Prog Geografia I Historia 1

PROGRAMACIÓ D’AULA
Geografia i Història 1
Educació Secundària Obligatòria
1
2
1. La representació de la Terra
I- Introducció
La primera unitat del primer curs d’Educació secundària obligatòria de Geografia i

Història té una importància especial en aquest nivell, ja que no tan sols és la que
introdueix el nou curs, sinó que representa la transició entre l’Educació primària i la
secundària, així com la presa de contacte amb una nova manera d’entendre les Ciències
socials, que és la introducció de l’assignatura de Geografia i Història. Per això s’intenta
començar amb una unitat senzilla, que combina el repàs de coneixements previs ja
adquirits amb d’altres de nous. Així es pretén que l’alumnat s’adapti a poc a poc als
mètodes de treball de Secundària, que inicialment poden resultar complicats.
Amb tot, el domini dels elements bàsics de la cartografia és molt important, ja
que és la clau que permetrà, més endavant, tant en l’àmbit educatiu com en el diari,
comprendre i interpretar els mapes. Aquí s’han d’assentar les bases per a una
comprensió de les diferents projeccions, dels mapes topogràfics i temàtics i fins i tot de
les noves aplicacions de la cartografia que van sorgint a partir de l’adaptació de nous
elements tecnològics a la vida diària, com ara el GPS i altres sistemes de la cartografia
digital. Tot això fa que sigui una unitat que pugui resultar especialment atractiva per als
alumnes, als quals aportarà, a més a més, algunes de les tècniques bàsiques de treball,
com ara la construcció i el maneig de gràfics, cosa que serà molt habitual tant en la seva
condició d’alumnes com en la vida diària.
3
II- Objectius i continguts
Objectius
• Conèixer diferents maneres de representar l’espai terrestre.

• Orientar-se en l’espai.
• Localitzar punts en un mapa utilitzant els punts cardinals i les coordenades
geogràfiques.
• Comprendre el concepte d’escala i fer-la servir per mesurar distàncies en plànols i
mapes de diferents escales.
• Conèixer els elements bàsics que es fan servir en la cartografia.
Continguts
• Reconeixement del globus terraqüi i els tipus de mapes.

• Identificació dels elements d’un mapa.
• Reconeixement i col·locació dels punts cardinals.
• Reconeixement de conceptes relacionats amb la localització de punts en un mapa:
els paral·lels i els meridians; els hemisferis; la latitud i la longitud.
• Definició i identificació dels diferents tipus d’escala.
• Interpretació de la llegenda d’un mapa.
• Utilització de diverses maneres d’orientar-se.
• Localització d’un punt en un mapa fent servir les coordenades geogràfiques: latitud i
longitud.
• Interpretació de mapes a diferents escales.
• Utilització de l’escala en un plànol i en un mapa.
• Construcció i interpretació de gràfics simples: lineals, de barres i sectorials.
• Curiositat per conèixer maneres de representar l’espai terrestre.
• Valoració positiva de l’enginy que els éssers humans han aplicat per descobrir
diferents maneres de representar el nostre planeta, i també de la feina de geògrafs i
cartògrafs.
• Precisió en les representacions cartogràfiques i en els càlculs numèrics necessaris
per calcular escales.
• Iniciativa en la planificació i l’execució de procediments cartogràfics.
• Valoració de l’orientació com a destresa bàsica per moure’s en l’espai amb
4
autonomia i seguretat.
Treball amb competències
Competències generals
• Competència comunicativa i audiovisual.
• Competència matemàtica.
• Tractament de la informació i competència digital.
• Competència social i ciutadana.
• Competència d’autonomia i iniciativa personal.
Competències específiques
• Competència espacial.
• Pensament social.
5
III- Metodologia
Procés d’ensenyament-aprenentatge
Hi ha tres propostes d’itineraris per treballar el contingut de la unitat.
Itinerari 1: continguts imprescindibles

Aquesta és una unitat d’introducció del curs i de repàs dels cursos anteriors. Per això
s’ha pensat que la major part dels continguts de la unitat es puguin aplicar fins i tot als
alumnes que tinguin un punt de partida menys avançat. Per aquest motiu es considera
que serien imprescindibles com a mínim els apartats 1, 2, 3 de la pàgina 10 i 11 del
llibre de l’alumne (és especialment interessant l’activitat 1 de la pàgina 11) i 4 de la
pàgina 12. El punt 5 de la pàgina 13 s’hauria de limitar a diferenciar meridians i
paral·lels, amb l’ajut de les imatges, sense pretendre arribar més lluny.
És important entendre la cartografia com una manera de passar de la
tridimensionalitat a la bidimensionalitat, i els problemes que se’n deriven.
És imprescindible fer l’activitat 1 de la pàgina 11 del llibre de l’alumne perquè
els alumnes entenguin els aspectes més bàsics dels mapes, i treballar les activitats 4 i 5
de la 15 amb ells ens donarà pautes sobre la possibilitat d’exposar amb més amplitud els
punts 5 i 6 de la pàgina 13 i 14 del llibre de l’alumne, sencers o només una part. També
seria convenient fer un repàs de les activitats finals, que serveixi als alumnes com a
presa de contacte amb les formes més complexes de representació gràfica.
Itinerari 2: continguts mitjans

Tots els apartats del text expositiu tenen un nivell de comprensió totalment accessible
per a un alumne mitjà i s’adapten als continguts oficials.
Les activitats més recomanables són la 1, la 2 i la 3 de l’apartat 3 a la pàgina 11
del llibre de l’alumne; sempre cal intentar evitar la resposta breu i per sortir del pas, i
estimular i valorar la capacitat de reflexió de l’alumne. Té molta importància l’exemple
resolt de l’apartat 6 de la pàgina 14, i també són interessants les activitats 4, 5, 6, i 8 de
la pàgina 15 del llibre de l’alumne. També té molta importància l’exemple resolt de
l’escala, de l’apartat 7 a la pàgina 16 del llibre de l’alumne, i seria molt recomanable fer
nombrosos exercicis –només matemàtics– de conversió d’escala.
Si fem les activitats 9 i 10 de la pàgina 17 del llibre de l’alumne obtindrem la
pauta sobre la necessitat de continuar amb les activitats 11 i 12 de la mateixa pàgina o
no. Per acabar, és important completar les activitats finals, perquè els gràfics seran
6
habituals en el desenvolupament curricular de Geografia.
Itinerari 3: continguts que van més enllà

A més a més del que s’ha indicat per a l’itinerari 2, es pot aprofundir en la unitat
mitjançant els textos «A fons» de la pàgina 11, 12 i 13 del llibre de l’alumne i recalcant
el domini de la localització cartogràfica d’un punt en el mapa i de les diferent escales.
Per a aquest grup és especialment recomanable l’activitat 8 de la pàgina 15 del
llibre de l’alumne, exercicis matemàtics de conversió cartogràfica, l’activitat 12 de la 17
i treballar més a fons les activitats finals, intentant que l’alumnat construeixi gràfics i
interpreti les dades d’una manera bàsica.
Recursos i mitjans
Impresos
• Geografia i Història 1 ESO Grup Promotor / Santillana.
• Biblioteca del professorat. Guia i recursos. Geografia i Història 1 ESO. Grup
Promotor / Santillana.
• CD.Geografia i Història 1 ESO. Solucionari. Grup Promotor / Santillana.
Materials TIC:
• CD. Gestor d’avaluació. Geografia i Història 1 ESO. Grup Promotor / Santillana.
• CD. Guia digital. Geografia i Història 1 ESO. Grup Promotor / Santillana.
• CD. Multimèdia. Geografia i Història 1 ESO. Grup Promotor / Santillana.
• CD. Documents curriculars i administratius. Geografia i Història 1 ESO. Grup
7
IV- Activitats d’aprenentatge
Suggeriments didàctics
Interpretar la llegenda d’un mapa

• Fer les activitats proposades de la pàgina 11 del llibre de l’alumne.
Localitzar un punt en el mapa

Fer servir l’escala

Altres suggeriments didàctics
Activitats
• Fer els exercicis de la pàgina 18 i 19 del llibre de l’alumne.
Competència comunicativa i audiovisual

• Comprendre un text narratiu (Hillary, des del sostre del món).
• Elaborar respostes escrites.
Competència matemàtica
• Utilitzar sistemes de referència.
• Calcular escales.
• Calcular proporcions i percentatges per elaborar un gràfic sectorial.
• Representar gràficament informació estadística en diferents tipus de gràfics.
Tractament de la informació i competència digital
8
• Conèixer les bases del llenguatge cartogràfic.
• Utilitzar la cartografia com a font d’informació.
Competència social i ciutadana

• Treballar en grup: joc de localització d’objectes en l’espai.
• Utilitzar en la realitat les coordenades geogràfiques per resoldre un problema: trobar
persones perdudes.
Competència d’autonomia i iniciativa personal

• Fer servir l’escala en contextos quotidians, per exemple la compra d’un pis o
l’elaboració d’un itinerari turístic.
• Elaborar un plànol seguint les pautes correctes.
Competència espacial
• Analitzar globus i mapes, dues maneres de representar l’espai terrestre.
• Conèixer els diferents tipus de mapes: físics, polítics i temàtics.
• Fer servir la simbologia d’un mapa i elaborar i interpretar llegendes.
• Orientar-se d’una manera relativa en l’espai mitjançant els punts cardinals (nord,
sud, est i oest).
• Orientar-se de manera absoluta en l’espai mitjançant coordenades geogràfiques
(latitud i longitud).
Pensament social
• Interpretar l’evolució d’un fenomen representat en un gràfic lineal.
• Comparar les categories representades en un gràfic de barres.
• Analitzar la distribució d’un fenomen en un gràfic sectorial.
9
V- Orientacions i recursos
Dificultats especials de la unitat
El pas cap a Geografia i Història no és fàcil

• L’alumne passa d’un currículum amb una assignatura que engloba diverses àrees
(Coneixement del Medi) a tenir-les separades en diferents assignatures. S’ha de
comprendre que és un pas complicat per als alumnes i mitjançant aquesta unitat els
ho hauria de fer més fàcil.
Jo no veig tres dimensions en el mapa

• Tot i que el costum ens fa veure com una cosa senzilla apreciar la tridimensionalitat
del mapa, pot ser complicat per a aquelles persones que no estan familiaritzades
amb el tema.
Cal treballar-ho amb paciència, dedicant classes al treball cartogràfic, fent que es
familiaritzin amb els atles i els mapes topogràfics, i al final s’aconseguirà que els
alumnes apreciïn les peculiaritats del relleu. Si es dóna per fet que es domina el
mapa topogràfic i l’atles des de l’escola, només s’aconseguirà augmentar els dubtes
que tenen i crear problemes que després arrossegaran.
Per a què serveix una projecció?

• La majoria de gent no es planteja que el pas d’una esfera al pla implica la distorsió
de l’element que es vol representar. És interessant reproduir a través d’exercicis
pràctics les distorsions que es puguin derivar de les diferents projeccions.
Per què he d’estudiar tantes projeccions?

• Com que es manegen diferents tipus de mapes, cal comprendre les diferents
alteracions que poden tenir per efecte de la distorsió. Almenys s’hauria d’arribar a
assolir un coneixement bàsic de les projeccions més senzilles i usades normalment,
ja que si no es pot veure que els alumnes arriben a unes conclusions molt curioses i
incorrectes sobre la mida d’uns països determinats o d’indrets situats als extrems del
mapes, cosa molt freqüent en les projeccions cilíndriques.
Em costa localitzar un punt en el mapa

• Tots els alumnes ja han fet exercicis de representació i identificació de punts en
eixos cartesians, per la qual cosa la localització d’un punt sobre una retícula no és
10
un exercici nou per a ells. Potser és més difícil introduir la variació de les
coordenades geogràfiques mesurades en graus-minuts-segons. Per això cal seguir un
procés lent en les localitzacions, primer cenyint-se al més bàsic (els graus) i després
recalcant les conversions de minuts a graus i de segons a minuts. Dedicant un mica
de temps a aquests exercicis es veurà que la capacitat de localització i identificació
dels alumnes millora amb rapidesa.
Problemes amb l’escala

• Caldria intentar afavorir la comprensió del que és l’escala, i aconseguir mecanitzar
les conversions entre determinades escales. Fent exercicis matemàtics de regles de
tres s’aconseguirà que finalment captin la mecànica de la conversió, cosa que
ajudarà enormement en determinats mapes que mantenen les escales constants, com
ara els mapes topogràfics. És molt interessant destacar a l’alumne que l’escala
gràfica no és una mera informació, sinó una eina d’una gran utilitat immediata per
treballar sobre un mapa.
Lectura 1
Què estudien els geògrafs?

• Vegeu la pàgina 474 de la guia.
Cinema i ciències socials
• Vegeu les pàgines de la 518 a la 528 de la guia.
Recurs 1
Paral·lels i meridians. Els hemisferis

Recurs 2
Latitud i longitud
Recurs 3
11
Gràfics
Més suggeriments per a la classe i per casa
Buscar el mapa topogràfic de la localitat

• Buscar el mapa topogràfic de la localitat o de localitats que l’alumne conegui bé
perquè hi estiueja o bé perquè és el lloc d’origen de la seva família. Es poden trobar
en botigues de mapes o en algunes llibreries. Hi descobriran molts llocs i camins
que no coneixen, i analitzaran com és el relleu i el nom de molts llocs i accidents
geogràfics amb els quals estaven familiaritzats, però dels quals desconeixen la
denominació real.
Planificar excursions sobre un mapa topogràfic

• Demanar als alumnes que s’imaginin quina excursió pot ser més interessant.
L’alumne ha de calcular la longitud del recorregut que farà emprant l’escala i
plantejar-se quins són els llocs més fàcils per travessar. Ha d’evitar grans pendents o
llocs d’accés complicat –els descobriran perquè les corbes de nivell són molt
properes– i mirar d’identificar els principals elements que apareixen assenyalats a la
llegenda.
Buscar imatges de mapes antics

• Analitzar quins territoris representen, com ho fan, si el mapa té coordenades
geogràfiques o no, si té escala, com està orientat, la precisió en la representació, si
s’hi incloïen motius imaginaris, etc.
La importància d’un mapa: fer un mapa dels voltants de la seva localitat de

memòria
• Demanar als alumnes que facin un mapa dels voltants de la seva localitat. Han de
pensar quins pobles o ciutats hi ha a la rodalia, les rutes que acostumen a seguir
habitualment o les que coneguin perquè n’han sentit a parlar als seus pares o a la
seva família. Han d’intentar reproduir amb la màxima exactitud aquests voltants i
assenyalar-hi quins llocs acostumen a freqüentar, i han d’intentar reproduir de la
manera més fidel possible el que pot ser el mapa de la rodalia. Un cop fet, que el
comparin amb la realitat.
• Quines diferències hi troben?
• Per què?
• Han coincidit diversos alumnes en un mateix error?
Imaginar-se un món sense mapes

12
• Demanar als alumnes que es plantegin com pot ser un món sense mapes i que facin
una redacció on s’imaginin o expliquin alguna situació en què els mapes hagin
resultat clau per a algú o per a ells mateixos.
Utilitzar un mapa de carreteres

• És un dels mapes que la gent fa servir més en la seva vida quotidiana. Per això, pot
ser interessant analitzar-lo a classe amb els alumnes i fer-hi exercicis. Es podria
demanar als alumnes:
• Que observin si té llegenda.
• Que escriguin amb quin tipus de símbols s’han representat les diferents categories
de carreteres: colors, línies, dibuixos.
• Que enumerin els símbols dibuixats que es distingeixen i que n’expliquin el
significat.
• Que calculin les distàncies en línia recta entre diversos punts, segons l’escala.
• Que calculin la distància real, sumant els nombres que indiquen les distàncies en
quilòmetres.
Més recursos
Enllaços
• Enllaç del Ministeri d’Educació sobre el planeta Terra, adaptat a un nivell
comprensible per a tots: http://almez.cnice.mecd. es/~jmac0005/ESO_Geo/TIERRA
/TIERRA.htm
• Web del Ministeri de Foment que condueix a l’Instituto Geográfico Nacional, en el
qual es poden veure els diferents materials cartogràfics que publica l’estat.
http://www.fomento.es/MFOM/LANG_CASTELLANO/DIRECCIONES_GENER
ALES/INSTITUTO_GEOGRAFICO/
• Enllaç que inclou algunes fotos preses des de satèl·lits. http://www.astromia.com
• Història de la cartografia, molt interessant. http://www.mgar.net/var/cartogra.htm
• Web de la Universitat d’Oviedo en la qual es poden veure els recursos cartogràfics
més importants. http://www.etsimo.uniovi.es/links/carto.html
Pel·lícules
• 1492: Conquest of Pardise, dirigida per Ridely Scott (1992). La pel·lícula se centra
en el moment del descobriment d’Amèrica, amb el rerefons en què els debats
geogràfics (esfericitat de la Terra, validesa de les cartes nàutiques, etc.) permeten
il·lustrar amb claredat els moments inicials de la cartografia.
• Dersu Uzala, dirigida per Akira Kurosawa (1975). Explica la història d’un caçador
siberià que fa de guia per a un oficial de l’exèrcit rus, encarregat de cartografiar les
13
zones més impenetrables de la Sibèria.
Nolvel·les
• P. REY, El maestro cartógrafo. Novel·la històrica situada a Mallorca en el segle
XIV, quan Abraham Cresques traça un mapamundi per a la Corona d’Aragó gràcies
al coneixement que té dels secrets dels navegants àrabs i grecs.
14
VI- Avaluació
Criteris d’avaluació
• Localitzar llocs o espais en un mapa fent servir dades de coordenades geogràfiques i

obtenir informació sobre l’espai representat a partir de la llegenda i la simbologia, i
posteriorment saber comunicar les conclusions oralment o per escrit.
• Fer una lectura comprensiva de fonts d’informació escrites de contingut geogràfic o
històric i comunicar la informació obtinguda per escrit d’un manera correcta.
15
VII- Atenció a la diversitat
Fitxa de reforç 1
L’orientació i la localització de punts geogràfics

Fitxa de reforç 2
Les coordenades geogràfiques

Fitxa d’ampliació 3
Els fusos horaris

La representació i la interpretació del territori

Adaptació curricular. Fitxa 1
Els mapes
• Vegeu la pàgina 306 i 307 de la guia.
16
Multiculturalitat
Argentina: paisatge i història

17
2. El relleu terrestre
I- Introducció
La segona unitat del primer curs d’Educació secundària obligatòria de Geografia i

Històra és una unitat breu en la qual ja es comencen a introduir alguns conceptes nous
en el currículum, relacionats amb l’origen i l’erosió del relleu. Per això s’ha d’intentar
evitar aprofundir-hi excessivament, tot i que sempre és temptador fer-ho en aquest tipus
de matèria; ja que això suposaria per als alumnes, tot just començar, una conquesta
inassolible. Ha de ser un repte per al professor fer una matèria –generalment una mica
«feixuga» si la tractem amb excés d’academicisme– atractiva per a l’alumne, i alhora
accessible.
La importància de la unitat, això no obstant, és crucial, ja que és la que donarà
als alumnes les pautes essencials de coneixement de l’entorn en el qual viuen, i és un
dels instruments bàsics per desenvolupar les altres unitats que veurem més endavant,
com ara el clima, els paisatges dels continents, i, molt especialment, les unitats
d’història.
També és la primera unitat que ha de servir per calibrar el nivell de domini
curricular previ real que té l’alumne, per això fer una prova de nivell en acabar la unitat
pot servir per marcar-nos les pautes posteriors del desenvolupament del curs.
18
Objectius
• Descriure l’estructura interna de la Terra.

• Conèixer l’estructura de l’escorça terrestre: les diferents plaques tectòniques.
• Diferenciar les diverses formes del relleu continental, costaner i submarí.
• Explicar, d’una manera bàsica, com s’origina el relleu terrestre.
• Explicar com canvia el relleu al llarg del temps per l’acció de l’aigua, el vent i els
éssers vius.
• Interpretar diferents maneres de representar el relleu: les gammes de color i les
corbes de nivell dels mapes topogràfics.
• Localitzar en un mapa els principals accidents del relleu terrestre.
Continguts
• Descripció de l’estructura interna de la Terra: escorça, mantell i nucli.

• Identificació dels oceans i els continents.
• Reconeixement de les plaques tectòniques.
• Definició del concepte de relleu.
• Reconeixement de les formes del relleu terrestre: continentals, costaneres i
submarines.
• Coneixement de les forces de l’interior de la Terra que originen el relleu: falles,
plecs, terratrèmols i erupcions volcàniques.
• Descripció dels canvis que sofreix el relleu terrestre per l’acció dels diferents
agents: l’aigua, el vent i els éssers vius.
• Interpretació de representacions esquemàtiques de l’interior de la Terra i de les
formes del relleu terrestre.
• Utilització d’alguns mapes bàsics: d’oceans i continents, de plaques tectòniques, del
relleu del món.
• Anàlisi de processos: l’origen i l’evolució del relleu terrestre.
• Interpretació de diferents maneres de representar el relleu: les gammes de color i les
corbes de nivell.
• Ús d’un mapa topogràfic per preparar una excursió, per al que fa falta: interpretar la
llegenda, fer servir l’escala per calcular distàncies i interpretar les corbes de nivell
19
per esbrinar com és el paisatge.
• Curiositat per conèixer com és el relleu terrestre.
diferents maneres de representar el relleu terrestre i de la feina de geògrafs i
cartògrafs.
• Precisió en les representacions cartogràfiques i en els càlculs numèrics necessaris
per calcular escales.
• Iniciativa en la planificació d’activitats de la vida quotidiana fent servir els
coneixements i les destreses que proporciona la geografia.
• Valoració positiva de la diversitat del relleu terrestre.
• Competència comunicativa, lingüística i audiovisual.
• Competència d’aprendre a aprendre.
20
III- Metodologia

Com que som davant d’una unitat de transició, es considera que són imprescindibles els
apartats 1, 2, 3 de la pàgina 20 i 23 del llibre de l’alumne, encara que es podria
prescindir del relleu submarí en aquest últim.
Hem d’aspirar a consolidar la idea de l’estructura interior de la Terra
organitzada en capes –com una taronja–, i del relleu com a resultat de l’evolució i
l’erosió d’aquesta superfície.
Com a activitats imprescindibles suggerim les següents: 5 (pàg. 23 del llibre de
l’alumne), 7 i 8 (pàg. 26 del llibre de l’alumne), 9, 10 i 11 (pàg. 28 del llibre de
l’alumne).

per a un alumne mitjà.
Les activitats que també pot fer sense cap mena de problema un alumne mitjà
són les següents: 1, 2 i 3 (pàg. 21 del llibre de l’alumne), 6 (pàg. 23 del llibre de
l’alumne), 7 i 8 (pàg. 25 del llibre de l’alumne).

essencialment en tres aspectes: el coneixement bàsic de la teoria de la tectònica de
plaques (secció «A fons» sobre la història dels continents a la pàgina 21 del llibre de
l’alumne), les activitats de reflexió sobre la informació (4 i 9 de la pàgina 21 i 25,
respectivament, del llibre de l’alumne), i la presa de contacte amb el mapa topogràfic al
final de la unitat.
Recursos i mitjans
21
Impresos
Materials TIC:
22
L’escorça terrestre i les plaques

Les formes del relleu terrestre

El relleu canvia
Fer servir l’escala

Activitats
• Fer els exercicis de la pàgina 26 a la 29 del llibre de l’alumne.
Competència comunicativa, lingüística i audiovisual

• Vocabulari: conceptes relacionats amb el relleu terrestre.
• Detectar similituds i diferències.
• Buscar les idees bàsiques de la unitat i interpretar i organitzar la informació.
23
• Calcular escales.
Competència d’aprendre a aprendre

• Conèixer els diferents marcadors textuals com a senyals que ens ajuden a descobrir
l’estructura d’un text.

• Utilitzar la cartografia i els esquemes dibuixats com a font d’informació.

• Reflexionar críticament sobre els efectes de les accions humanes sobre el relleu
terrestre.

• Utilitzar coneixements geogràfics en contextos quotidians, per exemple la
planificació d’una excursió.
• Conèixer l’espai físic on es desenvolupa la nostra vida.
• Localitzar les principals unitats del relleu del món.
• Representar el relleu mitjançant esquemes gràfics i mapes de gammes de color.
• Descriure formes del relleu.
• Utilitzar el mapa topogràfic.
Pensament social
• Plantejar hipòtesis sobre l’origen de les muntanyes i l’antiga situació de les plaques
terrestre.
• Fer prediccions sobre la possible evolució de les plaques terrestres.
• Analitzar l’evolució d’un paisatge i determinar els agents erosius que expliquen
aquesta evolució.
24
Comprendre que el relleu no és només muntanyes

• En el relleu s’estudien els accidents que els alumnes poden comprendre més
fàcilment, com ara les muntanyes, però també formen part del relleu els altiplans,
les planes o les depressions. S’ha d’intentar que l’alumne integri aquests elements
en el seu concepte de relleu. La superposició del mapa físic amb el polític, al qual
ells estan acostumats, o la ubicació de la seva localitat en el mapa físic pot facilitar-
ne la comprensió.
El fons marí també té relleu

• Possiblement és l’aspecte que presenta més dificultats perquè els alumnes
l’entenguin, ja que per percebre el relleu terrestre l’alumne simplement necessita
mirar, mentre que per entendre el relleu marí necessita, a més a més, imaginar-se
una cosa que no ha vist i que ell identifica gairebé exclusivament amb la costa. Per a
l’alumne és complicat d’entendre, per exemple, el concepte de dorsal oceànica, i
entendre una serralada submarina d’uns 3.000 m d’altitud i uns 65.000 km de
longitud. Hi ajudarà molt un mapa del fons marí o treballar amb mapes amb la
batimetria diferenciada per colors.
El pla només té dues dimensions

• I, malgrat tot, hi representem tres dimensions, ja que els colors del mapa de relleu
ens serveixen per apreciar l’altura del relleu. Hi ha alumnes que això ho comprenen
gairebé sense esforç, mentre que per a d’altres la tridimensionalització del pla
representa un esforç molt gran, que s’accentua si el que utilitzem és un mapa
topogràfic amb corbes de nivell i sense altimetria per colors. Aquesta pot ser una de
les claus perquè l’alumne s’interessi ràpidament per la matèria, però cal treballar
aquest aspecte amb molta paciència, intentant fer classes pràctiques d’una manera
amena, portant mapes variats i atractius. Sempre hi haurà alumnes que tinguin
dificultats especials amb aquest aspecte.
També hi ha relleu invers

• És una dificultat que s’afegeix al problema anterior: l’existència de relleus plans,
com ara les planes, i inversos, com ara les depressions o els mapes batimètrics. S’ha
25
de plantejar el treball cartogràfic com un procés de conquesta-progrés. Per això serà
més fàcil entendre el relleu muntanyós, més concret, i després l’invers, ja que si els
unim tots dos podríem crear confusió a l’alumne.
El relleu és el resultat d’un procés dinàmic i constant, que avui encara té lloc
• L’alumne acabarà assumint que el relleu és una cosa que s’ha format en un moment
del passat determinat, ja acabat. Però la formació del relleu és un procés que
continua, la qual cosa es manifesta a través del vulcanisme, els terratrèmols o
l’erosió. S’ha d’intentar fer entendre a l’alumne que aquest procés no és un fet
passat històric, sinó que forma part del seu present.
La comprensió de les principals teories sobre la formació del relleu

• Hem de graduar bé les possibilitats dels nostres alumnes de comprendre temes més
complexos, com ara la teoria de la deriva continental i la tectònica de plaques, ja que
introdueixen tota una sèrie de qüestions que ells no coneixien, algunes de les quals
les aprendran els anys següents en altres matèries, com ara física i química o
biologia.
• Per això ens cal centrar-se a impartir aquells aspectes que siguin més senzills o que
siguin imprescindibles per aconseguir un coneixement general de la idea, sense
buscar aprofundir-hi excessivament.
Ubicació del nostre entorn en el mapa de relleu

• És bo integrar Catalunya, Espanya i Europa en el mapamundi. Ajuda l’alumne a
adonar-se del caràcter muntanyós del relleu català i espanyol, i a veure els elements
principals del relleu europeu, i ens permet comprovar la petitesa dels nostres
accidents geogràfics, comparats amb els d’altres continents. També ajudarà a ubicar
Catalunya en el conjunt del relleu mundial.
Lectura 1
La serralada del Karakorum

• Vegeu la pàgina 475.
Cinema i Ciències socials
26
Investigació. 1
Els xerpes: viure a les altures

Recurs 4
Estructura de la Terra
Recurs 5
Oceans i continents
Recurs 6
Les plaques tectòniques

Recurs 7
Estructura de la Terra
Recurs 8
Formes del relleu

Recurs 9
El mapamundi físic
27
Més suggeriments per a la classe i per a casa
Construir una muntanya

• Fent servir diversos materials (fusta, cartró, plastilina), es pot provar de construir
una unitat de relleu real (amb l’ajut d’un mapa topogràfic, pot ser una muntanya
característica de la zona) o imaginària. Aplicant-hi colors, la idea de l’altimetria s’hi
hauria de plasmar clarament.
Quin és el més alt del món?

• Es pot fer, mitjançant gràfics de barres (es poden escollir altres formes que resultin
més atractives, com ara dibuixos de muntanyes), un gràfic en el qual es recullin, a
escala, les muntanyes més altes de cada continent, ajudant-se del mapa de relleu del
món. És important que tots els alumnes els facin a la mateixa escala, per poder
comparar-los.
I de Catalunya?
• Com a complement a l’exercici anterior, i amb l’ajut d’un atles, investigar quines
són les unitats de relleu de Catalunya i comparar-les amb els gràfics de l’exercici
anterior.
Investigar en botigues. Imaginar-se que muntem una expedició per fer algun cim
de gran altitud. Els alumnes aniran a una botiga especialitzada i s’informaran sobre
quins materials necessitarien per fer-la (des de llibres i mapes especialitzats fins a
objectes necessaris per a l’escalada). Després, extrauran moltes conclusions sobre
les condicions de vida a la muntanya i sobre el relleu.
Elaborar murals
• Dividir la classe en grups, i a cada un encarregar-li que elabori un mural sobre una
de les grans serralades del món. En aquest mural, s’hi hauria de reflectir un text
sobre la serralada, un mapa de la serralada, un mapa dels països que travessa i
diverses fotografies dels cims més alts i dels accidents naturals més interessants.
Més recursos
Enllaços
• Enllaç vàlid per a tota la part de geografia. En els enllaços de geomorfologia
s’aprofundeix en els aspectes de geografia física. http://club.telepolis.com/geografo/
geomorfologia/geomorfologia.htm
CD-Rom
28
• Cartografia digital. Els principals comerços especialitzats en mapes ofereixen CD en
els quals es cartografia bona part del relleu espanyol, amb especial atenció als parcs
naturals. Aquests materials ofereixen unes possibilitats extraordinàries, i serà un ajut
molt valuós conèixer-los. A més a més, són un element motivador molt important.
Pel·lícules
• Límit vertical, dirigida per Martin Campbell, 2000. Uns muntanyencs queden aïllats
mentre fan l’ascensió al K-2 (entre la Xina i el Pakistan). La muntanya es converteix
en la protagonista de la seva història.
• Himalaya. Aquesta pel·lícula, guanyadora d’un premi Cesar, explica la història d’un
vell i el seu nét en uns paisatges d’una bellesa que parla per ella mateixa.
DVD
• Discovery Channel: Máquinas extremas, descubriendo las profundidades.
Imprescindible per conèixer les característiques del relleu marí i les tècniques
d’investigació de les grans profunditats.
• Discovery Channel: Viaje al centro de la Tierra. És un documental sobre Jules
Verne, un home avançat per al seu temps, i com veuen la seva obra avui dia
científics de renom, que ens ajuden a recórrer en realitat el que aleshores es va
imaginar l’escriptor de Nantes.
• National Geographic: Everest, 50 años en la montaña. Al filo de lo imposible.
Col·lecció de DVD que conté documentals de vida submarina i d’ascensions en
condicions extremes.
Novel·les
• J. VERNE, Vint mil llegües de viatge submarí.
• J. VERNE, Viatge al centre de la terra.
• Jules Verne va ser un escriptor francès avançat al seu temps, que narra d’una
manera apassionada aventures i viatges imaginaris, alguns dels quals després es van
fer realitat.
Obres de divulgació
• Atles de Catalunya i el món. Grup Promotor / Santillana.
29
VI- Avaluació
• Localitzar llocs o espais en un mapa utilitzant dades de coordenades geogràfiques i

després comunicar les conclusions oralment o per escrit.
• Localitzar en un mapa els elements bàsics que configuren el medi físic mundial,
d’Europa i d’Espanya, i caracteritzar els trets que predominen en un espai concret.
• Identificar i explicar alguns exemples dels impactes que l’acció humana té sobre el
medi natural, analitzar-ne les causes i els efectes, i aportar mesures i conductes que
caldria seguir per limitar-los.
històric i comunicar la informació obtinguda per escrit d’una manera correcta.
30
Fitxa de reforç 5
L’estructura de la Terra
Fitxa de reforç 6
Conceptes relacionats amb el relleu

De viatge cap a mons desconeguts: Jules Verne

Alfred Wegner i la deriva continental

Les formes del relleu

31
L’interior de la Terra
Educació multicultural
Brasil: paisatge i història

32
3. Les aigües
I- Introducció
La tercera unitat del primer curs d’Educació secundària obligatòria de Geografia i

Història tracta sobre les aigües i com es distribueixen pel planeta. Probablement es
tracta d’un dels temes que als alumnes de 1r d’ESO els resulta més familiars, ja que hi
ha diversos aspectes que ja han tractat prèviament a Coneixement del medi, i coneixen
continguts com ara el cicle de l’aigua o el curs d’un riu, tot i que tractarem aquests
punts més a fons que en anys anteriors. Per això, en els continguts d’aquesta unitat
coexisteixen aspectes de repàs amb d’altres de nous, sobre els quals caldrà insistir més.
D’altra banda, la importància de la unitat rau en la transcendència que té l’aigua
en nombrosos components del medi físic i humà.
L’aigua és un dels dos elements principals caracteritzadors dels climes, juntament amb
les temperatures, i no podem oblidar que les aigües representen un percentatge molt
gran de la Terra.
Des del punt de vista de la geografia humana, s’ha de transmetre que les aigües
són un dels focus de més interès i futur en l’explotació econòmica –pesca, obtenció
d’energia–, i, alhora, bona part dels problemes mediambientals es produeixen –sovint
per aquesta mateixa causa– en el medi aquàtic, ja sigui marí o fluvial.
Per tant, és una unitat en la qual s’hi poden trobar molts nexes i referències que
després ens seran útils a l’hora d’exposar diferents qüestions d’altres capítols.
D’altra banda, en la introducció que a poc a poc es va fent als alumnes en les
tècniques de treball més bàsiques per a l’assignatura de Geografia, és especialment
rellevant el material de les activitats finals, ja que es tracta d’un tipus de treball que a
mitjà termini ens resultarà molt important.
33
Objectius
• Conèixer l’estructura de les aigües del planeta: aigües continentals (rius, llacs, glaç i
aigües subterrànies) i aigües marines.
• Descriure les principals característiques dels rius, els mars, els llacs i les aigües
subterrànies del nostre planeta.
• Interpretar diferents maneres de representar cartogràficament les aigües marines i
les continentals.
• Localitzar en un mapa els principals mars, rius i llacs del món.
• Apreciar la importància de les aigües per a la nostra vida.
• Valorar les aigües com a part del patrimoni del nostre planeta.
Continguts
• Diferenciació entre les aigües marines i les aigües continentals.

• Definició de riu i explicació dels conceptes fonamentals: llit, conca, curs i cabal.
• Explicació de l’acció dels rius en el paisatge en els cursos alt, mitjà i baix.
• Definició de les aigües marines i explicació de les característiques: salinitat i
moviments.
• Definició de llac i explicació de com es van formar i la importància que tenen.
• Definició de glacera i explicació de les diferents parts que presenten.
• Reconeixement dels usos de l’aigua.
• Interpretació de dibuixos esquemàtics: el cicle de l’aigua, el curs d’un rius, una
glacera de muntanya.
• Ús d’alguns mapes bàsics: de rius, de mars, de llacs.
• Interpretació d’un mapa de fluxos: el mapa dels corrents marins.
• Anàlisi de la foto de satèl·lit d’un riu: el riu Nil.
• Interpretació del gràfic del curs d’un riu.
• Anàlisi de processos: l’acció dels rius sobre el relleu en les diferents parts del curs.
• Establiment de relacions entre el clima de les zones per on passa un riu i el cabal
que presenta.
• Curiositat per conèixer com són les aigües de la Terra.
34
diferents maneres de representar les aigües de la Terra i de la feina de geògrafs i
cartògrafs.
• Actitud negativa envers el consum excessiu d’aigua i envers la contaminació que
presenta.
• Valoració de les aigües com a part del patrimoni del nostre planeta que cal
conservar.
35
III- Metodologia

Com que es tracta d’una matèria coneguda per la major part dels alumnes, els apartats 1
a 4 de la pàgina 30 a la 33 del llibre de l’alumne i 6 de la pàgina 36 s’haurien de tractar
tots, però s’hi haurien d’eliminar alguns conceptes una mica més complexos i que
podrien desviar aquests alumnes de les idees bàsiques. Els apartats 5, 7 i 8 de les
pàgines 34 i 35 i 37, respectivament, del llibre de l’alumne es podrien impartir fent una
selecció més dràstica dels continguts.
Com a activitats idònies per a aquests alumnes pensem que les activitats 1 i 2 de
la pàgina 31, 6 de la pàgina 33, 10 i 11 de la 35 i 14 i 15 de la pàgina 37 es poden
proposar dins d’aquests continguts imprescindibles. Alguns textos breus, com ara el
document 3, també són adequats.

