Àrea 1 Comprensió, expressió i interacció escrites
PROVA MODEL C1 / C2
Àrea 1. Comprensió, expressió i interacció escrites
1  (Àudio 25) En aquest extracte de l’article de Joan Borja, s’han eliminat cinc fragments. Llig amb atenció i tria
dels fragments A-G el que millor s’adequa a cada buit (1-5). Has de tindre en compte que hi ha dos fragments que
no corresponen a cap buit.
Esquiladers
Jo no n’havia sentit parlar mai, dels esquiladers. Però fa
dies que em tenen obsessionat. En vaig tindre notícia per
primera volta ara fa quatre o cinc anys, quan vaig llegir
un manuscrit absolutament excepcional: el de les Llegen-
des alacantines que la senyora Sara Llorens, de Pineda de
Mar, secretament va recollir entre 1927 i 1928 de boca
d’uns informants de Bolulla. «Els Esquiladers», se’n ti-
tulava el capítol 35 d’aquell manuscrit preciós, dins de
l’apartat –el concepte també era intrigant– «Llegendes
pneomatològiques».
Com a friqui confés que sóc en les coses del llegendari
autòcton, se’m va quedar l’ull quadrat: «Esquiladers? Què
és això dels esquiladers?», em vaig preguntar en la prime-
ra –i emocionada– lectura d’aquell manuscrit conservat a
Montserrat. Com si m’haguera llegit el pensament, l’ele-
gant lletra manuscrita de la senyora Llorens em resolia
de seguida la curiositat: «els esquiladers son uns esperits
xicotets, que van sempre esquilats, i porten un barretet
roig. Viuen als avencs del collet de Sacos. No tenen dones.
Són molt rics, i tempten l’ambició dels humans. Qui no es
deixa temptar, el fan ric: però l’ambiciós se l’emporten a
les profunditats de llurs estatges, i ja no veu més la llum
del sol. Les mares fan por a llurs infants dient-los-hi que si
no fan bondat, els esquiladers vindran a emportar-se’ls».
(1) Conta la mateixa Sara Llorens que el dia de Sant
Joan els esquiladers solen eixir pels paratges muntanyencs
de Bolulla, a boqueta de nit. I que qui tinga una cosa valu-
osa allí els la podrà anar a vendre al preu que vulga. Però
2
caldrà que vigile, perquè els esquiladers tenen una manera
molt poc usual de regatejar. Si algú –posem per cas– els
proposa: «Vull cinquanta mil euros per la meua jaqueta de
pell!, ells contesten: «Per cinquanta mil euros no la volem.
Però si ens la vens per cent mil, ens la quedem». Caram,
els esquiladers, com són! Convé anar alerta i saber que si
aguantem ferms en el preu inicial, al final pagaran els cin-
quanta mil euros, però si per contra acceptem per ambi-
ció la contraoferta a l’alça, acabarem perduts sense remei:
en comptes de pagar-nos se’ns emportaran a la foscor de
l’avenc, i mai més ningú no en sabrà res.
El jove professor de la Universitat d’Alacant Vicent
Vidal, un dels més reputats especialistes en etnopoètica
valenciana de què disposem pel rodal, em va fer obser-
var un dia que això dels esquiladers era una cosa molt
curiosa i especial de l’imaginari popular nostrat. «Xe! És
fortíssim! No veus que els esquiladers de Bolulla que do-
cumenta la teua Sara Llorens són exactament iguals que
els leprechauns de la mitologia irlandesa?» Òbviament no
ho podia veure, perquè amb la doble miopia de l’edat i
de la ignorància resultava que tampoc no en sabia gran
cosa, jo, d’aquests leprechauns de la mitologia irlandesa
que – segons sembla– hi han esdevingut una mena de
símbol nacional icònic. (2)
Els esquiladers valencians, com els leprechauns
irlandesos, ens ensenyen una lliçó important pels molt
didàctics i eficaços camins de la fantasia. Senzillament:
que cal que sapiem gestionar amb intel·ligència –i
honradament– les nostres ambicions. (3)
Tant els uns (els esquiladers) com els altres (els le-
prechauns) em recorden una escena massa voltes repetida
i reportada a l’interior dels despatxos del nostres bancs i
de les nostres caixes d’estalvi –que en glòria estiguen!–,
quan pensàvem, al ple de l’eufòria especulativa i en plena
pallola urbanicida, que els gossos potser es podrien lli-
gar sempre amb llonganisses. Un bon home o una bona
dona explicava: «Mire: és que tinc un jornal de mil qua-
tre-cents euros al mes, amb un treball eventual, però vol-
dria demanar-li un crèdit de cent noranta mil euros per
a comprar-me un piset… I de l’altre costat de la taula li
contestaven: «Com, cent noranta mil euros! De cap de les
maneres: prenga, jo li done a vosté un crèdit de dos-cents
trenta mil euros i així, a part del pis, es podrà comprar
també un bon cotxe!»
Àrea 1 Comprensió, expressió i interacció escrites PROVA 7

