Tomo2 Valencia 2 PRIMARIA

2 PRIMÀRIA Unitats 5 - 12
Proposta didàctica
Valencià
Autores
Pura Maria García

Maite Sastre Giner
Aprenentatge cooperatiu
Pere Pujolàs Maset

Pura Maria García
Projecte PBL, TIC i Intel·ligència emocional
Toni Hernández
María Hernández
Programacions i Intel·ligències múltiples
Maria Quiles Ruiz
E D E LV I V E S
COMUNITAT VALENCIANA
INICIALT2_107499_2_LENVAL_LP_BlEv.indd 1 06/08/15 14:22

Icones
intel·ligències múltiples
competències clau (IM)
Comunicació lingüística Lingüisticoverbal
Competència matemàtica i competències bàsiques Logicomatemàtica

en ciència i tecnologia
Naturalista
Competència digital
Visual i espacial
Aprendre a aprendre
Musical
Competències socials i cíviques
Cinestèsica i corporal
Sentit de la iniciativa i esperit emprenedor
Intrapersonal
Consciència i expressions culturals
Interpersonal
altres icones
Aprenentatge cooperatiu Expressió oral Quadern
Metacognició Audició perquè parle el professor Llibre digital
Emprenc i aprenc Teoria Murals
Organitzador visual Adhesius Encunys i material manipulable
Audició Activitat oral CD d’audicions
Valors

Índex
Mapa de continguts de 2n
5 Lluernes sense cua ....................................................... 176
6 El camaleó Menjamós ................................................. 202
7 Els mil nebots de Gustau............................................. 228
8 Una horrible bona olor ............................................... 254
Trimestral 2 .................................................................. 280
9 La reina està malalta ................................................... 292
10 Un refredat de nassos ................................................. 318
11 L’únicorn presumit ....................................................... 344
12 La prova final............................................................... 370
Trimestral 3 .................................................................. 396

Escoltem La casa
i parlem de les lletres
Comprensió i expressió oral Lectoescriptura Vocabulari
0 Tots i totes
PÀG. 4
1 Tipus de màgia Expressar gustos ca, co, cu, que, qui El diccionari.
L’ordre alfabètic
PÀG. 12
PRIMER TRIMESTRE
2 La poció per a cantar Expressar opinions ga, go, gu, gue, gui Les abreviatures
PÀG. 30
3 Castors llépols Recitar i memoritzar poesia l·l i ny Els camps semàntics

PÀG. 48
4 L’insomni de l’ós Bernat Respectar els torns tg, tj Els augmentatius

de paraula
PÀG. 66
Cooperem i aprenem
Som emprenedors PÀG. 84 i 85
Avaluem amb PISA PÀG. 86 i 87
5 Lluernes sense cua Conversar per telèfon Els diminutius

PÀG. 88
6 El camaleó Menjamós El llenguatge no verbal Les famílies de

paraules
PÀG. 106
SEGON TRIMESTRE
7 Els mil nebots de Gustau Recitar embarbussaments Els prefixos. (verbs)

PÀG. 124
8 Una horrible bona olor! Les instruccions per a arribar Els sufixos (oficis)
PÀG. 142 a un lloc
Cooperem i aprenem
Revista SPX i Fem clic! PÀG. 164 i 167
9 La reina està malalta Demanar ajuda Els sinònims

PÀG. 168
10 Un refredat de nassos Disculpar-se i donar Els antònims

les gràcies
PÀG. 186
TERCER TRIMESTRE
11 L’unicorn presumit Convidar algú La polisèmia

PÀG. 204
12 La prova final Dramatitzar textos Les nomatopeies

teatrals
PÀG. 222
Cooperem i aprenem
Revista SPX PÀG. 244 i 245

Escrivim i pensem Paper i tinta Taller de paraules
Gramàtica Ortografia Expressió escrita Literatura
El nom. Singular i plural Els signes de puntuació La rima La poesia
Els noms comuns i propis, Els usos de les majúscules La comparació La poesia
individuals i col·lectius
L’article determinat L’apòstrof La descripció de La tirallonga i el jeroglífic

i indeterminat personatges
Els adjectius qualificatius. La síl·laba. La síl·laba La descripció Els cal·ligrames

La concordança tònica espaciotemporal
Els demostratius Les vocals obertes i tancades El resum L’auca
Els pronoms personals ca, co, cu, que, qui La llista La faula
Els possessius ga, go, gu, gue, gui L’anunci El conte

i els numerals
Les expressions de lloc g i j, tg i tj El full d’instruccions Els personatges

(preposicions) del conte
El subjecte i el predicat. l, ll i l·l La recepta de cuina El refrany

La concordança
Els temps verbals (present, La esse sorda i sonora La planificació d’una La rondalla
passat i futur) història
L’oració, el paràgraf i el text c, ç, z El començament i El teatre

acabament de contes
Les oracions enunciatives b, v, mp, mb, br i bl La notícia El teatre

(afirmatives i negatives),
interrogatives i exclamatives

Unitat 5. Lluernes sense cua
PROGRAMACIÓ
Continguts Criteris d’avaluació

Comprensió lectora 1. Llegir en veu alta i amb fluïdesa i entonació adequades
diversos textos.
2. Concentrar-se per a entendre i interpretar el significat

dels textos que llig.
La conversa telefònica 3. Comprendre la importància del telèfon com a mitjà

de comunicació a distància.
4. Distingeix les parts d’una conversa telefònica.
Diminutius 5. Identificar els diminutius en un text.
6. Utilitzar la terminació correcta per a formar els diminutius.
Determinants demostratius 7. Identificar i associar els demostratius amb la distància de l’objecte

respecte de la persona que parla.
8. Definir, identificar i aplicar els conceptes de gènere i nombre

dels demostratius.
Els sons de la e i la o 9. Identificar i discriminar els sons oberts i tancats de la lletra e.
10. Identificar i discriminar els sons oberts i tancats de la lletra o.
11. Associar i utilitzar els sons oberts i tancats amb les grafies
corresponents.
Resum 12. Valorar la importància d’utilitzar el resum per a recordar

la informació més important en qualsevol text.
L’auca 13. Reconéixer diferents tipus de textos que aporten

informació: l’auca.
14. Aplicar les característiques de l’auca i crear-ne una.
176 Proposta didàctica
05_Und5_107499_LP_LENG2_BlEv.indd 176 6/8/15 13:37

SETEMBRE OCTUBRE NOVEMBRE DESEMBRE GENER FEBRER MARÇ ABRIL MAIG JUNY
Competències
Estàndards d’aprenentatge avaluables Pàgines LA clau IM Avaluació
1.1 Entén els missatges de manera global i identifica les idees 88, 89, 90, 91 LA: pàg. 90 i 91
principals dels textos llegits a partir de la lectura d’un text. AC: act. 1
2.1 S’esforça per comprendre i interpretar la lectura que ha 88, 89, 90, 91 LA: pàg. 88 i 89
llegit. AC: act. 2
3.1 Reconeix la necessitat de comunicar-se mitjançant el telèfon. 92, 93 LA: pàg. 92
4.1 Identifica i reprodueix les parts d’una conversa telefònica. 92, 93 LA: pàg. 93
5.1 Distingeix paraules formades amb diminutius. 94, 95 LA: pàg. 94
6.1 Utilitza els sufixos -et, -eta per a la formació de diminutius. 94, 95 LA: pàg. 95
7.1 Identifica els demostratius i els associa a diferents posicions 96, 97 LA: pàg. 96
en l’espai (prop, lluny). AC: act. 7
8.1 Reconeix la importància de a concordança entre els 96, 97 LA: pàg. 97

demostratius i els substantius i l’aplica. AC: act. 7
9.1 Identifica els sons oberts i tancats de la lletra e. 98, 99 LA: pàg. 98
10.1 Identifica els sons oberts i tancats de la lletra o. 98, 99 LA: pàg. 99
AC: act. 3 i 5
11.1 Escriu correctament les paraules d’acord amb el tipus de so 98, 99 LA: pàg. 98 i 99
de la lletra e i o.
12.1 Reconeix la importància del resum com un mitjà eficaç per 100, 101 LA: pàg. 100 i 101
a millorar l’estudi. AC: act. 6
13.1 Identifica la funcionalitat i l’estructura visual d’una auca. 102, 103 LA: pàg. 102
14.1 Planifica i crea una auca. 102, 103 LA: pàg. 103
NOTA: LA: Llibre de l’alumne. AC: Avaluació complementària (Proposta didàctica).
Proposta didàctica 177

VOCABULARI
Substantius: lluerna, foscor, vitamina.

Adjectius: cansat, gran, menut.
Verbs: solucionar, il·luminar, resumir.
Adverbis: lluny, prop.
Expressions: en un tres i no res.
METODOLOGIA I DIFICULTATS D’APRENENTATGE VALORS I ACTITUDS
Aprofitarem la lectura d’aquesta unitat per a parlar sobre com En aquesta unitat es treballa l’actitud envers els hàbits saludables.
s’alimenten habitualment els alumnes i si fan algun esport. Per tant, cal reflexionar amb els alumnes sobre quins són els hàbits
relacionats amb l’alimentació que ens permeten portar una vida
És recomanable afavorir la comunicació entre els alumnes per a
saludable i sentir-nos bé.
reforçar els vincles emocionals entre ells i, a més, afavorir la
interiorització de les normes bàsiques d’un intercanvi comunicatiu. Cal parlar, també, de les diferències amb altres cultures remarcar
la importància que tenen el respecte i la tolerància.
ATENCIÓ A LA DIVERSITAT
ÚS DE LES TIC
Reforç
Ús del CD amb l’audició de la lectura inicial.
Exagerar la pronunciació i l’articulació de les vocals e i o per
marcar quina és oberta i quina és tancada. Ús del CD amb l’audició de les activitats de comprensió oral.
Associar situacions quotidianes, per exemple una conversa Visitar els enllaços incorporats en la secció de recursos d’aquesta
telefònica, i fer-ne una representació a l’aula. guia.
Corregir errors de concordança en sintagmes nominals.
INTERACCIÓ AMB LA FAMÍLIA
Ampliació
Tornar a escriure un text donat canviant tots els substantius Com que en aquesta unitat es treballa el resum, és important que
possibles per diminutius. els xiquets i les xiquetes lligen a casa textos breus i els comenten
amb la família; d’aquesta manera també se’ls motiva a llegir
A partir d’un text donat, subratllar la informació més important. i gaudir de la lectura fora de l’aula i a compartir amb els altres
Portar altres auques a l’aula perquè les lligen els alumnes. el que acaben de llegir.
INTERDISCIPLINARIETAT
Els continguts d’aquesta unitat didàctica estan relacionats amb els

d’altres àrees, com ara la de les Ciències de la Naturalesa. Com en
altres unitats del curs, els protagonistes de la lectura són animals,
per la qual cosa se n’esmenten els noms, les parts del cos, etc.
A més, hi ha continguts relacionats amb l’àrea de Matemàtiques,
ja que s’afavoreix l’ús de processos de deducció i raonament lògic.

Foment de la lectura
• En la lectura d’aquesta unitat, Lluernes sense cua, les lluernes estan molt
cansades i necessiten menjar, de manera que se’ls prepara una poció
d’un mexicà. Així, en aquesta unitat es tracta de fer reflexionar als
alumnes sobre l’existència d’altres cultures i com podem aprendre altres
costums llunyanes a les nostres.
• Suggerim també els textos de l’antologia Un bosc d’històries de la unitat
5 per al moment de lectura individual o col·lectiva a l’aula.
• En la col·lecció Baula Albades, trobareu llibres senzills i divertits com
el següent per a despertar en els alumnes el gust per la lectura.
Andrea i el quart Rei Mag
i M ag
a i e l quart Re
ndre
Títol: A erdà
e d o G ómez C
Alf r
ínguez
FITX A
Autor: ez Dom
L ó p .3
s tra d o r: Xa n
rie Roja, núm
Il·lu è
fantil, S
ió : A lb ades In
Col·lec c
Recursos
Materials de SuperPixépolis ec rsos e
• a er • Activitats per a treballar els diminutius:
• tolo ia Un bosc d’històries. ttp li e el i es es s
Altres materials • Web amb làmines de vocabulari treballat per fonemes.
• a em e lle a
• ara les i lletres i

INTEL·LIGÈNCIES MÚLTIPLES
i es complime t IM
88-89 Grup classe Vos fa por la foscor? Vos agrada dormir amb un llum encés? Dormiu sols
a la vostra habitació? Feu un dibuix de la vostra habitació.
Grup classe El mestre pregunta «Heu visitat algun altre país? Quin? Amb qui vau anar?
Vos va agradar?». Poseu en comú les vostres experiències.
90-91 Grup classe Coneixeu cançons en una altra llengua distinta del valencià?
Grup classe Feu una frase amb la frase feta «en un tres i no res».
Coneixeu altres frases fetes?
92-93 Grup classe Qui agafa el telèfon quan sona a casa? Si l’agafes tu, què contestes?
Quan telefones a casa d’un amic, què preguntes quan despengen el telèfon?
94-95 Per parelles Observeu la imatge que hi ha en la pàgina 94. Veus alguna paraula intrusa?
Individual Escriu els diminutius de les paraules següents:

quadern, escola, peix, casa, llibre, conill, manta, telèfon, bufanda, bassa, mussol, lluerna.
96-97 Per parelles Porteu a classe una fotografia d’un paisatge, una plaça, una ciutat... Passeu-la
a un company. Ara descriviu la foto que teniu prenent com a referència un dels element
de la fotografia.
Grup classe El mestre vos mostrarà imatges quotidianes on un objecte estiga prop o lluny
perquè utilitzeu els demostratius (este, aquell) per a referir-vos a l’objecte.
98-99 Grup classe El mestre llegirà en veu alta les paraules següents. Quan localitzeu una e o una
o oberta, piqueu de mans.
cent, avió, col, dent, quadern, aixeta, got, vaixella, vela, front, ós, camió, deu, calçotets, nou,
os, gel.
100-101 Individual Fes un resum de la lectura inicial de la unitat.

Paleta IM
o ti ts Els etermi a ts emostrati s
IM complime t
o e e t s
Individual Escriu en el quadern les frases següents:
Este paper
Aquella casa
Aquell xiquet
Esta televisió
Aquella pel·lícula
Este cotxe
Este got
Aquella muntanya
Ara escriu totes les frases en plural i subratlla els determinants.
Comptem demostratius?
Per parelles Escriviu en un full frases en què utilitzeu determinants demostratius. Passeu el full al vostre
company i compteu quants determinants demostratius de proximitat heu escrit en total i quants de llunyania.
em a at al oo
Per parelles Descriviu a un company els animals que hi ha en una imatge d’un zoo.
rop o ll
Grup classe El mestre prepararà dues cartolines en dues parts diferents de l’aula, en què dirà PROP i LLUNY.
A continuació, repartirà entre tots els alumnes una sèrie de paraules acompanyades dels determinants
demostratius. Cada alumne, segons el demostratiu que hi haja en la fitxa que tenen, es col·locarà en una
de les dues parts de l’aula.
a s i its
Grup classe Escolteu el text que llegirà el mestre. Pica de mans quan sentes un determinant demostratiu
de proximitat i fes esclafits amb els dits quan n’escoltes un de llunyania.
Repassem
Individual Saps distingir el singular i el plural dels determinants demostratius de proximitat i de llunyania?
I saps quan s’usen?
T’ho explique?
Per parelles Com explicaries a un company que no té clar si ha d’utilitzar els determinants demostratius
de proximitat o de llunyania?

APRENENTATGE COOPERATIU
Per a assolir els objectius d’aquesta unitat mitjançant la metodologia de l’aprenentatge cooperatiu
s’usaran aquestes estructures. En les pàgines inicials de la proposta didàctica se’n pot consultar
la descripció.
Estr ct res cooperati es si es i es Estr ct res cooperati es espec i es i es

Lectura compartida 100, 103 Nombres iguals junts 90
1-2-4 89 U per tots 105
Full giratori 92
Parada de tres minuts 88
Treball per parelles 91, 92, 96, 97, 98, 100,
103
GRAELLA D’AUTOAVALUACIÓ PER A L’ALUMNAT

Amb l’objectiu que cada alumne puga determinar, abans de començar la unitat didàctica, el que
ha de saber per a superar els objectius proposats i valore, en finalitzar la unitat, els progressos
d’aprenentatge, es recomana que els alumnes s’autoavaluen utilitzant la graella següent.
icial i al Valoració
riteris a toa al aci i al el
1 2 3 4 1 2 3 4 professorat
Entenc la lectura.
M’esforce per interpretar la lectura.
Reconec la importància de la comunicació telefònica.
Em comunique per telèfon.
Reconec diminutius.
Sé formar diminutius.
Reconec els determinants demostratius de proximitat i de llunyania.
Sé fer concordar els demostratius amb els substantius.
Reconec paraules amb la e oberta.
Reconec paraules amb la o oberta.
Sé escriure paraules segons siga e oberta o o oberta.
Sé fer un resum.
Reconec un auca.
Sé quines són les característiques de l’auca.
TOTAL
1: No ho sé 2: Ho sé parcialment 3: Ho sé prou bé 4: Ho sé molt bé

Taller TIC
MÚSICA ELECTRÒNICA AMB TONEMATRIX
ecti s 3. Reflexioneu què passa quan polseu i s’il·lumina més d’un

quadret.
• Descriure i discriminar sons i notes.
4. Feu diferents formes a la quadrícula, i escolteu-les triant
• Produir sons, melodies i música electrònica, fent ús de les TIC.
la que més vos agrade.
• Potenciar la creativitat de l’alumnat.
5. Finalment, presenteu davant dels companys la melodia triada
• Entendre les principals característiques del so. i el seu dibuix, i decidiu si l’acompanyeu d’altres instruments
durant la seua audició.
E ciat
Una opció avançada és que, amb ajuda del professor o
Potser alguns de vosaltres ja coneixeu i sabeu tocar algun
professora, entreu a l’audioTool que té el programa, al mateix
instrument musical. O potser no, no vos preocupeu. Però, sou
web (polseu ADD DRUMS) i afegiu més músiques, ritmes i tons
capaços d’inventar melodies i músiques noves? Vos atreviu a fer-
de fons a la vostra melodia. Sigueu creatius!
ho amb ordinador? La música electrònica és hui dia una bona
manera d’aprendre a construir i crear melodies. Anem a fer-ho! rie tacio s pe a i es
eto olo ia Aquesta activitat es pot realitzar en el marc d’un estudi més
detallat del so, o com a activitat lúdica de sensibilització musical
En aquesta activitat aprendran la creació d’una beu melodia
i ús de noves tecnologies. Si els docents es decanten per la
emprant l’entorn virtual de síntesi de música electrònica,
primera opció, aleshores els convidem a fer algunes preguntes
Tonematrix. Tot i que té característiques avançades, en aquest
de reflexió. A tall d’exemple:
nivell simplement començarem pels elements més bàsics, per tal
d’entendre com crear melodies noves. – Com es propaguen el sons?
Amb l’objectiu de fomentar l’autonomia de l’alumnat, es – Es propaga el so més de pressa per l’aire o per un líquid?
proposa orientar inicialment els alumnes perquè siguen ells I per un sòlid?
els que creen melodies originals que, si es veuen amb cor i – És més ràpid viatjant el so o la llum?
coneixen altres instruments, poden interpretar a classe, o bé
simplement acompanyar la música electrònica amb altres – Quins tipus d’instruments musicals coneixes? La música que
instruments tradicionals o senzills (panderetes, tambors, fa un ordinador, quin tipus d’instrument seria?
triangle...).
Recursos
Pràctica • Tonematrix:
1. Entra a la pàgina web de Tonematrix: http://tonematrix.audiotool.com/
http://tonematrix.audiotool.com/ • Altres activitats tradicionals d’estudi del so (Antònia Trompeta,
2. Experimenta primer què passa quan polses un dels quadrets. Universitat d’Alacant), que poden fer-se com a introducció:
Fixeu-vos que si polseu una vegada s’il·lumina un quadret i http://link.edelvives.es/znkyb
sona una nota, i si polseu dos vegades s’apaga i llavors no
sona. Recordeu que cal tindre els altaveus activats o, millor si
esteu molts a l’aula d’informàtica, fer servir auriculars perquè
la classe no siga un desconcert!

Valencià 2n
5
UNITAT 5
Lluernes
sense cua
CONTINGUTS
• Comprensió d’un text narratiu.

s el e sols ensar an te n
vas a ormir
ACTIVACIÓ DE CONEIXEMENTS PREVIS

ella nit n i a ia ll ens ni i eta
Abans de llegir
n estan les ll e nes a e nta l ncle
• Treballar la pregunta d’introducció de la pastilla
i s en la sc
verda: Què és el que sols pensar quan te’n vas a
dormir? Este lt cansa es i n teni ll
an es n e les ll e nes
• Relacionar el títol de la lectura amb la il·lustració:
Amb qui parla Màrius? l na ta c sa ia c s l ci na este cas
• Què és el que desdejunes? si at t e alta e ita ines
Durant la lectura
• Fer una primera audició per activar la
comprensió global i l’atenció auditiva i visual.
• Verificar que coneixen el vocabulari de la lectura.
• Escoltar la lectura dues vegades: primer sencera.
La segona vegada es pot escoltar per fragments.
huitanta-huit
088_105_U5_107150_LA_LEN2P_SPX_BlEv.idml 88 23/02/15 16:2 088_105_U5_
l er es se se c a —No ho sabem. Estem mooolt cansades i no tenim llum —van

respondre les lluernes.
PÀG. 88 PISTA 1
L’oncle Màrius no parava d’estirar-se els pèls de la barba blanca pensant.
A Lluna i a l’oncle Màrius els agradava repassar Se’ls deu haver fos la pereta? Se'ls deuen haver saltat
algunes nits el que el mag havia ensenyat aquell els ploms de tant de volar d'ací cap allà?
dia a la seua neboda. Lluna tampoc sabia com solucionar este cas. I si fóra tot per falta
Ho feien a l’entradeta de la cabanya il·luminada per un de vitamines?
grup molt simpàtic de lluernes. —Què sol desdejunar una lluerna? —va preguntar Lluna.
Aquella nit, però, no hi havia llum, gens ni miqueta. —Cereals picants —va respondre una lluerna molt espavilada.
—On estan les lluernes? —va preguntar l’oncle Màrius —Però este matí no en quedaven i no hem desdejunat res —va dir una
en la foscor. altra veueta.
—Acííí, mag Màrius —van respondre en lluernés, un —Això és! Ja ho tinc! —va dir l’oncle Màrius—. Crec que el que
grup de veuetes agudes. necessiteu és una poció del meu amic mexicà, el xaman Panxo Zapata.
—I on està la vostra llum? —va preguntar Lluna. Espereu.

Valencià 2n
UNITAT 5
n aleeeeeee
MATERIALS DEL PROJECT

PROJECTE
LECTURES, Lluernes sense cua, unitat 4.
SUGGERIMENTS METODOLÒGICS
• Prèviament a la lectura, utilitzar el títol

i les il·lustracions de la lectura per a anticipar
Este at n e es e nat es a i na alt a e eta
la història que van a escoltar.
ec e el e necessite s na ci el e Màrius fa cara de preocupació. Què creus que li
a ic e ic el a an an a ata passa? Què creus que estan diguent-li les lluernes?
Es e e
tes la en ins a la INNOVACIÓ EDUCATIVA

a e l lla i es
e e en la ci en n Aprenentatge cooperatiu
t es i n es Utilitzar l’estructura LECTURA COMPARTIDA per a
llegir la lectura d’inici d’unitat.
e ls a il l ina
el c s a na
Intel·ligència logicomatemàtica
Quantes ales hi ha en total en la il·lustració
ll tan ta c
de la pàgina 88?
la ll na lena
huitanta-nou 9
23/02/15 16:2 088_105_U5_107150_LA_LEN2P_SPX_BlEv.idml 89 23/02/15 16:2
L’oncle Màrius i Lluna van entrar en la cabanya i es van posar a COMPETÈNCIES CLAU
mesclar ingredients: trossets de cactus, vitets, tabasco, pica-pica, i INTEL·LIGÈNCIES MÚLTIPLES
bambolles i un toc màgic. Ho van mesclar bé i van cridar les lluernes.
Repassa allò que aprén.
—A sopaaar! —va cridar Lluna.
Què és el que podries fer per a recordar
Totes volaren fins a la vora de l’olla i es begueren la poció en un tres
fàcilment una lectura ? Tria l’opció correcta:
i no res. Andaleeee! Cridaven les lluernes en provar-la. Primer se'ls va
a) Aprendre-la sencera; b) Localitzar les paraules
posar la cara roja com una tomaca i després: clic! Se'ls va il·luminar
clau per poder-la explicar; c) No tinc prou
el cos amb una llum tan forta com la lluna plena.
memòria.
Des d'aquell dia les lluernes sempre desdejunen poció superpicant
i a les nits visiten Lluna i l’oncle Màrius fins a l'hora de dormir.

Valencià 2n
UNITAT 5
1 ins ersonatges estan molt cansats inta.
abelles ll ernes mos es c cs
• Què és el que no poden fer?

CONTINGUTS
Donar llum.
• Comprensió de l’estructura narrativa.
2 Or ena la ist ria.

SUGGERIMENTS METODOLÒGICS A C B
• Llegir en veu alta l’enunciat de cada una de les

qüestions identificant el verb que indica l’acció
a dur a terme.
• Subratllar les paraules clau i completar les fitxes.
Si ja han aparegut anteriorment, fer-ne referència.
INNOVACIÓ EDUCATIVA
3 l na cre e sa in s el roblema. en ala l.
ensa e s an a it e e se e el atei
Usar l’estructura NOMBRES IGUALS JUNTS
per a fer les activitats 1, 2 i 3. ensa e els alten ita ines
Intel·ligència cinestèsica i corporal ensa e necessiten ana al i n s i sa se tes

Visualitzar el vídeo següent d’animació sobre
els desdejunis saludables.
http://link.edelvives.es/qeryd
omente amb els com an s com creie e a e ser n es e ni
sal able.
9 noranta
088_105_U5_107150_LA_LEN2P_SPX_BlEv.idml 90 23/02/15 16:2 088_105_U
ACTIVITATS COMPETÈNCIES CLAU i INTEL·LIGÈNCIES MÚLTIPLES
Glossari Coneix quin àpats són més o menys saludables.

• Què és una poció? I una poció màgica? • Elaborar un desdejuni saludable i explicar-ho als companys.
Es poden utilitzar imatges o paraules. Cal donar consells en
Habilitat lectora el moment de l’exposició.
• Localitzar en el text les paraules que
es refereixen als menjars.
Ampliació
• Escriu els ingredients d’una poció màgica
per a fer-te més fort i saludable.

Valencià 2n
UNITAT 5
sabem e an o a ata ncercla.
a ocions m gi es. anta can ons. s me ic .
s angl s. i agra a el icant. n gr m sical.

Fa pocions màgiques. Li agrada el picant. És mexicà. CONTINGUTS
vol ir En un tres i no res ria la il l straci e millor o re resente. • Les expressions.
B
Usar l’estructura TREBALL PER PARELLES per a les
activitats 5 i 6.
els assa a les ll ernes es r s e be re la oci ib i a o.
Intel·ligència visual i espacial
Respon: Les lluernes pateixen una transformació abans
i després de la poció. Dibuixa els dos moments anteriors
a beure la poció màgica. Després, completar l’activitat 7.
om es arla en ll ern s ig e en ve alta i en ll ern s la rase seg ent.
• Ens encanta la nit!!!
sta nit abans e ormir recor a n moment eli el ia.
noranta-una 9
COMPETÈNCIES CLAU i INTEL·LIGÈNCIES MÚLTIPLES
Dramatitza un diàleg amb el xaman Panxo Zapata.

• Inventar un diàleg entre el xaman Màrius i les lluernes.
Dramatitzar-lo utilitzant la forma de parlar del xaman segons
apareix en la lectura. Prèviament, hauran de localitzar-ho
en el text.
ACTIVITATS
Reforç
• Respon: Quines coses et fan feliç?
Ampliació
• Te’n recordes dels teus somnis? Pots contar-ne algun?

Valencià 2n Escoltem i parlem
UNITAT 5
A
CONTINGUTS B
• El debat.
Observa i comenta les imatges.

• Què fan els xiquets de la imatge a?
• Observar les imatges i identificar amb què poden • I les xiquetes de la foto de la dreta?
estar reacionades.
• Respondre a les preguntes que es formulen i
establir un diàleg per a conéixer les experiències
dels alumnes. Recordar que cal respectar el torn
C
de paraula.
SOLUCIONS D
• Els xiquets de la imatge a) parlen amb un telèfon de fil.
• Les xiquetes de la foto b) estan fent-se una autofoto (selfie).
• Telèfon fix i telèfon mòbil.
• Resposta oberta. • Què són els objectes de les fotos c i d?
• El telèfon fix serveix per a parlar a la distància i el telèfon • Els has utilitzat alguna vegada? Els dos o només un?
mòbil actual (Smartphone) serveix, a més, per a moltes més
• Quina diferència hi ha entre estos dos? Per a què
coses: càmera de fotos, accés a Internet, servei de
pot servir cadascun?
missatgeria i xarxes socials, calculadora...
92 noranta-dos
088_105_U5_107150_LA_LEN2P_SPX_BlEv.idml 92 23/02/15 16:25 088_105_U5_1
Respondre a les qüestions de la primera pastilla ACTIVITATS
utilitzant l’estructura TREBALL PER PARELLES .
Reforç
Intel·ligència lingüisticoverbal
Amb l’estructura FULL GIRATORI treballar la qüestió
• Respon: Què significa que alguna cosa és antiga?
de les diferències entre les imatges C i D.
Ampliació
• Descriu algun objecte teu que siga «antic» per a tu.

Valencià 2n
UNITAT 5
1 scolta la conversa tele nica seg ent i res on a estes reg ntes.
• om estan parlant els personatges entre ells?
Per telèfon.
• Qui crida a qui?
Lluna al Xaman.
• Què és el primer que diu luna per a iniciar la conversa? CONTINGUTS
Bon dia.
• La conversa telefònica.
2 ban a el tel on e ina altra manera ots osar te en contacte
amb alg e est ll n
Correu electrònic, per carta, amb Skype...

MATERIALS DEL PRO
PROJECTE
CD DE CONTES I AUDICIONS, comprensió oral,

Pista 2.
En una co ersa tele ica una persona es posa en contacte amb ÀUDIO CD 2
À PISTA 2 PÀGINA 93
una altra per a comunicar-li un tema
LLUNA: Bon dia. Parle amb la clínica veterinària màgica?
a persona que telefona ha de comen ar la conversa amb una salutació X AMAN PANXO: Bon dia, li parla el xaman Panxo Zapata,
i preguntant per la persona a la qual busca tan bo que tots els mals espanta. En què puc ajudar-te?
LLUNA: Veurà vosté, les lluernes de la Bassa Màgica
necessiten un poc de picant en la seua vida...
X AMAN PANXO: Andaleee!! Per fi algú s’atrevix a menjar
els meus frijoles màgics... només per a criatures valentes!
3 er arelles invente na conversa tele nica com si re esconeg ts. La meua poció és infalible. No has pogut buscar millor.
Demà al migdia totes les lluernes del món tornaran a ser
autèntiques llums màgiques!
noranta-tres 9
3/02/15 16:25 088_105_U5_107150_LA_LEN2P_SPX_BlEv.idml 93 23/02/15 16:25 Usar l’estructura LLAPIS AL CENTRE per a resoldre
les activitats.
Usa les capacitats necessàries per a comunicar-se parlant

per telèfon.
• Presentar diversos temes i encetar un diàleg entre dos
companys, com si parlaren per telèfon.

Valencià 2n Escri im i pe sem
UNITAT 5
1 Observa el ib i .
ar alet
CONTINGUTS
• Ampliació de vocabulari.
barret
• Formació de paraules: derivació amb sufixes
(diminutius).
vareta
mag
• Per motivar els alumnes dir una endevinalla perquè

assenyalen la paraula que és la solució. Prèviament,
olleta
escriure les paraules pardalet i llibret.
Tinc fulles,
no sóc arbre. llibret
Per a tu paraules
Ordenades jo guarde.
Què sóc? (el llibre) 2 g em amb l eco.
• Escriure la solució aportada pels alumnes
• igues paraules que acaben igual que el que diu l eco ixa t bé en les
en la pissarra. Llegir les dues paraules escrites pistes que hi ha en la il lustració
prèviament: Amb quina de les paraules té relació eta: vareta, olleta./ et: pardalet, barret, llibret.
la solució de l’endevinalla? Quina diferencia eta, eta... et, et...
pensen que hi ha entre les frases: Tinc un llibre i el a eta a alet
llibret està en el calaix? Quina de les dues paraules
vol dir que el llibre és més menut? Què voldrà dir
aleshores pardalet, pardal gran o pardal menut?
9 noranta-quatre
ACTIVITATS 088_105_U5_107150_LA_LEN2P_SPX_BlEv.idml 9 23/02/15 16:25 088_105_U
Reforç COMPETÈNCIES CLAU i INTEL·LIGÈNCIES MÚLTIPLES

• Escriure en la pissarra síl·labes desordenades Distingeix paraules segons el seu significat.
de diminutius perquè les copien correctament
i les relacionen amb la paraula corresponent: • Repartir entre els alumnes targetes amb les paraules MENUT i
ca-mo-ret-do (mocadoret/mocador); per NORMAL. Seleccionar prèviament paraules escrites, que mostrarem
exemple. als alumnes, i els diminutius corresponents. Mostrar les paraules,
dir-les en veu alta i apegar-les en la pissarra. Els alumnes han de
Ampliació mostrar, en cada cas, la targeta corresponent segons la paraula.
• Demanar que els alumnes reciten expressivament Identifica els diminutius.
embarbussaments o poemes breus amb
diminutius: • Localitzar en una sèrie de paraules i en frases breus els diminutius
i dibuixar-los per representar el concepte de «més menut del
Es posa el barret el pardalet. A les potetes normal».
botetes es posa també.
Dins l’olleta hi una cebeta, una llimeta/ i una
cuixeta de gallineta/ que la bruixa remena/ amb
RECURSOS
la seua vareta.
• Activitats en línia amb diminutius. http://link.edelvives.es/qvqed

Valencià 2n
UNITAT 5
3 Observa i relaciona.
CONTINGUTS
peix-gran/ peixets-menut/ pilota-gran/ piloteta-menut.
• Formació de paraules: derivació amb sufixes
gran men t (diminutius).
lig el te t i co ia les ara les e in i en ob ectes men ts.
• Escriure en la pissarra una sèrie de paraules, entre
c a t el a la e a a eta les a a les en es es les quals hi haurà diferents diminutius. Demanar
an e e t ac e et a ta la ai ta leta s e sa la els alumnes que identifiquen quines paraules són
com peuet.
e a ia!
• Subratllar les respostes dels alumnes. Dir les
vareta; peuet; tauleta. i paraules primitives perquè els alumnes diguen,
en cada cas, amb quin diminutiu les relacionarien:
caseta (casa); ditet (dit); sabateta(sabata); gosseta
(gossa); piloteta (pilota), etc.
Els són paraules que usem per a indicar que una cosa és
més del normal com peu o goss Els diminutius acaben ÀUDIO CD 2
amb
scri el ictat en el a ern. DICTAT CD 2

D PISTA 4 PÀGINA 95
Dictat.
Tinc un gosset i una gateta. La cadireta és de joguet.
noranta-cinc 9
He fet un dibuixet d’un peixet de colors. La tauleta
de nit és blanca.
3/02/15 16:25 088_105_U5_107150_LA_LEN2P_SPX_BlEv.indd 95 24/02/15 16:06
Sap distingir els augmentatius dels diminutius. ACTIVITATS

• Classificar les paraules d’una sèrie segons siguen augmentatius Reforç
o diminutius.
• Cada alumne tria un diminutiu i diu en veu alta
Dibuixa seguint instruccions bàsiques. una frase amb aquest.
• Fer un dibuix amb elements de grandària normal i altres Ampliació
menuts. Intercanviar els dibuixos per explicar en veu alta,
utilitzant diminutius, el que està representat cada dibuix. • Dictat de dibuixos. Dir 6 frases amb diminutius
perquè els alumnes les dibuixen dins les celes
d’una graella: Veig un pardalet en una gàbia;
RECURSOS
Hi ha una sabateta en l’armari, etc.
• Activitats en línia sobre els augmentatius.
http://link.edelvives.es/vlbvt

UNITAT 5
1 Observa el ib i i inta l seg int les in icacions.
CONTINGUTS
• Els determinants: este/esta; aquell/aquella.
inta este a e ec l e i a inta este c nillet
• Fer en la pissarra un dibuix semblant al que apareix ec l c inta la te la a a ella casa e i ia elles
en l’activitat 1.
l s ec l ta n a
arbre: groc i marró/ conillet: groc/ teulada: roig/ flors: taronja.
• Conversar sobre els elements que hi ha
representats. Prendre un element com a referència
i, en relació amb aquest, fer preguntes perquè els
alumnes identifiquen si els objectes del dibuix sem i esta per assen alar objectes o persones que estan prop de
estan prop o lluny de l’element de referència. nosaltres i l objecte o la persona est ll usem a ell o a ella
• Jugar al joc de les frases amb errades: dir frases,

utilitzant els determinants este,-a;-es;-os/aquell;-a;-
es;-elles de manera errònia. Els alumnes han 2 i a t en la classe i escri rases sant
d’identificar les frases amb errades. Corregir les

este esta estes estos a ell a ella a elles a ells
errades, relacionades amb els determinants, sobre
les frases escrites en la pissarra.
Esta taula é∫
Respostes lliures. Exemples: Este cotxe va molt ràpid./ Esta poma està molt dolça./
INNOVACIÓ EDUCATIVA Estes xiquetes són les meues amigues; etc.
Utilitzar l’estructura TREBALL PER PARELLES per
resoldre l’activitat 1.
9 noranta-sis
Reforç Sap usar els determinants correctament.

• Completar frases senzilles amb determinants • Completar frases senzilles amb determinants proposats i fer,
proposats, utilitzant les pistes que s’inclouran en després, un dibuix per representar la informació del text.
les frases (referències sobre la distància dels
objectes com ací, allà lluny, prop d’ací, lluny
d’ací; etc.) És capaç d’identificar errades amb determinats usats malament.
• A partir d’un dibuix, identificar errades en frases senzilles sobre
Ampliació
els determinants i escriure les frases correctament.
• Localitzar els determinants que expressen que
un objecte està prop o lluny de la persona que
parla en frases senzilles.

Valencià 2n
UNITAT 5
3 om leta les rases. i a t en la ista e et onem.
a ell a ells este esta estos
—Vull llegir este llibre.

CONTINGUTS
O
—Per favor, vol∫ donar-me estos
• Els determinants: este/esta; aquell/aquella.
joguet∫, Pau?
— esta pilota é∫ de Marc.
—Anirem a vore aquell castell. INNOVACIÓ EDUCATIVA
—Han guanyat el torneig aquells Aprenentatge cooperatiu

jugador∫. Resoldre l’activitat 4 amb l’estructura
TREBALL PER PARELLES .
— aquell cotxe é∫ de mon tiø Remigi.
ncercla els errors estes rases.
• Esta ca iseta s lanc
• ell ca i est a a ia a
• El i ets estan en els c t e
scri les rases amb els errors corregits.
Esta camiseta és blanca.
Aquell camió està avariat.
Els xiquets estan en els cotxes.
noranta-set 9
COMPETÈNCIES CLAU i INTEL·LIGÈNCIES MÚLTIPLES ACTIVITATS
Usa els determinants segons la proximitat. Reforç

• Trobar la frase que no pertany a una sèrie amb una • Utilitzar una corda per a dividir un espai
característica comuna (tindre determinants que expressen de l’aula (la part frontal de l’aula o un racó).
llunyania/proximitat amb la persona que les diu). La corda farà que els alumnes associen un dels
espais amb el concepte de «prop» i un altre amb
Destria frases segons els determinants usats. el de «lluny». Repartir a cada alumne dues
• Classificar frases senzilles d’acord amb un criteri relacionat cartolina perquè dibuixen un objecte en cada una.
amb el tipus de determinant que inclouen.
Ampliació
• Per torns, cada alumne situarà les seues
cartolines en una o les dues zones separades
per la corda i llegirà, en cada cas, la paraula.
Després, triarà un altre alumne perquè diga una
frase amb la paraula i el determinant correcte
tenint en compte la zona on està situada
la paraula.

UNITAT 5
1 i a t en estes ara les.
mé∫ mel
CONTINGUTS
• Els sons de la lletra e: e oberta/ e tancada.
a lletra pot sonar de dos maneres com en m s o com en m l

• Utilitzar una endevinalla per a introduir els dos

sons de la vocal e: 2 ncercla els ib i os amb color si la e sona com en i amb color
si sona com en .
a) Sóc dolça, molt dolça
Amb cullera me prens
Gràcies a l’abella
De la bresca a tu aniré.
Quin animalet sóc? (La mel)
b) Una serp de vagons
per un camí de ferro.
Viatja de dia, de nit dorm *Error en el llibre de l’alumne: els colors estan canviats.
En silenciosa estació.
3 inta e roig les ara les e orten tanca a.
Què és? (El tren)
• Escriure en la pissarra les paraules. Encerclar
la lletra e i pronunciar-les, exagerant la pronuncia
oberta i tancada de la vocal en cada cas perquè
els alumnes discriminen al menys de manera
intuïtiva el so obert i tancat de la lletra e. ocell castell ereta
INNOVACIÓ EDUCATIVA 9 noranta-huit
Aprenentatge cooperatiu 088_105_U5_107150_LA_LEN2P_SPX_BlEv.idml 98 23/02/15 16:26 088_105_U5_1

088_105_U
Emprar TREBALL PER PARELLES per a resoldre

l’activitat 3.
ACTIVITATS
Reforç
• Apegar en la pissarra el dibuix d’una finestra oberta i un altre dibuix
COMPETÈNCIES CLAU i INTEL·LIGÈNCIES amb una finestra tancada, en dos parts diferents de la pissarra.
MÚLTIPLES Dir paraules amb la lletra e, o mostrar les fotografies o dibuixos
corresponents, i pronunciar-les perquè els alumnes, per torns,
Pronuncia perfectament les e obertes. peguen la paraula o el dibuix en el lloc correcte segons el so
• Completar frases senzilles, amb paraules que de la vocal.
tenen en comú el mateix so de la e, a partir Ampliació
de les lletres desordenades.
• Fer frases col·lectivament utilitzant les paraules de les dues seccions.
Exemple: Hi ha una (resp) en el zoo. (serp) Posteriorment, dibuixar junt a cada frase una finestra oberta o
• Localitzar en una sopa de lletres, o un text tancada segons el so de la e en les paraules.
senzill, paraules que responen a un criteri:
Dictat complementari
paraules en què la lletra e sona com en mel;
per exemple. • Roser està malalta de la gola. Al seu germà li fa mal en el genoll. A ell
li agrada el puré de verdures i a ella l’arròs caldós que fa sa mare.

Valencià 2n
UNITAT 5
ron ncia estes ara les.
ron ncia estes ara les. ll c
ll c
CONTINGUTS
• Els sons de la lletra o: o oberta/ o tancada.

a lletra pot sonar de dos maneres com en ll p o com en f c
a lletra pot sonar de dos maneres com en ll p o com en f c
ncercla amb roig si la sona com en ll i amb ver si sona com en c.
ncercla amb roig si la sona com en ll i amb ver si sona com en c. • Utilitzar una endevinalla per a introduir els dos
ll t ns c na nt sons de la vocal o:
ll t ns c na nt
ta c c l cass la a) Visc en el bosc
ta c c l cass la
I també als contes
s t c c l a
s t c c l a A la caputxeta vermella
Allà la trobe.
Quin personatge sóc? (el llop)
scri la ara la e ca a ib i i inventa na rase amb ca a na.
scri la ara la e ca a ib i i inventa na rase amb ca a na.
b) Un botó gegant,
s’infla i desinfla
i roda que roda
per terra va.
Què és? (la pilota)
• Escriure en la pissarra les paraules. Encerclar
taronja hipopòtam la lletra o i pronunciar-les, exagerant la pronuncia
oberta i tancada de la vocal en cada cas perquè
Resposta oberta.
els alumnes discriminen al menys de manera
intuïtiva el so obert i tancat de la lletra o.
noranta-nou
noranta-nou 99
99
ACTIVITATS
3/02/15 16:26 088_105_U5_107150_LA_LEN2P_SPX_BlEv.idml 99 99
088_105_U5_107150_LA_LEN2P_SPX_BlEv.idml 23/02/15
23/02/15 16:26
16:26
Reforç
• Apegar en la pissarra el dibuix d’una finestra
Distingeix el so de la o oberta i de la o tancada. oberta i un altre dibuix amb una finestra
tancada, en dos parts diferents de la pissarra.
• Per torns, mostrar només a un alumne la targeta d’una paraula Dir paraules amb la lletra o, o mostrar les
amb o oberta/tancada i el seu dibuix. Demanar que la fotografies o dibuixos corresponents,
represente amb gestos o, en cas que necessite ajuda, puga i pronunciar-les perquè els alumnes, per torns,
donar alguna pista sobre ella. Escriure la paraula, una vegada peguen la paraula o el dibuix en el lloc correcte
l’identifiquen els alumnes i, en grup, pensar si la lletra o té el segons el so de la vocal.
mateix so que té en la paraula llop o foc.
Ampliació
• Fer frases col·lectivament utilitzant les paraules
de les dues seccions. Posteriorment, dibuixar junt
a cada frase una finestra oberta o tancada
segons el so de la o en les paraules.

Valencià 2n
UNITAT 5
Paper i tinta
1 lig el te t.
els i e s tel ns als tel ns ils an assat lts an s
El i e tel n a se el tel a e en ia a
CONTINGUTS sen als e en e etia a la a la e
• El resum d’un text. an n cient ic ale an a c ea el

i e is siti ca a e t ans et e la e
ana e ia el ct ica
es s es a c ea la i e a ca ina lica
• Iniciar el treball perquè els alumnes intuisquen a tel n lic a n es e nci na a
la funcionalitat i les característiques bàsiques del a ne es
resum vinculant-lo amb elements pròxims a les
seues experiències, com ara els contes. Escriure i a ina es e n se e e t
diferents títols de contes coneguts pels alumnes c n e sa a n tel n il
i resums de l’argument escrits en dos o tres frases
senzilles. Llegir-les i animar els alumnes a que
relacionen les frases amb el títol corresponent. 2 ria n t tol er al te t e as llegit.
La història de la televisió.
• Formular preguntes sobre l’activitat que han fet:
a ist ria el tel on a ist ria el m bil
Les frases que han llegit són el conte o un resum
del que passa en el conte? Podrien dir el resum
d’algun altre conte? I d’alguna pel·lícula? 3 arca les rases e onen la in ormaci m s im ortant sobre el te t.
a i e a ca ina e a a la nci na a a ne es
El tel a a se el i e tel n
Llegir el text amb l’estructura LECTURA COMPARTIDA
El s in ent n is siti e ac nica se a la e
i resoldre l’activitat 3 amb TREBALL PER PARELLES . se e i a a t tel ns ils
cent
ACTIVITATS 088_105_U5_107150_LA_LEN2P_SPX_BlEv.idml 100 23/02/15 16:26 088_105_U
• Fer col·lectivament, el resum d’una història que Selecciona idees importants d’un text.
va passar a classe un dia concret seguint un
• Identificar, entre dos textos breus el text que és un resum front
ordre determinat: anotar les idees dels alumnes,
un text informatiu incomplet.
ordenar-les i escriure, entre tots, un text breu.
Ordena un text.
Ampliació
• En grup, ordenar els paràgrafs d’un text i relacionar-los amb
• Anotar en la pissarra un text informatiu breu i
una idea clau, perquè els alumnes inicien la interiorització
seguir, col·lectivament, el procés per a elaborar
de les característiques que diferencien les idees principals
un resum amb la informació més rellevant.
de la informació secundària.
Exemple:
La televisió és un aparell que hi ha en cada casa.
Actualment, veus els programes de televisió en
color i amb gran qualitat. No sempre ha sigut
així. Les primeres televisions tenien grans
dimensions. Els programes no eren tan variats
i eren en blanc i negre, etc.

Valencià 2n
UNITAT 5
i a t en l es ema er a er n res m.
. e e te t. . at a la in aci
sca el si ni icat e les si tant
a a les esc ne es CONTINGUTS
. e a e e . . Esc i e la in aci • El resum d’un text.

i a e a es s atlla a a e
El te t est enat a a e .
Usar l’estructura PARADA DE TRES MINUTS per a
n res m és un text breu amb la informació més important d un text resoldre les activitats.
Per a fer un resum cal saber quines són les idees més importants del text
i escriure-les amb poques paraules
ol e para les
lig el te t i s bratlla les i ees rinci als.
Els tel ns e s tilit e act al ent

s n els tel ns ils El i e tel n
il lt s an i a na antena
et l lica c en a a ica se el
als Estats nits Ei e ti s e il n s
e etia a les e s nes c nica se a
la e
Els telèfons més utilitzats són els telèfons mòbils. El primer telèfon mòbil
es fàbrica en 1979. Era molt més gran i tenia una antena metàl·lica.
cent una
Ordena frases per a fer un resum. Reforç

• Completar el resum d’un text amb frases que estaran • Escriure en la pissarra frases per a resumir un
numerades perquè els alumnes les seleccionen entre una sèrie contingut interessant pels alumnes. Demanar
(amb informació relacionada/no relacionada amb el tema). que inventen un títol pel resum.
Selecciona informació d’un esquema per a redactar un resum. Ampliació

• Ordenar les accions que cal fer abans de redactar un resum, • Repartir als alumnes un text amb informació
expressades amb frases senzilles que fan referència a l’esquema sobre un contingut pròxim als seus interessos.
proposat en la secció. Demanar que assenyalen el vocabulari
desconegut i, col·lectivament, tractar
de determinar el significat de les paraules.
Pot utilitzar-se el diccionari.

Taller de paraules
Valencià 2n
UNITAT 5
1 lig el te t.
a e a a e a ta
CONTINGUTS
• L’auca.
om s an es a e nit ol gar amb les estrelles

la ll na arla e it a it. tamb balla amb elles.
• Motivar la curiositat dels alumnes repartint-los les

il·lustracions d’un auca senzilla sense text.
• Conversar sobre les diferents escenes i el tipus de
text perquè comencen a intuir les característiques ra e el sol no la mira a ll na ga al veig veig
a la oscor il l mina. amb els somnis els i ets.
bàsiques: Què hi ha representat? Quantes escenes
hi ha? Quina escena els agrada més? Quin és el
tema de l’auca? Quin títol li posarien? Pensen que
és semblant a un còmic?
asse a el cel tran il na can oneta bella

i canta nom s er a mi. entona a ca orella.
2 scri o .
es rases el te t tenen rima. V
l te t s n res m n altre te t. F
a a art el te t t os versos. V
2 cent dos
088_105_U5_107150_LA_LEN2P_SPX_BlEv.indd 102 24/02/15 13:50 088_105_U5
Reforç Entén i ordena les escenes d’una auca.

• Repartir als alumnes un auca senzilla. A banda, • Ordenar les escenes d’una auca senzilla i escriure un títol
repartir frases numerades perquè seleccionen relacionat.
la que correspondria a cada escena de l’auca
i escriguen el número corresponent. Completa redolins sobre un tema concret.
• Inventar redolins sobre un tema que siga interessant i pròxim
Ampliació
als alumnes a partir d’una pauta prèvia:
• Completar els redolins d’un auca senzilla, triant
L’auca de ... (l’escola) escriurem
una paraula en cada cas d’entre una sèrie de
Si entre tots la ... (completem)
paraules amb rima.
L’escola és un lloc especial
On hi ha classes diferents
Hi ha també biblioteca
On els llibres mai fan festa ...

Valencià 2n
UNITAT 5
na a ca és un tipus de text molt original Est format per dibuixos i redolins

dos versos rimats ntigament les auques es llegien al carrer en p blic
CONTINGUTS
3 elaciona les rases er a er n re ol i acabar l a ca e la ll na. • L’auca.
Quan el sol vol despertar-se, la lluna torna a amagar-se
la ll na torna a amagar se.
an el sol vol es ertar se la ll na canta e no . INNOVACIÓ EDUCATIVA
la ll na arla amb les estrelles.
Usar TREBALL PER PARELLES per a resoldre les
activitats de la pàgina.
ets l a tor
om leta les caselles e l a ca amb el re ol e as ormat i n altre re ol
al te g st. es els ib i os e les caselles i llig l a ca als te s com an s.
Resposta oberta.
cent tres
Elabora una auca. Reforç

• Activitat col·lectiva. Realitzar l’auca de la biblioteca o de la • Aportar informació per a completar un mapa
classe a partir del model que es proposa en l’enllaç conceptual amb paraules amb rima/sense rima
relacionades amb la paraula LLUNA.
Fer un auca a partir d’un conte, llegit a l’aula o visionat en una
presentació. Ampliació
• Utilitzar l’esquema de l’auca de l’activitat 1 per a
RECURSOS elaborar algunes escenes més amb les paraules
• Plantilla per fer auques per descarregar que han aportat.
http://link.edelvives.es/mjgob Lluna: pruna, una, alguna, llacuna, desdejuna,
vacuna, vint-i-una, etc.

Valencià 2n
Per a recordar…
UNITAT 5
1 magina e vols com artir alg na cosa interessant amb n amic e vi ll n .
bans e arlar er tel on amb ell ensa vols ir li. er on comen aries
Resposta lliure. Exemple: la conversa s’iniciaria a amb una salutació i continuaria amb l’explicació del motiu
de la telefonada. Després, finalitzaria amb una expressió d’acomiadament.
2 lig el te t i es n res m.
PROJECTE
a ei i eia s n ns ans
CD LLIBRE DIGITAL, generador d’avaluació.
a ici nats a la ntan a els a a a
CD ACTIVITAT INTERACTIVA. asse a e les se es i a i e la
nat a i en e assat ei i en
e c si a la e a al e na
Enca a e se e se i en les
Abans de llegir el text: sen es a ca es a e e ana a
a ant es a es ista i a a el
• Observar la fotografia de l’activitat 1. Formular
preguntes: Quantes persones hi ha? En quin tipus ca e i cat les es i eia
de lloc es troba? Què està fent? Què porta a at a e la i la e ta a la
l’esquena? t illa e si e cas e a e
ienta se i t na al ca e
• Demanar que expliquen si alguna vegada han fet
la mateixa activitat que mostra la fotografia. ien ca a l est i a e s n tils
Animar els alumnes perquè descriguen les seues est s a a ells!
experiències personals.
Resposta lliure. Exemple: Dos amics, Jaume i Mireia tenen en comú l’afició d’anar a la muntanya. En
• Resoldre individualment les activitats. l’excursió de diumenge, Jaume es va confondre de camí, però gràcies a que Mireia va utilitzar la brúixola
van resoldre ràpidament el problema.
DICTAT CD 2
El llop està al costat del foc. El botó es redó. El gel i la

mel. La dent i el peu.
3 scri el ictat en el a ern.
Dictat.
cent quatre
AVALUACIÓ COMPLEMENTÀRIA Quin nom tenia un dels peixos de la segona sala?

a) peix estrany
1 Audició.
b) peix gota
2 Comprensió oral.
c) peix peixot
On va anar de visita la classe de segon? Com era la carabasseta de la tercera sala?
a) a la biblioteca a) molt ampla
b) a un museu b) molt pesada
c) a veure una obra de teatre c) molt llarga
Què tenia d’especial el museu?
3 Quina paraula del text que has escoltat té una o com la de foc?
a) exposava llibres antics
b) mostrava quadres antics a) segona
c) exposava curiositats b) curiosos
Quin animal curiós hi havia en la primera sala? c) arròs
a) una vaca sense taques 4 Quina paraula té una o com la de pols?
b) un llop amb dos caps a) llop b) com c) peixos
c) un llop amb dues cues

Hem aprés Valencià 2n
UNITAT 5
1 lig l a ca. Un monstre.
AUDICIÓ AVALUACIÓ COMPLEMENTÀRIA

La classe de segon va anar ahir a visitar un lloc especial.
n ia arrib al castell c molt bo no ting e or.
Prop de la plaça està el museu de les curiositats. És un
n gegant er ven re mel. inc gegant tamb el me cor
museu nou que té quatre sales. La primera sala mostra
animals curiosos, com un llop amb dues cues, que està
• ontinua amb un redol més la hist ria en el quadern dissecat. A la segona sala hi ha de peixos lletjos i
estranys, com el peix gota. En la tercera sala, vam veure
• ibuixa en el quadern l escena que acabes d inventar
una carabasseta de més de 80 centímetres de llargària.
A l’última sala hi havia miniatures molt curioses, com el
2 ria els eterminants er a com letar la rase. text d’una pàgina de llibre en un gra d’arròs!
peluda, llarga i de color marró.
l∫ l e l el mel
3 n ines ara les la sona com en ncercla les.
mel; ló; fà; plà.
ver e ser ent Posar en comú les respostes amb U PER TOTS .
i a t en les ara les. ncercla nom s les e s n imin ti s.

soparot; sabatota; manota.
llibre sabatota e ot itet gosseta
a en els ib i os e les a es er a com ren e n les ist ries
cent cinc
5 Si el museu tinguera una altra sala, que imagines que hi hauria?

