A

1 B

F
E
r
D
didàctics C
Guia de recursos

ESO

Valencià
L
Llengua i Literatura
GH M

J I
K
La Guia de recursos didàctics d’Enllaç 1 de Valencià: llengua i literatura per a tercer
curs d’ESO és una obra col·lectiva elaborada pel Departament Didàctic d’Edicions
Bromera i recull els ensenyaments mínims i les orientacions metodològiques de la
LOE, així com els continguts curriculars determinats per la Conselleria d’Educació.

Textos
Urbà Lozano

Direcció editorial
Josep Gregori i Maria Viu

Coordinació editorial
David Morell

Revisió didàctica
Vicent Borràs

Correcció lingüística
Mar Aranda, Santi Cervera, Juli Jordà i David Morell

Coordinació tècnica
Xavier Tortosa

Infografia i maquetació
Carles Barrios, Eva Bueno, Susana Fraguas, Pere Fuster
i Dani Roselló

Disseny i coberta
Carles Barrios

Reservats tots els drets. Està totalment prohibida la reproducció total o parcial
d’aquesta publicació per qualsevol mitjà o procediment, siga electrònic o mecànic,
mitjançant fotocòpia, així com la distribució d’exemplars mitjançant lloguer
o préstec públic, sense l’autorització per escrit de l’editor. Qualsevol infracció
d’aquesta advertència estarà sotmesa a les sancions que estableix la llei.

© Edicions Bromera, Polígon Industrial 1, 46600 Alzira

www.bromera.com - bromera@bromera.com

Imprimeix: Bormac
1a edició: juliol, 2011 MIXT
ISBN: 978-84-9824-959-0 Paper procedent de
fonts responsables
DL: V-2584-2011
Presentació

Us presentem la Guia de recursos didàctics de 1r curs d’ESO de l’àrea de Valencià: llen-

gua i literatura, un material que complementa el llibre de text del Projecte Enllaç de
Bromera txt. Aquest document aporta, a més del solucionari de les activitats, diversos
materials, estratègies i propostes didàctiques d’aplicació a l’aula. Tant el llibre de text
com els materials complementaris han estat confeccionats seguint les premisses se-
güents:

a) L’adequació dels continguts al currículum vigent, explicitats en el Decret

112/2007.
b) L’avinença amb els principis psicopedagògics i didàctics prescriptius
segons la legislació. En aquest sentit hem tingut una cura
especial perquè tant el procés d’ensenyament-aprenen-
tatge com l’avaluació dels continguts tinguen com a
meta l’assoliment de les competències bàsiques.
c) La funcionalitat, mitjançant una redacció senzilla,
entenedora, pràctica i sistemàtica.
d) La motivació de l’alumnat, a través de la presen-
tació dels continguts curriculars per mitjà de textos i
activitats lligats als seus interessos.
e) L’enfocament ambiental, amb situacions contex-
tualment properes i recognoscibles per l’alumnat.
f) L’aprenentatge investigatiu i l’autoaprenen-
tatge, mitjançant l’exploració de situacions noves i la
possibilitat d’autoregulació del procés.
g) La interdisciplinarietat, de manera que tots els
continguts contribuïsquen a l’objectiu global d’adqui-
rir les competències bàsiques.
h) La individualització i l’atenció a la diversitat,
amb continguts i activitats flexibles i assumibles per
tot l’alumnat, independentment de la situació de par-
tida i la capacitat.
i) La implicació de l’alumnat, de manera que el
professor actue com a dinamitzador del procés
d’ensenyament-aprenentatge alhora que els dis-
cents en siguen partícips.
Comptant a més amb la vostra experiència i pro-
fessionalitat, estem convençuts que els materials us
seran ben profitosos.

3
 Instruccions d’ús

En les pàgines de la Guia de recursos didàctics trobareu:

1. Els nostres recursos didàctics. Informació sobre els continguts i sobre els usos dels materials.
2. Estructura de les unitats. Explicació de la distribució dels continguts en la unitat, amb indicacions per
a poder-los seqüenciar de manera diversa.
3. Les competències bàsiques. Informació sobre cadascuna de les competències i sobre com es desen-
volupen en el Projecte Enllaç. S’hi inclou la caracterització i la descripció de les competències, com també
l’aportació de la matèria a llur assoliment.
4. Els objectius de l’etapa. Enumeració dels objectius que cal aconseguir en l’ESO.
5. Fitxa personal. Document que permet obtenir informació personal i acadèmica de l’alumne.
6. Test inicial. Qüestionari que conté preguntes de resposta tancada agrupades per blocs temàtics. S’hi
inclou el solucionari del test i la plantilla de respostes.
7. Quadre de continguts. Exposició dels continguts del llibre de l’alumne.
8. Funcionament de cada unitat. Els aspectes que es tracten en aquesta guia s’agrupen en aquests
apartats:
a) Objectius didàctics: llistat d’ítems de tot allò que es vol aconseguir.
b) Continguts: conjunt d’unitats d’intervenció, dividides en conceptes, procediments i actituds.
c) Criteris d’avaluació: indicacions sobre com valorar el grau d’assoliment dels objectius mitjançant
l’avaluació dels continguts.
d) Competències bàsiques: quadre sinòptic en què s’especifica on es treballa cadascuna de les com-
petències bàsiques previstes en la unitat.
e) Textos de la unitat: llistat on es recullen tots els textos treballats al llarg de la unitat.
f) Dictats de la unitat: proposta de dos dictats per a ser fets al llarg de la unitat, un relacionat amb
els continguts ortogràfics i un altre lligat als continguts de qualsevol altre apartat, en funció de la per-
tinència.
g) Solucionari del llibre de l’alumne: respostes exactes quan només hi ha una solució possible;
respostes obertes amb propostes com a exemples quan hi ha diverses solucions; i, en alguns casos,
suggeriments sobre la manera d’enfocar l’activitat per a traure’n el màxim profit.
h) Model d’avaluació: activitats per a comprovar si s’han assolit els objectius corresponents, coherents
amb el que s’ha treballat en la unitat. Com a suggeriments que són, es poden modificar, completar o
suprimir. També es poden emprar com a activitats de repàs o de reforç de la unitat.
i) Solucionari del model d’avaluació.

4
Els nostres recursos didàctics

Per tal de completar el llibre de text que utilitza l’alumne oferim una gamma àmplia de recursos complemen-
taris. Són els següents:

El disc compacte Recursos sonors

Aquest pot ser un element dinamitzador de l’ensenyament del valencià, amb la intenció d’aconseguir que es-
devinga útil per a fomentar-ne l’ús. Si es creu en el treball oral, és imprescindible disposar de recursos sonors i
aquesta és la nostra aposta. L’ús sistemàtic d’aquest disc compacte contribuirà a dinamitzar l’aula i permetrà
a l’alumnat reconéixer diferents registres fonètics.

El programa ÓNEX

Per a facilitar la tasca als docents, el Projecte Enllaç ofereix aquest recurs, que permet elaborar les proves
d’avaluació al llarg del curs. Amb una base de dades de vora mil activitats amb les solucions corresponents i
mitjançant un procediment molt senzill, aquest programa us permetrà elaborar diversos models d’avaluació,
segons els grups d’alumnes que tingueu, a partir dels continguts del llibre de l’alumne. A més, presenta la pos-
sibilitat de canviar les preguntes que no s’ajusten al que voleu avaluar per unes altres que genera el programa
mateix o per unes de creació pròpia.

El quadern de pràctiques de llengua i literatura Calaix

Per a atendre la diversitat de nivells i les necessitats educatives de cada alumne, hem creat un quadern d’ac-
tivitats que pot ser utilitzat d’una manera conjunta amb el llibre o d’una manera individual com a quadern de
reforç, de vacances, etc. Calaix ofereix la informació bàsica dels conceptes que es treballen en cada apartat
(Model textual, Gramàtica, Ortografia, Lèxic i Literatura), a fi de repassar els continguts del curs, combinada
amb una gran varietat d’activitats en què predominen les de resposta tancada, però sense deixar de banda
les que impliquen una creació personal.

El fons editorial de Bromera

Voler incloure en el llibre de l’alumne tot allò que es considera imprescindible per al procés d’ensenyament-
aprenentatge fa que els llibres resulten poc atractius, carregats, complicats i, per consegüent, inútils. Però,
més d’una vegada, el professorat o l’alumnat necessita poder repassar més extensament aspectes d’ortogra-
fia, de gramàtica, de conjugació verbal, o analitzar el lèxic, ampliar els conceptes de sociolingüística... I per a
treballar aquests aspectes van nàixer materials com la Gramàtica valenciana, Els verbs valencians, el Diccionari
valencià, el Diccionari de pronunciació, el CD-ROM Valencià interactiu, els llibres de sociolingüística... També és
imprescindible llegir: per plaer, per a practicar la comprensió i l’expressió escrita, per a conéixer les obres més
representatives de la literatura universal, per voluntat de normalitzar la nostra llengua i la nostra cultura... I
aquestes necessitats, les cobreixen els més de 700 llibres de lectura del nostre fons editorial, la majoria amb
introduccions i propostes didàctiques.

5
 Seqüenciació dels continguts
Estructura de les unitats
Per tal de fer sistemàtic i de fàcil maneig el llibre de text, les unitats tenen una estructura fixa que presenta
els següents blocs de continguts:
Portada de la unitat
Pàgina de presentació de la unitat, amb el títol, una
fotografia il·lustrativa, i l’índex de continguts dividits
per apartats.
Eix temàtic
Tres pàgines centrades en el treball de les destre-
ses lingüístiques bàsiques –comprensió, expressió,
interacció–, a partir de textos de diversa tipologia.
Aquests textos introdueixen el tema o centre d’inte-
rés que actuarà com a eix vertebrador de les unitats
i, en alguns casos, presenten la tipologia textual que
s’estudiarà en l’apartat Tipus de text.
Lèxic
Dues pàgines en què es treballen tots els contin-
guts relacionats amb la lexicologia i la lexicografia.
En cada unitat hi ha l’apartat Pareguts però diferents,
en què els alumnes han de discriminar significats
de mots morfològicament i/o semànticament sem-
blants.
Tipus de text
En cada unitat hi ha tres pàgines adreçades a ana-
litzar una tipologia textual concreta, amb abundància
de textos `per treballar-ne les característiques, l’es-
tructura i els recursos lingüístics.
Gramàtica
Quatre pàgines per unitat dedicades a treballar els
continguts gramaticals.
Ortografia
Doble pàgina dedicada a l’anàlisi dels continguts or-
togràfics.
6
Literatura
Tres pàgines dedicades a analitzar els gèneres litera-
ris, amb aportació de textos significatius.
Llengua i societat
Una pàgina eminentment pràctica en què a partir de
textos i exercicis es treballaran els continguts socio-
lingüístics.
Taller de comunicació
Una pàgina en què, a partir dels continguts concep-
tuals assolits en l’apartat Tipus de text, es presenten
un seguit d’estratègies procedimentals amb la fina-
litat que l’alumne siga capaç de bastir textos de la
tipologia treballada.
Autoavaluació
Repàs de dues pàgines en què s’evoquen els con-
tinguts treballats al llarg de la unitat amb la finali-
tat que professorat i alumnat controlen els avanços
aconseguits i preparar la prova objectiva.
Tècniques d’estudi
Transversalment, sense seqüenciació fixa, es treba-
llen els continguts conceptuals i procedimentals mar-
cats en el currículum com a Tècniques de treball. La
transversalitat es justifica pel fet que aquests contin-
guts, eminentment procedimentals, són tractats en
cada cas en els apartats on resulten més funcionals.
També dispers al llarg de llibre es troben diverses
mnemotècnies.
Seqüenciació dels continguts

Estructura del blocs de continguts

Una vegada distribuïdes les unitats en diversos blocs de continguts, dins de cadascun també trobem una
estructura fixa que segueix l’esquema següent:
a) Entrem en contacte
Requadre que encapçala cada apartat on es presenten els continguts. Inclou preguntes de contacte
perquè l’alumnat evoque allò que sap relacionat amb el tema i el professor puga copsar d’una manera
ràpida i senzilla quins són els coneixements previs a partir dels quals haurà d’acarar el procés d’ense-
nyament-aprenentatge.
b) Conceptes
S’hi expliquen els continguts conceptuals de cada unitat d’intervenció.
c) Textos
Hi ha els textos relacionats amb els continguts de l’apartat, a partir dels quals es treballen els contin-
guts procedimentals.
Per qüestions de funcionalitat, els conceptes i els textos poden bescanviar l’ordre en algunes unitats.
d) Activitats
La part final de cada bloc de continguts està reservada a activitats. Com a norma general estan se-
qüenciades de menor a major grau de dificultat. L’ordre és:
1) Activitats de contacte i reforç, molt bàsiques i senzilles.
2) Activitats de consolidació, que se subdivideixen en activitats de discriminació i activitats de
producció. Són de dificultat mitjana.
3) Activitats d’ampliació. En alguns apartats, diferenciades tipogràficament de la resta, es pre-
senten activitats sota l’epígraf Per a saber-ne més, adreçades als alumnes i les alumnes amb més
capacitat. Són activitats amb un cert grau de complexitat, destinades a ampliar els continguts
treballats en el bloc corresponent, en què l’alumnat haurà de reflexionar o cercar informació sobre
algun aspecte relacionat amb els continguts del bloc.

Itineraris didàctics alternatius

La seqüenciació dels continguts que proposem és coherent i fruit d’una planificació exhaustiva. Però és evi-
dent que el professorat té autonomia a l’hora de decidir quan s’ensenya què. En la confecció dels materials ho
hem tingut en compte, de tal manera que els diferents blocs de continguts són suficientment autònoms per a
ser treballats en l’ordre que es considere més adient. A més, per evitar la dispersió, hem diferenciat cada bloc
amb un color, que és usat en els rètols, en les pestanyes i en la trama de textos i activitats. Així, d’una forma
senzilla, es pot invertir l’ordre d’actuació, o es poden agrupar blocs de continguts d’unitats diferents.
En aquest sentit, són especialment susceptibles de modificació els següents apartats:
1. Gramàtica, Ortografia i Lèxic. Per les seues característiques són molt explícits, independents i
autoavaluables. Permeten un treball pràcticament autònom per part de l’alumnat. En conseqüència,
podem decidir que els treballen al seu propi ritme. Però si considerem que el nivell de la classe exigeix
una actuació prèvia sobre normativa, podrem treb allar la gramàtica, l’ortografia i el lèxic en un primer
moment i en el conjunt de tot el grup-classe.
2. Eix temàtic, Tipus de text i Taller de comunicació. El caràcter eminentment procedimental d’aquests
blocs, els fa susceptibles de ser combinats com més convinga amb vista a la motivació del grup.

7
 Les competències bàsiques
Introducció
La Llei Orgànica 2/2006 d’Educació introdueix uns
canvis parcials amb la finalitat de propiciar la qualitat
del sistema educatiu. A grans trets, els canvis perse-
gueixen una doble finalitat:
a) Incrementar l’èxit escolar.
b) Augmentar el nombre d’alumnes que accedei-
xen als ensenyaments postobligatoris.
Aquests objectius pressuposen unes modificaci-
ons que podríem resumir en els següents punts:
a) Introducció de mesures d’avaluació del sistema
b) Redefinició de les mesures d’atenció a la di-
versitat
c) Introducció de components curriculars trans-
versals (instrumentals i tecnològics)
d) Reestructuració del disseny curricular, amb
la introducció de les competències bàsiques
com a nou element curricular.
La qüestió que ara tractem específicament, la
de les competències bàsiques, no és una aportació
original, sinó el resultat d’iniciatives i canvis concep-
tuals procedents de les estructures europees de les
quals forma part el nostre país.
S’entén per competència la capacitat d’un in-
dividu per a reorganitzar allò après i per a
transferir-ho a noves situacions i contextos.
L’adjectiu bàsica indica que ha de ser accessible a
tots els discents immersos en el procés d’en-
senyament-aprenentatge. Per tant, les compe-
tències bàsiques exerceixen un paper d’enllaç entre
la definició dels objectius i la selecció dels continguts.
La incorporació de competències bàsiques al
currículum permet posar l’èmfasi en aquells aprenen-
tatges que es consideren imprescindibles, des d’un
plantejament integrador i orientat a l’aplicació dels
coneixements adquirits. Per aprenentatges impres-
cindibles s’entenen aquelles destreses que l’alumnat
ha d’haver desenvolupat en acabar l’ensenyament
obligatori per a poder aconseguir la seua realització
personal, exercir la ciutadania activa, incorporar-se a
la vida adulta d’una manera satisfactòria i ser capaç
de desenvolupar un aprenentatge permanent al llarg
de la vida.
8
Mitjançant les competències bàsiques es pretén
que els alumnes, més que saber, sàpien fer. El des-
envolupament científic i tecnològic, i més concre-
tament els avenços en el camp de les TIC, han fet
possible que la informació estiga a l’abast de tothom.
Per tant, no té sentit saber, tenir molts coneixements
conceptuals. Cal posseir uns sabers globals i abs-
tractes aplicables a moltes situacions pràctiques, i
a més desenvolupar eines i disposar de criteris per
analitzar-los críticament. En definitiva, es tracta de
potenciar els continguts procedimentals (pràc-
tics) en detriment dels que tradicionalment s’han va-
lorat com a fonamentals: els conceptuals (teòrics).
Evidentment que les competències s’assenten
sobre uns conceptes prèviament assolits, però també
en altres factors com els valors, l’actitud, les habili-
tats o l’experiència. Tots els continguts conceptuals,
per tant, han de tenir una aplicació pràctica. Els apre-
nentatges purament memorístics són irrellevants i
per tant prescindibles.
Un altre factor important en el nou enfocament
dels processos d’ensenyament-aprenentatge és l’enfo-
cament interdisciplinari. L’adquisició de les competèn-
cies bàsiques té un sentit global, de manera que totes
les àrees, matèries i assignatures han de contribuir a la
seua adquisició. És clar que algunes àrees de coneixe-
ment estan molt lligades epistemològicament a alguna
de les competències. Tanmateix, no hi ha una relació
unívoca entre l’ensenyament de determinades àrees o
matèries i el desenvolupament de certes competències,
sinó que totes contribuiran, encara que en grau diferent,
a l’assoliment global dels objectius. En concret, l’assig-
natura de Valencià: llengua i literatura està íntimament
connectada amb la competència en comunicació lingü-
ística, però farà la seua aportació a l’assoliment de la
resta, de la mateixa manera que altres matèries han de
contribuir a l’adquisició de les competències relaciona-
des amb la comunicació lingüística.
Per tant, en aquest apartat definirem les huit
competències bàsiques, i a més explicitarem l’apor-
tació de la nostra àrea de coneixement a l’adquisició
de cadascuna.
Les competències bàsiques

Caracterització de les competències bàsiques

a) Les CB són d’aplicació legalment prescriptiva en l’ensenyament obligatori.
b) Constitueixen uns mínims que proporcionen tant als professors com als centres educatius referències
sobre els principals aspectes en els quals cal centrar els esforços.
c) S’insisteix en l’enfocament interdisciplinari del procés d’ensenyament-aprenentatge.
d) Suposen la capacitat per a usar funcionalment els coneixements i habilitats adquirits, la qual cosa
implica comprensió, reflexió i discerniment.
e) Constitueixen un nou element curricular que actua com a pont entre els objectius, expressats en ter-
mes de capacitats, i els continguts.

Descripció de les competències bàsiques

Les huit competències bàsiques i llur descripció, segons el Reial Decret 1631/2006, són:

Competència en comunicació lingüística
Es refereix a l’ús del llenguatge com a instrument de
comunicació oral i escrita; de representació, inter-
pretació i comprensió de la realitat; de construcció i
comunicació del coneixement, i d’organització i auto-
regulació del pensament, les emocions i la conducta.
Els coneixements, les destreses i les actituds pro-
pis d’aquesta competència permeten expressar pen-
saments, emocions, vivències i opinions, com també
dialogar, formar-se un judici crític i ètic, generar idees,
estructurar el coneixement, donar coherència i cohe-
sió al discurs i a les accions i tasques pròpies, adoptar
decisions i gaudir escoltant, llegint o expressant-se
oralment i per escrit. Tot això contribueix, a més, a
desenvolupar l’autoestima i la confiança en un mateix.
Comunicar-se i conversar són accions que impli-
quen habilitats per a establir vincles i relacions cons-
tructives amb altri i amb l’entorn, i acostar-se a noves
cultures, que seran considerades i respectades en la
mesura que siguen conegudes. Per això, la compe-
tència de comunicació lingüística és present en la ca-
pacitat efectiva de conviure i de resoldre conflictes.
Escoltar, exposar i dialogar impliquen ser cons-
cient dels tipus d’interacció verbal més importants,
ser progressivament competent en l’expressió i la
comprensió dels missatges orals que s’intercanvien
en situacions comunicatives diverses i adaptar la co-
municació al context. Comporten també l’ús actiu i
efectiu de codis i habilitats lingüístics i no lingüístics
i de les regles pròpies de l’intercanvi comunicatiu en
situacions diferents, per a produir textos orals ade-
quats a cada situació de comunicació.
Llegir i escriure són accions que reforcen les ha-
bilitats que permeten cercar, compilar i processar
informació, i ser competent a l’hora de comprendre,
compondre i utilitzar diferents tipus de textos amb
intencions comunicatives o creatives diverses. La
lectura facilita la interpretació i la comprensió del
codi que permet fer ús de la llengua escrita i és, a
més, una font de plaer, de descobriment d’altres en-
torns, idiomes i cultures, de fantasia i de saber, i tot
això contribueix, alhora, a conservar i millorar la com-
petència comunicativa.
L’habilitat per a seleccionar i aplicar determinats
propòsits o objectius a les accions pròpies de la co-
municació lingüística (el diàleg, la lectura, l’escriptu-
ra, etc.) està vinculada a trets fonamentals d’aquesta
competència com ara les habilitats per a representar
mentalment, interpretar i comprendre la realitat, i
organitzar i autoregular el coneixement i l’acció do-
tant-los de coherència.
Comprendre i saber comunicar són coneixements
pràctics que s’han de basar en el coneixement refle-
xiu sobre el funcionament del llenguatge i les normes
d’ús d’aquest, i impliquen la capacitat de prendre el
llenguatge com un objecte d’observació i anàlisi. Ex-
pressar i interpretar diferents tipus de discurs d’acord
amb la situació comunicativa, en diferents contextos
socials i culturals, impliquen el coneixement i l’aplica-
ció efectiva de les regles de funcionament del siste-

9
 Les competències bàsiques
ma de la llengua i de les estratègies necessàries per a
interactuar lingüísticament d’una manera adequada.
Disposar d’aquesta competència comporta tenir
consciència de les convencions socials, dels valors
i els aspectes culturals i de la versatilitat del llen-
guatge segons el context i la intenció comunicativa.
Implica la capacitat empàtica de posar-se en el lloc
d’una altra persona; de llegir, escoltar, analitzar i tenir
en compte opinions diferents de la pròpia amb sensi-
bilitat i esperit crític; d’expressar adequadament –en
el fons i la forma– les idees i les emocions pròpies, i
d’acceptar crítiques, i fer-ne, amb esperit constructiu.
Amb un distint nivell de domini i formalització –
especialment en llengua escrita– aquesta competèn-
cia significa, en el cas de les llengües estrangeres, po-
der comunicar-s’hi i, amb això, enriquir les relacions
socials i desenvolupar-se en contextos diferents del
propi. Així mateix, s’afavoreix l’accés a més i diverses
fonts d’informació, comunicació i aprenentatge.
Resumidament, el desenvolupament de la com-
petència lingüística al final de l’educació obligatòria
comporta el domini de la llengua oral i escrita en
múltiples contextos, i l’ús funcional, almenys, d’una
llengua estrangera.
Competència matemàtica
El desenvolupament de la competència matemàtica
al final de l’educació obligatòria comporta utilitzar
espontàniament –en els àmbits personal i social– els
elements i els raonaments matemàtics per a inter-
pretar i produir informació, per a resoldre problemes
provinents de situacions quotidianes i per a prendre
decisions. En definitiva, significa aplicar aquelles des-
treses i actituds que permeten raonar matemàtica-
ment, comprendre una argumentació matemàtica i
expressar-se i comunicar-se matemàticament, uti-
litzant les eines de suport adequades i integrant el
coneixement matemàtic en uns altres tipus de conei-
xement per a donar una resposta més adequada a
les situacions, de diversa complexitat, de la vida.
Competència en el coneixement i la
interacció amb el món físic
És l’habilitat per a interactuar amb el món físic, tant en
els aspectes naturals com en els generats per l’acció
humana, de tal manera que es possibilita la comprensió
10
de successos, la predicció de conseqüències i l’activitat
dirigida a la millora i la preservació de les condicions
de vida pròpia, de la resta de les persones i de la resta
dels éssers vius. És a dir, incorpora habilitats per a com-
portar-se adequadament, amb autonomia i iniciativa
personal en àmbits de la vida i del coneixement molt
diversos (salut, activitat productiva, consum, ciència,
processos tecnològics, etc.) i per a interpretar el món, la
qual cosa exigeix l’aplicació dels conceptes i els principis
bàsics que permeten analitzar els fenòmens des dels
diversos camps de coneixement científic involucrats.
Així doncs, forma part d’aquesta competència la
percepció adequada de l’espai físic en què es desen-
volupa la vida i l’activitat humana, tant a gran escala
com en l’entorn immediat, i l’habilitat per a interactu-
ar amb l’espai circumdant: moure’s i resoldre proble-
mes en què intervinguen els objectes i la seua posició.
Aquesta competència comporta el desenvolupa-
ment i l’aplicació del pensament cientificotècnic per
a interpretar la informació que es rep i per a predir i
prendre decisions amb iniciativa i autonomia personal
en un món en què els avenços que es produeixen en
els àmbits científic i tecnològic tenen una influència
decisiva en la vida personal, la societat i el món natu-
ral. Així mateix, implica la diferenciació i la valoració
del coneixement científic al costat d’unes altres for-
mes de coneixement, i l’ús de valors i criteris ètics as-
sociats a la ciència i al desenvolupament tecnològic.
En coherència amb això, són part d’aquesta com-
petència bàsica l’ús responsable dels recursos natu-
rals, l’atenció cap al medi ambient, el consum racio-
nal i responsable, i la protecció de la salut individual i
col·lectiva com a elements clau de la qualitat de vida
de les persones.
Tractament de la informació i
competència digital
Aquesta competència consisteix a disposar d’ha-
bilitats per a cercar, obtenir, processar i comunicar
informació, i per a transformar-la en coneixement.
Incorpora diverses habilitats, que van des de l’accés
a la informació fins a la transmissió d’aquesta, una
vegada tractada, en diferents suports, incloent-hi l’ús
de les tecnologies de la informació i la comunicació
com un element essencial per a informar-se, apren-
dre i comunicar-se.
Les competències bàsiques
Està associada amb la recerca, la selecció, el re-
gistre i el tractament o anàlisi de la informació, i uti-
litza tècniques i estratègies diverses per a accedir-hi
segons la font a què s’acudisca i el suport que s’uti-
litze (oral, imprés, audiovisual, digital o multimèdia).
Exigeix el domini de llenguatges específics bàsics
(textual, numèric, icònic, visual, gràfic i sonor) i de les
pautes de descodificació i transferència d’aquests,
així com l’aplicació en situacions i contextos diversos
del coneixement dels diferents tipus d’informació, les
seues fonts, les seues possibilitats i la seua localit-
zació, i també dels llenguatges i els suports més fre-
qüents en què sol expressar-se.
El tractament de la informació i la competència
digital implica ser una persona autònoma, eficaç,
responsable, crítica i reflexiva quan se selecciona,
es tracta i s’utilitza la informació i les seues fonts, i
també les diverses eines tecnològiques; així com te-
nir una actitud crítica i reflexiva en la valoració de la
informació disponible, contrastant-la quan és neces-
sari, i respectar les normes de conducta acordades
socialment per a regular l’ús de la informació i les
seues fonts en els diversos suports.
Competència social i ciutadana
Aquesta competència fa possible comprendre la re-
alitat social en què vivim, cooperar, conviure i exer-
cir la ciutadania democràtica en una societat plural, i
també comprometre’s a millorar-la. En aquesta com-
petència, hi ha integrats coneixements diversos com
comportar-se en situacions determinades i responsa-
bilitzar-se de les eleccions i les decisions adoptades.
Aquesta competència significa comprendre la re-
alitat social en què vivim, afrontar la convivència i els
conflictes emprant el judici ètic basat en els valors i
les pràctiques democràtiques, i exercir la ciutadania,
actuant amb criteri propi, contribuint a la construcció
de la pau i la democràcia, i mantenint una actitud
constructiva, solidària i responsable davant el com-
pliment dels drets i les obligacions cíviques.
Competència cultural i artística
El conjunt de destreses que configuren aquesta
competència es refereix tant a l’habilitat per a apre-
ciar l’art i unes altres manifestacions culturals i gau-
dir-ne com a aquelles relacionades amb l’ocupació
d’alguns recursos de l’expressió artística per a fer
creacions pròpies. Implica un coneixement bàsic de
les diferents manifestacions culturals i artístiques;
l’aplicació d’habilitats de treball col·laboratiu; una
actitud oberta, respectuosa i crítica cap a la diversi-
tat d’expressions artístiques i culturals; el desig i la
voluntat de conrear la capacitat estètica i creadora
pròpia, i un interés per participar en la vida cultural i
per contribuir a la conservació del patrimoni cultural
i artístic.
Competència per a aprendre a aprendre
Aprendre a aprendre significa disposar d’habilitats
per a iniciar-se en l’aprenentatge i ser capaç de
continuar aprenent cada vegada d’una manera més
eficaç i autònoma d’acord amb els objectius i les ne-
cessitats propis.
Aquesta competència té dues dimensions fona-
mentals. D’una banda, l’adquisició de la consciència
de les capacitats pròpies (intel·lectuals, emocionals,
físiques), del procés i les estratègies necessàries per
a desenvolupar-se, i també del que es pot fer per un
mateix i del que es pot fer amb ajuda d’altres perso-
nes o recursos. De l’altra, disposar d’un sentiment de
competència personal, que redunda en la motivació,
la confiança en un mateix i el gust per aprendre.
Autonomia i iniciativa personal
Aquesta competència fa referència, d’una banda, a
l’adquisició de la consciència i l’aplicació d’un con-
junt de valors i actituds personals interrelacionats: la
responsabilitat; la perseverança; el coneixement d’un
mateix i l’autoestima; la creativitat; l’autocrítica; el
control emocional; la capacitat de triar, de calcular
riscos i d’afrontar els problemes, i també la capacitat
de demorar la necessitat de satisfacció immediata,
d’aprendre dels errors i d’assumir riscos.
D’altra banda, remet a la capacitat de triar amb
criteri propi, d’imaginar projectes i de tirar avant les
accions necessàries per a desenvolupar les opcions i
els plans personals –en el marc de projectes individu-
als o col·lectius–, responsabilitzant-se d’aquests, tant
en l’àmbit personal com en el social i el laboral.
11
 Les competències bàsiques

Contribució de l’àrea de valencià a l’adquisició de les cb

Les competències bàsiques no deixen de ser una declaració d’intencions educatives matisada en termes d’ad-
quisició curricular. Per tant, necessiten un nivell més immediat de concreció, ja que han de quedar reflectides
en les unitat didàctiques. És a dir, les orientacions abstractes s’han de traduir en accions concretes en el pro-
cés d’ensenyament-aprenentatge. Aquesta materialització s’articula mitjançant l’oferta educativa formulada
pel professorat a l’alumnat: les activitats.
Quan parlem d’activitats fem referència als materials curriculars usats, als agrupaments de l’alumnat, la
temporització i els criteris d’avaluació seleccionats. Es tracta d’un procés cíclic al llarg de l’escolarització obli-
gatòria on tot el professorat des de la seua àrea contribueix a l’objectiu comú dels objectius.
Els departaments didàctics seran els encarregats de confeccionar les orientacions bàsiques sobre les
quals cada professor dissenyarà les activitats concretes que desenvoluparà amb el seu grup. Aquestes pro-
postes seran traslladades a l’equip de coordinació pedagògica per a la seua aprovació definitiva i s’incorpora-
rà al projecte curricular de centre.
En concret, la nostra matèria té com a finalitat primordial desenvolupar la capacitat per a interactuar
mitjançant el llenguatge d’una manera eficaç. Per tant contribueix de manera decisiva a l’assoliment de la
competència en comunicació lingüística. És a dir, contribueix decisivament a adquirir la destresa neces-
sària en les quatre grans macrohabilitats lingüístiques: entendre, parlar, llegir i escriure. Aquestes quatre grans
macrohabilitats es concreten en els següents subapartats:
Dimensió Activitats
•R  espondre a qüestions sobre una determinada informació verbal.
• E xpressar verbalment el contingut d’una audició o d’una exposició oral.
Comprensió
•D  esenvolupar verbalment la informació de textos, gràfics, dibuixos, imatges...
oral
• T raduir a diferents codis la informació obtinguda oralment: escrits, esquemes, mapes conceptuals...
•D  istingir la informació rellevant de la complementària.
• E fectuar dictats apropiats al nivell.
•R  ealitzar resums dels continguts tractats.
Expressió • E laborar composicions sobre temes d’actualitat social.
escrita •R  espondre per escrit a qüestions plantejades.
•C  opiar informació extreta de diferents fonts.
•U  sar diferents fonts d’informació en l’elaboració dels escrits.
• E laborar resums o mapes conceptuals.
• E xpressar verbalment les idees principals d’un text escrit.
Comprensió •R  espondre a qüestions plantejades sobre un text escrit.
escrita • E xpressar mitjançant diversos canals comunicatius la informació d’un text: cançons, expressió
corporal...
•U
 sar diferents fonts d’informació per ampliar coneixements i vocabulari.
• E fectuar lectures individuals i col·lectives sobre diversos continguts.
•D  ur a terme debats de temes actuals.
Expressió
•R  ealitzar exposicions individuals, en petit grup o en gran grup.
oral
•R  espondre verbalment a qüestions plantejades.
• P roduir missatges orals utilitzant diversos registres i fonts d’informació.

12
Les competències bàsiques

A més de l’aportació substantiva a aquesta competència, l’assignatura de Valencià: llengua i literatura contri-
bueix a l’adquisició de les restants competències de la manera següent:
a) Competència bàsica d’aprendre a aprendre. Amb l’estudi d’una llengua determinada, alhora que
es perfeccionen les quatre grans macrohabilitats, també s’adquireixen nous coneixements, ja que el
llenguatge, a més d’una eina de comunicació, és un mitjà de representació del món i està en la base
del pensament i del coneixement. Aquesta interrelació entre llenguatge i formulació de pensaments
implica una contribució decisiva a l’adquisició de la competència bàsica d’aprendre a aprendre.
   Altrament, l’ús de diverses tècniques d’estudi com el subratllat, el resum, l’esquema, la mnemotèc-
nia o el mapa conceptual per a l’aprenentatge lingüístic, suposen una aportació a l’adquisició d’aquesta
competència.
b) Tractament de la informació i competència digital. Els recursos que ens proporcionen les
tecnologies de la informació i la comunicació són hui omnipresents. En la nostra àrea en concret, els
processadors de textos, els correctors, els diccionaris i les biblioteques virtuals i, en definitiva, un gran
nombre de recursos ofimàtics i telemàtics per a la recerca i el tractament de la informació, han es-
devingut unes eines eficaces i ineludibles. L’ús guiat de tots aquests recursos implica una contribució
important al tractament de la informació i a la competència digital.
c) Desenvolupament de l’autonomia i la iniciativa personal. L’adquisició de coneixements d’una
llengua, siga la pròpia o una altra, implica analitzar i resoldre problemes, programar, decidir. En de-
finitiva, al llarg del procés s’haurà d’avançar en la regulació de l’activitat pròpia, la qual cosa suposa
el desenvolupament de l’autonomia i la iniciativa personal. A més d’això, l’enfocament del procés
d’ensenyament-aprenentatge des d’una perspectiva en què l’alumnat n’ha de ser un element actiu,
contribueix també de manera decisiva a l’adquisició d’aquesta competència.
d) Competència social i ciutadana. La funció primordial del llenguatge és transmetre informació.
Però també és cert que les manifestacions lingüístiques tenen sovint una finalitat més aviat social:
parlem per estar en contacte amb el proïsme, sense que importe el missatge. En definitiva, usem el
llenguatge per a interrelacionar-nos socialment. I ací entra en acció l’aportació de la matèria al des-
envolupament de la competència social i ciutadana. No cal dir que la competència lingüística és un
factor important entre el conjunt d’habilitats i destreses per a les relacions, la convivència, el respecte
i l’entesa entre les persones. També es fa una aportació a aquesta competència en la mesura que
s’analitzen les maneres per mitjà de les quals el llenguatge transmet i sanciona prejudicis i imatges es-
tereotipades del món, amb l’objecte de contribuir a l’eradicació dels usos discriminatoris del llenguatge.
e) Competència artística i cultural. La lectura comprensiva i l’anàlisi d’obres literàries ajuden a la
consideració de peces i autors concrets, però també a la valoració del conjunt del llegat literari com a
part important del nostre patrimoni cultural. Per tant, aquesta mena de continguts contribueixen sig-
nificativament al desenvolupament d’una competència artística i cultural. L’aportació encara serà més
significativa quan en l’estudi dels diversos corrents estètics que s’estudien en història de la literatura,
relacionem les manifestacions literàries amb altres de tipus musical, pictòric o cinematogràfic.
f) Coneixement i interacció amb el món físic. El treball amb textos ens ofereix una àmplia pos-
sibilitat temàtica. La lectura i anàlisi de textos relacionats amb l’ecologia, la geografia, la geologia o
qualsevol altra disciplina lligada al coneixement i a la interacció amb el món físic, ens permet fer una
aportació a l’adquisició d’aquesta competència.
g) Competència matemàtica. Cal dir que en principi queda molt allunyada epistemològicament dels
continguts de la nostra matèria. Només podrà ser tractada de manera molt tangencial en algunes
activitats en què siga necessari fer ús d’algun procediment matemàtic, com ara calcular percentatges
o treballar xifres.

13
 Les competències bàsiques

Desenvolupament de les CB en els materials

didàctics Bromera.txt.
Hem de partir de la premissa que totes les competències bàsiques es treballen en tot tipus de continguts, i,
per tant, en tots els blocs de les unitats. En canvi, algunes competències estan més lligades a uns continguts
que a uns altres. En el punt D) de cada unitat didàctica trobareu especificat en quins continguts es treballa
cada competència. Tot i això, en la graella següent podeu trobar un compendi dels apartats en què es treba-
llen amb més profusió les competències.
Competència Apartats
• Eix temàtic • Literatura
• Lèxic •L  lengua i societat
Comunicació lingüística • Tipus de text •T  aller de comunicació
• Gramàtica •T  ècniques de treball
• Ortografia • Autoavaluació
• Eix temàtic • Literatura
• Lèxic •T  aller de comunicació
Aprendre a aprendre • Tipus de text •T  ècniques de treball
• Gramàtica • Autoavaluació
• Ortografia
• Eix temàtic
• Tipus de text
Cultural i artística
• Literatura
• Taller de comunicació
• Eix temàtic
Social i ciutadana • Literatura
• Llengua i societat
• Eix temàtic
Coneixement i interacció
• Lèxic
amb el món físic
• Tipus de text
• Eix temàtic • Llengua i societat
• Lèxic • Taller de comunicació
Autonomia i iniciativa
• Tipus de text • Tècniques de treball
personal
• Ortografia • Autoavaluació
• Literatura
• Eix temàtic • Llengua i societat
Tractament de • Lèxic • Taller de comunicació
la informació i • Tipus de text • Tècniques de treball
competència digital • Ortografia • Autoavaluació
• Literatura

14
Objectius de l’àrea per a l’etapa d’ESO

D’acord amb el Decret 112/2007 de 20 de juliol, els objectius de l’àrea de Valencia: llengua i literatura en
l’etapa d’ESO són:
1 Comprendre discursos orals i escrits en els diversos contextos de l’activitat social i cultural.
2 Usar el valencià per a expressar-se oralment i per escrit, d’una manera coherent i adequada, en cada
situació de comunicació i en els diversos contextos de l’activitat social i cultural, a fi de prendre cons-
ciència dels sentiments i les idees propis i de controlar la pròpia conducta.
3 Usar la llengua oral en l’activitat social i cultural d’una manera adequada a les diverses funcions i situ-
acions de comunicació, i amb una actitud respectuosa i de cooperació.
4 Reconéixer els diversos tipus de textos escrits, incloses les estructures formals que tenen, per mitjà
dels quals es produeix la comunicació amb les institucions públiques, privades i de la vida laboral, i
també ser capaç d’emprar-los.
5 Usar el valencià per a adquirir nous coneixements, i també per a cercar, seleccionar i processar infor-
mació d’una manera eficaç en l’activitat escolar i per a redactar textos de l’àmbit acadèmic.
6 Conéixer i valorar com a patrimoni de tots la riquesa lingüística i cultural d’Espanya, i considerar,
adequadament i amb respecte, les diferents situacions que originen les llengües en contacte en les
comunitats bilingües.
7 Comprendre i valorar, a partir del coneixement de la realitat sociolingüística, la necessitat de recuperar
un ús normalitzat del valencià, símbol d’identitat cultural i mitjà irrenunciable per a entendre la realitat
de l’entorn i per a accedir al patrimoni cultural propi.
8 Analitzar els diferents usos socials del valencià per a evitar els estereotips lingüístics que signifiquen
judicis de valor i prejudicis classistes, racistes o sexistes.
9 Apreciar les possibilitats que ofereix el valencià, llengua pròpia de la Comunitat Valenciana, com a
vehicle de comunicació i de vertebració.
10 Conéixer els principis fonamentals de la gramàtica del valencià, tot reconeixent les diferents unitats de
la llengua i les seues combinacions.
11 Aplicar, amb una certa autonomia, els coneixements sobre la llengua i les normes de l’ús lingüístic per
a comprendre textos orals i escrits, i per a escriure i parlar amb adequació, coherència, cohesió i cor-
recció.
12 Comprendre textos literaris utilitzant els coneixements sobre les convencions de cada gènere, els
temes i els motius de la tradició literària i els recursos estilístics. Apreciar-ne les possibilitats comuni-
catives per a millorar la producció personal.
13 Acostar-se al coneixement de mostres rellevants del patrimoni literari i valorar-lo com una manera de
simbolitzar l’experiència individual i col·lectiva en diferents contextos historicoculturals.
14 Conéixer i distingir les èpoques artístiques i literàries més importants, els trets característics i els au-
tors i les obres més representatius de cadascuna. Conéixer les obres i els fragments representatius de
la literatura escrita en la nostra llengua.
15 Interpretar i emprar la lectura i l’escriptura com a fonts de plaer, d’enriquiment personal i de coneixe-
ment del món, i consolidar hàbits lectors per mitjà de textos adequats a l’edat.
16 Aprendre i usar tècniques senzilles de maneig de la informació: recerca, elaboració i presentació, amb
l’ajuda dels mitjans tradicionals i l’aplicació de les noves tecnologies.
17 Utilitzar amb autonomia, progressivament, els mitjans de comunicació social i les tecnologies de la
informació per a obtenir, interpretar i valorar informacions de diversos tipus i opinions diferents.

15
 Dibuixa la teua cara

Fitxa de l’alumne

Nom .................................................................................................................................................................................................. Cognoms ............................................................................................................................................................................

Dades personals
Data i lloc de naixement: ..........................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................

Nom del pare: ............................................................................................................................................................... Treball: ...........................................................................................................................................................................................

Nom de la mare: .................................................................................................................................................... Treball: ...........................................................................................................................................................................................

Noms dels germans, edat i ocupació:

...................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................

...................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................

...................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................

Altres familiars: ........................................................................................................................................................ Animal domèstic: .................................................................................................................................................

Domicili
Carrer: ............................................................................................................................................................................................. Núm.: ......................................................................................  Pta.: ............................................................................

Població: ................................................................................................................................................................................... Codi postal: ................................................................ Comarca: ....................................................

Telèfon familiar: ..................................................................................................................................................... Mòbil: ................................................................................................................................................................................................

