pl., 312; a TEóCR., Id., V, 150; Ov., Her.,
I, 95.
Melanto: 1) Tz., Com., 208; Ov., Met., VI,
120; ese. a EsQ., Ewn., 2. 2) Od., XVIII, 321 s.;
XIX, 65; Dróo. L., II, 8, 4, 79; PAus., X, 25, l.
3) Ese. a EuR., Or., 932.
MELAS 350
amb Híam (v. aquest nom), una filla ano-
menada o bé Melena, o bé Melenis o Cele-
no, que seria la mare de Delfos (v. Delfos i
la taula 8, p. 136).
2. S' anomena també Melanto la criada de
Penelope, que ella va amoixar quan era una
nena i que, tanmateix, es va posar de part
dels pretendents. Va ser l'amant d'Eurímac.
Després de la matanºª dels pretendents,
va morir penjada, com la resta dels criats
rf1
o:l infidels. Era germana del cabrer Melanti
Qj-----~
(v. Melanti).
~
3. Una altra Melanto és l'esposa de Crias
i la mare de Forbant i Cleobea (v. la taula
20, p. 281).
ME~AS (M~Am;). l. Melas, fill d'Hera-
cles i Omfale, és un doble d'Hegeleu. Igual
UJ
;::: que ell, passava per haver introdu"it l'ús de
o cipals sacerdots de la ciutat, del seu propi
:¿d la trompeta de guerra durant l' expedició
u pare i la seva mare, que es van prostrar da-
< deis Heraclides, sota el comandament de
Temen, contra el Peloponnes (v. Hegeleu).
2. Un altre Melas (MÉAm;) és fill de Fri-
xos i Calcíope.
MELEAGRE (MEAÉaypoc;). Meleagre
rf1
cu és fill del rei dels etolis de Calidó, Eneu, i
;:::
O"'
d' Altea, germana de Leda (v. les taules 26,
6 p. 316, i 29, p. 350). És l'heroi de !'aven-
tura coneguda com la «cacera de Calidó».
Aquesta aventura ja s'esmenta a la Ilíada,
on Fenix explica, per impressionar Aquil-
les i fer que renuncil a la seva decisió de no
participar en la lluita, el trist accident que va
patir Meleagre pel fet de mostrar-se també
tan obstinat. El reí de Calidó, Eneu -conta
Fenix-, havia ofe11 un sacrifici a totes les
divinitats ~esprés de la collita, pero s'havia
oblidat d' Artemis. Aleshores la deessa va
enviar al país de Calidó un porc senglar de
dimensions prodigioses, que arrasava els
camps. Per eliminar-lo, Meleagre, el fill del
rei, va reunir una serie de caºadors vinguts
de les rodalies. L'animal va matar alguns
joves, fins que va caure sota els cops de
Meleagre. Pero Artemis, la calera de la qual
encara no s'havia aplacat, va suscitar una
disputa entre etolis i Curets -ja que havien
participat en la cacera homes de tots dos po-
Melas: Ese. a la !l., XVIII, 219.
¡::;:
cu Meleagre: !l., IX, 529 s.; HIG., Fab., 173; cf.
.§ 14; BAQ., Ep., V, 93 s.; D. S., IV, 34; 48; Ov.,
o Met., VIII, 270; PAus., VIII, 45, 6; X, 31, 3;
CALL. H. a Art., 260 s.; A. L., Tr., 2; APOL·L.,
Bibl., I, 8, 1 s.; LACT., a Teb., II, 481; EuR., i
SóF., trag. perdudes, cf. NAUCK., fr., 2a ed., p.
219 i 525 s.; ATEN., III, 95 d; IV, 172 e; IX, 402
e; SEN., Mecl., 645 s.; 779 s. Cf. J. Th. KAKRIDIS,
Msll.aypc:la, Phil., 1935, p. 1-25; E. HowALD., a
Rh. Mus., LXXIII, p. 402-425.
351
bles-perla pell i el cap del senglar. Men-
tre Meleagre lluita amb els seus companys
contra els etolis, van tenir avantatge. Pero
en la batalla Meleagre va matar els germans
de la seva mare, i ella el va maleir, invocant
contra ell la calera dels déus infernals amb
les imprecacions més violentes. Aleshores
Meleagre, per por de les conseqüencies de
la maledicció de la seva mare, i per por que
les Erínies l'encalcessin si seguia lluitant,
es va retirar a casa i es va negar a recolzar
els seus. De seguida la victoria es va posar
de part dels Curets; els etolis van ser rebut-
jats fins a l'interior de les muralles de Cali-
dó i van patir un setge. Els ancians van anar
aleshores a trobar Meleagre per suplicar-li
que tornés, pero fou debades; l 'heroi es va
resistir successivament als precs deis prin-
vant seu, de les seves germanes ploroses,
dels seus amics més estimats. I aquesta
situació es va perllongar fins al dia que la
ciutat va comenºar a cremar i els enemics
van entrar a saquejar casa seva. La seva
esposa, Cleopatra Alcíone, filla d'Idas i de
Marpessa, va anar a refugiar-se al seu cos-
tat i li va descriure la dissort deis assetjats si
els enemics aconseguien la victoria. Davant
del trist panorama que la dona li descrivia,
al final Meleagre es va commoure i es va
tornar a posar l' armadura. V a aconseguir
restablir facilment la situació, pero sembla
que va morir en el combat.
Més tard aquest mite va evolucionar i es
va complicar amb episodis dramatics. La
guerra contra els Curets va passar a un se-
gon pla i la cacera es va convertir en l' episo-
di central. Es deia que Meleagre era fill del
déu Ares, i no del rei Eneu. Quan el nadó
tenia només set dies de vida, les Moires es
van presentar a la seva mare Altea i li van
predir que la sort del nen estava lligada a
la de les brases que cremaven a la llar. Si
es consumien totalment, Meleagre moriría.
Altea es va afanyar a treure les brases del
foc i a apagar-les. Després les va guardar
dins d'un cofre que va amagar curosament
(v. Altea).
Quan Meleagre va airibar a l' edat adulta,
es va preparar per deslliurar el seu país del
monstruós senglar enviat per Artemis. Per
fer-ho, va reunir un gran nombre d'herois,
els noms dels quals han estat conservats
pels mitbgrafs: Driant, fill d' Ares; Idas i
Linceu, els dos fills d' Afareu, procedents
de Messene; Castor i PoHux, els Dioscurs,
d'Esparta (que són cosins de Meleagre);
Teseu, d' Atenes; Admet, de Feres, a Tessa-
lia; Anceu i Cefeu, fills de l' arcadi Licurg;
Ja.son, de Iolcos; Íficles, el germa bessó
d'Heracles, que venia de Tebes; Pirítous,
fill d'Ixíon i amic de Teseu, que venia de
Larissa, a Tessalia; Telamó, fill d'Eac, pro-
cedent de Salamina; Peleu, el seu germa,
vingut de Ftía, i que, durant la cacera, va
matar el seu cunyat Eurició, fill d' Actor;
Amfiarau, fill d'Ecles, arribat d' Argos, així
com els fills de Testi, oncles de Meleagre
(v. la taula 26, p. 316). També hi havia una
caºadora, Atalanta, filla d'Esqueneu, que
havia vingut d' Arcadia. Tots plegats es van
divertir durant nou dies a casa d'Eneu, i
al dese van sortir a la recerca del senglar,
no sense que a alguns els disgustés haver
de dur una dona amb ells. Pero Meleagre
els va aconseguir convencer perque estava
enamorat d' Atalanta, amb qui desitjava te-
nir un fill, malgrat que era casat amb Cleo-
patra (v. anteriorment).
Quan la fera es va veure acorralada, va
matar Hileu i Anceu, i Peleu va llanºar la
seva javelina, va tocar accidentalment Eu-
rició i també el va matar. Atalanta va ser la
primera de ferir l' animal encertant-lo amb
una fletxa. Després, Amfiarau li'n va cla-
var una altra en un ull. Finalment, Melea-
gre el va rematar d'una ganivetada al cos-
tat, acció que li va valer les despulles de
l' animal, que va oferir a Atalanta. Pero els
fills de Testi, oncles de Meleagre, es van
indignar amb aquest gest, ates que tenien
la pretensió que, si Meleagre renunciava al
seu trofeu, aquest trofeu els correspondria
a ells com a parents més propers. Meleagre
es va enfurismar i va matar els seus oncles,
assegurant, així, la possesió de les despu-
lles disputades a Atlanta. Indignada per
aquest assassinat, Altea, mare de Melea-
gre, va llanºar la brasa magica al foc, i
el seu fill va morir. Quan es va recuperar
del seu atac d'ira i es va adonar del que
havia fet, es va penjar al mateix temps
que Cleopatra, esposa de l'heroi.
També s' explicava que Meleagre era in-
vulnerable i que havia mort per una fletxa
del mateix Apol·lo. Aquesta versió es re-
lacionava amb la d'Homer, segons la qual
el déu va lluitar en el bandol dels Curets
i s'havia vist obligat a matar l'heroi dels
etolis.
Entre la resta de les gestes referides a
Meleagre s' esrnenta una victoria en els
jocs fúnebres en honor de Pelias. També
és presentat -en la versió seguida per Di-
odor- lluitant a la Colquida al costat dels
argonautes i matant Eetes.
Sobre la trobada de Meleagre í Heracles
als Inferns, v. Heracles i Deianira.

MELEÁ.GRIDES (MEArnypí8c:c;). Les
Meleagrides són unes donzelles transfor-
mades en pintades. Generalment se les
considera germanes de Meleagre: Gorge,
Eurimede, Deianira, Melanipe, que van
plorar tant la mort del seu germa (v. l'art.
anterior), que Artemis, compadida, les va
transformar en ocells. A petició de Dionís,
dues d'elles, Gorge i Deianira, van conser-
var la fonna humana; o bé Dionís els la va
restituir un cop transformades. A11emis es
va endur les noves aus a l' illa de Leras.
Els mitografs han augmentat el nombre
de Meleagrides; a més de les quatre esmen-
tades, citen també Febe, Eurídice, Menes to,
Erato, Antíope i Hipodamia.
Sobre l'origen d'aquestes dones, hi ha
una altra tradició de la qual només tenim
indicis. Segons una notícia de Suidas, sem-
bla que una llegenda de Leras considerava
les pintades companyes, de Iocal·lis, una di-
vinitat local similar a Artemis. En tot cas,
al voltant del temple de Leras es criaven
pintades en qualitat d'animals sagrats.
Les llagrimes de les Meleagrides, com
les de les Helíades, passaven per haver-se
transformat en gotes d' ambre.
MELES (MÉAr¡<;). Meles era un jove
atenes estimat per un estranger, que vivia
a Atenes, anomenat Timagoras. Pero Me-
les només responia a la seva passió amb
menyspreu. L'obligava a suportar tots els
seus capricis i, finalment, el va desafiar a
llarn;ar-se de dalt de l' Acropolis. Timago-
ras va saltar sense dubtar-ho i es va matar.
Desesperat davant del que havia fet, Meles
es va llan9ar, també ell, i Timagoras va
quedar així venjat. Es va erigir un altar a
Anteras (l'amor correspost) per comrne-
morar l'episodi. Els estrangers residents a
Atenes hi celebraven un culte propi.
Segons una altra versió esmentada per
Suidas, Timagoras és l'estimat, i Melit (en
lloc de Meles), l'amant rebutjat per l'ob-
jecte de la seva passió. Melit, desesperat,
es va llan9ar des de dalt d'una roca. Tima-
goras el va seguir, i es va suicidar sobre el
seu cos.
Meleagrides: A. L., Tr., 2; SbF., ap. PL. V.,
N. H., XXXVII, 40 s.; EuA, N.A., IV, 42; V, 27;
Ov., Met., VIII, 532 s.; Hra., Fab., 174; EsTACI,
Teb., IV, 103, i LACT., ad loe.; Surn. i Focr, s.
v.; EusT., a !l., X, 544; cf. Anonim, ap. WESTER-
MANN, p. 345, 12 s.; ATEN., XIV, 655 e; EsTR.,
V, 215.
Meles: PAus., I, 30, 1; Surn., s. v. MDmoc;.
Melia: 1) PAus., IX, 10, 5; 26, 1; ese. a
PíND., Pít., XI, 5; Tz., Com., 1211; EsTR., IX,
352
MELIA (MEAÍCX). La llegenda coneix
diverses heroines amb aquest nom. l. Una
d'elles és tilla d'Ocean i germana d'Isme-
nos. D' Apol-lo va tenir dos tills, Ismeni i
Tenar. Rebia un culte al temple d' Apol-lo
Ismeni, prop de Tebes. A Tebes hi havia
una font que portava el seu nom.
2. Hi havia una altra tilla d'Ocean, ano-
menada Melia, que es va casar amb Ínac,
a qui va donar tres fills: Egialeu, Fegeu i
Foroneu (v. la taula 19, p. 280).
MELÍADES (MEAÍCTbE<;). Les Melíades,
o «nimfes dels freixes», van néixer de les
gotes de sang vessades per Úran quan Cro-
nos el va mutilar (v. la taula 14, p. 212).
Com a record del seu sagnant naixement, les
llanees dels homicides es fan amb la fusta
d'aquesta mena d'arbres que aquestes nim-
fes habiten. També dels freixes va néixer la
ra9a de bronze, la tercera de les que van po-
blar la terra, un llinatge dur i guerrer.
MELIBEA (MEAí~oux). l. Melibea és
el nom d'una tilla d'Ocean que es va casar
amb Pelasg, amb qui va engendrar Licaon
(v. la taula 20, p. 281).
2. Una altra Melibea figura entre les ti-
lles de Níobe. Amb el seu germa Amielas
es va escapar de la matan9a dels Niobides
(v. Níobe), a precs de Leto, i es va refugiar
a Argos. Amielas i ella van erigir un temple
en honor de Leto. Pero Melibea, que havia
sentit un terrible horror durant la matan9a
dels seus germans, es va tomar pal-lida i va
adoptar el sobrenom de Cloris (la Verda),
que va conservar al llarg de tota la vida.
3. Encara hi ha una altra Melibea, que és
la protagonista d'una historia d'amor. Era
una jove promesa en matrimoni a un jove,
anomenat Alexis. Melibea l' estimava, i
ell la corresponia. Pero els pares de la noia
la van prometre a un altre home, i Alexis,
desesperat, es va exiliar. El dia de la boda,
Melibea es va llan9ar des de la teulada de
casa seva. La seva intenció era matar-se,
pero no es va fer gens de mal, i va fugir
cap al port. Allí va pujar a una nau, les ve-
les de la qual es van desplegar soles i van
413; CAL·L., H. a Delos, 80. 2) Ese. a l'Od., II,
120; APOL·L., Bibl., II, 1, 1; ese. a la /l., I, 22; a
EuR., Or., 920; 1239; Tz., Com., 177.
Melíades: HES., Teog., 176 s., i ese. al v.
187; Escut, 420; Tr., 145; !l., XVI, 143; ese. al
v. XXII, 127; cf. PAL., Jncr., 36; EusT., a !l.,
XIX, 321.
Melibea: 1) APOL·L., Bibl., III, 8, 1; Tz.,
Com., 481. 2) APOL·L., Bibl., III, 5, 6; PAus., II,
21, 10. 3) SERVI, Com. En., I, 720.
353
arrossegar el vaixell mar endins. La nau va
arribar a un indret on la jove va trabar el
seu amant, que estava preparant un banquet
per als seus amics. Es van casar i, en agrai-
ment als déus, van erigir a Efes un santua-
ri a Artemis amb els epítets d' Automata i
Epidieta (perque el vaixell s'havia fet a la
mar sol -Autümata-, i ella havia arribat
just en el moment de seure a taula -que és
el que significa la paraula Epidieta-).
MELIBEU (MEAí~owc;). Melibeu és el
nom d'un pastor que es va trabar el nadó
EdiJ2 abandonat a la muntanya i el va criar
(v. Edip).
MELICERTES (MEAtKÉprr¡c;). Melicer-
tes és el fill petit d' Ino, que ella va arrossegar
al mar, i s'hi van precipitar tots dos. Mentre
Ino esdevenia la deessa Leucotea, Melicer-
tes passava a ser el déu Palemon (v. Leu-
cotea, les taules 3, p. 80, i 34, p. 457).
Hi havia diferents versions de la mort
de Melicertes i de la seva divinització. De
vegades es deia que el seu pare Atamant
l'havia llan9at a una olla d'aigua bullent,
de dins de la qual l'havia tret la seva mare
abans de suicidar-se amb ell; altres vega-
des, que la mateixa Ino l'havia ficat dins de
l'olla i que després s'havia llan9at al mar
amb el cadaver del fill en bra9os. Altres,
finalment, que havia fugit amb la criatura
viva i s'havien ofegat plegats. Els Jocs Íst-
mics se celebraven en honor de Palemon-
Melicertes.
Respecte d'aixo es deia que, a l'indret on
Ino es va llan9ai· a l' aigua, entre Megara i
Corint, un dofí havia dut fins a la costa el
cos de Melicertes i l'havia penjat d'un pi.
Sísif, germa d' Atamant, que aleshores reg-
nava a Corint, va trabar el cadaver i ordena
que l'enterressin. Per ordre d'una nereida,
va disposar que se li tributés un culte amb
el nom de Palemon i va fundai· els Jocs Íst-
mics com a jocs guerrers fúnebres en honor
seu (v. també Palemon).
MELÍS (MÉAtcmoc;). Melís és un arcadi
que havia fugit a Corint a causa de la tira-
nia de Fidó, reí d' Argos. Melís tenia un fill,
Melibeu: Surn., s. v. Oi8írrouc;.
Melicertes: APOL·L., Bibl., I, 9, 1 s.; III, 4, 3;
Argum. a PíND., Ístm., IV; PAus., I, 44, 7; EusT.,
a Hom., p. 1543, 20 s.; Ov., Met., IV, 506 a 542;
Fast., VI, 485; Hra., Fab., 2; 4; Tz., Com., 21;
107; 229; ese. al' Od., V, 334; SERVI, Com. En.,
V, 241; PLUT., Q. R., 16; PAUS., I, 44, 11; ese. a
A. R., A1~., III, 1320; a EuR, Med., 1274.
Melís: PLUT., Am. narr., II, p. 772; D. S.,
VIII, 10; ese. aA. R.,A1~., IV, 1212.
Acteó, que un heraclida anomenat Arquias
va voler raptar per la for9a. Pero Acteó va
morir en l' aventura, i Melís es va suicidar
tot invocant la protecció dels déus i maleint
l' assassí del seu till. Aleshores es van aba-
tre sobre Corint la fam i diverses epidemi-
es. Arquias, al capdavant d'una ambaixada,
va anar a preguntar-ne la causa a l'oracle,
i Apol-lo va manifestar que els déus cas-
tigaven així la ciutat per la mort d' Acteó.
Arquias, per deslliurar la ciutat de la taca
que representava el seu crim, es va exiliar
voluntariament; va fundar la ciutat de Si-
racusa.
MELISSA (MÉAiacm). Hi ha diverses
heroines amb el nom de Melissa ( «l' Abe-
lla» ).
l. Per exemple, la ge1mana d' Amaltea,
que va nodrir Zeus infant al mont Ida de
Creta (v. Melisseu).
2. Una vella sacerdotessa de Demeter, a
qui la deessa havia iniciat en els seus mis-
teris. Les seves veines van voler obligar-la
a revelar el que havia vist en la seva inici-
ació, pero Melissa no va dir res, i aixo va
provocai· que les altres dones l' esquarteres-
sin. Demeter els va enviar la pesta i va fer
néixer abelles del cos de la difunta.
MELISSEU (MEAta<JEÚ<;). 1. Melisseu
és un reí de Creta, que regnava al país quan
Zeus hi va néixer. Tenia dues tilles, Amal-
tea i Melissa. Rea els va encarregar que cri-
essin el déu infant, que havia amagat en una
cova del mont Ida. Melisseu és el primer
home que va oferir sacrificis als déus. Va
convertir la seva tilla Melissa en la primera
sacerdotessa de Rea.
2. Melisseu és també el nom d'un dels
Curets (els genis que van envoltar el bressol
de Zeus infant).
3. Finalment, es diu Melisseu un reí del
Quersones, a Caria, que va acollir Tríopas,
fill d'Helios, i el va purificar de la mort del
seu germa Tenages.
MELITE (MEAÍTr¡). Entre les diverses
hero!nes amb aquest nom, es coneix una
nimfa de l' illa de Cere ira que es va unir amb
Melissa: 1) LACT., Jnst. div., I, 22. 2) SERVI,
Com. En., I, 430.
Melisseu: 1) Cf. Ch. PrcARD, Mél. Radet,
1940, p. 270-284; APoL-L., Bibl., I, 1, 6; LACT.,
Inst. Div., I, 22; HIG., A. p., II, 13; D. S., XVII,
7. 2) NoNN., Dion., XIII, 145 s.; etc. 3) D. S.,
V, 61.
Melite: A. R., Arg., IV, 538; ese. al v. IV,
524; 1125; 1149; ese. a SóF., Tr., 53; E. B., s.
v. 'YMEÍc;.
ME LITE U
Heracles quan l'heroi es trobava desterrat a
l'illa, després de la matans;a dels seus fills.
La nimfa li va donar un fill anomenat Hil-
los (v. aquest nom).
MELITEU (MEí\m:Ú<;). Meliteu és fill
de la nimfa Otreis i de Zeus. Tement la ca-
lera d'Hera, la seva mare el va abandonar,
en néixer, al bosc. Pero Zeus va fer que
les abelles l'alimentessin i, per mitja d'un
oracle, va ordenar a un pastor anomenat
Fagre, fill de la mateixa nimfa i d' Apol-
lo, que criés el nen que trobaria i que veu-
ria que era alimentat per unes abelles. Fa-
gre va obeir l' oracle: va recollir la criatura i
la va criar. El nen va esdevenir un fort he-
roi, que va sotmetre els pobles de les roda-
lies i va fundar la ciutat de Melitea, a Tes-
salia (v. la continuació de la seva llegenda a
Aspalis).
MELOS (Mfíí\oc;). Melos era un jove de
Delos que va abandonar la seva patria per
anar-se'n a l'illa de Xipre quan hi regna-
va el reí Cíniras, que tenia un fill anomenat
Adonis (v. aquest nom). Cíniras va donar
Melos com a company a Adonis, i, com que
el jove li va semblar que tenia bon carac-
ter, el va casar amb una parenta seva ano-
menada Pelia. Del matrimoni va néixer un
nen, que va rebre el nom de Melos, com el
seu pare. Afrodita, que estimava Adonis,
es va mostrar benevola amb l'infant, el qual
va prendre sota la seva protecció fent que
l' eduquessin al seu temple. Pero Adonis va
morir, ferit per l'ullal d'un senglar, i el seu
pare, desesperat, es va penjar d'un arbre,
que va rebre el nom de mélon (en grec, «po-
mera» ). Pelia es va penjar al mateix arbre.
Afrodita, commoguda, va transformar Me-
los en la fruita homonima, la poma, i Pelia,
la seva esposa, en coloma (el seu ocell sa-
grat). Al mateix temps, en veure que el fill
d' ells, Melos, havia an-ibat a l' edat adulta
i era l'únic supervivent del llinatge de Cí-
niras, la deessa li va ordenar que tornés a
Delos. Allí el jove va aconseguir el poder i
va fundar la ciutat de Melos. Va ser el pri-
mer que va ensenyar a esquilar les ovelles i
Meliteu: A. L., Tr., 13.
Melos: SERVI, Com. Egl., VIII, 37.
Memblíar: HERóD., IV, 147; PAus., III, I, 7;
ese. a PíND., Pít., IV, 88; E. B., s. v. Mcµ~Aíapoc;
i 'Avácpri.
Memfis: AroL·L., Bibl., II, 1, 4; Tz., Com.,
894.
Memnon: Od., IV, 187 s.; XI, 522; HEs.,
Teog., 984 s.; Ep. Gr: Fr., ed. KINKEL, p. 33 s.;
ALCMAN, fr. 68; PíND., Ol., II, 83; Pít., VI, 28 s.;
354
a confeccionar vestits ambla llana. Per aixo
les ovelles es van anomenar méla (que és el
seu nom en grec ). Així, amb una sola faula
quedaven explicades tres etimologies.
MELPÓMENE (MEA.rroµÉvr¡). Una de
les Muses (v. aquest nom).
MEMBLÍAR (MEµ~í\íapoc;). Memblíar
és el nom d'un fenici que va acompanyar
Cadme durant la recerca de la seva germana
Europa. Cadme el va deixar a l' illa de Tera
(aleshores anomenada Cal·liste, «la Bellís-
sima») i el va posar al capdavant d'una co-
lonia que hi va fundar. L'illa d' Anafe, vei'na
de Tera, s'anomenava de vegades Memblí-
ar, segons es deia, en honor de l'heroi.
MEMFIS (Mɵqnc;). Memfis és la filla
de Nilos, déu del riu homonim. Casada amb
Epaf, li va donar una tilla, Líbia (v. aquest
nom i la taula 3, p. 80). Per tant, és l'avant-
passat de la família de Cadme. La ciutat
egípcia de Memfis va rebre aquest nom en
honor seu.
MEMNON (Mɵvwv). Mernnon és fill
d'Eos (l' Aurora) i de Titonos, un dels fills
de Laomedont i, per tant, germa de Príam
(v. les taules 16, p. 236, i 7, p. 128). Quan va
esclatar la guerra de Troia, Mernnon va acu-
dir-hi a ajudar el seu oncle. Va ser criat per
les Hesperides i regnava sobre els etíops.
Les seves gestes a Troia i la seva mort
es nan-aven a la Petita Ilíada i en el poema
~e l' Etiopida. Memnon havia lluitat contra
Aiax, pero, de la mateixa manera que havia
passat amb el combat entre Aiax i Hector,
el resultat de la lluita va ser incert. En el
camp de batalla va trobar Antíloc, fill de
Nestor, en el moment en que aquest heroi,
amenas;at per Memnon, havia cridat el seu
fill perque l'auxiliés. Amb la seva mort,
Antíloc va salvar la vida de Nestor. Pero
Aquil·les va córrer a venjar la mort del seu
amic (v. Antíloc). Es va entaular un combat
entre Memnon i Aquil ·les, el fill de l' Au-
rora contra el de Tetis. Ambdues deesses,
inquietes per la sort dels seus fills, van a
trobar Zeus. Pero el déu pesa els «destins»
Ístm., V, 41; VIII, 58 s.; Nem., III, 62 s.; VI, 48 s.;
AroL·L. Bibl., III, 13, 3; Ep., V, 3; Q. E., Posth.,
II, 100 s.; 235 s.; 452 s.; 652 s.; Tz., Posth. 234;
DICT. CR., IV, 6; PAus., III, 18, 12; V, 19, 1; ese. a
la /l., VIII, 70; LACT., Arg. Fab. Ov., XIII, 3; Ov.,
Met., XIII; 576 s., SERVI, Com. En., I, 489; 751;
EsTR., XV, 728; PLUT., Aud. poet., XVII a (citant
una trag. perduda d'EsQ. titulada Memnon); SóF.,
trag. perduda Memnon; TAC., Ann., II, 61; PL. V.,
N. H., X, 74; XXXVI, 58; Moscos, Tomb. de Bió,
41 s.; Dió CR., XI, 117.
355
de tots dos herois, i el de Memnon s'inclina
en la balans;a divina (v. una situació simi-
lar a l'article Rector). Aquil·les no triga a
vencer, pero l' Aurora obté de Zeus la im-
mortalitat del seu fill i vola per recollir el
seu cadaver i transportar-lo a Etiopía. Les
llagrimes que vessa l' Aurora són les gotes
de rosada que tots els matins apareixen als
camps.
Una altra tradició situa la tomba de
Memnon a la desembocadura del riu Esep,
a les ribes de l'Hel·lespont. Cada any es po-
día observar com es reunien allí uns ocells
que ploraven la mort de l'heroi. Aquests
ocells, anomenats Memnonides, passaven
per ser companys de Memnon transformats
després de la seva mort, o bé les seves cen-
dres, que d' aquesta manera havien adquirit
la immortalitat. Aquests ocells es dividien
cada any en dos grups que lluitaven entre
si, i no deixaven de barallar-se fins que la
meitat sucumbia.
Les tradicions discrepen sobre la patria
de Mernnon. De vegades es diu que era Sí-
ria, altres "._egades que era Susa i la Bac-
triana, a l' Asia interior; altres, Egipte i el
país de Tebes. Aquesta dan-era identificació
va ser la que va pmtar a anomenar Calós
de Memnon una de les colossals estatues
d' Amenotep III, i es va imaginar que, quan
els primers raigs de l' Aurora il·luminaven
l' estatua, sortia d' ella una música melodi-
osa, com si saludés la llum de la seva mare
(v. també Teutam).
MENADES (MmvábE<;). Les menades
-és a dir, les «dones posse'ides»- són
les bacants divines que segueixen Dionís.
Se les representa nues o vestides amb vels
lleugers, que a penes amaguen la seva nue-
sa; porten corones d'heura, i a lama un tirs,
o de vegades un cantir; o bé toquen la flauta
doble o el tamborí i es lliuren a una dansa
desenfrenada.
Les menades personifiquen els espe-
rits orgiastics de la Natura. En el mite, les
primeres menades havien estat les nimfes
que van criar el déu (v. Dionís). Posse'ides
per ell, que els inspira una bogeria mística,
van errants pels camps, traient aigua de les
fonts, amb la idea que és mel o llet. Els seus
Menades: EuR., Bac., passim; SóF., Ant.,
1150; ATEN., V, p. 198; D. S., III, 64; IV, 3;
NoNN., Dion., passim; etc.
Menal: AroL·L., Bibl., III, 8, l; PAus., VIII,
3, l; ese. aA. R., Arg., I, 168; 769; a TEóCR., Id.,
I, 129; Tz., Com., 481.
Meneceu: 1) Ese. a EuR., Fen., 942; SóF.,
Ant., 156; 211; 1098; AroL·L., Bibl., III, 6, 8;
MENECI
jocs són imitats per les bacants humanes,
les dones que es lliuren al culte de Dionís.
Tenen poder sobre les feres; per exemple,
se les veu cavalcant panteres o amb llops
petits en bras;os, etc.
Les menades tenen un paper en un cert
nombre de llegendes: les de Licurg, Orfeu,
Penteu, la de les Miníades, etc. (v. aquests
noms).
MENAL (Maívaí\oc;). Menal, l'heroi
eponim de la muntanya arcadia d'igual nom
i de la ciutat anomenada també Menal, és el
primogenit de Licaon (v. Licaon). Segons
una tradició, va aconsellar al seu pare que
oferís a Zeus els membres d'un nen condi-
mentats amb carn d'animal, amb l'objectiu
de posar el déu a prova. Ell i el seu pare van
morir fulminats per un llamp.
Una altra tradició presentava Menal no
com el fill de Licaon, sinó com el d' Ar-
cas, rei d' Arcadia, i el germa d' Atalanta
(v. aquest nom).
MENECEU (MEVOlKEÚ<;). l. Un primer
heroi amb aquest nom és, p~r part del seu
pare Oclas, nét de Penteu~ Es també pare
de Iocasta i de Creont (v. Edip i la taula 9,
p. 148).
2. Un altre Meneceu, més famós que
l' anterior, és nét seu i fill de Creont. Durant
l' expedició dels Set contra Te bes, Tiresias
va predir que la ciutat no tenia garantida la
victoria si no se sacrificava Meneceu, el fill
del rei. Creont, posat a escollir entre l' amor
pel seu fill i el deure envers la patria, va
aconsellar a Meneceu que fugís, sense acla-
rir-li les raons. Pero Meneceu va esbrinar
els motius que impulsaven el seu pare a
allunyar-lo de la ciutat i es va oferir volun-
tariament a ser sacrificat. Aquesta és, si més
no, la versió «tragica», tal com apareix a les
Fenícies d'Eurípides. Segons altres tradici-
ons, Meneceu havia estat devorat per l'Es-
finx, o el mateix Creont l'havia sacrificat.
Eteocles i Polinices van dirimir un combat
fatal prop de la seva tomba. Sobre ella va
brotar un magraner, els fruits del qual tenen
color de sang.
MENECI (MEvoínoc;). 1. Hi havia un
gegant, anomenat Meneci, fill de Japet i de
D. S., IV, 67. 2) EuR., Fen., 769; 911 s.; 1090 s.;
PAUS., IX, 25, l; APOL·L., Bibl., III, 6, 7; PLUT.,
Pe!., 21; C!c., Tusc., I, 48, 116; Juv., Sat., XIV,
240; EsTACI, Teb., X, 774 s.; cf. WESTERMANN,
Myth. Gr., p. 377, 48; ese. a EuR., Fen., 1010;
LLUCIÁ, La dansa, 43.
Mened: 1) HES., Teog., 510; AroL·L., Bibl.,
I, 2, 3. 2) /l., I, 307, etc.; XI, 765; XII, 1, i ese.;
 MENELAU
l' oceanida Clímene, i, per tant, germa d' At-
lant, Prometeu i Epimeteu (v. la taula 38, p.
530). Pel seu orgull i la seva brutalitat, Zeus
el va fulminar i el va enfonsar al Tartar.
Segons una altra tradició, aquest Meneci
no era fill de Clímene, sinó d' Asia.
2. L'heroi més conegut que du aquest
nom és el pare de Patrocle. Es fill d' Actor
i d'Egina (v. aquests noms i la taula 31, p.
414). Egina s'havia casat amb Actor des-
prés de donar un fill a Zeus, Eac, l'avant-
passat d' Aquil·les. Aquesta circumstancia
creava un parentesc entre Patrocle i el seu
amic Aquil ·les.
Meneci vivia a Opunt i havia enviat el seu
fill a la cort de Peleu quan Patrocle va ma-
tar per accident, mentre jugava als daus, un
deis seus companys, anomenat Clitonim.
La mare de Patrocle, esposa de Meneci,
és Estenele, filla d' Acast. De vegades, en
lloc d'Estenele, se li atribueix com amare
Periopis, filla de Feres, o Polimela, filla de
Peleu (cosa que convertia Patrocle en cosí
germa d' Aquil-les).
Meneci figura en la llista deis argonautes,
pero no té cap paper en la histüria. També
es conta que va ser el primer a Opunt a retre
honors divins a Heracles. Finalment, es deia
que una filla de Meneci, anomenada Mirto,
havia donat una filla, Euclea, a Heracles.
Aquesta Euclea era venerada pels beocis i
els locris amb el nom d' Artemis Euclea.
MENELAU (Mc:vÉí\.aoc;). Menelau és el
germa d'Agamemnon i l'espos d'Helena.
Segons la versió més difosa (la que segueix
la Ilíada), Menelau és fill del rei de Mice-
nes, Atreu, i pertany al llinatge de Pelops
(v. la taula 2, p. 14). La seva mare és la
cretenca Aerope (v. aquest nom), filla de
Catreu, que Naupli havia portat a Micenes
després que el seu pare l'hagués expulsat
per haver-se lliurat a un esclau.
Una tradició més recent pretenia que
el pare d' Agamemnon i Menelau, en lloc
XVI, 13 s., i ese. ad loe.; XVIII, 326; XXIII, 84
s., i ese. a 86 i 87; Ov., Fast., II, 39; PíND., Ol.,
IX, 67 s., i ese. al v. 104; 109; APOL·L., Bibl., I,
9, 4; III, 13, 1; 8; HrG, Fab., 97; A. R., Arg., I, 69
s.; ese. al v. 72; V. FL., Arg., I, 407; VI, 343; D.
S., IV, 39; PLUT., Arist., 20; PAus., IX, 17, l.
Menelau: !l., II, 581 s.; III, 21 a 120; 203 s.;
310 a 382; IV, 7 s.; 93 a 187; V, 49 s.; 561a579;
VI, 37 a 65; VII, 94 a 122; X, 25 s.; XI, 459 s.;
XIII, 581 s.; XIV, 516-519; XV, 540-545; XVI,
311 s.; XVII, 1-60; 89-122; 246-255; 553-581:
656-699; 700 s.; XXIII, 262-652; Od., III 286
s.; IV, 271 s.; 351 s.; SóF., Ái., 1295; EuR.: Or.,
16; Hel., passim; APOL·L., Bibl., III, 10, 8 s.; 11,
356
d' Atreu, era Plístenes, un fill d' Atreu
(v. Atreu i Plístenes). Pero fins i tot els au-
tors que fan de Plístenes el seu pare, coin-
cideixen a dir que Plístenes va morir jove i
que Menelau i el seu germa van ser criats
per Atreu.
En la seva joventut, Agamemnon i Me-
nelau van ser enviats per Atreu a la recerca
de Tiestes. El van trabar a Delfos i el van
portar a Micenes. Atreu el va empresonar
i va voler que Egist el matés, pero ell va
reconeixer a temps el seu pare i va matar
Atreu (v. Egist). Aleshores Agamemnon
i Menelau, expulsats per Egist, van haver
d'abandonar Micenes i es van refugiar a
Esparta, a la cort de Tindareu. Allí es van
casar amb les seves dues filles: Agamem-
non amb Clitemnestra, i Menelau amb He-
lena. Sobre les circumstancies del casament
d'aquesta darrera, v. Helena. D'entre tots
els pretendents, Menelau va ser l' escollit,
fos per decisió de Tindareu o de la mateixa
Helena. Tots els pretendents s'havien com-
promes previament, sota jurament, a acudir
a ajudar qui fos elegit en el cas que un altre
home li disputés la possessió d'Helena. Fi-
nalment, Tindareu, després de la mort deis
Dioscurs, va llegar el seu regne a Menelau.
Aixo explica que, en el moment d'esclatar
la gueITa de Troia, Menelau regnés a Espar-
ta, on Paris va anar a raptar Helena.
Del matrimoni d'Helena i Menelau van
néixer Hermíone (l'única filla que conei-
xen la Ilíada i l' Odissea) i un fill, Nicostrat
(v. la taula 15, p. 231). Els autors tardans es-
menten altres fills: Etiolau, Troni, MoITafi,
Plístenes el Jove, i una filla, Melite. De tots
aquests fills, Nicostrat i Etiolau eren objecte
de culte a Laconia en l' epoca historica. Du-
rant l'absencia d'Helena, Menelau va tenir
un fill amb una esclava. Es deia Megapentes
(v. aquest nom), anomenat així a causa del
«gran pesar» que li va provocar l'abandó
de la seva esposa. Finalment, amb una al-
tra esclava anomenada Cnosia -sens dubte
2; Ep., II, 15 s.; V, 21 s.; VI, 29; ese. a la !l., I,
7; II, 249; III, 175; IX, 150; al' Od., IV, 11; 12;
III, 267; HIG., Fab., 78; 88; 95; 97; 108; Tz.,
Com., 103; 132; 136; 149; 202; 851; Anteh., 154
s.; Posth., 729 s.; argum. a TEóCR., Id., XVIII, i
ese. al v. 51; ese. a SóF., El., 539; VrRG., En., VI,
494 s.; SERVI, Com. En., I, 651; ATEN., VI, 232
e s.; EuR., Tr., 864 s.; PAus., I, 33, 8; II, 13, 3;
17, 3; 18, 6; 22, 6; III, 1, 5; 12, 6; 14, 6; 18, 13;
16; 19, 9; 22, 2; 10; IV, 1,4; V, 8, 3; 18, 3; 22, 2;
VI, 25, 3; VII, 21, 8; VIII, 23, 4; 53, 5; X, 16, 4;
25, 2 s.; 26, 3; 7; 8; 33, 2; Ov., Met., XIII, 198 s.;
Q. E., XIII, 293; DrcT. CR., I, 4; 6-11; II, 20; 26;
HERóo., II, 112 a 120; ese. a AR., Vesp., 714.
357
una cretenca, el nom de la qual recordava
la seva ciutat d'origen, Cnosos-, va tenir
un altre fill, Xenodam. Alguns autors no
consideren Nicostrat fill d'Helena, sinó un
bastard, igual que Megapentes i Xenüdam.
Probablement es basa en aquesta tradició la
llegenda del desteITament d'Helena per Pa.:1
de Nicostrat i de Megapentes quan va monr
Menelau (v. Megapentes i Helena).
Durant uns quants anys -almenys nou,
ja que, segons es diu, Hermíone tenia
nou anys quan es va produir el rapte d'He-
lena-, Menelau i Helena van viure tran-
quils a Esparta, entre les riqueses d' una cort
hospitalaria. Aquesta felicitat va quedar
destruida amb l' arribada de Paris, mentre
Menelau era a Creta per assistir als fune-
rals del seu sogre Catreu (v. aquest nom).
Segons una tradició, el mateix Menelau va
portar la desgracia a casa seva. En efecte,
una epidemia i un període d' esterilitat as-
solaven Esparta, i Menelau, per consell
de l' oracle, havia anat a Troia a aferir un
sacrifici sobre les tombes dels dos fills de
Prometeu, Licos i Quimereu (v. Licos).
A Troia havia estat hoste de Paris. Després,
a conseqüencia d'un homicidi involuntari,
Paris va haver de marxar de Troia i es va
refugiar a la cort de Menelau. Ell el va pu-
rificar i va coITespondre a la seva anterior
hospitalitat. Durant l' absencia del rei, Paris
va fugir amb Helena. Sobre altres versions
del rapte, v. Helena.
Menelau va ser advertit per Iris de la seva
desgracia i es va afanyar a abandonar Creta
per tomar a Esparta, on va convocar tots els
cabdills que havien prestat el jurament de
Tindareu. Va demanar ajuda al seu germa
Agamemnon i a Nestor, Palamedes i Ulis-
ses (v. Ulisses pel que fa a les condicions
amb que aquest heroi li va donar la seva
ajuda). Van anar a buscar Aquil-les, que
Diomedes i Ulisses van descobrir a l'harem
del rei Licomedes, a Esciros (v. Licome-
des). Després Menelau i Ulisses es van tras-
lladar a Delfos per consultar l'oracle sobre
l' oportunitat d' emprendre una expedició
contra Troia. L'oracle els va ordenar que,
en primer lloc, oferissin a Atena Pronea un
collar que, en altre temps, Afrodita havia
regalat a Helena; després Hera es va posar
de part de Menelau i no va estalviar esfor-
s;:os per reunir tots els grecs contra París, el
seu enemic personal.
Menelau va participar en l' expedició
amb seixanta naus. Tanmateix, no va ser
anomenat comandant en cap. Aquest honor
va recaure sobre el seu germa -pel que
fa a les circumstancies en que Agamem-
non va ser escollit pels grecs concentrats
MENELAU
a Aulida, v. Agamemnon-. Menelau era
tímid, menys afeccionat als honors que el
seu germa; tot i ser un gueITer valerós, ca-
pas;: de resistir els combats més durs, queda
sempre en segon pla. També és menys vio-
lent que molts dels herois reunits a Troia, i
els seus enemics es complauen a burlar-se
d'ell, retraient-li que porti la seva mol·lí-
cie fins als límits de l' apatía. Aquesta mol-
lície de Menelau es manifestara en el per-
dó que haura d' atorgar finalment a Helena,
després d'haver-la volgut matar (v. més en-
davant). El seu amor envers ella va ser més
fort; en veure-la, després de tants anys d'ab-
sencia, no va saber resistir-se al seu encís.
Immediatament després del desembarca-
ment dels grecs o, segons altres tradicions,
quan van fer escala a Tenedos, Menelau i
Ulisses van entrar com a ambaixadors a la
ciutat de Troia per reclamar Helena í els
tresors que París s'havia endut, amb la in-
tenció de resoldre la qüestió pacíficament.
Van ser rebuts per Antenor, que els va pre-
sentar davant l' assemblea del poble troia.
Pero Paris i els seus partidaris van aconse-
guir que es rebutgés qualsevol acord; Antí-
mac, un deis amics de Paris, i subomat per
ell, va intentar, fins i tot, que el poble matés
Menelau. Tanmateix, Antenor el va poder
salvar i treure'l de la ciutat; la gueITa, pero,
era, des d' aquell moment, inevitable.
Des del comens;:ament de la Ilíada sor-
geix un desafiament entre Paris i Menelau.
Menelau fereix el seu rival, fins al punt que,
per salvar-lo, Afrodita embolcalla Paris
amb un núvol i el transporta a casa seva.
Agamemnon fa notar als troians que han
presenciat el combat que la victoria perto-
ca evidentment al seu germa i els demana
que compleixin les condicions estipulades
abans del duel, segons les quals Helena
havia de ser propietat del vencedor. Pero,
com que els troians dubten, Pandar dispara
una fletxa contra Menelau i el fereix lleu-
gerament. Aleshores la batalla s' estén, i
Menelau no triga a abatre Escamandri i me-
sura les seves forces amb Eneas, pero sense
cap resultat. Quan es fa de nit, Rector repta
qualsevol dels grecs a lluitar contra ell; Me-
nelau s' avans;:a i esta a punt d' acceptar-ho,
pero Agamemnon i la resta dels cabdills el
retenen.
Durant la lluita al voltant de les naus,
Menelau fereix Helen i mata Pisandre, des-
prés Hiperenor, Dolops i, finalment, Toant.
Després de la mort de Patrocle, Menelau
acudeix el primer a lluitar per la possessió
del cadaver. Allí mata Euforb i Podes. En-
via Antíloc a comunicar a Aquil ·les la mort
del seu amic i arrossega el cadaver de l'he-
MENELAU
roi lluny del camp de batalla. En els darrers
cants de la Jlíada a penes intervé; només
el veiem participar en els jocs fúnebres en
honor de Patrocle, competint en la cursa de
can-os.
En els esdeveniments posteriors a la Ilí-
ada Menelau torna a estar present. Quan
Paris fou mort per una fletxa de Filoctetes,
Menelau va ultratjar el cadaver. Finalment,
figura entre els gueITers que van entrar dins
del cavan de fusta. Durant el saqueig de
la ciutat, Menelau va anar de dret cap a la
casa de Deífob, on sabia que hi havia He-
lena (perque, després de la mort de Paris,
ella s'havia casat amb Deífob) (v. Deifob i
Helena). Allí encara va haver d'entaular un
violent combat, pero va acabar matant Deí-
fob i entrant a la casa. Sobre el retrobament
de Menelau i Helena, hi ha diverses versi-
ons. Per exemple, segons Virgili, la matei-
xa Helena va fer anar a casa seva Menelau i
Ulisses; va amagar totes les armes i va obrir
la porta, garantint així la victoria del seu
primer marit. Pero també es deia que, des-
prés de matar Deífob, Menelau havia entrat
a la casa, havia agafat Helena pels cabells
i l'havia an-ossegat fins a les naus gregues
com a presonera. Els grecs la hi van con-
cedir com a part del botí sense necessitat
de cap sorteig, com passava amb la res-
ta de les captives, i la van deixar a les seves
mans perque l'executés. Pero va intervenir-
hi Ulisses, i Helena es va salvar. Una altra
versió, encara més dramatica, afirmava que
Helena s'havia refugiat prop de l'altar do-
mestic i que Menelau se li havia abraonat
amb l'espasa a la ma. Pero en veure-li el
pit, que amb el desordre del seu vestit es
mostrava al descobert, va sentir que el seu
amor per ella renaixia i va fer les paus amb
la seva dona (v. Helena).
Un cop aconseguida la victoria, Menelau
es va afanyar a tornar, mentre el seu ger-
ma es queda va a Troia_ el temps necessa-
ri per oferir un sacrifici a Atena, la colera
de la qual temía -a causa de l' episodi de
Cassandra (v. aquest nom)-. Menelau
va fer escala a Tenedos, després a Lesbos
i, creuant el mar fins a Eubea, va posar
proa al cap Súnion. Allí va morir el seu
pilot Frontis, i Menelau va retrocedir per
oferir-li honres fúnebres, mentre Nestor i
Diomedes, que l'havien acompanyat, con-
tinuaven el seu viatge. Quan Menelau va
reprendre el camí, a l' altura del cap Malea,
una tempesta el va aITossegar fins a Creta,
on van naufragar alguns dels seus vaixells.
Ell va prosseguir fins a Egipte, on -segons
l' Odissea- va romandre cinc anys, acu-
mulant nombroses riqueses.
358
En el moment de deixar Egipte, Menelau
es va veure aturat a 1' illa ele Faros, a la des-
embocadura del Nil, per una calma que li
va impedir continuar la seva ruta. Aquesta
situació es va perllongar durant vint clies,
passats els quals la fam va esdevenir una
amena9a. Aleshores se'ls va apareixer la di-
vinitat marina Idotea (v. aquest nom), filia
del cléu marí Proteu, que aconselfa Menelau
d'anar a consultar al seu pare sobre lama-
nera com tornar a Esparta. Proteu li ordena
tornar a Egipte i oferir-hi sacrificis als déus.
Així ho va fer Menelau i al final va poder
tornar a Esparta amb Helena, vuit anys des-
prés d'haver sortit de Troia i, per tant, di-
vuit després ele l' inici de la gueITa.
Una altra versió afinnava que Menelau
havia trobat a Egipte la veritable Helena,
que Proteu havia guardat -el qual, en
aquest cas, és rei en lloc de déu marí- des
de l' epoca en que havia aITibat als seus
dominis juntament amb Paris (v. Helena).
Paris s'havia enclut a Troia només un fan-
tasma, un espectre d'Helena format per
núvols. Així, Helena no era culpable. No-
més per la possessió d'un núvol s'havia
provocat la gue1Ta de Troia i s'havia vessat
tanta sang. Pero Zeus havia volgut aquesta
guerra per exal9ar la ra<;a dels <<semidéus»,
dels herois nascuts de les cleesses i els ho-
mes, dels déus i de les dones mortals: He-
lena, la seva propia filla; París, també del
seu llinatge; Aquil·les, fill ele Tetis, etc.
Aquesta versió sembla remuntar-se al poeta
Estesícor, i va ser adoptada, amb algunes
moclificacions, per Eurípides en la seva tra-
gedia Helena. En ella, Hera enganya Paris
donant-li una falsa Helena. La veritable és
raptada per Hermes, per ordre de Zeus, i
concluida a Egipte, al costat de Proteu, que
s'encaITega de custodiar-la. Quan Menelau
aITiba a Egipte amb la falsa Helena, ella es
clesfü en 1' aire, i Menelau retro ha la seva
autentica esposa.
Al final de la seva vida, després de molts
anys al costat d'Helena, Menelau va ser
transportat, sense an-ibar a morir, als Camps
Elisis, honor que li va concedir Zeus per
haver estat el seu gendre.
Una llegenda tardana, artificial en la seva
totalitat, contava que Menelau i Helena ha-
vien anata Tauricla a la recerca d'Orestes i
havien estat sacrificats allí, al' altar el' Arte-
mis, per Ifigenia.
A Esparta, en l'epoca de Pausanias, s'en-
senyava encara la casa on, en altre temps,
vivia Menelau, a qui es tributava un culte
diví. Els homes acudien a demanar-li vigor
per a la gue1rn, i les dones s' aclre9aven a
Helena per aconseguir gracia i bellesa.
359
MENESTEU (Mcvrn8EÚ~). Menesteu
pertany a la farm1ia dels Erecteides. En
efecte, el seu pare Peteu és nét del rei Erec-
teu. Quan es va produir 1' expedició dels
Dioscurs contra 1' Atica, es trobava exiliat
de la ciutat, i Teseu era als Inferns amb Pirí-
tous (v. Teseu). Els Dioscurs el van fer tor-
nar i van restaurar al tron el' Atenes. Quan
Teseu va tornar, Menesteu es va retirar a
Esciros.
Pero hi havia altres tradicions: el «Ca-
taleg de les Naus», a la Ilíada, el presenta
com el cap del contingent atenes. Es troba-
va entre els gueITers que van entrar en el
cavall de fusta. Després de la caiguda de
Troia, va anar a Melos, on va regnar a la
mort del reí Políanax. També se li atribueix
la fundació de la ciutat d'Escil·letium, entre
Crotona i Caulünia, a la costa del Brútium.
Així mateix, Estrabó esmenta un «Port ele
Menesteu», a les costes de la Betica, no
lluny de Gades.
MENESTI (MEvfo8w~). Menesti és un
dels cabdills que van lluitar a Troia a les
ordres directes el' Aquil·les, de qui era ne-
bot. En efecte, era fill de Polidora -filla
de Peleu- i del déu-riu Esperqueu. Una
tradició feia de Polidora l' esposa de Peleu,
no la seva filla; en aquest cas, Peleu era
el pare «huma» de Menesti, mentre que el
seu pare diví era Esperqueu. En l'altra ver-
sió, el pare huma de Menesti era Boros, fill
de Perieres.
MENETES (Mcvofrr¡~). Menetes és el
nom d'uns quants herois grecs de l'epopeia
troiana, així com el d'un pastor encaITe-
gat de la vigilancia dels ramats d'Hades a
l'illa d'Eritea (v. Geríon). Aquest pastor va
anunciar a Geríon el robatori que preparava
Heracles.
Aquest mateix pastor es va trobar en una
altra ocasió amb Heracles, quan l'heroi ha-
via baixat als Inferns a la recerca del gos
Cerber. Va tractar d'impedir que Heracles
li robés un bou, pero no ho va aconseguir.
Va sortir de l'aventura amb les costelles
Menesteu: /l., II, 546 s.; IV, 327 s.; XII, 331
s.; XIII, 690; Tz., Posth., 88; Com., 911; D. S.,
I, 28; Hro., Fab., 97; PAus., I, 1, 2; 3, 3; 17, 5
s.; 23, 8; II, 25, 6; III, 18, 5; PLUT., Teseu, 32
s.; EsTR., III, 140; VI, 261; DicT. CR., VI, 2 s.;
APOL·L., Bibl., III, 10, 8; Ep., I, 24; III, 11; VI,
15 b.
Menesti: Jl., XVI, 173 i ese. ad loe.; APOL·L.,
Bibl., III, 13, 4.
Menetes: AroL·L., Bibl., II, 5, 10 i 12.
Mente: EsTR., VIII, 344; Foc1, s. v. Mív8a;
Ov., Met., X, 729.
trencades, i el seu destí hauria estat pitjor si
no hi hagués intervingut Persefone, que va
pregar a Heracles que el deixés anar.
MENTE (MÉv8r¡). Mente era una nim-
fa dels Inferns, estimada per Hades. Va ser
maltractada per Persefone, que n' estava ge-
losa, i el déu la va transformar en una plan-
ta, la menta. Aquesta transformació es va
produir al mont Trífil, a Bitínia.
MENTOR (MÉvrwp). Mentor és fill
d'un habitant d'Ítaca anomenat Alcim. Fi-
del amic d'Ulisses, l'heroi li havia confiat,
en partir cap a Troia, la custodia dels seus
interessos. Per aixo parla en favor de Tele-
mac a l' assemblea. La deessa Atena adopta
nombroses vegades la figura de Mentor,
vell amic de la casa, especialment quan
acompanya Telemac, per ajudar Ulisses en
la batalla contra els pretendents, etc.
MEON (Maíwv). 1. Meon és un teba fill
d'Hemon, que va combatre contra els Set
cabdills. Comandava, amb Licofontes, la
desgraciada emboscada parada contra Ti-
deu (v. aquest nom); d'ella només Meon
va sortir sa i estalvi. Tideu el va perdonar.
Quan aquest heroi va morir davant de Te-
bes, Meon el va enten-ar.
Una tradició representada per Eurípides
considera Meon fill el' Hemon i el' Antígona
(v. Antígona). Generalment, Hemon és no-
més el promes d'ella, pero de vegades s'ad-
met que el matrimoni es va celebrar.
2. Un altre Meon és l'eponim de la famí-
lia a la qual pertany Homer, que en poesía
sovint és designat amb l'epítet de Meonida.
El seu parentiu amb el poeta varia segons
els autors: de vegades és el seu pare, casat
amb Criteida i germa de Dios, el pare d'He-
síode; altres vegades no és el marit, sinó el
tutor de Criteida; unes altres, fins i tot és
l'avi d'Homer o el pare adoptiu del poeta,
que seria fill d'un demon (v. Criteida).
MERA (Ma1pa). 1. Mera és el nom de la
mare de Locre 1 (v. aquest nom).
2. També és el nom d'una hero1na arcadia
Mentor: Od., II, 225 s.; III, 22 s.; 240 s.;
XXII, 235; XXIV, 450 s.
Meon: 1) Il., IV, 394; AroL·L., Bibl., III, 6,
5; EsTACI, Teb., II, 693; PAUS., IX, 18, 2; EUR.,
trag. perduda Antígona (NAUCK, p. 322); Hro.,
Fab., 72; D. S., IV, 65. 2) V. l'art. Criteida; afe-
giu-hi: MüLLER, Fr. Hist. Gr., I, 46 i 277; Sum.,
s. v. "Oµr¡poc;.
Mera: 1) V. Lacre. 2) PAus., VIII, 48, 6; 53,
2; s. 3) AroL·L., Bibl., III, 14, 7; Hro., Fab.,
130; A. p., U, 4; Ov., Fast., IV, 939 s.

considerada filla d' Atlant i esposa del rei
Tegeates, un dels fills de Licaon, eponim
de la ciutat de Tegea. Tenia la seva tamba,
al costar de la del seu marit, a l' agora de
la ciutat. Mera, esposa de Tegeates, va ser
mare de Limó i Escefre, així com de Cidó
Arquedi i Gortis (v. Limó). '
3. Finalment, Mera és el nom del gos (o
gossa) de l'heroi Icari, introductor de la vi-
nya a l 'Ática, que va morir destrossat pels
camperols ebris (v. Icari i Erfgone). Mera,
amb els seus lladrucs, va conduir Erígone,
la tilla d'Ic.ari, fins a la tamba del seu pare;
quan la noia es va suicidar, la gossa es va
quedar al costat de la tamba i va morir de
desesperació, o es va matar llancant-se a la
font Onigre. Dionís va transfor;nar aquest
gos fidel en constel·lació. De vegades es
pretenia que aquesta Mera havia estat un
gos d'Orió (v. Orió).
*MERCURI. Mercuri, el déu roma
Mercurius, s'identifica amb l'Hermes grec.
Igual que ell, Mercuri protegeix especial-
ment els comerciants -en el seu nom es
traba, en efecte, l'arrel de la paraula merx,
que significa «mercaderia»- i els viatgers.
Després de la seva heJ.lenització se'l re-
presenta com a missatger de Júpiter i fins
1 tot, de broma, com el seu servidor en les
aventures amarases del déu (per exemple,
a I'Amfitrió, de Plaute, on no es diferencia
d'Hermes).
Com calia esperar, el primer temple de
Mercuri a Roma es va construir a la vall del
Circ Maxim, als vessants de l' A ven tí, i no
lluny del port de Roma, que era el centre
del trafic comercial de la ciutat. La data
que s' assigna tradicionalment a la fundació
d'aquest temple és el 496 a. C. El temple de
Mercuri és tres anys anterior al de Ceres
erigit a les rodalies. Ambdós santuaris va~
ser edificats fara del pomerium (el recinte
sagrat de la ciutat), fet que sembla indicar
l'origen estranger d'aquest déu o, si més
no, del seu culte.
Com Hermes, els atributs de Mercuri són
el caduceu, el petasos, o barret d'ales am-
ples, i les sandalies alades; finalment, tam-
bé duia una bossa, símbol dels guanys que
proporciona el comen;.
Com la majoria de les divinitats romanes,
Amf., passim; PLuT., Pm:
min., 38; SERVI, Com. En., I, 170; VIII, 130;
Ov., Fast., II, 607 s.
Merfones: !l., II, 645 s.; IV, 253 s.; V, 59;
IX, 83; X, 196; 260 s.; XIII, 159 s.; 246 s.; 528;
567; 643-659; XIV, 514; XVI, 342 s.; 603; 608;
XVII, 620; 700 s.; XXIII, 112 s.; 262 s.; 850 s.;
360
Mercuri esta mancat d'una llegenda propia.
Quan intervé en el mite, representa la «tra-
ducció» de l'Hermes grec. Per exemple,
en les tradicions que el fan pare d'Evandre
(v. aquest nom). També se'l considera pare
d,els d~us Lars (v. Lara). Aquesta llegenda
s explica potser per la circumstancia que
els Lars, com Mercuri-Hermes, són divini-
tats de les cruilles dels camins.
MERÍONES (Mr¡p1óvr¡<;). Meríones és
fill de Molos, un cretenc, fill bastard de
Deucalió de Creta (v. aquest nom). Davant
de Troia, és el company més fidel d'Idome-
neu; amb ell comanda les trapes cretenques.
Se'l cita en la llista dels pretendents d'He-
lena, i com a tal participa en la guerra.
D'-!-vant de Troia du a tenne diverses ges-
tes. Es present al consell de guerra nocturn
fereix Deífob, mata Adamant, Acamant:
Harpalió, Morís, Hipoció i Laogon, i s'es-
capa dels cops d'Eneas. Participa en els
cornbats al voltant del cadaver de Patrocle i
s'.encarrega de reunir la llenya pera la seva
pira. Durant els jocs fúnebres disposats per
Aquil·les pren parten tres proves: la cursa
?e c~rros, el tir amb l' are i el llanºament de
Javelma. Coma cretenc, venº en el tir amb
l'arc,ja que Creta és la terra dels arquers.
Després de la caiguda de Troia, Merío-
nes acompanya Idomeneu i torna felicment
a Cnosos. La llegenda posterior el pr~senta
anant cap a Sicília, on els colons cretencs
establerts a Heraclea Minoa i Enofon l'acu-
llen; en l' epoca historica, era obJecte d'un
culte en aquestes ciutats. També se li atri-
bufa la fundació de Cressa, a Paflagonia.
Meríones passava per ser un exceJ.lent
ballarí.
MERMER (MÉpµEpo<;). Mermer és un
dels dos fills de Medea i de Jason. Amb el
seu germa Feres va morir a Corint, a mans
?e Me?ea, que va castigar Jason per la seva
mfidehtat (v. Jason i Medea) (v. la taula 23,
p. 302).
Segons una altra tradició, Mermer i Fe-
res van ser lapidats pels corintis per haver
porta.t a la tilla del rei Creont els regals em-
metzmats que van provocar la seva mort i
la del rei.
Finalrnent, també es deia que Mermer, fill
gran de Jason i de Medea, havia mort d'una
884 a 897; D. S., V, 59; 79; Aroa., Bibl., III,
3, 1; Hm., Fab., 81; 97; PAus., V, 25, 9; PLuT.,
Marc., 20; E. B., s. v. Kp~crcra· PL V N H
V, 29. ' . ., . .,
Mermer: EuR., Med., passim, i ese. a 10;
276; APOL·L., Bibl., I, 9, 28; HIG., Fab., 25; 239;
Tz., Com., 175; 1318; PAus., II, 3, 6 s.
361
altra manera: va acompanyar el seu pare a
Cercira, on havia estat desterrar després de
l'assassinat de Pelias (v. Medea), i, durant
una cacera a l'Epir, el va matar una lleona.
MEROPE (MEpÓnr¡). La llegenda co-
neix diverses hero!nes amb aquest nom.
l. Una d'elles és una pleiade, tilla d'At-
lant i de Pleione, i casada amb el mortal
Sísif (v. la taula 27, p. 327), rei de Corint,
amb qui va tenir un fill, Glauc (v. Glauc).
De totes les Pleiades, Merope és l'única que
es va casar amb un mortal; per aixo !'estre-
lla que li correspon en la seva constel·lació
té menys lluentor que els estels que repre-
senten les seves germanes.
2. És més celebre la tilla del rei d' Arca-
dia, Cípsel, casada amb !'heraclida Cres-
fontes (v. la taula 18, p. 258). Cípsel l'havia
donat en matrimoni a Cresfontes per garan-
tir-se l'alianºa dels Heraclides i conservar
el tron (v. Heraclides).
En el repartirnent del Peloponnes per part
dels Heraclides, a Cresfontes li va corres-
pondre Messenia (v. Cresfontes). Merope
va ser protagonista d'una aventura que Eu-
rípides va fer servir per escriure una trage-
dia, avui perduda, la intriga de la qual, pero,
es pot reconstituir. Cresfontes, que en altres
tradicions havia mort víctima d'una revolta
dels seus súbdits, en aquesta tragedia era
assassinat per Polifontes, un dels Heracli-
des. Al mateix temps, Polifontes immolava
els dos fills grans de Cresfontes i es casava
amb la seva vídua, Merope, contra la seva
voluntat. La dona havia aconseguit salvar
el fill petit, Epit, enviant-lo a Etolia, a casa
d'uns amics; i seguía en contacte amb ell
a través d'un antic i fidel servidor que feia
els viatges en secret. Pero Polifontes sabia
que el jove Epit no havia mort, cosa que li
representava un motiu de preocupació. Per
aixo va donar l' ordre que el busquessin a
fi d' evitar que un dia es presentés com
a venjador per ajusticiar-lo. Havia ofert una
substanciosa recompensa a qui matés Epit.
Tanmateix, Epit havia crescut i s'havia
proposat venjar el seu pare i els seus ger-
mans. Adoptant el nom de Telefontes, es
va presentar davant del rei i li va demanar
la recompensa, tot assegurant-li que havia
matat Epit. El rei no va creure sense més ni
més la seva paraula, pero li va demanar que
es quedés al seu palau, en qualitat d'hos-
Merope: 1) APOL·L., Bibl., I, 9, 3; III, 10, 1;
Ov., Fast., IV, 175; ese. a la !l., VI, 153; XVIII,
486; D. S., III, 60; SERvr, Com. G., I, 138; ese.
a PíND., Nem., II, 16. 2) EuR., trag. perduda
te, mentre ell se n'informava. Mentrestant,
Merope va rebre el criat que servia de mit-
jancer entre ella i el seu fill, i l' m:cfa va ad-
vertir-li que desconeixia on era Epit; havia
desaparegut misteriosament uns quants dies
abans. Merope ja no va tenir cap dubte que
l' estranger que el rei havia acollit no era
en realitat, com ell pretenia, l' assassí del
seu fill. Una nit va penetrar a la cambra on
dormía el fals Telefontes, decidida a sacri-
ficar-lo. Ja tenia el punyal aixecat, quan es
va presentar el vell i va aturar el seu braº en
reconeixer en el suposat assassí el propi fill
de Merope, el veritable Epit. Aleshores ell
es va posar d'acord amb la seva mare per
trabar la manera de venjar-se i matar Po-
lifontes. Merope es va vestir de dol tan os-
tensiblement com va poder, i Polifontes ja
no va tenir cap mena de dubte que el seu fill
havia mort de veritat. A més, Merope, que
abm1s s'havia mostrat hostil amb el seu rna-
rit, se li atansa com si hagués perdut qualse-
vol esperanºª i es resignés a la seva sort. El
rei, ple d' alegria, es va preparar per celebrar
un sacrifici d'acció de gracies i va invitar
el fals Telefontes coma hoste d'honor, tot
demanant-li que ell mateix immolés la víc-
tima. Pero, quan era a l' altar, en lloc de sa-
crificar l' animal, el jo ve va clavm· el punyal
al cor de Polifontes, i així va venjar la sort
del seu pare, dels seus germans, així com el
llarg sacrifici de la seva mare. Després li va
ser molt facil fer-se proclamar rei.
MESOPOTAMIA (Mrnonornµía). Me-
sopofamia és la personificació femenina del
país del mateix nom. Es deia que era tilla
d'una sacerdotessa d' Afrodita i germana
de Tigris i Eufrates. En néixer, Afrodita
l'havia dotat d'una extraordinaria bellesa.
Tres joves aspiraven a la seva ma, i ella, per
triar, havia acceptat la decisió d'un arbitre,
Bocor, conegut per la seva rectitud i la seva
justícia. Mesopofamia havia fet regals als
tres joves; a l'un, li havia donat una copa;
a l' altre, la corona que cenyia el seu cap; al
tercer, un petó. A Bocor, aquesta li va sem-
blar la millar prava d'amor, i per aixo es va
decantar en favor del tercer. Pero els altres
dos pretendents no van acceptar aquesta de-
cisió, es van batre en duel entre ells i van
morir tots tres, de manera que Mesopota-
mia no es va poder casar.
Cresfontes, resumida a HIG., Fab., 137; 184;
APOL·L.,Bibl., II, 8, 5; PAUS., IV, 3, 3; 8, 54.
Mesopotamia: Cf. HERSCHER, Erot. script.,
I, 224.

MESSAP (Mfoacxrro<;). Messap és un he-
roi beoci que va donar el seu nom al mont
Messapi, a la costa de Beocia, en direcció a
Eubea. Va passar a la Italia meridional, on
també va donar nom al país dels messapis.
Hi havia també un heroi il·liri anomenat
Messap o Messapi, el qual, segons una altra
tradició, devia ser el veritable eponim del
país dels messapis.
MESSENE (Mr¡aa~vr¡). Messene és tilla
de Tríopas, rei d' Argos, i néta de Forbant
(segons una altra tradició, és tilla d' aquest
darrer [v. la taula 19, p. 280). Es va casar
amb Policaon, el més petit dels fills del rei
de Laconia, Le]ex. Com que el fill gran de
Lelex, Miles, havia heretat el regne, Messe-
ne va incitar el seu espos a cercar un teITito-
ri propi en un altre indret. Amb l'ajuda dels
soldats lacedemonis i argius, Policaon es va
apoderar de la regió que va anomenar Mes-
senia a partir del nom de la seva dona. La
capital del país es va establir a Andania, on
Policaon va instituir el culte a Demeter i a
Persefone, procedents d'Eleusis, que havia
portat Caucó. Policaon i Messene van rebre
honors divins a Messenia.
MESTRA (M~a-rpcx). Mestra és filla
d'Erisícton (v. aquest nom). Per aconse-
guir menjar peral seu pare, condemnat per
Demeter a una fam insaciable, Mestra es
venia com a esclava. Pero, com que havia
rebut del seu amant Posidó la facultat de
transformar-se a voluntat, Mestra cada cop
s' escapava fücilment de casa del seu amo
i tornava a la seva per repetir l'operació.
D' aquest mite es va donar una interpretació
«racionalista»: Mestra, jove d'extraordina-
ria bellesa, s'oferia al primer que passava
per aconseguir diners per al seu pare, home
mandrós que s'havia arruYnat lliurant-se als
plaers i la moJ.lície. En aquells temps llu-
nyans, els diners no eren d'ús coITent, per
la qual cosa Mestra cobrava en especie, i
rebia bous, xais, aus, etc. D' aquesta mane-
ra va néixer el costum de dir que Mestra
«es transformava» en bou, xai, gallina, etc.
Messap: EsTR., IX, 405; E. B., s. v. Mrncrá-
mov; SERVI, Com. En., VIII, 9; NICANDRE, fr.
55, l. Cf. F. ALTHEIM, a A. R. W., 1931, p. 22-
32; ef. Ph. Woch., 1932, p. 430-432.
Messene: PAus., IV, 1, 1a2, l; 6; 3, 9; 26, 8;
27, 6; 31, 11; ese. aEuR., Or., 932.
Mestra: Tz., Com., 1393; Ov., Met., VIII,
739 s.; A. L., Tr., 17; PAL., Incr., 24.
Meta: AroL·L., Bibl., III, 15, 6; ATEN., XIII,
556 f; Tz., Com., 494; HERóD. V, 66; EuR., ló,
1575 s.
362
Aquest devia ser l' origen de la llegenda de
les transformacions interessades de la jove.
META (M~rn). Meta és el nom de la
primera esposa d'Egeu, amb qui no va
aconseguir tenir tills. Era tilla d'Hoples, un
dels fills d'Ió i eponim d'una de les tribus
atiques.
METAB (MÉrn~o<;). A I'Eneida, Metab
és un rei dels volscos, d' origen etrusc; era
sobira de la ciutat de Privernum. És el pare
de Camil ·la, amb la qual va ser desteITat
pels seus súbdits (v. Camif.la).
Servi relaciona el nom d'aquest rei bar-
bar amb l' eponim de la ciutat de Metapon-
cion, a la Magna Grecia. Segons la llegen-
da grega, aquest Metab era fill d' Alibant
(v. Metapont).
METANIRA (MHávapcx). Metanira és
l'esposa del rei d'Eleusis, Celeu. Va aco-
llir Demeter quan la deessa anava cercant
la seva tilla, i la va agafar com a criada
(v. Celeu, Demeter, Demofont, Triptolem).
De vegades Metanira passa per ser l' es-
posa d'Hipotoont, que era un heroi atic, fill
de Posidó i Alope, eponim de la tribu atene-
sa dels Hipotoontides.
METAPONT (MErárrovrn<;). Metapont
és l'heroi eponim de la ciutat de Metapon-
cion, a la Magna Grecia. En forma no gre-
ga, aquest nom és Metab (v. aquest nom), i
la ciutat es devia anomenar en altre temps
Metabon, abans que Metaponcion.
Met~pont passava per ser fill de Sísif i
nét d'Eol; pero, més habitualment, se'l
considera el pare adoptiu del jove Eol i de
Beot. Va donar acollida a Ame, la primera
tilla del primer Eol, quan ella es va quedar
en estat i el seu pare la va fer fora de la ciu-
tat. Per ella, Metapont es va separar de la
seva primera dona, Siris, que va enviar a
viure a la ciutat d' aquest mateix nom, prop
de Metaponcion. Després el jove Eol i el
seu germa, fills d' Arne, van matar Siris per
consell de la seva mare i van fugir, l'un a
Beocia (a la qual va donar nom), i l'altre
a les illes Eoliques (v. altres versions de la
Metab: EsTR., VI, 265; E. B., s. v. Mncmó-
vnov; SERVI, Com. En., XI, 540; cf. VIRO., En.,
XI, 540; 564; Hm., Fab., 252 (v. l'art. Camil·la);
EusT., a D. P., 368; Et. Magn., p. 579, 29.
Metanira: H. h. a Dem., 101; 185 s.; PAus.,
I, 39, 1 i 2; APOL·L., Bibl., I, 5, l; NoNN., Dion.,
XIX, 80 s.; Ov., Fast., IV, 539.
Metapont: V. les ref. a Metab, i Eol; J. BÉ-
RARD, Colonisation, p. 344 s.
363
mateixa llegenda, adoptada per Eurípides La versió que dóna Dionisi d'Halicarnas
difereix sensiblement de !'anterior. Després
en la seva tragedia perduda, Melanipe en-
cadenada, al' article Eol, 2). del casament amb Lavínia, Eneas i Llatí es
veuen obligats a fer front als atacs dels rú-
METIMNA (Mr¡8úµvcx). Metimna és tuls, encapc;;alats per Turn, nebot d' Amata.
l' eponima de la ciutat del mateix nom, a En la primera batalla, cauen en combat Tu~
l'illa de Lesbos. És tilla de Macar, esposa i Llatí. Aleshores els rútuls criden Mezenc1
de Lepetimne, mare d'Hicetaon i Helicaon; perque els ajudi, i els etruscs, que temen la
morts a mans d' Aquil·les quan aquest her01 instaJ.lació d'un poderós estat tan a prop de
va conquerir Lesbos. les seves fronteres, a la desembocadura del
METIS (Mfín<;). Metis (nom que signi- Tíber. S' entaula una sagnant batalla i, a en-
fica Prudencia o, en el mal sentit, Perfidi~) trada de nit, el resultat encara roman incert.
és una divinitat de la primera generació. Es Aleshores s'adonen que Eneas ha desapa-
tilla d'Ocean i de Tetis, i passa per haver regut, i Ascani assumeix el comandament.
estat la primera dona (o la primera amant) Pero els troians i els llatins es troben amb
de Zeus. Ella li va donar la droga que va dificultats i Ascani sol-licita les condicions
obligar Cronos a vomitar tots els fills q~e per a un armistici. Mezenci reclama tot el
s'havia empassat (v. Cronos). DesP,res, vi que produeix el país llatí. Alesho~es As-
quan Metis estava embarassada; G~a i Ura~ cani ofereix a Júpiter el vi del país 1, apro-
van anunciar a Zeus que, despres d haver-h fitant-se d'una nit sense lluna, du a terme
donat una tilla, li donaría un fill que, més un atac que esdevé un exit total. Lausus,
tard, el destronaria, com ell havia fet amb fill de Mezenci, mor en la lluita, i l' exercit
Cronos. Aleshores, per consell de Gea (o de etrusc es replega en desbandada. Mezenci
la mateixa Metis), Zeus es va empassar Me- s' as sabenta a la vegada de la mort del seu
tis, i així va ser com va donar a Hum Atena fill i de la deITOta de l' exercit, i aleshores és
(v. aquest nom). ell qui demana una treva. Ascani con,ce~ei~
pas lliure a ell i a la resta del seu exerc1t, 1,
*MEZENCI. En la llegenda dels orí- des de llavors, Mezenci és sempre un fidel
gens de Roma, Mezenci és un rei etrusc aliat deis llatins.
que regnava a Cere i que va lluitar co~tra A Virgili, la figura de Mezenci és més
Eneas. Les formes de la llegenda vanen. matisada, pero la llegenda en si s'ha simpli-
En la tradició més antiga, el primer testi- ficat. Mezenci segueix essent rei de Cere,
moni de la qual és el tractat (avui perdut) pero ha estat expulsat pels seus súbdits:
dels Orígens, escrit per Cató al segle n cansats de la seva tirania, i ha trobat refug1
a. C., Mezenci es cridat per Turn, després a la cort de Tum. Combat al seu costat, jun-
de la seva primera deITota contra Eneas i tament amb el seu fill Lausus, i tots dos mo-
Llatí (v. Llatí). Perque Mezenci es decidís ren a mans d'Eneas. Virgili en cap moment
a anar a ajudar-lo, Turn li va prometre la no esmenta la promesa de consagrar el vi
meitat de la collita total del vi del país llatí del país llatí ni a Mezenci ni a Júpiter. Es
i del seu propi teITitori. De la seva banda, pot observar que en el relat virgilia només
Eneas va fer el mateix oferiment a Júpiter. Mezenci és enemic d'Eneas, mentre que els
La promesa feta al déu va ser més efecti~a etruscs figuren al costat dels troians ~' pe~
que la de Turn, i Mezenci i Turn van l~?nr. tant, de Roma. Aixo no és una casuahtat s1
En aquesta batalla, Eneas va desapare1xer recordem la descendencia etrusca de Mece-
misteriosament, cridat a ocupar un lloc en- nas, els avantpassats del qual havien regnat
tre els déus, i el va succeir el seu fill Ascani. a les ciutats etrusques, i que en aquell mo-
La promesa feta a Júpiter es va complir, i ment era un dels amics íntims d' August.
d'aquesta manera s'explicava !'origen deis
Vinalia, celebrats tots els anys, durant els MICENEU (MuKr¡vEÚ<;). Miceneu és
quals s'oferien a Júpiter les primícies de la l'heroi que va fundar la ciutat de Micen~s
i li va donar el seu nom. En algunes trad1-
collita vinícola.
PL. V., N. H., XIV, 88; Ov., Fast., IV, 877 s.;
Metimna: PART., 21; E. B., s. v.; D. S., V,
L1vr, I, 1 a 3; D. H., I, 64 s.; II, 5; VIRO., En.,
81. VII, 647 a 817; VIII, 470 s.; IX, 586 s.; X, 768;
Metis: HEs., Teog., 358; 886 s.; AroL·L., XI, 1 s.; JusTí, XLIII, 1, 10; D. CAss1, fr. 4, 1 b;
Bibl., I, 2, 1; 3, 6. PLUT., Q. R., 45.
Miceneu: PAus., II, 16, 4; EusT., a !l., II, 569;
Mezenci: SERVI, Com. En., I, 259, 267; IV,
ese. a EuR., Or., 1239; E. B., s. v. MuKfívm.
620; VI, 760; IX, 742; MAcR., Sclt., III, 5, 10;
 MIDAS
cions -que Pausanias posa expressament
en dubte- passava per ser nét de Foroneu
i fill d'Espartó.
MIDAS (Míbcx~). Midas és un reí de Frí-
gia, heroi de diverses llegendes populars.
S' explicava especialment que un día havia
trobat Sile, sol i adormit, després d'haver
begut a l'excés. Quan el déu es va desper-
tar, Midas li va demanar que li parlés i li en-
senyés la saviesa. Aleshores Sile li explica
la historia de dues ciutats, situades fora del
món i anomenades, l'una, Eusebes, la «pie-
tosa», i l'altra, Maquim, «la guerrera». A la
primera, els habitants sempre eren feli9os i
acabaven els seus dies entre rialles. Els ha-
bitants de l'altra, en canvi, passaven la seva
existencia lluitant, i ja naixien completa-
ment armats. Tots dos pobles regnaven so-
bre uns territoris molt extensos i eren molt
ríes. Possei"en or i plata en tanta quantitat,
que aquests metalls preciosos eren pera ells
com per a nosaltres el ferro. Un día els dos
pobles van decidir visitar el nostre món.
Van creuar l' Ocean, van arribar al país dels
hiperboris, que, com tothom sap, són els
mortals més afortunats de tots (v. Hiper-
boris). Pero, quan van veure la seva trista
condició i, a més, van constatar que eren els
més feli9os de la terra, no van voler seguir i
van tornar al seu lloc de procedencia.
Aquesta va ser la parabola decebedora
que Sile va explicar a Midas.
Hi havia una altra versió de la traba-
da entre el reí i Sile; la relata Ovidi a les
Metamoifosis. Sile s'havia perdut i es va
quedar adormit a les muntanyes de Frigia,
lluny del seguici de Dionís. Uns camperols
el van veure i, com que no el van reconei-
xer, el van dur, encadenat, a la presencia del
reí Midas. El reí, que en altre temps s'havia
iniciat en els misteris, de seguida s'adona
de qui era el presoner. El va fer deslligar,
el va rebre amb grans honors i va marxar
amb ell per acompanyar-lo fins al seguici
de Dionís. Sile va donar les gracies al rei
amablement i, per recompensar-lo, li va
oferir fer realitat el desig que li demanés.
Midas, sense dubtar-ho, li demana poder
transformar en or tot el que toqués. El déu
hi accedí, de manera que Midas va tornar
a casa content i disposat a posar a prova
el do rebut. Tot va anar bé fins a l'hora de
menjar. Quan Midas es va voler menjar un
Midas: HERóD., VIII, 138; EuA, V. H., III,
18; Ov., Met., XI, 85 s.; SERvr, Com. Egl., VI,
13; Com. En., X, 142; Hm., Fab., 191; 274; ese.
a AR., Pl., 287; D. S., III, 59; Ps. PLUT., Fl., 10;
XEN., An., I, 2, 13; PL. V., H. N., VII, 57; Crc.,
364
tros de pa, va veure com el pa es transfor-
mava en or; igual passava amb el vi, que es
transformava en el metall preciós. Afamat i
assedegat, Midas va suplicar a Dionís que li
retirés aquell do perniciós. El déu el va es-
coltar i li digué que s'havia de rentar la cara
i les mans a la font del Pactol. Així ho va fer
el reí, i immediatament en va quedar lliure,
pero les aigües del Pactol es van omplir de
palletes d' or.
Plutarc narra un relat molt similar a
1' anterior: Midas havia anat a visitar una
llunyana província del seu regne i es va
perdre al desert. No va trobar ni una gota
d' aigua per apagar la seva set i la dels seus
homes. La terra es va compadir d'ell i va
fer brollar una font, pero va passar que, en
lloc d' aigua, hi rajava or. El remei era deba-
des. Aleshores Midas va implorar Dionís,
que va transformar la font d' or en una altra
d'aigua, la qual va rebre el nom de Font de
Midas.
Midas també té un paper en la llegenda
de Pan (o de Marsias) i Apol·lo. Un día que
vagava pel bosc, era al mont Tmolos en el
moment en que el déu de la muntanya aca-
bava de pronunciar la seva sentencia, que
declarava Apol·lo vencedor de la contro-
versia entre el déu i Marsias (o Pan). Sense
que ningú li demanés la seva opinió, Mi-
das va declarar que el veredicte era injust.
Aixo va fer que Apol·lo, irritat, li fes créi-
xer orelles d'ase. Segons una altra versió,
Midas havia estat nomenat jutge, juntament
amb altres, i va ser l'únic que va votar a
favor de Marsias. Altres vegades s'atribui"a
al mateix Midas l'invent de l'anomenada
«flauta de Pan».
Fos com fos, Midas va amagar tant com
va poder sota la tiara aquelles molestes ore-
lles. Només el seu barber en sabia el secret
i li estava prohibit, sota pena de mort, re~
velar-lo a ningú. El pobre home, aclaparat
pel pes d'un secret tan gran, no va poder
més i, fent un forat a terra, va revelar a la
mare Terra que el rei Midas tenia unes ore-
lles monstruoses. Aleshores les canyes que
creixien per aquells verals es van posar a
repetir el secret del rei i a mormolar al vent
que les movía: «Midas, el rei Midas, té ore-
lles d'ase ... »
MÍDIAS (Mn8ía~). Mídias era un tessa-
li el fill del qual, Euridamant, havia mort
Tusc., I, 114. Cf. R. LEHMANN-NITSCHE, Konig
Midas hat Eselohren, Z. E., 1936, p. 281-303;
ef. Anthropos, 1938, p. 288.
Mídias: Ese. a la JI., XXII, 397.
365
Trasil. Simó, germa de Trasil, va matar
Euridamant i va arrossegar el seu cos tot al
voltant de la seva tomba. D'aquesta manera
va néixer, segons conten, el costum tessa-
li d'arrossegar el cadaver de !'homicida al
voltant de la sepultura de la seva víctima.
El mateix va fer Aquil·les, arrossegant el
cadaver d'Hector al voltant de la de Patro-
cle. Generalment, aquesta feina es confiava
al millor amic de la víctima o al parent més
proper.
MIE (Mu~vo~). Mie és l'eponim de la
muntanya del mateix nom. És fill de Teles-
tor i d' Alfesibea. La seva madrastra el va
calumniar davant del seu pare, tot acusant-
lo d'haver sentit per ella una passió culpa-
ble. Mie es va retirar a la muntanya; pero,
en veure que el seu pare el perseguía amb
un grup de criats, es va llan9ar des de dalt
d'un penya-segat.
MÍGDON (Múy8wv). 1. La Ilíada es-
menta un Mígdon que regnava a una part
de Frígia, a les ribes del riu Sangari. En un
atac de les amazones, Mígdon havia estat
auxiliat per Príam. Com a agrai"ment, va
acudir a defensar Troia quan la ciutat va ser
assetjada pels grecs. És el pare de l'heroi
Coreb (v. aquest nom, 2). , va recollir i el va educar. Va arribar a tenir
2. Un altre Mígdon és germa d' Amic
(v. aquest nom), reí, com ell, dels bebrices.
Va ser ven9ut per Heracles, aliat de Licos,
amb qui estava en guerra. En el seu regne,
conquistat per l 'heroi, Heracles va fundar la
ciutat d'Heraclea del Pont.
MILAS (MúA.a~). Milas és el nom d'un
dels Telquins (v. aquest nom); se'l conside-
ra l'inventor del molí de blat. També va do-
nar nom a una muntanya de l'illa de Rodes.
MILES (MúA.r¡~). Miles és un heroi lace-
demoni, inventor del molí (v. també l'arti-
cle anterior). A la tradició de Laconia és fill
del reí de Lacedemonia Lelex i de Perídia.
És germa de Policaon, Bumolc i Terapne.
Va ser pare d'Eurotas. Altres tradicions el
suplimeixen i consideren Eurotas, directa-
ment, fill de Lelex (v. la taula 5, p. 106).
Mie: Ps. PLuT., Fl., 8, 3.
Mígdon: 1) Il., III, 185 s., i ese. ad loe.;
EusT., a l'Od., X, 552; EuR., Resos, 539; SERVI,
Com. En., II, 341; PAus., X, 27, l; Ps. PLUT.,
Fl., 12, 1. 2) APOL·L., Bibl., II, 5, 9; ese. a A.
R., Arg., II, 786.
Milas: E. B., s. v. Mu./\avría aKpa; HESIQUI,
s. v.
Miles: PAus. III, 1, l; IV, 1, 1; III, 20, 2: ese.
a EuR., Or., 615.
MILET (Mí?\XJTO~). Milet és l'heroi epo-
nim i fundador de la ciutat del mateix nom,
al' Asia Menor. Les tradicions sobre la seva
genealogía divergeixen.
Segons Ovidi, és fill d' Apol·lo i de Deí-
one, i Minos el va expulsar. Va passar
a l' Asia Menor, on va fundar la ciutat de
Milet. Alfa es va casar amb Cíane, tilla del
déu Meandre, i amb ella va tenir dos fills,
Caune i Biblis (v. la seva llegenda).
Una altra tradició el presentava coma fil]
d' Acacal·lis (v. aquest nom) i nét de Minos
(v. la taula 30, p. 367). Era fill d' Apol·lo, i
la seva mare l'havia abandonat en néixer,
per por de Minos. Al bosc el va alimentar
una lloba, i després el van recollir uns pas-
tors. Posteriorment, Minos, que ignorava
qui era, impressionat per la seva bellesa, va
tractar de violentar-lo. Seguint el consell de
Sarpedon, Milet va fugir durant la nit i arri-
ba a Caria, on va fundar Milet i es va casar
amb la filia del rei Eurit, Idotea, amb qui va
tenir Caune i Biblis.
Finalment, Milet passava per ser, en
una altra tradició, fill d' Aria, la qual al seu
tornera filia de Cleoc. El pare de Milet era
Apol·lo. En néixer, la seva mare l'havia
deixat exposat a la muntanya, pero Cleoc el
una gran bellesa, i Minos va tractar d'abu-
sar d' ell. Milet va fugir a Samos, on va fun-
dar una primera ciutat, anomenada Milet, i
d'alla va passar a Caria, on va fundar una
segona ciutat amb el mateix nom.
MIMANT (Míµa~). Mimant és un dels
gegants que va lluitar contra els déus. Zeus
el va fulminar amb un dels seus llamps, o
potser el va matar Hefest, disparant-li pro-
jectils de metall incandescent.
*MINERVA. Minerva és la deessa ro-
mana identificada amb l' Atena hel·lenica.
No sembla pertanyer a les divinitats més
antigues del panteó italic. La trobem per
primer cop a Etrúria, i va ser introdui"da en
l'anomenada «tríada capitolina», on figura-
va al costat de Júpiter i Juno. Un dels seus
temples més antics s' al9ava al mont Celi,
Milet: Ov., Met., IX, 443 s.; NoNN., Dion., XIIl,
546; PART., 11; CoNó, 2; A. L., Tr., 30; ese. a TE-
ócR., VII, 115; Hm., Fab., 243; ese. a A. R., Arg., I,
185; AroL·L., Bibl., III, 1, 2; PAUS., VII, 2, 5.
Mimant: EuR., Ion., 215; A. R., Arg., III,
1227, i l'ese. ad loe.; HoR., Od., III, 4, 53;
APOL·L., Bibl., I, 6, 2.
Minerva: VARRÓ, L. L., V, 74; SERVI, Com.
En., I, 42; XI, 259; Ov., Fast., III, 835 s.; Juv.,
Sat., X, 115 s.

on, segons es deia, en altre temps s'ha-
vien establert les tropes etrusques que havi-
en vingut a auxiliar Romul a les ordres de
Celes Vibenna. Aquest temple s'anomena-
va Minerva Capta (Minerva Captiva), i és
possible que fos erigit per guardar una esta-
tua de Minerva capturada a Faleris quan els
romans van conquerir la ciutat.
La tradició afirmava que Minerva era
una de les divinitats introdtúdes a Roma
perNuma.
La festivitat de Minerva se celebra va el 19
de mar<;:, durant les Quinquatries. En aquest
dia, les escoles feien festa. Els atributs de la
deessa són similars als de la Pal· las A tena
grega. Presideix qualsevol activitat intel-
lectual, principalment l'escolar. A l'Esquilí
hi havia una capella consagrada a Minerva
Guaridora, Minerva Medica, on s'han tro-
bat exvots que demostren que el seu culte
encara era viu durant l'Imperi. Minerva no
intervé en cap llegenda propiament romana
(v., pero, Nerio i Anna Perenna).
MINÍADES (M1vuáfü:c;). Les Miníades
són les tres filles del rei Mínias, que va reg-
nar a Orcomen. Es deien Leucipe, Arsipe i
Alcítoe (o Alcatoe). Són les heroi"nes d'una
llegenda destinada a posar de manifest el
castig que Dionís reserva a tots aquells que
es neguen a participar en el seu culte. Hi
ha diferents versions de la llegenda. Totes
tenen, pero, un element en comú: que les
tres germanes, en ocasió d'una festa de
Dionís, s'havien quedat a casa filant i bro-
dant, mentre que les dones d'Orcomen (o
de Tebes, segons les versions) recorrien les
muntanyes com a bacants. En canvi, la na-
turalesa del castig varia.
De vegades es conta que l'heura i la vi-
nya van llucar al voltant dels escambells on
seien les noies, mentre que del sostre raja va
llet i vi. A les estances van apareixer llums
misterioses i pertot arreu ressonaven crits
de feres, sons de flauta i de tamborí. Espan-
Miníades: A. L., Tr., 10; PLUT., Q. Gr., 38;
EuA, V. H., III, 42; Ov., Met., IV, 1 s.
Mínias: PAus., IX, 36, 4 a 6; X, 29, 6; ese.
a la Il., II, 511; XX, 227; a PíND., Íst., I, 79;
IV, 122; a A. R., Arg., I, 45; 230; a l'Od., XI,
326; Tz., Com., 874. Cf. F. VIAN, La triade des
rois d'Orchomene, a Mél. Dumézil, Brnssel·les,
1960, p. 215-224.
Minos: Il., XIII, 448 s.; XIV, 322 s.; ese. a
XII, 292; Od., XI, 568 s.; EusT., a l'Od., XVII,
523; XI, 568; XIX, 178; Il., 321; HERóD., I, 171
s.; VII, 170 s.; A. R., Arg., II, 516; IV, 1564, i
els ese.; ese. a III, 1087; IV, 433; PAus., I, 1, 2;
4; 17, 3; 19, 4; 22, 5; 24, 1; 27, 9 s.; 39, 5; II, 30,
366
tades, les Miníades van patir un atac de bo-
geria mística: van agafar Hipas, un nen, fill
d'una de les germanes, i el van esquarterar
pensant-se que era un cérvol. Després, es
van coronar d'heura i van córrer a les mun-
tanyes a reunir-se ambla resta de les dones.
O bé van ser transformades en ratpenats.
Una altra versió presenta elements no-
tablement diferents: abans de castigar-les,
Dionís en persona va anar a trobar-les en
forma de donzella i els va retreure la seva
indiferencia. Les joves es van burlar d'ell,
i aleshores Dionís es va transformar davant
del seus ulls en brau, pantera i lleó. Al ma-
teix temps, va comen<;:ar a rajar llet i vi dels
escambells on eren assegudes. Com en la
versió anterior, les filles de Mínias van ser
presa del deliri i van esquarterar el petit Hi-
pas.
MÍNIAS (M1vúac;). Mínias d'Orcomen
(Beocia) és l'eponim dels mínies, nom dels
habitants d'aquesta regió en l'epoca ho-
merica. Mínias tan aviat passa per ser fill
com nét de Posidó. En el segon cas, el seu
pare és Ciises, fill, al seu torn, del déu i de
Crisogenia, filla del rei Halmos (v. la taula
22, p. 287). Mínias era molt ric, i entre els
grecs passa per ser el primer que va sentir
la necessitat de tenir un «tresor».
Amb Eurianassa, filla d'Hiperfant, va te-
nir nombrosos fills, que tenen tots un paper
en la seva llegenda. Són, a més del seu fill
gran i successor al tron, Orcomen (v. Cli-
men, 2), Ciparís, Leucipe, Arsipe i Alcatoe
-les tres «Miníades», embogides per Di-
onís (v. l'article anterior)-, Elara, mare
de Tici (v. aquest nom), Aretírea, mare de
Fliant, que va tenir amb Dionís (v. la taula
24, p. 309), i, finalment, Clímene, que va
ser l'esposa de Fílac i l'avia de Ja.son (v. la
taula 22, p. 287).
MINOS (Mívwc;). Minos és un reí de
Creta que va viure, segons es diu, tres ge-
neracions abans de la guena de Troia. Nor-
3;31, 1;34, 7;III,2,4; 18, 11; 16;V,25,9;VII,
2, 5; 3, 7; 4, 5 s.; VIII, 53, 4; 8; IX, l 1, 4; 16,
4; HIG., Fab., 41; EsTR., VI, 3, 6, p. 282; X, 4,
9, p. 477; XII, 8, 5; p. 573; D. S., IV, 60 s. (que
distingeix dos Minos: l'un, fill de Zeus, i l'altre,
nét del primer, heroi de llegendes habitualment
referides a aquest); V, 78 s.; PL., Minos, p. 318
s.; G., 523 s.; L. P., a Teb., IV, 530; V, 441; VII,
187; ese. a CAL·L., H. a Zeus, 8; Tz., Chil., I,
473; 546; II, 293 s.; Com., 1301; A. L., Tr., 41;
AroL·L., Bibl., III, 1, 2 s.; 15, l; II, 5, 7; CoNó,
25; ese. a EuR., Or., 1643; ATEN., XIII, 601 e s.;
Sum., s. v. V. G. GLOTZ, La Civilisation Egéen-
ne, 2a ed., París, 1937, i la bibliografia citada.
367
malment se'l considera till d'Europa i de
Zeus. El va criar el reí de Creta Asterió o
Asteri (v. Europa). Tanmateix, de vegades
se'l presenta com a till d' Asterió. Els seus
"'§ gennans eren Sarpedon i Radamant (v. les
~o taules 3, p. 80, i 30, p. 367).
o ...... ·g.
z- &5
En morir Asterió, Minos va regnar sol
a Creta. Es contava que, quan va declarar
la seva intenció de posseir tot el poder, els
seus germans hi van posar objeccions. Mi-
nos els va respondre que els déus li desti-
naven el regne i, per provar-ho, va afinnar
que el cel li concediria qualsevol cosa que
demanés. Aleshores va oferir un sacritici a
Posidó, tot pregant al déu del mar que fes
sortir un toro de les aigües i prometent-li, a
canvi, el sacritici de l' animal en honor seu.
Posidó va enviar el toro, fet que va valer a
Minos el poder sense més discussions, pero
no va immolar l'animal, perque considera-
va que era un magnífic exemplar, la ra<;:a
del qual volia conservar. Així, el va enviar
amb els seus ramats. Pero Posidó es va ven-
jar: va tomar furiós el toro, fins al punt que
ü
;:l Heracles el va haver de matar a petició de
-ro
6 Minos o per ordre d'Euristeu (v. Heracles).
Es tractaria del mateix toro pel qual Pasí-
"';:l
Q)
fae, l' esposa de Minos, va concebre més
N tard una passió culpable (v., més endavant,
z- Minotaure i Taure).
Minos es va casar amb Pasífae, filla del
Sol (Helios) i de Perseida (v. la taula 16,
p. 236). Una altra tradició diu que es va ca-
sar amb Crete, una tillad' Asterió. Els seus
fills legítims eren: Catreu, Deucalió, Glauc,
Androgeu, també anomenat Eurígies; Acal-
le, també anomenada Acacal·lis, Xenüdice,
Ariadna i Fedra. Pero també va tenir tills
bastards: amb una nimfa anomenada Paria
(originaria de l'illa de Paros?), Eurimedont,
Crises, Nefalió i Filolau (v., sobre ells, Eu-
rimedont). Amb una altra nimfa, Dexítea,
va tenir un till, Euxanti. Finalment, se li
atribueixen altres fills en diverses tradici-
ons aberrants.
Se li atribui'a un gran nombre d'aven-
tures amoroses i, de vegades, la invenció
de la pederastia. Hi havia una tradició se-
gons la qual qui va raptar Ganimedes va ser
Minos, i no Zeus. Igualment es diu que va
ser amant de Teseu, que es va reconciliar
amb ell després del rapte d' Ariadna i li va
donar en matrimoni la seva segona tilla,
Fedra (v. també Milet).
z---
ro
Entre els seus amors f emenins s' es menta
Britomartis, que es va llan<;:ar al mar abans
2 de lliurar-se a ell (v. Britomartis); després
-~
Q)
Cl Peribea, una de les joves del «primer tribut»
que es va portar d' Atenes després de la mort
del seu till Androgeu (v. aquest nom). Les
 MINOTAURE
seves amants van ser tan nombroses, que
Pasífae, la seva esposa, es va enfadar i li va
llanc;;ar un malefici per culpa del qual totes
les dones que posse"ia morien devorades per
escorpins o serps que li s011ien del cos. El
va deslliurar d'aquesta maledicció Procris,
que va acceptar compartir el llit amb ell a
canvi d'un gos i una javelina magics que
Minos tenia (v. Procris). En efecte, Procris
coneixia una herba, l' «arrel de Circe», que
va trencar l' encanteri.
Minos passa per ser el primer que va ci-
vilitzar els cretencs, els va govemar amb
justícia i bondat i els va donar excel·lents
lleis. Aquestes lleis eren tan notables, que
es consideraven directament inspirades per
Zeus. Cada nou anys, Minos anava a con-
sultar el déu a la cova de l'Ida de Creta, on
es criava Zeus, i allí rebia les seves instmc-
cions. En aquestes funcions de legislador
s' estableix de vegades un paral-lel entre
Minos i el seu germa Radamant, el qual
havia expulsat per enveja i de qui només
va ser un imitador. Als Infems, tots dos fe-
ien de jutges de les animes dels morts amb
l'ajuda d'Eac (v. aquest nom).
Amb el nom de Minos es personifica en
el mite la «talassocracia» cretenca, que,
des del segon mil·lenni de la nostra era, va
exercir el seu imperi per tot el mar Egeu.
Per aixo no és estrany que molts mitografs
1i atribueixin la sobirania sobre un gran
nombre d'illes situades al voltant de Creta, i
fins i tot a Caria, al continent asiatic. Minos
-diuen- va dirigir diverses expedicions
militars, especialment contra Atenes, per
venjar la mort d' Androgeu. En el decurs
d'aquesta guerra es va apoderar de la ciu-
tat de Megara (v. Nisos i Escil·la). Després
d' obtenir la victoria gracies a una epidemia
de pesta que va obligar els atenesos a ren-
dir-se sense condicions, Minos els va exigir
un tribut anual de set joves d' ambdós sexes,
destinats a servir d'apat9el Minotaure. Més
tard, Minos va passar a Sicília, al capdavant
d' un exercit, a la recerca de Dedal. El va
trobar a la cort del rei Cocal (v. Dedal i Co-
cal). Pero va morir allí, quan es banyava, a
mans de les tilles del rei, instigades per De-
dal. Els soldats cretencs que el seguien van
fundar a Sicília la ciutat d'Heraclea Minoa.
Posteriorment, els cretencs van organitzar
una expedició de castig contra l' illa, pero
van ser derrotats i obligats a girar cua amb
Minotaure: APOL·L., Bibl., III, 1, 4; 15, 8;
D. S., I, 61; N, 61; 77; PLUT., Teseu, 15 s.; 19;
21; PAUS., I, 22, 5; 24, l; 27, 10; III, 18, 11;
16; VrRG., En., V, 588, i SERVI, ad loe.; ese. a
368
les seves naus. Una tempesta els va llans:ar
a les costes del país dels iapigis i s'hi van
instal·lar. Després, una part d'ells obligada
a exiliar-se, a causa d'una serie de discordi-
es internes, va tomar a Macedonia. L'ora-
cle els havia ordenat fixar la seva residencia
on els donessin, per menjar, terra i aigua.
Quan van arribar a Botia, una regió de Ma-
cedonia, van trobar uns nens que jugaven a
fer «coques» de fang. Els nens els van convi-
dar seriosament a menjar els seus pastissos,
i els immigrants, que van comprendre que es
complia l' oracle, van demanar al rei del país
una concessió, que els va ser atorgada.
A Heraclea Minoa hi havia una <<tomba
de Minos» que, segons es deia, era la que
els seus companys havien erigit al seu reí.
Dins d'una sala interior hi havia les cen-
dres de Minos, mentre que una segona sala
era un santuari dedicat a Afrodita. Aquest
mausoleu va ser arrasat per Teró durant la
fundació d' Agrigent, i les cendres de Mi-
nos van ser traslladades a Creta (v. també
Minotaure, Pasifae, Teseu).
MINOTAURE (M1vwrnupoc;). S'ano-
mena Minotaure un monstre que tenia cos
d'home i cap de brau. En realitat es deia
Asteri, o Asterió, i era till de Pasífae, es-
posa del rei Minos, i d'un toro que el ma-
teix Posidó va enviar al rei (v. Minos). Mi-
nos, espantar i avergonyit en néixer aquest
monstre, fruit dels amors contra natura de
Pasífae, va ordenar a l' artista atenes Dedal,
que aleshores vivia a la seva cort, que cons-
truís un immens palau (el Laberint), format
per un embolic tan gran de sales i passa-
dissos, que ningú, excepte Dedal, no era
capas: de trobar-ne la sortida. Allí va tancar
el monstre, i cada any -altres diuen cada
tres anys, o fins i tot cada nou- li donava
com a apat set nois i set noies que, com a
tribut, la ciutat d' Atenes li pagava. Teseu,
till del rei d' Atenes Egeu, es va integrar vo-
luntariament en el grup d'aquests joves i,
gracies a l' aj u da d' Ariadna, va aconseguir
no solament matar l' animal, sinó també tro-
bar el camí de sortida del Laberint (v. Ari-
adna i Teseu, i una interpretació evemerista
a Taure).
Aquesta llegenda conserva el record de
la civilització «minoica», que sembla ha ver
tingut un culte al toro i palaus immensos,
com els trobats per Evans en les seves ex-
cavacions de Cnosos i d'altres indrets. El
VrRG., En., VI, 21; Hra., Fab., 40; 41; 42; cf.
/l., XVIII, 590 s.; Ov., Met., VIII, 167; Her., IV,
115 s.; CAL·L., H. a Delos, 310 s.; PL., Fedó, 58
a; EsTR., X, 4, 8, p. 477.
369
Laberint és, en efecte, el «palau de la do-
ble destral» (en grec, Aá:~pu<;), símbol que
apareix repetidament e~ els ~on~men!~
minoics i que potser te una s1gmticac10
«solar».
MÍRICE (MupÍKr¡). Mírice, Tamaris,
és filla del rei de Xipre Cíniras, que va ser
transformada en arbust, el tamariu. Com-
pareu-ho amb el mite de Mirra, o Esmima,
també filla de Cíniras.
MIRINA (Múp1va). Mirina és una ama-
zona que, al capdavant d' aquest poble, va
aconseguir grans victories. Va declar':f l~
guerra als atlants, que habitaven un temton
situat a les ribes de l' ocea, on, segons es
deia havien nascut els déus. Comandant un
exer~it de tres mil amazones que lluitaven a
peu, i vint mil a cavall, va conquerir primer
el regne d'una ciutat deis atlan~s anom~na­
da Cerne. Després va conquenr la capital,
va matar tots el homes adults i es va endur
presoners dones i criatures. A continuació
la ciutat va ser destniida completament. La
resta dels atlants, esporuguits, van capitular
de seguida. Mirina els va tractar amb gene-
rositat, va concertar una alians:a amb ells,
va construir una ciutat, que va anomenar
amb el seu nom, en lloc de la que havia ar-
rasar, i la lliura als presoners, tot convidant
qui volgués a establir-s'hi. Aleshore.s els
atlants van demanar a Mirina que els ajudés
a lluitar contra les Gorgones (v. Gorgona).
En el decurs d'una primera batalla, que va
ser molt acamissada, Mirina va aconseguir
la victoria, pero moltes Gorgones es van po-
der escapar. Després, una nit, les Gorgones
que estaven presoneres en el campament de
les amazones, es van apoderar de les armes
de les guardianes i van matar-ne moltes.
Pero les amazones no van trigar a refer-se
i van aniquilar les revoltades. Mirina va re-
tre grans honors a les amazones mortes en
combat, i els va erigir una tomba formada
per tres túmuls de la mateixa altura que, en
l' epoca histürica, eren coneguts amb el nom
de «Tombes de les amazones». Tot i la der-
rota les Goro-ones van aconseguir restablir
el s~u poder més tard, segons la tradició,
i,
Perseu, primer, i després Heracles, s 'hi van
haver d'enfrontar.
Les gestes atribui'des a Mirina no es lün~­
ten només a aquestes dues guerres. Posten-
orment, després d'haver conquerit la major
Mírice: HEsIQUI, s. v.
Mirina: Jl., II. 814, i ese. ad loe.; Tz., Com.,
243; EsTR., XIII, 3, 6, p. 623; D. S., III, 54 s.
Mírmex: SERVI, Com. En., IV, 402.
MIRSOS
part de Líbia, va passar a Egipte, a 1' epoca
en que regnava Horos, till d'Isis. Amb ~11
va cloure un tractat d'amistat i, tot segmt,
es dirigí contra els arabs. Va devastar Síria
i, quan anava cap al_ ~o~d, es va trobar amb
una ambaixada de c1hc1s que es van sotme-
tre al seu poder voluntariament. A marxes
fors:ades i ambles armes a lama, va traves-
sar el massís del Taure i Frígia, tins que va
arribar a la regió del Cai'c, l'objectiu de la
seva expedició. .
Al final Mirina va morir a mans del re1
Mopsos, 1;n traci expulsat de la seva patria
pel reí Licurg. .,
Aquesta llegenda . és . una c?nstr~c~10
«historica» i no const1tue1x un mite propia-
ment dit sinó una interpretació d' elements
mítics c~mbinats de manera que formin un
relat més o menys coherent en que, al costat
dels elements mítics, es pot valorar la tasca
«racionalista» deis mitografs evemeristes.
MÍRMEX (Múpµr¡~). Mírmex era una
jove atenesa que, pels seus bon.s costums
i la seva habilitar manual, s 'havia guanyat
l'amor i !'afecte de la deessa Atena. Pero
Mírmex es va fer passar per inventora de
!'arada (en realitat era una invenció d' Ate-
na). Per castigar-la, la deessa la va transfor-
mar en una formiga que excavava la terra
i perjudicava els conreus. Posteriorn;ent,
Zeus la va transformar altre cop en esser
huma, juntam~nt amb tot el poble de les
formigues (v. Eac).
MIRMÍDON (Mupµí8wv). Mirmídon,
avantpassat i heroi eponim deis mirmí-
dons (el poble tessali sobre el qual regnava
Aquil·les), ,és till de Zeus i d'Em:i~e,?us_a.
És pared' Actor (v. aquest nom) 1 d Ant1f,
els quals va ~ngendrar amb Pisídice, una de
les tilles d'Eol (v. la taula 8, p. 136). Per
part de la seva filla Eupolemia, és avi de
l' argonauta Eta.lides. .
Una altra tradició el feia till de Diopletes
i nét de Perieres. Per part de la seva esposa,
Polidora, és gendre de Peleu.
MIRRA (Múppa). Sobre la llegenda de
Mirra tilla del rei de Xipre Cíniras, els seus
amor; culpables i la seva transformació en
l' arbre de la mirra, v. Adonis. De vegades tam-
bé se l'anomena Esmirna (v. aquest nom).
MIRSOS (Múpcroc;). Mirsos és l'heroi
d'una llegenda esmentada només per Non-
Mirmídon: SERVI, Com. En., II, 7; ese. a la
/l., XVI, 177.
Mirra: v. l'art. Adonis.
Mirsos: NoNN., Dion., XXVI, 250 s.

nos a les seves Dionisíaques. Era un dels fills
d' Aret, que, contra la seva voluntat, va mar-
xar contra Dionís. Eren germans de Mirsos:
Licos, Glauc i Perifant, així com Melaneu.
Tots eren muts. Durant la boda d 'Aret, en el
moment en que la núvia, Laobia, es dispo-
sava a oferir un sacrifici a Afrodita, tal com
s'acostumava a fer, una truja, proferint un
gran esgarip, va parir una ventrada de pei-
xos en lloc de garrins. Un endeví, consultat
en secret, va declarar que aixo era el presagi
que Aret i Laobia tindrien un nombre igual
de fills muts, com efectivament va passar.
Pero, quan Dionís va derrotar Aret, va con-
cedir als seus fills el do de la paraula.
MÍRTIL (MupTC\oc;). A les versions tea-
trals de la llegenda de Pelops, Mírtil és l'au-
riga d'Enomau, traidor al seu amo, ja que
li va treure el passador de la roda del seu
carro, tot substituint-lo per un altre passa-
dor de cera. D'aquesta manera va permetre
a Pelops endur-se la victoria sobre Enomau,
els cavalls divins del qual no haurien estat
vern;:uts sense aquesta trampa (v. Pelops i
Hipodamia).
Mírtil és fill d'Hermes i de Faetusa, una
de les tilles de Danau, o de Clímene. Es do-
nen diverses raons per explicar la seva tra1-
ció: de vegades es diu que estava enamorat
d'Hipodamia; altres vegades, que va ser
subornat per la noia; altres, fins i tot, que va
cedir davant l'or de Pelops. Després de la
victoria d' aquest heroi i del rapte d'Hipoda-
mia, Mírtil va morir a mans de Pelops, que
el va llan9ar al mar (segons alguns autors,
Mírtil és l'eponim del mar de Mirto que ba-
nya les costes meridionals del' Ática).
En el moment de morir, Mírtil va maleir
Pelops i el seu llinatge, maledicció que va
ser l' origen de les desgracies que patiren els
seus descendents (v. Pelops i la taula 2, p.
14). Sobre la causa de la seva mort hi ha
dues versions: la primera diu que durant el
camí havia intentat violar Hipodamia; la se-
gona, que Pelops l'havia mort perno haver
de pagar-li el preu convingut perla tra1ció
(v. Hipodamia).
Després de la seva mort, Hermes va
transformar el seu fill Mírtil en una constel-
lació: l' Auriga.
MIRTO (MupTw). Entre altres hero1nes,
Mírtil: Ese. a la /l., II, 104; a SóF., El., 505;
a A. R., Arg., I, 752; SóF., El., 508 s.; trag. per-
duda Enomau; EuR., Or., 988 s.; ese. al v. 990;
998; HIG., Fab., 84; A. p., II, 13; D. S., IV, 73;
Ov., Ibis, 369 s.; APOL·L., Ep., II, 6 s.; PAus.,
VIII, 14, 10 s.; SERVI, Com. G., III, 7.
Mirto: PLUT., Arist., 20.
370
Mirto és el nom d'una filla de Meneci. Per
tant, és germana de Patrocle. Amb Heracles
va tenir una tilla, Et1clea (v., pero, Maca-
ria). Euclea va morir verge, i amb freqüen-
cia se l'associava amb Artemisa molts san-
tuaris de Beocia i de Locrida.
MÍSCEL (MÚCTKEAoc;). Míscel és el fun-
dador de la ciutat de Crotona, a Italia. Sobre
ell hi ha diverses llegendes. Segons la tradi-
ció més antiga, Míscel és un aqueu, natural
de Ripes, que va voler fundar una cofonia
a la Magna Grecia. Apol ·lo li va ordenar,
per mitja de l'oracle de Delfos, que fundés
Crotona. Pero, en arribar al país, Míscel va
veure la ciutat de Síbaris, que ja existia,
i va tornar a preguntar al déu si realment
era necessari fundar una nova ciutat en la
mateixa regió. L'oracle li va respondre:
«Míscel d'esquena curta -ja que era una
mica geperut-, si actues en contra del déu,
vessaras lfagrimes; accepta el regal que se't
dóna.» Míscel va acabar obeint.
Una altra tradició, esmentada per Ovidi,
diu que Crotona va ser fundada gracies a
la intervenció d'Heracles, el qual, en altre
temps, havia estat rebut per l'heroi Crotó,
quan l'heroi tornava de la terra de Geríon.
En agra1ment per l'hospitalitat rebuda, He-
racles li havia promes que més tard s 'erigi-
ría una ciutat que duria el seu nom. Perque
fos així, va avisar en somni Míscel, un ar-
giu, que havia d'anar a fundar una colonia
a la Magna Grecia. Pero aleshores les lleis
d' Argos prohibien expatriar-se, i Míscel, de
moment, no va fer cas del somni. Heracles
hi va tomar i el va amena9ar amb castigs
terribles, de manera que Míscel es va resig-
nar a transgredir les lleis. Va ha ver de com-
pareixer davant la justícia, i els vots dels
jutges el van declarar culpable: tots van po-
sar a l'urna la pedra negra, que significava
la condemna a mort. Aleshores Míscel va
pregar a Heracles que el tragués del destret
en que l'havia ficat. Per un miracle, tots els
codols negres es van tornar blancs, Míscel
va ser absolt i se li va permetre anar a fun-
dar la seva cofonia; i així es va establir en
el lloc de Crotona.
MISE (Mwr¡vóc;). Mise és un company
d'Ulisses que va donar nom al cap Mise-
num, a la Campania. Segons una altra tra-
Míscel: Fl: Hist. Gr., II, p. 14, fr. 4 (HrPrs
DE RE:moN); EsTR., VI, 1, 12, p. 262; D. S., fr.
VIII, 17; Ov., Met., XV, 12 s.; ef. J. BÉRARD,
Colonisation, p. 164
Mise: EsTR., I, 2, 18, p. 26; VrRG., En., VI,
163 s.; i SERvr, al v. III, 239. Cf. J. HuBAUX, a
Ant. Class., 1933, p. 153-164.
371
dició, era un company d'Hector que, en
morir l'heroi, havia agafat estima per Ene-
as i l'havia seguit en els seus viatges. Un
dia que la flota era ancorada a la costa de la
Campania, Mise va desafiar tots els déus tot
vantant-se de tocar la trompeta millor que
qualsevol immortal. Tritó, déu marí que to-
ca el cargol de mar, el va sorprendre i el
va llan9ar al mar, on Mise es va ofegar. El
van ente1rnr a la costa, en el lloc que du el
seu nom.
MNEMON (Mv~µwv). Quan la mare
d' Aquil·les va deixar-lo anar a la guerra
de Troia, li va donar un servent, anomenat
Mnemon («el qui recorda» o «el qui fa recor-
dar»), encarregat de preservar-lo d'un acci-
dent sobre el qual l'havia advertit un ora-
cle: si Aquil-les matava un fill d' Apol-lo,
moriria a Troia. Pero s'ignorava qui podía
ser aquest fill del déu. Mnemon tenia l'en-
carrec de recordar constantment a Aquil·les
que, abans de matar algú, s'havia d'assegu-
rar que no descendía d' Apol-lo. Pero a Te-
nedos Aquil-les va matar l'heroi Tenes (v.
Aquil·les ), que era fill del déu, i ja no va po-
der defugir el seu destí funest. Per castigar
Mnemon, el va matar d'una llan9ada.
MNEMOSINE (Mvr¡µocrúvr¡). Mnem9-
sine és la personificació de la Memoria. Es
filla d'Úran i de Gea i pertany al grup de
les Titanides (v. les taules 6, p. 121, i 14,
p. 212). Zeus es va unir amb ella a Pieria
durant nou nits seguides i, al cap d'un any,
li va donar nou tilles: les Muses.
Hi havia una font de «la Memoria»
(Mnemosine) davant de l'oracle de Trofoni
(v. Lete).
*MNESTEU (Mvr¡cr8c:úc;). Mnesteu és
un dels companys d'Eneas, que va pren-
dre part en els jocs nautics organitzats per
l'heroi. Va obtenir el segon premi. Eneas el
presenta com 1' eponim de la gens romana
dels Memmii per un joc etimofogic (els dos
noms, l'un en grec i l'altre en llatí, evoquen
l' arrel que significa «recordar»).
*MODI F ABIDI. Durant una festa en
honor del déu sabí Quirí, a la regió de Reate
(avui Rieti), a l'epoca en que els aborígens
encara habitaven la regió, una donzella de
Mnemon: LrcóFR., Alex., 241 s., i Tz., al v.
232; ef. PLuT., Q. Gr., 28.
Mnemosine: HEs., Teog., 54 s.; 135; 915 s.
Mnesteu: VIRG., En., V, 116 s.; XII, 127;
SERVI, al v. V, 117.
Modi Fabidi: D. H., II, 48.
Moires: !l., IV, 517; V, 83; 613; XII, 116;
MOIRES
noble llinatge ballava amb la resta de les
noies per honorar el déu. En un moment
detenninat, inspirada perla divinitat, va en-
trar dins del santuari i, per obra del déu, va
sortir-ne embarassada. Va donar a llum un
fill, que va créixer rapidament i va aiTibar a
una altura extraordinaria. Aquest jove, ano-
menat Modi Fabidi, es va destacar per les
seves proeses guerreres. Al final, va voler
fundar una ciutat i crear el seu propi regne.
Va reunir un grup de companys i va mar-
xar, i es va aturar al lloc on s'havia d'erigir
Cures. Allí va fundar la ciutat, a la qual va
donar aquest nom en honor del seu pare
(Quirí), o bé pel nom de la llan9a, que en
llengua sabina és curis (v. Quid).
MOIRES (Moipm). Les Moires són la
personificació del destí de cada persona,
de la sort que li correspon en aquest món.
En principi, tots els éssers humans tenen la
seva moira, que significa la seva part (de
vida, de felicitat, de desgracia, etc.). Des-
prés, aquesta abstracció de seguida es va
convertir en una divinitat, amb tendencia a
assemblm·-se a la Cer, tot i que sense arri-
bar a ser mai un dimoni violent i sanguinari
com ella (v. Cers). Coma ésser impersonal,
la Moira és inflexible amb el destí; encarna
una llei que ni els mateixos déus no poden
transgredir sense posar en perill 1' ordre de
l'univers. La Moira és la que impedeix a tal
déu o a tal altre acudir en ajut d'un heroi en
el camp de batalla quan a aquest heroi li ha
arribat la seva <<hora».
De mica en mica, sembla haver-se des-
envolupat la idea d'una Moira universal
que domina el destí de tots els humans, i,
sobretot, després de l' epopeia hom~rica, la
idea de les tres Moires (Parques), Atropas,
Cloto i Laquesis, que, per a cada mortal,
regulaven la duració de la vida des del nai-
xement fins a la mort amb l'ajuda d'un fil
que la primera filava, la segona enrotllava
i la tercera talla va quan l' existencia corres-
ponent arribava al seu final. Aquestes tres
filadores són tilles de Zeus i de Temis, i
són germanes de les Hores (v. aquest nom).
Segons una altra genealogía, eren tilles de
la Nit, com les Cers, i, per tant, pertanyien a
la primera generació divina, la de les forces
XVI, 433 s.; 849 s.; XIX, 87; XX, 128; XXIV,
132; 209; Od., III, 269; XI, 292; HEs., Tepg.,
217; 901 s.; H. o~f:, 59; 43, 7; ef. ESTOBEU, p;gl.,
1, 5, 12; PíND., Ol., X, 52; Pít., IV, 145; EsQ.,
Eum., 956 s.; Pr., 511 s.; EuR., Ale., 12; 52; AR.,
Oc., 1734 s.; Gr., 453. Cf. E. LEITZKE, Moira
und Gottheit im alten Griech. Epas., Diss., Güt-
tingen, 1930.

elementals del món. De vegades tendeixen
a formar un grup amb Ilitia, divinitat, com
elles, del naixement. Igualment es troben
citades al costat de Tique (la Sort, la Fortu-
na), que encarna una noció afí.
Les Moires no posseeixen llegenda pro-
piament dita. Tot just són el símbol d'una
concepció del món, meitat filosofica, meitat
religiosa (v. també Parques).
MOUONIDES (Moí\10ví8m). Els Mo-
lionides són dos germans, Eurit i Cteat, el
pare huma deis quals és Actor, germa del
reí d'Elida, Augias (v. la taula 25, p. 313), i
el pare diví és Posidó. La seva marees diu
Molíone, filia de l'heroi Molos, nom que
ha format el patronímic amb que se'ls sol
distingir. Es deia que havien nascut d'un ou
d' argent semblant al que va albergar els fills
de Leda (v. aquest nom). De vegades se'ls
considera un únic ésser monstruós, amb dos
cap i un únic cos; a la Ilíada, on s' esmenten
les seves primeres proeses, apareixen com
dos herois separats, d'estatura i for9a con-
siderables, pero humans.
Nestor, en la sevajoventut, havia comba-
tut contra ells durant les lluites entre Neleu
i els epeus d'Elida, els seus ve'ins. Havia
estat a punt de matar-los, pero Posidó els va
salvar envoltant-los d'un núvol.
Augias va demanar ajuda a aquests dos
nebots seus quan Heracles el va atacar (v.
Heracles). Sobre els detalls de la lluita en-
tre Heracles i els Molionides, la victoria
d'aquests darrers i la seva mort, v. ibid.
Els Molionides eren casats amb dues ti-
lles de Dexamen: Teronice i Terefone, amb
qui van tenir dos fill: Anfímac i Talpi, que,
davant de Troia, van comandar les tropes
epees.
MOLORC (Móí\opxoc;). Molorc és el
pastor, veí de Nemea, que va donar hospita-
litat a Heracles quan l'heroi va anar a matar
el lleó que assolava el país. Va ser el primer
a retre-li honors divins-(v. Heracles).
MOLOS (Móí\oc;). Molos és un cretenc,
fill bastard de Deucalió (v. la taula 30, p. 367)
i pare de Meríones, amic i company d'Ido-
meneu. Durant una festa que se celebrava
a Creta en temps de Plutarc, passejaven un
Molionides: ll., II, 621; XI, 709 a 752; XXIII,
638 s.; ese. als v. XI, 709; XXIII, 638 i 699;
EusT., a la Il., XI, 749; PAus., V, 1, 10 s.; 2, 1
s.; 5; 3, 3; VIII, 14, 9; ATEN., II, 57 s.; APOL·L.,
Bibl., II, 7, 2; PíND., Ol., X, 26 s.; cf. VAN DER
KoLF, s. v. Molione, R. E., xvr-1, 3-7; A. H.
KRAPPE, The Molionides, Mél. H. G. Wood,
Londres, 1933, p. 133-146; R. CANTIENl, op.
cit. al' art. Nestor.
372
maniquí sense cap, el qual anomenaven Mo-
los. Es deia que era el pare de Meríones, que
havia intentat violar una nimfa. Havien tro-
bat el seu cos decapitat poc temps després, i
el ritual commemorava aquell episodi.
Sobre Molos, avi dels Molionides,
v. aquest nom. És probable que aquest Mo-
los, completament imaginari, hagués estat
inventat només per explicar el patronímic
dels Molionides, el significat del qual és
obscur.
MOLÓS (Moí\ocmóc;). Molós, o Molot,
és fill de Neoptülem (Pirros) i, en conse-
qüencia, nét d' Aquil·les. La seva mare és
Andromaca, !'esposa d'Hector, que Neop-
tülem havia aconseguit com a part del seu
botí entre les captives troianes. Eurípides va
portar a l'escena la llegenda de Molós en la
seva tragedia Andromaca. El nen, nascut a
Ftia, on havia anat Neoptolem després de la
caiguda de Troia, havia estat exposat en se-
cret perla seva mare. Pero no havia mort, i,
en ocasió d'un viatge a Delfos (v. Neopto-
lem), Neoptolem el va trobar, el va reconei-
xer i l' acollí. Pero Henníone, la se va esposa
legítima, gelosa del nen perque ella era es-
teril, va comen9ar a perseguir Andromaca
i Molós. Andromaca va aconseguir ocultar
el seu fill durant un quant temps al temple
de Tetis, pero Hermíone va aconseguir
descobrir el secret i estava a punt de matar
Andromaca i el seu fill quan la intervenció
de Peleu els va salvar. Després, quan Neop-
tolem va morir a mans d'Orestes, Tetis, que
ve~a en aquell nen l'únic plan9ó de l'estirp
d'Eac, va ordenar a Andromaca que anés a
establir-se amb ell a l'Epir. Allí, Androma-
ca es va casar amb Helen, i Molós va suc-
ceir-lo en el tron de l'Epir i va donar al seu
nom als habitants del país: els molossos.
U na tradició coneixia dos ge1mans de Mo-
lós, nascuts també d' Andromaca i de Neop-
tolem: Píel i Pergam.
MOLPÁDIA (Moí\mxbía). Molpadia és
una de les amazones que van atacar l' Áti-
ca. Va matar d'un tret de fletxa Antíope,
l'amazona que s'havia casat amb Teseu,
pero Teseu mateix la va matar amb les se-
ves mans.
Molo:rc: SERVI, Com. G., III, 19; PROBUS, ad
loe.; APOL·L., Bibl., II, 5, l; CAL·L., Aitia, I, 9.
Molos: Jl., X, 269; D. S., V, 79; Pwr., De.f
or., 14; APOL·L., Bibl., III, 3, l.
Molós: EuR., Andr., passim; ese. a l' Od., III,
188; SERVI, Com. En., III, 297; PAUS., I, 11, 1 s.
Molpadia: PAus., I, 2, l.
373
Sobre una altra Molpadia, filia d'Estafil,
v. l'art. Partenos.
MOLPIS (Móí\mc;). Molpis és un noble
de l'Elida que, durant el període de fam que
ftageHava el país, es va sacrificar volunta-
riament per ordre d'un oracle per apaivagar
la calera dels déus. Se li atribu'iren honors
divins.
MOLPOS (Móí\rroc;). Molpos és un flau-
tista de l' illa de Tenedos que va cometre
perjuri contra Ten~s, a qui l~ seva ma?ras-
tra havia acusat d haver-la mtentat v10lar.
A Tenedos, els flautistes no tenien lliure
accés al temple que havia estat consagrat a
Tenes (v. Cicne i Tenes).
MOMOS (Mwµoc;). Momos és la per-
sonificació del Sarcasme. A la Teogonía
d'Hesíode és filia de la Nit i gennana de
les Hesperides. Quan la Terra, fatigada pel
pes que havia de suportar perque els homes
es multiplicaven massa rapidament, va de-
manar a Zeus que en disminuís el nombre,
el déu va enviar una guerra a la humanitat:
la guerra de Tebes. Pero, com que e~ remei
era insuficient, va pensar a extermmar el
aenere huma amb els seus llamps o ofegar-
lo en massa. Aleshores Momos li va acon-
sellar un mitja més segur: donar Tetis en
matrimoni a un mortal i engendrar una filla
(Helena), que pr~v?c~ria l.a discordia entre
Asia i Europa. Aix1 s exphcava de vegades
l' origen de la guerra de Troia.
*MONETA. Moneta, «la que adverteix»,
és el sobrenom de la Juno que s'honorava al
cim septentrional del Capitoli, a Roma. Se
l' anomenava així perque, quan va tenir lloc
la invasió deis gals (390 a. C.), les oques
sagrades que es criaven prop del santuari de
la deessa van donar l' avís d' alarma amb els
seus crits quan l'enemic tractava d'ocupar
per sorpresa el turó en un atac noctum. El
temple de Juno Moneta s'al9ava en el lloc
on vivía Manci Capitolí, el defensor del
Capitoli, que havia estat enderrocat quan
va ser condemnat a mort el seu propietari
perque se sospitava que aspirava a la mo-
narquia.
En aquest temple s' encunyava la moneda.
Es deia que, durant la guerra de Pirros, els
Molpis: Tz., Com., 159.
Molpos: PLUT., Q. Gr., 28; Tz., Com., 232;
234; E. B., s. v. TÉvEÜOc;; EuR., trag. perduda
Tenes; D. S., V, 83.
Momos: HES., Teog., 214; ese. a la Jl., I, 5 s.
Moneta: Lrvi, IV, 7; VI, 20; VII, 28; PLUT.,
Rom., 20; Ov., Fast., VI, 183 s.; MAcR., Sat., I,
12, 30; Sum., s. v. Mov~nx.
MOPSOS
romans, que temien que els faltessin diners,
havien demanat consell a Juno. La deessa
els va respondre que mai no els en faltarien
si regulaven les seves guerres d'acord amb
la justícia. En agra'iment per aquest consell,
es va decidir que l' encunyació de mone-
da es fes sota els auspicis de la deessa.
MOPSOS (MÓYoc;). Entre altres herois
amb aquest nom, se'n destaquen dos parti-
cularment, i ambdós són endevins.
l. El primer és un lapita, fill d' Ampix i
de Cloris. Va participar en l' expedició d~ls
argonautes, de la qual va ser, després d'Id-
mon, l'endeví oficial. Figura entre els parti-
cipants als jocs fúnebres celebrats en honor
de Pelias i entre els crn;;adors de Calidó. Va
morir durant l' expedició dels ar~onautes,
a Líbia, mossegat per una serp. Es l'heroi
eponim de la ciutat tessalia de Mopsion. De
vegades els mitografs el confonen amb el
seu homonim.
2. L' altre Mopsos, fill de Manto, és nét
de Tiresias (v. Manto).
Les tradicions difereixen en gran manera
sobre la identitat del seu pare. Sovint se'l
considera fill d' Apol-lo -pero aixo és un
tret comú a la majoria dels endevins-. El
seu pare «huma» és, de vegades, l'argiu
Raci, que Manto havia trobat a la sortida del
temple de Delfos i que havia estat així desig-
nat pel déu per ser-ne l' espos. Amb aquest
Raci, Manto es va dirigir cap a Claros. Una
altra tradició contava que Manto havia anat
sola a Claros, per ordre d' Apol·lo, i que pel
camí havia estat raptada per uns pirates cre-
tencs, que la van portar fins al seu cap, Raci.
D'aquesta unió va néixer Mopsos.
S' atribueix a Mopsos la fundació de la
ciutat de Colofó. Era l' endeví de l' oracle
d' Apol·lo a Claros, i en aquesta art va com-
petir amb l' altre gran endeví del seu temps
(després del seu avi Tiresias), Calcant, q~e
aleshores tomava de la guerra de Trma
(v. Calcant). Mopsos va vencer facilment,
i Calcant es va suicidar per despit. Un cop
mort Calcant, Mopsos es va unir a Amfíloc,
que acompanyava Calcant, mentre els seus
companys es dispersaven per Pamfília, Ci-
lícia i Síria. Mopsos i Amfíloc van fundar
Mopsos: 1) HEs., Escut, 181; Ov., Met., VIII,
316; XII, 456; A. R., Arg., I, 65, i ese. ad loe.;
80; IV, 1518 s.; Hro., Fab., 14; 173; PAUS., V,
17, 10; EsTR., IX, p. 443; L1cóFR., Alex., 881 s.
2) EsTR., IX, p. 675; XIV, 642 s.; 668; 675 s.;
CoNó, 6; Clc., Div., I, 40, 88; ese. a A. R., Arg.,
I, 308; PAus., VII, 3, 2; IX, 33, l; SERVI, Com.
Egl., IV, 72; APoa., Ep., VI, 2; 4; 19.

la ciutat de Mal-los (sobre les seves relací-
ons i la seva mort en duel, v. Amfíloc).
MORFEU (MopcpÉuc;). Mmfeu és un
dels mil fills del Son (Hipnos). El seu nom
(derivat de la paraula grega que significa
«forma») indica la seva funció: és l' encar-
regat d'adoptar la forma deis éssers humans
i mostrar-se a les persones adormides men-
tre somien. Com la majoria de les divinitats
del son i els somnis, Mmieu és alat. Posse-
eix unes ales grosses i rapides, que es mo-
uen sense fer soroll i el transporten en un
instant als confins de la TeITa.
MORGES (Mópyric;). Quan el rei Ítal va
aiTibar a la vellesa, el va succeir en el tron
un cert Morges, que va regnar en el territori
compres entre Tarent i Pestum, anomenat
aleshores «Italia». Sota el seu regnat, el seu
poble va adoptar el nom de morgets. Un dia
va veure venir cap a ell un home, desteITat
de Roma (?), que es deia Sícel. Morges el
va acollir, li va donar una part del seu reial-
me, i en aquesta part els seus habitants van
adoptar el nom de sículs.
Morges tenia una filia, Siris, que es va ca-
sar amb Metab, també anomenat Metapont
(v. aquest nom). Era fundador de la ciutat
de Murgancia i d'unes guantes ciutats més.
MÓRIA (Mopía). Moria és una dona
lídia, hero"ina d'una aventura fantastica,
que recorda la resurrecció de Glauc, fill de
Minos (v. Glauc). Un dia que el seu germa
Tilos passejava per la riba del riu Hermos,
va trepitjar una serp sense adonar-se'n.
L'animal el va mossegar a la cara, i Tilos
va morir a l'acte. Moría, que, de lluny es-
tant, havia contemplat la terrible desgracia
del seu germa, va cridar perque l' auxiliés
Damase, un gegant fill de la Terra (v. Da-
mase). Damase va aITencar de soca-rel un
arbre i va esclafar amb ell la serp. Alesho-
res van veure com la femella del monstre
corria cap a un bosc proper i tornava amb
un manat d'herba a la ooca, que va aplicar
al nas de la serp morta. L'animal es va rea-
nimar instantaniament i va fugir.
Moria, aprenent de l' exemple de la serp,
va recollir l'herba i amb ella va tornar la
vida a Tilos.
Morfeu: Ov., Met., XI, 635 s.
Morges: D. H., I, 12, 3; 73, 4 i 5; EsTR., VI,
257; Et. Magn., p. 714, 21; cf. J. BÉRARD, Colo-
nisation, p. 467 s.
Moria: NONN., Dion., XXV, 451 s.; cf. PL.
V., N. H., XXV, 14.
Mormo: XÉN., Hef.l., IV, 4, 17; TEóCR., XV,
40, i !'ese.
374
Sembla que aquesta herba es deia balís.
MORMO (Mopµw). Mormo és un geni
femení amb que s'amenaºava els nens pe-
tits si no es portaven bé. Es deia que mos-
segava els nens dolents, i els altres, i que
els tornava coixos. De vegades se l'identi-
ficava amb Gelo o amb Lamia (v. aquests
noms, i també l'art. següent).
HJL•U'Jl,.n.11.•vu·Jl~~ (MopµoAúKr]). La Llo-
ba-Mormo, Mormolice, és, com Mormo,
un geni tenorífic amb que s'amenaºava els
nens. Passava per haver estat la mainade-
ra de l' Aqueront. Aixo indica que, en les
creences populars, tenia relació amb el món
dels morts i dels fantasmes.
*MORT (Mors). Mentre a Grecia la
Mort és personificada per un geni masculí,
Tanatos (v. aquest nom), a Roma era con-
siderada una deessa, Mors, o més aviat una
pura abstracció personificada. No posseeix
cap llegenda particular.
MOTONE (Mo8wvri). Motone és fi-
lla d'Eneu, segons una llegenda local de
Messenia. Va donar el seu nom a la ciutat
de Motone, que, en l'epopeia homerica,
s' anomena Pectasos. Quan, un cop acabada
la guerra, Diomedes va conduir el seu avi
Eneu a Messenia, aquest heroi va engendrar
Motone amb una dona del país i, en honor
de la seva filla, va canviar el nom de la ciu-
tat de Pectasos.
*MUCI ESCEVOLA. Quan Roma, des-
prés de l' expulsió dels Tai·quinis, era asset-
jada pel rei etrusc Porsenna, un home ano-
menat Muci va decidir matar-lo. Per fer-ho,
es va infiltrar en el campament enemic;
pero, com que no coneixia el rei, va apu-
nyalar per eITor una altra persona. Va ser
detingut i portat a la presencia del rei Por-
senna. En aquell precís moment portaven
un braser ple de brases roents, destinades a
la celebració d'un sacrifici. Aleshores Muci
va estirar la ma dreta, la va posar sobre el
foc i va deixar que se li cremés per voluntat
propia. El rei Porsenna, admirat, va orde-
nar que s' enduguessin el braser i, perso-
nalment, li va tornar l' espasa que li havien
pres. Aleshores Muci li va dir -cosa que
Mormolice: EsTR., I, p. 19; cf. Fl: Hist. G1:
(MüLLER), I, 430.
Mort: Crc., Nat., III, 17, 44; SERVI, Com.
En., XI, 197.
Motone: PAus., IV, 35, 1 s.
Muci Escevola: PLuT., Pub!., 27 s.; L1v1, II,
12 s.
375
era falsa- que tres-cents romans com ell
esperaven l' ocasió perdura tenne l' empre-
sa en que ell havia fracassat, i que se l'ha-
via designat per smieig simplement per a
una primera temptativa. Porsenna, espantat,
de seguida va concertar un annistici amb
Roma.
Muci, que va quedar esguenat del braº a
causa del seu sacrifici, va rebre el sobrenom
d'Escevola («!'Esquerra»).
MÚNIC (Moúv1xoc;). l. A Atenes, Mú-
nic era l'heroi eponim del port de Muníquia
(un deis ports I!lilitars del Piren). Passava
per ser rei de l' Atica, fill de Panteucles. Es
diu que va acollir els mínies quan van ser
expulsats per una invasió deis tracis, i els
va oferir asil a les rodalies del port, el qual,
els mínies, en senyal d' agra"iment, van bate-
jar amb el nom del seu benefactor.
2. Un altre Múnic és l'heroi d'una lle-
genda d'Il·líria. Era fill de Driant, i havia
succe"it el seu pare com a rei dels molos-
sos (v. Molós). Era un excel-lent endeví i
un home just. Amb la seva esposa, Lelante,
va tenir diversos fills: Alcandre, que fins i
tot el superava com a endeví, Megaletor,
Fileu, i una filla, Hiperipe. Tots eren bons
i virtuosos, i els déus els estimaven per la
seva pietat. Una nit uns bandits van atacar
la ciutat, i, com que Múnic i els seus no
podien resistir, van llanºar tota la famfüa
des de dalt de les torres i van calar foc a la
casa. Zeus no podía permetre que morissin
d' aquella manera, ates que eren tan pieto-
sos, i els va transformar en ocells. Hiperipe,
que, esporuguida, es va llanºar a l' aigua, la
va convertir en cabussot (o gavina); Múnic,
en falcó; Alcandre, en reietó; Megaletor
i Fileu, que van fugir a través d'una pa-
ret i es van amagar a la sorra, en pardals; la
seva mare, Lelante, va ser transformada en
una mena d'alosa (o pigot).
MÚNIT (Moúvrroc;). Múnit és el fill nas-
cut dels amors furtius de Laodice, «la més
bella de les filles de Príam», i d' Acamant,
un deis fills de Teseu, que havia anat com
a ambaixador a Troia a reclamar Helena
abans que la guerra esclatés (v. Acamant
i Laodice). La jove princesa el va confiar
a Etra, que era precisament la seva avia; i
després de la caiguda de Troia, Etra el lliu-
Múnic: 1) EuR., Hip., 761; cf. ese. a DEM.,
Cor., p. 73 e (= Fl: Hist. Gr., IV, 657 a). 2) A.
L., Tr., 14; cf. Ov., Met., XIII, 717.
Múnit: Tz., Com., 495 s.; cf. PAUS., X, 26,
8; PART., 16.
Muses: !l., I, 406; Od., XXIV, 60; HES.,
ra al seu pare. Tanmateix, Múnic va morir
en el decurs d'una cacera, a Tessalia, perla
mossegada d'una serp.
MUSES (Mofom). Les Muses són filles
de Mnemosine i de Zeus (v. Mnemosine).
Són nou germanes, fruit de nou nits d' amor.
Altres tradicions les presenten com a filles
d'Hai·monia, o d'Úran i Gea (la Terra i el
Cel). Evidentment, totes aquestes genea-
logies són simbüli~ues i, d'una mane:a o
d'una altra, es relac10nen amb concepc10ns
filosofiques sobre la superioritat de la músi-
ca a l'univers. En efecte, les Muses no són
només les cantaires divines, els cors i les
danses de les quals entretenen Zeus i la res-
ta deis déus, sinó que presideixen el pensa-
ment en totes les seves formes: eloqüencia,
persuasió, saviesa, historia, matematiques,
astronomía. Hesíode lloa els seus serveis:
són elles qui acompanyen els reis i els dic-
ten paraules convincents, les adequades per
apaivagar les disputes i restablir la pau en-
tre els homes. Elles els donen el do de la
dolcesa, que els procura l'amor deis seus
súbdits. De la mateixa manera, diu Hesío-
de, n'hi ha prou que un cantor, ésa dir, un
servidor de les Muses, celebri les proeses
dels homes del passat o dels déus perque
qui tingui preocupacions i maldecaps els
oblidi a l'instant.
El més antic dels cants de les Muses és el
que van entonar després de la victüria deis
Olímpics sobre els Titans per celebrar el
naixement del nou ordre.
Hi havia dos grups principals de Muses:
les de Tracia, de Pieria, i les de Beocia, que
vivien als vessants de l'Helicó. Les prime-
res, ve"ines de l'Olimp, sovint són anome-
nades «les Pierides» en la poesia. Tenien
relació amb el mite d'Orfeu (v. aquest nom)
i el culte a Dionís, que havia aITelat a Tra-
cia. Les Muses de l'Helicó estan sota les
ordres directes d' Apol-lo, que dirigeix els
seus cants al voltant de la font Hipocrene
(v. aquest nom).
Hi havia també altres grups de Muses en
altres indrets. De vegades en trobem només
tres, com les Carites, especialment a Delfos
i a Sició. A Lesbos hi havia un culte dedicat
a set Muses.
A partir de l'epoca classica s'imposa la
Teog., 35 s.; 915; H. h. a Hem1., 429; a Ap.,
189 s.; PíND., Pít., III, 88 s.; ese. a Nem., III, 16;
PAus., I, 2, 5; IX, 29, 2 s.; EuR., Med., 834; D.
S., IV, 7; PLUT., Q. conv., VIII, 716 F; SERVI,
Com. Egl., VII, 21. Cf. P. BoYANCÉ, Le Culte
des Muses, París, 1936.
 MUSE U
xifra de nou i s' admet en general la llista
següent: Cal·líope, la primera de tates en
dignitat, de~prés Clio, Polímnia, Euterpe,
Terpsícora, Erato, Melpomene, Talia i Ura-
nia. De mica en mica, a cadascuna se li va
anar assignant una funció determinada, que
varia segons els autors. Generalment, pero,
s'atribueix a Cal·líope la poesia epica; a
Clio, la historia; a Polímnia, la pantomima;
a Euterpe, la flauta; a }:'erpsícora, la poesia
lleugera i la dansa; a Erato, la lírica coral;
a Melpomene, la tragedia; a Talia, la come-
dia; a Urania, l'astronomia.
Les Muses no posseeixen cap llegenda
propia. Intervenen com a cantores en ta-
tes les grans festes dels déus. Són presents
a les naces de Tetis i Peleu, a les de Cad-
me i Harmonia, etc. En canvi, a cadascuna
d'elles se li atorga alguna aventura amoro-
sa: Cal·líope és mare d'Orfeu, etc. (v. l' Ín-
dex i l'article Pierides).
376
MUSEU (Moucra:foc;). Segons les tradi-
cions, Muse u és l' amic, el deixeble, el mes-
tre, el fill o simplement un contemporani
d'Orfeu, del qual sembla que és només una
«replica» a la llegenda atica. El seu pare
és Antifem o Eumolp, els noms deis quals
indiquen que són cantors (Antifem, segons
el seu nom, seria !'inventor del «cant de di-
verses parts» ), de la mateixa manera que ell
és, essencialment, el paradigma del músic.
Sembla que la seva mare va ser Selene i que
el van educar les nimfes.
Musen és considerar un gran músic, ca-
pa<_; de guarir les malalties amb les seves
can<_;ons. També és endeví, i de vegades
se li atribueix la introducció a l' Ática dels
misteris d'Eleusis. Alguns el consideraven
el creador del vers dactílic. Sembla que va
ser deixeble de Linos, o fins i tot d'Orfeu
(v. aquests noms). Des de l'antiguitat se li
atribu'ien poemes d'inspiració mística.

NAIADES (Na:'íáfü:c;). Les naiades són
les nimfes de l'element líquid. Coma nim-
fes són éssers femenins, que gaudeixen
d'una gran longevitat, pero que són mortals
(v. Hamadríades i Nimfes). De la mateixa
manera que les hamadríades personifiquen
la vida misteriosa de l'arbre amb el qual
estan relacionades, les naiades encarnen la
divinitat de la font o del curs d' aigua que
habiten. De vegades només n'hi ha una,
que és la nimfa de la font; altres vegades la
mateixa font en té moltes, que es conside-
ren germanes, iguals entre elles.
La seva genealogía és variable, segons
els mitografs i segons les llegendes. Homer
les anomena «filles de Zeus». D'altra ban-
da, es relacionen amb l'estirp d'Ocean. Més
sovint són simplement les tilles del déu del
riu on viuen: així, les tilles de l' Asop (v.
aquest nom) són naiades. Tates les fonts fa-
moses tenen la seva naiade, que té un nom
i una llegenda propia. Com la nimfa Are-
tusa, a Siracusa, de la qual es deia que era
una nimfa d' Acaia, companya d' Artemis, i
que, com la seva protectora, menyspreava
l'amor. Un dia que havia ca<_;at amb més
afany que de costum, va trabar un riu amb
aigües ciares i fresques i va tenir ganes de
banyar-s'hi. Mentre es banyava, sense que
ningú la veiés, una veu va sortir de l' aigua.
Era Alfen, el déu del riu, ple de desig per
ella. Espantada, Aretusa va fugir tal com
anava. El déu la va perseguir, i la cursa va
durar malta estona, fins que Aretusa, sense
forces, va suplicar a Artemis que la salvés.
La deessa va envoltar-la amb un núvol, i,
esporuguida -perque Alfen es negava a
deixar l' indret on havia desaparegut la seva
estimada-, Aretusa es va convertir en una
font. Llavots la te1Ta es va abrir per evitar
que el déu mesclés les seves aigües ambles
de la font en que s'havia convertit Aretusa i
aconseguís unir-se a ella amb la seva nova
forma. Guiada per Artemis, Aretusa va se-
guir per camins subterranis fins que va ar-
ribar a Siracusa, a l'illa d'Ortígia, que esta
dedicada a la deessa.
El caracter recent d' aquesta llegenda, in-
ventada pels poetes alexandrins, és evident.
Vol explicar l'homonímia de dues fonts:
l'una, situada a l'Elida, i l'altra, a Sicília.
S'ha constru'it sobre !'esquema habitual de
la persecució passional i la metamorfosi.
Tanmateix, aquestes invencions eren pos-

Musen: PAus., I, 14, 3; 22, 7; 25, 8; IV, 1, 5;
X, 5, 6; 7, 2; 9, 11; 12, 11; EsTR., X, 3, 17, p.
471; D. S., IV, 25; SERvr, Com. En., VI, 667;
ATEN., XIII, 597 e; Suro., s. v.; HARPOCRACió,
s. v.; ese. a AR., Gr., 1033; PL., Ap., 41 a;
HERÓD., II, 53.
Naiades: HESIQUI, s. v.; ese. a la !l., XX, 8;
EusT., a Od., I, 14; a la /l., VI, 420; Ps. SERVI,
Com. Egl., X, 62; PAUS., III, 25, 2; VIII, 4, 2; X,
33, 4; CAL·L., H. a Art., 13 s.; Ov., Met., II, 441;
V, 576 s.; PoRF., Anfl: Nymph., 10; 13; LACT., a
Teb., IV, 684; ese. a TEóCR., XIII, 44; FEsrns-
PAUL., p. 120; Ant. Pal., VI, 203; Hlaí, Fab.,
182; Ov., Fast., IV, 761; TAC., Ann., XIV, 22;
APOL·L., Bibl., I, 7, 5; 9, 6; III, 01, 3; 4; 9; 14,
6; Ep., II, 13.
 NANA
si bles perq ue les naiades eren personatges
familiars en la imaginació hel·lenica i per-
que cada font i cada riu tenia la seva.
Les naiades passaven sovint per tenir
virtuts guaridores: els malalts bevien aigua
de les fonts que e!s estaven consagrades, o
també, encara que més rarament, s'hi ba-
nyaven. De vegades el bany era considerat
un sacrilegi, i qui s 'hi arriscava s' exposava a
la colera i la venjan(ta de les deesses, que es
manifestaven en alguna malaltia misteriosa.
A Roma mateix, Neró, mentre es banyava a
la font de Marcia -un dels aqüeductes més
valorats de la ciutat-, va ser atacat per una
mena de paralisi i per una febre que li van
durar uns quants dies. Aquestes malalties
van atribuir-se al descontentament de les
naiades, protectores de l' aigua sagrada. Un
altre risc que corria qui gosava desplaure
les naiades era la bogeria; qui les veía, per
exemple, quedava «possei"t» per elles i ata-
cat perla follia (v. Limfes).
Moltes genealogies presenten una naia-
de en el seu origen. Per exemple, 1' esposa
d' Endimió, mare d'Etol; les de Magnes, Le-
lex, Ebal, Ícar, Erictoni, Tiestes, etc. Tenen
un gran paper en les llegendes locals, i la
seva intervenció permet relacionar un heroi
o un altre amb el sol de la ciutat o de la con-
tracta. Les naiades són especialment nom-
brases en les tradicions del Peloponnes.
NANA. Nana, en la !legenda frígia
d' Atis, és la tilla del déu-riu Sangari, que va
acollir el fruit magic que la va fer fecunda
(v. Agdistis i Atis).
NANAS (Návm;). Nanas és el fil! de Teu-
tamides, reí dels pe!asgs de Tessalia. És des-
cendent de Pelasg, per Frastor i Amíntor, el
seu besavi i el seu avi, respectivament. Sota
el seu regnat, anterior a la guerra de Troia,
els pelasgs van ser expulsats de Tessalia per
les invasions gregues i van travessar l' Adri-
atic. Allí van apoderar-se de la ciutat de
Crotona i es van establir a Italia. Van canvi-
ar de nom i van adoptar el de «tirrens». Tan-
mateix, Herüdot distingeix aquests pelasgs,
immigrats a Italia, dels tirrens, originaris,
segons ell, del' Asia Menor.
Nana: ARN., Adv. Gent., V, 6 s.; cf. PÁUS.,
VII, 17, 10, i els art. Atis i Agdistis.
Nanas: D. H., 1, 28; cf. HERóD., I, 57.
Nannac: Sum., s. v.; HERONDAS, m, 10; E. B.,
s. v. 'AvvaKÓ~.
Nanos: 1) ATEN., XIII, 576 a. 2) LrcóFR.,
Alex., 1242 s., i Tz., al v. 1244. V. també
Ulisses.
378
NÁNNAC (NávvcXKoc;). Nannac era un
rei de Frígia que va viure en temps molt
llunyans, anteriors al diluvi de Deucalió. Va
preveure el diluvi i va organitzar pregaries
públiques per aturar la catastrofe. Aquestes
pregaries anaven acompanyades de !lagri-
mes i laments, fins al punt que l' expressió
«!lagrimes de Nannac» es va fer proverbial.
Una altra !legenda relacionada amb
aquest nom explicava que Nannac havia
viscut tres-cents anys i que un oracle ha-
via predit que, quan ell morís, ho faria tam-
bé tot el seu poble. Per aixo, quan va mo-
rir, tothom es va lamentar estrepitosament.
Ben aviat va arribar e! diluvi i es va complir
l'oracle.
NANOS (Návoc;). 1, Nanos és el rei in-
dígena de Marsella, la tilla del qua! es va
casar amb Euxen, cap deis immigrants
focencs.
2. Nanos també és, segons Tzetzes, el
nom «tirre» d'Ulisses, que, en aquesta !len-
gua, significaría «l'Errant». Sobre les aven-
tures d'Ulisses a Italia i els seus contactes
llegendaris amb el món tirre, v. Ulisses.
NAOS (Naói;). Naos passa per ser un
besnét del rei d'Eleusis Eumolp (v. aquest
nom). Per ordre de l'oracle de Delfos, ell
devia introduir a l' A.rcadia els misteris de
Demeter. Pero les tradicions arcadies asse-
guraven que aquests misteris havien estat
íntrodu1ts al país per la mateixa Demeter.
NARCÍS (NápK1cwoc;). Narcís era un
jove bell que menyspreava !'amor. La seva
llegenda s' explica de diferents maneres, se-
gons els autors. La versió més coneguda és
la d'Ovidi, a les Metamorfosis. En aquesta
versió, Narcís és fill del déu Cefís i de la
nimfa Liríope. Quan va néixer, els seus pa-
res van consultar l' endeví Tiresias, que els
va respondre que el nen «Viuria fins a la ve-
llesa si no es mirava». Quan es va fer adult,
Narcís va ser objecte de la passió de moltes
noies i de moltes nimfes, pero el! es man-
tenía insensible. Finalment, la nimfa Eco es
va enamorar d' el!, tot i que no va obtenir res
més que les altres. Desesperada, Eco se'n
va anar a fer una vida solitaria, i va aprimar-
Naos: PÁUS., VIII, 15, 1 i 3.
Narcís: PAus., IX, 31, 6 s.; cf. WESTERMANN,
Gr., 378 50); Ov., Met., UI,
a 5 M. L., II, 180; Nmm.,
Dion., LXVIII, 582 s.; Tz., Chil., 9; 11; a la
ll., p. 139; PROBUS, Com. Eg/., II, Esrn., IX,
10, p. 404. Cf. A. WESSELSKI, Narkissos oder
das Spiegelbild, Archiv. Orienta/ni, 1935, p. 37-
63; 328-350.
379
se tant que, de la seva persona, només en va
quedar una veu planyívola. Les noies me-
nyspreades per Narcís van demanar venjan-
'<ª al cel. Nemesis les va escoltar i va fer per
manera que un dia de molta calor, després
d'una cacera, Narcís s'apropés a una font
per beure-hi. Allí va veure el seu rostre, tan
bell, que a l'instant se'n va enamorar, i, ja
insensible a la resta del món, s'aboca a la
seva imatíre i mor. A l'Estix encara intenta
distingir cls trets estimats. En el !loe on va
morir va créixer una flor, que va rebre el seu
nom, el narcís.
La versió beocia de la llegenda era sen-
siblement diferent. Allí es deia que Narcís
era un habitant de la ciutat de Tespies, prop
de l'Helicó. Era jove i molt bell, pero me-
nyspreava els plaers de l'amor. Va ser esti-
mat per un home jove anomenat Amínias,
pero ell no l' estimava gens. El reb~tjav~
contínuament, fins i tot va acabar enviant-h
una espasa de regal. Amínias, obedient, es
va sui"cidar amb l' espasa davant de la porta
de Narcís. En el moment de morir, Amínias
va invocar les malediccions dels déus con-
tra el cruel Narcís. Un dia que el jove es
va veure en una font, va enamorar-se d'ell
mateix i, desesperat perla seva passió, es va
suicidar. Els tespis retien culte al' Amor, del
qual aquesta historia en mostra el poder. En
el lloc on Narcís es va suicidar ion l'herba
havia quedat impregnada amb la seva sang,
va néixer una flor, el narcís.
Pausanias explica que N arcís tenia una
germana bessona, a la qual s'assemblava
extraordinariameni. Tots dos joves eren
molt bells. La noia va morir, i Narcís, que
l' estimava molt, va quedar molt afectat i, un
dia que es va veure en una font, va creure
per un moment que veia la seva germana,
i aixo va calmar la seva pena. Tot i que sa-
bia prou bé que no era la seva germana allo
que veia, va agafar el costum de mirar-se a
les fonts per consolar la seva perdua. Aixo,
diu Pausanias, va donar pen a la llegenda
tal com s'explica ordinariament. Aquesta
versió és una temptativa d'interpretació ra-
cionalista del mit~ preexistent.
Finalment, hi havia una tradició obscura
segons la qual Nai-cís era originari d'Ere-
tria, a Eubea, El va matar un tal Epops (o
Naupli: 1 i 2). PAUS., 1, 22, 6; H, 38, 2; IV,
35, 2; VIII, 48, 7; ese. a A. R., IV, 1901;
AroL·L., Bibl., U, l, 5; 7, 4; Ill, Ep., VI,
7 a 11; HlGí, Fab., 116; 1! 7; 169; 249; 277;
EsTR., VllI, 6, 2, p. 368; A. R., I. 134 s.;
II, s.; ese. Veron. a VmG., 88; EuR.,
!. 198; D. S., IV, 33; S<)F., 1295 s.; trag.
NAUPLI
Eupos?), i de la seva sang va néixer la flor
homónima.
NAUPLI (Naún)uoc;). La tradició coneix
dos herois amb aquest nom, que es confo-
nen sovint.
1. El primer, avantpassat del és el
fill que -Posidó dona a una de les de
Danau, Amimone (v. aquest nom). Aquest
primer Naupli era considerat el fundador
de la ciutat de Nauplia. Els seus fills van
ser Damastor, 1' avi de Dictis i Polidectes, i
Pretos, l' avi de Naubol i, per tant, el besavi
del se1>.on Naupli.
2. Naupli II, o Naupli el Jove, és l'heroi
més conegut amb aquest nom (v. la taula 2,
p. 14). Se'! relacionava amb Naupli I per
la línia següent: Naupli I, Pretos, Lemos,
Naubol, Clitoneu, Naupli II. Va participar
en l' expedició dels argonautes, on va ai.-ri-
bar a ser el pilot després de la mort de Tifis
(v. aquest nom i Argonautes). Els mitografs
-almenys una part d'ells- el consideren
pare de Palamedes. D' altres, sobretot Apol-
lodor, identifiquen el pare de Palamedes
amb Naupli I. En aquest sentit, creen difi-
cultats cronolOgiques, perque les aventu-
res de Palamedes i, per tant, les malifetes
del seu pare (v. més endavant) se situen en
l' epoca de la gueffa de Troia i s' estenen des
del temps del naixement d' Agamernnon
fins al retorn dels grecs. Es veuen obligats a
admetre que Naupli va viure molt de ternps,
i fins i tot a atribuir a la seva existencia una
durada inversemblant. Si, a més a més, fan
d'aquest Naupli un nét de Danau, encara
estan obligats a allargar-li més la vida. Pro-
bablement, per sortir-se'n, distingeixen dos
personatges homonims, separats per cinc
generacions.
Aquest Naupli (diferent o no de !'anteri-
or) té coma tret essencial de la seva llegenda
el fet de ser el pare de Palamedes (v. aquest
nom). La seva dona tan aviat és anomenada
Fílira com Hesíone o Clímene -en aquest
cas, es tracta de la tilla de Catreu (v. aquest
nom i més endavant)-. Els altres dos fills
tenia són, a més de Palamedes, Eax i
és l'heroi viatger per exceHencia.
És un navegant destacat, i els reís van re-
córrer diverses vegades als seus serveis per
perduda d'Eso., Palamedes; cf. SóF.,
TiupKáw~ (Nauck, 2a ed., 223);
767 s.; 1126 s,; ese. a Or., LrcóFR.,
381 s.; 1093 s.; Tz., Com., 386; 992; 1093;
SERV!, Com. En., XI, 260; Ov., Met., XIV, 472
s.; T1:, I, l, 83; V, 7, 35 s.; PLUT., Q. Gr., 33; ese.
al' Od., IV, 797.
NAUSICA
enviar a l' exili un determinat membre de la
seva família que havia caigut en desgracia.
Per aixo trobem dues llegendes semblants,
en les quals té el mateix,paper. La primera
és la llegenda de Telef: Aleu, pare d' Auge,
li va confiar la jove, que havia estat sedu!-
da per Heracles, ambla missió d'ofegar-la.
Mentre la portava cap a Nauplia, Auge va
tenir el petit Telef, i Naupli es va compa-
dir d'ella. En lloc d'ofegar-la, la va donar a
uns mercaders que la van portar cap a Mísia
(v. Auge i Telef).
De la mateixa manera, Catreu li va con-
fiar les seves dues filles, Aerope i Clíme-
ne, sigui perque s'havien unit amb esclaus
o perque un oracle li havia dit que seria
mort per un deis seus fills. Li havia ordenat
que les llancés al mar, pero Naupli les va
salvar. Va donar Aerope a Atreu (o a Plíste-
nes, segons les tradicions) (v. Aerope), i ell
mateix es va casar amb Clímene.
Més endavant, el seu fill Palamedes, es va
unir a l' armada grega contra Troia, pero ben
aviat va ser lapidat (v. Palamedes). A partir
d'aleshores Naupli es va consagrar a la ven-
jan9a. Va comen9ar enganyant una per una
totes les dones deis herois absents i va im-
pulsar-les a tenir amants. Va aconseguir-ho
especialment en els casos de Cliternnestra,
la dona d' Agamernnon; de Meda, la dona
d'Idomeneu, i d'Egialea, la muller de Dio-
medes. Més tard ho va provar amb Penelope,
pero sense exit. Mentrestant ja havia acon-
seguit venjar-se, encara més terriblement,
d'un gran nombre de cabdills grecs. Quan
el principal contingent de l'exercit grec, en
el retom de Troia, havia arribat a l' altura de
les Gires -les Roques Rodones, prop del
cap Cafereu, al sud d'Eubea-, Naupli va
encendre una gran foguera a la nit, dalt deis
esculls. Els grecs, pensant que eren a prop
d'un port, es van dirigir cap a la llum, i els
vaixells es van estavellar. En aquest naufra-
gi va morir Aiax, fill d'Oileu.
La mort de Naupli, segons ApoHodor,
la va provocar una tra!ció analoga a la que
ell havia fet a la flota grega, pero igno-
rem els detalls d'aquesta aventura. També
s'explicava que, quan va intentar fer caure
Penelope en els bra9os deis pretendents,
havia estat enganyat per Anticlea, la mare
d'Ulisses; ella li va anunciar la mort d'un
deis seus fills, i Naupli, en el seu dolor, es
va suicidar.
Nausica: Od., VI, passim; VII, 1 s.; VIII, 461
s.; EusT., a l'Od., XVI, 18, citant HEL·LAN!c i
ARlsT.; D1cT. CR., VI, 6.
380
NAUSICA (Na:uo1Káa:). Nausica és l'he-
ro!na d'una de les llegendes més celebres
explicades a l' Odissea. És la filla del rei
deis feacis, Alcínous, i d' Arete (v. aquests
noms). Atenea se serveix d'ella per aconse-
guir que els feacis donin a Ulisses els mit-
jans per tomar a Ítaca. Ulisses, en efecte, és
víctima d'un nou naufragi després d'haver
abandonat l'illa de Calipso. Ha estat llan-
9at, tot ferit, després d'haver nedat molt de
temps, en una illa que no coneix. Ha que-
dat adormiten un bosc, a la vora d'un riu.
Mentre dorm, Atena ha enviat un somni a
Nausica. La noia ha somiat que una de les
seves amigues li retreia la seva deixadesa
i l' animava a anar aviat a rentar la roba de
tota la fanu1ia al riu. Al matí, Nausica de-
mana permís als seus pares per anar a rentar
la roba. Els seus pares l'hi donen de bon
grat, i ella marxa, tot el dia, acompanyada
de les seves serventes, amb un carruatge
tirat per mules. Les noies renten la roba i,
mentre s'eixuga, estesa a l'herba, es po-
sen a jugar a pilota vora el riu. De sobte,
la pilota se'ls escapa i roda fins a J'aigua.
Elles criden i desperten Ulisses, que va nu;
ell es tapa rapidament amb unes branques i
es presenta a les noies. Les serventes fugen
espantades, només Nausica es queda on és.
Ulisses se li adre9a amb paraules habils i fa
veure que la confon amb una divinitat o una
nimfa d'un riu. Nausica li respon i li promet
ajut. Li dóna menjar, li deixa roba, renya les
serventes, les fa avergonyir per haver tingut
por d'aquella manera en lloc et'haver aco-
llit un hoste enviat pels déus. Quan arriba el
capvespre, Nausica es preocupa per tomar
a casa. Indica a Ulisses el camí del palau, i
ella toma amb les serventes dalt del carro.
El seu paper s' acaba aquí, pero en el fons
del seu cor ha quedat impressionada per
l'infortuni i, sobretot, perla bellesa de l'he-
roi. Reconeix que li agradaría tenir-lo per
marit, i Alcínous esta disposat a donar-l'hi.
Pero Ulisses és casat a Ítaca, ha de marxar
i no es pot plantejar res més. Així s'acaba
l'episodi.
Els mitografs han irnaginat que, més en-
davant, Telemac es va casar amb N ausica i
que, d'aquest matrimoni, en va tenir un fill
anomenat Persepolis (v. també aquest nom).
NAUSÍTOUS (Na:uoíBoo<;). Nausítous
és el nom de diferents herois la llegenda
deis quals esta relacionada amb el mar.
Nausítous: 1) Od., VI, 7 s.; VII, 56 s.; VIII,
565; ese. a!' Od., VII, 56; A. R., Arg., IV, 539 s.;
i l'esc. 2) PLuT., Teseu, 17. 3) HEs., Teog., 1017;
cf. Hmí, Fab., 125.
381
l. Un d'ells és fill de Posidó i de Peribea,
filia del rei Eurimedont, que regnava sobre
un poble de gegants (v. Eurimedont). Nau-
sítous regnava al país deis feacis quan en-
cara no vivien a Corfú, sinó a Hiperea. Ex-
pulsats pels ciclops, els feacis van marxar
condults per ell i es van establir a Esqueria
(Corfú). Nausítous és el pare d' Alcínous i
de Rexenor, i, a través d'aquest darrer, avi
d' Arete, !'esposad' Alcínous.
2. Un altre Nausítous és el pilot de Teseu.
Pilotava el vaixell que va conduir l'heroi a
Creta, contra el Minotaure. Teseu li va eri-
gir un santuari.
3. Per acabar, Nausítous és el nom d'un
deis fills d'Ulisses i de Calipso. Té un ger-
ma anomenat Nausínous. Una tradició el
considerava fill d'Ulisses i de Circe, i ger-
ma de Telegon (v. Ulisses).
NAUTES (Na:ún1<;). Nautes és un vell
troia que va acompanyar Eneas en la seva
migració. A Sicília era al seu costat i li va
donar el consell de no quedar-se a l'illa,
sinó de conquerir el Laci. Una tradició in-
dependent de l' Eneida explica que ell va
rebre el Pal·Iadion de Diomedes quan l' ora-
cle va ordenar a aquest heroi que donés
!'estatua miraculosa als troians d'Eneas. La
farm1ia romana deis Nautii passava per ser
descendent seva.
NAXOS (Ná~o<;). Naxos és l'heroi epo-
nim de l'illa homónima. Hi havia almenys
tres tradicions diferents sobre la seva iden-
titat: segons una, era un cari, fill de Polemó,
que, dues generacions abans de Teseu, s'ha-
via instal·lat a l'illa al capdavant d'una co-
lonia caria. Llavors l'illa s'anomenava Dia,
i va ser Naxos qui li va donar el seu nom.
Una altra llegenda el feia fill d'Endimió
i de Selene. Finalment, una tercera el feia
fill d' ApoHo id' Acacal·lis; aquesta tercera
llegenda representava la versió «cretenca»
(v. Acacal·lis).
NECESSITAT. LaNecessitat, personifi-
cació de l' obligació absoluta i de la for9a
constrenyedora del Destí, és una divinitat
«savia». A Grecia figura només amb el nom
d'Ananke, a la teogonía órfica, on, amb la
seva tilla Adrastea, és la dida del petit Zeus.
És tilla de Cronos, com la Justicia (Dice).
Els seus fills són Eter, Caos i Ereb.
Nautes: V!RG., En., V, 704 s.; SERVI, Com.
En., II, 166; III, 407; V, 704; D. H., VI, 69;
FESTUS, p. 166; M. L., I, 142.
Naxos: D. S., V, 51; E. B., s. v., i s. v.
Kuliwvfo:.
Necessitat: Oif.,fr. 36 (Abel); Arg. orf., 12
s.; EsTOBEU, Egl., I, 49; 4, 4 s.; PL., Rep., X, 617
NEFALIÓ
La Necessitat intervé en les construcci-
ons cosmogoniques i metafísiques deis filo-
sofs. Per exemple, en el mite platonic de la
República, Ananke és la mare de les Moires
(v. aquest nom). Apoca poc, i sobretot en
l'esperit popular, Ananke esdevé una di-
vinitat de la mort: la Necessitat de morir.
Pero en els poetes, sobretot en els tragics,
segueix encarnant la for9a suprema que fins
i tot els déus han d'obeir.
A Roma, Ananke esdevé Necessitas,
al·legoria poetica que no sembla que hagi
tingut existencia propia fora d' al· lusions
purament literaries.
NEDA (NÉba). Quan Rea va haver infan-
tat Zeus a les muntanyes de l' Arcadia, es
va voler purificar i va voler banyar la seva
criatura. Pero aleshores, a l' Arcadia, no hi
corria aigua, els llits deis rius eren secs i no
brollava cap font. Davant d'aquella dificul-
tat, Rea va picar a terra amb el ceptre, im-
plorant Gea (la Terra). De seguida va brollar
una font prop d' on més tard es va aixecar la
ciutat de Lepreon. Rea li va posar el nom
de Neda, en honor de la nimfa, la filia gran
d'Ocean després d'Estix i Fílira.
Una tradició explicada per Ciceró fa de
la nimfa arcadia Neda la mare de les quatre
Muses més antigues: Telxínoe, Aede, Arque
i Melete, que havia tingut amb Zeus.
NEFALIÓ (NT]cpa:Aíwv). Nefalió és un
deis fills de Minos i de la nimfa Paria (v. la
taula 28, p. 328). S'havia establert a Paros
amb els seus germans Eurimedont, Crises
i Filolau, i també amb els seus nebots, els
dos fills d' Androgeu, Alceu i Estenel, en
l' epoca en que Heracles va marxar al país
de les amazones a buscar el cinturó de la
reina Hipolita (v. Heracles). Heracles va fer
escala a l'illa, pero els fills de Minos van
matar dos deis seus homes. lndignat, He-
racles va matar immediatament els fills de
Minos, i la resta deis habitants de l' illa li
van enviar una delegació oferint-li, com a
compensació, que se n'emportés dos d'ells,
que podia escollir, per substituir els dos
morts. Heracles ho va acceptar i va pren-
dre Alceu i Estenel. Després va continuar
la seva ruta.
e s.; EsQ., Pr., 517; EuR., Hel., 513; HoR., Od.,
I, 35, 17 s.
Neda: CAL·L., H. a Zeus, 15 s.; PAus., IV, 33,
1; VIII, 31, 4; 38, 3; 47, 3; Cic., Nat., III, 54
(text incert).
Nefalió: APoL·L., Bibl., II, 5, 9; III, 1, 2.
 NEFElE
NEFELE (NE<pÉA.r¡). l. El nom de Ne-
fele, que significa Núvol, el porten moltes
herolnes, la més celebre de les quals és la
primera dona d' Atamant, mare de Frixos i
d'Hel·le. Atamant la va abandonar per ca-
sar-se amb Ino (v. Atamarit).
2. Nefele també s'agafa de vegades en
sentit propi, i aleshores designa el «núvol»
magic modelat per Zeus, semblant a Hera,
per confondre els desigs criminals d'Ixíon.
Unida amb ell va engendrar els centaures
(v. Ixíon i Centaures).
Els Núvols tenen un paper en la mitolo-
gía. Aristofanes els fa personatges d'una de
les seves comedies i els dóna una genealo-
gía: són fills d' Ocean (com to tes les divini-
tats del' aigua) i tan aviat viuen als cims de
l'Olimp com als jardins de l'Ocean, al país
de les Hesperides, com a les llunyanes fonts
del Nil, al país dels etíops. Potser hi ha, a
Aristofanes, una referencia a les creences
orfiques o, més probablement, és una recre-
ació personal d'un mite poetic sobre dades
folldoriques bastant imprecises.
En la llegenda de Cefal (v. aquest nom),
en lloc de Brisa, de vegades el ca~ador in-
voca Núvol (Nefele), i aquest nom enganya
Procris.
NELEU (Nr¡í\eúc;). 1. Neleu és fil! de
Tiro i de Posidó (v. la taula 21, p. 283). Per
part de mare és descendent de Salmoneu i,
per ta~t, d'Eol (v. Salmoneu i la taula 8, p.
136). Es germa bessó de Pelias i germanas-
tre d'Eson, Feres i Amitaon, fills de Tiro i
de Creteu.
Quan van néixer, Neleu i Pelias van ser
abandonats per la seva mare i alimentats
per una euga que Posidó va enviar perque
tingués cura d' ells. Una altra tradició deia
que un dels fills tenia una marca a la cara
per una guitza de l'euga i que l'havien re-
collit uns venedors de cavalls. Aquests ho-
mes van anomenar Pelias el nen que duia
la cicatriu (de la paraula grega pelión, que
vol dir «lívid» ). A l'altre. Ji van posar Ne-
leu. Quan van ser grans, els dos nens van
trobar la seva mare, que era maltractada per
la seva sogra, anomenada Sidero. Pelias i
Neleu van atacar Sidero, pero de primer no
van poder matar-la perque ella es va refugi-
ar en un temple d'Hera. Tanmateix, Pelias
Nefe!e: 1) V. Atamant. V. l'art. fx(on;
Centaures. 3) EusT., al' Od.,
320. AR., Núv...
passirn.
Neleu: :1) ll., XI, 671 s.; Od., XI, 235 s.; XV,
229 s.: APoa., Bihl., I, 9, 5 · 8 s.: II, 6, 2; 7, 3;
PiND., Pit., lV, 136; cf. H!Gí, Fab., 10; D. S., IV,
382
va violar el santuari i va matar Sidero sobre
l' altar. Més endavant, els dos germans es
van disputar el poder. Neleu va ser exiliat
pel seu germa i va conquerir Messenia, on
va fundar la ciutat de Pifos. Es va casar amb
Cloris, una filla d' Amfíon (fil! de lasos,
d'Orcomen), de qui va tenir una filla, Pero,
i dotze fills: Taure, Asteri, Pililon, Deímac,
Euribi, Epilau, Frasi, Eurímenes, Evagoras,
Afastor, Nestor i Periciimen.
Neleu té un paper en el cicle d'Heracles:
Heracles va dirigir contra ell una expedició
amb el pretext que Neleu s'havia negat a
purificar-lo de la mort d'Ífit (v. Heracles).
En aquesta guerra van morir onze fills de
Neleu; només Nestor es va escapar del car-
natge, perque era absent (v. Nestor). Segons
les tradicions, Neleu s'afegeix a les vícti-
mes d'Heracles, o bé s'explica que va so-
breviure a la mort dels seus fills. En aquesta
segona versió es diu que va morir de malal-
tia a Corint i que el van enterrar allí.
Sobre altres guerres mantingudes per
Neleu, sobretot contra els epeus, v. Nestor
i Molionides.
2. Hi ha un altre Neleu, descendent de
l' anterior i fili de Codre, rei d' Atenes. Se li
atribueix la fundació de Milet, quan encap-
~ala una colonia de jonis arribats de l' Áti-
ca, als quals s'havien unit alguns messenis
expulsats del seu país per la invasió deis
Heraclides (v. Codre).
NEMANÚS (Neµavofü;). Nemanús és,
en la llegenda d'Isis, la dona del rei de Bi-
blos que va acollir la deessa quan ella bus-
cava el taüt que contenia el cos d' Osiris. Isis
sabia que havien llm19at el feretre al mar, a
la costa de Biblos, i que havia quedat sobre
un arbre que, en créixer, l'havia elevat per
sobre del nivell de terra. Aquest arbre l'ha-
via fet tallar el rei de Biblos, Malcandre, i
l' havia fet servir de columna per aguantar
el sostre del palau. És així com es troba-
va el cos, sense que ningú ho sabés, dissi-
mulat dalt del sostre, al palau del rei de Bi-
blos. Isis va arribar a Biblos i, per introduir-
se a palau, va comencar a relacionar-se amb
les criades. Va disfre~sar-se de captaire i va
donar a les serventes un perfmn que va im-
pregnar els seus cabells d'una olor tan dol-
c;a (l' olor divina de r ambrosia), que la reina
31; 68; ese. a la ll., X, 334; PAus., II. 2, 2; IV, 2,
5; 3, l s.; 15, 8: 36, l s.; V, 8, 2; IX, 36, 8; X, 10,
l; 29, 31, 10; HEs., Fr., ese. a PíND., 01.,
IX, 3; Met .. XIL 530 s. PAUS., VII. 2, 1
s.; X, 10, EsTR., p. 632 s.
Nemam:ís: PLUT., Is. et Os., 15
383
va desitjar coneixer la dona que era capac;
de donar als cabells un atractiu tan gran.
Va agafar lsis al seu servei, coma dida dels
seus fills. De nit, Isis posava el nen al foc,
per treure la part mortal del seu cos i fer-lo
immortal. A més, l'alimentava posant-li el
dit a la boca, i, a la nit, mentre el nen era al
foc, ella, transformada en una oreneta, do-
nava voltes a la columna que sostenía el cos
d'Osiris proferint crits llastimosos. En el
decurs d'una d'aquestes escenes tan estra-
nyes, va arribar Nemanús, que va fer un crit
d' angoixa quan va veme el seu fill enmig
de les fiames. Isis es va donar a coneixer de
seguida, pero va advertir la mare que el seu
fill no seria mai immortal. Va revelar la raó
de la seva presencia a Biblos, i li van lliu-
rar de seguida el cos d'Osiris. Quan va obrir
el taüt, va fer uns crits tan violents, que va
morir el fil! petit de Nemanús. Va marxar
tot seguit, amb el taüt, i també es va endur
el fill gran de Nernanús, que, d'altra ban-
da, no va trigar a morir perque havia vist,
indiscretament, la deessa mentre es planyia
sobre el cos del seu marit.
NEMESIS (Nɵrnic;). Nemesis és alhora
una divinitat i una abstracció. Com a divi-
nitat se li atribueix un mite: estimada per
Zeus, Nemesis, que és una de les filles de
Nix (la Nit), intenta evitar caure en els bra-
i;os del déu. Per aixo pren mil formes di-
verses i acaba transformant-se en oca, pero
Zeus es transforma en cigne i s'uneix amb
ella. Nemesis va pondre un ou, que els pas-
tors van collir i van donar a Leda. D'aquest
ou, en van sortir Helena i els Dioscurs (v.
Leda i Helena). Aquesta llegenda esta re-
lacionada amb el valor de símbol que té
Nemesis: en efecte, Nemesis personifica la
«Venjan~a divina» -de vegades !a divinitat
que, com les Erínies, castiga el crim, pero
més sovint Ja for9a encarregada d'eliminar
qualsevol «desmesura», corn, per exemple,
l' excés de felicitat dels mortals, l' orgull
dels reis, etc.-. Es tracta d\ma concepció
fonamental de l' esperit heJ.lenic: tot allü
Nemesís: !l., In, 156; VI, 335, etc.; Od., í,
350; H, 136; XXIII, 40, etc.; HES., Teog., 223;
Tr., 200; ATEN., VIII, 334 b s.; CL. AL., Protr.,
II, 26; APOL·L., Bibl., III, 7; Tz., Com., 88;
Eso., Set, 233 s.; SóF., Fil., s.; El., 792 s.;
PAus., I, 33, 2 s.; HERóD., I, 34. Cf. K. KERENYI,
art. cit. (s. v. Helena).
Neopfü!em: JI., XIX, 326 s.; Od., IV, 5 s., i
ese. ad loe.; m, 188 s.; XI, 503 s.; PíND., Nem.,
VII, 58, i ese.; APou., Bibl., UI, 13, 8; Ep., V,
10 s.; VI, 5; 12 s.; VII, 40 s.; Eusr., a Hom., p.
1463, 36; SóF., Fil., passim; EuR., Or., passim;
NEOPTOLEM
que sobresurt de la seva condició, tant
bé com pera mal, a les'"'º'"""'"º
dels déus perque a trastocar !' ordre
del món, a posar l' equilibri universal en pe-
rill, i, en aquest sentit, s 'ha de si
vol que tot l' univers tal com és.
per aixo que Cresas, massa feli<;: per les
seves riqueses i seu poder, és condui:t
Nemes is al' expedició contra Ciros, que
portant a la ruina.
A Ramnunt, una petita ciutat de
situada prop de Marató, a la costa de l' es-
tret que separa l' Atica d'Eubea, Nemesis
hi te!Iia un santuari celebre. L' estatua de
la deessa l'havia esculpit Fídias en un bloc
de marbre de Paros que havien portat els
perses per fer-ne un trofeu després d'haver
conquerit Atenes. S'havien mostrat massa
seg1{rs de la seva victoria (signe de desme-
sura) i mai no van conquerir Atenes. La Ne-
mesis de Ramnunt havia refor9at l' exercit
atenes de Marató.
NEOPTOLEM (NrnrcrÓAi::µoc;). Neop-
tolem, el «Jove Guerrer», era fill d' Aquil-
les i de Deidamia, filla de Licomedes, rei
d'Esciros. Va ser engendrat quan rn,uii~",J
vivía, arnagat perla seva mare, a l'harem de
Licomedes (v. Aquil·les). Com que Aquil-
les portava aleshores el nom de Pirra (la
«Rossa», ja que anava disfressat de noia), el
nom de Pirros, el Ros, va quedar per al seu
fill. La !legenda el coneix indistintament
amb el nom de Pirros i el de Neoptolem.
Nascut després que el sen pare marxés
cap a la guerra de Troia, Neoptolem va ser
criat pel seu avi Licomedes. Després de la
mort d' Aquil· les i la captura del' endeví He-
len (v. Helen), els grecs van saber per mitja
d'aquest endeví que Troia no podría cau-
re mai si Neoptolem no lluitava amb ells.
A més, una altra condició era estar en pos-
sessió de !'are i les fletxes d'Heracles. Així,
es va enviar una primera ambaixada a Es-
ciros a buscar Neoptolem. Ulisses, Fenix i
Diomedes van ser els encarregats d'anar-lo
a buscar. Licomedes es va oposar al fet que
Andr.., passim, i els ese.; Tr., 1125 s.; PAus., I,
11, 1; 13, 9; 33, 8; II, 5, 5; 23, 6; 29, 9; IH, 20,
8; 25, l; 26, 7; IV, 17. 4; X, 7, l; 16, 4; 23, 2;
24, 4; 6; 25, 9; 26, 4; 27, l s.; H!Gí, Fab., 97;
108; 112; 113; 114; 122; 123; 193; Vmo., En.,
II, 500 s.; m, 333; SERVI, Com. En., II, 166; m,
297 s.; DicT. CR., VI, 7 s. V. l'art. Herm(one. Cf.
Th. ZrnuNSK!, De ·'"""''w1.1.s
1924, 59-73; J. Hn•"-rc;.rn•>~«
myth at Delphi, a Univ.
Pub!. in Archaeol., IV, 3
266. V. també Pirros.
 NEOPTQLEM
el noi marxés, pero ell, fidel a la tradició pa-
terna, va seguir els ambaixadors grecs. En el
camí cap a Troia els va acompanyar a Lem-
nos, on era Filoctetes, malalt i incapa9 de
sortir-se'n ell sol de la trista situació en que
l'havia deixat temps enrere Agamemnon
seguint el consell d'Ulisses (v. Filoctetes).
Pero Filoctetes tenia les armes d'Heracles, i
Neoptolem es va esfor9ar, amb Ulisses i Fe-
nix, a convencer-lo i portar-lo cap a Troia.
Finalment ho va aconseguir.
Davant de Troia, tot l'exercit grec
va veure en Neoptolem un nouAquil·les. Va
acomplir nombroses proeses: en sobresurt
la mort d'Eurípil, fill de Telef, i, en la seva
alegria, va inventar una dansa guerrera que
porta el seu nom, la pírrica. Figura entre els
herois que van posar-se dins del cavall de
fusta i van conquerir la ciutat. En els com-
bats decisius va matar Elas i Astínous, va
ferir Coreb i Agenor i va precipitar el petit
Astíanax des de dalt d'una torre: d'aquesta
manera, Rector va ser mort per Aquil-les,
i el seu fill, per Neoptblem. Del botí de
guerra, Neoptolem va obtenir Andromaca,
la vídua d'Hector (v. Andromaca). Per ho-
norar la memoria del seu pare, li va oferir
en sacrifici Políxena immolant-la sobre la
seva tomba.
Aquesta part de la llegenda s'explica
practicament igual en totes les fonts; pero,
a partir del retom de Troia, les versions
comencen a diferir bastant. La tradició ho-
merica és senzilla: Neoptolem va tenir un
retom feli9, com Menelau. Aquest heroi li
va donar en matrimoni la seva filia Hermí-
one, i tots dos van anar a viure a la Ftioti-
da, al país de Peleu i Aquil·les. Els Retoms
explicaven que Neoptolem s'havia escapat
del destí comú deis grecs gracies a la inter-
venció de Tetis, que li va aconsellar que es
quedés uns quants dies més a Troia i tomés
per terra. Per aquesta raó Neoptolem va tra-
vessar Tracia, on va trobar-se amb Ulisses, i
des d'allí va passar a l'Epir, el país que més
tard rebria el nom de «País deis Molossos»
(v. Molós).
Una altra tradició citada per Servi, en el
seu comentari a l' Eneida, fa que el consell
a Neoptolem no li doni Tetis, sinó l'endeví
Helen, que el va acompanyar voluntaria-
ment. Aquest seria l' origen de l' arnistat que
els unia i que va fer que Neoptolem, en mo-
rir, li confiés Andromaca i li demanés que
s'hi casés (v. més endavant).
Per explicar el fet que Neoptolem no
s'hagués establert a la Ftiotida, en el reial-
me del seu pare, s'havia cregut que, durant
l' absencia d' Aquil ·les, Peleu havia perdut
el poder, que li havia estat arrabassat per
384
Acast (v. Peleu i Acast). Neoptolem, ales-
hores, va passar directament a l'Epir. Pero
aquí les llegendes també varien. Per exem-
ple, s' explicava que a l'Epir havia raptat una
néta d'Heracles anomenada Leonassa i que
li havia donat vuit fills, els quals, establerts
al país, havien esdevingut els avantpassats
deis epirotes. També es deia que, després
d'haver desembarcat a Tessalia, en tomar
de Troia, havia cremat els vaixells, seguint
el consell de Tetis, i tot seguit s 'havia esta-
blert a l'Epir, perque en aquest país s'havia
fet realitat un oracle d'Helen. L'endeví li
havia aconsellat que s'instal·lés en un país
on les cases tinguessin els fonaments de
ferro, les parets de fusta i la teulada de tela.
Certament, a l'Epir, els indígenes vivien en
tendes les estaques de les quals tenien la
punta de ferro, les parets estaven decorades
amb fusta i eren cobertes amb una tela.
En la majoria de les versions precedents,
Neoptblem és casat amb Hermíone, pero el
seu matrimoni és esteril. De la unió amb
Andromaca neixen tres fills, Molós, Píel i
Pergam. Gelosa de la fecunditat d'una con-
cubina, Hermíone crida, per venjar-la, el seu
antic promes, Orestes. En la tradició més
senzilla, és ell qui mata Neoptolem a Ftia,
o també a l'Epir. Pero en la forma adoptada
pels tragics la llegenda es complica. Orestes
acompleix la seva venjan9a a Delfos amb
un doble motiu. En matar Neoptolem, no
solament venja Hermíone, sinó que també
mata el rival que li havia raptat la seva pro-
mesa (v. Hermíone i Orestes)'. Neoptolem
havia anat a Delfos per consultar l'oracle
i demanar-li per que el seu matrimoni amb
Hermíone era esteril. O també per consa-
grar al déu una part del botí obtingut a Tro-
ia, o per demanar a Apol ·lo la raó de la seva
hostilitat envers el seu pare -hostilitat que
li havia provocat la mort, perque la fietxa de
Paris l'havia guiat el déu (v. Aquil·les)-.
Orestes va provocar un avalot, on va matar
Neoptblem. Pero hi havia una altra llegenda
en la qual Orestes no tenia cap paper.
A Delfos, el costum feia que els sacer-
dots es quedessin la major part de la cam
de les víctimes ofertes en sacrifici, sense
deixar gairebé res per a qui feia l' ofre-
na. Neoptolem va protestar contra aquest
costum i va intentar impedir als sacerdots
que li prenguessin la víctima que havia
sacrificat. Un d'ells, anomenat Maquereu
(v. aquest nom), el va matar d'un cop de
sabre per fer respectar els privilegis de la
casta sacerdotal. Finalment, es pretenia que
també els delfis havien mort Neoptblem per
ordre de la mateixa Pítia: Apol·lo mantenia
la colera contra Aquil· les fins i tot en la seva
385
descendencia. Neoptolem va ser enterrat
sota el llindar del temple de Delfos i se li
tributaven honors divins.
*NEPTÚ. Neptú és el déu roma identifi-
cat amb Posidó. El nom, d'etimologia obs-
cura, sembla molt antic en la llengua llatina.
Déu de l' element humit, no té llegenda pro-
pia abans de l'assimilació amb Posidó (v.
aquest nom). La seva festa se celebra al bell
mig de l' estiu, el 23 de juliol, en el moment
de més sequera. Tenia un santuari en la
vall del Circ Maxim, entre el Palatí i l' Aven-
tí, que en altre temps era travessat per un
rierol bastant important, en el Hit del qual
precisament s'erigia el santuari del déu.
En la tradició romana s' associava amb
Neptú una deessa, anomenada tan aviat Sa-
Iacia com Venília.
NEREIDES (Nr¡pr¡ÍÓE<;). Les Nereides
són divinitats marines filles de Nereu i de
Doris i nétes d'Ocean (v. la taula 32, p. 433).
Potser personifiquen les incomptables ones
del mar. Generalment són cinquanta; pero
de vegades arriben a cent. Tenim quatre
llistes de Nereides que es complementen
mútuament. Tot seguit, per ordre alfabetic,
transcrivim la llista que resulta de la com-
paració de les nostres fonts:
Actea, Agave, Amatea, Amfínome, Amfí-
toe, Amfitrite, Apseudes, Autbnoe, Calipso,
Cal·lianassa, Cal·lianira, Ceto, Cimatolege,
Cimo, Cimbdoce, Cimotoe, Clímene, Cran-
to, Dero, Dexamene, Dinamene, Dione,
Doris, Doto, Eíone, Erato, Espio, Eucrante,
Eudora, Eulímene, Eumolpe, Eunice, Eu-
pompe, Evagora, Evame, Ferusa, Galatea,
Galena, Glauce, Glauconome, Hhlia, Hali-
mede, Hiponoe, Hipotoe, lera, Ianassa, Ia-
nira, Íone, Laomedea, Leagore, Limnorea,
Lisianassa, Mera, Melite, Menipe, Nau-
sítoe, Nemertes, Neomeris, Nesea, Neso,
Oritia, Panope, Pasítea, Plexaura, Polínoe,
Pontomedusa, Pontoporea, Pronoe, Proto
(IIpw0w), Proto (IIpwi:w), Protomedea,
Psamate, Sao, Talia, Temisto, Tetis i Toe.
Aquesta llista global, que inclou setanta-
set noms, mostra la diversitat de les tradi-
cions, sotmeses al caprici individual deis
mitografs i els poetes. Les pintures deis va-
sos encara anomenen altres Nereides, per
Neptú: VARRó, L. L., V, 72; VI, 19; C!c.,
Nat., II, 66; SERVI, Com. En., VIII, 285. Cf. L.
DELATIE, aAnt. Class., 1935, p. 45-47.
Nereides: HEROD., II, 50; JI., XVIII, 31 s.;
Od., XXIV, 47; HIGí, Fab., pref., 8 (Rose); cf.
59; 64; 96; 106; APOL·L., Bibl., I, 2, 7; cf. VIRO.,
G., IV, 336; HEs., Teog., 243 s.; PROP., IV, 7,
68; cf. Fr. IMHOOF-BLUMER, ap. Rev. Suisse de
NEREU
exemple: Nao, Pontomeda, Chlice, Coro,
Iresia, Cimatotea, Eudia, etc.
Les Nereides, en general, no tenen indi-
vidualment cap paper en les llegendes, pero
algunes d'elles tenen una personalitat més
accentuada que les seves germanes. Així,
en primer lloc, Tetis, la mare d' Aquil·les
(v. Tetis i Peleu), seguida d' Amfitrite, es-
posa de Posidó, Galatea (v. aquest nom),
i Oritia, que passa, generalment, per ser la
filia del rei d' Atenes Erecteu.
Es deia que les Nereides vivien al fons
del mar, en el palau del seu pare, assegudes
en trons d'or. Totes eren d'una gran bellesa
i passaven el temps filant, teixint i cantant.
Els poetes també se les imaginen jugant
amb les ones, deixant flotar les seves cabe-
lleres i nedant entre els tritons i els dofins.
El més freqüent és que intervinguin en
les llegendes com a espectadores, i rara-
ment en són protagonistes: ploren, amb la
seva germana Tetis, la mort d' Aquil·les i la
de Patrocle, indiquen a Heracles com pot
obtenir de Nereu les informacions necessa-
ries sobre la ruta del país de les Hesperides
(v. Heracles), assisteixen a l'alliberament
d' Andromeda per part de Perseu, etc. (v.
també Cassiopea).
NEREU (Nr¡pEÚ<;). Nereu és un deis
«Vells del Mar» -sovint el «Vell del Mar»
per excel·lencia-. És fill de Pontos (l'Ona
marina) i de Gea (la Terra), i, per tant, ger-
ma de Taumant, de Forcis, de Ceto i d'Eurí-
bia (v. la taula 32, p. 433). La seva dona va
ser Doris, una altra filia d'Ocean, i amb ella
engendra les Nereides (v. l'art. anterior).
A més, la llegenda coneix un fill seu, Neri-
tes (v. aquest nom).
Nereu és una de les figures que intervé
més sovint en el folklore marí de Grecia.
Més antic que Posidó, que és de la genera-
ció deis déus olímpics, Nereu figura entre
les divinitats de les forces elementals del
món. Com la major part de les divinitats
marines, Nereu té el poder de metamorfo-
sar-se en tota mena d'animals i d'éssers.
Aquest poder li va servir sobretot quan
intentava evadir les qüestions d'Heracles
sobre la manera com arribar al país de les
Hesperides (v. Heracles).
Numismatique, 1924, p. 173-421; Fr. F1scHER,
Nereiden und Okeaniden in Hesiods Theogonie,
Diss., Halle, 1934; Ch. P1cARD, art. cit. (s. v.
Sirenes).
Nereu: Il., XVIII, 35; 49; 141; HES., Teog.,
233 s.; APoL·L., Bibl., I, 2, 6; II, 5, 11; HIGí, Fab.,
pref., 8 (Rose); 157; Eu:A., N. A., XIV, 28; Arg.
oif., 336; PíND., Ístm., VI, 8; EsQ., Fr., 174.
 NERIO
Generalment, Nereu és considerat un déu
benefactor i benevol per als mariners. Se']
representa barbut, sovint amb barba blanca,
cavalcant un tritó i armat amb un trident.
*NERIO. Nerio és, en la tradició roma-
na (i, sens dubte, en la italica), la dona de
Mart. Personifica la Valentia -aquest és el
significat del seu nom, on es troba una an-
tiga arre! indoeuropea-. De vegades se Ji
consagraven les despulles de l' enemic, com
al mateix Mart o a Vulca. Sembla que en
algunes tradicions va ser identificada amb
Minerva, que també és una deessa guerrera
a semblans;a de la Pal·las grega. Sobre les
aventures amoroses de Mart i de Minerva-
Nerio, v. Mart i Anna Perenna.
NERITES (Nr¡pfrr¡5). Nerites és el fill
de Nereu i de Doris. Es l'heroi de les lle-
gendes de mariners. S'explicava que era un
jove d'una gran bellesa que havia provocat
l' amor d' Afrodita quan ella encara vivia
al mar. Pero, quan la deessa va volar cap a
l' Olimp, Nerites va renunciar a seguir-la,
per bé que ella li havia donat unes ales.
Presa de la colera i la indignació, Afrodita
el va transformar en una petxina, incapai;:
de moure's, aferrat a la roca, i va donar les
seves ales a Eros, que va acceptar ser el seu
company.
Una altra versió de la llegenda de Nerites
és la següent: estimat per Posidó, el seguía
amb una gran rapidesa i el corresponia.
Pero Helios (el Sol), gelós de la rapidesa
amb la qual es movía sobre les ones, el va
transformar en petxina.
NESSOS (Nfooo~). Nessos és un centau-
re, fill, com la resta dels centaures, d' Ixí-
on i de Nefele. Va prendre part en la lluita
contra Folos i Heracles (v. Heracles), i, ex-
pulsat per l'heroi, es va establir a les ribes
del riu Evenos, on feia de barquer. Allí es
va trabar amb Heracles per segona vegada,
quan l'heroi s'hi presenta, en companyia de
Deianira, per travessar el riu. Heracles el va
Nerio: GEL·LI, XIII, 23, 2; JoAN DE LíD.,
Mens., IV, 42; cf. Ov., Fast., III, 846 s.; PLAUTE,
True., 515; LIVl, LXV, 33, 2; PoRF., a HoR.,
Epist., II, 2, 209.
Nerites: EuA, N. A., XIV, 28; Et. Magn., s. v.
Nessos: Hioí, Fab., 34; APOL·L., Bibl., II, 5,
4; 7, 6; SóF., Tr., 580 s.; SÉN., H. 0., 491 s.;
SERVJ, Com. En., VIII, 300; ese. a EsTACI, Teb.,
XI, 235; Ov., Met., IX, 101 s.; Her., IX, 141 s.;
ese. a A. R., Arg., I, 1212. Cf. Ch. DUGAS., a R.
E. A., l 943, p.18-26.
Nestor: Il., I, 247; JI, 76 s.; 336 a 368; 432 a
386
travessar nedant, pero va confiar Deianira
al barquer. Durant la travessia, Nessos va
intentar violar-la. Deianira va demanar au-
xili, i Heracles va travessar el centaure amb
una de les seves fletxes. A punt de morir, i
per venjar-se d'Heracles, de qui havia estat
víctima dues vegades, va confiar a Deianira
un suposat secret: Ji va as segurar que si mai
minvava l' amor del seu marit, només havia
de mullar un vestit amb el líquid que li do-
nava (i que era una barreja de la seva sang
i del semen que havia escampat en l' intent
de violació) i fer que Heracles se'l posés.
Li garantí que aquell vestit actuaria com
un filtre amorós que Ji retomaría Ja fidelitat
de l'heroi. D'aquesta manera s'explicava
la mort d'Heracles: el líquid que Nessos li
havia donat era, en realitat, un verí violent.
Quan l'heroi es va posar la túnica impreg-
nada de líquid, la roba se li va arrapar al
cos; cada cop que intentava arrencar-se-la,
s'arrencava també trossos de cam i va aca-
bar, en el seu dolor, cremant-se viu (v. He-
racles i Deianira).
NESTOR (Nforwp). Nestor és el més
jove dels fills de Neleu i de Cloris (v. la tau-
la 23, p. 302). També és l'únic supervivent
del carnatge que en va fer Heracles (v. Ne-
leu). Va viure fins a una edat molt avarn;:a-
da (més de tres generacions) per la gracia
d' Apol·lo. La seva mare, Cloris, era una de
les Niobides, les filies d' Amfíon i de Nío-
be. Els seus germans i les seves germanes
havien estat assassinats per ApoJ.lo i Árte-
mis. ApoJ.lo, per compensar d'alguna ma-
nera aquella matarn;a, va concedir a Nestor
viure el nombre d'anys de que havia privat
els seus oncles i les seves ties.
Tal com apareix a la Ilíada i a l' Odissea,
Nestor és el prototipus de vell savi, valent
en el camp de batalla i, sobretot, excel·lent
conseller. Regnava a Pilos.
Per explicar que Nestor no va ser mort per
Heracles en la seva joventut, les tradicions
difereixen: tan aviat es diu que va ser criat a
440; 591 s.; IV, 293 s.; VI, 66 s.; VH, 123 s.; 170
s.; 323 s.; vm, 80 a 159; IX, 52 s.; 92 s.; 162 a
18 J; X, 73 a 176; 180 a 271; 531 a 553; XI, 516
a 520; 618 a 642; 645 a 804; XIV, l s.; XV, 367
a 378; 659 s.; XXIII, 304 s.; 615 a 652; Od., III,
165 · 452 s.; HJGí, Fab., 10; APOL·L., Bibl., I,
9, 9; 7, 3; Ep., VI, ! ; PAus., II, 2, 2; 18, 7 s.;
IH, 26, 8 i 10; IV, 3, 1 a 7; 31, 11; 36, 2 a 5; V,
25, 8; X, 25, 2; 11; 26, !; 4; 29, 10; Ov., Met.,
VIII, 313; XIII, 210 s.; Ep. Gr. Fr. (Kinkel), p.
18; Q. E., H, 243 s.; V. FL., l, 380; III, 143 s.; VI,
569 s. Cf. R. CANTIENI, Die Nestorerzühlung in
XI. Gesang der Ilias, Diss., Zuric, 1942.
387
Gerenia, lluny deis seus germans, o a Mes-
senia, com es pretén que Neleu i els seus
altres onze fills havien intentat apropiar-se
deis bous de Geríon, que Heracles conduia
amb tant d'esfor<;;. Nestor va ser l'únic que
no va participar en aquesta empresa. Com a
recompensa, l'heroi Ji va perdonar la vida i
Ji va donar el regne de Messenia.
Més endavant, Nestor va tenir un paper
decisiu en els combats que enfrontaven els
seus compatriotes de Pilos amb e!s seus
vei'ns epeus. Els va atacar diverses vega-
des a fi de castigar-los perles incursions de
rapinya al seu territori. En el decurs d'un
d'aquests combats va estar a punt de ma-
tar els Molionides, i ho hauria fet si Posidó
no els hagués embolcallat amb un núvol
per salvar-los (v. Molionides). També se Ji
atribufa la mort del gegant Ereutalió, al' Ar-
cadia, que va vencer en un combat singular.
Igualment va participar en el combat dels
Japites contra els centaures, en la cacera
de Calidó i -en algunes versions tarda-
nes- en l' expedició dels argonautes. Pero,
sobretot, la seva extraordinaria longevitat li
va permetre tenir un paper important en la
guerra de Troia. Menelau Ji va anar a dema-
nar consell després de la fugida d'Helena, i
Nestor el va acompanyar per tot Grecia per
reunir els herois. Ell mateix li va proporcio-
nar un contingent de noranta naus i va mar-
xar acompanyat pels seus dos fills, Antíloc
i Trasimedes.
Abans dels esdeveniments explicats a la
Ilíada, sabem que va participar en la presa
de Tenedos per Aquil·les. La seva part del
botí va ser la filla d' Arsínous, Hecamecle.
Quan es va produir la disputa entre Aquil-
les i Agameinnon, el! hi va intervenir i es va
esfors;ar per mantenir fins al final la concor-
dia en el bando! grec.
Més endavant, els poemes epics expli-
caven com l'havia atacat Memnon i com
l'havia defensat el sen fil! Antíloc, que va
sacrificar la seva vida per salvar-lo. Va ser
Aquil-les qui va acabar matant Memnon i
venjant Antíloc (v. Antíloc i Memnon).
Després de la presa de Troia, Nestor va
tornar felis;ment a Pilos i fou un deis pocs
herois que va tenir un bon retorn. La seva
dona -Eurídice, filla de Climen (v. la taula
34, p. 457) segons l' Odissea; Anaxíbia, filla
de Cratieu, segons Apol-lodor- encara era
viva. Telemac va anar a demanar-li consell
quan estava preocupat per la sort del seu
Nice: HES., 383; SERVI, Com. En., VI,
134; APOL·L., 2, 4; D. H., I, 33.
NICOMAC
pare. No s'ha conservat cap tradició relativa
a la seva mort. A Pilos es mostrava la seva
tomba. Els fills de Nestor van ser Perseu,
Estratic, Aret, Equefron, Pisístrat, Antíloc i
Trasimedes; les seves tilles, Pisíclice i Po-
licasta.
NICE (NÍKr]). Nice és la personificació
de la Victoria. Es representa amb ales i vo-
lant amb una gran rapidesa. Hesíode la fa
filla del tita Pal-lant i de l' Estix. Per tant,
pertany a la primera estirp divina i és an-
terior als Olímpics. Pero les tradicions més
recents la fan companya de jocs de Pal· las
Atena. Va ser educada per Palans (en aques-
ta tradició, l'heroi eponim del Palatí) (v. Pa-
lans), que li va consagrar un temple al cim
de la seva muntanya, el Palatí, a Roma (el
temple que, en l' epoca historica, s' erigía
al costat del Clivus Victoriae, la Muntanya
de la Victoria, prop de l 'església de Sant
Teodor). Aquesta llegenda sorgí de la rela-
ció que uneix, a Atenes, la deessa Atena i
amb Nice, i també de l'homonímia dels dos
I1á7'7'm;, el tita i la deessa (o el seu «doble»)
(v. Pal·lant i Pal· las). Nice, a Atenes, és so-
lament un epítet d' Atena.
NICEA (N1Kafo). Nicea és una naiade,
tilla del riu Sangari i de la deessa Cíbele.
Era rebel a l' amor i només li agradava la
cai;;a. Per aixo, quan un pastor de Frígia,
Himne, li va fer la cort, només va rebre el
menyspreu d'ella. Com que no es resignava
al fracas, Nicea el va matar amb una fletxa.
Llavors Eros, indignat, com tots els déus,
per aquest acte violent, va inspirar una in-
tensa passió per Nicea a Dionís, que l'ha-
via vist nua mentre es banyava. Pero Nicea
tampoc no va cedir davant del déu i el va
amenai;:ar que patiria la mateixa sort que
Himne si no la deixava tranquil·la. Dionís
va transformar en vi l' aigua de la font on
ella bevia i, quan la va haver emborratxat,
no li va costar gens posseir-la. D'aquesta
unió va néixer una filla, Telete. Nicea, pri-
mer, es va voler sui'cidar, pero va acabar
fent les paus amb Dionís, amb qui va tenir
més fills, entre els quals hi va haver un noi
anomenat Satir. Quan va tornar de l'Índia,
Dionís va fundar en honor seu la ciutat de
Nicea.
NICOMAC (N1Kóµaxoc:;). Nicomac és
nét d' Asclepi per part del seu pare Macaon.
La seva mare és Anticlea, filla de Díocles.
Després de la mort de Díocles, Nicomac i el
Nicea: NoNN., Dion., XV, 169 a XVI, 405.
Nicomac: PAus., !V, 3, lü; 30, 3.
 NICÓSTRAT
s~u germa Gorgas van obtenir el poder a la
cmtat de Feres, a Messenia, Més endavant,
Istm1, fil] de Glauc, els va erigir un santuari
com a dos herois guaridors,
, NICÓSTRAT (N1Kócrrpa:rnt;), Nicostrat
es el fill d'H~l~na i Menelau, Com que els
poemes h?mencs asseguren repetidament
q,ue Henruone, e:a filla única, generalment
s admet que N.1costrat va néixer després del
retom de, Troia, També s'intenta resoldre
aquesta d1ficultat fent-lo de vegades fill d
Men~lau i d'una esclava; aleshores seri:
germa de Megapentes (v, Helena, Mega-
pentes, Menelau i la taula 15, p, 231),
_ NI~OSTRATE (NiKocrrpán¡). Nicos-
tiate es un dels noms que a Grecia porta la
mare d'Evandre, que a Roma s'anomena
C::annenta (v. ~quest nom i Evandre), Ni-
costra~e tan aviat és Jamare d'Evandre, que
va temr amb Hermes, com la seva dona o
la seva filla,
NICTEU (NuKrEÚ<;), Nicteu és el nom
de diversos herois, el més celebre dels
quals és el pare d'Antíope (v, Antíope',
Generalment se'l considera germa de Lic~s
(v, aquest nom) i fil! d'Hirieu ¡de Clonia (v,
la taula 27,,
p, 327), Per tant, és descendent
de Pos1do 1 de les Pleiades, Pero els mito-
gra~s ~?nfonen els dos Licos -1' un, fil! de
Po~do ¡ ~~ c,elen?; l'altre, fill d'Hirieu i nét
de' os1do 1 d Alc10ne (v, la taula citada)- i
de vega~es han fet de Nicteu el fil! de Cele-
no l P?s1dó, Tanrnateix, hi ha versions total-
ment i;Tec~ncili,abl,es amb la precedent: per
e~ernp.e, L1cos I N1cteu són els fills de Cto-
m, un dels homes nascuts de les dents del
drac mort pe~ Cadme (v, aquest nom), En
aques,ta vers10, fugen d'Eubea (sens dubte
una cmtat beocia amb aquest nom) perque
han mort Flegias (v, aquest nom), Es van
mstaHar a Tebes i allí van fer-se amics del
re1 Penteu, Fins i tot van exercir Ja regencia
dur~nt un cert temps (v, Laios i Labdac),
Pero N1cteu, quan la seva fi!la Antíope va
fugir a Sició amb Epopeu, es va suicidar
! va confiar a Licos la missió de venjar-lo
_ Nicostrat: Hss,, Fr,, 122 (Rz); ese, a la 11
IH, 175; EusT,, a la l/,, p, 400, 32; ese, a SóF:'
El,, 539; PAUS,, II, !8, 6; III, 18, 13; 19, 9, ,
Nicostrate: PwT., Ri>m,, 21; Q, R,, 56 ; AvR,
VICT,, 0;1g,, 5; SERVJ, Com, En,, vm, 51;
~81; Sou, I, JO s,; EsTR,, V, 230, V, Evandre i
...__,annenta.
Nkteu: APOL L, Bibl,, m,
0
5; 10, l' EsTR,,
IX, 404; HIGí, A., p,, II, ¡ ¡;
14; PAUS,,
II, 6, 1 s,; IX, 5, 5,
(v: Licos i,~ 1;tíope), Una variant de lama-
te1xa ,trad1c10, referida per Pausanias , ,_ia
N
que ~ct~u morí al camp de batalla, en una
expedicw contra Sició amb l 'objectiu de
mat,ar el rei d'aquesta ciutat, Epopeu, que
h~via r~ptat Antíope, Epopeu també va que-
dar fent en aquest mate1x combat ¡ no va
tngar a morir,
NÍCTIM (l~ÚKT1µ0<;), Níctim és, entre
els fills de Lrcaon, el que les pregaries de
G,e~ van salvar de la venjam;;a de Zeus (v
L:cao~),, Va succeir el seu pare en el tro~
i,
d ~rcad:a, sota el seu regnat, es va pro-
duir el d1luv1 de Deuca!ió, El seu successor
va ser Arcas (v, aquest nom),
, NICTÍMENE (NUKTtµÉvfJ), Nictímene
es la, tilla del rei de Lesbos Epopeu -o
tambe d'un rei d'Etiopia anomenat Nic-
teu-~ Havia estat estimada pe! seu pare, bé
pe~que ella compmtia aquest amor inces-
~uos, bé perque ell la va fon;;ar, Avergonyi-
a, v? fug~r al bosc, on Atena es va compa-
d~r ,d ella 1 la va transformar en oliba, Per
mxo ,aquest ocell defuig la llum i les mira-
des, 1 només surt de nit
, NILEU (NEtAEÚt;), En la tradició eveme-
nsta segmda per Diodor de Sicília el reí
NJ!eu és un sobira que va regnar a Egipte,
".ª donar nom al riu Nil, que abans d'ell
8 anomenava Egipte, Aquest honor li va ser
concedit pel seu poble, en reconeixement
pels nomb:osos treballs d'irrigació encarre-
gat~ :per Nileu amb el desig d'augmentar la
fert1htat del soL
, ~ILOS (NEi'Aoc;), En les tradicions hel-
lemques, Nilo~ és el déu del riu egipci NiL
Com tots els nus, és fill d'Ocean, Pero ben
avia: va, sorgir una llegenda més precisa,
gue Lendia a relacionar-lo amb el cicle d'lo
Epaf, fill ,d'Io: es va casar amb Memfis, ¡~
fi!la de Nilos, 1 d'aquesta unió va néixer Lí-
bia, mare de l' estirp d' Agenor i de Belos
(v: la taula 3, p, ~O), Els grecs representaven
N!los com un re1 q~e havia fertilitzat Egip-
te canahtzant el nu, constrnint dics, etc,
(v, Nzleu),
Níctim: APOL L,, Bibl,,
481; PAliS,, VIII, 3, L
0
m' 8' 1 s, T Z,, eom,,
Nictímene: H!Gí, Fah,, 204; 253; Ov,, Met,,
~~ 8590 s,;
SERVI, Com, G,, I, 403; WEST,, p,
N'! ºD , S,, I, 19; 63; ese, a TEóCR,, Id,, VII,
114 u~u,
Nilos: HEs,, Teog,, 338; ese, L1cóFR Alex
l 19 1 576 , T ,, ,,
, 1 Z,, ad , ese, aA R,A1g
IV, 276; APOL 0 L,, II, 1,
388 389
NIMFES (Núµcpm), Les nimfes són les
«noies joves» que viuen al camp, als boscos
i a les aigües, Són els esperits dels camps i
de la natura en general, i personifiquen la
fecunditat i la gracia, A l'epopeia homeri-
ca es consideren filles de Zeus i divinitats
secunclaries a les quals s' adrecen les pre-
garies, i que poden arribar a ser temibles,
Habiten en grutes, on passen la vida filant
i cantant Participen sovint en el seguici
d'una gran divinitat (sobretot d' Artemis),
o cl'una d'elles mateixes, d'una categoría
més elevada, com les nimfes serventes de
Calipso o de Circe,
Entre les nimfes hi ha moltes categories,
i es distingeixen segons el seu habitat: les
nimfes dels freixes, les Melíades (v, aquest
nom), semblen les més antigues; són filles
d'Úran i no de Zeus, Després, les naiades
(v, aquest nom), que viuen en les fonts i en
els cursos d'aigua, Les Nereides es consi-
deren nimfes del mar en calma. Molt sovint
les naiades d'un riu passen per ser les seves
filles, com les tilles ele l' Asop, per exemple,
A les muntanyes viuen les nimfes anome-
nades Oreades; en els boscos, les Alseides
(del grec aiwo<;, bosc sagrat), Altres nim-
fes estan lligades a un lloc en particular, a
un arbre en concret, com les hamadríades
(v. aquest nom),
Les nimfes tenen un paper important
en les llegendes, Divinitats familiars en
la imaginació popular, intervenen, com
les nostres fades, en moltes histories del
folklore, Sovint apareixen com les dones
d'un heroi eponim d'una ciutat o d'un país
(v,, per exemple, la llegenda d' E gin a i d' Eac,
la de la nimfa Taígete, etc. (v, l'índex, art
Nimfes), També intervenen freqüentment
en els mites amorosos (v, les histories de
Dafne, d'Eco, de CaHisto, etc,), Els seus
amants habituals són els esperits masculins
de la natura: Pan, els satirs, Priap, etc, Ge-
neralment, els grans cléus no desdenyen els
seus favors: s'uneixen a Zeus, a ApoHo, a
Hermes, a Dionís, etc, De vegades s'ena-
moren i rapten nois joves, com Hilas,
Nimfes: Il,, XX, 8 s,; XXIV, 615, etc.; Od,,
X, 348 s,; XVII, 240; etc,; ese, a la H, XX, 8;
PoRF,, Antro Nymph,, passim; M, V,, II, 50;
HJ, 5, 3; V, també les Jlegendes particuJars (a
l' Índex),
Ninos: HERÓD,, 1, 7; cf ALEX, PoL, fr 3; D,
S,, II, 1 s,; 20 s,; E. B., s, v,; CoNó, 9,
Nfobe: 1) APOL L, Bihl,, H, L l; Tz,, Com,,,
0 Com,, 111; ese, a PL, Tiln., 22 a: PART,, 33. Cf,
111; ese, a EuR,, Or,, 932; PAUS,, Il, 21, 2; HlGí,
Fah,, 145; D, S,, IV, 14; D, H,, I, 11; cf, PL
,,
V, N. H, IV, 17 (la font Níohe d' Argos), 2) 11,,
NÍOBE
NINOS (Nívo~), Ninos és el fundador
mític de la ciutat de Nínive i de l'Imperi ba-
biloni. Se '1 considera el fill de Belos, o fins
i tot de Cronos (en efecte, Belos, el déu Bel,
s'identifica amb el déu heJ.lenic Cronos),
Ninos passa per haver estat !'inventor de
l' art de la guelTa i per haver estat el primer
a reunir grans exercits, Va prendre com a
aliat el rei d' Arabia, anomenat Arieu, i amb
ell va conquerir tot Asia, tret del dels
indis, La regió de la Bactriana li va aferir
resistencia durant més temps, pero al final
la va poder conquerir gracies a l' astúcia
de la dona d'un dels seus visirs,
dona era Semíramis, amb qui es va casar
(v, Semíramis), Després de la mort de Ni-
nos, el va succeir la seva dona,
Herodot dóna una altra genealogia del rei
Ninos, Segons ell, era un descendent d'He-
racles, Era el nét d' Alceu, fil! d'Heracles i
d'Ómfale, Pero aquesta genealogia, que fa
més jove el rei Ninos en varíes generacions,
és una interpretació «historica» de llegen-
des anteriors.
NÍOBE (N1ó~r¡), Níobe és el nom de
dues heroi'nes diferents, pero que les tradi-
cíons tendeixen a confondre.
1. Una d' elles és una argiva, filla de Foro-
neu i de la nimfa Teledice (o també Cerdo,
o Pito), És la primera de les mortals amb
qui es va unir Zeus, Amb ella va engendrar
Argos i (segons Acusilau) Pelasg (v, les
taules 19, p, 280, i 20, p, 281), Níobe, filla
del primer home (v. Foroneu), és la primera
dona mortal, la «mare dels vivents».
2. L'altra Níobe és filia de Tanta! i, per
tant, germana de Pelops, Es va casar amb
Amííon i li va clonar, segons diuen la ma-
jar part dels mitografs, set fills i set tilles,
Els set fills es cleien Sípil, Eupínit, Isme-
nos, Damasícton, Agenor, Fedim i Tantal;
les tilles eren Etodea (o Neera), Cleocloxa,
Astíoque, Ftía, Pelopia, Asticratia i Ogígia,
Aquest nombre varia segons els autors, En
la tradició homerica són dotze, sis fills i sis
tilles; en la tradició tragica, arriben a vint,
deu fills i deu tilles; finalment, Herodor
XXIV, 599 s,; ese, a 604; APOL L, BibL, lII, 5,
0
6: EuA, H, V., XII, 36; D, S,, IV, 74: PAUs,, I,
s
21, 3; n, 21, 9; v, 11, 2: 16, 4; vrn, 2, i 7:
Ov,, Met, VI, 146 s,; L P, a Teb., III, 191; EuR,,
Fen,, 159; ese ad loe.; Ant,, 822 s,; El,,
l 50 s,; trag, perduda Níobe Tr. Gr.
Fr,, Nauck, 2a ed,, p. 50 i p, s,); Tz,,
E. LIENARD, Les Niobides, Latomus, 1938, 20-
29; W, SCHADEWALDT, Die Niobe des _1rncutvws,
Heidelberg, 1934,
 390 391 NUMAPOMPIU
d'Heraclea uomés en comptava cinc, dos
füls i tres tilles. Níobe figura entre les hero- la primera expedició i del desembarcament reconeixement del camp enemic. Van matar de Boreas i de Zefir, els seus germans (v.
i'nes tebanes en virtut del seu matrimoni, fracassat (v. Aquil·les)-, Nireu va matar la Ramnes; pero, quanja tornaven, els va per- aquests noms),
dona de Telef, Híera, que combatía al costat seouir una tropa de cavalleria. Van buscar
Fe!i9 i dels seus fills, Níobe va *NUMA l'OMPILI. Numa, d'origen
declarar un que ella era superior a Leto, del seu marit Davant de Troia, Nireu va ser refugi al base i van quedar separats l'un de
mort pel fill de Telef, EurípiL Es mostrava sabí és el seoon rei de Roma en les llegen-
només havia un fill i una filla. La J'altre. En veure el seu amic am~na9at, N1- des de la fundació de la ciutat Va néixer el
la va sentir, es va ofendre i va dema- la seva tamba a la Troada, pero una altra sos va sortir del seu amagatall l va monr
tradició el fa participar en els viatges de To- dia en que Roma era fundada per Romul, ,¡
nar a Apol·lo i a Artemis que la vengessin. intentant venjar la mort d'EuríaL es va casar amb Tacia, la filla de T1tus TacL
Les dues divinitats així ho van fer, i van ma- ant després de la caiguda de Troia.
2. Un altre Nireu és un habitant de Catana · NISOS (Nüaoc;), Nisos és, segons algu- És el rei religiós per excel·lencia; se li atri-
tar els fills de Níobe amb les seves fietxes. nes tradicions aparentment tardanes, el pare bueixen la majar part de les creacions de
Artemis va matar les noies, i els que, per culpa d'un desengany amorós, va
llan9ar-se des de dalt de la roca de Leucada, nodridor de Dionís, de qui devia pren~re el cultes i d'institucions sagrades. Va comen-
nois. Es diu que només se'n van salvar dos, nom. En la seva expedició contra !'India, 9ar per retre honors divins a Ron~ul, amb el
un noi i una noia. noia, per raó de pero uns pescadors el van treure de l'aigua
i es va salvar miraculosament Alhora, en la el déu havia confiat a Nisos la ciutat de Te- nom de Quirí (v, Romu/), Despres va crear
l'horror que li va causar la mort deJs seus tes. Quan va tornar, Nisos es va i:egar a tor- el col·lecri dels fiamens, el dels augurs, el de
mateixa xaaa, els pescadors van retirar un
germans i les seves germanes, es va tornar
cofre ple d'or. Nireu el va reclamar, pero nar-la-hi. El déu no va valer llmtar contra les vest;ls, els salis, els fecials i els po~tí­
pal·lida i va rebre el norn de Cloris. Més en- eli, pero va esperar que arribés l' oc~si~ i va fexs i va introduir un gran nombre de d1v1-
Apol·lo se li va apareixer en un somni i Ji va
davant es va casar amb Neleu, En la versió
aconse!lar que s' acontentés ambla vida i no presentar-s'hi al cap de tres anys, D10~1s es~ nita~s, com, per exemple, el culte de Júpiter
de la !legenda tal com s'explica a la llía- tava, aparentment, reconciliat amb N1sos, 1 Tenninus, de Júpiter Elicius, de Fid~s, de
reclamés un tresor que no li pertanyia.
da, els fills de Níobe van quedar privats de li va demanar permís per celebrar a la cmtat Dius Fidius i dels déus sabins. Es creia que
sepultura durant deu dies; a l'onze, els van NISA (Nüca), Nisa és una de les nimfes
la festa triennal que havi~ institui't en .ªlt~e era d'obediencia pitagorica, o també que
enterrar els mateixos déus. En la versió més que en el mont Nisa va criar Dionís quan era temps, Nisos hi va accedir. Llavors D10ms la seva política religiosa estava inspirada
recent, Níobe, en el seu dolor, va refugiar- petit De vegades pass a per ser filla d' Aris-
va disfressar els seus soldats de bacants 1 per la nimfa Egeria; aquesta nimfa anava,
se al costat del seu pare Tantal, a Sípil (o en teu. Juntament amb les altres nodrisses del els va introduir en la ciutat Amb el seu ajut, de nit, a donar-Ji consells a la gruta de l~s
el mont Sípil, a l'Ásia Menor), on els déus déu, i gracies a la seva pregaria, Medea la va poder vencer Nisos i recuperar el poder. Camenes, prop d'una font sagrada (v, Ege-
la van transformar en roca. Pero els seus va rejovenir.
NIX (NÚ~). Nix és la personificació i ría). Es relacionen amb el seu nom totes. les
ulls no van deixar de plorar, i s'ensenyava NISOS (Nfoo<;), 1. Nisos és un dels qua- reformes culturals i religioses, com la ms-
la roca que havia estat Níobe en altre temps la deessa de la nit És filla del Caos en la
tre fills de Pandíon II, rei d 'Atenes (v. la titució d'un calendari basat en les fases de
i d'on brollava l'aigua d'una font teogonía hesiod~ca. Ella J?ªt.eixa engen_dra
taula l 2, p, 168), Havia nascut a Megara la Huna, amb la distinció dels dies fastos i
Hi havia una altra !legenda sobre Nío- durant l'exili del seu pare, que havia estat dos elements, l'Eter i el Dm, 1 tota una sene
d'abstraccions: Moros (la Sort), les Cers, els nefastos.
be que explicava d'una manera diferent la expulsat d'Atenes pels fills de Mecíon, La Numa tenia poders magics. Per exemple,
mort dels seus fills. En aquesta versió, Ní- seva mare és Pília, filla del rei de Megara. Hipnos (el Son), ~ls Somnis, .Momo~ (el
Sarcasme), l' Angmxa, les Moires, Neme- en un banquet que ell presidia, les tau'.e~ e~
obe era la filia d' Assaon, que l'havia casa- Després de la mort del seu pare, va tc~rnar, van omplir de sobte de menjars exqms1ts l
da amb un assiri anomenat Filot, a qui van sis, Apate (l'Engany), Fílotes Oa,Tendress),
amb els seus germans, per conquerir l' Atica Geras (la Vellesa), Eris (la Discordia) i, n- vins deliciosos que ningú no havia portat.
matar en el decurs d'una cacera. Assáon i va obtenir, per a el!, la ciutat de Megara També es deia que havia fet presoners a
es va enamorar de la seva filla, pero Nío- (v, també Esciró), nalment, les Hesperides, que són les tilles
del Vespre (v. Hesperides), Té el seu estatge r Aventí Picus i Faune barrejant vi i mel
be es va negar a lliurar-se a elL Llavors Per molt que certes tradicions donen a a l' aigua de la font en que bevien. Quan
Assaon va convidar els seus néts (oue eren Nisos una filla anomenada Ifínoe, que es al' extrem oest, més enlla del país d' Atlant
És germana d'Ereb, que personifica les te- els va tenir en el seu poder, els va for9ar a
vint) i, mentre sopaven, va calar foc al pa- va casar amb Megareu, el fil! de Posidó, parlar, encara que ells prenien ~a forma del~
lau. Es van cremar tots, i Assáon, pres pels nebres subterranies,
més sovint - i és la forma més celebre de éssers més h01Tibles. Tanmate1x, finalmeill
remordiments, es va suicidar. Níobe es va la !legenda- la filla de Nisos és Escil·la, *NIXES. Les Nixes són tres divinitats es van veure ven9uts i li van fer grans reve-
transformar en pedra o es va llan9ar des de que va trair el seu pare per l 'amor de Minos femenines les estatues de les quals, ageno- lacions, com els conjurs que 1i ensenyaren
dalt d'una roca. (v, Esci/.la), En aquesta llegenda, Nisos va llades, es ;odien veure a Roma, al C~pitoli, contra el llamp. També se li atribueix una
ser transformat en aliga marina. davant de la cella de Minerva Cap1tolma. conversa amb Júpiter sobre aquest darrer
NIREU (N1pníi;), 1. Nireu figura entre Representaven, en l' esperit popular, els
els pretendents d'Helena, Tenia una gran 2. Nisos (en llatí, Nisus) és el nom d'un tema en el decurs de la qua] va persuadir
company d'Eneas, celebre perla seva amis- «esfor<;;os» de les dones en el moment del el dé; d'acontentar-se, a canvi de desviar el
bellesa, pero era de casa pobra. Fil! de Ca- part.
rop i de la nimfa Aglaia, va regnar a l'illa tat amb EuríaL La seva !legenda sembla que llamp, amb cebes, cabells i peixets en !loe
de Sime. Figura en el «Catiíleg de les Naus» es remunta a Virgili. En el decurs deis jocs NOTOS (NÓrn<;). Notos és el déu del de caps d'homes.
encap9alant un contingent de només tres fúnebres celebrats en honor d' Anquises, va vent del un vent calent i caiTegat S' atribueixen a Numa molts fills, Pompo,
vaixells. Quan es va produir la lluita entre intentar assegurar la victüria del seu amic. d'humitaL fill d'Eos i de Pinus, Calp i Mamerc, i cadascun d'ells se:
Aquil-les i Teief, a Mísia -en el temps de Quan es va produir la guerra contra els rú- Cetreu (v, la taula 16, p. 236), No intervé ria d' una gens romana. Tambe
tuls, Nisos i Euríal van anar de nít a fer un en cap mile com a personatge, a diferencia va tenir una filla, Pompília, de Tacia, filla