SOLUCIONS DE L’AVALUACIÓ COMPLEMENTÀRIA
a) mobles 1 Audició.
b) invents curiosos 2 Comprensió oral: b) a un museu; c) exposava curiositats;
c) instruments musicals c) un llop amb dues cues; b) peix gota; c) molt llarga.
6 Complet l’esquema del resum del text que has escoltat. 3 c) arròs.
4 a) llop.
El text tracta d’una visita de la classe de segon. La visita va ser
a ..... . El museu estava format per ..... . La primera sala tenia .....; 5 b) invents curiosos.
la segona tenia ......; la tercera mostrava ..... . En la quarta hi havia 6 El text tracta d’una visita de la classe de segon. La visita
..... . va ser al museu de curiositats. El museu estava format per
quatres sales. La primera tenia animals curiosos; la segona
7 Quines paraules usaries per a assenyalar que un peix està lluny? tenia peixos lletjos i estranys; la tercera mostrava una
carabasseta molt llarga. En la quarta hi havia miniatures
a) este peix
curioses.
b) estos peixos
7 c) aquell peix.
c) aquell peix

Unitat 6. El camaleó Menjamós
PROGRAMACIÓ

Comprensió lectora 1. Llegir en veu alta i amb fluïdesa i entonació adequades diversos
textos.
2. Concentrar-se per a entendre i interpretar el significat dels textos

que llig.
El llenguatge no verbal 3. Captar el sentit global i reconéixer idees principals de la

informació verbal i no verbal de textos orals pròxims a la seua
experiència i resumir-ne oralment el contingut.
Les famílies de paraules 4. Distingir i classificar paraules que pertanyen a la mateixa família
de paraules.
Els pronoms personals 5. Definir el concepte de pronom personal i conéixer-los en singular

i en plural.
Ús de c i qu 6. Conéixer la correspondència entre fonemes i grafies: ca, co, cu,

que, qui.
7. Identificar paraules que s’escriuen amb c i qu, tenint en compte

la concordança de gènere i nombre.
La llista 8. Resumir la informació per mitjà d’enumeracions organitzades

en forma de llistes.
La faula 9. Identificar les característiques textuals bàsiques de la faula

i reflexionar sobre els trets principals d’aquesta.

Competències
1.1 Llig en veu alta diferents tipus de textos apropiats a la seua 106, 107, LA: pàg. 106 i 107;
edat amb velocitat, fluïdesa i entonació adequades. 108, 109 pàg. 123, act. 1
2.1 S’esforça per comprendre i interpretar la lectura que 106, 107, LA: pàg. 108 i 109;
ha llegit. 108, 109 pàg. 123, act. 1.
AC: act. 2 i 7
3.1 Utilitza el llenguatge no verbal per a comunicar-se amb 110, 111 LA: pàg. 110 i 110;
els altres. pàg. 122, act. 1
4.1 Distingeix, classifica i relaciona paraules que formen part 112, 113 LA: pàg. 112 i 113;
d’una mateixa família de paraules. pàg. 122, act. 2
5.1 Coneix el concepte de pronom personal, en reconeix 114, 115 LA: pàg. 114 i 115;
les formes i completa un text amb els pronoms personals que pàg. 122, act. 3
hi falten.
6.1 Codifica i descodifica els fonemes i les grafies del valencià: 116, 117 LA: pàg. 116 i 118;
ca, co, cu, que, qui. pàg. 123, act. 2.
AC: act. 4 i 5
7.1 Identifica i completa paraules amb c i qu tenint en compte 116, 117 LA: pàg. 116 i 118;
la concordança de gènere i nombre. pàg. 123, act. 2.
AC: act. 4 i 5
8.1 Reconeix i produeix llistes per a organitzar la informació. 118, 119 LA: pàg. 118 i 119;
pàg. 122, act. 4;
pàg. 123.
LA: pàg. 118 i 119
9.1 Llig, reconeix i reflexiona sobre les parts d’una faula. 120, 121 LA: pàg. 120 i 121;
pàg. 123, act. 1.
LA: pàg. 120 i 121;
pàg. 123, act. 1.
LA: pàg. 120 i 121

VOCABULARI
Substantius: mosca, camaleó, flauta.

Adjectius: silenciós, inadvertit.
Verbs: atrapar, ajudar, tocar, hipnotitzar, xiular.
METODOLOGIA I DIFICULTATS D’APRENENTATGE D’altra banda, s’hi treballa la faula, en què els protagonistes també
són els animals.
La seqüència d’aprenentatge s’inicia amb la lectura d’un text
acompanyat d’unes imatges que l’alumnat haurà de llegir i A més, hi ha continguts relacionats amb l’àrea de Matemàtiques,
observar per tal de respondre a determinades preguntes de ja que s’afavoreix l’ús de processos de deducció i raonament lògic
comprensió. en el treball de la concordança entre determinants i substantius.
Cal intentar crear situacions comunicatives a l’aula perquè els

VALORS I ACTITUDS
alumnes utilitzen la llengua per a comunicar-se i fer servir el
vocabulari aprés en la unitat. El treball en equip i el valor de la perseverança
A més, cal insistir que poden utilitzar el diccionari per a conéixer el Proposar en classe la rememoració de moments de treball en
significat de paraules que no coneixen. equip o moments en què uns hagen ajudat els altres per
aconseguir una meta.
ATENCIÓ A LA DIVERSITAT Reflexió i valoració de l’amistat
Reforç Participar en les activitats dirigides a millorar les relacions
A partir de paraules donades, buscar-ne altres de la mateixa interpersonals entre els xiquets i les xiquetes. Ara que estem a
família de paraules. mitjan curs, és interessant veure les relacions entre els alumnes
i si hi ha grups creats a l’aula per afinitats o per amistat per a
Representar amb gestos diferents estats d’ànims i que els detectar possibles casos d’aïllament o discriminació.
companys els endevinen.
Trobar els contraris de determinats verbs utilitzant el prefix des-. ÚS DE LES TIC
Completar un text amb els pronoms personals donats. Ús del CD amb l’audició de la lectura inicial.
Ampliació Ús del CD amb l’audició de les activitats de comprensió oral.
Localitzar en la lectura addicional de la unitat paraules que Visitar els enllaços incorporats en la secció de recursos d’aquesta
continguen els fonemes i els grups de lletres treballats en la guia.
unitat ca, co, cu, que, qui.
Dur faules a la l’aula perquè els alumnes les lligen en veu alta. INTERACCIÓ AMB LA FAMÍLIA
Com que en aquesta unitat es treballa la realització de llistes, seria

convenient integrar els alumnes en l’elaboració de la llista de la
Els continguts d’aquesta unitat didàctica estan relacionats amb els compra que es faça a casa. D’aquesta manera, s’afavoreix que les
d’altres àrees, com ara àrea de les Ciències de la Naturalesa. Com famílies compartisquen els moments d’aprenentatge amb els
en altres unitats del curs, els protagonistes de la lectura són animals, alumnes i els vinculen així amb experiències afectives que ajuden
per la qual cosa se n’esmenten els noms, les parts del cos, etc. el desenvolupament personal de l’alumne.

• En la lectura d’aquesta unitat, El camaleó Menjamós, el protagonista,
el camaleó, té un problema i de nou tenim Lluna i Màrius per ajudar-lo.
El país de l’Hivern
l’Hivern
ít o l: E l país de
T
Blanch
Xavier
FITX A
Autor: vira
r: Fr an cesc Ro ja, núm
. 33
s tr a d o èrie Ro
Il·lu fantil, S
ió : A lb ades In
Col·lecc
Recursos
• a er • Web on es pot trobar un recull de faules.
• tolo ia Un bosc d’històries. ttp li e el i es es cs
Altres materials • Web on es poden trobar exercicis sobre les grafies treballades
• a em e lle a en aquesta unitat: ca, co, cu, que, qui:
• ara les i lletres i ttp li e el i es es i
• Web amb làmines de vocabulari treballat per fonemes.

i es complime t IM
106-107 Grup classe Què sabeu del camaleó? Sabeu per què es caracteritza principalment? Coneixeu
altres animals que tinguen característiques especials?
110-111 Grups de 4 Per torns, representeu animals mitjançant gestos, sense fer servir la veu, perquè
els companys els endevinen.
112-113 Per parelles Quines de les paraules següents estan relacionades amb el paper?
paperet, paperassa, país, papereta, papereria
I amb la fruita?
fruir, fruiter, fruiteria, fruiteta
114-115 Per parelles Porteu una fotografia de la vostra família. Conteu-li al vostre company qui és
qui. Pots prendre estes oracions com a exemple:
Esta és la meua germana. Li diuen Alba. Ella és alta i xarraire.
Recorda utilitzar els pronoms personals.
116-117 Grups de 4 Teniu cinc minuts per a pensar objectes, animals o persones que trobeu a l’escola
el nom de les quals continga la grafia qu. Quantes paraules heu aconseguit escriure?
118-119 Grup classe Hui prepararem un sopar per a la nostra família amb l’ajuda dels adults. Què
necessitarem? Feu una llista dels productes que hem de comprar al supermercat.
A continuació, feu una altra llista dels utensilis de cuina que necessitarem per a preparar
el sopar.
120-121 Grups de 4 Entre tots, inventeu una faula i trieu l’animal que més vos agrade perquè en siga
protagonista. Recordeu que heu d’esmentar les característiques principals de l’animal que
heu triat.

Paleta IM
o ti ts am lies e para les ro oms perso als Ca co cu que qui
IM complime t
o t ell
Individual Substituïx els noms propis d’estes persones per pronoms personals.
Noèlia és alta.
Pau juga molt bé a bàsquet.
Toni sap cuinar macarrons.
Gemma i Maria volen anar de vacances a la muntanya.
Joan i Marc tenen un gos molt bonic.
Clara parla xinés.
Saps com es diu?
Individual Completa les oracions següents:
Quan vull comprar llibres vaig a la ..... i si no trobe el que vull pregunte al .....
Quan vull comprar sabates vaig a la ..... i si se’m trenquen, les porte al .....
Per al meu aniversari, mon pare ha anat a la ..... per a comprar-me un pastís. El ..... li ha dit que és el pastís
més bo que ha fet mai.
Al mercat!
Grup classe Paula i Elisa van al mercat.
Paula vol comprar fruita i peix, on anirà?
Elisa vol comprar verdures i carn, on anirà?
em ca i
Individual Ha entrat una mosca a l’aula. Ara n’entren tres més. Completa:
Han entrat quatre mos..... a l’aula.
Esta s la i tr sa
Grup classe Mentre els xiquets caminen per l’aula, el mestre dirà grups de paraules que pertanyen
a la mateixa família, però hi inclourà una que no hi té res a veure. Quan els alumnes l’escolten, hauran
de d’asseure’s a terra.
e la matei a am lia
Per parelles Saps distingir les paraules que formen part de la mateixa família? Com ho fas? Explica-li-ho
al teu company.
er a t per a ella
Grups de 4 Dibuixeu cares somrients en un full de paper i retalleu-les i parleu entre vosaltres. Cada vegada
que un de vosaltres diga un pronom personal, doneu-li’n una.

la descripció.

Lectura compartida 106 El nombre 123
1-2-4 119, 121 U per tots 110
Full giratori 107, 109, 111
Llapis al centre 117
Treball per parelles 108, 115, 116

Llig bé la lectura.
M’esforce per entendre i interpretar la lectura.
Sé comunicar-me amb gestos.
Reconec paraules d’una mateixa família de paraules.
Reconec els pronoms personals.
Reconec paraules escrites amb les grafies c i qu.
Complete paraules amb c i qu.
Sé fer llistes i sé per a què serveixen.
Identifique les característiques d’una faula.
TOTAL

Intel·ligència emocional
MISSATGES D’AMOR I AMISTAT
ecti s eto olo ia

• Aprofundir en les relacions personals basades en sentiments • D’entrada, el docent llegirà l’enunciat del primer punt i entre
positius com l’amor i l’amistat. tota la classe es definiran l’amor, l’amistat i les diferents
maneres que tenen de manifestar-se.
• Comunicar emocions positives fent servir la carta tradicional
i el correu electrònic. • Tot seguit, es reforçarà l’autoestima de l’alumne mitjançant
l’escriptura d’una carta d’amor manuscrita a si mateix. En
• Reforçar l’autoestima.
aquesta carta, l’alumne haurà de detallar quines creu que són
E ciat les seues qualitats i virtuts. El docent enviarà, com a sorpresa,
aquestes cartes per correu ordinari als xiquets, perquè les
L’amor és un sentiment positiu i saludable, que té moltes
reben a sa casa.
maneres de manifestar-se. Com definiries l’amor? Com definiries
l’amistat? Intenteu definir estos conceptes entre tota la classe. • Pel que fa a l’escriptura del correu electrònic, seria
convenient que els alumnes disposaren d’ordinador (a l’aula
L’amor comença per l’autoestima, que és l’amor que sentim
d’informàtica) o bé que, simplement, quede com una activitat
envers nosaltres mateixos. Escriu-te una carta d’amor
per fer des de casa o la biblioteca. Recomanem l’opció de
manuscrita (a mà) a tu mateix. Et recordem que les cartes
correu de Gmail per a xiquets menors de 13 anys:
tenen l’estructura següent.
http://link.edelvives.es/yevno
• Lloc i data. S’indica des d’on i quan s’escriu la carta.
• Fórmula de salutació. Pot variar en funció del grau rese taci e sol cio s
de formalitat, des del clàssic «hola», «estimat/ ada», Tant la definició d’amor, la carta d’amor a un mateix i el correu
«benvolgut/ da» i el nom de la persona a la qual ens adrecem. electrònic afectuós a un amic es presentaran per escrit, siga per
• Cos del text. Conté el missatge en qüestió. via manuscrita o per adreça de correu electrònic. Recomanem al
docent la creació d’un blog on puguen pujar les cartes i e-mails
• Comiat. Com, per exemple: «adéu», «fins a la pròxima», d’amor escanejats o copiats. Podria ser una activitat ideal per al
«salut!», «una abraçada». 9 d’octubre, sant Valentí o similar.
• Signatura. El nom de la persona que escriu la carta.
Recursos
Segurament, coneixes algú a qui t’estimes molt. Què et
• Fulls de paper, sobre, segell.
sembla si li escrius un correu electrònic d’amor o d’amistat?
Explica-li per què creus que és tan especial per a tu, i quines • Ordinador des d’on escriure el correu electrònic.
coses d’esta persona t’inspiren sentiments positius. Hauràs de
crear una adreça de correu electrònic –si no en tens ja–,
i demanar al destinatari o destinatària de la teua carta que
també en tinga una.

Valencià 2n
6
UNITAT 6
El camaleó
Menjamós
CONTINGUTS
a s an alg est alegre o trist sense
• Comprensió lectora.
e t o iga om o sa s

la l na se a t nat a esca a na alt a sca
Abans de llegir e en a s n ca ale a e se silenci s
• Treballar la pregunta d’introducció de la pastilla i assa ina e tit a i l na
verda: Saps quan algú està alegre o trist sense e s e s e ai e ai at a e
que t’ho diga? Com ho saps?
ni na sca ni it a
en a s e n et e c es El e
Quines paraules apareixen en les il·lustracions?
ncle i este ac e aa a te
Escriure-les a la pissarra.
• Coneixes altres paraules que serveixen per a
indicar sons?
Durant la lectura
La segona vegada es pot treballar el significat de
la lectura o de paraules de vocabulari que no
coneguen. cent sis
El camale e am s És veritat que el seu color cridava l’atenció. També és cert que li
agradava cantar i parlar a soles, xiular, cridar i en general ser sorollós.
PÀG. 106 PISTA 7 A més, reconeguem-ho, era una miqueta desmanyotat. Però molt
—A per ella! simpàtic!
«Patapam, plaf, plof!» es va escoltar al bosc. —Creus que és per això que mai atrape ni una mosca ni mitja?
Quan Lluna anà a mirar es va trobar el camaleó —Sí Menjamós. Però no et preocupes. El meu oncle i jo estem ací
Menjamós una altra vegada estés a terra. per a ajudar-te.
—Hola Lluna —va dir este espolsant-se la terra de la L’oncle Màrius i Lluna van provar diferents tractaments. Van ensenyar
pell blava fosforescent—. Se m’ha tornat a escapar una Menjamós a camuflar-se amb fulles i branques, però les mosques
altra mosca. sempre el descobrien i es recargolaven de riure.
—Però Menjamós, un camaleó ha de ser silenciós Després li van ensenyar a amagar-se i quedar-se quiet molt de
i passar inadvertit —va dir Lluna. temps, però acabava adormint-se i roncant com un ós.
Menjamós va mirar Lluna amb un ull i amb un altre es —Què hi podem fer? —es preguntava Lluna.
va mirar a si mateix. —Se m’ocorre una cosa —va dir de sobte l’oncle Màrius—. Usarem
la flauta del mag indi Amal.

Valencià 2n
UNITAT 6

PROJECTE
LECTURES, El camaleó Menjamós, unitat 6.
• Prèviament a la lectura, utilitzar el títol i les

il·lustracions de la lectura per a anticipar la història
que van a escoltar.
• Fer les preguntes prèvies a la lectura: Lluna fa cara
i e e es de desconcertada. Què pot estar passant? D’on
prové el so que està escoltant?
e nta a l na
a e s a a
ecessite na tela lanca INNOVACIÓ EDUCATIVA
i nes classes e sica Aprenentatge cooperatiu
ai a se c el ca ale Utilitzar l’estructura FULL GIRATORI per a realitzar
la següent activitat: Escriu tots els noms de sons que
en a s a a en e a t ca
conegueu.
a ella la ta ca a
i n tit a les s es Intel·ligència lingüisticoverbal
Localitzar en el text l’estructura de la narració, senyalant
nci na! an c i a t ts
l’inici, el nuc i finalment, les paraules de desenllaç.
cent set
—I què fa eixa flauta? COMPETÈNCIES CLAU

—Ara ho veuràs, ara. Necessitem una tela blanca i unes classes i INTEL·LIGÈNCIES MÚLTIPLES
de música.
Usa recursos musicals per a resoldre activitats.
I així va ser com el camaleó Menjamós va aprendre a tocar aquella
• Inventar una melodia, sense paraules, perquè
flauta, capaç d’hipnotitzar les mosques.
Menjamós hipnotitze les mosques. Es poden
Amb un turbant al cap, Menjamós va començar a tocar una cançó utilitzar instruments.
de bressol. Les mosques de seguida es van acostar i es van quedar
al·lucinades amb la melodia.
Llavors Menjamós va desenrotllar la seua llarga llengua i sluuurp,
se’n va engolir una.
—Funciona! —van cridar tots.
I aquella nit, per a celebrar-ho, van fer una festa en la qual
Menjamós, amb la seua flauta, va ser el centre d’atenció.

Valencià 2n
UNITAT 6
1 inta el nom el ersonatge e i les ara les seg ents.
e a t nat a esca a na alt a sca!
en am s l na ri s
CONTINGUTS
• Comprensió d’un text narratiu. 2 l na i e n camale a e ser
i tic i c i ane
SUGGERIMENTS METODOLÒGICS lt e c l is ll s
• Llegir en veu alta l’enunciat de cada una de les ilenci s i a e assa ina e tit
qüestions identificant el verb que indica l’acció que
e i sia it
cal realitzar.
• Fer visible, en un full utilitzant imatges de l’acció
i la paraula– els verbs de les accions que van 3 li agra a er al camale en am s elecciona i escri .
apareixent en les activitats. En el cas que ja

arlar a soles ballar gar a tenis tocar la la ta i lar cri ar
es tinga la instrucció visible, recordar-la.
m é é∫ e el Parlar a soles, xiular i cridar.

Usar l’estructura TREBALL PER PARELLES
per a realitzar les activitats 2 i 4.
Alguna vegada has anat a una festa? Conta-ho dient
què se celebrava, per quina raó, què hi havia, qui hi re s e s im ortant celebrar les coses bones an assen as anat
mai a na esta s i celebrava
havia i com t’ho vas passar? Es pot utilitzar un Resposta oberta.
organitzador gràfic en forma d’estrella per a respondre
a les preguntes proposades.
cent huit
Glossari Fa servir vocabulari gestual.

• Utilitzar l’estructura El joc de les paraules per a • Per equips, decidir quines paraules de l’activitat d’ampliació
treballar paraules clau i de difícil comprensió de anterior voleu treballar. Han d’haver-hi adjectius i verbs. Després,
la lectura. decidir quins gestos identificaran cadascuna de les paraules
triades.
Habilitat lectora
• Per grups, localitzar en el text paraules que
expliquen com és Menjamós. Quantes paraules
heu trobat?
Ampliació
• Completar l’activitat anterior amb paraules que
expliquen què fa Menjamós. Després organitzar
la informació en una graella de dues columnes.
Com és? Què fa?

Valencià 2n
UNITAT 6
Or ena les oracions segons com transcorren.
3 en a s a esen tlla la se a lla a llen ai

se n a en li na
1 en a s ac en a a t ca na can e ess l CONTINGUTS
2 es s es e se i a es an ac sta • Dramatització d’una història.
ina i ea t l oncle ri s scri o en la ba ara a.
Que aprenga a tocar la flauta per a hipnotitzar
les mosques.
Usar l’estructura 1-2-4 per a respondre les activitats
5-6.
nventa n t tol er a este ragment el te t.
Usar l’estructura FULL GIRATORI per a buscar
ai a se c el ca ale en a s a a en e a t ca paraules que indiquen les idees que es necessiten
a ella la ta ca a i n tit a les s es per a dramatitzar la història sense gestos.
Resposta oberta.
onte la ist ria el camale en am s i les mos es sense tilit ar ara les
nom s sons i gestos.
Resposta oberta.
i a altres ormes e com nicar se sense tilit ar ara les ines

es as servir
Resposta oberta.
cent nou 9
Gaudeix amb l’exercici de dramatitzar una història. Reforç

• Per grups, després de realitzar les activitats anteriors, dividir-vos • Respon: Per quina raó resulta graciós Menjamós?
per a assignar el paper de cadascun dels personatges de la Et resulta graciosa a tu la imatge de la pàgina
narració. Pensar en el vocabulari gestual que s’ha dut a terme 107?
i així, contar la història.
Ampliació
• Pensar en una situació còmica viscuda i contar-la.

UNITAT 6
A
CONTINGUTS
• El llenguatge no verbal.
• Observar les imatges i identificar què ens volen • Què fan els xiquets de les imatges?
comunicar els xiquets i les xiquetes en cada cas. • has comunicat alguna vegada sense C
necessitat de parlar?
de paraula. D
SOLUCIONS
• : saludar, : sen al de victòria, C: sen al d’haver guan at
o de ser forta, D: pensar, dubtar.
• Respostes obertes.
• Llenguatge gestual.
• Per a comunicar-nos usem les paraules per també els gestos
• Movent el cap d’una banda a l’altra horitzonalment, aps com es diu este tipus de llenguatge?
o movent el dit índex d’un costat a l’altre.
• om diries sense obrir la boca que no est s d acord amb alguna cosa?
• rrugant el nas, ajuntat les celles, creuant els bra os... • I com faries veure només amb gestos que est s enfadat?
INNOVACIÓ EDUCATIVA cent deu
Aprenentatge cooperatiu 106_123_U6_107150_LA_LEN2P_SPX_BlEv.idml 110 23/02/15 16:27 106_123_U6_
Utilitzar l’estructura U PER TOTS per a realitzar les

activitats proposades en les pastilles verdes. ACTIVITATS
Intel·ligència lingüisticoverbal Reforç
Respondre oralment a les qüestions: Inventa el que
volen dir cadascun dels xiquets de la pàgina. Amb qui
• Respon: Què t’agrada més escoltar, parlar o veure?
poden estar parlant?
Ampliació
• Pensa en la imatge d’una platja tranquil·la: Descriure-la des dels sons
que s’hi poden escoltar, o des d’allò que s’hi pot veure. Què et costa
més de descriure?

Valencià 2n
UNITAT 6
1 scolta al mag in i mal.
2 es on a les reg ntes seg ents.

CONTINGUTS
• Quin personatge est parlant amb luna? Màrius.
• om ha de ser un bon flautista segons el mag? • Els elements del llenguatge no verbal.
Ser responsable i constant.
• Què hauria passat si enjamós no haguera tocat bé la flauta?
Que les mosques fugiran per sempre.
MATERIALS DEL PRO
PROJECTE
3 ib i a el e cre s e ot assar es r s.

Pista 8.
ÀUDIO CD 2
La flauta és un instrument màgic, Lluna. És capaç

d’encantar els animals més salvatges, de tranquil·litzar
les feres més ferotges... però el més interessant és que
és capaç de donar poders a aquell que la toca. Però
es persones tenim diverses maneres de comunicar-nos El lle at e o tocar la flauta és un treball que necessita de gran
er al utilitza gestos sorolls sons etc en lloc de paraules paciència, molta sensibilitat i molt, molt d’art.
L’aprenent de flautista ha de ser responsable i tocar
cada dia fins que les melodies que isquen de
l’instrument siguen les més belles que s’han escoltat
mai! En cas contrari causarà l’efecte invers: si Menjamós
no es convertix en un flautista seriós les mosques
er arelles inter rete la lletra na can e s agra e sense sar les
ara les. om s o e er servir sons sorolls i gestos. fugiran per sempre i mai més tornaran. Mira Lluna, veus
eixa serp ferotge i famolenca que s’acosta cap a
nosaltres? Escolta...
cent onze
23/02/15 16:27 106_123_U6_107150_LA_LEN2P_SPX_BlEv.idml 111 23/02/15 16:27 INNOVACIÓ EDUCATIVA

COMPETÈNCIES CLAU i INTEL·LIGÈNCIES MÚLTIPLES Aprenentatge cooperatiu
Realitzar l’activitat 4 seguint les indicacions del requadre
Usa les capacitats necessàries per a aprendre, com ara i treballant les propostes de cançons a triar i la manera
la concentració, en el treball de l’aula. d’interpretar-ho utilitzant l’estructura FULL GIRATORI .
• Resol diferents activitats proposades des del punt de vista
del llenguatge gestual, oral i escrit.
RECURSOS
• Pàgina web sobre llenguatge gestual.

http://link.edelvives.es/wlgsn

Valencià 2n a casa e les lletres
UNITAT 6
1 Observa el ib i .
CONTINGUTS cavall
gall vaca
• Paraules amb rima.

assenyalen en l’activitat 1 la paraula que és la oca ollets gallina
solució.
No sóc rellotge
no sóc campana 2 es arelles com en l e em le.
però et desperte
al llarg de la setmana. teran ina o es c c
Què sóc? (el gall) cavall i gall
• Escriure la paraula que es la solució aportada pels s c gallina mos es
alumnes en la pissarra. Llegir la paraula i encerclar
la síl·laba ca. Preguntar: Hi ha altres paraules en
l’activitat que tenen eixes lletres? Quines? 3 em oesia amb les ara les e les arelles.
• Demanar que busquen en la il·lustració una

l all l l a all
paraula per formar parella amb la paraula taca
(vaca), a partir d’un exemple previ: pilota i granota; gallina l teranyina
gallina i sardina, per exemple. l cuc e suc
cent dotze
Reforç Reconeix les consonants que sonen igual per a formar rimes.
• Escriure a la pissarra paraules senzilles. Marcar • Situar en 3 llocs diferents de l’aula una cartolina amb les paraules
les síl·labes finals i jugar a trobar la parella gall, gallina i vaca, amb el dibuix corresponent. Escriure en
(paraules amb rima) entre altres paraules cartolines diferents paraules que rimen amb les tres paraules
proposades. seleccionades. Repartir una cartolina a cada alumne. Per torns,
l’alumne llegirà la paraula i es desplaçarà al lloc on està la paraula
Exemples: sabata i gata, llibreta i tauleta, lluna
que rima amb la que ell té i dirà en veu alta la parella: gall i ball,
i pruna, orella i abella, etc.
per exemple.
Ampliació
Gaudeix amb activitats lúdiques.
• Demanar als alumnes que creen un redolí
• Localitzar en una sopa de lletres senzilla paraules i copiar les que
seguint una pauta senzilla, escrita en la pissarra
rimen amb una paraula proposada prèviament.
prèviament:
Allà lluny hi ha una (sabata) i ací prop hi ha una
(gata).

Valencià 2n
UNITAT 6
ontin a la s rie i ant te en l e em le.
e e e
joia; joier; joiera; joieria. CONTINGUTS
• Família de paraules.
na és el conjunt de paraules que es formen a partir

d una mateixa paraula SUGGERIMENTS METODOLÒGICS
• Per iniciar el treball sobre les famílies de paraules,

jugar al joc del veig-veig amb paraules a partir de
ncercla les ara les e ertan en a la matei a am lia.
llibreta; llibreria; llibreter; llibre. les quals es podrà formar una família de paraules:
llebre llibreta llevat Veig-veig un aparell que serveix per parlar amb
persones que estan lluny si marquem números
(telèfon)/ una cosa que sempre va emparellada
llibreria llibreter llibre i es posa als peus abans de caminar (sabata).
• Escriure les respostes dels alumnes en la pissarra.
Dir paraules de les famílies de cada paraula perquè
om leta amb estes ara les e la matei a am lia e volen ir el contrari.
cordar, descordar; fer, desfer; aparéixer, desaparéixer; enredar, desenredar.
els alumnes assenyalen amb quina de les paraules
escrites està relacionada cada paraula: telefonar,
esa ar i er escor ar esenre ar es er
telefonista, telefonista/ paper, papereria, paperera,
etc.
e
é e e e
DICTAT CD 2 PISTA 9 PÀGINA 113
El llibre està en la llibreria. Hi ha flors en la floristeria.

scri el ictat en el a ern. El peix està en la peixateria. Dimecres i dijous vaig
Dictat.
al parc.
cent tretze
Discrimina famílies de paraules. Reforç

• Classificar les paraules d’una sèrie relacionant-les amb una • Relacionar paraules de la mateixa família: carn,
o més famílies de paraules. carnisser, carnisseria, carnissera, etc.
Reconeix diferents tipus de paraules d’una sèrie donada. Ampliació

• Separar les paraules d’una mateixa família, escrites sense • Ordenar les síl·labes de paraules de la mateixa
separació. família: dormir, dormitori, dormida; camí,
caminant, caminar, etc.
RECURSOS
• Activitats en línia sobre els augmentatius.

http://link.edelvives.es/rgvmo

UNITAT 6
1 lig els i legs.
ell s rna s s n els me s

el ro e e gimn stica. al mnes e n .
CONTINGUTS
• Els pronoms personals.
Ella s la me a
• Per iniciar el treball amb els pronoms personals, ro e e mate.
utilitzar un embarbussament: Jo tinc una joia; tu
tens tres trens, ella fa paella i ell no menja gens. 2 elaciona. Ella és simpàtica./ Jo sóc simpàtic./ Ell és simpàtic./ Nosaltres som simpàtics./
Vosaltres sou simpàtics./ Ells són simpàtics./ Elles són simpàtiques./ Tu ets simpàtic.
• Conversar sobre l’embarbussament, despr s
d’escriure’l a la pissarra i preguntar: Quines é∫ m
paraules ens diuen de qui està parlant
l’embarbussament? Encerclar els pronoms m
personals.
é∫ m ll
• Jugar al joc de les pistes: dir frases senzilles sobre
els alumnes, sense dir de qui es tracta, utilitzant els m m ∫ ll
pronoms ell i ella: Ella té ulleres de color negre
i els cabells llargs. m ∫ l e∫
• Escriure despr s les frases a la pissarra seguint
la pauta: Ella és Agnès/ Ell és Jaume, etc.
m ∫ l e∫
m e∫ ll∫
e∫ m lle∫
cent catorze
Reforç Relaciona pronoms personals amb sintagmes.

• Completar frases senzilles, seleccionant els • Situar alguns pronoms personals, escrits en cartolina, en llocs
pronoms personals per substituir noms d’alumnes: diferents de l’aula. Dir frases amb noms propis perquè els alumnes
Els alumnes de segon anirem d’excursió identifiquen amb quin pronom es relacionen i es desplacen al lloc
(nosaltres/jo). Nosaltres anirem d’excursió. on està el pronom correcte.
Ampliació Troba errades en frases que contenen pronoms.

• Localitzar, en frases senzilles, els pronoms • Identificar errades en frases senzilles dels pronoms personals
personals que fan referència a una sola persona utilitzats i escriure les frases correctament.
(jo/tu/ell/ella) o més d’una persona (nosaltres/
vosaltres/ells/elles). RECURSOS
• Activitat en línia sobre els pronoms personals

http://link.edelvives.es/qesdr

Valencià 2n
UNITAT 6
Els pro oms perso als s usen enlloc del nom t i ella són pronoms
personals en si lar osaltres osaltres i són pronoms
personals en plural
CONTINGUTS
• Els pronoms personals.

3 o ia les rases canviant els noms er n ronom ersonal.
Ella no vol sopa./ Ella va a la granja./ Ells tenen una tortuga.
a an ls a Ell Ella
a a a la an a Ell Ella INNOVACIÓ EDUCATIVA

e i e tenen na t t a Ell Ells Aprenentatge cooperatiu
Resoldre l’activitat 4 amb l’estructura
• En quina frase hi ha més d un nom de persona? En la tercera.
om leta el te t. Ella./ Nosaltres./ Ell; nosaltres.
lla nosaltres ll osaltres
m e l e m
l ∫ e
e em e em
m ∫e l ell el e e
e l
e el
em e
cent quinze
Reconeix el nombre dels pronoms personals. Reforç

• Agrupar els pronoms personals d’una sèrie en dos grups: els • Escriure una pàgina del diari de classe, utilitzant
que fan referència a una persona i els que en fan a més d’una frases amb noms propis: Hui hem començat la
persona. classe amb una lectura. Roser (la professora)
ha llegit un conte, etc.
Discrimina el nombre dels verbs conjugats.
Ampliació
• Relacionar frases sense subjecte, amb formes verbals senzilles,
amb pronoms personals proposats: • Utilitzar les frases del diari per tornar a escriure-
les, substituint els noms propis per pronoms
o Hem preparat un batut
personals: Ella ha llegit un conte, etc.
osaltres Toca la guitarra
ell Aniré demà a la fira

UNITAT 6
1 scolta i com leta les ara les amb ca oc .
m lle
CONTINGUTS e m e ∫ m
• Escriptura de c i q. m l
coixí; mosca; cullera; cuina; cuinera; camiseta; cabàs; camió; caminar; cocodril; curiositat; cua.
• Els grups ca, co, cu i que, qui.
avant de a o escrivim i davant de i escrivim
• Utilitzar una endevinalla per introduir els grups que
es treballaran en aquesta secció:
a) Dentotes que fan por, 2 i a t en els ib i os i com leta.
1. foca; 2. mosca; 3. cuina; 4. xiqueta; 5. mosquit; 6. quadern.
una cua ben llarga
potetes menudes
i enorme bocassa
Quin animal sóc? (el cocodril)
b) M’aprope a l’orella,
m’aprope a la cara
vole prop de tu
de dia i de vesprada.
Què és? (el mosquit)
• Escriure en la pissarra les paraules. Encerclar les 3 ria ara les e l activitat anterior i escri na rase amb ca a na.
Respostes lliures. Exemples: La mosca vola per la cuina. He escrit la paraula foca.
síl·labes co i quit. En grup, pensar altres paraules La xiqueta és la meua amiga; etc.
que tenen les síl·labes marcades i escriure-les
en la pissarra.
cent setze
ÀUDIO CD 2 PISTA 10 PÀGINA 116

Dictat complementari
• En el camí al riu he vist un cocodril. Caminava ràpidament perquè
Aprenentatge cooperatiu un mosquit volava prop de la seua boca. Era molt curiós!
Emprar TREBALL PER PARELLES per a resoldre
l’activitat 2. COMPETÈNCIES CLAU i INTEL·LIGÈNCIES MÚLTIPLES
Discrimina els sons c/q

• Completar frases senzilles, amb paraules que tenen en comú
ACTIVITATS la lletra c/q, a partir de les síl·labes desordenades.
Reforç Exemple: En el (dern-qua) he fet una suma i he dibuixat un

(drat-qua); per exemple.
• Apegar en la pissarra el dibuix d’una mosca i
d’un mosquit. Repartir cartolines amb paraules • Localitzar en una sopa de lletres, o un text senzill, paraules
i dibuixos d’elements que tenen la lletra c/q amb c/q.
perquè els alumnes identifiquen la paraula
relacionada: casa, quimono, quilòmetre,
company, curiós, quadre, quadrat.

Valencià 2n
UNITAT 6
Or ena les lletres els noms els ib i os.
xiquet/esquirol/raqueta/maquineta.
CONTINGUTS
e e l e m e • Escriptura de c i q.
• Els grups ca, co, cu i que, qui.
ncercla les ara les e tenen .

El e e a el es i i e s ete ina i
• Utilitzar un embarbussament per iniciar el treball
i c i a els ani als e i a en el le an
de discriminació del grup qu.
a a la an a e i el i a les a es i els
ca alls i el t ta n sset e es i • Escriure en la pissarra l’embarbussament i encerclar
les síl·labes que porten qu. Escriure paraules
a es i t na c a lt lla a e an
senzilles amb c/q perquè els alumnes identifiquen
i e s ac sta n ia i el a t a n
quines tenen la lletra que tenen les síl·labes
es i l e tenia na ta t enca a i e
marcades.
li la a c a i es s li a na n si a
Raquel; Quique; que; Quan; Miquel; vaques; Miquel;
taques; que; quan; Quique; Miquel; esquirol; Quique. INNOVACIÓ EDUCATIVA
i a t en els ib i os i les ara les.
Usar l’estructura LLAPIS AL CENTRE per a resoldre
i a na s a i a t es s e
les activitats de la pàgina.
i a na a a i a s a e
cent dèsset
Crea activitats senzilles sobre ordres donades. Reforç

• Formar parelles perquè elaboren una graella de mots encreuats • Per parelles. Donar un temps perquè els alumnes
com la que apareix en l’activitat 2 amb algunes de les paraules ordenen el més ràpidament possible les síl·labes
de l’activitat de reforç. de paraules, que es repartiran escrites
prèviament, que tenen qui, que: màquina;
maquineta; quimono; quilòmetre; quilo, paquet;
enquesta; etc.
Ampliació
• Fer frases col·lectivament utilitzant les paraules
de l’activitat anterior. Classificar les paraules en
dos grups: paraules amb que/qui.

Valencià 2n
UNITAT 6
Paper i tinta
1 lig els te tos.
e t . Els al nes an ent a a classe El ess n a

assa ta a ans e c en a alta en l ia i a e
CONTINGUTS e t . e n as ei at la ta el e necessite e a
• La llista. e el ast s
a tinc ac nna! a ina s c e
SUGGERIMENTS METODOLÒGICS • fig dos paraules més a cada llista

• Iniciar el treball perquè els alumnes intu squen la Resposta oberta. Exemple: llet, llima, cireres, etc.
funcionalitat i les característiques bàsiques de la
llista, dramatitzant el joc de la maleta. Mostrar una 2 i a t en les converses tele ni es cre a es.
maleta o una bossa i explicar als alumnes que
prepararan un viatge a diferents llocs que ells
ecessitarem em e osar
decidiran. Començar el joc amb una destinació . na ot ena o s en la maleta
triada per un alumne entre diferents destinacions . n ilo e arina . oba abric
que anotarem a la pissarra: un planeta . n ilo e s cre . ls g ants
. ig ilo ametla . a b an a
desconegut, un bosc, la jungla, el Pol Nord, un
. es botes
desert, una illa, etc. e la ne
Un viatge hem de començar,
esta maleta hem d’emplenar.
Pensem en les coses ll e e é∫ ll
És una llista de tot el que ha de posar en la maleta per anar a la neu.
que hi hem de posar:
posem un .....
• Cada alumne diu un element per elaborar la llista sem una per a numerar una sèrie d elements que estan relacionats
d’objectes que es posaran en la maleta en cada Estos poden anar separats per comes o escrits un davall de l altre
cas. Escriure la llista a la pissarra, separant els
elements amb comes.
cent d huit
106_123_U6_107150_LA_LEN2P_SPX_BlEv.indd 118 24/02/15 16:28 106_123_U6_
Reforç Reconeix grups de paraules.

• A partir de diferents llistes, que escriurem en la • Identificar, entre una sèrie de paraules les que estarien incloses
pissarra, els alumnes diran els llocs on cal posar en una llista d’una categoria determinada.
la coma (separació d’elements) i l’etiqueta que
Categories: fruites, aliments, verdures, flors, esports, joguets, etc.
li posarien a cada llista (llista de persones de la
classe, de la compra, de roba, etc.). Dramatitza situacions per a aprendre conceptes nous o refermar
els ja apresos.
Ampliació
• Jugar a representar objectes amb gestos per elaborar una llista
• Anotar en la pissarra diferents categories perquè
de diferents categories. Per torns, cada alumne dramatitza una
els alumnes en seleccionen una i redacten una
paraula per la llista. Una vegada s’identifica per la resta d’alumnes,
llista a partir d’una pauta:
escriure la paraula a la pissarra per elaborar correctament la llista.
En la meua llista hi ha: ....., .....
Categories: esports, accions que fem cada dia, llocs, etc.
Categories: fruites, aliments, verdures, flors,
esports, joguets, etc.

Valencià 2n
UNITAT 6
3 i a t en l es ema er a escri re na llista. Resposta oberta.
. ta a a e e e t e a
. e a e a
ta e a at e a t e e
e e a ta.
e . CONTINGUTS
. e a e te t. i a • La llista.
. a te a ta.
al na e a a Estan en
i alta al na c sa
enats els ele ents
ol e para les Aprenentatge cooperatiu

Resoldre les activitats amb l’estructura 1-2-4 .
Observa les otogra ies. in els os llocs t agra aria anar
scri la llista e coses i roba e a ries em ortar te al lloc e as triat

er a assar na setmana e vacances.
Respostes obertes. Exemples A) bufanda, guants, botes de neu.
B) banyador, bronzejador, tovalla, para-sol i xancles.
cent dènou 9
Ordena frases correctament perquè tinguen sentit. Reforç

• Ordenar frases relacionades amb el procés que cal seguir per • Determinar una categoria senzilla. Formar
elaborar una llista: parelles. Cada parella elabora una llista però no
amb paraules sinó amb dibuixos.
Decidir la categoria. Pensar els elements que poden anar en la
llista. Escriure les paraules separades amb guions o nombres. Ampliació
Revisar la llista i corregir-la.
• Intercanviar les llistes perquè una altra parella
Gaudeix d’activitats lúdiques. redacte la llista substituint els dibuixos per les
paraules corresponents.
• Localitzar en una sopa de lletres paraules. Copiar les que
pertanyen a la mateixa categoria i elaborar una llista, numerant
els elements.

Taller de paraules
Valencià 2n
UNITAT 6
1 lig el te t.
a
i a ia na e a a n all a allina s ac st al all
CONTINGUTS e i ia en na an a E a
ensa es e ens
lt es it i ll s
• L’auca. al e e t si es tan
a a at el all es sa a a ll s El e s s el l
la te la a e la casa e ens es e ta a els
SUGGERIMENTS METODOLÒGICS se s a s
i i i ic i i ic c
• Motivar la curiositat dels alumnes utilitzant el títol el ill s c
i la il·lustració de la faula: El gall orgullós.
na nit a ne a i el all
• Conversar sobre els dos elements perquè ll s es a e e a an
comencen a intuir les característiques bàsiques de a i el at el all es s
la faula: quin creuen que és el protagonista de la a la te la a e n a e
història? Coneixen alguna història protagonitzada
i es
per un animalet? Quina és? Com dirien que és un
gall: orgullós, valent, silenciós...? Els ani alets s al a en i es
sa en en a a
assa ac
2 scri o .
ls ersonatges el te t s n ersones. F
l te t ens conta na ist ria. V
i a rases e i en els ersonatges. V
2 cent vint
COMPETÈNCIES CLAU i INTEL·LIGÈNCIES ACTIVITATS

MÚLTIPLES
Reforç
Discrimina les parts d’una narració.
• Repartir als alumnes una llista d’adjectius perquè escriguen el nom
• Ordenar el contingut d’una faula senzilla, d’un animal amb que relacionar cada adjectiu: intel·ligent, ràpid,
distribuït en tres escenes. lent, misteriós, silenciós, sorollós, presumit, orgullós, alegre, poruga,
valent; etc.
Recopila informació sobre una història senzilla.
Ampliació
• Resumir el contingut de la faula treballada en
la secció, o una altra faula senzilla, a partir • Repartir una graella amb 3 escenes perquè els alumnes il·lustren
d’una pauta prèvia: la faula a partir de tres frases significatives:
El títol de la faula és ..... 1. En la granja vivia un gall molt orgullós i presumit.
El protagonista és ..... 2. El gall es va refredar i no podia cantar.
La faula conta el que va passar quan ..... 3. Les gallines li van explicar que no es despertaven per ell sinó
Al final de la faula, ..... pels rajos del Sol.

Valencià 2n
UNITAT 6
na a la és un tipus de text en què els personatges solen ser animals que

actuen com les persones onen un consell sobre algun tema
CONTINGUTS
3 re s e el consell e na la a la el gall s e em e ser org llosos
• La faula.
i res mits er
Respostes obertes. Exemples: No/ Perquè tots som iguals i no podem sentir-nos superiors a altres persones.
om leta amb ara les l es ema sobre el rotagonista e la a la.

e Aprenentatge cooperatiu
Usar l’estructura 1-2-4 per a resoldre les activitats.
l gall
m e
Era orgullós i presumit./ Vivia en una granja./Un matí no va poder dir res perquè es va refredar.
ets l a tor
ria na o ci er a canviar el inal e la a la.
A
en ia canta el all a ensa ana a la ci tat
ic a n ell t e es e ta e s na a lt
B
en ia canta el all a e ana a est s
a la aca e canta a e ell ent e es c a a el e e at
Resposta oberta.
cent vint-i-una
Du a terme activitats en equip i en gaudeix. Reforç

• Activitat col·lectiva. Dramatitzar la faula inventada • Inventar arguments. Jugar a inventar,
en les activitats de reforç i ampliació. col·lectivament, resums d’arguments de faules
a partir d’hipòtesis relacionades amb parelles
RECURSOS d’animals:
Què passaria en una història entre una formiga
• Recull de faules
i un elefant? I entre una mosca i una vaca?
http://link.edelvives.es/lngox
• Faules il·lustrades per llegir Ampliació
http://link.edelvives.es/zcsqv • En grup, desenvolupar una de les hipòtesis de
l’activitat de reforç i elaborar un text breu per
inventar entre tots una faula.

Valencià 2n
Per a recordar…
UNITAT 6
1 ensa en les coses e as et i i re resenta les sense ara les amb gestos
or ena ament. om rova si els te s com an s t an ent s.
Resposta oberta.
2 i a t en les ara les. ncercla i co ia nom s les e s n e la matei a am lia.

PROJECTE camí, caminant, caminar, caminada.
cam caminant caca caminar camina a

CD ACTIVITAT INTERACTIVA.
3 orna a escri re la rase s bstit int els noms er n ronom ersonal.

SUGGERIMENTS METODOLÒGICS Ells participaran en el campionat.
o nosaltres t ells
• bans de llegir el text:
• Observar la imatge de l’activitat 1 de la pàgina • l s i ari a participaran en el campionat
123. Preguntar: Quants animals hi ha? En quin
tipus de lloc es troben? Què estan fent? Què porta
un d’ells a l’esquena?
scri na llista amb els ob ectes e i a a la te a classe.
• Demanar que expliquen si a casa o a l’escola han Resposta oberta. Exemple: En la meua classe hi ha: una pissarra, taules, cadires, prestatgeries, llibres, finestres, etc.
sentit alguna faula amb animals que els agrade
especialment. Animar els alumnes a contar en veu
alta la faula i a dir per què els agrada o no.
• Resoldre individualment les activitats.
DICTAT CD 2
La vaca i les oques estan allí. Hi ha una tomaca.

Les foques estan en el zoo. La cullera està neta.
scri el ictat en el a ern. Dictat.
cent vint-i-dos
AVALUACIÓ COMPLEMENTÀRIA
1 Audició.
Què li proposà el mosquit a l’aranya?
2 Comprensió oral.
a) prendre el bany
Quins animalets apareixen en el text?
b) prendre el sol
a) una mosca i una aranya
c) volar junts
b) un mosquit i una papallona
Què va caure en la teranyina?
c) un mosquit i una aranya
a) un plàtan
Què feia el mosquit al llarg del dia?
b) una tovalla
a) buscar llavors
c) uns pinyons
b) volar
3 Dibuixa un dels dos personatges de la història.
c) nadar en el riu
4 Quina paraula del text té la lletra q?
Què feia l’aranya?
a) un niu a) bosc
b) cuidar les plantes b) mosquit
c) una teranyina c) descanses

UNITAT 6
1 lig la a la La tortuga i la serp.
Que val més anar amb compte que anar amb pressa.
i e a na se e se e es la a
els alt es ani als
n ia a e e na t t a i li i AUDICIÓ AVALUACIÓ COMPLEMENTÀRIA

E es l ani alet s lent i ls e na Hi havia un mosquit que sempre estava fent burla als
ca e a i t e st e! altres animalets del bosc. Un dia va veure una aranya
que estava fent la teranyina. «Caram, aranya, que
at t a acce t a se sa sse a a tan a essa e faenera que eres», li va dir. «Per què no descanses al
e le es i e el citat n a sol Jo no faig res m s que volar i volar, res de faena .
L’aranya va continuar teixint. Uns pinyons van caure del
e e n cl t i i cai a
pi a la teranyina. «Mosquit, veus, ja tinc menjar. Ara
t t a li a i e sc s entendràs que faig faena i que fer faena també me
al ana a c te ea dona altres coses bones».
essa se es i a!
• Quin consell creus que dóna la faula?

Posar en comú les respostes amb U PER TOTS .
2 om leta les ara les amb ca c e i

quimono, quiosquer, cabres, carassa, forqueta, vaques
m e e∫
∫
er a cre s e es til er na llista

Resposta oberta.
cent vint-i-tres 2
5 Quina lletra li falta a les paraules del text?

_aram _oses _ontinuar 1 Audició.
a) c b) q 2 Comprensió oral: c) un mosquit i una aranya; b) volar;
6 Quin personatges creus que és més intel·ligent? c) una teranyina; b) prendre el sol; c) uns pinyons.
3 Respostes obertes.
a) el mosquit
4 b) mosquit.
b) l’aranya
5 a) c.
7 Completa l’esquema del resum del text que has escoltat.
6 b) l’aranya.
Els personatges són un ..... i una ..... . La història conta què va 7 Els personatges són un mosquit i una aranya. La història
passar quan ..... es trobà amb ..... . El mosquit li proposà a conta què va passar quan el mosquit es trobà amb l’aranya.
l’aranya que ..... . L’aranya era molt intel·ligent perquè ..... . El mosquit li proposà a l’aranya que no treballara tant i
prenguera el sol. L’aranya era molt intel·ligent perquè feia
8 Penses que fer faena és una cosa ..... .
la teranyina perquè caiguera menjar.
a) positiva
8 Resposta oberta.
b) negativa
c) no ho sé

Unitat 7. Els mil nebots de Gustau
PROGRAMACIÓ

textos.
2. Comprendre distints tipus de textos adaptats a l’edat i utilitzar la

lectura com a mitjà per a ampliar el vocabulari i assimilar l’ortografia
correcta.
Jocs de paraules: l’embarbussament 3. Reconéixer i memoritzar textos breus de tradició oral:

embarbussaments.
Prefixos 4. Distingir paraules derivades amb prefixos.
5. Formar paraules noves derivades amb el prefix des-.
Els pronoms possessius 6. Reconéixer la funcionalitat dels determinants possessius.
Els nombres ordinals 7. Comprendre de manera intuïtiva la relació entre els numerals
cardinals i el numerals ordinals.
Ús de g i gu 8. Conéixer la correspondència entre fonemes i grafies: ga, go, gu,

gue, gui.
9. Identificar paraules que s’escriuen amb g i gu, tenint en compte

la concordança de gènere i nombre.
L’anunci 10. Reconéixer diferents tipus de textos que aporten informació:

l’anunci publicitari i l’eslògan.
La narració (I): el conte 11. Identificar les característiques principals d’un conte.
12. Valorar els contes com a fonts de gaudi i d’enriquiment personal.

Competències
1.1 Llig en veu alta diferents tipus de textos adequats a la seua 124, 125, LA: pàg. 124 i 125;
edat amb velocitat, fluïdesa i entonació adequades. 126, 127 pàg. 138 i 139;
pàg. 141, act. 1
2.1 Entén els missatges de manera global i identifica les idees 124, 125, LA: pàg. 126 i 127;
principals dels textos llegits a partir de la lectura d’un text en 126, 127 pàg. 138 i 139; pàg.
veu alta. 141, act. 1.
AC: act. 2 i 7
3.1 S’esforça per memoritzar textos de tradició oral, com ara els 128, 129 LA: pàg. 128 i 129;
embarbussaments. pàg. 140, act. 1 i 2
4.1 Distingeix paraules formades a partir de prefixos. 130, 131 LA: pàg. 131;
pàg. 140, act. 3 i 4.
AC: act. 5
5.1 Forma paraules derivades amb el prefix des-. 130, 131 LA: pàg. 131;
pàg. 140, act. 3 i 4.
AC: act. 5
6.1 Identifica la necessitat d’utilitzar els determinants possessius 132 LA: pàg. 132 i 133;
correctament tenint en compte la concordança. pàg. 141, act. 2
7.1 Relaciona els ordinals i cardinals. 133 LA: pàg. 132 i 133;
pàg. 141, act. 2
8.1 Reconeix els sons g/gu. 134, 135 LA: pàg. 130, 134
i 135; pàg. 141,
act. 3. AC: act. 6
9.1 Identifica i completa paraules amb g i gu tenint en compte 136, 137 LA: pàg. 130, 134
la concordança de gènere i nombre. i 135; pàg. 141,
act. 3. AC: act. 6
10.1 Identifica els elements principals d’un anunci. 138, 139 LA: pàg. 136 i 137;
pàg. 140, act. 5;
pàg. 141
11.1 Escolta i llig contes. 138, 139 LA: pàg. 138 i 139;
pàg. 141, act. 1
12.1 Distingeix les tres parts d’una narració: introducció, nuc 138, 139 LA: pàg. 138 i 139;
i desenllaç. pàg. 141, act. 1

VOCABULARI
Substantius: cullerots, nebots, germans, natació, olimpíada,

trapatroles.
Adjectius: sincronitzat, nerviós, excitat, tranquil.
Verbs: cridar, jugar.
METODOLOGIA I DIFICULTATS D’APRENENTATGE INTERDISCIPLINARIETAT
La seqüència d’aprenentatge s’inicia amb la lectura i l’observació Els continguts d’aquesta unitat didàctica estan relacionats amb els
d’imatges i textos que l’alumne ha d’observar i llegir per a d’altres àrees, com ara l’àrea de les Ciències de la Naturalesa. Com
respondre després a les preguntes de comprensió. en altres unitats del curs, els protagonistes de la lectura són animals,
per la qual cosa se n’esmenten els noms, les parts del cos, etc.
És important fomentar les situacions comunicatives a l’aula perquè
els alumnes utilitzen la llengua per a comunicar-se amb diferents Addicionalment, hi ha continguts relacionats amb l’àrea de
intencions i aprofitar-les, també, per a afavorir l’assoliment de les Matemàtiques, ja que s’afavoreix l’ús de processos de deducció
normes bàsiques d’un intercanvi comunicatiu. i raonament lògic, i s’estudien els nombres cardinals i ordinals.
És convenient també continuar reforçant el lèxic de lectures Finalment, hi ha continguts relacionats amb l’àrea d’Educació
perquè els xiquets puguen fer-ne ús. Física, ja que en la primera part de la unitat s’esmenten les
olimpíades.
VALORS I ACTITUDS
Reforç
El treball en equip i l’acceptació del seguiment de normes
Localitzar en un text donat paraules que tinguen els fonemes
en els intercanvis comunicatius i les activitats lúdiques
i els grups de lletres presentats en la unitat: ga, go, gu, gue, gui.
Participar en equip en els intercanvis comunicatius i en el joc
Treballar l’ús del diccionari perquè els alumnes entenguen l’ordre
seguint unes normes establides prèviament.
de les grafies quan treballen els fonemes de la unitat.
Valorar la importància del treball en equip per a assolir uns
Insistir en el fet que és important que es faça una lectura
objectius.
acurada de qualsevol text.
Treballar les parts bàsiques de la narració a partir de contes
ÚS DE LES TIC
senzills.
Ampliació Ús del CD amb l’audició de la lectura inicial.
Recopilar altres embarbussaments perquè els alumnes els Ús del CD amb l’audició de les activitats de comprensió oral.
coneguen i els intenten memoritzar i recitar. Visitar els enllaços incorporats en la secció de recursos d’aquesta
Trobar els contraris de determinats verbs utilitzant el prefix des-. guia.
Corregir oracions que presenten errors de concordança entre

els possessius i els noms als quals es refereixen.
Inventar una història breu. En aquesta unitat es treballa el valor de jugar junts i compartir, per
tant, és important que dins de la família es realitzen activitats
conjuntes i que s’integre els xiquets en les tasques de la vida diària.
Així mateix, és recomanable que els xiquets conversen a casa
sobre la relació que tenen amb els amics i com es relacionen amb
aquests.

• En Els mil nebots de Gustau hi ha molts cullerots que juguen junts
i sense cap ordre. En aquesta unitat es fa insistència el treball ordenat,
planificat i en equip.
• Suggerim també els textos de l’antologia Un bosc d’històries de la
unitat 7 per al moment de lectura individual o col·lectiva a l’aula.
Hi havia una vegada un país...
ís...
ve ga da un pa
una
i havia
Títol: H
ano
Carles C
FITX A
Autor: tí
sa Mar . 19
s tr a d o ra: Tere èrie Roja, núm
Il·lu fantil, S
ió : A lb ades In
Col·lecc
Recursos
• a er • Web on es poden trobar exercicis sobre les grafies treballades en
• tolo ia Un bosc d’històries. aquesta unitat: ga, go, gu, gue, gui.
Altres materials ttp li e el i es es i
• a em e lle a • Activitats sobre els pronoms possessius:
• ara les i lletres i ttp li e el i es es m

i es complime t IM
124-125 Grup classe Vos agrada jugar tots junts? Vos sabeu organitzar bé? A què jugueu durant
l’hora del pati?
Grups de 4 A partir d’una cançó que vos agrade, prepareu un ball per a representar-lo
davant de la resta de la classe.
128-129 Individual Aprén l’embarbussament següent:
El cel està encapotat
qui el desencapotarà?
El desencapotador que el desencapote
bon desencapotador serà.
En coneixes d’altres? Comparteix-los amb els teus companys.
130-131 Grup classe Què tenen en comú els noms de tots els animals de la imatge de la pàgina 130?
Per parelles En la unitat hem treballat el prefix des-, però n’hi ha d’altres. Pareu atenció a les
paraules següents; què creus que vol dir el prefix re-?
retocar, reconéixer, recarregar, refer
132-133 Grup classe El mestre vos repartirà paperets amb nombres. Ordeneu-vos segons els nombres
que teniu.
Individual En el quadern, corregix els errors en les frases següents de tantes maneres
com siga possible:
els meus amigues
les seues encanteri
el nostra màgia
la vostre sabates
el teu motxilla
136-137 Grup classe Porteu a classe anuncis que trobeu en revistes i periòdics i entre tots descriviu
la imatge i el producte o acció que s’hi vol vendre.
Si no hi ha eslògan, inventeu-ne un.
138-139 Individual Inventeu un final per al conte següent:
Martina és una xiqueta de huit anys que viu a Alacant amb la seua mare. Martina està trista
perquè no li agrada viure a la ciutat, preferiria viure al camp perquè allí podria tindre tres
gossos, el seu animal preferit. Un dia, mentre fa els deures, sent que algú toca a la finestra
de la seua habitació. És Màrius, l’oncle de Lluna...