Telèfon de l’alumne: ...................................................................................................................................... Adreça electrònica: .........................................................................................................................................

Dades acadèmiques
Nom del centre: ...............................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................

Població: ................................................................................................................................................................................... Codi postal: ........................................................................................................................................................................

Adreça: .......................................................................................................................................................................................... Telèfon: ........................................................................................................................................................................................

Curs i grup actual: .............................................................................................................................................. Núm.: .................................................................................................................................................................................................

Segon idioma: .............................................................................................................................................................

Assignatures optatives que curse: ......................................................................................................................................................................................................................................................................................................................

...................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................

...................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................

...................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................

...................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................

17
 Fitxa de l’alumne

Assignatures pendents de cursos anteriors: ..............................................................................................................................................................................................................................................................................

...................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................

He repetit aquests cursos: ....................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................

Altres estudis que faig: ..................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................

Esports que practique: ....................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................

M’agradaria treballar de: ...........................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................

Tinc aquests problemes de salut: .........................................................................................................................................................................................................................................................................................................................

Medicaments: ..............................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................

En cas d’accident aviseu: .................................................................................................................................................................................................................................................................................................

Observacions: ...............................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................

Coneixement del valencià

He cursat els estudis anteriors en: □ valencià    □ valencià-castellà    □ un altre idioma:

...................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................

Parle valencià:  □ sempre □ de vegades □ mai

Escric en valencià:  □ correctament □ bastant bé □ amb moltes dificultats
Llig en valencià:  □ sempre □ de vegades □ mai
Les lectures que més m’agraden són:
  □ teatre □ poesia □ còmic □ novel·la d’aventures □ romàntica □ històrica □ de por i misteri

  □ psicològica □ fantàstica □ policíaca □ altres: ..........................................................................................................................................................................................................................................

Aficions
Redacta en unes quantes línies què sols fer en el temps lliure.

...................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................

...................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................

...................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................

...................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................

...................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................

...................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................

...................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................

Signatura:
18
Test inicial  1r ESO
Valencià: llengua i literatura

Lèxic
 1 Quin significats diferents de l’habitual podríem
atribuir a la paraula boca?
a) Principi d’una cosa / persona que mana.
b) Entrada d’un túnel / porta d’un forn.
c) Part posterior d’una casa / part de darrere d’alguna
cosa.
 2 A quina organització pertanyen les sigles AVL?
a) Associació Valenciana de Llauradors.
b) Antics Votants Liberals.
c) Acadèmia Valenciana de la Llengua.
 3 Quin d’aquests conjunts de paraules forma part
d’un camp semàntic?
a) Bicicleta, carrer, làmpada, calendari, corral, sofà.
b) Poma, plàtan, pera, bresquilla, maduixa, pruna, kiwi.
c) Estació, rentadora, cuina, casa, poble, llapis, cotxe.
 4 Quina de les paraules següents és un neologisme?
a) Taula.
b) Àgilment.
c) Videoconsola.
 5 Quin significat té l’expressió usada en sentit fi-
gurat «pegar un mosset»?
a) Mossegar un aliment.
b) Menjar poca quantitat.
c) Fer un mos però dels que no fan mal.
 6 Quina d’aquestes paraules no porta prefix?
a) Revisar.
b) Magatzem.
c) Incontrolat.
 7 Quines d’aquestes paraules són compostes?
a) Produir / infermer.
b) Tramvia / malcarat.
c) Cantar / organitzar.
 8 Les paraules antònimes són les que:
a) Tenen un significat igual o molt semblant.
b) Tenen un significat oposat.
c) Tenen un significat incomprensible per al receptor.
 9 Quina d’aquestes expressions no és un refrany?
a) Ser més cabut que els matxos.
b) Fill de gat, caçador de rates.
c) Diu el mort al degollat: qui t’ha fet eixe forat?
10 L’expressió «Joan corre com una llebre» és:
a) Una metàfora.
b) Una comparació.
c) Una personificació.

Tipologia textual
11 Si les terminacions dels versos d’un poema es re- 15 Les parts d’un text teatral que expliquen carac-
peteixen amb regularitat, diem que té: terístiques, gestos, etc. i no han de ser dites pels
a) Estrofisme. actors en estil directe, s’anomenen:
b) Rima. a) Diàlegs.
c) Mètrica. b) Escenes.
12 Si transcrivim les paraules exactes dels perso- c) Acotacions.
natges d’una narració estem utilitzant: 16 L’auca és un text de tradició oral que fa servir:
a) L’estil directe. a) Imatges.
b) L’estil indirecte. b) Paraules.
c) L’estil narratiu. c) Imatges i paraules.
13 Un text narratiu pretén... 17 En un diàleg escrit es posa el guió:
a) Contar una història. a) Per a indicar que comença a parlar un interlocutor.
b) Anunciar un fet que pot produir-se en el futur. b) Per a indicar que acaba de parlar un interlocutor.
c) Donar instruccions o consells per a fer alguna cosa. c) Només quan parla el protagonista.
14 L’entrevista és un text de tipus... 18 Un text argumentatiu...
a) Instructiu. a) Informa d’un fet.
b) Narratiu. b) Conta una història.
c) Conversacional. c) Manifesta una opinió.

19
 Test inicial  1r ESO

19 «Animal que no conegues, no li toques les orelles» 20 Normalment, els autors de les rondalles són:
és: a) Escriptors coneguts.
a) Una auca. b) Escriptors anònims.
b) Un refrany. c) Escriptors estrangers.
c) Una rondalla.

Gramàtica
21 Quina d’aquestes afirmacions és correcta?
a) Les formes verbals indiquen una qualitat del subs-
tantiu. Poden ser definides i indefinides.
b) Les formes verbals eviten la repetició dels adjec-
tius. Poden ser especificatives i qualificatives.
c) Les formes verbals indiquen en quin temps o mo-
ment ocorre l’acció expressada pel verb. Poden ser:
passat, present i futur.
22 Les preposicions...
a) Determinen el substantiu.
b) Limiten el significat del verb.
c) Uneixen elements.
23 Què són els pronoms?
a) Paraules que substitueixen els noms. Poden ser
forts i febles.
b) Paraules que substitueixen els noms. Poden ser de-
finits i indefinits.
c) Paraules que indiquen l’acció que fa el subjecte. Po-
den ser personals i impersonals.
24 Quin d’aquests grups de paraules està format per
adverbis?
a) bé, malament, demà, hui, així, sí, no...
b) jo, tu, ell/ella, nosaltres, vosaltres, ells/elles.
c) a, de, per, per a, amb, contra...
25 Quina d’aquestes oracions porta el verb en mode
imperatiu?
a) Ells vindran demà.
b) Aneu a casa!
c) Potser demà plourà.
26 En quina oració les paraules subratllades són ad-
verbis?
a) Pensava que diria que sí, però contestà ràpidament
que no.
b) Deia que en tenia bastant, però encara que era
molt, no n’hi havia prou.
c) Volia un cotxe gris, però només en quedaven grocs
i blaus.
27 Quina sèrie de les següents està formada per
paraules que van acompanyades de pronoms fe-
bles.
a) dóna’m, vés-te’n, li canta, guanyeu-los, vesteix-te.
b) un home, aquella platja, els meus cosins, alguns dies.
c) actua lentament, sempre es queixa, menja massa,
protesta molt.
28 Quina d’aquestes opcions conté determinants de
diferents classes?
a) blau, verd, alt, gran, bonic, ample, pesat, preciós...
b) córrer, estudiar, caminar, obrir, entrar, passejar,
beure...
c) aquest, meu, tres, teu, nostre, el, la, alguns, aquella...
29 Les paraules que uneixen oracions s’anomenen:
a) Adjectius.
b) Conjuncions.
c) Verbs.
30 En quina de les oracions l’element destacat en
negreta és el subjecte?
a) Els habitants de la ciutat s’estimaven els monu-
ments del centre.
b) Els habitants de la ciutat s’estimaven els monu-
ments del centre.
c) Els habitants de la ciutat s’estimaven els monu-
ments del centre.
31 Els atributs tenen sempre com a nucli...
a) Un verb transitiu.
b) Qualsevol verb.
c) El verb ser o el verb estar.
32 Quina de les oracions següents té un predicat
verbal?
a) Joan està al parc.
b) Margarida és advocada.
c) Antoni i Lluïsa tenen dos fills.
33 Quin dels elements subratllats és un complement
circumstancial de lloc?
a) Pere és un amant de la naturalesa.
b) Els companys parlaven de les muntanyes.
c) Nosaltres tornarem abans de la ciutat.
34 Segons l’actitud del parlant, quina d’aquestes ora-
cions és exclamativa?
a) No penses vindre?
b) Que bonic!
c) No tornes a fer això!
35 Quina de les respostes següents és incorrecta?
a) El nucli del subjecte és sempre un substantiu o un
element que el substitueix.
b) El nucli del predicat és sempre un verb o un ele-
ment que el substitueix.
c) El nucli del predicat és sempre un verb.

20
Test inicial  1r ESO

Ortografia
36 En quina llista totes les paraules són planes? 44 Quina paraula de les següents està ben apostro-
a) ordinador, plat, paper, salut, barber. fada?
b) ordenada, plata, paperera, saluden, barberia. a) L’universitat.
c) orfe, demà, gràcies, infermer, sostre. b) L’universitari.
37 L’accent diacrític és un signe que utilitzem... c) L’universitària.
a) Per a diferenciar paraules que s’escriuen igual però 45 La esse sonora pot ser representada per les gra-
tenen significat diferent. fies...
b) Per a marcar quina és la síl·laba tònica d’un mot a) s, ss.
polisíl·lab. b) s, z.
c) Per a marcar que una paraula que pot ser aguda és c) s, ss, c, ç, z.
esdrúixola. 46 Les paraules planes s’accentuen:
38 Un diftong és... a) Totes.
a) La unió de dues vocals que es pronuncien en síl· b) Les que no acaben en vocal, vocal + s, -en, -in.
labes separades. c) Les que acaben en vocal, vocal + s, -en, -in .
b) La unió de dues vocals que es pronuncien en una 47 Quina d’aquestes paraules està accentuada cor-
sola síl·laba. rectament?
c) La unió de les vocals i, u en una sola síl·laba. a) Tramvía.
39 Quina de les següents paraules paraula acaba en d? b) Parlaràn.
a) Sor.......... c) Estratègia.
b) Cer.......... 48 Quina de les següents paraules s’escriu amb p?
c) Tar.......... a) O..........strucció.
40 Quina de les següents paraules acaba en t? b) O..........servar.
a) Inquietu.......... c) A..........titud.
b) Sol·licitu.......... 49 Quina de les paraules següents està escrita de
c) Virtu.......... manera incorrecta?
41 Quina paraula de les següents conté dos dígrafs? a) Horxata.
a) Llinatge. b) Inhabilitar.
b) Canyar. c) Coet.
c) Catarro. 50 Quina de les paraules següents està escrita de
42 En quina paraula la síl·laba tònica és do? manera correcta?
a) Adorar. a) Botar.
b) Calculadora. b) Sabi.
c) Dolor. c) Abet.
43 L’apòstrof és un signe que marca...
a) L’eliminació d’una vocal.
b) L’eliminació d’una consonant.
c) L’eliminació d’una paraula.

21
 Solucionari. Test inicial

1. a b c 14. a b c 27. a b c 40. a b c

2. a b c 15. a b c 28. a b c 41. a b c
3. a b c 16. a b c 29. a b c 42. a b c
4. a b c 17. a b c 30. a b c 43. a b c
5. a b c 18. a b c 31. a b c 44. a b c
6. a b c 19. a b c 32. a b c 45. a b c
7. a b c 20. a b c 33. a b c 46. a b c
8. a b c 21. a b c 34. a b c 47. a b c
9. a b c 22. a b c 35. a b c 48. a b c
10. a b c 23. a b c 36. a b c 49. a b c
11. a b c 24. a b c 37. a b c 50. a b c
12. a b c 25. a b c 38. a b c
13. a b c 26. a b c 39. a b c

22
Plantilla de respostes. Test inicial

Nom i cognoms: ............................................................................................................................................ Curs: ........................................................ Data: ................................................................................................

Centre: ...................................................................................................................................................................................... Localitat: ...........................................................................................................................................................................

Encercla la resposta correcta. No has d’escriure res sobre el full de preguntes.

1. a b c 14. a b c 27. a b c 40. a b c

2. a b c
3. a b c
4. a b c
5. a b c
6. a b c
7. a b c
8. a b c
9. a b c
10. a b c
11. a b c
12. a b c
13. a b c
15. a b c
16. a b c
17. a b c
18. a b c
19. a b c
20. a b c
21. a b c
22. a b c
23. a b c
24. a b c
25. a b c
26. a b c
28. a b c
29. a b c
30. a b c
31. a b c
32. a b c
33. a b c
34. a b c
35. a b c
36. a b c
37. a b c
38. a b c
39. a b c
41. a b c
42. a b c
43. a b c
44. a b c
45. a b c
46. a b c
47. a b c
48. a b c
49. a b c
50. a b c

23
 Quadre de continguts
LÈXIC TIPUS DE TEXT GRAMÀTICA

Unitat 1 Sintagmes, frases i oracions

Ús del diccionari Textos orals i textos escrits
Canviar sendes Tipus d’oracions segons
Diccionaris impresos i virtuals Els elements de la comunicació
velles per novelles l’actitud dels parlants

Unitat 2 Constituents bàsics de l’oració.

Camps semàntics i camps Textos dels mitjans de comuni-
El món Subjecte i predicat
lèxics cació
per un forat Concordança

Unitat 3 Textos narratius (I): la novel·la,

Els vocabularis específics Categories gramaticals
Mirar-se el melic el còmic i l’auca

Unitat 4
Vocabularis específics (I): Textos narratius (II): la rondalla Estructura del sn
Conviure
l’esport i el conte El substantiu
és compartir

Unitat 5
Vocabularis específics (II):
El que importa Textos descriptius (I): el retrat Els determinants i els adjectius
el cos humà
és participar

El verb
Unitat 6 Vocabularis específics (III): Textos descriptius (II):
Conjugacions
De tots els colors topònims i gentilicis descripció d’espais i llocs
Verbs regulars i irregulars

Estructura del sintagma verbal

Unitat 7 Vocabularis específics (IV): El verb
Textos dialogats (I): la conversa
Depén de tu les relacions de parentiu Verbs copulatius i predicatius
L’atribut

Unitat 8
Vocabularis específics (V): Textos dialogats (II): el diàleg Preposicions, conjuncions,
No caigues
plantes i animals literari pronoms i adverbis
en el parany

Unitat 9 Vocabularis específics (VI):

Textos predictius Funcions sintàctiques
Fem balanç la informàtica

Banc de dades Verbs regulars i verbs irregulars

24
 Plantilla de respostes TALLER DE
ORTOGRAFIA LITERATURA LLENGUA I SOCIETAT
COMUNICACIÓ
VALENCIÀ: LLENGUA I LITERATURA
Sons i grafies
Concepte de literatura La diversitat lingüística Creació d’una agenda d’au-
Lletres,Nom i cognoms:
dígrafs i lletres ..................................................................................................................................................... Curs: .................................................................................. Data: ............................................................................
Els gèneres literaris arreu del món la de l’assignatura
compostes
Centre: ........................................................................................................................................................................................... Localitat: ................................................................

Vocals i consonants
Narrativa
Encercla la resposta correcta. No (I):
hasrealitat i res sobre
d’escriure Consciència
el full de lingüística
preguntes. i
Vocalisme tònic i Producció d’una notícia
fantasia lleialtat
vocalisme
1. àton
a b c 14. a b c 27. a b c 40. a b c
2. a b c 15. a b c 28. a b c 41. a b c
3. a
La síl·laba b c 16. a b c 29. a b c 42. a b c
Narrativa (II): la literatura
Separació
4. sil·làbica
a b c 17. a b c Llengua
30. a i prejudici
b c Confecció
43. a d’un
b còmic
c
de gènere
Diftongs i hiats
5. a b c 18. a b c 31. a b c 44. a b c
6. a b c 19. a b c 32. a b c 45. a b c
7. a b c 20. (III):
a b c La 33.
variació
a lingüística
b c 46. a b rondalla
c
Narrativa Redacció d’una o
L’accent i la dièresi Usos formals i usos
8. a b c la literatura
21. a infantil
b i juvenil
c 34. a b c un conte
47. a b c
informals
9. a b c 22. a b c 35. a b c 48. a b c
10. a b c 23. a b c 36. a b c 49. a b c
El guionet,
11. l’apòstrof
a b i la c Poesia
24. (I): a
característiques
b c 37. a b c 50. a b c
Els registres formals Descripció d’un company
contracció del llenguatge poètic
12. a b c 25. a b c 38. a b c
13. a b c 26. a b c 39. a b c
La b i la v
Les nasals Poesia (II): la lírica, la poesia Redacció d’un itinerari amb
L’estàndard
Les oclusives en posició final narrativa i la poesia social contingut descriptiu
La r i la rr

Les grafies g, j, tg i tj Transcripció d’un diàleg real

El teatre (I): dimensió literà-
Les grafies x, tx, ig i g El registre col·loquial i exposició oral d’un text
ria i dimensió espectacular
Les grafies tl, tll, tm i tn preparat

La esse sorda i la esse

El teatre (II): drama, comè- Llengua i discriminació Dramatització d’un
sonora
dia i tragèdia sexista fragment teatral
La c, la q i la qu

La riquesa del
Els signes de puntuació L’assaig Producció d’un horòscop
multilingüisme
Respostes correctes
Total:

25
Canviar sendes
velles per novelles
A. Objectius didàctics
• Entrar en contacte amb la tècnica del resum.
• Conéixer els diferents tipus de diccionari i com estan or-
ganitzats.
• Diferenciar els significats de paraules i sintagmes morfolò-
gicament semblants (aleshores, a les hores, alhora, a l’hora).
• Fixar les característiques bàsiques dels discursos orals i
escrits, les similituds i les diferències.
• Identificar les característiques dels sintagmes, les frases
i les oracions i saber discriminar-los.
• Delimitar els nuclis i els components dels diferents tipus
de sintagmes.
Unitat 1
• Distingir els diferents tipus d’oracions segons l’actitud
del parlant.
• Establir l’equivalència entre sons i grafies.
• Saber agrupar les grafies en lletres, dígrafs i lletres com-
postes.
• Entendre el concepte de literatura i les característiques
bàsiques del llenguatge literari.
• Conscienciar-se de la diversitat lingüística arreu del món.
• Crear una agenda escolar i una agenda d’aula.

B. Continguts
Conceptes
• La tècnica del resum: noci-
ons bàsiques.
• Els diccionari: tipologia, es-
tructura i organització.
• Els textos orals i escrits: ca-
racterístiques.
• Els elements de la comuni-
cació: emissor, receptor, mis-
satge, canal, codi i context.
• Sintagmes, frases i oracions:
característiques.
• Tipus de sintagmes: nomi-
nals, verbals, adjectius, pre-
posicionals i adverbials.
• Tipus d’oracions segons
l’actitud dels parlants:
enunciatives, interrogatives,
exclamatives, imperatives,
desideratives i dubitatives.
• Els sons i les grafies. Lletres,
dígrafs i lletres compostes.
• La literatura i la llengua lite-
rària: definició i característi-
ques.
• El multilingüisme. La variació
lingüística. Aspectes generals.
• L’agenda escolar i l’agenda
d’aula.
Procediments Actituds
• Lectura i comprensió del text narratiu Canviar sendes velles • Predisposició po-
per novelles. sitiva per afrontar
• Exposició oral i per escrit de qüestions relacionades amb el pas de l’escola a
el text. l’institut i els canvis
• Contacte inicial amb la tècnica del resum. que comporta.
• Ús i maneig dels diferents tipus de diccionari. • Valoració de la
• Tria correcta de paraules i sintagmes morfològicament importància dels
semblants (aleshores, a les hores, alhora, a l’hora) en con- discursos orals i
textos determinats. escrits com a font
• Comprensió de les característiques dels diferents tipus de de transmissió d’in-
textos orals i escrits. formació.
• Fixació dels elements de la comunicació en textos orals i • Estímul per consi-
escrits. derar la producció
• Reconeixement i producció de sintagmes, frases i oracions. literària com a font
• Discriminació i producció de sintagmes de diferents tipus. de coneixement i
• Diferenciació d’oracions de tipus diferent segons l’actitud plaer.
del parlant. • Coneixement i va-
• Producció d’oracions de tipus diferent segons l’actitud del loració de la di-
parlant. versitat lingüística
• Coneixement dels elements mínims de la llengua oral arreu del món.
(sons) i la llengua escrita (grafies). • Valoració dels
• Distinció de lletres, dígrafs i lletres compostes. avantatges del
• Identificació dels textos literaris i discriminació de la resta treball organitzat
de tipologies textuals. i la importància
• Reflexió sobre el multilingüisme. de les eines per a
• Exposició oral sobre el multilingüisme i les conseqüències poder-lo fer.
de la pèrdua de llengües arreu del món.
• Confecció d’una agenda escolar i una agenda d’aula.

27
 Unitat 1
Canviar sendes velles per novelles
C. Criteris d’avaluació
• Entendre un text narratiu i ser capaç de contestar pre-
guntes de comprensió oralment i per escrit.
• Usar d’una manera funcional els diccionaris en paper i en
línia.
• Saber destriar els significats de paraules i sintagmes
morfològicament semblants (aleshores, a les hores, alho-
ra, a l’hora).
• Identificar les característiques dels textos orals i escrits.
• Fixar els elements de la comunicació en textos orals i
escrits.
• Reconéixer i produir sintagmes, frases i oracions.
• Escriure sintagmes de diferents tipus.
• Distingir i produir oracions diferents segons l’actitud del
parlant.
• Fixar els elements mínims de la llengua oral (sons) i la
llengua escrita (grafies).
• Diferenciar les lletres, els dígrafs i les lletres compostes.
• Destriar els textos literaris de la resta.
• Conéixer la diversitat lingüística arreu del món.
• Exposar oralment i per escrit les conseqüències de la
des­aparició de llengües.
• Confeccionar una agenda escolar i una agenda d’aula.

D. Competències bàsiques
Competència comunicativa lingüística i audiovisual pàg. act.
9 G
Lectura i comprensió de textos narratius.
28 1
11 1-5
16 12-15
Exposició oral i per escrit de qüestions relacionades amb textos prèviament treballats.
25 32-34
28 1
13 6-10
Maneig dels diferents tipus de diccionari.
28 2
Tria correcta de paraules i sintagmes morfològicament semblants. 13 11
Característiques comunes i diferents dels textos orals i escrits. 14 G
Discriminació i producció de sintagmes, frases i oracions. 18 16-21
Identificació dels elements de la comunicació en textos orals i escrits. 18 16-21
Discriminació i producció de sintagmes de diferents tipus. 18 20
Diferenciació i producció d’oracions de tipus diferent segons l’actitud del parlant. 20 22-26
Diferenciació dels elements mínims de la llengua oral (sons) i la llengua escrita (grafies). 21 G
Identificació de lletres, dígrafs i lletres compostes. 22 27-31
Identificació dels textos literaris i discriminació de la resta de tipologies textuals. 23-25 G
Exposició oral sobre el multilingüisme i les conseqüències de la pèrdua de llengües arreu del món. 26 35-36
Confecció d’una agenda escolar i una agenda d’aula. 27 G

Tractament de la informació i competència digital pàg. act.

11 1
12 G
Recerca d’informació en diccionaris convencionals i telemàtics.
13 8-10
28 1c)
Ús de la missatgeria instantània amb finalitats lúdiques i acadèmiques. 14 G
Valoració positiva del treball organitzat i importància de les eines per a poder-lo fer (el resum). 11 G

28
 Unitat 1
Canviar sendes velles per novelles
Competència social i ciutadana pàg. act.
Preparació per encarar positivament el pas de l’escola a l’institut i els canvis que suposa. 9 G
21 G
Consciència de l’existència de diversos alfabets i el caràcter arbitrari de tots ells.
29 4
Coneixement i valoració de la diversitat lingüística arreu del món. 26 G

Competència artística i cultural pàg. act.

Valoració de la producció literària com a font de coneixement i plaer. 23-25 G

Competència d’aprendre a aprendre pàg. act.

11 G
Nocions bàsiques de tècniques d’estudi: el resum.
25 32
Cerca d’informació en diccionaris en paper i en línia. 13 6/10
Confecció d’una agenda escolar i una agenda d’aula com a materials de suport a l’estudi. 27 G

Autonomia i iniciativa personal pàg. act.

Exposició oral sobre les conclusions al voltant de la reflexió sobre el multilingüisme. 26 35
Confecció d’una agenda escolar i una agenda personal. 27 G

E. Textos de la unitat
Text Autor
Canviar sendes velles per novelles Producció pròpia
Transcripció d’una conversa al xat Salvador Gil
Discurs de graduació TAGS
Transcripció d’una conversa al Bar Musical de Vinaròs Desconegudes
«Consells bàsics per a tenir cura d’un hàmster» Rebeca Heather
«Cançó de la rosa de paper» V. Andrés Estellés
Fragment de La casa al terra Gerard Munté
Fragment de Joan el Cendrós C. Alberola i R. García
Aforismes del llibre En poques paraules Joan Tudela
Reflexió personal Amadeu Casucreu (pseudònim)
Entrada del bloc Adesiara Juli Capilla

F. Dictats de la unitat
A) Ortogràfic. Lletres, dígrafs i lletres compostes.
Les conseqüències de la guerra van ser immediates. La gent es tirà el sac a l’espatla i guiada per la fam començà a
recórrer camins i senderes en busca d’aliment. No era una activitat setmanal, sinó diària. Tot el que podien arreplegar
pel camp era bo: fruita, llegums, ametles... Les poques cases on encara podien criar un porc, n’aprofitaven fins la
cotna. No hi havia perill que ningú agafara un empatx. Allò que podien arreplegar era tan poc que amb prou feines
els omplia els budells.

B) Relacionat amb altres continguts de la unitat. Els textos dels mitjans de comunicació.
La literatura ha de proporcionar plaer. Un text literari no acaba de ser complet fins que un lector el desxifra i li dóna
sentit. Si hi ha un emissor (l’autor del text) que no troba receptors (els lectors), el text estarà encara incomplet, i per
tant, l’acte de comunicació es veurà frustrat. És per això que ens pareix del tot imprescindible la presència d’una
persona que en rebre el missatge li done vida i l’acabe d’arredonir. A canvi, aquest receptor haurà de veure’s recom-
pensat pel plaer de llegir.

29
 Unitat 1
Canviar sendes velles per novelles
G. Solucionari. Llibre de l’alumne
 1 a) Institut, aula, companys / companyes, sisé, ESO
(Educació Secundària Obligatòria), mestra, assignatura,
música, classe, estudiosa, repetidors, tutora, professora,
CEIP (Centre d’Educació Infantil i Primària), copiona,
francés, aula d’idiomes, assignatura, aprendre, explica-
ció, pati, quart. b) Resposta oberta. Cadascú ha de
buscar les paraules que no entenga. En la correcció
comprovarem que ho han fet preguntant-los pel signi-
ficat d’algunes.
 2 Resposta oberta. Depenent de les característiques de
cada alumne (sexe, manera de ser, interessos) pot tri-
ar-ne un o un altre, o potser cap. En aquest darrer cas
haurien de justificar per què no n’han triat cap.
 3 Carolina ho havia dit a la mare i al germà. Troba a
faltar els companys i les companyes de sisé.
 4 Resposta oberta. Cal esperar que els alumnes contes-
ten que no els pareix correcta l’actitud del repetidor.
El que pretén amb la seua actitud és impedir que la
classe es desenvolupe d’una manera normal. La millor
solució perquè no moleste tot el curs és no donar-li
importància i no riure-li les gràcies.
 5 Resposta oberta. La contestació dels alumnes hauria
de ser en tot cas afirmativa. La justificació és que per a
aprendre una llengua el millor que es pot fer és usar-la.
 6 Cantar, taula, menjar, correspondència, tisora, ser. El fet
curiós que poden haver observat és que el mot tisores
apareix dins de l’entrada en el diccionari, perquè és
una paraula que sempre s’usa en plural.
 7 L’ordre és abella, abellir, abellot, aberració, abeurar,
avergonyir, aversió, avet, àvid.
abella: insecte de la família dels àpids que viu en ei-
xams, s’alimenta del nèctar i del pol·len de les flors,
i produeix mel i cera.
abellir: produir desig.
abellot: mascle de l’abella.
aberració: acció o comportament que es desvia del
que es considera lícit o normal.
abeurar: donar a beure abundantment (especialment
al bestiar).
avergonyir: causar vergonya (a algú).
aversió: sentiment extrem d’antipatia o de repugnàn-
cia cap a algú o alguna cosa.
avet: arbre de la família de les pinàcies, molt alt, de
fulles verdes tot l’any, de copa cònica i de branques
perpendiculars al tronc.
àvid: que té un desig immoderat d’alguna cosa.
 8 Resposta oberta. De primer han de buscar els mots en
el diccionari i després els han d’adaptar al seu nivell.
Haurem de comprovar que no s’hagen limitat a copiar
la definició sense entendre-la.
30
 9 Alzira i Germania les trobarien en un diccionari enci-
clopèdic. La resta en un diccionari general, però abans
haurien de tenir en compte que orxata s’escriu sense
hac, desembre s’escriu amb esse, hivern s’escriu amb
hac, barrejar s’escriu amb jota i que madera, fusta, grifo
i alquilar són castellanismes, per tant, s’ha de buscar,
respectivament, fusta, bossa, aixeta i llogar.
10 Posar i ficar signifiquen el mateix a vegades. Es pot
dir ficar quan significa posar dins d’alguna cosa. Dur i
portar sí que signifiquen sempre el mateix, i per tant
són intercanviables en qualsevol context.
11 a) a l’hora. b) aleshores. c) a les hores. d) alhora. e) a
l’hora. f) alhora. g) Aleshores. h) a l’hora. i) a l’hora. j)
Aleshores. k) A les hores. l) alhora.
12 Discurs: 2. Instruccions: 4. Conversa: 3. Xat: 1.
13 Discurs: oral, preparat. Instruccions: escrit, preparat.
Conversa: oral, espontani. Xat: escrit, espontani.
14 Resposta oberta. Cal pressuposar que hauran trobat
més dificultat en la transcripció del text oral, perquè
està concebut per ser escoltat sense cap preparació
escrita prèvia i falten els elements contextuals (ges-
tos, entonació...).
15 Discurs, instruccions, xat, conversa. És més important
el factor preparat/espontani que el factor oral/escrit.
Els textos preparats són més correctes ortogràfica-
ment i gramaticalment que els espontanis.
16 Primer dia d’institut: frase. Ma mare ens ha deixat a la
porta, al meu germà i a mi: oració.
17 Resposta oberta. Haurem de comprovar que la dife-
rència està en la presència o absència d’un verb con-
jugat.
18 Frases: a), e), f). Oracions: b), c), d).
19 Resposta flexible. Una possible solució és: a) Quina
calor que fa / Fa molta calor. b) Compte! c) Atenció!
d) És increïble. e) Els preus, altíssims. f) Un telèfon val
vint euros. g) Estic d’acord, però, ara què fem? h) Un
accident! i) Quina mania tens! j) Una altra vegada!
20 a)  Canviaren el pany. SV. b) De la casa d’enfront.
SPrep. c) La veïna de la mare de la porta del costat.
SN. d) Molt bonic. SAdj. e) Tan malament. SAdv. f) 
Cada dia. SN. g) Per la muntanya. SPrep. h)  Lle-
gia en veu alta. SV. i) Tremendament atractiu. SAdj.
j) Ben content. SAdj. k) Perfectament possible.
SAdj.
21 Té una forma verbal, dormir, però es tracta d’un in-
finitiu, és a dir, d’una forma no personal, per la qual

Canviar sendes velles per novelles
cosa no pot actuar com a nucli del SV. Per tant, cal
pressuposar un altre verb en forma personal (vés, per
exemple), i l’expressió és una frase, i no una oració.
Unitat 1
30 Resposta oberta. Hem de tenir cura perquè no facen
servir les paraules que han aparegut en l’apartat de
teoria o en altres exercicis.

22 Enunciativa afirmativa: Demà podré assistir a classe. 31 Resposta oberta. Una possible resposta pot ser: 1.
Enunciativa negativa: Tu no pots dir això. Interrogati- Per a buscar paraules en el diccionari. 2. Per a buscar
va total: Vindràs al teatre? Interrogativa parcial: Quin noms a la guia de telèfons. 3. Per a ordenar llistes,
color t’agrada més? Exclamativa: Ens han posat a la com ara la de classe.
mateixa classe! Imperativa: Vés-te’n d’ací immedia-
tament! Desiderativa: Tant de bo que no m’haja vist 32
ningú. Dubitativa: Potser convidaré el teu germà.
Concepte Finalitat
23 Resposta oberta. Hem de tenir una cura especial que Literatura Crear bellesa.
no copien els models de l’exercici anterior. Poesia Expressa sentiments i emocions.
Narrativa Contar una història.
24 Resposta oberta. (Possibilitats.) Enunciativa afirma- Textos teatrals Pensats perquè uns actors els re-
tiva: Ma mare ens ha deixat a la porta... Enunciati- presenten dalt d’un escenari.
va negativa: No és mala idea, venir a peu a l’institut. Assaig L’autor dóna la seua opinió.
Interrogativa total: Sort? Interrogativa parcial: Per on
dimonis deu parar? Exclamativa: Ja els ho havia dit
que calia eixir abans! Imperativa: Jaume, no cal que et 33 La literatura infantil i juvenil és la que va adreçada als
faces el gracioset! Desiderativa: No n’hi ha cap al text. joves, tenint en compte els seus interessos i els seus
Dubitativa: Com a tots, crec. gustos, independentment de qui haja escrit la història
i quines siguen les característiques dels protagonistes
25 Resposta oberta. Posarem una atenció especial en la principals.
tipologia oracional, no en la correcció del diàleg, que
és un contingut que encara no han treballat. 34 Resposta oberta. Cal que donen la seua opinió, però
especialment que la fonamenten.
26 Pot ser considerada una interrogativa indirecta, per-
què de fet té possibles contestacions (Al primer pis / Al 35 Resposta oberta. En principi cal esperar que després
passadís central, etc.). Però Carolina se la formula per a de llegir la teoria, diguen que la desaparició de llen-
ella mateixa, i no espera cap resposta. Aquesta mena gües és un fenomen negatiu.
d’interrogacions que no esperen resposta es diuen
preguntes retòriques, com hauran pogut comprovar a 36 Resposta oberta. Si troben alguna dificultat per a fer
l’enllaç. l’exercici se’ls pot proporcionar algun enllaç telemàtic.

27 signes, escrita, llatí, dígrafs, lletres compostes, gemi-

nats.

28 París: pe, a, erre, i, esse. Xeraco: xeix, e, erre, a, ce, o.

Nova York: ene, o, ve, a, i grega, o, erre, ca. Wa­shington:
ve doble, a, esse, hac, i, ene, ge, te, o, ene.

29
Lletres
Lletres Dígrafs
compostes
equipatge e, i, p, a, e qu, tg
p, r, o, c, e,
processar ss
a, r
paral·lel p, a, r, a, e, l l·l
guitarra i, t, a, a gu, rr
llebeig e, b, e ll, ig

31
 Unitat 1
Canviar sendes velles per novelles
Autoavaluació
 1 a) Els tres textos tenen en comú que parlen del primer
dia de classe, i són diferents perquè en el primer ho
conta un alumne, en el segon un pare i en el tercer
un professor. b) Afronta amb més por el primer dia  
de classe el pare que el professor. Això és així perquè
el professor hi està acostumat i el pare no. c) El pare  
enyora quan el fill era menut, i el professor enyora els
companys de l’any passat.
 
 2 Sense canviar de pàgina trobarem les paraules fadrí,
faixa, fagot i facultat. Haurem de canviar de pàgina per
buscar falsedat, factoria, factura, fantasia i fam.
 3 Lletres que representen més d’un so: c, e, g, o, r, s, x.
Sons que poden ser representats per més d’una lletra
o dígraf: / /, / /, / /, / /, / /, / /, / /, / /. Lletra muda: h.
Els exemples poden ser diversos.
4 Text 3: àrab. Text 4: llatí. Text 5: grec. Text 6: ciríl·lic.
5 Exclamativa, enunciativa afirmativa, interrogativa to-
tal.
6 a) Sí, el moderador. b) Sí, quan ho fa amb el modera-
dor usa una llengua totalment normativa, i quan par-
la amb les altres xiquetes comet incorreccions. c) La
participant que usa un llenguatge més incorrecte és
Zaida Lloveras. d) La participant que usa signes dife-
rents de les lletres és Adriana Díaz. Son els signes =) i
=D, i es diuen emoticones.

 7
Emissor Receptor Missatge Codi Canal
a) Jo Ma mare No dine a casa Llengua oral Línia telefònica
b) Jo Conductor del cotxe Para Sonor Ones sonores
c) Jo Companys de classe Contingut del treball Llengua oral Ones sonores
d) Jo Tots els habitants de la casa Me’n vaig al gimnàs Llengua escrita Nota

32
 Unitat 1
Canviar sendes velles per novelles
Model d’avaluació

Nom i cognoms: ............................................................................................................................................................ Grup: ................................................................................... Data: ...............................................................................

 1 Llig el text i contesta les preguntes.

Diumenge al migdia. El sol de maig omplia de llum cada racó i acoloria i feia somriure tots els éssers vius. A Benissa,
asseguda davant de la caseta de Maria, ma mare, amb els ulls tancats, es deixava acaronar pels rajos tebis mentre
la resta de la gent ens movíem amunt i avall amb la intenció de col·laborar a fer la paella. Intenció innecessària, perquè
hi érem massa gent. El pare, observat per la meua germana i Baltasar, era qui preparava, en el paeller, el foc de llenya
mentre Maria i Vicent, que farien de cuiners, treien en sengles plats, la carn i la verdura. El meu germà i jo havíem collit
lletugues i unes tomates precioses i ens disposàvem a preparar les amanides i Abdul i Hassan entretenien Fàtima,
la filleta de Vicent i Maria que, amb un any i mig, és una criatura preciosa, ben viva, que no deixava de tocar-ho tot.
   Teníem necessitat de parlar tots junts sobre els esdeveniments que vivíem, d’explicar-nos exactament com véiem
la situació, de prendre decisions. Però, a banda d’això, jo sentia una emoció especial perquè, després de dinar, havia
de vindre el nostre amic Romeu amb la seua família. Tenia tantes ganes de veure’l...!

Carme Miquel. L’amenaça de les grues. Edicions Bromera

a) On són els personatges protagonistes del fragment? Quin mes és? Quin oratge fa?
b) Què cuinaran per dinar? Faran el menjar amb foc de gas o de llenya?
c) Llig el fragment subratllat i encercla la resposta correcta:
Baltasar preparava el foc de llenya.
La meua germana i Baltasar observaven el pare.
La meua germana preparava el foc de llenya mentre Baltasar i el pare l’observaven.
d) Amb l’ajuda del diccionari, busca paraules que signifiquen el mateix que acaronar, col·laborar, lletuga i amanida.

 2 Fixa’t en les paraules del text en negreta. Escriu la forma que hauràs de buscar en el diccionari per sa-
ber-ne el significat. Després, copia la definició correcta tenint en compte el context en què apareixen.
Mot Cal buscar Definició correcta segons el context
rajos
tebis
érem
collit

 3 Completa les oracions següents amb aleshores, a les hores, alhora i a l’hora.
a) Els alumnes arribaren ...................................................................................... en punt.
b) Em va veure i, ......................................................................................, es va amagar.
c) No parleu tots ......................................................................................, que no us entenc!
d) Passen dos trens cada hora: un ...................................................................................... en punt i l’altre a les mitges.
e) ...................................................................................... vindràs amb nosaltres?
f) Arribaren tots ......................................................................................, com si s’hagueren posat d’acord.

 4 Identifica els elements de la comunicació en les situacions següents:

a) Teresa conta per xat a la seua amiga Natàlia que s’ha barallat amb el germà.
b) El professor escriu a la pissarra els exercicis per a l’endemà.
c) En un partit de futbol l’àrbitre fa sonar el xiulet per indicar que un jugador està en fora de joc.
Emissor Receptor Codi Canal Missatge

33
 Unitat 1
Canviar sendes velles per novelles
 5 Classifica en la graella les expressions següents segons siguen frases o oracions.
a) Joan, per favor, la porta! f) Ara vinc.
b) Vine. g) Perill!
c) Acabe de fer el llit. h) Susanna, a l’esquerra!
d) No compares, dona, no compares! i) Susanna, gira a l’esquerra.
e) Ara mateix. j) No tornes mai més!
Frases Oracions

 6 Subratlla el nucli de cada sintagma i escriu al costat de quin tipus és.

Un cotxe elèctric La gossa blanca
Escriu molt bé De Carlet
Molt bonic Paga el café
Massa bo Extremadament car
Tan ràpidament Per la carretera

 7 Digues a quin tipus pertany cada una de les oracions següents segons l’actitud del parlant.
a) Aniràs a la neu? .........................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................
b) Els companys no m’han dit res. .................................................................................................................................................................................................................................................................................................................
c) No tornes per ací! ..................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................
d) Hem comprat flors al mercat. ......................................................................................................................................................................................................................................................................................................................
e) On aniràs a passar el Cap d’Any? .........................................................................................................................................................................................................................................................................................................
f) Potser és una bona idea. ........................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................
g) No m’ho puc creure! ..........................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................
h) Tant de bo no li passe res! ..................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................

 8 Separa les grafies dels mots següents en lletres, dígrafs i lletres compostes.
Mot Lletres Dígrafs Lletres compostes
garatge
motle
associar
guerrejaven
allargar
col·laborar

 9 Enllaça els conceptes de la columna de l’esquerra amb les definicions de la dreta.

a) Literatura 1) Textos que expressen sentiments i emocions
b) Narrativa 2) Textos concebuts per ser representats per actors.
c) Poesia 3) Textos que intenten crear bellesa.
d) Teatre 4) Textos en què l’autor opina sobre un tema determinat.
e) Assaig 5) Textos que conten una història.

10 Escriu vertader o fals al costat de cada afirmació.

Al món hi ha més o menys el mateix nombre de llengües que de països.
L’ús de més d’una llengua en una comunitat és un fet molt freqüent.
Dins d’una mateixa llengua, es parla de manera diferent segons els llocs.
La meitat de llengües del món estan en procés de desaparició.
Hui dia l’idioma més usat per a les relacions internacionals és l’esperanto.

34
 Unitat 1
Canviar sendes velles per novelles
Solucionari. Model d’avaluació
 1 a) Els personatges són en una caseta a Benissa. És el mes de maig. Fa bon oratge, fa sol. b) Per dinar cuinaran
paella. Faran el menjar amb foc de llenya. c) La meua germana i Baltasar observaven el pare. d) Acariciar, ajudar,
encisam i ensalada.

 2
Mot Cal buscar Definició correcta segons el context
Representació convencional de la trajectòria d’una radiació o d’un feix de partícules
rajos raig
en la seua propagació per l’espai.
tebis tebi Moderadament calent.
érem ser Trobar-se, algú o alguna cosa, en un lloc.
collit collir Arrancar una planta del lloc on està sembrada.

 3 a) a l’hora. b) aleshores. c) alhora. d) a les hores o a l’hora. e) aleshores. f) alhora.

 4
Emissor Receptor Codi Canal Missatge
a) Teresa Natàlia Llengua escrita Xarxa telemàtica S’ha barallat amb el germà.
b) Professor Alumnes Llengua escrita Pissarra Han de fer els exercicis que hi ha.
c) Àrbitre Jugadors Sonor Ones acústiques Ha de parar el joc.

 5 Frases: a), e), g), h). Oracions: b), c), d), f), i), j).

 6 Un cotxe elèctric: nominal. Escriu molt bé: verbal. Molt bonic: adjectiu. Massa bo: adjectiu. Tan ràpidament:
adverbial. La gossa blanca: nominal. De Carlet: preposicional. Paga el café: verbal. Extremadament car: adjectiu.
Per la carretera: preposicional.

