Estàndards d’aprenentatge i descriptors

 1.1. Busca, selecciona i organitza informació

concreta i rellevant; l’analitza i n’obté con-
clusions.
• Fa activitats a partir de diferents fonts
d’informació.

 2.1. Utilitza les tecnologies de la informació i la

comunicació per a elaborar treballs amb la
terminologia adequada als temes tractats.
• Fa correctament les activitats proposades
en Sabadigital i busca informació en la
xarxa per a solucionar qüestions que se li
plantegen.

 3.1. Desenvolupa actituds de cooperació i de

treball en equip, valora les idees alienes i
reacciona amb intuïció, obertura i flexibili-
tat davant d’aquestes.
• Valora el treball dels altres.
• Participa activament en diàlegs i situa-
cions simulades.

Per a començar Durant el desenvolupament

Suggeriments metodològics

1. És fonamental partir dels coneixements previs dels
alumnes sobre l’experiència de vida comunitària i so-
cial del seu entorn més pròxim. Com s’organitzen les
festes del teu barri o localitat? Quins actes s’hi desen-
volupen? Qui hi intervé?
2. Quines activitats fan els alumnes de manera harmòni-
ca i normativa? Quins jocs plantegen en l’hora del pati
o en el seu temps lliure que necessiten unes normes
reconegudes i acatades per tots?
3. Demanarem als alumnes que busquen informació i fo-
tografies de les tradicions culturals de la seua localitat.
Amb tot això, es podrà anar elaborant a classe un àl-
bum o mural on s’arrepleguen els canvis que s’hi han
produït amb el pas del temps.
4. D’aquesta manera es facilita la comprensió del temps
històric, fins i tot introduint el concepte de multicausa-
litat propi de les ciències socials.
5. Per a fer conscients els alumnes d’aquesta realitat, po-
dem plantejar-los un joc de situacions simulades, on
els alumnes, per grups, puguen reflexionar i explicar
als altres grups què ocorreria si determinats serveis o
persones no existiren o no feren el seu treball per a la
resta de la societat.

78 Unitat 3
 Solucions
1 L’autor proposa que els ciutadans espanyols
exercim els nostres drets respectant els drets
dels altres i deixant arrere els egoismes. Acon-
seguim viure en pau i harmonia.

2 É
 s el rei d’Espanya. En actes polítics, culturals,
socials i esportius.

3 a) Les persones del primer pla participen d’una

paella popular en les festes del poble, men-
tre que les de darrere gaudeixen de la músi-
ca interpretada per una banda i ballen.

b) Resposta lliure, en la qual l’alumne haurà de

reflexionar sobre els costums com a reflex
de la tradició i la història.

c) Són les autoritats municipals que observen

tot el que ocorre. Els símbols dels balcons
són tres banderes, que d’esquerra a dreta
representen la Unió Europea, Espanya i la
comunitat autònoma o el municipi.

6. Aquest joc ens ajudarà a anar introduint la tasca final Per a acabar
de la unitat i també perquè els nostres alumnes
8. Reflexionem. Suscitarem en els alumnes una reflexió
s’adonen que una bona convivència social només és
sobre la necessitat de dotar-nos de normes en tots els
possible complint els nostres deures i reclamant els
àmbits socials formulant-los la pregunta: Què penses
nostres drets.
que ocorreria en una societat en la qual no hi haguera
7. Practiquem junts. Suggerirem als alumnes que elabo- normes?
ren una llista breu amb les normes bàsiques de la clas-
se, composta per drets i deures. S’arreplegaran pro-
Proposta de treball per a casa. Amb l’ajuda de persones
postes i es votaran. Després se’n redactarà la llista i es
majors, l’alumne haurà de buscar i recopilar informació
col·locarà al tauler de classe.
(textos, fotos, històries dels seus familiars majors,
cançons, etc.) sobre els costums, les festes, les tradicions
i els personatges importants del seu entorn.

Unitat 3 79
 Estàndards d’aprenentatge i descriptors
 2.1. Utilitza les tecnologies de la informació i la
comunicació per a elaborar treballs amb la
terminologia adequada.
• Fa correctament les activitats de Sabadi-
gital.

 5.1. Identifica, respecta i valora els principis

democràtics més importants establits en
la Constitució.
• Identifica els valors constitucionals fona-
mentals sobre els quals es construeix la
societat espanyola.

 5.2. Explica la importància que té la Constitució

per al funcionament de l’Estat español.
• Reconeix i valora la Constitució com a llei
fonamental de l’Estat espanyol.
• Defineix Estat democràtic i social.

 6.1. Explica l’organització territorial d’Espanya,

anomena les estructures bàsiques de go-
vern i localitza en mapes polítics les dife-
rents comunitats autònomes que formen
Espanya, així com les seues províncies.
• Coneix l’organització territorial de l’Estat
espanyol en municipis, províncies i comu-
nitats autònomes.
• Reconeix els òrgans de govern de cada
administració territorial.
• Situa en el mapa les comunitats autòno-
mes i les províncies, especialment les
seues.

Per a començar... Ens situem  4. Quins jocs plantegeu en l’hora del pati o en el vostre
Suggeriments metodològics

temps lliure que necessiten unes normes reconegu-

 1. Explicarem què és una democràcia i com aquesta és
considerada la millor forma d’organització política
perquè basa el seu funcionament en la participació de  
tots els ciutadans en la presa de decisions.
Durant el desenvolupament
 2. La Constitució de 1978 és la llei fonamental de l’Estat
i el lloc on estan recollits els drets i els deures dels es-  
panyols.
 3. Per a la comprensió d’aquest concepte podem fer al-
gunes preguntes pròximes als alumnes: Quines acti-
vitats féu de manera harmònica i normativa? Hi ha  
normes de convivència a l’aula? Qui les han decidit?
 
des i acatades per tots els participants?
5. Espanya és un Estat social els valors primordials del
qual són la llibertat, la justícia i la igualtat. Això signi-
fica que hi ha serveis socials que l’Estat garanteix,
com la retribució per desocupació, l’assistència sani-
tària o les pensions de jubilació.
6. L’organització territorial d’Espanya s’ha d’acompanyar
amb l’observació cartogràfica. Convé que comencem
amb el que tenen més pròxim a la seua experiència: el
municipi, la província i la comunitat autònoma.
7. Podem proposar als alumnes, en col·laboració amb
l’assignatura de Plàstica, que facen un mapa de la di-
visió autonòmica com un joc de puzle.
8. En quins llocs passeu les seues vacances? A quina
província pertanyen? A quina comunitat autònoma
pertany aquesta província?

80 Unitat 3
 Solucions
1 Resposta lliure.

2 a) La llei fonamental de l’Estat és la Constitució

espanyola de 1978.
b) Es basa en els valors de llibertat, justícia i
igualtat.

3 La unitat administrativa de menor extensió

són els municipis, que són governats pels ajun-
taments.

4 A Espanya, la Junta Electoral tria un grup de

ciutadans per a formar les meses electorals. Es
col·loquen les paperetes amb tots els partits
polítics registrats. El votant fica la papereta
triada en un sobre tancat, s’identifica davant
dels membres de la mesa electoral i la intro-
dueix en l’urna. En finalitzar la jornada electo-
ral, es compten les paperetes i el registre amb
el resultat es trasllada a la Junta Electoral.

5 Les comunitats autònomes de les illes Balears i

Canàries són exteriors a la Península.

6 A través de Sabadigital, l’alumne podrà treba-

llar el mapa polític d’Espanya.

 9. Seguint el traçat de les carreteres principals, dema-

Proposta d’activitats per a casa. Com a treball per a casa
narem als alumnes que enumeren les províncies que
suggerirem als alumnes que investiguen i busquen un
travessen quan viatgen en les vacances d’estiu, des
mapa de la seua província amb la divisió municipal. Quins
del punt d’eixida fins al de destinació.
són els municipis veïns de la vostra localitat?
10. Convé que utilitzem la Presentació. Òrgans de govern
a Espanya . Aprenentatge personalitzat
11. Practiquem junts. Amb el mapa mural d’Espanya, po- (Treballs assignables en Sabadigital)
dem plantejar jocs sobre les províncies. Un penjat,
Document. reforç El territori es-
una endevinalla, per exemple, “província d’Aragó que Per a comprendre
panyol.
fita amb Catalunya, la Comunitat Valenciana i Caste- i reforçar
lla-la Manxa”. Activitat interactiva 1

Per a acabar Treball manipulatiu

12. Reflexionem. Podem plantejar als alumnes una re- Podem utilitzar el Mural del mapa polític d’Espanya.
flexió sobre si pensen que el model democràtic és mi-
llor que d’altres i per què.
Alhora, reflexionaran sobre si en tots els àmbits de la
vida pensen que les normes de funcionament han de
ser democràtiques.

Unitat 3 81
 Estàndards d’aprenentatge i descriptors
 1.1. Busca, selecciona i organitza informació
concreta i rellevant; l’analitza i n'obté con-
clusions.
• Fa activitats a partir de diferents fonts
d’informació.

 2.1. Utilitza les tecnologies de la informació i la

comunicació per a elaborar treballs amb la
terminologia adequada als temes tractats.
• Repassa el que ha aprés utilitzant eines
TIC.

 7.1. Identifica i comprén la divisió de poders de

l’Estat i quines són les funcions recollides
en la Constitució per a cada un.
• Reconeix en què consisteix la divisió de
poders de l’Estat i quins són.
• Distingeix les funcions de cada poder de
l’Estat.
• Coneix els símbols de l’Estat espanyol.

 8.1. Reconeix la figura del rei i les seues fun-

cions com a cap de l’Estat, i explica com és
la successió del rei en una monarquia par-
lamentària.
• Coneix què és una monarquia parlamen­
tària com l’espanyola.
• Sap qui és el rei d’Espanya i quines fun­
cions té segons la Constitució.

