Vocabulari de barbarismes

Llenguatges Específics
Sèrie Menor, 14
 Vocabulari
de barbarismes
 DIRECTOR
Josep Lacreu

REDACTORA
Rosanna Mestre

CORRECTORA
Cristina Domingo

DISSENYADOR
Vicent Almar

MAQUETADOR
Donís Seguí

© D’aquesta edició: Generalitat Valenciana, Conselleria d’Educació i Ciència. Direcció General d’Ordenació i
Innovació Educativa i Política Lingüística - Universitat d’Alacant - Universitat Jaume I - Universitat Politècnica
de València - Colomar Editors

ISBN: 84-87593-28-3
Depòsit legal: V-1610-1995
Impressió: Gràfiques Colomar, S.A. - Oliva (la Safor)
 PRESENTACIÓ

Els barbarismes són aquells mots que, provinents d’altres llengües, passen a emprar-se en
un moment determinat pels parlants d’una comunitat lingüística i desplacen en l’ús paraules
del propi patrimoni lingüístic. En la base dels barbarismes hi ha sempre una interrelació de
cultures: una llengua que s’expandeix i una altra que assimila recursos lingüístics de la
llengua expansiva.
En les particulars circumstàncies en què han conviscut el valencià i el castellà, del segle XVI
ençà s’ha produït una important assimilació de mots provinents del castellà. En alguns casos,
aquests mots s’han introduït amb tanta força que han arribat a bandejar totalment, si més no
en l’ús col·loquial, les formes genuïnes.
És en aquest context que els diccionaris de barbarismes han esdevingut un mitjà didàctic
útil per a l’ús de la pròpia llengua amb genuïtat i precisió.
Val a dir que les patents de genuïtat sovint són variables, i el que per a uns és un barbarisme
inadmissible per a altres pot meréixer una consideració més indulgent. En aquest diccionari
només hem volgut anotar els casos més flagrants i indiscutibles. Però, siga com siga, cal
tindre en compte que la llengua és una entitat viva i que sovint el transcurs del temps aporta
nous coneixements que modifiquen les perspectives i, consegüentment, les valoracions sobre
la genuïtat de les paraules.

7
 ABREVIATURES UTILITZADES

adj. adjectiu inv. invariable

Cast. castellà m. masculí
f. substantiu femení pl. plural

8
abandono Abandó, abandonament. aclarar 1. Aclarir (el color, la veu). 2. Des-
abanico Palmito, ventall. espessir, diluir (un líquid). 3. Aclarir, cla-
abarcar Abraçar, comprendre, abastar. rificar (un dubte). 4. Clarejar, asserenar (el
abatir Abatre. temps).
ablandar Estovar, reblanir. aclaratori Aclaridor, esclaridor. Un comen-
abogacia Advocacia. tari molt aclaridor.
abogat Advocat. acobardar Acovardir.
abolladura Bony, abonyegadura. acolxar 1. Enconxar, embuatar (roba). 2.
abollar Abonyegar. Encoixinar (mobles).
abono 1. Adob (fertilitzant). 2. Abona- acometer (o acometre) 1. Emprendre.
ment (subscripció). Emprendrem una reforma total. 2. Esco-
abonar Adobar, femar. metre, envestir (atacar). Va escometre l’e-
abort Avortament. nemic.
abrelates Obridor. acondicionar Condicionar. Condicionar
abrotxar. Cordar, botonar. una habitació.
abrumar Aclaparar. M’aclapara amb la acontéixer Esdevindre’s, ocórrer, passar,
seua xarrameca. succeir. S’ha esdevingut un fet inesperat.
abuela Iaia, àvia. aconteiximent Esdeveniment, fet.
abuelo Iaio, avi. acorassat Cuirassat, blindat. Una divisió
abusó (o abuson) Abusador, aprofitat, de cuirassats.
descarat. acostumbrar Acostumar.
abutxear Esbroncar. acreedor 1. Creditor (amb qui es té un
acantilat Penya-segat, espadat. deute). 2. Mereixedor, digne.
acarrear Ocasionar, causar, comportar. acribillar 1. Cosir. El van cosir a trets. 2.
acartonat Encartonat. Escometre. M’han escomés amb pregun-
acaudalat Adinerat, acabalat. tes.
acaudillar Acabdillar, capitanejar. actrís Actriu.
acelerar Accelerar. acunyar Encunyar (monedes, medalles, ex-
aceptar Acceptar. pressions).
acéquia Séquia. acurrucar-se Arrupir-se, arraulir-se.
acera Vorera, voravia. adecentar 1. Condicionar (netejar). 2. En-
acert Encert. dreçar, posar en ordre (ordenar).
acertar Encertar. adeféssio Pallasso, mamarratxo, espantall.
acetxo Aguait. adelantar Avançar, passar davant.
acidés Acidesa. adelantament Avançament.
aclaració Aclariment, explicació. adelante! Avant!, endavant!

9
adelanto Avanç, progrés. Els progressos aguacate Alvocat.
tècnics ens permeten reduir costos. agüero Averany, auguri, presagi.
ademà Gest, moviment. aiguar (o auiar) Aigualir.
ademés A més, a més a més. aguileny Aguilenc.
a destajo A preu fet, a escarada, a escar. aguinaldo Estrenes.
Treballa a escarada. agujetes (o agulletes) Adoloriment,
adeudar Deure. cruiximent, fiblades, punxades.
adiós Adéu. ahorrar Estalviar.
adivinança Endevinalla. ahorro Estalvi.
adivinar Endevinar. aislar Aïllar.
admitir Admetre. ajedrés Escacs.
adoquí Pedra, llamborda. ajeno Alié, estrany.
adoquinat Empedrat. ajetreo 1. Atrafegament, tràfec (treball in-
adorno Adorn, adornament. tens). 2. Enrenou, desori (agitació).
adrede A posta, expressament. ajuar Aixovar.
aduana Duana. alambre Fil d’aram, filferro.
aduenyar-se Apropiar-se, apoderar-se, alameda Albereda.
fer-se l’amo. alarde, fer Fer gala o ostentació.
aèreo Aeri. albacea Marmessor.
afan Afany. albergue Alberg.
afavoréixer Afavorir. albòndiga Mandonguilla.
afeitar Afaitar. albornós Barnús.
afeitar-se Afaitar-se. alcançar 1. Arribar. El xiquet no arriba a
afelpat Apelfat, pelfut. la taula. 2. Aconseguir, assolir. Ha acon-
afiançar Afermar, garantir. seguit molta fama. 3. Atrapar. No l’atra-
afincar-se Establir-se, fixar-se, arrelar-se. paràs mai. 4. Copsar. No puc copsar el
afores, les Els afores. Passejà pels afo- sentit de les teues paraules. 5. Allargar.
res de la ciutat. Allarga’m el bolígraf, per favor.
aforo Aforament. alcantarilla Claveguera, albelló.
agalla 1. Ganya (del peix). 2. Coratge, va- alcantarillat Clavegueram.
lor. alcaparra Tàpera.
agatxar-se Acatxar-se, abaixar-se, ajupir- aleació Aliatge.
se. alemà (o aleman). Alemany.
agobi (o agòbio) 1. Aclaparament, alentar Animar, encoratjar.
angoixa. Quan s’acosten els exàmens, li aletargar Ensopir, endormiscar.
entra angoixa. 2. Enuig (molèstia). alevosia Traïdoria. Va actuar amb preme-
agobiar-se Aclaparar-se. S’aclapara ditació i traïdoria.
perquè no té temps. alfiler Agulla de cap.
agolpar-se Amuntegar-se, apilotar-se. alfombra Estora, catifa.
agotar Esgotar, exhaurir. S’ha exhaurit algo 1. Alguna cosa, una cosa. Sempre té
l’última edició. alguna cosa per a contar. Era una cosa
agrado Gust, plaer. que no ens volia explicar. 2. Res (en frases
agrandar Engrandir. condicionals i interrogatives). Hi ha res de
agravar Agreujar. menjar? Si trobes res que t’interesse,
agravi (o agràvio) Greuge, ofensa. digues-m’ho. 3. Una miqueta, un poc. Dó-
agrietar-se 1. Clivellar, clivellar-se (la na’m un poc de pa.
terra). 2. Tallar-se, clivellar-se (els llavis, alguacil Algutzir.
la pell). 3. Esquerdar-se (la paret). alhaja Joia.