Nireu: 1) !l., H, 671 s.; H1G1, Fab,, 81; 97:

D. S., V, 53; EuR., !, Á .. 204; Tz., Anteh., Nisos: 1) EsTR,, lX, 392; H!Gi, Fab,, 198; Nisos: H1Gí, Fab., 131; 167; 179. N!!t.os: 11,, Ill, 10; XI, 306: XXI, 334; HEs,,
Com., 1011; Q, E., 372 s.; VIJ, l l s. 242; APOL·L, Bibl., rn, 15, 5 s.; PLUT,, Q, Gr,,
Nix: il., XIV, 259; VIII, 488; HEs., 123 Teog,, 380; 870; Vmc., En,, II, 416 s.; Ov., Met.,
PmL HEF,, VII, ap, Myth Gr., 16; PAus., I, 39, 4; 19, 4; II, 34, 7; Sum, s. v.;
s.; 211 s.; 744 s.; 757; Tr., 17; EuR., fr. I, 262 S,
p, 159, 13 S, APOL·L, Bibl,, m, 15, 5 s.; EsQ,, 612 s,;
114· Jó, l 150 s. Clémence RAMNm;x, La Nuit et
Tz., Com., 650; Ciris, 378 s.; VIRG,, I, 404
Nisa: HrGí, Fab., 183; SERVI, Com. VI, les ~nfw1ís de la Nuit, París, s. d, (l 959). Numa Pompili: PuJT., Numn, passirn; LIVl.
15; D. S., HI, 70, S, 2) YIRG,, En., V, 294 s.; IX, 176 s.; H1Gí, Fab,,
257; Ov., Tr., I, 5, 25; 9, 33 s.; V, 4, 26. Nixes: Fcsrns, p. 174; 177; Ov., Met., lX, I, 18 s.; D. H,, II, 62 s. Cf, G, DUMÉZlL, Mitra ..
294, Varuna, París, l 940, p. 27 s.
NUMITOR
del rei Titus Taci, o de Lucrecia, amb qui
va casar-se després de al tron.
ta Pompília va casar-se amb un cert
un sabí que va acompanyar J\Tuma a Roma i
va entrar aí senat. El rei Ancus Marci és el
seu nét. Es deia que havia nascut cinc anys
abans de la mort de Numa.
Numa va morir molt vell i va ser enterrat
a la riba dreta, al Janícul, alhora que es po-
sava, al seu costat i en un taüt diferent, el s
!libres sagrats que ell mateix havia escrit.
Prop d'uns quatre-cents anys més tard, sota
el consolat de Publi Corneli i de Marc Bebí,
una pluja molt violenta va desenterrar els
dos taüts. L'un, el de l'Juma, era buit; l'altre
contenia els manuscrits, que es van cremar
al Comici (davant de la Cúria).
*NUMITOR. Fill primogenit del rei
d' Alba, Procas, i setze rei de la dinastía dels
Eneades. El seu germa petit, Amuli, es va
apropiar del poder (v. Amuli) quan va morir
el seu pare, i va expulsar Numitor. Després,
per assegurar-se que ningú no venjaria el
seu delicte, va matar el fill de Numitor i va
consagrar la seva filla, Rea Sílvia, al servei
de Vesta, !a qual cosa l' obligava a un celibat
prou llarg perque no pogués tenir fills. Pero
Rea va ser estimada pe! déu Mart i va tenir
dos bessons, Romul i Rem. Seguint l' ordre
d' Amuli, els dos infants van ser abandonats
a les ribes del Tíber, pero no van morir. El
riu va créixer í va dipositar el cistell que els
portava al peu del Germal (el cim nord-oest
del Palatí). Els nens van ser recollits pel
pastor Faustul (v. aquest nom) i es van criar
al Palatí. Quan van ser grans, feien vida de
pastors i fins i tot, si es presentava !'oca-
sió, feien de bandolers. Un dia, en el decurs
d'una baralla amb els pastors de Numitor,
que feien pasturar e!s seus ramats al' Aven-
tí, Rem va caure presoner i va ser condult
a Alba. Davant d' Amuli va demostrar tan-
ta arrogancia que el reí va quedar intrigat.
Pero Rem, que ignorava el seu veritable ori-
Numitor: D. H., I, 76 s.; L1v1, I, 3 s.; EsTR., V,
3, 2, p. 229; PLUT., Rom., 3 s.; AuR. VícT., Orig.,
392
gen, no va poder satisfer la seva curiositat.
Tanmateix, Romul, assabentat per Faustul
del secret del seu naixement, va anar a so-
córrer el seu germa al d'una co-
lla de camperols. Va matar el seu besoncle,
es va apoderar del palau i va restablir el seu
avi Numitor en el tron.
Una altra versió dóna un paper més im-
portant a Numitor pel que fa a la salvació
i l'educació deis bessons. Numitor s'havia
assabentat de!' embaras de la seva filla Rea,
i havia trobat dos nens que va substituir pels
de la seva filla. Els dos fills de Rea els va
enviar al pastor Faustul, al Palatf (v. Faus-
tul). Els va alimentar la dona de Faustul,
anomenada Larencia, que en altre temps
havia venut els seus encants, i per aixo s'ha-
via guanyat el nom de «lloba» (rebien el
nom de «llobes» les dones de poca virtut).
Una vegada criats, van enviar els nens a
Gabíos per ensenyar-los les lletres gregues.
Quan van tornar al Palatí, al costat del qui
creien que era el seu pare, Numitor va mi-
rar de suscitar una baralla entre ells i els
seus pastors i va anar a queixar-se a Amu-
li de la insolencia deis joves, que, amb els
camperols de la contrada, atacaven els seus
ramats. Amuli, sense sospitar res, va con-
vocar tothom a Alba per celebrar el procés.
Numitor, amb l'ajut dels joves, va poder
vencer el seu germa i va recuperar el tron.
Després va donar als seus néts un territori
on poguessin fundar una ciutat, l'indret on
precisament Faustul els hav.ia criat.
Hi ha algunes variants de Ja llegenda
d' Amuli i de Numitor. Per exemple, que
tots dos eren fills de l'heroi Aventí, o també
els seus néts (Procas era el seu fill). L'he-
rencia del seu pare la van partir: l'un es va
quedar el poder (Amuli); l'altre va triar les
riqueses (Numitor). O també que Procas els
hauria aconsellat governar a la manera deis
conso!s romans, formant una entitat de dos
reis iguals, pero Amuli va quedar-se ell sol
amb el poder.
20, l s.; Tz., Com., l 232; CoNó, 48.
o
OAXES ('Oá~l']<;). Oaxes és un heroi cre-
tenc, fill d' Anquíale i eponim de la ciut~t
d'Oaxos, a Creta. Virgili l'esmenta a la pn-
mera egloga, pero el text és inc~rt, i el nom
es pot haver confós amb el del nu Oxos.
OAXOS ("Oa~o<;). Fill d' Acacal-lis, en
algunes tradicions, i fundador de _l~ ci~ttat
d'Oaxos, a Creta. Probablement identJc a
l' anterior.
OCEAN ('OKrnvÓ<;). L'Ocean és la per-
sonificació de l' aigua que envolta el món
en les concepcions hel·leniques primitives.
Se'l representa com un riu que fiueix al vol-
tant del disc pla que és la Terra. Per tant,
s' estén tant a l' oest com a l' est, al nord 1
al sud, de forma que en marca els límits
més llunyans. Així s'explica, per exemple,
la topografia de la !legenda d'Heracles i }es
Hesperides i la de les aventures amb Genon
(v. Heracles). A mesura que el cone1xemer:t
de Ja Terra va ser més precís, les concepc1-
ons van anar variant, i el nom d' Ocean es va
reservar a l' ocea Atfantic, el límit occiden-
tal del món antic.
Com a divinitat, Ocean és el pare de tots
els rius. Hesíode, a la Teogonia, anomena
com a fills seus el Nil, l' Alfeu, l'Erídan,
Oaxes: SERVí, Com. Egl., I, 66.
Oaxos: E. B., s. v.
Ocean: Teog., í33 s.; 337 s.: APOL·L.,
Bibl., I, 1, 3; 2, s.; D. S., V, 66; II., XTV, 201,
l'Estrímon, el Meandre, l'Istre, el Fasi~,
el Resos, l' Aqueloos, el Nessos, el, Rod1,
l'Haliacmon, l'Hepfapor, el Grame, 1 Esep,
el Símois, el Peneu, l'Hermos, el Ca!c, el
Sangari, el Ladó, el Parteni, l'Evenos, 1' Ar-
desc i l'Escamandre. Pero Hesíode adver-
teix que aquesta llista no és exhaustiva. A}-
menys caldria afegir-h1 tres mil _noms mes
si es volguessin citar tots els nus que va
engendrar amb Tetis. .
Amb Tetis també va engendrar el mate1x
nombre de filles, les Oceanides, que van
unir-se amb un gran nombre de déus, i de
vegades arnb mortals, per engen.drar mo!-
tíssims fills. Personifiquen els nerols, les
fonts, etc. Hesíode n'anomena quaranta-
una. La gran és Estix, i després vénen Pito,
Admete, Iante, Electra, Doris, Primno,
Urania, Hipo, Clímene, Rodea, Cal·lírroe,
Zeuxo, Clícia, Idia, Pasítoe, Plexaur~, Ga-
laxaura, Dione, Melübosis, Toe, Pohdora,
Cerceis, Pluto, Perseida, Ianira, Acas~e,
Xante, Petrea, Menesto, Eurnpa, Metis,
Eurínome, Telesto, Criseida, Asia, Calipso,
Eudora, Tique, Amfiro i Ocírroe. Altres ~u­
tors encara afegeixen noms a aquesta llls-
ta: Fílira, en especial, la mare del centaure
Quiró. Camarina, Aretusa, etc. Aquestes
246: 302; xxm, 205; Od., XI, 13; 639; XII, l;
H. a De1n., 418 s.; A. Arg., H, 1235; PíND.,
Ol., V, 2; Pit., lX, 14; Pr., 136 s.; 793 s.
Cf. Fr. F1sCHER, op. cit. (s. v. Nereides).
OCÍRROE
!listes eren susceptibles de tola mena de
modificacions, segons la imaginació i la
fantasía.
Ocean és el primogenit dels Titans, fil!
d'Úran i de Gea (v. les taules 6, p. 121, i
14, p. 212). Fa parella amb Tetis, la seva
germana, que representa la potencia fecun-
da (femenina) del mar.
OCÍRROE ('OKuppÓfJ). Nom de moltes
nimfes i divinitats relacionades amb l' aigua
i les fonts.
1. Una de les filles d'Ocean s'anomenava
així; es deia que aquesta oceanida s'havia
unit al Sol (Helios) i que li havia donat un
fill, anomenat Fasis. Aquest fil! la va sor-
prendre un dia amb un amant i la va matar.
Després, pe! remordiment, es va precipitar
al riu Arctur, que a partir d' aleshores va re-
bre el nom de Fasis.
2. Ocírroe també era una nimfa de Samas,
filla de la nimfa Quesias i del riu Ímbrasos.
Apol·lo se'n va enamorar i la va voler raptar
un dia que havia anat a Milet. Pero Ocírroe
va demanar a un mariner anomenat Pompil,
ami e del seu pare, que se l' emportés arnb
el!. Pompil ho va acceptar; pero, quan van
desembarcar a Samos pensant que s'havi-
en escapat d' Apol·lo, el déu va apareixer,
es va apoderar de la jove, va transformar el
vaixell de Pompil en una roca, i el mateix
Pompil, en un peix.
3. Finalment, una altra Ocírroe era filia
de Quiró i de la nimfa Cariclo. Devia el seu
nom al !loe on havia nascut: la seva mare
l'havia tingut a la vora d'un rierol d'aigües
rapides. Havia rebut, en néixer, el do de
l' endevinació, pero ella en feia ús sense
discerniment i revelava al seu pare i al petit
Asclepi, contra les ordres dels déus, la his-
toria secreta de les divinitats. Va ser casti-
gada amb una metamorfosi: els déus la van
transformar en un cavall. A partir d' alesho-
res va rebre el norn d'Hipo.
OCNE ("OKvo<;). Ocne, el corder, és un
personatge simbolic que es representava,
als Inferns, trenant una corda que una burra
s'anava menjant. Normalment s'interpre-
tava aquest símbol dient que Ocne era un
home molt treballador, pero que s'havia
Ocírroe: l) HEs., Teog., 360; Ps. PLUT., Fl.,
V, l. 2) ATEN., VII, 283 e; EuA, N. A., XV, 23.
3) Ov., Met., II, 635 s.
Ocne: PuJT., Tr. An., 473 e; CRATí,
fr. 348 AR., Gr., 186; X, 29, 2;
PRoP., D. S., I, 97. Cf. S. RE!NACH, art.
cit. (s. v.
Ocrísia: D. H., IV, 2; Ov., Fast., VI, 627 s.;
394
casat amb una dona malgastadora. El veri-
table sentit de la llegenda se'ns escapa.
*OCRÍSIA. Ocrísia és la mare del rei
Servi Tul·li. És filla del rei de Cornículum,
ia qual fou condui·da com a esclava a Roma
després que fos sotmesa la seva patria i feia
de serventa a la casa de Tarquini el Vell.
Allí va tenir un fil! en circurnstancies miste-
rioses. La tradició més celebre diu que ella
va veure apareixer un organ sexual masculí
a les cendres de la llar quan ella portava al
Lar de la casa l' ofrena ritual. Espantada, va
explicar la visió a la seva mestressa, Tana-
quil, que li va aconsellar que es vestís de
núvia i es tanqués a la sala on se li havia
aparegut aquella manifestació de la divini-
tat. Ocrísia així ho va fer. A la nit, el seu
espos diví es va unir a ella, i l' infant que va
tenir va ser Servi Tul· li.
Una altra versió fa que Ocrísia arribi a
Roma embarassada. No era la filla, sinó la
dona del rei de Cornículum. Finalment, una
altra versió diu simplement que Ocrísia ha-
via tingut com a amant, no un déu, sinó un
«client» de la casa reial.
ODISSEU ('08ucmcúc;). V. Ulisses.
OFELTES ('OcpÉ/\:rr¡<;). V. Arquemor.
OFÍON ('Ocpíwv). l. En una tradició
probablement orfica, Ofíon i la seva corres-
ponent femenina, Eurínome, filla d'Ocean,
van regnar sobre els Titans abans del temps
de Cronos i de Rea. Cronos i Rea van acon-
seguir el poder i van precipitar Ofíon i Eu-
rínome al Tartar.
2. Hi ha un altre Ofíon, un dels gegants
que van lluitar contra Zeus. Zeus el va es-
clafar sota una muntanya anomenada Ofi-
oni.
OGIG ("Oyuyo~). l. En la tradició beo-
cia, Ógig és un «autocton» que havia regnat
en el país en una data molt llunyana. Al-
guns autors el feien fil! de l'heroi Beot, que
va donar nom a Beocia; per a altres era fill
de Posidó i Alistra. Regnava sobre els ecte-
nis, els primers habitants del país, abans del
diluvi de Deucalió. Una de les portes de Te-
bes tenia un nom que derivava del seu. Se li
atribu1en mo!ts fills, sobretot noies, eponi-
PL. V., N. H., XXXVI, 204; EuA, H. V., XIV,
36; Livr, I, 39, 5 s.; PlllT., Fnrt. Rom., X;
CLAUD! (emperador), Disc. de Lió.
Offon: I, 503; Tz., Com., l 192:
ese. a AR., 247. ese. a !a !l., VIII, 479.
Ogig: 1) PAUS' I, 38, 7; IX, 5, l; l9, 6; 33,
5: Foci, s. v. 'Oyúywv; EusT., a Hom., p. 1393,
31; Tz., Com., !206; 1209. 2) VARRÓ, R. R., rn,
395
mes de ciutats tebanes: Alalcomenia, Auli- OLIMP ("OA.uprro<;). El nom d'Olirnp
]'han portat nombrosos herois. .
da ¡ Telquínia. Es deia que sota el seu regnat
1. Un d' ells era un fiil de Cres, l'her01
s'havia produi:t un prime~ di}uvi qu~ havia
inundat Beocia. Una trad1c10 feia d aquest eponim de Creta. Cronos li ~av~~ con-
Ógig teba el pare de Ca~me i Fenix. . ., fiat Zeus, i el! el va educar. Pero Onmp va
2. Hi havia un altre Og1g, en la trad100 ~ ugaerir 0
b ~
als b
aeuants
O
que destronessin
,
Zeus.
,,
eleusínia, pare d<: l'heroi Eleusis. Initat el déu el va fulminar; pero, despres
3. Finalment, Ogig era el nom que es do- d'hav~r-lo m01t, se'n va penedir i va donar
nava, en tradicions obscures, al rei dels Ti- el seu noma la tamba d'Olimp, que estro-
tans, que va ser vern,;ut per Zeus JUntament bava a Creta.
amb els seus súbdits. 2. Olimp també és, segons Diodor, el
nom del primer marit de Cíbele, que es va
OILEU ('OlAEÚ<;). Oileu, rei dels locris
casar amb Iasió en segones núpcies. Sens
d'Opunt, és famós, so_bretot, per ~aver es-
dubte es tracta d'una interpretació eveme-
tat el pare del «petit» Aiax. Va part1c1par en
rista de la !legenda de Cíbele, que se situa a
J' expedició dels argonautes, i s' explicava
que havi a estat ferit a !' espatlla per una de l'Olimp de Mísia.
3. Finalment, Olimp és un celebre flau-
les plomes d'una de les aus de la llacuna
tista, que tan aviat passa per ser el pare com
Estimfülia.
A part d' Aiax, que va engen?rar amb Erio- també (més sovint) el fil! i el de1xeble de
pi s, Oileu tenia un fil! il·leg1t1m, Medont, Marsias. Quan Apol·lo va matar Marsias,
d'una dona anomenada Rene. De vegades Olimp el va enterrar i el va plorar.
també se li atribueix una tercera dona, Alcí- OLINT ("Oll.uv80(;). Hi ha dues llegen-
maca, germana de Telamó. . . des relatives a Olint, l'heroi eponim de la
Oileu és fill d'Hodedoc, nét de Cmos t ciutat macedonia d'Olint. Era fill del rei
besnét d'Opunt. La seva mare era Laono- Estrímon i germa de Brangas i de Resos.
me. En el decurs d' una cacera, un lleó el va
OLIMBRE ("071.uµ~po<;). Olimbre é,s, en matar, i Brangas el va enterrar en el mateix
una tradició alllada, un fill de Gea i Uran. !loe on havia mort. Segons una altra trad1-
És germa d' Adan, d'Ostas, de Sandos, de ció, Olint és fill d'Heracles i de la nirnfa
Cronos, de fapet i de Rea. Es trae.ta d'u~a Bolbe.
tradició independent de la Teogoma hes10-
dica i probablement d'origen oriental. *OLUS. Olus és un gegant mític, del
qual només es coneix el nom: es diu que el
OLIMP ("O;\uµrro<;). En el món grec hi va revelar un endeví etrusc quan uns treba-
havia un gran nombre de rnuntanyes ano- lladors estaven excavant al cim del Capitoli,
menades Olimp: una a Mísia, una altra a a Roma, per posar els fonaments del temple
Cilícia a !'Elida, al' Arcadia i, finalment, la de Júpiter Óptim i Maxim; van tro~ar en-
més c~neguda, que es dm;:ava als límits de terrat un crani d'una grandana prod1g10sa.
Macedonia i de Tessalia. Des dels poemes Aquest crani es va atribuir a un gegant ano-
homerics, l' Olimp és considerat l' e_statg~ menat Olus, la qual cosa va servir perdonar
deis déus i, en particular, el de Zeus. Es alh,
al Capitoli el seu nom de Caput-Oli i, «per
per exemple, on el déu decideix els desti.ns cmrupció», Capitolium. Aquesta troballa
d'Hector i d' Aquil·les, des d'on prec1p1ta es va interpretar com un signe de la futura
Hefest quan vol intervenir en favor d'Hera, oorandesa de Roma, que havia d' esdevemr
etc. A poc a poc, pero, l' estatge dels déus
~l Cap del Món. Efectivament, en aq~esta
es distingeix de la muntanya tessalia, i e!
!legenda es barregen dos elements: eí ,c~p
nom d'Olimo s'aplica, de manera general,
enterrat com a presagi i un joc et1molog1c
als ;,estatge; celestials» on resideix la di-
sobre el nom de la muntanya.
vinitat.
1, 2; ese. a A. R., Arg., III, 1178. 3) Tz., a HES., Olimp: V. !líada, Odissea, Himnes hom.,
Teog., 806; NoNN., Dion., Ill, 204 s.; Surn, s. v, etc., passim. V. també ese. a A. R., Arg., l, 598.
Olimp: 1) Prot. HEF., Nov. Hist., 2. D. S.,
wyúyw: KCXKcX.
V, 49. 3) APOL·L, Bibl., I, 2; PL., Bq., b s,;
Oileu: ll, II, 727-728: ese. al v. 527; a XIII, Ov., Met., VI, 393; H!Gí, Fab., 273.
EusT., al v. H, 531; Hroí, Fab., J 4; Esrn.,
Olint: CONÓ, 4: ATEN., V!II, 334 e.
IX, HEs., fr. 137 (Kinkel); A. R., Arg., I,
74 s.: II, 1030 s. Olus: ARN., Adu. IVat., VI, 7~ SERVI, ConL
Olimbre: E. B., s. v. "Abavoc. En., VIli, 345.
 OMFALE
OMFALE ('Oµcpá:AfJ). En la forma piés
coneguda, la llegenda d'Heracles i d'Om-
fale presenta aquesta heroi:na com una
reina de Lídia, filia del rei lardan (o Iarda-
nes ), de qui Heracles va ser esclau. Sobre
les circumstancies d'aquest esclavatge
i les seves causes, v. Heracles. A !'origen,
el mite d'Ómfale sembla que es localitzava
a l'Epir, on Ómfale apareix com l'eponima
de la ciutat d'Omfitlion. El mite va pas-
sar de seguida a Lídia, on es va recarregar
amb tot un pintoresc orientalisme, llarga-
ment explotat pels poetes hel-lenístics i els
artistes. A part de la filiació cit,ada anteri-
orment, segons alguns autors Omfale era
filia o també vídua del rei Tmolos, que li
havia deixat el seu reialme. Va imposar al
seu nou esclau un cert nombre de tasques,
demanant-li que alliberés el seu reialme de
bandits i monstres. Així va ser com l'heroi
va lluitar contra els Cercops, contra Sileu, i
com va fer la guerra contra els itoneus, que
atacaven les terres d'Ómfale. Es va apode-
rar de la ciutat que els servia d' amagatall, la
va destruir i va endur-se els habitants com
a esclaus. Ómfale, admirada per les proe-
ses del seu esclau, en assabentar-se de qui
eren els seus pares, li va donar la llibertat i
s 'hi va casar. Van tenir un fill anomenat La-
mos. Aquesta és la versió «historicitzada»
que cita Diodor. En la versió «novel-lada»,
Omfale també s'enamora ben aviat d'He-
racles, i, mentre el! va ser esclau, va viure
en la moHície. Ómfale s 'havia revestit amb
la pell de lleó de l'heroi i brandava la mac;a,
i Heracles, en canvi, vestit amb una llarga
indumentaria lídia, filava lli als peus de la
reina. Passat aquest temps, l'heroi va mar-
xar de Lídia i va retomar a Grecia, on enca-
ra va fer moltes proeses abans de morir.
ONIR ("Ove1po<;). Onir, el Somni, és un
geni deis somnis que Zeus va enviar a Aga-
memnon per enganyar-lo. En general, els
somnis no es personitiquen, pero formen,
segons la fantasia deis poetes, una multitud
de genis particulars (v. també Morfeu).
*OPS. Ops, deessa romana de l' Abun-
dancia, és la dea que correspon a Satum,
i per aixo els romans sovint la identifiquen
Ómfale: APOL·L., Bibl., Il, 6, 3; 7, 8; D. S.,
IV, 31; Ov., Her., IX, 55 s.; SóF., Tr., 247 s.;
Lwc., Dial. deis déus, XIII, 2; Pwr., Q. Gr.,
45; ese. a l'Od., XXI, 22; Hioí, Fab., 32.
Onir: //., II, 26 s.; PAus., II, 10, 2.
Ops: VARRó, L. L., V, 64; 74; Aousrí, Civ.
D., IV, 23; LNI, XXXIX, 22, 4; MAcR., Sat., I,
10, 19; FESTUS, p. 186.
396
amb Rea, associada amb Cronos, que tam-
bé s'identificava amb Satum. Ops passava
per ser una de les divinitats sabines introdu-
i:des a Roma per Titus Taci -la tradició or-
dinaria per a totes les divinitats agraries-.
Tenia un temple al Capitoli.
OPUNT ('Orroü<;). Opunt és l'heroi epo-
nim deis locris d'Opunt. Tan aviat se'l con-
sidera fil! de Locre i de Protogenia, filia de
Deucalió i Pirra (v. la taula 8, p. 136), com
fil! de Zeus i de la filia d'un altre Opunt,
rei de l'Elida, de qui l'infant havia rebut
el nom. En aquesta segona versió, Zeus
va confiar el petit Opunt a Locre, que no
tenia cap fil! i el va educar com si fos seu
(v. també Lacre).
OQUIM ("Ox1µ0<;). Óquim és un deis set
fills d'Helios i de la nimfa Rodos (les He-
líades; v. aquest nom i la taula 16, p. 236).
Óquim i el seu germa Cercaf es van quedar
a Rodes, mentre que els altres germans, Ma-
car, Actis, Caudal i Tríopas van fug_ir des-
prés d'haver mort el sete, Tenages. Oquirn,
que era el primogenit, va regnar a Rodes. Es
va casar amb una nimfa local, anomenada
Hegetoria i amb ella va tenir Cidipe, que es
va casar amb el seu oncle Cercaf. El! va suc-
ceir el seu germa (v. la seva llegenda).
Una altra tradició explica que Óquim va
prometre la seva filia Cidipe a un cert Ocri-
dió. Pero, quan Ocridió va enviar un herald
a buscar la seva promesa, Cercaf, enamorat
de la seva neboda, la va robar a l'herald i va
fugir amb ella a l' estranger. Va tomar més
tard, quan Óquim ja era vell. Amb aquesta
llegenda s' explicava el costum deis rodis
de prohibir als heralds d'entrar al santuari
d'Ocridió.
*ORC. En les creences populars roma-
nes, Ore és el geni de la mort, no gaire ben
diferenciat deis Infems, que són l' estatge
deis morts. Apareix en les pintures funera-
ries de les tombes etrusques sota la forma
d'un gegant barbut i hirsut. A poc a poc,
aquest geni es va anar apropant als déus hel-
lenitzats, i Ore no era més que un altre nom
de Plutó o de Dis Pater. Ore va continuar
viu en la llengua familiar, mentre que les
Opunt: PiND., 01., IX, 86 i ese. ad loe.;
Eusr., a la /l., 277, 20.
Óquim: D. S., V, 56 s.; ese. a PiND., 01., VII,
131 s.; Pwr., Q. Gr., 27.
Ore: LucR., I, 115; VI, 763 s. VARRó, ap.
Aousrí, Civ. D., VII, 16; SERVI, Com. G., I,
277; PAUL., p. 128; PRor., III, 19, 27; PETR.,
Sat., 34; 45; 62; Epítom de V. MAx., 8, 5.
397
altres dues divinitats pertanyien a la mito-
logia erudita.
ORESTES ('OpÉoTf]<;). Orestes és el fill
d' Agamemnon i Clitemnestra (v. la taula
2, p. 14). La seva llegenda ha evolucionat
i s'ha recarregat d'episodis, alhora que la
de la seva germana Ifigenia. Tanmateix, els
trets fonamentals queden fixats a les epo-
peies homeriques, on Orestes ja apareix
com el venjador del seu pare (encara que
el poeta sembla que desconegui la mort de
Clitemnestra a mans del seu fil!). Amb els
tragics, i sobretot amb Esquil, Orestes es-
devé una figura de primer pla.
El primer episodi de la vida d'Orestes se
situa, en la llegenda troiana, després de la
primera expedició, la que va arribar a Mí-
sia, al reialme de Telef (v. Agamemnon i
AquiZ.Zes). Telef, ferit per AquiHes, només
podia curar-se ambla llanc;a de l'heroi. Va
anar a Aulida, on l' exercit grec estava reu-
nit per segona vegada, i allí va ser detingut
per uns soldats i tractat com si fos un espia.
Per salvar-se, va agafar el petit Orestes, el
fil! més jove d' Agamemnon i va amenac;ar
que el matarla si el! era maltractat. Així va
aconseguir que l'escoltessin i que el cures-
sin (v. Tetej).
Als tragics, en especial a Eurípi4es, els
agrada representar el petit Orestes a Aulida,
on havia anat amb Clitemnestra i Ifigenia
quan van oferir la seva germana en sacrifici.
Quan Agamemnon toma i és assassinat
per Egist i Clitemnestra, Orestes s'escapa
del camatge grades a la seva germana Elec-
tra, que el va portar en secret al palau d'Es-
trofi a Focida. El rei el va criar amb el seu
propi fil!, Pílades, i així va néixer l' arnistat
llegendaria que va unir Orestes i Pílades. Hi
havia altres versions sobre la manera com
es va salvar Orestes: de vegades es donava
el merit a la seva dida, altres vegades al seu
preceptor o, de manera més general, a un
vell servent de la farrn1ia. Estrofi era l' oncle
d'Orestes, perque era casat amb la germa-
na d' Agamemnon, Anaxíbia. Vivia a la ciu-
tat de Cirra, prop de Delfos.
Quan va arribar a l' edat adulta, Orestes
va rebre d' Apol-lo l' ordre de venjar la mort
Orestes: Il, IX, 142 (ef. Od., XI, 452 s.); ese.
a la /l., I, 7; Od., I, 40 s.; III, 193; 306 s.; IV,
546 s., i els ese.; Ep. Gr. Fr. (Kinkel), p. 53;
EsQ., Coef; Eum.; SóF., El.; EUR., Or.; l. T.; El.;
PiND., Pít., XI, 52 s. i ese.; Hioí, Fab., 101; 117;
119; 120; 129; HERóD., IV, 103; Ov., POnt., III,
2, 43 s.; Her., VIII; APovL., Ep., VI, 23 s.; ese.
a AR., Ac., 332; ese. a A. R., Arg., IV, 703 s.;
ORESTES
del seu pare matant Egist i Clitemnestra.
Pero a Sofocles és Electra, que ha mantin-
gut la relació amb el seu germa, la que li
demana que vengi Agamemnon, i Orestes,
abans d' acomplir aquest acte, recorregué
als consells d' Apol-lo. Llavors el déu li va
respondre que aquesta venjanc;a era perme-
sa. Acompanyat per Pílades, Orestes ana
a Argos, a la tomba d' Agamemnon, on va
consagrar un rínxol deis seus eabells. Tot
seguit, Electra també va a la tomba i re-
coneix els cabells del seu germa. Aquesta
forma de reconeixement, que figura en la
versió que segueix Esquil, li sembla ~olt
inversemblant a Eurípides, que la substitu-
eix per la intercessió d'un ancia. Sofocles
fa servir un anell d' Agamemnon, que Ores-
tes ensenya a la seva germana.
Per dur a terme la seva venjanc;a, Orestes
es fa passar per un viatger que ve de Focida
i que va a Argos amb l'encarrec d'Estrofi
d'anunciar la mort d'Orestes i preguntar si
les cendres del mort s'han de transportar a
Argos o s'han de quedar a Cirra. Clitemnes-
tra, alliberada de la por de veure's castigada
pels seus crims, s'omple de joia i fa crid~
Egist, absent en aquell moment. Quan arri-
ba a palau, cau sota els cops d'Orestes. Cli-
temnestra, en sentir el crit que fa quan mor,
hi acudeix i troba el seu fill amb l' espasa a
la ma. Li suplica que la perdoni i li ense-
nya el pit que el va alletar. Orestes esta a
punt de cedir quan Pílades li recorda l' ordre
d' Apol·lo i el caracter sagrat de la venjanc;a.
Llavors la mata. A Eurípides, Orestes mata
Egist quan esta fent un sacrifici en honor de
les nimfes en el seu jardí. Es dóna a conei-
xer als guardies d'Egist, que volen castigar
l' assassí, pero no s' atreveixen a descarregar
lama sobre el fill d' Agamemnon.
Ben aviat la bogeria es va apoderar
d'Orestes com de la major part dels homi-
cides. Pero, a més a més, com a assassí de
la seva propia mare, és perseguit perles Erí-
nies, que el eomencen a acuitar el J!lateix
dia dels funerals de Clitemnestra. Esquil
explica que, obeint l' ordre d' Apol-1~), Ores-
tes va demanar asil a Delfos, a l'Omfalos
(el petit turó que assenyalava el «centre del
món» en el santuari del déu). Apol-lo el
Tz., Com., 1374; PAus., I, 22, 6; 28, 5; 33, 8;
41, 2; II, 16, 7; 18, 5 s.; 29, 9; 31, 4; 8; 9; III,
1, 5-6; 3, 6-7; 19, 9; 22, l; V, 4, 3; VII, 1, 7; 6,
2; VIII, 5, l; 4; 34, 1-4; IX, 16, 4; SERVI, Com.
En., II, 116. Cf. V. KRIBo, De Euripidis Oreste,
Diss., Halle, 1934; P. AMANDRY, a Rev. Arch.,
1938, p. 19-27; W. FERRAR!, a Athenaeum,
1938, 1-37.
 O RESTES
398 399 ORFEU
va purificar, pero molts altres santuaris de
lfigenia a Taurida. En arribar a Taurida, es diu, qual es creu habitualment que és l'inv~nto:"
Grecia es vanagloriaven de posseir l' indret
Orestes i Pílades van caure presoners dels A Tegea Quan se 1i retira aquest honor, se h atnbu-
on Orestes havia estat purificat, la pedra
habitants, que tenien el costum de retenir tributaven honors . eix l' augment del nombre de les cordes de
sobre la qual s'havia assegut (per exemple,
tots els estrangers per sacrificar-los a la seva A Roma que Orestes hav'.a l'instrument, que primer eren set l des-
a Megalopolis, a l' Arcadia). Pero aquesta
deessa. Condui'ts davant de Toant, el rei del mort a Arícia -un dels Jlocs on es pretema van esdevenir nou «a causa
purificació no el va deslliurar de les Erínies;
el seu alliberament exigia un judici legal,
país, van ser portats després a Ifigenia, que retrobar el culte a Ártemis Taurica-, i qu~ de les Muses>» com
era la sacerdotessa de la dea (v. Ifigenia). els seus ossos s'havien traslladat a Roma 1 sabia cantar tan dol;;:ament que besties
que es va celebrar a Atenes, en el lloc on
Ifigenia els deslliga, els interroga sobre la s 'havien ente1Tat sota el de Saturn. els arbres i les
més endavant es va reunir l 'Areopag. La
seva patria i no triga a reconeixer-los. Lla- cap a ell, i amansia els
sentencia d'aquest judici n'havia de ser, ORESTEU ('Oprn8EÚ<:;). Oresteu, rei
vors Orestes li fa saber per que han anat a més term~:es.
simbolicament, la primera. Les tradicions d'Etolia, era fill de Deucalió i germa de
Taurida i l'ordre que ha rebut d'Apol-lo. Orfeu va participar en dels
varíen pe! que fa a la persona que el va Pronous i de Maratoni. Una de les seves
Ifigenia decideix ajudar-lo a aconseguir argonautes; pero, com que és més feble que
acusar. Tan aviat són les mateixes Erínies gosses va infantar un tros de fusta. Oresteu
l' estatua d 'Artemis, que ella mateixa vigi- els altres herois, no rema. Exerce1x de «cap
que el porten davant el tribunal atenes, com el va fer enterrar, i del tronc va brotar un
la, i fugir amb ell. Per aixo persuadeix el rei de navegació» mostrant el ritme als remers.
Tindareu, el pare de Clitemnestra, o també cep magnífic, que produi'a un~ ~ai'ms ben
Toant que ella no pot sacrificar l' estranger, En el decurs d'una tempesta, calma la tn-
Erígone, la filla d'Egist i Clitemnestra (v. arossos. Davant d' aquest prod1g1, Ores te u
que ha hagut d'abandonar la patria perque pulació i apaivaga les ones am~ el ~eu cant.
Erígone, 2). En lloc de Tindareu, que, se-
ha mo11 la seva mare, si abans no ha purifi- ~a posar al seu fill el nom de Fici (derivat Com que fou l'únic que estava imc1at en els
gons es diu, en aquella epoca ja era mort, del verb que significa «brotar»). Aquest F1c1
cat la víctima i 1' estatua a l' aigua del mar. misteris de Samotracia, suplica els Cabirs
els mitügrafs antics de vegades esmenten va ser el pare del rei Eneu (v. aquest nom).
Toant es deixa convencer, i Ifigenia va cap a -els déus d'aquests misteris- en noill
Perilau, un cosí de Clitemnestra (fil! d'Ica-
la vora del mar amb Orestes i Pílades, prop ORFEU ('OpcpEúc;). El mite d'Orfeu és dels seus companys i els convern;: perque
ri, el germa de Tindareu, v. la taula 2 l, p.
del vaixell del sen germa. Fa allunyar els un dels més obscurs i dels més carregats ells també s'iniciln. El seu paper prmc1pal
283). La meitat dels jutges van pronunciar-
guardies escites amb el pretext de mantenir de simbolisme que coneix la mitologi.a hel- consistí a cantar rnentre les sirenes intenta-
se a favor de la condemna, i l' altra meitat,
en secret els ritus de purificació is' embarca lenica. Testimoniat en dates molt ant1gues, ven seduir els argonautes, i els va poder re-
a favor de l' absolució. Per tant, Orestes va
amb el seu germa, Pílades i l' estatua. Pero ha evolucionat fins a esdevenir una veritable tenir perque va superar en dolcesa ~ls cants
quedar absolt, perque Atena, que presidia el
Posidó llarn;a el vaixell cap a la costa, i To- teologia al voltant de la qua! hi hagué una d'elles. En el poema de les Argonautiques
tribunal, va afegir-se als segons. En senyal
d' agrai'ment, Ores tes li va erigir un altar al
ant esta a punt de capturar-Jo quan se Ji apa- literatura molt abundant i, en gran manera, orfiques, encara se li atribueixen més ~e~­
turó del' Areopag. reix Atena i Ji ordena que abandoni la per- esoterica. El mite d'Orfeu exerceix una cer- tes: conjurar perills amb operac10ns mag1-
secució. Orestes i els seus arriben a l' Ática, ta influencia en la formació del cristianisme ques, etc. En resum, Orfeu va ser el sacer-
S'atribueix al pas d'Orestes per Atenes
on erigeixen un temple a Artemis. Sobre un primitiu i queda testimoniat en la iconogra- dot dels argonautes.
r origen del «dia de les gerres», durant la altre episodi d'aquest retorn de Taurida, v.
festa atenesa de les Antesteries. El rei De- fia cristiana. El mite més celebre en relació amb Orfeu
Crises, 2. Orfeu és unanimament considerat fil! és el del seu descens als Inferns per 1' amor
mofont (segons altres, Pandíon H), que reg-
L'última part de la llegenda d'Orestes fa d'Eagre (v. aquest nom). Les tradicions di- envers la seva esposa Eurídice. Sembla
nava aleshores a Atenes, es va enfadar molt
referencia al seu establiment a l' Argolida i fereixen sobre el nom de la seva mare. El que es va desenvolupar com a tema, hteran
quan va veure arribar Orestes. A causa de
al sen casament. Quan encara era un nen, el més freqüent és que passi per ser fill de Cal- sobretot en l'epoca alexandnna, es ~n el
la falta que havia comes en matar la seva
sen pare el va prometre amb la seva cosina líope, la de més dignitat de ~es no~ Muses. !libre quart de les Georgiqi~es de ~lígW o.n
mare, no li volia permetre participar en la
Hermíone, tilla de Menelau i Helena. Pero De veaades, en lloc de Cal·hope, s anome- trobem la versió més rica l la mes reeix1-
festa ni entrar al temple, pero tampoc el vo-
a Troia Menelau va retirar la seva paraula na Pollmnia, o també, pero més rarament, da. Eurídice és una nimfa (una dríada) o bé
lia tractar de manera ofensiva. Va ser llavors
i va prometre Hermíone a Neoptolem (v. Menipe, filla de Tamiris. Orfeu,~s ~'origen una tillad' Apol-lo. Un dia que es um;:;e1ava
quan se Ji va acudir fer tancar el temple i
Hermíone i Neoptolem). Quan va tornar de traci. Com les Muses, habita a l Ohmp, on per la vora d'un riu de Tra~i~, pei~se_:­
servir, a l' exterior, en taules separades, una
Taurida, Orestes va presentar-se a Hermío- se'l representa sovint cantan~. En els m.o- guida per Ansteu, que la va i~:entar v101ai.
gerra de vi per a cadascun dels assistents.
ne, mentre Neoptolem havia anat a Delfos numents porta la indumentana dels trac.1~, Pero, sobre l'herba, va treplt3ar. una serp
Aquest costum va donar origen a la festa
de les gerres. a consultar l 'oracle, i la va raptar. També i els mitografs el fan rei d'aquesta regw, aue la va picar i va morir. Orfeu, mc?nsola-
es deia que havia mort Neoptolem a Del- la dels bístons, els odrises, els rnacedoms, ble va baixar als Inferns a buscar la seva
Hi havia una altra tradició, purament ar-
giva, que no situava el jud~ci d'Orestes a
fos seguint el consell d'Hermíone, i que per etc. Orfeu és el cantant per exceHencia, el do~a. Amb el so de la seva lira encanta :is
aixo va provocar una revolta en la qua! el músic i el poeta. Toca la lira i la cítara, de la monstres deis Inferns i també els déus m-
Atenes, sinó a l' Argolida. Eax i Tindareu seu rival va trobar la mort.
van portar Orestes ajudici davant del poble
Orestes va tenir amb Hermíone un fill
d' Argos, el qual el va condemnar a mort i va
anomenat Tisamen, que va regnar a Argos
deixar que escollís el mitja per executar-lo,
i va succeir Cilarabes, que va morir sense Oresteu: n, 35 h.; PAUS., X, 38, l.
mentre que el poble de Micenes solament ATEN.,
fills (v. i també a Esparta,
l'havia condemnat a l'exili. Pero la versió
com a successor de Menelau. Poc abans de
d'Esquil és, de bon tros, Ja més difosa.
morir, una pesta va assolar el país. Es va
Després de 1' absolució, Ores tes va con-
consultar l' oracle, i el déu va respondre que
sultar a Apol·lo que havia de fer. La Pítia li
l' epidemia desapareixeria si es reconstnúen
va respondre que es curaria definitivament
les ciutats derrui'des per la guerra de Troia
de la follia si anava a Taurida a buscar 1' es-
i es retia als déus d' aquestes ciutats els ho-
tatua d' Ártemis. I aquí es desenvolupa un
nors que se'ls havia negat. Per aixo Orestes
non de la llegenda d'Orestes: les va enviar co!onies a l' Asia per re-
aventures amb Pílades i el retorn d'Ifigenia.
construir les ciutats destnú'des. Orestes va
mite, en tracta Eurípides a la seva
morir molt vell, als noranta anys, segons

ORFEU
femals. Els poetes rivalitzen en imaginació
per explicar els efectes d' aquesta música
divina: la roda d'Ixíon para de girar, la roca
de Sísif es man té en equilibri, Tanta! s' obli-
da de la fam i de la set, etc. Fins i tot les
Danaides s'obliden de reomplir els recipi-
ents sen se fo ns. Hades i Persefone s' avenen
a tornar Eurídice a un ma1it que ha donat
una prava d'amor així, pero Ji posen una
condició: Orfeu podra tornar al dia, seguit
de la seva dona, si no es gira per mirar-la
abans d' abandonar el seu reiaJme. Orfeu ho
accepta i es posa en camí. Quan ja estava
a punt d'mribar a la llum del dia, un dubte
terrible li ve al pensament: Persefone s'ha
rigut d'ell? Emídice és realment darrere
seu? De sobte es gira, i Eurídice s'esvaeix
i mor per segona vegada. Orfeu intenta tor-
nar a buscar-la, pero aquesta vegada Caront
és inflexible i li denega l' accés al món in-
fernal. Ha de tornar entre els humans, des-
consolat
La mort d'Orfeu ha donat peu a un gran
nombre de tradicions. La més estesa expli-
ca que el van matar les dones tracies. Pero
els motius que el feren odiós divergeixen:
de vegades el castiguen per la seva fideli-
tat a la memoria d'Eurídice, que elles in-
terpreten com un insult. També es deia que
Orfeu, com que no volia tenir cap tracte
ambles dones, s'envoltava de joves, i que
fins i tot havia inventat la pederastia. El seu
amic havia estat Calais, el fil] de Boreas. O
també es deia que, en tornar dels Inferns,
havia institult els misteris fonamentats en
les seves experiencies a l'altre món, pero
que havia prohibit que s'hi admetessin les
dones. Els homes es reunien amb ell en una
casa tancada i deixaven les armes a la porta.
Llavors, una nit, les dones van apoderar-se
de les armes i, quan els homes van sortir,
van matar Orfeu i els qui li eren fidels. Una
altra explicació es refería a una maledicció
d' Afrodita. En efecte, q_uan va tenir la ctis-
cussió amb Persefone a proposit d' Adonis,
es va haver de sotmetre a l' arbitratge de
Cal·líope per ordre de Zeus, La musa va de-
cidir que les dues deesses tindrien Adonis
una part de l'any, alternativament (v. Ado-
nis). Afrodita es va enfadar molt per aques-
ta decisió i, com que no es va poder venjar
directament de Cal·líope, va inspirar a les
dones tracies una passió violenta per Orfeu.
Com que elles no se'l van voler cedir mútu-
ament, el van esquarterar.
Una tradició completament diferent deia
que Orfeu havia estat mort pel llamp de
Zeus, que s'havia iITitat a causa de les reve-
lacions místiques que Orfeu feia als iniciats
en els misteris.
400
Quan les dones tracies --en la versió més
comuna de la mort d'Orfeu- van tenir el
seu cadaver trossejat, van llarn;:ar-ne els tros-
sos al riu, que se'Js va endur cap al mar. El
cap i la lira del poeta van arribar a Lesbos,
i els habitants van retre honors fúnebres al
poeta i Ji erigiren una tomba. Es creía que,
d'aquella tomba, en sortia de vegades el so
d'una lira. Per aixo l'illa de Lesbos va ser la
teITa de la poesia lírica per exceHencia.
La tomba d'Orfeu s'ensenyava en molts
llocs: per exemple al' Asia Menor, a la des-
embocadura del riu Meles. En aquest punt
es deia que, després de la mort d'Orfeu, es
va declarar una pes ta a Tracia. Quan l' ora-
cle fou consultat, va respondre que era un
castig per l' assassinat del poeta i que, per
deslliurar el país del fiagell, s'havia de tra-
bar el cap del poeta i retre-li honors fúne-
bres. Després de buscar for(ia, uns pesca-
dors van acabar trobant-lo, encallat en la
desembocadura del riu Meles, encara sag-
nant i cantant, com quan era viu.
Sobre la tomba d'Orfeu, hi havia a Tes-
salia una curiosa llegenda. La tomba, se-
gons es deia, es trobava en una altra epoca
a Leibetra, i un oracle del Dionís traci ha-
via predit que, si les cendres d'Orfeu veien
el sol, la ciutat seria devastada per un porc.
Els habitants es van riure d' aquest oracle,
ja que es pensaven que era impossible que
un porc devastés la ciutat. Pero vet aquí
que un pastor, fent la migdiada en un dia
d'estiu, es va quedar adormit sobre la tam-
ba d'Orfeu i, mentre somuiava, penetrat per
l'esperit d'Orfeu, es va posar a cantar him-
nes orfics amb una veu melodiosa. Quan van
sentir aquella música, els treballadors dels
camps van deixar la feina i van córrer cap a
la tomba. Va acudir-hi tanta gent que les co-
lumnes del monument es van trencar i van
aixafar el sarcofag que contenía les cendres
de l'heroi. La nit següent es va desencade-
nar una tempesta terrible que va fer créixer
el cabal del riu Sis (que en grec vol dir
«pore>> ), a la riba del qua! s'havia constru1t
la ciutat, i la inundació en va destruir els
principals monuments. Així es va complir
1' oracle misteriós.
Després de la mort d'Orfeu, la seva lira
fou transportada al cel, on va esdevenir una
constel-lació. L' anima del poeta va passar
als Camps Elisis, on, revestida amb una
roba blanca i !larga, continua cantant per
als benaurats.
Entom d'aquest mite es va formar la teo-
logia orfica. Del seu descens als Inferns, a
la recerca d'Eurídice, Orfeu havia portat in-
formació sobre la manera d'anibar al país
dels benaurats i d' evitar tots els obstacles i
ORONTES
401
les trampes que esperen l' anima després de quan Orió va intentar vio~ar la mateix~ Ar-
la mort. Hi ha tota una literatura de poemes temis, la deessa Ji va enviar un escorp1 que
apocrifs atribults a Orfeu, que van des de el va picar al taló. Per haver fet aquest ser-
breus fórmules populars, que es gravaven vei a Artemis, l' escorpí va ser transfon'.1at
en consteHació, i Orió va tenir la mate1xa
en plaques i s'enterraven a~b. els m~rts'.
fins als Himnes, una Teogoma 1 un ex.e~s sort. Per aixo la constel·lació d'Orió va ser
poema epic, les Argonautiques, al qual Jª sempre més la de l'Escorpí.
hem al·ludit. ORITIA ('OpEÍ8uw:). l. Oritia és una
Orfeu passava de vegades per haver fun- de les filles d'Erecteu, rei d' Atenes. Va se~
dat, amb Dionís, els misteris ~'Eleusis. raptada per Boreas (v. la taula 12, p. 168 i
Una tradició, referida de d1verses mane- Boreas).
res, pretenia que Orfeu era un avantpassat 2. Hi ha, en una altra tradició, una Oritia:
d'Homer i d'Hesíode. filla de Cecrops i esposa de Macedon, a q:u
ORIÓ ('Opíwv). Orió era. u;i caíjado: va donar un fill anomenat Europos, epo-
?
gegant, fill d'Euríale i de Pos1~0, tamb.e nim de la ciutat de Macedonia amb aquest
d'Hirieu (v. aquest nom). Tambe se l cons1- nom.
derava nascut de la Terra, com gairebé tots ORNIT ("OpvuTO~). 1. Ómit, anomenat
els gegants. Del seu pare, Posidó, havia r~­ també Teutis, és un heroi arcadi, que va
but el poder de caminar sobr~ ~l mar. Tema conduir contra Troia un contingent q' ar~a­
una bellesa i una forí;a prod1g10ses. Es va dis de la ciutat de Teutis. Com que a Aullda
casar primer amb Side, tan bella i tan org~­ els vents eren desfavorables, Ómit se'n va
llosa de la seva bellesa que va pretendre n- voler tomar. Aleshores se li va apareixer la
valitzar amb Hera -la qual cosa va fer que deessa Aten a sota la figura de Melan_t, el fil,l
la deessa decidís precipitar-la al Til.rtar-. d'Ops, i li va demanar que es gue~es, p~r~
Privat de la seva dona, Orió es va retirar a ell es va enfadar i la va ferir a la cmxa. A1x1
Quíos, potser cridat per Enopió, que li va dones ell va tornar a la seva ciutat. Allí
demanar que el deslliurés de les feres que la dee~sa se li va apareixer en somni amb
infestaven l'illa. Allí Orió es va enamorar cuixa ferida, ell va contreure una malaltia
'.ª
de Merope, la filla d'Enopió, pero ell~ no de llarga durada, i la fam es va abatre sobre
s'hi volia casar. A partir d'aquí les vers10ns la ciutat. Llavors es va interrogar l' oracle
difereixen. Es diu que Orió, begut, va vo- de Dodona, que va dir que el remei consis-
ler violar Merope, o també que el mate1.x tia a erigir a Aten a una estatua am b la cmxa
Enopió el va emborratxar. Sigui com s:-
ferida i una banda de porpra.
gui Enopió va cegar Orió mentre dormia 2. Un altre heroi amb aquest rnateix norn
a ¡~ vora del mar. Llavors Orió va anar a la és fil! de Sísif, que va lluitar al costat. dels
forja d'Hefest i allí va agafar un nen (ano- locris d'Opunt pel domini de Dafnunt 1 que
menat Cedalió), se'l va posar sobre les es- va aconseguir un reialme que va transmetre
patlles i li va demanar que el guiés cap a al seu fili Focos, l' eponim dels foc1s. Ell
llevant. Immediatament Orió va recuperar mateix i el seu segon fill, Toant, van retirar-
la vista, i tot seguit va córrer a venjar-se se a Corint.
d'Enopió, pero no el va poder atrapar per-
que Hefest li havia constru.it una cambra ORONTES ('OpÓVTl]<;). El nom d'Oron-
subterrania on es va refugiar. tes s' atribueix a dos personatges que r~­
L!avors l' Aurora s' enamora d' Orió, el presenten dues llegendes diferents del nu
va raptar i el va portar a Delos. Orió va ser Orontes, a Síria.
mort per Artemis, bé perque l'havia desafi- l. El primer és un her~i hind~, ~11 .de
at en un concurs de disc o bé pergue havia Didnas. Comandava un exerclt de1 re1 hm-
intentat violar una jove del seguici de la de- dú Deríades en l' expedició de Dionís contra
essa, la verge hiperbbria Opis: Pero el .relat els indis. Era un gegant d'una alí;ada de vint
més estes sobre la seva rnort es el seguent: colzes i un guerrer terrible. Al final Dionís
Orió: H, XVIII, 486 s.; ese. al v. 486; O~., V, G., IV, 463 s. 2) E. B., s. v. tl!lJWJ•cuc..
V!RG.,
121 s., i ese. ad loe.; XI, 572 s.; HoR., Od., llI. 4, Ornit: 1) PAus., VIII, 28, 4 s. 2) Ese. a EuR.,
70 s.; H!Gí,A. p., II, 34; ER .. Cat .. 7: 32; APOL·L., Or., 1084.
Bib1 í 4 '"> s · VrRG En., X, 763 s., 1 SERVI, ad Orontes: NoNN., Dion., l 96-289;
loc.';·E;. (;; F;. (Í<i1~kel), 89; PART., 20. 314; XXVI. XXXIV, 179; . s9:
Oritia: l'art. A. R. Arg., I, 213 s,;
xuv. 2s 1; PAus., vm, 29, 3; E. B., s. v. Bfi.E-
µus~ 2) Hicí, P1:; Tz., Cam., 697,
ese. al v. 21 ; H!Gí, Fab,, HERÓD., VII, 189;
ORTOPOUS
el va ferir, i es va sui"cidar. El seu cos va ser
lliurat a les aigües del' Orantes, que va rebre
el seu nom. En l' epoca romana es va des-
viar el curs de l' Orantes per canalitzar r an-
tic llit i, mentre es feien les obres, es va tra-
bar un sarcofag llarg i de guix que contenía
un esquelet huma d'una grandaria prodigio-
sa. Es va interrogar !' oracle de Claros, i va
dir que era el cos de l'heroi Orantes.
2. Orontes també és el nom del déu
d' aquest riu, fill, com tots els déus-rius,
d'Ocean i de Tetis. Es va enamorar de la
nimfa Melibea, una de les Oceanides, i es
va desbordar, inundant els camps, fins que
Heracles el va dominar.
ORTOPOLIS ('üp8órroA1<;). Ortopolis
era el fil! de Plemneu, reí de Sició. Aquest
rei no podia mantenir cap fil! viu, ja que
tots morien després del primer plor. De-
meter es va apiadar d'ell i, sota l'aparen9a
d'una estrangera, es va presentar a la seva
cort, on va raptar el fil! que acaba va de tenir.
Va llevar la maledicció que pesava sobre la
criatura i el va pujar sa i estalvi fins que es
va fer adult.
Ortopolis, el fill salvat miraculosament
d' aquesta manera, va tenir una filla, Crisor-
te, que es va unir amb Apol·lo i li va donar
un fill, anomenat Coró.
ORTRE ("Op8po<;). Ortre (o Ortros) és
el gos de Geríon, m01t per Heracles quan va
robar els ramats del seu amo. Era fill de Tifó
i d'Equidna, i, per tant, germa de Cerber.
Amb la seva mare, Equidna, va engendrar
l'Esfinx de Tebes. Les descripcions d'Ortre
varien: de vegades se Ji atribueixen molts
caps; altres vegades, un cos de serp, etc.
*OSINI. Osini és, al' Eneida, un princep
de Clúsium, a Italia, que formava part del
contingent enviat per Tarcó, el rei etrusc, a
Eneas, com a aliat contra Turn.
OTOS (ürn<;). V. Aloades.
OTREU ('Orpi::Ú<;). Otreu és un fill de
Dimant. Va ser rei de Frígia i va anar a so-
córrer Príam contra les amazones. Afrodita
va fer-se passar per la seva filla, raptada per
Hermes, quan es va presentar a Anquises
(v. Anquises).
Ortopolis: PAus., H, 5, 8; cf. 11, 2.
Ortre: HES., Teog., 309; APOL·L., Bib!., II, 5,
10; ese. a A. R., Arg., IV, 1399; Tz., Com., 653.
Osini: Vmo., En., X, 166 s.; 655; i SERVI,
loe.
Otreu: ll .. III, 186. i ese. al v. 189; HESIQUI,
402
ÓXIL ("O~vl\o<;). Óxil és el nom de
molts herois, dos dels quals pertanyen a la
llegenda etolia.
1. L'un d'ells, que coneixem gracies a
una única versió, és fill d' Ares i, per part
de la seva mare Protogenia, nét de Calidó i,
per tant, besnét de l'heroi Etol, eponim dels
etolis (v. la taula 26, p. 316).
2. L'altre és considerat generalment fill
d'Hemon, fill de Toant. També és descen-
dent d'Etol, en la desena (o la novena) ge-
neració. Apol·lodor, que el presenta com a
fill d'Andremon, diu que la seva mare era
Gorge, germana de Deianira (v. la taula
29, p. 350). Per tant, esta emparentat amb
els Heraclides perque és cosí d'Hil·los,
fil! d~ Deianira. És molt possible que els
dos Oxils, el fill d' Ares i de Protogenia i
el d'Hemon (o Andremon), fossin el ma-·
teix personatge. Tots dos són descendents
d'Etol i, per ell, d'Endimió.
Amb Oxil es relaciona la !legenda del
«retorn» a l'Elida dels descendents d'Etol.
Se sap que Etol, originari de !'Elida, al
Peloponnes, va haver d'abandonar la seva
patria, i que al nord del golf de Corint, al
país dels Curets, va aconseguir un reial-
me que, després d'ell, s'anomena Etolia
(v. Etol). Óxil va matar el seu germa Ter-
mi accidentalment en llam;:ar-li el disc,
i va haver d'abandonar el país. Per aixo
es va refugiar a l'Elida; pero, quan es va
complir el temps fixat per al seu exili, un
any, va posar-se en camí per tornar a !'Eli-
da. Va arribar en el moment en que els He-
raclides esperaven, segons les ordres d'un
oracle, trobar un guia «de tres ulls» que els
conduís pel Peloponnes. Óxil, que segons
alguns era borni -havia perdut un ull per
una ferida de fl.etxa-, es va presentar dalt
d'un cavall o d'un ase, i els Heraclides van
entendre que s 'havia complert l' oracle, ates
que l'home que se'ls presentava, si hi su-
maven la seva cavalcadura, tenia tres ulls.
Així dones, Ji van demanar que els condu-
ís al Peloponnes, la seva «terra promesa»
(v. Heraclides), i Óxil ho accepta. Els va
donar la victoria, pero els va demanar com
a recompensa el reialme de l'Elida, que ha-
via estat dels seus avantpassats. Tanmateix,
s. v.; H. h. a Afr., 11 l.
Oxil: 1) APoa., Bibl., I, 7, 7. 2) PAus., V, 3,
6 a V 4, 4; 8, 5; 9, 4; 16, 1; 18, 6; VI, 23, 8; 9;
24, 9; ese. a PíND., Pít., rn, 19; 22; a 01., rn, 19;
ad
ESTR., VIII, 357; 454; X, 463; APOL·L., Bibl., II,
8, 3; PouÉ, Strat., V. 48; ARIST., Polít., VI, 2, 5.
3) ArnN., m, 78 b.
403 OXINTES
tement que els Heraclides veiessin la belle- va morir moltjove i va ser enterrat sota una
sa de la terra de !'Elida i es mostressin poc porta de la ciutat d'Elis per on passava el
disposats a cedir-la-hi, els va conduir cap a cam.í sagrat: així es va decidir per ajustar-se
l' Arcadia. Quan els Heraclides es v,an ha- a un oracle que havia ordenat no enterrar la
ver repartit els territoris conqueri!s, Oxil es criatura ni dins de la ciutat ni fora d' ella.
va presentar a les fronteres de !'Elida amb Laias va succeir el seu pare.
els seus etolis i allí va desafiar e! rei Eleu. 3, Un tercer Óxil, fil! d'Oreu, es va casar
Com que les forces de tots dos bandols eren amb la seva propia germana, Hamadríada,
i1rnals es va decidir resoldre les diferencies i amb ella va tenir nimfes-arbres: Caria,
a~b dn combat singular. En el bandol dels Balan, Crania, Mórea, Egir, Ptelea, Ampel,
eleus es va escollir com a campió un arquer Sice, noms que evoquen molts noms d'ar-
anomenat Degmen; en el bandol etoli, un bres, del noguer a la morera, a la vinya o
foner que rebia el nom de Pirecmes. Aquest la figuera.
darrer es va endur la victoria, i així és com OXINI ('o¿úvwc;). En una llegenda obs-
Óxil va recuperar, a l'Elida, el tron del seu cura referida per Conó, Oxini i Escamandre
avantpassat Endimió. Va permetre als ha- són dos fills d'Hector que Príam havia en-
bitants quedar-se a les seves terres, pero viat per seguretat a Lídia en el moment de
també hi instal·fa colons etolis, que es van la presa de Troia. Quan Troía va ser destru-
barrejar amb els eleus. Óxil va mantenir els "ida, Eneas, que s'havia refugiat al massís
cultes antics del país, es va destacar per una de l'Ida, va comenvar regnant sobre el país.
savia administració i va embellir notable- Pero aviat van tornar Oxini i Escamandre a
ment la ciutat d'Elis. Una de les seves lleis prendre possessió del reialme del seu avi,
prohibia els préstecs amb interessos en tota i fou aleshores quan Eneas inicia la seva
l' extensió del seu territori. Va ser el protec- emigració cap a Occident.
tor dels aqueus, maltractats pels invasors
doris (els Heraclides). Els Jocs Olímpics, OXINTES ('o¿úvrr¡<;). Oxintes és un rei
d' Atenes, fill de Demofont, que pertany, en
fundats per Heracles, havien caigut en de-
sús, pero ell els va restaurar i hi va afegir el conseqüencia, a l' estirp dels Teseides (v.
seu nom, de manera que de vegades n'era DemoÍont). Els seus fiils van ser Afidant i
considerat el fundador. Timetes. Afidant, el primogenit, el va suc-
Óxil es va casar amb Pieria, amb qui ceir de primer, pero ben aviat fou destronat
va tenir dos fills, Etol el Jove i Laias. Etol pel seu geima, que el va matar.
Oxintes: PAUS., 11, J 8, 9; ATEN., m, 96 d;
Oxini: CoNó, 46.
Nic. DAM., fr. 50; Tz., Chil., I, 182.

p Ulisses no li ho va perdonar mai.
PACTOL (IlaKrwAó<;). Déu del riu ho-
monim de l' Asia Menor. Era considerat fill
de Zeus i de Leucotea. Ell mateix era pare
d'Eurianassa i, segons una tradició, a través
d' ella avi de Pelops. En el decurs dels mis-
teris d' Afrodita, va desflorar, sense saber-
ho, la seva propia germana Demodice. En
adonar-se'n, es va llarn;:ar al riu anomenat
Crisorroas (és a dir, «corrent d' or>>, perque
les seves aigües arrossegaven palletes d' or)
el qual, després d'aquest suicidi, va pren-
dre el nom de Pactol (v. també Midas).
PAFOS (Ilác:poc;). 1. En algunes tradici-
ons, Pafos és una nimfa de la ciutat homo-
nima, que, unint-se a Apol ·lo, va engendrar
Cíniras (v. Cíniras; v. també Pigmalió).
2. Pero Pafos és també un home, fill de
Cefal i de l' Aurora (Eos), i fundador de la
ciutat de Pafos, a Xipre: Va ser el pare de
Cíniras.
PALAMEDES (naJ\aµtj8r¡c;). Palame-
des és un dels tres fills de Naupli i Clí-
mene, filla de Catreu (v. Naup/i). Els seus
Pacto!: Tz., Com. Al., 52; Ps. PLUT., Fl., Vll,
1; cf. NoNN., Dion., XII, 127: XXIV, 52; XLIII,
411.
Pafos: l) Ese. a PÍND., Pít., II, 57. 2) Ese. a D.
PERIEGETA,509; H!Gí, Fab., 242; 270; 275.
Palamedes: APOL·L., Bibl., I, 1, 5; m, 2, 2;
Ep., IH, 7; 8; VI, 8 is.; DrcT. CR., Bel!. I, 4
i s.; ll, 15; 20; Tz., Proleg. ad Alleg. II.,
Anteh .. 155; 177:264is.;316is.;alall.,p.155
dos germans són Eax i Nausimedont, i la
seva llegenda es desenvolupa independent-
ment dels poemes homerics. Figura entre
els deixebles del centaure Quiró, al costat
d' Aquil·les, Aiax i Heracles, i participa en
els preliminars de la guen-a de Troia. En
produir-se el rapte d'Helena, consola Me-
nelau i l'intenta calmar (per part de mare,
Palamedes era parent de Menelau, ja que
eren cosins germans; v. la taula 2, p. 14).
Després, segons alguns autors, participa en
una ambaixada a Troia, amb Ulisses i Me-
nelau, per aconseguir una solució pacífica
del confiicte. Fins i tot va portar una carta
personal de Clitemnestra a Helena per con-
vencer-la de tornar amb el seu marit. Quan
es va produir la segona ambaixada, enviada
des de Tenedos, Palamedes apareix al cos-
tat de Menelau, Ulisses, Diomedes i Aca-
mant. Pero ben aviat el zel de Palamedes
perla causa de Menelau havia de provocar-
li núna.
Quan els antics pretendents d'Helena es
prepara.ven per anar a Troia per recuperar
(Hermann); Com. Al., 580; 818; CJc., Off, III,
26, 98; Ov., Met., XIII, 36 i s.; L. P., a EsTACI,
Aq., I, 93; EuÁ, V H., XIII, 12; HtGí, Fab., 95;
105; 277; LwcrÁ, La casa, 30; SERv., Com.
En., n, 81; ese. a EuR., Or., 432; PTOL. HEF.,
Noi'. Hist., V, p. 192, 25 (Westenmmn); SóF., fr.
d'una tragedia perduda Palamedes; PAUS., X,
31, l a 3; TÁc., Ann., XI, 14; D. CR., XIII, 12.
Cf. L. PARMENTíER, Une trilogie d'Euripide,
Bull. Ac. Beige, V, XII, p. 266 i s.
405
la jove, Ulisses, tot i estar compromes pel
jurament que havia fet a Tindareu, es va in-
tentar escapar de l' obligació i, quan Mene-
lau i Palamedes el van anar a buscar, va fer-
se el boig. Havia junyit al seu carro un ase
i un bou junts i estava sembrant sal. Pero
Palamedes no es va deixar enganyar per
aquell estratagema i, per forc;:ar Ulisses a re-
coneixer que no estava boig, va col-locar el
petit Telemac davant de l' arada que l'heroi
feia servir per llaurar. Ulisses no va poder
resistir la prova i va parar el jou a temps
per no matar el nen, renunciant així a fingir
la seva inconsciencia. Segons una altra va-
riant, Palamedes va amena<;:ar amb la seva
espasa el petit Telemac davant del seu pare,
que va acudir a socórrer-lo. En tot cas, és
Palamedes qui desmunta els ardits d'Ulis-
ses id' aquesta manera el va fon;;ar a unir-se
a l'expedició de Menelau i Agamemnon.
També es deia que Palamedes havia par-
ticipat en la recerca d' Aquil·les, el qua!
s'amagava a Esciros, a la cort de Licurg
(v. Aquil·les). Igualment, Menelau el va en-
viar coma herald a la cort d'Enopió i a la de
Cíniras. Va desemmascarar una dona, Epí-
pole de Caristos, filla de Tració, que s 'havia
disfressat d'home per anar amb !'armada
grega. Va ser lapidada.
Durant la primera epoca de l'expedició,
Palamedes va prestar molts serveis al' exer-
cit i aixeca la moral dels soldats, preocupats
pels mals presagis, sobretot per un eclipsl.
També va intentar aturar la pesta que es va
abatre sobre l' exercit i que ell havia previst
quan un llop (l' animal d' Apol-lo) va entrar
al camp, provinent dels boscos de l'Ida.
També va preveure una passa de gana,
fent venir les «Vinyataires», les tres filles
d'Enopió (v. aquest nom).
Pero al final Ulisses va aconseguir ven-
jar-se d' ell. Les versions relatives a aquesta
venj arn;:a difereixen, pero to tes testimoni-
en la perfidia de la qua! Palamedes va ser
víctima. En efecte, s'explica que Ulisses va
obligar un troia, després de fer-lo presoner i
amenac,;ar-lo, a escriure una carta fent veure
que l'enviava Príam, en la qual es donava a
entendre que Palamedes havia oferta Príam
trair els grecs. Després va subornar un es-
clau de Palamedes per amagar or sota el !lit
del seu amo. Finalment, va fer córrer la car-
ta pel campament. Agamemnon la va tro-
Palans: D. H .. I, 32 i s.
Palanto: V ARRÓ, L. L., V, 53: SoLi, 1, 15. Cf.
J. BAYET, Hercule Romain, p. 201.
bar, va fer detenir Palamedes i el va lliurar
als grecs. Palamedes va ser
Una altra versió explicava com Ulisses
i Diomedes van convencer Palamedes oer
baixar a un pou, li van llanc,;ar a sobre ~o­
ques i terra, i va morir aixafat.
La mort de Palamedes es va fer prover-
bial, com la mort injusta per excel·lencia,
resultat de les intrigues deis dolents contra
algú que vaha més que ells.
La tradició atribufa a Pala.'Iledes un gran
nombre d'invents, sobretot d'una o més gra-
fies de l' alfabet. També es remuntava a ell
l' ordre de les lletres de l' alfabet grec, unes
lletres que havien estat inventades per Cad-
me. Molt sovint s'explica que Palamedes va
tenir la idea de la lletra Y observant un vol
de grues.
També se li atribueix de vegades la in-
venció dels números, glbria que comparteix
amb Museu o Prorneteu; l'ús de la moneda;
el calcul de la durada dels mesos segons el
curs dels astres; el joc de dames (que va in-
ventar en temps de gana per evitar que la
gent pensés massa en el menjar), el de daus
i el dels ossets.
La mort de Palamedes va ser cruelment
venjada per Naupli. Sobre aquesta llegen-
da, v. Naupli.
*PÁLANS. Palans és un heroi «roma»,
un dels nombrosos eponims del Palatí. La
seva llegenda es deu a Dionisi d'Halicar-
nas: aquest Palans era fill d'Hercules i de
Dina, que al seu torn era filla d'Evandre.
Havia mort jove, i el seu avi el va enter-
rar al cirn del turó, al qual va donar nom
(v. també PaZ.Zant, 3).
*PALANTO. Filla d'un hiperbori que va
ser estimada per Hercules. Li va donar un
fill, el rei Llatí. Aquesta és, si més no, una
tradició obscura esmentada per Varró i des-
tinada a explicar el nom del Palatí.
PALEMON (Daj\.aíµwv). 1. Palemon,
«el Lluitador», és el nom d'un dels fills
d'Heracles (v. la taula l7, p. 240), anome-
nat així en record d'una lluita que va mar1-
tenir el seu pare.
2. També és el nom d'un dels argonau-
tes de la llista que dona Apol·lodor. Aquest
Palemon és fill d'Etol (o també d'Hefest).
Com el fill d'Heracles, devia el seu nom a
les virtuts de lluitador del seu pare.
3. El personatge més celebre d'aquest
Pafomon: APOL·L., BrnL, 7, 8; Tz.,
Com. 662. APOL·L, Bibl., I, 16; cf. A.
R., 202. EUR., Med., 1284 is.; PAus.,
I, 44, II, 1, 8.

PALES
nom és el fill d'Ino-Leucotea. En la seva in-
fantesa humana, aquest Palemon s' anome-
nava Melicertes, i el seu pare era Atamant.
Pero, després del sui"cidi de la seva mare,
Ino, que el conduí amb ella a la mort, Me-
licertes va esdevenir el déu marí Palemon,
mentre Ino esdevenia la deessa Leucotea
(v. Leucbtea). Per part de mare, Palemon
és el cosí germa de Dionís (en efecte, Ino
és tilla de Cadme i germana de Semele, la
mare de Dionís; v. la taula 3, p. 80). Per sui-
cidar-se, Ino va llanc;;ar-se des de dalt deis
penya-segats propers a Megara, i els mega-
resos explicaven que, mentre que el cos de
la mare va retomar a la riba i va ser enterrat
per les tilles de Clesó, fill de l' egipci Lelex,
el cos de l'infant el va portar un dofí fins a
l' istrne de Corint, on el va recollir Sísif, que
el va enterrar i li va erigir un altar al costat
d'un pi, tributant-li honors divins amb el
nom de Palemon. Li va donar aquest nom
perque el va fer déu protector deis Jocs Íst-
mics (v. també Melicertes).
A Roma, Palemon s'identifica amb el
déu Portú (v. aquest nom).
*PALES. Pales és un geni protector deis
ramats, objecte de culte a Roma. Tan avi-
at és un geni masculí com una deessa. En
el seu honor se celebrava, el 21 d'abril, la
festa deis Parilia, en el decurs de la qual els
pastors encenien grans fogueres de palla i
rostolls i hi saltaven per sobre. Una etimo-
logia popular relacionava el nom de la fes-
ta amb el de la divinitat, perque, segons es
deia, els Parilia s'havien anomenat en altre
temps Palilia. Pero és molt probable que es
tracti només d'un simple joc de paraules.
El dia de les Parílies era considerat el dia
de la fundació de Roma per part de Romul.
També es relacionava el nom de Pales amb
el del Palatí, pero sense cap raó convincent.
Aquesta divinitat, un simple numen de la
vida pastoral, no posseeix cap llegenda.
PALESTRA (TiaA.afotpa). Palestra, la
personificació de la Lluita, passava per ser
una jove que havia estat estimada per Her-
mes. Uns cops és considerada la tilla del rei
d' Arcadia Coric (v. aquest nom), uns altres
la del cefaJ.leni Pandoc. Aquest Pandoc
Pales: VARRó, L. L., VI, 15; R. R., 11, 1, 9;
SERVI, Com. G., Ill, 1; PROBUS, ad loe.; Ov.,
Fast., IV, 776; PROP., IV, 1, 19 i s.; ARN., Adv.
Gent., lll, 40: Cic., Div., 11, 98; PLUT., Rom.,
12.
Palestra: Ps. SERV., Com. En., Vlll, 138; Et.
Magn., s. v. IIaí\tj.
Palies: MACR., Sat., V, 19, 15 i s.; E. B., s ..
T
406
(nom que significa «l' Acollidor») vivia a
una crullla de camins i atreia els viatgers
per matar-los després. Un dia va passar-
hi Hermes, i Pandoc el va convidar a casa
seva. Pero Palestra es va enamorar del jove
i li aconsella que matés Pandoc abans que
ell ho fes.
PALICS (TiaAtKoí). Els Palies (o Pali-
ci) són déus bessons, originaris de Sicília.
De vegades passaven per ser fills de Zeus
i de Talia, tilla d'Hefest, o també per fills
d'aquest déu i d'Etna. Quan estava emba-
rassada, Talia, tement la gelosia d'Hera, es
va voler amagar a l'interior de la terra. La
seva voluntat es va complir, i, quan va ar-
ribar el moment del part, els nadons, dos
bessons, van sortir de terra i així van néixer.
Aquesta particularitat explica el seu nom,
«els que retomen» (del grec mxA.1v, «de
nou» ). El seu culte se situava prop del llac
de NMtia, tocant a Leontinas, on es produl-
en alguns fenomens volcanics: del llac bro-
llava un doll d'aigua calenta, en forma de
cúpula, que tomava a caure dins de la conca
sense que en sortís ni una gota, i desprenia
una olor molt forta de sofre. Es creia que les
aus que el sobrevolaven morien al cap de
poc, i les persones que s'hi apropaven im-
prudentment morien al cap de tres dies. Així
era el lloc deis Palies, divinitats terribles, en
nom de les quals els sicilians formulaven
els juraments solemnes. Quan algú volia
assegurar quelcom sota jurament, ho escri-
via sobre una tauleta i la llanc;;ava al llac. Si
la tauleta flotava, el jurament era veritable;
si se submergia, hi havia perjuri. També es
deia que els Palies cegaven els mentiders
que els invocaven en fals.
*PALINUR (TiaA.ívoupoc;). Palinur era
el timoner d'Eneas. Quan la flota va sor-
tir de Sicília per arribar a Italia, Venus va
prometre un felic;; viatge al seu fill: només
es perdria un home, va dir, i la seva vida
salvada la deis altres. Aquest home va ser
Palinur. Virgili explica que, durant la nit,
el déu del son es va abatre sobre Palinur,
que guiava el vaixell, i li va provocar una
son invencible. En va, el malaurat, intenta
mantenir els ulls fixos en les estrelles i afer-
v. IlaAÍKr¡; D. S., XI, 89; SERVI, Com. En., IX,
584; EsTR., VI, 2, 9, p. 275; EsQ., trag. perduda
Etnees.
Palinur: VIRG., En., 111, 202; 562; V, 12 i s.;
814 i s.; VI 337 i s.; SERVI, Com. En., VI, 378;
379. Cf. J. HUBAUX, Palinure et Thespésios, Rev.
Bel. Philol., 1933, p. 872; R. MANDRA, a Les Et.
Clas., 1938, p. 168-182; E. DE SAJNT-DENIS, ib.,
p. 472-491.
407
rar-se al timó, pero un moviment brusc de
la nau el precipita al mar. A bord tothom
esta dorrnint i ningú no sent els crits que fa
en caure. Quan Eneas es desperta, s' adona
de la desaparició del seu timoner i el plora.
Pero l'havia de tomar a veure.
Quan arriba als Infems, guiat perla Sibil-
la de Cumes, Eneas veu, a la riba de l'Es-
tix, la multitud dels morts que han quedat
sense sepultura i als quals Caront nega el
passatge sense pietat. Enmig d' ells, Palinur,
que li explica a Eneas que li va passar quan
va caure al mar. Va nedar tres dies i tres nits
fins que va arribar a la costa d'Italia. Pero
tan aviat com va tocar terra ferma, els bar-
bars habitants del país el van assassinar i
van deixar el seu cos abandonat a la riba.
Palinur li demana a Eneas que, quan torni a
la terra, tomi a Velia (a la costa de Lucania,
al sud del golf de Pestum) per retre-li els
honors fúnebres. La sibil·la promet alesho-
res a Palinur que uns prodigis terribles as-
solaran la costa de Lucania (una epidemia,
sens dubte), de tal manera que els mateixos
habitants recolliran el seu cadaver, li retran
honors fúnebres i posaran el seu nom al cap
Palinur.
PAL·LÁDION (TiaAA.áfüov). El Pal·fü-
dion és una estatua divina, dotada de propie-
tats magiques, que, segons es creia, represen-
tava la deessa Pal·las. La seva llegenda, molt
complexa, s'ha anat carregant d'elements
molt diversos, des de les epopeies cícliques,
on apareix molt lligada a la historia de Troia.
Els poemes homerics la desconeixen. A la
Ilíada, l' estatua cultual d' Atena venerada a
Troia era la deessa asseguda, mentre que el
Pal·füdion és, al contrari, una estatua de divi-
nitat dreta, amb la rigidesa deis antics xoana
(ídols de fusta de !'epoca arcaica). Pero, a
poc a poc, la llegenda es va anar complicant
i es va acabar integrant a la dels orígens de
Roma. Efectivament, el PaHadion tenia la
virtut de garantir la integritat de la ciutat que
la guardava i li retia culte. Així havia prote-
git Troia durant deu anys. Després, moltes
altres ciutats van intentar apoderar-se d'ell,
perque els conferia una magnífica garantia
d'inviolabilitat. Com a resultat d'aixo, les
estatues miraculoses de Pal·las es van anar
multiplicant i, per tant, també es van com-
plicar les llegendes.
PaHadion: APoL·L., Bibl., m, 12, 3; Ep., V,
10 is.; D. H., I, 68 is., eitant ARcTi; Ep. Gr. Fr.
(ed. Kinkel), p. 37 i s.; 49 i s.; CL. AL., Protr.,
IV, 47; CoNó, Narr., 34; ese. a la !l., VI, 311;
SUID., s. v., ¡ s. v. ~10µtjoi::10~); HEs1QUI, ibid.;
VIRG., En., 11, 162 i s., i SERVI, al v. 166; SóF.,
PAL·LÁDION
Les tradicions difereixen sobre l' origen
de l'estatua. Totes coincideixen a reconei-
xer-li un origen diví, pero els detalls varien.
Per exemple, a Apol·lodor es pot llegir que
la deessa Atena va ser criada durant la seva
infantesa pel déu Tritó, que tenia una tilla
anomenada Pal·las (v. PaZ.Zas). Les dues
nenes s' exercitaven juntes en l' art de la
guerra, pero un dia va sorgir una disputa.
En el moment en que Pal·las anava a ferir
Atena, Zeus va témer perla seva tilla i s'hi
va interposar; va posar la seva egida davant
de Pal· las, que es va espantar i no va poder
parar a temps el cop que li venia d' Atena.
Pal·las va caure, mortalment ferida. Per
compensar el mal, Atena modela una esta-
tua que era la reproducció exacta de la seva
companya, la va revestir amb l'egida (que
l'havia espantada i era la causa indirecta de
la seva mort), la va col· locar prop de Zeus
i li va retre honors com si fos una divinitat.
Aquesta estatua va estar un quant temps a
l'Olimp, fins al dia en que Zeus va inten-
tar violar Electra (v. aquest nom). Electra
es va refugiar al costat de la imatge divi-
na, com en un asil inviolable. Pero Zeus va
precipitar l'estatua des de dalt de l'Olimp,
i el Pal·füdion va caure en el turó on en
altre temps havia caigut Ate, a la Troada
(v. Ate i Ilos). Era el moment en que Ilos es
disposava a fundar la ciutat que s'hav~a de
dir Troia i que encara duia el nom d'Ilion
(del nom del seu fundador). Aquesta esta-
tua, caiguda miraculosament del cel, va ser
considerada el senyal que els déus apro-
vaven la fundació de la ciutat. I realment,
segons uns, la imatge havia caigut just da-
vant de la tenda d'Ilos, segons altres, havia
entrat dins el temple d' Atena, que encara
estava inacabat i li faltava la teulada. Per
ella mateixa, !'estatua s'hauria situat en el
lloc ritual de culte. El PaHadion feia tres
colzes d'alc;;ada, els peus els tenia soldats
(comen les estatues arcaiques), ambla ma
dreta sostenia una llanc;;a, i amb l' esquerra,
un fus i una filosa.
Altres tradicions pretenien que el Pal-
füdion era d'os i que l'havien tallat dels
ossos de Pelops (exactament, de l' os de la
seva espatlla; v. Pelops), i que Paris l'ha-
via robat a Esparta quan va raptar Helena.
Finalment, una llegenda testimoniada molt
ap. Nauek, Tr. Gr. Fr., 2a ed., p. 210 i s.; EUR.,
Res., 501 is.; Ov., Met., Xlll, 1 is.; Tz., Posth.,
509 is.; 602 is.; PoLIÉ, Strat., I, 5; MAL., V, 108
is.; PAUS., I, 28, 8 is.; 11, 23, 5; DICT. CR., Bell.
Tr., V, 5 i 8; S. IT., Punica, Xlll, 30 is.

PAL·L1'DION
tardanament explicava que Tros, l' avantpas-
sat de l' estirp troiana, havia rebut aquesta
estatua miraculosa d'un bruixot anomenat
Asi, en honor del qual tot el continent va
rebre el nom d' Asia.
Sobre les aventures de l'estatua, les ver-
sions són divergents. Per exemple, Dardan
se l'hauria endut a Samotracia, potser l'ha-
via pres a l' Arcadia i l'havia regalat a Teu-
cre, el seu sogre (v. Dardan). També es deia
que els troians havien fet esculpir un segon
Pal· li'ldion, practicament igual a l' autentic,
amb l'objectiu d'enganyar els lladres que
intentessin treure de la ciutat l' estatua que li
donava protecció. Van col·locar el fals Pal-
ladion al santuari, mentre l' autentic es tro-
bava dipositat al tresor del temple. Sobre
aquest tema de la pluralitat d'estatues s'han
format moltes llegendes. En efecte, des
de les epopeies cícliques s' explicava que
l'endeví Helen, presoner d'Ulisses a l'Ida
(v. Helen), havia afirmat que, segons els
Destins, Troia només cauria si, entre altres
condicions, el Pal·li'ldion era robat o con-
dui:t fora de la ciutat. Ulisses es va proposar
fer realitat aquesta profecia i, amb l'ajut de
Diomedes, va penetrar de nit a la ciutadella.
Pero aquí també difereixen els testimonis.
Així, deixa que Diomedes vigili mentre ell
es disfressa de pidolaire i entra a Troia. Tot
i aixo, Helena el reconeix, i ambla seva aju-
da aconsegueix apoderar-se del Pal·li'ldion,
fent un gran camatge entre els guardies
que troba en el camí de tomada. Aquesta
és la tradició representada per Apol-lodor (a
!' Epítom). Pero és més freqüent que sigui
Diomedes qui tingui el paper més brillant.
Quan escalen el mur de la ciutat (o el del
temple), Diomedes s'enfila sobre les es-
patlles del seu company i després, quan ja
era a dalt de la muralla, es nega a ajudar el
seu company. Un cop ha aconseguit apode-
rar-se de !'estatua magica, Diomedes toma
cap a Ulisses, i tots dos retomen al cam-
pament. Pe! carní, Ulisses intenta prendre
el Pal-ladion a Diomedes, per poder arribar
sol davant deis grecs i aconseguir tots els
merits. Anava caminant darrere de Diome-
des, i, quanja estava a punt d'assassinar-lo,
amb el bra9 enlaire, l' ombra que l' espasa
projectava a terra (hi havia Huna plena),
va fer que Diomedes el descobrís. Diome-
des va treure la seva espasa, i, com que
Ulisses va refusar el combat, el va colpejar
ambla fulla de l'espasa i el va obligar a ca-
minar davant seu fins al campament.
Altres tradicions expliquen que els dos
herois van entrar a la ciutat per una cla-
veguera; altres diuen que Teano, l' esposa
d' Antenor, va lliurar personalment el Pal-
408
li'ldion als grecs per ordre del seu marit, un
filohel-le conven9ut (v. Antenor).
Tanmateix, hi ha llegendes que assegu-
ren que l'autentic Pal-li'ldion s'havia que-
dat a Troia i que Eneas, durant aquella nit
fatal, va ser a temps d'agafar-lo del temple
d' Aterra, se'! va endur cap a l'Ida i, més
endavant, fins a Iti'llia. Aquest Pal·li'ldion
era a Roma, al temple de Vesta, on les ves-
tals li retien culte. A Roma, com a Troia,
la seguretat de la ciutat depenia de la seva
conservació.
El Pal-li'ldion també intervé en la llegen-
da de Cassandra. En efecte, la noia es va
abra9ar a ell quan Á.iax el locri (v. Aia.x, fill
d'Oileu) la volia raptar. Á.iax havia agafat
Cassandra i, en voler arrossegar-la, va fer
caure l'esti'ltua, que només podien tocar sa-
cerdotesses de mans pures. D' aquesta ma-
nera va augmentar la gravetat del sacrilegi
que significava la violencia a una suplicant
i va fer caure sobre ell la colera d' Aterra.
En aquesta versió, el Pal·li'ldion autentic és
a Troia fins al final; aparentment, Ulisses i
Diomedes n'havien robat un de fals. L'es-
tatua, que Aiax es va endur quan va raptar
Cassandra, va correspondre a Agamemnon
juntament amb lajove.
Pel que fa a la sort posterior de l' esta-
tua (en les versions en les quals no queda
en mans d'Eneas), tan aviat es diu que va
quedar en possessió de Diomedes com que
va atribuir-se a Agamemnon. En el primer
cas, Diomedes se la va endur cap a la Iti'llia
meridional i, més tard, la va donar a Ene-
as, quan l'heroi es va establir al Laci. En
la segona hipotesi, Agamemnon es va em-
portar el Pal·li'ldion cap a Argos (almenys
és el que es pot suposar segons el testimoni
de Pausiinias, el qual afirma que els argius
asseguraven que possei:en l'estatua divina
(v. també, sobre el Pal-ladion argiu, l'art.
Leagre).
Finalment, hi ha una tradició atenesa,
destinada a provar que l'autentic Pal·li'ldion
era a la ciutat d' Aterres. Efectivament, els
atenesos explicaven que Demofont, mentre
participava a la guerra de Troia, havia rebut
de Diomedes l' estatua com a penyora. En
saber que Agamemnon la desitjava, va afa-
nyar-se a confiar-la a Búziges, que l'havia
transportat a Aterres. Pero, amb la intenció
d' enganyar més bé Agamemnon, Demofont
va fer fabricar en secret una copia exacta
de l' estatua i la va posar a la seva tenda.
Quan Agamemnon, després de la presa de
la ciutat, va anar a reclamar el Pal·li'ldion,
al capdavant d'una nombrosa tropa, Demo-
font es va negar a donar-l'hi i va lluitar prou
temps perque Agamemnon es cregués que
409
realment possei:a el talisma. Al final va fer
veure que capitulava i va lliurar al rei l' esta-
tua sense valor que havia fet fabricar.
Una altra versió explicava que Diomedes,
en el seu viatge de retom, havia abordat de
nit a l' Ática, al Faleron. Pero, sense saber
on es trobava exactament, va cometre, jun-
tament amb els seus argius, actes hostils.
Demofont, que aleshores regnava a l' Ática,
va acudir a socórrer els seus súbdits i, sense
saber amb qui tractava, va matar molts ho-
mes de Diomedes i li va robar el Pal·li'ldion.
De tomada, el seu cavall va topar amb un
aterres i l'home va morir. Per culpa d'aquest
homicidi involuntari, Demofont va haver
de compareixer davant d'un tribunal espe-
cial, que va rebre el nom de «Tribunal del
Pal·li'ldion» i que des d'aleshores va jutjar
aquest tipus de casos.
PAL·LANT (ITá:Mac;). El nom masculí
de Pal·lant el porten diversos herois, entre
els quals:
l. El tita Pal·lant, fill de Crios i d'Eunbia,
germa de Perses id' Astreu (v. les taules 33,
p. 454, i 38, p. 530).
Segons la Teogonia hesiüdica, es va unir
a la filla gran d'Ocean, l'Estix, que va do-
nar-li Zele i Victoria (Nice), i, més tard,
Poder i For9a. Altres tradicions el fan pare
de l' Aurora (Eos), que molt sovint és con-
siderada filla dels Titans «solars» Hiperíon
i Tia (v. Eos).
2. Un deis fills de Licaon (v. aquest
nom), el rei d' Arcadia, també s'anomenava
Pal·lant. És l'eponim de la ciutat arcadia
de Pal·li'lncion i té un paper molt secundari
en la llegenda dels orígens de Roma. De ve-
gades se'l considera avi d'Evandre. Segons
Dionisi d'Halicamas, aquest Pal·lant tenia
una filla, anomenada Crise, que va donar
en matrimoni a Dardan, el fundador de
la dinastia reial troiana. Al mateix temps,
Pal·lant va donar al seu gendre diverses
divinitats arcadies, entre les quals hi havia
el Pal-ladion, que havia de tenir un ,paper
tan important en la guerra de Troia. Es així
com els mitografs van establir un primer
lligam entre Roma i Troia, fins i tot abans
de l' emigració d'Eneas i la fundació de
la ciutat, perque l'heroi eponim del Palatí
PaHant: 1) HES., Teog., 376 i s.; APOL·L.,
Bibl., I, 2, 2; Ov., Met., IX, 421; XV, 191; Fast.,
IV, 373. 2) D. H., I, 68 i s.; APOL-L., Bibl., III,
8, 1; PAus., VIII, 3, 1; 44, 5; SERVI, Com. En.,
VIII, 51: 54. 3) VIRG., En., VIII, 104 is.; X, 480;
SERVI, Com. En., VIII, 51; EusT., a D. P., 347,
i ese. a 348. 4) APOL-L., Bibl., I, 6, 2; Tz., Com.
PAL·LANTIDES
(v. PaZ.Zant, 3) era nebot de la primera reina
de Troia (v., tanmateix, Dardan).
3. Virgili, a l' Eneida, presenta un altre
Pal·lant, fill d'Evandre i eponim del Palatí.
Aquest Pal·lant, company d'Eneas a la guerra
contra Tum, va morir a les mans de Tum. En
efecte, hi havia una tradició, anterior a Virgi-
li, segons la qual Pal·lant va enterrar Evandre
sota el Palatí, i, per tant, devia morir després
del seu pare, al contrari de la versió virgi-
liana. Pot comparar-se aquest Pal-lant amb
l'altre Pal·lant (o Palans, v. aquest nom), fill
d'Heracles i d'una filia d'Evandre (Dina o
Launa?), que va morir jove i va donar nom al
Palatí.
4. Hi ha dos Pal-lants més, que estan re-
lacionats amb la llegenda atica i no pas amb
!'arcadio-romana. El primer és un gegant,
pare de la deessa Aterra segons alguns au-
tors, que va intentar violar la seva propia
filia. Aterra el va matar i espellar, per reves-
tir-se després amb la seva pell. Com que
aquest Pal-lant tenia ales, Aterra se les va
fixar als peus.
5. Finalment, un altre Pal·lant és el fill pe-
tit de Pandíon (v. la taula 12, p. 168). Amb
els seus cinquanta fills, els Pal-lantides, es
va revoltar contra Teseu, a qui considerava
un usurpador. Va ser mort per Teseu, junta-
ment amb els seus fills.
PAL·LÁNTIDES (ITaMá:vnlim). Els
Pal·li'lntides són els cinquanta fills de Pal-
lant (v. la taula 14, p. 212). Per tant, són
néts del rei d' Aterres Pandíon, nebots
d'Egeu i cosins germans de Teseu. Havent
cregut durant molt temps que Egeu no tenia
més fills (perque Teseu, educat lluny d' Ate-
rres, els era desconegut; v. Teseu), espera-
ven rebre la successió i repartir-se el poder
d' Aterres quan morís. Pero Teseu va tomar
de Treze i va ser reconegut pel seu pare. Els
Pal·li'lntides es van oposar a aquest reconei-
xement, rebutjant la legitimitat del seu cosí.
Els atenesos no van acceptar la discrepan-
cia, i, quan ja s'havia proclamat rei Teseu,
els Pal-lantides van llan9ar-se contra ell.
Van ser ven9uts i morts. Per purificar-se de
la seva mort, Teseu i la seva esposa Fedra
es van imposar un exili d'un any a Treze.
Al., 355; CL. AL., Protr., II, 28; Cic., De Nat.
Deor., III, 23, 59. 5) APoL·L., Bibl., III, 15, 5;
EsTR., IX, 392; ese. a EUR., Hip., 35; 1200; Hmí,
Fab., 244; PLUT., Tes., 13.
PaHantides: APOL·L., Ep., I, II; PLuT., Tes.,
3; 13; PAUS., I, 22, 2; 28, 10; ese. a EUR., Hip.,
35.

PAL· LAS
O també Teseu va ser jutjat i absolt per un
tribunal atenes.
PAL·LAS (f1áA7\0:¡;). Pal·las és, general-
ment, un epítet ritual de la deessa Atena,
coneguda més sovint com a Pal·las Ate-
na. Una llegenda tardana relata la historia
d' una Pal· las, independent de la deessa, i que
era filia del déu Tri tó (el ge ni de la llacuna
Tritonida) (v. Tritó). Atena va ser educada
amb ella, en la seva joventut, i la va matar
de manera accidental. En honor seu s'havia
constn!lt el Pa/.ladion (v. aquest nom).
PAL·LENE (TiaAAtjvri). 1. Pal·lene era
tilla del rei del Quersones de Tracia, Sitó,
í d'Anquírroe (o Anquínoe), filia de Nilos,
o també de la nimfa Mendeis. Sitó passa-
va per ser fill d' Ares (o també de Posidó).
A més de Pal· lene, tenia una altra filla ano-
menada Retea.
Pal·lene era molt bella. Pero Sitó no la va
voler donar en matrimoni a cap deis molts
pretendents que es presentaven a demanar
la seva ma. Els obligava a lluitar contra ell i
els matava. Pero, quan va notar que li falla-
ven les forces, va comprendre que havia de
resignar-se a donar la seva fi!la i la va posar
com a trofeu d'un cornbat singular entre
dos pretendents que acabaven de presentar-
se, Driant i Clitos. Pal·lene estava enamora-
da de Clitos i, sense atrevir-se a confessar
ia seva passió, va vessar moltes !lagrimes,
fins que el seu ancia pedagog va adonar-se
de la seva pena i va acabar convencent-la
que li'n revelés la causa. Aleshores ell va
pensar a subornar l' auriga de Driant, el
qua!, durant el combat, va treure la clavia
que subjectava la roda al carro. Driant va
morir, pero Sitó va assabentar-se de l' ardit
de la seva filia i va decidir castigar-la amb
la mort. Va aixecar una gran pira per al cos
de Driant i hi va fer pujar la seva filla. Ales-
hores es va produir una aparició divina, o
bé Afrodita va presentar-se per impedir
personalment el sacrifici de Pal·lene, o bé
una pluja abundosa va impedir que la pira
cremés. Els habitants de la ciutat, en veure
PaMas: Tz., Com. Al., 355; APOL·L. Bibl., III,
12, 3.
PaHene: 1) CoNó, Narr., 10; PART., Erot., 6;
Tz., Com. Al.. 1161; E, R, s. v.; NoNN., Dion.,
XLVIII, 90 a 237. 2) V. Alcioneu.
Pamfil: Pft., !, l 21; E. B., s. v. Lluvá-
µc<;; PAus., II, 6; APOL·L., Bibl., II, 8, 3.
Pamfos: PAus., I, 29, 2; 38, 3; 39, 1; VII, 21,
9; VIII, 35. 8; 37, 9; !X, 27, 2; 29, 8; 31, 9;
35, 4.
Pan: H ha Pan; ese. a EuR., Res., 36; PAus.,
4!0
la voluntat celestial, van perdonar la
que es va casar amb Clitos, Va donar nom
a la península de Pal·lene, al Quersones de
Tracia (v. també Sitó).
2. Una altra Pal·lene és una de les tilles
d' Alcioneu, transformada en ocell junta-
ment amb les seves germanes (v. Alcio-
neu).
PÁ.MFIL (náµcpuAoc;). Pamfil és un dels
fills d'Egimi i un dels eponims de les tribus
dories, la dels pamfils (v. Egimi). Va Jluitar
amb els Heraclides contra Tisamen (v. He-
raclides). Es va casar amb Orsobia, filla de
Deifontes.
PAMFOS (Tiáµcpoc;). Segons Pausanias,
Pamfos és un poeta molt antic que, en els
temps mítics, havia compost himnes religio-
sos per als atenesos. Pausanias cita, entre
alt_res composicions, els himnes a Demeter,
a Artemis, a Posidó, a Eros i a les Carites.
PAN (náv), Pan és un déu deis pastors i
deis ramats, que sembla originari de!' Arca-
dia, encara que el seu culte s'hagi propagat
per tot Grecia i fins i tot s'hagi generalitzat
més enlfa del món hel·fonic. Se'! representa
com un ésser mig home i mig animal. La
seva cara barbuda té una expressió d' as-
túcia bestial, tota arrugada, amb un men-
tó pronunciat i amb dues banyes al front.
Té el cos pelut, els mernbres inferiors de
boc, els peus amb peülles partides, i les
potes, seques í nervioses. Esta dotat d'una
agilitat prodigiosa; rapid en la cursa, grim-
pa per les roques amb facilitat i també sap
amagar-se entre els matolls, sigui per espiar
les nimfes o per dormir, en les hores calo-
roses del migdia. Aleshores és perillós mo-
lestar-lo. Li agrada particularment la fresca
de les fonts i l'ombra dels boscos. En aixo
encarna no només els gustos dels pastors,
sinó també els dels ramats. Pan és també
una divinitat dotada d'una activitat sexual
considerable. Persegueix nimfes i nois jo-
ves amb la mateixa passió. Fins i tot tenia
la fama de buscar la satisfacció en si mateix
quan la recerca amorosa li fallava.
VIII, 36, 8; 38, 1l; 42, 3; Ov., Fast., II, 267 i
s.; IV, 762; Vat., I, 89; HERÓD., VI, 105;
APOL L, Bibl., Ep., VII, 38 is.; Tz., Com.
0
Al., 772; TÉóCR., M, l,15 is.; ese, al V, 123: VI,
3 is.; D. CR., VI, 203 f; MACROB!, Sat., V, 22, 9
is.; V1Rc., G., m, 392 i SERvr, ad loe,, i ad I, 16;
II, 44; Cic., Nat., III, 22, 56; EuA, LV A.,
Vl, PLUT., De def or., 419 b; Cf. C. FRIES, a
Ph. W, 1935, p. 1295-6; E HARR.ISSON, Cl. Rev.,
1926, 6-8; S. R.EINACH, a Cu/tes, Mythes et
Rel., p, 1-15; G. HERMANSEN, a c. et M., n,
1939, p. 221-246.
411
Els atributs ordinaris de Pan són una
siringa, un bastó de pastor, una corona de
pi o una branca, també de pi, a la ma, Els
seus mites són rars, i les llegendes en que
apareix són generalment tardanes, prod.uc-
te de la imaginació dels poetes aiexandrms,
que evoquen sovint aquest ésser pintoresc,
familiar en l'idil·li rústic. Les llegendes
que semblen més antigues són les que
fan referencia al seu naixement. Són molt
di verses.
Pan és desconegut en els poemes ho-
merics. N 01nés un himne considerat «home-
ric» el celebra i explica que és fill de l'Her-
mes del Cil·lene i de la filla de Dríops,
Quan va néixer, la seva mare es va espantar
davant l' ésser monstruós que acabava de
portar al món. Pero Hermes va embolicar el
nounat amb una pell de liebre i el va portar
a l'Olimp. El va posar prop de Zeus i va
ensenyar el seu fill als altres déus, i tothom,
en veure'I, se'n va alegrar, sobretot Dionís
(en el seguici del qual Pan, tan semblant a
s ile i als satirs, hi figura de bon grat). Els
déus li van posar el nom de Pan, perque
els va alegrar el cor a tots (etimología po-
pular de Pan, relacionada amb el grec rrav,
«tot»; aquesta etirnologia va ser represa
pels mitografs i els filosofs, que veien en el
déu l'encarnació de l'Univers, del Tot).
Pero hi havia altres filiacions de Pan, Una
de les més curioses el posa en relació amb
el cicle de l' Odissea. De vegades es prete-
nia que Penelope nos 'havia mantingut fidel
al seu marit durant la seva llarga absencia,
sinó que havia tingut amants. Va ser Antí-
nous, el més celebre dels pretendents, qui
va aconseguir els seus favors, i, en tornar,
Ulisses va tornar la seva dona a Icari; des
d'allí va anar a Mantinea, on va unir-se a
Hermes, que li va donar Pan. Altres tradi-
cions fan que tots els pretendents, l'un rere
l' altre, van ser amants de Penelope, i el fruit
d' aquelles múltiples unions va ser el déu
Pan~ Pan va néixer durant l' absencia d'Ulis-
ses, i, quan l' heroi va tornar, desolat davant
la infidelitat de la seva esposa, va marxar
buscant noves aventures (v. Ulisses).
Pan també passava per ser fil! de Zeus i
d'Hibris. o també de Zeus i Cal·listo. En
aquesta darrera versió era el germa bessó
d' Arcas, l'heroi eponim de l' ~rcadia. De
vegades se'] considera fill d'Eter i la
nirnfa Enoe, de Cronos i de Rea,
Panacea: PL.
42; Sum., s. v.
Panc:ratis: D. S., V, 50 is.: PART., Erot., 19,
PANDAR
de Gea, o simplement d'un pastor anome-
nat Cratis i d'una cabra.
Pan va estimar la nimfa Eco i també la
deessa Selene, els favors de la va obte-
nir a canvi d'oferir-li, corn a regal, un ramat
de bous blancs.
A Roma s'identifica Pan, a les
palatines, amb el déu Faune (v. aquesta
raula) i, més generalment, amb el déu
«boscos», Silva (v. aquest nom),
Una !legenda referida per Plutarc expli-
ca que, en temps d' August, un navegant
va sentir al mar unes veus misterioses que
anunciaven «la mort del Gran Pan».
PANACEA (naváKaa). Panacea és una
deessa que simbolitza la guarició universal,
gracies a les plantes. Se la considera filla
d' Asclepi i de Lampecia, tilla d'Helios (el
Sol), Té dues germanes, laso (la Guarido-
ra) i Higiea (la Salut), i dos germans, Ma-
caon i Podaliri.
PÁNCRATIS (DayKpárn;). Pancratis és
tillad' Aloeu i Ifirnedia, i, en conseqüencia,
germana dels Aloades (v. la taula l J, p.
165). La van raptar, ambla seva mare, quan
celebrava el culte de Dionís, per una incur-
sió dels tracis establerts a Naxos (aleshores
anomenada l'illa Rodona, Estrongile), per-
que no tenien prou dones.
Els dos principals cabdills tracis, Sícel
i Hegetor, van combatre per saber qui es
quedaria amb Pancratis, d'una bellesa re-
rnarcable. Van morir tots dos, i Pancratis va
ser adjudicada al rei dels tracis de Naxos,
Agassamen.
Poc després, els Aloades van organitzar
una expedició de castig contra Naxos, pero
Pancratis va morir poc després de ser alli-
berada pels seus germans.
Segons Parteni, els dos raptors de Pan-
cratis s'anomenaven Escel·lis i Cassamen
(v. lfimedia).
PANDAR (ná:vbo:po¡;). Pandar és el cap
d'un contingent que els licis de la i;-roada
van enviar a Príarn per socórrer-lo. Es ori-
ginari de la ciutat de Zelea i fill d' un ancia
anomenat Licaon (v. Carcab). ma-
teix li va ensenyar l' art del tir are. Tot
i aixo, i rnalgrat els consells del seu pare,
va anar a Troia com a soldat d'infanteria,
refusant avarícía) d'un carro i
dels Quan hi va haver la treva entre
els grecs i els troians, i el combat
Pandar: Ji,, II, 824 is.; IV, 8ó a 147; V, 95 a
i20; l 66 a 296; APOL·L., m, 34 i IV, l; H!GÍ,
Fah., 112; DíCT. CR., Tr,, II, 35 i · VIRG,,
En., V, 495 i s,
 PANDARE U
entre Paris i Menelau, la deessa A tena, sota
la figura del troia Laodoc, !'incita a disparar
una fletxa contra Menelau. És així com es
trenca la treva i torna a comern;:ar la guerra.
Més endavant, Pandar lluita contra Dio-
medes, pero va morir. Es considerava que
aquest era el castig del seu perjuri, perque
havia trencat la treva.
Virgili li atribueix com a germa un altre
arquer, Eurició.
PANDÁREU (TiavóápEw<;). Amb el nom
de Pandaren es relacionen mites obscurs,
que semblen originaris de Creta i de l' Asia
Menor, el testimoni més antic dels quals és
un relat referit a l' Odissea.
El primer episodi és conegut per Anto-
ní Liberal i els escolis a l' Odissea: quan
Rea, tement que Cronos no devorés el petit
Zeus, el va amagar en una cova de Creta, li
va donar una cabra perque el nodrís i un gos
magic, d, or, perque li fes de guardia. Quan
Cronos va ser destronat, la cabra va quedat
transformada en constel·lació, i el gos va ser
destinat a la custodia del santuari de Zeus,
a Creta. Pero Pandaren, fil! de Merops, va
robar el gos i el va portar fins al mont Sípil,
a Lídia. Allí el va confiar a Tanta! i se'n va
anar. Quan va tomar, va reclamar el seu gos
a Tanta!, el qua! va negar, sota jurament,
que mai l'hagués rebut. Aleshores va in-
tervenir Zeus i va transformar Pandaren en
roca, com a castig pel seu furt, i va enfonsar
Tantal sota el Sípil, per castigar el seu per-
juri. Una altra variant és la següent: el gos
va ser confiat a Tantal, pero fou Hermes qui
ana a reclamar-lo pe! compte de Zeus i va
ser a Hermes a qui Tanta! va assegurar sota
jurament que mai no havia vist el gos. Pero
Hermes aconsegueix trobar l' animal, i Zeus
castiga Tanta! com en la versió anterior. Pel
que fa a Pandaren, de vegades s'explicava
que s 'havia espantat en saber la sort de Tan-
ta!, i que havia fugit ambla seva dona Har-
motoe i les seves filles. Va anar a Atenes, i
des d' allí a Sicília, pero Zeus el va matar,
i també va matar la seva dona. Les filles van
ser criades per les Harpies.
En referir-se a les filles de Pandareu,
1' Odissea fa aJ.lusió a aquest mite. Penelo-
pe, un dia de desesperació, desitja una mort
rapida, semblant a la que van tenir les filles
Pandaren: Od., XX, 66 is., i ese.; XIX, 518
i ese.; EusT., ad loe.; PAus., 30, 1 i s.; A. L.,
Tr., 36; cf. l 1; ese. a PíND., I, 90 i 97.
Pandfon: 1) APOL·L., Bibl., III, 14, 7 i s.;
PAus., I, 5, 3 is.; IV, 1, 6-8; Tz., Chil., I, 174 í
s.; V, 671 is.; Hroí, Fab., 48; CoNó, Nan:, 21;
412
de Pandaren. Aquestes noies, després de la
mort deis seus pares, van quedar sense nin-
gú al món, i els déus, apiadant-se d'elles,
van decidir agafar-les sota la seva protec-
ció. Afrodita els va portar menjar, Hera va
donar-los saviesa i bellesa; Artemis, ele-
gancia; Atena, l'habilitat manual. I, quan
la seva educació estava a punt d' acabar,
Afrodita va pujar un instant a l'Olimp per
demanar a Zeus que els trobés uns marits
adients. Durant aquest breu espai de temps,
les Harpies van precipitar-se sobre les no-
ies, les van raptar i les van donar com a es-
claves a les Erínies. als Inferns.
Les tradicions varien sobre el nombre i el
nom de les filles de Pandaren: tan aviat són
dues, Camiro i Clícia o bé Cleotera i Mero-
pe, com tres: Cleotera, Merope i Aedon.
Aquest darrer nom relaciona el mite de
Pandareu, tal com apareix a l' Odissea, amb
una !legenda milesia, la de r oreneta i el
rossinyol, en la qua! Aecton i Quelídon (que
porten els noms d'aquests ocells), també
són tilles d'un Pandaren (v., per a aquesta
!legenda, Aedon). Aquest Pandaren havia
rebut de Demeter el do de no patir mai de
mal d'estómac, fos quina fos la quantitat
d'aliments que mengés.
PANDÍON (Tiavoíov). Pandíon és el nom
de dos reis de la dinastía d'Erictoni, a
Atenes.
1. El primer és fill d'Erictoni i de Praxí-
tea (v. la taula 12, p. 168), una naiade. Unit
a Zeuxipe, la seva tia (era germana de la
seva mare ), va tenir dos fills i dues fiiles:
Erecteu i Butes, Procne i Filomela. També
se li atribui'a un fill bastard, anomenat Eneu
(diferent de l'heroi de Calidó, v. Eneu),
eponim de la tribu atica homonima.
Pandíon té un paper en la !legenda de Fi-
lomela i Procne (v. Filomela). Va concertar
el matrimoni de Procne amb el reí de Tracia
Tereu, a canvi d'un tractat segons el qua!
aquest rei es comprometía a ajudar Pandíon
en la lluita que mantenía contra els tebans
de Labdac. Es diu que va morir de pena per
les desgracies de les seves tilles. Durant el
seu regnat se situava l' arribada a l' Ática de
Dionís i de Demeter.
Quan va morir, el poder se'! van repartir
Erecteu i Butes. El primer va rebre la reia-
ese. a AR., Oc., 212; 368; Ov., Met., VI, 426 i
s.; SERVI, Com. Egl., VI, 78. 2) APoL·L., Bibl.,
rn, 15, 5; PAUS., I, 5, 3; IV, 1, 6 í s.; 2, 6; EsTR.,
IX, 392; XII, 573; XIV, 667; D. S., IV, 55; ese. a
AR., Ac., 961; Sum., s. v. XÓEC,; EusÉB!, Chron.,
1, 186. 3) ÁPOL·L., m. 15, l; ese. a SóF., Ant.,
980.
413
lesa, i el segon, els sacerdocis (v. Erecteu
i Butes ).
2. El segon rei d' Atenes anomenat Pandí-
on és besnét de l' anterior (v. la taula 12, p.
168). El seu pare era Cecrops II, fil! d'Erec-
teu i de Praxítea, i la seva mare, Metiadu-
sa, filla d'Eupa!am. Va succeir el seu pare
i va ser el vuite rei de J' Ática. En el seu
regnat se situa l'anibada d'Orestes, que va
ser purificat de !' assassinat de la seva mare
(v. Orestes). Aquesta aiTibada es relaciona-
va amb la institució per Pandíon de la Festa
de les Gerres, durant les Antesteries. (De
vegades aquesta anecdota se situa durant
el regnat de Demofont i concorda més amb
la cronología ordinaria, ja que Demofont,
fül de Teseu, pertany a la generació de la
guerra de Troia i té una edat intermedia en-
tre la d' Agamemnon i la d'Orestes, v. De-
mofont). Una altra concordan1<a cronologi-
ca era la següent: a la mateixa epoca, Zeus
havia raptat Europa, i Cadme va venir a Eu-
ropa a buscar-la.
S'explicava que Pandíon U havia estat
expulsat del tron per la revolta deis seus
cosins, els fills de Mecían. Aleshores va fu-
gir a Megara, al costat del rei Pilas, que li
havía donat la seva filla Pília en matrimoni.
Quan Pilas va haver de marxar de Megara
(v. Pilas), el reialme va passar a Pandíon.
De vegades se situa la boda amb Pília abans
de la revolta de Mecíon i els seus fills.
Pandíon va tenir quatre fills amb Pília:
Egeu, PaJ.lant, Nisos i Licos.
3. Finalment, un altre Pandíon és un dels
fills de Fineu i de Cleopatra. Juntament
amb el seu germa Plexip, va ser calumniat
per la seva madrastra i cegat pel seu pare
(v. Cleopatra i Fineu).
PÁNDOC (ITávÜOKoi:;). Pandoc, l'«Aco-
llidor», és el pare de Palestra. Va ser mort
per Hermes (v. Palestra).
PANDOR(Hávowpo<;). Pandorés undels
fills d'Erecteu i de Praxítea (v. la taula 12,
p. 168). Passava per ser el fundador de la
ciutat de Calcis, a Eubea.
PANDORA (I1av8wpa). Pandora és, en
Pandoc: Et Magn., 647, 56.
Pandor: APOL·L., Bibl., m, 15, l; EusT., a la
/l., 281, 38.
Pandora: HEs., Teog., 571 i s.; TI:, 60 i
s.; Hfoí, Fab., 142; APOL·L., Bibl., 7, 2; Et.
Magn., s. v.; BABRf, Fab. Aesop., p. 13 (ed.
Schn.); PAus., 1, 24, 7; PL. V., N. H., XXXVI,
19; Anthol. Gr., lH, p. 92; cf. M. GUARDUCCí, Il
mito di Pandara, S.M. S. R., 1927, p.14 is.; A
H. SMITH, a Joum. Hell. St., XI, p. 278 is.; J. E.
PAl\!DROS
un mite hesiodic, la primera dona. Va ser
creada per Hefest i Aten a, amb de tots
els déus, per ordre de Zeus. Cadascun Ji va
donar una qualitat, i així va rebre la be!lesa,
la gracia, l'habilítat manual, la ueJtM1as1u.
etc. Pero Hermes va posar en el seu cor la
mentida i la falsedat. Hefest l'havia mode-
lat semblant a les deesses irmnortals, i Zeus
la va destinar al castig de l' estirp humana,
a la qual Prometen acabava de donm· el foc
diví. Pandora va ser el regal tots els
déus van oferir als homes per a seva des-
gracia.
En Els treballs i els dies, Hesíode explica
que Zeus la va enviar a Epimeteu, el
oblidant el consell del seu germa de no re-
bre cap regal de Zeus, la va fer la seva dona,
sedui't perla seva bellesa (v. Epimeteu). Ara
bé, hi havia una ge1w (Hesíode no diu que
era exactament) que contenia tots els mals.
Era tancada amb una tapa que impedia que
se n' escapés el contingut. Tot just arribada
a la terra, Pandora, morta de curiositat, va
obrir la gerra, i tots els ma!s es van escam-
par per la humanitat.. Només l'esperarn;:a,
que era al fons, va quedar sense sortir, per-
que Pandora va posar la tapa abans. Altres
tradicions diuen que aquesta gerra no con-
tenia els mals, sinó els béns, i que l'havia
portat Pandora a Epimeteu com a present de
noces, de part de Zeus. En obrir-la impru-
dentment, Pandora va deixar que els béns
s' escapessin i tomes sin als estatges dels
déus, en !loe de quedar-se entre els lmmans.
Així, els homes es van veure afligits per tots
els mals; només els va quedar el trist consol
de l' esperam;:a.
Sobre Pandora, tilla d'Erecteu, v. Hiacín-
tides.
PANDROS (I1áv8pocroc;). Pandros és una
de les tres filies de Cecrops i Aglaure, filla,
a la vegada, del primer eponim de l' Ática,
Acteu (v. la taula 4, p. 93). Les seves ger-
manes són Aglaure (o Agraule) II i Herse.
Amb les seves germanes va cometre el
delicte d' obrir la cistella on Atena havia
amagat el petit Erictoni (v. Erictoni). Va ser
castigada amb la mort.
HARRfSSON, ibid., XIX, p. 205; XX, p. 99; CH.
PlCARD, Le péché de Pandara, Acr., l 932, 39-
57: H. TüRCK, Pandora und Eva, Weimar, ,
L. SÉCHAN, Pandora, l'Eve grecque, B. A. G. B.,
1929, nº 23, p. 3-36.
Pam!ros: APOL·L., Bibl., m, 14, 2 í s.; PAUS.,
I, 2, 6; 18, 2; Ov., Met., II, 558 i ·ese. a la ll.,
I, 334; PóL·LUX, VIII, 103; Sum., s. v. <PoivlK~lll
ypáµµm:o:; ATENÁGORAS, Leg. pro Christo, l.

414 415
De vegades s'afegeix a aquestes tres una
quarta germana, Fenice.
Pandros passa per haver estat la prime-
ra dona que va filar. Se li retia culte dalt de
!' Acropolis, i es diu que posse1a uns misteris.
PANGEU (Ilayycdoc;). Pangeu era un he-
roi traci, fill d' Ares i de Critobule. Va violar
involuntariament la seva filla i es va traves-
sar amb la seva espasa al mont que, en me-
moria seva, va rebre el nom de Pangeu.
PANIDES (Ilaví8r¡c;). Panides era un rei
de Calcis d'Eubea. Era del rei Am-
fidamant, i, en els en honor
d'aquest rei, es diu que hi van participar
Homer i Hesíode, que van competir entre si.
Panides va voler atorgar la victoria a Hesío-
de, perque li semblava més útil el seu cant,
que estava consagrat a les feínes del carnp,
rnentre que Homer només havia parlat de
combats i guerres. Pero el públic no va ac-
ceptar la seva decisió, i el prerni va ser ator-
gat a Homer. Un judici rnancat de bon gust
se solia anomenar «judici de Panides».
PANOPEU (Tiavom:úc;). Panopeu és
l'heroi eponim de la ciutat de la Focida
oriental anomenada Panopea. Pertany, per
part del seu pare, Focos, a l'estirp d'Eac
""o (v. aquest nom), i perla seva rnare, Astería,
< a la de Deucalió, per Xutos (v. les taules
8, p. 136, i 31, p. 414). Té un germa bessó,
Crisos, contra el gual sent un odi despietat.
S'explicava que els dos infants ja esbara-
llaven dins el ventre matem (v., tanmateix,
Crisos). Va acompanyar Amfitrió en l'ex-
pedició contra els tafis i va jurar, per A tena
i Ares, que no tocaría res del seu botí. Pero
va faltar al seu jurament i va ser castigat pel
seu perjuri en la persona del seu fil!, Epeu,
que, tot i ser un lluitador coratjós, va ser un
mal guerrer. Va participar en la guerra de
Troia, en que va construir el cavall de fusta
(v. Epeu).
Panopeu figura a !' Electra de Sofocles
(amb el nom de Fanoten); esta a favor
d'Egist, mentre que Pílades, el seu renebot,
Pangeu: Ps. PLuT., De FI. IU, 2.
Panides: Tz., Pro!. ad Op. Hes., VI. 15, p. 14
is.; Cert. Hom. et Hes., III, 14.
Panopeu: II, 29, 2 is.; E. B., s. v. rnx-
vórrr¡; Tz., Com. 53; 930 i s.; 939; APOL·L.,
Bibl., H. 4, 7: ese. aEuR., Or., 33; a la/l., H, 520;
Pun., Tes., 20; PL., Ió, 533 XXIII, 665;
Ov., Met., VIlI, 312; SóF., El., s.; 670 is.
Pimtous: !l., !II, 146: XIV. 450: XVI, 808;
XVII, 40: ese. a XII, 211; 511; 522; LLlJC!Á,
El gal/, 17; SERV!, Com. En., JI, 3 l V!RG., En.,
II, 319; 430.
PARIS
lluita a favor d' Orestes. manera es
manifesta fins i tot en els seus descendents
1' antic odi existent entre Panopcu i Crisos.
(TiávBooc;). Pantous
reix a la llíada com un dels ancians
de Príam. Té tres fills: Hipere-
nor, i Polidamant. La seva dona és
Frontis. S' explicava que aquest Pantous era
originari de Delfos i va estar al
culte es va produir pri-
(obra d'Heracles),
Príam havia enviat una delegació a con-
sultar l'oracle de Delfos. Quan van tomar,
els delegats van portar Pantous, per tal de
conservar les relacions amb Delfos. També
es deia que l'enviat de Príam havia estat un
dels fills d' Antenor, que s'havia enarnorat
de Pantous, sacerdot d' Apol ·lo a Delfos, i
que l'havia raptat i conduil a la fon;a cap a
Troia. Príarn, per compensar Pantous, l'ha-
via fet sacerdot d' Apol·lo a Troia. Va morir
en la presa de la ciutat.
PÁ.R_1\L (IIápaA.oc;). Paral és un heroi
atenes que, segons es diu, va inventar els
vaixells de guerra. En honor seu, la trinem
oficial d' Atenes es deia la Paral.
PAREBI (Dapaí~wc;). Parebi era un ha-
bitant de la regió del Bosfor de Tracia, no
gaire lluny del regne de Fineu. El seu pare
va cometre un sacrilegi tallant un pi consa-
grat a les hamadríades, per rnolt que elles
li van suplicar que no ho fes. Les nimfes el
van castigar amb la pobresa, per a ell i per
al seu fil!. Pero Finen li va ensenyar corn
superar aquesta maledicció. Li va revelar
que havia d' erigir un altar i o ferir sacrificis
expiatoris a les nimfes. Parebi, agrai:t, va ser
un dels més fidels servidors de Fineu.
PARIS (I1ápu;). París, anornenat tarnbé
Alexandre (v. més endavant), és el fil! pe-
tit de Príam i Hecuba. El seu naixernent va
anar precedit d'un prodigi. La seva mare,
quan estava embarassada i ja estava a punt
d'infantar, va veure's en un somni donant
a llum una torxa que calava foc a la ciutat
Paral: Ese. a DEM., VIII, 29; XXI, 570;
HARPOCRAC!Ó, s. v.; PL. V., N. H., VII, 57:
XXXV, 101: C!c., Verr., IV, 60, 135.
Parebi: A. R., Arg., II, 456 i s., i ese. ad loe.
Paris: APOL·!.., Bibl., III, 12, 5 i s.; ese. a la
fl., III, 325; Com. Al., 86; Oc, De Div., l,
21' 42; H!GÍ, 91; 92; 107; 110; 113; VIRG.,
En., VII, 319 is.; SóF., Alexandre
Nauck, T1: Gr. FI'., 2a p. 150); EuR., id.
p. 373 is.); Andr i ese. al v. 293; !.
573 is.; 1284 is.; is.; Tr., 924 is.;
Il., IH, 15 is,; 310 is.; VI. t2 is.; 503 i ·VII,
 PARIS
de Troia. Príam va demanar al seu fill Esac
-que havia tingut amb una altra dona,
anomenada Arisbe- l'explicació d'aquest
somni, i Esac li va assegurar que l'infant
que havia de néixer causarla la ruina de
Troia i li va aconsellar que el fes desaparei-
xer quan nasqués. (Sobre una altra tradició,
v. Hecuba.) Pero Hecuba, en lloc de matar
el nen, el va fer exposar a l'Ida. Paris va ser
criat per uns pastors, que el van recollir i li
van posar el nom d' Alexandre («I'home que
protegeix» o «I'home protegit» ), perque no
havia mort a la muntanya, sinó que havia
estat «protegit», ja que va ser recollit. Se-
gons una altra variant, Paris va ser exposat
per un servent de Príam, Agelau, per ordre
del rei. Durant cinc dies, una óssa va alle-
tar el nadó, a la muntanya. Al cap d'aquest
temps, Agelau el va trobar viu, el va reco-
llir i el va criar. Paris va anar creixent i es
va convertir en un jove de gran bellesa i de
gran valentia. Protegia els ramats contra els
lladres, la qual cosa li va valer el sobrenom
d' Alexandre (v. anteriorment).
Finalment, una altra llegenda explicava
que Príam, confós per un oracle, va fer ma-
tar, en lloc del seu fill, Munip, fill de Cil-
la, creient que era l'assenyalat pel somni
d'Hecuba coma ésser fatídic pera la seva
ciutat (v. Cil·la).
Pero Paris va tomar a Troia i es va donar
a coneixer de la següent manera: un dia,
els servents de Príam van anar a buscar,
del ramat que guardava Paris, un toro pel
qual ell tenia un afecte particular. En sa-
ber que l'animal era destinat al premi dels
jocs fúnebres institults en memoria del fill
de Príam, que es creia que havia mort de
petit i que era ell mateix, Paris va seguir
els servents, decidit a participar en aquells
jocs i a reconquerir el seu animal preferit.
1, efectivament, va aconseguir la victoria
en totes les proves contra els seus propis
germans, que no sabien qui era. Irritat, un
d'ells, Deífob, va treure l'espasa contra ell i
el va voler matar. Paris, aleshores, va buscar
refugi a l' altar de Zeus. Cassandra, la seva
germana, la profetessa, el va reconeixer, i
Príam, feli9 per haver retrobat el fill que
creia mort, el va acollir i li va restituir el
lloc dins la casa reial. Altres vegades no és
Cassandra qui miraculosament reconeix el
jove, sinó ell mateix, perque porta les robes
1 is.; 354 is.; VIII, 80 is.; XI, 369 is.; 504 is.;
581 is.; XII, 93; XIII, 660 is.; 765 is.: XV, 341
i s.; XXII, 359-360; trag. perduda d'ENNI; Ov.,
Her., XVI; Met., XII, 598 is.; LLUCIÁ, Dial. deis
416
que l' embolcallaven quan va ser abandonat
i li resulta fücil provar la seva identitat.
El segon episodi de la llegenda de Paris
és el del Judici, del qual havia de sorgir la
guerra de Troia. Quan els déus es trobaven
reunits per les noces de Tetis i Peleu, Eris
(la Discordia), va llan9ar una poma d' or en-
mig d'ells dient que havia de ser lliurada
«a la més bella» de les tres deesses: Ate-
na, Hera i Afrodita. La disputa va quedar
servida: ningú no es va voler encarregar de
decidir entre les tres divinitats, i Zeus va
ordenar a Hermes que portés Hera, Atena i
Afrodita a l'Ida, on Paris resoldria el debat.
Quan va veure arribar les divinitats, Paris
es va espantar i va voler fugir. Pero Hermes
el va convencer dient-li que no tenia res a
témer i li va exposar la qüestió, ordenant-
li que fes el paper d'arbitre per complir la
voluntat de Zeus. Aleshores, l'una darrere
l' altra, les tres deesses van defensar cadas-
cuna la seva causa. Cadascuna li va prome-
tre la seva protecció i regals particulars si es
decidia en el seu favor. Hera es va compro-
metre a donar-li l'imperi de tot Asia. Atena
li va prometre la saviesa i la victoria en tots
els combats. Afrodita es va limitar a oferir-
li l'amor d'Helena d'Esparta. Paris va deci-
dir que Afrodita era la més bella.
Els poetes han brodat a manta sobre
aquest tema, de que també han tractat es-
cultors i pintors. Es representava Paris com
un pastor, en un escenari silvestre, al costat
d'una font. De vegades els mitografs escep-
tics han afirmat que Paris va sofrir l' engany
de tres dones de poble, desitjoses de provar
la seva bellesa, o també que tot va ser un
somni que va tenir mentre pasturava els ra-
mats, tot sol, a la muntanya.
Abans de l' arribada de les deesses i del
Judici, Paris havia estimat una nimfa de
l'Ida anomenada Enone. Quan Afrodita
li va prometre l'amor d'Helena -la més
bella de totes les dones-, la va abandonar
i va marxar cap a Esparta. En aquest viat-
ge, segons una tradició, el va acompanyar
Eneas, perque havia rebut l' ordre direc-
tament d' Afrodita. Per molt que Helen i
Cassandra van predir el final de l' aventura,
ningú no els va creure. Quan van arribar al
Peloponnes, Eneas i Paris van ser acollits
pels germans d'Helena, els Dioscurs, que
els van conduir a la presencia de Menelau.
déus, 20; D1cr. CR., Bel!. Tr., I, passim; Tz.,
Posth., 385 i s.; SERVI, Com. En., V, 370; VI,
57: L. P., a Aq., I, 134. V. Aquil·les; Helena. Cf.
K. REINHARDT, Das Parisurteil, Frankfurt, 1938.
417
Menelau els va acollir amb hospitalitat i els
va presentar Helena. Després, quan Mene-
lau va haver d'anar a Creta, als funerals de
Catreu (v. Menelau), va confiar a Helena
la cura dels hostes, i li va ordenar que els
deixés estar a Esparta tot el temps que vol-
guessin. Ben aviat, Paris va enamorar He-
lena fent-li regals. El van ajudar en la seva
conquesta el luxe oriental que l' envoltava
i la seva bellesa, augmentada per Afrodita,
la seva protectora. Helena va anar amb ell,
amb tots els tresors que va poder reunir, i,
abandonant la seva filla Hermíone, de nou
anys, va marxar amb ell durant la nit.
Sobre les peripecies del viatge des d'Es-
parta fins a l' Asia Menor, així com les
versions, molt diverses, de la llegenda, v.
Helena.
En tomar a Troia, Paris va ser molt ben
rebut per Príam i tota la casa reial, a pesar
de les obscures profecies de Cassandra.
Durant la guerra de Troia, el paper de Pa-
ris no va ser gaire brillant. A l' inici de la Ilí-
ada, grecs i troians s'havien posat d'acord
per solucionar el conflicte amb un combat
singular entre Paris i Menelau. Paris va ser
ven9ut i es va salvar grades a la protecció
d' Afrodita, que el va amagar dins d'una
boira espessa. Poc després, el combat va
recomen9ar.
Més tard, com que Paris continuava ab-
sent de la línia de combat, Rector el va anar
a buscar del costat d'Helena i li va ordenar
que participés en la batalla. Paris ho va fer,
va matar Menesti, va ferir Diomedes, Ma-
caon i Eurípil, i va participar en l' atac al
camp fortificat dels grecs. Va matar Euque-
nor i després Deíoc.
La Ilíada, de vegades, presenta Paris re-
vestit d'armadura pesant (cuirassa, escut,
llan9a i espasa). Pero sovint se'l considera-
va arquer, i és aquest el paper que té en la
mort d' Aquil-les.
La mort d' Aquil·les és el darrer gran epi-
sodi de la llegenda de Paris, abans de la seva
propia fi, que li havia predit Rector abans
de morir. Quan Aquil·les, després d'haver
mort Memmon, for9a els troians a recular
fins a les muralles de la ciutat, Paris l' atu-
ra disparant-li una fletxa al taló, únic punt
vulnerable del seu cos. Pero si la fletxa la
va disparar Paris, va ser Apol-lo qui la va
guiar. Una altra versió pretenia que l'arquer
no havia estat Paris, sinó Apol-lo mateix,
que havia adoptat la seva fesomia. Final-
ment, més endavant, quan es va produir
Pamas: PAus., X, 6, l.
Parques: ÜEL·LI, III, 16, 10.
PARRAS!
l' episodi dels amors d' Aquil ·les i Políxena,
es va suposar que l'heroi, disposat a trair els
grecs per l' amor de la jove i a combatre al
costat dels troians, va ser víctima d'una em-
boscada i mort per Paris, al temple d' Apol-
lo Timbren. Llavors Paris es degué amagat
darrere !'estatua del déu. D'aquesta manera
es justificava la profecia que havia fet Rec-
tor abans de morir, quan va dir que el seu
enemic moriria a mans de Paris i Apol·lo.
Paris va morir per una fletxa de Filoctetes,
que li va travessar l'engonal. Se'l van endur
del camp de batalla ferit de mort. Llavors va
fer cridar Enone, que tenia coneixements de
medicina, perque li donés un remei contra
el verí de que eren impregnades les fletxes
de Filoctetes (v. aquest nom); pero Enone al
principies va negar a salvar aquell que l'ha-
via abandonat, i, quan al final en va tenir
pietat, ja era massa tard (v. Enone).
PARNÁS (ITapvacrcróc;). Parnas és l'heroi
eponim de la muntanya del Parnas, consa-
grada a Apol-lo. Se'l considerava fill d'una
nimfa anomenada Cleodora i de Posidó.
Pero també se li coneixia un pare «mortal»,
Cleopomp. Parnas va fundar l'antic oracle
de Pitó, que després va ocupar Apol-lo. Ell
va inventar l'endevinació perles aus.
*PARQUES. Les Parques són, a Ro-
ma, les divinitats del Destí, identificades
amb les Moires gregues (v. Moires), de
les quals van anar assimilant, a poc a poc,
tots els atributs. Al principi sembla que les
Parques van ser, en la religió romana, els
esperits dels naixements. Pero aquest carac-
ter primitiu es va perdre ben aviat davant
l' atracció de les Moires. Es representen
com a filoses que limiten, segons la seva
voluntat, la vida dels homes. Són tres ger-
manes, com les Moires: l'una presideix el
naixement; l' altra, el casament, i la tercera,
la mort. Al Forum, les tres Parques estaven
representades per tres estatues, anomena-
des popularment les Tres Fades (els tria
Fata, els tres «Destins»).
PARRAS! (ITappcicrwc;). Parrasi és un he-
roi arcadi, fill de Licaon (v. aquest nom), o
també fill de Zeus, i pare d' Arcas, l' eponim
del país. Se li atribula la fundació de la ciu-
tat arcadia de Parrasia.
Plutarc explica que la nimfa Filbnome,
filla de Níctim i d' Arcadia, va tenir dos
bessons d' Ares i que, per por del seu pare,
els va exposar a la muntanya de l'Erimant.
Pero una lloba va alletar els dos nens, i un
Parrasi: E. B., s. v.; SERVI, Com. En., XI, 31;
Pwr., Par. min., XXXVI, 2, 378.
 PARSONDES
pastor, Tílif, els va recollir. Aquest pastor
els va donar els noms de Licast i de Parrasi,
i els va criar com si fossin fills seus. Més
endavant, els dos bessons van aconseguir
el poder a !'Arcadia. És evident el paral-
lelisme d'aquesta llegenda, sens dubte tar-
dana, amb la llegenda de Romul i Rem.
PARSONDES (Ilapcrwvór¡<;). Parsondes
o Parsondas és un persa, heroi d'una aven-
tura singular. Guerrer valent i ca9ador intre-
pid, era el favorit del rei deis medes Arteu. Li
havia demanat diverses vegades que Ji con-
cedís el carrec del satrapa de Babilonia, un
home efeminat anomenat Nanar, pero Arteu
s'hi havia negat sempre. Finalment, Nanar,
assabentat de les intencions de Parsondes,
va decidir venjar-se. Va prometre una re-
compensa a qui Ji portés Parsondes. Un dia
que Parsondes es va perdre, anant de cacera
per les rodalies de Babilonia, va trobar-se
amb uns partidaris de Nanar que el van em-
borratxar, el van convencer perque passés la
nit amb ells i, quan el van veure adorrnit,
el van lligar i el van lliurar al seu enemic.
Nanar el va donar als seus eunucs perque
!' afaitessin i l' obliguessin a fer una vida de
dona a ! 'harem. Parsondes va aprendre ben
aviat a tocar la cítara, a ballar, a arreglar-se,
i va esdevenir una de les dones del satra-
pa. Va portar aquest tipus de vida durant set
anys. Al cap d'aquest temps va aconseguir,
amb l' ajut d'un eunuc, enviar un missatge al
rei Arteu, que el creia mort. En saber que el
seu favorit era viu, Arteu va enviar un am-
baixador a Nanar per reclamar la llibertat de
Parsondes. Nanar va respondre que no sa-
bia pas on era, pero, amena9at de mort pe!
rei Arteu, va acabar lliurant Parsondes, que
s'havia efeminat tant que l'enviat del rei va
tenir dificultats per reconeixer-lo enmig de
les cent cinquanta dones de Nanar.
Quan Parsondes va tomar a la cort d'Ar-
teu, va demanar venjan9a, perque, segons
deia, l'esperan9a de la venjan9a era el que
l'havia mantingut durant el seu llarg i in-
fame captiveri. Arteu va prometre castigar
Nanar, pero el satrapa, amb regals, va acon-
seguir corrompre el rei, que va acabar refu-
sant a la reclamació de Parsondes.
Aleshores Parsondes va marxar de la cort
i, al capdavant de tres mil homes, va anar
Parsondes: N1c. DAM., fr. 10; D. S., II, 33.
Partenope: E. B., s. v. ri::ipr¡vouocn i
Ni::árro/u<;; EusT., a Od., XII, 167, p. 1079; a
D. P., 358; L1cóFR., Alex., 717 i s.; Tz., ad loe.;
SERVI, Com., G., IV, 563.
Partenopeu: Ese. a SóF., E. C., 1320, i SóF.,
418
al país deis cadusis, on la seva germana
era casada amb un dels principals senyors
del país. Va esclatar la guerra, i, gracies a
la seva habilitat, Parsondes va aconseguir la
victoria. Els cadusis el van proclamar rei,
i, a partir d' aleshores, la guerra entre me-
des i cadusis no es va aturar mai. A la mort
de Parsondes, el seu successor, que Ji havia
jurat que no faria mai la pau amb els seus
enemics, va continuar la mateixa política.
I aixo va durar fins que Ciros va incloure els
cadusis dins del seu imperi.
PARTENOPE (Ilap0c:vóm¡). Partenope
és una de les sirenes, la tomba de la qual
s'ensenyava a Napols. Ambles seves ger-
manes (v. Sirenes), va llan9ar-se al mar. Les
onades van portar el seu cos a les costes de
Napols, on se li va erigir un monument.
Una altra versió de la llegenda deia que
Partenope va ser una bella jove originaria
de Frígia, que es va enamorar de Metioc,
pero que no va voler trencar mai el vot de
castedat que havia fet. Per castigar-se per
la seva passió, es va tallar els cabells i es
va exiliar voluntariament a la Campania, on
es va consagrar a Dionís. Afrodita, irritada,
la va transformar en sirena.
PARTENOPEU (Ilap0c:vonafo<;). Un
dels Set cabdills que van anar contra Te-
bes, de vegades es considera Partenopeu un
arcadi, i de vegades un argiu. En la primera
versió, és fill d' Atalanta, pero les tradi-
cions difereixen sobre la persona del seu
pare. De vegades és fill il·legítim de Mele-
agre, d'altres, fill legítim de Melanió. En la
tradició que el fa argiu, és germa d' Adrast
i fill, com ell, de Talau i de Lisímaca (v. les
taules 28, p. 328, i 1, p. 8).
S 'explicava que havia estat exposat a la
muntanya amb Telef i que l'havia acom-
panyat a Mísia, després havia participat en
l' expedició contra Idas (llegenda que no-
més refereix Higí). A Mísia es va casar amb
la nimfa Clímene, amb qui va tenir un fill,
Tlesímenes.
El seu nom (que recorda parthénos,
«verge») li venia, en la primera versió, per
la llarga virginitat conservada per la seva
mare (v. Atalanta). En la segona versió, el
devia al fet d'haver estat exposat en la seva
infantesa a la muntanya del Parteni.
ibid., 1320 i s.: APOL·L., Bibl., I, 9, 13; III, 6, 3
i s.; 9, 2 i s.; PAus., III, 12, 9; IX, 18, 6; EUR.,
Fen., 150; 1153 i s.; ese. al v. 150; Hmf, Fab.,
70; 71; 99; 100; 270; SERVI, Com. En., VI, 480;
Eso., Set, 534 i s.; EsTACI, Silv., II, 6, 40 i s.;
Teb., IV, 246 is.; VI, 550 is.; IX, 831 is.
419
D'una gran bellesa i coratge, va participar
en l'expedició deis Set, a pesar deis con-
sells de la seva mare, Atalanta, que li pre-
veia una mort violenta. En els jocs fundats
a Nemea en honor d' Arquemor-Ofeltes (v.
aquest nom), va aconseguir la victoria en el
tira !'are. Va caure davant Tebes mort per
Periclimen, fill de Posidó, o, segons d'al-
tres, per Asfüdic, o també per Amfídic. Fi-
nalment, Estaci segueix una tradició segons
la qua! és Driant, el nét d'Orió, qui ferí de
mort Partenopeu.
Va tenir un fill, Promac (o també Estra-
tolau, o Tlesímenes, v. més amunt), que va
participar a l' expedició deis Epígons.
PÁ.RTENOS (Ilap0Évo<;). Partenos, «la
Verge», és el nom de diferents heroi:nes.
l. Una d'elles és filla d'Estafil i de Criso-
temis. Les seves germanes sónReo (v. aquest
nom) i Molpadia.
Estafil havia confiat a Molpadia i a Par-
tenos que vetllesin pel seu vi -ja que el
seu descobriment llavors era molt recent
entre els homes-. Pero les dues noies es
van adormir. Mentre dorrnien, els porcs que
elles també vigilaven, van entrar al celler
on era el vi i van trencar les tenalles de ter-
ra que el contenien. Quan es van despertar,
les noies van veure el desastre i, tement
la colera del seu pare, que era despietat,
van fugir cap a la costa i es van llan9ar al
mar des de dalt de les roques. Apol·lo, que
les apreciava, les va salvar en la caiguda
i les va portar totes dues a ciutats del Quer-
sones: Partenos a Bubastos, on va rebre ho-
nors divins, i Molpadia a Castabos, on la
van venerar amb el nom d'Hernítea.
2. Partenos també és el nom de l'heroi:na
que va transformar-se en la constel·lació de
la Verge. Les tradicions difereixen sobre la
seva identitat. Segons una versió, era filla
d' Apol-lo i de Crisotemis. Va morir jove, i el
seu pare la va transformar en constel·lació.
Una altra versió la feia filia de Zeus i Temis
i la identificava amb Dice, la Justicia, que
havia viscut a la terra durant d'Edat d'or.
Aquesta tradició esta representada princi-
palment per Virgili, que, a la Egloga IV, veu
en el retom de la constel·lació de la Verge
el presagi d'una edat de justicia. També se
la feia filiad' Astreu i d'Hemera, o bé d'lca-
ri (llavors ella s'identificava amb Erígone)
(v. aquests noms), o també la mateixa De-
Partenos: 1) D. S., V, 12. 2) Hmí, A. P., II,
25; ER., Cat., 9; ARAT, Fen., 96; i ese. al v. 97;
VIRG., Egl., IV; ese. a la JI., XXII, 29.
Pasífae: A. L., Tr., 41: APoL·L., Bibl., I, 9, 1;
PASÍFAE
meter, o Tespia, una de les filies del déu-riu
Asop, eponim de Tespies, a Beocia.
PASÍFAE (Ilaotcpár¡). Pasífae, la dona de
Minos (v. la taula 30, p. 367), és filia d'He-
lios i de Perseida (v. la taula 16, p. 236). Els
seus germans són Perses i Eetes, el rei de la
Colquida, i la seva germana, la maga Circe.
La llegenda més celebre de Pasífae té com
a escenari Creta. Tracta dels seus amors
monstruosos amb un toro. Sobre aquest fet
s'explicava que Minos, quan va reclamar
el tron de Creta, havia demanat als déus un
senyal que l'avalés (v. Minos). En oferir un
sacrifici a Posidó, va demanar al déu que
fes sortir un toro del mar, i li va prometre,
a canvi, que li sacrificarla l' animal. Pero,
quan Posidó va accedir a la seva pregana,
Minos es va negar a complir la promesa.
Com a castig, Posidó va fer que l' animal es
tomés furiós, i, més endavant, va inspirar
a Pasífae un amor irresistible per !'animal.
També es deia que era un castig d' Afrodita
a Pasífae, perque havia menystingut el culte
a la deessa, o bé que Afrodita venjava en la
jove !'ofensa que Ji havia fet Helios, en des-
cobrir a Hefest els seus amors clandestins
amb Ares (v. Afrodita).
Sense saber com satisfer la seva passió,
Pasífae va demanar consell a l'enginyós
Dedal, que li va fabricar una vedella tan
perfecta, tan semblant a un animal de ve-
ritat, que va enganyar el toro. Pasífae es
va col·locar dins del simulacre, i així es va
produir 1' acoblament monstruós. D' aquests
amors va néixer un ésser mig home i mig
toro, el Minotaure (v. aquest nom). Minos,
en saber l' aventura, es va enfadar amb De-
dal i li va prohibir marxar de Creta. Pero,
segons es diu, va aconseguir escapar-se
amb la complicitat de Pasífae (sobre la
versió més corrent de la llegenda de Dedal,
tancat dins del Laberint després de la victo-
ria de Teseu, v. Dedal).
S' atribufa a Pasífae una gran gelosia i
virtuts de fetillera, similars a les que tenien
en la seva germana Circe i la seva neboda
Medea, filia d'Eetes. Per impedir que Mi-
nos s'unís a altres dones, havia proferit una
maledicció segons la qual totes les dones
que el rei estimava morien, devorades per
unes serps que sortien del cos de Minos
(v. Minos). Procris (v. aquest nom) el va
guarir d'aquesta maledicció.
III, 1, 2; 15, l; Tz., Com. Al., 174; D. S., IV, 60
is.; 77; A. R., Arg., III, 999; HIGf, Fab., 40; ese.
a EUR., Hip., 47; 887; VmG., Egl., VI, 46 i s., i
SERVI, al v. 57; Ov., Art am., I, 289 is.; PLUT.,
Agis, 9; EuR., trag. perduda Cretencs.
 PATRÓ
Hi havia a Laconia un oracle de Pasífae,
pero es deia que aquesta Pasífae era, en re-
alitat, o bé la troiana Cassandra, o Dafne o
una tillad' Atlant, que va ser, amb Zeus, la
mare d' Ammó, el déu de Cirene (i que era
adorat amb el nom de Zeus-Ammó).
PATRÓ (IIárpwv). l. Unheroiambaquest
nom figura a l' Eneida, on participa en els
jocs fúnebres en honor d' Anquises. D'altra
banda, sabem que aquest personatge era
un acarnani que s'havia unit a Eneas en el
decurs dels viatges de l'heroi i que s'havia
establert a Sicília, on havia fundat la ciutat
d'Alonci.
2. Un altre heroi amb aquest nom és com-
pany d'Evandre a Roma. Com que aquest
Patró acollia de bon grat gent pobra a casa
seva, es va donar el seu nom a la institució
romana del Patronat.
PATROCLE (IIárpoKA.o<;). Patrocle és
l' amic d' AquiHes a la Ilíada. Fill de Me-
neci, el fill d'Egina i d' Actor, esta empa-
rentat amb Aquil·les, el qual és, per part del
seu pare Peleu i del seu avi Eac, el besnét
de la mateixa Egina (v. la taula 31, p. 414).
Sobre el nom de la seva mare, v. Meneci.
Patrocle, per part de pare, és un locri
d'Opunt, pero ben aviat va anar a viure a
Tessalia, a la cort de Peleu. Generalment
es conta que jugant a la taba, en un atac de
colera, va matar un nen, company seu, ano-
menat Clitonim (o Clisonim), fill d' Amfi-
damant. Aleshores es va haver d' exiliar i
va ser acollit per Peleu, que li dona com a
company el seu propi fill, Aquil·les. Es va
educar al seu costat i, com ell, va aprendre
l'art de la medicina. Segons una tradició,
figura entre els pretendents d'Helena, pero
no li va caldre estar lligat pel jurament de
Tindareu (v. Helena) perseguir el seu amic
a Troia.
L'amistat de Patrocle i Aquil·les roman-
gué proverbial. Fins i toJ s' afirma que els
lligams que els unien eren encara més es-
trets. Durant el desembarcament de Mísia
(v. Aquil·les), Patrocle és al costat del seu
amic per lluitar contra Telef. Amb l' ajut de
Diomedes salva el cadaver de Tersandre.
En mateix va resultar ferit per una ftetxa,
pero Aquil·les en va tenir cura i el va sanar.
Les seves gestes davant de Troia són
Patró: 1) D. H., I, 51; VIRG., En., V, 298. 2)
PwT., Rom., 13.
Patrocle: /l., I, 337 i s.; IX, 190 i s.; 558 i
s.; XI, 596 i s.; 642 i s.; 804 i s.; XV, 390 i s.;
XVI, 1 is.; 130 is.; 278 is.; i eant XVI, passirn;
XVII, 1 is.; 262 is.; 543 is.; XVIII, 1 is.; 151
420
nombroses. Té un paper en les epopeies cí-
cliques, i no només a la Ilíada. Es diu, per
exemple, que Patrocle havia venut a Lem-
nos el fill de Príam, Licaon, que Aquil·les
havia fet presoner (v. Liciion). Participa
igualment en la presa de Limessos i en la
incursió contra l'illa d'Esciros. A la Ilíada
apareix sovint: lliura Briseida als heralds
d'Agamemnon i, quan té lloc l'ambaixada
dels caps davant d' Aquil·les, és al costat del
seu amic. Més tard, quan els grecs es troben
amb dificultats, Aquil·les l'envia a Nestor
per saber noticies. Allí guareix Eurípil,
que acaba de ser ferit i, en tomar a la tenda
d' AquiHes, exposa al seu arnic la situació
crítica al camp dels aqueus. Patrocle l'incita
a reprendre la lluita o, si més no, li demana
que li permeti tomar al front, amb els mir-
mídons. Aquil·les li permet revestir la seva
propia armadura i llam;:ar-se al combat. De
seguida Patrocle ocasiona un gran carnat-
ge entre els troians. Mata, successivament,
Pirecmes, An1oc, Pronous, Testor, Erilau,
Erimant, Amfoter, Epaltes, TlepOlem, Equi,
Piris, Ifeu, Evip, Polimel, Sarpedon, Trasi-
dem, Estenelau, Adrast, Autünous, Equecle,
Perirn, Epístor, Melanip, Elas, Muli i Pilar-
tes. En aquest moment, i quan els troians ja
han empres a la fuga, és rebutjat per Apol-
lo quan intenta perseguir-los. Aconsegueix
encara matar Cebríones, l'auriga d'Hector,
pero aviat, amb l'ajuda d'ApoHo, Rector
el mata. Al voltant del cadaver de Patrocle,
que el seu vencedor despulla de les armes
(l' armadura divinad' Aquil·les), de seguida
s' entaula un combat entre troians i grecs.
En aquesta lluita, molt narga i acarnissada,
es va distingir particularment Menelau. An-
tíloc, el fill de Nestor, és qui va a anunciar
a Aquil·les la mort del seu amic. Aleshores
Aquil·les, aclaparat de dolor, es llan9a sen-
se armes al mig de la batalla. Fa un crit, i,
quan els troians senten aquella temuda veu,
fugen i abandonen el cadaver.
Aquil·les, oblidant la seva rancúnia con-
tra Agamemnon, no pensa sinó a venjar Pa-
trocle. El relat dels funerals d' aquest heroi i
de la mort d'Hector ocupen la part final de
la Ilíada. Aquests funerals van estar mar-
cats pel sacrifici de dotze donzenes troianes
que AquiHes havia fet presoneres a les ri-
bes de l'Escamandre i pels jocs en que van
is.; 314 is.; XIX, 276 is.; XXIII, passirn; Od.,
XXIV, 79; Ov., Pont., I, 3, 73; HELúN1c, fr. 57;
EsTR., 425; 584 i s.; 596; APoL·L., Bibl., III, 10,
8; 13, 8; Ep., IV, 6 is.; ATEN., XIII, 601 a; PiNo.,
Ol., IX, 70; Ep. Gr. Fr. (Kinkel), p. 20; PAus.,
III, 19, 13; IX, 5, 14.
421
participar tots els cabdills grecs. Aquil·les li
erigí una tomba en el mateix empla9ament
de la pira funeraria.
Més tard, després de la mort d' Aquil-
les, les seves cendres van ser barrejades
amb les del seu amic. Una tradició prete-
nia que Patrocle va segui! vivint al costat
d' Aquil·les, d'Helena id' Aiax, el fin de Te-
lamó, i d' Antíloc, a l'illa Blanca, a la de-
sembocadura del Danubi.
*PAX. Pax, la Pau, és a Roma una abs-
tracció divinitzada. Invocada sovint, al se-
gle 1 abans de la nostra era, en el decurs de
les guerres civils, va rebre un altar d' Au-
gust a Roma, per consagrar el restabliment
definitiu de l' ordre. Més endavant, Vespa-
sia i, després, Domicia li van consagrar un
temple, al Forum, que van erigir i que van
anomenar el Forum de la Pau.
PEA (IIcnáv). Tot sovint, en els cultes de
!'epoca classica, Pea és simplement l' epítet
ritual d' Apol·lo «guaridor». Tanmateix, des
dels poemes homerics, apareix un déu guari-
dor independent, anomenat Pea o Peó: ell té
cura d'Hades quan és ferit. Aquest déu cu-
ra fent servir plantes. A poc a poc va ser ab-
sorbit per Apol·lo i, d'altra banda, suplantat
per Asclepi (v. aquest nom).
PEANT (IIoÍCX<;). Peant és fill de Taumac
o també de Fílac. Unit a Metone va engen-
drar Filoctetes, i és sobretot en aquest sentit
que és famós. Figura entre els argonautes,
pero hi té un paper molt secundari. Tan-
mateix, una tradició li atribueix la victoria
sobre Talos, victoria que més generalment
s'assigna a Medea (v. Talos i Argonautes).
Peant era un arquer, que va acompanyar
Heracles en els seus darrers moments. Se-
gons alguns mitografs, va ser ell qui, quan
tothom es negava a fer-ho, va encendre la
pira on s'havia col·locat Heracles. Com a
recompensa, l'heroi li va donar les fletxes
i l' are. Pero el més freqüent és que aquest
paper el tingui Filoctetes (v. Filoctetes).
Pax: Tm., I, 10, 45 is.; HoR., Cant sec., 57 i
s.; PETR., Sat., 124, v. 249 is.; D. C., LXVI, 15,
1; SuET., Vesp., 9.
Pea: Il., V, 401; 900, i ese. al v. 898; cf. Od.,
IV, 232 i ese. al v. 231; HEs., fr., 139; SoLó,
fr. 3.
Peant: Od., III, 190; APoL·L., Bibl., I, 9, 16;
26; II, 7, 7; E. B., s. v. eauµaKfo:; EusT., a la Il.,
323, 43; Hmí, Fab., 14; VAL. FL., I, 391 is.; Tz.,
Com. Al., 50,
Pegas: HES., Teog., 276 i s.; 325; PlND., 01.. ,
XITI, 60 i s.; Ístm., VI, 44; APOL·L., Bibl., II, 3,
PELASG
PEGAS (IItjym:m<;). Pegas és un cavall
alat que apareix en diverses llegendes, es-
pecialment en la de Perseu i sobretot en
la de BeHerofontes. Es feia provenir el
seu nom del mot grec que significa «font»
(nr¡ytj) i s' explicava que havia nascut «a les
fonts de l'Ocean», és adir, a l'extrem Oc-
cident, quan Perseu va matar la Gorgona.
La llegenda tan aviat deia que aquest cavan
diví havia sortit del coll de la Gorgona - i
aleshores seria, com Crisaor, nascut al ma-
teix temps, fin de Posidó i de la Gorgona-,
com s'admetia que havia nascut de la terra,
fecundada amb la sang de la mateixa Gor-
gona. Després de néixer, Pegas va volar cap
a l'Olimp, on es va posar al servei de Zeus,
portant-li el llamp.
Sobre la trobada de Bel·lerofontes amb
Pegas, les tradicions varien. S' explica, per
exemple, que la mateixa deessa Atena ha-
via condu"it el cavan, embridat, fins a Bel-
lerofontes, o bé que Posidó l'havia donat a
l'heroi, o també que Bel·lerofontes l'havia
trobat quan estava bevent a la font Pirene.
Gracies a aquest cavan alat, Bel· lerofontes
va poder matar la Quimera i aconseguir
tot sol la victoria sobre les amazones
(v. Bel·lerofontes). Després de la mort de
BeHerofontes, Pegas va tomar a l' estatge
dels déus. Quan es va celebrar el concurs
de cant entre les filles de Píer (v. Pierides) i
les Muses, l'Helicó s'inflava de plaer i ame-
na9ava d'arribar al cel. Seguint l'ordre de
Posidó, Pegas va colpir la muntanya amb la
peülla perque tomés a les seves dirnensions
normals. L'Helicó va obeir, pero, en l'indret
on Pegas havia donat el cop, va brollar una
font, Hipocrene, o Font del Cavan.
Una altra font, a Treze, passava per haver
brollat de la mateixa manera. Pegas, final-
ment, va ser transformat en constel·lació.
Una de les plomes de Pegas havia caigut
prop de Tarsos, i va donar nom a la ciutat.
PELASG (IIEAacryÓ<;). Pelasg és el nom
de diversos herois, eponims del poble «mí-
2; IV, 2 is.; EsTR., VIII, 6, 21, p. 379; PAUS., II,
3, 5; 4, 1; 31, 9; IX, 31, 3; ese. a la Il., VI, 155;
EUR., Ió, 988 is.; Ov., Met., IV, 784 i s.; V, 256
i s.; A. L., Tr., 9; Tz., Com. Al., 835 i s.; Hmf,
Fab., 151; ARAT, Fen., 205 i s.; Hmf, A. p., II,
18; D. PERIEGETA, 869 is.; Avlli, 1033; ef. Juv.,
Sat., III, 118.
Pelasg: 1) AroL·L., Bibl., II, 1, 1; III, 8, l;
EsTR., V, 221; D. H., I, 11 is.; ese. a EuR., Or.,
1642; PAus., VIII, 1, 4. 2) Ese. a EUR., Or., 920;
Hmí, Fab., 145; PAus., I, 14, 2; II, 24, l; EsTR.,
370. 3) D. H., I, 17; ese. a A. R., Arg., I, 580.
 PELE U
tic» de!s pelasgs. De la mateixa manera que
els pelasgs passen per haver ocupat el Pelo-
ponnes i Tessalia, hi ha també herois amb
aquest nom en aquests !loes.
l. En la !legenda arcadia, existien dues
filiacions diferents de Pelasg. L'una el feia
fil] de Níobe i de Zeus (v. la taula 20, p.
281). Unit a l'oceanida Melibea, o també
a la nimfa Cil·lene, o a Deianira, va tenir
un fill, Licaon, que, al seu tom, va engen-
drar cinquanta fills (v. Licaon), la major
part eponirns de ciutats arciidies, i una fi-
lla, Cal· listo, que va tenir de Zeus l' heroi
Arcas, eponim de l' Arcadia. Així mateix,
una llegenda arcadia feia de Pelasg, pare de
Licaon, el primer home que havia viscut a
l 'Arcadia. Havia «nascut del terra». Fou el
primer a regnar sobre el país, va inventar
l'ús de les cases i va distingir les plantes
útils de les perjudicials.
2. La segona genealogia de Pelasg és
explicada per Pausanias (v. la taula 19, p.
280). És fill de Tríopas i de Sosis (o Sois),
i germa de lasos i d' Agenor. És descendent
de Níobe i Zeus en la quarta generació,
i de Foroneu en la cinquena. Aquest Pelasg
és essencialment argiu i no gens arcadi. Va
acollir la deessa Demeter quan ella buscava
la seva filla. Va erigir, en honor de la dees-
sa, el temple de Demeter Pelasgis. Aquest
Pelasg tenia una tilla, Larissa, que va donar
noma la ciutadella d' Argos (v. Larissa).
3. Finalment, a la ílegenda tessalia, es co-
neixia un altre Pelasg, que no era el pare de
Larissa, sinó el sen fil!, que ella havia tingut
amb Posidó (v. la taula 19, p. 280). Tenia
dos gennans, Aqueu i Ftios. Amb ells va
marxar del Peloponnes, el seu país d' origen,
i va ocupar Tessalia, que aleshores es deia
Hemonia, expulsant la gent salvatge que
l'habitava. Van dividir el país en tres parts,
i cadascuna de les regions que van establir
d'aquesta manera va rebre el nom de qui
se la va adjudicar. Així es va formar Acaia,
la Ftiotida i la Pelasgiotida. Més endavant,
cinc generacions després d'aquests esdeve-
niments, els descendents d'aquests conque-
ridors van ser expulsats pels Curets i pels le-
leges. Després d' altres vicissituds, una part
d' aquests «pelasgs» emigra a Italia.
PELEU (Tir¡Asúc;). Peleu, rei de Ftia, a
Tessa!ia, és celebre sobretot per haver estat
Peleu: APOL·L., Bibl., III, 12, 6 i s.; 13, l í
s.; Il., XVIII, 83 i s.; 432 i · PíND., Pít., HI,
167; VIIl, 140 is.; Nem., IV, i ·V, 46 is.;
ese. a Nem., IV, 80; V. 25 EuR., f. 701 is.;
l 036 i s.; Andr., 1128 i s. ese. a TI:, 1J28; tra-
gedia perc!uda Pe/cu; ese. AR., Núv., 1063; A.
422
el pare És fill d'Eac i d'Endeis,
la tilla d'Esciró. Té un germa, Telamó, i un
germanastre, Focos, fill d'Eac i de la nereida
Psámate (v. ía taula 31, p. 414). Tanmateix,
els mitografs remarcaven, des de l'antigui-
tat, que Telamó no era unanimament consi-
derat el gerrna de Peleu, sinó molt sovint el
seu arnic. En aquest cas, Telamó seria fil!
d'Acteu í de Glauce (v. Te/amó).
Telamó i Pe!eu, gelosos de l'habilitat de
Focos en tots els exercicis físics, van deter-
minar matar el seu germa i van decidir per
sorteig quin dels dos havia de cometre l'as-
sassinat. La sort va designar Telamó, que va
matar Focos llam;:ant-li el disc al cap. D'al-
tres tradicions presenten la mort com si ha-
gués estat accidental, o bé afirmen que, en
realitat, el principal culpable va ser Peleu.
Fos com fos, Eac va de-scobrir el fratricidi
i va desterrar els seus fills lluny d'Egina.
Mentre Telamó es dirigía cap a Salamina,
Peleu anava a la cort d'Eurició, el fill d' Ac-
tor, a Ftia, Tessalia, que el purifica del seu
crim. Li dona com a esposa la seva filla,
Antígona, i li lliura una tercera part del seu
reialme. Amb Antígona, Peleu va tenir una
filla, Polidora, que es va casar amb Boros,
el fil! de Perieres.
Pero, fins i tot a Ftia, Peleu es veia per-
seguit per la calera de Psamate, la mare de
Focos. Li va enviar un llop que devorava els
seus ramats, pero, a petició de Tetís, va ac-
ceptar convertir aquest llop en una estatua
de pedra. - ~
Pelen participa, amb Eurició, en la cace-
ra de Calidó, pero allí va matar accidental-
ment el seu sogre. Peleu es va haver d'exi-
liar altre cop. Aquesta vegada es refugia a
Iolcos, a la cort d' Acast, el fil! de Pelias,
que el purifica. Ailí va tenir una aventu-
ra que gairebé li costa la vida. Astidamia,
l'esposa d'Acast, es va enamorar d'ell. Li
va demanar una cita. Pero ell no va acce-
dir gens al seu desig. Aleshores, per ven-
jar-se, Astidamia va enviar a Antígona, la
dona de Peleu, un missatge on l'informava
que Peleu estava a punt de casar-se amb
Esterope, la filla d' Acast, la qual cosa era
falsa. Desesperada, Antígona es va penjar.
Tot seguit Astidamia va acusar Pelen davant
d' Acast d'haver-la volgut violar. Acast, que
no gosava matar el seu hoste, el qual havia
R.,
27; H, 29, 9; V, 18, 5; Hroí, Fab., 14;
Ov., Met., VII, 476 is.; XI, 235 is.; Tz., Com.
Al., 175; 901; A. L., T1:, 38; CATUL, 64, passim;
Drcr. CR., Bel/. Tr., VI, 7 i s. Cf. R. K. DAVIS,
Peleus and Thetis. Oxford. 1924.
423
purificat d' un assassinat i, per tant, amb
estava unit per lligams religiosos,
gué Peleu al Pelion, a ca9ar amb el!. Du-
rant la cacera, Peleu es va acontentar de ta-
llar la !lengua dels animals que matava,
mentre els altres ca9adors recollien les pre-
ses, Després es reien de Peleu, com si ell
no hagués ca9at res i ells mateixos hagues-
sin fet tota la feina. Aleshores Pelen els va
ensenyar les llengües i els demostra així la
seva habilitat i el seu valor. Pero al vespre,
Peleu, esgotat, es va adormir a la muntanya
i, mentre dormía, Acast el va abandonar í
Ji va amagar l' espasa en un femer. Quan
Pelen es desperta i cerca la seva espasa, es
va veure envoltat pertot arreu de centaures,
que l'haurien mort si un d'ells, Quiró, el
«bon centaure», no li hagués tomat l'espa-
sa que havia tret de l'amagatall. Una altra
versió explicava que l' espasa Ji havia estat
enviada per Hefest, en el moment crític.
Més endavant Peleu es venja cruelment
d' Acast i d' Astidamia. Amb l' ajuda de
fason i dels Dioscurs, va prendre la ciutat
de !oleos, mata Acast i esquartera el cos
d' Astidamia, els trossos del qual va escam-
par per tota la ciutat mentre hi feia la seva
entrada.
Tot seguit Peleu es va casar amb Tetis, la
filla de Nereu. L'origen d'aquesta unió és el
següent: Zeus i Posidó es disputaven lama de
Tetis, pero Temis (o potser Prometeu) els va
predir que el fill de Tetis seria, en virtut dels
Destins, més poderós que el seu pare. Imme-
diatament, les dues divinitats van abandonar
la seva disputa i van pensar la manera de ca-
sar-la amb un mortal, peral qual l'acompli-
ment d' aquesta profecía no representaiia cap
inconvenient. Unes versions lleugerament
diferents expliquen que va ser Prometen qui
anuncia a Zeus que, si Tetis li donava un fill,
aquest fill el destronaria i seria amo del cel,
o també que Tetis havia refusat unir-se a
Zeus per respecte a Hera, que l'havia criat
(v. Hera). Ple de calera, i per castigar-la,
Zeus va decidir aleshores casar-la, de bon
grat o per fon;:a, amb un mortal. Els déus van
resoldre donar-Ji Peleu com a espos, pero
ella s'hi nega. Coma deessa marina, possei"a
el do d'adoptar totes les formes que volia.
Fent ús del seudo, i per escapar del' encalc;:a-
ment de Peleu, es transforma successivament
en foc, en aigua, en vent, en arbre, en ocell,
en tigre, en lleó, en serp i, finalment, en sí-
Pellas: Od., XI, 235 i s.; APoL·L., Bibl., l, 9,
s¡ · 27; m, 9, 2; HEs., 993 i s.: o. s.,
IV, i s.; Hmí, Fab., 12; 24; 273; PAUS,,
JI, 3, 9; IV, 2, 5; V, 8, 2; 17, s.; VIII, 11, 1 i
pia. Peleu, seguint els consel1s del centaure
Quiró, la va retenir amb fm9a, i, al final, elia
es va tomar a convertir en divinitat i en dona.
Les noces van tenir lloc al mont Pelion, amb
l' assistencia dels déus; les Muses van can-
tar l' epitalami, i cada un d' ells va oferir un re-
gal als noucasats. Entre els regals més remar-
cables s' esmenta una llarn,;a de freixe, regal de
Quiró, idos cavalls immortals, Bali i Xantos,
regals de Posidó. cavalls reapareixe-
ran més tard junyits al carro d' Aq1;1il-les.
El matrimoni no va ser fe1i9. Es cert que
Tetis va donar fills a Peleu, pero els matava
quan intentava convertir-los en immortals
(v. Aquil·les), fins al punt que, quan Peleu,
per salvar Aquil·les, l'últim fill, li arrabas-
sá de les seves mans en el moment en que
ella el posava al foc, Tetis va fugir i després
es va negar obstinadament a tornar a viure
amb ell (v. Aquil·les).
En la seva vellesa, i mentre Aquil ·les era a
Troia, Peleu va ser atacat pels fills d' Acast,
Arcandre i Arquíteles, en el moment en que
acabava la guerra de Troia. Expulsat de Ftia,
es refugia a l'illa de Cos, on va trobar el seu
nét Neoptolem. Allí va ser acollit per un
descendent d' Abant, anomenat Moló, i hi
va morir. Una altra versió, representada per
l'Andromaca d'Eurípides, el fa sobreviure
a Neoptolem i intervenir en favor d' An-
dromaca, en contra deis plans d'Hermíone
(v. Molós). És possible que derivi d'aquesta
mateixa tradició l' episodi tractat per Dictis
de Creta en que Neoptolem allibera Peleu,
presoner dels fills d' Acast, i li retoma el seu
reialme, abans de caure ell mateix a mans
d'Orestes a Delfos.
Peleu té també un paper, encara que se-
cundari, en cicles llegendaris com les aven-
tures dels argonautes, la cacera de Calidó
(v. anterionnent), i' expedí ció d' Heracles
contra Troia (en que acompanya el seu
germa Telamó), i la guerra de les arnazo-
nes, que es relaciona amb l' 1u1terior. Figura
també entre els participants en els jocs fú-
nebres en honor de Pelias, on va ser vern,;ut
en la prova de lluita per Atalanta (v. aquest
nom).
PELIAS (TIEA1ác;). Pelias és, amb el seu
germa bessó Neleu, el fiíl de Tiro i de Po-
sidó (o del déu-riu Enipeu, del qual Posidó
va prendre la fonna) (v. Tiro). El seu pare
«huma» és Creteu. Té com a germanastres
Eson, el pare de Jason, Fercs i Amitaon
s.; X, 30, 8; WESTERMANN, l'v!ytk, p. 385; ME-
NANDRE, 108 i s.; ese a la ll., X,
334: Eusr., a XI, 253, 1681; EuÁ, H. V.,
XII, 42; ARIST., Poet., XVI, 6 25 (citant la
 PELIAS
(v. la taula 23, p. 302). Tiro va mantenir en
secret el naixement dels dos tills que havia
tingut amb el déu i va abandonar les cria-
tures. Una eugassada, condui:da per uns
mercaders, va passar per alla, i una de les
eugues va colpejar un dels dos petits amb
la peülla i li va deixar al rostre una mar-
ca lívida (en grec, pelión). Els comerciants
de cavalls van recollir els bessons i li van
donar al que havia rebut el cop de peülla
el nom de Pelias; a l'altre el van anomenar
Neleu (v. aquest nom).
Altres versions de la llegenda expliquen
que els dos bessons havien estat alimentats
per una euga (el cavall és l' animal sagrat de
Posidó). Aquesta és la tradició que seguía
Sofocles en la seva tragedia perduda Tiro.
Els dos bessons van ser aleshores recollits
per un pastor i, més tard, foren reconeguts
per Tiro gracies al bressol de fusta en que
havien estat posats. Aleshores van alliberar
Tiro de Sidero, la seva madrastra, que la
maltractava (v. Tiro). Sidero es va refugiar a
l' altar d' Hera, Pelias la va perseguir fins al
recinte sagrat, on la mata, menyspreant així
la divinitat de la deessa, que no va deixar, a
partir de llavors, de tractar amb impietat. Al
final de la seva llarga vida, aixo li va supo-
sar la seva perdició (v. més endavant).
Pelias i Neleu es van disputar el poder, i
Neleu va ser expulsat pel seu germa. Ales-
hores es va retirar a Pilos, a Messenia (v. Ne-
le u). Tanmateix, Pelias romanía a Tessalia,
a !oleos, on es va casar amb Anaxíbia, la
tilla de Biant (o segons altres versions, amb
Filomaca, la filla d' Amfíon). Amb ella va
tenir un fill, Acast, i quatre filles: Pisídice,
Pelüpia, Hipotoe i Aleestis.
Un dia que Pelias volia oferir un sacri-
fici a Posidó, a la platja, va convocar un
gran nombre de persones, entre les quals
hi havia el seu nebot Ja.son, que havia vis-
cut al camp. Quan Jason s'assabenta de la
proclama del reí, es va afanyar a venir a
la celebració, pero menire travessava un
riu va perdre una de les seves sandilies i va
arribar a la cerimonia amb un peu descal9.
Ara bé, en altre temps, el rei Pelias havia
consultat l' oracle de Delfos, que li ha-
via respost que es malfiés d'un home que
només anés cal9at d'un peu. Quan Pelias
va veure Jason cal9at d'aquella manera, va
recordar l'oracle i, abordant el seu nebot,
li va demanar que li faria ell, si fos rei, a
un home que sabés que estava cridat a des-
Tiro de SóF., trag. perduda); Tz., Com. Al., 175;
PÍND., Pít., IV, 129 is., i ese. ad loe.; A. R., Arg.,
1, 5 i s., i ese. ad loe.; SERVI, Com. Egl., rv, 34;
424
tronar-lo. Jason li va respondre c¡ue l' envi-
arla a conquerir el velló d' or. És possible
que aquesta resposta li hagués dictat He-
ra, que volia portar la fetillera Medea a
!oleos, i fer possible la mort de Pelias. Fos
com fos, Pelias li va prendre la paraula i en-
vía Jason a conquerir el velló d' or (v. Argo-
nautes i Jason).
Pelias, pensant que s'havia desempalle-
gat definitivament del seu nebot i que s'ha-
via assegurat el poder, va voler matar el seu
germanastre Eson. Aquest li va demanar la
gracia de poder triar la manera de morir, i
es va enverinar ingerint sang de toro. Ales-
hores Aleímede, la mare de Jason, va maleir
Pelias i es va penjar, deixant un fill de poca
edat, Promac, que Pelias també va elimi-
nar. Mentrestant, quatre mesos després de
la seva partida, Jason va tomar. Tot i que
desitjava venjar la mort dels seus pares i la
del seu germa, va dissimular i es dirigí a
Corint, on va tramar, amb Medea, la mane-
ra de castigar Pelias.
Va ser aleshores que Medea va arribar, en
solitari, a la cort de !oleos i va convencer
les filles de Pelias que era capa9 de rejove-
nir el seu pare, que comen9ava a fer-se vell.
Per provar-los les seves arts, va esquarterar
un moltó vell, el va fer bullir en una mar-
mita amb herbes magiques i, al cap d'un
quant temps, en va sortir un anyell. Sense
pensar-s'ho més, les tilles de Pelias van es-
quarterar el seu pare i el van bullir, d'acord
amb les instruccions de Medea. Pero Pelias
no va ressuscitar. Horroritzades pel crim
que havien comes, les tilles de Pelias es van
desterrar voluntariament. Se'n van anar a
l' Arcadia, i, en temps de Pausanias, s'en-
senyava les seves tombes prop del temple
de Posidó, a Mantinea. Segons una altra
versió es van casar i no se les considerava
culpables, perque no havien estat sinó els
instruments de Medea.
. Només Aleestis, segons els autors, no ha-
via volgut participar en l'operació magica
practicada a Pelias. La seva pietat filial li ho
hauria impedit (v. Alcestis).
Acast, el fill de Pelias, va recollir les
despulles del seu pare i li va fer uns fune-
rals solemnes, en el decurs deis quals, va
celebrar uns jocs que van esdevenir cele-
bres. Higí ens ha conservat la llista deis
yencedors, entre els quals figuren Calais
1 Zetes, els Boreades; Castor i Pol·lux els
Dioscurs; Telamó i Peleu, els tills d'~ac;
Ov., Met., VII, 297 i s.; PAL., lncr., 41; EuR.,
Med., 502 i s.
425
Heracles; Meleagre, que va vencer en el
llan9ament de javelina; Cicne, fill d'Ares;
Bel-lerofontes, que va aconseguir el pre-
mi en la cursa de cavalls; en quadrigues,
Iolau, el fill d'Íficles, va vencer Glauc, fill
de Sísif; Eurit, fill d'Hermes, es va endur
el premi de tir amb are; Cefal, fill de Deí-
on, el de fona; Olimp, deixeble de Marsias,
el premi de flauta; Orfeu, el de la lira; Li-
nos, fill d' Apol·lo, el de cant; Eumolp, fill
de Posidó, el de cant amb acompanyament
(l'acompanyant era Olimp). De vegades
s 'hi afegia també Atalanta, que va guanyar
el premi de lluita contra Peleu.
A conseqüencia de la mort del seu pare,
Acast va bandejar del reialme de !oleos Me-
dea i Jason (v., tanmateix, Jason i Medea).
PELOPIA (IIEAonía: o IIEAóntta:). l. Pe-
lopia és el nom de la mare d'Egist, que
va concebre, involuntanament, fruit d'una
unió incestuosa amb el seu propi pare, Ti-
estes. Vivía a Sició, a la cort del reí Tes-
prot. Embarassada d'Egist, es va casar amb
Atreu. Fou per la seva intervenció que es
va complir la venjan9a de Tiestes (v. Egist,
Atreu i Tiestes, i la taula 2, p. 14).
2. Una altra Pelüpia era una de les tilles de
Pelias i Anaxíbia (v. la taula 23, p. 302). Es
diu que va tenir un fill del déu Ares: Cicne.
PELOPS (IIÉA.oY). (v. la taula 2, p. 14)
Pelops és el fill de Tanta!. La seva mare tan
aviat es diu Clícia com Eurianassa, Euris-
tanassa, Euritemiste, etc. De vegades se la
considera tilla d'un déu-riu asiatic, el Pac-
to! o el Xantos (el riu de la Troada). Fill de
Tanta!, és originari de!' Asia Menor, i emi-
gra a Europa a conseqüencia de la guerra
iniciada per Ilos contra Tanta!. Pelops va
portar a Grecia tresors i va introduir així,
en un país fins aleshores pobre, una mica
de luxe oriental. Es deia que anava acom-
panyat d'emigrants frigis, deis quals es
mostraven, encara en !'epoca historica, les
tombes a Laconia.
S 'explicava que en la seva joventut Pe-
Pefüpia: 1) Hraí, Fab., 88; 253; Ov., Ibis,
359; ese. a EuR., Or., 14; EuA., H. V., XII, 42.
2) APoa., Bibl., 1, 9, 10; Hraí, Fab., 24.
Pelops: //., 11, 104 i s.; i ese. a 1, 38; Cipr.,
fr. 9, 4; PÍND., 01., 1, 40 is.; i ese. ad loe.; EUR.,
l. T., 387 is.; ese. al v. 1; a Or., 11; Hraí, Fab.,
82; 83; N1c. DAM., fr. 17; D. S., IV, 74; WEsTER-
MANN, Myth., p. 580; PAUS., 1, 41, 5; 11, 5, 7; 6,
5; 14, 4; 15, 1; 18, 2; 22, 3; 26, 2; 30, 8; 33, l;
V, 1, 6 is.; 8, 2; 10, 6 is.; 13, 1 is.; 14, 10; 16,
4; 17, 7; 24, 7; 25, 10; 27, 1; VI, 19, 6; 20, 7; 20,
17 is.; 21, 6; 21, 9; 21, 11; 22, l; 22, 8; VIII,
14, 2; 14, 11 is.; IX, 40, 11; X, 18, 2; Tuc., 1, 9;
PELOPS
lops havia estat víctima d'un crim, obra del
seu pare Tanta!, que l'havia mort i, tallant-
lo a bocins, l'havia preparat com a apat.
Aquest plat, a continuació, es va servir als
déus. Alguns mitografs pretenien que Tan-
ta! havia actuat així per pietat, perque el
país es veia assolat aleshores per la fam i
no tenia altra víctima per oferir als déus.
Pero generalment s'afirma que Tanta! havia
volgut posar a prova la clarividencia divina.
Tots els déus van reconeixer el menjar que
se'ls servia, i cap d'ells no en menja, menys
Demeter, que, afamada, es va cruspir una
espatlla abans d'adonar-se de que es tracta-
va. (Segons altres tradicions va ser Ares, o
fins i tot Tetis, els culpables d' aquest acte.)
Pero els déus van reconstituir el cos de Pe-
lops i li van tomar la vida. En lloc de l' es-
patlla que se li havien menjat, li'n van fer
una d'ivori -relíquia que més endavant es
mostrava a Elis.
Després de la seva resurrecció, Pelops va
ser estimat per Posidó, que se'! va endur al
ce!, on el va convertir en el seu coper. Pero
de seguida va ser retomat a la terra, perque
el seu pare se servia d'ell per robar nectar
i ambrosía als déus i donar-ne als mortals.
Tot i aixo, Posidó va continuar essent el seu
protector i li va regalar uns cavalls alats. El
va ajudar en la seva lluita contra Enomau
perla possessió d'Hipodarnia. Sobre aques-
ta part de la seva llegenda, v. Enomau, Hi-
podamia i Mírtil.
Del seu matrimoni, Pelops va tenir un gran
nombre de tills, sobre els noms deis quals
els diferents autors no es posen d'acord.
Atreu, Tiestes i Plístenes són esmentats per
tots. De vegades afegeixen Crisip (també
considerat fill de Pelops i d'una nimfa ano-
menada Axíoque, v. Crisip) i Piteu. Entre
les tilles, Astidamia, que de vegades passa
per haver estat la mare d' Amfitrió, Hipotoe,
la mare de Tafi, l'heroi eponim de l'illa de
Tafos, fill que va tenir amb el déu Posidó .
El nom de Pelops esta lligat a la fundació
deis Jocs Olímpics. Ell va ser el primer a
ATEN., XIV, 625 e; E. B., s. v. IIioAonÓvv!]ooc;;
L1cóFR., Alex., 152 i s.; i Tz., ad loe.; Posth.,
571-579; Chil., VI, 508-515; SERVI, Com. G.,
III, 7; SEXT EMP., Adu. Mathem., 1, 12; PL. V.,
N. H., XXVIII, 34; APoL·L., Bibl., 11, 4, 5 is.; D.
H., V, 17. Cf. H. W. PARKE, The bones of Pelops,
Hermathena, 1931, p. 153-162; O. BORGERS, La
Légende de Pélops (v. Rev. Bel. Phil., 1936, p.
769); A. LESKY, Die griech. Pelopidendramen
und Seneca's Thyestes, W S., XLIII, p.172-198;
R. V ALLOIS, Les origines des Jeux olympiques,
11, R.E.A., XXXI (1929), p.113-133. V. també
art. Hipodamia l.
 PEMANDRE
fundar-los, pero després aquests jocs van
caure en desús i van ser renovats per He-
racles, en memoria i en honor de Pelops.
Aquests jocs també eren considerats de
vegades uns jocs fúnebres en memoria
d'Enomau.
Durant la guerra de Troia, l' endeví Helen
revela, entre altres condicions, que la ciutat
no seria conquerida si els ossos de Pelops
(o una de les seves espatlles) no es portaven
a Troia. Per aixo les seves despulles van ser
portades de Pisa fins a la Troada. De toma-
da van desapareixer en un naufragi, pero un
pescador les va trobar.
Pera un altre Pelops, fill d' Agamemnon i
de Cassandra, v. Cassandra.
PEMANDRE (TI9íµavópoc;). Pemandre
és un heroi beoci. Es fill de Queresilau i
Estratonice. Es va casar amb Tanagra, q_ue,
segons els autors, passa per ser filla d'Eol
o del déu-riu Asop. Pemandre és el funda-
dor de la ciutat de Pemandria, que més tard
adopta el nom de Tanagra. Es deia que els
habitants d'aquesta ciutat s'havien negat a
participar en la guerra de Troia. Aleshores
Aquil·les els va atacar. Va raptar la mare del
rei, Estratonice, i va matar el sen nét. Pe-
mandre va aconseguir fugir i va comen9ar
a fortificar de pressa la ciutat de Peman-
dria, que fins aleshores estava mancada de
muralles. En el decurs d'aquests treballs,
un manobre anomenat Polícrit va insultar
Pemandre, que va agafar una gran pedra i
la va llan9ar contra aquest Polícrit. Pero va
fallar i va matar el sen propi fill Leucip. A
conseqüencia d'aquesta mort, Pemandre va
haver de fugir de Beocia. Pero, com que el
país era assetjat pels enemics, va haver de
demanar-los permís per travessar les seves
línies. Aquil·les ho va acceptar i va enviar
Pemandre a Elefenor, a Calcis, que el va
purificar de l'homicidi. En senyal d'agraY-
ment, Pemandre va erigir un santuari da-
vant de la ciutat dedicat aAquil·les.
PENA (Tiotv~). Pena és la personifica-
ció de la venjan9a o del castig. De vegades
se la identifica amb les Erínies, de qui és
companya. En la mitologia romana tardana,
Pemandre: PLUT., Q. Gr., 37; Eusr., a la !l.,
266, 20; i ese. a la !l., II, 498.
Pena: EsQ., Coef, 929 i s.; cf. EsTR., III, 5,
11; LwcrA,Men., 9; 11; C!c.,Pis., 37; 91;VAL.
FL., Arg., I, 796; HoR., Od., III, 2, 31 is.; PAus.,
I, 43, 7.
Penats: PLAUTE, Mere., 834 i s.; Cic., De Nat.
Deor., II, 68; FlRM. MAT., De En: pr. Rel., 14, 1;
SERv1, Com. En., III, 12; II, 325; XI, 211; SoU,
426
!1oena és la mare de les Fúries (les Erínies)
l figura entre els dimonis infemals. Pero es
tracta, en aquest cas, de concepcions poeti-
ques, al·legoriques, estranyes a la mitologia
propiament dita.
Existía una llegenda de Pena, que la re-
presentava com un monstre concret enviat
per Apol·lo per venjar la mort de Psamate
(v. Crotop i Coreb).
*PENATS. Els déus Penats són divinitats
romanes que protegeixen la llar de la casa.
Per aquest motiu sovint se'ls associa amb
Vesta, pero són diferents dels déus Lars.
Mentre que aquests déus eren representats
amb estatues de culte, els Penats van ser
d_urant molt de temps «poders» invisibles,
simples abstraccions. De la mateixa manera
que cada llar particular tenia els seus Pe-
nats, també l' estat roma tenia els seus, que
Eneas havia portat amb ell a Italia. Aquests
Penats, representats per les estatues de dos
joves asseguts, tenien un temple al turó de
la Velia, a Roma. No hi ha cap mite propia-
ment dit relacionat amb aquestes divinitats.
PENELEU (Tir¡vÉAf:wc;). Peneleu, heroi
beoc_i, figura entre els pretendents d'Hele-
na. Es fill d'Hiphlcim, o Hipalm. De vega-
des se l' inclou en la llista dels argonautes,
pero sobretot és famós a la Ilíada. En efec-
t~, Peneleu porta a Troia un contingent beo-
c1, amb dotze naus. Mata llioneu i Licó, i
és ferit per Polidamant. La seva mort no
s'esmenta a la Ilíada. Els poemes posteri-
ors narren que va morir a mans d'Eurípil, el
fill de Telef (v. també Tisamen). Els grecs
van plorar la seva mort, i va rebre els ho-
nor_s ~'una tomba individual, mentre que la
maJoria dels herois que queien al camp de
batalla rebien una sepultura comuna.
Una tradició, difícilment conciliable amb
!'anterior (v. Eurípil), el feia figurar entre
els cabdills que van entrar dins del cavall de
fusta i que van prendre la ciutat.
PENELOPE (Tir¡vi::Aórcr¡). Penelope és
la dona d'Ulisses, la fidelitat de la qual en-
vers el sen marit, que va esperar vint anys,
m~ntre ell era a la guerra de Troia, l'ha fet
umversalment celebre en la llegenda i en
1, 22; D. H., I, 68.
. Peneleu: !l., II, 494; XIV, 487 is.; XVI, 335
Is.; XVII, 597 is.; D. S., IV, 67; HIGf, Fab., 97;
:'-POL·L., Bibl., I, O, 16; III, 10, 8; PAUS., IX, 5, 15
1 s.; Q. E., VII, 104 is.; D1cr. CR., Bell. Tr., IV,
17; Tz., Posth., 618; PLUT., Q. Gr., 37.
Peneiope: Od., passim; APoL·L., Bibl., III, 1O,
6; 8; Ep., III, 7; VII, 26 is.; PAus., III, 1, 4; 12,
1 i s.; 20, 10 i s.; VIII, 12, 5 i s.; SERVI, Com.
427
la literatura antigues. En efecte, és practi-
cament l'única entre les dones dels herois
que van participar en la presa de Troia que
no va sucumbir a les temptacions de l'ab-
sencia. La seva llegenda apareix, sobretot, a
l' Odissea, tot i que hi ha un cert nombre de
tradicions locals o posteriors que difereixen
notablement de la vulgata homerica.
Penelope és la filla d'Icari i, per tant,
neboda de Tindareu, de Leucip i d' Afareu
(v. la taula 21, p. 283). La seva mare és
una nhlade, Peribea. Per part del sen pare,
Penelope és originaria d'Esparta o tam-
bé d' Amieles. Pero Icari, expulsat pel sen
germanastre Hipocoont, s 'havia refugiat a
Etolia, a la cort del rei Testi. Va ser allí on
va casar-se arnb Peribea ion va tenir, entre
altres fills, Penelope (v. lcari).
Sobre les circumstancies del matrimoni
entre Ulisses i Penelope existeixen dues
versions principals entre els mitografs: tan
aviat és gracies a la mediació de Tindareu,
desitjós de recompensar Ulisses pel sen bon
consell, que Icari accepta donar la seva filla
a l'heroi, corn Penelope és el premi d'una
cursa de la qual Ulisses va ser el vencedor
(v. Icari). Finalment, una tradició obscura,
testimoniada només per una al· lusió d' Aris-
totil, ens din que el pare de Penelope no
era Icari, sinó un home de Corfú anome-
nat Icadi, el nom del qual es va confondre
amb Icari. En aquest cas es tracta d'una tra-
dició local, contradita pel fet que Ulisses
tenia un santuari a Esparta que li havia estat
erigit en memoria dels orígens espartiates de
la seva dona (com se sap, Esparta passava
per ser, en l' epoca classica, el país per excel-
lencia de les dones virtuoses). També s'ex-
plicava que, pressionada pel sen pare perque
es quedés amb ell a Esparta, en lloc de partir
a Ítaca amb el sen marit, Penelope va triar
el sen marit, donant prova així, per primera
vegada, del sen amor per Ulisses (v. lean).
Pel que fa a la seva mare, encara que la
tradició més acceptada generalment l'ano-
meni Peribea, de vegades es troben els
noms de DorOdoce o d' Asterodia. De la
mateixa manera, el nom de les seves germa-
nes i els seus germans, com també el nom-
bre, varien extremament (v., per exemple,
l' art. Leucadi).
És sabut que, quan Menelau visita les
diferents ciutats de Grecia per recordar als
antics pretendents d' Helena el jurament que
els obligava a venjar-lo, Ulisses intenta fer-
En., II, 44; Tz., Com. Al., 772; 792; ese. a PÍND.,
Ol., IX, 85; Eusr., a Od., 1, 344, p. 1472, 7 s.;
ese. a EuR., Or., 457; FER., ese. a Od., XV, 16;
PENELOPE
se el boig. El que el feia dubtar de participar
a la guerra contra Troia no era una manca
de valentia, sinó l'amor que sentia perla
seva esposa, que acabava de donar-li un fill,
Telemac. Tanmateix, Ulisses va marxar,
obligat per l'astúcia de Palamedes (v. Ulis-
ses i Palamedes). Aleshores va confiar casa
seva i la seva dona al seu vell amic Mentor
(v. aquest nom). Penelope era l'única mes-
tressa dels béns d'Ulisses. L' anciana mare
de l'heroi, Anticlea, no va trigar a morir de
pena en saber la marxa del sen fill, i Laertes
va retirar-se al camp. Ben aviat Penelope va
ser l'objectiu de sol·licituds cada cop més
urgents: tots els joves de la contrada dema-
naven la seva ma i, com que ella els refusa-
va, es van instaHar al palau d'Ulisses, fent
festes i provant de pressionar-la, arruYnant-
la davant dels seus propis ulls. Penelope els
dirigí violents retrets, pero no va servir de
res. Aleshores se li va acudir un estratage-
ma: els va dir que es casarla amb un d'ells
quan hagués acabat de teixir el sudari de
Laertes. 1 la feina que feia durant el dia, la
desfeia de nit. Pero finalment -al cap de
tres anys- va ser traYda per una serventa, i
la tranquiHitat que havia tingut fins alesho-
res es va acabar.
Quan Ulisses toma, no es dóna a conei-
xer a la seva esposa. Durant la lluita contra
els pretendents (v. Ulisses), ella ésa la seva
habitació, profundament adormida. És tot
just després que Ulisses s'identifica. Ella
dubta, pero al final reconeix el seu marit.
La deessa Atena va tenir cura d'allargar la
nit següent, de forma que els dos esposos
van tenir temps d'explicar-se mútuament
les aventures.
S' explicava, pero l' episodi no pertany a
l' Odissea, que Naupli, per venjar la mort de
Palamedes, havia difós el rumor que Ulis-
ses havia mort davant de Troia. Va ser ales-
hores quan Anticlea es va suicidar. Pel que
fa a Penelope, es va llan9ar al mar, pero uns
ocells (unes gavines?) la van salvar, i la van
tomar, sana i esthlvia, a la platja.
Al mateix cicle posthomeric pertanyen
les tradicions relatives tant als amors adúl-
ters de Penelope com a les seves aventures
després del retoro d'Ulisses. Entre les pri-
meres, destaca la llegenda segons la qual
Penelope va cedir successivament als 129
pretendents i va concebre dels seus amors
el déu Pan (v. aquest nom). O també, Ulis-
ses, en tomar, s'havia adonat que Penelope
Ov., Her., I; Pwr., Q. Gr., 48; ARIST., Poet., 25;
M. M. MAcroux, Pénélope, légende et mythe,
París, 1975.
PENE U
li havia estat infidel i l'havia desterrat. Pe-
nelope aleshores es retira a Esparta i d' alla
va anar a Mantinea, on va morir ion s'eri-
gia la seva tomba. O bé Ulisses la va matar
per castigar-la dels amors culpables amb
Amfínom, un dels pretendents.
Entre els episodis posteriors al retorn
d'Ulisses, s' explicava que aquest heroi ha-
via tingut un segon fil! amb Penelope, Pto-
liportes. Després va marxar al país deis tes-
prots. En tornar, va morir a mans del seu
propi fil!, Te!egon, que no el coneixia (v. Te-
legon i Ulisses). Aleshores Te!egon va por-
tar Penelope amb Circels, la seva mare, on
es va casar amb qui havia estat la primera
esposa del seu pare. Circels els va transpor-
tar tots dos al reialme deis Benaurats.
PENEU (Dr¡vaóc;). Es considera el Pe-
nen, déu-riu de Tessalia, un fil! d'Ocean
i de Tetis. És l' avantpassat de la ra1<a tessa-
lia dels fapites. Casat amb Creüsa (o amb
Fílira), va tenir tres fills, Estilbeu, Hipseu
i Andreu (v. la taula 25, p. 313)~ Se li atJi-
bueix també Ifis, que, unida a Eol, fou la
mare de Salmoneu, i de Menipe, la dona de
Pelasg. Encara més famoses són les seves
altres dues filles (que, si més no, se Ji atri-
bueixen en tradicions tardanes), Dafne i Ci-
rene, la mare d'Aristeu (v. aquests noms).
PENIA (nEvía). Penia, la personifica-
ció de la Pobresa, només possei'a un mite,
el que li assigna Socrates, segons Diotima,
la sacerdotessa de Mantinea, al Banquet
platonic. Després d'un convit, a les estan-
ces dels déus, Penia es va unir a Poros (v.
aquest nom), i amb ell va engendrar Eros,
l' Amor (v. Eros).
PENTESILEA (DEv8rníArnx). Pentesi-
lea és una amazona, tilla d' Ares. La seva
mare és Otrere. Se li coneix un fill, anome-
nat Cai:stre (eponim de la ciutat de l' Asia
Menor), i un nét, Efes (v. Caistre).
Després de la mort-d'Hector, Pentesilea
havia anat en ajuda de Príam, al capdavant
d'un contingent d'amazones. Es deia també
que havia hagut d' abandonar la seva patria
per culpa d'un homicidi involuntari. Davant
de Troia, es distingeix per les seves nom-
Penen: HES., Teog., 337 i s.; D. S., IV, 69;
Hloí, Fab., 161; VmG., G., IV, 355; PAus., IX,
34, 6; D. H., I, 28; ese. a PL, Bq., 208.
Penia: PL, Baq., 203 bis.
Pentesilea: Ese. a la 11., III, 189; H, 220;
H1oí, Fab., 112; Tz., Posth., 7 i · 199 is.; SERVI,
Com. En., I, 491; VIII, 803; D. II, 46. Cf. F.
MissoNNIER, aMél. Ec.jí·., 1932, p. J 11-131; A.
SEVERYNS, La patrie de Penthésilée, Mus. Belg.,
428
broses gestes, pero aviat va caure a mans
d' AquiJ.les, que la va ferir al pit dret. Tan-
mateix, veient-la caure, tan bella, Aquil·les
es va enamorar de la seva víctima. Alesho-
res Tersites es va burlar de la seva passió i
es va guanyar la calera de l'heroi, que el va
matar (v. Tersites i Aquif.les).
PENTEU (DE:v8<:úc;). Penteu és un teba
descendent directe de Cadme. És fill d'E-
quíon, un dels Esparts (els homes nascuts de
les dents del drac; v. Cadme) id' Agave, una
de les filles de Cadme (v. la taula 3, p. 80).
La tradició més corrent el fa hereu directe
de Cadme (sobre les condicions d'aquesta
successió, v. Cadme). Una altra tradició pre-
tén que entre Cadrne i Penteu va regnar un
onde d'aquest darrer, fill de Cadme, Poli-
dor, que Penteu devia destronar. Finalment,
segons una altra versió, Penteu no va regnar
a Tebes.
La histüria de Penteu esta relacionada
amb el cicle dionisíac. Com tothorn sap, Di-
onís és un déu d' origen teba i, per part de la
seva mare Semele, cosí de Penteu. Després
d'haver conquerit Asia, el déu va decidir
tornar a Tebes, la seva patria, per instal-
lar-hi el seu culte i castigar les germanes
de la seva mare, en especial Agave, per les
calúmníes que havien llan1<at temps enrere
contra Semele. Passant per Tracia, Dionís
va arribar a Tebes, on fa embogir les dones,
que se'n van a Ja muntanya vestides com a
bacants i celebren els misteris del déu. Pero
Penteu, tot i els advertiments de Cadme
i de Tiresias, es vol aposar a la propagació
d' aquest culte violen t. Tracta Dionís de xer-
raire i d'impostor. Malgrat uns quants mira-
cles dels quals és testimoni, Penteu intenta
fer encadenar Dionís. Pero el déu es deslliga
de les seves cadenes i incendia el palau re-
iaL Dionís suggereix aleshores a Penteu que
s'apropi en persona al Citeró (la muntanya
de Tebes) per espiar les dones i ser testimo-
ni dels excessos als quals es lliuren. Penteu
escolta aquest consell i s' amaga darrere
d'un pi. Pero les dones el descobreixen, ar-
renquen el pi i, quan el tenen al seu poder,
esquaiieren e! seu cos. Agave és la primera
d'agredir-lo i, agafant-li el cap, el clava a la
1926,p.5-17.
Penteu: EuR., Bac., passim; EsQ., trag. per-
duda Penteu (NAUCK, Fr., 2a ed., p. 60 i s.);
APOL·L, Bibl., IH, 5, 2; HlGÍ, Fab., 76; 124 i
239; SERVI, Com. En., IV, 469; PAUS., I, 20, 3;
H, 2, 7; IX, 2, 4; 5, 4; NüNN., Dion., V, 210; Ov.,
Met., m, 51 is.; TEóCR., Id., 21; tragedia per-
duda de Pacuvi (SERVI, loe. cit.). Cf. W. NESTLE,
a A. B. W., 1936, p. 248 is.
429
punta d'un tirs, després torna a Tebes, t?t
passejant orgullosa el que ella. creu que es
el cap d'un lleó. Un copa la cmtat, Cadme
la treu del seu error, i Agave s'adona que ha
mort el seu propi fill i no pas una fera de la
muntanya (v. tambéAgave).
Aquest mite, p01iat a escena per Eurípi-
des i també per Esquil, va ser extremament
celebre en la literatura i en !' art anti cs. Se
li atribuia una significació religiosa. Proteu
era el prototip de l' impiu, castigat pe! seu
orgull.
PENTIL (I1Év81J1.0c;). Pentil és un fil! il-
legítim que la füla d'Egist, Erígone, dona a
Orestes. Pentil va tenir al seu torn dos fills,
Damasi i Eauelau, que van fundar colbnies
a Lesbos i a' la costa de l' Asia Menor. Se li
atribuia especialment la fundació de la ciu-
tat lesbia de Pentila.
PENTOS (I1Év8oc;). Pentos és el geni que
personifica la Pena. S'explicava que, quan
Zeus va repartir als diferents genis les seves
atribucions, Pentos no hi era al principi, i
que s'hi havia presentat l'últirn. Com que ja
ho havia repartit tot, Zeus no troba res més
per confiar-li que presidir els honors fúne-
bres retuts als morts, el dol i les llagrimes.
I, de la mateixa manera que la resta de!s
genis protegeixen i afavoreixen els homes
que els reten l'homenatge que es mere1xen,
Pentos, de la seva banda, també afavoreix
els que ploren els morts i P?rten un gran
dol. Perque sigui així, els envia totes les pe-
nes que pot, ja que saben plorar-les tan bé.
Així mateix, la manera més segura de man-
tenir-lo allunyat és la de no afligir-se exces-
sivarnent davant deis mals inevitables.
PEON (naí0Jv). Hi ha for1<a herois que
duen el nom de Peon (independentment del
«guaridor» Peó, o Pea, v. aquest nom).
1. Un d'ells és l'eponim del llinatge dels
peonis. En la tradició transmesa per Pausa-
nias, és un dels fills d'Endimió, i per tant
un germa d'Etol, d'Epeu i d'Eurícide (v. la
taula 26, p. 316). Una altra tradició, esmen-
tada per Higí, el feia un fill de Posidó id' Hel-
le (v. aquest nom).
2. Un altre heroi del mateix nom és un
fil! d' Antíloc, i per tant un nét de Nestor.
Pentil: PAus., n, 18, 6; rn, 2, l; v, 1, 3; VII, 6,
2; Tz .. Com. AL, 1374; Esrn., IX, 402; X, 447;
XIII, 582; ese. a EuR., Res., 251; E. B., s. v.
Pentos: PLUT., Cons. ad Ap., 19; III, 997.
Peon: 1) PAus., V, l, 4 i s.; HrGí, A. P., II,
20; ER., Cat., p. 252, 9 (Westerm.). 2) PAus., H,
18, 8.
PERDIX
Els seus fills van ser expulsats de Messenia
al mateix temps que els altres descendents
de Neleu, durant el retom dels Heraciides.
Amb els seus cosins, es va establir a Ate-
nes. La família atenesa dels Peonides des-
cendeix d' ell.
PEPARET (I1rn&pr¡Eloc;). Un dels quatre
fills que Dionís dona a Ariadna. Els altres
tres són Toant, Estafil i Enopi (v. Ariadna).
És l'eponim de l'illa del mateix norn.
PERAT (CTÉpo:rn~). En la genealogia
dels reís de Sició, Perat és el successor de
Leucip. Com que Leucip no tenia fills, sinó
només una filla, anomenada Calquínia, va
donar el seu reialrne a Perat, un fül que ella
havia tingut del déu Posidó. Perat va tenir
coma fill Plemneu (v. aquest nom).
PERDIX (I1ÉpÓt~). Aquest nom, que és
també el de l' ocell anomenat perdrix, el
duen dos personatges que pertanyen a la
llegenda atica.
1, En efecte, Perdix és en primer lloc ger-
mana de Dedal, i, com ell, el seu pare és
Eupalam. Perdix és la mare del segon per-
sonatge homonim (v. més avall). A la mort
del seu fill es va penjar de desesperació. Va
rebre honors divins per part dels atenesos.
2. Més conegut és el fill de l'hero1na
precedent. Nebot de Dedal, l'havien .f~t
fer d' aprenent al costat del seu oncle, 1 Jª
el superava en habilitat i invents, quan el
seu onde, gelós d'ell, J'estimba de dalt de
]' Acropolis. Després va enterrar el cadaver
en secret. Pero el crim es va descobrir, i De-
dal va ser jutjat per l' Areopag (v. Dedal).
S'atribueix a Perdix, entre altres invents, el
de la serra, per al qual es va inspirar en les
dents de la serp. Tarnbé se li atribueix el del
torn de terrissaire.
De vegades, en lloc de Perdix, aquest j.ove
s'anomena Talos (v. aquest nom), o fins 1 tot
Calas. El nom de Perdix Ji venia, deien, del
fet que Atena, en el moment en que l' oncle
el precipitava des de dalt de l' Acropolis,
s'havia apiadat d'ell i l'havia transforrnat
en perdrix I aque~t ocell hav~a
assistit, alegre, als funerals d'Icar, el fil! ae
Dedal, que també havia mort d'una caiguda
(v. Ícar).
Peparet: APOL·L, Ep. I, 9; ese. a A. R., Arg.,
IH,997.
Pemt: PAus., H, 5, 7.
Perdix: 1) Focr, 413, 11 is.; Surn., s. v. 2)
ATEN., IX, 388 f; Ov., Met., VIII, 243 is. ; H!Gí,
Fab., 39; 274; SERVI, Com. G., I, l43; Com.
VI 14· APOL·L, Bibl., IH, 15, 9; D. S., IV,
Só~., t;ag. perduda Camics.