 7 a) Interrogativa total. b) Enunciativa negativa. c) Imperativa. d) Enunciativa afirmativa. e) Interrogativa parcial. f)

Dubitativa. g) Exclamativa. h) Desiderativa.

 8
Mot Lletres Dígrafs Lletres compostes
garatge g, a, r, a, e tg
motle m, o, e tl
associaciar a, o, c, i, a, r ss
guerrejaven e, e, j, a, v, e, n gu, rr
allargar a, a, r, g, a, r ll
col·laborar c, o, a, b, o, r, a, t l·l

 9 a3, b5, c1, d2, e4.

10 Al món hi ha més o menys el mateix nombre de llengües que de països: F. L’ús de més d’una llengua en una comunitat
és un fet molt freqüent: V. Dins d’una mateixa llengua, es parla de manera diferent segons els llocs: V. La meitat de
llengües del món estan en procés de desaparició: V. Hui dia l’idioma més usat per a les relacions internacionals és
l’esperanto: F.

35
El món per un forat
A. Objectius
• Conéixer les característiques dels camps semàntics i les
famílies lèxiques.
• Entrar en contacte amb la tècnica d’estudi de l’esquema.
• Diferenciar els significats de paraules i sintagmes morfo-
lògicament semblants (comte, compte, conte).
• Fixar les característiques bàsiques dels textos dels mit-
jans de comunicació.
• Identificar els constituents bàsics de l’oració, el subjecte
i el predicat, i la relació de concordança que s’estableix
entre ambdós.
Unitat 2
• Delimitar les diferències entre els predicats nominals i
els predicats verbals.
• Distingir els fonemes vocàlics i consonàntics.
• Assolir les nocions bàsiques del vocalisme tònic i el voca-
lisme àton.
• Establir les característiques fonamentals dels textos nar-
ratius: abast de la realitat i la fantasia.
• Entendre què és la lleialtat lingüística.
• Redactar una notícia tenint en compte els coneixements
assolits al llarg de la unitat.

B. Continguts
Conceptes
• L’esquema: nocions bàsiques.
• Camps semàntics i famílies
lèxiques: definició i caracterís-
tiques.
• Els textos dels mitjans de
comunicació: tipologia i ele-
ments.
• Els constituents bàsics de
l’oració: el sintagma nominal i
el sintagma verbal.
• La concordança entre subjec-
te i predicat.
• El predicat nominal i el predi-
cat verbal: verbs copulatius i
verbs predicatius.
• Vocals i consonants: discrimi-
nació.
• Vocalisme tònic i vocalisme
àton.
• La narrativa: característiques
bàsiques dels textos narratius.
• Consciència lingüística i lleial-
tat lingüística.
• La notícia: estratègies d’anà-
lisi i composició.
Procediments Actituds
• Lectura i comprensió de textos relacionats amb l’eix te- • Conscienciació dels
màtic (els problemes del món). problemes del món
• Exposició oral i per escrit de qüestions relacionades amb i potenciació d’ac-
els textos. tituds per a resol-
• Confecció d’un esquema bàsic. dre’ls o millorar-los.
• Diferenciació i confecció de camps semàntics i famílies • Valoració de les
lèxiques. diverses opcions
• Tria correcta de paraules i sintagmes morfològicament laborals i acadè-
semblants (comte, compte, conte) en contextos determi- miques en acabar
nats. l’ensenyament obli-
• Identificació de textos publicitaris i periodístics. gatori.
• Comprensió de l’estructura bàsica de l’oració: subjecte i • Esperit crític a
predicat. l’hora de valorar la
• Fixació dels elements bàsics de l’oració: subjecte i predi- publicitat i els tex-
cat. tos informatius.
• Concordança morfològica entre el subjecte i el predicat. • Coneixement de la
• Reconeixement i producció d’oracions predicatives i co- diversitat lingüísti-
pulatives. ca arreu del món.
• Discriminació de vocals i consonants. • Avantatges del tre-
• Fixació i distinció dels sistemes vocàlic tònic i àton. ball organitzat i la
• Diferenciació dels textos narratius dels que pertanyen a importància de les
altres gèneres literaris. eines per a poder
• Reflexió sobre la consciència lingüística i la lleialtat a la dur-lo a terme.
pròpia llengua.
• Redacció d’una notícia.

37
 Unitat 2
El món per un forat
C. Criteris d’avaluació
• Entendre textos orals i cançons relacionats amb l’eix te-
màtic (els problemes del món).
• Ser capaç de fer un esquema bàsic d’un fragment de text
poc extens.
• Saber destriar els significats de paraules i sintagmes
morfològicament semblants (comte, compte, conte).
• Identificar les característiques dels textos dels mitjans de
comunicació.
• Fixar els constituents bàsics de l’oració: subjecte i predi-
cat.
• Reconéixer i produir predicats nominals i verbals.
• Distingir els fonemes vocàlics dels consonàntics.
• Discriminar les vocals tòniques de les àtones i l’esquema
bàsic de cada una.
• Destriar els textos narratius dels textos literaris de tipo-
logia diferent.
• Conéixer les característiques dels textos narratius.
• Copsar què és la lleialtat lingüística i aplicar-la a la pràc-
tica social.
• Confeccionar una notícia breu tenint en compte els ele-
ments estudiats prèviament.

D. Competències bàsiques
Competencia comunicativa lingüística i audiovisual pàg. act.
31-33 G
36-37 G
Lectura i comprensió de textos escrits. 45-47 G
48 G
50 1
33 1-5
38 12-17
Exposició oral i per escrit de qüestions relacionades amb textos treballats prèviament. 47 35-38
48 39-42
51 1
Audició i comprensió de textos orals amb suport escrit. 33 1-5
34-35 6-11
Diferenciació i confecció de camps semàntics i famílies lèxiques.
51 2
Tria correcta de paraules i sintagmes morfològicament semblants (comte, compte, conte) en con-
35 11
textos determinats.
36-37 G
Identificació de textos publicitaris i periodístics.
51 3
40 18-23
Comprensió de l’estructura bàsica de l’oració: subjecte i predicat.
51 5
Concordança morfològica entre el subjecte i el predicat. 39 G
Reconeixement i producció d’oracions predicatives i copulatives. 42 24-29
44 30-34
Discriminació de vocals i consonants.
51 7
44 30-34
Fixació i distinció del sistema vocàlic tònic i àton.
51 4
Diferenciació dels textos narratius dels que pertanyen a altres gèneres literaris. 45 G
Reflexió sobre la consciència lingüística i la lleialtat a la llengua pròpia. 48 G
Redacció d’una notícia. 49 G

Tractament de la informació i competència digital pàg. act.

Recerca d’informació en suports tradicionals i informàtics. 33 1
Estratègies per a confeccionar un esquema com a material de suport per a l’estudi. 34 G

38
 Unitat 2
El món per un forat
Competència social i ciutadana pàg. act.
Esperit crític per valorar els missatges publicitaris i informatius. 36-38 G
Importància de la consciència lingüística i la lleialtat a la llengua pròpia. 48 G

Competència artística i cultural pàg. act.

Valoració de la producció literària com a font de coneixement i plaer. 45-47 G
Redacció d’una notícia d’actualitat. 49 G
Redacció d’una narració que continga fets extraordinaris 51 8

Competència d’aprendre a aprendre pàg. act.

Cerca d’informació en diccionaris en paper i en línia. 33 1
Nocions bàsiques de tècniques d’estudi: l’esquema. 34 G
Reflexió i recerca d’informació d’una manera autònoma sobre qüestions lingüístiques. 44 34

Autonomia i iniciativa personal pàg. act.

Exposició oral sobre les conclusions al voltant de la reflexió sobre les possibilitats dels joves en
33 5
acabar l’ensenyament obligatori.
Reflexió personal sobre qüestions relacionades amb la lingüística. 44 34

E. Textos de la unitat
Text Autor
Arreglar el món Anònim
«Pare» Joan Manuel Serrat
«Contra el ciment» Pau Alabajos
«Treball i explotació infantil» Jordi Vilamitjana
Cinema en valencià a Alcoi (tríptic) UPV i Ajuntament d’Alcoi
El compromís Bancaixa (publicitat) Anònim
«Genovés II busca el canvi de cicle» J. G. V.
«L’home dels esternuts» (fragment de Contes amb tinta blava) Ferran Bataller
«El cullerot», dins Rondalles de l’Alacantí Joaquim G. Caturla
«On has estat?, em va dir amb brusquedat» (fragment de Ber-
Pep Castellano
nat, un científic enamorat)
«Timidesa lingüística» Ferran Suay
«Rebuig unànime de València al cementeri nuclear de Zarra» Diari El Punt

F. Dictats de la unitat
A) Ortogràfic. Lletres, dígrafs i lletres compostes.
Passaren tota la setmana buscant pel camp. Era una cerca diürna, però també eixien a la nit, perquè la foscor els
permetia actuar amb més llibertat. Tot els feia profit: fruita, ametles, lletugues... Tenien tanta fam que qualsevol cosa
era bona. Ara recordaven amb enyor les èpoques més bones, quan a casa criaven un porc. Què donarien per unes
llonganisses, per unes bones botifarres...! Fins i tot amb la cotna podrien fer alguna cosa. Però no era temps de mirar
arrere: calia arreplegar tot allò que es poguera. Al cap de pocs dies tenien el rebost atapeït.

39
 Unitat 2
El món per un forat
B) Relacionat amb altres continguts de la unitat. Els textos dels mitjans de comunicació.
Un bon anunci aconsegueix que comprem el que no necessitem. Els creatius publicitaris dominen totes les tècniques i
utilitzen tots els recursos per aconseguir la fórmula màgica de la publicitat: aconseguir cridar l’atenció dels possibles con-
sumidors, augmentar el nostre desig per posseir el producte fins a aconseguir que l’acabem adquirint. No només ens venen
productes, sinó que també juguen amb els nostres sentiments. Ens produeixen la necessitat de ser més atractius i envejats
pels altres. En el món dels anuncis tot és perfecte i les desgràcies sempre se solucionen adquirint el producte anunciat.

G. Solucionari. Llibre de l’alumne

 1 Resposta semioberta. Han de buscar totes les parau-
les que no coneixen i les remarcades en negreta. La
solució d’aquestes últimes és:
envair: entrar per la força en un territori.
trencaclosques: joc que consisteix a combinar pe-
ces regulars o irregulars, per formar una figura.  
esmicolat: fet miquetes.
bocins: trossos menuts de menjar.
barb: peix de cos esvelt.
rebost: lloc on es guarden els comestibles.  
bastida: construcció provisional per a treballar en
l’obra.
gratacels: edificis de pisos molt alts.
postor: persona que ofereix preu per una cosa.
cobdícia: desig fort de riqueses.
especuladors: persones que fan canviar el preu de  
les coses.
escrúpols: dubtes a l’hora d’actuar per si es pren una
decisió injusta.  
inserits: inclosos, introduïts dins d’una altra cosa.
compaginen: fan compatibles alhora.
lucren: trauen profit.
subdesenvolupats: que estan endarrerits social-
ment i econòmicament.
pidolen: demanen humilment.
2 Els textos tenen en comú que tots parlen de proble-
mes del món. Un títol general que servira per als qua-
tre alhora pot ser Els problemes del món.
3 L’autor no vol dir-nos que el xiquet arregla el mapa
perquè sap com és la figura humana. En realitat vol
dir-nos que per a arreglar el món el que hem de fer en
realitat és arreglar les persones, i així el món ja estarà
arreglat.
4 El text 2 parla de la degradació del medi ambient, i el 3
de l’especulació immobiliària.
5 Si vol continuar estudiant, ho ha de fer, i si no ha de co-
mençar a treballar. A partir d’ací, la resposta és oberta.

L’esquema
Concepte Definició Exemple
Conjunt de paraules que es poden agrupar al La construcció: formigó, grues, bastides, edi-
Camp semàntic
voltant d’una idea o significat. ficis, gratacels...
El formen totes les paraules que tenen un le-
Família lèxica Ferro, ferrar, ferreria, ferrer, aferrissat...
xema comú.

 6 porta, porter, porteria, Família lèxica

cotxe, moto, tren, tram-
via, avió
corredor, cuina, menja-
dor, saló
escala, escaló, escalar,
escalada
avinguda, carrer, plaça,
passeig
llibre, llibreta, llibreter,
llibreria
telèfon, afònic, foniatra,
fonema
camisa, jaqueta, brusa,
pantalons
Camp semàntic portada Lexema port-
Mitjans de locomoció
 7 a) cotxe, cotxera, acotxar, cotxàs, cotxer. b) gra, grà-
Camp semàntic
cia, graciós, gracieta, agraciat. c) expedient, expedir,
Parts de la casa
expeditiu, experiència, expedientar. d) estimat, esti-
Família lèxica ma, estimar, desestimar, estímul.
Lexema escal-
Camp semàntic  8 Resposta oberta. Possible resposta: Fruita: poma,
Vies públiques pera, plàtan. Esports: futbol, bàsquet, pilota. Música:
rock, pop, clàssica. Escola: aula, professor, pissarra.
Família lèxica
Sang: sangós, sanguini, sangueta. Ploma: plomall,
Lexema llibr-
plomar, plomassa. Cant: cantar, cantant, cantador.
Família lèxica Paper: empaperar, paperera, papereta.
Lexema fon-
Camp semàntic  9 Resposta oberta. Possibles respostes: Animals, verte-
Peces de vestir brats, mamífers, de companyia. Mitjans de transport,
terrestres, per carretera, de quatre rodes. Països, euro-
peus, mediterranis, occidentals.

40

10 Parament de la cuina: molinet, paella, perol, torrado-
ra, cassó, cullerot, espremedora, colador. Animals de
companyia: gat, gos, canari, hàmster, periquito, tor-
tuga. Electrodomèstics: molinet, microones, frigorífic,
batedora, forn, espremedora.
  Molinet i espremedora van en els apartats de para-
ment de la cuina i electrodomèstics perquè poden ser
elèctrics o manuals.
11 a) comptes. b) comte. c) compte. e) comtes, contes.
12 Hi predominen els elements visuals. No intenta que
comprem res, només informa. Les entitats patrocina-
dores són l’Ajuntament d’Alcoi, la UPV, la UV, la UA, la
UJI i la UMH.
13 L’emissor és Bancaixa. El missatge és «Escapa’t ja
de la teua casa antiga» i «No pagues res a Bancaixa
per la teua hipoteca durant tres anys».
14 Fa servir mecanismes lingüístics (no pagues) i visuals
Unitat 2
El món per un forat
(el coet enlairant-se). Sí que intenta convéncer-nos
perquè canviem de casa, qualificant l’actual com a
«antiga», amb un coet al costat que s’enlaira, símbol
de modernitat.
15 Avanttítol: Hui comencen les semifinals del campio-
nat individual d’escala i corda. Títol: Genovés II busca
el canvi de cicle. Entradeta: des de «Entre unes co-
ses o Àlvaro...» fins a «no pot fallar». Peu de foto: El
màxim favorit per a endur-se l’individual, Genovés II.
Autor: J. G. V. Cos de la notícia: Des de «Queden dos
supervivents» fins a «protagonitzar-lo».
16 Resposta oberta. Títol: Genovés II intentarà guanyar
l’individual d’escala i corda. Subtítol: El del Genovés
té una gran oportunitat perquè Àlvaro, el guanyador
de les darreres edicions, no hi participa.
17 El pilotari que és de Faura és Àlvaro. El nom real de
Genovés II és José Cabanes. Genovés II és d’un poble
que es diu el Genovés.

18 a) Les cases velles tenen moltes goteres

S P
El meu ordinador està espatlat
b)
S P
Alfred vol una bicicleta nova
c)
S P
Els pares s’enfadaren amb mi
d)
S P
El tercer carrer és el dels meus avis
e)
S P
Els veïns del cinqué compren sempre al supermercat del cantó
f)
S P
Al passadís central estan les classes de tercer
g)
P S
Vivien en una urbanització als afores de la ciutat
h)
P
Estan molt malament, les teues amigues!
i)
P S
Firmaré el document
j)
P

19 Resposta oberta. En principi cal esperar que per a
aquest nivell facen oracions bimembres amb un nucli
clarament definit i una ordenació S + P. Se’ls ha de fer
observar que també hi ha oracions unimembres i d’al-
tres en què el subjecte va posposat al predicat, com
poden observar en l’activitat anterior.
20 Oracions amb subjece i predicat: Hui és un dia
estrany. Els nostres companys de classe han anat
d’excursió a la muntanya. Joan i jo ens hem quedat a
l’institut. De sobte, Joan mira per la finestra. Jo hi mire
també. Els col·legues deuen estar xopats. Encara ens
ha eixit bé la jugada. El professor de guàrdia ens mira.
Oracions amb subjecte elidit: Ahir ens castigaren.
Estem sols a l’aula, amb el professor de guàrdia. Ens
avorrim. Comença a riure. Ara riem junts. No deu en-
tendre res. Oracions impersonals: Fa fred. Plou. Hi
ha gent amb sort!
21 Resposta oberta. En principi cal esperar que, pel que
fa a les oracions impersonals, la majoria siguen de
verbs meteorològics. Cal fer-los veure que n’hi ha d’al-
tres tipus, agafant com a referència els exemples de
l’exercici anterior.
22 En algunes oracions la falta de concordança es pot
solucionar de dues maneres. a) Les nostres germa-
nes van a classes de solfeig / La nostra germana
va a classes de solfeig. b) Jo no puc anar al cinema /
Ell no pot anar al cinema. c) Els quadres del segle xv
destacaven a la col·lecció del museu / El quadre
del segle xv destacava a la col·lecció del museu. d)
Anit tu vas venir pel camí de terra / Anit nosaltres
vam venir pel camí de terra. e) Lídia ha tret un deu
en matemàtiques. f) Els avions aterren a la pista
de l’aeroport. g) Abelard i Teresa han corregut pel
bosc. h) El meu nebot cantava a la festa de final de
curs / Els meus nebots cantaven a la festa de final

41
 Unitat 2
El món per un forat
de curs. i) Un amic dels meus oncles era professor
de matemàtiques / Uns amics dels meus oncles eren
professors de matemàtiques. j) Francesc ha convidat
Marc al seu aniversari.
23 El nucli del subjecte és Robert, i el del predicat oblide.
Com que l’emissor interpel·la directament el receptor,
es tracta d’una segona persona, però el verb està en
tercera persona. En canvi, l’oració és del tot correcta,
perquè l’emissor dóna tracte de cortesia al receptor, i
aquesta és la forma adient de fer-ho.
24 estat, unir, copulatius, atribut, acció, procés, predica-
tius, predicatius o no copulatius.
25 Predicats nominals: b), c), e), g), h).
Predicats verbals: a), d), f), i).
26 Resposta oberta. Cal evitar que facen totes les oraci-
ons copulatives amb un mateix verb (ser o estar), o que
n’incloguen alguna en què aquests dos verbs tinguen
usos no copulatius.
27 a) són, b) és, c) són, d) és, e) és.
28 Els verbs ser i estar tenen usos no copulatius en les
oracions b), d), e).
29 Resposta oberta. Cal evitar que facen totes les oraci-
ons amb un mateix verb (ser o estar).
30 obertes, tancades, mig obertes, mig tancades; anteri-
ors, centrals, posteriors.
31 En valencià tenim set vocals. Hi ha cinc lletres per
a representar-les. Les lletres que poden representar
més d’un fonema són la o i la e.
32 La diferència fonamental és que quan pronunciem
una vocal l’aire ix lliurement, mentre que quan pronun-
ciem una consonant formem una barrera que dificulta
o impedeix momentàniament l’eixida de l’aire.
33 u: mur, dur, llum, fur, punt, cub. o: solc, plom, com, ros.
O: corb, fort, cor, groc, pont, vol, lloc, son, tros, xoc, toc,
Autoavaluació
 1 a) València (qui) rebutja el cementeri nuclear de Zarra
(què) a les Corts Valencianes (on) durant l’última ses-
sió plenària (quan) mitjançant una votació guanyada
per unanimitat (com). b) Sí. Té avanttítol, títol, subtítol,
peu de foto, cos de la notícia i signatura. c) No, perquè
es limita a dir d’una manera objectiva què s’ha apro-
vat. d) Fent referència a què a dit cadascun dels grups
polítics al voltant del fet.
42
pot, joc. a: pa, gra, sal, mal, fam, plat. E: fel, tel, vel, cel,
xec, gel. e: mes, fes, cep, fer, cent. i: tir, pi, dir, crim,
prim, mil, pit.
34 Sí que n’hi ha doblets, tant amb o com amb e. La res-
posta és oberta. Una possible solució és la que hi ha
tot seguit. Ros (amb o oberta): rosada, humitat for-
mada per condensació. Ros (amb o tancada): de ca-
bells clars. / Pel: contracció de per + el. Pèl: filament
cilíndric que cobreix la pell dels mamífers.
35 Text 8: està en el límit. Text 9: fantàstic. Text 10: realis-
ta. El realista presenta fets quotidians, que passen cada
dia. El que està al límit presenta fets que són possibles,
però que és difícil que passen (és poc probable que algú
esternude sempre catorze vegades, i menys encara que
els altres es guien pels seus esternuts). El fantàstic pre-
senta fets impossibles (que s’aparega el Nostre Senyor
i es pose a concedir desitjos).
36 Resposta oberta. Es tracta que cadascú done la seua
opinió d’una forma coherent i fonamentada.
37 Resposta oberta. Haurien de contar alguna història
que continga elements fantàstics i saber identifi-
car-los.
38 Resposta oberta. Haurien de saber fixar si la pel·lícula
és realista o fantàstica, i explicar el perquè.
39 Resposta oberta. En principi la lleialtat lingüística del
protagonista hauria de ser valorada positivament.
40 Resposta oberta. Es tracta que conten experiències
personals i donar-los estratègies perquè puguen usar
la llengua que trien en qualsevol context.
41 Sí, perquè la timidesa lingüística fa referència al fet
que l’home només usa el valencià quan sap del cert
que l’interlocutor ho fa, i la lleialtat consisteix just en
el contrari, usar la llengua en qualsevol context.
42 Resposta oberta. Implica deslleialtat lingüística can-
viar de llengua en qualsevol situació comunicativa en
què no siga estrictament imprescindible.
 2 Roig, verd, blau, groc, cian, magenta, blanc, negre, ca-
rabassa, morat...
 3 Notícia: text 7; article d’opinió: text 4; publicitat insti-
tucional: text 5; publicitat comercial: text 6.
 4 Resposta oberta. Una possible solució és mà, mes, pèl,
pi, jo, tro, nuc.

 5 Una oració impersonal és aquella que no té subjecte
perquè el verb fa referència a una acció que no fa ningú.
Un exemple seria Demà plourà. Una oració amb subjec-
te elidit és la que sí que té subjecte, és a dir, sí que hi
ha algú o alguna cosa que fa l’acció designada pel verb,
però no apareix. Un exemples seria Demà vindré.
 6 Resposta oberta. Cal evitar que facen totes les oraci-
ons copulatives amb un mateix verb (ser o estar), o que
n’incloguen alguna en què aquests dos verbs tinguen
usos no copulatius.
 7 a) Cel i motle* tenen vocals obertes. Església té una e
tancada. b) La característica especial de la paraula
Unitat 2
El món per un forat
pou és que es pot pronunciar amb o oberta o o tanca-
da, per respectar la diversitat de pronúncies que es-
pontàniament es dóna arreu del domini lingüístic. c)
Quant a església, en el diccionari no s’inclou el signe
fonemàtic per a indicar que la segona e és tancada
perquè l’accent gràfic ja ho deixa clar. La e és tancada.
*Per error, en l’edició de 2011 del llibre de l’alumne, motle apareix amb o tan-
cada.
8 Resposta oberta. Cal comprovar que apareixen real-
ment fets extraordinaris.
43
 Unitat 2
El món per un forat
Model d’avaluació

Nom i cognoms: ............................................................................................................................................................ Grup: ................................................................................... Data: ...............................................................................

Woody Allen obri el cicle de Cinema en Valencià 2011

El millor cinema en valencià es podrà gaudir a partir del 25 de gener als UGC Ciné Cité. Conei-
xeràs l’home dels teus somnis, Pa negre, How about you, Shutter Island i Elisa K són els títols
que es projectaran.
SONIA VILATELA. 13 de gener de 2011
La Universitat Politècnica de Valèn- Les  projeccions començaran l’es- serà el torn per a Shutter Island de
cia, en una iniciativa conjunta amb mentat dia 25 amb l’última comèdia Martin Scorsese, amb l’aparició
la Universitat de València i amb la de Woody Allen, Coneixeràs l’home d’actors com Leonardo DiCaprio o
col·laboració de l’Acadèmia Valenci- dels teus somnis, amb Naomi Watts, Ben Kingsley. I, per acabar, el 8 de
ana de la Llengua, presenta un any An­thony Hopkins i Antonio Ban­ març es projectarà Elisa K, de Judith
més el cicle Cinema en Valencià. Del deras. Colell i Jordi Cadena.
25 de gener al 8 de març del 2011,    Més tard, l’1 de febrer, arribarà    L’entrada a totes les pel·lícules és
els UGC Ciné Cité acolliran, cada el torn de Pa negre, d’Agustí Villa­ gratuïta amb el carnet universitari i a
dimarts a partir de les 20 h, l’emissió ronga. El cicle continuarà el 15 de més hi haurà preu reduït per al públic
de pel·lícules subtitulades o parlades febrer amb How about you, d’An­ en general. També amb la presentació
en la nostra llengua, en versió origi- thony Byrne, amb Hayley Atwell de l’entrada de la setmana anterior, es
nal o doblada, de tots els gèneres. i Vanessa Redgrave. L’1 de març podrà obtenir una entrada debades.

L’Informatiu

 1 Llig atentament el text i resol les qüestions.

a) Contesta les cinc preguntes que ha respondre qualsevol text informatiu (qui, què, quan, com, on).
b) Identifica el títol, el subtítol, l’autora i el cos de la notícia.
c) Quantes pel·lícules es projectaran?
d) Qui és el director de la pel·lícula Shutter Island? I els protagonistes?

 2 Escriu cinc paraules de cada camp semàntic proposat i digues si són oberts o tancats.
Punts cardinals Carrers del teu poble o ciutat Animals
Obert / Tancat Obert / Tancat Obert / Tancat

44
 Unitat 2
El món per un forat
 3 Ompli els buits amb els mots comte, compte o conte, segons calga.
a) Pagàrem el ....................................................................... amb targeta de crèdit.
b) El meu oncle Xavi és qui millor explica els ........................................................................
c) Vés amb ....................................................................... amb el que dius!
d) Tenia un títol nobiliari, no sé si era marqués, duc o ........................................................................

 4 Separa les oracions següents en subjecte i predicat i subratlla’n el nucli de cada element.
a) Els animals domèstics fan companyia. f) Han arribat els paquets.
b) La teua estufa no calfa bastant. g) Venècia és al nord d’Itàlia.
c) Sandra vol un llibre d’aventures. h) Ells estan sempre contents.
d) El professor felicità tota la classe. i) Es queixen de tot, els veïns!
e) La segona finca és la dels meus avis. j) No et diré res.

 5 Classifica les oracions de l’activitat anterior segons siguen predicatives o copulatives.

Predicatives Copulatives

 6 Torna a escriure les oracions de manera que queden solucionats els errors de concordança.
a) Professor, tinc una necessitat, pot anar al lavabo?
 
.......................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................

b) Els diners és imprescindible per poder viure.

 
.......................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................

c) Joan i Natàlia, sou uns xarradors que no callen mai.

 
.......................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................

d) Rafael has tret un deu en matemàtiques.

 
.......................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................

e) Ahir he vingut pel camí més curt.

 
.......................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................

 7 Explica breument quina diferència fonamental hi ha entre una vocal i una consonant.

 8 Classifica les paraules següents on corresponga tenint en compte la síl·laba tònica.

pols, pi, pam, església, mel, oncle, brètol, pes, íntima, mur, dur, fosc, mes, cuirassa, cabut, tro, tel, melós, lloc, sa, lli
u o O a E e i

 9 Explica breument quan podem dir que un text literari és fantàstic.

....................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................

....................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................

....................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................

....................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................

....................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................

10 Digues si són certes les afirmacions següents.

a) Només ens podem adreçar a algú en valencià quan sabem segur que el parla.
b) En valencià tenim cinc vocals, com en totes les llengües.
c) A vegades, en literatura, el límit entre realitat i fantasia no és molt clar.
d) Hi ha dos tipus de publicitat: la institucional i la comercial.
e) Hi ha tres constituents bàsics de l’oració: subjecte, predicat i complements.

45
 Unitat 2
El món per un forat
Solucionari. Model d’avaluació
 1 a) Qui: Woody Allen. Què: Obri el cicle de Cinema en h) Ells estan sempre contents
Valencià 2011. Quan: el dia 25 de gener. Com: amb S P
la projecció de la pel·lícula Coneixeràs l’home dels teus i) Es queixen de tot, els veïns!
P S
somnis. On: als UGC Ciné Cité. b) Títol: Woody Allen
obri el cicle de Cinema en Valencià 2011. Subtítol: j) No et diré res
P
Des de «El millor cinema...» fins a «...es projectaran».
Autora: Sonia Vilatela. Cos de la notícia: des de «La  5 Predicatives: a), b), c), d), f), i), j). Copulatives: e), g), h).
Universitat Politècnica...» fins al final. c) En total es
projectaran cinc pel·lícules. d) El director de Shutter Is-  6 a) Professor, tinc una necessitat, puc anar al lavabo?
land és Martin Scorsese, i els protagonistes Leonardo b) Els diners són imprescindibles per a poder viure.
DiCaprio i Ben Kingsley. c) Joan i Natàlia, sou uns xarradors que no calleu mai.
d) Rafael ha tret un deu en matemàtiques. e) Ahir
 2 Resposta parcialment oberta. Una possible solució és vaig venir pel camí més curt.
la que hi ha tot seguit: Punts cardinals (tancat): Nord,
Sud, Est, Oest, Sud-est. Carrers del teu poble o ciu-  7 La diferència fonamental és que quan pronunciem
tat (tancat): Sant Josep, Major, Ausiàs March, Jaume I. una vocal l’aire ix lliurement, mentre que quan pronun-
Animals (obert): gat, gos, porc, cavall, pardal. ciem una consonant formem una barrera que dificulta
o impedeix momentàniament l’eixida de l’aire.
 3 a) compte. b) contes. c) compte. d) comte.
 8 u: mur, dur, cabut. o: pols, fosc, melós, oncle. O: lloc,
a) Els animals domèstics fan companyia
 4 tro. a: pam, sa, cuirassa. E: mel, tel, brètol. e: pes, mes,
S P
b) La teua estufa no calfa bastant església. i: pi, lli, íntima.
S P
c) Sandra vol un llibre d’aventures  9 Un text literari és fantàstic quan conta coses que ni
S P han passat ni poden passar (estores que volen) o pre-
d) El professor felicità tota la classe senta personatges inexistents (marcians, animals que
S P parlen).
e) La segona finca és la dels meus avis
S P
10 a) No és certa. b) No és certa. c) És certa. d) És certa.
f) Han arribat els paquets e) No és certa.
P S
g) Venècia és al nord d’Itàlia
S P

46
Mirar-se el melic Unitat 3
A. Objectius didàctics
• Llegir i comprendre textos de tipologia diferent relacio- • Entrar en contacte amb la tècnica d’estudi del mapa con-
nats amb l’eix temàtic. ceptual.
• Identificar les característiques fonamentals dels lèxics • Assolir el concepte de síl·laba i els criteris de separació
específics. sil·làbica.
• Diferenciar els significats de paraules i sintagmes morfo- • Delimitar l’abast de diftongs i hiats i ser capaç de discri-
lògicament semblants (abaixar, apujar, baixar, pujar). minar-los.
• Fixar les característiques bàsiques dels textos narratius. • Entendre les diferències entre els diversos subgèneres
• Conéixer les característiques de la novel·la, l’auca i el cò- narratius i poder diferenciar textos atesa aquesta classi-
mic i analitzar textos d’aquestes tipologies. ficació.
• Establir la definició de categoria gramatical. • Conéixer l’existència de prejudicis lingüístics i plantejar
• Distingir les paraules segons la categoria gramatical a estratègies per a eradicar-los.
què pertanyen. • Crear un còmic.

B. Continguts
Conceptes Procediments Actituds
• Els vocabularis especí- • Lectura i comprensió dels textos relacionats amb l’eix temàtic. • Predisposició positiva
fics: característiques i • Exposició oral i per escrit de qüestions relacionades amb els per intentar solucionar
estructura. textos. conflictes relacionats
• Els elements de la • Discriminació dels vocabularis específics del lèxic convencional. amb l’enfrontament
novel·la: tema, història, • Creació de camps semàntics relacionats amb vocabularis es- generacional.
trama, temps, espai, pecífics. • Valoració de la impor-
personatges i narrador. • Distinció del significat de mots i sintagmes morfològicament tància dels vocabularis
• El còmic i l’auca: carac- semblants (apujar, abaixar, pujar, baixar) en contextos determi- específics en el seu
terístiques comunes i nats. àmbit d’ús.
diferències. • Identificació dels elements de la novel·la en els textos propo- • Consideració de l’auca
• La paraula: definició. sats. i el còmic com a tex-
• Les categories grama- • Anàlisi i producció d’auques i còmics. tos lúdics i didàctics.
ticals: concepte i classi- • Reconeixement i producció de paraules de diverses categories • Estima per les mani-
ficació. gramaticals. festacions literàries de
• La síl·laba: concepte, • Identificació de síl·labes i diferenciació segons la tipologia (àto- subgèneres narratius
estructura i tipologia. nes/tòniques; planes/agudes/esdrúixoles; monosíl·labes/polisíl· diferents com a font
• La separació sil·làbica. labes). de coneixement i pla-
• La literatura de gène- • Separació sil·làbica: casos conflictius. er.
res: concepte i classifi- • Coneixement de les característiques de la literatura de gènere • Rebuig dels prejudicis
cació. i identificació de textos de diversa tipologia. lingüístics i valoració
• Prejudici lingüístic: • Identificació dels prejudicis lingüístics en actituds concretes de la llengua pròpia.
concepte i classificació. dels parlants. • Valoració de la crea-
• El còmic: estratègies • Confecció d’un còmic a partir de les estratègies proposades. ció literària i artística
de confecció. • Reflexió sobre el multilingüisme. mitjançant la creació
• Exposició oral sobre el multilingüisme i les conseqüències de la d’un còmic.
pèrdua de llengües arreu del món.
• Confecció d’una agenda escolar i una agenda d’aula.

47
 Unitat 3
Mirar-se el melic
C. Criteris d’avaluació
• Ser capaços d’entendre textos de tipologia diferent relaci-
onats amb l’eix temàtic.
• Poder identificar les característiques fonamentals dels lè-
xics específics i discriminar els uns dels altres.
• Saber destriar els significats de paraules i sintagmes
morfològicament semblants (abaixar, apujar, baixar, pujar).
• Aconseguir fixar les característiques bàsiques dels textos
narratius.
• Poder reconéixer i analitzar les característiques de la
novel·la, l’auca i el còmic.
• Copsar la definició de categoria gramatical.
• Discernir la categoria gramatical a què pertany cada mot.
• Tenir destresa suficient per a confeccionar un mapa con-
ceptual.
• Assolir la capacitat d’identificar les síl·labes i ser capaços
de separar-les correctament.
• Percebre la diferència entre diftongs i hiats i ser capaç de
discriminar-los.
• Posseir habilitat suficient per a entendre les diferències
entre els diversos subgèneres narratius i poder classificar
els textos atesa aquesta classificació.
• Copsar l’existència de prejudicis lingüístics i ser capaç de
plantejar estratègies per a evitar-los.
• Aconseguir destresa suficient per a crear un còmic.

D. Competències bàsiques
Competència comunicativa lingüística i audiovisual pàg. act.
53-55 G
56-57 G
Lectura i comprensió de textos.
59-60 G
68-69 G
55 1-6
57 7-11
Exposició oral i per escrit de qüestions relacionades amb textos treballats prèviament.
60 12-18
69 34-35
56-57 G
Identificació i producció de textos amb vocabularis específics. 72 6
73 10
Tria correcta de paraules i sintagmes morfològicament semblants. 57 11
Característiques dels textos narratius en general, de la novel·la, de l’auca i del còmic. 58-60 G
Concepte de paraula i categoria gramatical. Identificació i discriminació de paraules segons la ca- 61-64 G
tegoria gramatical a què pertanyen. 73 7
65-66 G
Assoliment del concepte de síl·laba i capacitat per a distingir-les i separar-les. 72 2-5
73 8-9
67-69 G
Distinció de textos narratius de tipologia diversa.
72 3
Concepte de prejudici lingüístic i estratègies per a identificar-los i rebatre’ls. 70 G
Confecció d’un còmic seguint els preceptes teòrics treballats al llarg de la unitat. 71 G

Tractament de la informació i competència digital pàg. act.

55 1
Recerca d’informació en suports convencionals i digitals.
57 10

Competència social i ciutadana pàg. act.

55 2-6
Conscienciació del conflicte generacional i estratègies per a afrontar-lo amb garanties d’èxit. 72 1
73 12
Esperit crític per reconéixer i rebatre actituds prejudicials relacionades amb les llengües. 70 G

48
 Unitat 3
Mirar-se el melic
Competència artística i cultural pàg. act.
53-55 G
Valoració de la producció literària com a font de coneixement i plaer.
68-69 G
Creació d’un còmic. 71 G
Creació d’una narració breu pertanyent a algun dels gèneres treballats al llarg de la unitat. 72 3

Competència d’aprendre a aprendre pàg. act.

55 1
57 10
Cerca d’informació en suports convencionals i digitals.
60 15
64 26
Confecció d’un mapa conceptual sobre les categories gramaticals. 64 27
Estratègies per a elaborar un text narratiu genèric. 72 3

Autonomia i iniciativa personal pàg. act.

Confecció de material d’autoaprenentatge (el mapa conceptual). 64 27
Estratègies de creació d’un còmic. 71 G
Tria d’estratègies per a confeccionar un text narratiu genèric. 72 3

E. Textos de la unitat
Text Autor
«L’esposa sorda» (fragment de l’obra Escolta’m) Jorge Bucay
«Consideracions per a adolescents» Tobies Grimaltos
«Adolescent amb problemes» Producció pròpia
«Conflicte generacional» Antoni Martín
Textos breus amb vocabularis específics Diversos autors
Marc Antoni Mique Beltran
Auca sobre Enric Valor Xipell
Fragment d’Un món feliç Aldous Huxley
Fragment d’En un lloc anomenat guerra Jordi Sierra i Fabra

F. Dictats de la unitat
A) Ortogràfic. La síl·laba. Separació sil·làbica. Diftongs i hiats.
Pensàveu que amb un ou d’au n’hi havia prou per a fer una truita, però heu fet curt. Haureu intuït que també heu de
canviar les quantitats per poder fer un brou saborós. No us espanteu, perquè amb això sereu conscients que el món
està atapeït de cuiners que s’equivoquen en les seues prediccions. La qüestió és que al final ha d’estar tot ben bo. Els
restaurants de renom guanyen fama justament per rebutjar aliments que no reuneixen les condicions suficients per
a ser presentats davant del client. Amb una mica de sort, podrem triomfar en el món de l’alta cuina.

B) Relacionat amb altres continguts de la unitat. El còmic.

Sovint la gent identifica els còmics com una mena de textos que només serveixen per a passar-ho bé. És en canvi
una concepció antiga. Evidentment que vivim en un món en què la dimensió audiovisual ha guanyat la batalla. Tots
els conceptes són presentats amb un suport visual. Fixeu-vos si no en els últims electrodomèstics que heu comprat.
Veritat que portaven un DVD amb les instruccions? Això és un text instructiu audiovisual. El mateix és aplicable a la
resta de textos. També als còmics, que són una font de plaer, però també de coneixement.

49
 Unitat 3
Mirar-se el melic
G. Solucionari. Llibre de l’alumne
 1 Resposta oberta. Cal comprovar que coneixen el sig-
nificat de les paraules següents: capçalera, sobtada,
passadís, muscle, errats, menyspreables, mediocre, goig,
asfixiada, jovent, tirans, dolents, gairebé, gosadia i trans-
gressora.  
 2 a) Sí que el sent. Qui no sent és el marit, quan la dona
contesta. b) Oir i sentir signifiquen ‘percebre amb el
sentit de l’oïda’, mentre que escoltar significa ‘aplicar  
l’orella per a sentir’. Per tant, la diferència és que en
el primer cas no cal una actitud activa de l’oient i en
el segon sí que ha d’haver-hi un interés per entendre
el que l’altre diu. c) L’autor vol dir que a vegades no
sentim perquè no posem atenció, i això ens condueix
a la incomunicació.
 
 3 Resposta oberta. En principi cal esperar que els alum-
nes diguen que cada text té la seua part de raó, que
cap dels dos és completament cert ni completament
rebutjable.
4 Resposta oberta. En principi cal esperar que els alum-
nes contesten que l’actitud del professor implica un
estímul a l’esforç de l’alumna.
5 El seu món és el dels seus amics, el de la gent que té
la seua edat. En principi no és un món diferent, però sí
un món paral·lel on els joves tenen una certa intimitat.
A partir d’ací haurien d’encetar un debat sobre el dret
a la intimitat i sobre la possibilitat d’ajuntar-se amb la
gent de la seua edat.
6 L’oració la va escriure Sòcrates quatre-cents anys
abans de Crist. A partir d’ací la pregunta és oberta.

 7
Camp Text Mots específics (n’han d’escriure cinc)
Relés, retard tèrmic, intensitat del corrent, tires bimetàl·liques, resistències calefactores,
Mecànica 6
corrent motor, corrents assignats, 200 A, transformadors.
Cavallons, llaurador, regadores, carenes, quadrons, parades, eina, llegó, llegonades, recalç,
Agricultura 8
llença, motocultor, discos.
Compareixen, donants, majors d’edat, veïns, règim matrimonial, societat legal de guanys,
Dret 7 matrimoni, entrada en vigor, llei, règim econòmic matrimonial valencià, donatari, usdefruit,
donació, règim de lloguer.
Meningitis, meningocòccia, cerebrospinal, epidèmica, supurada, meningococ, epidèmica,
Medicina 5
sans, germen, faringe, quimioprofilaxi, rinofaringitis.

 8 Resposta oberta. En principi són tots bastants compli-
cats, però es pot dir que el número 5 els pot resultar
molt complicat. En un context rural, el 8 els pot resul-
tar bastant proper.
 9 No hi ha una resposta clara, depén en realitat del idi-
olecte de cadascú, però en principi és clar que han
passat al lèxic quotidià els mots llaurador, eina, compa-
réixer, majors d’edat, veïns, matrimoni, llei, donació, sans,
i germen.
13 a) El text 9 tracta sobre un tema actual i quotidià
(Marc Antoni i els companys no atenen el mestre) i
el text 10 sobre un tema tradicional (parla d’un dels
autors valencians més importants). b) En el text 9 en
bafarades, i en el text 10 escrit a la part de davall de
cada vinyeta. c) En el text 9 n’hi ha de diverses mides
i en el text 10 les nou vinyetes són iguals.
14 Hi ha onomatopeies a les vinyetes 2 (eh!, crec, oh!,
plaf!) i 3 (ah, ah!).

10 Resposta oberta. Han de buscar vocabulari específic
de camps diversos. Cal evitar que tots coincidisquen a
buscar lèxic específic dels mateixos camps semàntics
que dominen (per exemple, l’esport).
11 a) Hem pujat al tren de miracle, perquè estava a punt
de moure. b) És correcta. c) De seguida que hem obert
la porta, han apujat els paquets. d) Baixa pel camí
de terra i veuràs que al final hi ha un barranc.
15 Resposta oberta. Una solució possible és: És de bon
matí, i el mestre Ferrer està explicant els diftongs i els
hiats. Ningú no l’escolta. El mestre abandona l’aula i tor-
na amb una pantalla de televisor. Es posa darrere de la
pantalla i capta l’atenció dels alumnes.
16 Resposta oberta. Cal pressuposar que els haurà agra-
dat més el còmic. En qualsevol cas hem d’intentar que
argumenten la resposta.