Paleta IM
o ti ts ossessi s Ga go gu gue gui
IM complime t
ra s orma
Grup classe Canvia aquestes frases utilitzant els possessius, com en l’exemple.
Laura té una amiga que li diuen Anna. → Anna és la seua amiga.
Jordi té un gos que li diuen Puc. →
Nosaltres vivim en una casa en el camp. →
Vosaltres teniu tres cotxes. →
Paula té una llibreta rosa. →
a ts possessi s i a
Per parelles Recordeu quants possessius hi ha? Repasseu-los per parelles i feu una frase amb cadascun.
a o moltes
Grup classe Com fem el plural de les paraules següents?
eruga →
formiga →
Detectem els errors
Grup classe El mestre vos dirà algunes expressions que tenen els possessius mal col·locats i d’altres que els
tenen bé. Quan n’escolteu una que estiga malament, piqueu de mans. El mestre triarà un alumne a l’atzar
perquè la corregisca.
tem os
Grup classe El mestre vos repartirà unes fitxes amb paraules que formaven part de sintagmes que inclouen
possessius. Moveu-vos per la classe i trobeu els companys que tenen les fitxes que completen la teua.
Escriviu les oracions en el quadern.
o cor a a
Individual Reflexiona sobre la importància que té que hi haja concordança entre el nom i el possessiu
que l’acompanya.
a es
Individual Imagina que el teu company no ha entés algun contingut de la unitat i se sent trist.
Com l’ajudaries perquè no estiguera trist?

la descripció.

Lectura compartida 124 U per tots 140, 141
1-2-4 136, 137
Full giratori 128
Llapis al centre 134, 135
La substància 124
Treball per parelles 126, 127, 132, 133, 138,
139

Llig un text correctament.
Entenc la lectura.
M’esforce per memoritzar embarbussaments.
Reconec paraules formades amb prefixos.
Sé formar paraules amb prefixos.
Sé utilitzar els determinants possessius.
Sé relacionar nombres cardinals i ordinals.
Reconec paraules escrites amb les grafies g i gu.
Sé fer concordar en gènere i nombre paraules escrites amb g i gu.
Reconec les característiques d’un anunci.
Identifique els elements d’un conte.
Escolte i llig contes.

TOTAL

Projecte PBL
MUSEU D’ART INFANTIL
ecti s 3. Creació d’un blog i vídeo promocional. En este punt,

crearem entre tots un blog (de blogger o wordpress), que
• Crear un museu d’art infantil i fer un blog.
inclourà material audiovisual de les obres exposades.
• Experimentar el procés creatiu i reflexionar sobre aquest. Gravarem amb una càmera un breu vídeo entre dos i cinc
• Entendre com s’organitza un museu. minuts per anunciar la data de la inauguració del nostre
museu, a la qual podrà assistir tot el col·legi (xics i xiques
• Cooperar i treballar en equip. d’altres cursos) i les famílies.
E ciat 4. Inauguració de l’exposició. Ha arribat el moment! Que tots
Què t’agradaria trobar en un museu? I si transformem la classe vegen les nostres instal·lacions, dibuixos, fotografies, escultures,
en una sala d’exposicions? vídeos, poemes, contes, jocs, circuits i mons inventats! Farem
una festa d’inauguració i durem a terme allò que al principi
1. Planifiquem un museu. Per començar, intentarem només era imaginari.
respondre les següents preguntes entre tots. Escriurem
a la pissarra una pluja d’idees: eto olo ia
• Quines classes d’obres d’art existixen? Pel desenvolupament òptim, el Museu d’Art Infantil és una
activitat que requereix una preparació d’un parell de mesos,
• Què passarà a dins del museu que volem inventar?
per tal de coordinar el treball individual i el treball en equip.
• Quin missatge o tema escollirem? Cadascun dels punts de l’enunciat pot treballar-se setmanalment.
És una activitat ideal per a la Setmana cultural de l’escola.
2. Descobrix l’artista que portes dins. L’artista és algú que
transforma creativament el seu entorn, mitjançant les eines i rese taci e sol cio s
recursos que creu necessaris. Hi ha moltes menes d’art i, de
fet, malgrat que existixen denominacions genèriques (pintor, El resultat serà un Museu d’Art Infantil, que podrá ser visitat per
escultor, músic, poeta, ballarí, actor, arquitecte, etc.), els famílies i alumnes. Es recomana documentar amb vídeo el
genis creatius s’inventen nous gèneres artístics. Escriu procés creatiu.
una pluja d’idees per a respondre a cadascuna de les Recursos
qüestions següents:
• Aula o sala buida de l’escola.
• Quin tipus d’artista ets? Pots fer servir el sentit de l’humor,
per exemple: lutier de verdures, escultor de bambolles o • Material de plàstica.
pastisser de poemes. • Ordinador.
• Tens feta alguna obra d’art que t’agradaria exposar? • Càmera de mòbil per gravar vídeos i fer fotografies.
Coneixes el seu significat? Si no ets artista plàstic, sinó més
• Web del Museu d’Art Infantil d’Oslo:
bé conceptual, recorda que pots gravar en vídeo el que
vulgues exposar. http://www.oslobarnemuseum.org/en/index.php
• Quina classe d’obra t’agradaria crear per a l’exposició i en
quin format? Fes-la i fotografia-la.
• Com fer que el museu siga divertit, emocionant i inspirador
per als visitants?

Valencià 2n
7
UNITAT 7
Els mil nebots
de Gustau
CONTINGUTS
agra a m s gar sol o amb els altres
ACTIVACIÓ DE CONEIXEMENTS PREVIS l na i s eni ! e tin t ne ts! c i sta

el i a
Abans de llegir
l se ltant na a en n nt e c lle ts
• Treballar la pregunta d’introducció de la pastilla i a ia lt ssi s i n a a en e c i a
verda: T’agrada més jugar sol o amb els altres?
i e a
Els il ne ts e sta e en t a at les e e es
Què està passant en la il·lustració?
salt es s cents ai e esta anca a a atei !
• Què és el que senten els personatges segons
l’expressió de la seua cara?
Durant la lectura
cent vint-i-quatre
12 _1 1_U7_107150_LA_LEN2P_SPX_BlEv.idml 12 23/02/15 16:27 12 _1 1_U7_
Els mil e ots e sta PÀG. 124 PISTA 12
—Lluna, Màrius, veniu! He tingut nebots! —cridà Gustau el gripau,

mentre arribava botant pel bosc boig de content.
Gustau el gripau portà els seus amics fins a un lloc de la bassa on estava
la seua germana, la granota Rigoberta. Al seu voltant, nadaven un muntó
de cullerots. N’hi havia moltíssims i no paraven de cridar i de jugar.
—Què vos pareixen els meus mil nebots? —preguntà Gustau orgullós.
—Preciosos —digué Lluna—. Ja tenen nom?
—Sí, quasi tots, però no ha sigut fàcil... —respongué Rigoberta—. He hagut
de pensar-ho moooolt! Eladi! Deixa en pau a Brunisenda!... —cridà mirant
dos dels cullerots. I després tornà a mirar a Lluna:— Són un poc trapatroles...
La granota Rigoberta tenia raó. Els mil nebots de Gustau eren trapatroles
de veres. A les nou del matí ja es posaven a cridar: «Amunt, oncle
Gustau!». Amb este esglai es despertava Gustau el gripau, i ja la resta
del dia se’l passava ell cridant.

Valencià 2n
UNITAT 7
lia aca a e ina els te s n cents n anta n
e ans a an aca at a na a!
an a i a a la nit sta eia al llit es tat MATERIALS DEL PROJECT

PROJECTE
l na i l ncle i s eci i en a a el se a ic
LECTURES, Els mil nebots de Gustau, unitat 7.
a e nes li a es!
ai a se c els il
c lle ts an a en e SUGGERIMENTS METODOLÒGICS
n es t a l s • Prèviament a la lectura, utilitzar el títol i les
nataci sinc nit a a il·lustracions de la lectura per a anticipar la història
que van a escoltar.
e nics e estan
ai ensa en els t es Tots estan contents pel naixement dels cullerots.
Però, quin és el problema que han de resoldre?
Utilitzar l’estructura LECTURA COMPARTIDA per a
llegir el text d’inici de la unitat.
Intel·ligència interpersonal
Respon: Són importants les normes quan molta gent
ha de conviure. Per exemple, en la classe? Com pots
ensenyar algú a millorar el seu comportament?
cent vint-i-cinc
23/02/15 16:27 12 _1 1_U7_107150_LA_LEN2P_SPX_BlEv.idml 125 23/02/15 16:27
—Vosaltres dos-cents, baixeu d’esta branca ara mateix! COMPETÈNCIES CLAU

—Bràulia, acaba de dinar, els teus nou-cents noranta-nou germans
i INTEL·LIGÈNCIES MÚLTIPLES
ja han acabat fa una hora! Eustaqui, on són els teus cent cinquanta
Ajuda a organitzar l’aula.
germans que havien anat a fer pipí?!
• Realitzar de forma cooperativa les instruccions
Quan arribava la nit, Gustau queia al llit esgotat. Lluna i l’oncle que tot el món ha de conéixer per a organitzar
Màrius decidiren ajudar el seu amic. Com que no hi havia poció l’aula. Utilitzar frases curtes i clares d’allò que
suficient per a tants, i cap conjur podia frenar les ganes de jugar dels es pot fer.
nebots de Gustau, decidiren organitzar el grup.
—Farem unes olimpíades! —anunciaren Lluna i l’oncle Màrius.
I així va ser com els mil cullerots van aprendre un esport fabulós:
natació sincronitzada. Es passaven el dia ballant dins de l’aigua, tots
alhora. I Gustau, Lluna i Màrius —que eren el jurat— gaudien de
l’espectacle tranquil·lament des de la vora de la Bassa Màgica.
«Que bonics que estan així...», pensaven els tres.

Valencià 2n
UNITAT 7
1 scri el e i sta el gri a a l na.
Lluna, Màrius, veniu! He tingut nebots!
CONTINGUTS
A-C-B.
2 i a t en les il l stracions i contesta.
A B C

que cal realitzar.
• Subratllar les paraules clau i completar les fitxes.
Si ja han aparegut anteriorment, fer-ne referència. • Qui és la germana de ustau el gripau? La granota Rigoberta. Gustau. Els cullerots.
• Qui és l oncle dels cullerots? Gustau.
• Qui són els fills de igoberta? Els cullerots.
Usar l’estructura TREBALL PER PARELLES 3 a la granota igoberta a b scar noms er als se s ills. scri ne cinc.
per a realitzar les activitats 1, 2 i 5. Resposta oberta.
Intel·ligència naturalista
Visualitzar el següent vídeo sobre el cicle de la granota.
http://link.edelvives.es/vqaqf
re s e s a r n m s ent coses amb els com an s o sol

Resposta oberta.
2 cent vint-i-sis
Glossari Treballa continguts de Ciències de la Naturalesa relacionats amb

aquest material.
• Com és algú que és un trapatroles? Per quina
raó ho són els cullerots? • A partir del vídeo sobre el cicle de la granota, dibuixar els canvis
que experimenten des de ser cullerots i granota. Explicar el
Habilitat lectora concepte de metamorfosi a partir de la seua observació.
• Localitzar en el text un pensament i una frase
exclamativa.
Ampliació
• Quines altres accions es poden fer de manera
sincronitzada?

Valencià 2n
UNITAT 7
ina s la sol ci e onen l na i ri s a sta arca la.
na als c lle ts na ci t an il lit a a

anit a nes li a es
ei a l s a ins e cai en e s n CONTINGUTS
• Comprensió del vocabulari.

ria la imatge e mostra la nataci sincronit a a.
Usar l’estructura TREBALL PER PARELLES per a les
activitats 5 i 6.
om es trobaven els c llerots es r s aver racticat es ort ncercla. Intel·ligència cinestèsica i corporal
Visualitzar el vídeo dels jugadors del FC Barcelona
nerviosos e citats tran ils contents parlant dels beneficis de l’esport per als xiquets.
http://link.edelvives.es/wpdwx
scri el n mero corres onent als c llerots e...

200, 1, 150
estan damunt de la branca
encara estan dinant
han anat a fer pip
t agra aria er e no as et mai amb els te s amics

Resposta oberta.
cent vint-i-set
Elabora un anunci breu recomanant els beneficis de l’esport.

• A partir de la visualització del vídeo anterior, dur a terme una
exposició oral semblant –utilitzant testimonis breus– que
expliquen els beneficis de l’esport per als xiquets. Exposar a les
altres classes el treball realitzat per informar-los sobre els
beneficis dels esports.
ACTIVITATS
Reforç
• Respondre: T’agrada practicar esport?
Ampliació
• Respondre: Quin tipus d’esport preferixes, esport col·lectiu
o individual?

UNITAT 7

• reus que la xiqueta amb el micro est nerviosa o tranquil la? Per què?
• Quina xiqueta est fent una representación teatral?
CONTINGUTS u n has fet alguna? agradaria fer-ne una?
B
• La comunicació oral.
A
• Observar les imatges i identificar l’actitud que

tenen davant d’una exposició oral o d’una faena.
• Respondre les preguntes que es formulen i establir
un diàleg per a conéixer les experiències dels
alumnes. Recordar que cal respectar el torn de
paraula.
D
C
SOLUCIONS
• Resposta oberta, encara que sembla que estiga un poc
nerviosa.
• La xiqueta de la imatge . Resposta oberta.
• Resposta oberta.
• Resposta oberta. • as recitat alguna vegada un poema
en veu alta? om et vas sentir?
• aps el que és un embarbussament
o travalleng es? En coneixes algun?
Aprenentatge cooperatiu cent vint-i-huit

Respondre a les qüestions de la primera pastilla
utilitzant l’estructura FULL GIRATORI .
12 _1 1_U7_107150_LA_LEN2P_SPX_BlEv.idml 128 23/02/15 16:28 12 _1 1_U7
ACTIVITATS
Treballar oralment les similituds i diferències que
existeixen entre les quatre fotografies.
Reforç
• Respon: Quins altres tipus d’exposicions orals, a més de les que hi ha
a les il·lustracions, coneixes?
Ampliació
• Què significa la paraula vocalitzar? Vocalitza molt lentament una
frase. Després, lentament. Després, ràpidament, i per acabar, més
ràpidament. Què ha passat?

Valencià 2n
UNITAT 7
1 scolta els embarb ssaments.

CONTINGUTS
• om són els embarbussaments?
• Què cal fer per a aprendre a llegir de pressa un embarbussament? • Els embarbussaments.
• Quin embarbussament dels anteriors t ha semblat més dif cil d aprendre?
Respostes obertes.
MATERIALS DEL PRO
PROJECTE
3 scolta els embarb ssaments i n mera les imatges amb i .
3 2 1 CD DE CONTES I AUDICIONS, comprensió oral,

Pista 13.
ÀUDIO CD 2
A la llum de la lluna talla llenya el llenyater.

Si s’allunya la lluna sense llum va el llenyater.
Un filet finet de fum que s’enfila, que s’enfila.
Un filet finet de fum que s’enfila cap amunt.
Els em ar ssame ts són jocs de paraules uguen amb la dificultat de la
pronunciació de sons repetits o semblants Entre les roques s’escapa corrents, corrents, un carranc.
Corre carranc cap enrere! Corre carranc cap avant!
ria l embarb ssament e m s t agra e a r n lo i es r s recita l en ve alta
als com an s.
Intel·ligència musical
Resposta oberta.
Utilitzar les instruccions del requadre per a recitar
embarbussaments. Recitar-los primer en grup.
cent vint-i-nou 29 Els components del grup, avaluaran la recitació dels
companys. Especialment, pel que fa a la vocalització.
3/02/15 16:28 12 _1 1_U7_107150_LA_LEN2P_SPX_BlEv.idml 129 23/02/15 16:28 Es pot utilitzar una diana d’avaluació.
Usa les capacitats necessàries per a aprendre, com ara

la concentració, en el treball de l’aula.
• Presentar diferents embarbussaments i demanar-los que els
pronuncien de moltes maneres i amb velocitat diferent.

UNITAT 7
1 Observa el ib i .
g e ar
CONTINGUTS g ila
• Paraules amb ga, go, gu, gui, gue.
cang r

assenyalen en l’activitat 1 la paraula que és la tort ga gat
solució.
Veloç corredor
er ga
per la selva va
si et trobes amb ell
les urpes traurà.
Quin animal és? (El guepard).
• Escriure la paraula que es la solució aportada pels 2 ncercla en el ib i l animal e com an ia e s a colat.
gat.
alumnes en la pissarra. Llegir la paraula i encerclar
la lletra g. Realitzar preguntes: Hi ha altres paraules 3 er arelles ig e el m im nombre e ara les e conting en estes s l labes.
amb la mateixa lletra? Quins noms del alumnes note les ara les en el a ern i com te les.
tenen la lletra g?
ga go g g i g e
Resposta oberta. Exemples: got, gos, guant, guapa, cangur, guitarra, amiga, amigues, formigues, erugues,
eruga, guepard; etc.
DICTAT CD 2
scri el ictat en el a ern. Dictat.
La poma és dolça. La llima és groga. La girafa menja
herba. La fruita és sana. cent trenta
12 _1 1_U7_107150_LA_LEN2P_SPX_BlEv.idml 130 23/02/15 16:29 124_141_U7_

ACTIVITATS
Gaudeix amb activitats lúdiques.
Reforç
• Situar en 3 llocs diferents de l’aula una cartolina amb les síl·labes
• Escriure a la pissarra paraules incompletes
ga, go, gu, gui, gue. Escriure en cartolines paraules que tinguen
perquè les completen amb una de les síl·labes
les síl·labes seleccionades. Repartir una cartolina a cada alumne.
treballades en l’activitat 3.
Per torns, l’alumne llegirà la paraula i es desplaçarà al lloc on esta
Ampliació la síl·laba que té la seua paraula.
• Dramatitzar amb gestos les paraules de l’activitat Resol sopes de lletres senzilles.
anterior i anotar les paraules en la pissarra.
• Localitzar en una sopa de lletres senzilles paraules amb les síl·labes
treballades en l asecció.

Valencià 2n
UNITAT 7
lig el te t.
El s l a ei i i a ca c a es e la ne e la nit a ia
ei at s e el ca i el e s a esta a a les
tes n at e a ia e at c lt e les lles CONTINGUTS
• Escriu la paraula del text que vol dir el contrari que estes paraules • El prefix.
• La formació de paraules amb prefix: antònims.
e desfer destapar
ombina la s l laba amb les ara les i orma ara les noves. i a t en les istes
e et onem.
• Per iniciar el treball sobre les paraules derivades
amb prefix, jugar al joc del mim Joaquim. Dir
oblar desdoblar o oblar
accions amb verbs i els antònims corresponents
es con i er desconéixer o con i er (formats amb prefixes senzills) perquè els alumnes
les representen amb gestos.
carregar descarregar o carregar
El mim Joaquim vol que fem el que dirà: tapar-nos/
destapar-nos els ulls, doblar/desdoblar un paper,
cordar-nos/descordar-nos les sabates, etc.
• notar les paraules en la pissarra. Formar parelles
El és una s l laba que s afig a l inici d algunes paraules i fa que estes
amb l’ajuda dels alumnes. Fer preguntes sobre les
canvien de significat
parelles que han format: Quina síl·laba diferent
tenen les dos paraules de cada parella? Quina
relació tenen les paraules de les parelles: volen dir
n les ara les i ina s l laba es re eti scri les ara les el mateix o el contrari?, etc.
i encercla ei a s l laba.
re-/ regirar, refer.
cent trenta-una
Reconeix els prefixos. Reforç

• Classificar les paraules d’una sèrie segons si tenen prefix o no. • A partir de paraules i prefixos, formar paraules
derivades combinant les paraules i els prefixos
correctament.
Ordena síl·labes i forma contraris destriant el prefix.
Ampliació
• Ordenar les síl·labes de paraules senzilles i formar el contrari a
• Formar parelles. Cada parella prepara dos frases
partir de la informació entre parèntesis (el prefix i una definició
per ampliar el joc del mim Joaquim.
breu).
Exemple: dar-cor (des) = el contrari de cordar (descordar).

UNITAT 7
1 Observa el ib i i com leta.
a me a
s la blava.
i a s la
me a
CONTINGUTS mot illa.
ina s
• Els determinants possessius. la te a
SUGGERIMENTS METODOLÒGICS e é m ll e é∫
• Per iniciar el treball amb els determinants el e é∫ e e é∫
La xiqueta té una motxilla. La seua és blava. La del xiquet és eixa. La seua és verda.
possessius, repartir als alumnes targetes amb
dibuixos d’objectes en color. Per torns, cada alumne
mostrarà la seua targeta i dirà una frase per explicar
l’objecte que té: Jo tinc una/un/uns/unes.... e a te a i se a són possessius Els possessi s són paraules que
acompan en un nom i fan referència a la persona que és el posse dor d un
• Posteriorment, dir frases sobre els objectes perquè objecte a té un cotxe quell és el se cotxe
l’alumne que té la targeta corresponent conteste:
> Hi ha una motxilla de color verd. Qui la té?
> Jo la tinc. És la meua motxilla. 2 Observa l e em le i com leta les rases sant se a te a me a ostra ostre.
o tinc na germana e
l s s la se a e ana
es i olors.
ACTIVITATS
ere t na bicicleta. ∫∫ll
Reforç
• Jugar al joc dels regals. Utilitzar les targetes que osaltres tenim na ilota. ∫∫ll
s’han emprat en l’activitat inicial. Per torns, cada
alumne dirà una frase sobre la seua targeta (Tinc
osaltres teni n og et. ∫∫elel
És la seua germana./És la nostra germana./És la vostra germana.
una motxilla) i triarà un company per regalar-li la
seua targeta (Li regale la meua motxilla a cent trenta-dos
Andrea. Ara és la seua motxilla).
Ampliació
• Repartir una il·lustració amb 2 seccions. En una
secció hi haurà un personatge i en l’altra dos Discrimina els possessius.
personatges i espai perquè l’alumne es dibuixe
a ell mateix. Dir frases sobre els objectes que té • Situar cartolines amb els següents determinants possessius: meu,
cada personatge/grup de personatges perquè meua, seu, seua, nostre, nostra en diferents llocs de l’aula o
segons la informació que els proporcionem els apegats en la pissarra. Jugar al joc de l’eco: dir frases perquè els
dibuixen al costat del personatge/grup de alumnes identifiquen amb quin determinant es relacionen, diguen
personatges corresponent: L’explorador té una el determinant i es desplacen al lloc on està.
motxilla. La seua motxilla és menuda. Vosaltres Jo tinc una casa en la platja. La casa en la platja és (meua). L’eco
teniu una motxilla. La vostra motxilla és molt dirà meua i l’alumne es desplaçarà fins la cartolina amb la paraula
gran, etc. meua.
Sap usar correctament els possessius.

RECURSOS
• Identificar errades en frases senzilles relacionades amb l’ús dels
• Recull de materials per treballar els nombres determinants possessius. Després, escriure les frases correctament.
ordinals i numerals.
http://link.edelvives.es/zqlxz

Valencià 2n
UNITAT 7
3 elaciona la cara i la cre els nombres seg ents.
it
os segon
CONTINGUTS
tres on
• Els determinants cardinals i ordinals.
it tercer
on e ot
ot e vint
tret e tret
vint rimer
i ha nombres que ens indiquen la quantitat de coses que hi ha en un grup

una dos tres Es diuen om res car i als ambé n hi ha que ens
indiquen l ordre dins d una sèrie com primera segona tercera ón els
om res or i als
scri amb lletra els nombres.
huit/ deu/ catorze/ vint.

cent trenta-tres
Sap ordenar nombres. Reforç

• Agrupar una llista d’ordinals per desenes: de l’1 al 10/ del 10 al • Repartir cartolines als alumnes amb el nombre,
20, etc. escrit amb xifra, corresponent al lloc que ocupa
en la llista de la classe.
Reconeix els nombres cardinals i els relaciona amb els seus
ordinals. Fer preguntes perquè cada alumne identifique
el seu nombre i l’associe amb l’ordinal
• Trobar en una sopa de lletres noms de nombres cardinals. corresponent: Que s’alce l’alumne que és el
Copiar-los i relacionar-los correctament amb els ordinals primer de la llista/el segon/el tercer, etc.
corresponents.
Ampliació
• Jugar al joc dels nombres. Fer preguntes
relacionades amb els ordinals perquè els alumnes
les responguen el més ràpidament: Quin és el
tercer dia de la setmana? I el segon mes de
l’any? I la cinquena vocal?, etc.

UNITAT 7
1 ncercla les ara les amb i co ia les en el a ern.
CONTINGUTS
• Escriptura de g.
• Els grups gue i gui.
ille s el e e an ista i e e a es t ca la
a lt e te s a a en e ita a a ants e a e
SUGGERIMENTS METODOLÒGICS a t ca la ita a i a a est en a an assat an a en
n sical a e a el e i als ita istes s
• Utilitzar una endevinalla per introduir el grup gui:
i ael El es i Els es El a e a na
Cos de fusta e a s ille s lt e alla a a a
i no més un braç
Guillem, germà, guitarra, grup, Àgueda, Guepards, vegades, guants, guanyaren, guitarristes, guardó.
que al guitarrista
li agrada tocar.
Quin instrument és? (la guitarra)
a lletra no sona si est en els grups de lletres ei i com en itarra
• Escriure en la pissarra la solució a l’endevinalla. i epard
Sona la lletra u en la paraula guitarra? Quina altra
paraula de l’endevinalla també té les lletres gui?
2 scri la sol ci a l en evinalla.
ACTIVITATS E s en els i ates

e tan en les cla s
Reforç e sta i e e
• Seleccionar les paraules d’una sèrie que tenen els is c sa s t
grups gue i gui i en les quals no sona la lletra u: bagul.
Guepard, guix, guants, guapo, amigues, aigües,

cent trenta-quatre
etc.
Ampliació 12 _1 1_U7_107150_LA_LEN2P_SPX_BlEv.idml 13 23/02/15 16:29 124_141_U7_
• Fer frases col·lectivament utilitzant les paraules COMPETÈNCIES CLAU i INTEL·LIGÈNCIES MÚLTIPLES
seleccionades.
Completa frases amb gue i gui.
• Aprendre un embarbussament: Les formi es
en el formi er mengen hambur eses i • Completar frases senzilles, amb paraules amb gue i gui a partir de
espa etis també. les síl·labes desordenades.
Dictat complementari Exemple: M’agraden els (gue es-pa-tis) amb tomaca. (espaguetis)
• Guillem va pintar un àguila amb guix. També va • Localitzar en una sopa de lletres, o un text senzill, paraules amb
dibuixar una foguera. A un costat va posar els gue i gui i classificar-les en 2 grups.
seus joguets i a l’altre costat va pintar un núvol
e i
i gotes d’aigua.

Valencià 2n
UNITAT 7
3 Or ena les lletres e les ara les e corres onen a les e inicions.
o grea gin es g o ets lag i
• cell e ec lt an
CONTINGUTS
• ectes a els als es a
• Escriptura de g.
• i e etes c n ita es lt lces
• Els grups gue i gui.
• enc n e a na cal
àguila/joguets/guindes/foguera
sca els noms e les imatges en la so a.

• Utilitzar embarbussaments per consolidar el treball

E E amb paraules amb els grups gue i gui:
Guillem guia la guineu i li dóna guindes per menjar.
Digues dos dagues i després, digues el que digues,
digues prou.
E E
E
Resoldre els activitats de les dues pàgines amb
LLAPIS AL CENTRE .
lassi ica les ara les anteriors e tenen la s l laba .
caragol.
cent trenta-cinc
Sap fer plurals amb el canvi ga, gues. Reforç

• Relacionar parelles de paraules (singular/plural) i encerclar • Per parelles. Donar un temps perquè els alumnes
els grups gue. Totes les paraules tenen gue? ordenen el més de pressa possible les síl·labes de
paraules, que es repartiran escrites prèviament,
Amiga-amigues/ formiga-formigues/ figa-figues/ piga-pigues/
que tenen gui, gue: gui onista, àguila, guinda,
botiga-botigues, etc.
guepard, Guillem, etc.
Ampliació
• Jugar al joc del veig-veig amb paraules amb gue
i gui, donant com a pista una breu definició i la
categoria de cada paraula: És un animal. Viu en
la selva, és veloç i té la pell tacada (el guepard).

Valencià 2n
UNITAT 7
Paper i tinta
1 Observa el ib i .
CONTINGUTS
EL MENJAR
• L’anunci.
DELICIÓS
CUIDA DEL
DELICIÓS
TEU GOS
• Iniciar el treball perquè els alumnes intu squen la
funcionalitat i les característiques bàsiques de
l’anunci mostrant anuncis retallats de revistes.
Conversar sobre aquests: Què presenten els 2 nalit a i res on.
anuncis, productes o històries? Són textos o textos • Què creus que representa el dibuix? arca la resposta correcta
que tenen imatges i paraules? Sobre quins
productes farien un anunci? Per què creuen que na a ca n an nci
en les revistes, la televisió, la ràdio i en els carrers
hi ha anuncis? • Quin producte s anuncia?
• om es diu el producte?
ACTIVITATS • Quines dos paraules rimen?

Un anunci./Menjar per gossos/deliciós i gos.
Reforç
• Dividir la pissarra en 4 seccions. Escriure en cada
na ci és un text que s utilitza per a mostrar un producte al p blic
secció el nom de diferents productes que siguen
ormalment hi ha una frase f cil de memoritzar perquè recordem el nom
interessants per als alumnes: suc, joguets,
del producte a frase es diu esl a
pomes, menjar per a gats.
Demanar que pensen paraules amb què
cent trenta-sis
associarien cada producte per utilitzar-les
després per escriure una descripció del producte
senzilla. Farem un anunci sobre un suc de meló
que és deliciós i dolç, etc. COMPETÈNCIES CLAU i INTEL·LIGÈNCIES MÚLTIPLES

Ampliació
Tria paraules amb rima per a fer eslògans.
• Buscar les paraules que rimen entre les paraules
• Identificar, entre una sèrie de paraules, les paraules que podrien
que han proposat en l’activitat anterior i crear
anar en un dels eslògans que han creat (paraules amb rima). El suc
eslògans senzills sobre els productes.
de meló t’agradarà perquè és bo.
Mèu el menjar per al gat que no es queda al plat.

Valencià 2n
UNITAT 7
3 a ns a er n an nci. rimer tria el ro cte e vols an nciar.
CONTINGUTS
• L’anunci.
Resposta oberta.
om leta l esl gan er el te an nci.

• se s el s act al • cal a s la set i e Aprenentatge cooperatiu

Fer les activitats de la doble pàgina amb 1-2-4 .
e ∫ Si beus DOLÇ POMER, calmaràs la set primer.
m l ell Amb l’aparell MUSICAL, seràs el més actual.
ol e para les
i a t en l es ema er a er n an nci. sa l e g ia er a inventar
n esl gan er al te og et re erit.
. e a . e a e te
a a. e a a ta.
. e a a . i a . te a a e e
e a es esl an s e te. e ta
cil e ec a e a a e a a e .
cent trenta-set
COMPETÈNCIES CLAU i INTEL·LIGÈNCIES MÚLTIPLES Reforç
Dramatitza textos d’anuncis. • Completar amb les aportacions dels alumnes un

mapa conceptual sobre un producte, seleccionat
• Dramatitzar eslògans amb gestos: prèviament:
Viatja en els nostres avions, recorreràs tot el món./ Compra mel
Per a què aprofita? Com és?
la dolça abella i carrega la cistella. Les sabates El caminant
sempre t’acompanyaran. És una marca de llet Blanca, envasada en
botella, dolça, barata,
ACTIVITATS saludable, etc.
Per què és el millor Quines paraules
Ampliació producte? rimen amb el
• Utilitzar les paraules del mapa conceptual per fer diferents producte?
Perquè és llet molt
eslògans: Llet La Dolça Paca, la millor llet de vaca. Amb la nostra fresca. Llet, vaca, set, taca,
llet pel matí no tindràs set, etc. botella, cistella, etc.

Taller de paraules
Valencià 2n
UNITAT 7
1 lig el te t.
a et e a a a e e
i e a n a et e n esta a ent a e e cai e en en
CONTINGUTS c ntent a les se es lles te a t enca es
n e es
• El conte. i c a a a ia t na
i c a a a ia tin e a tin e lles e e es
lles
El at se ent l a e tenia
ant a esit a ea lles e es e nes ca es
• Motivar la curiositat dels alumnes sobre el conte l en e tenia nes eci ses e assa en an eci i
a partir de títols de contes familiars per als lles a a es e ns en a se les t tes
alumnes desordenats que hauran de combinar lla es el an e e i el
i n a ia ensat e les
correctament: ei a en sense lles
e es lles n e es s n
La caputxeta roja, Les set cabretes, La rateta que i c a a a ia tin e les ill s e ia tin e
agranava l’escaleta, Pere i el llop, etc.
lles e i e
nte c ntat c nte aca at si
• Conversar sobre els títols perquè comencen a
en e les lles e l a et lt t a a a at a l a s
intuir les característiques bàsiques del conte: Els
e en e i e esant e el c ntat
agraden els contes? Quins contes coneixen? Quin
ans istian Andersen a a taci
és el personatge de conte que més els agrada? Per
què? De què ens parlen els contes d’un producte,
de com preparar un menjar o d’una història amb
personatges?
cent trenta-huit
124_141_U7_107150_LA_LEN2P_SPX_BlEv.indd 138 24/02/15 16:33 124_141_U7_
Reforç Coneix l’estructura bàsica dels contes.

• A partir de l’inici del conte, demanar els alumnes • Ordenar el resum del contingut d’alguns dels contes familiars que
que pensen frases per a crear principis del conte s’han utilitzat en l’activitat de motivació, distribuït en tres escenes.
diferents.
Sap fer resums.
Ampliació
• Resumir el contingut del conte treballat en la secció, o una altre
• Identificar les parts del conte on parla el conte senzill, a partir d’una pauta prèvia:
personatge principal, l’avet, i pensar els motius
El títol del conte és .....
que fan l’avet desitjar fulles diferents en cada
cas: El protagonista és .....
Ai, com m’agradaria tindre fulles d’or/ de vidre/ El conte passa en ..... Explica el que va passar quan .....
verdes per a... Al final del conte, .....

Valencià 2n
UNITAT 7
2 scri o .
l ersonatge rotagonista s n arbre. V
avet est molt content amb el se as ecte. F
CONTINGUTS
• El conte.
n és una narració curta normalment inventada
3 elaciona les oracions amb les arts el conte al al an re er ncia. Aprenentatge cooperatiu
Utilitzar TREBALL PER PARELLES per a treballar les
avet eci e les se es lles inal esenlla activitats de la doble pàgina.
eren les millors.
i era n avet e vivia nici intro cci

en n bosc.
avet volia tin re lles i erents. roblema n c
ria n inici i escri n inal i erent en el a ern.
• a et n esta a c ntents a les lles n e es i
• a et lia c n e ti se en na e a
• a et lia e n a el c n e ti a en e s na
Resposta oberta.
cent trenta-nou 9
Du a terme activitats en equip. Reforç

• Activitat col·lectiva. Formar tres equips. Cada equip • Reinterpretar un conte. Jugar a inventar
s’encarregarà de dramatitzar i explicar una de les 3 parts personatges que intervindran en un conte
de l’estructura del conte (inici, problema i final). conegut pels alumnes, modificant el contingut
del conte original: Quin personatge us agradaria
RECURSOS que apareguera, amb l’avet, en el conte que heu
llegit? Com seria el personatge? Què faria en el
• Recull de contes. conte? Com apareixeria? En quina part us
http://link.edelvives.es/bhdii agradaria que apareguera per primera vegada?
• Vídeos amb contes tradicionals narrats per alumnes. Què li diria a l’avet?, etc.
http://link.edelvives.es/owsed Ampliació
http://link.edelvives.es/qrhez • En grup, i oralment, recrear el conte de l’avet
amb la intervenció del personatge o els
personatges que han inventat els alumnes.

Valencià 2n
Per a recordar…
UNITAT 7
1 magina e vols e licar a n com an s n embarb ssament. 1
li iries
Resposta lliure. Exemple: Els embarbussaments són jocs de paraules que es pronuncien amb certa dificultat.
2 na li n consell er a recitar b el seg ent embarb ssament.

PROJECTE
e e a e la ca ete a a n ca ca e at
e cs e a ca ic ca ac ca ic ca ac
CD ACTIVITAT INTERACTIVA. Resposta oberta. Exemple: encerclar les paraules amb rr/ llegir-ho moltes vegades/ llegir-ho
sense pressa primer i després de memoritzar-ho fer la lectura més ràpida/ imaginar el
contingut de l’embarbussament per aprendre’l més fàcilment.
SUGGERIMENTS METODOLÒGICS 3 i a t en les ara les encercla i co ia nom s les e tenen n re i .

retocar/recuperar/desembolicar.
Abans de llegir el text: re ee e e e em l
• Observar la fotografia de l’activitat 1. Preguntar:
Quantes persones hi ha? Per què creus que posa
eixa cara el xiquet? 2
ina e les ara les amb re i corres on a la e inici
• Demanar que inventen embarbussaments i que els submarí.
passen a altres companys i els pregunten si els ha
i roavi
resultat difícil o no llegir-los.
ai ell e va er avall e l aig a
• Resoldre individualment les activitats. s bmar
3
scri n esl gan er l an nci el sab .
DICTAT CD 2
D PISTA 16 PÀGINA 140 Resposta oberta. Exemple: Amb sabonetes tindràs les mans netes.
La tortuga és lenta. Les tortugues viuen en el camp. E E

El guepard corre. Tinc una guitarra nova.
scri el ictat en el a ern.

Dictat.
cent quaranta
12 _1 1_U7_107150_LA_LEN2P_SPX_BlEv.idml 1 0 23/02/15 16:30 12 _1 1_U7_1
AVALUACIÓ COMPLEMENTÀRIA • Amb quina paraula associes al guepard?

a) lent b) veloç c) avorrit
1 Audició.
• Quin personatge va ajudar l’altre personatge?
2 Comprensió oral.
a) el guepard a l’eruga
• Quin text has llegit?
b) l’eruga al guepard
a) una endevinalla
b) un poema c) l’arbre al camí
c) un conte 3 Dibuixa el personatge que més t’agrade. Escriu una frase per a
• Quins animalets hi apareixen? explicar com l’has imaginat.
a) un lleó 4 Completa l’anunci amb una de les dos opcions:
b) un guepard i una eruga Amb l’Adui 32 viatjaràs...
c) una eruga i un lleopard
a) molt veloç
• On vivien els personatges del conte?
b) segur i sense por
a) en el desert
b) en la platja 5 Quina paraula relacionada amb la paraula passar té un prefix?
c) en una selva a) passarà b) repassa c) passamuntanyes

UNITAT 7
1 Or ena les arts el conte La lla or ue plora a.
les es l ai a e les ll i es a e c i e na e
lt an e la lla nte c ntat c nte aca at
i a ia na e a a na lla e esta a t ista e eia
els a es c i e i ella n Conten que en una selva llunyana vivia un guepard. Era
el més veloç de tots els animals. En la selva vivia també
n ia a e e n a alet al cel i tin e si lia una eruga. L’eruga caminava molt lentament perquè era
en a se la a lla c en a l a molt vella. Un dia, el guepard passà prop d’ella.
Hi havia una vegada una llavor que estava trista perquè veia els arbres créixer i ella no./ Un dia va Sembles una tortuga, eruga!, li va dir. El guepard anava
veure un pardalet al cel i tingué por per si volia menjar-se.la. La llavor començà a plorar./ Aleshores,
l’aigua de les llàgrimes va fer créixer un arbre molt gran de la llavor. Conte contat, conte acabat. amb tanta pressa que no va veure un arbre alt i frondós
• Quines paraules t han ajudat a saber quin text és l inicial i quin el final que hi havia en el seu camí. Sí, és veritat que semble
del conte? Encercla-les una tortuga, guepard, li va dir l’eruga, però com camine
Hi havia una vegada i conte contat, conte acabat.
• Penses que la por va ajudar la llavor? Escriu per què en el quadern? lentament puc veure els obstacles que hi ha en el camí.
Sí. Resposta oberta. L’eruga va ajudar el guepard a recuperar-se i continuar
el seu camí. I conte contat conte acabat.
2 ncercla els ossessi s correctes en ca a cas.
meu/seua/nostre.
inc n est i El se e est i s la i i
Elena t na an a a n st es se a an a s e llana INNOVACIÓ EDUCATIVA
l si e c at n s l st e n st e s li i en i Aprenentatge cooperatiu
3 om leta les ara les amb a ii e.

eruga/guants/gat/guitarra/guepard.
e ∫
er enses e l esl gan a a a recor ar els an ncis

Resposta oberta. Exemple: Perquè és una frase amb paraules amb rima que són fàcils de recordar.
cent quaranta-una
23/02/15 16:30 12 _1 1_U7_107150_LA_LEN2P_SPX_BlEv.idml 1 1 23/02/15 16:30
6 En quina paraula no sona la lletra u? SOLUCIONS DE L’AVALUACIÓ COMPLEMENTÀRIA

a) guants 1 Audició.
b) guepard 2 Comprensió oral: c) un conte, b) a un guepard i una eruga,
c) en una selva, b) veloç, b) l’eruga al guepard.
c) aigua
3 Respostes obertes.
7 Completa l’esquema del resum del conte que has escoltat.
4 Resposta oberta.
Els personatges són un ..... i un ..... que vivien en ..... . La història 5 b) repassa.
conta que va passar quan el ..... es troba amb ..... . El guepard .....
6 b) guepard.
L’eruga li va dir que ..... . Al final del conte, l’eruga ..... .
7 Completa l’esquema del resum del conte que has escoltat.
8 Què creus que és més positiu?
Els personatges són un guepard i una eruga que vivien en
a) fer les coses sempre a pressa la selva. La història conta que va passar quan el guepard es
troba amb l’eruga. El guepard li va dir que semblava una
b) fer les coses després de pensar
tortuga. L’eruga li va dir que era millor anar més lentament.
c) no ho sé Al final del conte, l’eruga ajuda al guepard perquè havia
entropessat amb un arbre per anar amb pressa.
8 b) Fer les coses després de pensar.

Unitat 8. Una horrible bona olor
PROGRAMACIÓ

textos.

correcta.
Donar instruccions per a arribar a un lloc 3. Comprendre la importància de donar instruccions clares,
organitzades i concises.
Els sufixos: oficis 4. Identificar la funció lèxica des sufixos.
5. Relacionar noms i paraules derivades que tenen els sufixos

-er i -era.
Expressions de lloc 6. Utilitzar els termes «damunt, davall, esquerra, dreta, al costat,
davant, darrere, dalt, baix, entre» per a indicar la posició d’un
objecte respecte a un altre en entorns personals.
Ús de g, j, tg i tj 7. Comprendre intuïtivament l’ús de g i j i tg i tj en paraules

significatives.
8. Conéixer la correspondència entre fonemes i grafies en contextos

significatius: g, j, tg, tj.
Textos instructius (I): full d’instruccions 9. Identificar les característiques dels textos instructius.
10. Produir textos seguint la tipologia textual de les instruccions.
La narració (II): els personatges 11. Identificar els personatges principals en una narració.
12. Distingir i associar personatges en un text narratiu.

Competències
edat amb velocitat, fluïdesa i entonació adequades. 144, 145 pàg. 150
2.1 Entén els missatges de manera global i identifica les idees 142, 143, LA: pàg. 144 i 145.
principals dels textos llegits a partir de la lectura d’un text en 144, 145 AC: act. 2 i 7
veu alta.
3.1 Comprén instruccions i sap donar indicacions per a arribar 146, 147 LA: pàg. 146 i 147;
a un lloc determinat. pàg. 158, act. 1;
pàg. 159
4.1 Expressa i distingeix les paraules formades a partir 148, 149 LA: pàg. 148 i 149;
de sufixos. pàg. 158, act. 2.
AC: act. 2, 3 i 6
5.1 Utilitza els sufixos -er i -era per a la formació de paraules 148, 149 LA: pàg. 148 i 149;
derivades. pàg. 158, act. 2.
AC: act. 2, 3 i 6
6.1 Reconeix i utilitza correctament els termes «damunt, davall, 150, 151 LA: pàg. 132 i 133;
esquerra, dreta, al costat, davant, darrere, dalt, baix, entre» per pàg. 141, act. 2;
a indicar la posició d’un objecte respecte a un altre en entorns pàg. 158, act. 3
personals.
7.1 Comprén les regles d’ús de les lletres g i j. 152, 153 LA: pàg. 152 i 153;
pàg. 159, act. 2.
AC: act. 4 i 5
g, j, tg, tj. pàg. 159, act. 2.
AC: act. 4 i 5
9.1 Reconeix i identifica les característiques dels textos 154, 155 LA: pàg. 154 i 155;
instructius. pàg. 158, act. 4
10.1 Produeix textos correctament seguint la tipologia 154, 155 LA: pàg. 154 i 155
de les instruccions.
11.1 Reconeix els personatges principals en una narració. 156, 157 LA: pàg. 156 i 157;
pàg. 159, act. 1
12.1 Extrau les característiques de personatges narratius 156, 157 LA: pàg. 156 i 157;
i les característiques bàsiques d’aquests. pàg. 159, act. 1

VOCABULARI
Substantius: olor, flor, ametler, mofeta, lloriguera,

instruccions, indicacions.
Adjectius: fluix, terrible, bonic, horrible.
Verbs: amagar, plorar, descobrir, desprendre.
La seqüència d’aprenentatge s’inicia amb la lectura i l’observació Els continguts d’aquesta unitat didàctica estan relacionats amb
d’imatges i textos que l’alumne ha d’observar i llegir per a els d’altres àrees, com ara els de les Ciències Socials ja que s’hi
respondre després a les preguntes de comprensió. treballa vocabulari relatiu als oficis. També es relacionen amb
els continguts de l’àrea de Matemàtiques ja que es treballen els
conceptes de la situació d’elements en l’espai, com ara damunt,
els alumnes utilitzen la llengua per a comunicar-se amb diferents
davall, davant, darrere, a la dreta, a l’esquerra.
intencions i aprofitar-les, també, per a afavorir l’assoliment de les
normes bàsiques d’un intercanvi comunicatiu. Així mateix, com en totes les unitats, hi ha continguts relacionats
amb les Ciències de la Naturalesa, en treballar-se en la lectura
Altres dificultats d’aprenentatge es poden detectar en l’expressió
inicial i les activitats de comprensió continguts relacionats amb
escrita, per tant, cal parar esment quan es treballen els continguts
els animals i les plantes.
ortogràfics de la unitat: g, j, tg, tj.
VALORS I ACTITUDS
El poder de la imaginació
Reforç
Treballar de reforç positiu dels mecanismes d’activació
Descriure una imatge en què hi haja diferents elements parant
de la imaginació dels xiquets. Proposar que inventen històries,
atenció a l’ús de les expressions de lloc que es treballen en la
personatges... Així, en grups reduïts, poden redactar històries
unitat.
que després llegiran en veu alta davant els companys.
Localitzar en la lectura recomanada paraules que continguen
els fonemes i els grups de lletres treballats en aquesta unitat:
ÚS DE LES TIC
g, j, tg i tj.
Insistir en la importància de fer una lectura acurada de qualsevol Ús del CD amb l’audició de la lectura inicial.
text narratiu. Ús del CD amb l’audició de les activitats de comprensió oral.
Ampliació Visitar els enllaços incorporats en la secció de recursos d’aquesta
Descriure una imatge en què hi haja diferents elements parant guia.
atenció a l’ús de les expressions de lloc que es treballen en la
unitat. INTERACCIÓ AMB LA FAMÍLIA
Redactar les instruccions per a fer un titella de dit. És important llegir textos breus amb els xiquets de manera que
Descriure els protagonistes de la història que han escrit en la se’ls motiva a llegir i gaudir de la lectura fora de l’escola.
unitat anterior. Les activitats d’expressió oral poden ser un element molt valuós
perquè les famílies compartisquen els moments d’aprenentatge.
Per exemple, poden jugar amb els seus fills a simular una situació
en què un haja de demanar les indicacions per a arribar a un lloc.

• La lectura Una horrible bona olor, presenta el sentiment de tristor que té
Marisa, la mofeta, perquè fa bona olor. Així, en aquesta unitat parlaran
sobre que el que a uns agrada, a altres potser no i no hi ha una opció
més bona que l’altra.
El país de la Primavera
avera
p a ís d e la Prim
Títol: El
Blanch
Xavier
FITX A
u to r:
A c Rovira úm. 30
ra d o r : Frances ie Roja, n
Il·lust il, S èr
s Infant
cc ió : Albade
Col· le
Recursos
• a er • Activitats per a treballar les grafies g, j, tg, tj:
• tolo ia Un bosc d’històries. ttp li e el i es es o ia
• a em e lle a • Activitats per a treballar els sufixos:
• ara les i lletres i ttp li e el i es es l il

i es complime t IM
142-143 Grup classe Hi ha alguna olor que et recorde alguna cosa? És un record agradable o
desagradable?
146-147 Per parelles Explica al teu company com arribar des de l’escola fins a la papereria més
pròxima.
Grup classe Alguna vegada heu anat d’excursió a la muntanya? Heu portat una brúixola?
Sabeu com s’utilitza? Parleu-ne tots junts.
148-149 Grup classe Porteu una fotografia de la vostra família a classe i expliqueu als vostres
companys quines són les professions dels adults que hi apareixen.
150-151 Grup classe Jugueu a Veig-veig. Trieu un objecte i descriviu la situació en què es troba a
l’aula perquè els companys l’endevinen.
152-153 Grup classe Col·loqueu-vos en rogle. El mestre dirà una sèrie de paraules que continguen
la j i la g. Quan diga una paraula que s’escriga amb j, els alumnes faran un pas a l’esquerra
i quan s’escriga amb g, faran un bot.
154-155 Per parelles Porteu a classe un fullet d’instruccions que tingueu a casa. Retalleu les diverses
instruccions i barregeu-les. Ara passeu els trossos retallats al company. Ha aconseguit
ordenar bé les instruccions?
Grup classe En un fullet d’instruccions, a banda del text, hi ha imatges? Les imatges t’ajuden
a muntar l’objecte?
156-157 Individual Descriu com és Lluna. I com és Màrius?
Després, compartiu la vostra descripció amb els companys. Són iguals?

Paleta IM
o ti ts g .
IM complime t
Go
Individual Completeu les paraules següents amb g o j.
imat_e, viat_e, _oguet, _ugar, viat_ar, rellot_e, format_e, _imnàs, _irafa, ori_inal, _ut_e, _oia, _espa, a_uda,
_erro, _uny, men_ar, _elat
a tes i a
Per parelles Compareu les respostes que heu donat en l’activitat anterior amb la vostra parella. Quantes heu
escrit amb g? I quantes amb j?
i a imal s
Grup classe El nom de quin animal molt alt que trobem al zoo comença per g?
es o es
Grup classe El mestre dividirà l’aula en dos zones. A la part de la dreta es col·locarà la lletra g i a la part
de l’esquerra la j. El mestre anirà dient paraules i els alumnes hauran de moure’s cap a la dreta o cap a
l’esquerra, en funció de la paraula que hagen escoltat.
mplim els its
Grup classe Els alumnes s’asseuran al centre de l’aula. El mestre escriurà a la pissarra unes quantes paraules
que tinguen les grafies g i j i deixarà els buits corresponents i les llegirà una a una. Quan s’haja de posar g,
els alumnes picaran de mans, i quan s’haja d’escriure una j, els alumnes faran un esclafit amb els dits.
o o e e t s i t
Per parelles Explica al teu company si davant de e i i s’escriu g o j. Posa’n exemples.
Escri im correctame t
Grup classe Reflexionem sobre la importància d’escriure correctament. Creieu que escriure bé facilitat
la comprensió entre persones? Comenteu-ho entre tots.

la descripció.

Lectura compartida 143 U per tots 158, 159
1-2-4 144, 146
Full giratori 150, 151
Treball per parelles 145, 149, 152, 153, 154,
155

Entenc la lectura.
Entenc instruccions i sé donar instruccions.
Reconec paraules formades a partir de sufixos.
Sé formar paraules amb sufixos.
Sé utilitzar expressions de lloc com a ara damunt de, davall de...
Comprenc quan s’escriu g i j.
Complete paraules amb g i j, tg i tj.
Reconec un text instructiu.
Sé escriure un text instructiu.
Reconec els personatges principals d’una lectura.
Identifique les característiques principals dels personatges d’una lectura.

TOTAL

Projecte PBL
COM SOBREVIURE EN UNA ILLA DESERTA!
ecti s 2. Ara que teniu la llista feta (no s’hi val canviar-la), resumiu
quina era la vostra prioritat, és a dir, per què heu fet servir
• Introduir els xiquets en tècniques cooperatives de negociació.
este ordre i no un altre. Trieu un portaveu que ho exposarà
• Aprendre què és el consens i la importància d’un pla comú. molt ràpidament a la resta de la classe. Procureu no explicar
un per un cada objecte, sinó centrar-vos en què preteneu
E ciat
amb els primers objectes de la vostra llista. Teníeu un pla?
Aquesta vegada, jugarem a resoldre una vertadera aventura! Quin és el vostre objectiu?
Feu grups (aproximadament de cinc) i llegiu atentament la
3. Torneu a reunir-vos i jerarquitzeu de nou els objectes en
història següent:
funció del que trieu:
L’avió en què viatjàveu sobre l’oceà ha deixat de funcionar i ha
a. Us quedareu a la platja i col·laborareu accelerant les
caigut al mar. Per sort, ningú està ferit de gravetat i heu pogut
tasques de rescat.
arribar nadant a la platja d’una illa deserta propera. Abans que
l’avió s’afone al mar, podeu recuperar algunes coses, però teniu b. Voleu eixir de l’illa com més prompte millor.
molt poc temps per decidir. c. Trieu quedar-vos a viure a l’illa.
1. Hi ha estes quinze coses: assigneu una prioritat de l’1 (més) 4. Individualment, fes una breu redacció (màxim quinze línies)
al 15 (menys), segons quina rescataríeu abans. Poseu-vos que explique com us vau posar d’acord al principi per a triar
d’acord tot el grup: l’ordre dels quinze objectes. Explica les diferències amb quan
Ordre de heu fet la llista segons el pla que heu triat. Per acabar, opina
ecte Motiu
pre er cia sobre si t’ha agradat l’exercici i què hauries fet tu si fores
Caixa de mistos l’únic que anava a l’avió i arribara a l’illa.
Llanda de 5 kg de menjar
concentrat
eto olo ia
20 metres de corda Seria interessant que els xiquets no tinguen accés al segon pas
Tela de paracaiguda fins a haver fet el primer, ni llegir el contingut del tercer abans
del segon. Han de veure que és molt més fàcil posar-se d’acord
Estufa portàtil
quan hi ha un pla i uns objectius comuns.
Dos pistoles amb un poc
de munició rese taci e sol cio s
Caixa de llet en pols Les solucions les exposa oralment un portaveu de cada grup.
Dos bombones d’oxigen L’últim exercici és una redacció escrita de quinze línies o menys.
Mapa estel·lar Recursos
Bot salvavides
• Aula, llapis, fulls de paper.
Brúixola magnètica
25 litres d’aigua
Farmaciola de primers
auxilis
Tres bengales d’emergència
Ràdio de l’avió

Valencià 2n
8
UNITAT 8
Una horrible
bona olor
CONTINGUTS
ines s n les olors e m s t agra en les e men s
ACTIVACIÓ DE CONEIXEMENTS PREVIS n ia ent e l na asse a a a

l ncle i s el sc a senti c
Abans de llegir al l a a lt l i et a a a
• Treballar la pregunta d’introducció de la pastilla a e e na s e a i a ia
verda: Quines són les olors que més t’agraden? a isa la eta cant se
I les que menys?
a assat e nt l ncle
• Relacionar el títol de la lectura amb la il·lustració: i s
Amb les dos vinyetes de les il·lustracions fer
hipòtesis sobre el desenvolupament de la ai l e l s s te i le es e
narració. a ies ai esta l in s e !
• Quins personatges semblen contents i quins no

tant? Per què ho penses?
Durant la lectura
cent quaranta-dos
1 2_159_U8_107150_LA_LEN2P_SPX_BlEv.idml 1 2 23/02/15 16:29 1 2_159_U8_
a orri le o a olor Lluna i l’oncle Màrius oloraren profundament i, tal i com deia Marisa,
feia molt bona olor de flors.
PÀG. 142 PISTA 17
Lluna mirà el seu oncle estranyada. Què hi havia de roïn a fer bona olor?
Un dia, mentre Lluna passejava amb l’oncle L’oncle Màrius li ho explicà a cau d’orella.
Màrius pel bosc, va sentir com algú plorava molt
fluixet. Amagada darrere d’una surera, hi havia —La millor arma d’una mofeta és la seua olor fètida —xiuxiuejà—.
Marisa, la mofeta, mocant-se. Una olor tan fastigosa que pot tombar un lleó.
—Què ha passat? —preguntà l’oncle Màrius. Lluna i l’oncle Màrius es rascaren el cap. Per què feia olor de flors,
aquella mofeta?
—Però no us n’adoneu? —respongué la mofeta.
Amb una lupa màgica amb forma de nas —capaç de detectar les bones
—De què? —preguntà Lluna. i les males olors—, l’oncle Màrius examinà Marisa pèl a pèl, i després va
—De l’olor! Faig olor de flors. És terrible. Des de fa dies recórrer la seua lloriguera de cap a peus. Tot feia olor de flors.
faig esta olor i no sé per què! —Oncle Màrius! —cridà Lluna des de fora.