PERGAM
PERGAM (ITÉpyaµo<;). Pergam és l'he-
roi eponim de la ciutat asiatica de Pergam.
Passa per haver estat el fill més jove de Ne-
optolem i d'Andromaca. En aquesta versió
de la llegenda, va tomar a Asia amb la seva
mare i va matar en duel el rei de la ciutat
de Teutrania, Areu. Després d'aixo, va as-
sumir el poder i va donar a la ciutat el seu
propi nom. Una altra tradició pretenia que
havia arribat en ajuda de Gime, atacat pels
seus veins. Aquest Gime era fill d'Eurípil i,
per tant, el nét de Telef. Per recompensar-
lo, Gime dona a una de les seves ciutats el
nom de Pergam.
Cal observar que Pergam és també el
nom de la ciutadella de Troia. En les lle-
gendes precedents no es tracta d'explicar
aquest darrer nom, sinó el de la ciutat hel-
lenística de Pergam, capital del regne deis
Atalides.
PERIBEA (ITt:pí~oia). Peribea és el nom
d'un gran nombre d'heroines, i especial-
ment:
l. La naiade que dona a Icari els seus
fills, entre els quals hi havia Penelope (v. la
taula 21, p. 283).
2. La filla petita del rei Eurimedont, que,
unida a Posidó, va dur al món Nausítous, el
primer rei deis feacis.
3. Una de les dues joves IOcries sobre les
quals va caure la sort el primer cop que,
per apaivagar la colera d' Atena, irritada pel
sacrilegi d'Áiax (v. Aiax, fill d'Oileu), els
locris van enviar dues donzelles del país
per ser les esclaves de la deessa a Troia. La
seva companya es deia Cleopatra. Aquesta
ofrena de donzelles va durar mil anys. Les
joves, enviades així al servei de la deessa,
no s'atansaven a ella, sinó que es limita-
ven a escombrar el santuari, a regar-lo, etc.
Només duien una túnica senzilla i anaven
descalces. Si se les enxampava fora del san-
tuari, se les podia condemnar a mort.
4. Peribea era també el nom de la dona
del rei de Corint Polib, que recollí Edip i el
cria (v. Edip).
5. Una altra Peribea és la mare d' Aiax, i
la dona de Telamó (v. aquest nom). El seu
pare era Alcatous, el rei de Megara (v. la
Pergam: PAus., I, 11, 1 i s.; SERVI, Com.,
Egl., VI, 72; ese. a EuR., Andr., 24.
Peribea: 1) APoL·L., Bibl., III, 10, 6 2) Od.,
VII, 56 is. 3) APOL·L., Ep., VI, 20 i s. 4) APOL-L.,
Bibl., III, 5, 7. S)APOL·L., Bibl., III, 12, 7; PAUS.,
I, 42, 2 is.; PwT., Tes., 29. 6) Ese. a EUR., Fen.,
133; HIGí, Fab., 69; 70; APOL·L., Bibl., I, 8, 4 i
s.; D. S., IV, 35 is.
T!
430
taula 2, p. 14). Una tradició pretenia que,
abans de casar-se amb Telamó, havia format
part, en companyia de Teseu, del tribut en-
viat a Minos per Egeu (v. Teseu). Minos es
va enamorar d'ella, fet que suscita la colera
de Teseu, que va impedir a Minos unir-se a
lajove (v., sobre aquest episodi, Teseu).
6. A l'últim, en el cicle teba, hi figura
també una heroina amb aquest nom. Es la
filla d'Hiponous, i !'esposa d'Eneu, i, per
tant, la mare de Tideu (v. la taula 29, p.
350). A proposit del matrimoni de Peribea
i d'Eneu existeixen diverses tradicions.
Tan aviat es deia que Eneu l'havia aconse-
guit com a part del botí de guerra després
del saqueig d'Ólenos, com que l'havia se-
dui't el fill d' Amarinceu, Hipostrat, i que
el seu pare l'havia enviat a Eneu perque
la matés. En lloc de fer-ho, Eneu s'havia
casat amb ella. Una altra versió, finalment,
pretenia que el seductor de la jove havia
estat el mateix Eneu, i que Hiponous l'ha-
via obligat a casar-se amb ella (v. també
Tideu i Eneu).
PERICLIMEN (fIE:piKAúµcvo<;). Dos he-
rois amb aquest nom són sobretot famosos:
l. L'un pertany al cicle teba. Es tracta del
fill de Posidó i de Cloris, la filla de Tiresias.
Durant l' atac deis Set contra Tebes, defen-
sa la ciutat. És ell qui mata Partenopeu, tot
llan9ant-li al cap un bloc de pedra des de
dalt de la muralla. Després, durant la per-
secució de l' enemic en fuga, va encal9ar
Amfiarau, i l'hauria mort si Zeus, d'un cop
de llamp, no hagués obert la terra i hagués
engolit Amfiarau i el seu carro.
2. El segon heroi del mateix nom és un
fill de Neleu, que va participar al' expedició
deis argonautes. Del seu avi Posidó (v. la
taula 23, p. 302), el pare de Neleu, havia re-
but el do de la metamorfosi (comú a moltes
de les divinitats marines). Durant l'expedi-
ció d'Heracles contra Pilos, la seva patria,
Periclimen es transforma en abella per ata-
car l'heroi, pero, gracies a l'avís d' Atena,
Heracles el va reconeixer a temps i el va
matar (v. Heracles). Es deia també que Pe-
riclimen s'havia transformat en aliga i que
l'heroi l'havia travessat amb una fletxa.
Periclimen: 1) EUR., Fen., 1156 is., i ese. ad
loe.; HIGí, Fab., 157; ese. a PfND., Nem., IX, 57
is.; i PfND., ibid.; PAus., IX, 18, 6. 2) Od., XI,
281 is.; D. S., IV, 68; APoa., Bibl., I, 9, 9; 16;
HIGí, Fab., 14; A. R., Arg., I, 388 is., i ese. ad
loe.; Ov., Met., XII, 536 is.; ese. a la !l., II, 336;
NoNN., Dion., XLIII, 247 is.
431
PERIERES (ITEpif¡pr¡<;). l. Perieres és
un heroi relacionat amb el cicle de llegen-
des de Messenia, tot i que la seva genea-
logia és lluny de ser uniforme, segons els
autors. El més corrent és considerar-lo un
deis fills d'Eol, del llinatge de Deucalió
(v. la taula 8, p. 316). En aquest cas, és l'he-
roi de qui descendeixen els eolis de Messe-
nia. Allí, com a rei d' Andania, es va casar
ambla filla de Perseu, Gorgofone (v. la tau-
la 32, p. 433), i amb ella va tenir diversos
fills: Afareu i Leucip, als quals s'afegeixen,
de vegades, uns altres dos fills, Tindareu
i Icari (v. la taula 21, p. 283). En aquesta
tradició, Perieres és, dones, l' avantpassat
comú deis Tindarides (els Dioscurs, Hele-
na i Clitemnestra), de les Leucípides (Febe
i Hila'ira), de Penelope, de Linceu i d'ldas
(v. aquests noms).
Una altra tradició fa de Perieres el fill de
Cinortas, i, per tant, el fa remuntar no al lli-
natge de Deucalió, sinó al de Lacedemon i
directament, a través d'ell, a Zeus i a Taí-
gete (v. la taula 5, p. 106). Aquesta tradició
respon al particularisme esparta.
Sovint, en aquestes genealogies, en lloc
de Perieres figura Ebal (v. aquest nom, així
com Gorgofone, com a intent de conciliar
aquestes genealogies).
2. Perieres també és el nom d'un teba,
que condui'a el carro de Meneceu. A On-
quest, va matar el rei deis mínies, Climen,
fet que va portar a una guerra entre tebans i
mínies. Sobre aquesta guerra, v. Heracles.
PERIERG (ITEpÍEpyo<;). Perierg és fill de
Tríopas i germa de Forbant (v. aquest nom).
Després de la mort de Tríopas, va marxar,
amb els seus companys, a l'illa de Rodes.
PERIFANT (ITEpÍ<pa<;). Perifant és el nom
de diversos herois, i especialment d'un la-
pita, que, casat amb Astiagia, va tenir vuit
fills (v. la taula 25, p. 313). Aquest Perifant
és l' avi d'Ixíon.
També és el nom d'un rei molt antic de
l' Ática, famós perla seva justicia i la seva
pietat, que tenia un culte particular per
Apol-lo. Els homes l' obei'en com a un déu i
li van erigir un temple amb el nom de Zeus.
Zeus es va enfadar i, de primer, va pensar a
Perieres: 1) APoL·L., Bibl., I, 7, 3; 9, 5; Il, 4,
5; III, 10, 3; 4; 13, l; 4; Tz., Com. Al., 284 (eit-
ant HEsíODE); ese. a PfND., Pít., IV, 252; PAus.,
II, 21, 7; III, 1, 4; 11; 26, 4; IV, 2, 2 is.; 3, 7; V,
17, 9:VI, 22, 2. 2) APoL·L., Bibl., II, 4, 11.
Perierg: D. S., V, 61; ATEN.,VI, 262 e.
Perifant: D. S., IV, 69; Ov., Met., VII, 399 i
s.; A. L., Tr., 6.
PERÍSTERA
convertir Perifant i la seva casa en cendres,
d'un llamp. Pero es va deixar convencer per
les súpliques d' Apol-lo, i s'acontenta de
fer-li una visita: el va transformar en aliga,
mentre que la dona de Perifant es convertia
en una varietat de falcó. Per recompensar-
lo per la seva pietat, li concedí que regnés
sobre tots els ocells i li encarrega dur el seu
propi ceptre, tot associant-lo al seu culte.
PERIFETES (IlEpicpf¡-rr¡<;). Perifetes és
un deis bandolers morts per Teseu. El seu
pare era Hefest, i la seva mare, Anticlea.
Aquest Perifetes vivia a Epidaure. Tenia
les carnes debils i, per caminar, s'aguanta-
va amb una crossa (o una ma9a) de bronze.
Amb l'ajuda d'aquesta arma, assaltava els
viatgers que passaven davant de la seva por-
ta. Teseu el va trobar durant el seu viatge de
tomada al' Ática (v. Teseu) i el mata. Des-
prés, li va prendre la ma9a, que conserva
pera ell.
PERIGUNE (IlEpiyoúvr¡). Perigune és la
filla de Sinis, que va morir a mans de Teseu.
Va ser estimada per aquest heroi, que li dona
un fill, Melanip. Més tard, Teseu la v~ do-
nar en matrimoni a Deioneu, el fill d'Eurit
(v. també Sinis).
PERIMELA (ITEpiµf¡Ar¡). l. Perimela és
una filla d' Admet i d' Alcestis, i és germa-
na d'Eumel. Amb Argos, el fill de Frixos,
va tenir un fill, Magnes (v. aquest nom i la
taula 34, p. 457).
2. Una altra heroina amb aquest nom és
filla d' Amitaon, i la mare d'Ixíon (v. la tau-
la 25, p. 313).
3. Perimela és, en un relat de les Me-
tamorfosis d'Ovidi, el nom d'una jove
estimada pel déu-riu Aqueloos. Era filla
d'Hipodamant i, com que el déu l'havia con-
vertit en la seva amant, el seu pare, indig-
nat, l'havia llan9at al mar. Pero Aqueloos
va aconseguir que Posidó la transformés en
illa i esdevingués, així, immortal.
PERÍSTERA (IlEplO'TEpá:). Perístera,
que és el nom de la coloma, és també el
d'una nimfa del seguici d' Afrodita. Un dia
que Afrodita i Eros es divertien recollint
flors i rivalitzant a veure qui en collia més,
Perifetes: PAus., Il, 1, 4; APOL-L., Bibl., III,
10, l; PLUT., Tes., 8; Ov., Met., VII, 436 is., D.
S., IV, 59; Hioí, Fab. 38.
Perigune: PLUT., Tes., 8.
Perimela: 1) A. L., Tr., 23; ese. a EUR., Ale.,
269; Tz., Chil., II, 787. 2) D. S., IV, 69. 3) Ov.,
Met., VIII, 590 i s.
Perístera: Myth. Vat., I, 175; 11, 33.
 PERO 432 433
la deessa es va veure superada per Eros. Ve- ja no era possible. En efecte, la jove havia
ient aixo, Perístera va cóITer a ajudar-la i Ji
v"'"'
trencat el dejuni mentre era als Inferns: sen-
aconseguí la victoria. Eros, irritat, transfor- se adonar-se'n (o potser temptada per Ha-
ma la nimfa en co!oma. Pero Afrodita, per des), havia menjat un grade magrana. Amb
"'
V'

compensar-la, va adoptar aquest ocell.

<'"
aixo n'hi havia prou per lligar-la sempre
PERO (Tir]pw). Pero és la filla de Neleu més als Inferns (v. Ascalaf). Per amorosir la Q;j' 2u
r-- ·<'l
i de Cloris (v. la taula 23, p. 302). Dota- seva pena, Zeus va decidir que repartiría el ~
da d'una gran bellesa, la van demanar en seu temps entre el món subterrani i el món
de dalt. La proporció del repartiment varia
""
c0 u
ro
matrimoni molts cops, pero Neleu, que
no se'n volia separar, exigí com a dot els segons e!s autors: tan aviat roman només
.-"' 3
w
~g
ramats d'Íficle. Gracies al seu germa Me- un ten;; del temps sota teITa com la meitat
.s"' """" "'
O'
.-"'
lamp, Biant, que era per part del seu pare
Amitaon un cosí germa de Pero, va poder
de l'any.
Persefone té un paper com a esposa d' Ha-
•O)
_o
8
1 :¿""'
bl)

"o
des en la llegenda d'Heracles, en la d'Orfeu
.s ~~
satisfer la condició i casar-se amb la jove ¿
(v. Biant i Melamp). i en la de Teseu i Pirítous (v. aquests noms). ;.::¡
De Biant i Pero van néixer molts fills: També es deia que s'havia enamorat del ""'
_o

Perialces, Areu i Alfesibeu; o també Talau, bell Adonis, que, al seu tom, també havia
hagut de repartir el seu temps entre la Terra
3""' u
8"'
Areu i Leodoc (v. la taula 1, p. 8). Més tard, U'.l t;:::
Pero va ser abandonada per Biant, quan ell i els Infems (v. Aáonis). l 8
<
va esposar una de les filles del rei d' Argos Persefone figura, al costat de Demeter, en 00

B
Pretos. el misteris d'Eleusis. A Roma va ser identi- !:! (3
a.,
PERSE (TIÉpori). Perse, el nom de la ficada amb Proserpina (v. aquest nom).
""'
qual alterna amb el de Perseida, és una filla
d'Ocean i de Tetis, i esposa del Sol. Amb
PERSEPOLIS (I1Epoúw711<;). Persepolis
és, en certes tradicions, un fill d'Ulisses i de
"u
aquest déu va tenir els fills següents: Ee-
tes, el rei de Coleas, Perses, Circe i Pasífae
(v. taula 14, p. 212).
Nausica; segons altres, el fill de Telemac i
de Poli casta, una filla de Nestor (v. Ulisses
i Telemac). "'
~
§"
"'
V
bli
L ]
~
O)

·a.>
,5::
8o
"
:S
ii;
N
"'o
"uro
PERSEFONE (ITt:poHpóvri). Persefone PERSES (nÉpor¡c;). Perses és un fill del <
és la deessa dels Inferns, i la companya tita Crios i d'Eun1Jia. Els seus germans són .8'
~
V

l "
'8
·O
"5li
;S
~
d'Hades. És filla de Zeus i de Demeter, si Pal·lant i Astreu. Ell mateix es va casar amb ~
o
o "'
V
més no segons la versió més corrent (v. la Astería, una filia de dos Titans, de Febe i de ;:;
"'
_o
<
"
V
bfJ
taula 38, p. 530). Tanmateix, una tradició Ceu. Va tenir molts fills, entre els quals hi "u 3"' "'
:;
la feia filla de Zeus i d'Estix, la nimfa del havia la deessa Recate (v. aquest nom). "
;.::¡ "'
.o ~
riu infernal. Segons una altra tradició, Perses és un fil! - -2
La principal !legenda de Persefone és la d'Helios (el Sol) i de Perseida. En aquest cas ~
"11
historia del seu rapte per part d'Hades, el és germií. d'Eetes, el rei de la Colquida, de ro
seu oncle (ja que era germa de Zeus). Ha-
des es va enamorar de la noia i la va raptar,
la fetillera Circe i de Pasífae (v. la taula 16, "8"
p. 236). Es conta que regnava a la Taurida,
mentre ella collia flors, juntament amb al- ~
gunes nimfes, a la plana d'Enna, a Sicília
abans d'usurpar al seu germa el reialme de
Calcos. Pero va morir a mans de Medos, un
s2
(almenys és l'indret generalment més ac- dels fills de Medea, instigat per ella, que de- u
..s
ceptat). El rapte es va produir arnb la com- sitjava tomar el reialme a Eetes (v. Eetes). z-
plicitat de Zeus, i en absencia de Demeter. Finalment, una altra versió el feia germa
És en aquest momerit que se situen els viat- d'Eetes, pero alhora el pare d'Hecate, que
ges de Demeter a través de tot Grecia per havia tingut amb una concubina. Recate es
retrobar la seva filla (v. Demeter). va casar al seu tom amb el seu oncle Ee-
Finalment, Zeus ordena a Hades que re- tes, i esdevingué, així, la mare de Circe i
tornés Persefone a la seva mare; pero aixo de Medea.

Pero: Od., X, 136 i s.; A. R., Arg., IV. 488 i IV, 462. Cf. A. LIPARl, Il De Proserpinae,
s.; HEs., Teog., 356; 956 is.; Tz., Com. Al., 174; Trapani, 1936; H. J. RosE, The ofHades,
APoL·L., Bibl., l, 9, 1; m, ] ' 2; Ep., VII, 14. Cl. Phil., 1925. p. 38-243.
Persefone: H. h. a Dem., 1 is.; Il., XIV, 326;
Od., V, 125 is.; HEs., Teog., 912 is.; PAus., VIII, Persepolis: HEs., ap. EusT., a l'Od., 1716,
37, 9; D. S., V, 2 i s.; Hroí, Fab., 146; ese. a 39; ese. al' Od., XVI, 118.
TEóCR., I, 63; Ov., Fast., IV, 417 i s.; Met., V, Perses: HEs., Teog., 375 is.; 409 i s.;APOL·L.,
393 i s.; AroL·L., Bibl., 1, 3, 1; 5, l i s.; II, 5, Bibl., I, 2, 2: 9, l i s.; Hloí, Fab., 26; 27; 264;
2; rn, 14, 4; SERVI, Com. G., I, 39; Com. En., ese. a A. R., Atg., III, 200.
 PERSEU
PERSEU (füpcrt:úc;). Perseu és un heroi
d'origen argiu que figura entre els avant-
passats directes d'Heracles (v. la taula 32,
p. 433). El seu pare és Zeus i, per part de
mare, descendeix de Linceu i d'Hiper-
mestra, i, per tant, de Danau i d'Egipte
(v. Linceu).
Acrisi, l' avi de Perseu, havia preguntat a
l' oracle com podia tenir fills. El déu li va
respondre que la seva filla Danae tindria un
fill que el matarla. Espantat, i volent impe-
dir que l' oracle es complís, Acrisi va fer
construir una cambra de bronze sota terra, i
en ella va tancar Danae. Tanmateix, malgrat
les seves precaucions, Danae va concebre
un infant. Segons unes versions, el seu pare
era Pretos, el propi germa d' Acrisi, i aixo
va ser l' origen de la baralla que es produí
entre els dos germans. Pero el més corrent
és considerar que el seductor fou el mateix
Zeus, el qua!, transformat en una pluja d' or,
va penetrar per una escletxa del sostre i va
aconseguir !'amor de la jove. Molt sovint,
aquesta versió del mite s'invocava per sim-
bolitzar el poder absolut deis diners sobre
els cors, tan gran que permet obrir les por-
tes més solidament vigilades.
Danae estava tancada a la presó amb la
seva dida, de manera que va poder tenir el
fill en secret i criar-lo durant molts mesos.
Pero, un dia que l'infant va fer un crit men-
tre jugava, Acrisi el va sentir. No volent
creure que la seva tilla havia estat sedu!da
per Zeus, Acrisi va comern;ar matant la dida,
per complice, i després va decidir llan9ar la
seva filla i el seu nét al mar, en una arca de
fusta. L' arca navega a la deriva i al final va
anar a la costa de l' illa de Serifos. Els dos
naufrags van ser recollits per un pescador
anomenat Dictis, que era, segons es diu, el
propi germa del tira de l'illa, Polidectes.
Dictis els va acollir a casa seva, i va criar el
nadó, que de seguida es va convertir en un
jove d'una gran bellesa i d'un gran valor.
Tanmateix, el rei Polidectes havia concebut
un gran desig per Danae, pero no el podia
satisfer, perque Perseu vetllava per la seva
mare i el rei no gosava fer servir la for9a.
Un dia, Polidectes va invitar a sopar a tots
els seus amics, i també a Perseu. En el de-
Perseu: !l., XIV, 319, i ese. ad loe.; XIX,
116; 123; HEs., Teog., 276 i s.; Escut, 222 i
s.; PíND., Pít., XII, 17 is.; ese. a A. R., Arg.,
IV, 1091; 1515; APOL·L., Bibl., II, 4, 1 i s.;
HERÓD., VII, 61; Tz., Com. Al., 838; trag. per-
dudes de SóF. (fr. 63 i s.), d'EsQ. (v. NAUCK,
2a ed., nº 45); EuR., Andrómeda; ERAT., Cat.,
16 is.: 22: 36; Ov., Met., IV, 617 is.; Hmí,
Fab., 63: 151; Tz., a Lrc., 838; NoNN., Dion.,
434
curs del sopar va preguntar quin regal pen-
saven oferir-li. Tots van dir que un cava!!
era el regal que convenia a un rei. Perseu
Ji va respondre que, si calia, Ji portarla el
cap de Medusa. L' endema, tots els prínceps
van portar un cavall, excepte Perseu, que
no va portar res. Aleshores Polidectes Ji
va ordenar que anés a buscar el cap de la
Gorgona; en cas contrarl, s' apoderaria de
Danae per la for9a. Segons una altra ver-
sió, Polidectes va destinar aquests regals a
Hipodamia, la filia d'Enomau, amb qui es
volia casar.
En aquesta dificultat Perseu va rebre
l'ajuda d'Hermes id' Atena, que Ji van pro-
porcionar els mitjans per complir la seva
imprudent promesa. Seguint el seu consell,
va anar a trobar primer les filles de Forcis,
Enio, Pefredo i Dino (v. Forcis), les tres
Grees (v. aquest nom), que, entre totes tres,
no tenien més que un ull i una dent. Perseu
s'apodera de l'ull i de la dent i es va negar
a tomar-los-hi si no Ji indicaven el carní
que el conduiria fins a les nimfes. Aques-
tes nimfes possei:en unes sandalies alades i
un sarró anomenat kibisis, així com el case
d'Hades, que tenia la propietat de fer invi-
sible qui se'! posés. Les nimfes Ji van donar
tots aquests objectes, mentre que Hermes
el va armar amb una fa19 d'acer molt dur
i esmolat. Aleshores Perseu es dirigí cap
a les Gorgones, Esteno, Euríale i Medusa,
les quals troba adorrnides. Només Medusa
era mortal, i per aquesta raó Perseu podia
esperar obtenir-ne el cap. Les Gorgones
eren uns monstres el coll deis quals estava
protegit per escates de drac i per uns ullals
similars als deis senglars. Tenien les mans
de bronze i unes ales d'or amb que podien
volar. A més, la seva mirada era tan pode-
rosa que transformava en pedra tothom que
mirava. Per totes aquestes raons, eren molt
temibles, i, per vencer-les, calia la protecció
deis déus. Perseu s'eleva per l'aire gracies
a les seves sandalies, i, mentre Atena soste-
nia per sobre de Medusa un escut de bronze
polit que feia de mirall, l'heroi va decapitar
el monstre. Del coll mutilat de Medusa va
néixer un cavall alat, Pegas, i un gegant,
Crisaor (v. aquests noms). Després, Per-
XLVII; CL. AL., Str., I, 21, 105 (I, 67, St.);
SERV., a VrRG., En., VII, 372: 410; VIII, 345;
PuN., N. H., III, 56; S. IT., I, 660 i s. Cf. L.
BIELER, Die Sage van Perseus, W S., 1931,
p. 119-128; J. M. WooDWARD, Perseus, Cam-
bridge, 1937; A. H. KRAPPE, La Légende de
Persée, Neuphil. Mitt., 1933, p. 225-238; K.
ZIEGLER, Das Spiegelmotiv im Gorgomythus,
A. R. W., XXIV, p. 1-19.
435
seu va posar el cap de Medusa en el sarró i
se'n va anar. Les dues germanes de la víc-
tima el van perseguir, pero debades, perque
el case d'Hades impedia que el veiessin.
En el camí de tomada, Perseu passa per
Etiopia, on va trobar Andromeda. Era lliga-
da a una roca, oferta com a expiació per les
paraules imprudents que havia pronunciat
la seva mare, Cassiopea (v. Andrómeda i
Cassiopea). En veure aquella bella jove en
un perill tan gran, Perseu es va enamorar
d'ella i va prometre a Cefeu, pare d'An-
dromeda, que alliberarla la seva filla si ac-
ceptava donar-la-hi en matrimoni. Un cop
tancat l' acord, Perseu, gracies a les armes
magiques que possefa, no va tenir cap pro-
blema per matar el monstre marí que havia
de devorar Andromeda i porta la jove als
seus pares. Pero el matrimoni va suscitar
algunes dificultats. Andromeda tenia un on-
de, Fineu, que s'havia de casar amb ella.
1 aquest onde, descontent del matrimoni
amb Perseu, va preparar una conxorxa con-
tra l'heroi. Perseu, pero, la va descobrir a
temps i, mostrant el cap de Medusa a Cefeu
i els seus complices, els va transformar en
estatues de pedra.
Acompanyat d' Andromeda, Perseu va
tomar aleshores a Serifos. Alfa va trobar
que la situació havia canviat per !'actitud
violenta de Polidectes, que, durant l' ab-
sencia de l'heroi, s'havia volgut apoderar
per la for9a de Danae. Dictis i Danae s 'ha-
vien hagut de refugiar prop deis altars, com
en un asil inviolable. En arribar, Perseu es
va venjar de Polidectes: va entrar a la sala
on el tira estava reunit amb els seus amics
i transforma tothom en estatues de pedra.
Aleshores Perseu va lliurar el poder de
l'illa de Serifos al seu pare adoptiu, Dictis.
Després va tomar les sandalies, el sarró i el
case d'Hades a Hermes, que els restituí a
les nimfes, les seves legítimes posse!dores,
mentre que Atena coJ.locava el cap de Me-
dusa al bell mig del seu escut.
Tot seguit Perseu va abandonar l'illa de
Serifos amb Andromeda per anar a Argos,
la seva patria. Volia tomar a veure el seu avi
Acrisi, pero Acrisi, en saber les intencions
de l'heroi, i tement encara l'oracle que li
havia predit que moriria a mans d'un fill de
Danae, va fugir al país deis pelasgs. Allí, el
rei de Larissa, Teutamides, havia organitzat
uns jocs en honor del seu pare difunt, i Per-
seu hi prengué part. Acrisi hi assistia com a
Peuceci: D. H., I, 13; A. L., Tr., 31; PL. V., N.
H., III, 16, 99; SERVI, Com. En., VIII, 9. Cf. J.
PEUCECI
espectador. 1 heus ací que Perseu, en llan-
9ar el disc, va colpejar Acrisi al peu i el va
matar. Ple de dolor, quan va saber la iden-
titat de la seva víctima, Ji va retre honors
fúnebres, el va fer enterrar fora de la ciutat
de Larissa i, sense gosar tomar a Argos per
reclamar el reialme de qui havia mort, va
canviar Argos per Tirint, on regnava el seu
cosí Megapentes, el fill de Pretos (v. la taula
32, p. 433). Així va ser com Megapentes va
esdevenir rei d' Argos, i Perseu, de Tirint.
Se Ji atribueixen les fortificacions de Mídea
i Micenes.
Sobre els fills de Perseu i Andromeda,
v. la taula esmentada anteriorment.
Una llegenda obscura de Perseu l'oposa-
va a Dionís. L'heroi es va oposar victorio-
sament a la introducció del culte dionisíac a
Argos, i fins i tot, en el decurs d'un combat
contra el déu, el va ofegar a la llacuna de
Lema. Va ser aleshores que Dionís va aca-
bar la seva vida a la terra i va ocupar el seu
lloc a l'Olimp, reconciliat amb Hera. En el
mateix combat, Perseu devia matar Ariad-
na. Una altra versió presenta Ariadna com
l'única víctima de Perseu. L'heroi es va
reconciliar després amb Dionís gracies a la
intervenció d'Hermes.
Els mitografs de l' epoca romana explica-
ven que Perseu i Danae, llan9ats al mar per
Acrisi, no havien arribat a Serifos, sinó a
les costes del Laci. Alla, uns pescadors els
van atrapar amb la seva xarxa i els van con-
duir a la presencia del rei Pilumne. El rei es
va casar amb Danae, i amb ella van fundar
la ciutat d' Árdea. Tum, rei deis rútuls, des-
cendiria d'aquest matrimoni. També s'ex-
plicava que Danae havia tingut dos fills amb
Fineu, Argos i Argeu, amb els quals arriba
a Italia, on es va establir a l'empla9ament
de la futura Roma. Argos va morir a mans
deis aborígens (els indígenes salvatges que
vivien als turons de Roma), i l'indret on
va morir va ser anomenat, a causa d'aixo,
Argilet (de dues paraules que signifiquen la
mort d' Argos, Argi-letum.
PEUCECI (ITEUKÉnoc;). Peuceci és un
deis fills de Licaon (v. aquest nom), i, amb
el seu germa Enotre, passa per haver anat
de l' Arcadia a la Italia meridional i per ser
l'avantpassat del poble deis peucecis. Peu-
ceci i Enotre havien nascut disset generaci-
ons abans de la guerra de Troia (v. també
Enotre).
BÉRARD, Colonisation, p. 459 is.; M. LENCHAN-
aAthen., 1935, p. 101-112.
TIN,
 PIAS
PIAS (I1fo:cro¡;). Pias és un rei tessali,
pare de Larissa, que havia violentat la seva
filla. Per venjar-se, Larissa el va llani;;ar
dins d'una bóta de vi, mentre el rei estava
inclinat sobre el líquid. Pias es va ofegar.
PICOLOUS (IIlKÓAorn:;). Picolous és, en
una llegenda testimoniada tardanament, un
gegant. Durant el combat dels gegants con-
tra els déus, va fugir fins a 1' illa de Circe,
d'on va provar d'expulsar la fetillera. Pero
el Sol (Helios), el pare de Circe, va matar
Picolous. De la seva sang va néixer l'herba
móly; aquesta herba era blanca (el blanc era
el color del Sol), i l' arre! era negra perque
la sang del gegant era de color fose. Sobre
aquesta herba, v. Ulisses.
*PICUS. Picus és un rei molt antic del
Laci. Regnava sobre els aborígens, la pri-
mera població del país. Se'l considerava el
pare de Faune, i l'avi del reí Llatí. De vega-
des se li atribui:a com a fill un tal Esterces,
o Estercul, el nom del qua! evoca en !latí el
del femer, stercus, i que els mitografs van
identificar amb Saturn, «per donar-li una
dignitat més gran». Sembla que Picus era
un excel-lent endeví, que tenia a casa se-
va un pigot verd, l'au profeta per excel-
lencia.
Els mitografs pretenien fins i tot que el
pigot no era altre sinó el mateix rei Picus,
transformat per Circe, de qui havia rebutjat
els oferiments, perque estava enamorat de
la seva dona, Pomona, o Canent, la nimfa
filla de Janus (v. Canent).
El pigot verd tenia un paper en la religió
romana, no només com a ocell profeta, sinó
com a au consagrada a Mart. Va apareixer
al voltant dels bessons divins Romul i Rem,
i contribuí a salvar-los, igual que la lloba
(v. Romul).
PÍER (I1fa:poc;). La Uegenda coneix dos
herois amb el nom de Píer.
1. Un és l'eponim de Pieria i sovint se'!
considera pare de les Pierides (v. l' art. se-
güent). És fill de Macedon i germa d' Amat.
Va introduir el culte a les Muses al seu país.
Pias: Ese. a A. R., Arg., I, 1063; EusT., a la
Il., 357, 43 is.; cf. PART., Erot., 28.
Picolous: EusT., al' Od., 1658, 48.
Picus: VrRo., En., VII, 47; 189; SERVJ, Com.
En., VII, 190: X, 76; D. H., I, 31: ARN., U, 71;
Ao., Civ. D., IV, 23; V, 10; XVIII, 15; Ov., Met.,
XIV, 312 is.; PAUL., 212; Esm., V, 4, 2, p.
200; PLUT., De fort. VIII, p. 320 d; Q.
R., 21; cf. G. PANSA, Picus Martíus, Folkl. !tal.,
1931, p. 181-199.
Píer: 1) Ese. a Jl., XIV, 225; A. L., Tr., 9;
436
De vegades se'l considera el oare de Linos
o bé el d'Eagre i, per tant, l'a~i d'Orfeu. '
2. Un altre Píer és fill de Magnes i de
Melibea. Va ser amant de la musa Clio, per
qui Afrodita li havia inspirat aquesta passió
com a castig per haver ridiculitzat l' amor de
la deessa pe! bel! Adonis. De la seva unió va
néixer Jacint (v. tanmateix, en aquest nom,
altres tradicions sobre el seu naixement).
PIERIDES (IIlEpÍbE<;). Pierides és un
epítet local generalment aplicat a les Mu-
ses, sobretot entre els poetes llatins. Aquest
nom procedeix del país de Pieria, a Tracia.
En una llegenda, les Pierides són nou jo-
ves que van voler rivalitzar amb les Muses.
Eren filles de Píer de Pel·la i d'Evipe, fori;;a
habils en el cant, i per aixo van anar a l'He-
licó, la muntanya de les Muses, i van entau-
lar un concurs de cant amb elles, pero van
ser veni;;udes. Les Muses, com a castig, les
van transformar en ocells, en garses, segons
Ovidi, o en diferents aus, segons Nicandre,
que ens ha conservat el nom de les nou Pie-
rides: Colímbada, Iinx, Cencris, Cissa, Clo-
ris, Acalantis, Nessa, Pipo i Dracontis.
Pausanias també diu que les Pierides te-
nien els mateixos noms que les Muses, fins
al punt que els fills atribuils a les Muses
(per exemple Orfeu, etc.) són, en realitat,
fills de les Pierides, i que les deesses van
romandre sempre verges.
*PIETAT. Pietat és la personificació del
sentiment que es deu als déus i als altres
homes, als pares, als fills, etc. Simple abs-
tracció, Pietas no posseeix cap mite. El seu
temple, que s' ali;;ava al peu del Capitoli, en-
tre el turó i el Tíber, data del comeni;;ament
del segle n a. C. Sota l'Imperi, la represen-
tació de Pietas és molt freqüent en les mo-
nedes, on simbolitza les virtuts morals de
l' emperador regnant.
PIGMAUÓ (nuyµaJ\íwv). La llegenda
coneix dos personatges amb aquest nom,
ambdós d'origen semita.
l. El primer és un rei de Tir, fill de Muto,
i ge1ma d'Elissa (Dido) (v. Dido).
Ov., Met., V, 302; PLUT., Mús., 3; PAus., IX, 29,
3; SERVJ, Com. En., VII, 21. 2) APOL·L., Bibl.,
I. 3, 3.
Pierides: A L., Tr., 9; Ov., Met., V, 669 i s.;
cf. PAus., IX, 29, 4,
Pietat: C1c., De Leg., JI, 11; 28; Lrv., XL, 34,
4 is.
Pigma!ió: 1) Vmo., En., l, 343 i s.; JusTi,
XVIII, 4, 3; APIA, Líbia, i. V. Dido. 2) CL. AL.,
Prot1:, 17, 31 i s.;F1: Hist. Gr. III,p. 3l;ARN.,
Adv. Vl, 22; Ov., Met., X, 243 is.
437
2. L'altre és un rei de Xipre que es va
enamorar d'una estatua d'ivori que repre-
sentava una dona. De vegades passa per ha-
ver-ne estat ell mateix l' escultor. En la seva
passió va demanar a Afrodita, en el decurs
d'una festa de la deessa, que li donés una
dona que s'assemblés a l'estatua. Quan va
tomar a casa seva, Pigmalió s'adona que
l' estatua era viva. Es va casar amb ella i van
tenir una filla anomenada Pafos, que al seu
tom va ser la mare de Cíniras.
PIGMEUS (I1uyµafo1). Els pigmeus són
un poble de nans, ja esmentats a la Ilíada, i
que segons es creia habjtaven al sud d'Egip-
te, o bé a la regió de l'India. L' episodi més
esmentat en la historia dels pigmeus és la
seva lluita contra les cigonyes i les grues.
L'origen d'aquesta guerra era objecte de
llegenda: per exemple, es deia que entre els
pigmeus hav}a nascut una noia molt bella,
anomenada Enoe, pero que era de natural
altiva i menyspreava els déus. En particu-
lar no sentia gens de respecte ni per Arte-
mis ni per Hera. Es va casar amb un pig-
meu anomenat Nicodamant, que li dona un
fill, anomenat Mopsos. Tots els pigmeus,
per celebrar el naixement, van fer nombro-
sos regals als pares. Pero Hera, per odi en-
vers la jove perque no Ji retia el c,ulte degut,
la transforma en una cigonya. Enoe, con-
vertida en ocell, intentava recuperar el seu
fill, que s'havia quedat amb els pigmeus, i
ells, amb grans crits i amb les seves armes,
s'esfori;;aven a allunyar-la. Per aixo l'odi
que les cigonyes professaven als pigmeus,
i la por que aquests ocells els inspiraven
(v. també Gerana). Els pigmeus han inspi-
rat l' art egipcitzant i apareixen en els mo-
saics i les pintures enmig de la fauna del
Nil, lluitant amb els ocells i amb animals
diversos, atacant els cocodrils i lliurant-se
a activitats humanes que parodien per la
seva lletjor i la seva poca trai;;a. En aquestes
representacions apareixen caracteritzats per
l' enonnitat dels seus organs sexuals.
Aquest poble dels pigmeus, tot i que per
als geografs antics forma part del món fa-
bulós, possiblement pren alguns dels seus
Pigmeus: II, III, 3 i s., i EusT., ad loe.; cf.
Vmo., En., X, 264 is.; Fr. Hist., Gr., I, 18; 266;
HERóD., II, 32; PL V., N. H., VIL 26 is.; A. L.,
Tr., 16; Ov., Met., VI. 90 i s.; ATEN., IX, 393 e
i s. V. també Gerana; cf. R. DANGEL, a S. M.
S. R., VII (1931), p. 128 is.; K. PRAECHTER, a
R.h. Mus., 1933, p. 162-164; DANIEL, aA. J. A.,
1932, p. 260 i s.
Pílades: EuR., Or., 764, i ese. ad loe.; 1155 i
trets de poblacions que realment van existir
a l' África central.
PÍLADES (I1uACÍOfJ<;). Pílades és l'amic
per excel·lencia d'Orestes, com Acates és
el d'Eneas. És el seu cosí germa, ja que
és fill d'Estrofi i d' Anaxíbia, la germana
d' Agamemnon (v. la taula 2, p. 14). Pel ~eu
pare, Estrofi, descendeix de Focos, d'Eac
i de Zeus (v. la taula 31, p. 414). Els dos
cosins es van criar junts a la cort d'Estrofi,
on havien portat Orestes pera la seva segu-
retat, quan Clitemnestra vivia amb Egist en
absencia d' Agamemnon (v. Orestes).
El personatge de Pílades és desenvolupat
sobretot pels tragics. Aconsella el seu amic
en la seva venjarn;a, i es deia que va lluitar
contra els fills de Naupli que venien en aju-
da d'Egist. Pero és sobretot durant el viatge
d'Orestes a Tauridaque Pílades li vafermolt
servei (v. Orestes). Pílades es va casar amb
Electra, la germana gran d'Orestes, amb qui
va tenir dos fills, Medont i Estrofi II.
PILAS (nú/\m;). Pilas és un rei de Me-
gara, fill de Clesó i, a través d' el!, nét de
Lelex. Dona en matrimoni la seva filla Pília
a Pandíon (v. aquest nom), el successor de
Cecrops a Atenes, que havia estat expulsat
amb motiu d'una sedició provocada
fills de Mecíon. Més tard, Pilas va matar
Biant, el germa del seu pare i es va haver
d' exiliar. Aleshores va confiar el seu reiaL'lle
a Pandíon, mentre ell mateix es dirigía al
Peloponnes al capdavant d'una tropa de le-
leges i fundava la ciutat de Pilos a Messenia
(v. Lelex). En va ser expulsat per N~leu, i
aleshores marxa a fundar la Pilos de l'Elida.
PILEMENES (IluJ\cnµÉvr¡i:;). Pilemenes,
fill de Bisaltes (?), és un patlagoni, aliat
dels troians. És el pare d'Harpalió, que
també va combatre amb els troians i que va
morir a mans de Meríones. Pilemenes
va caure davant de Menelau o d' Aquil·les.
Tot i que la seva mort es narra al cant V de la
Jlíada, el veiem reapareixer en el cant Xill,
en el seguici fúnebre del seu fill.
PILENOR (Tiu,\~vwp). Pilenor és un
centaure que va ser ferit per Heracles durant
· HEs.,fi: 121; PíND., Pit., XI, 23; Eso.,
SóF., El.; EuR., El.; l. T.; Or.; PAUS., I,
6; II, 16, 7; 29, 9; HIGí, Fab., 121, 122.
Pilas: APOL·L., Bibl., rn, 15, 5; PAUS., 1, 5, 3;
39, 4 is.; IV, 36, 1; VI, 22, 5.
Pilemenes: APOL·L., Ep., III, 35; n, 851;
V, 576 is.; XIH, 658 is.; Hroí, Fab., l l
Pilenor: PAUS., V, 5, 10; Ov., Met., XV, 282 i
s.; cf. Esm., VIII, 346.
 PllEU
el combat a casa de Folos. La seva ferida es
va infectar a causa de la sang de !'Hidra de
Lema, amb la qua! estaven impregnades les
fletxes d'Heracles. Va anar a netejar-se la
ferida a l' aigua del rierol Anigre, i aquest
rierol, després d' aixo, es deia que tenia pro-
pietats malefiques i una olor infecta.
PILEU (I1ú7'cnoi;). Pileu és el fill de Le-
tos. Amb el seu germa Hipotous, va conduir
a Troia un contingent de pelasgs vinguts de
Larissa.
PÍLIA (I1uAía). Dona de Pandíon I i filla
de Pilas, el rei de (v. Pilas i la laula
12, p. 168).
PÍLIOS (I1ÚAw<;). Una tradició obscura
esmenta un Pílios, fill d'Hefest, que a Lem-
nos va guarir Filoctetes de la seva ferida i
va aprendre de l'heroi l' art de manejar l' are
(v. Filoctetes).
*PILUMNE. Divinitat romana molt obs-
cura, que passava per protegir els nounats
a les cases contra els actes i els maleficis
del dimoni Silvanus (Silva). En les seves
funcions estava unit a dues deesses també
obscures: Intercidona i Deverra, la prime-
ra de les quals prenia el sen nom dels «cops
de destral» simbolics que es donaven al
marc de la porta, i la segona, de l' escombra
amb que s'escombrava el llindar després
del naixement d'un infant. Pilumne sembla
rebre el seu nom del pilan, la ma9a amb que
es colpejava la porta en la mateixa ocasió.
Destral, maca i escombra eren considerats
símbols del ~onreu. La destral, per tallar els
arbres; la ma9a, per aixafar el gra, i !'es-
combra, per escombrar l' era on es batia
el cereal. Amb aquests símbols n'hi havia
prou per espantar Silva, el dimoni salvatge.
Pilumne apareix també al costat del déu
Picumne, igualment enigmatic, el nom del
qua! s'ha relacionat amb el del déu Picus
(v. aquest nom). És possible que Pilumne
no sigui el «déu de la nia<;;a», sinó «el déu
de lajavelina».
Virgili converteix Pilumne en l' avi de
Turn i en el pare de Daune.
Cal observar que, segons una glossa de
Festus, la paraula pilumnoe es trobava en el
cant dels sa!is, i generalment era interpreta-
Pileu: !l., H, 840 is.; EsTR., XIII, 3, 2, p. 620
i s.; D1cT. CR., II, 35.
Pília: APOL·L, Bibl., III, 15, 5.
Pílios: PTOL. HEF., ed. WESTERMANN, My-
thogr., p. 197, 2.
Pilumne: AG., Civ. D., VI, 9; V!RG., En., X,
75 is.; 619; SERVI, Com. En., IX, 3; X, 76; FEST.,
438
da com un adjectiu que «armat
amb lajavelina».
PINDOS Pindos és un fill de
Macedon, en la tradició que considera
aquest personatge un dels fills de Licaon.
Es deia que Pindos, un dia que havia anat a
ca9ar, va trobar una serp monstruosa; pero
!'animal no el va atacar. En reconeixement,
Pindos li portava, de tant en tant, una part
del producte de la seva caca. L' animal va
acabar fent amistat amb el j~ve. I quan Pin-
dos va ser assassinat pels seus tres germans,
per gelosia, la serp va matar els assassins i
va muntar guardia prop del cadáver de Pin-
dos fins que els seus pares van arribar i li
van retre els honors fúnebres.
PÍRAM (I1Úpaµo<;). Píram, i la seva
amiga Tisbe, són e!s herois d'una aventura
amorosa de la qua! existeixen dues versions
independents. Segons una d'elles -pro-
bablement la més antiga-, Píram i Tisbe
s'estimaven mútuament i s'havien unit
abans de casar-se, fins al punt que Tisbe
va quedar embarassada. Desesperada, es va
suicidar. Quan ho va fer, el seu amant va fer
el mateix. Els déus, apiadant-se d'ells, els
van transformar en corrents d'aigua. Píram
va esdevenir el riu homonim de Cilícia, i
Tisbe, una font que abocava la seva aigua
en aquest riu.
L' altra versió, molt més dramatica, la
narra Ovidi a les Metamorfosis, i suposa
una elaboració literaria complexa. Píram
i Tisbe eren dos joves de Babilbnia, que
s'estimaven i no es podien casar perque els
seus pares s'hi oposaven. Tanmateix, es ve-
ien en secret, a través d'una escletxa de la
paret que separava les seves cases. Una nit,
van quedar de trobar-se prop de la tomba de
Ninos, als afores de la ciutat Allí hi havia
una morera que creixia prop d'una font Tis-
be va arribar primer a la cita, quan, tot d'una,
va apareixer una lleona que anava a beure ai-
gua a la font Tisbe va fugir, pero Ji va volar
el ve! que duia. La lleona es llanca sobre la
pe9a de roba i amb la seva gola, ~ncara san-
gonosa del seu apat, la va fer parracs i, tot
seguit, va marxar. Mentrestant, va arribar Pí-
ram, que va veure el vel i de seguida va pen-
sar que Tisbe havia estat devorada per-una
p. 224, 4.
Pindos: EuA, N.A, X, 48; Tz., Chil., IV, 338,
i ese. a 333.
Pfram: '""""nmr Narr., WESTERMANN,
nº 68; Ov., Met., IV, 55 is.:
VI, 22; HlGí, Fab., 242; 243;
2aed., p. 153 is.
439
fera. Sense parar-se a reflexionar, es va tra-
vessar ambla seva espasa. Quan Tisbe hi va
tornar. el va trobar mort Arrencant
del cos del seu amic, es va suiddar. Els
de la morera, que fins llavors eren blancs,
van esdevenir vermells per tota la sang ves-
sada. Les cendres de tots dos amants es van
reunir dins de la mateixa urna.
PIRE (f1ElpfÍv). 1. Un primer heroi amb
aquest nom és el fill del rei de Corint, Glauc,
i el germa de BeJ.lerofontes. el va
matar accidentalment, i va haver d'exiliar-
se ele Corint per crim (v. Bel-
lerofontes).
2. Un altre Pire és, en certes tradícions,
el pare d'lo, que va ser estimada per Zeus.
Ell mateix és fill d' Argos i d'Evadne. De
vegades, en Jloc de Pire, el seu nom és Pi-
ras, i el més cmrent és que Io no descendeix
d'ell, sinó del seu germa Ecbas (v. la taula
20, p. 281).
PIRECMES (I1upaíxµr¡¡;). 1. A la Ilíada.
Pirecmes és un dels dos caps del contingent
peoni, vingut en ajuda de Príam. Pirecmes
mata Eudor, que feia, al costat de Patrocle,
el paper de conseller, o d' escuder, durant la
batalla. Ell mateix va morir, o a mans de
Patrocle, o de Diomedes, i va ser enterrat
a Troia.
El segon cap dels peonis era Asteropeu,
el fill del déu-riu Axi.
2. Pirecmes és també el nom del foner
que va assegurar la victoria d'Óxil sobre els
eleus (v. Oxil).
3. Finalment, és el nom d'un rei d'Eubea,
que ataca Beocia, pero que va ser veni;:ut
per Heracles, durant la joventut de l'heroi,
i esquarterat per uns cavalls. Aixo passava
prop d'un rierol anomenat Heracleu, el ri-
erol d'Heracles. Cada cop que els cavalls
bevien d'aquell curs d'aigua, en sortia un
reni!L
PIRENE (I1nprívr¡). Pirene és l'heroi:na
que va donar el seu nom a la font Pirene de
Corint Se la considerava una de les filles
del déu-riu Asop. Unint-se a Posidó, va en-
gendrar dos fills: Leques i Cencrias, els dos
herois eponims deis dos ports de Corint.
Pero, com que Artemis havia mort Cencrias
Pire: 1) APOL·L., Bihl., JI, 3, l; Tz., Com. Al.
! 7. 2) APOL·L, Bibl., II, 1, 3.
Pirecmes: 1) !l., II, 848; XVI, 287; APou .. ,
Ep., III, 34: Eusr., a Hom., 359, 33 i · 1697.
57; D1cr. CR., m. 4: PoRFIRl, Quaes!. ll., ed.
Schr., p. 50. 2) PAUS., V, 4, 2; EusT., a Hom ..
311, 2!. V Oxil. 3) PLUT., Pai: min., 7.
accidentalment, Pirene, plena de dolor, va
vessar tantes que va ser transfor-
mada en font.
U na altra tradició feia de Pirene la filla
d'EbaL A la versió evemerista de la !le-
genda d' Asop, Pirene passa per ser una de
les dotze filles que el riu va tenir a Fliünt
amb Metope, la filla del riu Ladó (v. Ladó
1
Finalment, hi havia una llegenda diferent
sobre la font Pirene, segons la qual
font havia estat un regal del déu-riu
a Sísif, coma recompensa ct·un servei que
Sísif li havia fetal déu. en revelar-Ji el nom
del raptor de la seva filla Egina (v. aquest
nom).
Segons alguns autors, va ser prop de la
font Pirene on Bel·lerofontes va trobar Pe-
gas (v. aquest nom).
PIRENE (I1vpf¡v11). 1. Pirene és una
jove, el pare de la qual era el rei Bebrix, que
regnava, al' epoca d'Heracles, sobre les po-
blacions indígenes de la regió de Narbona.
Heracles, quan anava a conquerir els bous
de Geríon, travessa el país. A la cort de Be-
brix, es va emborratxar i va for9ar Pirene,
que va portar al món una serp. Espantada,
Pirene se'n va anar a la muntanya, on va ser
devorada perles besties ferotges. Quan He-
racles va tornar de Ja seva expedició, va tro-
bar el cos de la noia, a qui va tributar honors
fúnebres. Com a record, Heracles va donar
el nom de Pirineus a la muntanya ve!na.
2. Pirene és també el nom de la mare de
Cicne, l'adversari d'Heracles (v. Heracles
i Cicne), i del rei traci Diomedes.
PIRENEU (TiupI]VEÚ<;). Pireneu és un rei
de la Daulida, el qual, en el decurs d'una
tempesta, convida les Muses, que traves-
saven la contrada, de tornada a l'Helicó, a
entrar al seu palau per aixoplugar-se. Allí,
Pireneu va intentar for<;;ar-les. Les c!eesses
es van escapar volant, i Pireneu, en el seu
intent de seguir-les per !'aire, va caure so-
bre unes roques i es va matar.
PIRGO (f1upyw). 1. Pirgo és el nom de
la dona del rei de Megara, Aldttous, que el!
va abandonar per casar-se amb Evecme, la
tilla de (v. Alcatous).
Pirene: PAus., II, 2, 3; 3, 2 is.; 5, 1; 24, 7; D.
S., IV, 72; E. B., s. v. KÉyXptaL
Pirene: m, 420 i s.; PL v. N. H.,
S. IT,,
m, 3, 8. 2J Bíbl., II, 5. 1 l.
Pireneu: Ov., Met., V, 274 i s.
Pirgo: PAus., I, 43, 4. V Alciltous. 2)
VIRG., En,, 645.
 PÍR!AS
la seva tomba a Megara, prop de la d' Alca-
tous i de la seva filia, Ifínoe.
2. Pirgo és també la dida deis fills de Prí-
am. D'avarn;ada edat, acompanya Eneas,
i és ella qui, instigada per Iris, aconsella
a les dones troianes calar foc als vaixells.
Possiblement aquest nom s'ha de relacio-
nar amb !' antic nom de la ciutat etrusca de
Cere (prop de Civita-Vecchia), Pyrgi, «les
Torres».
,PÍRIAS (nvpím;). Pírias és un barquer
d'Itaca que va tenir compassió d'un vell
capturat per uns pirates. Aquest vell carrete-
java amfores plenes, aparentment, de brea.
Més tard, aquestes amfores van passar a ser
propietat de Pírias, que s'adona que, sota la
brea, hi haviajoies i tresors. Coma reconei-
xement, Pírias va sacrificar un bou en honor
del seu benefactor desconegut. D' aquí ve el
proverbi grec: «Pírias és l'únic que va sacri-
ficar un bou al seu benefactor.»
PIRÍTOUS (Ticipí8ooc;). Pirítous és, a
l' origen, un heroi tessali que progressiva-
ment va ser integrat al cicle de Teseu. Pi-
rítous, que a la llíada apareix coma fill de
Zeus i de Dia, és generalment considerat fill
de Dia i d'Ixíon (v. la taula 23, p, 302). Per
part del seu pare, pertany al llinatge dels
!apites. La seva llegenda esta formada per
diferents episodis, que es relacionen amb
forºa dificultat els uns amb els altres, els
principals dels quals són els següents:
La seva participació a la cacera de Cali-
dó, al costat de Meleagre; el seu matrimoni
amb Hipodamia i el combat contra els cen-
taures; la seva trabada amb Teseu; el rapte
d'Helena i el descens als Inferns.
En la cacera de Calidó, Pirítous figura
simplement entre els caºadors i no té cap
paper actiu. A partir de la J[{ada, en canvi,
Pirítous passa per ser el vencedor dels cen-
taures, episodi que més tard es va !ligar a la
historia del seu matrimoni amb Hipodamia.
Aquesta heroi:na, de vegades considerada
la filla d'Adrast i d'Amfítea (v. la taula 1,
p. 8), és presentada generalment com a fi-
lla de Butes, el fill, al seu torn, de Bóre-
as (v. Butes). Segons una tradició, aquesta
Hipodamia era parenta dels centaures, i
per aquesta raó Pirítous els havia convi-
dat al seu casament. Pero convé observar
Pfrias: HERACL. Póm., 37, 2; PLUT., Q. Gr.,
34.
Pirítous: ll., I, 262 is.; Od., XI, 631, i ese.
a XXI, 295; EuR., Her., 619: D. S., IV, 70;
AroL·L., Bibl., I, s, 2; n, 5, 12; m, io, 8; Ep., I,
16 is.; 21 is.; 23 is.; PAvs., I, 2, l; 17, 4; 18, 4;
440
que, per la seva condició de fill d'Ixíon,
Pirítous és el ge1manastre dels monstres
(v. Centaures) i que aixo justifica per si sol
la presencia dels centaures a les noces. Fos
com fos, els centaures, embriagats pel vi,
van intentar violar Hipodarnia i raptar les
dones presents. Un violent combates va en-
taular ~ntre els centaures i els !apites -els
compatriotes de Pirítous-, en el decurs
del qual molts centaures van ser abatuts.
Fon;:a sovint s'admet que Teseu va ser des
d'aquell moment l'amic de Pirítous i que
va participar en aquesta batalla memorable.
Del matrimoni de Pirítous i Hipodamia va
néixer un fill, Poli petes (v. aq uest nom i la
taula 25, p. 313).
Per explicar l'amistat entre Teseu i Pi-
rítous es deia que aquest daiTer, que havia
sentit parlar de les proeses de l' heroi, va
decidir posar-lo a prova, i es va imposar a
si mateix el deure de robar els ramats que
pertanyien a Teseu, a la regió de Marató.
Els dos joves es van trabar, pero van que-
dar sedui'ts l' un per la bellesa de l' altre.
Espontií.niament, quan semblava que anava
a entaular-se un combat entre ells, Pirítous
va oferir reparació a Teseu pels animals que
li havia robat i es declara el seu esclau. No
volent ser menys, Teseu va rebutjar aquest
oferiment i va declarar que oblidava el que
havia passat. La seva naixent amistat va
quedar segellada per un jurament. I, a par-
tir d' aleshores, els dos herois van acomplir
plegats totes les seves proeses.
Teseu i Pirítous s'havien jurat donar-se
mútuament per esposa una filla de Zeus.
Va ser així que Pirítous va participar en el
rapte d'Helena per part de Tesen (v. Helena
i Teseu), i que recíprocament, Teseu acom-
panya el seu amic als Infems per raptar
Persefone, la dona d'Hades, que era filla
de Zeus i de Demeter. Els dos amics van
aconseguir penetrar en els Infems, pero no
en van poder sortir i van quedar presoners
fins a !'arribada d'Heracles. Aquest heroi
va aconseguir retornar Tese u a la llum, pero
quan va intentar alliberar Pirítous, la terra
tremola, i Heracles, comprenent que els
déus no voiien deixar anar el culpable, va
abandonar el seu intent. D'aquesta mane-
ra Pirítous va romandre als Inferns, mentre
que Teseu tornava al món dels vius.
30, 4; 41, 5; II, 22, 6; III, 15; 24, ll ;V, 10, 8; 11,
5; vm, 45, 7; IX, 31, 5; X, 26, 2; 28, 2; 29, 9 i
s.; A. R., Arg., I, 101 is. i ese. al v. l07; m, 62;
Hroí, Fab., 33: SERvr, Com. En., VII, 304; PLUT.,
Tes., 30 i s.; cf. S. REINACH, art. cit. (s. v. Sísij);
W. DEONNA, a R. E. G., 1931, p. 361-367.
441
Una versió evemerista, citada per Pausa-
nias, pretenia que, en realitat, Tesen i Pirí-
tous havien anata l'Epir, a la cort d'un cert
reí Hedoneu (el nom del qual es devia con-
fondre amb el d'Hades), que era casat amb
una dona anomenada Persefone i tenia una
filla que es deia Core. Hi havia, a més, un
gos anomenat Cerber, molt malvat. Teseu
i Pirítous van fer veure que anaven a de-
manar la ma de la jove. En realitat, la seva
intenció era raptar Persefone i Core. La ma
de Core estava promesa a l'heroi que acon-
seguís vencer el gos Cerber, pero .Hedoneu,
que s'havia assabentat de les ventables m-
tencions dels dos amics, els va fer arrestar.
Pirítous, el més culpable, va ser lliurat al
gos Cerber, que el devora d'una queixala-
da. Teseu va romandre presoner fins al dia
en que Herac!es, amic de la casa, prega al
reí que alliberés Teseu. D'aquesta manera
l'heroi recobra la seva llibertat.
PIRRA (núppa). Pirra, la Pel-roja, és el
nom de la filla d'Epimeteu i de Pandara,
que es va casar amb De~calió, el ,fill de ~ro­
meteu, i que va esdevemr, despres del dilu-
vi, la mare del genere huma (v. la taula 8, p.
136). Deucalió i Pirra vivien a la Ftiotida.
Després del diluvi, que els va dipositar al
cim del Parnas, tots dos van crear éssers hu-
mans tot Jlanºant pedres per sobre de la seva
espatlla (v. Deucalió). Mentre Pirra s'en-
cmTegava de crear dones, Deucalió crea-
va els homes.
Pirra també és el nom que portava Aquil-
1es entre les dones, quan es va amagar a
Esciros (v. Aqui/.les). D'aquí el sobrenom
del seu fill Neoptólem, anomenat Pirras, el
Pel-roig.
PÍRRIC (TIÚpp1xoc;). Pírric és el nom
d'un personatge que va inventar la «pírri-
ca» una dansa auerrera executada amb les
arm'es, la Uam,;;, l' escut i torxes. Sobre la
seva identitat, les tradicions difereixen. Tan
aviat se'l considera un curet de Creta com
un laconi. Finalment, de vegades el nom
d'aquesta dansa també es relaciona amb el
de Pirras (v. l' article següent),
PIRROS (Tiúppoc;). Pirras, el Pel-roig,
és el sobrenom del fill d' Aquil·les, Neop-
Pirra: HEs., fr. 24 i 25 (Rz.); PíND., Pít., IX,
64 i s.; APoL·L., Bibl., I, 7, 2; CoNó, Narr., 27;
H1oí, Fab., 153; M. DELCOVRT, Pyrrhos et Pyr-
rha, Lieja, 1965.
Pírric: PAus., III, 25, 2; EsTR., X, 4, 16, p.
480; ATEN., XIV, 630 e; PóL·LUX, IV, 99; 104.
Pirros: SERVI., Com. En., H, 469; PAus., I, 4,
4; III, 25, 2: v. Neoptolem, v. Pirra.
PISÍSTRAT
tülem, sigui perque els seus cabells eren
d'aquest color, sigui perque es posava ver-
mell facilment, o simplement perque el seu
pare, molt ros, duia, entre les filles de U-
comedes, a Esciros, el sobrenom de Pirra
(v. Neoptolem).
Pi1Tos passava per ser l'heroi epónim de
la ciutat de Pírric, a Laconia, i també per ser
l'inventor de la dansa guerrera anomenada
pírrica (v. l'article ante1ior).
PISEU (Titomoc;), Pisen, que rep aquest
nom del nom de la seva patria, la ciutat de
Pisa, a la Toscana, era un heroi etrusc que
passava per ser l'inventor de la trompeta i
dels esperons de les naus,
PISÍDICE (nacnbíKfJ). Pisídice és el
nom d'un gran nombre d'hero'ines.
l. Una d' elles era la filia del rei de la ciu-
tat de Metimna, a Lesbos. Quan Aquil·les
assetjava la ciutat, Pisídice va veure l'heroi
de dalt de la muralla estant i se'n va enamo-
rar. En secret va fer que oferissin al seu es-
timat la cíutat, a canvi de casar-se amb ella,
Aquil·les va acceptar l'oferiment: Pisídice
va obrir les portes de la vila, pero, després
de la victüria, Aquil,Jes la va fer lapidar,
2. Una !legenda analoga esmenta una
altra Pisídice, en aquest cas no de Lesbos,
sinó de la Troada, de la ciutat de Monenia,
En el moment en que la ciutat era assetjada
per Aquil-les, i quan l'heroi estava a punt
d'assaltar-la, Pisídice va llan<;ar una nota a
Aquil·les, en que Ji revelava que els habi-
tants estaven a punt de rendir-se per manca
d'aigua. Així, Aquil·les es va apoderar de
Monenia sense lluita. No sabem que li va
passar a Pisídice. .
D'altres hero'ines amb aquest nom mter-
venen en un cert nombre de genealogies,
per exemple: ,
3. Una de les filles d'Eol i d'Enarete
rv. la taula 8, p. 136).
' 4. Una de les filles de Nestor i d' Anaxí-
bia (v. Nestor), la mare d' Arge, etc.
PISÍSTRAT (Tiacrícnpm:oc;). Pisístrat és
el més jove dels fills de Nestor (v. aquest
nom). Tenia l'edat de Telemac i l'acom-
panya quan el fill d'Ulisses ana de Pilo~
a Esparta. Segons es deia, el nom del tira
Piseu: PL. V., N. H., VII, 57; Foc1, Lex., s. v,
A11arncro:í\níyKrn~.
Pisídice: 1) PART., Erot., 21; cf. ese. a la l/.
VI, 35. 2) APoL·L, Bibl., I, 9, 10; H!Gí, Fab., 21.
3) APoa., Bibl., 7, 3. 4) Apou., Bibl., I, 9, 9.
Pisístrat: Od., HI, 36; 400; 415; 482; XV, 4 i
s.; APOL·L., Bib/., I, 9, 9; PAus., IV, 3, 1; HERóD.,
V, 65.
 PISOS
d' Atenes Pisístrat, que passava per ser un
descendent seu, es remuntava a aquest
heroi.
PISOS (lliaoc;). l. Un primer heroi amb
aquest nom és un fill de Perieres, que es va
casar amb l'arcadia Olímpia, i dona el seu
noma la ciutat de Pisa, a l'Elida.
2. De la mateixa manera es considerava,
en certes tradicions, que la ciutat italiana de
Pisa devia el seu nom a un eponim Pisos, un
rei celta, fill d' Apol·lo Hiperbori.
3. Un altre Pisos (ITEfooc;) és un fill d' Afa-
reu (v. la taula 21, p. 283).
*PÍSTOR. S'explicava que, durant el
setge del Capitoli per part dels gals, el blat
escassejava a la ciutadella, i la fam era im-
rninent. Júpiter va apareixer de nit als de-
fensors, en somnis, i els va aconsellar que
llancessin a l' enernic el que tinguessin de
més valuós. Els romans de seguida van co-
men9ar a fer pa amb tota la farina que els
quedava i el van llan9ar sobre els escuts i
els cases dels enemics. Els gals, perdent
l'esperan9a de reduir perla fam un enernic
tan ben aprovisionat, van al9ar el setge.
Com a reconeixement, els romans van erigir
un altar a Júpiter Fomer (Júpiter Pistar).
PÍTANE (ITtrávr¡). l. Pítane és una filla
del déu-riu Eurotas a qui Posidó va donar
una filla, anomenada Evadne. Aquesta filla
va ser abandonada perla seva ruare en néi-
xer i fou recollida per Epit. Segons altres
yersions, va fer portar Pítane en secret a
Epit, que la cría. La ciutat laconia de Pítane
li deu el seu nom.
2. Una altra heroi:na amb aquest nom era
una amazona, que va fundar la ciutat de Pí-
tane, a Mísia, així com les ciutats de Cime
i de Priene.
PITEU (ITu8aEÚ<;). Piteu és un fill d' A-
pol·lo, que va anar de Delfos a Argos, on
va fundar un temple en honor d' Apol·lo
«Piten». - nyen Afrodita. De vegades se la considera
PITEU (ITtr8EÚ<;). Piteu és un fill de Pe-
l9ps i d'Hipodarnia (v. la taula 2, p. 14).
Es germa de Tiestes i d' Atreu. Va succeir
Treze en el tron de la ciutat del mateix nom
Pisos: 1) PAus., V, 17, 9; VI, 22, 2. 2) SERVI,
Com. En., X, 179. 3) APoL·L., Bibl., III, 10, 3.
Pístor: Ov., Fast., VI, 350 is.; LACT., I, 20,
33.
Pítane: 1) PiND., Ol.., VI, 46 i s.; i ese. als v.
46; 48; 51; 52; 95. 2) D. S., III, 55.
Piten: PAus., II, 24, l; 35, 2.
Piteu: !l., III, 144; ese. a PiND., Ol., I, 144;
EuR., Med., 680 i s.; Her., 207 i s.; ese. a Or.,
442
(v. Treze). En aquesta ciutat, se li atribui:a
la fundació del temple grec més antic, el
d' ~~ol·lo 1:eari. Piteu tenia una gran repu-
tac10 de sav1, d' eloqüent, i es deia que havia
estat un excel·lent endeví. En qualitat d'ai-
xo, va interpretar abans que Egeu l' oracle
que prometía al rei atenes un fill valerós.
Així, emborratxant Egeu, ho va arranjar
perque passés la nit amb la seva filla Etra i
gracies a aquesta unió, va esdevenir l' avi d~
Teseu, que ell va criar (v. Teseu). És per part
d'ell que Teseu tenia drets dinastics sobre el
tron de Treze.
Piteu va ser també l'encarregat de l'edu-
cació d'Hipolit, el fill de Teseu i de l'ama-
zona (v. Hipolit).
PITIREU (ITtrupEÚ<;). Pitireu és un des-
cendent de Ió, que regnava a Epidaure, al
Peloponnes, durant el retom dels Heracli-
des. Va cedir el seu regne a l'heraclida Dei-
fontes sense lluita, i es va retirar amb la seva
gent a Atenes. El seu fill Procles va conduir
una colOniajonia d'Epidaure a Samos.
PITIS (ITfruc;). Pitis és una nimia, esti-
mada per Pan. Un dia, la jove es va escapar
davant d'ell, fugint de la seva abra9ada, i es
va transformar en pi (pítys, en grec, signi-
fica «pi»). Aixo explica que a Pan li agradi
guamrr-se el front amb corones de pi.
Hi havia una variant del rnite, segons la
~ual, Pitis era estimada a la vegada per Pan
1 per Boreas; la noia es va lliurar al primer.
Aleshores Boreas, ple de gelosia, la vallan-
9ar des de dalt d'un penya-segat. La Terra
es va compadir d'ella i transforma el seu
cos en un arbre, el pi. L' anima de Pitis ge-
mega cada cop que el vent Boreas frega les
branques dels pins, i, en canvi, ofereixen de
bon grat corones al déu Pan.
PITO (I1Et8w). l. Pito és la «Persuasió»
d~vinitzada. Generalment, figura en el segui-
c1 de les divinitats secundaries que acompa-
filla d' Ate (l'Error). Pero altres rnites sor-
gits ~~u~a reflexió sobre el valor de l~ per-
s':'as10. dms de la ciutat, la fan germana de
!rque 1 d'Eunornia (l' Atzar i el Bon Ordre),
1 la consideren filla de Prometen.
5; PAus., I, 22, 2: II, 30, 8; 31, 6; EsTR., VIII, p.
374; D. S., IV. 59; PLUT., Tes., 4 i 34; HIGí, Fab.,
4; 37; APoL·L., Bibl., III, 15, 7; Ep., II, 10.
Pitireu: PAus., II, 26, l; VII, 4, 2.
Pitis: NoNN, Dion., II, 108; 118; XLII, 259;
Lwc1A, Dial. deis déus, 22, 4; Geopon., XI, 10.
Pito: 1) PAus., I, 22, 3; EsQ., Ag., 385 i s.;
ALCMA, apud PLUT., Defort. Rom., IV, 318 b. 2)
HEs., Teog., 349; ese. a EuR., Fen., 1123.
443
2. Hesíode anomena també una Pito en-
tre les tilles d'Ocean i de Tetis. Es va casar
amb el primer Argos (v. aquest nom). En-
cara es coneix una tercera Pito, en el ma-
teix cicle arcadi: és la dona de Foroneu, i
la mare d'Egialeu i Apis (v. Foroneu, per a
altres variants de la llegenda).
PITÓ (ITú8wv). Quan Apol·lo va deci-
dir fundar un santuari al peu del Pamas, no
lluny de Delfos, va trobar, prop d'una font,
un drac, que devastava besties i homes.
Aquest reptil es deia Pitó. Apol·lo el va ma-
tar amb les seves fletxes. Hera havia confiat
a aquest monstre la cura de Tifó. Pitó era
considerat un fill de la Terra, com la majo-
ria dels monstres. 1, com a fill de Gea, Pitó
emetia els oracles. Per aixo, abans d'instal-
lar el seu oracle a Delfos, Apol·lo va haver
d'acabar amb el seu rival.
Higí ens explica una llegenda segons la
qual un oracle havia declarat que la serp
Pitó moriría a mans d'un fill de Leto. Quan
Hera va saber que Leto estava embarassada
de Zeus, va declarar que no podría donar
a llum a cap indret on toqués la Hum del
sol. Pitó, de la seva banda, va intentar ma-
tar Leto, pero Posidó, a petició de Zeus, va
acollir Leto i la va amagar a l'illa d'Ortígia,
que aleshores era coberta pel mar, i allí va
parir, sota una volta formada per onades, a
l'empara del sol, d'acord amb la voluntat
d'Hera. Tres dies després del seu naixe-
ment, ApoHo va matar Pitó, va dipositar les
seves cendres en un sarcofag i funda, en ho-
nor seu, uns jocs fúnebres, els Jocs Pítics.
Pitó passava per estar enterrada sota
l'Omfalos del temple de Delfos (v. també
Delfine).
PLÁ. TAN (ITAáravoc;). Plii.tan és una ger-
mana dels Aloades (v. aquest nom). Des-
prés de la mort dels seus germans, es va
transformar en platan.
PLEIADES (rrJ...r¡íaÓE~). Les Pleiades
són set germanes que, divinitzades, van
esdevenir els set estels de la constel ·lació
anomenada de les Pleiades. Es tracta de
les tilles d' Atlant, el gegant, i de Pleio-
ne (v. la taula 27, p. 327). Els seus noms
eren: Taígete, Electra, Alcíone, Asterope,
Pitó: H. h. a Apol·lo, 282 i s.; CAL·L., H. a
Ap., 100 s.; HIGí, Fab., 140; Ov., Met., I, 438 i
s.; EuR., l. T., 1245 is.; PAus., X, 6, 5; EuA, H.
v., III, l; VARRÓ, L. L., VII, 17; J. E. FoNTEN-
ROSE, Python. A study of Delphic myth and its
origin, Berkeley, 1959.
Pfütan: WESTERMANN, Myth., p. 381, nº 61.
Pieiades: Ese. a la !l. XVIII, 486; EusT., a
PLEIONE
Celeno, Maia i Merope. Hi havia una altra
tradició, seguida per Cal·límac en un poe-
ma del qual només se'ns ha conservat un
fragment, segons la qual les Pleiades eren
tilles d'una reina de les amazones, i a elles
es devia la institució dels cors de danses i
de les festes noctumes. En aquesta tradició,
els seus noms eren: Cocimo, Glii.ucia, Pro-
tis, Partenia, Maia, Estoníquia, Lampado.
Finalment, Calipso i Dione de vegades són
considerades Pleiades.
Totes les Pleiades es van unir amb déus,
menys una, Merope, que es va casar amb
Sísif, de la qual cosa es va avergonyir; per
aixo l' estel consagrat a ella és el menys
brillant de la consteHació (v. la taula 27,
p. 327). A la tradició, resumida en aquest
quadre (i que és la d' ApoHodor), s'afegien
algunes variants: per exemple, els dos fun-
dadors de la ciutat que més tard esdevingué
Treze, Hiperet i Antas, passaven per ser fills
de Posidó i Alcíone. De la mateixa manera,
Nicteu era considerat de vegades un fill de
Posidó i de Celeno (v., sobre els diferents
orígens atribui:ts a Nicteu, Nicteu i la taula
esmentada).
Es deia que les Pleiades, en companyia
de Pleione, eren un dia a Beocia quan es
van trobar amb el terrible ca9ador Orió, que
es va enamorar d'elles. Durant cinc anys
Orió les va perseguir, pero finalrnent les
Pleiades van ser transformades en colomes.
Apiadant-se d'elles, Zeus les transforma en
estels. Pero hi havia altres tradicions: la seva
transformació havia estat provocada per la
pena que van sentir quan el seu pare Atlant
va ser condemnat per Zeus a suportar el cel
sobre les seves espatlles. També es deia que
les Pleiades, i les seves cinc germanes, les
Híades (v. aquest nom), havien estat trans-
formades en estels després de la mort del
seu germa Hiant, mossegat per una serp.
En el moment de la caiguda de Troia, la
pleiade Electra, de qui descendía el llinatge
dels reís troians, va abandonar, desespera-
da, la companyia de les seves germanes i va
ser transformada en cometa.
PLEIONE (IT.Ar¡ióvr¡). Pleione, la mare
de les Pleiades, és filla d'Ocean i de Tetis.
la !l., p. 1155; HEs., Tr., 383; Eso., fr. 312 (ed.
NAUCK, Tr. Gr. Fr., 2a ed.); HIGí, A. p., II, 21;
Fab., 192; ERAT., Cat., 23; ese. a A. R., Arg.,
225; APoL·L., Bibl., III, 10, 1; Ov., Fast., 172
et V, 83 is.; ARAT., Fen., 262 is.; ese. a TEóCR.,
XIII, 25, eitant un fr. de CAL·LÍMAC; PAus., II,
30, 8.
Pleione: APoL·L., Bibl., III, 10, 1; ese. a la
!l., XVIII, 486; a l'Od., V, 272; a HEs., Tr., 382;
PLEMNEU
A part de les Pleiades, se li atribueix la ma-
ternitat de les Híades i d'un fill, anomenat
Hiant (v. aquests noms). Orló es va enamo-
rar d'ella, al mateix temps que de les seves
tilles, i la va perseguir durant cinc anys a
través de Beocia. Finalment va ser trans-
formada en estel ambles seves tilles (v. les
taules 5, p. 106; 7, p. 128, i 27, p. 327).
PLEMNEU (IIA.riµvafoc;). Plemneu és
un dels rei de Sició en la tradició reportada
per Pausanias. És el fill de Perat, i el pare
d'Ortopolis. Sobre la seva llegenda, v. Or-
topolis. Passava per ser !'introductor a Sició
del culte a Demeter i per haver-li erigit un
temple.
PLEURÓ (IIAf:upwv). Pleuró, el germa
de Calidó, és, igual que ell, fill d'Etol i de
Pronoe (v. la taula 26, p. 316). Eponim de la
ciutat etolia de Pleuró, es va casar amb Xan-
tipa, la tilla de l'heroi Doros, consagrant
així el parentiu entre els etolis i els doris. De
Xantipa, Pleuró va tenir diversos fills: Age-
nor, Esterope, Estratonice i Laofonte.
Una altra tradició atribu!a a Pleuró dos
fills, Cures i Calidó.
Pleuró és el besavi de Leda (v. la taula
esmentada). En virtut d'aixo, possefa un
santuari a Esparta.
PLEXIP (IIAJÍ~umoc;). l. Un heroi amb
aquest nom és un dels oncles de Meleagre.
És germa d'Altea (v. la taula 26, p. 316), i
va morir a mans del seu nebot durant la ca-
cera del senglar de Calidó (v. Meleagre).
2. Un altre Plexip és un dels dos fills de
Fineu i de Cleopatra. Va ser cegat pel seu
pare (v. Fineu i la taula 13, p. 178).
3. Plexip és també el nom d'un dels fills
de Corle (v. aquest nom).
PLÍSTENES (IIAf:io0ÉVT)c;). Plístenes fi-
gura entre la genealogia dels Atrides i dels
Pelopides, pero el seu paper varia extraor-
dini'lriament segons les tradicions. General-
ment se'l considera un dels fills de Pelops i
d'Hipodamia, i, per tant, un germa de Ties-
tes id' Atreu (v. la taula 2, p. 14). Una altra
versió, propera, el feia fill de Pelops i d'una
altra dona.
Hmí, Fab., 192; 248; A. p., II, 21; Tz., Com. Al.,
149; 219; Ov., Fast., V, 83; Met., II, 743.
Plemneu: PAUS., II, 5, 8; 11, 2.
Pleuró: Ese. a A. R., Arg., I, 146; APOL·L.,
Bibl., I, 7, 7; ese. a la !l., XIII, 218; PAus., III,
13, 8.
Plexip: 1) Aroa., Bibl., I, 7, 10; 8, 2; Ov.,
Met., VIII, 305; 434 i s.; ese. a Ps. Ov., Ibis,
601; a la /l., IX. 567; Hloí, Fab., 173; 174; 244;
444
De vegades Plístenes és fill d' Atreu i de
Cleola, la tilla de Diant, que s'havia casat
amb Atreu quan aquest heroi es va establir
a Macistos, a Trifília, tot i que, en alguns
casos, es considera que la seva mare és Ae-
rope (v. Aerope i Diant).
Mentre que, en general, Agamemnon i
Menelau són tinguts pels fills d' Atreu, una
altra tradició feia de Plístenes el seu pare.
Aquesta genealogia sembla haver-se desen-
volupat a partir dels tragics. Per conciliar les
dues tradicions, s'havia suposat que Plíste-
nes era el pare dels dos herois, i ell mateix,
fill d' Atreu, pero que era de natural malaltís
i va morir jove, confiant els seus dos fills
(als quals, de vegades, s'afegeix Anaxfbia)
al seu avi, que es va encarregar de la seva
educació. Per aixo Agamemnon i Menelau
són generalment anomenats Atrides.
Una faula resumida per Higf convertia
Plístenes en un fill de Tiestes i en germa de
Tantal. Plístenes i Tantal van morir a mans
d' Atreu, que es volia venjar del seu germa
Tiestes. Aquesta llegenda és tardana i es
basa, sens dubte, en una confusió (v. Tantal
i Tiestes).
Finalment, una altra faula, transmesa en
les mateixes condicions, contava que Plfs-
tenes era fill d' Atreu, que havia estat criat
per Tiestes i que aquest darrer el creia fill
seu. Tiestes, desitjant venjar-se d' Atreu, va
enviar-li Plístenes perque el matés. Pero
va ser Atreu qui va matar el jove, adonant-
se, massa tard, que havia mort el seu propi
fill. L' origen d' aquesta llegenda -proba-
blement una tragedia- no es coneix amb
exactitud (v. Egist).
PLUTOS (IIA.ournc;). Plutos, la Riquesa,
passava per ser, en la teogonia hesiodica, el
fill de Demeter i de Iasió. Va néixer a Creta.
Plutos figura en el seguici de Demeter i de
Persefone, sota l'aspecte d'unjove, o també
d' un nen, que du un corn de l' abundancia.
Posteriorment, amb el desenvolupament
de la riquesa mobilii'lria, Plutos se separa
del grup de Demeter i esdevé la personifica-
ció de la riquesa en general. És sota aquesta
forma que intervé en la comedia d' AristO-
D. S., IV, 34. 2) APoL·L., Bibl., III, 15, 3; ese. a
SóF., Ant., 980. 3) SERVI, Com. En., VIII. 138.
Plístenes: Ese. a PIND., 01., I, 44; a EUR.,
Or., 4; a SóF., Ai., 1297; APOL·L., Bibl., III, 2,
2; EUR., trag. perduda Plístenes, NAUCK, fr., 2a
ed., p. 556 i s.; SEN., Tiestes, 726; Hmí, Fab.,
86; 88.
Pintos: HEs., Teog., 969 i s.; D. S., V, 49; H.
h. a Dem., 486; AR., Pl., passim.
445
fanes que du el seu nom. Els comics (i la
saviesa popular) van representar aquest déu
com si fos cec, perque visita indistintament
els bons i els dolents. Segons Aristofanes,
va ser el mateix Zeus qui va cegar Plutos
per impedir-li que recompensés la gent de
bé i obligar-lo a afavorir també els malvats.
Pero en aquest cas es tracta més de sfmbols
que no pas de mites.
PLUTÓ (IIA.oúrwv). Plutó, el Ric, no
és sinó un sobrenom ritual del déu dels
Inferns, Hades. Va ser assimilat al déu lla-
tí Dis Pater, a l' origen déu agrari com ell,
perque és de la terra que prové tota la rique-
sa (v. en l' article anterior, els lligams que
unien, primitivament, Plutos i Demeter)
(v. Hades).
PODALIRI (IIoóaAf:ípioc;). Podaliri és
el germa de Macaon i, com ell, fill del déu
metge Asclepi. El nom de la seva mare tan
aviat és Epíone, com Lampecia. Podaliri i
Macaon figuren entre els pretendents d'He-
lena, i per aquesta raó van participar a la
guerra de Troia. Ambdós eren molt habils
en l' art de sanar i hi van tenir un paper molt
important, no només com a combatents,
sinó també com a metges (v. Macaon).
Mentre Macaon passava per haver estat, so-
bretot, cirurgii'l, Podaliri era principalment
metge. Se li atribueixen un gran nombre
de guariments: va curar Acamant i Epeu,
que s'havien ferit greument en la boxa,
durant els jocs fúnebres celebrats en honor
d' AquiHes, i va guarir Filoctetes.
Podaliri va sobreviure al seu germa, a
qui venja. Va marxar de Troia, després de
la victoria, en companyia de Calcant, Am-
fíloc, Leonteu i Polipetes, i va arribar a Co-
lofó per via terrestre. Després de la mort de
Calcant en aquesta ciutat, va arribar a Gre-
cia i pregunta a l'oracle de Delfos on s'ha-
via d'establir. L'oracle li va respondre que
escollís una terra de tal mena que no hagués
de témer res si el cel li queia al damunt. El
· pafs que responia a aquesta condició era
el Quersones cari, que es troba envoltat de
muntanyes pertot arreu. Podaliri s' establí
Podaliri: ll., II, 729 i s.; XI, 833 i s.; D. S.,
IV, 71; ese. a AR., Plut., 701; a la ll., XI, 263;
APoL·L., Bibl., III, 10, 8; Ep., V, l; 8; VI, 2; 18;
VIRG., En., II, 263; DrcT. CR., Bell. Tr., I, 14;
II, 6; III, 19, etc.; Q. E., IV, 396 i s.; 538 i s.;
VI, 455 i s.; VII, 22 i s.; PAus., III, 26, 10; E.
B., s. v., Eúpva:; Esm., VI, p. 284; XIV, 654 e;
L1cóFR., Alex., 1047 is., i Tz., ad loe.
Podarces: 1) APOL·L., Bibl., II, 6, 4; III, 12, 3;
Hmí, Fab., 89; Tz., Com. Al., 34. 2) !l. II, 701;
XIII, 693; Hloí, Fab., 97; APOL·L., Bibl., I, 9, 12;
POLIB
en aquest indret. A proposit de la seva arri-
bada a Ci'lria, s' explicava una llegenda: llan-
9at per una tempesta a les costes de Caria,
Podaliri va ser salvat per un cabrer, que el
va conduir davant del rei del país, Damet.
Passava, pero, que la tilla del rei, anomena-
da Sima, havia caigut de dalt de la teulada,
i el rei va acceptar amb gratitud l' oferirnent
de Podaliri de sanar-la. Podaliri va guarir la
jove, es va casar amb ella i va rebre com
a regal la península caria, on va fundar la
ciutat de Sirnos.
Hi havia també a Italia, al peu del mont
Dríon, un santuari consagrat a Podaliri i, en
el cim de la muntanya, un altre dedicat a
Calcant, que es deia que havia estat fundat
per Podaliri. Qualsevol que sacrifiqués a
l'un o a l'altre un moltó negre i dormís dins
la pell de l' animal tenia somnis profetics.
PODARCES (IIoóá:pKTJc;). l. Podarces
era el nom que tenia en la seva joventut el
rei Príam (v. Heracles, Príam i la taula 7,
p. 128). ,
2. També és el nom d'un fill d'Ificle, que
va acompanyar el seu germa Protesilau a
Troia i, després de la mort d'aquest heroi,
va succeir-lo en el comandament del con-
tingent tessali de Fílace. Va matar l' amazo-
na ClOnia i ell mateix va morir a mans de
Pentesilea. Els grecs li van retre honors par-
ticulars i li van consagrar un túmul separat
(v. la taula 22, p. 287).
PODARGE (IIoliápyri). Podarge és una
de les Harpies. Unida al déu del vent zefir,
va engendrar dos cavalls: Xantos i Bali, els
cavalls d' AquiHes. Passava per ser també
la mare deis dos cavalls de Diomedes (o
deis Dioscurs), Flogeu i Hi'lrpag.
PODES (Ilobfjc;). Podes és un troii'l, ín-
tim arnic d'Hector. Va caure a mans de Me-
nelau durant els combats al voltant del cos
de Patrocle.
POLIB (IIóA.u~oc;). l. Polib és el nom
del rei de Tebes, a Egipte, que acull He-
lena i Menelau (v. aquests noms). També
és el nom d'un cert nombre d'herois, que es
ese. a l'Od., XI, 287; EusT., a l'Od., 1685, 45;
Q. E., I, 233 is.; 815 is.
Podarge: ll., XVI, 150; i ese. ad loe.; EusT.,
a la !l., 1050, 60; SERVI, Com. En., III, 211; Es-
TES., fr. 1 (BERGK).
Podes: !l., XVII, 575 i s.; cf. ATEN., VI,
236 c.
Polib: 1) Od., IV, 124 is.; cf. ATEN., V, 191
6. 2) N1c. DAM., fr. 15; ese. a PL., Rep., 590 a,
p. 359; PÍND., Nem., IX, 30 i s., i ese. ad loe.;
POLI BOTES
distingeixen malament els uns dels altres, i
que intervenen en les genealogies reials de
Grecia:
2. Primer, és un rei de Sició, fill d'Hermes
i de Ctonofile, la filla de Zeuxipe i de Sició.
En ell es barregen la sang dels reis argius i
la dels Erecteides d' A tenes (v. la taula 24,
p. 309). Polib va tenir una filla, anomenada
Lisianassa (o també Lisímaca, segons altres
autors), que va donar en matrimonia Talau,
el rei d' Argos, amb qui va tenir diversos
fills, entre els quals hi havia Adrast i Pro-
nax (v. la taula 1, p. 8). Adrast (v. aquest
nom) es va refugiar a Ja cort de Polib. Polib
va morir sense descendencia masculina i va
cedir el seu reialme a Adrast
3. Possiblement cal distingir de l' anterior
el reí Polib que, a Corint, va criar Edip quan
era un nen. Tanmateix, cal recordar que la
llegenda d'Edip situava l'exposició de l'in-
fant tanta Corint coma Sició (v. Edip).
POLIBOTES (I1oAu~wrr¡<;). Polibotes és
un dels gegants que van lluitar contra els
déus. Posidó el va perseguir fins a Cos, on
el déu va arrencar un tros d'illa i li esclafa
al damunt, formant així l' illot de Nis iros.
POLICÁON (I1oAuKáwv), Policaon, el
marit de Messene, és el fil! petit de Lelex i
de Peridea. Com que no podía esperar una
part del reialme del seu pare, va decidir,
aconsellat per Ja seva esposa, conquerir-
se'n un pera elL Acompanyat de gent d' Ar-
gos i de Lacedemonia, va fundar la ciutat
d' Andania i colonitza la regió del Pelopon-
nes, a la qua! va posar el nom de la seva
dona, Messenia (v. també Mes sene). Aquest
Policaon s'ha de diferenciar de l'heroi que
es va casar amb Evecme, la tilla d'Hil·los
i d'Íole.
l'OLICASTA (floAuKácm1). l. Policasta
és una de les filles de Nestor que, a l' Odis-
sea, prepara un bany a Telemac, quan el fill
d'Ulisses va anar a Pilo& en cerca de notí-
cies sobre la sort del seu pare. En una lle-
genda posterior, es deia que Policasta havia
estat la dona de Telemac, i que Ji dona un
fill, Persepolis.
2. Policasta també és el nom de la dona
d'Icari, mare de Penelope. Pero, en lloc de
Policasta, trobem també Peribea com a es-
PAus., II, 6, 6; HERÓD., V, 67; ese, a laf/., II, 572;
SERVJ, Com. En., VI, 480. 3) Ese. a!' Od, XI,
271; Aroa., BibL, III, 5, 7.
Polibotes: APOL·L, Bib/., I, 6, 2; Esm,, X,
489; PAUS., 1, 2, 4.
Po!icaon: PAUS., m, l, 1; EuR., Or., 626.
446
posa d'Icari (v. la taula 21, p. 283). Aquesta
Policasta era considerada aleshores la filla
de Ligeu, un acamani (v. també Jcari).
POLÍCRIT (noAúKpiro:;). Polícrit és un
etoli que havia estat escollit al capdavant de
la confederació i, després de la seva elec-
ció, s'havia casat amb una jove de Locri-
da. Tanmateix, només havia estat tres nits
al costat de la seva dona, ja que va morir
abans de la quarta. Al cap de nou mesos,
la seva vídua va portar al món una criatura
que tenia a la vegada sexe masculí i femení.
Espantada, va portar l'infant a la pla<;a del
mercat, on estava reunit el poble. La gent
va ser del parer que allo era una maledicció
divina, i que convenía portar la mare i la
criatura monstruosa més enlla de les fron-
teres del país i cremar-los, En aquell mo-
ment, Polícrit va apareixer vestit de negre
i reclama el seu fill; va afegir que calia que
s'afanyessin a donar-l'hi perque els déus
infernals només l'havien alliberat per uns
breus instants. Com que el poble, espantat,
dubtava a accedir a la seva petició, e!l la tor-
na a fer, i, davant del retard, el fantasma va
agafar ell mateix la criatura, la va esquar-
terar i la devora completament, deixant-ne
només el cap. Després va desapareixer. Els
etolis van proposar aleshores enviar una
ambaixada a Delfos per preguntar la mane-
ra de neutralitzar els efectes d' aquell pro-
digi. En aquel! moment, el cap de l'infant,
que havia rodolat per teffa, va comen<;ar a
profetitzar. Va impedir als habitants d'envi-
ar una ambaixada a Delfos i va predir que hi
hauria una guena. Al final va demanar que
no l' enterressin, sinó que el posessin en un
indret assolellat
POLÍCRITE (noAuKpín¡). Polícrite és
el nom d'una hemina de Naxos a la qua! es
retia culte. Sobre ella s' explicava la histü-
ria següent: en el decurs d'una guerra entre
els habitants de Naxos i els de Milet, aliats
deis eritreus, Polícrite va caure presone-
ra del cap dels eritreus, Diognet. Aviat ell
es va enamorar de la seva captiva, la qual
el tenia completament dominat Es dona-
va el cas, pero, que Polícrite era germana
del cap dels naxis. Amb J'ajuda d'una tau-
leta que va esmunyir dins d'un pastís, va
Policasta: 1) Od., llI, 454 is.; EusT., a l'Od.,
1796, 39: et APOL·L, BibL, l, 9, 9. 2) Esm., X,
452; 46L
Polícrit: Paradoxographi, ed. WESTERMANN,
p. 121 i s.; cf. PROCLE, a PL, Rep., H, p. l l 5
(KROLL).
Polícrite: PLUT., MuL Virt., XVIL
447
trobar la manera de prevenir el sen germa
de J'estratagema que havia pensat: havia
aconseguit del seu amant, Diognet, que
lliurés a !' exercit de N ax os, durant la nit,
el campament que tenia al seu carrec. L' es-
tratagema va ser un exit; els naxis, previn-
guts, van entrar en el campament i van fer
un gran carnatge deis seus enemics, amb els
quals van acabar pactant una pau avantat-
josa. Policrite va aconseguir grans honors,
pero quan tomava a la seva patria, va rebre
tants regals, la van Cili'Tegar amb tantes co-
rones, que va morir ofegada quan entrava a
la ciutat, a la mateixa porta. La van enterrar
a l'indret on va morir. Diognet, pels precs
de Polícrite, va salvar la vida durant !' atac
al campament, pero hi havia una altra ver-
sió segons la qua! va morir en el combat i
fou enterrat al costat de Polícrite.
POLÍCTOR (noAúKrwp). Políctor, Ítac
i Nerit són tres herois d'Ítaca, que havien
preparat la font on els habitants d'Ítaca ana-
ven a treme la seva aigua. Eren els fills de
Pterelau i d' Amfímede, i, a través d' ells,
descendents de Zeus (v, Pterelau). Eren ori-
ginaris de CefaHenia i havien arribat d'alfa
per colonitzar l'illa d'Ítaca
POLIDAMANT (floAuOáµm;). Polida-
mant és un heroi troia, fill de Pantous
(v. aquest nom) i de Frontis (o també de
Pronome), la filia de Clici. Havia nascut la
mateixa nit que Hector, i el valor que l'he-
roi possefa en la batalla, Polidamant el pos-
se!a en el conse!L És ell, per exemple, qui
proposa un pla d' atac contra la muralla del
camp aqueu, qui suggereix a Hector que re-
uneixi els cabdills troians, aconsella als
troians, després de la derrota, que es refugi-
i:n a la ciutat i, després de la mort d'Hector,
de no obstinar-se més i retomar Helena.
D'altra banda, Polidamant du a terme di-
verses gestes en el camp de batalla. Mata
Mecist, Otos i fereix Peneleu.
A Polidamant se li atríbufa un fill, ano-
menat Leocrit
POLIDAMNA (I1oAú8aµva). Segons
una tradició, Polidamna és la dona del reí
Políctor: Od., XVII, 207 i ese.; EusT., p.
1815, 44.
Polidamant: IL, XII, 60 is.; 195 í s.; XIII,
723 í s.; XIV, 449 is.; XV, 339; 453 is., 518 i
s.; XVII, 597 i s.; XVIII, 25 ! i s.; PL V, N H,
VH, 165; EuA, H V., vm, 5; XII, 25; PAUS.,
X, 27, L
Polidamna: Od., IV, 228 i ese.; EusT., a
l'Od., 1493, 60; HERÓD., II, 116; EsTR., XVII,
801; D. S., I, 97; EL!Á, NA, IX, 2L
POUDOR
egipci Ton, la qua!, proiegir Helena dels
intents amorosos rei, l'envia a l'illa de
Faros, a la desembocadura del Nil, i li dona
unes herbes per prevenir la de
les innombrables serps que rma
(v. Helena).
POLIDECTES (no/..u8ÉKrr¡c,} Polidec-
tes és un fill del descendent d'Eol,
(v. la tau!a 8, p. i d'una naiade, O, se-
gons aitres autors, de Perístenes,
per part del seu pare Damastor, era de
Naupli. En segona versió, la seva
mare era la filfa de Pericastor.
Po!idectes té com a germans Dictis, amb
qui es va establir a !' illa de Serifos. Va ser
prop de Dictis -o, segons altres tradici-
ons, del mateix Polidectes- que Danae va
venir a refugiar-se, després que les onades
del mar l'haguessin llarn,;at, juntament amb
el seu fil! Perseu, a les ribes de l'illa (v. Per-
seu i Danae). Polidectes de seguida es va
enamorar de Danae, i per allunyar Perseu,
quan el noi va aJTibar a l' edat viril, el va
enviar a cercar el cap de Medusa amb el
pretext d' oferir-lo coma regal de noces a la
tilla d'Enomau, Hipodamia. En absencia de
Perseu, Polidectes va intentar for<;ar Danae,
que, amb Dictis, es va refugiar prop dels al-
tars. Quan Perseu va tornar, el va convertir
en estatua de pedra amb l' ajuda del cap de
Medusa.
Una versió aberrant, que ens ha transmes
Higí, explica que va ser en els jocs fúne-
bres celebrats per Perseu en honor de Poli-
dectes que Acrisi, l' avi de Perseu, va morir
accidentalment a mans del seu nét (per a la
versió més corrent d' aquesta mort, v. Acrisi
i Perseu).
POLIDEUCES. Veure Pól·lux.
POLIDOR (no/\Úbwpoc;). 1. Un primer
heroi amb aquest nom pertany al llinatge
de Cadme (v. la taula 3, p. 80). És fill de
Cadme i d'Harmonia. Casat amb Nicteis, la
filla de Nicteu, va tenir un fill, Labdac, l' avi
d'Edip. Sobre el seu paper en la transmissió
del poder de Cadme fins a Edip, les tradi-
cions varien. Uns cops és ell qui rep el tron
Polidectes: AroL·L, BibL, I, 9, 6; II, 4, 2; ese.
a A R, IV, 1091; 1515; Esm., X, 487;
Fab., 64; PíND., Pít., X, 72, i ese. a XII,
25; Com. En., VI, 289; Ov., Met., V, 242;
Tz., Com. AJ., 838.
Po!idor: 1) HEs., Teog., 978; Arm.·L, Bibl.,
III, 4, 2; D. S .. , IV, 2; XIX, 53; EuR., Fen., 8, i
· ese. als v. 158; BAQ., 43; 213; H!Gí,
179; APOL·L, BibL 5, 5; HERÓD,, 59;
L P., a Teb., m, 286; PAUS., II, 6, 2; IX, 5, 3 s.;
NoNN., Dion., V, 210 is.; XLVI, 259. 2) !l., XX.
 POLI DORA
de Tebes de part de Cadme quan l'heroi va
marxar a Il·líria (v. Cadme) -en efecte, en
aquell moment, l'únic fill de Cadme era
Polidor-. Altres vegades, Cadme deixa el
poder a Penteu, el fill de la seva filla Agave.
En aquest cas, Polidor va seguir el sen pare
fins a Il·líria. Una tradició intermedia pre-
tenia que Penteu havia destronat Polidor, el
legítim successor, després de la marxa de
Cadme.
2. Un altre Polidor és un fill de Príam.
Sobre ell existien nombrases tradicions.
Una d' elles el feia fil! de Príam i de Laotoe.
Arran de la seva joventut en el moment de
la guen-a de Troia, Príam l'havia allunyat
del camp de batalla, pero Polidor, confi-
ant en la seva rapidesa en la cursa, havia
atacat Aquil-les, que el va matar. Polidor
anava armat amb una cuirassa d' argent, que
Aquil·les li va arrabassar després de matar-
lo. Més tard, després de la mort del seu fill,
Tetis va oferir aquest trofeu a Agamemnon
coma regal. Aquesta és ia versió homerica.
Pero, posteriorment, i en particular entre
els tragics i els poetes alexandrins i romans,
Polidor és considerat el fill de Príam i d'He-
cuba. Príam havia confiat aquest fill, quan
encara era jove, al seu gendre, el rei de Tra-
cia Polimestor. Al mateix temps li va donar,
perque els custodiés, rics tresors destinats,
anibat el cas, a permetre a Polidor mante-
nir el seu rang si la guerra acabava mala-
ment per als troians. Pero Polimestor, fos
perque cobejava aquelles riqueses, o perles
exigencies deis vencedors grecs, va matar
Polidor. Després va llam;:ar el seu cadaver
al mar, i les onades van portar-lo fins a la
costa de la Troada en el moment en que una
serventa d'Hecuba (o la rnateixa reina) treia
aigua per dur a terme els deures funeraris
envers Políxena, sacrificada sobre ia tomba
d' Aquil·les. Hecuba va reconeixer el seu fill
i va aconseguir que Agamemnon li perme-
tés enterrar-lo al costat de Políxena. Sobre
la historia de la venjarn,;a d'Hecuba contra
Polimestor, v. Hecuba.
En la tradició seguida per Virgili, Poli-
mestor va entelTar Polidor a la costa de Tra-
cia. Quan Eneas va abordar a aquesta regió,
va tallar rames dels arbres que creixien so-
bre la seva tomba per guarnir amb elles l' al-
tar on celebrava un sacrifici, i de les rames
407 i s.; XXI, 88 is.; XXII, 46 is.; EusT., a la
JI., 1214, 65 is.; Q. E., IV, 154; 586; EuR., Hec.,
3; 25; 31; 679 is.; 896 is.; 1133 is.; APoa.,
Bibl., III, 12, 5; HIGf, Fab., 109; VIRG., En., III,
40 is .. i SERVf, als v. 6; 15; 47; Ov., Met., XIII,
434 is.; Ps. Ov., Ibis, 267; 579; PL. V., N. H., IV,
448
van sortir gotes de sang. Aleshores s'ah;a
una veu que revela a l'heroi que es trobava
a l'indret on era la tomba de Polidor, i que
aquells arbres havien nascut de les javelines
amb que l'havien travessat. La veu explica
a Eneas com Polimestor va matar la criatura
que li havien confiat per apoderar-se del' or.
La veu li aconsella abandonar el seu projec-
te de fundar una ciutat en aquell lloc malelt.
Aleshores Eneas va retre honors fúnebres al
nen assassinat i sen' ana de la regió.
Una altra tradició deia que Polimestor ha-·
via lliurat Polidor a Aiax, el fill de Telamó,
que havia saquejat el seu regne. Aiax i els
grecs volien fer servir el nen com a ostatge
i canviar-lo per Helena, pero els troians van
rebutjar la proposta. Aleshores Polidor va
ser lapidat davant de les muralles de Troia,
i el sen cadaver fou lliurat a Hecuba.
Finalment, els tragics van imaginar que
Polidor no havia estat assassinat per Poli-
mestor, sinó que aquest darrer, per error,
havia immolat en el seu lloc el seu propi
fill, Deípil. Més tard, Polidor es va venjar
del rei perjur (v. De(vil).
POLIDORA (iloAuowpa). Polidora és
el nom de diverses heroi'nes, entre les quals
cal esmentar sobretot la filla de Peleu (v. la
taula 31, p. 414), que li dona Antígona, la
filia d'Eurició (v. Peleu). Polidora va tenir
amb el déu-riu Esperqueu un fil! anomenat
Menes ti. Després, es va casar amb Boros, el
fill de Perieres. Aquest Boros era considerat
de vegades el «pare huma» ele Menesti.
A voltes se li atribui'a com a mare, en
lloc d' Antígona, Polimela, la filia d' Ac-
tor. Existia també una tradició en la qual
Polidora no era filla, sinó esposa de Pelen
(v. també Dríops).
POLÍFATES (noAúcpa:rr¡i.;). El rei Po-
lífates té un paper en la !legenda de Me-
lamp. Quan aquest dmTer era el seu hoste,
una serp, en el decurs d'un sacrifici, va ser
morta pels servents del rei, prop de l' altar.
Polífates ordena a Melamp, que encara era
un jove, que enterrés l'animal. Melamp va
obeir, pero la serp era femella i tenia una
niuada, que Melamp va criar. Quan les serps
van créixer, en reconeixement del seu bene-
factor, amb les seves llengi.ies van «purifi-
car» les orelles de l'heroi i li van transmetre
així el do de la profecia (v. Melamp).
43; DICT. CR., XVIII, 20 is.
Polidorn: ll., XVI, 175 is., i ese. ad loe.; Tz.,
A/.leg. a la 11., XVI, 152 is.; APOL·L., Bibl., III,
13, 1; HEs., fr. 83 (Rz); EusT., a la Ií., 321, 5.
Polífates: Ese. a A. R., A1g., I, 118.
449
POLIFEM (noAúcpr¡µoi.;). Polifem és el
nom de dos personatges eliferents.
l. El primer és un lapita, fill d'Elat i d'Hi-
pe. El seu pare «elivÍ» és Posidó. És germa
ele Cenen (v. aquest nom). Es va casar amb
Laonome, que, en una tradició obscura, pas-
sava per ser la germana d'Heracles. Aquest
Polifem participa en el combat dels centau-
res i els fapites. També va participar al' ex-
pedició dels argonautes, pero es va quedar
a Mísia, on va fundar la ciutat de Cios. Va
morir a la guerra contra els calibs.
2. El segon personatge d'aquest nom,
fon;:a més celebre, ,és el ciclop que té un
papera l'Odissea. Es fill de Posidó i de la
nimfa Toosa, la filia de Forcis. El relat ho-
meric el presenta com un gegant holTible,
el més salvatge de tots els ciclops. És pas-
tor, viu del que li proporciona el seu ramat
i habita en una cova. Tot i que coneixia l'ús
del foc, devora la carn crua. Sap que és el
vi, pero en beu molt de tant en tant i no es
preocupa pels efectes de la borratxera. No
és del tot un ésser insociable, ja que, enmig
del seu dolor, crida els altres ciclops perque
l' ajudin, pero és incapa1; de fer-los entendre
la seva aventura.
Sabem com Ulisses, capturat per ell amb
alguns deis seus homes, dotze en total, va
quedar tancat a la cova del ciclop. Polifem
va comen9ar devorant uns quants homes
i va prometre a Ulisses que se'l menjaria el
darrer, com a agra!ment per haver-li donat
un vi deliciós, que l'heroi havia desembar-
cat amb ell. Durant la nit, mentre el ciclop
estava profundament adormit, sota l' efecte
del vi, Ulisses i els seus companys van es-
molar una enorme estaca i, després d'endu-
rir-la al foc, la van enfonsar a l'únic ull del
gegant. L'endema, quan el ramat va sortir
a pasturar, els grecs es van !ligar al ventre
elels moltons per poder travessar el llindar
de la cova, on el ciclop cec, amb les mans,
controlava tot el que sortia.
Un cop en llibertat, quan el vaixell es va
fer a la mar, Ulisses va cridar a Polifem i li
digué que era Ulisses i que s'havia burlat
d'ell. Es elonava el casque, en altre temps,
un oracle havia predit al ciclop que Ulisses
el deixaria cec. Ple de rabia per haver es-
tat ensarronat, va llan1;ar contra el vaixell
Polifem: 1) !/., I, 264; A. R., Arg.. I, 41; IV,
1470 is.; ese. a I, 40; I, 1241; HrGí, Fab., 14;
APOL·L, Bibl., I, 9, 16; 19. 2) Od., I, 71 is.; IX,
187 is.; EuR., Cicl., passim; ARíSCIAs, T1: Gr. FI:
(ed. NAUCK), fr. 4; cf. VIRG., En., HJ, 628 i s.;
Egl., IX, 39 i s.; APOL·L., Ep., VII, 4 i s.; H1Gí,
Fab., 125: cf. Lyr. Gr. Fr. (ed. BERCK), fr. 4 i 5;
POUFONTE
enormes roques, pero debades. És a partir
d'aquest rnoment que data la calera de Po-
sidó, el pare de Polifem, contra Ulisses.
Després dels poemes homerics, Polifem
es converteix, de manera fon;:a estranya, en
l'heroi d'una aventura amorosa amb la ne-
reida Galatea. És un ldil·li de Teocrit que
ens ha conservat l' escena més celebre del
ciclop galant, enamorat d'una coqueta que
el troba massa pallús. Ovidi repren el ma-
teix tema (v. A.cis). Hi ha una tradició se-
gons la qual Galatea s'enamora del ciclop i
li dóna fills (v. Galatea).
POLIFIDES (iloAvcpEÍÓr¡i.;). 1. Polifides
és un endeví, fill de Manci en algunes tra-
dicions i, per tant, descendent ele Melamp
(v. la taula 1, p. 8). Havia rebut del mateix
Apol-lo el do de la profecia. Es va discu-
tir amb el seu pare i es va establir a Aca-
ia, a Hiperasia. Va tenir un fill, Teoclimen
(v. aquest nom), i una filia, Harmonide.
2. Un altre heroi amb el mateix nom és el
vint-i-quatre rei de Sició. Segons la tradició
que ens reporta la Crónica d'Eusebi, regna-
va a la ciutat en ei moment de la guelTa de
Troia, i va ser a la seva cort on la mainaele-
ra ele Menelau i Agamemnon envfa els in-
fants per salvar-los de Tiestes. Polifides els
va confiar, al seu torn, al rei Eneu d'Etolia
(v. Agamemnon). Si Polifides, tal com ho
vol la Crónica, encara regnava en el mo-
ment de la presa de Troia, cal atribuir-li una
longevitat extraordinaria.
POLIFONTE (IloAvcpóvrr¡). Hiponous,
un traci, s'havia casat amb Trassa, una filla
d' Ares i ele Tereina, la filla del déu-riu Estrí-
mon. D' aquest matrimoni va néixer Polifon-
te. Aquesta Polifonte, menystenint els regals
d' Afrodita, es va convertir en cornpanya
d' Artemis. Afrodita, ilTitada contra la jove,
li va inspirar una passió insensata envers un
ós. Per castigar-la per haver perdut la seva
virginitat en aquells amors monstruosos,
Artemis va desfermar contra ella totes les
besties ele la muntanya. Espantada, Polifon-
te es va refugiar a casa del seu pare, on va
tenir dues criatures, que va anomenar Ágri i
Órios, és adir Salvatge i Muntanyenc. Quan
aquests dos fills es van fer grans, van tenir
una prodigiosa, que no els feia témer
cf. 6 is.; ARIST., Poet., 2; TEóCR., Id., XI; Ov.,
Met., XIII, 759 is.; AP., I/.lír., 2; Et. Magn., s.
v. faAaTEÍa.
Polifides: 1) Od., XV, 249 is.; ese. al v. 223.
2)APOL·L., Ep., U, 15; EusEBI, Chron., I, l 75,
176 (Schoene).
Polifonte: A. L., Tt:, 21 .
 POUFONTES
ni e!s déus ni els homes. Quan trobaven un
estranger, el portaven a casa seva i el de-
voraven. Zeus va acabar abominant-los i
els va enviar el seu missatger, Hermes, per
castigar-los. De primer, Hermes va pensar
a tallar-los els peus i les mans. Pero Ares,
que era l'avi dels dos joves, va voler que
escapessin al castig i els va transformar. Po-
lifonte es va convertir en una au nocturna;
Órios en un ocell rapinyaire, i Agri, en un
voltor, tots ells animals de presagi funest.
La mainadera, que també va ser transforma-
da, i que no tenia cap culpa, va demarrar als
déus que la convertissin en un ocell favo-
rable als homes. Els déus van accedil· a les
seves súpliques i la van transformar en un
pigot vel-d, -au que dóna bons presagis als
ca¡;:adors.
POLIFONTES (TI0Avcpóvr11i;). 1. Un
heroi amb aquest nom és un fill d' Autofon,
que comandava els cinquanta tebans en-
carregats de parar una emboscada a Tideu,
durant l' expedició deis Set contra Tebes.
Tideu va acabar amb ells.
2. Un altre Polifontes és un heraclida,
que va matar Cresfontes per arrabassar-li el
seu regne i la seva dona, Merope. Va mo1ir,
al sen tom, a mans del fill de la seva víctima
(v. Epit i Merope).
POLÍGON (noAúyovo<;). Polígon i Te-
legon, dos fills de Proteu i de Torone, van
morir a mans d'Heracles. Aquests dos ban-
dits reptaven els viatgers a lluitar i els mata-
ven. Heracles va acabar amb ells.
POLIIDE (TioJ\úaoo<;). 1. Polilde és un
celebre endeví corinti, del llinatge de Me-
lamp, amb el qual es relaciona de la manera
següent: Melamp va tenir, entre altres fills,
un d'anomenat Manci; d'aquest Manci va
néixer C!itos (v. aquest nom), que, al seu
torn, va tenir un fil], Ceran, que va ser el
pare de Pofüde. Aquest Polii:de es va casar
amb una néta d' Augias, Euridamia, la filla
de Filen. Va tenir dos fills, Euquenor i Cli-
tos, que van participar en l' expedició dels
Epígons i, tot seguit, van acompanyar Aga-
memnon contra Troia. Polii:de havia predit a
Euquenor que podía triar entre dos destins:
o bé morir a casa de malaltia, o bé caure al
Polifontes: 1) Il., IV, 395; cf. Eso. Set, 430.
2) APOL·L. Bibl., II, 8, 5; Hloí, Fab., 137.
Polígon: APOL·L., Bibl. II, 5, 9; F1LARG., Com.
G., IV, 391.
Polilde: 1) II., XIII, 663 is.: H1or, Fah., 128
136; 251; ese. a la 1/., V, 148; PAus., I, 43, 5
PíND., 01 .. , XIII, 75; ese. a l'Od., XXI, 22
PLUT., De Fl., XXI, 4; ArovL., Bibl., lII, 3, 1
450
camp de batalla, a Troia. Euquenor va triar
el segon destí, i va morir a mans de Paris.
Una tradició local de Megara explicava
que Polilde havia arribat a aquesta ciutat, on
havia purificat Alcatous de l' assassinat del
seu fill Canípolis (v. Alcátous) i havia erigit
un temple a Dionís. En aquesta tradició, Po-
lii:de és considerat fill de Ceran i descendent
de Melamp, pero el seu avi és Abant (v. la
taula 1, p. 8).
Va ser Polilde qui va donar a Bel-
lerofontes el consell d' anar a la font Pirene i
apoderar-se de Pegas. Igualment va advertir
Ífit, el fill d'Eurit, que havia d' anar a Tirint,
al costat d' Heracles. Polii:de va deslliurar
de la seva bogeria el rei de Mísia, Teutrant.
Pero la historia més famosa on participa
és la resurrecció de Glauc, el fill de Minos
(v. Glauc, 5).
2. Hi ha un altre Poliide, un troia, fill de
l'endeví Euridamant, que, amb el seu ger-
ma Abant, va morir a mans de Diomedes.
POLIMEDE (DoAvµtjor¡). Polimede, fi-
lla d'Autolic, és l'esposa d'Eson i la mare
de Jason (v. la taula 23, p. 302). Quan el seu
marit va ser condemnat a mort per Pelias, el
va maleir i es va penjar. També tenia un fil!
petit, anomenat Promac, pero Pelias el va
matar per anorrear la nissaga d'Eson.
Els mitügrafs anomenen també la dona
d'Eson Alcímede.
POLIMELA (noAvµtjAa).1. Una prime-
ra heroi:na anomenada així és la filla de Fi-
lant. Amb Hermes va tenir Eudor (v. aquest
nom). Posteriorment, es va casar amb Eque-
cles, un descendent d' Actor.
2. Una altra Polimela és la filla del
déu dels vents Eol, que, durant l 'estada
d'Ulisses a la cort del seu pare, havía estat
l' amant del 'heroi. Ouan Ulisses va marxar,
Polimela va mostra; una tristesa tan gran
que el rei se n' adona i la va voler castigar;
pero Diores, el seu fill, que estava enamorat
de )a seva germana, va aconseguir el permís
d'Eol per casar-se amb ella, perque, segons
sembla, els fills i les filles d'Eol tenien el
costum de casar-se entre si.
3. Polimela també es el nom d'una filla
d' Actor que, segons algunes tradicions,
PL. V., N. H., XXV, 2; PAL, lncr., 27. 2) !l., V,
148 is.
Polimede: APOL·L, Bibl., I, 9, 16; 27: Tz.,
Cmn. Al., 175; 872; D. S., IV, 50.
Polimefa: 1) JI., XVI, l 80 i s.: Tz., Al·leg. a
la JI., XVI, 156 i s. 2) PART., Erot., 2. 3) Tz.,
Com. Al., 175: EusT., a Hom., 321; APOL·L.,
Bibl., III, 13, 8.
451
passava per haver-se casat amb Pelen abans
del matrimoni d'aquest heroi amb Tetis
(v., anteriorment, Polidora). De vegades se
la considera filla de Peleu.
POLIMESTOR (TioJ\uµr'¡orwp). El rei
de Tracia Polimestor, casat amb Ilíone, filla
de Príam, té un paper en el mite de Polidor
i en el d'Hecuba. Sobre les diverses versi-
ons d'aquesta llegenda, v. Deípil, Hecuba,
Polidor.
POLIMNE (TIÓ/wµvoi;). Quan Dionís
va baixar als Inferns, va preguntar el camí
a un pages anomenat Polimne (o Prosimne,
v. Dionís). Aquest pages li va donar la infor-
mació sol· licitada, pero a canvi va demanar
els favors del déu, que els hi va prometre
per a la tornada. Quan Dionís retorna, Po-
limne havia mort, i el déu, per mantenir la
seva paraula, va tallar una branca de figuera
en forma de fal·lus i, sobre la tomba de Po-
limne, es va lliurar a un simulacre destinat
a satisfer la seva ombra.
Aquesta liegenda obscena esta destinada
a explicar el paper que té el membre viril en
la religió de Dionís.
POLÍMNIA (TioAúµvm). Polímnia és
una de les nou Muses, filla, com les seves
vuit germanes, de Zeus i de Mnemosine. Se
li atribula, segons las tradicions, diverses
invencions: Ja lira i, fins i tot, l' ag1icultura.
En aquest sentit, de vegades se la conside-
rava la mare de Triptolem, que havia engen-
drat amb un fill d' Ares, que tan aviat es deia
Celeu, com QuimaITous. Les seves atribuci-
ons com les de totes les Muses, variaven:
de ~egades se la considerava la musa de la
dansa; i altres vegades, la de la geometría
i, fins i tot, la de la historia. Una tradició
ai:llada la considerava la mare d'Orfeu, fruit
de les seves relacions amb Eagre, tot i que,
generalment, la mare d'Orfeu és Cal·líope.
Plató esmenta una llegenda que la presenta
com la mare d'Eros (l'Amor).
POLINICES (TioAuvEÍKr¡<;). Polinices
és un dels dos fills d'Edip. El seu ger-
ma és Eteocles. Les tradicions varien so-
bre el nom de la seva mare. Tan aviat és
fil! d'Eurigania, la segona esposa d'Edip,
Polimestor: V. els art. Deípi/, Hecuba, Poli-
do1:
Polimne: PAus., U, 37, 5; ed.
WESTERMANN, 348; 368; Tz .. Com. 212;
CL. AL, Proí1:, 34; ARN., Adu. Nat., V, 28.
Polímnia: HEs., 78, i Tz., a HEs., p.
24 (Gaiss.); APOH., l, 3. J · D. S., IV, 7;
ese. a A. R, Arg., m, l; ese. a la X, 425; PL.,
POLINICES
com de Iocasta, en la tradició seguida pels
tragics. De vegades Eteocles és considerat
el germa gran, i altres vegades el petit. La
seva rivalitat per garantir-se el poder de Te-
bes va provocar la gue1Ta dels Set cabdills
i l' expedició condu!da per Adrast contra la
ciutat. S'explicava que l'origen d'aques-
ta rivalitat era la triple maledicció del seu
pare. Quan Edip es va treure els ulls, de~­
prés de descobrir que era culpable de pam-
cidi i d'incest, els seus fills, en lloc de sentir
oietat per ell, el van insultar. Polinices, tot i
la prohibició expressa que Ji havia fet el seu
pare, li va servir la tauía de plata de Cad-
me i la seva copa d' or. Era una manera de
burlar-sed' ell i de recordar-li el seu origen,
així com el seu crim. Quan sen' adona, Edip
els va maleir tots dos, i els va predir que no
podrien viure en pau entre ells, ni quan fos-
sin vius, ni tampoc un cop morts. Més tard,
en el decurs d'un sacrifici, els dos germans
van enviar al seu pare, en lloc d'una bona
porció de carn, l' os de la cuixa de la vícti-
ma. Ectip, encolerit, va nani;:ar l' os per terra
i va proferir contra ells una segona male-
dicció. Els va predir que es matarien mútu-
ament. Finalment, la tercera maledicció la
va pronunciar Edip quan els seus fills el van
tancar en un calabós fose, per aconseguir
que oblidés, i es van negar així a retre-li els
honors que li eren deguts. Aleshores els va
profetitzar que es repartirien la seva heren-
cia amb l' es pasa. De forma més senzilla, es
deia que Edip va maleir els seus fills perque
no havien intentat salvar-lo quan Creont el
va bandejar de Tebes (v. Edip).
Quan van esdevenir sobirans de Tebes,
Eteocles í Polinices van decidir repartir-se
el poder. Regnarien alternativament, ca-
dascun durant un any. Eteocles va regnar
en primer lloc (o en segon lloc, segons que
se'l consideri el germa gran o el petit,
en aquest cas, va rebre el poder de mans de
Polinices, que va respectar el pacte, passat
un any), i, al final del seu mandat d'un any,
va refusar retomar-li el poder al seu germa.
Expulsat així de la seva patria, Polinices va
anár a Argos, enduent-se amb ell el vestit
i el collaret d'Harmonia. En aquell temps
Bq., 187 d.
Polinices: J!., IV, 377; PAus., !X, 5, 10 i s.;
HES., Tr., 162; EUR., Fen., passim; ese. als v. 13.
53, 1760; SóF., E. C., passim 374 i
s.; 1422 is., i ese. al v. 1375); Nem., IX, 18
Bibl., III, 5, 8 is.; 6, 1 í s.; IU, 17;
465 f; H1oí, 67; 68;
ESTACI, Teb .. passim.
 PO U PETES
regnava a Argos Adras t. Polinices es va pre-
sentar al seu palau una nit de tempesta, al
mateix temps que Tideu, el fil! d'Eneu, que
havia fugit de Calidó. Els dos herois es van
batre al pati del palau, i el soroll va atreure
Adrast, que els va separar, els va acollir i
els va donar en matrimoni les seves dues
filles (v. Adrast i la taula 1, p. 8). D'aquesta
manera, Polinices es va casar amb Argia, i
Adrast li va prometre ajudar-lo a recuperar
el seu reialme. Aquest va ser l' origen de la
guerra dels Set contra Tebes.
Tanmateix, l' endeví Amfiarau, tot pre-
veient la sort que esperava 1' expedició, va
intentar que Adrast canviés d'opinió. Per
superar aquesta dificultat, Polinices es va
dirigir al fill d' Aiector, Ifis (v. aquest nom),
i Ji va preguntar com podia obligar Amfia-
rau a prendre part en aquesta expedició. Ifis
li revela que Amfiarau estava lligat per un
jurament que l' obligava a acceptar totes les
decisions de la seva dona, Erifile (v. aquest
nom). Aleshores Polinices li va oferir a ella
el collaret d'Harmonia i Ji demana a can-
vi que convencés el seu marit. D'aquesta
manera es va poder organitzar l' expedició.
Quan passaven per Nemea, Polinices va
aconseguir la victoria en la lluita en els jocs
fúnebres organitzats en honor d' Arquemor
(els futurs Jocs Nemeus). Durant els com-
bats davant de Tebes, Polinices va caure a
mans del seu germa, i, mentre moria, va
matar Eteocles. Així s'acomplia la male-
dicció d'Edip. Sobre la manera com va ser
enterrat Polinices, v. Antígona.
POLIPETES (TioA.urrofrr¡¡;). 1. Un Poli-
petes és fill d' Apol·lo i de Ftia. Va morir a
mans d'Etol amb els seus germans Doros i
LaOdoc (v. Etol). ~ nebres en honor d' Anquises. Aquest potser
2. Un altre Polipetes és un dels grecs que
van participar en la guerra de Troia. És un
fill de Pirítous i Hipodamia (v. la taula 25,
p. 313), i va néixer el mateix dia que el seu
pare va expulsar els centaures del mont Pe-
lion. La seva mare va morir poc després de
néixer ell, i el seu pare es va traslladar a
Atenes, a la cort de Teseu. Quan va arribar
a l' edat viril, va succeir Pirítous en el tron.
Amb el seu amic Leonteu, figura entre els
Poiipetes: 1) APOL-L., Bibl., I, 7, 7. 2) ll., 738
is.; VI, 29; XlI, 127-194; XXIII, 826 is.; D. S.,
63; EusT., a la !l., 334, 27 is.; APOL·L., Bibl.,
8; Ep., lH, 14; VI, 2; HrGí, Fab., 81; 97; Q.
E., XII, 318. 3) CL. AL., Str., VI, 25; APOL·L.,
Ep., VII, 34.
Poliportes: APOL·L., Ep., VII, 35; PAus., VIII,
12, 6.
452
pretendents a la ma d'Helena, i per aixo
va haver de prendre part en la guerra de
Troia per venjar Menelau. Comandava un
contingent de quaranta naus. Se li atribula
la mort de diversos guerrers troians sobre
el camp de batalla (Damas, Dreseu, etc.).
Va concórrer als jocs fúnebres en honor de
Patrocle, i figura entre els herois que van
entrar en el cava!l de fusta. Després de la
caiguda de Troia, va acompanyar, igual que
Leonteu, Calcant, que es dirigia per tena a
Colofó (v. Calcant).
3. Per acabar, un tercer Polipetes és el
fill d'Ulisses í de la reina dels tesprots,
Cal-lídice (v. la taula 39, p. 538). A la mort
d' aquesta reina, la va succeir en el tron,
mentre que Ulisses tomava a Ítaca.
POLIPORTES (DoA.móp6r¡¡;). Polipor-
tes, o Ptoliportes (ambdues formes són equi-
valents) és fill d'U!isses i de Penelope, en-
gendrat després del retorn de l'heroi a Ítaca.
Va néixer mentre Ulisses regnava sobre els
tesprots, i l' heroi el va coneixer quan va tor-
nar (v. Ulisses i la taula 39, p. 538).
POLITES (TioAírr¡c;). 1. Polites és un
dels fills de Príam i d'Hecuba. Té un pa-
per en diversos episodis de la Ilíada; per
exemple, corre a socórrer Troilos, atacat
per Aquil·les, participa en els combats al
voltant de les naus aquees, on salva el seu
germa Deífob, ferit per Meríones.
Deis fills de Príam, Polites va ser el dar-
rer que va sobreviure (si s'exceptua Helen).
Va caure a mans de Neoptolem a I' altar del
palau, davant deis u!ls del seu pare.
Virgili esmenta un fill de Polites, anome-
nat Príam, entre els participants als jocs fú-
és el personatge al qual s' atribueix la fun-
dació de la ciutat de Politorium, al Laci.
2. Un altre Polites era un dels companys
d'Ulisses que fou transformat per Circe.
Sobre la llegenda concreta d'aquest Polites,
v. Eutim.
POLIXEN (IloAú~Evoc,). 1. Polixen és
un dels néts d' Augias, per part del seu
pare, Agastenes. Figura entre els preten-
dents d'Helena i condueix a Troia una tropa
Pofües: 1) Il., II. 786 is.; 533; XV, 339;
XXIV, 250; APoL·L., Bibl., lII. 5; H1Gí, Fab.,
90: Q. E., VIII, 402 is.; XI, 338 is.; XIII, 214
i s.; VIRG., En., II, 581 i s.; V, 564 i s.; CATÓ,
Orig., 2, fr. 54; D1cT., II, 43. 2) Od., X, 224 is.;
cf. r a11 Eutini.
Polixen: !/., II, 623; HIGí, Fab., 81; 97;
APOL·L., Bibl., 10, 8; PAUS., V, 4. 2) PAUS., II,
3, 8. 3) APOL·L., Bibl., II, 6; Tz., Com. Al., 932.
453
d'epeus. Després del seu retorn de Traía,
va tenir un fill, que anomena Amfímac, en
honor del seu company d'armes, el fill de
Cteat, que havia caigut davant de Troia.
A Elis s'ensenyava la tomba de Polixen.
S' explicava que, després de la matan~a dels
pretendents, Ulisses l'havia anat a trobat i
havia estat el seu hoste. Polixen, entre al-
tres presents, li va donar un crater, en que
hi havia representada la historia de Trofoni,
d' Agamedes id' Augias (v. Agamedes).
2. Un altre Polixen és un deis filis de fa-
son i de Medea (v. la taula 23, p. 302).
3. Aquests dos herois són diferents del
rei de l'Elida Polixen, a les terres del qual
els tafis havien amagat els ramats robats a
Electrió. Amfitrió els hi va rescatar (v. Am-
fitrió).
.POLÍXENA (Tio.A.u~Évr¡). Políxena és
una de les tilles de Príam i d'Hecuba. Se
la considera la més jove de totes. No és es-
mentada a la Ilíada i apareix només amb
les epopeies posteriors. Se la relaciona amb
la llegenda d' Aquil·les. Sobre la seva tro-
bada amb l'heroi, les versions difereixen.
Uns cops, es deia que Políxena era a la font,
quan Troilos abeurava el seu cavall. Ales-
hores va apareixer Aquil·les, que perseguia
Troilos, i el va matar. Políxena va aconse-
guir escapar-se, no sense haver despertat
l' amor en el cor d' Aquiles. Aitres cops (tot i
que aquesta variant sembla haver-se desen-
volupat sobretot en l' epoca hel·lenística),
Políxena havia acompanyat Andromaca i
Príam a Ja tenda d' Aquil·les per reclamar
el cadaver d'Hector. Veient que l'heroi es
mostrava insensible als precs del pare i de
la vídua del seu enemic, Políxena es va
oferir a romandre amb ell com a esclava i
va aconseguir entendrir-lo. A aquesta ver-
sió de la !legenda es refereix la histüría de
la «trai'ció» d' Aquil·les: per obtenir la mil.
de Políxena, havia ofert a Príam, o aban-
donar els grecs i tornar a la seva patria, o
fins i tot trair els seus i 1luitar al bandol tro-
ia. L'acord s'havia de cloure en el temple
d' Apol·lo Timbreu. Pero París, amagat dar-
rere de !'estatua del déu, va matar Aquil-les
amb una fletxa (v. Aquil·les i Paris).
Independentment d els amors d' Aquil·les
i de Políxena, i potser anteriorment al de-
senvolupament d' aquesta llegenda, existia
Políxena: APOL-L., Bibl., III, 12, 5; Ep., V, 23;
EuR., Tr., 622 is.; Hec., 3 is.; 107 is.; 218 is.;
ese. al v. 41; 388; H!Gí, Fab., J 10; Ep. Gr: Fr.
(ed. K!NKEL), p. 50; Q. E., Posth., XIV, 210 is.;
Tz., Com. Al., 269: 323; Ov., Met., XIH, 439
i s.; SÉN., Tr., 168 i s.; 938 i s.; DrcT. CR., III,
POUXO
la de la mort de Políxena, sacrificada so-
bre la tomba d'Aquil·les. En els Cants ci-
pris, Políxena havia estat ferida per Diome-
des i Ulisses, en el decurs de la presa de
Troia, i sucumbía a les seves ferides. Neop-
tolem li va donar sepultura, pero, més tard,
s'admet que Políxena havia estat sacrifica-
da sobre la tomba d' Aquil·les, sigui per Ne-
optolem, sigui pels cabdills grecs, instigats
per Ulisses. És la versió seguida pels poe-
tes tragics, i especialment per Eurípides.
Aquest sacrifici tenia com a objecte, o bé
procurar una travessia venturosa als navilís
grecs - i s'assembla al d'Ifigenia, destinat
a garantir els vents favorables a l' armada
d' Agamemnon-, o bé apaivagar l'ombra
d' Aquil·les, que s'havia aparegut en somnis
al seu fill per ordenar-li aquesta ofrena.
POUXO (CToA.u~w). 1. Una Polixo és
la dona de Nicteu, i la mare d' Antíope (v. la
taula 27, p. 327).
2. Una altra, molt més celebre, era la dona
de Tleoolem el rodi, fill d'Heracles, mort
davant" de Tr~ia (v. Tlepolem). Per honorar
la memoria del seu márit, Polixo va orga-
nitzar uns jocs fúnebres en que prenien parl
nens, i el vencedor rebia una corona d'al-
ber. Va trobar la manera de venjar la mort
del seu marit i de castigar Helena, que era
responsable de la guerra de Troia. Sobre la
seva hostilitat envers Helena i la seva ven-
jan9a, les versions difereixen. Es deia, per
exemple, que, quan tornava d'Egipte amb
Helena, Menelau va arribar davant de l'illa
de Rodes, on tenia intenció d' atracar. Pero,
quan Polixo ho va saber, va reunir a la costa
tots els rodis, annats amb torxes i pedres.
Menelau va pensar primer a passar de llarg
de l'illa, pero el vent que l'empenyia cap a
la costa el va obligar a atracar. Aleshores va
amagar la seva dona a la nau i va vestir amb
el seu abiilament la més bella de les seves
serventes. Quan va ser a terra, va deixar que
els rodis destrossessin la falsa Helena. Un
cop satisfeta la seva venjan~a, els rodis van
permetre Menelau partir en pau. I va ser així
com Helena es va salvar de Polixo. Pero la
versió més comuna de la llegenda és menys
favorable a l'heroi:na laconia. Després de la
mort de Menelau, i quan Orestes encara er-
rava pel món, perseguit per les Erínies, els
dos fillastres d'Helena, Nicostrat i Mega-
2 is.; V, 13; SERV!, Com. En., HI, 322; VI, 57:
FlLóSTR., Heroica, XX, 18.
Polixo: APOL·L., Bibl.; Tz.,
Com. Al., , III, 19, 9 13.
3) A. R., Arg., I, 668 s.; Hroí,
FL, Arg., II, 316 is.

PÓL·LUX
pentes, la van fer fora d'Esparta. Helena va
fugir al costat de la seva compatriota Polixo,
a qui considerava la seva amiga. De primer,
Polixo li va fer bon paper, pero, mentre He-
lena era al bany, va disfressar les seves ser-
ventes com a Erínies i les llanya contra He-
lena. Espantada, i embogida pels turments
a que la sotmetien les esclaves, es va penjar
(v. Helena).
3. Polixo és també la mainadera d'Hip-
sípile de Lemnos, a la qual aconsella que
acollís els argonautes (v. Hipsípile).
POL·LUX (TioA.u8EÚKl'Jc;). Pol·lux és un
dels Dioscurs, germa de Castor (v. Dios-
curs i la taula 21, p. 283).
POLTIS (TióA.ruc;). Poltis és un fill de Po-
sidó. El seu germa és un tal SarpMon
(diferent del germa de Minos) (v. Sarpe-
don). Poltis regnava a Enos, a Tracia, i va
acollir hospitalanament Heracles quan
l'heroi tomava del país de les amazones
a través de la Troada. SarpMon va morir a
mans d'Heracles a la costa.
Es contava que, durant la guerra de Tro-
ia, els troians havien enviat una ambai-
xada a Poltis, amb regals, demanant-li el
seu ajut. Pero Poltis va exigir que Paris li
lliurés Helena a canvi de dues dones molt
belles. Evidentment, la proposta va ser
debades.
*POMONA. Pomona és la nimfa roma-
na que vetllava pels fruits. Tenia un bosc
sagrat, el Pomonal, en el camí de Roma a
Ostia. Un flamen vetllava pel seu culte. Els
poetes li atribueixen aventures amoroses.
Per exemple, la presenten com l'esposa del
llegendari rei Picus (v. aquest nom). Pel seu
amor, el rei va rebutjar la passió de Circe,
que, com a represalia, el va convertir en
picot. Ovidi la presenta com l'esposa de
Vertumne, que, com ella, és una divinitat
relacionada amb el cicle de les estacions i
la fecunditat de la terra. .
*POMPO (Tióµnw). En la llegenda llati-
na hel-lenitzada, Pompo és una filla del rei
Numa Pompili i l'avantpassada de la gens
Pomponia. D'altra banda, una tradició do-
nava al pare de Numa el nom de Pompili
Pompó.
Poltis: APoL·L., Bibl., II, 5, 9; ese. a A. R.,
Arg., I, 216; Esm., VII, 319; E. B., s. v. Aivo<;;
MECfT]µ~pía; PLUT., Reg. et emp. apophth., 174 c.
Pomona: PL. V., N. H., XXIII, 2; V ARRÓ, L.
L., VII, 45: FESTUS, p. 154; SERVI, Com. En.,
VII, 190; Ov., Met., XIV, 623 is.
Pompo: PLUT., Numa, 21; D. H., II, 58.
POSIDÓ
454 455
PONTOS (Tióvr0<;). Pontos, l' «Ünada», primer heroi grec que va sortir del cavall de
fusta, pero en saltar va caure i es va matar.
"'
·;:::
és la personificació masculina del mar. No
"' posseeix cap llegenda propia i només figura *PORTÚ. Portú és una divinitat roma-
~ 2 en les genealogies teogoniques i cosmogoni- na molt antiga que, en el seu origen, sem-
l--~g ques. Se'l considera fill de Gea (la Terra) i de bla haver estat un déu de les «travessies»,
:i:: l'Eter. Unit a Gea, va engendrar Nereu, Tau- pero que en l' epoca historica és considerat
"'
"~ mant, Forcis, Ceto i Eunbia (v. la taula 14, un déu marí que vetlla pels ports. Tenia un
~"
p. 212). De vegades se li atribueix també la flamen, i el 17 d'agost se celebrava en ho-
iii"' paternitat de Briareu i dels quatre Telquins: nor seu una festa especial, els Portualia. El
s""'
"' Acteu, Megalesi, Ormen i Licos. Sobre la seu temple s' alyava al Forum Boari, prop
-~ ~ ·<>
z seva descendencia, v. la taula 33, p. 454. del port de Roma. Portú va ser assimilat al
µ'] u""
PORFIRIÓ (Tiopcpupíwv). Porfirió és un déu grec Palemon (v. aquest nom) i, com
l
i"
r
dels gegants que van lluitar contra els déus. a tal, se'l considerava fill de Mater Matu-
¡:¡
..:s ~ ~ Va caure, com Tifó, sota les fletxes d' Apol- ta, la qual, al seu tom, s'identificava amb
¿¡ a:; o Leucotea-lno (v. aquests noms).
"'
o ~ N lo. Pero hi ha una altra versió segons la qual
·;:::
u l Porfirió va intentar violar Hera i va morir a POSIDÓ (TiocrEt8wv). Posidó, el déu que
regna sobre el mar, és un dels Olímpics, fill
-~ mans de Zeus i d'Heracles conjuntament.
l µ:.,
2"' POROS (TIÓpoc;). Poros, «el Recurs», és de Cronos i de Rea. Segons les tradicions,
"'
~ "'o µ'] fill de Metis. Unint-se amb Penia, la Pobre- tan aviat se'l considera el germa gran com
>;Q
el germa petit de Zeus. La llegenda més an-
>;Q
sa, va engendrar l' Amor. A banda d'aquest
'8"" tiga, aquella en que Zeus, arribat a l' edat
mite simbolic, narrat per Plató, Poros no
viril, obliga el seu pare Cronos a restituir
tl"
"'
" ·O
>;Q posseeix, segons sembla, cap llegenda els fills que s'havia empassat, implica que
< (v. Eros). Zeus és el més jove de la nissaga, tal com el
"'
¡:¡ PORTÁ.ON (Tiop8áwv). Portaon és fill mateix Cronos, que havia destronat el seu
.y; d' Agenor i d'Epicasta i, per tant, nét de pare Úran, era el seu fill petit. Pero, de mica
""
"" Pleuró (v. la taula 26, p. 316). Va_regnar en mica, amb el desenvolupament del dret
o ~'º ºo: a Pleuró i a Calidó. Es va unir a Eurite i de primogenitura, Zeus, considerat el sobi-
"l ni~
u
,,l ~ "'"""
"'
·~
'º
va tenir diversos fills: Eneu, A_gri, Alcatous,
Melas, Leucopeu, Esterope. Es l' avantpas-
ra suprem, adopta el paper de fill gran. Per
aixo, en les llegendes de l' epoca classica,
5' l "'o: ·§ '¡¡¡
sat de Meleagre (v. la taula 29, p. 350). De generalment Posidó és considerat més jove
;g ~ t> 1:!
l §h-6 ~~ ""'·g. Ci
"
b!) vegades el seu nom adopta les formes Par- que el seu germa.
"8"'o .1;~
c::i~
8 >;Q
"3¡::l taon o Porteu. Posidó passava per haver estat criat pels
µ:., l l PORTEU (Tiop8foc;). l. Variant del nom Telquins (v. aquest nom) i per la filia de
'8
¡::::
"'
E de Portaon (v. aquest nom). l'Ocean, Cefira. Quan va arribar a l'edat vi-
""'
~
"o ....:¡ ril, es va enamorar d'Halia, la germana dels
~ 2. És també el nom del pare d'Equíon, el
""'"
c::i
'¡¡¡
~"' u -i5"'
~
Pontos: HES., Teog., 135; 233 is.; Hmí, Fab., S., V, 55; A. GEL·L., N.A., XV, 21; Ov., Met.,
pr., 3, 5, 7 (Rose); APoL·L., Bibl., I, 2, 6; ese. a VI, 70 is.; APoL·L., Bibl., I, 7, 3 is.; II, 1, 4; III,
14, l; PAus., I, 14, 3; 24, 3 is.; 26, 5 is.; II, 1,
A. R., Arg., I, 1165.
3 is.; 2, l; 3, 4 is.; 12, 2 is.; 30, 5 is.; 22, 4;
Porfirió: PiND., Pít., VIII, 12 i s.; AroL·L.,
33, 1 is.; 34, 10; 38, 1 is.; III, 14, 2; 15, 7; 18,
Bibl., I, 6, l. 10; 20, 2; 21, 5; V, 1, 8; 15, 5; 22, 6; 26, 2; VI,
Poros: PL., Bq., 203 6 i s.; PoRF., Antro
25, 3; VII, 4, 1; 8; 21, 7 a 10; 24, 2 a 12; 25, 3;
Nymph., 16. 8; 12; VIII, 10, 2 a ll, 1; 25, 5 a 8; 37, 9 i 10;
Portaon: !l., XIV, l15 i s.;APOL·L., Bibl., I, 7, 42, 1is.;44, 4; IX, 20, 1; 22, 5; 29, l; 6; 31, 6;
7; 10; PAus., IV, 35, l; VI, 20, 17; 21, 10; Hmí, X, 9, 4; 7; 10, 8; ese. a V, 8, 8; Hmí, Fab., pr.,
Fab., 175: ese. a!' Od., XII, 39. 13, 18, 10 (Rose); 3; 10; 12; 14; 17; 28; 31; 32;
Porten: 1) V. Portaó. 2) APOL-L., Ep., V, 20. 37· 38· 46' 47· 56· 64· 76' 89· 125· 135· 139·
Portú: FESTUS, p. 227; PAULUS, p. 56; 263; 140; 151; '151; 16i; 164; 'i66; 169; 113~ 186;
Hmí, Fab., 2; VIRG., En., V, 241; SERVI, Com. 187; 188; 195; 238; 242; 252; 273; 274; SERVI,
G., I, 437; En., V, 241. Com. G., I, 12; V ARRó, ap. AG., Civ. D., XVIII,
Posidó: !l., I, 400: VII, 442 is.; VIII, 198 is.; 9; PLUT., Q. conv., IX, 6; De frat. am., XI; FR.
440; XII, 1 is.; XIII, 1 is.; 43 is.; 89 is.; 206 i ScHACHERMEYR, Poseidon und die Entstehung
s.; XIV, 135 i s.; 351 is.; XV, 168 i s.; 187 i s.; der griechischen Gotterglaubens, Berna, 1950;
XX, 13 i s.; 33 i s.; 132 i s.; 290 i s.; XXI, 284 PUGLIESE CARATELLI, a Parola del Pass., 1957,
is.; 435 is.; ese. a XXIII, 346; Od., IV, 506; V, fase. 53, p. 81 s.; 56, p. 352 s.; c. GALLAVCTITI,
291; XI, 235 is.; XIII, 151 is.; HEs., Teog., 15; ibid., 55, p. 241 is.; F. R. ADRADOS a Minos, V
453 i s.; 732; ef. 883 i s.; HERóD., VIII, 55; D. (1957), p. 53 is.; J. CHADWICK, ibid., p. ll 7 i S.
 POSIDÓ
456 457
Teiquins, i ella li dona sis fi!ls i una filia,
anomenada Rodos. Aixo succefa a l'illa de
ció del llinatge de Príam, salva i protegeix
en canvi els descendents d' Anquises.
1-
Rodes, que va rebre el seu nom de la filla
de Posidó (v. Quan els homes es van organitzar en ciu-
tats, els déus van decidir triar cadascun una 1
Des deis temps la llíada, a Posidó Ji
o varies ciutats on fossin objecte d, especial
correspon el domini del mar; a Hades, el
veneració. Pero es va donar el cas que dues
dels Inferns, i a Zeus, el Ceí i la Terra. So-
o tres divinitats van triar la mateixa ciutat,
bre aquest repartiment, v. Zeus. Posidó pot
fet que provoca conftictes entre elles, que
no només comandar les aigües del mar, sinó
provocar tempestes, arrencar les roques de
van remetre a J'arbitratge deis altres déus,
o fins i tot al deis mortals. En aquests arbi-
eo
la costa amb un cop del seu trident, i fer
tratges, generalment Posidó va ser dissor- "
néixer fonts. El seu poder sembla estendre's
tat. Així, per exemple, va disputar a Helios
no només al mar, sinó a les aigües corrents
(el Sol) la ciutat de Corint. El gegant Bria-
i als llacs. En canvi, els rius tenen les seves
reu, que feia de jutge, va decidir en favor
divinitats propies. Les seves relacions amb
del Sol. Igualment, Posidó va voler regnar
Zeus no són sempre amistoses. Participa
a Egina, pero va ser desbancat per Zeus.
amb Hera i Atena, en la conjuració divina
Dionís li va prendre Naxos; Delfos, Apol-
que tenia com a objectiu encadenar Zeus,
lo; Treze, Atena. Pero les dues «disputes»
pero es va fer enrere davant les amenaces
de Briareu (v. Egeó). més famoses van ser a proposit d'Atenes i
Argos. Posidó havia posat els ulls en Ate-
Posidó va participar, durant tot un any,
nes i havia estat el primer a prendre pos-
al costat d' Apol·lo i del mortal Eac, en la
sessió de la ciutat fent brollar amb el seu
construcció de la muralla de Traía. Laome-
trident un «mar» dalt del' Acropolis (aquest
dont li va negar el salari que havien convin-
mar, segons el testimoni de Pausanias, era
gut, i, per venjar-se d'ell, Posidó va suscitar
un pou d'aigua salada que es trobava en el
un monstre que va sortir del mar i devasta
recinte de l'Erecteon). De seguida es va
els pobles troians (v. Laomedont). Aqucst
presentar Atena, que va convocar Cecrops i
és !'origen de la rancúnia de Posidó vers
el va prendre per testimoni del seu acte: va
els troians, i per aixo el veiem intervenir
plantar una olivera, que encaras' ensenyava
en la guerra de Troia a favor dels aqueus.
al segle u a. C. al Pandrosion. Després, va
Tanmateix, quan al principi de Ja llíada els
reivindicar la possessió del país. La dispu-
grecs decideixen, aconsellats per Nestor,
ta va anibar fins a Zeus, que va nomenar
fo1tificar el seu campament envoltant els
els jutges. Una tradició pretén que aquests
vaixells amb una muralla, Posidó protesta
jutges havien estat Cecrops i Cranau, una
davant l' assemblea dels déus contra aques-
altra, els déus de !'O!imp. Fos com fos, el
ta decisió, que ell creu susceptible de dis-
tribuna! format així va pronunciar-se a fa-
minuir la g!Oria que havia guanyat amb la
vor d' Atena, perque Cecrops va testificar
construcció de les muralles de Troia. Van
que havia estat la primera a plantar!' olivera
fer falta les paraules conciliadores de Zeus
sobre la roca de l' Acrooolis. Posidó, irritat,
per calmar-lo, tot i que es compromet a va inundar la plana d'Eleusis.
destruir la muralla aixecada pels aqueus.
Pel que fa a Argos, va ser Foroneu !'en-
Durant un cert temps, Posidó es vol man-
carregat d' arbitrar la disputa entre el déu i
tenir al marge de la lluita, pero de seguida
Hera. També aquí el jutge va sentenciar a
corre a ajudar els aqueus, que s'enduen la
favor d'Hera. Posidó, ple de calera, va des-
pitjor part de la batalla. Pren la, figura de
carregar una maledicció sobre l' Argolida
Calcant per encoratjar els dos Aiax i ex-
i asseca totes les fonts del país. Poc des-
hortar Teucre i Idomeneu, fins al moment
prés, Danau i les seves cinquanta filles van
en que Zeus Ji ordena abandonar el com-
anibar a l' Argolida i no van trobar aigua
bat. Pero, quan Aquil-les esta a punt de
per beure. Gracies a Amimone, una de les
matar Eneas, és Posidó qui el salva. Co-
Danaides, de qui Posidó s'havia enamorat,
breix els ulls d' Aquil·les amb una boira,
la maledicció es va acabar i !' Argolida va
arrenca de l'escut d'Eneas la llam;:a que hi
retrobar l' aigua de les seves fonts (v. Ami-
havia clavada i transporta l'heroi lluny de
mone ). Una altra versió pretenia que Posi-
les línies enemigues. El seu motiu per sal-
dó, irritat contra Foroneu i Ínac, va inundar
var un troia és que el destí no vol la mort
l' Argolida d'aigua salada. Tanmateix, Hera
d'Eneas; potser també és perque Eneas no ~'O~
el va obligar a al!iberar el país i a tornar el ·:;¡:;M
és descendent directe de Laomedont, sinó mar als seus límits. [¡)~
de Tros, per part d'Anquises, Capis i As-
sarac (v. la taula 7, p. 128). Posidó, que
Posidó possei:a, pero, una illa meravellosa "
Zl
..:::
en propietat: l' At!antida (v. aquest nom). ¿
persegueix, amb tots els déus, la destruc-
Posidó passava per haver tingut nombro-