12 El text 9 és un còmic i el text 10 és una auca. Ho han
sabut perquè cadascun dels textos correspon clara-
ment a les característiques del seu tipus. En les pre-
guntes posteriors es veurà més clar.
50
17 Resposta oberta. Com a guia, tradicionalment els cò-
mics s’han considerat textos lúdics, però més actual-
ment se’ls considera també instructius. Quant a les
auques, sempre han tingut un component moralitza-
dor que transmetia algun ensenyament.

18 a) El Text 11 té un narrador extern en tercera persona.
El Text 12 té un narrador intern en primera persona.
b) Els personatges que hi apareixen són Néstor i Mah-
ler. El protagonista és Néstor. c) La primera història
s’esdevé en un laboratori; la segona, en un hotel.
19 a)  substantiu. b)  adjectiu. c)  determinant, pronom.
d)  determinant, determinant. e) pronom. f) pronom.
g) adjectiu. h) substantiu.
20 Resposta oberta. Una possible solució és: a)  El gui-
sat estava bo / El conill guisat és més bo que fregit.
b) L’alemany és una llengua amb molts parlants / El
jugador alemany es lesionà. c) M’agrada molt el tur-
quesa / El blau turquesa m’agrada molt. d) El sinistre
es va produir a la porta / És un personatge sinistre.
21 Resposta oberta. Una possible solució és: a)  Aquell
home m’ha mirat / M’agrada més aquell. b)  No sé
quanta melmelada queda / Vol melmelada, però no
m’ha dit quanta. c) El nostre avi és del poble / M’agra-
da més el nostre.
22 La categoria més important de totes és el verb, per-
què sense verb no pot haver-hi oració.
23 El nombre de paraules que hi ha a l’enunciat és catorze.
Unitat 3
Mirar-se el melic
26 La categoria gramatical que no hem tingut en compte
és la interjecció.
27 Morfologia a)  Variables: substantiu, adjectiu, verb,
pronom, determinant, adverbi. b)  Invariables: prepo-
sició, conjunció. Sintaxi a)  Nuclis: substantiu, verb.
b)  Complements: adjectiu, pronom, determinant, ad-
verbi, preposició, conjunció. Semàntica a) Amb sig-
nificat: substantiu, adjectiu, verb, determinant, adverbi.
b) Sense significat: pronom, preposició, conjunció.
28 cen-drer, te-lè-fon, lli-bre, bu-ta-ca, pa-pe-re-ra, por-
ta, gin-jo-ler, es-ca-la, ter-rat, la-va-bo, lli-bre-ta, ci-
clo-mo-tor, cal-ce-tins, e-di-fi-ci, ar-qui-tec-tu-ra, ci-
ne-ma, es-pec-ta-cle, res-tau-rant.
29 flaire, eixir, roïna, coixí, ruïna, cuir, auscultar, seure,
peüngla, riu, moure, quatre, agraït, conseqüència,
ambigüitat, quòrum, guatla, veu, pou, proteïna.
Diftongs Hiats
flaire, eixir, coixí, cuir,
auscultar, seure, riu,
moure, quatre, conse- roïna, peüngla, agraït,
qüència, ambigüitat, conseqüència, proteïna
quòrum, guatla, veu,
pou

24 Substantius: Lluís, cotxe, clau, contacte, pressa, arri-

bar, costum, colla, amics. Adjectius: millor, últim, ab-
surd. Verbs: puja, posa, té, esperen, sap, paga, és. Pro-
noms: l’, ell. Determinants: el (al), la, molta, un, la seua.
Adverbis: immediatament, prompte. Preposicions: a
(al), de, d’. Conjunció: i, que.
25 Resposta oberta. Cal comprovar que no han copiat els
exemples de cada categoria gramatical de la resta
d’exercicis.
30 causa, piular, cultiu, remei, cau o cou, ungüent, prou o
preu, caure o coure o caire, aquàrium, qualitat, conviu-
re, cuinera.
31 pa-quet, roig, po-llas-tre, en-ga-nyar, re-guiny, car-re-
te-ra, pos-si-bi-li-tat, pat-ge, sut-ja, clòt-xi-na, ma-
gat-zem, a-met-la, plat-ja, bas-sa, ra-que-ta, des-pat-
xar, dot-ze-na, ca-nya-ret.

32
L’illa del Tresor Aventures R. Louis Stevenson
Quin sidral de campament! Humor Pasqual Alapont
No emprenyeu el comissari Intriga, subgènere policíac Ferran Torrent
Mor una vida, es trenca un amor Sentimental Joan Pla
Històries de por Terror Angela Sommer
L’amulet egipci Aventures Àlan Greus
Jo, robot Ciència-ficció Isaac Asimov
Els viatges de Marco Polo Aventures Anònim
Els crims del carrer Morgue Terror Edgar Allan Poe
Romeo i Julieta Sentimental William Shakespeare
Mecanoscrit del segon origen Ciència-ficció Manuel de Pedrolo
Menjaré bollyc@os per tu Humor Pasqual Alapont
L’últim roder Aventures Josep Franco
Jo, Claudi Històrica Robert Graves
Fi de culs a Mallorca Humor Pasqual Alapont
L’autor que sol fer novel·les d’humor és Pasqual Alapont.

51
 Unitat 3
Mirar-se el melic
33 Respostes obertes. En principi haurien de contestar:
a) El títol sí que és important, perquè un títol és el
primer que trobem d’una obra. b) Un títol pot fer
més atractiu un llibre. Altres elements importants
són la portada i la informació que hi ha a la contra-
portada.
34 a) Els dos fragments pertanyen a obres que es poden
classificar com a novel·les pel que fa al gènere nar-
ratiu. Quant al subgènere, el primer fragment pertany
concretament a una novel·la de ciència-ficció, i el se-
gon a una d’aventures. b) Del primer podem extraure
experiments científics que no existien en l’època en la
qual es va escriure la novel·la. Del segon, les explosi-
ons, la trencadissa de vidres, que el protagonista vaja
a redolons per terra, etc. c) Algunes de les coses que
es diuen no continuen vigents, perquè el que aleshores
era ciència-ficció hui és una realitat. Per exemple, la
possibilitat de clonar ésser vius. d) El text 12 conti-
Autoavaluació
 1 Resposta oberta. Alguns ítems que podrien aparéixer en la graella són els següents:
Decisions dels adults
Entendre que els joves volen ajuntar-se per parlar de
les seues coses.
Valorar l’esforç en els estudis encara que les notes no
siguen brillants.
Saber que de sempre s’ha pensat que els adolescents
són mal educats, i això no és necessàriament cert.
Entendre la rebel·lia pròpia de la joventut com un valor
positiu.
 2
Diftong
colombaire, conseqüent, eina, ungüent, caure, cuina,
quota, antiquari, boira, reina, heroi, cuit, anàveu
 3 Resposta oberta de creació literària. Hem de valorar
que facen servir els recursos teòrics apresos en els
diversos apartats de la unitat.
 4 a) Falsa. Els vocabularis específics són els que recullen
les paraules pròpies d’un camp determinat. b) Falsa.
La diferència fonamental entre una novel·la i un conte
és l’extensió. c) Falsa. Si el narrador és protagonista
el text està escrit en primera persona. d) Vertadera.
e) Vertadera. f) Falsa. Algunes paraules, depenent del
context, poden pertànyer a una categoria gramatical
o a una altra. g) Vertadera. h) Falsa. La i darrere de
vocal no pot formar diftong creixent. i) Falsa. Alguns
dígrafs s’han de partir i altres no.
 5 co-lom-bai-re, re-in-ci-dir, con-se-qüent, a-ï-llar, sa-rra-
ï-na, cu-o-ta, an-ti-qua-ri, ro-ï-na, ma-le-ït, a-nà-veu.
52
nua completament vigent, perquè en les guerres hi ha
situa­cions semblants a la narrada.
35 Resposta oberta. Es tracta que amb l’excusa de les
obres que més els han agradat comence un diàleg li-
terari perquè es recomanen possibles lectures.
36 a) Rebuig de les formes no estàndard. b) Hi ha llen-
gües fàcils i llengües difícils. c) Rebuig de les formes
no estàndard. d) Menyspreu de l’estàndard. e) Menys-
preu de les varietats alienes. f) Llengües importants
i poc importants. g) Hi ha llengües suaus i llengües
aspres.
37 Es tracta del prejudici que fa referència a llengües di-
fícils i llengües fàcils. Després de llegir els tres primers
paràgrafs de l’apartat d’ortografia de la Unitat 1 de-
uen adonar-se que en cap llengua, tampoc en la nos-
tra, hi ha una equivalència exacta entre so i grafia.
Decisions del adolescents
Entendre que no es pot tenir tot i evitar actituds con-
sumistes.
Saber que les accions tenen conseqüències i se n’han
de fer responsables.
Tenir clar que l’actitud pròpia influeix en l’opinió que els
altres tenen d’un.
Saber que hi ha unes normes que s’han de complir i que
no s’hi val tot.
Hiat
reincicidir, raïm, aïllar, sarraïna, cuota, roïna, roí, maleït
 6 Resposta oberta. Es tracta d’aprofitar els coneixe-
ments de cada alumne d’un camp específic per fer-los
entendre que hi ha vocabularis específics que no do-
minen en absolut, i, per extensió, que el seu bagatge
lèxic abraça una part menuda del conjunt de paraules
de la llengua.
 7 El (determinant) fill (substantiu) menut (adjectiu) de
(preposició) la (determinant) veïna (substantiu) estu-
dia (verb) molt (adverbi).
 8 Resposta oberta. Una possible resposta és la que hi
ha tot seguit. Monosíl·labes: cau, pau, peu. Bisíl·labes:
casa, home, taula. Trisíl·labes: Bolígraf, màquina, fan-
tàstic. Tetrasíl·labes: ordinador, patrimoni, esclavisme.
Pentasíl·labes: carnisseria, constitució, afirmació.
 Unitat 3
Mirar-se el melic
 9 Resposta oberta. Cal anar amb compte que no repe- 10 Òvuls, brots, creixement, embrions, bessons, homes i
tisquen els exemples de la unitat (entre parèntesi). dones.
Una possible solució és la següent:
11 a) No és certa, és un prejudici. b) En l’espai geogràfic
au pau (caure)
en què es mou l’alumne el valencià és més útil que
eu reu (veure, peu) l’anglés. c) Si el poble o ciutat és a la zona de pre-
iu riu (niu) domini valencià, tindrà més dificultat en anglés. Si el
poble o ciutat és a la zona de predomini castellà, tam-
ou sou (pou, moure)
bé. En aquest segon cas caldrà convéncer-los de la
ai mai (aire) resposta.
oi moix (coix, almoina)
12 Resposta oberta. En principi els alumnes han de con-
ei peix (remei) testar que la frase feta és certa, i aportar arguments
ui cuixa (cuina) apresos al llarg de la unitat.
gua aiguat (guatla)
güe ungüent (llengüeta)
güi ambigüitat (pingüí)
guo llenguota (pariguot)
qua quatre (quadre)
qüe conseqüència (qüestió)
qüi iniqüitat (obliqüitat)
quo quòrum (quota)

53
 Unitat 3
Mirar-se el melic
Model d’avaluació

Nom i cognoms: ............................................................................................................................................................ Grup: ................................................................................... Data: ...............................................................................

 1 Llig el text i contesta les preguntes.

L’habitació feia una pudor molt forta d’all. El professor Van Helsing havia llegit que els vampirs no suportaven
aquesta pudor, i havia col·locat flors d’all per tot el marc de la finestra, en gerres sobre els mobles, i fins i tot n’havia
trenat una garlanda amb la qual havia envoltat el coll de Lucy. Tanmateix, la senyora Westenra no va trobar l’entrellat
de tanta flor. Més encara, sentia que la pudor l’ofegava, que no podria dormir gens si aquelles flors pudentes seguien
a l’habitació. De manera que, decidida, va obrir la finestra i mentre llançava totes les flors al jardí, deixà que l’aire
fresc de la nit s’emportara aquella pudor ben lluny.
  Aleshores, quan va tancar la finestra, s’adonà que una boira espessa apareixia davant d’ella del no-res. Però no
li va donar importància. De nit, i a Londres, era ben normal que la boira apareguera en el moment més inesperat.
   Lucy dormia profundament. No obstant això, la senyora Westenra es va gitar al seu costat molt a poc a poc, per
por de despertar-la. De sobte, el silenci de l’habitació es va veure alterat per uns colpets que cridaren la seua atenció.
Alguna cosa revolava fora, enmig de la boira que cobria la finestra, i topava amb insistència contra el vidre.

Bram Stoker. Dràcula

a) A quin gènere narratiu correspon el fragment que acabes de llegir?

 
.......................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................

b) Quins elements que hi apareixen et fan pensar que pertany a aquest gènere?
 
.......................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................

c) Quin tipus de narrador conta la història?

 
.......................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................

d) En quin espai es desenvolupa l’acció?

 
.......................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................

e) Quins personatges hi ha en aquest espai mentre es desenvolupa l’acció?

 
.......................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................

 2 Classifica les paraules dels fragments de text subratllat atesa la categoria gramatical a què pertanyen.
Substantiu Adjectiu Verb Pronom Determinant Adverbi Preposició Conjunció

 3 Relaciona cada oració amb el vocabulari específic que calga.

a) Els fonament, els pilars i les bigues havien de ser 1) Lingüística
forts per a poder suportar el pes del sostre.
b) La gespa es va semar durant l’hivern, però el gram i 2) Meteorologia
altres herbes continuaren verdes durant tot l’any.
c) Els substantius formen una categoria gramatical que
pot exercir diverses funcions dins de l’oració. 3) Construcció

d) Estarà ennuvolat al llarg del cap de setmana, amb

possibilitat de ruixats i vents forts de ponent. 4) Jardineria

54
 Unitat 3
Mirar-se el melic
 4 Escriu dues oracions amb cada paraula de manera que en cada una faça les funcions pròpies de la cate-
goria gramatical que se’t demana.
Determinant
Primer
Substantiu
Determinant
El seu
Pronom
Substantiu
Taronja
Adjectiu
Substantiu
Menjar
Verb
Substantiu
Italià
Adjectiu

 5 Separa en síl·labes els mots següents:

adequació, paella, construir, armari, importantíssim, canya, fulla, carretera, veí, pou, ordinador, emancipar, braçalet,
carnisser, fullet, filament, flexo, bolígraf, impressora, calendari

 6 Classifica els mots de l’exercici anterior en la graella i subratlla’n les síl·labes tòniques.
Monosíl·labs Bisíl·labs Trisíl·labs Tetrasíl·labs Pentasíl·labs

 7 Escriu totes les paraules del text de l’exercici 1 que porten diftong. Separa’ls en creixents i decreixents.
Creixents Decreixents

 8 La paraula aïllat, conté un diftong o un hiat? Per què? Com has pogut saber el que has dit?

 9 Digues si són certes les afirmacions següents.

a) Algunes llengües s’escriuen igual que es parlen, i altres no.
b) Les històries narrades en primera persona sempre tenen un narrador que és alhora personatge.
c) Els còmics i les auques tenen les mateixes característiques, però les auques només es poden
escriure en valencià.
d) La vocal i pot formar part d’un diftong decreixent, però no d’un diftong creixent.
e) Totes les paraules que tenen un hiat porten accent o dièresi.

10 Escriu segons calga abaixar, apujar, baixar o pujar.

a) Per culpa de la crisi els botiguers han hagut de (d’) ................................................................ els preus.
b) Visc en un dúplex i passe el dia ................................................................ i ................................................................ escales.
c) No poden ................................................................ el sofà nou al pis perquè no cap a l’ascensor.
d) Si eres capaç de (d’) ................................................................ aquella muntanya et consideraré un atleta.

55
 Unitat 3
Mirar-se el melic
Solucionari. Model d’avaluació
 1 a) El fragment narratiu pertany al subgènere de terror.  5 a-de-qua-ci-ó, pa-e-lla, cons-tru-ir, ar-ma-ri, im-por-
b) La referència als vampirs, la boira, la foscor, l’olor tan-tís-sim, ca-nya, fu-lla, car-re-te-ra, ve-í, pou, or-di-
d’alls, els colpets que sent la protagonista a la finestra. na-dor, e-man-ci-par, bra-ça-let, car-nis-ser, fu-llet, fi-
c) El narrador és extern en tercera persona. d) L’acció la-ment, fle-xo, bo-lí-graf, im-pres-so-ra, ca-len-da-ri.
es desenvolupa en una habitació. e) Els personatges
que són a l’habitació mentre es desenvolupa l’acció  6 Monosíl·labs: pou. Bisíl·labs: canya, fulla, veí, fullet,
són Lucy i la senyora Westenra. flexo. Trisíl·labs: paella, construir, armari, braçalet,
carnisser, filament, bolígraf. Tetrasíl·labs: carretera,
 2 Substantius: habitació, pudor, all, boira, finestra, flors, ordinador, emancipar, impressora, calendari. Pentasíl·
jardí. Adjectius: forta, espessa. Verbs: feia, s’adonà, labs: adequació, importantíssim.
apareixia, va obrir, llançava. Pronom: ella. Determi-
nants: l’, una, molt, una, la, les, el (al). Adverbis: ales-  7 Creixents: qual, quan, seua. Decreixents: tanmateix,
hores, davant, mentre. Preposicions: d’, que, d’, a (al). aire, boira, apareixia, això, seu, veure.
Conjunció: i.
 8 La paraula aïllat conté un hiat, perquè la i i la a es
 3 a3, b4, c1, d2. pronuncien en síl·labes diferents. Es pot saber perquè
la dièresi indica precisament que formen hiat i s’han
 4 Resposta oberta. Possible solució: de pronunciar en síl·labes diferents.
El primer mes de l’any
Determinant  9 Certes: b), d), e). No són certes: a), c).
és gener.
Primer
Estic estudiant primer
Substantiu 10 a) apujar. b) pujant, baixant. c) apujar. d) pujar.
d’ESO.
El seu germà és futbo-
Determinant
lista.
El seu
No tenia cotxe, però
Pronom
hem anar amb el seu.
Substantiu Menja’t la taronja.
Taronja M’he comprat un jersei
Adjectiu
taronja.
Substantiu El menjar és a punt.
Menjar
Verb M’agrada molt menjar.
L’italià arribà el primer
Substantiu
a la meta.
Italià
Aquell home italià ha
Adjectiu
vingut de vacances.

56
Conviure és
compartir Unitat 4
A. Objectius
• Llegir i comprendre textos de tipologia diferent relacio- • Distingir els substantius de la resta de categories grama-
nats amb l’eix temàtic. ticals.
• Conéixer el vocabulari específic de l’esport. • Saber les regles d’ús de l’accent i la dièresi i llur aplicació
• Aprendre a usar el lèxic esportiu sense mots que inciten pràctica.
a la violència. • Entendre les característiques de la narrativa infantil i ju-
• Diferenciar els significats de paraules i sintagmes morfo- venil.
lògicament semblants (metge/mèdic). • Copsar les diferències entre els usos formals i informals
• Fixar les característiques de la rondalla i el conte. de la llengua.
• Establir l’estructura del sintagma nominal. • Crear un conte o una rondalla a partir de les estratègies
• Delimitar les característiques sintàctiques, morfològi- apreses al llarg de la unitat.
ques i semàntiques del substantiu.

B. Continguts
Conceptes Procediments Actituds
• El vocabulari específic • Lectura i comprensió dels textos relacionats amb l’eix temà- • Conscienciació de
de l’esport: caracterís- tic. la importància de
tiques i corpus. • Exposició oral i per escrit de qüestions relacionades amb els compartir les tasques
• La rondalla i el conte: textos. domèstiques.
característiques i es- • Identificació i ús dels mots específics del vocabulari de l’es- • Rebuig de la violència
tructura. port. verbal en l’esport i ús
• La paraula: definició. • Distinció del significat de mots i sintagmes morfològicament adequat del vocabula-
• El sintagma nominal: semblants (mèdic/metge) en contextos determinats. ri específic.
estructura. • Identificació dels elements característics de la rondalla i el • Consideració de la
• El substantiu: morfolo- conte en els textos proposats. rondalla i el conte
gia, sintaxi i semànti- • Anàlisi i producció de rondalles i contes. com a textos lúdics i
ca. • Reconeixement de l’estructura dels sintagmens nominals. didàctics.
• L’accent i la dièresi: • Comprensió de les característiques morfosintàctiques i se- • Consideració equi-
regles d’ús. màntiques del substantiu. tativa dels registres
• La literatura infantil i • Ús adequat i coherent dels substantius. formals i informals de
juvenil: definició i ca- • Aplicació pràctica de les regles d’ús de l’accent i la dièresi. la llengua.
racterització. • Discriminació dels textos infantils i juvenils de la resta de ma- • Valoració de la crea-
• La variació lingüística: nifestacions literàries. ció literària i artística
usos formals i usos • Identificació dels contextos en què s’ha de fer un ús formal o mitjançant la creació
informals. informal de la llengua. d’un conte o una ron-
• El conte i la rondalla: • Producció de textos formals i informals en funció del context dalla.
estratègies de redac- comunicatiu.
ció. • Confecció d’un conte o una rondalla a partir de les estratègies
proposades.

57
 Unitat 4
Conviure és compartir
C. Criteris d’avaluació
• Ser capaços d’entendre textos de tipologia diferent rela-
cionats amb l’eix temàtic.
• Assolir la capacitat suficient per a usar el vocabulari es-
pecífic de l’esport.
• Estar en disposició d’usar el lèxic esportiu sense mots
que inciten a la violència.
• Saber diferenciar els significats de paraules i sintagmes
morfològicament semblants (metge/mèdic).
• Percebre les característiques de la rondalla i el conte.
• Tenir destresa per a identificar l’estructura del sintagma
nominal.
• Discernir les característiques sintàctiques, morfològiques
i semàntiques del substantiu.
• Poder discriminar els substantius de la resta de categori-
es gramaticals.
• Demostrar competència en l’ús de l’accent i la dièresi.
• Tenir destresa per a identificar les característiques de la
narrativa infantil i juvenil en textos concrets.
• Copsar les diferències entre els usos formals i informals
de la llengua.
• Demostrar competència per a poder crear un conte o una
rondalla a partir de les estratègies apreses al llarg de la
unitat

D. Competències bàsiques
Competència comunicativa lingüística i audiovisual pàg. act.
75-77 G
79 10
81-82 G
Lectura i comprensió de textos.
88 32
90-91 G
95 4
77 1-6
79 10
82 14-19
Exposició oral i per escrit de qüestions relacionades amb textos treballats prèviament.
88 32
90-91 38-40
95 4
78-79 G
Identificació i producció de textos relacionats amb l’esport mitjançant l’ús del vocabulari específic.
94 3
Tria correcta de paraules i sintagmes morfològicament semblants (mèdic/metge). 79 13
Caracterització de la rondalla i el conte. 80-82 G
Comprensió del concepte i l’estructura del sintagma nominal. Identificació i discriminació de sintag-
83 G
mes nominals i el seu nucli.
84-85 G
Coneixement de les característiques morfosintàctiques i semàntiques del substantiu.
95 4
87-89 G
Ús normatiu de l’accent i la dièresi.
95 5
Concepte de variació lingüística i estratègies per a planificar els textos en funció de la situació 92 G
comunicativa. 94 2
Confecció d’un conte o una rondalla seguint els preceptes teòrics treballats al llarg de la unitat. 93 G

Tractament de la informació i competència digital pàg. act.

Recerca d’informació en suports convencionals i digitals. 86 27-28
Audició d’un conte oral. 82 19

58
 Unitat 4
Conviure és compartir
Competència social i ciutadana pàg. act.
75-77 G
Conscienciació de la necessitat de compartir les tasques domèstiques.
94 1
Eradicació del llenguatge connotativament violent en el camp semàntic de l’esport. 79 G
Valoració de l’ús de les formes femenines i dels doblets masculí/femení per a assolir un llenguatge
85 G
no sexista.

Competència artística i cultural pàg. act.

75-77 G
Valoració de la producció literària com a font de coneixement i plaer.
81-82 G
Estima per la literatura oral com a part de la cultura popular. 82 19
Creació d’un conte o una rondalla. 93 G

Competència d’aprendre a aprendre pàg. act.

Aplicació pràctica de la tècnica del resum. 82 16
Cerca d’informació en suports convencionals i digitals. 86 27-28

Autonomia i iniciativa personal pàg. act.

Confecció d’un resum. 82 16
Estratègies per a crear un conte o una rondalla. 93 G

E. Textos de la unitat
Text Autor
«L’aventura del bany que es neteja sol» M. J. Cerviño i J. Calzón
Tasques familiars Departament d’Acció Social i Ciutadana de la Generalitat
L’Alginet tomba l’invicte Muro Producció pròpia
La llegenda de Huascarán Anònim popular
«La senyora A» (fragment d’Històries de por) Angela Sommer-Bodenburg
Fragment de Contes amb tinta blava Ferran Bataller
Fragment de Mecanoscrit del segon origen Manuel de Pedrolo
Fragment de L’últim roder Josep Franco
Fragment de Menjaré bollyc@os per tu Pasqual Alapont
Fragment de Neu i gossos... Quin embolic! Enric Lluch

59
 Unitat 4
Conviure és compartir
F. Dictats de la unitat
A) Ortogràfic. L’accent i la dièresi.
Això diu que era un xinés. Un xinés de la pura Xina. Un xinés que no ho hauria pogut dissimular: tenia aquell dolcíssim
color que presenten alguns oriünds del país asiàtic, lluïa una trena de més de tres pams, i els ulls els tenia com una
lleu pinzellada damunt la porcellana d’un gerro. A més portava peücs. Era, doncs, un perfecte xinés, i es deia Xim Pom,
que, ja ho haureu intuït, en la llengua xinesa vol dir «amant de la música».
   Xim Pom era un gran amant de la música. Però l’home estava condemnat a un amor només platònic, perquè la
música no li feia ni així de cas. Ell la seguia de puntetes, per no fer-la malbé, però ella era rabiüda i altiva com un
cristall.
Miquel Desclot. A la punta de la llengua (adaptació)

B) Relacionat amb altres continguts de la unitat. Eix temàtic: aprendre a compartir.

Prop d’un centenar d’infants, acompanyats per les seues famílies, van participar ahir en una activitat en commemo-
ració del Dia Internacional de les Famílies. Els infants, amb l’ajuda de pares, mares, àvies i avis, van fer uns titelles
amb globus, que simbolitzaven els membres que resideixen en una llar, i van jugar a aprendre a repartir-se les tas-
ques domèstiques entre tots. El lema triat per a la celebració d’enguany ha sigut Compartim el temps! El director de
la trobada va explicar que totes aquestes accions estan incloses en el pla estratègic sobre usos i gestió del temps
de la vida quotidiana, que inclou diverses actuacions en els propers deu anys. No obstant això, les últimes dades
evidencien que les dones dediquen una mitjana de 23 hores setmanals a la faena de casa, mentre que els homes
només n’hi destinen 7,6.

G. Solucionari. Llibre de l’alumne

 1 Resposta oberta. Cal esperar que donen una resposta  
afirmativa i que la justifiquen.
 2 Resposta oberta. Cal esperar que responguen que sí.
El motiu perquè treballen més quan ixen de casa nor-  
malment és perquè a casa si no ho fan ells ho fa algú
altre, i fora no.
7 De dalt a baix, bàsquet, escacs, handbol, futbol, tenis,
golf, pilota (concretament escala i corda), futbol sala,
natació i rugbi.
8 Els esports que es juguen en la mateixa superfície són
l’handbol i el futbol sala. Els que tenen la mateixa fina-
litat són futbol i futbol sala, i també tenis i pilota.

 3 Resposta oberta. Depenent de cada cas, alguns fa-  9 Resposta oberta. Han de formar grups per afinitat es-
ran les de la seua franja d’edat, d’altres més i d’altres portiva i fer un mural. L’activitat es pot començar a
menys. classe i acabar-la a casa.

 4 Les obligacions estan disposades de més edat a
menys perquè els membres adults de la família tenen
més obligacions que els joves, adolescents i xiquets.
 5 Les paraules que apareixen en el text per a referir-se
al lavabo són: lavabos, latrines, excusats, vàter, bany
(dues vegades cadascuna), comunes i banys. Estan
distribuïdes de manera que al principi només apareix
una vegada cadascuna, i quan ja han aparegut totes
comencen a repetir-se, de manera que la repetició
està lluny de la primera citació. Està fet així a posta
per qüestions d’estil, per evitar una repetició excessiva
de paraules.
 6 a) Sí, els adolescents poden col·laborar en l’educació
dels germans menuts. b), c) i d) Respostes obertes.
En funció de si tenen germans, si més grans o més
menuts, i de la diferència d’edat que hi haja entre ells,
contestaran una cosa o una altra. En les respostes b)
i c) s’han d’aportar dades per a poder encetar el debat
de la pregunta d).
10 a) Les paraules i sintagmes que pertanyen al camp
semàntic del futbol són: classificació, líder, equip, opor-
tunitats, àrea, porter, aturar, tres pals, segona part, can-
vis tàctics, mig del camp, porteria, gol, temporada i lliga
(catorze en total). b) Les que pertanyen als camps
semàntics dels enfrontaments bèl·lics i les accions
violentes són: tomba, invicte, derrotar, contesa, dispu-
tada, hostilitats, atacava, rereguarda, canonades, ene-
miga, dispar, comandament, línia de defensa, afusellar,
contrària, amonestació, expulsat, bombardeig, desmun-
tar, fèrria defensa, derrotat, pesos pesants, xoc de trens
i avantguarda (vint-i-quatre en total). c) N’hi ha moltes
més paraules dels camps semàntics de la guerra i les
accions violentes. Aquest tipus de llenguatge fomenta
i justifica la violència en l’esport, si més no de manera
inconscient. El que caldria fer és evitar aquest tipus
de llenguatge i canviar-lo per un altre que fóra més
neutre i només lligat a la pràctica esportiva.
11 a) Li agrada molt el bàsquet, però no té facilitat per
a llançar a cistella. b) Seria un gran jugador de fut-
bol si no fóra perquè sempre està en fora de joc.

60
 Unitat 4
Conviure és compartir
c) L’handbol és molt divertit, però saltar tant carrega 12 Resposta oberta. En principi en la llista haurien d’estar
molt els bessons. d) Fa molt d’esport, però com que pràcticament totes les paraules substituïdes de l’exer-
juga als escacs no té mai punxades. e) De menut cici 11 i alguna més de les que han aparegut al llarg
jugava de davanter, però després l’entrenador el de la unitat.
posà de porter. f) Heu de calfar abans de jugar, per-
què si no us podeu lesionar els turmells. g) Al barri 13 a) mèdic. b) metge.
han fet un poliesportiu on es pot jugar a esquaix i
a birles. h) Li agraden els esports de contacte, és un
amant de la boxa i de la lluita lliure.

14
Característiques comunes
1) Són breus.
2) La trama és senzilla.
3) Hi ha pocs personatges.
4) Tenen una estructura dividi-
da en tres parts.
5) Conten situacions fictícies,
amb elements irreals.
Característiques diferenciades
Conte
1) No és de caràcter popular i
l’autor és conegut.
2) Està escrita en 1a persona.
3) Temps present.
4) Destinada a un públic ampli.
5) No té intenció moralitzadora.
6) No té fórmules d’obertura i
tancament.
Rondalla
1) És de caràcter popular i d’autor anò-
nim.
2) Està escrita en 3a persona.
3) Temps passat.
4) Destinada a entreteniment d’infants.
5) Té intenció moralitzadora.
6) Té fórmules d’obertura i tancament.

15 Plantejament: primer paràgraf.
Nus: segon paràgraf.
Desenllaç: tercer paràgraf.
16 Resposta oberta. Una possibilitat: A la serralada dels
Andes, Huandoy, una deessa, i Huascarán, un príncep
mortal, s’enamoren. Inti, pare de la deessa, s’oposa a la
relació, però com que la filla no accepta trencar amb
Huascarán, converteix els dos en muntanya perquè es
puguen veure però no es puguen tocar.
17 Els personatges que apareixen en el text 5 són el doc-
tor, la senyora A i la infermera. Els protagonistes són
els dos primers. Hom podria considerar personatges la
mare i el fill que són dins de la consulta i la veïna que
entra amb el doctor a la casa de la senyora A. Però
aquests, que no tenen diàleg, es diuen figurants.
18 El text 1 de l’Eix temàtic és un conte, perquè narra una
història en què apareixen personatges, i està situada
en uns espais i en un temps determinats.
19 Pregunta sense resposta. A partir de l’audició del con-
te podem encetar algunes activitats orals.
20 a) El meu cosí té una moto. b) Pere vol comprar un pis
gran. c) Hi ha moltes coses boniques. d) Han vingut
unes dones africanes. e) Sempre compren sabates
modernes.
23 Resposta oberta. Cal tenir en compte la mateixa con-
sideració que en l’activitat anterior.
24 Variables: gos, cambrer, cuinera, alcalde, secretari,
gerent, mestre, patinadora, ós. Invariables: taula, bolí-
graf, séquia, llorer, elogi, honor, pau, pastís, pedra, got,
cotxe, bastó, pot, cullera, amor, llibertat.
25 Els substantius que fan referència a éssers vius so-
len ser variables en gènere, mentre que els que fan
referència a objectes i idees, solen tenir només un
gènere.
26 les dents, els fronts, els rius, els/les valls, els ulls, les
parpelles, els peus, els corrents, les maratons, les ico-
nes, les suors, les marjals, les olors, les síndromes,
les sabates, les resplendors. (Totes les solucions són
igualment vàlides amb qualsevol determinant d’un al-
tre tipus si té el mateix gènere.)
27 Clau: Tija metàl·lica punxeguda per un cap i amb ca-
bota en l’altre. / Peça de metall que, introduint-la en
el forat d’un pany i fent-la girar, posa en moviment el
mecanisme del pany i serveix així per a obrir i tancar.
Llum: Qualsevol aparell que serveix per a fer llum. /
Forma d’energia que permet veure les coses. Terra:
Sòl, paviment, etc., sobre el qual s’està, es camina, etc.
/ Part sòlida de la superfície terrestre, considerada
com a suport de les coses.

21 Nucli: Pere. Det. + n: El meu cosí. Una moto. n + cn:
Sabates modernes. Det. + n + cn: Un pis gran. Moltes
coses boniques. Unes dones africanes.
22 Resposta oberta. Cal anar amb compte que no copien
oracions que hagen aparegut al llarg de la unitat, espe-
cialment les dels exercicis immediatament anteriors.
28 El substantiu és un tant peculiar. Està normativament
acceptat el mot estudiant amb doble gènere (xic es-
tudiant / xica estudiant). Però també està acceptat el
mot de doble gènere estudiant-a (xic estudiant / xica
estudianta). Per tant pot ser considerat variable i inva-
riable. Dir una dona estudiant és correcte, i dir una dona
estudianta, també.
61
 Unitat 4
Conviure és compartir
29 En principi, seguint la definició que hem donat en el
llibre, són concrets els substantius que es poden per-
cebre pels sentits. La música es pot percebre per l’oï-
da, i per tant és concret. Però hi ha algunes classifica-
cions que només consideren concrets els substantius
que es poden veure i tocar, amb la qual cosa seria
abstracte.
30 Per a saber accentuar, hem de recordar tres tipus de
terminacions: vocal, vocal + esse i en/in. Accentua-
rem les paraules agudes que tinguen una d’aquestes
terminacions, les planes que en tinguen qualsevol al-
tra, i totes les esdrúixoles.
31 Planes: anàvem, examen, mòbil, perxa, calendari, xiri-
via. Agudes: Ramon, robot. Esdrúixoles: pèrdua, sépia.
32 Pau arribà a la ciutat amb una maleta verda, una bu-
fanda grisa i un bolígraf blau a la butxaca. I Misteri.
Era alt i prim, i coixejava un poc de la cama esquerra
perquè quan era petit li va caure al damunt un ele-
fant del circ. Va baixar lentament del tren i renegà
que li feia mal l’esquena i que haurien de fer els trens
més còmodes i posar pel·lícules més divertides.
Una dona que venia al mateix vagó li va donar la raó.
Era una poca vergonya. Al seu costat, com sempre,
tenia Misteri, un gosset de poc més d’un pam de llar-
gària que l’acompanyava en totes les missions que
tenia. I dic amic perquè l’home de la bufanda grisa
sempre deia «Jo no sóc amo de ningú, sóc amic de
tots». Però de Misteri una miqueta més.
33 avui, cantàveu, ràpidament, cantaran, exàmens, vin-
dria, Montroi, ateu, pobrament, polític, estudiaran, ac-
tua/actuà, desmai, humans, plàtan.
34 a) Pàtina: to que prenen amb el temps els objectes
antics de metall. b) Patina: tercera persona del pre-
sent d’indicatiu del verb patinar. c) Patinà: tercera
persona del passat simple del verb patinar.
35 La paraula estudia no porta accent perquè és plana i
acaba en vocal. No és cap excepció, segueix la norma
general. La manera correcta de pronunciar-la és es-
tu-di-a.
Autoavaluació
 1
Rondalla
• De caràcter popular i autor anònim.
• Tenen intenció moralitzadora.
• Conta situacions fictícies amb elements irreals.
• Escrit en tercera persona.
• Amb fórmules fixes de començament i acabament.
62
36 Marca que la u sona: següent, aqüífer, conseqüència,
qüestió, seqüela, eqüestre, ungüent. Marca que i/u no
fan diftong: roïna, homogeneïtzar, Raül, reüll, constru-
ïa, reduïm, cafeïna, amoïnar, veïns, ensaïmada.
37 guant, paraigües, taüt, aïllar, prenia, paraigua, agraït,
agrair, agrairé, agrairia, guerra, pingüí, ahir, Seül, agra-
ïa, Lluïsa, traduïa, traduint, feia, altruista.
38 Mecanoscrit del segon origen → Novel·la de ciència-ficció,
L’últim roder → Novel·la històrica, Menjaré bollyc@os ­per
tu → Novel·la d’humor. a) Resposta oberta. En prin-
cipi sí que ho haurien d’haver pogut fer. b) Resposta
oberta. Pot servir com a guia que: Mecanoscrit del se-
gon origen és de ciència-ficció perquè conté elements
inversemblants fruit dels avenços tecnològics d’éssers
extraterrestres (els ovnis). L’últim roder és històrica
perquè situa l’acció en el temps passat, i apareixen
elements del passat (els carros, els roders...). Menjaré
bollyc@os per tu és d’humor perquè presenta situaci-
ons còmiques (que l’entrenador preferisca jugar amb
un menys que fer jugar el protagonista...).
39 Els textos 7 i 8 tenen narrador extern, i el 9 intern. Se
sap perquè en el darrer el narrador és alhora protago-
nista de la història (que s’escriu en primera persona) i
en els dos primers no (i s’escriuen en tercera persona).
40 Resposta oberta. Depén dels gustos lectors de cadas-
cú, però és molt possible que la majoria trie la d’hu-
mor.
41 Primer text: col·loquial / Segon text: estàndard / Tercer
text: formal.
42 Resposta oberta. Les solucions s’haurien d’aproximar
bastant a les que hi ha tot seguit. Col·loquial a estàn-
dard: Estàs equivocat. Estàs tot el dia pretenent que et
convide, però ja t’he dit que no porte diners. M’agradaria
no haver d’enfadar-me, però no sé si ho podré aconse-
guir. Estàndard a col·loquial: M’han catejat mates per-
què he tret una porqueria de notes, i, per si faltava poc,
no he presentat tots els curros que el profe ha manat.
Formal a col·loquial: Pere no ha vingut a escola perquè
va de cagueroles.
Conte
• N’hi ha d’infantils i per a adults.
• No tenen fórmules fixes de començament o acabament.
• No ha de tenir, necessàriament, intenció moralitzadora.
• Escrit en primera o en tercera persona.
• Poden basar-se en fets reals o, com a mínim, creïbles.
 Unitat 4
Conviure és compartir
 2
Text col·loquial Text formal
Disfemismes Barbarismes Vocabulari específic
Fer punyetes, unflar-me els nassos, Bueno, pues, tonteries Sintagmes nominals, paraules, nu-
Me cague en l’ou! cli, determinant, complement del
nom, funcions sintàctiques, subjec-
te, complement directe, atribut

 3
Esport Participants Superfície de joc Eines Finalitat
Dos equips de 13 Piscina limitada de Pilota entre 400 i
Introduir la pilota a la
Waterpolo jugadors, dels quals 20 × 30 metres amb dues 450 g i de 0,68 a
porteria contraria
en juguen 7 alhora porteries als extrems 0,71 m de diàmetre
Fer que la pilota col-
Pilota entre 45 i
Frontó Dos jugadors o Frontó rectangular amb pege el frontis per da-
50 g i entre 38 i
valencià dues parelles frontis, muralla i rebot munt de la línia abans
40 mm de diàmetre
que faça dos bots
Dos equips de sis Pista de gel de 60 × 30 Patins de gel, disc Situar el disc en la
Hoquei gel
jugadors metres i pals porteria contrària

 4 Concrets, éssers vius: Antoni.

Concrets, objectes: pistes, material, bastons, botes, autobús, orelles.
Abstractes: faena, distribució, histèria, línia.

 5
Polisíl·labes
Monosíl·labes
Agudes Planes Esdrúixoles
porta, taula, bolígraf,
finestra, arbre, llibre,
baló, ciutat, conductor, església, màquina, línia,
mà, peu sabata, poma, cuina,
musicar ciència
cama, plàtan, camiseta,
terratrèmol, cràter

 6 Eloïsa, la cosina de Raül, és trilingüe. Això és atribuïble al fet que son pare és de Llíria i sa mare d’algun lloc dels
Països Baixos, i per això des que era molt menuda està acostumada a escoltar a casa, almenys, tres llengües. La
xiqueta té una oïda increïble, i una gran intuïció per als temes lingüístics. No com el seu germà Isaïes, que amb men-
jar ensaïmades i raïm, ja ho té bé. La qüestió és que és molt rabiüt, i ens va deixar ben esbalaïts quan fa uns dies,
de sobte, va eixir al balcó de sa casa i es va dedicar a escridassar aïradament veïnat i transeünts, mentre son pare,
pobre, li deia: «Ai, mare, ens buscaràs la ruïna!».

63
 Unitat 4
Conviure és compartir
Model d’avaluació

Nom i cognoms: ............................................................................................................................................................ Grup: ................................................................................... Data: ...............................................................................

 1 Llig el text i contesta les preguntes.

L’inventor fabricà unes ulleres que permetien observar, d’una manera clarivident, tots els pensaments de la gent.
L’únic que calia fer era dirigir la mirada cap al front d’aquesta. Va començar a fer-les servir i, paral·lelament, a odiar
moltes de les persones que coneixia.
   Un dia, d’una manera no deliberada, es veié reflectit en un espill amb les ulleres posades. A continuació les va
trencar.

Vicent Terol
Font: relatsencatala.cat

a) Digues quines característiques presenta el text pel que fa a l’extensió, a la complicació de la trama i a la quantitat
de personatges que apareixen.
b) El text que has llegit és un conte o una rondalla? Per què?
c) El relat és fantàstic o realista? Justifica la resposta.
d) Per què creus que el protagonista comença a odiar la gent quan comença a usar les ulleres?

 2 Subratlla els errors que trobes en les oracions i corregeix-los.

a) Encara no m’has presentat l’informe metge per a justificar la falta.
 
.......................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................

b) L’ajedreç és molt avorrit perquè es juga assegut en una cadira.

 
.......................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................

c) Abans jugava al balonmà, però ara preferisc el baloncesto.

 
.......................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................

d) Era un gran jugador, en la delantera marcava molts gols.

 
.......................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................

e) Quan saque el contrari has d’estar espavilat perquè no xuten a meta.

 
.......................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................

f) Els camps de fútbol són un rectàngul de césped.

 
.......................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................

 3 Escriu dos sintagmes nominals amb cada una de les estructures possibles.

Nucli

Det. + Nucli

Nucli + Adjacent

Det. + Nucli + Adjacent

 4 Busca en el text de l’exercici 1 quatre sintagmes nominals que tinguen l’estructura determinant + nucli.
....................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................

....................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................