Pel que fa a les activitats proposades, cal remarcar la realització de quadres per
organitzar la informació, com els dels exercicis 3 de la pàgina 31 del llibre de l’alumne i
8 de la pàgina 33. També es vol fer especial esment als exercicis d’interpretació de
textos (el 7 de la pàgina 33 del llibre de l’alumne, el 10 de la 35 i el 16 i 17 de la pàgina
37), i resulten molt importants els de les activitats finals (subratllar i interpretar el mapa
de corrents marins).

essencialment en tres aspectes: primer, desenvolupant a fons el cabal del riu, per a la
qual cosa poden servir dels documents 5 i 6, adequats per a un alumnat de més nivell;
segon, la interpretació del mapa de corrents marins, que resultarà molt útil quan es tracti
sobre aquest mateix punt en determinats aspectes del clima, com ara l’aparició de
deserts costaners i altres fenòmens climàtics similars, i tercer, la interpretació de
gràfiques del curs dels rius, que es tracta en l’activitat 29 de la pàgina 39 del llibre de
36
l’alumne.
Són molt importants els exercicis d’organització d’informació, que de vegades
no són gaire apreciats per l’alumnat més inquiet, però que ajuden a sintetitzar bé les
idees. També és fonamental que entenguin i treballin a fons els exercicis de les activitats
finals, que els ensenyen les primeres tècniques de treball amb textos. S’ha de fer tot el
possible per evitar que els exercicis de reflexió es converteixin en una resposta
mecànica i sense contingut, per això hem d’exigir una resposta clara i precisa.
Recursos i mitjans
Impresos
Materials TIC:
37
Els rius
El cabal d’un riu

Les aigües marines

Aigües en forma de glaç

Activitats

• Vocabulari: conceptes relacionats amb la hidrologia terrestre.
38
• Utilitzar la tècnica del subratllat.
• Fer classificacions.

• Fer servir fotografies de satèl·lit com a font d’informació.

• Reflexionar críticament sobre els efectes de les accions humanes sobre la qualitat i
la quantitat de les aigües terrestres.

• Utilitzar coneixements geogràfics per argumentar sobre problemes quotidians, per
exemple la necessitat de conservar els aqüífers.
Competència específiques
• Conèixer l’espai físic on es desenvolupa la nostra vida.
• Localitzar els principals mars, rius i llacs del món.
• Representar la hidrografia mitjançant dibuixos esquemàtics, gràfics i mapes.
• Interpretar un mapa de fluxos: el mapa dels corrents marins.
• Interpretar el gràfic del curs d’un riu.
Pensament social
• Establir relacions entre les aigües i els éssers humans: a) entre la presència d’aigua i
l’assentament de la població; b) entre la presència d’aigua i el desenvolupament de
els activitats econòmiques, especialment l’agricultura, i c) entre el tipus de corrent
marí que banya una zona i l’assentament de la població.
• Explicar el perquè d’alguns fenòmens relacionats amb les aigües, per exemple la
diferent salinitat dels mars.
• Relacionar diversos factors físics: a) el relleu i les aigües per explicar les
característiques de les diferents parts del curs d’un riu, i b) el clima i les aigües per
explicar els diferents règims dels rius.
39
Cal vetllar per l’ús d’una terminologia específica correcta

• Malgrat que no és una terminologia especialment complexa, ja que, en línies
generals, és força descriptiva, convé que l’alumne entengui i manegi els termes
tècnics de la manera més correcta possible. Per això és molt important aturar-se en
cada concepte i aconseguir comprendre’n el significat.
Hem d’aprendre a localitzar els principals rius i mars del món

• Hi ha pocs aspectes de la geografia que resultin tan integradors com els ris i els
mars, que uneixen i banyen terres de vegades distants, i estableixen nexes invisibles
entre pobles diferents. Aprendre a localitzar aquests nexes ensenyarà molt els
alumnes en temes de geografia i història posteriors.
Aquesta vegada, potser caldrà fer un esforç de memorització, cosa que moltes
vegades pot comportar un rebuig de l’alumne, més acostumat a temes fàcils de
comprendre, però revertirà, en un futur immediat, en aspectes molt positius.
L’aigua no es limita a memoritzar rius i mars

• Tampoc no hem de caure en l’altre extrem, el de convertir la unitat exclusivament
en un simple exercici mecànic de memorització d’accidents geogràfics. És molt
important la confecció de mapes, que permetin als alumnes ubicar els diferents
accidents geogràfics. El mitjà és el mapa, i no pas la llista de rius i mars.
Hem d’interrelacionar l’aigua amb l’activitat econòmica

• La importància de l’aigua es vincula al consum que se’n fa, ja que és un element
sense el qual no es pot viure, ni fer la majoria d’activitats econòmiques. Per tant, és
molt important que els alumnes s’adonin d’aquesta importància de l’aigua.
L’aigua és escassa, i la unitat dedicada a l’aigua pot servir de vehicle de
conscienciació. És possible limitar-se a exposar la unitat de l’aigua com una part
més del currículum, però no es pot oblidar que es tracta d’un recurs que a moltes
zones d’Espanya escasseja molt freqüentment. Per això es pot implicar els alumnes
en mesures d’estalvi de l’aigua. És, per tant, un tema que es pot portar molt
fàcilment a la vida quotidiana, i que fins i tot pot ser un assumpte que estigui en el
debat social i periodístic, cosa que hem de saber aprofitar.
40
La unitat de les aigües no es pot centrar només en rius i mars
• Cal entendre que hi ha un altre tipus de recursos relacionats amb l’aigua, com ara les
aigües subterrànies o l’aigua en forma de glaç, ja sigui formant inlandsis, glaceres o
icebergs. La importància present i futura d’aquests recursos ens ha d’obligar a
treballar-los més a fons, i els hem de donar la importància que mereixen.
Hi ha diagrames complexos
• Hi ha diagrames complexos als quals els alumnes no estan acostumats, com ara els
gràfics del curs d’un riu o els mapes de corrents marins. S’han de fer servir aquests
recursos amb compte, per no entrar en qüestions massa complexes, però alhora
s’han de donar l’oportunitat d’aprofundir-hi a l’alumnat que demani més
informació.
Lectura 3
El Mediterrani
Lectura 4
Les cascades de l’Orinoco

Lectura 6
Les glaceres, tot un espectacle

Investigació. 2
41
Els inuit: viure entre el glaç
• Vegeu la pàgina 540 541 de la guia.
Recurs 10
Rius del món

Recurs 11
El curs d’un riu

Recurs 12
Mars del món

Recurs 13
Llacs del món

Buscar informació sobre els recursos d’aigua que hi ha a prop de casa

• Segur que hi deu haver un riu o una deu d’aigua que travessa la localitat. Els
alumnes podrien investigar on neix, per on passa i cap a on va.
Si a prop hi ha un embassament, també en podrien investigar l’origen, quan es
va construir i l’ús que se li pot donar.
Si viviuen a la costa, els alumnes podrien analitzar l’estat del mar a la seva zona:
l’estat de les platges, l’aprofitament que es fa dels recursos del mar, la importància
econòmica que té per a la localitat (turisme, etc.).
Imatges i fotografies
• Poden buscar en llibres i a la xarxa aquest tipus de recursos visuals sobre diferents
aspectes relacionats amb l’aigua, com ara fotografies de cascades, de rius importants
42
o de paisatges marins especialment bonics. Si fan aquesta activitat a classes poden
acabar muntant una vertadera exposició d’imatges boniques o curioses relacionades
amb l’aigua.
Formes tradicionals d’obtenció d’aigua

• A moltes zones d’Espanya es fan servir mètodes tradicionals per obtenir aigua al
camp o a la ciutat; en alguns casos, com ara els aqüeductes, poden tenir milers
d’anys d’antiguitat. Demanar als alumnes que investiguin alguns d’aquests mitjans
d’obtenció d’aigua: sínies, sèquies, canals, etc.
Estudi del consum d’aigua de casa teva: i tu, què fas per estalviar-ne?
• L’obtenció de l’aigua sempre ha estat un problema als països que tenen estacions
seques, com el nostre. Per aquest motiu són freqüents els anys en què l’escassetat
d’aigua obliga a posar en marxa campanyes de conscienciació sobre la necessitat
d’estalviar aigua. Amb l’ajut dels enllaços que hem destacat en el CD de recursos
multimèdia, els alumnes hauran d’analitzar com és el consum d’aigua de casa seva,
si tenen en compte l’estalvi d’aquest bé o no, i quina proposta d’estalvi farien als
seus pares per disminuir la despesa d’aigua.
Organitzar un debat sobre el repartiment de l’aigua a Espanya

• Espanya és un país que té una zona humida, on el clima oceànic aporta prou aigua
per al consum humà i econòmic, i zones clarament deficitàries, ja que són de climes
més secs, amb unes aportacions d’aigua molt més restringides. Els últims anys s’ha
generat un debat sobre el repartiment de l’aigua a Espanya. Els alumnes han
d’investigar l’origen del problema, documentar-se amb notícies de premsa o
informacions de tota mena i organitzar un debat en el qual dos grups defensin
posicions contràries sobre aquest tema.
Altres recursos
Enllaços
• Enllaç del Canal d’Isabel II de Madrid sobre el problema de l’aigua. A causa de la
mida de la població de Madrid, el control de l’aigua es converteix en un aspecte
essencial per a la ciutat. http://www.cyii.es/www/publico/index_esp.html
Pel·lícules
• Capitanes intrépidos, dirigida per Victor Fleming el 1937. Basada en una novel·la
de Rudyard Kipling, la pel·lícula, protagonitzada per Spencer Tracy, ens mostra amb
tota la cruesa les condicions de vida al mar i les relacions tan difícils entre l’ésser
humà i el medi marí.
43
DVD
• El mundo submarino, de Jacques Cousteau. Tot i que està principalment centrada en
la fauna submarina, permet treballar amb amplitud les característiques del relleu
marí.
• El Congo: el río que absorbe todos los ríos (2001). És un documental de la BBC on
es mostra el riu més cabalós de l’Àfrica i com actua com un element integrador de la
natura i la societat.
Novel·les
• ERNEST HEMINGWAY, El vell i la mar. Ens explica la història d’un vell pescador que
no aconsegueix pescar res i és víctima de la riota dels seus companys del poble.
Però un dia aconseguirà el que mai no havia aconseguit cap pescador...
• ARTURO PÉREZ REVERTE, La carta esférica. És una novel·la que té com a protagonista
el mar. És molt recomanable per les múltiples referències geogràfiques (cartografia,
localització, etc.).
Publicacions científiques
• C. SÁENZ RIDRUEJO y M. ARENILLAS, Guía física de España. 3. Los ríos (Alianza).
Estudia la morfologia i la hidrologia dels rius d’Espanya i com els aprofita l’ésser
humà.
44
VI- Avaluació

45
Fitxa 9 de reforç
Les aigües
Fitxa 10 de reforç
Interpretació de perfils longitudinals de rius

Fitxa 11 d’ampliació
Determinar, representar i comentar el règim d’un riu

Fitxa 12 d’ampliació
Jerarquització d’una xarxa fluvial

L’aigua en la natura
46
Bulgària: paisatge i història

47
4. El temps i el clima
I- Introducció
La quarta unitat del primer curs d’Educacio secundària obligatòria de Geografia i

Història presenta la part més teòrica de la climatologia adaptada per a Secundària, que
continua amb la unitat 5, on es veurà el desenvolupament dels diferents climes i
paisatges. La importància de la unitat rau, per tant, en el fet que ens proveirà de les
eines conceptuals bàsiques que ens permetran conèixer un dels aspectes més importants
de les ciències socials, com és el medi físic climàtic i com ha influït en la història i la
cultura dels pobles. Efectivament, sense voler caure en determinismes, hi ha certes
circumstàncies històriques, com ara el procés de neolitització, el creixent fèrtil o el
desenvolupament de la civilització egípcia, que no es podrien explicar sense tenir en
compte aquest tipus d’aspectes.
Una de les virtuts que tenen les unitats de clima és, en línies generals, que són
molt tangibles. Mentre que en altres aspectes de la geografia física s’ha de recórrer a la
imaginació o a la capacitat de l’alumne per poder «veure» la matèria explicada, el clima
té una acció directa sobre els alumnes, almenys els climes que els influeixen
directament. Aquesta proximitat acostuma a motivar força els alumnes, que sempre
tenen tendència a buscar el pragmatisme de la matèria, i simplifica bastant el procés
d’aprenentatge si el sabem aprofitar.
Un dels aspectes més interessants d’aquesta unitat és que, en les activitats finals,
ja s’introdueix una sèrie de nocions sobre el treball amb esquemes. Aquesta tècnica és
essencial per aprendre a fer treballs amb materials d’una certa extensió, com els que
normalment ens exigiran a Ciències Socials, per això és realment molt interessant dur-la
a terme i practicar-la.
48
Objectius
• Diferenciar entre temps i clima.

• Conèixer els principals elements del clima (temperatura, precipitacions, pressions i
vents).
• Explicar els factors que modifiquen cada un d’aquests elements.
• Fer observacions del temps, i saber aplicar el que s’ha estudiat a la comprensió de
l’entorn propi.
• Interpretar diferents maneres de representar el temps.
• Valorar la influència que el clima té sobre la nostra vida.
Continguts
• Reconeixement de l’atmosfera, el temps i el clima.

• Definició de temperatura, com es mesura i factors que hi influeixen.
• Definició de precipitació, com es mesura i factors que hi influeixen.
• Definició de pressió, com es mesura i factors que hi influeixen.
• Definició de vent i enumeració dels diferents tipus.
• Interpretació de representacions esquemàtiques de l’atmosfera terrestre.
• Utilització d’alguns mapes bàsics: de temperatures mitjanes, de precipitacions totals
i de vents.
• Anàlisi de processos: l’origen dels diferents tipus de precipitacions i la formació
dels vents.
• Interpretació de diferents maneres de representar el temps: el mapa pictogràfic i el
mapa de superfície.
• Realització de registres diaris del temps de l’entorn.
• Curiositat per conèixer com és el clima terrestre.
diferents maneres d’estudiar i representar el temps.
• Precisió en l’observació de l’entorn.
• Iniciativa en la planificació d’activitats de la vida quotidiana utilitzant els
coneixements i les destreses que proporciona la geografia.
• Preocupació pels efectes negatius que les activitats humanes estan provocant sobre
49
el clima terrestre.
• Competència comunicativa, ligüística i audiovisual.
• Competència d’aoutonomia i iniciativa personal.
50
III- Metodologia

En aquesta unitat els continguts imprescindibles haurien de ser aquells que se centren en
el més essencial dels elements del clima, és a dir els corresponents als apartats 2, 3, 4 de
la pàgina 40 a la 45 del llibre de l’alumne i 6 de la pàgina 47.
Les activitats més recomanables per a aquest nivell serien les activitats 1 de la
pàgina 40, la 5 i la 6 de la 43 i la 10 de la 44. Com a activitats finals especialment
interessants per a aquest itinerari hi hauria «Observar el temps» i «Interpretar un mapa
pictogràfic».

A més a més de les activitats assenyalades per a l’itinerari 1, el conjunt
d’activitats idoni per reforçar el que s’ha après serien les activitats 2 de lap àgina 40 del
llibre de l’alumne, la 11 i 12 de la 44 i la 15, 16 i 17 de la pàgina 47(intentant evitar la
resposta òbvia o la simple còpia del text) i l’activitat 7 de la pàgina 43 del llibre de
l’alumne (d’organització de conceptes). També seria interessant ocupar-se d’una
manera gradual de la tècnica de treball «fer un esquema» de les activitats finals, i provar
amb els alumnes els diferents tipus d’esquemes fins a aconseguir que la informació
estigui ben organitzada i sintetitzada.

La matèria més complexa seria la secció «A fons» sobre la rotació i la translació a la
pàgina 41 del llibre de l’alumne, i ha de quedar clar que no és un simple afegit de la
matèria, sinó que el que s’ha explicat té transcendència per comprendre alguns aspectes
més complexos de la unitat.
També és molt important l’apartat «A fons» sobre els tipus de precipitacions de
la pàgina 45 del llibre de l’alumne, i la interpretació d’un mapa de superfície de les
activitats finals.
A més a més de les activitats dels itineraris anteriors, també podríem realitzar els
51
exercicis 3 de la pàgina 40 del llibre de l’alumne, 8 i 9 de la pàgina 43, el 13 de la
pàgina 44, 14 de la 45 i el 25 de la pàgina 49 del llibre de l’alumne. És interessant
insistir en les activitats 21 a 23 de la pàgina 49.
Recursos i mitjans
Impresos
Materials TIC:
52
El temps i el clima
Els moviments de la Terra

Les temperatures
Les precicpitacions
Tipus de precipitacions
El vent
Activitats
Competència comunicativa, ligüística i audiovisual

• Vocabulari: conceptes relacionats amb els elements del clima terrestre.
53
• Utilitzar amb agilitat les unitats de mesura de les temperatures, les precipitacions i
les pressions.

• Esquematitzar la informació mitjançant diferents tècniques: la fitxa, l’esquema de
claus i l’esquema de fletxes.

• Buscar informació fora del llibre de text.

• Reflexionar críticament sobre la importància de la capa d’ozó per a la nostra vida.
Competència d’aoutonomia i iniciativa personal

• Utilitzar coneixements geogràfics, per exemple la comprensió i la previsió del
temps, a l’hora de planificar activitats quotidianes.
• Conèixer l’espai físic on es desenvolupa la nostra vida, concretament l’atmosfera i
la dinàmica que presenta.
• Representar en mapes la distribució dels elements del clima: temperatures,
precipitacions, pressions i vents.
• Interpretar mapes del temps pictogràfics i de superfície.
• Fer observacions del temps de l’entorn.
Pensament social
• Analitzar la influència dels factors següents: latitud, altitud i distància del mar, en
les temperatures, les precipitacions, les pressions i els vents.
• Analitzar la influència de la inclinació dels rajos solars en les temperatures
terrestres.
• Explicar processos: a) la formació de les precipitacions; b) tres orígens diferents per
a les precipitacions; c) la formació i la direcció dels vents.
• Explicar per què: a) les depressions porten temps inestable, i b) els anticiclons duen
temps estable.
• Fer prediccions sobre la possible evolució del temps a la localitat.
54
55
Aparentment, es tracta d’un tema molt teòric

• És una unitat que té part de teoria, però també una part pràctica bastant interessant i
atractiva. S’ha d’intentar jugar amb totes dues parts de manera que la unitat no es
limiti a ser una enumeració avorrida de factors i elements del clima. Gairebé tot el
que es necessita és a l’ambient i els alumnes ho coneixen d’una manera intuïtiva,
cosa que hem d’aprofitar.
De vegades, els termes del clima es fan servir d’una manera inadequada
• Molt sovint es veu com es fan servir termes de climatologia d’una manera
incorrecta. Així doncs, de vegades es confon el temps atmosfèric amb el clima, i fins
i tot de vegades se’n parla com de «climatologia adversa». S’ha d’intentar que
l’alumnat accepti una terminologia correcta sense caure en la pedanteria ni en la
incorrecció.
Molts alumnes parteixen amb idees formades a priori

• Molt sovint els alumnes tenen conceptes sobre el clima que són errors arrelats des
de temps enrere. El cas més clar és l’ús del concepte d’anticicló amb una referència
a la calor, i depressió, com a fred, quan són unes referències de pressió que, sense
més dades, com a molt, ens poden dur a conclusions sobre humitat més que no pas
sobre temperatura.
Però..., realment tots saben interpretar el «mapa del temps»?

• És força familiar i comú veure a les notícies mapes de pressió en superfície que,
suposadament, la majoria dels espectadors interpreta correctament. S’han de
treballar aquest tipus de mapa, intentar fer front a les idees preconcebudes dels
alumnes, i intentar ensenyar les veritables conseqüències de les situacions
atmosfèriques que analitzem.
En diverses fases de la unitat la matèria sembla més pròpia de ciències

• Certament, tota la geografia física té una certa tendència a assimilar-se a matèries
científiques, ja sigui biologia o física. Això no obstant, aquest fet no ha de
representar cap problema, sempre que sapiguem transmetre clarament el concepte
56
que estem ensenyant.
De vegades podem perdre la perspectiva de ciències socials

• Malgrat l’afirmació prèvia, hem d’evitar excedir-nos en la càrrega de matèria
científica que impartim. Cal recordar que no ens interessa tant el fenomen científic
per ell mateix, sinó la transcendència geogràfica i, per tant, social, que tingui. El que
realment ens interessa són les conseqüències de determinats climes per a les
societats i les economies, mentre que l’explicació científica d’alguns processos, tot i
que han de ser valorats, té menys importància.
Alguns dels gràfics són realment complexos

• Com la majoria dels coneixements que s’imparteixen a Secundària, molts dels
continguts poden tenir diversos graus d’aprofundiment. Si els diferents gràfics amb
què treballem el clima, des del climograma fins a altres qüestions, els treballem a
primer curs amb pretensions de comentari propi de Batxillerat, no assolirem els
objectius proposats, que han de ser aconseguir una interpretació correcta del treball
amb gràfics. És molt possible que, amb el pas del temps, els alumnes aconsegueixin
diferents graus d’aprofundiment que ens permetin treballar d’una manera
personalitzada en cada cas.
Lectura 5
El paper del fred en el setge a Leningrad

• Vegeu pàgina 479 de la guia.
Lectura 7
Els vents
• Vegeu pàgina 482 de la guia.
Investigació. 3
Els irulas: viure als boscos
57
Recurs 14
Les temperatures mitjanes

Recurs 15
Les precipitacions
Fes la teva pròpia estació meteorològica

• A totes les cases podem trobar un termòmetre,i en moltes també hi ha baròmetres o
instruments similars. Amb aquests estris farem el seguiment del clima de la nostra
localitat durant un mes. Anotarem les mesures, les hores en què les prenem i
tindrem la informació necessària per fer-nos una idea de com és el nostre clima en
aquest mes.
Buscar fotografies de fenòmens meteorològics

• N’hi ha de molt curiosos i alguns són realment «fotogènics». Es poden fer a classe
uns murals amb la imatge en qüestió i l’explicació del fenomen.
• Buscar als diaris i a Internet notícies en què la predicció del temps hagi estat
clau per prevenir (o no ) una catàstrofe natural, o hagi estat important en altres
aspectes, com ara en la producció agrícola.
• Investigar alguns fenòmens naturals, com ara la gota freda, el Niño o l’efecte
Foëhn.
• Els alumnes descobriran que darrere d’aquestes paraules enigmàtiques hi ha de
vegades fenòmens naturals d’una gran transcendència.
58
Més recursos
Enllaços
• Web de l’Institut Nacional de Meteorologia. http://www.inm.es/
• Web de l’Escola Tècnica Superior d’Enginyers de Mines de la Universitat d’Oviedo
sobre astronomia i meteorologia. http://www.etsimo.uniovi.es/links/astro.html
• Web dedicada als alumnes de Secundària, amb moltíssimes explicacions sobre el
temps i el clima. http://thales.cica.es/rd/Recursos/rd99/ed99-0151-01/ed99-0151-
01.html
• Pàgina web amb moltes dades i fotografies sobre la Terra, el temps i el clima.
http://www.astromia.com/tierraluna/tiempoclima.html
• Pàgina web de la NASA (Global Hidrology and Climate Center). És en anglès, però
és molt fàcil de fer servir i ofereix una gran quantitat de tipus d’imatges de diferents
satèl·lits. http://www.ghcc.msfc.nasa.gov/GOES/
• L’Organització Meteorològica del Món, que depèn de l’ONU, és un recurs molt útil,
amb moltíssimes aplicacions a aquest tema. Imprescindible. És en castellà.
http://www.wmo.ch/index-sp.html
Pel·lícules
• La tormenta perfecta, dirigida per Wolfgang Petersen el 2000. És una pel·lícula,
basada en la novel·la homònima de Sebastian Junger, en la qual les vicissituds
atmosfèriques es converteixen en la clau de la trama. La protagonitzen George
Clooney i Mary Elisabeth Mastrantonio.
DVD
• Documental - National Geographic: La tormenta del siglo (1999). Se centra en els
esdeveniments que van tenir lloc a la costa oriental dels Estats Units durant el mes
de març de 1993, quan una tempesta catastròfica va batre aquesta zona i hi va deixar
un resultat devastador. A més a més, serveix de reflexió sobre el paper dels
meteoròlegs i de com, massa freqüentment, la població i els poders públics
menysvaloren els seus advertiments.
• JESÚS GONZÁLEZ GREEN, Con los vientos alisios. La derrota de Colón en globo (1997).
Es tracta d’una expedició científica que es va dur a terme el 1992, amb la qual es
pretenia commemorar els 500 anys de l’expedició de Colom fent servir els mateixos
elements: el vent i el coneixement dels corrents d’aire. La importància de conèixer
els vents alisis va ser fonamental per a l’èxit de totes dues expedicions.
Publicacions cienífiques
• MANUEL TOHARIA, Tiempo y clima. Malgrat el to didàctic i la dimensió tan reduïda, és
59
una de les obres més assequibles i completes per aprofundir en el clima des del punt
de vista del rigor científic.
60
VI- Avaluació

61
Fitxa de reforç 13
Conceptes climàtics
Previsió del temps a partir de l’observació dels núvols

Diferenciar el temps i el clima

L’atmosfera
Colòmbia: paisatge i història

62
5. El paisatge de la Terra
I- Introducció
La cinquena unitat del primer curs d’Educació secundària obligatòria de Geografia i

Història complementa l’anterior, perquè fa una aproximació geogràfica, més pràctica,
del que ja s’ha après. Els alumnes hi troben l’explicació del perquè de l’aparició dels
diferents paisatges.
En els apartats es desenvolupen els climes principals d’una manera conjunta, i es
fan anàlisis descriptives dels climes i dels resultats de com interaccionen amb el medi i
les societats; per això en cada clima es troba un esquema intern en el qual s’incloen la
descripció pròpiament dita del clima, el paisatge que en resulta, l’estructura
hidrogràfica, la vegetació, el poblament, i es dóna una coherència general a aquests
conceptes a través de la interacció de tots aquests elements.
Juntament amb aquesta explicació, en la unitat s’aporten uns dibuixos
esquemàtics, molt fàcils d’interpretar, sobre cada un dels paisatges. A més a més,
s’incloen uns petits mapes, versió reduïda del mapa principal de climes i paisatges,
perquè sigui més fàcil per a l’alumne ubicar immediatament el paisatge en qüestió.
A la part final de la unitat es desenvolupen les tècniques del croquis i de la
construcció i interpretació de climogrames, que són molt interessants i actuals.
63
Objectius
• Distingir els diferents climes que hi ha a la Terra i descriure’n les característiques

principals.
• Analitzar la influència del clima sobre els rius, la vegetació i la manera de viure de
les persones.
• Distingir els diferents paisatges que es poden observar a la Terra com a
conseqüència d’aquestes relacions.
• Apreciar el diferent grau d’humanització d’aquests paisatges i raonar per què uns
medis són més hostils que d’altres per a la nostra vida.
• Interpretar imatges de diferents tipus de paisatges.
• Localitzar en un mapa els principals climes i paisatges de la Terra.
• Valorar la diversitat de paisatges terrestres com un patrimoni que cal conservar.
Continguts
• Reconeixement dels climes de la Terra.

• Descripció del paisatge equatorial: on es localitza, quin clima té, com són els rius i
la vegetació, i quin grau d’humanització presenta.
• Descripció del paisatge tropical: on es localitza, quin clima té, com són els rius i la
vegetació, i quin grau d’humanització presenta.
• Descripció dels deserts: on es localitzen, quin clima tenen, com són els rius i la
vegetació, i quin grau d’humanització presenten.
• Descripció del paisatge mediterrani: on es localitza, quin clima té, com són els rius i
• Descripció del paisatge continental: on es localitza, quin clima té, com són els rius i
• Descripció del paisatge oceànic: on es localitza, quin clima té, com són els rius i la
• Descripció del paisatge polar: on es localitza, quin clima té, com són els rius i la
• Descripció del paisatge d’alta muntanya: on es localitza, quin clima té, com són els
rius i la vegetació, i quin grau d’humanització presenta.
64
• Interpretació de representacions esquemàtiques de diferents paisatges terrestres.
• Utilització d’alguns mapes bàsics: el mapa de climes.
• Elaboració d’un mapa de vegetació.
• Anàlisi de la relació entre el paisatge natural i la manera de viure de les persones, i
determinació dels aspectes favorables i desfavorables per a la nostra vida.
• Interpretació de fotografies aèries de paisatges.
• Elaboració d’un croquis.
• Elaboració i interpretació d’un climograma.
• Curiositat per conèixer com són els paisatges de la Terra.
diferents maneres de representar els climes i els paisatges.
• Precisió en la representació de dades climàtiques en un climograma.
• Valoració positiva de la diversitat del paisatge terrestre.
• Preocupació per la pèrdua del paisatge natural que estan provocant les activitats
humanes.
• Competència comunicativa, ligüística i audiovisual.
Competència específiques
65
III- Metodologia

Possiblement que som davant d’una de les unitats més senzilles i fàcils de comprendre
per a qualsevol alumne. Això no obstant, amb els alumnes de menys nivell, pot ser que
calgui de cenyir-se només als apartats relacionats amb els paisatges propis del propi
entorn. Són, concretament, els apartats 5, 6, 7 de la pàgina 55 a la 57 del llibre de
l’alumne i 9.
Com a exercicis es proposen les activitats 1 de la pàgina 53 del llibre de
l’alumne, els 4 i 5 de la pàgina 55 i el 7 i el 8 de la pàgina 57 del llibre de l’alumne.
Seria perfecte intentar sistematitzar els coneixements que han adquirit fent les columnes
relacionades amb els continguts seleccionats en el quadre de l’exercici 18 de la pàgina
61 del llibre de l’alumne.

per a un alumne mitjà. Per això els apartats 1 a 8 de la pàgina 50 a la 58 del llibre de
l’alumne es poden preparar sense cap mena de problema, adaptant, en tot cas, alguns
termes del llenguatge descriptiu a nivells més assequibles, i eliminant els que puguin
representar un problema.
Fóra bo emprar amb compte els tecnicismes que s’utilitzen en aquest itinerari, ja
que la matèria és força assequible en aquest nivell i es corre el risc de convertir-la en
una cosa més complexa del que cal per qüestions de detall.
Les activitats recomanables serien totes les de la unitat (1 a 12 de la pàgina 50 a
la 59 del llibre de l’alumne), amb les quals es pot reforçar la matèria impartida. També
són molt apropiades les activitats finals de la unitat següents: 13, 15, 18, 19, 21, 22 i 23
de la pàgina 60 a la 62 del llibre de l’alumne. En les tres últimes activitats cal tenir en
compte que es tracta del treball sobre climogrames, per la qual cosa el nivell
d’exigència ha de ser gradual, sense esperar obtenir resultats òptims al primer intent.

A mes a més del que s’ha assenyalat per als continguts mitjans, pensem que l’alumnat
66
que vulgui anar més enllà pot trobar molts exercicis i materials que satisfacin les seves
inquietuds. Caldria insistir en exercicis que els permetin organitzar i sistematitzar la
informació, com ara l’activitat 6 de la pàgina 55 del llibre de l’alumne o l’activitat 18 de
la pàgina 61 (amb tota l’amplitud que els sigui possible), i en activitats de
desenvolupament, com ara la 14 de la pàgina 60, la 17 de la 61 i la 20 de la pàgina 62
del llibre de l’alumne.
És molt important que aquest tipus d’alumnat aprofundeixi en la matèria amb les
activitats 21 a 24 de la pàgina 63, d’una manera global, que li donaran una perspectiva
dels climes més profunda. Sobre aquesta qüestió, tornem a insistir que els alumnes que
necessitin aquest tipus de treball han d’evitar el comentari monosil·làbic o merament
descriptiu, i intentar extreure conclusions forjades en la reflexió.
Recursos i mitjans
Impresos
Materials TIC:
67
La zona de clima tropical: la sabana

Paisatges de clima mediterrani

Paisatges de clima oceànic

El paisatge de clima d’alta muntanya

Activitats
Activitats de repàs
Competència comunicativa, ligüística i audiovisual

• Vocabulari: conceptes relacionats amb el clima i el paisatge terrestre.
68
• Representar gràficament dades de temperatures mitjanes i precipitacions totals.

• Fer comparacions mitjançant taules de doble entrada.

• Extreure informació d’una fotografia aèria.

• Reflexionar críticament sobre els efectes de les accions humanes sobre el paisatge
terrestre.

• Utilitzar els coneixements de la unitat per argumentar quins són els paisatges més
favorables i més desfavorables per als éssers humans.
• Planificar com elaborar un reportatge periodístic sobre un paisatge terrestre i dur-lo
a terme segons el que s’ha planificat.
• Conèixer els diferents tipus de paisatges on es desenvolupa la vida humana.
• Localitzar els principals climes i paisatges del món.
• Elaborar i interpretar climogrames.
• Representar els paisatges mitjançant dibuixos esquemàtics, fotografies i croquis.
• Descriure paisatges.
• Diferenciar entre els elements naturals i els humans d’un paisatge.
Pensament social
• Analitzar la relació entre el clima i altres aspectes del medi físic, com ara les aigües,
la vegetació i la fauna.
• Analitzar la relació entre el paisatge natural, el grau d’humanització i la manera de
viure dels ésser vius d’aquella zona.
69
Comprenc bé el clima que m’envolta, però em costa entendre’n d’altres

• Els alumnes, com a norma general, tenen molt assimilat l’esquema de quatre
estacions.
Quan s’expliquen altres climes amb dues estacions, o cap, molt sovint causa
sorpresa.
Cal insistir que els nostres climes no són una norma extrapolable a qualsevol
zona.
M’és complicat analitzar els climes de l’hemisferi sud

• Un cop que ens hem acostumat als climes de l’hemisferi nord, els alumnes se
sorprenen de veure que han de modificar els esquemes per a l’hemisferi sud. Un cop
han entès que el nostre hivern és el seu estiu, tot torna al seu lloc.
No entenc per què hi ha climes molt freds, com ara el siberià, que es classifiquen
com a temperats
• Aquesta afirmació és molt corrent entre els alumnes de Secundària. El motiu rau en
l’existència o no d’almenys tres mesos de possible conreu, que és la diferència entre
poder o no fer servir un territori per viure-hi.
Molt sovint aquest tipus de qüestions són les que resulten més sorprenents per
als alumnes.
No conec prou bé el mapa físic i el polític

• Probablement el problema més gran amb què hom es troba a l’àula és l’escàs
coneixement del mapa físic i polític, cosa que fa complicat l’intent d’ubicar els
climes mitjançant referències geogràfiques que, moltes vegades, ells no saben situar
amb precisió.
L’eina principal de suport ha de ser el mapa, que és on l’alumne se situarà
correctament, i a partir d’aquí podrem treballar amb detall.
No entenc bé els climogrames

• El climograma és una gràfica que pretén simplificar un clima mitjançant la
representació de dues variables expressades en mesures mensuals. La gràfica per
70
ella mateixa no hauria de causar cap problema, és senzilla, però per treballar-hi cal
de seguir un ritme molt progressiu, sense buscar objectius finals inassolibles d’una
manera immediata, sinó intentant introduir les novetats a poc a poc. Una de les eines
que ajuden més a comprendre els climogrames és elaborar-ne un manualment,
perquè mentre es fa els alumnes van buscant respostes a dubtes que en condicions
normals no expressen.
• És difícil entendre bé la relació entre clima, vegetació, hidrologia i poblament

Probablement aquest és un dels aspectes més interessants de la climatologia,
l’aplicació més pràctica. Si es coneix el clima d’una zona es poden deduir molts
aspectes de l’entorn, com ara el tipus d’hàbitat, el tipus de vegetació o les
característiques dels rius. Si s’aconsegueix que els alumnes es plantegin que hi ha
una relació bàsica entre aquests tres elements, ja hi haurà molt de guanyat en
l’estudi de la geografia.
Lectura 8
El paisatge de clima oceànic

• Vegeu la pàgina 484
Lectura 9
El bosc escandinau
Lectura 10
El paisatge d’alta muntanya: paisatges esglaonats

Lectura 11
El valor de l’ombra a la sabana africana

• Vegeu la pàgina de la 518 a la 528 de la guia.

71
Investigació. 4
Els boiximans: viure al desert africà

Recurs 16
Els climes de la Terra

Recurs 17
La vegetació del món

Recurs 18
El climograma
De quines regions i països procedim?

• Els alumnes podrien recollir informació sobre el clima de la seva regió o país
d’origen. Caldria buscar dades sobre el clima, sobre la vegetació, els rius, els
conreus i el poblament. Amb totes aquestes dades, feu un treball o promoveu una
exposició al centre que reuneixi totes aquestes dades i ens permeti conèixer millor
moltes zones del món.
Podem fer climogrames de qualsevol zona del món

• Zonaclima.com és una web en castellà que subministra dades per construir
climogrames de qualsevol país del món. Es pot utilitzar el mapa principal o buscar
el país alfabèticament, i hi ha dades suficients per construir un climograma o
comentar un clima. No oblideu que seria interessant completar aquesta informació
mitjançant un altre tipus d’estudis de vegetació, rius, etc.
72
http://www.zonaclima.com/
Intentar fer una clisèrie

• Es pot proposar, amb l’ajut del departament de Ciències, una excursió a la muntanya
que permeti observar dades per elaborar una clisèrie de les muntanyes que hi ha a
prop de la localitat, És molt interessant i il·lustratiu.
T’agradaria ser climatòleg?