10
alicantí Alacantí. amortiguar Esmorteir, esmortir, amortir.
aliento 1. Alé (aire expirat). 2. Ànim (co- amortiguador Amortidor, esmorteïdor.
ratge de fer una cosa). Va donar ànim al Hem reparat els amortidors del cotxe.
seu equip. ampolla Bambolla.
alijo Contraban. • Ampolla és correcte quan significa ‘bote-
alimentici Alimentari, alimentós. lla’.
alinyar Amanir. anàlisis, un Una anàlisi. Les teues anàlisis
aliviar Alleujar, alleugerir. de sang.
alívio Alleujament, alleugeriment. ancla Àncora.
alma Ànima. anclar Ancorar.
almacén Magatzem. anda! Tira!, vés!, au!
almena Merlet. andén Andana.
almacenar Emmagatzemar. andurrial Veral. On aneu per aquests ve-
almirant Almirall. rals?
almohada (o almohadó) Coixí. anexe Annex.
alpiste Escaiola. Posa escaiola al canari. àngul Angle.
al por major A l’engròs. Comprar a l’en- angústia Angoixa, angúnia.
gròs. anidar Niar, nidificar.
al por menor Al detall, a la menuda. Bo- ano Anus.
tiga de venda al detall. antebraç Avantbraç.
alquiler Lloguer. antepassat Avantpassat.
alquitrà Quitrà. anteproiecte Avantprojecte.
alrededor Al voltant. antes Abans.
alrededor de. Prop de. S’aplegaren prop anticipo 1. Avançament, bestreta (sobre un
de cent persones. sou). 2. Acompte, paga i senyal (sobre un
alrededors Voltants, rodalia. deute).
alternància Alternança. antigüetat (o antigüitat) Antiguitat.
altillo 1. Entresolat (d’una sala, un bar, antorxa Torxa.
una botiga). 2. Altell (d’un terreny). 3. anyadir Afegir.
Golfes (d’una casa). Puja la cadira vella apabullar Aclaparar, abatre, acovardir.
a les golfes. 4. Dalt (part alta d’una Estic aclaparada amb tants compromisos.
cosa). Els dalts de l’armari. apaciguar Apaivagar, calmar.
altiplanície Altiplà. apacible Tranquil, plàcid, suau.
alumbrat Enllumenat (conjunt de llums). apaciguar Apaivagar, calmar.
L’enllumenat públic. aparat (o aparato) Aparell (instrument).
amaestrar Ensinistrar. Un gos molt ben • Aparat és correcte quan significa ‘pom-
ensinistrat. pa, magnificència’.
amapola Rosella. apariència Aparença.
amarillo Groc. apellido Cognom.
àmbar ambre. Un collar d’ambre. apenar Afligir, causar pena. Està afligit pel
ameno Amé, distret. que passà.
amerisar Amarar. apèndice Apèndix.
amerisatge Amaratge. apertura Obertura.
amilanar Acovardir, intimidar, acoquinar. aplaçar Ajornar, diferir.
No t’acoquines! aplastar Esclafar.
aminorar Minorar, disminuir. aplauso Aplaudiment.
amoblar Moblar. apodo Malnom.
amontonar Amuntegar, acumular. apoiar 1. Recolzar. Recolza l’escala a la

11
 paret. 2. Donar (o prestar) suport. Li ha asco Fàstic. Els insectes li fan fàstic.
donat molt de suport. 3. Confirmar, asquear Fastiguejar.
refermar. L’experiència confirma asquerós Fastigós, repugnant.
aquesta hipòtesi. 4. Basar, fundar. Una assafata Hostessa.
hipòtesi basada en fets. assear 1. Condicionar (netejar). 2. Endre-
apoiar-se Repenjar-se, recolzar-se (una çar, posar en ordre (ordenar).
persona). asseat Net, curiós, polit.
apreci Estima. asseo Neteja (del cos). De matí fan la
apressurar-se Apressar-se, afanyar-se. neteja personal.
Afanya’t, o arribarem tard. assiento Seient.
apretar 1. Estrényer (fer pressió en assombrar Sorprendre, deixar parat, admi-
costats oposats). Estreny-li bé el cinturó. rar. Em deixà sorpresa.
2. Prémer (comprimir). Prem la tecla. 3. assombrós Sorprenent, admirable.
Serrar, estrényer (posar persones, coses o assunt Assumpte, matèria, afer.
parts d’una cosa més acostades que astilla Estella.
abans). Va serrar les dents. 4. Alleugerir, astillers Drassanes.
apressar, afanyar-se (activar). Apresseu atajo Drecera, atall.
el pas! 5. Collar fort (o bé). Un caragol atarassana Drassana.
ben collat. atareat Atrafegat.
apretat Ajustat, fort. atascar-se 1. Embossar-se, embussar-se,
aprieto Dificultat, destret, compromís. obstruir-se (obstruir un conducte). 2.
L’han posat en un compromís. Encallar-se (un vehicle). 3. Entrebancar-se
apunte Apunt. (en un raonament, un discurs).
àrabe Àrab. ataüt Taüt.
a raís de Arran de. Arran d’aquells fets, aterrissar Aterrar.
tot va canviar. atestiguar Testificar. Li han cridat per a
a rajatabla Al peu de la lletra, estricta- testificar en un judici.
ment. a tientes A palpes.
arcén Voral, vorera d’emergència. atolondrat Atrotinat.
arcilla Argila. atontat Fava, ximple.
argelí 1. Algerí (nascut a Alger). 2. Alge- atornillar Caragolar, collar.
rià (nascut a Algèria). atraco Atracament.
arisc Esquerp. atrassar 1. Retardar (demorar) Hem retar-
armozar (o armorzar) Esmorzar. dat l’eixida. 2. Retardar, endarrerir (ajor-
aro Cèrcol. nar). Hem endarrerit el viatge. 3. Retardar
arraigar Arrelar. (el rellotge).
arraigo Arrelament. atrassar-se 1. Endarrerir-se. Ens hem en-
arrastrar Arrossegar. darrerit un poc. 2. Retardar-se (el rellot-
arrecife Escullera, escull. ge). El rellotge es retarda cinc minuts
arreglo Arreglament, arranjament. cada hora.
arrepentir-se Penedir-se. Mai es pene- atravessar 1. Travessar (passar). 2. Entra-
deix de les seues decisions. vessar (posar de través).
arriesgar Arriscar. atril Faristol.
arrodillar-se Agenollar-se. atun Tonyina.
arrollar 1. Atropellar. Van atropellar un atxacar Atribuir, imputar.
transeünt. 2. Arrossegar, endur-se. aüllar Udolar.
L’aigua arrossegà el pont. aunque Encara que.
artícul Article. ausència Absència.

12
avalanxa Allau. Vingué una allau de averia Avaria.
gent. averiguar Esbrinar.
avenida 1. Avinguda. 2. Crescuda, revin- avestruç Estruç. Un documental sobre la
guda (d’un riu). vida dels estruços.

13
babero 1. Pitet (per a menjar. 2. Guarda- besugo Besuc.
pols (bata). 3. Bata (per a xiquets). betun Betum.
bactèria, la El bacteri. bisco Guerxo, guenyo.
badén Gual. beso Bes, besada.
bahia Badia. bien Bé.
baixó 1. Baixa, davallada, baixada. 2. do- bienvenida Benvinguda.
nar un baixó Fer una davallada. bissagra Frontissa.
balasso Tir, tret, ferida (de bala). bisuteria Bijuteria.
balde 1. de balde Gratis, de franc, bitxo Bestiola.
gratuïtament, de gorra. 2. en balde • Bitxo és correcte quan significa ‘vitet’.
Debades, en va, inútilment. blusa Brusa.
baldosa Taulell. bocadillo Entrepà.
ballena 1. Balena (animal). 2. Barnilla bodega 1. Celler (local subterrani). 2.
(d’uns sostenidors). Taverna (establiment).
balsa 1. Bassa (depòsit d’aigua). 2. Barca. • Bodega és correcte quan significa ‘es-
baloncesto Bàsquet. pai tancat d’un vaixell’.
bandeja Safata. bolsa 1. Bossa (saquet). 2. Borsa (de tre-
bando 1. Ban (edicte públic). 2. Bàndol ball, d’estudis, mercat de valors). 3.
(facció, partit). bolsa de aseo Necesser.
baraja Baralla. bombilla Bombeta.
baratija Bagatel·la, quincalla. bono 1. Bo (tiquet).
barbetxo Guaret. boqueró Aladroc, seitó.
barnís Vernís. bordar Brodar.
barnissar Envernissar. • Bordar és correcte quan significa ‘lla-
barquillo Neula. drar’.
bàrtulos Estris, fòtils. borrador 1. Esborrany (apunt). 2. Esbor-
bassura Fem, brossa. rador (de la pissarra).
batido Batut. borrar Esborrar.
batir Batre. botiquí Farmaciola.
batxe Clot, sot. botxorno 1. Xafogor (calor intensa). 2.
baül Bagul. Vergonya, rubor.
bautisme Baptisme. bòveda Volta.
bedel Bidell. boxeo Boxa, boxeig.
belén Betlem. brasileny Brasiler.
berberetxo Escopinya de gallet. brill (o brillo) Brillantor, lluentor.
berrinxe Enrabiada. bronca Baralla, brega.

