EXERCICIS PER TREBALLAR LA MODALITZACIÓ I LA IMPERSONALITZACIÓ

TEXT 1: LES CATIFES NO SÓN MÀGIQUES

Les catifes no són màgiques A mi m’agraden els kilims, eixes catifes fetes a mà
que són uns bonics tapissos. Els dibuixos formen sanefes de geometria simètrica, com
mosaics orientals de colors. Són elements decoratius que pots deixar a terra o penjar a
la paret.
A ma casa en tinc dos de kilims. Un me’l va dur de Turquia un familiar, i l’altre
–fabricat al Paquistà, segons l’etiqueta–, el vaig comprar en uns grans magatzems.
Sempre que passe per una botiga on hi ha estores d’aquestes m’ature, les mire
i les remire. Em semblen cares i no em decidesc a comprar-me’n cap més i pense: “un
altre dia”. Però les mire una i una altra vegada. Són boniques.
El dia de Pasqua, poc dalt o baix a la mateixa hora que molts xiquets i xiquetes
valencians envolaven les seues milotxes, al Paquistà, un xiquet de dotze anys era
assassinat per la màfia de les catifes, grups de pressió lligats a la poderosa indústria
de les estores. Ho acabe de llegir al diari en notícia tramesa per l’agència Reuter. El
xiquet es deia Iqbal Masih i era el president de la secció infantil del Front
d’Alliberament del Treball Forçat de Paquistà (BLLFP).
Iqbal als quatre anys havia sigut venut pels seus pares a una fàbrica de
tapissos. Quan va ser conscient, va denunciar les condicions infrahumanes del treball
d’ell i dels seus companys i realitzà accions per canviar-les. L’organisme abans
esmentat, el BLLFP, va descobrir i recolzà la seua lluita, i el 1992 aconseguí el seu
alliberament.
Com ell, milions de xiquets són esclavitzats en la indústria de catifes. Només a
Nova Delhi, segons el SACCS (Coalició del Sud d’Àsia contra l’esclavitud infantil) n’hi
ha més de mig milió. I arreu del món (resta de l’Índia, Paquistà, Turquia i països àrabs)
poden arribar a ser-ne vuitanta milions.
Potser algun d’aquests xiquets somia que la catifa que teixeix serà voladora i
podrà enlairar-se sobre ella i seguir la ruta dels catxerulos valencians. Però les catifes
no són màgiques i l’esperança d’aquests infants només pot venir-los de la lluita
d’organitzacions com el SACCS i de la pressió internacional amb el bloqueig al comerç
d’objectes fabricats amb l’explotació infantil.
Jo no sé qui ha confeccionat els kilims que tinc a ma casa. Ara me’ls mire amb
uns altres ulls. No pense comprar-me’n cap més i quan passe per davant de les
botigues on n’hi ha, no sé si gosaré mirar-los.
Carme Miquel

1.- Busca els elements modalitzadors que deixen veure l’opinió de l’autora. Mira
quants de diferents n’hi ha, nomena’ls i posa, si pots, tres exemples de cada. Creus
que n’hi ha molts? Et sembla un text molt modalitzat? Raona la resposta(relaciona la
resposta amb la tipologia del text, el seu àmbit d’ús, la seua finalitat...).
TEXT 2: L'EUROPA DE LES LLENGÜES

Dir que la llengua és l'expressió més clara d'una identitat nacional, d'una
col·lectivitat, equival a dir que els límits geogràfics de la comunitat nacional
coincideixen o haurien de coincidir amb els d'ús de la llengua i, per tant, que les
fronteres polítiques s'haurien d'ajustar a les fronteres lingüístiques. Però això té una
dificultat de principi: mentre que les fronteres polítiques que separen els Estats o les
regions administratives són línies contínues perfectament dibuixades que separen amb
precisió els habitants d'una banda de la frontera dels habitants de l'altra, els mapes
lingüístics presenten gradacions més o menys continuades i situacions intermèdies en
les quals es barregen les llengües i inclús abunden els illots de parlants d'una llengua
en territori de l'altra a una banda i l'altra de la frontera lingüística.
Sense exagerar gens, es pot afirmar que la majoria de fronteres que separen
els Estats del continent europeu no es corresponen amb fronteres lingüístiques
definides, sinó que constitueixen talls arbitraris en situacions complexes.[...]
Un segle de reivindicacions nacionals i lingüístiques ha produït rectificacions en
el mapa d'Europa i ha permès satisfer moltes aspiracions, però el panorama resultant
dista de ser perfecte i produeix a més la impressió, o millor la seguretat, que qualsevol
alternativa seria també imperfecta. Cal, doncs, arribar a la conclusió que fins i tot
acceptant que la llengua és un element característic de la comunitat nacional no és
possible deduir de la distribució geogràfica de las llengües les fronteres polítiques
entre els Estats nacionals, i que sempre caldrà admetre una certa coexistència de
llengües en un mateix territori. I que caldrà arbitrar fórmules polítiques per permetre
aquesta coexistència.
De fet, la majoria dels Estats europeus actuals inclouen en els seus límits
diferències lingüístiques importants.
Miquel Siguan. L'Europa de les llengües. Edicions 62

1.- Busca els elements d’impersonalització que fan que el text siga més objectiu. Et
sembla que en algun moment opina l’autor? Mira quants de diferents n’hi ha,
nomena’ls i posa, si pots, tres exemples de cada. Creus que n’hi ha molts? Et sembla
un text molt impersonal? Raona la resposta (relaciona la resposta amb la tipologia del
text, el seu àmbit d’ús, la seua finalitat...)

Si vols treballar algunes de les qüestions que ja hem donat aquest segon text és una
prova PAU de juny de 1999, trobaràs el solucionari a la pàgina de la UV.