Valencià 2n
UNITAT 8

PROJECTE
a a a a ia esc e t ltes l s a etle
e l ta en al i n c sa nt e LECTURES, Una horrible bona olor, unitat 8.
c a ia a i at ei a l ins a la eta
ent e ensa en an e e a isa n c

s ll n e ent na i eta ai a el i
s cla ! ai a e e ia a isa! • Prèviament a la lectura, utilitzar el títol i les
e i a e estes ni es l s il·lustracions de la lectura per a anticipar la història
que escoltaran.
acen l e at e la !
Què és el que coneixem de les mofetes?
en a ell ent les l s c en a en a
es en e na l i le e encis a isa Per a què necessiten les mofetes la mala olor?
Per què els camaleons canvien de color?
Utilitzar l’estructura LECTURA COMPARTIDA per a
llegir el text d’inici d’unitat.
Intel·ligència interpersonal
Donar l’opinió sobre la següent qüestió: El que és bo
per a algú pot ser roïn per a altres? I viceversa?
cent quaranta-tres
23/02/15 16:29 1 2_159_U8_107150_LA_LEN2P_SPX_BlEv.idml 1 3 23/02/15 16:29
La fada havia descobert moltes flors d’ametler que flotaven al riu, un COMPETÈNCIES CLAU
poc més amunt. Però, com havia arribat eixa olor fins a la mofeta? i INTEL·LIGÈNCIES MÚLTIPLES
Mentre ho pensaven, van veure Marisa, un poc més lluny, bevent
Usa el sentit de l’olfacte.
una miqueta d’aigua del riu. És clar! L’aigua que bevia Marisa feia
olor de flors i per això tot feia olor de flors. Havien resolt el misteri! • Extraure informació continguda en el següent
enllaç http://link.edelvives.es/ynavw.
—Ara ho arreglarem —va dir l’oncle Màrius llegint el seu llibre de Realitzar un mapa senzill amb les parts
conjurs—. Meu, miu, mau, que estes boniques flors facen olor... detallades en el dibuix.
de formatge blau!
I en aquell moment, les flors començaren a desprendre una olor
horrible que encisà Marisa.
—Moltes gràcies! —digué mentre es banyava a l’aigua—. Esta olor
sempre em recordarà a vosaltres.

Valencià 2n
UNITAT 8
1 ina olor li agra a m s a la mo eta ria.
CONTINGUTS
• Llegir en veu alta l’enunciat de cada una de les 2 ib i a com t imagines la l a m gica e ri s.
a realitzar.
Subratllar les paraules clau i reflexionar, posant-les
en comú utilitzant estructures cooperatives, l’acció
que cal realitzar.
3 ssen ala la llorig era e arisa.

Usar l’estructura 1-2-4 per a realitzar les activitats
1, 2 i 5.

Visualitzar el vídeo d’animació de la mofeta Pepe le Pew
http://link.edelvives.es/qyzky
re s e les coses bones es recor en er sem re les ro nes

Resposta oberta.
cent quaranta-quatre
1 2_159_U8_107150_LA_LEN2P_SPX_BlEv.idml 1 23/02/15 16:30 1 2_159_U8_
Dibuixa ordres senzilles.

• Dibuixar una tira còmica de tres vinyetes en què la protagonista
siga una mofeta.
ACTIVITATS
Glossari
• Investigar què és una surera i parlar del nom d’altres arbres que
coneguen.
Habilitat lectora
• Localitzar en el text paraules que facen referència a olors.
Ampliació
• Respondre: Quines coses t’encisen? Escriu-les.

Valencià 2n
UNITAT 8
om leta l encanteri e ri s i inventa n n altre.
e m m e e e∫ e∫ l ∫
e l e formatge blau!
CONTINGUTS
• Vocabulari sobre les olors.
es on.
• Quina olor fa l aigua que beu arisa? Per què?

A flors d’ametler perquè han caigut a l’aigua. Aprenentatge cooperatiu

Usar l’estructura TREBALL PER PARELLES per a
• reus que aix és bo o ro n per a ella? l’activitat 6.
Roïn.
Navegar per la pàgina del Jardí Botànic de València
om leta er arelles esta graella amb e em les olors. per mostrar-los informació sobre les plantes
Resposta oberta. aromàtiques mediterrànies.
o a olor e se olor ala olor http://www.jardibotanic.org
re s e a totes les ersones ens agra en les matei es olors onei es alg
a i li agra e na olor e t etestes
Respostes obertes.
cent quaranta-cinc
Elabora una bosseta aromàtica per a l’armari

• Assecar plantes aromàtiques i elaborar una bosseta per a
aromatitzar calaixos o armaris.
ACTIVITATS
Reforç
• Respon: Què és el que pots sentir quan estàs en la naturalesa?
Ampliació
• Classificar en una graella dels sentits les respostes de l’activitat
anterior.

UNITAT 8
A
• omenta les situacions de cada fotografia
• Que creus que indiquen les persones que
CONTINGUTS tenen el bra estirat?
• Donar indicacions.
B
• Observar les imatges i fixar-se en els gestos que fa

cada persona.
dels alumnes. Recordar que cal respectar el torn C
de paraula. D
SOLUCIONS
• Estan indicant un lloc.
• Respostes obertes.
• Resposta oberta. • lguna vegada li has explicat a alg com arribar a un lloc?
• Resposta oberta. Es tracta d’una br ixola i serveix per a I a tu alguna vegada t han donat indicacions per a anar algun lloc?
orientar-se. • reus que podem fer les indicacions sense gestos sense usar les mans? Per què?
• aps què és i per a què servix l aparell que té el xiquet de la imatge a?
cent quaranta-sis
Respondre a les qüestions de la primera pastilla 1 2_159_U8_107150_LA_LEN2P_SPX_BlEv.idml 1 6 23/02/15 16:30 1 2_159_U8_
utilitzant l’estructura 1-2-4 .

ACTIVITATS
Crear un diàleg per a cadascuna de les situacions Reforç
que apareixen en les fotografies. Triar-ne una
i dramatitzar-les.
• Posar exemples de professions o situacions en què la comunicació es
realitze mitjançant gestos. Per exemple, un policia de trànsit.
Ampliació
• Explicar el funcionament de la brúixola i per a què serveix.
Explicar-lo a partir d’una situació inventada per ells.

Valencià 2n
UNITAT 8
1 scolta la conversa seg ent.

CONTINGUTS
• Qui est conversant?
Marisa i Màrius.
• Quina informació demana rius • Donar instruccions.
a arisa?
El lloc on es troben els ametlers en flor.
• reus que arisa ho ha explicat
amb detall o s ha deixat informació? MATERIALS DEL PRO
PROJECTE
Resposta oberta.
• mb la informació que dóna
tu series capa d arribar-hi?
Resposta oberta. CD DE CONTES I AUDICIONS, comprensió oral,
Pista 18.
3 ib i a en el a ern n ma a
seg int les instr ccions e arisa.
ÀUDIO CD 2
MÀRIUS: A veure Marisa, per a poder ajudar-te m’hauràs

de dir on vas cada dia.
es i str ccio s servixen per a explicar com anar a algun lloc o com MARISA: Jo em passe gran part del dia en un raconet
funciona alguna cosa Quan es donen instruccions s ha de fer de manera preciós més amunt del riu.
clara i organitzada MÀRIUS: I com puc arribar-hi? M’ho pots explicar?
MARISA: Si seguixes les meues instruccions no tens
pèrdua. Has de baixar per este camí fins a arribar al riu.
Després hauràs de travessar un pontet de fusta. Passant
el pontet podràs veure un camí cap a l’esquerra i una
sénia antiga a la dreta. Darrere de la sénia hi ha un camí
rie n lloc al ati e l escola es r s artint n nt concret one que has de seguir cap amunt. Hi veuràs que, de sobte,
instr ccions als com an s er g en arribar i.
Resposta oberta. el riu baixa des de les muntanyes i fa un raconet amb
una corba d’aigua envoltada d’ametlers en flor. Que per
cert, fan una olor horrorosa!
cent quaranta-set
Usa les capacitats necessàries per a aprendre, com ara Utilitzar l’estructura Els quatre savis per dissenyar
la concentració, en el treball de l’aula. les instruccions per arribar a trobar, amb un mapa
del tresor que es dibuixarà en cada grup, un objecte
• Presentar diferents objectes amb olors molt característiques amagat. Els rols serien: el dibuixant, el dissenyador
(menjars, flors, perfums...) i deixar que endevinen, amb els ulls de l’itinerari, el buscador d’amagatalls i el guia. Una
tapats, de què es tracta. vegada es té el mapa i l’itinerari, s’intercanviaran els
papers en els diferents grups.

UNITAT 8
1 Observa el ib i .
FRUITERIA EL TARONGER
CONTINGUTS
albergina
• Camps semàntics.
cre lles carlotes livert
omes
• Per motivar els alumnes i centrar la seua atenció,
conversar sobre el tema i els elements de la encisam
il·lustració: Quin lloc representa el dibuix?
Quants personatges hi ha? Què està fent cada taronges
Endevina Quina fruita és?
personatge? Quin tipus de producte hi ha en les
caixes? na l lt l sa
en n a e en en a a
• Escriure en la pissarra les paraules fruites i
na en na en na cai a
verdures. En grup, reconstruir el significat de les
dues paraules: Què són les fruites? Quantes iat e se ee lica a
mengen al dia? Són dolces o salades? Es cultiven
o es fabriquen?
2 er a ca a tema ca a ensar na ara la relaciona a er a ormar na
• Demanar que busquen en la il·lustració els ca ena e ara les. ntente er na ca ena amb m s ara les ca a vega a.
elements que definirem, sense dir-ne el nom, amb
frases senzilles. Després de dir la paraula, decidir es ro essions es r ites escola
en quin grup la situarien, fruites o verdures.
3 scri el ictat en el a ern.
DICTAT CD 2
D PISTA 19 PÀGINA 148 cent quaranta-huit
La poma és dolça. La llima és groga. La girafa menja

herba. La fruita és sana. 1 2_159_U8_107150_LA_LEN2P_SPX_BlEv.idml 1 8 23/02/15 16:31 142_159_U8_
Discrimina camps semàntics.

ACTIVITATS
• Mostrar tres caixes de cartó que tindran una etiqueta per fer
Reforç referència a una categoria diferent de paraules: professions,
fruites, l’escola. Repartir tres cartolines a cada alumne perquè
• Seleccionar en una sèrie de paraules les que
escriga una paraula de cada categoria. Els alumnes, per torns,
pertanyen a una categoria determinada
diran una pista senzilla sobre cada paraula. La resta d’alumnes
que s’haurà seleccionat prèviament.
identificarà la paraula i indicarà en quina caixa l’ha de posar.
Paraules: te is as et t ol pati at e
pi t ra fotografia, medicina. Resol encreuats simples.
Categoria. Esports. • Resoldre una activitat de mots encreuats, amb dibuixos, sobre
paraules de la mateixa categoria (com professions, mesos
de l’any, etc.)

Valencià 2n
UNITAT 8
Or ena les lletres e les ara les e an re er ncia a o icis.
le e e e
verduler pastisser fuster
CONTINGUTS
• Paraules derivades amb sufix: professions.

i a t en les ara les estes s ries.
ei ater r iter mariner SUGGERIMENTS METODOLÒGICS

ei atera r itera marinera • Per iniciar el treball sobre les paraules amb els
sufixos -er i -era, escriure en la pissarra uns
embarbussaments:
El ferrer fa amb fil de ferro una ferradura.
es s l labes i quan van al final de les paraules moltes vegades
El sabater sap fer sabates.
indiquen el nom d un ofici com pastiss fruit jardin cuin etc
Estes s l labes a final de paraula que indiquen oficis s anomenen En la fruiteria el fruiter embolica les fruites
amb paper.
• Identificar en cada embarbussament les paraules
que fan referència a una professió. Escriure-les en
om leta les s ries.
la pissarra i encerclar les lletres que tenen en comú
(el sufix -er).
sabateria sabater sabatera sabates

llibreria llibreter, llibretera llibres
pastisseria pastisser, pastissera pastissos Aprenentatge cooperatiu

forn forner, fornera pa
cent quaranta-nou 9
Reconeix noms d’oficis. Reforç

• Classificar noms d’oficis d’acord amb diferents criteris: persones • Llegir els embarbussaments amb diferents codis:
que treballen a l’aire lliure o en el carrer (jardiner, bomber, lentament, amb més velocitat, amb veu
policia, guàrdia, carter); persones que treballen amb persones i expressió de por/ alegria, etc.
(metge, perruquer, dentista).
Ampliació
Identificar després les que tenen el sufix -er /-era.
• Identificar noms d’algunes professions a partir
Coneix els sufixos dels oficis. de pistes. Exemples: És la persona que fa pa en
el forn (forner), que treballa en un vaixell
• Relacionar parelles de paraules amb prefix (femení i masculí
(mariner), etc.
de diferents professions).
professora peixater
peixatera forner
or era peixater
om era professor

UNITAT 8
1 i a t en els ib i os.
CONTINGUTS am nt e la cai a avall e la cai a avant e la cai a
• Expressions de lloc.
• Preposicions.
arrere e la cai a a la reta e la cai a a l es erra e la cai a
2 ol loca els ob ectes seg int les instr ccions i ib i a com els as istrib t.
• Iniciar el treball amb les expressions de lloc
proposant un joc, el joc de Simó. Per jugar, donar a a n lli e i sa l en i
instruccions que els alumnes realitzaran sempre e la ta la la eta el
que estiguen precedides per la frase del joc (Feu..., lli e c l l ca n lla is e
diu Simó). Si només es diu la instrucció, sense dir c l i i a l es e a el
Simó, els alumnes hauran de romandre en silenci i lli e n ec l la sa
quiets.
a nt el lli e l est i
• Dir frases que incloguen expressions de lloc: Poseu
les mans damunt de la taula, diu Simó/ Poseu les
mans davall de la taula, diu Simó/ darrere del cap/ 3 es al contrari e en l activitat anterior. scri en el a ern les instr ccions
damunt els ulls, etc. er tal e la ta la e e esta manera
Resposta oberta.
cent cinquanta
Reforç Du a terme jocs senzills en grup.

• Completar frases senzilles, utilitzant les • Per torns, els alumnes donen instruccions amb el joc de Simó amb
expressions de lloc treballades en la pàgina, frases amb preposicions i expressions de lloc.
per descriure un dibuix o una escena real.
Ampliació
Reconeix errors en instruccions.
• Localitzar, en frases senzilles, les paraules que
• Identificar errades, de les expressions de lloc, en frases senzilles
donen informació sobre la situació de diferents
que descriuen un dibuix o una situació real (elements de l’aula/
objectes: En el jardí, hi ha una papallona damunt
el pati, etc.).
una rosa, un gat davall de l’arbre, etc.

Valencià 2n
UNITAT 8
ira el ib i i com leta les rases.
CONTINGUTS
• Les expressions de lloc.

• Preposicions que indiquen lloc.
m el l INNOVACIÓ EDUCATIVA
ll e l l Aprenentatge cooperatiu
l el Resol les activitats de la doble pàgina amb l’estructura
FULL GIRATORI .
c e s e i a ins e la cai a
Damunt de la taula, hi ha un regal, formatge i un ratolí./ Davall de la taula, hi ha un gat./ Dalt de la caixa, hi ha formatge.
mb algunes preposicions com ara i s e am t e a all e

podem indicar el lloc on es troben alguns objectes
Observa la te a ta la e classe. lica ins ob ectes i a sant les ara les

am t a all i s.
Resposta oberta.
cent cinquanta-una
23/02/15 16:31 1 2_159_U8_107150_LA_LEN2P_SPX_BlEv.idml 151 23/02/15 16:31
Du a terme jocs senzills en grup. Reforç

• Jugar al joc calent-fred. Els alumnes, per torns, amagaran • Realitzar un dictabuix. Dictar frases perquè
un objecte o un dibuix en un lloc de l’aula. Cada alumne dirà els alumnes dibuixen en una cartolina una sèrie
una frase amb una expressió de lloc i l’alumne que ha amagat d’elements, situats en un ordre i posició
l’objecte ha dir calent si està prop del lloc on l’ha amagat determinada, que serà la que indiquen les
o fred si no ho està: frases del dictabuix.
Està damunt la taula de la professora? Fred. Ampliació
Discrimina expressions de lloc. • Formar parelles perquè els alumnes comparen
els dibuixos i verifiquen la posició dels objectes.
• Relacionar les expressions de lloc treballades en la secció
Cada alumne ampliarà el dictabuix dictant a
per formar parelles d’antònims:
l’altre alumne una frase senzilla amb una paraula
am t darrere que indique posició (damunt de/davall de/
a a t a l’esquerre davant de/ darrere de/ a la dreta de/
a l’esquerra de).
a la dreta davall

UNITAT 8
1 lig el te t i encercla les ara les e tenen les lletres i .
e a s a ine i c i a el a e en s
n le e ti a a esentat
CONTINGUTS a la i a e a ine ia e se cele a al ene
a ta ns e anis e e en e c l la
• Escriptura de j i g. i ns a s lt i inals e es il
• Els grups tj i tg.
Paraules amb g: Gerard, Genovés, gener, geranis, gesmil. Paraules amb j: jardiner, jardí, jardineria.
2 elaciona les ara les amb les e inicions.

taron a n els ot e mesos e l an .
• Utilitzar una endevinalla per introduir les lletres
que es treballaran en aquesta secció:
og et r it comestible el taronger.
a) No t’ho dic sencer,
et dic la meitat, gener lanta e s sa com a con iment.
si penses en un mes
el meu nom sabràs. livert Ob ecte amb es ga.
Quina planta sóc? (El julivert)
b) A l’estiu o a l’hivern,
3 esol l encre at.
de llima o meló joguets/gira-sol/girafa/taronja
en un cucurutxo
i també en un got.
Quin aliment és? (El gelat)
• Escriure en la pissarra les paraules julivert i gelat.
Encerclar les lletres j i g. En grup, pensar altres
paraules que tenen eixes lletres.
INNOVACIÓ EDUCATIVA 2 cent cinquanta-dos
Emprar TREBALL PER PARELLES per resoldre

l’activitat 3. Dictat complementari
• En el conte hi ha un gegant que viu en un jardí ple de geranis.
Li agraden els gelats de taronja. Un dia, en el jardí va veure una
ACTIVITATS girafa. Volia jugar amb ella. La girava va tindre por del gegant.

• Apegar en la pissarra el dibuix del gelat i del
Reconeix les grafies g/j.
julivert. Repartir cartolines amb paraules i
dibuixos d’elements que tenen les lletres g/j • Completar frases senzilles, amb paraules que tenen en comú
perquè els alumnes identifiquen amb quin dibuix la lletra g/j, a partir de pistes:
es relaciona cada paraula: gener, gerani, gegant, Exemple: En el zoo hi ha una (animal amb la lletra g) que té
taronja, joguet, joc, Jaume, Gerard, etc. un coll molt llarg. (girafa)
Ampliació • Localitzar en una sopa de lletres, o un text senzill, paraules
• Fer frases col·lectivament utilitzant les paraules amb j/g.
de les dues seccions. Jardiner, joia, jugadora, gerani, girafa, rajola, etc.

Valencià 2n
UNITAT 8
Or ena les lletres e ormen els noms e les ara les ib i a es.
rellotge/corretja/rellotgeria/rellotger.
CONTINGUTS
• Escriptura de j i g.
ll e e e e e ll e e ll • Els grups tj i tg.
ria na ara la e l activitat anterior e tinga t i na altra e tinga t . • Utilitzar un embarbussament per iniciar el treball
Respostes obertes. sobre els grups tj i tg.
• Escriu una frase amb les dos paraules
Setze jutges d'un jutjat
mengen fetge d'un penjat.
• Escriure en la pissarra l’embarbussament i encerclar
les síl·labes que tenen tg i tj. Escriure paraules
Escrivim o t davant de les vocals senzilles els grups tg i tj perquè les relacionen amb
Escrivim o t davant de les vocals i les paraules de l’embarbussament jutges i jutjat.
om leta les ara les amb t ot .
gener/Júlia/taronger/col·legi/gelateria/jardí/corretja/mitjanit. Aprenentatge cooperatiu
Emprar TREBALL PER PARELLES per resoldre
e e l e l le l’activitat 4.
el e e m
cent cinquanta-tres ACTIVITATS
23/02/15 16:31 1 2_159_U8_107150_LA_LEN2P_SPX_BlEv.idml 153 23/02/15 16:31 Reforç
COMPETÈNCIES CLAU i INTEL·LIGÈNCIES MÚLTIPLES • Per parelles. Donar un temps perquè els alumnes
ordenen el més de pressa possible les síl·labes de
Escriu correctament paraules amb tg/tj. paraules, que es repartiran escrites prèviament,
que tenen tg i tj. rellotge; aterratge; metge;
• Formar parelles per seleccionar quatre paraules de les treballades
companatge; formatge; imatge; salvatge; viatge;
en la pàgina. Copiar-les amb les lletres desordenades perquè
ferotge; corretja; lletja; mitjà; pitjor; platja, etc.
una altra parella les ordene i escriga les paraules correctament.
Ampliació
• En gran grup, fer frases utilitzant les paraules de
l’activitat anterior. Classificar les paraules en dos
grups: paraules amb tg/tj.

Valencià 2n
UNITAT 8
Paper i tinta
1 Observa el ib i .
El catxerulo.
CONTINGUTS
• Els textos instructius.
• aia oger i lara han decidit comprar un joguet aps quin joguet és?
• Iniciar el treball perquè els alumnes intu squen
Et donem una pista és la solució a l endevinalla seg ent
la funcionalitat i les característiques bàsiques dels
textos instructius mostrant un text senzill amb inc c a i n tinc ca i ls a
instruccions, per exemple les instruccions per fer e l ai e asse e as e n a
un avió de paper. in s c n a al
• Conversar sobre el text instructiu: Pensen que és
un text que conta una història? Què té el text a
més de paraules? Per a què ens dona instruccions 2 om cre s e els tres amics m ntaran el og et e an com rat
ina estes o cions els aconsellaries
el text?, etc.
bservant les imatges del paquet i llegint el text
uscant en un diccionari la paraula ca
i ha textos que expliquen les accions que cal fer per exemple per a muntar
un aparell o elaborar una recepta ón te tos i str cti s que moltes
vegades van acompan ats de fotografies o dibuixos
cent cinquanta-quatre
Reforç Reconeix instruccions breus.

• Seguir les instruccions del text i fer un avió • Ordenar frases senzilles per reconstruir un text instructiu breu
de paper. sobre un procés familiar pels alumnes: fer una truita, preparar una
ensalada, fer una pardaleta de paper, fer un mural sobre un tema,
Ampliació etc.
• Cada alumne ampliarà el text instructiu
Gaudeix amb jocs en equip.
per fer l’avió de paper amb 2 instruccions més
relacionades amb accions per decorar l’avió • Jugar a representar amb gestos les diferents accions descrites
(pintar-lo amb color/ pegar gomets/ posar-li en un text instructiu per fer una acció o elaborar un objecte
un nom a l’avió, etc.). determinat.

Valencià 2n
UNITAT 8
3 ocalit a el material intr s e i a en la llista e material necessari
er a er n cat er lo.
ferro pesat.
egament erro esat a er e se a o tela cor a ina

can es m s gran e l altra gomets e colors er a a ornar
CONTINGUTS
• Els textos instructius.

Or ena les accions e les instr ccions er a er n cat er lo.
5 e aca a es n at en la a t e alt assa i n t s e

c a i lli a l e a tin e n en a INNOVACIÓ EDUCATIVA
4 e a e t ta la s e cie el cat e l els ets Aprenentatge cooperatiu
3 es n at en la nta e ai i assa la c a el at Resoldre les activitats de la doble pàgina amb
2 e a les can es a la a t e a e e en a ec e
1 etalla el a e e se a nant li a e e
ol e para les
i a t en l es ema er a escri re n te t amb instr ccions.
Resposta oberta.
. ta a a a, a
. e ae e te e
a e e aa e e
ae e t .
e .
. e a e te t.
. e te t. Estan en
i a al na e a a
ena es
t ica
cent cinquanta-cinc
Ordena frases correctament. Reforç

• Ordenar frases relacionades amb el procés que cal seguir • Emplenar un mapa conceptual sobre una acció
per elaborar un text instructiu: o procés, seguint una estructura. Exemple:
elaborar una truita d’espàrrecs.
Decidir sobre què volem donar instruccions. Pensar les
instruccions. Escriure les accions separades per nombres. Organitzador principal: truita d’espàrrecs
Revisar el text.
Organitzadors secundaris: ingredients/ aparells/
Inventa instruccions senzilles. instruccions.
• Llegir una sèrie d’instruccions i il·lustrar el procés amb un dibuix Ampliació

senzill per cada instrucció.
• Classificar una sèrie d’instruccions en dos grups,
relacionats amb dos processos diferents:
instruccions per jugar al joc de l’oca i al joc
del mocador, per exemple.

Taller de paraules
Valencià 2n
UNITAT 8
1 lig el te t.
a a e a et
En el a i i a ia na c lla i li a a a a lt esc i ei
CONTINGUTS El ca e la c lla es eia i est ia
e t ts li eien anet anet
• La narració. n alt e es eia anel e
e a n i et lt es a ilat a
t t li eia anelit s
• Elements de la narració: els personatges. l esc la se e e a els
i e s i i i ia la c lla a El a e e la c lla es eia
e a se e li eien it s E a el
SUGGERIMENTS METODOLÒGICS s en t
es s esta a li li e a n e asti rr s a a taci
• Motivar la curiositat dels alumnes utilitzant noms i et alt a lle es
de personatges de contes tradicionals i familiars
per als alumnes. Escriure els noms en la pissarra.
Demanar que els agrupen segons la història en 2 scri el nom e ca a n estos ersonatges.
què participen: la caputxeta roja, el llop, Pitus, Manelitus, Juli.
el llenyater, la iaia, Blancaneu, la bruixa, els set

nans, etc.
• Conversar sobre els personatges: uin personatge
els agrada més? Per què els agrada? Com és
físicament eixe personatge? Quina característica
té?, etc.
En una hi ha diversos que participen en les accions

autor dóna informació descrivint com són f sicament i quina personalitat tenen
cent cinquanta-sis
142_159_U8_107150_LA_LEN2P_SPX_BlEv.indd 156 24/02/15 16:35 1 2_159_U8_
Reforç Inventa característiques de personatges de conte.

• Repartir als alumnes una llista d’adjectius perquè • Completar un mapa conceptual sobre un personatge d’una
els relacionen amb diferents personatges de narració coneguda, seguint una estructura:
narracions que són familiars per als alumnes.
Títol de la narració/conte: Personatge:
Ampliació Cara: Cos:
• En grup, pensar com seria la narració Roba: És molt:
de la història de la caputxeta roja si hi Li agrada fer... No li agrada fer...
inclogueren un altre personatge, com ara un
germà de la caputxeta, la dona del llenyater, Dibuixa seguint instruccions donades.
un gegant, etc. • Imaginar a un personatge diferent als presentats en l’activitat 2
per a formar part de la colla de Tanet. Fer un dibuix sobre ell.

Valencià 2n
UNITAT 8
3 om leta el ma a els ersonatges el te t e as llegit amb
la in ormaci seg ent.
Jordi: espavilat, primer de l’escola, dirigia l acolla/Pitus: Josep; el més menut./Juli: alt, amb ulleres.
lleres anet est i s men t es avilat
CONTINGUTS
• • La narració.
• Elements de la narració: els personatges.
• it s •
or i li INNOVACIÓ EDUCATIVA
• a colla e anet • Utilitzar LLAPIS AL CENTRE per a resoldre
les activitats.
magina com s anelit s. om leta les rases.

Respostes obertes.
el ∫ é∫
é el∫ ell∫
m l
cent cinquanta-set
Du a terme activitats en equip. Reforç

• Activitat col·lectiva. Triar un personatge de la colla de Tanet • Jugar al joc de les presentacions. Cada alumne
i inventar quines accions realitza un dia qualsevol. tria un personatge de conte i, sense dir-ne el
nom, realitza gestos i diu frases senzilles perquè
RECURSOS els companys identifiquen qui és i en quin conte
apareix.
• Classificació de contes, que es poden llegir en línia, d’acord amb
Sóc un personatge de conte. Tinc els cabells .....
el tipus de personatges.
i sóc molt ..... .
http://link.edelvives.es/rrpml
M’agrada ..... . En el conte, jo ..... .
• Pàgina on es poden triar diferents personatges i, automàticament,
es veu un conte protagonitzat pel personatge seleccionat. Ampliació
http://link.edelvives.es/vihpb
• En grup, descriure un personatge de conte
seguint una estructura.

Valencià 2n
Per a recordar…
UNITAT 8
1 ensa en na art e l escola na classe el men a or l a la in orm tica
i e lica a n com an a e er er a arribar i.
Resposta lliure.
2 i a t en les ara les i co ia les e s n noms e ro essions.

PROJECTE fuster, infermer./-er
e e e me e
• Quines lletres de cada paraula t han ajudat a saber ho? Encercla-les
SUGGERIMENTS METODOLÒGICS 3 om leta les rases amb les ara les e et ro osem.
La xiqueta està dins del cotxe./ Dalt del cotxe estan les maletes./ L’home està prop del cotxe./
Abans de llegir el text: Hi ha un gat davall del cotxe.
avall ins ro alt
• Repassar els continguts avaluables de l’apartat de
coneixement de la llengua per a resoldre les e e el e
primeres activitats de la pàgina.
el ee le∫ m le e∫
me e el e
el e
DICTAT CD 2
La jaqueta és menuda. La girafa és alta. Comprem una

scri na llista instr ccions er a e licar com er na carassa.
taronja. El gelat és de llima. El gerani és una flor.
.
.
Resposta lliure. Exemple: Dibuixar la silueta de la carassa i els dos ulls en
cartolina./ Pegar purpurina i gomets en la superfície de la carassa./ Retallar
els dos ulls i fer dos forats en els extrems per passar una goma elàstica.
scri el ictat en el a ern.
Dictat.
cent cinquanta-huit
1 2_159_U8_107150_LA_LEN2P_SPX_BlEv.idml 158 23/02/15 16:32 1 2_159_U8_1
AVALUACIÓ COMPLEMENTÀRIA Què li faltava al sabater?

a) obres d’art
1 Audició.
b) diners
2 Comprensió oral. c) tindre temps lliure
Quins personatges apareixen en el text? Què amagava el sabater en sa casa?
a) un bibliotecari i un jardiner a) un mapa secret
b) un rellotger i un pintor b) un tresor
c) un rellotger i un sabater c) caixes de sabates amb diners
Per què era conegut el rellotger? 3 Dibuixa una de les dues opcions.
a) per les joies que fabricava
a) un dels rellotges fabricats pel rellotger
b) pels seus rellotges
b) l’armari on guardava el diners el sabater
c) perquè era molt simpàtic
Per què treballava tant el sabater? 4 Quina paraula del text té les lletres tg?
a) perquè tenia molts fills a) viatjar

b) perquè era molt alegre b) corretja
c) perquè volia tindre molts diners c) rellotger

UNITAT 8
1 scri les rases en el lloc correcte.
Li agrada jugar al basquet/ Té moltes novel·les d’aventures/ Li agrada dibuixar mentre sent música.
• é moltes novel les d aventures
• i agrada dibuixar mentre sent m sica
• i agrada jugar al b squet
m l é∫ l m e le∫ e m e∫ Diuen que fa molt de temps vivia un rellotger que
∫m l l fabricava rellotges molt apreciats pels habitants de la
ciutat. Al costat del taller del rellotger treballava Gerard,
e e é∫ e é ∫ ∫ me ∫ e un sabater que passava el dia arreglant sabates.
Gerard mai deia que no als clients perquè era massa
ml lle e∫ le∫ ∫ amic dels diners que guanyava fent feina ni i dia. Tots
els diners que cobrava per les reparacions els guardava
en caixes buides de sabates que amagava en un armari.
me e l m l é∫ ∫ l mé∫ Tant treballava que, un dia, es va posar molt malat.
El rellotger va acudir ràpidament: Les caixes amb els
ll e le∫ e m e∫ diners, li va dir amb un fil de veu. El rellotger, amb
molta calma, li contestà: Per a què vols els diners si
estàs ben prop de la mort? El que has de buscar és
temps lliure!
2 elaciona les ara les amb la lletra e alta i escri les correctament.
rellotge/ corretja/ joguet/ girafa.
ell e
e
e Aprenentatge cooperatiu
t res lta sen ill or enar nes instr ccions e ina manera o as t
Resposta oberta.
cent cinquanta-nou 9
5 Quines paraules relacionaries amb la paraula que has

triat abans?
1 Audició.
a) rellotgeria
2 Comprensió oral: c) un rellotger i un sabater; b) pels seus
b) rellotge rellotges; c) perquè volia tindre molts diners; c) tindre
temps lliure; c) caixes de sabates amb diners.
c) girafa
3 Resposta oberta.
6 Quin personatge creus que és més intel·ligent?
4 c) rellotger.
a) el rellotger
5 a) rellotgeria; b) rellotge.
b) el sabater 6 Resposta oberta.
7 Completa l’esquema del resum del text que has escoltat. 7 Els personatges són un rellotger que feia molt bons rellotges
i un sabater que treballa tant que no tenia temps lliure.
Els personatges són un ..... que ..... i un ..... que ..... . La història
La història conta el que va passar quan el sabater va caure
conta el que va passar quan el ..... va caure malalt ..... . El ..... malalt. El rellotger l’ajudà amb un consell: No vulgues
l’ajudà amb un consell: ..... . tindre tants diners i busca temps lliure per a tu.
8 Penses que tindre temps lliure és una cosa 8 Resposta oberta.
a) positiva b) negativa c) no ho sé

Trimestral 2
PROGRAMACIÓ
Pàgines Competències
Continguts Criteris d’avaluació Estàndards d’aprenentatge LA clau IM
Comunicació 1. Llegir de forma guiada textos 1.1 Llig de forma guiada textos senzills 164
escrita: llegir. senzills de l’àmbit escolar: de l’àmbit escolar: convocatòria
convocatòria d’activitats. d’activitats.
Estratègies
bàsiques per a la 2. Establir relacions entre el 2.1 Estableix relacions entre el contingut 164-165
comprensió lectora contingut general de la lectura general de la lectura i l’experiència
i les experiències pròpies. personal.
3. Interpretar de forma guiada 3.1 Interpreta de manera global 164-165

textos pròxims a la seua la informació contextualitzada d’un text
experiència. senzill.
4. Organitzar a partir de models 4.1 Organitza a partir de models 163

informació obtinguda durant informació obtinguda durant l’escolta
l’escolta i la lectura guiada: i la lectura guiada: el text instructiu.
el text instructiu.
Comunicació 5. Participar en converses 5.1 Participa en converses i diàlegs senzills 160-163

oral. Estratègies i diàlegs senzills respectant respectant les normes bàsiques dels
i normes el torn de paraula. intercanvis comunicatius.
d’interacció amb
els altres
i comprensió
de missatges orals
Coneixement 6. Reconéixer de manera guiada 6.1 Reconeix de manera guiada elements 163
de la llengua. elements del sistema lingüístic: del sistema lingüístic: els prefixos i els
Planificació els prefixos i els camps camps semàntics.
d’activitats semàntics.
individuals
7. Participar en equips de treball 7.1 Participa cooperativament en activitats 160-165
i col·lectives
de manera guiada. guiades.
Educació 8. Participar en produccions 8.1 Estructura l’expressió oral en 164

literària. col·lectives a través del joc dramatitzacions i lectura expressiva
Apreciació i l’experimentació. d’embarbussaments.
de textos literaris
senzills:
l’embarbussament
Ús guiat 9. Identificar alguns 9.1 Identifica alguns dels elements 166-167

de les TIC dels elements perifèrics bàsics perifèrics bàsics de l’ordinador personal.
de l’ordinador.
NOTA: LA: Llibre de l’alumne.
TRIM2_107499_LP_LENG2_BlEv.indd 280 6/8/15 13:47

RÚBRICA
Estàndard Excel·lent Satisfactori Elemental En procés d’assoliment

1 Llig de forma guiada Llig de forma prou guiada Generalment, llig de manera Generalment, té dificultats
textos senzills de l’àmbit textos escolars senzills. molt guiada textos escolars. llegint textos escolars.
escolar.
2 Estableix relacions entre el Estableix relacions entre el Estableix relacions entre una Intueix el contingut general
contingut general de la contingut general de la aproximació al contingut de la de la lectura i l’associa a altres
lectura, amb l’ajuda del lectura, amb l’ajuda del lectura, amb l’ajuda del contextos però no amb la
context. context i d’un adult. context i de l’adult. seua experiència personal.
3 Interpreta, de manera global, Interpreta de manera global, Interpreta de manera global, S’aproxima a la interpretació
amb l’ajuda de context, la amb l’ajuda del context, la amb l’ajuda del context i de global, amb l’ajuda del
informació més rellevant informació més rellevant d’un l’adult, la informació més context i de l’adult, de part
d’una convocatòria. text senzill d’una rellevant d’un text senzill de la informació rellevant
convocatòria. d’una convocatòria. d’una convocatòria.
4 Organitza de manera guiada Organitza de manera molt Organitza de manera molt Organitza de manera molt
la informació obtinguda per a guiada la informació guiada la informació guiada la informació i
transferir-la a una producció obtinguda per a transferir-la obtinguda per a transferir-la a s’aproxima a la producció
comunicativa pròpia. a una producció una producció comunicativa amb incorreccions, després
comunicativa pròpia. pròpia generalment correcta. d’haver imitat models.
5 Participa en diàlegs i Participa en diàlegs i Participa en diàlegs i converses Participa en diàlegs i

converses sobre l’hort escolar converses sobre l’hort escolar de l’hort escolar, guiats, amb converses sobre l’hort escolar,
amb autonomia, a partir d’un amb certa autonomia, a certa autonomia, a partir d’un a partir d’un model,
model, respectant el torn de partir d’un model, respectant model, respectant el torn de respectant el torn de paraula.
paraula. el torn de paraula. paraula.
6 Forma paraules mitjançant Forma paraules mitjançant Forma paraules mitjançant Forma paraules mitjançant
prefixos i resol les activitats prefixos la major part de prefixos algunes vegades i prefixos poques vegades i
correctament. vegades i resol les activitats. resol les activitats. resol les activitats.
7 Mostra autonomia per A partir d’un model, mostra En general, amb un model, En algunes ocasions, amb
participar cooperativament en autonomia per a participar mostra autonomia per a un model, participa
una microseqüència cooperativament en una participar cooperativament cooperativament en activitats
d’activitats guiades. microseqüència d’activitats. en activitats guiades. guiades.
8 Estructura l’expressió oral Estructura l’expressió oral En general, estructura En algunes ocasions,
amb autonomia i correcció a amb correcció, amb l’ajuda l’expressió oral amb correcció, estructura l’expressió oral
partir de models senzills. de l’adult i el grup. amb l’ajuda d’adult i grup. amb certa correcció.
9 Identifica elements perifèrics Identifica elements perifèrics Quasi sempre identifica Té dificultats per a identificar
bàsics de l’ordinador bàsics de l’ordinador elements perifèrics bàsics elements perifèrics basics
personal. personal. de l’ordinador personal. de l’ordinador personal.

Trimestral 2
la descripció.
Estructures cooperatives bàsiques Pàgines Estructures cooperatives específiques Pàgines

Lectura compartida 164 Millor entre tots 162, 163
Treball per parelles 166, 167
CRITERIS D’AUTOAVALUACIÓ PER A L’ALUMNAT

Inicial Final Valoració

Criteris d’autoavaluació final del
Establisc relacions entre el contingut general de la lectura i l’associe amb la meua experiència
personal.
Interprete de manera global la informació més rellevant i sé respondre a les preguntes sobre esta.
Organitze informació obtinguda d’un text: el text instructiu.
Mostre iniciativa per a donar informació personal oralment sobre l’hort escolar.
Reconec els prefixos re-.
Participe en una microseqüència d’activitats guiades.
Estructure correctament l’expressió oral.
Identifique elements perifèrics de l’ordinador personal.
TOTAL
1: No ho sé. 2: Ho sé parcialment. 3: Ho sé prou bé. 4: Ho sé molt bé.

Paleta IM
PALETA D’INTEL·LIGÈNCIES MÚLTIPLES
IM Acompliment
Pertany a...
Grup classe El mestre dirà una paraula de les paraules següents i, per torns, haureu de dir paraules que
pertanguen al mateix camp semàntic.
carabassa, poma, llibre, tauleta de nit.
Quantes n’heu trobat?
Individual Entre tots, quantes paraules heu trobat de cada camp semàntic? Compteu-les.
Què puc plantar?
Per parelles Demaneu ajuda a casa perquè vos ajuden a buscar informació sobre què podem plantar a l’hort.
Col·loca al lloc
Per parelles Porteu una imatge de casa i intercanvieu-la amb el vostre company. No oblideu utilitzar
expressions com ara damunt de, davall de...
Percussió corporal
Grup classe El mestre dirà una sèrie de paraules que comencen per re- i per des-, però no totes començaran
amb un prefix. Quan la paraula que pronuncie estiga formada per un prefix, piqueu de mans.
El mural de les hortalisses
Grup classe A partir del que hem esbrinat sobre què podem plantar a l’hort, porteu imatges de casa
o dibuixeu les hortalisses en un full de paper i apegueu-les en un mural.
Jo ho sé fer
Individual Sé interpretar i donar instruccions per a utilitzar un objecte.
Jo t’ajude
Per parelles Imagina que el teu company no ha pogut resoldre alguna de les activitats amb l’ordinador,
com l’ajudaries?

Valencià 2n Cooperem i aprenem
TRIMESTRAL 2
1 g em al tel on boig. 1
CONTINGUTS
• Aprenentatge cooperatiu: elaborar una llista.
SUGGERIMENTS METODOLÒGICS 2
• Utilitzar la fotografia de l’activitat 1 per realitzar

preguntes de motivació: Què estan fent les
xiquetes? Amb què es comuniquen? • Per torns inventa una frase i di-la al compan de la dreta que la dir al
seg ent compan fins a arribar a l ltim que dir en veu alta el que ha
• Escriure la paraula COMU IC CI en la pissarra entés esprés compareu la frase inicial i la frase tal i com ha arribat a
per motivar als alumnes a col·laborar en una pluja l ltim jugador
d’idees i dir paraules relacionades.
rase inicial
rase final 3
INNOVACIÓ EDUCATIVA Respostes obertes.
Intel·ligència lingüisticoverbal 2 nvente na llista e la com ra tele nica.

Aprendre i recitar una endevinalla sobre el telèfon:
• El primer jugador utilitza el telèfon per a dir-li al seg ent
Boca no en tinc
a da a a c a a a aca
no puc parlar
• El seg ent repetix la llista de la compra i afig una paraula més ontinueu
si em poses a l’orella
jugant fins que alg no recorde una de les paraules
comence a funcionar. Respostes obertes.
3 scrivi en la issarra la ara la e e a egit en l activitat anterior.

li e er e triat ei a ara la. Resposta oberta.
cent seixanta
160_163_ EP2_107150_LA_LEN2P_SPX_BlEv.idml 160 23/02/15 16:31 160_163_ EP2
ACTI
Reforç Identifica els elements d’una sèrie que compleixen un criteri

• Dir definicions senzilles i pistes sobre les paraules • Afegir paraules a les classificacions de l’activitat d’ampliació.
utilitzades en les activitats 1 i 2 perquè els
Ordenar alfabèticament les paraules de cada categoria.
alumnes les identifiquen en cada cas.
Ampliació
• Escriure algunes de les paraules en la pissarra.
Classificar-les en diferents categories.
Pa, tomaca, pebre, bescuit, galletes, poma, pera:
tomaca, pebre (verdura); poma, pera (fruita); pa,
bescuit, galletes (forn), etc.

Som emprenedors Valencià 2n
TRIMESTRAL 2
1 Observa la imatge n ort escolar.
CONTINGUTS
• Resolució de problemes. Identificar les

conseqüències positives d’una conducta.
2 orme e i s i seleccione na e les o cions er a com letar la rase.

li e als altres e i s vol ir i er l e tria a.
e n t esc la s lt siti e
• Iniciar l’activitat sobre la pàgina amb una lectura
ens a a a a en e a c i a la nat a d’imatges: demanar als alumnes que observen
durant un minut les fotografies i que, passat
e assa na est na sense e e e
aquest temps, tanquen el llibre. Fer preguntes
e en a els ali ents e n salt es lante ic i e sobre el contingut de les fotografies: En les
Resposta oberta. fotografies hi ha xiquets o xiquets i alguna persona
major? On estan? Què volen organitzar?, etc.
3 ria na ara la i com leta l esl gan e l an nci n ort escolar.
• Continuar amb un debat informal a partir del
toma es encisam car o es tema: Per què pensen què és positiu organitzar
un hort escolar? Creuen que és necessari repartir
l n st e t esc la ts lanta ! responsabilitats per mantindre un hort escolar?
Respostes obertes. En què els agradaria col·laborar?, etc.
s agra aria er n ort a la vostra escola ines accions ense
e cal ria er er a osar lo en mar a
Usar
Usar l’estructura PARADA DE TRES MINUTS per a
resoldre les activitats.
cent seixanta-una
23/02/15 16:31 160_163_ EP2_107150_LA_LEN2P_SPX_BlEv.idml 161 23/02/15 16:31 Dividir la pissarra en dues seccions. Escriure les paraules
PL IFI UEM i CTUEM. Dir accions relacionades amb
ACTI
ACTIVITATS l’hort escolar perquè identifiquen si formen part del que
s’ha de pensar abans de crear-lo o per mantindre’l.
Reforç
• Ordenar accions relacionades amb l’hort escolar per afavorir la
interiorització de la línia del temps: pensar el lloc de l’escola on
fer l’hort, decidir quines verdures i fruites hi plantarem, etc.
Ampliació
• Per parelles, decidir en quines accions de l’activitat de reforç
col·laborarien i explicar per què les han triades.
Reflexiona i dóna solucions a problemes senzills.

• Formar parelles. Cada parella ha de pensar una manera de
donar a conéixer a la resta de l’escola i als familiars l’hort
escolar. Explicar la seua idea a la resta del grup.

Valencià 2n
TRIMESTRAL 2
Avaluem amb PISA
1 Observa i res on.
inten b els
es errans
mb
retola ors
olorans
CONTINGUTS
• Avaluació Pisa (I): Estratègies de comprensió

lectora.
• Identificació d’un tipus de text: l’anunci.
• Repàs de continguts del trimestre.
• Quin tipus de text representa el dibuix?
na not cia na tirallonga n anunci
• Quin producte presenta?
• mb les activitats proposades en aquesta secció nes sabates ns retoladors n aliment
trimestral, a més de reforçar els aprenentatges de
les unitats 5 a 8, es pretén contribuir a la millora
2 mb ines ara les associes la ara la m s im ortant el ib i scri les.
de les estratègies de comprensió de textos a partir
de textos breus, relacionats amb tipologies textuals
molt pròximes a l’entorn real dels xiquets.
retola ors
• Per iniciar l’aproximació al tipus de text proposat
en aquesta secció, demanar als alumnes que es Respostes obertes.
fixen en la il·lustració. Fer preguntes: Quantes
persones hi ha? Com saben el que diu cada 3 es on sobre in ro cte inventaries n an nci
personatge? Amb quin signe acaba el que diu
cada personatge?, etc.
• Què té d interessant el producte que has triat?
DICTAT DE REFORÇ Respostes obertes.

La festa i el pastís. El granger i la vaca. cent seixanta-dos
160_163_ EP2_107150_LA_LEN2P_SPX_BlEv.idml 162 23/02/15 16:31 160_163_ E
INNOVACIÓ EDUCATIVA ACTI

ACTIVITATS
Aprenentatge cooperatiu Reforç
Amb TREBALL PER PARELLES realitzar l’activitat 2.
Verificar les respostes amb l’estructura • Escriure en la pissarra la paraula retolador. Repartir una cartolina
MILLOR ENTRE TOTS . a cada xiquet perquè escriga una paraula que rime.
Intel·ligència lingüisticoverbal Ampliació

Cada alumne explica un producte que li agradaria que • Per parelles. Combinar les paraules escrites en les cartolines
s’inventara i explica per què seria interessant.
i fer un redolí, com el proposat en l’activitat 1, a partir d’aquestes.
Amb el retolador d’or fareu la lletra millor.

Valencià 2n
TRIMESTRAL 2
scri les instr ccions er a tilit ar el ro cte e as ensat an nciar.
CONTINGUTS
• Avaluació Pisa (II): Estratègies de comprensió

Respostes obertes.
lectora.
lig l oraci i i a t en les ara les estaca es. • Identificació d’un tipus de text: l’anunci.
Els et la s se i en e a e a a i les tis es e a eta a • Repàs de continguts del trimestre.
• Què tenen en com les dos paraules?
ón paraules molt llargues omencen amb la s l laba SUGGERIMENTS METODOLÒGICS
• mb quina d estes paraules combinaries la s l laba per a formar
una altra paraula? • Utilitzar les instruccions que han escrit en l’activitat
4 per fer dibuixos per acompanyar cada instrucció.
taula estoig got presentar
Exposar les instruccions i els dibuixos en un lloc
visible de l’aula.
lig les oracions i ib i a el e in i en.
i ha una taula am t e la taula hi ha un llibre i un llapis INNOVACIÓ EDUCATIVA

a all e la taula hi ha una pilota i uns patins
Verificar les respostes de les activitats amb l’estructura
MILLOR ENTRE TOTS .
Explicar amb les pròpies paraules el significat de
paraules amb el prefix re-: repassar, retallar, ressonar,
recollir, recomptar, refer, etc.
cent seixanta-tres
23/02/15 16:31 160_163_ EP2_107150_LA_LEN2P_SPX_BlEv.idml 163 23/02/15 16:31
ACTI
ACTIVITATS
Reforç
• Dibuixar el producte pensat en l’activitat 4. Escriure les parts del
producte i assenyalar-les amb fletxes. Inventar un nom original
pel producte.
Ampliació
• Per parelles. Preparar un text escrit breu, utilitzant les expressions
de lloc que apareixen en l’activitat 6. Dictar-lo a l’altre alumne
perquè el dibuixe.

Revista SPX
Valencià 2n
TRIMESTRAL 2
El misteri de la serp
El iste i el a c est es lt
CONTINGUTS s i ets an esc e t el iste i
la se e a na an a e c l s
• Revista SPX: Estratègies de comprensió lectora.
• Utilització l dica de la llengua. a e t na a a al a c!
• ctivar els coneixements dels alumnes a partir

d’una endevinalla:
Embolic de llengua
Llibre no sóc,
diari tampoc.
pots comprar-me o et faces un embolic amb la llengua
en el quiosc. ixa t bé i recita l embarbussament
Què sóc? (la revista)
• Escriure la solució a l’endevinalla. Explicar et se s a a a es al a c
als alumnes que el llibre té una revista exclusiva a se se s i t e se s
per a ells, amb diferents seccions que han de llegir
i valorar al finalitzar les activitats. en el a c en a a a e
at e se s se s et se s
INNOVACIÓ EDUCATIVA al a c en e t a e .
Llegir els textos de les activitats amb
LECTURA COMPARTIDA .
cent seixanta-quatre
16 _165_ ALLE 2_107150_LA_LEN2P_SPX_BlEv.idml 16 23/02/15 16:31 16 _165_ AL
ACTI
ACTIVITATS
Reforç
Qui? i Quan?
• En grup, escriure algunes frases més per completar la notícia
El misteri de la serp, per afegir informació sobre qui va descobrir
el misteri i quan el va descobrir.
Ampliació
• Copiar l’embarbussament i realitzar un dibuix per il·lustrar-lo.

Valencià 2n
TRIMESTRAL 2
La setmana El llibre
dels colors favorit
elebrem a l escola una
setmana molt divertida CONTINGUTS
ada dia portarem una cosa
del color del dia • Revista SPX: Estratègies de comprensió lectora.
ui és el dia blau • Utilització l dica de la llengua.

em portat pintura de dits ontes si en iosos
de color blau ntonio RodRíguez AlmodóvAR
em fet un mural entre tots

en amin l Acombe SUGGERIMENTS METODOLÒGICS
lb ms il l strats
• Utilitzar el títol de l’activitat sobre el llibre per

mm
proposar una pluja d’idees sobre la paraula LLIBRE
carton
i el que significa per les experiències dels xiquets.
a er
Llibre pop-up amb contes Intel·ligència lingüisticoverbal
tradicionals infantils.
1 om es i la setmana e es Aprendre redolins amb paraules relacionades
celebra a l escola Cada pàgina representa una amb les activitats:
La setmana dels colors. escena clau de cadascun dels
El misteri de la serp no el sabia i ara el sé.
2 in color s el ei e ia contes infantils que apareixen
El color blau. al llibre: «Alícia al País de les Amaga’t serp que hi vaig corrents!
3 an et els i ets Meravelles», «Pinotxo», «Peter
Han portat pintura de dits de color blau. Pan», «Barbablava», «La Bella
in s el te color avorit Dorment del bosc»,
Resposta oberta. «La Caputxeta Vermella»
intaries amb el te color i la «Ditona».
avorit
Resposta oberta.
cent seixanta-cinc
23/02/15 16:31 16 _165_ ALLE 2_107150_LA_LEN2P_SPX_BlEv.idml 165 23/02/15 16:31
ACTI
ACTIVITATS
Reforç
• En grup, pensar dos frases per resumir els contes que apareixen
en la secció El llibre favorit per crear un altre llibre: Contes breus.
Ampliació
• Per parelles. Completar un poema relacionat amb el text de la
Secció La setmana dels colors.
Plou una pluja diferent:
és la pluja de colors.
Plou aigua de color .....
que de la gespa és color.
Quin color t’agrada més?

Valencià 2n
TRIMESTRAL 2
Fem clic!
1 i a t en el ib i .
CONTINGUTS
• Taller TIC: els elements de l’ordinador.

• L’ordinador: el teclat, el ratolí i l’estoreta.
• Iniciar el treball del taller amb una pluja d’idees

sobre la paraula ORDINADOR per verificar els • at s n at l es ecial
coneixements previs dels alumnes. en s n ani al
• Escriure en la pissarra les paraules ratolí, estoreta

i teclat amb les lletres desordenades perquè les
ordenen mentalment i diguen les paraules. Estan 2 arca les rases relaciona es amb este ratol .
relacionades amb la paraula ordinador?
o menja formatge
é por dels gats
o té orelles ni boca
é sis potes
3 at li agra a e el to em amb la m i els its i el assegem er
el cam la lat a l estoreta el arc
cent seixanta-sis
166_167_ANEXO2_107150_LA_LEN2P_SPX_BlEv.indd 166 24/02/15 09:21 166_167_AN
ACTI
ACTIVITATS
Reforç
• En grup, pensar en un altre redolí per a les paraules teclat i estoreta:
a) Sembla un piano i no ho és.
Per escriure l’usaré.
b) Estoreta de colorins,
deixa passejar al ratolí.
Ampliació
• Per parelles. Elaborar el disseny d’una estoreta i pintar-la al seu gust.

Valencià 2n
TRIMESTRAL 2
at est connectat a l or ina or. om leta el ib i amb les ara les.
5 6
3 4
CONTINGUTS
• Taller TIC: els elements de l’ordinador.

1
• L’ordinador: el teclat, el ratolí i l’estoreta.
2
• Ordenar alfabèticament els noms dels elements

teclat ordinador
relacionats amb l’ordinador que apareixen en
ratol pantalla l’activitat 4.
estoreta altaveus
inta les tecles el teclat e tilit aries er a escri re la rase.
• El millor amic de at és el teclat
Resoldre les activitats de la doble pàgina amb
l’estructura TREBALL PER PARELLES .
Pintar les tecles de la frase El millor amic de Rat és el teclat.
cent seixanta-set
24/02/15 09:21 166_167_ANEXO2_107150_LA_LEN2P_SPX_BlEv.indd 167 24/02/15 09:21
ACTI
ACTIVITATS
Reforç
• En grup, pensar en paraules associades a cada element de
l’activitat 4: ratolí, estora, moure, dreta, avall, teclat, lletres,
vocals, tecles, dit, etc.
Ampliació
• Per parelles. Preparar un text perquè una altra parella pinte
les tecles del teclat correctes per escriure’l.

Unitat 9. La reina està malalta
PROGRAMACIÓ

textos.

correcta.
Situació comunicativa: demanar ajuda 3. Elaborar i produir textos estructurats i adequats a diferents
situacions comunicatives pròpies dels àmbits personal, escolar i
social, respectant les normes de comunicació.
Sinònims 4. Distingir paraules d’acord amb les seues característiques

gramaticals: sinònims.
Subjecte i predicat. La concordança 5. Identificar una oració i els seus elements.
6. Identificar l’ordre i la concordança en diferents elements i paraules

d’una frase o text breu.
Ús de l, ll, i l·l 7. Conéixer la correspondència entre fonemes i grafies en contextos

significatius: l, ll, l·l.
Textos instructius (II): la recepta de cuina 8. Identificar les característiques dels textos instructius: la recepta
de cuina.
9. Utilitzar les normes i estratègies dels aspectes gràfics per a

redactar una recepta de cuina (llista d’ingredients i instruccions).
Els refranys 10. Conéixer i valorar els recursos literaris de la tradició oral:
els refranys.

