Professional Documents
Culture Documents
Medi 5 PDF
Medi 5 PDF
Coneixement
del medi
Fitxes de reforç Fitxa 31 La població de Catalunya . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 33
Fitxa 32 La població i el sector primari a Catalunya. . . . . . . 34
Fitxa 1 El procés digestiu. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 3 Fitxa 33 El sector secundari a Catalunya. . . . . . . . . . . . . . . . 35
Fitxa 2 La respiració . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 4 Fitxa 34 El sector terciari a Catalunya. . . . . . . . . . . . . . . . . . . 36
Fitxa 3 L’excreció. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 5 Fitxa 35 El paleolític. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 37
Fitxa 4 La sang i l’aparell circulatori . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 6 Fitxa 36 El neolític . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 38
Fitxa 5 La funció de relació. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 7 Fitxa 37 L’edat dels metalls . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 39
Fitxa 6 El sistema nerviós. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 8 Fitxa 38 El territori de Catalunya a la prehistòria. . . . . . . . . . 40
Fitxa 7 El sistema nerviós i els moviments. . . . . . . . . . . . . . . 9 Fitxa 39 Ibers, celtes i colonitzadors. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 41
Fitxa 8 La coordinació interna. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 10 Fitxa 40 Els romans i Hispània. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 42
Fitxa 9 L’estructura de la Terra. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 11 Fitxa 41 El territori de Catalunya a l’edat antiga . . . . . . . . . . 43
Fitxa 10 L’escorça canvia. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 12 Fitxa 42 El començament de l’edat mitjana. . . . . . . . . . . . . . 44
Fitxa 11 El sistema solar. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 13 Fitxa 43 El final de l’edat mitjana. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 45
Fitxa 12 L’univers. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 14 Fitxa 44 La vida a Al-Andalus . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 46
Fitxa 13 Els ecosistemes. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 15 Fitxa 45 La vida als regnes cristians. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 47
Fitxa 14 La nutrició en els ecosistemes. . . . . . . . . . . . . . . . . . 16 Fitxa 46 El territori de Catalunya en l’edat mitjana . . . . . . . . 48
Fitxa 15 El medi ambient . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 17
Fitxa 16 La protecció del medi ambient. . . . . . . . . . . . . . . . . 18
Fitxa 17 Les propietats de la matèria. . . . . . . . . . . . . . . . . . . 19 Fitxes d’ampliació
Fitxa 18 Les mescles i les substàncies pures. . . . . . . . . . . . . 20
Fitxa 1 El factor Rh. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 49
Fitxa 19 Els canvis d’estat. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 21
Fitxa 2 Diferents maneres de veure el món. . . . . . . . . . . . . 51
Fitxa 20 Els canvis químics. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 22
Fitxa 3 Les erupcions volcàniques. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 53
Fitxa 21 El moviment i la velocitat. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 23
Fitxa 4 Ecosistemes en perill. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 55
Fitxa 22 La força de la gravetat i el moviment. . . . . . . . . . . . 24
Fitxa 5 Eureka, el principi d'Arquimedes . . . . . . . . . . . . . . . 57
Fitxa 23 Les màquines simples. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 25
Fitxa 6 Newton i les pomes. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 59
Fitxa 24 Les unitats de relleu de Catalunya.
Fitxa 7 Un gran parc a l'Alt Pirineu. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 61
Les terres del nord . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 26
Fitxa 8 Essències per combatre la calor. . . . . . . . . . . . . . . . 63
Fitxa 25 El relleu del centre, el sud i el litoral
Fitxa 9 Els primers agricultors i ramaders . . . . . . . . . . . . . . 65
de Catalunya. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 27
Fitxa 10 Els nostres avantpassats. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 67
Fitxa 26 Els rius de Catalunya . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 28
Fitxa 11 L'exèrcit romá i els seus campaments. . . . . . . . . . . 69
Fitxa 27 Llacs, embassaments i canals de Catalunya . . . . . 29
Fitxa 12 El camí de Sant Jaume. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 71
Fitxa 28 El clima a Catalunya. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 30
Fitxa 29 La Catalunya humida. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 31
Fitxa 30 La Catalunya seca . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 32 Solucions . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 73
Grup Promotor
Santillana
Reforç i ampliació Coneixement del medi 5 és una obra col·lectiva concebuda, dissenyada
i creada al Departament de Primària de Grup Promotor / Santillana Educación S. L.,
sota la direcció de José Tomás Henao i M. Àngels Andrés Casamiquela.
Edició: Marta Ballester, Gemma Comas, Mar García, Sílvia Jofresa, Anna Sagristà
i Anna Sánchez-Ramal
Composició i muntatge: Equip editorial Grup Promotor / Santillana, Serveis editorials track 20
CP: 130328
Dipòsit legal:
1 El procés digestiu
Nom Data
Recorda
● El procés digestiu consisteix en la transformació dels aliments
per aconseguir-ne els nutrients. Es du a terme a l’aparell digestiu.
● La primera fase d’aquest procés és la digestió, que comença a la boca,
on es trituren i s’empassen els aliments; després, van circulant al llarg
del tub digestiu fins a arribar a l’estómac, on els sucs gàstrics
els transformen en una massa pastosa, el quil.
● Després de la digestió, es produeix l’absorció, que té lloc a l’intestí prim;
en aquesta fase els nutrients passen a la sang.
● El procés digestiu acaba amb l’eliminació de les restes, que comprèn
la formació dels excrements a l’intestí gros i la seva expulsió per l’anus.