14
brotxe Fermall, passador. bulto 1. Bony, protuberància. 2. Paquet. 3.
brújula Brúixola. a bulto A ull.
buc Vaixell, nau. bursàtil Borsari.
buenas! Bon dia!, bona nit!, bona ves- busso Bus.
prada! bussó Bústia.
bueníssim! Boníssim! butano Butà.
bueno! Bé!, d’acord!

15
cabalgar Cavalcar. Corcadura, corquim (pols que produeix
cabalgata Cavalcada. l’insecte).
cabecera Capçalera. careig Acarament.
cabecilla Capitost. caréixer Faltar, no tindre.
cabo 1. Cap (extrem). 2. Caporal (grau carga Càrrega.
militar). 3. Cap (de la costa). carinyo 1. Afecte, estima. 2. Compte,
cada qual Cadascú. cura.
cadera Maluc, costat. carretilla Carretó.
cal Calç. cartelera Cartellera.
calbo Calb. cartuja Cartoixa.
calçoncillos (o cançoncillos) Calço- càscara 1. Closca, clofolla (dels fruits
tets. secs). 2. Closca (de l’ou). 3. Pela (de les
calentador 1. Calfador (d’aigua). 2. fruites). 4. Escorça (dels troncs).
Calefactor (de la calefacció). cascarràbies rondinaire.
calentar Calfar, escalfar. caser (o casero) 1. Casolà. Menjar ca-
calentura Febre. solà. 2. Amo (arrendador d’una casa).
calificar Qualificar. casi Quasi.
calificació Qualificació. casilla Casella.
càrcel Presó, càrcer. catarata 1. Cascada. Les cascades del
calitat Qualitat. Niàgara. 2. Cataracta (malaltia dels ulls).
callejón 1. Carreró (carrer estret). 2. At- catastro Cadastre.
zucac (carreró sense eixida). catxear Escorcollar.
camarer Cambrer. catxorro Cadell.
campanilla Campaneta. cauce 1. Llit, mare. Llit del Túria. 2. Via,
campeó Campió. camí, conducte. Les vies reglamentàries.
campetxano Planer, franc. caudal Cabal. Cabal d’un riu. Caixa de
canasta Cistella. cabals.
candao (o candat) Cadenat. cautivar Captivar.
canela Canyella. cebo Esquer (per a caçar o pescar).
cansanci Cansament, fatiga. cego Cec.
cantitat Quantitat. cels Gelosia.
canyeria Canonada. cenicero Cendrer.
carajillo Rebentat. cenicienta 1. Ventafocs (conte). 2. Cen-
caramba! Caram! drosa, ventafocs (qui és obligat a fer les
carcajada Rialla, riallada. pitjors faenes).
carcoma 1. Corc, corcó (insecte). 2. centro Centre.

16
cepillo 1. Raspall (de la roba, dels columpiar Engronsar, gronxar.
cabells). 2. Raspallet (de les dents, de les combatir Combatre.
ungles). cometa Catxerulo, milotxa.
cerca Tanca (reixa). companyerisme Companyonia.
cercanies Rodalia. Tren de rodalia. comparecència Compareixença.
cerdo Porc, bacó. complascut Complagut, satisfet.
ceremònia Cerimònia. composar 1. Compondre. Compon unes
cerrajero Manyà, serraller. cançons precioses. 2. Reparar.
cerrojo Forrellat. • Composar és correcte quan significa
cèspet Gespa. ‘comportar-se amb algú fent-lo anar dret,
cesse 1. Cessació, cessament (posar fi). fent-li creure el que un vol’.
2. Destitució, comiat (laboral). con tal que Amb la condició que, només
cesta Cistella, cistell. que.
cicatrís Cicatriu. concejal Regidor.
cierre Tancament. concluir Concloure.
cigüenya Cigonya. concordància Concordança.
cimentar Fonamentar. concurrir Concórrer.
círcul Cercle. conde Comte.
ciruela (o ciruelo) Pruna. confundir Confondre.
cisne Cigne. conseguir Aconseguir.
ciudadà Ciutadà. cònsul Cònsol.
claritat 1. Claredat. Parla amb claredat. conte (o cónter) Compte.
2. Claror, claredat. Es veu la claror de • Conte és correcte quan significa ‘relat’.
l’incendi. contentar Acontentar.
claro! És clar!, naturalment! contexte Context.
clave Clau. contínuo Continu.
cloro Clor. contrat Contracte.
cobre Coure. copla Cobla.
cobro Cobrament. contrabando Contraban.
còdic (o còdigo) Codi. corassonada Presentiment, impressió,
còdice Còdex. premonició.
codiciar Cobejar. cordero Corder, be, anyell, xai.
cola Cua (grup de gent, d’un animal, d’un cordillera Serralada.
piano). cordura Trellat, enteniment, seny.
• Cola és correcte quan significa ‘subs- corpinyo Cosset.
tància adhesiva, planta’ o ‘beguda carbò- corrent, la El corrent.
nica’. corsé Cotilla.
colada Bugada (roba). cortado Tallat. Pose’m un tallat.
• Colada és correcte quan significa ‘mas- cortapissa Trava, entrebanc.
sa de metall fos’. corte Tall.
colgar Penjar. Penja el telèfon i obri la corxo Suro.
porta. costum, la El costum.
• Colgar és correcte quan significa ‘co- cotidià Quotidià.
brir, soterrar’ o ‘gitar-se’. coto Vedat.
colilla Punta de cigarret, burilla. cràneo Crani.
colmillo Clau, ullal. creència Creença.
colmo 1. Súmmum, extrem. 2. per a col- criader Viver, planter.
mo A més a més. crimen Crim.

17
crisis Crisi (en plural, crisis). cuerno Banya.
cristal 1. Cristall (vidre treballat). Cristall cuero Cuir, cuiro.
de Bohèmia. 2. Vidre (làmines d’aquest cuidado 1. Atenció, compte, cura. 2.
material). Vidre de les ulleres, de la Alerta!, compte!, atenció!
finestra. cuidadós Curós, acurat.
crusada Croada (expedició de cristians cumpleanys Aniversari, natalici.
contra els musulmans). cuna Bressol.
crusar 1. Encreuar. Encreua els braços. cupo Quota, part, contingent.
2. Travessar, creuar (una via, un riu). cura Capellà, rector.
cruse 1. Encreuament, cruïlla (de carrers • Cura és correcte quan significa ‘aten-
o camins). 2. Interferència. ció, assistència’.
cucaratxa Panderola. cursillo Curset.
cuenta, la 1. El compte. Pagar el compte. curva 1. Corba (línia o superfície). 2. Re-
2. en resumides cuentes En poques volt, revolta (d’una carretera).
paraules. cutxilla 1. Fulla (d’instrument tallant).
cuentista 1. Contista, rondallaire, Fulla de la navalla. 2. cutxilla d’afaitar
romancer. 2. Farsant, mentider. Fulla d’afaitar.
cuento 1. Conte, rondalla. 2. Xafarderia, cutxitxear Xiuxiuejar.
romanços, històries. 3. Bola (mentida).

18
dato, un Una dada. Dóna’m les teues da- desacatament a l’autoritat.
des personals. desafio Desafiament. El seu comportament
debatir Debatre. és un desafiament als nostres costums.
deber Deure. Tinc el deure de dir-vos desagrado Desgrat.
això. desagüe Desaigüe, desguàs.
decà (o decano) Degà. desahogar-se Desfogar-se, esbravar-se.
de capa caiguda De baixa. desahuci Desnonament. Ordre de desno-
decepcionar Decebre, defraudar. nament.
dehesa Devesa. desarme Desarmament.
delanter Davanter. desarrollar Desenvolupar, desenrotllar.
deleitar Delectar, delitar. desarrollo Desenvolupament, desenrotlla-
deletrejar Lletrejar. Lletreja la paraula, ment.
que no l’he entesa bé. desatascar Desembossar, desembussar.
delfí Dofí. desbarajuste Desgavell, desori.
• Delfí és correcte quan significa ‘hereu descampat Camp obert, camp ras. Juga-
del rei de França’. rem a futbol en aquell camp obert.
de nada! De res! descaro Barra, desvergonyiment. Quina
deparar Oferir, presentar, proporcionar. barra!
Mai no se sap què ens oferirà el destí. descolgar Despenjar.
deport Esport (competició) La natació és desde luego! És clar!, sens dubte!, certa-
un esport molt complet. ment!, per descomptat!, no cal dir-ho!
• Deport és correcte quan significa ‘re- desembolsar Desemborsar, desembossar.
creació, esbarjo’. Ha desemborsat una suma important.
de prompte De sobte, sobtadament, tot desempenyar 1. Exercir, ocupar. No
d’una. podrà exercir el càrrec de ministre. 2. Fer
de repent De sobte, sobtadament, tot d’u- el paper, interpretar. 3. Desempenyorar
na. (alguna cosa de valor).
derramar Vessar. desespero Desesper, desesperació.
derretir Fondre, dissoldre. desetxar Rebutjar, refusar.
derribar Derrocar, enderrocar, derruir, de- desfatxatés Desvergonyiment, barra.
molir. Han derrocat aquell govern. desfile Desfilada.
derrotxar Malgastar, dilapidar, malbara- deslumbrar Enlluernar.
tar. desmadrar-se Excedir-se, passar de la rat-
desabrotxar Desbotonar, descordar. lla.
desacato Desacatament, desobediència, despampanante Espaterrant, extraordina-
transgressió. L’han detingut per ri, sensacional.