Competències
edat amb velocitat, fluïdesa i entonació adequades. 170, 171 pàg. 176; pàg. 184,
act. 2. AC: act. 2 i 7
principals dels textos llegits a partir de la lectura d’un text en 170, 171 pàg. 176; pàg. 184,
veu alta. act. 2. AC: act. 2 i 7
3.1 Utilitza la llengua oral com a forma de comunicació amb els 172, 173 LA: pàg. 172 i 173;
altres i expressió de les seues idees i sentiments per a demanar pàg. 184, act. 1
ajuda.
4.1 Reconeix intuïtivament els sinònims en un text donat 174, 175 LA: pàg. 175.
formant parelles de paraules. AC: act. 5
4.2 Escriu sinònims de paraules donades. 174, 175 LA: pàg. 175.
AC: act. 5
5.1 Reconeix la importància de l’ordre en els elements d’una 176, 177 LA: pàg. 176 i 177
oració perquè aquesta resulte coherent.
6.1 Identifica l’ordre i la concordança en diferents elements que 176, 177 LA: pàg. 176 i 177;
conformen una frase o un text breu. pàg. 185, act. 2
7.1 Comprén les regles d’ús de les lletres l, ll, l·l. 178, 179 LA: pàg. 178 i 179;
pàg. 185, act. 3
l, ll, l·l. pàg. 185, act. 3
8.1 Reconeix i identifica els trets dels textos instructius: 180, 181 LA: pàg. 180 i 181;
la recepta de cuina. pàg. 184, act. 2
9.1 Utilitza les normes i estratègies dels aspectes gràfics per a 180, 181 LA: pàg. 180 i 181;
redactar una recepta de cuina (llista d’ingredients i instruccions). pàg. 184, act. 2.
AC: act. 4 i 6
10.1 Memoritza i reprodueix textos breus de tradició oral: 182, 183 LA: pàg. 182 i 183;
els refranys. pàg. 185, act. 1

VOCABULARI
Substantius: formiga, glop, formiguer, conjur.

Adjectius: malalt, xicotet.
Verbs: discutir, recitar, ajudar.
METODOLOGIA I DIFICULTATS D’APRENENTATGE Com en les altres unitats del curs, els protagonistes de la lectura
i la major part d’activitats són animals, per la qual cosa s’hi
La seqüència d’aprenentatge s’inicia amb la lectura i l’observació treballen els noms, les parts del cos, els hàbits, etc.
d’imatges i textos que l’alumne ha d’observar i llegir per a
respondre després a les preguntes de comprensió. A més, hi ha continguts relacionats amb l’àrea de Matemàtiques,
ja que s’afavoreix l’ús de processos de deducció i raonament lògic,
És important fomentar les situacions comunicatives a l’aula perquè s’hi treballa l’ordre temporal d’accions en els textos instructius
els alumnes utilitzen la llengua per a comunicar-se amb diferents i conceptes com ara unitat, centena, miler i milió.
intencions, especialment en aquesta unitat, en què es treballa com
demanar ajuda als altres, i aprofitar-les, també, per a afavorir Finalment, també hi ha continguts relacionats amb l’àrea de Valors
l’assoliment de les normes bàsiques d’un intercanvi comunicatiu. Cívics, ja que s’hi treballa la confiança en altres persones a l’hora
de demanar ajuda i de donar les gràcies per aquesta.
És recomanable consolidar el lèxic ja aprés per a adquirir-ne de
nou, especialment perquè en aquesta unitat s’introdueix el
VALORS I ACTITUDS
concepte de paraula sinònima, i així podran relacionar paraules
sinònimes. Confiança en la família i amics per a resoldre situacions
problemàtiques
ATENCIÓ A LA DIVERSITAT En l’apartat Escoltem i parlem es treballa com demanar ajuda
als altres, per tant, és important subratllar la importància que té
Reforç
confiar en la família i en els companys quan ens trobem en una
Insistir en el fet que és important que es faça una lectura situació problemàtica perquè ens ajuden a solucionar-la. Així
acurada de qualsevol text. mateix, cal fer-los notar que és important que diguen «per favor»
i «gràcies» a la persona que els ajuda. Cal remarcar que solucionar
Localitzar en un text les grafies treballades en aquesta unitat:
els problemes en equip i confiar en la gent que ens vol ajudar té
l, ll, l·l.
avantatges.
A partir d’un text donat, subratllar amb color blau els subjectes
i amb color roig els predicats.
ÚS DE LES TIC
Ampliació
Ús del CD amb l’audició de la lectura inicial.
Corregir oracions amb errors de concordança entre el subjecte
Ús del CD amb l’audició de les activitats de comprensió oral.
i el predicat.
Visitar els enllaços incorporats en la secció de recursos d’aquesta
Tornar a escriure un text donat canviant les paraules destacades
guia.
per altres que en siguen sinònimes.
Demanar-los que escriguen quins ingredients necessiten INTERACCIÓ AMB LA FAMÍLIA
per a fer un pastís de xocolate i els passos que han de seguir
per a cuinar-lo. Especialment en aquesta unitat, les activitats d’expressió oral
poden ser un element molt valuós perquè els xiquets
compartisquen amb les famílies els moments d’aprenentatge
Els continguts d’aquesta unitat didàctica estan relacionats amb i els vinculen així amb experiències afectives que ajuden al seu
els d’altres àrees, com ara els de les Ciències de la Naturalesa. desenvolupament.

• En la lectura de la unitat, La reina està malalta, la formiga reina està
malalta i una de les seues formigues recorre a Màrius i Lluna perquè
l’ajuden. El problema és que ha menjat moltes llepolies, cosa que servirà
per a preguntar als alumnes si en mengen moltes i si pensen que és bo
menjar-ne tantes.
• Suggerim també els textos de l’antologia Un bosc d’històries
de la unitat 9 per al moment de lectura individual o col·lectiva a l’aula.
En un tres i no res, tres
s
res, tre
n u n t res i no
Títol: E énez
L lo renç Gim
FITX A
Auto r :
l Baño
ra : Su sana de oja, núm
. 20
s tr a d o èrie R
Il·lu fantil, S
ió : A lb ades In
Col·lecc
Recursos
• a er • Web on podem trobar receptes de cuina:
• tolo ia Un bosc d’històries. ttp li e el i es es e ie
Altres materials • Web on podem trobar activitats per a treballar els sinònims:
• a em e lle a ttp li e el i es es mm l
• ara les i lletres i • Web amb làmines de vocabulari treballat per fonemes.

i es complime t IM
172-173 Per parelles T’agradaria aprendre a jugar al bàsquet. Imagina que el teu company ho fa molt
bé. Com li demanaries que t’ajudara a aprendre’n? Representeu la conversa davant dels
altres.
174-175 Grup classe El mestre dirà parelles de paraules. Quan les dues siguen sinònimes, poseu-vos
drets; quan no siguen sinònimes, quedeu-vos asseguts.
Grup classe Dividir la classe en dos grups. En un costat de l’aula el mestre col·locarà una
cartolina amb la paraula FRUITES i a l’altre costat, una altra cartolina amb la paraula
ANIMALS. Cada grup, per torns, haurà de dir una paraula per a cada mural. Quantes
paraules heu aconseguit dir entre tots?
176-177 Per parelles Escriu en un full tres oracions amb subjecte i predicat. Passa el full al teu
company i demana-li que subratlle el subjecte amb color roig i el predicat amb color blau.
Ho ha fet bé?
Individual Completa les oracions següents:
La fada Lluna
L’oncle Màrius
El meu millor amic
L’autobús de l’escola
Nosaltres
178-179 Individual Completa amb l, ll, l·l.
libè_ula ga_eta
e_efant _epolies
pae_a a_
sí_aba nove_a
cava_ carame_
180-181 Grup classe Hui és el dia de les receptes. Portareu a classe una recepta senzilla que hàgeu
fet a casa perquè els companys la tasten. Heu necessitat ajuda d’un adult? Com els ho heu
demanat? Comenteu com l’heu cuinada.
Individual Ajudes a casa quan els adults cuinen? Quin és el teu plat preferit? Saps com
es cuina? Escriu la recepta i compartix-la amb els teus companys.
182-183 Individual Relaciona les dues parts dels refranys.
A l’estiu aigua a canterets.
A la tardor s’equivoca.
Qui té boca ni fred ni calor.
Cel a borreguets tot el món viu.

Paleta IM
o ti ts s ecte i pre icat o cor a a
IM complime t
e im pro lema
Individual Corregix les oracions següents perquè tinguen sentit.
Maria i Pau compra taronges.
Joana volen anar al teatre.
Carme lliges molt de pressa.
Jo volem vore una pel·lícula.
Elles té molts llibres a la prestatgeria.
a esor e at
Individual Els elements de les oracions següents s’han barrejat. Les pots ordenar perquè tinguen sentit?
Mireia i Marc el pare de un llibre ha escrit.
fa la meua iaia molt bones unes galetes molt bones.
el viatge meu germà de se’n va.
el me i am ie t
Grups de 4 Per grups, escriviu frases relacionades amb la cura del medi ambient, com ara:
Joan llança les botelles de vidre al contenidor del vidre.
e s iets i completa
Grup classe El mestre farà sonar una música perquè els xiquets es moguen per l’aula i pararan quan pare
de sonar la música. Aleshores, el mestre assenyalarà dos alumnes a l’atzar perquè un diga el subjecte d’una
oració i l’altre la complete perquè tinga sentit.
ro a la te a parella
Grup classe El mestre dividirà la classe en dos grups. A un els donarà unes fitxes amb el subjecte i als altres
els donarà les fitxes amb els predicats corresponents. Els alumnes tenen uns quants minuts per a trobar
la seua parella i formar oracions coherents. En acabant, les escriurem a la pissarra.
e le io e
Per parelles Reflexiona sobre la importància que té que hi haja concordança entre el subjecte i el predicat
d’una oració.
omri
Per parelles Dibuixeu cares somrients en un full i retalleu-les. Moveu-vos per l’aula i pareu-vos davant
d’un company, que vos ha de dir una oració. Si té sentit, doneu-li una careta.

la descripció.

Lectura compartida 168, 169, 181 Millor entre tots 171, 173
1-2-4 172 U per tots 184, 185
Full giratori 173
Parada de tres minuts 176, 177
El joc de les paraules 182, 183

Entenc la lectura.
Sé demanar ajuda.
Reconec sinònims en un text.
Sé donar un sinònim a una paraula donada.
Sé que una oració està formada per subjecte i predicat.
Reconec que l’ordre i la concordança entre subjecte i predicat és important.
Sé les normes d’ús de les lletres l, ll i l·l.
Complete paraules amb l, ll i l·l.
Reconec les característiques d’una recepta de cuina.
Sé redactar una recepta de cuina.
Memoritze i reproduïsc refranys.

TOTAL

Projecte PBL
QUAN ELS MAJORS EREN XIQUETS: ELS JOCS I LA INFANTESA

EN UN ARBRE GENEALÒGIC
ecti s Apega estes fitxes dins del pòster. Creieu que era molt
diferent ser xiquet a l’època dels vostres iaios i dels vostres
• Aprofundir en la història familiar.
pares? En què coincidixen els vostres jocs preferits? Imagineu
• Iniciar un arbre genealògic. com podria ser la infantesa dels vostres futurs fills i néts?
• Desenvolupar tècniques de comunicació oral. eto olo ia
• Fer recerca sobre la infantesa i els jocs dels iaios, dels pares • El docent explicarà als alumnes com es fa un arbre genealògic.
i dels germans. Pot ser útil fer primer un xicotet esbós en un full de paper i
• Fomentar el diàleg intergeneracional. després reproduir-lo en gran, format pòster.
E ciat • El mestre comentarà als alumnes com hauran de plantejar la

seua recerca de fotografies i informació de la infantesa dels
El paradís és la infantesa, deia el poeta Rainer Maria Rilke. iaios, pares i germans.
Us imagineu com eren els majors quan eren xiquets? Descobriu
a què jugaven i sabreu moltes coses. Ara mateix, esteu a punt • Seria ideal convidar les famílies dels xiquets a veure l’exposició
de fer un viatge en el temps. No patiu, si no disposeu de tota dels arbres genealògics i, tots junts, enllestir l’exercici amb una
la informació, potser us falta alguna dada: però, siga com siga, taula redona on els iaios, els pares i els xiquets i germans
aquesta recerca serà molt engrescadora per a tota la família i et puguen compartir de primera mà quina és la seua visió de la
farà veure que, malgrat les diferències d’edat, tots som humans infància, el primer record i els jocs preferits. Esta intervenció
i ens agrada jugar. podria ser gravada en un vídeo com a testimoni del tresor de
la infància.
Individualment, construïx un arbre genealògic menut en
forma de pòster, de només tres generacions. A dalt es troben rese taci e sol cio s
els teus iaios, a continuació, els teus pares i, finalment, davall, Les solucions de l’exercici es presentaran amb la forma d’un
us trobeu els teus germans (si en tens) i tu. arbre genealògic mida pòster. Els pòsters de tots els xiquets
Prepara, a banda, una fitxa per a cadascun dels teus familiars amb les fotografies poden ser fruit d’una exposició a la classe
perquè l’òmpliguen amb les dades següents. Fes una sobre Els jocs i la infantesa, i un treball documental gravat en
entrevista breu perquè et donen una fotografia de la seua vídeo.
infància, t’expliquen quin és el seu primer record i quins
Recursos
eren els seus jocs preferits quan eren menuts:
• Paper de mural o format pòster.
NOM:
• Cola, tisores, fulls de paper.
FOTOGRAFIA • Fotografies de familiars.
DE LA INFANTESA
• Càmera de vídeo.
(apega-la ací)
• Jocs en valencià:
LLOC I DATA
DE NAIXEMENT: http://link.edelvives.es/umoii
El meu primer
record és….
Signatura
JOCS PREFERITS:

Valencià 2n
9
UNITAT 9
La reina
està malalta
CONTINGUTS
T’agraden les llepolies? En menges moltes?
ACTIVACIÓ DE CONEIXEMENTS PREVIS —La reina està realment malalta senyor Màrius —va dir la
formiga—. Heu de vindre.
Abans de llegir
L’oncle Màrius va traure dos botelletes diferents. Després va
• Treballar la pregunta d’introducció de la pastilla donar a Lluna una miqueta d’una que deia «Fer-se xicotet».
verda: T’agraden les llepolies? En menges
Ell també en va beure un glopet.
moltes?
De seguida els dos… Fiuuum! Es van fer
xicotets com la formiga i es van
Amb les dues vinyetes de les il·lustracions fer
hipòtesis sobre el desenvolupament de la ficar en l’immens formiguer.
narració.
• Creus que la mida dels personatges és la normal
d’una formiga? O te’ls imaginaves més grans que
ella?
Durant la lectura
La segona vegada es pot escoltar per fragments. cent seixanta-huit
168_185_U9_1
168_185_U9_107150_LA_LEN2P_SPX_BlEv.idml 168 23/02/15 17:01
a rei a est malalta L’oncle Màrius va traure dos botelletes diferents. Després li va donar
a Lluna una miqueta d’una que deia «fer-se xicotet». Ell també en va
PÀG. 168 PISTA 21 beure un glopet.
Lluna no es podia creure el que veia. L’oncle De seguida els dos… Fiuuum! Es van fer xicotets com la formiga i es van
Màrius estava parlant… amb el seu dit! Quan es ficar en l’immens formiguer.
va acostar, la fada es va adonar que, en realitat, en el dit
Dins del formiguer hi havia centenars, milers, milions de formigues.
de l’oncle Màrius hi havia una formiga molt xicoteta que
gesticulava amb les potetes. Unes portaven menjar d’ací cap allà, unes altres menjaven, xarraven,
jugaven, discutien, dormien. Lluna estava fascinada amb aquell
—La reina està realment malalta senyor Màrius —va dir
rebombori, per aquella ciutat diminuta on vivien les formigues.
la formiga—. Heu de vindre.
En una espècie de castell interior els esperava la formiga reina,
—D’acord. Però abans...
la famosa Hermenegilda III. Tombada al seu llit, l’enorme formiga
els va mirar amb cara de dolor.

Valencià 2n
UNITAT 9
—Lluna i Màrius per fi arribeu.
rec que e men at massa
llepolies.
PROJECTE
L’oncle Màrius i Lluna van
discutir entre rialletes la LECTURES, La reina està malalta, unitat 9.
soluci i van recitar aquest
con ur. «Llepo-lia llepo-lona
una o cent feu-vos vent.» SUGGERIMENTS METODOLÒGICS
En eixe moment les vint-i-set • Prèviament a la lectura, utilitzar el títol i les

llepolies es van convertir en il·lustracions de la lectura per a anticipar la història
aire i prrrt! la molt il lustre que escoltaran.
formiga reina es va tirar un Quin és el treball d’una formiga reina?
llargu ssim i reial pet.
Usar l’estructura LECTURA COMPARTIDA per a llegir
la lectura d’inici d’unitat.

Imagina que eres una formiga. Com es veu el món sent
tan menut com una formiga? Dibuixa-ho en una
vinyeta.
cent seixanta-n u 9
168_185_U9_107150_LA_LEN2P_SPX_BlEv.indd 169 24/02/15 11:16

3/02/15 17:01
—Lluna i Màrius, per fi arribeu. Crec que he menjat massa llepolies. COMPETÈNCIES CLAU
—Efectivament —va dir l’oncle Màrius mirant amb una lupa màgica
i INTEL·LIGÈNCIES MÚLTIPLES
la panxota d’Hemenegilda—. Vint-i-set llepolies de més, per a ser
Sent curiositat pels animals més grans del món.
exactes.
• Reflexionar sobre la grandària dels dinosaures
L’oncle Màrius i Lluna van discutir entre rialletes la solució i van recitar en comparació amb la figura humana. Buscar
aquest conjur: «Llepo-lia, llepo-lona, una o cent, feu-vos vent.» informació sobre els dinosaures i les seues
En eixe moment les vint-i-set llepolies es van convertir en aire i prrrt!, grandàries. Quin és el dinosaure més gran?
la molt il·lustre formiga reina es va tirar un llarguíssim i reial pet. I el més menut?
Tots van haver d’eixir del formiguer entre crits i riures, però la reina
va deixar de tindre mal de panxa. Per a celebrar-ho, i quan l’olor se’n
va anar del tot, Hermenegilda III va organitzar la millor festa de tot el
seu regnat.

Valencià 2n Recordem
UNITAT 9
1 rdena les es enes
1 3 2
CONTINGUTS
2 Es ri el nom en les otelletes e tra ri s re s e posar
• Llegir en veu alta l’enunciat de cada una de les en la primera?
Fer-se gran.
que cal realitzar.
E
Subratllar les paraules clau i reflexionar, posant TE
E
T
en comú utilitzant estructures cooperatives, l’acció
que cal dur a terme.
3 ol dir la para la rebombori? en ala la resposta orre ta
Usar l’estructura TREBALL PER PARELLES n an t na can e a
per a realitzar les activitats 1, 2 i 3.
t es n a i e tit
Quin nom posaries en una botelleta per a: veure els
dinosaures, viatjar a Mart de vacances, que ningú et
puga veure? re s e s important a dar a i o ne essita? t t’agrada e
t’a den?
Respostes obertes.
170 cent setanta
Glossari Busca informació sobre la formiga reina

B
• Defineix la paraula formiguer seguint la següent • Completar amb les respostes del requadre i després, elaborar
estructura: Un formiguer és un ..... on ..... . un text sobre la reina de les formigues:
Habilitat lectora de 15 a 30 anys gran sola ales pondre ous

• Localitza les dues onomatopeies que apareixen La reina construïx el seu niu ..... .
en la lectura.
La formiga reina és més ..... que els mascles i té ..... .
Ampliació
La reina pot viure ..... i es dedica tota la seua vida a ..... .
• T’agrada ajudar els teus companys a acabar
les seues activitats? Explica-ho.

Valencià 2n
UNITAT 9
Llepo-lia llepo-lona una o cent feu-vos vent!
CONTINGUTS
Resposta oberta.
• Comprensió lectora.
Per a celebrar-hø, i quan l’olor se’n va anar Usar l’estructura MILLOR ENTRE TOTS
del tot, Hemenegilda III va organitzar per a l’activitat 7 i 8.
la millor festa de tot el seu regnat.
Completa amb nombres:
6 4 1
3, 1, 2, 4 Una formiga té ..... potes

Hi ha ..... reina.
Hi ha ..... tipus de formigues: reina, obrera, soldat
i mascle.
de formigue∫
Respostes obertes.
cent setanta-una
Elabora un menú segons les estacions. Reforç

• T’abellix menjar les mateixes coses a l’hivern que a l’estiu? • Respon: Quines característiques solen tindre
Classifica els aliments segons les estacions de l’any. Pots els conjurs? Rimen? Són molt llargs?
utilitzar una graella que estarà visible en l’aula i que es
Ampliació
completarà a mesura que passe el temps.
• Escriure un conjur perquè les persones malaltes
es posen bones.

UNITAT 9
A B
CONTINGUTS
• La relació entre les persones.
• Observar les imatges i explicar quines activitats

• enta u an e s a es i e s i s
duen a terme pares i fills. e es i at es se ents C
• Respondre les preguntes que es formulen i establir • eus ue se e a u en e s a es
a s i s ta en a u a e s
un diàleg per a conéixer les experiències dels
i s a s a es
alumnes. Recordar que cal respectar el torn de
paraula.
D
SOLUCIONS
• Passen temps junts: munten amb bicicleta, empinen un
catxerulo, fan els deures, patinen... • e u ue s una e a a has necessitat ue
et na en un c e e a e a una c sa
• Resposta oberta. has e anat a u a
• Resposta oberta. • as a u at a una ta a t han
e anat ue e s a u a es
• u t a a a s a u a e s a t es ue
t a u en a tu u c eus ue s si tant
cent setanta- s
Respondre a les qüestions de la primera pastilla 168_185_U9_107150_LA_LEN2P_SPX_BlEv.idml 172 23/02/15 17:02 168_185_U

ACTIVITATS
Compara i contrasta les imatges de la fotografia A i B. Reforç
Reflexionar quines són les similituds i les diferències
entre el que es veu i el que es fa.
• Respon: Com et sents quan ajudes els altres?
Ampliació
• Quines són les coses que saps fer millor? Alguna vegada has ajudat
a algú en alguna cosa que per a tu és molt fàcil i per als altres no?
Com t’has sentit?

Valencià 2n
UNITAT 9
1 Es olta la ormiga reina i respon a les preg ntes seg ents
• u es e ica a i a eina
La que cuida del formiguer.
• eus ue necessita a u a
Resposta oberta. CONTINGUTS
• e u c eus ue n
e ana a u a a nin
Perquè ha menjat massa llepolies. • Demanar ajuda als altres.
• u i a i a uan
iu a s sec et estat
Que no ho ha de saber ningú.
MATERIALS DEL PRO
PROJECTE

Pista 22.
e a ema ar a a s han ex ica t es a ns e es ua s es
e ana ha e i per a or i na es r cie a ui a ci na
ÀUDIO CD 2
Jo sóc la formiga reina, la més poderosa del formiguer,

la més important, la que ha de cuidar a cadascuna de
2 Es ri tres ons arg ments per a on n er la ormiga reina per demane les meues formigues, siguen grans o menudes. La que
a da osa’ls en om am la resta de la lasse ha de donar exemple... sí, la que ha de donar exemple...
Resposta oberta.
perquè sóc la mare de tots, estos centenars... què dic...
milers, què dic... milions de formiguetes!... ufff quanta
faena...!
I m’he passat la vida dient a les meues filles que no
podem menjar malament, ni és bo per a la vostra salut,
ni tampoc per a la salut del formiguer, perquè quan
3 ensa en alg na osa e alg n ompan sap er molt i t no n’eres apa algú es troba malament... tots ens trobem malament!
espr s demana li a da per o p g es d r a terme I ara? Què he fet? Per una vegada en la meua vida, vaig
Resposta oberta.
tastar una llepolia, sí només una... per a veure què tenia
de bo... clar, i després, vaig menjar-ne dos, i després
cent setanta-t es 17 tres, huit... fins a vint-i-set! I ara, com vols que demane
ajuda, formiga organitzadora? Què vols que diga? Que
la formiga reina s’ha passat?... Està bé... amb una
condició... açò és un secret d’estat!

Usa les capacitats necessàries per a comunicar-se quan necessita

ajuda i demanar-la correctament.
• Presentar diversos temes on calga demanar ajuda i fer una Aprenentatge cooperatiu
interpretació oral. Amb l’estructura MILLOR ENTRE TOTS , resoldre
l’activitat 2, construir arguments per a convéncer
a la formiga reina. Per a traure idees utilitzar l’estructura
el FULL GIRATORI .

UNITAT 9
1 ser a el di i
CONTINGUTS

conversar sobre el tema i els elements de la
og ets past s
il·lustració: Quants personatges hi ha? Què estan llepolies
celebrant? Què està fent cada personatge? Què hi
ol nia
ha enmig dels personatges? Quants ciris hi ha?, etc.
• Escriure en la pissarra la paraula IVERS RI.
A partir d’aquesta, anotar les paraules amb què 2 Es ri almen s tres para les rela ionades am ada n dels amps
l’associen els alumnes per a organitzar un mapa sem nti s seg ents
conceptual senzill.
’es ola a asa Els og ets
Respostes lliures. Exemples: classe, pati, taula./porta, gos, llit./ Cotxe, nina, patins.
DICTAT CD 2
La taula té dos cadires. El llapis està afilat. La llibreta és

nova. Una festa i molts regals. Pere bufa els ciris.
3 Es ri el di tat en el adern Dictat.
cent setanta- uat e
Reforç Reconeix camps semàntics.

• Seleccionar en una sèrie de paraules les que • Mostrar 3 caixes de cartó que tindran una etiqueta per fer
pertanyen a una de les categories especificades referència amb una categoria diferent de paraules: joguets, la
en l’activitat 1 (l’escola, la casa, els joguets). casa, l’escola. Repartir 3 cartolines a cada alumne perquè escriga
una paraula de cada categoria. Els alumnes, per torns, diran una
Paraules (escola): llapissera frigorífic, llit, fruita,
pista senzilla sobre cada paraula. La resta d’alumnes identificarà la
ta la mot illa lli reta ambulància, platja.
paraula i indicarà en quina caixa l’ha de posar
Ampliació
Gaudeix resolent encreuats.
• Localitzar en una sopa de lletres una sèrie
• Resoldre una activitat de mots encreuats, amb dibuixos, sobre
de paraules. Copiar-les i relacionar-les amb
paraules de la mateixa categoria (els joguets).
la categoria corresponent (l’escola, la casa,
els joguets). Paraules: pilota, nina, cotxe, ós, patins.

Valencià 2n
UNITAT 9
frigorífic → nevera; mirar → observar; cassola → olla; tallar → retallar.
CONTINGUTS
• El sinònims.
i ha a au es ue en i e ateix ue una a t a a au a s n i ime SUGGERIMENTS METODOLÒGICS

co i co e i c mi r i e r s n a au es sin ni es
• Per iniciar el treball sobre els sinònims, proposar
un joc. Escriure en la pissarra un text senzill al qual
li faltaran algunes paraules, que estaran escrites en
cuinar → guisar; campió → vencedor; cotxe → automòbil; menuts → xicotets.
cartolines que s’hauran posat en un sobre.
Demanar als alumnes que pensen amb quines
paraules completarien el text. Anotar-les en els
buits. Després, traure les paraules del sobre i
decidir si també podrien anar on els alumnes han
posat les seues paraules.
Pau i Laia jugant al futbol amb ..... (la pilota/el baló)
Estic ..... com plou! (observant/mirant)
On estan les tisores? Vull ..... el paper. (retallar/tallar)
enfadat → trist; alegre → content.
cent setanta-cinc 17
ACTIVITATS COMPETÈNCIES CLAU i INTEL·LIGÈNCIES

MÚLTIPLES
Reforç
Coneix paraules sinònimes.
• Aprendre un poema sobre els sinònims presentats en la unitat:
• Escriure frases senzilles amb una parella
Pilota i baló,
de sinònims.
cuinar i guisar,
campió i vencedor, Resol activitats sobre sinònims.
totes serviran • Combinar síl·labes per formar els sinònims
perquè són semblants! de paraules proposades:
• Llegir el poema fent gestos associats amb cada paraula. gran (ge-gant)
Ampliació menut (xi-co-tet)
col·legi (es-co-la)
• Relacionar parelles de paraules que són sinònims: acabar,
agradable (sim-pà-tic)
terminar/ entrar, passar/ caminar, passejar/ feliç, contenta, etc
interessant (di-ver-tit)

UNITAT 9
1 lig el te t i respon
la pista central del circ i avia una

pallassa que feia pastissos de fum. la
CONTINGUTS pista de l’esquerra un elefant prenia un
bany. a la pista de la dreta tres
• L’oració.
equilibristes xinesos muntaven en tres
• Subjecte i predicat. bicicletes de oguet. osaltres miràvem
a un costat i a l’altre. Era tan divertit!
SUGGERIMENTS METODOLÒGICS • ui eia astiss s e u Una pallassa.
• Iniciar el treball sobre el subjecte i el predicat a • ui enia un an Un elefant
partir d’un joc: repartir a la meitat dels alumnes Muntaven en tres bicicletes de joguet.
• u eien e s e ui i istes xines s
una cartolina amb predicats originals, en tercera
persona. A l’altra meitat repartir cartolines amb
subjectes, també en tercera persona.
Per torns, un dels alumnes que porten subjectes
n una aci i e esc i i ui u a una acci s e s ecte es s
llegirà la seua cartolina en veu alta. L’alumne
esc i i acci ue a e su ecte i s in aci c e c n a a c
de l’altre grup que pense que el seu predicat a a uan a a s e pre icat
pot combinar amb el subjecte llegit, alçarà
la mà i llegirà el predicat. Anotar les oracions
en la pissarra, amb color diferent el subjecte
i el predicat: 2 rdena en el adern seg int l’ordre de s e te i predi at
Els amics de Roger han obert la finestra./ El cosí d’Arnau pinta uns quadres molt originals./ Wilco és el gos de Marc.
El cara ol parla en xinés
an o ert la inestra El os d’ rna
ele a t el circ està refredat
pinta ns adres molt originals s el gos de ar
a ra era e la r i a vol menjar pizza
il o Els ami s de oger
El martell m ic munta amb bicicleta
El ca r rt r ha perdut el rellotge cent setanta-sis
Reforç Treballa la memòria

• Completar frases senzilles, seleccionant • Jugar al joc del memory. Per torns, els alumnes van afegint un
un predicat correcte. subjecte a un subjecte inicial, mantenint el mateix predicat,
acumulant els anteriors subjectes: El caragol pren el sol/ El caragol
Exemples: Maria saben dibuixar/sap dibuixar,
i la tortuga prenen el sol/ el caragol, la tortuga i el pardalet prenen
Jaume i Anna parla per telèfon/parlen per
el sol, etc.
telèfon.
Discrimina el subjecte de frases senzilles.
Ampliació
• Identificar el subjecte de frases senzilles sobre els alumnes:
• Localitzar, en frases senzilles, les persones que
realitzen les accions (els subjectes): ..... porta ulleres i està prop d’Anna.
El mag fa un encanteri a un conillet. El conill és ..... porta una camiseta verda.
roig. El mag diu les paraules màgiques. El conillet
roig desapareix.

Valencià 2n
UNITAT 9
3
Il·lustrar solució. Subjectes: El pardalet; La xiqueta/Els pardalets Les xiquetes.
CONTINGUTS
• L’oració.
• Subjecte i predicat.
El pardalet miren les flors.
La xiqueta pinten uns pardalets.

s ecte i e pre icat han e co cor ar si e su ecte s u e e icat ha l’estructura PARADA DE TRES MINUTS .
esta en sin u a i e su ecte s s u e e icat esta en u a
QUI? (subjecte) QUÈ FA? (predicat)

Ernest ha llegit un llibre de pirates.
Respostes obertes. Exemples: Lluis té un llibre/Nosaltres anem a segon./Pere ha escrit un conte.
• lu ∫
• osaltre∫
• ha escrit un conte
cent setanta-set
Diferencia subjecte i predicat. Reforç

• Dir frases sobre els elements d’un dibuix (predicats). Els • Localitzar subjectes en una sopa de lletres (Jo,
alumnes hauran d’identificar a quin elements es refereixen tu, ells, nosaltres) i completar amb ells oracions
(subjectes). senzilles.
Juga amb un cotxe de joguet (el gosset), per exemple. Ampliació
Construeix oracions senzilles. • A partir d’un dibuix, escriure frases senzilles
sobre els elements que el formen (subjecte,
• Completar un qüestionari, escrivint els noms dels companys
predicat, complements).
que es relacionen amb preguntes sobre informació senzilla:
A qui li agrada dibuixar/ llegir/ té una bicicleta/ porta uns

pantalons verds, etc.
A Joan li agrada llegir (subjecte + predicat).

UNITAT 9
1 Es olta i ompleta les para les del poema am o
La p u a és el p or
de s n vo s plorons.
CONTINGUTS s aigua i avor
que a la terra a egra.
• Escriptura de l i ll.
ou la p u a freda
en l’ ivern que arriba
SUGGERIMENTS METODOLÒGICS les papa ones mouen
les a es al vent.
• Utilitzar una endevinalla per introduir les lletres
que es treballaran en aquesta secció: ue la p uap oga!
ue caiga de ce !
Dos finestretes
fetes de cristall La pluja és el plor/dels núvols plorons/És aigua i llavor/que a la terra alegra./Plou la pluja freda/
en l’hivern que arriba/les papallones mouen/les ales al vent/Que la pluja ploga!/Que caiga del cel!
les lleves i les poses
2 esol l’en re at
sempre sobre el nas. 1 → papallona; 2 → ulleres; 3 → lllum; 4 → llar; 5 → àguila; 6 → Llapissera.
Què són? (Les ulleres)
• Escriure en la pissarra les paraules pluja i ulleres.
Encerclar les lletres l i ll. En grup, pensar altres
M
paraules que tenen eixes lletres. Exemples: llibre,
lleó, llit, llibreta, llapissera, llima, camell, anell,
conill, llauna, pallasso, gall, gallina/ aliment, pèl,
pluja, plujós, lasanya, lavabo, lectura, lent, liró, ala,
bola, pilota; etc.
ÀUDIO CD 2
17 cent setanta-huit

MÚLTIPLES
Reforç
Discrimina la l i ll.
• Apegar en la pissarra el dibuix de les ulleres i la pluja. Repartir
• Completar frases senzilles, amb paraules que cartolines amb el dibuix i el nom d’elements que tenen les lletres
tenen en comú la lletra l/ll, a partir de pistes: l i ll. Cada alumne mostrarà la seua cartolina, lllegirà el nom i dirà
en quina secció de la pissarra posaria la paraula.
Exemple: L’ (insecte amb la lletra ll) vola
damunt la (part de la planta es ven en la Ampliació
floristeria) abella/flor.
• Fer frases col·lectivament utilitzant les paraules de les dues seccions.
• Localitzar en una sopa de lletres, o un text
Cull la palla que es mulla. Lluís, no llepes el llapis de Llorenç.
senzill, paraules amb l/ll.
Ull, llima, bola, caragol, camell. Dictat complementari
• En el cel està la lluna. La lluna és redona. Demà és dilluns i Laura vol
llegir un llibre en casa de Lluís. Lluís està malalt de la gola.

Valencià 2n
UNITAT 9
3
Hi a un llibre nic escrit amb

lletres invisibles en pàgines de
pell és el llibre de les il lusions. CONTINGUTS
é unes il lustracions màgiques
• El dígraf l·l.
fetes per una bruixeta que viu
a l’estrela que està més prop de
la lluna la constel lada. SUGGERIMENTS METODOLÒGICS
• Utilitzar un embarbussament per iniciar el treball

sobre el dígraf l·l.
Camil·la està il·lusionada perquè pinta amb pinzell
ara les am l ara les am ll ara les am l l i aquarel·les la façana.
paraules amb l: invisibles; el; paraules amb ll: llibre; lletres; paraules amb l.l: il·lusions;
estrela; la. lluna. il·lustracions. • Escriure en la pissarra l’embarbussament i encerclar

les paraules amb l·l. Escriure paraules amb ll i l·l
perquè les relacionen amb cada dígraf. Exemples:
camell, aquarel·les, il·lusió, constel·lació, il·lustrar,
cabell, anell, etc.
nuncia es a au es a ic a s ue s na c una s a a
Emprar LLAPIS AL CENTRE per a resoldre activitats de
• aque li an rega at un coni et. la doble pàgina.
• Hi a una papa ona en la fulla d’aque arbre.
• Hem pintat un mural amb aquare es.

A Raquel li han regalat un conillet./Hi ha una papallona en la fulla d’aquell arbre./
Hem pintat un mural amb aquarel·les. cent setanta-n u 17
Reconeix el dígraf l·l. Reforç

• Fer dues seccions a la pissarra i escriure un dígraf en cada • Resoldre un encreuat senzill amb paraules amb
secció. Jugar al veig veig amb paraules amb ll i l·l, a partir de l·l i ll a partir de dibuixos com a pistes.
definicions senzilles. Després d’identificar la solució, preguntar
Ampliació
als alumnes en quina secció va cada paraula i escriure-les.
• En gran grup, fer frases utilitzant les paraules de
l’activitat anterior. Classificar les paraules en dos
grups: paraules amb l·l i ll.

Valencià 2n
UNITAT 9
Paper i tinta
1
• es iu a a t e a casa n
estan e a i s n a e
CONTINGUTS La cuina.
• u ae ae e e a
• La recepta de cuina.
Li ensenya a preparar una recepta.
• ena estes s a es i sa s
SUGGERIMENTS METODOLÒGICS u estan cuinant
• Iniciar el treball perquè els alumnes intu squen

la funcionalitat i les característiques bàsiques
de la recepta mostrant una fotografia o un dibuix
d’un plat familiar pels alumnes, com un flam
o una truita. Magdalenes.
• Conversar sobre la fotografia.
2
COMPETÈNCIES CLAU i INTEL·LIGÈNCIES
MÚLTIPLES n entant-se e s in e ients i a ane a e cuina - s
e uint es inst ucci ns e a ece ta c es nent
Elaboren en equip el Llibre dels cuiners
fantàstics de segon.
• Localitzar en una sopa de lletres noms
d’aliments. A partir dels aliments, inventar na recepta e c i a s un ti us e text ue est i i it en s a ts
la recepta d’un plat i escriure el text. • re ie ts ue s n t ts e s a i ents ue necessite
• reparaci sa i es inst ucci ns e a e aa e at
Dramatitza un text de manera original.
• Dir la preparació d’una recepta perquè els
cent huitanta
alumnes dramatitzen amb gestos i sorolls
cada acció.
cai t
Traure un ou del frigorífic. ACTIVITATS
Trencar l’ou.
Reforç
Posar-lo en un plat.
Posar una paella al foc. • Llegir els ingredients d’una recepta i identificar, entre diferents
Posar oli d’oliva en la paella. opcions, el nom del plat amb què es relaciona:
Esperar que l’oli estiga calent.
Ampliació
Posar amb molta cura l’ou en la paella.
Amb una cullera de fusta, posar l’oli de la • Ordenar els passos d’una recepta senzilla a partir del ingredients
paella damunt de l’ou perquè es cuine. i diferents fotografies o dibuixos.

Valencià 2n
UNITAT 9
3 lig la re epta de les magdalenes i es ri el nom de ada part
Ingredients.
ous g de sucre la ratlladura de llima g de llet g

d’oli d’oliva g de farina sobre de rent CONTINGUTS
Preparació. • La recepta.
. nceneu e na
. ateu e s us a e suc e
i a at a u a e i a ins . esc eu-h a i ents
ue ue e e c anc suaus e a t a aix
. e iu-hi a et a te e atu a . iu e s t es e a a ena
Llegir el text de la recepta de l’activitat 3 amb
a ient i i a ts e a seua ca acitat
l’estructura LECTURA COMPARTIDA .
. e iu-hi a a ina i e e at a . seu es a a enes a c u e en
t a s un c a i e n uns inuts
ol e para les
i a’t en l’es ema per es ri re na re epta de ina
. An ta els ingredients. . rdena els pass s.
n enta la re epta per a er na o a m gi a ompleta en el adern
Ingredient∫ ou∫ d’unicorn, g de ol∫

m gica
Respostes obertes.
cent huitanta-una
Usa verbs coneguts per a escriure una recepta. Reforç

• A partir de la recepta d’un plat, relacionar formes verbals • Identificar els ingredients incorrectes d’una
(accions incloses en la preparació) i elements (estris de cuina) recepta a partir del nom del plat i el text
de la preparació.
Tallar (ganivet)
Pelar (ganivet) Ampliació
Mesclar (cullera, batedora) • Utilitzar la recepta de les magdalenes

de l’activitat 3 com a pauta per a redactar
Posar a coure (motle, forn), etc.
la recepta d’unes magdalenes especials: cada
Reconeix l’estructura d’una recepta. alumne afegirà, com a ingredients, els aliments
dolços que més els agraden.
• Llegir el text d’una recepta senzilla. Il·lustrar-la dibuixant
els ingredients i cadascun dels passos per elaborar-la.
RECURSOS
• Joc en línia per fer receptes senzilles.

http://link.edelvives.es/buhch

Taller de paraules
Valencià 2n
UNITAT 9
1
ere el sabater
uan anàvem al poble de ma mare
CONTINGUTS Formentera del egura el primer
que vol em era anar a veure a ere
• El refrany.
el sabater. Duia sempre unes botes
gastades i trencades pels costats.
SUGGERIMENTS METODOLÒGICS — o m’ o digueu que a o sé o
El sabater s el s al cal at
• Motivar la curiositat dels alumnes fent preguntes
senzilles relacionades amb diferents refranys: i el sastre el s apeda at.
Sabeu què passa a l’abril? Els alumnes contestaran ere li agradava que li feren
amb diferents respostes. Després d’escoltar-les dir preguntes sobre qualsevol cosa.
un refrany: Abril, abrilet: al migdia calor i al vespre —A ell ue c nsells d na cal
fred. Sabeu què passa al maig? Maig arribat,
er li cara b na
hivern acabat. I al juny? Al juny, l’estiu no és lluny.
• Conversar sobre les respostes per verificar que
comprenen el significat dels refranys: Com 2
és el mes d’abril? Quan fa calor, tot el dia
o especialment a migdia? Què vol dir Maig arribat, en e ina es e inici ns e an s
hivern acabat?
n re ra s una ase cu ta a a au es i a es ue c nt un c nse

una ensen an a ue es t a ica a a i a u ti iana s e an s es
t ans eten a ent es e a t e te s
cent huitanta- s
Reforç Inventa un refrany senzill amb pautes donades.

• Identificar refranys a partir d’opcions que • Partir de l’activitat d’ampliació. Seleccionar algunes respostes,
inclouen definicions i refranys: buscar paraules amb rima i donar una pauta perquè els alumnes
la completen per a inventar un refrany:
Juliol és una estació de l’any (no és refrany).
Gener: fred, pluja, hivern, abric, guants, bufanda, fosc, nuvolós,
A primers de juliol, un pas de cargol (refrany).
nadal
Ampliació Si fa fred al Nadal, al gener no et lleves els guants.
• En grup, elaborar un refrany. Pluja de gener anuncia fred.
El cel de gener és nuvolós i fred.
RECURSOS
A gener encara viu l’hivern.
• Recull de refranys sobre alguns mesos de l’any.
http://link.edelvives.es/zyagf

Valencià 2n
UNITAT 9
3 ela iona els re ran s am el tema orresponent
l’esti tot el m n i
mistats ertes dei en les portes o ertes ’amistat

CONTINGUTS
n la pl a s ll n ’oratge • El refrany.
mi s ons s n ins la i del m n
• x ica e si ni icat e e an ue s ta a a
L’amistat: amistats certes, deixen les portes obertes; amics bons són fins la fi del món.
L’oratge: a l’estiu tot el món viu; a juny la pluja és lluny. Aprenentatge cooperatiu
Usar l’estructura EL JOC DE LES PARAULES per a
• usca un a t e e an ue a e e at e i c ia ts e ana a u a resoldre algunes activitats de la doble pàgina.
a s teus a i ia s
Respostes obertes.
ets l a tor
ele iona i om ina els elements i in enta n re ran so re l’amistat
L’amistat és un cam que recorren els amics.

ACTIVITATS
• u s a istat e a tu n tresor n regal Reforç

• Relacionar parts de diferents refranys senzills:
• u han e e e s a ics parlar am el or tindre ons detalls
A la taula i al llit, al primer crit.
L’amistat és i cal Calla si menges sardina per no empassar-te
Resposta oberta.
l’espina.
cent huitanta-t es Per Nadal, capons, neules i torrons.
Un bon dinar fa de bon esperar; etc.
Ampliació
• Relacionar refranys amb la temàtica:
Dibuixa conceptes apresos.
Oratge: Després dels trons, ve la pluja.
• Il·lustrar un dels refranys treballats en l’activitat d’ampliació. Quan llampega massa queda’t a casa.
Animals: Casa sense gat ni gos, per a vós.
RECURSOS A Albalat, les rates pareixen gats.
• Recull de refranys inventats per alumnes de primària. El mar: A mala mar no hi val bon mariner.
http://link.edelvives.es/mnayx A mar boja, testa serena.

Valencià 2n
Per a recordar…
UNITAT 9
1 1
’ as entretingut mirant uns oguets en un centre comercial

i t’ as perdut.
PROJECTE
o saps com anar a la biblioteca del lloc on vius.
• uina ase c en a ies a a a a ea
CD ACTIVITAT INTERACTIVA. Resposta oberta.
2
2
reparaci
Abans de llegir el text:
sa e a en a t a a
• Observar la fotografia de l’activitat . Preguntar: au e at at
Què hi ha en la fotografia? Quin són els
aa e a eitat a t aca i e a- a e
ingredients per preparar les torrades? Com es at a a ts e e a -hi un a a ans
preparen? Quan les menjaríeu?
sa un c i i aa at a a
• Demanar que expliquen si alguna vegada han a ts a e i -hi un c en a 3
menjat el que representa la fotografia. Qui va
preparar-les? Han ajudat alguna vegada a preparar re ie ts
la recepta d’algun plat? Quin era? Amb quina
persona la van preparar? Animar els alumnes
perquè descriguen les seues experiències personals.
Pa; tomaca; oli; sal i alls.

DICTAT CD 2
Tinc una col·lecció de fotos. Joan té moltes llepolies. 3 Dictat.

La papallona vola pel cel. El camell viu al desert.
cent huitanta- uat e
168_185_U9_107150_LA_LEN2P_SPX_BlEv.idml 18 23/02/15 17:03 168_185_U9_1
AVALUACIÓ COMPLEMENTÀRIA Què li passava a qui la menjava?

a) aprenia a cuinar
1 Audició.
b) li creixia el cabell
2 Comprensió oral.
c) aprenia a dibuixa
Quins són els personatges? Qui va tocar a la porta del castell?
a) un cuiner i una pintora a) un sabater
b) un cuiner i un fuster
b) una xiqueta
c) un cuiner i una xiqueta
c) un xiquet
On vivia el cuiner?
3 Dibuixa una de les dues opcions.
a) a París
b) a València a) el cuiner
c) a Mallorca b) un plat de la sopa màgica
Per què era especial? 4 Escriu els ingredients de la sopa màgica.
a) perquè era molt alt
5 Quina paraula vol dir el mateix que cuinar?
b) perquè preparava una sopa màgica
a) planxar b) retallar c) guisar
c) perquè era jove

UNITAT 9
1 lig el re ran i respon
Fins al quaranta d’abril no et lleves el fil.
• uan s e ua anta a i No existix.

• u i e a -se e i
Hi havia una vegada un cuiner especial. Vivia en un
Llevar-se la roba d’hivern. castell a Mallorca. Era famós per cuinar una sopa
màgica. Qui menjava la sopa aprenia ràpidament a
cuinar plats meravellosos.
2 En er la el predi at orre te per a ada s e te Un dia va tocar la porta del castell una xiqueta. Estava
molt nerviosa: «És vosté el cuiner que fa la sopa
a) an vingut de Londres. màgica?». El cuiner la va convidar a passar al castell.
La germana de Mauro
b) a telefonat. «Per què vols menjar la meua sopa?», li va preguntar.
La xiqueta es posà a plorar: «Demà serà l’aniversari de
a) comprareu un llibre d’aventures. la meua iaia i jo no sé fer pastissos d’aniversari». «No
Marc i osep plores, xiqueta! T’ensenyaré a preparar un pastís preciós
b) saben ugar a tenis taula. d’aniversari...Perquè tu tens el primer ingredient: l’amor
La germana de Mauro ha telefonat. Marc i Josep saben jugar a tenis taula.
per la teua iaia!».
3 ela iona les para les am la lletra e alta espr s es ri les orre tament
camell; color; aquarel·la.
came l INNOVACIÓ EDUCATIVA

co or ll Aprenentatge cooperatiu
aquare a ll Posar en comú les respostes amb U PER TOTS .
om li e pli aries a n ami s n re ran ? o re in tema t’agradaria

sa er re ran s?
cent huitanta-cinc
6 Completa la preparació del pastís d’aniversari:

1. Prepara la farina, els ous i el sucre. 1 Audició.
2. Posa mig got d’oli. 2 Comprensió oral: c) un cuiner i una xiqueta; c) a Mallorca;
3. Posa la mescla en un recipient resistent al forn. b) perquè preparava una sopa màgica; a) aprenia a cuinar;
b) una xiqueta.
7 Completa el resum del text que has escoltat.
3 Resposta oberta.
Els personatges són un ..... i una ..... . La història conta el que va
4 Resposta oberta.
passar quan la ..... va anar a visitar al cuiner. El cuiner va ajudar a
5 c) guisar.
la xiqueta a ..... .
6 4. Posar al forn perquè es cuine.
8 Penses que aprendre a cuinar és una cosa...
7 Els personatges són un cuiner i una xiqueta. La història
a) divertida conta el que va passar quan la xiqueta va anar a visitar al
b) difícil cuiner. El cuiner va ajudar a la xiqueta a aprendre a fer un
pastís d’aniversari.
c) avorrida
8 Resposta oberta.

Unitat 10. Un refredat de nassos
PROGRAMACIÓ

textos.
2. Comprendre distints tipus de textos adaptats a l’edat i utilitzar

la lectura com a mitjà per a ampliar el vocabulari i assimilar
l’ortografia correcta.
Situació comunicativa: disculpar-se i mostrar agraïment 3. Elaborar i produir textos estructurats i adequats a diferents
situacions comunicatives pròpies dels àmbits personal, escolar
i social, respectant les normes de comunicació.
Antònims 4. Distingir paraules d’acord amb les seues característiques

gramaticals: antònims.
Temps verbals: present, passat i futur 5. Identificar seqüències temporals.
6. Aplicar els conceptes de temps i ordre temporal per a entendre

els temps verbals i aplicar les regles de concordança.
La s sorda i la s sonora 7. Conéixer la correspondència entre fonemes i grafies en contextos

significatius: ç, s, ss, c, z.
Planificació d’una història 8. Utilitzar estratègies per a la identificació de l’estructura bàsica

de textos narratius.
La rondalla 9. Reconéixer la finalitat d’una rondalla i els elements més

importants.

Competències
edat amb velocitat, fluïdesa i entonació adequades. 188, 189 pàg. 198; pàg. 200
principals dels textos llegits a partir de la lectura d’un text en 188, 189 pàg. 200. AC:
veu alta. act. 2 i 7
3.1 Utilitza la llengua oral com a forma de comunicació amb 190, 191 LA: pàg. 190 i 191;
els altres i expressió de les seues idees i sentiments per a pàg. 202, act. 1
disculpar-se i mostrar agraïment.
4.1 Reconeix intuïtivament els antònims en un text donat 193 LA: pàg. 193.
formant parelles de paraules. AC: act. 5
4.2 Escriu antònims de paraules donades. 193 LA: pàg. 193.

AC: act. 5
5.1 Identifica i ordena seqüències temporals seguint una lògica. 194, 195 LA: pàg. 194 i 195;
pàg. 203, act. 1 i 2
6.1 Aplica la interiorització del concepte de temps i ordre 194, 195 LA: pàg. 194 i 195.
temporal per a entendre els temps verbals i aplica les regles de AC: act. 4
concordança tenint en compte el temps verbal i l’ordre temporal.
7.1 Comprén intuïtivament la diferent representació 178, 179 LA: pàg. 196 i 197;
de la s, ç, s, ss, c, z. pàg. 203, act. 3
s sorda ç, s, ss, c i s sonora s, z. pàg. 203, act. 3
8.1 Utilitza les normes i estratègies dels aspectes gràfics 180, 181 LA: pàg. 198 i 199;
per a redactar una història. pàg. 202, act. 2.
AC: act. 6 i 8
9.1 Identifica els elements que caracteritzen una rondalla. 182, 183 LA: pàg. 200 i 201;
pàg. 202, act. 3;
pàg. 203

VOCABULARI
Substantius: refredat, bolet, olfacte, gust, pésol.

Adjectius: espantós, saborós.
Verbs: agradar, menjar, tastar, encantar, barrejar, remenar.
La seqüència d’aprenentatge s’inicia amb la lectura i l’observació Els continguts d’aquesta unitat didàctica estan relacionats amb
d’imatges i textos que l’alumne ha d’observar i llegir per a els d’altres àrees, com ara els de les Ciències de la Naturalesa,
respondre després a les preguntes de comprensió. ja que, com en altres unitats del curs, els protagonistes de la
lectura són animals. A més, en la lectura inicial s’hi treballen
És important fomentar les situacions comunicatives a l’aula perquè els sentits (olfacte, gust...) i, finalment, les estacions de l’any.
intencions i aprofitar-les, també, per a afavorir l’assoliment A més, hi ha continguts relacionats amb l’àrea de Matemàtiques,
de les normes bàsiques d’un intercanvi comunicatiu. ja que s’afavoreix l’ús de processos de deducció i raonament lògic,
i es treballa l’ordre temporal d’elements en una narració.
Consolidació i ampliació del lèxic actiu amb les paraules que
contenen les grafies treballades en la unitat: ç, s, ss, c, z.
VALORS I ACTITUDS
ATENCIÓ A LA DIVERSITAT Prendre consciència de la importància de demanar disculpes

En l’apartat d’expressió oral d’aquesta unitat es treballa com
Reforç
demanar disculpes i agrair als altres que ens ajuden. Així doncs,
Insistir en el fet que és important que es faça una lectura és una bona ocasió perquè els xiquets verbalitzen les situacions en
acurada de qualsevol text. què s’hagen barallat i que valoren quin és l’estat d’ànim que tenen
abans i després de la baralla i abans i després de fer les paus.
Tornar a escriure un text donat canviant les paraules destacades
D’aquesta manera, es treballen mecanismes per a reconéixer que
per altres que siguen antònimes.
s’ha actuat malament i per a demanar disculpes i fer les paus.
Localitzar en un text donat errades ortogràfiques relacionades
amb les grafies treballades en la unitat: ç, s, ss, c, z. ÚS DE LES TIC
Detectar errors de concordança de temps verbal en oracions Ús del CD amb l’audició de les activitats de comprensió oral.
senzilles.
Visitar els enllaços incorporats en la secció de recursos d’aquesta
Completar un text amb les grafies treballades en aquesta unitat: guia.
ç, s, ss, c, z.
Portar a l’aula una recopilació de rondalles i contar-ne una INTERACCIÓ AMB LA FAMÍLIA
cada dia.
És important que les famílies insistisquen en el fet que els xiquets
Inventar una història: accions, personatges, localització, etc., demanen disculpes quan han fet alguna cosa malament i donen
i llegir-la en veu alta als companys. les gràcies quan algú fa alguna cosa positiva per ells.

• La lectura de la unitat, Un refredat de nassos, ens presenta una família
de porcs senglars que només menja bolets i no volen tastar altres
menjars. Lluna pensa un conjur en què els bolets faran sabors diferents
perquè la família no es negue a tastar altres menjars. Finalment,
descobreixen que hi ha altres sabors que els agraden. D’aquesta manera,
els xiquets poden reflexionar sobre quins són els menjars que més els
agraden i porten una alimentació equilibrada.
Un dia a la Fira del Llibre
el Llibre
d ia a la Fira d
n
Títol: U ingo
s e p C hapa M
J o
FITX A
Autor: Rovira
rancesc úm. 25
·lus tra d o r : F
S èrie Roja, n
Il il,
s Infant
c c ió : Albade
Col·le
Recursos
• a er • Web on podem trobar activitats per a treballar els antònims:
• tolo ia Un bosc d’històries. ttp li e el i es es mm l
Altres materials • Activitats per a treballar la s sonora:
• a em e lle a ttp li e el i es es
• ara les i lletres i ttp li e el i es es rs t

i es complime t IM
186-187 Per parelles Pregunteu al vostre company «Quin és el teu plat preferit?» «Quin és el menjar
que menys t’agrada?». Teniu gustos similars?
Grup classe Porteu revistes de divers tipus a classe. Retalleu aliments que hi vegeu i feu un
mural segons els colors de cada aliment. Els heu tastats tots? Vos agraden tots?
192-193 Grup classe Quan el mestre diga una paraula en veu alta, vosaltres haureu de dir-ne un
antònim.
194-195 Per parelles El mestre dirà una oració en present. Un de vosaltres l’haurà de transformar en
passat i l’altre en futur, com en l’exemple:
El mestre diu: Hui compre pa.
Un de vosaltres escriu: Ahir vaig comprar pa.
L’altre escriu: Demà compraré pa.
196-197 Per parelles Escriviu en un full deu paraules que continguen les grafies s, ss, ç, c, z però
esborreu estes grafies. Ara passeu el full al company perquè complete les paraules. Quants
encerts ha tingut?
198-203 Individual Inventeu una història amb els elements següents:
primavera, papallona, flor, prat, núvol, Sol
Recorda escriure el títol de la història!
Individual A partir del text que teniu en la pàgina 200, contesteu les preguntes següents:
On passa la història?
Quan?
Quins són els personatges?
Quin és el problema?