POTOS
sos amors, tots e!ls fecunds. Peío, mentre
que els filis de Zeus eren herois benefactors,
el més corrent era que els fills de Posidó,
com els d' Ares, fossin uns gegants malfac-
tors i violents. Per exemple, arnb Toosa, va
engendrar Polifem, el ciclop; amb Medu-
sa, el gegant Crisaor i el cavall alat Pegas;
amb Amimone, Naupli, que va fer tant de
mal als aqueus (v. Naupli); amb Ifimedia,
els Aloades. Cercíon, el bandit Esciró, que
va morir a mans de Teseu, el rei dels ies-
trígons Lamos, el ca<;:ador male!t Orió, tots
eren fills seus. De la mateixa manera, e!s
fills que va tenir amb Halia (v. aquest nom)
van cometre tota mena d'excessos i els va
haver de sepultar sota terra per evitar-los el
castig.
Posidó es troba en !'origen d'un gran
nombre de genealogies mítiques (v., per
exemple, les taules 3, p. 80; 11, p. 165; 12,
p. !68; 14, p. 212; 23, p. 302; 24, p. 309, i
27, p. 327) (v. també l'índex, en el mot Po-
sidó). Cal assenyalar, en especial, els amors
de Posidó i de Demeter, dels quals va néixer
una filla de qui estava prohibit pronunciar el
seu nom, i el cava!! Aríon (v. aquest nom),
que Adrast muntava durant l' expedició dels
Set contra Tebes.
Posidó posseeix una esposa «legítima»,
la deessa Amfitrite (v. aquest nom), una ne-
reida amb qui no va tenir fills.
Es representava Posidó armat amb un
trident, que és l' arma per exceJ.lencia dels
pescadors de tonyina, i portat sobre un carro
tirat per animals monstruosos, mig cavalls
i mig serps. Aquest carro estava envoltat
de peixos, de dofins, de criatures mari-
nes de tota mena, així com de les Nereides i
de diversos genis, com Proteu, Glauc, etc.
POTOS (Tió8oc;). Potos és la personifica-
ció del Desig amorós. Apareix en el seguici
d'Afrodita, al costat d'Eros i d'Hímer, deis
quals no es diferencia gaire. Passa per ser
fill d' Afrodita. En la mitología siriana, in-
fiui:da perles creences semítiques, Po tos era
considerat fil! de Cronos i d' Astarte (Afro-
dita). Potos no posseeix cap mite especial,
només és una abstracció.
PRAX (Tipá~). Prax és descendent, en
tercera generació, del fill de Neoptolem,
Pergam. Va tornar d'IHíria al Peloponnes i
Potos: Sup!., 1040; PL., Bq., 197 d;
Criít., 420; EuSEBI, P1: Ev., I, 10, 8.
Prax: PAllS,, m, 20, 8; E. B., s. v.
Kal ITpáKE<;.
Praxítea: 1) EuR., trag. perduda Erecteu; L1-
CURG, Contra Leocrates, 98 i s.; APOL·L.,
458
va donar el seu nom a la regió anomena-
da Prakíai. En honor del seu avantpassat
AquiJ.les, Ji va consagrar un santuari en el
camí d'Esparta a Árcactia.
PRAXÍTEA (npa~18fo). Praxítea és el
nom de diverses hero1nes pertanyents a la
llegenda atica, for<;:a mal distingides entre
si.
1. Una d'elles és !'esposa d'Erecteu (v. la
taula 1, p. 8). Uns cops passa per ser tilla
del déu-riu Cefís; altres perla de Diogenia
que, al seu tom, ho era de Cefís; el seu pare
és, en aquest cas, Frasim. Praxítea era con-
siderada un model de patriotisme, perque
havia acceptat el sacrifici de les seves tilles
quan un oracle va revelar que la seva mort
era necessaria per garantir la victoria dels
atenesos (v. Erecteu).
2. Praxítea és també el nom d'una nimfa
que es va casar amb Erictoni i que li va do-
nar un fil!: Pandíon.
3. Finalment, Metanira, !'esposa de Ce-
len i mare de Demofont i de Triptolem, de
vegades era anomenada Praxítea. Aquesta
Praxítea, alguns cops era presentada com la
dida de Demofont.
PRESBÓ (Tipfo~wv). Presbó és fi!l de
Frixos i de la filla d'Eetes, el rei de la Col-
quida, Iofassa (v., en l' article Frixos, altres
tradicions relatives al matrimoni d' aquest
personatge). Presbó es va casar amb Bú-
zige, la filla de Licos, i li va donar un fill,
Climen (v. la taula 34, p. 457). Quan Frixos
va morir, Presbó va tornar a Orcomen per
reclamar el regne del seu avi Atamant. En
morir, Atamant l'havia confiat als seus re-
nebots, els néts de Sísif, perque creía que
la seva descendencia masculina estava ex-
tingida. Els dos néts de Sísif, anomenats
Haliart i Coró, en saber que Presbó torna-
va, es van afanyar a acollir-lo i a restituir-E
el regne. Després van fundar les colonies
d'Haliart i Coronea. Presbó és l'avi d'Ergí,
amb qui el llinatge d' Atamant es va extingir
a Orcomen (v. Erg{).
PRETIDES (nponÍÓE¡;). Les Pretides
són les filles del rei de Tirint (o d'Argos),
Pretos (v. l'article següent) i d'Estenebea
(v. la taula 32, p. 433). Sobre el seu nombre,
les tradicions varíen. Segons els uns, són
dues: Lisipe i lfianassa; segons els altres,
m, 15, l. 2) APOu., Bibl., m, 14, 6. 3) AroL·L.,
Bibl., I, 5, l i 2.
Presbó: Ese. a A. R., Arg., I, 185: !I, l 122;
PAUS., IX, 34, 8; 37, í is.
Pretides: BAQ., X, 40 a 112; APOL·L., Bib/,,
Bibl., II, 2, 2; ese. a Od., XV, 225; a PfND., Pft., m,
459
a les dues anteriors s'afegeix una tercera,
anomenada Ifínoe. Quan aquestes joves van
affiba.r a l'edat de casar-se, Hera va fer que
embogissin. La causa d' aquesta maledicció
s'explica de manera diversa: uns cops s'as-
segura que van pretendre ser més belles que
la deessa, i així van provocar la seva gelosia;
uns altres, que es van riure del seu temple,
perque, segons deien elles, el palau del seu
pare contenía més riqueses; finalment es
deia també que havien robat !' or del vestit
de la deessa per fer-ne un ús particular. Fos
com fos, van pensar que s'havien conver-
tit en vedelles i es van escapar al camp, on
anaven errant aquí i alfa i refusaven tornar a
palau. Aquest comportament, similar al de
les bacants, havia donat lloc a la llegenda
segons la qual havia estat Dionís qui havia
provocat la seva bogeria perque havien re-
fusat adoptar el seu culte. L' endeví Melamp
es va oferir al seu pare per guarir-les, a can-
vi d'una tercera part del reialme d' Argos.
Pretos s'hi nega, considerant que el preu
era massa elevat. Aleshores la bogeria de
les filles es va redoblar i van comen:;:ar a
recórrer l' Argolida i el Peloponnes en totes
direccions. Pretos va cridar Melamp, pero
aquest endeví li va exigir, a més de la terce-
ra part del reialme pera ell, una altra tercera
part per al seu germa Biant. Pretos, tement
que, si no acceptava aquestes condicions,
després encara podien ser pitjors, va accep-
tar pagar el preu exigit. Aleshores Melamp,
enduent-se el més fort dels joves d' Argos,
va perseguir les noies per les muntanyes,
fent grans crits i amb danses violentes. Du-
rant la persecució, la germana gran, Ifínoe,
va morir d'esgotament, pero les altres dues
van ser purificades gracies a unes herbes
que Melamp barreja en l'aigua d'una font
on elles anaven a beure. Melamp i Biant es
van casar cadascun amb una d'elles.
Una tradició diferent situava l' episodi de
la bogeria de les dones argives amb posterio-
ritat a les Pretides, durant el regnat del seu
nebot Anaxagoras (v. aquest nom).
PRETOS (Tipohm;). Pretos és un reí de
Tirint, fil] d' Abant i germa bessó d' Acrisi
(v. la taula 32, p. 433). Descendeix de Lin-
ceu i d'Hipermestra, i, per tant, de Danau i
d'Egipte. Dins del ventre de la seva mare
Aglaia, la filla de Mantineu, Pretos ja odi-
ava el seu Acrisi. Els dos nens es
96; Nem., IX, 30; HERÓD., IX, 34; D. S., IV, 68;
EsTR.VIII, 3, J9,p. 346;PAUS., n, 7, 8; 9, 8; 16,
2-5; 18, 4; 25, 7 is.; 10; VIII, 18, 7 i s.;
HEs., fr. 41 i 42; VrRG,, VL 48 is., i SERV!,
ad lec.; Ov., Met., XV,
PRETOS
barallaven abans del seu naixement.
van arribar al' edat viril, van dividir en
parts el territori de l' Argolida, sobre el gual
governava Abant, i, mentre Acrisi obtenia
Argos, Pretos esdevenía rei de Tirint. Pero
aquesta decisió no es va prendre sense uns
combats sagnants entre els partidaris de
l'un i de l'altre, i que van acabar amb un
resultat incert. També es deia, per explicar
aquest odi entre els dos germans, que Pre-
tos havia sedui:t la seva neboda Danae, filla
d' Acrisi, i que era el pare de Perseu, provo-
cant així en el seu gern1a una injúria mortal
(v. Acrisi i Diinae).
Sobira de Tirint, Pretos va fortificar la
ciutadella, i ésa eli a qui s'atribu!a les mu-
ralles «ciclopies» que encara existeixen.
En aquesta construcció es diu que va rebre
l'ajuda dels mateixos ciclops (v. aquest
nom).
Hi ha una altra versió relativa al desen-
lla-;: de la lluita entre Pretos i Acrisi. Aquest
darrer va resultar-ne vencedor i va expulsar
Pretos, que va trabar refugi a 1' Asia Menor,
a la cort del rei de Lícia fobates, o Amfía-
nax, de qui va prendre per esposa la füla,
Estenebea. fobates li proporciona un exercit
de licis, al capdavant del qua! Pretos recon-
querí el seu regne. Va ser només aleshores
que es va produir la divisió del país entre
els dos germans (v. Acrisi).
Pretos estava establert a Tirint, i casat,
quan Bel·lerofontes va arribar a la seva cort
demanant-li asil i que el purifiqués d'un ho-
micidi involuntari que havia comes (v. Bel-
lerofontes). Estenebea es va enamorar de
l'heroi i, com que no va poder aconseguir
que ell li correspongués, el calumnia davant
de Pretos, que va enviar BeUerofontes al
seu sogre IObates perque el matés.
D'Estenebea, Pretos va tenir primer dues
o tres filles, les Pretides (v. l'article anteri-
or), que Hera (o Dionís) va fer embogir, i
que van ser guarides per Melamp. Tanma-
teix, aixo va obligar Pretos a fer tres parts
del seu regne, de les quals en va conservar
una i va donar les altres dues a Melamp
i al seu germa Biant (v., sobre el resultat
d' aquesta partició, Adrasí).
Durant la bogeria de les seves filles,
Pretos va tenir una altra criatura amb Este-
nebea, un fiil anomenat Megapentes (nom
que significa «la Gran Pena», a cansa del
Pretos: APoL·L., Bibl., II, 2, 1 is.; 1 i · 4,
l is.; PAus., I!, 25, 7; ese. a EuR., Or., Ov.,
Met., V, 236 i s.; ese. a PíND., NenL, IX. 30. V.
també Pretides.
 T
PREUGENES 460
dolor que li causava la malaltia de les se-
ves filles). Més tard, aquest Megapentes
_J
o
va succeir Pretos en el tron de Tirint, pe-
ro va intercanviar amb Perseu el seu regne
p.. pel d' Argos, que Perseu no volia obtenir per
raó d'un crim (Perseu havia matat acciden-
talment el seu avi Acrisi) (v. Perseu). Així
s' explica que, en temps de l' expedició deis
~et contra Tebes, Adrast regnés a Argos, tot
1 que al seu avantpassat Biant li hagués to-
cat originanament una part del reialme de
Tirint (v. tanmateix Anaxagoras i la tradició
segons la qual el repartiment s'havia pro-
dui:t després del regnat de Megapentes i
l'intercanvi de regnes entre ell i Perseu).
Ovidi ens ha conservat una tradició com-
pletament aberrant de la llegenda de Pretos:
Pretos va atacar Acrisi, i el tenia assetjat
dins la ciutadella d' Argos, quan va arribar
Perseu en ajuda del seu avi i transforma
Pretos en una estatua de pedra. És probable
que es tracti d'una invenció recent, formada
sobre el model d'altres episodis ben cone-
guts de la llegenda de Perseu.
PREUGENES (IlprnyÉvT]c;). Preugenes
és un aqueu originari de la vall de l'Euro-
tas, al Peloponnes. Era fill d' Agenor i va
tenir dos fills, Patreu i Aterió. Després de
l' arribada deis doris, es va retirar amb els
seus fills a Acaia, on va fundar una ciutat,
que va anomenar Patres. Més tard, se li van
tributar honors d'heroi, així com al seu fill
Patreu.
PRÍAM (Tipíaµoc;). Príam és un deis fills
de Laomedont, i el més jove de tots (v. la
taula 7, p. 128). Sobretot és famós perque
sota el seu regnat va tenir lloc la guerra de
Troia, quan ja tenia una edat avan9ada. El
nom de la seva mare és incert. La Ilíada no
l'.anomena; habitualment, la tradició poste-
nor fa que la seva mare sigui Estrimo, la
filia del déu-riu Escamandre; pero altres
versions l' anomenen Pfacia o Leucipe.
La Ilíada conté poques dades sobre la
vida de Príam anteriors al setge de Troia. Al
poema només se'ns informa que va com-
Preugenes: PAus., III, 2, l; VII, 6, 2; 18, 5;
20, ,7 is.; cf. HERBILLON, Les cultes de Patras,
Pans, 1929.
Príam: !l., III, 146 i s.; VII, 365 i s.; XX,
237; XXI, 84 i s.; 526 i s.; XXII, 21 i s.; 405 i
s.; XXIV, 143 is.; XXIV, 183 is.; 322 is.; 440 i
s.; 677 is.; APOL·L., Bibl., II, 6, 4; III, 12, 3 is.;
Hmí, Fab., 89; 90; 91; 93; 101; 105; 106; 108;
109; 111; 113; 128; 240; 243; 244; 256; 270;
273; PAUS., II, 24, 3; IV, 17, 4; X, 27, 2; APoL-L.,
Ep., V, 21; EuR., Hec., 23 is.; Tr., 16 is.; 481 i
s.; SERVI, Com. En., II, 557.
461
batre, en altre temps, les amazones, com a
aliat del frigi Otreu, a les ribes del riu San-
gari. Han estat els mitografs qui ens han
conservat el record de l'episodi més impor-
tant de la seva infantesa, la presa de Troia
per part d'Heracles. Durant aquest esdeve-
niment, Príam, que encara era un nen, ha-
via estat fet presoner per l'heroi, al mateix
temps que la seva germana Hesíone. Pero
Heracles va donar Hesíone en matrimoni al
seu amic Telamó i oferí a la noia el regal
de noces que volgués. Hesíone va reclamar
el seu germa, que aleshores duia el nom de
Podarces. Heracles accepta la seva petició i
l'hi va vendre de forma simbblica. Alesho-
res Podarces va adoptar el nom de Príam,
que significa «aquell que ha estat venut»
(v. Hesíone). Heracles li confia, en qualitat
d'únic supervivent deis fills de Laomedont,
tot el país de Troia. De mica en mica, Príam
havia estes el seu poder per tota la regió i
per les illes de la costa asiatica.
Príam es va casar primer amb Arisbe, la
filia de Merops, que li dona un fill, Esac
(v. aquest nom). Pero Príam !'abandona,
confiant-la a Hirteu, per casar-se en sego-
nes núpcies amb Hecuba. Amb ella va tenir
la major part deis seus fills i els més famo-
sos (v. la taula 35, p. 460). El primogenit
va ser Rector; el segon, Paris. Després van
arribar les filles: Creüsa, Laüdice, Políxe-
na i Cassandra. Després encara van néixer
més fills: Deífob, Helen, Pammon, Polites,
Antif, Hiponous, Polidor i Troilos, quepas-
sava per ser, també, fill d' ApoHo.
Amb les seves concubines, Príam va te-
nir altres fills: Melanip, Gorgitió, Filemon,
Hipotous, Glauc, Agató, Quersidamant,
Evagoras, Hipodamant, Mestor, Atas, Dori-
cle, Licaon, Dríops, Biant, Cromi, Astígon,
Telestas, Evandre, Cebríones, Mili, Arque-
mac, LaOdoc, Equefron, ldomeneu, Hipe-
ríon, Ascani, Democoont, Aret, Diopites,
Cloni, Equemmon, Hiperoc, Egeoneu, Lisí-
tous, Polimedont; al costat d'aquests fills va
tenir altres filles: Medusa, Medesicasta, Li-
símaca i Aristodeme. La tradició atribueix a
Príam cinquanta fills, nombre que cap autor
no dóna exactament. La llista d' ApoHodor,
que hem reprodui:t anteriorment, és la més
completa, ja que conté quaranta-set noms.
Potser cal afegir-hi els noms d' Antifont i
de Dios, que esmenta la Ilíada, així com el
d' Axíon, citat per Pausanias, a partir de la
Priap: PAUS., IX, 31, 2; E. B., s. v. AáµYa-
KO~; 'A~apvo~; Ov., Fast., I, 391 is.; VI, 319 i
s.; Met., IX, 347 i s.; SERVI, Com. G., II, 84; IV,
111; ese. a TEóCR., I, 81; Tz., Com. Al., 831; ese.
PRIAP
Petita Ilíada, noms que completen el nom-
bre de cinquanta conforme a la tradició.
El paper de Príam a la Ilíada és molt bor-
rós. Massa vell per prendre part en el com-
bat, s'acontenta presidint el consell, pero
fins i tot allí la seva opinió no sempre prec
val. Generalment s'imposa la d'Hector. No
sembla haver-se oposat als plans de Paris ni
al rapte d'Helena; es mostra benevol amb la
princesa i accepta el destí. La seva caracte-
rística essencial és la pietat, i aixo li atreu el
favor de Zeus. Amb la seva sola presencia
domina els esdeveniments i només s'im-
plica en ells contra la seva voluntat. Veu
morir l'un darrere l' altre els seus fills, i un
deis darrers, Rector, el més valerós, és el
defensor del seu regne. Així, quan Rector
cau i AquiHes se l' endú al campament
deis grecs, Príam s'humilia fins a l'extrem
d'anar a trobar el vencedor i li ofereix un
enorme rescat pel cadaver del seu fill.
Les epopeies posteriors a la Ilíada nar-
raven amb tota mena de detalls la mort de
Príam. Quan el vell rei sent que l' enemic
penetra en el seu palau, vol tomar a prendre
les armes i defensar els seus. Pero Hecuba
li ho impedeix i l' arrossega fins al fons del
palau, prop d'un altar coronat de llorer, per
posar-se tots dos sota la protecció deis déus.
Des d' allí, Príam veu amb els seus propis
ulls com Neoptblem mata el jove Polites,
que cercava, també ell, la protecció de !'al-
tar. A continuació, Neoptolem agafa l'ancia
deis cabells, l'arrenca de !'altar i el degolla.
El seu cadaver va romandre insepult. Una
variant explicava que Neoptolem havia ar-
rossegat Príam fins a la tomba d' AquiHes,
fora de la ciutat, i allí l'havia mort.
PRIAP (Tipíc:moc;). Priap, el gran déu de
la ciutat asiatica de Lampsac, era general-
ment considerat fill de Dionís id' Afrodita.
Se'l representava sota la forma d'un perso-
natge itifüHic, la missió del qual era guar-
dar les vinyes i els jardins, en particular els
vergers. El seu atribut essencial tenia la vir-
tut de desviar el «mal d'ull» i de fer inútils
els maleficis deis envejosos que tractaven de
perjudicar les collites. A més, com a símbol
de fecunditat, Priap era un «bon exemple»,
per magia simpatica, per a les plantes del
recinte on es trobava. Com a déu asiatic,
en la seva condició de déu de la fecunditat,
Priap formava part del seguid de Dionís,
encara amb més facilitat en la mesura que
a A. R., Arg., l, 932; D. S., IV, 6; WESTERMANN,
Myth., Appendix Narrat., LXIII, p. 382. Cf. H.
HERTER, De Priapo, Giessen, 1932.
 PRILIS
462 463 PROMETEU
presentava certes similituds amb Sile i els l'havia fet expulsar de la ciutat, i que havia
satirs. A més, igual que Sile, Priap era re- estat recollit pels déus. Després d' aixo, se li Posteriorment, Procris, tement la de a mans de Pelias encara era un nen
presentat sovint en companyia d'un ase. A havia confiat la protecció dels jardins. Pasífae, va tornar a Atenes, on es va recon- (v. la taula 23, p.
proposit d' aixo s' explicava la següent !le- ciliar amb Cefal. Tanmateíx, els seus amors
Segons Diodor, Priap estava relacionat PROMET (Tipóµr¡8o~). Promet és fill
genda: en el decurs d'una festa dionisíaca, amb el mite d'Osiris; es tractava de la divi- amb el marit no van durar gaire. Cefal va
de Codre, que regnava a Colofó amb el seu
Priap s 'havia trobat amb la nirnfa Lotis, de nització per pait d'Isis de la virilitat d'Osi- tractar novament de posar-la a prova amb
germa Damasfcton. Pero el va matar acci-
la qua! es va enamorar. Durant la nit va in- ris. A més, Diodor assimila Priap i Herma- regals, pero Procris, aquesta vegada, no va
dentalment i va fugir a Naxos, on va morir.
tentar sorprendre-la, pero, en el moment en frodit. sucumbir. En canvi, va ser ella gui, al cap
Les seves cendres van ser traslladades a Co-
que anava a aconseguir els seus proposits, de poc temps, va sentir gelosia, i aixo va ser
lofó pels esfon,;os dels seus nebots, els fills
!'ase de Sile es va posar a bramar, desper- PRILIS (Tipúfi.H.;). Prilis és un endeví de la causa de la seva mort (v., sobre aguest
de Damasícton.
tant Lotis i totes les bacants. Priap, confús, Lesbos, fill d'Hermes i de Ja nimfa Issa. episodi de la llegenda,
va haver de renunciar als seus projectes. És Quan els grecs hi van passar, anant cap a PROCRUSTES (TipoKpoúcrrr¡c;). Pro- PROMETEU (Tip9µ118t:úi:;). Prometen
en record d' aquesta aventura que se'l repre- Troia, Prilis, subornat pels regals de Pala- crustes és el malnom d'un bandoler, ano- és un «cosí» de Zeus. Es fill d'un tita,
sentava en companyia d'un ase. Una variant medes, va revelar a Agamemnon que la ciu- menat també Damastes i Polipemon, que igual que Zeus és fill d' un altre tita,
d'aquesta !legenda s'explicava a Roma, on, tat de Troia només es podria conquerir amb vivia en el camí de Megara a Atenes. Pro- nos (v. la taula 38, p. 530). Les tradicions
un cavall de fusta. difereixen sobre el nom de la seva mare.
en !loe de Lotis, apareixia la deessa Vesta. crustes tenia dos llits, un de l!arg i un altre
En el moment en qiie Priap estava a punt de PROCLES (TipoKi\.~c;). Procles és fill de de curt. Obligava els viatgers a estirar-se en S'esmenta Asia, filla d'Ocean, o Clímene,
violentar-la, un ase s'havia posat a bramar, l'heraclida Aristodem i d' Argia, i germa un d' ells: els alts, al llit petit (i perque hi tam.bé una oceanida (v. la taula 38, p. 530)
despertant la deessa i fent-la conscient del bessó d'Eurístenes (v. la taula 18, p. 258). cabessin els tallava els peus ), i els baixets, (v. també Eurimedont, 1). Prometeu té
perill que corria. Des d'aleshores se sacrifi- Procles i Eurístenes es van casar amb Latría al llarg (aleshores els estirava violentament diversos germans: Epimeteu, que és, en
cava un ase a Priap, pero en la festa de Vesta i Anaxandra, filles ambdues de l'heraclida per allargar-los). Aquest bandoler va morir contrast amb elL el «maldestre» per excel-
es coronaven els ases amb f!ors. Tersandre, rei de Cleones. Procles va tenir a mans de Teseu (v. aquest nom). Jencia (v. Epimeteu), Atlant, Meneci. Al seu
Al voltant de Priap s'havien format al- un fill, anomenat Sous, que va ser el pare torn Prometen es va casar. El nom de la
*PRÓCUL. Juli Procul és el nom del no- sev; dona varia també segons els autors: el
tres llegendes, i la tradició que el feia fill d'Euripont i l'avantpassat de Licurg, el le- ble alba a qui es va apareixer Romul, des-
de Dionís id' Afrodita no era universalment gislador d'Esparta. més habitual és que sigui Celeno, o també
prés de la seva apoteosi, per comunicar-lila Clímene. Els seus fills són Deucalió, Licos
acceptada. Segons certs mitOgrafs, la defor- PROCNE (TipÓKvr¡). Procne és la filla de seva voluntat que se l'honorés amb el norn
mitat física de Priap era deguda als malefi- Pandíon, rei d' Atenes, i germana de Filo- i Quimereu, als quals s'afegeixen de vega-
de Quirí i se li erigís un temple al Quirinal. des Etneu, Hel-le i Tebe (v. aquests noms).
cis d'Hera. Quan Afrodita va arribar al país mela. Sobre la seva llegenda i el relat de la
dels etíops, després del seu naixement, va seva transformació en rossinyol, v. Filome- PRÓMAC (Tipóµaxoc;). 1. Promac i Leu- Prometeu passa per haver creat els pri-
sorprendre tots els déus per la seva belle- la i la taula 12, p. 168. cocamant, dos joves de Cnosos, a Creta, són mers homes, modelant-los amb argila. Tan-
sa. Zeus se'n va enamorar i la va posseir. els protagonistes d'una aventura amorosa. mateix, aquesta llegenda no apareix a la
PROCRIS (TipÓKp1<;). Procris és una de Promac estimava el formós Leucocamant, Teogonia, on Prometen només és el bene-
Afrodita estava a punt de tenir una criatura, les filles del rei d' Atenes Erecteu (v. la taula
pero Hera, tement que aquest fill, si posse!a que el tractava cruelment i el sotmetia a mil factor de la humanitat, i no el seu creador.
12, p. 168), tot i que una variant de la tra- proves. Promac accedía a dur-les a tenne Va ser per afavorir els homes que Prome-
la bellesa de la seva mare i el poder del seu dició la presenta com una filla de Cecrops.
pare, esdevingués un perill per als Olím- amb l'esperam;;a de mereixer !'amor del teu va enganyar Zeus. Una primera vegada,
El seu mite és fon;a complex i presenta una jove, pero mai no aconseguia res. Alesho- a Mecone, en el decurs d'un sacrifici so-
pics, i gelosa dels amors del seu marit, va
superposició d' elements. Procris era casada res, després d'acomplir una empresa espe- lemne, va fer dues parts d'un bou: en !'una
tocar el ventre d 'Afrodita de manera que el
amb Cefal, fil! de Deíon, pero va enganyar el cialment difícil (es tractava d' apoderar-se va posar sota la pell la carn i les entranyes,
fil! nasqués deforme. Quan va venir al món, seu marit amb Pteleont, que havia comprat
Priap tenia un membre viril desmesurat. En els seus favors regalant-li una corona d' or. d'un cert case), va lliurar l'objecte, davant recobrint-les amb el ventre de !'animal; en
veure'l, Afrodita va témer que el seu fill, i dels ulls de Leucocamant, a un altre jove l' altra va posar els os sos pelats coberts amb
Cefal ho va descobrir, i Procris va fugir a la més compassiu. Leucocamant, per despit, greix blanc. Tot seguit va dir a Zeus que tri-
ella mateixa, esdevinguessin la riota de tots cort de Minos. Aquest rei es va enamorar de
els déus, i el va abandonar a la muntanya. la noia i va intentar seduir-la. Pero Minos es va travessar ambla seva espasa. és la seva part; la resta havia de quedar per
Allí, el nen va ser descobert per uns pastors,
2. Hi ha un altre Promac, fill d'Eson i als homes. Zeus va triar el greix i, quan va
es trobava sota els efectes d'una maledicció d'Alcímede (o Perimede), que va morir descobrir que a sota només hi havia ossos,
que el van criar i van retrs: culte a la seva vi- de la seva esposa Pasífae: quan s'unia amb
rilitat. Per aquesta raó, segons es deia, Priap una altra dona, del seu cos sortien escorpins
va quedar com un déu rústic. i serps que mataven la seva amant. Per des-
Una altra tradició, molt semblant, feia de lliurar-lo d'aquest encanteri, Procris Ji va Prncrnstes: APOL·L., Ep., I, 4; BAQ., XVII, 27 APOL-L., Bibl., I, 2, 2 is.; 7, l i s.; Il, 5, l l; A.
Priap el fil! d' Afrodita i d' Adonis, tot atri- donar una herba, que li havia proporcionat is.; D. S., IV, 59; PLUT., Tes., 11; PAUS., I, 38, 5; R., Arg., III, 845; 1084 is., ese. al v. 1086; VAL.
buint iguaiment la seva deformitat als male- Circe. Després, com a premi pels seus fa- ese. a EuR., Hip., 977; Ov,, Met., VII, 438; Her., FL., Arg., VII, 355 i s.; ese. a PíND., Ol., IX, 68;
ficis d'Hera. En la interpretació evemerista vors, va exigir dos regals: el gos que mai no II, 69; Ps. Ov., Ibis, 407; HIGí, Fab., 38, Tz., Com. Al., 1283; 132; 219; EsTOB., Flor., U,
de la llegenda de Priap, es deia que era un deixava escapar la presa que perseguía i la Procul: Crc., De Leg., I, 1, 3; De Rep., II, 10, 27; PL., P1:, 321; PAUS., IX, 25, 6: X, 4, 4; D.
cintada de Lampsac, la deformitat del qua! javelina que mai no fallava el seu objectiu. 20; L1v1, l, í6, 5 is.; D. H., II, 63, 3; Ov., Fast., S., V, 67; L. P., a Met., I, 34; LLUcL~, Diií.l. deis
H, 499 is.; PLUT., Rom., 28. déus, l, l; LIBAN!, Orat., XXV, 3 l (II, 552,
Promac: 1) CoNó, Narr., 16. 2) APOL·L., Foerster); Ov., Meí., I, 82 i s.; SÉN., 709;
Bibl., I, 9, 2 a 7. Juv., Sií.t., XIV, 35; PLUT., De Fl., V, 4: cf. S.
Prilis: LicóFR., A/ex., 219 i s.; Tz., ad loe., i Promet: PAus., VII, 3, 3; cf. EsTR., XIV, RE!NACH, a Cu/tes, et re/., m, p. 68-91;
XI, 32 !; EusT., a /'Od., p. 1688; A. L., TI:, 41;
222; EusT., a Hom., 60!, 4; 893, 40. 634. L. RousSEL, a B. E. 1934, 229-232; A. H.
Tz., Chil., l, 542 is.; H1oí, Fab., 189; Ov., Met.,
Pmcles: PAus., m, 7, l; PLUT., Lic., 4 is. VII, 670 is.; SERVI, Com. En., VI. 445; PAus., X, P:rometeu: Ese. a ll., I, 126; EsQ., Pr., pas- KRAPPE,aB.H.B., 1939, J.D.BEAZ-
Prncne: v. Filomela. sim; ese. al v. 347; HEs., 508 i s.; 571 LEY, a A. J. A., 1939, p. K. KERÉNYI,
29, 6; trag. perduda de SóF., Procris; ese. a A.
Prncris: APOL·L., Bibl., m, 15, 1; ese. a l'Od., i s.; Tr., 50 i s.; HIGÍ, Fab., 144; A. Prometheus, Zuric, 1946; L. SÉCHAN, Le Mythe
R, Arg., I, 211.
p., n, 15; SERVJ, Com. En., 1, 741; VI, 42; de Prométhée, París, 195 l.
PROM NE
va sentir una profunda rancúnia vers Pro-
meteu i els mortals, afavorits per aquella
astúcia. Així, per castigar-los, va decidir no
tornar-los a enviar el foc. Aíeshores Prome-
teu els va socórrer per segon cop; va robar
llavors ele foc «a la roda del sol» i !es oorta
a la tena amagades dins d'una tija de 'reru-
la. Una altra tradició pretén que va robar el
foc de la farga d'Hefest. Zeus va castigar
els mortals i el seu benefactor. Contra els
primers, va pensar d' enviar-los una criatura
fabricada expressament, Pandora (v. aquest
nom). Pel que fa a Prometen, el va enca-
denar amb lligams d'acer al Caucas i envia
una aliga, nascuda d'Equidna i de Tifó, per-
que li devorés el fetge, que es regenerava
constantment. I va jurar per l'Estíx que mai
no deslligaria Prometeu de la roca. Tanma-
teix, quan Heracles va passar per la regió
del Caneas, va travessar amb una f!etxa
l' aliga de Prometeu i el va alliberar. Zeus,
satisfet per aquesta proesa, que augmentava
la g!Oria del seu fil!, no va protestar, pero,
perque el seu jurament no fos en va, va
obligar Prometen a portar un anell fet amb
l' acer de les seves cadenes i un tros de la
roca a la qua! havia estat encadenat: així,
un lligam d' acer continuava unint el tita a la
roca. En aquest moment, el centaure Quiró,
ferit per una fletxa d'Heracles i patint ex-
traordinariament, va desitjar morir. Com
que era immortal, va haver de trobar algú
que acceptés la seva immortalitat. Prometen
Ji va fer aquest servei i va esdevenir immor-
tal en el seu !loe. Zeus va acceptar l' alli-
berament i la immortalitat del tita de bon
grat, en la mesura que Prometen li havia fet
un gran servei en revelar-li un antiquíssim
oracle segons el qual el fill que tingués amb
Tetis seria més poderós que ell mateix i el
destronaría (v. Tetis).
Promete u possei:a el do de l' endevinació.
Va ser ell qui indica a Heracles la manera
d'aconseguir les pomes d'or, tot explicant-
li que només Atlant les podia collir del Jar-
dí de les Hesperides. Aquest do profotic el
compartia amb les antiquíssimes divinitats
filles de la Terra, que és la profetessa per
excel·Jencia. Va ser també ell qui ensenya al
seu fill Deucalió la manera de salvar-se del
gran diluvi que Zeus projectava per anor-
Prnmne: PAUS., VIII, 14, 9.
Pronax: APoL·L., Bibí., I, 9, 13; ese. a PÍND.,
Nem., IX, 30; PAus., m,18, 12.
Pronos: HEMCL. PóNT., fr. 32 (ed. MüLLER,
Fr. Hist. Gr., II, 222).
Propefüles: Ov., Met., X 221; 238 is.; LACT.
PLAC., X, 7, is.
464
rear la rai;:a humana, que ell havia sabut
preveure.
PROMNE (npóµvr¡). Promne és !'es-
posa de l'arcadi Búfag, que a Feneos va
recollir i va criar el germa d'Heracles, Ífi-
cles, que havia estat ferit pels Molionides
(v. Heracles).
PRONAX (Ilpwva~). Pronax és un dels
fills de Talau, el fill de Biant (v. la taula 1,
p. 8). Pronax és germa d' Adrast i d'Erifile.
Va tenir una filla, Amfítea, que es va casar
amb Adrast, i se Ji atribuia un fill, Licurg
(v. aquest nom), el pare d'Ofeltes. Segons
una tradició, Pronax va morir a Argos a
mans del seu cosí Amfiarau com a resultat
d'una revolta (v. Adrast).
Es deia també que els jocs fúnebres en
honor seu van ser l' origen dels Jocs Ne-
meus (v. Arquemor).
PRONOS (Tipwvoc;). Pronos és el nom
del pare del tira de Cefal-lenia, que exigia
que li portessin les donzelles abans de ca-
sar-se. Aixo va durar fins que un dia Ante-
nor, disfressat de dona, va arribar fins al !lit
del tira i el mata clavant-li un punyal. Des-
prés d'aixo, Antenor ocupa el tron.
PROPETIDES (I1porroníót:c;). Joves,
originaries d' Amatunt, que havien gosat
negar la divinitat d' Afrodita. La deessa les
va castigar despertant en elles desigs que
no podien satisfer. Van ser, segons es diu,
les primeres dones que es van prostituir.
Van acabar transformades en estatues de
pedra.
PROPODAS (Ilporróom;). Propodas és
un reí de Corint, fil! de Damofont i descen-
dent de Sísif. Sota el regnat dels seus dos
fills, Doridas i Hfantidas, els dorís, conduits
per Aletes, van arribar al país.
PRÓQUITE (Ilpoxúrr¡). Proquite era
una troiana, familiar d'Eneas, que va morir
quan l' expedició albirava la costa de Na-
pols i que va ser enterrada a l' illa de Pros-
cida (en altre temps, Proquite), a la qual va
donar el seu nom.
*PROSERPINA. Proserpina és, a Roma,
la deessa dels Inferns. Des de molt aviat va
ser assimilada a la Persefone grega. Sem-
bla que és a aquesta assimilació que deu el
Propodas: PAus., II, 4, 3.
Proquite: NEvr, fr. 19 (Müller); SERVT, Com.
En., IX, 715: D. H., I, 53; PL. V, N. H., III, 16,
12.
Prnserpina: AG., Civ, D., IV, 8; VARRó, ap.
CENSORf, Die n., XVII, 8: V MÁX., II, 4, 5.
465
seu caracter infernal. Originariament va ser no d'Íficle, del qua! seria aleshores el cosí
sens dubte una deessa agraria, que presidia (v. la taula citada).
la gelTllinació. El seu culte va ser oficial- Protesilau figura entre els pretendents
ment introdu'ít al costat del de Dis Pater d'Helena. Va participar en la guerra de
(assimilat a Hades) el 249 a. C. Aleshores Troia, al capdavant d'un contingent de qua-
es van celebrar, en el seu honor, uns «loes ranta naus. Pero va ser el primer que va ser
Tarentins», anomenats així, més que per la mort pels troians, en el moment en gue sal-
ciutat de Tarent, per un indret, al Camp de tava del vaixell per posar els peus a Asia. Va
Mart, conegut com a Tarentum. A proposit caure a mans d'Hector.
del Tarentum, s'explicava la llegenda se- També es deia que Protesilau havia tingut
güent: en el decurs d'una epidemia, els fills un paper important en la primera expedició,
d'un tal Valeri, van contreure la malaltia. El la que havía donat lloc al desembarcament
seu pare va demanar als déus que havia de de Mísia. Ell va arrencar l' escut a Telef,
fer per salvar-los, i els déus li van respondre fent possible així que AquiHes el ferís
que havia de baixar el curs del Tíber, amb (v. Aquil·les i Telef).
els seus fills, fins a Tarentum, i alfa fer-los Quan va marxar cap a Troia, Protesilau
beure aigua de !'altar de Dis i de Proser- s' acabava de casar amb Laodamia (v. aquest
pina. Valeri va pensar que i' oracle l' obli- nom). El casament no s'havia acabat de ce-
gava anar de Roma a Tarent, viatge que li lebrar perque els sacrificis rituals no s'ha-
representava un veritable enuig. Tanmateix, vien acomplert. Va ser per castigar aquest
es va posar en marxa i la primera nit acam- sacrilegi que Laodamia va quedar vídua.
pa en un meandre del Tíber. L' endema va Sobre l' amor de Laodamia per Protesilau i
preguntar als habitants de la comarca com la resurrecció d' aquest heroi, v. Laodamia.
es deia el !loe, i ells li van respondre: «Ta- PROTEU (Ilpwn::úc;). Proteu és, al' Odis-
rentum». Comprenent aleshores el sentit de sea, un déu del mar, que s'encanega especi-
l' oracle, Valeri va agafar aigua del Tíber i alment de fer pasturar els rai11ats de foques i
la va donar als seus fills, que es van curar. altres animals marins pertanyents a Posidó.
En senyal d'agra!ment, va voler erigir en Normalment viu a l'illa de Faros, no gaire
aquell indret un altar en honor a Dis i Pro- lluny de la desembocadura del Nil. Té el
serpina, pero quan cavava la terra per posar poder de metamorfosar-se en totes les for-
els fonaments va descobrir una pedra on hi mes que desitgi: no només pot esdevenir un
havia una inscripció en honor d'aquestes animal, sinó també un element, com l' aigua
dues divinitats: era I' altar de que parlava o el foc. Fa servir aquest poder en particular
l' oracle. Aquest altar de Tarentum tenia un quan vol escapar-se deis qui Ji pregunten,
paper particularment important en Ja cele- ja que posseeíx el do de la profecia, pero
bració dels Jocs Seculars. es nega a informar els mortals que l'inter-
roguen. Menelau el va anar a consultar, se-
PROSIMNA (Ilpóouµva). Prosimna és
guint el consell de la deessa marina Idotea,
una de les filles del riu d' Argolida, !'As-
la propia filia de Proteu (v. Menelau). Per
terió. Tenia dues germanes, Acrea i Eube,a,
molt que Proteu s'anés transformant suc-
i totes tres van ser nodrisses d'Hera. Es
cessivament en lleó, en serp, en pantera,
l' eponima de la ciutat de Prosimna.
en un senglar enorme, en aigua i en arbre,
PROTESILAU (TipúmoG\cwc;). Prote,si- Menelau no es va deixar enganyar, fins que
lau és un heroi tessali, fill primogenit d' Ifi- finalment el vell, vem;:ut, va parlar.
cle i Astíoque. Descendeix de Mínias, reí Aquesta és la versió que també segueix
d'Orcomen i, per el!, de Posidó (v. la taula Virgili en l' episodi d' Aristeu, al quart !li-
22, p. 287). El seu germa és Podarces, i la bre de les Georgiques, encara que l'escena
seva patria, la ciutat tessalia de Fílac~. U na s'hagi traslladat de Faros a Pal·lene. Pero,
tradició obscura fa Protesilau fill d' Actor i des d'Herodot, Proteu corn un rei
Prosimna: PAUS., U, 17, l. Laodamia. Cf. G. HERZOG-HAUSER, a Mél.
s. V.
Protesilau: JI., II, 695 i s.; XIII, 681: XV, Boisacq (A. l. Ph. Or., V, 471-478; L.
705; EusT., a la Il., H, 695 i s.; EsTR., IX, 432 SÉCHAN, Lettres d'Hwn., XII p. 3-27.
i s.; APOL·L., Bibl., III, 10, 8; Ep., HI, 14; 30 i
Prnteu: Od., IV, 349 is.; APOL·L., Bibl., II, 5,
s.; PAus., IV, 2, 5; HJGí, Fab., 103; 104; HES.,
Cata/. publicat a Sitz. Preuss. Akad., 1900, 9; EuR., He/., 6 is., i HERóD., lI, 110 is.;
D. S., l, 62; CoNó, 8; 32; Tz., Com. Al.,
p. Tz., Com. Al., 245; cf. 530; Chil., !I,
759; 221 i s.; Ov., Ha, XIII; PROP., 1, 113; SERVI, Com. En., l, 651; Vmo., G., IV, 387
9, 7; FlLóSTR., Her., JI, 15-18; CATUL, 68, 74 í is.; Ov., Met., XI, 224.
PROTOGENIA
d'Egipte, contemporani de Menelau, i no
com un déu del mar. Aquest Proteu regnava
a Memfis, en !'epoca en que Helena i Paris
van ser llans;ats per la tempesta a la costa
del país. Els van portar a la presencia del
rei, que va decidir enviar el raptor a Troia i
quedar-se amb Helena, juntament amb els
tresors que s'havia endut d'Esparta. Men-
!1"estant, els grecs van dirigir-se cap a Troia,
1, quan van arribar a la Troada, van enviar
una ambaixada a la cort de Príam per recla-
mar I;Ielena. Príam va fer que els respon-
guessm que no era allí, sinó a Egipte, a la
cort de Proteu. Els grecs no se'l van creure
i van prosseguir la lluita. Després de la cai-
guda de Troia, es van adonar que Helena no
hiera realment; aleshores van anar a cercar-
la al país de Proteu, que la va tomar de bon
grat al seu marit (v. Helena).
Aquesta llegenda va ser represa, i modi-
ficada, per Eurípides a la seva obra Helena,
en que Proteu ja no és rei de Memfis, sinó el
de l'illa de Faros. La seva dona es diu Psa-
mate i és tilla de Nereu (v. Psiimate). Té dos
tills, Teoclimen i ldotea. Mentre Paris s'en-
dú a Troia un fantasma d'Helena, fabricat
per Hera, la veritable Helena és confiada
per Hermes al rei Proteu. També es deia que
hav~a estat ell qui, per art d' encantament,
havia creat el fantasma d'Helena i l'havia
donat a Paris.
Una llegenda citada per Conó pretén que
Proteu, un egipci, havia deixat el seu país
a causa de la tirania de Busiris (v. aquest
nom). Va seguir els fills de Fenix en la seva
recerca d'Europa, i es va establir a Pal·lene,
a la Calcídica, on es va casar amb Crisonoe,
la tilla del reí del país, Clitos. Amb l' ajuda
de Clitos es va apoderar del país dels bi-
saltes, que eren uns barbars vei"ns de Pal-
lene. Proteu hi regna i va tenir uns fills que,
lluny de semblar-se-ti, eren homes violents
que condemnaven a mort tots els estran-
gers que arribaven al seu país. Fins al día
que van morir a mans d'Heracles. Aquests
dos fills es deien Polígon i Telegon.
PROTOGENIA (IIpwroyÉvEta). l. Pro-
togenia, el nom de la qual significa «Nas-
Protogenia: 1) AroL·L., Bibl., I, 7, 2; ese. a
PíND., 01., IX, 84 is.; ef. PÍND., 01., IX, 41 is. 2)
V. Hiacíntides. 3) APoL·L., Bibl., I, 7 7.
Protous: 1) AroL·L., Bibl., I, 8, 6. 2) Il., II,
756 i s.; APoL·L., Ep., III, 14; VI, 15 a; HIGí,
Fab., 97; EusT., a Hom., p. 338, 24; SÉN., Tr.,
829; CoNó, Narr., 29.
Psamate: 1) HEs., Teog., 260; 1004; APoL·L.,
Bibl., I, 2, 7; III, 12, 6; PÍND., Nem., V, 24 i ese.;
466
cuda la primera», és una tilla de Deucalió i
de Pirra (v. la taula 8, p. 136). És va unir a
Zeus, que li dona dos tills, Etli i Opunt.
2. Protogenia és també el nom d'una de
les Hiacíntides (v. aquest nom).
3. V. també la taula 26, p. 316, on s'es-
menta una Protogenia, tilla de Calidó i
d'Eolia, i mare d'Oxil, per part d' Ares.
PRÓTOUS (IIpóEloo<;). Protous és el
nom de diversos herois:
l. Especialment és un dels fills d' Agri
(v. la taula 29, p. 350).
. 2. El més conegut, el cabdill dels magne-
s1s davant de Troia, és el fill de Tentredon.
Era originari de Tessalia. Quan els grecs
tomaven de Troia, ell va morir en el naufra-
gi del cap Cafereu, mentre que la major part
dels seus compatriotes van poder arribar
a Creta, i des d'allí van anar a establir-se a
Magnesia del Meandre (Asia Menor).
PSÁ~T~ ('l'aµáEll']). l. Nereida que
es va urur a Eac i li va donar un fill, Fo-
cos (v. la taula 31, p. 414). Per escapar de
l'~m~r d'Eac havia pres diverses formes,
pnnc1palm,ent la de foca, pero aixo no va
impedir a Eac d'aconseguir el seu objectiu.
Quan el seu fill, Focos, va ser mort a mans
dels seus germanastres Telamó i Peleu ella
va enviar contra els ramats d'aquest d~er
un llop monstruós (v. Peleu). Més endavant
Psamate abandona Eac i es va casar amb
Proteu, reí d'Egipte (v. Proteu).
2. Una altra Psamate és una argiva, tilla
de Crotop, que pertany a l' estirp de Forbant
i Tríopas (v. la taula 19, p. 280). Unida a
Apol·lo, va engendrar Linos, a qui va ex-
posar per por del seu pare (v. Crotop). Més
tard, quan Crotop es va assabentar de l' exis-
tencia d'aquest fill, la va fer enterrar viva
segons alguns autors. Per castigar la sev~
mort, ApoHo va enviar contra l' Argolida
un monstre anomenat Pena (v. Coreb).
PSIL·LE ('l'úfJ..o<;). Psil·le és el reí d'un
poble de la Cirenaica, els psiHes, encanta-
dors de serps famosos a l' antiguitat. Passa-
va per ser fill d' Amfíteinis i d'una nimfa.
Segons Nonnos, era el pare de Categon, i al
capdavant d'una flota líbia, va voler venjar-
A. L., Tr., 38; Tz., Com. Al., 53; 175; ese. a EUR.,
Andr., 687; Ov., M_et., XI, 366 is.; EUR., Hel., 6 i
s. 2) SERVI, Com. Egl., IV, 56; PAus., I, 43, 7; II,
19, 8; ~- P., a Teb., I, 570; VI, 64; EsTACI, Teb.,
I, 570 1 s.; CoNó, Narr., 19; Ps. Ov., Ibis, 573 i
ese. ad loe.; PL. V., N. H., IV, 9, 17.
PsiHe: E. B., s. v.; MDLLER, Fr. Hist. Gr., IV,
p. 294, fr. 1; PL. V., N. H., VII, 2; NONN., Dion.,
XIII, 381 i s.
467
se del vent del sud perque li havia destrult
la ~ollita. Pero, quan es va apropar a l'illa
d'Eol, una tempesta enfonsa les seves naus.
S'ensenyava la seva tomba prop de la Gran
Sirte.
PSIQUE ('l'vxrí). Psique és el nom de
l' anima. També és el de l'hero!na d'un
conte que ens ha arribat gracies a les Meta-
morfosis d' Apuleu. Psique, la tilla d'un rei,
tenia dues germanes. Totes tres eren d'una
gran bellesa, pero Psique possefa una be-
llesa més que humana. La gent acudia de
tot arreu per admirar-la, pero, mentre les
seves germanes havien trobat marit, ningú
no volia casar-se amb Psique perque la seva
bellesa feia por als pretendents. Havent
perdut l'esperans;a de casar-la mai, el seu
pare va interrogar l'oracle, que va respon-
dre que abillessin la jove com si s'hagués
de casar i que l' exposessin sobre un rocam,
on un monstre horrible hi aniria a prendre'n
possessió. Els seus pares es van desesperar.
Tanmateix, van preparar la jove i, eninig
d'un seguici fúnebre, la van conduir fins al
cim de la muntanya indicada per l' oracle.
Després la van deixar sola i van tomar a
palau. Psique, sola, se sentía desesperada
quan tot d'una va notar que el vent l'enlai-
rava i se l' enduia per l' aire. Dols;ament, el
vent la va sostenir fins que va arribar al fons
d'una vall pregona i es va quedar estirada
sobre un llit d'herba tendra. Allí, esgotada
per tantes emocions, Psique es va adormir
profundament. Quan es desperta, es va tro-
bar al jardí d'un palau magnífic, tot d'or
i de marbre. Va entrar en les estances que
s'obrien davant d'ella, i allí la van acollir
unes veus que la van guiar i li van revelar
que eren esclaves al seu servei. Així va pas-
sar el día, de sorpresa en sorpresa i de me-
ravella en meravella. Al vespre, Psique va
notar una presencia prop d' ella: era el marit
de qui havia parlat l' oracle, que no va veu-
re, pero que no li va semblar tan monstruós
que l'hagués de témer. El seu marit no li va
dir qui era, i !'advertí que no el podria veu-
re mai, sota pena de perdre'l per sempre.
Aquesta existencia va continuar unes quan-
tes setmanes. De día, Psique estava sola en
el seu palau ple de veus; de nit, l' espos ve-
nia a trobar-la. Psique se sentía molt felis;,
pero un dia va comens;ar a enyorar la seva
fann1ia i a lamentar-se pel seu pare i la seva
mare, que la creien certament morta. Va de-
Psique: APUL., Met., IV, 28 a VI 24; ef. R. RE-
ITZENSTEIN, a A. R. W., XVIII (1930), p. 42-87;
I. M. BoBERG, The Tale ofCupid and Psyché, C.
and M., !, 1938, p. 177-216; SwAHN, Cupid and
PSIQUE
manar al seu marit perrnís per tomar algun
temps ~b ells. Després de molts precs, i
tot 1 que h va fer veure els perills que repre-
sentava aquella absencia, Psique es va sortir
amb la seva. De bell nou el vent la va trans-
portar fins al cim del rocam on l'havien ex-
posat, i des d'allí no va tenir cap dificultat
per tomar a casa seva. Li van fer gran festa
i les seves germanes, casades lluny d'alla:
van anar a visitar-la. Quan van veure la seva
germana tan contenta i van veure els regals
que ella els havia portat, van sentir una gran
gelosia. Se les van enginyar per fer sorgir el
dubte a la seva anima i van acabar fent-li re-
coneixer que no havia vist mai el seu marit.
Al final la van convencer perque amagués
una llantia durant la nit i amb la seva llum,
mentre ell dormía, conegués l' aspecte de
l' ésser que estimava.
Psique va tomar a casa seva, va fer com li
havien aconsellat i va descobrir, així, ador-
mit prop d'ella, un bell adolescent. Emo-
cionada pel descobriment li va tremolar la
ma que sostenía la llantia i va caure sobre
ell una gota d'oli bullent. Cremat per l'oli,
l' Amor (perque era ell, el monstre cruel de
qui havia parlat l' oracle) es desperta i, tal
com havia amenas;at Psique, va desaparei-
xer a l'instant per no tomar més.
Ja sense la protecció de l' Amor la pobra
Psique va comens;ar a errar pel món, per-
seguida per la colera d' Afrodita, indigna-
da per la seva bellesa. Cap divinitat no la
volia acollir. Finalment va caure a mans de
la deessa, que la va tancar en el seu palau,
la turmenta de Inil maneres i li imposa di-
ferents obligacions, triar el gra, recollir la
llana dels moltons salvatges i, a l'últim,
baixar als Infems. Allí havia de demanar a
Persefone un ftascó de l' aigua de la joven-
tut. Tenia completament prohibit obrir-lo.
Malauradament, en el camí de tomada, Psi-
que va obrir el ftascó prohibit i va quedar
adorinida amb un son profund.
Mentrestant, l' Amor estava desesperat;
no podia oblidar Psique. Quan la va veure
adormida amb un son magic, va volar cap
a ella, la va despertar amb una de les seves
ftetxes i, tomant a pujar vers l'Olimp, va
demanar a Zeus permís per casar-se amb
aquella mortal. Zeus l'hi concedí de bon
grat, i Psique es reconcilia amb Afrodita.
La pintura pompeiana ha popularitzat la
figura de Psique, tot representant-la com
Psyché, Lund, 1954; R. HELM, art. Psyche, in R.
E., XLVI (1959), p. 1434-1438; P. ÜRIMAL, Le
cante d'Amour, et Psyché, edició i eomentari
París, 1963. '
PSOFIS
una joveneta alada, en forma de papallo-
na (en les creences populars, sovint ]'ani-
ma era concebuda com una papallona que
s'escapava del cos després de la mort), que
jugava amb els Amors alats com ella.
PSOFIS ('Vwc¡)[(;). Psofis és el nom de
l' heroi o de l' heroúrn eponim de la ciutat
de Psofis, al' Arcadia.
l. De vegades se' l considera fill de Li-
caon.
2. Altres vegades, un descendent de Níc-
tim, en la setena generació.
3. I encara d'altres, la filia de Xantos, el
fil! d'Erimant.
4. També se la considera filia d' Erix, rei
deis sicans: Heracles, en passar per Sicília,
s'hi havia casat, pero de seguida la va confi-
ar a un deis seus hostes, Licortas, que vivia
a Fegea. Allí va portar al món, fruit de la
seva unió amb Heracles, dos fills, Equefron
i Promac, que van fundar, en honor de la
seva ruare, la ciutat de Psofis.
PTERELAU (DTEpú,áoc;). Pterelau per-
tany a l'estirp deis descendents de Perseu.
La genealogia que se li atribueix corrent-
ment el fa nét d'Hipotoe i de Posidó, i fill
de Tafi (v. la taula 32, p. 433). Hi havia una
altra tradició segons la qua! Pterelau era fill
d'Hipotoe i de Posidó, i va tenir dos fills ,
Tafi i Teleboas (v. aq uests noms). Encara
n'hi havia una altra que considerava Tele-
boas pare de Pterelau.
Pterelau és celebre sobretot per la guerra
que va entaular contra Amfitrió i per haver
Psofis: 1) E. B., s. v. 2) P AUS., Vlll, 24, 1. 3)
ID., ibid. 4) ID., ibid., is. ; E. B., s. v.
Pterelau: APOL·L. , Bibl., ll , 4, 5 i s.; cf. ese. a
468
estat víctima d' una tralció per part de la
seva filia Cometo (v. aquest nom) . L' origen
d'aquesta guerra és el següent: Electrió reg-
nava a Micenes quan els fills de Pterelau Ji
van anar a reclamar el reialme, que havia
pertangut al seu besavi Mestor (un germa
d'Electrió, v. la taula cit.). Electrió va re-
butjar la seva reclamació. Per venjar-se, els
joves van robar els ramats del rei. Els fi lis
d'Electrió els havien desafiat a un combat,
i tots van matar-se entre ells. De les dues
famílies només van sobreviure, entre els
fills d' Electrió, Licimi, i deis de Pterelau
Everes . Electrió va projectar anar a lluit~
contra Pterelau, pero ell mateix va morir
abans de poder-se posar en marxa. Ya ser
Amfitrió qui, per amor a Alcmena, organit-
za l'expedició (v. Amfitrió). Pero existia un
oracle segons el qua!, mentre visqués Pte-
relau, ningú no podría conquerir Tafos, la
seva patria. I Pterelau era immortal, o, si
més no, la seva immortalitat estava lligada
a un cabell d'or que Posidó havia plantat al
Q
seu cap. Així dones, Pterelau estava segur
de la seva victoria, si no hagués estat per-
que la seva filia Cometo s'havia enamorat QUELÍDON (XEAt8wv). Quelídon, l'Ore- Bef.lerofontes). Amb l' ajuda del cavall alat
d' Amfitrió i va arrencar el cabell magic neta, és la germana del Rossinyol, Aedon, Pegas, Bel·lerofontes va aconseguir el se u
del cap del seu pare, provocant així la seva en la llegenda milesia (v. Aedon). objectiu . Es conta que, a la punta de la seva
mort i la ru"ina de la seva patria. QUELONE (XEAwvr¡). Quelone és la llan9a, l'heroi hi va posar un tros de plom;
tortuga. Abans havia estat una donzella, amb l' escalfor de les ftames que desprenia
PTOLIPORT (TirnAírrop0oc;). Ptolipor-
que vivia en una casa prop d' un riu. Durant la Quimera, el plom es va desfer i va matar
tos, el Destructor de Ciutats, és un fill de
les noces d' Hera i Zeus, Hermes va convi- la bestia.
Telemac i de Nausica, que va ser batejat
dar a assistir-hi no so is els déus, sinó també 2. També es va anomenar Quimera una
així pe! seu avi Ulisses. Cal destacar que en
tots els humans, fins i tot els animals. No- nimfa siciliana que es va enamorar del for-
els poemes homerics aquest epítet s'atribu-
més Quelone es va quedar a casa mostrant mós Dafnis (v. aquest nom).
eix moltes vegades al mateix Ulisses.
menyspreu. En advertir la seva absencia, QUIMEREU (X1µatpEúc;). Un deis dos
Hermes va tornar a la terra i va inundar la fills del gegant Prometeu i de la filia d' At-
casa de la jo ve. Quelone va ser transforma- lant, Celeno. El seu germa és Licos (v. la
da en tortuga, inseparable, com ella, de casa taula 38, p. 530). Tots dos germans van ser
seva. enterrats a Troia. Una vegada que una pes-
QUIMERA (Xiµmpa). l. La Quimera és ta assolava Lacedemonia, es va consultar
un animal fabulós, que té una part de cabra l'oracle d' Apol·lo, que va respondre que
i una part de lleó. Tan aviat se li atribueix !'epidemia no cessaria fins que un noble
la part posterior de serp i un cap de lleó, lacedemoni hagués estat ofert en sacrifici
en un cos de cabra, com se Ji assignen dos sobre la tomba deis fills de Prometeu. Aixo
caps, un de cabra i un altre de lleó. Treu va passar abans de la guerra de Troia. Me-
foc per la boca. És el producte de la unió nelau es va dirigir immediatament a Troia i
de Tifó i de l' «esc un;:ó» Equidna. Ya ser va oferir el sacrifici ordenat. A Troia va ser
criada pe! rei de Caria, Amisodar, i viu a hoste de Paris, i aixo va ser I 'origen de la
Patara. El rei de Lícia, lbbates, va ordenar seva rel ació.
a Bel·lerofontes que la matés perque s' ha- QUÍONE (Xtóvr¡). Diverses heroi·nes
via lliurat al saqueig del seu territori (v. duen aquest nom:
Quelídon: A. L. , Tr., 11. Fab., 57. Cf. ~M ANDRY , M é/. Picard, I, p. 1 s. 2)
Quelone: SERVJ , Com. En. , l , 505. SERV I,Co111. Egl., VIII, 68; App. Nan: (West.),
82, p. 388.
A. R. , A1g ., 1, 747: Tz. , Com. Al., 932 ; 934. Quimera: 1) /l., VI, 179 s., i ese. a 18 1; XVI ,
327 s.; HES., Teog., 319 s.; APOL·L., Bibl. , l, 9, 3; Quimereu: Tz., Com. , 132; 136; 2 19; F AVOR í,
11, 3, 1; Ov., Met., lX, 647; Tz., Com., l 7; H1G., "AtAa~; EusT., a Hom ., 521, 30.
s. v.
Ptoliport: D1cT. CR .. VT, 6.
QUIRÍ
1. Una d' elles és la filla del déu del vent
Boreas i d'Oritia (v. la taula 12, p. 168).
Amb Posidó va tenir un fil], Eumolp, que
va llaiwar al mar, pero va ser salvat pel seu
pare (v. Eumolp).
2. Una altra Quíone és filla d'una ocea-
nida. CaJ.lírroe, i del riu Nil. Durant la seva
vida terrestre va haver de suportar les bru-
talitats d'un camperol. Per ordre de Zeus,
I-Iermes la va raptar i la va col· locar entre
els núvols, cosa que explica que la neu sigui
enemiga dels camperols (en efecte, Quíone
recorda el nom grec de la neu, x1wv).
3. El mite coneix també una altra Quío-
ne, filia del rei Dedalió, que va ser estimada
a la vegada per Autolic i Filammó (v. De-
dalió).
4. Finalment, Quíone és també el nom de
la mare del déu Priap.
*QUIRÍ. Quirí és un dels déus romans
més antics, una de les tres divinitats arcai-
ques, el culte del qua] constitueix el fons
«indoeuropeu» de la religió romana. Per
ordre jerarquic, és l'últim en la tríada for-
mada amb Júpiter i Mart. Sobre la seva na-
turalesa i les seves funcions, els testimonis
antics coincideixen quasi unanimement a
presentar-lo com un déu guerrer d'origen
sabí, ja sigui perque deriven el seu nom de
la ciutat sabina de Cures, o perque el rela-
cionen amb el nom sabí de la llanc;:a, curis.
Sembla que és el déu del turó del Quirinal,
on tradicionalment se situa un establiment
sabí.
Basant-se en l' existencia d'una tríada
similar a la de Júpiter, Mart i Quirí en al-
tres religions de l' area indoeuropea, i en les
quals cadascun d'aquests déus correspon a
una classe social -Júpiter, o el seu equiva-
lent, a la sacerdotal; l' equivalent de Mart,
a la guerrera, i el tercer déu, a la dels agri-
cultors-, Dumézil va formular la hipotesi
segons la qual Quirí, en ll oc de ser a !' ori-
gen un déu guerrer, era essencialment el
protector dels camperols. Aquesta hipotesi,
rnolt atraient, queda en principi provada en
el món roma per un testimoni conservat per
AroL·L., Bibl., m. is. 2; Hio .•
157; XIV, 475; XEN., An., 5, 3 s.;
PAus., I, 38, 2. SERVl, Com. En., 250. 3)
l-!IG., Fab., 200; Met., XI, 291 s. Ese. a
TEóCR., I, 21.
Quirí: Ov., Fast., lI, 477 s.; IV, 910; VARRÓ,
L. L., V, 51; FESTUS, p. !85; 254; PAUL., p. 49;
MACR., Sat., I, 9, 16; SERV!, Cmn. En., I, 292;
C. l. L., I, 2a. ed. p. 259; PLUT., Rom., 29; Q.
R., 87; D. H., H, 48 s.; Luciu, v. 19-22 (Marx);
TERT., Spect., 5; LlVI, V, 40, 7s.; Cic., Leg., I, 3;
470 471 QUIRÓ
Serví, segons el qual, Quirí és un «Mait moral i la medicina. De fet, Quiró va ser vor de l'heroi, va ser ferit accidentalment
tranquil», un Mart de la del nucli de un metge celebre, i fins i tot va practicar la per ell. Una ftetxa li va causar una greu fe-
la ciutat. A més, Dumézil, cirurgia. Quan a Aquil-les, essent encara rida. Quiró va voler aplicar-se un ungüent,
els Quirits, el nom quals, evidentrnent, un nen, Ji van cremar un turmell a causa de pero les nafres provocades les fletxes
té relació amb el déu, són essencialrnent les operacions de magia que la seva mare d'Herades eren incurables Filoctetes).
els ciutadans civils - i és sabut que aquest havia fet sobre el! per tornar-lo immortal, Quiró es va retirar a la seva cova, desitjant
nom, referit als soldats, constitu!a una ofen- Quiró li va canviar l'os que havia perdut morir, pero no podia fer-ho perque era im-
sa terrible-. També és significatiu que cer- per un altre os tret de l' esquelet d' un gegant mortal. Finalment, Prometen, que havia
tes funcions que fa el llamen de Quirí tenen (v. Aquif.les). nascut mortal, va acceptar cedir-li el seu
com a objecte el culte a divinitats agraries En ocasió de la matan9a dels centaures dret a morir, i, d'aquesta manera, Quiró va
(Consus, principalment). per part d'Heracles, Quiró, que anava a fa- trobar la pau.
Els mi tes de Quirí són estranys. Un d' ells
es refereix a la fundació de la ciutat de Cu-
res per Modi Fabidi, fill del déu (v. Madi
Fabidi). El més important assirnila Romul
a Quirí. A conseqüencia d'una aparició de
Romul a Juli Procul (v. aquest nom), els ro-
mans van erigir un temple a Romul amb el
qualificatiu de Quirí (v. Romul). Al mateix
temps, Hersília, la seva dona, prenia el nom
d' Hora Quirini (v. Hersília).
QUIRÓ (XEÍpwv). Quiró és el més ce-
lebre; més assenyat i més savi dels centau-
res. Es fill del déu Cronos i de Fílira, tilla
d'Ocean. Per tant, pertany a la mateixa
generació divina de Zeus i dels Olímpics.
Per engendrar-lo, Cronos s'havia unit amb
Fílira sota la figura d' un cavall, la qual cosa
explica la seva doble naturalesa. Quiró, que
havia nascut immortal, vivia en una cova al
mont Pelion, a Tessií.lia. Era un bon amic
dels homes, prudent i bondadós. Va protegir
en especial Pelen durant les seves aventures
a la cort d' Acast (v. Acast i Peleu), defen-
sant-lo de la brutalitat de la resta deis cen-
taures. També va donar a Peleu el consell de
casar-se amb Tetis, i Ji ensenya la manera
d'obligar-la a aquest matrimoni impedint
les seves transformacions. Durant la bo-
da, li va regalar una llarn;:a de freixe. Pe-
len, per la seva banda, lí va confiar el seu
fill Aquil·les quan es va separar de la seva
esposa (v. Aqui/.les). A part d'aquest heroi,
també va educar fason, Asclepi, etc. Es deia
que el mateix Apol·lo havia rebut les seves
lli9ons. El seu mestratge comprenia la mú-
sica, l' art de la guerra, el de la cacera, la
Rep., n, 20. v. G. DUMÉZIL, Jupite1; Mars, Qui-
rinus, París, 194 J.
Quiró: Il., Xi, 832; Ov., Fast., 384; PíND.,
Pft., rn. 5; IX, 64; APOL·L., Bibl., I, 4; m. 13,
5; PL. V., N. H., VII, 196; XEN., Cin., 1, l s.;
ese. a A. R., Arg., I, 554, 558 i 123 l; ER., Cat.,
40. Cf. DuMÉZIL, Le Probleme des Centaures, p.
182 s.; J. D. G1LRUTH, Chiron and his pupil As-
clepios; Ann. of Medica/ Hist., I (l 939), p. 158-
176, Ch. P!CARD, R. E. A., LII (195 l ), p. 5 s.

R manera tan extraordinaria, que van haver
RACI ('Páxw~). Raci és un cretenc, fill
de Lebes, que es va casar amb Manto (v.
aquest nom), i li va donar un fill: l' ende-
ví Mopsos. Va emigrar de Creta a Colofó,
a l' Asia Menor, i allí va trobar Manto, la
qual, per ordre d' Apol·lo, havia abandonat
Tebes després que la ciutat hagués caigut en
mans dels Epígons. A més de Mopsos, se li
atribueix una filla, Pamfília, l'hero1na que
va donar nom al país homonim.
RADAMANT ('PcxMµcxv8u~). Rada-
mant és un heroi cretenc, generalment con-
siderat un dels tres fills de Zeus i Europa, i
germa de Minos i Sarpedon (v. la taula 30,
p. 367). Amb els seus dos germans havia
estat adoptat pel rei cretenc Asterió, rei a
qui Zeus havia donat Europa en matrimoni.
Pero també hi havia una tradició local que
convertia Radamant en un fill d'Hefest, fill,
aquest, de Talos, que al seu tom era fill de
Cres, l' eponim de Creta.
Radamant gaudia de gran anomenada per
la seva prudencia i la seva justícia. Se li atri-
bufa l' organització del codi civil cretenc,
que havia servit de model a diverses ciutats
Raci: Ese. a A. R., Arg., I, 308; PAus., VII,
3, l.
Radamant: Od., VII, 323 is.; PAus., VII, 3,
7; VIII, 53, 4 is.; Il., XIV, 322; EusT., a Hom.,
989, 35; D. S., IV, 60; PÍND., Pít., II, 74; 01., II,
75: A. L., Tr., 33; APoL·L., Bibl., III, 1, 2; cf. M.
MAYER, art. cit. (8. v. Elpenor); c. GALLAVOTII,
gregues. Era tan just que el van cridar als
Inferns per jutjar els morts, al costat del seu
germa Minos i d'un altre fill de Zeus, Eac.
Una altra tradició pretenia que, al final de
la seva vida, Radamant havia fugit de Creta
i s'havia traslladat a Beocia, on es va casar
amb Alcmena (v. Alcmena).
A l'Odissea s'esmenta un episodi de la
vida de Radamant que queda obscur: és el
viatge que va dur a terme amb naus feacies
per dirigir-se a Eubea a la recerca del ge-
gant Tici.
Se li atribufa un fill, Gortis, l'heroi epo-
nim de la ciutat cretenca de Gortina, i tam-
bé Eritre, fundador d'Eritres, a Beocia.
*RAMNES. Al' Eneida apareix un Ram-
nes, augur de l' exercit rútul a les ordres de
Tum. Va morir a mans de Nisos mentre
dorrnia. Rarnnes dona nom a una de les tres
tribus primitives de Roma.
RAROS ('Papo~). Segons alguns autors,
Raros és fill de Cranau i pare de Triptblem,
a qui va engendrar amb una filla d' Amfic-
cíon -precisament la que va ser la mare
del bandoler Cercíon (v. aquest nom)-.
art. cit. (s. v. Resos); Sp. MARINATOS, Lég. roya-
les de la Crete minoenne, Rev. Arch., 1949, II,
p. 5 is.
Ramnes: VIRo., En., IX, 325 i s.; 359; Ov.,
Ibis, 629; ese. ad loe.
Raros: E. B., HEs1ou1.; SUID., s. v.; s. v.
'Pcxpícx~; Foc1, Bibl., p. 483, 12.
473
Segons altres, Raros és l'avi de Triptolem,
no pas el seu pare. Va tenir coma fill Celeu,
considerat més correntment el fill d'Eleusis.
En aquesta tradició, Raros havia acollit De-
meter quan la deessa anava a la recerca de
la seva filla. Per compensar-li la seva hos-
pitalitat, la deessa va ensenyar a Triptolem
l'art de conrear el blat. Sembla que Raros
va donar nom a la plana de Raros ('Pápwv
ndiíov), prop d'Eleusis, que fou on es va
conrear el blat per primer cop.
*RATUMENA. Ratumena és un etrusc,
protagonista d'una llegenda romana. Abans
de la seva expulsió, Tarquini el Superb ha-
via encarregat a uns terrissaires de Veies un
carro d'argila destinat a coronar el temple
de Júpiter Capitolí, que aleshores es cons-
trufa. Quan el carro d'argila era dins del
fom, en lloc d'assecar-se, com fa normal-
ment la terra quan es cou, va créixer d'una
de derruir el fom per treure'l. Els endevins
van declarar que aquell prodigi augurava la
prosperitat i el poder al poble que posseís el
carro. Així, el poble de Veies va decidir no
lliurar-lo als romans, amb !'excusa que Tar-
quini, que l'havia encarregat, ja no era rei,
de manera que el carro pertanyia als tarqui-
nis i no als romans. Pero el cel va trobar la
forma que es complís la seva voluntat. Uns
quants dies després, durant uns jocs que se
celebraven a Veies, Ratumena, que guiava
un carro, va aconseguir el premi de la cursa.
Després de ser coronat, els cavalls es van
posar a galopar i el van arrossegar sense
que res els aturés fins a Roma, on van entrar
per la porta que més tard es va anomenar
Porta Ratumena. En aquest lloc, l'auriga va
sortir disparat del carro i es va matar. Els
cavalls, pero, van continuar desbocats cap
al Capitoli i no es van aturar fins que van
arribar a la porta de Júpiter Tonant, a qui
van oferir la seva victbria. La gent de Veies,
esporuguida, va lliurar espontaniament el
carro d' argila, obra dels seus artistes i ga-
rantia de la grandesa de Roma.
REA (PEÍcx). Rea és una de les Titani-
des, filles de Gea i d'Úran (v. les taules 6,
p. 121; 14, p. 212, i 38, p. 530). Es va casar
amb Cronos i va compartir amb ell la so-
Ratumena: PLUT., Pub!., 13; PL. V., N. H.,
VIII, 54, 161; FESTUS, p. 274.
Rea: II., XV, 187; HEs., Teog., 453 i s.;
APOL-L., Bibl., I, 1, 3; D. S., V, 66 i s.; PAUS.,
VIII, 8, 2; LuCR., Rer. Nat., II, 629; VIRo., En.,
IX, 83.
REASÍLVIA
birania sobre el món. D'aquesta unió van
néixer, segons la Teogonia d'Hesíode, sis
fills: Hestia, Demeter, Hera, Hades, Posidó
i Zeus, el més petit de tots. Tanmateix, ,Cro-
nos, informat per un oracle de Gea i Uran,
devorava els seus fills a mesura que naixi-
en, ja que sabia que un d'ells l'havia de
destronar. Per aixo Rea, que desitjava sal-
var un dels seus fills, va amagar el nounat
Zeus i, en lloc seu, va donar a Cronos una
pedra dins d'uns bolquers perque la devorés
(v. Zeus). Hi ha una altra tradició semblant
relativa a Posidó, salvat per la seva mare
amb un engany similar.
En l' epoca romana, Rea, divinitat molt
antiga de la Terra, va ser assimilada a Cíbe-
le, la Mare dels Déus (v. Cíbele).
*REA SÍLVIA. l. Rea Sílvia és la mare
de Romul i Rem; de vegades també se
l'anomena Ília (v. aquest nom). Sobre els
seus orígens, hi ha dues tradicions princi-
pals: unes vegades, Rea és filia d'Eneas;
unes altres, descendeix de l'heroi, pero de
lluny, perque és filla del reí d' Alba Numi-
tor (v. aquest nom). En ambdues versions té
amors clandestins -generalment s' admet
que va ser amant del déu Mart, tot i que
alguns autors atribueixen la paternitat dels
dos bessons bé a un amant accidental, bé a
l' oncle de Rea, Amuli, que havia destronat
Numitor-. Quan fou evident que havia de
ser mare, Amuli va manar empresonar-la.
Rea es va escapar d'una mort irnmediata
gracies a la intercessió de la seva cosina
Anto, filla d' Amuli. Posteriorment, o bé va
ser executada irnmediatament després del
part, o bé va sucumbir als maltractaments
de que va ser objecte, o bé, finalment, va ser
alliberada pels seus propis fills quan es van
venjar d' Amuli, de la mateixa manera que
Antíope va ser venjada per Zetos i Amfíon
(v. aquests noms).
De vegades es creu que Rea va rebre els
honors de l'apoteosi: en la versió en que
mor a mans d' Amuli, el rei va ordenar que la
llancessin al Tíber, pero aleshores es pogué
veure com el déu del riu sortia de les aigües
per recollir-la i fer-ne la sev~ dona. També
es deia que el déu del riu Anio -afiuent
que aboca les seves aigües al Tíber abans
Rea Sílvia: 1) D. H., I, 72 is.; VARRó, L. L.,
V, 44; AousTf, Civ. D., XVIII, 21; Ov., Fast., II,
303; III, 20 is.; Am., II, 6, 45 is.; SERVI, Com.
En., I, 273; VI, 777; Cic., Div., I, 20, 40; EsTR.,
V, 229; LIVI, I, 3 is.; PLUT., Rom., 3; AuR. VícT.,
Orig., 20; JusTí, 43; HoR., Odes, IV, 8, 22. 2)
VIRO., En., VII, 659, i SERVI, ad loe.
 RECARAN
d'arribar a Roma- la va prendre per mu-
ller (v. Romul).
2. Hi ha una aitra Rea, una sacerdotessa
estimada per Heracles quan l'heroi va pas-
sar per Roma de tomada del' expedició dels
bous de Geríon. Li va donar un fil!, Aventí,
l' eponim del turó.
*RECÁRAN. Redtran, anomenat també
Caran o Garan en alguns textos, és un he-
roi que substitueix Heracles en l' episodi de
Cacus (v. aquest nom). En temps d'Evan-
dre, Recaran travessa l'indret on més tard
s'havia d'al<,;:ar la futura Roma, tot conduint
un ramat de bous, quan el bandit Cacus li
roba els animals. Aquest Recaran era con-
siderat originari de Grecia i estava dotat
d'una fon;:a extraordinaria.
En una versió semblant de la llegenda,
Cacus, lladregot i mala persona, és un es-
clau del rei Evandre. Recaran, sense espe-
rances de retrobar el seu bestiar, esta a punt
d' abandonar la seva recerca, pero aleshores
intervé el rei Evandre i obliga el seu esclau
a retornar-l'hi. Recaran, ple d'alegria, va
fundar aleshores, al peu de!' Aventí, un al-
tar en honor de Júpiter Descobridor: l' Ara
Maxima, que generalment s'atribueix a He-
racles. En honor de Júpiter, Recaran va sa-
crificar sobre aque!l altar la desena part dels
seus animals. Aquest pot ser !'origen del
«delme» que s' oferia a Heracles de totes les
víctimes sacrificades al' Ara Maxima.
RECOS ('Po1Koc;). 1. Recos és el nom
del protagonista d'una aventura amorosa
que recorda a la vegada la d' Arcas i de Cri-
sopelia (v. Crisopelia), i la de Dafnis. Hi
havia una alzina molt antiga, a punt de cau-
re. Recos va ordenar als seus seguidors que
l' apuntales sin, id' aquesta manera va salvar
la vida de les hamadríades, l' existencia de
les quals estava vinculada a l' arbre. Les
divinitats, agra1des, van oferir recompen-
sar-lo amb allo que ell volgués, i Recos els
va demanar els seus favors. -Elles els hi van
atorgar, pero el van prevenir de la infideli-
tat que pogués cometre contra elles, i van
afegir que una abella seria la seva missat-
gera. Tanmateix, un dia, l'abella va anar a
trobar Recos amb l'aparent missió de dur-li
un missatge de les nimfes; Recos, que
Recaran: AuR. VíCT.,
En., VIII, 203; cf. J. BAYET, ronzain1 p.
145 is.
Recos: ese. a A. R., II, 477; a TEórn.,
m, 13; cf. fr. 252 PLUT., Q. Na!.,
36. 2) v. Atalanta.
Rem: PLUT., Rom., 7 is.: Cic., Div., I, 48, 107
474
estavajugant a escacs, va rebre l'insecte de
mala manera. L' abella el va picar als ulls i
el va deixar cec.
Segons algunes al·lusions a aquesta !le-
genda, sembla que Recos s'havia fet cul-
pable d'infidelitat envers les deesses, i que
aquest havia estat el veritable motiu del
castig. L' escenari de l' aventura se situa de
vegades a Assíria, a Nin os (Nínive ).
2. Tarnbé es diu Recos un deis centaures
que Atalanta (v. aquest nom) va matar.
*REM. En la !legenda de la fundació de
Roma, Rem és el germa bessó de Romul.
Segons una tradició a!llada i evidentment
tardana, s'havia donat aquest nom al nen
perque era «lent» en tot, fet que explicaria
que fos suplantat per Romul. En el mite,
Rem apareix com la replica dissortada del
seu germa. Pero, mentre que en les llegen-
des gregues en que apareixen bessons que
es disputen el poder, la seva hostilitat ge-
neralment ja es remunta a la infantesa, la
de Romul i Rem, en canvi, els presenta al
principi units per un afecte fraternal. Sobre
els seus primers anys, v. Romul. Rem no co-
men~a a tenir un paper destacat fins que els
dos germans mTiben a l'edat adulta quan es
produeix Ja disputa que els enfronta amb els
pastors de Numitor. Rem va ser fet presoner
i portat davant del rei d' Alba; per alliberar-
Jo, Romul, aconsellat per Faustul (v. aquest
nom), organitza una expedició contra la
ciutat. Segueix, a continuació, l' episodi
del reconeixement dels bessons per part de
Numitor i la mort d' Amuli. Romul i Rem
confien el tron d' Alba al seu avi N umitor,
qne n'és l'hereu legítim. Després, tots dos
marxen a fundar una nova ciutat. En prin-
cipi hi es tan d' acord: desitgen establir la
ciutat en el !loe on van ser salvats, és a dir,
l 'empla9ainent de la futura Roma. Pero en-
cara no han determinat el lloc exacte i, per
saber-lo, decideixen -aconsellats per Nu-
mitor- consultar els presagis. Així, Romul
s'instal·la al Palatí, i Rem, a l' Aventí. La
ciutat es bastira alla on els presagis seran
favorables. Rem va veure sis voltors, men-
tre que Romul en veía dotze. El cel s'havia
pronunciat, dones, en favor del Palatí -i,
per tant, de Romul-, de manera que Ro-
is.; Rep., lI, 2, 4; PAu, p. 276; FESTTJS, p. 298;
D. H., I, 72 is.; Esrn., V, 3, 2; Ov., Fast., !H, 59
is.; V, 479; CoNó, Narr., 48; AuR. Vícr.,
21 is.; SERV!, Com. En., !, 273; 276; vr,
L1v1, l, 5 is. V. Romul. Cf. MoMMSEN; aHermes,
XVI 1 is.; J. CARCOPINO, La Louve du
Capitole, l 924, J. HuBAUX, Les Grands
Mythes de Rome, París, 1945, p. 1 is.
475
mu! comen~a a marcar els límits de la ciutat.
Aquest primer perímetre és un fossat obert
per una arada tirada per dos bous. Rem, de-
cebut per no haver estat afavorit pel ce!, es
burla d' un recinte que es pot travessar tan
facilment i, d'un salt, penetra en el períme-
tre que el seu germa acabava de consagrar.
Romul, irritat per aquest sacrilegi, treu l' es-
pasa i mata Rem. En la forma més antiga
de la llegenda, sembla que aquest assassinat
només va ser provocat pel sacrilegi de Rem.
Romul, desesperat pe! crim que acabava de
cometre, va arribar a i' extrem, segons es
diu, de voler-se sui:cidar. Va enterrar el seu
germa al cim de l' Aventí, en el Jloc que, a
conseqüencia d' aquel! esdeveniment, va
rebre el nom de Remoria. Per mitja de la
llegenda de Rem s'explicava el fet que fins
a l'epoca de !'emperador Claudi (l'any 49
d. C.) l' Aventí no hagués estat inclos dins
del pomerium, el recinte religiós de Roma.
Es relacionava també amb la mort de Rem
!'origen deis Lemuria (v. Lemurs).
Hi havia una versió de la llegenda segons
la qual Romul no matava el seu germa, sinó
que ambdós regnaven conjuntament tot re-
partint-se el poder com, més tard, van fer
els consols. Finalment, segons alguns histo-
riadors, en especial Dionisi de Calcis, Rem
va ser el fundador de Roma. En aquest cas,
Rem no és fill de Rea, sinó d' Ascani, o bé
d'Ítal; i la seva mare és Electra, la filla del
rei Llatí. Sobre altres genealogies de Rem,
v. Romul.
REO ('Poíw). Reo és tilla d'Estafil
(v. aquest nom). La seva germana és Hemí-
tea. Quan Lircos passa per les seves terres,
Reo s'enamora del seu hoste i disputa a la
seva germana l'honor d'esdevenir la seva
amant (v. Lircos). Posteriorment va ser
amant de Zeus i es va quedar embarassa-
da. El seu pare, Estafil, que no creia que es
tractés d'un déu, sinó que el responsable de
l' aventura amorosa era un simple mortal, va
tancar-la dins d'un cofre i la va llan~ar al
mar. El cofre va mTibar a Eubea (o bé a De-
los). Reo va infantar un fill anomenat Anios
(v. aquest nom). Després es va casar amb un
mortal, anomenat Zarex, fill de Carist, amb
Reo: PART., l; D.
is.; ese. a LlcóFR.,
Resos: ll., 434 i s.; ese. al v.
a Hom., 8í7, cf. SERVI, Com. En.,
469: 4; EuR., trag. Resos,
I, 469 is., i
JV, 4; H10., Fab.,
G. Budé, XLl,
RETOS
qui va tenir cinc fills (segons altres
ons, dos). Sobre la descendencia
v. aquest nom.
Una tradició alllada i aberrant conver-
teix Reo en la mare de Ja.son i l' amant
d'Eson.
RESOS ('P~0oc;). Resos és un heroi traci
que va lluitar al costat dels troians durant la
guerra de Troia i va morir a mans d'Ulisses
i Diomedes. Les tradicions no concorden
sobre els noms dels seus pares. A Homer,
el seu pare es diu Eioneu, pero en els au-
tors posteriors Resos passa per ser el fill
del déu-riu Estrímon i de la musa Clio (o
de Terpsícora, o d'Euterpe, o fins i tot de
Cal·líope).
Resos era celebre pels seus cavalls, blancs
com la neu i rii.pids com el vent. Havia acu-
dit a ajudar els troians durant el dese any de
la gueffa i va lluitar només un dia -al llarg
del qual, pero, va fer una enorme matan~a
de grecs-, pero, en arribar la nit, Ulisses i
Diomedes van anar al campament troia, on
van sorprendre Resos dormint, el van matar
i es van endur els seus cavaUs.
Aquest episodi, tal com apareix a la llí-
ada, va ser dramatitzat. Es va suposar que
un oracle havia advertit Resos que, si acon-
seguia beure aigua de l'Escamandre i en
feia beure als seus cavalls, seria invencible
i prendria per assalt el campament grec. Per
evitar que es complís aquest destí, Hera i
Atena van suggerir a Ulisses i a Diomedes
la idea de fer la íncursió nocturna i matar
Resos abans que ell i els seus cavalls esde-
vinguessin invencibleas.
Segons una tradició que presenta Conó,
Resos era germa de Brangas i d'Oiint (v.
aquests noms).
RETOS (Pofroc:). L S' ano mena Retos
un deis gegants qué van prendre part en la
batalla contra els déus. Va morir a mans de
Dionís.
2. Retos és també el nom d'un centaure
que va participar en la lluita entre els
i els centaures durant les noces de
Virgili conta que va ser mort per Dionís
-potser perque el va confondre amb el
gegant homonim- (v. anteriorment).
l J-33; G. GAU.AVOTTI, a R. F l. C., 1933, p.
88.
Retos: 1) HoR., Odes, ll, 19,23; IH, 4, 55. 2)
Vmc .. G., H, 456: Ov., Met., XII, 271; V AL. FL ..
I, 14 ! ; cf. APOL-L., Bibl., HI. 9, 2. 3) Ov., Met.,
V, 38; APOL·L., Bibl., m, 4, 3. 4) VIRG., En., X,
388, i SERV!, ad loe.
RÍCIA
lodor esmenta també un centaure anomenat
Recos.
3. faualrnent, durant les noces de Perseu
i And;omeda, un dels companys de Fineu
(v. aquest nom) du el nom de Retos. Va mo-
rir a mans de l'heroi.
4. Sobre el Retos, pare d' Anquemol,
v. aquest nom.
RÍCIA (Puría). En la tradició que se-
gueix el mitbgraf Ferecides, Rícia és la
mare dels nou coribants de Samotracia, el
pare dels quals és Apol ·lo. Sobre les genea-
logies, molt diverses, dels Curets i dels co-
ribants, v. aquests noms.
*ROBIGO. Robigo i Robigus, femeni-
na la primera, i masculí el segon, són dos
genis que presideixen el conreu del blat i
causen la malura que es coneix com a «ro-
vell del blat». En honor d'ells se celebrava
el 25 d'abril de cada any una festa a Roma.
Els era dedicat un bosc sagrat al cinque mil-
liari de la Via Clbdia, al nord de la ciutat, a
l' altra banda del pont Mil vi.
RODE ('PÓbf]). Segons certes tradici-
ons, Rode és el nom d'una filla de Posidó i
d'Amfitrite, que Helios (el Sol) v~ prendre
per muller (v. la taula 38, p. 530). Es germa-
na de Tritó. Segons altres autors, és una de
les filles del déu-riu Asop i esposa d'Helios
(v. Rodos).
RÓDOPE ('PoOónri). Rodope és l'hero-
ina d'una llegenda efesia. Era una jove que
havia jurat a Artemis que conservaria la
virginitat i que la deessa havia escolht com
a companya de ca<;;a. Afrodita, irritada, va
fer que la jove s'enamorés d'un jove pas-
tor, també esquerp, anomenat Eutínic. Tots
dos es van trabar un día a Ja muntanya i es
van enamorar. Aleshores Artemis va casti-
gar Rodope i la va transformar en una font
anomenada Estix, que brollava a la mateixa
cova on la noia havia perdut la virginitat.
Aquesta font servia per posar a prova les
donzelles que juraven que havien romas
verges. Escrivien un juramenten una taule-
ta, que es lligaven al col!, i després baixaven
a la deu d'aigua. Normalment, l'aigua de la
Ricia: EsTR., X, 472.
Robigo: VARRó, R. R., I, l, 6; C. l. L., I, 2a
ed., p. 316 (Fastos de Preneste ); cf. Ov., Fast.,
IV, 905 s.
Rode: APOL·L., Bibl., I, 4, 6; ese. a l'Od.,
XVII, 208; Tz., Com. Al., 923.
Rodope: N1cET., 3, 263 í s.; Ao. T., VIII, 12.
Rodopis: EsTR., XVII, 808; EuA, H. V.,
476
font, poc profunda, els arribava als genolls.
Pero, si ja no eren el que deien que eren,
l' aigua els pujava fins al coll, tot cobrint la
tauleta on havien escrit el seu perjuri.
Sobre una altra Rodope, v. Cicuns i He-
mos.
RODOPIS ('PooGmu;). Rodopis era una
jove egípcia d'una gran bellesa. Un dia que
es banyava, una aliga li va prendre una de
les seves sandalies i la va deixar caure als
peus del rei Psammetic, que aleshores reg-
nava a Memfis. Psammetic, meravellat per
la delicadesa d' aquella sandalia, va fer cer-
car per tot Egipte la jove propietaria i, quan
la troba, s, hi casa.
De vegades es pretenia que aquesta Ro-
dopis es deia en realitat Dorica, i que era
grega, arribada a Egipte des de Tracia, tot
seguint Caraxos, el germa de la poetessa
Safo.
RO DOS (Póboc;). Rodos, personatge que
els mitografs distingeixen amb for<;;a difi-
cultat de Rode (v. aquest nom), és Ja dona
del Sol i l' eponima de l' illa de Rodes. Tan
aviat se la considera filla d' Afrodita i d'un
pare del quai no se sap el nom, corn filla de
Posidó i d'Halia (v. Hiilia). Amb el Sol va
tenir set fills, els Helíades (v. aquest nom),
un dels quals, Cercaf, va regnar a l'illa de
Rodes després del seu germa Óquim, i va
tenir diversos fills que es van repartir el po-
der sobre l'illa (v. la taula 16, p. 236).
*ROMA. Roma, o Rome -amb aquesta
ortografia, derivada del mot grec que sig-
nifica «for<;;a»-, és, en els relats d' alguns
mitografs, el nom d'una heroi"na que seria
!'eoonima de la ciutat de Roma. Les versi-
on; sobre la seva identitat divergeixen. La
més antiga la presenta com una captiva tro-
iana que acompanyava Ulisses i Eneas quan
aquests dos herois van arribar plegats a les
ribes del Tíber provinents del país deis mo-
lossos (IJ.líria). Una tempesta havia portat
les seves naus fins a aquella regíó, i les cap-
tives estaven exhaustes de vagar pels mars.
Roma les va convencer facilment que ca-
lessin foc als vaixells, fet que va posar fi al
seu periple. Els immigrants es van establir
XIII,33.
Rodos: PíND., 01., VII, 25 i s., i ese.; D. S.,
V, 55; Tz., Chil., IV, 360; EusT., a Hom., 315,
27; Ov., Met., IV, 204, i LACT. PL., Arg. a les
MeL IV.
Roma: D. H., I, 72 i s.; PLUT., Rom., l; FEs-
rns, p. 266 is.; SoLí, I, 1 is.; SERVI, Com. En., I,
273. Cf. J. PERRET, La formation de la légende
troyenne.
477
al Palatí, on la seva ciutat va prosperar tant,
que els seus habitants, com a agrai:!neni,
van voler honorar la memoria de l'heroi:na.
Una altra tradició presenta Roma com la
fi lla d' Ascani, i, d' aquesta manera, la con-
verteixen en néta d'Eneas" Quan els nou-
vinguts troians van conquerir la regió de la
futura Roma, la filla d' Ascani va fundar un
temple de Fides al cim del Palatí, en el lloc
on més tard s'havia d'erigir la futura Roma.
Per aixo la ciutat s' ah;;a en aquell indret
es va anomenar en memoria de la
jove. Una variant d'aquesta tradició prete-
nia que Roma no era la filia, sínó la dona
d' Ascani. També se l' esmenta com a espo-
sa d'Eneas, filla de Telef i, en conseqüen-
cia, néta d'Heracles (v. Telef). Finalment,
també era tinguda per filia de Telemac i
germana de Llatí. Una versió independent
de la !legenda troiana coneixia també una
Roma filla del rei Evandre, o bé del rei Ítal
i de Leucaria. Per acabar, alguns autors
asseguraven que Roma era el nom d'una
endevina que havia aconsellat Evandre que
escollís aquell indret per fundar la ciutat de
Pal·lanteum, primer nucli de Roma.
ROMIS ('Pwµ1c;). Segons Plutarc, es
tracta d'un rei !latí molt antic que va expul-
sar del Laci els emigrants etruscs que havi-
en arribat de Tessalia tot passant per Lídia,
i qne va fundar la ciutat de Roma.
*ROMUL. Romul és, en la versió més
coneguda del mite, el fundador i l'eponím
de la ciutat de Roma. Sovint passa per ser
un descendent d'Eneas per mitja dels reis
d'Alba. Romul i el seu germa bessó Rem
són fills de Rea Sílvia (o Ília) (v. aquests
noms) i néts de Numitor (v. Numitor).
Pero aquesta vulgata de la !legenda adme-
tia moltes variants. Per exemple, se suprimia
la serie dels reis albans, i Rea era considera-
da aleshores filla d'Eneas (v. Rea). Alguns
autors consideraven Romul i Rem fills bes-
sons d'Eneas i de Dexítea, filla de Forbant.
En aquesta versió, els dos nens havien estat
condu!ts a Italia quan tenien rnolt pocs anys.
De tota la flota, només la nau que els duia
se salva de la tempesta i va poder arribar a
l'indret de la futura Roma. Altres tradicions
Romis: PLUT., Rom., 2.
Romul: LlVl, I, 1 i s.; D. H., I, 76 i s.; PLUT.,
Rom., passim; Fort. Rom., 8 i s.; Cic., Div., I,
20, 40; 48, 107 is.; EsTR., V, 3, 2; Crc., Rep., II,
2, 4; 7, J2; Ov., Fast.; II, 381 is., III, 11 is.; 179
i s.; 431 is.; Tz., Com. Al., 1232; SERVI, Com.
En., I, 273; 275; VI, 778; VIII, 635; AUR. Vier.,
consideren Romul fil! de Roma (v.
nom) i de Llatí, el en aquesta
fill de Telemac. La seva mare, de vegades,
és anomenada Emí1ia, i en aquest cas és filia
d'Eneas i de Lavínia (v. encara una llegenda
més en l' article Tarqueci).
Segons la tradició més corrent, el pare
de Romul i Rem era el déu Mart. Va seduir
Rea en el bosc sagrat on ella havia anat a
buscar aigua per al sacrifici, ja que era una
vestal. O bé es deia que el déu l' havia vio-
lada mentre dormía. Amuli, oncle de Rea,
es va adonar que estava embarassada i la va
fer empresonar (v. Rea). Quan els nens van
néixer, el rei va ordenar abandonar-los a les
ribes del Tíber, al peu del Palatí -perque
!'indret de la futura Roma formava pmi dels
seus dominis com a te!Tes de pastura per als
ramats reials-" També s'explicava que un
servent d' Amuli havia deixat els nens en
una cistella, que després va llarn,;ar al riu.
Pero el riu havia experimentat una crescuda
a causa de les pluges, i un contracorrent, en
lloc de dur la cístella al mar, l'havia dei-
xada aigües amunt, als primers contraforts
del Germal, el cim nord-oest del Palatí. Per
ser més exactes, la cistella amb els nens
va anar a parar sota l'ombra d'una figuera,
anomenada Ruminal, que més tard va ser
objecte d'un culte -tanmateix, una tradi-
ció situava aquesta figuera al Comitium,
entre el Capitoli i el Fbrum, pero es deia
que havien estat les arts magiques de l' au-
gur Ati Nevi les que l'havien transportada
fins allí-. En aquel! indret, Romul i Rem
van ser recollits per una !loba que acabava
de parir les seves cries i que es va compadir
dels nens. Els va alletar i, d'aquesta ma-
nera, els va salvar de n10rir de fam. Com
thotom sap, la lloba és un animal consagrat
al déu italic Mart, de manera que es con-
síderava que el déu havia enviat l' animal
perque es fes carrec deis nens. A més, un
picot (que és l'ocell de Mart) va ajudar la
lloba a nodrir-los. Després va apareixer un
pastor del rei, Fi:mstul, que, en veure els dos
nadons alimentats de manera tan prodigi-
osa, es va compadir d'ells i els va confiar
a la seva esposa, Aca Larencia, que els va
criar. Amb un cert escepticisme, alguns mi-
Orig., 21 is.; VARRÓ, L. L. ,V, 54; TAc., Ann.,
XIII, 58; PL. V., N. H., XV, 20, 77 i s.; TERT.,
25: Ad Nat., II, 10; LACT., lnst. Div.,
I, 6; J. I-l.UBAUX, Les Gmnds de
Rome, París, 1945; G. DuMÉZlL,
París, 1940, 27 i s.; M. DELCOURT, Romulus
et Mettius a Hommages a G. Dumézil,
BrusseHes, p. 77-82.
ROMUL
tografs, especialment seguits pels Pares de
l'Església, van pretendre que la !loba que
havia alletat els dos bessons no era sinó la
mateixa Aca Larencia, la mala conducta de
la qua! Ji havia va!gut l'apel·latiu de «lloba»
(en llatí, lupa, la !loba, terme amb el qual
es designava, efectivament, les prostitutes)
(v. Aca Larencia i Faustul).
Faustul va enviar els dos nois a estudiar
a Gabios, que era aleshores, segons sembla,
el gran centre intel·lectual del Laci, Des-
prés,. Romul i Rem van tornar al poble del
Palatí i es van dedicar a fer de bandolers.
Un día, Rem, amb alguns nois dels voltants,
va atacar els pastors d' Amuli que guarda-
ven els ramats del rei al' Aventí. Els pastors
es van defensar, i Rem va ser fet presoner.
El van portar davant del reí d' Alba, i va ser
sotmes a un interrogatori. Mentrestant, Ro-
mul, que havia estat absent durant aquests
esdeveniments, retorna al Palatí. Faustul el
posa al corrent del secret del seu naixement
i li demana que vagi a salvar el seu germa.
Al capdavant d'un grup de joves amics
seus, Romul ataca Alba, conquereix el pa-
lau d' Amuli, fa saber el seu origen, mata el
rei i allibera Rem. A continuació restitueix
el poder al seu avi Numitor.
Els dos bessons decideixen aleshores fun-
dar una ciutat (v., auterionnent, la Jlegenda
de Rem, sobre l'elecció de l'indret i els pre-
lirninars de la fundació). Romul acaba ma-
tant el seu germa després de tras;ar el solc de
la ciutat palatina. La fundació de la Roma
primitiva tingué lloc, segons la tradició, el
21 d' abril, dia de la festa dels Parilia (fes-
ta de Pales). Segons les cronologies, va ser
l'any 754, el 752 o, fins i tot, el 772 a. C.
Les tradicions no estan d'acord sobre
l'extensió de la ciutat de Romul. El més
habitual és admetre que comprenia només
el pomerium palatí, és a dir, només el turó.
Pero diversos episodis de la llegenda de Ro-
mul permeten suposar que la ciutat abastava
també el Capitoli, especialment l' «asil», en
la depressió situada entre el cim del turó i la
ciutat baixa del Forum. Sobre aquest punt,
la incertesa de les nostres fonts és gran, fet
que posa de manifest els nombrosos retocs i
les múltiples fases de la llegenda, correspo-
nents als diversos moments del' evo lució de
la ciutat. Plutarc fins i tot situa el desenvo-
lupament ritual de la fundació i la consagra-
ció del mundus (centre augural de la ciutat
nova) al Comitium, aixo és, al peu de l'Arx,
al nord del Forum.
El mateix regnat de Romul, conside-
rat historie durant molt de temps, és avui
dia vist com un entramat de llegendes, entre
les quals es destaquen les següents.
478
Després de la fundació de la ciutat, Ro-
mul es va preocupar de poblar-la. Com que
els recursos locals eren insuficients, va
decidir crear en el Capitoli un !loe d' asil,
entre dos boscos sagrats, el de !' Arx (la
ciutadella) i el turó del Capitoli propiament
<lit (el cim sud del turó). Allí es van poder
refugiar tots aquells que es trobaven fora de
la Jlei a Italia: els desterrats, els deutors in-
solvents, els assassins, fins i tot els esclaus
fugitius. Aquest va ser el nucli de la primera
població de Roma. Amb aquestes condici-
ons, d'homes, no en mancaven, pero, en
canvi, no hi havia dones. Aleshores Romul
va pensar a raptar les deis seus vei:ns, els
sabins. Per fer-ho, va organitzar unes grans
curses de cavalls amb motiu de la festa en
honor de Consus, que se celebrava el 21
d'agost -el seu altar era a la vall del Circ
Maxim, entre el Palatí i I' Aventí-. Els po-
bles de les roda!ies hi van assistir amb les
dones i les criatures. Després d'un senyal
que havien convingut, els homes de Romul
es van apoderar de totes les joves, un total
de trenta, o bé de 527, o fins i tot de 683,
segons les versions. D'elles, només Hersí-
lia era casada.
Les poblacions que van veme com els
raptaven les filies no es van resignar i es
van aplegar al voltant del rei dels sabins, Ti-
tus Taci. Al cap de poc temps es va formar
un exercit, que es va dirigir contra Roma, i
Taci va aconseguir entrar per sorpresa a la
ciutadella capitolina gracies a la tra!ció de
Tarpeia (v. aquest nom). Aleshores una part
de l'exercit sabíva tractar d'agafarper dar-
rere les tropes de Romul que defensaven la
posició al peu del Capitoli, al vessant nord.
I van estar a punt d' aconseguir-ho si no ha-
gués estat pel déu Janus, que va fer brollar
davant d'ells una font en flames que els va
barrar el pas. Malgrat tot, les tropes sabi-
nes mantenien la seva pressió i obligaven
els romans a retrocedir. Quan els romans
van arribar al peu mateix del Palatí, veient
que la derrota podia acabar en un desastre,
Romul va adres;ar una pregaria a Júpiter
i li va prometre erigir-li un temple en el
!loe exacte on canviés la sort del combat.
Júpiter el va escoltar. Els romans van dei-
xar de recular, van plantar cara a l' enemic
i el van posar en fuga. Aixo va passar entre
el Palatí i la Velia, a l' extrem oriental del
Forum. El temple promes per Romul es va
construir: va ser el temple de Jupiter Stator
(ésa dir, «Júpiter que atura»), a l'indret on
més tard es va erigir l' are de Titus, a la Via
Sacra.
Romans i sabins van signar aleshores
un tractat d' alians;a que unia els dos po-
479
bles. Es deia que les dones sabines rapta-
des pels romans s'havien interposat entre
els dos exercits i havien suplicat als pares,
als germans i als nous marits que deposes-
sin aquella lluita sacrílega. L' episodi es va
produir, segons sembla, al Fórum, a l' altura
de la Regia. Així, Titus Taci, el rei dels sa-
bins, va quedar associat al poder de Riímul,
i, d'aquesta manera, es va produir la fusió
d'ambdós pobles. Pero Taci va morir aviat,
i Romul va quedar sol al capdavant de tots
dos pobles.
No és aquest el lloc adequat per entrar en
els detalls de les guenes que s'atribueixen
a Romul, ni de les institucions, civils i reli-
gioses, que es creu que va donar a la ciutat.
Romul residia al Palatí, al cim dels Graons
de Cacus que comunicaven el turó amb la
vall del Circ Maxim. Allí s'ensenyava un
enorme corneller, i es deia que era una ja-
velina disparada en altre temps per Romul
des de l' Aventí i que havia quedat clavada
tan profundament a terra, que no l'havien
pogut arrencar. La javelina havia arrelat.
L' arbre era sagrat, i cada vegada que la
gent observava que estava a punt de morir,
es feia un crit d' alanna, i tothom corría a
regar-lo. Aquest corneller va ser destrui:t
durant les obres que es van dur a terme a
les rodalies per ordre de Calígula. També
s'ensenyava, al cim de les Scalae Caci, una
cabana, que es restaurava amb total fidelitat
cada cop que la destrn!a un incendi, i que
deien que havia estat la casa de Romul.
El regnat de Romul va durar trenta-tres
anys i va estar marcat pels avens;os de la
jove Roma, fins al punt que el poble va con-
cedir a Romul el títol de Pare de la Patria.
Pero l'heroi estava destinat a acabar els seus
dies terrestres d'una manera fors;a curiosa,
a l' edat de 54 anys. El dia de les nones de
juliol estava passant revista al seu exercit al
Camp de Mart, al panta de la Cabra (Palus
Caprae), quan de sobte va sobrevenir una
terrible tempesta, que ana acompanyada
d'un eclipsi de sol. Tot va desapareíxer
sota els xafecs. Quan va passar la tempes-
ta i tothom va sortir del seu aixopluc, van
cercar debades el rei pertot arreu: havia
desaparegut de la fas; de la Terra. Un roma,
anomenat Juli Procul, va sostenir que Ro-
mul se li havia aparegut en somni i li havia
revelat que se l'havien endut els déus i que
Romus: FEsrns, p. 266; 269; D. H., I, 72; cf.
Rom., II.
PLUT.,
Ropa!: PAus., H, 6, 7; 10, 1; PmL HEF., m
l'havien convertit en el déu
nom). També li demana que
santuari dalt del cim del Quirinal, cosa
es va fer. Els historiadors
tics, afirmaven que, en
havien fet assassinar un rei que era massa
popular i havien ideat aquesta faula
tranquil·litzar la plebs. darrera
terpretació té una certa consistencia, perque
en l'epoca classica es coneixia una «tomba
de Romul», situada en el Comitium, sota la
Pedra Negra.
Sobre les festes de les Nones CaprcJtiries,
en que es commemorava la desaparició de
Romul, v. Filotis.
*ROMUS. En certes versions del mite,
Romus és el fundador i l'eponim de la cíu-
tat de Roma. Se'l considerava fill d'Ematíó,
enviat des de Troia per Diomedes (v. He-
rac!es), o bé fil! d'Eneas. Altres tradicions
el presentaven com un nét de l'heroi i, per
tant, fill d' Ascani (v. Roma). De vegades
se'l considera un deis fills d'Ulisses i Cir-
ce. Va tenir dos germans, Ancias i Árdeas,
herois eponims de les ciutats d' Árdea i
Ancium. Finalment, una darrera llegenda
el presentava com el fill de Roma, que era
la dona del rei Llatí. En aquesta versió, els
seus germans eren Romul i Telegon.
ROPAL (PómxJ\.O<;). En la llista dels reis
de Sició, Ropa!, fil! de Festos, que era fill,
a! seu torn, d'Heracles, va regnar
de Zeuxip, el qua! va succeir Festos en el
tron quan aquest darrer es va haver d' exiliar
a Creta a conseqüencia d'un oracle (v. Fes-
tas). El seu fil! i successor va ser Hipolit.
Hipolit va perdre el seu poder davant d'un
exercit micenic que, a les ordres d' Aga-
memnon, va atacar Sició, i va lliurar la ciu-
tat als rnicenics.
Hi havia una altra tradició segons la qual
Ropal era fil! d'Heracles i pare de Festos. El
nom de Ropal, que significa «mas;a», evoca
una de les armes preferides d'Heracles.
ROXANA (Pw~ávf]). Es diu que Roxa-
na era filia de Cardias. Va ser violada
Medos, fill de! rei persa Artaxerxes.
tement el castig, e~ va llan¡,:ar al riu que fins
aleshores era conegut amb el nom de Xa-
randas i que, des d' aquel! moment, va rebre
el nom de Medos abans d'anomenar-se de-
finitivament Eufrates.
(Westermann, Myth., p. l 86, 25).
Roxana: Ps, PLm., Fl., XX, l.
RÚTULS
*RÚTULS. Els rútuls són un poble de la
Italia cen!ral, la capital del qua! era la petita
ciutat d' Ardea, al Laci. Segons la tradició,
Ríituls: Vmo., En., VII i s.; v. els articles
Eneas i Tum; Lrv1, I, 3, 57; D. H., I, 57; 59; 64;
480
s'havien oposat a !'arribada d'Eneas i, ins-
tigats pel seu rei Tum (v. Eneas i Tum), s'hi
havien enfrontat amb les armes.
SABAZI (l:a~ó:~w<;). Sabazi és un déu
frigi el culte del qual és de caracter orgi-
astic. Sovint, en el món grec, se l' assimila
amb Dionís i és considerat una mena de Di-
onís més antic, fil! de Zeus i de Persefone.
Se li atribui"a la idea de domesticar els bous
i de sotmetre'ls aljou. Així s'explicaven les
imatges que el representaven amb banyes al
front.
Es deia que Zeus, per engendrar Sabazi,
s'havia unit a Persefone adoptant la forma
d'una serp. En efecte, la serp era l'animal
sagrat del déu i tenia un paper en els seus
misteris. Es contava, per exemple, que s'ha-
via unit, també en forma de serp, a una de
les seves sacerdotes ses, a l' Asia Menor, i Ji
havia donat fills.
Sabazi no forma part del panteó hel·lenic
propiament dit. És un déu importat i no pos-
seeix cap cicle mitic propi, si més no cap
mite exoteric. Potser en els misteris que se
celebraven en honor seu la seva llegenda era
més rica.
SABE (l:áB~ri). Segons Pausanias, SaJ:ie
és el nom de la sibil-la de Babilünia. Es
d'origen hebraic, i era filla de Berós i Eri-
mante.
Sabazi: D. S., IV, 4, l; cf. JOAN DE LíD., Mens.,
lV, 51; Crc., Nat., Hl, 23, 58; EuÁ, N. A..,
39; EsTR., X, 3, 15 i 18; ese. a AR., Oc.,
MACR., Sat., I, 18, 11; CL. AL, Adv. Gent.,
cf. DEM., Cor., 259 i s. (misteris de
Esrn., V, p. 228 s.; C!c., Rep., II, 3, 5.
Sabe: PAus., X, 12, 9.
s
*SABUS. Sabus és, segons una tradi-
ció, el fill del déu roma Sancus aquest
nom), i l'heroi eponim dels sabins. Segons
altres autors, que feien descendir els sabins
deis lacedemonis, Sabus era un lacedemoni
(potser d' origen persa) establert a la regió
de Reate (avui dia Rieti).
SÁGARIS (2:Ó:yap1<;). 1. Segons una tra-
dició representada només per Solí, Sagaris
és el fill d' Aiax, el locri, el fundador de
la ciutat de Síbaris, a la Italia meridional
(v. també Sfbaris).
2. Sagaris (o Sangaris) és també el nom
d'un fil! de Midas, que va donar el sen
nom al riu asiatic Sangari. Es deia que
aquest Sagaris era en realitat un fill de
l\1ígdon i d' Alexírroe. Com que no vene-
rava la gran deessa Cíbele, ella el va fer
tornar boig, i aleshores ell es va llarn;:ar al
riu que fins llavors es deia Xerabates i que
en endavant s'anomena Sangari.
SAGARITIS (Eayap'irn;). és
el nom d'una hamadríada en la versió que
dóna Ovidi de la !legenda el' Atis. Atis havia
promes a la deessa Cíbele que es mantindria
cast, pero es va unir a la nimfa Sagaritis. Ir-
Sabus: D. H., II, 49; cf. SERVI, Com. En.,
VUI, 638.
13; Sagaris: 1) SoU, II, 10. 2) ET. MAGN., 707.
18; Ps. Pwr., Fi., 12, l.
Sagarltis: Ov., Fast., IV, 229 is.
SALÁCIA
ritada, la deessa va fer morir la nimfa fent
caure l' arbre de la vida del qual depenia la
vida de la divinitat, i embogí el jove Atis,
que es va emascular (v. també, pera altres
versions, la llegenda d'Atis).
*SALÁ.CIA. Divinitat romana del mar,
associada a Neptú. Personifica «l'aigua
salada». És proxima a Venilia, divinitat de
l'aigua que arriba a la platja, pero difereix
d' ella en alguns aspectes.
SALAMBÓ (í:aAaµ~w ). Salambó és el
nom babilonic d' Afrodita (Astarte) quan
plora la mort d' Adonis (v. Adonis).
SALAMINA (EaAaµú;). Segons la ver-
sió més difosa del mite, Salarnina és una de
les nombroses tilles del riu Asop (v. aquest
nom). Posidó la va raptar i amb ella va te-
nir un fill, Cicreu (v. aquest nom) a l'illa
que, a partir d' aleshores, v~ rebre el nom de
Salamina (a la costa de l' Atica) (v. la taula
31, p. 414).
*SALI (EáA10<;). Sali és un company
d'Eneas. Tan aviat se'l considera originari
de Samotracia com de Mantinea, a l' Arca-
dia, i fins i tot de Tegea. Se li atribueix la
dansa guerrera del col·legi sacerdotal roma
dels salis (v. tarnbé Catet).
SALMONEU (í:aAµwvEÚ<;). Salmoneu
és un dels pocs fills d'Eol i d'Enarete; per
tant, descendeix de Deucalió i de Pirra (v.
la taula 8, p. 136). Va passar la seva joven-
tut a Tessalia, la seva P.atria originaria, pero
després va emigrar a l'Elida arnb un grup de
compatriotes seus, i allí va fundar una ciu-
tat, que anomena Salrnone. Es va cas~ en
primeres núpcies amb Alcídice, tilla d' Aleu,
que li va donar una tilla, Tiro. Després de la
mort de la seva esposa, es va tomar a casar
amb Sidero (v. aquest nom), que va ser una
madrastra cruel pera la seva tilla (v. Tiro).
Salmoneu, home extraordinanarnent or-
gullós, va voler imitar Zeus. Va fer construir
una carretera arnb pavimeñt de bronze i hi
llarn;;a un carro amb rodes de coure o de fer-
Safacia: A. GEL·LI, N. A., XIII, 23; AGusTí,
Civ. D., IV, 10; VII, 22: SERVI, Com. G., I, 31;
En., I, 44; X, 76.
Salambó: ET. MAGN., 747, 48; Hist. Aug.,
Elagiíbal, 7.
Salamina: PAus., I, 35, 2; D. S., IV, 72; ese.
a PiND., Ol., VI, 144; Tz., Com. Al., 110; 175;
451; AroL·L., Bibl., III, 12, 7.
Salí: PLUT., Numa, 13; FEsros, p. 329, s. v.;
SERVI, Com. En., VIII, 285; cf. VIRG., En., V,
298 is.
Salmoneu: APoL·L., Bibl, I, 9, 7 i s.; ese. a
482
ro, que arrossegava unes cadenes. D'aques-
ta manera tenia l' esperan9a d'imitar el tro.
Al mateix temps, llan9ava a tort i a dret tor-
xes enceses, que representaven els llarnps.
lrritat davant de la seva impietat, Zeus des-
carrega sobre ell un llamp i extermina no
solarnent el rei, sinó també tot el seu poble i
la ciutat de Salmone. Es deia que Salmoneu
no era gaire popular i que els seus súbdits
es queixaven d'haver d'entomar les torxes
enceses que els llan9ava el sobira.
*SALUS. Salus, a Roma, no és només la
personificació de la Salut, sinó, en general,
la de la «conservació». Possefa un temple
al Quirinal. Simple abstracció, Salus no té
cap llegenda propia. En !'epoca cfassica es
va anar assimilant, de mica en mica, a Hi-
giea, la deessa hel-lenica de la Salut, tilla
d'Asclepi.
SAMÓ (Eáµwv). Segons certes tradici-
ons, Sarnó és_ el rei eponim de la ciutat de
Samotracia. Es fill d'Hermes i d'una nirnfa
anomenada Rene. Va emigrar d' Arcadia a
Samotracia, juntament arnb Dardan; pero,
mentre aquest darrer va continuar el seu vi-
atge fins a la Troada (v. Dardan), Sarnó va
romandre a l' illa.
Sobre un altre Sarnó d'origen cretenc,
v. Dada.
SANAPE (Eavánr¡). Sanape és l'eponi-
ma de la ciutat de Sinope, al mar Negre.
Era una amazona que s' escapa de la mort
quan tingué lloc l'expedició d'Heracles
(v. aquest nom) i que fugí a Paflagonia, on
es casa amb el rei del país. Allí va mostrar
una desmesurada afecció pel vi, i aixo li va
valer el nom de Sanape, que en el dialecte
local significa «ebria». Aquest nom, cor-
romput en Sinope, passa a ser el de la ciutat
on regnava el seu marit.
*SANCUS. Sancus és una divinitat de
la primitiva religió romana, el nom del
qual, complet, és Semó Sancus. Els antics
l'identificaven també arnb Dius Fidius. Es
l'Od., XI, 236; D. S., IV, 68, 1 is.; H!Gf, Fab.,
61; 250; VIRG., En., VI, 585 is.; SERVI, ad loe.;
EsTR., VII, 3, 31 is. p. 356; E. B., s. v. L:a:A.µwvr¡.
Cf. W. NESTLÉ, a A. R. W., 1936, p. 248 is.
Salus: Crc., Leg., II, 28.
Samó: D. H., I, 61.
Sanape: ese. aA. R.,Arg., II, 946; ET. MAGN.,
p. 739, 67, s. v. Livwrrr¡.
Sancus: Ov., Fast., VI, 213 i s.; LACT., Inst.
Div., I, 15, 8; AGUSTí, Civ. D., 18, 19; D. H.,
II, 49.
483
deia que el seu culte l'havien institult els
sabins. De vegades és considerat pare de
l'heroi Sabus, eponim del poble dels sabins
(v. Sabus).
Aquest déu, molt obscur, no posseeix cap
mite propi. Sembla que presidia el compli-
ment dels juraments.
SANGARI (Eayyápw<;). Sangari és el
déu del riu del mateix nom, al' Asia Menor.
Com tots els rius, és fill d'Ocean i de Tetis.
De vegades se'l considera pare d'Hecuba,
a qui havia en$endrat, bé amb Metope, bé
amb la nimfa Eunoe, o amb la naiade Eva-
gora. També és pare d'un cert Alfeu, un
frigi, que sembla que va ensenyar a Ate-
na l' art de tocar la flauta; pero, com que
va voler violar la seva deixebla, Zeus el va
matar arnb el seu llamp. Pero la llegenda
més famosa on apareix Sangari és la de la
seva tilla Nana i del naixement del riu Atis
(v. Agdistis, Atis, Nana).
SAÓ (Eáwv). Saó és un beoci que va anar
a consultar l' oracle de Delfos a causa d'una
sequera que assolava el seu país. La Pítia li
va ordenar que es dirigís a Lebadia per in-
terrogar l' oracle de Trofoni. Pero, quan va
arribar a Lebadia, comprova que ningú no
coneixia aquest oracle. Tanrnateix, va veure
unes abelles, les seguí i entra en una cova,
on l'heroi Trofoni li va donar les instrucci-
ons necessaries pera la fundació d'un culte
en el seu honor i, també, d'un oracle.
SARDO (Eapl5w). l. Sardo és el nom de
la dona de Tirre, que va emigrar de l' Asia
Menor a Italia. Havia donat el seu nom a la
ciutat lídia de Sardes, i així mateix a l' illa
de Sardenya.
2. S' anomena també Sardo una tilla d'Es-
tenel. És l'eponima de la ciutat de Sardes.
SARDOS (Eápl5oc;). Sardos és fill de Ma-
ceris -així anomenaven Heracles els libis
i els egipcis-. Al capdavant d'una expedi-
ció de libis, desembarca a l'illa anomenada
aleshores Icnussa, que després va rebre el
nom de Sardenya.
SARÓ (Eápwv). Saró és un rei llegendari
Sangari: HEs., Teog., 344; ARNoB., Adv. Nat.,
5, 6; PAUS., VII, 17, 11; APOL·L., Bibl., III, 12, 5;
ese. a la /l., XVI, 718; WESTERMANN, Mythogr.,
p.347, 15.
Saó: P AUS., IX, 40, 2.
Sardo: 1) ese. a PL., Tim., 25 b. 2) Hmí, Fab.,
275.
Sardos: PAus., X, 17, 2; SoLí, X, 4, l.
Saró: PAus., II, 30, 7; ET. MAGN., s. v.
La:pwvú;, p. 708, 51; ese. a EUR., Hip., 1200.
SARPEDON
de Treze, successor d' AlteJ.?. Va erigir, a la
vora del mar, un temple a Artemis, de tan-
ta magnificencia que el golf de Treze havia
rebut el nom de golf de Febe. Saró era un
gran ca9ador. Un día, mentre perseguia una
cérvola, la bestia va saltar al mar. Saró es
va precipitar darrere d'ella i, per atrapar-
la, va nedar tanta estona que es va quedar
sense forces i s'ofega. Les onades van llan-
9ar el seu cos a poca distancia del temple
que havia erigit. Aleshores el golf va rebre
el nom de golf Saronic.
SARPEDON (Eapnr¡Swv). l. Sarpedon
és un heroi del cicle cretenc, tot i que el seu
nom aparegui, a"illadament, com el d'un ge-
gant, fill de Posidó, que fou mort per Hera-
cles a Tracia (v. Poltis).
2. Molt sovint es presenta Sarpedon com
un fill d'Europa i Zeus (v. les taules 3, p. 80,
i 30, p. 367). Va ser criat per Asteri -que
es va casar amb Europa-, juntarnent arnb
els seus germans Minos i Radarnant. Més
tard es va barallar amb Minos, o pel tron
de Creta o perque tots dos estaven enarno-
rats d'un jove anomenat Milet. Fos com
fos, Sarpedon se'n va anar de Creta, potser
acompanyat per Europa, i es va traslladar
al' Asia Menor; es va establir a la regió de
Milet, a Lícia. Allí va arribar a ser rei, i de
vegades se li atribueix la fundació de Milet
(atribuida tarnbé al jove Milet, que havia
fugit amb Sarpedon).
3. La Ilíada coneix un altre Sarpedon, cap
d'un destacarnent lici, que lluita al costat
dels troians. Aquest Sarpedon, que moltes
circumstancies permeten identificar arnb el
germa de Minos, passa per ser fill de Zeus
i Laodamia, la tilla de Bel-lerofontes. Fa un
gran paper en l' atac al camparnent aqueu i
l' assalt de la muralla. Acaba morint a mans
de Patrocle. Al voltant del seu cadaver es va
entaular una aferrissada lluita.
La dificultat cronologica que provoca la
identificació del Sarpedon cretenc arnb el
que va prendre part en la guerra de Troia
ha portat els mitügrafs a diferenciar tots
dos personatges. Diodor estableix la seva
Sarpedon: 1) APOL·L., II, 5, 9. 2) HEs., fr. 30,
Rzaeh; BAQ., fr. 56 Be; HERÓD., I, 173; ef. IV,
45; EUR., Res., 29; D. S., IV, 60; V, 79; APoL·L.,
Bibl., III, 1, 1 i s.; H!Gí, Fab., 155; 178; PAus.,
VII, 3, 7; ese. a A. R., Arg., I, 185; EsTR., XII,
573. 3); !l., II, 876 i s.; V, 471 i s.; 627 is.; VI,
198 i s.; XII, 101 i s.; 290 i s.; 392 i s.; XVI,
419 i s.; 466 i s.; 569 i s. Cf. Sp. MARINATOS,
Les légendes royales de la Crete minoenne, Rev.
Areh., 1949, II, p. 11 is.
 SATÍRIA
genealogia de la manera següent: Sarpe-
don, fil! d'Europa, va anar a Lícia. Va tenir
un fil! anomenat Evandre, que es va casar
ambla filia de Bel·lerofontes, Deidamia (o
Laodamia). D'aquest matrimoni va néixer
el segon Sarpedon, nét del primer, i que va
participar en la campanya de Troia.
SATÍRIA (Iarnpfo). Satíria és la tilla
de Minos, rei de Creta. Va ser estimada per
Posidó, a qui dona un fil!, Tarant, heroi epo-
nim de la ciutat de Tarent. Ella havia donat
nom a un promontori proper a l' esmentada
ciutat, el cap Satiri. De vegades és conside-
rada la mare d'Ítal (v. aquest nom).
SÁTIRS (Iárnp01). Els satirs, anome-
nats també «silens», són genis de la natura
que s'han incorporat al seguici de Dionís.
Se'ls representava de diverses maneres:
unes vegades, la part inferior del seu cos
era la d'un cavall, i la superior, des de la
cintura, d'home; unes altres, la seva ani-
malitat era la d'un boc. En ambdós casos
duien una llarga cua, molt serrada, similar a
la d'un cavall, i un membre viril perpetua-
ment erecte, de proporcions sobrehumanes.
Se'ls imaginava ballant al camp, bevent
amb Dionís, perseguint les menades i les
nimfes, víctimes més o menys voluntaries
de la seva libidinositat. De mica en mica,
veiem com, en les seves representacions,
s' atenua el caracter animal de la seva figu-
ra. Les seves extrernitats inferiors esdeve-
nen humanes, tenen peus, i ja no presenten
unglots; només els roman la cua, testimoni
de la seva antiga forma.
Els satirs, companys dels déus, molt
rarament tenen un paper particular en les
llegendes. Marsias era un satir (v. també
Sile).
*SATURN. Saturn és un antiquíssim déu
italic, que va ser identificat amb Cronos
(v. aquest nom). Es considerava que havia
vingut a Italia des de Grecia en una epoca
molt remota, quan Júpiter (és a dir, Zeus)
el va destronar i el precipita des de dalt de
l'Olimp. Saturn s'instal-la al Capitoli, a
l' indret de la futura Roma, i allí va fundar
un poble fortificat que, en la tradició, duia el
nom de Saturnia. També es deia que havia
Satfria: Ese. Bern. a VTRG., G., II, 197, i
PROBUS, ad loe.; SERVI, Com. En., I, 533; cf.
PAus., X, JO, 8. V. J. BÉRARD, Colonisation, p.
187.
Satirs: H. h. a ., 262: HES. ap. EsTR., X,
471; cf. PAUS., I, 5 i 6; cf. F. BROMMER,
Satvroi, Würzburg, 1937.
Satum: D. H., I, 34; V1RG., G., lI, 538; VI,
484
estat acollit en aquest !loe per un déu encara
més antic que ell i també emigrat de Gre-
cia: el déu Janus (v. aquest nom). Aquest
regnat de Saturn al Laci -anomenat així
perque el déu s'hi havia amagat, latuerat-
va ser extraordinariament prosper. Va ser el
temps conegut com l'Edat d'or (v. aquest
nom). Saturn va continuar l' obra civilitza-
dora encetada per Janus i va ensenyar als
homes, sobretot, el conreu de la terra. En
aquell moment, la població italiana estava
formada per aborígens (v. aquesta paraula),
que van rebre del déu les primeres lleis. Es
representava Saturn armat amb una falc o
una podadora. I per aixo es relacionav; el
seu nom amb l'invent o, si més no, ambla
generalització del conreu i la poda de la vi-
nya. Tanmateix, de vegades era considerat
un déu infernal.
Els dies consagrats a Saturn eren els Sa-
turnales. Amb ells acabava el mes de de-
sembre, com també l' any. Al llarg d' aquests
dies es feien celebracions i festes més o
menys disbauxades, durant les quals se
subvertien les classes socials: els esclaus
manaven els amos, i aquests darrers els ser-
vien a tau!a.
En !'epoca imperi'.11, amb l'expansió de
la romanització a l' Africa, Saturn no sols
va encarnar Cronos, sinó també, a les terres
cartagineses, el gran déu púnic Baal.
SAU~ (Im3poc;). Saure era un bando-
ler de !'Elida que exterminava els viatgers,
fins que va morir a mans d'Heracles. El seu
nom havia quedat lligat a un lloc determi-
nat, on s'ensenyava la seva tomba i, alma-
teix temps, un santuari d'Heracles.
SELENE (IEA~vr¡). Selene és la perso-
nificació de la Lluna. Se la considera, unes
vegades, la tilla d'Hiperíon i Tia (v. la taula
16, p. 236); unes altres, la del tita Pal·lant, o
la d'Helios. És representada com una dona
jove i bonica que recorre el ce] muntada en
un carro de plata tirat per dos cavalls. És
famosa pels seus amors: de Zeus va tenir
una tilla, anomenada Pandia. A J'Arcadia
va ser amant del déu Pan, que Ji havia do-
nat com a regal un ramat de bous blancs.
El més corrent, pero, és presentar-la corn
792; vrn, 3 [9 i s.: 357 í s.; cf. SERVI, ad loe.;
Ov., Fast., I, 235 í s.: Pwr., Q. R., 34.
Saure: PAus., VI, 21, 3.
Selene: H. h. a Hennes, l 00; füJR., Fen., 175
i ese.; NoNN., Dion., XLIV., 191; VIRG., G., III,
39!, i SERVI, ad loe.; ese. aA. R., A1g., IV, 57; a
TEórn., m, 49.
485
a amant del bell pastor Endimió, de qui va
tenir cinquanta filles (v. Endimió). De ve-
gades, se li atribui"a també, com a fruit deis
seus amors, el naixement de l'heroi Naxos
(v. aquest nom).
SELÍ (IÉ,\ivoc;). Selí és un fill de Posidó,
que va regnar al país d'Egialea (antic nom
d' Acaia). Com que Ió el va amena9ar de de-
clarar-lila guerra, li va donar en matrimoni
Ja seva única tilla, Helice. El va succeir el
mateix Ió (v. Jó).
SEMAC (I~µaxoc;). Avantpassat de la
família atenesa dels Semaquides. Les seves
filles van acollir hospitaliíriament Dionís, i,
com a recompensa, el déu els va concedir el
sacerdoci del seu culte, a elles i a les seves
filles.
SEMELE (IcµÉAr¡). En la tradició teba-
na, Semele és tilla de Cadme i i Harmonia.
Va ser estimada per Zeus i va concebre Dio-
nís (v. la taula 3, p. 80). Hera, gelosa, li
suggerí que demanés al seu diví amant que
se li aparegués en tota la seva glOria. Zeus,
que imprudentment havia promes a Semele
concedir-li tot el que li demanés, va haver
d' acostar-se a ella amb els seus llamps, i
Semele va morir a l' instant, carbonitzada.
Les seves germanes van propagar el rumor
que havia tingut un amant vulgar, pero que
s'havia vantat d'haver obtingut els favors
de Zeus, i que ell, per castigar-la, l'havia
fulminat. Aquesta calúmnia va tenir conse-
qi.iencies funestes per a les culpables, que
van ser castigades a través dels seus des-
cendents (v. Acteó, !no, Penteu).
Més tard, quan Dionís va mereixer, per
les seves gestes, la divinització, va baixar
als Inferns a cercar la seva mare (v. Dionis).
Ressuscitada d'aquesta manera, Semele va
anar al ce!, on rep el nom de Tione.
Una variant lacedemonia del naixement
de Dionís és la segi.ient: Dionís havia nas-
cut, normalment, de Semele, a Tebes; pero
Cadme va tancar el nen i la seva mare dins
d'un cofre i els va llarn;;ar al mar. El cofre
va ser portat per les ones a les costes de
Laconia, on Semele, que havia mort, va ser
enterrada. Segons aquesta tradició, el déu
s' havia criat allí.
Selí: E. B., s. v. 'EA.ÍKr¡; PAus., VII, 24, 5.
Semac: E. B., s. v. Ir¡µaxí8cn; EusEm, Cron.,
30.
Semele: APoL·L., Bibl., III, 4, 2 i s.; 5, 3; H.
h., 34, 21; HES., Teog., 940 is.; EuR., Bac., 1 i
242 is.: 286 i ·D. S., IV, 2, 2 is.; 25. 4;
2; PAUS., Il, 31, m, 24, 3; IX, 5, 2; ese. a
SEMÍRAMIS (IEµípo:µu;). La llegen-
da de la reina de Babilbnia Semíramis ens
l 'ha transmes Diodor de Sicília. Conta Dio-
dor que a Ascaló (Súia) es venerava una de-
essa que es creia que vivia en un llac prop
de la ciutat. Aquesta deessa, anomenada
Derceto, tenia rostre de dona, pero la resta
del seu cos tenia forma de peix. Afrodita,
que tenia motius per estar ressentida amb
ella, li havia inspirat una violenta passió per
unjove siri, Cai:stre (v. aquest nom), amb el
qua! va tenir una filia. Pero quan la nena va
néixer, Derceto, avergonyida, la va abando-
nar, mata el pare i es va amagar al fons del
llac. Uns coloms van criar miraculosament
la nena amb la llet i el formatge necessaris,
que robaven a uns pastors de les rodalies.
Finalment, els pastors van descobrir la cri-
atura, que era molt bella, i la van portar al
seu cap, que Ji va posar el nom de Semíra-
mis, que, en llengua síriana, vol dir «la que
ve dels coloms».
Semíramis ja era una noia quan un con-
seller del reí, Onnes, va rebre l' encarrec del
sobira d'inspeccionar les pletes. Va veure
Semíramis a casa del cap dels pastors i se'n
va enamorar. Se la va endur a Nínive, s'hi
va casar i va tenir dos fills amb ella: Hia-
pates i Hidaspes. Semíramis, que era molt
intel-Jigent, aconsellava el seu marit amb
tant d' encert, que a ell li anaven bé tots els
seus afers. En aquella epoca, el rei Ninos,
que regnava a Babilonia, va emprendre una
expedició contra la regió de la Bactriana;
com que sabia que es tractava d'una con-
questa difícil, va reunir un exercit molt
nombrós. El primer contacte li va ser ad-
vers, pero, malgrat aquesta primera derrota,
va aconseguir imposar-se en el país gracies
a les seves nombrases tropes, i només li va
resistir molt de temps la ciutat de Bactra, la
capital del país. Onnes, J' espos de Semíra-
mis, que formava part de 1' exercit i trobava
a faltar la seva dona, la va fer venir al seu
costat. Semíramis va fer algunes observaci-
ons sobre la manera corn es duia el setge.
Va observar que els atacs es dirigien contra
el pla, mentre que, tant els assaltants com
els defensors descuraven la ciutadella. Es
va posBJ al capdavant d'un grup de soldats
XIV, 325; a PíND., 01., n. 44; LLUCIÁ, Dial. deis
déus, 9; Ov., Met., m, 259 is.; HIGÍ, Fab., 167:
179; L. P., a Teb., l, 12.
Semíramis: D. S., n, 4 is.; 13 í s.; HERÓD., I,
184; Ill, 155; HESIQU!, S. v.; LLUCIÁ, La deessa
sfria, 14. Cf. R. DussAUD, Mél. Radet, 1940,
R. HoLLAND, Kono11 über ,.ie''""w''""
1924, p. 496-498.

SEREST
de muntanya i, enfilant-se pels penya-segats
que defensaven la pla9a forta, va aconseguir
assaltar per la rereguarda les defenses ene-
migues. Els assetjats, esporuguits, es van
rendir. Ninos va quedar admirat del valor i
de l'habilitat de Semíramis, i, aviat, la seva
bellesa li va fer néixer el desig de fer-la la
seva esposa. A canvi, va oferir a Onnes la
seva propia tilla Sosana. Onnes s'hi va re-
fusar. Aleshores Ninos el va amena9ar de
treure-li els ulls, i el marit, desesperat, es va
penjar. Ninos es va casar llavors, ja sense
dificultats, amb Semírarnis, que li va donar
un fill, anomenat Nínias. A la mort del rei,
el succeí la seva esposa.
La reina va comen9ar el seu mandat fent
erigir un esplendid mausoleu a Ninos, a
la plana de l'Eufrates, a la mateixa Níni-
ve. Després, ella mateixa va decidir fer-se
construir una ciutat a la plana de Babilonia.
El tra9at de la nova ciutat s' estenia a banda
i banda del riu. Tenia una circumferencia
de seixanta-sis quilbmetres, i sobre les se-
ves muralles podien passar sis carros l'un
al costat de l'altre. L'altura dels murs era
d'uns cent metres, tot i que alguns histori-
adors consideraven que era menor. Hi havia
dues-centes cinquanta torres que vigilaven
el recinte. Semírarnis va fer travessar l'Eu-
frates mitjan9ant un pont de nou-cents me-
tres de llarg, i el va envoltar de grans molls,
en una extensió de trenta quilbmetres. A
cada extrem del pont es van construir dos
castells fortificats, destinats a ser residencia
de la reina; Semíramis va ordenar unir els
castells per mitja d'un túnel excavat sota
el riu, que havia estat desviat del seu curs
per a aquesta circumstancia. A la ciutade-
lla d'un d'aquests castells, el d'occident, la
reina va manar construir els seus famosos
jardins suspesos -tot i que una altra tradi-
ció explica d'una manera diferent l'origen
d' aquests famosos jardins de Babilonia-.
Segons aquesta versió, va ser una reina
d' Assíria, posterior a Semíramis i originaria
de Persia, qui va demanar al seu espos que
li retomés la imatge dels «paradisos», els
grans pares naturals de la seva terra. Diodor
ens ofereix la descripció d'aquests jardins.
Estaven formats per la superposició de ter-
rasses quadrades, a la manera de les grades
d'un amfiteatre. Cada terrassa recolzava
sobre galeries de voltes, tallades en pedra i
recobertes d'una espessa capa de plom que
servia de base a la terra vegetal. A l'interior
Serest: Vmo., En., I, 611; IV, 288; V, 487; IX,
171; 779; X, 541; XIl, 549; 561; SERVI, Com.
En., X, 541.
486
d'aquestes galeries, com molts altres porxos
oberts sobre una terrassa, s'havien construi't
els estatges reials. Un sistema de maquines
hidrauliques pujava l'aigua del riu per ga-
rantir la irrigació del conjunt.
Semíramis també mana edificar moltes
ciutats a les ribes de l'Eufrates i del Tigris.
Després va sortir, comandant un exercit
considerable, en direcció a Media. En el
decurs d'aquesta expedició, va manar esta-
blir un gran pare davant del mont Bagistan,
i després un altre, una mica més lluny, prop
d'una roca de forma curiosa. A continua-
ció va prosseguir el seu camí, que va anar
distingint amb obres d'art de tota mena, es-
pecialment a Ecbatana, ciutat que va dotar
de fonts. S' atribulen a la seva iniciativa tots
els turons de terra i totes les antigues rutes
l' origen de les quals es desconeixia. Així va
recórrer tot Asia, i després es va traslladar
a Egipte per consultar l'oracle d' Ammó.
Quan li va preguntar quan moriria, l' oracle
li va respondre que seria arrabassada del
món dels vius quan el seu fill Nínias cons-
pirés contra ella. Aleshores va conquerir
EtiOpia i, cansada, va retomar al seu país, a
Bactra, escenari de les seves primeres ges-
tes. Pero, un cop allí, va concebre el projec-
te de conquerir l'Índia, i durant uns quants
anys va fer uns preparatius extraordina-
ris. Va aconseguir travessar l'Indus, pero
aviat va ser derrotada i, ferida, va haver de
fugir, sense que l'enemic s'atrevís, tanma-
teix, a perseguir-la a l'altra banda del riu.
Poc temps després, el seu fill Nínias va or-
dir un pla contra ella amb l' ajuda dels eu-
nucs de palau. Semíramis, que va recordar
l'oracle d'Ammó, va lliurar l'imperi al seu
fill i va desapareixer. Es deia que havia es-
tat transformada en colom i que havia estat
condu!da al cel per ser-hi divinitzada.
*SEREST. Serest és un dels companys
d'Eneas, comandant d'una de les naus
troianes. En el decurs d'una tempesta es
veu separat d'Eneas, pero i es torna a re-
unir amb ella Cartago. Per ordre d'Eneas,
s'enduu en secret la flota quan l'heroi vol
abandonar Dido. Vigila el campament a la
desembocadura del Tíber durant l' absencia
d'Eneas, i lluita al seu costat quan es tracta
d' alliberar el camp assetjat per Turn.
*SERGEST. Troia, company d'Eneas,
i capifa d'una nau. Separat d'ell per una
tempesta, el toma a trobar a Cartago. En el
Sergest: Vmo., En., I, 510; IV, 288; V, 122;
155 is.; 282 is.; XII, 561.
487
decurs de les regates organitzades en honor
d' Anquises, mana el Centaure. Participa en
l'assalt final contra Tum.
*SERVI. El rei Serví TuHi és el sise reí
de Roma. La historia del seu regnat esta
prou impregnada de llegenda perque pugui
figurar a la mitología. S'explicava que era
fill del Lar de la casa, que s'havia unit amb
una esclava, a la mansió de Tarquini el Vell,
en forma d'un fal·lus de cendra (v. Lars).
Una altra versió feia d'ell el fill postum
de Serví Tul·li, que regnava a Cornículum
quan la ciutat va ser presa per Tarquini i
els romans. La seva mare el portava encara
al ventre quan el pare de la criatura, Serví
Tul·li, va caure abatut, i el nen va néixer a
Roma, on ella era captiva de Tarquini. Un
día, mentre el petit Servi dorrnia, el seu cap
va apareixer envoltat de flames. La reina
Tanaquil va impedir que despertessin el nen
i que apaguessin el foc. Quan la criatura es
va despertar, la flama es va extingir per ella
mateixa. Tanaquil va interpretar el fenomen
com un presagi de glbria, i des d' aleshores
ella i el seu marit, Tarquini, van educar el
fill de l'esclava amb molta cura. Quan ar-
riba a l' edat viril, Tarquini el va casar amb
la seva propia tilla i el va declarar, ostensi-
blement, el seu successor. Quan Tarquini va
ser assassinat pels fills d' Ancus, Tanaquil
va prendre les mesures necessaries perque
Serví pogués assumir el poder sense difi-
cultats. Posteriorment, Servi va fer ratificar
la seva entronització mitjan9ant una elecció
popular real.
SETEA (I:Ernícx). Segons Licofron, Se-
tea és una de les captives troianes que, en el
decurs del viatge que les havia de conduir a
Grecia, van ser arrossegades, amb les naus
dels seus amos, a les ribes de la Italia me-
ridional, a les proximitats del lloc on més
tard es va al9ar la ciutat de Síbaris. Setea va
persuadir les seves companyes que cremes-
sin les naus per impedir que arribessin mai a
Grecia, on temien veure's sota el jou de les
esposes legítimes dels seus vencedors. Així
ho van fer. Com a castig, els grecs van cru-
Serví: Lrv1, I, 39 is.; VARRó, L. L., V, 61;
ARN., Adl. Gent., V, 18; p. 107 b; D. H., IV, 1 is.
V. DuMÉZIL, Servius et la Fortune, París, 1942.
Setea: L1coFR., A/ex., 1075; Tz., ad hoc, i
921; E. B., s. v. Ll'lWloV.
Sevecor: EuA, N.A., XII, 21.
Síbaris: 1) A. L., Tr., 8. V. Alcioneu. 2) Vmo.,
En., XII, 363. 3) EuA, N.A., XII, 35; cf. EsTR.,
XIII, 588.
Sibil·la: Fr. Hist. Gr., III, p. 598, 64; CL.
SIBIL· LA
cificar Setea en el lloc que més tard s'havia
d' anomenar Seteon (v. Etil·la i Roma).
La mateixa llegenda també s' explicava
de dues troianes més, Astíoque i Medesi-
casta.
SEVECOR (I:w~xopo<;). Sevecor és
un rei llegendari de Babilonia. Un oracle
li havia predit que un fill de la seva filia li
arrabassaria el tron. En conseqüencia, va
manar tancar la seva tilla en una torre, cosa
que no va impedir que concebés un fill. E~s
guardians de la torre, tot tement ser castI-
gats si el reí arribava a descobrir el fet, quan
va néixer el nen, el van precipitar de dalt de
la fortalesa. Una aliga va recollir el nadó
en la seva caiguda abans que arribés a terra,
i se'l va endura unjardí, el guardia del qual,
que li posar el nom de Gílgam, el recollí i el
cria. Aquest Gílgam, l'heroi Gilgamesh, va
regnar més tard a Babilonia.
SÍBARIS (I:Ú~api<;). l. Síbaris és el nom
d'un monstre femení de Focida, anomena-
da també Lamia (v. Alcioneu). Al lloc on va
morir el monstre, brolla de la roca una font,
que va rebre el nom de Síbaris, nom que
els colonitzadors locris van donar a la ciutat
que van fundar a la Italia meridional.
2. Síbaris és també un company d'Eneas,
un troia que va morir a mans de Tum.
3. El mateix nom reapareix en una llegen-
da frigia segons la qual Síbaris era el pare
d'una jove anomenada Alia, que es va unir
a un monstre en un bosc sagrat de la deessa
Artemis. D'aquesta unió va néixer l'estirp
dels «Ofiogens», els «fills de la serp», que
vivien a la regió de Panon, a l'Hel·lespont.
Aquest poble guaria les picades de les serps
per mitja d' encanteris. Es deia també que el
fundador del llinatge dels Ofiogens era una
serp transformada en home.
SIBIL·LA (I:1~ÚAA1']). Sibil·la és, essenci-
alment, el nom d'una sacerdotessa encarre-
gada de fer coneixer els oracles d' Apol-lo.
Hi ha un gran nombre de llegendes referents
a «la» sibil·la o «les» sibil·les. Segons al-
gunes tradicions, la primera sibil·la era una
jove anomenada així, Sibil·la, tilla del troia
AL., Str., I, 108; VARRÓ, ap. LACT., lnst. Div.,
I, 6; PAus., X, 12, 1 is.; Surn., s. v.; lliRMIAS, a
PL., Fedre, 244 b; EuSEBI, Or. ad sanct., 18; Ps.
ArusT., Mirab., 1158; SERVI, Com. En., III, 441
i s.; VI, 321; VIRG., En., VI, 10 i s.; PETR., Sat.,
48; AMPELI, VIII, 16; D. H., IV, 62; Ov., Met.,
XIV, 130 i s. Cf. S. REINACH, a Cultes, Myth.
et Rel., III, p. 311-321; W. HoFFMANN, Wandel
und Herkunft der Sibyll. Bücher in Rom, Diss.,
Leipzig, 1933; C. BoNNER, a Mil. K. Lake,
Londres, 1937, p. 1-8.
 SÍCAN SILEU
488 489
Dardan i de Neso, filia de Teucre. Dotada del concedir-li el primer desig que Ji passés pel Sícel és considerat fill o fins i tot de menada Side, que va ser precipitada als In-
do profotic, havia gaudit d'una gran reputa- cap, pero que s'havia oblidat de demanar-li Posidó. ferns Hera perque havia nvahtzar
ció coma endevina, i per aixo s' anomenaven també l' eterna joventut. El déu la hi oferí en ambla deessa (v.
sibil· les, en general, totes les profetesses. SICEU (l:DKEÚ<;). Segons una tradició
a canvi de la seva virginitat, pero ella s'hi local, i probablement tardana, Siceu és un 5. Finalment, es coneix una altra Side,
Una altra tradició pretenia que la primera de nega. Així, a mesura que envellia, s'anava una noia jove que, en fugir de les persecu-
totes les sibil-les, des del punt de vista crono- fent cada cop més seca i menuda, fins que dels Titans, que va salvar la seva mare Gea,
perseguida per Zeus, fent brotar una figuera cions del seu pare, es va sui"cidar sobre la
!Ogíc, no era aquesta troiana, sinó una tilla de va acabar assemblant-se a una cigala, i la tomba de la seva mare. De la seva sang, els
Zeus i Lamia -filia, al seu torn, de Posidó--, on ella es va refugiar (es creía, en efecte,
van tancar com un ocell dins d 'tina gabia, que la figuera desviava el llamp ). déus en van fer créixer un magraner. El seu
a qui els libis van anomenar Sibil-la i que en que van penjar al temple d' Apol·lo de Cu- pare va ser transformat en un milií._, un ocell,
el seu temps pronuncia oracles. La segona mes. Els nens li preguntaven: «Sibil-la, que SICINNE (I:ÍJ.nvvoi;). Sicinne és el nom segons es diu, que no es posa mai sobre un
sibil-la va ser Herofile (v. aquest 110111). Era vols 7» I ella, cansada de viure, responia: d'un cretenc, o d'un barbar, que va inventar magraner.
natural de Marpessos, a la Tioada, i era filla «Vull morir.» Ja dansa particular dels satirs anomenada
d'una nimfa i d'un pare mortal. Havia nas- síkinnis. Aquesta invenció s' atribufa de ve- SIDERO (I:ii5rip0J). Sidero és la
De la sibil·la de Cumes es deia que havia esposa de Salmoneu i la sogra de Tiro,
cut abans de la gue!Ta de Troia i havia predit anat a Roma durant el regnat de Tarquini aades a una nimfa frígia anomenada S1cm-
que el país seria assolat per culpa d'una dona el Superb, amb nou reculls d'oracles. Va ~is, del seguici de Cíbele. una dona dura i irritable, que maltractava
nascuda a Espar¡a (Helena). A Delos tenien ]a seva jove. Més tard va morir a mans de
oferir els ora.eles al rei, que els va refusar SICIÓ (I:lKuwv). Sició és el segon fun-
un hirnne que ella havia compost en honor perque va considerar excessiu el preu qne Pelias, nn dels fills d'aquesta última, al san-
dador i l' eponim de la ciutat homonima,
d' Apol·lo, en el qual s'anomenava «esposa le- Ji demanava. A cada negativa, la sibil·la tuari d'Hera.
al Peloponnes. Aquesta ciutat havia estat
gítima» del déu i alhora la seva «tilla». Aques- cremava tres reculls. Al final, Tarquini va fundada per Egialeu, un rei «autocton», els SILE (I:1Arivóc;). Sile és el nom generic
ta sibil· la va passar la major part de la seva comprar els tres darrers i els diposita al descendents del qua! havien conservat el dels satirs que han an-ibat a vells. També
vida a Samos, pero també va estar a Claros, temple de Júpiter Capitolí. Duta a terme la poder en línia directa fins a Lamedon'. (v. la és el nom d'un personatge que passava per
Delos i Delfos. Duia amb ella una pedra, so- seva missió, la sibil-la va desapareixer. Du- taula 24, p. 309). Hi ha diverses trad1c10ns haver educat Dionís. Les tradicions sobre
bre la qual s'enfilava per profetitzar. Va morir rant la República, i fins al' epoca d' August, relatives a la genealogía de Sició. Uns cops la seva genealogía eren molt variables. Era
a la Troada, pero la seva pedra es conservava a aquests «!libres sibiHins» van exercir una se'l considera fill de Marató i germa de Co- considerat fil! de Pan, o també d'Hermes,
Delfos, on s'exhibia en l'epoca de Pausanias. gran influencia en la religió romana. Eren rint (v. Marató). Uns altres, i és el més ha- i d'una nimfa, o bé es pretenia que havia
La més famosa totes les sibil-les hel- consultats en cas de desgracies, d'un pro- bitual, fill de Mecían i nét del rei d' Atenes, nascut de les gotes de sang d',Uran quan va
Jeniques és la a Lídia. El seu digi o el' algun esdeveniment extraordinari. Erecteu; en aquest cas, és germa de De~al. ser mutilat per Cronos (v. Uran). Aquest
pare es deia Teodor, i la seva mare era una En el!s trobaven prescripcions religioses: El reí Lamedont el va cridar com a aliat Sile possefa una gran saviesa, pero només
nimfa. Es deia que havia nascm en una co- introducció d'un nou culte, sacrifici expia- contra els seus enemics argius Arcandre la revelava als humans si l'hi obligaven per
va del mont Carie. Immediatament després tori, etc., destinades a sortir del pas de la si- i Arquíteles. Li va don~r ~n. '.11atrimoni la fori;;a. És així com va ser capturat, una v~ga­
del sen naixement, es va fer gran de sob- tuació imprevista. Uns magistrats especials seva filla Zeuxipe, de qm S1c10 va temr una da pel reí Midas (v. aquest n01r1J, a qm va
te i va comen¡;:ar a vaticinar en vers. Quan eren els enca!Tegats de conservar i consul- tilla: Ctonofile. donar savis consells. De la mate1xa manera,
encara era molt jove, els seus pares la van tar aquests llibres. Virgili imagina, en l' Egloga VI, que uns
consagrar, contra la seva voluntat, al tem·· SIDE (I:í8q). Side és, en grec, un dels
A l'Eneida, Virgili fa que la sibil·la de noms de la magra.na, i també el de diferents pastors obliguen Sile a cantar.
ple d' Apol·lo. Ella havia predit que moriría Cumes sigui la guia d'Eneas en la seva bai- - S'atribula a Sile la paternitat del centaure
travessada per una fletxa del déu. Va viure, xada als Infems. heroYnes:
1. La dona de Belos i, per tant, la mare Folos, que va tenir amb una nimfa dels frei-
segons diuen, nou vides humanes, de cent Hi havia una altra sibil· la, de menys ano- xes. Altres llegendes el presentaven com el
deu anys cadascuna. d'Egipte i de Danau, segons una tradició
menada, a Samos. Es deia Fito. Sobre la (generalment la dona de Belos s'anomena pared' Apol·lo Nomios, l' Apol·lo pastor de
Una tradició pretenia que aquesta sibil·la sibil-la hebraica v. Sabe. l' Arcadia.
d'Eritres era la mateixa que la de Cumes, Anquínoe; v. la taula 3, p. 80)_; ~questa ~1de
Sile era molt lleig, amb el nas carnús, els
a la Campania, que va tenir un paper im- SÍCAN (I:tKavó~). Sícan és l'eponim de va donar nom a la ciutat de Sido, a Ferncia.
llavis gruixuts i la mirada d'un toro. Tenia
portant a les llegendes romanes. Aquesta la població siciliana d'igual nom. Passava 2. També és una de les filles de Danau,
eponima de la petíta ciutat de Side, al Pelo- una panxa molt grossa, i se'] representava
sibil-la italiana tan aviat era anomenada per ser fill de Briareu i germa d'Etna. Tenia muntant un ase, sobre el qua! s'aguantava
Amaltea, com Demofile o Herofile. Formu- tres fills: Ciclop, Antífates i Polifem. ponnes, al nord del cap Malea. .. ., .
3. Una altra Side és una heroma asiat1c,a, amb dificultat perque anava rnolt begut.
lava els seus oracles en rnia cova. Apol·lo SÍCEL (I:lKEAó~). Sícel és el rei eponim tilla de l'heroi Taure, i dona de Cimol. Es SILEU (I:uAEÚ<;). Sileu és un personat-
li havia concedit el privilegi de viure tants dels sículs, el poble que, des de la Italia me-
anys com grans de sorra pogués contenir en ridional, va passar a Sicília, on va rebutjar eponima de la ciutat pamfíHa de Side. o-e del cicle d'Heracles. Durant l'esclavitud
una ma, amb la condició que mai no tor- 4. Segons una llegenda citada per Apol- d'Heracles a la cort d'Ómfale, l'heroi va
els sicans cap a les regions occidentals de lodor, Orió es va casar amb una dona ano- dur a terme diversos treballs, entre els quals
nés a Eritres. Per aixo s'havia instal·lat a l'illa. Segons Dionisi d'Halicarnas, Sícel
Cumes. Pero els eritreus li van enviar, per era originari ele Roma, de la qual havia es-
elTor, una carta, el segell de la qual era fet tat expulsat. Es va refugiar a la cort del rei
de telTa del país, i ia sibil· la va morir en J\1orges (v. aquest nom), que havia succei:t Siceu: ATEN., m, 78 b; E. B., s. v.; EusT., a Sidero: APoL·L., Bibl., I, 9, 8; cf. Tz., Com.
/'Od., XXIV, p. 1964. Al., 175; D. S., IV, 68; EusT., a Hom., 158, 24;
veure aquell tros de la seva patria. També Ita!. Sícel va rebre de Morges una part del
1940, 57.
es deia que havia demanat una llarga vida seu regne, els habitants del qual van adoptar Sidnne: D. H., VII, 72; ATÉN., XIV, 630 b;
a Apol·lo, que l'estímava i Ji havia promes llavors el nom ele sículs. De vega.des aquest cf. EusT., a Hom., 1078, 22. Sile: Bibl., II, 5, 4; HERóD., VIII,
138; VmG., VI; i SERVT, ad loe., v, 13; CL.
Sició: PAus., II, l, 1; 6, 5 i 6; cf. 7, l; VII, AL., Protr., v. Midas.
l, l. Si!eu: APOL-1 .. , Bibl., H, 3: D. IV, 31;
Sícan: SoLi, V, 7; Ism., Or., 14, 6, 32; E. B., Sícel: D. H., I, 22; Ism., Or., XIV, SoLi, Side: 1) Fr. Hist. Gr., IV, 544. 2) IIL FILó, Quod omnis probus sil, · Tz.,
s. v. Tp1vm<pía; ese. a TEóCR., I, 65.
V, 7, p. 49; SERVI, Com. En., VIII, V. J. 22 11. 3) E. B., s. v. 4) APOL·L., Bibl., I, 4, 5) Chil., II, 429 is.; CoNó, Narr., 17; Eim., dr. sat.
BÉRARD, Colonisation, p. 467. Po~t. Bue. et Didact. (Didol), p. 109. perdut, v. NAUCK, Tr. Gr. Fr., 2a ed., p. 575.
 SIL·LOS
figura el castig de Sileu. Siieu era el propie-
tari d'una vinya que aturava els viatgers i
els obligava a treballar al seu tros abans de
matar-los. Heracles va entrar al seu servei i,
en !loe de conrear la vinya, la va arrencar i
va cometre tota mena d'excessos. Després
mata Sileu d'un cop d'aixada. Segons una
tradició, Sileu tenia un germa anomenat
Diceu (el Just), el caracter del qual feia ho-
nor al seu nom i contrastava amb el del seu
germa. Tots dos eren fills de Posidó i vivien
a Tessalia, al massís del mont Pelion. Des-
prés de matar Sileu, Heracles va ser acollit
per Diceu, a la casa del qua! va veure la tilla
de Sileu, que s'havia criat a casa del seu on-
de. Heracles es va enamorar d'ella i la va
prendre per muller; després se'n va anar du-
rant un quant temps, i la jove, que no podia
suportar !' absencia del seu estimat, va mo-
rir. Quan l'heroi va tornar, tal com li havia
promes, va voler llarn,;ar-se, desesperat, a
la pira fúnebre de la seva esposa. Va costar
molt evitar que ho fes.
Pe! que fa a la regió on vivia Sileu, de
vega4es es diu que era Lídia; altres vega-
des, Aulida; altres, les Termopiles; altres,
finalment, el Pelion, a Tessalia (v. també
Heracles).
Hi havia una tradició segons la qua! He-
racles havia estat venut com a esclau a Si-
leu, i n~ a Ómfale, per satisfer el preu de la
sang d'Ifit (v. Heracles).
SIL·LOS (l:íí\í\oc;). Sil-los és un nét de
Nestor pe! seu pare Trasimedes. El seu fill
va ser Alcmeó. Quan els Heraclides van en-
vair el Peloponnes, va fugir a !' Atica, on el
seu fil! va fundar la família noble atenesa
dels Alcmeonides. Aquest Alcrneó és di-
ferent de !' altre Alcmeó, més celebre, fill
d' Amfiarau.
*SILVA. Silva és una divinitat romana
que presideix els boscos (siluae). Es dis-
tingeix amb dificultat de Faune, i al pan-
teó roma hel·lenitzat rapictament se'i va
identificar amb Pan. Era representat amb
l'aspecte d'un ancia, pero en realitat esta-
va dotat de la forca d'un El seu cu!te
esta iligat al d'HÚacles i també al dels Lars
domestics. Essent com és un simple numen,
Silvá no té cap mite propi. Solia viure als
boscos sagrats, prop de les ciutats o enmig
del camp.
SiHos: PAus., JI, 18, 8.
Silva: CATó, 83; Vmo., IL 24 i ·
G., I, 20; En., 597 is.; Ov., XlV, 639
is.; PLUT., Pub/., 9; LlV!, H, 7.
Silvi: D. H., 1, 70; VIRO., En., Vl, 760, i SERV!,
490
Se li atribueix un prodigi esdevingut du-
rant l' expulsió dels Tarquinis. Els exercits
etrusc i roma acabaven de lliurar una bata-
lla, i el nombre de morts havia estat tan ele-
vat en !'un i en l' altre bandol que la victoria
havia quedat indecisa. Duran~t la nit es va
sentir una veu divina que proclamava que
els romans havien vern,;ut perque havien tin-
gut una baixa menys que els seus adversa-
ris. Els etruscs, desanimats, van fugir i van
abandonar el seu campament als romans.
Quan es va efectuar el recompte dels morts,
es va veure que la veu misteriosa -la de
Silva- havia dit la veritat (v. una llegenda
similar al' article Ai Locuci).
*SILVI. Silvi, nom que recorda el del
bosc (en llatí, silua), és fil! d'Eneas i Laví-
nia, i germanastre d' Ascani. Sobre les cir-
cumstancies del seu naixement, v. Lavínia.
Aquest Silvi va donar el seu nom a tots els
reis que van regnar a Alba. Primer, Ascani
li havia cedit el seu lloc a Lavínium i, per
no fer-li ombra, va marxar a fundar Alba.
Quan va morir, després de trenta-vuit anys
de regnat, Ascani llega el tron d' Alba a Sil-
vi. Silvi hi regna, al seu torn, durant uns al-
tres vint-i-nou anys i, quan va morir, deixá
el seu reialme al seu fill, anomenat Eneas,
com el seu avi.
Els reís de la seva dinastía, que es van anar
succeint de pares a fills després d' aquest
segon Eneas, són els següents: Llatí, Alba,
Capet, Capis, Calpet, Tiberí, Agripa, Al-
lades, Aventí, Procas, Amuli i Numitor, sota
el regnat del qual es va fundar Roma.
Altres tradicions, en !loe de considerar
Silvi fil! postum d'Eneas i Lavínia, el pre-
senten com un fill d' Ascani, que era fill, al
seu torn, d'Eneas i Lavínia. Finalment, de
vegades se'! considerava fill d'Eneas i Síl-
via, l'esposa de Llatí, amb qui s'havia casat
Eneas a la mort de Llatí.
SIME (l:úµr¡), Filla de Ialis (v. aquest
nom) i de Dotis, va ser raptada per Glauc,
fill d' Antedon i Halcíone. Ouan Glauc es va
apoderar de l'illa de Sime (~vui Simi), entre
Rodes i la península de Cnidos, Ji va donar
el nom de la seva dona. Abans les illes s'ha-
vien anomenat, successivament, Metapon-
tis i Egle. Sime va tenir un fill de Posidó,
anomenat Ctoni.
ad loe.; Ov., Fast., IV, 4 l; Met., XIV, 610; AuR.
VícT., XVI, 17, 4 is.; GEL·U, N.A., H, 16,
3; LlVl, I, 6 is.; D. C., fr. 3, 7 is.
Sime: ATEN., VII, 297 h is.; EusT., a la ll., p.
518 i 671; E. B., s. v.: D. S., V, 53.
491
SIMOENT (í:t¡Jónc;). El Simoent és un
riu de la plana troiana. Com tots els rius,
Hesíode ens el presenta com un fil! d'Oce-
an i de Tetis. Té un paper a la !liada, on el
déu-riu Escamandre el crida perque l'ajudi
a rebutjar Aquil·les i detenir la mort dels
troians (v. Aqui/.les i Escamandre).
El Simoent va tenir dues filies: Astío-
que i Hieromneme. La primera és l' esposa
d'Erictoni i la mare de Tros; la segona és
!'esposad' Assarac i la mare de Capis (v. la
taula 7, p. 128).
SINIS (2:Ív1c;). Sinis és un dels bandolers
morts per Teseu a l'istme de Corint quan
l'heroi es dirigia a Atenes (v. Teseu). Se'!
tenia per fill de Posidó, i era un gegant
dotat d'una fon;:a extraordinaria. Rebia el
malnom de «doblegapins» perque tenia per
costum doblegar els pins entre els quals
lligava un home; després deixava anar els
arbres, que es posaven drets violentament
i esquarteraven la pobra víctima. Segons
una altra tradició, obligava els viatgers que
capturava a doblegar un pi amb el!; després
deixava anar l' arbre, que aixecava les vícti-
mes en l' aire i les llarn;:ava lluny, i s' escla-
fa.ven en caure a terra.
De vegades s'assegurava que Teseu no
havia mort aquest bandoler quan anava cap
a Atenes, sinó for(ia més tard, després d'ha-
ver pujat al tron. En honor de Sinis es deia
que s'havien institult els Jocs Ístmics, con-
siderats els seus jocs fúnebres (v. una versió
similar a proposit d' Esciró).
Aquest Sinis tenia una filla, anomenada
Perigune. Mentre Teseu matava el seu pare,
ella s'havia amagat en una plantació d'es-
parrecs. Després s'uní amb l'heroi i li dona
un fill, Melanip (v. aquest nom). Aquest
Melanip, al seu torn, va tenir un fil!, laxos,
els descendents del qual mostraven una de-
voció especial envers els espárrecs, perque
aquesta planta havia salvat la vida de la
seva avantpassada.
SINÓ (í:Ívwv). Sinó és l' espia que els
grecs van deixar a Troia quan van simular
que aixecaven el camparnent i salpaven
amb tot el seu esto!. Sinó havia d' advertir-
los quan els troians haguessin introdui:t el
cavall de fusta a la ciutat.
Simoent: 11., V, 777; XII, l9 i s.; XXI, 305
is.; HEs., 342 is.; Vmo., I, 100 is.;
AroL·L., Bib/., l 2, 2; Tz., Com. 29.
Sinis: PLuT., 8, 2; cf. 25, BAQ., XVII,
19 i s.; D. IV, III, 16, 2;
APOL·L,
PAUS., H, !, Ov., Met., VII, 440 is.; Ps. Ov.,
SINÓ
La genealogía de Sinó l' emparenta amb
Ulisses. És fill d'Esim, que, al seu torn, és
germa d' Anticlea, la mare d'Ulisses. De
manera que els dos herois són cosins ger-
mans. L'avi d'ambdós és el bergant Auto-
lic (v. la taula 39, p. 538). Virgili descriu
detalladament l' estratagema de Sinó al
!libre segon de l' Ene ida. Sense esperances
de conquerir Troia per la fon;:a, els grecs
van pensar a construir un enorme cavan de
fusta, prou gran per encabir al seu interi-
or un nombre suficient de guerrers armats.
Van tractar de persuadir els troians perque
fessin entrar el cavall dins les muralles. Per
convencer-los, la flota lieva l' ancora, tot
fent veure que torna a Grecia, pero s'ama-
ga en secret darrere de l'illa de Tenedos.
Mentrestant, Sinó s'havia quedat a te!Ta, i
uns pastors troians l'havien fet presoner. El
porten, lligat, a la presencia del reí Príam.
La multitud li és hostil i reclama la seva
mort, pero Príam !'interroga, i Sinó expli-
ca que és víctima innocent de la persecu-
ció d'Ulisses i que ha fugit perno ser ofert
com a víctima propiciatoria als déus. Es fa
passar per parent de Palamedes i diu que
esta mancat de qualsevol recolzament des
que l' odi d'Ulisses ha fet condemnar a mort
aquest heroi (v. Palamedes), i que ell esta
destinat a córrer la mateixa sort. D' acord
amb Ulisses, l'endeví Calcant ha fet veu-
re que els déus, irritats amb els grecs, exi-
geixen una víctima humana i ha designat
Sinó. El sacrifici estava preparat, pero Sinó
es va poder escapar i es va amagar als ai-
guamoils fins que la flota grega salpá per
fi. Així -afegeix- ha caigut en mans dels
troians. Aleshores ells Ji pregunten per que
els grecs, abans d'embarcar, han deixat a
la platja un cavall de fusta tan enorme. És
-respon Sinó- una ofrena a Pal·las Ate-
na, en expiació del sacrilegi d'Ulisses per
haver robar el PaHadion de la ciutadella de
Troia (v. Pa/.ladion). Una serie de prodigis
han espantat els grecs, i Calcant els ha re-
velat que la deessa exigia, com a reparació,
que se Ji retés culte en forma d'un cavali,
destinat a substituir la robada. Pero,
en !loe de construir un de dimensions
normals, els n'han fet un d'immens
perque els no el puguin introduir
lb., 403 s.; Hloí, Fab., 38; M, de Paros, 35 i s.;
ese. a PíND., Ístm., arg., p. 514 (Boeckh).
Sinó: APOL·L, V, 15: l 9: Tz., Posth., 720
i s.; ARTST., Poet., 1459 b, 7; PLAmE,
937 i s.~ En., II, 57 i · SERVI, al v.
Hroí, Fab., E., XII, 243 i s.; L1cóFR.,
 SINOPE
a la seva fortalesa si no derrueíxen primer
una part de la muralla. Perque la voluntar
deis déus, interpretada per Calcant, promet
la supremacia deis troians sobre tot Grecia
si reten culte a aquest cavall dins de la ciu-
tat. Aquestes suposades revelaeíons de Sinó
convencen els troians. El presagi que reben
de la mort de Laocoont (v. aquest nom)
confirma la seva decísió: alliberen Sínó i,
tot seguit, obren una bretxa a la muralla,
per on arrosseguen el cavall a !'interior de
la ciutat. Quan an-íba la nit, Sinó obre els
flanes del cavall i permet que surtin els sol-
dats amagats al seu interior i que immolin
els troians, adormits o indefensos. Alhora
envía el senyal als vaixells grecs, tot ence-
nent una torxa des de dalt de la fortalesa.
Hi havia variants d'aquesta llegenda que
te nen l' origen en embelliments literaris
aportats pels diferents autors. Així, Quint
d'Esmirna conta que Sinó, conduH davant
Príam, es va negar a parlar durant molt de
temps, i no va revelar el seu suposat secret
fins que no li van tallar el nas i les orelles.
D' aquesta manera, en lloc de ser un perfec-
te traidor, segons Virgili, esclevé el prototip
de l' heroi, del martir al servei de la seva
patria.
SINOPE (:l:lvwrrr¡). Sinope és !'hero1na
eponima de la ciutat del mateix nom, a la
costa asiatica del Pont Euxí. És una de les
tilles del déu-riu Asop. Apol·lo la va raptar
i se l' endugué a l' Asia Menor, on ella Ji va
donar un fil!, anomenat Siros, eponim dels
silis. Una altra tradició el presentava coma
fill d' Ares i Egina.
Es contava també una curiosa llegenda
sobre Sinope: Zeus, enamorat d'ella, havia
jurat concedir-li el que volgués. La jove Ji
va demanar que respectés la seva virginitat.
Zeus, lligat pel seu jurament, la respecta i Ji
va donar coma !loe de residencia el oaís de
Sinope. Més tard es deslliura de la ~ateixa
manera d' ApoJ.!o i del déu-riu Halis. I no
va permetre que cap mortal aconseguís alfo
que els déus no havien pogut obtenir.
SIPRETES (ImpoÍTr¡<;). Sipretes fou un
cretenc que, en el decurs d'una cacera, va
Sinope: D. S., IV, 72; A. R., Arg., II, 946, i
ese. ad loe.
Sipretes: A. L., Tr., 17.
Siqueu: VIRG., En., I, 343 i s., IV, 457 i s.;
VI, 474 i s.; Ov., Her., VII, 97; S. fr., I, 81;
VIII, 123; APIÁ, Punica, 1; MAL., Chron., VI,
68; EusT., a D. P., i ese.; Geog1: Gr. Min., ed.
Müller, H, p. 193 i 195.
Sirenes: Od., XII, l a 200; ese. a 39; EusT.,
a Hom., p. 1709; ese. a LicóFR., 653; PAus., IX,
492
veure Artemis que es banyava despullada
en una font. La deessa el va transformar en
clona.
SIQUEU (Ivyxafoc; o Iuxafo<;). A la tra-
dició més antiga, el marit de la reina Dido
es deia Sicarbas (v. Dido), pero, a partir de
1' Ene ida, el nom de Si carbas es substitult
pe! de Siqueu. Siqueu és un príncep fenici
que va morir a mans de Pigmalió, germa de
Dido i rei de Tir, que desitjava apoderar-se
deis seus tresors. El crim es va cometre,
segons les diverses tradicions, en el decurs
d'una cacera o durant un sacrifici. Pigmalió
va deixar el cadaver insepult, i, durant un
quant temps, Dido no va saber que havia
passat. Pero Siqueu se li va apareixer en
somni a la seva esposa i Ji revela la conjura.
Li aconsella que fugís i li digué l' indret on
havia enterrat pait del seu or. Sobre la fuga
de Dido, v. aquest nom.
A Cartago, Dido va erigir un santuari a
Siqueu al cor del seu palau i guardava fi-
delment el sen record. Només Eneas, per
voluntat de Venus, va poder aconseguir els
seus favors. Plena de remordiments per la
infidelitat comesa a la seva memo1ia, Dido
se suicida quan Eneas va marxar. Als Inferns
es va tornar a trobar amb el seu marit.
Una altra tradició, independent del' Enei-
da, presenta Siqueu, no com el marit de
Dido, sinó com el d' Anna, la germana
de Dido.
SIRENES (Iap~vE<;). Les sírenes són
genis marins, meitat dona, meitat ocell.
Segons uns autors, són tilles de la musa
Melpomene i del déu-riu Aqueloos; segons
uns altres, són filies d' Aqueloos i Estero-
pe, filia de Portaon í Eurite (v. la taula 29,
p. 350). També es considerava que els seus
pares eren Aqueloos i la musa Terpsícora,
o bé el déu marí Forcis. Libani conta que
havien nascut de la sang d' Aqueloos quan
Heracles el va ferir (v. Aqueloos).
Les sirenes s'esmenten per primer cop
a l' Odissea, on se n' esmenten dues. Al tres
tradicions posteriors en citen quatre: Teles,
Redne, Molpe i Telxíope; o bé tres; Pisínoe,
Agfaope, Telxiepea, anomenades també
34, 3; X, 5, 12; 6, 5; Tz., Com. Al., 712; HIGí,
Fab., 125; 141; Aroa., Bibl., I, 3, 4; 7, JO; 9,
25; Ep., VII, 18 i s.; SóF., tr. perduda (fr., ed.
Pearson, 2a ed., HI, p. 66, fr. 861); PL., Rep.,
617 6; cf. Crat., 403 e; Ov., Met., V, 512-562;
LIBANI, Narr., I, 31; PLUT., Q. Conv., IX, 14, 6;
A. R., Arg., IV, 895; v. V. BÉRARD, Navigations
IV, p. 197 i s.; F. CUMONT, Symbolisme
325 i s.; Ch. PICARD, Néréides et
E. H. E. G., 1938, p. !25-153.
493
Partenope, Leucosia i Ligea. Els mitügrafs
saben que tradicionalment són unes rnúsi-
ques notables i, fins i tot, coneixen la part
aue els correspon en el tercet o en el quar-
t~t. Segons Apo\.lodor, una tocava la lira,
l' altra cantava i la tercera tocava la flauta.
Segons una llegenda més a.ritiga, les si-
renes vivien en una illa del Mediterrani i,
amb la seva música, atreien els navegants
que passaven per aquells indrets. Els vai-
xells s' apropaven aleshores perillosament a
Ja costa rocosa de l' illa i naufragaven, i les
sirenes devoraven llavors els imprudents. Es
conta que els argonautes van passar prop de
les sirenes, pero Orfeu va cantar tan melo-
diosament mentre l' .Argo va ser a J' abast de
la seva música, que el~ herois no van estar
temptats d'abordar-les, excepte Butes, que
es va llarn;:ar al mar per anar a trob<l!-les,
oero Afrodita el va salvai· (v. Bufes i Erix).
En passar pels mateixos indrets, Ulisses, pru-
dent i curiós alhora, va manar als seus mali-
ners que es tapessin les orelles amb cera, i ell
es va fer lligar fort al pal de la nau i ordena
que ningú no el deslligués, per insistents que
fossin els seus precs. Actuant així, seguia els
consells de Circe, que li havia revelat el pe-
rilla que s'exposaiia. Quan va comen1;ar a
sentir la veu de les sirenes, Ulisses va sentir
un invencible desig d'anar cap a elles, pero
els seus companys li ho van impedir. Es diu
que les sirenes, per despit d'aquell fracas, es
van llanear al mar i van m01ir ofegades.
Des d~ !' antiguitat, els mitografs han es-
peculat sobre l' origen i la doble forma de
les sirenes. Ovidi diu que no sempre ha-
vien possei:t ales d'ocell. Abans eren noies
d'aspecte normal, companyes de Persefone.
Pero, quan aquesta deessa va ser raptada per
Plutó, elles van demanar als déus que els
donessin ales per poder anar a cercar la seva
companya tant per mar com per tena. En
canvi, altres autors asseguraven que aquesta
transformació era un castig que els havia
imposat Demeter perque no s'havien opo-
sat al rapte de la seva tilla. O que Afrodita
els havia arrabassat la bellesa perque me-
nyspreaven els plaers de !'amor. Finalment,
es deia també que, després de la seva me-
tamorfosi, van pretendre rivalitzar amb les
JVIuses, les quals iITitades, les van plomar i
es van coronar amb les seves despulles.
Trac!icionalment, l' illa de les sirenes se
Sírinx: Ov., Met., I, 689 is.; TEóCR., poema
figurat «la Sírin.rn; Mythogr., p.
347, 89 s.; Srnv1, Com. II, 31; X, 26; AQ.
T., VIII, 6.
Siris: EsTR., VI, 264; ATEN., XII, 523; ese. a
SIROS
situa davant de la costa de la Italia meridio-
nal, sens dubte davant de l'illa de Sorrento
(v. també la llegenda de eponi-
ma de el nom primitiu de qua] és
'~'" im'.lc.. les sirenes van ser
considerades del més enlla, que
cantaven per als benaurats a les illes dels
Benaurats. Van passar a representar les har-
monies celestials, i com a tals són represen-
tades sovint ais "":tccna~'·
SÍRINX (Iúp1y~). Sílinx és una hama-
dríada arcadia que va ser estimada per Pan.
El déu la va perseguir i, quan estava a punt
d' atrapar-la, ella es transforma en canya, a les
ribes del riu Ladó. Com que el vent, en bufar,
feia gemegar les canyes, Pan va tenir la idea
d'unir, amb cera, diverses canyes de dimen-
sions desiguals, i d' aquesta manera va fabri-
car un instrument musical al qual va donar el
nom de siringa, en recordani;:a de la nimfa.
Es contava també que prop d'Efes hi ha-
via una cova on Pan havia dipositat la pri-
mera siringa. Aquesta cova servia per pro-
var la virginitat de les joves que afirmaven
ser-ho. Se les tancava a l'interior, i, si eren
realment pures, dins de la cova se sentien
els sons melodiosos de la siringa. Alesho-
res la porta s' obria tota sola, i la donzella
reapareixia, coronada de branques de
En cas contrari se sentien crits fúnebres,
i, quan, al cap ct'uns quants dies, obrien la
porta, la jove havia desaparegut.
S!RIS (Ilp1c;). Siris és l'eponim de la
ciutat del mateix nom, al golf de Tarent.
Tan aviat passa per ser filla del vell rei italic
Morges (v. aquest nom), com perla prime-
ra esposa del rei Metapont (i aleshores és
considerada una de les Nereides) (v. Meta-
pont). Sembla que aquest r_ei !'expulsa per
casar-se amb Ame, filla d'Eol. Aquest déu
la va fer matar pels seus dos fills, Beot i
EolII.
SIRNA (Iúpva). Eponima de la ciutat
de Simos i filla de Damet, reí de Caria. Ha-
via caigut d'una tenlada, i es trobava en pe-
rill de mort, quan es va presentar Podaliri
(v. aquest nom), que li va fer una sagnia als
bra1;os i la va guarir. Damet, com a recompen-
sa, va casar la seva filla amb el seu salvador.
SIROS (Iúpo~). Siros és l'eponim deis
siris, pero les dades de la seva llegenda són
D. PERJEGETA, 461; ET. MAGN., 714, 12; cf. D. S.,
IV, 67. J. BÉRARD, Colonisation, p. 344 is.
Sima: E. B., s. v.
Siros: lJ ese. a A. R., Arg., U, 946; D. S., IV,
72. 2) EusT., a D. P., 899.
SÍSIF 494
vagues i contradictüries. Segons unes ver-
sions, és fill de Sinope, la filla de !' Asop
i d' Apol·lo (v. Sinope). Segons unes al-
tres, Siros figura entre els fills d' Agenor
i de Telefaassa; en aquest cas, seria ger-
ma de Cadme, Fenix i Cílix. Se li atribu!a la
invenció de l' aritmetica i la introducció de
la doctrina de la metempsicosi.
SÍSIF (Ifouqio<;). Sísif és el més astut
dels mortals i el menys escrupolós. Era fill
d'Eol (v. la taula 8, p. 136), i pertany a l'es-
tirp de Deucalió. Fundador de Corint, que
aleshores es deia Efira, de vegades és consi-
derat també el successor de Corint en aques-
ta ciutat (v. Corint), i el seu venjador, o fins i
tot el successor de Medea, de qui va rebre el
poder quan ella va haver d' abandonar preci-
pitadament la ciutat (v. Medea). La !legenda
de Sísif compren diversos episodis, cadas-
cun dels quals és la historia d'una astúcia.
Autolic li havia robat els seus ramats. Sísif
va anar a buscar-los i va poder fer valer els
seus títols mostrant el seu nom, que, per pre-
caució, havia fet gravar a les peülles de tots
els animals. Aquel! dia era precisament la
vigília de les noces d' Anticlea, filla d' Auto-
lic, amb Laertes. Durant aquella nit, Sísif va
aconseguir seduir la jove, la qual va conce-
bre un fill, que havia de ser Ulisses. Segons
alguns mitógrafa, Autolic va lliurar esponta-
niament la seva filla a Sísif, perque desitjava
tenir un nét tan astut com el seu pare.
Quan Zeus va raptar Egina, la filla del riu
Asop, i la portava de Fliünt a Enone, passa
per Corint. Sísif els va veure. Quan l' Asop
es va presentar buscant la noia, Sísif li va
prometre revelar-li el nom del raptor a con-
dició que el déu-riu fes brollar una font a la
ciutadella de Corint. L' Asop ho va accep-
tar, i Sísif li va dir que el culpable era Zeus.
u ~ Aixo li va costar a Sísif la cólera del senyor
8 'º"'
~
O)
"'o dels déus. Una versió pretén que Zeus el va
o 6 Jl
N "O
.µ:¡ ~
00
z ~
o Z- 2<
•O
fulminar immediatament i el va precipitar
s "'
M
.::l als Inferns, condemnat a empenyer eterna-
" "'oE
¡;!)
<(")
ci.
°'"'
"O
"E.¡::
·~ s
"
¡:q
"'o
"O
ment una roca enorme fins a dalt de tot d'un
pendent. Tanmateix, quan la roca arribava
M
~p-J "'
...¡
al cim, tornava a caure, impel·lida pe! seu
] "'
"' "o propi pes, i Sísif havia de comen1;ar altre
.;:; ]-~
-o ·-
'<lJ
,.D
- µ., u ::::
8 ..s u Sísif tenia per esposa Merope, una de les
.s -&~ 8 Sísif: !l., VI, 152; ese. a I, 180; VI, 153; Od.,
¿ ::B 6 XI, 593-600; APOL·L., Bibl., I, 7, 3; 9, 3; III, 4, 3;
10, 1; 12,6;PAUS.,II,l, 3; 3, ll; 5, l; IX, 34,
7; cf. X, 30, 5; PíND., Ol., XIII, 72; ese. a A. R.,
Arg., UI, 1240; Tz., Com. Al., 107; 176; 229;
284; 344; Eso., SóF., EuR., trag. o dr. sat. Sísij;
v. Tt: Gr. Fr., Nauck (2a ed.), p. 74 is.; 771 is.;
ese. a SóF., Aj., 190; Sum., s. v.; Hloí, Fab., 60;
201; SERVI, Com. G., I, 138; En., VI, 616. cf. S.
REINACH, a Cz;/tes, M. et Rel., II, p. 159-205.
495
Pero aquest castíg, que ja explicava
~U<UU~~, es deia que tenia una altra ex-
plicació. En efecte, Zeus, ÍITitat per la de-
núncia de Sísif, li havia enviat el geni de la
mort (Tanatos) perque el matés. Pero Sísif
va sorprendre Tanatos i el va encadenar;
oer aixo durant un quant temps no va morir
;ap home. Va ser necessari que Zeus inter-
vingués i obligués Sísif a alliberar Tanatos
perque pogués seguir fent la seva feina. La
primera víctima va ser, naturalment, Sísif.
Pero, en lloc de resignar-se a la seva sort.
Sísif, abans de morir, va ordenar en secret a
la seva dona que no li tributessin honors fú-
nebres. Quan va anibar als Inferns, Hades
Ji va preguntar per que no es presentava da-
vant d'ell segons les formes acostumades.
Sísif es va queixar de la impietat de la seva
dona i va aconseguir que el déu, índígnat, li
donés permís per tornar a la Terra a castigar-
la i portar-la pel bon camí. Un cop retomat
a la Terra, Sísif no va tornar als Inferns i va
viure fins a una edat molt avan1;ada. Pero,
quan va morir definitivament, els déus dels
Inferns, per tal d'impedir una nova evasió
de Sísif, li van imposar una tasca que no
li deixava ternps ni cap possibilitat d' eva-
dir-se.
Hi havia en el mite de Sísif un altre episo-
di que justificava el seu castig de manera di-
ferent. Malauradament, només el coneixem
per una notícia incompleta d'Higí, resum
mutilat d'alguna tragedia perduda. Narra
Higí que Sísif odiava el seu germa Salmo-
neu i que pregunta a l'oracle d' Apol·lo de
quina manera podia matar el seu «enemie>>,
és a dir, el seu germa. Apol·lo li respongué
que trobaria qui el vengés si donava fills a
Ja seva propia neboda Tiro, filla de Salmo-
neu. Sísif es convertí en amant de la jove
i li va donar dos bessons. Pero, quan Tiro
va coneixer l' oracle, va matar els seus fills
nounats. Malauradament, ignorem que va
fer aleshores Sísif. Quan s'acaba Ja llacuna
del text, trobem Sísif als Inferns empenyent
la pedra «per culpa de la seva impietat».
S 'atribueix de vegades a Sísif la funda-
ció dels Jocs Ístrrúcs en honor del seu nebot
Melicertes (v. aquest nom).
Pleiades, !'única que es va casar amb un
mortal (v. Pleiades). Sobre !a seva deseen-
Sitó: PART., Erot., 6; CoNó, Narr., 10; ese. a
L1céJFR.,583; 1161; 1356;NONN.,Dion.,XLVIII,
183 is.; Ov., Met., IV,279.
Sofax: PLuT., Sertori, 9.
Sol: VARRó, L. L., V, 74; D. H., II, 50; AousTí,
SOLOENT
dencia, que compren fonamenta!ment Glauc
i Bel-lerofontes, v. la taula 36, p. 494.
SITÓ (:Z[8wv). Sitó és un rei de Tracia,
eponim de la península de Sitonia, la més
central de les tres penínsules del Quersones
traci. Se'l considera fill d' Ares, o de Posi-
dó, i Ossa (la nimfa eponima de Ja munta-
nya ve!na). Es va casar amb n.1.1c¡urn'''"
Anquírroe), filla de Nilos, de va
dues tilles, Re tea i Pal· lene (per a la !legen-
da de Pal· lene, v. aquest nom). Una variant,
citada per Nonnos, afirmava que el mateix
Dionís s'havia enamorat de Pal·lene i, per
casar-se amb ella, havia matat Sitó d'un cop
de tirs. Una al·lusió d'Ovidi sembla indicar
que Sitó s'havia convertit en dona, pero ig-
norem en quines condicions.
SOFAX (IÓqJa~). Després que Heracles
hagués mort Anteu, es va unir amb la seva
dona, Tinge, l'eponima de la ciutat de Tan-
ger, i amb ella va engendrar un fill, Sofax,
que va regnar a Mauritania. Aquest Sofax
va tenir un fil!, Diodor, que va estendre
l'imperi que havia heretat del seu pare i va
fundar la dinastía dels reis de Mauritania.
*SOL. El Sol és una divinitat sabina, el
culte del qua! es diu que va ser introdui:t a
Roma, al mateix temps que el de la Lluna,
pel rei sabí Titus Taci. La família dels Au-
relii passava per haver practicat el culte al
Sol, del qua! eren els descendents. Sobre les
llegendes heHeniques del Sol, v. Helios.
SOLIM (Ióí\uµo~). Fill de Zeus o, se-
gons altres, d' Ar~s, i eponim del poble del
mateix nom, a l' Asia Menor.
SOLOENT (Io71.ón~). Toloas i
Soloent eren tres joves atenesos que havi-
en acompanyat Teseu en la seva expedició
contra les amazones. De tomada, Teseu
es va endur amb ell Antíope, i en el vai-
xell Soloent es va enamorar de la noia. Va
confiar el seu secret a un amic, el qual va
transmetre el missatge a Antíope; pero ella
es va negar a cedir a la passió de Soloent,
que, desesperat, es va llan9ar a un riu, du-
rant una escala del vaixell, i es va ofegar.
Quan Teseu s' assabenta del su!cidi del jove
i del motiu de la seva desesperació, va tenir
un violent rampell. Aleshores va recor-
dar un oracle per mitja del qual la Pítia li
havia ordenat que, quan en el decurs d'un
Civ. D., IV, 23; PAULUS, p. 23.
Solim: ET. MAGN., 72L 43 is.
Soloent PLUT., Tes., 26 (citant MENÉCRATES,
Historia de Nicea).
SÓPATRE
viatge per terres estrangeres, !'afligís una
gran tristor, aleshores fundés una ciutat i
establís en ella alguns dels seus companys.
Teseu, obeint l' oracle, va fundar la ciutat de
Pitopolis, a Bitínia, a la qua] dona aquest
nomen honor d' Apol·lo Piti. Al riu que hi
corria a prop l' anomena Soloent en memo-
ria del jove atenes, i va establir a la ciutat
els germans del difünt, juntament amb un
altre atenes anomenat Hermos.
SOPATRE (Iwmxrpo<;). En altre temps,
quan els homes s'alimentaven només de
fruits i verdures, i encara no oferien sa-
crificis cments als déus, vivia a Atenes un
estranger anomenat Sopatre, que hi posseia
un camp. En el decurs d'un sacrifici solem-
ne, després que Sopatre hagués dipositat
la seva ofrena sobre !'ara, va apareixer un
toro, que va devorar les plantes i les llavors
que constitui"en l' ofrena. Irritat, Sopatre va
agafar una destral i va immolar l'animal.
De seguida, penedit del que havia fet, que
ell considerava un acte impiu, es va exiliar
voluntariament a Creta. Pero, després de la
seva marxa, la regió va patir una epoca de
fam. Els déus, tan bon punt van ser interro-
gats, van respondre que només Sopatre els
podia indicar el remei. Calia que l' animal
immolat ressuscités en el decurs de la ma-
teixa festa, i que el botxí fos castigat. Així
dones, uns enviats van sortir a la recerca de
Sopatre, i el van trobar a Creta, on vivia ple
de remordiments. Esperant fer més suporta-
ble la seva falta si la compartia amb altres,
quan els enviats atenesos li van preguntar
quin ritual calia per apaivagar els déus, So-
patre els va demanar abans, com a compen-
sació pels seus consells, que li concedissin
Ja ciutadania atenesa. Els enviats hi van es-
tar d'acord, i Sopatre els va acompanyar a
la seva patria i va idear el següent: durant
una reunió de tots els atenesos, va manar
portar un brau semblant al que havia im-
molat temps enrere; unes noies Ji van portar
aigua, amb la qua! va purificar un ganivet
que uns atenesos havien esmolat. Tot seguit
va sacrificar l' animal, que va ser escorxat i
espellat per altres atenesos, de manera que
tots van participar en la immolació. Des-
prés es van repartir la carn del toro. Un cop
acabat el banquet, van omplir la pell amb
farratge i van junyir a un carro el simula-
Sopatre: Ahst., 2, 29 i s.
PoRFIRI,
Sora: VrRG.,En., XI, 785; SERVI, ad loe.;
Esm., V, p. 250; S. IT., V, 175 i s.; PL. V., N.
H., VII, 19.
Sostenes: MAL., 4, p. 78 i s. (Bonn).
496
ere del toro així obtíngut. Finalment, es va
constituir un tribunal per jutjar el botxí de
l' animal. Portant el cas fins a l' extrem, van
arribar a la conclusió que el culpable era el
ganivet, que fou condemnat a ser llenc;at al
mar. Així es va fer. Un cop complides les
condicions estipulades per l' oracle, el toro
«ressuscitat» en forma d'imatge, i el culpa-
ble executat, la fam va cessar. Aquest ritu
del sacrifici queda establert a Atenes, i era
oficiat pels descendents de Sopatre, els So-
patrides.
*SORA. Sora és el déu adorat al cim del
mont Soracte, al nord de Roma, pels Hirpi
Sorani (v. aquest nom). Aquest Sora, identi-
ficat de vegades amb Dis Pater, és conside-
rat generalment una mena d' Apol ·lo, i així
l' invoca Virgili. Potser a causa del culte al
llop que es vincula a aquesta divinitat, si-
milar també al d' Apol·lo Liceu (v. també
Veiovis, assimilat igualment a un Apol-lo
«infernal»).
SOSTENES (Iw08Évr¡c;). Quan els ar-
T
gonautes, procedents de Cízic, van voler
travessar el Bosfor, es van veure impedíts *TACI. Titus Taci és, en la tradició llati- finalment els van matar, després d'haver-
del seu proposit per Amic (v. aquest nom). na, el segon rei de Roma. És d'origen sabí los intentat robar. Romul va voler castigar
Aleshores es van refugiar en una petita cala, i, més concretament, de la ciutat de Cures. aquest delicte contra el dret de gents; pero
on se'ls va apareixer un home alat, d' alc;ada Fou rei d' aquesta ciutat abans de ser desig- Taci intenta salvar els seus parents i ho va
prodigiosa, que els va predir que vencerien nat cap militar de la confederació sabina que aconseguir. Tanmateix, els amics de les
Amic. D'aquesta manera els herois van re- es va formar per venjar el rapte de les dones víctimes van atacar Taci, quan els dos reis
cobrar el coratge, van atacar Amic i el van i aturar els avern;:os de la naixent Roma. So- oferien un sacrifici comú a Lavínium, i el
derrotar facilment. Aleshores van erigir un bre els episodis d' aquesta guerra, marcada van matar. I tot i tenir Romul a les seves
santuari en honor del geni tutelar que els per la trai"ció i el castig de Tarpeia, vegeu mans, no li van causar cap dany, sinó que el
havia tranquil·litzat, i el vai1 venerar sota la aquest nom. Tant Dionisi d'Halicarnas com van escortar fins a Roma tot elogiant la seva
invocació de Sostenes. En temps de Cons- Properci situen el campament de Taci en la justícia. Romul va portar a Roma el cadaver
tantí, aquest santuari va ser convertit en una depressió que separa el Capitoli del Quiri- de Taci i Ji dedica grans honors fúnebres.
capella consagrada a sant Miquel. nal, als voltants del Comítium. Després de Va fer que l' enterressin al cim de l' Aven-
*SUMMÁ. Déu roma, assimilat a una la reconciliació dels dos pobles, grades tí, prop de l'Armilustrium. No va prendre,
manifestació de Júpiter: el déu dels llamps a la iniciativa d'Hersília i de les dones sabi- pero, cap mesura per castigar els assassins
nocturns. No posseeix llegenda propia. nes, es va decidir que els sabins i els romans del seu col· lega. Alguns autors fins i tot as-
S'explicava que al temple de Júpiter del formarien un sol poble, i que Taci i Romul seguraven que, malgrat que els laurents li
Capitoli hi havia una estatua de Summa, el es dividissin el poder de la ciutat així cre- van lliurar els culpables espontaniament,
cap de la qual va ser seccionat per un llamp ada. Aquesta ciutat conservaria el nom de Romul els deixa anar, tot dient que s'havia
l'any 278 a. C. i va caure al Tíber. Aquest Roma, en honor del seu fundador, pero els fet justícia.
prodigi es va interpretar comuna manifes- seus ciutadans durien el nom de «Quirits», TAFI (Táq.noc;). Fill de Posidó i d'Hipo-
tació de la voluntat del déu, que desitjava en memoria de la patria de Taci. Taci viu- toe, pertany a l' estirp de Perseu (v. la taula
tenir un temple a part. El nou temple li va ria a la ciutadella del Capitoli, Romul a la 32, p. 433). El seu fill és Pterelau (v. aquest
ser consagrat al Circ Maxim el 20 de ju- del Palatí. Aquest regne conjunt va durar nom i, en el mateix article, les variants so-
liol. Sembla que aquest déu va ser introdult cinc anys, al llarg dels quals Taci va donar bre el seu origen). Tafi és l'heroi eponim de
a Roma juntament amb la resta dels cultes pocs motius perque es parlés d'ell. Pero al
l'illa de Tafos.
sabins importats per Titus Taci. cinque, alguns deis seus parents i compatri-
otes es van barallar amb uns ambaixadors *TAGES. Un dia, un lJ.aurador etrusc
de Laurentum, que es dirigien a Roma, i condufa la seva arada al llarg d'un solc,
Surnma: Cic., Div., I, 16; Ov., Fast., VI, 729
i s.; P. V., N. H., H, 138; AousTí, Civ. D., IV, Taci: Purr., Rom., 20; 23; D. H., H, 36 i s.; 932; ese. a HEs., Escut, 11.
23; C. l. L., VI, p. 574; nº 206; V ARRÓ, L. L., V, Lrv1,I. 10; 14; PROP., El., IV, 4; Ov., Fast., L
74. Cf. H. PETRIKovrrz, Summanus, Mitteil des 260 is. Tages: Cic., Div., II, 23; Ov., Met., XV, 553;
Vereins klass. Philol. in Wien, 1931, p. 35-42. Tafi: AroL·L., Bibl., II, 5; Tz., Com. Al., CENS., Die n., IV, 13; FESTUS, s. v.
 TAÍGETE
quan de sobte va veure que s' aixecava un
terros i es convertia en un nen anomenat
Tages. Aquest Tages era considerat fil! del
Genius Iouialis. Possei:a una gran saviesa
i tenia uns dots extraordinaris per a l' en-
devinació. Va viure prou temps per predir
el futur dels camperols que havien acudit
al camp on havia nascut, i els ensenya les
regles de l'haruspicina; tot seguit va morir.
Les seves paraules es van conservar per
escrit i van constituir la base dels llibres
etruscs consagrats a l' endevinació.
TAÍGETE (TaüyÉTI]). Taígete, filiad' At-
lant i de Pleione, és una de les Pleiades (v. la
taula 27, p. 327). De la seva unió amb Zeus
va néixer Lacedemon (v. la taula 5, p. 106).
Pero només es lliura desmaiada al déu.
Quan va tomar en si, avergonyida, va anar
a ocultar-se a la muntanya del Taíget, a La-
conia.
Es contava també que, per evitar-li l' en-
cal9 de Zeus, Artemis havia dissimulat la
jove fent-la apareixer en forma de cérvola.
AgraYda, quan va recuperar la seva for-
ma primitiva, Taígete va dedicar a la deessa
la cérvola de banyes dauradas la ca9a de la
qual va ser objecte d'uns deis treballs d'He-
racles (v. Heracles).
*TALAS!. Essencialment, Talasi és un
crit ritual que es proferia en ocasió de les
noces, en el moment en que la jove promesa
era conduYda al llindar de la casa nupcial.
Aquest crit, de significació obscura, havia
donat origen a la llegenda d'un tal Talasi,
de qui es deia que era un deis companys de
Romul. Durant el rapte de les dones sabi-
nes, uns pastors, servents seus, van raptar
una jove d'una bellesa extraordinaria i, per
impedir que els la prenguessin, anaven cri-
dant mentre se l' enduien: «És per a Talasi»
(en llatí, Talasio). Com que, segons sembla,
el matrimoni de Talasi va ser molt feli9,
aquest crit de bon auguri es va conservar
en el ritual del matrimoni~ Es donava tam-
bé una altra explicació segons la qual es
Taígete: Ese. a PiNo., Ol., III, 53; Nem., II, 16
(eitantun fr. d'HEs.); Hmí, Fab., 154; 192;A. p.,
II, 21; HEL·LANIC, fr. 56; AroL·L., Bibl., III, 10,
3; PAUS., III, 1, 2; 18, 10; 20, 2; IX, 35, 1; ER.,
Cat., 23; Tz., Com. Al., 219; Ov., Fast., IV, 174;
PLUT., Fl., 17, 3.
Talasi: SERVI, Com. En., 1, 651; PwT., Q. R.,
31; Rom., 15; Pomp., 4; LIVI, 1, 9, 12; CAT., 61,
134.
Tatau: APoL·L., Bibl., I, 9, 10; 12; 13; PAus.,
II, 21, 2; A. R., Arg., 1, 118 is., i ese. ad loe.;
Tz., Com. Al., 175.
498
relacionava la paraula amb la forma grega
rnA.acría (treball de la llana). En efecte, des-
prés del rapte, els sabins i els romans van
acordar que les sabines no es veurien sot-
meses a cap feina servil i es limitarien a «fi-
lar la llana». Aquest compromís era el que
recordava, segons diuen, el crit de Talasio.
TÁLAU (TaA.aó<;). Talau, fil! de Biant,
és famós, sobretot, per haver estat pare d' A-
drast (v. aquest nom). Va regnar a la part del
reialme d'Argos que Pretos (v. aquest nom)
havia atorgat al seu pare. La sevá mare és
Pero, filia de Neleu (v. Biant).
Les tradicions discrepen sobre el nom de
la dona de Talau: segons unes versions es
diu Lisímaca, i és presentada com la filia
del rei Abant i, per tant, la seva reneboda
(v. la taula 1, p. 8); unes altres l'anomenen
Lisianassa, i fan d'ella la filia del rei de Si-
ció Polib (v. aquest nom). Sobre els seus
fills, v. la taula esmentada.
Ta!au figura entre els argonautes.
TALIA (eáA.Eia). Aquest nom, que es
relaciona amb l' arre! que implica la idea
de «vegetació», és el de diverses divinitats,
principalment una musa, una gracia i una
nereida.
l. Com a musa, i encara que a l' origen
no tenia cap funció determinada, acaba pre-
sidint especialment la comedia i la poesia
lleugera. Segons la tradició, va donar fills a
Apol·lo, els coribants. Així mateix, una ver-
sió de la llegenda de Dafnis la representava
comuna de les amants de l'heroi, la matei-
xa que Pimplea (v. Dafnis).
2. Com una de les Grades, Talia és filia
de Zeus i d'Eurínome. En aquest cas, jun-
tament amb les seves germanes, presideix
la vegetació.
3. Finalment, Homer esmenta una Talia
entre les Nereides, filla de Nereu i de Doris.
TALOS (TáA.w<;). l. Talos és un perso-
natge de la llegenda cretenca que tan aviat
passa per ser un huma com per un automat
de bronze. En el primer cas, és germa de
Talia: 1) HEs., Teog., 77; D. S., IV, 7; AroL·L.,
Bibl., 1, 3, l; 4; PLuT., Q. Conv., IX, 14, 7; Tz.,
Com. Al., 78; SERVI, Com. Egl., VIII, 68; Arg.,
a TEóCR., VIII, i ese. al v. 92. 2) HEs., Teog.,
909; PAus., IX, 35, 5; APOL·L., Bibl., 1, 3, !; Tz.,
Chil., X, 516; PLUT., Q. Conv., IX, 14, 4. 3) /l.,
XVIII, 39; Hmí, Fab., pr.; VIRG., En., V, 826;
G., IV, 338.
Talos: 1) PAus., VII, 4, 8; VIII, 53, 5;APoa.,
Bibl., 1, 9, 26; A. R., Arg., IV, 1636 i s., i ese.
ad loe.; EusT., a l' Od., XX, 302 (p. 1893); D.
S., IV, 76; ese. a PL., Rep., 1, p. 396; Ov., Met.,
499
Cres, l'heroi eponim de l'illa, i se'l consi-
dera pare del déu del foc, Hefest (v. aquest
nom). Hefest, al seu tom, seria el pare de
Radamant. Una versió aberrant presentava
també Enopió com a pare de Talos. En el
segon cas, Talos és considerat una obra, si-
gui d'Hefest, que la va regalar a Minos, o
de Dedal, !'artista oficial del rei; o bé seria
el darrer representant a la terra del «llinatge
de bronze».
Essencialment, Talos és el guardia de
Creta. Dotat d'una vigilancia infatigable,
Minos l'havia triat per a aquesta missió, o
potser havia estat Zeus, per protegir l'illa de
la seva estimada Europa. Cada dia feia tres
vegades, armat, la volta a Creta. Impedia
als estrangers entrar en ella i als habitants
d' abandonar-la sense l' autorització de Mi-
nos. Per fugir de la seva vigilancia, Dedal
es va haver d'escapar per !'aire (v. Dedal).
Les armes preferides de Talos eren enor-
mes pedres, que llan9ava a gran distancia.
Pero els «immigrants clandestins» havien
de témer encara altres perills de part de Ta-
los, fins i tot si aconseguien salvar aquesta
primera barrera. Quan els atrapava, Talos
s'introdui:a dins del foc, escalfava el seu
cos metal·lic fins a tomar-lo incandescent i,
després, oprimia els desgraciats contra els
seus bra9os i els abrasava.
Aquest Talos era invulnerable en total' ex-
tensió del seu cos, excepte a la part de baix
de la cama, on tenia una petita vena tancada
amb una clavilla. Quan els argonautes van
arribar a Creta, Medea va aconseguir amb
els seus encanteris trencar aquesta vena, i
Talos va morir (v. Argonautes). Una altra
versió contava que Peant, pare de Filocte-
tes, i un deis argonautes, havia travessat la
vena amb una fietxa. A Talos se li atribui:a
un fill: Leucos (v. Idomeneu).
2. Hi havia un altre Talos, un atenes de
la farm1ia de Mecíon i nebot de Dedal. Va
morir a mans d'aquest últim, que envejava
les seves habilitats (v. Dedal).
TALPI (eáA.mo<;). Talpi i el seu germa
Antímac són dos deis cabdills que manen
VIII, 183 i s. 2) APOL-L., Bibl., III, 15, 9; D. S.,
IV, 76; PAus., I, 21, 4; 26, 4; Ov., Met., VIII, 236
i s.; Hioí, Fab., 39; 244; 274; SERVI, Com. En.,
VI, 14; G., I, 143. Cf. J. ScHoo, a Mnem., 1937,
p. 257-294.
Talpi: PAUS., V, 1, 11; 3, 3 is.; Il., II, 618 is.,
i EusT., ad loe.; Q. E., XII, 323; APOL·L., Bibl.,
III, 10, 8.
Taltibi: Il., 1, 320; III, 118; IV, 192 is.; VII,
276; XIX, 196; 250; 267; XXIII, 897; Ov., Her.,
TAMIRIS
els quatre conting_ents deis epeus de !'Elida.
Descendeixen d' Actor, fill de Forbant (v. la
taula 25, p. 313), a través deis Molionides,
deis quals són fills (v. Molionides). La mare
de Talpi és la filia de Dexamen, Terefone, i
el seu pare és Eurit. No posseeix cap llegen-
da particular; només figura entre els preten-
dents d'Helena i els herois que eren dins del
ventre del cavall de fusta. La seva tomba,
com també la del seu germa, era a !'Elida.
TALTIBI (TaA.8ú~10<;). Herald d' Aga-
memnon que va participar amb ell a la
guerra de Troia. El seu col-lega en el carrec
era Euríbates. A les narracions de la Ilía-
da, Taltibi fa diversos papers en diferents
situacions. És l'encarregat d'anar a cercar
Briseida a la tenda d' Aquil·les; també par-
ticipa en l' anibaixada a Macaon. Es deia,
així mateix, que havia acompanyat Ifige-
nia a Aulida perque fos sacrificada i que
havia participat en l' ambaixada de Cíniras
(v. aquest nom).
A Esparta hi havia un santuari de Taltibi,
que era considerat el protector del dret in-
ternacional que garantia la lliure circulació
deis ambaixadors.
TÁMIRIS (eáµupi<;). Tamiris (o Tami-
ras) és un deis músics mítics a qui s'atri-
bueixen diversos poemes i diverses innova-
cions musicals. Sembla que va compondre
una Teogonia, una Cosmogonia i una Tita-
nomaquia. També passava per ser !'inventor
del mode doric. És fill del músic Filammó
(v. aquest nom) i de la nimfa Argíope. Al-
tres tradicions el consideren fil! d'Etli i nét
d'Endimió. De la mateixa manera, la seva
mare de vegades és una de les Muses, Erato
o Melpomene. Tenia una gran bellesa i es
destacava en l'art del cant i de la lira, que
li havia ensenyat el mateix Linos. A voltes
se'l considerava el mestre d'Homer. Segons
el mateix poeta epic, Tamiris va voler com-
petir en l'art de la música ambles Muses,
que el van derrotar. Les deesses, a més, irri-
tades amb el!, el van fer tomar eec i el van
privar del seu talent musical. En cas d'haver
ven9ut, havia demanat coma premi unir-se
III, 9 s.; APoL·L., Ep., III, 22; HERóD., VII, 134 i
s.; PAus., III, 12, 7.
Tamiris: !l., II, 594 i s., i EusT., ad loe.;
Sum., s. v.; Tz., Chil., VII, 92 i s.; PLUT., De
Mus., III, 1152 6; PL., Ió, 533 b i s.; PL. V., N.
H., VII, 207; EusEBI, Pr. Ev., X, 6, p. 476 e;
PAUS., IV, 33, 3; X, 7, 2; ese. a HEs., Tr., 1, p.
25; APoL·L., Bibl., IV, 33, 3; ese. a EuR., Res.,
346; SóF., trag. perduda Tamiris; D. S., III, 67;
H!Gí, A. p., II, 6.
TANAIS
successivament amb totes elles. Després
del seu fracas, es diu que Tamiris va llaiwar
la seva lira, ja inútil, al riu anomenat Balira
-nom en que apareixen dues paraules que
en grec signifiquen «llarn;:ar» i «lira»-, al
Peloponnes. El !loe del castig se sol situar a
Dorion, prop de Pilos.
TÁNAIS (Távmc;). Déu-riu, fill d'Ocean
i de Tetis (avui dia, el Don). Una llegenda
tardana afirmava que Tanais havia estat un
heroi, un jove, fil! de Berós i de l' amazona
Lisipe, que no honorava altre déu sinó Ares
i detestava les dones. Afrodita, irritada, va
decidir castigar-lo, i per aixo li inspira un
amor incestuós per la seva mare. Desespe-
rat, Tanais no va trobar altre remei per es-
capar a la seva passió que llarn;;ar-se al riu
anomenat fins aleshores Amazoni, i que en
endavant rebé el nom de Tanais.
TÁNATOS (eávo:rnc;). Ta.natos és el ge-
ni masculí alat que personifica la Mort. A la
llíada apareix com a germa del Son (Hip-
nos ), i aquesta és la genealogía adoptada
per Hesíode, que fa d'aquests dos genis els
fills de la Nit.
Al teatre, es va introduir de vegades Ta-
natos com a personatge. Aquesta innovació
es remunta al tragic Frínic, en la seva obra
Alcestis, avui perduda. Va ser imitat per
Eurípides en la seva obra sobre el mateix
tema.
Tanatos no posseeix cap mite propi. El
combat que entaula amb Heracles, a 1' Al-
cestis d'Eurípides, i el seu contratemps amb
Sísif (v. aquest nom), no són sinó contes
populars imaginats fora de qualsevol siste-
ma mitolOgic.
TÁ.NTAL (Távrn7wr;). l, Generalment
es considera que Tanta! és un fill de Zeus
i de Pluto, filla de Cronos o fins i tot d' At-
lant. Regnava a Frígia, o a Lídia, al mont
Sípil. Era molt ric i estimat pels déus, que
l'admetien als seus banquets. S'havia casat
amb una de les tilles d' Atlant, la pleiade
Dione. Pero se Ji coneixia també una altra
esposa, Eurianassa, filla del déu-riu Pactol.
'fimais: H1Gí, Fab., pr., 6 (Rose); Ps. PLUT.,
Fl., XIV, l.
Timatos: /L., XI, 241; XIV, 231; PAus., III,
18, l; HES., Teog., 211 i s.; Tr. Gr. Fr., Nauck,
2a ed., p. 720; EuR., Alcestis, passim; v. també
l'art. Sfs(f; cf. F. DE Run, Le Thanatos d'Euri·
pide,Ant. Class., 1932, p. 61-77.
Tantal: 1) Od., XI, 582 s., i ese. a XIX. 518,
i xx, 66: APoL·L., Bihl .. m, 5, Ep,, u. l;
PíND., 01., 1, 87 is.; ese. al V. 97; vm. 21;
EuR., Or., 4 is.; PL., Crat., 395 di s.; PAus., X,
500
Alguns mitografs esmenten també Clícia,
filla d' Amfidamant, i Esterope, una altra
pleiade.
Els seus fills són Pelops i Níobe (v. la
taula 2, p. 14), als quals de vegades s'afe-
geixen Broteas, Dascil i altres. D' ell, a tra-
vés de Pelops, descendeixen els Tanta.lides
Tiestes, Atreu i, finalment, Agamemnon i
Menelau.
Les accions que li atribueixen els autors
al llarg de la seva vida són fon;:a insignifi-
cants: va cometre pe1juri quan no va lliu-
rar a Hermes el gos de Zeus. que Pandaren
(v. aquest nom) li havia confiat. Aquest de-
licte li va costar la colera de Zeus, que el
va tancar sota el mont Sípil abans de preci-
pitar-lo als Inferns (v. més endavant). Una
altra aventura el posava en relació amb Ilos,
el fundador de la primera Troia. Sembla que
Ilos el va expulsar de 1' Asia Menor després
de les desgracies de la seva filla Níobe. Fi-
nalment, un altre episodi el presenta com el
raptor de Ganimedes (v. aquest nom).
Tanta! és famós a la mitologia, sobretot,
pel castig que va patir als Inferns, del qual
ja es fa una descripció a l' Odissea, en el
«Descens als Inferns», un dels passatges
més recents del poema epic. Tanmateix, els
autors no es posaven d'acord sobre el mo-
tiu del castig. Se'l culpa.va d' orgull: un dia,
invitat pels déus a la seva taula, va revelar
als homes els secrets divins, dels quals ha-
via parlat lliurement en la seva presencia.
O bé havia robat nectar i ambrosía durant
aquests banquets per oferir-los als seus
amics mortals. Sobre una altra acusació,
v. Pelops. Igual que Licaon, sembla que
Tanta] immofa el seu fill per servir-lo com
a apat als déus. Fos quin fos el seu delicte,
el seu castig és memorable, un castig del
qual també s'expliquen diferents versions.
Unes vegades es deia que era als Infems
col·locat sota una enorme pedra sempre a
punt de caure, pero que es mantenía sempre
en etem equilibri. Unes altres, que el seu
suplici consistia a passar fam i set etemes:
cobert d'aigua fins al coll, no podía beure
31, l O; LLUCIÁ, Dicll. deis morts, 17; NoNN.,
Narr., ap. WESTERMANN, Appendix, p. 386 (My-
thographi); ATEN., VII, 14, p. 281 bis.; Lurn.,
Rer. N., III. 980 is.; Cic., Fin., I, 18, 60; Tusc.,
IV, 16. 35; HoR., Epod., XVII, 65 i s.; Sat., I,
1, 68 i s.; Ov., Met., IV, 458 s.; VI, 174; H1Gí,
Fab., 9; 82; 155; A. L., Tr., 36; L. P., a Teh.,
II, 436; D. S., IV, 74. 2) PAus., lI, 18, 2; 22,
3; SÉN., Tiestes, 718; HIGí, Fab., 88; 244; 296;
EuR., !. A., 1150. 3) Ov., Met., VI, 239; H1c:i,
Fab., 11. Sobre Tántal 1, v. s. REINACH, art. cit.
(al mot Sísif!.
501
perque el líquid retrocedia cada cop que in-
tentava introduir-se'J a la boca. I una branca
carregada de fruita penjava sobre el seu cap;
pero, si alqava el bra<;;, la branca s' aixecava
bruscament i es posava fora del seu abast.
2, Un altre Tanta! és fill de Tiestes, o bé
de Broteas, tots dos fi!ls de l' anterior. Tenia
la seva sepultura a Argos. Sobre ell hi havia
dues llegendes diferents: segons runa, ha-
via mort a mans d' Atreu, per odi a Tiestes.
i fou servit al seu pare a manera d' estofat;
segons l'altra, se'l considera el primer ma-
rit de Clitemnestra, i morí assassinat pel seu
propi nebot Agamemnon (v. Clitemnestra i
la taula 2, p. 14).
3. El mateix nom rep un dels fills d'Am-
fíon i de Níobe.
TARANT (Tápac;). Tarant és l'heroi epo-
nim de Tarent, a la Italia meridional. Era fill
de Posidó i d'una nimfa local anomenada
Sil.tira o Satíria, que de vegades és consi-
derada filla de Minos (d'on procedeix la
tradició dels orígens cretencs de Tarent)
(v. Satíria),
Sobre un altre fundador de Tarent, v. Fa-
lant.
TARAXIP (Tapá~mnoc;). 1. Taraxip,
torba els cavalls», és un geni que fre-
qüentava l'hipodrom d'Olímpia i espantava
els cavalls que prenien part en les curses,
prop d'un giravolt on hi havia un altar. Hi
havia diverses llegendes entorn d' aquest
geni. Es deia que era 1' anima en pena de
l' heroi Isquen, sacrificat per posar fi a una
carestia (v. Isquen), o la d'Oleni, un celebre
auriga d'Olímpia, o bé la de Dameó, fill de
Fliünt, que havia participat en l' expedició
d'Heracles contra Augias i havia mort a
mans de Cteat, al mateix temps que el seu
cavall. L'amo i l'animal havien estat enter-
rats precisament en aquell indret. També es
contava que aquest pertorbador de cavalls
era Alcatous, fill de Portaon, que havi a mort
a mans d'Enomau quan tractava d'aconse-
guir lama d'Hipodamia. El mateix geni es
relacionava també amb el mite d'Enomau
de dues formes: o bé Pelops havia enterrat
en aquell indret un «encanteri» que Ji havia
Tarant: PAUs., X, lü, 8; 13, 10; EsTACJ, Silv.,
I. !, 103;SERVI, Com. En., m, 551; PROBUS,
Com. G., II, 176; cf. WrnLLEUM!ER, Tarente, p.
35 is.
Taraxip: l) PAUS., VI, 20, !5; LICÓFR., Alex.,
42 is., et Tz., ad loe. 2) Pws., VI, 20, 19.
Tarcó: EsTR., V, p. 219; E. B., s. v. TapKuvía;
SERVI, Com. En., X, 179, 198; Tz., Com.
1242 is.; 1249; VIRG., En., VIII, 503 is.; X,
TARPEIA
donat un egipci, destinat a
valls d'Enomau, i li
la cursa (v. o bé el mateix
havia estat sepultat a l'hipodrom
i, d'aquesta manera, seguia
curses, com en altre temps ho fet amb
ia del seu futur sogre. Finalment, els millors
esperits asseguraven prop d'aquest al-
tar hi havia un liorer, que l' ombra del seu
fullatge, agitat pel vent, era suficient per
espantar els cavalls que pmiicipaven en les
curses.
2, A l'hipüdrom de Corint hi havia un al-
tre Taraxip. Era l'anima de l'heroi Glauc,
fill de Sísif, que havia mort devorat pels
seus cavalls (v. Glauc).
*TARCÓ (TápXüJV). Heroi etrusc, con-
siderat ei fundador de Tarquínia, al nord de
Roma, i altres ciutats, principalment Man-
tua, Cortona, etc. De vegades se'l considera
germa de TüTe i fill de Telef. Segous la tra-
dició, Tarcó va guiar els emigrants etruscs
des de Lídia fins a Italia. Es deia que havia
nascut amb els cabells blancs, fet que li au-
gurava un destí excels. Sobre el seu paper
en una versió de la llegenda de Cacus, v.
aquest nom.
Virgili concedeix un papera Tarcó dins de
l' Eneida. El presenta coma aliat d'Evandre
i, per tant, d'Eneas. És el cap del contingent
etrusc.
*TARPEIA. Tarpeia és una hero!na ro-
mana, eponima del Capitoli (mons Tar··
peius) o, més particularment, de la roca
«Tarpeia», des de la qua! es precipitava
certs criminals. La forma més habitual de
la seva llegenda és la següent: Tarpeia era
filla d'Espuri Tarpei, a qui Romul, durant
la guerra que tingué lloc després del rapte
de les sabines, havia confiat la custbdia del
Capitoli. Pero, mentre el rei sabí Taci acam-
pava amb el seu exercit al peu del Capitoli
-en el lloc del futur Comici-, Tarpeia va
veure l'heroi i se'n va enamorar. Gracies a
la complicitat d'una serventa (o de la seva
dida), va prometre a Taci lliurar-li la ciuta-
della si s'avenia a casar-se amb ella. Taci hi
va estar d'acord, i Tarpeia el va introduir al
i s.; cf. M. PALLOTIINo, a Rend. Accad. Lincei,
l 930, p. 49-87.
Tarpeia: PLuT., Rom., 17; Pm: min., 15; L1vr,
1, J l, 7 i s.; D. H., Il, 38 i s.; SERvr, Com. En.,
VIII, 348; Met., XIV, 777; Fast., I, 261;
PROP., El., IV, V ARRÓ, L. L., V, 41. Y. E. PAIS,
Ancient Legends, p. 96 i s., i S. REINACH, a Rev.
Arch., 1908, p. 42 is.; G. DuMÉZIL, Tarpéia, París,
1947; L. GANSINIEC, Tarpéia, Acta Soc. Arch. Po-
lonorum, 1949; cf. R. E. L., 1951, p. 456.
TARQUECI
Capitoli amb els seus soldats. Pero, en !loe
de casar-se ambla noia, Taci mana aixafar-
la sota el pes dels escuts dels seus homes.
I Tarpeia va morir així, sense rebre el preu
de la seva tra!ció. Una altra versió afírmava
que havia demanat a Taci, com a recom-
pensa, «allo que els seus soldats i el mateix
Taci duien al bra<; esquen-e>>, és a dir, riques
joies d'or. Pero Taci va fer veure que es re-
feria als escuts i la va fer matar de la forma
esmentada.
També es deia que els sabins havien ma-
tat Ja jove perque no semblés que devien el
seu exit a una tra!ció.
Els mitügrafs romans han tractar d' absol-
dre Tarpeia, en honor de la qual es tributava
un culte local al Capitoli. Es contava, per
exemple, que era filla de Taci i que havia
estat raptada per Romul. La seva tra!ció ha-
via estat una venjan<;a contra el seu raptor.
Pero, si va ser així, no s'entén per que els
sabins la van sacrificar. Una altra versió ex-
plicava el seu suplici per l' obstinació de no
voler revelar a Taci els plans bel·lics de Ro-
mul. També es deia que Tarpeia havia ide-
at un estratagema per lliurar els sabins als
romans. Havia simulat trair Romul, i havia
demanat com a recompensa pels seus ser-
veis allo que els sabins duien al seu bra<; es-
guerre. Ella es referia als escuts, i esperava
que els sabins, un cop haguessin entrat a la
ciutadella, i privats de la seva principal de-
fensa, fossin morts facilment pels romans.
Per desgracia, l' emissari que feia servir per
a aquestes negociacions la va trair. Taci va
saber a temps el perill que corria, i, quan
Tarpeia li reclama el seu escut i els dels
seus homes, la féu esclafar sota el pes de les
armes. Una versió del mi te situava l' episodi
en l'epoca de la invasió gal·la.
*TARQUECI (Tapxfr10<;). La llegenda
de Tarqueci és una variant del naixement
de Romui i Rem. Tarqueci era un rei d'Al-
ba a casa del qual va apareixer un fal-lus
que sorgia de terra. Tarqueci va preguntar a
la deessa Tetis que calia fer. L' oracle li va
respondre que una donzella s'havia d'unir
a aque!l fal·lus i que el fill que nasqués
d' aquella unió tindria una vida gloriosa.
Tarqueci va cridar una de les seves filles
i li ordena complir les condicions que fi-
xava la deessa. La jove, per pudor, va fer
que la substituís una criada. Quan Tarqueci
ho va saber, a!rat, va voler matar les dues
Tarqued: Pwr., Rom., 2.
Tartar: II., vm, 13 is.; 478 is.; HES., Teog.,
502
noies, pero la deessa Vesta se Ji aparegué
en somni i el va dissuadir del seu pronosit.
Per castigar-les, Tarqueci va !ligar-les' dues
culpables a un tamboret de filadora i va mo-
metre que les alliberaria i les casaria quan
acabessin una feina que els va encarregar.
Les noies treballaven d11rant el dia oero de
nit, unes altres servente~, enviades' per Tar-
queci. desfeien la seva feina. Finalment, la
serventa que s'havia unit al fal-lus miracu-
lós va donar a llum dos bessons.
pensava matar-los, pero la seva mare els
confia a un cert Teraci, que els abandona a
la riba del riu. Allí, una l!oba els va alletar
i els salva. Més tard van destronar Tarqueci
i el van matar.
TÁRTAR (Tápmpo<;). Als poemes ho-
merics i a la Teogonia d'Hesíode, el Tar-
tar apareix com la regió més profunda del
món, situada sota els mateixos Inferns. Hi
ha la mateixa distancia entre l'Hades (els
Infems) i el Tartar que entre el cel i Ja terra.
En una paraula, constitueix els fonaments
de l'univers. El mite mostra que és alfa on
les diferents generacions divines van tan-
car successivament els seus enemics. Úran
hi havia tancat els primers fills que va te-
nir amb Gea, els ciclops Arges, Esteropes
i Brontes. Pero Gea, per alliberar-los, va
amotinar els Titans contra el seu pare. Des-
prés de la seva victoria, Cronos, el més jove
dels Titans, va alliberar els ciclops, pero
s'afanya a tornar-los a tancar. No van ser
alliberats definitivament fins que Zeus els
accepta com a aliats en la seva lluita con-
tra els Titans i els gegants. Al seu torn, els
Titans van ser enfonsats en les profunditats
del Tartar per Zeus, amb l' ajuda dels seus
germans Hades i Posidó. Els déus nouvin-
guts van posar com a guardians els heca-
tonquirs Gies, Cotos i Briareu (v. aquests
noms). El Tartar segueix essent un Hoc te-
mut pels Olímpics. Quan un d'ells s'oposa
a Zeus, el sobira l'amenaca de tancar-l'hi a
dins, i el rebel de seguid~ s' afanya a obe-
ir. Quan Apol-lo va matar els ciclops amb
les seves ftetxes, va estar a punt de rebre
aquest castig, i només se'n va escapar gra-
cies als precs de Leto, que va obtenir que,
en lloc que el precipitessin al Tastar, el seu
fill només fos condemnat a servir un mortal
(v. Apol·lo). Al Tartas van anar a parar els
Aloades i Salmoneu (v. aquests noms). De
mica en mica, el Tartar va anar confonent-se
119 is.; 722 is.; 820 is.; APoa., Bibi., I, 1, 4 i
s.; 6, 3; H, 1, 2; rn, 10, 2; PAUS., IX, 27, 2; HIGí,
A. p., n, 1s.
503
amb els Inferns propiament dits en la noció
de «món subteJTani», i hi van col·locar el
lloc on eren turmentats els grans criminals.
En aquest sentit, el Tartar és tot el contrari
dels Camps Elisis, estatge deis benaurats.
A la Teogonia d'Hesíode, el Tartar esta
personificat. Constitueix un dels elements
primordials del món, amb Eros, el Caos i
Gea (la Terra). Unit a la Terra, Tartar va en-
gendrar diversos monstres: Tifó i Equidna,
als quals de vegades s' afegeixen l' aliga de
Zeus i Tanatos, el geni de la Mort (v. la tau-
la 14, p. 212).
TASOS (eéwoc;). Tasos és l'heroi epo-
nim de l'illa de Tasos ..És d'origen fenici,
bé perque passa per ser fi!l d' Agenor í ger-
ma de Cadme, etc. (v. la taula 3. p. 80), bé
perque es relaciona d'una altra mánera amb
la farrúlia d'Europa (principalment se'! pre-
senta com a fill de Cílix, o de Fenix). Tasos
acompanyava Telefaassa, Cadme i la resta
dels germans d'Europa quan van sortir a
cercar-la. Es va aturar a Tasos, illa a la qual
va donar el seu nom (v. Cadme).
TAUMANT (eaúµac;). Taumant és un
dels fill de Pontos (el Mar) i de Gea (la Ter-
ra) (v. les taules 14, p. 212, i 33, p. 454).
És germa de Nereu, Forcis, Ceto i Eunoia
i, per tant, pertany al grup de les divinitats
marines primordials. Es va unir amb la filla
d'Ocean~ Electra, amb qui va tenir filles: les
Harpies i Iris. No té cap llegenda propia.
TAUR.E (Taupoc;). Taure, «el toro», és el
nom que els rnitografs evemeristes donen
a uns suposats herois cretencs per expiicar
«racionalment» els mites d'Europa i el Mi-
notaure.
l. Sobre el primer, diuen principalment
que Taure va ser un príncep de Cnosos que
va encap<;alar una expedició contra Tir,
d' on va portar, entre al tres captives, la tilla
del rei, Europa. Aquest Taure passa per ha-
ver fundat la ciutat cretenca de Gortina i per
ser el pare de Minos.
2. Amb relació al mite del Minotaure, es
contava que no era un animal, sinó un cert
Taure, un home cruel, cap dels exercits de
Minos. Elsjoves que eren enviats des d' Ate-
nes com a tribut no eren immolats -segons
deien- per Minos, sinó oferts com a premi
Tasos: HERÓD., VI, 47; E B., s. v.; ÁPOL·L,
Bihl., rn, 1, 14;PAUS .. V, 25, 12; ese. a EUR.,
Fen., 5; 25.
Taum::mt: HES., Teog., 237; 267; APoL·L.,
Bibl., I, 2, HIGí. · !4; SERVI, Com. En.,
III, 212; Crc., Nat., 20, 5 l.
Taure: 1) PAL., lncr., J 5; Tz., Cmn. Al., !297;
TEA.NO
als jocs funeraris celebrats en honor del seu
fill Androgeu. El primer vencedor
jocs havia estat precisament Taure, que ha-
via maltractat crnehnent els adolescents
que havia ven<;ut. Per venjar-se d'ell, Teseu
va emprendre l' expedició contra Creta. Pel
que fa a Minos, no devia molestar-li gaire
veure's deslliurat d'un general que havia
esdevingut una molestia i, sobretot, massa
soJ.lícit amb la reina Pasífae -que no se li
mostrava gens cruel-. Per aixo Minos va
facilitar la tasca de Teseu, a fins i tot,
va donar en matrimoni la seva Ariadna
per propia iniciativa.
3. Una altra interpretació de la llegenda
pretenia que Taure era un molt bell de
qui Pasífae estava enamorada. Es va lliurar
a ell en un moment en que Minos, que
una malaltia misteriosa, no podia procrear
(v. Minos i Procris). La reina va quedar en
estat, i Minos va saber que el fil! que
no era seu; tanmateix, no va gosar matar-lo
i el va enviar a les muntanyes. Quan es va
fer gran, el jove, que anomenaven «Mino-
taure» perque s'assemblava a Taure, es va
negar a seguir obeint els pastors que l'havi-
en rebut del rei. Aleshores Minos va decidir
que fos detingut, pero el noi es va amagar
al fons d'una cova pregona, on es va poder
escapolir facilment dels seus perseguidors.
La gentes va acostumar a portar-li menjar
a la cova: cabres i moltons, i fins i tot Mi-
nos li enviava criminals condemnats a mort.
Va ser així com li van enviar també Tesen.
Pero Ariadna Ji aconseguí una espasa, amb
la qual va matar el Minotaure.
TEANIRA (et:ávapa). Teanira és una
dona troiana que figurava entre les captives
d'Heracles quan l'heroi va conquerir la ciu--
tat de Troia per primera vegada. Li va tocar
a la sort a Telamó, el qual s'uní amb ella.
Quan estava embarassada, va aconseguir
escapar-se i va arribar a la ciutat de Milet, el
rei de la qual, Aríon, l' acollí favorablement,
es casa all1b ella i educa el fill que duia, que
va ser l'heroi Trambel (v. aquest nom).
TEANO 1. Teano ése! nom de
diverses hero1nes, una de les és la filla
del rei de Tracia Cisseu, que era casada amb
el troia Antenor (v. aquest nom). La seva
1299. 2) PLUT., 19; Fr. Hist. Gr.~ p.
539, 16. 3) PAL., HERACL., Incred.,
Teanira: FP: Hist. Gr., I, p. 421; Tz., Com.
Al., 467; 469.
Teano: 1) !l., V, 69 is.; VI, 297 is.; XI, 221 i
s., i ese. al 266; ese. a EuR., Andr., 224; Hec.,
3; Tz., Com. Al., 340: Posth., 516; APOL·L., Ep.,
 TEBE
mare era Teleclea, una de les tilles d'Ilos.
Del seu matrimoni amb Antenor va tenir di-
versos fills: Ifidamant, Arqueloc, Acamant,
Glauc, Eurímac, Helicaon i Polidamant.
També va criar amb gran cura Pedeu, un
fill que Antenor havia tingut amb una altra
dona. Teano era l'encarregada de les funci-
ons de sacerdotessa d' Atena a Troia. Quan,
abans d'iniciar-se les hostilitats, Ulisses i
Menelau es presentaren en una ambaixada,
Teano els va acollir a casa seva com a hos-
tes del seu marit. Per aixo va ser respectada,
juntament amb Antenor i els seus fills, du-
rant el saqueig que es va produir després de
la presa de la ciutat, i se li va permetre que
sortís lliurement d' Asia. Amb el seu marit
va passar a Il·líria (v. Antenor). Una tradició
posterior contava que havia trai:t la ciutat,
amb la complicitat d' Antenor, lliurant el
Pal·ladion als grecs.
2. Una altra Teano és !'esposa del rei
Metapont, que regnava a Icaria, i que el
seu marit volia repudiar perque no li podia
donar fills. Per satisfer-lo, Teano va anar a
trobar uns pastors i els encarrega que li tro-
bessin un nadó per fer-lo passar pel seu fill.
Els pastors li'n van trobar dos de bessons,
que ella va presentar al rei. Pero, amb el
temps, també va donar a llum dos bessons
més. Aleshores va tractar de desfer-se dels
primers, que en realitat eren fills de Mela-
nipe i Posidó. Va ordenar als seus propis
fills que matessin els dos estrangers, pero
aquests darrers van vencer i van revelar a
Metapont els crims de la seva esposa, que
va ser repudiada {o morta?) i reemplai;ada
per Melanipe (v. Eol, 2).
TEBE (El~~r¡). Tebe és el nom de diver-
ses heroi:nes, eponimes de les ciutats ano-
menades Tebes.
1-2. La Tebes de Beocia es relacionava
amb una Tebe, tilla de Prometeu i una nim-
fa, o bé amb una altra, tilla de Zeus i de
Iodama, descendent de Deucalió (v. la taula
8, p. 136).
3. Una altra Tebe que els beocis reclama-
ven com a propia és la tilla menor del déu-
riu Asop i de Metope.
4. Tebes de Cilícia coneixia una heroi"-
na Tebe, tilla del pelasg Adramis, eponim
III, 34; PAus., X, 27, 3; SERVI, Com. En., I, 242;
480. 2) Hloí, Fab., 186.
Tebe: 1-2) E. B., s. v.; Fr. Hist. Gr., N, 657
a; Tz., Com. Al., 1206; PÍND., Íst., VIII, 37 i s.;
PAus., II, 5, 2; D. S., N, 72. 3) Fr. Hist. Gr., II,
p. 238; D. S., V, 49, 3. 4) ese. a la ll., IX, 383;
Tz., Com. Al., 1206.
504
d' Adramiteon, que havia promes la seva
ma a qui la vencés en una cursa. Heracles
va aconseguir-ho i es va casar amb Tebe.
Com a record, va fundar la ciutat de Te-
be, a Cilícia, i li va posar el nom de la noia
(v. també Granic). De vegades es dóna una
altra genealogia de la mateixa heroi:na que
la fa tilla de Cílix i la relaciona, així, amb el
llinatge de Cadme.
A aquesta mateixa genealogia pertany
l' eponima de la Tebes egípcia: és la tilla de
Nilos (v. la taula 3, p. 80).
TECMESSA (TÉKµr¡crcm:). Tec~essa és
tilla de Teleutant, rei de Frígia. Aiax, el
fill de Telamó, la va raptar i la va conver-
tir en captiva en el decurs d'una expedició
contra la seva ciutat. Va compartir la vida
de l'heroi davant de Troia i li va donar un
fill, Eurísaces. Tecmessa té un paper \ori;a
important en la tragedia de Sofocles Aiax.
Pero els mitografs rarament l' esmenten. Es
desconeix que va passar amb ella després
del sui:cidi de l'heroi.
TECTAF (TÉKrmpoc;). Tectaf és un
príncep indi la histbria del qual ens la re-
lata Nonnos. Presoner de Deríades, estava
recios en un soterrani sense aire ni llum, i
condemnat a morir de fam. Uns guardians
li impedien qualsevol comunicació amb el
món exterior. Pero la seva tilla, anomenada
Eerie, que acabava de ser mare, aconseguí
que els vigilants li permetessin entrar a la
presó, només -va dir-los- per veure el
seu pare i dur-li un gran consol. Els guar-
dies la van registrar, pero no van trobar-li
cap aliment, i per aixo la van deixar entrar.
Un copa la cel·la, la noia Ji dona la llet del
seu pit. Quan Deríades s'assabenta d'aque-
lla mostra de pietat, va alliberar el seu ene-
rmc.
TECTAM (TÉKra:µoc;). Per part del seu
pare Doros, Tectam descendeix d'Hel·Ie i
Deucalió (v. la taula 8, p. 136). Diodor re-
lata que va envair Creta al capdavant dels
pelasgs i els eolis. Allí es va casar amb la
tilla de Creteu, amb qui va tenir un fill, ano-
menat Asteri (v. aquest nom). Va estendre
el seu poder a tota l' illa. Aquest Tectam
representa l'element «doric» de la població
eretenca.
Tecmessa: SóF., AL, passim; Q. E., V, 5, 21
i s.; ese. a la Il., I, 138; HoR., Od., II, 4, 5 i s.;
Ov., Art am., III, 517 is.; SERVI, Com. En., I,
619; PLUT., Ale., l.
Tectaf: NoNN., Dion., XXVI, 101 s.
Tectam: D. S., IV, 60; V, 80.
505
TEGEATES (Tqt:á:rr¡c;). Tegeates és un
dels fills de l'heroi arcadi Licaon i el fun-
dador de la ciutat de Tegea. Passava per ser
casat amb una de les tilles d' Atlant, Mera
(v. aquest nom), amb qui va tenir fills, en-
tre altres, Escefre i Limó (v. Limó). Una
tradició local el convertia també en pare
de Cidó, Arquedi, Gortis i Catreu, que van
emigrar a Creta i, un cop allí, van fundar
diverses ciutats: Cidonia, Gortina i Catrea.
Pero els cretencs no admetien aquesta lle-
genda (v. Cidó, Catreu i Radamant).
TEGIRI (Tt:yúpioc;). Tegiri é~ un rei de
Tracia que va acollir Eumolp i Ismar quan
van ser desterrats d'Etiopia. Sobre el seu
papera la llegenda, v. Eumolp.
TELAMÓ (Tt:Aa:µwv). Telamó és famós,
sobretot, per haver estat el pare del «Gran
Aiax». Sobre la seva genealogia, hi ha dues
tradicions diferents. Segons la que sembla
més antiga, els seus pares van ser Acteu i
Glauce, la tilla del rei de Salamina Cicreu
(v. aquest nom). Tanmateix, el més habitual
és considerar-lo fill d'Eac i d'Endeis (néta
de Cicreu), i germa de Peleu i d' Alcíma-
ca, que més tard es va casar amb Oileu
(v. aquest noi:_ii), establint així un parentiu
entre els dos Aiax (v. la taula 31, p. 414).
Sobre la primera infantesa i la joventut,
de Telamó, v. Peleu. Després de l'assassi-
nat de Focos, el seu germanastre, Telamó
i Peleu van ser desterrats. Mentre el seu
germa es dirigia a Tessalia, ell va anar cap
a Salamina. Tot i que des d'allí, per mitja
d'emissaris, va intentar que el seu pare el
perdonés, Eac no li va permetre tomar a
Egina. Només li va permetre defensar la
seva causa des d'un die que havia construi:t
davant de l'illa. Tot i aixo, Telamó va per-
dre el judici.
A Salamina, Telamó es va casar amb
la tilla del rei Cicreu, Glauce, i a la mort
del rei, que havia finat sense descendenc~a
masculina, va heretar el tron. Quan va env1-
duar, es va casar amb Peribea, o Eribea, tilla
d' Alcatous, rei de Megara (v. la taula 2, p.
14) (v. també Peribea, 5). Amb Peribea va
tenir un fill, Aiax.
Tegeates: PAus., VIII, 3, 4; 45, 1; 48, 6; 53,
2 s.
Tegiri: APOL·L., Bibl., III, 15, 4.
Telamó: Il., XI 465; 591; Od., XI, 553; ese. a
la Il., XVI, 14. SóF., Ai., 202; 433 is.; EUR., Tr.,
799; APOL·L., Bibl., I, 8, 2; 9, 16; III, 12, 6 i s.;
Hmí, Fab., 14; 89; 173; D. S., IV, 41; 72; PLUT.,
Tes., 10; 29; PAUS., I, 42, 4; II, 29, 3-10; III, 19,
13; VIII. 15, 6; Ov., Met., VII, 476 is.; VIII, 309
TELEDAM
La llegenda relaciona Telamó amb les
grans gestes de l' epoca heroica: la cacera
de Calidó, abans del seu exili d'Egina, i,
sobretot, l'expedició dels argonautes. A la
nau Argo remava al costat d'Heracles, de
qui era el company predilecte. Va retreure
als argonautes haver abandonat Heracles
quan l'heroi, que havia esberlat el seu rem
i havia anat al bosc a tallar-ne un altre, du-
rant l' escala a Bitinia, no va compareixer a
temps per prosseguir el viatge perque cer-
cava Hilas (v. Argonautes).
Pero l'episodi més famós deis atribui:ts a
Telamó és la seva participació a la conquesta
de Troia per Heracles. Ell va ser el primer
a entrar a la ciutat (v. Heracles) i, gracies
a una habil resposta, va escapar a la colera
que la seva gesta provoca en el seu company.
L'heroi li va concedir Hesíone, tilla de Lao-
medont (v. aquests noms). Amb Hesíone va
tenir un fill, Teucre (v. aquest nom). Una al-
tra versió conta que va rebre, com a part del
botí de Troia, una captiva anomenada Teani-
ra. Ella va concebre un fill del seu amo; pero,
abans de donar a llum, va aconseguir fugir a
Milet. Allí va ser acollida pe! rei Aríon, i va
portar al món l'heroi Estrambel, o Trambel,
que més tard morí a mans d'Aquil·les.
Telamó encara vivia quan es va acabar la
guerra de Troia, en que van prendre part els
seus dos fills, Aiax i Teucre. Quan el darrer
va tomar sense el seu germa, Telamó el va
expulsar (v. Teucre). Només es tenen in-
formacions molt confuses sobre la manera
com va morir aquest heroi.
TELEBOAS (Tr¡At:~óa:c;). Heroi eponim
del poble deis teleboes, el qual es va apo-
derar de l'illa de Uucada, a partir de l'illot
veí de Tafos (avui Meganisi). Aquest Tele-
boas tan aviat passa per ser el fill com el
pare de Pterelau (v. aquest nom).
TELECLEA (Tr¡AÉmia:). Segons certa
tradició, és la mare d'Hecuba. Teleclea era
filia d'Ilos i esposa de Cisseu (v. Hecuba).
TELEDAM (Tr¡M8a:µoc;). l. Teledam és
el nom d'un fill atribui:t als amors d'Ulis-
ses i Calipso, potser identic a Telegon (v.
aquest nom).
is.; XI, 216i s.; XIII, 151 i s.;A. R.,Arg., I, 93 i
s.; ese. a 1289; ATEN., II, 43 d; PART., Erot., 26;
ese. a L1cóFR., 467.
Teleboas: EsTR., VII, p. 322; EusT., a l'Od.,
1472, 38; v. Pterelau.
Teleclea: ese. a EUR., Hec., 3.
Teledam: 1) EusT., a l'Od., 1796, 47. 2)
PAUS., II, 16, 6.
 TELEF
2. també un dels bessons nascuts deis
amors de Cassandra i Agamemnon (v. la
taula 2, p. 14). Va ser assassinat quan enca-
ra era un nen, juntament amb el seu germa,
i fou enterrat a Micenes.
TELEF (Tf¡/,E<poc;). Telef és fil! d'Hera-
cles i d'Auge, filla d'Áleu, rei de Tegea (v.
Auge i la taula 10, p. J54 ). De tots els fills
d'Heracles, Telef és el que més s'assem-
blava al seu pare. Sobre les circumstancies
del seu naixement, hi havia dues tradici-
ons molt diferents; una d'elles es remunta
a fonts principalment epiques, mentre que
la segona era utilitzada sobretot pels poetes
tragics.
Segons la primera, després del naixement
~el seu fill, Auge va ser abandonada per
Aleu al mar, dins d'un cofre, que va anar
a la deriva i mTiba a Mísia; o bé Aleu va
lliurar la seva filla a Naupli, que la va donar
a uns mercaders en lloc d'ofegar-la, tal com
li ho havien ordenat, i Auge va ser venuda
a Mísia al rei Teutrant, a la cort del qual es
va criar Telef.
En canvi, la segona versió separa Auge
de Telef. Mentre la mare era abandonada
al mar, el ne,n era exposat a la muntanya,
al' Arcadia. Aleu havia Jliurat Auge a Nau-
pli amb l'encarrec d'ofegar-la. Durant el
trajecte, la jove va donar a llum una cria-
tura al mont Parteni i l' abandona. Mentre
Naupli venia la mare a uns mercaders que
la portaren a Mísia, el petit Telef era alletat
per una cérvola. Després el van recollir uns
pastors del rei Corit, que l'hi van aferir com
a present. Corit va criar el nen com si fos
fil! seu i li posa el nom de Telef, en el qual
es traba la paraula grega que significa «cér-
vol» o «cérvola» (EAmpoc;). Quan va arribar
a l' edat adulta, Telef va anar a consultar
l' oracle de Delfos per saber on era Auge.
L' oracle 1i va dir que anés a Mísia, on va
retrobar, en efecte, la seva mare a Ja cort del
rei Teutrant. Es contava que abans, mentre
era a Tegea, havia mort accidentalment, i
sense saber qui eren, els dos germans de
la seva mare, Hipotous i Pereu, i així es va
complir un antic oracle. Aquest doble ho-
micidi va ser el tema de la tragedia
de Sofocles titulada Els Aleades.
de l 'Arcadia, Telef ana a consultar
Teief: G1: Fr. p. J 8 is.; AroL·L.,
Bibl., H, is.; 8 s.; III, 1; Ep., m, l V,
l 2; Tz., Anteh., 269 is.; Com. Al., 206; ¡ i s.
s.; Hloí, Fab., 100; 101; 162; 244; ARIST .•
Poet., XIIl, p. a. 21; Esrn., XU, 57!; XIII,
615; ese. a la Jl.j Ij 59; PAus., 4, IIl, 26,
10; VIII, 4. 9; 47, 3; 48, 7; X, 8· trag.
506
de Delfos, el qua! li ordena que es dirigís a
Mísia sense pronunciar ni una sola paraula
en tot el camí fins que Teutrant no l' hagués
purificat.
Sobre el tema del reconeixement entre
Telef i la seva mare Auge, els tragics van
desenvolupar un episodi. Possiblement en
va tractar Sofocles a Els misis. Quan Telef
va arribar a la cort de Teutrant, !'argonau-
ta Idas va intentar ainbassar-li el regne.
Aleshores el rei va demanar ajuda a Telef,
que havia arribat a Mísia acompanyat de
Partenopeu (v. aquest nom), i li va prome-
tre, en cas de victbria, la ma d' Auge, a qui
considerava la seva filla adoptiva des del
moment en que havia arribat a Mísia. Telef
sortí vencedor del combat, i estaven a punt
de celebrar-se les naces; pero Auge, fidel
al record d'Heracles, no vol unir-se a cap
mortal. Entra a la cambra nupcial amb una
espasa. Aleshores una enorme serp s'inter-
posa entre ella i el sen fill, i, per inspiració
divina, Auge i Telef es reconeixen. S 'evita,
així, l' incest i el crim, i mare i fill tomen a
l' Arcadia (v. també
El més freqüent era admetre que Telef,
reconegut per Auge, es quedava a Mísia, on
Teutrant el nomenava hereu i el considerava
fill sen. Teutrant li atorga la ma de la seva
filla Argíope. En aquest moment se situa un
episodi celebre en la vida de Telef: la seva
lluita contra els grecs que es dirigien a Tro-
ia i la seva ferida a mans d' Aquil·les. En
la seva primera contra Troia, els
grecs, que ignoraven el camí, van desem-
barcar a Mísia, conven9uts que eren a Frí-
gia. Alguns autors pretenen que els grecs ho
van fer a proposit, desitjosos, abans d' ata-
car Troia, de destruir el poder dels misis
per evitar que Príam pogués acudir a ells
a demanar-los ajuda. Fos com fos, Telef va
sortir a fer front als invasors i va matar-ne
molts, principalment Tersandre, fil! de Poli-
nices, que havia tractat d' aposar-se-Ji. Pero,
quan es presenta Aquil·les, Telef, espantat,
fuig. Durant la persecució, va ensopegar
arnb un cep, va caure a terra i Aquil·les el
va ferir a la cuixa. Es pretenia
teix Dionís havia estat el causant
caiguda, perque Telef no li havia
els honors que com a déu es mereixia. Els
Misis; SóF., trag. perdudes Aleaáes
Misis; fam,, fr., ed. NAUCK., 2a ed., fr. 696 i
D. S., IV, 33; FJLÓSTRAT,
PLuT., Ró1n., 13 ese. a
T n. A/ex., í245 is.; Tz., ad.
loe.; L. ~ECHAN~ sur la grecque, p.
503 is.; J. DuCHEMtN, Agón, p.
507
grecs van tomar a salpar (v. també Híera).
Malgrat tot, durant vuit anys, els grecs
van reunir un altre exercit i es van concen-
trar per segon cop a Áulida. Tanmateix, no
sabien com arribar a la Troada. Telef, la fe-
rida del qual no es curava i a qui Apol-lo ha-
via vaticinat que «el qui l'havia ferit el cura-
ría», es va traslladai· de Mísia a Aulida vestit
amb parracs com un pidolaire -aquest tret
sembla que era exclusiu del Telef d'Eurípi-
des- i oferí als grecs mostrar-los el camí
si Aquil·les acceptava guarir-lo. Advertit
per Ulisses del veritable sentit de l' oracle,
Aquil·les hi accedí. Va aplicar una mica del
rovell que tenia la seva llanya a la ferida
de Telef, que es va curar. D'acord amb el
que havia promes, Telef guia la flota gre-
ga, que va arribar feliyment a Traía. A la
seva tragedia Telef, Eurípides narrava que,
seguint el consell de Clitemnestra, Telef
s'havia apoderat del petit Orestes quan era
al bressol i havia amena9at els grecs de ma-
tar-lo si no acceptaven fer que Aquil-les el
guarís. Pero aquest episodi del drama sem-
bla només una invenció del poeta tragic.
Després de !'arribada dels grecs a la Tro-
ada, Telef no té cap paper a la guerra de
Troia. Només el seu fill Eurípil es va deixar
persuadir per Astíoque perque, al capdavant
d'un contingent de trapes mísies, acudís a
auxiliar Príam, tot i la promesa del seu pare
Telef als grecs que no combatria contra ells
(v. Eurípil). Pero, en aquella epoca, Telef
ja havia mort.
Telef estava relacionat amb els mites ita-
lics pels seus dos fills, Tarcó i Tirse (o Tir-
re ). Aquesta filiació apareix a la Cassandra
de Licofron, i és confirmada per Tzetzes i
Dionisi d'Halícarnas. Tarcó i Tirse són fills
de Telef i d'Híera, i van emigrar a Etrúria
després de la guerra de Troia. També Roma,
una de les heroi:nes a qui s' atribueix l' ori-
gen de Roma, de vegades és considerada
filla de Telef, casada amb Eneas (v. Roma).
TELEFAASSA (Tr¡/\Écpacwcm). Espo-
sa d' Agenor, Telefaassa és la mare de Cad-
me, Cílix, Fenix i Europa (v. la taula 3. p.
80). Va marxar amb els seus fills a la recer-
ca d'Europa quan va ser per Zeus.
Telefaassa: APOL·L., Bib!., rn, 1, l is.
HES.. F1: (ed.
G1:
p. 56 i s.; a l 796, 49;
Hroí, Fab., !25; 127; SóF .. fr., ed. PEARSON, p.
105 s.; Smv1, Com. En., II, 44; APOL·L., Ep.,
VII, 16; 36 i s.; Lwc1Á. H V., II, 35; PART.,
Emt., Tz., Com. Al., 794; HoR., Epnd., I, 29
i s.; lll, 9. 8, i ese. de PoRF., ad loe.; A.
Va morir d'esgotament a Tracia, i Cadme la
va enterrar.
TELEGON (Tr¡Atyovoc;). Fi!l dels amors
d'Ulisses i Circe -segons una altra versió
menys autoritzada, d'Ulisses i Calipso-.
Aquest Telegon no apareix als poemes que
fan referencia al retorn de l'heroi, i sí que el
trobem a partir deis poemes cíclics. Havia
donat origen a un poema sencer, la
nia, escrita per Eugarnmó de Cirene.
Telegon va ser criat a l'illa de la seva
mare Circe després de la marxa d'Ulisses.
Quan anfüa a l'edat viril, es va assabe~tar
de qui era el seu pare i es va dirigir a Ita-
ca per donar-se a coneixer. Un cop allí, va
comenyar apoderant-se d'una part dels ra-
mats que pertanyien al rei. Ulisses va voler
defensar els seus béns i, en la lluita, va ser
ferit pel seu fill, la llan<;;a del qual duia es·-
pines d'una rajada (peix que es pensava que
provocava ferides morta1s), i l'heroi va mo-
rir. Telegon va reconeixer aleshores la seva
víctima i va plorar amargament el seu crim.
Va portar el cadaver d'Ulisses, el qual Pe-
nelope va valer acompanyar fins a l' illa de
Circe. Allí es va casai· amb Penelope, i Cir-
ce va enviar-los a les illes dels Benaurats.
Es pretenia que, del mat~imoni de Penelope
i Telegon, havia nascut Ita!, l'heroi eponim
d'Italia (v. Ítal). També s'atribuia a Telegon
la fundació de Túsculum (avui Frascati) i,
de vegades, la de Preneste (Palestrina).
TELEM (T~AEµo¡;). Famós endeví del
país del ciclops. Telem, segons l' Odissea,
havia predit a Polifem que Ulisses el dei-
xaria cec.
TELEMAC (Ti]Aɵaxoc;). TeJemac és el
fill d'Ulisses i Penelope, l'únic fill del ma-
trimoni, si més no segons els poemes ho-
merics. Havia nascut poc abans d'iniciar-se
la guerra de Troia, i no havia conegut el seu
pare. El seu mite es desenvolupa sobretot
en els quatre primers llibres de !' Odissea,
formen el que de vegades s'anomena
pero els mitügrafs coneixen
una d' aventures anteriors i nrnctP'""''·c
a la narració homerica.
eslava lligat pel sen
HARTMANN, Unters. über die Sagen vom Toá des
Odysseus, Munic, 1917.
Ti'lem: IX, 508 is.; Ov., Met., XlII, 771
is.; TEóCR., Vl, 23; HIG., Fab., 125.
Telemac: Od., EusT., a l"Od., í796;
Tz., Com. Al., 805; 808; 811; APou.. , E];.,
m. 7; VII, 32 is.; PLUT., De Sol/. An' 36; SERVI,
Com. En., L 273; PrnL. HEF., VIL
TELFUSA
mat per anar a Troia, va simular que estava
boig, i junyint un bou i un ase a l'arada,
llaurava la terra per sembrar-la, després,
amb sal. Palamedes, per posar-lo a prova,
va agafar Telemac, que era un nadó, i el
va posar davant el solc. Ulisses aleshores va
aturar l' arada i va fer evident que no estava
tan boig com ho pretenia (v. Ulisses i Pala-
medes). En una altra ocasió, Telemac, que
encara era petit, va caure al mar, i uns do-
fins el van salvar; per aquesta raó, Ulisses
duia a l'escut la imatge d'un dofí.
Les aventures de !'adolescencia i la jo-
ventut de Telemac es relaten a l'Odissea.
Telemac va créixer a la cort d'Ítaca, sota les
atencions de Mentor, el vell amic d'Ulisses.
Pero, quan tenia disset anys, van comen-
9ar -les impertinencies dels pretendents i el
saqueig dels béns d'Ulisses. Telemac, que
sentia que ja era tot un home, va tractar
d'allunyar-los de casa seva. Va emprendre
un viatge per obtenir notícies del seu pare
al palau de Nestor, que havia retomat a Pi-
los, i al de Menelau, que es trobava a Es-
parta. Durant la seva primera visita al palau
de Nestor, va ser acollit per Policasta, una
de les tilles del rei. A la cort de Menelau es
va assabentar que el déu Proteu li havia re-
velat temps enrere que Ulisses era presoner
de Calipso en una illa llunyana. ,
Al cap de poc d'haver tomat a ltaca, Te-
lemac veu tomar el seu pare, vestit amb la
roba d'un estranger. La seva primera traba-
da la prepara el bover Eumeu. A continua-
ció arriba la conjura contra els pretendents,
i tot seguit la matan9a.
Els mitografs han afegit a aquestes aven-
tures classiques diversos episodis. La Te-
legonia (v. Telegon) narrava, per exemple,
que, després de la mort d'Ulisses a mans
de Telegon, aquest darrer es va casar amb
Penelope, i Telemac, amb Circe. D'aquest
matrimoni va néixer Llatí (v. aquest nom).
Una altra tradició presentava Roma, l'epo-
nima de la ciutat de Roma, com si fos tilla
seva, i sosté que Telemac havia mort Circe
(v. Cassifone).
Es contava que, després de la matan9a
dels pretendents, Ulisses va cridar Neopto-
lem perque jutgés entre ell i els parents de
les víctimes. Neoptolem va desterrar Ulis-
ses a perpetui:tat, i l'heroi fou succei:t per
Telemac. En canvi, hi havia una altra tradi-
ció segons la qual un oracle havia advertit
Telfusa: H. h. a Apol.lo, 244 is.; 377 is.
TeHus: LuCR., De Rer. Nat., V, 259; VIRG.,
En., VII, 136, i SERVI, Com. En. I, 171; HoR.,
508
Ulisses que desconfiés del seu fill. Alesho-
res havia desterrat Telemac a Corfú, on el
tenia sota vigilancia. En realitat, l' oracle
es referia a Telegon (v. aquest nom), i res
no va impedir que el destí es complís i que
Ulisses morís, accidentalment, a mans del
fill que havia tingut amb Circe. Aleshores
Telemac va assumir el poder a Ítaca. Una
tradició totalment aberrant, sobre la qual no
possei"m cap detall, explicava que les sire-
nes havien reconegut Telemac i que l'havi-
en mort per venjar-se d'Ulisses.
Telemac, personatge secundari a l' Odis-
sea, no tenia una llegenda ben establerta.
Per aixo va servir per a les múltiples cons-
truccions dels mitografs que van estudiar i
«comentar» la llegenda d'Ulisses. Així, tot
desenvolupant l' episodi homeric de Tele-
mac i Policasta, afirmaven l' existencia de
dos fills nascuts d'aquesta unió: Persepolis
i el mateix Homer. De la mateixa manera,
van imaginar un matrimoni entre Telemac
i Nausica, del qual va néixer Persepolis o
Ptoliport. L' orador atic Andocides pretenia
comptar, entre els seus avantpassats llu-
nyans, amb Telemac i Nausica.
A banda d'aquestes construccions tar-
danes, Telemac ha quedat, sobretot, com a
figura literaria: la seva pietat i el seu valor,
una mica ingenus, eren proverbials, i aixo
va permetre a Fénelon desenvolupar exten-
sament la Telemaquia en la seva famosa
novel·la sense apartar-se gaire de la psico-
logia tradicional del seu heroi a partir de
l'Odissea.
TELFUSA (TÉAcpouocx). Nimfa d'una
font situada a Beocia, entre Haliart i Alalco-
menes, al peu d'un penya-segat. Es contava
que, de tomada del país dels hiperboris,
ApoHo, encantat perla frescor de l'indret,
havia volgut establir allí el seu santuari.
Pero la nimfa, tot tement veure redui"ts els
seus honors si un gran déu s' establia prop
d' ella, li aconsella que es traslladés a Del-
fos. El déu així ho va fer. Pero a Delfos va
haver de lluitar aferrissadament contra Pitó
(v. Apol·lo). Després de la seva dura victo-
ria, s'adona del parany que li havia posat
la nimfa, va tomar per retreure-l'hi a Tel-
fusa i, com a castig, va ocultar la font sota
el penya-segat. Després es va dedicar a ell
mateix un altar en aquell indret.
*TEL·LUS. TeHus és, a Roma, la perso-
nificació de la terra nodridora. De vegades
Cant Sec., 29; Cic., Nat., ID, 52;AGUSTÍ, Civ. D.,
VII, 23 is.; cf. S. WEINSTOCK, a Glotta, 1933, p.
140-152, i H. LE BONNIEC (v. art. Ceres).
509
se l'honora amb el nom de Terra Mater, la
Terra Maternal, i aleshores és identificada
amb la deessa heHenica Gea (v. aquest
nom). En una epoca remota formava parella
amb un numen masculí, Tel· lumó. Tel· lus no
posseeix mite propi. En les llegendes, uns
cops ocupa el lloc de Gea, i uns altres (aixo
és el més habitual), el de Ceres-Demeter.
TELQUINS (TEAXivt:c;). Segons algunes
tradicions, els Telquins són uns genis de
Rodes, fills del Mar (Pontos, déu masculí)
i de la Terra. Tenien una germana, Halia
(v. aquest nom), que es va unir amb Posidó.
Ells mateixos van prendre parten l' educació
del déu, juntament amb Cafira. En aquesta
educació, tenen el mateix paper que els Cu-
rets en la de Zeus. S'atribueix als Telquins
la invenció de diverses arts, en particu-
lar la idead' esculpir les estatues dels déus.
També eren mags, i possei"en el poder de fer
caure la pluja, el granís i la neu. També eren
capa9os d'adoptar la forma que els vingués
de gust. Pero no els agradava revelar els
seus dots i se'n mostraven for9a reticents.
Poc abans del diluvi, van tenir el pres-
sentiment de la catastrofe i van abandonar
Rodes, la seva illa natal, per dispersar-se
pel món. Un d'ells, Licos, ana a Lícia, on
va construir, a les ribes del riu Xantos, el
temple d' Apol·lo Liceu.
Se'ls representava sota l'aspecte d'éssers
amfibis, meitat marins, meitat terrestres.
Tenien la part inferior del cos o bé en forma
de peix, o de serp, o bé els peus palmejats.
La seva mirada era terrible i carregada de
maleficis. Se'ls atribueix principalment ha-
ver ruixat l'illa de Rodes amb l'aigua de
l'Estix per convertir-la en esteril (v. Macel-
lo). Aquest fet provoca contra ells la colera
dels déus. Apol·lo els va matar ambles se-
ves fietxes; o bé Zeus amb els seus llamps
els precipita al fons del mar.
TELQUIS (Tt:AXÍ<;). Telquis figura entre
els reis de Sició en la tradició esmentada
per Pausanias (v. la taula 24, p. 309). És fill
d'Europa i pare d' Apis. En la tradició argi-
va, esmentada per ApoHodor, Telquis i Tel-
xíon són els dos herois que van deslliurar el
país de la tirania d' Apis.
Telquins: EsTR., XIV, p. 601; 654; EusT., a
la /l., p. 771; D. S., V, 55 i 56; Tz., Teog., 81
i s.; Chil., VII, 126; SERVI, Com. En., IV, 377;
Ov., Met., VII, 367; cf. BLINKENBERG, a Hermes,
1915, p. 271-303.
Telquis: PAus., II, 5, 6; CL. AL., Str., 1, 102;
APüL·L., Bibl., II, 1, 1; Tz., Com. Al., 177.
Telxíon: 1) PAus., II, 5, 7. 2) APOL·L., Bibl.,
II, I; Tz., Com. Al., 177.
TEMEN
TELXÍON (et:A.~íwv). Telxíon és el
cinque rei de Sició, descendent d'Egialeu
(v. la taula 24, p. 309). Un altre descendent
amb aquest nom (o potser el mateix?) és un
dels assassins d' Apis.
TEMEN (TJ͵t:voc;). Nom de diversos
herois.
l. Un d' ells, que ens és conegut a través
d'una llegenda local que cita Pausanias, era
originari d'Estimfal, al Peloponnes. Era fill
de Pelasg i va ser educat perla deessa Hera.
En honor seu, Temen li va consagrar tres
santuaris: el primer, a Hera infant; el segon,
després del matrimoni de la deessa amb
Zeus, a Hera núbil; el tercer, a Hera vídua,
quan Zeus i Hera, després d'una discussió,
s'havien separat momentaniament.
2. Segons Pausanias, Temen era el nom
d'un dels fills de Fegeu. Amb el seu germa
Axíon, va matar Alcmeó. Generahnent, els
fills de Fegeu reben els noms de Pronous i
Agenor (v. Fegeu i la taula 19, p. 280).
3. El més famós dels herois amb aquest
nom és un heraclida, fill d' Aristomac i bes-
nét d'Hil·los, el fill d'Heracles i Deianira (v.
la taula 18, p. 258). Si més no, aquesta és la
filiació més corrent. Pero hi havia una al-
tra tradició que el feia nét d'HiHos i fill de
Cleodeu, que en la versió anterior era el seu
avi. A ell i al seu germa Cresfontes els va ser
concedit conquerir el Peloponnes. Sobre els
detalls de l'expedició, v. Heraclides. Un cop
acabada la conquesta, Temen va aconseguir
Argos (v. Cresfontes). Temen va demanar a
Ergieu, descendent de Diomedes, que robés
el Pal·fadion, que Diomedes havia portat a
Argos, i així va privar la ciutat de la seva
protecció. Més tard, l' estatua miraculosa va
ser portada a Esparta (v. Leagre).
Temen va concedir la ma de la seva tilla
Himeto a !'heraclida Deifontes (v. aquest
nom), id' aquesta manera es va atreure l' odi
dels seus propis fills, que el van voler assas-
sinar quan es banyava sol al riu. Pero Te-
men no va morir immediatament: va tenir
temps de desheretar els seus fills i de donar
el seu reialme a Deifontes.
Sobre el nom dels fills de Temen, v. la
taula 18, p. 258.
Temen: 1) PAUS., vm, 22, 2. 2) PAUS., vm,
24, 10. 3) PAUS., II, 6, 7; 11, 2; 12, 6; 13, 1; 18,
7; 19, 1;21,3;26,2;28,3is.;38, l;ill, 1,5;IV,
3, 3 i s.; APoa., Bibl., II, 8, 2 i s.; Hmí, Fab.,
124; 219; Tz., Com. Al., 804; PLUT., Q. Gr., 48;
EUR., trag. perduda Temenides; cf. NAUCK, Tr.
Gr. Fr., 2a ed., p. 592 is., i J. DucHEMIN, Agon,
p. 103-4.
 TEMIS
TEMIS (8ɵ11:;). Temis, la deess"._ de la
Llei, pertany al llinatge deis Titans. Es filia
d'Úran i de Gea (v. les taules 6, p. 121, 1 14,
p. 212), i germana de les Titanides. Coma
deessa de les lleis eternes, figura entre les
divines de Zeus, la segona després
(v. aquest nom). Amb Zeus, Temis
va engendrar les tres «Hores» (':. aquest
nom) les tres Parques (Cloto, Laques1s 1
Atro~os ), la verge Astrea (personificació
de la Justícia), les nimfes del riu Erídan, a
les quals Heracles va preguntar el camí de~
país de les Hesperides. De vegades tambe
s'atribueixen a aquesta unió les mate1xes
Hesperides. , rilar dins d'una arca. L'arca, protegida
Una tradició, representada només per Es-
quí], fa de Temis la mare de Prometeu,_ i de
vegades s' aplica el mateix nom a una mmf~
arcadia, mare d'Evandre, que en la trad1c10
romana es din més habitualment Carmenta
(v. aquest nom). . .
Els mitografs i els filosofs van imagi-
nar que Temis, com a personificació de la
Justícia o de la Llei eterna, era consellera
de Zeus. Ella li havia ordenat que es vestís
amb la pell de la cabra Amaltea, !'egida,
i que l' emprés com a cuirassa en la lluita
contra els gegants. De vegades també se
li atribueix la idea inicial de la guerra de
Troia, que va provocar per pal·liar_ rexcés
de població de la Terra. Entre les dmmtats
de la primera generació, Temis és una de
les poques deesses que s'ha associat als
Olímpics, i comparteix amb ells la vida a
1•Olimp. Aquest honor es devia no sols a l~s
seves relacions amb Zeus, sinó als serve1s
que havia prestat als déus amb la i~venció
dels oracles, els ritus i les lleis. Ten11s ense-
nya a Apol·lo els secrets de l'art de l'ende~
vinació i regia, abans que e! déu, el santuan
pític de Delfos. S 'esmenten un nombre de-
terminat d' oracles formulats per ella, com
el que advertia a Atlant que un fil! d~ Zeus
li ro baria les pomes d' or de les Hes pendes,
i també 1' oracle relatiu a la descendencia de
Tetis (v. aquest nom).
TEMISTO (8sµunw). La més celebre
de les heroi:nes amb aquest nom és la fi-
lla d'Hipseu, fil!, al seu torn, de Peneu, el
déu-riu tessali, i de Creüsa (v. la taula 25,
p. 313). Es va casar amb Atamant, un dels
Temis: HEs., 135; 901 is.; D. S., V, 66;
APoL·L, Bibl., I, I, H!oí, .; ERAT., Cat.,
ese. a A. R., Arg., IV, 1396; a Hip., 742;
Pr., l 8; 209; 874; PtuT., Q. R., 56, p. 278
b; D. H .. I, 31; ese. a la JI., XV, 299.
510
fills d'Eol i Enarete (v. la taula 34, p. 457).
Amb el! va tenir quatre fills: Leucó, Eritri,
Esqueneu i Ptous (v. Atamant, Leucótea).
TEMÓ (Tɵwv). Quan els enians, expul-
sats de la Pelasgiotida pels fapites, erraven
a través de Grecia, es van voler establir a
les ribes de l'Ínac (a l' Acamania); allí es
van haver d'enfrontar amb els inaquides i
els aaueus. Un oracle havia vaticinat als
prime'rs habitants d'aquella contrada que
perdrien el seu país si en cedien la més pe-
tita part i, d'altra banda, havia promes als
enians si els primitius possei:dors els
cedien més petita part dei seu territori,
podrien arribar a ser els amos de tota la re-
aió Per resoldre la dificultat, un noble dels
~ni~ns, anomenat Temó, es va disfressar de
pidolaire i es presenta davant del rei dels
inaquides, Hiperoc. Aquest rei era un home
brutal; es va burlar d' ell i, en lloc de pa,
Ji va donar un grapat de terra. Temó el va
agafar i se"l va posar al sarró. En veure-ho,
els vells del país van recordar el vell ora-
cle i, davant del que acabava de fer Temó,
van posar en guardia el rei tot demanant-li
que impedís que aquell captaire peculiar se
n'anés amb un tros de la seva terra. Temó
va comprendre les seves intencions i es va
afanyar a fugir, mentre prometía a Apol·lo
una hecatombe si el feia sortir d'aquell mal
trangol. Apol·lo el va protegir, i Temó es
va poder escapar dels seus enemics. Més
tard, el reí deis enians, Femi, va entaular
un combat singular contra el rei Hiperoc,
i mentre aquest darrer, a petició de Femi,
es girava per espantar el gos que l'havia
acompanyat al lloc del combat, Femi el va
matar d'un cop de roe. Aleshores els eni-
ans es van apoderar del país. En recordarn,;a
d'aquestes aventures, els enians tributaven
un culte especial a les pedres, i, quan cele-
braven sacrificis, oferien als descendents de
Temó un fil et selecte de la víctima, filet que
anomenaven «la carn del pidolaire».
TENEROS (Ttjvspo¡;). Rei de Tebes
(Beocia), i fil! de la nimfa Melia (v. aquest
nom) i d' Apol·lo. Era genna de l'heroi Is-
menos, que va donar el seu nom al riu be-
oci homonim. Va ser sacerdot del temple
d' Apol·lo Pteu i un famós endeví.
Temisto: Ese. a Pft., IX, 31; APOL·L,
Bibl, I, 9, 2; Tz., Com. 22.
Temó: PLUT., Q. Gr., 13.
Teneros: Esm., IX, 413; PAus., IX, 10, 6; 26,
1; Tz., Com. Al., 1211.
511
TENES (TÉvri-;). Tenes, l'heroi eponim
de l'illa de Tenedos, davant de la costa
troiana, és considerat, generalment, fill de
Cicne (v. nom) i, més rarament, fil]
d' Apol·lo. seva mare és Proclea, filla de
Laomedont. Té una germana anomenada
Hemítea. Pero Proclea es va morir, i Cic-
ne es va tornar a casar amb una dona ano-
menada FilOnome, que va calumniar Tenes
davant del seu pare tot insinuant que el
l'havia volgut violentar, quan en .
havia romas insensible a les seves msmua-
cions. Cicne va creure la seva dona i orden~
que els seus dos fills fossin abandonats al
déu~ i notser en especial per Posidó
de T~ne~), va arribar a Ja costa de l'illa que
s'anomenava aleshores Leucofris, la_futura
Tenedos. Els habitants el van escolhr com
a rei. Quan, anys més tard, Cicne va reco-
neixer el seu error (v. Cicne), va tractar de
reconciliar-se amb el seu fill, pero Tenes no
ho va voler: el seu pare era dalt d'un vaixell
atracat a la costa de l' illa, í Tenes talla les
amarres per fer-Ji entendre que tot quedava
trencat entre ells.
Quan els grecs, que es dirigien cap a
Troia, es van presentar a Tenedos, Tenes va
tractar d'impedir, llani;:ant-los pedres, que
desembarquessin, pero fon mort per Aqml-
les, que el va ferir al pit. Alguns autor~
afirmen que Cicne ,-que en aquesta vers10
sembla que s'havia reconciliat ~mb el_ seu
fil!- també va morir en la mate1xa llmta a
mans d'Aquil-les.
Hi havia una altra llegenda sobre la mort
de Tenes. Segons aquesta versió, Aquil·les
el va immolar quan el! va tractar de proteglr
la seva germana Hemítea de les persecu-
cions amoroses de l'heroi. Va ser enten-ar
al mateix indret on, més endavant, s'havia
d'erigir el seu temple. L'entrada_ a aquest
santuari no era permesa als f!aut1stes, per-
que un flautista, anomenat Eumolp, subor-
nat perla sogra de Tenes, havia comes per-
jnri contra ell (v. Ci~ne). . ,
En el mite d' Aqml·les - s i mes no en la
seva part posthomerica-, la mort de Tenes
era un dels nombrosos ep1sod1s que lhga-
ven l'heroi al seu destí. Tetis l'havia pre-
vingut, tot advertint-li que, si matava un fil]
Tenes: E. B., s. v. TÉvs8o~; SIBD., ibid.; FI:
Hist. Gr., Il,p. 157, fr. 170 (ARlST.),_ i p.¿1:;
PLUT., Q. Gr., 28; PAUS., IX, 14, l 1 s., D. u:' V,
83; CoNó, Narr., 28; APOL·L., Ep., m, 23 l s.;
Tz., Com. Al., 232 is.; ese. a la 11., I, 38.
Teoclimen: 1) Od., XV, 223 i s.; 508 i s.;
TEONOE
d'Apol-lo, no
lenta davant
TEOCLIMEN l. Ende-
ví, fil] de Polifides per tant, descen~ent de
(v. Polifides), que a]· Odts-
sea. originari n'és dester-
rat per culpa d' un assassinat. Es a
Pilos, es troba amb 1elemac. L'acom-
panya a i
Der un ocell en el moment en
desembarquen a l'illa. Un altre
sencia de Penelope, vaticina
és lluny. Finalment anuncia
la sort que els espera.
2, Un altre heroi d'igual nom, fil] de Pro-
teu j de Psamate, té un paper a l' Helena
d'Eurípides. Després de la_ m01t de Proteu,
que és presentat com a re1 del Ba1x J?g1p-
te, Teoclimen el succeeix en el tron. Es _un
home cruel, enemic dels grecs, que sacnfi-
ca tots els que cauen a les seves mans. Trac-
ta de seduir Helena, que s'ha refugrnt a la
seva cort, i, quan ella !' enganya, es mostra
violent i vol matar la seva propia germana
Teonoe, a la qual acusa de complicitat amb
Helena. Només consisteix a perdonar-Ja per
la intervenció deis Dioscurs.
TEOFÁNE (8rnqiávr¡). Heroi:na tracia,
filla del reí Bisaltes, i que possefa una extra-
ordinaria bellesa. Molts nobles Ja pretem··
en, pero Posidó es va enamor~r d'ella i per
prendre'ls-la, la va portar a l 1lla, de Cru~
missa -illa desconeguda pels geografs, ~'
nom de la qual potser ha estat alterat per 'ª
tradició-. Pero els pretendents es van as-
;abentar de l'indret on s'amagava i van sor-
tir a cercar-la. Posidó, per enganyar-los, va
transformar lajove en una bellíssima ovella,
el! mateix es va transformar en moltó, i t~ts
els habitants de l' illa van quedar convertits
en ovelles. Quan els pretendents ~an arrib~r
a l' illa, nornés van trobar ramats 1 van deci-
dir menjar-se'Js. Davant d'aixo, ~osidó els
va transformar en llops. Ell rnate1x, en for~
ma de moltó, es va unir amb Teofane, que ,h
dona un fill, el moltó, de velló d'or que mes
tardes va endur Frixos i Hel·le.
TEONOE (8rnvón,). 1. Una primera he-
ro"ina amb aquest nom és la filla de Proteu
i la germana de Teoclimen (v. Teoclzmen,
XVII, 72 i s.; 151 í · XX, 350 i s.; EusT., a
/'Od., p. 1780, 10 is. EuR., He/., passim.
Teofane: H!Gí, Fab., 3; l 88; cf. Ov., Met., VI,
117.
Teonoe: EuR., Hel., passim; CoNó, Narr.,
8. 2) HIGí, 190.
TERAMBE
Edip (v. també la taula 29. p. 350)
' fulles, i els ramats de Terambe van anar
Eteocles
i
Laodamant Demonassa
(v. ia !aula 1, p. 8)
Tismnen
Autesi
r
Teras
Argia
1 i
Procles
Taula genealogica nº 37
2). A !'Helena d'Eurípides apareix com a
consellera pietosa a qui el seu origen diví
atorga poders profetics. Ajuda Helena a
fugir d'Egípte, i aixo li val la cólera del
seu germa, de la qual només se salva per
la intervenció dels Dioscurs. Una tradició
contava que s'havia enamorat del timoner
de Menelau, Canop (v. aquest nom).
2. Una altra Teonoe és l'hero!na d'una
aventura novel·lesca que ens ha transmes
Higí, el qual segurament la va extreure
d'una tragedia avui perduda. És tilla de
Testor, i el seu germa és CaJcant, l'ende-
ví, i la seva germana, Leucipe. Un dia que
jugava a la platja, uns pirates Ja van raptar i
la van vendre al rei de Caria, Icar. Testor va
sortir de seguida a buscar la seva filla, pero
va naufragar, i les onades casualment el van
llarn;:ar a les costes de Caria. Detingut i con-
dui:t davant del rei, va entrar com a esclau a
casa seva. Com que havia perdut el seu pare
i la seva germana, Leucipe va decidir anar
a cercar-los per ordre de l'oracle de Delfos.
Es va tallar -els cabells, es va disfressar de
sacerdot i així va arribar a Caria. Teonoe la
va veure, pero no la va reconeixer i, pensant-
se que era un home, se'n va enamorar i va
fer que els seus criats li fessin proposicions
amoroses en nom seu. No podent fer res per
culpa de ia disfressa, Leucipe les va refu-
sar, i Teonoe va ordenar que la detinguessin
i l' empresonessin; després encarrega a un
deis seus esclaus que la matés. Pero aquest
esclau era precisarnent Testor, a qui ningú
no havia reconegut. Va entrar a la cel·la de
Leucipe, a la qual tampoc no va reconeixer.
Aleshores va comens;ar a lamentar-se del
seu destí, que l' obligava a cometre un crim
Terambe: A. L., Tr., 22.
512
Adrast
Polinices~ Argia I
~ Tersandre Tímias Afastor
! un escanyapolls que, per alimentar-se, ro-
! te 0 serveix d'e¿treteniment als nens, que Ji
1 tallen el cap, les enormes banyes del qual
·1
n¡ A11stodem (v aquest nom 1 la taula 16, p. 236)
1 TERAS (e~pm:;). Teras és l'heroi epo- Óptim Maxim al Capitoli, nombroses divi-
Eurístenes
corn aquell després d'haver perdut les seves
filles Teonoe i Leucipe. Per aquest mono-
leg, Leucipe va saber qui era i, en veure que
Testor l' espasa contra ell mateix, la
hi va prendre, es va donar a coneixer i va
voler matar la reina Teonoe. Estava a punt
de fer-ho quan la noia, en veure's en perill,
va invocar el seu pare Testor, cosa que va
provocar el reconeixement general. El reí
Icar els va omplir de regals i els va fer tor-
nar a la seva patria.
TERAMBE (TÉpaµ~o<;). Fill d'Eusir,
que a la vegada era fill de Posidó, i de la
nimfa de les muntanyes Idotea. De jove
vivia als cims del mont Otris, on guardava
grans ramats. Dotat d'una veu melodiosa,
era també un gran interpret de caramella,
i es din que va ser el primer m01tal que va
cantar acompanyant-se ambla lira. Per aixo
era el preferit de les nimfes, que anaven a
sentir-lo. El mateix déu Pan se li mostrava
favorable. Cap a la fi de l' estiu, Pan li acon-
sella que tornés a la vall amb els ramats,
perque l'hivem s'avans;aria i seria rigorós.
Terambe, amb la indolencia i 1' orgull pro-
pis de la joventut, no li va fer cas. Fins i
tot comens;a a fer comentaris ironics sobre
les nimfes, tot insinuant que no eren tilles
de Zeus, sinó que tenien com a avantpassat
el déu-riu Esperqueu. Terambe també ex-
plicava que un dia Posidó, enamorat d'una
d' elles, anomenada Diüpatra, havia clavat a
terra les altres, per mitja d' arrels, transfor-
mant-les ternporalment en albers. Després,
un cop satisfeta la seva passió, els havia tor-
nat la seva forma habitual. Aquestes eren les
enraonies de Terambe. Al principi les nim-
513 TERSANDRE
fes no van dir res, pero aviat van comern;:ar l'illa de Cos. Probablement és identic al
les gelades, la neu- va caure en abundancia bandoier de que parla Plutarc, que matava
a les muntanyes, els arbres van perdre les els viatgers a cops de cap. monstre
va ser per Heracles.
minvant dia rere dia. Al final Terambe es *TERMINUS. Antiga divinitat romana,
va quedar sol a la muntanya; aleshores les
nimfes, coma venjam;:a, el van convertir en
el santuari de la qual s' ah;;ava al Capitoli, a
l' interior del temple de Júpiter. La seva in-
troducció en la religió romanas' atribueix al
se"ava !' escorca dels arbres. Aquest insec- sabíTitus Taci, com la majoria de les divini-
tats agraries. En efecte, Terminus és el déu
que s'identifica amb els límits dels camps.
recorden en ce1ta manera una lira (v. Ce-
rambe).
Essencialment és immutable. Es contava
aue, quan es va erigir el temple de Júpiter
nim de l'illa de Tera. Pertany al llinatge de nitats de les capelles que es trobaven a l'in-
Cadme i és descendent d'Edip en la cinque- dret escollit es van avenir a retirar-se per
na generació (v. la taula 37, p. 512). cedir el seu lloc al senyor dels déus. Només
El seu pare, Autesió, s'havia establert a Terminus s'hi nega, i es va haver d'incloure
Esparta, on Argia, germana de Teras, s'ha- el seu santuari dins del temple. Tanmateix,
via casat amb !'heraclida Aristodem, amb com que Terminus només es pot als;ar sota
qui va tenir dos fills, Procles i Eurístenes. el cel, s'hi va fer una obertura al sostre per
Aristodem va morir quan els seus fills enca- al seu ús exclusiu.
ra eren petits; aleshores Teras va ser el seu En honor de Terminus se celebraven els
tutor i va regnar en qualitat de regent. Quan Terminalia el 23 de febrer de cada any.
els nois van arribar a la majoria d'edat, Te- TERO (8fJEpw). Descendent, en tercera
ras va abandonar el país per no quedar sota generació, d'Íficles, el germa bessó d'He-
les seves ordres, i ana a establir-se a l'illa racles. Es va unir amb Apol·lo i va tenir un
que després s'havia d'anomenar Tera, pero fill, Queró, l'heroi eponim de la Queronea
que aleshores es deia Cal·liste, la Bellíssi- de Beocia (v. la taula 32, p. 433).
ma. Va triar aquesta illa perque ja l'havien
TERPSÍCORA (TEpY1xópa). Una de les
colonitzat els fenicis, en altre temps com- nou Muses, filla de Zeus i de Mnemosine.
panys de Cadme. Va embarcar amb un cert De vegades se la considera mare de les si-
nombre de mínies, descendents deis argo- renes (v. aquest nom), que havia tingut amb
nautes, desterrats temps enrere de Lemnos i
el déu-riu Aqueloos. També és tinguda per
establerts després a Lacedemonia. Teras va mare de Linos (v., tanmateix, Linos), Re-
salpar amb tres naus i s'instal·fa a l'illa que,
sos, etc. A l' origen, les seves atribucions no
després d'ell, va rebre el nom de Tera. estan més especificades que les de les seves
TEREU (TfJpt:úc:;). Tereu, rei de Tracia i germanes (v. Muses).
fill d' Ares, és l'heroi de la llegenda de Filo- TERSANDRE (8Époavlipo~). Es conei-
mela i Procne (v. Filomela). xen almenys dos herois amb aquest nom.
TERMER (T~pµEpoc:;). Termer és l'he- l. Un d' ells és el fill de Sísif i de Merope
roi eponim de la ciutat de Termera, a Caria. (v. la taula 36, p. 494). Va tenir dos fills, Ha-
Era un pirata lelege que assolava no sola- liart i Coró, eponims de les ciutats beocies
ment les costes de Lícia i Caria, sinó també d'Haliart i Coronea.
Teras: HERÓD., IV, 147 is.; PAus., III, 1, 7 i Tero: PAUS., IX, 40, 5.
s.; 15, 6; IV, 3, 4; VII, 2, 2; A. R., Arg., IV, 1755
Te.rpsícora: HEs., Teog., 78; Tz., Com. Al.,
i s., i ese. al v. 1764; PÍND., Pít., IV, 257 i s.; V,
72 i s.; cf. CAL·L., H. a Ap., 71 s.
653; Sum., s. v. Aivo~; arg. a EuR., Res.
Tereu: APOL·L., Bibl., III, 14, 8; EsQ., Te.rsam:lre: 1) PAus., X, 30, 5; ese. a l'Od.,
61 i perduda de L. ANDR.; HIGÍ, XI, 326. PiNn., 01., H, 76, i ese. ad loe.;
45; lvlet., VI, 427; L. P., a Met., 6. V. U, 20, 5; Bibl., IU, 7, 2; HIGí, Fab.,
l' mt. Filomela. SERVI, Com. En., II, 261; ese. a A. IV.
Termer: Ese. a EuR., Res., 509; PLUT., Tes., 1764; a EuR., Fen., 135; PAUS., TU, 6;
n. 14 is.; 8, 7; EusT., a Hom., p. 489, 37;
Terminus: VARRó, l. L., V, 2!; 74; D. H., Il, Teb .. III, 683; L. P., a Teb., III, 697; XH,
74; III. 69; I, 55, 2; 54, 7; PLUT., Q. R., APOL·L., Ep., III, 17; DrcT. CR., I, 14; VrRG., En.,
15; FESTUS, p. l c. l. L.. 2a ed., p. 310. H, 261.
 TERSITES
2. El segon és fill de Polinices i Argia,
i va unir els llinatges d'Edip i d' Adrast
(v. les taules 1, p. 8, i 37, p. 512). Va par-
ticipar en l' expedició deis Epígons con-
tra Tebes. Va ser ell qui va donar el peple
d'Harmonia a Eritile perque persuadís el
seu fill Alcmeó que prengués part en la
campanya (v. Erifile). Un cop conquerida la
ciutat, Tersandre va rebre el poder i toma a
cridar a Tebes els habitants que havien fugit
durant el saqueig. Es va casar amb la tilla
d' Amfiarau, Demonassa, amb qui va tenir
un fill, Tisamen. Va participar en la prime-
ra expedició contra Troia, la que va donar
lloc al desembarcament de Mísia. Va morir
a mans de Telef. Els seus funerals van ser
celebrats per Diomedes. Tanmateix, Virgi-
li es fa resso d'una altra tradició segons la
qual Tersandre havia participat a la guerra
de Troia propiament dita i figurava entre els
guerrers que van entrar al cavall de fusta.
TERSITES (0E:pofrr¡<;). Pels seus orí-
gens, Tersites és un heroi etoli. En efecte és
nét de Portaon i Eurite, i un deis fills d' Agri
(v. la taula 29, p. 350). Té com a germans
Onquest, Protous, Celeutor, Licopeu i Me-
lanip, i amb ells va expulsar el seu onde
Eneu del tron de Calidó (v. Eneu i Diome-
des) quan l'ancia va ser incapa9 de defen-
sar-se. Pero Tersites és famós, sobretot, pel
paper poc llult que li atribueix la Ilíada a la
guerra de Troia.
Segons la Ilíada, Tersites és el més lleig i
covard de tots ,els grecs que prenen part en
la campanya. Es coix i garrell, geperut, i té
pocs cabells. Quan Agamemnon posa a pra-
va els soldats, tot oferint-los aixecar el set-
ge, Tersites és un deis primers a acceptar la
proposta i es troba entre els capdavanters de
la sedició que esta a punt d'esclatar. Ulisses
el castiga amb una gran bastonada, i Tersi-
tes cau rodó entre les burles deis soldats.
Es contava també -tot i que aquest relat
no figura a la Ilíada- que-havia participat
en la cacera del senglar de Calidó, pero que
havia fugit esporuguit quan va veure !'ani-
mal. Les epopeies cícliques ens informen
que Tersites va morir per culpa de la seva
malignitat: quan Pentesilea, la bella amazo-
na, va sucumbir a mans d 'Aquil-les, que es
va enamorar d'ella en veure-la morir, Tersi-
tes es burla de l'heroi i, ambla punta de la
Tersites: !l., II, 211 i s.; Q. E., I, 770 i s.;
APoL·L., Bibl., I, 7, 10; Ep., V, l; Ep. Gr. Fr.
(KlNKEL), p. 33; D. S., II, 46; Ov., Pont., III, 9,
9 i s.; Met., XIII, 232 i s.; Tz., Com. Al., 999;
1000; A. L., Tr., 37; ese. a SóF., Fil., 445; cf.
SóF., ibid., 439 i s.; PRocLE, Chrest., p. 458;
514
lla~9a, li va arrencar els ulls a la jove morta.
Ind1gnat per aquesta acció, Aquil-les va ma-
tar Tersites a cops de puny. Després l'heroi
ana a Lesbos a purificar-se per aquest horni-
cidi (v. també Diomedes).
,T~SEU (0r¡<mÍ<;). Teseu és l'heroi de
l' Atica per antonomasia, simetric a l'heroi
dori He~acles, les principals gestes del qual
van temr com a teatre el Peloponnes. Les
nostres fonts principals de la llegenda són
la seva Vida, escrita per Plutarc, i les notíci-
es que ens forneixen Apol·lodor i Diodor.
~~seu passava per haver viscut una gene-
rac10 abans de la guerra de Troia, en la qual
yan participar els seus dos fills, Demofont
1 Acamant (v. aquests noms). Sigui com
sigui, és més jove que Heracles almenys
d'una generació, i algunes tradicions as-
socien tots dos herois a les grans expedi-
cions col-lectives de l' edat llegendiiria, la
conquesta del velló d'or (v. Argonautes) i
la guerra contra les amazones. Pero, en
aquest cas, es tracta d'harmonitzacions ar-
tificials destinades a imposar a la llegenda
una cronologia inversemblant.
l. Orígens i infancia. Hi ha dues tradici-
ons sobre els orígens de Teseu: la humana
i la divina. La primera el presenta com el
fill d'Egeu i Etra, que va unir en ell la sang
d:Erecteu i, pel pare d'aquest, Erictoni, la
d Hefest (v. la taula 12, p. 168) amb la de
Pelops i Tantal (v. la taula 2, p. 14). Es deia
que Egeu, com que no podia tenir fills de
les seves successives esposes, havia anat a
consultar l'oracle de Delfos. La resposta del
déu es va fer a través d'uns versos d'inter-
pretació obscura que prohibien «deslligar la
bóta de vi abans d'arribar a Atenes». Com
que no comprenia el significat de l'oracle,
Egeu es va desviar de la seva ruta per anar
a consultar el rei de Treze, Piteu, un deis
fills de Pelops. Piteu de seguida va enten-
dre el significat de l' oracle; se les enginya
per emborratxar Egeu i, al vespre, va posar
al seu llit la seva tilla Etra. Egeu s'uní amb
la noia, i Etra va concebre un fill, que era
Teseu. Pero també es deia que, en realitat,
Teseu era fill de Posidó. La mateixa nit en
que Etra es va unir amb Egeu, ella havia anat
també, enganyada per un somni que li havia
enviat Atena, a oferir un sacrifici a una illa
on va ser violada per Posidó, de qui va teni;
EusT., a Hom., p. 208, 2; trag. perduda Quere-
mon; cf. L. SÉCHAN, Études, p. 527 i s.
Teseu: Infancia: PLuT., Tes., 3 i s.; APOL·L.,
Bibl., III, 16, 1 is.; EuR., Supl., 1 is.; PAus., I,
27, 7; II, 33, l; ese. a ESTACI, Teb., V, 431; Hroí,
Fab., 37; LrcóFR., 494 is.
515
un fill. Aquest era el fill que Egeu va creure
que era seu.
Fos com fos, Teseu va passar els seus
primers anys a Treze, a carrec del seu avi
Piteu. Egeu, que ternia els seus nebots,
els Pal-lantides (v. aquest nom), no havia
volgut endur-se el nen a Atenes. Abans de
marxar, va amagar una espasa i un parell
de sandalies darrere d'una gran roca, i va
confiar aquest secret a Etra, tot recomanant-
li que no el revelés al seu fill fins que el nen
fos prou fort per moure la roca per si mateix
i poder agafar els objectes que ell hi havia
deixat. Aleshores s'havia de posar aquelles
sandhlies i, armat amb l'espasa, anar a cer-
car el seu pare d'incognit per evitar que els
Pal·lantides ordissin la seva perdició.
Teseu va tenir coma pedagog un cert Con-
nidas, a qui els atenesos de l' epoca histórica
encara sacrificaven un moltó la vigília de la
festa de Teseu. A Treze es contava també un
tret revelador de la valentía del nen: un dia
en que Heracles era hoste de Piteu i havia
deixat la pell de lleó al seu costat, els nens
de palau, tot creient que un lleó viu havia
entrat a la cambra, van fugir cridant. Només
Teseu, que aleshores només tenia set anys,
havia agafat una arma a un deis criats i ha-
via atacat el monstre.
Quan ja era adolescent, Teseu es va traslla-
dar a Delfos, on, seguint el costurn establert,
va oferir la seva cabellera al déu. Pero, en
lloc de tallar-se els cabells totalment, es va
limitar a afaitar-se la part del davant del cap,
a la manera deis abants (un poble guerrer es-
mentat a la /líada), i va instituir així un cos-
tum testimoniat encara en l' epoca histórica.
11 Retorn a Atenes. A l'edat de setze
anys, Teseu havia adquirit tant vigor, que
Etra va considerar que havia arribat el mo-
ment de revelar-li el secret del seu naixe-
ment. El va portar fins a la roca on Egeu ha-
via amagat l' espasa i les sandalies. Teseu,
fent un esfor9, va moure la roca, agafa els
objectes i es va decidir encaminar-se cap a
Atenes per donar-se a coneixer. Aleshores
Etra va recordar els consells d'Egeu i, per
evitar qualsevol perill al seu fill, li demana
insistentment que agafés el carní per mar per
anar de Treze a l' Atica, i Piteu, així mateix,
va afegir les seves recomanacions a les de
la seva tilla. Per fer-ho, va descriure a Teseu
tots els perills que l' esperaven si seguia la
ruta terrestre, al llarg de l' istme de Corint.
Retom: PLUT., ibid., 6 i s.; APoL·L., Bibl., II,
6, 3; III, 16, 1 i s.; Ep., I, 1 i s.; BAQ., XVIII,
16 i s.; D. S., IV, 59; PAus., I, 44, 8; II, 1, 3 i
s.; Ov., Met., VII, 404 i s.; lb., 407 i s.; Hmí,
TESE U
En efecte, en aquell moment Heracles era a
Lídia, esclau d'Ómfale, i tots els monstres
que s'havien amagat per por de l'heroi tor-
naven a deixar-se veure i a provocar la de-
vastació. L'istme era infestat de bandolers.
Pero Teseu no va voler escoltar els seus
consells; gelós de la glOria d'Heracles, es
va proposar emular-lo. Va matar, successi-
vament, Perifetes, a Epidaure, i s'apodera
de la seva ma9a; a Cencrees va acabar amb
el bandit Sinis, que esquarterava les seves
víctimes tot servint-se d'un pi (v. Sinis); i
la truja de Cromrnió, una fera que ja havia
mort moltes persones i que passava per ser
tilla de Tifó i d'Equidna. L'anomenaven
Fea (grisa) pel nom de la vella que l'ali-
mentava. Teseu mata la bestia amb la seva
espasa. Quan va arribar a les roques Esciro-
nies, extermina el bandit Esciró (v. aquest
nom). Després va lluitar contra Cercíon, a
Eleusis (v. Cercíon). Més enlla, acaba amb
Damastes, que rebia el malnom de Procrus-
tes (v. aquest nom).
Un cop superades totes aquestes proves,
Teseu va arribar a les ribes del Cefís, on es
va trobar amb gent del llinatge deis Fitali-
des, que el van acollir favorablement i es
van prestar a purificar-lo per les morts que
havia comes. Un cop purificat, Teseu va
entrar a Atenes el vuite día del mes d'he-
catombeó. En aquell temps, els afers de
la ciutat estaven en una confusió extrema.
Egeu es trobava sota el poder de la fetillera
Medea, que havia promes guarir-lo, rnitjan-
9ant el seus encanteris, de la seva desola-
dora esterilitat. Teseu va arribar a la ciutat
precedit d'una gran fama de destructor de
monstres, i Medea de seguida va endevinar
la seva veritable identitat. Pero Egeu, que
ignorava que aquest estranger era el seu
fill, va tenir por. Medea no va fer res per
treure'l del seu error, ans al contrari, el va
convencer que convidés el jove a un ban-
quet amb el pretext d'honorar-lo, pero en
realitat era per enverinar-lo i desfer-se d'ell.
Teseu va acceptar la invitació i no va voler
revelar la seva identitat de seguida. Durant
l'apat, pero, Teseu va desembeinar l'espa-
sa, que li havia donat el seu pare, per tallar
la cam; en veure l'arma, Egeu va vessar la
copa ja preparada amb el verí i va reconei-
xer oficialment el seu fill davant de tots els
ciutadans reunits. Medea va ser repudiada i
desterrada per Egeu (v. Medea).
Fab., 38; ese. a la !l., XI, 741; fragm. de SóF.,
Egeu; d'EUR., id.; SERvr, Com. En., VI, 20; VIII,
294; EsTR., IX, 399; CAL·L., Recale; EUR., Hip.,
passim.
 TESE U 516 517 TESE U
També s'explicava que, abans de tractar aquesta anecdota s' explicava el fet que la sar a prova Teseu, Minos va llarn;;ar un anell nit, o bé que Atena o Hermes havien orde-
d'enverinar-lo, Medea l'havia intentat des- gent d'Agnunt no es casava mai a Pal-lene al mar i li ordena que, si era realment fil! de nat a Tese u que abandonés Aríadna. La noia
truir enviant-lo a combatre un toro mons- -l'eponim de la qual era Pal·lant-. De Posidó, l'hi tornés. Teseu es va capbussar i es va casar després anib Dionís, que la va
truós que assolava la plana de Marató, del vegades es deia que, per expiar les morts va ser rebut al palau marí del seu que portar al país dels déus (v, Ariadna).
qua! de vegades es diu que no era sinó el dels Pal·fantides, Teseu havia estat desterrat li va retornar l' anell de Minos. tard, Hi havia encara altres versions sobre
toro de Creta que Heracles havia portat des de la ciutat i havia hagut de passar un any sembla que Teseu es va casar amb Peribea, l' episodi d' Ariadna. Per exemple, que una
de l'illa al Peloponnes, d'on s'havia esca- a Treze. Aquesta és la versió d'Eurípides al que va adquirir celebritat, sobretot, pe! fet tempestat havia arrossegat el vaixell que la
pat (v. Heracles). Aquest toro llam,;ava foc seu Hipolit; pero, com que afegeix que Te- de ser Jamare de Telamó (v. aquest nom), eondui:a, juntament amb Teseu, fins a Xi-
pels narius. Teseu el va capturar, l' encadena sen anava aleshores en companyia de Fedra En el moment de salpar, Tesen havia re- pre. Ariadna, esta va embarassada i molt
i el va oferir en sacrifici a Apol·lo Delfini. i que allí ella va concebre la seva culpable bnt del seu pare dos jocs de veles peral vai- marejada, desembarcat. Tesen havia
Aquest sacrifici -segons es deia- es va passió vers el seu fillastre, s' arriba a la con- xell. Veles negres pera l'anada -ja que el tornat a la nau per vetllar perla seva segure-
dur a terme en presencia d'Egeu, i, quan clusió que la cronologia normal deis fets ha viatge era funest-. Pero Tesen havia sabut tat, pero un vent sobtat l'havia portat a mar
Teseu -que encara no s'havia donat a co- estat alterada i que l' expedició contra les infondre tanta confian9a a tots, que ningú oberta. Les dones de l'illa, compadint-se
neixer- va treure la seva espasa per tallar amazones s'ha de situar amb anterioritat no dubtava que aconseguiria matar el Mi- de la jove abandonada, li portaven cartes
els pels del front del' animal-d' acord amb a la matanc;;a dels Pal-lantides, cosa que és notaure. Amb aquesta confian9a, i calculant que elles mateixes havien escrit fent veure
el ritu habitual de consagració-, Egeu va contraria a la tradició més difosa, de ma- que el viatge de tornada seria alegre, Egeu que les havia enviat Teseu. Pero Ariadna va
reconeixer 1' arma que havia deixat darrere nera que sembla una innovació del poeta Ji havia donat un joc de veles blanqnes. morir en donar a llum el seu fill. Posterior-
de la roca de Treze. Aquesta versió del re- tragic. Quan va arribar a Creta, Teseu va ser tan- ment, Tesen va tornar a l'illa, va recompen-
coneixement, incompatible amb la que hem III. El cicle cretenc. Se sap que, a conse- cat, juntament amb els seus companys, al sar les dones i va instituir una cerimonia i
esmentat anteriorment, es devia sens dubte qüencia de la mort d' Androgeu, fill de Mi- Laberint, que era el «palau» del Minotau- un sacrifici en honor d' Ariadna.
a la invenció d'algun poeta tragic. nos, el reí cretenc havia exigit als atenesos re. Tanmateix, abans l' havia vist Ariadna, En el camí de tornada, Tesen va fer una
Durant la cacera del toro de Marató se un tribut, el qual consistia en set fadrins i una de les filles de Minos. La noia s'havia altra escala, aquest eop a Delos, on va con-
situa l'episodi d'Hecale, narrat per Cal- set fadrines, que s'havia de pagar cada nou enamorat d'ell i li havia donat un cabdell sagrar en el temple una estatua d' Afrodita
límac en un famós i breu poema. Hecale era anys (v. Androgeu). Quan va arribar !'hora de fil, que l'havia d'ajudar a no perdre's que li havia donat Ariadna. Allí va ballar
una vella que vivia en una cabana, al camp. de satisfer el tribut per tercer cop, els ate- dins del Laberint Segons una altra versió, amb els joves que s'havien salvat una com-
L'heroi va passar a casa seva la nit ante- nesos van comen9ar a murmurar d'Egeu. en lloc d'un cabdell, Ariadna Ji havia donat plicada dansa circular que representava les
rior a la captura de I' animal. Recale el va Teseu va reflexionar i, per calmar-los, es va una corona Jluminosa, regal de noces que li sinuositats del Laberint. Aquesta cerimonia
acompanyar mentre vetllava les armes i es oferir voluntari per anar a Creta. També es havia fet Dionís. Gracies a la llum d' aques- encara subsistia en l' epoca historica,
mostra extremament amable amb ell, fins al deia que Minos escol!ia personalment les ta corona, Tese u havi a trobat la sortida en la Quan ja albiraven les costes de l'Á.tica,
punt que es va oferir a fer un sacrifici en ho- víctimes, i que va reclamar Tesen, després foscor del Laberint. Altres cops, la corona Tesen, distret pel dolor que Ji havia provo-
nor de Zeus si el jove tomava sa i estalvi de d'acordar que els joves s'havien de presen- no és un re gal d' Ariadna, sinó d' Amfitrite, cat la perdua d' Ariadna, va oblidar canviar
l' aventura. Pero, quan Tesen va tomar amb tar sense armes, pero que, si aconseguien que l'havia regalat a l'heroi quan havia bai- les veles negres de la nau i hissar les blan-
la presa, Recale ja havia mort, i el seu cos ja matar el Minotaure, al qual anaven desti- xat al palau de Posidó a la recerca de l' anell ques en senyal de victoria. Egeu, que ob-
era a la pira. Aleshores Teseu va instituir en nats com a apat, podrien tornar lliurement. de Minos (v. anteriorment). servava el retom de Tesen des de la costa,
honor seu un culte de Zeus Hecalesi. Sobre la naturalesa del Minotaure i les di- Per ajudar Tesen, Ariadna havia posat va veure la vela negra, va pensar que el seu
Un cop reconegut oficialment pel seu ferents versions sobre aquest tema, v. Mi- coma condició a l'heroi que s'havia de ca- fil! era mort i es va precipitar al mar, que
pare, Teseu va haver de lluitar contra els notaure. sar amb ella i endur-se-la de la seva patria. a partir d'aquell moment es va anomenar
seus cosins, els cinquanta fills de Pal· lant. Teseu va salpar amb un vaixell atenes el Teseu li ho va prometre i va complir la seva Egeu. També es contava que l' ancfa ob-
Com que Egeu havia romas fins llavors sise dia del mes de muniquió. El timoner de promesa. Després de matar el Minotau- servava el mar des de dalt de l' Acropolis,
sense descendencia, els Pal·!antides espera- la nau era Nausítous, un home de Salami- re (a cops de puny), va enfonsar les naus a l'indret on avui dia es dre9a el temple de
ven succeir-lo en el poder. Pero, en veure na que li havia donat Esciros, rei d'aquesta cretenques per impedir qualsevol intent de la Victüria Áptera. En albirar la vela negra,
que amb el retorn de Tesen se'ls escapava ciutat, perque el seu nét Menestes formava persecució i, de nit, es va fer a la mar acom- es va llarn.;ar des de dalt del penya-segat i es
la successió, es van amotinar i van tractar part del grup enviat a Minos. Entre les noies panyat d' Ariadna i dels joves atenesos que va matar.
d'apoderar-se del tron perla fon;;a. Es van hi havia Eribea, o Peribea, filla del rei de la seva proesa havi a sal vat. IV. Activitat política a Atenes. Després
dividir en dos grups, i !'un va atacar la ciu- Megara, Alcatous, Segons la versió més famosa de la llegen- de la mort d'Egeu, i ja sense l' oposieió dels
tat obertament des d'Esfetos, mentre l'al- Sobre Peribea s' explicava la historia se- da, Teseu va arribar a Naxos una tarda i va Pal·fantides (v. anteriorment), Teseu va as-
tre s'emboscava a Gargetos amb l'objectiu güent: Minos, que en aquesta versió havia fer escala a l' illa. Ariadna s' adonní i, quan sumir el poder a l' Ática. El primer que va
de sorprendre els enemics pe! darrere. Els anat personalment a cobrar el tribut, es va es va fer de dia, es va trobar sola a la platja fer va ser reunir en una sola cintat els habi-
acompanyava, pero, un herald originari enamorar de la jove durant la travessia. Ella i va veure com la nau de Tesen, que l'havia tants, fins aleshores disseminats pel camp
d' Agnunt, anomenat Leu. Aquest home va cridar Teseu perque l' auxiliés, i va decla- abandonat, es perdia en l'horitzó. Els mi- (sinecisme urba). D'aquesta manera, Ate-
va revelar a Teseu el pla dels Pal·fantides. rar a Minos que, en qua!itat de fill de Posi- tografs es preguntaven els motius d'aquest nes va ser la capital del nou estat constitui:t.
Aleshores l'heroi va atacar el grup que es- dó, era tan noble com ell, encara que el seu abandó: uns asseguraven que Tesen esti- La va dotar dels edificis polítics essencials:
tava amagat i els altres es van pare fos Zeus. Aleshores Minos va pregar al mava una altra dona, Egle, filia del focidi el Pritaneon, la Bule, etc. Va instituir la fes-
dispersar, i així s'acaba la guerra. Amb seu pare, que va enviar-Ji un llamp, Per po- Panopeu; uns altres, que havia abandonat ta de les Panatenees, símbol de la nnitat po-
la jove per ordre de Dionís, que havia vist lítica de l' Ática. Va encunyar moneda, divi-
Ariadna i se n'havia enamorat; uns altres, dí la societat en tres classes socials: nobles,
Cicle e reten e: XI, 322 i · 631; cf. Fab., 41; 42; 43; Á. P., II, 5; L P., a Aq., 192; D. també, que el déu l 'havia raptat durant la artesans i pagesos, i va instaurar, en línies
P.@s., I, 20. 3; X, 2 i s.; SERVI, G., S., IV, 61; VI, 4; PAUS., I, 22, 5; CATUL, LXIV,
I, 222; III, 74; VI, 21; Pt.UT,, Tes,, 15 is.; 215 i s.; ERAT., Cat., 5; Ov., Me!., VIII, 174 i
ese, a XI, 322 i a la /l., XVIII, 590; HrGí, s.; Her,, X. Activitat política: PLUT., ibid., 24; Tuc., II, 15; Cic., De Legibus, II, 5; IsóCR., X, 35.
 TESE U
generals, el foncionament de la democracia
ta! com existia en l' epoca cfassica. Va con-
querir la ciutat de Megara i la va
al' estat que havia creat. A la frontera entre
el Peloponnes i I 'Ática va erigir una este-
la per indicar els límits d'ambdós
a l'una banda, el del doris; a
del l la mateixa manera que
fundat els Jocs Olímpics en
honor de Zeus, Teseu va instituir, o millor
dit, va reorganitzar a Corint els Jocs Ístmics
en honor de Posidó.
Durant el regnat de Teseu es va dura ter-
me l' expedició dels Set contra Te bes. Sobre
el seu paper en ella, v. Adrast. Teseu ja ha-
via concedit la seva protecció a Edip. quan
el dissortat rei es va refugiar a Colonos
(v. Edip); de la mateixa forma, va garantir
la sepultura dels herois caiguts davant de la
ciutat. El mateix paper es va atribuir al seu
fill Demofont durant el retorn dels Heracli-
des aquest nom).
Guerra contra les amazones. La tra-
dició conservava el record d'una guena
que els habitants de l' Ati ca van mantenir
contra les amazones, que havien enva!t el
país. Sobre els orígens d'aquesta guena,
els relats discrepaven. De vegades es deia
que Tese u havia participat en l' expedició
d'Heracles (v. aquest nom) i, com a premi
al seu valor, havia rebut com a captiva An-
tíope, una de les amazones. Pero la majoria
dels mitografs contaven que Tesen només
hi havia anat per raptar Antíope. En anibar
al regne de les amazones, Tesen va ser ben
rebut-ja que aquestes dones gueneres no
odiaven els estrangers-, i el van obsequiar
amb regals. Teseu va convidar la portadora
d'aquests regals, Antíope, a pujar a la seva
nau. Un copla noia va ser a bord, Tesen va
salpar a tra!ció. Aquest havia estat el motiu
de la guerra. Les amazones es van dirigir en
un gran nombre contra Atenes, es van apo-
derar ele l 'Ática i van establir el seu campa-
ment a la mateixa ciutat. La batalla decisiva
s' entaula prop ele la Pnix, al peu de l' Acro-
polis, el dia en que, a l' epoca classica, se
celebrava la festa de les Boedrornies. Les
amazones van aconseguir un exit momenta-
ni, pero un dels seus flanes va ser aniquilat
pels atenesos, i les invasores van haver de
firmar la pau.
Hi havia aitres versions d'aquesta guena
Guerra de les amazones: PLUT., ibid., 26 s.;
APOL·L., Ep., I, 16 i s.; D. S., rv, 28; PAUS., I,
2, 1; 15, 2; 41, 7; II, 32, 9; V, II, 4 i 7; SÉN.,
927 i s.; HrGí, Fab., 30; 241; Tz., Cmn.
1329.
518
que hi feien intervenir les aventures amo-
roses de Tesen. Segons a!guns autors, les
amazones no van atacar l 'Atica per rescatar
Antíope, sinó perque Teseu l'havia repudiat
després de casar-se amb Fedra, que li ha-
via donat Deucalió, till de Minos. Antíope,
que havia tingut un fil! de Teseu (Hipolit),
va voler venjar-se'n i organitza una expe-
dició contra !'Ática. L' assalt es va produir
el mateix dia de les noces de Teseu Í Fedra.
Antíope, al capdavant de les amazones, va
intentar entrar en la sala on se celebrava el
banquet, pero els convidats van aconseguir
tancar les portes i matar Antíope. En una al-
tra versió, que presentava J'expedició com
un intent de les dones guerreres per rescatar
Antíope, Teseu romanía ficlei a ella, la qua!
combatía contra les seves germanes i queia
en la lluita. Només després de la seva inort
Teseu es casava amb Fedra. Finalment, una
tradició obscura assegurava que, complint
l'ordre d'un oracle, Tesen havia immolat
Antíope, a l'inici de la guerra, tot sacrifi-
cant-la a Fobos (la divinitat de la Por).
VI. L'amistat amb Pirítous. A l'edat de
maduresa de Tesen corresponen una serie
d'episodis el caracter comú dels quals és
que són conseqüencia de la seva amistat
amb Pirítous, l' heroi lapita. És prou conegut
com va néixer aquesta amistat (v. Pirítous) i
com el lapita, sedui:t perles gestes i la repu-
tació de Tesen, l'havia volgut posar a prova.
Pero, en el moment d'escometre l'heroi, va
quedar tan admirat davant la seva persona,
que va renunciar a la lluita i es va declarar
el seu esclau. Tesen, picat en el seu amor
propi, Ji atorga la seva amistat.
Amb Pirítous, Tesen va participar en el
combat entre els fapites i els centaures.
Després, un dia, tots dos amics van deci-
dir no casar-se més que amb filles de Zeus,
ja que ells eren fills dels dos déus més il-
lustres: Tesen era fill de Posidó, i Pirítous,
de Zeus. Tesen va decidir aconseguir lama
d'He!ena, i Pirítous, la de Persefone.
Ambdós amics van comern,;ar raptant
Helena. Aleshores Tesen ja tenia cinquanta
anys, i Helena encara era una noieta. Es-
tranyats davant d'aquesta desproporció de
les edats, alguns mitografs asseguraven que
l 'autor del rapte no va ser Tese u, sinó Idas i
Linceu, els quals la van confiar a l'heroi; o
bé que el pare d'He!ena, Tindareu, la hi va
Amistat amb Pirítous: PLUT., ibid., 30 i s.;
HEL·LÁJ,í!C, fr. 74; APOI.·L., Ep., l, 21 i s.; EuA,
V. H., IV, 5; PAus., X, 29, 9; ese. a ARlST., Cav.,
1368; GEL·LI, N.A., X, 16, 13. V. també l'art.
Pirítous.
519
donar perque Ja custodiés, per por d'un dels
fil!s d'Hipocoont, que la volia raptar. Pero
la versió més genera!ment difosa i, segons
es creia, més versemblant era la següent.
Teseu i Pirítous es van traslladar a Es-
parta plegats i van raptar Helena mentre
la noia assajava una dansa ritual al temple
d' Artemis Órtia; després van Van ser
perseguits, pero els seus es
van aturar a Tegea. Un cop a bon recer, tots
dos companys van decidir fer a la sort qui
es quedaría amb Helena, amb el compromís
que el qui en sortís afavorit havia d' ajudar
1' altre a aconseguir Persefone. La sort li va
donar Helena a Teseu. Pero, com que Hele-
na encara no tenia l' edat de casar-se, Teseu
la va dur secretament a Afidna i la va deixar
amb la seva mare Etra. Després va partir a
conquerir Persefone.
Durant la seva absencia, els germans
d' Helena, Castor i Pol·lux, van envair l' Áti-
ca al capdavant d'un exercit d'arcadis i de
lacedemonis. Al principi van reclamar pa-
cíficament la seva germana al poble atenes.
Pero, quan els atenesos els van confessar
que no la tenien ni sabien on parava, Castor
{ Pol-lux van adoptar una actitud més bel-
ligerant. Aleshores un cert Academ, que
s' havia assabentat del lloc on es trobava
l' amagatall d'Helena, els revela el secret.
Per aixo, al llarg de les nombrases incur-
sions lacedemonies a I' Ática, ja en l' epoca
historica, els seus exercits sempre van res-
pectar l' Academia, que era el jardí funerari
de l 'heroi Academ. Els Dioscurs, quan van
saber que la seva germana s' amagava a
Afidna, van prendre la ciutat i van recuperar
Helena, i també es van endur captiva Etra
(v. aquest nom). Després van instal·lar al
tron d' Atenes un besnét d'Erecteu, anome-
nat Menesteu, que va reunir al seu voltant
els descontents, especialment els nobles,
irritats amb les reformes de Teseu.
Mentrestant, Tesen i Pirítous eren als
Inferns, víctimes de la seva temeritat. Ha-
des va simular que els rebia amablement i
els convida a seure a la seva tauia tot ofe-
rint-los un banquet. Pero, clavats als seus
seients, ja no es van poder aixecar i van
quedar-hi presoners. Quan Heracles va bai-
xar als Inferns, els va voler alliberar, pero
només Tesen va rebre el dels déus
per tornar a la terra.
Mort de Teseu: PLUT .. ibid., 35 i s.; P.ws,, I,
17, 6; D. S., IV, 62, 4; AroL·L., Ep., I, 24; cf.
S. REINACH, op. cit. (art. F. H. WoLGEN-
srNGER, Theseus, diss., Zuric~ H. HERTER, a
TESE U
romandre assegut eternament a la Cadira de
l' Oblit. Es deia en el seu esfor9 per des-
enganxar-se seient, Tesen s'hi havia
deixat una part del cos, i aixo el
fet que els atenesos, des de sempre,
tingut els malucs poc molsuts.
Sobre una evemerista de
la !legenda de Teseu i Pirítous a la mansió
d'Hades, v. Piritous.
VII. Mort de Teseu. Quan Teseu, rescatat
de la seva captivitat per Heracles, torna a
Atenes, hi va trabar una situació extrema-
ment crítica: les faccions polítiques es re-
partien el poder, ell nomÚ era rei de nom.
Finalment, sense esperances de
confirmar en el tron, va enviar en secret els
seus fills a Eubea, al pala.u d'Elefonor, fil! de
Calcodont, i ell mateix emprengué el camí
de l' exili, no sen se maleir abans la ciutat
d' Atenes. Es contava que havia tractat de
trobar asil a Creta, a la cort del seu cunyat
Deucalió, pero que una tempesta l'havia
llan9at a les costes d'Esciros; o també que
havia anat espontaniament a Esciros, per
trobar-se amb el rei Licomedes, amb qui te-
nia lligams familiars. A més, Teseu possei"a
propietats a l'illa. El rei Licomedes l' aco-
llí aparentment de bon grat, pero, amb el
pretext d' ensenyar-li el panorama de l'illa,
el va portar dalt d'un cim, el precipita a
traició d'una roca i el va matar. Altres au-
tors asseguren que Licomedes no hi havia
intervingut en absolut, sinó que Tesen es va
matar accidentalment una nit que, després
de sopar, passejava per la rnuntanya. Fos
com fos, la seva mort va passar de moment
inadvertida. Menesteu va seguir regnant a
Atenes, com ho havien volgut els Dioscurs,
i els dos fills de Teseu van participar a la
guerra de Troia a títol individual. A la mort
de Menesteu, van tornar a la ciutat i van re-
cuperar el tron (v. Acamant i Demofont).
Durant la batalla de Marató contra
els perses, els soldats atenesos van veu-
re combatre al caudavant seu un heroi de
talla prodigiosa, (van comprendre que es
tractava de Teseu. Després ele les Guenes
Mediques, l' oracle de Delfos va manar als
atenesos que recollissin les cendres de Te-
sen i li donessin una honrosa a la
ciutat. Cimó va complir l'ordre la Pítía.
Va conquerir l'illa d'Esciros i, allí, va veure
una - que, sobre un turó,
Rh. Mus.j 1939~ p. 244-286; 289-326; A. VON
SAUS, cit.
62; III, 58; APOL·L.,
lil,5,3.
 TESPI 520 521 TETIS