19
desparpajo Desimboltura, desembaràs. diciembre Desembre.
Quina desimboltura tenia quan parlava! difundir Difondre.
despegar Enlairar-se (un avió). dijoussos Dijous. Els dijous ens veiem en
despejar 1. Desembarassar (llevar coses el curset.
d’un lloc) Hem desembarassat l’habi- dillunsos Dilluns. Els dilluns vaig al ci-
tació. 2. Fer desallotjar, buidar (les per- nema.
sones d’un lloc). 3. Espavilar-se (una dimarsos Dimarts. Els dimarts faig
persona la ment). 4. Aclarir-se (el cel). ciclisme.
desperdigar Escampar, disseminar. diptong Diftong.
despido Comiat, acomiadament. direcció Adreça (lloc on es viu).
despiece Especejament. L’especejament • Direcció és correcte quan significa ‘tra-
de la carn. jectòria, orientació’ o ‘guia’.
despilfarrar Malgastar, malbaratar, disco Disc.
dilapidar. Malgasta tots els diners. discurrir Discórrer.
despreci Menyspreu. disfràs, el La disfressa. T’has provat la
desprovist Desproveït. teua disfressa?
después Després. distinguir Distingir.
desquartisar Esquarterar. ditxo, el La dita. Els iaios coneixen moltes
desterro Exili, desterrament. Ha passat dites populars.
molts anys a l’exili. don Senyor.
destello Centelleig, espurneig, llampec, donya Senyora.
llampada. donar coba Ensabonar.
destornillador Tornavís, descaragolador. donar-se compte Adonar-se. No s’ha
destornillar Descaragolar. adonat de res quan li han canviat el plat.
desvanéixer 1. Esvair, dissipar. Has de dorat Daurat, d’or.
parlar amb ella i esvair tots els dubtes. dorso Dors.
2. Desmaiar-se, esvanir-se. S’ha des- dosis Dosi. En compte d’una dosi, s’ha de
maiat perquè no havia pres res en tot el prendre tres dosis de la medicació.
dia. duda, la El dubte.
desvio Desviació, desviament. dudar Dubtar.
detentar Detindre, mantindre. duende Donyet.
detràs Darrere. duenya Mestressa, propietària.
deuda, la El deute. Encara té molts deu- duenyo Amo, propietari.
tes pendents.

20
ébano Banús, eben. espenta.
eclipse Eclipsi. Demà hi haurà eclipsi de en Amb. Vaig amb tu.
lluna. • En és correcte quan és una preposició
eixemple Exemple. que introdueix una determinació de lloc,
eje Eix. de temps, etc., o quan és un pronom feble.
els demés Els altres. enano Nan.
embadurnar Empastifar, untar, enllefis- encargar Encarregar.
car. encia Geniva.
embaixada Ambaixada. encina Alzina, carrasca.
embrague Embragatge. encrucijada Cruïlla, encreuament. Es tro-
emitir Emetre. Emetran el programa a les ba en una cruïlla molt difícil de solucio-
cinc de la vesprada. nar.
empalagar Embafar, enfitar. El dolç encuentro 1. Encontre (de persones o
m’embafa. coses que van en direccions oposades). 2.
empapar 1. Amerar, xopar. M’ha agafat Trobada (reunió, aplec). Una trobada
la pluja i estic tota amerada. 2. Absorbir, d’artistes per la pau.
embeure, beure. L’esponja absorbeix enero Gener.
l’aigua. 3. Eixugar (arreplegar un encierro Tancament.
líquid). Vaig eixugar l’aigua del terra enfado Disgust.
amb un drap. enfermer Infermer.
empaque Vistositat, presència, distinció. enfermetat Malaltia.
empeine Empenya. engorro Molèstia, embaràs, destorb, nosa.
empenyar Empenyorar. enmienda Esmena.
empenyar-se Entossudir-se, obstinar-se, enrecordar-se Recordar-se.
insistir. ensaiar Assajar.
emperatriu Emperadriu. ensaig Assaig.
emplear 1. Usar, emprar, fer servir. 2. enterar 1. Informar, assabentar, fer saber.
Col·locar, ocupar (donar una col·locació). Assabenta’m de tot el que sàpies. 2. Saber,
Ha col·locat la seua filla en una bona adonar-se. Si ho sap, s’enfadarà.
empresa. 3. Gastar. En què has gastat els enterro Enterrament, soterrar.
diners que vas guanyar? entonces Aleshores, llavors.
empleo 1. Ús, utilització. 2. Ocupació, entresuelo Entresol.
collocació (laboral). Han creat una nova en un tris En un no res, estar a punt de.
oficina d’ocupació. en ves de En comptes de, en lloc de.
empotrat Encastat. Tinc un forn encastat. envés Revés, revers.
empuje Espenta. Una persona amb molta envídia Enveja.

21
enxufe 1. Endoll (aparell). 2. Influències. espejismo Miratge.
Té moltes influències. espontàneo Espontani.
erróneo Erroni. esquina 1. Cantó. Els quatre cantons del
escalofrio Calfred. pati. 2. Cantonada. Un mercat que fa can-
escàndalo Escàndol. tonada.
escanyo Escó. El seu partit ha obtingut estallar Esclatar, rebentar, esclafir.
sis escons. estància 1. Estada. Prompte acabarà la se-
escaparate Aparador. ua estada a Irlanda. 2. Estança, habitació.
escape 1. Escapada, escapament (eixida). estante Estant, prestatge.
He de canviar el tub d’escapament del estera Estora.
meu cotxe. 2. Fuita, fuga (de gas, de estrago Estrall. La pedregada ha fet es-
líquid). 3. Escapatòria (d’un problema). tralls en la collita.
escarxa Gebre. estrellar Estavellar.
escassés Escassetat, escassesa. estrenyiment Restrenyiment.
escollo Escull. estribillo Tornada. Una cançó amb una
escolta Escorta. tornada molt alegre.
escuadrinyar Escodrinyar. estropajo Fregall.
escueto Concís, escarit. L’estil de la seua estuig Estoig.
prosa és molt concís. estupidés Estupidesa.
eslabó Baga, baula, anella. etíope Etíop.
esmeralda Maragda. evaluar Avaluar. Avaluarem els resultats.
espantapàjaros Espantall, espanta- excluir Excloure.
ocells. excomulgar Excomunicar.

22
fàbula Faula. florero Gerro, florera, pitxer.
fallo 1. Fallada, error. Hi ha hagut una fluidés Fluïdesa.
fallada en l’avaluació de les dades. 2. foco Focus.
Sentència, veredicte, resolució. 3. Falli- folio Foli.
da. Va tindre una fallida cardíaca. folleto 1. Fullet. Un fullet publicitari. 2.
faro Far. Opuscle (literari o científic).
farol 1. Fanal (il·luminació). Han encés els folló Rebombori, xivarri, enrenou.
fanals de l’enllumenat públic. 2. Fanfar- fondo 1. Fons. El conec a fons. 2. Profun-
ronada (ostentació vana). 3. Catxa (en els ditat, fondària. Té dos metres de profundi-
jocs de baralla). tat.
fascícul Fascicle. • Fondo és correcte quan significa ‘pro-
favoréixer Afavorir. fund’. El barranc fondo.
felpa Pelfa. forani Forà.
fer dentera Esmussar. foro For, fòrum.
fèrreo Ferri. frambuesa Gerd.
fetxa Data. fraude Frau.
feudo Feu. fregar Escurar (netejar la vaixella). Jo es-
fi 1. fi de setmana Cap de setmana. 2. al curaré els plats.
fi i al cap Al cap i a la fi, al capdavall. • Fregar és correcte quan significa ‘netejar
fiambre Companatge. Carn freda. el paviment’ o ‘tocar superficialment en
fiambrera Carmanyola, portaviandes. passar’.
ficar Posar. Li ho he dit i s’ha posat roig. fregona Pal de fregar, baieta de pal.
• Ficar és correcte quan significa ‘posar freno Fre.
una cosa dins d’una altra’. fressa Maduixa.
fiera Fera. • Fresa és correcte quan significa ‘eina ta-
fijar-se Fixar-se. llant’ o ‘posta dels peixos i dels amfibis’.
financier Financer. fressó Maduixot.
finura Finor. front a Enfront de, davant de. Davant d’ai-
firme Ferm. xò, no podem fer res.
firmesa Fermesa. frotar Fregar. Frega’t les mans amb el drap.
fisgar Doctorejar, xafardejar, tafanejar. fruta Fruita.
fixe Fix. fuera! Fora!
flan Flam. fulano Tal.
fleco Floc, serrell. fulla Full. He marcat tots els fulls del llibre.
flequillo Serrell, serrellet. • Fulla és correcte quan significa ‘òrgan
fletar Noliejar. d’una planta, làmina prima de metall’, etc.