Per a començar... Reflexionem  4. A continuació explicarem la divisió de poders dins de

Suggeriments metodològics

l’Estat. Explicarem que un s’encarrega de redactar les

 1. Podem començar l’epígraf amb aquesta reflexió: qui-
nes tasques fan els membres d’una família? I els que
estudien i treballen en una escola? Quina responsabi-
litat tenen ta mare o ton pare en l’activitat professio-
nal que exerceixen?  
 2. En els diferents col·lectius, les tasques i les responsa­
bilitats es troben repartides i cada un n’assumeix una
part.  
Durant el desenvolupament  
 3. Subratllarem la importància que el poder de l’Estat
resideix en el poble, els ciutadans tenen la capacitat
d’elegir els seus representants polítics.
 
normes o lleis (legislatiu), un altre les posa en funcio­
nament (executiu) i el tercer sanciona aquells que no
les compleixen (judicial).
5. Qui és l’actual monarca de l’Estat? Qui va ser-ne
l’anterior? Saps quines funcions té? El cap de l’Estat
té competències de govern?
6. Les qüestions relatives a la forma d’Estat s’arrepleguen
en la Constitució.
7. Entre els símbols de l’Estat, el més curiós pot ser la
composició de l’escut, perquè és el resum de la plura­
litat de territoris que conformen la nació. Quin tipus
d’escuts coneixeu: municipals, heràldics, esportius...?
En coneixeu el significat de cap?
8. Podem utilitzar aquest enllaç per a ampliar i fer un re­
pàs lúdic sobre el que han aprés fins ara:
www.educa.jcyl.es/zonaalumnos/es/constitucion.

82 Unitat 3
 Solucions
7 Segons la Constitució, el poder a Espanya resi-
deix en el poble espanyol.

8 Una monarquia parlamentària suposa que, a

més del poder legislatiu, executiu i judicial, hi
ha un rei, que és el cap de l’Estat, que, tot i que
no governa, té algunes funcions importants:
mantindre la unitat de l’Estat, defensar la
Constitució i representar Espanya a l’estranger.

9 - Poder executiu → fa complir les lleis.

- Poder legislatiu → elabora lleis.
- Poder judicial → jutja el compliment de les
lleis.

10 L’alumne ha de localitzar la bandera i l’escut

nacionals en edificis com l’ajuntament, la seu
dels jutjats, biblioteques públiques, casernes
de la Guàrdia Civil, delegacions del Govern,
institucions autonòmiques, etc.

 9. Convé que utilitzem la Presentació. El rei . Aprenentatge personalitzat

10. Treball individual. Demanarem als alumnes que escri- (Treballs assignables en Sabadigital)
guen una redacció en què reflexionen sobre per què
és important que els poders de l’Estat estiguen sepa- Document. ampliació Qui té el
rats. Per a aprofundir poder de l’Estat?
Activitat interactiva 1
Per a acabar
11. Reflexionem. Qui té la responsabilitat de manar a Treball manipulatiu
l’escola. Entorn d’aquesta pregunta, animarem els Podem utilitzar el Mural del mapa polític d’Espanya.
alumnes a reflexionar sobre la necessitat que en totes
les institucions, inclòs un centre educatiu, es configu-
ren òrgans de govern. Aprenentatge cooperatiu
L’activitat 7 es pot fer usant l’estructura cooperativa
d’Escriptura simultània per parelles.
Proposta d’activitats per a casa. Com a treball per a casa
suggerirem als alumnes que investiguen i busquen un Vegeu la guia d’Aprenentatge cooperatiu.
mapa de la seua província amb la divisió municipal on pu-
guen localitzar el seu municipi i aquells municipis veïns
que els resulten familiars.

Unitat 3 83
 NotEs

Solucions 14 Resposta lliure.

12 a) Les províncies i les comunitats autònomes. 15 Resposta lliure.

c) Els símbols de les comunitats autònomes. 16 a)

13 Resposta lliure. Com a exemple exposem: alacantí → Alacant

cordovés → Còrdova
Pozoblanco
zamorà → Zamora
La Carolina
corunyés → la Corunya
CÓRDOBA
biscaí → Biscaia
Andújar Linares
Córdoba
Cortegana JAÉN
Palma del Río Jaén
HUELVA
SEVILLA
Alcalá
la Real Baza Huércal-Overa
b)
Sevilla Écija
gadità → Cadis
Huelva Lucena
Almonte Granada Guadix
Ayamonte Utrera
donostiarra → Sant Sebastià
Antequera Loja ALMERÍA
Lebrija GRANADA
Almería
MÁLAGA
val·lisoletà → Valladolid
Sanlúcar de Jerez de la Motril
Barrameda Frontera Adra El Ejido
Ronda Málaga
Cádiz
CÁDIZ
Marbella
lleidatà → Lleida
Lucense → Lugo
Algeciras
0 50 100 km
Tarifa

84 Unitat 3

17 Eleccions municipals → alcalde o alcaldessa de Castelló
Eleccions autonòmiques → president o presidenta de
la Comunitat Valenciana
Eleccions generals → president o presidenta d’Espanya
18 a)
1. Rei. És el cap de l’Estat espanyol.
2. C
 orts Generals. Formades pel Congrés dels Dipu­
tats i el Senat, són el poder legislatiu i les elegei­
xen els ciutadans cada quatre anys.
19 La pregunta estava plantejada abans que es produïra
3. C
 onstitució. És la llei fonamental de l’Estat espa­
nyol i el text on es recullen els drets i deures dels
ciutadans i la forma d’organitzar-se políticament i
territorialment Espanya.
NotEs
4. C
 omunitats autònomes. Entitats territorials reco­
negudes per la Constitució espanyola de 1978,
formades per una o més províncies i que s’auto­
governen d’acord amb el seu estatut d’auto­
nomia.
b) El rei és proclamat davant de les Corts Generals.
c) El monarca jura guardar i fer guardar la Constitució i
les lleis, i respectar els drets dels ciutadans i de les
comunitats autònomes.
l’abdicació de Joan Carles I en el seu fill, l’actual rei Fe­
lip VI. Actualment, la princesa hereva és Leonor de
Borbó i Ortiz, filla major dels reis Felip i Letízia, si bé
encara no ha jurat la Constitució.
Unitat 3 85
 Estàndards d’aprenentatge i descriptors 1

2.1. Utilitza les tecnologies de la informació i la

comunicació per a elaborar treballs amb la
terminologia adequada als temes tractats.
• Fa correctament les activitats de Sabadi-
gital.

9.2. Descriu els factors que condicionen la dis-

tribució de la població espanyola.
• Coneix què és la densitat de població.
• Troba la densitat de població d’un territori
amb les dades donades.
• Sap fer la distinció entre població rural i
urbana, en coneix les característiques i en
trau conseqüències de cara al futur.

9.5. Interpreta gràfics usats en l’estudi de la

població.
• Treballa amb el gràfic de l’evolució de la
població rural i urbana d’Espanya.

9.6. Situa en un mapa els majors nuclis de po-

blació a Espanya i les zones més densa-
ment poblades.
• Localitza en el mapa d’Espanya les zones
més i menys densament poblades i a qui-
na comunitat autònoma corresponen.

Per a començar... Ens situem  4. És important que els alumnes entenguen que la po-
Suggeriments metodològics

blació no es distribueix uniformement per tot el terri-

 1. Per a introduir aquest epígraf, podem ensenyar als
alumnes una presentació de fotografies de l’estil de
vida i treball al camp i a la ciutat. Quines activitats es  
fan en l’àmbit rural? I a la ciutat? Com són els habitat-
ges en cada lloc? On residiu amb la vostra família? I
els vostres avis?
Durant el desenvolupament
 2. En primer lloc, presentarem als alumnes la situació
demogràfica d’Espanya i les seues característiques.
tori. Què és la densitat de població?
5. Per a entendre millor el concepte de densitat de po-
blació podem fer una experiència a l’aula: en primer
lloc, només han d’estar els alumnes d’aquesta aula i,
en un segon moment, s’han d’ajuntar amb els alum-
nes de dues o tres classes més. Plantejarem pregun-
tes perquè els alumnes n’extraguen conclusions. Qui-
nes conseqüències té per a un territori que hi haja
molta o poca densitat de població?

 3. Especialment rellevant és treballar el gràfic sobre la  6. Seria important que els alumnes aprengueren a cal-
distribució de la població espanyola durant l’últim se- cular la densitat de població. Els podem oferir algunes
gle. Per a fer-ho, podem indicar als alumnes que la dades d’algunes províncies espanyoles:
situació actual és la inversa a la de 1900, amb un 70 Província Extensió (en km2) Població (2012)
per cent de població urbana. Podem dialogar amb els
CONCA 17.141 218.036
alumnes sobre les possibles raons d’aquest gran canvi
i sobre els avantatges i inconvenients de la situació ZAMORA 10.561 188.270
poblacional actual. BARCELONA 7.733 5.529.099
ALACANT 5.816 1.945.642

86 Unitat 3
 Solucions
2
20 Les zones amb menys densitat de població són
les interiors, llevat de la Comunitat de Madrid.
Corresponen a Extremadura, Castella i Lleó,
Castella-la Manxa i part d’Aragó.

21 Resposta lliure, en la qual l’alumne haurà

d’analitzar la població de la seua comunitat au-
tònoma per a determinar si està més o menys
densament poblada.

22 La densitat de població és una mesura estadís-

tica que indica quants habitants viuen en un
quilòmetre quadrat de superfície.

23 Fonamentalment, la població rural emigra a

àrees urbanes perquè hi troba més oportuni-
tats de treball i més serveis públics, culturals i
d’oci.

24 La
població urbana espanyola frega el 80 % del
total, mentre que la rural és només del 20 %.

25 Elspaïsos d’Europa amb més densitat de po-

blació són els Països Baixos, Bèlgica, Alema­
nya, el Regne Unit i Itàlia.

26 Amb l’animació comprendran com es distri-

bueix la població a Espanya.