Paleta IM
o ti ts la s sorda i la s so ora S ss c ç z.
IM complime t
Com casa o com caça?
Individual Completa les paraules següents amb s, ss, c, ç o z.
ca_ola, ca_a, tre_or, pin_ell, mú_ica, embarbu_ament, _ebra, _ella, llen_ol, _irc, for_a, ma_a, a_emblea,
_oo, _istella, ro_a, co_í, ca_a, pa_ejar, al_ar, on_e, Tere_a, feli_os, feli_ita_ió, _irera, esperan_a, _im,
don_ella, _era, _el.
Comptem les sordes
Per parelles Quantes paraules de l’activitat anterior tenen el so de la s sorda? I quantes el tenen de la s sonora?
er i a lletra come a
Grup classe Per quina lletra comença la paraula zoo? Pensa en el nom d’algun animal que hi haja al zoo que
continga una les grafies següents s, ss, c, ç, z amb so de s sorda o s sonora. Com les pronuncies?
costat i a l altre
Grup classe El mestre col·locarà a la dreta de la pissarra una cartolina amb el títol S SORDA i a l’esquerra
de la pissarra una altra amb el títol S SONORA. Per torns, cada alumne haurà d’acostar-se a una de les
cartolines i classificar les paraules de la primera activitat.
Percussió corporal
Grup classe El mestre dirà una sèrie de paraules. Quan els alumnes escolten un so sord, picaran de mans.
Quan escolten un so sonor, es faran dos colps als genolls.
or a o so ora
Per parelles Saps fer la distinció en la pronúncia de les paraules següents?
casa – caça
o e pli e
Per parelles Expliqueu al vostre company quan s’utilitzen les grafies de la s sorda i quan s’utilitzen les de la s
sonora. Poseu-ne exemples entre els dos.

la descripció.

Lectura compartida 186, 187 U per tots 202, 203
1-2-4 188 Millor entre tots 189, 190
El joc de les paraules 196
La substància 194, 195

Entenc la lectura.
Sé disculpar-me i mostrar agraïment.
Reconec antònims en un text.
Sé donar un antònim a una paraula donada.
Sé identificar i ordenar seqüències temporals.
Aplique la interiorització del concepte de temps i ordre temporal per a entendre els temps verbals.
Entenc les normes d’ús de les lletres s, ç, s, ss, c, z.
Complete paraules amb s, ç, s, ss, c, z.
Redacte textos narratius seguint una estructura bàsica.
Identifique els elements que caracteritzen una rondalla.
TOTAL

Taller TIC
VIDEOJOCS AMB CONSCIÈNCIA!
ecti s • Serà interessant que el professor reflexione sobre els elements

artístics i narratius dels videojocs (molt relacionats amb el
• Reflexionar sobre l’ús conscient dels videojocs.
gènere èpic), o de la necessitat de crear-ne amb guions
• Fomentar l’aprenentatge mitjançant les TIC. interessants i constructius, adaptats a les necessitats de
• Establir pautes d’higiene visual i de consum responsable. cada usuari. També es pot veure el videojoc com una possible
evolució del cinema.
• Valorar els aspectes creatius i pedagògics dels videojocs.
• S’analitzarà per què agraden els videojocs i per què han
E ciat sigut objecte de crítica. Els videojocs agraden per la seua
Els videojocs poden ajudar a l’adquisició de nous coneixements immediatesa, goig audiovisual o tecnològic, perquè són
perquè apropen, de manera motivadora i lúdica, el món reptadors i perquè permeten identificar-se amb el personatge
real a través d’elements virtuals, sempre i quan se’n faça un (i viure aventures), és a dir, són molt catàrtics.
bon ús. Has d’escollir convenientment a què jugues! En esta • Recomanem al professor que no demonitze els videojocs, sinó
sessió reflexionarem sobre l’ús conscient dels videojocs! que remarque la necessitat de bons hàbits:
• Definició de videojoc. Què és un videojoc? Què creus
– Destacarà la necessitat de fer deu minuts de descans després
que compartixen els videojocs amb altres manifestacions
de mitja hora de joc (per higiene visual), i recomanarà, per a
artístiques? Què tenen a veure amb els jocs en general?
aquestes edats, no jugar més d’una hora seguida.
Creus que són roïns i creen addició o que poden servir per
a aprendre coses? Fes una breu redacció descriptiva exposant – No aconsellarà mai menjar mentre es juga, ni deixar de
el teu punt de vista. Inclou una llista d’aspectes positius i banda cap tasca escolar, extraescolar o domèstica.
negatius dels videojocs. Contrasta-la amb la dels teus – No alterar els horaris habituals (ni despertar-se més prompte,
companys de classe. ni gitar-se més tard). No jugar just abans d’anar a dormir o
• Funcionament i característiques dels videojocs. Escull en despertar-se.
un videojoc que conegues: En quin suport electrònic jugues – Sempre que siga possible, compartir el joc amb germans
(tauleta, mòbil, consola, ordinador)? El dispositiu és teu o dels o amics o pares. I, sobretot, mai jugar d’amagat.
teus familiars o amics? Com són els comandaments? Quina és
la història i els personatges del videojoc escollit? Què s’ha de • L’exercici és interessant en fer descriure i opinar el xiquet
fer? Com es guanya? Té final? Tria qualsevol joc (no videojoc) i després crear les respostes «correctes», afegint aquells
i compara’l amb el videojoc que has triat. Quines són les elements que no s’hagen mencionat, si cal. Quan preguntem
diferències i semblances que hi trobes? als xiquets què han aprés jugant, també és bon moment per a
preguntar què els agradaria aprendre i com seria el seu
• Els bons hàbits. Quins són els teus hàbits com a jugador de videojoc ideal.
videojocs? Quant de temps acostumes a jugar? Quins bons
hàbits d’us responsable proposes per a gaudir dels beneficis rese taci e sol cio s
dels videojocs?
Les solucions es donen en forma de redaccions curtes i mitjançant
• Creativitat i videojocs. Com t’imagines els videojocs del el debat obert a l’aula.
futur? Si fores creador d’un videojoc, sobre quin tema el
faries? Com funcionaria? Recursos
• Videojocs i xiquets, classificació per edats:
eto olo ia
http://link.edelvives.es/yaiwg
• El docent llegirà en veu alta l’enunciat, i preguntarà obertament
als xiquets quina relació tenen amb els videojocs, com els • El Chupete:
definirien, com els connectarien amb les altres arts i jocs. http://link.edelvives.es/mujfn
Els quatre elements que han de sorgir en la definició de
videojoc, distintius d’altres, són: oci, interactivitat, suport
electrònic i el fet que es puga jugar sol o en companyia.

Valencià 2n
10
UNITAT 10
Un refredat
de nassos
CONTINGUTS
as an re s e no t’agrada n men ar
• Comprensió d’un text narratiu. e et re omanen?

— aaa…txim!
Abans de llegir mb aquell espant s refredat la fam lia englar no podia fer
• Treballar la pregunta d’introducció de la pastilla el que més li agradava buscar bolets. Havien perdut l’olfacte.
verda: Què fas quan creus que no t’agrada un
la fam lia englar solament els agradaven els bolets i mai
menjar que et recomanen?
men aven cap altra cosa.
Qui sembla tindre en la il·lustració un refredat de — s ora que tasteu coses noves —va dir l’oncle Màrius.
nassos? er només volien men ar bolets.
• Dramatitzar els sons dels refredats. Quines Lluna va tindre una idea « i provaren este
paraules s’utilitzen per a representar els sons? men ar per pensant que s n bolets
Durant la lectura de segur que els encantaria».

cent huitanta-sis
186_203_U10_107150_LA_LEN2P_SPX_BlEv.idml 186 23/02/15 17:03 186_203_U10
re re at e assos Quan Lluna i l’oncle Màrius van arribar a veure què passava, la senyora
Clotilde els va explicar la gravetat de l’assumpte. A la família Senglar
PÀG. 186 PISTA 26 solament els agradaven els bolets i mai menjaven cap altra cosa.
—Aaaa…txim! —va esternudar el senyor Vicent, —És hora que tasteu coses noves —va dir l’oncle Màrius.
el porc senglar.
Ell i Lluna es van posar el davantal i, amb el seu llibre de conjurs, van
—Atxim! —va esternudar, també, la seua dona Clotilde. començar a fer aparéixer tot tipus de menjars apetitosos. Ding!
Espagueti amb tomaca; dang! Arròs al forn; dung! Mel i mató; dong!
—Atxim, atxim, atxim! —van esternudar un a un els
Arnadí i bunyols!
tres xicotets garrins.
Però el senyor Vicent, la senyora Clotilde i els tres garrins, eren molt
Amb aquell espantós refredat, la família Senglar no
cabuts i no volien ni tastar-ho. Només volien menjar bolets.
podia fer el que més li agradava: buscar bolets. Per més
que es mocaren els nassos no podien olorar res. Ni una En aquell moment, Lluna va tindre una idea: «Si provaren este menjar,
flor, ni una castanya, i molt menys un bolet menut i però pensant que són bolets, de segur que els encantaria».
amagat. Havien perdut l’olfacte.
La fada i l’oncle Màrius van ficar tots els plats que havien fet aparéixer
dins d’una olla.

Valencià 2n
UNITAT 10

PROJECTE
LECTURES, Un refredat de nassos, unitat 10.

que escoltaran.
« oltes i voltes ores i ores tot barre at

en l’olla boletera s’ a quedat». INNOVACIÓ EDUCATIVA
mb este con ur van aconseguir un l quid màgic de mil Aprenentatge cooperatiu

colors. mb cada gota que queia eixia un bolet diferent. Utilitzar l’estructura LECTURA COMPARTIDA per a
llegir la lectura d’inici d’unitat.
n de groc i amb gust de pinya un altre
verd i amb gust de pésol un altre Intel·ligència lingüisticoverbal
de color roig tomaca… Què significa la paraula símptoma? Quins són els
símptomes d’un refredat? Quins són els símptomes
—Mmm! quan es mengen massa llepolies?
Encara que el més sabor s

deien tots era el bolet
amb gust de bolet!
cent huitanta-set
«Voltes i voltes, hores i hores —deia Lluna mentre remenava—, tot COMPETÈNCIES CLAU
barrejat, en l’olla boletera s’ha quedat». i INTEL·LIGÈNCIES MÚLTIPLES
Amb este conjur van aconseguir un líquid màgic de mil colors. Amb
Aprendre sobre la dieta dels senglars.
aquella poció van regar el bosc i, amb cada gota que queia, eixia un
bolet diferent. • Elaborar el menú ideal dels porcs senglars
sabent que: només mengen a la nit,
Un de groc i amb gust de pinya, un altre verd i amb gust de pésol, mengen vegetals, rosegadors i caragols.
un altre de color roig tomaca... Recordar que per als porcs senglars també
—Mmm! —deia la senyora Clotilde amb un bolet rosa a la boca—. és bo tindre una dieta variada.
Esta tòfona està boníssima, fa gust de maduixa!
—I este de xocolate! —deia el senyor Vicent.
I així, gràcies a un refredat, la família Senglar va descobrir un muntó
de sabors nous.
Encara que el més saborós, deien tots, era el bolet amb gust de
bolet!

UNITAT 10
1
a ciste a e s ets s ca s e a e e at acte
2
CONTINGUTS
• Comprensió de l’estructura narrativa. Bolets.

que cal realitzar.
• Subratllar les paraules clau i reflexionar, posant en
comú l’acció que cal realitzar abans de respondre 3
a les qüestions.
oltes i voltes ores i ores
tot barre at a la boletera s’ a quedat.
Aprenentatge cooperatiu • uines a au es en i e ateix ue a e a

Usar l’estructura 1-2-4 per a resoldre les activitats
1 i 3.
Mesclar, unir.
Canvia la paraula barrejar pels sinònims trobats en
l’activitat 3. Recitar així el conjur. Què és el que
diferencia el primer conjur dels altres? (el significat,
la rima, etc.)
Resposta oberta.
1 cent huitanta-huit
186_203_U10_107150_LA_LEN2P_SPX_BlEv.indd 188 24/02/15 16:46 186_203_U
Glossari Treballa en equip.

• La paraula bolet, és masculina o femenina? • En la il·lustració de la pàgina 187 els personatges s’ajuden els uns
als altres per a fer una activitat. Quina activitat és? A qui estan
Habilitat lectora ajudant? Estan realitzant un treball cooperatiu?
• Localitzar en la lectura les paraules que es Imaginar que eres l’encarregat de solucionar el problema. Quina
refereixen als diferents sabors. estratègia cooperativa utilitzaries? Dóna instruccions per a
Ampliació organitzar l’activitat.
• Què significa olla boletera? I el boletaire?

Valencià 2n
UNITAT 10
rdena les imatges seg ents am i
1 2 3
CONTINGUTS
• Relacionar paraules i ordenar significats.
ela iona els olors am els aliments

gro erd roig rosa Aprenentatge cooperatiu
Usar l’estructura MILLOR ENTRE TOTS
per a l’activitat 5 i 6.
p sol toma a pin a mad i a
s a na imatge d’ n men ar e t’en ante i apega la a
lg na egada t’ a sorpr s n men ar e no olies tastar?

Respostes obertes.
cent huitanta-n u 9
Col·labora en el restaurant al qual tots els xiquets voldrien anar.

• Realitzar un cartell en què s’anuncie un restaurant nou
al qual tots els xiquets voldrien anar. Pensar: el que es pot
menjar només allí, qui hi pot anar, que hi ha dins...
Pensar en un cartell que cride l’atenció i siga cridaner per als
xiquets.

Valencià 2n co em i r em
UNITAT 10
A
• ui c eus ue s est iscu ant

e xi uet e a i at e d
CONTINGUTS
• uin xi uet est nant es cies
• L’agraïment a les persones.
• Observar les imatges i identificar els sentiments B

que tenen cadascuna de les persones que hi
apareixen.
• i has et ue un a ic se senta t ist
• Respondre a les preguntes que es formulen i et iscu es a e
establir un diàleg per a conéixer les experiències • u i ius

dels alumnes. Recordar que cal respectar el torn de • ensa a ui i has nat es cies
paraula. esta set ana e u a se
SOLUCIONS C D
• El de la imatge C.
1 0 cent n anta
Respondre a les qüestions de la primera pastilla 186_203_U10_107150_LA_LEN2P_SPX_BlEv.indd 190 24/02/15 16:48 186_203_U10_
utilitzant l’estructura MILLOR ENTRE TOTS .

ACTIVITATS
Dibuixar objectes que es puguen utilitzar per a donar Reforç
les gràcies a algú.
• Respon: Et costa demanar perdó quan has fet alguna cosa que ha
molestat els altres?
Ampliació
• Pensa en un problema que hages tingut. Com el vas resoldre?
Pensa ara en una activitat que hages compartit amb algú i t’haja fet
feliç. Has agraït mai la companyia a algú?

Valencià 2n
UNITAT 10
1 Es olta la on ersa
2 espon a les preg ntes seg ents

CONTINGUTS
• uan s ha u t eixa c n e sa
• stan ac una icent i ti e • Donar les gràcies i demanar disculpes.
• eus ue han can iat ini es s
e tasta en a s i e ents e s ets
Després de menjar. Resposta oberta.
MATERIALS DEL PRO
PROJECTE

Pista 27.
3 ensa en alg e et ide na li les gr ies pel e a per t
ÀUDIO CD 2
LLUNA: Clotilde, estic segura que tu hauries fet el mateix

si els teus fills no pogueren menjar! Et demane disculpes
si t’he molestat per enganyar-te amb els bolets màgics.
uan a a a una c sa siti a e n sa t es he e o ar les r cies Però, i ara et pregunte jo a tu: què hauria passat si els
uan he et a una c sa ue ha et a a a t e he e ema ar teus fills no menjaren, un dia, i un altre, i un altre...
isc lpes fins als set dies que tarda a curar-se un refredat?
Eh, i tu, Vicent? No dissimules... que tu també tens
responsabilitat en el tema!
VICENT: Eeeh Lluna, em costa una miqueta canviar
d’opinió, em costa una miqueta reconéixer que algú
i despr s de tastar n men ar e t’ an re omanat t’agrada molt altre té raó, ummm, em costa una miqueta reconéixer
om rea iones? nes les gr ies? que hi ha altres menjars molt bons, a banda dels
bolets... sí, crec que t’hauré de donar les gràcies
per tot el que has fet Lluna.
cent n anta-una 9 CLOTILDE: Sí... però sense deixar de reconéixer que

els bolets són el millor menjar que existix i existirà,
per sempre!

la concentració, en el treball de l’aula. Aprenentatge cooperatiu
• Presentar diferents tipus de menjars de molts països i demanar Amb l’estructura 1-2-4 , realitzar l’activitat 2.
als alumnes que els investiguen.

UNITAT 10
1
CONTINGUTS

il·lustració: Amb quina part de la casa està
relacionada la il·lustració? ? Quins dos
electrodomèstics hi apareixen? Què hi ha en la
porta de la nevera? Què hi ha en la porta de la
nevera de la casa dels alumnes? Què hi ha dins
el forn microones? Quines fruites hi ha?, etc.
DICTAT CD 2
D PISTA 28 PÀGINA 192 2
La sopa és de tomaca. El plat és fàcil. Posa una

safanòria en la sopa. La tassa té llet i mel. Cuinaré
demà un guisat.
Respostes obertes. Exemples: tomaca, casa, taca, vaca, camisa, camí (ca); tomaca, màquina, mà, Manel;
massa (ma); sabata, casa, rosa, sosa (sa); pantaló, pastí, passeig, pala, palmera, palometa (pa), etc.
3 Dictat.
92 cent n anta- s
Ampliació Pronuncia correctament el so /k/

• Localitzar en una sopa de lletres una sèrie • Situar en llocs diferents de l’aula cartolines amb les paraules cuina
de paraules. Seleccionar i copiar les que estan i casa. Destacar amb color les síl·labes cu i ca.
relacionades amb la cuina.
Dir paraules amb les síl·labes ca i cu, o mostrar dibuixos que
Exemples: cassola, pilota, e era, ot, bici, representen les paraules perquè els alumnes, per torns, es
guants. desplacen fins el lloc on està la cartolina amb la síl·laba correcta.
Escriure una frase amb cada paraula Paraules: cullera, cova, camisa, camiseta, cuc, camí, caminant,
seleccionada. tomaca, cub, cua, cucanya, cuit, cucurutxo, cara, carassa,
caramel; etc.
Diferencia els camps semàntics.

paraules de la mateixa categoria (elements de la cuina).
Paraules: got, tassa, cullera, plat, nevera.

Valencià 2n
UNITAT 10
1 lig el te t
ot es quedà fosc perqu l’actuaci comen ava. En l’escenari

dos titelles alegres parlaven. De sobte aparegué un ome alt
que obria la boca i llan ava bambolles de sab . n gos gegant CONTINGUTS
va entrar amb ell a l’escenari.
• Els antònims.
• a ca a es sta c ecta
ea h e aix at SUGGERIMENTS METODOLÒGICS
eae s an enut
alt/gegant. • Per iniciar el treball sobre els sinònims, proposar un
joc. Escriure en la pissarra un text senzill al qual li
faltaran algunes paraules, que estaran escrites en
i ha a e es e a au es ue en i e c nt a i c ai i alt ra cartolines apegades en la pissarra. Demanar als
i me t s iuen a t ims alumnes que identifiquen la paraula correcta en
cada cas. Anotar les paraules en els buits.
La cova del drac estava ll . El drac era molt
2 o alit a en el te t de l’a ti itat els ant nims d’estes para les ra . Tenia un coll llar i una cua curta. El drac
començava alegres estava trist perquè feia molt de fred i no podia
ina it a a t istes eixir de la cova.
• Verificar les respostes. Mostrar als alumnes un
3 ompleta am els ant nims
entrar → eixir; tancar → obrir; net → brut; llarg → curt. sobre, on estaran els antònims de les paraules que
han utilitzat per completar el text. Per torns, traure
o rir r t rt ei ir
una paraula i decidir en quin lloc del text la
posarien. Començar amb un exemple: La cova del
entrar tancar drac estava lluny / La cova del drac estava prop.
net llarg Paraules del sobre (antònims): prop, menut, curt,

llarga, alegre, calor, entrar.
cent n anta-t es 9
ACTIVITATS
Reforç
• Aprendre un poema sobre els antònims presentats en la unitat:
Si eres baix, no eres alt.
Si estàs alegre, trist no estàs.
MÚLTIPLES
Si allò és menut, no pot ser gran.
Menut i gran no són iguals, Redacta oracions senzilles
ni curt ni llarg,
• Escriure frases senzilles amb les parelles
ni negre i blanc!
de l’activitat d’ampliació.
• Llegir el poema fent gestos associats als antònims.
Ampliació
• Relacionar parelles de paraules que són sinònims: acabar,
terminar; entrar, passar; caminar, passejar; feliç, contenta, etc.

UNITAT 10
1 lig les rases i rela iona les
Ahir va ploure tota la nit. Hui Anna ha dut un còmic
a classe. Hui hem dibuixat un mural en el pati. Hui
vindran Marta i Xavi a sopar a casa. Hui dinem tots anirem a erenar al par
junts a la platja. Demà dinem tots junts a la platja.
nna a d t n mi a lasse
CONTINGUTS
em di i at n m ral en el pati
• L’oració.
indran arta i a i a sopar a asa
• Present, passat i futur.
E a plo re tota la nit
SUGGERIMENTS METODOLÒGICS dinem tots nts a la plat a
• Iniciar el treball sobre el subjecte i el predicat

a partir d’un joc. Repartir a cada alumne una 2 ira el di i i ompleta la rase
cartolina amb una de les tres paraules que
s’utilitzaran en l’activitat: ahir, hui, demà. nguan , Isabel t an ∫,
• Demanar a cada alumne que escriga en un paper l’an assat en tenia i
el nom d’una acció. Escriure’n un exemple en la l’an vinent en tindr
pissarra: llegir un còmic.
Enguany Isabel té set anys, l’any passat en tenia sis i l’any vinent en tindrà 8.
• Demanar a l’alumne que tinga la paraula ahir que
3 ela iona les para les om l’e emple
la mostre, seleccionar una de les frases escrites
pels alumnes i, en grup, elaborar una frase amb a ir ara em
l’adverbi i el temps verbal correcte: Ahir vaig llegir
un còmic. aig anar al amp omprem n lli re anir al amp
A partir de l’exemple, fer el mateix amb totes ompr n lli re g es al tenis ond ir l’a to s
les accions escrites pels alumnes i els adverbis
as gar a s et ond la moto omprarem n lli re
de temps de les cartolines.
a ond ir el ot e aig al amp gar s a les irles
Vaig anar al camp, vaig al camp, aniré al camp/ comprí un llibre, comprem un
9 cent n anta- uat e llibre, comprarem un llibre/ vas juga a bàsquet, jugues al tenis, jugaràs a les
birles/ va conduir el cotxe, conduïx la moto, conduirà l’autobús.
Reforç Reconeix els adverbis de temps.

• Completar frases senzilles, amb temps verbals en • Classificar frases senzilles en una graella per consolidar
els tres temps, amb l’expressió de temps la comprensió de la línia del temps.
correcta.
Ahir Ara Demà
Exemples: Joan va vindre ..... (ahir/ demà/ ara).
Ampliació
• A partir d’una pregunta, demanar als alumnes
que escriguen tres frases, utilitzant el temps
verbal correcte:
Estic menjant un plat d’arròs. Ahir vaig menjar fideus.
Com eres quan eres menut? Què faràs quan
Demà anirem a dinar espaguetis a casa d’Elisabet.
sigues major?

Valencià 2n
UNITAT 10
urruixa s la bruixa més moderna del

pa s de les bruixes. ui di arts l CONTINGUTS
comprar-se una granera que unci ne amb
• L’oració.
l’energia del ol. Aga a el seu barret es p sa
la capa de tela de teranyina i se n a a la • Present, passat i futur.
botiga d’aparells impossibles i c pra
una granera solar.
urrui a era Curruixa era la bruixa més moderna del país de les bruixes. Ahir dilluns, volia
comprar-se una granera que funcionara amb l’energia del Sol. Agafà el seu barret, es posà la capa de tela de Aprenentatge cooperatiu
Usar l’estructura LA SUBSTÀNCIA per a resoldre les
teranyina i se’n va anar a la botiga d’aparells impossibles i comprà una granera solar.
activitats de la doble pàgina.
uan una acci ha c e ut a te s use a au es i e s e aci nats a

e assat an passat a rem e acances a a ce na
i acci enca a n ha assat e t assa use e utu an pr im
a irem e acances a st ies
i acci est assant a a use e esent i ere em a a ta
cent n anta-cinc 9
Sap redactar en temps passat. Reforç

• Escriure un text breu sobre un element del passat: • Escriure frases senzilles, per contrastar el passat
amb el futur, a partir d’un model:
Fa molt temps, les persones no viatjaven en cotxe, ..... .
Ahir vam fer un mural i demà recitarem una
Distingeix temps passat i futur. endevinalla.
• Preparar les preguntes d’un qüestionari senzill per passar als Ahir vam ..... i demà ..... .
pares i mares, utilitzant preguntes amb referències al passat
i al futur: Ampliació
Exemples de preguntes: • Escriure un text breu utilitzant temps verbals

en futur a partir d’una idea proposada.
On vas nàixer? On vivies? Què t’agradava quan eres menut?
Exemple: Com serà el cotxe del futur? Quins
On aniràs en vacances? Amb quines persones hi aniràs? Què aparells tindrà? Com es conduirà? Per on es
faràs? desplaçarà?

UNITAT 10
1
ara i oser visiten la tia ssut ena. reballa de

pallassa en un circ. uan actua du una camiseta
CONTINGUTS amb unes lletres que diuen « c una carabassa
feli !». empre comen a fent figures amb globus
• S sorda.
de colors. uan acaba l’actuaci els regala a tots
• Els sons de la s sorda: ç, s, ss, c. un osset de peluix!
SUGGERIMENTS METODOLÒGICS 2
• Utilitzar una endevinalla per introduir la lletra ara les am ara les am s ara les am ss ara les am c
que es treballa en aquesta secció:
feliç. Sara, Roser, visiten, Assutzena, pallassa, circ, actua, camiseta,
camiseta, lletres, sóc, carabassa, osset. sóc, carabassa,
a) Enmig del poble està, sempre, figures, globus, comença, colors, acaba,
d’arbres tota envoltada, colors, els, tots. actuació.
potser redona o quadrada

Què és? (la plaça)
b) Cara no en té 3 c Rosa i Sandra; semàfor; alçat, persiana; gosset; carabasses.
a la bassa va
encara no ho saps?
o a i andra s n amigue∫
Què és? (la carabassa) l∫ cot e∫ aren si el em for est roig
• Escriure en la pissarra les paraules plaça i
carabassa. Encerclar les lletres ç i ss. En grup,
Hem al at la er iana erqu entre la llum
pensar altres paraules que tinguen eixes lletres. Hi ha un a de ebra a l’entrada de l’escola
Exemples: arròs, professora, dissabte, travessar, ’han regalat un go et de color canella
passar, massapà, pallasso, eriçó, abraçar, caçar,
esperança, lliçó, llançar, llençol, etc. Hem anat a com rar caraba e∫
1 cent n anta-sis
Emprar EL JOC DE LES PARAULES per a resoldre les
ACTIVITATS
activitats.
Reforç
• Apegar en la pissarra el dibuix d’una rosa i d’una carabassa. Repartir
cartolines amb el dibuix i el nom d’elements que tinguen les lletres s
COMPETÈNCIES CLAU i INTEL·LIGÈNCIES i ss. Cada alumne mostrarà la seua cartolina, lllegirà el nom i dirà en
MÚLTIPLES quina secció de la pissarra posaria la paraula.
Amplia vocabulari de paraules amb s sorda. Dictat complementari
• Completar frases senzilles, amb paraules que • Un dia, un globus de color rosa va passar prop d’un semàfor.
tenen en comú la lletra s a partir de pistes: El semàfor estava feliç. El globus passejava pel cel. Es va parar en la
plaça.
Exemple: He comprat uns pantalons i una .....
(camisa)
Aniré a comprar un ram de ..... (roses) per a
Roser.

Valencià 2n
UNITAT 10
CONTINGUTS
• S sorda.
• Els sons de la s sorda: ç, s, ss, c.
• nen t tes es et es c en rosa

Sí SUGGERIMENTS METODOLÒGICS
• Jugar al joc de la cadena. Per torns, dir el màxim

de paraules començades amb una síl·laba
camisa, passar, poesia, classe.
proposada prèviament que tinga un dels sons
cami a a ar oe ia cla e de la essa sorda (sa, se, ci, ce, ssa).
c
pinzell, vacances, zebra, circ.
in ell vacan e∫ ebra irc
Amb TREBALL PER PARELLES resoldre l’activitat 8.
Respostes obertes. Exemples: Necessitem pinzell i tisores per fer l’activitat. L’equip ha marcat onze
punts però ahir va marcar tretze.
cent n anta-set 1 7
Discrimina els sons de la esse sorda. Reforç

• Jugar al veig veig amb paraules amb c i s a partir de definicions • Resoldre un encreuat senzill amb paraules amb
senzilles. Després d’identificar la solució, preguntar als alumnes s i ss a partir de dibuixos com a pistes.
en quina secció va cada paraula i escriure-les.
Ampliació
Exemples: camiseta, casa, semàfor, sépia, etc.
• Jugar a categoritzar paraules. Completar
paraules amb les grafies treballades en la secció:
ceba, cistella, ciutat, sépia, sucre, ciri, etc.
Relacionar-les amb la categoria correcta:
Aliments: ceba, sucre, sépia.
Objectes: cistella, ciri.
Llocs: ciutat.
Noms: Zacaries, Roser, Sara.

Valencià 2n
UNITAT 10
Paper i tinta
1 lig el te t
omen ava l’ ivern. l bosc dels sal es

màgics nevava tant que els esquirols
CONTINGUTS podien travessar-lo sense caure al llac
de la tristesa que estava cobert d’aigua
• La planificació d’una narració.
gelada. rodo i rodo els dos donyets
que cuidaven la cova de les eus avien
despertat del somni de la tardor.
• Iniciar el treball perquè els alumnes instu squen

la funcionalitat i les característiques bàsiques d’una 2 T no o saps per el te t s l’ini i d’ na ist ria e a es rit na a tora ans
narració, i la necessitat de planificar la seua d’es ri re la l’a tora a pensar molt so re alg nes oses importants
estructura abans d’escriure-la, a partir un text

d’una narració incorrectament estructurada: n passar ?
El pardalet es va espantar. Hi havia una vegada un

pardalet. Es va fer de nit. Al final, l’home va obrir-la. passar ?
• Conversar sobre la narració incorrecta: uè li

passa al text que han llegit? Pensen que està ben
redactat? S’entén el que va passar a la història?
Estan ordenades les idees? Quina pensen que seria 3 ompleta l’es ema am els pensaments de l’a tora
la primera frase del text si fóra correcte? I el final?
Quan passa n transc rre Quins s n els
la hist ria? la hist ria? pers natges?
Quan començava l’hivern. Al bosc dels salzes màgics. Trodo i Crodo, dos donyets.
9 cent n anta-huit

MÚLTIPLES
Reforç
Comprén l’estructura bàsica d’una narració.
• Utilitzar les frases de l’activitat dels suggeriments metodològics
• Ordenar frases senzilles que resumisquen per crear-ne un text breu a partir d’una planificació prèvia senzilla,
l’argument d’una narració familiar pels utilitzant les preguntes proposades en l’activitat 2 de la pàgina.
alumnes.
a passa passa i s s els perso at es
Planifica una història.
• A partir de la informació sobre la història
treballada en l’activitat anterior, emplenar un
esquema senzill sobre els seus elements:
a passa la ist ria

passa
i s els perso at es

Valencià 2n
UNITAT 10
i s escri re a ist ria s ti tant ani ica - a a ans as e

eci i n assa uan assa i ui se an e s e s nat es ta nistes es s
hau s ex ica u assa i sa -te a esc iu e- a a t ta a teua i a inaci
CONTINGUTS
• La planificació d’una narració.

i a’t en l’es ema per a plani i ar na ist ria
. ria el ll c i l p ca . ensa uins seran els

de l an en u ls pers natges i u els
ue passe. passar . Aprenentatge cooperatiu
. lig i re isa el te t. Hi a . An ta el ue has pensat.
LLAPIS AL CENTRE .
alguna errada L’estructura magina la ist ria abans
està clara Has incl s d’escriure-la i posa’t en
tots els elements marxa!
ACTIVITATS
ol e para les Reforç

ira em des o ert s n les anota ions d’ n a tor misteri s Tria el e • Identificar frases falses sobre narracions
t’agrade de ada nota i posa’t a es ri re na ist ria conegudes pels alumnes:
s assa en s e s nat es s n El lloc on passa la història de Pinotxo és una illa (F).
ta una i i e una ia i un a a Els personatges de la història de Pinotxo són
estiu un caste un nce i un e ant Pinotxo, Geppeto i la fada bona (V).
hi e n una casa encanta a una uixa a t ssi a La història de Pinotxo transcorre en el futur,
encara no ha passat (F).
Respostes obertes. Ampliació
cent n anta-n u 99
• Crear el resum de contes bojos a partir d’un títol
i una estructura.
La casa més xicoteta del món.
Escriu el nom d’un personatge.
Dóna la seua opinió sobre un tema.
Escriu el nom d’un insecte.
• Explicar de manera senzilla per què pensen que és millor
Escriu el nom d’un mes de l’any.
planificar una narració abans d’escriure-la.
Escriu el nom d’una part del dia.
Abans d’escriure una història, cal pensar en el ....., el ..... i els
....., perquè ..... . Escriu el nom d’un lloc.
Treballa en equip. A partir de la informació, en grup, crear el resum

d’una narració.
• Repartir a cada alumne una cartolina amb les paraules Quan?,
On? i Qui? Formar grups de tres alumnes (que tinguen les tres
RECURSOS
cartolines per a formar l’estructura una narració). Cada alumne
respon a la seua pregunta. La resta d’alumnes intentarà crear el • Recull de contes per treballar l’estructura
resum d’un argument inventat a parir de la informació que de la narració
proposen les respostes. http://link.edelvives.es/ptenk

Taller de paraules
Valencià 2n
UNITAT 10
1
h e de la aca
ix diuen que una volta un ome anava a vendre una vaca.
CONTINGUTS el cam es trobà dos omes que volien compra-li-la per per a
cobrar-la els avia d’acompanyar a una cova on tenien diners
• La rondalla.
al ats. L’ ome arribà a la cova i esperà que li pagaren per els
lladres eixiren per l’altre costat de la cova i no va vore ni un clau.
SUGGERIMENTS METODOLÒGICS n dia l’ ome va sentir que un dels lladres estava malalt i pensà
a recuperar els diners disfressat de metge. nà a la cova i quan
• Motivar la curiositat dels alumnes fent preguntes
senzilles relacionades amb una primera lectura del estava davant del lladre malalt li digué
text utilitzant la tècnica de l’escaneig. Donar un —Et recordes de mi c l’ ome bo a qui
temps acordat perquè els alumnes localitzen el enganyàreu. i o f ra com tu ara no
text i encerclen, en el mínim temps possible, les
t’a udaria per si em demanes
paraules que són la resposta a les següents
perd i em pagues la vaca
preguntes:
cridaré al metge i et curarà.
Nom d’un animal de granja (vaca).
aix va ser després de
Nom d’un lloc fosc en la muntanya (cova).
demanar-li perd i pagar
Nom d’una professió (metge). el que robaren cridà al
• Conversar sobre la lectura perquè identifiquen metge perqu
les fórmules d’inici i acabament de la rondalla: l’a udara a estar
De quina classe de text es tracta, d’un poema sa de nou.
o d’un conte? Penseu que és un conte antic?
ip xap xip xap.
Com ho sabeu?
Este conte a te
l’ e contat.
ACTIVITATS
s-cents
Reforç
• Identificar les fórmules d’inici i d’acabament

de la rondalla. Encerclar cada una amb un color COMPETÈNCIES CLAU i INTEL·LIGÈNCIES MÚLTIPLES
diferent.
Dóna informació senzilla sobre un text breu.
Ampliació
• A partir de la rondalla, completar un mapa conceptual organitzant
• En grup, ampliar la fórmula d’acabament de la la informació a partir d’alguns generadors:
rondalla, a partir de paraules amb rima: xap,
contat, acabat, escoltat, per exemple. Títol de la rondalla.
Personatges.
RECURSOS Quan passa?
• Recull de rondalles valencianes. On passa?
http://link.edelvives.es/bzayq
Quin és el problema?
Com es resol?

Valencià 2n
UNITAT 10
2 an re s e a passar el e onta el te t?
a c e te s enca a n ha assat a t e te s
• e u h enses
Resposta oberta. CONTINGUTS
• La rondalla.
na ro alla s una hist ia eu ue c nta a una c sa ue ha assat

a t e te s x ica e e a un e s nat e i c es es INNOVACIÓ EDUCATIVA
s c nta a e i a eu i esta a estina a a ent etin e
Utilitzar PARADA DE TRES MINUTS per a resoldre les
activitats de la secció.
ets l a tor
3 ele iona i om ina les parts de l’es ema per a es ri re l’arg ment
de la te a rondalla
• n na tenia tes a ines

i ici
• n h e un c an u ana a a ca ac i uita
• se e esta a cansat i es a i a anca

pro lema • na a ina es a esca a e c ue en tenia tes n i a
na i t ncia
• e s te un ia i n a ta en a eitat a esh es s a n
ue
hi ha ia un at a a tanca a a en e ue ca s uci na e s
i al e es uan enca a n s n ti tants
• e ent e ia e s a a ets es en a en a uita
a a en e ue ca e a aena i e i es s escansa ACTIVITATS
Respostes obertes.
Reforç
s-cents una • Relacionar expressions amb l’inici o l’acabament
de les rondalles:
Era una vegada

Això és dit i jo l’he vist i ici
Fa un dibuix relacionat amb un text que ha llegit prèviament. Hi havia una vegada
• Il·lustrar l’argument de la rondalla creada pels alumnes Conte contat, conte acabat
en l’activitat 3. Exposar totes les rondalles en un lloc visible En l’any de la picor

aca ame t
de l’escola. Rondalla explicada,
rondalla acabada
Es poden utilitzar les rondalles perquè els alumnes les conten,
seguint la forma original, a alumnes d’altres classes.
Ampliació
RECURSOS • Escriure el resum de la rondalla de L’home i la

vaca. Distribuir els alumnes en un cercle i llegir-
• Recull de refranys inventats per alumnes de primària: ne el resum, per torns, representant la forma
http://link.edelvives.es/boufe original en què es contaven les rondalles.

Valencià 2n
Per a recordar…
UNITAT 10
1 Tria na de les sit a ions i pensa li diries a la persona per a dis lpar te 1
m ina rase omen aries a parlar am ella?
as a a at a txi a un a t e xi uet sense a na -te n

PROJECTE has ani icat e ue ha ies e e i has a i at ta
a ani e sa i un a ic
Resposta oberta. Exemple: Ho sent molt.
2 ompleta l’es ema per a plani i ar la ist ria e a dei at a mitges n a tor 2
despistat i a’t en el t tol e i a anotat
SUGGERIMENTS METODOLÒGICS El pardalet ue es a perdre
Abans de llegir el text: passa la ist ria n un sc
• Observar la il·lustració de la primera part 3

de la lectura de la unitat. Preguntar:
a n
Quin insecte hi apareix? Què està fent? Imagineu
que el bolet, l’abella i el cuc poden parlar com les
i s els perso at es n i el ol
persones, Què li diria l’abella al bolet per disculpar- i s el pro lema
se després d’esternudar? Amb quines paraules
Respostes obertes. Exemple: La història passa en un bosc. Passa per la nit. Els personatges són un
començaria la seua disculpa? Heu demanat alguna pardalet i el Sol. El pardalet es perd per l anit perquè no coneix el bosc, però quan el Sol arriba li ajuda amb
vegada disculpes? A quina persona? Per quina raó la seua llum a trobar el camí de tornada al seu niu.
3 Es ri n omen ament per la rondalla
les vau demanar?
n dia el granger va veure que el cavall nø

DICTAT CD 2
men ava i e∫ va reocu ar molt
Rosa té una serp de joguet. El semàfor és alt. He vist Resposta oberta. Exemples: Hi havia una vegada. Conten que fa molt temps. Fa molt temps...
una zebra menuda al zoo. Dilluns menjarem carabassa
torrada. Es ri el di tat en el adern
s-cents s
AVALUACIÓ COMPLEMENTÀRIA Què feia la puça quan veia la bruixa?

a) la saludava
1 Audició.
b) s’amagava
2 Comprensió oral.
c) aplaudia
a) una bruixa i una zebra
a) L’interior de la cova
b) una bruixa i una paella
c) una bruixa, una puça i una cassola màgica b) La bruixa
On vivia la bruixa? 4 Escriu l’encanteri que utilitzava la bruixa per preparar la seua poció.
a) a Nova York Escriu una frase més amb les paraules poció i preparada.
b) a Massalavés 5 Quina paraula vol dir el contrari que horripilant?
c) en una cova a) horrorosa
Quan passa la història? b) horror
a) en el futur, encara no ha passat
c) bonica
b) en el present, ara
c) en el passat, fa molt de temps

Hem aprés UNITAT 10
Valencià 2n
1 En er la els er s en passat
L’any passat emma comprà unes sabates per a la iaia.
Ella ballarà a la festa i ell decorarà l’escenari.
uan o tenia any no sabia parlar. AUDICIÓ AVALUACIÓ COMPLEMENTÀRIA

Conten que fa molt de temps, hi havia una bruixa que
2 Es ri na rase am el er me ar en estos temps vivia en una cova amb una puça. La bruixa només eixia
de la cova a la nit .Tenia tres nassos i era tan horripilant
• ir que fins i tot la puça s’amagava dins d’una sabata quan
veia de prop la bruixa. La bruixa feia les seues pocions
• Hui
en una cassola màgica que li havia regalat feia temps un
• Demà bruixot. Abans de preparar-les, la bruixa sempre deia un
Respostes obertes. Exemples: Ahir vaig menjar en casa de la meua iaia. encanteri: «Esta cassola és fabulosa, cuina la poció més
Hui mengem fideus i ensalada. Demà anirem a menjar pizza amb Dionís.
saborosa! Ni dolça ni salada, la cassola està
3 ompleta les para les i opia les en la ai a orre ta
encantada!».
• go et • ta a • iri
• la a • dol a • co ir
• ti ore∫ • eba
c Posar en comú les respostes amb U PER TOTS .
gosset; tassa; ciri; plaça; dolça; cosir; tisores, ceba.

C: ciri, ceba. Ç: plaça, dolça. S: cosir, tisores. SS: gosset, tassa.
in t tol li posaries a na rondalla? om li e pli aries a n ami per

s important plani i ar na ist ria a ans d’es ri re la?
s-cents t es 0
1 Audició.
6 Tria un escenari diferent per a la història. Escriu el començament 2 Comprensió oral: c) una bruixa, una puça i una cassola
del text, tenint en compte l’opció que has triat. màgica; c) en una cova; c) en el passat, fa molt de temps;
b) s’amagava.
a) un castell
3 Resposta oberta.
b) la soca d’un arbre
4 Esta cassola és fabulosa, cuina la poció més saborosa!
c) un bolet gegant Ni dolça ni salada, la cassola està encantada!
7 Completa el resum del text que has escoltat. Resposta oberta. Exemple: Ni dolça ni salada, la poció està
preparada!
Els personatges són un ....., una ..... i una ..... El text explica on
5 c) bonica
vivia la ..... i com preparava ..... amb una ..... que li va regalar un
..... . 6 Resposta oberta.
7 Els personatges són una bruixa, una puça i una cassola
8 Inventa l’encanteri que utilitzaria la bruixa per fer que el dia es
màgica. El text explica on vivia la bruixa i com preparava
convertira en nit. Utilitza algunes de les paraules següents: nit, les seues pocions amb una cassola màgica que li va regalar
dia; llum, foscor; eixir, entrar; alt, baix; guapa, lletja. un bruixot.
8 Resposta oberta. Exemple: Cullera i Cassola que es faça la
nit i el dia se’n vaja fora! Cassola encantada, que vinga la
foscor i la llum se’n vaja.

Unitat 11. L’unicorn presumit
PROGRAMACIÓ

textos.

Situació comunicativa: convidar a una persona 3. Elaborar i produir textos estructurats i adequats a diferents
situacions comunicatives pròpies dels àmbits personal, escolar
i social, respectant les normes de comunicació.
Paraules polisèmiques 4. Identificar com a paraula polisèmica la paraula que té més

d’un significat.
L’oració, el paràgraf i el text 5. Identificar l’oració, el paràgraf i el text.
La c, la z. 6. Conéixer la correspondència entre fonemes i grafies en contextos

significatius: ç, s, ss, c, z.
ça, ç, çu, ce, ci
Començament i acabament de contes 7. Identificar les parts d’un conte i reconéixer-ne les fórmules d’inici
i acabament.
El teatre 8. Produir a partir de models donats textos literaris en prosa o en

vers, amb sentit estètic i creativitat: fragments teatrals.
9. Conéixer les parts d’un teatre.

Competències
edat amb velocitat, fluïdesa i entonació adequades. 206, 207 pàg. 212; pàg. 216
i 217; pàg. 218
principals dels textos llegits a partir de la lectura d’un text 206, 207 pàg. 212.
en veu alta. AC: act. 2 i 7
3.1 Utilitza la llengua oral com a forma de comunicació amb 208, 209 LA: pàg. 208 i 209;
els altres i expressió de les seues idees i sentiments per a pàg. 220, act. 1
convidar algú.
4.1 Reconeix paraules polisèmiques senzilles i n’explica 211 LA: pàg. 210 i 211;
els significats diferents. pàg. 221, act. 2.
AC: act. 5
5.1 Reconeix la importància de la jerarquia dels elements 212, 213 LA: pàg. 212 i 213;
d’un text. pàg. 221, act. 1
6.1 Codifica i descodifica els fonemes i les grafies del valencià 214, 215 LA: pàg. 214 i 215;
ça, ço, çu, ce, ci. pàg. 221, act. 3
7.1 Identifica les parts d’un conte i en reconeix les fórmules 216, 217 LA: pàg. 216 i 217;
d’inici i acabament. pàg. 220, act. 2 i 3.
AC: act. 4 i 6
8.1 Identifica les característiques d’una obra teatral. 218, 219 LA: pàg. 218 i 219;
pàg. 221
9.1 Identifica els elements diferents que formen un teatre. 218, 219 LA: pàg. 218 i 219;
pàg. 221

VOCABULARI
Substantius: premi, depressió, temptació, espill, pallasso,

unicorn, bestiola.
Adjectius: lleig, graciós, presumit.
Verbs: ploriquejar, desafinar.
Expressions: passar de moda, tindre una depressió de cavall.
METODOLOGIA I DIFICULTATS D’APRENENTATGE A més, hi ha continguts relacionats amb l’àrea de Matemàtiques,

ja que s’afavoreix l’ús de processos de deducció i raonament lògic,
La seqüència d’aprenentatge s’inicia amb la lectura i l’observació i es treballa l’ordre temporal d’elements en una narració.
respondre després a les preguntes de comprensió.
VALORS I ACTITUDS
els alumnes utilitzen la llengua per a comunicar-se amb diferents L’alegria de compartir moments amb amics i família
intencions i aprofitar-les, també, per a afavorir l’assoliment de les Reflexió perquè entenguen la importància de tindre amics amb qui
normes bàsiques d’un intercanvi comunicatiu. compartir jocs i moments feliços, així com amb la família.
A partir de la lectura inicial, buscar altres contes populars. Així doncs, aprofitem per a reflexionar sobre la importància de
l’amistat i parlar de com se senten quan estan amb els amics
ATENCIÓ A LA DIVERSITAT i la família en un ambient positiu.
Reforç Desenvolupament d’actituds de respecte cap a les

diferències que ens caracteritzen
A partir d’uns fragments desordenats, ordenar-los perquè
la història tinga sentit. Analitzar com som per a descriure’ns a la resta de companys
i respectar la nostra manera de ser i la dels altres.
Encerclar els grups de lletres treballats en la unitat, ça, ço, çu,
ce, ci, en un text donat.
ÚS DE LES TIC
Insistir en el fet que és important que es faça una lectura
acurada de qualsevol text. Ús del CD amb l’audició de la lectura inicial.
Ampliació Ús del CD amb l’audició de les activitats de comprensió oral.
Escriure oracions en què s’utilitzen paraules polisèmiques. Visitar els enllaços incorporats en la secció de recursos d’aquesta
Fer una eixida a veure una obra de teatre i mostrar als alumnes guia.
les parts que formen un teatre.
Inventar una història que incloga una part similar a alguna que
trobem en un conte popular, com ocorre en la lectura inicial Comentar amb les famílies els progressos de l’alumnat en el
(«Espillet, espillet...», del conte de la Blancaneu). procés de lectura i comprensió de textos. Així doncs, és motivador
per als xiquets que a casa se’ls anime a compartir rutines diàries
INTERDISCIPLINARIETAT de lectura per a enriquir el seu hàbit lector: llegir el diari, llegir un
conte abans de dormir... i conversar amb ells sobre què els aporta
Els continguts d’aquesta unitat didàctica estan relacionats amb
la lectura.
els d’altres àrees, com ara els de les Ciències de la Naturalesa,
ja que, com en altres unitats del curs, els protagonistes Es recomana que els alumnes utilitzen els continguts de la unitat
de la lectura i les activitats són animals. per a compartir amb la família la visió que tenen de si mateixos.

• En L’unicorn presumit, Donovan, l’unicorn, ja no se sent especial ni bonic
i està molt trist. Màrius i Lluna tenen la solució perquè se senta millor:
l’espillet màgic, que li dirà que és l’unicorn més graciós del bosc i aquest,
en lloc de ser un actor presumit, com abans, es converteix en el pallasso
Donovan, el més graciós del bosc.
La bruixa coqueta
queta
l: L a b ruixa co
Títo
Mira
B e njamín
FITX A
Au t o r :
n
iguel Lli Roja, n
úm. 32
·lu s tr a dor: M , S èrie
Il il
s Infant
c ció: Albade
Col·le
Recursos
• a er • Activitats per a treballar les paraules polisèmiques:
• tolo ia Un bosc d’històries. ttp li e el i es es e
• a em e lle a • Pàgines on podem trobar contes:
• ara les i lletres i ttp li e el i es es ts c
ttp li e el i es es t et

i es complime t IM
204-205 Grup classe Per torns descriviu un dels vostres companys de classe sense dir el nom perquè
la resta endevine qui és. Destaca’n les característiques positives.
208-209 Individual Celebres la teua festa d’aniversari, escriu la invitació que faries als teus companys
de classe. Què creus que hi has de posar?
210 Grup classe Què preferiu: llegir el periòdic en paper o en l’ordinador o la tauleta?
212-213 Individual Quants paràgrafs hi ha en el text de l’activitat 1 de la pàgina 216? I quantes

oracions?
214-215 Grup classe Quines lletres s’escriuen després de la ç i després de la c perquè sone com cella?
Grup classe El mestre penja en la paret dues cartolines amb les grafies c i ç. A continuació,
pronuncia les paraules següents:
cirera, ceba, estança, força, cella, eriçó, abraçada, llençol, cinqué, cert, amenaça, balances,
cistella, circuit.
A mesura que les vaja pronunciant, col·loqueu-vos en el costat on està la cartolina segons
com creieu que s’escriu la paraula. Alhora, el mestre les escriurà a la pissarra.
216-217 Grups de 4 Quantes maneres d’iniciar un conte coneixeu? I d’acabar-lo? Escriviu-les i a
continuació poseu-les en comú amb la resta de companys.
218-219 Grup classe Heu anat alguna vegada al teatre? En què es diferencia del cinema? On t’agrada
més anar? Per què?

Paleta IM
o ti ts ça ço çu ce ci. Polisèmia.
IM complime t
Feliços després del circ
Individual Llig el text següent i encercla les paraules que tinguen ça, ce, ci, ço, çu.
Ahir Gonçal i el seu germà van anar al circ per primera vegada. Quan van arribar, sa mare els va comprar
una cistella de caramels i un braçalet a cadascun. Hi van eixir trapezistes, forçuts, pallassos, mags que feien
desaparéixer coloms davall d’un llençol o els treien de dins de calcetins. Gonçal i el seu germà van tornar
a casa molt feliços.
a tes i a
Per parelles Quantes ç has comptat en el text de l’activitat anterior? I quantes c? El teu company ha trobat
les mateixes?
Percussió corporal
Grup classe Escolteu les paraules que diu el mestre. Piqueu de mans quan sentiu una paraula que continga
les síl·labes ce o ci i feu esclafits de dits quan la paraula continga les síl·labes ça, ço, çu.
A dreta i esquerra
Grup classe El mestre col·locarà a la dreta de la pissarra una cartolina amb una Ç i a l’esquerra de la pissarra
una cartolina amb la lletra C. Tornarem a escoltar les paraules que ens ha dit el mestre en l’activitat anterior
i per torns ens alçarem i anirem a escriure la paraula en la cartolina corresponent.
r pe os
Grup classe El mestre vos repartirà a quatre alumnes cartolines amb les paraules banc, ala, serra, planta
i a la resta altres amb les diferents definicions corresponents. Moveu-vos per l’aula fins que vos agrupeu
correctament definicions i paraules.
Et i i e
Per parelles Descriviu el vostre company subratllant les característiques físiques i de caràcter més positives.
Em i i e
Per parelles A partir de la descripció que ha fet el teu company de tu, dibuixa’t.

la descripció.

Lectura compartida 204, 205, 218 U per tots 220, 221
1-2-4 208, 209 Millor entre tots 207
Full giratori 214

Entenc la lectura.
Sé convidar una persona a alguna cosa.
Reconec paraules polisèmiques i els diferents significats que tenen.
Reconec l’estructura d’un text.
Complete paraules amb ça, ço, çu, ce, ci.
Reconec fórmules de començament i acabament d’un conte.
Identifique les parts d’una obra de teatre.
Identifique les parts d’un teatre.
TOTAL

Intel·ligència emocional
QUAN ELS MONSTRES ES TORNEN AMICS: MÈTODES

PER A TRANSFORMAR LES PORS EN VALENTIA
eto olo ia
ecti s
Aquesta sessió seria ideal de fer per a les Festes de la
• Identificar les pors i els malsons. Tardor, aprofitant la Festa de Tots Sants.
• Dibuixar monstres i fer un Llibre de la valentia. El docent, abans de la sessió pròpiament dita, demanarà als
xiquets que porten a classe una màscara o disfressa de
• Trobar mètodes creatius per a transformar les pors en valentia.
monstre i una llanterna.
• Celebrar les Festes de la Tardor.
El mestre explicarà la diferència que existeix entre les pors reals
E ciat que són necessàries per la supervivència i les pors imaginàries.
Tots tenim por alguna vegada. La por és un mecanisme de Tot seguit, atés que moltes pors estan relacionades amb l’hora
supervivència que ens protegix de perills potencials i que ens fa d’anar a dormir, el docent explicarà com els de la tribu dels
ser prudents però, de vegades, tenim pors sense cap fonament senoi consideren que enfrontar-se als malsons és l’origen de
real: tenim pors imaginàries que ens fan patir innecessàriament. la valentia, el motor que fa créixer i evolucionar emocionalment
a la comunitat. En aquest punt, és important que els xiquets
• Classifica les teues pors en reals i imaginàries. A què tens
s’assenten en rogle, com si foren membres d’aquesta tribu,
por? Creus que són pors reals o imaginàries? Fes una llista amb
i puguen compartir lliurement les seues emocions, els seus
les coses que et facen més por.
malsons i bloquejos.
pors reals pors ima i ries
rese taci e sol cio s
Exemples: Exemples:
Caure d’un lloc alt. Dormir a les fosques. Com hem assenyalat anteriorment, les solucions de l’activitat es
Posar les mans a l’endoll. Els monstres de davall del llit. presentaran principalment sobre els formats següents:
Tocar un gos que mossega. Els fantasmes de les cases velles. • Una fitxa de cada alumne sobre les seues pors reals i
imaginàries.
• Els malsons i la tribu dels senoi. Els senoi són una tribu de
Malàisia que té una educació molt desenvolupada sobre el • El testimoni oral en rogle de l’experiència dels malsons,
món dels somnis. Diuen que, quan somies, el primer que has imitant el modus vivendi de la tribu dels senoi.
de fer és enfrontar-te als teus malsons, com els herois dels
• Un dibuix d’un monstre o d’una por, que formarà part del
contes. Quan derroques al monstre, es convertix en el teu aliat
Llibre de la valentia.
i et fa un regal que pots compartir amb els altres.
• La participació en un passatge del terror, que alhora podrà ser
– Senteu-vos en cercle, com si fóreu de la tribu dels senoi.
gravat en vídeo, elaborant un curtmetratge de terror.
Parleu respectant el vostre torn de paraula, sobre les
qüestions següents: Recordes algun malson? Creus que Recursos
el malson simbolitza les teues pors? Com consideres que
• Màscara o disfressa de monstre i llanterna.
li podries fer front?
• Fulls de paper i colors.
• El Llibre de la valentia. Fes un dibuix d’un monstre, d’una
por o d’un malson. Ajuntarem els dibuixos de tota la classe • Càmera de vídeo.
i farem, junts, el Llibre de la valentia. Serà un llibre ple de • Informació sobre els senoi:
dibuixos de monstres, que només podran mirar els més valents!
http://link.edelvives.es/gszlm
• El passatge del terror. Podem fer que les pors siguen
divertides. Transformarem la classe en un passatge del terror
semblant al dels parcs d’atraccions. Cadascú de nosaltres
portarà una disfressa de monstre i una llanterna. Abaixarem
les persianes de la classe, serem monstres durant uns minuts
i veurem com ens puja l’adrenalina!

Valencià 2n
11
UNITAT 11
L’unicorn
presumit
CONTINGUTS
ACTIVACIÓ DE CONEIXEMENTS PREVIS — i! Estic taaan trist! —explicava Donovan als nostres
amics mirant al cel i plorique ant—. o… que e sigut
Abans de llegir l’unicorn més bonic del m n. ue tinc dos premis
• Treballar la pregunta d’introducció de la pastilla «banya d’or» i ara… em diuen que estic passat de moda.
verda: Com et descriuries físicament? o. assat de moda. uaaà!
• Relacionar el títol de la lectura amb la il·lustració: — rec que té una depressi de cavall —va dir l’oncle
Localitza en les il·lustracions al protagonista Màrius a Lluna—. a o tinc! L’espillet màgic!
de la lectura. Com és físicament?
• Inventa un diàleg per a les papallones
de la il·lustració de la pàgina 204.
Durant la lectura
• Fer una primera audició per activar la comprensió
global i l’atenció auditiva i visual.
s-cents uat e
20 _221_U11_107150_LA_LEN2P_SPX_BlEv.idml 20 23/02/15 17:05 204_221_U11
icor pres mit PÀG. 204 PISTA 31
—Hi, hi, hi! —reien les papallones tapant-se la cara—. És cert!