PROVA MODEL C1 / C2
Ai, els esquiladers! (4) No sé a Irlanda, però en el cas
valencià l’ambició hipertròfica i la insensatesa del perso-
nal, unides a la vocació vicària i l’apoquiment conspicus
d’alguns estrategues i gestors depravats, han fet més mal
que una pedregada. I és que convé conéixer els esquila-
ders per evitar-ne el perill i traure’n profit. Personalment
–ja els dic– fa dies que em tenen obsessionat: si més no,
d’ençà que l’amic Víctor G. Labrado em va deixar caure,
al bell mig d’una conversa, una frase sentenciosa i aguda
com el tall d’un bisturí: «Això del cas valencià? Un cas
com un cabàs! Jo t’ho explicaré, és molt fàcil: qui perd les
llegendes, perd les caixes d’estalvi!».
Enguany, pels volts de Sant Joan, miraré de per-
dre’m, a boqueta de nit, per l’estret de Sacos, a Bolulla.
I si per casualitat m’ix un d’aquells esperitets esquilats i
entremaliats de barretet roig faré per vendre-li un pomell
d’esperances. A canvi, simplement, d’un país digne i nor-
mal per als meus fills (5).
Joan Borja

(   ) A. Efectivament, els esquiladers fan feredat! Ens posen a prova i, si fallem,
se’ns poden emportar per sempre a les fosques profunditats d’un avenc.
(   ) B. Ja ho deia el folklorista d’Altea Francesc Martínez Martínez, que dels
éssers diminuts vénen les sorpreses més grosses!
(   ) C. Però no podem sinó atorgar tota la raó del món al savi Vicent Vidal quan
ens assabentem que aquests éssers diminuts gaèlics, vestits de verd, exer-
ceixen també la falsa generositat i –sempre segons les creences irlande-
ses– compren la llibertat de les persones massa ambicioses oferint unes
enormes quantitats d’or que, una vegada fetes les transaccions i perduda
la llibertat, es converteixen en cendra i desapareixen.
(   ) D. Són com dimoniets i a mi em tenen ben aqueferat aquests dies.
(   ) E. Perquè massa sovint «qui tot ho vol, tot ho perd», i ningú no regala du-
ros a quatre pessetes, etc.
(   ) F. Quantes persones confiades i innocents s’han emportat, últimament, al
fons de l’avenc de misèria! I quantes n’han arrossegat, darrere, al mateix
fons!
(   ) G. I avise: per més que m’oferisca la lluna en un cove –tots els diners del
món i la bíblia en pasta–, servidor no li pensa regatejar.

2 Tria una de les dues opcions i redacta un text amb una extensió entre 200 i 220 paraules. Nota: l’excés o el defecte
en el nombre de paraules pot penalitzar.

Opció A. El temps de lleure és un dels factors que han demostrat que la productivitat augmenta quan es reprén el treball.
Sense descans pautat, la producció assoleix quotes de qualitat més baixes i sempre s’ha dit que els grans descobriments
s’han produït després d’una bona migdiada, com es conta a propòsit de la manera llegendària com Newton descobrí la
gravetat. Fins i tot hi ha propostes per a regular la migdiada com a temps laboral o establir una setmana de vacances per
als estudiants després de tres setmanes de classe.
Redacta un text d’opinió personal en el qual exposes arguments i destaques els aspectes següents:
• El descans com a manera de recuperar energies esmerçades.
• La nostra cultura del descans en oposició a cultures com la nipona.
• Els canvis en la manera de descansar ara i abans.
• Les grans empreses americanes ofereixen llocs de descans i d’oci als treballadors dins les instal·lacions de l’empresa.