23
fundamental Fonamental. fútbol Futbol.
fundir Fondre.

24
gafes Ulleres. giro 1. Gir (moviment). 2. Caire, aspecte,
galardó Guardó. gir. La conversa ha pres un caire interes-
galgo Llebrer. sant.
ganader Ramader. glaciar Glacera.
ganaderia Ramaderia. globo Globus.
ganància Guany, lucre. golosina Llepoleria, llepolia.
garantitzar Garantir. goloso Llépol.
garganta 1. Gola. 2. Gorja, congost (de gordo 1. Gras. Estic massa gras. 2. Gruixut
riu, de muntanya). La gorja del riu (una corda, un fil). 3. Gros (enorme). Un
Cabriol. problema gros. Ulls grossos i bonics. 4.
gavinet Ganivet. Grossa (premi). La grossa.
gaviota Gavina. gragea Dragea, píndola, pastilla.
gemelos 1. Bessons. Joan i Daniel són grassa Greix.
germans bessons. 2. Binocles. Binocles grave Greu.
de teatre. 3. Botons del puny (de la ca- grieta Badall, clivella, esquerda.
misa). grifo Aixeta.
gènero Gènere. guata Buata.
gimnasi Gimnàs. guinyar l’ull Fer l’ullet.
gimnàsia Gimnàstica.

25
habladuries Xarrameques. hipo Singlot.
hacienda Hisenda. hipòtesis Hipòtesi.
hada Fada. hogareny Casolà. És un xic molt casolà.
halagar Afalagar. hombrera Musclera.
halago Afalac. hombro Muscle.
hallazgo Troballa. hongo Bolet. Anem a buscar bolets.
hasmerreir Riota. És la riota del grup. hongos Fongs. Té fongs a la pell.
hassanya Gesta, feta. honradés Honradesa.
hasta 1. Fins, fins a. Fins demà. 2. Fins i hospedar Allotjar, albergar, hostatjar.
tot. Fins i tot els malalts reien. 3. hasta hueco Buit.
luego Fins després. huelga Vaga.
heredar Heretar. huella 1. Petjada (del peu). Les petjades de
hereder Hereu. l’animal. 2. Empremta (senyal digital). El
hèroe Heroi. lladre deixà les empremtes a la porta.
hi ha que (o hai que) Cal. Cal preparar humillar Humiliar.
l’esmorzar. húngar Hongarés.
hinxa Seguidor, aficionat. hutxa Vidriola, guardiola.

26
ida Anada. ingeni 1. Enginy, talent (agudesa). 2.
ida i vuelta. Anada i tornada. Un bitllet Giny (aparell).
d’anada i tornada. ingenier Enginyer.
idòneo Idoni. ingeniós 1. Enginyós (hàbil). 2. Agut, di-
iema 1. Rovell (de l’ou). 2. Gemma (de vertit, xocant, jocós. Va escriure un
les plantes). 3. Tou, palpís (del dit). 4. article molt agut.
Gema (dolç). ingle Engonal.
iglésia Església. inglés Anglés.
imà (o iman) 1. Imant (cos que atrau el injertar Empeltar.
ferro). 2. Imam (sacerdot mahometà). inmediacions Voltants, rodalia, encon-
imborrable Inesborrable. torns.
impar Imparell. inmiscuir-se Immiscir-se, ficar-se, ficar-
imprimit Imprés. se on no demanen, ficar el nas (o cullera-
inagotable Inesgotable. da).
inaplaçable Inajornable. Aquest viatge és inolvidable Inoblidable.
inajornable. inquebrantable 1. Irrompible. 2. Indes-
incautació Confiscació, embargament. tructible, inviolable. Té una moral indes-
incisius Incisives (dents). Tinc un proble- tructible.
ma a les dents, sobretot a les incisives. inquilino Inquilí, llogater.
incluir Incloure. inscribir Inscriure.
incluït Inclòs. insertar Inserir. Inserirem l’anunci a la
incómodo Incòmode. Un banc incòmode. primera plana del diari.
inconfundible Inconfusible. El seu físic insignificància Insignificança.
era inconfusible. instantàneo Instantani.
incurrir Incórrer. institutrís Institutriu.
índice Índex. Busqueu el capítol en interrumpir Interrompre. Si m’interromps
l’índex. quan parle, no puc lligar bé les idees.
índio Indi. intrincat 1. Intricat, embolicat, embullat,
indudable Indubtable, inqüestionable. És complicat, (problema, assumpte). 2.
indubtable que t’interessa aquest con- Espés, inextricable (bosc).
tracte. invadir Envair.
influjo Influx. invernadero Hivernacle.
infundat Sense fonament. invernal Hivernal.
infundi Falsedat, falòrnia, bola. Va fer inverossímil Inversemblant. Era una
una intervenció plena de falsedats. història inversemblant.
infundir Infondre. irremediable Irremeiable.

27
isla Illa. iugo Jou.
israelí Israelià.

28
jabalí Senglar, porc senglar. jeta 1. Cara, rostre. 2. Barra. Quina barra
jalea Gelea. Les proteïnes de la gelea té!
reial. jinet Genet.
jaleo Rebombori, gresca, escàndol. juanete Galindó.
jamon Pernil. juerga Festa, tabola, barrila.
jaque Escac. juerguista Divertit, bromista, tabolaire,
jaqueca Migranya, mal de cap. fester.
jarabe Xarop. Xarop de llima. jugarreta Jugada, mala jugada.
jarro Pitxer, gerro. júlio Juliol.
jaspeat Jaspiat. júnio Juny.
jefatura Direcció, prefectura. junt a Al costat de. Posa’t al costat del pi.
jefe Cap, director. juntar Ajuntar. Ajunteu la porta.
jeque Xeic. jusgar Jutjar. No el jutgeu molt severament.
jerés Xerés. jusgat Jutjat.
jerga Argot. juventut Joventut.

29
làbia Parola, vèrbola. línea (o llínea) Línia.
làbios Llavis. lino Lli.
lacaio Lacai. lio Embolic.
làcteo Lacti. listo Llest. És un gos molt llest.
lago Llac. litro Litre.
laguna Llacuna. llamada 1. Crida. Va comparéixer a la pri-
làmpara, la 1. El llum (aparell d’il·lu- mera crida. 2. Telefonada, avís. Has rebut
minació). El llum del menjador. 2. Bom- una telefonada.
beta (filament metàl·lic dins d’un vidre). llamatiu Cridaner. Un vestit molt cridaner.
lanxa Llanxa. llanto Plor.
lassarillo Gos guia. llanura Plana, pla, planura.
lastre Llast. Deixa anar un poc més de llavero Clauer.
llast. llegums, les Els llegums. Els llegums te-
làtigo Fuet, tralla, xurriaques. nen hidrats de carboni.
leal Lleial. lentilla Lent de contacte, lentícula.
lealtat Lleialtat. lletrero Rètol, cartell.
lejia, la El lleixiu. El lleixiu és desinfec- llevadura Rent, llevat.
tant. lliteratura Literatura.
lenteja Llentilla. lo 1. El, la cosa, allò. Això és el que he dit.
lentejuela Lluentó, llustrí, llanderol. 2. lo qual La qual cosa, cosa que, i això.
letargo, el La letargia. El malalt presenta Ha passat un mal dia, cosa que no li
una letargia preocupant. impedeix anar al teatre. 3. per lo menys
leve Lleu. Almenys. 4. per lo qual Per això, per la
librar 1. Alliberar, salvar. T’allibere de les qual cosa, cosa per la qual. 5. per lo tant
teues obligacions. 2. Lliurar. Lliurar un Per tant.
certificat. loco Boig, foll.
ligero Lleuger. lograr Aconseguir, assolir, obtindre.
lija Paper de vidre. logro Aconseguiment, consecució, èxit. Ha
lijar Escatar, passar paper de vidre. tingut molts èxits en la seua carrera.
limosna Almoina. lomo 1. Llom (d’un animal, d’un llibre). 2.
limpiar (o llimpiar) Netejar. Llom, llomello (carn de porc).
limpiesa Neteja. lucidés Lucidesa.
límpio (o llímpio) Net. lugar Lloc.
lince Linx. lujo Luxe.
lindar Afrontar, confrontar. El mas con- lujós Luxós.
fronta amb la carretera. lunar 1. Piga, taca (taca en la pell). 2. Lluna

30
(dibuix en una tela). Falda de llunes. luto Dol.
• Lunar és correcte quan significa relatiu lutxa Lluita.
a la lluna. lutxar Lluitar.