1. Completa l’esquema.
que consisteix en
la digestió
que consisteix en
El procés digestiu
comprèn...
que consisteix en
2 La respiració
Nom Data
Recorda
● La respiració permet obtenir oxigen de l’aire i expulsar diòxid de carboni.
Aquest procés el realitza l’aparell respiratori, que està format per:
– les vies respiratòries, constituïdes per la faringe, la laringe, la tràquea,
els bronquis i els bronquíols, que són els conductes pels quals entra
l’aire;
– els pulmons, que són dos òrgans esponjosos que obtenen l’oxigen
de l’aire i expulsen el diòxid de carboni.
● La respiració té dos moviments:
– la inspiració, quan l’aire entra als pulmons i l’oxigen que conté passa
a la sang;
– l’expiració, que és la sortida de l’aire dels pulmons.
A B
3 L’excreció
Nom Data
Recorda
● L’excreció és la funció que s’encarrega d’eliminar, a través de l’orina
i la suor, les substàncies de rebuig que hi ha a la sang.
● L’aparell excretor està format pels òrgans següents:
–e
ls ronyons, que s’encarreguen de filtrar la sang i retenir les substàncies
de rebuig per formar l’orina;
– la bufeta de l’orina, on s’acumula l’orina fins que és expulsada;
– els urèters, que comuniquen els ronyons amb la bufeta;
– la uretra, a través de la qual s’expulsa l’orina de l’organisme.
– les glàndules sudorípares, que s’encarreguen d’eliminar substàncies
de rebuig a través de la suor.
RONYONS
BUFETA
URÈTERS
i la .
Recuerda
Recorda
● La sang és un líquid vermell que transporta i recull diverses substàncies
–nutrients, oxigen i substàncies de rebuig– per tot el nostre cos.
● El cor és l’òrgan que s’encarrega d’impulsar el recorregut de la sang pel cos
mitjançant els batecs.
● La sang circula pels vasos sanguinis, que poden ser: artèries,
que transporten la sang des del cor fins als altres òrgans del cos;
venes, que tornen la sang al cor, i capil·lars, que són els vasos més fins
i que comuniquen les artèries i les venes.
● La sang du a terme un doble recorregut per l’aparell circulatori:
–E
n la circulació pulmonar, la sang surt del cor per les artèries pulmonars
i hi torna per les venes pulmonars després d’agafar oxigen.
– En la circulació general, la sang carregada d’oxigen surt del cor per l’artèria
aorta. En aquest recorregut recull i reparteix per tot el cos els nutrients,
s’allibera de les substàncies de rebuig i torna al cor per les venes caves.
COR
ARTÈRIA
CAPILARS
VENES
3. Llegeix el text i subratlla’n les parts incorrectes. Després, copia’l correctament.
● Als pulmons, la sang es carrega d’oxigen i torna al fetge per les venes caves.
En la circulació general, la sang carregada d’oxigen torna al cor per l’artèria aorta.
6 © 2009 Grup Promotor / Santillana Educación, S. L.
Reforç
5 La funció de relació
Nom Data
Recorda
● La funció de relació comprèn tots els processos mitjançant els quals un ésser
viu es relaciona amb els altres éssers i amb el medi que l’envolta. El sistema
nerviós coordina els aparells i els sistemes que intervenen en aquesta funció.
● Els òrgans dels sentits capten la informació de l’exterior i la transformen
en impulsos elèctrics, que s’envien al sistema nerviós perquè aquest ordeni
una resposta.
● També tenim receptors interns, que s’encarreguen d’informar el sistema
nerviós de tot allò que passa a l’interior del nostre cos.
VISTA GUST
OÏDA OLFACTE
6 El sistema nerviós
Nom Data
Recorda
● El sistema nerviós rep i analitza la informació de l’entorn i del propi cos,
i s’encarrega d’ordenar una resposta adequada. Està format per:
–E
l sistema nerviós central, que està constituït per l’encèfal i la medul·la
espinal, que s’encarrega sobretot de les respostes involuntàries.
– Les parts de l’encèfal són el cervell, el cerebel i el bulb raquidi.
–E
l sistema nerviós perifèric, que està format pels nervis, que són
unes fibres que arriben a tots els racons del cos i que s’encarreguen
de transmetre la informació.
de la cama.
2. Escriu.
● Què són els nervis? Quina funció tenen?
Recorda
Podem fer dos tipus de moviments:
● Els moviments voluntaris són aquells que fem perquè volem, com
per exemple córrer. En aquests moviments, l’encèfal rep informació
i envia un senyal als nervis motors per originar una resposta en el cos.
● Els moviments reflexos són aquells que duem a terme molt ràpidament
i sense ser-ne conscients, com ara apartar un dit d’una flama. En aquest
tipus de moviment, és la medul·la espinal la que rep la informació i ordena
una resposta.
una resposta.
del braç.
2. Relaciona.
8 La coordinació interna
Nom Data
Recorda
● Moltes funcions del nostre cos, com ara el batec del cor o la respiració,
són realitzades per músculs involuntaris, que treballen sense
que hi intervinguem de manera conscient o, fins i tot, mentre dormim.
● Altres processos són controlats pel sistema endocrí, que s’encarrega
de produir hormones, unes substàncies químiques que serveixen per regular
funcions com ara el creixement o l’embaràs. Les glàndules endocrines
segreguen aquestes hormones; cada glàndula segrega un tipus concret
d’hormona. El pàncrees, per exemple, segrega la insulina, que regula
la quantitat de sucre que circula pel nostre organisme.