• Feu dues llistes a la pissarra de la classe, una dels aspectes que semblen més
interessants de la labor d’un climatòleg i una altra amb els inconvenients més grans
que hi veuen els alumnes. Pot ser un punt de partida interessant per debatre quins
elements els alumnes consideren importants per al seu futur professional.
Debat: quin és el paisatge que té més avantatges per a la vida? Quin és el que en té
menys?
• Feu un debat sobre el que s’ha après estudiant els diferents paisatges, i discutiu quin
els sembla més interessant per viure-hi o per visitar i quin els sembla més hostil.
L’àlbum de fotografies dels paisatges

• A Internet és molt fàcil que els alumnes hi trobin fotografies relacionades amb els
diferents paisatges de la Terra. Es podria dividir la classe en vuit grups i que cada un
s’encarregui de buscar fotografies d’un dels paisatges naturals del nostre planeta.
Podrien buscar fotografies relacionades amb les temàtiques següents:
• Vegetació.
• Fauna.
• Rius que representin bé les característiques típiques dels rius de la zona.
• Hàbitat.
Després, es podrien exposar a classe, la qual cosa enriquirà el coneixement
visual que els alumnes tenen de cada un dels medis estudiats.
Debat: quin és el medi més transformat pels éssers humans?

• Després d’analitzar les característiques dels diferents medis naturals, els alumnes
haurien de decidir quin està més transformat i aportar raons que en justifiquin la tria.
A quin d’aquests pertany la nostra localitat?

• Els alumnes poden fer un petit escrit en què classifiquin el seu entorn en un dels
paisatges estudiats i en què, a més a més, aportin raons que justifiquin la tria que
han fet.
73
Més recursos
Enllaços
• Pàgina web de Meteored. És un portal d’aficionats a la meteorologia, amb molts
enllaços i recursos a altres pàgines. http://www.meteored.com/
• A tutiempo.com hi trobem descrits els diferents tipus de clima, amb detalls
interessants. http://www.tutiempo.net/silvia_larocca/Temas/Clima.htm
Pel·lícules
• Lawrence d’Aràbia, dirigida per David Lean el 2000. A banda de l’indubtable
interès històric, la pel·lícula és famosa per la fotografia de paisatges del desert, i ha
passat a la història del cinema també per aquest motiu.
• Els últims dies de l’Edèn, dirigida per John McTiernan el 1991 i protagonitzada per
Sean Connery. Explica la història d’un científic que busca un remei per curar el
càncer a l’Amazònia i entra en conflicte amb les empreses que volen explotar els
recursos naturals de la zona.
Novel·les
• La aventura equinoccial de Lope de Aguirre, escrita per RAMÓN J. SENDER. Narra la
història d’aquest conqueridor i els seus conflictes interns, emmarcats per
l’Amazones i la selva equatorial.
• F. PROTZMAN, Paisajes del mundo. Aquest llibre de National Geographic recull
fotografies i imatges de tots els continents, tant de les zones rurals com de les
urbanes.
Publicacions cinetífiques
• G. VIERS, Climatología. És el gran clàssic de la geografia climàtica, ideal per
aprofundir a un nivell universitari en aquesta matèria.
74
VI- Avaluació

• Comparar els elements físics més destacats (relleu, clima, aigües i elements
biogeogràfics) que configuren els grans medis naturals del planeta, localitzar-los en
l’espai representat i relacionar-los amb les possibilitats que ofereixen als grups
humans.
75
Fitxa de reforç 15
Elaborar un climograma
Fitxa de reforç 16
Comentar un climograma
Fitxa de reforç 17
Diversitat de paisatges i patrimoni natural

La classificació de Köppen
El paisatge i la pintura
Els climes de la Terra

• Vegeu la pàgina 318 i 319de la guia.
76
La difícil vida a la selva

El paisatge de la sabana
Diferents tipus de deserts

El paisatge de clima mediterrani

El paisatge de clima continental

El paisatge de clima oceànic

La vida a les regions polars

77
La vida a alta muntanya

78
6. Els continents: estudi físic
I- Introducció
Amb la sisena unitat del primer curs d’Educació secundària obligatòria de Geografia i
Història s’enceta el bloc dedicat a la Geografia física dels continents, Espanya i
Catalunya. Tot el que s’ha treballat en les cinc primeres unitats s’ha de posar en pràctica
en aquesta. Es tracta d’una unitat, per tant, que té continuïtat amb les anteriors, la qual
cosa dóna l’avantatge de tenir ja superats els problemes de terminolgia i de la major part
de conceptes que pot ser que necessitem manejar, i serveix, a més a més, com a manera
de consolidar el que ja s’ha treballat.
Com a inconvenient principal, hi ha la possible reiteració que pot ser que apreciï
l’alumne. En aquest aspecte, cal anar molt amb compte a delimitar els continguts de les
unitats anteriors i els d’aquesta, perquè els alumnes no tinguin la sensació que s’estan
repetint els mateixos temes.
Els continguts ofereixen una seqüència molt clara, amb un apartat per a cada
continent. I un desenvolupament centrat en els aspectes més particulars de cada un.
La part més important de la unitat rau en els graus de detall que podem aportar
sobre els continents.
És gairebé l’única ocasió en què, en el temari de Secundària, treballaran
específicament altres continents, i és el moment de donar-los una visió més àmplia del
que és el món on viuen.
79
Objectius
• Conèixer els principals trets físics d’aquests continents: l’Àfrica, l’Àsia, Oceania,
Amèrica i l’Antàrtida.
• Explicar les raons que defineixen la configuració física de cada un dels continents
citats.
• Localitzar en un mapa els elements bàsics que configuren el medi físic de l’Àfrica,
l’Àsia, Oceania, Amèrica i l’Antàrtida.
• Valorar els elements destacats com a part del patrimoni del nostre planeta.
• Fer servir l’atles.
Continguts
• Descripció de les característiques següents del paisatge de l’Àfrica: la situació,

l’extensió, el relleu, les aigües, els climes i els paisatges.
• Descripció de les característiques següents del paisatge de l’Àsia: la situació,
• Descripció de les característiques següents del paisatge d’Oceania: la situació,
• Descripció de les característiques següents del paisatge d’Amèrica: la situació,
• Descripció de les característiques següents del paisatge de l’Antàrtida: la situació,
• Interpretació de mapes de relleu, rius i climes a escala continental.
• Interpretació de gràfics de cims i rius de cada continent.
• Anàlisi d’imatges de paisatges dels diferents continents (l’Àfrica, l’Àsia, Oceania,
Amèrica i l’Antàrtida).
• Compleció de mapes muts.
• Comparació de mapes del mateix continent en un atles i anàlisi de les interrelacions
entre diferents elements d’un mateix espai.
• Curiositat per conèixer el paisatge dels continents no europeus.
• Precisió en les representacions cartogràfiques.
• Valoració positiva de la diversitat del paisatge terrestre.
80
• Valoració dels elements naturals més destacats de cada continent com a part del
patrimoni del nostre planeta, a través de l’estudi de casos concrets: el desert del
Sàhara, el mar Mort, els esculls de corall d’Oceania, els Nades i el riu Mississipí.
• Competència comunicativa lingüística i audiovisual.
81
III- Metodologia

Caldria centrar-se en els apartats 1 i 2 de la pàgina 68 a la 73 del llibre de l’alumne i el
4 de la pàgina 76, 77 i 78, dels grans continents, per assegurar-nos que els alumnes en
capten les línies mestres, juntament amb els aspectes principals del relleu, el clima, la
vegetació i els rius, tot això d’una manera molt sintètica.
En aquest itinerari fóra bo evitar fer-los memoritzar gran quantitat de llocs i
accidents naturals, i fer-ne una selecció apropiada. D’altra banda, és molt interessant fer
servir l’atles per aconseguir que ubiquin correctament aquests accidents geogràfics.
Les activitats principals serien la 1 de la pàgina 70 del llibre de l’alumne, la 5 de
la 73 i la 16 de la 78. En aquest itinerari s’ha de treballar en les activitats finals
corresponents a l’apartat de tècniques de treball «Memoritzar dades», i les activitats 24 i
25 de la pàgina 80 del llibre de l’alumne.

A més a més de les activitats assenyalades per a l’itinerari anterior, seria
recomanable fer les següents: la 2 i la 3 de la pàgina 70, la 6, 7 i 8 de la pàgina 73, de la
10 a la 14 de lap àgina 74 i de la 16 a la 22 de les pàgines 78 i 79 del libre de l’alumne.
Com a activitats finals considerem molt interessants l’apartat ja citat de tècniques de
treball «Memoritzar dades» de la pàgina 80 del llibre de l’alumne, amb el qual hauríem
de poder fer en aquest itinerari les activitats 24 a 28, i l’activitat «Completar mapes
muts» de la pàgina 81, amb els dos exercicis corresponents.

A més a més del que s’ha assenyalat per a l’itinerari anterior, seria interessant que els
alumnes aprenguessin els continguts de les fitxes de Patrimoni i Medi ambient que hi ha
a les pàgines 70, 73, 75 i 76 del llibre de text.
Com a activitats s’inclourien totes les que es proposen, amb una atenció especial
a les activitats 4 de la pàgina 70, la 9 i la 14 de la pàgina 74, 15 de la pàgina 76, la 18 i
82
19 de la 78, i la 22 i 23 de la pàgina 79 del llibre de l’alumne.
Totes les activitats finals de la pàgina 80 i 81 del llibre de l’alumne es poden
incloure a l’itinerari 3, tot i que estan pensades específicament per a aquest les
numerades de la 33 a la 35 de la pàgina 81.
Recursos i mitjans
Impresos
Materials TIC:
83
El paisatge de l’Àfrica
El paisatge de l’Àsia
El paisatge d’Oceania
El paisatge d’Amèrica
L’Antàrtida, el continent glaçat

Activitats
Competència comunicativa lingüística i audiovisual

• Vocabulari: conceptes relacionats amb el paisatge específic dels continents.
• Comprendre un text narratiu (Humboldt, la vida és una aventura).
84

• Conèixer diferents mètodes mnemotècnics.

• Utilitzar la cartografia, els gràfics i les fotografies com a font d’informació.
• Buscar informació en un atles.

• Conèixer algunes de les mostres més interessants del patrimoni natural mundial i
reflexionar críticament sobre els efectes que hi produeixen les accions humanes.
• Valorar la importància que podria tenir el desglaç de l’Antàrtida per a la nostra
supervivència i les conseqüències a llarg termini.
• Treballar en grup amb l’atles.

• Argumentar sobre si s’està d’acord o no amb el tractat de Washington, que
prohibeix l’explotació de l’Antàrtida fins al 2040.
• Localitzar l’Àfrica, l’Àsia, Oceania, Amèrica i l’Antàrtida fent servir coordenades
geogràfiques.
• Localitzar les principals unitats de relleu, rius, llac, climes i paisatges de l’Àfrica,
l’Àsia, Oceania, Amèrica i l’Antàrtida.
• Interpretar gràfics de cims i rius.
• Elaborar mapes muts dels continents.
• Utilitzar l’atles.
Pensament social
• Explicar les raons de la configuració física dels continents, per exemple: a) per què
l’Àfrica té un relleu horitzontal i una altitud mitjana elevada; b) per què a Amèrica
hi ha tots els climes, i c) per què els climes freds ocupen més extensió a l’Àsia que a
l’Àfrica.
• Relacionar les característiques dels rius de cada continent (cabal, longitud, curs...)
amb les del relleu i el clima de les zones per on passen.
• Plantejar hipòtesis sobre quines seran les zones més poblades de cada continent
tenint-ne en compte les característiques físiques.
85
• Explicar processos: a) per què s’han format les cascades del Niàgara, i b) per què al
Rift Valley hi ha molts volcans.
86
Això ja m’ho sé, ja ho hem fet abans

• És una unitat en la qual la motivació de l’alumne pot ser que se’n ressenti, perquè es
tornen a tocar conceptes que ells consideren que ja estan sabuts o superats. Per això,
cal no oblidar que en els punts anteriors s’estaven manejant fonamentalment
conceptes, mentre que aquí el centre de treball són les descripcions físiques dels
continents, una cosa completament diferent.
El paisatge és un concepte complex i heterogeni

• El concepte de paisatge és força enganyós, ja que sembla que es refereix a una cosa
senzilla. No és pas així, ja que per entendre un paisatge necessitem dominar alhora
les dades de relleu, clima, vegetació i rius.
La clau rau a transmetre la interrelació que hi ha entre aquests conceptes, ja
que seria impossible que es desenvolupessin unes formes de vegetació en altres
climes que no fossin els característics, o que es formessin rius de règims diferents en
zones que no fossin les apropiades. És possible que costi més d’incloure-hi el relleu,
però també és cert que aquest adquireix una gran importància en les precipitacions o
en la distribució d’uns deserts determinats, elements que hem treballat en unitats
anteriors.
Hi ha sis continents, i no pas cinc

• Molt sovint els alumnes es plantegen l’existència de cinc continents, i s’obliden que
hi ha una massa continental d’una gran importància a l’Antàrtida, que forma un sisè
continent. És important que ho entenguin, i que vegin la diferència entre les dues
zones polars, una formada per un mar i l’altra, per un continent. Tampoc no és
senzill que comprenguin l’entitat continental d’Oceania, ja que està formada per
illes en comptes de ser una massa continental compacta.
Els alumnes han de memoritzar moltes coses

• És cert que els temes de paisatges acaben necessitant un esforç de memorització que
no agrada als alumnes, i que provoca que de vegades tendeixin a rebutjar aquesta
part tan atractiva de la matèria. Al final de la unitat proposem una sèrie de tècniques
que poden millorar i simplificar bastant la capacitat dels alumnes de dur a terme
87
aquesta feina. D’altra banda, fer servir l’atles i elaborar mapes són les altres dues
eines que ens poden donar suport per aconseguir aquest objectiu.
Una temptació: les digressions

• El caràcter d’aquesta unitat com a síntesi i resum pràctic del que s’ha après en teoria
per a Geografia física i la referència a un entorn que serà clau com a factor de
diversos aspectes de la Geografia humana i econòmica fan que la temptació de sortir
del tema sigui molt forta. Però hem d’anar amb compte amb la selecció dels
continguts, ja que les digressions excessives restaran unitat a l’exposició i en podran
dificultar la comprensió.
El paisatge dels continents tindrà molta importància en unitats posteriors

Si es volen entendre àmpliament alguns processos històrics, com ara l’aparició
de l’ésser humà, o el procés de neolitització, el paisatge dels continents serà un
dels temes més que ens donin suport a l’hora de treballar la Història.
Lectura 12
El continent australià
Investigació. 5
Els pastors mongols: viure al desert asiàtic

WebQuest
Els continents
88
Recurs 19
L’Àfrica
Recurs 20
L’Àsia
Recurs 21
Oceania
Recurs 22
Amèrica
Cuba: paisatge i història

• Vegeu les pàgines 448 i 449 de la guia.
Construir gràfics de rius i muntanyes

• Ajudarà molt els alumnes construir gràfics de rius i de muntanyes, que siguin
semblants als que veiem en el llibre. Els podem proposar que barregin muntanyes de
diferents continents (i fins i tot d’Europa i d’Espanya), o que es fixin en la mida i el
cabal dels rius del món en comparació amb els del nostre país. És molt interessant
veure l’escala dels nostres accidents naturals respecte a la mida dels fenòmens
naturals que hi ha a la resta de continents.
De nord a sud i d’est a oest: recorrent els continents
89
• Podem dividir la classe en diversos grups, un per continent que vulguem recórrer.
Cada un dels grups ha de proposar un recorregut nord-sud i un altre est-oest pel
continent que els hagi tocat, i observar els accidents naturals que travessen i les
seves característiques.
Trivial geogràfic
• Mantenint els grups anteriors, els podem proposar que escriguin en targetes
diferents aspectes de la geografia dels continents: muntanyes, sistemes
muntanyosos, mars, tipus de vegetació, etc.
Tot seguit, podem fer un trivial geogràfic, construint un tauler senzill amb
caselles per a cada continent. Treballant tots junts en aquest feina es poden
aconseguir molt fàcilment força preguntes, i és una activitat en grup molt divertida i
motivadora. Aquest web us pot ajudar a organitzar l’activitat:
http://www.usefultrivia.com/ geography_trivia/ idex.html.
Buscar imatges d’accidents naturals

• A la xarxa hi ha una bona quantitat d’imatges dels principals accidents naturals. Es
pot demanar als alumnes que cada dia busquin a Internet imatges dels llocs que han
estudiat. En poden fer coses força variades i divertides: convertir-les en
salvapantalles de l’ordinador o fer-les servir de fons en els programes de conversa.
Imaginar-se que farem una expedició

• Demanar als alumnes que reflexionin sobre els diferents paisatges que han estudiat i
que escullin el que els sigui més atractiu. Un cop fet..., prepareu-vos, que ens
n’anem d’expedició!
Que cadascú es plantegi a quin lloc anirà i els mitjans de transport que farà
servir per arribar-hi.
S’hauria d’informar sobre quins són els seus recursos naturals principals, quina
vegetació és característica d’aquests paisatges i quines espècies s’hi troben. Hem de
sobreviure-hi sense ajut extern.
Què necessitarem? Que cadascú es plantegi quins objectes o eines pot ser que
necessitem, ja siguin tècnics o mecànics, d’orientació, etc. Poden consultar manuals
de supervivència, com els que ofereix aquest web: http://www.vivelanaturaleza.
com/Supervivencia/index.php.
Més recursos
Enllaços
• Enllaç amb la Casa d’Amèrica, on hi ha molta informació i altres enllaços per saber
més sobre Amèrica.http://www.casamerica.es/
90
• Web del Museo de América, excel·lent per conèixer la història i el present
d’Amèrica i els seus vincles amb Espanya.http://museodeamerica.mcu.es/
• L’Àsia també té els seus propis vincles. En aquesta pàgina web veiem com han
progressat les relacions entre l’Àsia i Espanya. http://www.casaasia.org/
Pel·lícules
• Memòries d’Àfrica, dirigida per Sidney Pollack el 1985. Explica la història d’una
dona que comença una nova vida a l’Àfrica i hi descobreix l’amor per aquest
continent.
• Anna i el rei, d’Andy Tennant. Narra la història real d’una dona que va a Tailàndia
al final del segle xix per ser la institutriu dels fills del rei de Siam.
• La tienda roja, dirigida per Mikheil Kalatozis Hvili el 1971. És una pel·lícula
biogràfica que explica l’expedició de l’explorador Nobile a l’Àrtic el 1928, que va
acabar en tragèdia. Aquí, el medi natural es converteix en protagonista d’aquesta
pel·lícula. Protagonitzada per Sean Connery i Claudia Cardinale.
Novel·les
• E. ROSSET, La conquista del Amazonas. Ens explica l’expedició d’Orellana per
recórrer l’Amazones. A més a més del gran interès històric, la superació d’un
paisatge desconegut i hostil és el motor permanent d’aquesta història.
• S. ÁLVARO i J. ORTEGA, La conquista de los tres polos. Els expedicionaris de «Al filo
de lo imposible» narren les expedicions que han fet al Pol sud, al Pol nord i al cim
de l’Everest.
91
VI- Avaluació

92
Fitxa de reforç 20
Rius i llacs del món

Fitxa de reforç 21
Els climes i els paisatges del món

Estudi del medi natural de l’Antàrtida

L’exploració del continent africà

El paisatge de l’Àfrica
El paisatge de l’Àsia
93
El paisatge d’Amèrica
Equador: paisatge i història

94
7. El paisatge d’Europa i d’Espanya
I- Introducció
La unitat 7 del primer curs d’Educació secundària obligatòria de Geografia i Història és

la continuació de la unitat anterior, i se centra en el continent i el país on viuen els
alumnes.
Per aquest motiu, no és tan sols bàsic conèixer-los, sinó que té una utilitat
immediata. És per això que el nivell de detall en què anem entrant és més gran, ja que
passem a descriure un espai sobre el qual els alumnes ja tenen una idea prèvia força més
aproximada, amb moltes referències que es fan especialment patents quan treballem
Espanya.
Aquest plantejament serà especialment important més endavant, quan tractem
altres temes de Ciències socials, com ara els de Geografia humana o econòmica, i molt
especialment quan comencem a tractar els temes d’Història ja que la majoria es
desenvolupen en un context geogràfic europeu i espanyol. Per aquest motiu és una
unitat una mica més llarga que la resta, ja que considerem fonamental que coneguin a
fons la Geografia física del nostre continent i d’Espanya.
95
Objectius
• Conèixer els principals trets físics d’Europa.

• Explicar les raons de la configuració física d’Europa.
• Localitzar en mapes els elements bàsics que configuren el medi físic d’Europa.
• Conèixer els principals trets físics d’Espanya.
• Explicar les raons de la configuració física d’Espanya.
• Localitzar en mapes els elements bàsics que configuren el medi físic d’Espanya.
• Valorar aquests elements destacats com a part del patrimoni del nostre planeta.
Continguts
• Explicació del paisatge d’Europa: quina n’és la situació i l’extensió, i com són el
relleu, les aigües, els climes i els paisatges que s’hi troben.
• Descripció de la situació d’Espanya a Europa.
• Explicació del paisatge d’Espanya: quina n’és l’extensió, i com són el relleu, les
aigües, els climes i els paisatges que s’hi troben.
• Interpretació de mapes de relleu, rius i climes a escala continental (Europa) i
peninsular (Espanya).
• Interpretació de gràfics de cims i rius.
• Construcció de gràfics de cims i rius.
• Anàlisi d’imatges de paisatges.
• Compleció de mapes muts.
• Comparació de mapes del mateix espai en un atles.
• Comprensió de manera elemental d’un perfil longitudinal a partir de la interpretació
d’un gràfic d’una etapa de la Volta Ciclista.
• Curiositat per conèixer el paisatge espanyol i europeu.
• Precisió en les representacions cartogràfiques.
• Valoració positiva de la diversitat del paisatge al continent europeu i al territori
espanyol.
• Valoració dels elements naturals més destacats del paisatge d’Europa i d’Espanya
com a part del patrimoni del nostre planeta.
96
• Crítica dels problemes mediambientals que algunes actuacions humanes estan
provocant en el nostre entorn.
97
III- Metodologia

Ens hauríem de centrar en els apartats 1 de la pàgina 82 del llibre de l’alumne, 3 i 4 de
les pàgines 84 i 85, el 6, 7 i 8 de les pàgines de la 86 a la 88 i el 10 de la 90 a la 91 a
l’hora de treballar els continguts imprescindibles. Tornem a suggerir que analitzeu amb
compte, dins d’aquests apartats, el que es considera essencial i el que és accessori, per
evitar una llarga llista d’accidents difícil de memoritzar que no ens permetria avançar
tal com volem.
Les activitats 1 de la pàgina 82, la 8, 9 i 10 de la pàgina 86, 15 i 16 són les més
apropiades per a aquest itinerari. De les activitats finals de la unitat a les pàgines 92 i 93
del llibre de l’alumne, convindria treballar l’elaboració de mapes conceptuals, i de les
activitats de repàs de bloc, caldria estudiar el requadre «Repassa» de la pàgina 104 del
llibre de text i analitzar les activitats 1 a 5 d’aquesta mateixa pàgina i la següent.

Les activitats més apropiades per a aquest itinerari són les següents: 1-3 de la
pàgina 82 del llibre de l’alumne, 5 i 6-17 de les pàgines 85, 86, 89 i 90. De les activitats
finals, és molt interessant el treball amb mapes conceptuals de la pàgina 92 i les
activitats 22, 23 i 24 de la pàgina 93 del llibre de l’alumne. De les activitats de repàs, en
destaquem les activitats 1 a 8 de la pàgina 104 i 105 de llibre de l’alumne.
També són molt interessants les lectures de Patrimoni i Medi ambient.

A més a més del que s’ha assenyalat per a l’itinerari anterior, podem satisfer els
alumnes que vulguin treballar més a fons amb les activitats 4 de la pàgina 83 del llibre
de text, la 7 de la 85 i la 18 de la 90.
En les activitats finals de la pàgina 92 i 93 del llibre de l’alumne, és interessant
treballar tot el mapa de conceptes complet, i és molt motivador treballar amb ells
l’activitat de l’itinerari sobre un mapa topogràfic.
98
També s’haurien de treballar íntegrament les activitats de repàs de la pàgina 104
i 105 del llibre de l’alumne. Insistim en la necessitat de fer que les respostes a les
preguntes de reflexió responguin a un plantejament personal, i de defugir les respostes
de monosíl·lab o de la simple repetició de fragments del text.
Recursos i mitjans
Impresos
Materials TIC:
99
Activitats
Les costes europees

• Fer les activitats proposades de la pàgina 82 i 83 del llibre de l’alumne.
El clima i el paisatge d’Europa

El relleu peninsular
Els llacs i els embassaments

El clima i el paisatge d’Espanya

Altres
Activitats

• Vocabulari: conceptes relacionats amb el paisatge específic d’Espanya i Europa.
• Comprendre un text narratiu.
100
• Representar informació numèrica en un gràfic: elaborar un gràfic de cims amb les
principals alçades europees representades en un mapa físic.

• Elaborar mapes de conceptes per sintetitzar la informació de la unitat.

• Buscar informació en un atles.
• Buscar informació sobre la geografia física de la comunitat autònoma.

• Comprendre per què cal protegir uns espais naturals concrets (per exemple, els
aiguamolls), i proposar mesures concretes de protecció.
• Treballar en grup: la retransmissió de la Volta Ciclista a Espanya.
• Localitzar Espanya i Europa fent servir les coordenades geogràfiques.
• Localitzar les principals unitats del relleu, rius, llacs, climes i paisatges d’Espanya i
Europa.
• Interpretar gràfics de cims i rius.
• Elaborar mapes muts d’Espanya i Europa.
Pensament social
• Explicar les raons de la configuració física d’Espanya i Europa, per exemple: a) per
què Europa té una altitud mitjana baixa i Espanya elevada; b) per què a Europa els
rius acostumen a ser llargs i cabalosos, però no a Espanya, i c) per què a les
Canàries no hi ha quatre estacions.
• Relacionar les característiques dels rius europeus i espanyols (cabal, longitud,
curs...) amb les del relleu i el clima de les zones per on passen.
• Relacionar la distribució de la vegetació a Europa i Espanya amb la distribució
climàtica.
• Plantejar hipòtesis sobre quines seran les zones més poblades d’Europa i Espanya
tenint-ne en compte les característiques físiques.
• Explicar processos: a) per què l’activitat de l’Etna modifica el paisatge de la zona, i
101
b) per què els aiguamolls estan en perill a Espanya.
102
Europa és un més dels continents, i no el més important

• Hem de transmetre amb claredat que el fet de tractar d’una manera específica
Europa i Espanya en una sola unitat no es una qüestió de més o menys importància,
sinó de la proximitat de l’entorn. Cal evitar l’eurocentrisme.
A mi només m’importa Espanya o el meu àmbit geogràfic immediat

• Tampoc no convé crear en els alumnes una imatge que l’únic que els ha d’interessar
és conèixer la geografia física d’Espanya. Els alumnes s’han d’adonar que, més
enllà de les nostres fronteres, passen coses que després poden tenir influència en les
nostres circumstàncies. Això és molt evident amb el clima, però és extrapolable a la
resta d’aspectes de la unitat.
He d’integrar moltes coses alhora

• Efectivament, com que és una unitat de paisatge, mai no tindrem la informació
completa si no som capaços d’integrar el conjunt de la informació. En aquest
aspecte, almenys, tenim l’avantatge que ja han fet el treball sobre el paisatge, ja que
a la unitat anterior ho han posat en pràctica.
He de memoritzar moltes dades

• Un altre cop tornem a xocar amb l’obstacle de la memorització. El dilema consisteix
a fer front a una llista feixuga d’accidents que no se sap on són i que l’alumne no
s’aprèn gens fàcilment. La solució rau a treballar molt el mapa físic, l’atles i
aprendre a situar aquests accidents. Hi ha moltes tècniques que ens poden ajudar a
recordar on són les diferents serralades o els rius, i no totes han de ser
necessàriament difícils o avorrides.
Per a què em serveix aprendre això, si ja surt en un atles

• Aquesta frase l’ha sentida pronunciar tot docent de Geografia infinitud de vegades.
És cert que la informació d’aquesta matèria surt en un atles, i també que no s’ha
d’aspirar a transformar els alumnes en enciclopèdies, però hem de tenir clars els
mínims de coneixements geogràfics que s’han de considerar imprescindibles per a la
formació dels alumnes. La resta pot ser que tingui importància, però ho hem
103
d’encarar amb una certa flexibilitat.
Paisatge canviant, no estable

• Si ens endinsem en els continguts específics de la unitat, hem de transmetre amb
claredat que el paisatge no és un element estable i immutable, sinó que la capacitat
d’incidència de l’ésser humà en el paisatge és extraordinària. Els alumnes han de ser
conscients d’aquesta capacitat d’incidència, la qual cosa ens ha de servir com a
introducció als temes de medi ambient.
Els climes tenen una denominació genèrica, no geogràfica

• És una dificultat molt específica de la climatologia a Espanya, i que, a més a més,
als alumnes els sorprèn molt. Hi ha determinades zones d’Espanya on hi ha un clima
mediterrani a força distància del mar del mateix nom. En altres continents (Amèrica,
Àfrica) també es dóna aquest tipus de clima, i són a molta més distància.
Lectura 13
Els fiords noruecs

Lectura 14
Les maresmes espanyoles

Investigació. 8
Els samis: viure a la tundra

WebQuest
104
Els continents
Recurs 23
Europa: relleu i rius

Recurs 24
Europa: climes
Recurs 25
Europa: relleu
Recurs 26
Europa: rius
Recurs 27
Europa: climes
Jocs i puzles
• En el mercat hi ha una gran quantitat de jocs i puzles relacionats amb la geografia
física d’Espanya i d’Europa. En uns casos es tracta de puzles muts o no; en altres
casos, de jocs de viatges en els quals s’ha de recórrer el continent i es van descobrint
els diferents accidents naturals, moltes vegades combinats amb preguntes i respostes
de tipus Trivial.
És un sistema ideal per a l’itinerari 1, tot i que es pot aplicar a qualsevol
105
itinerari, ja que, malgrat que pugui semblar un sistema «poc seriós», qualsevol
recurs és bo si el que n’obtenim és l’aprenentatge dels continguts.
També podem intentar fer-ho a classe, ja que el simple fet de buscar en un atles i
anotar els accidents ajudarà els alumnes a treballar aquesta part, i els motivarà d’una
manera especial.
Avui ensenyeu vosaltres

• Un suggeriment excel·lent de treball a classe és proposar als alumnes que siguin
professors per un dia. A part de descobrir una altra sèrie de «problemes» –atenció,
comportament, respecte–, aprendran molt més fàcilment la matèria; com tots els
professors saben, ensenyant se n’aprèn molt.
Gràfic amb els cims més alts d’Europa i d’Espanya

• Podem buscar dades sobre les alçades més elevades del continent i d’Espanya, i
posar-les totes juntes en el mateix gràfic. També hi podem afegir més d’un cim dels
sistemes espanyols que tinguin diverses alçades importants. A més a més, podem
buscar les alçades més elevades properes a la nostra localitat, cosa que ens permetrà
fer una comparació molt exacta de les vertaderes alçades del nostre relleu.
Gràfic amb els rius més llargs d’Europa i d’Espanya

• Podem fer el mateix amb la longitud i l’amplada dels rius europeus i peninsulars.
Ens dóna una informació molt clara, per la possibilitat de comparació.
Recorrem els grans rius d’Europa

• Proposem un viatge imaginari per algun dels grans rius europeus: el Rin, el Danubi,
el Don, el Dvina, el Volga... Els alumnes han de treballar sobre aquests rius buscant-
ne informació sobre el lloc on neixen, d’on els ve l’aigua, les ciutats per on passen
(seria interessant fer una breu ressenya de les més importants), els països que
travessen i on desemboquen. A més a més, poden buscar alguna particularitat sobre
aquests rius (obres literàries o musicals que s’hi hagin inspirat, etc.).
El paisatge de la teva localitat

• Volem descobrir el paisatge de la localitat. Per aconseguir-ho ens cal recollir
informació sobre el relleu i la història, fer-ne un seguiment del clima i inserir el
moment del curs escolar en el climograma. Finalment, hem de reunir informació
sobre la vegetació de la zona, per a la qual cosa podem demanar ajut als professors
de Ciències.
Debat: estan ben repartides les aigües a Espanya?

• Pot ser molt interessant fer un debat sobre el repartiment de l’aigua a Espanya.
Demanar als alumnes que busquin informació en diversos diaris sobre aquest tema,
106
es documentin i proposin un debat sobre aquesta qüestió.
Més recursos
Enllaços
• Pàgina web de la Societat Geogràfica Espanyola. http://www.sge.org/
• Enllaç amb Sí España, que proporciona moltes informacions sobre la geografia i
altres aspectes d’aquest país.http://www.sispain.org/spanish/ geopop.html
• Webs de geografia europea en general (excel·lents per aprofundir en aquest tema, en
anglès i castellà). http://www.answers.com/topic/geography-of-europe
http://europa.eu/ index_es.htm
• Portal sobre els sistemes muntanyosos a Espanya. http://www.spainmountains.com/
Pàgina d’un aficionat espanyol al muntanyisme, amb rutes d’alta muntanya, des de
la qual et pots connectar a altres enllaços d’aficionats. En aquestes pàgines hi ha
fotografies d’una gran bellesa. http://www.geocities.com/Yosemite/9195/
Pel·lícules
• Secretos del corazón, de Montxo Armendáriz, 1997. En Javi, de nou anys, passa les
vacances al seu poble dels Pirineus.
Novel·les
• C. J. CELA, Viaje a la Alcarria. Recorregut per l’Espanya dels anys cinquanta del
segle XX.
• J. LLAMAZARES, Cuadernos del Duero.
• J. LLAMAZARES, El río del Olvido. Inspirat en el riu Curueño.
• V. PEÑAS, ¿Llueve a gusto de todos? (2006). Pretén donar una resposta a una gran
quantitat de preguntes sobre la qüestió de l’aigua.
• R. BOSQUE CANDEL, Síntesis de Geografía de España.
107
VI- Avaluació

• Comparar els trets físics més destacats (relleu, clima aigües i elements
biogeogràfics) que configuren els grans medis naturals del planeta, fent una
referència especial a Espanya, localitzar-los en l’espai representat i relacionar-los
amb les possibilitats que ofereixen als grups humans.
108
Fitxa de reforç 24
Localitzar topònims a Europa

Fitxa de reforç 25
Localitzar topònims a Espanya

Fitxa de reforç 26
La diversitat natural d’Espanya

National Geographic Society

El paisatge d’Europa
• Vegeu les pàgines 342 i 343 de la guia.
Les unitats de relleu d’Espanya

109
El paisatge canari
Marroc: paisatge i història

110
8. El paisatge de Catalunya
I- Introducció
La unitat 8 del primner curs d’Educació secundària obligatòria de Geografia i Història

ens apropa a l’estudi de l’espai geogràfic català, emmarcat en el context europeu,
mediterrani i peninsular. Descriu i analitza els elements naturals que caracteritzen el
territori que ocupa Catalunya. L’apartat dedicat al paisatge i a la vegetació destaca les
modificacions del medi natural, conseqüència directa de l’acció dels éssers humans.
La unitat s’ha estructurat en quatre apartats: el relleu, les aigües continentals
superficials, el clima i el paisatge i la vegetació. A més a més, té una sèrie d’apartats
específics d’ampliació i aprofundiment: tres «Sabies què…», que parlen del massís de
Montserrat, de la contaminació al pantà de Flix i de l’alzinar, formació típica de les
zones mediterrànies, i un «A fons», que parla de la Vall d’Aran, l’única zona de
Catalunya amb clima atlàntic. A les activitat finals es proposa l’anàlisi, el comentari i la
comparació de les dades de dues estacions meteorològiques, i l’anàlisi d’una taula
estadística amb les dades dels incendis forestals a Catalunya entre els anys 1993 i 2004.
111
Objectius
• Reconèixer les grans unitats de relleu de Catalunya, els sistemes secundaris i les
característiques bàsiques del litoral català.
• Conèixer les principals característiques de les aigües continentals superficials de
Catalunya: rius i llacs.
• Saber les característiques del clima mediterrani i ser capaç de diferenciar els
principals tipus de climes de Catalunya.
• Reconèixer els diferents tipus de paisatge i els trets específics de la Catalunya seca i
de la Catalunya humida.
• Ser capaç d’obtenir i analitzar la informació que proporcionen els documents visuals
(mapes, fotografies i esquemes) sobre el relleu, les aigües superficials continentals,
el clima, la vegetació i el paisatge.
• Ser capaç de definir conceptes bàsics.
• Saber llegir i interpretar les dades que proporcionen sèries estadístiques
relacionades amb el clima i el mediambient.
Continguts
• Les grans unitats del relleu de Catalunya: el sistema pirinenc, les serralades litorals
o costaneres i la depressió Central. Els subsistemes que deriven d’aquestes
estructures orogràfiques. El litoral.
• La xarxa hidrogràfica catalana. Característiques i règim dels rius principals. Els
llacs.
• La diversitat climàtica de Catalunya. El clima mediterrani i les seves variants al
territori català.
• Els paisatges: la Catalunya humida i la Catalunya seca. Les transformacions del
paisatge per l’acció dels grups humans; terres de conreu i àrees industrials i urbanes.
• Anàlisi de fotografies de diferents paisatges de Catalunya.
• Lectura dels colors hipsomètrics del mapa del relleu de Catalunya.
• Utilització dels mapes de la xarxa hidrogràfica i dels climes de Catalunya.
• Lectura d’un diagrama de barres horitzontals de la longitud dels principals rius de
Catalunya.
112
• Interpretació d’una clisèrie de la vegetació de Catalunya segons l’altitud i
l’orientació.
• Lectura, anàlisi i comparació de les dades de dues estacions meteorològiques.
• Lectura, anàlisi i comprensió de taules estadístiques.
• Curiositat per conèixer el medi natural més proper.
• Prendre consciència del perill d’incendis forestals a l’àrea mediterrània.
• Valoració i respecte pel medi natural.
113
III- Metodologia

Els continguts imprescindibles corresponen als apartats 1, 2, 3 i 4 de la pàgina 94 a la
101 del llibre de l’alumne, ja que la unitat és molt sintètica. Malgrat tot, cal destacar els
aspectes essencials dins de cada apartat. Les activitats «Comprèn els conceptes» i
«Busca les idees principals» de les diferents seccions de la unitat ens orienten en aquest
sentit.
En aquest recorregut és molt important utilitzar el suport dels mapes del relleu,
de les xarxes hidrogràfiques, dels climes i de la vegetació.
Itinerari 2: continguts intermedis

Aquest itinerari està format per tots els apartats 1, 2, 3 i 4 de la pàgina 94 a la 101 del
llibre de l’alumne, més els apartats complementaris dedicats a Montserrat, la
contaminació, el clima atlàntic i l’alzinar. Quant a les activitats, caldria afegir, a més de
les incloses en els apartats «Comprèn els conceptes» i «Busca les idees principals», les
titulades «Interpreta els documents» i «Organitza la informació».