31
maceta Cossiol, test. maullar Miolar.
madera Fusta. maullit Miol, mèu. Els miols del gat.
madrina Padrina. mediar Mitjançar.
madrugar Matinar. medida 1. Mesura, mesurament (acció de
mago Mag. mesurar). 2. Amidament (acció de mesurar
maio Maig. longituds). 3. Mida (lineal). Les mides
mala pata Mala sort. d’una habitació. 4. Mesura (apreciació
manantial Brollador, deu, font. Una deu d’una cosa pel seu valor). Això ens dóna la
amb aigua molt fresca. mesura del seu talent. 5. Mesura (mitjà
mançanilla Camamilla, camamil·la. proporcionat a un fi). Unes mesures molt
•Mançanilla és correcte per a referir-se a contundents.
una varietat del vi blanc. medir 1. Mesurar (prendre la mesura,
mando Comandament. Dóna’m el co- apreciar una cosa pel seu valor, moderar).
mandament a distància del televisor. Mesuraré la taula per veure si cap.
mangonejar Manifassejar. Mesurem la seua generositat. Mesura les
manguera Mànega. teues afirmacions. 2. Amidar (longituds).
manivela Maneta. Amida l’amplària de l’habitació.
manopla Manyopla. mellisso Bessó.
mansana 1. Illa (de cases). Viu tres illes melocotó Bresquilla, préssec.
més enllà. 2. Poma (fruita). membrillo 1. Codony (fruit). 2. Codonyat
mantel Tovalles, estovalles. (confitura).
mantequilla Mantega. menaje Parament. Va incloure el parament
maravilla Meravella. en la llista de bodes.
màrmol Marbre. mendrugo Rosegó.
màstil Pal. mengano Tal, en tal.
matadero Escorxador. menguar Minvar.
mata-sanos Metjastre, medicastre. menos Menys.
mate 1. Mat (sense brillantor). 2. Mat, es- menos mal Sort que, encara sort.
cac al rei (escacs). menoscabar Menyscabar.
matorral Matoll, matollar. menospreci Menyspreu.
matrís Matriu. menospreciar Menysprear.
matxacar 1. Picar, triturar. 2. Insistir. mensatge Missatge.
matxisme Masclisme. merlussa Lluç.
matxo Mascle. merma Minva, minvament.
• Matxo és correcte quan significa ‘híbrid mesa camilla Taula de braser, tendur.
de cavall i somera’, o ‘d’ase i egua’. mescla Companatge (menjar). Quin com-

32
 panatge vols que et pose en l’entrepà? minusvalia Minusvalidesa.
• Mescla és correcte quan significa ‘unió miope Miop.
homogènia de diverses coses, barreja’. mitjos Mitjans. Hi ha falta de mitjans.
meseta Altiplà. • Mitjos és correcte en el sentit de ‘meitat
• Meseta és correcte quan es refereix a la d’un tot’.
Meseta Castellana. mito Mite.
mesilla Tauleta. La tauleta de nit. mixte Mixt.
metge (adj.) Mèdic. Certificat mèdic. modals Maneres, formes.
• Metge és correcte quan significa ‘lli- modelo Model.
cenciat en medicina’. monaguillo Escolà.
metge de cabecera Metge de capçalera. monasteri Monestir.
metro Metre (unitat de longitud). monedero Portamonedes, moneder.
• Metro és correcte quan significa ‘tren mono 1. Mona, mico, simi. 2. Graciós. 3.
metropolità’. Granota (vestit de faena).
metxero Encenedor, mistera. mònstruo Monstre.
microondas Microones. Un forn de montó Pila, munt, muntó.
microones. moraleja Moralitat, moral. M’agrada la
mig 1. Mitjà (entre dos extrems; que ser- moralitat d’aquesta rondalla.
veix per a aconseguir un fi). Els mitjans mortandat Mortaldat.
de comunicació. Un certificat de grau mote Malnom, motiu, sobrenom.
mitjà. 2. Medi (element que envolta una motxila Motxilla.
cosa o costums). El medi ambient. muela 1. Queixal. Mal de queixals. 2. Mola
• Mig és correcte quan significa ‘la mei- (pujol). Mola de Segart. 3. muela del jui-
tat d’un tot’. Queda mig pastís. cio Queixal de l’enteniment (o del seny).
miga Molla (part tova del pa). Et lleve la muérdago Vesc.
molla del pa? muestra Mostra.
milló Milió. muleta Crossa. Camina amb crosses.
millonari Milionari. mundillo Món.
milloria Millora. Ha tingut una millora. murmull Murmuri.
• Milloria és correcte quan significa museo Museu.
‘qualitat de millor, avantatge d’una cosa musgo Molsa.
respecte d’una altra’. La milloria de la muslo Cuixa.
primera opció és evident. mútuo Mutu.

33
nàcar Nacre. non Senar, imparell.
nada menos Ni més ni menys. nòria 1. Sénia (pou d’aigua). 2. Gran roda
nàilon Niló. (d’un parc d’atraccions).
nalga Natja, anca. notxebuena Nit de Nadal.
naranjada Taronjada. notxevieja Nit de Cap d’Any.
navideny Nadalenc. novato Principiant, aprenent, novell.
navier Navilier. nudillo Artell.
navio Navili. número Nombre. Gran nombre de per-
neblina Boirina, boirim. sones.
niebla Boira. • Número és correcte quan significa ‘ele-
ninyera Mainadera. ment d’una sèrie numerada, aparició peri-
ni siquiera (o ni tansevol) Ni tan sols. òdica’ o ‘exhibició integrada en un espec-
nogal Noguera, noguer. tacle’. Viu al número sis. Fa un número
nombrament Nomenament. extraordinari.
nombrar 1. Nomenar. L’han nomenada nutrir Nodrir.
tresorera. 2. Anomenar (dir el nom). nuvolar Ennuvolar.
T’han anomenat abans. nyervi Nervi.

34
obispo Bisbe. ordenador Ordinador.
ocurrir Ocórrer. Coses que ocorren cada ordenyar Munyir.
dia. orgue Òrgan. Òrgans genitals. Òrgan del
oïdo, el 1. L’oïda (sentit). Tens l’oïda partit.
fina. 2. Orella (òrgan). Tinc mal d’orella. • Orgue és correcte quan significa ‘instru-
L’orella interna, externa. ment musical’.
ojal Trau. orquesta Orquestra.
ojalà! Tant de bo! os Pinyol (part interna d’un fruit carnós). El
ojeada Ullada. pinyol de l’oliva.
ojo! Compte!, alerta!, atenció! • Os és correcte quan significa ‘peça de
ola Ona, onada. l’esquelet’.
olfat Olfacte. osar Gosar. No goses alçar-me la veu!
olvidar Oblidar. osadia Gosadia, atreviment.
olvit Oblit. òsseo Ossi.
ombligo Melic. osso Ós.
omitir Ometre. otonyo Tardor.
opuesto Oposat. otorgar Atorgar.
opúscul Opuscle. ovillo Cabdell.
oràcul Oracle.

35
pagano Pagà. passar per l’aro Passar per la pedra.
pagar el pato Pagar els plats trencats. passillo Corredor, passadís.
pago Pagament. pastel Pastís.
pajarita Llacet, corbata de llacet. Va anar • Pastel és correcte quan fa referència a un
a la festa amb corbata de llacet. ‘tipus de llapis fet amb colors’.
palco Llotja. pata Pota.
palillo Escuradents. pato Ànec.
palique Xarreta. Estiguérem de xarreta paulatinament A poc a poc, gradualment,
tota la vesprada. progressivament.
paloma Colom. pavo Titot, gall dindi.
panal Bresca. peató Vianant, transeünt.
pandilla Colla, banda. peca Piga.
pantano Pantà. peçó Mugró (d’un pit).
panyal Bolquer. pedido Comanda, encàrrec.
papelera Paperera. pegamento Goma d’apegar.
par 1. Parell. Hi havia un parell de perso- pegar Apegar, enganxar.
nes. 2. de par en par De bat a bat. • Pegar és correcte quan significa ‘donar
paracaïdes Paracaiguda. un colp, topar’.
paradògic Paradoxal. pelirroig Pèl-roig.
paradoja Paradoxa. pendiente 1. Pendent, per resoldre. Tinc
paraís Paradís. dos assumptes pendents. 2. El pendent.
pararraios Parallamps. Cal baixar pel pendent de la muntanya. 3.
paro 1. Aturada. Vam fer una aturada Arracada, orellal (ornament de l’orella).
d’una hora. 2. Desocupació, atur. L’atur pepino Cogombre.
és un dels grans problemes del món pepita 1. Llavor (de fruita). 2. Palleta
actual. (d’or).
pàrpado, el La parpella. percatar-se Adonar-se.
parpadear Parpellejar. percibir Percebre.
parque Parc. periodo Període.
pàrraf Paràgraf. permanéixer Quedar, quedar-se, estar, ro-
part (o parte) Informe, informació, mandre.
comunicat. permitir Permetre.
parxe 1. Pedaç, pegat (tros de tela cosit). pertenéixer Pertànyer.
2. Pegat (tros de qualsevol material ape- pertenència Pertinença.
gat, i en sentit figurat). He de posar un perturbar Pertorbar.
pegat al pneumàtic perquè està punxat. pervindre Avenir, futur.