Opció B. Un dels drets que es reclama de manera més insistent és el dret a la desconnexió després d’acabar la jornada
laboral. Hi ha professions que obliguen a una constant vigilància del telèfon mòbil, fins i tot els caps de setmana i quan
han acabat les hores pautades. És una situació inevitable o potser caldria regular per llei que ho fóra.
Redacta un text per al grup de companys de faena sobre el tema on deixes clara la teua opinió. Has d’incloure-hi els
aspectes següents:
• Professionals lligats al telèfon més que a la família.
• Dret al descans i economia de mercat.
• Hi ha sectors estratègics que no desconnecten mai i els calen professionals.
• La manca de descans es paga amb diners i es cobra amb salut.

3
Àrea 1 Comprensió, expressió i interacció escrites
PROVA MODEL C1 / C2
3 Redacta un resum breu, amb una extensió entre 170 i 190 paraules, en el qual destaques les idees principals de
l’article següent, ja que la pàgina web on l’has de publicar t’ha limitat l’espai. Nota: l’excés o el defecte en el nom-
bre de paraules pot penalitzar.

Prou masclisme, també tecnològic

Quan Darlene Hackemer Loretto va escriure fa uns dies a Facebook «Sempre dic a les meues nétes que isquen amb
l’estudiós de la classe, perquè podria acabar sent un altre Mark Zuckerberg», de segur que no esperava que el mateix
Zuckerberg li respongués, i menys que ho fes dient-li: «Encara seria millor que vosté les animés a ser les estudioses de
la classe, perquè puguen ser les pròximes inventores d’èxit».
Tot un flist-flast del fundador de la xarxa social a aquesta iaia nord-americana i, per extensió, a tots els qui encara
donen per fet que els ensenyaments i les professions relacionades amb la ciència, la tecnologia, l’enginyeria i les mate-
màtiques (STEM, en les sigles en anglés) són un territori impropi del gènere femení. Probablement resulta inevitable
tindre aquesta impressió: els assistents a congressos tecnològics sabem que hi dominen els pantalons (la proporció
de corbates ja no serveix d’indicador perquè no n’hi ha tantes com abans) i que als lavabos de dones no hi ha mai cua.
I Jimmy Wales, creador de la Viquipèdia (la setmana que ve fa quinze anys), diu sempre que el que l’amoïna més és la
baixa representació femenina entre els editors de l’enciclopèdia.
Encara calen, doncs, més iniciatives per a promoure les vocacions tecnològiques entre les dones. Algunes grans
empreses d’Internet tenen programes específics, com les beques Anita Borg de Google. I també n’hi ha aquí mateix:
l’associació Girls in Lab, creada a Barcelona per quatre dones que treballen al sector d’Internet, organitza tallers d’ini-
ciació a la robòtica, la programació, els drons i la impressió 3D reservats a nenes entre set i tretze anys. El de fa unes
setmanes a la UPF va ser un èxit: la majoria de les activitats eren impartides per dones tecnològiques en les quals les
assistents es podien emmirallar. Però no es pot abaixar la guàrdia: quan en vaig parlar a Twitter, de seguida va aparéi-
xer un remugador dient que els tallers exclusius per a noies li semblaven discriminatoris.
Albert Cuesta. 10 de gener del 2016. www.emprenem.ara.cat
















4
Àrea 2 Estructures lingüístiques PROVA 7

PROVA MODEL C1 / C2
Àrea 2. Estructures lingüístiques
4 Llig el text i ompli els espais buits amb una o dues paraules perquè̀ el text
siga correcte i adequat. Hi ha buits que s’han d’emplenar amb la informa-
ció que hi ha entre parèntesis. Fixa’t en l’exemple (0).