64
 Unitat 4
Conviure és compartir
 5 Escriu paraules en cada casella tenint en compte el que se’t demana.
Femenines formades afegint el sufix -a al masculí
Femenines formades afegint el sufix -essa al masculí
Femenines formades afegint el sufix -iu al masculí
Femenines formades afegint el sufix -na al masculí
Femenines formades afegint el sufix -ina al masculí
Paraules que en masculí i femení tinguen arrel diferent
Masculines formades a partir del femení
Afigen l’adjectiu mascle o femella per a diferenciar el gènere

 6 Escriu oracions en què es veja clarament el significat de les paraules següents en masculí i en femení.
Masculí Femení

pols

clau

llum

terra

 7 Llig i posa els accents i les dièresis que calga.

El rector de Novetle tenia més de setanta anys. Quan el taut entra a l’esglesia va fer el senyal de la creu amb la
ma. No havia calculat les consequencies del seu gest, perque de seguida els familiars del difunt es posaren a plorar.
El temple estava atapeit de gent amb el rostre ploros. Un foraster, oriund de l’Alcoia, pareixia el mes sere de tots.

 8 Escriu tres oracions que tinguen el mateix significat, però usant en cada cas un registre lingüístic diferent
(formal, estàndard i col·loquial).
....................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................

....................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................

....................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................

 9 Marca les afirmacions que siguen certes.

La literatura infantil i juvenil és la que escriuen infants i joves.
Els substantius poden ser abstractes o concrets, depenent de si es poden percebre per mitjà dels sentits o no.
És millor usar sempre un llenguatge formal perquè és adequat a qualsevol context.
La rondalla és un conte que es narra amb acompanyament musical.
La dièresi té dos usos: trencar diftongs i marcar que la u darrere de c o g i seguida de e o i s’ha de pronunciar.

10 Explica breument (en unes huit o deu línies) per què és important compartir les faenes de casa.
....................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................

....................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................

....................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................

....................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................

....................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................

....................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................

....................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................

....................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................

....................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................

65
 Unitat 4
Conviure és compartir
Solucionari. Model d’avaluació
 1 a) Pel que fa a l’extensió és un text breu. La trama  
és poc complicada. Només hi apareix un personatge.
b) El text és un conte, perquè, a més de les carac-
terístiques que ja hem dit, comunes als dos gèneres,  
és d’autor conegut, no tracta un tema tradicional i la
història està situada en el present. c) El relat és fan-
tàstic, perquè apareixen elements que no són possi-
bles en la vida real, com les ulleres capaces de llegir
el pensament. d) Resposta semioberta. Més o menys,
però ha de ser una cosa semblant a «Perquè si la gent
poguera saber què pensem i no diem, tots resultaríem
odiosos».
 2 a) Encara no m’has presentat l’informe mèdic per a
justificar la falta. b) Els escacs són molt avorrits per-
què es juga assegut en una cadira. c) Abans jugava a  
l’handbol, però ara preferisc el bàsquet. d) Era un
gran jugador, en la davantera marcava molts gols.
e) Quan saque el contrari has d’estar espavilat per-
què no xuten a porteria. f) Els camps de futbol són
un rectangle de gespa.
 3 Resposta oberta.
Jo
Nucli
Antoni
El conserge  
Det. + Nucli
Una medusa
Dones valentes
Nucli + Adjacent
Homes capaços
Una barca menuda
Det. + Nucli + Adjacent
Tres entrades barates
 
4 L’inventor, unes ulleres, la mirada, un dia [és l’única
solució possible, no n’hi ha més].
5 Resposta oberta. Una possible solució és la que hi ha
tot seguit. Femenines formades afegint el sufix -a al
masculí: gossa, gata. Femenines formades afegint el
sufix -essa al masculí: alcaldessa, duquessa. Feme-
nines formades afegint el sufix -iu al masculí: actriu,
emperadriu. Femenines formades afegint el sufix -na
al masculí: germana, veïna. Paraules que en masculí i
femení tinguen arrel diferent: cavall, bou. Masculines
formades a partir del femení: bruixot, perdigot. Afigen
l’adjectiu mascle o femella per a diferenciar el gènere:
tortuga, balena.
6 Resposta oberta. (Possibilitats.)
Masculí Femení
pols No em trobe el pols. Torca la pols.
Clava el clau a la
clau Fica la clau al pany.
paret.
llum El llum està encés. Hi havia poca llum.
La terra és de color
terra El terra està banyat.
marró.
7 El rector de Novetlè tenia més de setanta anys.
Quan el taüt entrà a l’església va fer el senyal de la
creu amb la mà. No havia calculat les conseqüènci-
es del seu gest, perquè de seguida els familiars del
difunt es posaren a plorar. El temple estava atapeït
de gent amb el rostre plorós. Un foraster, oriünd de
l’Alcoià, pareixia el més seré de tots.
8 Resposta oberta. Una possibilitat és la que hi ha tot
seguit. Pateix una gastroenteritis. / Està malalt de la
panxa. / Va de cagueroles.

 9
La literatura infantil i juvenil és la que escriuen infants i joves. F
Els substantius poden ser abstractes o concrets, depenent de si es poden percebre per mitjà dels
V
sentits o no.
És millor usar sempre un llenguatge formal perquè és adequat a qualsevol context. F
La rondalla és un conte que es narra amb acompanyament musical. F
La dièresi té dos usos: trencar diftongs i marcar que la u darrere de c o g i seguida de e o i s’ha de
F
pronunciar.

10 Resposta oberta. És un exercici de redacció en què es valorarà la correcció ortogràfica i gramatical, l’adequació, la
coherència, la cohesió, i, a més, el contingut, que ha d’estar relacionat amb els preceptes que s’han treballar a l’Eix
temàtic.

66
El que importa
és participar
A. Objectius didàctics
• Llegir i comprendre textos de tipologia diferent relacio-
nats amb l’eix temàtic.
• Conéixer el vocabulari específic del cos humà.
• Diferenciar els significats de paraules i sintagmes morfo-
lògicament semblants (em, ham, hem).
• Fixar les característiques dels textos descriptius.
• Aprendre les estratègies per a fer un retrat.
• Assolir destresa en la tècnica d’estudi del subratllat.
• Conéixer la diversitat de mots que poden fer la funció sin-
tàctica de determinant i les característiques que tenen.
Unitat 5
• Delimitar les característiques sintàctiques, morfològi-
ques i semàntiques dels adjectius.
• Dominar les regles d’ús del guionet, l’apòstrof i les con-
traccions.
• Saber les característiques fonamentals del llenguatge
poètic.
• Establir els contextos en què s’ha d’usar un registre formal.
• Entrar en contacte amb el lèxic dels registres formals.
• Crear un retrat a partir de les estratègies apreses al llarg
de la unitat.

B. Continguts
Conceptes Procediments Actituds
• El vocabulari específic • Lectura i comprensió dels textos relacionats amb l’eix temàtic. • Valoració de l’esport
del cos humà: caracte- • Exposició oral i per escrit de qüestions relacionades amb els no competitiu com a
rístiques i corpus. textos. font de plaer i salut.
• Els textos descriptius: • Identificació i ús dels mots específics del vocabulari del cos • Rebuig dels elements
característiques i es- humà. discriminatoris en la
tructura. • Distinció del significat de mots i sintagmes morfològicament descripció de perso-
• Els determinants: tipo- semblants (em, ham, hem) en contextos determinats. nes.
logia. • Identificació dels elements característics dels textos descrip- • Consideració dels
• Els adjectius: morfolo- tius. textos poètics com a
gia, sintaxi i semànti- • Anàlisi i producció de textos descriptius. part del nostre patri-
ca. • Ús coherent de la tècnica d’estudi del subratllat. moni cultural.
• El guionet, l’apòstrof • Reconeixement dels diversos tipus de determinants. • Gust de llegir poesia.
i les contraccions: re- • Tria correcta dels diversos tipus de determinants en contex- • Predisposició a l’ús de
gles d’ús. tos determinats. registres formals en
• El llenguatge poètic: • Discriminació dels adjectius de la resta de categories grama- els contextos en què
definició i caracteritza- ticals. siga necessari.
ció. • Utilització adequada dels adjectius en contextos determinats.
• Els registres formals: • Aplicació pràctica de les regles d’ús del guionet, l’apòstrof i
contextos d’ús. les contraccions.
• El conte i la rondalla: • Anàlisi de les característiques del llenguatge poètic en con-
estratègies de redac- textos determinats.
ció. • Identificació de textos formals.
• Producció de textos amb un cert grau de formalitat.
• Confecció d’un retrat a partir de les estratègies proposades.

67
 Unitat 5
El que importa és participar
C. Criteris d’avaluació
• Ser capaços d’entendre textos de tipologia diferent rela-
cionats amb l’eix temàtic.
• Assolir la capacitat suficient per a usar el vocabulari es-
pecífic del cos humà.
• Saber diferenciar els significats de paraules i sintagmes
morfològicament semblants (em, ham, hem).
• Reconéixer les característiques dels textos descriptius.
• Posseir habilitat suficient per a fer un retrat.
• Tenir destresa en la tècnica d’estudi del subratllat.
• Identificar els mots que fan la funció sintàctica de deter-
minant.
• Poder discriminar els adjectius de la resta de categories
gramaticals.
• Saber les característiques fonamentals del llenguatge
poètic.
• Demostrar competència en l’ús del guionet, l’apòstrof i la
contracció.
• Discernir els contextos en què s’ha d’usar un registre for-
mal.
• Dominar mínimament el lèxic dels registres formals.
• Estar en disposició de crear un retrat a partir de les es-
tratègies apreses al llarg de la unitat.

D. Competències bàsiques
Competència comunicativa lingüística i audiovisual pàg. act.
97-98 G
103 G
Lectura i comprensió de textos relacionats amb els continguts de la unitat. 111-113 G
116 1
117 8
99 1-6
104 12-19
Exposició oral i per escrit de qüestions relacionades amb textos treballats prèviament. 113 28-31
116 1
117 8
100-101 G
Anàlisi i producció de textos relacionats amb el cos humà mitjançant l’ús del vocabulari específic.
116 2
Tria correcta de paraules i sintagmes morfològicament semblants (em, ham, hem). 101 10-11
Aplicació pràctica de la tècnica de treball del subratllat. 104 19
Caracterització dels textos descriptius. 102-104 G
Estratègies de redacció d’un retrat de persona. 102 G
105-108 G
Distinció dels diferents tipus de determinants i el seu ús en contextos determinats.
117 3
108 G
Caracterització morfosintàctica i semàntica de l’adjectiu.
117 4
109-110 G
Coneixement i aplicació de les regles d’ús del guionet, l’apòstrof i les contraccions.
117 6-7
111-113 G
Anàlisi de les característiques del llenguatge poètic.
117 8
Caracterització dels registres formals. 114 G
Elaboració d’una autorització com a model de text formal estandarditzat. 114 34
Confecció d’un retrat de persona seguint els preceptes teòrics treballats al llarg de la unitat. 115 G

Tractament de la informació i competència digital pàg. act.

99 2
Recerca d’informació en suports convencionals i digitals. 113 28
114 41

68
 Unitat 5
El que importa és participar
Competència social i ciutadana pàg. act.
Importància de l’esport i l’activitat física des d’una perspectiva lúdica i saludable. 97-99 G
97-99 G
Foment de l’esport no competitiu.
116 1

Competència artística i cultural pàg. act.

Valoració de la producció poètica com a font de coneixement i plaer i com a part del patrimoni 111-113 G
cultural i artístic. 117 8
Creació d’un retrat de persona. 115 G

Competència per a aprendre a aprendre pàg. act.

99 3
Aplicació pràctica de tècniques d’estudi (el resum).
104 19
113 28
Recerca d’informació en suports convencionals i digitals.
114 34

Autonomia i iniciativa personal pàg. act.

101 9
Recerca autònoma d’informació.
114 34
Estratègies de creació d’un retrat de persona. 115 G

E. Textos de la unitat
Text Autor
L’esport educatiu, recreatiu, competitiu i espectacular Producció pròpia
«Els beneficis i els riscos de la competició esportiva en infants» Marc Moreno Tarragó
Moby Dick Herman Melville
Ribera Josep Lozano Lerma
«El pi de Formentor» Miquel Costa i Llobera
Territoris Gaspar Jaén i Urban
«Connivències» d’Homèrides Vicent Penya
Raspall Juli Capilla
«Corrandes de l’exili» Pere Quart
«Futbol i esportivitat» Jordi Castellana
«La vaca cega» Joan Maragall

69
 Unitat 5
El que importa és participar
F. Dictats de la unitat
A) Ortogràfic. El guionet, l’apòstrof i les contraccions.
El nostre amic Jordi és un poca-solta. Em sap greu haver-ho de dir, però l’he advertit vint-i-quatre mil vegades, que
no pot anar pel món fent barbaritats. Ahir, a la discoteca, estàvem deixant les jaquetes al guarda-roba i va aparéixer
un vila-realenc amb ganes de baralla. Un nou-ric d’aquells que porten el cotxe tunejat i van fent el pinxo. Quina va
ser l’única pensada que va tindre Jordi? Dir-li que portava un cotxe que era un llanderol, que per més que el comp-
taquilòmetres marcara fins a cent huitanta-cinc no feia ni cent vint, i que el millor que podia fer era llançar-lo per
un penya-segat. I és clar, ja la tenim: el vila-realenc s’enfadà d’allò més. Ja li ho hem dit: si vas buscant barralla, amb
nosaltres no comptes perquè et traguem les faves de l’olla.

B) Relacionat amb altres continguts de la unitat. Eix temàtic: l’esport no competitiu.

Moltes vegades hi ha xiquets que desitgen fer un esport competitiu i els seus pares o tutors no volen. Si el motiu
és que encara no té l’edat és comprensible, o fins i tot necessari per a evitar l’especialització precoç. En canvi, si és
perquè no us agrada la competició, penseu que la competició en si mateixa no és dolenta, perquè s’ha d’aprendre a
guanyar i perdre.
   La competició en esports individuals reforça la seguretat en un mateix i en esports d’equip ajuda a treballar en
grup per un objectiu comú: jugar bé.
   La competició ha de ser un factor més, no l’únic ni el més important. El problema pot aparéixer perquè
encara hi ha monitors que actuen imitant l’esport d’elit. La finalitat de l’esport base és educar, no formar com-
petidors.

Font: www.quetzal.cat

G. Solucionari. Llibre de l’alumne

 1 a) L’esport es pot dividir en quatre tipus diferents:
educatiu, recreatiu, competitiu i espectacular profes-
sional. b) Educatiu: pretén ensenyar hàbits solidaris i
saludables. Recreatiu: la seua finalitat és divertir-se.
Competitiu: es practica d’una manera sistemàtica i  
organitzada, buscant resultats classificatoris. Espec-
tacular: a més de ser competitiu va unit a interessos
econòmics, socials i polítics. c) Resposta oberta. Ara,
en principi no és bo ni dolent, si es té en compte que
a més de guanyar o perdre, l’objectiu fonamental
és passar-ho bé i mantenir el cos en forma. d) Res-
posta semioberta. El factor que fa que no sempre
guanye el millor és la sort. És bo que siga així, per-
què està en l’essència de l’esport i si no fóra així el
resultat seria sempre previsible.
 2 Que són la punta de l’iceberg significa que molts volen
arribar on ells, però només uns pocs ho aconseguei-
xen. La similitud amb l’iceberg és perquè només es  
veu la punta que sobresurt, però davall hi ha una gran
part que no ha reeixit. Per tant, en el context vol dir
que molts practicants d’esports no han aconseguit ar-
ribar al més alt.
 3 Resposta oberta. Hi ha diversos tipus d’esport: l’edu-
catiu, el recreatiu, el competitiu i l’espectacular.
Quan comencem a fer esport ho fem per passar-ho  
bé o per mantenir-nos físicament, però potser des-
prés optem per competir. La competició en principi
no és dolenta, però no s’han d’oblidar els aspectes
lúdic i saludable de l’esforç. Sobretot és molt per-
judicial enfocar la pràctica de l’esport des del pro-
fessionalisme des d’una edat massa primerenca,
perquè pot provocar frustració. També s’ha de saber
guanyar i perdre.
4 a) Una competició mal enfocada comporta els perills
següents: conductes agressives i violentes; posar el
resultat per damunt del joc; viure situacions excloents;
entrenar-se i competir fent un esforç físic exigent;
temptació de fer trampes; estar sotmés als mitjans
de comunicació; professionalitzar-se massa prompte;
viure exclusions i marginacions; horaris rígids; creació
de falses expectatives; estar sotmés al lluïment per-
sonal de l’entrenador. Aquests perills apareixen per-
què no tenim en compte que la finalitat de l’esport és
passar-ho bé. b) És més important passar-ho bé. Es
pot perdre i divertir-se, perquè has acomplit la finalitat
primera, que és jugar.
5 Resposta oberta. Cal donar l’oportunitat que cada
alumne expose el seu punt de vista. Normalment hi
haurà a la classe molts alumnes que practiquen es-
port, i és possible que algun ho faça a un nivell com-
petitiu bastant elevat, o que coneguen algú que ho
faça. Es tracta d’establir un debat per a desenvolupar
la competència en comunicació oral.
6 L’oració que significa el mateix però està escrita en
registre col·loquial és: «És tan important saber gua-
nyar com saber perdre». Quant a si estan d’acord amb
l’afirmació, la resposta és oberta, però haurien de dir
que sí i justificar-ho.

70
 Unitat 5
El que importa és participar
 7
boca Obertura a la cara per on els aliments entren en el canó digestiu.
cara Part davantera del cap.
bescoll Part posterior del coll.
cella Ratlla de pèl que revesteix la vora superior de l’òrbita de l’ull.
dents Ossets situats dins la boca i que serveixen per a mastegar els aliments.
front Part superior de la cara, entre les celles i el cabell.
galta Part lateral de la cara, que s’estén des de davall l’ull fins a la barba.
Cap i coll

mandíbula Parts òssies de la boca en les quals van inserides les dents.
barbeta Part inferior de la cara, des de la boca fins al coll.
nas Part prominent de la cara, entre el front i la boca, i que és l’òrgan de l’olfacte.
orella Làmina fibrocartilaginosa coberta de pell, situada a cada costat del cap.
parpella Vel musculomembranós movible que cobreix el globus de l’ull.
llavi Part carnosa, mòbil, que limita l’obertura de la boca per dalt o per baix.
llengua Òrgan musculós situat dins la boca i que serveix com a òrgan del gust.
ull Conjunt de membranes i humors que constitueix l’òrgan de la visió.
coroneta Centre de la part superior del cap.
abdomen Cavitat que forma la meitat inferior del tronc del cos humà.
anus Orifici per on ixen els excrements.
engonal Part del cos en què s’uneix cada cuixa amb el ventre.
esquena Part posterior del cos humà des dels muscles fins a la cintura.
Tronc

melic Cicatriu en mig del ventre formada en assecar-se el cordó umbilical.

mamella Òrgan glandulós que en les femelles segrega llet.
costat Part en què, a l’interior del cos, s’estén l’os de l’anca.
natja Porció carnosa situada en la part posterior del cos, entre les cuixes i les costelles.
tòrax Part del cos situada entre el coll i l’abdomen.
maluc Cada una de les dues parts eixides que formen els ossos superiors de la pelvis.
aixella Punt interior on el braç s’uneix amb el tronc.
muscle Part superior i lateral a cada costat del coll, en la unió del braç amb el tronc.
colze Part posterior i convexa on s’ajunten el braç i l’avantbraç.
avantbraç Part del braç que va del colze al canell.
Extremitats

canell La part més prima del braç, immediata a la mà.

mà Part terminal del braç, dividida en dits.
dits Cada un dels membres amb què acaben les mans i els peus.
cuixa Part de la cama des de l’engonal fins al genoll.
genoll Articulació de la cuixa amb la cama en la seua part anterior.
peu Part terminal de l’extremitat inferior que es compon de tars, metatars i dits.
taló La part posterior del peu.
turmell Part on s’ajunten la cama i el peu.

 8 Bronqui: conducte que du l’aire de la tràquea als
pulmons i viceversa. Cor: òrgan central i motor de
l’aparell circulatori. Fetge: òrgan de l’aparell diges-
tiu amb múltiples funcions. Intestí: conducte que
va des de l’estómac fins a l’anus. Melsa: òrgan de
l’aparell circulatori on s’emmagatzemen els glòbuls
rojos. Ovaris: glàndula de l’aparell reproductor fe-
mení que produeix els òvuls. Pulmó/lleu: òrgan que
serveix per a respirar. Renyó: òrgan per a filtrar la
sang i segregar l’orina. Tràquea: òrgan de l’aparell
respiratori que comunica la laringe amb els bronquis.
Testicle: glàndula sexual masculina que produeix els

71
 Unitat 5
El que importa és participar
e­ spermatozoides. Úter: òrgan de l’aparell reproductor 18 Resposta oberta. Es tracta que facen una descripció
femení on es desenvolupa el fetus. Cervell: part de creuada de tal manera que no siga una llista de carac-
l’encèfal. Bessó: múscul situat al panxell del humans. terístiques, i que no intercanvien les descripcions dels
Bíceps: múscul situat al braç que en un cap té dos ten- textos model.
dons per a unir-se a l’os.
19 Resposta semioberta. Una possible solució és subrat-
 9 a) Resposta oberta. Tinc molta faena i vaig de cap. No llar els elements següents: text descriptiu, com és algú
fiques el nas on no t’importa. Vicent balla de coroneta o alguna cosa, estructura, Tema, Expansió, objectives,
per tal d’aconseguir una entrada. Estava tan cansat dades comprovables, subjectives, punt de vista de
que tirava el lleu per la boca. Estic patint molt, tinc el qui escriu, recursos lingüístics, adjectius qualificatius,
cor en un puny. Com m’ho ha dit he caigut de cul, m’he verbs copulatius i atributs, comparacions, retrat, quali-
sorprés molt. Arribà mullat de cap a peus. Ho tinc a la tats i característiques d’una persona, característiques
punta de la llengua, t’ho diré de seguida que me’n re- físiques, generals, detallades, ordre, primer, un, aspec-
corde. b) Resposta oberta. Caure de tos, parar la mà, te, després, altre, trets generals, després, concrets, o a
tenir més cara que esquena, tenir mal coll, tenir bones l’inrevés.
mans, fer les coses amb els peus, etc.
20 (sense repeticions)
10 a) hem. b) em, em. c) hem, ham. d) em. e) hem.
Articles el, la, l’, una, els, un, les, unes
11 Resposta oberta. Una possible solució és la que hi ha Demostratius aquest, aquesta
tot seguit. Hem de treballar. Em fa mal el cap. L’ham Possessius el nostre
està rovellat.
Quantificadors altres, molta
12 Inquietants, alta, ampla, moreno, recremat, incapaç,
grisos, esblanqueïda, aclaparador, fúnebre, blanca, po- 21 Seguint els exemples, digues què indica el determi-
lit, tibat, seriós. nant en cada cas.
13 Estic molt contenta amb el meu Ramon; era un home Significat del determinant
sense honor ni profit; eren ganes d’enganyar-se amb
El llapis és un element desconegut.
el primer que passava; és de bona pasta; és molt com-
plidor. El llapis és un element conegut.
El dia és llunyà en el temps.
14
La casa és de qui parla.
Capità Ahab (trets físics) Ramon (trets
Entre tots els germans, és el que fa tres.
Generals Concrets psicològics)
La quantitat exacta de coloms que té és dotze.
Presència i Rostre more- És un home sen-
aspecte in- no i recremat se honor ni profit
quietants 22
Cabells grisos És pobre
Planta alta i Masculí Femení
Cicatriu es- És de bona pasta
ampla, com Singular Plural Singular Plural
blanqueïda
de bronze Arreu
que li creua àgil àgils àgil àgils
tota la cara Té les idees clares francés francesos francesa franceses
Cama blanca És de fiar pobre pobres pobra pobres
de vori
Té poca finor capaç capaços capaç capaces

15 De les característiques que es diuen de Ramon, les 23 huit o vuit, cent vint-i-tres, mil quatre-cents cinquanta-
dues primeres les diu la sogra, i la resta la dona. nou, catorze, cent trenta-nou, quaranta-sis mil nou-cents
vint-i-tres, dèsset o disset, quatre-cents cinquanta-sis,
16 Ser arreu és no ser afinat, ser desordenat. cent quaranta-huit mil quatre-cents trenta-nou, vint-
i-nou, nou-cents setanta-un, tres milions quatre-cents
17 El text 3 és bàsicament objectiu perquè fa referència cinquanta-dos mil nou-cents trenta-huit.
a elements comprovables (planta alta, rostre moreno,
etc.), encara que també té elements subjectius (pre-
sència i aspecte inquietants). El text 4 és totalment
subjectiu, ja que les valoracions depenen de l’opinió
de la dona i no són comprovables (és de bona pasta, té
poca finor, etc.).

72

El que importa és participar
24 busca-raons, compta-revolucions, trencaclosques, guar­
da-­
roba, malva-rosa, nou-ric, vila-realenc, espanta-so-
gres, mata-segells, penya-segat, poca-solta, para-sol.
25 L’, la, de l’, d’, L’, la, les, de, d’, N’, l’, el, d’.
26 del = de + el; al = a + el; cal = ca + el
27 a) del, cal. b) de l’, ca l’. c) al, pel. d) a l’, per l’.
28 El text 5 té rima consonant, perquè a partir de l’última
vocal accentuada es repeteixen vocals i consonants en
els versos 1-3-4 i 2-5 de cada estrofa. El text 6 té rima
assonant, perquè a partir de l’última vocal accentuada
es repeteixen només les vocals en els versos parells.
29 El text 7 té versos blancs i el text 8 te versos lliures. La
diferència és que en el primer cas no hi ha rima però
tots els versos tenen dotze síl·labes, mentre que en el
segon no hi ha rima ni mètrica.
Noen/tens/ un/ bor/rall/ el/ per/què/ d’a/ques/ta/
guer(ra) = 12
Sies/ que/ hiha/ cap/ guer/ra/ que/ pu/ga/ ser/ en/
te(sa) = 12
Va/ de /bo/ ca/vallers/ La/ ju/ga/daés/ fe(ta) = 11
Els/ hò/mens/ fan/ tra/ves/ses/ la/ dig/ni/tat/ s’hi/
ju(guen) = 13
30 El text número 9 té rima consonant, perquè a partir de
l’última vocal accentuada es repeteixen vocals i con-
Autoavaluació
 1 a) Resposta oberta. En principi que no permeta insults
deu paréixer bé, però també és possible que pensen el
mateix que l’autor del text en el sentit que pot paréixer
que busca protagonisme. b) Resposta oberta. En prin-
cipi els haurien de paréixer malament les vexacions als
àrbitres. c) Resposta oberta. En principi els hauria de
paréixer bé, perquè és una mostra d’esportivitat.
 2 mandíbula → barra, abdomen → ventre, pit → tòrax,
maluc → costat, natja → galta del cul, bescoll → cla-
tell, monyica → canell.
 3 a) Ma. b) ma. c) ma. d) ses. e) sos.
   En principi sonen espontanis els febles de les ora-
cions a), b) i c). A l’Horta de València sona espontània
la solució e) (però potser només entre els parlants de
més edat). La solució d) és aliena a tots els parlars en
la parla espontània.
 4 b) suspesos. c) metàl·liques. d) automobilístiques.
 5 a) He tornat les claus a l’home que ens va llogar el
pis. b) He tornat les claus al secretari de l’agència.
c) El comportament dels alumnes és correctíssim.
Unitat 5
sonants en els versos 1-2-5 i 3-4 de cada estrofa. Pel
que fa a la mètrica té versos de set síl·labes.
U/na/ nit/ de/ llu/na/ ple(na) = 7
Re/mun/tà/rem/ la/ ca/re(na) = 7
Len/ta/ment/ sen/se/ dir/ re = 7
Si/ la/ llu/na/ fe/iael/ ple = 7
Tam/béel/ féu/ la/ nos/ tra/ pe(na) = 7
31 Hi ha diverses respostes. Una possible és la que hi
ha tot seguit. Comparació: la vesprada és tèbia com
una jove trèmula. Metàfora: i tu, soldat submís, vulgar
peça de l’engranatge (una persona no és una peça de
cap engranatge, en aquest cas vol dir vulgar soldat de
l’exercit). Hipèrbaton: salvatges aigües que, amb tot,
de vida també deuen ser plenes (aigües salvatges que,
amb tot, també deuen ser plenes de vida).
32 Perquè forma part d’un text instructiu, es fa servir un
vocabulari específic (matriu, columnes, files...) i s’usen
signes distints dels de l’alfabet (=, x).
33 Activitat de creació per part dels alumnes. Com a mo-
del, podeu fer servir l’autorització del centre per a ac-
tivitats extraescolars.
34 Activitat de cerca d’informació (primera part). Quant
a la segona part, la resposta ha de ser que no, perquè
en qualsevol text matemàtic es faran servir signes
diferents dels de l’alfabet i, a més, hi ha continguts
semàntics que són impossibles de dir en la varietat
estàndard.
d) El comportament de l’alumne és correctíssim.
 6 vint-i-quatre, trenta-dos mil, quatre-cents vint-i-nou,
un milió quaranta mil cinc-cents, setanta mil nou-
cents seixanta-tres.
 7 a) Quan m’ha telefonat era la una en punt. b) Els go-
verns signaren un pacte de no-agressió. c) Anàvem
tan lents que l’agulla del compta-revolucions no es
movia. d) Sempre he valorat molt la humilitat d’al-
gunes persones.
 8 a) Vailet: xiquet. Abeurar-se: prendre aigua en abun-
dància. Aixeca: alça. Brandant: movent d’un costat a
un altre. Lànguidament: amb tristesa. b) Una vaca va
a buscar aigua sola, perquè està cega. Una pedrada li
va buidar un ull i l’altre, amb l’edat, se li ha entelat. No
pot fer el mateix que la resta de vaques joves. c) Tots
els versos subratllats tenen deu síl·labes (en tots els
casos el còmput és fàcil perquè no hi ha cap fenomen
de contacte vocàlic). d) Els versos són blancs, perquè
no tenen rima però sí que segueixen esquemes mè-
trics.
73
 Unitat 5
El que importa és participar
Model d’avaluació

Nom i cognoms: ............................................................................................................................................................ Grup: ................................................................................... Data: ...............................................................................

 1 Llig el text i contesta les preguntes.

Ei, col·legues! Com va això? En primer lloc em presente. Sóc Lali. Bé, en realitat em dic Eulàlia, però tots em diuen
Lali. Tinc dotze anys (acabadets de fer) i vaig a 1r d’ESO a l’IES Berenguer Dalmau. He entrat en aquesta pàgina per
veure què s’hi trama, i m’he trobat que puc fer amistats. En fi, per si vos interessa, sóc alegre, xarradora (es nota?)
i m’encanta eixir de festa. Estigueu tranquils, que també sóc molt bona amiga i una confident insubornable. Si sou
tan marxosos com jo, no dubteu a contactar amb mi. Podem xarrar pel messenger, i quedar, si no viviu molt lluny (jo
visc a Catarroja). Que com sóc físicament? Bé, ehem... La meua pell és morena, tinc els cabells llargs, ulls negres...
Jo em trobe una mica grosseta, però com que sóc més alta que la mitjana (1,65 m) diuen que no em para gens
malament. Si vos he de dir la veritat, estic una mica farta dels moscardons (per tant, no dec estar tan malament!),
així que, si el que vols és lligar, val més que no et poses en contacte amb mi (tret que sigues Mario Casas o algú que
se li assemble molt).
   Adéu i Besets!

a) Podem dir que el text (o una part) és un retrat? Per què?

b) Escriu dues columnes, una amb les caraterístiques físiques i una altra amb les característiques psicològiques de
Lali.
c) Identifica les característiques de la descripció en el text. Posa’n exemples.
d) En quin registre està escrit el text? Creus que podria Lali dir el mateix en un registre formal? Per què?

 2 En la sopa de lletres hi ha el nom de dotze òrgans interns del cos humà. Troba’ls i després escriu-los.
B O I N T E S T I N S C 1.
E R R O R M J P U L M O 2.
S A E F Q U R T U I O S 3.
S A N N S T F G J K L P 4.
O F Y Z Q E S I R A V O 5.
N E O C V R B N M U D M 6.
S T Q D O T I J R M A B 7.
P G W B V E X S R E E I 8.
L E E C E R V E L L G C 9.
N T E S T I C L E S I E 10.
U A T I P Y A E F A O P 11.
T R A Q U E A C N G P S 12.

 3 Corregeix els errors que trobes en les oracions següents:

a) Els em promés que no ens barallarem més. ..................................................................................................................................................................................................................................................................
b) Nosaltres mai ham anat a l’estranger, però hem pareix que hi anirem prompte. .............................................................................................................................
c) Els peixos no picaven perquè havia caigut el llambrígol i es veia l’ançuelo. .................................................................................................................................................
d) Em dius on vols anar a parar o no et deixe que hem contes la història! .............................................................................................................................................................
e) Em costa massa demanar perdó. ........................................................................................................................................................................................................................................................................................................

 4 Mira els elements subratllats del text de l’exercici 1, quina funció fan tots? Classifica’ls en la graella.
Articles Possessius Demostratius Quantificadors

 5 Busca deu adjectius en el text de l’exercici 1.

....................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................

....................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................

74
 Unitat 5
El que importa és participar
 6 Substitueix els elements destacats per adjectius.
a) Els que han nascut a Anglaterra parlen la llengua de Shakespeare. ...........................................................................................................................................
b) Molts productes barats són de fabricació xinesa. .................................................................................................................................................................................................................................
c) De menut m’agradava fer carreres de bicicletes. .........................................................................................................................................................................................................................................
d) Els pacients que han reconegut estan sense cap problema de salut. ............................................................................................................................................

 7 Escriu en els buits els elements que hi ha entre parèntesi. En el cas dels números, els has d’escriure amb
lletres, no amb xifres.
Els (350) ........................................................................................................ quilòmetres que separen Alcoi (de + la) ........................................ aldea on nasqueren (el)
....................... avi i (el) ....................... pare es fan ben llargs. (Per el) ........................................ camí es veu un paisatge sempre igual: si mires (a la)

........................................ esquerra, planes de cereals; si mires (a la) ........................................ dreta, el mateix. És tan gran (el) ....................... avorriment

que (a la) ........................................ hora (de) ....................... haver eixit ja tinc ganes (de) ....................... arribar. Però encara falten al voltant de
(245) ........................................................................................................ quilòmetres.

 8 Passa al masculí els sintagmes destacats de les oracions següents.

a) Han posat les ferradures al cavall. ................................................................................................................................................................................................................................................................................................
b) Les motxilles de les alumnes estan penjades a les cadires. .................................................................................................................................................................................................
c) La motxilla de l’alumna està penjada a la cadira. ........................................................................................................................................................................................................................................
d) Han cridat a la presidenta perquè solucione el problema. .......................................................................................................................................................................................................
e) Han cridat a les presidentes perquè solucionen el problema. ..........................................................................................................................................................................................

 9 Llig el poema i contesta les preguntes.

L’Elionor tenia ni aquella irreprimible
catorze anys i tres hores sensació de solitud.
quan va posar-se a treballar. Les dones deien que el que li passava
Aquestes coses queden era que es feia gran i que aquells mals
enregistrades a la sang per sempre. es curaven casant-se i tenint criatures.
Duia trenes encara L’Elionor, d’acord amb la molt sàvia
i deia: «sí, senyor» i «bones tardes». predicció de les dones,
La gent se l’estimava, va créixer, es va casar i va tenir fills.
l’Elionor, tan tendra, El gran, que era una noia,
i ella cantava mentre feia tot just tres hores
feia córrer l’escombra. que havia complert els catorze anys
Els anys, però, a dins la fàbrica quan va posar-se a treballar.
es dilueixen en l’opaca Encara duia trenes
grisor de les finestres, i deia: «sí, senyor», i «bones tardes».
i al cap de poc l’Elionor no hauria
pas sabut dir d’on li venien Miquel Martí i Pol
les ganes de plorar La fàbrica

a) Fes un resum molt breu (de tres o quatre línies) del que diu el text. ...........................................................................................................................................................................
 
.......................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................

 
.......................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................

b) Té rima? I mètrica? Es pot considerar que és un poema? Per què? ..............................................................................................................................................................................

c) Subratlla els dos fragments del text que consideres que són els més importants.

10 Llig i marca les afirmacions certes.

Les descripcions poden anar en un text que en conjunt és d’un altre tipus.
Si es pot apostrofar i també fer una contracció, farem la contracció.
Alguns adjectius tenen una forma per al singular i dues (una masculina i una femenina) per al plural.
Tots els registres lingüístics es poden utilitzar en qualsevol context.
Només alguns possessius febles són usats espontàniament.

75
 Unitat 5
El que importa és participar
Solucionari. Model d’avaluació
 1 a) Sí, perquè ens diu qualitats i característiques físi-  4 Tots els mots fan la funció sintàctica de determinants.
ques i psicològiques de Lali, la protagonista. b) Fí-
siques: morena, cabells llargs, ulls negres, grosseta i Posses- Demos- Quanti-
Articles
alta. Psicològiques: alegre, xarradora, li agrada eixir sius tratius ficadors
de festa, bona amiga i confident insubornable. c) Ús una, el, els, la la meua aquesta dotze
de molts adjectius (alegre, xarradora, tranquils, bona...).
Oracions amb verbs copulatius (sóc alegre, sóc alta, es-
tic farta...). Ús de comparacions (tan marxosos com jo,  5 Qualsevol combinació dels dotze que n’hi ha (alegre,
més alta que la mitjana). d) El text està escrit en re- xarradora, tranquils, bona, insubornable, marxosos, mo-
gistre col·loquial. No es podria escriure en un registre rena, llarg, negres, grosseta, alta i farta).
formal perquè el context és informal i el discurs no
seria adequat.  6 a) anglesos, anglés. b) xinesos. c) ciclistes. d) recone-
guts, sans.
 2
 7 tres-cents cinquanta, de l’, l’, el, Pel, a l’, a la, l’, a l’, d’,
B I N T E S T I N S
E R P U L MO d’, dos-cents quaranta-cinc.
S E U
S N T  8 a) a l’egua. b) dels alumnes. c) de l’alumne. d) al pre-
O F Y E S I R A V O sident. e) als presidents.
N E O R
S T M B  9 a) L’Elionor entra a treballar molt jove a la fàbrica.
G E I De mica en mica va sentint-se trista. Creix, es casa i
E C E R V E L L C té una filla que entra a treballar a la fàbrica quan té
T E S T I C L E S E exactament la mateixa edat que ella. b) No té rima ni
A P mètrica, però es pot considerar un poema perquè el
T R A Q U E A S text està disposat en forma de vers i transmet emoci-
ons i sentiments. c) Els dos fragments més importants
 3 a) Els hem promés que no ens barallarem més. són quan repeteix quasi amb les mateixes paraules al
b) Nosaltres mai hem anat a l’estranger, però em pa- principi i al final, que té dotze anys i porta trenes i diu
reix que anirem prompte. c) Els peixos no picaven per- «sí senyor» i «bones tardes», per donar-nos la clau que
què havia caigut el llambrígol i es veia l’ham. d) Em és un cercle viciós.
dius on vols anar a parar o no et deixe que em contes
la història! e) Em costa massa demanar perdó. 10 Les afirmacions certes són la primera, la tercera i la
cinquena.

76
De tots els colors
A. Objectius didàctics
• Llegir i comprendre textos de tipologia diferent relacio-
nats amb l’eix temàtic.
• Conéixer els topònims i gentilicis valencians.
• Diferenciar els significats de paraules i sintagmes morfo-
lògicament semblants (doblets amb b i v).
• Fixar les característiques de la descripció d’espais i llocs.
• Dominar les tècniques d’estudi del subratllat i el resum.
• Conéixer la diferència entre verbs regulars i irregulars.
• Entendre què és la conjugació verbal.
• Identificar les característiques morfològiques del verb i cop-
sar la informació que ens aporten el lexema i el morfema.
• Discriminar els contextos en què s’ha d’usar la b i la v.
Unitat 6
• Distingir les consonants nasals i conéixer les regles bàsi-
ques d’ortografia.
• Diferenciar les oclusives sordes i sonores a final de síl·
laba i conéixer les regles bàsiques d’ortografia.
• Destriar el so de les consonants vibrants i bategants i
conéixer les regles bàsiques d’ortografia.
• Copsar les característiques de la poesia lírica, la narrativa
i la social.
• Identificar les característiques del registre estàndard i
reconéixer les situacions contextuals en què s’ha d’usar.
• Crear un itinerari descriptiu a partir de les estratègies
apreses al llarg de la unitat.

B. Continguts
Conceptes
• Els topònims i els gentilicis:
característiques i corpus.
• La descripció d’espais i
llocs: característiques i es-
tructura.
• El verb: concepte de conju-
gació.
• El verb: verbs regulars i
verbs irregulars.
• La b i la v: caracterització i
estratègies d’ús.
• Les nasals: discriminació i
estratègies d’ús.
• Les oclusives en posició
final: caracterització i estra-
tègies d’ús.
• Les consonants vibrants i
bategants: discriminació i
estratègies d’ús.
• La poesia lírica, narrativa i
social. Definició i caracterit-
zació.
• L’estàndard: característi-
ques i contextos d’ús.
• La descripció d’espais i lloc:
característiques.
Procediments Actituds
• Lectura i comprensió dels textos relacionats amb l’eix temà- • Rebuig del racis-
tic. me i la xenofòbia.
• Exposició oral i per escrit de qüestions relacionades amb els • Consideració de la
textos. importància d’usar
• Identificació i ús de topònims i gentilicis. topònims i genti-
• Distinció del significat de mots i sintagmes morfològicament licis en la forma
semblants (doblets amb b i v). valenciana.
• Identificació dels elements característics de la descripció • Gust per la lectura
d’espais i llocs. de textos poètics.
• Anàlisi i producció de textos en què es descriuen espais i llocs. • Valoració de la
• Ús coherent de les tècniques d’estudi del subratllat i el resum. producció poètica
• Discriminació dels verbs de la resta de categories gramati- com a part del
cals. patrimoni artístic i
• Reconeixement de les característiques morfològiques del cultural.
verb. • Predisposició a
• Discriminació dels verbs regulars i irregulars. l’ús del registre
• Aplicació pràctica de les regles d’ortografia relacionades amb estàndard en els
l’escriptura de la b i la v, les nasals, les oclusives, les vibrants i contextos en què
les bategants. siga necessari.
• Anàlisi de les característiques de la poesia lírica, narrativa i
social.
• Identificació de textos en què s’usa el registre estàndard.
• Producció de textos que requereixen l’ús del registre estàn-
dard.
• Elaboració d’un itinerari descriptiu a partir de les estratègies
proposades.

77
 Unitat 6
De tots els colors
C. Criteris d’avaluació
• Ser capaços d’entendre textos de tipologia diferent rela-
cionats amb l’eix temàtic.
• Assolir la capacitat suficient per a usar els topònims i
gentilicis valencians.
• Saber diferenciar els significats de paraules i sintagmes
morfològicament semblants (doblets amb b i v).
• Tenir destresa suficient per a subratllar i resumir un text.
• Identificar les característiques morfològiques del verb i
copsar la informació que aporten el lexema i el morfema.
• Poder discriminar els verbs de la resta de categories gra-
maticals.
• Demostrar competència en l’ús de la b i la v i les diferents
grafies que representen els sons oclusius, nasals, vibrants
i bategants.
• Saber les característiques fonamentals de la poesia líri-
ca, la narrativa i la social.
• Discernir els contextos en què s’ha d’usar un registre es-
tàndard.
• Dominar mínimament el lèxic del registre estàndard.
• Posseir habilitat suficient per a escriure un itinerari des-
criptiu.