36
pesadilla Malson. pocilga Porcatera, porquera.
pescadilla Llucet (cria del lluç). poleo Poliol.
petxuga Pit. De segon plat, porte’m un postre, el Les postres.
pit de pollastre. posseedor Posseïdor.
pico 1. Escaig. Va pagar un milió i escaig. prenda Peça. Porta tres peces de roba.
2. Pic (ferramenta). 3. Bec (d’ocells). 4. pressurós Apressat, amb presses.
Muntó (quantitat important, però indeter- prèstam Préstec, manlleu.
minada, de diners). 5. Punta (extrem proiecte Projecte.
d’un objecte). promig (o promedi) Mitjana. He fet la
píldora Píndola. mitjana de les notes.
plaç Termini. Demà s’acaba el termini prototipo Prototip.
per a presentar la instància. He pagat el proveedor Proveïdor.
cotxe a terminis. provist Proveït.
plaia Platja. pues 1. Doncs. Si no ens vol ajudar, doncs
plan Pla. Seguirem el pla de treball que no ens ajude. Doncs, ara no me’n
previst. recorde. Doncs sí, ahir em va telefonar. 2.
plano 1. Pla, plànol (d’una ciutat, d’una Ja que, perquè. Ens vam quedar, ja que
casa). 2. Pla, nivell. Estan situats en plovia.
plans diferents. puesto 1. Lloc. 2. puesto que Ja que, atés
pleit Plet. que.
pluma Ploma. pulgar Polze, dit gros.
plusvalia Plusvàlua. puntilla Randa, punta.

37
qualquier Qualsevol. Vindrà qualsevol
dia.
qualquiera Qualsevol.
quant Quan. Quan ha vingut?
• Quant és correcte quan no té un valor
temporal. Quant val això?
quartel Caserna, quarter.
quarto Habitació, cambra. Ha anat a la
seua habitació.
quebrantar 1. Trencar, rompre. Li has
trencat els ossos. 2. Trencar, transgredir,
infringir. Ha infringit la llei i serà
castigat.
quebrar 1. Trencar, rompre. Li va trencar
els ossos. 2. Fallir, fer fallida. Després
38
d’una mala temporada, l’empresa va fer
fallida.
quiebra 1. Fallida, crac. No és probable
que fem una fallida. 2. Ruptura, trenca-
ment. Es produí una ruptura de les ne-
gociacions.
quilat Quirat. Or de divuit quirats.
quilòmetro Quilòmetre.
quinqui Lladre, pispa.
quintal Quintar. Això pesa un quintar.
quisquillós Teclós, puntimirat, primmirat.
És un teclós, protesta per tot.
quissà Potser, és possible. Potser vindrà
aquesta vesprada.
quiste Quist.
rango Rang. redada Batuda. La policia ha fet una ba-
raro Rar, estrany. tuda al barri.
rascacels (o rascacielos) Gratacel. reemprendre Reprendre.
Era un gratacel impressionant. reflejar (o reflexar) Reflectir.
rasgar Esquinçar, esqueixar. refran Refrany.
rasgo 1. Tret. M’agraden els trets de la refrendar Confirmar, avalar.
seua fisonomia. 2. Traç. Un traç recte. 3. regadio Regadiu.
Acte. Ha fet un acte d’heroisme. règimen Règim.
rato Estona. registrar 1. Escorcollar. Han escorcollat la
ratonera Ratera. casa del lladre. 2. Registrar (inscriure en
real Reial (del rei). un registre).
• Real és correcte quan significa ‘que té rehén Ostatge.
existència efectiva’. rehusar Refusar, rebutjar.
realesa Reialesa. reinar Regnar.
reanudar Reprendre. reixos Reis.
rebanada Llesca, tallada. Talla el pa a rejilla 1. Reixeta (d’un moble). 2. Espiera,
llesques. espiell (d’una porta).
rebassar Ultrapassar, excedir, depassar. relajar Relaxar.
rebatir Rebatre. relonge Rellotge.
rebossar Desbordar, sobreeixir. remediar Remeiar.
recabar Recaptar, obtindre. remedio Remei.
recado (o recat) Encàrrec, missatge, remitir Remetre.
avís. rendija Escletxa.
recaudació Recaptació. renta Renda.
recaudar Recaptar. rentable Rendible.
recibidor Rebedor. reparo Objecció, però, dificultat.
recibo Rebut. Hi ha un rebut impagat. reparto Repartiment.
recluir Recloure. repentí Sobtat.
recodo Recolze, recolzada, colzada. Un requesó Brull, mató.
recolze del camí. respaldar Protegir, donar suport.
recorte Retallada, retall. respaldo 1. Respatler, respatlera (d’un se-
recreo 1. Esbarjo. És l’hora de l’esbarjo. ient). 2. Suport, garantia. Em dóna el seu
2. Esbargiment, recreació, plaer. Farem suport.
un viatge de plaer. respiro Respir.
recuento Recompte. resto Resta, restant.
recurrir Recórrer. restos Restes, deixalles. Arreplega les dei-

39
 xalles del menjar. tindre cortines).
ret Xarxa. rienda Regna.
• Ret és correcte quan significa ‘malla rissa Rialla, riure. Ha fet una rialla forçada
per als cabells’. i jo no em podia aguantar el riure.
retaguàrdia Rereguarda. rissuenyo Rialler, riallós.
retar Reptar. robo Robatori.
reto Repte. roçar Fregar. Ha passat fregant la paret.
retintín Sorna. roce Fregament.
retràs Retard. Perdoneu el retard. rombo Rombe.
retrassar 1. Retardar (demorar). La pluja romero Romer, romaní.
ens ha retardat. 2. Retardar, endarrerir rompeoles Escullera.
(ajornar). Hem endarrerit el viatge. 3. ropero Rober. Fica l’abric en l’armari
Retardar (el rellotge). rober.
retrassar-se 1. Endarrerir-se. Perdo- ròtul Rètol.
na’m, m’he endarrerit. 2. Retardar-se (el rotulador Retolador.
rellotge). rúbio Ros. Tenia el cabell ros.
retroceder Retrocedir, recular. rudo Rude.
revanxa Revenja. • Rude és de gènere invariable. Un home
reventó Rebentada (de pneumàtic). rude. Una dona rude.
ridiculés Ridiculesa. rumbo Rumb.
riel 1. Riell (barra de metall). 2. Carril, ruego Prec.
rail. (del ferrocarril). 3. Guia (per a sos- ruïdo (o roïdo) Soroll.

40
sabiduria Saviesa. sensatés Sentasesa, seny.
saborejar Assaborir. sense xistar Sense dir ni piu.
sabrós Gustós, saborós. sentar 1. Seure. Podem seure en aquell
sacacorxos Llevataps, tirabuixó. banc. 2. Establir, assentar. Establiré les
sacapuntas Maquineta de fer punta. premisses.
salitre Salnitre. sentar-se Asseure’s.
salmonete Moll, roger. senyal, la El senyal. El senyal de circula-
salpicar Esguitar, esquitxar, esquitar. ció.
saltamontes Llagostí, saltamartí. senyalar Assenyalar (una data, amb el dit,
saludo Salut, salutació. indicar, determinar). Assenyala la bicicleta
salvetat Excepció, condició, reserva. que més t’agrade.
salvoconducte Salconduit. • Senyalar és correcte quan significa ‘po-
sandia Meló d’Alger (o d’aigua). sar un senyal’.
sangrar Sagnar. senzillés Senzillesa.
sanguíneo Sanguini. sèquit Seguici.
sanjar Resoldre, concloure. serenar Asserenar.
santiguar Senyar, persignar. sério 1. Seriós. 2. en sério Seriosament, de
sargento Sergent. veritat, de deveres.
sarro Carrall, tosca dentària. ser el acabóse Ser del que no hi ha.
sarta Enfilall. Era un enfilall de mentides. ser el colmo Ser el súmmum.
sartén Paella. ser precís Caldre.
secar 1. Eixugar (llevar la humitat). serrín Serradures.
Eixuga’t els ulls. 2. Assecar (quedar servilleta Tovalló, torcaboques.
sense humitat). S’ha assecat la font. siesta Migdiada, sesta.
secuestrar Segrestar. silbar Xiular, siular.
secuestro Segrest. silbido Xiulit, xiulet.
sede Seu. silló Butaca, cadira de braços.
seguro 1. Assegurança. Assegurança de simultàneo Simultani.
vida. 2. Botó (o dispositiu, o palanca) de sin embargo No obstant això, amb tot,
seguretat. tanmateix, malgrat això, això no obstant.
sellar Segellar, timbrar. siniestro Sinistre.
sello Segell. sinvegüenza Pocavergonya, desvergonyit.
semilla Llavor, grana, sement. sitiar Assetjar.
seno 1. Si. Al si de la família. El si ma- sobaco Aixella.
tern. 2. Sinus (matemàtiques). 3. Sina, si soberano Sobirà.
(pit). Ensenyava les sines. sobèrbia Supèrbia.