Donovan ha tornat. És guapíssim!
Tota la bassa estava revolucionada. Donovan, l’unicorn més famós
del cinema, havia tornat a sa casa, a la Bassa Màgica.
Havia deixat tot i estava profundament trist. Lluna i l’oncle Màrius sabien
que atendre a tota una estrela anava a ser complicat.
—Ai! Estic taaan trist! —explicava Donovan als nostres amics mirant
al cel i ploriquejant.
—Jo... que he sigut l’unicorn més bonic del món. Que tinc dos premis
«banya d’or» i ara… em diuen que estic passat de moda. Jo. Passat de
moda. Buaaà!
—Crec que té una depressió de cavall —va dir l’oncle Màrius a Lluna.
El mag i la seua neboda van fer tot el que van poder. Cançons, focs
artificials, pocions antidepressives, cosquerelles, foques ballarines, acudits…

Valencià 2n
UNITAT 11
uan l’unicorn va veure aquell espill no va
poder resistir la temptaci de mirar-s’ i per
a comprovar si li paraven bé les llàgrimes.
PROJECTE
—Espillet espillet… eritat que s c
terriblement lleig LECTURES, L’unicorn presumit, unitat 11.
—El que eres —va respondre la seua
pr pia imatge —és l’unicorn més
graci s d’este bosc!
• Prèviament a la lectura, utilitzar el títol
Des de llavors Donovan va deixar
i les il·lustracions de la lectura per a anticipar
de ser un actor presumit i va
la història que escoltaran.
ser conegut com el pallasso
Donovan l’unicorn més Com és algú que és presumit? Tu ho eres?
graci s del bosc.
Usar l’estructura LECTURA COMPARTIDA per llegir
la lectura inicial de la unitat.
Reescriure l’expressió Tindre una depressió de cavall
de manera que utilitzen el nom d’altres animals de
diferents grandàries. Preguntar-los si canvia el significat
de l’expressió.
s-cents cinc
però res. Donovan seguia tristíssim. Ningú podia ajudar Donovan COMPETÈNCIES CLAU
excepte ell mateix. i INTEL·LIGÈNCIES MÚLTIPLES
—Ja ho tinc! —va dir l’oncle Màrius mentre rebuscava en el seu
Reconeix les virtuts dels companys.
maletí—. L’espillet màgic!
Quan l’unicorn va veure aquell espill no va poder resistir la temptació • Elaborar un panell col·lectiu en què apareguen
frases positives que escriuran els xiquets els uns
de mirar-s’hi per a veure si li paraven bé les llàgrimes.
dels altres. Poden referir-se a aspectes físics,
—Espillet, espillet… Veritat que sóc terriblement lleig? però també de personalitat, d’habilitats, etc.
—El que eres —va respondre la seua pròpia imatge— és molt
En la imatge central del panell apareixerà
graciós. Eres l’unicorn més graciós d’este bosc!
la frase El millor dels altres, el millor de tots.
Donovan es va quedar una miqueta estranyat al principi, però Es tracta de reflexionar sobre el fet que les
després va començar a fer carasses davant de l’espill. qualitats d’uns poden influir en les qualitats
—He, he, he! —reia l’espill. de tots.
—Ho, ho, ho! —reia Donovan de la seua pròpia cara.
Des de llavors, Donovan va deixar de ser un actor presumit i va
començar a cantar, a ballar, a saltar en el trapezi, a fer malabars… i a
ser conegut com el pallasso Donovan, l’unicorn més graciós del bosc.

UNITAT 11
1 ompleta l’ora i am alg na de les op ions seg ents
• erqu o avia deixat tot.
• erqu no volia tornar a sa casa.
CONTINGUTS • erqu estava emocionat al veure els seus amics.
• Comprensió de l’estructura narrativa. onovan estava trist Perquè ho havia deixat tot.
2 ompleta el di i per a er de ono an n ni orn e no estiga
• Llegir en veu alta l’enunciat de cada una passat de moda
de les qüestions identificant el verb que indica
l’acció que cal realitzar.
• Subratllar les paraules clau i reflexionar abans
de respondre a les qüestions.
Usar l’estructura TREBALL PER PARELLES per a
realitzar l’activitat 1.
Respostes obertes.
Descriu aquelles qualitats que més t’agraden de tu i que
pots oferir als altres per a fer-los feliços.
3 reie e s important mirar les oses positi es dels altres m s

e les negati es?
0 s-cents sis
20 _221_U11_107150_LA_LEN2P_SPX_BlEv.idml 206 23/02/15 17:05 20 _221_U11
Glossari Dissenya una estrela perfecta.

• Quins significats té la paraula estrela? • Elaborar un cartell que anuncie l’arribada d’una estrela de cinema
famosa. El cartell haurà de tindre una il·lustració i la informació
Habilitat lectora d’on, com i quan s’ha de realitzar l’acte. Fer una pluja d’idees
• Localitzar en la lectura les paraules que es inicial de com s’ha de realitzar l’activitat.
refereixen les diferents emocions de l’unicorn.
Ampliació
• Definir la paraula estrela amb un dibuix que
explique el seu significat.

Valencià 2n
UNITAT 11
Es ri el nom de ada animal
CONTINGUTS
Papallona Libèl·lula Foca
• El pas del temps.
ompleta la graella so re l’ ni orn
bans era… ra és…

Usar l’estructura MILLOR ENTRE TOTS per a
les activitats 4 i 5.
bans estava… ra està… Intel·ligència logicomatemàtica
Realitzar un eix cronològic d’un mateix utilitzant
els esdeveniments més importants de la vida. Després
d’això construir oracions utilitzant l’estructura Abans
Abans era una estrela, ara és un pallasso. Abans estava trist, ara està content. era... ara sóc...
re s e ol dir i dre de re i de c ? ar a
ue està molt trist. ue està content.
ue està un poc trist. u és un cavall.
es ri te si ament desta ant les oses e m s t’agraden de t

Resposta oberta.
s-cents set 07
23/02/15 17:05 20 _221_U11_107150_LA_LEN2P_SPX_BlEv.idml 207 23/02/15 17:06
Usa la resiliència per a resoldre problemes.

• Per grups, dissenyar i dibuixar un aparell —com una caixa amb
una entrada i eixida— en què entren els problemes per una
banda, i isquen les solucions per l’altra. Cal buscar un nom per
a eixe aparell. Finalment, els grups hauran de saber explicar el
seu funcionament als altres.
ACTIVITATS
Reforç
• Respon: Quins són els problemes que més et preocupen?
Ampliació
• Què és el que fas quan no saps com resoldre els problemes?

UNITAT 11
A
• u in i uen es e s nes ue tenen e a esti at

CONTINGUTS • u et c n i en es e s nes e es i at es id
• El llenguatge no verbal: convidar algú.
B
• Observar les imatges i identificar els gestos que

fan i el seu significat en cadascun d’ells.
establir un diàleg per a conéixer les experiències C
de paraula.
D
SOLUCIONS
• Estan convidant a alguna cosa.
• menjar alguna cosa.
• an a e ani e sa i has c n i at
• Resposta oberta. a una e a a a un a ic u
• Resposta oberta. Propostes: per escrit, per telèfon, • a tu a u t han c n i at
en persona...
• uantes ane es hi ha e c n i a
a a ent uina t a a a s
s-cents huit
Respondre a les qüestions de la primera pastilla 204_221_U11_107150_LA_LEN2P_SPX_BlEv.indd 208 24/02/15 16:53 20 _221_U11

ACTIVITATS
Intel·ligència cinestèsica i corporal
Realitzar gestos amb el cos que puguen ser interpretats Reforç
pels altres. Utilitzar gestos utilitzats en la pàgina i que
estiguen referits a la invitació a realitzar, o a donar,
• Respon: Què t’agrada més, convidar o que et conviden?
diferents coses.
Ampliació
• Com seria la teua festa d’aniversari ideal? Pensa en ella i descriu-la.

Valencià 2n
UNITAT 11
1 Es olta el e pensa l na
2 espon a les preg ntes seg ents

CONTINGUTS
• u se ue e una
• Convidar algú.
• i et c n i a en a esta esta e u et is essa ies

MATERIALS DEL PRO
PROJECTE
• as anat a a una esta ti a ent e ui e a t aa a a
Pista 32.
3 Es ri na in ita i per a na esta original i di ertida rela ionada am l’aig a

ÀUDIO CD 2
Crec que Donovan necessita una festa per a eixir

de la seua depressió. El problema és, hi voldrà anar?
Què podem fer perquè diga que sí? Ummm... no pot ser
una festa qualsevol, ha de ser una festa que realment
e a co id r a si tant ue esti a t en ex icat e tiu siga com un imant per a ell.
e a esta en uin c se i e ia ue se Ja ho tinc! Sí, serà una festa revival... una festa que
el torne al passat quan era graciós, divertit i estava
tranquil. Quan era un jove divertit i feliç abans
de ser una estrela de cinema. Només així tornarà
a ser el Donovan que era.
s agrada e s on iden a estes? pre eri ser els organit adors A vorem, ara caldrà fer les invitacions...
de les estes? er ?
s-cents n u 0 SOLUCIONS
2 Organitzar una festa a l’unicorn per alegrar-li la vida.
3 i 4 Respostes obertes.

la concentració, en el treball de l’aula.
• Presentar diferents imatges de disfresses i dir quines Aprenentatge cooperatiu
els agraden, com els farien sentir si les portaren, etc. Amb l’estructura 1-2-4 , realitzar l’activitat 2.

Valencià 2n cri im i e em
UNITAT 11
1 ser a el di i
CONTINGUTS
peri di
SUGGERIMENTS METODOLÒGICS m il
• Per motivar els alumnes i centrar la seua atenció, ta leta

il·lustració: On estan els personatges que hi ha en
el dibuix? Quina relació tenen entre ells? Qui està
llegint? Que llig la mare? Què fa el xiquet? Amb
què juga la xiqueta? Feu vosaltres les mateixes ideo o
activitats? On les feu?; etc.
• Escriure en la pissarra l’expressió TEMPS LLIURE. n e ina int s a a at
A partir d’ella, anotar les paraules amb què relles menudes i cua gran
l’associen els alumnes per organitzar un mapa
quatre potetes i bigots llargs.
conceptual senzill, amb alguns subgeneradors:
gat.
2 ensa en n dels elements de la il l stra i i demana a alg n ami e l’ende ine

DICTAT CD 2
D PISTA 33 PÀGINA 210 na pistes dient altres para les rela ionades sense dir el nom de l’element e
as pensat
La casa està prop del camp. En el zoo hi ha elefants i Respostes lliures. Exemples: és un objecte que serveix per parlar amb una altra persona que està lluny
(mòbil)/ és un moble que té quatre potes i sol ser de fusta (taula); etc.
zebres. La puça balla en el circ. El cel està ple de núvols
blaus. 3 Es ri el di tat en el adern
Dictat.
10 s-cents eu
20 _221_U11_107150_LA_LEN2P_SPX_BlEv.idml 210 23/02/15 17:06 204_221_U11
Reforç Diferencia diferents sons.

• Seleccionar les paraules utilitzades en el mapa • Situar en llocs diferents de l’aula cartolines amb les paraules
conceptual de l’activitat anterior per completar periòdic i mòbil. Destacar amb color les síl·labes pe i mo.
categories.
Dir paraules amb les síl·labes pe i mo, o mostrar dibuixos que
Exemple: objectes electrònics (vídeo, ordinador, representen les paraules, perquè els alumnes, per torns, es
tauleta), mitjans de comunicació (periòdic), parts desplacen fins al lloc on està la cartolina amb la síl·laba correcta.
de la casa (menjador, cuina), animals domèstics
Paraules: periòdic, peix, peixera, pescador, pebre, pedalejar, pedra,
(gat, gos, pardalet), etc.
pegar, mocador, mòbil, moble, moda, molí, moment, etc.
Ampliació
Gaudeix amb activitats lúdiques en equip.
• Pensar paraules per completar la sèrie
de paraules de cada categoria de l’activitat
paraules de la mateixa categoria (aparells electrònics).
de reforç.
Paraules: tauleta, ordinador, vídeo, televisió, ràdio, mòbil.

Valencià 2n
UNITAT 11
bans de muntar al cotxe de la tia olette nna va ficar el gat

en la cistella de transport de colorins. La tia olette i l’oncle
ascal van carregar tantes maletes que una de les rodes va CONTINGUTS
rebentar.
• Les paraules polisèmiques.
— ascal busca el gat en el maleter! —va dir la tia— Haurem
d’al ar el cotxe i unflar la roda!
• uins s si ni icats t a a au a en e text
• Per iniciar el treball sobre les paraules
ni a e polisèmiques, escriure en la pissarra un text senzill
ae e a can ia una a que incloga alguns exemples:
Jaume estava buscant el ratolí. El va trobar dins
l’armari, junt a una ploma que el iaio Nicolau va
portar d’un dels seus viatges. Quan la va veure va
i ha a au es ue tenen s un si ni icat s n es a au es o i mi e recordar la carta que sempre mostrava el iaio quan
n exe e s a a au a c r e u s un esc it ue s en ia e c eu a jugava a fer màgia amb Jaume.
una a t a e s na i ta sa ue a una a a a
ecte e a esc iu e a tinta Resoldre l’activitat 2 amb l’estructura
i ent e a at a a ina ai ua i sa
om at un a i
ata u es c ixen es a es e es aus
at una au ue i e et a
ala: part d’un avió; part d’una au que li permet volar. ploma: objecte per a escriure amb tinta; part amb
que es cobrixen les ales de les aus. pa: aliment elaborat amb farina, aigua i sal.
s-cents n e 11

MÚLTIPLES
Reforç
Inventa frases senzilles.
• Aprendre un poema sobre les paraules polisèmiques presentades
en la unitat: • Escriure frases senzilles amb els dos significats
d’algunes de les paraules de l’activitat
Tinc un gat amb grans bigots
d’ampliació.
que corre pel corredor.
I tinc un gat sense potes Reconeix paraules polisèmiques.
amb què unfle jo les rodes.
Ben diferents són els gats • Localitzar en una sopa de lletres paraules
només un és animal. polisèmiques. Copiar-les i fer dos dibuixos
relacionats amb els dos significats de cada
• Llegir el poema fent gestos pe representar-ne el contingut. paraula.
Ampliació
RECURSOS
• Relacionar paraules polisèmiques amb els dos significats diferents
que tenen. • Activitat en línia amb paraules polisèmiques:
http://link.edelvives.es/qrzjh

UNITAT 11
1 Els ragments seg ents estan desordenats rdena’ls orre tament
2
L’animalet cantava tan desafinat que les bestioles del bosc
corrien a amagar-se per a no sentir-lo.
CONTINGUTS
• L’oració. 1
uan es feia de nit les bruixes es despertaven ràpidament.
El mussol rellotge un mussol que passava el dia comptant els
SUGGERIMENTS METODOLÒGICS minuts i les ores movia les ales i cantava per a despertar-les.
• Iniciar el treball sobre el subjecte i el predicat

a partir d’un joc. Repartir entre els alumnes 2 tipus 3
de cartolines: cartolines amb oracions senzilles na vegada despertes les
i cartolines amb grups de paraules sense sentit. bruixes bevien el primer
• Dividir la pissarra en seccions. Escriure les frases got d’aigua d’encanteri. Era
Ho entenem i No ho entenem. Cada alumne llegirà una beguda molt efectiva
la seua cartolina. La resta del grup decidirà en per a no mare ar-se quan
quina secció de la pissarra anirà cada cartolina. es vola en granera.
na or ci s un c n unt e a au es ue ens na in aci s e

a una c sa
2 ig es antes ora ions t el te t de l’a ti itat

5 oracions.
1 s-cents t e
Reforç Discrimina la informació errònia d’un discurs.

• Utilitzar les cartolines que estan apegades • Localitzar l’oració intrusa d’un text breu.
en la secció No ho entenem per convertir-les en
Abans de l’excursió, Marieta preparava la seua maleta. Buscava
oracions o formar una oració afegint paraules a
la gorra i preparava un entrepà. Els dies de la setmana són set.
les que estan escrites.
També preparava una botella d’aigua.
Exemple: La casa és (la casa és gran) Un poble
Ordena oracions senzilles.
(Jo visc en un poble), etc.
• Ordenar les oracions d’un text senzill.
Ampliació
Hem anat a la festa d’aniversari de Roser.
• Relacionar grups de paraules per formar oracions
correctes. Roser va obrir la porta.
Anava amb una disfressa molt original.
es r i es les despertava
m ssol ballaven juntes En la festa van menjar pastissets de verdura i entrepans.
E el osc vivien unes bruixes

Valencià 2n
UNITAT 11
3 lig el te t i i a’t en l’es ema
s t es a ics an e a u a a a a a e aste i e
c a e e ies en e ui sc e seta es s
assa e e a c ina ent a a a a ens sa e r r 1
e s atins
e
CONTINGUTS
ns a a a a t ssi ec e e s ac ns e a a a a
t ta e citat e e s a s i u e a i ita es • L’oració.
a ines ie c si e u n eia un s et a r r
a ca e u a ent ensa a ue hi ha ia a ines a ce • El text i el paràgraf.
n e es i i ix en r r ue se se a en a unts i a a t
n r r s un c n unt or cio ue t acten s e e ateix te a MÚLTIPLES
Completa textos senzills.

• A partir d’una oració proposada, completar un
ants par gra s t el te t de l’a ti itat ?
text senzill amb un paragràf de tres oracions.
3 paràgrafs.
Discrimina paràgrafs diferents.
En in par gra de l’a ti itat a egiries estes ora ions? • Diferenciar, entre un grup d’oracions
barrejades, les oracions que formen dos
• oseta tenia bossetes amb llepolies separades per colors.
paràgrafs diferents.
a a a a
Exemple:
• En el parc només parar em un moment a beure aigua de la font. Clàudia anava cada dia a la fira. La classe va
a a a a organitzar una festa de fi de curs. El primer
que feia era muntar en el tren de la bruixa.
• La gent que passava mirava al cel estranyada! Laura va anar vestida amb una disfressa.
a a a a La mare de Laura li havia preparat un vestit
de bruixa. El tren es posava en marxa. Laura
s-cents t et e 1 portava una granera i un barret molt gran.
La bruixa s’amagava i apareixia misteriosament.
a) Clàudia anava cada dia a la fira. El primer que

ACTIVITATS feia era muntar en el tren de la bruixa. El tren
es posava en marxa. La bruixa s’amagava
Reforç i apareixia misteriosament.
• Identificar el nombre de paràgrafs d’un text senzill. b) La classe va organitzar una festa de fi de curs.
Laura va anar vestida amb una disfressa.
Ampliació
La mare de Laura li havia preparat un vestit
• Seleccionar un paràgraf d’entre dues opcions per a completar de bruixa. Laura portava una granera
un text senzill. i un barret molt gran.

UNITAT 11
1 c
Lloren és un mag que treballa en el circ.

uan era més ove ell era un dels for uts
CONTINGUTS que feien l’actuaci que anava davant de
l’actuaci dels llan adors de ganivets i
• S sonora.
espases. Lloren encertava sempre i feia
• Els sons de la s sonora: ç, s, z. diana. les ores de la diana eixia la seua
• Els grups ce, ci, ça, ço, çu. amiga ara i cantava una can . El p blic
aplaudia i s’emocionava molt.
• Utilitzar una endevinalla per a introduir la lletra

sc i i c a ant e e i c ciri i ceb a ant e o esc i i c
que es treballa en aquesta secció:
en dre e o i or
a) Llum et done
sense ser pereta.
Estic en el pastís i la festa. 2
Què sóc? (el ciri)
b) Casa original tra e ista esgl ia co ina es a a
casa diferent
on els animals im an ∫ ool gic dot ena al ina
saluden la gent.
trapezista, església, cosina, espasa, ximpanzés, zoològic, dotzena, alzina.
Què és? (el zoològic)
• Escriure en la pissarra les paraules ciri i zoològic.
Encerclar les lletres c i z. En grup, pensar altres sc i i a inci i e a au a i a e e e c ns nant c en ebr
paraules que tenen eixes lletres. do e sc i i ent e ca s c en e
Exemples: ceba, cel, celebració, cendra, cendrer,

cent, centre, cicle, ciclista, bicicleta, científic, 1 s-cents cat e
cistella, circ, trapezi, Zacaries, alzina, Alzira, etc.
INNOVACIÓ EDUCATIVA ACTIVITATS

Aprenentatge cooperatiu Reforç
Emprar FULL GIRATORI per a resoldre les activitats
de la pàgina. • Apegar en la pissarra el dibuix d’un forçut i d’un ximpanzé. Repartir
cartolines amb el dibuix i el nom d’elements que tenen la lletra z i ç.
Cada alumne mostrarà la seua cartolina, lllegirà el nom i dirà en
quina secció de la pissarra posaria la paraula.
COMPETÈNCIES CLAU i INTEL·LIGÈNCIES Dictat complementari
MÚLTIPLES
• Zacaries és trapezista del circ. La seua germana Roser també actua
Diferencia els sons sonors i sords a partir en el circ. Juga amb sis ciris de colors.
de pistes.
• Completar frases senzilles, amb paraules amb
ci, ce, ça, ço, çu a partir de pistes:
Exemple: Hi ha (més de 4 i menys de 6) llibres.
El trapezista actua en el (lloc on es representa
un espectacle amb pallassos).

Valencià 2n
UNITAT 11
3 ompleta am co
He enc ∫ un iri erqu s’ha fo la ereta

m li la ta a de llet, m’agrada am le∫ galete∫
CONTINGUTS
l go de oan est malaltet erqu t u e∫
He encés un ciri perquè s’ha fos la pereta. Ompli la tassa de llet, m’agrada amb les galetes.
El gos de Joan està malaltet perquè té puces. • S sonora.
ompleta am oc
• Els sons de la s sonora: ç, s, z.
cal etin∫ for ut feli • Els grups ce, ci, ça, ço, çu.
lla o∫ abra ar mar

calcetins, forçut, feliç, llaços, abraçar, març.
• Jugar al joc de les definicions.

ec a ue esc i i o e a ei i ut e ce i ci ce a i ci i
Dir definicions senzilles de paraules familiars
pels alumnes perquè les identifiquen. Escriure
les paraules en la pissarra i relacionar-les amb una
esol l’en re at de les lletres que representen els diferents sons
de la lletra s.
S
P I N Z E L L
Exemples: animal que té quatre potes i la pell
amb línies (zebra), objecte que fa un poc de llum
E T
i es posa en els pastissos d’aniversari (ciri), animal
B R A Ç que té dos braços i dos potes, molt intel·ligent
R i semblant als humans (ximpanzés), etc.
C A R A B A S S A
X I M P A N Z E
F E L I Ç
s-cents uin e 1
Discrimina s sorda i sonora.

• Fer tres seccions a la pissarra i escriure les lletres c, ç i z en cada ACTIVITATS
secció. Jugar al veig veig amb paraules amb c i ç a partir de
definicions senzilles. Després d’identificar la solució, preguntar Reforç
als alumnes en quina secció va cada paraula i escriure-les.
• Resoldre un encreuat senzill, a partir de dibuixos
Exemples: com a pistes, amb paraules amb ç i c.
Animal que s’assembla a un cavall però té la pell amb ratlles
Ampliació
(zebra)
• Ordenar les lletres de paraules amb les grafies
Animal que té dos potes, s’assembla a un pardal molt gran
treballades en la secció. Posteriorment,
(estruç)
relacionar-les amb diferents categories:
Persona que té molta força (forçut), etc.
Circ, trapezista, pallasso (circ).
Zebra, ximpanzé, eriçó, esquirol, gosset (animals).
Dotze, tretze, onze (nombres), etc.

Valencià 2n
UNITAT 11
Paper i tinta
1 lig el te t
Hi avia una vegada un rei a qui tota la gent anomenava el rei

seri s. Era un ome de mit ana edat molt prim. enia moltes
CONTINGUTS qualitats i era un bon rei per no sabia somriure.
• La planificació d’una narració: l’inici i l’acabament. ada vegada que se celebrava una festa al seu palau la reina i el
pr ncep el seu nic fill es preocupaven molt ssim perqu el rei
no demostrava als oglars que els seus acudits eren enginyosos.
• s a a s ue has e it en a t e c nte El rei seri s n uina
• Iniciar el treball perquè els alumnes intu squen a t c eus ue e e i- s
la funcionalitat i les característiques de dues de les
en a a t e c en a ent en a a t e ina
parts més importants de l’estructura d’una
narració: el començament i l’acabament a partir
de començaments i finals de contes familiars per
als alumnes. Dir frases sobre el començament d’un
n un c nte e come me ie i s n ti tants
conte i demanar als alumnes que expliquen quin
era el final d’eixe conte: a ent e s c ntes tenen unes rm e d i ici i c b me
ue es e etixen
La mare de la Caputxeta li va dir a la seua filla: vés
i porta-li a la iaia esta cistella amb galletes i mel...
Amb quin conte relacionen les frases? Explicar 2 lig les e pressions opia en el adern les e
el principi o el final d’eixe conte. Com el sabem? es poden llegir en la part inal d’ n onte
• n un a s t un
• nte c ntat c nte aca at
ACTIVITATS
• ix s it i h he ist
Reforç • n a ue te s
• en e i s i en a en aniss s
• Utilitzar il·lustracions sobre les escenes d’inici Conte contat, conte acabat. Això és dit i jo ho he vist. I foren feliços i menjaren anissos.
i final de contes tradicionals perquè els alumnes 1 s-cents set e
escriguen frases senzilles relacionades.
204_221_U11
Ampliació
20 _221_U11_107150_LA_LEN2P_SPX_BlEv.idml 216 23/02/15 17:07
• Escriure en la pissarra el títol d’un conte que COMPETÈNCIES CLAU i INTEL·LIGÈNCIES MÚLTIPLES
coneguen els alumnes. Recordar col·lectivament
com era l’inici i el final. En grup, inventar un altre Coneix fórmules d’inici i final.
final i dibuixar-lo. • Relacionar frases, del començament i del final, amb títols
El soldadet de plom de contes coneguts pels alumnes.
Els tres porquets Discrimina l’estructura dels contes.
El petit avet • En gran grup, a partir de l’activitat anterior, emplenar un esquema

senzill sobre diferents elements.
Pinotxo
passa om come a om aca a
Rinxols d’Or, etc.

Valencià 2n
UNITAT 11
3 ela iona les e pressions am les parts del onte a la al orresponen
i a ia na egada
tot ai s eritat om e el onte s’ a a a at

ni i CONTINGUTS
del onte
Temps era temps an els animals parla en • La planificació d’una narració: l’inici i l’acabament.
onte e pli at onte a a at

inal
del onte INNOVACIÓ EDUCATIVA
n gos i n gat i el onte s’ a a a at
Resoldre les activitats amb PARADA DE TRES MINUTS .
’ n temps ll n
o de r e
lig el inal d’este onte
ix que quan ning no mirava l’esquirol va aconseguir eixir

del forat on el gegant l’ avia empresonat i comen à a c rrer cap
al bosc.
• n enta un ua aca a ent a a e e ixa t en est s
exe es ACTIVITATS
El onte s’ a a a at i a m’ e edat Reforç
• Identificar quina informació incorrecta hi ha en
onte ontat pel meral s’ a es apat
frases que expliquen breument el començament
Respostes obertes.
i el final d’alguns contes coneguts pels xiquets,
per exemple El flautista d’Hamelin: Hamelin era
s-cents sset 17
una ciutat que tenia un greu problema: els
carrers s’emplenaven de gossos a la nit.
Un dia, el rei...
COMPETÈNCIES CLAU i INTEL·LIGÈNCIES MÚLTIPLES http://link.edelvives.es/iwpgv
Ampliació
Sap rimar paraules.
• Afegir fórmules de començament i acabament
• Completar un mapa de paraules amb rima a partir de paraules
a textos sobre contes.
com començament, començat, acabament, acabar, contat:
Acabat, iniciat, antigament, explicat, contar, etc.
RECURSOS
Inventa redolins senzills.
• Contes originals en línia classificats per
• Utilitzar les paraules amb rima de l’activitat anterior per personatges:
inventar redolins per començar i acabar històries. http://link.edelvives.es/vihpb

Taller de paraules
Valencià 2n
UNITAT 11
1
Acte I. Escena ri era

(Entra la xiqueta caminant de Pi onnie n estàs
CONTINGUTS pressa. Mira el públic amb o t’escolte bé.
expressió de sorpresa).
• El teatre. (El xiquet parla fluixet mentre
Pi s que no o esperava s’acosta per darrere de Pi).
(Assenyala el grup de públic que
Ronnie Estic ac despistada!
SUGGERIMENTS METODOLÒGICS ocupa els seients de la part dreta).
Pi (Enfadada). Eres un babau!
a vosaltres qui us a
• Motivar la curiositat dels alumnes fent preguntes ’ e dit mil vegades que no
senzilles relacionades amb una primera lectura del convidat e
ugues amb el meu nom.
text utilitzant la tècnica de l’escaneig. Donar un (Darrere de Pi apareix un xiquet
temps acordat perquè els alumnes localitzen Ronnie (Diu el nom de la xiqueta
amb un telèfon mòbil. Sona alguna
el text i encerclen, en el mínim temps, les paraules lentament. Crida més quan diu Pi).
cosa en la butxaca del pantaló de
que són la resposta a les següents preguntes: Des- s-ta-da!
Pi. La xiqueta treu el mòbil i
Nom d’un personatge que comença amb P (Pi). contesta).
Nom d’un personatge que acaba amb e (Ronnie).
Nom d’un sentiment (enfadada).
2
Nom d’un aparell per parlar amb una altra persona
(telèfon mòbil). e a n aa teat e
• Conversar sobre elements del text: Com està escrit
• u t ha a u at a sa e -h
el text, com el que hi ha en la pàgina 216 o d’una Apareix escrita la paraula acte i escena; participen personatges que parlen; cada vegada que parla
altra forma? En quantes columnes està escrit? un personatge, apareix el seu nom.
Quants personatges hi apareixen? Com saben

quan parla cada personatge? Està escrit de la
mateixa forma el text que hi ha entre parèntesi?
s-cents huit
Llegir el text de l’activitat 1 amb l’estructura
ACTIVITATS
Reforç
• Inventar un títol per a l’obra de teatre a la qual pertany el text.
Quin títol li posarien a l’acte 1, a la primera part de l’obra?
MÚLTIPLES Ampliació
• En grup, imaginar on passa l’acció del text i descriure col·lectivament
Completa textos senzills. l’escenari.
• Seleccionar frases amb què completar el text
i ampliar la intervenció de cada personatge: RECURSOS
No m’agrada que jugues amb el meu nom! • Pàgina web amb el resum d’obres de teatre infantil i fotografies
(Pi). sobre escenes i decorats:
Parla més fort, va! (Ronnie). http://link.edelvives.es/lzysw
No et veig! (Ronnie).
Perquè esteu mirant-me així? (Pi).

Valencià 2n
UNITAT 11
na obr de e re s un text n e s e s nat es antenen c n e ses ue es

iuen i e s text una a e teat e est esc it e u ca a e s nat e
i a en eu a ta a seua a t i a e esente en un escena i a ant e ic
CONTINGUTS
• El teatre.
3
Utilitzar LLAPIS AL CENTRE per a resoldre
les activitats.
e or
• tina an ue s i uan c en a a e teat e

Teló.
• a t e a sa a n es e esenten es es
Escenari.
s-cents n u 1
Dibuixa seguint ordres senzilles sobre un text llegit. Reforç

• Il·lustrar l’escena que han llegit en l’activitat 1. Exposar • Per parelles, dibuixar els elements més
les il·lustracions sobre l’obra en un lloc visible de l’escola. importants relacionats amb el teatre,
representats en l’activitat 3. Etiquetar els
• Elaborar un cartell o una invitació per a convidar els alumnes
elements i pegar el dibuix sobre una caixa,
d’altres cursos a veure la representació de l’obra de l’activitat 1.
a mode d’escenari.
Ampliació
• Seleccionar un dels elements de l’activitat
anterior i escriure una definició amb les paraules
dels alumnes.

Valencià 2n
Per a recordar…
UNITAT 11
1 ensa en na persona a i t’agradaria on idar a na de les ele ra ions
e et proposem tot seg it li diries per a on idar la?
na a un es ectac e e teat e e tite es

PROJECTE a esta e teu ani e sa i
Resposta oberta. Exemples: Vols vindre a veure un espectacle de titelles amb mi?/ Si t’abellix
vindre, faré una festa d’aniversari el dia....
CD LLIBRE DIGITAL, generador d’avaluació. 2 ompleta l’es ema per a plani i ar la ist ria ri orri
ome me rob em i
n i au i ia i au esta a t
SUGGERIMENTS METODOLÒGICS en una assa a it i a e ana
ts ies a a sca ue e a
Abans de llegir el text: assa a e a a una c sa e a
una sca ent etin e
• Observar les fotografies de la pàgina .
Respostes obertes. Exemple: La mosca començà a volar prop del gripau. Tant va volar que el gripau es va marejar.
Preguntar: Quines de les persones representades La mosca li digué: a veure si aprens! Has de buscar la manera de no avorrir-te sense necessitar a un altre animalet!
en les fotografies han preparat menjar per a 3 Es ri na ora i per a e pli ar el inal d’esta ist ria
convidar altres persones? A quines celebracions es
convida altres persones? Què se celebra? Quin és na rincesa va decidir casar-se amb el ic
el menjar en eixes ocasions? Quina frase escriuries
per convidar a un amic al teu aniversari?
que li contara la hist ria m ∫ sor renent
a assar tre∫ die∫ sentit hist rie∫
inalment,
DICTAT CD 2
La puça que parla amb les puces del gos és gran. • i una ua aca a ent
He vist un eriçó al camp del iaio. Falta una peça del joc
de fusta. El pinzell està tacat de color blau. Resposta oberta. Exemple: arribà al castell un xic que havia vençut a un drac que volava. Li contà a la princesa la seua
batalla i la filla del rei es va casar amb ell./ Conte contat, el conte s’ha acabat.
Es ri el di tat en el adern
Dictat.
0 s-cents int
1 Audició. 20 _221_U11_107150_LA_LEN2P_SPX_BlEv.idml 220 23/02/15 17:07 204_221_U11_
2 Comprensió oral. 3 Dibuixa una de les dues opcions.

Quins són els personatges? a) La casa de l’home estrany.
a) un home baixet i la seua veïna b) El gat de l’home.
b) un home estrany i el seu veí
4 Inventa una frase amb què començar el text que has llegit.
c) un home estrany i el seu cosí.
5 Quins significats té la paraula carta?
Què tenia d’estrany l’home?
a) passava molt temps en el jardí a) text que s’escriu i s’envia en un sobre
b) era carter b) nom d’una fruita
c) no eixia molt de casa c) part d’una baralla
Com li deien al veí de l’home estrany? 6 Pensa un final diferent per a la història i escriu-ho.
Què va amagar un dia l’home?
a) un arbre
b) una carta
c) una ploma

UNITAT 11
1 lig el te t i dig es antes ora ions i a
La dona velleta caminava lentament. nava pensant com avia

pogut perdre la bossa amb les monedes d’or. a repassar totes les
coses que avia fet aquell mat … i al final li vingué al cap on
l’ avia deixada. AUDICIÓ AVALUACIÓ COMPLEMENTÀRIA
Quatre
Tots pensaven que aquell home era un home estrany.
Passava molts dies sense eixir de sa casa. Un dia, el seu
2 ratlla els dos signi i ats de la para la c r
veí Roger el va veure posar un sobre dins del tronc d’un
• e s na ue cui a xi uets arbre. «Per què deu voler amagar una carta en un
arbre?», va pensar. A les nits, la casa de l’home estava
• a t e es tes ai ua
molt fosca. Només hi havia llum en una habitació. Roger
• ni a ue ta t at observava la casa atentament cada nit. Per la finestra
i ina i ust ia veia l’home escrivint amb una ploma en un llibre molt
• ni a a ta ues an ues gran. Així passava les hores fins que se sentia miolar
el gat de l’home. En eixe moment, Roger tancava la
i ne es
finestra i es gitava pensant en aquell home tan estrany.
3 ompleta les para les i opia les en el adern INNOVACIÓ EDUCATIVA

in ell u a u e∫ sen ill Aprenentatge cooperatiu
eri bi icleta iri ca ador Posar en comú les respostes amb U PER TOTS .
• uines et es esc i i a ant e es ca s e i i

c
pinzell, puça, puces, senzill, eriçó, bicicleta, ciri, caçador.
om e pli aries t de di erent na o ra de teatre respe te d’ n onte?

Resposta oberta.
s-cents int-i-una 1
7 Completa el resum del text que has escoltat. SOLUCIONS DE L’AVALUACIÓ COMPLEMENTÀRIA
Els personatges són un ..... i el seu ..... . Un dels personatges 1 Audició.
passava ..... i l’altre ..... . 2 b) un home estrany i el seu veí; c) no eixia molt de casa,
8 Tria una altra raó per la qual l’home era estrany. Afig dos frases Roger; b) una carta.
al text per explicar-ho. 3 Resposta oberta.
a) anava sempre vestit de negre 4 Resposta oberta.
b) portava sempre ulleres 5 a) text que s’escriu i s’envia en un sobre
c) no parlava mai c) part d’una baralla.

6 Resposta oberta.
7 Els personatges són un home estrany i el seu veí. Un dels
personatges passava molt temps sense eixir de casa i l’altre
l’observava per a les nits.
8 Resposta oberta.

Unitat 12. La prova final
PROGRAMACIÓ

textos.

Dramatització de textos teatrals 3. Participar en produccions col·lectives realitzant dramatitzacions

senzilles de textos literaris com ara fragments i diàlegs de conte
usant una entonació, volum i gestos adequats a través del joc
i l’experimentació.
Les onomatopeies 4. Integrar la lectura expressiva la comprensió la interpretació

de textos de diversos tipus.
5. Identificar i reproduir sons diversos: onomatopeies.
Oracions enunciatives, interrogatives i exclamatives 6. Identificar i reproduir diferents tipus d’oracions adequades al nivell
per a, amb ajuda de models, millorar les habilitats de comprensió,
expressió i interacció orals i escrites.
7. Aplicar correctament l’ús d’oracions enunciatives, exclamatives

i interrogatives.
La b, la v 8. Reconéixer les lletres b i v en paraules significatives.

mp, mb; br, bl
9. Comprendre intuïtivament les regles bàsiques d’ús de les lletres
b i v.
10. Reconéixer els grups mp, mb, br, bl en paraules significatives.
La notícia 11. Reconéixer diferents tipus de textos que aporten informació:

la notícia.
12. Produir textos seguint la tipologia textual de la notícia.
El teatre 13. Produir a partir de models donats textos literaris en prosa

o en vers, amb sentit estètic i creativitat: fragments teatrals.

Competències
edat amb velocitat, fluïdesa i entonació adequades. 224, 225 pàg. 230; pàg. 232;
pàg. 234; pàg. 236
principals dels textos llegits a partir de la lectura d’un text 224, 225 pàg. 212. AC: act. 2
en veu alta.
3.1 Participa en produccions col·lectives realitzant dramatitzacions 226, 227 LA: pàg. 226 i 227;
senzilles de textos literaris com ara fragments i diàlegs de conte pàg. 238, act. 1
usant una entonació, volum i gestos adequats a través del joc
i l’experimentació.
4.1 Llig textos literaris de manera expressiva d’elements comuns 228, 229 LA: pàg. 229
de la literatura infantil adequada a la seua edat.
5.1 Identifica i reprodueix sons diversos. 228, 229 LA: pàg. 229;
pàg. 239, act. 1
6.1 Identifica i reprodueix diferents tipus d’oracions adequades 230, 231 LA: pàg. 230 i 231;
al nivell per a, amb ajuda de models, millorar les habilitats pàg. 239, act. 2.
de comprensió, expressió i interacció orals i escrites. AC: act. 5 i 6
7.1 Utilitza correctament les frases enunciatives, exclamatives 230, 231 LA: pàg. 230 i 231;
i interrogatives. pàg. 239, act. 2.
AC: act. 5 i 6
8.1 Completa oracions amb les lletres següents: 232, 233 LA: pàg. 232 i 233;
b, v, mp, mb, br, bl. pàg. 239, act. 3
9.1 Distingeix l’ús de b i v seguint un criteri gramatical. 232, 233 LA: pàg. 232 i 233;
pàg. 239, act. 3
10.1 Discrimina l’ús de mp i mb; i br i bl. 232, 233 LA: pàg. 232 i 233;
pàg. 239, act. 3
11.1 Reconeix les característiques textuals més importants 234, 235 LA: pàg. 234 i 235;
de la notícia. pàg. 238, act. 2
12.1 Produeix textos correctament seguint la tipologia 234, 235 LA: pàg. 234 i 235.
de la notícia. AC: act. 4, 7 i 8
13.1 Identifica les característiques d’un fragment teatral, 236, 237 LA: pàg. 236 i 237;
i en distingeix les accions, els personatges... pàg. 239

VOCABULARI
Substantius: idea, cova, sorpresa, prova, festa.

Verbs: convéncer, convidar, detindre, ballar, pintar.
METODOLOGIA I DIFICULTATS D’APRENENTATGE activitats són animals, especialment en aquesta unitat en què es
treballen les onomatopeies, moltes de les quals els xiquets poden
La seqüència d’aprenentatge s’inicia amb la lectura i l’observació conéixer i corresponen a animals.
respondre després a les preguntes de comprensió. A més, hi ha continguts relacionats amb l’àrea de Matemàtiques,
ja que s’afavoreix l’ús de processos de deducció i raonament lògic.
VALORS I ACTITUDS
intencions i aprofitar-les, també, per a afavorir l’assoliment de les
normes bàsiques d’un intercanvi comunicatiu. Gaudir anant d’excursió i amb els viatges
Aprofitarem que estem a punt de començar les vacances d’estiu Per a fomentar els bons hàbits de convivència, és molt enriquidor
perquè els alumnes ens conten què solen fer durant les vacances que els alumnes s’acomiaden dels seus companys i es comente
d’estiu. Així, es fomenten els vincles entre els alumnes. quins són els seus hàbits durant les vacances d’estiu: si viatgen,
si es queden a casa, si van a algun lloc a estiuejar, si els agrada
ATENCIÓ A LA DIVERSITAT anar a la platja o d’excursió a la muntanya, etc.
A més, a partir de la lectura inicial es pot treballar com d’important
Reforç
és que ajudem els altres per a participar tots junts en la mateixa
Insistir en el fet que és important que es faça una lectura activitat, de manera que ningú no quede discriminat. Així, es
acurada de qualsevol text. fomenten les relacions interpersonals entre els xiquets i les xiquetes.
Per torns, representar diversos sons d’animals o coses perquè El poder de la imaginació
la resta de companys endevinen a què fan referència.
Treball de reforç positiu dels mecanismes d’activació
A partir d’un text donat, encerclar amb color roig els signes de la imaginació dels xiquets. Així, es pot proposar que inventen
d’interrogació i amb color blau els signes d’exclamació. una història amb uns personatges i la representen a l’aula.
Practicar l’ús i el maneig del diccionari, recordant que hi podran
trobar el significat de les paraules que desconeixen. ÚS DE LES TIC
En grups reduïts, inventar una història breu i representar-la Ús del CD amb l’audició de les activitats de comprensió oral.
davant dels companys. Visitar els enllaços incorporats en la secció de recursos d’aquesta
Escriure dues oracions afirmatives, dues de negatives, dues guia.
d’interrogatives i dues d’exclamatives.
A partir d’un text donat, corregir els errors ortogràfics que s’hi INTERACCIÓ AMB LA FAMÍLIA
troben amb referència als grups de lletres treballats en aquesta Després d’aquesta última unitat, és importat reunir-se amb
unitat: b, v, mb, mp, bl, br. les famílies per comentar els progressos individuals que han fet
els xiquets al llarg del curs i animar-los que continuen compartint
INTERDISCIPLINARIETAT moments d’aprenentatge amb els xiquets.
Els continguts d’aquesta unitat didàctica estan relacionats amb els Així doncs, és important que els xiquets continuen llegint textos
d’altres àrees, com ara els de les Ciències de la Naturalesa, ja que, breus fora de l’escola, de manera que se’ls motiva a llegir i gaudir
com en altres unitats del curs, els protagonistes de la lectura i les de la lectura.

• En la lectura La prova final, Màrius presenta a la seua neboda la prova
final del curs: convéncer Waldo, que mai eixia de la seua cova, perquè
vaja a la festa de fi de curs de la Bassa Màgica. Com que aquest s’hi
nega perquè diu que ha de seguir pintant tot el que ocórrega a la Bassa
Màgica, Lluna aconsegueix que tots els animals de la bassa s’acosten
a la cova per a dibuixar mentre Waldo es diverteix. Així, tots poden
participar de la festa.
El país de l’Estiu
l’Estiu
ít o l: E l país de
T
Blanch
Xavier
FITX A
Autor: vira
r: Fr an cesc Ro ja, núm
. 31
s tr a d o èrie Ro
Il·lu fantil, S
ió : A lb ades In
Col·lecc
Recursos
• a er • Activitats per a treballar la b i la v.
• tolo ia Un bosc d’històries. ttp li e el i es es pr t
Altres materials ttp li e el i es es o l
• a em e lle a • Activitats per a treballar les onomatopeies.
• ara les i lletres i ttp li e el i es es

i es complime t IM
222-225 Grup classe Ara farem un recordatori de totes les pocions que Màrius i Lluna han fet al llarg
del curs. Quina vos ha agradat més?
Grup classe Alguna vegada heu fet com Waldo i heu dibuixat sobre una paret? Per torns,
aneu al mural que ha penjat el mestre a l’aula i pinteu un objecte o un lloc relacionat amb
les vacances d’estiu.
226-227 Grup classe Què vos hauria agradat aprendre este curs i que no heu aprés? Creieu que
ho aprendreu el curs que ve?
228-229 Grup classe Per torns, representeu diversos sons d’animals o coses perquè la resta de
companys endevinen a què fan referència.
230-231 Grup classe El mestre llegirà una sèrie d’oracions interrogatives i exclamatives. Quan sentiu
una oració interrogativa, encongiu els muscles mostrant dubte o desconeixença. Quan sentiu
una oració exclamativa, feu un bot.
Individual Transforma les oracions següents en negatives o afirmatives, segons corresponga:
No m’agraden els macarrons.
Preferisc anar al teatre.
Vull ser actriu.
No sé on anirem de vacances.
Tinc molts deures per al cap de setmana.
No tinc ganes d’anar a la platja.
232-233 Grup classe El mestre llegirà les paraules següents:
població, verd, bleda, brillant, febrer, tovallola, doblegar, cable, vi, boira, núvol, buit, nevar,
boca, blau, broma, vehicle.
Quan la paraula s’escriga amb b, alceu-vos. Quan la paraula s’escriga amb v, ajupiu-vos.
234-235 Individual Redacta una notícia explicant com va ser un dia amb els teus amics al parc
d’atraccions. Llig-la en veu alta.
236-237 Grup de 5 Inventeu una història i els diàlegs i representeu-la davant dels vostres companys.
Porteu disfresses de casa si ho creieu convenient.

Paleta IM
o ti ts b v mb mp bl br.
IM complime t
Els a ls e les para les
Grup classe El mestre dibuixarà dos baguls en la pissarra. En un dirà B; en l’altre V. A continuació, per torns,
cadascú dirà una de les paraules que teniu a continuació i la classificarà en un dels baguls amb la frase
següent: «Esta paraula conté la lletra v/b i per això alce el bagul...»
vent, boira, núvol, nevar, baló, bàsquet, bicicleta, biblioteca, vella, viure, bufanda, botiga, vehicle, mòbil,
futbol, beure, televisió, botifarra, vídeo, beguda, vidre, tovalla, bigot, verdura, vaca, ovella, vestir-se, aventura,
batí, bullir, vesprada, albufera.
a tes i a am b?
Grup classe Quantes paraules de l’activitat anterior s’escriuen amb b? I quantes amb v?
Toc-toc!
Grup classe Per torns, representareu sons que es puguen donar en una classe, a casa, pel carrer, al zoo,
al camp, a la muntanya... els vostres companys hauran d’endevinar de què es tracta.
o mp?
Grup classe El mestre col·locarà dues cartolines en dos espais ben diferents de l’aula amb els títols MB i MP
respectivament. A continuació, per torns, anirà dient una paraula que continga estos grups de lletres a cada
alumne. L’alumne a qui li toque ha d’escriure la paraula i col·locar-se en un costat de l’aula en funció de com
s’escriga la paraula.
B o v?
Individual Saps si davant de l i r s’escriu b o v?
i ere cia
Per parelles Saps distingir mb de mp quan et diu les paraules el teu company? Proveu amb les següents:
campana, Empar, ombra, camperol, sembrar, omplir, embaràs, embut.

la descripció.

Lectura compartida 222, 223, 236 U per tots 238, 239
Full giratori 224, 225 Millor entre tots 226
1-2-4 227
La substància 235

Entenc la lectura.
Sé fer dramatitzacions de textos teatrals.
Sé llegir textos literaris de manera expressiva.
Sé reproduir els sorolls d’alguns animals i algunes coses.
Reconec diferents tipus d’oracions.
Sé utilitzar correctament les frases enunciatives, exclamatives i interrogatives.
Complete oracions amb b, v, mp, mb, br, bl.
Sé distingir entre b i v.
Sé quan s’utilitza mp, mb, br, bl.
Reconec les característiques d’una notícia.
Redacte una notícia.
Identifica les característiques d’un fragment teatral.
TOTAL

Projecte PBL
LA FESTA DE LES FASES DE L’AIGUA
o ti ts 4t: D’altra banda, podeu calfar l’aigua, amb ajuda i supervisió

d’adults, per veure com s’evapora i mesurar la temperatura
• Observar i analitzar el comportament físic i químic de l’aigua.
a què passa amb el termòmetre. Pot ser interessant repetir
• Desenvolupar hàbits de treball en equip, respectant i valorant l’experiment en llocs que es troben a diferent alçada.
les opinions dels companys.
5é: Una vegada ja coneixeu bé l’aigua i les seues fases cal que
• Entendre el mètode científic com una manera d’afrontar sigueu imaginatius i penseu jocs on l’aigua, en les seues fases,
problemes. siga protagonista.
• Aprendre a usar un termòmetre electrònic. 6é: Recordeu organitzar la festa de l’aigua un dia que vinga
• Fomentar la creativitat. de gust banyar-se!
E ciat rie tacio s i cti es

A l’escola s’està pensant a fer una festa de l’aigua. Per a Els docents poden plantejar l’activitat en dues fases: una primera
desenvolupar activitats diferents, els vostres professors i d’exploració i investigació sobre l’aigua, i una segona lúdica, de
professores us plantegen fer, per grups, una recerca sobre jocs amb aigua. Cal considerar que els jocs amb vapors o amb
l’aigua i les seues tres fases, així com fer algunes activitats gel poden ser perillosos, pels riscos tèrmics, per la qual cosa cal
divertides, per a la qual cosa us formulen algunes preguntes: controlar-los especialment. Dissenyeu un bon sabó per a fer
• Quines són les tres fases de l’aigua? Com es pot passar d’una bambolles gegants, pinteu amb gel de colors, feu una dutxa
a l’altra? Penseu un experiment per aconseguir tindre les tres col·lectiva, globus d’aigua, pinteu amb els dits en un vidre
fases de l’aigua. impregnat de vapor, o agafeu caramels d’un recipient amb gel,
totes poden ser maneres divertides de jugar amb l’aigua
• Quins objectes hi ha a la natura on es vegen estes fases?
(indiquem així un mínim de jocs), però, sobretot, fomentar
Investigueu o inventeu alguns jocs divertits amb les tres fases la creativitat dels alumnes és essencial en la segona part de
de l’aigua. Millor jugueu quan s’acoste l’estiu o en un bon dia de l’activitat, doncs segurament exploraran camins que ni se’ns
calor! Porteu banyador, ulleres d’aigua i tovalla i gaudiu de la festa havia passat pel cap als adults.
de l’aigua!
D’altra banda, tot i que una festa de l’aigua al juny, prop de final
eto olo ia de curs, pot ser una bona manera de refrescar-se, cal en algun
Els docents poden orientar l’alumnat a resoldre les qüestions moment que els fem una reflexió sobre el seu ús responsable i
anteriors o bé deixar que els xiquets vagen avançant i ajudar-los que en el nostre planeta l’aigua potable és un bé escàs del qual
puntualment. És important la presència dels mestres en els no tothom gaudeix.
experiments, en especial si es fan servir fonts de calor. Recursos
Els grups poden passar a l’acció seguint aquests passos: • Recomanem el visionat de l’interactiu del cicle de l’aigua
1r: Feu individualment una breu cerca a la xarxa o en llibres de la per fases:
biblioteca que parlen del cicle de l’aigua. Poseu la informació en http://link.edelvives.es/gbysl
comú amb el vostre grup.
• Exemples de jocs per a la festa de l’aigua:
2n: Aconseguiu un termòmetre (al laboratori de l’escola almenys http://link.edelvives.es/wpvcu
n’hi hauria d’haver un) i raoneu la importància de la temperatura
• Exemples d’experiments que es poden fer amb l’aigua:
per als canvis de fase.
http://link.edelvives.es/nzfsj
3r: Com a experiència, si partiu un tros de gel una opció és per
exemple mesurar la seua temperatura (serà d’uns 0º) i deixar
que es calfe a temperatura ambient. Si després deixeu durant
dies l’aigua líquida en un recipient al sol veureu com es va
evaporant: per a notar-ho caldrà que el primer dia feu una
marca de l’altura de l’aigua amb llapis.

Valencià 2n
12
UNITAT 12
La prova final
CONTINGUTS

—Lluna —va dir un mat d’estiu l’oncle Màrius— enguany
Abans de llegir as aprés un munt de coses. rec que estàs preparada per
a la prova final. nar a visitar aldo i convéncer-lo perqu
• Treballar la pregunta d’introducció de la pastilla
vinga a la festa de fi de curs de la assa Màgica.
verda: Què pensaves al principi sobre les històries
de la bassa màgica? Lluna no li agradava gens
• Relacionar el títol de la lectura amb la il·lustració: la idea. ustau el gripau deia

A partir de les il·lustracions pensar, quina pot ser que aldo tenia mil anys
la prova final? i ol el mussol contava que
mai eixia de la seua cova.
• Com poden acabar les històries de la bassa
màgica?
Durant la lectura
comprensió global i la atenció auditiva i visual.
s-cents int-i- s
a pro a i al L’oncle Màrius li va donar a Lluna una poció especial (amb gust de pinya)
per a no tindre por i la fada se la va beure d’un glop.
PÀG. 222 PISTA 36
«Vinga Lluna, tu pots» es va dir, i emprengué el camí. Va recórrer la llarga
—Lluna —va dir un matí d’estiu l’oncle Màrius—, sendera del bosc que portava a la cova de l’ogre i quan va arribar a la porta
enguany has aprés un muntó de coses. Crec que va dir molt fluixet:
estàs preparada per a la prova final. Anar a visitar —Senyor Waldooo...
Waldo.
—Avant! —va retronar la veuota de l’ogre per tota la cova.
—Waldo? —va dir la fada espantada—. L’ogre que viu
Gràcies a la poció a Lluna no li va fer molta por i, acompanyada per unes
a les muntanyes?
quantes cuques de llum, va entrar a la casa de l’ogre, fosca com la nit.
—Exactament. Has d’anar a veure’l i convéncer-lo
Allà va trobar el vell Waldo, que pintava en la paret. Quan es va fixar bé
perquè vinga a la festa de fi de curs de la Bassa Màgica.
es va adonar d’una cosa molt estranya:
A Lluna no li agradava gens la idea. Gustau el gripau En els dibuixos apareixia ella! I l’oncle Màrius, i Gustau i Pol… Estaven tots.
deia que Waldo tenia mil anys i Pol el mussol contava
—T’agraden els meus dibuixos Lluna?
que mai eixia de la seua cova.
—S….sí —va dir la fada sorpresa—. Però jo venia a convidar-lo a la festa
de fi de curs.

Valencià 2n
UNITAT 12

PROJECTE
LECTURES, La prova final, unitat 12.

— ’agraden els meus dibuixos Lluna que escoltaran.
— … s —va dir la fada sorpresa—. er o venia Què és una prova? Quins diferents tipus de prova
a convidar-lo a la festa de fi de curs. coneixes?
— deixar de dibuixar mpossible sense estos
dibuixos el temps es detindria. He de pintar INNOVACIÓ EDUCATIVA
tot el que passe a la assa Màgica
—va dir aldo una miqueta trist. Aprenentatge cooperatiu
Usar l’estructura LECTURA COMPARTIDA per a llegir
quella vesprada tots els animals el text de l’inici de la unitat.
de la assa Màgica van anar a la
cova de aldo i mentre ell
Respon: Per quina raó és important esta prova?
ballava Lluna i els altres per un
És per això que és final?
dia van ser els que van pintar
tot el que passava a la bassa.
s-cents int-i-t es
—I deixar de dibuixar? Impossible, sense estos dibuixos el temps es COMPETÈNCIES CLAU i INTEL·LIGÈNCIES
detindria. He de pintar tot el que passe a la Bassa Màgica, per això MÚLTIPLES
és màgica. A més… no tinc res per a posar-me —va dir Waldo una
miqueta trist. Inventa una poció de fruites per a no tindre pors.
Lluna es va quedar pensativa. Com fer que Waldo vinguera a la festa • L’objectiu de l’activitat és realitzar un receptari
sense deixar de pintar? de sucs de fruites per a evitar les pors. Cada
grup escriurà una recepta que haurà de
—Ja ho tinc! —va exclamar la fada. contindre fruites. Prèviament, s’haurà de
Aquella vesprada tots els animals de la Bassa Màgica van anar a decidir quines són les pors que es volen
la cova de Waldo i, mentre ell ballava amb la seua camisa hawaiana combatre. En la recepta s’haurà de descriure
nova, Lluna i els altres, per un dia, van ser els que van pintar tot els ingredients, la seua quantitat i per a què
serveix.
el que passava a la bassa.
Tots junts van celebrar que Lluna havia passat la prova final i ja era
tota una fada.
L’oncle Màrius va pintar en la paret el títol de l’escena:
Lluna, la fada de la Bassa Màgica.