 7. Finalment, presentarem als alumnes com està distri- Per a acabar
buïda la població espanyola a través del mapa. La po-
12. Reflexionem. Quina densitat de població hi ha a les
blació es concentra en la perifèria, mentre que l’interior
valls pirinenques? I a les zones de costa? Per què pen-
es troba molt despoblat, a excepció de la Comunitat de
ses que es dóna aquesta diferència?
Madrid.
 8. Per a completar l’explicació, podem recórrer als con-
Proposta d’activitats per a casa. Els demanarem que ela-
tinguts autonòmics de l’Annex.
boren un mapa de densitat de població per províncies.
 9. Per a treballar aquest epígraf s’ofereixen dues pre- Han de buscar informació en Internet, pintar les provín-
sentacions Pobles abandonats 1
i Densitat de po- cies segons la seua densitat de població amb quatre cate-
blació 2
. gories: menys de 50 hab/km2, de 51 a 100 hab/km2, de 101
10. També podem accedir a un Enllaç. Gràfics de població a 200 hab/km2 i més de 200 hab/km2.
.
11. Treball individual. Quina és la distribució de població Aprenentatge cooperatiu
en la teua comunitat autònoma? Demanarem als Les activitats 19 i 20 es poden fer emprant l’estructura
alumnes que elaboren un informe en què expliquen a 1-2-4.
quines zones de la comunitat autònoma hi ha majors Vegeu la guia d’Aprenentatge cooperatiu.
concentracions de població i a quines la densitat és
menor. Els suggerirem que ho relacionen amb el medi
físic.

Unitat 3 87
 Estàndards d’aprenentatge i descriptors
 2.1. Utilitza les tecnologies de la informació i la
comunicació per a elaborar treballs amb la
terminologia adequada als temes tractats.
• Comprén els canvis de la població amb re-
cursos de Sabadigital.

 9.1. Descriu els principals trets de la població

española.
• Enumera i reconeix les característiques
de la societat espanyola.

 9.3. Explica el procés de l’evolució de la pobla-

ció a Espanya i descriu la incidència que hi
han tingut factors com l’esperança de vida
o la natalitat.
• Sap com es produeix el procés d’envelli­
ment de la societat.

 9.5. Interpreta i elabora gràfics per a l’estudi

de la població.
• Treballa amb els gràfics de l’evolució dels
naixements i esperança de vida.
• Elabora un gràfic de barres amb les dades
donades sobre l’evolució de la població
anciana a Espanya des de 1900.

10.1. Reconeix la importància de les migracions

en el nostre entorn.
• Coneix què és la immigració i els avantat-
ges que representa per a Espanya.
• Extrau de taules de dades i mapes infor-
mació sobre l’origen i localització d’immi­
gració a Espanya.

Per a començar  4. Suggerirem als alumnes que facen un gràfic sobre
Suggeriments metodològics

l’evolució de la població anciana (+65 anys) a Espanya

 1. En aquest epígraf explicarem als alumnes les princi-
pals característiques de la població espanyola i les
tècniques de representació i d’anàlisi de la demogra-
fia. Per què són útils els estudis demogràfics? Què
aporten per a organitzar els serveis públics: hospitals,
escoles, residències d’ancians, etc.?  
Durant el desenvolupament
 2. Explicarem als alumnes el concepte d’esperança de
vida, perquè més avant puguen comprendre que és
una de les causes del procés d’envelliment.
 3. També els podem comentar com al llarg dels últims  
85 anys l’esperança de vida ha anat augmentant gra-
dualment (passant de 50 anys el 1930 a 69 el 1960 i a
83 anys el 2011), i ha arribat a ser una de les més altes
del món, i que tot això està relacionat amb l’augment
del nivell de vida (sanitat, educació, millor alimenta-
ció, etc.).
amb les dades següents:
Anys 1900 1920 1940 1960 1980 2000
Població 1.000.000 1.200.000 1.700.000 2.500.000 4.200.000 6.200.000
5. L’augment de l’esperança de vida i el descens del
nombre de naixements són les raons de l’envelliment
de la població. Les seues repercussions econòmiques
i socials són preocupants. Tot això pot observar-se
amb detall en els gràfics del Taller de geografia, que a
més desenvolupen la competència matemàtica.
6. Per a completar, convé que imprimim i llegim l’article
sobre l’envelliment de la població espanyola que recull
la web www.abc.es/20090604/nacional-sociedad/
espana-cuarto-pais-envejecido-200906041347.html i
subratllar-ne les idees principals.

88 Unitat 3
 Solucions
27 Resposta lliure.

28 Viuen més les dones que els hòmens. Segons

el gràfic, a Espanya això sempre ha sigut així
almenys des de 1920.

29 L’envelliment de la població fa que hi haja

menys gent que treballe i aporte diners, però
més gent que necessite ajuda econòmica i
atenció sanitària.

30 La major part d’immigrants procedeix del Mar­

roc, Romania i l’Equador. Arriben de llocs tan
diferents i allunyats atrets per les possibilitats
de prosperar a Europa; en el cas dels marro­
quins influeix la proximitat a Espanya, i en el
dels equatorians, la proximitat cultural i lin­
güística.

31 Amb l’animació coneixeran com ha canviat la

població espanyola.

 7. Podem utilitzar el DVD i el quadern de Cinema a l’aula Per a acabar

i treballar amb la Pel·lícula. Manolito Gafotas .
12. Reflexionem. Deixarem que els alumnes proposen
 8. A més, convé que remarquem la importància de solucions que minimitzen les conseqüències socials i
l’arribada d’immigrants al nostre país durant els úl­ econòmiques de l’envelliment de la població i la baixa
tims anys. Quins beneficis aporta l’arribada d’immi­ natalitat.
grants? Econòmics, demogràfics, culturals...?
 9. En aquest punt podem introduir temes d’integració i Proposta d’activitats per a casa. Han de recopilar infor­
superar alguns prejudicis aprofitant la seua pròpia ex­ mació sobre alguna persona pròxima que haja immigrat i
periència a classe, on pot ser que hi haja alumnes de elaborar una síntesi de l’entrevista.
nacionalitats diverses, com a mostra de riquesa cultu­
ral. Aprenentatge personalitzat
10. Per a completar l’explicació, podem recórrer als contin­ (Treballs assignables en Sabadigital)
guts autonòmics que es presenten en l’Annex. Document. ampliació Les piràmi­
11. Treball individual. Suggerirem als alumnes que facen Per a aprofundir des de població.
una redacció sobre com pensen que deu ser per a un Activitat interactiva 2
xiquet de la seua edat arribar a un país nou. Document. reforç Llegim gràfics.
Per a reforçar
Activitat interactiva 2
Treball en equip Elaborem un blog.

Unitat 3 89
 Estàndards d’aprenentatge i descriptors
 1.1. Busca, selecciona i organitza informació
concreta i rellevant; l’analitza i n'obté con-
clusiones.
• Fa activitats a partir de diferents fonts
d’informació.

 9.1. Identifica les tradicions i costums del seu

territori, les seues característiques, els
seus orígens i el seu significat.
• Investiga sobre les expressions culturals
de la seua comunitat autònoma.

Per a començar... Dialoguem

Suggeriments metodològics

 1. Aquest epígraf ha de ser aprofitat per a ampliar el co­  
neixement sobre totes les facetes culturals. Abans de
començar, seria positiu que dialogàrem amb els alum­
nes sobre el concepte que tenen de cultura.
• Quines manifestacions culturals coneixen? D’a­
questa manera podem completar-ne la visió amb
les aportacions de tots.
 2. Amb això treballem aspectes tan importants com el  
respecte, la sensibilitat i la necessitat de conservar els
valors culturals.  
Durant el desenvolupament
 3. Explicarem als alumnes que la pluralitat cultural és
una riquesa tan important que la mateixa Constitució
protegeix i empara totes les expressions culturals.
 
4. A continuació repassarem les principals expressions
culturals del nostre país, a través de successives pre­
guntes: Quines llengües peninsulars coneixeu?
 Quin tipus de productes componen la gastronomia
mediterrània? Identifiqueu instruments musicals i
danses propis de... (alguna regió), com la gaita o la
sardana?
5. Posarem l’accent en la gran riquesa i varietat cultural
del nostre país.
6. Dins de la riquesa idiomàtica d’Espanya, hem de des­
tacar que totes les llengües, excepte l’èuscar o basc,
tenen un tronc comú, la llengua llatina.
 l llatí era l’idioma que parlaven els romans, civilitza­
E
ció que han estudiat el curs anterior.
7. Podem proposar als alumnes, en col·laboració amb
l’assignatura d’Educació Física o de Música, que apre­
nenguen algunes danses típiques de diferents zones,
i després n’organitzaren una petita exhibició.

90 Unitat 3
 Solucions
32 La cultura espanyola és tan variada a causa de
la gran quantitat de cultures i tradicions que
han influït dels pobles que han habitat la Pe-
nínsula i a l’empremta que aquests han anat
deixant pels diferents territoris en l’idioma,
l’art, la música o la gastronomia.

33 Resposta lliure.

34 Resposta lliure.

35 Resposta lliure.

 8. Podem completar l’explicació estudiant els contin- Proposta d’activitats per a casa. Han de buscar i copiar en
guts sobre les festes i tradicions de la Comunitat Va- un full una recepta típica de la dieta mediterrània. Podem
lenciana de l’Annex. aprofitar aquesta activitat per a fer una presentació i par-
lar de la importància d’una dieta saludable.
 9. Treballem junts. Suggerirem als alumnes que conten
als seus companys com són les tradicions del seu po-
ble, les festes i celebracions característiques, els plats Aprenentatge cooperatiu
o aliments típics, les cançons o poemes que s’hi can- El suggeriment metodològic 4 es pot fer usant l’estruc-
ten. Amb això, es perfilarà una visió de la gran diversi- tura cooperativa de Full giratori.
tat que hi ha al nostre país. Vegeu la guia d’Aprenentatge cooperatiu.
Per a acabar
10. Amb el “Sabies que...?” podem parlar amb els alum-
nes de la importància de valors com l’originalitat i la
creativitat que són fonamentals de cara a plantejar-se
el treball diari també a classe.

Unitat 3 91
 Solucions

Organitza’t les idees

36 Espanya.

La seua llei fonamental és la Constitució.