D. Competències bàsiques
Competència comunicativa lingüística i audiovisual pàg. act.
9-10 G
14-16 G
23-25 G
Lectura i comprensió de textos relacionats amb els continguts de la unitat.
26 G
28 1
29 6
11 1-5
16 10-14
24-25 27-32
Exposició oral i per escrit de qüestions relacionades amb textos prèviament treballats.
26 33
28 1
29 6
Ús adequat dels topònims i els gentilicis. 12-13 G
13 9
Tria correcta de paraules i sintagmes morfològicament semblants (doblets amb b i v).
29 3-4
Caracterització de les descripcions d’espais i llocs. 14-16 G
Estratègies de redacció d’un itinerari descriptiu. 27 G
17-20 G
Caracterització morfològica del verb.
28 2
Coneixement i aplicació de les regles d’ús de la b i la v, les nasals, les oclusives, les vibrants i les 21-22 G
bategants. 29 3-5
23-25 G
Anàlisi de les característiques de la poesia lírica, narrativa i social.
29 6
Aplicació pràctica de les tècniques de treball del subratllat i el resum. 25 32
Caracterització del registre estàndard. 26 G
Confecció d’un itinerari descriptiu seguint els preceptes teòrics treballats al llarg de la unitat. 27 G

Tractament de la informació i competència digital pàg. act.

Audició de la cançó «Darrer diumenge d’octubre». 12 6
13 8
Recerca d’informació en suports convencionals i digitals.
16 13c)

78
 Unitat 6
De tots els colors
Competència social i ciutadana pàg. act.
9-11 G
Conscienciació de la importància d’eradicar actituds racistes i xenòfobes.
28 1
Coneixement i valoració de l’espai geogràfic més immediat. 13 8
Valoració de la importància de l’ús de les formes valencianes en topònims i gentilicis. 12-13 G
Conscienciació del perill i de les conseqüències d’una guerra. 16 13c)
Predisposició a l’ús del registre estàndard quan el context ho requereix. 26 G

Competència artística i cultural pàg. act.

Valoració de la producció poètica com a font de coneixement i plaer i com a part del patrimoni
23-25 G
cultural i artístic.
Creació d’un itinerari descriptiu. 27 G

Competència d’aprendre a aprendre pàg. act.

Audició de cançons relacionades amb els continguts de la unitat en diversos suports. 12 6
12 G
Recerca d’informació en suports convencionals i digitals. 16 10
16 13c)
Aplicació pràctica de tècniques d’estudi (el subratllat i el resum). 25 32

Autonomia i iniciativa personal pàg. act.

13 8
Recerca autònoma d’informació.
16 13c)
Estratègies de creació d’un itinerari descriptiu. 27 G

E. Textos de la unitat
Text Autor
«Raons contra el racisme; arguments per a la tolerància» Anònim
«El meu poble a les terres de les Garrigues» Enric Lluch
«Lluitem contra el racisme» SOS Racisme
«Darrer diumenge d’octubre» Al Tall
Fragment de La mestra Víctor Labrado
Fragment d’Els viatges de Marco Polo Anònim
Fragment d’El violoncel·lista de Sarajevo Steven Galloway
Fragment de Cartes d’hivern Agustín Fernández Paz
«Assumiràs la veu d’un poble» Vicent Andrés Estellés
«Passeig per la ciutat» Toni Mestre
«Nocturn per a acordió» Joan Salvat Papasseit
Fragment de De la Terra a l’espai David Iranzo
«Les races humanes» Rita Levi-Montalcini
«Illa» Josep Antoni Fluixà

79
 Unitat 6
De tots els colors
F. Dictats de la unitat
A) Ortogràfic. La b i la v, les nasals, les oclusives, les vibrants i les bategants.
Al baró, un home calb, li queia la bava observant un corb immòbil parat a la branca d’un arbre. El baró, un home savi,
no oblidava la importància que tenia la presència de les aus enmig del camp. Una inquietud creixent es va apoderar
del seu cos fins que va decidir agafar el tramvia per a anar a aquella taverna del sud de la ciutat que tant li agradava.
Ja dalt del comboi notà un ambient poruc. Li hauria agradat tenir la virtut de poder canviar l’actitud de la gent, com
el seu amic Alfred. Però com que no la tenia, va optar per ser pràctic i recolzar-se en la paret del vagó.

B) Relacionat amb altres continguts de la unitat. Eix temàtic: gent diversa.

Les persones immigrants paguen, com la resta de la ciutadania, els seus impostos i, per tant, tenen el mateix dret a
gaudir dels serveis públics (sanitat, ajudes socials, escola...). Però, a més a més, en el cas dels emigrants d’Amèrica
i Àfrica es tracta de població més jove que l’espanyola que utilitza menys els serveis socials o de salut (són un 11%
de la població, però solament un 5% dels pacients), mentre que la població espanyola o europea té una edat més
avançada i usen més els serveis sanitaris o de dependència. Pensa en el cas dels pensionistes europeus (britànics,
alemanys...) que vénen a passar la seua jubilació a les poblacions de la costa valenciana.

G. Solucionari. Llibre de l’alumne

 1 a) Boran es considera d’Algemesí encara que haja  
nascut en un altre lloc perquè hi ha viscut des que
era menut. Sí que té dret a considerar-se d’aquest po-
ble. b) La família de Boran ha hagut d’emigrar a les
Borges Blanques perquè el pare treballava en la cons-
trucció i ara a Algemesí no hi ha faena. Anteriorment
vingueren de Romania a Algemesí pel mateix motiu,
per poder treballar. c) No, Boran no sap que l’autor és  
d’Algemesí fins que parla amb ell. Li’l demana perquè
considera l’escriptor una persona important.
3 a) Les paraules racisme i xenofòbia tenen significats
diferents, encara que una cosa està molt lligada a l’al-
tra perquè la xenofòbia és conseqüència del racisme.
b) El racisme provoca xenofòbia. c) És bastant impro-
bable que una persona racista no siga també xenòfo-
ba, encara que és possible.
4 Resposta oberta. Es tracta que els alumnes parlen de
les seues experiències personals i s’establisca un de-
bat per a treballar l’expressió oral.

 2 a) L’agressió es va produir dalt d’un tren, a Barcelona.  
Encara que en el text no diu la ciutat, ho podem deduir
per la signatura del manifest. b) SOS Racisme dema-
na a la justícia que l’agressió no quede en la impunitat,
i a la societat que lluite contra el racisme de manera
permanent. c) Resposta oberta. Cal esperar que els  
alumnes responguen afirmativament i justifiquen el
perquè de la seua decisió.
5 Resposta oberta. Cal esperar que els alumnes contes-
ten que no és possible acabar l’oració sense caure en
la contradicció. Hauran d’aportar arguments que sos-
tinguen la resposta.
6 Pregunta sense resposta. Han de fer l’audició de la
cançó i comprovar que l’han escoltada.

 7
Topònim Gentilici Topònim Gentilici Topònim Gentilici
Pego pegolí/ina Sagunt saguntí/ina Carcaixent carcaixentí/ina
Alginet alginetí/ina Xàtiva xativí/ina Aldaia aldaier/a
Antella antellà/ana Paterna paterner/a Novelda novelder/a
Dénia denier/a Onda onder/a Betxí betxinenc/a
Benifaió benifaioner/a Benicarló benicarlando/a Benidorm benidormer/a
Elda eldenc/a Alcoi alcoià/ana Faura faurer/a
Borriana borrianer/a Catarroja catarrogí/ina Carlet carletí/ina
Bétera beterà/ana Bocairent bocairentí/ina Ontinyent ontinyentí/ina
gandià/ana o
Casinos casiner/a Silla siller/a Gandia
gandienc/a
elxà/ana o il·
Elx Castalla castallut/uda Vinaròs vinarossenc/a
licità/ana

80

 8 Activitat de recerca. Es tracta que busquen informació
i que després l’exposen per a tota la classe.
 9 a) vena, bena. b) vast, basta. c) van, ban. d) veu, beu.
e) vot, bot.
10 Bancal: Tros de terra plana cultivat. Incipients: Que
comença a manifestar-se, a fer els seus efectes. Pa-
gés: Llaurador, agricultor. Desistir: Renunciar a una
acció que havia començat. Erm: Camp que no produeix.
Esquemàtic: Simplificat, sense detalls. Boga: Planta
herbàcia de fulles molt llargues amb les quals es fan se-
ients de cadira, estores, cistells, etc. Hule: Tela pintada
a l’oli i envernissada. Contrades: Voltants, extensions
de terra pròxima a un lloc. Llegua: Antiga mesura de
distància de valor molt variable, segons els països o les
localitats. Indret: Lloc determinat que es considera en
una localitat, en un objecte, etc. Vianant: Persona que
circula a peu. Ponent: Occident, oest. Xaloc: Vent del
sud-est. Escarpat: Que fa costa, que té un pendent
considerable. Menar: Conduir, guiar. Evident: Clar a la
visió o a l’enteniment.
11* a) Resposta semioberta. És correcta qualsevol combi-
nació amb els adjectius qualificatius següents: moderat,
esquelètics, compacta, múltiple, massisses, incipients, ca-
ducats, ordenat, frescal, bon, distrets, ocasional, satisfets,
desconfiat, abandonats, prim, ressec, habituals, esquemà-
tic, porxades, plegables, abandonat, escampats i panxuda.
Unitat 6
De tots els colors
b) Dues possibilitats: bombolles massisses dels alber-
cocs, de les prunes, de les pomes i de les peres incipients
/ La bicicleta recolzada confiadament a la reixa, joguets
escampats, la botija panxuda al terra... c) La Drova.
12* Marco Polo fa una descripció molt general dels llocs
per on passa, perquè en un fragment de text relativa-
ment curt ens parla de molts llocs diferents de mane-
ra global, sense entrar en massa detalls.
13* a) El text descriu la ciutat de Sarajevo. b) La descripció sí
que es pot considerar un itinerari, perquè recorre diversos
llocs de la ciutat i ens conta com són seguint l’ordre en
què els trobaríem. c) Parla en passat perquè la ciutat ja
no és així. Ha canviat molt perquè hi ha hagut una guerra.
*Tot i que en el llibre de l’alumne les activitats 11, 12 i 13 remeten als textos
4, 5 i 6, en realitat es refereixen als textos 5, 6 i 7.
14 Resposta oberta. Cal esperar que troben més familiar
el paisatge que es descriu en el text 4, de la Drova, a la
comarca de la Safor. El altres dos, situats a Mongòlia i
Sarajevo els deuen semblar exòtics, tot i que el segon
descriu un espai urbà que els pot resultar familiar.
15 conjugacions, models, conjugació, regulars, irregulars.
16 1a conjugació: vaig comprar, donar, porten, conservar,
abandonar. 2a conjugació: és, fa, saps, sóc, he vingut
(vindre), fer, seria, vendré, tindre. 3a conjugació: he vin-
gut (venir), recollir, he decidit.

17
Present d’indicatiu
1a conjugació 2a conjugació 2a conjugació 3a conjugació 3a conjugació
parlar prémer combatre patir dormir
parle prem combat patisc dorm
parles prems combats pateixes/patixes dorms
parla prem combat pateix/patix dorm
parlem premem combatem patim dormim
parleu premeu combateu patiu dormiu
parlen premen combaten pateixen/patixen dormen
Imperfet
1a conjugació 2a conjugació 2a conjugació 3a conjugació 3a conjugació
parlar prémer combatre patir dormir
parlava premia combatia patia dormia
parlaves premies combaties paties dormies
parlava premia combatia patia dormia
parlàvem premíem combatíem patíem dormíem
parlàveu premíeu combatíeu patíeu dormíeu
parlaven premien combatien patien dormien
Futur
1a conjugació 2a conjugació 2a conjugació 3a conjugació 3a conjugació
parlar prémer combatre patir dormir
parlaré premeré combatré patiré dormiré
parlaràs premeràs combatràs patiràs dormiràs
parlarà premerà combatrà patirà dormirà
parlarem premerem combatrem patirem dormirem
parlareu premereu combatreu patireu dormireu
parlaran premeran combatran patiran dormiran

81
 Unitat 6
De tots els colors
18 Les dues persones de l’imperfet que sempre porten accent són la primera i la segona del plural, i les persones del
futur que sempre porten accent són les tres del singular.

19
Present d’indicatiu
caçar ficar amagar aiguar menjar adequar
cace fique amague aigüe menge adeqüe
caces fiques amagues aigües menges adeqües
caça fica amaga aigua menja adequa
cacem fiquem amaguem aigüem mengem adeqüem
caceu fiqueu amagueu auigüeu mengeu adeqüeu
cacen fiquen amaguen aigüen mengen adeqüen
Passat simple
caçar ficar amagar aiguar menjar adequar
cací fiquí amaguí aigüí mengí adeqüí
caçares ficares amagares aiguares menjares adequares
caçà ficà amagà aiguà menjà adequà
caçàrem ficàrem amagàrem aiguàrem menjàrem adequàrem
caçàreu ficàreu amagàreu aiguàreu menjàreu adequàreu
caçaren ficaren amagaren aiguaren menjaren adequà

20 Les persones que canvien de grafies respecte a l’infi-
nitiu quan conjuguem el present d’indicatiu són totes
tret de la tercera del singular. Quan conjuguem els
verbs en passat simple canvia la primera persona.
21 a) Comence les classes a les huit del matí. b) Desaigüe
la pica per poder desembossar-la. c) Penge l’abric al
moble de l’entrada. d) Practique un esport molt exigent.
e) Aniré quan puga. f) Col·loque totes les peces on cal.
g) Sempre trenque les sabates per la sola. h) Pague
sempre la primera. i) Liqüe les taronges per fer suc.
22 amable, ambient, bava, envejós, ablanir, hivern, baf,
cantava, somiàvem, cambrer, garbó, sabut, avorrit, in-
ventar, canviar, calb, rebia, abella, cabal, llavi, convit.
23 a) Quan anàrem a Bilbao vam conéixer una família bas-
ca molt amable. b) Anava a posar-me la gavardina,
però fa molta basca. c) S’ha fet un tall a la vena acci-
dentalment i li han possat moltes benes per tallar-li l’he-
morràgia. d) Per què tots els correus electrònics porten
el signe de l’arrova?
24 informal, circumval·lació, convidar, immillorable, almí-
var.
25 Resposta semioberta. Tot seguit hi ha tres possibili-
tats de cada mot. Nou: nova, novetat, novençà; cap:
cabut, capçal, cabet; llop: lloba, llobató, llobada; blau:
blava, blavós, blaüra; neu: nevar, nevada, neviscada.
26 Compostes: compta-revolucions, malva-rosa, cama-
roja, soca-rel. Derivades: eradicar, contrarestar, arít-
mia, vice-rector.
   Les compostes ho són perquè s’ajunten dues pa-
raules que soltes tenen significat. Les derivades ho
són perquè s’afig un prefix o un sufix a una paraula, de
manera que si se separen els dos elements el prefix o
el sufix no té significat.
27 a) La paraula que es repeteix al llarg de tot el poema
és poble. b) Apareix tantes vegades perquè és el tema
sobre el qual versa tot el poema. Es pot considerar
també que és un recurs estilístic que usa l’autor. c)
El poeta se sent compromés amb el seu poble. Les
expressions que fan referència a emocions o senti-
ments són: patiràs, esperaràs, tindràs fam, tindràs set,
callaràs tota la nit, seràs la paraula viva, seràs un poble,
vida amunt i nacions amunt, honestament, iradament,
has escollit, camines decididament.
28 L’autor manté amb la ciutat una relació d’amor i odi.
a) El poema parla de la ciutat de València. b) Res-
posta oberta. Els alumnes han de fer narrativa alguna
estrofa, deslliurant el text dels lligams poètics.
29 a) Resposta oberta. L’autor ha treballat guardant fus-
ta al moll, de nit i en condicions adverses, i diu als
lectors del poema que ells no saben de la duresa
d’aquesta feina perquè no l’han feta. b) Depén del dic-
cionari, però normalment només trobaran la paraula
cedre. Tant aquesta com melis i flandes fan referència
a tipus de fusta.
30 Poesia lírica: text 10. Poesia narrativa: text 11. Poesia
social: text 9
31 Resposta oberta. En aquest cas és molt possible que
a cadascú li agrade un poema determinat. Es pretén,
però, que argumenten el perquè. És possible que algu-
na no l’hagen entesa gens.
32 Resposta semioberta. El subratllat ha de recollir els
mots clau necessaris per a bastir posteriorment un

82

resum model semblant al següent: La poesia lírica ex-
pressa sentiments i emocions. La poesia social reflexio-
na sobre problemes i preocupacions que afecten l’autor.
La poesia narrativa conta una història.
33 a) Resposta oberta. En principi ho han d’entendre tot
perquè l’autor usa un llenguatge molt planer i didàctic.
b) Amb la conducció d’un cotxe. c) Resposta oberta. En
Unitat 6
De tots els colors
principi la comparació sí que és efectiva, si han entés
el text. d) El text està escrit en un registre estàndard,
tot i que utilitza mots del registre cientificotecnològic,
però convenientment explicats. e) Els científics, quan
parlen entre ells no utilitzen aquest registre. Fan servir
el registre cientificotècnic. f) El que diu el text no es
pot dir en un registre col·loquial, perquè necessitem un
vocabulari específic que no existeix en aquest registre.

Autoavaluació
 1 a) El tema del text és el racisme. b) L’autora afirma  3 a) No sabia si era mosca o tave, però la molt sàvia
que les races no existeixen, que és una falsa inter- tenia clar que era un insecte. b) Els pares m’han pro-
pretació de petites diferències físiques que s’associ- més que si aprove em portaran a muntar a cavall. c)
en a diferències psicològiques. La segona part de la No sé per què vols el mòbil, si mai no tens saldo. d)
resposta és oberta. Pot ser que els alumnes no esti- Ha xutat tan fort al baló que quasi l’ha rebentat.
guen d’acord amb l’afirmació taxativa segons la qual
les races no existeixen, però hem de tendir a fer-los  4 Tramvia, enverinar, invisible, comboi, ambient.
veure que les diferències són només físiques, i menys
importants del que es pensa. c) A la foto es veuen  5
dues mans, una blanca i l’altra negra. Simbolitzen unió, Paraula Derivat
solidaritat, també que les dues mans són iguals, tret
del color. pràctic practicar
fang fangar
 2 àrid aridesa
N A D E sort sortosa
C O N E I X I A destorb destorbar
camp campestre
P E R M E T E N
amarg amargar
E S P E R À V E U
corb corbera
E S T I M E M arc arquejar
S U P O R T E
 6 a) El poema és regular pel que fa a la mètrica. Tots
D I R A N els versos tenen deu síl·labes. b) Sí que hi ha rima, i és
consonant, perquè coincideixen els fonemes vocàlics
I N I C I A R À
i consonàntics a partir de l’última vocal accentuada.
P E L A R À c) El poema és un sonet, amb dos quartets i dos ter-
cets. d) El tema és l’amor, que és un tema molt fre-
S A B R E M qüent en poesia.

83
 Unitat 6
De tots els colors
Model d’avaluació

Nom i cognoms: ............................................................................................................................................................ Grup: ................................................................................... Data: ...............................................................................

 1 Llig el text i contesta les preguntes.

Quan ja havia agranat un bon tros de carrer, Badru m’assenyalà amb el cap un parell de botiguetes. La primera
venia la roba més trista que es puga imaginar, un grapat de gel·labes grisoses i deslluïdes que, amb bona voluntat,
podrien passar per ser de tercera o quarta mà. La segona era una mena de magatzem on s’amuntegaven mobles
atrotinats, pipes d’aigua rovellades i llibres vells rosegats per les rates. Per moments, l’escarabat d’or semblava
pesar més i més dins de la butxaca, al mateix ritme que se m’aclarien els motius de Badru per a no voler tornar-lo. Si
alguna cosa era certa en el món, era que aquell escarabat exòtic no encaixava en cap lloc del territori de Boulaki...
   Com més mirava al meu voltant, menys m’explicava d’on havia tret Badru el seu tresor. Si les botigues i els tallers
eren miserables, no ho era menys la clientela. Als negocis de Boulaki només comprava gent pobra que no podia
permetre’s cap altra roba, cap altre moble, cap més menjar que el que hi havia a la vista. No eren clients que podien
perdre anells d’argent i arracades d’ambre sense adonar-se’n i dubte que mai de la vida hagueren tingut agulles
de pit i penjolls. Això sense parlar d’un escarabat d’or de la mida d’una nou! Badru em tragué dels meus pensaments
amb una granerada a la porta. Boulaki arribava!
   Vaig córrer al seu costat, amb la granera a la mà, i amb els ulls clavats en terra vaig esperar l’arribada del seu
patró. En el meu camp de visió entraren de sobte uns peus unflats i bruts, coberts amb prou faenes per unes san-
dàlies velles de color indefinit, i uns turmells peluts i grossos. Feia setmanes que aquelles ungles no havien vist unes
tisores, pel que semblava, i feia també uns quants dies que no havien passat per l’aigua i el sabó.

Teresa Broseta
L’escarabat de Khalili. Tàndem Edicions

a) Busca en el diccionari les paraules en negreta i escriu-ne les definicions. Recorda adaptar el nombre si la paraula
està en plural.
b) Quins espais s’hi descriuen? En quin fragment del text?
c) A més de les descripcions d’espais, hi ha la descripció detallada d’una part molt concreta del cos d’una persona.
Quina part? On comença i on acaba aquesta descripció?

 2 Ompli els buits de la graella amb topònims i gentilicis.

València Sagunt carcaixentí
Alginet xativí aldaier
antellà Paterna Novelda
Dénia Onda betxinenc
benifaioner benicarlando Benidorm
Elda Alcoi faurer

 3 Llig i ompli els buits amb b o v.

a) No sigues tan co............ard, que no és ............oira, només és una mica de ............af.
b) Confessa............a que no ha............ia vist el senyal, però no aporta............a pro............es.
c) Els nú............ols aconsella............en agafar la ga........ardina.
d) Tinc una ............erruga a la mà i me l’ha tapada amb una ............ena.
e) Era tot un sím............ol per al po............le de Ta............ernes.

 4 En el text de l’exercici 1 hi ha subratllades deu formes verbals. Escriu l’infinitiu de cada una i digues si el
verb és regular o irregular.
a) Havia agranat: ............................................................................................. f) Assenyalà: .............................................................................................................
b) Venia:................................................................................................................................ g) Puga: ...............................................................................................................................
c) Podria:............................................................................................................................. h) Semblava: .............................................................................................................
d) Aclarien: .................................................................................................................... i) Encaixava: .............................................................................................................
e) Permetre: ................................................................................................................ j) Tragué: ........................................................................................................................

84
 Unitat 6
De tots els colors
 5 Busca en el text cinc formes verbals diferents de les anteriors que pertanguen a verbs de la primera con-
jugació.

 6 Completa la graella amb les formes verbals que corresponga seguint el model.
Passat simple Futur Present d’indicatiu
caçar amagar caçar amagar caçar amagar

caçares
caça amaga
amagàrem
caçareu
amagaran

 7 Torna a escriure les oracions següents corregint els errors que hi trobes.
a) No m’havies imformat bé i he fet el rridícul dabant de tots. ........................................................................................................................................................................................................
b) Va vindre un noruec que deia que tenia arels familiars al Contat. ...................................................................................................................................................................................
c) M’ha combidat a la festa, però no em fa gens de convoi. ................................................................................................................................................................................................................
d) S’ha emfortit una mica, però encara està massa flag. ............................................................................................................................................................................................................................
e) Està més fresc que una camaroja des que l’han fet vicerector. ...........................................................................................................................................................................................

 8 Llig el poema Madinat-Al-Turab de Marc Granell i respon a les preguntes.

Estesa sota el sol despietat del migdia
enllà lluny et contemple, ciutat de la vergonya
ciutat de fang fet falsa esplendor de misèries
amagades sota el fum del foc de l’artifici.
Ciutat de serps i rates coentes i terribles,
per tu passeja lliure la ignomínia més fonda
i rep la traïció homenatge cada dia
dins els cors bondadosos dels teus fills estimats.
Has venut la memòria com qui ven taronges
per un plat de llentilles podrides que et foraden
el ventre a poc a poc com metralla fins a obrir-te
soterranis de fel on pul·lulen les panteres.
En tu he nascut i en tu visc i per això t’estime
i per això t’odie amb el fàstic més roent,
tomba perfecta i desolada que lluny contemple
al sol estesa, mort de desig i viu d’horror.

a) El poema té mètrica i rima? Es pot dir que és una poesia? Per què? ........................................................................................................................................................................
b) Quina relació manté l’autor amb la ciutat? La vol, l’odia o manté una relació d’amor i odi? En quin fragment ho
podem veure clarament? ........................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................

 9 Transforma les oracions següents fent servir el registre estàndard.

a) Tinc un col·lega enrotllat que em deixa l’ordenata quan em dóna la gana. ...................................................................................................................................................
b) N’he catejat quatre a l’institut i els meus vells estan que bufen. .......................................................................................................................................................................................
c) Tanca la boca, que això que dius és una bola com un cabàs. ....................................................................................................................................................................................................
d) Estic fet pols i me’n vaig al sobre en fotre’m el sopar. .............................................................................................................................................................................................................................
e) No disposava de capital suficient per a adquirir la vivenda. ..........................................................................................................................................................................................................

10 Llig i marca els enunciats certs.

Els topònims són substantius que fan referència a llocs, i els gentilicis adjectius que ens indiquen l’origen d’algú.
En valencià tenim cinc conjugacions i tres models de conjugació regular.
Les consonants oclusives són les que trobem a les paraules petaca i botija.
La poesia narrativa ens conta una història, i la social fa una reflexió sobre problemes que afecten l’autor.
L’estàndard és el registre que usa la gent en les seues relacions familiars.

85
 Unitat 6
De tots els colors
Solucionari. Model d’avaluació
 1 a) Gel·labes: túniques llargues fins als peus, amb ca- Futur
putxa i mànegues amples, usades als països àrabs. caçar amagar
Atrotinats: fets malbé per l’ús. Exòtic: que fa estrany, caçaré amagaré
que pareix estranger. Arracades: ornaments que es
caçaràs amagaràs
porten a les orelles.
caçarà amagarà
 2 caçarem amagarem
Topònims Gentilicis caçareu amagareu
València valencià/ana caçaran amagaran
Alginet alginetí/ina Present d’indicatiu
Antella antellà/ana caçar amagar
Dénia denier/a cace amague
Benifaió benifaioner/a caces amagues
Elda eldenc/a caça amaga
Sagunt saguntí/ina cacem amaguem
Xàtiva xativí/ina caceu amagueu
Paterna paterner/a cacen amaguen
Onda onder/a
Benicarló benicarlando/a  7 a) No m’havies informat bé i he fet el ridícul da-
Alcoi alcoià/ana vant de tots. b) Va vindre un noruec que deia que
Carcaixent carcaixentí/ina tenia arrels familiars al Comtat. c) M’ha convidat
a la festa, però no em fa gens de comboi. d) S’ha
Aldaia aldaier/a
enfortit una mica, però encara està massa flac. e)
Novelda novelder/a
Està més fresc que una cama-roja, des que l’han fet
Betxí betxinenc/a vice-rector.
Benidorm benidormer/a
Faura faurer/a  8 a) El poema no té mètrica ni rima, però sí que és una
poesia perquè el text està disposat en forma de vers i
l’autor transmet les seues emocions. b) L’autor manté
 3 a) covard, boira, baf. b) Confessava, havia, aportava,
amb la ciutat una relació d’amor i odi. Ho podem veure
proves. c) núvols, aconsellaven, gavardina. d) berruga,
clarament en el fragment que diu: En tu he nascut i en
bena. e) símbol, poble, Tavernes.
tu visc i per això t’estime / i per això t’odie amb el fàstic
més roent.
 4 a) agranar, regular. b) venir o vindre, irregular. c) po-
der, irregular. d) permetre, irregular. e) assenyalar, re-
 9 Hi ha solucions diverses. Una possibilitat és la que hi
gular. f) poder, irregular. g) semblar, regular. h) encai-
ha tot seguit. a)  Tinc un amic molt amable que em
xar, regular. i) traure, irregular.
deixa l’ordinador quan vull. b)  N’he suspés quatre a
l’institut i els pares estan molt enfadats. c) Calla, que
 5 Totes les combinacions de cinc amb les formes ver-
això és una mentida molt grossa. d) Estic molt cansat
bals següents: imaginar, passar, amuntegaven, pesar,
i me’n vaig al llit en sopar. e) No tenia diners suficients
tornar, mirava, explicava, comprava, adonar-se’n, dubte,
per a comprar la casa.
parlar, arribava, vaig esperar, entraren, semblara i havien
passat.
10 a) vertader. b) fals. c) fals. d) vertader. e) fals.
 6 Suggerim que perquè considereu una forma correcta
ha d’anar accentuada si cal, ja que és un contingut que
s’ha treballar explícitament en la unitat.
Passat simple
caçar amagar
cací amaguí
caçares amagares
caçà amagà
caçàrem amagàrem
caçàreu amagàreu
caçaren amagaren

86
Depén de tu
A. Objectius
• Llegir i comprendre textos de tipologia diferent relacio-
nats amb l’eix temàtic.
• Conéixer el vocabulari especialitzat de les relacions de
parentesc.
• Diferenciar els significats de paraules i sintagmes morfo-
lògicament semblants (caixó/calaix).
• Bastir un mapa conceptual a partir dels preceptes teòrics
apresos.
• Fixar les característiques de la conversa i l’entrevista.
• Entendre l’estructura del sintagma verbal.
• Distingir els verbs personals dels impersonals i els copu-
latius dels predicatius.
• Discriminar els contextos en què s’ha d’usar la g, la j, la tg
i la tj.
Unitat 7
• Dominar les regles d’ortografia de la x, la tx, la ig i la g.
• Usar correctament, oralment i per escrit, les grafies ge-
minades tl, tll, tm i tn.
• Delimitar les dimensions literàries i espectaculars dels
textos teatrals.
• Copsar les característiques bàsiques del teatre.
• Identificar les característiques del registre col·loquial i
reconéixer les situacions contextuals en què és adequat
usar-la.
• Transcriure una conversa real seguint les normes pres-
criptives.
• Preparar una exposició oral sobre una part de teoria de
l’assignatura.

B. Continguts
Conceptes
• Les relacions de paren-
tesc: corpus lèxic.
• Els textos dialogats: la
conversa i l’entrevista.
• El verb: estructura.
• El verb: verbs personals i
verbs impersonals.
• El verb: verbs copulatius i
verbs predicatius.
• Les grafies g, tg, tg i tj:
ortografia.
• Les grafies x, tx, ig i g: ca-
racterització i ortografia.
• Les consonants gemi-
nades: caracterització i
estratègies d’ús.
• El teatre; dimensió literària
i dimensió espectacular.
• El registre col·loquial: carac-
terístiques i contextos d’ús.
• La transcripció de conver-
ses orals: convencions.
• L’exposició oral no espon-
tània: estratègies de pre-
paració.
Procediments Actituds
• Lectura i comprensió dels textos relacionats amb l’eix temàtic • Conscienciació
(les persones dependents). de la necessi-
• Exposició oral i per escrit de qüestions relacionades amb els textos. tat d’ajudar les
• Identificació i ús del lèxic relacionat amb les relacions de parentiu. persones depen-
• Distinció del significat de mots i sintagmes morfològicament dents.
semblants (caixó/calaix). • Gust de llegir
• Elaboració d’un mapa conceptual lligat al contingut de les rela- textos teatrals.
cions de parentiu. • Valoració de la
• Identificació dels elements característics de la conversa i l’en- producció tea-
trevista. tral com a part
• Anàlisi i producció de textos dialògics: la conversa i l’entrevista. del patrimoni
• Discriminació dels diversos elements que formen part del sin- artístic i cultural.
tagma verbal. • Consideració
• Reconeixement de les oracions personals i impersonals i de les del registre col·
copulatives i les predicatives. loquial com a
• Aplicació pràctica de les regles d’ortografia relacionades amb apte en determi-
l’escriptura de les consonants palatals sordes i sonores i les ge- nats contextos.
minades.
• Comprensió de la doble dimensió del teatre: literària i espectacular.
• Anàlisi de les característiques del llenguatge teatral.
• Identificació de textos en què s’usa el registre col·loquial.
• Producció de textos que requereixen l’ús del registre col·loquial.
• Transcripció d’una conversa real.
• Confecció d’un guió per a una exposició oral no espontània.
• Exposició oral de continguts relacionats amb l’assignatura.

87
 Unitat 7
Depén de tu
C. Criteris d’avaluació
• Ser capaços d’entendre textos de tipologia diferent rela-
cionats amb l’eix temàtic (les persones dependents).
• Assolir la capacitat suficient per a fer servir el vocabulari
especialitzat de les relacions de parentesc.
• Saber diferenciar els significats de paraules i sintagmes
morfològicament semblants (caixó/calaix).
• Tenir destresa suficient per a bastir un mapa conceptual.
• Percebre les característiques bàsiques de la conversa i
l’entrevista.
• Identificar les característiques estructurals del sintagma
verbal.
• Poder discriminar les oracions personals de les imperso-
nals, i les copulatives de les predicatives.
• Demostrar competència en l’ús de les grafies que repre-
senten els sons palatals sords i sonors i les consonants
geminades.
• Saber les característiques fonamentals del llenguatge
teatral i conéixer la seua doble dimensió literària i espec-
tacular.
• Discernir els contextos en què s’ha d’usar un registre col·
loquial.
• Dominar mínimament el lèxic del registre estàndard.
• Posseir habilitat suficient per a transcriure una conversa
real i per a preparar una exposició oral no espontània.

D. Competències bàsiques
Competència comunicativa lingüística i audiovisual pàg. act.
31-32 G
37-38 G
Lectura i comprensió de textos relacionats amb els continguts de la unitat. 45-47 G
48 35
50 1
33 1-4
38 10-15
Exposició oral i per escrit de qüestions relacionades amb textos treballats prèviament. 47 31-35
48 36
50-51 1
34-35 G
Ús adequat del lèxic propi de les relacions de parentesc.
51 2-3
Tria correcta de paraules i sintagmes morfològicament semblants (calaix/caixó). 35 9
Aplicació pràctica de la tècnica d’estudi del mapa conceptual. 35 G
36-38 G
Caracterització dels textos dialogats: la conversa i l’entrevista.
50-51 1
39-42 G
Anàlisi de l’estructura del sintagma verbal.
50-51 4
Discriminació dels verbs personals i impersonals i dels copulatius i els predicatius. 39-42 G
Coneixement i aplicació de les regles d’ús de les consonants palatals sordes i sonores i de les ge- 43-44 G
minades. 51 7
Anàlisi de les característiques del llenguatge teatral. 45-47 G
48 G
Caracterització del registre col·loquial.
51 6
Confecció d’una transcripció d’una conversa real. 49 G
Elaboració d’un guió per a una exposició oral no espontània. 49 G

Tractament de la informació i competència digital pàg. act.

Recerca d’informació en suports convencionals i digitals. 33 1-2
Creació d’un mapa conceptual com a material de suport per a l’estudi. 35 G

88
 Unitat 7
Depén de tu
Competència social i ciutadana pàg. act.
Conscienciació de la importància d’ajudar les persones dependents. 31-33 G
Valoració de la importància del registre col·loquial en contextos determinats. 48 G
Estima per la conversa com a mecanisme de relació social. 36-38 G

Competència artística i cultural pàg. act.

Valoració de la producció teatral com a font de coneixement i plaer i com a part del patrimoni
45-47 G
cultural i artístic.
Creació d’un text teatral senzill. 51 5

Competència d’aprendre a aprendre pàg. act.

Recerca d’informació en suports convencionals i digitals. 33 1-2
Aplicació pràctica de tècniques d’estudi: el mapa conceptual. 35 G

Autonomia i iniciativa personal pàg. act.

Exposició oral de les opinions pròpies al voltant d’un tema determinat. 33 1
33 1d)
Recerca autònoma d’informació. 33 2
35 G
Reflexió autònoma sobre qüestions relacionades amb la lingüística. 42 25
Estratègies de transcripció d’una conversa. 49 G
Capacitat d’elaborar guions per a una locució oral no espontània i la seua posterior exposició. 49 G

E. Textos de la unitat
Text Autor
«L’aurora boreal» Toti Martínez de Leza
«L’Alzheimer» De la Viquipèdia
Fragment d’El meu germà Pol Isabel-Clara Simó
Entrevista amb David Ferrer Levante-EMV
Transcripció d’una conversa oral Anònim
Fragment de Mans quietes Piti Español
Fragment d’Això era i no era Pasqual Alapont
Transcripció d’una conversa oral Anònim
Entrevista amb Núria Roca Sembra, núm. 12
Nota en registre col·loquial Producció pròpia

89
 Unitat 7
Depén de tu
F. Dictats de la unitat
A) Ortogràfic. Les grafies g, j, tg i tj; les grafies x, tx, ig i g; les consonants geminades.
La setmana començava malament. No vaig poder traure el cotxe del garatge perquè un altre vehicle estava enmig
del carrer. Vaig sentir enuig, i mig enfadat me’n vaig anar al despatx en taxi. El paisatge que veia per la finestra era
el mateix de cada dia, però des del seient de darrere semblava diferent. Abans d’arribar, vaig preparar l’estratègia
per a poder justificar el retard. El meu cap em tenia assetjat perquè tenia el desig de despatxar-me, i pensava que
passaria tota la jornada enutjat amb mi. En canvi, tot va anar bé, i al final encara em va convidar a jugar a birles al
seu xalet. No hauria de seure davant d’un jutge per declarar en un procés d’acomiadament.

B) Relacionat amb altres continguts de la unitat. Literatura: el teatre.

El teatre apareix a l’àmbit de l’educació de diferent maneres. Principalment com a matèria optativa anomenada
Dramatització i Teatre, a l’Educació Secundària Obligatòria es pretén integrar dues maneres d’entendre les activitats
dramàtiques en l’ensenyament i aprenentatge, ambdues igualment vàlides. La dramatització, més centrada en el
desenvolupament personal, i el teatre en sentit estricte, més dirigit cap a les pràctiques artístiques. Aquesta doble
visió no significa separació, ja que ambdós enfocaments tenen una arrel comuna: el llenguatge dramàtic. Tant l’una
com l’altra són formes de representació que utilitzen el cos, la veu, l’espai i el temps escènics per tal d’expressar
idees, sentiments i vivències.

G. Solucionari. Llibre de l’alumne

 1 a) El pare de Gorka no pot fer algunes activitats físi-  
ques perquè té una malaltia que fa que després esti-
ga molt cansat. b) Gorka sí que entén la malaltia de
son pare. En canvi, l’oncle Paco pensa que el pare de
Gorka no té res i fa comèdia perquè és un desastre
de cunyat. Les paraules de l’oncle Paco no són jus-
tes, perquè encara que el pare no tinga ferides ni res
semblant, la seua malaltia és real. c) Gorka excusa
son pare quan no el pot acompanyar dient que té una
faena molt important. No diu la veritat, però la seua
actitud és comprensible, perquè no vol acceptar que
el seu pare és diferent de la resta. Potser no és la so-  
lució més bona, i fóra més convenient assumir públi-
cament la malaltia del pare. d) Resposta semioberta.
Pel que fa a la pregunta concreta, la fibromiàlgia és
una malaltia que afecta majoritàriament les dones, i
es manifesta entre els 25 i els 45 anys. A partir d’ací,
haurien d’aportar la informació que han trobat.
3 a) Pol té 29 anys, i Mercè, la germana, 12. Pol depén
de Mercè, tot i l’edat de cadascú, perquè Pol té la sín-
drome de Down i és una persona dependent. b) Res-
posta oberta. En principi haurien de contestar afirma-
tivament i argumentar la seua opinió. c) Esperança
és la persona que ajuda la família en les qüestions
domèstiques (això no ho poden saber llegint només
el fragment), i també té cura de Pol. d) Pol necessita
que el vagen a buscar al taller perquè altrament es
perd.
4 a) Els textos 1 i 3 són literaris, i el 2 és divulgatiu.
b) El pare de Gorka es pot valdre per ell mateix, encara
que té limitacions físiques. En canvi Pol és dependent.
c) Resposta oberta. Es tracta que exposen les seues
vivències personals i a partir de les aportacions de
tota la classe s’òbriga un debat al voltant de l’actitud
que s’ha de mantenir amb les persones dependents.

 2 a) Demència: pertorbació total o parcial de les fa-  
cultats mentals deguda a lesions cerebrals. Degene-
ratiu: que fa perdre les bones qualitats. Terminal:
que avança cap a la fi, sense solució. Precoç: més
desenvolupat que no li pertoca per l’edat o el temps
que té. Símptoma: indici, senyal. Irritabilitat: fa-
cilitat per a percebre qualsevol cosa com a molesta.
Minva: descens, baixada. Patologia: malaltia. b) No
hi ha cap tractament per a curar l’Alzheimer, només
tractaments per a retardar o detenir el mal. c) Els tres
hàbits que es recomanen per a prevenir la malaltia
són l’estimulació mental, l’exercici i una dieta equi-
librada. L’eficàcia d’aquests tres hàbits no està pro-
vada. d) Segons l’autor és preferible que el cuidador
d’un malalt siga un parent proper perquè té una gran
càrrega de responsabilitat.
5 Avi/a: pare i mare del pare o de la mare. Besavi/a:
pare o mare de l’avi o de l’àvia. Besnét/a: fill o filla
d’un nét. Bessó/na: nascut o nascuda en el mateix
part. Consogre/a: pare o mare del gendre o la nora.
Cònjuge: sinònim de marit i muller. Cosí/na: fill o fi-
lla d’un oncle i una tia. Cunyat/ada: germà o germa-
na de l’espòs o l’esposa. Espòs/a: sinònim de marit
i muller. Fill/a: descendent més directe d’una perso-
na. Gendre: marit d’una filla. Germà: fill dels pares.
Mare: dona que és l’ascendent més directe d’una per-
sona. Marit/Muller: sinònims d’espòs/esposa. Ne-
bot/da: fill o filla d’un germà o una germana. Nora:
esposa d’un fill. Nét/Néta: fill o filla d’un fill o una filla.
Oncle (o tio): germà del pare o de la mare, i també
espòs de la germana del pare o de la mare. Pare:
home que és l’ascendent més directe d’una persona.
Progenitor/a: sinònim de pare i mare. Promés/a:

90

sinònim de nuvi o núvia. Rebesavi/a: pare i mare del
besavi o la besàvia. Rebesnét/a: fill o filla d’un bes-
nét. Sogre/a: pare o mare de l’espòs o l’esposa. Tia:
germana del pare o de la mare, i també esposa del
germà del pare o de la mare.
 6 conversa són que l’entrevista és escrita, menys es-
Parents no
Parents consanguinis
consanguinis
avantpassat/ada, avi/a,
besavi/a, besnét/a, bessó/ consogre/a, cònjuge,
na, cosí/na, fill/a, germà/ cunyat/ada,
na, mare, nebot/da, espòs/a, gendre,
nét/a, oncle (o tio), tia, marit/muller, nora,
progenitor/a, rebesavi/a, sogre/a, promés/a
rebesnét/a, pare
 7 Padrastre → Marit de la mare que no és el pare. Ma-
drastra → Esposa del pare que no és la mare. Germa-
nastre → Fill del marit o l’esposa del pare o la mare.
Fillastra → Filla de l’esposa o del marit. Cosí prim o
cosí segon→ Fill d’un cosí del pare o de la mare / Co-
sina segona o cosina prima → Filla d’un cosí del pare
o la mare. Oncle avi o tio avi → Germà de l’avi o l’àvia.
Tia àvia → Germana de l’avi o de l’àvia. Concunyat →
Marit d’una germana de l’esposa. Cosina prima o cosi-
na segona → Filla d’un cosí del pare o la mare. Concu-
nyada → Esposa d’un germà de l’esposa. Rebesàvia →
Mare del besavi o la besàvia.
 8 a) Això és molt antic, deu ser de l’època dels meus
rebesavis. b) Pau té dos germanetes bessones que
són idèntiques. c) El meu gendre és molt bon xic.
d) La nora de Vicent és una xica d’Otos. e) No podien
tenir fills i ara de colp els han vingut trigèmins.
Unitat 7
Depén de tu
David Ferrer té un cert temps per a pensar-les abans
de contestar. A més de tot això, el fet que un siga oral
pressuposa que és més espontani que l’altre, que és
escrit.
12 Les diferències fonamentals entre l’entrevista i la
pontània i la relació entre els participants no és de
proximitat, fet que implica l’ús d’un registre estàndard,
mentre que la conversa és oral, la relació entre les par-
ticipants és de molta proximitat i, conseqüentment,
s’usa un registre col·loquial.
13 a) En el text intervenen catorze interlocutors (David
Ferrer, el moderador i els dotze preguntadors). b) El
discurs del moderador està en cursiva, el de David Fer-
rer en redona i el dels preguntadors en negreta i a més
va encapçalat pel número de la pregunta. c) Els in-
terlocutors s’adrecen a David Ferrer amb els següents
noms: David Ferrer, David, senyor Ferrer i Ferru. d) La
majoria de preguntes tracten el tema del tenis. No-
més una (la 6), que versa sobre les preferències futbo-
lístiques de David Ferrer.
14 a) Les interlocutores parlen de qualsevol cosa per es-
tar juntes. La finalitat de la conversa és mantenir les
relacions socials. b) Les persones a què s’hi refereixen
es diuen Sari i Neus. Estan parlant de dues compa-
nyes, justament les que anomenen però no participen
en la conversa. Pel que fa a Sari, parlen de la seua
relació sentimental amb un xic. Quant a Neus, diuen
com pensen que és.
15 No hi ha hagut canvi de conversa perquè no hi ha ha-
gut canvi d’interlocutores. El que sí que hi ha hagut és
canvi de tema.