1. A la pell tenim molts músculs petits que, quan es contreuen, fan que se’ns posi
la pell de gallina. Són voluntaris o involuntaris? Com ho saps?
2. Anomena els òrgans del sistema endocrí i les substàncies que produeixen.
3. Indica quins dels processos següents tenen relació amb la coordinació interna (CI)
i quins amb els moviments voluntaris (MV).
i el sistema .
● Seria molt greu que els músculs involuntaris deixessin de funcionar perquè
.
10 © 2009 Grup Promotor / Santillana Educación, S. L.
Reforç
9 L’estructura de la Terra
Nom Data
Recorda
A la Terra es distingeixen diverses capes:
● geosfera: és la part rocosa del nostre planeta. Es divideix en escorça,
mantell i nucli.
● hidrosfera: és el conjunt de l’aigua del planeta.
● atmosfera: és la capa més externa del planeta i està formada per aire.
Les capes inferiors de l’atmosfera són la troposfera i l’estratosfera.
5 6
10 L’escorça canvia
Nom Data
Recorda
● L’escorça terrestre està formada per roques.
● Les roques es desgasten i es trenquen, i les restes, amb l’ajuda
de l’acció dels éssers vius, donen lloc al sòl.
● En l’escorça terrestre es donen els processos d’erosió, transport
i sedimentació.
A B C
Erosió
Transport
Sedimentació
11 El sistema solar
Nom Data
Recorda
El sistema solar està format pel Sol, els planetes, els planetes nans
i els cossos petits, que són els asteroides i els cometes.
Sistema solar
● ● ●
● ●
● ●
● ●
3. Subratlla els dos errors que hi ha en aquest text. Després, copia’l correctament.
12 L’univers
Nom Data
Recorda
● Els estels són grans esferes de gas que emeten energia en forma de llum
i calor.
● Les constel·lacions són grups d’estels que es veuen pròxims en una regió
del cel.
● Les galàxies són agrupacions d’estels, juntament amb pols i gas.
El sistema solar està situat a la Via Làctia.
2. És el mateix una constel·lació que una galàxia? Explica’n les diferències.
13 Els ecosistemes
Nom Data
Recorda
● Un ecosistema està format per un medi físic i una comunitat d’éssers vius.
● Els éssers vius d’un ecosistema es relacionen entre ells i també
amb el medi.
● l medi físic determina els éssers vius que poden viure en l’ecosistema,
E
i els éssers vius modifiquen el medi físic.
© 2009 Grup Promotor / Santillana Educación, S. L. 15
Reforç
Recorda
● En un ecosistema, uns éssers vius s’alimenten dels altres:
– Les plantes són productores, perquè es fabriquen l’aliment.
–E
ls consumidors són tots els éssers que s’han de buscar l’aliment,
i poden ser consumidors primaris, secundaris o terciaris.
● Les relacions d’alimentació en un ecosistema es representen mitjançant
cadenes i xarxes alimentàries.
1. Numera de l’1 al 4 aquests éssers vius perquè formin una cadena alimentària.
15 El medi ambient
Nom Data
Recorda
● El nostre medi ambient està format per tot allò que afecta la nostra vida:
l’atmosfera, l’aigua, el clima, la resta d’éssers vius, etc.
● Els éssers humans modifiquem el medi on vivim i podem arribar a causar-hi
greus problemes amb les nostres activitats, com ara la contaminació,
l’escalfament global, la desforestació i la pèrdua de biodiversitat.
1. Enumera sis elements que formin part del teu medi ambient.
1. 4.
2. 5.
3. 6.
desforestació – urbanitzacions
combustibles – clima
3. Digues quines de les activitats que es veuen en la imatge modifiquen el medi ambient.
4. Explica per què la desaparició d’una espècie animal o vegetal dins un ecosistema
pot ser un problema greu.
Recorda
● El nostre deure és protegir el medi ambient on vivim. Podem contribuir-hi
estalviant aigua, electricitat i combustible, dipositant les deixalles
i els residus als llocs adequats, així com respectant la flora i la fauna.
● Les autoritats contribueixen a protegir el medi ambient amb la declaració
d’espais protegits.
1. Digues quines de les actituds següents serveixen per protegir el medi ambient
i quines el perjudiquen.
1 2 3 4
5 6 7 8
9 10 11 12
Recorda
Els cossos de l’univers estan formats per matèria, i la matèria, per àtoms.
La matèria té dos tipus de propietats:
● Propietats generals, que són comunes a tot el que està fet de matèria.
Per exemple, la massa, el volum i la temperatura.
● Propietats característiques, que són les que varien d’unes substàncies
a unes altres i ens permeten distingir-les. Per exemple, el color,
la duresa, la densitat...
de la matèria.
● La és una propietat característica de la matèria.
La matèria
Propietats Propietats
●
es mesura en
●
Recorda
La matèria es pot presentar com a substància pura o com a mescla.
Les mescles poden ser:
● heterogènies, si se’n poden distingir els components;
● homogènies, si no se’n poden distingir els components.
Per separar les mescles s’utilitzen diversos mètodes, per exemple: filtració,
decantació, separació magnètica o evaporació.
2. Com separaries els components de les mescles següents? Tria el sistema que creguis
més convenient i explica per què.
● Mescla d’aigua i serradures.
Perquè
Perquè
Perquè
Recorda
Quan la matèria passa d’un estat a un altre té lloc un canvi d’estat.
Els canvis d’estat són la fusió, la vaporització, la condensació, la solidificació,
la sublimació i la sublimació inversa.
Recorda
Els canvis químics o reaccions químiques són els canvis en què
unes substàncies es transformen en unes altres de diferents.