rava la terra amb les seves urpes. Inspirat Tespi és també l'amic que purifica Hera- Plexip, Eurípil, els oncles de Meleagre, de sible a totes les divinitats, només es podia
pels déus, Cimó va entendre el significat cles després que l' heroi matés els fills que vegades anomenats Testíades, que foren casar amb un mortal. El centaure Quiró ho
d'aquell prodigi. Va excavar el turó i va tro- havia tingut amb Megara (v. Heracles). morts durant la cacera de Calidó (v. Melea- va saber i de seguida s' afanya a aconsellar
bar un taüt que contenía les restes d'un he- Sobre Tespi, pare d'Hipermestra, v. Testi. gre). La seva filla Hipermestra és potser la el seu protegit Peleu que aprofités ~, ocasió
roi d'una estatura prodigiosa, al costat del mateixa que una Hipermestra «filla de Tes- per casar-se amb una divinitat. Tet1s, pero,
qual havien dipositat una llam;:a de bronze TESPROT (Elwnpw-có¡;). Tesprot és un pi», ja que els dos noms, Testi i Tesp~, es hi va posar molts entrebancs. Com totes les
i una espasa. Cimó es va endur les relíqui- dels fills de Licaon. Va abandonar l' Arca- confonen freqüentment en els manuscnts. divinitats marines, possefa el do de la trans-
es amb la seva trirrem, i els atenesos van dia i es va establir a l' Epir, a la terra que Sobre la llegenda de Testi i de Calidó, formació, i el va fer servir. Finalment, pero,
rebre les cendres del seu l'heroi amb unes va rebre el nom de «país dels tesprots». En v. Calidó. Peleu la va aconseguir convencer i s'hi va
celebracions magnífiques. El van enterrar una versió de la llegenda de Tiestes, aquest casar (v. Peleu).
TESTOR (E>fo-cwp). Fill d' Apol·lo i de
amb tots els honors prop de l'indret on més heroi es va refugiar a casa seva (v. Tiestes). Sobre el naixement d' Aquil-les i els in-
Labtoe, i pare de l' endeví Calcant, com
tard s' havia d' al9ar el gimnas de Ptolemeu. TESSAL (E>wcra.A.ó¡;). Nom de l'heroi també de dues tilles, Leucipe i Teonoe. tents de Tetis per fer-lo immortal, v. Aquil-
Aquesta tomba va esdevenir l' asil dels es- eponim de Tessalia. Sobre la seva persona- És sacerdot d' Apol·lo i heroi d'una aven- les. Aquests intents van provocar la ruptu-
claus fugitius i dels pobres perseguits pels litat, hi ha diverses tradicions: tura novel-lesca que ens ha conservat Higí ra del matrimoni de Tetis i Peleu. Malgrat
rics, ja que, en vida, Teseu havia estat el l. Els historiadors llatins coneixen un rei (v. Teonoe). aixo Tetis no deixa d'interessar-se pel seu
campió de la democracia. fill. Quan el nen va fer nou anys i l' endeví
amb aquest nom, oriünd del país dels tes- TETIS (E>Én¡;). Tetis és una de les Ne-
Sobrel'episodi d'HipolitiFedra, v. aquests Calcant va anunciar que Troia no podría ser
noms. prots, que va conquerir Tessalia i va fundar reides, filla de Nereu, el Vell del Mar, i de
allí el seu regne. Aquest Tessal era fill de presa sense la participac~ó d' Aquil·le~, Te-
Doris. Per tant, és una divinitat marina i tis, que sabia que l'hero1 estava ~estmat ,ª
TESPI (ElÉITTuo<;). Tespi, l'heroi eponim Grate, a qui de vegades s'atribueix la fun- immortal, la més famosa de totes les Nerei-
dació de Tessalonica. morir davant les muralles de la cmtat, se 1
de la ciutat beocia de Tespies, és fill d'Erec- des. Tanmateix, hi ha una tradició obscura va endur a Esciros, a la cort del rei Lico-
teu, reí del' Ática (v. la taula 12, p. 168). Ha- 2. Hi havia també un Tessal relacionat que presenta Tetis com la filla del centaure medes, i el va amagar entre les seves tilles.
via abandonat l' Ática i havia fundat un regne amb el cicle d'Heracles. Se'l considerava Quiró. Pero Aquil-les no va poder escapar al s~u
a Beocia. Aquest heroi té un paper accessori fill de l'heroi i de Calcíope, o bé d' Astíoque Tetis (E>Én¡;) va ser criada per Hera, de destí i va anar a la guerra. Aleshores Tet1s
en el cicle de les llegendes d'Heracles. Al -en aquest cas, era germa de Tlepolem la mateixa manera que ella ho havia estat va intentar protegir-lo per tots els mitjans,
seu costat, l'heroi va comen9ar les seves (v. la taula 17, p. 240)-. És rei de l'i!la de per Tetis (T1']0ú¡;). En el mite, divers~s epi- pero els seus esfor9os van ser debade~. 1:-i
proeses, a l' edat de divuit anys, matant el Cos i envía els seus dos fills, Fidip i Antif, sodis s'expliquen precisament pels lhgams va assignar un company, encarregat d ev1~
lleó del Citeró (v. Heracles). Tespi tenia cin- a prendre part en la guerra de Troia. Fidip i d' afecte que uneixen la nereida amb l' es- tar que cometés errors fatals (v. Tenes). Li
quanta fills, bé d'una mateixa esposa, Me- Ántif, després de la conquesta de la ciutat, posa de Zeus. Per exemple, Tetis recull va prohibir ser el primer a ~esembar~ar a
gamede, bé de diverses concubines. Mentre es van establir al país que van anomenar Hefest quan Zeus el llan9a des de dalt de la costa troiana, perque el pnmer her01 que
dura la cacera, Heracles es va allotjar a la Tessalia en memoria del seu pare (sobre el l'Olimp per haver volgut intervenir en fa- trepitgés la platja troiana havia de caur~
cort de Tespi, i cada nit es va unir amb una naixement de Tessal, v. Heracles). vor d'Hera (v. Hefest, i les variants). Tetis, també en primer lloc. Li va donar armes 1,
de les seves tilles. El rei desitjava tenir fills 3. Finalment, el mite coneix un Tessal, per ordre d'Hera, es fa ciirrec del timó de la després de la mort de Patrocle, demana a
d'un heroi tan important, el qual, de la seva fill de Medea i de Jason, que es va escapar nau Argo durant la travessia de les Simple- Hefest, que era un fidel servidor seu, que
banda, arribava tan esgotat que no s'adona- de la ma mortal de la seva mare i va fugir de gades. Finalment, segons alguns mitografs, li'n fabriqués de noves. Finalment, el va
va del canvi i creía trobar sempre la mateixa Corint a !oleos quan Acast, el fill de Pelias, va refusar l' amor de Zeus, quan el déu es va consolar en els moments greus de la seva
companya de Hit. Altres tradicions afirmen va morir, i hi va assumir el poder. Aquest voler unir amb ella, per no disgustar Hera. vida i va tractar de dissuadir-lo que matés
que va posseir totes les noies en set nits, i Tessal va donar al país el nom de Tessiilia. És cert, pero, que altres tradicions ~nterpre~ Rector, perque sabia que ell moriría poc
fins i tot, en una de sola. Totes elles van con- 4. Sobre Tessal, fill d'Hemon, v. Henwn, 2. ten el mateix episodi de manera diferent, 1
després. . .
cebre un fill d'Heracles; la gran i la petita afirmen que Zeus i Posidó l'havien volgut Més tard, ja desaparegut Aqml-les, Tet!s
TESTI (E>fono¡;). Testi és un rei de Pleu-
van tenir bessonada (v. la taula 17, p. 240). ró i un heroi etoli. Generalment se'l consi- conquerir, fins al dia en que un ,oracle ~e s'interessa igualment pel seu nét Neopto-
La majoria d'aquests fills, per ordre d'He- dera nét d' Agenor, fill de Pleuró. La seva Temis revelii que el fill que nasques de Tet1s lem. Li aconsella que no tomi amb la resta
racles, van ser condui:ts a l'illa de Sardenya mare és Demonice, i el seu pare, Ares (v. seria més poderós que el seu pare. Ales- dels aqueus i que romangui uns quants dies
per Iolau, on s' establiren_ com a colons. Dos la taula 26, p. 316). Tan aviat se li atribu- hores els dos grans déus no van insistir i a Tenedos. D'aquesta manera li salva la
d'ells van tomar a Tebes i set més es van eix com a esposa Eurítemis com Deidamia, es van afanyar a lliurar-la en matrimoni a vida (v. també Molós).
quedar a Tespies. Es deia que els fills de les filla de Perieres, o també Laofonte -filla un mortal. Altres atribueixen, així mateix,
Tespíades que s'havien establert a Sardenya, de Pleuró i, per tant, la seva bestia en la aquest oracle a Prometeu, que hauria preci- TETIS (T1']0Ú¡;). Tetis és una de les di-
en lloc de morir, s 'havien adormiten un pro- genealogía corrent-. Va tenir nombrosos sat que el fill que havia de néixer dels amors vinitats primordials de les teogonies hel-
fund son etem, escapant així a la corrupció fills, entre els quals trobem Altea, mare de de Tetis i Zeus esdevindria un día el senyor leniques. Personifica la fertilitat «fe~eni­
de la tomba i a les fiames de la foguera. del cel. Fos com fos, Tetis, que era inacces- na» del mar. Nascuda dels amors d'Uran i
Meleagre, Leda, Hipermestra, Íficle, Evip,

Tespi: EusT., a la !l., p. 266, 6; APOL·L., Bibl.,
II, 4, 9 is.; 7, 6 i s.; PAus., I, 29, 5; VII, 2, 2;
IX, 23, l; 26, 6; 27, 6; X, 17, 5; 6; D. S., IV, 29
i s.; E. B., s. v. eforri::m; ese. a SóF., Tr., 460;
FILóPON, eom. aARIST., ed. Vitelli, XVII, p. 715,
15 is.
Tesprot: APOL·L., Bibl., III, 8, l; E. B., s. v.
'Aµ~paKía; Tz., Com. Al., 481; H!oí, Fab., 88.
Tessal: 1) P. V., N. H., IV, 28; VEL·L. PAT., I,
3, 2; ef. HERÓD., VII, 176. 2) /l., 11, 677; ef. H!oí,
Fab., 97; APOL·L., Ep., V, 15; D. S., V, 54; EsTR.,
IX, 5, 23. 3) D. S., IV, 34 is.
Testi: Ov., Met., IV, 487; EsTR., X, p. 461;
466; PAus., III, 13, 8; APoa., Bibl., I, 7, 7. V.
els art. Altea; Leda; Hipermestra.
Testor: /l., I, 69; Fr. Hist. Gr., I, p. 88; Tz.,
Com. Al., 427; 980; 1047; Ov., Met., XII, 19;
HIGí, Fab., 97; 128; 190.
Tetis: Il., I, 348 i s.; 493 i s.; IX, 410 i s.;
XVIII 22 is.; 368 is.; XIX, 1 is.; XXIV, 77 is.;
120 i ;.; HES., Teog., 240; 1003; APoL·L., Bibl., I
2, 7; 3, 5; 9, 25; III, 5, 1; 13, 4 i s.; Ep., III, 29;
VI, 5 is.; Tz., pr. a AZ.Z. Il., 426; 443; 451; An-
teh., 180; HIGí, Fab., 54; 92; 96; 97; 106; 270;
A. p., II, 18; Ov., Met., XI, 423 is.; A. R., Arg.,
IV, 790; is.; ese. a I, 582; PíND., Nem., IV, lOQ 1
s.; ese. a III, 60; IV, 109; CATUL, 64; EuR., l. A.,
701 s.; ef. L. SÉCHAN, Les Naces de Thétis et de
Pélée Rev. Cours et Conf, XXXII, I, p. 673-
688; ÍI, 330-340; J. KAlsER, Peleus und Thetis,
Munie, 1912.
Tetis: !l., XIV, 201 is.; HEs., Teog., 136; 237
is.; fr. 260 Rz.; Ov., Fast., 11, 191; Met., 11, 509;

TEUCRE
Gea, és la més jove de les Titanides (v. les
taules 6, p. 121, i 14, p. 212). Es va casar
amb Ocean, un deis seus germans (v. Oce-
an), amb qui va tenir un gran nombre de
fills, més de tres mil, que són tots els rius
del món. Tetis va criar Hera, que Rea (una
altra titlinida) li confüt, durant la lluita pel
poder entre Zeus i Cronos (v. Hera). Coma
prova de gratitud, Hera va reconciliar Tetis
i Ocean, que s'havien barallat.
Els estatges de Tetis se solen situar als
confins més occidentals, més enlla del país
de les Hesperides, a la regió on, cada cap-
vespre, el sol acaba el seu curs.
TEUCRE (TcuKpoc;). Teucre és el nom
de dos herois, tots dos relacionats amb el
cicle troia, pero separats per sis genera-
cions.
l. El primer és considerat generalment
fill del déu-riu frigi Escamandre i d'una
nimfa del mont Ida, Idea (v. la taula 7, p.
128), pero hi ha altres tradicions que pre-
senten Teucre com un estranger emigrat a
la Troa-da. Per exemple, es deia que havia
vingut procedent de Creta, més concreta-
ment de l' Ida cretenc, juntament amb el seu
pare Escamandre. En el moment de salpar,
havien consultat l' oracle, que els ordena es-
tablir-se en un indret on fossin atacats pels
«fills de la terra». Així, una nit que acampa-
ven a la Troada, les seves armes, els escuts
i les cordes dels seus ares van ser rosegats
pels ratolins. Aleshores van entendre que
l'oracle s'havia complert, van fundar en
aquell indret un temple en honor d' Apol-lo
Esminteu (Apol-lo deis ratolins) i s'hi es-
tabliren. Els mitografs atics afirmaven que
Teucre era originari del seu país, i que havia
emigrat a la Troada.
Sigui quin sigui el seu origen, Teucre és
l' avantpassat de la farm1ia reial de Troia.
Va acollir Dardan (v. aquest nom) i li dona
per esposa la seva tilla Batiea (o bé Arisbe).
D'aquest matrimoni va néixer, entre altres
fills, Erictoni, el pare de Tros (v. la taula
esmentada).
2. El segon Teucre és fill de Telamó i
Hesíone, tilla de Laomedont i germana de
Príam (v. les taules 7, p. 128, i 31, p. 414,
527 is.; XI, 950 is.; Hmf, Fab., 177; A. p., 11, 1;
APoL·L., Bibl., 1, 1, 3; 11, 1, 1; D. S., IV, 69; 72.
Teucre: 1) APoa., Bibl., 111, 12, 1 i s.; D.
S., IV, 75; Tz., Com. Al., 29; 1302 i s.; 1465;
SERVI, Com. En., 111, 108; ELIÁ, N. A., XII, 5;
EsTR., XIII, 604; D. H., 1, 61 is. 2) JI., VI, 31;
VIII, 266 i s.; XII, 370 i s.; XIII, 170 is.; XIV,
515; XV, 442 is.; XXIII, 850 is.; PAus., 1, 23,
8; 28, 11; EsQ., trag. perduda Dones de Sala-
522
i Telamó). És, dones, germanastre d' Aiax,
tot i que, per part de mare, pertany a la fa-
rm1ia reial de Troia. A la Ilíada se'I consi-
dera més jove que el seu germa i el millor
~quer de tot l' exercit grec. Pren part, amb
Aiax, en l'expedició contra Troia, tot i que
Príam és el seu onde. Les seves gestes
són considerables. Mata successivament
Orsíloc, Ormen, Ofelestes, Detor, Cromi,
Licofontes, Amopaon, Melanip, Gorgitió
i Arqueptolem; fereix Glauc i és ferit per
Rector, pero el salva el seu germa. En el
decurs d'altres combats mata lmbri, Protoó
i Perifetes, Clitos i de poc no mata Rector.
Finalment, pren part en els jocs fúnebres,
on participa en la prova de tir amb are.
Als poemes posteriors es narraven altres
aventu~es relacionades amb ell. Quan va
morir Aiax, ell no hi era, ja que prenia part
en una expedició de pirateria a Mísia. Pero
va tomar a temps per protegir el cadaver del
seu germa dels ultratges dels Atrides. Foil
de desesperació, es vol suicidar, pero !'atu-
ren els presents. Teucre figura entre els he-
rois que es van introduir al cavall de fusta.
El «retom» de Teucre no va ser afortu-
nat. És cert que va arribar fins a Salarnina,
on regnava Telamó, pero durant el viatge es
va veure separat del vaixell que portava el
nebot del rei, Eurísaces (v. aquest nom). Per
aquesta raó, Telamó, el va rebre malament;
a m~s, li va retreure no haver sabut prote-
gir Aiax ni haver-lo venjat. El va expulsar,
i Teucre es va haver d' exiliar. Es diu que
abans d'anar-se'n va pronunciar un discurs
des del seu vaixell, a la badia atica anome-
nada Freatis, per rebatre les acusacions de
Telamó. Es creia que el costum dels dester-
rats d' intentar justificar-se per darrer cop en
aquest indret, abans d'abandonar la patria,
es remuntava a aquest episodi.
Teucre marxa en primer lloc a Síria, on el
va rebre el rei Belos, que aleshores es pre-
parava per conquerir l'illa de Xipre. Belos
va instal-lar-lo a l'illa, on Teucre va fundar
la nova Salamina (Salarnina de Xipre). Es
va endur amb ell presoners de guerra tro-
ians que van formar una part de la pobla-
ció. Teucre es va casar amb Eune, tilla del
mina; SóF., trag. perduda Teucre; Á.i., 342 i s., i
ese. ad loe.; 1008 is.; ese. a 1019; Q. E., V, 500
i s.; XII, 322; Tz., Com. Al., 447; 452; Posth.,
645; VIRG., En., 1, 619 is., i SERVI, ad loe.; PiND.,
Nem., IV, 46 i ese. ad loe.; ese. a EuR., Hel.,
147 is.; Ov., Met., XIV, 696 is.; HoR., Od, 1,
7, 21 is.; EsTR., XIV, p. 672; 682; ATEN., VI, p.
256 b; S. IT., 111, 368; XV, 192; FILóSTR., Vida
d'ApoZ.Zoni, V, l.
523
rei Cipre, l'eponim de l'illa. Eune li dona
una tilla, Asteria. Segons una altra tradició,
Teucre s'establí pacíficament a l'illa, on
es va casar amb Eune, tilla del rei Cíniras
(v. aquest nom). Amp ella va tenir diversos
fills, principalment Aiax el Jove, fundador
de la ciutat d'Olbe, a Cilícia.
Segons els autors, sabem que Teucre es
va quedar a Xipre, on va morir, o ~é que va
tractar de tomar a Salamina de l' Atica. Hi
va arribar just en el moment en que Telamó
acabava de ser expulsat del seu reialme i ha-
via trobat refugi a Egina. Es va donar a co-
neixer al seu pare, i el restablí al tron. Pero
també es deia que havia fet aquest viatge a
l' Atica tan bon punt va assabentar-se de la
mort de Telamó. No hi va poder desembar-
car, sinó que fou expulsat pel seu nebot Eu-
rísaces. Aleshores es trasllada a Hispania,
on va fundar la futura Cartagena. També es
troben les seves petjades a Gades.
TEUTAM (Tcúrn:µoc;). Rei d' Assíria,
vinte successor de Nínias, anomenat tam-
bé Tantanes. El seu regnat coincideix amb
l' epoca de la guerra de Troia. Príam li envia
ambaixadors per demanar-li auxili. Teutam
accedí a la seva petició i li concedí un con-
tingent de deu mil etíops, déu mil habitants
de Susa i dos-cents carros de guerra. Aquest
exercit el comandava Memnon, fill de Tito-
nos (v. aquest nom). Així és la interpretació
«historiada» del mite de Memnon.
TEUTAR (TE:Úta:poc;). Escita, pastor
d' Amfitrió, que va ensenyar al jove Hera-
cles el maneig de l'arc i li dona el seu, com
també les seves fletxes (v. Heracles).
TEUTRANT (Tcú8pcxc;). l. Teutrant és
un rei de Mísia que té un paper en el mite de
Telef. El seu regne era a la desembocadura
del riu Cai'c. La seva mare es deia Lisipe, i
es deia que Teutrant havia mort un senglar
a la muntanya que li implorava pietat amb
veu humana i s'havia refugiat al santuari
d' Artemis Ortosia. Com a castig, la deessa
el va tomar boig i li encomana una malal-
tia similar a la lepra. Lisipe, amb l' ajuda
de l' endeví Polii'de, aconseguí apaivagar la
calera d' Artemis, i Teutrant va recuperar
Teutam: D. S., II, 22; cf. EusEBI, Chron., 1,
66 (Seh.).
Teutar: Tz., Com. Al., 50; 56; 458; ese. a
TEÓCR., XIII, 9.
Teutrant: 1) APoL·L., Bibl., II, 7, 4; 111, 9, 1;
PAUS., VIII, 4, 9; X, 28, 8; E. B., s. v. wu9pavía;
D. S., IV, 33; EsTR., XII, 571 is.; Hioí, Fab., 99;
100; Ps. PLuT., De Fl., 21, 4. 2) !l., V, 705; Tz.,
Hom., 100.
TIBERÍ
la salut. La muntanya on l'heroi havia tin-
gut aquella aventura es va dir, en memoria
seva, Teutrania.
Teutrant acollí Auge quan ella va ser ve-
nuda per Naupli. De vegades es diu que es
va casar amb ella i, més tard, va convertir
Telef en el seu fill adoptiu; altres vegades
s'admet que va tractar Auge com una ti-
lla. Sobre aquestes variants de la llegenda,
v. Telef En tot cas, Teutrant va morir sense
descendencia masculina, i Telef el va suc-
ceir.
2. Aquest Teutrant no s'ha de confondre
amb altres herois amb el mateix nom, es-
pecialment amb un grec que fou mort per
Rector davant de Troia.
TIA (edcx). Tia, la Divina, pertany a la pri-
mera generació de déus, anterior a la dels
Olímpics. És una de les Titanides, tilla
d'Úran i de Gea (v. les taules 14, p. 212, i 6,
p. 121). Es va unir amb Hiperíon (v. la taula
16, p. 236), amb qui va tenir tres fills: Helios
(el Sol), Eos (l' Aurora) i Selene (la Lluna).
TIA (0uícx). Segons una tradició de Del-
fos, Tia és una nirnfa del país, tilla del déu-
riu Cefís, o de l'heroi Castali, un deis seus
primers habitants. Apol-lo la va estimar, i li
va donar un fill, Delfos, eponim de la ciutat
de Delfos (v. Delfos). Tia va ser la primera
a celebrar el culte de Dionís als vessants del
Pamas, i, en memoria d'aquest fet, es deia
que, de vegades, les Menades duien el nom
de Tíades. També es deia que havia estat es-
timada per Posidó.
Hi havia una altra tradició relativa a la
mateixa heroi'na. Pilla de Deucalió, havia
tingut dos tills de Zeus, Magnes i MacMon,
eponims de les regions de Magnesia, a Tes-
shlia, i de Macedonia (v. Macedon).
TIAS (0cícxc;). En una versió de la lle-
genda d' Adonis, Tias és pare el_' Adonis i fill
del rei de Babilonia, Belos. Es casat amb
la nirnfa Oritia i té una tilla, Mirra (v. Ado-
nis).
*TIBERÍ. l. En la llegenda romana, Ti-
berí apareix sota un doble aspecte: d'una
banda, el de déu del Tíber, abstracció poe-
Tia: HEs., Teog., 135; 371 is.; APOL·L., Bibl.,
1, 1, 3; 2, 2; PíND., Íst., V, 1, i ese. al v. 2.
Tia: PAUS., X, 6, 4; ef. 29, 5; E. B., s. v. Ma-
KEbovía; HES., fr. 25 (Rz).
Tias: A. L., Tr., 34.
Tiberí: 1) VrRG., En., VIII, 31 is. 2) SERVI,
Com. En., VIII, 330; VARRÓ, L. L., V, 30; D. H.,
1, 71; D. S., VII, 5; Ov., Fast., II, 389 is.; Met.,
XIV, 614 is.
 TIBURN
tica d'acord amb la forma hel-lenica; de
l' altra, el d'un rei d' Alba, el dese descen-
dent d'Eneas. Devia morir en combat prop
del riu anomenat fins aleshores A!bula, que
per aquesta raó va rebre el nom de, Tíber.
2. Una tradició diferent presenta Tibe-
rí com un heroi, eponim del riu, tot i que
d' origen diví, i no pas descendent d'Eneas.
Era fil! de Janus i de Camasena, una nimfa
del Laci. En morir ofegat al riu, li va donar
el seu nom.
*TIBURN. Tibum, o Tiburt, és l'heroi
eponim fundador de la ciutat llatina de Tí-
bur (avui Tívolí). De vegades se'l considera
un dels tres fills de l'heroi teba Amfiarau,
que, a la mort del seu pare, havia vingut
amb els seus fills a Italia per fundar-hi co-
lonies (v. també Catil).
TICI (Trruóc;). Tici és un gegant, fill de
Zeus i d'Elara, que és tan aviat considerada
filla d'Orcomen com de Mínias. Per por de
la gelosia d'Hera, Zeus va amagar la seva
amant, durant el seu embaras, a les profun-
ditats de la terra. De la terra va sortir, en
néixer, el gegant Tici.
Quan Leto dona a Zeus Artemfa i Apol-
lo, Hera, gelosa de la seva rival, va desfor-
mar contra ella el monstruós Tici, tot inspi-
rant-li el desig de violar-la. Pero Tici va ser
fulminat per Zeus i precipitat als lnfems,
on dues serps (o dues aligues) Ji devoren el
fetge, que reneix d'acord ambles fases de
la lluna. Segons altres autors, els dos fills
de Leto van protegir la seva mare i van ma-
tar el monstre amb les seves fletxes. Tici va
quedar, així, eternament estes a terra, i amb
el seu cos cobria nou hectarees d'extensió.
A Eubea hi havia una cova on Tici rebia un
culte.
TIDEU (Tu8Eúc;). Tideu és un heroi etoli
fi!l del reí Eneu, que el tingué de Peribea,
filla d'Hiponous (v. la taula 29, p. 350),
ambla qua] s'havia casat en segones núpci-
es. Entre les diferents tradicions relatives al
matrimoni d'Eneu i Peribea, n'hi ha una se-
gons la qua] la jove havia estat sedui:da per
Tilmm: VIRG., En., VII, 671, i SERV!, ad loe.;
XI, 519; Sou, II, 8; PI.. V., N. H., XVI, 237.
Tici: Od., XI, 576 is.; PiND., Pít., IV, 160 is.,
i ese. ad loe.; APoL·L., Bihl., 4, 1; ese. al' Od.,
VII, 324, i EusT., ad loe., p. A. R., Arg., I,
761 is., i ese. ad loe., Lurn., III, is.; VIRG.,
En., VJ, 595 is.; Etna, 80; HIGí, Fab., 55; PAus.,
X, 4, 5; 29, 3; EsTR., IX, p. 423; Ov., Met., IV,
457 i s.; cf. G. DuMÉZIL, a B. Hist. Re!., CXI
p. 66-89; S. REJNACH, op. cit. (a l'art.
524
Eneu i, abans que ell s'hi casés, fou lliurada
a uns porquerols, entre els qua!s va créixer
el jove Tideu. De vegades es pretenia també
que Eneu, per ordre de Zeus, havia estimat
la seva propia filla Gorge, i que en realitat
Tideu era fruit d' aquesta relació.
Quan va arribar a l' edat viril, Tideu va
cometre un assassinat: segons els autors, la
seva víctima va ser el ge1ma d'Eneu, Alca-
tous, o bé els fills de Melas, que havien fet
un complot contra Eneu: Feneu, Euríal, Hi-
perlau, Antíoc, Eumedes, Estemops, Xantip
i Estenelau; o fins i tot el seu propi germa,
Olenias. Fos com fos, va haver d'abanclo-
nar el país i, després d'un període de vida
errant, va arribar a la cort d' Adrast, al ma-
teix temps que Polinices. Sobre la trabada
de tots dos herois, v. Adrast. Adrast accepta
purificar Tideu del seu crim i, fent cas d'un
vell oracle, el casa ambla seva filla Deípile,
mentre Polinices es casa amb una altra filla,
Argia. Alhora, Adrast promet als seus dos
gendres que els retornara els seus regnes.
Així va aconseguir convencer Tideu perque
participés a l' expedició dels Set cabdills,
l' objectiu de la qual era restituir Polinices
al tron de Tebes.
Durant l' episodi d' Arquemor, Tideu es
mostra favorable a Hipsípile contra el rei
Licurg (v. aquests noms) i es bat en duel
contra ell. Amfiarau i Adrast apaivaguen
els anims. En els jocs celebrats aleshores
en honor d' Arquemor -que es convertiren
amb el temps en els Jocs Nemeus-, Tideu
veni; en el pugilat.
A continuació, Tideu és enviat coma am-
baixador a Tebes, pero Eteocles es nega a
escoltar-lo. Aleshores, per posar a prova els
tebans, Tideu els desafía individualment a
un combat singular i els aniquila l'un rere
l' altre. Quan es retirava, els tebans li van
parar una emboscada. Eren cinquanta ho-
mes, i Tideu els va matar tots, excepte Meon
(v. aquest nom, l). Durant el setge, una
tradició obscura situa un episodi que posa
de manifest la ferocitat ele Tideu: Ismene,
germana d'Eteocles, estimava un jove teba
Tideu: !l., IV, 372 is.; V, 126; 800 i s.; VI,
222 i s.; APOL·L., Bibl., I, 8, 4 i s.; m, 6, 1 j
s.; 10, 8; HlGí, Fab., 69; 70; 71; 97; 175; 257;
PAuS., rn, 18, 12; IX, 18, 1 is.; X, 10,3; EusT., a
Hom., p. 971; ese. a I/., V, 126; XIV, 114; 120;
D. S., IV, 65; Pun., Prov., I, 5; EsTACI, Teb., I,
401 is.; 669 is.; H, 307 is.; VIII, 717 is., etc., i
L. P. ad loe.; SóF., arg. E. C., l3l5;
fr., ed. Pearson, III, p. 38 799); EUR. Fen.,
134; 419; ese. al v. 135; Com. Al., 1066;
ese. a PiND., Nem., X, 12, etc.
525
anomenat Teoclimen i s'havia citat amb ell
fora de la ciutat, prop d'una font. Instigat
per Atena, Tideu va espiar els enamorats i
els va sorprendre. Teoclimen es-
capar-se, pero Ismene va caure presonera.
La noia va intentar ablanir el cordel 'heroi,
Tideu la mata sense compassió.
En el combat decisiu davant les
de la ciutat, l' adversari de Tideu era
nip. Melanip va ferir Tideu al ventre, pero
l'heroi, tot i que estava ferit mortalment, va
abatre el seu adversari. La deessa Atena,
protectora de Tideu, estava a punt d'ator-
gar-li la immortalitat, que havia aconseguit
pera el! de Zeus. Pero, quan Amfiarau, que
no perdonava a Tideu haver contribui't a or-
ganitzar l' expedició en la qua! ell mateix
havia de morir, va copsar la intenció de la
deessa, va tallar el cap de Melanip i el porta
a Tideu, el qual, va partir el crani i se'n va
menjar el cervell. Atena, horroritzada da-
vant d' aquell acte fastigós, va decidir privar
Tideu de la immortalitat i es va retirar del
camp de batalla.
El cadaver de Tideu va ser sepultar per
Meon, que es mostrava agrait amb ell
per haver-li salvat la vida. Segons una altra
tradició, els atenesos de Tesen es van endur
el cos de l'heroi i el van enterrar a Eleusis.
Tideu és el pare de Diomedes (v. aquest
nom).
Tl.ESTES (evfoi::ri~). Tiestes és el ger-
ma bessó d' Atreu, fil!, com ell, de Pelops i
d'Hipodamia (v. la tau!a 2, p. 14). La seva
llegenda és plena del seu odi envers Atreu i
de les venjances que ambdós germans van
tramar alternativament l'un contra l' altre.
Tema tragic per excel-lencia, els poetes han
emprat aquest mite i l'han complicat al seu
gust amb més episodis, cadascun dels quals
és més terrible que e! precedent.
Sobre les línies generals del mite, v.
Atreu. Instigat per Hipodamia, Tiestes i
Atreu van matar, quan eren joves, el seu
germanastre Crisip. Després del' assassinat
van fugir a la cort d' Es ten el i van aconseguir
el tron de Micenes (v. Atreu). Pero Tiestes
es va convertir en amant de la seva cunya-
Tiestes: ll., II, l 06 i s., i ese. ad loe.; ese. a
EuR., Or., 4; 12; APOL·L., Bihl., II, 4, 6; H,
10; EsTR., VIII, p. 377; HIGí, Fab., 86; 87;
SÉN., Tiestes; SóF., trag. Tiestes, perduda; v.
Atreu, Aerope, Egist, Agamemnon.
Tifis: A. R., Arg., I, 105, i ese. ad loe.; II, 815
a 854; etc.; H1Gí, Fab., 14; 18; PAus., IX, 32, 4;
APoL·L., Bibl., I, 9, 16; SÉN., Med., 2 i s., 617
l s.
norn). Per venjar-se~n,
Atreu va un terrible: fer
el seu germa devorés seus
Amb aquesta finalitat, va matar
Tiestes havia amb una concubina
segons uns autors: Áglau, Cal·lileont
i Orcomen; dos, uns altres: Tan-
ta! i Plístenes), i ells va preparar un
apat que va servir al seu germa. En acabat,
li va mostrar els bra~os i els caps dels fills.
El Sol, horroritz2,t, va deturar la seva cursa.
Tiestes va fugir aleshores a la cort del rei
Tesprot (v. aquest nom) i, des d'allí, es va
traslladar a Sició, on hi havia la seva filla
Pe!Opia. Un oracle li havia vaticinat
només el podia venjar del seu germa un
fruit de l'incest amb ella (v. Egist). Aquest
fil!, Egist, va matar Atreu i va
tomar a Tiestes el regne d'on havia estat
expulsat.
TIFIS (TI<¡JU<;). Tifis és el primer timoner
de la nau Argo. Passa per ser fill
i és originari de Sifes, a Beocia. Se
bueix un coneixement profund dels vents,
del curs dels astres, etc., posseia de part
de Ja mateixa Atena, mai no el trobem
prenent part en els combats a terra ferma.
Tifis no va veure el final de l' expedició. Va
morir de malaltia a la cort del rei Licos, al
oaís dels mariandins, a les ribes del Pont
Euxí. El seu successor en el govern de la
nau va ser Aneen.
TIFÓ (Tucpwv). Tifó, o Tifoeu, és un
ésser monstruós, el més petit dels fills de
Gea (la Terra) i el Tartar (v. la taula 14, p.
212). Tanmateix, hi ha un seguit de versi-
ons que vinculen Tifó amb Hera i Cronos.
Gea, disgustada perla derrota dels gegants,
va calumniar Zeus davant d'Hera, i aquesta
dea va anar a demanar a Cronos una manera
de venjar-se'n. Cronos li va donar dos ous
impregnats amb el seu propi semen: un cop
enterrats, havia de néixer d' ells un geni ca-
pai; de destronar Zeus. Aquest geni va ser
Tifó.
Segons una altra tradició, Tifó era fill
d'He~a, que ella mateixa va engendrar sen-
se el concurs de cap principi masculí, de la
Tifo: HEs., 820 s.; PíND., Pít., I, 15 i
s.; EsQ., Pr., 351 s.; A. L., Tr., 28; Ov., Met.,
V, 321 i s.; Hmí, Fab., 152; AroL·L., Bihl., 1, 6,
3; ese. a la !l., H, 783; H. h. a Pít.,
127 is.; 159 s.; NoNN., Dion., 481 is.;
H. WERNER, der Feind der Zeus, Zt.
Welt, G. SEIPPEL, Der
mythos, Greisswald, 1939; F. V!AN, Le
de Typhée, Eléments orientaux. (v. art.
p~ -19-37.
 TIMALC
mateixa manera que havia engendrat Hefest
(v. aquest nom). Va donar el seu monstruós
fil! a un drac, la serp Pitó, que tenia el seu
estatge a Delfos, perque el criés (v. Pitó).
Tifó era un ésser meitat home, meitat
fera. Per l' estatura i la fon;:a que tenia, su-
perava tots els altres fills de la Ten-a; era
més gran que totes !es muntanyes, i sovint
el seu cap topava amb els estels. Quan este-
nia els bra¡;;os, una de les mans tocava ori-
ent, i l' altra, occident; i en lloc de dits tenia
cent caps de drac. De cintura en avall estava
envoltat d' escun;ons. Tenia el cos alat, i els
seus ulls desprenien flames. Quan els déus
van veure que aquest ésser atacava el cel,
van fugir fins a Egipte; allí es van amagar
al desert i van adoptar formes d'animals.
Apol·lo es va convertir en milil; J-Iermes en
ibis; Ares en peix; Dionís en boc; Hefest en
bou, etc. Només Atena i Zeus van resistir
al monstre. Zeus ii llan9a de lluny trets de
llamp, i, quan van arribar a les mans, el va
abatre amb Ja seva hárpe d'acer. La lluita
va tenir lloc al mont Casion, a!s confins
d'Egipte i l' Arabia Petria. Tifó, que no-
més estava ferit, va aconseguir recuperar
l' avantatge i va an-encar-li la hárpe al déu.
Amb ella va tallar els tendons dels bra¡;;os i
de les carnes de Zeus, es va canegar el déu
indefensa l'espatlla i el va portar fins a Ci-
lícia, on el va tancar en una cova: la «cova
Corícia». Després va amagar els tendons i
els músculs de Zeus dins d'una pell d'ós
i els va donar a la dragona Delfine perque
els custodiés. Hermes i Pan -altres esmen-
ten Cadme- van robar els tendons i van
tomar a col·locar-los al seu lloc, al cos del
déu. Zeus va recuperar de seguida la seva
for9a, va tomar al cel amb un carro tirat per
cavalls alats i va comen¡;;ar a fulminar el
monstre amb els seus llampsº Tifó va fugir
i, amb l'esperan¡;;a d'augrnentar la seva for-
¡;;a, va tastar els fruits rnagics que creixien al
mont Nisa. Si més no, així li ho havien pro-
mes les Moires per atreure'l fins alfa. Zeus
el va perseguir. A Tracia, Tifó va llan¡;;ar
muntanyes contra el déu, pero Zeus les re-
butjava contra el monstre a copia de llamps.
D' aquesta manera, el mont Hemos va rebre
Timaic: PAus., I, 41, 3 is.
Timandra: APoL·L, Bibl., III, JO, 6; PAus.,
VIII, 5, 1; ese. a PíND., Ol., XI, 80; HES., fr. 90
(Rz); SERV!, Com. En., vm, 130; EusT., aHom.,
p. 305, 17.
Timetes: Il., IU, 146; D. S., IlI, 67; VJRG.,
En,, n, 32, i SERV!. ad loe.
Tindareu: HEs., fr 94 Eusr., a Hom.,
293, 11; ese. a la !l., V, 8 · Tz., Cmn Al., l
526
el seu nom de la sang (en grec cdµcx) que
va d'una de les ferides del monstre.
Desanimat del tot, Tifó va fugir, i, mentre
travessava el mar de Sicília, Zeus llan¡;;a
contra elí el mont Etna i l' esclafa. Les fla-
mes que surten de l'Etna són o bé les que
vomita el monstre, o bé la resta dels llamps
amb que Zeus el va abatre.
S 'atribueix a Tifó la paternitat de diversos
monstres (el gos Ortre, l'Hidra de Lema, la
Quimera), que va engendrar amb Equidna,
la filla de Cal·lírroe i de Crisaor (v. la taula
33, p. 454).
TIMALC (TíµcxAKo<;). Timalc és el fill
gran del rei de Megara, Megareu. Quan
els Dioscurs anaven a la recerca de la seva
germana Helena, raptada per Tesen, van
travessar Megara. Timalc s'uní a ells i va
prendre part en la presa d' Afidna, pero Te-
sen el va matar en el combat.
TIMANDRA (T1µáv1Spcx). Timandra és
una de les füles de Tindareu i de Leda (v.
les ta~!les 2. 14, i 21, p. 283). Era casada
amb Equem aquest nom) i, segons una
tradició esmentada per Servi, li va clonar un
fil!, Evandre (v. aguest nom). Pero, com que
va irritar Afrodita perque no va tenir cura
dels sacrificis en honor seu, la deessa la va
fer embogir, i ella es va deixar raptar per Fi-
leu (v. aquest nom), que la va portar a viure
a Dulíguion.
TIMETES (8uµoín¡<;). En una tradició
esmentada per Diodor, Tirnetes és un fill
de Laomedont i, per tant, un dels germans de
Príam. Tanmateix, el rnés habitual és consi-
derar-lo espos de CiJ.la (v. aguest nom) i,
consegüentment, cunyat de Príam en lloc de
germa. Príam havia interpretat erroniament
un oracle i havia fet matar Cil ·la. Timetes no
li ho va perdonar mai i, per venjar-se d'ell,
va ser un dels primers que van introduir el
cavall de fusta a la ciutat de Troia.
TINDÁR.EU (TuvMpt:w¡;). Tindareu,
pare dels Dioscurs, d'Helena i de Clitem-
nestra, com també de Timandra i de Filo-
noe (v. la taula 21, p. 283), és un heroi la-
cedemoni. Les diverses tradicions no estan
Chi/., I, 456 i s.; HIGí, 77; 78; 79; 80; 92;
117; 119; APoL·L., Bibl., I, 5; n, 3; m, 10,
3 i so; Epo, n, 15 is.; PAUS .. I, 17, 5; 7 is.; II,
1, 9; 18, 2 is.; 34, 10; 1, 4 is.; 12, 5; 13, l;
8; 15, i1; 16, n,2a is, 11; 14;20,9;21,
2: 24, 7 is.; 27, J; 31, 9: v, 8, vm, 5, 1:
34, 4; D. Sº, 33; ese. a EuR., Gr:,
X, p. 461; EuR., He/., i Or., passim;
A. H. KRAPPE, e Mate-r. di Storia
del/e re!., XV pº 23-29º
527
d'acord sobre la seva geneaiogia. De
des se 'l presenta corn a fil] d'Ebal i de
naiade Bacía, o de Gorgofone, una de les
filles de Perseu (v. la taula 5, p. Altres
. en lloc d'Ebal, el seu pare Peri-
eres, de Messenia, o bé Cinortas, considerat
generalment el de Perieres. En les dues
darreres la seva mare és
fone. Té corn a germanes o germanastres,
segons les tradicions (v. Gorgofone), Icari,
Afareu i Leucip, als quals s'afegeix de ve-
gades una gem~ana. Arene.
A la mort d'Ebal, H1pocoont va expulsar
els seus germans i va quedar com a únic
amo i d'Esparta. Icari i Tindareu
van fugir a la cort del rei Testí a Ca-
lidó. Allí Tindareu es va casar amb Leda,
la filla del reí. Més tard, després que Hera-
cles derrota Hipocoont i els seus fills, l'he-
roi va restituir Tindareu al tron d'Esparta
(v. Hipocoont). Segons una altra versió,
Hioocoont i Icari van romandre junts a Es-
pa;ta, i es van posar d'acord per expulsar
Tindareu, gue aleshores es va refugiar a Pe l-
lene (Acaia), o bé a la cort del seu germa-
nastre Afareu, a Messenia.
Sobre els fills de Tindareu i el paper que
va tenir Zeus en el seu naixement, v. Di-
oscurs, Helena, Leda, Clitemnestra. Tinda-
reu té també un paper en la llegenda dels
Atrides: a la mort d' Atreu, la mainadera de
Menelau i d' Agamemnon envía els nens al
rei de Sició, Polifides. El rei els va confiar
al reí Eneu, de Calidó. Quan Tindareu va
tornar de Calidó a Esparta, es va emportar
els seus dos fills i els va educar a casa sevaº
Allí, els dos germans van coneixer Helena
i Clitemnestra.
Sobre les dificultats gue va crear a Tin-
dareu la bellesa d'Helena, i el gran nom-
bre de pretendents que tenia, v. Helena i
Jcari. Després de la divinització dels seus
fills Castor i PoJ.lux, Tindareu va cridar al
seu costat el seu gendre Menelau i li llega
el regne d'Espmia. Tindareu encara vivia
quan es va produir el rapte d'Helena, i, du-
rant la guerra de Troia, va casar la seva néta
Henníone amb Orestes (v. Hermíone). De
vegades s'assegurava fins i tot que havia
sobreviscut a Agamemnon i que havia estat
l' acusador d' Ores tes davant de l' Areopag
Tinge: PLUT., Sert., 9.
Tiodamant: Ese. a A. K, Arg., I, 131;
APOL·L., Bibl., H, 7, 7; H1oí, Fab., 14; arg. a
fr.; NoNN,, Nan:, edº WESTERlV\ANN, p. 370
Narr., 11.
T!QUE
(v. Orestes), o a la mateixa davant
del tribunal del
Tíndareu
suscitats per
rava com a heroí.
TINGE Nom de
gegant Anteu, mort per Heracles.
es va unir amb Tinge, i ella Ji va donar un
fil], Sofax (v. nom), que va fundar la
ciutat de (avui Tanger) en honor de
ia seva mare.
TIODAMANT Tiodamant
'°"l<A'Ud'CH amb el ci-
cle d'Heracles, la del qua! se situa
tan aviat al país dríops com a Xipre.
En el primer cas se'! considera pare d'Hi-
las (v. aquest nom). Sobre la seva llegenda,
v. Heracles.
TIONE (8vwvq). Tione és, en deterrni-
nades tradicions, el nom de la mare de Dio-
nís, anomenada més habitualment Semele
(vº aquest nom). Aquesta diferencia de noms
s'explicava de vegades dient que, en amb-
dós casos, no es tractava dei mateix Dionís,
i altres vegades considerant gue Semele era
el nom «mortal» de la mare del déu, mentre
que Tione era el seu nom «divfa, que el seu
fill li dona després de la seva apoteosi, quan
va rescatar la seva mare dels Inferns per col-
locar-la entre les divinitats (v. Dionís).
TIQUE (Túxr¡). Tique és la Fortuna o,
si més no, l' Atzar divinitzat i personificat
per una divinitat femenina. Els poemes
homerics la desconeixen, pero postenor-
ment va adquirir una gran importancia, que
no va deixar de créixer fins a l'epoca hel-
lenística i a la mateixa Roma (v. Fortuna).
No té mite propi, i només és una abstraccióº
Acaba absorbint algunes deesses, com lsis,
i origina una divinitat mixta anomenada
Isitique, que en el sincretisme religiós de
l' epoca imperial representa el poder, meitat
providencia, meitat atzar, a que esta sotmes
el mónº Cada ciutat té la seva Tique, que es
representa coronada de torres, a la manera
de les divinitats protectores de les cmtats.
De vegades Tique és representada cega.
Pero tot aixo no és més que un simple joc
de sírnbols i no pertany propiament al camp
de la mitologia.
Tione: ÜP!Á, Cin., 1, 27; cf. HoRº, Odº, I, 17,
23; Ov., Metº, IV. 13; D S.,
Tique: PAUS .. IV, 30, 4. Cf. BouCHÉ-LE-
CLERCQ, a Rev. Re/º, XXHI 891), pº 273
F. ALLEGRE, sur la grecque
Lió, 1889.

TIQUI
TIQUI (Tuxíoc;). Nom d'un famós saba-
ter, originari de Beocia, que havia fet l' escut
de cuir d' Aiax, fill de Telamó. Ha passat a
la tradició com el paradigma dels sabaters,
i sovint se l' esmenta com a tal.
TIR (Túpoc;). Nimfa fenícia, estimada
per Heracles. Es contava que el seu gos ha-
via menjat un dia una petxina de porpra (un
murex) i s'havia apropat a la seva mestres-
sa amb el morro tenyit. Admirada davant
d'aquell color, la jove va declarar a Hera-
cles que el deixaria d'estimar si no li acon-
seguia un vestit del mateix color. Obedient,
Heracles va cercar, fins a trobar-lo, el tint
purpuri, que dona fama a la ciutat de Tir.
TIRESIAS (Tapccríac;). Celebre endeví
que fa en el cicle teba el mateix paper que
Calcant en el cicle troia. Per part del seu
pare Everes, descendent d'Udeu, pertany
al llinatge dels Esparts (v. aquest nom).
La seva mare és la nimfa Canelo (v. el seu
mite).
Hi havia diverses llegendes sobre la jo-
ventut de Tiresias i la manera com havia
aconseguit la seva art endevinatoria. D'una
banda, s'explicava que Pal·las l'havia tor-
nat cec per haver vist accidentalment la de-
essa nua. Pero, a petició de Canelo, Atena
li havia concedit, coma compensació, el do
de la profecia. La versió més famosa és for-
i;:a diferent. Un dia que passejava pel mont
Cil·lene (o bé pel Citeró), eljove Tiresias va
veure dues serps copulant. En aquest punt
els autors no es posen d'acord: segons els
uns, Tiresias va separar els anirnals; segons
els altres, els va ferir o bé va matar la fe-
mella. Fos com fos, el resultat de la seva
acció va ser que queda convertit en dona.
Set anys més tard, passejant pel mateix in-
dret, va tomar a veure dues serps unides. Va
intervenir de la mateixa manera i va recupe-
rar el seu sexe primitiu. La seva dissortada
aventura l'havia fet famós: un dia, Zeus i
Hera discutien per saber qui experimentava
un plaer més gran en l'amor, !'home o la
dona. Aleshores se'ls va acudir la idea de
consultar Tiresias, l'únic que havia tingut
aquella doble experiencia. Sense dubtar-
ho, Tiresias va dir que, si el plaer de l' amor
estava format per deu parts, la dona se'n
quedava nou, i l'home, només una. Aquesta
Tiqui: !l., VII, 220 is.; HESIQUI, s. v.: cf. Ov.,
Fast., III, 824; P. V., N. H., VII, 196.
Tir: Póvwx, I, 45 i s.
Tiresias: Od., X, 487 i s.; XI, 84 i s.; ese. a
X, 494; XXIII, 323; EusT., a Hom., p. 1665, 41 i
s.; APoL·L., Bibl., II, 4, 8; III, 4, 1; 6, 7 is.; 7, 3 i
528
resposta va provocar la calera d'Hera, que
veía així revelat el gran secret del seu sexe,
i va cegar Tiresias. Zeus, com a compen-
sació, li atorga el do proietic i el privilegi
d'una llarga vida (set generacions humanes,
segons diuen).
S' atribueix a Tiresias un cert nombre de
profecies relatives als esdeveniments més
destacats de la llegenda tebana. Per exem-
ple, revela a Amfitrió la veritable identitat
del seu rival amb Alcmena (v. Heracles);
revela els crims que, sense saber-ho, fan
culpable Edip, i aconsella Creont que l'ex-
pulsi per deslliurar Tebes de la taca que
atueix la ciutat. Durant l'expedició deis Set
contra Tebes, va profetitzar que la ciutat
se salvaría si Meneceu, el fill de Creont,
era sacrificat per aplacar la calera d' Ares
(v. Meneceu). Finalment, durant l'expedi-
ció posterior dels Epígons, aconsella als te-
bans que concertessin un armistici i l' apro-
fitessin per abandonar en secret la ciutat
durant la nit per evitar una matani;:a general
(v. Epígons).
En la poesía hel-lenística i romana, Ti-
resias és l' «endeví universal» de Tebes.
Aconsella al rei Penteu que no s'oposi a la
introducció del culte de Dionís a Beocia, i
revela el destí de la nimfa Eco després de
la seva metamorfosi. De la mateixa mane-
ra, prediu la mort de Narcís. Al' Odissea ja
se li atorga un paper especial. Per consultar
l' endeví, Ulisses viatja al país dels cimme-
ris i du a terme l' evocació dels morts per
consell de Circe. En efecte, Tiresias havia
rebut de Zeus el privilegi de conservar, des-
prés de la seva mort, el do de la profecía.
Tiresias va tenir una filia, l' endevina
Manto, que al seu tom va ser la mare de
l'endeví Mopsos (v. aquests noms).
La mort de Tiresias esta lligada a la presa
de Tebes per part deis Epígons. Va seguir
els tebans en el seu exode, i amb ells es
va deturar, un matí, prop d'una font ano-
menada Telfusa. Cansat de caminar, va
beure aigua de la font, que era molt freda,
i va morir. Segons una altra versió, Tiresias
s'havia quedat a la ciutat ambla seva filia.
Els vencedors els van fer presoners, pero
els van enviar a Delfos per consagrar-los
al déu Apol-lo. Pel camí, Tiresias, que era
molt vell, va morir de cansament.
s.; Hmí, Fab., 67; 68; 75; 125; 128; CAL·L., H. al
bany, 57 s.; SóF., E. R., passim; EUR., Fen., 834
is.; 1589 is.; PAus., IX, 33, 1 is.; Ov., Met., III,
320 is.; Tz., Com. Al., 683; cf. Th. ZIELINSKI, De
Tiresiae ... infortuniis, Eos, 1926, p. 1-7; A. H.
l<RAPPE, Am. Joum. Phil., 1928, p. 267-276.
TISAMEN
529
TIRO (Tupw). Tiro és la tilla de Salmo- gia al seu costat per donar a Hum el seu fill
neu i Alcídice (v. la taula 23, p. 302). Va ser Silvi (v. Lavínia i Ascani).
educada a casa del germa de Salmoneu, el TISAMEN (Tumµi::vóc;). l. Tisamen, el
seu onde Creteu. Allí es va enamorar del Venjador, és principalment el nom de dos
déu-riu Enipeu i, sovint, anava a la seva riba herois, el primer dels quals és fil! d'Orest~s
a plorar la seva passió. El déu Posidó va sor- i Hermíone (v. la taula 15, p. 231). Despres
tir un dia del' aigua, s 'uní amb ella sota l' as- que Orestes heretés de Menel~u _el regne
pecte d'Enipeu i li dona dos bessons, que d'Esparta, Tisamen el va succerr i va reg-
Tiro va donar a llum en secret. Aquests dos nar-hi fins al dia en que fou atacat pels He-
fills van ser Pelias i Neleu (v. aquests noms). raclides. Tisamen va morir lluitant contra
Mentrestant, Tiro era objecte dels maltracta- ells. Una altra tradició contava que havia
ments de la seva madrastra Sidero, la segona estat expulsat d' Argos i d'Esparta pels He-
esposa de Salmoneu. Quan e~s seus fills ~s raclides, pero que li havien permes retir~­
van fer grans, la van alliberar 1 van matar S1- se amb els seus súbdits. Aleshores s'havia
dero. Aleshores Tiro es va casar amb Creteu dirigit a les terres deis jonis establerts a la
i li va donar tres fills: Eson, Feres i Amitaon costa nord del Peloponnes i els havia de-
(v. la taula 23). . manat hospitalitat, per a ell i per als seus
Tiro apareix a una llegenda molt d1ferent, súbdits. Els jonis, per por que Tisamen, el
el relat de la qua!, mutilat, el va conservar valor i la prudencia del qua! eren coneguts,
en part Higí. Sísif i Salmoneu, que són ~er­ els sotmetés algun dia al seu poder, s'hi van
mans, s'odien. Pero l'oracle ha comumcat negar i el van atacar. Tisamen va morir en
a Sísif que només podra venjar-se del ~eu el combat, pero els seus soldats van ac?ns_e-
germa si té un fill am~ l~ seva n~boda Trro. guir la victoria i van pos~ set~e ~~ JOill~,
Es va unir amb la n01a i va tenrr dos bes- que s'havien retirat a la cmtat d H~hce. F~­
sons, que Tiro mata en saber el destí que els nalment, els assetj1:1ts van aconseguir pe~s
esperava. La histüria queda interrompuda, per retirar-se a l' Atica, on van ser acolhts
i no sabem que va fer després Sísif; només pels atenesos. Els companys de Tisamen,
sabem que va ser castigat als Infems pel seu un cop van ser amos del país, van celebr~
incest (v. Sísij). uns magnífics funerals en honor del seu rei.
Els fills de Tisamen van establir el seu do-
TIRRE (Tupp11vóc;). Heroi eponim deis mini a la regió conquerida als jonis, que va
tirrens (etruscs). Tan aviat se'l té per germa passar a anomenar-se Acaia. El fil! gran,
de Lidos, eponim dels lidis, i fil! d' Atis i de Cometes el va succeir, i després va anar a
Cal·lítea, com perfil! d'Heracles, inventor fundar u~a colünia a Asia. Els altres quatre
de la trompeta. En aquest cas, la seva mare fills de Tisamen es deien Daímenes, Espar-
és Ómfale. Finalment, també se'l conside- tó Tel·lis i Leontomenes.
ra fill de Telef i d'Híera. Aleshores té un '2. El segon heroi anomenat l)samen és
germa, Tarcó. Tirre, d' origen li~i, devia fill de Tersandre i Demonassa. Es descen-
marxar de Troia després de la caiguda de dent d'Edip, en la tercera generació (v. la
la ciutat -o durant un període de fam que taula 37, p. 512). Era massajove, a ~'epoca
va assolar el país-, per anar-se a establir de la segona expedició contra Troia --el
a la Italia central, on dona origen al poble seu pare havia estat mort per Telef durant
etrusc. el desembarcament a Mísia (v. Tersan-
*TIRRUS. Tirrus és el nom del cap dels dre)-, per comandar les tropes tebanes.
pastors del rei Llatí. Es posa al capdavant En lloc seu Peneleu va venjar la mort de
dels camperols llatins per venjar la mort de Tersandre ~atant el fill de Telef, Eurípil
la cérvola sagrada que havia mort el petit (v. Peneleu). Quan va arribar a l'edat ~dul­
Ascani. Més tard, després de la mort d'Ene- ta Tisamen va regnar a Tebes. Va temr un
as, Lavínia, per por del seu gendre, es refu- fiÚ, Autesió, que no el va succeir, sinó que
Tirrus: VIRG., En., VII, 485; 508 i s.; SERVI,
Tiro: Od., II, 120; XI, 235 is.; APOL·L., Bibl.,
I, 9, 7 i s.; D. S., IV, 68; SóF., dues trag. yer- a VII, 484; cf. D. H., I, 70 (que dónala forma
dudes sobre Tiro (NAUCK, 2a ed., p. 272 1 s.); Tirre).
Hmí, Fab.; 239; 254: EsTR., VIII, p. 356; PRoP., Tisamen: 1) Trag. perduda de SóF., Hermío-
I, 13, 21.
ne; EusT., a Hom., p. 1479, 10 i s.; ese. a EuR.,
Or., 1654; APoL-L., Bibl., II, 8, 2; 3; Ep., VI,
Tirre: D. H., I, 27 i s.; HERóD., I, 94; Hmí, 28; Tz., Com. Al., 1374; Hioí, Fab., 124; PAUS.,
Fab., 274; Tz., Com. Al., 1239; 1249; SERVI, II, 18, 6; VII, 1, 7; 6, 2; VEL·L. PAT., I, 1, 4. 2)
Com. En., X, 179; 198; PAus., II, 21, 3. PAUS., IX, 5, 15.
 530 531
es va haver d'exiliar i es va reunir amb els -Atena, Apol·lo, Hera, Posidó, Hades,
Heraclides al Peloponnes. Aleshores Dama- etc.-, sinó també els que ha-
sícton, nét de Peneleu, va succeir Tisamen. vien hagut de dels Titans,
i també Prometen, tot ser fill de
TISÍFONE (Trnncpóvr¡). 1. Tisífone, «la Estix, la primera de les Oceanides.
venjadora de l'homicidi», és una de les tres
Erínies. No posseeix cap llegenda particu- TI.TONOS (T18wvÓ<;). Tot i que una ge-
lar, a banda de l' obscur episodi que la pre- nealogia aberrant presenta de vegades Tito-
senta enamorada del jove i bell heroi Citeró nos coma fill d'Eos i de l'atenes
(v. aquest nom), que ella va matar fent que Cefal (v. la taula 4, p. 93), el rnés corrent
una serp que es va treure de la cabellera el és relacionar aquest heroi amb el cicle troia
mossegués. i considerar-lo un dels fills de Laomedont
2. Una tragedia perduda d'Eurípides, que (v. la taula 7, p. 128). La seva mare és Es-
tenia com a tema les aventures d' Alcmeó, trirno. filla del déu-riu Escamandre. De ma-
esmenta una filla d' aquest heroi, Tisífo- nera que és el germa gran de Príam. Titonos
ne, que va ser confiada pel seu pare al rei era molt bell. Eos el va veure, s'enamora
de Corint, Creont, i venuda com a esclava d'ell i el rapta. Van tenir dos fi!ls, Ematió i
(v. Alcmeó). Memnon (v. aquest nom). Portada pel sen
TITÁNIDES (TnavÍOE<;). S'anomena amor envers Titonos, l' Aurora va demanar-
li a Zeus que el fes immortal, pero s'oblida
així sis filles d'Úran i Gea: Tia, Rea, Temis,
de demanar-li també l'eterna joventut. Per
Mnemosine, Febe i Tetis (v. la taula 14, p.
aixo, mentre la seva amant seguía sempre
212). Es van unir als seus germans, els Ti-
igual, Titonos envellia i repapiejava, fins
N
tans, per engendrar divinitats diverses (v. la
al punt que, com si fos un nen, el va haver
taula 38, p. 530, i els diferents articles dedi-
de posar en una cistella de vímet. Al final,
cats a elles). No sembla que afavorissin els
l' Aurora el va transformar en cigala.
seus germans a la Titanomaquia.
TITANS (Tlravs<;). Titans és el nom TLEPOLEM (TAr¡rró7'_Eµo<;). Tlepolem
generic donat als sis fills mascles d'Úran i és fill d'Heracles i Astíoque, filia del reí
Gea (v. les taules 6, p. 121, i 14, p. 212). deis tesprots, Filant. Heracles s'havia unit
Pertanyen a la primera generació divina, i el amb elfa després de la presa de la ciutat
més jove de tots ells és Cronos, de qui sor- d'Efira, en el decurs d'una expedició que
tí la generació dels Olímpics (v. Cronos). dugué a terme amb la gent de Calidó. Tan-
Tenen sis germanes, les Titanides, amb qui mateix, la Ilíada anomena Actor el pare
van engendrar tota una serie de divinitats d' Astíoque.
diverses (v. la taula 6, p. 121). Després de la mort d'Heracles, durant al-
Després de la mutilació d'Úran per part gun temps els Heraclides van tractar deba-
de Cronos, els Titans, que havien estat ex- des de tornar al Peloponnes (v. Heraclides).
pulsats del cel pel seu pare, van obtenir el Pero, mentre que, desp~és de cada intent,
poder. Tanmateix, Ocean es va negar a aju- s'havien de replegar a l'Atica, Tlepolem i el
dar Cronos i sempre es va mantenir al mar- seu besoncle Licimni, germanastre d' Alc-
ge. Així mateix, ajuda Zeus quan aquest déu mena (v. la taula 32, p. 433), com també els
va destronar Cronos. Aquesta lluita, que va fills de Licimni, van aconseguir dels
donar el poder als Olímpics, és coneguda penris per establir-se a Argos. Durant una
amb el nom de Titanomaquia, i fou relata- disputa que es entre Tlepolem i el
da amb tota mena de detalls per Hesíode a sen besoncle, aquest darrer va acabar mo-
la Teogonia, pero el passatge potser va ser rint d'un cop de bastó. Segons uns autors,
interpolat (v. Cronos). En aquesta lluita 1' assassinat va ser accidental, bé perque
van ser aliats de Zeus no sols els Olímpics Tlepolem nornés volia colpejar un bou, bé

Tisífcme: 1) V. Erínies; Citeró. 2) AroL·L., Titmws: JI., XI, l is., i ese. ad loe., XX, 237
i s.; Od., V, L i ese.; HES., 984; APoL·L.,
Bibl., III, 7, 7.
IH, 12, 3; Hlcí, Fab., D. S., III, 67;
Titanides: V. l'art. Titans, i els art. particu- SERVJ, Com. G., I, 447; m, 48; 328; EuA,
lars. 1; H. h., IV, 218 is.; Tz., Com. Al., 18.
Titans: HEs.. 132 is.; 531 i s.;APOL·L., Tlcpolem: Il., II, 653 i s., i ese. ad loe.; V,
Bibl., I, 1, 2 is.; Fab., 3 150: 627 is.: PíND .. Oí., VII, 50 is.; APol.-L., U,
155; ll., XV, 224 is.: ese. v. Pr .. 6; 8; III, 13; VI, Hmí, Fab., 81;
201 is.; cf. K. MAROC, Kmnos und die Titanen. D. IV, 36; 57 i s.; XIV, p. 653;
a Studi e material! di Storia del/e religioni, VIII, PAUS., m, 19, 10; Tz., Com. Al., 911. -
1932.
 TMOLOS
perque volia castigar un esclau i el bastó
s'havia desviat sense voler del seu objectiu.
En tot cas, els parents del difunt van obligar
Tlepolem a exiliar-se d' Argos. Així, l'he-
roi, acompanyat de la seva esposa Polixo,
se'n va anar a Rodes, on s'establí i funda
tres ciutats: Lindos, Ialisos i Camiros.
Tlepolem figura en la llista dels preten-
dents d'Helena. Va anar a la guerra contra
Troia al capdavant de nou vaixells, deixant
la seva dona Polixo com a regent a Rodes.
Va morir a mans de Sarpedon. Sobre la ven-
jan;;a de Polixo, v. aquest nom.
Els companys de Tlepolem, de tornada
de Troia, van fer primer escala a Creta i,
després, es van anar a establir a les «illes
d'Iberia».
TMOLOS (TµGJJwi;). 1. Tmolos, nom
d'una muntanya de Lídia, és també el nom del
marit de qui era vídua Ómfale.
2. Du també aquest nom un fill d' Ares
i de Teogone, també rei de Lídia, que va
violar una companya d' Artemis anome-
nada Arripe. La deessa el va fer matar per
un brau furiós. El seu ti!l, Teoclimen, el va
enterrar a la muntanya que, a partir d'ales-
hores, es va anomenar Tmolos.
TOANT (8óai;). Nom de diversos herois,
els més destacats dels quals són:
l. Un dels tills de Dionís i Ariadna (v. les
taules 23, p. 367, i 30, p. 302). De vegades
no se'l considera fill de Dionís, sinó de Te-
seu, i succeeix el mateix amb els seus ger-
mans Enopió i Estafil (v. Ariadna ). Passa per
haver nascut a l'illa de Lemnos, i regnava a
la ciutat de Mirina, de la qual és eponima
Mirina, la seva esposa. Amb ella va engen-
drar una tilla, Hipsípile (v. aquest nom), que
tenia un paper en la llegenda dels argonau-
tes. Quan les lemnies van decidir exterminar
tots els homes de l'illa a conseqüencia de la
maledicció d' Afrodita, Hipsípile va decidir
perdonarToant, i ell va ser l'únic dels homes
de Lemnos que va sobreviure a la matarn;:a.
Hipsípile Ji va donar I' espasa amb que ella
l' havia de matar i el va portar, disfressat, al
temple de Dionís, on el va amagar. L' ende-
ma al matí el va dur a la riba del mar, vestit
com Dionís i dalt del carro ritual del déu,
Tmolos: 1) APOL·L., Bibl., II, 6, 3. 2) Ps.
PLUT., De Fl., VII, 5.
Toant: 1) A. R., Arg., I, 634 is.; IV, 424 is.;
APOL·L., Bibl., III, 6, 4; Ep., I, 9; L. P., a Teb., IV,
768; D. S., V, 79; Ov., Her., VI; H!Gí, Fab., 15;
74; 120; 12 ! ; 254; 261; V. FL., Arg., H, 242 is.;
EuR., trag. perduda Hipsípile (v. aquest nom);
cf. G. DUMÉZIL, Le e rime des Lemniennes, París,
532
amb el pretext d' anar-lo a purificar de les
matances de la nit. Toant va aconseguir fer-
se a la mar amb una barca vella i va arribar a
Taurida. Una altra tradició el feia desembar-
car a l'illa de Sícinos (una de !es Cíclades),
que aleshores s'anomenava Enoe. També
es deia que havia arribat a l'illa de Quios,
on regnava el seu germa Enopió. Quan van
saber que Toant s'havia salvat, les dones de
Lemnos van vendre com a esclava la seva
tilla Hipsípile.
2. Un altre Toant és el nét de l' anterior i
el fill de fason i Hipsípile. És germa bessó
d'Euneu (v. aquest nom). Va participar amb
el! en l' alliberament de la seva mare, escla-
va a la cort del rei Licurg (v. Hipsipile, i la
taula 23, p. 302). Així apareixia a la trage-
dia d'Eurípides, avui perduda, titulada Hip-
sípile, sense que els fragments conservats
perrnetin precisar amb exactitud el paper
que hi feia.
3. La llegenda coneixia un altre Toant, rei
de Taurida quan Ifigenia va passar a fer la
funció de sacerdotessa d' Artemis. Aquest
personatge de vegades s'identifica amb el
Toant de Lemnos, fill de Dionís i d' Ariad-
na (v. anteriorment), que havia trobat asil a
Taurida després de la seva fugida de Lem-
nos. Quan Orestes i Pílades van arribar al
país i hi van trabar la germana del primer, el
rei va voler que ella els sacritiqués, d' acord
amb el costum establert; pero es van esca-
par amb Ifigenia i l' estatua de la deessa. To-
ant els va perseguir, fet que, finalment, el va
portar a la mort (v. lfigenia).
4. En el «Cataleg de les Naus», la llíada
esmenta un altre Toant, fill d' Andremon,
coma cabdill d'un contingent etoli. La seva
mare era Gorge, una de les fi!les d'Eneu i
d' Altea i, per tant, una de les germanes de
Me!eagre (v. les taules 29, p. 350, i 39, p.
538). Figura entre els pretendents d'Helena
i, al final de la guerra, entre els guerrers que
van entrar al cavall de fusta. De tornada de
Troia es va establir, segons uns, a Italia (al
Brútium); segons uns altres, a Etolia, i sem-
bla que a casa seva es va refugiar Ulisses
quan Neoptolem el va expulsar d'Ítaca, es
va casar arnb la seva filia i li va donar un fiil
anomenat Leontofon (el matador de lleons)
1924. 2) EuR., loe. cit. 3) HJGí, Fab., 120; 121;
SóF., trag. perduda Crises. V. l'art. Ifigenia. 4)
Il., II, 638 i s.; IV, 527 i s.; XV, 281 i s.; Tz.,
Com. Al., 780; HESIQUI, s. v.; APOL·L., Bibl., I,
8, 6; Hmí, Fab., 81; 97; 114; EsTR., VI, p. 255;
V!RG., En., n, 262: APOL·L., Ep., VII, 40; PLUT.,
Q. Gr., 14. 5) PAus., II, 4, 3; ese. a EUR., Or.,
1094. 6) APoL·L., Bibl., m, 10, 6.
533
(v. Ulisses). Aquest Toant, fill d' Andremon,
va assistir Ulisses mutilant-lo perque no el
reconeguessin abans d'una expedició d'es-
pionatge (v. Ulisses).
5. Un altre Toant, originari de Corint, és
nét de Sísif per part d' Ornició (v. la taula
36, p. 494).- És germa de Focos, l'heroi
eponim de Focida (v. Focos). Pero, mentre
el seu germa emigrava a Focida, ell roma-
nia a Corint, on va succeir el seu pare en el
tron. El seu fill, Damofont, el va succeir, i
va conservar el poder fins a !'arribada dels
Heraclides. Si més no, aquesta és la tradició
coríntia.
6. No s'ha de confondre aquests herois
amb un altre Toant, fill d'Icari i gerrna de
Penelope (v. la tau1a 21, p. 283).
TON (8wv). Rei d'Egipte a !'epoca en
que hi va arribar Helena. La seva esposa Po-
lidamna envía a la princesa un filtre capa9
de fer oblidar els seus patiments (v. tam-
bé Polidamna).
TOOSA (Gówaa). Toosa és tilla de For-
cis. Estimada per Posidó, li va donar un fil],
Polifem
TOXEU (To~Eúc;). 1. Toxeu, «!' Arquer»,
és el nom que rep un dels fills del rei d'Eca-
lia, Eurit. Va morir a mans d'Heracles al
mateix temps que els seus germans.
2. Du el mateix nom un dels fills d'Eneu,
rei de Calidó, i d' Altea (v. la taula 29, p.
350). Eneu el va matar perque «havia saltat
un fossat» (v. la mort de Rem).
TRA<;E (8páxr¡). Hero!na eponima de
Tracia. Es tilla d'Ocean i de Partenope, i
gennana d'Europa (l'eponima del conti-
nent). Es deia que era una fetillera notable,
com les dones del seu país.
TRAMBEL (Tpáµ~r¡A.oi;). Trarnbel és
fil! de Telamó i de la captiva troiana Teanira
(v. aquest nom). Va ser criat a Milet pe! reí
Aríon, que havia acollit la seva mare com a
fugitiva. Sobre els seus amors amb Apríate
i la mort de la jove, v. Apríate. Poc temps
després, en retornar Aquil·les d'una expe-
dició de piratería, Trambel entaula combat
Ton: Od., IV, 228, i EusT., al vers 219.
Toosa: Od., I, 71; APOL·L., Ep., VII, 4.
Toxeu: 1) HES., fr. 110 (Rz); D. S., IV, 37.
2) APOL·L., Bibl., I, 8, l.
Trace: Ese. a EsQ., P., 185; E. B., s. v.; Tz.,
Com. Al., 533; EusT., a D. P, 322.
Trambel: EusT., a Hom., p. 343 is.; L1cóFR.,
Al., 457 is., i ese. ad ioc.; PART., Erot., 26.
Trnsimedes: JI., IX, 80 is.; X, 196 is.; 255
s.; XVI, 317 is.; Od., m, 39; 442 is.; Q. E .. H,
amb ell i va caure en la lluita. Pero
les, admirat davant del valor del jove, es va
voler assabentar de qui era, i, quan va saber
que era till de Telamó i, per tant, parent seu,
Ji erigí una tomba a la platja.
TRASIMEDES (8paauµ-~ór¡c;). Un dels
fills de Nestor. Va acompanyar el seu pare
i el seu germa Antíloc (v. aquest nom) a la
guerra de Troia. Comandava un contingent
de quinze naus. Participa, en segon terme,
en diversos episodis: combat al voltant del
cos del seu germa contra Memnon i
entre els guerrers que es van introduir
del cavall de fusta. Va retornar sa i estalvi
a Pilos a la fi de la guerra, i allí va acollir
Telemac, fil! d'Ulisses. Va tenir un fill ano-
menat Sil· los, i un nét, Alcmeó, diferent del
fil! d' Amfiarau, que tenia el mateix nom
que ell. La seva tomba es mostrava prop de
Pilos.
TREZE (Tpo1~rív). 1. Treze és l'heroi
eponim de la ciutat del mateix nom, al golf
Saronic. En la tradició local se'l tenia per
fil! de Pelops i d'Hipodamia, i genna de Pi-
ten (v. aquest nom i Ja taula 2, p. 14). Piteu
i Treze van emigrar a la ciutat que havia de
rebre el nom del darrer. on regnava Eci, í
tots tres van ocupar el tron conjuntament.
Treze va tenir dos fills, Anaflist i Esfet. que
van emigrar a l' Atica.
2. Un altre heroi amb el mateix nom té
un paper a la llegenda d'Evopis i Dimetes
(v. aquest nom).
TRICA (TpÍKKr¡). Filla del déu-riu Pe-
neu, a Tessalia, i esposa del rei Hipseu
(v. la taula 25, p. 313). Epónima de la ciutat
de Trica, a Tessalia.
TRIES (Gpmí). Les «Tries» --les Profe-
tesses- són tres germanes, tilles de Zeus,
tres nimfes del Parnas. Es deia que havien
criat ApoJ.lo, al servei del qual van quedar
posteriorment. Se'ls atribula la invenció de
l' art de l' endevinació amb l' ajuda de petits
codols. Els agradava molt la mel, els
oferia la gent que les venia a 1.,v1t1>cmai.
TRÍOPAS (Tp1órrm;). Tríopas, o Tríops,
342; XII, 319; 9, 9; HIGí, Fab.,
97; PAUS, IV, 31, 11;
Treze: 1) PAus., II, 30, 8 i s.; E. B., s. v.
2) PART., Emt., 31.
'frica: EusT., a Hom., p. 330, 26; E. B., s. v.
Tries: HESlQUí, s. v.; E. B., ib.; H. h. a
Hermes, 554 is.; Fi: Hist. Gr., I, p. 416; IV, p.
637; CAL"L, H. a Ap., 45.
1.7, 4; D. S., V, 61;
H, 16, l; 22, 1;

TRIPTOLEM
és el nom d'un guerrer de genealogia molt
incerta, que figura tant a les llegendes tes-
salies coma les argives. Unes vegades se'l
considera fill d'Eol i de Canace; unes al-
tres, de la mateixa Canace i Posidó; unes
altres és fill de Lapites i d'Orsínome (v. la
taula 25, p. 313); en la tradició argiva, és
considerat fill de Forbant i d'Eubea, de l'es-
tirp de Níobe i Argos (v. la taula 19, p. 280).
El nom de Tríopas el du també un dels fills
del Solide Rodos (v. Helíades).
Sobre les relacions que uneixen les ge-
nealogies tessalia i argiva, v. Forbant. De
vegades se li atribufa la fundació de la ciu-
tat de Cnidos.
TRIPTOLEM (Tpmró.Afµoc.;). Triptolem
és l'heroi eleusí per exceHencia, lligat al
mite de Demeter. A la llegenda més antiga
se'l considera simplement rei d'Eleusis.
Després va passar per ser fill del rei Celeu
i de Metanira (v. aquests noms), i germa de
Demofont (v. aquest nom). Altres tradicions
el feien fill de Disaules i de Baubo (v. aquest
nom), o de l'heroi Eleusis (v. aquest nom),
o fins i tot d'Ocean i de Gea (v. la taula 14,
p. 212).
Com a recompensa per l'hospitalitat que
Demeter va rebre a Eleusis, a casa dels pares
de Triptolem, la deessa li va donar un carro
tirat per dragons alats, i li ordena que recor-
regués el món tot sembrant arreu llavors de
blat.
En algunes contrades, Tripfolem va topar
amb una forta resistencia. Per exemple, el
rei dels getes, Carnabont, va matar un dels
seus dracs; pero Demeter de seguida l'hi
reemplac;a per un altre. A Patres, Antias,
fill d'Eumel, va tractar de junyir els dracs
al carro diví, mentre l'heroi dorrnia, i sem-
brar ell mateix, pero va caure del carro i es
va matar. Eumel i Triptolem van fundar en
honor seu la ciutat d' Antea.
Més tard, Triptblem va passar a ser jutge
dels morts, als Inferns, onde vegades figura
al costat d'Eac, Minos i Radamant.
Se li atribufa la institució de les Tesmo-
füries, que, a Aterres, són les festes de De-
meter.
Sobre l'intent de Demeter de conferir la
immortalitat a un deis fills de Celeu, v. De-
IV, 1, 1; 3, 9; 26, 8; 27, 6; 31, 11; X, 11, 1; ese.
a EuR., Or., 932.
Triptolem: H. h. a Dem., 153; 474; PAus., I,
14, 2 i s.; 38, 6; 41, 2; VII, 18, 3; HIGí, Fab.,
147; A. p., 14; Ov., Fast., IV, 549 is.; Tr., 8, 1 i
s.; SERVI, Com. G., I, 19; 163; L. P., a Teb., II,
382; APOL·L., Bibl., I, 4, 5; SóF., trag. perduda
Triptolem; PL., Ap., 41 a.
í TURN
534
mofont. De vegades és Triptblem qui passa
per haver estat objecte deis encanteris de la
deessa. Sobre els fills atribu!ts a Triptolem
en diferents tradicions locals, v. Crocó.
TRITÓ (Tpfrwv). En sentit estricte, Tri-
tó és un déu marí similar a Nereu, Glauc,
Forcis, etc. Generalment se'l considera fill
de Posidó i d' Amfitrite (v. la taula 38, p.
530). Té com a germana Rode (v. aquest
nom). Tot i que habitualment viu al mar,
Tritó es considera de vegades, a les llegen-
des tardanes, el déu de la llacuna Tritonida,
a Líbia. En aquest cas se li atribueix una
tilla, Pal·las, companya de jocs d'Atena
(v. Pal· las), que la deessa va matar de forma
accidental. La tradició coneix una altra tilla
de Tritó, una sacerdotessa d' Aterra anome-
nada Tritea, que va ser estimada per Ares i
va tenir amb ell un fill, Melanip.
El mite fa intervenir Tritó en l' expedició
dels argonautes. Va ser ell qui, apareixent-
se'ls amb l'aspecte d'Eurípil, dona un gra-
pat de terra a Eufem coma regal d'hospita-
litat (v. aquests noms) i indica als navegants
la ruta que havien de seguir per arribar al
Mediterrani.
Tritó també apareix en una llegenda local
beocia, a Tanagra. S'explicava que, en una
festa de Dionís, les dones del país es banya-
ven en un llac, i que, mentre ho feien, Tritó
les havia escomes. Van pregar l'ajuda de
Dionís, que les va escoltar, va córrer a de-
fensar-les i va fer fugir Tritó. També es deia
que Tritó es dedicava a la rapinya a les ribes
del seu llac, d'on s'enduia els ramats, etc.,
fins que un dia se sentí atret per l' olor d' una
gerra de vi abandonada a les seves ribes. El
déu s'hi atansa, va beure vi i hi va quedar
adormit, i aixo va permetre matar-lo a cops
de destral. D'aquesta manera s'interpretava
«racionalment» la victoria de Dionís sobre
el déu marí.
El nom de Tritó s'aplica amb freqüen-
cia, no a una sola divinitat, sinó a una serie
d'éssers que formaven part del seguici de
Posidó. Tenen la part superior del cos simi-
lar a la d'un home, pero la inferior és en
forma de peix. Generalment se'ls represen-
ta bufant les petxines que els serveixen de
trompes (v. Mise).
Tritó: HEs., Teog., 930 is.; EUR., Cicl., 263 i
s.; ese. a Or., 364; HERóD., IV, 179; 188; PiND.,
Pít., IV, 19 i s., i ese. ad loe.; A. R., Arg., IV,
1588 is., i ese. a I, 109, etc.; PAus., VII, 22, 8 i
s.; IX, 20, 4 is.; 33, 7; APoa., Bibl., I, 4, 6; III,
12, 3; HIGí, Fab., pr., 18 (Rose); Ov., Her., VII,
49-50; Tz., Com. Al., 34; 519; 754; 886; SERVI,
Com. En., I, 144; D. S., IV, 56.
535
TROFONI (Tpocpwvwc.;). Trofoni és
l'heroi de Lebadia, a Beocia, on possefa un
celebre oracle. Sobre la seva genealogia,
les tradicions no es posen d'acord. Unes
vegades se'l presenta coma fill d' Apol·lo i
d'Epicasta, i, per tant, gendre d' Agamedes
(v. aquest nom); unes altres, com un deis
fills d'Ergí (v. la taula 34, p. 457). Es diu
que el va alletar Demeter. La seva reputació
és gran, especialment com a arquitecte. Se
li atribufa la construcció, en col·laboració
amb Agamedes, de diversos edificis famo-
sos: la casa d' Amfitrió, a Tebes; un deis
temples d' ApoHo a Delfos; el tresor d' Au-
gias, a Elis; el d'Hirieu, a Híria; el temple
de Posidó, a Mantinea. Va fer un mal ús de
la seva habilitat, i aixo va ser la causa de la
seva perdició (v. Agamedes). Tot i aixo, hi
havia moltes altres versions sobre la seva
mort. De vegades es deia que era el preu
que li havia pagat ApoHo per la construc-
ció del seu temple, ja que la mort és la mi-
llor recompensa que la divinitat pot donar
a l'home.
TROILOS (Tpwí;\oc.;). Troilos és el fill
petit de Príam i Hecuba, encara que de ve-
gades es pretén que la reina el va concebre
amb Apol·lo. Hi havia un oracle segons
el qua! Troia no podria ser conquerida si
Troilos arribava a fer els vint anys. Pero va
morir a mans d' AquiHes poc temps després
de !'arribada deis grecs a Troia. Les tradi-
cions discrepen sobre les circumstancies
de la seva mort. O bé va ser sorpres per
AquiHes un vespre que el noi duia a abeu-
rar els cavalls, no lluny de les Portes Escees
(v. també Políxena); o bé va ser fet presoner
i va ser sacrificat per l'heroi. Una altra va-
riant conta que Aquil ·les el va veure a la font
i es va enamorar d' ell, pero Troilos fugí i es
va refugiar al temple d' Apol·lo Timbren.
AquiHes va intentar que sortís, pero va ser
debades. Aleshores l'heroi, encolerit, el va
travessar ambla seva llanc;a a !'interior ma-
teix del santuari.
Trofoni: H. h., II, 118; ese. a AR., Núv., 508;
FILósTR., Vida d'Apol·l., 8, 19; PAus., VIII, 10,
2; IX, 11, l; 37, 4 a 6; 39, 2 a 40, 3; X, 5, 13;
EsTR., IX, p. 421; Clc., Tusc., I, 114; ef. A. H.
KRAPPE, op. cit., art. Agamedes.
Troilos: !l., XXIV, 257; EusT., al v. 251, p.
1348; APoa., Bibl., III, 12, 5; Ep., III, 32; L1-
cóFR., Alex., 307, i ese. ad loe.; ese. a la II., VI,
49; Ep. Gr. Fr. (Kinkel), p. 20; VIRG., En., I, 474
i s., i SERVI, ad loe.; D. CR., Or., XI, 77; SóF.,
trag. perduda Troilos; D1cT. CR., IV, 9.
TROQUIL (TpoxíP-oc.;). Aquest heroi, el
nom del qua! recorda el de la «roda», és un
argiu, fill d'Io. Se li atribueix la invenció
deis carros, en especial el carro sagrat que
s'emprava en el culte de l'Hera argiva. Per-
seguit per l' odi d' Age~or, va fugir de la seva
patria i es refugia a l' Atica, on sembla que
es va casar amb una dona d'Eleusis, amb
qui va tenir dos fills: Eubuleu i Triptolem
(v. aquest nom). Més tard va ser incorporat
als astres, entre els quals forma la constel-
lació del Cotxer.
TROS (Tpwc.;). Heroi eponim del llinatge
i el país dels troians. És fill d'Erictoni, fill,
al seu torn, de Dardan, i d' Astíoque, tilla
del déu-riu Simoent (v. la taula 7, p. 128).
Es va casar amb Cal·lírroe, tilla del riu Es-
camandre, i amb ella va tenir diversos fills:
una noia, Cleopatra, i tres nois, Ilos, Assa-
rac i Ganimedes.
*TURN. Turn és un heroi italic, reí deis
rútuls, en temps de !'arribada d'Eneas.
És fill del reí Daune i nét de Pilumne (v.
aquests noms). La seva mare és la nirnfa
Venília.
Igual que la llegenda de Llatí i totes les
aventures d'Eneas al Laci, la historia de
Turn té diverses versions, de les quals és
difícil discernir quina és la més antiga. Se-
gons l' estat de la llegenda que es remunta
probablement als Orígens de Cató, Turn era
aliat de Llatí després del matrimoni de la
filia de Llatí amb Eneas. Llatí l'havia cridat
perque l'ajudés a defensar-se deis actes de
pillatge dels troians. En la primera batalla
Llatí va morir. Turn fuig a la cort del rei
Mezenci i aconsegueix la seva protecció
(v. Mezenci). Aleshores Turn torna a atacar
Eneas i s'entaula una segona batalla, en la
qual Turn és mort.
Segons una altra versió, Eneas i Llatí són
aliats, i els rútuls de Turn els ataquen. En la
batalla moren Turn i Llatí.
Virgili va desenvolupar la figura de Turn.
El presenta com el germa de Juturna i el
Troquil: PAus., I, 14, 2; ese. a ARAT, 161;
Hlaí, A. p., II, 13; TERT., De Spect., 9.
Tros: Il., XX, 230; APoL·L., Bibl., III, 12, 2;
CoNó, Narr., 12; D. S., IV, 75; PAus., V, 24, 5;
Tz., Com. Al., 1232.
Turn: D. H., I, 64; LIVI, I, 2, 1 i s.; VIRG.,
En., llibres VII a XII, passim; SERVI, Com. En.,
I, 267; IV, 620; IX, 742, V. els art. Mezenci,
Eneas, i R. CRAHAY i J. HUBAUX, Les deux Tur-
nus, a Studi et Mat., XXX (1959), p. 157-212.

TURN
promes de Lavínia, filia de Llatí, que li ha-
via promes la seva tia, Amata (v. aquests
noms). La seva hostilitat contra Eneas obe-
eix tant a motius personals com a motius
polítics. Tum provoca la guerra contra els
troians, contranament al desig de Llatí, i es
1 ,,,
~.····
1
536
mostra com el seu enemic acamissat. Jove
i violent, no pot suportar que els estrangers
s' estableixin a la lt3.lia central i aixeca con-
tra ells totes les poblacions vei"nes. Eneas el
mata en un combat singular.
u
UCALEGONT (OuKaí\.fywv). l. Nom
d'un deis ancians troians amics de Príam.
Forma part del consell d'ancians de la ciu-
tat. La seva casa era prop de la d'Eneas. Va
ser destruida pel foc durant la nit de la cai-
guda de Troia.
2. Ucalegont és, també, en una tradició
obscura, un teba, pare de l'Esfinx.
ULISSES ('ObucrcrEÚ<;). Ulisses, en grec
Odisseu (el nom llatí, Ulyxes, prové d'un
préstec dialectal), és l'heroi més celebre
de tota l' antiguitat. La seva llegenda, que
constitueix el tema de l' Odissea, ha estat
objecte de modificacions, addicions i co-
mentaris fins al final de l' antiguitat. Encara
més que la d' AquiHes, ha donat peu a in-
terpretacions simboliques i místiques. Ulis-
ses, per exemple, és considerat pels estoics
el prototipus d'home savi.
l. Naixement. La genealogia d'Ulisses és
relativament constant. Els autors coincidei-
xen pel que fa al nom del seu pare, Laertes,
i el de la seva mare, Anticlea. Aquesta fi-
liació és la que ja dóna l' Odissea. Les va-
riacions només apareixen respecte d' avant-
Ucalegont: 1) !l.. , III, 148; VIRO., En., Il, 311
s.; SERVI, ad loe. 2) Ese. a EUR., Fen., 26.
Ulisses: l. Naixement: Od., XI, 85; XV, 363
s.; XVI, 119 s., i ese. al v. 118; XIX, 395; 416;
482 s.; XXIV, 270; 517; EusT., p. 197, 22; 1796,
34; 1572, 53; 1701, 60; ese. a /l., II, 173; X,
passats més llunyans. De la banda del seu
pare, el seu avi és Arcesi a partir de l' Odis-
sea, pero Arcesi passa tan aviat per ser
fill de Zeus i d'Euribdia com fill de Cefal
o de Cileu, fill del mateix Cefal (v. Cefal).
Per la banda materna, l'Odissea fa que
el seu avi sigui Autolic, amb la qual co-
sa el seu besavi seria Hermes. Pero hi havia
una tradició segons la qual Anticlea, abans
de casar-se amb Laertes, va ser amant de
Sísif, i Ulisses, en realitat, era fill d' aquest
heroi (v. Anticlea, Sísif, Autolic). Aquesta
versió la mencionen sobretot els tragics,
pero els poemes homerics la desconeixen.
Ulisses va néixer a Ítaca, una illa de la
costa occidental de Grecia, al nord-est de
CefaHenia, a la mar JOnica. Anticlea el va
tenir, més exactament, en el mont Nerit un
dia que la va sorprendre la pluja i que va
trabar el carní barrat per l' aigua. Aques-
ta anecdota va originar el joc de paraules
sobre el nom d'Odisseu, que s'interpreta-
va com un fragment (més o menys) de la
frase grega que significa «Zeus plovia so-
bre el camí» (Kara r~v óliüv ÍÍcrEV ó ZEÚ<;).
266; EsQ., fr. 175 (NAUCK, 2a ed.); SóF., AL,
190, i ese.; Fil., 417, i ese.; 448; 623 s., i ese.
a 1311; EUR., Cicl., 104; APoL·L., Bibl., I, 9,
16; Hmí, Fab., 200; 201; Ov., Met., XIII, 144
s.; SERVI, Com. En., II, 79; VI, 529; Tz., Com.
Al., 344; 786; ATEN., IV, 158 d; E. B., s. v.
'AAaA.Koµevaí.
 538 539 ULISSES

Pero l' Odissea dóna una altra interpretació
del nom del seu heroi: Sísif li hauria donat
el nom a la criatura perque ell mateix «era
·~---- Cl'.l
'~
~~ odiat per molta gent» (Odisseu recorda, en
efecte, óliúoooµm, «ser odiós» ).
En la tradició que considera Ulisses till
de Sísif, Anticlea va tenir el seu till a Alal-
comenes, a Beocia, quan tomava a Ítaca
O)
::s amb Laertes. En recordan9a del lloc del seu
~ naixement, Ulisses va anomenar Alalcome-
~ nes un poble d'Ítaca. · dre la notícia que Paris havia raptat Helena
u
II. Fins a la guerra de Troia. En la seva
joventut, Ulisses va fer molts viatges. Una
tradició tardana considera que va ser deixe-
"'
O) ble del centaure Quiró, com Aquil·les. Ho-
::s
mer no ens diu res d'aixo. L'Odissea només
~ fa al·lusió a una cacera del senglar al Par-
~
u nas, en la qual va participar mentre feia una
~ estada a casa d' Autolic. En aquesta cacera
es va fer mal al genoll, i la cicatriu que li va
d ~ quedar va resultar indeleble; molt més en-
2-----~ ~
O) davant, quan va tomar de Troia, aquesta ci-
& ,<
't:l
catriu va permetre que se'l reconegués. En
temps de Pausanias, els guies del santuari
precisaven que Ulisses s'havia fet aquesta
ferida en el lloc on era situat el gimnas de
"' O\
respectar l'elecció que en sortís i d'ajudar
l' escollit a conservar la seva dona en el cas
que algú la hi disputés. D'aquest jurament
havia de sorgir la guerra de Troia. Com a
agrai'ment, Tindareu va obtenir fücilment la
ma de Penelope pera Ulisses. Segons altres
autors, ella va ser el trofeu d'una cursa de la
qual Ulisses va aconseguir la victoria.
D'aquest matrimoni, en va néixer un till,
Telemac. Encara era petit quan es va difon-
i que Menelau demanava socors contra el
raptor. A Ulisses li va costar molt resignar-
se al jurament que el lligava, i, amb pos-
terioritat als poemes homerics, s'explicava
que s 'havia fet passar per boig per tal de no
haver de participar en l'expedició. Palame-
des li va descobrir l' engany, i per aixo es va
guanyar la rancúnia de l'heroi (v. Palame-
des). Quan va veure que no hi tenia res a
fer, Ulisses va acceptar el que era inevitable
i va marxar cap a Troia. Abans, pero, el seu
pare li va donar un conseller, Mii:sc, amb
l'encarrec de tenir cura d'ell mentre durés
la guerra. Aquest Mii:sc no es menciona en
els poemes homerics.

º-['~
~
·p ""º::s Delfos. Ulisses va fer altres viatges per en- Ulisses, des d'aleshores, s'implica amb
carrec de Laertes, en particular a Messenia, afany en la causa dels Atrides. Acompanya
"' ::s '~ "' Menelau a Delfos per consultar l'oracle i
c.
~ z"' ·~ per reclamar uns xais que li havien robat. A
u . 'º Lacedemonia es va trobar amb Ífit, que ha- tins i tot, segons algunes tradicions, va amb
2 "'::s '"s::
<U
via estat el seu hoste i que li va donar l' are ell una primera vegada a Troia per recla-
o~
<U
._,..., B OJ) d'Eurit coma regal d'hospitalitat, l'arc que mar Helena (v. més endavant). Va a buscar
"' '~
-;"' li havia de servir, més endavant, per matar el jove Aquil·les, la presencia del qual ha
~
O)
"'
,....._,
:::i
z
"'
::s ~
¡::l els pretendents. estat declarada indispensable pels Destins
Arribat a l' edat adulta, va obtenir de La- si es volen apoderar de la ciutat. Finalment
s:: ertes el tron d'Ítaca i totes les riqueses de el troba a Esciros i, ja sigui sol, ja sigui
o la casa reial, que consistien principalment acompanyat d'altres herois -Nestor i Fe-
;g
"<e en ramats. A partir d'aquest moment se si- nix, Nestor i Palamedes, Diomedes, segons
tuen, en els relats posteriors a l' Odissea, les tradicions-, es disfressa de mercader i
els seus intents per casar-se amb Helena, entra al gineceu del rei Licomedes, on vivía
la tilla de Tindareu. Tanmateix, en veure Aquil·les (v. aquest nom). Allí, mentre en-
que el nombre de pretendents era consi- senyava teles i armes del seu assortiment,
derable, hi va renunciar per assegurar-se va reconeixer AquiHes en veure la pressa
un partit igual d' avantatjós i casar-se amb de l'heroi a triar les armes. O també va fer
Penelope, cosina d'Helena i tilla d'lcari que el traís l' emoció quan va sentir tocar
(v. Penelope). Amb l'objectiu d'aconseguir la trompeta de guerra. Finalment, en aquest
el reconeixement de Tindareu, va idear un període preparatori, també el trobem com a
estratagema que li permetés sortir-se'n ambaixador dels Atrides a Xipre, a la cort
davant la complicació que hi hagués tants .de Cíniras (v. aquest nom).
pretendents d'Helena. Li va aconsellar que III. La guerra davant de Troia. Durant la
O)
exigís a cadascun d'ells el jurament de primera expedició, que acaba amb el des-
~ ~
~--'§
o. o
(j
f
----,o;

2---·g~ J! 11. Fins a la guerra de Troia: Od., II, 46 s.;
172 s.; IV, 689 s.; XIX, 428 s.; XXI, 11 s.; ese.
a XXIV, 119; a Ill, 267; EusT., p. 827, 34; 1466,
56; XEN., Cin., 1, 2; LIBAN!, El. d'Ul., IV, 925
s.; 937; PAus., X, 8, 8; Ill, 12, 1 s.; 20, 10 s.;
APOL-L., Bibl., Ill, 10, 8 s.; Ep., lll, 9 s.; SóF.,
Ai., 1111 s.; ese. a Fil., 1025; Hloí, Fab., 81; 95;
96; ese. a A. R.,Arg., I, 917; Ov.,Met., XIII, 36;
Tz., Com. Al., 276; 818; Anteh., 307 s.; SERVI,
Com. En., II, 81; Appendix Narrat. (West.), p.
378, 52; ProL. HEF. (West.), p. 184.
111. La guerra davant de Troia: !l., I, 308 s.;
439 s.; II, 637; III, 205 s., i ese. a 201; 206; IV,
329 s.; 494 s.; V, 669 s.; VI, 30 s.; IX, 169 s.; X,
UUSSES
embarcament a Mísia (i que els poemes ho-
merics ignoren), el paper d'Ulisses sembla
haver estat insignificant i haver-se limitat a
interpretar correctament l' oracle referent a
la curació de Telef per «l' autor de la feri-
da». Mentre Aquil·les declinava qualsevol
mena de competencia, Ulisses va observar
que en realitat es tract~va de la llarn;:a, no
del guerrer (v. Tele,/). Es sobretot en la se-
gona expedició, la guerra de Troia propia-
ment dita, quan Ulisses du a terme la seva
activitat. Fa de mitjancer aAgamemnon per
fer anar Ifigenia a 1' Aulida amb un pretext
plausible (v. Ifigenia).
Ulisses condueix a Troia un contingent de
dotze vaixells. Forma part dels cabdills que
es reuneixen en consell i és considerat igual
als més il·lustres. En la ruta cap a Troia, ac-
cepta el desafiament que li llarn;:a el rei de
Lesbos, Filomelides, i el mata en la lluita.
Aquest episodi, esmentat a !' Odissea, esde-
vé, en autors posteriors, un assassinat en el
qual Ulisses va rebre l' ajut de Diomedes,
el seu company, o complice, habitual. Du-
rant l' escala a Lemnos, en el banquet dels
cabdills, Ulisses, segons testimonia l' Odis-
sea, es va barallar amb Aquil·les. L'un,
Ulisses, lloava la prudencia; l' altre exal9a-
va la bravesa. Agamemnon, a qui Apol·lo
havia predit que els grecs ocuparien Troia
quan la discordia aparegués entre els as-
setjadors, va veure en aquesta discussió el
presagi d'una victoria imminent. Aquest
episodi fou deformat pels mitografs pos-
teriors, que van imaginar una baralla entre
Agamernnon i Aquil·les, primer símptoma
de la que, nou anys més tard, havia d' opo-
sar tots dos herois i que constitueix el tema
de la lliada. Ulisses els devia reconciliar. A
més, l'episodi, en lloc de situar-se a Lem-
nos, es transporta a Tenedos. A Lemnos, o a
l'illot veí de Crisa, avui desaparegut, també
van abandonar, per conseli d'Ulisses, Filoc-
tetes (v. aquest nom).
Els poetes posteriors a Homer van íntro-
duir un altre episodi en el decurs del viatge
cap a Troia: l' ambaixada que, des de Te-
nedos, va anar a reclamar Helena. Abans,
quan es va produir el rapte, Ulisses i Me-
nelau havien fet un primer viatge a Troia,
acompanyats per Palamedes, per intentar
solucionar l' incident de forma pacífica. Van
137 s.; 272 · 526 a579; XI, 139 s.; 310 s.; 396
s.; 767 IV, 244 s.; 271 s.; 342 s.; i ese.
al v. 343; 75 s.; 219 s.; ese. al v. 517; IX,
159; XI, 508 s.; XVII, 133 s.; EusT., p. 1495,
5; !498, 65; SóF., Fil., 5; trag. perduda titulada
'Arraín¡cn~ 'EAÉVYJ~; HIGL Fab., 98; l 01; 102;
540
repetir el tramit des de Tenedos, pero va
tornar a ser inútil i es van veme seriosament
amena9ats pels troians; es van salvar grad-
es a la intervenció d' Antenor (v. Menelau).
Durant el setge, Ulisses es mostra com
un lluitador de gran valentia i, alhora, com un
conseller prudent i efica9. Es valen d' el! en
totes les missions que requereixen habilitat
oratoria: per exemple, és el responsable, a
la Ilíada, de l' ambaixada a Aquil-les quan
Agamemnon es vol reconciliar amb el!; és
ell qui ja havia portat la captiva Criseida a1
seu pare, qui havia conclos l' armistici amb
els troians, qui havia organitzat el combat
singular entre París i Menelau, qui ha via fet
callar Tersites en l' assemblea dels soldats i
qui havia persuadit els grecs de quedar-se
a la Troada.
A aquesta activitat diplomatica, tal com
se'ns presenta en la !liada, els poetes pos-
teriors (i, en part, des de l' Odissea) hi yan
afegir diversos episodis: l' ambaixada a Ani-
os, perque consenteixi enviar les seves filles
(v. Anios), i asseguri, així, l' avituallament
de l' exercit; l' ambaixada a Filoctetes, quan
Helen (fet presoner i interrogat per Ulisses)
va revelar que les fietxes d'Heracles eren
imprescindibles per assegurar la presa de la
ciutat (v. Filoctetes); l'ambaixada a Neop-
tolem, a la qual va ser acompanyat Diome-
des o bé per Fenix (v. Neoptolem).
S' atribueixen a Ulisses altres accions, de
vegades ben poc honorables, com els casos
d' espionatge. La !liada ja el mostra fent un
reconeixement nocturn amb Diomedes, en
l' episodi de la «Dolonia» (v. Doló i Diome-
des ), en el qua! va matar Doló i va capturar
els cavalls de Resos (v. aquest norn). Més
endavant, a partir del model de la «Dolo-
nia», hom va imaginar l'episodi del roba-
tori del Pal·liídion (v. aquest mot). També
s' atribueixen a Ulisses les intrigues que van
acabar ambla mort de Palamedes (v. aquest
nom) i la idea primera de la construcció del
cavall de fusta -ardit del qual el! va asse-
gurar l'exit amb una expedició particular-
rnent audas;, mencionada al' Odissea-. Es
va fer fuetejar per Toant, fill d' Andremon
(v. Toant, 4), per evitar ser reconegut, i, ves-
tit amb parracs, es va presentar a la ciutat
com a desertor. Així es va poder apropar a
Helena, que, després de la mort de Paris,
Ov., XIII, 193 s.; Her., I; APOL·L., Ep.,
III, 22 s.; s.; V, 14; Tz., Anteh., 154 s.; 194
s.; Prof. Ali. JI., 405; Posth., 617 s.; 63 J; Com.,
780; D1cT. CR., I, 4; II, 20; V, 13 s.; AR1sT., Poet.,
XXIII; EuR., Res., 504 s.; 710 s., i ese. ad loe.;
Hec., 238 s., i ese.; Q. E., V, 278 s.
541
s'havia casat amb Deífob, i la va conven-
cer perque traís els troians. que
Helena havia advertit Hecuba presen-
cia d'Ulisses, ell, amb les seves pre-
e!s seus plors i els seus raonaments
artificiosos, va commoure la reina, que li va
guardar el secret. Va poder marxar, després
d'haver mort uns quants troians, sobretot
els guitrdies de la porta, i tornar al camp
aqueu.
Les proeses gue!Teres d'Ulisses durant
els combats són nombroses. Les seves víc-
times van ser: Democoont, Ceran, Afastor,
Crorrü, Alcandre, Hali, Noemon, Prítanis,
Pidites, Molían, Hipodam, Hiperoc, Deio-
pites, Toó, Ennom, -Quersidamant, Carops
i Socos. Protegeix Diomedes quan és fe-
rit i Ji cobreix la retirada. Comanda el des-
tacament amagat dins del cavall de fusta, i
posa els seus companys en guardia contra
l' astúcia d'Helena, que imita, al voltant
del cavall, la veu de les seves dones. És el
primer de llarn;:ar-se a fara, i acompanya
Menelau, que vol recuperar Helena tan
aviat com sigui possible, a casa de Deífob,
i, segons una versió, impedeix que el ma-
rit ultratjat mati la seva esposa allí mateix
(v. Menelau). Segons una altra versió, espe-
ra que es calmi la calera dels grecs per evi-
tar que lapidin la noia, com ells volien.
També va salvar un deis fills d' Antenor,
Helicaon (v. aquest nom).
Sobre el paper d'Ulisses a !'hora de re-
partir les armes d'Aquil·les, i les seves in-
trigues contra Áiax, v. aquest nom. Ulisses
també és el responsable de la mort d' Astía-
nax i del sacrifici de Políxena. Li va corres-
pondre Hecuba d' entre les captives troianes,
i, en la tradició segons la qual la vella reina
va ser lapidada, va ser Ulisses qui va llarn;;ar
la primera pedra, tot i que ella l'havia salvat
en un altre moment (v. anteriorment).
IV. El retom.a Ítaca. Aquesta part de les
aventures d'Ulisses és la que constitueix
la tematica de l' Odissea, tam-
bé Ja !legenda ha sofert canvis afegits
d' epoques posteriors.
Se sap que Menelau i Agamemnon no
van estar mai d' acord pel que fa a la data del
retom de l'exercit a Grecia (v.1H:a~ne1nnon
IV. El retorn a
1111 s., EusT.,
(Kinkel), p.
Ag., S14 s.; SóF.,
Pearson, fr. de
EuR., Cicl., 14!; 412; APoL·L.,
final; PAUS., vm, 12, 6; HlGÍ, Fab,,
127; PwT., Q. Gr., 14; PART., Erot., 2;
UUSSES
i Menelau). Menelau va sortir amb
Nestor. Ulisses els va ""'uu11J"'ª
Tenedos es va barallar amb
cap a Troia per reunir-se amb Agamemnon.
Quan aquest heroi va fer-se a la vela, Ulis-
ses fou l' únic de tots els grecs que
el va seguir, pero ben una ternpesta el
d' ell. Va abordar a Tracia .
on va prendre la ciutat
ros. De tots els habitants, només li va
donar la vida a un, Maró, que era
d' Apol·lo. En d'agrai"ment, Maró li
d'un vi i fort,
que li van ser útils al país deis ciclops
(v. més endavant). En el desembarcament,
Ulisses va perdre sis homes de cadascuna
de les naus i, davant del contraatac deis cí-
cons de !'interior, va tornar a fer-se a la mar
(v. Cícons).
Navegant cap al sud, dos dies després, va
arribar a veure el cap Malea, un violent
vent del nord el va empenyer cap a la cos-
ta de Citera, i dos dies més tard abordava
al dels Jotofags. Va enviar uns
homes a informar-se sobre els
foren rebuts favorablement Els van deixar
provar un fruit del seu país, el lotus, el
constitu!a la base del seu aliment, tan ex-
quisit que els grecs es van negar a rnarxar.
Ulisses els va haver d'obligar a partir per
la forga. Els geografs antics situaven aquest
país a la costa de la
Remuntant cap al Ulisses i els seus
companys van arribar a una illa plena de ca-
bres, on van poder avituallar-se en abundan-
cia. D' allí van passar al dels
identificat sempre amb Ulisses va
desembarcar amb dotze homes i va entrar
en una caverna. Havia tingut cura d'endur-
se bots plens de vi, coma regal d'hospitali-
tat per als humans que hi pogués descobrir.
A la caverna van trobar fors;a formatge,
liet fresca i brossat, etc. Els companys van
Ulisses a i marxar, pero
no va valer fer-ho. Llavors, quan entra el
n'"'"''"'º'" de la caverna, el ciclop Polifem
nom), va dels estran-
els va tancar a seva cova; tot seguit
a devorar-los de dos en dos.
no obstant, li va oferir el vi de
3; 12; D. H., I, 72; XII, 16; PL V., H. N., V, 28;
Tz., Com., 794; 805 s.; !242; 1244; Ov., Met,
223 s.; Ibis, 567 s.: SERVI, Com. En., II, 44.
ímmensa. V. sobretot
lnt.mrfurrinn á l'Odvssée, 3
París, 1924; Les Navigatio;1s d' U!ysse,
vois., París. 1927-1929.
 ULISSES
Maró. El ciclop, que no havia tastat mai el
vi, el va trobar bo i en va beure tant que es
va posar content. Aleshores va preguntar a
Ulisses com es deia, i ell li va respondre:
«Ningú». Coma recompensa per aquell vi
tan excel-lent, el ciclop li va prometre que
se'l menjaria l'últim. Tot seguit, després de
la darrera copa, es va adormir. És ben sabut
com Ulisses, amb una estaca roent, va per-
forar l'únic ull del gegant, i com, l'endema
al matí, va aconseguir sortir de la cova afer-
rat sota el ventre d'un xai. El ciclop va de-
manar socors als seus congeneres quan es
va veure ferit; pero, quan li van preguntar
qui l'atacava, el gegant va haver de respon-
dre: «Ningú». Sense entendre el sentit de
la resposta, els altres ciclops el van prendre
per boig i se'n van anar (v. Polifem). És a
partir d' aquest moment que Posidó, que
era el pare del ciclop, va comern;:ar a odiar
Ulisses.
Havent escapat del ciclop d'aquesta
manera, Ulisses va arribar a l'illa d'Eol,
el senyor dels vents. Eol el va rebre amb
hospitalitat i li va donar un bot de pell de
bou que contenia tots els vents, excepte
una brisa favo_!able, que l'havia de portar
directament a Itaca. Quan ja podien entre-
veure els focs encesos pels pastors de l'illa,
Ulisses es va adormir. Els seus companys,
pensant que dins del bot hi havia or, el van
obrir. Els vents en van sortir huracanats, i
els van empenyer en direcció contriiria.
Els vaixells van tomar novament als estat-
ges d'Eol, i Ulisses va anar a trobar el rei
per demanar-li altra vegada un vent favo-
rable. Eol li va dir que ja no podia fer res
per ell perque els déus havien manifestat
clarament la seva oposició al seu retorn.
Ulisses va reprendre la navegació a l' atzar
i, remuntant cap al nord, va arribar al país
dels lestrígons, identificat generalment amb
la costa propera a Formies o Gaeta, al nord
de la Campania. Havent--se tomat més pru-
dent després de l' aventura amb els ciclops,
Ulisses va enviar uns quants homes en una
avan9ada per explorar el país. Van trobar la
filia del rei, que els va conduir davant del
seu pare, Antífates. Aquest rei en va devorar
un d'ells al moment, i els altres van fugir,
perseguits pel rei i per tot el poble, fins a la
vora del mar. Els lestrígons van lapidar els
grecs, van enfonsar els vaixells i van matar
els homes. Només Ulisses va aconseguir
tallar la sirga que subjectava la seva nau i
fer-se a la mar.
Reduit a un sol vaixell i la seva tripula-
ció, va continuar remuntant cap al nord i
ben aviat va arribar a l'illa d'Eea, on vivía
la maga Circe -sens dubte, l'actual pro-
542
montori del mont Circeum, al sud del Laci
(v. el relat de les seves aventures a Circe)-.
Quan va marxar de l'illa d'Eea, Ulisses hi
deixava un fill de Circe, Telegon, o potser
dos, Telegon i Nausítous (v. la taula 39, p.
538).
Circe el va enviar a consultar l' anima
de Tiresias per saber els rnitjans per asse-
gurar el seu retorn a Ítaca. Tiresias li diu
que arribara sol a la seva patria i amb un
vaixell estranger; que s'haura de venjar dels
pretendents i que, més endavant, haura de
tornar a marxar, amb un rem a l' espatlla, a
buscar un poble que no conegui la navega-
ció. Allí oferira un sacrifici expiatori a Po-
sidó i, finalment, morira, a una edat avan-
9ada, feli9 i lluny del mar. Després d'haver
vist un bon nombre d'herois entre els morts
evocats, Ulisses torna al palau de Circe.
Després se'n va, no sense que la maga li
doni abans encara més consells. Primer va
res seguir l' illa de les sirenes (situada prop
del golf de Napols) (v. Sirenes). Tot seguit
va haver d'afrontar a les Roques Errants i
l' estret que hi havia entre Escil ·la i Caribdis
(v. aquests noms). Uns quants mariners van
ser devorats per la primera, pero el vaixell
va poder escapar-se dels remolins de Ca-
ribdis i aviat va arribar a l' illa de Trinacria,
on pasturaven els ramats de bous blancs del
Sol. Allí els va faltar el vent i el menjar. Per
calmar la fretura, i malgrat la prohibició
d'Ulisses, els mariners van sacrificar uns
quants bous per menjar-se'ls. El Sol els va
veure i es va queixar a Zeus demanant-li
una reparació. Així, quan el vaixell va re-
prendre la navegació, va aixecar-se un mal
oratge enviat pel senyor dels déus i va caure
un llamp a la nau, i només Ulisses, que no
havia volgut participar en el banquet sacrí-
leg, es va poder salvar, aferrat al pal i amb
penes i treballs. El corrent se'l va tomar a
endur cap al' estret i va escapar-se de mira-
cle de l' abisme de Caribdis. Al cap de nou
dies d'anar a la deriva, Ulisses va arribar
a l'illa de Calipso (probablement la regió
de Ceuta, a la costa del Marroc, davant de
Gibraltar) (v. Calipso). Bé que l'Odissea
no ho menciona, els autors posteriors asse-
guraven que Ulisses havia tingut un o més
fills amb la deessa: Nausítous, Nausínous
(v. la taula 39, p. 538. L'estada al palau de
Calipso va durar deu anys -o bé vuit, cinc
o només un, segons els autors-. Final-
ment, grades als precs d' Atena, protectora
del 'heroi, Zeus va enviar Hermes a Calipso
amb l'ordre de deixar marxar Ulisses. Ca-
lipso, a contracor, va posar a disposició de
l'heroi la fusta necessiiria per construir una
barca, i Ulisses va marxar cap a l' est. Pero
543
la colera de Posidó no s'aturava. El déu va
provocar una tempesta que va destruir la
barca, i, del tot nu, agafat a una fusta del
vaixell, l'heroi va arribar a l'illa dels feacis,
que l' Odissea anomena Esqueria i que pro-
bablement és Corfú.
Extenuat, Ulisses es va quedar adormit
entre els matolls de la vora d'un riu. Al
matí el van despertar els crits i les rialles
d'un grup de noies. Eren Nausica, la filia
del rei de l' illa, i les seves serventes, que
havien anat a rentar la roba i a jugar al cos-
tat del riu. Ulisses se'ls va presentar i els va
demanar ajut. Nausica li va indicar el camí
que portava al palau del seu pare, el rei Al-
cínous, mentre ella hi tomava per un altre
camí amb les serventes per no despertar la
malícia de la gent.
Ulisses va rebre d' Alcínous i de la rei-
na Arete la més amical i hospitaliiria de les
benvingudes. Es va celebrar un banquet en
honor seu, i Ulisses va explicar detallada-
ment les seves aventures. Després el van
carregar de regals i, com que va declinar
l'oferiment que se li feia de casar-se amb
Nausica insistint en el seu desig de tornar
a Ítaca, van posar un vaixell a la seva dis-
posició. Durant el viatge, que va ser curt,
Ulisses es va quedar adormit, i els mariners
feacis el van deixar en un lloc apartat de
l'illa d'Ítaca amb els seus tresors, els pre-
sents del rei Alcínous. El vaixell va tornar
a Esqueria; pero, en el moment d'arribar a
l'illa, fou transformat en pedra per Posidó,
que així es venjava de l'ajut que havien
donat a Ulisses contra la seva voluntat, i la
ciutat va quedar envoltada per una munta-
nya i va deixar de tenir port.
Ulisses havia estat absent vint anys. Ell
mateix esta tan canviat per l' edat i els pe-
rills, que ningú no el reconeix. Mentrestant,
Penelope l'ha esperat fidelment -aquesta
és almenys la versió de l'Odissea (v. Pene-
lope)-. Ella esta exposada a les peticions
dels pretendents, que s'han instal·lat al pa-
lau d'Ulisses i devoren les seves riqueses
amb una folla prodigalitat. Els pretendents
són cent vuit, i els rnitografs n'han conser-
vat els noms. Eren de Dulíquion, Same,
Zacint i d'Ítaca mateix --que són els terri-
toris sobre els quals s'estén el poder d'Ulis-
ses-. Penelope rnirava de desanimar-los,
i per aixo havia inventat un estratagema
que s'ha fet celebre. Els va prometre una
resposta el dia que hagués acabat de teixir
la mortalla de l'ancia Laertes. Cada dia hi
treballava, pero de nit desfeia la feina que
havia fet durant el dia.
Ulisses, en despertar-se, decideix no anar
immediatament al palau. Primer va a casa
ULISSES
d'Eumeu, el cap dels seus porquerols, a qui
té una gran confian9a. Es dóna a coneixer,
i a casa d' ell troba Telemac. Aleshores tots
dos es dirigeixen cap al palau, pero Ulisses
hi va disfressat de pidolaire. Ningú no el re-
coneix, només el seu gos, Argos, que, amb
vint anys fets, tenia una vida miserable. En
veure el seu amo, s' aixeca, tot content, i cau
mort.
Al palau, Ulisses demana menjar als
pretendents. Ells !'insulten, i un pidolaire
anomenat Iros, que solia ser present a les
festes dels pretendents, desafia el nouvin-
gut perque veu amena9at el seu privilegi.
Amb uns quants cops de puny, Ulisses el fa
caure. Aleshores ell rep encara més insults
dels pretendents i, sobretot, del més impor-
tant d'ells, Antínous. Penelope, assabenta-
da de l'arribada d'un pidolaire estranger, el
vol veure per preguntar-li si té cap noticia
d'Ulisses, pero ell decideix deixar la troba-
da per al vespre.
En arribar el vespre, Telemac, seguint
l'ordre del seu pare, fa portar totes les ar-
mes del palau a una cambra alta. Llavors
es produeix la trobada entre Ulisses i Pene-
lope. Ell no es dóna a coneixer, sinó que es
limita a pronunciar paraules esperan9ado-
res. Ella ha sorniat que el seu marit arribaria
aviat, pero no s'ho vol creure i té la intenció
d'organitzar l'endema un concurs entre els
pretendents i casar-se amb el guanyador.
Els donara l'arc d'Ulisses, i el vencedor
sera aquell qui el sapiga fer servir rnillor.
Ulisses l' anima a dur a terme aquest pro-
jecte.
El dia següent se celebra el concurs: es
tracta de travessar amb una fietxa les ane-
lles formades per diverses fulles de destral,
col-locades l'una al costat de l'altra. Suc-
cessivament, tots els concursants agafen
l'arc, pero cap d'ells no el pot tesar. Fi-
nalment, Ulisses demana l'arc i encerta el
blanc a la primera. Els servents tanquen les
portes del palau, Telemac agafa les armes i
comen9a la matan9a dels pretendents. Lla-
vors les serventes, que no havien mantingut
amb ells la discreció desitjable, s'emporten
els cadavers, netegen la sala i són penjades
al pati del palau juntament amb el cabrer
Melanti, que havia pres partit a favor dels
enernics del seu amo. Ulisses, finalment, es
dóna a coneixer a Penelope i, per posar fi
als seus darrers escrúpols, li descriu la cam-
bra nupcial, que només ells dos coneixen.
L'endema, Ulisses se'n va al camp, on
viu el seu pare, i es dóna a coneixer. Men-
trestant, els pares dels pretendents morts es
reuneixen, armats, per exigir compensaci-
ons; pero, gracies a la intervenció d' Atena,
ÚRAN
sota la figura del vell Mentor, la pau torna
aviat a Ítaca.
Aquest és el relat de l' Odissea. Els po-
etes posteriors hi introdueixen episodis
novel·lescos, sobretot amorosos. Per exem-
ple, les ª".entures d'Ulisses i de Polime!a
a l'illa d'Eol (v. Po/imela). Van completar
!' Odissea afegint-hi diferents «finals». Vet
aquí els episodis més remarcables d'aques-
tes llegendes, la major part d'elles pura-
ment literaries.
Després de la matarn;:a dels pretendents,
Ulisses va oferir un sacrifici expiatoria Ha-
des, Persefone í Tiresias, i va marxar, a peu,
a través de l'Epir fins al país dels tesprots.
Allí va oferir a Posidó el sacrifici que en al-
tre ternos li havi a ordenat Tiresias. La reina
del paí~, Cal· lídice, li insistí que es quedés
al seu costat i li va oferir el seu reialme.
Ulisses ho va acceptar, i tots dos van tenir
un fill, Polipetes. Va regnar durant un quant
temps amb Cal·lídice i va obtenir victüries
sobre els pobles vei"ns. Pero, quan Cal·lídice
va morir, va deixar el regne a Polipetes i
toma a Ítaca, on va trobar el segon fill que
havia tingut amb Penelope, Poliportes.
Mentrestant, Te!egon, fill d'Ulisses i de
Circe, havia sabut per la seva mare qui era
el seu pare i l'havia anat a buscar. Va de-
sembarcar a Ítaca i va causar estralls en els
ramats. Ulisses va anar a socórrer els seus
pastors, va entrar en combat i va ser mort
pe! seu fill (v. Telegon). Quan va saber qui
era la seva víctima, Telegon se'n va pfanyer
i va endur-se el cadaver, i també Penelope,
al palau de Circe.
Altres versions explicaven que Ulisses,
acusat pels pares dels pretendents, va sot-
metre el cas al judici de Neoptolem, que
aleshores regnava a l'Epir. Neoptolem,
que desitjava apoderar-se de Cefal·lenia, va
condemnar Ulisses a 1' exili. Llavors Ulisses
se'n va anar cap a Etolia, al palau de Toant,
fill d' Andremon. Allí es va casar ambla fi-
lla de Toant, li va donar un fill, Leontüfon,
i va morir a una edat molt avani;;ada. Una
a!tra tradició, referida per Plutarc, fa que,
després del judici de Neoptülem, Ulisses
s' exilii: a Italia.
Sobre les aventures d'Ulisses a Italia i la
darrera part de la seva vida, hi havia tota
una serie de tradicions que coneixem peral-
lusions obscures. En particular s'explicava
que Ulisses i Eneas s'havien trobat durant
Úran: HES., 126 s.; 463 s.; 886 s.; 924
s.; Títanomaquia, l (Kinkel); cf. C1c., Nctt.,
HI, 17, 44; Fr. orf, 89, l; D. S., HI, 57 s.; PL,
544
els seus viatges i s'havien reconciliat. Ulis-
ses es va establir a Tirrenia (el país etmsc) i
va fundar trenta ciutats. Allí va rebre el nom
de Nanos (v. aquest nom), que, en llengua
etrusca voldria dir «l'Errant». Ulisses va
morir en una ciutat etrusca, Gortínia, que
generalment s'identifica amb Cortona, pel
disgust que Ji causa la mort de Te!emac i
de Circe.
Tacit explica (Germania, III) que Ulis-
ses havía arribat, en els seus viatges, fi ns a
les ribes del Rin i que, com a record, havia
erigit allí un altar que encara subsistia en
l' epoca de la conques ta romana. Com el
nom d'Heracles, el d'Ulisses s'havia re-
lacionat amb les diferents fases de la des-
coberta de l'extrem occident, no sols per
l'episodi dels cimmeris (v. anteriorment),
sinó també pels viatges misteriosos que va
fer al final de la seva vida.
La llista dels fills d'Ulisses és extrerna-
ment variable. Es va modificar segons el
caprici dels genealogistes, per donar títols
de noblesa a totes les ciutats italianes, en
temps de Cató.
Per aixo es van atribuir a la seva unió amb
Circe fills com Árdeas, eponim de la ciutat
llatina d' Árdea, Llatí, eponim dels llatins,
etc. (v. també Romus, Cassifone, Evipe i la
taula 39, p. 538).
ÚRAN (Oupavói;). Úran és la personi-
ficació del Cel com a element fecund. Té
un paper important en la Teogonia d'He-
síode, en que és fill de Gea (la Terra). Al-
tres poemes el presenten com el fil! d'Eter
(v. aquest nom). Aquesta tradició, pero, que
es remunta a la Titanomaquia, no esmenta
el nom de la seva mare. Devia ser Heme-
ra, la personificació femenina del Día. En
la teogonía orfica, Úran i Gea són dos fills
de la Nit.
Les llegendes d'Úran més conegudes són
aquelles en que intervé coma marit de Gea
-el Cel, en efecte, «cobreix» tota la Terra;
és l'únic a la seva mida-. Amb ella va te-
nir nombrosos fills. Al' article referit a Gea
hem reunit, en un arbre genealügic genera!,
la llista dels fills d'Úran, segons Hesíode
i Apol·lodor (v. les taules 14, p. 212; 6, p.
121 i 38, p. 530). Amb Gea, Úran va te-
nir els sis Titans, les sis Titanides, els tres
cic!ops i els tres hecatonquirs. Pero Gea,
descontenta amb aquesta fecunditat i amb
el desig d' evitar les abrai;;ades brntals del
Tiln., 40 e; MAcR., Sat., I, 8, 12; APOL·L., Bibl., I,
1, 1 s. Cf. G. DUMÉZ!L, Ouranos-Varouna, París,
1934.
545
seu espos, va demanar als seus filis que la
protegissin d'ell. Tots s'hi van negar, tret
del petit, Cronos, que li va parar una em-
boscada i, armat amb la fal-;: que li havia
donat la seva mare, va tallar els testicles del
seu pare i els va llani;;ar al mar (v. Cronos
i Gea). Generalment, l'indret d'aquesta
mutilació se situa al cap Drepanon, que va
rebre aquest nom de la fal<;: de Cronos. De
vegades se situa a Corfú, al país dels feacis.
En aquest cas, l'illa seria l' esmentada fal<;:
que Cronos havia llani,;at al mar en aquell
indret i que havia emergit en forma d'illa.
Pel que fa als feacis, van néixer de la sang
del déu. O bé és Sicília, que va ser fecunda-
da per Ja sang divina, i per aixo aquesta illa
és extraordinariament fortil.
Diodor de Sicília esmenta una tradició
una mica diferent sobre Úran: segons ell,
Úran va ser el primer rei dels atlants, po-
ble especialment pietós i just que habitava
a les costes de l'Ocean. Va ser el primer a
ensenyar-los la vida civilitzada i a iniciar-
los en la cultura. Habil astronom, va in-
ventar el primer calendari basant-se en els
moviments deis astres, al mateix temps que
predeia els principals esdeveniments que
passarien al món. Quan va morir se li van
retre honors divins i, al cap de poc temps,
va ser identificat arnb el mateix Cel. En
aquesta tradició, a Úran se li atribueixen
quaranta-cinc fills, divuit dels quals els va
tenir amb Titea més tard va rebre el
nom de Gea); a la seva mare deuen el nom
generic de Titans. Les seves tilles van ser
Basilea (la Reina), més tard Cíbele, i Rea,
que va rebre el sobrenom de Pandora. Ba-
silea, dona d'una extraordinaria bellesa, va
succeir Úran en el tron i es va casar amb
Hiperíon, un dels seus germans, amb qui
va tenir dos fills: Helios (el Sol) i Selene
(la Lluna). Entre els altres fills d'Úran,
Diodor esmenta Atlant i Cronos. SeJSons
Plató, també Ocean i Tetis són fills d'Uran.
La complexitat i les variants ge-
nealogies s'expliquen pel fet que no són la
traducció de llegendes precises, sinó només
interpretacions simboliques de cosmogoni-
es erudites. Per aixo Úran amb prou feines
té un paper en els mites hel·lenics. Tanma-
teix, Hesíode conserva el record de dues
profecies atribuides, conjuntament, a Úran
i a Gea: la primera, la que havia advertit
Cronos que el seu regnat acabaria quan un
dels seus fills el vencés. La segona, la pro-
fecía feta a Zeus, que el prevenía contra el
fil! que havia de tenir amb Metis. Per obeir
aquest vaticini, Zeus es va empassar Me-
tis quan ella estava embarassada d' Atena
(v. Metis i Zeus).
Sobre la llegenda siriana d'Úran i Cro-
nos, esmentada per Filó de Biblos, v.
Cronos.