Segons la seua estructura política, Espanya és
una monarquia parlamentària. El poder de
l’Estat resideix en el poble. Els poders es re­
parteixen entre les Corts, el Govern i els tribu­
nals.
Els territoris d’Espanya s’organitzen en muni­
cipis, províncies i comunitats autònomes.
La seua població supera els 47 milions d’ha­
bitants. Viu sobretot a les ciutats. Pateix un
procés d’envelliment. Forma una societat i
una cultura variades.

37 a)  spanya és una democràcia. La seua Cons­

E
titució és la llei fonamental.
b) 
Hi ha tres tipus de poders: el legislatiu,
l’executiu i el judicial.
c) La societat espanyola és variada.

38 Envelliment de la població: procés pel qual

una societat té pocs naixements i persones jó­
vens, i cada vegada hi ha més persones ma­
jors.
Província: unió de diversos municipis veïns
l’òrgan de govern dels quals és la diputació
provincial.
Estat democràtic: Estat on el poder resideix
en els ciutadans i són ells mateixos els que
elegeixen els seus governs a través d’eleccions.

39 A.  stan formades pel Congrés dels Diputats i

E
pel Senat → Corts Generals.
B. Fa complir les lleis i dirigeix la política del
país → Govern. Per a començar
Suggeriments metodològics

C. Entre les seues funcions està representar Plantejarem la possibilitat d’organitzar i sintetitzar els continguts
Espanya a l’estranger → rei. de la unitat a partir de les activitats d’Organitza’t les idees.
D. É
 s la llei més important de totes i va ser
aprovada en 1978 → Constitució.
Durant el desenvolupament
Repassarem els continguts de la unitat amb les activitats de Tre-
E. S
 ón 17 i estan formades per províncies →
balla amb l’esquema i de Repassa la unitat.
comunitats autònomes.
F. La mitjana espanyola és de 92 habitants per Per a acabar
km2 → densitat de població.
Farem les activitats d’autoavaluació a través de smsabadigital.com.

Aprenentatge personalitzat
(Treballs assignables en Sabadigital)
Per a preparar
Document. repàs Som ciutadans.
l’examen
Avaluació Document. Avaluació de la unitat 5.

92 Unitat 3
 Solucions
40 a)  a separació de poders és un principi bàsic
L
de l’organització territorial. (F)
b) La població espanyola es reparteix de ma-
nera igualitària per tot el territori. (F)
c) La cultura espanyola és molt rica i variada.
(V)

41 a)  spanya és un Estat democràtic perquè els

E
seus ciutadans elegeixen al Govern en les
eleccions.
b) És un Estat social perquè els ciutadans te-
nen uns drets i llibertats que estan recollits
en la Constitució.

42 Elpoder legislatiu. La seua funció és elaborar i

aprovar les lleis i elegir el president del Govern.

43 a)  upera el 18 per cent en totes les províncies

S
gallegues, castellanolleoneses, basques,
aragoneses i extremenyes, Cantàbria, Astú-
ries, La Rioja, Navarra, Lleida, Ciudad Real,
Albacete, Conca, Alacant i Jaén.
b) Tenen menys del 18 per cent Barcelona, Gi-
rona, Tarragona, Castelló, València, Guada-
lajara, Madrid, Toledo, Huelva, Còrdova,
Màlaga, Granada i Tenerife. Menys del 15%
tenen Múrcia, Almeria, Sevilla, Cadis, les
illes Balears, Las Palmas i les ciutats autòno-
mes de Ceuta i Melilla.
c) Les conclusions són que, en general, les pro-
víncies amb més població rural són les que
tenen una taxa d’envelliment major i, alhora,
les províncies menys envellides i més urba-
nes són les que més immigració reben.

44 Resposta lliure.

45 Horitzontals: Galícia.
Verticals: Melilla, Regió de Múrcia, Illes Ba-
lears, Astúries, Àlaba, Castella i Lleó i Andalu-
sia.

46 a)  l “patrimoni immaterial de la humanitat”

E
és una creació cultural no material (música,
dansa, tradició, etc.) Feta per un grup social
i que, per la seua singularitat, és important
no sols per al grup que la crea, si no també
per a la resta del món.
b) La cultura és important per a les persones
perquè és una forma d’expressió de la forma
de ser, sentir i celebrar de les societats.
c) Resposta lliure.

d) Resposta lliure.

Unitat 3 93
 Estàndards d’aprenentatge i descriptors
 3.1. Desenvolupa actituds de cooperació i de
treball en equip, valora les idees alienes i
reacciona amb intuïció, obertura i flexibili-
tat davant d’aquestes.
• Organitzen en grups un procés electoral a
l’aula.

 3.2. Valora la cooperació i el diàleg com a forma

d’evitar i resoldre conflictes, i fomenta els
valors democràtics.
• Simula i entén el funcionament d’un pro-
cés electoral per a buscar solucions a la
convivència a classe.

 5.1. Identifica i valora els drets i deures fona-

mentals establits en la Constitució.
• Investiga sobre els drets que són concul-
cats i explica el mal que en pot rebre una
persona.
• Aplica a la seua vida les conseqüències de
ser “subjectes de drets i deures”.

Solucions Quins són els nostres deures?

Els drets dels espanyols
1 Resposta lliure.
Després de fer un repàs dels drets dels espanyols recollits
en la nostra Constitució, ha de ser l’alumne el que, fixant-
se en el seu entorn més immediat, detecte i reflexione
sobre aquells drets que són conculcats i quines són les
conseqüències i el mal que poden patir les persones per-
què els seus drets no són respectats.
1 Resposta lliure.
En aquest cas, l’alumne ha de fer un repàs dels deures
que té com a alumne, tant personalment com
col·lectivament, i reflexionar sobre per què hi ha la neces-
sitat de complir-los
2 Resposta lliure.
L’alumne ha de ser conscient que la seua vida no sola-
ment és un conjunt de drets, sinó que també està marca-
da per una sèrie de deures, i que les societats conviuen
harmònicament quan tots els seus ciutadans són cons-
cients de les dues realitats.

94 Unitat 3
 NotEs

Solucions
Tasca final El teu vot compta!
En la tasca final, els alumnes han de recrear tot el procés d’un referèndum
per a decidir quin valor i quin deure consideren més important en la seua
vida escolar, des de la confecció del “programa”, passant per la preparació
de la campanya electoral, fins a arribar al moment de la votació i l’escrutini.
Aquest instant l’aprofitarem per a representar els resultats mitjançant un
gràfic de barres.
També aprofitaran l’oportunitat per a decidir, en assemblea, el castic
d’aquells que incomplisquen el que s’ha decidit en la votació. Així,
s’afavorirà que els mateixos alumnes prenguen major consciència de res-
ponsabilitat.

Unitat 3 95
 Estàndards d’aprenentatge i descriptors
 1.1. Busca, selecciona i organitza informació
concreta i rellevant; l’analitza, n’obté con-
clusions, reflexiona i ho comunica oral-
ment o per escrit.
• Fa activitats utilitzant mapes i imatges
com a font d’informació.

 4.2. Localitza en un mapa els països de la Unió

Europea i les seues capitals.
• Coneix la localització dels països de la UE i
les seues capitals.

Per a començar... Observem  5. Després de llegir el text, podem abordar les qüestions
Suggeriments metodològics

que es plantegen en la secció Parlem Són qüestions

 1. La imatge central de l’obertura és evocadora. Hi apa­
reixen uns jóvens preparats per a fer un viatge en
tren.
 2. Podem preguntar sobre els desplaçaments que han
 
fet els alumnes per països europeus, a quins han anat,
si tenen familiars en aquestos països, quins mitjans
de transport van utilitzar...
Durant el desenvolupament
 3. A continuació llegirem el text. Es tracta d’un text nar­
ratiu en què es parla sobre una persona d’Islàndia i es
descriuen algunes característiques d’aquest país.  
 4. Preguntarem als alumnes sobre aquest país, sobre
què en saben, els seus paisatges...
que permeten fer una avaluació superficial de conei­
xements previs i introduir els continguts sobre els
quals treballarem en les pàgines següents.
6. Pel que fa a la primera pregunta, demanarem als
alumnes que busquen Islàndia i Espanya en el mapa,
perquè puguen situar-les.
Partint de l’observació del mapa, també poden imagi­
nar el clima i vegetació dels dos països, i utilitzar els
coneixements previs sobre les diferents zones cli­
màtiques de la Terra.
7. Respecte a la segona qüestió, animarem els alumnes
a reflexionar sobre els coneixements previs que tenen
de la Unió Europea.

102 Unitat 4

 8. Presentarem finalment la Tasca final de la unitat, en
què els alumnes han de fer una guia de viatges sobre
alguns països de la Unió Europea.
 9. Determinarem el grau de coneixement dels alumnes
a través de les activitats de diagnòstic sobre els con-
tinguts de la unitat.
10. Practiquem junts. Elaborarem un mural que incloga
diferents imatges sobre Europa, tant de paisatges ca-
racterístics com de ciutats i personatges, actuals o
històrics.
Per a això, convé que portem algunes publicacions,
tipus revista de viatges, perquè les retallen.
Solucions
1 a) Islàndia està situada al nord-oest d’Europa.
Espanya, al sud d’Europa. Els dos països es
diferencien perquè Islàndia és una illa
d’origen volcànic pròxima a l’oceà Glacial Àr-
tic i, per tant, amb un clima molt fred; en
canvi, Espanya, com que es troba més al
sud, és un país més assolellat i amb una ve-
getació diferent.
b) Resposta lliure. Els alumnes han de re-
flexionar sobre el fet que alguns països es-
tan més poblats que altres.
2 Islàndia és un país europeu que no forma part
de la Unió Europea. Amb aquest exemple, és
més fàcil entendre la diferència entre els dos
conceptes.
3 Resposta lliure. Es demana als alumnes que
enumeren països europeus que recorden. No
es pot viatjar a tots els països en tren, ja que
alguns es troben en illes i seria necessari l’avió
o el vaixell per a poder arribar-hi.
Per a acabar
11. Reflexionem Que important que és és respectar la di-
versitat! Podem plantejar a l’alumne que reflexione
sobre la importància que cada país mantinga les
seues característiques pròpies, la seua cultura, el seu
idioma... Preguntarem als alumnes si coneixen casos
en què no s’ha respectat o no es respecta aquesta di-
versitat i quines en poden ser les conseqüències.
Proposta d’activitats per a casa. Podem demanar als
alumnes que porten fotografies o informació de països
europeus on hagen viatjat i entre tots han de determinar
si pertanyen a la Unió Europea o no.
Unitat 4 103
 Estàndards d’aprenentatge i descriptors
1.1. Busca, selecciona i organitza informació
concreta i rellevant; l’analitza i n’obté con-
clusions.
• Fa activitats utilitzant mapes i imatges
com a font d’informació.