Algunes reaccions químiques són l’oxidació, la combustió, la fotosíntesi
i la respiració cel·lular.
● I la cendra en fusta?
● En quina de les dues situacions ha tingut lloc un canvi químic? Per què?
21 El moviment i la velocitat
Nom Data
Recorda
● Els cossos estan aturats si una força hi actua a sobre.
● Un cos en moviment es desplaça en línia recta sense variar la velocitat
fins que una altra força no actua a sobre.
● La força del fregament actua sobre els cossos en moviment i els frena.
● La velocitat indica la rapidesa amb què es mou un cos. Es calcula dividint
l’espai que recorre el cos entre el temps en què ho fa.
força
de fregament
Recorda
La gravetat és la força que fa que els cossos siguin atrets cap a la superfície
de la Terra.
La força de la gravetat frena els objectes que es mouen cap amunt i accelera
els que es mouen cap avall.
● Quan es deixa caure una pilota, la força de la gravetat fa que la pilota vagi
Recorda
Les principals màquines simples són la roda, la politja, el pla inclinat
i la palanca.
● La roda disminueix la força de fregament.
● La politja canvia la direcció d’una força.
● La palanca i el pla inclinat permeten aplicar forces més petites que si no
es fessin servir.
c Politja:
c Palanca:
c Roda:
c Pla inclinat:
2. Encercla segons la clau. Després, escriu el tipus de palanca que és.
Recorda
Catalunya està situada al nord-est peninsular i limita al nord amb França
i Andorra, al sud amb la Comunitat Valenciana, a l’oest amb Aragó i a l’est
amb el mar Mediterrani.
El relleu de Catalunya és molt variat i s’organitza en quatre grans unitats:
el Pirineu, la serralada Transversal, la depressió Central i el Sistema
Mediterrani.
El Pirineu està dividit en el Pirineu axial i el Prepirineu.
Recorda
Al centre de Catalunya hi ha la depressió Central, una zona molt àmplia situada
entre els Pirineus, la serralada Transversal i la serralada Prelitoral.
El Sistema Mediterrani està format per les serralades Prelitoral i Litoral,
que discorren paral·leles a la costa, la depressió Prelitoral i les planes litorals.
La costa catalana s’estén del nord-est al sud i té un relleu variat amb trams
de costa alta i trams de costa baixa.
2. Escriu els accidents del relleu de la llista en la columna que correspon.
Recorda
Els rius de Catalunya tenen un curs, un cabal i un règim molt desigual
perquè depenen de la proximitat al mar, del relleu i del clima.
Els rius de Catalunya s’agrupen en tres xarxes fluvials: la de l’Ebre,
la del Pirineu-Mediterrani i la mediterrània.
1. Escriu tres oracions combinant els textos dels tres requadres.
1.
2.
3.
Recorda
A Catalunya, a més de les aigües superficials dels rius, hi ha la del mar
i també les dels llacs, els aiguamolls, els canals i els embassaments.
Els embassaments són molt importants perquè permeten regular la despesa
d’aigua que s’utilitza per a consum humà, produir electricitat i fer activitats
esportives.
llac
canal
Acumulació artificial d’aigua
en el curs d’un riu.
embassament
canal c lergul c
embassament c sasquude c
aiguamolls c pàrmode c
© 2009 Grup Promotor / Santillana Educación, S. L. 29
Reforç
28 El clima a Catalunya
Nom Data
Recorda
El clima és l’estat de l’atmosfera que es repeteix en un lloc al llarg de molts
anys i es defineix per les temperatures, les precipitacions i els vents.
La distància al mar, el relleu i la proximitat a l’equador són els factors
que influeixen en el clima.
A Catalunya hi ha quatre tipus de clima: mediterrani litoral, mediterrani
d’interior, d’alta muntanya i atlàntic.
●
●
Una zona que rep amb més intensitat els rajos solars.
●
Una zona que té temperatures més baixes perquè està a gran altitud.
calorosos, i es donen tres varietats: humit, sec i extremat, segons com són
les precipitacions.
i els estius frescos i suaus. Les precipitacions són força abundants i hi neva sovint.
frescos. Les precipitacions són molt abundants pels vents humits que vénen
de l’oceà Atlàntic.
a la primavera i a la tardor; els estius són calorosos, però no gaire; els hiverns són
29 La Catalunya humida
Nom Data
Recorda
La Catalunya humida comprèn les terres del Pirineu, de la serralada
Transversal i de la serralada Prelitoral, que són zones on les precipitacions
són abundants.
En aquestes zones el paisatge és molt verd i es pot classificar en dos
tipus segons l’altura: el paisatge d’alta muntanya i el paisatge de muntanya
mitjana humida.
3. Explica què deferencia el paisatge d’alta muntanya del de muntanya mitjana humida.
© 2009 Grup Promotor / Santillana Educación, S. L. 31
Reforç
30 La Catalunya seca
Nom Data
Recorda
La Catalunya seca comprèn part de les terres de la serralada Litoral,
part de les de la serralada Prelitoral i part de les de les comarques
interiors de plana, que són zones on les precipitacions són molt escasses,
sobretot a l’estiu.
En aquestes zones hi ha dos tipus de paisatge: el del litoral i prelitoral
i el de les comarques interiors seques.
El litoral català és un dels paisatges que ha patit més transformacions a causa
de les activitats econòmiques i la gran concentració de població.
alzina surera
pi pinyoner
màquia de garric
màquia de margalló
P
aisatge de les comarques
màquina d’arçot interiors seques
canyissar
pollancre
31 La població de Catalunya
Nom Data
Recorda
Actualment, la població de Catalunya és de més de set milions d’habitants.