Aquesta és, en resum, la història d’Andorra. Ningú no pot deixar de sen-

tir que una sort totalment excepcional ha acompanyat aquest poble. Ja
fa molt de temps que tots els altres drets que van (0) atorgar (concedir)
Carlemany i    (1)    (successors) s’han convertit en paper mu-
llat. Els comtes d’Urgell i les cases de Foix i de Bearn han desaparegut,
els Borbons han deixat de regnar a França, però,    (2)    tot,
el govern de la petita república encara preserva les mateixes instituci-
ons que foren establides al segle    (3)    (que fa nou), i els únics
lligams que actualment    (4)     uneixen al món exterior da-
ten    (5)     1278. Intentava recordar aquests fets a mesura que
la gorja s’obria vers una vall    (6)    (del color de l’herba) i estreta
encerclada per les muntanyes andorranes. Em va fer recordar aquella llegen-
da    (7)    (que, per l’efecte agradable o curiós, sembla a propòsit
per a fer-ne una pintura) d’un cavaller medieval que una vegada penetrà en
un racó llunyà dels Apenins i    (8)    descobrí una ciutat romana
perduda,    (9)    (lloc en què) la gent encara guardava els temples
i feia    (10)    (dons oferits a una divinitat) als déus en altars. El
dia era exquisidament clar i    (11)    (exposat als rajos de sol) i els
vents del Pirineu s’havien emportat tots els nuvolets de les muntanyes; jo,
però, ho contemplava tot delicadament a través del vel que ens sobreteixeix
la imaginació.
Al cap de poc vàrem trobar dues o tres cases baixes. A la porta de la de
més enllà s’hi estaven drets dos soldats espanyols, un dels quals, en veure’m,
s’acostà. Com que ja m’imaginava la típica escena dels retards, escorcolls
i    (12)    (corrompre amb diners o recompenses a fi d’aconseguir
alguna cosa il·lícita), vaig adoptar una actitud educada, però condescen-
dent,    (13)    vaig saludar    (14)    (amb serietat), i vaig
seguir cavalcant. Quina sorpresa que vaig tenir, en veure que ningú no em
cridava! Vaig anar fent, sense girar-me, i al cap de dos minuts ja era fora d’Es-
panya. Pocs viatgers han abandonat el país    (15)    tanta facilitat.

Taylor, Bernard, (2002): La República dels Pirineus.

The Republic of the Pyrenees, Govern d’Andorra

5 Emplena els espais buits amb la paraula o paraules adequades, segons la definició que es dóna per a cada cas.
Fixa’ten l’exemple que hi ha al començament.

L’  (0)  artesà  és la persona que controla des de la idea del producte que vol realitzar fins a la venda d’aquest
producte, i moltes vegades també el servei    (1)   ; […] és una persona que fa coses útils, necessàries (un
cistell, una cadira, una forca, etc.), que tenen una utilitat pràctica.
Així doncs, podríem descartar com a artesà tota professió que comporte títols acadèmics, com    (2)   ,
o    (3)    […]. També podríem dir que no es tracta d’una persona que atén una botiga, un comerç o una
indústria, sinó de la persona que fa la faena, és a dir, no és artesà el    (4)    que ven la carn, sinó el que la
trosseja i a la vegada la ven; o que el veritable artesà és el    (5)    que fa la massa, la cou i finalment ven
el producte, no pas el que solament ven el pa. Igualment no es pot tractar com a ofici artesanal el que depén de l’ad-