V a Romul. El caracter arcaic de la deessa
*VACUNA. Nom d'una deessa sabina
molt antiga, que tenia un santuari en ruines
prop de la vil· la d'Horaci, a les ribes del riu
Licenza. Els escoliastes la identifiquen, de
manera molt vaga, amb Diana, Minerva i
fins i tot amb la Victoria. No compta amb
cap llegenda.
*VALERIA. En el decurs d'una epide-
mia que devastava la ciutat de Faleris, un
oracle ordena, per acabar amb la plaga, que
cada any se sacrifiqués una donzella a Juno.
El sacrifici tingué lloc; un any, pero, la sort
designa com a víctima una verge anomena-
da Valeria Luperca. Quan s'anava a clavar
ella mateixa l' espasa, prop de l' altar, va
apareixer una aliga, que Ji arrabassa l'arma,
deixa caure un bastonet al costat del mar-
tell ritual que bi havia sobre rara i, mentre
s'allunyava, deixa caure l'espasa sobre una
vedella que pasturava en un prat veí. Va!e-
ria va comprendre els senyals que Ji donava
l' au. Va sacrificar la vedella i, agafant el
martell, ana tocant els malalts afectats per
la pesta i d'aquesta manera els guarí.
*VEIOVIS. Déu roma, identificat tar-
Vacuna: HoR., Epút., I, 10, 49, ese. ad
loe.
Valeria: Pwr., Par: min ... XXXV.
Veiovis: Cic., Nat., m, 62; ÜEL·LI, V, 12, 8 s.;
Ov., Fast.,m, 437 s.; VARRÓ, L. L., 74.v.
Venus: EsTR., V, p. 232; Sod, n, 14; MACR.,
danament amb Apol-lo, que posse!a un
santuari antiquíssim al Capitoli i un altre a
l'illa Tiberina. És de caracter essencialment
infernal, i sembla haver presidit, originari-
ament, els pantans i les manifestacions vol-
ciíniques. Veiovis, que no tenia cap llegen-
da, era un déu gentilici de la família Júlia.
*VENUS. Divinitat llatina molt antiga,
tenia consagrat un santuari prop d' Árdea,
anterior a la fundació de Roma. Conside-
rada durant molt de temps protectora de
la vegetació i dels jardins, alguns autors la
veuen actualment com una divinitat medi-
adora de la pregaria. Tanmateix, tot aixo
és for9a incert. A partir del segle n a. C. se
l'assimifa amb l' Afrodita grega. La gens
Julia, que pretenia ser descendent d'Eneas,
considerava Venus una seva
(v. Eneas).
*VERTUMNE. Déu d' origen probable-
ment etrusc, que tenia una estatua a Roma,
al barri etrusc, a !'entrada del Forum. Ver-
tumne personificava la idea del canvi. Se
li atribui:a el do de transformar-se en tan-
tes formes com volgués. Ovidi el presenta
Sat. I, 12, 12 s.; V.4RR., L. L., VI, 20; 33; FEST.,
p. 265; PL. V., N. H., XIX, SO; Lurn., !, l s.;
cf. R. ScHILLING, La Vénus romaine, Rev. Et.
lat.. 1942. 44-46; R. SCHil.UNG. La Re!igion
romaine de París, 1954.
Ve.rtmmie: V ARR., L. L., V, 46; PRoP., IV, 2;
Ov., Met., XIV, 643 s.; Fast., VI, 410.
547
enarnorat de la nimfa Pomona (v. aquest
nom), probablement perque Vertumne era,
en un sentit o en un altre, protector de la
vegetació i, més concretament, dels arbres
fruiters.
*VESTA. Deessa romana de caracter
molt antic, que presidia el foc de la llar do-
mestica. Pertany, igual que l'Hestia grega
(v. aquest nom), al grup de les dotze grans
divinitats. El seu culte depenia directament
del Pontífex Maxim, assistit per les vestals,
sobre les quals exercia una autoritat de pa-
ter familias. El culte de Vesta fou introdu!t
a Roma, segons la majoria dels autors, per
Romul, fet que provoca alguna dificultat
perque el seu temple (de forma circular,
com les cabanes més antigues del Laci)
no s'alcava a !'interior de la ciutat palati-
na, sinÓ al marge d'ella, al Forum roma, i
en conseqüencia fora de la ciutat atribuida
també es confirma pe! fet que el seu ani-
mal sagrat era l' ase, animal mediterrani per
excel ·Jencia, per oposició al cavall, que és
indoeuropeu. El dia dels Vestalia (a mitjan
juny), es coronaven els ases amb flors i no
se'ls feia treballar. Per explicar aquesta sin-
gularitat, es va inventar, tardanament, una
llegenda segons la qual un ase havia prote-
git Vesta, casta entre totes les deesses, dels
intents amorosos de Priap (v. aquest nom).
Es tracta d'una !legenda tardana, d'inspira-
ció hel·lenica i totalment artificial.
*VIRBI. Geni el culte del qual estava
unit al de Diana, al bosc sagrat de Nemi
(Arícia). El fet que els cavalls no tingues-
Vesta: SERVl, Com. En., VIII, 190; IX, 257;
AG., Civ. D., VII, 16; Clc., Nat. II, 67; CATÓ,
143, 2; Ov., Fast., VI, 319 s.; LACT., lnst.
I, 21, 25 s.; D. H., H, 65; PuJT., Rom ..
22, ¡; cf. V. SMlALEK, De Vestae cultus
re/iquiis, Eos, 1926, p.
Virbi: Ov., Met.,
En., V, 95; ViRG., En.,
545 s.; SERVI, Com.
765 · Ov., Fast.,
m, 266 s.
sin accés a aquest bosc havia donat origen
a la creenca aue Virbi no era sinó el fil! de
Teseu, Hipolit, que havia estat mort en al-
tre temps pels seus cavalls, ressuscitat per
Asclepi i transportat per Artemis a Italia
(v. Hipolit). Aquesta interpretació es fona-
mentava en un joc de paraules descom-
oonia Virbi en vir (home) i
~ sigui, qui havia estat home dos cops; es
veia en aixo una al·lusió a la resurrecció de
l'heroi.
*VOLTURL'I. Antiga divinitat romana
que possei:a un fl.amen i una festa, els Voltur-
nalia, el 27 d'agost. Una llegenda deia que
aquest Voltum (o el déu-riu homonim de la
Campania, amb que potser s'identifica) era
pare de la nimfa Juturna (v. aquest nom).
*VULCA. Divinitat romana que comp-
tava amb un fiamen i una festa, els Vulca-
nalia, que se celebrava el 23 d' agost. Es diu
que l'introduí a Roma Titus Taci, pero una
altra tradició atribueix a Romul l' erecció del
seu primer santuari, amb el botí arrabassat a
l' enemic en una guerra. Durant les festes de
Vulca era costum llarn;ar al foc peixets i, de
vegades, altres menes d'animals. Es creia
que aquestes ofrenes representaven vides
humanes, per a la conservació de les quals
eren ofertes al déu. Vulca, que no posseeix
cap llegenda propia, ha estat identificat
amb Hefest (v. aquest nom). Tanmateix, de
vegades es representa Vulca com a pare de
Cacus o de Cecul (v. aquests noms), o, fins
i tot, del rei mític Servi Tul-li (que general-
ment és considerat fill del lar domestic) (v.
Serví Tul-li).
Voltm·n: VARRó, L. L., VI, 21; VJI, 45;
PAUUJS, p. 379; ARN., III, 29.
Vuka: VARRó, L. L., V, 74: 83 s.; VI, 20;
r-llAcR., Sat., l, 12, 18; PL. V.. N. H., XVI, 236;
XXXVI, 204; PLUT., Rom., 24, 5; V!RG., Eii.,
VII, 679; vm, 190 s.; PAU, 38; Ov., Fast.,
VI, 637; cf. J. CARCOPíNO, et les
d 'Ostie, París, 1921; IV!. GuARDllCCI, a
Nogara, l 937, 183-203; H. J. RosE, a Joum.
Rom. Stud., p. 46-63.
 549 ZEUS

Metis: Aterra.
Temis: Hores, Moires.
Dione: Afrodita.
{
(unions divines) Eurínome: Carites.
Mnenosine: Muses.
Leto: Apol·lo, Artemis.
Demeter: Persefone.
Hera: Ares, Hebe, Ilitia (Hefest).

Alcmena: Heracles.
Zeus Antíope: Amfíon, Zetas.
Cal·listo: Arcas.
Danae: Perseu.
Egina: Eac.
Electra: Dardan, Iasió, Harmonia.
Europa: Minos, SarpMon, Radamant.
(unions humanes) Io: Epaf.
Laodamia: SarpMon.
Leda: Helena, Dioscurs.
Maia: Hermes.
Níobe: Argos, Pelasg.
Pluto: Tanta!.
Semele: Dionís.

z Taígete: Lacedemon.

Taula genealogica nº 40

ZACINT (ZáKuv8oc;). Zacint és l'heroi
eponim de l'illa del mateix nom (avui cone-
guda coma Zante), a la mar Jünica. Segons
les tradicions, aquest heroi és considerat fill
de Dardan (v. la taula 7, p. 128) o bé un
arcadi arribat de la ciutat de Psofis.
ZAGREU (ZaypEÚ<;). Generalment es
considera Zagreu fill de Zeus i de Persefo-
ne, i el «primer Dionís». Per engendrar-lo,
Zeus es va unir a Persefone sota la forma
d'una serp. Zeus, que sentia una especial
predilecció envers ell, li destinava la seva
successió i la supremacia sobre el món.
Tanmateix, els Destins ho van disposar de
manera diferent. Per precaució contra la
gelosia d'Hera, Zeus confüt el petit Zagreu
a Apol-lo i als Curets, que el van criar als
hoscos del Parnas. Pero Hera aconseguí
descobrir-lo i encarrega als Titans que el
raptessin. Zagreu intenta debades escapolir-
se'n transformant-se. Adopta principalment
l'aspecte d'un brau, pero els Titans el van
esquarterar i se'l menjaren mig cru, mig
cuit. Pal·las Atena només va poder salvar el
seu cor encara palpitant. Apol·lo en recollí
alguns bocins escampats i els enterra prop
del trípode de Delfos. Pero la voluntat de
Zeus retoma la criatura a la vida, ja fos per-
que Demeter va unir el que quedava d'ell,
ja fos perque Zeus va fer que Semele ab-
sorbís el cor de Zagreu, fecundant-la, així,
del «segon Dionís». També es contava que
havia estat Zeus qui havia absorbit el cor
del nen (v. Jacos) abans d' engendrar Dionís
amb Semele.
Zagreu és un déu orfic, i la llegenda pre-
cedent pertany a la teologia dels misteris
orfics. Es deu principalment a l' orfisme que
s'identifiqui l'heroi amb Dionís. Esquil, al
contrari, l' anomenava «Zeus subterrani» i
l' assimilava a Hades.
ZELOS (ZfjJ..oc;). Zelos, el «zel», o «la
imitació», és fill d'Estix i d'Ocean. És ger-
ma de la Victoria, la Fon;a i la Violencia
(v. la taula 33, p. 454).
ZETOS (Zfj8oc;). V. Amfíon.
ZEUS (ZEúc;). Zeus és el més gran dels
déus del panteó hel·lenic. Essencialment és
el déu de la llum, del cel dar, així com del
llamp, pero no s'identifica amb el Cel, no
més del que Apol·lo s'identifica amb el Sol
o Posidó amb el Mar. Al pensament grec,
els déus han perdut el valor cosmic que
van poder tenir en un altre moment del seu
desenvolupament, i, en aquest sentit, Zeus
no ens interessa aquí sinó com a heroi de
llegendes.
La personalitat de Zeus, sobira d'homes i
déus, que regna a les altures lluminoses del
cel, es crea a partir dels poemes homerics.
Normalment, roman al cim de l'Olimp,
pero també viatja. Per exemple, el trobem
al país dels etíops, poble pietós com cap al-
tre, els sacrificis dels quals li són particular-
ment grats. De mica en mica, la residencia
de Zeus es desvincula d'una muntanya en
particular, i l'expressió «l'Olimp» passa a
significar només la regió eteria on viuen els
déus.
Zeus no només presideix les manifesta-
cions celestes, provoca la pluja, llan9a el
llamp i el llampec -poder simbolitzat per
!'egida (v. més avall)-, sinó que, sobretot,
manté l' ordre i la justícia al món. Encarre-
gat de purificar els homicides de la taca de la
sang, vetlla pel manteniment deis juraments
i pel respecte de les obligacions degudes als
hostes; és el valedor del poder reial i, ge-
neralment, de la jerarquia social. Aquestes
prerrogatives les exerceix no només pel que
fa als homes, sinó també en el si de la so-
cietat deis déus. Ell mateix esta sotmes als
Destins, deis quals és interpret i els quals
defensa de les fantasies deis altres déus; per
exemple, «pesa» els destins d' Aquil·les i
Rector i, quan el plat de la balan9a d'aquest
heroi baixa cap a l'Hades, prohibeix a
Apol·lo que intervingui i abandona l'heroi
al seu enemic. Déu providencial, conscient
de la seva responsabilitat, és l'únic que no
es deixa portar pels seus capricis -si més
no quan no es tracta deis seus capricis amo-
rosos, i, fins i tot aleshores, les seves apa-
rents fantasies mai no estan exemptes d'una
certa política (v. més avall)-, i és qui dis-
pensa els béns i els mals. Homer explica,
a la Ilíada, que a la porta del seu palau hi

Zacint: E. B., s. v.; PAus., VIII, 24, 1 s.; D.
H.,I, 50.
Zagreu: E~Q., fr. 5; 228 (Nauck, 2a ed.);
ese. a PÍND., Istrn., VII, 3; Tz., Com., 355; cf.
207; PROCLE, Tzm., 200 d; MAcR., Somni, I, 12;
NoNN., Dion., V, 565 s.; VI, 155 s.; HESIQUI i
Sum., s. v.; D. S., III, 62; 64; CAL·L., fr. 171;
374; Ov., Met., VI, 114; CL. AL., Protr., II, 18,
p. 15; HIGí, Fab., 155; 167; PLUT., Q. Gr., 12; cf.
S. REINACH, Zagreus, le Serpent cornu, a Cultes,
Mythes et Relig., II, p. 58-65.
Zeus: Els textos en que es menciona Zeus
són massa nombrosos per poder-los citar.
Només se n'indiquen uns quants, particularment
importants: /l., I, 396 s.; Y.III, 13 s.; XXIV, 527 s.;
ese. a XV, 229; XXIV, 615; HEs., Teog., passim,
i 468 s.; CAL·L., H. a Zeus; PAus., VIII, 38, 2;
IV, 33, l; JoAN DE LiD., Mens., IV, 48; APoL·L.,
Bibl., I, 1, 6; 2, 1 s.; D. S., v. 70 s.; Ov., Fast.,
IV, 207 s.; Met., VI, 103 s.; VIRG., G., IV, 153;
SERVI, Com. En., III, 104; LucR., II, 629; Hmí,
Fab., pr., 19 s., 23 s., 31 s. (Rose); 2; 7; 8; 14;
19; 29 s.; 46; 52 s.; 61 s.; 75 s.; 91 s.; 106; 124
s.; 138 s.; 152 s.; 173; 176 s.; 195 s.; 223 s.; CL.
AL, Hom., V, 12 s. V. també els art. citats en el
text. Bibliografia moderna molt abundant. Cf. en
particular A. B. CooK, Zeus, Cambridge, 1925;
M. P. NILssoN, Vater Zeus,Ar. Rel. Wiss., 1938, p.
156-171; Ch. P!cARD, aRev. Hist. Rel., 1926, p.
65-94; E. LIÉNARD, a Latomus, 1937, p. 9 s.; etc.
ZEUS
ha dues gen-es, una de les quals conté els
béns, i l' altra, els mals. En general, Zeus
treu alternativament el contingut de !'una i
de l'altra pera cadascun de nosaltres; pero
a vegades extreu exclusivament el d'una de
les dues, i, aleshores, el destí resultant és,
uns cops, compietament bo i uns a!tres, més
sovint, completament dolent
Aquesta concepció de Zeus com a poten-
cia universal es va desenvolupar amb els po-
emes homerics i va donar com a resultat, en
els filosofs heUenístics, la concepció d'una
Providencia única: entre els estoics -prin-
cipalment Crisip, que havia consagrat un
poema al déu-, Zeus és el símbol del Déu
únic que encama el Cosmos. Les lleis del
món no són sinó el pensament de Zeus. En
aquest punt ens trobem als límits extrems
de l' evo lució del déu, i surt de l' ambit de la
mitología per pertanyer a la teología i a la
histüria de la filosofia.
El naixement de Zeus. Com tots els
Olímpics, Zeus pertany a la segona genera-
ció divina. És fill del tita Cronos i de Rea. I,
igual que Cronos era el més jove de l' estirp
dels Titans, Zeus també és el menor del seu
llinatge (v. la taula 38, p. 530). Sabem que
Cronos, advertit per un oracle que un dels
seus fills el destronaría, provava d'impedir
la realització d'aquesta amena<;:a tot devo-
rant els seus fills i les seves filles a mesu-
ra que Rea els portava al món (v. Cronos i
Rea). En néixer el sise, Rea decidí recón-er
a l' astúcia i salvar el petit Zeus, que acaba-
va de néixer. El va parir de nit, en secret,
i, l' endema, lliura a Cronos una pedra em-
bolicada amb boiquers. Cronos s'empassa
la pedra creient que era una criatura. Zeus
s'havia salvat i, a partir d'aquell moment,
res no impediria que es complís el destí.
Hi ha dues tradicions diferents pel que fa
al lloc de naixement de Zeus. La més cor-
rent el situa a l'illa de Creta, dalt del mont
Egeon o a!s cims de !'Ida, o fins i tot al
mont Dicten. Una altra tradició, defensada
pel poeta Cal·límac al seu Himne a Zeus, el
situa a i'Arcadia (v. Neda). Tanmateix, fins
i tot Cai.límac admet que la primera infan-
tesa del déu tingué lloc a la cova cretenca
on la seva mare l'havia confiat als Curets
i a les nimfes (v. Curets). La seva dida fou
la cabra (o nimfa) Amaltea, que l'alleta (v.
Amaltea). Segons la tradició, quan aquesta
cabra morí, Zens tria la seva pell com a ar-
madura, que es convertí en l' egida, el poder
de la qual va comprovar per primer
cop durant la contra els Titans.
L'infant diví també va ser alimentat amb
mei. Les abelles del mont Ida la van produ-
ir expressament per a ell (v. les interpreta-
550
cions evemeristes a les entrades Melissa i
Melisseu).
Els cretencs no es conformaven només
ensenyant l'indret on, segons ells, havia
nascut Zeus, sinó que també mostraven una
«Tomba de Zeus», per a gran indignació
dels mitografs i poetes, per als quals Zeus
era el déu immortal.
La conquesta del Quan Zeus ar-
riba a l' edat adulta, va voler conquerir el
poder que posse!a Cronos. Aleshores va
dernanar consell a Metís (la Prudencia)
(v. Metis), que li dona una droga, gracies a
la qual Cronos vomitaría els fills que havia
engolit. Amb l'ajut deis seus gennans i ger-
manes retornats així a la vida, Zeus ataca
Cronos i els Titans. La Jluita dura deu anys.
Al final, Zeus i els Olímpics en van resultar
vencedors, i els Titans van ser expulsats del
Cel (v. Cronos). Per aconseguir la victoria,
Zeus, aconsellat per Gea, va haver d'allibe-
rar del Tartar els ciclops i els hecatonquirs
que Cronos hi havia tancat. Per fer-ho, va
matar la seva guardiana, Campe. Els ci-
clops, aleshores, van donar a Zeus el tro i
el l!amp que havien forjat; a Hades, li van
donar un case magic que feia invisible a qui
el duia; a Posidó, un trident el cop del qua!
sacseja la terra i el mar. Un cop vencedors,
els déus es van repartir el poder a la sort.
Zeus obtingué el ce!; Posidó, el mar, i Ha-
des, el món subterrani. A més, Zeus tingué
la preeminencia sobre l'univers.
Tanmateix, la victoria de Zeus i deis
Olímpics aviat fou contestada. Van haver de
lluitar contra els gegants, incitats contra ells
per la Ten-a, irritada de saber que els seus
fills, els Titans, eren tancats a les profundi-
tats del Tartar. A proposit d' aquesta lluita,
la Gigantomaquia, vegeu Gegants. Final-
ment, i com a darrera prova, Zeus va haver
d'acabar amb Tifo. Aquest fou el cornbat
més dur de tots els que va haver de sostenir.
En el decurs d' aquesta !larga lluita, va cau-
re presoner i fou mutilat pel monstre, pero
un estratagema d'Hermes i de Pan el va
deslliurar, i aconseguí la victoria (v. Tifó).
Les unions de Zeus. La primera de les
seves esposes, cronolOgicament, és Metis,
la filla d'Ocean. Per escapar-se del déu,
Metis adopta diverses formes, pero deba-
des. Es va haver de sotmetre i va concebre
nna filla. Pero Gea va predir a Zeus que, si
Metis portava al món una filla, aquesta filla
engendraría posteriorment un fil! que des-
tronaría el seu pare. De manera que Zeus
""'IJ'"'''" Metis i, quan aniba el moment
del part, Prometen (altres diuen Hefest)
li va obrir el cap amb una d'on va
completament armada, Atena.
55!
A continuació Zeus es va casar amb Te-
rnis, una de les Titanides, i amb ella va tenir
diverses filles, les Estacions (les Rores),
anomenades respectivament: Irene (la Pau ),
Eunomia (la Disciplina) i Dice (la Justí-
cia). Després, les Moires (v. aquest nom),
que són les del Destí. Aquest
matrimoni amb que és l' encamació
de l'Ordre etern, de la Llei, té un evident
valor simbolic i expressa com Zeus, el déu
totpoderós, pot estar sotmes als destins, ja
que aquests destins, les seves emanacions
directes, en certa forma no són sinó un as-
pecte d'ell mateíxº
Zens també s'uní amb Dione, una de les
Titanides, i, amb ella, engendra Afrodita
(v. en aquest nom altres versions relatives al
seu naixement).
Amb Eurínome, filla d'Ocean, engendra
les Gracies (v. Ciirites): Egle, Eufrosine i
Talia, que són, originariament, esperits de
la natura.
Amb Mnemosine, una altra titanida, i
que simbolitza la Memoria, va tenir les Mu-
ses (v. aquest nom). Finalrnent, arnb Leto,
engendra Apol ·lo i Artemis.
No és fins a aquest moment que es pro-
dueix, segons Hesíode, el matrimoni sagrat
amb Hera, la seva propia germana. Pero,
generalment, se'] considera for9a més an-
tic. D'aquesta unió van néixer Hebe, Ilitia
i Ares (v. Hera).
Amb una altra de les seves germanes,
Demeter, Zeus va tenir una filla, Persefone.
Aquestes són les unions de Zeus amb de-
esses, pero les seves relacions passatgeres
amb mortals són innombrables. Aquí no-
més esmentarem les principals (v. Ia taula
40, p. 549).
No hi ha gairebé cap regió del món hel-
lenic que no s'hagi vantat de tenir corn a
heroi eponim un fill nascut dels amors de
Zeus. Igualment, la majoria de les grans fa-
mílies llegendaries es remunten a ell. Així,
els Heraclicles descendeixen no només de la
unió del déu arnbAlcmena, sinó d'un llinat-
ge més antic, de la unió de Zeus amb Da-
nae, ja que són ~erseides (v. la taula 32, p.
433). Aquil· les i Aiax descendeixen de Zeus
a través de la nimfa Egina (v. la tau la 31, p.
414), mentre que d'Agamem··
non i de Menelau, passava per ser
fill de Zeus i de Pluto (v. la taula 2, p. !4).
el de Cadme es
tava a Zeus a d'Io i del seu fil!
(v. la taula 3, p. 80). Els troians, a
de] seu D3rdan, havien nascut
dels amors Zcus i la Electra
(v. la taula 7. p. 128). Els cretencs es con-
sideraven descendents i dels tres
ZEUS
fills que havia tingut amb Zeus, JVíinos, Sar··
i Radamant (v. la taula 30, 367).
la mateixa manera, els arcadis
Arcas, fill de Zeus i de la
La"1·11><v (v. la taula 10, p. 154), i els seus
ve"ins, els argius, tenien per heroi
Argos~ nascut, co1n el seu
l'eponim dels de
obe argiva (v. 19, p. 280, i 20, p.
28 l). Finalment, els lacedemonis deien
es remuntaven a la nimfa Taígete i al
(v. la taula 5, p. 106)º
Tot i que els mitografs, sobretot a partir de
cristíana, consideren totes aquestes
a actes de llibertinatge, els poetes i
els mitografs anteriors s' esforcen per reco-
neixer les rnons que van portar el
déu a donar fills a dones mortals. Així, s'ex-
plicava el naixement d'Helena desig de
disminuir la població excessiva Grecia i
Asia tot provocant un conflicte sagnant. De
la mateixa manera, el naixernent d'Heracles
va tenir com a objecte engendrar nn heroi
capa-;; de deslliurar la ten-a de monstres
malefics. En resum, la procreació apareix
en Zeus com una manifestació d'una acció
providencial. Els antics ja observaven que
moltes d'aquestes unions s'havien desenvo-
lupat sota formes animals o per altres vies:
amb Europa, prenent l'aspecte d'un to-
ro; amb Leda, d'un cigne; amb Danae, de
pluja daurada, etc. Aquestes rareses,
a vegades s'exp!iquen amb la
que Zeus havia reemplaºat els cultes
més antics, on la divinitat substituida adop-
tava una forma animal o fetitxista, eren so-
vint pera ells objecte d'indignació, i d'aquí
que es tractés de donar-los una explicació
simbolista. Per a Eurípides, per exemple, la
pluja d'or que va seduir Danae és una imat-
ge de la riquesa totpoderosa.
Aquestes aventures sovint van exposar
Zeus a la calera d'Hera. Una explicació
que els antics donaven de les metamorfo-
s,is de la divinitat es referia precisarnent al
desig d' ocultar-se de la seva
evidentment es tracta d'una rnLm1;ctc1u
dana, posterior, en tot cas, a les llegendes
de metamorfosi. De la mateixa manera, !es
amants de Zeus sovint formes
animals. lo va ser transformada en vaca:
Calisto, en ossa, etc.
diverses. Zeus intervé en gran
de ilegendes que és
par. La !liada coneix una
contra ell per Hera, .Atena i
tenia com a
salvat per
altra ocasió,
coix per sempre, per haver-
ZEUXIPE
se posat de part d'Hera (v. Hefest, Hera).
Va restablir l' ordre al món després del ro-
batori de Prometen, a qui va encadenar al
Caneas (v. Prometeu). Pero, davant de la
maldat dels homes, decideix enviar-los el
gran diluvi, del qual la ra¡;a humana només
aconsegueix salvar-se gracies a Deucalió
(v. aquest nom). Per aixo el primer sacritici
després del diluvi l'ofereix a Zeus Allibe-
rador.
Veiem com Zeus intervé en les disputes
que sorgeixen arreu: entre Apol-lo i Hera-
cles sobre el trípode de Delfos (v. Hera-
cles); entre Apol·lo i Idas, a causa de Mar-
pessa (v. aquest nom); entre Pal·las i Atena,
provocant involuntii.riament la mort de la
primera (v. Pal·las); entre Atena} Posidó,
que es disputen la possessió de l' Atica; en-
tre Afrodita i Persefone, que es disputen el
bell Adonis (v. aquest nom). Castiga també
un cert nombre de criminals, especialment
els sacn1egs, com Salmoneu, Ixíon -ven-
jant així un insult particular-, Licaon, etc.
El veiem intervenir també en els treballs
d'Heracles, donant-li armes contra els seus
Zeuxipe: 1) APoL·L., Bibl., Ill, 14, 8; Hloí,
552
enemics o retirant-lo de les seves mans
quan cau ferit (v. Heracles).
Zeus passava per haver raptat el jove Ga-
nimedes, a la Troada, i haver-lo convertit en
el seu coper particular en substitució d'He-
be (v. Ganimedes).
A Roma, Zeus va ser identiticat amb
Júpiter, com a déu del cel lluminós i déu
protector de la ciutat, al seu temple del Ca-
pitoli.
ZEUXIPE (Zrn~írmr¡). N oms de diverses
heroi:nes, les principals de les quals són:
l. La dona del rei de l' Atica, Pandíon, i
mare d'Erecteu, Butes, Procne i Filomela
(v. la taula 12, p. 168). És germana de la
seva propia mare, la nii.iade Praxítea, esposa
de Pandíon.
2. Una altra és la tilla del rei de Sició,
Lamedont (v. la taula 24, p. 309) Es va ca-
sar amb Sició, amb qui va tenir una tilla,
Ctonofile.
3. Finalment, una tercera Zeuxipe és tilla
d'Hipocoont. Es casa amb Antífates, el till
de Melamp, i li dona dos tills, Beles i Am-
falces (v. la taula 1, p. 8).
Fab., 14. 2) PAus., II, 6, 5. 3) D. S., IV, 68.
TAULES GENEALÓGIQUES
Número ............... Pagina ............... Article
!. ..........................
2. ... .. .. .. .... .... ... .. .. ..
3...........................
4... .. .. .. ... .... ...... .....
5...........................
6...........................
7 ...........................
8...........................
9 ...........................
10.........................
11.........................
12.........................
13 .........................
14.........................
15 .........................
16.........................
17.........................
18.........................
19.........................
20 .........................
21 .........................
22. ...... .. .. .. .. .. .. ... .. .
23.........................
24 .........................
25 .........................
26.........................
27 .........................
28 .........................
29.........................
30. .. .. .. .... .. .. .. ..... .. .
31 .........................
32.........................
33.........................
34.........................
35 .........................
36... .. ... ..... .. .. ... .. ...
37 .........................
38.........................
39.........................
40.... .. .... .. .. .. .. ... .. ..
8 ........................ Adrast
14 ......... .. ........ ... Agamemnon
80 ...................... Cadme
93 ... .. ...... ..... ... ... Cecrops
106 .................... Cinortas
121.................... Cronos
128 .................... Dardan
136.................... Deucalió
148 .................... Edip
154.................... Elat
165 .................... Epopeu
168 .................... Erictoni
178 .................... Estenel
212 .................... Gea
231 .................... Helena
236 .................... Helios
240.................... Heracles
258 .................... Heraclides
280.................... lasos
281 .................... lasos
283 .................... Idas
287 .. .. .. .. .. ... ... ... . Íficle, 1
302.................... Jason
309 .................... Lamedont
313 .................... Lapites
316 .....................Leda
327 .................... Licos
328 .................... Licurg
350.................... Meleagre
367 .. .. .. .. .. ... ... ... . Minos
414 .................... Panopeu
433 .................... Perseu
454.................... Pontos
457 .................... Presbó
460 .................... Príam
494 .. .. .... .. ... ... ... . Sísif
512 .................... Teras
530 .................... Titans
538 .................... Ulisses
549 .... ..... ..... ... ... Zeus
 ÍNDEXI

NOMS PROPIS MÍTICS, GEOGRÁFICS I HISTORICS

Els noms de persona van en versaleta; els geografics, en rodona; i els de

festes i institucions, en cursiva. Els noms llatins tambe van en cursiva.
Les xifres remeten a les pagines. Si van seguides de la lletra a, correspo-
nen a la columna de l'esquerra; si ho fan de la lletra b, a la columna de
la dreta. Les xifres en negreta designen la pagina on el nom en qüestió és
objecte d'un article especial.

A 135 a; 156 a; 183 a; 196 b; 200 b; 233 b;

Abancia (regió de l'Epir). 156 a.
ABANT. 1) Fill de Calcó 2. 1; 82 b; 156 a.
2) Fill de Lineen J. Taula 32, p. 457;
l; 5 a; 271 b; 330 b; 332 b; 459 a.
3) Fill de Melamp. Taula 1, p. 8; 1;
49 a; 285 a; 347 a; 423 b; 450 b; 498 b.
4) Fill d'Euridamant el troia. 450 b.
Abants (poble). 1 a; 83 a; 156 a; 515 a.
Abantides (poble). V. Abants.
ÁBARIS. Heroi hiperbori. 270 b.
Abas (ciutat de Focida). 1 a.
ABDER. 139 a; 263 b.
Abdera (ciutat de Tracia). 139 a; 247 a;
263 b.
ABEONA. 293 a.
Abidos (ciutat de Troada). 264 b; 315 b.
Aborígens (poble d'Italia). 1; 129 b; 190 b;
299 b; 302 a; 332 b; 371a;435 b; 436 a;
484 b.
AcA LARENCIA. 1; 195 a; 477 b.
AcAc. Fill de Licaon 2. 2; 324 a.
AcACAL·LE. 2 b.
AcACAL·LIS. Taula 30, p. 367; 2; 39 a; 89 a;
199 b; 367 b; 381 a.
Acacesi (muntanya i ciutat d' Arcadia). 2 a.
AcADEM. 2; 130 a; 232 a; 519 a.
Academia (barrí d'Atenes). 2 b.
Acaia. (Regió del Peloponnes ). 294 b; 308 a;
449 b; 485 a; 529 b.
(Regió de Tessalia). 422 a.
AcALANT!S. Pierida. 2; 436 b.
AcAL·LE. 39 b; 367 b.
AcAMANT. 1) Fill d' Antenor. 2; 274 a; 360 b;
504 a.
2) Oncle de Cízic. 3; 109 b.
3) Fill de Teseu. Taula 35, p. 460; 3:
312 a; 375 a; 404 b; 445 a; 514 b.
4) Fill de Demofont. 200 b.
Acamantides (tribu atica). 3 a.
AcANT. 3 a.
AcANTIS. 3.
AcARNÁ. Fil! d'Alcmeó 1. Taula 1, p. 8; 3;
4 a; 84 b; 160 a.
Acamania (regió de Grecia). 4 a; 90 a; 282 b;
320 b; 510 b.
Acarnanis (poble). 420 a; 446 b.
AcAsT. Fill de Pelias. Taula 23, p. 302. 4;
49 b; 119 a; 179 b; 185 b; 274 b; 304 a;
311 b; 344 a; 384 b; 422 b; 470 b;
520 b.
Acates. 4; 34 b; 437 b.
Acciurn (batalla). 40 b.
Ac1lsIDAS, Dactil. V. Idas.
ACEso. 59 a; 164 b.
ACESTES. 119 b; 161 b.
AcmusA. Esposa de Deímac. 217 b.
Ac1s. Déu-riu. 4; 210 a.
Acis (riu de Sicília). 4 b; 210 a.
AcMoN. 1) Coribant. l 13 b.
2) Curet. 123 b.
3) Fil! de Manes. 339 a.
ACONC!. 4.
AcoNTES. Fill de Licaon 2. 324 a.
AcREA. Filla de l' Asterió. 465 a.
AcRISL Fill d' Abant. Taula 5, p. 106; 32, p.
433; 1 a; 5; 127 a; 177 b; 186 a; 295 a;
330 b; 434 a; 435 a; 447 b; 459 a.
AcRó. 6; 305 a.
Acropolis (d' Atenes). 17 b; 63 a; 73 b; 119 a;
130 b; 169 a; 187 b; 264 b; 295 a; 352 a;
415 a; 429 b; 456 b; 517 b.
Acte = Atica). 93 a.
ACTEA. 1) Danaida. 127 b.

556 ÍNDEX DE NOMS PROPIS, GEOGRÁFICS I HISTÓRICS
2) Nereida. 385 a.
AcTEu. 1) Pare d'Aglaure. Taula 4, p. 93;
104 a; 413 b; 505 a.
2) Fill d'Istre. 298 b.
3) Un deis quatre Telquins. 455 a.
AcTEó. 1) Fill d' Aristeu. Taula 3, p. 80; 6;
55 b; 57 b.
2) Fill de Melís. 353 b.
Acns. Helíada. 235 b; 396 b.
AcTOR. 1) Germa d'Augias. Taula 16, p.
236; 25, p. 313; 31, p. 414; 6; 66 b; 153 b;
178 b; 185 b; 207 a; 279 a; 297 b; 351 b;
356 a; 369 b; 372 a; 420 a.
2) Fill d' Aceu. Taula 34, p. 457; 6.
3) Fill de Deíon. Taula 22, p. 287.
4) Fill d'Hipas. 50 a.
5) Pared' Astíoc. 531 b.
AoAMANT. Troia. 360 b.
AoAN. Fill d'Úran. 395 a.
ADEONA. 293 a.
AoIANTE. Danaida. 127 b.
Aorns. Lidi. 329 b.
ÁDITE. Danaida. 127 b.
ADMET. Fill de Feres. Taula 23, p. 302; 6;
21 a; 39 b; 49 b; 101 b; 184 a; 198 b;
243 b; 262 a; 338 a; 351a;431 b.
AoMETE. 1) Pilla d'Euristeu. Taula 32, p.
433; 7; 247 a.
2) Oceanida. 393 b.
ADONIS. 7; 12 a; 25 b; 84 b; 105 a; 170 b;
171 b; 176 b; 354 a; 400 a; 432 b; 436 b;
462 a; 482 a; 523 b; 552 a.
Adonis (riu de Fenícia). 9 a.
AoRAMis. Heroi pelasg. 504 a.
Adrarniteon (ciutat de Mísia). 504 b.
AoRAsT. 1) Fill de Talau. Taula 1, p. 8; 37,
p. 512; 1b;9; 23 a; 27 b; 28a; 54b; 72a;
100 b; 119 a; 139 b; 152 b; 164 a; 169 b;
181b;273 a; 279 b; 311b;343 a; 348 b;
318 b; 440 a; 446 a; 451b;452 a; 458 a;
460 b; 464 b; 498 b; 514 a; 524 b.
2) Pare d'Eurídice 7 (?). 291 b.
3) Troia. 420 b.
ADRASTEA. 1) Filia de Melisseu. 283 b.
2) Pilla d'Ananke.-381 a.
ÁDRIAS. Rei d'Il·líria. 304 a.
Adriatic (mar). 52 a; 83 a; 156 a; 169 b;
270 b; 304 a; 378 a.
AEoE. Musa. 381 b.
AEDON.10; 110 a; 299 a; 412 b; 469 a.
AELII LAMIA (gens romana). 310 b.
AEL·LO. Harpia. 155 a; 225 b.
AEROP. 1) Au. 74 a.
2) Pare d'Equem. 165 b.
3) Descendent de Temen. 212 a.
AEROPE. 1) Filia de Catreu. Taula 2, p. 14;
11; 65 b; 66 a; 92 a; 356 a; 380 a; 444 b;
525 b.
2) Filia de Cefeu l. 11 a.
AFAREu. Taula 5, p. 106; 21, p. 283; 39 a;
,,,,.,.....
ÍNDEX DE NOMS PROPIS, GEOGRÁFICS I HISTÓRICS 557
142 b; 146 b; 218 b; 283 b; 321 b; 322 a; AoAPTóLEM. Fill d'Egipte. 127 b. 481b;505 a.
328 a; 330 b; 351 a; 427 a; 431 a; 442 a; AGASSAMEN. Rei de Naxos. 289 b; 411 b. ÁIAx. Fill de Telamó. Taula 2, p. 14; 31, p.
527 a. AoASTENES. Fill d' Augias. 452 b. 414; 3 a; 15 b; 18; 421 a; 430 a; 448 b;
AFIDANT. 1) Germa d'Elat. Taula 10, p. AGATIRN. 162 a. 456 a; 504 b; 505 b; 522 b; 528 a; 541 a;
154. 47 a; 120 b; 178 a; 403 b.
AGATIRS. 166 b; 175 b. 551 a.
2) Fill d'Oxintes. 403 b. AGATó. Fill de Príam. 461 a. - a Troia: 46 a; 82 a; 188 a; 216 b; 227 a;
Afidna(pobledel' Atica). l 12b; 142b;232a; AGAVE. 1) Pilla de Cadme. Taula 3, p. 80; 16; 326 a; 354 b; 404 b.
519 a; 526 a. 79 b;l41b;166 b; 242 b; 428 b; 448 a. - als Infems. 45 b.
Africa(continent).17 a; 122a; 138a; 141 a; 2) Danaida. 127 b. ÁIAx, el Jove. Fill de Teucre. 523 a.
323 a; 437 b; 484 b. 3) Nereida. 385 a. Aix. 26b.
AFRODITA. Taula 3, p. 80; 7, p. 128; 40, p. AGDISTIS. 16; 64 a; 101 a. Alalcomenes (poble de Beocia). 20 a; 508 b.
549; 11; 33 b; 52 b; 122 a; 139 a; 157 a;
Agdos (indret de Frígia). 16 b. Poble d'Ítaca. 539 a.
476 b; 532 a; 551 a. AGELAU. 1) Fill de Temen. Taula 18, p. ALALCOMENEU. 20.
A /'Ida: 12 a; 416 b. 258. ALALCOMENIA. Filia d'Ógig. 395 a.
Amors d'-: 12 a; 24 b; 35 a; 84 b;
2) Fill d'Estimfal. Taula 10, p. 154; ALAsroR. 1) Fill de Polinices. Taula 37, p.
105 b; 229 b; 386 a; 404 a. 180a. 512; 110 b.
Fills d'-: 157 a; 172 a; 172 b; 173 a; 3) Fill d'Heracles. Taula 17, p. 240. 2) Fill de Neleu. 382 b.
269 b.
4) Servidor de Príam. 416 b. 3) Troia. 541 a.
Filles d'-: 155 a; 223 a; 224 a; 476 b. AGELEU. Fill d'Eneu. 159 a. ALBA. Rei d' Alba. 490 b.
Calera d'-: 7 b; 9 a; 32 a; 105 a;
AGENOR. 1) Fill de Posidó. Taula 3, p. 80; Alba(ciutatd'ltalia).58a; 152a; 158b; l95a;
114 a; 140 a; 152 a; 162 a; 216 b; 222 b; 17; 71 b; 79 a; 91 b; 104 a; 189 b; 197 a; 315 a; 392 a; 478 a; 490 b; 490 b.
273 a; 274 a; 321 a; 386 a; 400 a; 418 b;
323 b; 388 b; 484 a; 503 a; 504 b. Albania(= Daguestan). 180 a.
419 b; 436 b; 449 b; 464 b; 467 b; 485 b; 2) Fill de Fegeu. Taula 19, p. 280; 3 b; Albans (poble). 277 b; 477 a.
493 a; 500 a; 517 b. 16 a; 24 a; 197 b; 509 b. Albula (riu = Tíber). 524 a.
Transforma un ésser: 9 a; 48 b. 3)Reid' Argos.Taula20,p.281; 122a; ALcANDRE. Fill de Múnic 2. 375 a; 541 a.
Temples-: 16 a; l72a; 234a; 517 b.
208 a; 422 a; 460 a; 536 b; 281 a. ALcATOE. Miníada. Taula 22, p. 287; 366 a;
Diversos: 61 a;67 a; 89a; l lOa; 119b; 4) Fill de Pleuró. Taula 26, p. 316; 366 b.
151b;157 a; 157 b; 173 b; 193 b; 214 a;
158 a; 444 a; 455 a; 521 b. ALcAmus. 1) Fill de Portaon. Taula 2, p.
263 a; 269 b; 273 a; 277 b; 330 b; 341 b; 5) Fill d'Egipte. 127 b. 14; 26, p. 316; 29, 350; 20; 84 b; 159 a;
344 a; 354 a; 357 a; 357 b; 361 b; 370 a; 6) Fill d' Antenor. 156 a; 384 a. 242 b; 273 a; 296 a; 326 b; 346 b; 430 a;
404 a; 412 b; 416 b; 442 b; 431 b. 7) NiObida. 388 b. 439 b; 450 b; 501 a; 516 b; 524 b.
Uremia: 11 b; 152 a; 173 a. Ctesil·la:
Agil·la (ciutat = Cere). 158 b. 2) Cunyat d'Eneas. 157 a.
264 a. Pafia: 312 a. Ams. 29 b. ALCES. Fill d'Egipte. 127 b.
AoA. Fill de Paris. Taula 15, p. 231.
AGLAIA. 1) Cante. 88 b; 187 a; 229 b. ALCESTIS. FilladePelias. Taula22,p. 287; 6b;
AGAMEDES. 1) Fill d'Estimfal. Taula 10, 2) Esposa d' Abant 2. Taula 32, p. 20; 184 a; 198 b; 254 b; 303 b; 424 a;
p.154; 12; 98 b; 180 a; 275 b; 453 a;
433; 1 a; 390 a; 459 a. 424 b; 431 b; 500 a.
535 a.
AoLAU. Fill de Tiestes. 65 b; 525 b. ALCEu. 1) Fill de Perseu. Taula 32, p. 433;
2) Fill d'Ergí. Taula 34, p. 457; 167 b. AoLAURE. 1) Filia d' Acteu. Taula 4, p. 93; 29 b; 241 a; 332 b.
AGAMEMNON. Origen i família: Taula 2, p.
17; 93 a; 169 a; 264 b; 413 b. 2) Fill d' Androgeu. 32 b; 178 b; 187 a;
14; 11 a; 13; 66 a; 111 b; 112 a; 134 b; 2)FilladeCecrops. Taula4,p. 93; 17; 381 b.
137 b; 154 a; 155 a; 159 b; 171 a; 181 a;
48 a; 99 a; 172 a; 223 a; 264 a; 413 b. 3) Fill d'Heracles. 389 b.
222 b; 286 b; 288 a; 288 b; 312 a; 356 a; Agnunt (poble i dem de l' Atica). 516 a. ALcrnÍADES (atenes). 188 a.
379 b; 397 a; 426 a; 444 b; 449 b, 500 b;
AGRAULE. V. Aglaure. ALCIDAMANT (de Ceos). 264 a.
527 a; 551 a. AGREU. Fill de Temen. Taula 18, p. 258;
ALCIDAMIA. 75 b.
Cabdill dels aqueus: 15 a; 40 a; 74 b; 132 a. ÁLcIDAS. V. Heracles.
112 a; 120 a; 139 b; 227 a; 288 b; 357 a;
AoRI. 1) Fill de Portaon. Taula 26, p. 316; ALcímcE. 159 b; 482 a; 529 a.
384 a; 387 a; 405 a; 420 b; 450 a; 453 b; 29, p. 350; 96 a; 139 b; 159 a; 326 a; ÁLCIM. 359 b.
462 b; 479 b; 499 b; 514 a; 540 a;
348 b; 455 a; 466 b; 514 a. ALciMAcA. Germana de Telamó. Taula 31,
541 a.
2) Fill d'Ulisses. Taula 39, p. 538. p. 414; 395 a; 505 a.
-aAulis: 13 b;43 b;44a;48b; 57 a; ll2a;
3) Centaure. 97 a; 254 a. ALciMEDE. 1) FilladeFílac. Taula 22, p. 287;
288 b; 357 b; 397 a; 540 a. 4) Gegant. 214 b. 23, p. 302; 111 a; 176 b; 199 a; 303 a;
- i Clitemnestra: 134 b; 146 a; 501 a.
5) Fill de Polifontes. 449 b. 424 b; 450 b; 463 a.
- i Cassandra: 91 a; 506 a. Agrigent (ciutat de Sicília). 112 b; 238 a;
2) Mare de Fenix. 198 a.
- a Sició: 527 a. 368 b. ALCIMEDONT. Arcadi. 147 a.
-mort: 112 a; 146 a; 154 b; 187 a. AGRIPA. Rei d' Alba. 490 b. ALCÍMENE. Filia de IObates. 295 b.
- als Infems: 45 b. AGRó.17. ALCÍMENES. 1) De Corint. 71 a.
Diversos: 48 b; 115 a; 134 b; 222 b;
A1 Locuci. 67. 2) Fill de Medea. 344 a.
289 a; 289 b; 396 b; 448 a; 479 b. AIANT. V. Aiax. ALciNoE. 21; 179 a.
AGAPENOR. Fill d' Anceu. Taula 28, p. 328; ÁIAX. Filld'Oileu.18; 50a; 67 b; 91a;l74b; ALciNous. Rei deis feacis. 21; 52 b; 122 b;
3 b; 16; 312 a.
380 a; 395 a; 405 b; 408 b; 430 a; 456 a; 134 b; 195 b; 344 a; 380 b; 543 a.
 558 ÍNDEX DE NOMS PROPIS, GEOGRÁFICS I HISTORICS
ALcíoNE. 1) Pilla d'Eol l. Taula 8, p. 136;
21; 95 b; 161 b.
2) Pleiade. Taula 27, p. 327; 275 b;
326 b; 443 a.
3) Filia d'Estenel. Taula 32, p. 433;
179 a; V. també Halcíone; Cleopatra.
4) Filia d'Idas. 341 a.
ALCIONEU. 1) Gegant. 22; 214 a; 255 b;
410 b.
2) De Delfos. 22.
3) Bandoler. 255 b.
4) V. Isquis.
ALCIÓNIDES. 22 a.
ALcIPE. Taula 4, p. 93; 17 b; 48 a; 130 b;
223 a; 341 a; 343 a.
ALcíroE. Miníada. 366 a.
ALcMENA. Taula 30, p. 367; 32, p.433; 40, p.
549; 22; 30 a; 30 b; 125 a; 156 a; 161 a;
188 a; 188 b; 211 a; 241 a; 242 a; 259 a;
269 a; 276 a; 287 b; 291 b; 304 b; 330 b;
325 b; 332 b; 468 b; 472 b; 528 b; 531 b;
551 a.
Cambra d'-: 12 b.
ALCMENOR. Fill d'Egipte. 127 b.
ALcMEó. l)Filld' Amfiarau. Taula 1,p. 8; 3 b;
4 a; 23; 27 b; 28 b; 41 a; 84 b; 117 a;
139 b; 147 a; 159 b; 164 a; 169 b; 170 a;
197 a; 274 a; 312 a; 340 a; 509 b; 514 a;
531 a.
Fills d'-: 3 b; 16 b; 29 a; 84 b; 531 a.
2) Fil! de Sil· los. 481 a; 490 a.
ALcMEóNIDES (familia atenesa). 490 a.
ALcó. 1) Fill d'Erecteu. Taula 12, p. 168;
24; 49 b; 167 b; 193 a.
2) Cabir. 78 a.
3) Fill de Macaon. 336 b.
ALEBió. Fill de Posidó. 24; 135 b; 248 a;
329 b.
ALECTO. Erínia. 170 b.
ALEicroR. 1) Fill d' Anaxagoras. Taula 13,
p. 178; 207 a; 289 b; 317 b.
2) Fill de Magnes. 338 a.
3) D'Esparta. 346 a.
ALEcTRió. 1) =el Gall. 24.
2) Teba. 50 a; 317 b.
Alesia (ciutat de la Gal·lia). 210 b.
Aletes. 1) Fill d'Hípotes. Taula 32, p. 433;
24; 200 a; 214 b; 464 b.
2) Fill d'Egist. 24; 154 b; 155 b; 170 a.
3) Fill d'Icari 2. Taula 21, p. 283;
282 a.
Arnu. Fill d' Afidas. Taula 10, p. 154; 49 b;
66 a; 95 a; 328 b; 380 a; 482 a; 506 a.
ALEXANDRA. V. Cassandra.
ALEXANDRE (de Macedonia). 46 b.
ALEXANDRE. 1) = Paris. Taula 35, p. 460.
2) Fill d'Euristeu. Taula 32, p. 433.
ALExANoR. Fill de Macaon. 336 b.
ALEXÍARES. Fill d'Heracles. Taula 17, p.
240.
ALEXÍRROE. 481 b.
Alexis. 352 b.
ALFESIBEA. 1) Nimfa d' Asia. 25; 345 b.
2) Filia de Fegeu. 23 b; 24 a; 197 a;
365 a.
3) Filia de Biant. 72 a.
ALFEu. Déu-riu. 25; 377 b.
ALFEU. Frigi. 483 a.
Alfeu (riu d' Arcadia i d'Elida). 67 a; 214 b;
246 b; 279 b; 393 a.
ALGOS. 171 b.
AuA. 487 b.
ALrnANT. 1) Geni. 190 a.
2) Pare de Metab. 362 b.
Aliga (constel·lació).V. Índex II, s. v. Cons-
teZ.Zacions.
AL1srRA. Mare d'Ógig. 394 b.
ALIZEU. Fill d'Icari. 282 b; 320 b.
Alízia (ciutat d' Acarnania). 320 b.
AL·LADES. Rei d' Alba. 490 b.
ALMOPS. Fill de Posidó. 237 b.
ALMos. Taula 22, p. 287.
ALóADES. Taula 11, p. 165; 25; 48 a; 56 b;
151 a; 214 b; 262 b; 289 b; 402 a; 411 b;
443 a; 458 a; 502 b.
ALOEU. Taula 11, p. 165; 25 b; 165 a; 289 b;
411 b.
Aloion (ciutat de Tracia). 25 b.
~lonci (ciutat de Sicília). 420 a.
ALOPE. 26; 29 b; 98 b; 362 b.
ALóPEC. 29 b.
ALoPr. Fill d'Heracles. Taula 17, p. 240.
Alos (ciutat de Tessalia).V. Halos.
ALPOS. 26.
ALsEIDES. Nimfes. 389 a.
ALTEA. Esposa d'Eneu. Taula 26, p. 316; 29,
p. 350; 26; 131 a; 159 a; 171 a; 269 b;
317 a; 351a;520 b.
ALTEMENES. Fill de Catreu. Taula 2, p. 14;
11a;92 a.
ALTEP. Rei de Treze. 483 b.
Altis (recinte d'Olímpia). 252 a; 273 a.
AMALEU. Fil! de Níobe. 10 b; 299 a.
AMALTEA. 1) Nimfa. 26; 129 b; 283 b; 353 b;
510 a; 550 a.
Banya d'-: 27 a; 41 b.
2) Sibil· la. 488 a.
AMARINCEU. 430 b.
Amase (riu del Laci). 86 a.
AMATA. Esposa de Llatí. 27; 315 a; 333 b;
363 b; 536 a.
AMATEA. Nereida. 385 a.
Amatunt (ciutat de Xipre). 464 b.
AMAzoNEs. 27; 45 b; 41 b; 51 b; 51 b; 65 a;
71 a; 83 a; 86 a; 110 a; 178 b; 188 b;
196 b; 202 b; 205 b; 219 a; 241 a; 250 b;
257 b; 264 b; 273 b; 328 a; 349 a; 365 a;
369 a; 372 b; 381 b; 402 a; 421 b; 423 b;
428 a; 443 b; 461 a; 495 b; 514 b; 516 b;
518 a.
ÍNDEX DE NOMS PROPIS, GEOGRÁFICS I HISTORICS
- i Heracles. 7 a; 454 a.
Amazoni (riu = Tanais). 500 a.
AMBRACIA. 348 b.
Ambracia (ciutat de l'Epir). 116 b; 193 a;
215 b.
Ambre (illes de!'-). 282 a.
AMBRÓSIA. 1) Híada. 266 b.
2) Bacant. 329 b.
AMESTRI. Fill d'Heracles. Taula 17, p. 240.
AMFALCES. Taula 1, p. 8; 552 b.
AMFÍANAX. 178 a; 459 b.
AMFIARAU. Fill d'Ecles. Taula 1, p. 8; 3 b;
4 a; 9 b; 23 a; 27; 28 b; 49 a; 69 b; 82 b,
92 a; 147 a; 164 a; 169 b; 271 b; 215 b;
279 b; 348 b; 351b;430 b; 452 a; 464 b;
490 a; 514 a; 524 b; 533 b.
AMF1ccíoN. Taula 8, p. 136; 28; 98 a; 113 b;
116 b; 117 a; 169 a; 237 b; 296 a; 299 a;
334 a; 349 a; 472 b.
ÁMFICLE. 347 a.
ÁMF!CLES. 29 b.
AMFIDAMANT. 1) Fill de Licurg l. Taula 28,
p. 328; 61 a;, 179 a.
2) Fill d' Aleu. 49 b.
3) Pare de Pelagont. 79 a.
4) Heroi d'Opunt. 110 a; 420 a.
5) Heroi de Calcis. 415 a.
AMFÍDIC. 419 a.
AMFíLoc. 1) Fill d' Amfiarau. Taula 1, p. 8;
23 a; 23 b; 21 b; 28; 31 b; 82 a; 164 a.
2) Fill d' Alcmeó. 24 a; 28; 169 b;
340 a; 373 b; 445 a.
AMFÍMAC. 1) Fill d'Electrió. Taula 32, p.
433.
2) Fill de Cteat. 372 a; 457 a.
AMFÍMAR. 331 a.
AMFÍMEDE. Esposa de Pterelau. 298 b; 447 a.
AMFÍNOM. 1) Pare de Tíria. 103 a.
2) Pretendent de Penelope. 428 a.
3) Company d'Ulisses. 174 a.
AMFÍNOME. 1) HeroYna beocia. 204 b.
2) Pilla de Pelias. 318 b.
3) Nereida. 385 a.
AMFÍON. 1) Fill de Zeus. Taula 27, p. 327;
40, p. 549; 10 b; 29; 37 a; 59 b; 120 b;
165 b; 263 a; 276 a; 281b;291a;298 a;
309 a; 327 b; 334 a; 386 b; 424 a; 473 b;
501 a.
2) Argonauta. 50 a.
3) Centaure. 254 a.
4) Fill de lasos. 382 b.
AMFÍPOLIS. Fill de Demofont. 201 a.
Amfípolis (ciutat de Macedonia). 135 a.
AMF1Ro. Oceanida. 393 b.
AMFÍs. 144 a; 144 b.
AMF!ssA. Heroi"na. 337 a.
Amfissa (ciutat de Locrida). 337 a.
AMFÍSTENES. 29.
AMFíTEA. 1) Esposad' Adrast. Taula 1, p. 8;
10 a; 139 a; 329 b; 440 a; 464 b.
559
2) Esposa d' Autolic. Taula 39, p.
538.
AMFíTEMIS. Fill d'Apol·lo. 2 a; 81 a; 94 b;
466b.
AMFíTOE. 385 a.
AMF!rRió. Taula 32, p. 433; 22 a; 22 b; 29;
65 a; 83 a; 44 a; 44 b; 95 a; 114 a; 118 a;
130 b; 167 a; 188 a; 235 a; 241 a; 242 a;
243 a; 287 b; 313 b; 325 b; 332 b; 346 a;
360 a; 415 a; 425 a; 453 a; 468 a; 523 a;
528 b.
Casad'-: 535 a.
AMFITRITE. Taula 38, p. 530; 30; 174 b;
184 b; 385 a; 385 b; 458 a; 476 a;
517 a; 534 b.
AMFóTER. l) Fill d' Alcmeó. Taula 1, p. 8;
3 b; 84 b.
2) Troia. 420 b.
AMic.Reidels bebrices. 31;51a;74a; 142b;
328 a; 496 b.
ÁMICE. 31; 292 b.
AMICLAS. Taula 5, p. 106; 47 a; 105 b; 126 a;
176 b; 301 a; 201 b; 352 b.
Amieles (ciutat de Laconia). 13 a; 86 b;
105 b; 232 b; 427 a.
(Ciutat d'Italia). 85 b.
AMIMONE. 1) Danaida. 31; 127 b; 129 a;
379 b; 458 a.
2) Font. 244 b; 456 b.
AMíNIAS. 379 a.
AMímoR. 1) 67 b; 117 a; 378 a.
2) Rei d'Ormínion. 197 b; 253 b.
AMISÓDAR. 469 a.
AMrrAoN. Taula 1, p. 8; 23, p. 302; 26, p.
316; 1a;116b; 198 b; 382a; 423 b;432a;
529 a.
AMMó. Zeus - : 280 a; 420 a.
Oracle: 33 a; 486 b.
AMoPAON. 522 a.
AMoR. 467 b. V. Eros.
AMPEL. 31; 403 b.
AMULI. Rei d'Alba. 31; 195 a; 291a;315 a;
392 a; 473 b; 477 b; 490 b.
ANAcroR. Fill d'Electrió. Taula 32, p. 433.
Anafe (illa de les Cíclades). 53 a; 354 b.
ANAFLIST. Fill de Treze. 533 b.
ANANKE. 381 a.
ANAusrs. Rei escita. 180 a.
ANAXAGoRAs. Taula 13, p. 178; 31; 72 a;
346 a; 398 a; 459 a; 460 b.
ANAXAGÓRIDES. 31 b.
ANAXANDRA. Esposa d'Eurístenes. Taula 18,
p. 258; 462 b.
ANAXARETE. Heroina de Xipre. 31; 290 a.
ANAXÍBIA. 1) Esposa d'Estrofi. Taula 2, p.
14; 31, p. 414; 121a;137 b; 181a;397 a;
437 b.
2) Esposa de Pelias. Taula 23, p. 302;
4 a; 72 a; 424 a; 425 a.
3) Danaida. 127 b.

560 DE NOMS PROPJS, GEOGRÁFICS I H!STÓR!CS
4) Esposa de Nestor. 387 a; 441 b.
ANAXO. Taula 32, p. 433.
ANcEu. Fill de Licurg. Taula 28, p. 328; 16 a;
49 b; 51 b; 351a;525 b.
ANcíoR. Fill de Licaon. 324 a.
Áncium (ciutat d'Italia central). 479 b.
ANCUR. 32.
ANcus MARC!. Rei de Roma. 392 a; 487 a.
Regnat: 1 b.
Andania (ciutat de Messenia). 362 a.
ANDÓC!DES (orador atic). 508 b.
ANDRÉMON. Taula 29, p. 350; !39 b; 144 a;
159 b; 218 a; 318 b; 402 b; 532 b; 533 a;
540 b; 544 a.
A.NDREU. Fill del Penen. Taula 25, p. 313; 34,
p. 457; 314 a; 324 b; 428 a.
ÁNDROCLE. 32.
ÁNDROCLES. 162 a.
ANDRODAMANT. Taula 24, p. 309; 205 a.
ANDRÓGEU. Fill de Minos. Taula 30, p. 367;
32; l 36b; 152b; 174b; 178b; 187 a; 266b;
367 b; 368 a; 381 b; 503 b; 516 b.
ANDRÓMACA. Taula 35, p. 460; 32.
Família: 44 a; 60 a; 150 b; 227 a;
372b.
Després de la mort d'Hector: 158 a;
220 a; 227 a; 384 a; 423 b; 430 a; 453 a.
ANDRÓMEDA. Taula 32, 433; 5 b; 33; 91 b;
95 a; 156 a; 179 a; a; 218 b; 235 a;
241 a; 297 a; 435 a; 476 a.
ANDROPOMP. 349 a.
Andros (illa). 199 a.
ÁNDRÓTEA. 447 b.
ANICET. Fil! d'Heracles. Taula 17. p. 240.
Anigre (riu d'Elida). 267 b; 438 a.
Anio (riu d'Italia). 92 a; 473 b.
ÁNros. 33; 39 a; 177 b; 315 a; 475 a; 540 b.
ANios. Rei etrusc. 34 a.
ANNA. Germana de Dido. 138 b; 280 a.
ANNA PERENNA. 34; 341 b; 366 a; 386 a.
ANóBRET. Mare de Ieüd. 286 a.
ANQUEMOL. 34; 476 a.
ANQUÍAL. 104 a; 227 a.
.Á.NQUÍALE. 393 a.
ÁNQUIM. 174 a.
ANQUÍNOE. Taula 3, p. 80; 71 b; 77 a; 129 a;
153 b; 410 a; 489 a; 495 b. V. també An-
quírroe.
ÁNQUlOS. Centaure. 97 a; 254 a.
ANQUÍRROE. 410 a; 495 b. V. també Anquí-
noe.
ANQUISES. Taula 7, p. 128; 12 a; 35 a; 57 b;
58 a; 87 a; 119 b; 151 b; 157 a; 158 a;
339 b; 402 a.
Mort d'-: 35 a; 158 a; 339 b.
loes funeraris: 58 a; 215 b; 390 b;
420 a; 452 b.
Descendents: V. Eneas.
ANTAGORAS. 251 b.
ANTAS. 443 b.
ANTEA. Filla de IObates. 5 b; 35 b; 71 a;
178 a; 295 b; 334 a. V. Estenebea.
Antea (ciutat d' Amia). 534 a.
ANTEDON. Heroi. 216 b; 490 b.
Antedon (ciutat de Beocia). 148 b; 216 b;
289 b.
ANTEIDA. Hiacíntida. 266 b.
ANTÉLIA. Danaida. 127 b.
Antemunt (riu d'Eritea). 248 a.
ANTÉNOR. l) Troia. 2 b; 35; 216 a; 235 b;
274 a; 288 a; 311 a; 357 b; 408 a; 415 b;
464 b; 503 b; 504 a; 540 b.
2) Heroi de Cefal·lenia. 464 b.
ÁNTEROS. 11 b; i 73 a; 352 a.
Antesteries (festa atenesa). iOO a; 398 a;
413 a.
ANTEU ("Avrcnoc;). Gegant. Taula 14, p.
212; 35; 213 b; 250 a; 296 a; 495 b;
527 b.
ANTEU ('Av6EÚ<;). 35; 153 b.
A.NTíADES. Fill d'Heracles. Taula 17, p. 240.
ANTIANIRA. 166 b; 172 a.
ANTIAS. Fil! d'Eumel. 36; 534 a.
ÁNTIAS. Taula 39, p. 538; 108 a; 479 b.
ÁNTÍBJA. 179 a.
Antibüreas (vent). 73 b.
Antícira (ciutat de Focida). 177 a.
ANTICLEA. 1) Mare d'Ulisses. Taula 36, p.
484; 39, p. 538; 36; 67 b; 68 a; 123 a;
273 b; 308 b; 80 a; 427 b; 491 b; 537 a;
537 b.
2) Filla de Díocles. 336 b; 387 b.
3) Mare de Perifetes. 4 31 b.
ANTICUA. Filla de fobates. 71 a; 273 b;
295 b.
ÁNnF. l) Fill d'Heracles. Taula 17, p. 240;
520 b.
2) Fill de Príam. 228 a; 461 a.
3) Fill de Mirmidon. 369 b.
4) Fill de Tessal. 199 a.
ANTIFÁCJA. Tat!la 31, p. 414; 121 a; J 81 a.
ANTIFANT. Fill de Laocoont. 311 a.
ANTíFATES. 1) Fil! de Melamp. Taula l, p.
8; 146 b; 347 a; 552 b.
2) Rei dels lestrígons. 319 b; 488 b;
542 a.
ANnFEM. l) Germa de Laci. 308 a.
2) Pare de Musen. 376 b.
ANTIFONT. Fill de Príam. 461 a.
ANTÍGONA. 1) Filla d'Edip. Taula 9, p. 148;
36; 117 b; 118 a; 150 a; 186 a; 238 a;
298 a; 313 b; 359 b.
2) Germana de Príam. 36.
3) Filla d'Eurició 3. Taula 31, p. 414;
179 b; 185 b; 422 b; 448 b.
ANTJLEONT. Fill d'Heracles. Taula 17, p.
240.
ANTíLOc. Fill de Nestor. 36; 83 a; 354 b;
357 b; 387 a; 420 b; 429 a; 533 a.
Als lnferns: 45 b.
ÍNDEX DE NOMS PROPIS, GEOGRÁFICS l HISTÓR!CS
ANTÍMAC. 1) Fill d'Heracles. Taula 17, p.
240; 18, p. 258; 131 b; 243 a.
2) Germa de Talpi. 499 a.
ANTíMAc. Troia. 357 b.
ANTÍMACA. Filla d'Amfidamant. Taula 28,
p. 328.
ANTÍNOE. 1) De Mantinea. 37.
2) Pelíada. 37.
ÁNTÍNOUS. 37; 186 b; 308 b; 41 Ja; 543 b.
ANTíoc. 1) Fil! d'Heracles. Taula 17, p.
240; 37; 200 a; 260 a; 274 a; 332 a.
2) Fill de Pterelau. Taula 32, p. 433.
3) Fill de Melant Taula 29, p. 350;
524 b.
ANTÍON. Fill de Perifant. Taula 25, p. 313.
ANTfOPE. 1) Filia de Nicteu. Taula 27, p.
327; 40, p. 549; 29 a; 37; 59 a; 143 a;
165 a; 206 a; 326 b; 327 b; 388 b; 453 b;
473 b.
2) Filla de Belos. 17 a.
3)Amazona. 27 b; 196 b; 273 a; 372 b;
495 a; 518 a.
4) Esposa de Laocoont. 311 a.
5) Meleagrida. 352 a.
A.NTíOQUE. Pilla de Piló. 189 a.
Antioquia de l'Orontes (ciutat de Síria).
31 a.
ANTIPE. 107 a; 164 b.
ANTo. Filla d' Amuli. 473 b.
ANToS. 3 a.
.Á.NTUC. 108 b.
ANums (déu egipci). 337 b.
AoL·LI. Fill de Romul. 265 a.
ÁPATE. 203 b; 39 J a.
APEL·LES. 121 b.
APEMÓSINE. Taula 2, p. 14; 11 a; 92 a.
Apia (país= Peloponnes). 37 b.
AP!S. Taula 24, p. 309; 19, p. 280; 37; 182
b; 443 a; 509 a.
ArrsAoN. 187 a.
APoL·LO. Taula 19, p. 280; 21, p. 283; 24,
p.309;25,p.313;27,p.327;30,p.367;
32, p. 433; 38, p. 530; 40, p. 549; 37;
56 b; 257 a; 320 a; 498 b; 531 b; 540 a;
549 a.
Infantesa: 552 a.
-alpalau d'Admet: 6 b; 18 b; 101a;262 a.
- tran~forma un ésser: 3 b; 74 a; 103 b;
131 a.
Oracles: 10a;22a;55a; 132b; 151b;
159 b; 213 b; 243 b; 281 b; 353 b; 373 b;
402 a; 487 a; 495 a.
- construeix mura/les: 20 b; 265 a; 312 b;
456 a.
- i els bous: 70 a.
- i la mort: 182 b; 535 a.
lntervencions a Troia: 44 b; 45 a;
99 b; 216 b; 227 a; 41 l b; 417 a;
420 b; 549 b<
Amors: 2 a; 58 b; 73 b; 77 a; 89 a; 90 a;
561
106 a; 108 b; 125 a; 131a;144 b; 179 b;
190 a; 190 b; 191 b; 269 a; 265 b; 270 a;
279 a; 289 a; 294 a; 402 a; 492 a; 498 b;
508 b; 513 b; 523 b; 552 a.
Filles: 88 a; 197 a; 322a; 399 b; 419a;
489 b.
Fills: 6 a; 12 b; 37 b; 43 b; 44 a; 58 b;
103 a; 103 b; !05 a; 108 b; 120 a; l 22 b;
124 a; 142 b; 165 a; 182 b; 189 a; 199 b;
227 a; 285 a; 289 a; 292 b; 298 a; 298 b;
312 b; 326 b; 331 a; 346 b; 348 a; 348 b;
352 b; 365 b; 371a;273 b; 381a;425 a;
442 a; 452 a; 461 a; 510 b; 511 a; 521 a;
535 a.
Ira: 9 a; 15 a; 29 b; 34 b; 56 a; 90 a;
106 b; 119 b; 122 a; 250 b; 274 a; 290 b;
298 a; 311a;325 a; 331a;341a;384 b;
390 a; 456 a; 509 a.
Diversos: 27 b; 50 a; 54 b; 56 b; 57 b;
82a;85a;87a;90b; 114b; 119a; 127a;
132b; 139a; 146a; 173a; 174b; 196a;
205 a; 207 b; 214 a; 216 b; 220 a; 239 b;
250 b; 251 b; 262 a; 269 b; 270 a; 290 b;
319 b; 320 a; 337 a; 351 b; 364 a; 364 b;
384 b; 386 b; 389 a; 411b;417 b; 420 b;
431 a; 449 b; 456 a; 432 a; 488 b; 492 a;
502 b; 507 a; 510 a; 528 b.
Carneu: 90 a. Delfmi: 516 a. Hiper-
bori: 271a;442 a. lsmeni: 352 b. Liceu:
108 b; 129 b; 328 a; 496 b; 509 a. Nomi:
489 b. Pteu: 512 b. Pític: 264 a; 496 a.
Esminteu: 119 b; 264 b; 522 a. Teari:
442 b. Timbreu: 46 a; 90 b; 130 a; 230 b;
311 a; 417 b; 453 a; 535 a.
Apol·lünia (ciutat d'H·líria). 156 a.
APRÍATE. 40; 533 a.
APsEUDES. Nereida. 385 a.
APSIRT. Taula 16, p. 236; 41; 52 a; 108 a;
151 a; 285 a; 343 b.
ÁPTER. 183 b; 184 a.
AouELES. Fil! d'Heracles. Taula 17, p. 240.
AQUELOOS. Déu-riu. Taula 29, p. 350; 3 b;
23 b; 41; 84 b; 92 a; 131a;179 b; 256 b;
393 b; 431 b; 492 b; 513 b .
Aqueloos (riu). 159 a; 182 b.
AQUEMÉNIDES. 41.
Aqueront(riuinfemal). 41; 57 b; 90a; 113 a;
204 b; 374 b.
AQUEU. 1) Fill de Xutos. Taula 8, p. 136;
12, p. 168; 119 a; 209 b; 294 b.
2) Fill de Utpat. 308 a.
3) Fill de Posidó. Taula 19, p. 280;
314 b; 422 a.
Aqueus (poble). 237 b; 295 a; 403 a; 456 a;
510 b.
AQUIL·LES. Fill de Pelen. Taula 15, p. 231;
31, p. 414; 15 a; 15 b; 18 a; 19 a; 19 b; 20
a; 36 b; 39 b; 40 a; 42; 62 b; 74 b; 88 a;
99 b; 120 a; 157 b; 177 a; 200 b; 356 a;
357 a; 358 b; 359 a; 369 b; 372 b; 383 b;
 562 DE NOMS PROP!S, GEOGRÁFJCS I HISTÓRICS
384 a; 387 a; 420 a; 420 b; 422 b; 423 b;
448 a; 521 b; 549 b; 551 a.
- a Esciros: 82 a; 139 b; 298 b; 326 a; 357
a; 383 b; 444 a; 521 b, 539 b.
- i Cicne: 102 a; 511 b.
- i Hector: 227 b; 395 a; 461 b.
- i Helena: 233 b; 308 a; 316 b.
- i Pentesilea: 27 b; 81 b; 428 b; 514 a.
Armes: 15 b; 20 a; 45 a; 202 a; 229 b;
541 a.
Cavalls: 69 a; 225 b; 423 b.
Mort: 36 b; 37 a; 183 b; 233 b;
235 a; 289 a; 344 b; 383 b; 385 b; 4i 7 a;
453 a.
Funerals: 285 b; 445 a.
Diversos: 81 b; 82 a; 112 a; 146 a;
150 b; 163 a; 173 b; 180 b; 227 a; 230 b;
232 b; 237 b; 239 b; 263 b; 289 a; 310 b;
323 b; 366 a; 344 b; 354 b; 363 a; 371 a;
397 a; 423 b; 428 b; 437 b; 441 a; 452 b;
453 a; 456 a; 458 b; 465 b; 491 a; 499 b;
596 b; 533 a; 537 a; 539 a.
Ara Maxima (Roma). 89 a; 191 a; 474 a.
ÁRAB. 91 b.
Arabia (país). 9 l b; 153 b; 250 a; 255 a;
329 a; 389 b; 526 a.
Arabs (poble). 33 b; 369 b.
ARACNE. 46; 63 a; 193 a.
ÁRBEL. Fill d'Egipte. 127 b.
ARCADIA. 417 b.
Arcadia (país). 12 b; 23 b; 25 a; 35 a; 37 a;
47 a; 53 b; 54 b; 55 b; 56 b; 57 b; 89 a;
92 b; 106 b; l 10 b; 126 b; 129 b; 133 a; - a Troia: 226 a; 227 a.
142 b; 154 b; 158 a; 165 a; 170 b; 177 a;
180 a; 190 b; 205 a; 214 b; 251 b; 252 b;
260 b; 262 a; 263 b; 284 a; 296 b; 325 a;
338 a; 351 b; 378 b; 387 a; 408 a; 410 b;
411a;418 a; 422 a; 424 b; 435 b; 458 b;
484 b; 506 a; 520 b.
Ciutats d'-: 2 a; 3 b; 87 a; 114 a;
398 a; 468 a.
Arcadis (poble).
Origen: 55 l b.
- a Messenia: 165 a.
- contra Te bes: l O a.
- contra Troia: 401 b.
- a Roma: 194 b. V. Evandre.
Diversos: 12 b; 47 a; 53 b; 67 a; 92
b; 154 b; 165 a; 222 a; 260 b; 307 a;
519 a.
ÁRCANDRE. Fill d' Acast. 423 b; 489 a.
ÁRCAS. Taula 10, p. 154; 40, p. 549; 12 b;
47; 60b; 85a; l l2b; 120b; 154b; l66b; ÁRGE. Taula 34, p. 457; 48; 441 b.
170 b; 281 b; 298 a; 324 b; 328 b; 338 b;
355 b; 388 b; 411a;417 b; 422 a; 474 a;
551 b.
ÁRCESILAU. ] ) 3 Í 7 a; 348 /J.
2) Taula 39, p. 538.
ARcisr. Fill de Cefal. Taula 39, p. 538; 94 b;
308 b.
Arctur (riu = Fasis). 194 a; 394 a.
Arctur (este!). 47 a.
ÁRDAL. Fil! d'Hefest. 230 a.
ÁRDEA (ciutat del Laci). 108 a; 127 b; 435 b;
479 b; 480 a; 544 b; 546 b.
ÁRDEAS. Fill d'Ulisses. Taula 39, p. 538;
108 a; 479 b; 544 b.
Ardesc (riu d'Escítia). 393 b.
ARENE. Esposa d'Afareu. Taula 21, p. 283;
146 b; 283 b; 527 a.
Areopag. 94b; l30b; l70a;223a;
398 a; 429 b; 527 a.
ARES. Taula 3, p. 80; 4, p. 93; 22, p. 287;
23,p. 302;26,p.316;27,p. 327; 34,p.
457; 36,p. 494; 38,p. 530; 40, p. 549;
47; 159 b; 225 b; 238 b; 341 a; 341 b;
551 a.
Amors: 11b;17 b; 24 b; 26 b; 27 a;
61 a; 159 a; 162 b; 225 b; 229 b; 419 b.
Fills d'-: 48 a; 84 a; 95 b; 102 b;
139 a; 143 b; 146 a; 159 b; 173 a; 179 b;
181 a; 19 l a; 205 a; 206 a; 255 a; 300 a;
324 b; 348 b; 402 b; 410 a; 415 a; 417 b;
425 a; 492 a; 495 b; 513 a; 532 a.
Filles d'-: 79 b; 155 a; l 59 b; 223 b;
273 b; 349 a; 428 a; 449 b.
Ofrena a-: 117 a; 149 b.
Gelosia d'-: 9 a; 9 b.
Drac d'-: 49 b; 47 b.
Font d'-: 76 a; 79 a; 77 a; 79 a.
Diversos: 25 b; 85 a; 103 a; 160 a;
177 a; 206 a; 209 a; 214 b; 247 a; 252 a;
291 a; 425 b; 526 a; 528 b.
ÁRESTANAS. 58 b.
ARÉSTOR. 49 a; 54 a.
ARET. l) 370 a.
2) Fill de Nestor. 387 b.
3) Fill de Príam. 461 a.
ÁRETE. Esposad' Alcínous. 21 a; 52 b; 53 a;
344 a; 380 b; 381 a; 543 a.
ARETÍREA. Taula22, p. 287: 24, p. 309; 205 a;
364 b.
ARETUSA. l) Nimfa. 1 a; 25 a; 377 a.
2) Hesperida. 249 b; 265 b.
3) Oceanida. 393 b.
4) Font J a; 25 a; 377 b.
AREU. 1) Taula 1, p. 8; 49 b; 72 a; 432 a.
2) 430 a.
ÁRGAL. Taula 5, p. 106; 105 b.
ARGES. 1) Taula 6, p. 121: 14, p.
212;101b; b;502b.
2) Hiperbori. 271 a.
ARGEU. 59 b.
ARGEu. Fill de Danae. 435 b.
DE NOMS PROPIS, GEOGRÁFICS J HlSTORlCS
ARGEU. 1) Fill de Licimni. Taula 32, p. 433;
325 b.
2) Centaure. 254 a.
3) Fill de Pelops. 273 a.
ÁRGL Fill d'Egipte. 127 b.
ARGÍ. Taula 34, 457; 48 b; 322 b.
ARGIA. 1) Filla Taula 1, p. 8; 37,
p. 512; 9 b; 10 a; 452 a; 524 b.
2) Filla d' Autesió. Taula 18, p. 258;
37, p. 512; 56 a; 462 b; 513 a; 514 a.
Argilet (barri de Roma). 435 b.
ARGIO. Nimfa. 98 b.
.ARGÍOPE. 1) Taula 3, p. 80; 17 a; 79 a;
506 b.
2) Nimfa. 199 b; 301 a; 499 b.
ÁRGJRA. 48.
Argius (poble). 3 b; 7 a; 115 a; 118 a; 122
b;182 a; 223 a; 271 b; 330 b; 446 a;
531 b.
Origen. 551 b.
(nau). 52 a; 52 b; 54 a; 63 a; 86 b;
b; 167 b; l 69 b; 217 a; 239 b;
256 a; 275 b; 303 b; 344 b; 505 b; 521 a;
525 b.
Argolida. 5 b; 10 a; 29 a; 53 b; 65 a;
153 b; 241a;247 a; 348 a; 398 b; 456 b;
466 b.
ÁRGONAUTES. 48; 150 b; 176 a; 209 a; 343 b;
344 a.
Llista dels - : 4 a; 6 b; 24 a; 66 b;
68 a; 70 a; 76 b; 81 a; 94 b; 95 a; 108 a;
116a; 142b; l66b; 167b;172a; 176b;
177 b; 178 b; 181 a; 183 a; 185 a; 189 b;
193 a; 195 b; 204 a; 205 a; 209 a; 217 a;
230 a; 250 b; 255 b; 256 a; 263 b; 275 a;
279 a; 283 b; 285 a; 287 b; 290 a; 296 a;
3Jl b; 313 a; 317 b; 322 b; 328a; 330b;
343 b; 356 a; 369 b; 373 b; 379 b; 387 a;
395 a; 399 b; 405 b; 421a;423 b; 426 b;
430 b; 449 a; 496 b; 498 b; 499 a; 505 b;
513 a; 532 a; 534 b.
Ala 2lb;49a;150b;
151 b.
A Bitínia: 31 a; 505 b.
A Líbia: 81 a; 187 b; 250 a; 534
Al de Fineu: 73 a; 110 a; 204
t'roporma,a: 109 b.
169 b.
A Troada: 3 J 3 a.
Santuaris atribuits als ---: 7 a; 53 a.
- i les Sirenes: 399 b.
A la cort d'Alcínous: 29 b; 195 b.
A l'illa de Circe: 107 b; 198 a.
A Misia: 268 a.
A Lemnos: J 2 a; i 83 b; 275 a; 513 a.
- i les 51 b; 183 b; 521 a.
Diversos: 187 b.
ARGOS. 1) Fill de Zeus. Taula 19, 280;
20, p. 281; 40, p. 549; 53; 281 a; a:
563
338 a; 389 b; 439 a; 443 a; 456 b; 534 a;
541 b.
El de cent ulls. Taula 20, p. 281;
53; a; 263 a; 294 a.
3) Fil! de Frixos. Taula 34, 457;
53; 49 a; 83 a; 109 a; 209 a;
4) Constructor del' A.rgo. 49 a; 50 a.
5) Fil! de 318 a.
6) Fill de Darme. 435 b.
Gos d'Ulisses. 543 b.
del Peloponnes). 6 a; 7 a; 11 a;
b; 29 a; 3 I a; 33 b; 44 a; 112 a; 115 a;
118 b; 119 b; 127 a; 129 a; 134 a; 139 b;
140 a; 141b;183 b; 217 b; 230 a; 234 b;
243 a; 260 b; 268 b; 303 b; 315 b; 326 b;
332 a; 352 b; 397 b; 408 b; 435 a; 442 a;
451 b; 456 b; 464 b; 501 a; 527 b;
531 b.
Reis d'-: 5 b; 9 b; 13 a; 27 b; 30 a;
72 a; 100 b; 115 a; 127 a; 129 a; 132 a;
169 b; 241b;293 b; 295 b; 317 b; 331 a;
346 a; 398 b; 432 a; 439 a; 452 a; 459 b;
460 b; 509 b.
Argos (ciutat d'Etolia). 29 a.
ARIA. 39 a; 365 b.
Aria (illa del Pont, desconeguda). 54 a.
AR!ADNA. Taula 30, p. 367; 54 a; 97 b; 130 b;
142 a; 152 b; 160 b; 176 a; 177 b; 196 b;
217 a; 269 b; 274 b; 281 b; 321 a; 323 a;
368 b; 429 b; 435 b; 503 b; 517 a; 532 a.
Arícia (ciutat del Laci). 137 a; 273 b; 399 a;
547 a.
ARrnu. Rei d' Arabia. 389 b.
ARíLoc. Troia. 420 b.
Arimasps (poble). 220 a.
Arimníon (indret d' Acaia). 207 b.
Arims (poble de Cilícia). 166 a.
ARíoN. 1) Músic. 54.
2) Rei de Milet. 265 h; 503 b; 505 b;
533 a.
ARíON. Cavall d' Adrast.10 54; 134 a;
458 a.
ARJSBANT. Pare de Molur. 268 a.
ARISBE. l) de Príam. Taula 35, p.
460; 173 a; a; 461 a.
2) (= Batiea). Taula 7, p. 128; 522 a.
ARfsrnAs de Proconnes. 55.
AR1srnu. Fill Taula 3. 80;
25, 3 l3; 6 a; 39 a; 55; 57 a; b;
l 08 J 86 a; 338 a; 390 b; 399 b;
428 a; 465 b.
ÁRlSTODEM. 1) Fill d' A..iistomac. Taula 18, p.
258; 37, p. 512; 56; l l 8 b; 165 a; 260 a.
2) Fill d'Heracles. 346 b; 513 a.
ARISTODEME. Filla de Príam. 461 a.
ARISTÓMAC. 1) Fill de Talan. Taula , p. 8;
l6Qo·'l"4a
, 2)'i:raclida. Taula 18, p. 258; 56 a;
118 b; 260 a; 509
ARISTÓTIL. 427 a.
 564 ÍNDEX DE NOMS PROP!S, GEOGRÁF!CS l HlSTÓRlCS
ARIZEL. Heroi beoci. 224 b.
Armilustrium (indret de Roma). 497 b.
ARNE. Fillad'Eol. 146b; 161b;242 b; 295 b;
362 b; 493 b.
ARNEU. Pare de Megamedes. 242 b.
Ároe (regió de Patras). 153 b.
ARQUE. Musa. 381 h.
ARQUÉBATES. Fil! de Licií.on. 324 a.
ARQUEDI. 360 a; 505 a.
ARQUÉmc Fil! d'Heracles. Taula ! 7, p.
240.
ARQUELAU. 1) Fil! de Temen. Taula 18, p.
258; 56.
2) Fill d'Electrió. Taula 32, p. 433.
3) Fil! d'Egipte. 127 b.
ARQUÉLoc. Fil! d' Antenor. 504 a.
ARQUÉMAC. l) Fil! d'Heracles. Taula 17, p.
240.
2) Fill de Príam. 461 b.
ARQUÉMOR. Fill de Licurg. 10 a; 28 a; 54 b;
56; 186 a; 394 b; 419 a; 452 a; 464 b;
524 a.
ARQUEPTÓLEM. 522 b.
ÁRQU!AS. 353 b.
ARQUÍTELES. 1) Heroi de Calidó. 185 a;
256 b.
2) Fill d' Acast. 423 b; 489 a.
ARRIPE. 532 a.
ARRÓ. Taula 34, p. 457; 110 b.
ARRUNT. 86 a.
ARRUNT TARQU!NI. 276 b.
Arsia (bosc d' Italia). 27 6 b.
ARsíNOE. 1) Filia de Leucip. Taula 21, p.
283; 58 b; 321 b.
2) Filla de Fegeu. 23 b; 197 a.
3) Esposad' Asclepi. 321 a.
ARsfNous. Heroi de Tenedos. 226 a; 387 a.
ARSIPE. Miníada. Taula 22, p. 287; 366 a.
ARTAXERXES. 479 b.
ARTÉMICE. 111 a.
ÁRTEMIS. Taula 38, p. 530; 40, p. 549; 38 a;
56; 319 b; 551 a.
- i la virginitat: 60 b; 65 b; 75 a; 85 a; 126 a;
181b;239 a; 270 a; 370 b; 377 a; 499 b;
476 a; 498 a; 532 a.
Venjancesd'-: 5a;6a;7 b; 15a; 85b;
131 a; l 59 a; 311 b; 330 a; 345 b; 350 b;
390 a; 449 b; 476 a; 523 a; 532 a.
Sacrificis hwnans - : 187 b; 288 b;
357 a.
- i els aqueus: 15 a; 44 a.
Diversos: 5 a; 11 a; 25 a; 25 b; 38 a;
40 a; 44 a; 47 a; 52 a; 60 b; 74 a; 89 a;
111 a; 112 b; 116 b; 137 a; 170 a; 193 a;
214 b; 225 b; 245 b; 264 a; 269 a; 271 a;
273 b; 304 b; 334 a; 352 a; 389 a; 412 b;
437 a; 487 b; 524 a; 547 b.
Argennida: 48 b.
Automata: 352 a.
Cariatis: 139 a.
Ctonia: 172 b.
Cnágia: 112 b.
Colena: 113 b.
Condileatis: 11. 4 a.
Epidieta: 353 a.
Euclea: 356 a.
Enoatida: 245 a.
Ortia: 29 b; 519 a.
Taurica: 399 a.
Artemísion (muntanya d' Arcadia). 245 b.
ARTEU. 418 a.
ARTÍBIA. 179 a.
~rvals (germans; col·legi roma). 2 a.
AsBET. 176 a.
AscALAB. 57; 180 a.
AscALAF. 1) Als Inferns. 42 a; 57; 180 a;
249 a.
2) Fil! d' Ares. Taula 34, p. 457; 50 a;
279 a; 432 b.
Ascaló (ciutat de Síria). 485 b.
AscANL 1) Fill d'Eneas. Taula 35; p. 460;
57; 81 b; 119 b; 158 a; 315 a; 333 b;
334 a; 336 a; 475 a; 477 a; 479 b;
490 b; 529 a.
2) Fil! de Príam. 299 b; 461 a.
Ascani (riu o llac de Mísia). 268 a.
AscLEPI. Taula 21, p. 283; 50 a; 58; 116 a;
202 b; 204 b; 217 b; 253 a; 268 a; 270 a;
298 b; 394 a; 421 b; 470 b; 547 b.
Farnília: 39 a; 39 b; 59 a; 77 b; 1O1 b;
164 b; 202 b; 205 a; 268 a; 279 b; 281 b;
310 b; 336 a; 387 b; 411 b; 445 a; 482 b.
Resurrecció deis morts: 72 b; 137 a;
270 a; 273 b; 527 b.
Font d'Asclepi: 223 a.
Ascra (poble de Beocia). 25 b.
AsÉATAS. Fill de Licií.on. 324 a.
AsFóo1c. 419 a.
Asr. 408 a.
As1A. Taula 38, p. 530; 59; 64 a; 303 a; 373 a;
393 b; 463 b.
Asia. 373 a; 416 b.
Asia Menor. 412 a; 466 b.
As1NB. Filla de Lacedemon. Taula 5, p. 106;
176 b; 307 b.
Ásine (ciutat d' Algiilida). 253 b.
Asor. Déu-riu. Taula 31, p. 414; 37 a; 59;
98 b; 113 b; 145 a; 153 a; 159 b; 187 a;
225 b; 308 a; 419 b; 426 a; 439 a; 439 b;
476 a; 482 a; 492 a; 494 b; 504 a.
Asoris. 303 a.
ÁSPAL!S. 59; 354 a.
Aspropiitam (riu). V. Aqueloos.
AssAoN. 59; 390 a. - 128; 491 a; 535 b.
AssARAC. Fil! de Tros. Taula 7, p. 128; 85 a;
87 a; 211 b; 291b;456 a; 491a;535 b.
Assíria (país). 474 b; 486 a; 523 a.
AsTAc. Un dels Esparts. 348 b.
AsTARTE. Reina de Biblos. 338 b; 458
482 a.
DE NOMS PROPJS, GEOGRÁFlCS l HISTÓR!CS
AsTERI. 1) Marit d'Europa. Taula 3, p. 80;
30, p. 367; 57 a; 367 b; 504 b.
2) Fill d'Hiperasi. 50 a.
3) V. A~terió.
4) Minotaure. 368 a.
5) Fill de Neleu l. 382 b.
AsTÉRJA. 1) Filia de Ceu. Taula 33, p. 454;
59; 100 a; 226 a; 320 a; 432 b.
2) Filla de Deíon. Taula 22, p. 287;
31, p. 414; 60 a; 120 b; 206 b.
3) Danaida. 127 b.
4) Mare d'Ídmon. 285 a.
5) Filla de Cipre. 523 a.
Asteria (ílla =Delos). 38 a.
AsTERió 1) Marit d'Europa. 60; 190 a; 292
b; 367 b; 368 b; 472 a.
2) Argonauta. 49 b; 314 a.
Asterió (muntanya). V. Citeró.
Asterió (riu d' Argolida). 465 b.
AsTERÓDIA. 121 a; 427 a.
AsTÉROPE. 1) Taula 35, p. 460; 60 a. V. As-
tería.
2) PJeiade. 443 a.
AsTÉROPES. V. Esteropes.
AsTEROPEU. 439 a.
AsTERóPIA. Filla de Deíon ( = Asteria 2).
Taula 22, p. 281.
AsTíAGE. Esposa de Perifant. Taula 25, p.
313.
AsTIAGEU. Fill d'Hipseu. Taula 25, p. 313.
AsTIAGIA. 431 a.
AsTíANAx. 1) Fill d'Hector. Taula 35, p. 460;
33 a; 60; 173 b; 227 a; 384 a; 541 a.
2) Fill d'Heracles. Taula 17, p. 240.
AsTíBIEs. Taula 17, p. 240.
AsncRATIA. Niobida. 389 b.
AsTJDAMIA. 1) Filla de Pelops. Taula 2, p.
14; 32, p. 433; 29 b; 273 a; 425 b.
2) Filla d'Amíntor. Taula 17, p. 240;
253 b.
3) Esposa d' Acast. Taula 23, p. 302;
4 a; 179 b; 422 b.
4) Filla de Forbant. 319 a.
AsTíGITES. 59 b.
AsTíGON. Fill de Príam. 461 a.
AsTIMEDUSA. 1) Filla d'Estenel. Taula 32,
p. 433; 60.
2) Filla d'Edip. 148 a; 313 b.
AsTíNOME. 84 a; 120 a.
AsTíNous. 1) 105 a.
2) Troia. 384 a.
AsTíoc. 162 a.
AsTíOQUE. 1) Esposa d'Erictoni. Taula 7, p.
2) Filla d' Actor. Taula 34, p. 457;
279 a; 531 b.
3) Esposa d'Íficle. Taula 22, p. 287;
465 a.
4) Germana de Príam. Taula 7, p.
128; 187 b; 487 b: 491 a; 507 a.
565
5) Filla de Filant. Taula 17, p. 240;
199b;53lb.
6) Niiibida. 389 b.
AsnPALEA. 187 b; 251 b.
Astipalea (illa de la mar Egea). 109 b.
ASTRÁBAC. 29 b.
ASTREA. 60; 271 b; 306 a; 510 a.
Astres. Taula 33, p. 454; 162 b.
AsTREU. Taula 16, p. 236; 33, p. 454; 38,
p. 530; 73 b; 162 b; 190 a; 238 b; 409 a;
469 a; 432 b.
ATALANTA. Taula 28, p. 328; 50 a; 60; 97 b;
111a;177 a; 268 b; 274 a; 281 b; 328 b;
346 b; 351 b; 355 b; 418 b; 419 a; 423 b;
425 a; 474 b.
Atamancia (plana prop d'Halos, a Tessa-
lia). 62 a.
ATAMANT. Taula 3, p. 80; 8, p. 136; 34, p.
457; 54 a; 60 h; 61; 109 a; 134 b; 141 a;
161 b; 172 a; 191 b; 208 b; 219 a; 222 b;
237 a; 239 a; 263 a; 315 b; 322 a;
338 a; 343 b; 353 a; 382 a; 406 a; 458 b;
510 a.
ATAS. Fill de Príam. 461 a.
ATE. L'Error. 62; 292 a; 339 b; 407 b. V.
Turó de /'Error.
ATENA. Taula 12,p. 168;40,p. 549; 17 b; 28b;
62; 341 a; 363 a; 365 b; 387 b; 407 a;
531 b.
- i Heracles: 103 a; 241 b; 242 b; 243 a;
243 b; 244 a; 246 a; 249 a; 250 h; 252 a;
253 a; 255 a; 346 a; 430 b.
- i Ulisses: 84 a; 184 a; 308 b; 359 b; 380 b;
427 b; 475 b; 542 b; 543 b.
Transforma un ésser: 116 b; 388 b;
430 b.
- i els Gegants: 214 a.
lntervencionsa Troia: 47 a;47 b; 48a;
227 b; 40l b; 407 h; 412 a; 467 b.
- i la flauta: 39 b; 40 a; 483 a.
Ataca Zeus: 39 b; 151a;456 a; 551 b.
Envia somnis: 182 b; 514 b.
Venjam;a d'-: 17 b; 18 a; 18 b; 19 b;
20 a; 82 a; 88 b; 219 a; 269 b; 430 a;
412 a; 525 a.
lnfantesa: 20 b.
- a l'Ida: 12 a; 409 a.
- i Asclepi: 59 a.
- i els Argonautes: 49 a; 50 a; 51 b.
Diversos: 28 b; 38 a; 49 a; 63 a; 79 a;
79 b; 88 a; 91 a; 95 a; 109 b; 129 a; 163 b;
169 a; 169 b; 171b;177 a; 193 a; 218 b;
219 a; 219 b; 229 a; 263 a; 278 b; 286 a;
292 a; 298 a; 303 b; 311 b; 348 b; 369 b;
398 b; 401 b; 407 a; 412 b; 421 b; 434 b;
456 a; 517 b; 525 a; 525 b.
Itonia. 206 a; 296 a; 299 b.
Lfndia. 129 a.
Políada. 73 b.
Pronea. 357 a.
566 ÍNDEX DE NOMS PROPIS, GEOGRÁFICS I HISTÓRICS
Salpinx. 230 a.
Minoica. 53 a.
Tritea. 95 b; cf. 348 b; 534 b.
V. Pal·las 1. PaZ.Zildion.
Atenes (ciutat). 5 a; 25 a; 32 b; 54 a; 63 a;
76 b; 93 a; 113 b; 117 a; 130 b; 135 b;
152 a; 167 a; 170 b; 175 a; 182 b; 188 a;
204 b; 223 a; 238 a; 243 b; 259 b; 263 b;
266 b; 282 b; 292 b; 328 a; 341 a; 352 a;
368 a; 375 a; 383 b; 387 b; 398 a; 437 b;
442 b; 456 b; 463 a; 491a;496 a; 514 b;
517 b; 519 b.
Barrí del Ceriimic: 2 b; 97 b; 319 a.
Lloc d'asil: 10 a; 23 a; 113 a; 113 b;
115 a; 135 a; 152 b; 188 a; 238 a; 264 a;
266 b; 269 b; 344 b; 398 a; 429 b; 442 b;
452 a; 463 a.
Reisd'-:63b; 76a;93a;94a; 116b;
135 a; 142 b; 167 a; 169 a; 264 b; 299 a;
307 a; 343 a; 349 a; 368 b; 385 b; 390 b;
409 b; 412 b; 442 a; 462 b; 519 a.
Atenesos (poble). 20 a; 23 a; 25 a; 27 b; 32 b;
65 a; 105 b; 112 b; 113 a; 115 a; 135 a;
167 a; 170 a; 184 b; 198 a; 230 a; 232 a;
259 b; 266 b; 277 a; 294 b; 295 a; 296 b;
340 b; 349 a; 368 a; 408 b; 409 b; 410 b;
429 b; 458 b; 496 a; 515 a; 516 b; 518 a;
519 a; 525 a; 529 b.
ATERIÓ. 460 b.
ATES. l6b.
Anu REcUL. 305 a.
An NEv1. 477 b.
Ática (país). 54 a; 63 a; 93 a; 113 b; 115 b;
124 a; 142 b; 150 a; 204 b; 223 a; 266 b;
279 b; 294 b; 340 a; 346 b; 349 a; 372 b;
376 b; 382 b; 390 b; 431a;514 b; 519 b;
529 b; 552 a.
Ans ('Ar9ú;). 116 b; 169 a.
Ans ("Arn~). 16 b; 63; 101 a; 278 b; 378 a;
481b;483 a.
ATIS ("Aru~). Fill de Manes. 329 b; 339 a;
529a.
ATLANT. 1) Taula 5, p. 106; 7, p. 128; 59 b;
64; 84 a; 95 b; 111 a; !15 b; 122 b; 129 b;
140 b; 155 a; 164 b; 179 b; 182 a; 207 b;
224 a; 249 b; 250 a; 265 b; 266 a; 280 b;
303 a; 323 b; 326 b; 338 a; 351 b; 356 a;
361 a; 391 a; 393 a; 420 a; 443 a; 464 a;
469 b; 498 a; 500 a; 505 a; 510 a;
545 b.
2) Un Atlant. 64 b.
Descendent: 64; 267 a; 326 b; 338 a;
360 a; 361 a; 498 a.
ATLANTIDA. 64; 219 a; 456 b.
ATLANTS. 64 b; 219 a; 369 a; 545 a.
Atlas (muntanya d' África). 249 b; 265 b;
266 a.
ATREu. Taula 2, p. 14; 11 a; 15 a; 65; 120 b;
137 b; 153 b; 154 a; 173 a; 356 a; 380 a;
425 a; 444 b; 500 b; 525 a; 525 b.
ATRIDES. 10 a; 20 a; 137 b; 139 b; 154 b;
185 a; 444 a; 522 b; 527 a; 539 b.
~TROM. Taula 17, p. 240.
ATROPOS. 371 b; 510 a.
ATZAR. V. Fors; Fortuna; Tique.
AuCNE. 66; 72 a; 340 a.
AUGE. Taula 10, p. 154; 17, p. 240; 11, p.
165; 66; 116a; 251a;284a; 380a; 506a;
523 b.
AumAs. Fill de Forbant. Taula 16, p. 236;
25, p. 313; 6 a; 13 a; 49 b; 66 b; 66; 75 a;
136 b; 200a; 207 a; 251b;254 a; 319 a;
347 a; 372 a; 452 b; 501 a.
Estables d'-: 66 b; 188 b; 200 a;
246 a; 251 b.
Tresor d'-: 535 a.
Augurs. 391 b.
AUGUST. 40 b; 89 b; 261 a; 299 b; 306 a;
335 b; 363 b; 411 b; 421 a; 488 b.
AULESTES. 66 a.
Aulida (ciutat de Beocia). 288 b; 397 a;
490a.
Sortida de la flota aquea d'-: 13 b;
43 b; 82 a; 288 a; 397 a; 401 b; 499 b;
540a.
AULIS. Filia d'Ogig. 395 a.
AURA. 67; 278 b.
AuRELII (gens). 495 b.
Auriga (consteHació). 370 a. V. Cotxer.
AURORA. 236 b; 354 b; 401 a; 531 b. V.
Eos.
A.usoN. Taula 37, p. 538; 67; 84 a; 162 a;
320 b; 331 b.
Ausonia (país = Italia). 67 b; 84 a; 100 b;
147 b; 299 a; 320 b.
Ausons (poble). 67 b; 100 a; 130 a.
Aurns1ó. Taula 37, p. 512; 56 a; 513 a;
529 b.
AuToFoN. Teba. 450 a.
AUTOLEONT. 67; 233 b.
AUTouc. Fill d'Hermes. Taula 36, p. 494;
39, p. 538; 36 a; 50 a; 67; 131 a; 176 b;
179 b; 189 a; 199 b; 205 b; 242 a; 263 b;
290 b; 303 a; 308 b; 450 b; 470 a; 491 b;
494 b; 537 b.
AUTOLITE. 162 a.
AUTOMATA. Danaida. 127 b.
AuTOMEDONT. 1) Auriga d'Agamemnon.
68.
2) Pretendent d'Hipodamia. 160 a.
AuTOMEDUSA. Esposa d'Íficles. Taula 32,
p. 433; 296 a.
AUToNOE. 1) Filla de Cadme. Taula 3, p.
80; 6 a; 16 a; 79 b.
2) Nereida. 385 a.
3) Taula 17, p. 240. V. Ifínoe 3.
4) Danaida. 127 b.
AUTONOUS. 3 a; 3 b; 177 a; 199 a; 420 b.
AUxESIA. 68.
Auxo. 277 a.
ÍNDEX DE NOMS PROPIS, GEOGRÁFICS I HISTÓRICS 567
AvENTÍ. 474 a; 490 b; 392 b. BEBRIX. 439 b.
Aventí (turó de Roma). 73 a; 78 a; 99 a; 107 a; BEL (déu). V. Belos 2.
191 a; 195 a; 361 b; 323 b; 335 a; 360 a; BEL-LEROFONTES. Taula 35, p. 460; 70; 140 a;
385 a; 391 b; 474 a; 475 a; 478 b; 497 b. 166 a; 178 a; 216 a; 273 b; 293 b; 295 a;
A VILI. 265 a. 311 b; 321a;421b;439 a; 459 b; 469 a;
Axenos (riu = Aqueloos). 84 a. 483 b; 495 b.
AXÍER. 77 b. . - i les amazones: 27 a.
Ax10CERS. 77 b. BEL·LEROS. 71 a.
AXIOCERSA. 77 b. BEL·LONA. 71; 159 b.
AxíoN. 1) Fill de Fegeu. Taula 19, p. 280; BELos. 1) Fill de Posidó. Taula 3, p. 80; 17 a;
24 a; 197 a; 509 b. 71;95a; l29a; l53b; l76b;204a;310a;
2) Fill de Príam. 461 a. 323 b; 388 b; 489 a; 522 b; 523 b.
AxíoQUE. 65 a; 120 b; 425 b. 2) =Bel. 389 b.
A.xios (riu de Macedonia). 22 a; 439 a. BENTESICIME. 184 b.
Axos (ciutat de Creta= Oaxos ?). 209 a. Beocia (país). 12 b; 20 a; 48 b; 106 b; 177 a;
AxuRTAS. 183 b. 205 a; 206 a; 275 b; 279 a; 296 a; 298 a;
AzA. Taula 10, p. 154; 47 a; 112 b; 166 b; 317 a; 319 b; 322 a; 327 b; 339 b; 346 b;
254a. 362 a; 375 b; 394 b; 395 a; 419 b; 426 a;
AzEu. Taula 34, p. 457; 110 b. 439 a; 443 b; 504 a; 520 a; 525 b; 528 b;
535 a; 539 a.
(Ciutat o regió de Propontida). 162 a.
B BEOT. Taula 8, p. 136; 161 b; 299 b; 349 a;
362 b; 394 b; 493 b.
BAAL. 484 b. BERós. 481 a; 500 a.
Babilonia(ciutat). 111 a;418a;438b;481 a; Betica (regió d'Hispania). 359 a.
485 b; 487 b; 523 b. BETIL. 122 b.
Babilonis (poble). 71 b. BIA. Taula 33, p. 454; 71; 180 a.
BABIS. 69; 341 b; 342 b. BIANNA. 71.
BACANTS. 16 a; 141 b; 307 a; 329 a; 342 b; B1AN0R. 72; 340 a.
355 a; 366 a; 462 a. BIANT. 1) Fill d' Amitaon. Taula 1, p. 8; 9 b;
BAcIA. Amant d'Ebal. 272 a; 282 b; 527 a. lOa; 31b;72; 119a; 347 b;424a; 432a;
Bactra (ciutat d' A.sia2. 485 b; 486 b. 459 a; 464 b; 498 b.
Bactriana (regió d' Asia). 355 a; 389 b; 2) Fill de Lelex. 318 a; 429 b.
485 b. 3) Fill de Príam. 461 a.
BACUS. 140 b; 177 b; 278 a. Bibast (ciutat de Caria). 332 a.
Bady (font). 252 a. Brnus. 72; 92 b; 286 a; 342 b; 365 b.
Bagistan (mont). 486 b. Biblis (ciutat de Caria). 72 b.
Baies (ciutat de Campania). 69 a. Biblos (ciutat de Fenícia). 9 a; 72 b; 105 a;
BAJOS. 69. 122 b; 163 a; 338 b; 382 b; 545 b.
BALAN. 403 b. Bíc1As. Fill d' Alcanor. 286 a.
BALI. 1) Cavalld' AquiHes. 69; 225 b; 423 b; Bisaltes (poble). 466 a.
445 b. BJSALTES. 437 b; 511 b.
2) Gos d' Acteó. 69 a. BISSA. 17 b; 18 a.
Balira (riu del Peloponnes). 500 a. Bístons (poble de Tracia). 399 a.
BAQUIS. 107 a. Bitinia (país d' Asia). 31 a; 289 a; 340 b;
BASILEA. 69; 545 b. 359 b; 496 a; 505 b.
BAsIL. Fill de Lircos. 332 b. Bizanci (ciutat de Tracia). 72 b; 99 a; 238 b.
Basilis (ciutat d' Arcadia). 106 b. BJZANT. 72; 99 a; 238 b.
BATIA. Taula 5, p. 106. BocoR. 361 b.
Batíades. 322 b. Boedromies (festa atenesa). 518 a.
BATIEA (= MIRINA). Taula 7, p. 128; 129 b; Bohemia (país). 105 a.
522a. Bo1.BE. Nimfa. 395 b.
Bató. 69. Bolonya (ciutat d'Italia del Nord). 66 a.
Batos. 1) 70; 262 a. BONA DEA. 72; 194 a; 261 b.
2) Fundador de Cirene. 70 a; 183 b; BoREADES. 73; 110 a; 204 a; 225 a; 238 a;
209a. 256 a; 268 a; 284 b; 424 b.
BAuBo. 70; 278 a; 279 b; 534 a. BoREAS. 1) Taula 12, p. 168; 16, p. 236; 49 a;
BAUCIS. 70. 73; 75 b; l lOa; l62b; 167a;184b; 204a;
Bebrices (poble). 31 a; 51 a; 142 b; 311 a; 205 b; 225 a; 238 a; 256 a; 270 a; 284 b;
328 a; 340 b; 365 a. 301 b; 320 a; 391b;400 a; 401b;440 a;
 568 ÍNDEX DE NOMS PROPIS, GEOGRÁFICS I HISTÓRICS
442 b; 470a.
2) Rei dels celtes. 106 b.
Boreas (muntanya de Boreas = Caucas).
92b.
BORMOS. 74.
BOROS. Fill de Perieres. 359 a; 422 b;
448 b.
Bosfor (estret de Tracia). 51a;294 a; 415 b; CABIRO. 76; 76 b.
496 b.
Botia (regió de Macedonia). 368 b.
BOTRES. 74; 184 a.
Bover (El) (constel·lació). 202 b.
BRANcos. 74; 98 a; 176 b.
BRANGAS. 74; 181 a; 395 b; 475 b.
Brauró (ciutat del' Ática). 288 b.
BRESIA. 105 a.
BRIAREu. Taula 6, p. 121; 14, p. 212; 151 a;
182 a; 213 a; 214 b; 215 b; 216 a; 226 b;
455 a; 456 a; 488 b; 502 b.
BRICE. Danaida. 127 b.
BRISA. 94 b; 382 a. V. Aura.
BRISEIDA. 15 a; 44 b; 74; 120 a; 273 a; 420 b;
499b.
BRISES. 74 b.
BRITE. 74; 137 b.
BRITOMARTIS. 74 b; 75; 89 a; 137 b; 367 b.
BROMI. Fill d'Egipte. 127 b.
BRONTES. Taula 6, p. 121; 14, p. 212; 101 b;
212 b; 502 b.
BRóTEAS. Taula 2, p. 14; 500 b; 501 a.
Brútium (regió d'Italia meridional). 299 a;
359 a; 532 b.
BRUTUS. 276 b.
Bubast (ciutat de Tracia). 419 a.
Búco1.. Taula 17, p. 240; 75.
Bucouó. Fill de Licaon 2. Taula 7, p. 128; CA!STRE. Déu-riu. 81; 428 a; 485 b.
324a.
Budeon (ciutat de Tessalia o de l'Epir).
163 b.
BúFAG. 56 b; 75; 288 a; 464 b.
BuLEu. Taula 17, p. 240.
BULIS. 75; 153 b.
BUMOLC. 365 a.
Búmc. Taula 15, p. 231. _
BVNos. 75; 165 a.
Buprasion (ciutat d'Elida). 252 a.
BURA. Filla d'ló. 236 b.
Bus1Rrs. 1) Rei d'Egipte. Taula 3, p. 80; 75; Calcideus. 295 b.
208 b; 250 a; 254 b; 266 a; 288 a; 323 b; Calcídica (país de Macedonia). 199 b; 466 a.
466a.
2) Fill d'Egipte. 127 b.
BuTEs. 1) Fill de Boreas. 75; 116 b; 273 a;
440a.
2) Taula 12, p. 168; 75; 167 a; 412 b;
552 b.
3) Argonauta. 49 b; 52 b; 75; 172 a; CA1.crs. 59 b; 113 b; 124 a.
493 a.
Butrot (ciutat de l'Epir). 158 a; 231 a.
BúzIGE. Taula 34, p. 457; 458 b.
BúZIGES. 76; 408 b.
e 3) Pretendent d'Hipodamia. 159 a.
Ca (constel·lació). 360 a.
CAANT. 77.
CABARN. 77.
CABIA. 334 a.
CABÍRIDES. 76; 76 b.
CABIRS. 76; 77 b; 78 a; 129 b; 248 b; 399 b.
CACA. 58 a; 78.
CACIUS. 78 b.
CAcus. 78; 89 a; 191 a; 212 a; 248 a; 261 a;
474 a; 479 a; 501 b; 547 b.
Cadis. V. Gades.
CADME. Taula 3, p. 80; 9, p. 148; 16 a; 17 a;
47 b; 55 a; 79; 104 a; 140 b; 141 a; 148 a;
164 b; 166 b; 177 a; 197 b; 223 b; 224 a;
238 a; 266 b; 281 a; 307 a; 323 b; 326 b;
331 b; 354 b; 376 a; 405 b; 413 a; 428 b;
447 b; 448 a; 451b;485 a; 507 a.
Esposa de -: 11 b; 155 a.
Naces de -: 224 a.
Cadmea (la ciutadella de Tebes ). 79 b; 177 a;
223 b.
CADMIL. 77 b.
Cadusis (poble). 418 b.
CAECILIA (gens). 94 a.
Cafareu (cap). 231 a.
CAFAURE. 81; 94 b.
CAFENE. 81.
Cafies (ciutat d' Arcadia). 87 a; 114 a.
CAFIRA. 81; 509 a.
Ca"ic (riu de Mísia). 369 b; 393 b; 523 a.
CA!ETA. 81; 158 a.
CA!STRE. 428 a.
CALAis. Taula 12, p. 168; 49 a; 51 a; 73 a;
73 b; 110 a; 204 a; 225 a; 238 a; 400 a;
424b.
CALAM. 81.
CALAURIA. Nimfa. 211 b; 293 b.
CAi.BES. 75.
CALCANT. 29 a; 37 a; 82; 112 a; 282 a; 285 a;
288 b; 318 b; 321b;340 a; 373 b; 345 a;
452 b; 456 a; 512 a; 521 a; 528 a.
Profecies: 13 b; 39 a; 43 b; 44 a; 202 b;
230 b; 491 b.
CALcíoPE. 1) Filla d'Eurípil 3. Taula 17, p.
240; 83; 251 a; 520 b.
2) Filla d'Eetes. Taula 16, p. 236; 34,
p. 457; 53 b; 83; 109 a; 150 a; 209 a;
350b.
3) Esposa d'Egeu. 83; 152 a.
Calcis (ciutat d'Eubea). 1 a; 83 a; 113 b;
413 a; 415 a; 426 a.
CALCÓ. 1) Escuder d'Antíloc. 83.
2) Fill de Mecían. 1a; 83.
ÍNDEX DE NOMS PROPIS, GEOGRÁFICS 1 HISTÓRICS
CALCODONT. 1) Fill d' Abant. 1 a; 83; 152 a;
156 a; 242 b; 295 a.
2) Company d'Heracles. 83.
3) Pretendent d'Hipodarnia. 83.
4) De Cos. 83; 251 b.
5) Fill d'Egipte. 127 b.
CALCOMEDUSA. Taula 39, p. 538; 308 b.
CALCOS. 83.
CALIBE. Taula 7, p. 128.
Chlibs (poble del Pont). 449 a.
CAL·LIANASSA. Nereida. 385 a.
CAL·LIAS. Fill de Temen. Taula 18, p. 258.
CAL·LÍDICE. 1) Taula 39, p. 538; 84; 452 b;
544a.
2) Danaida. 127 b.
CAL·LILEONT. Fill de Tiestes. 65 b; 525 a.
CAL·LÍOPE. Musa. 7 a; 39 a; 84; 146 a; 279;
331 b; 376 a; 399 a; 451a;475 b.
CAL·LÍPOL!S. 20 b; 84; 450 b.
CAL·LíRROE. 1) Oceanida. Taula 33, p. 454;
84; 120 a; 211 b; 342 b; 393 b; 470 a.
2) Esposa d' Alcmeó. Taula 1, p. 8;
84; 3 b; 23 b; 41 a.
3) Filla de Cal·lírroe i l'Escamandre.
Taula 7, p. 128; 84.
4) Filla del rei de Líbia, Licos. 84;
328 b.
5) Font de Calidó. 84.
6) Mare d' Atis. 339 a.
7) Filla de Focos l. 206 a.
Cal·liste (illa = Tera). 354 b; 513 a.
CAL·LISTO. 1) Mare d' Arcas. Taula 10, p.
154; 20, p. 281; 40, p. 549; 47 a; 57 a;
84; 236 b; 239 a; 324 b; 338 b; 389 a;
411 a; 422 a; 551 b.
2) Germana d'Ulisses. Taula 39, p.
538; 85.
CAL·LfTEA. Esposa,d' Atis. 329 b; 529 a.
CAucE. 1) Filla d'Eol 1. Taula 8, p. 136; 26,
p. 316; 157 a; 161b;317 a.
2) Mare de Cicne l. 102 a.
3) Nereida. 385 b.
CALIDNE. 83.
CALIDó. 1) Fill d'Etol. Taula 1, p. 8; 26, p.
316; 83; 159 a; 162 b; 182 b; 402 b.
2) Fill de Testi. 83.
3) Fill de Pleuró. 444 a.
Calidó (ciutat d'Etolia). 23 b; 83 b; 131 a;
136 b; 199 b; 253 a; 256 b; 269 a; 348 b;
350 b; 452 a; 455 a; 527 a; 531 b.
Cacera de-: 4a; 6 b; 20 b; 26 b; 48 b;
56 b; 57 a; 95 a; 136 b; 142 b; 143 b;
185 b; 287 b; 304 a; 330 b; 350 b; 387 a;
422b;423 b;440a; 444a; 505 b; 514a;
521 a.
CALíGULA. Emperador. 306 a; 479 a.
CALrPso. Oceanida. Taula 39, p. 538; 21 a;
63 a; 84; 380 b; 381 a; 385 b; 443 b; 505 b;
507 b; 542 b.
569
CALOS. 429 b.
CALP. Fill de Numa. 391 b.
CALPET. Reíd' Alba. 490 b.
CALQUÍNIA. Filla de Leucip 3. Taula 24, p.
309; 321 a; 429 b.
CAMARINA. Oceanida. 393 b.
CAMASENE. Esposa de Janus. 302 a.
CAMELES. 85; 280 b.
CAMBLITES. 280 b.
CAMENES. 85; 391 b.
Camers. 85.
CAMESES. 85; 301 b.
Camic (ciutat de Sicília). 112 b; 130 b.
CAMIL. Dictador. 18 a; 276 b.
CAMIL·LA. Heroina. 224 a; 362 b.
CAM!R. Fill de Cercaf. 98 a; 235 b.
CAMIRO. Filla de Pandareu. 412 b.
Camiros (ciutat de Rodes). 3 a; 207 a; 532
a.
CAMISE. Esposa de Janus. 302 a.
Camp de Mart (Roma). 107 a; 203 b; 291 b;
306 b; 465 a; 479 a.
Campania (país d'Ithlia meridional). 69 a;
78 b; 134 a; 146 b; 245 b; 261 b; 343 a;
370 b; 418 b; 488 a; 542 a; 547 b.
CAMPE. 86; 550 b.
Camps Elisis. 79 b; 320 b; 344 b; 358 b;
400 b; 503 a. V. Inferns.
Camps Flegreus. 1) Pal·lene. 22 a.
2) Napols. 102 a.
CANACE. Filla d'Eol l. Taula 8, p. 136; 11,
p. 165; 25 b; 86; 161 b; 165 a; 289 b;
337 a; 534 a.
Cancer (constel-lació). 87 b.
CANDAL. Helíada. 235 b; 396 b.
CANENT. 86; 108 a; 436 a.
CANET. 1) Fill d' Abant. 1 a; 50 a; 175 a.
2) Fill de Licaon 2. 324 a.
CANoP. 86; 234 a; 512 a.
Canop (ciutat d'Egipte). 86 b; 234 a.
CANTOS. 50 a; 52 b; 81 a; 94 b.
Cantabres (poble d'Hispania). 306 a.
CAoN. 86; 231 a.
Caonia (regió d' Epir). 86 b; 107 a; 164 b;
231 a.
CAOS. 87; 166b; 172b; 212b; 381a;391 a;
603 a.
Capadocia (regió d' Asia). 27 a.
CAPANEU. Taula 13, p. 178; 10 a; 59 a; 87;
164 a; 179 a; 190 b; 289 b.
Capena (porta de Roma). 85 b; 151 a.
CAPET. 490 b.
CAP11.. Taula 17, p. 240.
CAPrs. l)Filld' Assarac. Taula 7,p. 128; 35 a;
87; 151 b; 157 a; 291 b; 311 a; 456 a;
491 a.
2) Samnita. 87.
3) Rei d' Alba. 490 b.
Capitoli (turó de Roma). 6 a; 122 a; 147 b;
191 a; 276 b; 302 a; 304 b; 305 a; 306 a;
 570 DE NOMS PROP!S, GEOGRÁFJCS l HISTÓR!CS DE NOMS PROPlS, GEOGRÁFJCS l HISTÓRICS 571
373 a; 391 a; 395 h; 436 h; 442 a; 473 a; CASPÉR!A. 34 b. 39, 538; 30 a; 94; 105 a; 111a;l14 a; 185 b; 193 a; 206 b; 253 b; 268 b; 269 a;
478 b; 484 a; 497 a; 501 b; 546 b; CAsSAMEN. Pirata de Naxos. 25 h; 289 b; 192 a; 235 a; 263 b; 264 b: 308 273 a; 300 b; 314 a; 382 a; 386 a; 387
552 b. 41 ! b. b; 332 b; 382 a; 425 a; 462 b; 463 423 a; 440 a; 449 a; 452 a; 470 b; 471 a;
CAsSANDRA. 1) Fil la de Príam. Tau la 2, 531 b; 537 b. 475 b; 518 h.
87 a; 137 a; 14; 16, 236; 35, 460; 15 b; 18 b; 39 a; CEFAUó. 81 a; 94. CENTAURESSA. ]04 b; 269 a.
a. 90; 11 115 a; a; 230 a; 230 b; Cefal·lenia (illa del mar Jbnic). 69 a; 94 CamMANS. 97. V. Hecatonquirs.
C'\R. Taula 19, p. 280; 208 a. 358 a; 408 b; 416 a; 420 a; 426 a; 461 a; 308 b; 332 b; 447 464 b; 537 b; 544 a. Ceos (illa). 4 b; 55 h; l 06 a; 264
CARAN. 474 a. 506 a. Cefens 95 a. CÉRAM. 97.
C'\RAXOS. 476 b. 2) Filla de fobates. 295 b. CEFEU. Taula 154; 11b;37 CERAMBE. 97.
CARCAB. 87; 41 l b. CAssíFONE. FiHa d'Ulisses. Taula 39, p. 49 b; 95; 179 b; 252 b; ! a. CÉRAN. l)Nétde_·----·--_,.Taula 1,pº 8; 1
CARCIN. 87; 245 a. 538; 91 b; 108 a; 508 a; 544 b. 2) Pare d' Andromeda. Taula 3, p. 80; 97; 450 b.
CARDEA. 293 a. CAssíFoNEs. Fill d'Ulisses. 1aula 39, p. 33 a; 33 b; 71 h; 95; 204 a; 297 a; 435 a. 2) de Meríones. 97; 285 b;
CARD!S. 110 b. 538. CÉFIRA. Oceanida. 455 b. 541 a.
CARIA. 139 a; a; 403 b. CAsS!OPEA. 33 a; 89 a; 91; 95 a; 104 a; l 63 a; CEFís. 132 b; 167 a; 292 b; 349 378 b; 3) Milesi. 97.
Caria d' 72 b; 74 b; 81 a; 92 b; 297 a; 385 b; 435 a. 458 b; 523 b. 4) Pare de Po!ilde. Probablement
157 a; 21 l a; 235 b; 261 b; 268 b; Cástabos (ciutat de Tracia). 237 b; 419 a. Cefís (riu de Beocia). 48 b; 133 a; 515 b. identic a l. 217 a; 450 bº
307 a; 326 a; 353 b; 365 b; 368 a; 445 b; CASTALL 92 a; J 32 b; 523 b. CE!s. Taula 18, p. 258. CÉRBER. Taula 33, 454; 96 a; 98; 131 a;
493 b; 512 a. CASTALIA (font de Delfos). 41 a; 91. Cax. 1) Rei de Traquis. 23 a; 95; 131 b; 166 a; 248 b; a; 346 a; 359 402 a;
CARIBDIS. 87; 213 b; 239 b. CASTIANIRA. de Prfam. Taula 35, p. ! 88 b; 257 a; 257 b; 259 b; 269 a. 441 a.
Caribdis (estret de Sicília). 52 b; 158 a; 460. 2) Fil! d'Eosfor. 21 h; 130 b. CÉRCAF. Heliade. 98; 235 b; 279 a; 396 h;
542 b. CASTOR. 1) Dioscur. Taula 2. 14; 2 l, p. CEL. 172 b; 182 a; 193 b. V. 476 b.
CARICLO. 1) Esposa de Quiró. 43 a; 88; 394 283; 2 b; 4 b; 13 a; 49 b; 92; a; 142 a; CÉLBíDAS. 95. CERCE1s. Oceanida. 393 b.
lL 159 b; 166 b; 183 a; 196 a; 231 b; 232 a; CELES VmENNA. 366 a. CÉRCETES. FiJl d'Egipte. 127 bº
2) Filla de Cicreu. Taula 31, p. 414; 234 b; 284 a; 284 b; 306 b; 317 b; 321 b; CELENO. 1) Danaida. 95; 127 b. CERcíoN. 1) Bando!er. 98; 26 a; 28 b; 458 a;
103 b; !75 a. 322 a; 351 a; 424 b; 454 a; 519 a; 527 a. 2) Pleiade. Taula 27, p. 327; 38, p. 472 b; 515 b.
3) Mare de Tiresias. 528 a. 2) Fill 242 b. 530; 95; 135 b; i 87 b; 326 b; 388 a; 443 a; 2) Fill 12 h; 98.
CARJLA. 88. 82a; 443 b; 463 b. CERC!RA. 98. v.
CAR!S. 229 b. 390 a. 3) Harpia. 225 a. CERCÍSERA. Nom 298 b; 326 a.
Caris (poble de Caria). 32 a; 81 a; 381 a. CATÉGON. 466 b. 4) Mare de Tragasia. 72 CERCOPS. 98 a; 255 396 aº
CARisr. Fill de Licaon 2. 324 b. ClffET. 92; 482 a. 5)Fillad'Híam.Taula8,p.136; 13 b; CERDO. 208 a; 389 a.
CARIST. 475 a. CAT!L. l) 27 b; 920 267 a; 326 b; 350 b. Cere (ciutatd'Etrúria). 315 a; 333 b; 440 a.
Caristos (ciutat d' Eubea). 253 b; 270 b; 2) 92 a. CELENOS. 1) Fil! d'Electrió. Taula 32, p. 433. V.
405 a. Catrea (ciutat de Creta). 505 a. 2) 95 b. CERÉB!A. 99.
CARITES. Taula 40. 549; 88; 219 b; 223 b; CATREU. Taula 2, 14: 30, 367; 11 a; 92; 3) 92 b. CERES. 99; 114 b; 191 a; 193 b; 323 G; 338
224 a; 229 b; a; 277 b; 219 b; 375 b; 111 136 b; a; b; 356 367 b; ü:LEu. 1) D'Eleusis. 70 b; 95; 121 b; 133 b; h; 360 509 a.
410 b; 551 a. 379 b; 4.04 a; 417 a; 505 a. l 34 b; 279 b; 362 b; 451 a; 458 b; 473 a; CERS. 99; 37] b; 391
CARMANOR. 89; a. CAUCAS. 92. 534 a. Cerinea (ciutat i d' Acaia).
Carmanor (riu = 222 b. Caucas 5 b~ 71 b; 92 b; 2) Cretenc. 95. Cérvola de-: b.
CARME. 75 a; 89. i 50 b; 230 a; 255 a; 464 a: CELÉUSTANOR. C8R!NES. Taula 18, p. 258; l32 a.
CARMENTAº 89; 190 b; 261 a; 342 b; 388 552 a . CELEUTOR. Fil! CÉRJX. 99; l 84 b.
510 a. CAucó. l) Fill de Licaon. 91; 3 l 9 a; 324 a; 96; 326 a; 514 a. Cerne (ciutat atlante). 369 a.
Carmen tal de Roma). 89 a; 191 a. 362 a. Celi (tmó de Roma). 85 b; 151 o; 365 b. CERó.12lb.
CARNA. 89; b. 2) Fill de Celenoº 9] CELM!S. 96. CEROESSA. 99.
CARNABONT. 89; 534 a. 92 Celtes 52 a; 96 a; l 04 b; l 06 b; CERTE. Filla de 295 b.
CARNOS. 90; 190 a; 260 a. 110 b; 359 a. 210 a; 248 b. CÉSAR. 12 b; 142 a; 299 b.
CARONT.41 b;90; ¡ l3a; 171 b;221 a;400 Cau10nia (ciutat d~Italia 92 b; CÉLT!NE. 96 a; 248 b. CESTRÍ. Taula 35, p. 460; 23 l a.
407 a. 110 b; 359 a. CELTOSº 96; 210 a; 248 b. CETES. 100.
CÁROP. Pare de Nireu. 390 a. CAUNE. 72 a; 92; 286 a; 342 b; 365 b. CELUS. 96. CETO. 1) Taula l 4, p. 212; 33, 454; 100:
CAROPS. 90; 146 a; 329 a; 541 a. Caune (ciutat de 72 b; 268 b; 332 a. Cencrees de Corint). 515 b. 166 a; 207 b; 21. 3 a; 218 b; b; 265 b;
--.,,--~., (illa). 99 a. CEBRÉ (ríu) 160 a. CENCRETS. 266 385 b; 455 a; 503
CARPO. Hora. 277 a. CEBRíONEs. Troia. h; 461 a. CÉNCRlAS. 2) Nereida. 385 a.
CARPOS. 8 J b; 277 b. ~vv;vvrn (nom de 93 a. CENCRIS. 436 b. CETREu. Tatúa J 6, 236; 39 l a.
(ciutat 523 a. CÉCROPS. 1) Taula 4, p. 93; 7 b; 93; 113 b; CENEU. Taula 12, 168; 49 b; 96; 116 CPJ. Taula 6. p. · 14, 212; 38, 530:
Cartago (ciutat a; 7 l b; 137 b; ll6b; 124a; 130a; J52b; 167 169a; 155 a; 253 a; a; 318 a; 449 a. 59 h; 100; 193 a; a; 212 b; 9 b;
138 b; 280 a; 486 b; 492 i 70 b; 264 a; 401 b. Cenina (ciutat sabina). 6 a. 432
CARTERó. de Licáon. 324 a. 2) Taula 12, p. l 68; 93; 167 a; 413 CEN!S. 96 b. Ce uta
CAS. Fill 31 437 b; 456 b. CENTAURE. l) Fil] Taula 25, p. CÍA.NE.
Casion 526 a. CÉCUL. 93: 547 313: 179 b. 2) Nimfa de 0Huvc»m.
CASMIL·LA. 86 a. CEDALJÓ. 94; 299 a; 401 a. 2) Fill d'Ixfon. 300 b. 3) Filla del Meandre. 365 b.
Casos (ílla). 199 CÉFAL. Taula 4, pº 93; 12, p. 168; 22, 287; CENTAURES. 4 b; 96 96; l7 a; 184 b; CIANEA. Pilla del Meandre. 72 (/; 342 b. V
572 DE NOMS PROP!S, GEOGRAF!CS I HlSTÓRICS
Cíane 3.
Cianees (roques). 51 a; 239 a.
CIAN!P. 1) Nét d' Adrast. Fill d'Egialeu.
Taula 1, p. 8; 31b;100.
2) Tessalia. 100.
3) V. Cíane. 100 a.
O As. Rei de Tracia. 21 O a.
ÜAT. 185 a.
CíBELE. 16 b; 17 a; so b; 61 a; 63 b; 64 a;
69 b; 101; 119 b; 125 a; 129 b; 141 a;
155 a; 213 b; 218 a; 274 a; 281a;285 a;
341 a; 387 b; 395 b; 473 b; 481 b; 489 a;
545 b.
Cíbele (mont de Frígia). 101 a.
Cíclades (arxipelag). 55 b. V els noms de
les diferents illes.
CicLOPS. 1) Uranics. Taula 6, p. 121; 14, p.
212; 39 a; 40 a; 86 a; 101; 121 b; 179 b;
182 b; 212 b; 221 a; 226 b; 229 b; 243 b;
270 b; 502 b; 544 b; 550 b.
2) Sicilians. 40 a; 195 b; 38 l a; 449 a;
507 b; 542 a.
País dels - : 41 b; 541 b.
3) Constructors. 5 b; 101; 459 b.
CicNE. 1) Fill de Posidó i de Calice. 102;
44b.
2) Pare de Tenes. 102; 39 a; 237 b;
511 a.
3) Fill d' Ares. Taula 23, p. 302; 102;
48 a; 54 b; 95 b; 250 a; 254 b; 425 a;
439 b.
4) Rei de Ligúria. 102.
5) Fill d' Apol·lo. 102; 200 b.
CícoN. 103 b.
Cícons (poble). 103; 476 b; 541 b.
C!cREU. Rei de Salamina. Taula 31, p. 414;
88 a; 103; 145 a; 175 a; 482 a; 505 a.
Cm1PE. 1) Promesa d' Aconci. 5 a.
2) Filla d'Equim. 98 a; 235 b; 398 b.
C!DNE. 104.
CIDó. Fill d'Hermes. 2 a; 104; 183 a; 360 a;
505 a.
Cidiinia (ciutat de Creta). 104 a; 110 b; 505 a.
CíLABRAS. 104; 308 a.
OLARABES. Taula 13, p. 178; 31 b; 179 a;
398 b.
CrLEu. Fill de Cefal. 537 b.
Cilícia (país d' Asia). 17 a; 29 a; 104 a; 132 b;
166 a; 373 b; 395 a; 438 b; 504 a; 523 a;
526 a.
Cíux. Taula 3, p. 80; 17 a; 79 a; 104; 494 b;
503 a; 507 a.
Cil·la (ciutat de Triiada). 104 b.
CIL·LA. Germana de Príam. Taula 7, p. 128;
104; 228 b; 416 a; 526 b.
CíL·LAR. Centaure. 104; 269 a.
CIL·LAS. 104; 175 b.
CIL·LÉ. Fil! d'Elat. Taula 10, p. 154.
Cil·lene(montd' Arcadia). 39b; 133a; 165a;
262 a; 324 a; 338 a.
ClL·LENE. 104; 160 a; 324 a; 422 a.
CIMATOLEGE. Nereida. 385 a.
ClMATÓTEA. Nereida. 385 a.
Cime (ciutat d' Asia Menor). 121 a; 442 a.
ÜMMERl. 340 b.
Cimmeris (poble). 104; 271 b; 528 b; 544 b.
CIMó (d'Atenes). 188 a; 519 b.
C!Mo. Nereida. 385 a.
CrMóDOCE. Nereida. 385 a.
C!MOL. 489 l!.
ClMOPOLEA. 151 a.
CJMOTÓ. 146 a.
C!MóTOE. Nereida. 385 a.
CrNET. Fill de Licaon. 324 a.
Cínips (riu). 220 b.
CíNIRAS. Tauia 10, p. 154; 7 b; 12 a; 105;
176 b; 179 b; 3 l 2 a; 354 a; 369 a; 404 a;
405 a; 437 a; 499 b; 523 a; 539 b.
ÜNORTAS. Taula5,p.106; 105; 146a;431 a;
527 a.
Cmos. Pare d'Hodedoc. 395 a.
C!NosuR. Fil! de Pelops. 273 a.
CINOSURA. 105.
Cios (ciutat = Prusa). 51 a; 268 a; 449 a.
C!PARís. 1) Fil! de Mínias. Taula 22, p. 287;
366 b.
2) Fill de Telef. 39 b; 106.
Ciparís (poble del Pamas). 83 a; 106 a.
ÜPARISSA. 73 b; 106.
Ciparisses. 106.
ClPRE. 523 a.
CíPSEL. 1) Fill d'Epit. 106; 118 b; 164 b;
260 b; 361 a.
2) De Corint. 106.
C!PUS. 107.
CíQUJR. 107; 164 b.
Circ Maxim (Roma). 114 b; 195 b; 261 a;
360 a; 385 a; 478 b; 479 a; 496 b.
CIRCE. Taula 16, p. 236; 39, p. 538; 83 b; 84a;
86 b; 107; 158 b; 174 a; 186 b; 194 b;
2 l7 a; 381 a; 389 a; 432 a; 452 b; 454 a;
493 a.
Família: 67 a; 150 b; 226 b; 236 b;
332 b; 419 b.
- i Ulisses: 91b;123 a; 150 b; 156 b; 223 a;
332 b; 507 b; 542 a; 544 a.
Herba de Circe: 368 a; 436 a.
- i els argonautes: 52 a; 108 a.
C!RENE. 1) Nimfa. Taula 25, p. 313; 6 a; 39 a;
70 b; 108; 188 a; 285 a; 308 a; 428 a;
507 b.
2) Mare d'Ídmon. 55 a; 55 b.
Cirene (país i ciutat d' Africa). 55 b; 70 a;
70 b; 187 b; 207 b; 209 a; 274 a; 322 b.
Cirfis (mont de Fiicida). 22 a.
Cmos (rei). 383 b; 418 b.
Cin-a (= Crisa; a la Fiicida). 159 b; 397 a.
CissA. Pierida. 436 b.
Císsa (font). 147 a.
C!ssEu. 1) Rei de Macedonia (probablement
DE NOMS PROP!S, GEOGRAFICS l l-l!STÓR!CS 573
identic a 4). 56 a. CLETA. j 76 b.
2) Fill d'Egipte. 127 b. Clete (ciutat d'Ifalia del Sud). 110.
3) Germa de Gias. 215 b. CLETE. 92 b; 110.
4) Rei de Tracia. 228 a; 288 a; 503 b; CuANT. Fill de Leu. 318 b.
505 b. Clíar (riu = Ganges). 210 b.
Citera (illa). 11 b; 146 b; 158 a; 326 a; Cuci. 1) Fill de Laomedont. Taula 7, p.
541 b. 128; 447 a.
C!TERÓ. 108; 531 a. 2) Pare de Feno. Taula 24, p. 309;
Citeró Beiicia).6a; 16a;56b; 310a.
141 148 150 a; l 67 b; 239 a; 242 a; 3) Fill d'Eurit. 50 a; 189 a; 290 a.
327 b; 346 b; 428 b; 520 a; 528 a. 4) Gegant. 214 a; 229 b.
Lleó del-. 30 b. CLiciA. 1) Amant d'Helios. 110; 323 a.
CmssoR. Taula 34, p. 457; 54 a; 62 a; 83 a; 2) Germana de Leda. 3 J7 a; 425 a.
109; 209 a. 3) 198 a.
C!Tos. Fill d'Himalia. 269 a. 4) Filla d' Amfidamant. 500 b.
Cízic. 3 a; SO b; 109; 111 b; 179 b. 5) Oceanida. 393 b.
Cízic (península de-). 50 b; 55 a; 496 b. 6) Filia de Pandaren. 417 b.
Claros~(regió prop d'Efes). 264 b; 340 a; CuDÁNOPE. Esposa d'Hipseu. Taula 25, p.
375 b; 488 a. 313.
Oracle: 373 b; 402 a. CuMEN. 1) Fill de Cardis. 110.
CLAUDI (emperador). 197 a; 302 a; 475 a. 2) Fil! de Presbó. Taula 34, p. 457;
CLEó. Fill de Pelops. 273 a. 1Hl; 431 a; 458 b.
CLEOBEA. 1) Filla de Crias. Tatüa 20, p. 281; 3) Arcadi. 110; 177 a; 224 b.
350b. 4) Fill d'Eneu. Taula 29, p. 350; 50 a;
2) 36 a; 208 b. 159 a.
3) Mare de Filonis. 199 b; 238 b. 5) Fill d'Heracles. 243 a; 346 b.
CLEOBUL. ] 98 a. CLíMENE. Oceanida. Taula 16, p. 236; 38,
CLÉOC. 365 a; 365 b. 530; a; 111; 164 b; 192 a; 235 b;
CLEOCÁRIA. Taula 5, p. 106. a; 356 a; 385 a; 393 b; 463 b.
CLEODEu. Taula 18, p. 258; 509 b. 2) Nereida. 111.
CrnoDORA. 1) Danaida. 127 b. 3) Filla de Ivllnias. Taula 22, p. 287; 28,
2) Nimfa. 417 b. p. 328; 60 b; 111; 199 a; 281 b; 366 b.
CLEODOXA. Niiibida. 389 b. 4) Filla de Catreu. Taula 2, p. 1Ll; I 1 a;
CLEóFILE. Esposa de Licurg l. Taula 28, p. 92 a; 111; 146 a; 379 b; 404 a.
328. 5) Captiva. 3 a.
CLÉOLA. 137 b; 444 b. 6) Nimfa de Mísia. 418 b.
CLEOLAU. Taula 17, p. 240. CuMENEU. Fill de Foroneu. 123 a.
CLEOMANT!S. 112 b. CuNis. 111; 325 a.
CLEOMEDES. 109. Cuo. Musa. 146 a; 269 b; 301 a; 376 a;
CLEÓMENE. Pilla de Malos. 116 a. 436 b; 475 b.
CLEONE. 59 b. CusITERA. Filla d'Idomeneu. 111; 285 b;
Cleones (ciutat d' Argolida). 252 a; 462 b. 322 a.
CLEóPATRA. 1) Filla de Boreas. Taula 12, CLíSTENES. 348 b.
p. 168; 73 b; 109; 204 a; 284 b; 413 a; CwE. 1) 48 a; 91 b; 100 b; 111.
444a. 2) Font: 48 a.
2) Filla d'Idas. 109. V. Cleop. Aldone. 3) Danaida. 127 b.
3) Filla de Locres. 109; 430 a. CUTEMNESTRA. Taula 2, p. 14; 21, p. 283;
4) Filla de Tros. Taula 7, p. 128; 85 a; 13 a; 13 b; 15 a; 15 b; 23 b; 44 a; 111;
211 b; 291 b; 535 b. 134 b; 142 a; 146 a; 154 b; 155 a; 165 b;
5) Danaida. 127 b. 170 a; 190 b; 23 l b; 234 b; 288 a; 3 l2 a;
CLEÓPATRA ALcíoNE. Filla d'Idas. Taula 317 a; 347 a; 356 b; 380 a; 397 a; 404 b;
21, p. 283; 109; 284 a; 351 a. 431 a; 437 b; 501 a; 507 a; 526 b; 527 a.
CLEOPOMP. 417 b. Cum. 64 b; 65 a.
CLEÓSTRAT. 110. CuTONEU. 379 b.
CLEOTERA. 110; 412 a; 412 b. CuTóNIM. 356 a; 420 a.
Clepsidra (font). 279 b. CLíToR. 1) Fil! d'Aza. Taula 10, p. 154; 112.
CLE-SO. 313 a. 2) Fill de Licaon. 112; 324 a.
CLEsó. 175 b; 318 a; 406 a; 437 b. CuTOs. 1) Fill de Manti. Taula 1, p. 8; 112;
CLESÓNIM. 110. 450a.
 574 DE NOMS PROPIS, GEOGRÁFICS l HlSTÓR!CS DE NOMS PROPIS, GEOGRÁF!CS i H!STÓRlCS 575

2) Marit de Pal·lene. 112; 410 a; 466 a.
3) Fil! d'Egipte. 127 b.
4) Fil! de Polii:de. 450 a.
5) TroiiL 522 b.
Cuv1COL4, 293 a.
CLONL Fill de Príam. 461 a.
CLóNIA. Nimfa. Taula 27, p, 327; 275 b;
326 b; 388 a; 445 b.
CLORIS. 1) Esposa de Neleu. Taula 23, p.
302; 373 b; 382 b; 390 a; 430 b.
2) Nimfa =Flora. 205 b.
3) = Melibea 2.
4) 386 b; 432 a.
5) Pierida. 436 b.
Cwro. 37 l b; 510 a.
Clúsium (ciutat d'Italia). 402 a.
CNAGEU. 112.
Cnidos (ciutatde Caria). 207 a; 279 a; 314a;
490 b; 534 b.
CNóSSIA. Taula 15, p. 231; 356 b.
Cnossos (ciutat de Creta). l 13 b; 124a; 281 a;
357 a; 360 b; 463 a; 503 a.
CócAL. Reí de Sicília. 112; 130 b; 368 b.
CócJMo. Pleiade. 443 b.
CociT. Riu infernal. 41 a; 113; 204 b.
CocLEs. V Horaci 2. 276.
CoDRE. Rei d' Atenes. 23 a; 81b;113; 349 b;
382 b; 463 b.
Colcos (ciutat). 343 b; 432 a.
Coles (poble). Colonies deis-: 21 b; 52 b.
COLE.113.
CüLÍMBADA, 436 b.
CóL·LIT. 139 a.
CoLó. Beoci. 75 a; 185 a.
Colofó (ciutat de Jünia). 10 b; 39 a; 46 b;
82; 373 b; 445 a; 463 b; 472 a.
Colones (ciutat de Troada). 102 b.
Colonos (dem del' Ática). 36 a; 54 b; 118
a; 150a;518a.
CoLONTAS. 123 a.
Cülquida (país). 21b;49 a; 51b;53 b; 61 b;
75 b; 83 a; 107 b; 109 a; 150 b; 166 b;
194 a; 204 a; 222 b; 236 b; 256 a; 285 a;
303 b; 343 a; 419 b; 432 b; 458 b.
Columnes d'Hercules. 30 b; 64 b; 248 a.
CüMATAS. 113.
COMBE. 113; 123 b.
CoMETEs. 1) Fill d'Estenel. 49 b; 114; 152 b;
179 a.
2) Fill de Tisamen. 529 b.
COMETO. 1) Filla de Pterelau. Taula 32, p.
433; 30 a; 114; 368 b.
2) De Patras. 114; 187 b.
3) 104 a.
Comitium(Roma). 123b;392a;477 b;478a;
497 b; 50] b.
Compitalia (festa dels 339 b.
CONCORDIA. 276 b.
CoNDJLEATIS, 114.
CóNNIDAS. 515 a.
CoNSENTS (déus). 114; 305 b. Coronea de Beocia). 61 a; 222 b;
CoNsEvrus. 293 a. 296 a; b; 513 b.
CONSUS. 114; 470 b; 478 b, CoRONEU. 116 b.
Consualia (festa). 114 b. CoRóNIDES. 116.
Coó. 288 a. CoRONIS. l) Filla de Flegias. 39 b; 58 b;
Copa (La) (constel·lació). l 34 b. 116; 205 a; 298 b; 300 a.
Copaida (llacuna de Beocia). 48 b. 2) Pilla de Coroneu. 116; 336 a.
COPREU. Herald d'Euristeu. 114; 188 b; 3) Híada. Dida de Dionís. 76 a; 116;
290 b. 26 b,
CORAS. 27 b; 92 a. Corsega (illa). 207 b.
CóRAX. Taula 24, p. 309; 165 a; 310 a. Cortona (ciutat d'Etrúria). 116 a; 129 b;
CoRCJRA. 52 b; 59 b; 98 b; 114. 501 b; 544 b.
Corcira (illa = Corfú). 52 b; J 95 h; J96 b; Cos (illa). 17 b; 83 a; 49 b; 164 b; 181 b;
308 a. 184 a; 187 b; 199 a; 214 b; 235 b; 251 b;
CóRD!AS. 479 b. 305 a; 423 b; 446 a; 513 b; 520 b.
CoRE. 106 b; 115; 441 a. V. Persefone. Cons. 84 b; 329 b; 339 a.
COREB. 115; 426 b; 384 a; 355 a. COTONA. 156 a.
Coresos (ciutat desconeguda, de Rodes?). Corns. Taula 6, p. 121; 14, p. 212; 213 a;
338 a. 215 b; 226 b; 502 b.
CoRETONT. Fill de Liciion 2. 324 a. Cotxer (constel-lació). 535 b. V. Auriga.
Corfú (illa). 21 a; 52 b; 98 b; 195 b; 196 a; CRAGALEU. 116.
298 b; 338 a; 381 a; 427 a; 508 b; CRANAE. 116 b.
543 a. Cranae (= Atenes). 116 b.
CoRL 115. CRANAU. 28 b; 93 a; 116; 169 a; 456 b;
CoRJBANT. Fill de Iasió. 281 a; 283 b; 325 a. 472 b.
CORIBANTS. 39 a; 78 a; 101 a; 113 b; 281 a; CRANE. 89 b.
476 a; 498 b. CRANECME. 116 b.
CóRIC. 406 a; 444 a; 526 a. CRANIA. 403 b.
CoRíCIA. Nimfa. 326 b; 526 a. Cranó ( ciutat de Tessa!ia), 117 a.
Coricos (muntanya de Lídia). 488 a. CRANÓ. 117,
Corint (ciutat de Grecia). 23 a; 24 b; 41 a; CRANTO. Nereida. 385 a.
53 a; 55 a; 71a;75 b; 83 b; 117 a; 143 b; CRANTOR, 117.
148b; 150a; 153a; 160a; 165 b; 182b; CRATEIS. 174 a.
184 a; 204 b; 216 b; 217 b; 304 a; 340 a; CRATIEU. 387 a.
344 b; 353 a; 360 b; 382 b; 401 b; 424 b; CRATIS. 411 b.
439 a; 446 b; 494 b; 518 a; 520 b; 533 a. CRATOS. Taula 33, p. 454; 71 b; 180 a.
Istme de-: 165 b; 247 a; 255 b; 257 Crau (plana de-). 248 a; 329 b.
a; 260 a; 406 a; 491 a; 515 a. V. Ístmics CREONCÍADES. Fill d'Heracles. Taula 17, p.
(Jocs). 240; 117; 243 a; 346 b.
CoRINT. 1) Fill de lVIarató. Taula 11, P. 165; CREONT. 1) Rei de Corint. 116; 24 a; 274 b;
115; 218 a; 340 a; 489 a. • 304 a; 344 b; 531 a.
2) Fill de Pelops. 273 a. 2) Rei de Tebes. Taula 9, p. 148; 116;
CóRIT. 1) Fil! de Zeus i Electra. Taula 7, p. 30 a; 36 b; 149 b; 150 a; 167 b; 186 a;
128; 115; 155 a. 217 b; 238 a; 242 b; 295 b; 311 b; 355 b;
2) Rei de Tegea. 115; 506 a. 360 b; 451 b; 528 b,
3) Fil! de Paris i d'Enone. Taula 35, 3) Fill d'Heracles. Taula 17, p. 240.
p. 460; 115, 160 a. CRES. 118; 229 a; 395 b; 472 a; 499 a.
4) Fill de Paris i d'Helena. Taula 15, CRESFONTES. 1) Heraclida. Taula 18, p. 258;
p. 231. 56 a; 106 b; 118; 164 b; 261 a; 361 a;
Com d'Or (península). 99 a. 450 a; 509 b.
CoRNELI Cos. 305 a. 2) Cresfontes IL Taula 18, p. 258.
Cornículum (ciutat d'Italia). 394 b; 487 a. CRESMOS, 347 a.
CoRo. Nereida. 385 a. CRESOS (rei), 383 b,
CoRo. La Sacietat 267 a. Cressa (ciutat de Pafiagonia). 360 b.
CoRó. l) Fil! de Ceneu. Taula 10, p. 154; Crestonis (poble de Macedonia). 255 a.
49 b; 96 b; 116; 153 a; 253 a; 314 a; CRETA, Taula 30, p. 367; 75 a; 244 a.
318 a. Creta (illa), 2 b; 19 b; 26 b; 30 a; 52 b; 53 a
2) Taula 24, p. 309; 310 a; 402 a. 54 a; 70a; 74 b; 81a;92 a; 96 a; 106 a
3) Taula 36, p. 494; 222 b; 458 b; 108 b; 110 b; 111 a; 112 b; 113 b; 118 a
513 b. 122 a; 124 a; 130 b; 133 a; 152 b; 158 a
160 b; 175 a; 176 a; l 89 b; 190 a; 196 a;
198 b; 199 b; 201a;209a; 211b;222a;
225 a; 232 b; 244 a; 282 a; 283 b; 285
287 b; 321 b; 357 a; 358 a; 367 h; 368 b;
372 b; 381 a; 393 a; 395 b; 412 a; 419 b;
444 b; 463 a; 466 b; 472 a; 479 b; 496 a;
499 a; 503 b; 504 b; 505 a; 522 a; 550
Toro de-: 188 b; 246 b; 516 a.
Cretea (indret d' Arcádia). 222 a.
CRETEts. v. Hipo/ita 2.
Cretencs (poble). 20 b; 31 a; 72 a; 118 a;
125 a; 280 a; 286 a; 290 a; 360 b; 368 a;
503 a; 505 a; 550 b; 551 a.
Cretenia (ciutat de Rodes). 92 a.
CRETEU. Taula l, p. 8; 8, p. 136; 23, p. 302;
4 b; 60 a; 118; 134 b; 146 b; 161b;176 b;
198 b; 275 a; 347 a; 382 a; 423 b; 504 b;
529 a.
Cretineon (poble prop d'Efes). 321 b.
CRETÓ, 157 b,
CREüsA. l) Naiade tessalia. Taula 25, p. 313;
55 a; 108 a; 119; 179 b; 314 a; 425 a;
510a.
2) Filla d'Erecteu. Taula 8, p. 136;
12, p. 168; 94 a; 119; 167 a; 294 b;
295 a.
3) Filla de Creont l. 117 a; 344 b;
119; 304 a; 344 b. V. Glauce.
4) Esposa d'Eneas. Tau!a 35, p. 460;
57 b; 81b;119; 158 a; 228 a; 461 a.
CRIAS. Taula 20, p. 541; 350 b.
Criassos (indret de Caria). 81 a.
Crimea (península). 57 a; 288 b. V. Taurida.
CRIMÍS, 119; 151 b,
CRíNAC. Fill de Zeus. 337 a.
CRINÍS. 119. V Crimís.
CRios. Taula 6, p. 121; 14, p. 212; 33, p,
454; 38, p. 530; 73 b; 162 b; 212 b; 409 a;
432 b.
Crisa (ciutat de Focida). 119 b; 181 a. V.
també Cirra.
Plana de-: 38 b.
Crisa (ciutat de Mísia). 120 a; 201 b,
Crisa (illot). 210 b; 540 a.
CRíSAM!S. 119.
CRJSANTIS. 119; 134 a.
CrusAoR. Taula 33, p. 454; 84 b; 119; 165 a;
215 b; 219 a; 247 b; 421 b; 434 b; 458 a;
526 b.
CRISE. 1) Filla d'Halmos. Taula 22, p. 287;
37, 512; 201 b; 222 a.
Esposa de Dardan. l8í b; 285 a;
400a.
3) 20í a.
CmSEIDA. 1) 15 a; 40 b; 44 b; 74 b; 112 a;
120; 289 u; 540 b.
2) Oceanida. 393 b.
CR!SES. l) Pare de Criseida. 15 a; 40 a; 44 b;
74 b; 120; 289 a.
2) Fill de Criseida 1. 120; 289 a.
 576 ÍNDEX DE NOMS PROP!S, GEOGRÁF!CS l HlSTÓRlCS
3) Fill de Ciisogone. Taula 22, p.
287; 36, p. 494; 205 a; 223 a; 366 b.
4) Fill de Minos. Taula 30, p. 367;
186 b; 367 b; 381 b.
CR1s1r. 1) Fill de Pelops. Taula 2. p. 14; 65 a;
120; 175 a; 273 a; 309 a; 425 b; 525 a;
550a.
2) Fil! d'Egipte. 127 b.
CR1SIPE. l) Danaida. 127 b.
2) Filia d'Iros. 209 b.
CR!SÓCOAS. 212 b.
CRISOGENIA. Filia d'Halmos. Taula 22, p.
287; 205 a; 366 b. Sens dubte identica
a la següent.
CRISÓGONE. Filla d'Halmos. Taula 22, p.
287; 36, p. 494; 223 a.
CRISÓNOE. Filla de Clitos. 466 a.
CrusoPELIA. Taula 10, p. 154; 120.
Crisopolis (ciutat de Bitínia). 289 a.
Crisorroas (riu =Pacto!). 404 a.
CRISORTE. Taula 24, p. 309. 402 a.
CRrsos. FilldeFocos3. Taula3 l,p. 414; 60a;
120; 181 a; 206 b; 405 a.
CRISÓTEMIS. 1) Mare de Filammó. 89 a;
121; 199 b.
2) Taula 2, p. 14.
3) Esposa d'Esfafil 3. 177 b; 237 b;
419 a.
CRITEIDA. 121; 359 b.
CRJTOBULE. 415 a.
CROCÓ. 121.
CROCOS. 121.
CROMI. 1) Fil! de Pterelau. Taula 32, p. 433.
2) Fill de P1iam. 161 a; 522 b; 541 a.
CRóM!A. Taula 8, p. 136; 299 b.
Crommió (ciutat entre l\fogara i Corint).
195 b; 515 b.
CROMOS. Fil! de Licaon 2. 324 a.
CR0N1. Fill d'Himalia. 269 b.
CRONOS. Taula 6, p. 121; 14, p. 212; 38, p.
530; 11 b; 26 b; 64 a; 86 a; 92 b; 97 a;
100 a; 101 a; 106 a; 118 a; 121; 124 b;
132 b; 147 a; 187 a; 200 b; 212 b; 213 a;
221 a; 236 b; 238 b; 266 a; 276 b; 286 a;
298 a; 303 a; 304 a; 352 b; 363 a; 38 l a;
389 b; 394 b; 395 b; 396 b; 411a;412 a;
456 b; 458 a; 463 b; 470 b; 473 a; 484 a;
489 b; 500 a; 502 b; 522 a; 525 b; 531 a;
545 a; 550 a. V. Turó de-.
CRóTAL. Pretendent d'Hipodamia. 160 a.
CROTó. 122; 196 a; 308 a; 370 b.
Crotona (ciutat d'Italia del Sud). 67 b;
110 b;122 b; 202 b; 308 a; 358 a; 370 a;
378 a.
CROTOP. Taula 19, p. 280; l 15 a; 122; 179
a; 331 a; 466 b.
CROTOS. 122.
Crumissa (illa ?) . 511 b.
CTÉAT. Molionida. 6 b; 123; 372 a; 453 a;
50l a.
CTEsi. Pare d'Eumeu. 184 a.
CrnsIL·LA. Filla d' Aicidamant. 264 a.
CTEsIP. 1) Taula 17, p. 240; 18, p. 258;
253 b.
2) Pretendent de Penelope. 200 b.
CTnv!EN. 49 b.
CTíMENE. Germana d'Ulisses. Taula 39, p.
538; 123; 186 a; 200 a; 308 b; 347 a.
CTONL 1) Un delsEsparts. 79 b; 148 a; 177 b;
307 a; 326 b; 388 a.
2) Fill d'Egipte. 127 b.
3) Fill de Posidó. 490 a.
CTóNIA. 1) Filla de Foroneu. 123.
2) Filla d'Erecteu. Taula 12, p. 168;
123; 162 a.
CTONÓF!LE. Filla de Sició. Taula 24, p. 309;
295 a; 446 a; 489 a; 552 b.
Cumes (ciutatd'Italiadel Sud). 130b; 137 a;
158 a; 245 b; 282 a; 488 a.
CURES. Fill de Pleuró, 444 a.
Cures (ciutat sabina). 371 b; 470 a; 497
a.
CURCL 123.
CURETS. 26 b; 78 a; 101 a; 110 b; 123; 125 a;
163 a; 217 a; 226 b; 239 a; 294 a; 307 a;
312 b; 476 a; 509 a; 548 a; 550 a.
Curets (poble d'Etolia). 123; 182 b; 307 a;
350 b; 351 a; 402 b.
CuruAcis. 277 a.
D DALTNA. Filla d'Evandre. 191 a.
Dactils. 125.
DADA. 125.
DAFNE. 38 b; 125; 308 a; 321 a; 389 a; 420 a;
428 a.
DAFN!S. 1) 126; 355 b; 469 b; 498 b.
2) Centaure. 454 a.
Dafnunt (regió de Grecia central). 401 b.
Dagestan (regió d' Asia). 180 a.
Dagont. 122 b.
DAíFRONT, Fill d'Egipte. 127 b.
DAíMENES. Fill de Tisamen. 529 b.
DAlRA. 156 a.
DAMAs. Troia. 452 b.
DAMASC. 126.
Damasc (ciutat de Síria). 126 b.
DAMASÉ. 126; 374 a.
DAMAS!. 429 a.
DAMAsícToN. 1) Niobida. 389 b.
2) Fill de Codre. 463 b.
3) Nét de Peneleu. 531 a.
DAMASJP. Fill d'Icari 2. Taula 21, p. 283;
282 b.
DAMASTES. 126; 463 a; 515 b.
DAMASTOR. 379 b; 447 b,
DAMEÓ. 501 a.
Damet. 126; 445 b; 493 b.
Damia. 68 b.
DE NOMS PROPIS, GEOGRÁF!CS I HISTÓRICS
DAM!S. Gegant. 43 a; 127.
Damítales. 134 a.
DAMNEU. 1) Coribant. 113 b.
2) Curet. 123 b.
DAMOFONT. Taula 36, p. 494; 464 b; 533 a.
DAMÓ. Pare de Macel-lo. 338 a.
DANAE, Taula 5, p. 106; 32, p. 433; 40, p.
549; 5 b; 33 b; 46 b; 127; 137 b; 186 a;
318 a; 434 a; 435 a; 447 b; 459 b; 551 a;
551 b.
Danaida. 124 a.
DANAJDES. 127; 271 b; 294 a; 330 b; 400 a.
DANAU. Tau!a 3, p. 80; 1 a; 5 b; 31 a; 71 b;
95 b; 127 b; 129; 144 b; 153 b; 179 a;
184 b; 214 b; 271 b; 330 b; 370 a; 379 b;
334 a; 456 b; 459 a; 489 a.
Danaus (poble). 129 a.
Danubi (riu). 27 a; 46 a; 52 a; 224 b; 289 a;
321 a; 421 a. V. Istre.
DARDAN. Fill de Zeus. Taula 7, p. 128; 27, p.
327; 40, p. 549; 3 a; 78 a; 110 a; 115 b;
129; 155 a; 157 a; 204 b; 211 b; 224 a;
280 b; 284 b; 291 b; 292 a; 408 a; 482 b;
488 a; 512 a; 535 b; 548 a; 551 a.
Dardanos (ciutat de Troada). 3 a; 292 a.
DARES. 130; 285 a.
DAsCIL. 1) Fill de Tantal. 328 a; 500 b.
2) Pare de Licos 7. 328 a.
DAsÉATAs. Fill de Licaon 2. 324 a.
Daulis (ciutat de Focida). 149 a; 203 a;
439 b.
ÜAUNE. 35 a; 130; 140 a; 306 b; 438 a;
535 b.
Daunis (poble d'Ifalia). 83 b; 130 a.
DEA D1A. 305 a.
DECEL.130.
Decelia (dem de!' Atica). 130 a; 233 a.
DEDAL. Taula 4, p. 93; 12 b; 112 b; 130;
131 a; 199 b; 229 b; 256 a; 280 a; 296 b;
343 a; 368 a; 419 b; 429 b; 470 a; 489 a;
499 a.
Festa de Dedal: 20 b.
DEDAL!Ó. 130; 199 a; 470 a,
DEGMEN. Arquer. 403 a.
DEIANIRA. 1) Esposa d'Heracles. Taula l 7,
p. 240; 18, p. 258; 29, p, 350; 26 a; 41 a;
97 b; 131; 136 b; 159 a; 185 a; 218 a;
249 a; 253 a; 254 b; 255 b; 256 a; 257 a;
267 b; 268 b; 324 a; 337 b; 352 a; 386 a;
402 b; 422 b.
2) Esposa de Pelasg. Taula 20, p.
281;319b.
DEJCOONT. Taula 17, p. 240; 117 a; 243 a;
246 b.
DEIDAMIA. 1) Filia de Licomedes. 43 b; 326 a;
383 b.
2) Filla de Bel·lerofontes. 384 a.
3) Filla de Perieres. 5 20 b.
DEíFOB. Fill de Príam. Taula 35, p. 460;
577
45 b; 131; 227 b; 228 a; 233 b; 234 a;
235 a; 285 b; 358 a; 360 b; 416 b; 461 a;
541 a.
DEIFONTES. Fill d' Antímac. Taula 18, p,
258; 131; 276 a; 410 b; 442 b; 509 b.
DEILEONT. 205 a.
DEíMAC. 1) 161 a; 205 a; 217 b.
2) Fil! de Neleu. 382 b.
DEíoc. 417 a.
DEíON. Taula 8, p. 136; 22, p. 287; 31, p.
414; 39, p. 53~8; 50 a; 60 a; 94 a; 111 a;
120 b; 161 b; 162 b; 189 a; 199 a; 206 b;
286 a; 308 b; 425 a; 462 a.
DEÍONE. 365 b.
DEIONEU. 1) 132; 300 a.
2) V. Deíon. 120 b; 431 b.
DEíOPE. 184 b.
DEIÓPITES. Fill de Príam. 461 a; 541 a.
DEíPIL. 1) 132; 228 b; 448 b.
2) Taula 23, p. 302.
DEÍPILA. Taula 1, p. 8; 29, p. 350; 9 b; 10 a;
139 b.
DELFINE. 38 a; 132; 262 b; 526 a.
DELFOS. Fill de Celen o. Tau la 8, p. 136; 92 a;
132; 267 a; 326 b; 349 b; 523 b.
Delfos (ciutat de FOcida). 22 a; 28 b; 33 a;
38 a; 38 b; 41 a; 74 a; 83 a; 88 b; 91 b;
92 a; 103 a; 106 a; 113 a; 115 a; 119 a;
132 b; 149 a; 154 a; 155 b; 164 a; 176 a;
182 b; 197 a; 207 b; 224 a; 231a;235 b;
264 a; 264 b; 270 a; 270 b; 271 a; 280 a;
281 b; 295 a; 310 a; 310 b; 326 b; 340 a;
347 a; 356 b; 372 b; 375 b; 384 b; 397 a;
397 b; 398 b; 415 b; 423 b; 442 a; 443 a;
446 b; 456 b; 488 a; 508 b; 515 a; 523 b;
526 a; 528 b; 539 a.
Oracle i santuari: 23 b; 38 b; 40 b; 44
a; 56 a; 61 b; 66 b; 77 a; 132 b; 167 a;
170 a; 196 a; 200 a; 289 a; 326 b; 373 b;
385 a; 415 b; 417 b; 443 a; 510 a; 548 b;
552a.
Temple: 12 b.
Dedicatories a-: 3 b.
Consells donats per l 'oracle: 23 b;
44 a; 79 a; 94 b; 114 b; 132 a; 149 b;
l 52 a; 161 b; 170 a; 172 b; 206 a; 279 b;
290 b; 294 a; 319 a; 330 a; 337 a; 370 b;
378 b; 424 a; 445 a; 483 a; 506 a; 506 b;
512a;514b;5l9b.
Revelacions de l'oracle: 5 a; 103 b;
114 a; 117 b; 118 a; 141 a; 193 a; 257 a.
DELíADES. 7 l a.
Delos (illa de les Cíclades). 5 a.
DEMETER. Taula 38, p. 530; 40, p. 549; 54 b;
56 b; 77 b; 89 b; 92 b; 99 a; 119 b; 123 a;
132; 156 a; 172 a; 180 a; 199 b; 202 b;
204 b; 213 b; 221 b; 269 b; 281 a; 297 b;
331a;362 a; 378 b; 402 a; 410 b; 412 b;
419 b; 422 a; 432 b; 440 b; 458 a; 534 a;
551 {l,
 578 ÍNDEX DE NOMS PROPIS, GEOGRÁFICS I HISTORICS ÍNDEX DE NOMS PROPIS, GEOGRÁFICS I HISTORICS 579
- i Persefone: 57 b; 68 b; 70 b; 77 a; 95 b; DIA. V. Hemera. DroNís. Taula 3, p. 80; 22, p. 287; 24, p. 309; Dodona (ciutat de l'Epir). 175 a; 270 a; 332 a.
115 a; 221 b; 362 a; 362 b; 425 b; 444 b; Dia (illa = Naxos). 381 a. 30, p. 367; 40, p. 549; 16 a; 16 b; 25 a; Oracle de-: 24 b; 50; 85 a; 211 a;
473 a; 493 a. Dia (illa ve1na a Creta). 54 b. 31 a; 140; 183 a; 322 b; 375 b; 406 b; 294 a; 298 b; 339 a; 401 b.
Temple de-: 123 a; 253 a. DIANA. 56 a; 75 a; 86 a; 114 b; 137; 151 a; 418 b; 428 b; 481a;485 a; 548 b. Dou. 143; 308 b; 349 b.
Amors: 134 a; 343 a; 458 a. 162 a; 273 b; 335 a; 546 a; 547 a. Infantesa: 62 a; 116 b; 124 a; 262 b; Dolíons (poble d' Asia Menor). 50 b; 109 b.
Festes de - : 106 b; 107 a. DIANT. 137; 273 a; 444 b. 266 b; 315 b; 322 b; 328 b; 338 a; 389 a; Dolique (illa = Icaria). 256 a.
- i Sicília: 182 a. DICE. Hora. 277 a; 551 a. 390 b; 391 a. DoLó. 140 a; 143; 540 b.
DEMETER PELASGIS. 422 a. =Justicia. 306 a; 381 b; 419 a. Amors: 54 a; 67 a; 97 b; 139 a; 170 a; DóLOPS. 311 a; 357 a.
DEMJFONT. 134. DICEu. 490 a. 269 b; 326 a; 389 a; 429 b; 495 b; Dolops (poble de l'Epir i de Tessalia). 198 a;
DEMOCLE. 176 a. DICTE. 137. 517 a. 326a.
DEMOCOONT. Fill de Príam. 461 a; 541 a. Dicte (mont de Creta). 122 a. Fills i descendents: 33 b; 49 b; 160 b; DoMICIA (emperador). 421 a.
DEMÓDICE. Germana de Pactol. 134; 191 a; DJCTINNA. 75 a. 177 b; 205 a; 269 b; 274 b; 332 a; 341 a; DóRCIA. Pilla de Palant. 287 b.
209 a; 404a. DICTIS. 5 b; 99 a; 127 a; 137; 338 a; 379 b; 366 b; 429 b; 461 b; 532 a; 278 b; DóRICA. 476 b.
DEMóooc. 1) Aede d' Alcínous. 134. 423 b; 434 a; 447 b. 340b. DóRICLE. Fill de Príam. 461 a.
2) Aede d' Agamemnon. 112 a; 154 b. Dídime (ciutat i oracle prop de Milet). 74 a. Conquestes: 55 b; 126 b; 223 a; 328 b; DóRIDAS. 464 b.
DEMÓFILE. Sibil·la. 488 a. DIDNAS. Pare d'Orontes. 401 a. 401 b. DoRIEU. 172 a; 318 a.
DEMOFONT. 1) Fill de Celeu. 95 b; 132 b; Dmo. 34 a; 71 b; 137; 158 a; 280 a; 436 b; Seguici: 39a;54a; 217 a;262a; 277 b; Dorion (indret de Messenia). 500 a.
134; 458 b; 534 a. 492b. 329 a; 334 b; 364 a; 461 b; 484 a. DóRION. Danaida. 127 b.
2) Fill de Teseu 3. 3 a; 134; 156 a; DIMANT. 1) Fill d'Egimi. 153 a; 260 b. Transforma un ésser: 31 b. DóRIPE. 34 a.
183 a; 196 b; 200 b; 298 a; 403 b; 408 b; 2) Rei de Frigia. 228 a; 402 a. - i els Gegants: 214 b. Dorus. 1) Oceanida. Taula 33, p. 454; 38,
514 b; 518 a. 3) Fill de Dardan. 285 a. Venjanf¡a: 37 b; 76a; 85 a; 206a; 209a; p. 530; 30 b; 111 a; 143; 385 a; 385 b;
DEMONASSA. Pilla d' Adrast. Taula 1, p. 8; DIMETES. 533 b. 307 a; 326 a; 329 a; 360 a; 495 b. 386 a; 521 a.
169 b; 201 a; 514 a; 529 b. DIMOS. 11 b; 47 b; 206 a. Oracle: 99 a. 2) Nereida. 385 a; 498 b.
DEMÓNICE. Mare d'Eve, etc. Taula 26, p. DINA. 191 a; 405 b; 409 b. lnspiració: 40 a. Doris (poble). 118 b; 142 a; 143 a; 144 b;
316; 341 a; 520 b. DINAMENE. Nereida. 385 a. - a Roma: 99 a. 153 a; 165 a; 230 a; 237 b; 253 a; 269 a;
DENDRITIS. 135. DINASTES. Taula 17, p. 240. Diversos: 62 a; 89 a; 90 b; 97 a; 134 a; 287 b; 403 a; 444 a; 460 b; 464 b;
DEPIDIS. 93 b. Díndimos (mont de Cízic). 50 b. 158 b; 166 b; 189 a; 220 b; 229 b; 253 b; 518 a.
DERCETO. 81 b; 485 b. DINO. 219 b; 434 b. 274 b; 299 b; 360 a; 343 a; 364 a; 364 b; DoRóDOCE. 427 a.
DERCIN. Fill de Posidó. 24 b; 135; 248 a. DINos. Cavan de Diomedes. 139 b; 247 a. 370 a; 400 b; 411a;418 b; 428 b; 450 b; DoRos. 1) Pill d'Hel·len. Taula 8, p. 136; 26,
DERiADES. Rei de l'Índia. 401 a; 504 b. Dió. 139; 326 a. 451 a; 456 b; 459 b; 475 b; 485 a; 489 b; p. 316; 60 a; 143; 152 a; 161 a; 237 b;
DERO. Nereida. 385 a. DíOCLES. 1) 25 a; 336 b; 387 b. 506 b; 517 a; 523 b; 534 b. 294 b; 452 a; 504 b.
DESMESURA. 267 a. v. Hibris. DmcorusTES. Fill d'Egipte. 127 b. DróPATRA. Nimfa. 512 b. 2) Fill d' ApoHo. 39 a; 143; 182 b;
DESMONTES. 161 b. DmooR. 495 a. DJOPLETES. 369 b. 312 b; 444 a.
DESTÍ. 7 a; 39 b; 45 a; 48 a; 51 a; 99 b; 194 a; DJOGENIA. 1) Pilla del Cefís. 167 a; 459 b. DmREs. Fill d'Eol 3. 450 b. Dans. 205 a; 279 a; 326 b; 490 b.
227 b; 259 b; 281a;417 b; 551 a. 2) 207 a. Dms. 1) Germa de Meon. 359 b. Doro. Nereida. 385 a.
DETAS. 1) De Lesbos. 135. DJOGNET. 446 b; 447 a. 2) Pill de Príam. 461 a. Drac (consteHació). 106 a.
2) Pare de Maquereu. 340 a. DíOM.139. DmscURs. Taula 2, p. 14; 40, p. 549; 78 a; Drac (de Colquida). 166 a; 213 a.
DETOR. 522 b. DJOMEDE. 1) Taula 5, p. 106; 301 a. 111 b; 142; 317 a; 351 a; 356 b; 383 a; DRAcomis. Pierida. 436 b.
DEUCALió. 1) Fill de Prometeu. Taula 8, p. 2) Pilla de Xutos. Taula 8, p. 136; 12, 416 b; 431 a; 454 a. Drepanon (cap de Sicília). 545 a.
136; 38, p. 530; 25 b; 28 b; 50 a; 94 a; p. 168;22,p.287;31,p.414;39,p.538; Gestes: 2 b; 13 a; 112 b; 130 b; 135 b; DRESEU. Trofa. 452 b.
111 a; 120 b; 132 b; 135; 143 b; 159 a; 60 a; 94 a; 162 b; 199 a; 206 b. 165 b; 207 b; 231 b; 232 a; 284 a; 289 a; Dríada. V. Nimfa.
161 a; 164 b; 196 b; 199 a; 206 b; 237 b; DmMEDEs. l) Rei de Tracia. 48 b; 139; 255 a; 304 a; 322 a; 331 a; 340 b; 346 b; 359 a; DRIANT. 1) Fill d' Ares. 48 b; 143; 351 a;
263 a; 267 a; 294 b; 296 a; 299 b; 303 a; 439 b. 423 a; 424 b; 511 b; 519 a; 526 b. 375 a.
308 b; 327 b; 372 b; 39-6 b; 399 a; 415 a; 2) Fill de Tideu. Taula 1, p. 8; 29, p. Argonautes: 47 a. 2) Pare de Polib. 21 a; 410 a. V. Pal-
431 a; 441a;463 b; 482 a; 494 b; 504 b; 350; 3 a; lOb; 12 b; 13 a; 16 a; 19 a; 47 b; Cavall: 225 a. V. també Castor, Pbl- lene.
552a. 62 b; 63 b; 67 b; 85 a; 96 a; 100 b; 114 a; lux. 3) Fill d'Egipte. 127 b.
Diluvi de-: 97 b; 110 b; 292 a; 327 b; 119 a; 130 a; 135 a; 139; 143 a; 152 b; DIOXIPE. 1) Danaida. 127 a. 4) Pare de Licurg 2. 428 b.
378 b; 388 b; 552 a. 157 b; 159 a; 164 a; 179 a; 185 a; 202 a; 2) Helíada. 235 b. DRÍMAC. 143.
2) Pill de Minos. Taula 30, p. 367; 203 a; 216 a; 227 a; 233 b; 234 a; 291 a; DIRCE. 29 a; 37 b; 143; 205 a; 327 b. Dríon (muntanya d'Italia). 445 b.
48 b; 136; 196 b; 299 b; 360 b; 367 b; 315 b; 326 a; 328 b; 357 a; 374 b; 380 a; Dirce (font de Tebes). 441 a; 298 a. DRÍOPE. 144.
518 b. 383 b; 404 b; 405 b; 408 a; 408 b; 412 a; DíRRAc. 304 a. DRÍOPS. 1) 116 b; 144; 177 a; 411a;448 b.
DEVERRA. 438 a. 417 a; 420 a; 453 b; 475 b; 479 b; 509 b; Dirraquion (ciutat d'Il·líria). 304 a. 2) Fill de Príam. 461 a.
DEXAMEN. 136; 185 b; 254 a; 372 a; 499 b. 514 a; 525 a; 539 b. Dis PATER. 143; 196 b; 276 a; 396 b; 445 a; Dríops (poble d'Etolia i de l'Epir). 131 b;
DExAMENE. Nereida. 385 a. Eugues de-: 188 b; 247 a; 263 b. 465 a; 496 b. 144 b; 177 a; 199 b; 200 a; 253 a; 257 a;
DEXICREONT. 137. DJONE. 1) Taula 2, p. 14; 6, p. 121; 40, p. DISAULES. 70 b; 183 a; 534 a. 268 a; 274 a; 248 b; 527 b.
DEXíTEA. Esposa de Minos. Taula 30, p. 549; 11b;64b;140; 173 a; 182 a; 443 a; DISCORDIA. 10 b. V. Eris. Drios (muntanya d' Acaia). 289 b.
367; 337 b; 367 b; 477 a. 500 a; 551 a. Drus Pmrus. 391 b; 382 b. Dulíquion. 200 a; 347 a; 526 b; 543 b. V.
DIA. 1) Pilla de Deioneu. Taula 25, p. 313; 2) Híada. 266 b. DruTURNA. V. Jutuma. Equinades.
132 a; 300 a; 440 a. 3) Nereida. 385 a. Docion (plana del-). 207 a. DUPONT. Centaure. 254 a.
2) Pilla de Licaon 2. 144 b. 4) Oceanida. 393 b. Dooó. l90a.
 580 ÍNDEX DE NOMS PROPIS, GEOGRAFICS I HISTÓRICS
E Efira (= Corint). 216 b; 494 b.
Ea (ciutat de Colquida). 107 b; 108 a; 150 a.
V. Eetes.
EAc. Taula 31, p. 414; 40, p. 549; 19 b; 60 a;
88 a; 103 b; 120 b; 145; 153 a; 175 a;
181a;206 a; 250 b; 312 b; 351b;356 a;
368 a; 372 b; 389 a; 415 a; 420 b; 422 b;
, 437 b; 456 a; 466 b; 472 b; 505 a; 534 a.
EAGRE. 39 a; 90b;140; 331 b; 341 a; 399 a;
436 b; 451 a.
EAx. Taula 2, p. 14; 15 b; 111 a; 146; 265 a;
379 b; 398 a; 404 b.
EBAL. Taula 5, p. 106; 21, p. 283; 39, p. 538:
105 b; 146; 218 b; 272 a; 282 b; 283 b;
301 a; 321 a; 378 a; 431 a; 527 a.
Echlia (ciutat d'Eubea o d'Etolia?). 95 b;
189 a; 257 b; 290 a; 296 b.
(Poble tessali). 324 b.
(De Messenia). 348 a.
EcALIA. 336 a; 348 a.
EcBAS. Taula 20, p. 281; 439 a.
Ecbatana (país d' Asia). 486 b.
EcFANT. 309 a.
Ec1. Rei de Treze. 533 b.
EcIAs. 146 b.
EcLEs. Taula 1, p. 8; 23 b; 27 b; 92 a; 146;
251 a; 251 b; 552 b.
EcMAGoRAs. Fill d'Heracles. 147.
Eco. Nimfa. 26 a; 147; 279 b; 291 a; 378 b;
411 b; 528 b.
Ectenis (poble de Beocia). 394 b.
Edat d'or. 60 b; 122 a; 136 b; 147; 306 a;
484b.
EDIP. Taula3,p. 80;9,p.148;37,p.512;36a;
60 a; 117 b; 118 a; 147; 171 a; 175 b;
176 a; 181b;185 b; 186 a; 295 b; 298 a;
307 a; 308 b; 309 a; 313 b; 353 a; 430 a;
446 a; 447 b; 451 a; 513 a; 518 a; 528
b; 529 b.
Enó. Fill de Posidó i Hel-le. 237 b.
Edonis (poble de Tracia). 328 b.
Eea (illa de Circe). 52 b; 542 a; 542 b.
EEció. 1) Rei de Tebes de Cilícia. 32 b· 44 a·
120 a; 150. - ' ' 249 a; 278 a; 376 b; 401 a; 432 a.
2) Germa de Briseida. 74 b.
3) D'Imbros. 323 a.
EERIE. 504 b.
EETES. Rei de Colquida. Taula 16, p. 236;
34, p. 457; 21 b; 49 b; 51 b; 52 a; 54 a;
66 b; 75 b; 81 b; 83 a; 107 b; 109 a; 150;
165 a; 209 a; 213 b; 226 b; 236 b; 285 a;
303 b; 343 a; 344 a; 345 a; 351b;419 b;
432 a; 432 b; 458 a.
Efes (ciutatd'ÁsiaMenor). 10 b; 27 b; 32 a;
57 b; 176 b; 493 b.
Temple d'Ártemis - : 5 a.
EFES. 428 a.
EFIALTES. Taula 11, p. 165; 25 b; 151; 214 a;
289 b.
(Ciutat d'Elida). 292 b; 531 b.
(Ciutat tessalia). 117 a; 199 b. V.
Cranó.
Ege (ciutat de la Calcídica). 56 a.
EGEó. 1) Gegant. 151; 215 b; 226 b; 551 b.
2) Fill de Licaon. 324 a.
Egeon (muntanya de Creta). 550 a.
EGEONEU. Fill de Príam. 461 a.
EGERIA. 85 b; 151; 391 b.
EGESTA. 119 b; 151 b.
Egestes. 151; 156 b.
EGEu. Taula 2, p. 14; 12, p. 168; 19 b; 32 b;
83 a; 152; 182 b; 223 a; 225 a; 282 a;
328 a; 344 b; 345 a; 346 b; 362 b; 368 a;
409 b; 413 a; 430 b; 442 b; 514 b.
Em. Fill d'Egipte. 127 b.
EGÍAL. Fill de Caune. 90 b; 294 b; 332 a.
EGIALEA. Filla d' Adrast. Taula 1, p. 8; 10 b;
16 a; 114 a; 139 b; 140 a; 152; 179 a.
Egialia (país = Acaia). 485 a.
EGIALEU. 1) Fill d' Adrast. Taula 1, p. 8; 10 a;
100 b; 139 b; 164 a; 311 b.
2)ReideSició. Taula24,p. 309;310a;
489 a; 509 b.
3) Fill d'Ínac. Taula 19, p. 280; 208 a;
292 b; 352 b; 443 a.
EGIM1.FilldeDoros.116a;153;253a;260b;
269 a; 314 a; 410 b.
EGINA. Taula 31, p. 414; 40, p. 549; 59 b;
145 a; 153; 225 b; 356 a; 389 a; 420 a;
439 b; 492 a; 494 b; 551 a.
Egina (illa). 53 a; 153 a; 206 b; 422 b; 456 b;
505 a; 523 a.
EGIPAN. V. Pan.
EG1P1. Fill d'Egipte. 127 b.
EGIPTE. Taula 24, p. 309; 1 a; 5 b; 71 a;
127 b; 153; 323 b; 330 b; 332 a; 434 a;
459a.
Egipte (país). 2 b; 17 a; 64 b; 71 b; 75 b; 77 b;
86 b; 91 b; 105 a; 127 b; 141 a; 163 a;
179 a; 197 b; 208 b; 214 b; 233 a; 234 a;
250 a; 255 a; 286 a; 294 a; 317 b; 358 a;
358 b; 388 b; 437 a; 445 b; 453 b; 466 a;
476 b; 486 b; 512 a; 526 a.
~gipte (riu =Nil). 388 b.
EGIR. Taula 24, p. 309; 103; 403 b.
EmsT. Taula2, p. 14; 15 b; 65 b; 66 a; 112 a;
134 b; 153; 155 b; 185 a; 234 b; 356 b;
397 a; 398 a; 415 a; 425 a; 437 b;
525 b.
EGLE. 116 b.
EGLE. l) Filla d' Asclepi. 59 a; 164 b; 310 b.
2) Hesperida. 249 b; 265 b.
3) Filla de Panopeu. Taula 31, p. 414;
517 a.
Egle (illa = Sime). 490 b.
EGLEIDA. Hiacíntida. 265 b.
EGou. 96 a.
EíONE. Nereida. 385 a.
ÍNDEX DE NOMS PROPIS, GEOGRÁFICS I HISTÓRICS
Eíones (ciutat d' Argolida). 253 b.
EIONEU. Fill de Magnes. 338 a; 475 b.
ELAIS. 34 a.
ELARA. Filla de Mínias. Taula 22, p. 287;
239 b; 366 b; 524 a.
ELAs. Troia. 420 b.
El.As. Troiii. 384 a.
ELAT. l)Reid' Arcadia. Taula31,p.414;47 a;
58 b; 96b; ll2b; ll6b; l20b; 154; 165 a;
179 b; 298 a; 312 a; 314 a.
2) Centaure. 97 a; 254 a.
3) Pare de Polifem l. 49 b; 154
449 a.
Elatea (ciutat de Focida). 154 b.
ELECTRA. 1) Oceanida. Taula 17, p. 240; 33,
p. 454; 155; 225 a; 393 b; 503 a.
2) Pleiade. Taula 7, p. 128; 27, p. 327;
40, p. 549; 115 b; 116 a; 155; 224 a;
407 b; 443 a; 443 b; 551 a.
3) Filla d' Agamemnon. Taula 2, p.
14; 31, p. 414; 13 b; 25 a; 56 a; 112 b;
132 a; 155; 181 a; 312 a; 345 a; 397 a;
415 a; 437 b.
4) Danaida. 127 b.
5) Filla de Llatí. 475 a.
ELECTRió. Fill de Perseu. Taula 32, p. 433;
29 b; 30a;156; 241a;325 b; 332 b; 453 a;
468b.
ELEPENOR. Fill de Calcodont l. 83 a; 135 a;
156; 426 a; 519 b.
ELEó. Pare de Deímac. 217 b.
Eleó (llogaret de Beocia). 198 a; 332 b.
ELEu. 403 a.
Eleünt (ciutat del Quersones traci). 134 a.
Eleus (poble d'Elida). 403 a; 439 a.
Eleusins (poble). 121 b; 266 b.
ELEus1s. Heroi.156; 395 a; 534 a.
Eleusis (ciutat de l' Ática). 10 a; 26 a; 70 b;
95 b; 98 b; 99 a; 103 b; 121 a; 123 a;
133 a; 156 a; 175 a; 184 b; 254 a; 269 b;
278 b; 292 b; 294 b; 349 a; 362 a; 456 b;
473 a; 515 b; 525 a.
Misteris: 98 a; 133 a; 183 a; 184 b;
ELEUTER. 1) Fill d' Apol·lo. Taula 27, p.
327.
2) Fill de Licaon l. 317 q_.
Eleuteres (a la frontera entre l' A tica i Beo-
cia). 29 a; 37 b; 317 a.
Elida (regió del Peloponnes). 6 b; 13 a; 25 a;
54 b; 57 b; 66 b; 117 a; 125 a; 156 b;
157 a; 207 a; 251 a; 254 a; 260 b; 267 b;
273 a; 281 a; 290 b; 292 a; 312 b; 372 a;
377 b; 395 a; 402 b; 403 a; 437 b; 482 a;
484 b; 499 b.
EuEu. 185 a.
EuM. 152 a; 156.
Elims (poble de Sicília). 156 b; 248 a.
Elir (ciutat de Creta). 199 b.
Eus.156.
581
Elis (ciutat d'Elida). 66 a; 67 a; 83 b; 156 b;
246 a; 251 b; 314 a; 493 a; 425 b; 453 a;
535 a.
EussA. 138 a; 436 b. V. Dido.
ELPENOR. 156.
EMATió. Taula 16,p.236; 155a;163a;255a;
250 a; 479 b; 531 b.
EME. Danaida. 127 b.
EMILI. 338 b.
EMíLIA. Mare de Romul. 315 a; 477 b.
EMPUSA. 156.
ENAL. 177 b.
ENARETE. Filla de Deímac. Taula 8, p. 136;
34, p. 457; 36, p. 494; 86 a; 118 b; 161 a;
338 a; 441b;482 a; 510 a.
ENAROFOR. 156.
ENCELAD. 1) Gegant. 62 b; 193 b; 214 a.
2) Fill d'Egipte. 127 b.
ENDEIS. Taula31,p.414; 87a;103 b; 175 a;
206 b; 422 b; 505 a.
ENDIMió. Fill d'Etli. Taula 26, p. 316; 110 b;
143 b; 156; 182 b; 271 b; 286 b; 378 a;
381 a; 402 b; 403 a; 429 a; 485 a;
499 b.
ENEAS. Taula 7, p. 128; 35, p.460; 12 a; 33 a;
35 a; 57 b; 58 b; 92 a; 119 a; 130 a; 156;
191 a; 291 a; 299 b; 333 a; 315 a; 320 b;
409 a; 426 b; 477 a; 477 b; 479 b; 490 b;
507 a; 524 a; 546 b.
Gestes a Troia: 45 a; 92 a; 224 b; 285 b;
345 a; 357 b; 360 b; 408 b; 456 a.
- i Anna: 34 a; 34 b.
- i Dido: 138 b; 280 a; 492 b.
Companys d'-: 4 b; 41b;81 b; 87 b;
185 b; 215 b; 286 a; 291 a; 371 a; 381 a;
390 b; 406 b; 409 b; 420 a; 440 a; 464 b;
482 a; 486 b; 487 b; 501 b.
A Italia: 1 a; 35 a; 58 a; 86 a; 146 b;
211 a; 222 b; 315 a; 363 b; 402 b; 440 b;
473 b; 480 b; 524 a; 529 a; 535 b;
544a.
Diversos: 27 a; 44 b; 151 b; 146 b;
194 b; 321a;339 b; 403 b; 416 b; 448 a;
488 b; 492 b; 537 a.
ENEAS SILVI. 334 a.
ENET. Fill de COrit. 115 b.
ENET. Fill de Deíon. Taula 30, p. 367.
ENETE. 109 b.
ENEu. 1) Rei deCalidó. Taula26,p. 313; 29,
p. 350; 9 b; 23 b; 26 b; 41 a; 57 a; 71 b;
96 a; 127 b; 139 b; 158; 177 b; 179 a;
185 a; 216 a; 256 b; 326 a; 348 b; 350 b;
351a;430 b; 449 b; 455 a; 514 a; 524 b;
527 a; 533 a.
2) Fill d'Egipte. 127 b.
3) Fill de Pandíon. 412 b.
4) Fill d'Estilbe. Taula 25, p. 313;
109 b; 179 b.
Engion (ciutat de Sicília). 360 b.
ENIA. 59 b.
 582 DE NOMS PROPJS, GEOGRÁF!CS ! H!STÓRICS
EN!ALJ. 323 b.
Enians de 159 b; 220 b;
510
ENIO. 47 b; 71b;159; 219 b; 434 b.
ENIPEU. Deu-riu. 159; 423 b; 529 a.
Enna (ciutat de Sicília). 119 b; 133 a; 432 a.
ENNOM. Troia. 54 J a.
ENo. 34 a.
ENOCLE. Rei deis enians. 159.
ENOE. l) Nimfa. 41 la.
2) Pigmeu. 437 a.
Enoe (dem del' Atica). 349 a; 395 a.
Cérvol d' - : 187 b; 245 b.
Enoe (illa = Sícinos). 532 b.
ENóMAU. 1) Rei de Pisa. Taula 27, p. 327; 4a;
48 b; 83 b; 104b; l26a; 159; 179 b; 225 b;
271b;272 a; 321 a; 340 b; 341 a; 370 a;
425 b; 434 b; 447 b; 501 a.
2) Grec mo1t per Rector. 227 a.
ENONE. Nimfa de l'Ida. Taula 35, p. 460;
116 a; 153 a; 160; 416 b; 417 a.
Enone (illa =Egina). 145 a; 153 a; 494 b.
ENOPE. Filla d'Epopeu. Taula 11, p. 165; Epidaure (ciutat d' Argolida). 58 b; 61 a;
346 b.
ENorró. Fil! d' Ariadna. Taula 30, p. 367; 54 a;
160; 177 b; 401 a; 405 a; 499 a; 532 a.
ENORQUES. 135 b.
ENos. Taula 32, p. 433.
Enos (ciutat de Tracia). 163 b; 454 a.
ENarRE. Fil! de Licaon 2. 160; 324 a; 435 b.
Enotris (poble). 160 b; 299 a; 324 a.
ENóTROFES. 34 a; 315 b;
Enqueleus (poble d'Il·líria). 79 b.
EN1'EuoEs. Fill d'Heracles. Taula 17, p. 240.
Entel·la (ciutat de Sicília). 151 b.
ENTÓR!A. 160.
Eó. Fill de Licimi. Taula 32, p. 433; 161; EPíONE. 59 a; 164; 336 a; 445 a.
252 b; 325 b.
EoL. l)Filld'Hel-leiürseida.Taula8,p.136;
34, p. 457; 36, p. 494; 21 a; 61 a; 86 a;
94a; 143b;161; 199a;237 a;270a; 275a;
286 b; 294 b; 317 a; 319 a; 331 b; 349 a;
362 b; 428 a; 447 b; 542 a; 544 a.
2) Fil! d' Ame i Posidó. 100 b; 161;
249 a; 295 b; 362 b; 493 b; 534 a.
3)Senyordels Vents.161; 295b; 319a;
450 b; 467 b.
EóuA. Esposa de Calidó. Taula 1, p. 8; 21,
p. 283; 26, p. 316; 83 b; 466 b. v. Eolia,
filla d' Amitaon.
EóuA. Filla d'Amitaon. Taula 22, p. 287;
162. V. Eolia, esposa de Calidó.
Eolia (illa). 162.
Eolia (ciutat de Propontida). 162.
Eoliques (illes). 101 b; 162 b; 362 a.
Eolis (poble). 143 b; 157 a; 161 a; 237 b;
431 a; 504 b.
Eos. Taula 4, 92; 16, 236; 33, p. 454; EQUEDEM. 2 b; 340 a.
38, p. 530; a; 21 36 b; 45 b; 67 a;
73 b; l05 a; 112 b; 162; 190 a; 192 a;
21 l b; 236 b; 255 a; 271 b; 354 b; 391 a;
404 a; 409 a; 523 b; 531 b.
EóSFOR. 21 b;67 b; 95b; 130b; l62b; 179b;
, 238 b. V. HeosÍor.
Eous. Cavall d'Helios. 236 b;
EPAF. Filld'Io. Taula3, p.
459; 17 a;
91 b; 124 b; 163; 239 b; a; 323 b;
327 b; 354 b; 388 b; 551 a.
EPALTES. Troia. 420 a.
EPEu. l)Filld'Endimió. Taula26, p. 316; 6a;
l 57 a; 163; !82 b; 429 a; 445 a.
2) Fill de Panopeu. Taula 31, p. 414;
163 a; 415 a.
Epeus (poble d'Elida). 162 a; 372 a; 382 b;
387 a; 453 a; 499 a.
EP1CASTA. 1) Esposa d' Agenor 4. Tau la 26,
p. 316; 455 a.
2) Esposad' Agamedes. 12 b; 535 a.
3) Tau!a 17, p. 240.
4) = Iocasta. Taula 3, p. 80; 148 a;
185 b; 309 b.
ErmAURE. Taula 20, p. 281.
109 b; 116 a; 132 a; 164 b; 205 a; 218 a;
431 b; 442 b; 515 b.
Ermr. 163.
EP!GEU. 163.
EríGONS. 10 a; 23 a; 28 a; 139 b; 164; 169 b;
179 a; 182 a; 185 a; 274 a; 311 b; 339 b;
343 a; 348 b; 419 a; 450 a; 472 a; 514 a;
528 b.
EPILAU. Fill de Neleu. 382 b.
EP!MEDES. 125 a.
EPIMELIDES. 164.
EPIMETEU. Taula 38, p. 530; 59 b; 64 a; 111 a;
164; 303 a; 356 a; 413 b; 441a;463 b.
EPíPOLE. 405 a.
Er!R. 164; 107 a.
Epir (regió de Grecia). 4 a; 23 b; 33 a; 35 a;
42 a; 86 b; 166 a; 185 b; 191 b; 215 b;
231 a; 269 a; 270 b; 314 b; 348 b; 361 a;
372 b; 384 a; 396 a; 441 a; 520 b; 544 a.
EPísTOR. Troia. 420 b.
EPíSTROP. Fill d'Ífit l. 177 a; 290 a.
Em. 1) Pare de Cípsel. 106 b.
2) Fiil de Merope 2. Taula 18, p. 258;
164; 106 b; 279 a; 361 a.
3) Heroi arcadi. Taula 10, p. 154;
164; 190 b; 442 a.
EríTIDEs. 165 a.
Eroc. Fill de Licurg l. Taula 28, p. 328.
EPOPEU. l) Taula l l, p. 165; 165; 37 a; 75 b;
115 b; 165 b; 310 a; 340 a; 346 b; 388 a.
2) De Lesbos. 165; 388 b.
EPOPS. 379 a.
EQUECLE. 420 b.
Equedor (riu de Macedonia). 103 a; 250 a;
255 a.
ÍNDEX DE NOMS PROPIS, GEOGRAF!CS l H!STÓR!CS
EQUÉFRON. l) Fíll de Nestor. 387 b.
2) Fil! de Príam. 461 a.
3) Fill d'Heracles. 468 a.
EQUELAU. 176 b; 429 a.
EQUEM. Rei de Tegea. 165; 190 b; 260 a;
269 a; 317 a; 461a;526 a.
EQUÉMMON. Fill de Príam. 461 a.
EQUECLES. 450 b.
EQUET. 166.
EQUETLE. 166.
EQuL Troia. 420 b.
EQUIDNA. Taula 14, p. 212; 33, p. 454; 53 b;
84b; 98a; 120a; 166; 174a; 175 b; 180a;
195 b; 207 b; 213 b; 244 a; 247 b; 249 b;
266 a; 267 a; 308 a; 402 a; 464 a; 469 a;
503 a; 515 b; 526 b.
Equínades (illes). 41 b; 225 a; 274 b; 347 a.
EQuíoN. 1) Un dels Esparts. Taula 3, p. 80;
16 a; 79 b; 148 a; 164 b; 166; 177 a;
428 b.
2) Argonauta. 49 b; 172 a; 189 b.
3) V. Porteu. 455 a.
ERÁS!A. Filla de Fineu. 225 b.
ERASIP. Taula 17, p. 240.
ERATO. 1) Musa. 116 b; 166; 376 a; 499 b.
2) Nimfa. Taula 10, p. 154; 47 a;
166.
3) Danaida. 127 b.
4) Meleagrida. 352 a.
5) Nereida. 385 a.
EREB. 87 a; 166; 171 a; 180 a; 182 a; 237 b;
271 b; 381 a; 391 b.
Erecteon (temple d' Atenes). 456 b.
ERECTEIDES (familia). 295 a; 359 a; 446 a.
ERECTEU. Taula 12, p. 168; 24, p. 309; l a;
24b;73a;76a;93b;94a; 119a; 123a;
130 b; 166; 169 b; 175 a; 184 b; 266 b;
293 b; 294 b; 295 a; 343 a; 359 a; 385 b;
401b;412 b; 413 a; 458 b; 462 b; 489 a;
514 b; 519 a; 520 a; 552 b.
EREUTAL!Ó. 387 a.
ERoí. 1) Rei d'Orcomen. Taula 34, p. 457;
110 b; 118 a; 150 a; 167; 188 b; 242 b;
313 b; 535 a.
2) Fill de Posidó. 49 a; 167.
ERornu. 315 b; 509 b.
ERIBEA. V. Peribea 5.
ERIBOTES. Argonauta. Fill de Teleó. 49 b;
94 b.
ERJCTON!. l)Atenes. Taula 12,p.168; 17 b; 28b;
63 b; 73 b; 93 a; 166 b; 169; 230 a; 264 b;
292 b; 378 b; 412 b; 413 b; 458 b; 535 b.
2) Troia. Taula 7, p. 128; 129 b; 211 b;
491 a; 514 b; 522 a.
Erídan (riu). 52 a; 69 b; 169; 192 b; 235 b;
250 a; 393 a; 510 a.
Cavan. 340 b.
ERlFlLE. Taula 1, p. 8; 9 b; 23 a; 27 b; 28 a;
147 a; 164 a; 169; 186 a; 289 b; 452 a;
464 b; 514 a.
583
ERíGONE. J) Filla d'Icari. 161 a; 170; 282 a;
360 a; 419 a.
2) Filla d'Egist. 154 b; 170; 398 a;
429 a.
ERIL. 170; 19 J a; 198 b; 420 b.
ERILAU. Troia. 420 b.
ERJMANT. 9 a; 170; 468 a.
ERIMANT. Traía. 420 b.
Erimant (muntanya del Peloponnes). 325 a;
417 b.
Senglar d' - : 97 a; 188 b; 206 b;
245 b; 252 b.
ERIMANTE. Mare de Sabe. 481 a.
ERíNIEs.Tau!a6,p.121; 14,p.212;24a;28b;
100 a; 109 a; 135 b; 170; 171 a; 194 a;
209 b; 213 a; 235 a; 339 b; 346 a; 383 a;
412 b; 426 a; 453 b; 454 a; 531 a.
- de la mare: 23 b; 155 b; 351 a; 397 b;
398 a.
ERINONA. 171.
ER10P1s. 35 a; 344 a; 345 a; 395 a.
ER1s. La Discordia. 10 b; 47 b; 126 b; 171;
203 b; 319 b; 330a; 391a;416 b.
ER!SÍCTON. 1) 193 b; 362 a.
2) Fill de Cecrops l. Taula 4, p. 93;
17 b; 67 b; 93 a; 116 b; 171; 362 a.
ER!T. 172.
ERITARSES, 176 a.
ERITEA. Hesperida. 249 b; 265 b.
Eritea (illa). 215 b; 247 b; 248 a; 255 b;
308 a; 359 a.
ERITRAS. Fill de Leucó. Taula 34, p. 457;
322 a.
ERITRE. 472 b.
Eritres (ciutat de Beocia). 472 b; 488 a.
(Ciutat de Lídia). 488 a.
Eritreus (poble). 446 b; 488 a.
ERITRL Fill d' Atamant. Taula 34, p. 457; 62 a;
322 a; 510 b.
Erix (ciutat i muntanya de Sicília). 151 b;
248 b.
ERJx. 172; 248 b; 468 a.
ERODL Fill d'Autonous. 3 b.
ERos. 11 b; 38 b; 89 a; 172; 212 b; 214 a;
270 a; 277 a; 386 a; 410 b; 428 a; 431 b;
432 a; 451 a; 458 a; 503 a.
ERROR. V. Ate.
EsAc. Fiil de Príam. Taula 35, p. 460; 104 b;
173; 228 b; 416 a; 461 a.
EscAMANDRE. l)Déu-riu. Taula 7,p. 128; 84b;
125 b; 129 b; 173; 181 a; 284 b; 393 b;
460 b; 491 a; 522 a; 531 b; 535 b.
2) Fill de Dímac. 217 b.
3) Fill d'Hector. 403 b; 522 a.
Escamandre (riu). 45 a; 140 b; 163 b; 323 b;
420 b; 475 b.
Plana del'-: 292 a.
EscAMANDIU. 1) Fill d'Hector. Taula 35, p.
460; 173; 58 a; 60 a; 227 a.
2) Fill d'Estrofi. 173; 357 b.
 584 ÍNDEX DE NOMS PROPIS, GEOGRÁFICS I HISTÓRICS ÍNDEX DE NOMS PROPIS, GEOGRÁFICS l HISTÓRICS 585
EscAMANDRómcE. 102 b.
423 b; 434 b; 450 b; 463 a; 475 b; 529 a. EsTERNOPS. Pill de Melas. Taula 29, p. 350; Estrofades (illes de Grecia). 225 a.
EscEA. Danaida. 127 b.
ESPARTA. Taula 5, p. 106; 127 a; 176; 186 a; 124 b. EsTROFI. 1) Pill de Crisos. Taula 2, p. 14; 31,
EscEDAS. Heroi de Leuctra. 272 a. 301 a; 307 b. EsTEROPE. 1) Pleiade. Taula 27, p. 327; 26, p. 414; 121 a; 155 b; 173 b; 181; 345 a;
Escees (portes de Troia). 45 a; 227 b; 313 a; Esparta (ciutat de Laconia). 31 b; 57 b; 63 b;
p. 316; 96 b; 159 a; 179; 272 a; 338 a; 397 a.
535 a.
105 b; 142 b; 161 a; 176 b; 193 b; 232 b; 500b. 2) Pill de Pílades. Taula 31, p. 414;
EscEFRE. Pill de Tegeates. 330 a; 360 a; 233 a; 234 a; 239 b; 252 b; 253 a; 264 b; 2) Pilla de Pleuró. Taula 26, p. 316; 53 a; 181; 437 b.
505 a.
272 a; 282 b; 290 b; 307 b; 317 b; 322 a; 160 a; 179; 444 a. EsTRÓFIA. Pilla d'Ismenos 2. 298 a.
EscEL·LIS. Pirata de Naxos. 25 b; 289 b; 325 b; 356 b; 357 a; 358 b; 398 b; 407 b; 3) Pilla de Portaon. Taula 26, p. 316; ESTROMBE. 72 b; 99 b.
411 b.
416 b; 417 a; 427 a; 428 a; 441 b; 444 a; 455 a. Estrongile (illa = Stromboli). 162 b.
EscrAPODES. 174.
454 a; 458 b; 466 a; 488 a; 499 b; 508 a; 4) 95 a; 179. V. Cefeu l. (Illa = Naxos). 289 b; 411 b.
EscIFr. 174.
509 b; 513 a; 519 a; 527 a. 5) Pillad' Acast. Taula 22, p. 287; 4 a; Eta (mont). 131 b; 143 b; 144 a; 257 b;
ESCILACEU. Lidi. 174. EsPARTEU. Pill d'Himhlia. 269 a. 179;422b. 324 b.
EscIL·LA. 1) Monstre marí. 52 b; 88 a; 108 a; ESPARTÓ. 364 a; 529 b. Apoteosi d'Heracles dalt de l'-:
6) Pilla del Sol. 188 a.
158a;174; 207 b; 217 a; 239 b; 542 b. EsPARTS. 79 a; 148 a; 166 b; 177; 326 b; 7) Mare de les Sirenes. 179; 492 b. 201 b; 202 a; 256 a; 296 b; 337 b.
2) Pilla de Nisos. 32 b; 89 a; 174; 428 b; 528 b. V. el núm. 3. ETALmEs. Pill d'Hermes. 49 b; 181; 369 b.
368 a; 390 b. EsPERMo. 34 a. EsTEROPES. Taula6,p.121; 14,p. 212; 101 b; ETEARC. Rei de Creta. 209 a.
Escil-letium (ciutat d'Italia meridional). EsPERQUEU. 144 b; 177; 359 a.
179; 182 a; 212 b; 502 b. ETEMEA. 181.
359 a.
Esperqueu (riu de Tessalia). 43 a; 177 b; EsTESI. 174 a. ETEOBÚTADES. 76 b.
EscIL·LIS. Pare d'Hidne. 267 a. 359 a; 448 b; 512 b. EsTESÍCOR. 67 b; 103 a; 206 b; 233 a; 235 a; ErnocLE. Taula 13, p. 178.
EscÍMBRATES. 339 a. EsPro. Nereida. 385 a. 318 b; 358 b. ErnocI.Es. 1) Pill d'Edip. Taula 9, p. 148; 37,
Escíone (ciutat de Tracia). 182 a. EsQUEDI. Pill d'Ífit l. 177; 290 a. EsTIGNE. Danaida. 127 b. p. 512; 9 b; 10 a; 23 b; 36 a; 36 b; 60 a;
EscrR. 1) Endeví.175.
EsQUENEu. 1) Pared' Atalanta. 60 b; 110 b· EsTILBE. Taula25, p. 313; 67 b; 109 b; 119 a; 164 a; 181; 186 a; 289 b; 311 b; 313 b;
2) Salamini. 175. 177. , 179; 428 a. 355 b; 451a;451b;452 a; 524 b.
EscIRI. 152 a.
2) Pill d'Autünous. 3 a; 177. EsTIMFAL. 1) Taula 10, p. 154; 12 a; 145 b; 2) D'Orcomen. 106 b; 205 a; 223 a.
EscIRó. Pill de Pelops. Taula 2, p. 14; 88 a; 3) Pill d'Atamant. Taula 34, p. 457; 179; 180 a; 246 a. ETfiocr.Es. Pill d' Andreu. Taula 34, p. 457.
175; 458 a; 515 b. 62 a; 177; 322 a; 351 b; 510 b. 2) Pill de Licaon 2. 324 a. Eteocretenc (poble ). 118 a.
Esciros (illa). 43 b; 44 a; 68 a; 135 a; 139 b; Esquenos (poble de Beocia). 60 b.
Estimfal (ciutat d' Arcadia). 179 b; 509 b. ETER. 87a;182; 237 b; 381 a; 391a;411 a;
290 a; 298 b; 326 a; 357 a; 359 a; 383 b; Esqueria (illa = Corfú). 21 a; 195 b; 381
Estimfal (llac d' Arcadia). 179 a. 455 a; 544 b.
405 a; 420 b; 441a;516 b; 519 b; 521 b; a; 543 a. ETERIA. Pilla d'Helios. 235 b.
539 b. Ocells d' -: 63 a; 188 b; 246 a; 395 a.
Esquilí (turó de Roma). 196 a; 345 b; 366 b. EsTIMFALIDES. 180 a. ETIL·LA. 182.
ESCITES. 166 b; 175.
EsTAFIL. 1) Pastor d'Eneu. 158 b; 177. ESTIMFALIS. 308 a. Enor.Au. Pill de Menelau. 356 b.
Escites (poble). 104 b; 166 b; 175 b; 180 a; 2) Pill de Sile. 177. EsTÍMULA. 342 b. Etiopia (país). 33 a; 91 b; 95 a; 141a;162 b;
270 b; 289 a; 398 b; 523 a.
3) Pill de Dionís. Taula 30, p. 367; 33 b; EsTIR.180. 174 a; 184 b; 197 a; 197 b; 234 a; 255 a;
Escítia (país d'Europa id' Asia). 27 a; 72 b; 49 b; 50 a; 54 a; 170 a; 177; 237 b; EsTrx. Taula 33, p. 354; 38, p. 530; 71 a; 297 a; 355 a; 435 a; 486 b; 505 a.
166 b; 175 b; 193 b; 220 a; 244 a; 248 b; 332 a; 373 a; 419 a; 429 b; 475 a; 532 a. 166 a; 180; 379 a; 381 b; 387 b; 407 a; Etis (ciutat de Laconia). 146 b.
293 b; 331 a.
4) Pill d'Enopió. 160 b. 409 a; 531 b; 548 b. Em. Taula8,p.136; 26,p. 316; 157 a; 161 b;
Escorpí (contel-lació). 401 b. ESTENEBEA. Taula 10, p. 154; 13, p. 178;
EscuLAPI. V. Asclepi.
Aigua del'-: 43 a; 337 b; 509 a. 334 a; 466 b; 499 a.
32, p. 433; 5 b; 71 a; 177; 295 b; 458 b; Jurament per-: 51a;108 a; 464 a. ETNA. 4 b; 101 b; 182 a; 526 b.
EsEP (riu de Mísia). 355 a; 393 b. 459b. Nimfa de l' -: 57 b; 432 a. Etna (mont). 182; 406 b; 488 b. V. Etna.
EsFER. Auriga de Pelops. 175; 182 b. EsTENEL. 1) Pill d'Actor. 178.
ESFERA. 175 b. Font: 113 a; 393 b; 476 a. ETó. Cavan d'Helios. 236 b.
2) Pill d' Androgeu. 32 b; 178; 188 a; Esmrcs (filosofs). 46 b; 537 a; 550 a. ETNEu. Pill de Prometeu. 463 b.
EsFET. Pill de Treze. 533 b. 381 b. EsTONÍQUIA. Pleiade. 433 b. EToDEA. NiObida. 389 b.
Esfetos (poble del' Atica). 516 a.
3) Pill de Capaneu. Taula 13, p. 178; EsTRACI. Taula 34, p. 457; 110 b. ETor.. 1) Pill d'Endirnió. Taula 26, p. 316;
ESFINGI. 62 a. _
87 a; 114 a; 152 b; 164 a; 178; 289 b. EsTRAMBEL. 505 b. V. Trambel. 37 b; 39 a; 49 b; 83 b; 123 b; 143 b; 157 a;
EsFINx.117b;149a; 175;204b;238a;244a; 4)PilldePerseu. Taula32,p.433;60a; EsTRAnc. Pill de Nestor. 387 b. 159 a; 163 a; 182; 286 b; 312 b; 334 a;
355 b; 402 a; 537 a.
65 a; 148 a; 178; 187 a; 241 b; 310 a; EsTRATOBATES. Pill d'Electrió. Taula 32, p. 378 b; 405 b; 429 a; 452 a.
EsFIR. Pill de Macaon. 336 b. 525 a.
ESILE. Híada. 266 b. 433. 2) Pill d'Óxil 2. 402 b.
5) Pill d'Egipte. 127 b. EsTRATOLAU. 419 a. Etolia (regió de Grecia). 29 a; 41 a; 83 b;
EsrM. Taula 39, p. 538; 491 b. Esteniclar (poble de Messenia). 118 b.
EsMARAG.176. EsTRATONICE. 1) Pilla de Pleuró. Taula 26, p. 103 a; 123 b; 143 b; 179 a; 186 b; 191 a;
ESTENELAU. 1) Pill de Crotop. 179. 316; 426 a; 444 a. 254 a; 317 a; 318 b; 326 b; 361a;427 a;
ESMERDI. Pill de Leucip l. 176; 321 a.
2) Pill d'Agenor. Taula 19, p. 280; 2) Mare d'Eurit 2. 189 a. 532 b; 544 b. V. Aqueloos.
EsMICRE. 76 a; 176. 122 a; 179; 214 b.
ESMÍLAX. 121 b. 3) Mare d'Hipocoont. 146 b. Etimologia: 37 b; 182 b; 402 b.
3) Troia. 420 b. EsTRIGES. 180. ETON. Pare d'Ixíon. 300 a.
ESMINTEU. 176.
4) Pill de Melas. Taula 29, p. 350. EsTRIMO. Taula 7, p. 128; 128 b; 181a;180; ETRA. 1) Mare de Teseu. Taula 2, p. 14; 3 a;
Esrninteu (ciutat de Troada). 289 a. EsTENELE. 1) Danaida. 327 b. 312 b; 460 b; 531 b. V. Estrímon. 83 a; 135 a; 142 b; 152 b; 175 a; 175 b;
EsMIRNA. 7 b; 9 a; 105a;176; 369 a; 369 b. 2) Pilla d'Acast. 356 a. EsTRÍMON. 1) Déu-riu de Macedonia. Taula 182; 193 a; 232 a; 375 a; 442 b; 514 b;
Esrnima(ciutatd' Asia Menor). 121a;l76b; EsTENO. Gorgona. 218 b; 434 b.
492a. 20, p. 281; 53 b; 74 a; 141a;181; 201 a; 515 a; 519 a.
ESTENTOR. 179. 238 a; 248 a; 393 b; 395 b; 449 b; 475 b. 2) Oceanida. 266 b.
EsoN. Pill de Creteu. Taula 1, p. 8; 22, p. 287; EsTERCES. Pare de Picus. 436 a.
2) Rei. 312 b. 3) Esposa de Palant. 193 a.
23, p. 302; 68 a; 118 b; 176; 303 a; 382 a; EsTERCUL = Esterces. 436 a.
EsTROBLES. Taula 17, p. 240. ETRó. Pill de Laocoont. 311 a.
 DE NO!'l!S PROPIS~ GEOGRAFlCS I HISTÓRICS 587
586 DE NOMS PROPlS, GEOGRÁFlCS l HJSTORJCS