3.1. Utilitza les tecnologies de la informació i la

comunicació per a elaborar treballs amb la
terminologia adequada als temes tractats.
• Fa correctament les activitats de Sabadi-
gital.

Per a començar... Recordem  3. Seguirem descrivint les principals característiques del
Suggeriments metodològics

continent europeu, i indicarem que és un continent ric

 1. En l’explicació començarem recordant quins són els
continents del planeta. A partir d’aquest primer re-
cordatori, plantejarem als alumnes per què Europa i  
Àsia es consideren continents diferents.
Durant el desenvolupament
 2. S’introdueix el concepte d’Europa com a continent
format per diversos països diferents, però amb una  
història comuna. És important ressaltar que Àsia i Eu-
ropa es consideren continents diferents perquè els
dos tenen característiques culturals i històriques dife-
rents.
Demanarem als alumnes que enumeren què ele-
ments tenim en comú els europeus i quines diferèn-
cies tenim amb els asiàtics.  
però molt explotat.
4. A continuació, descriurem les principals característi-
ques del relleu europeu, i n’assenyalarem les princi-
pals unitats del relleu. Comentarem als alumnes que
una de les fronteres naturals del continent europeu
són, precisament, els Urals.
5. Per a completar l’explicació podem utilitzar el Mural
interactiu. Mapa d’Europa físic , on els alumnes
podran situar les principals característiques del relleu
europeu o l’Enllaç web. Mapes d’Europa . Podem
convidar els alumnes a anar situant cada una de les
tres grans unitats del relleu d’Europa, així com a enu-
merar les seues fronteres.
6. També podem utilitzar el mapa polític d’Europa que
s’inclou en l’Annex cartogràfic.

104 Unitat 4
 Solucions
1 A) Separen Europa d’Àsia. B) L’oceà Atlàntic, el
mar Mediterrani i l’oceà Glacial Àrtic.

2 Els països que formen Europa són: Albània,

Alemanya, Andorra, Armènia, Àustria, Azer-
baidjan, Bèlgica, Bielorússia, Bòsnia i Hercego-
vina, Bulgària, Ciutat del Vaticà, Xipre, Croàcia,
Dinamarca, Eslovàquia, Eslovènia, Espanya,
Estònia, Finlàndia, França, Geòrgia, Hongria,
Irlanda, Islàndia, Itàlia, Letònia, Liechtenstein,
Lituània, Luxemburg, Macedònia, Malta, Mol-
dàvia, Mònaco, Montenegro, Noruega, els Paï-
sos Baixos, Polònia, Portugal, el Regne Unit, la
República Txeca, Romania, Rússia, San Mari-
no, Sèrbia, Suècia, Suïssa, Turquia i Ucraïna.

3 Perquè cada un està format per països que

comparteixen característiques culturals i his-
tòriques comunes.

4 Resposta lliure. Es demana a l’alumne que re-

flexione sobre la importància de respectar al-
tres cultures i idiomes.

5 Resposta lliure. Aquesta animació permet tre-

ballar amb molts dels conceptes estudiats en
aquesta part del llibre.

 7. Amb l’observació del mapa, l’alumne pot comprovar

Proposta d’activitats per a casa. Com a treball para casa
com predominen les planes sobre les zones de mun-
suggerirem als alumnes que facen un mapa d’Europa per-
tanya. Amb l’ajuda de la llegenda de l’altitud en me-
què situen les fronteres i els principals elements del relleu
tres, podem demanar a l’alumnat que en determine 2
.
l’altura de les serralades principals.
 8. Com s’explica en l’epígraf El relleu europeu, Europa té Aprenentatge personalitzat
diverses penínsules i arxipèlags. Recordarem amb els (Treballs assignables en Sabadigital)
alumnes la definició de península i arxipèlag, i tracta-
Document. Reforç. El continent
rem d’identificar, a partir de l’observació del mapa fí- Per a comprendre i
europeu.
sic, els dos accidents geogràfics. reforçar
Activitat interactiva 1.
 9. Treballem junts. Per a conéixer el mapa físic d’Europa
podem plantejar itineraris pel continent perquè els Document. Ampliació. Els cli-
alumnes apunten quins accidents geogràfics hauran Per a aprofundir mes i paisatges d’Europa.
de travessar en el seu trajecte. Activitat interactiva 1.

Per a acabar Treball manipulatiu

10. Reflexionem Podem convidar els alumnes a reflexio- Podem utilitzar el mapa físic d’Europa inclòs en la
nar sobre la diversitat geogràfica d’Europa a través de Caixa d’aula.
la Pel·lícula. Madagascar 3 .

Unitat 4 105
 Estàndards d’aprenentatge i descriptors
3.1. Utilitza les tecnologies de la informació i la
comunicació per a elaborar treballs amb la
terminologia adequada als temes tractats.
• Fa correctament les activitats de Sabadi-
gital.

4.1. Descriu què és la Unió Europea i quins són

els seus objectius polítics i econòmics.
• Defineix correctament Unió Europea i co-
neix les diferències que existeixen amb el
concepte Europa com a continent.
• Enumera els principals objectius de la UE.

4.3. Identificar les principals institucions i els

seus òrgans de govern en la Unió Europea
• Enumera i coneix la composició i funció de
les principals institucions de la UE.

Per a començar
Suggeriments metodològics

 1. La Unió Europea és la unió d’alguns països d’aquest  
continent per a ser més forts. És un concepte ja estu-
diat en cursos anteriors, per això podem començar
comprovant quins coneixements previs en tenen els
alumnes.
Demanarem als alumnes que investiguen sobre el
mite d’Europa.
 
Durant el desenvolupament
 2. És important que els alumnes entenguen que alguns
dels 51 països s’han unit en l’àmbit econòmic, social i
polític, i que junts persegueixen uns objectius co-
muns. Preguntarem als alumnes si coneixen quins
poden ser aquestos objectius i si saben quins benefi-
cis tenen els països que pertanyen a la UE.  
3. Explicarem als alumnes que per a aconseguir aquests
objectius és necessari que els països de la UE
s’organitzen per a prendre decisions. Per a això s’han
creat unes institucions amb diferents funcions i mem-
bres. Després d’explicar les principals institucions,
n’enumerarem d’altres que també contribueixen a
aconseguir aquests objectius comuns.
4. Perquè els alumnes entenguen millor la necessitat
d’aquest Govern europeu, els podem demanar que
comparen el seu treball amb el del Govern d’Espanya.
Comentarem als alumnes que, igual que a Espanya hi
ha eleccions per a elegir els membres del Parlament,
a Europa també hi ha eleccions per a triar els diputats
europeus.
5. Es pot completar l’explicació amb la Presentació Insti-
tucions de la UE .

106 Unitat 4
 Solucions
6 Europa és un continent i la Unió Europea és
l’agrupació política i econòmica d’alguns dels
països que formen part d’aquest continent.

7 La UE busca promoure la unitat d’Europa,

mantindre la pau, millorar les condicions de
vida i treball, eliminar fronteres, facilitar el co-
merç, cuidar el medi ambient i ajudar els paï-
sos que més ho necessiten.

Institució Composició Funció

Consell de la UE Ministres dels països Aproven lleis.
de la UE
Comissió Europea Comissaris Proposen lleis i vigi-
len que es complis-
quen els acords.
Parlament Diputats elegits pels Elaboren lleis, apro-
ciutadans ven pressupostos i
controlen altres ins-
titucions.

9 L’himne, el dia d’Europa, la bandera i el lema.

10 Resposta lliure. L’alumne ha de demostrar la

seua capacitat per a explicar un problema i
proposar una solució.

11 La bandera hauria de tindre 28 estreles.

12 En la sopa de lletres apareixen les paraules se-

güents: Parlament, euro, comissió, himne,
bandera i consell.

Per a acabar
 6. Per a entendre la importància dels símbols, pregunta-  9. Reflexionem Sobre el lema oficial de la UE. Per què
rem als alumnes quins símbols associen amb el seu creuen que s’ha triat aquest lema? Recordarem als
equip de futbol o amb el seu col·legi. Quins símbols alumnes que a l’inic de la unitat es va treballar aquest
coneixen d’Espanya, himne, bandera... Quan utilit- aspecte. Podem demanar-los que enumeren diferèn-
zem aquests símbols, en quines situacions. A partir cies i similituds amb altres països de la Unió.
d’ací, explicarem que la UE també té els seus símbols
per a representar la unió dels diferents països que la Aprenentatge cooperatiu
formen. El suggeriment metodològic 10 pot fer-se emprant
 7. Per a reforçar l’explicació sobre els diferents símbols l’estructura cooperativa d’Escriptura simultània per
de la Unió, demanarem als alumnes que observen les parelles.
imatges que apareixen en aquestes pàgines. Espe- Vegeu la guia d’Aprenentatge cooperatiu.
cialment, el cartell que serveix per a commemorar el
dia d’Europa. Demanarem als alumnes que expliquen
el cartell, que intenten establir què relació hi ha entre
la imatge i l’eslògan que hi apareix.
 8. Treball individual. Demanarem als alumnes que in-
vestiguen per què se celebra el dia d’Europa el 9 de
maig i quins actes se solen organitzar per a comme-
morar aquest dia.

Unitat 4 107
 Estàndards d’aprenentatge i descriptors
1.1. Busca, selecciona i organitza informació
concreta i rellevant; l’analitza i n’obté con-
clusions.
• Fa activitats utilitzant mapes i imatges
com a font d’informació.