41
soborn Suborn. Sostenidors (peça interior femenina). Uns
sobresalient Excel·lent. sostenidors sense tirants.
sobreseir Sobreseure. sòtano Soterrani.
socorro Socors. súbit Sobtat. Tingué un canvi sobtat.
solidés Solidesa. sucedani Succedani.
solventar Resoldre, sol·lucionar. sucés Succés, esdeveniment.
sombra Ombra. sueldo Sou.
sombrero Barret, capell. suero Sèrum.
sombrilla Para-sol. suministre Subministrament.
sonajero Sonall, sonalla. supost 1. Suposat. Han 2. Pretés. S’ha des-
sonit (o sonido) So. cobert la identitat del pretés príncep. 3.
sonrissa Somriure, somrís. Supòsit, suposició (hipòtesi). És un
soplar Bufar. supòsit poc realista. 4. per supost No cal
soplido Bufit, buf. dir, per descomptat.
soport (o soporte) Suport. Li donàrem sur Sud.
el nostre suport. surtit 1. Assortit. Un forn molt ben assortit.
sortija Anell. 2. Assortiment. Un bon assortiment de
sospetxar Sospitar. galetes.
sospetxós Sospitós, suspecte. sussurrar Murmurar, xiuxiuejar, mussitar.
sostén 1. Sostenidor (que sosté). Era susto Sobresalt, esglai, espant.
l’únic sostenidor del quadre. 2. Aliment. sutil Subtil.
Ha de pagar l’aliment dels xiquets. 3.

42
tabaco Tabac. aigua tèbia. 3. Trempat. Tens un fill molt
tabic 1. Barandat, envà, tempanell (paret). trempat.
Posarem un doble barandat en el menja- tenedor Forquilla, forqueta.
dor. 2. Paret (divisió entre dues parets). tenència Tinença.
S’ha trencat la paret nasal. tentació Temptació.
tabla Post, taula. La post de planxar. tentempié Piscolabis, refrigeri.
tablero Tauler. termòmetro Termòmetre.
taburet Tamboret. ternera Vedella, jònega. Fes-me el filet de
tacto Tacte. vedella a la planxa.
taladrar Trepar (amb un trepant). Cal ternura Tendresa.
trepar la paret per a penjar un quadre. terremoto Terratrèmol.
taladre (o taladro) Trepant. terreno Terreny.
talante 1. Tarannà. Té un tarannà con- terró Terròs. Vols un terròs de sucre o dos?
ciliador. 2. Gana. Ho ha fet de bona tesis Tesi. La seua tesi era molt interessant.
gana. tessó Tenacitat, perseverança, constància.
tallo 1. Tija (òrgan dels vegetals). 2. Brot, testic (o testigo) Testimoni.
lluc, grífol (brot nou). texte (o texto) Text. Comprarem els llibres
tambalejar Trontollar. de text. He llegit un text molt interessant.
tapujo Embuts, embolic, taps. Li ho he dit tiburó Tauró.
sense embuts. tildar Titlar.
tarea Tasca. timar Estafar.
tarta Pastís, coca. tindre que Haver de, caldre. Hem de pren-
tassa Taxa. Han incrementat les taxes de dre una decisió.
matrícula un 5%. tipo 1. Tipus. Hi ha diversos tipus de tre-
• Tassa és correcte quan significa recipi- ball. 2. Figura, planta. Aquell xic té molt
ent menut amb ansa. bona planta.
tatxar 1. Ratllar, esborrar. 2. Titlar. El van tissa Clarió, guix.
titlar de reaccionari. títul Títol.
tejemaneje Tràfec, tragí. toalla Tovallola, tovalla.
telaranya Teranyina. tobillo Turmell.
telefonejar Telefonar. toldo Tendal, vela.
telèfono Telèfon. toma Presa. Hem tingut una presa de con-
temblor Tremolor. tacte molt afable.
templat 1. Temperat (moderat). Ací tenim tomillo Timó, farigola, tomello.
un clima temperat. 2. Tebi, temperat (ni tomo Tom, volum.
fred ni calent). M’agrada dutxar-me amb tonelada Tona.

43
tono To. transcurrir Transcórrer.
tope Límit, extrem. transmitir Transmetre.
tormenta Tempesta, tempestat. trasladar Traslladar.
tornillo Caragol, vis. traspapelar-se Traspaperar-se, perdre’s.
tortilla Truita. trasplante Trasplantament, trasplantació.
tostó Llanda. Li han fet un trasplantament de renyó.
tosser Tossir. trastada Malifeta, mala passada (o jugada).
tostada Torrada (de pa). tratar Tractar.
tràfic Trànsit (pas, circulació). Si hi ha tregua Treva.
molt de trànsit, em costa més arribar al triàngul Triangle.
treball. triunfo Triomf.
• Tràfic és correcte quan significa ‘co- trono Tron.
merç, transport’. El tràfic d’esclaus és tropessar Entropessar, ensopegar.
una pràctica estingida. tuberia Canonada. Han arreglat les
tragaperres Escurabutxaques. Màquina canonades de la finca.
escurabutxaques. tubo Tub.
tragó Golafre, fartaner. tumba Tomba.
traïcionar Trair. turnar Alternar, rellevar-se, fer torns.
transbordo Transbordament. turno Torn, tanda.

44
ufano Ufanós. Estava ufanós per haver
aprovat l’examen.
umbràcul Umbracle. Anem davall
d’aquell umbracle.
umbral Llindar, marxapeu. Es troba al
llindar de la porta.
undècim Onzé.
unyero 1. Voltadits, rodadits (inflamació
flegmonosa). 2. Ungla encarnada, unglera
(deformació de les ungles).
urbano Urbà. Els urbans regulen el trànsit.
urdir Ordir. Va ordir una trampa contra els
adversaris.
usufructe Usdefruit. Ha deixat la casa a la
seua filla en usdefruit.
uve Ve.

45
vado Gual. ventanilla Finestreta.
vaho Baf. ventatja Avantatge.
vajilla Vaixella. veraneig Estiueig.
vale Val. veranejar Estiuejar.
valia Vàlua. verbena Revetla. Hui farem una revetla.
valiós Valuós. verdugo Botxí.
valla Tanca. vergonsós Vergonyós.
vanguàrdia Avantguarda. verossímil Versemblant.
varios Alguns, diversos, diferents. verter Abocar, vessar.
• Vari és correcte quan significa variat. vèrtigo Vertigen.
Jersei de colors varis. villancico Nadala.
vehícul Vehicle. vislumbrar Albirar, entreveure. S’albirava
venda Bena. la seua silueta a l’horitzó.
vendímia Verema. vistasso Ullada.
veneno Verí. visto bueno Vistiplau.
venta Venda. vivienda Habitatge, vivenda.
ventanal Finestral. volumen Volum.

46
xabacà Ordinari. xirriar Xerricar, grinyolar.
xaflan Xamfrà. xisme Xafarderia.
xamuscar Socarrar, socarrimar. xispa Espurna.
xamusquina Socarrim. xistar Piular, piulejar, obrir la boca.
xanxullo Martingala, tripijoc, manifass- xiste Acudit.
eria. xollo Ganga, ocasió.
xaparró Ruixat. xoque Xoc.
xarco Toll, bassal. xorrear Rajar, adollar.
xassis Xassís. xorro Doll, raig.
xatarra Ferralla. xotxo Caduc, xaruc.
xiflat Tocat, sonat. xubasquer (o xubasquero) Impermea-
xillar 1. Xisclar (fer xiscles). 2. Cridar ble.
(parlant xisclant). xulo Fanfarró, perdonavides, presumit,
xilló Cridaner. gallet.
ximenea Ximenera, fumeral. xupar 1. Xuclar, xuplar (absorbir). 2. Lle-
xino Xinés. par (passar la llengua).
xiripa Xamba, sort, casualitat.

47
zancadilla Traveta. Ha entropessat per-
què li han fet la traveta.
zanco Xanca. Amb les xanques posades,
aquest comediant arriba al balcó.
zanja Rasa, excavació, vall (m.). Van ca-
48
var una rasa que envoltà la casa.
zanjar Resoldre, cloure, concloure, enlles-
tir. Heu de concloure l’assumpte.
zumbit Brunzit. El brunzit de l’abella.
zurdo Esquerrà.