32; p. 433; 5 b; i27 a; 176 b; 185; 307 b. 7) Fil! de Testi. Tau!a 26, p. 3 i 6;
Etrúria d'Iti\lia central). l 58 b; 198 b; 1) Fill de fason. Taula 23, p. 521 a.
3) de 3. 185; 275 a;
223 a; a; 365 b; 507 a. 184; 275 a; 532 b. 8) Fiil d'Heracles. Taula l 7, 240.
Etruscs d'Italia). 58 a; 99 a; 114 b; 2) 495 h. 329 b.
4) Filla d' Amfiarau. Taula J, p. 8; EuRÍP!LE. Filia d'Endimió. 156 b; b.
376 b; 329 a; 363 b; 477 a: 490 b Nereida. 385 b. EuRJPONT. Taula p. 258; 462 b.
498 b; 501 b; 529 a. V Tirrens. . ' Esposa de Dimant. 228 a; 483 a.
í69 b; 185.
5) de Creont 2, 36 b; 118 EuRÍSACES Fill d' el Gran. 188; 504 b;
ETusA. Filia de Posidó. Taula 27. D. 327. Heroi de Calidó. 95 a; 185; 256 a. 522 b; 523 a.
Eubea (illa). 33 b; 53 b; 67 b; 83' 108 b; EuNóMrA. Hora. 277 a; 442 h; 551 a. 185.
6) Esposa de Nestor. Taula 34, p. EuR!STANASSA. 425 a.
113 b; 123 b; 144 b; 156 a; 189 a; 21 lb; EUNOST. 75 a; 185. EuRíSTENES. Taula 18, p. 258; 35,
239 a; 243 a; 253 b; 271a;294 a; 326 b; EUNOSTA. 185 a. 457; 110 b.
7) d'Ilos 2. Taula 7, p. 128; 260 a; 462 b; 513 a.
327 a; 338 a; 346 a; 348 a; 358 a; 362 a; EuPÁLAM. Taula 4, 93; 12, 168; 130 b; Eumsrnu. Taula 27, 327; 32, 433; 7 a;
379 a; 383 b; 472 b; 475 a; 519 h. V Cal- 167 a; 343 a; a; 429 291 b; b.
8) Esposa d'Eneas. 119 b. V. Creiisa 4. 22 b; 23 57 a; b; 65 a; b; 95 a;
cis, Eretria. EUPÍNIT. 389 h. 98 a; 114 b; 115 a; 135 b; 139 a; l 79 a;
(Poble beoci?). 205 a; 388 a. EUP!TES. Pared' Antínous. 308 b.
9) Danaida. 127 b.
10) 352 a. 188; 215 b; 241 a; 243 a; 243 b; 245
EuBEA. 1) Esposa de Forbant. Taula 19. p. EUPOLÉMTA. Filla de Mirmídon. 181 a; 369 h. 246 a; 247 a; 248 b; 249 b; 250 b; 253 b;
EuRIGANIA. Pilla de Perifant. T'aula 25, p.
280; 207 b; 534 b. EuPOMPE. Nereida. 385 a. 254 b; 255 a; 257 a; 259 b; 269 a; 288 a;
313; 36a; 148 a; 181b;186; 296 a; 309 b;
2) 465 a. EuQUENOR. 1) Fill de Poli!de. 185; 417 a; 290 b; 296 h; 32í b; 325 b; 337 b; 346 a;
EUBUL. 89 a. 450 a. 313b;45la.
Ern>.íGIES. 367 b.
367 b. Cf. Heracles,
EuBULE. Filla de Leu. 318 b. 2) Fi!l EuR!T. 1) Ge¡;:ant. 142 a; 214 a.
EuRÍLITE. Taula 16, p. 236; 150 b.
EUBULEU. 70 b; 183; 535 b. EuRíAL. l) Fill Taula 1, p. 8; 2) Par; d'Íole. 67 b; 189; 242 a; 257 a;
EuRíLOC. l) Cunyat d'Ulisses. 107 b; 123 a;
J?ucLEA. Filia d'Heracles. 356 a; 370 b. 50 a; 100 b; lM- a; 185; 343 290 a; 296 a; 348 a; 450 b; 533 a; 539 a.
EucRATE. Nereida. 385 a. 2) Fill d'Ulisses. Taula 39, p. 538; 186.
2) Fill d'Egipte. 127 b. FiH d'Hennes. 49 b; 166 b; a;
EurnA. Nereida. 385 a. 185; 191 b. 189; b; 425 a; 431 h. V. també
3) Pretenclent d'Hipodamia. 160 a.
Eudonos V Heudó. 3) Company d'Eneas. 185; 390 b. 4) V Molionides. 6 h; 123 a; 251 b;
EUDOR. b; 439 a; 450 b. 4) Tau!a 29, p. 350; 524 b. 103 b; 318 a.
372 a.
EuDORA. 1) Híada. 266 b. EuRíALE. Gorgona. 218 b; 401a;434 b. 5) Pare d'Idotea 2. 72 a; 286 365 b.
EuRÍMAC. 1) Pretendent de Penelope. 186.
2) Nereida. 385 a. EuRJANASSA. 1) Fi!la d'Hiperfant. Taula 22, p. Centaure. 97 b. V. Eurició l.
2) Pretendent cl'Hipodamia. J 60 a.
3) Oceanida. 393 b. 287; 148 a; 309 b; 366 b; 425 a; 500 a. de Portil.on. Taula 26,
EuFEM. l)Argonauta. 49 b; 70 a; 183; 187 b; 2) Filia del Pactol. Taula 2 o 14; 3) Fil! d' Antenor. 504 a.
EuRlMEDE. l) de Glauc. Taula 36, p. 316;29,p. 159a; í79b;455
!89 b; 313 b; 534 b. 404 a. ' '.
494; 70 b. 514 a.
2) Pare d'Euríbat. 22 a. EuRíBAT. l 5 a; 22 a. 2) Mare d'Halirroti. 48 a; 223 a.
2) 159 a; 352
EuFEME. l 22 b. EuRÍBATES. 15 a; 98 b; 499 b. EuRíTEMIS. de Testi. Taula 26, p.
186; 430 a.
EUFORB. 183; 357 b; 415 b. EuRmT. 1) Fill d'Euristeu. Taula 32, D. 433; 316; 271b;317 a; 520 h.
259 h. , 2) Fill de Taula 30, p. 367;
EuFORTó. Tauia 17, p. 240; 183; 235 a.
l 05 a; 186; 367 b; 38 l a. EuRITEMISTE. 426 a.
EUFRATES. 183. 2) Fil! de Neleu. 382 b. EuRíTJDA. de Fineu. 286 a.
3) 186.
Eufrates (riu). 95 a; l 83 b; 36 l b; 379 b; EuRÍBíA. Taula 14, 212; 33, 454; 38, p, EuRíTOE. l) 272 b.
486 a. 530; 73 162 207 b; b; 409 ~ 4)
EuRIMEDUSA. 369 b.
2)= 159b.
EurRóSINE. Carite. 88 b; 187 a; 551 a. 432 b; 455 a; 503 a. EuRITRANT. 17, 240.
EuRíMENES. Fill de Neleu. 382 b.
EULÍMENE. 1) 183. EumcAP!S. Tuula l7, 240. EuROPA. 1) Filfa de 83 b; 189.
2) Nereida. 385 a. EuRICI. Cretenc.
EuRíNOM. Geni. 187.
2) de Taula 25~ p, 313; 2) Oceilnida. 189; 323 b; 373 a; 393 b;
EuMEDES. 1) Fill de Melas. Taula 29, p. 350; EuRíC!DE. Filla d'Endimió. Tatlla 26, p. 316;
524 b. 182 b; 187 a; 429 a. 338 a.
EuRíNOME. 1) Oceanida. Taula 38, p. 540; 3) Esposa de Foroneu. 189.
2) Pare de Doló. 143 a. EuRICró. 1) Centaure ~ 6. 185. 4) de D3-nau. 31b;127 b; 189.
EuMEL. l) Fiil d'Admet. 184; 7 b; 431 h. 2) Un altre centaure. 97 b; 136 b· 40, 549; 59 b; 88 b; 187; 229 393 b;
498 b; 551 a. 5) Taula 3, 80; 30,
2) De l'illa de Cos. 134; l 7 h. 185: 254 b. p. 367; 40, p. 17 a; 46 h; a; 79 a;
3) De Corint. 184. 3) Fill 4 a; 6 b; 185; 351 b; 2) Mare de Leucotoe 2. 36 b.
3) de 1. Taula 28, 81 a; 90 a; 104 a; 197 b; 223 b; 224 a;
4) De Patras. 36 534 a. 422 b. 246 b; 311 b; 354 a; 367 b; 413 a; 466
4) Taula 36, p. 70 b. V. ,Kumn'em
5) Tebá. 74 a. 4)PastordeGeríon.185; 215 b; 247 h. 472 a; 483 b; 499 a; 503 a:. 507 a; 509 a;
Tau!a 17. 240. 5) Argonauta. Fill d'Iros l. 50 297 b. EumómA. 537 b.
EuRÍOPES. Taula 17, p. 240. 551 a.
EuMÉNIDES. 135 b; b; 207 b. V. Erinies. 6) Genna de 412 a. EuRoPos. 401 b.
73 b. -
EuMETES. Fill de Licáon 2. 324 a. EuRICLEA. I) Mare (ciutat de Macedonia). 401 h.
EuMEU. 37 a; 123 a; 184; 200 a; 508 a; 2) Dida d'Ulísses. 309 b. EURÍPrL. l) d'Evemon. 187; 417 a; 420 b.
2) Heroi de Patras. 114 a; 187. I) Taula 24, 309.
543 b. EuRJDAMANT. 1) Fill de Ctimen. 49 a. 2) Heroi de 255
EuMOLP. l) Fill de Posidó. Taula 12, 168; 2) Fill d'Egipte. 127 b. 3) Rei de Cos. 83 b; 187.
4) Fill de Telef 187; 220 a; 336 b; faJROS. 190.
99 a; 119 123 a; 167 a: 184· 3) Fill d'Iros l. 297 b. 106; 176 b; 279 a; 307
292 b; 295 a; 425 470 a; 505 ~1. 384 a; 390 a; 420 b; 426 b; 430 a; 507 a; EuROTAS.
4) Fill de Mídias. 364 b. 317b;365a~ a.
102b~ 5) Endeví. 450 b. 529 b.
Fil! de Posidó. 95 b; 108 b; 187; (riu de Laconia). 307 b; 460 b.
511 a. EuRIDAMlA. Filla de Fileu. 200 a; 450 a. '-'u'vJ0' (ciutat mítica). 364 a.
3) Fil! de Filammó. 242 a; 376 b. EuRíDICE. l) d'Orfeu. 55 b; 185; 251 534
6) Fill de Temen. Taula 18, p. 258; 512 b.
EurvroLPE.Nereida. 385 a. 399 h. EusoR. 109 b.
EuNE. 105 h; 522 b; 523 a. 2) d' Acrisi. Taula 5, p. 106; 83 b.
588 ÍNDEX DE NOMS PROPIS, GEOGRÁFICS I HISTÓRICS ÍNDEX DE NOMS PROPIS, GEOGRAF!CS I HISTÓRICS 589

EuTERPE. Musa. 376 a; 475 b. 192; 235 b.
EunM. Heroi de Locres. 190; 452 b. FAETUSA. 1) Filla d'Helios. 310 b.
EuTíNIC. 476 a. 2) Pilla de Danau. 370 a.
EuXANTI. Fill de Minos. Taula 30, p. 367; FAGRE. 354 a.
367 b. FALANT. 1) Heroi lacedemoni. 192; 193 a.
EUXEN. 378 b. 2) Heroi fenici. 287 b.
EvADNE. 1) Pilla dePosidó. 165a;190; 279 a; FALANX. 193.
439 a; 442 a. FALCES. Fill de Temen. Taula 18, p. 258;
2) Esposa de Capaneu. Taula 13, p. 132 a; 193; 307 b.
178; 87 a; 179 a; 190; 289 b. FALEC. Heroi d'Ambracia. 193.
3) Taula 20, p. 281; 53 b; 181 b. FALER. Argonauta. 24 a; 49 b; 193; 314 a.
EvAGoRA. 1) Mare d'Hecuba. 228 a; 483 a. Faleris ( ciutat d'Italia central). 222 a; 366 a;
2) Nereida. 385 a. 546a.
EvAGoRAs. 1) Fill de Neleu. 382 b. Faleron (ciutat de !'Ática). 135 b; 409 a.
2) Fill de Príam. 461 a. FALIAs. Taula 17, p. 240.
EVANDRE. 1) Fill de Sarpedon. 190; 484 a. Faliscs (poble). 222 a.
2) Fill de Príam. 190; 461 b. FAMA. 193; 213 b.
3) Fundador de PaHanteum. 190; 78 b; FAMES.193.
89 a; 92 a; 130 a; 158 b; 170 b; 191 a; FANOS. 49 b.
194 b; 198 b; 248 a; 261 a; 333 a; 342 b; F ANOTEU. V. Panopeu.
360 b; 405 b; 409 a; 474 a; 477 a; 501 b; FANTES. Fill d'Egipte. 127 b.
526b. FAó. Heroi de Lesbos. 193.
EvANTES. Pare de Maró. 160 b; 177 b; FARAx. 100 b.
340 b. Famace. 105 a.
EvARETE. Pillad' Acrisi 1 (?). 160 a; 272 b. FAROS. Heroi. 193; 234 b.
EvARNE. Nereida. 385 a. Faros (illade-). 234 b; 358 b; 447 b; 465 b;
EvECME. 1) Pilla d'Hil-los. Taula 18, p. 258; 466a.
446a. (Punta del-). V. Faros.
2) Pilla de Megareu. 20 b; 346 b; FARTIS. Danaida. 127 b.
439 b. Faselis (ciutat de Licia). 104 a; 308 a.
EvilMON. 1) Fill de Licaon 2. 324 a. F Asrs. Fill d'Helios. 394 a.
2) Pare d'Eurípil l. 187 a. F ASIS. Déu-riu. 51 b; 194; 393 b; 394 a.
EvENOR. 64 b. Fasis (ciutat de la CO!quida.) 150 b.
EVENOS. Fill d' Ares. Taula 26, p. 316; 39 a; FASÍTEA. Filla de Leos. 318 b.
191; 284 a; 341 a. FAssos. Fill de Licaon. 324 a.
Evenos (riu d'Etolia). 191 b; 256 b; 386 a; FATA. 194 a; 417 b.
393 b. FATUM. 194. V. Destí.
EvERES. 1) Fill d'Heracles. Taula 17, p. 240; FAUNA. 194; 261 b.
180a. FAUNE. 72 b; 73 a; 108 a; 144 b; 190 b; 194;
2) Fill de Pterelau. Taula 32, p. 433; 195 b; 210 a; 261 a; 261 b; 333 a; 335 b;
29 b; 468 a. 340 b; 391b;411 b; 436 a; 490 a.
3) Pare de Tiresias. 528 a. Fills de-: 4 b; 66 a.
EVIP. 1) Fill de Testi. Taula 25, p. 316; 520 b. FAUNES. 194 b.
2) Fill de Megare{l. 346 b. FAUST. 161 a.
3) Troia. 420 b. FAUSTÍ. 194.
EVIPE. 1) Pilla de Tirimmas. Taula 39, p. FAusTUL. 195; 195 a; 392 a; 392 b; 474 b;
538; 185 b; 191; 318 b. 477 b; 478 a.
2) Néta d' Atamant. Taula 34, p. 457; Esposa de -: 2 a.
191; 322 a. FEA. 195; 515 b.
3) Danaida. 127 b. Feacis (poble). 21 a; 52 b; 63 a; 98 b; 122 b;
4) Esposa de Píer. 436 b. 134 b; 195; 196 a; 269 a; 344 a; 380 b;
EVOPIS. 138 b; 533 b. 381 a; 430 a; 543 a; 545 a.
EzEu. Pare de Licaon. 324 a. FEAX. 1) Fill de Posidó. 98 b; 195 b; 196.
2) Timoner de Teseu. 196.
FEBE. 1) Titanida. Taula 6, p. 121; 14, p.
F 212; 38, p. 530; 59 b; 100 a; 196; 212 b;
319 b; 432 b; 531 a.
FACE. Taula 39, p. 538. 2) Leucípida. Taula 21, p. 283; 142 b;
FAETONT. Fill d'Helios. Taula 4, p. 93; 16, 196; 268 a; 283 b; 284 b; 321 a; 321 b;
p. 236; 94 a; 103 a; 105 a; 111a;162 b; 431 a.
3) Pilla d'Helios. 235 b.
4) Pilla de Leda. 317 a.
5) Meleagrida. 352 a.
FEBOS. 53 a; 196.
fEBRlS. 196.
fEBRU. 196.
Februalia (festes). 196 b.
Fecials (coHegi roma). 306 a; 391 b.
FilDIM. Niobida. 389 b.
fEDRA. Filla de Minos. Taula 30, p. 367;
196; 273 b; 367 b; 409 b; 516 b; 518 b;
520 a.
Fills de-: 3 a; 135 a.
Fegea (ciutat del' Arcadia= Psofis). 196 b;
468 a.
FEGEU. Rei de Psofis. Taula 19, p. 280; 3 b;
16 a; 23 b; 24 a; 25 a; 84 b; 196; 197 a;
208 a; 352 b; 509 b.
FE:ux. 161 a.
Felsina (ciutat d'Etrúria). 66 a.
FEMI. 121 a; 510 b.
FEMÓNOE. Filla d'ApoHo. 197.
Feneos (ciutat de !'Arcadia). 134 a; 180 b;
288 a; 464 b.
FENEu. Fill de Melas. Taula 29, p. 350; 524 b.
FENICE. Filia de Cecrops. 415 a.
Fenícia (país). 17 a; 33 b; 72 b; 197 b; 233 a;
297 a; 323 b; 489 a.
Fenicis (poble). 233 a; 287 b; 513 a.
FE:NIX I (au). 197.
F:ENIXII. l)Filld'Agenor. Taula3,p, 80; 17 a;
33 b; 79 a; 89 a; 91 b; 104 a; 189 b;
197; 323 b; 395 b; 466 a; 494 b; 503 a;
507 a.
2)Mestred'AquiHes.19b;42b;43a;
197; 198 a; 350 b; 383 b; 384 a; 539 b;
540 b.
FENO. Taula 24, p. 309; 279 b; 31 O a.
FENODAMANT. 151 b.
FEO. Híada. 266 b.
FEREA. Nom d'Hecate. 198.
FEREBEA. Atenesa. 198.
FilRECLE. Fill d'Harmonides. 198.
FEREMON. 162 a.
FERENTJNA. 198.
FERES. 1) Taula 1, p. 8; 23, p. 302; 6 b; 49 b;
72 a; 118 b; 176 b; 198; 329 b; 356 a;
382 a; 423 b; 529 a.
2) Fill. de fason. Taula 23, p. 302;
198; 292 a; 292 b; 344 a; 360 b.
Feres (ciutat de Messenia). 25 a; 388 a.
(CiutatdeTessalia). 6b; 7 a;21 a;39b;
198 a; 198 b; 351 a.
FEREU. Fill d'Eneu. 159 a.
FERÓNIA. 170 b; 198.
FERUSA. Nereida. 385 a.
FilsILE. Híada. 266 b.
FESTOS. 198; 279 b; 479 b.
Festos (ciutat de Creta). 198 a; 210 a; 285 b;
290a.
FÍALO. 147 a.
FICI. Fill d'Oresteu. 399 a.
FIDALIA. 72 b.
Fidena (ciutat d'Italia). 277 b.
FIDES. 199; 205 b; 391 b; 477 a.
F1mr. Fill de Tessal. 199; 520 b.
Fmó. Reí d'Argos. 353 a.
FíGAL. Fill de Licaon 2. 324 a.
Figa!ia (ciutat del' Arcadia). 187 a.
FíLAc. l)FilldeDeíon. Taula22,p.287;49 b;
72 a; 111 a; 176 b; 199; 286 b; 303 a;
347 b; 366 b; 421 a.
2) Heroi de Delfos. 199.
3)Troia. 317 b.
Fílace (Tessalia). 199 a; 286 b; 347 b; 445 b;
465 a.
FILÁCIDES. 199 b.
FILAMMó.50a;67b;121a;131a;199;242a;
301 a; 470 a; 499 b.
FILANDRE. Fill d' Apol·lo. 199.
FILANT. 1) Reí tesprot. 193; 531 b.
2) Pare de Polimela l. 183 a; 199;
450a.
3) Rei deis dríops. 199; 200 a; 274 a.
4) Pare d'Hípotes. Taula 32, p. 433;
199; 200 a; 260 a; 332 a.
FILECI. 200.
FILECME. 36 a.
FILEMON. 70 b.
FILEMON. Fill de Príam. 552 a.
F1LEU. 1) Fill (o germa) d'Eurísaces. 188 a.
2) Fill de Múnic. 375 a.
FrLEU. 1) Fill d' Augias. 67 a; 200; 252 a;
347 a; 450 a; 526 b.
2) Rei de Tracia. 201 a.
FILI. Heroi etoli. 103 a; 200.
FÍLIRA. l)MaredeQuiró. Taula38,p. 530;43 a;
97 a; 122 a; 200; 381 b; 393 b; 470 b.
2) Esposa del Peneu. Taula 25, p.
313; 314 a; 428 a.
3) Esposa de Naupli 2. 379 b.
FíL·LIRA. V. Fílira.
FrL·us. 3 a; 135 a; 200; 201 a.
FILóBIA. 3 a.
FrLOCTETES. Fill de Peant. 15 a; 20 a; 49 b;
82 a; 131 b; 140 a; 152 a; 160 b; 201;
202 a; 202 b; 230 b; 257 b; 336 b; 345 a;
358 a; 384 a; 417 b; 421 a; 438 a; 445 a;
499 a; 540 a; 540 b.
FILODAMIA. Danaida. 127 b.
FJLÓDICE. Mare de les Leucípides. Taula 21,
p. 283; 321 a.
FILOLAU. Fill de Minos. Taula 30, p. 367;
186 b; 202; 367 b; 381 b.
FILóMACA. Filla d' Amfion. 424 a.
F1LOMEL. Fill de Iasió. 202.
F1LOMELA. 1) Filla de Pandíon l. Taula 12,
p. 168; 76 a; 167 a; 203; 308 b; 412 b;
462 b; 513 a; 552 b.
2) Pillad' Actor. 6 b.
590 DE NOMS PROP!S, GEOGRAFICS l HISTÓRICS
FILOMELJDES. Rei de Lesbos. 203; 540 a.
F1LóNJDA. Filla de Deíon. 199 b.
FrwN1s. 1) Filla d'Heosfor. 238 b.
FILÓNOE. Filla de IObates. Taula 36, p. 494;
71 a; 273 b; 295 b.
F1LóNOE. Filla de Tindareu. Taula 2, p. 14;
21, p. 283; 11lb;232 a; 526 b.
FILÓNOM. Fill d'Electrió. Taula 32, p. 433.
FILÓNOME. Pilla de Níctim. 325 a; 417 b.
F1LóNOME. Filla de Tragas. 102 b.
FILOT. 59 b; 390 a.
FíLOTES. La Tendresa. 203; 391 a.
fILOTIS. 203.
F1NEU. 1) Fill de Licaon. 203; 324 a.
2) Germa de Cefeu. 33 a; 33 b; 203;
204 a; 435 a; 435 b; 476 a.
3) Rei de Tracia. Taula 7, p. 128; 12,
p. 168; 51 a; 73 a; 73 b; 91 b; 110 a;
203; 204 a; 204 b; 225 a; 225 b; 284 b;
286 a; 340 b; 413 a; 415 b; 444 a.
Fiscos. 334 a.
F1s1. Fill de Licaon 2. 324 a.
FíTAL. Heroi atic. 204.
FITÁLIDES. 204 b; 515 b.
Fms. 208 b.
F1rn. Sibil·la. 488 b.
Fix. Taula 33, p. 454; 166 a; 204.
Flamens. 391 b.
FLEGETONT. Riu infernal. 204.
Flegia (ciutat de Beocia). 205 a.
FLE.01As. Fil! d' Ares. Taula 22, p. 287; 36, p.
494; 58 b; 1J6a; 205; 2l6a; 223 a;298 b;
314 a; 326 b; 388 a.
Flegieus (poble de Beocia, etc.). 36 a; 154 b;
199 b; 205 a; 337 b.
FLEGONT. Cavan d'Helios. 236 b.
Flegra. 214 a; 251 b. V. Campsflegreus.
FLIANT. Fill de Dionís. Taula 22, p. 287; 24,
p. 309; 205; 366 b.
Argonauta: 49 b.
Fuos. 92 b.
FuDNr. 501 a.
Fliünt (ciutat d'Argólicla). 205 a; 439 b; 494 b.
FLOGEU. 1) Cavall dels Dioscurs. 225 b.
2) Cavall de Diomedes. 445 b.
Fwm. Fil! de Deímac. 205.
FLORA. 205; 293 a; 341 b.
Floralia. 205 b.
Fom. 36 a; 208 b.
foBOS. 11 b; 47 b; 206; 518 b.
Focida(país). 30 a; 79 a; 149 a; J 54 b; 155 a;
177 a; 181a;203 a; 205 a; 206 a; 206 b;
207 b; 259 a; 290 a; 297 b; 397 a; 397 b;
415 a; 487 b; 533 a.
Focidis o focencs (poble ). 177 a; 311 a;
378 b.
Focos. l) Pare de Cal-lírroe. 206.
2) Eponim de la Focida. Taula 36, p.
494; 37 b; 2~6; 401 b; 533 a.
3) Fi!l d'Eac i Psamate. Taula 31, p.
414;6b;60a; 120b; 121a;145a; 145b;
181a;185 b; 206; 206 b; 415 a; 422 b;
437 b; 466 b; 505 a.
Foloe (muntanya d'Elida). 75 b; 206 b;
253 b.
Fows. 97 a; 206; 207 a; 245 b; 253 b; 254 a;
268 b; 386 a; 438 a; 489 b.
FoNS. 207; 302 a; 306 b.
Fontinalis (porta de Roma). 207 a.
FoNTUS. V. Fans.
FoRBANT. 1) Fill de Lapites. Taula 25, p.
313; 26, p. 316; 6 a; 66 b; 174 a; 182 b;
207; 314 a; 319 a; 346 b; 431 a;
499 b.
2) Fill d' Argos. Taula 19, p. 280; 20,
p. 281; 179 a; 207; 350 b; 362 a; 466 b;
534 a.
3) Bandit. 207.
4) Mestre de Teseu. 207.
5) Trofa. 291 a; 477 a.
Forbant (riu). 41 a.
FoRBos. V. Forbant 1.
FüRCIS. Taula 14, p. 212; 33, p. 454; 100 a;
166 a; 174 a; 174 b; 207; 213 a; 218 b;
219 b; 265 b; 266 a; 308 a; 385 b; 434 b;
449 a; 455 a; 492 b; 503 a; 533 a;
534 b.
FoRcos. V. Forcis.
FoR<;:A (= BlA). 180 a; 409 a; 548 b.
Formies (ciutat d'Italia central). 310 b; 319
b; 542 a.
FoRMió. Heroi esparta. 207; 208 a.
FóRNAX. 208.
FoRONEU. Fill d'Ínac. Taula 19, p. 280; 37 b;
123 a; 189 b; 196 b; 208; 214 b; 226 b;
268 b; 292 b; 332 a; 352 b; 364 a; 389 b;
422 a.
foRS. 208.
FoRTUNA. 208 a; 208; 372 a; 527 b. V. Ti-
que.
Forum Boarium (Roma). 78 a; 191 a; 323 a.
Forum de la Pau (Roma). 421 a.
Fomm roma (Roma). 123 a; 302 a; 306 b;
547 a.
FósFOR. Estel. 208; 265 b; 334 b.
FRAsI. 1) Endeví. 75 b; 208.
2) Fil! de Neleu. 382 b.
FRASIM. 167 a; 458 b.
FRÁSTOR. 1) Fill d'Edip. 295 b; 313 b.
2) Fil! de Pelasg. 378 a.
Freatis (badia del' Ática). 522 b.
FRIGL 208.
Frígia (país d' Asia Menor). 16 b; 32 a; 35 a;
62 b; 64 a; 70 b; 78 b; 81b;101a;113 b;
124 a; 126 b; 129 b; 141a;218 a; 219 b;
228 a; 239 a; 261 h; 263 a; 270 a; 278 b;
285 a; 286 a; 292 a; 325 b; 339 a; 341 a;
342 b; 364 a; 365 a; 369 b; 378 b; 387 b;
402 a; 418 b; 500 a; 504 b; 506 b.
FRJNONDAS. 98 b.
ÍNDEX DE NOMS PROPIS, GEOGRAFlCS ! HISTÓRICS
FRrxos. l Fill d' Atamant. Taula 34, p. 457;
6 b; a; 53 b; 54 a; 61 b; 62 a; 83 a;
109 a; 134 b; !50 b; 204 a; 21!8; 209 a;
219 a; 222 b; 237 a; 263 a; 303 b; 315 b;
322 b; 338 a; 340 b; 343 b; 350 b; 382 a;
431 b; 458 b;
Moltó de~: 511 b.
2) Centaure. 254 a.
FRóNIME. Mare de Batos. 70 a; 209.
FRONTIS. 1) Fil! de Frixos. Taula 34, p. 457;
54 a; 83 a; 109 a; 209 a.
2) Pilot de Menelau. 358 a.
3) Esposa de Pantous. 415 b; 447 a.
FRURÁRQUJDAS. 272 a.
fTJA. Amant de Fenix. 198 a.
FT!A. 1) 39 a; !43 b; 182 b; 312 b; 452 a.
2) Nióbida. 389 b.
Ftia (ciutat de Tessalia). 42 b; 55 a; 110 a;
185 b; 237 b; 351 b; 372 b; 384 b; 422 a;
422 b; 423 b.
Fnos. 1) Fil! de Larissa. Taula 19, p. 280;
209; 314 b; 422 a.
2) Fill de Liciíon. 209; 324 a.
FTONOS. L'Enveja. 209.
Fucin (llac d'Italia). 34 b.
Furfo ( ciutat d'Italia central). 198 b.
FúRIES. 71b;170 b; 182 a; 209; 426 b.
FURRINA. 209.
G Gela (ciutat de Sicília). 308 a.
Gabios (ciutat del Laci). 195 b; 392 b; 478 a.
Gades (ciutat d'Hispania). 215 b; 359 a;
523 a.
Gaeta (ciutatd'Italia). 52 b; 81 b; 85 b; 107 b;
158 a; 542 a.
Gafacia. V. Galates.
GALAS. 210 a.
GALATA. 248 b.
GALATEA. 1) Nereida. 4 b; 210; 385 a; 385 b;
449 b.
2) Filla d'Eurici. 210.
GALATES. 210.
Galates (poble). 210 a; 210 b; 271 a; 271 b.
GALAXAURA. Oceanida. 393 b.
GALENA. Nereida. 385 a.
GALEOTES. 211.
GALES. 211.
ÜALÍNT!AS. 211; 24! b; 276 a.
Gal· lía (país). 210 b; 248 a; 329 b.
Gals (poble). 18 a; 203 b; 304 b; 373 a;
442 a.
GANGES. 211.
Ganges (riu). 211 b; 293 b.
GANIMEDES. Fill de Tros. Taula 7, 128;
85 a; 173 a; 187 b; 211; 212 a; b;
251 a; 291 b; 292 a; 313 b; 367 b; 500 b;
535 b; 552 b.
GARAMANT. 1) Fill d' Apol-lo. 2 a; 2 b.
591
2 b; 280 lL
Garga '"'u"'m"
Gargetos de 516 a.
ÜARMÁTONE. 212.
ÜÁVANES. 212.
ÜEA. Taula 6, 121; 12, 168; 33,
38,p.530; a;212; a;213
249 b; 324 b; 381 b; 388 b; 503 a; 509 a;
525 a; 544 b; 545 b; 550 b.
Fills de-: 22 a; 35 b; 42 a; 53 b; 55 a;
60 a; 100 a; 101 a; 108 a; 121 b; 122 a;
126 b; 140 b; 155 a; 166 a; i82 a; 196 a;
207 b; 213 a; 213 b; 226 b; 236 b; 271 a;
303 a; 308 a; 329 b; 339 a; 371 a; 375 b;
385 b; 394 a; 395 a; 411 b; 443 a; 455 a;
473 a; 489 a; 502 b; 503 a; 510 a; 522 a;
523 b; 525 a; 531 a; 534 a; 544 b.
Oracles de -: 62 b; 122 a; 363 a;
473 b; 545 b; 550 b.
GEGANTS. Taula 14, p. 212; 22 a; 26 a; 101 b;
151 a; 186 b; 189 a; 193 b; 213 a; 213;
214 a; 276 b; 365 b; 394 b; 395 b; 401 a.
V. Gigantomaquia.
Gigantomaquia. 22 a; 40 a; 42 a;
56 b; 62 b; 63 a; 64 a; 71b;142 a; 151 a;
180 a; 189 a; 214 a; 214 b; 229 b; 239 b;
251 b; 255 b; 262 b; 273 b; 436 b; 446 a;
455 a; 475 b; 502 b; 510 a; 525 b; 550 b.
ÜELÁNOR. Taula 19, p. 280; 129 a; 179 a;
214.
GELo. 214; 310 b; 374 b.
GELÓ. 166 b; 175 b.
Geló (poble i ciutat d'Escítia). 166 b.
GENETOR. Fil! de Licaon 2. 324 a.
ÜENI. 194 a; 214; 215 a; 304 b.
GENIUS lov1ALIS. 498 a.
GJ'mous. Fill de Neoptólem. 318 a.
GENUC! CIPUS. 107.
GERANA. 215.
GERAS. La Vellesa. 203 b; 391 a.
Gerenia (ciutat de Messenia). 336 b; 387 a.
GERÍON. Taula 33, p. 454; 84 b; 89 a; 120 a;
170 b; 174 a; 185 b; 215; 215 b; 218 a;
261 a; 320 b: 329 b; 333 a.
Gas de-: 98 a; 166 a; 175 b.
Bous de -: 24 b; 78 a; 88 a; 96 a;
122h; 135b; 172a; 181a; 188b;210b;
247 b; 248 a; 249 b; 252 a; 255 b; 296 a;
308 a; 314 b.
nord-oest del Palatí). 392 a;
Getes
Getuls
Ü!AS.
2)
GrEs. V. Giges 1.
GroANT. Pare 298 a.
 592 DE NOMS PROPJS, GEOGRAF!CS l H!STÓRICS
GioEs. 1) Gegant. Taula 6, p. 121; 14, p.
212; 182 a; 213 a; 215; 226 b.
2) Rei de Lídia. 216 a.
GíLGAM (= Gilgamesh). 487 b.
ÜJRNE. 430 a.
ÜIRTÓ. 216.
Girtó (ciutat de Tessa!ia). 216 a.
GLAUc. l) Fill d' Antenor. 32 b; 35 b; 216;
274 a; 504 a.
2) Fill d'Hipoloc. Taula 36, p. 494;
140 a; 174 b; 216; 273 b; 522 b.
3) Fill de Sísif. Taula 36, p. 494; 70 b;
216; 223 a; 317 a; 361 a; 425 a; 495 b;
501 b.
4)Filld'Antedon.108a; 174a; l74b;
216; 217 a; 267 a; 490 b; 534 b.
5)Fill de Minos. Taula30,p. 367; 59a;
124 b; 136 b; 216; 217 a; 217 b; 367 b;
374 a; 450 b.
6) Reí de Messenia. 165 a; 439 a.
7) Fill d' Aret. 370 a.
8) Fill de Príam. 461 a.
GLAUCE. l) Nereida. Taula 31, p. 414; 217;
385 a; 422 b.
2) Filla del reí Creont. 117 a; 119 a;
217; 292 b; 304 a.
3) Filla de Cicreu. !04 a; 505 a.
4) Danaida. 127 b.
GLAUCIA. l) Filla de l'Escamandre. 217.
2) Pleiade. 443 b.
ÜLAUCIPE. 1) Danaida. 127 b.
2) Mare d'Hecuba. 228 a.
GLAUCÓNOME. Nereida. 385 a.
GLENOS. Fill d'Heracles. Taula 17, p. 240;
18, p. 258; 243 a; 346 b.
ÜLIFI. 217; 218 a.
Glisant (poble de Beocia). 164 a; 206 a;
311 b.
Golf Jonic. 294 a; 304 a.
Golf Saronic. 244 a; 483 b; 533 b.
GóRDIAS. 218.
Gordion (ciutat de Frígia). 218 a.
GoRoAs. Fill de Macaon. 336 b; 388 a.
GoRGE. 1) Filla d'Eneu. Taula 29, p. 350;
l 31 a; 139 b; 159 a; 159 b; 218; 352 a;
402 b; 524 b; 532 h.
2) Esposa de Corint. 218.
3) Danaida. 127 b.
GORGÓFON. Fill d'Electrió. Taula 32, p. 433;
218.
GoRGÓFONE. 1) Filla de Perseu. Taula 5, p.
106; 21, p. 283; 146 b; 218; 321 a; 330 b;
431 a; 527 a.
2) Danaida. 127 b.
GóRGONA. Taula 33, p. 454; 33 b; 59 a;
63 b; 64 b; 84 b; 95 a; 120 a; 215 b;
218 a; 218; 219 a; 219 b; 249 a; 421 b;
434 b.
GoRGOPIS. Esposa d' Atamant. 219.
Gorgopis (llac). 218 a.
Gortina (ciutat de Creta). 75 a; 189 b; 285 b;
472 b; 503 a; 505 a.
Gortínia ( = Crotona). 544 b.
GüRTis. 180 a; 360 a; 472 b; 505 a.
ÜRACIES. 32 b; 79 b; 88 b; J 87 a; 219; 319 b;
498 b; 551 a. V. Carites.
GRACió. Gegant. 56 b; 214 b.
ÜRAIC. 520 b.
Gran Bretanya (país). 96 a; 96 b; 105 a;
248 b.
ÜRANIC. 219.
Granic (riu indeterminat). 393 b.
GREES. Taula 33, p. 454; 100 a; 207 b; 219;
434 b.
Grínion (ciutat). 220 a.
GR!NOS. 187 b; 220.
GR!us. 220.
GUNEU. 220; 313 b.
H 2) Fil! de Licaon 2. 224; 324 a.
HADES. Taula 38, p. 530; 77 b; 98 a, 122 a;
141 b; 145 b; l 83 a; 221; 247 b; 262 b;
297 b; 312 a; 320 b; 359 b; 400 a; 421 a;
432 a; 441 a; 456 a; 465 a;473 b; 495 a;
502 b; 519 a; 531 b; 544 a.
-iPersi!fone: 54b; 133a; 293a; 95 b; 133a;
432 b; 100 h; 181 b.
Case d' - : 47 b; 101 b; 214 b; 219 b;
262 b; 273 b; 434 b; 550 b.
Ramats d' - : 215 b; 247 b; 359 a.
Pietat d' - : 116 a.
HAoNrAs. Pare de Tifis. 49 a; 525 b.
HAGNO. 222.
HALCÍONE. 216 a; 490 b. v. tambéAlcíone.
HALÉS. 222.
HALIA. l)DeRodes. 222;455b;458a;476b;
509 a.
2) Nereida. 222; 385 b.
3) De Lídia. 329 b.
HAuAcMoN. 1) Riu de Macedonia. 222; 393 b.
2) Heroi de Tirint. 222.
3) Riu de!' Argolida ( = Ínac). 293 a.
V. Carmanor.
HALIART. Taula 36, p. 494; 222; 458 b; 513 b.
Haliart (ciutat de Beocia). 222 b; 340 a;
458 b; 508 b; 513 h.
Halicarnas (ciutat de Caria). 35 b.
HALIES. 222.
HALÍFER. Fill de Licaon 2. 324 a.
HALTMEDE. Nereida. 126 b; 385 a.
HALIRROTL 48 a; 223.
H.A.us. Déu-riu. 492 a.
Halmones (indret de Beocia= Holmones).
223 a.
HALMos. Taula 22; p. 287; 36, p. 494; 205 a;
223.
HALÓCRATES. Taula 17, p. 240.
Halos (ciutat de Tessalia). V. Alas.
ÍNDEX DE NOMS PROPJS, GEOGRÁ.FlCS ! HlSTÓRICS
Halos Pyrgos (ciutat d'Etrúria). 223 a.
HALS. 223.
HAMADRÍADA. 87 b; 403 b.
HAMADRÍADES. 144 a; 223; 377 a; 389 a;
415b;474a.
HARMONIA. 11 b; 16 a; 27 b; 79 b; 155 a;
163 b; 223; 280 b; 376 a; 485 a.
Collaret d' - : 3 b; 23 b; 24 a; 79 b;
84 b; 169 b; 223 b; 451 b; 452 a.
Vestit d' - : 23 a; 79 b; 84 b; 88 b;
169 b; 451 b; 514 a.
HARMÓNIDE. Filla de Polifides. 449 b.
HARMÓNIDES. 198 b; 224.
HARMÓTOE. 1) Mare d' Aecton. 11 a; 110 a.
2) Esposa de Pandareu. 412 a.
HARPAG. l) Cavall de Diomedes. 445 b.
2) Cavall dels Dioscurs. 225 b.
Harpagion (indret de Mísia). 211 b.
HARPALEU. Fill de Licaon. 324 a.
HARPAuc. 1) Pare d'Harphlice l. 224; 224 a.
3) Company d'Eneas. 224.
4) Mestre d'Heracles. 224.
HARPAucE. 1) Filla d'Harpalic 1. 224.
2) Filla de Climen 3. 110 b; 224.
3) Amant d'Íficles. 224.
HARPALió. 1) Fil! de Pilemenes. 224; 360 b;
437 b.
2) Fill d' Arizel. 224.
HARPAS. 111 a.
HARPE. 111 a.
Haipia (ciutat d'Il·líria). 70 a.
HARPIES. Taula 33, p. 454; 51 a; 73 a; 95 b;
100 a; 155 a; 204 a; 204 b; 213 b; 225;
297 a; 412 a; 445 b; 503 a.
Harpina (poble d'Elida). 225 b.
HARPINNA. 159 b; 225.
HARPÍR!A. 225.
Harpis (riu del Peloponnes). 225 a.
HEBE. Taula 17, p. 240; 38, p. 530; 40, p.
549; 47 b; 211a;225; 238 b; 259 a; 291 a;
296 b; 306 b; 551 a; 552 b.
HEBROS. 238 a.
Hebros (riu de Tracia= Maritza). 238 a.
HECAERG. 225.
HÉCALE. 225; 516 a.
HECAMEDE. 226; 336 a; 387 a.
RECATE. Taula 16, p. 236; 33, p. 454; 57 b;
60 a; 107 b; 133 b; 150 b; 156 b; 174 a;
198 a; 211 a; 214 a; 226; 289 a; 343 a;
344 a; 432 b.
HECÁTER. 226.
Hecatonquíria (ciutat imaginaria de Mace-
donia). 226 b.
HECATONQUJRS. Taula 6, p. 121; 14, p.
212; 86 a; 102 a; 121 b; 122 a; 151 a;
212 b; 213 b; 215 b; 226; 502 b; 531 b;
544 b; 550 b.
HEcTOR. Taula 35, p. 460; 15 b; 18 a; 19 a;
33 a; 36 b; 45 a; 46 a; 47 b; 58 a; 60 a;
593
91 a; 97 b; 99 b; 115 a; 130 a; 131 b;
143 a; 157 a; 173 b; 177 a; 216 b; 226;
228 a; 230 b; 233 b; 285 b; 317 b; 326 a;
354 b; 357 h; 365 a; 371 a; 384 a; 395 a;
403 b; 417 a; 420 b; 428 a; 445 b; 447 a;
453 a; 461 a; 461b;465 b; 521 b; 522 b;
523 b; 549 b.
HECUBA. Taula 35, p. 460; 39 a; 90 b; 104 b;
119 a; 131 b; 173 b; 226 b; 227 b; 228;
229 a; 230 a; 233 b; 234 a; 235 a; 291 a;
312 a; 415 b; 416 a; 448 a; 451a;452 b;
453 a; 461 a; 483 a; 505 b; 535 a;
541 a.
HEDONEU. Rei de l'Epir. 441 a.
HEFEST. Taula 12, p. 168; 38, p. 530; 40,
p. 548; 122 a; 229; 499 a; 521 b; 526 a;
547 b; 550 b; 551 b.
Amors: 11 b; 63 b; 77 a; 169 a.
Gelosia: 11 b; 24 b; 419 b.
Fills: 17 b; 49 b; 77 b; 98 a; 166 b;
182 b; 401 a; 405 b; 406 b; 431 b; 438 a;
472a.
Objectes forjats per - : 43 b; 79 b;
212 a; 223 b; 244 a; 246 a; 499 a; 521 a.
lnstruments: 11 b.
- a Troia: 43 b; 173 b.
Atribucions: 134 b; 182 a.
Diversos: 49 b; 51 b; 52 b; 62 a; 63 b;
94 a; 187 a; 202 a; 214 a; 239 a; 248 b;
291 a; 343 b; 365 b; 401 a; 413 b; 419 b;
464 b; 514 b; 521 a; 526 a.
HEGÉLEU. 230; 350 b.
HEGETOR. Pirata de Naxos. 289 b; 411 b.
HEGETÓRIA. Nimfa de Rodes. 235 b; 396 b.
HELEN. l)FilldePríam.Taula35,p.460;33a;
82 a; 86 b; 90 b; 131 b; 158 a; 202 a;
228 a; 230; 233 b; 357 b; 372 b; 383 b;
384 a; 408 a; 416 b; 426 b; 452 b;
461 a; 540 b.
2) Grec mort per Rector. 227 a.
HELENA. Taula 2, p. 14; 13, p. 178; 21, p.
283; 35, p. 460; 40, p. 549; 12 a; 85 a;
111 b; 142 a; 231; 526 b; 539 a; 551 b.
- i Teseu: 3 a; 183 a; 129 a; 156 b; 285 a;
440 a; 440 b; 518 b.
Helenion (planta): 86 b; 135 b; 234 b.
- i Paris: 92 b; 116 a; l 60 b; 198 b; 216 a;
232 a; 239 b; 285 a; 398 b; 407 b; 408 a;
416 b; 466 a; 448 b; 453 b.
- i Aquil·les: 44 b; 46 a; 183 a; 312 b.
Pretendents-: 13b; 16a;28b; 139b;
156 a; 177 a; 179 a; 199 a; 201 b; 220 b;
279 a; 282 b; 285 a; 315 a; 420 a; 426 b;
444 a; 445 a; 452 b; 465 b; 499 b; 522 a;
532 a; 532 b; 539 a.
Castig: 20 a; 357 a; 443 b.
Després de la seva mort: 67 b; 321 a.
Diversos: 86b; 131b;135b; 194b;
263 b; 315a; 312a; 336a; 347 a; 349 b;
360 b; 375 b; 383 b; 388 a; 408 a; 431 a;
 594 DE NOMS PROPlS, GEOGRÁF!CS l HISTÓRICS
445 b; 447 a; 447 b; 51 ! b; 527 a;
533 a.
HELENA. Filla d'Helena. Taula 13, p. 178;
235 a.
HELEU. 1) Fill de Perseu. Taula 32, p. 433;
30 a; 235.
2) Fil! de Pelops. 273 a.
HÉuA. Fil!a d'Helios. 235 b.
HELÍADES. l) Fílles. Taula 16, p. 236; 111 a;
192 b; 235; 236 b; 237 a; 310 b; 352 a;
396 b.
2) Fills. Taula 16, p. 236; 98 a; 235;
236 b; 476 b.
HEucAoN. Fill d'Antenor. Taula 35, p. 460;
235; 312 a; 363 a; 504 a; 541 a.
HÉLICE. l) Filla de Selí. 235; 294 b; 485 a.
2) Maínadera de Zeus. 106 a; 235.
Helice (ciutat d' Acaia). 529 b.
HEucó. 109 a.
Helicó (rnuntanya de Beocia). 25 b; 88 a;
109 a; 123 a; 242 b; 244 a; 272 a; 375 b;
379 a; 421 b; 436 b; 439 b.
Heliopolis (ciutat d'Egipte). 197 h.
HÉuos.ElSol. Taula l 6,p. 236;38,p.539;69b;
162 b; 230 a; 236; 271 b; 343 a; 386 a;
419 b; 436 a; 456 b; 476 b; 545 b.
Amors: 6 a; 110 b; 332 b.
Fills: 6 a; 26 b; 49 b; 66 b; 84 a; 98 a;
l 11a;192 a; 194 a; 196 a; 235 b; 279 a;
31 Ob; 336 a; 336 b; 353 b; 367 b; 394 a;
396 b; 411 b; 419 b; 432 b; 436 a; 484
b; 523 b; 545 b.
HEussoNT. Fill de Licaon 2. 324 a.
HÉLix. Fill de Licaon 2. 324 a.
Hel-las (regió de Tessa!ia). 209 b.
HELü. 1) Fill de Deucalió. Taula 8, p. 136;
61 a; 143 a; 161 a; 161 b; 237; 270 a;
349 a; 504 b.
2) FiJl de Ftios. 209 b.
3) Fill de Prometeu. l 11 a; 463 b.
HEL·LE. Filla d' Atamant. Taula 34, 457: Heraclea del Pont
61 b; 150 b; 208 b; 209 a; 237; b;
Heraclea Minoa (ciutat de
322 b; 382 a; 429 a.
~ i el moltó: 511 b.
(mar). 51 a; 237 a; 329 a; 355 a;
HELOR. Fill d'Istre. 298 b.
Helos (ciutat de 235 a.
Hé:MERA. 87 a; l.82 a; 237; 419 a; 544 b.
HEMÍC!NS. 237 b.
HEMíTEA. l)Fillad'Estafil. 177 b;237; 332a;
419 a; 475 a.
2) Filla de Cicne. 102 b; 237; 511 a.
HÉMON. l) Fill de Creont 2. Taula 9, p. 148;
36b;72b; 117 b; l49b; 186a;237;324a;
359 b; 520 b.
2) Fill de 237.
3) Fill de Cadme. Taula 3, p. 80; 237.
4) Fil! de Toant. Taula 29, p. 350;
237; 402 b.
Hemonia (= n.ooaua;
(Ciutat 238 a.
HEMOS. 1) Boreada. Taula 12, p. 168; 238.
2) Ataca Bizanci. 72 b; 238.
3) Company de Te!ef. 238.
Hemos (rnuntanya de Tracia). 238 b; 526 a.
HENÍOQUE. 175 a.
HEóSFOR. Taula 14,p. 212; 33,p.454; 199b;
208 b; 238.
Heptapor (riu de Mísia). 393 b.
HERA. Taula 38, p. 530; 40, p. 549; 122 b;
221 b; 238; 473 b; 509 b; 510 a; 531 a.
Matrimoni amb Zeus: 249 b; 265 b;
469 a; 509 b; 510 a; 551 a.
Hierogamies: 20 b; 108 b; 509 h.
- dalt de !'Ida: 12 a; 416 b.
- atac contra Zeus: 39 b; 151 a; 456 a;
551 a.
Festes: 272 b.
- i Heracles: 27 a; 30 b; 87 b; 188 a; 211 a;
229 a; 241 a; 242 a; 243 a; 244 a; 245 a;
247 a; 248 b; 276 a; 287 b; 307 a; 346 a.
Fills:47 a;88b;94a; I22a; 124a; 186b;
225 b; 229 a; 291 a; 525 h.
Venjancesd' - : lOb; 21b;22b; 36b;
38 a; 53 b; 38 b; 61 b; 85 b; 91 b; 124 a;
141 a; 163 a; 176 a; 215 a; 233 a;
238 a; 263 a; 267 a; 287 b; 291 a; 294 a;
304 b; 308 a; 310 a; 310 b; 320 a; 322 b;
341 a; 342 b; 346 b; 401a;412 b; 424 b;
437 a; 462 a; 485 a; 489 b; 525 b; 528 a;
548 a.
Diversos: 25 b; 53b; 94a; 109a; l39b;
141a;171 b; 180 a; 181 b; 208 a; 214 a;
266 a; 277 a; 291 a; 329 b; 338 a; 382 a;
416 b; 435 b; 437 a; 455 a; 456 a; 459 a;
465 a; 415 b; 521 a; 528 a.
Hem 7 a; 31b;183 b; 208 a;
292 b; 293 535 a.
Hera Lacinia: 308 a.
249 a; 365 a.
360 b;
368 a.
154; 17, 240; 18,
40, p. 161 a;
551 b.
cPnPn/,nm,rr 22 b; 30 b; 95 a; 287 b;
434 a.
1w,,.nu,w· 30 b; 67 b; 21 O a; 240 a;
276 a; 287 b; 331 b; 520 a; 523 a.
Are 82 a; 201 a; 202 a; 214 a;
215 b; b; 242 a; 245 a; 257 b; 290 b;
296 b; 274 a; 336 a; 421 a; 438 a; 464 a;
471 b; 523 a; 540 a.
Fills: 23 a; 37 a; 66 a; 83 a; 96 a; 96 b;
153 a; 166 b; 175 b; 180 a; l 98 b; 199 a;
230 a; 268 b; 269 a; 274 a; 310 b; 337 b;
346 a; 350 b; 370 b; 384 b; 389 b; 395 b;
405 b; 409 b; 453 b; 479 b; 506 a; 509 b;
520 a; 520 b; 527 b; 53 l b.
ÍNDEX DE NOMS PROP!S, GEOGRÁFlCS l HISTÓRICS
Follia: l 17 a; 188 b; 189 b; 241 a;
327 b; 346 a; 520 b.
Companysd'-: 22a;24a; 83 b; 95 b;
147 a; 161a;178 b; 257 b; 371 a; 202 b;
247 a; 324 b; 505 b.
- i les amazones: 27 a; 178 b; 186 b; 247 a;
273 b; 328 a; 349 a; 381 b; 454 a.
- i Anteu: 35 b; 296 a; 495 b; 527 b.
- i els fills d 'Ares: 48 a.
- i els argonautes: 49 b; 50 a; 51 a; 505 b.
- i Atena: 62 b.
-iAugias: 66 b; 67 a; 136 b; 319 a; 450 b;
501 a.
- i Busiris: 75 b; 288 a.
- i la cérvola: 57 b; 498 a.
--i els centaures: 91a;184 b; 188 b; 206 b;
268 b; 386 a; 437 b; 471 a.
- i els Cercops: 98 b; 348 a.
- a Cos: 83 a; 187 h.
- i Cicne: 47 b; 54 b; 103 a; 439 h.
- i Deianira: 41 a; 159 b; 492 b.
- a De(fos: 38 h.
- i Diomedes: 139 a.
- contra Elida: 54 b; 66 b.
- als lnferns: 57 b; 90 a; 98 a; 131 b; 221 b;
351 b; 359 a; 440 b; 520 a.
- i Euristeu: 62 b; 115 a; 188 a.
- i Eurit: 296 b; 533 a.
- i Geríon: 24 b; 87 b; 122 b; 135 b; 172 a;
174 b; 181a;191 a; 210 b; 214 a; 215 a;
308 a; 314 b; 320 b; 329 b; 333 a; 359 a;
393 a; 402 a; 439 b.
Gigantomaquia: 22 a; 56 b; 151 a;
214 b; 216 a; 455 a; 483 h.
- i les Hesperides: 169 b; 308 a; 385 b;
393 a; 464 a; 510 a.
- i els lapites: 116 a; 154 a.
- a Lema: 88 a; 244 b; 296 a.
- i Licierses: 126 b; 325 a.
- i la Mort: 7 a; 21 a.
- a l'Eta: 201 b; 324 b; 421 a.
- i Omfale: 251 a; 396 a; 515 b.
- a Troia: 66 a; 19 b; 219 a; 265 a; 312 b;
147 a; 423 b; 454 a.
Divinització: 225 b; 356 a.
Santuaris: 290 h; 296 b.
Diversos: 62 b; 73 b; 83 a; 95 a; 103 a;
110 b; í 16 b; 118 a; 139 a; 159 b; 166 a;
167 b; 173 a; 178 b; 181 a; 185 a; 189 a;
199 b; 200 a; 215 b; 219 a; 229 a; 239 a;
239 b; 263 a; 268 a; 272 a; 282 a; 282 b;
290 a; 296 a; 296 b; 312 b; 314 a; 333 a;
317 a; 320 b; 324 b; 328 a; 337 b; 346 a;
348 a; 365 a; 367 b; 369 a; 370 b; 372 a;
381 b; 382 b; 386 b; 396 a; 402 a; 423 b;
430 b; 437 a; 450 a; 464 a; 466 a; 484 b;
489 b; 495 b; 504 b; 5 l 3 b; 514 b; 5 l 5 a:
515 b; 516 a; 527 b; 528 a.
HÉRACLES DE L'IDA. 110 b.
HÉRACLES EL DAcTIL. 125 a.
595
Heracleu (rierol). 439 a.
HERACL!DES. Taula 18, p. 258; 56 a; 65 b;
90 a; 106 b; 113 a; 131 b; 135 b; 200 a;
230 a; 252 b; 253 a; 259; 269 a; 274 a;
295 a; 296 b; 325 b; 329 b; 349 a; 361 a;
551 a.
Retorn deis-: 106 b; 113 a; 118 b;
165 b; 350 b; 382 b; 402 b; 403 a; 442 b;
490 a; 509 b; 518 a; 529 b; 531 a; 533 a.
HERCJNNA. 261.
HÉRCULES. 2 a; 72 b; 78 a; 194 a; 240 a;
248 b; 261; 405 b.
HEREEU. Fill de Licaon 2. 324 a.
HERMAFRODIT. 261; 462 b.
HERMES. Taula 24, p. 309; 27, p. 327; 40, p.
549; 65 b; 77 a; 261, 338 b; 360 b.
Estatuad'-: 163 h.
Infantesa: 2 a; 104 b.
Amors: 2 a; 17 b; 67 b; 115 b; 131 a;
144 b; 198 b; 298 b; 370 a; 388 a; 402 a;
462 b.
Venjmu;;a d' - : 17 b; 450 a.
Fills d'-: 49 b; 67 b; 75 b; 91b;94 a;
99 a; 104 a; l 13 b; 126 a; 126 b; 131 a;
l39a; 156a; 162b; 166b; 172a; 172b;
173 a; 181 a; 183 a; 189 b; 190 b; 199 b;
261 b; 298 a; 331 b; 370 a; 425 a; 446 a;
462 b; 482 b.
Missatger de Zeus: 12 a; 53 b; 65 b;
84 a; 136 b; 141 a; 164 b; 225 a; 294 a;
327 b; 338 a; 358 b; 416 b.
- condueix les animes: 23 a; 171 a.
Robatori deis bous: 67 b.
- i la lira. 29 a; 37 a.
- i la mágia. 108 a.
Sandalies: 218 h.
Diversos: 25 b; 35 a; 61 b; 70 a; 70 b;
119 a; 129 a; 132 b; 179 a; 189 b; 209 a;
214 b; 219 b; 241 b; 244 a; 249 a; 267 b;
273 b; 215 b; 295 a; 370 a; 402 a; 412 a;
413 a; 434 b; 435 a; 466 a; 517 b; 526 a;
537 b; 550 b.
HERMES TR!SMEG!ST. 122 h.
HERMÍONE. Taula 15; p. 231; l 12 a; 123 a;
155 b; 232 b; 233 a; 263; 264 a; 346 a;
356 b; 357 a; 372 b; 384 a; 388 a; 398 b;
417 a; 423 b; 527 a; 529 b.
Hermíone(ciutatdel' Argolida). l 23a; 133b;
253 b; 398 a.
HERMÓCARES. 264.
HERMOS. 1) Company de Teseu. 264; 496 a.
2) Fil! d'Egipte. 127 b.
Hermos (riu de Lídia). 268 b; 374 a; 393 b.
HERO. 264; 315 b.
HERÓDICE. 107 a.
HERÓF!LE. 264; 488 a.
HERSE. Filla de Tau la 4, p. 93; 17 b;
94 a; 162 b; 263 264; 413 b.
HERSÍUA. 68 b; 264; 277 b; 470 478 b;
497 a.
 596 ÍNDEX DE NOMS PROPIS, GEOGRÁFICS I HISTÓRICS
HESÍODE. 359 b; 401 a; 415 a.
HEsíoNE. 1) Oceanida. 265.
2) Esposa de Naupli 2. 265.
3) Filia de Laomedont. Taula 7, p.
128; 31, p. 414; 151 b; 250 b; 251 b;
265; 291 b; 312 b; 379 b; 461 a; 505 b;
522 a.
HESPER. 64 b; 265; 269 b.
HESPERARETUSA. Hesperida. 249 b; 265 b.
HESPERIA. Hesperida. 265 b.
Hesperia (país d'Occident). 153 a; 158 a.
HESPERIDES. 75 b; 100 a; 207 b; 215 b;
249 b; 265; 354 b; 373 a; 391 a; 393 a;
510 a.
!ardí de les-: 61 a; 166 b; 169 b;
188 b; 239 a; 464 a.
Drac de les-: 100 a; 250 b; 308 a.
País de les -: 64 a; 218 b; 244 a;
250 a; 254 b; 296 a; 382 a; 385 b; 510 a;
522 a.
Pomesd'ordeles-:61a;63a;188b;
239 a; 249 a; 266 a; 274 a; 308 a;
510a.
HESPERIS. 64 b.
HESTIA. Taula38, p. 530; l 14b; 122a; l32b;
221 a; 266; 473 b; 547 a.
Heudó (riu de Caria = Eudó). 307 b.
Hia (= Hiampolis, ciutat de Focida). 267 a.
HIAcINT. Taula 5, p. 106; 266; 301 a.
Hiacint (turó). 266 b.
HrACÍNTIDES. 32 b; 266; 466 b.
Hiacínties (festa d'Esparta). 192 b.
HíADES. 64 b; 141 a; 266; 267 a; 443 b;
444a.
HlAGNIS. 341 a.
HíAM. Fill de Licoros. Taula 8, p. 136; 132 b;
267; 326 b; 350 a.
HrANT. Fill d' Atlant. 64 b; 266 b; 267; 443 b;
444a.
HrANTIDES. 464 a.
HlAPATES. 485 b.
HmRIS. Desmesura. 267; 411 a.
HrcETAON. Taula 7, p. 128; 310 b; 363 a.
HrDASPES. 485 b.
HrnNE. 267.
HIDRA (de Lema). Taula 33, p. 454; 98 a;
166 a; 188 b; 201 b; 244 b; 267; 296 a;
438 a; 526 b. V. Lema.
HíERA. Esposa de Telef. 267; 390 b; 507 a;
529 a.
HíERAX. 1) 267.
2) 267.
HIERBA. 298 a.
HIEROMNEME. Taula 7, p. 128; 491 a.
HIETOS. D' Argos. 267.
Hietos (ciutat de Beocia). 268 a.
HIGIEA. 59 a; 411 b; 482 b.
HrLA'iRA. Leucípida. Taula 21, p. 283; 142 b;
196 a; 268; 283 b; 284 b; 321 a; 321 b;
431 a.
HILAS. 50 b; 51 a; 73 b; 74 a; 95 b; 268;
389 a; 505 a.
HILEBIA. Esposa de Lircos. 268; 332 a.
HrLEU. Centaure. 60 b; 97 b; 268; 351 b.
Hil-leus (poble de l'Epir). 153 a; 269 a.
HIL·LOs. Fill d'Heracles. Taula 17, p. 240; 18,
p. 258; 50 a; 131 a; 153 a; 165 b; 253 a;
256 b; 257 a; 259 b; 260 a; 268; 296 b;
318 b; 325 b; 402 b; 446 a; 509 b.
HILóNOME. Centauressa. 104 b; 269 a.
HIMALIA. 269.
HIMENEU. 70 a; 262 a; 269; 279 a; 338 a.
HÍMER. 1) «Desig». 270; 458 a.
2) Fill de Lacedemon. Taula 5, p.
106; 176 b; 307 b.
Hímera (ciutat de Sicília). 233 b.
HIMNE. Pastor de Frigia. 161 b; 270; 387 b.
HÍPAL. 242 a.
HIPALCIM. 50 a; 426 b.
HIPALM. Fill de Pelops. 50 a; 273 a; 426 b.
HIPAS. 1) Fill d' Admete. 7 a; 50 a.
2) Fill de Ceix. 95 b.
3) Fill de Pelops. 273 a.
4) Fill de Leucipe. 366 b.
HIPE. Filla de Quiró. 270; 349 a; 449 a.
HIPERASI. 50 a.
Hiperasia (ciutat d' Acaia). 449 b.
HIPERBI. Fill d'Egipte. 127 b.
HrPERBORIS. 38 a; 55 a; 57 a; 64 a; 111 a;
211 a; 220 a; 225 b; 237 b; 246 a; 249 b;
270; 320 a; 325 a; 364 a; 508 b.
Hiperea (país deis feacis). 195 b; 381 a.
HIPERENOR. 1) Fill de Posidó. Taula 27, p.
327.
2) Un deis Esparts. 79 b; 177 a.
3) Troia. 367 b; 415 b.
HIPERET. 443 b.
HIPERFANT. Taula 22, p. 287; 148 a; 186 a;
309 b; 366 b.
HIPERÍON, 1) Taula 6, p. 121; 14, p. 212; 16,
p. 236; 38, p. 530; 69 b; 100 a; 162 b;
182 a; 212 b; 236 b; 271; 409 a; 484 b;
523 b; 545 b.
2) Fill de Príam. 461 a.
HIPERIPE. 1) Danaida. 127 b.
2) Filia de Múnic. 375 a.
HIPERLAU. Fill de Melas. Taula 29, p. 350;
524 a.
HrPERMESTRA. 1) Danaida. Taula 32, p.
433; 1 a; 5 a; 127 b; 271; 330 b; 434 a;
459a.
2) Filla de Testi. Taula 26, p. 316;
271; 317 a; 520 b.
3) Filia de Tespi. Taula 1, p. 8; 27 b;
271; 146 a; 520 b.
HrPEROC. 1) Hiperbori. 271 a; 271.
2) Fill de Príam. 461 a; 510 b.
3) Pare d'Enomau. 160 a; 179 b.
HIPEROQUE. 270 b.
HIPEU. Taula 17, p. 240.
ÍNDEX DE NOMS PROPIS, GEOGRÁFICS I HISTÓRICS
HIPNOS. 251 a; 271; 374 a; 391 a; 500 a.
HIPO. 1) Filla d'Escedas. 272.
2) Oceanida. 393 b.
3) = Ocírroe. 394 a.
HrPoc1ó. 1) Centaure. 254 a.
2) Troia. 360 b.
HrPocooNT. Taula 5, p. 106; 427 a; 146 b;
156 b; 161 a; 252 b; 272; 282 b; 288 a;
317 a; 320 b; 325 b; 427 a; 519 a; 527 a;
552 b.
HIPOCORISTES. Fill d'Egipte. 127 b.
HIPóCRATES. 59 a.
Hipocrene (font). 272 a; 375 b; 421 b.
HIPóoAM. Troia. 541 a.
HIPODAMANT. 1) Pare de Perimela 3. 41 b;
431 b.
2) Fill de Príam. 461 a.
HIPODAMIA. 1) Filia d'Enomau. Taula 2, p.
14; 4 a; 20 b; 50 a; 65 a; 83 b; 117 a;
120 b; 137 b; 160 a; 272; 340 b; 370 a;
425 b; 434 b; 442 a; 444 a; 447 b; 501 a;
525 a; 533 b.
2) Filla d' Adrast. Taula 1, p. 8; 25, p.
313; 10 a; 97 b; 272; 440 a.
3) Briseida. 74 b.
4) Filla d' Anquises. 35 a; 157 b.
5) Esposad' Autonous. 3 b.
6) Danaida. 127 b.
7) Meleagrida. 352 a.
8) Altres. 198 a.
HIPómcE. Danaida. 127 b.
HIPóDROM. Taula 17, p. 240.
HIPóLIT. 1) Fill de Teseu. 59 a; 137 a; 196 b;
273; 326 a; 442 b; 518 b; 520 a; 547 b.
2) Gegant. 214 b; 262 b; 273.
3) Fill d'Egipte. 127 b.
4) Pare de Lacestades. 307 b; 479 b.
HrPóLITA. 1) Amazona. 27 a; 188 b; 196 b;
247 a; 254 a; 257 b; 273 a; 273; 349 a;
381 b.
2) Hipolita Creteida, esposa d' Acast.
4 b; 119 a.
3) Dida de Mirra. 7 b.
4) Filia de Dexamen. 177 a.
HIPóLOc. 1) Fill de Bel-lerofontes. Taula 36,
p. 494; 71 b; 273.
2) Fill d' Antenor. 216 a; 273.
3) Taula 17, p. 240.
HrPOMEDONT. Fill d'Aristomac. Taula 1, p.
8; lOa; 274.
HrPOMEDUSA. Danaida. 127 b.
HrPóMENES. 1) Fill de Megareu. 61 a; 274;
346 b.
2) Atenes. 330 a.
HIPóNOE. Nereida. 385 b.
HIPóNOME. 295 a.
HIPóNous. 1) Taula 13, p. 178; 87 a.
2) Fill de Príam. 228 a; 461 a.
3)Reid'Ólenosd'Etolia.159a;430b;
524a.
597
4) Heroi traci. 449 b.
HIPósTRAT. 1) Troia. 151 b.
2) 159 a; 430 b.
HÍPOTES. 1) Heraclida. Taula 32, p. 433; 22 b;
24 b; 37 a; 90 a; 200 a; 260 a; 274;
332 a.
Hípotes (ciutat de Beocia). 206 a.
2) Fill de Creont. 345 a.
3) Troia. 151 b.
HIPóTOE. 1) Taula 32, p. 433; 274; 468 a;
497 b.
2) Filia de Pelias. Taula 23, p. 302;
425 b.
3) Taula 2, p. 14; 424 a.
4) Nereida. 385 a.
HrPOTOONT. 26 a; 362 b.
HIPOTOÓNTIDES. 26 a; 362 b.
HrPóTous. 1) Pare d'Epit. 164 b; 506 a.
2) Fill d'Egipte. 127 b.
3) Pretendent d'Hipodamia. 160 a.
4) Fill de Príam. 461 a.
5) Fill de Letos. 438 a.
HrPóZIG. Taula 17, p. 240.
HIPSENOR. 187 a.
HrPsEu. Taula 25, p. 313; 55 a; 61 b; 62 a;
108 a; 119 a; 314 a; 322 a; 428 a; 510 a;
533 b.
HIPSICREONT. Heroi de Milet. 274.
HIPSÍPIL. 310 b.
HIPsÍPILE. Filia de Toant. Taula 23, p. 302;
28 a; 184 b; 185 a; 186 a; 274; 329 b;
354 a; 524 b; 532 a.
HIPSUNT. Fill de Licaon 2. 324 a.
HíRIA. 12 b.
Híria (ciutat de Beücia). 275 b; 326 b; 535 a.
HrRIEu. Pare de Nicteu. Taula 27, p. 327;
12 b; 13 a; 275; 326 b; 388 a; 401 a.
Tresor d'-: 535 a.
Hirieus (poble). 105 a.
HIRMINE. Taula 16, p. 236; 207 a.
HlRNETo. Filia de Temen. Taula 18, p. 258;
131 b; 276; 509 b.
HrRPI SORANI. 276; 496 b.
HrRTEU. 461 a.
Histiea (port de Creta). 106 a.
HísTorus. Filia de Tiresias. 276.
HoDEDOC. Pare d'Oileu. 395 a.
HomTES. Taula 17, p. 240; 18, p. 258.
HóMAD. Centaure. 254 a.
HOMER. 115 a; 121 a; 351 b; 401 b; 415 a;
499 b; 508 b.
HoMOLIP. Taula 17, p. 240.
HoMOLOEu. NiObida. 276.
HoMONEA. La Concordia. 276.
HoNos. La Virtut. 276.
HoPLADAM. Gegant. 276.
HOPLES. 83 a; 152 a; 362 b.
HoPLEU. 1) Taula 11, p. 165.
2) Fill de Licaon 2. 324 a.
HoRA QmruNI. 265 a; 470 b.
 598 ÍNDEX DE NOMS PROPIS, GEOGRÁFICS I HISTÓRICS
HoRACI. 1) Del bosc d'Ársia. 276.
2) Horaci Cocles. 276.
3) Campió de Roma. 276; 305 a.
HORCOS. 171 b.
RORES. Taula 40, p. 549; 11 b; 55 a; 81 b;
108 b; 225 b; 238 b; 277; 371 b; 510 a;
551 a.
HoRos. Fill de Licaon 2. 324 a.
HoRus (déu egipci). 297 b; 369 b.
HosT HOSTIL!. 265 a.
Hosn. Pare de Tul·lus Hostili. 277.
Hosnu. Marit d'Hersília. 264 b.
1 110 b; 118 a; 124 b; 125 a; 284 b; 353 b;
IAcos. 70 b; 278.
IALEM. 279.
IAus. Fill de Cercaf. 98 a; 235 b; 279; 490 b.
falisos (ciutatdeRodes). 207 a; 279a; 287 b;
532 a.
!ALMEN. Taula 34, p. 457; 50 a; 279.
IAM. Fill d' Apol·lo. 165 a; 190 b; 279.
IAMBE. 133 b; 279.
IANASSA. Nereida. 385 a.
IANIRA. 1) Nereida. 385 a.
2) Oceanida. 393 b.
IAN1sc. 1) Fill d' Asclepi. 279.
2) Rei de Sició. 198 b; 279; 310 a.
IANTE. 1) Oceamda. 279; 393 b.
2) Esposa d'Ifis II. 279; 290 a.
Iapigis (poble d'Italia). 130 a; 279 b; 281 b;
386b.
IAPIX. 130 a; 279; 280 a; 281 b.
IARBAS. 34 a; 138 a; 138 b; 280.
IARDAN. Pare d'Ómfale. 280; 396 a. = far-
danes.
lASEU. 206 b.
IAsró. Fill de Zeus. Taula 7, p. 128; 27, p.
327; 40,p. 549; 78a; 115 b; 129 b; l34a;
155 a; 202 b; 224 a; 280; 281 a; 281 b;
395 b; 444 b.
!Aso.Filiad' Asclepi. 59a; 164b;281; 310b; ImA. 1) Oceanida. 393 b.
411 b.
IAsos. 1) Rei d' Argos. Taula 19, p. 280; 20, lDMoN. 1) (Endeví). Argonauta. Taula 1, p.
p. 281; 208 a; 281; 292 b; 293 b; 294 a;
298 a; 422 a.
2) Fill de Licurg l. Taula 28, p. 328;
60 b; 61 a; 111 a; 281; 328 b.
3) Pared' Amfíon. 281; 382 b.
4) Dactil. 125 a.
Iberia (país). 532 a.
lcAD1. 1) Germa de Iapix. 280 a; 281.
2) De Corfú. 427 a.
ÍCAR. 1) 130 b; 256 a; 272 a; 281; 282 a;
378 a; 429 b.
2) Rei de Cana. 512 a; 512 b.
lcARI. 1) Atenes. Pare d'Erígone. 170 a; lDóTEA. 1) Filla de Proteu. 286; 358 b; 465 b;
170 b; 282; 360 a; 419 a.
2) Fill de Perieres. Taula 5, p. 106; 21
• ÍNDEX DE NOMS PROPIS, GEOGRÁFICS I HISTÓRICS
p. 283; 39 p. 538; 146 b; 218 b; 252 b;
272 a; 282; 283 b; 320 b; 321 b; 398 a;
411a;427 a; 430a; 431a;446 a; 446 b;
527 a; 533 a; 539 a.
3) Pages llatí. 161 a.
Icaria (illa). 282 a.
Icaria (país d'Ithlia). 161 b; 504 a.
lcMALI. 283.
Icnussa (illa = Sardenya). 483 a.
leos. 109 b.
lcTIOCENTAURES. 97 b; 283.
IDA. 1) Filla de Melisseu. 283.
2) Filla de Coribant. 283; 325 a.
Ida (muntanya de Creta). 26 b; 96 a; 105 b;
368 a; 522 a; 550 a.
Ida (muntanya de Troada). 12 a; 20 a; 35 a;
39 b; 44 b; 62 b; 82 a; 85 a; 125 b; 157 b;
158 a; 211 b; 228 b; 230 a; 234 a; 239 a;
261 a; 263 a; 264 b; 284 b; 285 a; 286 a;
292 a; 403 b; 405 a; 408 a; 408 b; 416 a;
416 b.
Idalion (muntanya i ciutat de Xipre). 9 a.
IDAS. 1) Fill d' Afareu. Taula 21, p. 283; 39 a;
49 b; 110 a; 142 b; 146 b; 191 b; 283;
284 a; 284 b; 322 a; 330 b; 341 a; 351 a;
418 b; 431a;506 b; 518 b; 552 a.
2) Dactil. 125 a.
3) Fill d'Egipte. 127 b.
IDEA. 1) Mare de Teucre l. Taula 7, p. 128;
129 b; 173 b; 284; 522 a.
2) Filla de Dardan. Taula 7, p. 128;
110 a; 129 b; 204 b; 284.
3) Esposa de Fineu. 286 a; 340 b.
IDEU. 1) Fill de Príam. 284; 285 a.
2) Fill de París. Taula 15, p. 231; 284;
285 a.
3) Auriga de Príam. 284; 285 a.
4) Fill de Dares. 284; 285 a.
5) Coribant. 113 b; 284; 285 a.
6) Curet. 123 b; 284; 285 a.
7) Fill de Dardan. 284; 285 a.
, 2) Taula 16, p. 236; 150 b; 285; 343 a.
8; 1 b; 49 a; 50 a; 51 b; 283 b; 285; 328 a;
373 b.
2) De Colofó. 46 b.
3) Fill d'Egipte. 127 b.
lDóMENE. 1) Taula 1, p. 8; 23, p. 302; 1 a;
72 a; 198 b; 347 a.
2) Taula 1, p. 8; 23, p. 302.
lDOMENEU. 1) Rei de Creta. Taula 30, p.
367; 50 a; 91a;111b;157 b; 285; 286 a;
287 b; 322 b; 360 b; 372 a; 380 a;
456a.
2) Fill de Príam. 233 b; 461 a.
466a.
3) Filla d'Eurit. 72 a; 92 b; 286; 365 b.
4) Esposa de Fineu. 286.
5) Nimfa. 512 b.
lERA. 1) Nereida. 286; 385 a.
2) Dríada. 286.
lEÜD. 286.
IFEu. Troia. 420 b.
IFIANASSA. 1) Pretida. Taula 1, p. 8; 286;
348 a; 458 b.
2) Filla d' Agamemnon. Taula 2, p.
14; 13 b; 286.
3) Esposa d'Endimió. 286.
IFIANIRA. 1) Esposa de Melamp. Taula 1, p.
8; 13 p. 178; 346 a; 347 a.
2) Filla d'Ecles. Taula 1, p. 8; 146 b.
ÍFICLE. l) FilldeFílac. Taula 22, p. 287; 49 b;
111 a; 199 a; 286; 313 a; 347 b; 432 a;
445 b; 465 a; 465 b.
2) Fill de Testi. Taula 26, p. 316; 49 b;
287 b; 321 b; 520 b.
3) Fill d'Idomeneu. 285 b; 287 b.
4) De Rodes. 287 b.
ÍFICLES. Germa d'Heracles. Taula 32, p.
433; 22 b; 23 a; 30 b; 50 a; 75 a; 95 a;
118 a; 216 b; 224 b; 241 a; 242 a; 243 a;
251 b; 252 b; 276 a; 287; 288 a; 296 a;
297 a; 346 b; 351 b; 425 a; 464 b;
513 b.
lFIDAMANT. 1) Fill d' Antenor. 288; 504 a.
2) Fill del rei Busiris. 75 b; 288.
IFIGENIA. 1) Filla d' Agamemnon. Taula 2,
p. 14; 15, p. 231; 13 b; 15 a; 29 b; 44 a;
46 a; 57 a; 82 a; 112 a; 120 a; 120 b;
140 a; 155 b; 171a;232 a; 235 a; 286 b;
288; 289 a; 304 a; 321 a; 344 a; 344 b;
358 b; 397 a; 398 a; 398 b; 453 b; 499 b;
532 b; 540 a.
2) Filla de Criseida. 120 a.
lFIMEDIA. Filla de Tríops. Taula 11, p. 165;
25 b; 289; 411 b; 458 a.
lFIMEDONT. Fill d'Euristeu. Taula 32, p.
433; 259 b.
IFIMEDUSA. Danaida. 127 b.
IFíNoE. 1) Filla d' Alcatous. 20 b; 440 a.
2) Germana d'Eeció. 120 a.
3) Esposa d' Anteu. 255 a. V. Auti'moe.
4) Filla de Nisos. 347 a; 390 b.
5) Pretida. 348 a; 459 a.
6) Mare de Dedal. 343 a.
IFis I. 1) Fill d' Alector. Taula 13, p. 178; 28 a;
179 a; 190 b; 289; 452 a.
2) Germa d'Euristeu. Taula 32, p.
433; 50 a; 179 a; 290 a.
3) Amant d' Anaxarete. 32 a; 290 a.
IFIS II. 1) Filla de Tespi. 290.
2) Captiva de Patrocle. 290.
3) Jove cretenca. 279 b; 290.
4) Filla de Pelops. 428 a.
ÍFIT. 1) Fill de Naubol. 49 b; 177 a; 290.
2) Fill d'Eurit 2. 50 a; 189 a; 189 b;
243 b; 252 a; 254 b; 256 b; 257 a; 263 a;
599
290; 382 b; 450 b; 490 a; 539 a.
3) Mort per Copreu. 114 b; 188 b;
290.
4) Rei d'Elida. 290; 291 a.
5) 179 a. V. lfis 1, 2.
lrnx. 291; 294 a; 436 b.
ÍuA (=REA SíLvrA). 291; 473 b; 477 a.
Ílion (ciutat de l'Epir). 231 a.
Ílion (= Troia). 62 b; 110 a; 251 a; 292 a;
407 b.
ILíoNE. Esposa de Polimestor. 132 a; 132 b;
228 b; 291; 451 a.
IuoNEu. 1) Niobida. 291.
2) Fill de Forbant. 291.
3) Company d'Eneas. 291.
4) Troia. 291; 426 b.
Ilissos (riu de l' Atica). 73 a; 73 b; 113 b;
204b.
ILITIA. Taula 38, p. 530; 40, p. 549; 38 a; 47 b;
126 b; 172 a; 172 b; 188 a; 211a;225 b;
238 b; 241 b; 271 a; 276 a; 291; 320 a;
372 a; 551 a.
IL·LIRI. 1) Fill de Cadme. Taula3, p. 80; 79 b;
291.
2) Fill de Polifem. 210 a.
Il·líria (país). 16 a; 70 a; 79 b; 212 a; 224 a;
250 a; 269 a; 311 b; 375 a; 448 a; 458 a;
476 b; 504a.
ILos. 1) Fill de Dardan. Taula 7, p. 128; 62 b;
85a; 87a;129b; 162b;291;407 b;500b;
504 a; 505 b.
2) Fill de Tros. Taula 7, p. 128; 211 b;
291; 292 a; 312 b; 425 a; 535 b.
3) Fill de Mermer. 292 a; 292 b.
Illa Blanca. 37 a; 46 a; 67 b; 233 a; 235 a;
289 a; 321 a; 421 a.
Illa Tiberina (Roma). 291; 546 b.
Illes del' Ambre. V. Ambre.
Illes dels Benaurats. 23 a; 40 b; 122 a; 183 b;
265 b; 326 b; 493 b; 507 a. V. Índex II.
Illes Lícades (prop d'Eubea). 324 b.
ÍMBRAsos. 1) Déu-riu de Samos. 292; 394 a.
2) Pare de Pírous. 292.
IMBRE. Fill d'Egipte. 127 b.
IMBRI. Taula 35, p. 460; 522 b.
Imbros (illa de Grecia). 323 b.
IMEUSIM. Fill d'Icari 2. Taula 21, p. 283;
282 b.
ÍNAC. Taula 19, p. 280; 31 a; 37 b; 67 a;
129 b; 196 b; 208 a; 268 b; 292; 293 a;
293 b; 294 a; 294 b; 321 a; 332 a; 352 b;
456b.
Ínac (riu d' Argolida). 222 b; 292 b; 293 b;
510 b.
Inaquides (poble del Peloponnes). 510 b.
ÍNCUBES. 293.
Índia(país). l 74a; 211b;220a; 220b; 293 b;
330 a; 387 b; 437 a.
Conquesta del'-: 55 b; 126 b; 141 a;
340 b; 391 a; 486 b.
 600 ÍNDEX DE NOMS PROPIS, GEOGRÁFICS I HISTÓRICS
INDÍGETS (déus romans). 293.
INoos. 1) Eponim de l'Índia. 211 b; 293.
2) Indi. 293.
3) Rei d'Escítia. 293.
INFERNs. Herois als - : 7 a; 21 a; 25 b; 46 b;
98 a; 129 a; 131 a; 131 b; 135 a; 141 b;
142 b; 145 b; 158 a; 181 b; 183 a; 186 a;
205 a; 221 b; 222 a; 232 a; 243 a; 243 b;
244 a; 248 b; 249 a; 249 b; 256 b; 263 a;
263 b; 296 a; 300 b; 314 a; 346 a; 351 b;
359 a; 368 a; 399 b; 400 a; 400 b; 412 b;
440 a; 440 b; 451 a; 467 b; 472 b; 485 a;
488 b; 492 b; 494 b; 495 a; 500 b; 519 a;
524 a; 527 b; 529 a; 534 a.
Topografia dels - : 41 b; 90 a; 105 a;
113 a; 180 a; 180 b; 193 b; 204 b; 225 a;
319 b; 320 b; 502 b; 503 a.
Diversos: 86 a; 98 a; 133 a; 133 b;
166a; 171a;221a;271b;297 b; 316b;
359 b; 394 a; 396 b; 407 a; 432 a; 432 b;
445 a; 456 a; 464 b; 489 b.
INo. Taula 3, p. 80; 34, p. 457; 16 a; 61 b;
62 a; 79 b; 141 a; 208 b; 209 a; 219 a;
237 a; 239 a; 267 a; 293; 315 b; 318 a;
322 b; 232 a; 342 b; 353 a; 382 a; 406 a;
455 b.
INSOLENCIA. 267 a. V. Hibris.
INTERCIDONA. 438 a.
lo. Taula3,p. 80; 19,p. 280; 20,p. 281; 40,p.
549; 17 a; 53 b; 72 b; 99 a; 124 b; 163 a;
239 a; 240 a; 263 a; 267 b; 268 b; 281 a;
291 a; 292 b; 293; 294 a; 294 b; 297 b;
304 a; 323 b; 332 a; 388 b; 439 a; 535 b;
551 a; 551 b.
Ió. Fill de Xutos. Taula 8, p. 136; 12, p.
168; 119 a; 132 a; 236 b; 294; 295 a;
362 b; 442 b; 485 a.
IóBATES. Rei de Lícia. Taula 36, p. 494; 5 b;
27 a; 71a;71b;177 b; 178 a; 295; 459 b;
469a.
ÍosEs. Taula 17, p. 240; 295.
loCAL·LIS. 352 a.
locAST. Fill d'Eol. 162 a; 295.
locASTA. Taula 3, p. 80; 9, p. 148; 36 a; 60 a;
117 b; 148 a; 148 b; 149 b; 150 a; 181 b;
186 a; 295; 296 a; 298 a; 309 b; 313 b;
355 b; 451 b.
looAMA. Filla d'ltó. Taula 8, p. 136; 296;
299 b; 504a.
loFASSA. Filla d'Eetes. Taula 34, p. 457;
109 a; 458 b.
loLAU. Fill d'Íficles. Taula 32, p. 433; 23 a;
24 b; 50 a; 67 a; 200 a; 216 b; 240 b;
243 a; 245 a; 259 b; 274 a; 288 a; 296;
332 a; 346 b; 425 a; 520 a.
!oleos (ciutatdeTesshlia). 4a;4b; 6b; 20b;
53 a; 117 a; 119 a; 142 b; 176 b; 179 b;
303 a; 303 b; 304 a; 344 a; 344 b; 351 b;
422 b; 423 a; 424 a; 424 b; 425 a;
520 b.
ÍoLE. Filla d'Eurit. Taula 18, p. 258; 131 b;
189 a; 189 b; 257 b; 259 b; 269 a; 290 b;
296 a; 296; 324 b; 446 a.
!oleus (de Sardenya). 296 b.
loNE. Nereida. 385 a.
ÍoPE. 1) Filla d'Íficles. 297.
2) Filla d'Eol. 297.
Íope (ciutat i país = Síria). 297 a.
los. Taula 28, p. 328; 16 a.
los (illa de les Cíclades). 121 a.
loxos. Fill de Melanip. 297; 491 a.
IRA. 182 a.
IRBOS. 29 b.
IRENE. Hora. 277 a; 551 a.
IREsrA. Nereida. 385 b.
IRrs. Taula 33, p. 454; 38 a; 155 a; 171 b;
172 b; 180 b; 225 a; 227 b; 297; 320 a;
357 a; 440 at 503 a.
IROS. 1) Fill d'Actor. 50 a; 185 b; 209 b;
297.
2) Captaire. 37 b; 166 a; 297; 543 b.
3) De Lesbos. 310 b.
lsANDRE. Taula 36, p. 494; 71 b.
lsrs. 208 b; 212 a; 290 a; 294 a; 297; 338 b;
369 b; 382 b; 383 a; 462 b; 527 b.
ISITIQUE. 527 b.
ÍsMAR. 184 b; 340 b; 505 a.
ISMARI. Teba. 27 4 a.
Ísmaros (ciutat dels cícons). 103 b; 541 b.
lsMENE. 1) Esposa d' Argos. Taula 20, p.
281; 208.
2) Filla d'Edip. Taula 9, p. 148; 36 a;
.186 a; 208; 313 b; 524 b; 525 a.
lsMENI. V. Ismenos 2.
lsMENos. 1) Déu-riu. 59 b; 298; 352 b.
2) Fill d' Apol·lo. 298; 510 b.
3) Niübida. 298; 389 b.
!smenos (riu de Beocia). 10 a; 28 b; 77 a.
!SOPLES. Centaure. 254 a.
lsQUEN. Fill de Gigant. 298; 501 a.
ISQUEPOLIS. 20 b.
Ísquia (illa de Campania). 99 a.
lsQurs. Fill d'Elat. Taula 10, p. 154; 58 b;
116 b; 298; 314 a.
IssA. 1) Hero!na de Lesbos. 298; 462 b.
2) Nom d' AquiHes. 298; 326 a.
lssa (ciutat de Lesbos). 298 b.
lsTMI. Fill de Glauc. 165 a; 388 a.
ISTMÍADES. 298.
Ístrnics (Jocs). 175 a; 251 b; 323 a; 353 a;
406 a; 491 a; 495 a; 518 a.
ISTRE. 1) Déu-riu. 298; 393 b.
, 2) Fill d'Egipte. 127 b.
lTAC. 298; 447 a.
Ítaca (illa). 21 b; 63 a; 84 a; 84 b; 123 a;
162 b; 184 a; 191 b; 195 b; 263 a; 318 b;
334 b; 349 b; 380 b; 427 a; 452 b; 507 b;
508 a; 508 b; 511 b; 537 b; 539 a; 541 a;
542 a; 542 b; 543 a; 544 a.
ÍTAL. 67 b; 160 b; 298; 299 a; 320 b; 374 a;
ÍNoEX DE NOMS PROPIS, GEOGRÁFICS I HISTÓRICS
475 a; 477 a; 484 a; 488 b; 489 a;
507 b.
lthlia (país). 4 b; 22 b; 58 a; 67 b; 69 a; 78 b;
87 b; 92 a; 95 b; 100 b; 104 b; 107 b;
116 a; 122 a; 129 b; 130 a; 137 a; 140 a;
142 a; 147 b; 155 a; 160 b; 161a;163 b;
170 a; 195 a; 196 a; 222 a; 222 b; 248 b;
273 b; 281 b; 295 b; 302 a; 324 a; 331 b;
333 a; 339 b; 370 b; 374 a; 378 a; 378 b;
402 a; 406 b; 408 b; 422 a; 426 b; 435 b;
445 b; 477 a; 478 b; 483 a; 484 a; 501 b;
524 a; 532 b; 544 a; 547 b.
- septentrional. 35 b; 235 b.
- central. 1 b; 34 b; 129 b; 163 b; 198 b;
480 a; 529 a; 536 b. V. Laci; Etrúria.
- meridional. 35 a; 82 b; 83 b; 92 b; 110 b;
113 b; 122 b; 130 a; 137 a; 140 b; 158 a;
163 b; 174 b; 190 a; 202 b; 279 b; 280 a;
286 a; 308 a; 362 a; 408 b; 435 b; 481 b;
487 a; 487 b; 488 b; 493 b; 501 a.
ÍTIL. Fill de Zetos. 10 b; 299.
lns. Fill de Procne. 10 b; 143 b; 203 a;
299.
lTó. Fill d' Amficcíon. Taula 8, p. 136; 28 b;
156 a; 296 a; 299; 349 a.
!TOME. Nimfa de Messenia. 299.
ltome (ciutat de Tessalia). 336 a.
!TONE. Filla de Licti. 325 a.
ltoneus (poble de Lídia). 396 a.
!tonos (ciutat de Tessalia). 103 a.
Iuw. 58 b; 299 b.
IULus. Taula 12, p. 168; 58 b; 158 b; 211 a;
299.
lxíoN. Taula 25, p. 313; 97 a; 132 a; 205 a;
206 b; 216 a; 239 b; 299; 300 a; 300 b;
314 a; 346 b; 351 b; 382 a; 386 a; 400 a;
431a;431 b; 440 a; 440 b; 552 a.
J 412 b; 447 b.
Janícul (turó de Roma). 207 a; 209 b; 302 a;
392 a.
JANUs. 73 b; 85 b; 89 b; 147 b; 161 a; 207 a;
293 a; 301; 302 a; 306 b; 333 b; 436 a;
478 b; 484 b; 524 a.
JAPET.Taula6,p. 121;14,p.212;38,p.530;
59b;64a;75a; lOOa; l04a; llla; 164b;
212 b; 303; 355 b; 395 a; 463 b; 531 b.
JAsoN. Taula 22, p. 287; 23, p. 302; 4 a;
4b;21 b;48b;49a;49b;50b;5l b; 52a;
52 b; 53 a; 54 a; 108 a; 109 b; 117 a;
119 a; 142 b; 150 b; 176 b; 180 a; 195 b;
200 b; 217 b; 274 b; 275 a; 283 b; 287 b;
290 a; 303; 304 a; 338 a; 343 b; 344 a;
344 b; 351b;423 a; 424 a; 424 b; 425 a.
Llinatgede-: 68a;88a; 176b; 184b;
198 b; 199 a; 275 a; 292 a; 345 a; 360 b;
366 b; 423 b; 450 b; 453 a; 470 b; 475 b;
520 b; 532 b.
601
JoNr. 1) Fill d' Á.drias. 304.
2) Fill de Dírrac. 304.
fonia (= Acaia). 295 a.
Jonis (poble). 24 b; 32 a; 237 b; 294 b; 337 a;
382 b; 518 a; 529 b.
JovENTUT. V. Hebe.
JULr PRócuL. 470 b; 479 a. V. Procul.
JúLIA LUPERCA. 304.
JUNO. 77 b; 114b; 138 b; 194a; 205 b; 215 a;
240 a; 304; 305 a; 305 b; 314 a; 333 b;
341 b; 342 b; 365 b; 373 a; 373 b;
546 a.
JÚPITER. 40 b; 77 b; 78 a; 93 b; 108 a; 114 b;
138 b; 147 b; 182 a; 194 b; 199 a; 205 b;
215 a; 299 b; 302 a; 304 b; 305; 306 a;
306 b; 314 a; 333 b; 341 b; 360 a; 363 a;
363 b; 365 b; 391b;395 b; 442 a; 470 a;
473 a; 474 a; 478 b; 484 a; 496 b; 513 b;
552b.
-Ammó. 280a.
- Capitolí. 305 a; 306 a; 473 a; 488 b.
-Elicius. 391 b.
- Feretri. 6 a; 305 a.
- Inventor. 78 b.
- Lacial. 299 b; 305 a.
- Pistar. 442 a. V. Pístor.
- Stator. 277 b; 305 b; 478 b.
- Terminus. 391 b.
JUSTÍCIA. 147 b; 277 a; 306; 381 a; 419 a;
551 a.
JuTURNA. 143 a; 302 a; 306; 314 a; 535 b;
547 b.
JuvENTUS. 306 .
L
LABDAC. Fill de Polidor. Taula 3, p. 80; 9,
p. 148; 148 a; 203 a; 307; 308 b; 327 b;
LABDÁCIDES. Tamba dels - : 36 b; 117 a;
238 a.
Laberint. 54 a; 130 b; 368 b; 419 b; 517 b.
LABRAND. Curet. 307.
LACEDEMON. Fill de Zeus. Taula 5, p. 106;
27, p. 327; 40, p. 549; 5 b; 105 b; 127 a;
146 a; 176 b; 186 a; 270 a; 282 b; 301 a;
307; 431a;498 a.
Lacedemonia (ciutat del Peloponnes). 13 a;
70 a; 95 a; 118 b; 224 a; 232 a; 234 b;
263 b; 282 b; 295 a; 317 a; 320 b;
365 a; 446 a; 469 b; 513 a; 539 a.
Lacedemonis. 192 b; 272 a; 307 b; 346 a;
362 a; 481 b; 519 a; 551 b.
LACESTADES. Rei de Sició. 193 a; 307.
LAcr. 104 a; 308.
Laci (país d'Ithlia). 1 b; 34 b; 35 a; 52 b; 58 a;
81 b; 85 b; 86a; 93 b; 104 a; 156 b; 170 b;
191 a; 194 a; 211 a; 215 b; 248 a; 299 b;
302 a; 306 b; 308 a; 315 a; 319 b; 333 a;
602 ÍNDEX DE NOMS PROPIS, GEOGRÁFICS I HISTÓRICS
340 b; 381 a; 408 b; 435 b; 452 b; 477 a;
478 a; 480 a; 484 b; 535 b; 542 b; 547 a.
LACINI. 122 b; 308 a.
Lacini (cap d'ltalia). 308 a.
Lacó. 308.
LACÓNIA. 56 a; 87 b; 112 b; 139 a; 146 b;
158 a; 235 a; 260 b; 308 a; 317 b; 356 b;
420 a; 425 a; 441 b; 485 a; 498 a.
Laconis (poble). 56 a.
Lacturnus. 293 a.
LADÓ. 1) Déu-riu. 59 b; 125 b; 308; 439 b;
493 b.
2) Drac de les Hesperides. 308.
Ladó (riu d' Arcadia). 89 a; 190 b; 246 a;
393 b.
LAERTES. Taula 39, p. 538; 36 a; 50 a; 68 a;
308; 427 b; 494 b; 537 a; 539 a; 543 a.
LAETUSA. Esposa de Linceu. 308.
Lafístion (muntanya de Beocia). 149 a.
Lagaria (ciutat d'Italia del Sud). 163 b.
LAIAs. Fill d'Óxil. 403 a.
LAios. 1) Taula 3, p. 80; 9, p. 148; 117 b;
120 b; 148 a; 149 a; 150 a; 176 a; 185 b;
295 b; 307 a; 308; 327 b; 388 a.
- i Crisip: 273 a.
2) Cretenc. 96 a.
LALA. V. Lara.
LAMEDONT. Rei de Sició. 279 b; 310; 343 a;
489 a; 552 b.
LAMIA. l)FilladePosidó.174a;310;374b;
487 b.
2) Monstre de Delfos. 22 a; 310;
487 b.
Lamia (ciutat de Tessalia). 310 b.
LAMos. 1) Rei dels lestrígons. 310; 319 a;
396 a; 458 a.
2) Fill d'Heracles. 310.
LAMPADO. Pleiade. 443 b.
LAMPECIA. 1) Filia d'Helios. Taula 16, p.
236; 235 b; 310; 411 b.
2) Esposa d' Asclepi. 310; 336 a;
446 a.
3) Helíada. 310; 336 a.
LAMPET. De Lesbos. 310. _ 179 b; 207 a; 313 b; 314 a; 319 a; 337 a;
LAMPó. Cavall de Diomedes. 139 b; 247 a.
Lamponia (ciutat de Troada). 311 a.
LAMPOS. 1) Fill de Laomedont. Taula 7, p.
128; 311.
2) Fill d'Egipte. 127 a.
LAMPRE. Cretenc. 210 b.
Lampsac (ciutat d' Asia). 11 b; 311a;461 b.
LAMPSACE. 311.
LANASSA. V. Leonassa.
Lanúvium (ciutat del Laci). 152 a; 310 a.
LAóBIA. 370 a.
LAOCOONT. 1) Troia. 91 a; 157 b; 311;
492 a.
2) Fill de Portaon. Taula 26, p. 316;
29, p. 350; 50 a; 311.
LAODAMANT. 1) Fill d'Eteocles. Taula 37,
p. 512; 10 a; 23 b; 164 a; 182 a; 311.
2) Fill d'Hector. Taula 35, p. 460;
227 a.
LAODAMIA. 1) Filia de Bel-lerefontes. Taula
36, p. 494; 40, p. 549; 71 b; 311; 483 b.
2) Filla d' Acast. 311; 465 b.
3) Filiad' Alcmeó. 311.
LAóDICE. 1) Filia de Cíniras. Taula 10, p.
154; 179 a; 312.
2) Filia d' Agapenor. 312.
3)=Electra. Taula2,p.14; 13 b; 155 b;
312.
4)FilladePríam. Taula35,p. 460; 3 a;
228 a; 235 b; 312; 375 a; 461 b.
5) Hiperboria. 270 b.
LAóDoc. 1) Fill d' Apol-lo i de Ftia. 39 a;
143 b; 182 b; 312.
2) Fill de Biant. 72 a; 452 a.
3) Hiperbori. 271 a; 271 b.
4) Troia. 312 a; 461 a.
LAOFONTE. Filia de Pleuró. Taula 26, p.
316; 444 a; 520 b.
LAóooN. Troia. 360 b.
LAóGORAS. Rei dels dríops. 253 a.
LAóGORE. 105 a.
LAOMEDEA. Nereida. 385 a.
LAOMEDONT. 1) Rei de Troia. Taula 7, p.
128; 39 b; 66 a; 102 b; 104 a; 147 a;
151b;181a;250b; 251a;265 a; 291 b;
312; 321 b; 456 a; 460 b; 505 b; 511 a;
522 a; 526 b; 531 b.
2) Taula 17, p. 240.
LAóMENES. Taula 17, p. 240.
LAóNIT. Fill d'Edip. 295 b; 313.
LAóNOME. 1) Germana d'Heracles. 183 b;
313; 449 a.
2) Mare d' Amfitrió. 313; 332 b.
3) Mare d'Oileu. 395 a.
LAóTOE. 1) Mare de Testor. 285 a; 521 a.
2) Esposa de Príam. Taula 35, p. 460;
323 b; 448 a.
LAPAT. 308 a.
LAPITES. Fill d' Apol-lo. Taula 25, p. 313;
534a.
La.pites (pobledeTessalia). 96b; 97a;l16a;
153 a; 179 b; 185 b; 207 a; 253 a; 268 b;
269 a; 273 a; 300 a; 313; 387 a; 428 a;
440 b; 449 a; 475 b; 510 b; 518 b.
LAQUESIS. 371 b; 510 a.
LAR. V. Lars.
LARA. 306 b; 314.
LARENCIA. 2 a; 195 a. v. Aca -.
LARÍ. Heroi de l'Epir. 314.
LARISSA. Filia de Pelasg. Taula 19, p. 280;
209 b; 314; 422 a; 436 a.
Larissa(ciutatdeTesshlia). 5 b; l54b; 314b;
351 b; 435 b; 438 a.
(Ciutadella d' Argos). 281 a; 314 a;
422a.
ÍNDEX DE NOMS PROPIS, GEOGRÁFICS 1 HISTÓRICS
LARS. 306 b; 314; 339 b; 360 b; 426 b;
490a.
LAS. 314.
LAS!. Pretendent d'Hipodarnia. 160 a.
LATRAMIS. 177 b.
LATRIA. Esposa de Procles. 462 b.
LATONA. V. Leto.
LAUNA(?). Filla d'Evandre. 409 b.
Laurents (poble d'Italia). 86 b; 497 b.
Laurolavínium (ciutat dels laurents). 333 b.
LAusus. Fill de Mezenci. 315; 363 b.
LAVÍNIA. Filla de Llatí. 27 a; 34 a; 58 a;
291 a; 299 b; 315; 320 b; 333 a; 363 b;
477 b; 499 b; 490 b; 529 a; 536 a.
Lavínium (ciutat dels laurents). 58 a;
158 b; 195 a; 306 a; 315 a; 333 b; 490 b;
497 b.
LEAGORA. Nereida. 385 a
LEAGRE. Fill de Temen. 315.
LEANDRE. Amant d'Hero. 264 b; 315.
LEANIRA. Taula 5, p. 106; 10, p. 154; 47 a.
LEARC. Fill d' Atamant. Taula 3, p. 80; 34,
p. 457; 61 b; 315; 322 b.
Lebadia (a Beocia). 12 b; 32 a; 74 b; 317 b;
334 a; 422 a; 437 b.
Lebea (ciutat de Macedonia). 212 a.
LEBEAD. Fill de Licaon 2. 317.
LEBES. 472 a.
LEDA. Taula2, p. 14; 15, p. 231; 21,p. 283;
26, p. 316; 40, p. 549; 13 b; 49 b; 111 b;
142 a; 231 b; 232 a; 271 b; 317; 350 b;
372 a; 383 a; 444 a; 520 b; 527 a;
551 b.
Leibetra (ciutat tessalia). 400 b.
LE1ros. 1) Fill d' Alectrió. 247 b; 317.
2) Fill d'Electrió. 156 a.
LELANT. Tita. 67 a.
LELANTE. Esposa de Múnic 2. 375 a.
Leleges (poble prehistüric de Grecia i
d' Asia Menor). 7 a; 32 a; 24 b; 317 b;
334 a; 422 a; 437 b.
LE1.Ex. Taula 5, p. 106; 146 a; 175 b; 317;
323 b; 362 a; 365 a; 378 a; 496 a; 437 b;
446a.
Lemnies. Crimde les-:l2a; 275 a; 532a.
Lemnos (illa de Grecia). 11 b; 12 a; 50 b;
70 a; 77 a; 94 a; 140 a; 160 b; 185 a;
201 b; 229 a; 275 a; 323 b; 345 a; 384 a;
438 a; 513 a; 532 a; 540 a.
LEMURS. 318.
Lemuria (festa romana). 318 b; 475 a.
LEóCRIT. 447 a.
LEóDoc. Taula 1, p. 8; 49 b; 432 a.
LEONASSA (= LANASSA). Taula 18, p. 258;
318; 384 b.
LEóNIM. 67 b; 233 a.
LEONT. 1) 75 a.
2) Fill de Licaon 2. 324 a.
LEONTEU. 82 b; 116 a; 314 a; 318; 445 a;
452 a.
603
LEóNTIC. 318.
Leontida (tribu de l'Atica). 318 b.
Leontinos (ciutat de Sicília). 406 b.
LEONTÓFON. Taula 39, p. 538; 318; 532 b;
544a.
LEONTÓFRON. Taula 39, p. 538; 191 b; 318 b.
LEONTÓMENES. Fill de Tisamen l. 529 b.
LEOS. Heroi atic. 318.
LEPETIMNE. 31 b; 363 a.
Lepreon (ciutat de Trifília). 381 b.
LEPREOS. Fill de Caucó. 319.
LEQUES. Fill de Posidó. 439 a.
Lema (poble del' Argolida). 119 b; 129 a;
199 b; 274 a.
Panta de-: 87 b; 141 b; 294 a; 435 b.
Fontde-: 31 a.
Hidra de-: 98 a; 166 a; 188 b; 243 b;
256 b. V. Hidra.
LERNOS. 87 b; 245 a; 379 b.
Leros (illa de Grecia). 352 a.
Lesbos (illa). 40 b; 54 b; 135 b; 165 b; 176 b;
193 b; 214 b; 235 b; 242 b; 319 a; 336 b;
358 a; 363 a; 375 b; 400 b; 429 a; 491 b;
5l4b.
LEsBos. Fill de La.pites. Taula 25, p. 313;
314 a; 319; 337 a; 540 a.
Lestrígons (poble). 107 b; 310 b; 319;
542a.
LETEA. Esposa d'Ole. 319.
LETE. 171b;319.
LETO. Taula 38, p. 530; 40, p. 549; 38 a;
39 b; 56 b; 60 a; 100 a; 196 a; 210 b;
239 a; 270 b; 291 b; 319; 352 b; 390 a;
443 a; 524 a; 551 a.
LETOS. 438 a.
Letrinos (ciutat d'Elida). 25 a.
Leucada (illa d' Acamania). 158 a; 193 b;
282 b; 317 b; 320 b; 390 b; 505 b.
LEUCADI. Fill d'Icari 2. 282 b; 320.
LEUCANE. Mare d'Io. Taula 19, p. 280; 282 b.
LEucARIA. Esposa d'Ítal. 320; 477 a.
LEUCASPIS. Heroi sica. 320.
LEUCATAS. Heroi de Leucada. 320.
LEucE. 1) Oceanida. 320.
2) Illa Blanca. 320.
LEUCIPE. 1) Esposa de Laomedont. 181 a;
312 b; 321; 452 b.
2) Esposa de Testi. 321.
3) Filla de Testor. 321; 512 a; 521 a.
4) Mare d'Euristeu. 321.
5) Atlant. 64 b.
6) Esposa d'Ilos l. 162 b. V. Placia.
7) Miníada. Taula 22, p. 287; 366 a.
LEUCIP. 1) Fill d'Ebal. Taula 5, p. 106; 19,
p. 280; 142 b; 218 b; 321; 321 b; 427 a;
429 b; 431 a; 527 a.
2) Fill d'Enomau l. 126 a; 321.
3) Fill de Turímac. Taula 24, p. 309.
4) Fill de Naxos. 176 b; 321.
5) Fill de Xanti. 321.
 604 ÍNDEX DE NOMS PROPIS, GEOGRÁFICS I HISTÓRICS
6) Fill d'Heracles. Taula 17, p. 240.
7) Fill d'Eurípil 5. 188 a.
8) Fill de Galatea 2. 210 b.
9) Fill de Pemandre. 426 a.
LEUCÍPIDES. 142 a; 196 a; 268 a; 283 b; 315
b; 321 a; 321.
LEucó. Taula 34, p. 457; 48 b; 62 a; 322 a;
510b.
LEucóFANES. Fill d'Eufem. 183 b; 322.
LEUCÓFRINE. 321 b.
Leucofris (illa = Tenedos ). 102 a; 511 a.
LEUCOMANT. 463 a.
LEUCONE. 100 b.
LEucoNEs. Taula 17, p. 240.
LEucoPEU. Fill de Portaon. Taula 26, p.
316; 29, p. 350; 159 a; 455 a.
LEucos. Fill de Talos. 111 b; 285 b; 322 b;
499a.
LEucósIA. Sirena. 322; 493 a.
LEucóTEA. De Rodes. 222 b; 404 a.
LEucóTEA = Ino. Taula 3, p. 80; 79 b; 176 a;
222 b; 322; 342 b; 353 a; 406 b; 455 b.
LEucóTOE. Amant del Sol. 110 b; 236 b;
323.
Leuctra (ciutat de Beocia). 272 a.
Líban (muntanya). 9 a.
LíBER PATER. 140 b; 170 a; 323.
LfBERA. 323 a.
LIBERTAS. 198 b; 323.
LfBIA. Taula 3, p. 80; 17 a; 71 b; 91b;129 a;
163 b; 310 a; 317 b; 323; 354 b; 388 b.
Líbia (país d' África). 2 b; 31 a; 35 b; 52 b;
55 a; 62 b; 70 a; 79 a; 81 a; 85 a; 108 b;
129 a; 153 b; 248 a; 250 a; 254 b; 267 a;
310 a; 369 b; 373 b; 534 b.
LIBITINA. 323.
Lícades (illes). 324 b.
L1cAoN. 1) Fill de Príam. Taula 35, p. 460;
185 a; 323; 420 b; 461 a.
2) Rei d' Arcadia. Taula 19, p. 280; 20,
p. 281; 47 a; 85 a; 92 b; 104 b; 144 b;
160 b; 203 b; 224 a; 238 a; 317 a; 323;
337 b; 352 b; 360 b; 388 b; 409 a; 417 b;
422 a; 435 b; 438 b; 500 b; 505 a; 552 a.
3) Fill d' Ares. 48 b; 255 a; 323.
4) Fill d' Antenor. 35 b.
5) 11·liri. 130 a.
6) Pare de Pandar. 411 b.
L1cAs. Company d'Heracles. 257 b; 324.
LICAST. 1) Pare de Minos II. 283 b; 325.
2) Fill d' Ares. 325; 418 b.
3) Amant d'Eulímene. 182 b; 325.
Licast (ciutat de Creta). 285 b.
LrcET. De Corint. 117 a.
LrcEu. Taula 17, p. 240.
Liceu (muntanya). 222 a; 245 b.
Líc1A. Mare d'Icadi. 281 b.
L1cr. 1) Fill de Clinis. 111 a; 325.
2) Fill de Licaon 2. 324 a.
Lícia (país d' Asia). 56 b; 71 b; 82 b; 93 a;
102 a; 104 a; 178 a; 190 b; 216 b; 295 b;
308 a; 320 a; 321 a; 328 a; 459 b; 483 b;
509 a; 513 a.
LICIERSES. 126 a; 225 b; 325.
LICIMNI. Taula 32, p. 433; 29 b; 161 a; 252 b;
325; 346 b; 531 b.
Licis (poble). 104 a; 174 b; 273 b; 411 b;
459b.
L1có. Troia. 426 b.
LICOFONT. Troia. 522 b.
LICOFONTES. Teba. 359 b.
LrcóFRoN. Fill de Mestor. 326.
L1cóGENES. Epitet d' Apol-lo. 320 a.
LICOMEDES. Reis d'Esciros. 43 a; 298 b;
326, 357 a; 383 b; 441 b; 519 b; 521 b;
539 b.
LICOPEU. Fill d' Agri. Taula 29, p. 350; 326;
514a.
Licorea (poble del Parnas). 326 b.
L1coREu (o L1c0Ros). Fill d' Apol-lo. 267 a;
326.
Licormas (riu = Evenos). 191 b.
LICORTAS. 468 a.
L1cos. 1) Fill de Celeno i de Posidó. 95 b;
326.
2) Fill de Prometeu. Taula 38, p. 530;
326; 357 a.
3) Onde d' Antíope. Taula 27, p. 327;
29 a; 37 b; 143 a; 165 b; 243 a; 275 b;
307 a; 309 a; 326.
4) D'Eubea. 243 a; 326.
5) Un telquí. 326; 509 a.
6) Fill de Pandíon. Taula 12, p. 168;
152 a; 326; 413 a.
7) Rei dels mariandins. 51 b; 326;
525 b.
8) Fill d' Ares. Rei de Líbia. 85 a;
326.
9) Fill d'Egipte. 127 b.
10) Fill d'Idomeneu. 285 b.
11) Identic a Licurg 3. 329 b.
12) Fill d' Aret. 370 a.
LICOTERSES. 16 a.
Lrcn. Pare d'Itone. 325 b.
Lictos (ciutat de Creta= Litos). 285 b.
LICURG. 1) Fill d' A.leu. Taula 10, p. 154;
28, p. 328; 16 a; 49 b; 59 a; 65 b; 95 a;
111 a; 165 b; 328.
2) Rei de Tracia. 75 b; 90 b; 141 a;
201 a; 328; 369 b.
3) Rei de Nemea. 186 a; 198 b; 275 a;
328; 524b.
4) Legislador d'Esparta. 290 b; 328;
462b.
5) Combatent contra Tebes. 59 a.
6) Taul'._l 17, p. 240.
Lídia (país d' Asia). 81 b; 84 b; 121a;268 b;
396 a; 403 b; 412 a; 477 a; 488 a; 500 a;
515 b; 532 a.
Lrnos. Fill d' Atis. 329; 529 a.
ÍNDEX DE NOMS PROPIS, GEOGMFICS I HISTÓRICS
Lrnu. Nom de Dionís. 323 a.
Lmnos. Cretenc. 290 a.
LIGEA. Sirena. 493 a.
LIGEU. Pare de Policasta 2. 282 b; 446 b.
LIGIRó. Nom d' Aquil-les. 43 a.
L1rns. Heroi ligur. 329.
Lígurs (poble). 52 a; 329 b.
Ligúria (país de la Gal·lia). 24 b; 103 a;
248 a.
LILEU. Heroi indi. 330.
Lileu (muntanya de l'Índia). 330 a.
Lilibeon (ciutat de Sicília). 52 b; 76 b.
LIMFES. 330.
LIMNÓREA. Nereida. 385 a.
LIMÓ. 330; 360 a; 505 a.
LIMONE. 330.
LIMos. La Fam. 171 b; 193 b; 330.
Lincea (poble d'Argolida). 332 b. V. Lircea.
LINCEU. 1) Fill d'Egipte. Taula 32, p. 433;
1 a; 5 a; 127 b; 129 a; 271 b; 330; 332 b;
434 a; 459 a.
2)Filld' Afareu. Taula21,p. 283;49a;
142 b; 146 b; 283 b; 284 a; 322 a; 330;
351b;431 a; 518 b.
3) Rei de Tracia. 308 b.
LINCOS. 331.
LINnos. Germa de Cercaf. 98 a; 235 b;
331.
Lindos (ciutatdeBeocia). 98 a; 235 b; 331 a;
532a.
LrNos. 1) Mestre d'Heracles. Taula 19, p.
280; 30b; 39a; 84b; 115 a; l22b; 146a;
242 a; 279 a; 331, 376 b; 425 a; 436 b;
466 b; 499 b; 513 b.
2) Fill de Licaon 2. 324 a.
LíPAR. 67 b; 100 a; 162 a; 331.
Lípara (ciutat). 162 a; 331 b.
Lipari (illes). 52 b; 100 b; 162 b.
LIPEFILE. Taula 32, p. 433; 200 a; 274 a;
296 b; 332.
Lira (constel-lació). 400 b.
Lircea (poble d' Argolida). 1 a; 332 b.
L1Rcos. 1) Fill de Foroneu. 208 a; 268 b;
332; 475 a.
2) Fill de Linceu. 330 b; 332.
3) Fill d' Abant. 1 a.
LIRÍOPE. 378 b.
Limessos (ciutat de Troada). 44 b; 74 b;
157 b; 420 b.
LIRNOS. Taula 7, p. 128; 12 a.
LISIANASSA. 1) Taula 3, p. 80; 75 b; 163 a.
2) Taula 1, p. 8; 24, p. 309; 446 a;
498 b.
3) Nereida. 385 a.
LísIDA. Germana de Leonteu. 318 b.
L1síorcE. Filia de Pelops. Taula 32, p. 433;
273 a; 274 b; 332.
LrsíMAcA. 1) Taula 1, p. 8; 1 b; 343 a; 418 b;
446a; 498 b.
2) Filla de Príam. 461 a.
605
L1síNOM. Fill d'Electrió. Taula 32, p. 433.
LISIPE. 1) 72 a; 332; 348 a; 458 b.
2) Esposa de Cefal. 94 b; 332.
3) Amazona. 500 a.
4) Mare de Teutrant. 523 a.
Lrsímus. Fill de Príam. 461 a.
LITEA. Hiacíntida. 266 b.
LIV1 PosTUMI. 203 b.
L1xos. Fill d'Egipte. 127 b.
Llac Lucrí (Campania). 261 b.
LLATi. 1) Fill de Circe. Taula 39, p. 538; 67 b;
84 a; 92 a; 108 a; 320 b; 332; 508 a; 544 b.
2) Rei dels aborígens. 1 b; 27 a; 58 a;
194 a; 211 a; 299 b; 315 a; 332; 340 b;
363 a; 405 b; 436 a; 475 a; 479 b; 529 a;
535 b.
3) Rei d' Alba. 490 b.
LLATÍ SILVI. 334.
Llatins (poble). 58 a; 92 a; 108 a; 203 b;
211 a; 240 a; 332 b; 342 a; 363 b; 436 b;
544b.
Llibres Sibil-lins. 99 a.
Lluna. 57 b; 157 a. V. Selene; Luna.
LocRE. 1) Fill de Zeus. 334; 359 b.
2) Taula 8, p. 136; 334; 396 b.
3) Fill de Feax. 196 a.
Locres (ciutat d'Ithlia). 92 b.
Locrida (regió de Grecia). 18 a; 18 b; 67 b;
139 a; 190 a; 260 a; 297 b; 334 b; 337 a;
370 b; 446b.
Locris (d'Opunt) (poble). 15 b; 22 b; 67 b;
110 a; 196 a; 206 a; 334 a; 356 a; 395 a;
396 b; 401 b; 430 a; 487 b.
LOTis. 144 b; 334; 462 a.
Lotofags (poble). 334; 541 b.
LuA. 334.
Lucífer. Estrella. 21 b; 130 b; 208 b; 265 b.
LucINA. 304 b.
LucRECIA. Esposa de Numa. 392 a.
Lucus Helerni (a Roma). 89 b.
LUNA. 335; 484 b.
Lupercalia (festa). 335 a.
Lupercs. 194 b; 276 a; 335.
LUTACI CATUL. 161 a.
M
Macal·la (ciutat d'Italia meridional). 202 b.
MAcAoN. Fill d' Asclepi. 59 a; 202 b; 279 b;
310 b; 336; 411b;417 a; 445 a; 499 b.
MACAR. 235 b; 319 a; 336; 337 a; 345 b;
363 a; 396 b. V. Macareu.
MACAREU. 1) Fill d'Eol. 86 a; 161 b; 337.
2) Heroi de Lesbos. 298 b; 319 a;
337.
3) Helíada. 253 b.
4) Fill de Licaon. 324 a.
MAcARIA. Filia d'Heracles. Taula 17, p.
240; 259 a; 337.
606 ÍNDEX DE NOMS PROP!S, GEOGRAFJCS 1 HlSTÓRlCS
Macaria (font prop de Marató). 370 b.
MAcEDNE. Fill de Licaon 2. 324 a.
MACÉDON. 337; 338 a; 401 b; 436 a; 438 b;
523 b.
Macedonia (país de Grecia). 2 b; 22 a; 35 a;
46 b; 56 a; 87 b; 103 a; 158 a; 182 b;
212 a; 222 b; 224 a; 226 b; 250 a; 255 b;
337 b; 368 b; 395 a; 401 b; 523 b.
MACEL·LO. 337.
MACERIS. Nom d'Heracles. 483 a.
MACIST. 338.
Macistos (ciutat d'Elida. de Trifí!ia). 444 a.
MACRJS. Filla d' Aristeu. 338.
Macris (illa = Corcira). 338 a; 344 a.
Grecia (país). V. Italia meridional.
MAGNES. 1) Fill d' Argos 3. Taula 34, p. 457;
54 a; 99 a; 338; 378 a; 431 a; 436 a.
2) Fill d 'Bol l. 70 a; 161 a; 262 a;
269 a; 301 a; 447 a.
3) Fill de Zeus. 337 b; 523 a.
Magnesia (regió de Tessalia). 161 a; 201 b;
338 a; 523 a.
Magnesia del Meandre (ciutat d'Asia Me-
nor). 321 b; 466 b.
MATA. l) Pleiade. Taula 27, p. 327; 40, p.
549; 47 a; 64 b; 261 a; 338; 443 b.
2) Deessa romana. 338.
MALACA. Lemnia. 183 b.
MALCANDRE. Rei de Biblos. 338; 382 h.
Malea (cap de Laconia). 97 b; 217 a; 254 a;
358 a; 489 a; 541 b.
Mal·los (ciutat de Cilícia). 29 a; 374 a.
MALOS. Pare de Cleomene. 116 a.
MAMERc. 1) Fil! de Pitagoras. 338.
2) Fill de Mart. 338.
3) Fill de Numa. 383 b.
Mamertins (poble italic). 342 b.
MAMURI. 339, 341 b.
MANCI. Taula l, p. 8; 146 b; 347 a; 449 b;
450 a.
MANDILAS. Heroi de Dodona. 339.
MANDRó. Rei dels bebrices. 311 a.
MANDRÓLIT. 321 b.
MANES (déus romans). 339._
MANES. Rei de Lídia. 84 a; 329 b; 339.
MANIA. La Follia. 339.
MANJA. Mare deis Manes. 339 h.
MANLI CAP!TOLÍ. 304 b.
Mantinea (ciutat d' Arcadia). l 2 a; 37 a;
164b; 172b;4ll a;424b;428a;482a;
535 a.
MANTJNEU. Fil! de Licaon 2. 324 a; 459 a.
MANTíNous. Fill de Licaon 2. 324 a.
MANTO. 1) Filla de Tire si as. 24 a; 29 a; 39 a;
66 h; 72 a; 117 a; 339; 373 b; 427 a;
528 a.
2) De Mantua. 66 b; 340 a.
3) Filla de Meíamp. 340 a; 347 a.
Mantua (ciutat d'Itiília). 66 a; 72 a; 340 a;
501 b.
MAQUEREU. 74 a; 340; 384 b.
Maquim (ciutat mítica). 364 a.
MAR(element).Taula6,p.121; 182a; 193b.
V. Pontos.
Mar Egeu. 152 a; 223 a; 225 a; 282 a; 368 a.
Mar Icari. 282 a.
Mar fonic. 304 a.
Mar de Mirtos. 370 a.
Mar Ncgre. 104 b; 482 b. V. Pont Euxí.
MARATÓ. Fill d'Epopeu. Taula 1 J, p. 165;
115 b; 165 b; 340; 489 a.
Marató (dem del' Atica). 295 a; 337 b; 340 a.
Toro de-: 32 b; 226 a; 247 a.
Batalla de-: 165 b; 519 b.
Plana de-: 259 b; 440 b; 516 a.
Marató (riu = Eurotas). 307 b.
MARATONI. Fill de Deucalió. 399 a.
MARATOs. Arcadi. 340.
MARC!. Sabí. 392 a.
Marcia (aqüeducte de Roma). 378 a.
MARIANDÍ. 340.
Mariandins (poble de Bitínia). 49 a; 51 b;
74 a; 267 b; 283 b; 285 a; 328 a; 525 a.
MARICA. Deessa de Mintumes. 333 a; 340.
MARMAX. 340.
MARÓ. 1) Sacerdot d'Apol·lo. 103 b; 340;
541 a.
2) Fill de Sile. 340 a.
3) Fill d' Enopió. 160 b.
MARPESSA. Filla d'Evenos. Taula 21, p. 283;
26, p. 316; 39 a; 191 a; 284 a; 322 a;
341; 351 a; 552 a.
Ma..rpessos (ciutat de Troada). 264 a; 488 a.
Marroc. 35 b; 542 a.
Marrucins (poble italic). 342 a.
Marruvis (tribu dels marsos). 34 b.
Marsella (ciutat). 248 a; 378 a.
MARSIAS. 40 a; 69 a; 78 a; 105 a; 146 a;
341; 342 b; 364 a; 395 a; 425 a; 484 a.
Marsos (poble d'Italia). 34 a; 342 b.
MART. 34 a; 47 a; 71 b; 74 h; 92 a; 107 a;
114 b; 203 b; 205 b; 215 a; 291 a; 304 b;
306 h; 315 a; 338 a; 341; 342 a; 386 a;
392 a; 436 a; 465 a; 470 a; 473 b; 477 b;
479 a.
Massagetes (poble d'Escítia). 273 b.
MASTUSI. 134 a.
MATER MATUTA. 323 a; 342; 455 b.
Matralia. 342 b.
Matronalia. 304 b.
Mauritania (regió d' África). 459 b.
Mausol (riu de l'Índia). 293 b.
MEANDRE. 81 b;
Meandre (riu Menor). 72 a; 342 b;
365 b; 393 b.
MECENAS (amic d' August). 363 b.
MECÍOC. 342.
MEcíoN. 1) Fill d'Erecteu. Taula 12, p. 168;
24, p. 309; la; 83 a; 130 b; 167 a; 175 b;
343; 390 b; 413 a; 437 b; 489 a; 499 a.
DE NOMS PROPlS. GEOGRAF!CS l HISTÓRICS
MECIST. 447 a.
MEcrsrnu. l)Fill deTalau. Taula l, p. 8; 50a;
l 64 a; 185 a; 343; 348 a.
2) Fil! de Licaon. 324 a.
MECISTÓFON. Fill d'Heracles. 117 a; 346 b.
MEcó. Heroi atenes. 343.
Mecone (ciutat = Sició). 463 b.
MEDA. 1) Esposa d'Idomeneu. 111 b; 285 b;
322 b; 380 a.
2) Filla de Filant. Taula 17, p. 240;
274 a.
Mede (riu = Eufrates). 183 b; 479 b.
MEDEA. Filla d'Eetes. Taula 16, 236; 23,
p. 302; 4 a; 21 a; 108 a; 1 b; 152 h;
180 a; 198 h; 236 a; 285 a; 286 a; 343;
345 a; 360 b; 419 b; 421 a; 432 b; 494 b;
515 a.
- ilason: 117 a; 195 b; 217 b; 274b; 292b;
303 b; 338 a; 424 b; 453 a; 515 b.
Encanteris: 21 b; 51 b; 176 h; 226 h;
267 b; 303 b; 390 b; 419 b; 499 a.
- als Inferns: 46 b; 321 a.
Medes (poble). 25 a; 344 a; 345 a; 418 b.
MEDESICASTA. 1) Filla de Laomedont. 487 b.
2) Filia de Príam. Taula 35, p. 460;
461 a.
MEDEU. Fil! de Jason. Taula 23, p. 302; 303 b;
344 a; 345.
MÉDIA. Mare de Licimni. Taula 32, p. 433;
325 b.
MEDONT. 1) Fill natural d'Oileu. 345; 395 a.
2) Pretendent de Penelope. 345.
3) Fill de Pílades. Taula 31, p. 414;
56 a; 155 b; 345; 437 a.
4) Fill de Codre.113 a.
MEDOS. 1) Fill de Medea. 152 b; 344 a; 345;
432 a.
2) Fill d' Alfesibea. 25 a; 345.
3) Fill d' Artaxerxes. 479 b.
Medúl·lia (ciutat del Laci). 277 b.
MEDUSA. 1) (= Gorgona). Taula 33, p. 454;
33 a; 64 b; 120 a; 127 a; 204 a; 218 a;
219 a; 249 a; 434 a; 435 a; 447 a; 458 a.
2) Filla d'Estenel. Taula 32, p. 433;
179 b.
3) Filla de Príam. 461 a.
MEFJT!S. 345.
MÉGACLO. 345.
MEGALESI. Telquí. 455 a.
MEGALÉTOR. Fill de Múnic 2. 375 a.
Megalopolis (ciutat d' Arcadia), 398 a.
MEGAMEDE. Esposa de Tespi. 242 b; 520 a.
MEGAN!RA. 121 b,
MEGAPENTES. 1) Fil! de Menelau. Taula l 5,
p. 23 l; 135 b; 235 a; 345; 356 b; 388 a;
453 a.
2) Fill de Pretos, Tau la 32, p. 433; 13,
p. 178; 31 b; 178 a; 345; 346 a; 435 b;
459 b.
MÉGARA. 1) Fílla de Creont. Taula 17, p.
607
240; 117 a; 167 b; 241 a; 242 b; 243 a;
287 b; 327 b; 346; 520 b.
2) Mare cl'Ixíon. 346.
(ciutat de Grecia). 10 b; 20 b; 32 b;
b; 70 b; 82 a; 84 b; 88 a; 89 a; 98 a;
115 a; 152 a; 165 b; !74 b; 208 a; 242 b;
289 a; 317 b; 346 b; 347 a; 353 a; 368 a;
390 b; 406 a; 413 a; 430 a; 437 b; 438 a;
439 b; 440 a; 450 b; 463 a; 505 a; 516 b;
518 a; 520 b; 526 b.
MEGAREU. 1) Rei de Megara. 20 b; 61 a;
218 a; 274 a; 346; 347 a; 390 b; 439 b;
526 b.
(crullla de-). 149 a.
MEGERA. Erínia. 171 a.
MEGES. Fil! de Fileu. 200 a; 347.
MELAMP. 1) Fill d'Amitaon. Taula l, p. 8;
23,p.302; 13,p. 178; 1b;9b; 10a;31 b;
69 b; 72 a; 97 b; 112 h; 141 b; 146 b;
285 a; 286 b; 332 b; 347; 348 a; 432 a;
448 b; 449 b; 450 a; 459 a; 511 b;
552 h.
2) Llatí. Pare de Gias. 215 b.
MELAMP!G. 98 a; 348.
Mefampodes (poble). l53 b.
Melancrera. 348.
Melaneis (ciutat = Eretria). 348 a.
MELANEU. 1) Pare d'Eurit 2. 189 a; 348.
2) Fill d' Aret 370 a.
MELANió. Fill d' Amfidamant. Taula 28, p.
328; 61 a; 268 b; 274 a; 328 b; 418 a.
MELANIP. l) Fill d' Ares. 95 b; 348; 534 b.
2) Fill d'un deis Esparts. 28 a; 343 a;
348; 525 a.
3) Fill d' Agri. Taula 29, p. 350; 326 a;
348; 514 a.
4) Fill de Teseu. 297 a; 348; 431 h;
491 a.
5) Fill de Príam. 420 b; 461 a.
6) 114 a; 187 h. V. Cometo.
MELANTEA. Taula 8, p. 136; 267 a; 349 h.
MELANIPE. 1) Esposa d'Itó. Taula 8, p. 136;
299 b; 348.
2)Fillad'Eol. 161b;162a;348; 349a;
504 a.
3) Amazona. 196 b; 247 b; 273 a;
348.
4) Germana de Leda. 317 a.
5) Meleií_grida. 159 a; 352 a.
MELANQUETES. Centaure. 254 a.
MELANT. 1) Neleida. 113 a; 349.
2) Heroi trofü. 187 a.
3) Fill de Laocoont. 3 l l a.
4) Fill d'Ops. 401 b.
MELANTl. Cabrer d'Ítaca. 200 a; 349; 350 b;
543 a.
MELANTO. 1) Filla de Deucalió. 132 b; 349.
2) Criada de 349.
3) Esposa de Crías. 20, p. 281;
349.
608 DE NOMS PROPJS, GEOGRÁFICS
MELAS. l) Fill d'Heracles. 350.
2)Fill deFrixos. Taula34,p. 457;46b;
83 a; 109 a; 209; 350.
3) Fill de Licimni. Taula 32, p. 433;
325 b.
4) Pill de Portaon. Taula 26, p. 316;
159 a; 455 a; 524 a.
MELEAGRE. Taula 21,p. 283; 29, p. 350; 26a;
48 b; 50a; 57 a; 61 a; l lOa; 131 a; l59a;
171 a; 218 a; 249 a; 256 b; 284 a; 311 b;
317 a; 338 b; 350; 351 a; 352 a; 418 a;
425 a; 440 a; 444 a; 455 a; 520 b; 521 a;
532 b.
Argonauta: 49 b.
MELEÁGRIDES. 218 a; 352.
MELENA. 132 b; 350 b.
MELENIS. Filia d'Híam. Taula 8, p. 136;
132 a; 267 a; 350 a.
MELEs. Heroi atenes. 352.
Meles (riu d' Asia Menor). 121 a; 400 b.
MELETE. Musa. 381 b; 208 a.
MELIA. 1) Nimfa. 77 a; 298 a; 352; 510 a.
2) Esposa d'Ínac. Taula 19, p. 280;
292 b; 294 a; 352.
MELíADES. 208 a; 352; 389 a. V. Nimfa deis
freixes.
MELIBEA. l) Mare de Licaon 2. Taula 2, p.
14; 324 a; 352; 402 a; 422 a. ~ 549 b.
2) Niobida 352.
3) 352.
4) Esposa de Magnes. 432 b.
Melibea (ciutat de Tessa!ia). 345 a.
MEL!BEU. 353.
MELICERTES. Taula 3, p. 80; 34, p. 457; 61 b;
62 a; 31S b; 322 b; 323 a; 353, 406 a;
49S a.
Melis (poble de Tessalia). 200 a.
MELís. Heroi argiu. 353.
MELISSA. 1) Germana d' Amaltea. 353.
2) Sacerdotessa de Demeter. 353.
MEussEu. 1) Reí de Creta. 266 b; 283 b; 353.
2) Curet. 123 b; 353.
3) Rei del Quersones. 353.
4) Coribant. 113 b. V núm. 2.
M:EuT. 352 a.
MEL!TE. 1) Nimfa. 269 a; 353.
2) Filla de Menelau. 356 b.
3) Nereida. 388 a.
Melite (illa d' Africa). 34 a.
Melitea (ciutat de Tessa!ia). 59 b; 354 a.
MELITEU. Fill de Zeus. 59 b; 354.
MELóBosrs. Oceanida. 393 b.
MELos. Heroi de Delos. 354.
Melos (illa de les Cíclades). 354 a.
(Ciutat de Delos). 81 a; 178 b; 183 b;
3S9 a.
MELPÓMENE. Musa. 354; 376 a; 492 b; S52 b.
Amors: 41 a.
MEMBLÍAR. 354.
MEMFIS. Filia de Nilos. Taula 3, p. 80; 163 a;
HJSTÓRICS
354; 388 b.
Memfis (ciutat d'Egipte). 77 b; 466 a; 476 b.
MEMM!I (gens romana). 37 l a.
MÉMNON. Fill del' Aurora. Taula 16, p. 236;
36 b; 45 b; 163 a; 25S a; 354; 355 a;
387 a; 523 a; S31 a; 533 a.
Memnonides (ocells). 355 a.
MEMÓR!A. V. Mnemosine.
Font de la-: 319 b.
MÉNADES. 334 b; 355; 484 a; 523 a.
MENAL. Fill de Licaon. 60 b; 324 a; 355.
Mena! (muntanya d'Arcadia). 60 b; 70 a;
334 a; 355 b.
Mena! (ciutat d' Arcadia). 355 b.
NlENALCES. Fill d'Egipte. 127 b.
MENDEIS. Nimfa. 410 a.
MENEBRONTES. l J 7 a; 346 b.
MENECEU. 1) Fil! de Creont. 355; 528 a.
2) Fill d'Oclas. Taula 9, p. 148; 117 b;
148 a; 167 b; 29S b; 355; 431 a.
MENECI. 1) Tita. Taula 38, p. 3SO; 49 b; 64 a;
11 a; 164 b; 303 a; 355; 463 b.
2) Pare de Patrocle. Taula 31, p. 414;
6 a; SO a; 153 b; 355; 356 a; 370 b;
420a.
MENELAU. Taula 2, p. 14; 15, p. 231; 356.
Origen: 11a;6S a; 137 b; 444a; SOOa;
Gestes: 154 a; 173 b; 183 b; 227 a;
230 b; 245 b; 420 a; 437 b; 44S b.
- i Helena: 13 a; 19 a; 92 a; 135 b; 182 b;
231a;234 b; 263 b; 321a;404 b; 415 b;
426 b; 445 b; 453 b.
Ambaixades: 33 a; 35 b; 111 b; 232 a;
405 a; 469 b; S04 a.
Diversos: 62 b; 86 b; 131 b; 1S9 b;
194 a; 216 a; 217 a; 239 b; 286 b; 384 a;
387 a; 388 a; 398 b; 412 a; 427 a; 46S b;
508 a; 527 a; 529 b; 539 b; S40 a.
MENEMAC. Fil! d'Egipte. 127 b.
MENESTES. 516 b.
MENESTEU. Erectida. l3S a; 142 b; 359;
Sl9 a; Sl9 b.
MENESTL Fill de I' Esperqueu. 359; 417 a;
448 b.
MENESTO. Meleagrida. 352 a.
MENEsTo. Oceanida. 393 b.
MENESTRAT. 110 a.
MENET. 172 a.
MENETES. 215 b; 247 b; 249 a; 359.
MENIPE. 1) 116 a; 399 a; 428 a.
2) Nereida. 38S a.
MENTE. Nimfa. 359.
MENTES. 103 a.
MENTIDA. 182 a.
MÉNTOR. 1) D'Ítaca. 359; 427 b; 508 a;
S44 a.
2) Fill d'Heracles. Taula 17, p. 240.
3) Fill d'Euristeu. Taula 32, p. 433;
2S9 b.
ÍNDEX DE NOMS PROPIS, GEOGRÁF!CS ¡ H!STÓRICS
MEON. l) Teba. 238 a; 359; S24 b; S25 a.
2) Oncle d'Homer. 121 a; 359.
MERA. l) Mare de Locre. 334 a; 359.
2) Esposa de Tegeates. 359; 360 a;
SOS a.
3) Gos d'Icari l. 170 a; 359; 360 a.
4) Nereida. 385 a.
MERCURl. 77 b; 78 a; 114 b; llS b; 314 a;
314 b; 338 b; 360.
MERÍONES. Fil! de Molos 1. Taula 30, p.
367; 2 b; 97 b; 136 b; 224 b; 285 a; 285 b;
360; 372 a; 372 b; 437 b; 452 b.
MERMER. Fil! de Jason. Taula 23, p. 302;
198 b; 292 a; 292 b; 344 a; 344 b; 360.
MERMNOS. Pretendent d'Hipodamia. 160 a.
MEROPE. 1) Pleiade. Taula 27, p. 327; 36, p.
494; 361; 443 b; 495 a; S13 b.
2) Filla de Cípsel. Taula 18, p. 2S8;
106 b; 118 b; 164 b; 165 a; 361; 4SO a.
3) Pilla de Pandaren. 110 a; 412 b.
4) Filla d'Erecteu. 167 a.
5) Filla d'Helios. 235 b.
6) Esposa de Megareu l. 247 a; 346 b.
7) Filla d'Enopió. 160 b; 401 a.
MEROPIS. 17 b; 18 a.
MEROPS. 1) Endeví. Taula 3S, p. 460; 109 b;
111 b; 173 b; 412 a; 461 a.
2)Del'illadeCos.17 b; 164b; 181 b;
336 a.
MESOPOTÁMIA. 361.
M:EssAP. 362.
Messapi (muntanya de Beocia). 362 a.
Messapis (poble d'Ifalia). 130 a; 164 a;
362 a.
MESSENE. Taula 19, p. 280; 207 b; 317 b;
362; 446 a.
Messene (ciutat del Peloponnes). 290 b;
3Sl a.
Messenia (regió del Peloponnes). 25 a; 39 a;
92 b; 113 a; 118 b; 164 b; 189 a; 192 b;
252 a; 260 b; 284 a; 299 b; 317 b; 321 a;
328 a; 347 b; 348 a; 349 a; 36i a; 362 a;
374 b; 382 b; 387 a; 388 a; 424 a; 429 b;
431 a; 437 b; 446 a; 527 a; 539 a.
Messenis. 10 a; 382 b.
Messina (estret). 87 b; 88 a; 158 a; 174 a.
MESTOR 1) Pill de Perseu. Taula 32, p. 433;
29 b; 274 b; 332 b; 468 b.
2) Fil! de Pterelau. Taula 32, p. 433.
3) Fill de Príam. 461 a.
MESTRA. Filla d'Erisícton. 362.
META. Filia d'Hoples. 83 a; IS2 a; 362.
METAB. 86 a; 362; 374 a.
Metabon (ciutat = Metaponcion). 362 b.
METANIRA, 70 b; 95 b; 133 b; 134 b; 279 b;
362; 458 b; 534 a.
METAPONT. 161 b; 162 a; 362; 374 a; 493 b;
504 a.
Metaponcion (ciutat d'Itiília meridional).
162 a; 163 b; 362 b;
609
Metapontis (illa = Sime). 490 b.
METARME. lOS a.
METIADUSA. Taula 12, p. 168; 413 ª"
METIMNA. Filla de Macaren. 319 a; 337 a;
363.
Metimna (ciutat de Lesbos). 310 b; 363 a;
441 b.
METis. Taula 38, p. 530; 40, p. 549; 62 b;
122 a; 238 b; 363; 393 b; 455 a; SlO a;
54S b; S50 b.
METONE. 201 a; 421 a.
Metone (ciutat de Tessalia). 345 a.
METOPE. S9 b; 98 b; 166 a; 298 a; 308 a;
483 a; 504 a.
MEZENCI. Rei de Cere. 35 a; 158 b; 31S a;
333 b; 363; 535 b.
M1cENA. Pilla d'Ínac. 292 b.
Micenes (ciutatd'Argolida). 10 a; 29 b; 30 a;
53 b; 65 a; 65 b; 66 a; 82 a; 91 a; 112 a;
114 b; 139 a; lS3 b; 1S5 b; 187 a; 188 b;
218 a; 235 a; 244 b; 245 b; 288 b; 289 a;
292 b; 294 a; 32S b; 3S6 b; 363 b; 398 a;
435 b; 506 a.
Reisde-: 13a;29b;30a;6Sb; 154b;
179 a; 188 a; 356 a; 468 b; 525 a.
MICENEU. 363.
Míconos (illa de les Cíclades). 18 b.
MIDAS. 1) Reí de Frígia. 32 a; 218 a; 2S5 b;
32S a; 364; 481 b; 489 b.
2) Rei de Pessinunt. 17 a.
Mídea (ciutatd' Argolida). 6S a; 188 a; 273 a;
43S b.
MíDIAS. 364.
MIE. 365.
MíoooN. l) Pare de Coreb. 115 a; 365.
2) Rei deis bebrices. 328 a; 365; 481 b.
M1lsc. S39 b.
MILANIÓ. 61 a. V. Melanió.
MILAS. Telquí. 365.
MILcíADES (atenes). 188 a.
MILES. Fill de Lelex. 317 b; 362 a; 365.
MILET. Taula 30, p. 367; 2 a; 2 b; 39 a; 72 a;
92 b; 286 a; 365; 483 b.
Milet (ciutat d' Asia). 10 b; 36 a; 39 a; 72 b;
74 a; 81 b; 97 b; 98 a; 157 a; 176 a; 176 b;
208 b; 265 b; 274 b; 321 b; 36S b; 382 b;
394 a; 446 b; 483 b; 503 b; SOS b; 533 a.
(Ciutat de Creta). 285 b.
Mru. Fill de Príam. 461 a.
MrMANT. 1) Gegant. 214 a; 365.
2) Coribant. 113 b,
3) Curet. 123 b.
4)Filld'Eol l. l6l b.
MINERVA. 34 b; 62 b; 77 b; 78 a; J 14 b; 205 b;
304 b; 305 a; 306 b; 365; 366 a; 386 a;
391 a; 546 a.
MINES. 1) Marit de Briseida. 74 b.
2) Lacedemoni. 116 a.
MmíADES. Taula 22, p. 287; 355 b; 366.
MíNIAS. Taula 22, p. 287; 28, p. 328; 36,
 610 DE NOMS PROPlS, GEOGRÁF!CS ! HISTÓRICS
p. 494; 60 b; 84 b; 106 a; 111 a; 199 a;
205 a; 268 a; 281 b; 295 b; 366 a; 366;
465 a; 524 a.
Mínies (poble d'origen tessali). 30 b; 70 a;
150 a; 167 b; 188 b; 242 b; 252 a; 279 a;
313 b; 346 a; 366 b; 375 a; 431 a; 513 a.
MJNos I. Taula 2, p. 14; 3, p. 80; 16, p. 236;
30, p. 367; 40, p. 549; 52 b; 54 a; 60 a;
74 b; 94 a; 112 b; 118 a; 130 b; 174 b;
186 b; 189 b; 211 b; 246 b; 266 b; 280 a;
281 b; 338 a; 366; 430 b; 462 b; 499 a;
516 b; 551 b.
Família: 2 a; 11 a; 32 a; 54 a; 72 a;
92 a; 124 b; 136 b; 150 b; 187 a; 196 b;
202 b; 217 a; 281b;299 a; 374 a; 419 b;
472 a; 483 b; 484 a; 501 a; 503 a.
Tribut pagat a-: 19 b; 32 b; l 52 b;
430 b; 503 a; 516 b.
MINOS H. 283 b; 325 a.
MINOTAURE. Taula 30, p. 367; 19 b; 32 b;
54 a; 130 b; 152 b; 175 a; 198 a; 281 b;
368 a; 368; 381 a; 419 b; 503 a; 503 b;
5l6b;517a.
Minturnes (ciutat d'Italia central). 333 a;
340 b.
Mírcion (muntanya prop d'Epidaure). 58 b.
MíRICE. Pilla de Cíniras. 369.
MmINA. !)Amazona. 219 a; 369.
2)FilladeTiro.Taula23,p.302; l l9a;
274 b; 532 b.
Mirina (ciutat de Lemnos). 532 b.
MíRMEX. 369.
MIRMÍDON. 6 a; 181 a; 369.
Mirmídons (poble d'Egina). 43 a; 145 a;
183 a; 369 b; 420 b.
MIRRA. 7 b; 9 a; 12 a; 176 b; 369 a; 369;
523 b. V. Esmima.
Mírrina (dem atic). 113 b.
Mmsos. 369; 370 a.
MíRTJL. Auriga d'Enomau. 160 a; 272 b;
370.
MIRTO. Filla de Meneci. 356 a; 370.
Misa (país mític). 133 a.
MíscEL. Heroi de Crotona. 370.
MISE. 370; 37 ! a.
Misenum (cap). 370 b.
Mrsr. 134 a.
Mísia (país d' Asia Menor). 32 a; 33 a;
66 a; 66 b; 111b;119 b; 120 a; 150 b;
211b;219 b; 220 a; 227 a; 238 b; 284 a;
395 a; 395 b; 442 a; 450 b; 506 a; 506 b;
507 a; 522 b; 523 a.
Expedicióaqueaa-: 15a; l9b;43b;
44 a; 82 a; 82 b; 112 a; 199 a; 267 b;
298 b; 380 a; 390 a; 397 a; 418 b; 420 a;
465 b; 506 b; 514 a; 529 b; 540 a.
An1onma,es a--: 50 b; 73 b; 268 a;
449 a.
M!SME. 57 b.
MíTIAS. 339 (lo
MrTJLENE. Filla de Macar. 337 a.
Mitilene (ciutat de Lesbos). 337 a.
Miünt (ciutat de Caria). 208 b.
MNEMON. Criat d'Aquil-les. 371.
MNEMÓSJNE. Taula 6, p. 121; 14, p. 212;
40, p. 549; 100 a; 166 b; 212 b; 319 b;
371; 375 b; 451 a; 513 b; 531a;551 a.
MNESÍMACA. Filla de Dexamen. 97 b; 136 b;
185 b; 254 a.
MNESTES. 227 a.
MNESTEU. Company d'Eneas. 371.
MNESTRA. 1) Danaida. 127 b.
2) Filla d'Erisícton. 67 b; 172 a.
Morn FABIDL 371; 470 b.
MoJRES. Taula 40, p. 549; 26 b; 99 b; J00 a;
194 a; 211a;214 b; 218 a; 277 a; 351 a;
371; 372 a; 381 b; 391 a; 417 b; 526 a;
551 a.
MoLíoN. 189 a; 541 a.
MoLíONE. 123 a; 372 a.
MouóNIDES. Origen: 6 b; 67 a; 123 a; 372.
Matrimoni: 137 a.
Diversos: 180 a; 246 a; 251 b; 252 a;
252 b; 288 a; 387 a; 464 b; 499 b.
MoLó. Fill d' Abant 3. 423 b.
MOLORC. 244 b; 372.
Mows. 1) Fil! de Deucalió 2. Taula 30, p.
367; 285 a; 360 b; 372 a; 372.
2) Fill d'Ares. Taula 26, p. 316.
MoLós. 33 a; 231 a; 372; 384 b.
Molossos (poble de l'Epir). 231 b; 372 b;
375 a; 384 a; 476 b.
MoLOT. Veí d'Euristeu. 249 b; 372 b.
MoLPÁDIA. !) Amazona. 372.
2) Filia d'Estafil. 177 b; 373 a; 419 a.
MoLPE. Sirena. 492 b.
MóLPJA. Filla d'Escedas. 272 a.
MoLP!s. Heroi d'Elida. 373.
MoLPos. Heroi de Tenedos. 373.
MoLuR. Fil! d' Arisbant. 268 a.
MoMos. 373; 391 a.
Monenia (ciutat de Troada). 441 b.
MONETA. 182 a; 304 b; 373.
Mont Cavo (muntanya del Laci). 305 a.
Mont Circeum cl'Italia central). 52 b;
107 b; 542 b.
Mont Sacre (Roma). 34 a.
Mopsion (ciutat de Tessalia). 373 b.
MoPsos. 1) Argonauta. 49 a; 52 b; 314 a;
373.
2) Fil! de Manto. 29 a; 39 a; 82 b;
340 a; 373; 472 a; 528 b.
3) Fil! de Gerana. 215 a; cf. 437 a.
4) Traci. 369 b;
MóREA. 403 b.
MORFEU. 374.
MoRGES. 374; 488 b; 493 b.
(poble d'Italia HvlH.WUHó'1) 374 CL
MóRJA. Nimfa. 126 b; 374.
Morus. Troia. 360 b.
ÍNDEX DE NOMS PROP!S, GEOGRÁFlCS l HISTÓRICS
MoRMO. 374.
MoRMÓLlCE. 374.
MOROS. 99 b; 391 a.
MoRRAFL Fill de Menelau. 356 b.
MoRRI. Rei de Veies. 222 b.
MORT. 374.
MoTONE. Filla d'Eneu. 374.
Motone (ciutat de Messenia). 374 b.
Muci EscEvOLA. 374.
Muu. Troia. 420 b.
MúNIC. l) Heroi atic. 375.
2) Fill de Driant. 375.
MuNIP. Fil! de Timetes. 104 b; 228 b; 416 a.
Muníquia (port el' Atenes). 375 a.
MúNIT. Fil! d' Acamant 3. Taula 35, p. 460;
3 a; 183 a; 312 b; 375.
MUNTANYES. Taula 14, p. 212; 212 h.
Murgancia (ciutat). 374 a.
MusEs. Taula 40, p. 549; 25 h; 39 a; 40 a;
41 a; 46 a; 55 a; 63 a; 79 b; 84 b; 85 h;
88 b; 109 a; 113 b; 121 a; 122 b; 123 a;
134 b; 166 b; 225 b; 270 a; 272 a; 354 a;
371 a; 375; 376 a; 381 b; 399 a; 399 b;
421a;423 b; 436 a; 436 b; 439 b; 451 a;
499 b; 513 b; 551 a.
Calera de les-: 2 b; 493 a; 499 b.
- de Lesbos: 345 b.
MusEu. 184 b; 343 a; 376; 405 b.
Murn. Rei de Tir. 138 a; 436 h.
N 3) Taula 20, p. 281; 53 h.
NAIADES. Taula26, p. 3J 6; 65 b; 119 a; 185 b;
282 b; 338 a; 377; 378 a; 387 b; 389 a;
412 b; 427 a; 447 b.
NANA. 16 b; 64 a; 378; 483 a.
NANAR. 418 a.
NANAS. Fill de Teutamieles. 378.
NANNAC. Rei de Frígia. 378.
NANos. 1) De Marsella. 378.
2) =Ulisses. 378; 544 b.
NAO. Nereida. 385 b.
Napols (ciutat d'Italia). 99 a; 102 a; 146 b;
162 a; 343 a; 418 b; 464 b; 493 b; 542 b.
Narbona (ciutat de la Gi>J-lia). 439 b.
NARCÍS. 147 a; 378; 379 a; 528 h.
NAos. D'Eleusis. 378.
NAusoL. 49 b; 121 a; 177 a; 181 a; 290 a;
310 a; 379 b.
NAucRATE. Esposa de Dedal. 130 b; 281 b.
Naupacte(ciutatdeLocrida). 37 b; 56a; 90a;
260 a; 274 a.
NAUPLL l) Fill de Posidó. 379.
2) FilldeClitoneu. Taula2, p. 14; 11 a;
31a;49 b; 66b; 92h; 111 a; ll2a; l46a;
153 a; 265 a; 285 b; 322 h; 356 a; 379;
380 a; 404 a; 405 b; 427 h; 437 b; 447 b;
458 a; 506 a; 523 b.
(ciutat 379 b; 380 a.
611
NAUSICA. 21 a; 63 a; 195 b; 380; 432 b;
468 b; 508 b; 543 a.
NAUSIMEDONT. Taula 2, p. 14; l 11a;146 a;
265 a; 379 b; 404 b.
NAUSÍNOUS. Taula 39, p. 538; 84 a; 381 a;
542 b.
NAUSÍTOE. Nereida. 385 a.
NAusírnus. 1) Pare d' Alcínous. 21 a; 380;
381a;430 a.
2) Timoner de Teseu. 175 a; 380;
381a;516 b.
3) Filld'Ulisses. Taula39, p. 538; 84a;
380; 381 a; 542 b.
NAuTEs. Troia. 381.
NAum (gens romana). 381 a.
NAxos. J) Fill d' Apol-lo. 2 a; 176 a; 321 a;
381.
2) Fill d'Endimió. 182 b; 485 b.
Naxos (illa). 25 b; 30 b; 54 a; 54 b; 76 a; 94 a;
141b;142 a; 152 b; 160 h; 176 a; 177 b;
217 a; 229 a; 274 b; 289 b; 321 a; 381 a;
411 b; 446 b; 456 b; 463 b; 517 a.
Habitants de-: 274 b; 446 b; 447 a.
NEBRÓFON. Fill de Jasan. Taula 23, p. 302;
275 a.
NECESSITAS. 381 b. v. Necessitat.
NECESSITAT. 381.
NEDA. Nimfa. 222 a; 299 b; 381.
NEERA. l) Nereida. 150 b.
2) Mare de Lampecia. Taula 16, p.
236; 310 b.
4) Esposa d' Aleu. Taula 10, p. 154;
66 a; 328 b.
5) Esposa d'Hipsicreont. 274 b.
6) Niobida. 389 b.
NEFALió. Fill de Minos. Taula 30, p. 367;
186 b; 367 b; 381.
NEFELE. 1) Esposa d' Atamant. Taula 34, p,
457; 61b;62 b; 134b; 208 b; 209 a; 237 a;
263 a; 315 b; 322 h; 382.
2) «Núvol». 254 a; 382; 386 a. V.
lxíon.
NEFOS. Taula 17, p. 240.
NEFRONL Fil! de fason. Taula 23, p. 302;
275 (/.v. /\/Oh>"n,Tm'
NEIS. Filla el' Aedon. 299 a.
Neleides. 429 h.
NELEU. l)Rei de Pilos. Taula23, p. 302; 49 b;
66 b; 72 a; 119 a; 159 b; 252 a; 252 b;
347 b; 349 a; 372 a; 382; 386 b; 387 a;
390 a; 423 b; 424 a; 429 b; 430 b; 432 a;
437 b; 498 b; 529 a.
2) Fill de Codrc. 81 b; 113 a; 382.
NELo. Danaida. 127 b.
NEMANÚS. Reína de Biblos. 382.
Nemea (ciutat d' Argolida) . .185 a; 186 a;
198 b; 244 a; 244 b; 275 a; 329 b; 372 a;
loes de-: JO a; 28 a; 419 a; 452 a.
l66a;
612 DE NOMS PROPIS, GEOGRÁFJCS l HlSTÓR!CS
175 b; 188 b; 242 b; 244 a; 244 b.
NEMERTES. Nereida. 385 a.
NEMESIS. Taula 15, p. 231; 231 b; 317 b;
379 a; 383; 391 a.
Nemi (llac d'Italia central). 137 a; 137 b;
151 a; 273 b; 305 a; 333 b; 547 a.
NENIA. 293 a.
NEóFRON. Fil! de Timandra 2. 153 b.
NEOMER!S. Nereida. 385 a.
NEoPróLEM. Fill d' AquiHes. 20 a; 33 a; 43 b;
46 b; 68 b; 74 a; 86 b; 146 a; 187 b; 198 a;
202 a; 220 a; 224 b; 230 b; 231 a; 263 b;
264a; 318 a; 318 b; 326a; 340a; 372b;
383; 384 a; 384 b; 385 a; 398 b; 423 b;
430 a; 441 a; 452 b; 453 b; 458 a; 461 b;
508 a; 521 b; 532 b; 540 b; 544 a.
NEPTÚ. 114 b; 191 a; 222 a; 385; 482 a.
NEREIDES. Taula 33, p. 454; 30 b; 33 a; 91 b;
141 a; 143 a; 150 b; 210 a; 217 b; 222 b;
286 a; 323 a; 353 a; 385; 385 b; 389 a;
422 b; 449 b; 458 a; 466 b; 493 b; 498 b;
521 a.
NEREU. Taula 14, p. 212; 33, p. 454; 30 b;
100 a; 111a;143 a; 145 a; 206 b; 207 b;
210 a; 213 a; 250 a; 329 a; 385 a; 385 b;
385; 386 a; 423 a; 455 a; 466 a; 498 b;
503 a; 521 a; 534 b.
NERIO. Esposa de Mart. 386.
NE:Rn. Germa d'Ítac. 298 b; 447 a.
Nelit (muntanya d'Ítaca). 537 b.
NERITES. Fil! de Nereu. 385 b; 386.
NERÓ (emperador). 378 a.
NESEA. Nereida. 385 a.
NESO. 1) Taula 7, p. 128; 488 a.
2) Nereida. 385 a.
NEssA. Pierida. 436 b.
NESSOS. 97 b; 13] a; 131 b; 256 b; 257 b;
259 a; 267 b; 324 b; 386.
Nessos (riu de Tracia). 393 b.
NÉSTOR.FilldeNeleu 1. Taula23,p. 302;34,p.
457; 50 a; 83 a; 110 b; 163 b; 226 a;
227 a; 252 a; 252 b; 336 a; 336 b; 354 b;
357 a; 358 a; 372 a; 382 b; 386; 387 a;
420 b; 456 a; 508 a; 539 b; 541 b.
Fills: 36 b; 354 b; 387 b; 420 b; 429 a;
432 b; 441 b; 446 a; 490 a; 533 b.
Ambaixades de - : 43 a.
NrcE. La Victoria. Taula 33, p. 454; 71 b;
180 a; 387; 409 a.
NrrnA. Naiada. 270 a; 387.
Nicea (ciutat de Bitínia). 264 b; 387 b.
N1crPE. Filia de Pelops. Taula 2, p. 14; 32,
p. 433; 179 a; 188 a; 273 a.
NICODAMANT. Pigmeu. 437 a.
N1cóDROM. Taula 17, p. 240.
NrcóMAC. Fill de Macaon. 336 b; 387.
NicósTRAT. Fill de Menelau. Taula 15, p.
231; 135 b; 232 b; 235 a; 346 a; 356 b;
357 a; 388; 453 b.
NrcósTRATE. Mare d'Evandre. 89 a: 190 b; 388.
N1cóTOE. Harpia. 225 a.
NICTEIS. Taula 3, p. 80; 148 a; 307 a; 447 b.
NicTEu. 1) Teba. Taula 27, p. 327; 37 a; 37 b;
148 a; 205 a; 275 a; 307 a; 309 a; 310 a;
326 b; 327 b; 388; 443 b; 447 b; 453 b.
2) Pare de Cal·listo. 85 a.
3) Reí d'Etiopia. 388 b.
NícnM. Fil! de Licaon 2. 47 a; 324 a; 324 b;
325 a; 388; 417 b; 468 a.
NICTÍMENE. Filla d'Epopeu. 388.
Nil (riu). 163 a; 255 a; 388 b; 437 a.
Desembocadura del - : 64 b; 86 b;
194 a; 234 b; 358 b; 447 b; 465 b.
Fonts del-: 382 a.
NILEU. Rei d'Egipte. 388.
N1ws (o NIL). Déu-riu. Taula 3, p. 80; 71 b;
84 b; 153 b; 163 a; 189 b; 212 a; 354 b;
388; 393 a; 410 a; 470 a; 495 b; 504 b.
NIMFES. 389.
- i Aquil·les: 46 a.
Fundant santuaris: 7 a.
Amors: 37 b; 59 b; 74 a; 85 a; 116 a;
120 a; 181 b; 268 a; 359 b; 399 b.
Fills: l a; 4 b; 6 a; 27 a; 47 a; 48 a;
55 a; 59 b; 64 a; 70 b; 72 a; 98 b; 120 b;
126 b; 129 b; 145 a; 146 b; 161 a; 179 b;
186 b; 202 b; 209 b; 211 b; 279 a; 281 b;
291a;292 b; 298 a; 326 b; 354 a; 381 h;
390 a; 394 a; 395 b; 396 b; 411 a; 449 a;
462 b; 499 b; 512 b.
Diversos: 26 a; 34 b; 37 b; 55 a; 72 a;
88 b; 94 a; 99 a. 104 b; J 16 b; 125 b;
126 a; 141a;144 b; 147 a; 164 a; 169 b;
177 a; 183 b; 184 b; 217 b; 261 a; 266 b;
330 a; 376 b; 410 b; 415 b; 434 b; 469 a;
513 a; 551 b.
Dels arbres: 223 a.
Delsfreixes: Taula 14, p. 212; 213 a;
352 b; 389 a. V. Melíades.
De les muntanyes: 94 b; 97 b; 226 b.
De les fonts: 50 b; 85 b; 306 b.
De l'Estix: 359 b.
Cabírides: 77 b.
Dríada: 213 a.
V. Naiades; Hamadríades.
NIMFEU. 81 a.
NíNIAS. 486 a; 486 b; 523 a.
Nínive(ciutatd' Assíria). 389 b;474b;485 b;
486 a.
NINos. Rei de Nínive. 389; 438 b; 485 b;
486 a.
NíüBE. 1) Filla de Foroneu. Taula 19, p.
280; 20, p. 281; 40, p. 549; 53 b; 189 b;
208 a; 226 b; 389; 422 a; 534 a; 551 b.
2) Filla de Tantal. Taula 2, p. 14; JO b;
29 b; 40 a; 56 b; 140 b; 276 a; 291 a;
298 a; 299 a; 320 b; 352 b; 386 b; 389;
390 a; 500 b; 501 a.
3) Filla d' Assaon. 59 b.
NióBIDES. 298 a; 309 b; 352 b; 386 b.
ÍNDEX DE NOMS PROPJS, GEOGRÁF!CS l HISTÓRICS
N1REu. 1) Fil! de Carops. 267 b; 390.
2) De Catana. 390.
3) Fill de Canace. Taula 11, p. 165.
NisA. Filia de Disaules. 70 b.
NrsA. Nimfa. 390.
Nisa (ciutat = Megara). 346 b; 347 a.
Nisa (muntanya i país). 141a;263 a; 266 b;
329 a; 390 b; 526 a.
Nisiros (illa d' Asia Menor). 119 a; 214 a;
446a.
Nrsos (Nfooi;). 1) Rei de Megara. Taula 12,
p. 168; 32 b; 70 b; 89 a; 152 a; 174 b;
175 b; 346 b; 347 a; 390; 413 a.
2) Amic d'Euríal. 185 b; 390; 391 a;
472 b.
N1sos (NDcroi;). 391.
Nisus. 390 b. V. Nisos 2.
NIT. 99 b; 171 b; 172 b; 180 a; 203 a; 237 b;
265 b; 271 b; 371 b; 373 a; 500 a; 544 b.
V. Nix.
N1x. La Nit. 87 a; 166 b; 171 b; 182 a;
383 a; 391.
N1XES. 391.
Nocion (ciutat de fonia). 82 b.
NoEMON. Troia. 541 a.
Nola (ciutat de Campania). 146 b.
NóMIA. 126 a.
Nonacris (ciutat d' Arcadia). l 80 a.
Nones Caprotines. 203 b; 479 b.
Norns. Taula 16, p. 236; 73 b; 162 b; 391.
Nuceria (ciutat d'Italia). 163 b.
NuMA. Rei de Roma. 151 a; 205 b; 207 a;
305 b; 338 b; 339 a; 366 a; 391; 392 a;
454 a.
NuMICI. Déu-riu. 34 b; 58 a; 306 a.
NUMITOR. Rei d'Alba. 31 b; 195 a; 315 a;
392; 473 b; 474 b; 477 a; 478 a; 490 b.
o OoíoiA. Niobida. 389 b.
ÜAXES. Heroi cretenc. 393.
ÜAXOS. 393.
Oaxos (ciutat de Creta). 393 a. V. tambéAxos.
ÜBLIT. V. Lete.
Font del'-: 319 b.
OcALEA (ciutat de Beocia). 23 a.
Occident. 89 a; 218 b; 247 b; 403 b; 421 b.
V. Hesperides; Eritea.
Ocea (mar). 42 b; 30 b; 64 b; 180 b; 215 b;
229 a; 239 a; 247 b; 248 a; 265 b; 369 a;
393 a.
ÜCÉAN (déu). Taula 6, p. 121; 14, p. 212;
38, p. 530; 25 a; 53 b; 59 b; 77 a; 81 b;
84 b; 182 a; 212 b; 213 b; 238 b; 297 a;
385 b; 393; 394 a; 521 a; 522 a; 531 a;
544 b; 545 b.
Fills d' -: 41 a; 169 b; 177 a; 180 a;
213 b; 222 b; 292 b; 298 a; 308 a; 342 a;
613
388 b; 401 b; 428 a; 483 a; 491 a; 500 a;
534 b; 548 b.
Filies d' - : 88 b; 231b;323 b; 352 b;
377 a; 382 a; 432 a; 433 a; 455 b; 533 ª"
V. Oceanides.
ÜCEÁNIDES. Taula 38, p. 530; 53 b; 64 a;
140b; l50b; 164a; 189b; 192a; 194a;
225 a; 235 b; 265 a; 266 a; 219 b; 285 a;
324 a; 329 b; 343 a; 356 a; 393 b; 394 a;
402 a; 422 a; 463 b; 470 a; 531 b.
ÜCÍPETE. 1) Danaida. 127 b.
2) Harpia. 155 a; 225 a.
OcíRROE. 1) Oceanida, mare de Fasis. 194
a; 393 b; 394.
2) Nimfa de Samos. 292 b; 394.
3) Filla de Quiró. 394.
ÓC!T. 220 b.
OcíTous. 1) Curet. 123 b.
2) Colibant. 113 b.
ÜCLAS. Fill de Penteu. Tau la 9, p. 148; 148 a;
355 b.
ÜCNE. 75 a; 185 a.
ÜCNE. 394.
ÜCNE. V. Aucne.
ÜCR!DIÓ. 396 b.
ÜCRÍSIA. Mare de Serví Tul·li. 394.
ÓDRISES. 72 b.
Ódrises (poble de Tracia). 399 a.
ÜFELESTES. 522 b.
ÜFELTES. Fill de Licurg 3. 28 a; 275 b; 329 b;
394; 419 a; 464 b.
ÜFIÓGENS (llinatge). 487 b.
ÜFÍON. 1) 187 a; 394. V. Eurínome.
2) Gegant. 394.
Ofioni (muntanya). 394 b.
Ofis (riu d' Arcadia). 37 a.
Órno. 1) Heroi beoci. 79 a; 83 b; 197 b;
296 a; 394.
2) Pare d'Eleusis. 394; 395 a.
3) Tita. 394; 395 a.
Ogígia (illa). 84 a.
ÜJLEU. 18 a; 18 b; 50 a; 345 a; 380 a; 395;
505 a.
Olbe (ciutat de Cilícia). 523 a.
Ólbia (ciutat de Sardenya). 296 b.
ÜLE. Hiperbori. 271 a.
ÜLÉ. Marit de Letea. 319 b.
Ólenos (ciutatd' Acaia). 136 b; 185 b; 254 a;
337 a.
(Ciutat d'Elida). 207 a; 314 a.
(Ciutat d'Etolia). 159 a; 186 b; 430 b.
ÜLENI. 501 a.
ÜLÉNIAS. Fill d'Eneu. Taula 29, p. 350;
524 b.
ÜL!MBRE. Fill 395.
ÜLIMP. l) Fill de Cres. 395.
2) Marit de Cíbe!e. 395.
3) Pare de Mh!sias. 341 a; 395; 425 a.
4) Taula 17, p. 240.
 614 DE NOMS PROPlS, GEOGRÁFICS HiSTÓR!CS
Olimp 139 b; 143 b; 187 a;
382 a; 395.
Llar deis déus: 11 b; 23 a; 25 b; 38 a;
46 b; 48 a; 54 a; 62 b; 88 b; 96 a; 103 a;
133 b; 180 b; l87 a; 211b;222 a; 227 h;
229 a; 229 b; 239 a; 266 a; 270 a; 273 a;
277 a; 320 a; 375 b; 386 a; 395; 399 a;
407 b; 411 a; 412 h; 421b:425 a; 435 b;
456 b; 467 b; 484 a; 510 a; 521 a; 549 a.
ÜLíMPIA. 442 a.
Olímpia (ciutat d'Elida). 110 b; 122 a; 182
b; 249 b; 252 a; 279 b.
loes Olfmpics: 109 b; 110 b; 125 a;
161 a; 252 a; 290 b; 296 a; 403 a; 425 b;
518 a.
ÜLÍMPICS (déus). 38 a; 40 a; 42 a; 45 b;
46 b; 47 a; 48 a; 64a; 101b;121 b; 132 b;
140 b; 151 a; 214 a; 215 b; 226 a; 226 b;
229 b; 236 b; 375 b; 385 b; 387 b; 455 b;
462 a; 470 b; 502 b; 510 a; 523 b; 531 a;
550 a; 550 h.
ÜLINT. 74 b; 181 a; 395; 475 b.
Olizó (ciutat de Tessalia). 345 a.
ÜLUS. 395 b.
ÓMFALE. Reina de Lídia. Taula 17, p. 240;
189 b; 243 b; 255 b; 257 a; 257 b; 263 a;
268 b; 310 b; 350 b; 396; 490 a; 529 a;
532 a.
Omfalion (ciutat de l'Epir). 396 a.
ÜMODAM. 176 a.
ÜNCOS. 54 b.
ÜNESTP. Taula 17, p. 240.
Onigre (font). 360 a.
ÜNIR. El Somni. 396.
ONrrEs. Fill d'Heracles. 346 b.
ÜNITES. Taula 17, p. 240.
ÜNNES. 485 b; 486 a.
ÜNQUEST. Fill d' Agri. Taula29,p. 350; 139 b;
326 a; 514 a.
Onquest (ciutat de Beocia). 20 b; 167 b;
346 b; 431 a.
ÜPIS. Hiperbori. 57 a; 225 b; 271 a; 401 a.
ÜPS. 182 a; 396.
ÜPUNT. Taula 8, p. 136; 334 a; 396; 466 b.
Opunt (ciutat de Locrida). l 10 a; 139 a;
160 a; 297 b; 356 a; 395 a; 396 b.
0QUEM. 75 a.
ÓQUJM. Helíada. 98 a; 235 b; 396; 476 b.
ÜRC. 396.
ÓRCAM. Pare de Leucotoe l. 236 b.
ÜRCOMEN. l) Fill de Mínias. Taula 22, p.
287; 106 a; 268 a; 295 b; 366 h; 524 a;
525 h.
2) Fill d' Atamant. 62 a.
3) Fill de Tiestes. 65 b; 525 b.
4) Fill de Licaon 2. 324 a.
Orcomen (ciutat de Beocia). 6 b; 13 a; 60 b;
106 b; 110 b; 111a;116 a; 118 a; 141 a;
149 a; 167 b; 188 b; 205 a; 206 a; 209 a;
222 b; 223 a; 242 b; 252 a; 268 a; 279 a;
28 l b; 287 b; 346 a; 366 a; 366 b; 382 h;
458 b; 465 a.
ÜRDES. 1J9 b.
ÜRÉADES. ] 19 b.
ÜRESBL Grec mort per Hector. 227 a.
ÜRESTES. Fill d' Agamemnon. Taula 2, p.
l4; 13 a; 13 b; 15 b; 16 a; 23 b; 29 b;
31b;112 a; 112 b; 120 a; 120 b; 135 b;
137 a; 154 b; 155 b; 170 a; 170 b; 17 l a;
181a;231 a; 234 b; 260 b; 263 b; 264 a;
289 a; 344 a; 346 a; 358 b; 372 b; 384 b;
397-398; 399a;413a;415 b; 423 b; 429a;
437 b; 453 b; 507 a; 527 a; 529 b; 532 b.
ÜRESTES. Grec. 227 a.
ÜRESTEU. 1) Fill de Deucalió. 399.
2) Fill de Licaon 2. 324 a.
ÜREU. J) 87 b; 403 b.
2) Centaure. 254 a.
ÜRFE. 139 a.
ÜRFEU. 39 a; 49 a; so b; 52 b; 55 b; 90 b;
98 a; 103 b; 146 a; 185 b; 186 a; 275 b;
279 a; 318 b; 331 b; 355 b; 375 b; 376 a;
376b;399-400;40i a;425a;432b;436b;
451 a; 493 a.
ÜRFNE. Nimfa. 42 a.
ÜRió. 12 a; 56 b; 57 a; 94 a; 116 a; 160 b;
162 b; 237 a; 275 b; 360 a; 401; 419 a;
443 b; 444 a; 458 a; 489 a.
ÓR1os. Fill de Polifonte. 449 b.
ÜRTSTA. Pastor d'Eneu. 158 b.
ÜRITIA. 1) Taula 12, p. 168, 73 a; 73 b; 75 b;
110 a; 167 a; 176 b; 184 b; 205 b; 238 a;
385 b; 401; 470 a; 523 b.
2) Filla de Cecrops. 401.
3) Nereida. 385 a.
ÜRMEN. Telquí. 455 a.
ÜRMEN. Trofa. 522 b.
ÜRMEN!. 174 a.
Ormínion (ciutat de Tessalia). 253 b.
QRNEU. Taula 12, p. 168; 167 a.
ÜRN!A. 59 b.
ÜRNICIÓ. Fil! de Sísif. Taula 36, p. 494; 223 a;
533 a.
ÜRNIS. 180 a.
ÓRNIT. 1) Heroi arcadi. 401.
2) Fill de Sísif. 206 a; 401.
3) Company d'Ulisses. 174 a.
ÜRONTES. 1) Fill de Didnas. 401.
2) Déu-riu. 401; 402 a.
Orantes (riu de Síria). 40 l b.
Oropos (ciutat de Beocia o de 28 b;
281 a.
ÜRSÉDICE. 105 a.
ÜRSEIDA. Taula 8, p. 136; J 43 a; 161 a;
237 a. - 379 b; 380 a; 404; 427 b; 462 b; 491 b;
ÜRSÍLOC. Fill d'Alfeu. 25 a; 290 b.
ÜRSÍLOC. 157 b; 522 b.
ÜRSÍNOME. Esposa de Lapites. Taula 25, p.
313; 207 a; 534 a.
ORsóBIA. de Pamfil. 410 b.
ÍNDEX DE NOMS PROPIS, GEOGRÁFICS l HlSTÓRICS
ÜRTEA. Hiacíntida. 266 b.
ÜRTIG!. 11 J a; 111 b.
ÜRTÍGIA. Filla de Ceu. 320 a.
Ortígia. 1) Illa de Sicília. 38 a; 60 a.
2) =Delos. 25 a; 320 a; 377 b; 443 a.
ÜRTÓPOLIS. Taula 24, p. 309; 402; 444 a.
ÜRTRE. Taula 33, p. 454; 98 a; 166 a; 175 a;
215 b; 244 a; 247 b; 249 b; 402; 526 b.
ÜRTROS. 215 b; 402 a. V. Ortre.
ÜSINI. Rei de Clúsium. 402.
ÜS!RlS. 75 b; 86 b; 297 b; 337 /J; 338 b; 382 b;
383 a; 462 b.
OssA. Nimfa. 495 b.
Óssa (constel·lació). 47 a; 85 a; 106 a;
236 b.
Ossa (mont de Tessalia). 25 b; 143 b; 314 a.
ÜSTAS. 395 a.
Ostia (ciutat d'Italia). 454 a.
ÜTOS. Albada. Taula 11, p. 165; 25 b; 289 b;
402; 447 a.
ÜTRE!S. Nimfa. 59 h; 354 a.
ÜTRERE. Mare de les amazones. 273 b; 428 a.
ÜTREU. 35 a; 328 a; 402; 461 a.
ÜTRIONEU. 91 a.
Otris (mont de Tessalia). 97 b; 177 a; 199 a;
512 h.
Otronos (illa d'Epir). 156 a.
OxEu. Pill d'Heracles. 346 b.
OxíALCES. Rei de l'Índia. 293 b.
ÓxIL. 1) Fill d' Ares. Taula 26, p. 316; 402;
466b.
2) Fill d'Hemon 4. Taula 29, p. 350;
238 a; 260 b; 290 b; 402.
3) Fill d'Oreu. 87 b; 403 b.
ÓxrM. Fill d'Hector. 227 a.
OxrN1. Fill d'Hector. 403.
ÜXINTES. Fill de Demofont. 403.
ÜXÍPOR. 105 a.
Oxos (riu). 393 a.
p 35 a; 182 a; 214 a; 214 b; 267 a; 465 b;
p ACTOL. 404.
Pactol (riu d' Asia Menor). 364 b; 425 a;
500 a.
Paflagonia(país d' Asia). 178 b; 224b; 340b;
360 b; 482 h.
Pafiagonis (poble). 115 b; 437 b.
PAFOS. 105 a; 404 a; 437 a; 404.
Pafos (ciutat de Xipre). 12 a; 16 a; 312 a.
Pagases (ciutat de Tessalia). 50 a; 103 a.
PALAMEDES. FiH de Naupli. Taula 2, p. 14;
50 a; 111a;115 b; 146 a; 265 a; 357 b;
508 a; 539 h; 540 a.
Mortde-: i5b; 112a; 153a;322a;
540 b.
PALANS. 387 b; 405; 409 b.
PALANTO. 333 a; 405.
615
Palatí (turó de Roma). 33 a; 335 a; 335 b;
342 a; 385 a; 387 b; 392 a; 392 b; 405 b;
406 a; 409 a; 409 b; 474 b; 477 a; 478 a;
478 b; 479 a; 497 a.
P ALAX. Curet. 307 a.
PALÉMON. 1) Fill d'Heracles. Tmila 17, p.
240; 255 a; 405.
2) Argonauta. 130 h; 230 a; 405.
3) Fill d'Ino. 318 a; 353 a; 406; 455 b.
PALEMONl. 49 b.
PALES. 406; 406 a.
Palestí (íiu = Estrímon). 181 a.
PALESTRA. 1) = Lluita. 115 b.
2) 406; 406 b.
PALICI. 182 b; 406.
PALINUR. 406.
Palinur (cap d'Ifalia). 407 b.
PAL·LADION. 63 b; 76 b; 129 b; 135 a; 155 a;
158 a; 230 b; 292 a; 315 b; 381 a; 407;
491 b; 504 a; 509 b; 540 b.
Pal-lancion (ciutat d' Arcadia). 190 b; 409 a.
PAL·LANT. 1) Tita. Taules 33, p. 454; 38,
p. 530; 62 b; 71 b; 162 b; 387 b; 409;
484 b.
2) Fill de Licaon. 130 a; 324 a; 409.
3) Fill d'Evandre. 158 b; 191a;222 b;
409; 409 a.
4) Gegant. 214 a; 409.
5) Fill de Pandíon. Taula 12, p. 68;
152 a; 409; 413 a.
Pal·lanteum (poble = Roma). 78 b; 89 a;
158 a; 190 b; 191 a; 333 a; 477 a.
PAL·LÁNTIDES. 152 a; 326 a; 409; 409 b;
515 a; 516 a; 516 h. V. Pal·lant 5.
PAL·LAS. 1) = Atena. 46 b; 129 b; 292 a;
366 a; 386 a; 387 h; 407 a; 410; 528 a;
528 a; 548 a.
2) Pilla de Tritó. 407 b; 410.
PAL· LENE. 1) Filia de Sitó. 410; 495 b.
2) Filla d' Alcioneu. 410.
Pal·lene (península de Macedonia). 22 a;
466 a.
(Indret del' Atica). 516 b.
PA.MMON. Fill de Príam. 228 a; 461 a.
PA.MFIL. Fill d'Egimi. 153 a; 260 b; 410.
PAMFÍUA. Pilla de Raci. 472 a.
Pamfilia (regió d' Asia Menor). 308 a; 373 b.
PAMFOS. Poeta. 410.
PAN. 26 a; 47 a; 81 a; 85 a; 122 b; 126 a;
132 b; 144 b; 144 a; 147 a; 166 b; 191 a;
194 b; 210 a; 262 b; 263 b; 277 b; 279 b;
291 a; 341 a; 364 b; 389 a; 410; 411 a;
411b;427 h; 442 b; 484 b; 489 b; 490 a;
493 b; 512 b; 526 a; 550 h.
PANACEA. 59 a; 164 b; 310 b; 411.
P ANAMOR. Curet. 307 ªº
Panatenees (festa). 167 b; 169 b; 517 b.
PA.NCRAT!S. Filla d' Á.leu. Taula ! ] , p. 165;
25 b; 289 h; 411.
 616 ÍNDEX DE NOMS PROPIS, GEOGRÁFICS l HlSTÓRlCS
PÁNDAR. 87 b; 286 a; 318 a; 336 a; 357 b;
411; 412 a.
PANDÁREU. IO b; 11a;110 a; 22S a; 412;
500 b.
PÁNDJA. 484 b.
PANDÍON. 1) Fill d'Erictoni. Taula 12, 68;
76 a; 94 a; 1S2 a; 167 a; 169 a; b;
299 a; 307 a; 412; 437 b; 438 a; 458 b;
462 b; 552 b.
2) Fil! de Cecrops 2. Taula 12, p. 68;
110 a; 175 b; 203 a; 328 b; 343 a; 390 b;
398 a; 409 b; 412.
3) Fil! de Fineu. Taula 12, p. 68;
204 b; 412.
4) Fill d'Egipte. 127 b; 412.
PÁNDOC. 406 a; 406 b; 413.
PANDOR. Taula 12, p. 168; 167 a; 413.
PANDORA. 1) Esposa d'Epimeteu. Taula 38,
p. 530; 136 b; 164 b; 230 a; 413; 441 a;
464a.
2) Filla d'Erecteu. Taula 38, p. 530;
167 a; 266 b; 413.
3) 545 b.
PANDROS. Filla de Cecrops. 1'aula 4, p. 93;
17 b; 264 b; 413. . PARTENOPEU. Un dels Set Cabdills. Taula
Pandrosion (a Atenes) 456 b.
PANGEU. Heroi traci. 415.
Pangeu (muntanya de Tracia) 409 a; 415 a.
PÁNIDES. Rei de Calcis. 415.
PÁNOPE. Nereida. 385 a.
PANOPEU. Fil! de Focos. Taula 31, p. 414;
30 a; 60 a; 120 a; 163 a; 206 b; 415;
S17 {/,
Panopeu (ciutat de la Focida). 207 b; 41S a.
PANTEUCLES. 375 a.
PANTIDIA. 317 a.
PÁNTous. Vell troia. 183 b; 415; 447 a.
PÁRAL. Heroi atenes. 415.
PAREBI. 415.
PÁR!A. Taula 30, p. 367; 32 b; 186 h; 202 h;
367 b; 381 b.
PÁRIAS. 202 b.
Parilia (festa romana). 406 a; 478 a.
Parion (ciutat de Mísia). 202 b; 487 b.
PARIS. Taula 15, p. 231, 35, p. 460; 3S b;
40 a; 91 a; 104 b; 160 a; 185 a; 187 a;
202 a; 202 b; 227 a; 228 a; 228 b; 230 b;
232 h; 233 a; 233 b; 28S a; 326 h; 336 a;
357 b; 358 a; 412 a; 415; 450 b; 4S4 a;
461a;469 b.
- mata Aquil·les: 36 b; 46 a; 384 b; 453 a.
- rapta Helena: 13 b; 92 b; 183 a; 198 b;
216 a; 224 a; 230 b; 233 a; 322 b; 356 b;
357 a; 357 b; 358 a; 358 b; 466 a; 539 b.
- a l'lda: 12 a; 62 b; 85 a; 116 a; 125 b;
171 b; 239 b; 263 a.
loes 102 a; 131 b; 185 a;
230 b.
PARNÁS. 417.
Parnas (muntanya de la Focida). 40 a; 83 a;
106 a; 120 b; 144 b; 206 a; 253 a; 278 b;
280a; 281b;326 b; 334a; 417 b; 441 a;
443 a; 523 b; 533 b; 539 a; 548 a.
Paros (illade les Cíclades). 32 b; 77 a; 178 b;
187 a; 202 b; 367 b; 381 b; 383 b.
PARQUES. 99 b; 170 b; 194 a; 371 b; 372 a;
417; 510 a.
PARRAS!. Heroi arcadi. 325 a; 417; 418 a.
Pan-asía (ciutat d' Arcadia). 417 b.
PARRESIS. 325 a; 417.
PARSONDAS. 418 a. v. Parsondes.
PARSONDES. Heroi persa. 418.
PARTEN!. 1) Fil! de Cidne. 104 a.
2) Lacedemoni. 272 a.
Parteni (riu de Paftagonia). 393 b.
Parteni (muntanya d' Arcadia). 60 b; 116 a;
418 b; 506 a.
PARTENIA. Pleiade. 104 a, 443 b.
PARTENIAS. Cavall. 340 b.
PARTENOPE. 1) Sirena. 342 b; 343 a; 418;
493 a.
2) Filla d'Estimfal. Taula 10, p. 154;
17, p. 240; 180 a.
3) Mare de Tracia. 533 a.
1, p. 8; 28, p. 328; 10 a; 61 a; 164 a;
418; 430 b; 506 b.
PÁRTENOS. 1) Filla d'Estiífil. 177 b; 419.
2) =La Verge. 419.
PASÍFAE. Taula 2, p. 14; 16, p. 236; 30, p.
367; 32 a; 32 b; 54 a; 92 a; 107 b; 130 b;
136 b; 150 b; 196 b; 217 a; 236 b; 246 b;
367 b; 368 a; 368 b; 419; 432 a; 432 b;
462 b; 463 a; 503 b.
PASÍTEA. Nereida. 38S a.
PAsírnE. Oceanida. 393 b.
Patara (ciutat de Lícia). 281 b; 469 a.
Patras (ciutat d'Acaia). 36 a; 41 b; 114 a;
187 a; 187 b; 460 a; 534 a.
PATREU. 460 a.
PATRó. 1) Company d'Eneas. 420.
2) Cornpany d'Evandre. 420.
PÁTROCLE. Taula 17, p. 240.
PÁTROCLE. 356.
Família: Taula 31, p. 414; 6 b; 43 a;
356 a; 370 b.
-- i Aquil·les: 36 a; 43 a; 44 b; 45 a; 45 b;
46 a; 74 h; 110 a.
Gestes: 19 a; 187 a; 227 b; 439 a;
483 b.
Combatsalvoltantdel cosd'-: 157 b;
216 b; 285 h; 358 a; 44S b.
Funerals: 19 b; 44 a; 139 b; 163 b;
J98 a; 3S7 b; 360 b; 365 a; 452 b.
Diversos: l 30 a; 185 a; 290 a; 315 a.
PÁTRocLss. Fill d'Heracles. 346 b. V. Pa-
trocle.
PATROCLEU. 117 a.
PAx. 421.
PEÁ. Déu guaridor. 22 a; 421.
DE NOMS PROPlS, GEOGRÁF!CS J HJSTÓRJCS
PEANT. 49 b; 201 a; 257 b; 421; 499 a.
Pedasos (ciutat = Motone). 374 b.
PEDEU. 347 a; 504 a.
PEDIAS, 116 b.
PEFREDO. 219 b; 434 b.
PEGÁS. Cavall. Taula 33, p. 454; 71 a; 120 a;
178 b; 219 a; 272 a; 421; 434 b; 450 b;
458 a; 469 b.
PELAGONT. 59 a; 79 b.
PELARGE. Filia de Potneu. 298 b.
PELASG. 1) Arcadi. Taula 20, p. 281; 40, p.
S49; 104 b; 208 a; 209 b; 238 a; 281 a;
314 b; 324 a; 352 b; 389 b; 421; 422 a;
509 b; 551 b.
2) Fill de Tríopas. Taula 19, p. 280;
117 a; 292 b; 378 a; 421; 422 a; 428 a.
3) Germa d' Aqueu. 421; 422 a; 209 b.
Pelasgiotida (regió de Tessalia). 422 a;
SlO b.
Pelasgs (poble). 5 a; 47 a; 50 b; 92 b; 104 b;
29 a; 199 a; 314 a; 378 a; 422 a; 435 a;
438 a; S04 b; 551 b.
PELEU. Taula 31, p. 414; 175 a; 179 b; 206 b;
422; 448 b; 4S 1 a; 505 a.
A Calidó: 4 a; 185 b; 351 b.
A Feres: 6 b; 206 b.
Argonautes: 49 b.
Diversos: 60 b; 117 a; 145 a; 198 a;
297 b; 304 a; 356 a; 359 a; 369 b; 372 b;
384 a; 416 b; 420 a.
V. Aquil·les: 42 b; 177 a.
PE:L!A. 354 a.
PELÍADES. 303 b.
PELIAS. Rei de Iolcos. Taula 23, p. 302; 4 a;
6 b; 20 b; 49 b; Sl b; 72 a; 119 a; 150 b;
159 b; 176 b; 303 a; 303 b; 344 a; 361 a;
382 a; 423; 450 b; 463 b; 489 b; 520 b;
529 a.
Filies: 344 b. V. Peliades.
Jocsfuneraris: 60b; 73 b; 216b; 286b;
296 a; 351 b; 373 b.
Pelion (muntanya de Tessalia). 4 a; 25 b;
42 b; 43 a; SO a; 200 b; 253 b; 270 b;
303 a; 314 a; 349 a; 423 a; 423 b; 452 a;
470 b; 490 a.
PeJ.la (ciutat de Macedonia). 436 b.
Pel·lene (ciutat d' Acaia). 283 b; S27 a.
PELÓPIA. 1) Pilla de Tiestes. Taula 2, p. 14;
65 b; 1S3 b; 425; 525 b.
2) FilladePelias. Taula2, p. 14; 102 b;
424 a; 425.
3) Niobida. 389 b.
PELÓPIDES. 273 a; 444 a.
Peloponnes. 37 a; 47 a; 48 b; 53 b; 56 a;
58 b; 59 a; 66 b; 70 a; 90 a; 92 b; 106 b;
113 a; 118 b; 119 b; 131b;133 a; 139 b;
143 b; 144 b; 147 a; 154 b; 157 a; 160 b;
161 a; 165 b; 182 b; 20S a; 207 a; 208 a;
225 a; 241 a; 244 a; 249 b; 253 a; 2S9 a;
260 a; 269 a; 274 a; 281 a; 294 b; 314 b;
617
324 a; 348 a; 350 b; 36! a; 378 a; 402 b;
416 b; 422 a; 437 b; 446 a; 4S8 a; 459 a;
489 a; 509 b; Sl8 a.
PELOPS. 1) Taula 2, p. 14; 20 b; 29 b; SO a;
65 a; 104 b; 115 a; 137 b; 140 b; 14S b;
160 a; 170 a; 175 b; 179 b; 180 a; 182 b;
188 a; 207 a; 230 b; 272 b; 274 b; 291 b;
309 a; 325 a; 356 a; 370 a; 389 b; 425;
442 a; 444 a; 500 b; 501 a; S25 a; 533 a.
Santuari: 252 a.
Ossos de-: 407 b.
2) Taula 2, p. J4; 15 b; 91 a; 120 b.
3) D'Opunt. Pretendent d'Hipoda-
mia. 160 a.
PELOR. Un dels Esparts. 79 b; 177 a.
Pelor (muntanya i cap de Sicília). 26 a.
PEMANDRE. Heroi beoci. 426.
Pemandria (ciutat =Tanagra). 426 a.
PENA. 171 a; 182 a; 426; 429 a; 466 b.
PENATS. 12 b; 426.
- de Troia: 152 a; 158 a; 333 b.
PENELEU. 50 a; 426; 447 a; 529 a.
PENE:LOPE. Pilla d'Icari. Taula 21, p. 283; 39,
p. 538; 191 b; 232 b; 263 b; 282 b; 283 a;
283 b; 299 a; 308 b; 315 b; 320 b; 380 a;
426; 430 a; 431 a; 446 a; 4S2 b; 507 b;
508 a; 511 b; 533 a; S39 a; S43 a; 544 a.
- i els seus pretendents: 37 a; 185 b; 290 b;
34S a; 411 a; 511 b.
PENEU. Taula 2S, p. 313; 38 b; SS a; 108 a;
119 a; 179 b; 314 a; 393 b; 428; 510 a;
S33 b.
Peneu (riu). 1) De Tessalia. 108 b; 125 b;
153 a; 237 b.
2) D'Elida. 67 a; 246 b.
PENJA, 172 b; 428.
PENTEU. Taula 3, p. 80; 9, p. 148; 16 a; 79 b;
141b;148 a; 164 h; 166 b; 307 a; 327 b;
355 a; 388 a; 428; 448 a; 528 b.
PENTES!LEA. 92 b; 110 a; 336 b; 428;
445 b.
- i Aquil·les: 27 b; 45 b; 48 a; 83 a; 140 a;
S14 a.
PENTIL. Fil! d'Orestes. 170 b; 176 b; 429.
Pentila (ciutat de Lesbos). 429 a.
PENTOS. La Pena. 429.
PE:oN. 1) Fill d'Endimió. Taula 26, p. 316;
157 a; 163 a; 182 b; 429.
2) Fill d'Antíloc. 429.
3) Fill de Posidó i Hel-le. 237 b.
4) v. Pea.
PEoNEu. Dactil. 125 a.
PEóNTDES (família atenesa). 429 b.
Peonis 429 a.
Macedonia). 439 a.
PEPARET. Fill de Dionís. Taula 30, p. 367;
54 a; 177 b; 429.
Peparetos (illa de Grecia). 429 b.
PERAT. Fill dePosidó. Taula24, p. 309; 321 a;
429; 444 a.
618 ÍNDEX DE NOMS PROPIS, GEOGRÁFICS I HISTÓRICS
PERDICAS. Descendent de Temen. 212 a.
PERDIX. 1) Germana de Dedal. 130 b; 429.
2) Nét de Dedal. 429.
PERET. Fill de Licaon 2. 324 a.
PEREU. Taula 10, p. 154; 66 a; 506 a.
PERGAM. 220 a; 318 a; 372 b; 384 b; 430;
458 a.
Pergam (ciutat de Mísia). 33 a; 78 a; 187 b;
220a; 430a.
PERIALCES. 72 a; 432 a.
PERIANDRE. 54 b; 55 a; 107 a.
PERIBEA. 1) Nhlade. Esposa d'Icari 2. Taula
21, p. 283; 39, p. 538; 282 b; 427 a; 430.
2) Filla d'Eurimedont. 381a;430.
3) Locria. 430.
4) Esposa del rei Polib. 430.
5) Mare d' Aiax, fill de Telamó. Taula
2, p. 14; 31, p. 414; 67 b; 430.
6) Filla d'Hiponous. Taula 29, p. 350;
159 a; 430; 524 a.
7) Mare d' Aura. 67 a.
8) Atenesa. 367 b.
PERICÁSTOR. 447 b.
PERICLIMEN. 1) Teba. 28 b; 419 a; 430.
2) Argonauta. Fill de Neleu. 49 b;
252 a; 382 b; 430.
PERICLÍMENE. Esposa de Feres l. Taula 23,
p. 302; 6 b.
PERIDEA. Esposa de Lelex. 446 a.
PERÍDIA. Mare de Miles. 365 a.
PERIERES. 1) Taula 5, p. 106; 8, p. 136; 21,
p. 283; 32, p. 433; 105 b; 146 b; 161 b;
218 b; 282 b; 283 b; 301 a; 321 a; 348 a;
422 a; 431; 442 a; 448 b; 520 b; 527 a.
2) Auriga de Meneceu. 167 b; 431.
PERIERG. Fill de Tríopas. 207 a; 431.
PERIFANT. 1) Fill de Lapites. Taula 25, p.
313; 148 a; 314 a; 431.
2) Fill d'Egipte. 127 b.
3) Fill d' Aret. 370 a.
4) Fill d'Eneu. 159 a.
PERIFETES. 1) Bandit. 230 a; 431; 515 b.
2) Fill de Copreu. 115 a.
3) Troia. 522 b. _
PERIFLEGETONT. v. Piriflegetont.
PERIGUNE. Filla de Sinis. 297 a; 348 b;
431; 491 a.
PERILEU. Fill d'lcari 2. Taula 21, p. 283;
282 b.
PERIM. Troia. 420 a.
PERIMEDE. 1) Filla d'Eol l. Taula 8, p. 136;
161 b.
2) Taula 33, p. 454; 325 b; 463 a.
PERIMEDES. Fill d'Euristeu. Taula 32, p.
433; 259 b.
PERIMELA. 1) Filla d' Admet i d' Alcestis.
Taula 34, p. 457; 7 a; 54 a; 338 a; 431.
2) Mare d'Ixíon. Taula 25, p. 313; 7 a;
54 a; 300 a; 431.
3) 41 b; 431.
PERIOPIS. Filla de Feres. 198 b; 356 a.
PERÍSTENES. Fill de Damastor. 447 b.
PERÍSTENES. Fill d'Egipte. 127 b.
PERÍSTERA. 431.
PERo. Filla de Neleu. Taula 1, p. 8; 23, p. 302;
49 b; 59 b; 347 b; 382 b; 432; 498 b.
Perrebs (poble de Tesshlia). 220 b; 279 b.
PERSE. Oceanida. 84 a; 107 b; 236 b; 432.
PERSEIDA. Oceanida. Taula 16, p. 236; 367
b; 393 b; 419 b; 432 a; 432 b.
PERSEFONE. Taula 38, p. 530; 40, p. 549; 12 a;
54 b; 57 b; 68 b; 84 b; 100 b; 115 a; 133 b;
135 a; 142 b; 173 a; 178 b; 180 a; 183 a;
221 a; 232 a; 249 a; 262 b; 277 b; 359 b;
362 a; 432; 440 b; 464 b; 467 b; 493 a;
518 b; 544 a; 548 a; 551 a.
Amors de-: 7 a; 481 a.
Rapte: 155 a; 221 b; 261 a; 278 a;
279b.
V. Demeter.
Pietat de-: 7 a; 20 a; 116 a; 181 b;
254b; 400a.
PERSEFONE. Filla de Mínias. 281 b.
PERSEPOLIS. Fill de Telemac. 380 b; 432;
446 a; 508 b.
PERSES. 1) Taula 16, p. 236; 33, p. 454; 38,
p. 530; 60 b; 150 b; 226 a; 236 b; 344 b;
345 a; 409 a; 419 b; 432 a; 432.
2) Fill de Perseu. Taula 32, p. 433;
95a.
Perses (poble). 166 a; 199 a; 383 b; 519 b.
PERSEU. 1) Taula 5, p. 106; 32, p. 433; 39,
p. 538; 40, p. 549; 99 a; 102 a; 137 b;
221 a; 263 a; 421 b; 434; 460 b; 476 a.
Llinatge: 1 a; 5 b; 22 b; 62 b; 95 a;
127 a; 179 a; 188 a; 204 a; 218 a; 235 a;
241a;273 a; 447 b; 459 b; 497 b; 527 a;
549 a.
- i Andromeda: 33 a; 91 b; 95 a; 204 a;
476a.
- i la Gorgona: 63 b; 64 b; 120 a; 219 a;
219 a; 369 a.
2) Rei de Troada: 3 a.
3) Fill de Nestor. 387 a.
Perusa (ciutat d'Ithlia). 66 a.
Pessinunt (ciutat de Frígia). 16 b; 101 a.
Pestum (ciutat d'Italia meridional). 322 b;
374a; 407 a.
Petelia (ciutat d'Italia). 202 b.
PErnu. 359 a.
PETREA. Oceanida. 393 b.
PEucEcr. Fill de Licaon 2. 130 a; 160 b;
280 a; 324 a; 435.
Peucecis (poble d'Italia meridional). 130 a;
160 b; 324 a; 435 b.
PIAs. Heroi tessali. 436.
Picówus. Gegant. 436.
PrcuMNE. 438 a.
Picus. 86 b; 108 a; 194 b; 391b;436; 438 a;
454a.
ÍNDEX DE NOMS PROPIS, GEOGRÁFICS I HISTÓRICS
P!DITES. 541 a.
PíEL. 33 a; 372 b; 384 b.
PíER. 1) ReideMacedonia. 2 b; 269 a; 421 b;
436.
2) Fill de Magnes. 146 a; 301 a; 338 a;
436.
PIERIA. 1) Esposa d'Óxil 2. 371 a; 375 b;
403 a; 436a.
2) 208 b.
Pieria (regió de Tracia). 375 b; 436 a; 436 b.
PrnRIDES. 375 b; 436 a; 436.
PÍERIS. Taula 15, p. 231; 345 b.
PIETAS. 436 b.
PIGMALió. 1) Rei de Tir. 34 a; 138 a; 436;
492b.
2) Rei de Xipre. 105 a; 436.
PIGMEUS. 215 a; 255 a; 437.
PÍLADES. Taula 2, p. 14; 31, p. 414; 56 a;
121 a; 146 a; 155 b; 181 a; 289 a; 345 a;
397 a; 397 b; 398 b; 415 a; 437; 532 b.
PILAON. Fill de Neleu l. 382 b.
PILARGE. Danaida. 127 b.
PILARTEs. Troia. 420 b.
PrLAs. 152 a; 175 a; 318 a; 413 a; 437; 438 a.
PILEMENES. Rei de Pafiagonia. 224 b; 437.
PILENOR. 437.
PÍLEU. Taula 34, p. 457.
PíLIA. Filla de Pilas. Taula 12, p. 168; 152 a;
390 b; 413 a; 437 b.
PÍLIOS. Fill d'Hefest. 202 a; 438.
PILó. 189 a.
PILos. Fill d'Ares. Taula 26, p. 316.
Pilos (ciutat de Messenia). 48 a; 113 a; 252 a;
262 a; 347 b; 349 a; 382 b; 386 b; 387 a;
424 a; 430 a; 441 b; 446 a; 508 a; 511 b;
533 b.
(Ciutat d'Elida). 437 b.
PILUMNE. 127 b; 435 b; 438; 535 b.
PIMPLEA. 127 b; 325 a; 498 b.
Pmoos. Fill de Macedó. 438.
Pindos (muntanya de Grecia). 108 b; 143 b;
314 a.
PINUS. Fill de Numa. 391 b.
PIPo. Pierida. 436 b.
Píram. 438.
PIRAS. Taula 19, p. 280.
PIRAS. Taula 20, p. 281; 180 a; 439 a.
PIREcMEs. 1) Troia. 403 a; 420 b; 439.
2) Foner. 439.
3) Rei d'Eubea. 439.
PIRE. 1) Fill de Glauc. 71 a; 439.
2) Pare d'Io. 293 b; 439.
PIRENE. 1) Filla d' Asop (o d'Ebal). 59 b;
439.
2) Danaida. 127 b.
PIRENE.1) Amant d'Heracles. 439.
2) Mare de Cicne. 48 b; 103 a; 439.
3) Mare de Diomedes l. 139 a.
4) Mare de Licaon 3. 255 a; 324 b.
Pirene (font de Corint). 41 a; 71 a; 153 a;
619
421 b; 439 a; 450 b.
PIRENEU. Rei de Daulida. 439.
Pireu (El) (port d' Atenes). 193 a; 375 a.
PIRGO. 1) Esposad' Alcatous. 20 b; 439.
2) Troiana. 439.
PfRIAs (d'Ítaca). 440.
PIRIFLEGETONT. 41 b; 113 a; 204 b.
Pirineus (muntanyes). 439 b.
Poos. Troia. 420 b.
PrRÍTous. Taula l,p. 8; 25,p. 313; lOb; 50a;
97 a; 135 a; 142 b; 193 a; 232 a; 249 a;
300 b; 314 a; 259 a; 432 b; 440; 441 a;
485 b; 518 b.
Naces de -: 104 b; 185 b; 269 a;
273 a; 475 b.
PmoENT. Cavall d'Helios. 236 a.
PfRous. 292 b.
PIRRA. 1) Esposa de Deucalió. Taula 8, p.
136; 38, p. 530; 28 b; 135 b; 161 b; 164 b;
237 b; 396 b; 441; 482 a.
2)Nomd'AquiHes.43b;326a;383b;
441.
PíRRIC. 441.
Pírricos (llogaret de Laconia). 433 a.
PIRROS (= NEOPTÓLEM). 43 b; 68 b; 326 a;
372 b; 383 b; 441 a; 441.
PrRRos. Príncep molós enemic de Roma.
373 a.
Pisa (ciutat d'Elida). 117 a; 157 a; 159 b;
225 b; 256 a; 272 a; 321 a; 426 a; 442 a.
Pisa (ciutat d'Italia). 163 b; 441 b; 442 a.
PISANDRE. 1) Troia. 357 b.
2) Pretendent de Penelope. 200 a.
Pisaurum (ciutat d'Italia central). 198 b.
PISEU. 441.
PISÍDICE. 1) De Lesbos. 441.
2) De Troada. 441.
3) Filla d'Eol l. Taula 8, p. 136; 6 a;
161 b; 369 b; 441.
4) Filla de Nestor. 441; 387 b.
5) Filla de Leucó. Taula 34, p. 457;
48 a; 322 b.
6) Filla de Pelias. Taula 23, p. 302;
424a.
PISÍON. 300 a.
PisísTRAT. 1) Fill de Nestor. 387 b; 441.
2)Tira d' Atenes. 442 a.
Pisos. 1) Fill de Perieres. 442.
2) Rei dels celtes. 442.
3) Fill d' Afareu. Taula 21, p. 283;
146 b; 283 b; 442.
4) Fill d'Endimió. 182 b.
PíSTOR. 442.
PITÁGORAS. 40 b; 183 b; 271 a; 338 b.
PíTANE. 1) Mare d'Evadne. 165 a; 190 b;
279 a; 442.
2) Amazona. 442.
Pítane (llogaret laconi). 432 a.
(A Mísia) 432 a.
Pitecusses (illes dels Micos). 99 a.
620 DE NOMS PROPIS, GEOGRÁFICS l HlSTÓR!CS
PITES. 132 b.
Prrnu. Fil! d' Apol·lo. 442.
Prruu. Fil! de Pelops. Taula 2, p. 14; J52 b;
175 a; 182 b; 273 a; 425 b; 442; 514 b;
533 b.
PíTIA. 38 b; 40 b; 197 a.
Pítics (Jocs). 38 b; 443 a.
PITIREU. 132 a; 442.
Pms. 132 b; 442.
Pitiüssa (ciutat = Lampsac). 311 a.
PITO. 1) Persuasió. 442.
2) Oceanida. 53 b; 393 b; 442.
3) 208 b; 389 a.
PITó. 38 a; 40 a; 89 a; 132 b; 208 a; 213 b;
320 a; 417 b; 443.
Pitopolis (cintat prop de Nicea). 264 b;
496 a.
PLACIA. Esposa de Laomedont. 162 b; 181 a;
312 b; 460 b.
PLATAN. 443.
PLATEA. 59 b; 108 b.
Platea (ciutat de Beocia). 59 b; 108 b; 148 b.
PLATÓ. Fill de Licaon 2. 324 a.
PLÉIADES. Taula 27, p. 327; 64 b; 95 b; 155 a;
179 b; 266 b; 270 b; 326 b; 338 a; 361 a;
388 a; 443; 495 a.
PLÉIONE. Taula 5, p. 106; 7, p. 128; 27, p.
327; 64 b; 84 a; 95 b; 155 a; 266 b; 338 a;
361 a; 443 a; 442; 498 a.
Fills de-: V. Pleiades.
PLEMNEU. Fill de Peratos. Taula 24, p. 309;
133 b; 402 a; 429 b; 444.
PLEURÓ. Fill d'Etol. Taula 26, p. 316; 159 a;
179 b; 182 b; 444; 520 b.
Plenró (ciutat d'Etülia). l 03 a; 200 b; 282 b;
455 a; 520 b.
PLEXAURA. l) Nereida. 385 a.
2) Oceanida. 393 b.
PLEXIP. 1) Fill de Testi. Taula 26, p. 316;
520 b.
2)FilldeFineu. Tanla 12, p.168; l lOa;
204 b; 413 a; 444.
3) Fill de Carie. 115 b; 444.
PLíSTENES. 1) Fill de Pelops. Taula 2, p. 14;
11 a; 66 a; 137 b; 273 a; 356 b; 380 a;
425 b; 444.
2) Fil! de Tiestes. Taula 2, p. 14; 356 b;
525 b.
PwTO. 1) Taula 2, p. 14; 40, p. 549; 500 a;
551 a.
2) Oceanida. 393 b.
PLUTó. Taula 38, p. 530; 122 a; 143 a; 196 b;
222 a; 396 b; 445; 493 a.
V. també Hades; Dis Pater.
PLUTOS. 134 a; 202 b; 280 b; 444.
Pnix (Átenes). 518 a.
Po (riu d'Italia). 35 b; 52 a; 169 b.
Plana del - : 66 a.
PoBRESA. 193 b. V. Penia.
PODALIRL Fill d' Asclepi. 59 a; 82 b; J 26 b;
279 b; 310 b; 336 a; 411b;445; 493 b.
PODARCES. Danaida. l 27 b.
PoDARCES. 1) = Príam. Taula 7, p. 128; l 81 a;
251 a; 265 b; 291 b; 312 b; 445; 461 a.
2) Fill d'Íficle. Taula22, p. 287; 286 b;
445; 465 a.
PODARG. 139 b; 247 a.
PoDARGE. 69 a; 445.
PODER(= CRATOS). 409 a.
PoDEs. Troia. 357 b; 445.
PoLEMó. 381 a.
PoLEMóCRATES. Fill de Macaon. 336 b.
PouANAX. Rei de Melos. 359 a.
PóuB.l) Rei de Tebes d'Egipte. 445.
2) Rei de Sició. Tanla 24, p. 309; 9 b;
445; 498 b.
3) Rei de Corint. 148 b; 430 a; 445.
4) Corinti. 21 a.
PouBEA. Filla d'Ecles. Taula 1, p. 8; 146 b.
PoLIBOTES. Gegant. 214 b; 446.
Póuc. Fill de Licaon 2. 324 a.
PoucAoN. 1) Fill de Lelex. 317 b; 362 a;
365 a; 446.
2) Taula 18, p. 258; 446.
PoucASTA. 1) Filia de Nestor. 387 b; 432 b;
446.
2) Filla de Ligeu. 282 b; 320 b; 446;
508 a.
PoLíCRIT (IToAúKpnoc;). 446.
PoLíCRIT (I10AúKp18oc;). 426 a.
PoLíCRITE. Herolna de Naxos. 446.
PoLíCTOR. 1) Germa d'Ítac. 298 b; 447.
2) Fill d'Egipte. 127 b;
PouDAMANT. 1) Fill de Pantous. 415 b;
447.
2) Fil! de Príam. 228 a; 426 b.
3) Fil! d' Antenor. 235 b; 504 a.
PoLIDAMNA. Esposa de Ton. 234 b; 447;
533 a.
PouDECTES. 99 a; 127 a; 137 b; 218 b; 338 a;
379 b; 434 a; 447.
PouDEUCES. V. PóZ.Zux.
PouDOR. 1) Fill de Cadme. Taula 3, p. 80;
9, p. 148; 79 b; 148 a; 238 a; 307 a;
447.
2) Fill de Príam. Taula 35, p. 460;
132 a; 227 b; 228 b; 447; 461 a.
3) Fill d'Heracles. 117 a; 346 b.
4) Fill d'Hipomedont. 274 a.
PouDORA. l) Filla de Pelen. Taula 31, p.
414; 177 a; 359 a; 369 b; 422 b; 448.
2) Filla de Danau. 144 b.
PouDoRA. Oceanida. 393 b.
PoLíFATES. 448.
PouFEM. 1) Lapita. 49 b; 50 b; 268 a; 313 b;
449.
2) Ciclop. 41 b; 101 a; 103 b; 340 b;
449, 458 a; 488 b; 507 b; 533 a; 541 b.
Amors de-: 4 b; 210 a.
PoLIFIDES. 1) Fill de Manti. 449; 51 l b.
DE NOMS PROPIS, GEOGRÁFlCS ! HISTÓRJCS
2) Rei de Sició. 449; 527 a.
PouroNTE. Filla d'Hiponous. 449.
PouFomEs. 1) Cabdill teba. 450.
2) Heraclida. 165 a; 361 a; 450.
3) Herald de Laios. 149 a.
PoLíGON. Fill de Proteu. 450; 466 a.
PoulDE. 1) Endeví de Corint. 185 a; 200 a;
340 a; 450; 523 a.
2) Fill d'Euridamant. 450.
3) Fill de Ci~ran (probablement iden-
tic al núm. 1). 217 a.
PoLILAU. Taula 17, p. 240.
PoLIMEDE. Pillad' Autolic. 68 a; l 76b; 303 a;
450.
PouMEDONT. Fill de Príam. 461 a.
PouMEL 346 b; 420 b.
PoLIMELA. l) Filla de Filant 2. 183 a; 199 b;
450.
2) Pilla d'Eol 2. 450; 544 a.
3) Filla d' Actor. 448 b; 450.
4) Filla de Pelen. 356 a.
PoLIMÉSTOR. Gendre de Príam. 19 b; 132 a;
155 b; 228 b; 291 a; 448 a; 448 b; 451.
POL!MNE. 451.
PouMNEST. Pare de Batos 2. 70 a; 209 b.
PoLíMN!A. Musa. 146 a; 376 a; 399 a; 451.
POLINICES. Taula 1, p. 8; 9, p. 148; 37, p.
512; 10 a; 10 b; 23 b; 28 a; 36 a; 60 a;
117b;150a; 164a; 169b; 181b;186a;
289 b; 313 b; 355 b; 451; 514 a; 524 b.
PoLÍNOE. Nereida. 385 a.
PouPÉMON. 126 b; 463 a.
PourETEs. 1) Fill d'ApoJ.lo. 39 a; 143 b;
182 b; 312 b; 452.
2) Fill de Pirítous. Tanla 1, p. 8; 25,
p. 313; 82 b; 314 a; 318 a; 440 b; 445 a;
452.
3) Fill d' Ulisses. Taula 39, p. 538;
84 b; 544 a; 452.
4) Herald de Laios. 149 a.
PouroRTES. Fill d'Ulisses. Tanla 39, p.
538; 452; 544 a.
V. també Ptoliportes.
PouTECNE. 10 b.
Pourns. 1) Fill de Príam i d'Hecuba. 228 a;
452; 461 a; 461 b.
2) Company d'Ulisses. 190 a; 452.
Politorium (cintat del Laci). 452 b.
PoLíXEN. 1) Fill d' Agastenes. 452.
2) Fill de Jason. Taula 23, p. 302;
452.
3) Rei d'Elida. 30 a; 452.
PoLíXENA. Taula 35, 460; 15 b; 45 b; 228 a;
384 a; 417 b; a; 453; 461 a; 541 a.
Pouxo. 1) Esposa de Nicteu. Tanla 27, p.
327; 453.
2) Esposa de Tlepolem. 135 b; 235 a;
346 a; 453; 532 a.
3) Mainadera d'Hipsípila. 453.
4) Hfade. 266 b.
621
Porns. Fill de Posidó. 454.
PóL·Lux. Taula 2, p. 14; 21, 283; 31 a;
51 a; 142 a; 186 b; 196 a; b; 232 a;
284 a; 306 b; 317 b; 321 b; 454; 519 a;
527 a.
Pomerium. 360 a.
PoMONA. 436 a; 454; 547 a.
PóMPIL. 394 a.
PoMPÍLIA. Filla de Numa. 391 b.
POMPO. Pilla de Numa. 391 b; 454.
PoMPONlA (gens). 454 a.
PoNos. 171 b.
PoNTos. Taula 14, p. 212; 33, 454; 100 a;
l55 a; 166 a; 207 b; 212 b; a; 385 b;
455; 503 a; 509 a.
Pont Euxí (mar 51 b; l 66 b; 233
237 b; 279 a; a; 492 a; 525 b.
PoNTÍFExs. 89 b; 293 b; 391 b.
PONTÓMEDA. Nereida. 385 b.
PONTOMEDUSA. Nereida. 385 b.
PoNTOPOREA. Nereida. 385 b.
PoRF!RlÓ. Gegant. 214 a; 239 b; 455.
POROS. 172 b; 428 a; 455.
PoRSENNA. 99 a; 374 b; 375 a.
PORTAON, Tanla 26, p. 316; 29, p. 350; 50 a;
159 a; 179 b; 160 a; 455; 492 b; 501 a;
514 a.
PoRrnu. 1) = Portaon. 455.
2) Fil! de Licaon 2. 324 a; 455.
PoRTú. 323 a; 342 b; 406 a; 455.
Posmó. Taula 19, p. 280; 23, p. 302; 24, p.
309; 27, p. 327; 31, ~ 414; 32,p. 433;
33,p.454;36,p.494;38,p.530;455.
Infantesa: 81 b; 509 a.
Amors: 30 b; 31 a; 53 a; 64 b; 86 b;
96 b; 116 b; 134 a; 152 b; 172 a; 174 a;
174 b; 175 b; 182 b; 218 a; 218 b; 237 b;
266 a; 275 b; 289 b; 310 a; 362 a; 386 a:
423 b; 424 a; 431b;482 a; 509 a; 511 b;
512 b; 514 b; 521 a; 523 b; 529 a; 533 a.
Fills de-: 1 a; 17 a; 21 b; 24 b; 25 b;
26 a; 31 a; 35 b; 47 b; 49 a; 51 a; 66 b;
71 a; 75 b; 84 b; 93 a; 98 b; 99 a; 101 b;
103 b; 120 a; 132 b; 156 b; 159 b; 161 b;
168 a; 175 a; 182 b; 183 a; 184 b; 188 a;
189 a; 196 a; 213 b; 215 b; 216 b; 222 b;
223 a; 237 a; 248 a; 250 b; 252 a; 254 b;
275 b; 289 b; 314 b; 317 b; 321 a; 323 b;
326 b; 346 a; 349 a; 349 b; 362 a; 366 b;
372 a; 379 b; 381 a; 382 a; 390 b; 394 b;
401a;410 b; 417 b; 419 b; 423 b; 426 a;
429 a; 430 a; 430 b; 442 b; 443 b; 449 a;
454 a; 468 a; 470 a; 482 a; 483 b; 485 a;
490 a; 490 b; 491 a; 495 b; 497 b; 512 b;
528 a; 522 a; 534 a; 543 a.
Filies de-: 55 a; 72 b; 88 a; 151 a;
165 a; 190 b; 222 b; 310 a; 476 a; 476 b;
482 a; 279 a.
Descendentsde-: 101a;113a; 129a;
153 b; 165 a; 206 a; 488 a.
622 DE NOMS PROPlS, GEOGRÁF!CS I HISTÓRICS
- i els cavalls: 43 b; 69 a; 134 a; 174 a;
196 b; 244 a; 283 b; 421b;423 a; 423 b;
426 a.
Ramats de-: 55 b; 465 b.
Venjances: 31 a; 33 a; 91 b; 15! b;
164 b; J67 b; 195 b; 250 b; 265 a; 267
b; 449 a; 542 a.
- ataca Zeus: 39 b; 151 a; 552 a.
Seguici: 534 b.
Temple: 12 b; 186 b; 535 a.
Diversos: 11 a; 39 a; 63 a; 64 b; 66 b;
93 a; 101 b; 114 a; 145 b; 160 a; 190 b;
208 a; 221 a; 235 a; 246 b; 248 a; 275 b;
283 b; 285 h; 289 b; 292 b; 311 a; 320 a;
337 b; 362 b; 367 b; 368 b; 385 b; 387 a;
398 b; 419 a; 421 b; 443 a; 446 a; 465 a;
473 b; 502 b; 51la;517 a; 531b;551 b.
PósTUM SILVI. 334 a.
PoTAMó. Fil! d'Egipte. 127 b.
PoTINA. 293 a.
PoTOs. El Desig. 458.
PoTNEU. 298 b.
Potnies (cnúlla). 149 a.
Prakíai (regió del Peloponnes). 458 b.
PRAX. 458.
PRAXÍTEA. 1) Esposa d'Erecteu. Taula 12,
p. 168; 119 a; 167 a; 343 a; 413 a; 458.
2) Nimfa. Esposa d'Erictoni. Taula
12, p. 168; 169 a; 412 b; 458; 552 b.
3) D'Eleusis. 133 b; 458.
Preneste (ciutat d'Italia = Palestrina). 93 b;
170 b; 190 b.
PRESBó. Taula 34, p. 457; 110 b; 222 b;
458.
PRÉTIDES. Taula 13, p. 178; 32, p. 433; 9 b
(repartiment d' Argos); 141 b; 178 a;
332 b; 458; 459 b.
PRETOS. 1) Rei d' Argos. Taula 10, p. 154;
13, p. 178; 32, p. 433; 1 a; 5 a; 9 b; 10 a;
31 b; 71 a; 72 a; 102 a; 141 b; 177 b;
286 b; 295 b; 332 b; 348 a; 379 b; 434 a;
458 b; 459; 498 b.
2) Teba. 211 a.
PRÉUGENES. 460.
PRíAM. 1) Taula 7, p. 128; 35, p. 460; 251 a;
312 b; 460.
Famflia: 36b; 39a; 90b; l04a; 131 b;
173 a; 181 a; 226 b; 228 a; 230 a; 265 b;
285 a; 291 a; 312 a; 321 b; 323 b; 403 b;
415 b; 439 b; 448 a; 452 b; 522 a; 526 b;
535 a.
Filla de~: 119 a; 451 a.
- i Hector: 45 b; 90 b; 226 b; 453 a.
Infantesa: 265 a; 291 a; 312 b; 445 b.
Diversos: 35 b; 152 a; 233 b; 365 a;
402 a; 404 a; 411 b; 415 b; 466 a; 491 b;
523 a; 537 a.
2) Fill de Polites. 452 b.
PR!AP. 11 b; 141 334 b; 389 a; 461; 547 a.
Priene (ciutat Menor). 442 a.
PR!LTS. Fill d'Issa. 298 b; 462.
PRIMA. Filla de Romul. 265 a.
PRIMNEU. 1) Curet. 123 b.
2) Coribant. l l 3 b.
PRIMNo. Oceanida. 393 b.
PRíTANIS. 541 a.
Privernum (ciutat del Laci). 362 b.
Probalint (ciutat del' Ática). 295 a.
PRocAs. Rei d' Alba. 31 b; 89 b; 392 a;
490 b.
PROCLEA. 102 b; 511 a.
PRoCLES. 1) Fill d'Aristodem. Taula 18, p.
258; 37, p. 460; 56 a; 260 a; 442 b; 462;
513 b.
2) Fil! de Pitireu. 442 b.
PROCNE. Taula 12, p. 168; 76 a; 143 b; 167 a;
203 a; 299 a; 308 b; 412 b; 462; 513 a;
552 b.
PROCRIS. Taula 12, p. 168; 94 a; 111a;167 a;
368 a; 382 a; 419 b; 462.
Gos de - : 30 a.
PROCRUSTES. J 26 b; 463; 515 b.
PRócuL. 463 a.
PRóMAC. l) Germa de Leucocamant. 463.
2) Fil! d'Eson. Taula 23, p. 302; 424 b;
450 b; 463.
3) Fill de Partenopeu. 164 a; 419 a.
4) Fill d'Heracles. 468 a.
PROMEDONT. Naxi. 274 b.
PROMET. Fill de Codre. 463.
PROMETEU. Taula 38, p. 530; 59 b; 64 a; 71 b;
97 a; 111 a; 135 b; 164 b; 186 b; 230 a;
265 a; 303 a; 326 b; 356 a; 405 b; 413 b;
423 a; 441 a; 463; 469 b; 471 b; 504 a;
510 a; 521 a; 550 b; 552 a.
Aliga de-: 166 b.
Alliberament: 250 a; 255 a.
PROMNE. 75 a; 464.
PRóNAX. Taula 1, p. 8; 9 b; 10 a; 139 a;
329 b; 446 a; 464.
PRóNOE. 1) Esposa d'Etol. Taula 26, p. 316;
83 b; 159 a; 182 b; 347 a; 444 a.
2) Nimfa. 93 a.
3) Nereida. 385 a.
PRóNOME. 447 a.
PRONOS. 464.
PRóNous. 1) Fill de Fegeu. Taula 19, p.
280; 3 b; 16 a; 24 a; 197 a; 509 b.
2) Fill de Deucalió. 399 a.
3) Trofa. 420 b.
PROPÉTIDES. 464.
PRóPODAS. Taula 36, p. 494; 464.
Propontida (país d' Asia Menor). 58 a; 109 b;
162 a.
PRóQU!TE. 464.
Proscida (illa de Campania). 99 a; 464 b.
PRosÉRPINA. 293 a; 432 b; 464. V. Perse-
PROS!MNA. 141 b; 451.
Prosimna (ciutat 451 a.
DE NOMS PROPlS, GEOGRÁFICS l HISTÓRICS
PROSlMNE. 141 b; 451 a. Cf. Polimne.
PROTÉNOR. 224 b.
PROTESlLAU. Fil! Taula 22, p. 287;
4 b; l 82 a; 3 l2 a; 445 b; 465.
PROTEU. 1) Deu marí. 55 b; 77 a; 286 a;
358 b; 429 a; 450 a; 465; 508 a.
2) Rei d'Egipte. 75 b; 86 b; 233 a;
358 b; 465; 466 b; 511 a.
3) Fill d'Egipte. 127 a.
PRons. Pleiade. 443 b.
PRoTO (npw8w). Nereida. 385 a.
PRmo (Tipw-rw). Nereida. 385 a.
PROTOGENIA. 1) Taula 8, p. 136; 334 a; 396 b;
466.
2) Filla d'Erecteu. Taula 12, p. 168;
123 a; 167 a; 266 b; 466.
3) Pilla de Calidó. Taula 26, p. 316;
83 b; 402 b.
PROTOMEDEA. Nereida. 385 a.
PROTÓNOE. Filla de Disaules. 70 b.
PRoToó. Troia. 522 b.
PRórnus. 1) Fill d' Agri. Taula 27, p. 250;
326 a; 466; 514 a.
2) Cabdill dels magnets. 466.
3) Fill de Licaon 2. 324 a.
Prusa (ciutat de Bitínia). 268 a. V. Cios.
PsAMATE. 1) Pilla de Nereu. Taula 31, p.
414; 145 a; 385 a; 422 b; 466; 511 a.
2) Filia de Crotop. Taula 19, p. 280;
l 22 b; 331 a; 422 b; 466.
PSAMNÉTJC. 476 b.
PsIL·LE. Rei deis psil·les. 466 b.
Psil·les (poble de Cirenaica). 466 b.
Ps1QUE. 173 a; 467.
Psofida (ciutat d' Arcadia). 23 b; 170 b;
548 a.
PsoF1s. l) Fill de Licaon 2. 468.
2) Descendent de Níctirn. 468.
PTÉLEA. 403 b.
PTELEONT. 462 b.
PTERELAU. Taula 31, p. 414; 29 a; 114 a;
241 a; 274 b; 298 b; 447 a; 468.
PTOLIPORT. Fill de Telemac. 468.
PTOLIPORTES. Fill d'Ulisses. 428 a; 452 b.
V. Poliportes.
Prnus. Fill d' Atamant Taula 34, p. 457; 62 a;
322 a; 510 b.
Pun1cmA. El Pudor. 60 b.
Q RATUMENA. 473.
QUELÍDON. 10b; 11 b;412b;469.
QUELONE. 469.
QUERESILAU. 426 a.
QuERó. Fill d' Apol·lo. Taula 32, p. 433;
200 a; 513 b.
Queronea (ciutat de Beocia). 200 a; 513 b.
vutKo,rn1. Fill d'Heracles. 117 a; 346 b.
l) Fiil de Pterelau. Taula
623
433.
Fill de P1íam. 46 l a; 541 a.
de Caria. 353 b; 445 a.
de Tracia ! 9 b; 112 b;
134 a; 230 b; 237 410 a; 411 b; 495 b.
QuÉS!AS. Nimfa. 394 a.
Fill d'Egipte. !27 b.
vuurrnnvv0 451 a.
Taula 33, p. 454; 7 a; 166 a;
526 b.
2) Nimfa siciliana. 469 b.
QurMEREU. Fill de Prorneteu. Taula 38, p.
530; 326 b; 357 a; 463 b; 469.
366 ll;
Filla de Boreas. Taula 12, p.
168; 1 a; 167 a; 184 b; 469.
2) Filla del Nil. 84 b; 469; 470 a.
3) Filla de Dedalió. Taula 39, p. 538;
67 b; 131 a; 199 b; 469; 470 a.
4) Mare de Priap. 469; 470 a.
Quios (illa). 143 b; 160 b; 401 a; 532 b.
QuIRí. 265 a; 371 b; 391 b; 463 a; 470;
479 a.
QuiRíMAC. Fill d'Electrió. Taula 32, p.
433.
Quirinal (turó de Roma). 196 a; 196 b; 304
b; 305 a; 463 a; 470 a; 479 b; 482 b;
497 a.
Quirits (= romans). 497 a.
Qurnó. Centaure. Taula 38, p. 530; 4 b; 6 a;
39 b; 43 a; 55 a; 59 a; 88 a; 97 a; 108 b;
122 a; 127 a; 198 a; 200 b; 202 b; 242 a;
254 a; 267 b; 270 a; 303 a; 345 a; 349 a;
393 b; 394 a; 404 b; 423 a; 423 b; 464 a;
470; 471 a; 471 b; 521 a; 539 a.
QUIROGÁSTERS. J02 a.
R
R.~CJ.1) Cretenc. 340 a; 472.
2) Argiu. 373 b.
RADAMANT. Taula 3, p. 80; 30, p. 367; 40,
p. 549; 23 a; 60 a; 145 b; 190 a; 229 a;
242 a; 367 a; 368 a; 472; 483 b; 499 a;
534 a; 551 b.
RÁDINE. 318 b.
RAMNES. 391 a; 472.
Ramnunt (districte de l'Atica). 231 b; 383 b.
RAROS. Fill de Cranau. 472; 473 a.
Raudusculana (porta de Roma). 107 a.
REA. Taula 6, p. 121; 14, p. 212; 38, 530;
69b; 78a; 81b;96a; lOOa; 101 a; a;
124 a; 125 a; 132 b; 135 a; 140 b; 187 a;
200 b; 201 a; 212 b; 213 a; 221 a; 238 b;
266 a; 276 b; 304 a; 353 b; 381 b; 394 b;
395 a; 396 b; 411 a; 412 a; 455 b; 473;
522 a; 531 a; 545 b; 550 a.
REA SíLVlA. J) 31 b; 29 i a; 342 a; 392 a;
624 DE NOMS PROPlS, GEOGRAFICS l H!STÓRICS
473; 475 a; 477 a; 477 b.
2) Amant d'Hercules. 474 a.
Reate (ciutat sabina). 371 a; 481 b.
RECÁRAN. 78 b; 474.
RECOS. 1) 474; 474 b.
2) Centaure. 60 b; 97 b; 474 b.
REDNE. Sirena. 492 b.
Regil (llac d'Ita!ia central). 143 a.
Region (ciutat de CaJabria). 248 b; 295 b.
RÉGNIDAS. Fil! de Falces. 193 a.
REM. 2 a; 31 b; 158 b; 195 a; 291 a; 318 a;
335 b; 342 a; 392 a; 418 a; 436 a; 473 b;
474; 475 a; 477 a; 477 b; 478 a; 502 a.
Mort de-: 475 a; 533 a.
Remuria. 318 a.
RENE. Mare de Medont. 345 a; 395 a; 482 b.
RENOM. 213 b. V. Fama.
REo. 1) Filla d 'Estafil. 33 b; 39 a; 177 b;
332 a; 419 a; 475; 475 b.
2) Esposa de Laomedont. 312 b.
RESOS. 84 b; 140 a; 181a;395 b; 475; 513 b;
540b.
Resos (riu de Troada). 393 b.
RETEA. 410 a; 495 b.
RETOS. 1) Gegant. 475.
2) Centaure. 475.
3) Companya de Fineu. 475; 476 a.
4) Pared' Anquemol. 34 b; 475; 476 a.
RErns (rei dels marrubis). 34 b.
RExÉNOR. 83 a; 152 a; 381 a.
RícrA. Mare dels coribants. 476.
Rícion (ciutat de Creta). 285 b.
Rin (riu). 544 b.
Ripes (ciutat d' Acaia). 370 b.
Robigalia (festa romana). 476 a.
ROB!GO i ROBIGUS. 476.
RooE. 1) Taula 38, p. 530; 98 a; 279 a; 476;
534 b.
2) Danaida. 127 b.
RODEA. Oceanida. 393 b.
Rodes (illa). 49 a; 53 a; 81a;81b;92 a; 92 b;
98 a; 129 a; 135 b; 207 a; 222 b; 235 a;
235 b; 238 a; 269 a; 279 a; 287 b; 314 a;
327 b; 331 a; 332 a; 337 a; 346 a; 365 a;
396 b; 431 a; 453 b; 456 a; 476 b; 490 b;
509 a; 532 a.
Colonies a-: 17 a; 81 a; 92 a; 532 a.
Rodi (riu de Tróada). 393 b.
RóDIA. Danaida. 127 b.
Rodis (poble). 202 b; 396 b; 453 b.
RóDOPE. 1) D'Efes. 476.
2) Mare de Cícon. 103 b.
3) Filla de l'Estrimó. 238 a.
Ródope (muntanya de Tracia). 238 b; 329 a.
RoDOPIS. 476.
RoDos. Taula 16, p. 236; 222 b; 235 b; 236 b;
336 b; 396 b; 456 a; 476; 534 a.
Roine (riu). 169 b; 248 a.
RoMA. 191 a; 199 a; 476; 477 b; 507 a;
508 a.
Roma (ciutat). 2 a; l l b; 12 b; 18 a; 27 a;
27 b; 34 a; 35 a; 40 b; 56 b; 58 a; 62 b;
63 b; 64 a; 73 a; 78 a; 78 b; 85 b; 89 a;
89 b; 92 a; 99 a; 101 a; 107 a; 108 a;
123 b; 137 a; 138 b; 140 b; 143 a; 147 b;
151a;158 a; 158 b; 159 b; 170 a; 190 b;
194 a; 194 b; 196 a; 197 b; 203 b; 205 b;
207 a; 222 b; 240 a; 248 a; 255 a; 276 a;
276 b; 277 a; 277 b; 291a;291 b; 293 a;
299 b; 301 b; 302 a; 304 a; 304 b; 305 a;
306 a; 306 b; 310 b; 315 a; 318 a; 320 b;
323 a; 323 b; 333 a; 333 b; 335 a; 335 b;
338 b; 339 a; 339 b; 340 b; 341 b; 342 a;
342 b; 343 a; 345 b; 360 a; 363 a; 363 b;
366 a; 373 a; 374 a; 374 b; 375 a; 378 a;
381 b; 387 b; 388 a; 391 a; 391 b; 392 a;
394 b; 395 b; 396 b; 399 a; 406 a; 407 a;
408 b; 409 a; 411b;417 b; 420 a; 421 a;
426 b; 432 b; 435 b; 454 a; 455 b; 462 a;
464 b; 465 a; 472 b; 473 a; 474 a; 474 b;
475 a; 476 b; 477 a; 477 b; 478 a; 478 b;
479 a; 479 b; 482 b; 484 a; 487 a; 488 b;
490 b; 495 b; 496 b; 497 a; 497 b; 501 b;
508 a; 508 b; 527 b; 546 b; 547 a; 547 b;
552 b.
ROME. 476 b. V. Roma.
RoMIS. 477.
RóMUL. 2 a; 6 a; 31 b; 123 b; 158 b; 190 b;
194 b; 195 a; 195 b; 265 a; 291 a; 302 a;
305 a; 305 b; 315 a; 318 a; 335 b; 342 a;
366 a; 391 b; 392 a; 392 b; 406 a; 418 a;
436 a; 463 a; 470 b; 473 b; 474 b; 475 a;
477; 478 b; 479 a; 479 b; 497 a; 497 b;
498 a; 501 b; 502 a; 547 a; 547 b.
Regne de-: 1 b; 114 b; 264 b; 277 b;
478 a; 479 a.
Fill de - : 68 b; 265 a.
Filla de - : 265 a.
Mort de-: 203 b; 265 a.
RoMus. 1) Fill d'Ulisses. Taula 39, p. 538;
108 a; 479.
2) Fil! d'Ematió. 255 a; 479.
3) Fill d'Eneas. 87 a; 320 b; 479.
RóPAL. Fill de Festos. 198 b; 479.
Roques Blaves. 51 a; 239 b. V. Cianees.
Roques Escironies. 175 a; 259 b; 515 b.
RóxANA. Filla de Cordias. 479.
Ruminal (figuera a Roma). 335 b; 477 b.
Rútuls (poble d'Italia). 27 a; 92 a; 158 a;
158 b; 185 b; 191 a; 224 a; 299 b; 333 a;
333 b; 363 b; 390 b; 435 b; 480; 535 b.
s SAó. Heroi beoci. 483.
SABACI. 481.
SABACTES. 176 b.
SABE. 481.
Sabines (rapte). 6 a; 114 b; 264 b; 277 b;
302 a; 304 b; 479 a; 498 a; 501 b.
DE NOMS PROPJS, GEOGRAF!CS J HlSTÓRICS
Sabins (poble). 123 b; 160 b; 265 a; 304 b;
342 a; 478 b; 481 b; 483 a; 497 a; 502 a.
SABOS. 481; 483 a.
SAFO (poetessa). 193 b; 476 b.
SÁGARIS. l) Fil! d' Aiax el locri. 481.
2) Fill de Midas. 481.
SAGARIT!S. 64 a; 481.
Sagitari (constel-lació). 270 b.
Sais (ciutat d'Egipte). 64 b.
SALÁCIA. 385 a; 482.
SALAMBÓ. 482.
SALAMÍ. 31 a.
SALAMINA. Taula 31, p. 414; 59 b; 103 b;
482.
Salamina (de l' Atica). 19 a; 88 a; 105 a;
188 a; 196 a; 206 b; 422 b; 482 a; 505 a,
522 b.
Golf de-: 32 b.
(De Xipre). 32 a; 105 b; 522 b.
Salento (ciutat d'Ithlia meridional). 286 a.
SALI. 92 a; 482.
SÁLIA. 92 a.
Salis (col·legi dels -). 92 a; 222 b; 339 a;
391 b; 438 a; 482 a.
SALMACIS. 1) Nimfa. 261 b.
2) Llac. 261 b.
Salmone (ciutat d'Elida). 482 a.
SALMONEU. Taula 8, p. 136; 159 b; 161 b;
382 a; 420 a; 482; 489 b; 495 a; 502 b;
529 a.
SALUS. 482.
SALUT. 268 a.
Same (illa de Grecia). 543 a.
SÁMIA. Filla de Meandre. 342 b.
Samnites (poble). 87 b; 305 b.
SAMÓ. 125 b; 482.
Samos (illa). 7 a; 7 b; 32 a; 137 a; 264 b;
282 a; 292 b; 342 b; 365 b; 394 a; 442 b;
488 a.
(De Trifília). 318 b.
Samotracia (illa). 50 b; 77 b; 81 a; 116 a;
129 b; 155 a; 158 a; 223 b; 280 b; 284 b;
399 b; 476 a; 482 a; 482 b.
SÁNAPE. 482.
SANCUS. 481 b; 482.
SÁNDAC. 105 a.
SANDOS. 395 a.
SANGAR!. 483.
Sangari (riu d' Asia Menor). 16 b; 64 a; 67 a;
228 a; 278 b; 365 a; 378 a; 387 b; 393 b;
461 a; 481 b; 483.
SÁNGARIS. 481 b. V. Ságaris 2.
SAo. Nereida. 385 a.
SAocos. 113 b. V. Sacos.
SAosis. Reina de Biblos. 338 b.
SARAP!S. 37 b.
Sardenya (illa). 52 a; 207 b; 296 b; 483 a;
520 a.
SARDES (ciutat d' Asia Menor). 483 a.
625
SARDO. 1) Esposa de Tirre. 483.
2) Filla d'Estenel. 483.
SARDOS. Fill de Maceris. 483.
Samo (riu de Campania). 146 b; 163 b.
SARó. Heroi de Treze. 483.
Saronic (golf). 244 a.
SARPÉDON. 1) Gegant. 483.
2) Fil! d'Europa. Taula 3, p. 80; 30,
p. 367; 40, p. 549; 60 a; 104 a; 190 a;
190 b; 216 a; 365 b; 367 b; 472 a; 483;
532 a; 551 b.
3) Fill de Zeus i Laodamia. Taula 36,
p. 494; 40, p. 549; 71 b; 532 a; 551 b;
483.
4) Trofa. 420 b.
SÁTIR. 31a;37 a; 102 a; 141b;194 b; 214 a;
226 b; 329 a; 389 a; 411 a; 462 a; 484;
489 a.
V. Marsias.
SÁTJR. Fil! de Dionís. 387 b.
SÁTIRA. 501 a. V. Satíria.
SATÍRIA. Pilla de Minos. 299 a; 484; 501 a.
Satírion (cap, a Italia). 484 a.
SATURN. 122 a; 147 b; 161 a; 182 a; 302 a;
334 b; 396 a; 436 a; 484.
Temple a Roma: 399 a.
Saturnals. 484 b.
Satúrnia (llogaret de Roma). 302 a.
SAURE. 484.
Scalae Caci (Roma). 78 b; 479 a.
SEBESTIS. 146 b,
Sebetos (riu de Campania). 146 b.
SEGESTA. 119 b; 151 b.
Segesta (ciutat de Sicília).19 b; 151 b.
SEGÉTIA. 293 a.
SELEMNE. 48 b.
SELENE. Taula 16, p. 236; 38, p. 530; 69 b;
157 a; 162 b; 235 b; 244 a; 271 b; 325 a;
335 a; 376 b; 381 a; 411 b; 484; 523 b;
545 b.
SELí. 235 a; 294 b; 485.
SEMAC. 485.
SEMÁQUIDES (família atenesa). 485 a.
SÉMELE. Taula 3, p, 80; 40, p. 549; 6 a; 16 a;
79 b; 140 b; 239 a; 322 b; 342 b; 406 a;
428 b; 485; 527 b; 548 b.
SEMÍRAMIS. 81 b; 389 b; 485.
SEMÓ. 482 b. V. Sancus.
SET CABDILLS. V. Tebes.
SEPTJMI MARCEL. 338 b.
SEREST. 486.
SERGEST. 486.
Serifos (i!la de les Cíclades ). 5 b; 99 a; 127 a;
137 b; 218 b; 434 a; 435 a; 447.
SERP. Tau!a 33, p. 454.
(Constel·lació). 250 b.
SERVI TuL·u. 208 b; 314 b; 394 b; 487;
547 b.
Sestos (ciutat del Quersones de Tracia). 264 b;
315 b.