Als apartats i activitats esmentats en els itineraris anteriors, caldria afegir-hi les
activitats finals de la unitat, que exigeixen un grau més elevat de maduresa.
Recursos i mitjans
Impresos
Materials TIC:
114
115
El relleu de Catalunya
Les aigües continentals superficials a Catalunya

El clima a Catalunya
El paisatge i la vegetació a Catalunya

Activitats

• Vocabulari: conceptes relacionats amb el relleu, la hidrografia, el clima, la vegetació
i el paisatge.
116
• Comprendre els conceptes
• Buscar les idees bàsiques de la unitat.
• Redactar resums.
• Llegir i interpretar textos.
• Calcular distàncies en el mapa per mitjà de l’aplicació de l’escala numèrica i de
l’escala gràfica.

• Analitzar les dades d’una taula estadística.
• Comparar sèries estadístiques.

• Analitzar el paisatge a través de la fotografia.
• Llegir els colors hipsomètric d’un mapa.
• Utilitzar la llegenda del mapa per fer una lectura correcta de la informació.
• Interpretar un diagrama de barres.
• Reconèixer i interpretar una clisèrie.

• Prendre consciència de la importància de preservar el medi natural.
Competència d’autonimia i iniciativa personal

• Utilitzar l’entorn geogràfic més proper per interessar-se pel medi natural.
• Conèixer l’espai físic més proper.
• Localitzar les principals unitats de relleu de Catalunya.
• Localitzar els rius més importants de Catalunya.
• Identificar el clima i la vegetació de Catalunya.
• Diferenciar els diferents tipus de paisatges (naturals i humanitzats).
Pensament social
• Valorar l’acció dels éssers humans sobre el territori amb activitats com ara
l’agricultura, la urbanització i d’altres.
• Prendre consciència dels riscos de la contaminació de les aigües fluvials i dels
incendis forestals.
117
La percepció del territori

• Catalunya no forma una unitat geogràfica clarament diferenciada dins de la
península Ibèrica. Potser per això, alguns alumnes poden tenir problemes a l’hora de
delimitar l’espai geogràfic català. Malgrat tot, Catalunya presenta unes
característiques físiques prou singulars, on predominen les elevacions muntanyoses.
La millor manera d’apropar el conjunt del territori a l’alumnat és a través de suports
gràfics. És recomanable el treball sistemàtic amb mapes, croquis i fotografies aèries
per aconseguir que l’alumnat assoleixi una visió integral del territori.
La identificació del relleu

• La identificació de les diferents unitats de relleu sobre el mapa pot representar un
problema per a una part dels alumnes. Per optimitzar-ne els esforços i millorar els
resultats, s’ha de treballar sistemàticament la part gràfica, tot reforçant-la amb
l’elaboració de fitxes i esquemes per agrupar i identificar les diferents formes del
relleu català.
El problema de l’aigua
• Cal que els alumnes no redueixin l’aprenentatge a la simple memorització del nom
dels rius i de les característiques de les xarxes hidrogràfiques, i entenguin la
importància del problema de l’aigua a tot el món i, concretament, a l’àrea
mediterrània. Aquest apartat ha de permetre la transmissió dels valors relacionats
amb una nova cultura de l’aigua, adreçats a evitar la despesa innecessària i reduir la
contaminació.
Temps i clima
• És molt freqüent confondre temps i clima. Per això, aquest apartat exigeix un gran
esforç de claredat conceptual. És molt útil treballar els conceptes amb el suport
gràfic dels mapes.
El mapa isobàric és l’eina més adequada per treballar el concepte de temps i el
mapa coroplètic, el de clima. L’explicació comparada dels dos tipus de mapes
permet insistir en les diferències i aclarir gràficament els conceptes.
118
La variacions climàtiques
• Molts alumnes es queden amb les característiques generals del clima mediterrani i
no entenen el perquè de les diferències climàtiques entre el nord i el sud, la
muntanya i la plana, l’interior i la costa, el solell i el bagueny. Per superar aquesta
dificultat, s’ha d’insistir en l’existència del conjunt de factors que modifiquen les
característiques generals del clima, com són la latitud, l’altitud, la distància respecte
al mar i l’orientació, i concretar-los sobre el mapa de Catalunya. La superposició del
mapa de climes sobre el mapa del relleu, mitjançant una transparència, pot ser un
mètode molt eficaç.
La vegetació i el paisatge
• Per evitar confondre vegetació i paisatge cal insistir en l’acció de l’home com a
factor determinant en la modificació de la vegetació natural.
Lectura 3
El mediterrani
Lectura 7
Els vents
Recurs 28
El relleu i els rius de Catalunya

119
Recurs 29
Els climes de Catalunya

Recurs 30
La vegetació de Catalunya
Més suggeriement per a la classe i per a casa
Aprendre jugant
• Els alumnes poden dibuixar un mapa de Catalunya i elaborar un trencaclosques.
D’aquesta manera es familiaritzen amb el perfil del territori. També poden crear
sopes de lletres amb els noms de les unitats de relleu, dels rius o de les formacions
vegetals característiques.
Desenvolupar la capacitat d’observació

• Una activitat interessant per desenvolupar la capacitat d’observació i aprofundir en
el coneixement de l’entorn podria ser l’observació i descripció del relleu del
municipi o de la comarca. L’alumne hauria de realitzar dibuixos a mà alçada del
relleu més proper per després identificar les muntanyes, les valls o les planes en un
mapa topogràfic de la zona.
Recerca de documents gràfics i comparació

• Per treballar l’evolució del paisatge es podria demanar als alumnes que localitzessin
una fotografia antiga d’un indret del municipi per després obtenir una fotografia
actual del mateix lloc. L’objectiu seria l’estudi de la transformació del paisatge.
Els climogrames
• L’elaboració, anàlisi i comentari de climogrames és un mètode fonamental per a la
identificació dels factors bàsics del clima i la diferenciació de les principals varietats
climàtiques de Catalunya.
Buscar informació, organitzar-la i preparar una exposició

• A través de les hemeroteques digitals dels diaris més importants, els alumnes
podrien recopilar informació sobre catàstrofes naturals conseqüència directa o
120
indirecta de l’acció de l’home a Catalunya. L’objectiu seria organitzar temàticament
i cronològicament la informació per preparar una exposició amb fotografies i retalls
de premsa.
La tradició
• Són moltes les dites i refranys sobre el temps, i cada contrada en té de singulars. Per
això, els alumnes podrien recollir-ne uns quants entre la gent gran i elaborar un petit
catàleg.
Els escriptors i el paisatge

• Són molts els escriptors que han escrit sobre Catalunya o sobre algun dels seus
paratges. Els alumnes haurien de buscar llibres, capítols o fragments de textos que
parlessin d’algun indret del seu municipi o de la seva comarca per després llegir-los
i comentar-los a la classe.
Debatre
• El consum irresponsable d’aigua, els incendis forestals, la urbanització excessiva del
litoral o la contaminació poden servir per reflexionar col·lectivament sobre
l’impacte mediambiental de l’activitat humana a Catalunya.
Més recursos
Enllaços
• Web de l’Institut Cartogràfic de Catalunya, on es poden trobar diferents tipus de
mapes de tot Catalunya.http://www.icc.es/portal/
• Web del Servei Metereològic de Catalunya. http://www.meteocat.com/
• Atles climàtic digital de la península Ibèrica. Universitat Autònoma de Barcelona.
http://opengis.uab.es/wms/iberia/ca_index.htm
• Web del Departament de Medi Ambient i Habitatge de la Generalitat de Catalunya.
http://mediambient.gencat.net/cat/inici.jsphttp://mediambient.gencat.net/cat/
el_medi/ parcs_de_catalunya/
• Informació sobre la xarxa de parcs naturals de la Diputació de Barcelona.
http://www.diba.es/parcsn/parcs/home.asp
• Informació sobre els incendis forestals a Catalunya. http://www.ub.edu/ecologiai-
mediambient/8_6_incendis.htm http://www.gencat.net/interior/emergencies/plans/
incendis/index.htm
Documentals
• Catalunya des de l’aire, Enciclopèdia catalana, 1999. D’excursió 2. Les rutes de
121
l’espai
• «De vacances», de TV3, Enciclopèdia Catalana / Pòrtic, 2001.
• Catalunya des del mar, dirigit per Xavier Manich, 2002.
• Els Pirineus des de l’aire, dirigit per Carles Canet, 2006.
• JOSEP MARIA PANAREDA, Resum de geografia física de Catalunya, Eumo, 1996.
• JOSEP NUET , JOSEP MARIA PANAREDA i ÀNGEL M. ROMO, La vegetació de Catalunya,
Eumo, 1991.
122
VI- Avaluació
• Descriure els trets característics del medi físic de Catalunya.

• Conèixer i situar geogràficament els principals accidents geogràfics de Catalunya.
• Relacionar el relleu, la distància respecte al mar i el règim de pluges amb el règim
dels rius.
• Identificar i explicar la influència de la latitud, la distància respecte al mar, l’altitud i
l’organització del relleu en el clima i la vegetació.
• Reconèixer l’escala i els colors hipsomètrics d’un mapa.
• Llegir i interpretar fotografies per obtenir informació sobre el relleu, el clima, la
vegetació i el paisatge.
• Llegir, analitzar i comparar correctament les dades de dues estacions
meteorològiques.
• Llegir i analitzar les dades d’una taula estadística.
123
Fitxa de reforç 28
Fitxa de reforç 29
La diversitat natural de Catalunya

El delta del riu Llobregat

Els incendis forestals a Catalunya

Els rius de Catalunya

124
La diversitat climàtica de Catalunya

La Catalunya seca i la Catalunya humida

Perú: paisatge i història

125
9. Les persones ens relacionem
amb el medi natural
I- Introducció
La unitat 9 del primer curs d’Educació secundària obligatòria de Geografia i Història és

el punt de partida del tercer bloc. És un bloc en el qual els continguts canvien, deixen de
ser tan acadèmics com els de les unitats prèvies per introduir-nos en continguts més
actitudinals i de presa de consciència davant el medi ambient i els riscos del medi
natural. Per això, acostuma a ser un bloc que agrada força als alumnes, els quals veuen
més fàcil implicar-se en qüestions de presa de consciència dels perills del creixement
desmesurat i de defensa de la natura que en l’estudi d’un altre tipus de matèria que els
exigeixi més esforç i els aporti menys possibilitats d’implicar-s’hi.
És per aquest motiu que partim de l’avantatge inicial de la motivació extra, i la
matèria a més a més no presenta cap part complicada d’entendre o que calgui
memoritzar. Però no per això s’ha de menysprear aquesta unitat, ja que els continguts
són, realment, tan complexos o més que els que s’han vist anteriorment. De fet, hi ha
més matèria «A fons» en aquesta unitat que en d’altres, precisament per completar les
possibles llacunes que, per a alguns alumnes, puguin derivar d’una anàlisi menys
profunda.
A més a més, pensem que pot ser un bon moment per conscienciar els alumnes
d’aquests altres problemes que s’estan convertint en autèntics reptes del nostre present i
el nostre futur immediat.
126
Objectius
• Relacionar quines zones són més favorables per a la vida de les persones, en funció
del clima, l’altitud, els cursos d’aigua, la situació costanera o interior i els sòls.
• Analitzar els canvis que les persones produeixen en el medi natural per satisfer les
seves necessitats i com aquesta acció modifica el paisatge natural i crea diferents
paisatges transformats.
• Comparar diferents paisatges humanitzats espanyols, com a resultat de l’acció dels
grups humans sobre diferents paisatges naturals.
• Conèixer quins són els principals problemes ambientals que provoca l’acció dels
éssers humans en el medi natural i explicar-ne les causes i les conseqüències.
• Valorar positivament les formes d’acció humana que fan possible un
desenvolupament sostenible.
• Proposar accions de protecció de la natura.
Continguts
• Enumeració dels factors físics que condicionen la vida humana: el clima, l’altitud,
l’aigua, les costes i els sòls.
• Diferenciació entre paisatge natural i paisatge transformat o humanitzat.
• Descripció dels diferents tipus de paisatges humanitzats: rural, urbà, industrial,
turístic...
• Explicació dels elements naturals i humans que conformen els paisatges espanyols:
atlàntic, mediterrani litoral, mediterrani interior i canari.
• Reconeixement dels principals problemes ambientals del nostre planeta: la
sobreexplotació de l’aigua; la contaminació i el canvi climàtic; l’erosió i la
desertització, i la pèrdua de biodiversitat.
• Enumeració de les accions per protegir la natura.
• Comparació d’un paisatge abans i després de ser transformat pels éssers humans.
• Anàlisi de com s’adapten les persones als diferents medis naturals i com això dóna
com a resultat diferents paisatges transformats.
• Extracció d’informació mediambiental de diferents mapes temàtics i fotografies.
• Presa de consciència que els processos de la natura són molt llargs, mentre que les
127
accions humanes els poden afectar en molt pocs anys.
• Valoració positiva de maneres d’explotar el medi natural que siguin respectuoses
amb el medi ambient.
• Crítica dels problemes mediambientals que algunes actuacions humanes estan
provocant en el nostre entorn.
• Preocupació perquè les pròpies actituds i els comportaments quotidians siguin
coincidents amb el desig de conservar el medi ambient.
Competència comunicativa, lingüística i audiovisual.
Competència d’aprendre a aprendre.
Tractament de la informació i competència digital.
Competència social i ciutadana.
Competència d’autonomia i iniciativa personal.
128
III- Metodologia

El treball d’aquest itinerari s’hauria de centrar en els apartats 1 i 2, i l’apartat 3 de la
pàgina 108 a la 113 del llibre de l’alumne s’ha de tractar a part, ja que hem de treballar
els problemes generats per l’acció antròpica en el medi, però molts d’aquests problemes
són força complexos per exposar-los, per la qual cosa ens hem de limitar a la matèria
més assequible d’aquest punt.
Les activitats més recomanables per a aquest itinerari són la 1, la 2 de la pàgina
108 i 109, la 14 i la 15 de la pàgina 118 i 119 del llibre de l’alumne. És especialment
interessant per als alumnes que segueixen aquest itinerari que treballin les activitats
finals «Fer un resum», ja que és molt important que insistim a dur a la pràctica aquest
tipus de tècniques de treball.

També seria bo introduir l’apartat «A fons» titulat «Dues maneres d’arribar a un
desenvolupament sostenible» de la pàgina 115 del llibre de l’alumne, ja que és molt
assequible i els aporta exemples concrets de com podem enfocar l’explotació del medi
d’una manera no agressiva.
A més a més de les activitats assenyalades per a l’itinerari 1, les més interessants
per a aquest itinerari són la 3 de la pàgina 109, la 6, la 7, la 8 de la pàgina 115 i la 16 de
la pàgina 118.

A més a més del que s’ha establert en els itineraris previs, seria una matèria apropiada
per a aquest itinerari treballar l’apartat «A fons» de «Paisatges humanitzats espanyols»
de la pàgina 110 i 111 del llibre de l’alumne.
Com a activitats hauríem de fer específicament per a aquest itinerari les
activitats 4 de la pàgina 109 del llibre de l’alumne, la 5 de la pàgina 11, de la 9 a 13 a
les pàgnes de la 115 a la 117 del llibre de l’alumne, i la 17 i 18 a la pàgina 119 del llibre
129
de l’alumne. L’activitat final «Analitzar un espai protegit: el Grand Canyon del
Colorado» de la pàgina 119 del llibre de l’alumne és molt encertada per a aquest
itinerari.
Recursos i mitjans
Impresos
Materials TIC:
130
El medi influeix en la nostra vida

• Fer les activitats proposades a la pàgina 108 del llibre de l’alumne.
Les persones fem servir el medi natural

Accions de protecció de la natura

• Fer les activitats proposades de la pàgina 115 a la 117 del llibre de l’alumne.
Activitats

• Vocabulari: conceptes relacionats amb el medi ambient.
• Comprendre un text narratiu (Scott, a l’infern blanc).

• Fer resums de la unitat.

131
• Buscar informació a Internet.

• Proposar solucions per als principals problemes ambientals que siguin adequades
segons l’anàlisi de causes-conseqüències que els alumnes n’han fet prèviament.
• Proposar solucions que siguin viables des del punt de vista social.
• Jutjar les actuacions humanes sobre el paisatge utilitzant criteris ètics.

• Argumentar sobre la transformació humana d’un paisatge concret.
Pensament social
• Determinar els factors que han estat decisius en el poblament o no d’un espai i en la
manera de viure de les persones que s’hi han establert.
• Explicar per què els grups primitius alteraven menys el medi ambient que nosaltres.
• Explicar les causes i les conseqüències dels principals problemes ambientals.
• Analitzar les modificacions que les persones produeixen en un espai determinat.
132
No és una unitat important

• Moltes vegades tenim tendència a no donar prou importància a aquest tipus de
continguts. Però no hem d’oblidar que es tracta d’un tema especial per a les nostres
vides, ja que, de la conservació del nostre medi natural, en depèn el nostre futur.
Transmetent les maneres de transformar racionalment el medi i conceptes com el de
desenvolupament sostenible formem persones amb uns principis que salvaguardaran
aquestes idees.
Tot és molt fàcil; no cal estudiar

• Hem d’evitar que els alumnes arribin a aquesta conclusió tan simplista. Malgrat que
moltes de les idees de la unitat són en el debat quotidià, conceptes com ara canvi
climàtic, desertització, efecte hivernacle o biodiversitat, per posar-ne alguns
exemples, són molt més complexos –i, en general, s’entenen força menys– del que
semblen.
Hi ha moltes qüestions científiques per entendre

• Precisament és una dificultat que sorgeix quan comencem a aprofundir en els temes
de medi ambient. És difícil comprendre moltes qüestions sense aprofundir en
temàtiques relacionades amb les Ciències naturals.
Ara bé, cal evitar un aprofundiment excessiu en aquest aparell cientificotècnic,
ja que aquest no és el nostre objectiu; des del punt de vista de les Ciències socials, el
més interessant és que els alumnes entenguin fins a quin punt les persones
provoquem una transformació en el medi natural.
Els alumnes saben d’aquest tema menys del que sembla

• Molt freqüentment aquest tipus de discussions i qüestions són en els mitjans de
comunicació i en el debat polític, per això sembla que són temes del domini públic i
coneguts per la població en general. Però molts dels alumnes són aliens a aquest
estat d’esperit, perquè encara no estan pendents del debat polític o de la premsa
escrita. Precisament pot ser que donem per sabudes moltes qüestions que no ho són,
o que estan falsament enteses.
133
Implicar els alumnes en com fer front als problemes mediambientals
• No és tan fàcil com pot semblar. Una cosa és obtenir el suport exclusiu dels alumnes
a classe en temes de medi ambient, provocant-los curiositat sobre aquesta qüestió, i
una altra de molt diferent és aconseguir que aquesta implicació s’expressi d’una
manera efectiva. La conscienciació no tan sols ha d’implicar que assumeixin els
problemes, sinó que ha de provocar una resposta.
El medi ambient és una forma de vida

• S’ha de portar la teoria a la pràctica perquè, si no, és un esforç en va. Sense portar
aquesta afirmació a l’extrem, cal fer del medi ambient una manera de viure. Hem de
preservar l’aigua mitjançant mesures d’estalvi, adoptar mesures de reciclatge, evitar
embrutar la ciutat i el camp amb elements que no siguin biodegradables, etc. No
serveix de res aquesta unitat si els alumnes no surten conscienciats de classe i
llencen el paper del xiclet a terra. Per això proposem a l’apartat «Suggeriments
d’activitats per a la classe i per a casa» tot un seguit d’activitats que ens poden
ajudar en les feines de conscienciació.
Lectura 15
El medi físic del Sàhara: recurs o obstacle?

Lectura 16
El canvi climàtic
Lectura 17
El Parc nacional d’Ordesa

134
Investigació. 6
Els ianomami: viure a la selva

Recurs 31
Paisatges humanitzats
Recurs 32
Paisatges humanitzats espanyols

Més suggeriements per a la classe i per a casa
Notícies sobre el tema

• Demaneu als alumnes que s’informin sobre els problemes mediambientals més
importants d’Espanya i del món. Poden buscar-los a Internet o en molts diaris
nacionals.
Si treballen amb diversos diaris d’ideologies diferents, coneixeran les versions
que es donen sobre un mateix problema. Pregunteu-los per què creuen que
l’ecologia suscita polèmiques i visions confrontades.
Campanya d’estalvi d’aigua

• A moltes zones d’Espanya es fan campanyes d’estalvi d’aigua. Proposeu als
alumnes que se n’informin i que intentin posar en marxa les mesures que es
proposen. Veuran com n’és de fàcil seguir-les, i de seguida notaran quan malbaraten
aigua.
Els podeu proposar que, a més a més, parlin amb la seva família i cometin com
poden estalviar aigua i com n’és d’important per a tots.
Si aconsegueixen començar a modificar alguns hàbits i ser més curosos amb
aquest tema, hauran fet força més que aprendre una unitat del llibre.
Mapa de medi ambient de la teva localitat

• Dividiu la classe en diversos grups. Han d’aconseguir un plànol detallat de la
localitat (o, si és gaire gran, un mapa del barri) i dividir-lo en zones.
135
Cada grup tindrà una zona assignada, i hi haurà d’identificar aquells aspectes
relacionats amb la conservació del medi ambient i l’ecologia que trobi: contenidors
d’escombraries, papereres, punts nets, etc. I també aquells aspectes negatius que
detecti: llocs on s’acumula la brossa, on es malbarata l’aigua, amb excés de trànsit,
etc.
Després, els podeu demanar que anotin la informació en el plànol i que elaborin
una llista de zones que necessitarien una intervenció urgent pel que fa a qüestions
mediambientals.
Exposició de fotografies
• Aquesta activitat completa l’anterior. Els alumnes poden muntar una exposició de
fotografies fetes per ells o de llocs de la ciutat que els hagin semblat interessants de
remarcar (en positiu o en negatiu) des del punt de vista del medi ambient.
Què ha canviat a la teva localitat?

• Un cop s’hagin informat de la situació a la localitat, poden debatre com s’hi tracta el
medi ambient, si s’hi du a terme cap política equivocada, si hi ha possibilitats de
millora o si, en línies generals, és correcta. També poden destacar si hi ha «punts
negres» o no, llocs que s’haurien d’eliminar o de millorar.
Més recursos
Enllaços
• http://recursos.cnice.mec.es/biosfera/ index.htm
• http://www.vulcania.com/fr/index.html
• http://www.tecnun.es/Asignaturas/Ecologia/Hipertexto/08RiesgN/120Volc.htm
Pel·lícules
• Naves misteriosas, de Douglas Trumbull (1971). Ciència-ficció ecològica: un
clàssic.
• Erin Brockovich, de Steven Soderbergh (1999).
• El día de mañana, de Ronald Emmerich (2004). Tracta sobre el canvi climàtic,
obsessió del climatòleg Jack Hall.
DVD
• Cambio climático: antiguo Egipto, Documental de la BBC que planeja si el que va
acabar amb la civilització egípcia va ser un canvi climàtic.
• Planeta Feroz: Tornado, Discovery Channel.
• Planeta Feroz: Volcanes, Discovery Channel.
136
Novel·les
• J. GRISHAM, L’informe Pelicà. Planteja com el problema ecològic incideix sobre una
empresa i la manera tan sinistra que té de fer-hi front.
• J. GIONO, El hombre que plantaba árboles. La història d’un pastor que va planar
centenars d’arbres en una terra erma.
• J. RIECHMANN, Perdurarán en un planeta habitable. Poesia ecològica.
137
VI- Avaluació
138
Fitxa de reforç 32
La transformació dels paisatges naturals

Fitxa de reforç 33
Causes i efectes de l’acció humana

Lanzarote, un paisatge volcànic

Sant Llorenç del Munt, un paisatge transformat

La transformació del medi natural

Els éssers humans i el medi natural

139
Polònia: paisatge i història

140
10. Els riscos naturals
I- Introducció
La unitat 10 del primer curs d’Educació secundària obligatòria de Geografia i Història

tracta sobre els riscos naturals.
És una unitat que es complementa amb l’anterior, i tanca el bloc sobre la relació
dels éssers humans amb el medi que ens envolta. L’ésser humà no és l’únic capaç de
transformar el paisatge i de constituir un risc per al medi ambient. També la natura, de
vegades, es mostra especialment salvatge i genera catàstrofes que són un risc per a les
persones: volcans, terratrèmols i tsunamis, huracans i sequeres.
Per això la unitat té uns apartats molt clars, cada un dels quals tracta aquests
aspectes amb una certa amplitud i per separat.
Aquests apartats de la unitat són força interessants, especialment aquells que de
vegades també ens afecten directament, com ara la sequera o les inundacions. Per això
es tracta d’una unitat de rellevància especial per conèixer la Geografia física.
A més, cal recordar que aquesta unitat és la que posa fi al bloc de Geografia del
curs, per la qual cosa s’ha de tancar qualsevol qüestió que hagi pogut quedar oberta en
aquest àmbit. D’altra banda, en aquest punt els alumnes hauran assolit un nivell de
maduresa de comprensió que ens permetrà un altre tipus de desenvolupament amb ells.
141
Objectius
• Prendre consciència que el medi no és tan sols un recurs, sinó també un risc per a les
persones.
• Explicar les causes, el desenvolupament i les conseqüències dels principals riscos
naturals: els volcans, els terratrèmols, els tsunamis, els huracans, les sequeres i les
inundacions.
• Proposar accions que limitin les conseqüències catastròfiques dels fenòmens
esmentats.
• Cooperar i solidaritzar-se amb aquells que han sofert els efectes d’una catàstrofe
natural.
• Interioritzar consells sobre les maneres de comportar-se en diverses catàstrofes
• per minimitzar el risc personal.
Continguts
• Definició de risc natural.

• Identificació i explicació dels diversos riscos naturals: els volcans, els terratrèmols,
els tsunamis, els huracans, les sequeres i les inundacions.
• Explicació del procés de desenvolupament de les catàstrofes esmentades (volcans,
terratrèmols, tsunamis, huracans, sequeres i inundacions).
• Anàlisi de les causes i les conseqüències.
• Localització dels llocs del planeta on s’acostumen a produir cada un d’aquests tipus
de catàstrofes.
• Proposta de plans d’acció.
• Presa de consciència dels riscos que la natura pot comportar per a la nostra vida, la
qual cosa ens ha de portar a prendre decisions tenint-los en compte (per exemple, no
construir en zones inundables).
• Valoració de la influència que algunes actuacions humanes tenen en l’agreujament
de les catàstrofes naturals.
• Preocupació i cooperació amb les persones que han sofert els efectes d’una
catàstrofe natural.
142
143
III- Metodologia

Aquesta unitat és força més complexa a l’hora de seleccionar els apartats apropiats per a
un itinerari 1 que altres, ja que, com que tracta els temes per separat, tots els apartats
són vàlids per a l’itinerari. És més apropiat treballar tots els apartats, però seleccionant
certs continguts de cadascun, de manera que ens assegurem que treballem tots els riscos
naturals i que s’ha transmès i assimilat el més essencial.
Així doncs, en l’apartat 2 de la pàgina 120 del llibre de l’alumne ens podem
centrar en els dos primers paràgrafs, on s’explica què és un volcà i de quines parts està
format, i es pot deixar de banda la resta de continguts, que són menys bàsics. També es
pot introduir el text sobre «Drets humans» de la mateixa pàgina, per treballar una
informació alternativa.
Les activitats més apropiades en aquest apartat són les següents: 1 i 2 de la
pàgina 120, la 3 de la 121, la 7 i 8 de la 123 i la 11 i 12 de la pàgina 126. Com a
activitats finals de la unitat, seria interessant treballar la que es titula «Establir
seqüències» de la pàgina 127 del llibre de l’alumne. En les activitats de repàs, les més
apropiades són les categoritzades com a «Repassa», «Recorda» i «Explica» de la pàgina
162 del llibre de l’alumne.

A més a més del que s’ha assenyalat per a l’itinerari anterior, les activitats ideals
per a aquest itinerari serien les 4 i 5 de la pàgina 121, de la 7 a la 10 de la pàgina 123 i
la 13 a la pàgina 126, i totes les activitats finals de la unitat, especialment les activitats
14 a 18 de la pàgina 127 del llibre de l’alumne, corresponents a la tècnica d’estudi
«Establir seqüències». En les activitats de repàs hauríem de treballar especialment els
apartats «Aplica» i «Analitza» de la pàgina 162 del llibre de l’alumne.

Aquest itinerari ha d’incloure tots els apartats del text expositiu, i a més a més pot
144
incloure els punts «Sabies que...» de la pàgina 121, 122, 123 i 126 del llibre de
l’alumne, que aporten aspectes curiosos i interessants sobre el tema, no tant com a
contingut avaluable, sinó d’aprofundiment d’aquests aspectes concrets.
Com a activitats, a més a més de les assenyalades per als altres dos itineraris, es
podrien treballar els exercicis 6 de la pàgina 121 del llibre de l’alumne i el 9 i 10 de la
pàgina 123. Les activitats de repàs «Opina», «Crea» i «En l’actualitat» de la pàgina 129
són encertades per a aquest itinerari. Insistim que hem de canalitzar la reflexió cap a una
resposta pensada i exposada amb claredat, i no cap a una resposta improvisada i
irreflexiva.
Recursos i mitjans
Impresos
Materials TIC:
145
Els volcans
Els tsunamis o terratrèmols marins

Les inundacions
Activitats
• Fer els exercicis de la pàgina 127 del llibre de l’alumne.

• Vocabulari: conceptes relacionats amb els riscos naturals.

• Establir seqüències per organitzar la informació referida a processos.
146

• Proposar maneres d’ajudar les persones que viuen en llocs que han sofert una
catàstrofe natural, a partir d’una anàlisi dels aspectes que influeixen més en el
nombre de víctimes.
• Proposar solucions que siguin viables des del punt de vista social.
• Proposar solucions seguint criteris ètics.

• Saber com comportar-se en cas d’un terratrèmol i una inundació.
• Elaborar plans d’acció diferents, adequats al tipus de catàstrofe.
• Percebre el medi com alguna cosa més: no pas el simple suport de la nostra vida i la
font de recursos i de gaudi, i analitzar els riscos als quals també ens sotmet.
Pensament social
• Explicar les causes i les conseqüències dels principals riscos naturals.
• Descriure el procés de desenvolupament d’aquestes catàstrofes.
• Analitzar un cas real: la sequera a Espanya 2004-2005.
147
És més important conèixer on es produeixen els accidents naturals

• Tal com passa a la unitat anterior, molt freqüentment els alumnes donen poca
importància a aquests temes, ja que estem parlant de catàstrofes conegudes i de
fenòmens que no són difícils de veure cada any a la premsa i als mitjans de
comunicació. Precisament aquesta quotidianitat és la que fa fonamental que els
alumnes dominin aquests temes.
No s’ha de perdre el fil conductor de tota la unitat

• Un problema que acostumen a presentar aquest tipus d’unitats, en les quals
apareixen diferents problemes exposats per separat, és que tendim a tractar els
diferents aspectes independentment, sense donar-los una coherència interna ni
mostrar la relació que hi ha entre ells. Tot i que estem parlant de temes diferents, i
de vegades produïts a llocs molt llunyans els uns dels altres, tots tenen un motor
comú, que és la interdependència entre l’ésser humà i el medi, i aquest aspecte no
s’ha de defugir, sinó que ha de ser el fil conductor i ha de quedar molt clar als
alumnes.
Riscos i desastres no són sinònims

• Tal com exposem en el primer apartat, hem de tenir clar que treballem sobre els
riscos naturals, no sobre les catàstrofes. Aquesta afirmació no és sobrera, ja que
precisament el que més es coneix d’aquests fenòmens són les catàstrofes
relacionades amb aquests riscos, per això la imatge que es transmet als alumnes és
que la unitat tracta sobre les catàstrofes naturals. Els riscos ens parlen de les
relacions entre l’ésser humà i el medi, mentre que la catàstrofe és la manifestació
extrema d’aquesta relació, no la constant. La diferència és molt substancial.
Els desastres passen molt lluny d’aquí

• Aquest és un dels aspectes que acostumen a comportar menys implicació dels
alumnes, els quals, si bé en situacions puntals de catàstrofes els afecten les imatges
de pèrdues humanes o de conseqüències mediambientals, no senten la mateixa
implicació pels riscos que hi ha permanentment a la natura i no tenen la necessitat
de col·laborar per prevenir-los. Però alguns desastres naturals passen a Espanya,
148
com ara les sequeres o les inundacions; i fins i tot no és tan improbable que algunes
zones del país, particularment el sud-est i les Canàries, tinguin fenòmens sísmics.
Hem de transmetre que els riscos no són tan lluny.
No és un espectacle, és realitat
• Moltes vegades la magnitud i la devastació de les manifestacions de la natura
sembla que ens introdueixin en un espectacle televisiu. És molt fàcil que els alumnes
s’interessin més per aquesta espectacularitat o pels aspectes més tràgics d’aquests
fets que per les causes que han originat el desastre, o el que es podria haver fet per
prevenir o solucionar el problema. Mai no hem de perdre de vista el rerefons humà
que hi ha en els riscos i les catàstrofes de tota mena, i per això hem de lluitar contra
el sensacionalisme que acostuma a envoltar aquest tipus de fenòmens, i buscar una
informació fiable que realment enriqueixi els alumnes.
Lectura 18
Els «nius de ciclons»

Lectura 19
L’erupció del Krakatau

Lectura 20
La fi de Pompeia
Investigació. 7
Els massais: viure a la sabana

149
Recurs 33
Volcans i terratrèmols
Recurs 34
Volcans, terratrèmols i huracans

Més suggeriments per a la classe
Buscar informació a Internet sobre catàstrofes recents

• Recordeu als alumnes que no han d’oblidar que estan treballant un problema de
riscos i medi ambient, ni tampoc que les víctimes no són pas xifres, sinó éssers
humans. A més a més d’informar-se sobre la catàstrofe i d’anotar totes les dades que
els semblin importants, els alumnes haurien de valorar quins van ser els riscos que
no es van tenir en compte, i quins els errors que es van cometre i que han costat
moltes vides.
Investigar si s’ha produït alguna catàstrofe natural a la teva localitat

• És molt difícil que s’hagin produït catàstrofes naturals a la localitat en temps més o
menys recents, però els alumnes ho poden investigar, preguntant a persones grans o
documentant-se a la biblioteca de la localitat, buscant en diaris antics, etc.
Per als qui viuen a l’interior, serà relativament més senzill trobar qüestions
relacionades amb les sequeres prolongades, mentre que per als qui viuen a la costa
serà més fàcil obtenir dades sobre inundacions o catàstrofes relacionades amb el
mar.
Fer una enquesta sobre riscos i què cal fer en aquests casos
• Planifiqueu a classe una enquesta en què s’estudiïn els possibles riscos que es corren
(poden ser riscos de tota mena, no exclusivament catàstrofes naturals) i quines
serien que es prendrien en cas que es produís una catàstrofe o un accident. Els
alumnes poden fer l’enquesta entre les persones del seu entorn i després posar els
resultats en comú.
Fer un fulletó amb mesures de seguretat en cas de catàstrofe
150
• Amb els resultats de l’enquesta, feu un fulletó en què els alumnes expliquin què
poden fer en cas que es produeixi una catàstrofe natural.
S’hi podrien incloure continguts relacionats amb catàstrofes imaginàries, que
entenem que no és fàcil que afectin una localitat espanyola, com ara una tempesta
tropical o un huracà. Es pot deixar córrer la imaginació...
Imaginar-se una pel·lícula sobre una catàstrofe

• Dividiu la classe en cinc grups. Cada grup s’haurà d’imaginar una pel·lícula sobre
una d’aquestes catàstrofes: un terratrèmol, un tsunami, una erupció volcànica, una
inundació o una sequera. Concretament, hauran de decidir els aspectes següents:
• En quin lloc del món situaran l’acció. Això ens permetrà avaluar si han
comprès a quines zones del món és característica la catàstrofe que representen.
• En quina època de l’any. Unes catàstrofes determinades són més pròpies d’uns
moments de l’any que d’altres, i això ha de quedar reflectit a la pel·lícula.
• Quins meteors i fenòmens naturals han d’aparèixer a la pel·lícula i com creuen
que es podrien fer els efectes especials necessaris per representar-los.
• Com serà la reacció de la gent. Hauran de contraposar uns personatges que
reaccionen de manera incorrecta i uns altres que reaccionen d’acord amb les
mesures de seguretat adequades a cada catàstrofe.
• Quin tipus de serveis són necessaris per controlar la catàstrofe i assegurar els
serveis mínims i la seguretat de la població.
Més recursos
Enllaços
• http://recursos.cnice.mec.es/biosfera/ index.htm
• http://www.vulcania.com/fr/index.html
• http://www.tecnun.es/Asignaturas/Ecologia/Hipertexto/08RiesgN/120Volc.htm
• http://www.ineter.gob.ni/geofisica/webcam/v_sancristobal/animacion.php
• http://www.sismo.info/terremoto/Default.htm
• http://www.educared.net/concurso2001/152/volcan.htm
• http://www.cnn.com/interactive/ weather/0305/tornado.animation/
• http://news.bbc.co.uk/hi/spanish/international/newsid_4298000/4298178.stm
• http://news.bbc.co.uk/1/shared/spl/hi/world/03/hurricane_guide/html/default.stm
• http://solidearth.jpl.nasa.gov/rp.html
Pel·lícules
• Un poble anomenat Dante’s Peak, dirigida el 1997 per Roger Donaldson. Tracta
sobre un expert en volcans que ha de convèncer els habitants d’una població que el
volcà adormit, sobre el qual s’assenten, és a punt d’entrar en erupció.
151
• Volcano, dirigida per Mick Jackson el 1997.
DVD
• Cazadores de volcanes, National Geographic.
• Planeta feroz: tornado, Discovery Channel.
• Planeta feroz: volcanes, Discovery Channel.
Novel·les
• E. BULWER-LYTTON, Los últimos días de Pompeya. Probablement és la novel·la més
famosa sobre un desastre natural, ambientada en la Roma clàssica.
• D. A., Volcanes: Abre los ojos.
• L. JORDÁ BORDEHORE, Montañas de fuego. Rutas y paseos por los volcanes de Europa.
(2005).
152
VI- Avaluació
153
Fitxa de reforç 36
Conèixer els riscos naturals

Els riscos naturals a Espanya

Els riscos naturals

República dominicana: paisatge i història

154
Introducció. La Història,
l’estudi del passat
I- Introducció
En aquestes pàgines es vol introduir a l’alumnat en l’estudi de la Història exposant en

què consisteix el treball de l’historiador i com investiga el passat, quines fonts utilitzen
els historiadors.
També s’ofereix un aproximació a les eines per treballar la Història: com es
posen dates, com ordenar els fets en el temps i les principals etapes de la història.
155
L’historiador, investigador del passat

Les fonts que utilitzen els historiadors

Posar dates i ordenar en el tmeps

Les etapes de la història

Què estudiaràs?
Activitats
El racó de la lectura
156
11. El paleolític: els nostres
avantpassats més remots
I- Introducció
L’onzena unitat del primer curs d’Educació secundària obligatòria de Geografia i

Història s’explica de manera pausada i narrativa, buscant senzillesa. No s’ha d’oblidar
que és la primera vegada en tot el curs que els alumnes s’enfronten a un tema
d’Història. Però a més, s’ha de partir de la base que els coneixements que s’imparteixen
a Primària sobre Història són escassos i els coneixements previs dels alumnes són, per
tant, limitats. Per això interessa facilitar el pas a la Història, evitant un text
excessivament esquemàtic que podria resultar incomprensible per a la majoria
d’alumnes. Aquesta manera de narrar fa que la unitat sigui força llarga.
La llargària de la unitat es deu a tres raons més: primera, s’hi expliquen les
característiques que ens defineixen com espècie; segona, proporciona un esquema
d’anàlisi que continuarà al llarg del curs i, tercera, detalla com s’investiga el passat.
157
Objectius
• Conèixer la diferència entre la prehistòria i la història.