5
Àrea 2 Estructures lingüístiques
PROVA MODEL C1 / C2
ministració, com ara    (6)   ,    (7)   , etc. Tampoc no hi
entrarien els oficis tradicionals com el de    (8)   , sereno, etc.
Ara bé, el que cal constatar és que l’artesà té un zelós amor propi pro-
fessional, una fe que obté en el seu toc personal, fins i tot en el seu secret
professional trobem una certa reticència al canvi, i li manifesta un culte a la
tradició. D’aquesta manera, els productes artesanals escapen al reduccionis-
me econòmic i han de ser observats […] amb un filtre    (9)   . La
bellesa d’un producte artesà s’aplica metafòricament a les arts: avui dia molts
productes fets artesanalment serveixen més com a productes de decoració
(com podria ser una pintura a l’oli, una    (10)    o una escultura),
que no pas com a producte d’ús quotidià.
Antoni Ricart, [2005], Els oficis artesanals a l’entrada del segle xxi.
La realitat a la comarca de la Noguera
Exemple: 0. Persona que exerceix un art manual.
1. Servei que una empresa ofereix als seus clients per atendre els problemes
que sorgisquen després de la venda.
2. Llicenciats en dret que es dediquen professionalment a dictaminar sobre
qüestions de dret i a defendre en judici els interessos dels litigants.
3. Persones que exerceixen la farmàcia com a professió.
4. Persona que ven carn.
5. Persona que fa pa o en ven.
6. Persones que es dediquen a repartir als destinataris el correu postal.
7. Persones que arrepleguen fem, escombradors.
8. Persona que porta el bestiar a pasturar.
9. Que té relació amb la ciència que estudia l’ésser humà.
10. Pintura que es fa dissolent els colors en aigua.

6 A continuació, hi ha cinc parelles d’oracions. Parteix de la primera per a

omplir els espais buits de la segona, de manera que les dues tinguen el
mateix significat.
El que escrigues en l’espai buit de la segona oració no pot ser exactament
igual al que hi ha en la primera. Si no cal posar-hi res, indica-ho amb el
signe Ø. Fixa’t en l’exemple (0).

0. Volia visitar el barri de la Creu, però no va poder.

Vaig haver de mostrar-li’l en fotografies.

1. Vull parlar amb el meu germà perquè vull que em diga si vindrà a sopar.
Vull parlar amb el meu germà    em diga si vindrà a sopar.

2. No sé si és la clau amb la qual s’obri la porta del garatge.

No sé si és la clau      s’obri la porta del garatge.

3. Va ploure molt, per la qual cosa es va suspendre el concert.

Va ploure molt,      es va susprendre el concert.

4. Tinc el somni de guanyar aquest concurs de creació literària.

Somie    guanyar aquest concurs de creació literària.

5. Podràs anar a la platja sempre que hages acabat els deures de l’escola.
Podràs anar a la platja      hages acabat els deures de l’escola.

6
Àrea 3 Comprensió, expressió i interacció orals PROVA 7

PROVA MODEL C1 / C2
Àrea 3. Comprensió, expressió i interacció orals

Escolta el text dues vegades. Tindràs temps entre la primera i la segona vegada per a respondre a les preguntes.

7  (Àudio 26) A continuació escoltaràs un reportatge radiofònic. Tria per a cada afirmació l’opció (a, b o c) que
més s’adiga amb el contingut de l’enregistrament.

1 Quin paper representen les noves generacions en la
recuperació dels oficis tradicionals?
a) Cap: De fet, en són responsables pel fet d’adquirir
productes en grans superfícies, sovint d’origen es-
tranger.
b) Més de la que s’observa a simple vista: es formen
a l’estranger i promouen els productes de les grans
empreses a les petites botigues de barri.
c) No sols aprenen els oficis, sinó que a més hi incor-
poren, sovint, noves tecnologies i una formació al-
ternativa.
2 Què opina Guillermina Morales sobre la forja?
a) L’antiguitat de la professió i el fet que es continue
duent a terme de la mateixa manera li n’assegura el
futur, al seu parer.
b) El treball del ferro té més de huit mil anys, però el
món de la forja ha tancat i ara cal atendre un altre
tipus d’encàrrecs.
c) El desinterés generalitzat de les administracions
provoca la proliferació de tallers privats.
3 Quins d’aquests són encàrrecs que se li han fet a Mo-
rales?
a) Canals per al cinema.
b) Portes.
c) Vaixelles.
6 La relació entre aquests oficis i la societat de consum…
a) és perfectament compatible, perquè els oficis tradi-
cionals ofereixen uns productes en sèrie que no es
fan malbé.
b) s’hi produeix una topada, que es resol amb els mo-
viments que busquen un tipus de producte diferent,
que no s’espatlla, amb caràcter.
c) no augura un bon futur per als oficis tradicionals: el
consumisme acabarà arrasant.
7 Què ha afavorit aquest «treball menor», aquesta mena
d’oficis?
a) El fet que tots els objectes es facen malbé.
b) L’ecologia i el respecte pel medi ambient.
c) El reciclatge i les persones que decideixen reparar el
que es fa malbé.
8 Darrere d’aquests negocis…
a) hi ha una concepció del treball diferent, en què s’exer-
cita la relació amb el client i la qualitat del producte.
b) l’objectiu és augmentar la productivitat i el consum.
c) hi ha un treball lent centrat a gaudir de la vida i evitar
els consumidors.