3.1. Utilitza les tecnologies de la informació i la

comunicació per a elaborar treballs amb la
terminologia adequada als temes tractats.
• Fa correctament les activitats de Sabadi-
gital.

4.2. Localitza en un mapa els països de la Unió

Europea i les seues capitals.
• Coneix la localització dels països de la UE i
les seues capitals.

Per a començar 4. Per a completar l’explicació, demanarem als alumnes

Suggeriments metodològics

que observen el mapa d’Europa on es destaquen els 28

1. En aquesta doble pàgina s’ofereix una aproximació a
l’origen i història de la Unió Europea. Plantejarem als
alumnes quin creuen que és l’origen de la UE. Podem
partir de l’observació del logotip del 50é aniversari de
la creació de la UE i fer les preguntes que acompanyen
aquesta imatge. Després, podem passar a plantejar les
qüestions inicials.
Durant el desenvolupament
2. En primer lloc, explicarem que després de les guerres
mundials els països van començar a establir acords per
a evitar futurs enfrontaments bèl·lics i per a poder re-
construir un continent devastat per la guerra.
3. Preguntarem als alumnes si han viatjat a algun país
d’Europa que pertanguera a la UE. Com podem saber
si aquest país pertany a la UE o no?
països que formen part de la UE. Recordarem als alum-
nes que a l’inici de la unitat hem treballat la diferència
entre Europa i UE. Podem demanar-los que recorden
quants països formaven Europa i ho comparen amb els
països que formen la UE.
5. Observant el mapa, preguntarem als alumnes per què
hi ha països que apareixen en verd clar i uns altres en
verd fosc. Els demanarem que enumeren els països
europeus que no formen part de la Unió Europea.
Explicarem que el procés de formació de la UE es com-
plementa amb les diferents ampliacions que han per-
més la incorporació de nous països. Per a reforçar aquests
conceptes, podem utilitzar la Presentació Què és el
mercat únic?
6. En el Taller de geografia es fa una ampliació de contin-
guts. Demanarem als alumnes que confeccionen un
mapa a partir d’una llegenda proposada. En aquest cas
han de pintar el mapa d’Europa perquè apareguen les
diferents ampliacions de la UE.

108 Unitat 4
 Solucions
13 A) Cada lletra és diferent per a representar la
varietat dels països. B) Coincideix amb la fun-
dació de la Comunitat Econòmica Europea.

14 Taller de geografia. Comprovarem que els

alumnes fan el mapa seguint les indicacions
proposades i la informació recollida en el taller.

Els països que utilitzen l’euro són: Alemanya,

Andorra, Àustria, Bèlgica, Xipre, Ciutat del Va-
ticà, Eslovàquia, Eslovènia, Espanya, Estònia,
Finlàndia, França, Grècia, Irlanda, Itàlia,
Luxemburg, Malta, Mònaco, Montenegro, els
Països Baixos, Portugal i San Marino.

15 La UE es va crear per a evitar noves guerres en-

tre els països europeus i per a impulsar el des-
envolupament.

16 CECA, CEE, incorporació d’Irlanda, el Regne

Unit i Dinamarca; incorporació d’Espanya, Unió
Europea i incorporació de Croàcia.

17 Comprovarem que els alumnes situen correc-

tament els països proposats.

7. Com s’indica en l’apartat Treballa amb el mapa, no

tots els països que pertanyen a la UE usen l’euro com a
Aprenentatge personalitzat
moneda. Per això demanarem als alumnes que investi- (Treballs assignables en Sabadigital)
guen quins països usen l’euro i els indiquen al mapa Document. Reforç. Els països
amb una icona. Podem preguntar-los a quins països de Per a comprendre membres de la UE.
la UE han viatjat i si han hagut o no de canviar moneda i reforçar
Activitat interactiva 2.
perquè no usaven l’euro.
Treball en equip Elaborem un blog.
Per a acabar
8. Reflexionem Quins beneficis suposa als diferents paï-
Aprenentatge cooperatiu
sos formar part de la UE?. A més, podem plantejar una El suggeriment metodològic 4 es pot fer emprant
reflexió sobre què passaria si no existira l’euro ara. l’estructura cooperativa de Full giratori.
Vegeu la guia d’Aprenentatge cooperatiu.
Proposta d’activitats per a casa. Com a treball individual,
els demanarem que elaboren un breu informe d’un dels
països membres de la UE, que arreplegue informació polí-
tica, social, econòmica... Amb la informació de tots els
alumnes, podem fer una exposició mural o una presenta-
ció. Com a font d’informació podem utilitzar la següent
font: Enllaç web. La UE .

Unitat 4 109
 Estàndards d’aprenentatge i descriptors
3.1. Utilitza les tecnologies de la informació i la
comunicació per a elaborar treballs amb la
terminologia adequada als temes tractats.
• Fa correctament les activitats de Sabadi-
gital.

5.1. Defineix demografia, comprén els princi-

pals conceptes demogràfics i els calcula a
partir de les dades de població.
• Comprén els principals conceptes demo-
gràfics.

5.2. Explica el concepte de densitat de població

i sap calcular-la.
• Coneix el concepte de densitat de pobla-
ció i sap interpretar-lo.

5.3. Interpreta una piràmide de població i uns al-

tres gràfics usats en l’estudi de la població.
• Interpreta una piràmide de població.

6.1. Descriu els principals trets de la població

europea.
• Explica les característiques de la població
europea.

6.2. Explica el procés de l’evolució de la pobla-

ció a Espanya i a Europa i descriu la inci-
dència que hi han tingut factors com
l’esperança de vida o la natalitat
• Comprén en què consisteix el procés
d’envelliment de la població europea.

Per a començar  3. Per a continuar treballant el tema de les diferències

Suggeriments metodològics

entre la població europea, podem demanar als alum-

 1. Els continguts relacionats amb la distribució de la po-
blació, la natalitat i la mortalitat han sigut tractats en
el curs anterior. Per això, convé que prenguem cons-
ciència del grau d’adquisició d’aquests continguts
abans de desenvolupar-los.
 
Durant el desenvolupament
 2. Destacarem que Europa és un continent molt variat
quant a costums, idiomes, característiques demogrà-
fiques... Per a completar aquesta explicació, demana-
rem als alumnes que observen les dues fotografies
que apareixen al final de la primera pàgina i enume-
ren les diferències entre la població del sud d’Europa i  
la del nord.
nes que es comparen amb altres persones que cone-
guen d’altres països europeus, que es comparen amb
la fotografia dels ciutadans del sud d’Europa i amb
altres ciutadans d’altres països del món.
4. Un dels aspectes en comú que tenen tots els països
d’Europa és l’envelliment de la població. Demanarem
als alumnes que intenten definir què és. Per a fer-ho,
treballarem el concepte de creixement natural. Po-
dem plantejar casos amb dades reals o no, perquè els
mateixos alumnes calculen el creixement real i deter-
minen si és negatiu o positiu.
5. Igualment, podem utilitzar la informació sobre pobla-
ció europea que es recull en l’Annex.

110 Unitat 4
 Solucions
18 Perquè cada vegada naixen menys xiquets i les
persones majors viuen més temps.

19 Elcreixement natural té a veure amb naixe-

ments i defuncions, i el creixement real, amb la
immigració. És negatiu el creixement natural.
És elevat el creixement real.

20 Espanya es troba entre els països amb menor

densitat de població. Hi destaquen París i Lon-
dres.

21 Resposta
lliure. A través de l’animació, els
alumnes podran conéixer millor la població eu-
ropea.

22 Resposta lliure. L’alumne haurà d’analitzar la

piràmide de població.

 6. Explicarem als alumnes que a pesar que el creixement Per a acabar
natural a Europa és negatiu, el creixement real és ele-
10. Reflexionem Quina importància penses que té per a
vat. Els preguntarem si en saben la raó. Els alumnes
Europa l’arribada d’immigrants? I per als immigrants
han d’entendre que una de les raons de l’augment de
arribar a Europa? Entorn d’aquestes qüestions, els
la població a Europa és la immigració.
alumnes poden reflexionar sobre el que aporta la im-
 7. Preguntarem als alumnes on creuen que viuen la ma- migració a un país i el que reben els immigrants del
joria dels europeus, a ciutats o zones rurals. El fet que país d’acollida.
la majoria de la població viu a zones urbanes és una
Intentarem que els alumnes no contemplen la immi-
altra característica comuna. Utilitzarem, si volem, el
gració com un fenomen negatiu, ja que en un mo-
Retallable. La ciutat per a reforçar els continguts de
ment donat tots podem ser immigrants en un altre
manera lúdica.
país per qüestions de treball, estudis...
 8. Per a completar la informació, demanarem als alum-
nes que observen el mapa de la Població en la Unió Aprenentatge cooperatiu
Europea i enumeren els països amb més densitat, les
ciutats més poblades... L’activitat 18 es pot fer usant l’estructura cooperativa
1-2-4.
 9. Treball individual. Han de calcular taxes de creixe- Vegeu la guia d’Aprenentatge cooperatiu.
ment natural i creixement real a partir d’unes dades
donades. Per exemple:
Naixements: 150.000; Defuncions: 120.000; Emi-
grats: 40.000; Immigrants: 30.000.

Unitat 4 111
 Estàndards d’aprenentatge i descriptors
1.1. Busca, selecciona i organitza informació
concreta i rellevant; l’analitza i n’obté con-
clusions.
• Fa activitats a partir de fonts d’informació.

4.4. Explica què és el mercat únic i la zona euro

i reconeix els avantatges que té per als ciu-
tadans de la Unió Europea.
• Reconeix els avantatges de formar part
del mercat únic i la zona euro.

Per a començar... Comprenem  4. Quins avantatges té per als ciutadans poder treballar
Suggeriments metodològics

en qualsevol dels països membres?