• Diferenciar etapes dins de la prehistòria.
• Caracteritzar les etapes que es distingeixen en la prehistòria.
• Conèixer i apreciar com és la feina de l’arqueòleg.
• Descriure el procés d’hominització.
• Enquadrar el paleolític en el seu context temporal i espacial.
• Conèixer les principals característiques de la manera de viure del paleolític:
organització social, habitatges, activitats econòmiques, tecnologia, creences i art.
Continguts
• Diferenciació de la prehistòria i la història, i reconeixement de les etapes de la

prehistòria.
• Explicació de l’estudi de la prehistòria i de la feina de l’arqueòleg.
• Descripció del procés d’hominització.
• Explicació de l’època i l’espai en què es va desenvolupar el paleolític (la vida a la
sabana i a la zona glacial).
• Descripció de les característiques del paleolític: eines de pedra, os i fusta;
organització en tribus; nomadisme; dedicació a la caça i la recol·lecció; vestits amb
pells; escasses esperances de vida, la creença en els esperits i el culte als morts.
• Explicació de l’art paleolític: pintures rupestres, escultures i gravats, música i dansa.
• Interpretació de línies del temps.
• Anàlisi de dibuixos i fotografies de restes reals per obtenir informació.
• Explicació de processos tecnològics del paleolític; l’elaboració d’una eina de pedra,
i de les pintures cantàbriques.
• Sentiment que totes les persones pertanyem a una mateixa espècie, i que, per tant,
tots compartim una base biològica i un fons antropològic comuns.
• Valoració de les restes del paleolític com a fonts fonamentals que ens permeten
reconstruir el passat i que, per tant, cal conservar.
• Consideració per l’art paleolític, i valorar-lo per tres raons: pel valor artístic, perquè
expressa els gustos, les necessitats i els sentiments d’una època, i perquè és el reflex
158
de la creativitat humana.
• Respecte pels éssers humans que viuen en un estat tecnològic diferent del nostre.
• Competència temporal.
• Competència cultural i artística.
159
III- Metodologia

Ens podem centrar en els apartats 1 de la pàgina 138 del llibre de l’alumne, 4, 6 a la
pàgina 143, 7, 8, 9 i 10 de la pàgina 144 i 145 del llibre de l’alumne, de manera que ens
assegurem que els alumnes han entès què és la prehistòria i quines etapes s’hi
diferencien, i que recordin les característiques principals de l’etapa: tecnologia,
habitatge, caça i recol·lecció com activitats econòmiques, vestit, creences i art.
Dins de les activitats finals de la unitat, fóra interessant fer l’activitat titulada
«Ordenar en el temps» a la pàgina 146, a fi d’assegurar-nos que han adquirit un eix
cronològic, que és el que més els costa.

Tots els apartats del text expositiu tenen un nivell comprensible per a un alumne mitjà.
De les activitats finals es podria fer també l’activitat «Resumir informació en fitxes» de
la pàgina 147 del llibre de l’alumne.

La doble pàgina «El protagonista d’aquesta història: l’ésser humà» de la pàgina 140 i
141 del llibre de l’alumne tracta sobre el procés d’hominització. És un contingut de gran
dificultat, que potser no és adequat per a tots els alumnes.
Recursos i mitjans
Impresos
Materials TIC:
160
161
L’estudi de la prehistòria
El protagonista d’aquesta història: l’ésser humà

El paleolític: quan i on es va desenvolupar

Els habitatges
L’art
Activitats

• Utilitzar el vocabulari relacionat amb el paleolític.
• Comprendre un text narratiu (El descobriment de les pintures d’Altamira).
162

• Resumir informació en fitxes.

• Utilitzar fonts primàries i secundàries per obtenir informació.
• Fer servir fonts escrites, materials i iconogràfiques per obtenir informació.
• Buscar informació en enciclopèdies.

• Comprendre la importància que les persones visquin en comunitat per a la
supervivència i el desenvolupament de la nostra espècie.
• Analitzar el paper actiu en el paleolític de grups marginats en altres èpoques de la
història, com ara les dones i els vells.
• Sentir empatia per les persones d’altres èpoques, en aquest cas pels nostres
avantpassats del paleolític. Comprendre a quins problemes feien front, com els
resolien i quins sentiments podien tenir.
• Comprendre que la tribu era una manera d’organitzar-se socialment força
igualitària.
Competència temporal
• Precisar el context espaciotemporal del paleolític.
• Valorar els aspectes següents com a claus en el passat: la posició bípeda, l’aparició
de les primeres eines, la utilització del llenguatge, la vida en comunitat i l’aparició
de l’art.
• Descriure maneres de viure del passat, concretament la vida en el paleolític.
• Comprendre que la manera de viure del paleolític va durar milions d’anys.
• Interpretar i elaborar línies del temps.
Competència cultural i artística

• Conèixer les principals manifestacions de l’art paleolític, les característiques i els
principals exemples.
• Fer servir termes artístics bàsics: pintura, escultura, gravat.
• Analitzar obres d’art del paleolític.
Pensament social
163
• Analitzar les diferents maneres de viure dels nostres avantpassats segons el clima
càlid o fred de les zones on vivien.
• Explicar processos tecnològics del passat.
• Formular hipòtesis sobre l’ús de diferents objectes del paleolític.
• Comprendre que gran part de les nostres afirmacions sobre la prehistòria són
simplement hipòtesis, però, això sí, hipòtesis raonades i basades en restes.
164
La durada de la prehistòria
• La prehistòria és una etapa molt llarga, que abraça la pràctica totalitat del passat de
la humanitat. Va durar uns cinc milions d’anys, una extensió de temps enorme,
difícil d’imaginar per alumnes acostumats a pensar en l’immediat. Per això, és
fonamental fer exercicis de cronologia amb els alumnes, com els que es proposen al
final de la unitat, a l’apartat «Ordenar el temps» de la pàgina 146 del llibre de
l’alumne.
La prehistòria, etapa cultural, no cronològica

• A diferència de la resta d’etapes de la Història, la prehistòria no té dates concretes
de principi i fi, sinó que es defineix per trets culturals.
La prehistòria comença a un lloc quan apareix el primer ésser humà i acaba quan
apareix l’escriptura en aquella mateixa zona. Per això els moments d’inici i final de
la prehistòria no coincideixen en els diferents llocs del planeta, i fins i tot encara hi
ha zones de la Terra on habiten persones en un estadi prehistòric.
També les subetapes que podem distingir dins de la prehistòria es diferencien
per trets culturals, tecnològics, en concret. Convé que els alumnes s’adonin que en
el text informatiu es donen les dates en que comencen les etapes a Orient mitjà,
l’àrea més avançada del món en aquell moment, però que a la resta de la Terra el
neolític i l’Edat dels Metalls van aparèixer més tard, fins i tot amb mil·lennis de
diferència.
Un món de canvi lent

• Els alumnes estan acostumats a viure en un món en el que els canvis de tota mena se
succeeixen amb molta rapidesa.
En aquesta unitat s’enfronten a tot el contrari, a un moment històric en el que
la humanitat va mantenir uns trets socials, econòmics, tecnològics, mentals i artístics
durant 5 milions d’anys.
El pes del medi físic

• A l’actualitat vivim en societats en les que la tecnologia és capaç de superar, o si
més no limitar la influència del medi físic sobre les nostres vides. Però és
165
imprescindible que els alumnes comprenguin que durant la prehistòria, i en concret
durant el paleolític, les persones estaven completament mediatitzades per l’entorn en
el que vivien, ja que el seu nivell tecnològic era reduït. A l’apartat 3 de la pàgina
142 del llibre de l’alumne es contraposa la vida a la sabana i a les zones fredes, a fi
que els alumnes prenguin consciència d’això.
Poques restes, moltes hipòtesis

• Les restes del paleolític són molt escasses. Per això els científics són capaços de fer
hipòtesis, però en molts casos no poden assegurar que el que diuen sigui cert. Per
això en el text, les oracions estan plenes de verbs com «es pensa», «es creu», «és
molt possible que...». Pot ser que els alumnes donin poc valor als resultats i pensin
que són una invenció sense cap valor científic. D’aquí que sigui important insistir
que la imaginació, l’empatia i el pensament hipotètic són armes fonamentals pel
científic. Ara bé, no valen totes les hipòtesis ni tots els plantejaments: han de ser
versemblants, substentar-se en un raonament lògic. Seria interessant jugar
constament amb els alumnes, a partir dels documents del llibre o d’altres imatges, a
fi que raonin sobre el possible ús d’un vestigi, sobre reaccions que tindria un ésser
humà davant diferents situacions, etc.
També cal explicar-los que, davant l’excassedat de restes, qualsevol troballa
nova pot modificar substencialment les nostres idees sobre el paleolític, i el seu
estudi és un camp en permanent evolució.
Despersonalitzar els nostres avantpassats del paleolític

• S’hauria de lluitar contra dues tendències de l’alumnat. Per una banda, veuen la
humanitat prehistòrica com si no estigués formada per humans, sinó per éssers rudes
i primitius, sense sentiments i plens de violència. D’aquí que el llibre de text faci un
esforç per insistir en els sentiments i creences dels nostres avantpassats, en dotar-los
d’ànima, de vida interior. Però per altra banda, també és possible que molts alumnes
creguin que l’ésser humà ha pensat i actuat mogut per valors i motius similars als
nostres, i que interpretin de manera presentista els éssers d’altres èpoques. Convé
insistir que les persones del passat tenien sentiments, valors i creences, però que
aquestes varien d’unes èpoques a altres i que l’estudi d’aquestes «ments del passat»
és un dels objectius de la història.
Lectura 21
166
Investigació. 9
La dona als grups nòmades prehistòrics

Recurs 35
Línia del temps de la Prehistòria

Recurs 36
Objectes del Paleolític

Recurs 37
Dibuixar a escala el bisó d’Altamira

El mural de la línia del temps de la prehistòria

• Elaborar amb els alumnes una gran línia del temps al llarg de l’explicació de les
unitats 11, 12 i 13. S’hi ha d’assenyalar els diferents períodes i dates d’inici i final, i
s’hi podrien fer dibuixos de diferents objectes relacionats amb cada etapa. Al final,
els alumnes disposaran d’un mural que sintetitza de manera visual la informació del
bloc.
T’agradaria ser arqueòleg?

• Fer dues llistes a la pissarra: una amb els aspectes que als alumnes els agraden de la
feina de l’arqueòleg i una altra amb els aspectes que els desagraden d’aquesta feina.
Això pot ser punt de partida per a discussions interessants entre ells.
167
Tècniques de datació en arqueologia
• Els alumnes podrien consultar www.mundofree.com/yiatrou/pagina_nueva_5.htm i
explicar en què consisteix la tècnica de la dendrocronologia. Se’ls hauria d’animar
que consultin altres enllaços i que coneguin altres tècniques de datació.
Conèixer els nostres avantpassats a partir dels ximpanzés

• Es pensa que els Australopitecus eren molt similars als ximpanzés. Demanar als
alumnes que busquin informació sobre la vida dels ximpanzés i que imaginin a
partir de les dades obtingudes com podria ser la vida dels nostres primers
avantpassats.
Fabrica un bifaç
• Demanar als alumnes que recullin diferents tipus de pedres i que a partir del que
tenen intentin fabricar un bifaç, tal com ho faria una persona del paleolític. Després
han de comentar la seva experiència, si els ha resultat fàcil o difícil, i si les
característiques de duresa de les pedres ha influït en els resultats. Cal advertir-los
que es posin ulleres per protegir-se els ulls mentre realitzen aquesta activitat.
Dissenya un vestit del paleolític

• L’alumne imaginarà que és un dissenyador de moda que es vol inspirar en la manera
de vestir durant el paleolític per dissenyar la seva nova col·lecció. Haurà de pensar
en el tipus de vestits, sabates i complements que dissenyaria i els materials amb els
que ho fabricaria i cosiria.
Debat: és convenient limitar les visites a les coves amb pintures paleolítiques?
• Moltes coves amb pintures paleolítiques estan tancades al públic o accepten un
nombre molt limitat de visites. L’entrada de persones a una cova en modifica les
condicions de temperatura i humitat, i això fa que les pintures es deteriorin i fins i
tot poden perdre’s per sempre. Podem escriure aquestes oracions a la pissarra i que
els alumnes votin amb quina estan d’acord i justifiquin la seva posició.
a) És necessari tancar les coves completament per preservar-les per a les
generacions futures.
b) Jo les obriria. De què em serveix un tresor artístic si no en puc gaudir?
c) Mantindria un sistema de visites molt limitades, així es combina la possibilitat
de veure-les amb el seu manteniment pel futur.
L’àlbum del paleolític

• Demanar que imaginin que volen treure al mercat un àlbum de cromos titulat «La
màquina del temps». Han de triar els 6 cromos del paleolític. Que facin una llista
amb les imatges que els sembla que representen millor aquesta època.
168
Més recursos
Enllaços
• http://www.becominghuman.com
• http://www.mundofree.com/origenes/evolucion/epocasyperiodos/epocasyperiodos.h
tml
• http://www.educa.aragob.es/ryc/wq/atapuerca/index.htm
• http://www.fundacionatapuerca.es
• http://www.museodealtamira.es/
• http://www.culture.gouv.fr/culture/arcnat/lascaux/fr/index.html
Pel·lícules
• La recerca del foc, dirigida per J. J.Annaud, el 1981.
DVD
• Vida prehistórica, BBC i Dorling Kindersley.
• Altamira: desde siempre, para siempre, MD.
• Atapuerca: el misterio de la evolución humana, dirigit per Javier Trueba, MD.
• Atapuerca: Patrimonio de la Humanidad, dirigit per Javier Trueba, MD.
• El origen del hombre y su evolución, Discovery Channel.
• La evolución humana, Discovery Channel.
• Historias de la Edad de Piedra, MD.
• Los orígenes del hombre (4 vols.), MD.
• Memoria de España, vol. 1, MD.
Novel·les
• J. M. AUEL, saga «Los Hijos de la Tierra», formada per cinc llibres.
• Las primeras sociedades, Biblioteca Básica de Historia, Anaya.
• La vida en el Paleolítico, Historia del mundo para jóvenes, Akal.
• Esa salvaje Edad de Piedra, colección Esa Horrible Historia, Editorial Molino.
Publicacions cietífiques
• JUAN LUIS ARSUAGA, El collar del Neandertal.
• JUAN LUIS ARSUAGA, La especie elegida.
• JUAN LUIS ARSUAGA, El mundo de Atapuerca.
169
VI- Avaluació
• Fer servir les convencions i les unitats cronològiques, i les nocions d’evolució i
canvi aplicant-les als fets i els processos de la prehistòria i la història antiga del món
i de la península Ibèrica.
170
Fitxa de reforç 38
Conceptes de la prehistòria
Atapuerca a Internet
L’art rupestre a Internet

Les etapes de la prehistòria

Els invents de la prehistòria

Romania: paisatge i història

171
12. El neolític i l’edat dels metalls
I- Introducció
La dotzena unitat del primer curs d’Educació secundària obligatòria de l’àrea de

Geografia i Història parla dels dos últims períodes de la prehistòria –el neolític i l’edat
dels metalls–, una llarga etapa d’aproximadament 10.000 anys. Aquests dos períodes es
tracten per separat, i de cada un s’assenyala el moment i lloc on comença, els avenços
que s’hi produeixen i les maneres de viure que els caracteritzen. Les creences i l’art
d’aquestes cultures prehistòriques s’estudien conjuntament, ja que hi ha una continuïtat
entre els dos períodes.
La unitat té un caràcter descriptiu en clara continuïtat amb l’anterior. Cal dir que
els conceptes que s’utilitzen queden explicats i definits en el mateix text.
172
Objectius
• Situar en el temps i en l’espai dues etapes de la prehistòria: el neolític i l’edat dels

metalls.
• Comprendre i valorar la importància de la revolució neolítica en la història de la
humanitat.
• Descriure com era la manera de viure dels nostres avantpassats en el neolític i a
l’edat dels metalls.
• Analitzar com eren les creences i l’art en aquestes etapes i les relacions entre tots
dos aspectes.
• Analitzar el canvi i la continuïtat entre les tres etapes de la prehistòria, i detectar-ne
similituds i diferències.
Continguts
• Explicació de la revolució neolítica i de la manera de viure: l’agricultura i la

ramaderia, els poblats, l’especialització del treball.
• Reconeixement dels invents del neolític: la pedra polida, el teixit i la ceràmica.
• Explicació de la manera de viure a l’edat del metalls: el creixement del comerç i les
ciutats, l’aparició de fortes divisions socials.
• Reconeixement dels invents de l’edat del metalls: la roda, la vela, l’arada, el regadiu
i els canals.
• Explicació de les creences en el neolític i a l’edat dels metalls.
• Descripció de l’art: les pintures llevantines i el megalitisme.
• Interpretació de mapes històrics.
• Anàlisi d’un objecte de manera pautada.
• Ordenació de repertoris d’objectes prehistòrics.
• Explicació de processos tecnològics del neolític i l’edat dels metalls: l’elaboració de
la ceràmica i d’objectes de metall.
• Curiositat per conèixer maneres de viure d’altres èpoques.
• Valoració de les restes del neolític i de l’edat dels metalls com a fonts fonamentals
que ens permeten reconstruir el passat i que, per tant, cal conservar.
173
• Consideració per l’art neolític i de l’edat dels metalls, i valorar-lo per tres raons: pel
valor artístic, perquè expressa els gustos, les necessitats i els sentiments d’una
època,i perquè és el reflex de la creativitat humana.
• Empatia per les creences i les maneres de viure d’altres èpoques.
174
III- Metodologia

Comprèn els apartats 1 i 3 de la unitat a les pàgines 148 i 150 del llibre de l’alumne, que
permeten tenir una visió de conjunt del període final de la prehistòria.
El treball d’aquests continguts pot centrar-se en les activitats «Comprèn els
conceptes» i «Busca les idees principals» de les pàgines 149 i 151 del llibre de
l’alumne. Aquest itinerari es pot completar comparant el paleolític, el neolític i l’edat
dels metalls en un quadre sinòptic que reflecteixi la cronologia, la manera de viure i el
desenvolupament tecnològic de cada període (com el que hi ha a la pàgina 153).

Aquest itinerari se centra en les maneres de viure que van caracteritzar cada període.
Comprèn l’apartat 2 de la pàgina 148 del llibre de l’alumne, que permet comprendre les
formes d’assentament i els canvis socials a cada subetapa. L’activitat «Interpreta el
text» de la pàgina 149 pot ser adequada per abordar aquestes qüestions.

Comprèn els apartats 4 i 5 de la pàgina 150 i 151 del llibre de l’alumne, que permeten
conèixer les manifestacions artístiques i relacionar-les amb les creences dels períodes
respectius.
Les activitats «Comprèn els conceptes» i «Busca les idees principals» que
acompanyen aquests apartats a la plana 151 poden ser adequades per diferenciar les
manifestacions artístiques característiques de cada època.
Recursos i mitjans
Impresos
175
Materials TIC:
176
La vida en el neolític
L’art
Activitats

• Utilitzar el vocabulari relacionat amb el neolític i l’edat dels metalls.

• Buscar informació en enciclopèdies.

• Comprendre termes com ara poder, societat i desigualtat.
• Valorar com els canvis en la producció econòmica i la propietat van provocar
177
l’aparició de fortes divisions socials a l’edat dels metalls.
• Analitzar quins eren els criteris en què es basava el poder en aquella època: riquesa
(comerciants), domini de la religió (sacerdots) i domini de la força (guerrers).
• Analitzar la relació entre els canvis econòmic i tecnològic i el canvi en els criteris
d’organització del poder i de la societat.
avantpassats del neolític i l’edat dels metalls. Comprendre quins problemes
afrontaven, com els resolien i quins sentiments podien tenir.
• Precisar el context espaciotemporal del neolític i l’edat dels metalls.
• Explicar per què la revolució neolítica és un procés clau en el nostre passat.
• Descriure maneres de viure del passat, concretament la vida en el neolític i l’edat
dels metalls.
• Comprendre que en el neolític i l’edat dels metalls els ritmes de canvi es van
accelerar respecte al que havia succeït en el paleolític.
• Interpretar mapes històrics.

• Conèixer les principals manifestacions de l’art neolític i de l’edat dels metalls, les
característiques i els principals exemples.
• Fer servir termes artístics bàsics: arquitectura, esquematisme/naturalisme,
policromia/monocromia.
• Analitzar obres d’art del neolític i l’edat dels metalls.
Pensament social
• Analitzar la importància del factor climàtic com a desencadenant de la revolució
neolítica.
• Enumerar més d’una conseqüència de l’aparició de l’agricultura i la ramaderia.
• Explicar seqüenciadament el procés de la revolució neolítica.
• Descriure processos tecnològics del passat.
• Formular hipòtesis sobre l’ús de diferents objectes del neolític i l’edat dels metalls.
178
Diferenciar els períodes

• Per l’estat de maduresa de l’alumnat, la periodització de la Història és un dels
aspectes més complexos. Per això els professors haurem d’estar atents a deixar clara
cada etapa, la cronologia i les característiques que la defineixen, de manera que
adquireixin sentit per a ells. Una bona manera d’incidir en aquesta qüestió és fent les
activitats 1 a 3 de les activitats de repàs del bloc a la pàgina 162 del llibre de
l’alumne. També representar la duració dels dos períodes.
Relacionar causes i efectes

• Els alumnes de 1r d’ESO aprenen amb facilitat taxonomies, ja que es tracta d’una
senzilla tasca mnemotècnica. Però és més complex per a alumnes d’aquesta edat
establir relacions de causalitat abstracta.
Relacionar el final de l’última glaciació amb el desenvolupament de l’agricultura i

la ramaderia
• Ens haurem d’aturar en l’explicació d’aquesta qüestió i insistir en la seqüència que
va portar a la neolitització: el final de la glaciació, la disminució de la població de
les espècies que eren aliment de la població humana (per extinció o emigració),
l’assetjament als depredadors o a les plantes sense utilitat per les persones, i
l’apropiació i selecció dels exemplars més adequats a les necessitats humanes, és a
dir, la caça i l’agricultura.
Relacionar neolític i sedentarització

• És necessari explicar que el sedentarisme va ser una conseqüència de l’agricultura.
Comprendre els avantatges que va aportar la divisió del treball

• L’especialització del treball aporta grans avantatges a les poblacions amb una gran
diversificació econòmica, que d‘aquesta manera pot augmentar i millorar la qualitat
de la seva producció. Es pot elaborar un quadre sinòptic amb les activitats del
paleolític i del neolític, de manera que apreciïn la gran diversificació que es va
produir al neolític.
179
Distingir el significat de divisió del treball i jerarquia social
• És necessari insistir en la diferència entre totes dues.
Diferenciar les característiques de l’art paleolític de les del neolític

• L’art prehistòric és una bona ocasió perquè els alumnes aprenguin a diferenciar les
tres tendències predominants que es donen a les arts plàstiques: el naturalisme,
característic de l’art paleolític, i l’esquematisme i l’abstracció propis de l’art neolític
i de l’edat dels metalls.
• Relacionar el megalitisme amb la gran capacitat tecnològica de l’edat dels

metalls Els megàlits constitueixen unes manifestacions artístiques que capten
ràpidament l’atenció dels alumnes. La grandària dels materials utilitzats i l’aire
misteriós que els envolten expliquen aquesta atracció.
Diferenciar els principals tipus de construccions megalítiques

• Els alumnes han de conèixer els principals tipus de construccions megalítiques i la
seva funció hipotètica, però més que de donar una definició formal, haurien de ser
capaços de diferenciar-los.
Lectura 22
El naixement de l’agricultura
Investigació. 10
La dona als grups sedentaris

Recurs 38
180
Línia del temps del neolític i l’edat dels metalls
Recurs 39
Objectes del neolític i de l’edat dels metalls

Recurs 40
L’art al final de la prehistòria

La línia del temps del neolític i el calcolític

• Elaborar amb els alumnes una gran línia del temps durant l’estudi de la unitat. Hi
assenyalarem les diferents etapes i alguns esdeveniments fonamentals, com
l’aparició de l’agricultura o les ciutats.
El mural del paleolític i el neolític

• Recopilar imatges d’objectes representatius del neolític i l’edat dels metalls i posar-
los en un gran mural. Es pot organitzar per períodes i tipus de vestigis, de manera
que s’articuli en un gran quadre sinòptic del neolític i el calcolític.
Imaginar-se que s’és un ésser humà del neolític

• Escriu un relat descrivint el poblat on vius. On vius? Com és l’habitatge? Quants
sou al poblat? Com s’organitza la feina? Quines eines utilitzeu i per a què? Què
mengeu? D’on obteniu el menjar? Com aneu vestits? Amb quins teixits?
Buscar informació
• A la pàgina http://sepiensa.org.mx/librero/historia.html cliqueu la icona «Historias
del mundo». Entreu a la prehistòria i a la secció dedicada al neolític. Després
cliqueu a l’apartat «Tecnología y metalurgia». Llegiu el text i organitzeu els
diferents invents de què es parla en un eix cronològic.
Un poble neolític actual

• Un poble neolític actual. http://www.edufuturo.com/educacion. php?c=410. Aquesta
pàgina descriu la vida i els costums d’un poble neolític de l’actualitat. Després de la
181
lectura del text de la pàgina, es poden resumir les característiques de la vida
d’aquest poble.
Les creences en la prehistòria

• A partir del text de la pàgina 150, buscar més informació i elaborar un quadre que
resumeixi les diferents creences dels pobles neolítics i calcolítics. S’hi poden
assenyalar diferents cultes i creences, axí com les diferents pràctiques funeràries de
cada període.
Dibuixar un poblat neolític

• A partir de la informació de la pàgina 148 del llibre, els alumnes poden representar
un poblat neolític en el qual apareguin els elements que s’hi descriuen.
Fabricar un recipient de ceràmica

• Els alumnes poden fabricar un recipient de ceràmica senzill segons es descriu al
document 3 del llibre (pàgina 148). El treball es pot fer a l’aula de plàstica. Després
poden fer un informe en què resumeixin la seva experiència, fent referència a les
dificultats que han trobat.
Més recursos
Enllaços
• http://www.dearqueologia.com/arqueo_articulos.htm
• http://enciclopedia.us.es/index.php/Neol%EDtico
Pel·lícules
• Druidas, dirigida per Jacques Dorfmann en 2000.
DVD
• Los celtas. Antiguas civilizaciones. MD.
• Atlas interactivo de historia universal. Vol. 1. MD.
• Historias de la Edad de Piedra. MD.
• Misterios de la historia: celtas. MD.
Novel·les
• J. JACOBS, Cuentos celtas, Editorial Miraguano.
• J. SANTACANA i M. C. GARCÍA, El Neolítico. Biblioteca Básica de Historia, Serie
«Monografías».
182
• M. ASTON i T. TAYLOR, Atlas de arqueología. Editorial Acento.
• O. AURENCHE i S. K. KOZLOWSKI, El origen del Neolítico en el Próximo Oriente, Ariel.
• GARCÍA RUEDA, Las primeras ciudades, Madrid, Historia 16, 1985.
183
VI- Avaluació
• Identificar i exposar els canvis que va representar la revolució neolítica en
l’evolució de la humanitat i valorar la importància i les conseqüències que van tenir
en comparar-los amb els elements que van conformar les societats depredadores.
184
Fitxa de reforç 41
Les maneres de viure dels nostres avantpassats

Fitxa de reforç 42
L’art prehistòric
Datar restes prehistòriques

La prehistòria en la literatura
De què vivien els éssers humans en la prehistòria?

L’art prehistòric
185
Rússia: paisatge i història

186
13. La prehistòria a Catalunya
I- Introducció

aborda el tema de la prehistòria a Catalunya. La majoria dels aspectes ja s’han treballat
a les unitats anteriors, però en aquesta unitat s’aprofundeix en les activitats i formes de
vida dels pobles prehistòrics (organització social, economia, creences, rituals,
manifestacions artístiques, etc.), es concreta la cronologia específica de la prehistòria a
Catalunya i s’identifiquen els principals jaciments prehistòrics del Principat.
La unitat s’ha estructurat en tres grans apartats: el paleolític i l’epipaleolític, el
neolític i l’edat dels metalls. A més a més, la unitat té una sèrie d’apartats específics: un
«Sabies que», que informa sobre el primer jaciment paleolític localitzat a Catalunya i
sobre la mandíbula de Banyoles; els apartats titulats «Patrimoni», que ens parlen de les
mines de Can Tintorer, a Gavà, i del sepulcre megalític de la Costa dels Garrics, al
Solsonès, i dos apartats amb l’apartat «A fons»: el primer aprofundeix sobre el tema
dels enterraments i els poblats, tot parlant de l’anomenada cultura dels sepulcres de
fossa, i el segon dóna detalls sobre les troballes de l’edat del bronze.
A les activitats finals de la unitat es treballa les pintures rupestres, la
identificació de restes fòssils, l’anàlisi de les restes arqueològiques d’un poblat de l’edat
del bronze i la identificació i anàlisi de diferents peces ceràmiques.
187
Objectius
• Conèixer les etapes de la prehistòria a Catalunya.

• Conèixer les formes de vida del paleolític i localitzar els principals jaciments a
Catalunya.
• Caracteritzar la transició de l’epipaleolític.
• Conèixer i valorar la cronologia i la difusió del neolític.
• Destacar la importància del neolític per a l’evolució dels grups humans.
• Conèixer la cultura megalítica.
• Conèixer els avenços tecnològics de l’edat dels metalls i relacionar-los amb les
creences i les formes de vida del pobles prehistòrics.
Continguts
• L’evolució de les primeres comunitats humanes a Catalunya, la vida durant el

paleolític, la transició de l’epipaleolític, el neolític i l’edat dels metalls.
• El principals jaciments prehistòrics de Catalunya.
• L’art prehistòric a Catalunya.
• Anàlisi i interpretació de mapes històrics.
• Descripció i anàlisi d’una pintura rupestre.
• Identificació de restes fòssils a partir de tres cranis.
• Anàlisi d’un poblat de l’edat del bronze a partir d’un text i de diverses imatges.
• Obtenció d’informació a partir de l’anàlisi d’objectes de ceràmica.
• Interès per la recerca històrica com a mitjà per conèixer el passat més remot i
comprendre i valorar el present.
• Conèixer i valorar positivament els jaciments arqueològics del nostre entorn més
proper.
188
189
III- Metodologia

Comprèn els dos primers paràgrafs de l’apartat 1, els dos primers de l’apartat 2, i tot el
3,que es poden trobar a les pàgines de la 154 a la 159 del llibre de l’alumne que ens
ofereixen una visió dels aspectes fonamentals de la prehistòria a Catalunya.
Aquests continguts es poden treballar amb les activitats «Comprèn els
conceptes» i «Busca les idees principals» de les pàgines anteriorment esmentades.
L’itinerari es pot completar amb l’elaboració d’un resum dels diferents apartats
treballats i amb la confecció d’un esquema en forma de quadre sinòptic o de mapa
conceptual.
Itinerari 2: continguts intermedis

Comprèn els subapartats «La vida durant el paleolític» i «La transició de l’epipaleolític»
de l’apartat 1 a la pàgina 154 del llibre de l’alumne, «Els habitatges en el neolític» de
l’apartat 2 a la pàgina 156 del llibre de l’alumne i el darrer paràgraf de l’apartat 3 a la
158.
Aquest itinerari permet conèixer les formes de vida i les característiques dels
habitatges i dels poblats de les diferents etapes de la prehistòria.
Algunes de les activitats dels apartats «Interpreta el text» d’aquestes pàgines del
llibre de l’alumne poden servir per tractar el tema de les diferents formes de vida. Els
alumnes més interessats poden llegir l’«A fons» de la pàgina 157 i ampliar la
informació.

Comprèn el darrer subapartat de l’apartat 2 i l’apartat 3 a la pàgina 156 i 158 del llibre
de l’alumne. Aquests punts permeten conèixer les creences i les diferents formes
d’enterrar els morts del pobles prehistòrics.
Les activitats «Interpreta el text» i «Interpreta els documents», d’aquestes
pàgines, poden servir per treballar i consolidar els conceptes d’aquest itinerari.
190
Recursos i mitjans
Impresos
Materials TIC:
191
La prehistòria i l’epipaleolític
El neolític a Catalunya
L’edat dels metalls de Catalunya

Activitats

• Ampliar el vocabulari relacionat amb els diferents períodes de la prehistòria.
• Buscar les idees bàsiques de la unitat.
• Llegir i interpretar els textos de la unitat.

• Descriure i analitzar una pintura rupestre.
• Descriure i identificar unes restes fòssils.
192
• Analitzar unes restes arqueològiques.
• Obtenir informació a partir de peces de ceràmica.

• Fer servir fonts materials i iconogràfiques per obtenir informació.
• Ampliar la informació per mitjà d’enciclopèdies, monografies i Internet.

• Comprendre la importància del medi natural per a la vida humana.
• Entendre i valorar positivament l’esforç de tots els individus d’una comunitat per a
la supervivència del grup.
• Respectar el patrimoni arqueològic.

• Proposar i organitzar visites a museus o jaciments arqueològics.
• Situar dins de les coordenades d’espai i temps les etapes de la prehistòria a
Catalunya.
• Localitzar els principals jaciments prehistòrics de Catalunya.
• Explicar la raó de la proximitat als rius i als estanys de les coves habitades, dels
campaments i dels poblats prehistòrics.