La població de Catalunya ha augmentat els darrers anys perquè el creixement
natural i el creixement migratori són positius.
La població de Catalunya es reparteix de forma desigual, de manera
que hi ha més densitat de població a les ciutats i a les comarques
de la costa que a les comarques d’interior i muntanya.
el nombre d’habitants
que hi ha a cada quilòmetre
quadrat de superficie.
Per què el creixement
natural és positiu?
És
2. Escriu les comarques del requadre en la columna que els correspon.
Recorda
El 5 % de la població activa de Catalunya treballa en el sector primari,
que comprèn les activitats econòmiques de l’agricultura, la ramaderia,
la pesca, la mineria i la silvicultura.
La ramaderia i l’agricultura de secà són les activitats econòmiques principals
del sector primari a Catalunya.
blat poma
ametlla arròs
carxofa tomàquet
oliva ceba
mongeta prèssec
raïm ordi
● Dos dels ports de pesca més important de Catalunya són els de...
Recorda
El 25 % de la població activa de Catalunya treballa en el sector secundari,
que comprèn les activitats econòmiques de la construcció i les industrials.
Les indústries que ocupen més persones a Catalunya són la química,
la dels metalls, l’agroalimentària, la de les noves tecnologies, la de la construcció
i la tèxtil, que es concentren a les comarques del Barcelonès, el Baix Llobregat,
el Vallès Oriental, el Vallès Occidental, el Baix Camp, el Tarragonès, el Gironès
i el Segrià.
tèxtil
agroalimentària
● que produeix:
embotits
llaminadures
química
de la construcció
● que elabora:
llet i derivats
medicaments
dels metalls
● que fabrica:
components d’informàtica
electrodomèstics
Recorda
El 70 % de la població activa de Catalunya treballa en el sector terciari,
que comprèn les activitats econòmiques dedicades als serveis (sanitat,
educació, administració, finances, comunicació, turisme, comerç i transport).
Els serveis més importants a Catalunya són el turisme, el comerç
i els transports terrestres, marítims i aeris de persones i mercaderies.
● marítim:
● aeri:
36 © 2009 Grup Promotor / Santillana Educación, S. L.
Reforç
35 El paleolític
Nom Data
Recorda
● La prehistòria és la primera etapa de la història i es divideix en paleolític,
neolític i edat dels metalls.
● En el paleolític els éssers humans eren nòmades, vivien a l’aire lliure,
en coves o cabanes senzilles, i eren caçadors i recol·lectors.
S’organitzaven en tribus. Fabricaven eines amb pedra i ossos. Pintaven
animals a les parets de les coves i feien petites escultures.
●
●
●
Al paleolític, els éssers humans s’alimentaven del que trobaven en la natura. Pescaven,
anaven d’un lloc a un altre i vivien agrupats en , que eren petits grups
formats per diverses famílies. Fabricaven amb ossos d’animals i pintaven
l’interior de les .
36 El neolític
Nom Data
Recorda
El neolític és la segona etapa de la prehistòria. En aquest període els éssers
humans es van fer agricultors i ramaders, i van construir llogarets;
fabricaven eines amb pedra polida, feien teixits i ceràmica, i pintaven escenes
amb figures esquemàtiques.
1. Completa amb algunes de les característiques dels éssers humans del neolític.
● Nòmades ●
● Recol·lectors ●
● Caçadors ●
2. Observa la pintura.
Després, respon les preguntes.
Recorda
A l’edat dels metalls els éssers humans van començar a fabricar objectes
de metall.
Alguns llogarets es van convertir en ciutats. Es van fer grans invents,
com ara la roda, la vela i l’arada.
Els éssers humans d’aquesta època van construir monuments megalítics.
2. Escriu paleolític, neolític o edat dels metalls, segons que correspongui.
● Els éssers humans vivien en ciutats. c
● Els éssers humans vivien en llogarets. c
● Els éssers humans vivien en coves. c
● Eren caçadors i recol·lectors. c
● Eren agricultors i ramaders. c
● Eren comerciants, guerrers, artesans. c
● Van inventar la roda. c
● Van fer pintures esquemàtiques. c
● Van fer pintures amb volum aprofitant
els sortints de les roques. c
● Treballaven amb pedra polida. c
● Treballaven amb metalls. c
● Treballaven amb pedra colpejada. c
© 2009 Grup Promotor / Santillana Educación, S. L. 39
Reforç
Recorda
En el territori que ocupa actualment Catalunya s’han trobat restes
de les tres etapes de la prehistòria.
Del paleolític s’han trobat armes de caça, eines de treball fetes d’os
i pedra i pintures a les parets de les coves.
Del neolític destaquen les restes de ceràmica decorades amb impressions
de petxines i els dòlmens i els menhirs.
De l’edat dels metalls s’han trobat forns, vasos campaniformes, ceràmica
i eines de bronze i ferro.
● Vas campaniforme.
● Fragment de ceràmica
amb marques de petxines.
● A Catalunya s’han trobat a les parets de coves i balmes pintures del paleolític,
Recorda
En el primer mil·lenni abans de Crist, la Península estava habitada pels ibers,
assentats a la costa mediterrània, i els celtes, assentats a l’interior
i a la costa atlàntica.
A través del Mediterrani van arribar a la Península els pobles colonitzadors:
fenicis, grecs i cartaginesos.