4 Sobre la salut d’aquesta mena d’oficis…

a) és crítica: hi ha hagut massa interés a incloure’ls en
els plans d’estudis, però només la part artesanal.
b) Morales supleix l’escassetat formativa impartint
classes ella mateixa.
c) les administracions no hi dediquen l’atenció que cal-
dria, de manera que les classes oficials que s’impar-
teixen només treballen aspectes com la metal·lúrgia.

5 Quina opinió té Francesc Olzina sobre aquest aspecte

mateix?
a) Comparteix amb Morales la preocupació per la falta
de formació.
b) La situació dels sastres és un poc diferent, perquè
la gent sí que coneix els espais on trobar aquests
serveis.
c) Percep que la gent voldria utilitzar els serveis d’un
sastre, però no ho fa per comoditat.

7
Àrea 3 Comprensió, expressió i interacció orals
PROVA MODEL C1 / C2
8 Has de fer un monòleg sobre el tema que proposem. Llig la introducció del tema, tria les idees que consideres, i,
si vols, afig-ne de pròpies.

AVIONETES ANTIPLUJA
Tema
Agricultors i ciutadans de diverses zones (per exemple, Almeria, Tarragona, etc.)
han denunciat en diverses ocasions l’existència d’unes avionetes de procedència
desconeguda que s’encarreguen de llançar als núvols un producte químic que els
dissipa. Els interessos no són clars, però apunten a grans empreses de sectors
agraris i turístics que necessiten més dies de sol. Altres veus asseguren que això
es tracta, simplement, d’una llegenda urbana. Què en penseu?
Idees
– Casos que heu sentit sobre el vostre entorn.
– A qui i com pot afavorir el fet.
– Els efectes que pot generar.
– Els efectes del canvi climàtic.
– Com abordar la qüestió: realitat o llegenda? Si és realitat, com posar-hi remei;
si és llegenda, com desmentir-la.

9 Has de mantindre un diàleg amb un altre aspirant sobre la situació comunicativa que vos proposem. Al final
podeu arribar a un acord.
– Llegiu la introducció del tema i les idees que heu de defensar tot respectant el paper que vos atorga la proposta.
– Mostreu-vos-hi participatius. Les intervencions han de ser equilibrades; eviteu donar respostes massa curtes i mos-
treu-vos participatius com faríeu en una conversa habitual.
– Si ho creieu convenient, podeu acabar amb un acostament d’opinions justificat.

Situació comunicativa
PERSONA A
Participes en un debat amb la comunitat educativa d’un
centre de Primària en què es decideix si apostar o no
per la jornada continuada en torn únicament de matí. Et
manifestes completament a favor. Parla sobre l’optimit-
zació dels horaris i l’aprofitament de la jornada. Acabada
la intervenció, un altre membre de la comunitat educa-
tiva es manifesta totalment en contra per qüestions de
conciliació familiar i laboral.
Idees:
– Els estudiants mantenen millor l’atenció amb la jorna-
da continuada: es rendeix millor a primera hora del
matí.
– Més temps per a dedicar al joc, més hores de vida
familiar i més temps per al descans i per fer els deures.
– Possibilitat de dedicar més temps a activitats extraes-
colars complementàries, que també es poden oferir a
l’escola.
PERSONA B
Participes en un debat amb la comunitat educativa d’un
centre de Primària en què es decideix si apostar o no
per la jornada continuada en torn únicament de matí. Et
manifestes completament en contra després d’escoltar
algú que parla sobre els avantatges d’aquesta jornada,
com ara l’optimització dels horaris i l’aprofitament de la
jornada. Parles de les dificultats que generarà la jornada
per a la conciliació familiar i laboral i per al rendiment de
l’alumnat.
Idees:
– Hi ha estudis que apunten que cada dues hores i mitja
el cervell es pot saturar i cal un descans; la jornada con-
tinuada no assegura un millor rendiment.
– Dificultats per conciliar la vida laboral i familiar amb
aquest nou horari.
– No tothom pot afrontar les despeses de les activitats
extraescolars.