 1. Partir d’una situació pròxima com és el fet que els
equips de futbol puguen fitxar a ciutadans extraco-  
munitaris. Preguntarem als alumnes si saben què sig-
nifica això, què suposa ser ciutadà europeu; si en via-
tjar a algun país europeu han tingut avantatges  
(treball, beques...) per ser d’un país que pertany a la
UE.
Durant el desenvolupament
 2. Explicarem als alumnes qui són considerats ciutadans
europeus o comunitaris. Podem enumerar alguns ciu-
tadans i que els alumnes ens diguen si són o no comu-  
nitaris. Per exemple, els danesos, els italians, els
turcs, els croats...
 3. Per a continuar treballant el tema, demanarem als
alumnes que expliquen la diferència entre circular i
residir en la UE.
5. Per a completar la qüestió podem utilitzar la Presen-
tació Drets ciutadans i el Enllaç web. La ciutadania
europea .
6. Una vegada treballat el tema dels drets dels ciuta-
dans europeus, tornarem a exposar el tema de les di-
ferències i similituds dels països que formen part de la
UE. Demanarem als alumnes que, tenint en compte
tots els aspectes treballats en la unitat, enumeren as-
pectes comuns i diferenciadors entre els diferents
països de la UE.
7. Demanarem als alumnes que investiguen quines tra-
dicions culturals hi ha en alguns països pel que fa a un
tema en comú, per exemple, la celebració del Nadal,
unes noces, el cap d’any o un aniversari.

112 Unitat 4

 8. Comentarem que en el passat uns països van influir
en altres adoptant costums similars. Per exemple, la
tradició espanyola de col·locar el pessebre per Nadal
procedeix d’Itàlia.
 9. Treball individual. Han de fer una redacció a partir
d’un context. Han traslladat els seus pares a treballar
a Itàlia, i tota la família s'hi ha de traslladar. Com seria
l’experiència? Quines dificultats hi trobarien?
Per a acabar
10. Reflexionem Un dels aspectes que ens diferencien els
europeus és la gran varietat d’idiomes oficials. Quins
avantatges pot tindre això? Quins inconvenients?
Quins avantatges té aprendre altres idiomes?
Solucions
23 Dret de circular i residir en qualsevol dels paï-
sos membres, de treballar en qualsevol dels
països membres, de votar en les eleccions eu-
ropees i de recórrer al Defensor del Poble Eu-
ropeu. Aquests drets defensen el ciutadà da-
vant d'altres poders.
24 Resposta lliure. L’alumne ha de demostrar que
reconeix els seus drets i deures com a ciutadà
europeu.
25 Resposta lliure. Podem orientar la resposta
proposant dos apartats: tradicions culturals i
patrimoni cultural.
26 Alemany, búlgar, txec, croat, danés, eslovac,
castellà, eslové, estonià, finlandés, francés,
grec, hongarés, anglés, irlandés, italià, letó, li-
tuà, maltés, neerlandés, polonés, portugués,
romanés i suec.
Resposta lliure.
11. Entorn d’aquestes qüestions, els alumnes poden fer
una activitat d’expressió corporal. Han d’imaginar
que estan en algun país de la UE l’idioma del qual
desconeixen. Per mitjà de mímica, han d’intentar
resoldre situacions d'una certa complexitat. Per
exemple, demanar la clau wifi de l’hotel, preguntar a
quina hora se sopa o reclamar la devolució dels seus
diners en una tenda després de comprar-hi un mòbil
defectuós.
Proposta de treball per a casa. Els alumnes han
d'investigar on queden restes històriques que demostren
l’evidència d’un passat històric comú. Per exemple, quins
països conserven restes gregues, romanes o medievals.
Aprenentatge personalitzat
(Treballs assignables en Sabadigital)
Document. Ampliació. La Unió
Per a aprofundir Monetària Europea.
Activitats interactiva 2
Unitat 4 113
 Solucions
•

Organitza’t les idees

27 La Unió Europea
És una unió econòmica, social i política, inte-
grada per 28 països europeus.
Història
Va nàixer el 1957 per a buscar la pau i impulsar
el desenvolupament dels països membres. Ha
tingut set ampliacions des de 1957 fins 2013.
Institucions
Comissió. Parlament. Consell de la UE. Consell
Europeu. Tribunal de Justícia. Defensor del
Poble Europeu.
Població
Es distribueix de manera irregular. Es concen-
tra en zones urbanes. Tendeix a l’envelliment.
a) Comissió: proposa lleis i vigila que es com-
plisquen els acords. Parlament: elabora
lleis, aprova pressupostos i controla altres
institucions. Consell de la UE: aprova lleis,
signa acords i desenvolupa polítiques.
b) Els principals drets: circulació, treball, De-
fensor del Poble.
c) Els països més poblats: Itàlia, Alemanya, el
Regne Unit. El menys poblat: Luxemburg.

28
1958: Alemanya, Bèlgica, França, Itàlia,
Luxemburg i els Països Baixos. 1973: el Regne
Unit, Dinamarca i Irlanda. 1981: Grècia. 1986:
Portugal i Espanya. 1995: Àustria, Finlàndia i
Suècia. 2004: Estònia, Letònia, Lituània, Polò-
nia, la República Txeca, Hongria, Eslovàquia,
Eslovènia, Malta i Xipre. 2007: Bulgària i Ro-
mania. 2013: Croàcia.

29 A) Unió Europea. B) Consell. C) Comissió. Per a començar

Suggeriments metodològics

D) Parlament.
Plantejarem als alumnes la possibilitat d’organitzar i sintetitzar
els continguts de la unitat a partir de les activitats d’Organitza’t
les idees.

Durant el desenvolupament
Repassarem els continguts de la unitat amb les activitats de Tre-
balla amb l’esquema i de Repassa la unitat.

Per a acabar
Es faran les activitats d’autoavaluació a través d’smsabadigital.
com

114 Unitat 4
 Solucions
30 La població europea tendeix a envellir, és prin-
cipalment urbana i es distribueix geogràfica-
ment de manera irregular.

31 No és el mateix Europa que la UE. Resposta

lliure. En comú: tots els països que formen part
de la UE són països del continent europeu, te-
nen costums i història en comú; diferències:
idiomes, tradicions.

32

Mars i oceans Rius Muntanyes

Atlàntic Danubi Urals
Mediterrani Roine Alps
Bàltic Rin Pirineus

33 Se celebra el 9 de maig. Se celebra la pau i la

unitat del continent europeu, la data coinci-
deix amb el dia en què el ministre francés
Schuman va pronunciar un discurs l’any 1950
on va exposar per la idea d’una Europa unida.
Resposta lliure.

34 1. Lituània. 2. França. 3. Itàlia. 4. Islàndia. 5. Xi-

pre. 6. Alemanya. Tots pertanyen a la UE ex-
cepte Islàndia.

35 Aquests països han de comprometre’s a: pro-

moure la unitat d’Europa i mantindre la pau;
millorar les condicions de vida i treball dels
seus ciutadans; eliminar les fronteres perquè
els ciutadans europeus puguen treballar, viat-
jar o viure; facilitar el comerç entre els països i
cuidar el medi ambient.

36 a) Introducció de l’euro en alguns països de la

UE, en 1999. b) Incorporació de Croàcia a la UE,
en 2013.
Aprenentatge personalitzat 37 Per mitjà d’un torn rotatori entre els estats
(Treballs assignables en Sabadigital) membres.
Per a preparar Document. Repàs. La ciutadania euro- Sí, en quatre ocasions.
l’examen pea.
Avaluació Document. Avaluació de la unitat 4. 38 La pesseta. Normalment, la creu de les mone-
des és aquella en què apareix el seu valor. a)
Irlanda. b) Grècia. c) Espanya.

Unitat 4 115
 Estàndards d’aprenentatge i descriptors
1.1. Busca, selecciona i organitza informació
concreta i rellevant; l’analitza i n’obté con-
clusions.
• Fa activitats a partir de fonts d’informació
com a imatges.

2.1. Fa les tasques encomanades i presenta els

treballs de manera ordenada, clara i neta.
• Fa les tasques de manera ordenada, clara
i neta.

4.2. Localitza en un mapa els països de la Unió

Europea i les seues capitals.
• Coneix la localització dels països de la UE i
les seues capitals.

Solucions
Un viatge pel cor d’Europa
1 Excepte Croàcia, on serà necessari canviar moneda, la resta de països
de l’itinerari d’InteRail estan en la zona euro.

2 Podran comprar un únic bitllet vàlid per a fer tot l’InterRail.

3 Tots els països són de la UE, per la qual cosa podran viatjar amb el seu
document d’identitat (DNI) com a únic document necessari.

Quina documentació necessite?

1 Amb el document nacional d’identitat (DNI) és suficient per a viatjar
per tots els països de la UE.

2 Sí que serveix.

3 Com que el viatge dura 23 dies, hauran de comprar el bitllet d’un mes
complet; en ser jóvens, el preu és de 399 euros.

116 Unitat 4
 NotEs

Solucions
Tasca final Prepareu una guia de viatges
En l’activitat es demana als alumnes que, treballant en grups, busquen
informació d’algun país de la UE, completen una fitxa, busquen imatges,
redacten i exposen la informació a la resta de companys. Amb això seran
conscients dels diferents països que formen la UE, de les seues diferèn-
cies i elements en comú.

En aquesta tasca final, els alumnes posen en pràctica la majoria de les

competències bàsiques desenvolupades per l’àrea de Ciències socials.

Per a acabar
Farem les activitats de smsabadigital.com.

Unitat 4 117
 Estàndards d’aprenentatge i descriptors
Unitat 3
1.1. Busca, selecciona i organitza informació
concreta i rellevant, l’analitza, n’obté con­
clusions, reflexiona sobre el procés seguit i
ho comunica oralment i/o per escrit.
• Fa activitats a partir de fonts d’informació
com ara mapes i imatges.

5.1. Identifica, respecta i valora els principis

democràtics més importants establits en
la Constitució. Explica la importància que
la Constitució té per al funcionament de
l’Estat espanyol.
• Reconeix els valors fonamentals sobre els
quals s’ha construït la Constitució.

7.1. Identifica i comprén la divisió de poders de

l’Estat i quines són les funcions recollides
en la Constitució per a cada un. Identifica
les principals institucions de l’Estat espa­
nyol i en descriu les funcions i l’organització.
Descriu la bandera i l’escut d’Espanya.
• Reconeix les principals institucions de
l’Estat espanyol.