ATLÀNTIC
LUCENSES
S CÀNTABRES
ASTUR S
S
ON
NSE
SC
E US VA
RE
S
CC N
VA SO
CA
LU ANS
vermell zona celta
RA
B AREVACS IET
VETONS LA
CA
RP
E EDETANS MAR
LUSITANS
TA
SN
OR
ET
AN CONTESTANS
CÈLTICS S
OCEÀ
zona celta i celtibera
zona ibera
127683iberos y celtas
● Escriu el nom de tres pobles ibers i el nom de tres pobles celtes.
2. Localitza en la sopa de lletres el nom de tres pobles colonitzadors i una de les colònies
que van fundar cadascun d’aquests pobles. Després, escriu-los.
A S G D G E R B N A S C
C A R T A G I N E S O S
A B I O D R T V M S T I ● c
R F E N I C I S S X I Ç
T A R U R O M A Y E C I
● c
A P O S A H G R E C S K
O H S A G U N T S T O M ● c
C A R T A G O N O V A T
Recorda
La conquesta romana de la Península va començar l’any 218 aC i va acabar
el 19 aC. Els romans van organitzar Hispània en províncies, i hi van imposar
les lleis romanes, van estendre-hi l’ús del llatí, van fundar-hi ciutats
i van introduir-hi el cristianisme.
de la Hispània romana. c
Nom d’una província romana d’Hispània.
● c
Nom amb què els romans van anomenar
●
Recorda
El territori de Catalunya a l’edat antiga l’habitaven diferents tribus d’ibers
abans de l’arribada dels grecs i de la conquesta romana.
Els grecs hi van fundar Empúries i van introduir nous elements, com ara el torn,
la moneda i la manera de construir i ordenar l’espai.
Els romans van fer de Tàrraco la ciutat més important de Catalunya i hi van
construir ciutats, vil·les i calçades.
Cossetans c ● Osona.
Recorda
● En el segle v, els visigots es van establir a la Península i van fundar-hi
un regne amb capital a Toledo.
● L’any 711, els musulmans van envair el regne visigòtic. Van organitzar
Al-Andalus com un emirat i, més tard, com un califat. Al mateix temps,
els cristians del nord de la Península es van organitzar en regnes
i comtats.
2. Completa amb la data en què van tenir lloc els fets següents. Després, ordena’ls
amb 1, 2 i 3.
el califat de Còrdova.
3. Enumera els regnes o comtats cristians que es van formar a la Península al principi
de l’edat mitjana.
5
● Regne d’Astúries, que més tard es va anomenar
Zona ● La part oriental del regne de Lleó, que més tard es va convertir
cantàbrica
en el
5
●
Recorda
● En el segle XI, Al-Andalus es va dividir en petits regnes anomenats taifes
i el califat va desaparèixer.
● Els regnes cristians es van anar unint i van lluitar contra els musulmans
per ampliar les seves fronteres.
● Els Reis Catòlics van conquerir l’últim regne musulmà, el de Granada,
el 1492.
1. Relaciona cada territori amb el lloc que ocupava. Després, respon les preguntes.
Mar Cantábrico
AT L Á N T I CO
REINO DE
Corona d’Aragó REINO DE LEÓN
NAVARRA
CORONA
REINO DE DE ARAGÓN
Navarra
REINO
Corona de Castella DE
CASTILLA
PORTUGAL
Portugal
Regne de Granada
eo
án
ALMOHADES rr
te
edi
rM
OCÉANO
Ma
Territoris
Territorioscristians
cristianos
Territoriosmusulmans
Territoris musulmanes
44 La vida a Al-Andalus
Nom Data
Recorda
● La societat d’Al-Andalus estava formada per persones de diferents religions:
musulmans, muladís, mossàrabs i jueus.
● La majoria de la població vivia a les ciutats, on es van construir edificis
amb materials pobres, però amb molta decoració.
3. Observa aquesta fotografia de l’interior de la mesquita de Còrdova i descriu com és.
Explica com està decorada, quins materials creus que s’han utilitzat, quina funció tenia
aquest edifici...
Recorda
● La societat en els regnes cristians es dividia en privilegiats i no privilegiats.
● En aquesta època es van construir edificis romànics i gòtics:
–E
ls edificis romànics tenien poca alçada i uns murs de pedra molt gruixuts,
on s’obrien poques finestres.
–E
ls edificis gòtics eren alts, amb murs més prims en els quals s’obrien
grans portes i finestres amb arcs de forma apuntada.
● ●
● ●
■ Ara, explica les diferències entre les construccions romàniques i les gòtiques.
Recorda
En l’època dels visigots el territori que ocupa Catalunya era molt insegur
i els habitants fugien de les ciutats al camp.
En l’època dels musulmans Catalunya va quedar dividida en dos zones:
la Catalunya Vella, sota el domini cristià, i la Catalunya Nova, sota el domini
dels musulmans.
La Catalunya Vella formava part de la Marca Hispànica i el territori
s’organitzava en comtats.
En temps de la corona d’Aragó, Catalunya va viure una època de prosperitat.
A Catalunya els testimonis de l’art visigòtic són escassos; de la cultura
islàmica les mostres es concentren a la Catalunya Nova: a Lleida, Balaguer
i Tortosa, principalment; en zones del Pirineu i en els nuclis antics de ciutats
de Catalunya es conserven moltes construccions romàniques i gòtiques.
dels visigots
dels musulmans
dels cristians
pels Pirineus
musulmans
visigots
francs
1
Nom Data
El factor Rh
Tot i que la sang de totes les persones té els mateixos compo-
nents (glòbuls blancs, plaquetes, plasma i glòbuls vermells),
el tipus de sang varia d’una persona a una altra. La majoria
de gent pertany a un dels quatre grans grups: A, B, AB o O,
i la pertinenc, a a un grup o a un altre depèn de les proteï-
nes que hi ha en els glòbuls vermells i en el plasma en el
qual floten.