UNITAT 12
1
n a assa ica ce e e una esta e is esses

t c n i e a a esta e i e cu s e a assa ica
CONTINGUTS ine a canta una can a a esta e a assa ica
• Comprensió de l’estructura narrativa. • sc iu a in itaci e a a

Resposta oberta.
• Llegir en veu alta l’enunciat de cada una

de les qüestions identificant el verb que indica
l’acció a realitzar.
Subratllar les paraules clau i reflexionar, posant
en comú utilitzant rutines cooperatives, l’acció
2
a realitzar abans de respondre a les qüestions.
Més de mil anys.
Aprenentatge cooperatiu 3
Usar l’estructura FULL GIRATORI per a realitzar
l’activitat 4. a oci es ecial amb gust de
in a ∫ er a No tindre por. .»
Resposta oberta.
s-cents int-i- uat e
Glossari Es converteix en assessor d’imatge.

• Quin personatge és un ogre? Descriu-lo. • Donar consells a l’ogre sobre com hauria d’anar vestit a una festa
després de quasi mil anys sense eixir de la cova. Cal convéncer-lo
Habilitat lectora de què els temps són distints i quin tipus de roba s’hauria de posar
• Localitzar en la lectura les paraules relacionades per a anar a una festa. Realitzar l’activitat de forma oral, després
amb dibuixar i pintar, i subratllar-les. del treball col·lectiu dels grups. Es pot dramatitzar l’escena
utilitzant el rol dels diferents personatges de la bassa màgica.
Ampliació
• Saps què vol dir que una persona «és un ogre»?

Valencià 2n
UNITAT 12
e t’agradaria e era g st na po i m gi a?
CONTINGUTS
• El final de la narració.
it ag eres sig t l’on le ri s ina pro a inal a ries demanat a l na? INNOVACIÓ EDUCATIVA
Usar l’estructura FULL GIRATORI per a reflexionar
Tria l’es ena e m s t’ a a agradat de la ist ria de la assa gi a sobre l’activitat 4.
di i a la om si ores aldo i posa li t tol
Realitzar una llista de les edats imaginàries dels
personatges de la Bassa màgica –utilitzant la part final
del llibre de lectura per recordar-los–, escriure-les en
lletra i en nombre.
SOLUCIONS
5 , 6 , 7 i 8 Respostes obertes.
penses ara so re la ist ria de la assa gi a?
s-cents int-i-cinc
Crea una imatge per a recordar.

• Per grups, triar un moment important viscut al llarg del curs
i dibuixar-lo. Les diferents aportacions del grups podran servir
per formar part del llibre del curs. Escriure un títol en cada
il·lustració.
ACTIVITATS
Reforç
• Respon: En què s’ha convertit Lluna?
Ampliació
• Imagina com serà la vida de Lluna a partir d’ara. Conta-ho
als teus companys.

UNITAT 12
A
• u an e s xi uets ue tenen
en c i u e i e ent
CONTINGUTS
• e u hi ha ui a is essat
• El llenguatge no verbal: representar una obra i a t es ue n
de teatre.
B
• Observar les imatges i identificar què estan fent els

xiquets, tant sols com en grup. Per què van
disfressats?
• as acticat a uesta acti itat a una e a a
• Respondre a les preguntes que es formulen i t aa a a ex e i ncia t a a a ia a-a
• c eus ue se senten e s xi uets ue eus
dels alumnes. Recordar que cal respectar el torn a es i at es
de paraula. • u t has sentit a una e a a aix uan
C D
SOLUCIONS
• Respostes obertes: els xiquets estan actuant, alguns en grup
i altres sols.
• Resposta oberta: segurament perquè alguns estan
representant una obra teatral.
s-cents int-i-sis
ACTIVITATS
Respondre a les qüestions de la primera pastilla
utilitzant l’estructura MILLOR ENTRE TOTS .
Reforç
Intel·ligència corporal i cinestèsica • Respon: Quins tipus d’espectacle coneixes?
Reflexionar oralment sobre quina és la millor actitud
corporal que han de tindre els actors per a realitzar una Ampliació
representació. Escriure tres ítems i després, elaborar una
• Què és el que utilitzen els actors quan representen: una obra
rúbrica d’avaluació de forma col·lectiva.
de teatre (la veu i el cos), una obra de mim (els gestos i el cos),
una òpera (la veu cantada i el cos), etc.?

Valencià 2n
UNITAT 12
1 Es olta i respon a les preg ntes seg ents
• uina situaci s ex ica

El moment de la festa en què estan ajudant a pintar a l’ogre.
CONTINGUTS
• Convidar algú.
• se sent una
Cansada de tant de pintar.
MATERIALS DEL PRO
PROJECTE
• u i iu ius a una i e a n ha esc tat CD DE CONTES I AUDICIONS, comprensió oral,

Que li queden moltes històries per viure. Pista 37.
2 epresente per gr ps l’es ena de la esta e a a es d’es oltar

ÀUDIO CD 2
LLUNA: Uff, encara com hem acabat ja de pintar, tinc

la mà destrossada i el meu cap ja no dóna per a pensar
més històries màgiques. Les hem pintades totes!
e a represe tar a o ra e teatre heu e e a ti - s e s e s nat es No queden més parets de pedra per a pintar en tota
ue ca asc inte eta es s ca a en e e i e i se ca a la serralada.
ex essa - c si esti u eu i int a situaci ue c nteu MÀRIUS: No sigues exagerada Lluna i pensa en tot el que
has aprés de fer històries, màgia i pintura. Et recorde
que no volies fer cap encanteri al principi i... Mira ara,
t’has convertit en una bona maga experimentada
perquè has ajudat tant la Bassa Màgica com els seus
3 ense e en ara s eden moltes oses per aprendre? s agradaria aprendre habitants a ser millors i a estar molt més feliços del que
alg na osa en espe ial? estaven... Eixe és el millor premi per a un mag.
Resposta oberta. LLUNA: Bé, bé, Màrius, tu que em mires amb bons ulls...
especialment perquè tu m’has ensenyat tot el que sé
s-cents int-i-set i és clar (rient) no pensaràs que eres un mal mestre
de màgia! (rient de nou). Ara bé, gràcies per tantes
experiències meravelloses.
MÀRIUS: Mira’ls, la festa que celebren és la festa
COMPETÈNCIES CLAU i INTEL·LIGÈNCIES MÚLTIPLES de la felicitat i ara, només faltes tu, Lluna. Corre, vés-
te’n... balla i divertix-te tot el que pugues! Jo ja estic
Usa les capacitats necessàries per a aprendre, com ara massa major per a estes coses... i escolta, escooooolta
la concentració, en el treball de l’aula. Lluna... (suspirant i parlant per a ell mateix) esta xiqueta
ja no m’escolta... (amb veu normal) el que no saps,
• Presentar diferents obres escèniques senzilles i, en grups, Lluna, és que encara et queden tantes històries
demanar-los que les representen. per viure...
Amb l’estructura 1-2-4 , realitzar l’activitat 1.

UNITAT 12
1 ser a el di i
ine
CONTINGUTS
artell
teatre
entrada
ta illa
il·lustració: Què està representat en el dibuix, un
poble menut o una ciutat? Com ho han
identificat? Quins edificis estan representats? Què
porta l’home amb bigot? I l’home que està a la
dreta del dibuix? Per a què són les entrades? Com
ho saben? Han anat alguna vegada al cine? Quina a
pel·lícula van veure?
• Escriure en la pissarra l’expressió ESPECT CLES.
A partir d’ella, anotar les paraules amb què 2 g e per parelles al o del eig eig am para les rela ionades am els dos
tip s d’espe ta le e aparei en en la il l stra i na pistes per el te
l’associen per organitzar un mapa conceptual
ami ende ine la para la i no la sap i es rendi anota’t n p nt
senzill, amb alguns subgeneradors.
teatre inema
Respostes obertes. Exemples: edifici on veuen pel·lícules (cine); edifici on es veuen obres de teatre (teatre); històries en
imatges que interpreten actors (pel·lícules); història que es representa en un escenari amb públic (obra de teatre), etc.
DICTAT CD 2
3 Es ri el di tat en el adern
La gossa Sara té catorze anys. L’alcaldessa del meu Dictat.
poble viu en una masia. Vicent ha dibuixat una cassola
s-cents int-i-huit
a la pissarra. La zebra del zoològic porta camisa.

ACTIVITATS
Comprén missatges gestuals.
Reforç
• Per torns, dramatitzar accions perquè els alumnes les identifiquen:
• Seleccionar les paraules utilitzades en el mapa
El personatge de la pel·lícula està corrent/escalant una muntanya/
conceptual de l’activitat anterior per completar
muntant sobre un cavall/ muntat una moto/ pintant, etc.
categories.
Exemple: cine (pel·lícula, butaques, llum, Gaudeix amb activitats lúdiques.
cançons, entrada, actor, actriu) teatre (entrada, • Resoldre una activitat de mots encreuats, amb dibuixos, sobre
escenari, pati de butaques, actor, vestuari, actriu, paraules de la mateixa categoria (teatre)
teló, focus, obra).
Paraules: escenari, teló, entrada, obra, actriu.
Ampliació
• Pensar paraules per a fer un acròstic amb les
paraules TEATRE i CINE.

Valencià 2n
UNITAT 12
ser a la otogra ia i respon
• u est ent a e s na e a t a ia
Tocar una porta.
• text ue hi ha s
CONTINGUTS
e n e a e s na
To to • Les onomatopeies.
e s ue a en t ca a ta
i ha a au es ue e esenten s ns e exe e e s ani a s a aca a
• Per iniciar el treball sobre les paraules
m a unes acci ns e s un e t e ic c s iuen
o om o eie tic-tac i uu en s n una st a polisèmiques, escriure en la pissarra un text senzill
amb onomatopeies corresponents a animals,
elements i accions:
Ahir vam anar amb xuc-xuc a la granja d’Ester.
magina ada sit a i i rela iona am l’onomatopeia orresponent
Des de l’estació vam anar amb un autobús. Quan
n tim re d’ na porta m m va parar, l’autobús va fer mec-mec. Vam tocar
a la porta i Ester tocà una ning-ning. El primer
n gall en na gran a ee ee animalet que vam veure va ser un bub-bup.
na o ella elant ding dong Darrere d’ell anava un piu-piu.
na a ella olant i iri i • Encerclar les onomatopeies. Preguntar sobre cada

onomatopeia: Són paraules o sons? Quin mitjà
de transport, quan passa, fa el so xuc-xuc? Com fa
Es ri na onomatopeia per a representar el so l’autobús o el cotxe quan toca la botzina?, etc.
• una e s na ient
en
c. • un t en assant INNOVACIÓ EDUCATIVA
• una t eta Aprenentatge cooperatiu
Respostes obertes. Exemples: hahaha; xuc, xuc; tararí, tararí.
s-cents int-i-n u

ACTIVITATS
Coneix onomatopeies usuals.
Ampliació
• Relacionar onomatopeies amb dibuixos:
• Reescriure el text de l’activitat dels suggeriments
Pollet, piu-piu, gos, bup, bup, porta, toc-toc, gallina, coc-coc,
posant les paraules que substitueixen les
gall, quiquiriquic, gat, mèu, mèu, etc.
onomatopeies:
RECURSOS Tren, tocar la botzina, campaneta, gos, pollet.
• Pàgina web amb una aplicació per escoltar

les onomatopeies d’animals en diferents llengües del món:
http://www.bzzzpeek.com/
• Recull d’onomatopeies:
http://link.edelvives.es/suqwi

UNITAT 12
1
— ra comprovaran la intel lig ncia del meu invent —va dir

la doctora—. Eres el robot més intel ligent
CONTINGUTS — eep beep s c el robot més intel ligent —digué el robot.
• Tipus d’oracions: oracions enunciatives. —M’a udaràs amb la nete a del meu laboratori d’invents
• Oracions afirmatives i negatives, interrogatives — o t’a udaré amb la nete a del teu laboratori. ecorda que s c
i exclamatives. el robot més intel ligent! u embrutes tu neteges.
SUGGERIMENTS METODOLÒGICS • uin s in ent e a ct a Un robot.
• Iniciar el treball sobre les oracions enunciatives • uina e unta c ntesta a una ne aci
a partir d’un joc, el joc de Pere diu... M’ajudaràs amb la neteja del meu laboratori d’invents?
Dir frases afirmatives i negatives, relacionades amb

instruccions que els alumnes han de representar
o no, segons el tipus d’instrucció.
i ha aci ns ue s usen e a ex ica a una c sa c
Pere diu que us toqueu el cap, que no estigueu s iuen oracio s e ciati es
quiets, que balleu, que no parleu.... es aci ns enunciati es en se a irmati es uan e ui a en a i s
• Demanar a cada alumne que pense una instrucció i e ati es uan e ui a en a i o
afirmativa i una altra negativa, com han vist
en el joc. Per torns, els alumnes donaran les ordres
al grup amb la mateixa consigna: Pere diu que...;
2
que no...
• e ist a e cu a e su e he is No he vist la pel·lícula de superherois.
• ae a ece ta e escuit No trobarem la recepta del bescuit.
• sa t es e ana a teat e Nosaltres no volem anar al teatre.
s-cents t enta
Reforç Diferencia afirmació de negació.

• Dir frases senzilles a partir d’indicacions: una • Situar en llocs diferents de l’aula les paraules SÍ i NO, escrites
frase afirmativa relacionada amb el col·legi, una en cartolines de colors diferents. Dir frases afirmatives o negatives
negativa relacionada amb el cap de setmana, etc. perquè els alumnes es desplacen, per torns, al lloc on està
la paraula relacionada amb el tipus d’oració.
Ampliació
Canvia oracions simples d’afirmatives a negatives.
• Relacionar frases amb les paraules SÍ i NO,
segons siguen afirmatives o negatives. • Escriure oracions senzilles, transformant-les (afirmativa-negativa/
negativa-afirmativa).

Valencià 2n
UNITAT 12
3 lig les ora ions i rela iona
ols erenar? a ridat la te a osina
i a ridat per tel on? ’ em posada a l’armari gran
n e posat la ro a? ’agradaria erenar n sand it CONTINGUTS
? • Tipus d’oracions: oracions enunciatives.

• uin si ne tenen en c es t es e untes
• Oracions afirmatives i negatives; interrogatives
i exclamatives.
es aci ns i terro ati es s usen e a e una e unta es i enti ica s

e u ten se e un si ne inte aci
lig les ora ions i en er la les interrogati es Resoldre les activitats amb l’estructura
LLAPIS AL CENTRE .
uin fred! n viu Martina ols més pa orna de seguida!
• ixa t en es aci ns ue n has ence c at enen a un si ne i e ent

!
es oracio s e clamati es ex essen senti ents s esa a t es

e ci ns ten se e un si ne exc a aci
osa el signe e orresponga
uina sorpresa més gran ! quina ora arribaràs. ?
s-cents t enta-una 1

MÚLTIPLES
Reforç
Escriu frases senzilles.
• Pensar en quines preguntes, oracions interrogatives, farien
en situacions suggerides relacionades amb la vida diària • A partir d’una situació, escriure frases segons
dels alumnes. indicacions:
Coneixen a un alumne nou, és l’aniversari d’un amic, volen ajudar E la plat a
una altra persona a comprar, etc. Sé nadar
Ampliació No
• Relacionar oracions exclamatives i interrogatives amb els signes ?
de puntuació corresponents. ! Que bé que estic ací!
Quants anys tens

? Classifica oracions.
Saps on estan les claus
• Classificar les oracions d’un text senzill:
Quin fred
! afirmatives, negatives, interrogatives
Vine per favor i exclamatives.

UNITAT 12
1
CONTINGUTS
• La b i la v.
• Utilitzar una endevinalla per introduir les lletres El pare de rauli és el bomber del poble. El seu ve icent vol
que es treballen en aquesta secció: ser bomber i li va demanar a rauli un vestit de bomber de
a) Primer en una caixa, veres. rauli i icent viuen a inar s i cada dissabte van a una
en la camisa després, gran a a aprendre a muntar a cavall. El cavall de rauli té
damunt de la butxaca taques blanques i corre molt.
i en la jaqueta també.
Què sóc? (el botó) • ta- es i esc iu uantes n hi ha e ca a
b) Per la granja passege
ara les am ara les am
tocant la campana
Brauli, bomber, poble, dissabte, blanques. Veí, Vicent, vol, va, vestit, veres, viuen, Vinaròs,
llet blanca jo et done van. Cavall.
cada dia de la setmana.
Quin animal sóc? (la vaca)
• Escriure en la pissarra les paraules botó i vaca. 2
Encerclar les lletres b i v. En grup, pensar altres
paraules amb les mateixes lletres. osc ca aller m il n ol∫
a ioneta int cal erd
am ul ncia ot iol r i ola
bosc, cavaller, mòbil, avioneta, vint, calb, verd, ambulància, botó, violi, brúixola.
s-cents t enta- s

MÚLTIPLES
Reforç
Discrimina b/v.
• Apegar en la pissarra el dibuix d’un botó i d’una vaca. Repartir
• Completar frases senzilles, amb paraules cartolines amb el dibuix i el nom d’elements que tenen les lletres
amb b/v a partir de pistes: b i v. Cada alumne mostrarà la seua cartolina, lllegirà el nom i dirà
en quina secció de la pissarra posaria la paraula.
Exemples:
Carme toca la flauta i Ramon toca Dictat complementari
el (instrument amb v). He vist una carrera • Victor és el germà de Belinda. Són germans bessons. Belinda és
de (animals de quatre potes amb v), etc. conductora d’una ambulància. Victor té una granja en el camp. En
Violí/cavall. estiu, Victor me deixa posar una tenda de campanya en el seu camp.
• Localitzar en una sopa de lletres, o un text

senzill, paraules amb b/v.

Valencià 2n
UNITAT 12
ec a ue a ant e p i ca esc iu e c en es a au es
am u ncia campe
CONTINGUTS
3 ompleta les para les am m o mp • Els grups mb/mp.
ba bo te esta
a le co rar ca ament SUGGERIMENTS METODOLÒGICS
bambú, bombó, tempesta, ample, comprar, campament.
• Jugar al joc de les definicions.
Es ri la sol i a l’ende inalla
Dir definicions senzilles de paraules amb els grups
o s c cami ni autob s mb i mp pels alumnes perquè les identifiquen.
per tinc volant i rodes Escriure les paraules en la pissarra i relacionar-les
i una sirena que sona amb el grup corresponent.
per avisar si l’escoltes. Exemples: el contrari d’estret (ample/ mp), on es
ambulància. posen les tendes de campanya (campament/ mp),
dolç que està fet de xocolate (bombó/ mb),
vehicle que porta persones a l’hospital
Es ri la para la e orrespon a ada de ini i (ambulància/ mb), etc.
a ra leda r i a po le
• ersonatge que vola en una granera. bruixa
• oblaci més menuda que una ciutat. poble
• nimal mam fer amb banyes. cabra
• lanta que es cultiva a l’ ort. bleda
s-cents t enta-t es 2
Reconeix els grups mb/mp. Reforç

• Fer dues seccions a la pissarra i escriure els grups mb/mp en • Resoldre un encreuat senzill, a partir de dibuixos
cada secció. Jugar al veig veig amb paraules amb mb/mp a com a pistes, amb paraules amb mp i mb.
partir de definicions senzilles. Després d’identificar la solució,
Ampliació
preguntar als alumnes en quina secció va cada paraula
i escriure-les. • Ordenar les lletres de paraules amb les grafies
treballades en la secció. Posteriorment, agrupar-
Exemples: la persona que guanya un campionat (campió), lloc
les en famílies de paraules:
on hi ha animals i plantes (camp), esprai que s’utilitza perquè
les habitacions tinguen bona olor (ambientador), instrument Camp, campament, acampada, acampar, camp,
de metall que te forma de copa cap per avall (campana), etc. camperol.
Ambulància, ambulant, ambulatori.
Comprar, compra, comprat, etc.

Valencià 2n
UNITAT 12
Paper i tinta
1
D DE ELL
Estrena de la pri era pel l cula

CONTINGUTS dirigida per i uets
• La notícia. Hui s’estrenarà Uni ers s

gics la primera pel l cula
en qu col labora un equip de
SUGGERIMENTS METODOLÒGICS xiquets de anys. Els xiquets
• Iniciar el treball perquè els alumnes intueixquen an donat consells al director
la funcionalitat i les característiques de la noticia sobre l’argument i els
mostrant el text d’una notícia real original personatges que agraden als
o inventada. Preguntar per activar els més oves.
coneixements previs dels alumnes: On està escrit el
text, en un periòdic o un llibre? Com explicaríeu • es iu e ei ic n s ha u icat esta n t cia
què és una notícia? Penseu que llegir les notícies
Diari de Castelló.
d’un periòdic és interessant? Per què?, etc.
• e u a a a n t cia
De l’estrena de la primera pel·lícula dirigida per xiquets.
na ot cia s un text ue es u ica en un e i ic e a in a tit lar

e a n t cia s una ase ue in ica e te a e a n t cia
n e cos e la ot cia es na in aci s e e te a
s-cents t enta- uat e
Reforç Reconeix la temàtica de diferents notícies.

• En grup, pensar quines notícies escriurien • Relacionar títols de notícies inventades amb el tema:
en el periòdic escolar.
Final del campionat de bàsquet Art
er s
Tema Inauguració d’una exposició de pintura Espectacles
i teressa t co tarie
Estrena mundial de l’última pel·lícula
Esport
de Harry Potter
Inventa inicis breus de notícies senzilles.

• A partir dels titulars de les notícies de l’activitat anterior, pensar
Ampliació
amb quines frases començaria la notícia.
• Pensar en un títol per a cada notícia
Titular om come a
de les seleccionades en l’activitat de reforç.
Final del campionat de bàsquet
Estrena mundial de l’última pel·lícula
de Harry Potter

Valencià 2n
UNITAT 12
2 ser a i rela iona ada imatge am el tit lar de la not ia orresponent
A B
CONTINGUTS
• La notícia: el titular i el cos de la notícia.
a) II petici in antil de nataci

b) Inauguraci del eatre de itelles l rins
Resoldre les activitats amb l’estructura
3 ra ompleta el te t del os d’ na de les not ies LA SUBSTÀNCIA .
, de gener
Hui tindr lloc a
Resposta oberta.
en la nostra localitat Exemple: València, 3 de gener de 2016.
Hui tindrà lloc la representació de l’obra
Hi esteu tot∫ convidat∫ de titelles «El cocodril i el mandril» en la

nostra localitat. Hi esteu tots convidats!
ol e para les
eda ta en el adern el os d’esta not ia
e uip in antil del lub d Atletis e arb ha guan at la

pri era carrera n cturna iutat de andia.
Resposta oberta.
s-cents t enta-cinc
Treballa en equip per a elaborar un text. Reforç

• Combinar les parts de titulars de notícies i escriure una frase • Identificar els elements principals d’una notícia,
per començar-les. original o inventada: nom del periòdic, data
Presentat el nou model festival de Titelles
de la notícia, titular, cos de la notícia.
de la vall d’Albaida
Ampliació
Estrena mundial les rebaixes d’estiu a València
• Completar l’esquema d’una notícia seguint
Inauguració del de bicicleta elèctrica
el model de l’activitat 3.
Hui comencen de la pel·lícula Bruixes a la carrera
Hui s’ha presentat el nou model de bicicleta elèctrica.

És una bicicleta que no necessita dels pedals.

Taller de paraules
Valencià 2n
UNITAT 12
1 a re el li els perso at es els co tes
Acte I. Escena a
( inotxo s’al a i es posa da ant del grup. Est molt preocupat i ner iós.)
CONTINGUTS Pino o. (Dirigint se especialment a lancaneu i a dos dels nans que
• El teatre: els personatges. l’acompanyen.) De veritat anem a conformar-nos s sembla bé
que la aputxeta o a no ens deixe tornar a casa
n ne ( arlant fort i amb expressió enfadada.) casa oldràs

dir tornar a les nostres cases no er qu no voldreu que els
• Motivar la curiositat dels alumnes fent preguntes meus set amics i o visquem a la mateixa casa on a viu este
senzilles relacionades amb el tema del fragment plor s (Assenyalant el que est plorique ant amb molta pena.) la
de l’activitat 1. Escriure a la pissarra noms iaia de la aputxeta i la xiqueta repel lent eixa que va sempre
de personatges de contes. Preguntar als alumnes vestida amb el mateix color veritat
que creuen que tenen en comú.
• Demanar que pensen en altres personatges
per ampliar la llista de la pissarra. 2
• Conversar sobre el concepte de personatge • uants e s nat es hi ha en e text

en un text: Com explicarien què és un personatge? Tres personatges.
Què passaria si en una història no hi haguera
personatges? Hi ha personatges que els resulten • uins e s nat es s n
simpàtics? I antipàtics? Quin és el seu personatge Pinotxo, el llop i Blancaneu.
preferit? Com és? Per què els agrada
especialment?, etc. • uina acci a in tx a ans e a a n es sa
S’alça i es posa davant el grup.
Llegir el text de l’activitat 1 amb l’estructura s-cents t enta-sis
ACTIVITATS
MÚLTIPLES Reforç
• A partir del títol del fragment, pensar per què podrien rebel·lar-se
Treballa cooperativament per a resoldre
els personatges dels contes: I si Caputxeta estiguera enfadada
activitats.
perquè no vol anar a casa de la seua iaia perquè vol jugar amb una
• Seleccionar una parella de personatges i, amiga? Penseu que a Pinotxo li agrada que el nas se li faça gran?
col·lectivament, inventar una descripció,
basada en la personalització. Ampliació
• En grup, descriure als tres personatges que hi apareixen:
RECURSOS
erso at e Com és? Com es comporta?
• Recull d’activitats i materials sobre personatges Pinotxo
de conte: http://link.edelvives.es/hejrj Blancaneu
• Vídeo amb el conte de Pipo, el mussol poruc: El llop
http://link.edelvives.es/yygqv

Valencià 2n
UNITAT 12
3 lig na altra part de l’o ra de teatre i ompleta les a ota ions
LLOP ø em
mireu ai a s que nø hauria de tindre or
de la a ut eta er vosaltre∫ nø sabeu com CONTINGUTS
e∫ osa quan alg li orta la contr ria • El teatre: els personatges.
VENTAFOCS:
uda’n∫ a ensar qu odem fer erqu li
diga al brui ot que desfa a l’encanteri
LLOP f Aprenentatge cooperatiu
Potser si hø demanem al igronet
Respostes obertes. Exemples: (molt enfadat); (molt preocupada); (pensant com solucionar el problema).
Usar PARADA DE TRES MINUTS per a resoldre
les activitats de la pàgina.
ets l a tor
Es ri el nom de dos personatges m s e penses e podrien ei ir

en a re el li els perso at es els co tes
Resposta oberta. Exemple: La rateta presumida, el soldadet de plom, l’ànec lleig, els músics de Bremen, etc.
n una o ra e teatre a s e a inte enci e ca a e s nat e

hi ha in aci s e e s i ents i e s est s ue an e s senti ents
ue tenen est s
ste ti us e text es iu acotaci i est esc it ent e a ntesis es ac taci ns
a u en t a s act s e a e esenta e seu e s nat e
s-cents t enta-set
Forma part amb interés d’una representació teatral col·lectiva. Reforç

• Representar el text escrit col·lectivament en l’activitat • Amb cada parella de personatges descrits en
d’ampliació. l’activitat de competències bàsiques, inventar
col·lectivament l’argument d’una escena de
• Elaborar un cartell o una invitació per convidar els alumnes
teatre semblant a la presentada en la secció.
d’altres cursos a veure la representació de l’escena inventada
pels alumnes. Ampliació
• En grup, escriure una escena amb la parella
de personatges, seguint el model proposat
en el text de l’activitat 1.

Valencià 2n
Per a recordar…
UNITAT 12
1
• ieu un e s text s e a e teat e ue has e it en es ines

ante i s
PROJECTE • ssa eu a ectu a e text i e esenteu- a ant e a esta e a c asse
Resposta oberta.
CD LLIBRE DIGITAL, generador d’avaluació. 2
CD ACTIVITAT INTERACTIVA. 4
L’espectacle inclou una actuaci amb
pallassos amb bicicleta l’ ome bala i un
SUGGERIMENTS METODOLÒGICS mag aix com malabarismes realit ats per
Abans de llegir el text: xiquets i xiquetes alumnes de l’Escola
nternacional de irc.
• Observar les il·lustracions de la pàgina. Realitzar
preguntes sobre elles: Quina professió representa
1
cada dibuix? Treballen tots els personatges en el
IA I E E A AF
mateix lloc? Com es diu? Quines altres atraccions
es representen en el circ? En la localitat on viviu,
3
on solen posar el circ? Heu anat alguna vegada
ui ha arribat a la n stra ciutat el grup de
al circ? Què us agrada més del circ?
pr essi nals ue r en El circ eur peu.
El seu espectacle ialles i lantins
s estrenar de dij us.
DICTAT CD 2
2
Acamparem molt a prop de València. Una ambulància Arriba a la ciutat El circ eur peu
va passar ahir per ací. La professora és molt amable.
Un avió volava molt baixet. La vaca s’escapà de la
granja.
3
Dictat.
s-cents t enta-huit
1 Audició.
2 Comprensió oral.

a) un germà i una germana
b) dos germanes
c) dos germans bessons
Com són eixa classe de germans?
a) tenen la mateixa edat
b) un és major que l’altre un any
A quina classe de museu van anar?
Què representava el primer quadre?

UNITAT 12
1 Es ri am in animalet rela ionaries les onomatopeies seg ents
• u - u
• ec- ec
• u- u AUDICIÓ AVALUACIÓ COMPLEMENTÀRIA

gos; ànec; gat.
El meu germà bessó i jo vam anar al museu a veure una
2 ela iona les ora ions am el tip s d’ora i exposició de pintures. El primer quadre era una pintura
d’un bou i una vaca. La vaca tenia una bena als ulls i
tocava amb les potes un tambor. En la sala següent vam
ina ora s? irmati a
trobar una pintura també molt rara: una dona que
anava vestida de blau i tenia un cascavell al coll tocava
ina sorpresa egati
irmatia a un violí.
En el corredor del museu, hi havia tres càmeres i un
Esti aprenent
ina sorpresa
a pintar nterrogati
irmati a a televisor on apareixia la fotografia del pintor: un home
vell amb una barba llarga i una brusa plena de taques
o ll anar a la plat a E lamati a de pintura.
3 ompleta les para les i opia les orre tament

a bul cia aca ada rusa
can iar incre le te esta Posar en comú les respostes amb U PER TOTS .
ambulància; acampada; brusa; canviar; increïble; tempesta.
• uina et a esc i i a ant e ip
n
om li e pli aries a n ami s na a ota i ?

Resposta oberta.
s-cents t enta-n u 2 9

1 Audició.
2 c) dos germans bessons; a) tenen la mateixa edat;
a) El primer quadre A un museu de quadres; Una vaca i un bou.
b) El segon quadre 3 Resposta oberta.
4 Inventa un títol per al text que has llegit. 4 Resposta oberta. Exemple: Misteri en el museu.
Uns quadres molt bojos. L’estrany pintor.
5 Copia una frase afirmativa del text.
5 Resposta oberta. Exemple: En el corredor del museu
6 Transforma-la ara en negativa. hi havia tres càmeres.
7 Imagina que has d’escriure una notícia sobre l’exposició. 6 Resposta oberta. Exemple: En el corredor del museu
no hi havia tres càmeres.
Quin títol li posaries?
7 Respostes obertes. Exemple: Inauguració d’una exposició
Com començaria la notícia? de quadres estranys.
8 Escriu tres preguntes que faries als bessons sobre la seua visita En el museu central de la localitat s’inaugurarà hui una
al museu. exposició de quadres estranys. L’autor de les pintures.
8 Resposta oberta. Exemple: Quin quadre vos va agradar
més? Qui vos va parlar de l’exposició? Recomanaríeu a
altres persones veure el museu?

Trimestral 3
PROGRAMACIÓ
Pàgines Competències
Continguts Criteris d’avaluació Estàndards d’aprenentatge LA clau IM
Comunicació escrita: 1. Llegir de forma guiada 1.1 Llig de forma guiada textos 242-245
llegir. textos senzills de l’àmbit senzills de l’àmbit escolar: recepta
escolar: recepta de cuina. de cuina.
Estratègies bàsiques per
a la comprensió lectora
2. Establir relacions entre el 2.1 Estableix relacions entre el 242-245
contingut general de la lectura contingut general de la lectura
i les experiències pròpies. i l’experiència personal.
3. Interpretar de forma guiada 3.1 Interpreta de manera global la 242-245

textos pròxims a la seua informació contextualitzada d’un
experiència. text senzill.
4. Organitzar a partir de 4.1 Organitza a partir de models 242-245

models informació obtinguda informació obtinguda durant
durant l’escolta i la lectura l’escolta i la lectura guiada: la
guiada: la notícia. notícia.
Comunicació oral. 5. Participar en converses 5.1 Participa en converses i diàlegs 242-245

Estratègies i normes i diàlegs senzills respectant el senzills respectant les normes
d’interacció amb els altres torn de paraula. bàsiques dels intercanvis
i comprensió de missatges comunicatius.
orals.
Coneixement de la 6. Reconéixer de manera 6.1 Reconeix de manera guiada 242-245
llengua. Planificació guiada elements del sistema elements del sistema lingüístic: els
d’activitats individuals lingüístic: els antònims. antònims.
i col·lectives
7. Participar en equips de 7.1 Participa cooperativament 242-245
treball de manera guiada. en activitats guiades.
Educació literària. 8. Participar en produccions 8.1 Estructura l’expressió oral en 164

Apreciació de textos col·lectives a través del joc dramatitzacions i lectura expressiva
literaris senzills: la cançó de i l’experimentació. de la cançó de bressol.
bressol.
NOTA: LA: Llibre de l’alumne.

RÚBRICA
Estàndard Excel·lent Satisfactori Elemental En procés d’assoliment

1 Llig de forma guiada textos Llig de forma prou guiada Generalment, llig de manera Generalment, té dificultats
senzills de l’àmbit escolar: textos senzills de l’àmbit molt guiada textos senzill llegint textos senzills
recepta de cuina. escolar: recepta de cuina. de l’àmbit escolar: recepta de l’àmbit escolar: recepta
de cuina. de cuina.
2 Estableix relacions entre Estableix relacions entre Estableix relacions entre una Intueix el contingut general
el contingut general el contingut general aproximació al contingut de la lectura i l’associa
de la lectura, amb l’ajuda de la lectura, amb l’ajuda de la lectura, amb l’ajuda a altres contextos però no
del context, i el vincula amb del context i d’un adult, del context i de l’adult, amb la seua experiència
la seua experiència personal. i el vincula amb la seua i el vincula amb la seua personal.
experiència personal. experiència personal.
3 Interpreta, de manera global, Interpreta de manera global, Interpreta de manera global, S’aproxima a la interpretació
amb l’ajuda de context, la amb l’ajuda del context, amb l’ajuda del context global, amb l’ajuda del
informació més rellevant la informació més rellevant i de l’adult, la informació més context i de l’adult, de part
d’una recepta de cuina. d’un text senzill d’una recepta rellevant d’un text senzill de la informació rellevant
de cuina. d’una recepta de cuina. d’una recepta de cuina.
4 Organitza de manera guiada Organitza de manera molt Organitza de manera molt Organitza de manera molt
la informació obtinguda per a guiada la informació guiada la informació guiada la informació
transferir-la a una producció obtinguda per a transferir-la obtinguda per a transferir-la i s’aproxima a la producció
comunicativa pròpia: la a una producció comunicativa a una producció comunicativa amb incorreccions, després
notícia. pròpia: la notícia. pròpia generalment correcta: d’haver imitat models:
la notícia. la notícia.
5 Participa en diàlegs Participa en diàlegs i converses Participa en diàlegs i converses Participa en diàlegs
i converses sobre tindre una sobre tindre una mascota amb sobre tindre una mascota, i converses sobre tindre una
mascota amb autonomia, certa autonomia, a partir d’un guiats, amb certa autonomia, mascota, a partir d’un model,
a partir d’un model, model, respectant el torn a partir d’un model, respectant respectant el torn de paraula.
respectant el torn de paraula. de paraula. el torn de paraula.
6 Reconeix i escriu paraules Reconeix i escriu paraules Reconeix i escriu paraules Reconeix i escriu paraules
antònimes i resol les activitats antònimes la major part de antònimes algunes vegades antònimes poques vegades
correctament vegades i resol les activitats i resol les activitats i resol les activitats
correctament. correctament. correctament.
7 Mostra autonomia per A partir d’un model, mostra En general, amb un model, En algunes ocasions,
participar cooperativament en autonomia per a participar mostra autonomia per a amb un model, participa
una microseqüència cooperativament en una participar cooperativament cooperativament en una
d’activitats guiades. microseqüència d’activitats. en una microseqüència microseqüència d’activitats
d’activitats guiades. guiades.
8 Estructura l’expressió oral Estructura l’expressió oral En general, estructura En algunes ocasions,
amb autonomia i correcció amb correcció, amb l’ajuda de l’expressió oral amb correcció, estructura l’expressió oral
en dramatització a partir l’adult i el grup: cançó amb l’ajuda de l’adult amb certa correcció: cançó
de models senzills: cançó de bressol. i el grup: cançó de bressol. de bressol.
de bressol.

Trimestral 3
la descripció.
Estructures cooperatives bàsiques Pàgines Estructures cooperatives específiques Pàgines

El joc de les paraules 240 Millor entre tots 242, 243
1-2-4 241
Treball per parelles 241
CRITERIS D’AUTOAVALUACIÓ PER A L’ALUMNAT

Inicial Final Valoració

Criteris d’autoavaluació final del
Llig correctament una recepta de cuina.
Establisc relacions entre el contingut general de la lectura i l’associe amb la meua experiència
personal.
Interprete de manera global la informació més rellevant i sé respondre a les preguntes sobre esta.
Organitze informació obtinguda d’un text: la notícia.
Mostre iniciativa per a donar informació personal oralment sobre una mascota.
Sé donar els antònims d’adjectius donats.
Participe en una microseqüència d’activitats guiades.
Estructure correctament l’expressió oral: cançó de bressol.
TOTAL
1: No ho sé. 2: Ho sé parcialment. 3: Ho sé prou bé. 4: Ho sé molt bé.

Paleta IM
PALETA D’INTEL·LIGÈNCIES MÚLTIPLES
IM Acompliment
Estes volen dir el mateix... i estes el contrari
Grup classe El mestre dirà paraules i per torns haureu de dir un sinònim i un antònim.
Fem que cuinem
Grup classe El mestre vos dirà a l’orella, per torns, accions que solem fer a la cuina i utensilis que solem fer
servir. Quan vos toque, vos alçareu de la cadira i representareu l’acció o l’utensili; sense parlar, només amb
gestos i sorolls, perquè els vostres companys l’endevinen.
La meua mascota
Per parelles Tens alguna mascota? N’heu tingut alguna vegada? Si no, t’agradaria tindre’n una?
Com la cuidaries?
Cuinem des de l’aula!
Grup classe El mestre posarà dos cartolines en les quals hi haurà el nom d’un plat. Per torns, primer a la
dreta i després a l’esquerra, vos alçareu, vos dirigireu a una de les cartolines i escriureu un dels ingredients
que creieu que calen per a cuinar esta recepta. Quan ja hàgeu completat els ingredients, continuareu amb
els passos que s’ha de seguir per a cuinar. En acabant, tindreu dos receptes noves per a posar en pràctica
a casa!
Cançó de bressol
Grup classe De menuts vos cantaven alguna cançó de bressol? La recordeu? Ensenyeu-la als companys
i canteu-la tots junts. Hi ha cançons repetides?
Penjat
Grup classe Endevineu noms d’aliments jugant al penjat.
Jo ja ho sé fer!
Individual Saps extraure la informació principal d’una notícia?
I tu?
Grup classe Què faries si un company té dificultats per a extraure la informació principal d’una notícia?
Com l’ajudaríeu?

Valencià 2n
Cooperem i aprenem
TRIMESTRAL 3
1 g em al o de les in ita ions
CONTINGUTS
• Aprenentatge cooperatiu.
• Funcions comunicatives bàsiques: contestar
i preguntar per obtindre informació personal.
SUGGERIMENTS METODOLÒGICS • e t ns eu un esc tet a un c an e a c n i a - a una

ce e aci st e c an i u ta e a e e ue i heu
• Utilitzar la il·lustració de l’activitat 1 per motivar sat s en ne un exe e
els alumnes a plantejar hipòtesis: Què estan fent
u ull convidar-te a una festa de disfresses.
es xiquets del dibuix? Quantes parelles hi ha? Hi ha
algun xiquet parlant en cada parella? I escoltant? pan ràcies per la invitaci portaré una disfressa
Què penseu que està dient-li el xiquet a la xiqueta? de piderman!
qu ha∫ convidat al teu amic

u t’ha dit que ortaria
Aprenentatge cooperatiu qu t’han convidat
Usar l’estructura EL JOC DE LES PARAULES
Usar
per a resoldre les activitats. u hi ortar ∫
Resposta oberta.
2 eg r e m s d’ n i et a on idat n altre a na matei a ele ra i
Cada alumne pensa en l’organització d’una festa o un e ompte els tip s de ele ra ions e s’ an repetit
esdeveniment important. La resta d’alumnes li faran
preguntes fins a identificar quina en celebració ha • sc i iu en a issa a es in itaci ns ue heu et i ca a a u ne a e i una
pensat: És una celebració que fem tots? Es fa en casa a au a e aci na a en ca a u i ex ica a a esta e u ha e e i a
o en un altre lloc? Hi ha disfresses?, etc. Resposta oberta.
s-cents ua anta
2 0_2 3_ EP3_107150_LA_LEN2P_SPX_BlEv.idml 2 0 23/02/15 17:09 2 0_2 3_ EP
ACTI
Reforç Resol una situació comunicativa de manera creativa

• Repartir a cada xiquet una cartolina en blanc • Elaborar una targeta per convidar alguna persona a una celebració
perquè escriga el nom d’una celebració: una o esdeveniment. Proposar preguntes per estructurar
festa d’aniversari, de Carnestoltes, de disfresses, el text:
d’inici de curs, de final de curs, etc.
A qui? A què el convides? Per què el convides? Quan serà?
Escriure el nom de dos companys de classe On serà? Què aportarà?
en la part posterior de la cartolina.
Ampliació
• Per torns, cada alumne mostrarà la seua
cartolina i llegirà el nom de la celebració.
Llegir el nom de cada alumne perquè diga
el nom de dos objectes/ elements relacionats
amb la celebració.

Som emprenedors TRIMESTRAL 3
Valencià 2n
1 ser a les imatges
CONTINGUTS
• Resolució de problemes: identificar

les conseqüències positives d’una conducta.
2 orme e ips i sele ione dos op ions per a ompletar la rase

E pli e als altres e ips per les e triades SUGGERIMENTS METODOLÒGICS
i tenim una mascota cal ser responsables perqu … • Iniciar el treball sobre la secció amb l’elaboració
és un ésser viu. d’un mapa conceptual de vocabulari, a partir de
la paraula MASCOTA, amb les aportacions de tots
és un animalet que creix i es fa gran.
els alumnes.
cal cuidar-lo donar-li men ar passe ar-lo i estimar-lo. • Continuar amb un debat informal a partir de
Resposta oberta.
les escenes representades en les fotografies
3 Es ri tres aten ions si es per a idar na mas ota i a’t en les imatges de l’activitat 1: Quin són els elements comuns
de l’a ti itat de les tres fotografies? Quins creus que són
els sentiments dels xiquets? Per què penses que
estan contents?, etc.
Resposta oberta.
Usar l’estructura 1-2-4 per resoldre l’activitat 2
Usar
T’agradaria tindre na mas ota a lasse? er ? i TREBALL PER PARELLES per realitzar l’activitat 3.
Resposta oberta.
s-cents ua anta-una Cada alumne ha de seleccionar una mascota i fer
una fitxa informativa molt senzilla.
23/02/15 17:09 2 0_2 3_ EP3_107150_LA_LEN2P_SPX_BlEv.idml 2 1 23/02/15 17:10
COMPETÈNCIES CLAU
i INTEL·LIGÈNCIES MÚLTIPLES ACTI
ACTIVITATS
Expressa els sentiments positius. Reforç

• Per parelles. Cada parella seleccionarà un mascota: L’alumne A • Identificar accions relacionades amb la
escriu un text breu posant-se en el lloc de la mascota, convivència responsable amb diferents mascotes.
per explicar el que necessita. L’alumne B escriu un text per
Ampliació
expressar-li a la mascota els aspectes positius que ella li aporta.
• Per parelles, redactar una guia amb 6 consells
per conviure responsablement amb una
mascota.

Valencià 2n
TRIMESTRAL 3
Avaluem amb PISA
1 lig el te t
Un n u e D LL
la nostra ciutat a arribat un nou ve . Es tracta

CONTINGUTS d’un s panda que a arribat al ool gic. L’ s es
diu i o i ve des de la ina. Demà es podrà
• Avaluació Pisa (I): Estratègies de comprensió
veure en el oo.
lectora.
• Identificació d’un tipus de text: la notícia. • text ante i c es na
• Repàs de continguts del trimestre. na ca ta na ece ta na n t cia
• h has sa ut
SUGGERIMENTS METODOLÒGICS Té un títol i apareix la data que es publica.
• mb les activitats proposades en aquesta secció

trimestral, a més de reforçar els aprenentatges 2 in s el tit lar del te t? opia’l en el adern
de les unitats 9 a 12, es pretén contribuir • n enta un a t e titu a e a a ateixa n t cia
a la millora de les estratègies de lectura
Un nou veí. Resposta oberta.
i de comprensió lectora a partir de textos breus,
relacionats amb tipologies textuals pròximes
a l’entorn real dels xiquets. 3 ontesta les preg ntes so re la not ia
• Per iniciar l’aproximació al tipus de text proposat Sobre un ós panda.

• e ui s a n t cia
en aquesta secció, la notícia, demanar als alumnes Demà.
• uan es eu e s
que es fixen en elements del text: Quin és el títol
de text? Per què apareix la data? Penseu que • es n e Ve des de la Xina.
es el principi d’un conte o una notícia? Per què

ho he sabut?, etc. magina e eres el periodista e a reda tat la not ia ina rase a egiries?
Resposta oberta.
DICTAT DE REFORÇ s-cents ua anta- s

En el centre de la ciutat hi ha un zoo. Hui hem anat
la classe de segon. Hem vist un ós panda molt gran. 240_243_REP3_107150_LA_LEN2P_SPX_BlEv.indd 242 24/02/15 17:04 2 0_2 3_ E
Estava menjant fruita. La professora diu que és un ós

panda. ACTI
ACTIVITATS
Reforç
INNOVACIÓ EDUCATIVA • En grup, pensar una o dues frases més, descrivint l’ós panda,
per ampliar el text de la notícia. On posarien les frases, al principi,
Aprenentatge cooperatiu al final o enmig de la notícia?
Verificar les respostes amb l’estructura
MILLOR ENTRE TOTS . Ampliació
Intel·ligència lingüisticoverbal • Per parelles. Inventar el nom del diari on apareix. Copiar la notícia
i afegir una frase al final.
Per parelles. Pensar en un altre animal del zoo. Escriure
una notícia, contestant a les preguntes: Què passa?
De qui parla? On està? Quan passa?

Valencià 2n
TRIMESTRAL 3
En er la les para les am rela iones el protagonista del te t
gran intel ligent o e ner i s trist simp ti

gran, intel·ligent, simpàtic.
ompleta les parelles am para les ontr ries de l’a ti itat anterior CONTINGUTS
• Avaluació Pisa (II): Estratègies de comprensió

antipàtic alegre menut
lectora.
• Repàs de continguts del trimestre.
antipàtic, simpàtic; alegre, trist; gran, menut.
ompleta les ora ions am na para la de la not ia

es r ∫ del n merø nou
• Iniciar el treball d’aquesta pàgina amb una pluja
ve el n merø d’idees per verificar els coneixements previs dels
’ha trencat el oguet i han com rat alumnes sobre els antònims. Jugar al joc del no.
Dir frases amb instruccions que els alumnes han
un oguet nou de representar fent el contrari del que es diu:
• a a au a ue has t iat e a c eta es ases t No us toqueu el cap, no tanqueu la boca, etc.
s un si ni icat s si ni icats i e ents

i i a el ontrari del e di en les rases del te t Aprenentatge cooperatiu
• s s an i n t ta ues ne es st es e t i s t ne i s Verificar les respostes amb l’estructura
MILLOR ENTRE TOTS .
Un ós amb taques negres. Està dormint i és molt tranquil.
Dictar un text amb adjectius i preposicions de lloc
perquè els alumnes dibuixen el contingut. Després,
cada alumne explicarà oralment què ha dibuixat
i la posició de cada element.
s-cents ua anta-t es
24/02/15 17:04 2 0_2 3_ EP3_107150_LA_LEN2P_SPX_BlEv.idml 2 3 23/02/15 17:10
ACTI
ACTIVITATS
Reforç
• Demanar als alumnes que dibuixen el significat de diferents
paraules polisèmiques senzilles: ploma, nou, sol, carta, gat, etc.
Ampliació
• Per parelles. Repartir a les parelles un text breu amb adjectius
i preposicions de lloc subratllats. Copiar el text substituint les
paraules destacades pels antònims.

Revista SPX
Valencià 2n
TRIMESTRAL 3
A la taula i al llit, al primer crit!

1 at o en un a e cre
Fla en adat
CONTINGUTS i a e i i s e e
Ingredients per a la s d e ena t ts e s
• Revista SPX: Estratègies de comprensió lectora. in e ients
• ou
• Utilització l dica de la llengua. sa c r me a ns e es
• cullerades soperes de sucre a e es
• g de llet ca e c ntin ut e as
SUGGERIMENTS METODOLÒGICS t es i ica s a microo e a
• sobret de quallada en pols
it a t ncia inuts i i
• ctivar els coneixements dels alumnes a partir • aramel l quid pels motles e a e en a a e a sa
d’una endevinalla:
t ns e x c ate a s u s i
Amb ous i llet i uixa a ca en a a a a
i amb sucre dolç xa e x c ate
estic fet jo.
Què sóc? (el flam)
• Escriure la solució a l’endevinalla. Explicar
als alumnes que en esta ocasió la revista
Superpixépolis els ensenyarà com preparar un 1 penses e signi i a la dita 3 ins altres ingredients posaries
flam especial: un flam que és el contrari d’alegre a a aia i a rim r ri ? a n lam?
i comença amb la síl·laba en- (enfadat). a c i a a a tau a i ta a it • nata • tan
• e ea a • ai nesa
uan s h a e ina i i
• sa • ai ua
acu i e se ui a
INNOVACIÓ EDUCATIVA nata, plàtan, melmelada.
ines postres t’agraden m s?
2 T’agrada el lam?
Aprenentatge cooperatiu Resposta oberta.
er ? Resposta oberta.
Resoldre les activitats amb LLAPIS AL CENTRE .
Intel·ligència lingüisticoverbal s-cents ua anta- uat e

Aprendre redolins amb paraules relacionades amb
les activitats: 2 _2 5_ ALLE 3_107150_LA_LEN2P_SPX_BlEv.idml 2 23/02/15 17:10 2 _2 5_ AL
Potser les postres que em poses són les que poses

i jo no he posat. ACTI
ACTIVITATS
Posa un poc de caramel i un molt de mel, Manel.
Reforç
El cuiner eres tu
• En grup, pensar en altres ingredients per fer un flam, a partir de la
recepta de la secció. Fer amb alguns dels ingredients proposats una
nova recepta. Escriure-la en la pissarra i posar-li un nom al flam.
Ampliació
• Dramatitzar les accions de la recepta perquè els alumnes
les identifiquen i diguen el nombre al qual corresponen.

Valencià 2n
TRIMESTRAL 3
Sabies que…
Les can ons de bressol es
canten als xiquets menuts
per a adormir-los. ràcies a El eu i uet
CONTINGUTS
la transmissi oral ui en
El meu xiquet a té son
dia se’n conserven una • Revista SPX: Estratègies de comprensió lectora.
la mare vol adormir-lo.
bona mostra!
La mare li cantarà • Utilització l dica de la llengua.
la mare li cantarà
el xiquet s’adormirà.
• Utilitzar el títol de l’activitat sobre el llibre per

proposar una pluja d’idees sobre la paraula
eg r e as es oltat alg
1 in tip s de te t as llegit? antar a n i et men t CANÇÓ i el que significa per les experiències
• na ece ta per s’adorma Es ri na dels xiquets.
an de ressol i anta la
• na can als te s ompan s s am
Una cançó. ompte no s’adormen
2 i re s e anta la an ? INNOVACIÓ EDUCATIVA
La mare o el pare del xiquet.
3 ina para la de la an rima Aprenentatge cooperatiu
am la para la adormirà?
Resoldre les activitats amb l’estructura
• xi uet PARADA DE TRES MINUTS .
• canta
cantarà.
ensa i es ri na para la e
rime am i et
Resposta oberta.
T’agraden les para les e
rimen? er ?
Resposta oberta.
s-cents ua anta-cinc
23/02/15 17:10 2 _2 5_ ALLE 3_107150_LA_LEN2P_SPX_BlEv.idml 2 5 23/02/15 17:10
ACTI
ACTIVITATS
Reforç
• En grup, pensar dos versos mes per ampliar la cançó de bressol.
utilitzar paraules amb rima: bressol, mussol, ressol; xiquet,
menudet; cantarà, abraçarà, dormirà, somiarà.
Ampliació
• Per parelles. Ordenar els versos d’una cançó de bressol.
Recitar-la amb el nom de cada xiquet.
Son, soneta, vine aquí,
a la vora del coixí.
Quan la soneta vindrà,
el xiquet s’adormirà.

Apunta eixa idea

Apunta eixa idea

En prenc nota!

En prenc nota!


Tomo2 Valencia 2 PRIMARIA

Uploaded by

Document Information

Original Title

Copyright

Available Formats

Share this document

Share or Embed Document

Sharing Options

Did you find this document useful?

Is this content inappropriate?

Copyright:

Available Formats

Tomo2 Valencia 2 PRIMARIA

Uploaded by

Copyright:

Available Formats

2 PRIMÀRIA Unitats 5 - 12

Pura Maria García

Pere Pujolàs Maset

Projecte PBL, TIC i Intel·ligència emocional

Programacions i Intel·ligències múltiples

Maria Quiles Ruiz

INICIALT2_107499_2_LENVAL_LP_BlEv.indd 1 06/08/15 14:22

Competència matemàtica i competències bàsiques Logicomatemàtica

Metacognició Audició perquè parle el professor Llibre digital

Emprenc i aprenc Teoria Murals

Organitzador visual Adhesius Encunys i material manipulable

Audició Activitat oral CD d’audicions

INICIALT2_107499_2_LENVAL_LP_BlEv.indd 2 06/08/15 14:23

5 Lluernes sense cua ....................................................... 176

6 El camaleó Menjamós ................................................. 202

7 Els mil nebots de Gustau............................................. 228

8 Una horrible bona olor ............................................... 254

Trimestral 2 .................................................................. 280

9 La reina està malalta ................................................... 292

10 Un refredat de nassos ................................................. 318

11 L’únicorn presumit ....................................................... 344

12 La prova final............................................................... 370

Trimestral 3 .................................................................. 396

INICIALT2_107499_2_LENVAL_LP_BlEv.indd 3 06/08/15 14:23

3 Castors llépols Recitar i memoritzar poesia l·l i ny Els camps semàntics

4 L’insomni de l’ós Bernat Respectar els torns tg, tj Els augmentatius

Avaluem amb PISA PÀG. 86 i 87

5 Lluernes sense cua Conversar per telèfon Els diminutius

6 El camaleó Menjamós El llenguatge no verbal Les famílies de

7 Els mil nebots de Gustau Recitar embarbussaments Els prefixos. (verbs)

Avaluem amb PISA PÀG. 162 i 163

Revista SPX i Fem clic! PÀG. 164 i 167

9 La reina està malalta Demanar ajuda Els sinònims

10 Un refredat de nassos Disculpar-se i donar Els antònims

11 L’unicorn presumit Convidar algú La polisèmia

12 La prova final Dramatitzar textos Les nomatopeies

Avaluem amb PISA PÀG. 242 i 243

Revista SPX PÀG. 244 i 245

INICIALT2_107499_2_LENVAL_LP_BlEv.indd 4 06/08/15 14:23

Gramàtica Ortografia Expressió escrita Literatura

El nom. Singular i plural Els signes de puntuació La rima La poesia

L’article determinat L’apòstrof La descripció de La tirallonga i el jeroglífic

Els adjectius qualificatius. La síl·laba. La síl·laba La descripció Els cal·ligrames

Els demostratius Les vocals obertes i tancades El resum L’auca

Els possessius ga, go, gu, gue, gui L’anunci El conte

Les expressions de lloc g i j, tg i tj El full d’instruccions Els personatges

El subjecte i el predicat. l, ll i l·l La recepta de cuina El refrany

L’oració, el paràgraf i el text c, ç, z El començament i El teatre

Les oracions enunciatives b, v, mp, mb, br i bl La notícia El teatre

INICIALT2_107499_2_LENVAL_LP_BlEv.indd 5 06/08/15 14:23

Continguts Criteris d’avaluació

2. Concentrar-se per a entendre i interpretar el significat

La conversa telefònica 3. Comprendre la importància del telèfon com a mitjà

4. Distingeix les parts d’una conversa telefònica.

Diminutius 5. Identificar els diminutius en un text.

6. Utilitzar la terminació correcta per a formar els diminutius.

Determinants demostratius 7. Identificar i associar els demostratius amb la distància de l’objecte

8. Definir, identificar i aplicar els conceptes de gènere i nombre

Els sons de la e i la o 9. Identificar i discriminar els sons oberts i tancats de la lletra e.

10. Identificar i discriminar els sons oberts i tancats de la lletra o.

Resum 12. Valorar la importància d’utilitzar el resum per a recordar

L’auca 13. Reconéixer diferents tipus de textos que aporten

14. Aplicar les característiques de l’auca i crear-ne una.