• Conèixer les principals manifestacions de l’art prehistòric a Catalunya.
• Analitzar una pintura rupestre.
• Reconèixer, analitzar i descriure restes materials.
Pensament social
• Entendre les diferents formes d’organització social.
• Valorar els canvis socials del neolític.
• Explicar els avenços tecnològics i constructius al llarg de la prehistòria.
• Formular hipòtesis sobre les creences.
• Relacionar les manifestacions artístiques, les creences i els rituals funeraris.
193
Comprendre la durada de la prehistòria

• Com ja hem comentat anteriorment, la periodització del temps històric és un dels
aspectes que presenta més problemes de comprensió per als alumnes.
Els professors hem d’intentar aclarir al màxim les característiques de cada etapa,
tot insistint en els aspectes culturals específics del període.
Entendre que hi ha diferents cronologies d’un mateix procés històric

• És molt important recordar que cada regió geogràfica té una cronologia pròpia del
temps prehistòric, i que els processos de canvi i evolució no segueixen el mateix
ritme a tot arreu. Aquest és el cas de la dinàmica de la prehistòria a Catalunya.
Una forma de treballar la qüestió és la representació gràfica de la seqüència
temporal de la prehistòria a Catalunya a través de l’elaboració d’una línia del temps.
També es pot comparar la línia del temps de la prehistòria a Catalunya amb la línia
del temps general de la prehistòria.
Relacionar els conceptes de causa i efecte

• Un altre aspecte difícil per als alumnes és establir relacions de causa i efecte,
sobretot quan parlem de processos complexos i abstractes. Els efectes del canvi
climàtic, que va començar fa uns 12.000 anys i que va afectar les formes de vida
dels grups humans del paleolític, es poden explicar a través de la fase de transició
cultural, batejada amb el nom d’epipaleolític o mesolític. El canvi climàtic
explicaria la modificació de les formes de vida: la generalització dels assentaments
en balmes, les noves tècniques de treballar la pedra i l’aparició d’un nou tipus de
pintura rupestre, l’anomenada pintura llevantina. S’ha d’insistir en els canvis de la
fauna, la flora i el paisatge com a conseqüència directa dels canvis de temperatura i
precipitació.
Entendre el concepte de difusió cultural

• Per explicar el desenvolupament del neolític a Catalunya, tenint en compte la
diferència cronològica respecte a la zona nuclear del Pròxim Orient, els
prehistoriadors han fet servir la hipòtesi de la influència externa. Per abordar el
tema, l’alumne podria elaborar un mapa de tota la conca mediterrània en el qual
194
anotaria la cronologia del neolític per a la regió del Pròxim Orient i la cronologia
del neolític per a Catalunya, tot destacant els milers d’anys de diferència. L’objectiu
és visualitzar la distància geogràfica entre els dos punts i marcar la diferència
cronològica d’un mateix procés històric.
Comprendre la dificultat de localització i interpretació de les restes dels jaciments

arqueològics
• Els alumnes han d’entendre que la interpretació de les etapes de la prehistòria depèn
de la localització de restes materials. També s’ha d’intentar que entenguin que és
molt important preservar intactes les restes que es puguin localitzar. Per treballar
aquesta qüestió es poden fer servir els «A fons» de les pàgines 157 i 158 i el
«Patrimoni» de la pàgina 159.
Diferenciar les característiques entre les pintures rupestres llevantines i les

pintures rupestres de l’àrea cantàbrica
• El professor ha d’insistir en la importància de la pintura rupestre com a font
d’informació gràfica a partir de la qual es poden obtenir moltes dades sobre la
prehistòria. La localització de les pintures en coves o en balmes, i els canvis en els
temes representats i en les formes de representació pictòrica són indicis clars de
canvis en les formes de vida. La indumentària de les figures humanes és un
indicador del tipus de clima.
Lectura 21
Investigació. 9
La dona en els grups nòmades prehistòrics

195
Investigació. 10
La dona en els grups nòmades sedentaris

Recurs 41
Línia del temps de la prehistòria a Catalunya

Recurs 42
Les mines prehistòriques

Recurs 43
L’art final de la prehistòria

Localització dels jaciments prehistòrics més importants de Catalunya

• Dibuixar un mapa de Catalunya amb el curs dels rius més importants i marcar, a
sobre, amb símbols i color, els jaciments més importants, tot indicant l’etapa a la
qual pertanyen.
Elaboració d’un quadre sinòptic de la prehistòria a Catalunya

• Elaborar un quadre de les etapes de la prehistòria a Catalunya, i indicar-hi la
cronologia, el nom dels jaciments més importants i les característiques generals.
Debat
• Reflexionar i debatre a la classe sobre les causes que expliquen els ritmes diferents
en l’evolució dels diferents pobles prehistòrics.
Dibuixar un poblat de l’edat del bronze

• A partir de la lectura i de les imatges de la pàgina 161 del llibre, dibuixar un poblat
196
de l’edat del bronze.
Buscar el significat de les paraules i elaborar un petit vocabulari

• Elaborar una llista de les paraules de la unitat relacionades directament amb la
prehistòria. S’han d’ordenar alfabèticament, s’ha de buscar el significat en un
diccionari o en una enciclopèdia i s’ha d’elaborar un petit diccionari personal.
Elaborar fitxes
• Elaborar fitxes temàtiques per a cada etapa de la prehistòria a Catalunya. Les fitxes
han d’indicar el nom de l’etapa, la cronologia, les característiques fonamentals i el
nom dels jaciments més importants.
Elaborar una sopa de lletres

• A partir de la informació que facilita la unitat, elaborar una sopa de lletres de la
prehistòria. L’alumne ha d’escriure i ocultar entre les lletres de la sopa el nom de
cinc jaciments prehistòrics de Catalunya.
Elaborar el guió d’un concurs de preguntes sobre la prehistòria

• Els alumnes hauran d’idear l’estructura d’un concurs sobre la prehistòria. Les
activitats de la unitat poden servir de preguntes.
Buscar bibliografia sobre la prehistòria

• Entrar a la pàgina web de la Biblioteca de Catalunya http//:www.bnc.es i buscar
llibres relacionats amb la prehistòria a Catalunya. Els llibres s’hauran d’ordenar per
temes i alfabèticament.
Més recursos
Enllaços
• Museu d’Arqueologia de Catalunya.http://www.mac.es
• Museu d’Arqueologia de Catalunya.http://www.banyolescultura.net/macbcat.htm
• El web de les ciències socials. Enllaços a un gran nombre de llocs web amb
informació sobre diferents aspectes de la prehistòria a Catalunya. http://www.
xtec.es/~aguiu1/socials/cat1.htm
Documentals
• La prehistòria a Catalunya, dirigida per Joan Font, 1994.
• ASSUMPTA ARAGALL, La prehistòria a Catalunya, Barcanova, 1991.
197
• Humans! Primers pobladors de Catalunya. Fundació
• Caixa d’Estalvis i Pensions de Barcelona, 2000.
• ALBERT FÀBREGA, 27 dòlmens monumentals de Catalunya: itineraris de descoberta,
El Farell, 2006.
• JULIÀ MAROTO, El pas del paleolític mitjà al paleolític superior a Catalunya i la seva
interpretació dins del context geogràfic franco-ibèric, Universitat de Girona, 1999.
• El poblat lacustre neolític de la Draga. Excavacions de 1990 a 1998, Entitat
Autònoma del Diari Oficial i de Publicacions, 2000.
198
VI- Avaluació
• Establir relacions de causa-efecte.

• Dibuixar una línia del temps de la prehistòria a Catalunya.
• Situar correctament sobre un mapa de Catalunya la ubicació probable dels
assentaments prehistòrics principals.
• Identificar unes restes fòssils.
• Obtenir informació a partir d’unes restes materials.
• Redactar un tema sobre les diferents etapes de la prehistòria a Catalunya.
• Definir conceptes bàsics.
• Reconèixer l’art prehistòric i establir les implicacions religioses i socials que devien
tenir les manifestacions pictòriques i escultòriques.
• Descriure, analitzar i interpretar una pintura rupestre.
199
Fitxa de reforç 45
L’epipaleolític i el neolític a Catalunya

Fitxa de reforç 46
L’edat dels metalls a Catalunya

La prehistòria a Catalunya, a Internet

La ruta de l’art rupestre a Catalunya

L’edat de la pedra a Catalunya

El neolític a Catalunya
200
L’edat del bronze a Catalunya

Vida quotidiana, art i creences

Ucraïna: paisatge i història

201
14. Les civilitzacions fluvials
I- Introducció

estudia l’aparició de la civilització, és a dir, les cultures que han desenvolupat
l’escriptura.
El text informatiu aborda dues grans qüestions. D’entrada, les primeres
civilitzacions, quantes eren i les seves característiques comunes, que s’estudien als dos
primers paràgrafs. Després, la civilització mesopotàmica, a la qual es dediquen la resta
d’espígrafs i de la qual s’estudien els condicionants geogràfics, l’organització
econòmica i social, el sistema de creences i el llegat artístic. La unitat té també dos
apartats «A fons» que se centren a desenvolupar dos aspectes especialment complexos:
els diferents sistemes d’escriptura i les etapes de la història de la civilització
mesopotàmica.
Els apartats 1 i 2 de la unitat tenen un caràcter analític, ja que caracteritzen un
tipus de societat: aquelles cultures que arriben a tenir la complexitat suficient perquè hi
aparegui l’escriptura com un element imprescindible. Els apartats dedicats a
Mesopotàmia, en canvi, tenen un caràcter descriptiu. S’ha d’assenyalar que els pics
utilitzats per establir subdivisions i enumerar característiques donen un caràcter
esquemàtic a la unitat.
202
Objectius
• Explicar el pas de la prehistòria a la història.

• Determinar quines van ser les primeres civilitzacions històriques i situar-les en un
mapa.
• Valorar el paper dels rius com a factor desencadenant de forts canvis polítics,
econòmics i socials.
• Analitzar les característiques polítiques, econòmiques, socials i culturals de les
primeres civilitzacions.
• Situar Mesopotàmia en el seu context espaciotemporal.
• Analitzar l’estructura social de Mesopotàmia.
• Valorar les aportacions de la cultura mesopotàmica al patrimoni cultural de la
humanitat.
Continguts
• Reconeixement de l’aparició de l’escriptura.

• Explicació del pas de les ciutats als primes imperis, i concreció amb els casos de
Mesopotàmia, Egipte, la Xina i l’Índia.
• Definició i enumeració de les característiques de les civilitzacions fluvials.
• Definició de l’espai mesopotàmic.
• Explicació del context temporal i les etapes de la història de Mesopotàmia.
• Reconeixement de l’estructura social mesopotàmica.
• Explicació de la religió, l’arquitectura i l’escultura de la cultura mesopotàmica.
• Interpretació de mapes històrics i de línies del temps.
• Anàlisi d’objectes de manera pautada.
• Elaboració d’una piràmide social.
• Anàlisi de canvis i permanències al llarg del temps.
• Valoració de les restes de les civilitzacions fluvials com a fonts fonamentals que ens
permeten reconstruir el passat i que, per tant, cal conservar.
• Consideració per l’art mesopotàmic, i valorar-lo per tres raons: pel valor artístic,
203
perquè expressa els gustos, les necessitats i els sentiments d’una època, i perquè és
el reflex de la creativitat humana.
• Rebuig de la manca de drets de grans grups socials en aquesta civilització.
204
III- Metodologia

Aquest itinerari està destinat a tots els alumnes. Comprèn els apartats 1 i 2 de la pàgina
166 i 67 del llibre de l’alumne, així com el document 1 a la 167. L’estudi d’aquests
apartats permet aconseguir un coneixement essencial per comprendre l’aparició i
característiques de les civilitzacions fluvials.
Les activitats 1, 5 i 6 de la pàgina 167 del llibre permeten als alumnes aprendre
de manera autònoma les característiques d’aquestes civilitzacions.

En aquest itinerari, destinat a tots els alumnes, s’estudien els apartats 3, 4 i 5 i els
documents 3 i 4 de la pàgina 168 i 169 del llibre de l’alumne. L’objectiu d’aquest
itinerari és adquirir els coneixements mínims sobre la civilització mesopotàmica.
Les activitats 8, 10 i 11 de la pàgina 169 centren l’atenció dels alumnes sobre els
aspectes més rellevants de la civilització mesopotàmica i la seva història.

L’apartat 5, la fitxa «Patrimoni» sobre el ziggurat i els documents que contenen imatges
d’art mesopotàmic, constitueixen l’itinerari 3 de la pàgina 170 i 171 del llibre de
l’alumne, que té com objectiu el coneixement de l’art mesopotàmic i està pensat per a
alumnes amb més curiositat per la història.
Les activitats 12 i 13 de la pàgina 170 del llibre són adequades per l’objectiu de
l’itinerari, i la primera d’aquestes activitats és interessant perquè els alumnes
adquireixin uns coneixements sobre arquitectura.
Itinerari 4: continguts de més dificultat

Està constituït pels apartats «A fons» i les altres fitxes de «Patrimoni» de la unitat.
Permeten als alumnes adquirir altres coneixements sobre el desenvolupament de la
civilització i la història de Mesopotàmia, gràcies a l’estudi de les escriptures de
l’antiguitat i de les etapes de la història mesopotàmica. A més, l’estudi dels apartats de
«Patrimoni» i la realització de les activitats que hi corresponen permeten als alumnes
205
tenir-ne un coneixement més ampli.
Aquest itinerari pot ser interessant tant per als alumnes més interessats com per a
aquells amb un estil d’aprenentatge menys formal.
Recursos i mitjans
Impresos
Materials TIC:
206
De les ciutats als imperis

La població i el treball
La cultura mesopotàmica
Activitats

• Utilitzar el vocabulari relacionat amb les civilitzacions fluvials i Mesopotàmia.

• Fer servir maneres especialitzades de representar informació, com ara la piràmide
social.
207
• Llegir per estudiar: ús de diverses tècniques per estudiar diàriament i per estudiar
abans d’un examen.

• Explicar com van sorgir els primers estats, i com aquesta manera d’organitzar-se es
diferencia de les tribus paleolítiques i els poblats del neolític i l’edat dels metalls.
• Analitzar els poders que tenia un sobirà en les primeres civilitzacions i comparar-los
amb els d’un govern actual.
• Explicar els termes lliure i esclau i analitzar com perviuen en l’actualitat.
• Explicar quina era la situació de la dona i aportar una opinió pròpia sobre el cas.
avantpassats mesopotàmics. Comprendre quins problemes afrontaven, com els
resolien i quins sentiments podien tenir.
• Precisar el context espaciotemporal de les civilitzacions fluvials en general i de
Mesopotàmia en particular.
• Explicar per què l’aparició de l’escriptura i de les primeres civilitzacions són
processos clau en el nostre passat.
• Descriure maneres de viure del passat, concretament a Mesopotàmia.
• Comprendre que, quan es desenvolupaven les primeres civilitzacions, la resta
d’espais del món es mantenien en la prehistòria.
• Analitzar que no tots els aspectes d’una civilització evolucionen al mateix ritme.
• Situar en mapes històrics i línies del temps els processos històrics i els fets estudiats.

• Conèixer les principals manifestacions de l’art mesopotàmic, les característiques i
els principals exemples.
• Analitzar les relacions entre l’art i la societat: entre l’aparició d’un poder polític fort
i l’inici de l’arquitectura monumental.
• Fer servir termes artístics bàsics: arc, volta, ziggurat.
• Analitzar obres d’art mesopotàmiques.
Pensament social
• Explicar per què considerem que l’aparició de l’escriptura obre el pas a la història.
• Diferenciar entre els factors que ens ajuden a explicar per què van sorgir les
primeres civilitzacions i les característiques d’aquestes civilitzacions.
• Formular hipòtesis sobre la funció de diferents restes de la civilització
208
mesopotàmica.
209
El treball amb dues escales

• La unitat estudia les civilitzacions fluvials. S’estudia la civilització mesopotàmica
com exemple d’aquestes civilitzacions. Això suposa treballar amb dues escales
diferents: l’escala de la història universal i la de la història d’una civilització
concreta.
Els professors haurem d’insistir en aquest canvi per evitar confusions en els
alumnes.
La transcendència que va tenir l’escriptura

• A partir de l’aparició de l’escriptura els historiadors tenen un nou tipus de fonts
històriques, les fonts escrites, que ens permeten conèixer els fets que narren aquestes
fonts. S’ha de deixar clar als alumnes que, encara que l’escriptura fos important per
als pobles que la van desenvolupar, el que justifica el canvi de la prehistòria a la
història és que ens permet arribar al coneixement d’esdeveniments particulars.
La civilització, un procés independent però amb característiques comunes

• El mapa de les civilitzacions fluvials, així com la resta del text informatiu, expliquen
quines van ser aquestes civilitzacions i on i quan van sorgir. És convenient explicar
als alumnes que el desenvolupament de l’escriptura, i per tant, de la civilització, va
ser independent a cada un d’aquests espais.
Les condicions geogràfiques de la civilització mesopotàmica

• Els primers paràgrafs del tercer apartat parlen de la qüestió dels condicionants
geogràfics de la civilització mesopotàmica.
Per a que els alumnes relacionin les condicions geogràfiques amb el
desenvolupament de la civilització, és necessari que els professors insistim en
l’explicació d’alguns aspectes. Un, que l’existència de cursos fluvials a regions
àrides (en el cas de Mesopotàmia, el Tigris i l’Eufrates) va ser un esperó per a la
construcció de canals que permetissin l’agricultura. Dos, que la construcció
d’aquests canals trascendia l’esforç individual, cosa que feia necessària la
col·laboració de grups més grans que es van organitzar sota autoritats polítiques
(reis o sacerdots). Tres, que els governants dels estats que es desenvolupaven van
210
necessitar un sistema d’emmagatzematge de dades, que coneixem com escriptura.
Mesopotàmia, un mosaic de pobles

• Al llibre s’anomenen els diferents pobles que es van assentar a Mesopotàmia al llarg
de la seva història. Això pot causar confusió, ja que els alumnes estan acostumats a
que del nom d’un territori en derivi el gentilici corresponent (de Catalunya catalans,
d’Europa europeus, etc), però els habitants de Mesopotàmia no varen ser
mesopotàmics, sinó sumeris, acadis o assiris, que es van assentar a la regió en
diferents onades migratòries.
La barreja de les funcions polítiques i religioses

• La separació entre poder religiós i polític és un fet en la majoria dels estats actuals,
i fruit de revolucions lliberals del segle XIX. No obstant això, a les primeres
civilitzacions els dos poders es complementaven i es justificaven. És necessari que
s’aclareixin les implicacions derivades d’aquesta unió entre els poders polític i
religiós.
Lectura 23
El codi d’Hammurabi
Lectura 24
Babilònia
Investigació. 11
La dona a Mesopotàmia
211
Recurs 44
Les primeres civilitzacions

Recurs 45
Mesopotàmia
Recurs 46
La història de Mesopotàmia
Recurs 47
L’art mesopotàmic
El mural de les civilitzacions fluvials

• Els alumnes poden elaborar al llarg de la unitat un mural en el que es recullin les
principals manifestacions artístiques de les civilitzacions fluvials. El mural pot
representar un mapa on es localitzen les cultures: Mesopotàmia, Egipte, Índia i
Xina. Aquesta activitat afavoreix la col·laboració entre els diferents alumnes.
Imagina que fas la volta al món fa 4000 anys

• Suposa que vius al començament de la història i que per alguna circumstància (ets
un comerciant, un esclau...) acabes a l’altra banda del món. Al final de la teva vida
expliques les teves experiències en un text breu que hem trobat ara.
Confuci i Lao Tse

• Es pot proposar la lectura de textos triats d’aquests filòsofs de l’antiga Xina.
Després es pot obrir un petit debat entre els alumnes sobre els textos llegits. Als
enllaços següents es troben citacions dels autors proposats:
http://www.proverbia.net/citasautor.asp? autor=244 i
212
http://www.proverbia.net/citasautor.asp?autor=569
Ramayana i Mahabaratta
• Lectura de textos triats d’aquestes epopeies Índies. Després els alumnes poden fer
una redacció emulant els textos llegits.
Debat: avantatges de l’escriptura

• A partir de l’apartat «A fons» de la pàgina 166 del llibre de l’alumne es pot iniciar
un debat sobre els avantatges que va suposar per a la humanitat la invenció de
l’escriptura.
Buscar informació
• Es proposa un treball d’investigació. Els alumnes buscaran informació sobre algun
personatge o esdeveniment d’una civilització fluvial i després en faran una petita
redacció. Els alumnes haurien de presentar fotocòpies o impressió de les fonts en les
que s’han basat.
Informe: diferències entre l’edat dels metalls i les civilitzacions fluvials

• Els alumnes faran un informe sobre les semblances i les diferències entre l’edat dels
metalls i les civilitzacions fluvials. Hi analitzaran els aspectes següents:
• El territori que comprèn cada tipus de cultura.
• L’organització política que s’hi donava.
• La jerarquia de la societat.
• Les característiques de la religió.
• L’art.
Buscar informació: el calendari mesopotàmic

• Obrir la pàgina http://sepiensa.org.mx/librero/historia.html, clicar la icona «Para
estudiar el pasado» i entrar a la secció «Calendarios». Llegir el text relatiu a
Mesopotàmia i respondre les preguntes següents:
• Quins pobles mesopotamis van idear els primers calendaris?
• Quants dies tenia un mes? I quants mesos tenia un any? I dies?
• Què feien per evitar els desfasament entre les estacions i el calendari? Quina
civilització actual encara fa servir aquest calendari primitiu?
Més recursos
Enllaços
• http://members.fortunecity.es/fotografia1/35_Mesopotamia.htm
• http://www.ancientindia.co.uk/
213
• http://www.ancientchina.co.uk/menu.html
• http://www.dearqueologia.com/casa_sumeria.htm
• http://www.geocities.com/juliobou/sumer.html
DVD
• Mesopotamia. Civilizaciones perdidas, vol. 06.
• China. Antiguas civilizaciones. MD.
• India. Antiguas civilizaciones. MD.
• China. Civilizaciones perdidas,vol. 05.
• Viaje a lo desconocido, vol. 03, El misterio del valle del Indo, MD.
Novel·les
• P. LANZOTTI, Kengi y la magia de las palabras. Ediciones SM. Col. El Barco de
Vapor.
• R. GÓMEZ, Zigurat. Ediciones SM.
• J. SANTACANA i M. C. GARCÍA, El Cercano Oriente: los sumerios. Anaya. Col.
Biblioteca Básica de Historia.
• VIRREY, Mitos chinos. Akal. Col. Pasado Legendario.
Publicacions cientíiques
• E. BASSIN, J. BOTTÈRO i J. VERCOUTTER, Los imperios del Antiguo Oriente (3 vols.).
Historia universal siglo XXI.
• F. LARA, La civilización sumeria, Historia 16. Biblioteca de Historia.
214
VI- Avaluació
• Diferenciar els trets més rellevants que caracteritzen les primeres civilitzacions
urbanes.
215
Fitxa de reforç 49
Les civilitzacions fluvials

Fitxa de reforç 50
La cultura mesopotàmica
La civilització fluvial xinesa

La civilització de Harappa
El naixement de l’escriptura
Les primeres civilitzacions

216
Les ciutats de Mesopotàmia

Veneçuela: paisatge i història

217
15. L’antic Egipte
I- Introducció

estudia la civilització egípcia. El text expositiu analitza els condicionants geogràfics de
la civilització egípcia, el seu sistema polític i social, i també les seves creences i les
característiques de l’art egipci. La unitat també inclou els apartats «A fons», que
permeten examinar amb deteniment alguns aspectes de la civilització egípcia, com ara
l’evolució històrica de l’Egipte faraònic, les condicions de vida en aquella civilització,
els diferents tipus d’enterraments o les arts decoratives. També conté apartats sobre el
«Patrimoni» egipci, que mostren algunes obres destacades de l’art. És una unitat llarga,
a causa de la importància de la civilització egípcia per al desenvolupament de la
civilització occidental i de l’interès que desperta aquesta cultura en l’alumnat. El text té
un caràcter descriptiu, adequat a l’objectiu de descriure la societat egípcia, tot i que
quan cal establir subdivisions o característiques es recorre a l’esquematització de les
idees principals.
218
Objectius
• Explicar la influència del medi físic (especialment del riu Nil) en la configuració de
la civilització egípcia.
• Conèixer les diferents etapes de la història egípcia i els principals personatges i
esdeveniments.
• Descriure l’estructura política i l’estructura social de l’Egipte antic.
• Explicar com eren les creences dels antics egipcis i valorar-ne la influència en l’art.
• Conèixer les principals obres d’art de l’antic Egipte.
• Valorar les aportacions de la cultura egípcia al patrimoni cultural de la humanitat.
Continguts
• Descobriment del paisatge egipci i la seva influència en la forma de vida, amb

especial interès en la influència del Nil.
• Distinció de les etapes de la història egípcia.
• Reconeixement del poder del faraó.
• Reconeixement de la societat egípcia com una societat desigual, amb privilegiats i
no privilegiats.
• Reconeixement i anàlisi del paper de la dona egípcia.
• Descobriment de la vida quotidiana al camp i a la ciutat.
• Descobriment de les creences egípcies: politeisme i vida després de la mort.
• Identificació i reconeixement de l’art: l’arquitectura monumental (temples i
tombes), l’escultura, la pintura i les arts menors.
• Anàlisi d’objectes de manera pautada.
• Anàlisi de dibuixos i fotografies de restes reals per obtenir-ne informació.
• Interpretació del plànol d’un edifici.
• Anàlisi d’enterraments per extreure’n informació.
• Reproducció de tècniques antigues: escriure amb jeroglífics.
• Curiositat per conèixer formes de vida d’altres èpoques.
• Valoració de les restes d’Egipte com a fonts fonamentals que ens permeten
reconstruir el nostre passat i que, per tant, cal conservar.
219
• Actitud crítica davant les idees errònies que sovint es transmeten sobre la
civilització egípcia.
• Estimació per l’art egipci, valorant-lo per tres raons: pel seu valor artístic, per
expressar els gustos, necessitats i sentiments d’una època, i per ser el reflex de la
creativitat humana.
• Rebuig de la falta de drets de grans grups socials en aquesta civilització.
• Empatia per les creences i formes de vida d’altres èpoques.
220
III- Metodologia
Hi ha tres propostes d’itineraris per treballar el contingut de la unitat. D’una banda l’1 i
el 3 i, per l’altra, mitjançant treballs individuals per a l’alumnat amb més interès per
aquesta civilització en el segon itinerari.

Comprèn els epígrafs 1 i 2 de la pàgina 174 a la 177 del llibre de l’alumne
complets, l’apartat sobre els déus de l’epígraf 4 i l’epígraf 5 a les pàgines de la 182 a la
185 del llibre de l’alumne. Aquest itinerari permet conèixer els aspectes essencials de la
Per estudiar aquests aspectes que se suggereixen, és interessant realitzar les
activitats referides a la comprensió dels conceptes, la cerca de les idees principals i la
interpretació del text. També és interessant fer la tretzena activitat per sintetitzar el
coneixement de la jerarquia social egípcia.

Tots els epígrafs de la unitat tenen un contingut tractat de manera que qualsevol
alumne mitjà el pugui comprendre. Entre les activitats, les senyalades amb dues
rodonetes morades estan dissenyades específicament per a aquest nivell.

Aquest itinerari comprèn els apartats «A fons» relacionats amb «les etapes de la
història d’Egipte», «la vida quotidiana» i els «tipus de tombes egípcies», i també els
apartats sobre «Patrimoni» sobre «l’escriba», «els temples», «les piràmides de Gizeh» i
«el bust de Nefertiti».
Entre les activitats, s’han destacat amb tres rodonetes morades les que tenen més
nivell de dificultat. També convindria fer les activitats que acompanyen les parts del
text dels apartats «A fons» i «Patrimoni».
Totes les activitats de la unitat s’han diferenciat en tres nivells de dificultat.
Recursos i mitjans
221
Impresos
Materials TIC:
222
El país del Nil

La terra del faraó

La societat egípcia
La vida quotidiana
La religió
La vida després de la mort. Les tombes

L’art egipci
Activitats
223

• Fer servir el vocabulari relacionat amb la civilització egípcia.
• Comprendre un text narratiu (El tresor del faraó).

• Fer servir fonts primàries i secundàries per obtenir informació.
• Buscar informació a Internet i en enciclopèdies.
• Analitzar textos històrics: textos grecs que ens informen sobre l’antic Egipte.

• Analitzar què significava que el sobirà egipci fos considerat un déu i comparar-ho
amb l’actualitat.
• Reflexionar sobre el fet que en les societats els membres no són mai tots iguals; el
que varia són els criteris en què es fonamenten aquestes desigualtats.
avantpassats egipcis. Comprendre quins problemes afrontaven, com els resolien i
quins sentiments devien tenir.
• Precisar el context espaciotemporal de la civilització egípcia.
• Conèixer els principals personatges de la civilització egípcia.
• Descriure formes de vida del passat, concretament en l’antic Egipte.
• Analitzar les similituds i diferències entre Egipte i Mesopotàmia i valorar com en un
mateix marc històric conviuen grups humans diferents.
• Situar en mapes històrics i línies del temps els processos històrics i fets estudiats.

• Conèixer les principals manifestacions de l’art egipci, les seves característiques i els
exemples principals.
224
• Analitzar les relacions entre art i societat: la influència de les creences en l’art
egipci, tant en els tipus de manifestacions (temples i tombes) com en les seves
característiques.
• Fer servir termes artístics bàsics: arquitravat, columna, perspectiva, frontalitat,
idealització.
• Analitzar obres d’art egípcies.
• Interpretar el plànol d’un edifici.
Pensament social
• Analitzar la importància del factor geogràfic en el desenvolupament de la
• Explicar les diferents formes en què els egipcis van solucionar un problema: com
aprofitar les aigües del Nil.
• Jerarquitzar els grups socials egipcis segons la seva posició de poder.
• Explicar els motius pels quals els egipcis construïen grans tombes i momificaven els
morts.
• Formular hipòtesis sobre la vida quotidiana dels egipcis a partir de l’observació
d’escultures.
• Esbrinar el grup social al qual pertanyia un difunt a partir de l’anàlisi de les restes
d’un enterrament.
225
L’extensió de la unitat
• La unitat dedicada a Egipte és molt llarga, en correspondència amb la durada i la
influència que aquesta civilització ha tingut en el desenvolupament de la civilització
occidental. Tot i així, aquesta magnitud i la gran quantitat d’informació que conté
constitueixen un problema per a l’alumnat de 1r d’ESO. L’atractiu de la civilització
egípcia afavoreix que l’alumnat tingui interès i expectació per aquesta unitat.
Caldrà que organitzem la unitat amb cura i de manera amena perquè l’alumnat
no la vegi inassequible.
Les fantasies sobre la civilització egípcia

• La civilització egípcia ha desencadenat tota mena de mites i especulacions sobre el
seu origen i desenvolupament. Un dels reptes que planteja la unitat és desfer
aquestes teories fantàstiques que resten interès a la civilització. Perquè l’alumnat
desestimi aquest tipus d’especulacions, convé oferir la visió racional que la
investigació històrica aporta per comprendre el desenvolupament de la civilització
egípcia.
Els condicionaments geogràfics d’Egipte

• L’experiència de l’alumnat, que viu en un món amb un elevat nivell tecnològic, no
facilita que comprenguin la relació entre el mitjà físic i les característiques d’una
civilització. Per això és important insistir en el fet que l’aprofitament del Nil va
afavorir el progrés tecnològic i el desenvolupament sociocultural i polític en aquesta
àrida regió, fins al punt d’arribar a permetre el desenvolupament d’aquesta
civilització extraordinària.
Cal que afavorim que l’alumnat arribi a entendre aquesta relació, donant gran
importància a la geografia d’Egipte.
La funció divina dels faraons

• La divinitat del poder polític és un concepte totalment aliè a la civilització
occidental i això provoca que l’alumnat vegi aquesta característica com una
manifestació del primitivisme de l’Egipte faraònic. Per evitar aquest equívoc, cal
que insistim en la funció que complia aquesta creença: com la divinització del faraó
226
afavoria la centralització del poder polític i això permetia una concentració
d’esforços per a la realització d’obres públiques, i no només per a la realització de
palaus, tombes i temples, que van permetre el desenvolupament de la civilització
egípcia.
Caldrà, doncs, que relacionem el paper màgic que tenien els faraons de controlar
el ritme de les aigües del Nil, amb la funció pràctica d’aprofitar-les mitjançant la
realització d’obres hidràuliques.
Les diferents manifestacions de l’arquitectura egípcia

• Un perill latent és que a l’alumnat li resulta familiar l’arquitectura egípcia, que
relaciona amb les piràmides i temples de dimensions colossals.
El risc és que, com que els és coneguda, donin per sabuda l’arquitectura
d’Egipte. Cal, doncs, que els mostrem la varietat i la complexitat dels edificis, per
desfer aquest tòpic de l’alumnat.
Per fer-ho, és interessant mostrar a l’alumnat exemples variats i abundants,
sense pretendre que recordin els edificis, sinó la tipologia i la funció de cadascuna.
El cànon egipci de la figura humana

• És fàcil reconèixer una escultura o una pintura egípcia que representi la figura
humana: probablement, un cop que s’han vist exemples d’arts plàstiques egípcies,
tothom és capaç de diferenciar-les d’altres manifestacions artístiques. Per tant, el
problema no és tant reconèixer l’art egipci com comprendre per què és
recognoscible. Sens dubte, la raó es troba en el cànon egipci.
Perquè l’alumnat el reconegui és interessant que, després d’una breu
explicació de les característiques, practiquin elaborant una figura que segueixi les
regles de composició egípcies.
Lectura 25
La història d’Isis i Osiris

Lectura 26
La piràmide de Kheops
227
Investigació. 12
La dona a Egipte
WebQuest
L’antic Egipte
Recurs 42
L’antic Egipte
Recurs 43
La història d’Egipte
Recurs 44
L’arquitectura
Recurs 45
Una pintura a escala

228
El mural de la línia de temps d’Egipte

• Podeu elaborar amb l’alumnat una gran línia de temps durant l’estudi de la unitat.
La vida de Sinuhè, relat de la vida d’un camperol

• Treball d’imaginació en què l’alumnat, basant-se en el que ha après sobre la vida
dels egipcis, ha de fer una redacció on es narri un dia de la vida d’un camperol.
Elaborar un catàleg turístic d’Egipte

• L’alumnat haurà d’elaborar un catàleg turístic sobre Egipte en què indiqui:
• On se situa la terra dels faraons.
• Quines són les construccions més destacades.
• Quin és l’interès històric d’aquesta civilització.
Àlbum de fotografies dels personatges egipcis

• Cal que l’alumnat busqui fotografies de retrats dels diferents personatges que
apareixen al llarg de la unitat. En un full hauran de seleccionar sis fotografies i
explicar per què va destacar cadascun dels personatges seleccionats.
Informe sobre les diferències i semblances entre la civilització mesopotàmica i

l’egípcia
• Després d’estudiar la civilització egípcia, l’alumnat té coneixements concrets sobre
dues civilitzacions fluvials: Mesopotàmia i Egipte. Ara poden fer un quadre
comparatiu sobre aquestes dues primeres civilitzacions.
Escriu el teu nom

• A la pàgina http://recursos.cnice.mec. es/latingriego/Palladium/O_alumnos/esp100.
php, dins d’«Aplicaciones», «Escribe jeroglíficos egipcios», es pot obtenir la
transcripció del nom propi amb caràcters egipcis.
Debat: les obres del Museu Egipci de Barcelona o la mòmia del museu de
Montserrat s’haurien de tornar a Egipte si les reclamessin?
• Es planteja el debat del llegat de les civilitzacions antigues que es troba en els
museus d’Occident i de la conveniència de tornar-lo als països d’origen.
• Els egipcis actuals són hereus de l’Egipte faraònic i, per tant, han de custodiar
aquestes obres?
• Hem d’aconseguir que tornin les nombroses obres d’art català disperses arreu del
món?
Buscar informació sobre mites egipcis

229
• Cal que l’alumnat busqui informació sobre alguns mites i després en faci una petita
redacció. Haurien de presentar fotocòpies o impressió de les fonts en què s’han
basat per fer la redacció.
Investigació sobre les piràmides egípcies

• Entrant a la pàgina http://www.egipto.com/las_piramides/index.html l’alumnat
accedeix a un nodrit exemple de piràmides faraòniques, amb un breu comentari.
L’alumnat en pot elaborar un informe.
Elaborar un plànol d’un temple egipci

• Cal que l’alumnat dibuixi la planta d’un edifici egipci i hi indiqui les part que la
componen. Aquest tipus d’activitat fomenta que l’alumnat es fixi en els detalls.
Més recursos
Enllaços
• http://www.fundclos.com/c_museu.html
• http://www.edu365.cat/eso/muds/socials/index.html
• http://www.ancientgypt.co.uk/menu.html
• http://www.egiptomania.com/
• http://www.egipto.com/egipto_para_nino/index.html
Pel·lícules
• Cleopatra, dirigida per Joseph L. Mankiewicz el 1963.
• Historias de los antiguos egipcios, dirigida per Tony Mitchell el 2003.
DVD
• Hatshepsut, la gran reina de Egipto. El antiguo Egipto. Canal de Historia.
• Dioses y demonios. Los dioses de Egipto. Discovery Channel.
• Los secretos de la Gran Pirámide. National Geographic.
• Imperio Nuevo. La edad de oro egipcia. National Geographic.
• Egipto. Civilizaciones Perdidas, vol. 1.
Novel·les
• M. WALTARI, Sinuhè l’egipci.
• CABANAS, La conjura del faraón.
• R. EENGUIX, El Antiguo Egipto. Anaya. Biblioteca Básica de Historia, serie
«General».
230
• N. FERNÁNDEZ RUBIO, Así vivían los egipcios, Anaya. Biblioteca Básica de Historia,
serie «Vida Cotidiana».
• L. ORDEIX, J. SANTACANA, Egipte i Mesopotàmia: Els pobles de les valls fluvials.
Editorial Graó, Biblioteca de la classe, Barcelona, 1993.
• M. OTEAD, La vida en el antiguo Egipto, Akal, colección «Herencia del Pasado».
• S. STEEDMAN, L'Antic Egipte, RBA, Barcelona, 1996
• C. ALDRED, El arte egipcio, Barcelona, 1993.Fundació “la Caixa” Egipte milenari:
vida quotidiana a l'època dels faraons, Barcelona, 1998.
• C. JACQ, L'antic Egipte dia a dia, Edicions 62, Barcelona, 1998
• T. G. H. JAMES, El pueblo egipcio, Crítica.
231
VI- Avaluació
• Fer servir les convencions i unitats cronològiques i les nocions d’evolució i canvi
aplicant-les als fets i processos de la prehistòria i història antiga del món i de la
península Ibèrica.
• Diferenciar els trets més rellevants que caracteritzen una de les primeres
civilitzacions urbanes.
històric i comunicar la informació obtinguda de manera correcta per escrit.
232
Fitxa de reforç 53
La geografia de l’antic Egipte

Fitxa de reforç 54
Els sabers
Fitxa de reforç 55
Fitxa de reforç 56
El temple egipci
Fitxa de reforç 57
La vida quotidiana
Fitxa de reforç 58
La família en l’antic Egipte

233
Egipte a Internet
Les piràmides
L’antic Egipte en els seus textos

Egipte en la literatura i el cinema

El poder del faraó

Les creences dels egipcis

L’art egipci
234
Xile: paisatge i història

235
16. La història dels grecs
I- Introducció

l’àrea de segueix el desenvolupament clàssic: comença amb la geografia de l’Hèl·lade
per ressaltar la influència del medi sobre l’esdevenir històric i desenvolupa la història de
Grècia antiga segons la divisió convencional (període arcaic, època clàssica i
hel·lenisme). Acaba amb un apartat que parla de la presència dels grecs a la península
Ibèrica i, especialment, a Catalunya. És una organització senzilla i clara, que facilita
l’estudi cronològic i permet als alumnes comprendre l’evolució històrica de Grècia.
Però aquesta simplicitat de l’organització deixa fora aspectes tangencials però
essencials per comprendre la civilització grega, com les civilitzacions minoica i
micènica, l’Imperi persa o la colonització fenícia del Mediterrani. No obstant això, totes
aquestes qüestions apareixen als apartats «A fons», de manera que es completen els
continguts al mateix temps que se n’aconsegueix una jerarquia de manera intuïtiva.
La unitat és extensa, amb un llarg text expositiu. Això es justifica per la
importància de l’antiguitat grega pel naixement de la cultura occidental, que obliga a
tractar molts assumptes importants
236
Objectius
• Explicar les característiques de l’espai geogràfic grec i com van influir en la història
i la manera de viure de l’antiga Grècia.
• Conèixer les etapes de la història grega.
• Distingir els trets característics i els esdeveniments principals de cada una de les
etapes de la història grega.
• Valorar el paper històric de personatges rellevants, per exemple Pèricles i Alexandre
el Gran.
• Comprendre el desenvolupament del procés colonitzador i la influència que va tenir
en l’extensió de la cultura grega més enllà de les seves fronteres.
• Comparar dues formes d’organització política: la polis (ciutat-estat) i l’imperi.
• Descriure la presència grega a la península Ibèrica.
• Conèixer la presència grega a Catalunya a través de la colònia d’Empúries.
Continguts
• Reconeixement de l’espai grec i les etapes de la història grega.