9.1. Identifica les tradicions i els costums del

seu territori, les característiques, els orí­
gens i el significat.
• Coneix i valora la varietat cultural
d’Espanya.
• Investiga, adquireix coneixements i valora
diverses expressions culturals de la seua
comunitat autònoma i de la seua localitat.

Solucions

A fer la compra sense pagar un euro Un idioma original

L’euro és utilitzat per alguns països de la UE, concreta-
ment: Alemanya, Àustria, Bèlgica, Xipre, Eslovàquia, Es-
lovènia, Espanya, Estònia, Finlàndia, França, Grècia, Irlan-
da, Itàlia, Letònia, Luxemburg, Malta, els Països Baixos i
Portugal.
Un paquet de cromos, que val actualment un euro, valdria
166 pessetes.
“La Pepa”
Sí, entre els segles xvi i xviii Espanya va dominar un ex-
tens territori que abastava àmplies àrees d’Amèrica i Àsia.
El 1824 es va donar per conclosa la presència a l’Amèrica
continental, i el 1898, al Carib i les Filipines.
A Espanya estan reconegudes com a llengües oficials el
castellà, el basc, el gallec i el català (denominat valencià a
la Comunitat Valenciana).
En la Unió Europea només el castellà és llengua reconegu-
da oficialment.
Qui vol paella!
Resposta lliure en la qual l’alumne haurà de remarcar al-
guns costums i tradicions pròpies de la seua comunitat
autònoma, així com enumerar les coses que ens uneixen
com a espanyols.

118 Unitat 4

Solucions
Separeu les rodes!
Resposta lliure en la qual l’alumne haurà de reflexionar
sobre la facilitat que ofereix el fet de viatjar d’uns països a
altres i l’eliminació de fronteres estipulada en l’acord de
Schengen.
Com de difícil que va ser començar!
No hi ha pregunta associada. Llegirem el text i el comen-
tarem.
Estàndards d’aprenentatge i descriptors
Unitat 4
2.1. Fa les tasques encomanades i presenta els
treballs d’una manera ordenada, clara i
neta.
• Fa les tasques d’una manera ordenada,
clara i neta.
4.1. Descriu què és la Unió Europea i quins en
són els objectius polítics i econòmics.
• Defineix correctament Unió Europea i co-
neix les diferències que hi ha amb el con-
cepte Europa com a continent.
4.2. Localitza en un mapa els països de la Unió
Europea i les seues capitals.
• Coneix la localització dels països de la UE i
les seues capitals.
4.3. Identifica les principals institucions i els òr-
gans de govern a la Unió Europea.
• Enumera i coneix la composició i funció de
les principals institucions de la Unió Euro-
pea.
4.4. Explica què és el mercat únic i la zona euro i
reconeix els avantatges que té per als ciu-
tadans de la Unió Europea.
• Reconeix els avantatges de formar part
del mercat únic i la zona euro.
Microestats a Europa
Luxemburg i Malta formen part de la Unió Europea.
Com un eixam
Resposta lliure en la qual l’alumne haurà d’explicar la me-
tàfora d’Ortega y Gasset com un reflex del treball en equip
i de la defensa dels interessos comuns que defineix els
eixams d’abelles.
Unitat 4 119
 Continguts relacionats
• L’organització política de l’Estat espanyol.
• Lleis més importants: la Constitució de
1978. Estatuts d’autonomia.
• Forma de govern. La monarquia parlamen-
tària
• Poder legislatiu: Corts Generals.
• Poder executiu: Govern.
• Poder judicial: tribunals de justícia: Tribu-
nal Constitucional. Tribunal Suprem.
• Els símbols de l’Estat espanyol.
• Organització territorial: Estat espanyol,
comunitats autònomes, ciutats autòno-
mes, províncies i municipis que formen Es-
panya. Territoris i òrgans de govern.
• Manifestacions culturals i lingüístiques
dels territoris que formen l’Estat espanyol.
• La Unió Europea: Composició, finalitats i
avantatges de formar-ne part. Organitza-
ció econòmica i política. El mercat únic i la
zona euro.
• Demografia. Població absoluta. Densitat
de població.
• Variables demogràfiques (natalitat, mor-
talitat, migracions...)
• Distribució espacial i creixement natural i
creixement real de la població.
• Representació gràfica. Piràmides de po-
blació, gràfics de barres i diagrames circu-
lars.
• Població d’Espanya: distribució i evolució.
Els moviments migratoris. L’èxode rural.
• Població d’Europa: distribució i evolució.

1. Després de la realització del test de manera individual, podem

Suggeriments metodològics

Test fer parelles formades pels alumnes amb els pitjors i els millors
resultats. L’alumne de la parella amb millor puntuació ha
Solucions d’ajudar el seu company amb les preguntes on s’ha produït
algun error. Amb les seues paraules, intentarà donar al seu
1 C company una explicació perquè arribe a la resposta correcta.
2 B 2. A continuació, convé que tornem a presentar un test sem-
blant, mantenint-ne els enunciats però introduint algun canvi
3 A
en les respostes. Per exemple, Quins països es van incorporar
4 C el 1995 a la UE?
5 C A.  El Regne Unit, Dinamarca i Irlanda
6 A B.  Espanya i Portugal
7 C C.  Suècia, Finlàndia i Àustria
8 A
9 C
10 B

120 Unitat 4
 Solucions

D’ahir a hui
1 Resposta lliure.
2 Com a avanços inclouríem l’accés a les tecnolo-
gies, les millores en l’àmbit de la medicina i
l’expansió d’infraestructures.
Com a problemes, la desocupació, l’accés a
l’habitatge i el medi ambient.

Els altres europeus

1 El mapa haurà d’incloure: Islàndia, Noruega,
Liechtenstein, Andorra, Suïssa, San Marino,
Ciutat del Vaticà, Mònaco, Sèrbia, Bòsnia,
Montenegro, Macedònia, Turquia, Bielorússia,
Moldàvia, Ucraïna, Geòrgia, Azerbaidjan, Ar-
mènia i Rússia.
2 Perquè són països molt xicotets.
3 Poden circular i residir en els països membres,
treballar en qualsevol estat, votar en les elec-
cions europees, rebre assistència en la seua
llengua i protecció de les institucions.

Suggeriments metodològics

1. Per a despertar l’atenció del alumnes, la pregunta 1 de D’ahir

a hui pot acabar concloent en una exposició. Seria fantàstic si
algun avi poguera acudir a classe i explicar la seua experiència
personal als alumnes
2. La pregunta 3 de l’exercici sobre Els altres europeus, la podem
aprofitar-se per a proposar als alumnes que escriguen un breu
relat de ficció que explique l’arribada d’un ciutadà no comuni-
tari a un país de la Unió Europea.

Aprenentatge personalitzat
(Treballs assignables en Sabadigital)
Per a avaluar Document. Avaluació 2n trimestre

Unitat 4 121
 Estàndards d’aprenentatge i descriptors
1.1. Busca, selecciona i organitza informació
concreta i rellevant, l’analitza, n’obté con-
clusions, reflexiona sobre el procés seguit i
ho comunica oralment o per escrit.
• Fa activitats a partir de fonts d’informació
com ara imatges.

2.1. Fa les tasques encomanades i presenta els

treballs d’una manera ordenada, clara i
neta.
• Fa les tasques d’una manera ordenada,
clara i neta.

4.1. Descriu què és la Unió Europea i quins en

són els objectius polítics i econòmics.
• Enumera els principals objectius de la UE

4.2. Localitza en un mapa els països de la Unió

Europea i les seues capitals.
• Coneix la localització dels països de la UE i
les seues capitals

3.1. Fa treballs i presentacions individuals i

grupals que suposen la recerca, la selecció
i interpretació de textos.
• Participa de manera activa en els treballs
en grup.

Vinculació amb altres àrees

• Amb l’àrea de Ciències naturals: Reconeix la importància dels òr-
gans dels sentits per a apreciar els diferents estils artístics. Dife-
rencia les propietats dels materials
• Amb l’àrea de Llengua: Estableix relacions entre les il·lustracions
i els continguts del text. Escriu diferents tipus de textos de l’àmbit
acadèmic, quotidià o social usant el registre adequat, organitzant
les idees amb claredat, enllaçant enunciats en seqüències lineals
cohesionades i respectant les normes gramaticals i ortogràfiques.
Elabora contes utilitzant la imatge per a expressar situacions co-
municatives concretes.

Aquesta secció forma part del projecte interdisciplinari del segon

trimestre Un viatge molt natural, desenvolupat en el quadern de
Projectes interdisciplinaris.

122 Unitat 4
 Solucions
1 a. Sí
b. Són zones urbanes amb alta densitat de po-
blació.
c. La major densitat de població es troba en la
dorsal que uneix el sud de la Gran Bretanya
amb el nord d’Itàlia, passant per Alemanya,
els Països Baixos i França.
2 a. Berlín i Londres en una zona de plana, i Ma-
drid en un altiplà.
b. Berlín d’Alemanya, Madrid d’Espanya i Lon-
dres del Regne Unit.
c. A
 lemanya, el 1957, el Regne Unit el 1973 i Es-
panya el 1986.
3 El projecte de Comunitat Europea va sorgir,
entre altres coses, per a evitar una nova guerra
a Europa com les dues que van assolar el conti-
nent entre 1914 i 1945.
4 Kirchner és expressionista, Monet impressio-
nista i López hiperrealista.
5 Resposta oberta. Els alumnes hauran
d’elaborar un relat de temàtica lliure ambien-
tat en alguna de les tres ciutats.

Per a començar...
Suggeriments metodològics

1. Convé que comencem la sessió fent algunes preguntes de re-

pàs: Recordeu quan es va crear la Unió Europea? Quins països
la van fundar? Quan s’hi va incorporar Espanya?

Durant el desenvolupament
2. Podem demanar als alumnes que, en primer lloc, facen una
lectura atenta de totes les preguntes. En aquest moment, po-
dem atendre algun dubte de comprensió lectora que els haja
pogut sorgir.

Per a acabar...
3. Suggerirem als alumnes que facen una lectura dels contes de
l’exercici 5.

Unitat 4 123