Una persona només pot donar i rebre sang de persones
del seu mateix grup sanguini. Les persones amb grup san-
guini O, tanmateix, són anomenades donants universals, ja
que la seva sang no provoca rebuig en cap receptor. De la
mateixa manera, les persones amb sang del tipus AB són
receptors universals, és a dir, poden rebre sang de tots els
grups.
Els glòbuls vermells d’algunes persones contenen una proteï-
na anomenada factor Rh. Es diu que aquestes persones tenen
Rh positiu (Rh+). Si no tenen aquesta proteïna, tenen un
Rh negatiu (Rh–), i només poden rebre sang del tipus Rh–,
com la seva.
Igual que el color dels cabells o dels ulls, també heretem
el tipus sanguini dels nostres pares. El factor Rh també va-
ria segons el lloc d’origen d’una determinada població. Per
exemple, gairebé tots els indis del Perú tenen sang del tipus
O i a l’Àsia central el tipus B és el més comú.
3. Pensa i respon.
● De quins donants podries rebre sang en una transfusió?
● Malaltia de la sang.
■ Ara, respon.
● Què creus que significa el prefix hemo-, hema-?
5. Saps què és un banc de sang? Busca’n informació i respon. Després, escriu per què
creus que és important donar sang.
2
Nom Data
● bastó:
● ocel:
● L’àguila és un dels animals que hi pot veure millor. Per a què utilitza aquesta
qualitat? Com deuen ser els seus ulls?
A B C D
1 2 3 4
S5 O5 L5 C5 T5
E N I E
B A N N È U E
R E E P R E D E U M .
3
Nom Data
caviunal laepe
waahia terolomisba
4. Els antics romans tenien un déu que anomenaven Vulcà. Esbrina qui era Vulcà
i completa la fitxa.
● Déu del
● Fill de
● Marit de
● Vivia sota el
4
Nom Data
Ecosistemes en perill
En tot el planeta, tant a la terra com al mar, hi ha ecosistemes sencers que es troben en greu perill
d’extinció. Aquests són alguns dels ecosistemes més rics i també més amenac, ats del planeta.
mar de Bering Sibèria
llac Baikal
litoral
mediterrani
muntanyes
Rocalloses selva de Guinea
oceà Índic
Madagascar
selva de Libèria
selva amazònica
● Localització:
● Éssers vius:
● Medi físic:
● Tipus de contaminació que pateix:
5
Nom Data
Observa l’aigua
Eureka!
que vessa el cossi...
Ho he trobat!
Tenies raó, Hieró,
Tinc la solució.
et volien enganyar.
1. Llegeix les preguntes, pensa-hi i marca la resposta correcta. Si et cal, busca mès informació.
● Per què Arquimedes va arribar a la conclusió que l’orfebre havia enganyat Hieró?
Perquè l’aigua havia pujat més de nivell que en l’altre.
Perquè en tots dos cossis l’aigua havia arribat al mateix nivell.
● En què es basava la conclusió d’Arquimedes?
En el fet que, en variar la forma d’un cos, també en varia el volum.
En el fet que dues masses iguals d’una mateixa substància tenen el mateix
volum, independentment de la forma que tinguin.
© 2009 Grup Promotor / Santillana Educación, S. L. 57
2. Per què és més petit el bloc de plom que el de suro si tots dos tenen
la mateixa massa?
SURO
1 kg
PLOM 1 kg
Quines van ser les contribucions més importants que va fer al món de la ciència?
●
6
Nom Data
21 de setembre de 2006
7
Nom Data
2.000 m
1.000 m
600 m
200 m
0m
3. Busca informació i escriu el nom de les comarques i els quinze municipis per on s’estén
el Parc Natural de l’Alt Pirineu.
8
Nom Data
Viella
FRANÇA
ANDORRA
Sort Puigcerdà
Figueres
Olot
Berga
ARAGÓ Tremp
Girona
Solsona
Vic
Manresa
Barcelona
Valls
verd fosc prats d'alta muntanya
3. Busca informació i dibuixa una mata de romaní, una de farigola i una d’estepa.
9
Nom Data
● nòmada:
● sedentari:
Per què després de domesticar els animals, els éssers humans van continuar
●
sent nòmades?
Conreus de
●
Conreus de
●
Ramaderia
●
Ramaderia
●
10
Nom Data
Homo erectus
Homo habilis
Homo erectus
Homo neandertalensis
● Va descobrir el foc:
Homo antecessor
Homo erectus
© 2009 Grup Promotor / Santillana Educación, S. L. 67
2. Amb quina etapa de la prehistòria relacionaries l’Homo antecessor? Per què?
3. Relaciona cada espècie d’Homo amb el significat del seu nom i amb l’època
en què va aparèixer.
4. Quina espècie d’Homo pot ser? Observa el dibuix i explica per què.
11
Nom Data
1. Llegeix i completa la llegenda amb els noms de cadascuna de les parts de l’exèrcit
romà que hi ha representada a l’esquema.
Fossa
Porta praetoria
Porta
principalis Via praetoria
O N siniestra
Vallum
E Via principalis
S
12
Nom Data
4. Observa les parts del pòrtic de la Glòria de la catedral de Santiago de Compostel·la.
127683Camino de Santiago
timpà
arquivoltes
columna
mainell
Les columnes són els elements verticals que sostenen el pes d’un edifici.