8
Àrea 3 Comprensió, expressió i interacció orals
PROVA MODEL C1 / C2
TRANSCRIPCIÓ DELS TEXTOS DE COMPRENSIÓ ORAL
Exercici 7
Els oficis que es resisteixen a morir
Eugènia Sendra
18 d’abril del 2011
Les botigues de barri abaixen la persiana. Entre els nego-
cis que tanquen hi ha sabaters, fusters, sastres o ferrers
que es jubilen o que no poden competir amb les grans
superfícies de mobles, roba o els productes prefabricats
de l’estranger. Quina distància separa aquest escenari
pessimista de l’extinció definitiva dels oficis? Més de la
que s’observa a simple vista. Les noves generacions pre-
nen el relleu als veterans: en molts casos tenen una for-
mació alternativa i opten per aprendre l’ofici, barregen
les noves tecnologies amb l’artesania i valoren la forma
de fer tradicional.
El seu ofici no s’extingirà, afirmen. Guillermina Mo-
rales ho té clar: la forja no morirà mai, el treball del ferro
té més de huit mil anys i es continua fent igual. Morales
va aprendre l’ofici voltant per tallers i de manera autodi-
dacta, en un moment en què el món de la forja era tancat;
ara es comença a obrir la mentalitat. Des del seu taller
PROVA 7
del Raval elabora tot tipus d’encàrrecs, des de fanals per
al cinema, passant per ganivets o portes fins a uns talons
per al dissenyador Vicente Rey.
Davant de la pregunta sobre la salut dels oficis, les
respostes són crítiques. En part, la professió mor per la
desatenció de les administracions. Morales percep que
no hi ha hagut massa interés a incloure oficis com la forja
en els plans d’estudis de les escoles d’arts i oficis; a vega-
des només s’ensenya la part més artística, però considera
que l’ofici s’ha d’aprendre. Per respondre al buit formatiu
imparteix classes de forja a alumnes com Arnau, que tre-
balla en la metal·lúrgia.
Les circumstàncies tampoc no ajuden a salvar la pro-
fessió de sastre, fonamental segons el secretari de l’Asso-
ciació d’Artesania de Sastreria, Modisteria i Camiseria,
Francesc Olzina. Per a ell, no hi ha prou suport, no hi ha
una formació professional de sastreria, no s’ajuda la gent
que vol fer-se sastre; això contrasta amb la seua sensació
que un 15% de la població voldria vestir-se a mida i no
sap on ha d’anar.
En L’artesà, Richard Sennett definia qui practica l’ofi-
ci com un tipus de persona que fa les coses bé per gust,
pel simple fet de fer-les bé. El concepte xoca amb la socie-
tat de consum però casa amb els moviments slow, que ex-
pliquen part de la revifalla dels oficis. Per a Morales, una
peça de forja es paga però es té per a sempre, però això
està fora de la mentalitat de la societat de consum que
és voraç i vol que consumim. Les empreses que fan les
coses bé, que no pensen els productes perquè s’espatlen,
no tenen un lloc privilegiat, segons ella. Per a Olzina, els
moviments socials que potencien el reciclatge, el fer-s’ho
u mateix i opten per arreglar el que es fa malbé han afa-
vorit el treball menor; la societat s’ha cansat de produc-
tes seriats i ara s’aposta pels objectes amb personalitat.
Darrere dels petits negocis (i modes de vida) d’aques-
tes persones hi ha una nova concepció del treball, la pro-
ductivitat i el consum. Gaudeixen amb l’obra que fan,
cuiden la relació amb els clients i s’esmercen perquè les
obres els satisfacen. El seu ofici es modernitzarà i s’adap-
tarà a les demandes dels consumidors. Potser aquesta és
la recepta per a l’eternitat.
Text adaptat del diari Ara:
http://www.ara.cat/societat/oficis-que-resisteixen-
morir_0_464953510.html