 9 caixó/calaix/calaixos/caixons. 16 Jaume és una mica hipocondríac. Segons ell, sempre

10 El text 5 és una conversa i el text 4 és una entrevista.
11 El text 5 és més espontani, i el 4 més preparat. Les
interlocutores del text 5 van parlant de coses que van
eixint (una amiga, una altra que arriba...) amb la única
finalitat de mantenir el contacte social. En el text 4 els
internautes preparen les preguntes abans de fer-les, i
està malalt. No suporta el dolor físic. Té un lleuger
dolor al dit i ja pensa que es morirà. Es malcria molt.
De bon matí s’alça, es dutxa i es pentina, i després
decideix. Treballa o es queda a casa? A la faena estan
cansats de la seua actitud. Algunes setmanes només
va a l’oficina un dia o dos. La relació amb els com-
panys no és bona. S’acusen mútuament. Jaume creu
que els companys són culpables del seu estat d’ànim;
els companys diuen que és un malfaener.

17
Predicatius
Copulatius
Transitius Intransitius Reflexius Pronominals Recíprocs
és suporta treballa es malcria es morirà s’acusen
està té va es dutxa s’alça
estan pensa es pentina es queda
és decideix
són creu
és diuen

91
 Unitat 7
Depén de tu
18 a) Hem vist un teuladí volant cap al campanar. → per- 24 Transitives: e), g), j). Intransitives: a), i), n). Recí-
sonal. b) Les volves de neu queien sobre la teulada. proques: d), f), l). Reflexives: b), k). o). Pronomi-
→ personal. c) Hi havia molta gent al camp de futbol. nals: c), h), m).
→ impersonal. d) No som ningú. → personal. e) Par-
leu en veu baixa. → personal. f) Nevà tot el matí. → 25 a) Plorar és un verb intransitiu. b) Llàgrimes amargues és
impersonal. g) Agafàrem totes les coses de l’armari. un complement directe. c) És bastant inversemblant que
→ personal. h) Han arribat els paquets de Bilbao. → cap alumne conteste correctament a aquesta part de la
personal. i) No em renyeu. → personal. pregunta, que té com a finalitat que pensen i reflexionen
sobre les funcions sintàctiques. La contestació correcta
19 a) Els camins estan molt ben asfaltats. b) Les és que les respostes semblen contradictòries, perquè un
vostres cosines són molt estudioses. c) No sigues verb intransitiu no pot tenir complement directe. Però en
fava. d) Miquel, eres un mentider! e) Les més va- aquest cas es tracta d’un complement directe molt lligat
lentes són les xiques de la meua classe. f) Pere és pel que fa al significat amb el verb. De fet, només es
molt dormidor. g) Toni i Maria són nóvios. h) Tu poden plorar llàgrimes i aquesta paraula és l’única que
estàs malament del cap. pot fer de nucli d’un sintagma en funció de CD del verb
plorar. És el que s’anomena un acusatiu intern.
20 Resposta oberta. Cal controlar que no copien oracions
que hagen aparegut prèviament en les explicacions. 26 g, tg, j, tj, tg, tj, j.
Una possible resposta és la següent:
27 a) jugadors, àlgid, gener. b) jugar, joc, dijous, jugar,
Els comerciants compren matèries
junts. c) equipatge, garatge, sutja. d) gent, jove, Algi-
primeres.
Transitives net, Algemesí, s’hagen, justificar, platja. e) Jesús, Joa-
Dóna’m un paquet d’arròs. quim, jutjat, joves. f) Jo, gitar-me, ja. g) girafes, jauen,
No toqueu les plantes de l’entrada. enmig, paisatge. h) just, fetge, bajoca. i) projecte, in-
jecció.
Elisabet ha crescut molt aquest estiu.
Els viatgers arribaren a la destina- 28 a) escabetx. b) festeig. c) cartutx. d) rebuig. e) em-
Intransitives
ció sans i estalvis. patx. f) roig. g) despatx. h) assaig. i) llebeig. j) passeig.
Cadascú viu com pot.
29 Sona [S] com en Xàtiva: eixir, eixam, Xeraco, fluix. Sona
Les aficions dels dos equips s’insul-
[tS] com en xarrar: xiular, punxa, enganxar, xec, xoriço,
taren durant tot el partit.
xamba, clenxa. Sona [ks] com en taxi: taxa, relaxar, es-
La teua família i la meua s’aprecien finx, èxit, examen, complexitat, relax. Poden sonar [S] o
Recíproques
molt des de sempre. [tS]: xarop, xeringa.
Els dos bessons s’ajuden bastant en
els deures d’escola. 30 Espatles → Part de l’esquena posterior als muscles.
Cotna → Pell de porc. Rotllo → Full de paper disposat
Es lligà les sabates per no caure un en forma de corró. Setmana → Període de set dies.
bac. Guatla → Ocellet de color terra, amb ratlles, semblant
Reflexives Frederic sempre es mira a l’espill. a la perdiu. Bitllet → Diners en paper.
Cristina sempre es llava les mans
abans de dinar. 31 a) En l’escena intervenen dos actors, que fan els pa-
pers de Manel i Núria. b) Les intervencions es marquen
Se’n van a l’Àfrica de safari. canviant de línia i encapçalant el parlament amb llur
Pronominals
Sergi es queixa de tot. nom. c) Les acotacions es marquen gràficament escri-
vint-les entre parèntesis i fent servir la lletra cursiva.
21 a) El meu germà és molt espavilat. c) Cada dia estàs 32 La part subratllada ha de coincidir amb els fragments
més fadrina! d) Albert està content. f) Tu ets el meu escrits en cursiva i entre parèntesis. També poden su-
millor amic. g) Adam i Eva són personatges bíblics. bratllar els noms dels personatges cada vegada que
apareixen, perquè és una part del text que no es diu.
22 Resposta oberta. a) El mòbil estava desconnectat. b)
La pel·lícula ha sigut premiada. c) La piscina és* fon- 33 Oracions inacabades: Sí, molt bé i molt... Bueno...
da. d) La meua germana Paula serà infermera. Sí, pels xiquet i... Com que has dit xiquets... Sí, és que...
*Error en l’edició del 2011 del llibre de l’alumne. On diu sembla ha de dir és.
M’ho vaig passar molt bé i molt... Sí, però ja... una en-
trevista per a parlar de Joan... Frases que indiquen
23 Resposta oberta. Una possible solució és la que hi ha sorpresa: Ah. Veus? Ah, sí? Ah. Carai! Paraula incor-
tot seguit: Nosaltres mengem arròs. Ferran porta peix. recta: Bueno.
He rebut un regal. No em dónes això. Fan els deures. Han   Dels elements anteriors, es marca en cursiva el
inaugurat una botiga. Podem bescanviar-nos la roba. mot incorrecte, amb punts suspensius les oracions
Han castigat els alumnes.
92
 Unitat 7
Depén de tu
inacabades, i amb signe d’admiració algunes de les s’usa un lèxic limitat (abunden les repeticions de pa-
frases que indiquen sorpresa. raules), hi ha moltes interjeccions, exclamacions i
entonacions diferents (marcades amb signes d’inter-
34 a) En l’escena intervenen dos actors, que fan els paper rogació i admiració) i s’usen paraules no normati-
de Clodomir i Robert. b) Sí, tots els actors tenen dià- ves (pacallà, inga, atinat, des de que, etc.). e) Diverses
leg. c) L’acció es desenvolupa a l’interior d’un castell. solucions. Una possibilitat és la que hi ha tot seguit.
   –Escolta, però tu estàs boig o què et passa?
35    –Jo? Tu sí que estàs ben arreglat, amic! Encara no
Característi- n’has encertat una des que hem començat! A vore si et
Diferències fixes una miqueta en el que fas!
ques comunes
   –No, si encara ho pagaré jo! Només fas que bar-
1) A
 mbdós textos 1) Les intervencions dels per- baritats... Però... Mira, deixem-ho estar que no val la
reprodueixen sonatges es marquen amb pena. Va, tiba!
diàlegs, la qual guió (text 5) o encapçalats   –Això, deixem-ho estar perquè... Comencem una
cosa implica pel nom dels personatges altra volta, a vore si hi ha una miqueta més de sort.
que alternen (textos 6 i 7). Vinga, agarra el martell.
els papers 2) El diàleg del Text 5 és es-   [Pausa]
d’emissor i pontani i el dels textos 6 i    –Però deixa’m lloc perquè pegue la martellada, xe!
receptor. 7 preparats. Què vols, que t’esclafe un dit? Si ho agarres així, com
3) Els textos 6 i 7 són literaris vols que li pegue a la tatxa?
i el 5 no.   –I com vols que l’agarre? Què vols, que la tinga
enlaire sense tocar-la?
36 a) Hi ha moltes paraules escrites en cursiva perquè els    –Mare meua! Saps què? Serà millor que ho faça jo
interlocutors utilitzen el registre col·loquial amb mol- a soles, mou cap allà.
tes incorreccions, que són marcades amb l’ús d’aquest    –Doncs haver començat per ahí, xaval! A mi me la
tipus de lletra. b) Tenen una relació personal pròxima, bufa, ja veus!
de companys de classe. c) Les intervencions de cada    –Doncs si te la bufa millor! Arrea-te-la que em po-
interlocutor es marquen canviant de línia i posant un ses nerviós. Cràpula, que eres un cràpula.
guió abans de la locució. d) Sí, perquè les intervenci-    –Molt bé, ja em buscaràs una altra volta i t’enviaré
ons són espontànies, sense cap preparació prèvia; a pastar fang, borinot, que eres un borinot!

Autoavaluació
 1 a) Núria Roca ha participat en la campanya «Matri-  
cula en futur, matricula en valencià». b) Núria Roca
viu a Madrid i parla als fills en valencià. c) Núria Roca
és presentadora de televisió. d) L’entrevista se cen-  
tra en altres aspectes diferents de la seua professió
(bàsicament sobre l’ús del valencià), tot i que s’hi fa
referència.
2 nora, sogra, néts, consogres, oncle, cosina, cunyada,
gendre, àvia, germà, tia.
3 Resposta oberta. En principi han de dir-ho amb les se-
ues paraules, però si tenen molta dificultat en algun
cas concret poden consultar el diccionari com a eina
de suport. També cap la possibilitat que siga el pro-
fessor qui ho explique oralment.

 4 Resposta oberta. Els tres primers de cada classe són (estan en les formes conjugades que apareixen al text):
Copulatius Ha sigut, sóc, és
Transitius Protagonitza, va acceptar, parla
Predicatius Intransitius Servirà, comencí, continue
Pronominals S’atreveix, et refereixes, s’hauria

 5 Resposta oberta. Es tracta que respecten les convencions del llenguatge teatral, tant pel que fa a la disposició del
text, com a les acotacions i l’encapçalament amb el nom de cada personatge.

 6 El text 2 és totalment correcte des del punt de vista gramatical i ortogràfic. També és un text col·loquial. La resposta
no és contradictòria, perquè contràriament al que es pensa, els textos col·loquials no han de ser necessàriament no
normatius, tot i que és cert que solen caure en incorreccions a causa de la manca de planificació.

 7 punxada, angoixa, mitjanit, baixar, eixir, enmig.

93
 Unitat 7
Depén de tu
Model d’avaluació

Nom i cognoms: ............................................................................................................................................................ Grup: ................................................................................... Data: ...............................................................................

 1 Llig el text i contesta les preguntes.

   –Au, va, no digues més tonteries!
  –Tonteries? De tonteries res, que lo que te dic és aixina.
   –Ja, ja! I damunt voldràs que m’ho crega!
   –Que sí, que t’ho dic de veres, que em va dir que volia eixir amb mi, i jo allí flipant... Com és possible que vulga
eixir amb mi, si jo sóc...
   –Jo crec que són les ganes que tens.
   –Xe, si vols t’ho creus, però te jure que estic diguent la veritat.
   –No sé... No sé. Fa temps que vas darrere, i ara que ja t’havies casi olvidat t’ho posa tan fàcil...
  –Això dia jo tamé, que fa un mes no m’ho hauria pensat gens ni miqueta, però és que ara n’hi ha una altra per-
sona... A vore ara com li dic que no podem eixir junts perquè...
  –És xungo, saps?
   –Que si és xungo? Dis-m’ho a mi, que he de passar el mal trago.
   –No sé... M’ho crec, lo que me dius, encara que seria millor que fóra mentira... I què faràs?
   –No ho sé, però algo hauré de fer.

a) A quin tipus de text podem dir que pertany?

b) Quin registre lingüístic usen els participants?
c) Per què hi ha paraules escrites en lletra cursiva? Per què n’hi ha tantes?
d) Els participants, són xic o xiques? O un és un xic i l’altra una xica?
e) En el text hi ha molta informació que no apareix, però se sobreentén pel que diuen. Escriu en cinc o sis línies de
què estan parlant.

 2 Enllaça les paraules de la columna de l’esquerra amb les definicions de la dreta.

Padrastre • • Sinònim de marit o muller
Cònjuge • • Nascuda en el mateix part
Tia • • Marit de la mare que no és el pare
Germanastra • • Fill del marit o l’esposa del pare o la mare
Fillastre • • Mare del gendre o de la nora
Bessona • • Espòs de la filla
Cosí prim • • Germana del pare o de la mare
Consogra • • Germana de l’avi o de l’àvia
Tia àvia • • Fill d’un cosí del pare o de la mare
Gendre • • Fill de l’esposa o del marit

 3 Subratlla els verbs de les oracions següents i digues si són personals o impersonals.
a) Hem estudiat matemàtiques tota la vesprada.
b) L’aigua de pluja va omplir l’aljub.
c) Hi ha molt de pa al calaix.
d) No ens podem aclarir.
e) No fumeu.
f) Collírem totes les taronges de l’arbre.
h) Plou una barbaritat.
i) No critiques tant.

 4 Separa el subjecte i el predicat de les oracions següents i subratlla’n l’atribut.

a) Els pantalons estan molt ben cosits.
b) Els nostres avis són molt alegres.
c) No sigues tan espavilat.
d) Joan, eres un malfaener!
e) Les xiques de la classe són més altes que els xics.
f) Laura és infermera.
g) Júlia i Ferran són simpàtics.

94
 Unitat 7
Depén de tu
 5 Llig i escriu al costat de cada oració la classe de verb que conté: transitiu, intransitiu, recíproc, pronomi-
nal, reflexiu, impersonal.
a) Els nostres amics s’ajuden molt. → ..................................................................................................................................................................................................................................................................................................
b) No volia anar-se’n de la ciutat. → ........................................................................................................................................................................................................................................................................................................
c) He comprat regals per a tota la família. → .....................................................................................................................................................................................................................................................................
d) No nevarà prop de la mar. → .........................................................................................................................................................................................................................................................................................................................
e) Carme plorava desconsoladament. → .........................................................................................................................................................................................................................................................................................
f) Dídac es pentina cada matí. → .................................................................................................................................................................................................................................................................................................................

 6 Escriu g, j, tg o tj segons calga.

a) Els ............oves volen ............ugar a la pista de patina............e.
b) És enu............ós que poses ............ulivert i fe............e a l’arròs.
c) Em vaig canviar la ............aqueta perquè estava bruta de su............a.
d) Portava una ............el·laba quan es va presentar al ............u............at.
e) ............eremies ha estacionat la moto al gara............e.
f) ............o vaig a ............itar-me, que ............a estic molt cansat.
g) Mirant el paisa............e no he vist les ............irafes.
h) El ............ònec estava a............ocat damunt de la palla.

 7 Classifica les paraules següents en la graella tenint en compte el so o sons que representa la x.
xocar, fixa, xiprer, conéixer, relaxar, pinxo, linx, clenxinar, coixí, èxit, xef, xarampió,
existir, xiular, Xaló, anxova, xifra, fluixa, relaxació, punxar
Sona [S] com en Xàtiva Sona [tS] com en xarrar Sona [ks] com en taxi

 8 Escriu al costat de cada definició la paraula corresponent. Porten una consonant geminada i les hem tre-
ballades totes al llarg de la unitat.
Pell de porc
Període de set dies
Full de paper disposat en forma de corró
Ocell semblant a una perdiu, però més menut
Diners de paper
Línia traçada sobre la superfície d’una cosa

 9 Torna a escriure les oracions següents canviant les paraules i els sintagmes subratllats per uns altres que
siguen més col·loquials. En algun cas has de canviar tota l’oració.
a) Vaig al bany, que tinc moltes ganes d’orinar.
b) Sent dolor al ventre.
c) Si no feu els exercicis correctament us avaluaran negativament.
d) No disposava de capital per a adquirir la vivenda.

10 Marca els enunciats que són certs i, en acabant, torna a escriure esmenats els que no ho són.
Una característica del registre col·loquial és que sol incloure incorreccions, però a voltes no n’hi ha cap.
El teatre no pot ser considerat literatura, perquè és un espectacle.
Els verbs impersonals són els que no tenen personalitat.
Els verbs copulatius tenen un complement que es diu atribut, i no poden tenir-ne cap altre.
En les paraules que porten tn, tm, tl o tll hem de posar molta atenció per a pronunciar la t.

95
 Unitat 7
Depén de tu
Solucionari. Model d’avaluació
 1 a) El text és una conversa. b) Els participants usen un  
registre col·loquial. c) Hi ha paraules escrites en cursi-
va perquè són incorrectes. N’hi ha moltes perquè una
de les característiques del registre col·loquial és l’ús de  
paraules i expressions no normatives. d) No es pot sa-
ber si els participants en la conversa són xics o xiques
perquè no hi ha cap marca sexual que ens ho indique. e)
Resposta oberta. La contestació ha de ser semblant a
la següent: Sembla que a un dels interlocutors li agradava  
algú que no li feia massa cas. Després es va posar a eixir
amb una altra persona, i ara la que li agradava abans li
proposa d’eixir junts. Està indecís perquè vol trencar amb
la parella per a eixir amb l’altra, però no sap què fer.
 
 2 Padrastre → Marit de la mare que no és el pare. Còn-
juge → Sinònim de marit o muller. Tia → Germana del  
pare o de la mare. Germanastra → Fill del marit o l’es-
posa del pare o la mare. Fillastre → Fill de l’esposa o
del marit. Bessona → Nascuda en el mateix part. Cosí
prim → Fill d’un cosí del pare o de la mare. Consogra
→ Mare del gendre o de la nora. Tia àvia → Germana
de l’avi o de l’àvia. Gendre → Espòs de la filla.
10 Són certs el primer i el que fa quatre. Els canvis que
 3 a) Hem estudiat matemàtiques tota la vesprada. →
personal b) L’aigua de pluja va omplir l’aljub. → per-
sonal c) Hi ha molt de pa al calaix. → impersonal
d) No ens podem aclarir. → personal e) No fumeu. →
personal f) Collírem totes les taronges de l’arbre. →
personal h) Plou una barbaritat. → impersonal i) No
critiques tant. → personal
 4 a) Els pantalons estan molt ben cosits. b) Els nos-
tres avis són molt alegres. c) No sigues tan es-
pavilat. d) Joan, eres un malfaener! e) Les xiques
de la classe són més altes que els xics. f) Laura és
infermera. g) Júlia i Ferran són simpàtics.
96
5 a) Recíproca. b) Pronominal. c) Transitiva. d) Imperso-
nal. e) Instransitiva. f) Reflexiva.
6 a) joves, jugar, patinatge. b) enutjós, julivert, fetge.
c) jaqueta, sutja. d) gel·laba, jutjat. e) Jeremies, ga-
ratge. f) Jo, gitar-me, ja. g) paisatge, girafes. h) jònec,
ajocat.
7 Sona [S] com en Xàtiva: conéixer, coixí, xarampió, xifra,
Xaló, fluixa. Sona [tS] com en xarrar: xiprer, xocar, pinxo,
clenxinar, xef, xiular, anxova, punxar. Sona [ks] com en
taxi: fixa, relaxar, linx, èxit, existir, relax.
8 cotna, setmana, rotllo, guatla, bitllets, ratlla.
9 Diverses possibilitat de resposta en algun cas. Una
possible solució és la que hi ha tot seguit. a) Vaig al
vàter que tinc moltes ganes de pixar. b) Em fa mal
la panxa. c) Si no feu els exercicis bé us suspen-
dran. d) No disposava de diners per a comprar la
casa.
cal fer perquè la resta siguen certs són els següents:
  El teatre és un espectacle, però també pot ser
considerat literatura.
   Els verbs impersonals són els que no tenen sub-
jecte.
   En les paraules que porten tn, tm, tl o tll no hem
de pronunciar la t, sinó allargar la consonant que va
darrere.
No caigues
en el parany
A. Objectius
• Llegir i comprendre textos de tipologia diferent relacio-
nats amb l’eix temàtic.
• Conéixer el vocabulari especialitzat dels animals i les
plantes.
• Diferenciar els significats de paraules i sintagmes morfo-
lògicament semblants (dada/data).
• Fixar les característiques dels diàlegs literaris.
• Establir les característiques dels pronoms, les preposici-
ons, les conjuncions i els adverbis.
• Discriminar els pronoms, les preposicions, les conjunci-
ons i els adverbis de la resta de categories gramaticals.
Unitat 8
• Distingir fonèticament la esse sorda i la esse sonora.
• Dominar les regles d’ortografia de la esse sorda i la esse
sonora.
• Usar correctament les grafies c, q i qu.
• Delimitar l’abast dels diferents gèneres teatrals (tragèdia,
comèdia i drama).
• Bastir un esquema a partir dels models proposats.
• Assolir destresa suficient per a fer un ús no sexista de la
llengua.
• Representar un diàleg teatral de poca dificultat.

B. Continguts
Conceptes
• El vocabulari dels animals
i les plantes: corpus lèxic.
• Els textos dialogats: el
diàleg literari.
• Els pronoms, les preposi-
cions, les conjuncions i els
adverbis: definició i ús.
• La esse sorda i la esse
sonora: discriminació i
grafies.
• c, q i qu: regles ortogràfi-
ques.
• Els gèneres teatrals: tra-
gèdia, drama i comèdia.
• L’ús no sexista de la llen-
gua: estratègies.
• Tècniques de confecció
del resum: models.
• La representació teatral:
estratègies de preparació.
Procediments Actituds
• Lectura i comprensió dels textos relacionats amb l’eix te- • Conscienciació de la
màtic (estratègies contra el sexisme). necessitat d’evitar
• Exposició oral i per escrit de qüestions relacionades amb les actituds sexistes.
els textos. • Gust de llegir textos
• Identificació i ús del lèxic relacionat amb els animals i les teatrals de qualsevol
plantes. tipologia.
• Distinció del significat de mots i sintagmes morfològica- • Valoració de la pro-
ment semblants (data/dada). ducció teatral com
• Identificació dels elements característics dels diàlegs lite- a part del patrimoni
raris. artístic i cultural.
• Anàlisi i producció de textos dialògics literaris. • Consideració de les
• Discriminació dels pronoms, les preposicions, les conjunci- estratègies per a un
ons i els adverbis de la resta de categories gramaticals. ús no sexista de la
• Ús pràctic de les preposicions, les conjuncions i els adverbis. llengua.
• Anàlisi de les característiques dels diferents tipus de gène-
re teatral.
• Elaboració d’un esquema dels gèneres teatrals.
• Identificació dels usos sexistes de la llengua.
• Producció de textos amb estratègies per a evitar els usos
sexistes.
• Representació d’un fragment teatral.

97
 Unitat 8
No caigues en el parany
C. Criteris d’avaluació
• Ser capaços d’entendre textos de tipologia diferent rela-
cionats amb l’eix temàtic (estratègies contra el sexisme).
• Assolir la capacitat suficient per a usar amb correcció el
vocabulari especialitzat dels animals i les plantes.
• Saber diferenciar els significats de paraules i sintagmes
morfològicament semblants (dada/data).
• Percebre les característiques bàsiques dels diàlegs lite-
raris.
• Identificar les característiques dels pronoms, les conjun-
cions i els adverbis.
• Poder discriminar els pronoms, les conjuncions, les prepo-
sicions i els adverbis de la resta de categories gramaticals.
• Demostrar competència en l’ús de les grafies que repre-
senten els sons de la esse sorda i la esse sonora.
• Ser capaços d’usar correctament les grafies c, q i qu.
• Saber les característiques fonamentals del diferents gè-
neres teatrals.
• Tenir destresa suficient per a bastir un esquema a partir
dels models proposats.
• Identificar els usos sexistes del llenguatge i evitar-los
mitjançant estratègies diverses.
• Demostrar competència en l’escenificació d’un fragment
teatral.

D. Competències bàsiques
Competència comunicativa lingüística i audiovisual pàg. act.
53-54 G
58-60 G
Lectura i comprensió de textos relacionats amb els continguts de la unitat. 67-68 G
72 1
73 9
55 1-7
60 14-17
Exposició oral i per escrit de qüestions relacionades amb textos treballats prèviament.
68 30-33
72 1
Ús adequat del lèxic de les plantes i els animals. 56-57 G
Tria correcta de paraules i sintagmes morfològicament semblants (data/dada). 57 13
Caracterització dels textos dialogats: el diàleg literari. 58-60 G
Anàlisi de les característiques morfosintàctiques de les preposicions, les conjuncions, els pronoms
61-64 G
i els adverbis.
Coneixement i aplicació de les regles d’ús de la esse sorda i la esse sonora, i de c, q i qu. 65-66 G
Anàlisi de les característiques dels diversos gèneres teatrals: el drama, la comèdia i la tragèdia. 67-68 G
Tècniques de confecció d’un esquema. 69 G
Estratègies per a un ús no sexista de la llengua. 70 G
Elaboració d’un guió per a fer una representació teatral. 71 G
Anàlisi de locucions i frases fetes relacionades amb el món del teatre. 73 8

Tractament de la informació i competència digital pàg. act.

55 3
Recerca d’informació en suports convencionals i digitals. 55 7b)
70 36
Creació d’un esquema com a material de suport per a l’estudi. 69 34
Audició d’una cançó relacionada amb l’eix temàtic. 72 1

98
 Unitat 8
No caigues en el parany
Competència social i ciutadana pàg. act.
53-55 G
Conscienciació de la importància de no reproduir comportaments i actituds sexistes i discrimina-
70 G
tòries.
73 9
Predisposició al treball en grup. 68 29
Reflexió personal al voltant d’elements relacionats amb la lingüística. 73 8

Competència artística i cultural pàg. act.

Valoració de la producció teatral com a font de coneixement i plaer i com a part del patrimoni
67-68 G
cultural i artístic.
Creació i representació d’un diàleg teatral. 71 G
Redacció d’un diàleg literari senzill a partir de les estratègies proposades. 72 2

Competència d’aprendre a aprendre pàg. act.

Recerca d’informació en suports convencionals i digitals. 55 3
Aplicació pràctica de tècniques d’estudi (el resum). 69 34

Autonomia i iniciativa personal pàg. act.

55 3-7
Exposició oral de les opinions pròpies al voltant d’un tema determinat.
70 36
Recerca autònoma d’informació. 55 3
55 3-7
Reflexió autònoma i discussió en grup sobre qüestions relacionades amb el sexisme.
70 35-36
71 G
Estratègies de creació d’un diàleg literari.
72 2

E. Textos de la unitat
TEXT AUTOR
«Dia internacional contra la violència de gènere» Claustre CEIP Doctor Esplugues
«Protesta de ficció» Zoraida de Matías
Fragment de Lennon i Anna Vicent Borràs
Fragment de Romeo i Julieta William Shakespeare
Fragment de Camí d’amor Francesc Arnau
Fragment de L’amenaça de les grues Carme Miquel
Fragment d’Ací no paga ni Déu Dario Fo
Fragment de Tres tristos traumes Pasqual Alapont
Fragment de Romeo i Julieta William Shakespeare
«Teua» Aitana Ferrer
Nota informativa Producció pròpia

99
 Unitat 8
No caigues en el parany
F. Dictats de la unitat
A) Ortogràfic. Les grafies de la esse sorda i la esse sonora, i c, q i qu.
La causa de la destrossa era tot un secret. Sembla que cinc audaços alquimistes s’associaren per omplir de ciment
tot el sud de la ciutat. Encapçalats per un sequaç que ningú no qüestionava, els altres quatre posaven en pràctica
accions sense tenir en compte les conseqüències. Així, al cap de poc, els parcs i les zones d’oci de la rodalia, estaven
cobertes per una capa dura de quitrà. Al cap de quinze dies, les societats del barri començaren a fer força perquè el
paisatge fóra com abans i els permetera passejar sense perill.

B) Relacionat amb altres continguts de la unitat. El teatre.

Rodolf Sirera és autor teatral i també traductor, guionista, assessor i gestor públic. La seua tasca està vinculada a la
renovació del teatre valencià. L’any 1972 va formar el grup El Rogle amb l’objectiu de muntar exclusivament teatre
en valencià. Des del 1984 fins al 1988 fou director de música, teatre i cinema de la Conselleria de Cultura de la
Generalitat Valenciana. Ha esdevingut el dramaturg més important des de la democràcia en la societat valenciana.
La seua obra més editada i traduïda ha sigut El verí del teatre (1978) i és la que li va possibilitar accedir a l’escena
espanyola i internacional.

G. Solucionari. Llibre de l’alumne

 1 La finalitat del manifest és donar orientacions a les  
famílies perquè eduquen els fills i les filles en la igual-
tat. b) Resposta oberta. En principi cal esperar que
estiguen d’acord amb els punts del manifest i que els
consideren tots igual d’importants, tot i que alguns
poden ser considerats més bàsics. c) Resposta oberta.  
Poden afegir consells més concrets, com ara no dife-
renciar l’hora de tornada o ajudar a casa de la mateixa
manera siguen xics o xiques.
 2 a) En principi cal esperar que coneguen els contes
a què s’hi fa referència. Els títols són Blancaneu, La
Ventafocs, La Bella Dorment i Caputxeta. La resposta
a l’última pregunta (quin t’agrada més) és completa-  
ment oberta. b) Tots els contes són sexistes perquè
d’una manera o d’una altra la dona protagonista té un
paper subsidiari. Blancaneu té cura dels nans (que són
tot homes), la Ventafocs ha de treballar molt a casa i
per poder eixir-ne depén d’un príncep (un altre home).  
La Bella Dorment també necessita d’un príncep que
la salve. La Caputxeta està encarregada de portar el
menjar a l’àvia i tenir-ne cura, una altra tasca tradici-
onalment reservada a les dones. c) Les protagonistes
del conte no es comporten com se solen comportar en
els contes tradicionals, perquè no són submises i rei-
vindiquen un altre paper a la vida. d) En el títol apareix
la paraula protesta perquè les dones no volen conti-
nuar tenint aquests papers. Quant a si consideren la
protesta justa, cal esperar que diguen que sí. e) Res-  
posta oberta. En principi cal esperar que responguen
que sí, però és previsible que aparega alguna opinió
en el sentit que com que són contes tradicionals és  
normal que siguen així i no es poden canviar.
4 Resposta oberta. Exercici de creació. A més del que se’ls
demana, caldrà posar atenció perquè apliquen els conei-
xements que han adquirit al llarg del curs pel que fa als
textos narratius (estructura, inserció de diàlegs, etc.).
5 Resposta oberta en general. Tot i això: a) L’oració
és indubtablement sexista, perquè utilitza la bellesa
com a atribut femení indispensable. b) Cal esperar
que responguen que no han escoltat mai l’oració
amb protagonista masculí. c) Algunes oracions per a
substituir-la són Sempre em toca la pitjor part, Mai no
tinc sort, etc.
6 Resposta oberta. Cal esperar que parlen d’actituds dis-
criminatòries relacionades amb el seu àmbit domèstic
quotidià. Quant a les solucions, s’hauria d’encetar una
mena de debat.
7 a) Masclisme: actitud que consisteix a atribuir als
homes una superioritat de valors, en tots els camps,
sobre les dones. Feminisme: Moviment que té com
a finalitat aconseguir la igualtat política, econòmica i
jurídica de la dona respecte a l’home. b) Activitat de
recerca d’informació. c) Masclisme i feminisme són
coses diferents, perquè mentre el masclisme propug-
na la superioritat de l’home el feminisme reivindica la
igualtat entre sexes.
8 (De dalt a baix.) Fulles, branques i rames, rabassa, tronc
o soca, arrels.
9 Garrofer, olivera, taronger, ametler, figuera, pi, carrasca,
caquier.

 3 Segurament els noms que hi apareixen (o una gran
part) no els coneixeran. Es tracta que busquen informa-
ció de les dones que trien, per grups, i l’exposen a tota
la classe. En el debat cal preveure que defensaran que
si hagueren sigut homes serien més coneguts.
10 Gesmiler, margalló, heura, roser, fenoll, violeta, vinya,
romaní.
11 Morro, pota, peüngla (o peülla, o potó), cua, urpa, bec.

100

No caigues en el parany
12 a) Té una vista de linx, veu les coses a una distància
increïble. b) L’espectacle dels dofins és el que més
m’ha agradat del zoològic. c) L’ós panda és un ani-
mal originari de la Xina. d) Els escarabats em fan fàs-
tic, però les marietes són encantadores. e) El millor
fragment de Pinotxo és quan està dins de la balena.
13 a) Han posat els exàmens en unes dates que em vé-
nen molt malament. b) He donat les meues dades
i m’han dit que de seguida em cridaran. c) Aquesta
dada és incorrecta, diu que sóc d’Almàssera i jo vaig
nàixer a Xaló. d) M’agrada el mes de desembre perquè
tenim moltes dates festives.
14 a) Es tracta d’una parella d’enamorats que s’està aco-
miadant, però queden per tornar-se a veure al mateix
lloc dènou anys després, just el 31 de desembre de
1999. b) Cal situar l’acció l’any 1980, perquè se citen
per a dènou anys després, el 1999. c) Resposta ober-
ta. En el relat, al final cap dels dos no acudeix a la cita.
15 a) Els personatges que intervenen en el diàleg són
Romeo i Julieta. b) Julieta és a la seua habitació, i Ro-
meo està enfilat a un mur per a poder parlar amb ella.
Estan festejant. c) Sobre el text han de quedar subrat-
llats tots els incisos (entre parèntesis i en cursiva) i
potser també els noms dels personatges. d) El canvi
d’interlocutor es marca canviant de línia i encapçalant
el parlament amb el nom del personatge. e) L’obra
pertany al gènere literari del teatre.
16 a) Les interlocutores es diuen Lena (la mare) i Talia
(la filla). Són mare i filla. b) Talia diu a sa mare que vol
anar-se’n de vacances amb el seu estimat. Lena li con-
testa que no pot ser perquè no ho poden pagar. La filla
li diu que els pares de Màrius ho pagaran, però Lena pa-
teix i no troba que siga una bona opció. c) Sobre el text
han de quedar subratllats tots els fragments narratius
en què no intervenen els personatges en estil directe.
d) El començament dels incisos es marca amb un guió.
e) L’obra pertany al gènere literari de la narrativa.
17 a) Sí, podem dir que els tres textos tenen un tema
comú, que és l’amor. b) L’amor és un dels temes més
importants en literatura, el més important juntament
amb la mort. c) Resposta oberta. Es tracta que evo-
quen lectures relacionades amb la temàtica per fo-
mentar que lligen.
18 a)  Ells guarden records molt bons de les vacances.
b) Tu, fes el favor d’abaixar la veu de la ràdio. c) Vos-
tés són molt amables (a més de la substitució s’ha
d’eliminar la coma). d)  Ella és una gran amant de
la música. e) Ell no ha permés que l’acompanyara a
casa. f)  Jo us assegure que això és completament
fals. g) Elles són dues bessones pràcticament idènti-
ques. h) Nosaltres estem fets l’un per a l’altre.
19 tira-li, fes-ho, t’ensenyaré, en compra, guarda’ns, n’aga-
fares, porta’ls, deixa-li, m’enfade, abraça’m.
Unitat 8
20 de, per (per a també és acceptable), de, de, de, des de
(de), fins a (a), amb, d’ (per), a, al, des del, d’, a.
21 He vingut perquè no feia gens de fred. Et compraré el
regal quan et portes bé. Plovia molt però volia veure’t.
Estàs malalt, per tant, no pots eixir de casa. Guanyà el
partit així i tot no estava content. Et donaré el premi
encara que no el mereixes. Cal avisar els pares en cas
que el xiquet plore.
22 a) Tu parles molt, però fas poc. b) Sempre ho fas
malament i després et queixes. c) M’he menjat l’en-
trepà a gust, però les postres eren insuficients. d) Hi
havia bastant rebombori allà, però no molestava
gens. e) Això que has dit és de veres? f) Tots diuen
que sí, i tu, només per portar la contrària, dius que
no. g) Si de cas, ho proposarem als amics immedi-
atament.
23 Lloc: allà. Temps: sempre, després, immediatament.
Manera: malament, a gust. Quantitat: molt, poc, bas-
tant, gens, només. Afirmació: de veres, sí. Dubte: si de
cas. Negació: no.
24 permisos, promesos, països, envejosos, francesos, pi-
sos, impresos, distesos, intrusos, marquesos, encesos,
mesos, anglesos, usos, llisos, mandrosos.
25 cabassos, canyissos, gossos, nassos, russos, colossos,
congressos, grossos, tramussos, pallussos, passos,
progressos, escassos, arrossos, espessos, massissos.
26 salze, donzella, casa, riquesa, pinzell, zoològic, alzina,
paisatge, llisa, grisor, fase, topazi, impresa, zona, paisà.
27 caça, abadessa, audaç, forcejar, carabassa, ceba, pas-
sejar, astut, pallasso, pansa, véncer, cansat, cançó, sa-
ber, excepció.
28 Alcàsser, cervesa, sedàs, feliç, capatàs, benzina, bron-
ze, assut, disfressar, zebra, Ignasi, dansar, senzill, xim-
panzé, desembre.
29 a) casa, Quim, cau, cap, quasi. b) alquimista, qüestio-
nar, que, quota, calç, correcta. c) conseqüències, con-
ducta, qualificades, caòtiques. d) quilo, kiwis, quarta,
calamars. e) aqüífers, Quatretonda, acusat, quantitat,
que, caigut. f) querosé, combustible, sofisticat. g)
Acabem, cuinar, carn, com, cuir.
30 Exercici d’expressió oral. Una possibilitat és que es
formen grups de tres, de manera que uns grups pre-
paren el diàleg a dos del Text 7 i el monòleg del Text 8
i uns altres el diàleg a tres del Text 9.
31 Ací no paga ni Déu! → comèdia, Romeo i Julieta → tra-
gèdia, Tres tristos traumes → drama.
32 Els alumnes han d’evocar coneixements teòrics apre-
sos en la unitat anterior. Han d’identificar l’alternança
101
 Unitat 8
No caigues en el parany
dels personatges en el diàleg i els elements de trans-
cripció (canvis de línia, parèntesis, cursiva...).
33 La característica fonamental del teatre de mim és que
els actors no parlen, només fan gestos, mentre que el
de titelles es caracteritza perquè està protagonitzat
per putxinel·lis i marionetes.
mera vegada el 1969. c) La direcció es complau de
convidar els pares i mares d’alumnes a l’acte final
del curs. d) Edicte de l’alcaldia pel qual s’informa
el veïnat del preu dels passos permanents. e) S’ha
publicat el concurs per a contractar un/a nou/va
arquitecte/a municipal. f) Es busca estudiant per a
exercir de becari o becària.

34 Resposta oberta. Haurem de comprovar que han fet
correctament l’esquema seguint qualsevol dels tres
models proposats.
35 Resposta semioberta. Una possibilitat és: a) El pro-
blema està plantejat, i no sabem si al final serà bo
o dolent. b) L’ésser humà arribà a la lluna per pri-
36 Resposta oberta. Totes les oracions són sexistes per-
què associen el valor i les tasques que requereixen
força als homes, i el sentiment a les dones. L’última és
més aïna una convenció, però també sexista.
37 Decàleg: conjunt de deu normes. Per a convertir la llis-
ta de consells en un decàleg n’han d’afegir un.

Autoavaluació
 1 a) Sí, la protagonista s’entrega totalment, ho diu tex-
tualment (Sóc teua absolutament, / teua dels peus a la  
trena). b) Aquesta entrega no suposa que l’altra perso-
na en siga propietària. S’entrega perquè vol. c) El vers
que diu «No caigues en el parany» els ha de resultar  
familiar perquè és el títol de la unitat. d) L’estimat no
ha de caure en el parany de pensar que serà l’amo fins
que s’acabe l’amor.
 2 Exercici de creació literària. Han de bastir un conte en
què aparega un diàleg i tinga en compte les indicaci-
ons que se’ls ha donat.
 
 3 b) No em dónes cacau, que no en vull. c) Quan veges
la teua germana, dóna-li records. d) He vist unes per-
sones, però no les conec. e) Pujaré al cotxe i l’apar-
caré. f) Si vols fer això, fes-ho, però no em sembla bé.
g) Diana es dutxa.
7 conte, qüestionari, cançó, raqueta, quatre, cultura,
conquesta, màquina, quota, líquid, vacunar, marqués.
8 Resposta oberta. Les contestacions haurien de ser
semblants a les que hi ha tot seguit: a) Ha començat a
fer com si li hagueren pegat, d’una manera teatral, per-
què l’àrbitre xiulara penal. b) És una persona que sem-
pre fa el que diuen els altres. c) L’accident dels pares
va tenir unes conseqüències molt roïns. d) Tot ho troba
difícil, qualsevol cosa la troba impossible i molt roín.
9 Resposta oberta. Una possible solució és:
Associació de consumidors i
consumidores de la Ribera
Alzira, 14 de desembre de 2011

 4 Pa amb tomaca, estar en contacte, fusta de roure, pis
per a llogar, pedra contra pedra, un entre tants.
 5 Resposta flexible. Una possible solució és la que hi
ha tot seguit: a) Joana treballa bé. b) Potser vindré
acompanyada. c) Ahir vaig fer un examen perfecte.
d) No he trobat les claus enlloc.
 6 emissió, Agència, basa, relacions, persones, agència,
principis, seixanta, audaç, negoci, passa, negoci, qual-
sevol, personatges, evolucionant, sèrie, especialment,
tensions, ocasionats, artistes, evasiu, agència, comer-
cial, dinamitzar, negoci, vertiginosament, ruïnoses, fi-
nances.
Estimats socis i estimades sòcies:
La presidència de l’associació comunica a qui interes-
se que la directiva ha decidit fer un obsequi a tots els
fills i filles de les persones associades, com a regal de
Nadal. És per això que teniu a la vostra disposició un
regal per a cada infant. Podeu passar a arreplegar-los
per les nostres oficines, on sereu atesos amablement
pel personal de secretaria. Els infants han d’anar
acompanyats per alguna persona major, i no es dona-
rà cap regal als que vinguen sols.
Atentament, el president.

102
 Unitat 8
No caigues en el parany
Model d’avaluació

Nom i cognoms: ............................................................................................................................................................ Grup: ................................................................................... Data: ...............................................................................