626 DE NOMS PROP!S, GEOGRAF!CS l HISTÓRJCS
SET (déu egipci). 297 b.
SETEA. 487.
SEVECOR. 487.
SíBARIS. 1) Monstre de Delfos. 22 a; 487.
2) Company d'Eneas. 487,
3) Heroi frigL 487.
Font: 22 b.
Síbaris (ciutat d'Italia meridional). 370 b;
481b;487 a.
SmIL·LA. Taula 7, p. 128; 487.
Les sibiUes: 194 a; 264 b.
-de Babilonia: 481 b.
- de Cumes: 217 a; 348 a; 407 a.
- de Líbia: 310 a.
SícAN. 488.
Sicans (poble). 468 a; 488 b.
SICARBAS. 138 a; 492 b.
S!CE. 403 b.
SícEL. 1) 374 a; 488.
2) Pirata de Naxos. 289 b; 411 b.
S!CEU. Tita. 489.
Sicília (illa). 35 a; 52 b; 62 b; 101 b; 112 b;
122 a; 126 a; 133 a; 134 a; 151b;181 a;
210 a; 211 a; 214 a; 248 a; 296 b; 308 a;
310 b; 360 b; 368 a; 377 b; 381 a; 406 b;
412 a; 420 a; 432 a; 468 a; 526 b; 541 b;
545 a.
SJCINNE. 480.
Sícinos (illa des Cíclades). 532 b.
S1c1ó. Fill de Marató. Taula 24, p. 309; 11,
p. 165; 310 a; 340 a; 343 a; 446 a; 480;
552 b.
Sició (ciutat d' Argólida). 9 b; 37 a; 37 b;
65 b; 83 a; 133 b; 148 b; 153 b; 165 a;
193 a; 198 b; 204 b; 279 b; 307 b; 310 a;
321 a; 326 b; 340 a; 343 a; 348 a; 348 b;
375 b; 388 a; 402 a; 425 a; 429 b; 444 a;
446 a; 449 b; 479 b; 498 b; 509 a; 525 b;
527 a; 552 b.
Sículs (poble). 374 a; 488 b.
SmE. 1) Esposa de Belos. 489.
2) Danaida. 489.
3) Filla de Taure. 489.
4) Esposa d'Orió. 401 a; 489.
5) Heroi°na de Metaponcion. 489.
Side (ciutat del Peloponnes). 480 a.
(Ciutat de Pamfília). 480 a.
SmERO. 382 a; 424 a; 473 a; 489; 529 a.
Sro1K. 77 b.
Sidó (ciutat de Fenícia). 17 a; 180 b; 197 b;
231 a; 239 b; 489 a.
Sifes (ciutat de Beocia). 525 b.
Sfkinnis (dansa). 489 a.
SrLE. 141 a; 177 b; 206 b; 334 b; 340 b; 364 a;
411 a; 462 a; 484 a; 489.
S1LEU. Veremador. 255 b; 396 a; 489.
Sruos. 1) Fill de Trasímedes. 490 a; 533 b.
2) 24 a; 98 b.
SILVA. 106 a; 411 b; 438 a; 490.
SILVL 58 b; 299 b; 315 a; 490; 529 b.
SíLVIA. 195 a; 338 b; 490 b.
Sime (illa d' Asia Menor), 279 a; 390 a;
490 b.
S!MET!S. 4 b.
SrMó. Taula 39, p. 538; 365 a.
SIMOENT. 491, 535 b.
Simoent (rierol de Troada). 491 a.
Simplegades (roques = Cianees), 51 b;
183 b.
SrN1s. Bandit. 431 b; 491; 515 b.
S1Nó. Taula 39, p. 538; 491.
SmoP. Company d'Uhsses. l 74 a.
SINOPE. 59 b; 492; 494 b.
Sinope (ciutat de Pafiagónia). 205 b; 482 b;
492 a.
Sintis (poble de Lemnos i de Tracia). 229 a.
SíPIL. Niübida. 389 b.
Sípil (mont de Lídia). 59 b; 390 a; 412 a;
500 a.
SrrRETES. Heroi cretenc. 492.
SrQUEU. Marit de Dido. 137 b; 492.
Siracusa( ciutatdeSicília). 25 a; lOOb; 353 b;
377 a.
SIRENES. Taula 29, p. 350; 179 a; 322 b;
492; 513 b; 542 b.
Origen: 41 a; 84 b.
Cant de les -: 49 a; 52 b; 172 a;
399 b.
Síria (illa). 184 a.
Síria. 71 b; 94 a; 141a;162 b; 355 a; 369 b;
373 b; 485 b; 522 b.
Rei de-: 7 b; 34 a.
SíRINX. Nimfa. 493.
SrRIS. 162 a; 362 b; 374 a; 493.
Siris (ciutat d'Italia meridional). 82 b.
Sírius (estel). 55 b,
STRNA. Filla de Damet. 127 a; 445 b; 493.
Sirnos (ciutat de Caria). 445 b; 493 b.
SIROS. Fill d' Apol·lo. 492 a; 493.
Sirtes (golfs del nord d' África). 52 b; 467 a.
Sis (riu). 400 b.
SísrF. Taula 8, p. 136; 27, p. 327; 34, p. 457;
36, p. 494; 24 b; 36 a; 67 b; 115 b; 153 a;
161 b; 206 a; 216 b; 222 b; 223 a; 308 b;
317 a; 323 a; 353 a; 361 a; 362 b; 401 b;
406 a; 439 b; 443 b; 494; 513 b; 529 a.
Descendencia: 458 b; 464 b; 533 a,
Snó. Rei de Tracia. 135 a; 410 a; 495.
Sitonia (península de Tracia). 495 b.
SocLES. Fill de Licaon 2. 324 a.
Socas. 113 b; 123 b; 531 a.
Sois. 422 a. V Sosis.
SóFAX. 495; 527 b.
SoL (EL). 11 b; 22 b; 24 b; 57 b; 133 b; 182 a:
192 a; 197 a; 235 b; 246 a; 271 b; 277 a;
304 a; 432 a; 476 a; 495. V Helios.
Filla del-: 188 a.
Fill del-: 41 a; 432 a; 432 b.
del-: 88 a; 123 a; 186 b;
237 a; 542 b.
DE NOMS PROPlS, GEOGRÁFICS 1 HlSTÓRICS
Copa del-: 247 b; 255 a. TÁNAGRA. 59 b; 161 b; 426 a.
SóLIM. 495. Tanagra (ciutat de Beocia). 75 a; 185 a;
Solims (poble Menor). 7 J a; 495 b. 217 b; 534 b.
SóL·LAX. 25 a. TANA!S. 500.
SoLOENT. 495. Tanais (riu =el Don). 500 a.
SoMNI. 271 b; 374 a. V. Hipnos. TANAQU!L. 314 b; 394 b; 487 a.
Sous. Fill de Procles. Tau la 18, p" 258; TANATOS. LaMort. 99 b; 254b; 271b;374 b;
462 b. ~
395 a; 500.
SóPATRE. 496. Tilnger (ciutat 495 b; 527 b.
SoPÁTRJDES (família atenesa). 496 b. TANTAL. 1) Fill de Zeus. Taula 2, p. 14; 40,
SoRA. 496. p. 549; 21 l b; 292 a; 328 a; 400 a; 412 a;
Somete (muntanya d'Ifalia central). 198 b; 500; 551 a.
276 a; 496 b. 2) Fil! de Tiestes. Taula 2, l 4; 13 a;
Sorrento (ciutat d'Italia meridional). 162 a; 111 b; 425 a; 444 a; 500;
331b;493 b. 3) Niobida. 389 b; 390 a; 500.
SosANA. 486 a. TANTÁLIDA. 13 b.
Sos1s. Taula 19, p. 280; 422 a. TARANT. Eponim de Tarent. 484 a; 501.
SóSTENES. 496. TARAXJP. 1) = Isquen (d'Olímpia). 298 a;
SUMMÁ. 496. 501.
SuMATEU. Fill de Licaon 2. 324 a. 2) De Corint. 501.
SúNION (cap del' Ática). 358 a. TARCÓ. 67 b; 402 a; 501 b; 501; 507 a; 529 a.
Susa (ciutat d' Assíria). 355 a; 523 a. Tarent (ciutat d' Apúlia). 83 a; l 13 b; 192 b;
280 a; 374 a; 465 a; 484 a; 493 b; 501 b.
T Tarentum (indret de Roma). 465 a.
TARPEL 501 b.
TAC!. Rei de Roma. 123 b; 205 b; 302 a; TARPEIA. 302 a; 478 b; 497 a; 501.
392 a; 396 b; 478 b; 495 b; 497; 501 b; TARQUECL Rei d'Alba. 502.
513 b; 547 b. TARQUÍNIA. Vestal. 291 b.
TAcIA. 391 b. Tarquínia (ciutat d'Italia central). 501 b.
TAFJ. Taula 32, p. 433; 274 b; 425 b; 468 a; TARQUINIS. 276 b; 291 b; 314 b; 374 b; 394 b;
497. 473 a; 487 a; 488 b; 490 b.
Tafis (poble). 29 b; 94 b; 325 b; 415 a; 453 a. Tarsos (ciutat d' Asia Menor). 421 b.
Tafos (illa de Grecia). 29 b; 30 a; 235 a; TÁRTAR. Taula 14,p. 212; 166a; 182a; 213 b;
425 b; 468 b; 497 b; 505 b. 502; 525 b.
TAGES. 497. Presó dels Titans: 39 b; 101b;121 b;
TAíGETE. Taula 5, p. 106; 27, p. 327; 40, p. 151 a; 213 a; 216 a; 394 b; 550 b.
549; 245 b; 307 b; 389 a; 431 a; 443 a; Tartessos (ciutat i regió d'Espanya). 248 a.
497; 551 b. TARRUCL 2 a.
Taígete(montdeLaconia). 57 b; 142a; 314/J; TAsos. Taula 3, p. 80; 104 a; 503,
498 a. Tasos (il!a de Tracia). 17 a; 178 b; 503 a.
TAL·LO. Hora. 277 a. TAUMAC. 421 a.
TALAS!. 498. Taumacia (ciutat de Tessalia). 345 a.
TALAU. Taula 1, p. 8; 24, p. 309; lb; 9 b; 27 b; TAUMANT. Taula 14, p. 212; 33,p.454; lOOa;
49 b; 72 a; 119 a; 169 b; 343 a; 418 b; 155 a; 207 b; 213 a; 225 a; 297 a; 385 b;
432 a; 446 a; 464 b; 498. 455 a; 503.
TALEU. Fil! d'Erinona. 171 b. TAURE. 1) De Cnossos, 503.
TALIA. 1) Musa. 39 a; 376 a; 498. 2) Minotaure. 503.
2) Carite. 88 b; l 87 a; 498; 551 a. 3) Arnant de Pasífae. 503.
3) Nereida. 385 a; 498. 4) Fil! de Neleu l. 382 b; 489 a.
4) Nimfa. 126 b. Taure (muntanya el' Asia Menor). 369 b.
5) Filla d'Hefest. 406 b. Taurida(país).29b;57a;137a;150b; 155b;
TALOS. l)Cretenc. 52b; 118a; l90a; 229a; 235 a; 288 b; 358 b; 398 a; 398 b; 432 b;
285 b; 322 b; 421 a; 429 b; 472 a; 498. 437 b; 532 b.
2) Atenes. 130 b; 282 a; 498. TAURÓPOL!S. 177 b; 318 b.
3) Fil! d'Enopió. 160 b. TAUTANES. 523 a.
TALPI. Heroi epeu. 372 a; 499. TEANIRA. 503; 505 b; 573 a.
TALT!BL 15 a; 105 b; 499. TEANO, 1) Esposa d' Antenor. 2 b; 216 a;
TAM!R!S.FilldeFilammó.199b;270a;30l a; 288 a; 408 a; 503,
399 a; 499. 2) Esposa de Me:tapont. 161 b; 503.
628 DE NOMS PROPIS, GEOGRÁF!CS T HlSTÓRICS
3) Danaida. 127 b.
Tebans. 83 a; 110 b; 167 b; 211 b; 309 b;
348 b; 431 a; 450 a; 524 b; 528 b.
TEBE. 1) Filla de Prometeu. 463 b; 504.
2)FilladeZeus. Taula8,p. 136; 296 a;
504.
3) Filiad' Asop. 59 b.
4) Fillad' Adramis o deGranic. 219 b;
504.
5) Filia de Nilos. Taula 3, p. 80; l 04 a;
163 a; 504.
Tebe (ciutat de Mísia). 219 b.
Tebes (ciutat de Beocia). 12 b; 16 a; 17 a;
22 b; 30 a; 32 b; 36 a; 37 b; 41 a; 44 b;
61 a; 77 a; 83 b; 117 b; 141 b; 143 a;
148 a; 177 a; 205 a; 238 a; 241a;308 b;
325 b; 327 b; 346 a; 366 a; 388 a; 391 a;
394 b; 428 b; 448 a; 485 a; 504 a; 510 b;
520 a; 528 b.
Guerra contra-: 9 b; 23 a; 69 b; 87 a;
117 b; 152 b; 164 a; 176 a; 179 a; 181 b;
223 b; 274 a; 298 b; 311 b; 343 a; 343 b;
348 a; 355 b; 359 b; 373 a; 418 b; 430 b;
451b;452 a; 458 a; 460 b; 472 a; 418 a;
524 b; 528 a.
Fundació: 79 a; 166 b; 177 a.
Mural/es de - : 29 a; 83 b; 276 a;
334 a.
Diversos: 117 b; 211 a; 242 b; 352 b;
529 b; 535 a.
V. també Ep{gons.
Tebes (d'Egipte). 355 a; 446 a; 518 a.
Tebes (ciutat de Mísia). 32 b; 44 a; 120 a;
150 b; 219 b; 227 a; 504 a.
TECMESSA. 19 b; 188 a; 504.
TECTAF. 504.
TEcTAM. Taula 8, p. 136; 60 a; 190 a; 504.
Tegea (ciutat d' Arcadia). 3 b; 16 a; 66 a;
95 a; 104 a; 165 b; 179 b; 190 b; 312 a;
330 a; 360 a; 399 a; 482 a; 505 a; 506 a;
519 a.
TEGÉATES. 1) Fill de Licaon 2. 92 b; 104 a;
324 a; 330 a; 360 a; 505.
Tegeates (habitants de Tegea). 3 b; 165 b.
TEGJR!. 184 b; 505.
TELAMÓ. Taula 2, p. 14; 7, p. 128; 31, p. 414;
40 b; 49 b; 82 a; 103 b; 145 a; 175 a;
188 a; 206 b; 251a;351b;395 a; 421 a;
422 b; 424 b; 430 a; 461 a; 466 b; 503 b;
505; 522 a; 528 a; 533 a.
TELAUGE. Fill d'Eosfor. 238 b.
TELÉBOAS. l) 317 b; 468 a; 505.
2) Fill de Licaon 2. 324 a.
Teleboes (poble). 22 b; 118 a; 241 a; 274 b;
317b;505b.
TELECLEA. 1) Mare d'Hecuba. 228 a; 505.
2) Mare de Teano. 504 a.
TELEDAM. 1) Fili d'Ulisses. 505.
2) Fill d' Agamemnon. Taula 2, p. 14;
15 b; 91 a.
TELÉD!CE. Taula 19, p. 280; 37 b; 208 a;
389 b.
TELEF. Taula 10, p. 154; 11, p. 165; 17, p.
240; 43 b; 66 a; 82 a; J 06 a; 116 a; 187 b;
199 a; 220 a; 237 b; 267 b; 284 a; 298 b;
336 a; 380 a; 397 a; 418 b; 420 a; 465 b;
501 b; 506; 514 a; 523 a; 529 a; 529 b.
- i Aquil·les: 19 b; 44 a; 112 a; 397 a;
540 a.
- i Roma: 477 a.
TELEFAASSA. Taula 3, p. 80; 17 a; 79 a; 189 b;
494 b; 503 a; 507.
TELEFONTES. Taula 18, p. 258; 361 b.
TELÉGON. 1) Tat!la 16, p. 236; 39, p. 538;
91 b; 108 a; 163 a; 299 a; 381 a; 428 a;
450 a; 479 b; 505 b; 507; 508 a; 542 b;
544 a.
2) Fill de Proteu. 466 a.
TELEM. 507.
TELÉMAC. Taula 39, p. 538; 37 a; 91 b; 332 b;
345 a; 359 b; 380 b; 387 a; 405 a; 427 b;
441 b; 446 a; 468 b; 477 a; 477 b; 507;
511 b; 533 b; 539 b; 543 b; 544 b.
TELEONT. Pare de Butes 3. 49 b.
TELES. 1) Taula 17, p. 240.
2) Sirena. 492 b.
TELESTAS. Fill de Príam. 461 a.
TELESTO. Oceanida. 393 b.
TELESTOR. 365 a.
TÉLETE. Filla de Dionís. 387 b.
TELETUSA. Cretenca. 290 a.
TELEU. Reí d'Arcadia. 110 b.
TELEUTAGORAS. Taula 17, p. 240.
TELEUTANT. 19 b; 188 a; 504 b.
TELFUSA. 1) Nimfa beocia. 508.
2) Font. 528 b.
TEL·LIS. 529 b.
TEL·LUMÓ. 509 a.
TEL·LUs. 508. V. Terra.
TELMÍS. 211 a.
TELó. 146 b; 201 a.
TELOS. Rei de Tracia. 20 l a.
TELPUSA. Mare d'Evandre. 89 a; 190 b.
Telpusa (ciutat d' Arcadia). 54 b.
TELQUíNEA. Filia d'Ógig. 395 a.
TELQUINS. 81 b; 222 b; 327 b; 337 b; 365 a;
455 a; 455 b; 509.
TELQUJS. Taula 24, p. 309; 37 b; 509.
TELXIEPEA. Sirena. 492 b.
TELXÍON. Rei de Sició. Taula 24, p. 309; 37 b;
509 a; 509.
TELXÍONE. Musa 381 b.
TELxíoPE. Sirena. 492 b.
TEMEN. 1) Fill de Pelasg. 238 b; 509.
2) FilldeFegeu. Taula 19,p. 280; 24a;
197 a; 509.
3) Heraclida. Taula 18, p. 258; 56 a;
118 b; 131b;193 a; 212 a; 260 a; 274 a;
276 a; 307 b; 315 b; 350 b; 509.
Temesa (ciutat del Brútium). 177 a; 190 a.
DE NOMS PROP!S, GEOGRAF!CS l H!STÓR!CS
TEMIS. 1) Taula 6, p. l21; 14, p. 212; 40, p.
549;38a;60b;96a; 182a; 196a;2J2b;
238 b; 250 a; 265 b; 277 a; 306 a;
371 b; 419 a; 423 a; 510; 521 a; 531 a;
551 a.
2) Mare d'Evandre. 89 a; 190 b.
Temiscira (ciutat del Pont). 247 a.
TEMISó. Heroi de Tera. 209 b.
TEMISTE. Fillad'Il·los 2. Taula 7, p. 128; 35 a;
87 a; 291 b.
TEMISTO. l) Filla d'Hipseu. Taula 25, p.
313; 34, p. 456; 60 b; 61 b; 62 a; 322 a;
510.
2) Hiperbüria. 211 a.
3) Nereida. 385 a.
TEMISTÓNOE. 95 b.
TEMÓ. 510.
Tempe (vall de Tessalia). 38 b.
TÉNAGES. Helíada. 235 b; 337 a; 353 b;
396 b.
TENAR. 352 b.
Tenaros (cap de Laconia). 55 a; 249 a.
Tenedos (illa de Troada). 15 a; 39 b; 44 a;
102 b; 200 b; 226 a; 234 a; 237 b; 336 a;
357 b; 371 a; 373 a; 387 a; 404 b; 491 b;
511 a; 521 b; 540 a; 541 b.
TENEROS. Reí de Tebes. 510.
TENES. Filld' ApoHo. 39b;44a; 102b; 237 b;
371 a; 373 a; 511.
Tenos (illa de les Cíclades). 73 b; 271 a.
TENTREDONT. 466 b.
TEOCLIMEN. 1) Endeví a Ítaca. Fill de
Polifides. 186 b; 449 b; 511.
2) Fil! de Proteu. 466 a; 511.
3) Amant d'Ismene. 298 a; 525 a.
4) Fill de Tmolos 2. 532 a.
TEODOR. 1) Pastor de l'Ida. 264 b; 387 b.
2) Pare d'una sibil·la. 488 a.
TEóFANE. Heroi:na de Tracia. 511.
TEóGONE. 532 a.
TEóNOE. l) Filla de Proteu. 85 b; 51 l b;
511.
2) Germana de Calcant. 282 a; 321 b;
511; 521 a.
TEorE. Filia de Leu. 318 b.
Tera (illa deis Cíclades = Santorini). 17 a;
70 a; 81 a; 183 b; 209 b; 354 b; 513 a.
TERACI. 502 b.
TERAMBE. 512.
TERAPNE. 365 a.
TERAS. Fill d' Autesió. Taula 37, p. 512; 70 a;
513.
TEREFONE. Filla de Dexamen. 137 a; 372 a;
499 b.
TEREJNA. Filla de l'Estrímon. 181 a; 449 b.
TEREIS. Mare de Megapentes. Taula 15, p.
231; 346 a.
TEREU. Centaure. 254 a.
TEREU. Taula 12, p. 168; 143 b; 203 a; 299 a;
307 a; 308 b; 412 b; 513.
629
TERíMAC. Fill d'Heracles. Taula 17, p. 240;
117 a; 243 a; 346 b.
TERMER. Heroi lici. 513.
Termera (cíutat de Caria). 184 a; 513 a.
TERMT. Germa d'Óxil. 402 b.
TERMINUS. 513.
Termodont (riu de Capadocia). 27 a; 51 b.
Termopiles (congost entre Tessalia i Locri-
da). 28 b; 259 a; 490 a.
TERO. Taula 32, p. 433; 513.
TERó. Tira de Siracusa. 238 a; 368 b.
TERONJCE. Filla de Dexamen. 137 a; 372 a.
TERPSÍCORA. Musa. 331 a; 375 b; 475 b;
492 b.
TERRA. 17 b; 35 b; 88 a; 93 a; 106 b; 119 a;
124 a; 136 b; 167 a; 172 b; 180 b; 192 a;
212 b; 255 a; 266 a; 289 a; 293 b; 364 b;
373 a; 375 b; 393 a; 432 b; 442 b; 456
495 a; 503 a; 525 b; 544 b; 550 b. V
Gea; Terra A1ater.
TERRA MÁTER. 509 a. V. Terra.
TeITacina (ciutat del Laci). 198 b.
TERSANDRE. 1) Fill de Sísif. Taula 36, p.
494; 222 b; 223 a; 420 a; 513.
2) Fill de Polinices. Taula 1, p. 8; 37,
p. 512; 10 a; 23 b; 164 a; 170 a; 222 b;
506 b; 513; 529 b.
3) Heraclida. 462 b.
TERSANOR. 50 a; 110 b.
TERSJTES. Fill d'Ágrios. Taula 29, p. 350;
326 a; 514; 540 b.
- i AquiZ.Zes: 45 b; 139 b; 140 a; 428 b.
TESEU. Taula 2, p. 14; 12, 168; 15, p. 231;
26 a; 152 a; 381 a; h; 514.
Família: 3 a; 1l3 a; 135 a; l 52 a;
160 b; 182 b; 297 a; 348 b; 349 a; 409 b;
532 a; 547 b.
- i Helena: 2 b; 130 a; 142 b; 150 b; 232
a; 233 a; 289 a; 526 b.
- i el Minotaure: 32 b; 54 a; 130 b; 175 a;
198 a; 357 b; 368 b; 430 b; 503 b.
- i les amazones: 27 b; 264 b; 273 b; 372
b; 495 b.
- i els argonautes: 50 a.
- i eís Lapites: 97 a; 268 b.
-- i Cercíon: 98 b.
- i Ariadna: 175 a; 217 a; 321 a.
Diversos: 118 a; 136 b; 142 b; 152 b;
175 a; 193 a; 196 a; 196 b; 204 b; 225 b;
230 a; 243 b; 249 a; 257 a; 259 b; 281 b;
326 a; 345 a; 346 b; 35 l a; 359 a; 381 a;
409 b; 431 b; 431 b; 440 a; 440 b.
Tesrnofories: 183 a; 534 a.
TESPI. Fill d'Erecteu. Taula 12, p. 168; 17, p.
240; 167 a; 242 b; 271 b; 290 a; 308
520; 521 a.
TÉSPIA. 59 b; 419 b.
TESPÍADES. Taula 17, p. 240; 242 b; 520 b.
(aldea de Beocia). 110 a; 172 b;
a; 319 b; 520 a.
630 DE NOMS PROPlS, GEOGRAFICS 1 HISTÓR!CS
TESPROT. Fili de Licaon 2. 324 a; 425 a;
520; 525 b.
Tesprots (poble d'Epir). 23 b; 84 b; 199 b;
428 a; 452 b; 520 b; 531 b; 544 a.
TtssAL. 1) Fill de Grai"c. 520.
2) Fill cl'Heracles. Taula 17, p. 240;
83 a; 199 a; 251b;520.
3) Fil! de Medea. 304 a; 344 a; 520.
4) Fil! d'Hemon. 238 a; 520.
Tessalia (regió de Grecia). 5 b; 55 a; 59 a;
97 a; 100 b; 136 b; 143 b; 153 a; 159 b;
161a;174 a; 179 b; 189 a; 199 a; 200 b;
206 b; 215 a; 237 b; 253 a; 254 b; 262 a;
286 b; 294 b; 301 b; 314 b; 336 a; 375 b;
378 a; 384 b; 395 a; 420 a; 422 a; 424 a;
428 a; 466 b; 470 b; 477 a; 482 a; 490 a;
505 a; 520 b; 523 b; 533 b. V. Ftia.
Tessalis (poble). 313 b; 321b;369 b; 445 b;
465 a.
Tessalünica (ciutat de Macedonia). 520 b.
TÉSTAL. Taula 17, p. 240.
TESTr.Filld' Ares. Taula26.p. 316; 26a; 83 b;
271b;282 b; 287 b; 317 a; 321 b; 351 b;
427 a; 520; 527 a.
TÉSTOR. l)ParedeCalcant. 82a;282a; 321 b;
512 a; 521.
2) Troia. 420 b.
TET!S (ElÉrn;). Taula 31, p. 414; 69 a; 141 a;
180 a; 187 a; 206 b; 229 a; 235 b; 238 b;
259 b; 286 a; 326 a; 328 b; 372 b; 373 a;
376 a; 384 a; 385 a; 416 b; 422 b; 423 a;
425 b; 451a;464 a; 470 b; 510 a; 511 a;
521.
lntervenció a Traía: 15 a; 4 i a; 233 b;
354 b.
- ajudant Zeus: 151 a.
- transforma un ésser: 173 b.
- i els argonautes: 52 b.
TETis (Tr¡8ú¡_;). Taula 6, p. 121; 14, p. 212;
38, p. 530; 84 a; 111 a; 212 a; 229 b;
238 b; 267 a; 521; 531 a; 545 b.
Fills de-: 25 a; 41 a; 59 a; 169 b;
177 a; 180 a; 292 b; 298 a; 308 a; 342
b; 393 b; 402 a; 443 a; 428 a. V. Oce-
anides.
Tetrapolis (del' Ática). 295 a.
TEUCRE. 1) Fill de l'Escamandre. Taula 7, p.
128; 129 b; 173 b; 284 b; 408 b; 488 a;
522.
2) Fill de Telamó. Taula 31, p. 414;
19 a; 32 a; 105 b; 188 a; 216 b; 227 a;
265 a; 456 a; 505 b; 522.
Teucres (poble d' Asia Menor). 284 b.
Teumes (poble de Beocia).
Guineude-: 30a;94a; 118a; ll8b;
242 b.
TtuTAM. Rei el' Assíria. 523.
TEUTÁMIDES. 5 b; 378 a; 435 a.
TtUTAR. Escita. 242 a; 523.
TEUT!S (= ÓRNIT i). 401 b.
TEUTRAN!. 19 b.
Teutrimia (ciutat i regió de Mísia). 430 a;
523 b.
TEUTRANT. 1) Rei de Mísia. 66 a; 148 a;
523.
Grec rnort per Hector. 227 a; 284 a;
450 506 a; 523.
TIA. Taula 6, p. 121; 38, p. 530; 531 a. V.
lnfra.
TIA (8EÍa). 1) Titanida. Taula 6, p. 121; 14,
p. 212; 16, p. 236; 100 a; 162 b; 212 b;
236 b; 271 b; 409 a; 484 b; 523; 531 a.
2) Oceanida. 98 b.
T1A (Eluía). 132 b; 337 b; 338 a; 523.
T!AS. 7 b; 176 b; 523.
TíBER. Déu-riu. 66 a; 72 a; 302 a.
Tíber (riu d'Italia central). 291 a; 465 a;
524 a.
TrnERí. 1) Rei el' Alba. 490 b; 523.
2) Fill de Janus. 523.
Tíbur (ciutat del Laci). 27 b; 92 a; 524 a.
TIBURN. 524.
TrnuRT. 27 b; 92 a; 524 a.
TIBURTIS. 190 b.
Tíc1As. 74 a.
T1cr. l) Gegant. Taula 22, p. 287; 40 a; 56 b;
239 b; 320 b; 366 b; 472 b; 524.
2) Pare d'Europa. 183 b; 189 b.
TmEu. Taula l,p. 8; 29,p. 350; 9b; lOa; 28a;
50 a; 139 b; 159 a; 164 a; 181 b; 218 a;
298 a; 326 b; 348 b; 359 b; 430 b; 450 a;
452 a; 524.
Trnsrns. 1) Germa d' Atreu. Taula 2, p. 14;
11 a; 65 a; lll b; 120 b; 137 b; 153 b;
273 a; 356 b; 378 a; 425 b; 442 a; 444 a;
449 b; 500 b; 501 a; 520 b; 525.
2) De Lesbos. 135 b.
T1F1s. Argonauta. 49 a; 51 b; 167 b; 328 a;
379 b; 525.
TIFó. Taula 14, p. 212; 33, p. 454; 81a;98 a;
132b; 166a; 174a; 175b; 190a; 195b;
213 b; 214 b; 244 a; 247 b; 249 b; 262 b;
266 a; 267 a; 308 a; 402 a; 443 a; 455 a;
464 a; 469 a; 503 a; 515 b; 525; 550 b.
TíGASIS. Taula 17, p. 240.
Tigris (riu d' Asia). 25 a; 361 b; 486 b.
TíuF. 418 a.
TILOS. 126 b; 374 a.
T!MÁGORAS. 352 b.
TIMALC. Fill de Megareu. 346 b; 526.
Timandra. l) Filla de Tindareu. Taula 2, p.
14; 21, p. 283; 89 a; 111 b; 165 b; 190 b;
200 a; 232 a; 317 a; 347 a; 526; 526 b.
2) Arnant d'Egipi. 153 b.
TIMBREU. Fill de Laocoont l. 311 a.
TrMETEs. 1) Fill de Laomedont. 526.
2) Marit de CiJ.la. 104 b; 228 b; 526.
3) Rei d' Atenes. 113 a; 349 a; 403 b.
TíM!AS. Fill de Polinices. Taula 37, p. 512.
TINDAREU. Tau!a 2, p. 14; 5, p. 196; 21, p.
ÍNDEX DE NOMS PRQPIS, GEOGRÁF1CS I HISTÓR!CS
283; 13 a; 105 b; 111 b; 142 a; 146 b;
156 b; 207 b; 218 b; 231 b; 252 b; 263 b;
272 a; 282 b; 317 a; 320 b; 321b;356 b;
398 a; 427 a; 43 l a; 518 b; 526 b; 526.
Juramenta-: 13b; 16a;357 a;404b;
420 a; 539 b.
TINGE. Esposad' Anteu. 495 b; 527.
Tingis (ciutat d' Africa = Tanger). 527 b.
TIODAMANT. Rei dels dríops. 253 a; 257 a;
268 a; 527.
T!ONE (= StMELE). 485 a; 527.
TIQUE. 1) L' Atzar. 208 b; 372 a; 442 a;
527.
2) Oceanida. 393 b.
T!QUL 528.
TrR. Nirnfa. 528.
Tir (ciutat de Fenícia). 503 a; 528 a.
Reis de-: 17 a; 39 a; 138 a; 189 b;
436 b; 492 b.
TmÁ. Fill de Pterelau. Taula 32, p. 433;
121 a.
T!RÉS!AS. 528.
Família: 24 a; 66 a; 88 a; 276 a; 339 b;
430 b.
Oracles de-: 22 b; 23 b; 30 b; 36 a;
57 a; 84 b; 104 b; 117 a; 149 b; 164 a;
355 b; 373 b; 378 b; 428 b; 542 b.
Diversos: 217 b; 239 b; 428 b.
T!REU. Fill d'Eneu. Taula 29, p. 350; 159 a.
TíR!A. Mare de Cicne 5. 103 a.
T!RJMMAS. 185 b; 191 b.
Tirint (ciutat d' Argolida). 5 b; 23 a; 29 b;
33 b; 71 a; 102 a; 178 a; 188 a; 188 b;
222 b; 290 b; 346 a; 435 b; 450 b; 458 b;
459 a; 460 b.
TIRO. Taula l, p. 8; 23, p. 302; 118 b; 159 b;
176 b; 198 b; 347 a; 382 a; 424 a; 482 a;
489 b; 495 a; 529.
T!RRE. 58 b; 315 a; 329 b; 483 a; 501 b;
529.
Tirrenia (país etrusc ). 248 a.
Tirrens (poble d'Ita!ia central = etruscs).
116 a; 141 b; 329 b; 378 a; 529.
Pirates - : 7 a.
TIRRUS. 58 a; 315 a; 529.
Tmst. 1) Fill d'Heracles. Taula 17, p. 240;
230 a.
2) Fill de Telef. 267 b; 507 a. V. Tirre.
TrsAMEN. 1) Fill d'Orestes. Taula 15, p. 231;
114 a; 260 b; 264 a; 398 b; 410 b; 529.
2) Fill de Tersandre 2. Tau]a 37. p.
5l2;514a;529.
T1sANDRE. Fill ele Medea. 344 a.
T!SBE. 438 b; 439 a.
TrsíFONE. 1) Erínia. 109 a; 170 b; 531.
2) Filla d' Alcmeó. 24 a; 531.
TísoA. 222 a.
TíTANAS. Fill de Licaon 2. 324 a.
TnÁNIDES. Taula 6, 121; 14, p. 212; 38, p.
530; !96 a; 2 371 a; 473 a; 510 a;
631
522 a; 523 b; 53 l a; 531; 544 b; 551 a.
TJTANS. Taula 6, p. 121; 14, p. 212; 38, p.
530; 26 b; 67 a; 69 b; 73 b; 86 a; 100 b;
121 b; 162 b; 212 b; 213 b; 214 a; 221 a;
236 b; 271 a; 278 b; 303 a; 37 5 b; 394 a;
394 b; 409 a; 489 a; 502 b; 510 a; 531;
544 b; 548 a; 550 a; 550 b.
Lluita contra els - : 10! b; 151 a;
226 b; 238 b; 395 a.
T1TANOMÁQUIA. 531 a.
TITEA. 69 b; 545 b.
T!TONOS. Taula 4, p. 93; 7, p. 128; 16, p.
236; 162 b; 250 a; 255 a; 354 b; 523 a;
531.
Titorea (ciutat de la Focida). 206 a.
Tívoli. 524 a. V. Tibur.
TLtPOLEM. 1) Fill d'Heracles. Taula 17, p.
240; 135 b; 199 b; 202 b; 325 b; 453 b;
520 b; 531.
2) Troia. 420 b.
TLESÍMENES. Fill de Partenopeu. 418 b.
TMoLOs. J) Muntanya personificada. 364 b;
532.
2) Rei de Lídia. 396 a; 532.
Tmolos (muntanya el' Asia Menor). 364 b.
ToANT. 1) Fill d' Ariadna. Taula 23, p. 302;
30, p. 367; 54 a; 119 a; 177 b; 274 b;
429 b; 532.
2)Fill defason. Taula23,p. 302; 275/J;
532.
3) Rei de Taurida. 120 b; 289 a; 398 b;
532.
4) Fill d' Andrernon. Taula 29, p. 350;
218 a; 234 a; 238 a; 318 b; 390 b; 402 b;
495 b; 532; 540 b; 544 a.
5) Fill de Sísif. Taula 36; p. 494;
532.
6) Fill d'Icari. Taula 21, p. 283; 282 b;
532.
7) Gegant. 214 b.
8) Trofa. 357 b.
9) Fill d'Órnit 2. 401 b.
TocNE. Fil! de Licaon 2. 324 a.
ToE. 1) Nereida. 385 a.
2) Oceanida. 393 b.
TóLOAS. 495 b.
ToLUMNL Rei de Veies. 305 a.
Tomes (ciutat de Tracia). 52 a.
ToN. 234 b; 447 b; 533.
ToNIS. 234 b. V. Ton.
Toó. Trofa. 541 a.
ToosA. 1 Mare de Polifem. 449 a; 458 a;
533; a.
2) Esposa de Laomedont. 312 b.
TóRNAX. 75 a.
Toro (constel·lació). 190 a.
ToRONE. 450 a.
Toxrn. 1) Fill 2. 189 a; 533.
2) Fill d'Eneu. Taula29, p. 350; 159 a;
533.
632 ÍNDEX DE NOMS PROPIS, GEOGRÁFICS I HISTORICS
ToxócuT. Fill d'Heracles. 117 a; 346 b.
TRACE. 323 b; 533.
Tracia (país). 3 a; 11b;27 a; 35 b; 47 b; 48 b;
72 b; 73 a; 73 b; 79 a; 87 b; 103 a; 132 a;
133 a; 139 a; 141 a; 146 a; 158 a; 181 a;
182 a; 184 b; 201 a; 204 a; 228 a; 237 b;
244 a; 275 b; 284 b; 307 a; 328 b; 375 b;
384 a; 400 b; 410 a; 415 b; 428 b; 436 b;
454 a; 476 b; 483 b; 495 b; 503 b; 505 a;
507 b; 526 a; 533 a; 541 b.
TRAcró. 405 a.
Tracis (poble). 176 a; 179 a; 184 b; 228 a;
289 b; 295 a; 375 a; 399 a; 411 b.
TRAGAS. 102 b.
TRAGÁSIA. 72 a.
TRAMBEL. Fill d'Hesíone 3. 40 b; 265 b;
503 b; 505 b; 533.
TRAPEZUNT. Fill de Licaon 2. 324 b.
Traquis (ciutatdeTesshlia). 23 a; 95 a; 131 b;
185 a; 256 a; 257 b; 259 b; 325 b; 337 b.
TRASIDEM. Troia. 420 b.
TRASIL. 365 a.
TRASIMEDES. Fill de Nestor. 387 a; 490 a;
533.
TRASINAU. Taula 18, p. 258.
TRASSA. 449 b.
TREcos. Grec mort per Rector. 227 a.
TREPSIPAS. Taula 17, p. 240.
TREZE. Taula 2, p. 14; 138 b; 273 a; 533.
Treze (ciutatd' Argolida). 68 b; l52a; 175 a;
182 b; 196 b; 217 b; 249 b; 272 a; 409 b;
421b;442 b; 443 b; 456 b; 483 b; 514 b;
516 b; 533 b.
ThíBAL. 98 b.
TRICA. Taula 25, p. 313; 533.
Trica (ciutat de Tesshlia). 59 a; 336 b; 533 b.
TRrcoLó. Fill de Licaon 2. 324 a.
Tricorint (dem del' Ática). 295 a.
TRicoRó. Pretendent d'Hipodamia. 160 a.
TRffiNos. 174 a.
TRIES. 533.
Trífil (mont de Bitínia). 359 b.
TRIFÍLIA. 318 b; 338 a; 444 b. V. Macist.
Trigemina (porta de Roma). 191 a.
Trinacria Cilla). 237 a; 310 b; 542 b.
TRíOPAS. 1) Fill de Upites. Taula 25, p. 313;
19, p. 280; 86 b; 172 a; 207 a; 314 a;
422 a; 431a;466 b; 533.
2) Helíada. 235 b; 353 b; 396 b.
TRíoPs. Taula 11, p. 165; 25 b; 289 b; 533 b.
Tripolitania (país d' África). 541 b. V. Ci-
rene; Sirtes.
TRIPTÓLEM. Taula 14, p. 212; 47 a; 70 b; 89 b;
121 b; 133 b; 134 b; 135 a; 183 a; 184 b;
213 b; 331 a; 451 a; 458 b; 472 b; 534;
535 b.
TRISAULES. 134 a.
TRITEA. 348 b; 534 b. V. Atena.
Tritea (ciutat d' Acaia). 95 b; 348 b.
TRITó. Taula 38, p. 530; 52 b; 95 b; 183 b;
348 b; 371 a; 407 b; 410 a; 476 a; 534.
Tritonida (llacuna de Cirenaica). 52 b; 62 b;
81 a; 94 b; 183 b; 187 b; 219 b; 410 a;
534b.
TRITOPATREU. 183 a.
Troada (país de Frigia). 116 a; 264 b; 289 a;
522 a.
TROFONI. Taula34,p. 457; 12b; 167 b; 275 b;
453 a; 535.
Oraclede-: l3a; 261a;3l9b; 371 a;
483 a.
Troia (ciutat de Frigia).
Guerra de-: 29 a; 34 a; 47 b; 62 a;
152 a; 160 a; 173 b; 177 a; 182 b; 201 b;
264 b; 279 a; 285 a; 354 b; 373 a; 383 b;
407 a; 409 a; 450 a; 453 b; 462 b; 466 b;
475 b; 506 a; 510 b; 522 a; 531b;533 b.
Ambaixades a -: 2 b; 35 a; 404 b;
465 b; 537 b; 538 a.
Muralles de-: 38 a; 146 a; 151 b;
250 b; 455 b.
Cavall de -: 2 b; 82 a; 90 b; 100 b;
134 b; 163 a; 199 a; 231 b; 235 a; 285 a;
311 a; 318 a; 336 a; 359 a; 383 b; 415 b;
426 b; 452 a; 455 a; 462 a; 491 a; 499 a;
514 a; 522 a; 526 b; 532 a; 533 b; 537 a.
Presa de -: 2 b; 57 b; 58 a; 82 a;
157 a; 201 b; 383 b; 403 b; 426 b; 443 b;
491 a; 521 a; 535 a; 537 a.
Reis de-: 291 b; 310 a.
- reconstruiaa: 58 a.
Fundació de-: 129 b; 291 b; 430 a.
- i Heracles: 217 b; 250 b; 259 a; 287 b;
296 a; 415 b.
V. també: Afrodita; Agamemnon; An-
dromaca; Aquil·les; Cassandra; Rector;
Paris; Patrocle; Príam.
Troianes (dones). 182 a; 440 a; 487 a; 541 a.
Troians (poble). 551 a.
Al Laci: 1 b; 194 b.
A Italia: 87 a. V. Troia.
TRoILos. Fill de Príam. 228 a; 452 b; 453 a;
461 a; 535.
TRONI. Fill de Menelau. 356 b.
TRóQUIL. 183 a; 535.
TROS. Taula 7, p. 128; 35 a; 85 a; 87 b; 211 b;
291 b; 408 a; 456 a; 491 a; 522 a; 535.
TucíDIDES. Historiador antic. 188 a.
TUL·LOS. 329 b.
TuL·LUS HosTILIUs. 265 a; 277 b.
TuRÍMAC. Rei de Sició. Taula 24, p. 309;
321 a.
Túrios (ciutat d'Ithlia meridional). 113 b.
Turó de Cronos (a Olímpia). 298 a.
Turódel'Error(aTroada). 62b; 292a;407 b.
V.Ate.
Tuscí. 338 b.
TuRN. 27 a; 35 a; 130 a; 146 b; 158 b; 222 b;
315 a; 333 a; 333 b; 363 a; 402 a; 409 b;
435 b; 472 b; 480 b; 486 b; 487 b; 535.
ÍNDEX DE NOMS PROPIS, GEOGRÁFICS I HISTORICS
Túsculum (ciutat del Laci). 108 a; 507 b.
TúTOLA. 203 b.
u V ALERIA. 546.
UcALEGONT. 1) Troia. 527.
2) Beoci. 176 a; 527.
UDEU. Un dels Esparts. 79 b; 177 a; 528 a.
UussEs. Taula 16, p. 236; 36, p. 494; 39, p.
538; 537.
Família: 35 b; 67 a; 67 b; 84 a; 85 b;
123 a; 176 b; 191 b; 263 b; 282 b; 303 a;
308 b; 317 a; 347 a; 411 a; 426 b; 432 b;
452 b; 452 b; 468 b; 491 b; 494 b; 507 b.
A Troia: 43 a; 45 b; 60 a; 62 b; 63 a;
19 a; 20 a; 228 b; 234 a; 235 b; 404 b;
408 a; 453 b; 475 b; 514 a.
Ambaixades: 34 a; 35 b; 43 b; 82 a;
105 b; 140 a; 198 a; 233 b; 357 a; 383 b;
404 b; 504 a.
Companys: 69 a; 174 a; 186 a; 370 b;
453 b.
Exemple de prudencia: 46 b.
Consells donats per -: 13 b; 232 b;
507 a.
- i Helena: 232 b; 234 a.
-Atena: 62 b; 63 a.
Amors: 84 b.
- i Calipso: 84 a; 263 a; 381 a; 505 b.
- i Caribdis: 88 a; 542 b.
- i els cimmeris: 104 b; 528 b; 544 b.
- i Circe: 83 b; 91 b; 107 b; 156 b; 299 a;
332 b; 493ca.
- i els ciclops: 41 b; 449 a; 508 b.
- i els Lestrígons: 319 a.
- a Ítaca: 200 a; 345 a; 452 b.
- i els pretendents: 37 a; 345 a; 508 a.
- a Esqueria: 21 a.
- a Tracia: 103 a; 340 b.
Després de l'Odissea: 185 b; 191 b;
223 a; 318 b; 378 b; 452 b; 452 b; 468 b;
476 b; 507 b; 532 b.
Diversos: 130 a; 131 b; 134 a; 162 b;
184 a; 185 b; 189 a; 190 a; 195 b; 200 a;
201 b; 216 a; 232 b; 234 a; 237 a; 237 a;
263 a; 288 b; 290 a; 292 b; 297 b; 31 Ob;
315 b; 315 b; 334 b; 340 b; 359 b; 380 a;
381 a; 384 a; 411 a; 450 b; 493 a; 532 b.
URANIA. 1) Musa. 39 a; 269 b; 331 b; 376 a.
2) Oceanida. 393 b.
ÚRAN. Taula 6, p. 121; 14, p. 212; 38, p. 530;
11b;22a;60a;62b;64a; 69b; 83b; 96b;
100 a; 101 b; 121 b; 140 b; 182 a; 182 a;
196 a; 212 b; 226 b; 236 b; 303 a; 363 a;
371 a; 375 b; 398 a; 394 a; 395 a; 411 a;
473 a; 502 b; 521 b; 531a;544.
Mutilació: 11 b; 170 b; 213 a; 352 b;
489 b; 531 a.
Útica (ciutat del' África). 35 b; 138 a.
633
V
V ACUNA. 546.
V ALERI. 465 a.
Veies (ciutat d'Italia central). 222 b; 305 a;
473 a.
VEIOVIS. 546.
Velabre (barri de Roma). 2 a.
Velia (ciutat de Lucania). 407 a.
Velia (turó de Roma). 426 b; 478 b.
Venets (poble). 33 a.
VENÍLIA. 385 a; 482 a; 535 b.
VENTS. Taula 33, p. 454.
VENUS. 11 b; 58 a; 114 b; 138 b; 323 b; 341 b;
402 b; 483 b; 546.
Venus Genitrix. 12 b.
Venus Prospiciens. 32 a.
VEREMADORES. 34 a. V. Anios.
Verge (consteHació). 60 b; 170 b; 306 a;
419 a.
VERGE Dou;A. V. Britomartis.
VERTUMNE. 454 a; 546.
VESPASIÁ. 421 a.
VESTA. 114 b; 426 b; 462 a; 502 b; 547.
Temple de-: 63 b.
Diversos: 78 a.
VESTALS. Sacerdotesses. 391 b; 392 a; 408 b;
477 b; 547 a.
Vestalia (festa romana). 547 a.
Via Flamínia. 34 a.
VICTORIA. 536 a; 548 b. V. Nice.
Vicus Longus (carrer de Roma). 196 b.
Vienna (ciutat del Delfinat). 71 b.
Vinalia. 363 a.
VIOLENCIA. 548 b. V. Bia.
VIRBr. 137 a; 273 b; 547.
VIRTUS. 275 b; 305 a.
Volscos (poble d'Ithlia). 86 a; 362 b.
VOLTURN. 547.
Voltum (riu de Campania). 78 b; 547 b.
Voltumalia (festa romana). 547 b.
VULcA. 78 a; 93 b; 114 b; 276 b; 338 b;
547.
Vulcanal (a Roma). 276 b.
Vulcanalia (festa romana). 547 b.
VULCENT. 85 b.
X
XANTE. 1) Esposad' Asclepi. 336 a.
2) Oceanida. 393 b.
XANTI. Pare de Leucip 5. 321 b.
XANTIP. Taula 26, p. 316; 524 b.
XANTIPA. Taula 29, p. 350; 444 a.
XANTos. 1) Cavall d' AquiHes. 45 a; 69 a;
225 b; 423 b; 445 b.
2) Cavall de Diomedes. 139 b; 247 a.
3) Sarni. 21 a.
634 ÍNDEX DE NOMS PROPIS, GEOGRÁFICS I HISTORICS
4) Pare de Glaucipe 2. 338 a.
5) Reí de Tebes. 113 a; 349 a.
6) Pill d'Erimant. 468 a.
Xantos (ciutat de Lícia). 184 a.
Xantos (riu de Lícia). 173 b; 328 a; 425 a.
V. també Escamandre.
Xarandas (riu =Eufrates). 479 b.
XENÜDAM. Pill de Menelau. Taula 15, p.
231; 357 a.
XENÜDICE. Taula 30, p. 367; 367 b.
Xerabates (riu =Sangari). 481 b.
XERXEs. 267 a.
Xipre (illa). 11b;31a;31b;32a; 61a;75 b;
105 a; 135 a; 137 a; 171 b.
Colbnies -: 3 a; 16 a; 144 b; 208 b;
253 b; 312 a; 354 a; 517 b; 522 b.
Xmos. Taula 8, p. 136; 12, p. 168; 31, p.
414; 94 b; 119 a; 161 a; 162 a; 237 b;
294 b; 415 a.
z -transforma unésser: 3 b; lOb; l6b; 21 a;
ZABIOS. 211 a.
ZACINT. Taula 7, p. 128; 129 b; 548.
Zacint (illa de Grecia). 158 a; 543 a.
ZAGREU. 278 a; 548.
ZAREX. 475 a.
ZEFIR. Taula 16, p. 236; 69 a; 73 b; 81 b;
106 a; 162 b; 205 b; 225 b; 277 b; 297 b;
301 b; 391 b; 445 b.
Els zefirs: 11 b.
ZEL. 180 a. V. Zelos.
Zelea (ciutat de Prígia). 87 b; 411 b.
ZELos. Taula 33, p. 454; 71b;180 a; 548.
ZETES. Taula 23, p. 302; 49 a; 51 a; 73 a; 73 b;
110 a; 204 a; 225 a; 238 a; 424 b.
ZEms. Taula27,p. 327;40,p.549; l0b;29a;
37 a; 59 a; 120 b; 165 b; 299 a; 309 a;
327 b; 334 a; 548.
ZEus. Taula 2, p. 14; 3, p. 80; 5, p. 106; 7, p.
128;8,p. 136;15,p.231;19,p.280;20,
p.281;22,p.287;27,p.327;30,p.367;
31, p. 414; 32, p. 433; 36, p. 494; 38,
p. 530; 40, p. 549; 221 a; 455 b; 463 b;
473 b; 548.
Infantesa: 26 b; 77 b; 96 a; 96 b; 106 a;
122 a; 123 b; 125 a; 212 b; 221 b; 276 b;
283 b; 299 b; 353 b; 381 a; 381 b; 395 b;
412 a; 509 a.
Hierogamies: 20 b; 109 a; 238 b;
509 b.
- i Hera: 188 a; 238 b; 249 b; 251 b; 265
b; 310 a; 469 a.
Amors: 16 a; 22 b; 30 b; 37 a; 53 b;
60 a; 84 b; 85 b; 153 a; 163 a; 183 b;
187 a; 189 b; 211 b; 241 a; 291 a; 294 b;
296 a; 310 a; 314 b; 317 a; 319 b; 326 b;
332 a; 334 a; 363 a; 371 a; 383 a; 389 a;
389 b; 407 a; 419 b; 422 b; 434 a; 443 a;
ÍNDEX DE NOMS PROPIS, GEOGRÁFICS I HISTORICS 635
462 b; 466 b; 475 a; 484 b; 485 a; 492 a; 523 b; 528 a; 531 b; 537 b; 545 b. p. 168; 76 a; 167 a; 412 b; 552.
494b; 510a. Zeus Hecalesi: 226 a; 516 a. 2) Pilla de Laomedont. Taula 24, p.
Fills: 111a;115b;118 a; 123 b; 129 b; - ltomeu: 299 b. 309; 310 a; 446 a; 489 a; 552.
140 b; 142 a; 145 a; 155 a; 173 b; 183 a; Zeus Lafisti: 209 a. 3) Pilla d'Hipocoont. Taula 1, p. 8;
229 a; 241 a; 262 a; 269 a; 278 a; 307 b; - Lici: 47 a; 222 a; 324 b. 552.
311 b; 325 a; 334 a; 337 b; 339 a; 367 b; ZEUXIP. 479 b. 4) Esposa de Laomedont. 312 b.
369 b; 389 b; 396 b; 402 a; 406 b; 411 a; ZEUXIPE. 1) Esposa de Pandíon 1. Taula 12, ZEuxo. Oceanida. 393 b.
419 b; 431a;434 a; 440 a; 466 b; 472 a;
475 a; 481 a; 483 b; 500 a; 523 b; 524 a;
537 b; 548 a.
Filles: 88 a; 99 a; 111 b; 133 a; 166 b;
172 b; 187 a; 198 a; 225 b; 231 b; 241 a;
265 b; 277 a; 291a;296 a; 310 a; 330 a;
371 a; 375 b; 377 a; 381b;389 b; 419 a;
422 a; 432 a; 451a;484 b; 488 a; 498 b;
504 a; 510 a; 512 b; 513 b; 518 b; 533 b.
Descendencia: 11 b; l6b; 17 a; 22b;
29 a; 38 a; 40 a; 42 b; 47 a; 54 a;
56 b; 59 a; 59 b; 60 b; 75 a; 89 a; 90 a;
157 a; 157 b; 165 a; 221 a; 258 b;
447 a; 458 a.
30 b; 46 b; 60 b; 67 a; 95 b; 106 a; 122 b;
126 a; 144 b; 153 a; 183 b; 267 a; 369 b;
375 a; 431 a; 443 b.
- es transforma: 5 b; 22 b; 85 a; 127 a;
189 b; 211b;317 a; 485 a; 551 b.
Venjan~a i castig: 3 b; 6 a; 11 a; 22 a;
32 b; 49 b; 62 b; 71 b; 88 a; 96 b; 123 b;
145 a; 163 a; 167 a; 171b;183 b; 186 b;
192 a; 204 b; 235 b; 238 a; 238 b; 280 b;
293 a; 300 b; 317 a; 324 b; 328 b; 355 b;
382 a; 388 b; 395 a; 400 a; 412 a; 431 a;
450 a; 463 b; 482 a; 483 a; 494 b; 500 a;
509 a; 521 a.
- castiga els déus: 38 a; 39 b; 238 b;
291 b.
Coma arbitre: 7 b; 11 b; 38 a; 102 b;
192 a; 243 a; 262 a; 283 b; 341 a; 354 b;
400 a; 407 a; 430 b; 432 a; 456 a.
Intervencions a Troia: 13 a; 15 a; 18 a;
42 a; 42 b; 45 b; 227 a; 395 a; 455 b.
Atacat pels déus: 38 a; 151 a.
- i els Titans: 86 a; 215 b; 226 b; 395 a;
521 a; 531 a.
- i els gegants: 64 a; 180 a; 213 b; 239 b;
365 b; 455 a; 502 b.
- i Tifó: 81a;132 b; 262 a; 525 b.
Sacri.fici a -: 109 a.
Aliga de-: 503 a.
Diversos: 27 b; 28 a; 55 b; 58 b; 62 b;
63 a; 65 a; 70 b; 71 b; 79 a; 83 a; 84 a;
87 a; 92 b; 98 b; 101 b; 127 b; 136 b;
142 a; 157 a; 160 a; 164 b; 173 b; 180 a;
188 a; 213 b; 221 a; 223 b; 232 a; 240 b;
242 b; 262 a; 266 a; 270 a; 275 b; 293 b;
296 b; 297 a; 299 b; 312 b; 319 b; 337 b;
338 a; 355 b; 358 b; 368 a; 373 a; 410 b;
413 b; 416 a; 421b;429 a; 431 a; 445 a;
456 b; 464 a; 467 b; 470 a; 489 a; 499 a;
 ÍNDEXII

TEMES LLEGENDARIS

A Rebutjat: 108 b; 134 b; 174 a; 178 a;

184 b; 185 a; 196 b; 201 a; 261 b; 272 b;
ABELLES. 55 b; 96 a; 252 a; 353 b; 474 a; 326 b; 352 b; 386 a; 386 b; 387 b; 323 b;
483 a. 463 a; 495 b.
Criad'-: 55 b. Per un ninot: 312 a.
Alimentant un infant 55 b; 354 a; Plaers del'-: 239 b.
550 a. Contratemps amorós: 334 b.
Alimentant un home: 113 a. ANELL.
Transformació en - : 430 h. Al mar: 517 a.
ABISME. ANEMONE. 99 a.
S 'empassa un ésser: 12 b; 28 b; 32 a; ANGUILA DE MAR. 119 b.
72 a; 123 a; 133 a; 149 b; 237 b; 542 b. ANTROPOFÁG!A. 28 a; 47 a; 65 b; 85 b; 110 b;
ADOPCIÓ. 60 b. 203 a; 278 a; 280 b; 299 a; 317 a; 323 b;
ADULTERI. 20 a; 141 a; 322 b. 349 a; 425 b; 449 a; 450 a; 500 b; 525 a;
Castig de!'-: 194 a; 267 b; 427 a. 542a.
AGRlCULTORS. ANY.
Déu dels -: 470 a. Nou: 341 b.
AGRICULTURA. ANYELL o'oR. 11 a; 62 b.
Invenció de !'-: 451 a. API BORD. 297 a.
AIGUA. APLAUDIMENTS. 123 a.
D'oblit: 48 a; 320 a. ARADA. 467 a; 497 h.
D' esterilitat: 509 a. Invenció del'-: 369 b.
Suprimeix la virilitat: 26 l b. ARAJ\!YA. 47 b.
Transformada en vi: 387 b. ARBRES.
- dol<,;a, venuda al mar: 137 a. Sagrats: 339 a.
Caminar sobre l'-: 183 b; 400 b. Nascuts de 448 a; 478 a.
V. lmmortalitat; Riu. Transportats: 477 b.
ALCIÓ. 11 a; 21 b. Fill ctels - : 1 b.
Á.UGA. Transformació en -: V. Metam.or-
Ocell de Zeus: 211 b; 214 a; 430 b.
Coma presagi: 19 b; 21 l a. ARc.189a; 200b; 230b; 244a; 290a; 383 b;
Morta: 255 a. 411 b; 418 b; 421 a.
Transfonnació en - : 111 a; 181 Concurs de tir d' -: 296 b; 539 a;
430 b. 543 b.
MARJNA. J] J a; 390 b. ARc DE SANT MARTí: 297 a.
ALLETAMENT. 241 b. v. Cadaver. ARITMÉTICA.
ALLIBERAMENT. Invenció del'-: 494 b.
Miraculós d'un presoner. 29 a; 141 a; ARMES.
328 b; 329 a. Divines: 43 b; 242 b; 521 b.
AMERE. 38 a; 235 b; 320 a; 352 a. ARQUER. 20 a; 181 a; 189 a; 290 a; 348 a;
AMBROSlA. 46 a; 180 b; 266 a; 300 b; 382 b; 403 a; 412 a; 421 a; 522 b.
425 h; 500 b. ARQU!TECTE. 12 b; 130 a; 535 a.
AMETLLER. ]6 b; 201 a. ARTS.
AMISTAT. ¡ 79 a; 384 a; 390 b; 420 a; 438 b; Invenció de les-: 509 a.
440 b; 518 b. V. en cadascuna de les
AMOR. ASE. 114 b; 334 h; 402 b;
Invencible: 476 a. Orelles d' - : 364 b.
638 ÍNDEX DE TEMES LLEGENDARIS DE TEMES LLEGENDAR!S 639

Sacrifici d'un - : 11 b; 325 a; 462 a. Miracle del-: 34 a. Llet de--: 154 a. 200 b; 270 394 a; 470 b.
AsIL 478 a; 532 b. Palla de-: 270 b. Presagi: 56 a. Case de-: 180 h.
Llavor tonada: 61 b. CABRER. 126 a; 349 b; 350 b; 445 b; 543 b. CECS. 445 a; 528 a.
V Estittua.
ASSASSINAT. Llavor enverinada: 337 b. CABRIT. v.
Accidental: 5 b; 30 a; 71 a; 83 b; 107 b; Boc. 526 a. Transformació en-: 141 a; 239 b. CEGUESA.

Alimentant un infant: 16 b. CABUSSOT (ocell). 21b;153 b; 173 b; 375 a. A canvi de la vida: 204 a.
110 a; 156 a; 185 a; 185 b; 299 b; 325 b;
358 a; 402 b; 409 a; 420 b; 435 b; 296 a; BoGERIA. 20 a; 29 a; 72 b; 107 b; 169 a; CA<;:A. Guarida: 93 /J; 204 a; 401 a.
358 a; 402 b; 409 a. 187 b; 189 a; 248 b; 290 b; 339 b; 459 b; Art de !a-: 6 a; 52 b; 75 a. Com a castig diví: 35 a; 51 a; 67 a;

Comportant l' exili: 7 a; 29 a; 65 a; 278 a. Diversos: 57 a; 476 a. 88 a; 126 a: 164 b; 171 a; 204 /J; 233 /J;
71 a; 9Óa; 114 b; 156 a; 16l b; 171 a; Simulada: 404 b; 508 a. V Índex I, s. v. Calidó. 239 b; 292 a; 328 b; 474 b; 499 b; 528 a.
Col-lectiva: 16 b; 31b;141b;169 a; CA<;:ADOR. 401 a. Infligidaperalgú: 150a; 160b; 161 b;
182 b; 184 a; 185 a; 190 b; 256 b; 260 b;
459 b. CADÍWER. 438 b. 285 b; 401 a.
273 a; 274 b; 294 b; 321 a; 328 b; 345 a;
357 a; 402 b; 409 b; 420 a; 422 b; 428 b: Mística: 355 b; 428 b. Alletant un infant: 111 b. V Cecs, Ulls.
439 a; 505 b; 511 b; 516 b; 524 b; Per taca: 252 a; 300 a; 398 a. Esquarterat: 4 b; 52 a; í 45 b; 151 a; CERVELL.

532 a. Enviada pels déus: 16 b; 17 b; 21 a; 179 a; 400 a; 423 a; 278 b. Devorat: 348 b; 525 a.
Del genna: 52 a; 65 b; 337 a; 403 b; 29 b; 37 b; 61b;67 a; 76 a; 116 b; 141 b; Recollit : 317 a. V. Sepultura. CÉRVOL. 106 a.
422 b. 206 a; 209 a; 222 b; 248 b; 3 J 5 b; 322 b; Ultratjat: 45 b; 227 b; 358 a; 365 a. Os de-: 341 a.
Del marit: 127 b. 329 a; 330 a; 346 a; 366 b; 377 b; 481 b; Rescatat: 461 b. V. també Cérvola.
Dins d'un santuari: 337 a. 523 a; 526 a. Amor per un-: 138 b. CÉRVOLA. 15 a; 25 b; 40 b; 57 a; 66 b; 137 b;

D'un herald: 115 a. Curada: 459 a. Desaparició d'un -: 55 a; 59 b; 264 a. 211 a; 245 b; 288 b; 342 a; 483 b; 498 /J;
D'un pretendent: 159 a; 191 b; 273 b; BoRNI. 229 a; 260 b; 402 b. Incorruptible: 17 a. 506 a; 522 b.
274 a; 340 b. BoTí. Devorat: 187 a. V. Antropofagia. CIGALA. 163 b; 531 b.

Repartiment del - : 283 a. CADERNERA. 3 b. ÜGNE. 38 /J; 40 b; 102 a; !02 b; 11 l b; 176 a;

AsTRONüMIA. 237 a; 266 a; 375 b.
AsTúCJES. 188 a; 203 b; 211 a; 229 b; 240 b; Bous. 215 b; 247 b; 268 b; 284 a; 314 b; CADUCEU. 262 b. 142 a; 200 b; 231 a; 270 b; 317 a; 383 a.
526 a. CALÚMNIA. 428 b; 485 a; 525 b. ClGONYES. 437 a.
250 a; 250 b; 263 b; 391 a; 405 a; 427 b;
463 b; 485 a; 491 a; 494 b; 516 a; 541 a. Pell de-: J 38 a. V. Odre. D'una madrastra: 204 b; 284 b. CrNTURó. 247 a; 332 a.

AuTóCTONS. 93 a; 95 b; 116 a; 1J8 a; 317 b; Cap de-: 138 a. D'una esposa enamorada: 4 a; 71 a; C!STELLA.

337 b; 394 b; 421 b. - del Sol: 237 a; 3 í O b; 542 b. V. 102b; 134b; 178a; 179b; l96b; 198a; A l'aigua: 148 b; 477 b.
Índex I. 272 b; 273 b; 365 a; 373 a; 422 b; 459 b; Confiada a algú: 17 /J.
Com regal: 411 b. 511 a. V també Cofre.
Robatori de-: 39 b; 70 a; 72 a; 77 a; CANT. 421 b. CIUTATS.
B
78 b; 122 b; 189 b; 215 b; 249 b; 290 b; Concurs de-: 436 b. Fundades: V. Fundació, Colonies,
BALís (herba). 374 b. 359 a; 387 a. CANYÍS. Emigració.
BANDOLERS. 75 b; 98 b; 149 b; 248 a; 255 b; Blancs: 484 b. Transformació en-: 493 b. Reconstrui"des: 398 a.
266 a; 375 a; 392 a; 396 a; 431b;450 a; Prohibició de matar-: 76 b. Fortificades: V. Fortificacions.
478 a; 491 a; 515 b. Invenció deis-: 202 b; 481 a. Coma presagi: 395 b. ÜVIL!TZAC!Ó.

BANQUET. 353 a. BoxA. 31 a; 163 b. Tallat profetitzant: 400 b; 446 b. Origen de la-: 147 b; 190 b; 302 a;
Acaba en disputa: 97 b; 322 a; 440 b; BRASA. Posar preu al-: 143 b. 368 a; 484 b; 545 a.
Magica: 26 b; 351 b. CAREÓ. CoDONY. 5 a.
540 a.
BANYA. 41 Ja; 481 a. BRODAT. 203 a. En un riu: 153 a. COFRE. 107 a; 390 b; 424 a.

Sobre un cap huma: l 07 a; 163 b. Concurs de-: 46 b. CARRO. 242 a; 405 a; 473 a. Abandonat al mar-: 5 b; 33 b; 63 b;
Miraculosa: 26 b; 4 l a; 444 a. BROMES. 279 b. V Obscenitats. Alat: 39 a; 191 b; 284 a; 526 a. 102 b; 127 a; 135 a; 434 a; 475 a; 485 a;
BELLESA. BRONZE. Conductor del-: 175 b; 370 a. 506a; 511 a.
Rivalitat entre un mortal i una de- Treball del-: 105 b. Invenció del-: 63 a; 167 a; 535 b. COFRET. 63 b; 317 b.

essa: 13 l a; 285 b; 319 b; 401 a; 459 a; Palau de-: 193 b. V. Cursa. Magic -: 135 a; 187 b; 201 a.
489 b. Llinatge de-: 352 b; 498 b. CASC. Crnx. 35 a; 229 a; 276 b; 514 a.
Rivalitat entre deesses: 160 b; 239 b; Magic: 219 b; 273 b; 434 b; 550 b. CoLOMS. 12 b; 339 a; 43 l b; 485 b.
415 a. CASCALL. 134 a; 343 a. Transformació en -: 113 b; 354 a;
Fatal: 467 a. e CASTANYOLES. 246 a. 443 b; 486 b.
Concurs de-: 107 a; 160 b. CASTRAC!Ó. 16 b; 64 a; 213 a; 545 a. I navegació: 51 a; 183 b.
UHJ~UIOllL de-: 193 b. CABÁS. CwALL. 114 b; 137 a; 174 a; 273 b; 298 a; COLÓNIES.

BEssoNs. a; 22 b; 25 b; 29 a; 31 b; 37 a; 64 b;
67 a; 71b;9! a; 11 b; J42a; 159 b; 161 b;
195 a; 199 b; 230 a; 260 a; 275 b; 291
342 a; 379 a; 392 a; 406 b; 41 l a; 417 b;
473 a; 502 b; 506 a
Odi entre-: 5 b; 415 a; 459 b; 525 a.
Com a bressol: 262 a. 434 b; 439 a; 475 b; 501 a; 547 a.
CABELLS. Furiós: 3b; 196 b; 200 b; 330 473 a.
Blancs: 167 b; 501 b. Diví: 43 b; 184 a; 211b;225 a; 423 b;
30 h; 114 a; 174 b; 218 b; 445 b.
468 b. De Troia. V. Índex L s. v. Troia.
Alat: 218 b; 421 b; 434 b.
Establiment de-: l7 a; 21 a; 31
15 b; 176 b; 192 b; 198 a; 209 a; 279 a;
331 b; 335 a; 354 b; 370 b; 429 a; 513 a;
524 a; 529 a.
V. també Fundació.
COMETES. 116 a.

BLAT. CAB!ROL. 40 Que parla: 45 a. COMPLOT. V. Conspiració.

Comeu del-: 47 a; 133 a; 167 a; CABRA. 177 b; 199 b; 335 a; 4! l b; 412 a; Cap de - : 138 a. CoMumó.
267 b; 442 a; 473 a; 476 a; 534 a. 469 a; 510 a; 550 a. Transformació en-: 54 b; 73 b; 134a; A través de carn humana: 324 a.
640 DE TEMES LLEGENDARIS DE TEMES LLEGENDARIS 641
V. també V. Prostitució. Mort: 548 a. 280 a; 281 b; 349 b; 353 a; 385 b; 406 a;
CONCURS. CovA. Matant un home: 46 a. 458 a; 508 a.
Musical: 121 a. De dues entrades: 338 a. V. Índex I, en els diferents noms. DONA.
De brodat: 46 b. CRANC. 245 a. Jugant a daus: 2 a. lnfidel: 24 b; 30 b; 39 a; 140 a; 152 b;
Diversos: 319 a. CRANL V. V. Divinitats. 274 b; 298 b; 411 a; 427 b.
V Prova. CREfXEMENTMIRACULÓS. 3 b; 25 b; 84h; 134/J; DEVOC!Ó. 123 b; 167 a; 340 a. V. també Adulteri.
C0Nmc1ó. 242 a; 371 b; 449 b; 488 a. D'un rei: 19 b; 32 a; 113 a. Raptada: 130 b; 358 b; 402 a; 490 h;
Irrealitzable: 165 b. CU!RASSA. V. també Suiádi, Sacrifici voluntari. 507 a.
Diverses: 201 a; 296 a; 231 b; 312 b; De pell de llop: 337 b. Dic. 261 b. Coma prerni d'un combat: 2 a; 256 b.
399 b; 407 b; 425 a:. 432 a; 488 a; 506 b; CuRACIÓ. 126 h; 311b;445 a; 459 a; 493 b. DIDA. V. Prava.
511 b. De ferides: 201 b; 222 a; 253 a; 336 a; Honrada: 158 a. Coma consellera: 485 b.
CONSELLER. 447 a. 399 b; 420 b. Complice en l'amor: 7 h. Coma arbitre: 9 b; 28 a; 182 b; 451 a.
Diví: 151 a; 367 b; 391 b; 442 a. Rebutjada: 160 a. DILuvi. 136 b; 292 b; 378 h; 388 b; 464 a; Assassina del seu marit: 15 b; 91 a;
Prop d'un heroi: 35 b; 83 a; 130 a; Divinitat de la-: 58 b; 306 b; 377 a; 441 a; 509 a. 154 b; 275 a.
198 a; 386 b; 439 a; 540 b. 387 b; 421 a; 445 a. D!NERS. Esquarterant un home: 400 a; 428 b.
Prop d'una dona: 134 b; 154 a. V. també Bogeria, Ferida, Rovell. Ús dels - : 169 b; 293 h. Matant per despit: 36 a.
CONSPlRAClÓ: CURSA. 525 b. D1sc. V. també Calúmnia, Madrastra.
Frustrada: 81a;192 b; 311 a; 329 a; De carros: 160a; l 98 a; 216 h; 272 b; Concurs de-: 401 a. Lliurant un exercit o una ciutat: 24 b;
345 a; 434 a; 492 b. 539 a. Mortal: 145 b; 422 b; 435 b; 402 b. 32 b; 174 b; 441h;446 b; 501 b.
CONSTEL·LACJONS. Velocitat en la-: 36 b; 127 a; 284 a. DISENTERIA. v. Fam. V. Trai'ció.
Aliga: 212 a. DISFRESSA. 25 a; 200 a; 203 b; 408 a. Salvant una ciutat: 72 b; 81 a; 311 a.
Auriga: 535 b. De divinitat: 532 a. Devorada pel seu marit: 280 a.
Cancer: 87 b. D De dona: 43 b; 251 b. Manllevada: 26 h.
Cassiopea: 91 a. V. també Pido/aires, Sexe, Vestits. Abandonada a un altre: 243 a; 263 a;
Cavall: 270 a. DAMA. DISPUTA. 351 b. 296 h; 334 a; 346 b; 383 a; 468 a.
Copa: 134 b. La - de les Besties: 56 b. Entre els déus: V. Rivalitat. Repudiada: 288 a; 328 b.
Diadema: 54 a. Com a nom de deessa: 54 b. Provocada: V. també Banquet. Exclosa d'un ritual: 261 b; 400 a.
Dofí: 55 a. DANSA. 360 b; 443 b; 459 a; 489 a. DIVINITAT. Alletant el seu pare: 504 b.
Dragó: 106 a. Guerrera: 483 a; 441 a; 482 a. Viatjant per la Terra: 17 b; 70 b; 95 b; Fatal: 164 b; 413 b; 464 a.
Escorpí: 401 b. Ritual: 92 a; 371 a. 116 b; 119 a; 131a;132 b; 134 b; 139 a; Formada de la terra: 230 a.
Gos: 360 a. Concurs de-: 164 a. 161 b; 170 a; 193 b; 207 b; 212 b; 275 b; Creació de les - : 441 a.
Lira: 400 b. DEESSA. 324 a; 337 b; 382 b; 402 a; 422 a; 431 b. Ocell: 225 a.
Lleó: 244 b. Unida a un mortal: 35 a; 157 a. Enganyada: 463 h. Home vestit de-: 43 h; 59 b; 418 a.
Nau. 86 b. V. Índex I, en cadascun dels noms. Al bany: 84 a; 88 a; 170 h; 492 b. Dona vestida d'home: 405 a.
Orió: 401 b. Nua: 6 a; 528 a; 492 b. Morta per un huma: 435 h. Vella: 195 b; 288 b.
Óssa (Majar): 85 b. V. Divinitat banyant-se. Ferida per un mortal: 48 a; 102 h; V. també Donzelles.
Óssa (Menor): 236 b. DEJUNI. 114 a; 140 a; 222 a; 252 b; 401 b. DONZELLES.
Sagitari: 270 b. Trencament del--: 57 b; 133 h; 432 b. De dues cares: 73 b; 301 h. Raptades: 17 b; 40 b; 55 a; 73 b; 77 a;
Serp: 250 b. DELME. Encadenada: 25 h; 48 a; 90 a; 122 a; 79 a; 92 a; 97 a; 110 a; 119 b; 121 a;
Serpentari: 59 a. Ofert als déus: 474 a. 151 a; 249 a; 262 b. 138 a; 142 b; 182 b; 208 a; 221 a; 232 a;
Toro: 190 a. Dan. Comaconsellera: 151a;367 b; 391 b; 274 b; 284 a; 289 a; 321 b; 396 b; 412 a;
Verge: 60 b; 170 b; 306 a; 419 a. Única: 219 b. 442 h. 467 a; 482 a; 490 b; 504 b; 541 b.
Via Lactia: 241 b. De drac: 51 h; 79 a; 177 a; 307 a. D!VINITZACIÓ. Sedui:des: 5 h; 191 b; 430 a; 434 a;
Diverses: DESAPAR!ClÓ M!RACULOSA. 2 a; 55 a; D'un heroi: 67 a; 109 b; 143 a; 166 a; 459 b.
V Índex I, s. v. Híades, Pleiades. 69 b; 124 b; 158 b; 190 a. 174 h; 217 a; 298 a; 299 b; 320 h; 322 b; Abandonades: 54 a; 517 a.
COR. V. també Cadaver. 331 b; 358 b; 407 a; 479 h; 545 b. Castigades: 165b;330a;321 b;432a;
Regenerant un ésser: 278 b; 548 b. DESIG AMORÓS. D'una heroi:na: 132 a; 217 a; 224 b; 475 a; 501 b.
CoR. V. Dansa. Coma maledicció: 162 b. 234 b; 295 a; 264 a; 265 a; 289 a; 291 a; Indiscretes: 17 b.
CORB. 287 b. V. Amor invencible, Prostitució. 323 a; 358 a; 474 a. Salvant un estranger: 328 b; 410 a.
Transformació en - : 18 a; 184 a; DESPULLES OPIMES. 6 a. Do. Sacrificades: 15 a; 32 b; 57 a; l 04 b;
325 a. DESTÍ. De profecía: 39 a; 50 a; 88 b; 90 h; 116a; 184a; 190b;265a;304b;318a;
CoRDER. 394 a. V. Índex , s. v. Desti. 124 b; 139 a; 160 b; 217 a; 231 b; 279 b; 337 b; 384 a; 453 a; 458 b; 546 a.
CORNELLA. Acceptat: 22b;43a; 99b; 185a; 285 b; 326 a; 339 h; 394 a; 464 a; 488 a; 498 a; V. també Sacrifici huma.
Transformació en - : 58 b· 96 b; 450 h. 527 b. V. Esclaus, Dona.
116 h. Inexorable: 5 b; 44 a; 92 b; 227 b; De profecia dissimulat: 55 b; 249 b; DRAc. 56 b; 89 h; 110 a. V. També Índex I,
CORONA. 381 a. 356 b; 392 a; 465 a. s. v. Drac; Índex II,
Lluminosa: 517 a. Pes del-: 227 b; 354 h. De profecía retirat: 218 a. V. també Tirant d'un carro: 534 a.
CoRRJOL DESTRAL. 438 a. Serp. Custodiant una font: 47 b; 79 b; 443 a.
Transformació en-: 18 a. DÉu. De metamorfosi. v. IVlt'TfJ.mnrTn\'1 V. també Dent de drac.
CORTESANES. 205 b. Redu'it a la impotencia: 526 a. DOF!NS. 30 b; 40 b; 54 b; 97 b; 132 DROGA. 356 a; 547 b.
642 DE TEMES LLEGENDARIS DE TEMES LLEGENDARlS 643
DuEL. 29 a; 19 a; 227 a; 276 b; 284 a; Noia venuda com a-: 24 a; 275 a; EX!LI. Ritual: 29 b; 194 a; 335 a.
289 b; 349 b; 357 b; 402 b; 410 a; 512 a; 532 b. Voluntari: 354 a. FLAMENC.
417 a; 510 b. V. Mercaders. A conseqüencia d'un crim: V. Assas- Transformació en -: 96 b.
Entre cabdills d'armes: 6 a; 165 b; ESCLAVITUD. sinat comportant l 'exili. FLAMES. 478 a.
181 b; 524 b. Penitenciaperuncrim: 39a;47 b; 79b; V. Foc.
l 89 a; 242 b; 243 b; 396 a; 490 a. FLAUTA. 141 a; 366 a; 493 ªº
Divinitat en-: 362 a; 383 b; 402 a. F Invenció de la-: 40 a; 262 b; 341 a;
E V. també Penitencia. 493 b.
ESCOMBRA. 438 a. FADES. 26 b; 194 a; 389 a; 417 b. Tocador de -: 102 b; 373 a; 395 b;
EcursL 405 a; 479 a. EscoPTNADA. FAISA. 299 a. 483 a; 512 b.
EDUCAC!Ó. Valor magic del'-: 90 b. FAu;:. 121 b; 147 b; 434 b. FLETXES. 207 a; 214 a; 255 a; 336 a; 417 a;
D'una divinitat: 225 b; 238 b. EscoRPí. 57 a; 401 b. FALCÓ. 417 b; 471b;499 a.
D'herois: 42 b; 55 a; 240 b; 470 b. EscmPTURA. Transformació en -: 87 b; 267 b; Meravelloses: 270 b.
EGIDA. 26 b; 62 b; 214 a; 219 a; 407 b; 510 a; Invenció de J'-: 115 b; 404 b. 375 a; 413 b. Enverinades: 201 b; 292 a; 417 b;
550a. Ensenyament de!'-: 191 a. FAL·Lus. 314 b; 451 a; 487 a; 502 a. 438 b.
ELECCIÓ. EscuT. 18 a; 218 a; 339 a; 528 a. FAM. 32 b; 72 a; 99 a; 122 b; 159 b; 167 a; FLORS.
D'un marit: 361 b. Origen del'-: 5 b. 171b;193 b; 260 b; 267 b; 295 b; 298 a; Divinitat de les-: 205 a.
V. Prava. ESGUERRAT. 375 a. 318 b; 330 a; 353 b; 362 a; 40 ! b; 425 b; Collir -: 431 b; 432 a.
EMASCULACIÓ. 482 a. EsPARREcs. 491 a. 496 a. Corona de -: 271. V. també Meta-
EMJGRAC!Ó. ESPARVER. 40 b; 489 b; 526 b. Prodigiosa: 85 b; 88 a; 172 a; 412 a; morfosi en flor.
D'un poble: 70 a; 143 a; 156 a; 238 a; Transformació en-: 131 a. 280 b. FLOTA.
260 a; 294 b; 295 b; 321 a; 374 b; 378 a; EsPASA. FANTASMA. Constructor de-: 260 a.
422 a; 501 b; 511 a. Dissimulada: 423 a; 515 a. Dels morts: 318 a; 339 b. Incendiada per unes captives: 81 b;
D'un poble vers l'Orient: 129 b. EsPATLLA. Espantós: 190 a. 163 b; 182 a; 440 a; 476 b; 487 a.
V. també Fundació de ciutat, Colo- D'ivori: 425 b. Aparició d'un -: 119 b; 446 b. Incendiada a proposit: 384 b.
nies. ESPERAN!;:A. 413 b. Combatent: 67 b; 199 a; 27 a. Foc. 410a.
ENAMORATS. EsPí BLANc. 89 b. V. També Genis; Núvol. Purificació pel -: 42 b; 259 a.
Morts: 298 a; 318 b; 525 a. EsPORGADA. V. Fal~·, Hárpe. FAYES. 318 a. Sagrat: 462 a; 547 a.
ENCANTER!S. 30 b; 53 a; 108 a; 141 a; 176 b; EsQUARTERAMENT. 141 a. FECUNDITAT. Perpetu: 78 a.
211 a; 223 a; 226 a; 263 a; 294 a. ÉsSERS DOBLES. 93 a; 132 b; 166 b; 169 a; Ritus de -: 329 a; 384 b. V. Este- Fecundant una esposa: 93 b; 333 a.
ENCENS. 197 a. 200 b; 368 b; 372 a; 419 b; 484 a; 485 b; rilitat. Diví: 413 b.
ENDEVJNACió. 464 a; 498 a; 510 a; 533 b. 493 a; 509 a; 534 b. FEMS. 66 b; 246 b; 423 a; 436 a. Déu del -: 229 a.
Pels ocells: 417 b. ÉssERS TRIPLES. 170 b. FERES. - de Sant Elm: 143 a.
Pels somnis: 445 b. V. També Hermafrodita. V. Els diferents noms: Lleó, Llop, Ós, Prodigis del-: 96 a; 487 a.
V. també Somni. ESTATUA. Senglar. V. també Suí'cidi pelfoc.
ENDEVINS. 23 a; 29 a; 49 a; 82 a; 90 a; 199 b; Lligada: 114 b. FERIDA. FOCA.
204 a; 279 b; 328 a; 340 a; 347 b; 373 b; Animada: 130 b; 437 a. Incurable: 202 a; 453 b; 471 b; 507 b. Transformació en-: l45 b; 206 b;
375 a; 426 a; 436 a; 442 b; 449 b; 450 a; Amor per una-: 437 a. V. Curació. 466 b.
462 b; 507 b; 510 b; 528 a. Sagrada: 7 a; 29 b; 114b; l 16 b; l72b; FET!LLER. 280 b; 391 b; 465 b; 507 b. V. també Ramats.
ENGINY. 110 b; 130 b; 138 a; 419 b. 226 a; 239 a; 275 a; 288 b; 315 b; 398 a; FETILLERA. 107 b; 343 a; 542 a. FoNER. 403 a.
V. també lnvents diversos. 401 b; 407 a; 532 b. FJDELITAT. FoNT. 22a; 25 a; 31a;41a;50b; 31a;244/J;
ENGLANTINA. 334 a. Com a asil: 407 b; 409 a. Conjugal: 21 a; 427 a. 272 a; 244 b; 456 b; 487 b; 508 b.
ENIGMES. 149 a; 176 b. Miraculosa: 7 a; 155 a; 163 b; 291 b; F1GA. 134 a. Divinitats de les fonts: 378 a; 456 a.
EPIDEMIA. 32 b; 39 b; 40 b; 44 b; 55 b; 74 a; 407 b; 509 bo FIGlJERA. 82 b; 88 a; 123 b; 203 b; 204 b; Transforrnació en-: 25 a; 26 a; 67 a;
55 b; 85 a; 87 a; 90a; lOOb; 114a; 116a; Transformació en-: 17 b; 32 a; 29 b; 335 b; 403 b; 451 a; 477 b; 489 a. 72 a; 123 b; 151 b; 439 b; 476 a.
117 b; 120 a; 134 a; 149 b; 151b;161 a; 291 a; 297 b; 319 b; 435 a; 460 b; 456 h. FrL. 517 a. Font magica: 216 b; 319 b.
250 b; 276 a; 286 a; 334 b; 353 b; 357 a; Desplac;ant-se per si sola: 151 b. Del Destí: 371 b. Font miraculosa: 302 a; 381 b; 439 a;
368 a; 398 b; 400 b; 407 a; 465 a; 469 b; EsTERILJTAT. FILADORA. 21 a; 414 a. 478 a; 494 b.
546 a. Humana: 114/J; 119b; l52b; 161 b; Del Destí: 371b;417 b. FORJA.
ERROR. V. Índex I, s. v. Ate. 264 a; 268 b; 295 a; 332 a; 372 b; 384 b; FILLS. Divina: 101 b.
Diversos: 50 b; 94 b; l35 b; l 83 b; 515 b. Venjant el seu pare: 16 a; 23 b; 85 a; FoRMIGUEs.
228 b; 274 a; 374 b; 415 b; 488 a; 511 a; Dels camps: 133 b; 140 a; 141 a; 145 112a; l69b. Esdevenint homes: 145 a; 369 b.
515 b. b; 329 a; 357 a; 509 a. Morts pel seu pare: 21 a; 295 b; 322 b. Transformació en-: 369 b.
ESCANYAPOLLS (insecte). 513 a. EsTRANGER. Venjant la seva mare: 162 a; 532 a. FoRTIFICACió: 5 b; 29 b; 83 b; 102 a; 145 a;
EscARABAT. 97 a. Sacrificat: 75 b; 85 a; 208 b; 254 b; Insultant el pare: 451 b. 426 a; 435 b; 459 b.
EscLAus. 143 b; 478 b. 288 b; 328 b; 343 b; 398 b; 466 a; 504 a; V. Parricidi, Maledicció. Construi"da pels déus: 20 a; 39 b; 145 a;
Manumissió d' - : 198 b. 536 b. FILOSA. 292 a; 407 b. 250 b; 456 a.
Sagrats: 430 a. ESTRATAGEMA. 272 b; 405 a; 427 b; 447 b; FILTRE. 533 a. FossAT:
Déu esdevenint -: v. Esclavitud. 491 b. D'amor: 256 b; 291 a; 267 b; 386 b. Prohibició de travessar un-: 159 a;
Exclosos d'un ritus: 342 b. V. també Astúcies, FLAGEL·LACIÓ. 475 a; 533 a.
644 ÍNDEX DE TEMES LLEGENDAR!S DE TEMES LLEGENDAR!S 645

FREIXES. 352 b.
V. també Índex I, s. v. Melíades.
FRUITS.
Magics: 526 a.
Fecundant: 378 a.
De l'oblit: 334 b; 541 b.
Divinitats dels -: 454 a.
FUNDAC!Ó.
D'unaciutat: 25 b; 51a;56a;58a; 66a;
70 b; 72 b; 76 b; 92 b; 93 b; 95 b; 108 a;
110 b; 116 a; 122 b; 126 b; 144 a; 152 a;
156 a; 162 a; 163 b; 166 b; 173 b; 202 b;
205 a; 210 b; 216 a; 231 a; 247 a; 291 a;
308 a; 315 a; 317 a; 321b;338 a; 340 a;
348 a; 353 b; 360 b; 363 b; 373 b; 382 b;
406 a; 417 b; 429 a; 452 b; 470 b; 474 b;
478 a; 507 b; 520 b; 534 a; 544 b.
V. també Colimies.
D'un temple: 123 b; 160 b; 442 b.
FUNERALS.
Legítims: 36 b; 156 b.
V. Sepultura.
Fus. 292 a; 407 b.
FUSTA.
Treball de la-: 282 a.
FUSTIGACIÓ. 29 b; 72 b.
Ritual: 339 a.
V. Flagel·lació.
G HELIOTROPI.
GANIVET.
Magic: 286 b.
GAVINA.
Transformació en-: 18 a; 375 a.
GEGANTS. V. Índex I, s. v. Gegants.
GELOSIA.
D'un germa: 422 a.
D'un deessa: 33 a; 37 b; 56 a; 174 b;
310a.
D'una esposa: 29 b; 34 b; 91 a; 112 a;
117 a; 299 a; 384 b; 419 b; 467 b.
V. també Índex I, s. v. Hera.
GENIS. 73 a; 142 a; 176 a; 194 b; 209 b; 214
b; 210 b; 339 b; 353 b; 429 a; 476 a;
492a.
Geni alat: 171 a; 204 a.
GERMANS.
Aliats: 283 b.
Enemics: 5 b; 36 b; 65 a; l 09 a; 145 a;
153 b; 181b;382 b; 451b;525 a.
V. també Bessons.
GERRES.
Contenint els destins: 550 a.
GrGANTOMÁQUlA. V. Índex I, s. v. Giganto-
rnaquia.
GINJOLER (arbre). 334 b.
GLEVA. 118 b; 183 b; 187 b; 534 b.
Valor simbolic de la-: 24 b; 51 O b.
Gossos. 59 a; 170 a; 215 b; 252 b; 331 a; I Parcial: 417 a; 499 a.
360 a; 402 b; 412 a. Balsam d'-: 51 b.
De Procris: 30 a; 462 b. lBrs. 526 a.
Dels Inferns. V. Índex I, s. v. Cerber. lLLES.
Sacrifici de-: 331 b; 335 b. Flotants: 162 b; 320 b. J
Transformació en-: 119 b; 151 b; Encantades: 235 a.
229 a; 231 a. Afortunades: 40 b; 46 a; 122 a; 401 a. JAClNT.
Furiosos: 6 a; 100 b. Formaciód'una-: 41b;291b;446a; Transformació en--: 39 b; 301 a.
GRALLA. 147 a. 545 a. .ÍARDINS. 9 a; ] lb; 84 a; 205 b; 282 a; 461 b;
GRANOTES. Nom d'una -: 464 b; 483 a; 490 b; 486 a; 546 b.
Transforrnació en-: 183 b; 320 a. 511 a. JAVELINA. 438 CI.
GR!PAU. IMMORTAL!TAT. Magica: 94 b; 190 a; 462 b.
Valor simbülic del-: 118 b. Herba de la-: 216 b; 217 a. Jocs.
GRUA. 134 a; 215 a. Condicional: 213 a; 241 b; 468 b: Fúnebres: 275 a; 298 b; 415 a; 416 a;
GUATLLA. 488 a. 420 b; 435 a; 464 b. V. també Índex I, s.
Transformació en-: 60 a. Concedida pels déus: 112 b; 163 a; v. Paris, Pelias, Patrocle, etc.
GUERRA. 244 a; 264 a; 268 a; 300 a; 354 b; 531 b. Ístmics. Nemeus, Pítics. V.
Divinitats de la-: 341 b. V. també Refusada pels déus: 28 b; 348 b; I.
Ares; Bel·lona; Mars, a J'Índex I. 524 b. Diversos: 291 b; 298 b.
De Troia: 373 a. V. Índex I, s. v. Troia. A través del foc: 133 b; 383 a; 423 b. JOIELL.
Dels Set. 373 a. V. Índex I, s. v. Tebes. Aigua de la-: 217 a; 259 a. Maleit: 3 a; 223 b.
GUINEU. 41 b; 64 b. Canvi de la - perla mort: 463 b. Jou.
IMPJETAT CASTIGADA. 17 b; 18 b; 57 a; 71 b; Invent del-: 76 b.
92 b; 97 a; 123 a; 215 b; 223 a; 245 b; Jumci.
H 253 a; 323 b; 328 b; 366 b; 425 a; 428 b; D'un homicida: 48 a; 223 a; 242 a;
437 a; 439 b; 469 a. 274 b; 318 b; 398 a; 496 b; 508 b.
HÁRPE. 245 a; 526 a. IMPOTENCIA. 347 b. JuRAMENT. 13 a; 174 b; 232 b; 257 b; 356 b;
V. també Falf. lNCEST. 406 b; 441 b; 539 a.
HELENION (planta). 85 b; 135 b; 234 b. De pare amb filia: 7 b; 59 b; 65 b; Divinitat del-: 483 a; 549 b.
HELICRÍS (planta). 240 a. 73 a; 105 a; 111a;153 b; 284 b; 388 b; Pronunciat per sorpresa: 5 a; 264 a.
340 a; 409 b; 415 a; 425 a; 436 a; 489 b; V. també Subte1fugi.
Transformació en -: 50 a; 11 O b. 524 a; 524 h.
HERALD. 396 b; 499 b. De mare amb fill: 83 b; 117 b; 148 a;
HERBA. 153 b; 211 b; 222 b; 500 b; 296 a.
Magica: 108 b; 174 a; 368 a; 374 a; De germa amb germana: 72 a; 86 b;
436 a; 462 b. 92 b; 138 b; 207 b; 307 b; 321 b; 337 a; LABER!NT. v. I.
V. també Balís, Helenion, Molly. 450 b. LACTICS. 55 a.
HERBA FORRERA. 297 a. D'oncle amb neboda: 529 a. LEGISLADOR. 118 a; 368 a; 462 b.
HERMAFRODITA. 16 b; 261 b; 462 b. lNDISCREC!Ó. LEPRA. 523 a.
V. Índex I, s. v. Hermafrodita. Castigada: 57 b; 139 a; 153 169 a; LJNX.
HEURA. 141 a; 355 a. 294 a; 264 b; 268 a; 314 a; 324 a; 383 b; Transformació en-: 331 a.
V. també Helicrís. 394 a; 415 a; 404 b; 500 b. LIRA. 331 b; 399 a; 400 b; 493 b; 500 a.
HEXÁMETRE. INFANTAMENT. Invenció de la - : 39 b; 268 a·
Dactílic: 197 a; 271 a. Clandestí: 237 a. 451 a.
HlEROGÁMIA. 20 b; 109 a. Endarrerit: 22 a; 37 a; 37 b; 211 a; LLAC.
V. Índex I, s. v. Hera; Zeus. 241 b; 276 a; 320 a. Salat: 63 a; 456 b.
HOlvlE. Monstruós: 399 a. LLAGR!MES.
Creació de!'-: 441a;463 b. Divinitat de 1' - : 291 a; 304 b; 39 l a. Del' Aurora: 355 a.
HOSPITALITAT. INFERNS. V. Índex I, s. v. lnferns. V. tarnbé Ambre.
Impedintl' assassinat: 23 b; 71a;l78a; Castig als -: 129 a. LLAMP: 214 a; 259 a; 305 a; 355 b; 391 b;
422 b; 459 b. V. també Índex I, s. Y Inferns. 482 b; 483 a; 485 a; 516 b.
Oferta a una divinitat: 275 a; 337 b; lNFIDELITAT. V. Dona, TraiCió, Adulterí. Divinitats del-: 212 b; 305 a; 496 b;
422 a; 485 a. INGRATITUD. 300 b. 550 b.
Recompensa del'-: 370 b. lNVENTS. V. també Índex I, s. v. Zeus.
Violada: 322 a. Diversos: 405 b. LLANA. 335 b.
Presents d'-: 216 a; 291b;541 b. INVISIBLE. .Art de filar la-: 354 b; 498 b.
Hosrn. Heroi esdevenint -: 126 a; 426 b. LLANt;:A. 290 b; 397 a; 417 a; 470 a.
Obligacions envers un -: 2 a; 23 b; V. també Case. Magica: 338 b.
113 a; 195 b; 216 b; 260 b; 274 b; 312 b; INVULNERAB!LlTAT. 43 a; 5 l b; 96 b; 102 a; LLANGARDAJX. 57 b.
504 a. 180 b; 244 a. LLAR.
 646 ÍNDEX DE TEMES LLEGENDARIS ÍNDEX DE TEMES LLEGENDARIS 647
Domestica: 234b; 266a; 314b; 394b; MALLERENGA. 151 b; 439 b; 416 a. MUNTANYA. 407 b; 416 a; 421 b; 500 b.
426a. Transformació en-: 111 b; 153 b. En serp: 79 b. Transformació en-: 238 b.
LLEBRE. MARE. En muntanya: 330 a. Nom de - : 415 a; 417 b; 526 a;
Coma presagi: 13 b. Matantelseupropifill: lOb; 16b;61 b; En illa: 324 b. 532 a.
LLEGUMS. 134 a. 203 b; 337 b; 343 b; 428 b. En roca: 70 a; 139 a; 195 b; 326 a; MURAi.LES DE CIUTATS. v. Forti.ficació.
V. també Jardins. Assassinatdela-: 23 b; 112 b; 155 b; 390 a; 543 a. MuRTRA. 72 b; 141 b.
LLENGUA. 423 a. 172 b; 190 b; 194 a; 394 a; 397 a. V. també Pedra; Roca. Mús1cA. 125 b; 191 a; 375 b; 410 b; 499 b.
Tallada: 314 a. Deessa mare: 285 a. En estatua: V. Estatua. Poder de la-: 341 a; 400 a; 493 a;
LLEó. 20 b; 43 a; 71 a; 108 b; 193 a; 242 b; Venjada pels fills: 320 a; 473 b. Voluntaria i temporal: 5 b; 17 a; 25 a; 493 b.
244 a; 167 a; 274 a; 346 b; 366 b; 395 b; V. també Incest, Madrastra. 41a;60a; 63a; 132b; 144a; 151b;171 b; MuTILACió.121b;166a; 203 a; 242b; 349b;
429a. MARITS. 189 b; 200 b; 211 a; 231 b; 250 a; 278 a; 463 a.
LLEOPARD. Massacrats: 275 a. V. també Dona. 294 a; 320 a; 383 a; 383 a; 526 a; 548 a; Voluntaria: 374 b; 533 a.
Amorals-: 61 a. MARTELL. 546 a. 551 b. D'un infant: 27 a.
Pell de - coma símbol: 35 b. MASCARA. 337 b. D'animal en ésser huma: 145 a. V. Cadaver.
LLET. 339 b; 366 a. MATRIMONI. Do dela-: 41 a; lOOa; 145 a; 171 b; MuTs. 310a.
V. també Cabra, Alletament, Dona. Ritus del-: 269 b. 252 a; 385 b; 422 b; 465 b; 509 a; 521 b.
LLIBRES. Celebrat pels déus: 223 b; 422 b. Diverses: 57 b; 96 a; 107 b; 141 a;
Sibil·lins: 99 a; 488 b. Consumació retardada del - : 22 b; 174 a; 238 b; 252 a; 288 b; 296 a; 320 b; N
LLIRI. 39 b; 133 a; 301 a. 30a; 344 a. 331a;354 a; 359 b; 386 a; 394 a; 418 b;
LLOP. 40 a; 297 a; 337 b; 342 a; 355 b; 404 b; Místic: 225 b; 238 b; 259 a; 552 a. 434 b; 443 b; 466 b; 493 a; 493 b. NAIXEMENT.
422 b; 466 b; 496 b. MEoECINA. 281 a; 303 a; 336 a; 417 b; 420 a. METEMPSICOSI. 319 b; 494 b. Divinitats del-: 371 b.
Llobaalimentantelsfills: 342a; 335 b; V. Índex 1, s. v. Asclepi, Quiró. Mico. 237 b. V. Infantament.
365 b; 417 b; 477 b; 502 b. MEL. 205 b; 217 a; 239 b. Transformació en-: 99 a. Anormal: 7 b; 58 b; 62 b; 135 b; 372 a.
Transformaten-:47a;108b;226b; Com a aliment: 16 b; 96 a; 533 b; MIGRACió. V. Emigració. Sense unió: 16 b; 62 b; 135 b; 169 a;
324 b; 320 a; 511 b. 550a. MINERS. 331 a. 197 a; 212 b; 230 a; 215 b; 526 a; 550 a.
Prodigi del-: 129 a; 214 b; 276 a. MEMBRES. MIRRA. 7 b. NARcís (planta). 133 a; 379 a.
Invasió de-: 246 a. Dispersos. V. Cadaver. MISSATGE. NAUFRAGI. 54 b; 127 a; 220 b; 281 b; 289 a;
LLORER. 39 a; 40 b; 125 b. Viril. V. Fal·lus. Sobre el mar: 146 a. 312 a; 380 b; 426 a; 466 b; 512 a.
LLUITA. 405 b. MENTA. MOLÍ. NAVEGANTS. 195 b; 379 b; 525 b.
Invenció de la-: 115 b; 201 b. Transformació en - : 359 a. Invenció del-: 133 b; 365 a. NENS.
LLUM. MENTIDA. 406 b. MouY (planta). 108 a; 263 a; 436 a. Nen diví esquarterat: 278 a.
Déu de la-: 305 a. V. també Prava, Perjuri, Jurament. MoLTó. 251 b; 511 b; 515 a. Morint: 402 a.
LLUNA. MERCADERS. - d'or: 61 b; 150 b; 209 a; 237 a; Devorats: 47 a; 65 b; 111 b; 122 a;
V. Índex 1, s. v. Lluna. Déu dels - : 360 a. 263 a; 511 b. 122 b; 310 a; 324 b; 330 b; 446 b; 473 b.
LONGEVITAT. D'esclaus: 66 b; 151 b. - negre: 445 b. Raptats: 163 a.
Prodigiosa: 387 a; 449 b. MERLA. MoNSTRE. 22 a; 33 a; 166 b; 166 a; 174 a; Assassinat de-: 86 a; 114 b; 115 a;
Transformació en-: 96 a. 175 b; 214 b; 217 a; 310 a; 368 b; 466 b; 184 b; 243 a; 310 b; 320 a; 377 b; 346 a;
METALL. 487 b; 524a. 367 b; 389 b; 424 a; 487 b.
M Treball del-: 105 a; 125 a; 229 a. V. Éssers dobles. Precrn;os: 241 a; 262 b; 514 b.
V. també Bronze, Miners. Amorós: 165 b; 166 b. V. Creixement miraculós.
MA<;:A. 229 b; 396 a; 431b;438 a. METAMORFOSI. Marí: 27 a; 91 b; lOOa; 151b;114a; Alimentat per animals: 58 a; 65 b;
MADRASTRA. 529 a. En arbre: 7 b; 39 a; 40 a; 10 b; 87 b; 207 b; 250 b; 265 a; 273 b; 312 b; 435 a; 102 b; 161 b; 195 a; 219 b; 354 a; 365 b;
lncest ambla-: 32 a; 196 b; 309 b; 105 a; 106 a; 106 b; 126 a; 139 a; 144 b; 456 a. 382 a; 416 a; 417 b; 477 b; 485 b; 502 b;
373 a. _ 164 b; 192 b; 201 a; 235 b; 320 b; 334 b; 506a.
MORERA. 403 b; 438 b.
Gelosia de la-: 58 a; 209 a; 237 a; 354 a; 369 a; 443 a. MoRT. V. també Cabra, Boc, Llop, Óssa,
365 a. Enocell: 2b; 3 b; lOb; 11a;18a; 21 b; Accidental: 91 b; 95 a; 122 b. V. As- etc.
MAGA. V. Fetillera. 22a; 34a; 42a; 57 b; 113 b; 116 b; 131 a; sassinat accidental. - suposats: 504 a.
MAGRANA (fruit). 55 b; 133 b; 221 b; 432 b. 140 b; 153 b; 171 a; 173 b; 174 b; 177 a; Estar dispensat de la-: 358 b; 520 a. - abandonats: 2 b; 25 b; 28 b; 37 a;
MAGRANER. 16 b; 489 b. 181 b; 184 a; 203 a; 211 b; 215 a; 224 b; Sobtada, com a bé suprem: 13 a; 58b;60b;66a;93b; 102b; ll5a; l22b;
MALALTIA. Castig del perjur: 5 a. 267 b; 299 a; 317 b; 325 a; 352 a; 362 a; 535 a. 147 a; 148 b; 161 b; 195 a; 198 a; 228 a;
V. també Curació, Ferida. 366 b; 375 a; 383 a; 388 b; 429 b; 431 b; Déus deis-: 221 a. 241b;279 a; 294 b; 325 a; 331a;354a;
MALEDICCIÓ. 432 a; 436 a; 437 a; 443 b; 450 a; 454 a; V. Índex 1, s. v. Infems. 365 b; 382 a; 392 b; 416 b; 417 b; 418 b;
Familiar: 13 b; 60a; 65 a; 120b; 181 b; 489 b. Desitjada: 464 a. 423 b; 466 b; 477 b; 485 a; 502 b; 503 a;
272 b; 289 b; 309 a; 351 a; 370 a; 450 b; En un altre animal: 47 a; 61 a; 83 b; V. també Obol deis morts. 506a.
451 b. 85 a; 86 b; 210 b; 223 a; 229 a; 210 a; MORTAL. Nascuts de divinitats: V. Índex I en
Col· lectiva: 18 b; 260 a; 272 a; 274 b; 294 a; 394 a; 511 b. Estimat per una deessa: 7 b. els diferents noms de divinitats.
286 a; 353 b. En flor: 40 a; 110 b; 121 b; 301 a; V. Índex I, en els diferents noms. NEU. 410a.
Diverses: 150 a; 292 b; 415 b; 425 b; 343 a; 379 a. MOSTELA. NINOT.
450 b; 458 a. En riu: 48 b; 210 a; 438 a. Transformació en-: 211 a. Passejat: 372 b.
MALEFICI. 83 b; 241 b; 280 b. En font: 25 a; 26 a; 61 a; 72 a; 123 b; MUL. 114b. V. també Amor per un ninot.
648 ÍNDEX DE TEMES LLEGENDARIS ÍNDEX DE TEMES LLEGENDARIS 649
NrT. 521a;535 a. Peix salat: 104 a; 308 a. Blanc: 248 b; 320 b; 453 b.
Perllongada: 22 b; 219 b; 427 b. ÜRENETA. Transformació en-: 394 a; 526 a. POMA.
Divinitat de la -: V. Índex 1, s. v. Transformació en -: 11 a; 203 a; PENITENCIA. 241 b; 243 b. D'or: 35 b; 61 a; 63 a; 75 b; 239 a;
Nix. 383 a. V. Esclavitud, Sang. 249 b; 254 b; 266 a; 416 b.
NOGUERA (arbre). 87 b; 139 a; 403 b. ÜRGULL. 71 a; 91 b; 96 b; 282 a; 383 a; PENYA-SEGAT. De la discordia: 12 a; 171 b; 416 b.
NoM. 482 a. Salt des d'un -: 75 a; 193 b; 271 a; Coma missatge d'amor: 264 a.
Canvi de-: 40 a; 222 b. V. Impietat, Repte als déus. 320 b; 326 a; 365 a; 406 a; 442 b; 486 a; PoMERA. 354 a.
V. Riu, Illes, Muntanya. ÜRINA. 517 b. PORCS. 183 a; 400 b; 419 a.
Nus. Fecunda: 275 b. V. Sui'cidi per precipitació. Transformació en-: 83 b.
Símbol del-: 218 a. Os. 230 b; 398 b; 408 a; 425 b. PERDIU. 218 a; 429 b. PORPRA. 528 a.
NúVOL. Substitui:t: 127 a; 425 b; 470 b. PERDÓ. 357 b. PORTA.
Quefainvisible-: 61b;248a; 357 a; OscILIA. 170 a. PERFUM. Sempre oberta: 242 b.
372 a; 465 a. ÓSSA. 288 b. Diví: 382 b. Por.
Fantasma en forma de-: 96 b; 233 a; Alimentant un infant: 57 a. PERJURI. 56 a; 67 a; 132 a; 180 b; 246 b; Déu tancat dins d'un -: 48 a.
299 a; 357 b; 382 a; 465 b. Unió amb una óssa: 94 b; 449 b. 250 b; 264 a; 300 a; 312 a; 343 b; 406 b; V. també Gerres.
Transformat en-: 4 7 a; 85 b; 119 b; 411a;476 a. Pou.
151 b; 288 b. Envers unadivinitat: 65 b; 70a; 151 b; Sui:cidi dins d'un -: 76 a; 116 b.
o Ou. 142 a; 231b;317 b; 372 a; 383 a. 250 b; 265 a; 367 b; 412 a; 415 a; 419 b; Assassinat dins d'un -: 405 b.
456 a; 482 a. PREsONER.
0BOL DELS MORTS. 90 a. PERSECUCIÓ. 75 a; 133 a; 180 a; 190 a; 225 a; Alliberat: 328 b.
ÜBSCENITATS. p 270 a; 274 a; 377 a; 443 a; 459 a; 493 b. V. també Pot; Índex 1, s. v. Timar.
Gestos: 70 b. Ritual: 18 b; 330 a. PRIMAVERA.
Paraules: 53 a. PA. PEsTA. Sagrada: 342 a.
ÜCA. 261 a; 317 b. Prodigi del-: 212 a. V. Epidemia. PRODIGIS. 419 b; 407 a; 491 b.
Transformació en-: 231 b; 383 a. PANTERA. 107 a; 303 a; 366 b; 465 b. PETXINA. 386 a. V. també Llop, Rei, Sol.
ÜCELLS. 140 b; 197 a; 246 a. PAó. 53 b; 171 b; 240 a. PEu. PROFECIA.
Coma presagi: 511 b. PARANY. 1 lb. Descall(: 303 a; 424 a. Acomplida: 10 a.
V. Endevinació, Voltor. V. Astúcies, Subterfugi, Estratagema. Negre: 347 a. V. Oracles, Destí.
V. en els diferents noms i Metamor- PARDALS. 375 a. Monstruós: 174 a. PROMETATGES.
fosi. PARE. Pr. 17 a; 341 b; 353 a; 406 a; 411 a; 415 b; Trencats: 264 a; 352 b; 398 b.
ÜDRE. Refusant casar la filla: 160 a; 160 b; 428 b; 442 b; 491 a; 515 b. V. també Prava abans del matrimoni.
Per tancar els vents: 162 b; 542 a. 206 a; 272 b; 410 a; 432 a. Prear. 11a;86 b; 342 a; 375 a; 436 a; 450 a; PROSTITUCIÓ. 105 a; 464 b.
ÜFEGAMENT. 11a;66 a; 92 a; 209 b; 291 a; Matant els fills: 61 b; 74 a; 115 a; 454a; 477 b. PROVA. Posar a - un déu: 317 a; 324 a;
371 a; 506 b. 285 b; 426 a; 444 b. PrDOLAIRE. 425 b.
ÜLI. 63 a. Mort pels fills: 92 b. V. Parricidi. Disfressat de-: 184 a; 408 a; 507 a; De virginitat: 476 b; 493 b.
Miracle de l' -: 34 a. Salvat pel fills: 275 a. V. Pietat filial. 510 b; 543 b. D'un heroi: 71 a; 152 b; 295 b; 303 b;
0LIBA. 25 b; 57 b. PARRICIDI. 87 b; 92 a; 108 a; 131 b; 148 b; PIETAT. 425 b; 431 a. 515 b.
Transformació en -: 18 a; 57 b; 424 b; 507 b; 509 b. Filial: 153 b; 328 b; 424 b; 504 b. De veracitat: 406 b; 476 b.
388 b. Intent de-: 228 a. PINSA. Abans del matrimoni: 6 b; 60 b; 72 a;
ÜLIVERA. 63 a; 93 a; 223 a; 456 b. lnvoluntari: 321 a; 343 b. Transformació en-: 111 b. 150 b; 160 a; 189 a; 272 b; 282 b; 347 a;
ÜM. 150 b; 250 b. PART. V. Infantament. PINTADA. 410a; 504 a.
ÜR. PASTORS. 147 a; 194 b; 195 a; 198 a; 212 a; Transformació en-: 131 a; 352 a. Perla successió al tron: 175 b; 182 b;
Transformació en-: 364 a; 434 a. 215 b; 224 b; 247 b; 249; 262 a; 314 b; PIRATES. 7 a; l26b; 135b;141 b; l84a;269b; 367 b.
Pluja d'-: 5 b. 320 a; 325 a; 331 a; 339 a; 342 a; 353 a; 275 a; 289 a; 294 b; 373 b; 512 a. V.Rei.
Cercador d' -: 220 a. 359 a; 365 b; 387 b; 392 b; 400 b; 406 a; PLANTA. D'amor: 94 b; 200 b; 462 b; 463 b.
Edat d'or. V. Índex l. 410 b; 411b;416 a; 424 a; 449 a; 462 a; Curativa: 202 b. PsrcbsTASI. 354 b. V. Destí.
ÜRACLES. 420 a. V. Índex 1, s. v. Delfos, Do- 477 b; 489 b; 503 b; 523 a; 529 a. V.Herba. PUDOR. 30 b; 275 a; 502 a.
dona, Claros, Trofoni. Divinitat dels -: 194 b; 410 b. PLATA. PuPuT (ocell). 11 a; 203 a.
Respostesnotablesd' -: 5a; 11 a;22b; PATRONATGE. 420 a. Ús de la-: 283 b. PURIFICACIÓ.
28 a; 60 b; 79 a; 92 a; 113 a; 117 b; 132 a; PEDERASTIA. 39 b; 48 b; 81 b; 120 b; 142 a; PLATAN. 341 b. Remei contra la bogeria: 347 b; 450 b.
148 b; 150 a; 152 a; 159 b; 176 b; 187 b; 244 a; 261 b; 266 b; 268 a; 309 a; 365 b; Transformació en -: 443 a. Després d'un crim: 4 a; 7 b; 9 b; 23 b;
193 a; 206 a; 209 a; 211 a; 213 b; 218 a; 367 b; 399 a; 415 b; 420 a; 451a;535 a. Conservant les seves fulles: 190 a. 87 b; 88 b; 108 b; 118 a; 171 a; 178 a;
219 b; 257 a; 259 b; 260 a; 272 b; 287 b; PEDRA. PLEBS ROMANA. 34 a. 184 b; 185 b; 191 a; 243 b; 357 a; 398 a;
290 b; 292 a; 294 a; 295 b; 298 a; 303 b; Profütica: 264 b; 488 a. V. Patronatge. 413 a; 422 b;;450 b; 459 b; 506 b; 514 b;
329 a; 330 a; 332 a; 345 a; 368 b; 370 b; Transformació en-: 291 a; 543 b. PLUJA. 434 a; 549 a. 515 b.
373 a; 378 b; 380 a; 398 b; 400 b; 401 b; V. Roca, Metamorfosi. Conjura de la-: 222 a. Negació de la-: 252 a; 300 a.
402 a; 416 a; 417 b; 424 a; 434 a; 435 a; Musical: 20 b. Enviada pels déus: 22 b; 410 a.
442 b; 445 a; 449 a; 458 b; 464 a; 465 a; Embolcallada: 122 a; 213 a; 473 b. POLLANCRE.
467 a; 475 b; 479 b; 486 b; 487 b; 495 a; PErxos. 547 b. Transformació en-: 192 b; 235 b;
496 a; 502 a; 506 a; 512 a; 514 b; 519 b; Coma presagi: 32 a; 287 b; 370 a. 320b.
 650 ÍNDEX DE TEMES LLEGENDARIS ÍNDEX DE TEMES LLEGENDARIS 651
R Essencia de la-: 100 a. SAFRA. Dissimulat: 326 a.
RESPONSABILITAT. 227 a. Transformació en-: 121 b. Canvi de - : 96 b; 210 a; 218 a;
RAJADA (peix). RESURRECCIÓ. 91b;137a;171 b; l74b;216b; SALZE. 290 a.
Espines de-: 507 b. 219 a; 269 a; 269 b; 273 b; 374 a; 547 b. Transformació en-: 250 b. SíKINNIS (dansa). 489 a.
RAMATs. 66 b; 67 a; 244a; 245 a; 347 b; Temporal: 178 b; 322 a. V. Índex 1, SANDALIES. 476 b; 515 a. SILENCI.
402 a; 410 b; 440 b; 465 b; 468 b; 494 b. s. v. Asclepi. Alades: 218 b; 424 a; 434 b. Imposat: 497 a.
De moltons: 55 a; 539 a. Rrn. SANG. 201 b; 335 b; 386 b; 438 a. SíLPHION. 55 b; 208 a.
De foques: 55 b; 465 b. Enverinat: 180 a; 267 b; 438 a. Fecundant: 213 a; 379 a; 421b;436 a; SIRINGA. V. Flauta.
V. també Bous. Desviat: 246 b. 489b. SOGRA. 382 b.
RAPIDESA. V. Cursa. Nomde-:41a;173 b; 181a;194a; De toro: 427 b. Matant un gendre: 273 a.
RAPTE. 479 a. 292 b; 293 b; 307 b; 394 a; 404 a; 338 b; Gotejant d'un arbre: 448 a. SoGRE.
Perles Nimfes: 74 a; 144 b; 261 b; 479 b; 481b;499 b; 500 a; 510 b; 523 b. Comunió perla-: 64 b; 134 a. Mort pel seu gendre: 132 a; 299 a.
268b. Malei:t: 292 b. Valor magic de la-: 59 a; 219 a; Expulsat pel seu gendre: 117 a.
Per un déu: 133 a; 205 b; 211 b; De sang: 8 a. 259 a; 267 b. SOL.
432 a. Metamorfosi en-: 4 b; 210 a. Preu de la - : 257 a; 295 a. V. Es- Invertint la seva cursa: 65 b; 525 b.
Per una deessa: 94 a; 112 b; 163 a; V. Metamorfosi. clavitud. Guarint un cec: 94 a.
171 b. RJURE. SANGUINYOL. Retallat: 212 a; 401 a.
V. també Donzelles, Dona, Pirates. Ritual: 335 b. Bastó de - magic: 88 b. Carro del-: 192 a; 235 b; 236 b.
RATOLÍ. 119 b; 522 a. RJVALITAT. SARSA. Copa del - : 248 a. V. Índex 1, s. v.
RAT-PENAT. 366 b. Entredivinitats: 12a;63b;93a; 116b; Transformació en-: 121 b. Sol.
REcONEIXEMENT. 182 b; 208 a; 292 b; 456 b. SAVIESA. 489 b. SoMNI. 374 a.
Després d'una separació: 24 a; 152 b; ROBA CREMANT. v. també Vestits. Revelada: 364 a. Com a presagi: 74 a; 103 b; 173 b;
155 b; 289 a; 295 a; 345 b; 356 b; 361 b; RoBATORI.67 b; 78b; 88a; 96a; 119b; 142b; SEGADORS. 74 a; 255 b; 325 a. 228 a; 451 b.
372 b; 397 b; 408 a; 427 a. 474 b; 506 b; 166 b; 189 b; 262 a; 337 a; 338 b; 468 a; SEIENT. 228 b; 510 a. D'inspiraciódivina: 15a; 119b; 182b;
512a. 494 a; 500 b. Encantat: 229 b; 519 b. 380 b; 390 b; 401 b; 442 a; 479 a.
REGALS. Descobert: 12 b. SENGLAR. 51 b; 245 b; 267 a; 285 a; 350 b; SON.
- mortals: 447 a; 502 a. ROCA. 523 a. Magica: 53 b; 161 a; 202 b; 243 a;
REGNE. V. Reialme. Transformació en-: 41 a; 63 b; 70 a; Coma instrument deis déus: 9 a; 57 a; 271 b; 294 a; 520 a.
RE1. 84 a; 195 b; 326 a; 390 a; 412 a; 543 a. 338 b; 350 b. Privació de la-: 310 b.
Sacrificatpelsseussúbdits:61 b; l09b; RODA. 535 b. Coma presagi: 32 a. Invencible: 406 b.
141b;160 a. ROSA. 339 b. Transformació en-: 170 b. SORTEIG. 118 b.
Designació de-: 65 a; 129 a; 175 a; Llegenda de la-: 9 a. SENYOR. SUBSTITUCIÓ. 178 b.
367 b. RossINYoL. Dret del-: 464 b. En la mort: 6 b; 21 a; 229 a; 448 a;
V. Prava. Transformació en-: 2 b; 11 a; 203 a; SENYORA. V. Dama. 454 a; 471 b; 526 a.
Assassinat: 1156 b; 345 a; 361 a. 299 a; 462 b. SEPULTURA. En un sacrifici: 22 a; 57 a; 85 a; 288 b;
REIALESA. ROURE. 284 a. Privació de - : 117 a; 170 a; 407 b; 304 b; 546 a; 547 b.
Compartida: 31 b; 85 b; 100 b; 147 b; RovELL. 492b. En l'amor: 22 b; 30 b; 34 b; 152 b;
132 a; 154 a; 175 a; 182 b; 193 a; 301 b; Com a remei: 286 b; 507 a. SEQUERA. 31 a; 222 a; 456 b. 233 a; 241a;332 a; 442 b; 502 b; 514 b;
392 b; 413 a; 473 a; 531 b. SERP. 17 b; 24 a; 30 b; 63 b; 90 b; 139 b; 520 a.
REIALME. 169 b; 193 a; 201b;216 a; 242 a; 374 a; D'un infant: 132 a; 161 b.
Llegat: 71b;127 a; 132a; 161b;167 a; s 438 b; 487 b; 506 b. SuBTERFUGI.
222 b; 295 a; 295 b; 505 b; 527 a. Déu(oheroi)ambformade-: 103b; Amorós: 2 b; 5 a; 272 b; 274 a.
Compartit: 9 b; 31 b; 72 b; 85 b; 108 b; SABATER. 528 a. 144 b; 481a;487 b; 548 a. Per evitar un jurament: 201 b; 209 b;
118 b; 129 a; 148 b; 179 a¡ 189 a; 207 a; SACERDOTS. Alimentant un infant: 526 a; 279 a. 259 a; 320 a; 442 b; 463 b.
281 a; 302 a; 308 a; 347 b; 374 a; 422 b; Privilegis deis - disputats: 376 b. Presagi a partir d'una - : 13 b; 36 b; V. també Astúcies.
451b;458 b; 488 a. SACRIFICI HUMA.. 15 a; 15 b; 22 a; 32 b; 44 a; 82 a; 311 a. SU'icIDI. 36 a; 37 b; 75 a; 82 a; 85 a; 100 a;
Confiat: 252 b; 458 b. 46 a; 57 b; 61 b; 62 a; 75 b; 84 b; 85 a; 1 el do de la profecia: 90 a; 347 b; 137 b; 267 a; 269 a; 337 b; 379 a; 380 a;
Cedit: 334 a; 349 a; 442 b; 487 a. 114a; 117 b; 134a; 151 b; l76b; 184a; 448 b; 528 a. 438 b.
Canviat: 435 b; 459 a. 187 b; 190 a; 208 b; 250 a; 285 b; 288 b; Simbolisme de la-: 59 a; 118 b; 134 a. Frustrat: 297 a.
REIETó (ocell). 375 a. 291a;298 a; 304 a; 319 a; 324 a; 339 b; Invasió de-: 85 b; 103 b. V. també Penya-segat.
REJOVENIMENT. 304 a; 308 b; 343 b; 425 a. 357 a; 384 a; 420 b; 448 a; 499 b; 518 b; Dona parint una serp: 439 b. Per penjament: 36 a; 47 a; 59 b; 85 a;
REPTE. 546a. Transformació en-: 72 b; 219 a. 88 b; 109 b; 11 b; 138 b; 150 a; 160 b;
Entre endevins: 82 b; 373 b. Refusat: 391 b. Matantun ésser huma: 27 b; 55 b; 86 b; 169 a; 170 a; 196 b; 201 a; 235 a; 272 a;
Als déus: 22 a; 33 a; 36 b; 46 b; 69 a; SACRIFICIVOLUNTARI. l 15a; l 19a;266b;298a; 165 a; 185 b; 193 a; 267 a; 311 a; 373 a; 273 b; 295 b; 328 b; 351 b; 422 b; 424 b;
91b;131a;164 a; 179 a; 218 b; 341 b; 337 b; 340 a; 355 b; 373 a; 387 b. 374 a; 375 b; 399 b; 295 b. 429 b; 450 b; 486 a.
371 a; 390 a; 401 a; 432 a; 436 b; 489 b; V. també Devoció. Destruint una ciutat: 85 b. Per precipitació: 17 b; 59 b; 72 b;
493 a; 499 b. SACRILEGI. 60 b; 18 b; 77 a; 91 a; 114 b; 172 a; V. també Drac. 126a; 149b; 169a; l76a; 271a;315 b;
REscAT. 251 b; 461 b. 290 b; 300 a; 310 b; 337 a; 378 a; 382 b; SERRA. 320 b; 352 a; 365 a; 390 a; 406 a; 419 a;
Rebutjat: 323 a. 409 a; 415 b; 424 b; 465 b; 523 a. Invenció de la-: 139 b; 429 b. 429b;517b.
RESP!RACIÓ. Perdonat: 292 a. SEJCE. Per ofegament: 21 a; 22 a; 62 a; 67 a;
652 ÍNDEX DE TEMES LLEGENDARJS DE TEMES LLEGENDARlS 653
84 a; 92 a; 173 b; 211 b; 218 a; 222 b; Robat: 337 a; 448 a; 492 b. V. Riu. Per part d'un déu: l55 b; 182 b;
260 b; 307 b; 322 b; 394 a; 418 b; 493 a; TR!BUT. VEsTJTS. Abrasadors: 117 a. 314 a.
495 b; 500 a; 517 h. Imposataunpoble: 32b; 1lOb;167 b: Malei:ts: 223 b. Intent de-: 136 b; 184 b; 217 b:.
Per enverinament: 176 b. 242 b; 368 a; 422 b; 516 b. Canviats: 59 b; 61 b; 141 a; 251 b; 222 b; 234 a; 239 b; 256 b; 272 b; 280 b;
Pelfoc: lOa; 87 a; IOOb; 132a; 138 b; TRIOMF. 305 b. 257 a; 396 a. 300 b; 320 b; 329 a; 372 b; 386 b; 399 b;
100 b; 190 b; 257 b; 312 a. TRÍPODE. 115 a. Emmetzinats: 131 b; 223 b; 259 a; 401a;401b;409 b; 439 b; 440 b; 455 a;
Per arma blanca: 125 b; 140 a; 415 a; Profetic: 38 b; 257 b. 304 a; 343 b; 386 b. 483 a.
438 b; 439 a; 463 a. TROMPETA. 230 b; 350 b; 441b;529 a; 539 b. VEU. VIOLETES. 17 a; 332 a; 539 b.
V. també Pou. TRUJA. 58 a; 82 a; 134 a; 195 b; 370 a; Misteriosa: 54 b; 147 a; 276 b; 400 b; VIRG!NITAT. 53 a; 64 a; 155 b; 160 b; 182 b;
SuPERV!VENCJA. 515 b. 490 b. 266 a; 343 b; 370 b; 418 b; 449 b; 464 b;
Intermitent: 7 a; 12 a; 133 b; 143 a; Vi. 97 a; 103 b; 158 b; 160 b; 177 b; 206 b; 476 a; 481 b; 488 b; 492 a.
181b;432 a. 253 b; 339 b; 340 b; 363 a; 419 a; 440 b; D' una sacerdotessa: 18 b; 430
De certes facultats: 88 a; 528 b. u 482 b; 514 b; 534 b; 541 b. V. també
V. també Resurrecció, llles afortu- Miracle del-: 37 a. VoL.
nades. ULL. VíA. 261 b. Amb l'ajuda d'ales: 130 b; 282 a.
Supuc1s. 10 b; 329 b; 341 b; 463 a; 487 a; Únic: 219 b. VIDA. 338 b; 351 b. Vo1.cA. 182 a; 516 b.
544 a. V. Ulls. Vinculada a un objecte: 338 b; 351 a. Regió volcanica: 406 b.
SUSPENSJÓ. ULLS. 150 a; 153 b; 204 b. V. Brasa. VoLTOR. 40 b; 48 b; 153 b; 230 a; 286 b;
D'un arbre. V. Oscilla, SuiCidi per pen- Arrencats a un enemic: 23 a; 229 a; V. també Naixement, Resurrecció, 450 a; 474 b.
jament. 514 b. Supervivencia. VoTs.
Fets saltar a un enemic: 196 b; 204 b; VíDUA. Imprudents: 39 a; 162 b; 285 b;
329 a; 451 a. Tornant-se a casar: 218 b; 361 a. 364 b.
T Múltiples: 53 b. Sui:cidant-se: 269 a; 289 b; 312 a. Escoltats: 157 b; 305 a; 478 b.
Ésser de tres-: 260 b; 402 b. V. SuiCidi pelfoc.
TAMARIU. Ésser dotat d'una vista meravellosa: VINYA. 26 b; 31 b; 82 b; 123 b; 140 b; 161 a;
Transformació en -: 369 a. 284 a. 170 a; J77 b; 255 b; 275 b; 282 a; 260 a;
T AMBORÍ. 341 a; 366 a. Treure's i posar-se els - a voluntat: 366 a; 403 b; 461 b; 484 b; 490 a; 506 b. X
TAüT. 20 a; 382 a; 383 b; 392 a; 520 a. 310 b. - d'or: J 87 b; 212 a; 275 b.
TAVEC. 294 a. V. també Ull. VINYATAlRE. 490 a. XA1s. 55 a; 297 b; 362 a; 53 a.
TEMPESTA. 182 a; 280 a; 358 a; 467 a. VtOLACió. 18 b; 66 b; í 25 b; 154 a; 171 b; XARXA.
Enviada pels déus: 69 b; 180 a; 260 a; 186 b; 190 a; 200 b; 203 a; 217 b; 222 b; De cac;a: 55 b; 224 b.
452 a. V 272 a; 415 a; 436 a; 439 b; 477 a; 479 b; De pesca: 74 a; 137 b; 435 b.
TERRA. Valor simbolic de la-: 81 h. 514 b; 532 a. Magica: 11 b; 230
V. Gleva. VACA. 141 b; 217 a; 297 b. De la cunyada: 11 b. XIPRER. 24 a; 39 b; 106 a; 106 b; 187 a.
TERRISSAIRE. 81 b; 97 b; 176 a. - i fundació d'una ciutat: 79 a;
TIA. 287 b.
Casar-se ambla seva -: 139 b. Alimentant un nen: 161 b.
TrGRE. 25 a. Transformació en-: 163 b; 263 a;
TIRA. 193 a; 318 b; 348 b; 464 b. 551 b.
To1só D'oR. V. Moltó. V AGAREIG. 79 a; 294 a; 297 b; 459 a.
TORO. 32 b; 53 b; 129 b; 188 b; 246 b; 247 b; VA!XELLS.
250 b; 294 a; 367 b; 416 a; 496 b; 516 a; Invenció dels -: 415 b.
532 a; 548 a. Encantats: 353 a.
Ca;;:a ritual del-: 65 a. VEGETACIÓ.
Amors amb un-: 419 b. Divinitats de la-: 277 a.
Sang de-: 176 b; 424 b. VELES.
Sacrifici del-: 306 a. Invenció de les-: 282 a.
V. també Bous. Color de les-: 152 b; 5 í 7 a.
TORTUGA. 144 a; 175 a; 262 a; 469 a. VELLÓ o'oR. 166 b; 303 b; 344 b.
TORXA. 133 a; 173 a; 270 a; 330 b; 415 b. VENJAN<;:A. 22 b; 59 b; 171 b; 228 b; 361 a;
TRAICIÓ. 83 a; 154 a; 230 b; 326 a; 370 a; 379 b; 384 b; 390 a; 397 a; 419 b; 453 b.
453 a; 503 a; 519 b. VENTS.
Pare tra"it perla filla: 24 b; 30 b; 32 b; Déu dels -: 161 a.
52 a; 54 b; 84 a; 114 a; 174 b; 441 b. Transportant un cadaver: 216 b.
Amorosa: 48 a; 59 a; 112 a; 126 a; V. també Odre.
134 b; 304 a; 474 a. VERGE.
TRENCALOS. Mare: 60 b.
Transformació en-: 96 a. Guen-era: 86 a; 386 a.
TRESOR. 425 a. V. Virginitat.
Poder de trobar tresors -: 293 a. VERi. 292 b; 515 b.
 ÍNDEX GENERAL

Prefaci de Charles Picard VII

Introducció XI
Nota de consulta XXIII
Nota a l' edició catalana XXV
Principals abreviacions XXVII
Diccionari 1
Taules genealogiques 553
Índex de noms propis, geografics i histories 555
Índex de temes llegendaris 637