• Explicació de l’època arcaica, amb el naixement de les polis i la colonització grega.
• Explicació de l’època clàssica, amb les guerres mèdiques, l’esplendor d’Atenes i la
Guerra del Peloponès.
• Explicació de l’imperi d’Alexandre el Gran.
• Reconeixement de l’hel·lenisme.
• Explicació de l’arribada dels grecs a la península Ibèrica.
• Reconeixement dels pobles que es van relacionar amb els gecs: els fenicis i els
perses.
• Anàlisi de l’evolució d’un objecte.
• Comparació entre les característiques pròpies de les diferents etapes històriques
d’una mateixa civilització.
• Elaboració d’un quadre cronològic.
237
• Valoració de les restes de la civilització grega com a fonts fonamentals que ens
• Empúries, una colònia grega a Catalunya.
Competècnies específiques
238
III- Metodologia

Consta dels apartats 2, 3 i 4 de la pàgina 198 a la 202 del llibre de l’alumne, que són
suficients per entendre l’evolució política de l’antiga Grècia i les seves característiques
més significatives (formació de les polis, expansió a ultramar, enfrontament entre grecs
i perses, la Guerra del Peloponès i l’expansió cultural derivada de les conquestes
d’Alexandre el Gran).
Les activitats referides al text que permeten tenir una comprensió suficient de la
història grega, són les subtitulades «Comprèn els conceptes» i «Busca les idees
principals» de les pàgines esmentades.
També poden realitzar-se les activitats d’interpretació de documents referits a
mapes i il·lustracions que aporten la dimensió de l’espai de la història grega,
especialment la de l’entorn més proper, com Empúries. De la mateixa manera, fer
l’activitat referida a Pericles ajudaria a «posar rostre» a la història de Grècia.
Per altra banda, seria interessant realitzar l’activitat final titulada «Sintetitzar
informació en un quadre cronològic» de la pàgina 206 del llibre de l’alumne.

Inclou els tres apartats que queden: el títol 1 a la pàgina 196 del llibre de l’alumne, que
facilita una comprensió del medi i la seva influència en el desenvolupament de la
cultura grega; el 5 de la pàgina 203, que concreta la presència grega a la Península, i el
6. a la pàgina 204 i 205, que s’ocupa en particular del territori de l’actual Catalunya.
L’apartat «A fons» titulat «L’imperi persa» de la pàgina 201 del llibre de
l’alumne permet conèixer un dels grans rivals dels grecs.

La resta d’apartats de quadres d’informació permeten obtenir una visió completa de la
història grega.
Aquest itinerari és adequat per als alumnes amb més curiositat o autonomia i
podria completar-se amb les activitats de les categories «Reflexiona» i «Organitza la
informació».
239
Recursos i mitjans
Impresos
Materials TIC:
240
El món grec
Els orígens de Grècia: Creta i Micenes

L’època arcaica: les polis i la seva expansió

L’època clàssica: Atenes i Esparta

Alexandre el Gran i l’hel·lenisme

Empúries, colònia grega a Catalunya

Activitats

241
• Utilitzar el vocabulari relacionat amb la història política grega.
• Comprendre un text narratiu (Schliemann, rere les empremtes de Troia).


• Utilitzar maneres especialitzades de representar informació, com ara la cronologia.

• Comparar dues formes d’organització política (aristocràcia i democràcia), opinar
sobre quina es prefereix i discernir la que té més relació amb la nostra.
• Comprendre què és un procés d’expansió territorial i que no tots són iguals a partir
de l’anàlisi de la colonització grega i l’imperi d’Alexandre, i distingir-ne les
diferències: les causes que els van provocar, els mitjans pels quals es van fer
(comercial i militar, respectivament) i el resultat (les colònies eren independents i
els territoris sotmesos per Alexandre, no).
• Constatar l’existència d’una diversitat d’interessos entre pobles que conviuen (per
exemple, Atenes i Esparta) i valorar mecanismes per dirimir aquestes diferències, a
més a més del militar.
• Ser capaç d’explicar els motius de les accions d’altres persones.
• Entendre que ser capaç d’explicar els motius d’altres no significa que es
comparteixin.
• Valorar la presència grega a Catalunya com a part del llegat cultural propi.
Competècnies específiques
• Precisar el context espaciotemporal en què es va desenvolupar la civilització grega.
• Conèixer esdeveniments i personatges fonamentals de la història grega: l’expansió
grega, les guerres mèdiques, l’Atenes de Pèricles, la Guerra del Peloponès, l’imperi
d’Alexandre el Gran.
• Explicar per què l’expansió de les polis i l’hel·lenisme són processos clau en el
nostre passat.
• Comprendre que en la història d’una civilització es distingeixen etapes amb
característiques pròpies.
242
Pensament social
• Analitzar el pes del factor físic en la formació de les polis i no pas d’un estat
unificat.
• Comparar els sistemes polítics d’Atenes i Esparta.
• Diferenciar entre les causes, el desenvolupament i els efectes de la colonització
grega.
• Explicar per què es van desencadenar les guerres en aquest període.
• Explicar més d’un efecte de la Guerra del Peloponès.
• Comparar la Grècia de les polis i l’imperi d’Alexandre el Gran.
243
La densitat de la unitat
• La història de Grècia és molt extensa, donada la trascendència per al
desenvolupament posterior de la civilització occidental i la gran quantitat de
documentació conservada. Encara que al llibre es presenta de manera breu, la unitat
té gran quantitat de conceptes, esdeveniments i personatges, necessaris per una
mínima comprensió de la història de Grècia. Una manera d’amenitzar la unitat pot
ser recórrer a apartats suaus del llibre com «Sabies que» o «Patrimoni», que
faciliten el manteniment de l’atenció per part de l’alumnat.
Relacionar la història grega amb el present

• L’estudi de la Grècia antiga és fonamental per conèixer les arrels de la nostra
cultura. Això suposa estudiar l’expansió de la civilització grega per les costes del
Mediterrani i el mar Negre, que esbossa el futur mapa europeu.
Treballar amb el document 7 de la pàgina 199 del llibre de l’alumne pot servir
per assenyalar la dimensió fonamentalment europea de la civilització grega, sobretot
si es compara amb l’expansió fenícia, que també està assenyalada al mapa.
Evitar la confusió entre la democràcia antiga i l’actual

• Una possible confusió és l’ús de la paraula democràcia per referir-nos a dos
sistemes polítics i socials tant diferents com la democràcia grega i els actuals
sistemes democràtics.
Per una banda convé assenyalar que la democràcia grega era una democràcia
esclavista.
A la democràcia grega només una minoria d’habitants de la polis (els ciutadans)
tenien drets polítics i civils. És important en aquest sentit marcar la diferència amb
els actuals sistemes democràtics, en els que tota la població major d’edat (sense
distinció de sexe) té drets polítics.
Per altra banda, és necessari insistir en què la democràcia antiga era una
democràcia directa, en la que el cos dels ciutadans participava en la gestió política
ocupant per torn els diferents càrrecs polítics i religiosos, en canvi en els actuals
sistemes representatius, la immensa majoria dels ciutadans només participa en la
designació dels càrrecs públics a través de les eleccions periòdiques.
244
No confondre l’expansió grega amb l’imperialisme del segle XIX
• L’expansió grega, tant l’arcaica com l’hel·lenística, no va ser una invasió
imperialista, ja que no eren conquestes que impliquessin el control polític ni
l’explotació econòmica dels recursos i la població.
• En el cas de les colonitzacions del període arcaic, es tractava d’emigracions
provocades per la pobresa i la mala distribució dels recursos de la polis d’origen.
L’emigració va afectar sobretot poblacions en situació crítica i, en aquest sentit
s’assembla més a l’actual onada migratòria des de països subdesenvolupats cap als
desenvolupats. Pel que fa a les conquestes d’Alexandre el Gran i les monarquies
hel·lenístiques posteriors, en realitat només van suposar la substitució del poder
aquemènida pel de nous monarques hel·lenístics, sense que les poblacions sotmeses
experimentessin canvis significatius.
Localitzar les àrees de colonització grega i fenícia a la península Ibèrica i, en

particular, a Catalunya
• Les colonitzacions de la Península van afectar sobretot el litoral de llevant i
meridional i les van portar a terme dos pobles: els fenicis i els grecs.
Els apartats 5 i 6 de les pàgines 203 i 206 del llibre tracten aquesta qüestió, i la
realització de les activitats referides a aquest aspecte pot ajudar a determinar les
àrees d’influència dels dos pobles colonitzadors. L’estudi de la colònia grega
d’Empúries, pot ser un exemple cabdal que reuneix els aspectes més significatius
del procés de colonització.
Lectura 28
La colònia grega d’Empúries

Lectura 29
Alexandre el Gran
245
Investigació 13
Les dones a l’antiga Grècia: situació general

Recurs 46
L’Hèl·lade
Recurs 47
La història dels grecs

Recurs 48
L’expansió grega
El mural de la línia del temps de Grècia

assenyalarem les diferents etapes i alguns esdeveniments fonamentals, com les
Guerres Mèdiques, el regnat d’Alexandre el Gran, etc. L’eix s’elaborarà en un rotlle
de paper a la part superior per poder-lo continuar a la unitat següent, en el que es
podran situar esdeveniments destacats des del punt de vista social i cultural.
Tartesos, grecs i fenicis

• A partir de la informació del llibre de text, els alumnes podran elaborar una redacció
imaginant que són comerciants grecs que arriben a la península Ibèrica. És
important que assenyalin els pobles aborígens que hi trobarien, així com els pobles
colonitzadors que ja estaven a la Península.
Atenesos i espartans
• Fer un debat entre els alumnes en el que un grup adopta el paper dels atenesos i un
246
altre el dels espartans. Cada grup ha de defensar els punts de vista de cada una de les
seves ciutats a la Guerra del Peloponès respecte a:
• L’imperialisme atenès
• L’enfrontament entre democràcia i aristocràcia
Àlbum de fotos de personatges grecs

• Els alumnes buscaran a Internet fotografies de retrats dels diferents personatges que
apareixen al llarg de la unitat. A un full seleccionaran sis fotografies i explicaran per
què va destacar cada un dels personatges seleccionats.
La Ilíada
• Es pot realitzar la lectura d’algun capítol de la Ilíada a classe i posteriorment
comentar-la. El comentari es pot centrar en alguns aspectes com els que se
suggereixen a continuació:
• Determinar el període de la històric de Grècia al que es refereix.
• Assenyalar l’esdeveniment a què fa referència.
• El caràcter històric o llegendari de l’esdeveniment.
• El coneixement d’alguna altra obra grega connectada amb l’anterior.
Imagina que ets un colonitzador grec

• Es pot fer una redacció en la que l’alumne se situi en el paper d’un emigrant grec
que marxa a fundar una colònia. Encara que la imaginació ha de tenir un paper
destacat al treball, la redacció ha de partir de les condicions de vida en el període
arcaic que els alumnes han estudiat a la unitat.
L’hoplita
• Demanar als alumnes que dibuixin un hoplita grec a partir de la il·lustració de la
pàgina 200. Es pot utilitzar una quadrícula per facilitar la reproducció de la
il·lustració.
Més recursos
Enllaços
• http://www.mac.es/empuries
• http://www.uoc.edu/humfil/ct/Hiper_educatius
• http://www.dearqueologia.com
• http://www.artehistoria.com/historia/contextos/547.htm
Pel·lícules
• Troia, dirigida per Wolfgang Petersen, 2004.
247
DVD
• Atlas interactivo de historia universal, vol. 1. MD.
• Grandes épocas del arte: La Grecia clásica, vol. 1. MD.
• Grecia. Civilizaciones perdidas, vol. 2.
Novel·les
• C. GOÑI, Buscando a Platón vía Internet, Einusa.
• J. MARTÍN, Los juegos olímpicos en la antigüedad, Ed. Glénat.
• MERCÈ CANELA, L’escarabat verd, La Galera, Col·lecció «Grumets», 1999.
• RAQUEL LÓPEZ MELERO, Así vivían en la antigua Grecia, Anaya. Biblioteca Básica de
Historia.
Publicacions cinetífiques
• C. M. BOWRA, Las Atenas de Pericles, Ed. Alianza.
• J. A. RAMÍREZ (dir.), Historia del arte. El mundo antiguo,vol. 1. Alianza Editorial.
• FEDERICO LARA PEINADO, JOSÉ M. BLÁZQUEZ i altres, El mundo griego, Ediciones
Nájera.
248
VI- Avaluació
• Diferenciar els trets més rellevants que caracteritzen la civilització grega,
identificar-ne els elements originals i valorar aspectes significatius del que han
aportat a la civilització occidental.
• Conèixer els trets més rellevants de la presència grega a Catalunya i comprendre la
importància del seu llegat en la cultura catalana.
249
Fitxa de reforç 63
El temps i l’espai grecs

Fitxa de reforç 64
La geografia de la Grècia antiga

L’antiga Grècia en la literatura i el cinema

L’antiga Grècia a Internet

Ulisses i el ciclop
Les polis gregues

250
La fundació d’Empúries pels foceus

La història de l’antiga Grècia

Els grecs i la guerra

Xina: paisatge i història

251
16. La manera de viure dels grecs
I- Introducció
Aquesta unitat del primer curs d’Educació secundària obligatòria de Geografia i

Història toca els aspectes sociològics i culturals de la civilització grega. Els dos primers
apartats parlen de la jerarquia social i l’economia de l’antiga Grècia.
El tercer apartat estudia l’organització de la ciutat, diferenciant els períodes
arcaic i clàssic de l’època hel·lenística. Per últim els elements culturals hel·lènics
s’aborden als tres últims apartats; el quart està dedicat a la religió, i el cinquè i sisè a
l’arquitectura monumental i l’escultura.
La mateixa matèria de la unitat obliga a establir nombroses classificacions i
subdivisions que permetin comprendre l’estratificació social, l’estructura del temple
grec, etc. Per això el text expositiu té una estructura esquemàtica marcada per la
utilització de pics. S’aconsegueix així una exposició senzilla, però que mostra de
manera completa la societat grega i les seves manifestacions culturals.
Als apartats «A fons» i «Patrimoni» es desenvolupen aspectes puntuals dels
continguts que apareixen al text expositiu, com l’estudi, entre d’altres del Partenó o
l’organització de la democràcia atenesa. Aquesta disposició permet seqüenciar la unitat
segons el tipus d’alumnat que hi hagi, ja que els aspectes essencials es troben al text
expositiu, i els elements d’aprofundiment, a la resta d’apartats.
252
Objectius
• Descriure l’estructura social a l’antiga Grècia.

• Descriure la vida quotidiana dels grecs: activitats econòmiques, alimentació, vestit i
habitatge.
• Comprendre com era una ciutat grega i valorar les ciutats gregues com a inici del
nostre urbanisme.
• Identificar i descriure edificis característics de l’antiga Grècia.
• Conèixer els principals trets de la religió grega.
• Conèixer les característiques i les obres més importants de l’art grec.
• Valorar la civilització grega com una de les bases fonamentals de la civilització
occidental.
Continguts
• Descripció de la societat grega.

• Explicació de la democràcia atenenca.
• Enumeració dels activitats econòmiques.
• Narració de la vida quotidiana: com eren l’alimentació, el vestit i l’habitatge.
• Reconeixement de les ciutats.
• Explicació de la religió grega: els déus i els herois, els mites i el culte religiós.
• Reconeixement de l’arquitectura, concretament la dels temples.
• Descripció de l’escultura.
• Explicació de la cultura de la raó.
• Anàlisi d’un edifici.
• Anàlisi d’una escultura.
• Comparació entre les característiques principals de les diferents etapes de l’escultura
grega.
• Identificació de ceràmiques gregues.
• Valoració de les restes de la civilització grega com a fonts fonamentals que ens
253
• Valoració dels grecs com una de les bases de la civilització occidental.
• Rebuig de la manca de drets de grans grups socials en la civilització grega antiga.
Competències espacífiques
254
III- Metodologia

Hauríem d’assegurar-nos que els alumnes amb més dificultats d’aprenentatge estudiaran
els apartats següents: el 3 (sobre les ciutats) de la pàgina 212 i 213 del llibre de
l’alumne, el primer subapartat del 4 (sobre déus, herois i mites) a la pàgina 214 del
llibre de l’alumne, i els apartats 5 i 6 de la pàgina 216 a la 219 del llibre de l’alumne.
D’aquesta manera els alumnes tindran una idea bastant completa de la religió i l’art
grecs, que són llegat important.
Pel que fa a les activitats, s’haurien de realitzar les assenyalades amb les
categories «Comprèn els conceptes» i «Busca les idees principals» de les pàgines
esmentades que estan relacionades amb aquests apartats.

Tots els apartats del text haurien de ser estudiats per la majoria dels alumnes, ja que
suposa que també estudiïn aspectes relacionats amb la societat i l’economia.
Les activitats de nivell mitjà són les titulades «Interpreta el text» i «Interpreta els
documents» de la unitat. També es podria relacionar amb aquest itinerari l’activitat final
de la unitat «Elaborar un mapa de conceptes» de la pàgina 220 del llibre de l’alumne.

Comprèn els apartats assenyalats com «A fons», «Drets humans» i «Patrimoni» de la
unitat.
Les activitats marcades amb tres pics liles tenen més dificultat i són adequades
per alumnes més avantatjats o interessats.
Es pot obtenir un coneixement més exhaustiu de la religió grega treballant el
document 14 de la pàgina 214 del llibre de l’alumne. S’hauria d’utilitzar perquè els
alumnes interpretin per primera vegada una genealogia preguntant-los sobre les
relacions de parentiu entre els diferents déus.
L’aprofundiment en l’estudi de l’art grec es pot aconseguir a través de l’estudi
del Partenó i l’evolució de l’escultura, que es tracten a l’apartat «A fons». A més
aquests continguts es poden reforçar amb l’anàlisi del temple Paestum i d’una escultura
255
que es troben a les activitats finals de la unitat.
Recursos i mitjans
Impresos
Materials TIC:
256
Una societat desigual

• Fer les activitats proposades a la pàgina 208 i 209 del llibre de l’alumne.
Les activitats econòmiques

Les ciutats
La religió grega
L’art: els temples

L’art: l’escultura
Activitats
257

• Utilitzar el vocabulari relacionat amb la història política grega.

• Analitzar textos històrics: Grècia a través dels textos d’Homer.

• Elaborar mapes de conceptes.

• Comprendre que el concepte de ciutadà està vinculat a uns drets polítics, que uns
tenen i dels quals uns altres n’estan exclosos.
avantpassats grecs. Comprendre quins problemes afrontaven, com els resolien i
quins sentiments podien tenir.

• Utilitzar informació estudiada com a base per fonamentar opinions raonades sobre
l’esclavitud i la situació de la dona.
• Enumerar i descriure les principals característiques de la manera de viure dels grecs:
societat, economia, vida quotidiana i creences.
• Comprendre que en els aspectes concrets d’una civilització (política, economia,
societat, art) es distingeixen etapes, i que les etapes de cada un d’aquests aspectes no
tenen per què coincidir, ja que cada aspecte evoluciona a un ritme diferent.
• Analitzar la pervivència en l’actualitat de determinats trets grecs: en la política, en
l’urbanisme, en l’art, en les ciències...
258
• Conèixer les principals manifestacions de l’art grec, les característiques i els
• Analitzar les relacions entre art i societat: l’art com a reflex dels valors d’una època
(gust per la bellesa, la proporció, les mides humanes i l’estructura racional).
• Fer servir termes artístics bàsics: ordre, frontó, columna, fust, cornisa, mètopa, fris,
arquitrau, capitell, realisme, expressivitat...
• Identificar edificis específics i descriure’n la forma i la funció: el temple i el teatre.
• Utilitzar pautes bàsiques per analitzar edificis.
• Utilitzar pautes bàsiques per analitzar escultures.
• Identificar ceràmiques i relacionar-ne la forma amb la funció.
Pensament social
• Comparar la situació dels diferents grups socials pel que fa als drets i les llibertats.
• Explicar la importància de l’aparició de la moneda.
• Identificar els factors que expliquen l’emplaçament i l’estructura de la ciutat grega.
259
Diferenciar entre ciutadans i no ciutadans

• La jerarquia social de les civilitzacions anteriors al liberalisme es basava en les
diferències legals de la població i els privilegis de les minories dominants. Per
comprendre aquesta diferència aplicada a la societat grega és útil treballar les tres
primeres activitats que fan referència a l’apartat «Una societat desigual».
Comprendre el sentit de l’esclavatge a l’antiguitat

• La idea preconcebuda que els alumnes tenen sobre l’esclavatge és la de que els
esclaus eren maltractats constantment. El text d’Aristòtil que s’inclou a l’apartat de
«Drets humans» pot servir per comprendre el sentit de l’esclavatge grec des del punt
de vista dels esclavistes, ja que és una justificació de l’esclavatge sense que això
suposi disculpar l’actitud dels amos d’esclaus.
L’organització de l’espai de la ciutat grega

• Avui les ciutats responen a una planificació urbana que té en compte la construcció
d’infraestructures i la seva ubicació a diferents espais econòmics, residencials, etc.
Però els alumnes creuen que això ha existit sempre. Per això és important destacar
que els grecs van donar un gran impuls a l’urbanisme.
Comprendre la diferenciació entre pràctiques religioses públiques i privades

• La majoria d’alumnes tenen una experiència de la religió limitada a l’àmbit públic i
sovint de contingut predominantment social (comunions, bateigs...) però molts
desconeixen l’existència de pràctiques religioses privades.
L’apartat «El culte religiós» de la pàgina 214 del llibre de l’alumne permet
conèixer els diferents tipus de pràctiques religioses, i fins i tot l’origen religiós dels
jocs olímpics. Aquest tema els pot resultar especialment motivador, ja que és
conegut i els pot mostrar la història com quelcom viu.
Entendre el concepte d’ordre arquitectònic

• Aquest aspecte és de gran dificultat per l’alumnat, ja que és el primer cop que
s’enfronten a l’estudi de l’art amb cert rigor. L’art prehistòric, el mesopotàmic o
l’egipci no han exigit el nivell conceptual que requereix l’estudi de l’arquitectura
260
grega, de la que s’estudia l’estructura del temple grec i la seva planta, i s’aprèn a
distingir els tres ordres pels capitells. Una àmplia selecció de documents permet
estudiar de manera molt plàstica l’arquitectura grega partint del llibre.
Conèixer l’evolució de l’escultura grega

• El tema és molt ampli, com passa amb l’arquitectura, per això ens hem de limitar al
més elemental: els materials i els temes escultòrics fonamentals i les característiques
essencials de l’escultura grega (idealisme i harmonia).
El text expositiu tracta aquestes qüestions que queden exemplificades amb els
documents que l’acompanyen.
Lectura 27
Llegendes gregues
Investigació. Fitxa 14
Les dones a Atenes i Esparta

Recurs 49
El temple grec
Recurs 50
L’escultura grega
261
El mural de l’art grec

• Els alumnes poden elaborar al llarg de la unitat un mural que reculli les principals
manifestacions artístiques gregues, tant arquitectòniques com escultòriques i
ceràmiques. Es poden ordenar en tres columnes (una per cada manifestació artística)
i en tres files (una per cada període de l’art grec: arcaic, clàssic i hel·lenístic).
Aquesta activitat afavoreix la col·laboració entre els diferents alumnes i al final
quedaria plasmat l’art grec a l’aula.
Recopilar edificis occidentals amb influència de l’art grec

• Cada alumne ha d’aportar dues imatges on s’apreciï la influència hel·lènica als
edificis que ha seleccionat. Les imatges poden ser fotocopiades d’enciclopèdies o
llibres d’art o descarregades d’Internet. Els alumnes explicarien quina influència
grega s’aprecia a la imatge seleccionada. Amb les aportacions dels alumnes es
podria elaborar un petit dossier sobre la influència de l’arquitectura grega a
l’arquitectura occidental.
Dibuixar la planta d’un temple grec

• Els alumnes dibuixaran la planta d’un edifici grec i assenyalaran les parts que la
formen. Aquest tipus d’activitat fomenta que els alumnes es fixin en els detalls i
facin un aprenentatge actiu.
Buscar informació sobre mites grecs

• Es proposa un treball d’investigació. Els alumnes buscarien informació sobre alguns
mites proposats pel professor o per ells mateixos i després farien una petita redacció
narrant el mite. Els alumnes hauran de presentar fotocopies o impressió de les fonts
en què s’han basat per fer la seva redacció.
Narrar un dia a la vida d’un ciutadà grec

• Treball d’imaginació en el que els alumnes, en base amb el que han après sobre la
vida dels antics grecs, han de fer una redacció en la que narrin un dia a la vida d’un
ciutadà grec. Es podria valorar, pel que fa a continguts, si inclouen conceptes
apresos a la unitat.
A quina ciutat hauries volgut viure si haguéssis nascut a Grècia?

• Activitat proposada per desenvolupar l’empatia de l’alumnat vers la civilització
grega. L’alumne ha de triar necessàriament una ciutat i raonar el motiu de l’elecció.
Aquesta activitat permetria la valoració de les actituds de l’alumne en relació amb el
seu entorn.
262
Debat sobre l’esclavatge
• L’activitat parteix del text d’Aristòtil sobre l’esclavatge que s’inclou a la unitat. A
1r d’ESO els alumnes acostumen a ser reticents a expressar les seves opinions, per
això el professor haurà de fomentar que intervinguin i es respecti allò que
expressen.
Diferències entre la casa grega i la dels alumnes.

• Amb aquesta activitat es pot ressaltar les diferències entre una casa grega i la dels
mateixos alumnes. L’objetiu és mostrar als alumnes els canvis que es produeixen al
llarg de la història, fins i tot en qüestions de vida quotidiana, que ells tendeixen a
considerar com a naturals i per tant fora de la història.
Més recursos
Enllaços
• http://www.dearqueologia.com
• http://www.artehistoria.com/historia/contextos/547.htm
Pel·lícules
• Troia, dirigida per Wolfgang Petersen, 2004.
DVD
• Grandes épocas del arte: La Grecia clásica, vol. 1. MD.
• Grecia. Civilizaciones perdidas, vol. 2.
Novel·les
• C. GOÑI, Buscando a Platón vía Internet, Einusa.
• J. MARTÍN, Los juegos olímpicos en la antigüedad, Ed. Glénat.
• MERCÈ CANELA, L’escarabat verd, La Galera, Col·lecció «Grumets», 1999.
• RAQUEL LÓPEZ MELERO, Así vivían en la antigua Grecia, Anaya. Biblioteca Básica de
Historia.
• C. M. BOWRA, Las Atenas de Pericles, Ed. Alianza.
• J. A. RAMÍREZ (dir.), Historia del arte. El mundo antiguo,vol. 1. Alianza Editorial.
263
• FEDERICO LARA PEINADO, JOSÉ M. BLÁZQUEZ i altres, El mundo griego, Ediciones
Nájera.
264
VI- Avaluació
• Diferenciar els trets més rellevants que caracteritzen la civilització grega,
identificar-ne els elements originals i valorar aspectes significatius del que han
aportat a la civilització occidental.
265
Fitxa de reforç 68
La democràcia atenesa
Fitxa de reforç 69
La societat grega
Fitxa de reforç 70
El llegat de Grècia
L’acròpoli
Els déus olímpics

Ceràmiques gregues
266
Atenes, la polis més important

Les ciutats gregues

Els jocs olímpics i la religió

L’art grec
267
18. La història dels romans
I- Introducció

tracta la història política de Roma, i s’aborden qüestions molt diferents: la fundació de
la ciutat, les institucions de govern a les diferents èpoques (encara que amb especial
atenció a les magistratures republicanes), els conflictes interns (com la lluita entre
patricis i plebeus durant la república, les guerres civils i les crisis del segle III), les
lluites de conquesta (especialment les Guerres Púniques, arran de les quals Roma es
transforma en un veritable imperi) o les defensives (com les invasions germàniques).
S’hi recull un llarg període històric de més de 1.200 anys. Per abraçar una història tant
extensa s’ha seguit una periodització convencional: a l’apartat 2 s’estudia a fundació de
la ciutat, i al següent, la monarquia.
La república s’estudia als títols 4 i 5, aquest darrer dedicat a la crisi de la
república durant el segle I aC. Als apartats 6 i 7 s’estudia l’Imperi amb un text expositiu
que tracta l’alt Imperi, la crisi del segle III i el baix Imperi. La fragmentació de l’Imperi
romà i els regnes germànics es tracten al punt 8 i a l’apartat annex «A fons».
La unitat presenta un decidit caràcter narratiu en què gairebé no es recorre a
l’esquematització.
268
Objectius
• Explicar les característiques de l’espai geogràfic romà.

• Descriure el procés d’expansió i conquesta que van dur a terme els romans.
• Conèixer les etapes de la història romana: època, característiques i esdeveniments
principals.
• Valorar el paper històric de personatges rellevants, per exemple Juli Cèsar i August.
• Comparar l’organització política en la república i l’imperi.
• Explicar les causes i les conseqüències de la crisi de l’Imperi romà.
Continguts
• Reconeixement de l’espai romà i les etapes de la història romana.

• Explicació de la monarquia i el tipus de govern.
• Explicació de la república: la forma de govern, la lluita entre patricis i plebeus, les
guerres púniques.
• Explicació de la crisi de la república.
• Descripció de l’alt imperi: govern i característiques.
• Descripció del baix imperi: la crisi del segle III, la recuperació del segle IV.
• Fi de l’Imperi romà d’Occident i fragmentació del Mediterrani en diferents regnes i
civilitzacions.
• Interpretació d’organigrames.
• Lectura crítica de còmics sobre els romans.
• Anàlisi de monedes.
• Comparació entre les característiques pròpies de les diferents etapes històriques
d’una mateixa civilització.
• Valoració de les restes de la civilització romana com a fonts fonamentals que ens
269
270
III- Metodologia

Els alumnes amb menys atracció per l’estudi de Roma podrien estudiar els apartats 1 i 2
de la pàgina 228 i 229 del llibre de l’alumne, que plantegen continguts molt generals
sobre la geografia i la història de Roma. També els poden resultar interessants les
activitats finals «Analitzar una moneda» i «Llegir un còmic críticament» de la pàgina
234 i 235 del llibre de l’alumne.

Encara que tots els apartats de la unitat tenen un contingut assequible per a un alumne
mitjà, podríem considerar imprescindibles els apartats següents: 1, 2, 3, 4 (només la
primera part) de la pàgina 228 i 229 del llibre de l’alumne, 5, 6, 7 (només els dos últims
paràgrafs) i 8 de la pàgina 230 a la 233 del llibre de l’alumne.
Pot ser útil realitzar les activitats «Comprèn els conceptes», «Busca les idees
principals», «Interpreta el text», i «Interpreta els documents» de la unitat, que permeten
aprendre les qüestions essencials de la història romana. Dins de les activitats finals,
s’hauria de realitzar l’activitat «Sintetitzar informació en una línia del temps» a la
pàgina 235 del llibre de l’alumne.

Aquest itinerari completa l’anterior i permet obtenir una visió més profunda de la
història romana. Suposa també estudiar els subapartats «Patricis i plebeus» i «Les
guerres púniques» de l’apartat 4 de la pàgina 230 del llibre de l’alumne i l’«A fons»
sobre la fragmentació del Mediterrani a la pàgina 233.
Amb els alumnes de més nivell podem fer l’activitat final «Interpretar
organigrames» de la pàgina 234 del llibre de l’alumne.
Recursos i mitjans
271
Impresos
Materials TIC:
272
L’auge de l’imperi (27 aC – 235 dC)

La fi de l’Imperi romà
Activitats

• Utilitzar el vocabulari relacionat amb la història política romana.