72 © 2009 Grup Promotor / Santillana Educación, S. L.
Solucions
Reforç 1: El procés digestiu ● ls urèters comuniquen els ronyons
E
1. El procés digestiu comprèn: amb la bufeta.
● la digestió, que consisteix 3. L’excreció és l’eliminació de substàncies
en la descomposició dels aliments de rebuig de la sang.
per poder obtenir-ne els nutrients.
Reforç 4: La sang i l’aparell circulatori
● l’absorció, que consisteix en el pas
dels nutrients a la sang. 1. ● La sang és un líquid vermell
● l’eliminació de les restes, que consisteix que transporta oxigen, nutrients
en la formació dels excrements a partir i substàncies de rebuig per tot el nostre cos.
de les restes de la digestió i la seva ● El cor és l’òrgan que s’encarrega d’impulsar
expulsió per l’anus. el recorregut de la sang pel cos.
2. ● L’intestí prim intervé durant l’absorció 2. R. G. Vegeu pàg. 20 del llibre del alumne.
dels nutrients. 3. Als pulmons, la sang es carrega d’oxigen
● Els excrements són una massa molt i torna al cor per les venes pulmonars.
espessa que es forma a l’intestí gros En la circulació general, la sang carregada
a partir de les restes de la digestió d’oxigen torna al cor per les venes caves.
i que s’elimina de l’organisme per l’anus.
Reforç 5: La funció de relació
3. Els aliments contenen nutrients
que el nostre organisme necessita. 1. R. G.
El procés digestiu consisteix 2. Resposta model (R. M.).
en la transformació dels aliments ● Els òrgans dels sentits, en aquest cas l’oïda,
perquè puguem obtenir-ne els nutrients comuniquen a la nena que el telèfon sona.
necessaris. Consta de tres fases: digestió, ● Els òrgans dels sentits, com la vista
absorció dels nutrients i eliminació i el tacte, avisen el nen que plou
dels excrements. i per això obre el paraigua.
Reforç 2: La respiració Reforç 6: El sistema nerviós
1. Pulmons: són dos òrgans esponjosos 1. 1. E
l nen capta la informació a través
que obtenen oxigen de l’aire i expulsen dels ulls.
diòxid de carboni.
2. Els nervis transmeten la informació
Bronquis: són els conductes pels quals al cervell.
l’aire inspirat arriba als alvèols pulmonars.
3. E l cervell decideix xutar la pilota
2. A: El nen està expirant aire. Els pulmons amb el peu i ordena als músculs
estan desinflats. de la cama que es contreguin.
B: El nen està inspirant aire. Els pulmons
4. E ls nervis transmeten la informació
estan inflats.
als músculs de la cama.
Reforç 3: L’excreció 5. E ls músculs es contreuen i la cama
1. Resposta gràfica (R. G.). Vegeu pàg. 18 es mou i xuta la pilota.
del llibre del alumne. ● El nen decideix xutar la pilota
2. ● L’excreció és la funció que s’encarrega conscientment.
d’eliminar de l’organisme les substàncies ● La part del sistema nerviós que ordena
de rebuig de la sang a través de l’orina una resposta és el cervell.
i la suor. 2. Els nervis són fibres que arriben a tots
●
● La bufeta de l’orina és l’òrgan on s’acumula els racons del cos i que s’encarreguen
l’orina fins que és expulsada. de transmetre la informació.
© 2009 Grup Promotor / Santillana Educación, S. L. 73
● L es parts de l’encèfal són el cervell, 2. Hidrosfera.
el cerebel i el bulb raquidi. Geosfera.
Atmosfera.
Reforç 7: El sistema nerviós i els moviments
3. La capa d’ozó es troba a la part alta
1. 1. La nena capta la informació a través
de l’estratosfera. L’ozó és un gas que actua
del sentit del tacte.
com una barrera contra els rajos ultraviolats
2. Els nervis sensitius transmeten
que arriben del Sol i que resulten
la informació.
perjudicials per als éssers vius.
3. La medul·la espinal s’encarrega d’ordenar
una resposta. Reforç 10: L’escorça canvia
4. Els nervis transmeten la informació 1. A2, B3 i C1.
als músculs del braç. L’aigua de pluja s’introdueix a les esquerdes
5. Els músculs es contreuen i la nena aparta de les roques. Quan baixa la temperatura,
el braç. aquesta aigua es transforma en glaç,
● La nena capta la informació mitjançant que ocupa més volum que l’aigua
els òrgans dels sentits. Capta que la flama i fa que es trenqui la roca.
crema. 2. 1. El vent i l’aigua erosionen la muntanya.
● La part del sistema nerviós que ordena 2. E l vent transporta els materials
una resposta és la medul·la espinal. erosionats.
2. medul·la espinal moviments reflexos. 3. E ls materials se sedimenten al peu
encèfal moviments voluntaris. de la muntanya.
3. R. M.
Reforç 8: La coordinació interna Rius i torrents
1. Són músculs involuntaris. Perquè treballen
Les aigües del riu van desgas-
sense que hi intervinguem de manera Rius i torrents
tant el llit per on corren.
conscient. El vent arrossega el sòl quan
2. Els òrgans del sistema endocrí són Vent no està protegit per la vegeta-
les glàndules endocrines. Segreguen ció i està molt sec.
una sèrie de substàncies anomenades El mar colpeja les roques d’un
hormones; cada tipus d’hormona controla Mar penya-segat i les va desgas-
una funció diferent de l’organisme. tant a poc a poc.
84