 1 Llig el text i contesta les preguntes.

No pararen fins que no van arribar a la papereria. Hi havia una persona parlant amb l’home del taulell i el cor d’Anna
es va desbocar en veure que es tractava de la senyora Lambeck, una veïna seua. La senyora Lambeck feia cara
d’ovella degollada i deia:
   –Uns temps terribles! Uns temps terribles!
  I sempre que ho deia movia el cap i li dringaven les arracades.
   –L’any 1931 ja va ser un mal any –va dir l’home de la papereria–, l’any 1932 va ser pitjor encara però, escolte bé
què li dic, l’any 1933 serà el pitjor de tots.
   Aleshores, l’home va veure Anna i Elsbeth i els va preguntar:
   –En què puc servir-vos, xiquetes?
   Anna estava a punt de demanar-li els llapis de colors quan la senyora Lambeck la va descobrir.
   –Però si és Anna! –va exclamar–. Com estàs, reina? I com està ton pare? Quin home tan meravellós! Jo no deixe
mai de llegir les coses que escriu, tinc tots els seus llibres i l’escolte sempre que parla per la ràdio. Però aquesta
setmana no ha escrit res al diari... Espere que no estiga malalt. Deu estar fent conferències en algun lloc. Necessitem
homes com ell en aquests temps tan, tan terribles...
   Anna va esperar que la senyora Lambeck acabara i li va dir:
   –Té la grip.

Judith Kerr. Quan Hitler va robar el conill rosa

Edicions Bromera

a) A quin gènere literari creus que pertany el fragment?

b) Com es marca en el text l’inici de cada parlament dels personatges? Com es marquen els incisos?
c) Quants personatges intervenen en el diàleg en estil directe? Qui són?
d) Què han anat a comprar Anna i Elsbeth a la papereria? Quina relació té la senyora Lambeck amb elles?
e) En quin any se situa l’acció? Com ho has pogut saber?

 2 Corregeix els errors que trobes en les oracions següents:

a) Tenia el jardí ple de rosals i jasmins. .............................................................................................................................................................................................................................................................................................
b) La vaca s’ha fet mal en una peçunya i han avisat el veterinari. ............................................................................................................................................................................................
c) La cadernera portava al pico aliment per als seus pollets. .............................................................................................................................................................................................................
d) He apuntat els datos, però ara no trobe la llibreta. .........................................................................................................................................................................................................................................
e) Si no et va bé la fetxa la podem canviar per al mes que ve. ........................................................................................................................................................................................................
f) Dóna’m les dates de Vicent, que hem de canviar el bitllet de fetxa. ............................................................................................................................................................................

 3 Escriu correctament les combinacions de verbs i pronoms febles següents.

a) melesemportaré ............................................................................................................................... g) escriumeles ................................................................................................................................................
b) dónalila ................................................................................................................................................................ h) cuinala ..................................................................................................................................................................
c) guardaho ......................................................................................................................................................... i) espensava .....................................................................................................................................................
d) sensenya .......................................................................................................................................................... j) penjan ....................................................................................................................................................................
e) liladone ................................................................................................................................................................ k) cantarnosla .................................................................................................................................................
f) amagalin .......................................................................................................................................................... l) nhiha .........................................................................................................................................................................

 4 En aquestes oracions hi ha unes repeticions ben molestes. Torna-les a escriure canviant el segon element
per un pronom feble.
a) He comprat el diari però encara no he llegit el diari. ...................................................................................................................................................................................................................................
b) No em digues l’hora, que no vull saber l’hora. .............................................................................................................................................................................................................................................................
c) Quan coneixes molts anys una persona coneixes molt bé la persona. ....................................................................................................................................................................
d) No necessitava la bicicleta i he venut la bicicleta. ............................................................................................................................................................................................................................................
e) Si compre això tindré això. .................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................

103
 Unitat 8
No caigues en el parany
 5 Classifica els mots subratllats en el text de l’exercici 1.

Preposicions Conjuncions Adverbis

 6 Completa les oracions amb adverbis o locucions adverbials del tipus que s’indica.
a) Pere venia ............................................................................. [manera].
b) ............................................................................. [dubte] no és tan important.
c) ............................................................................. [temps] va venir el responsable de l’obra.
d) Posa les fotografies ............................................................................. [lloc].

 7 Escriu el plural d’aquests mots:

permís imprés progrés
cabàs gos envejós
promés nas francés
rus ús arròs
país massís intrús
alabés pastís berlinés

 8 Escriu c, k, qu o qü en els buits de les oracions següents.

a) No re............orde la ............antitat, però la ............ota no ha pujat ............asi.
b) Tenia ............atre parells de guants de ............uir, però no me’n ............eda ............ap.
c) La ............onseqüèn............ia ha sigut ............e ha perdut un ............ilo.
d) No ............ompres ............iwis ............e estan verds, millor agafa una ............arabassa.
e) ............art de Poblet és un poble amb gran ............antitat d’immigrants e............atorians.
f) A ............als avis hi ha espai per a apar............ ar. ............aben més de ............atre ............otxes junts.

 9 Canvia els elements sexistes de les oracions següents per uns altres d’acceptables.
a) No sé com m’ho apanye per haver de ballar sempre amb la més lletja.
b) Els homes són els únics que entropessen dues vegades amb la mateixa pedra.
c) La directora els saluda i els desitja una bona estada a l’hotel.
d) Els veïns protesten per la pujada d’impostos.
e) Es necessita una mestra d’Educació Infantil.

10 Dictat.
....................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................

....................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................

....................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................

....................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................

....................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................

....................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................

....................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................

....................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................

....................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................

104
 Unitat 8
No caigues en el parany
Solucionari. Model d’avaluació
 1 a) El fragment pertany a una novel·la. b) L’inici de  7
cada parlament d’un dels personatges es marca amb permís permisos
el canvi de línia i un guió. Els incisos es marquen amb cabàs cabassos
dos guions, un al principi i un al final. c) En el diàleg en promés promesos
estil directe intervenen tres personatges, la senyora
rus russos
Lambeck, l’amo de la papereria i Anna. d) Anna i Els-
país països
beth han anat a la papereria per a comprar un llapis
de colors. La senyora Lambeck és veïna seua. e) L’ac- alabés alabesos
ció se situa en l’any 1933, perquè es parla de 1931 i imprés impresos
de 1932 en passat i de 1933 en futur. gos gossos
nas nassos
 2 a) Tenia el jardí ple de rosers i gesmilers. b) La vaca ús usos
s’ha fet mal en una peüngla/peülla/potó i han cridat massís massissos
el veterinari. c) La cadernera portava al bec aliment pastís pastissos
per als seus pollets. d) He apuntat les dades, però ara
progrés progresos
no trobe la llibreta. e) Si no et va bé la data la podem
canviar per al mes que ve. f) Dóna’m les dades de envejós envejosos
Vicent, que hem de canviar el bitllet de data. francés francesos
arròs arrossos
 3 a) me les emportaré, b)  dóna-li-la, c) guarda-ho, intrús intusos
d) s’ensenya, e) li la done, f) amaga-li’n. g) escriu-me- berlinés berlinesos
les. h) cuina-la. i) es pensava. j) penja’n. k) cantar-
nos-la. l) n’hi ha.
 8 a) recorde, quantitat, quota, quasi. b) quatre, cuir,
queda, cap. c) conseqüència, que, quilo. d) compres,
 4 a) He comprat el diari però encara no l’he llegit. b) No
kiwis, que, carabassa. e) Quart, quantitat, equatorians.
em digues l’hora, que no vull saber-la. c) Quan conei-
f) cals, aparcar, caben, quatre, cotxes.
xes molts anys una persona la coneixes molt bé. d) No
necessitava la bicicleta i l’he venuda.
 9 Diverses possibilitats. Les més fàcils són: a) No sé
com m’ho apanye per haver de resoldre els problemes
 5
més difícils. b) Els humans són els únics que entropes-
Preposicions Conjuncions Adverbis sen dues vegades amb la mateixa pedra. c) La direc-
no, sempre, ja, ció els saluda i els desitja una bona estada a l’hotel.
amb, d’, en i, amb
bé, res d) El veïnat protesta per la pujada d’impostos. e) Es
necessita una mestra o un mestre d’Educació Infantil.
 6 Resposta amb solucions diverses. Una possibilitat és 10 Dictat:
la que hi ha tot seguit. a) Pere venia corrents / b) Pot- El sexisme es detecta quan s’assignen unes caracte-
ser no és tan important / c) Ahir va venir el responsa- rístiques a les persones únicament pel fet de ser do-
ble de l’obra / d) Posa les fotografies damunt. nes o homes. Encara s’utilitzen d’una manera gene-
ral uns estereotips que situen les dones de totes les
edats com a éssers passius, dolços i afectuosos per
sota dels homes i dependents d’ells, que tenen una de-
dicació exclusiva al món privat, o que el seu únic valor
o preocupació és la bellesa. Així mateix, l’ús del cos de
la dona com a reclam és un dels eixos de comunicació
que s’utilitza en molts anuncis, així com la utilització
de la dona com a objecte sexual.

105
Fem balanç
A. Objectius
• Llegir i comprendre textos de tipologia diferent relacio-
nats amb l’eix temàtic.
• Conéixer el vocabulari especialitzat de la informàtica.
• Diferenciar els significats de paraules i sintagmes morfo-
lògicament semblants (televisió/televisor).
• Fixar les característiques dels textos predictius.
Unitat 9
• Establir les característiques dels complements verbals
bàsics (CD, CI, CC, CRV).
• Analitzar l’ús del signes de puntuació.
• Delimitar les característiques del gènere literari de l’assaig.
• Conscienciar-se de la riquesa que implica el multilingüisme.
• Confeccionar un text predictiu (horòscop).

B. Continguts
Conceptes Procediments Actituds
• El vocabulari de la in- • Lectura i comprensió dels textos relacionats amb l’eix te- • Autovaloració del tre-
formàtica: corpus lèxic. màtic. ball fet al llarg de tot el
• Els textos predictius: • Exposició oral i per escrit de qüestions relacionades amb curs acadèmic.
característiques i usos. els textos. • Predisposició a utilitzar
• Els complements ver- • Identificació i ús del lèxic relacionat amb la informàtica. el lèxic informàtic sen-
bals: tipologia i carac- • Distinció del significat de mots i sintagmes morfològica- se fer servir barbaris-
terístiques. ment semblants (televisió/televisor). mes.
• Els signes de puntuació: • Comprensió dels elements característics dels textos predic- • Gust per la lectura de
característiques i ús. tius. textos assagístics.
• L’assaig: definició i • Anàlisi i producció de textos predictius. • Valoració de l’assaig
característiques. • Discriminació dels diversos tipus de complements verbals com a part del patri-
• El multilingüisme: noci- bàsics. moni artístic i cultural.
ons generals. • Anàlisi de l’ús dels diferents signes de puntuació. • Esperit crític per a valo-
• Els textos predictius: • Fixació de les característiques del gènere de l’assaig. rar els textos predictius
estratègies de prepara- • Coneixement de la diversitat lingüística arreu del món. sense base científica.
ció. • Producció de textos predictius.

C. Criteris d’avaluació
• Conscienciar-se de la riquesa que implica el multilingüis-
me.
• Confeccionar un text predictiu (l’horòscop).
• Ser capaços d’entendre textos de tipologia diferent rela-
cionats amb l’eix temàtic.
• Assolir la capacitat suficient per a usar amb correcció el
vocabulari especialitzat de la informàtica.
• Saber diferenciar els significats de paraules i sintagmes
morfològicament semblants (televisió/televisor).
• Percebre les característiques bàsiques dels textos pre-
dictius.
• Identificar les característiques dels complements verbals
bàsics (CD, CI, CC, CRV).
• Poder discriminar la tipologia dels diferents comple-
ments verbals.
• Saber diferenciar un assaig dels textos d’altra tipologia.
• Reconéixer el caràcter multilingüe de la societat.
• Demostrar competència en la confecció d’un text predictiu.

107
 Unitat 9
Fem balanç
D. Competències bàsiques
Competència comunicativa lingüística i audiovisual pàg. act.
75-76 G
80-82 G
Lectura i comprensió de textos relacionats amb els continguts de la unitat. 89-90 G
94 1
95 4
77 1-5
82 13-18
Exposició oral i per escrit de qüestions relacionades amb textos treballats prèviament. 91 34-39
94 1
95 4
Ús adequat del lèxic de la informàtica. 78-79 G
Tria correcta de paraules i sintagmes morfològicament semblants (televisió/televisor). 79 12
Caracterització dels textos predictius. 80-82 G
83-86 G
Anàlisi de les característiques dels complements verbals.
94 3
87-88 G
Domini pràctic dels signes de puntuació.
95 5
89-91 G
Anàlisi de les característiques dels textos assagístics.
95 6
92 G
Coneixement del multilingüisme arreu del món.
95 4
Elaboració d’un text predictiu (l’horòscop). 93 G
Discriminació i anàlisi del significat de locucions i frases fetes. 94 2

Tractament de la informació i competència digital pàg. act.

91 35
Recerca d’informació en suports convencionals i digitals.
95 6

Competència social i ciutadana pàg. act.

Foment de l’autocrítica i de la capacitat de valorar el propi esforç. 75-77 G
Reflexió al voltant de l’amistat i de l’adquisició d’amics diferents dels del nucli familiar. 77 5
Valoració del multilingüisme com a font d’enriquiment personal i cultural. 92 G

Competència artística i cultural pàg. act.

Valoració dels textos assagístics com a font de coneixement i plaer i com a part del patrimoni
89-91 G
cultural i artístic.

Competència d’aprendre a aprendre pàg. act.

91 35
Recerca d’informació en suports convencionals i digitals.
95 6

Autonomia i iniciativa personal pàg. act.

Reflexió al voltant de l’amistat i de l’adquisició d’amics diferents dels del nucli familiar. 77 5
Reflexió crítica sobre els textos predictius de base no científica. 82 17c)
Reflexió autònoma sobre qüestions relacionades amb la lingüística. 86 30
Discussió al voltant d’un aforisme. 91 36
Confecció d’un mapa lingüístic de l’aula. 92 40
92 42
Debat sobre la conveniència de saber més d’una llengua.
95 4
Confecció d’un text predictiu (l’horòscop). 93 G

Competència matemàtica pàg. act.

Càlcul de percentatges 95 4b)

108
 Unitat 9
Fem balanç
E. Textos de la unitat
Text Autor
Balanç del curs Producció pròpia
Predicció meteorològica (en gràfic) Agència Espanyola de Meteorologia
Predicció meteorològica (en text) Producció pròpia
Previsió de vehicles a la xarxa d’autopistes Producció pròpia
Horòscop Producció pròpia
Descobriment d’un nou signe del zodíac Producció pròpia
«Covardia» dins Diccionari per a ociosos Joan Fuster
«Els pèls de punta», dins de Peiximenti Martí Domínguez
Aforisme Ernest Hemingway
Mètode per a predir l’evolució dels infarts cerebrals Diari de Girona
Importància de l’anglés i el valencià Producció pròpia

F. Dictats de la unitat
A) Ortogràfic. Els signes de puntuació.
Els canvis socials, que sempre arriben, van portar la modernitat al poble. Els més «avançats» no tardaren a comprar
tots els electrodomèstics que anunciaven: la nevera, a hores d’ara imprescindible; la llavadora, tan útil; la televisió,
aleshores un autèntic luxe. Però no penseu que arribà tot alhora. No! Això només era possible per als més rics del
poble, que tampoc no veien amb bons ulls gastar molts diners. Què feien? Ho compraven a poc a poc: una cosa
cada any, normalment quan cobraven la collita. Fins que ho tenien tot. Perquè els altres aparells, com el vídeo o el
microones, encara que no ho cregueu, són molt i molt moderns.

B) Relacionat amb altres continguts de la unitat. El vocabulari especialitzat de la informàtica.

La Informàtica és la ciència o tècnica relativa a la tecnologia que estudia el tractament automàtic de la informació
utilitzant dispositius electrònics i sistemes computacionals. En el que hui dia coneixem com a informàtica hi influei-
xen moltes de les tècniques i de les màquines que l’ésser humà ha desenvolupat durant la història per donar suport i
potenciar les seves capacitats de memòria, de pensament i de comunicació. Entre aquestes màquines cal destacar
l’ordinador. S’entén per informàtica la unió del còmput i de les comunicacions.
El mot informàtica deriva de la fusió d’informació i automàtic.

G. Solucionari de la unitat
 1 Amics de Carolina: Verònica, Míriam, Natàlia, Sílvia,  
Alexandra, Èric, Lluís, Arnau, Òscar i Andreu. Profes-
sors: Àngels, Tina, Pau, Bernat, Jacint. Altres personat-
ges: Jaume (company de classe), la mare i el pare de
Natàlia, Rosa (tutora de sisé).
 2 CEIP Pintor Sorolla: Carolina, Verònica, Míriam. CEIP
Ausiàs March: Natàlia, Sílvia, Alexandra, Èric, Lluís,
Arnau, Òscar, Andreu. IES Tirant lo Blanch: Carolina,
Natàlia, Sílvia, Alexandra, Èric, Lluís, Arnau. IES Jaume
I: Verònica, Míriam, Òscar i Andreu.
 3 Sorolla-Tirant: Carolina. Sorolla-Jaume I: Verònica, Mí-
riam. March-Tirant: Natàlia, Sílvia, Alexandra, Èric, Llu-
ís, Arnau. March-Jaume I: Òscar, Andreu.
4 Resposta semioberta. Les respostes s’han d’aproximar
a les que hi ha tot seguit. Ha passat en un bufit: ha
passat molt ràpid. Quin tràngol!: quina situació més
difícil! Semblava tan brau: semblava impossible de
reconduir. Està per nosaltres: ens atén tant com
ens cal. Són una canya: són molt divertides. Hi ha
hagut bon rotllo: ens hem portat bé. La faena al
final ix: l’esforç sempre té recompensa. Eixir de l’ou:
començar a ser independents. Amigues de l’ànima:
les més amigues. Són de bona pasta: són bones
persones. Com més serem més riurem: com més
gent hi haja millor ho passarem. La vida pega mol-
tes voltes: les coses que hui pareixen d’una manera
demà són d’una altra. No paga la pena d’estar a
males: no és bo portar-se malament amb ningú.

109
 Unitat 9
Fem balanç
 5 Quan Carolina diu «He viscut moltes experiències no-
ves els darrers nou mesos» fa referència a totes les
novetats que ha viscut amb el canvi de l’escola a l’ins-
titut. A partir d’ací, respostes obertes, però cal esperar
que s’hi senten identificats, perquè han viscut un canvi
idèntic. Haurien de contar les pròpies experiències.
 6 La colla de Carolina es diu «els ovípars». Es diuen així
a partir d’una frase que va dir el pare de Natàlia i que
després van comparar amb una altra del professor Jacint.
La idea del nom va sorgir d’Alexandra. Aquesta part de la
resposta és oberta. Els membres de la colla amb què no
ha coincidit Carolina en cap centre són Òscar i Andreu.
 7 Resposta oberta. Cal esperar que diguen que sí. Tam-
bé és previsible que no hagen vist alguns companys de
Primària, i que tinguen ganes de veure’ls.
10
Sigla Anglés
  1. ADSL Asymmetric Digital Subscriber Line
  2. CD-R Compact Disc Recordable
  3. CD-RW Compact Disc Rewritable
  4. CD-ROM Compact Disc Read Only Memory
  5. DVD Digital Video Disc
  6. http Hypertext Transfer Protocol
  7. LAN Local Area Network
  8. LCD Liquid Crystal Display
  9. RAM Random Access Memory
10. URL Uniform Resource Locator
11. USB Universal Serial Bus
12. www World Wide Web
11 Resposta oberta. En principi haurien d’aparéixer molts
del mots i sintagmes dels dos exercicis anteriors.
12 a) televisió, televisors. b) televisió. c) televisió. d) tele-
visor.
13 a) La diferència fonamental que hi ha entre els textos 2
i 3 és que mentre el primer conté bàsicament elements
gràfics (icones) el segon només té text. b) Sí, les dades
que apareixen en un text i en l’altre són les mateixes.
c) Sí, perquè si acarem les dades són les mateixes, per
tant la predicció és idèntica. d) En el text 2 es troba més
fàcilment una informació concreta, perquè no cal llegir
tot el text, només cal anar a buscar allò que ens interes-
sa. e) La temperatura màxima la tindrem dimarts 21. El
termòmetre arribarà a 17 graus. f) Dissabte bufarà el
vent de ponent. g) Resposta oberta. Cal suposar que per
a contestar la e) hagen mirat el text 2, perquè es troba
molt fàcilment, i per a contestar la pregunta f) hagen
llegit el text, perquè la fletxa és més difícil d’interpretar
(no se sap si marca d’on ve el vent o cap a on va) i a més
és molt possible que no sàpien els noms dels vents.
110
 8 Resposta oberta. A aquesta edat n’hi haurà de bastant
emancipats i de gens emancipats. Es tracta que expli-
quen les seues experiències i s’encete un debat.
 9 L’ordinador antic se’m va avariar, i vaig pensar de com-
prar-ne un de nou. Volia que tinguera unes característi-
ques determinades: una torre que no fóra massa gran,
un maquinari robust i un programari complet. També
volia uns perifèrics de qualitat: altaveus potents, cà-
mera web en condicions... Vaig trobar una bona oferta,
però no m’acabaven de convéncer la palanca de con-
trol, el controlador de jocs, ni el ratolí, perquè era un
ratolí de bola. Al final vaig aconseguir que em canvia-
ren tots els perifèrics que no m’agradaven, i encara em
van regalar un llapis de memòria. Estava tan feliç que
els ho vaig contar per correu electrònic a uns quants
amics, i fins i tot vaig penjar una entrada en el meu bloc.
Valencià
  3. Disc compacte reenregistrable
  4. Disc compacte de memòria només de lectura
  1. Línia d’abonat digital asimètrica
  5. Disc de vídeo digital
  6. Protocol de transferència d’hipertext
  2. Disc compacte enregistrable
12. Xarxa d’ample mundial
  9. Memòria d’accés aleatori
  7. Xarxa d’àrea local
11. Bus en sèrie universal
  8. Pantalla de cristall líquid
10. Localitzador uniforme de recursos
14 Núvols grisos: el cel estarà cobert, amb possibilitat de
pluja. Núvol grisos amb gotes d’aigua: el cel estarà co-
bert i segurament plourà. Sol: el cel estarà ras. Núvols
i sol: anirà canviant al llarg del dia, o estarà poc núvol.
Fletxes: indiquen la direcció cap a on bufarà el vent.
15 a) Sí, el text és breu. b) Concentrarà, podria superar,
hi haurà, activarà, reforçarà, incorporarà, tornarà, su-
perarà. c) Segurament, (per) si de cas, potser.
16 a) És un horòscop. b) Que la predicció és molt poc fia-
ble. c) No, l’autor no ha fet una anàlisi científica abans
de redactar el text. És més aïna un passatemps.
17 a) Resposta oberta. Es tracta que facen una predicció
per al signe de Serpentari. La classificació posterior
dependrà del text que hagen bastit. b) Resposta ober-
ta, però és molt probable que hagen utilitzat adver-
bis o locucions adverbials en la predicció. c) Resposta
oberta. Haurien de dir més o menys que és més un
divertiment que un text predictiu pròpiament dit.

18 Resposta oberta. Han de triar entre el model més visual
i el model més redactat, o potser barrejar-los (per exem-
ple, en lloc de posar fletxes, escriure el nom del vent).
*Error en l’edició del 2011 del llibre de l’alumne. On diu textos 1 i 2 ha de dir
textos 2 i 3.
19 a) A la nit tiraré la brossa al contenidor. b) Els obrers
han arreglat la vorera. c) Quan vingues de Dénia, em
portes el llibre. d) No toqueu les maletes. e) Marina i
Francesc han tingut un xiquet.
20 a) Un quadre molt gran ha sigut pintat per Jaume.
b) Una campanya de descomptes ha sigut llançada
pels comerciants. c) Els deures acabats foren duts per
pocs alumnes. d) Les llonganisses han sigut furtades
per una rabosa famolenca. e) Una cançó molt trista és
cantada per Sara.
21 Els elements que fan la funció de subjecte quan les
oracions estan en passiva són els que fan de comple-
ment directe en l’activa.
22 a) Sempre tires les culpes als altres. b) He portat el
menjar per al gos. c) Pere va regalar moltes coses als
companys de faena. d) Carla no vol pagar el dinar a
l’amic. e) Esteve, dóna les targetes al carter.
23 a) Letícia i Àngel han quedat a la cantonada (lloc).
b) Xavi i Maria sempre canten nadales (temps). c) No
escrigues a la pissarra amb retolador permanent (lloc /
instrument). d) Aniré amb Martí a la festa de final de curs
(companyia / lloc). e) Sempre ho fas malament (manera).
24 De temps: hui dilluns. De lloc: a la comarca de la Cos-
tera.
25 a) Teresa i Roser parlaven de les seues coses. b) Con-
fia en mi, ja veuràs com tot s’arregla. c) Lluís s’adonà
del seu error de seguida. d) No pots obligar-me a res.
e) Si no en tens prou amb el que t’ha passat, continua
i veuràs.
26 El crv que hi ha a la primera línia del Text 4 de l’apar-
tat Tipus de text és coincideix amb un cap de setmana.
*Error en l’edició del 2011 del llibre de l’alumne. On diu Text 3 ha de dir Text 4.
27 Resposta oberta. Caldrà comprovar que no han confós
els complements, especialment el crv, que previsible-
ment és el que els donarà més dificultats.
28 Resposta oberta. Una possibilitat és la següent:
ccl a classe
cct ara mateix
Faré els deures de
ccm ràpidament
Tecnologia...
cci amb el martell
ccc amb Laura
29 CC → Afigen al significat del verb un matís que fa refe-
rència a lloc, temps, manera, instrument o companyia.
Unitat 9
Fem balanç
cd → Element sobre el qual recau directament l’acció
designada pel verb. crv → Complement introduït per
una preposició exigida pel significat del verb. cci →
Element que rep l’efecte de l’acció designada pel verb.
30 El sintagma que actua com a subjecte és les fulles dels
arbres, i el que actua com a cd, els regals de Nadal.
31 a) S’han classificat per a la Lliga Europa el València,
el Vila-real, el Mallorca, el Llevant i l’Espanyol. b) Hi
havia ametles, molt ben torrades; cacau, una mica cru;
papes, massa olioses. c) Joan, si vols arribar a hora,
comença a vestir-te. d) Els majors preferien descan-
sar; els joves, encara tenien ganes de festa.
32 a) Apunta el que necessitem: folis, bolígrafs, xinxetes,
grapadores i clips. b) I aleshores el conserge va dir:
«Eixiu de les aules, que hi ha foc». c) Tots estan igual
d’enfadats: els de segon i els de tercer. d) Sempre
està igual: «Jo no he sigut! Jo no he sigut!».
33 El Vila-real Club de Futbol, també anomenat «el sub-
marí groc», és un club de futbol de la ciutat valenciana
de Vila-real (Plana Baixa). Fou fundat el 10 de març de
1923, segons diu la carta fundacional «per fomentar
tots els esports i en especial el futbol». José Calduch
Almela fou el primer president de l’equip.
   L’estadi on juga els partits com a local és el Ma-
drigal, amb capacitat per a 25.000 espectadors, i
els seus seguidors són coneguts com a «groguets».
L’equip ha experimentat durant les últimes dècades
un canvi radical, ja que jugava a les categories inferi-
ors del futbol, però ha evolucionat i està a la Primera
Divisió. També ha crescut la massa d’aficionats. Una
bona mostra del creixement de l’afició groga és que
a començament de la temporada 2008/2009 se su-
perà la xifra de 20.000 socis, la qual cosa significa
que el 40% d’habitants de la ciutat són abonats de
l’entitat si tenim en compte que el cens és de 50.000
persones.
34 a) El tema que tracta és la covardia. b) Segons Fuster,
valent és un que té por i se l’aguanta. A partir d’ací la
resposta és oberta. c) No s’ha de censurar ningú per
ser covard perquè en algun moment nosaltres també
ho podem ser. d) La frase feta que diu més o menys
el mateix que vol dir Fuster és Per a un valent sempre
n’hi ha un altre.
35 a) El text tracta el tema dels pèls de punta. b) Esgar-
rifar-se: eriçar-se. Enfurismar: enfadar molt, posar
furiós. Imminent: immediat. Intimidar: espantar.
Romanent: resta, residu, allò que queda. Eloqüèn-
cia: facilitat de paraula. Barbamec: sense pèls a la
barba. Magnificència: grandesa. Feréstec: ferotge.
Ironitzar: parlar amb ironia, de broma. Amputar: ta-
llar. c) El múscul que fa possible que es posen els pèls
de punta és l’horripilador. d) Els gats i els gossos quan
s’ericen pretenen semblar més grans per espantar el
contrari.
111
 Unitat 9
Fem balanç
36 Resposta oberta. El significat és que costa molt de
temps saber callar quan toca. A partir d’ací els alum-
nes han de donar la seua opinió i establir una mena de
debat.
37 Resposta oberta. Es tracta que els alumnes reflexio-
nen al voltant del significat dels aforismes i donen la
seua opinió.
38 Amor: 1, 4. Amistat: 7, 8. Vida: 2, 3. Joventut: 5, 6.
39 Resposta oberta. Cal suposar que no estaran d’acord
amb els aforismes que tenen una visió negativa de la
joventut (5 i 6).
Autoavaluació
 1 a) És un text periodístic que parla d’un mètode de
predicció. b) Títol: Mètode per a predir l’evolució d’in-
farts cerebrals. Entradeta: Des d’Un equip d’investi-
gació fins a 95% d’encert. Cos de la notícia: la resta.
c) Resposta oberta. En principi han de considerar que
el descobriment és important perquè facilita el tracta-
ment posterior del malalt.
 2 Resposta semioberta. Les respostes s’han d’aproximar
a les següents: Passar en un bufit: passar molt rà-
pid. Quin tràngol!: quina situació més difícil! Semblar
tan brau: semblar impossible de reconduir. Estar per
algú: Atendre algú tant com cal. Ser una canya: ser
molt divertit. Haver-hi bon rotllo: ens portem bé. La
faena sempre ix: l’esforç sempre té recompensa. Ei-
xir de l’ou: començar a ser independents. Ser amics
de l’ànima: ser els més amics. Ser de bona pasta:
ser bones persones. Com més serem més riurem:
com més gent hi haja millor ho passarem.
 3 a) els radiòlegs → subjecte. b) després de la lesió →
cct. c) bona → atribut. d) les seues funcions motrius
→ cd. e) de la càpsula interna → crv. f) a la perso-
na que ha patit l’infart → ci. g)  quatre anys → cct.
h) amb la millor tecnologia → cn. i) amb un grup d’in-
formàtics de la UdG → crb. j) a la revista American
Journal of Neuroradiology → ccl.
112
40 Resposta oberta. Activitat susceptible de ser avaluada
en grup-classe. Al final ha de quedar un mapa lingüís­tic
en què han d’haver aprofitat els coneixements sobre
tècniques d’estudi adquirits en unitats prèvies, especi-
alment el mapa conceptual.
41 Activitat oberta. Depenent del context hi haurà més o
menys alumnes monolingües, però el que interessa és
que vegen que cap valencianoparlant ho és, perquè en
tots els casos saben castellà.
42 Resposta oberta. Es tracta que facen un debat apro-
fitant tots els coneixements que s’han treballat a
l’apartat, i, si és possible, a partir de les dades que han
establit a l’exercici 5 de l’Autoavaluació.
 4 a) El valencià és una llengua tan important com qual-
sevol altra. b) Resposta oberta. És previsible que ha-
gen passat la immensa majoria del temps en territori
valencià. c) Resposta oberta. L’opinió pot variar subs-
tancialment en funció del context sociolingüístic de
cada grup.
 5 La família, que feia temps que no es reunia, estava al
complet: els pares, que exercien d’amfitrions; les cinc
germanes, vingudes de tot arreu; els néts i les nétes,
molts dels quals no es coneixien. Artur va ser el primer
a parlar:
   –Som tots! Els d’Alacant, els de Peníscola, els d’Ità-
lia...
   La resta somreia (alguns fins i tot reien oberta-
ment) i no paraven de saludar-se els uns als altres.
   –Quin goig! –va dir la tia Carme, la germana gran–.
Açò ho repetirem, no?
   I tant, com ho havien de repetir! Van acordar que
cada any, el diumenge abans de Nadal, es reunirien al
mateix lloc.
 6 Resposta oberta. Es tracta que siguen capaços d’iden-
tificar alguns aforismes que coneguen o que tinguen
la capacitat de cercar-los a la xarxa.
 Unitat 9
Fem balanç
Model d’avaluació

Nom i cognoms: ............................................................................................................................................................ Grup: ................................................................................... Data: ...............................................................................

 1 Llig el text i contesta les preguntes.

MENTIR
Mentir bé és un art molt difícil. Abunden els mentiders; però, en general, són mals mentiders: se’ls coneix que men-
teixen. Una mentida no hauria de ser qualificada de mentida si no és perfecta: quan presenta una aparença de
veritat. Per això sempre resulta preferible de dir la veritat, la pròpia i exacta veritat, en el cas que siguem incapaços
d’inventar mentides que no es poden descobrir. Les mentides poc convincents, de més a més, tenen el desavantatge
de desacreditar aquell qui les diu. El mentider, el bon mentider, es fa creure: el seu falsejament de fets o d’idees
s’ofereix amb uns aires de veritat tan nets, que no dubtem a acceptar-lo com a cert. Amb un bon mentider ens podem
entendre –o malentendre–, i, encara que en sortim perdent, el tràmit serà còmode i simpàtic. El mal mentider, per
contra, ens deixa en una situació inquietant. Sabem que està mentint-nos, i no podem «creure’l»: li retirem la nostra
confiança. Amb ell ni hi ha res a fer: la relació resulta penosa. Una bona mentida val per una veritat. I «mentir bé» exi-
geix tants i tan rigorosos dots d’imaginació i de malícia, que les persones que no tenen aquestes habilitats hauríem
de procurar ser verídics sempre i per principi. Encara que dir la veritat sigui o ens sigui desagradable.

Joan Fuster
Diccionari per a ociosos (adaptació)

a) A quin gènere literari creus que pertany el text? Pot ser considerat un aforisme?
b) Fes un resum (dues o tres línies) del que diu el text.
c) Explica en un màxim de deu línies si estàs d’acord amb el que diu Joan Fuster.

 2 Canvia els barbarismes de les oracions següents per paraules valencianes.

a) No he rebut el teu e-mail. .....................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................
b) La webcam ha provocat danys irreparables en el software. .........................................................................................................................................................................................................
c) Si no aconsegueixes uns bafles més potents no sentirem res. ...............................................................................................................................................................................................
d) La CPU del PC és tan gran que no em cap damunt la taula. .......................................................................................................................................................................................................
e) Ha agafat el joystick i no deixa jugar a ningú. ...........................................................................................................................................................................................................................................................

 3 Llig i marca els enunciats certs i, en acabant, esmena els que són certs.
Tots els textos predictius estan basats en uns plantejaments científics.
En els textos predictius s’usen verbs en condicional i futur i adverbis de probabilitat.
Els textos predictius informen sobre una situació que pot ser present, passada o futura.
En algunes prediccions són importants els elements gràfics (mapes, gràfics, etc.).
Els textos predictius solen ser breus.

 4 Explica breument la diferència de significat que hi ha entre les paraules televisió i televisor.

 5 Subratlla els complements directes de les oracions següents:

a) Joan comprarà demà les entrades.
b) Tu faràs els deures.
c) Una novel·la, ha llegit Manuel.
d) No digueu aquestes mentides!
e) Amèlia no comparteix els apunts amb ningú.

 6 Transforma les oracions de l’exercici anterior en passives i subratlla els complements agents.
....................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................

....................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................

....................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................

....................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................

113
 Unitat 9
Fem balanç
 7 Classifica els mots i sintagmes subratllats en la graella, tenint en compte la funció sintàctica que duen a
terme.
a) Antoni sempre s’adona dels errors massa tard.
b) Dóna cada cosa al seu amo.
c) No discutiu de política, que no en teniu ni idea.
d) Han preparat una sorpresa per a la professora.
e) No t’adones de res, i després tires les culpes als altres.

Complement indirecte Complement circumstancial Complement de règim verbal

 8 Escriu en els quadres els signes de puntuació que calga. Recorda que quan escrigues un punt has de can-
viar la primera lletra de la paraula següent a majúscula.
Prompte amb la temporada en marxa el València es reforçarà per a la temporada que ve als fitxatges d’Adil
Rami i Alves calia afegir la irrupció per sorpresa de Jonas ara cal fixar els qui estan i interessen i estudiar les
continuïtats i les baixes per a la pròxima campanya començant pels qui tenen data de caducitat Vicente i
Albelda del primer es té clar que després d’onze anys al club ha arribat el seu final quant a Albelda té con-
tracte laboral fins al 2012 un acord que el València vol estendre també a la gespa i oferir un contracte a la baixa
el futbolista en principi no hi posaria cap objecció quant a César que també conclou vinculació l’entitat
no hi ha mogut peça fins que no s’aclarisca amb Guaita sembla que no pensaran què fer amb l’ex del Madrid i
és que Guaita tot i la fermesa recent de Braulio que ha dit que no hi haurà problemes i continuarà és a
hores d’ara la preocupació màxima de la secretaria tècnica i del president Llorente que s’ha posat mans en farina
i ha decidit portar ell les negociacions directament tot i el desig del de Torrent de quedar-se a casa seua els
representants miren amb cert recel l’oferta econòmica de moment per a ells és insuficient

 9 A partir de les dades que trobes en el quadre, redacta una predicció meteorològica per a tres dies.

dc. 23 dj. 24 dv. 25

Data
p.m. a.m. p.m. a.m. p.m.

Estat del cel

Prob. precip. 0%  0%  0% 

Cota neu prov. (m)      
T. màxima (°C) 19  19  19 
T. mínima (°C) 10  8  7 

Vent

Velocitat (km/h) 11  7  7  7  7 

10 Dictat.
....................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................

....................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................

....................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................

....................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................

....................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................

....................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................

....................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................

....................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................

....................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................

....................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................

114

Solucionari. Model d’avaluació
 1 a) El text pertany al gènere literari de l’assaig. No pot
ser considerat un aforisme perquè és massa llarg, els
aforismes són més breus. b) Fuster considera que
mentir és difícil. Els bons mentiders aconsegueixen el
seu propòsit, però els dolents no. Per tant, si no sabem
mentir, és millor dir sempre la veritat. c) Resposta
oberta. En principi cal esperar que defensen que men-
tir no és bo.
 2 a) No he rebut el teu correu electrònic. b) La càmera
web ha provocat danys irreparables en el programari.
c) Si no aconsegueixes uns altaveus més potents no
sentirem res. d) La torre de l’ordinador és tan gran que
no em cap damunt la taula. e) Ha agafat la palanca de
control i no deixa jugar a ningú.
 3 Enunciats certs: b), d), e). Esmenats: a) Alguns textos
predictius estan basats en uns plantejaments cientí-
fics i uns altres en supersticions. c) Els textos predic-
tius sempre informen sobre una situació futura.
 4 Un televisor és un aparell per a veure la televisió, que
és la transmissió a distància d’imatges.
 5 a) Joan comprarà demà les entrades. b) Tu faràs els
deures. c) Una novel·la, ha llegit Manuel. d) No di-
gueu aquestes mentides! e) Amèlia no comparteix els
apunts amb ningú.
 6 a) Les entrades seran comprades per Joan. b) Els deu-
res seran fets per tu. c) Una novel·la ha sigut llegida
per Manuel. d) Que aquestes mentides no siguen di-
tes per vosaltres. e) Els apunts no són compartits per
Amèlia amb ningú.
 7 seguiren setze medalles, huit d’or. I alguna d’eixes me-
Complement Complement
Complement
circumstan- de règim
indirecte
cial verbal
al seu amo, per
sempre, massa dels errors, de
a la professo-
tard, després política, de res
ra, als altres
 8 Alerta! Alguns signes són susceptibles de canvi.
   Prompte, amb la temporada en marxa, el València
es reforçarà per a la temporada que ve. Als fitxatges
d’Adil Rami i Alves calia afegir la irrupció per sorpresa de
Unitat 9
Fem balanç
Jonas. Ara, cal fixar els qui estan i interessen i estudiar
les continuïtats i les baixes per a la pròxima campanya,
començant pels qui tenen data de caducitat: Vicen-
te i Albelda. Del primer es té clar que després d’onze
anys al club ha arribat el seu final. Quant a Albelda, té
contracte fins al 2012, un acord que el València vol
estendre també a la gespa i oferir un contracte a la
baixa. El futbolista, en principi, no hi posaria cap ob-
jecció. Quant a César, que també conclou vinculació,
l’entitat no hi ha mogut peça. Fins que no s’aclarisca
amb Guaita sembla que no pensaran què fer amb l’ex
del Madrid. I és que Guaita, tot i la fermesa recent de
Braulio, que ha dit que «no hi haurà problemes i con-
tinuarà», és a hores d’ara la preocupació màxima de
la secretaria tècnica i del president Llorente, que s’ha
posat mans en farina i ha decidit portar ell les nego-
ciacions directament. Tot i el desig del de Torrent de
quedar-se a casa seua, els representants miren amb
cert recel l’oferta econòmica (de moment, per a ells,
és insuficient).
 9 Resposta model:
Durant els pròxims tres dies el cel estarà una mica
núvol, però no hi ha perill de precipitacions. La tempe-
ratura màxima se situarà al voltant dels dènou graus,
mentre que la mínima baixarà mica en mica fins que
previsiblement arribe als set graus que s’esperen di-
vendres. El vent bufarà amb poca força, i fluctuarà de
tramuntana (dimecres) a ponent de matí i xaloc de
vesprada (dijous i divendres).
10 Dictat:
Dissabte de vesprada, al Velòdrom Lluís Puig de Va-
lència, vint atletes valencians es preparaven per a
competir; dènou dones i un home. Entre els vint acon-
dalles anà cap a la comarca de l’Horta, com la de plata
aconseguida pel saltador d’alçada de Quart de Poblet,
Miguel Ángel Sancho, o la corredora de Silla Dolores
Checa, qui guanyà la final femenina de 3.000 metres.
A més, Conxa Montaner guanyà el seu huité campio-
nat consecutiu amb una millora de la marca personal
en salt de llargada, amb 6,57 metres. Un altre que va
aconseguir una bona marca va ser el picassentí Iván
Mocholí, que va guanyar la final de 60 metres.
115
 Notes

...................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................

...................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................

...................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................

...................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................

...................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................

...................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................

...................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................

...................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................

...................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................

...................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................

...................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................

...................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................

...................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................

...................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................

...................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................

...................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................

...................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................

...................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................

...................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................

...................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................

...................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................

...................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................

...................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................

...................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................

...................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................

...................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................

...................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................

...................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................

...................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................

...................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................

...................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................

...................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................

...................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................

...................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................

...................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................

...................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................

...................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................

...................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................

...................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................

...................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................

...................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................

...................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................

...................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................

...................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................

...................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................

...................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................

...................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................

117
 Notes

...................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................

...................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................

...................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................

...................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................

...................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................

...................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................

...................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................

...................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................

...................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................

...................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................

...................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................

...................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................

...................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................

...................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................

...................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................

...................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................

...................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................

...................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................

...................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................

...................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................

...................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................

...................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................

...................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................

...................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................

...................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................

...................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................

...................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................

...................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................

...................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................

...................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................

...................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................

...................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................

...................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................

...................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................

...................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................

...................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................

...................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................

...................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................

...................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................

...................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................

...................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................

...................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................

...................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................

...................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................

...................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................

...................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................

...................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................

118
 Notes

...................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................

...................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................

...................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................

...................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................

...................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................

...................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................

...................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................

...................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................

...................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................

...................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................

...................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................

...................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................

...................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................

...................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................

...................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................

...................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................

...................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................

...................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................

...................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................

...................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................

...................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................

...................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................

...................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................

...................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................

...................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................

...................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................

...................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................

...................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................

...................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................

...................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................

...................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................

...................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................

...................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................

...................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................

...................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................

...................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................

...................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................

...................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................

...................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................

...................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................

...................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................

...................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................

...................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................

...................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................

...................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................

...................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................

...................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................

119