• Sintetitzar informació en una línia del temps.
273
• Analitzar les lluites entre patricis i plebeus com a model d’un conflicte social.
• Comparar els diferents tipus de conquesta que van fer servir els romans (des del
pacte fins a la destrucció militar total) i valorar-los des d’un punt de vista ètic.
• Constatar l’existència d’una diversitat d’interessos entre els grups que componen
una societat i com la imposició violenta dels uns sobre els altres pot provocar una
forta crisi (tal com va passar en la república romana).
• Ser capaç d’explicar els motius de les accions d’altres persones.
• Precisar el context espaciotemporal en què es va desenvolupar la civilització
romana.
• Conèixer esdeveniments i personatges fonamentals de la història romana: la
conquesta etrusca, els conflictes entre patricis i plebeus, l’expansió territorial, les
guerres púniques, els triumvirats, l’establiment de l’imperi, els principals
emperadors i la fi de l’Imperi romà.
• Explicar per què la creació i la fi de l’Imperi romà són dos processos clau del nostre
passat.
• Comprendre que en la història d’una civilització es distingeixen etapes amb
característiques pròpies.
Pensament social
• Analitzar el pes del factor militar en l’expansió romana.
• Explicar els efectes que la conquesta romana va tenir sobre els pobles conquistats.
• Comparar diferents formes d’organització política dels romans.
• Comparar dues crisis sofertes pel món romà (la crisi de la república i la crisi final de
l’imperi) i analitzar el pes de les causes internes i externes de cada una.
• Enumerar més d’una conseqüència de les guerres púniques.
• Valorar les solucions que van buscar diferents emperadors al problema de la crisi
durant el baix imperi.
274
Adquirir una idea clara de la cronologia entorn del canvi d’era

• La comprensió de l’evolució cronològica és una tasca complexa al 1r cicle d’ESO,
ja que s’estudien llargs períodes històrics molt allunyats del present. Però, a més, en
aquesta unitat la qüestió es complica, ja que es produeix un canvi d’era. Per això
l’explicació de la unitat s’ha d’acompanyar de l’elaboració d’eixos cronològics i el
repàs de les nocions cronològiques bàsiques que es van presentar a les pàgines
d’«Introducció a la Història».
Comprendre l’estructura del sistema polític romà

• L’alumnat d’aquesta edat té una idea simplificada de l’organització d’una societat i
del sistema polític d’una civilització. Aquesta idea, sovint basada en la seva
experiència familiar, acostuma a limitar-se a diferenciar entre els qui manen, que
identifiquen amb reis o personatges coneguts, i els qui obeeixen. L’estudi de les
principals institucions romanes els pot aportar una primera idea sobre la complexitat
dels sistemes polítics.
En aquest sentit s’hauria d’insistir en el paper legislatiu de les assemblees
enfront de la funció executiva de les magistratures, que al seu torn són triades pel
cos electoral reunit als comicis. Comparar l’actual sistema representatiu amb el
sistema romà i establir-ne els avantatges a través d’un debat, podria ser una manera
entretinguda d’enfocar aquesta qüestió.
Entendre la natura del conflicte entre patricis i plebeus

• L’exemple dels plebeus que van reivindicar els drets polítics pot servir per mostrar
el valor de la cooperació, ja que cooperant van aconseguir el reconeixement dels
drets civils i polítics complets. Una manera d’aproximar el tema a l’experiència dels
alumnes és mostrar-los l’existència de demandes similars en la nostra societat.
Percebre la importància de l’enfrontament entre romans i cartaginesos

• Durant el període de les guerres púniques, Roma es va transformar i va deixar de ser
una simple ciutat-estat, per convertir-se en la capital d’un Imperi que comprenia no
només la conca mediterrània, sinó també el nord-oest d’Europa, gran part dels
Balcans, Anatòlia i Mesopotàmia.
275
Insistir en les àrees d’influència de Roma i Cartago pot ajudar que els alumnes
entenguin per què la victòria de Roma a les guerres púniques li va donar el control
del Mediterrani occidental i la va convertir en una potència.
Distingir l’imperi de la monarquia i la república

• L’Imperi és un llarg període de més de cinc-cents anys caracteritzat per la
concentració de poder en la figura de l’emperador. Es tractava d’una institució
vitalícia, i l’emperador designava el seu successor. Això la diferencia clarament de
la monarquia, en què prima la successió consanguínia.
Perquè els alumnes distingeixin entre aquestes tres formes de govern, pot ser
interessant resumir les característiques específiques de cada sistema en un quadre
sinòptic.
Diferenciar l’alt Imperi del baix Imperi

• Analitzar les diferències entre les dues èpoques en què tradicionalment es divideix
l’Imperi romà és una tasca complexa, però necessària per comprendre la fi de
l’Imperi romà i la posterior fragmentació durant el període germànic.
Per facilitar la comprensió de l’evolució històrica de l’Imperi romà és
convenient accentuar els contrastos entre els dos períodes: descriure l’alt Imperi,
que va del segle I al III dC, com l’època d’esplendor de la civilització romana, i
identificar el baix Imperi, els dos darrers segles de la seva existència, com una època
de crisi, caracteritzada per la fi de l’expansió territorial romana, les dificultats
frontereres, l’empobriment i la ruralització.
Lectura 32
La caiguda de Numància
Investigació. 15
Les dones a Roma: evolució històrica

276
WebQuest
Pompeia
Recurs 51
L’imperi romà
Recurs 52
L’imperi romà (II)

Recurs 53
La història romana
Més recursos per a la classe i per a casa
El mural de la línia del temps de Roma

assenyalarem les diferents etapes i alguns esdeveniments fonamentals, com les
guerres púniques, l’assassinat de Juli Cèsar, etc. L’eix es pot elaborar en un rotlle de
paper i continuar-lo a la unitat següent.
«Tu també, Brutus»

• A partir de la informació del llibre de text, elaborar una redacció imaginant que cada
alumne és un ciutadà romà testimoni de l’assassinat de Cèsar. És important que
assenyalin els motius que van portar a l’assassinat i que se situi en present, anys
després, per fer també referència a esdeveniments posteriors, com el segon
triumvirat, la guerra entre Marc Antoni i Octavi, etc.
Debat sobre les lluites entre patricis i plebeus

277
• L’enfrontament entre patricis i plebeus durant la república és un exemple clàssic de
conflicte social. Les diferències econòmiques i legals entre els dos grups
n’expliquen el fenòmen. Pot ser una bona oportunitat per acarar els alumnes amb la
problemàtica de la conflictivitat social. El debat es podria articular entorn de
diverses qüestions:
• Van fer bé els plebeus de rebel·lar-se contra els patricis?
• Creieu que hi ha motius per un descontentament similar en l’actualitat?
• Se us acudeixen altres maneres de solucionar les discrepàncies?
• Van aconseguir els seus objectius?
• Quina institució es va crear per defensar la plebs? Creieu que hi ha organismes
semblants a la societat actual?
Àlbum de fotos dels personatges romans

• Els alumnes hauran de buscar retrats dels diferents personatges que apareixen al
llarg de la unitat. Hauran de seleccionar sis fotografies i explicar en un full per què
van destacar els personatges seleccionats.
Comentari de les Vides paral·leles de Plutarc

• Es poden triar passatges de Plutarc que tractin qüestions semblants de dos
personatges per comparar-los. Podem centrar la lectura i el comentari en alguns
aspectes com:
• Semblança dels personatges
• Els seus fets més importants
Potser el llibre més indicat pels alumnes és «Alexandre i Cèsar», ja que són dues
figures que els alumnes coneixen.
El legionari
• Dibuixar un legionari romà a partir d’un model. Es pot utilitzar una quadrícula per
facilitar la reproducció de la il·lustració. Aquest tipus d’activitats fomenten
l’aprenentatge per part dels alumnes, ja que s’han de fixar en els detalls.
Mapa de l’Imperi
• Sobre un mapa polític, dibuixar les fronteres de l’Imperi i anomenar els països que
tenen territori que va formar part de la civilització romana.
El legionari
• Buscar informació sobre algun personatge acordat entre els alumnes i el professor i
fer una petita redacció amb la seva biografia. Se’ls podria donar un índex a respectar
per tal d’evitar que copiïn les fonts que utilitzin.
278
Més recursos
Enllaços
• http://www.geocities.com/historia_imperia/roma/roma.html
• http://www.elinformadordegalicia.com/jms/roma/roma001.htm
• http://www.ateneanike.com/pagina_11.html
Pel·lícules
• Julio César (TV), dirigida per Uli Edel el 2002.
DVD
• Roma, Antiguas civilizaciones. MD.
• El imperio romano. Apogeo y caída, MD.
• Imperios: Roma, MD.
Novel·les
• R. SUTCLIFF, Aquila, el último romano. Gran Angular.
• P. BACCALARIO, El señor de la horda. Ediciones SM.
• C. CODOÑER i C. FERNÁNDEZ-CORTE, Roma y su imperio. Anaya, Biblioteca Básica de
Historia, Serie General.
• TREVOR CAIROS, Los romanos y su imperio. Akal.
• P. GRIMAL, La formación del imperio romano. Siglo XXI.
279
VI- Avaluació
• Caracteritzar els trets de l’organització política, econòmica i social de la civilització
romana, valorar la transcendència de la romanització a Hispània i la pervivència del
llegat romà al nostre país, i analitzar algunes de les aportacions més representatives.
280
Fitxa de reforç 74
La geografia de Roma
Fitxa de reforç 75
Cronologia. Temps i era cristiana

Fitxa de reforç 76
Astèrix i Obèlix
Roma a Internet
La biografia d’un emperador: Titus

Cèsar prepara el setge d’Alèsia

281
El Mare Nostrum
Computar el temps segons els romans

El govern de l’Imperi romà

Les invasions
282
19. La manera de viure del romans
I- Introducció
La dinovena unitat del primer curs d’Educació secundària obligatòria de Geografia i

Història parla d’aspectes relacionats amb les estructures profundes de la civilització
romana: societat, economia, creences i art. La unitat té un caràcter descriptiu i només
s’utilitza la lletra negreta per ressaltar els aspectes importants o per donar entrada a
punts que es desenvolupen.
Les temàtiques que es tracten són molt variades: la societat s’aborda al primer
apartat, que parla de les diferències entre ciutadans i no ciutadans, així com de la
situació de la dona. Al segon punt s’estudia l’economia romana i es descriuen els
principals sectors econòmics. Les ciutats s’examinen al tercer títol, on es fa èmfasi en la
descripció de la planta i l’equipament urbà. L’arquitectura és l’objectiu del quart
apartat, on s’estudien les característiques tècniques de l’arquitectura i l’enginyeria
romanes i els principals tipus d’edificis. Els últims dos punts de la unitat es dediquen a
conèixer la religió romana: per una banda la religió pagana i per l’altra el cristianisme.
La unitat es completa amb dos apartats ressaltats: el primer, «Drets humans»,
estudia l’esclavatge a Roma, i el segon, més extens, se centra en la vida quotidiana.
283
Objectius
• Analitzar l’estructura social a l’Imperi romà.

• Descriure la vida quotidiana dels romans: activitats econòmiques, alimentació, vestit
i habitatge.
• Comprendre com era una ciutat romana i valorar- la com a inici del nostre
urbanisme.
• Identificar i descriure edificis característics de l’Imperi romà i conèixer les obres
d’art més importants.
• Conèixer els principals trets de la religió romana.
• Valorar la importància de l’aparició del cristianisme en la història occidental.
• Analitzar la influència de la cultura romana en la civilització occidental i valorar-la
com una de les seves bases.
Continguts
• Descripció de la societat romana.

• Enumeració dels activitats econòmiques.
• Narració de la vida quotidiana: com eren l’alimentació, el vestit i l’habitatge.
• Reconeixement de les ciutats.
• Explicació de la religió romana: paganisme i cristianisme.
• Descripció de l’arquitectura: quins eren els edificis principals i quines tècniques de
construcció utilitzaven.
• Anàlisi de la fotografia aèria de les restes d’una ciutat.
• Anàlisi d’edificis.
• Extracció d’informació d’escultures.
• Identificació d’objectes quotidians.
• Valoració de les restes de la civilització romana com a fonts fonamentals que ens
• Valoració de la cultura romana i el cristianisme com dues de les bases de la
civilització occidental actual.
284
• Rebuig de la manca de drets de grans grups socials en la civilització romana.
285
III- Metodologia

Pensem que els continguts relacionats amb la ciutat i amb l’arquitectura, els haurien
d’estudiar tots els alumnes, tant per la quantitat de vestigis que es poden trobar per tot
Europa com perquè són una part fonamental del llegat dels romans.
S’hauria d’estudiar els apartats 3 i 4 de la pàgina 238 i 239 del llibre de l’alumne
i l’«A fons» sobre la vida quotidiana de les pàgines 240 i 241.
Les activitats més adequades són les que s’agrupen sota els títols «Comprèn els
conceptes» i «Busca les idees principals», corresponents a aquests apartats.
De les activitats finals s’hauria de realitzar l’activitat «Elaborar un mapa de
conceptes» de la pàgina 245 del llibre de l’alumne.

Tots els apartats del text tenen un nivell conceptual adequat per a un alumne mitjà.
També pertanyen a aquest nivell les activitats categoritzades com a «Interpreta
el text» i «Interpreta els documents», així com les activitats finals «Identificar objectes
quotidians» de la pàgina 244 i «Extraure informació d’escultures» de la 245.

Els apartats que aporten informació complementària (seccions «Drets humans», i «A
fons») són adequades per a alumnes amb una motivació i un interès especials, o amb
més capacitats.
També tenen més nivell de dificultat les activitats «Organitza la informació» i
«Reflexiona», així com l’activitat final anomendada «Interpretar una foto aèria de les
restes d’una ciutat» de la pàgina 244 del llibre de l’alumne.
Recursos i mitjans
Impresos
286
Materials TIC:
287
Una economia pròspera

Les ciutats
Grans constructors i enginyers

Una societat desigual

La vida quotidiana
El cristianisme
Activitats
288

• Utilitzar el vocabulari relacionat amb la història i la cultura romanes.

• Analitzar textos històrics: mites romans.

• Elaborar mapes de conceptes.

• Comprendre que el concepte de ciutadà està vinculat a uns drets polítics, que uns
tenen i dels quals uns altres estan exclosos.
avantpassats romans.
• Comprendre quins problemes afrontaven, com els resolien i quins sentiments podien
tenir.

• Utilitzar informació estudiada com a base per fonamentar opinions raonades sobre
l’esclavitud i la situació de la dona.
• Valorar l’aparició del cristianisme i el fet que es convertís en religió oficial com un
canvi fonamental en el nostre passat.
• Enumerar i descriure les principals característiques de la manera de viure dels
romans: societat, economia, vida quotidiana, creences.
• Comprendre que, mentre la vida política transcorre amb canvis continus, les
estructures polítiques, socials, econòmiques i culturals es mantenen molt més temps,
durant segles.
• Analitzar la pervivència en l’actualitat de determinats trets romans: en la política, en
289
l’urbanisme, en l’art, en les ciències...
• Interpretar un procés de canvi religiós: el pas del politeisme (paganisme) al
monoteisme (cristianisme) i el pas de l’existència d’una gran llibertat religiosa a una
religió oficial obligatòria per a tothom.

• Conèixer les principals manifestacions de l’art romà, les característiques i els
• Analitzar les relacions entre art i societat: l’art com a reflex de les necessitats
humanes; la relació entre art i funció (edificis d’oci, commemoratius, religiosos i
habitatges).
• Fer servir termes artístics bàsics: cúpula, volta de canó, mosaic...
• Identificar edificis específics i descriure’n la forma i la funció: el temple, el teatre,
l’amfiteatre, el circ, les termes, els diferents tipus d’habitatge....
• Extreure informació de les escultures.
Pensament social
• Explicar la relació entre la creació d’una extensa xarxa de comunicacions i el
desenvolupament del comerç.
• Comparar la situació dels diferents grups socials pel que fa als drets i les llibertats.
• Comparar el paganisme i el cristianisme.
• Donar més d’una raó per explicar l’èxit final del cristianisme.
• Plantejar hipòtesis sobre la funció de determinats objectes romans.
290
Diferenciar la societat romana de la grega

• L’organització de la societat romana, dividida en homes lliures, ciutadans i no
ciutadans, i esclaus, es pot confondre amb el sistema social grec. Potser seria
interessant ressaltar les similituds més que les diferències entre les dues societats a
través d’un quadre sinòptic.
Diferenciar l’economia romana de la grega

• Tal com passa amb l’organització social, l’economia de Grècia i de Roma tenen una
base comuna. Totes dues s’estableixen sobre una agricultura mediterrània, i en totes
dues les ciutats són organismes polítics que tenen un paper rellevant en
l’organització de la vida. De la mateixa manera que en el cas de l’organització
social, serà interessant ressaltar-ne les similituds més que les diferències.
Les diferències principals es donen en l’amplitud geogràfica del comerç romà i
en la seva varietat més àmplia. Confeccionar un quadre comparatiu de les rutes
comercials i de les mercaderies de les dues societats pot afavorir que els alumnes
comprenguin aquestes diferències.
Valorar el paper de l’esclavatge a l’economia romana

• L’apartat sobre l’esclavatge de la pàgina 236 del llibre de l’alumne, com que
enumera algunes de les tasques que realitzaven els esclaus, permet que els alumnes
comprenguin la importància quantitativa dels esclaus en el món romà i el fet que
treballaven en tots els àmbits.
Comprendre l’avenç de l’urbanisme romà respecte del grec

• L’urbanisme, entès com l’organització de l’espai de la ciutat, és tan antic com la
ciutat mateixa. Els alumnes van estudiar les primeres passes de l’urbanisme
occidental a la unitat 17.
Per afrontar aquesta qüestió és important que, a més del text expositiu, els
alumnes treballin l’activitat «Interpretar una foto aèria de les restes d’una ciutat» de
la pàgina 244 del llibre.
Valorar les innovacions tècniques que van aportar els romans

291
• És important que els alumnes de 1r d’ESO adquireixin la idea que la civilització
romana va donar un gran impuls a les tècniques de construcció, tant per la utilització
de nous materials com per l’ús de nous elements de construcció.
Conèixer la gran varietat d’edificis romans rellevants

• L’equipament de les ciutats romanes era molt complet i variat. A més d’una gamma
d’edificis amb diferents funcions, tenien infraestructures que donaven molts serveis
als habitants de les ciutats. Perquè els alumnes comprenguin la diversitat de què
parlem, és important que se’ls presentin diverses imatges sobre els temples i
infraestructures.
Comprendre el paper polític del culte a l’emperador

• Segons la imatge popular, grecs i romans adoraven els mateixos déus amb diferents
noms. La realitat és més complexa: la religió romana va tenir un caràcter sincrètic
que li va permetre assumir, juntament amb els cultes privats, no només les divinitats
gregues, sinó les d’altres pobles sotmesos, en especial, orientals.
Per comprendre aquesta peculiaritat de la religió romana és important insistir
que el culte a l’emperador va tenir un caràcter polític, ja que a seva funció era
cohesionar la fidelitat a l’Estat.
Entendre per què el cristianisme va passar de ser perseguit a convertir-se en

l’única religió de l’Imperi
• Aquesta qüestió està estretament relacionada amb el que es tracta al punt anterior.
Els cristians no van ser perseguits per professar una creença particular, sinó perquè
no realitzaven els ritus de culte imperial, i això s’entenia com un desafiament a
l’autoritat de l’Estat. A partir del segle IV, l’expansió del cristianisme i la debilitat
de l’Estat van afavorir que l’Imperi legalitzés i després imposés el cristianisme com
a única religió.
Lectura 30
Roma
292
Investigació 16
Patrícies, plebees i esclaves

WebQuest
Pompeia
Recurs 54
Edificis per a l’oci

Recurs 55
Altres edificis romans

El mural de l’arquitectura romana

• Els alumnes poden elaborar al llarg de la unitat un mural que reculli les principals
manifestacions de l’arquitectura romana. Es poden ordenar en columnes per
diferenciar els diferents tipus d’edificacions.
Elaborar un catàleg turístic de Roma

• Els alumnes han d’elaborar un catàleg turístic sobre Roma en el qual assenyalin:
• On se situa la ciutat.
• Quines són les construccions més destacades.
• Quin és l’interès històric de Roma.
Dibuixar la planta d’una ciutat romana

• Els alumnes han de dibuixar la planta d’una ciutat romana i assenyalar-ne els
elements principals: carrers, places i edificis més significatius. Aquesta mena
293
d’activitat fomenta que els alumnes es fixin en els detalls i facin un aprenentatge
actiu.
Buscar informació sobre déus romans

• Els alumnes han de cercar informació sobre alguns déus romans i després fer-ne una
petita redacció. Haurien de presentar fotocòpies o impressió de les fonts en què
s’han basat per fer-la.
Narrar un dia en la vida d’un ciutadà romà

• Treball d’imaginació en què els alumnes, basant-se en el que han après sobre la vida
dels antics romans, han de fer una redacció que narri un dia en la vida d’un ciutadà
romà.
El calendari romà
• Activitat que suposa la investigació per part dels alumnes, que han de buscar
informació a través d’Internet o utilitzant l’enciclopèdia. Han de buscar informació
sobre:
• Les hores del dia.
• Els dies del mes.
• Els mesos de l’any.
Amb sentit de l’humor

• Després de consultar la pàgina http://www.culturaclasica.com/cultura/forges_roma-
nos.html, els alumnes hauran de crear una vinyeta humorística en la qual aparegui
alguna d’aquestes expressions: mens sana in corpore sano; ad kalendas graecas;
vade retro; pecata minuta. El professor ha de traduir-ne prèviament el significat i
comentar-ne l’ús actual.
Dissenya un vestit romà

• Els alumnes hauran de dibuixar un romà i una romana amb els vestits característics,
i anomenar els diferents elements del vestit. Les activitats d’aquest tipus són
atractives per als alumnes, al mateix temps que els obliga a concentrar-se i fixar-se
en els detalls.
La fe dels cristians
• Es pot plantejar una activitat als alumnes que consisteixi a buscar informació sobre
les primitives heretgies cristianes. A continuació es poden resumir les
característiques d’aquestes heretgies en un quadre sinòptic comparatiu amb la
doctrina ortodoxa que sosté la jerarquia eclesiàstica.
294
Més recursos
Enllaços
• http://pompeya.desdeinter.net/pomp.htm
• http://www.elinformadordegalicia.com/jms/roma/sociedad.htm
• http://www.ateneanike.com/pagina_78.html
• http://www.dearqueologia.com/
Pel·lícules
• Gladiator, dirigida per Ridley Scott. 2000.
DVD
• Coliseo: ruedo mortal del Roma. MD.
• Grandes èpocas del arte, vol. 02.
• El arte de Roma. MD.
• La vida en el Imperio Romano. Discovery Channel.
Novel·les
• M. I. MOLINA, De Victoria para Alejandro, Alfaguara Infantil y Juvenil.
• J. ESPINÓS i D. SÁNCHEZ, Así vivian los romanos, Anaya, Biblioteca Básica de
Historia, sèrie Vida Cotidiana.
• P. ARDAGH, Los romanos, SM.
Publicaicones científiques
• P. ARIÈS i G. DUBY, Historia de la vida privada, vol. 1 («Del imperio romano al año
1000»), Taurus.
295
VI- Avaluació
296
Fitxa de reforç 80
La vida a Roma
Fitxa de reforç 81
Igualtat i desigualtat en la societat romana

Fitxa de reforç 82
El llegat de Roma
Jesús de Natzaret i Pau de Tars

La Roma clàssica en la literatura i el cinema

La pintura pompeiana
297
La societat i l’economia romanes

Les ciutats romanes

La religió dels romans

Els primers cristians

298
20. La Hispània romana
I- Introducció
La unitat 20 del primer curs d’Educació secundària obligatòria de Geografia i Hsitòria

tracta la història de la península Ibèrica a l’antiguitat, al llarg del primer mil·lenni abans
de Crist i durant la dominació romana. Aborda, per tant, dues grans qüestions: la
història dels ibers i els celtes de la Península, i la Hispània romana.
La primera qüestió apareix al primer apartat, en el qual s’estudien de manera
paral·lela els dos pobles aborígens. La segona part de la unitat se centra en la Hispània
romana i comprèn la resta dels apartats.
Per la gran quantitat de detalls que hi ha en aquesta unitat, hem de fer moltes
classificacions i subdivisions que permetin comprendre les diferències entre ibers i
celtes, i les d’aquests amb Roma. Per això, el text expositiu té una estructura
esquemàtica. Així s’aconsegueix una exposició senzilla però completa.
299
Objectius
• Conèixer els pobles que vivien a la península Ibèrica i a les Balears el primer
mil·lenni abans de Crist i localitzar-los en un mapa.
• Descriure els trets principals de la manera de viure dels pobles preromans a la
península Ibèrica i a les Balears.
• Descriure el desenvolupament de la conquesta romana a la península Ibèrica i a les
Balears, i diferenciar-ne les etapes.
• Comprendre el significat del procés anomenat romanització i identificar-ne els trets
fonamentals.
• Valorar el grau de romanització d’Hispània.
• Descriure la vida quotidiana a la Hispània romana.
• Analitzar el canvi que va representar la presència romana en les estructures
polítiques, econòmiques, socials i culturals de les terres conquerides.
• Valorar la influència de la cultura romana en la nostra cultura.
Continguts
• Descripció de la situació espaciocultural, l’organització política i social, l’economia,

les creences i l’art dels ibers.
• Descripció de la situació espaciocultural, l’organització política i social, l’economia,
les creences i l’art dels celtes.
• Explicació de la conquesta romana d’Hispània.
• Reconeixement de la societat hispanoromana.
• Reconeixement de l’economia hispanoromana.
• Explicació de la romanització a Hispània: el llatí, la religió, les ciutats i l’art.
• Interpretació de mapes històrics i línies del temps.
• Localització en un mapa dels grups de pobles ibers i celtes.
• Elaboració d’un dossier.
• Valoració del fet que som el fruit del llegat que ens han deixat nombrosos pobles
sobre el nostre territori.
300
• Valoració de les restes que han deixat diferents cultures com a fonts fonamentals
que ens permeten reconstruir el passat i que, per tant, cal conservar.
301
III- Metodologia

Aquest itinerari que podríem anomenar geogràfic, té un caràcter d’introducció i vol
aconseguir que els alumnes diferenciïn els diferents pobles que vivien a la Península
durant l’antiguitat. Comprèn dos apartats: el primer (només els tres primers paràgrafs) i
el segon, així com el document 1.
El treball d’aquest itinerari pot centrar-se en dues activitats molt concretes:
l’ànàlisi del document 1 (activitat 3 de la pàgina 247, primer apartat) i l’organització de
la informació que es proposa a les activitats de la pàgina 250.
Els continguts d’aquest itinerari informen sobre els pobles que habitaven a la
Península a l’antiguitat, per la qual cosa l’haurien de treballar tots els alumnes.

Aquest itinerari, més extens, parla de la manera de viure dels diferents pobles de
l’antiguitat hispana: l’economia, la societat, l’organització politicoadministrativa i les
creences. L’itinerari comprèn el text expositiu dels apartats 1 a 5.
Per abordar aquest itinerari els alumnes poden fer l’activitat «Organitza la
informació» de la pàgina 247 i «Busca les idees principals» de la pàgina 250, i tindran
una visió de conjunt dels pobles de l’antiguitat.
Els alumnes menys motivats poden analitzar els documents suggerits per aquest
itinerari seguint una pauta semblant a la proposada per al primer itinerari pel document
1.

L’apartat sisè i els apartats de «Patrimoni» conformen aquest itinerari. Suposa un pas
més, ja que es passa de la simple descripció a l’avaluació del llegat de l’antiguitat.
L’objectiu és que coneguin i valorin els vestigis arqueològics i la influència històrica
d’aquests pobles.
Els alumnes farien l’activitat proposada a la pàgina 247 sobre els documents 2 i
3 i les de «Comprèn els conceptes» i «Interpreta el text» de la pàgina 250, així com la
que es proposa sobre el document 8 a «Interpreta els documents».
302
Recursos i mitjans
Impresos
Materials TIC:
303
Activitats
Ibers, celtes i colonitzadors

La romanització
Altres
Activitats

• Valorar la romanització com un procés clau que explica com som.


• Elaborar resums.
• Elaborar un dossier.
304
• Analitzar la convivència en un mateix territori (la península Ibèrica) de pobles amb
diferents trets culturals (ibers i celtes).
avantpassats ibers, celtes i hispanoromans. Comprendre quins problemes
afrontaven, com els resolien i quins sentiments podien tenir.
• Treballar en equip per elaborar un dossier.

• Utilitzar la informació estudiada com a base per fonamentar opinions raonades
sobre els diferents graus de desenvolupament cultural dels pobles que vivien a la
Península en l’antiguitat.
• Fer servir les pautes correctes per planificar i realitzar els procediments de la unitat.
• Explicar el significat del terme romanització.
• Enumerar i descriure les principals característiques de la manera de viure dels ibers
i els celtes.
• Analitzar com va canviar aquesta manera de viure amb la conquesta romana.
• Descriure per fases el procés de la conquesta romana de la península Ibèrica i les
Balears.
• Conèixer les dates i els personatges clau en aquest procés de conquesta.
• Situar en mapes històrics i en línies del temps els processos històrics i els fets
estudiats.

• Conèixer les principals manifestacions de l’art iber, celta i hispanoromà, les
característiques i els principals exemples.
• Analitzar com era la cultura de la península Ibèrica abans i després de l’arribada
dels romans.
Pensament social
• Analitzar el paper que van tenir les legions com a mitjà de transmissió cultural.
• Descompondre el procés de romanització en els elements que el conformen.
• Formular hipòtesis sobre les raons que podrien explicar la rapidesa de la conquesta
romana d’Hispània.
305
La densitat de la unitat
• La unitat 20 és complexa per als alumnes, ja que s’hi estudien tres pobles i cultures
(els celtes, els ibers i els romans) i es mencionen a més altres pobles colonitzadors
del Mediterrani oriental: grecs, fenicis i els seus successors, els cartaginesos.
Per fer assequible la unitat, els professors hem de centrar l’atenció dels alumnes
en les qüestions més destacades.
El canvi d’escala que suposa la història de la Península a l’antiguitat

• L’estudi de la història de la Península a l’antiguitat suposa un canvi en l’enfocament
respecte les unitats d’història anteriors, ja que si fins ara s’havien estudiat grans
civilitzacions, ara l’estudi dels celtes, els ibers i la Hispània romana té importància
per a la història d’Espanya, però en menor mesura per a la comprensió de la història
general. És convenient que els professors ressaltem aquests dos aspectes:
• Advertir d’aquest nou enfocament que suposa l’estudi de la història d’Espanya.
• Explicar el context d’aquests pobles en el marc de les civilitzacions mediterrànies i
cultures europees del primer mil·lenni abans de Crist.
Comprendre les diferències entre els ibers i els celtes

• Conèixer la diversitat dels pobles que van habitar la Península a l’antiguitat pot ser
molt complicat, però la classificació tradicional en ibers i celtes aporta senzillesa i
claredat a la qüestió. Per comprendre les diferències entre ibers i celtes és important
que els alumnes localitzin geogràficament les dues cultures i que en distingeixin les
característiques: les diferències socieconòmiques, polítiques, d’hàbitat i de creences.
Conèixer la seqüència cronològica dels pobles de la Península durant l’antiguitat

• La localització temporal és un dels elements fonamentals de la història, però suposa
un problema per als alumnes. Això és perquè la cronologia és una magnitud
abstracta.
La representació del temps en un eix cronològic és una bona manera que els
alumnes aconsegueixin aprendre i comprendre aquest aspecte de la història. Per això
és interessant l’activitat 10 del llibre.
306
Reconèixer les diferents manifestacions de la romanització
• L’herència cultural i patrimonial de Roma a la Península és immensa i, com va dir
l’historiador, «tots som fills de Roma». Precisament la gran quantitat de llegat romà
obliga a fer una classificació i selecció que es pot articular en dos grups: el llegat
cultural i el material.
Del llegat cultural potser es podria destacar les llengües romàniques de la
Península. L’immens llegat material pot resumir-se elaborant un dossier segons es
proposa a l’activitat final de la pàgina 251. També pot ser útil perquè els alumnes
valorin el llegat romà, la visita a algun jaciment o museu on hi hagi materials
romans.
La comprensió de termes específics

• La unitat presenta molts termes específics que els alumnes han de conèixer i saber
utilitzar. El llibre presenta un «Glossari» i activitats de «Comprèn els conceptes»
que ajuden a abordar aquest problema. Tot i això i per reforçar aquest aprenentatge
fóra convenient que els alumnes es fessin el seu glossari a la llibreta amb els termes
que van apareixent al llarg del text.
Lectura 31
Descripció de Celtibèria
Investigació 17
Les dones a la Hispània romana

Recurs 56
Ibers i celtes
307
Recurs 57
La romanització d’Hispània
El pòster d’Hispània
• Els alumnes poden elaborar al llarg de la unitat un pòster que reculli les principals
manifestacions artístiques de la Hispània antiga ordenades per cultures.
Elaborar un catàleg turístic de Roma

• Els alumnes poden elaborar una ruta que permeti visitar alguns dels principals
monuments romans a Espanya. Haurien de visitar:
• Un aqüeducte • Un teatre
• Una calçada • Un amfiteatre
• Un pont • Un arc de triomf
Dibuixar la planta d’una ciutat romana

• Consultar una pàgina web. Després de consultar la pàgina http://www.almen-
dron.com/historia/antigua/prerromanos/prerromano.htm, es poden fer algunes
activitats:
• Descriure com vestien les dones iberes.
• Explicar el paper de la dona als pobles indoeuropeus.
• Investigar sobre les llengües preromanes que existien a la Península i explicar si
se’n conserva alguna actualment.
Personatges i esdeveniments
• Els alumnes buscaran informació sobre alguns personatges o esdeveniments de la
Hispània antiga i després faran una petita redacció. Haurien de presentar fotocòpies
o impressió de les fonts en què s’han basat per fer la redacció.
Debat: Elements positius i negatius de la romanització

• Es pot dividir la classe en dos grups, un que defensi els efectes positius (malgrat les
conseqüències negatives) i un altre que ressalti els efectes negatius. Aquest debat
pot afavorir que els alumnes comprenguin el significat de la romanització.
El diari d’Hispània
308
• Es pot demanar als alumnes que imaginin que són periodistes i que han de redactar
el titular i el resum dels principals esdeveniments que han passat a Hispània des de
la Segona Guerra Púnica.
Que vénen els romans!

• Fer una petita redacció sobre algun esdeveniment de la Hispània romana que
l’alumne narrarà en primera persona. Aquesta activitat afavoreix l’empatia de
l’alumne vers el tema estudiat i és atractiva.
Topònims romans
• L’activitat que proposem consisteix a buscar noms de ciutats actuals que tinguin
origen romà. Es poden posar en dues columnes com a la pàgina 198 de la guia.
Viatge per Hispània

• Imagina que ets un habitant de Brigantium. Descriu el viatge que faries per la
Península fins arribar a Cartago Nova. Quins accidents geogràfics travessaries?
Quins pobles coneixeries?
Més recursos
Enllaços
• http://fresno.cnice.mecd.es/~jpan0004/
• http://usuarios.lycos.es/losmillares/index.html
• http://www.antropos.galeon.com/html/galaicos.htm
• http://www.antropos.galeon.com/html/iberos.htm
• http://www.historialago.com/leg_iberos.htm
DVD
• Historia de España, vol. 1. MD. «Prehistoria y primeros habitantes. Colonizaciones
de la península Ibérica».
• Historia de España, vol. 2. MD. «La conquista romana. Hispania, provincia del
imperio».
Novel·les
• SÁNCHEZ-ESCALONILL, El príncipe de Tarsis. Editex.
• J. SANTACANA, Iberia: los orígenes. Anaya, Biblioteca Básica de Historia.
309
Publicaciones científiques
• BARANDIARÁN i altres, Prehistoria de la península Ibérica. Ariel.
• BLANCO FREJEIRO, Los primeros españoles. Historias del Viejo Mundo, vol. 1.
Historia 16.
• BLANCO FREJEIRO i L. ABAD CASAL, Los iberos. Historias del Viejo Mundo, vol. 1.
Historia 16.
310
VI- Avaluació
311
Fitxa de reforç 86
La conquesta romana d’Hispània

Fitxa de reforç 87
Els pobles colonitzadors

Fitxa de reforç 88
L’economia dels pobles antics

Fitxa de reforç 89
Les creences i l’art

Fitxa de reforç 90
Astèrix a Hispània
La Hispània antiga en la pintura del segle XIX

312
Obres públiques romanes a Hispània

Hispània a Internet
Ibers i celtes
Les primeres colònies a la península Ibèrica

La conquesta romana d’Hispània

La romanització
313
21. La romanització a Catalunya
I- Introducció
La unitat 21 del primer curs d’Educació Secundària Obligatòria de l’àrea de Geografia i

Història tracta de la conquesta i la colonització romana dels territoris de la Catalunya
actual, i apropa l’alumne al llegat romà dins de l’àmbit cultural que li és més proper.
D’altra banda, aquesta unitat ha de concretar i tancar tot allò que l’alumnat ha après
sobre el món romà a les unitats anteriors, aplicat a una realitat que ha deixat empremta
al seu entorn.
La unitat s’inicia amb les característiques de les poblacions autòctones en el
moment de l’arribada dels romans durant les guerres púniques, i la distribució
d’aquestes en el territori. A l’apartat 2, s’estudia les diferents actituds de les poblacions
iberes davant la presència del món romà, així com el procés de conquesta i assimilació
posterior. Descriu també les característiques de la primera organització romana del
territori i les reaccions davant la consolidació del seu domini.
A l’apartat 3 es considera els elements que conformaren l’organització
administrativa del món romà a Catalunya i les seves característiques econòmiques i
socials, amb una atenció especial a l’establiment del tramat urbà, tot destacant la
fundació romana de moltes de la ciutats catalanes. Igualment, s’hi tracta l’articulació del
sistema de vies de comunicació a partir dels grans eixos de comunicació romans a la
Península. Per últim, s’hi destaca la importància d’algunes de les obres públiques
romanes, que constitueixen part del llegat patrimonial. L’apartat «Sabies que...» amplia
la informació sobre Tàrraco, tot considerant la importància de la ciutat en
l’administració civil i militar de la Península.
Per acabar, l’apartat 4 tracta la importància del llegat de la civilització romana.
Destaca l’evolució del llatí fins a la formació del català dins del conjunt de les diverses
llengües romàniques i mostra la rellevància del dret romà en la formació de les
institucions jurídiques medievals catalanes, i la seva projecció com a fonament tècnic
dels ordenaments actuals. Igualment, destaca la importància de l’organització
paleocristiana en la posterior organització eclesiàstica a Catalunya.
314
Objectius
• Conèixer els pobles que vivien als territoris de l’actual Catalunya quan van arribar
els romans.
• Explicar la distribució i les característiques dels pobles ibers més destacats al
territori que avui és Catalunya.
• Analitzar la reacció dels pobles ibers davant l’arribada dels romans: quins s’hi van
aliar i quins s’hi van oposar.
• Descriure la forma d’organització del territori que van establir els romans després
de sotmetre les poblacions autòctones.
• Estudiar la xarxa urbana establerta pels romans, la ciutats més importants, les vies
de comunicació i l’organització administrativa del territori al llarg del temps que va
durar la seva presència.
• Assenyalar l’empremta del llegat romà en la formació de la cultura autòctona.
• Identificar l’herència romana pel que fa a la llengua, el dret i la religió.
• Valorar la influència de la cultura romana en la cultura catalana actual.
Continguts
• Els pobles ibers que vivien al territori català. La cultura i les maneres de viure.
• La conquesta romana del territori. Resistència i submissió dels pobles indígenes.
• L’organització administrativa romana i l’evolució que va fer.
• Les principals ciutats fundades pels romans i la xarxa viària que les comunicava.
• Les formes d’assentament rural i les pràctiques agrícoles introduïdes pels romans.
• La importància del llegat romà en la formació de la cultura catalana.
• Interpretació de mapes històrics i eixos cronològics.
• Localització en el mapa dels pobles ibers i dels principals assentaments romans.
• Descripció, reconeixement i valoració crítica de dibuixos, fotografies i restes
materials.
• Redacció d’informes, esquemes i quadres.
• Valoració del patrimoni artístic i cultural com a part integrant del propi llegat
cultural.
• Empatia envers les creences, els comportaments i les formes de vida d’una altra
315
època.
• Respecte vers les restes arqueològiques de l’antiguitat romana.
• Valoració de la cultura romana com un dels fonaments de la cultura occidental.
• Valoració crítica dels aspectes que distancien alguns aspectes de la cultura romana
del nostres valors actuals.
316
III- Metodologia

Els alumnes amb menys motivació per l’estudi de la presència romana a Catalunya o
aquells per als quals l’assignatura presenta dificultats, poden estudiar els continguts
bàsics als apartats 1 i 3. Podrien realitzar les activitats 5, 6, 10 i 11.
Són indicats, també per treballar a l’aula, el document 11, «La reconstrucció
ideal de Tàrraco» i el text de «Patrimoni» relatiu a l’aqüeducte de les Ferreres. Aquest
darrer es pot complementar amb l’exercici 9, amb l’orientació del professor.
Itinerari 2: continguts mitjans.

Tot i que el conjunt de la unitat és assequible per a un estudiant mitjà, l’estudi de la
unitat es podria centrar en els apartats 1, 2, 3 i 4. Seria convenient també treballar els
mapes dels documents 7, 8, 9 i 10, i complementar el treball del document 11, la
reconstrucció ideal de Tàrraco, amb la lectura del «Sabies que...» sobre la importància
d’aquella ciutat. És aconsellable la realització de les activitats 3, 7, 8, 12, 16, 18 i 19.
Les dues darreres, basades en l’empremta romana sobre la ciutat de Barcelona es poden
complementar amb les activitats descriptives 22 i 23 i amb un petit treball de camp
sobre altres restes romanes properes a l’entorn de l’alumne.
Itinerari 3: continguts que van més enllà.

És tracta d’un itinerari que completa l’anterior i fa possible l’aprofundiment en aspectes
concrets de la romanització a Catalunya. A l’apartat 1, cal deixar clara la presència dels
ibers arreu del territori, i sintetitzar la informació de l’apartat.
A l’apartat 3, relatiu a l’organització del territori, l’activitat 13 permet treballar
els criteris administratius i les estratègies d’ocupació de l’espai dels romans.
En la mateixa línia, l’exercici 9 apropa l’estudiant a un aspecte clau de l’urbanisme i
l’enginyeria de Roma. L’activitat 17 familiaritza l’alumnat amb alguns dels aspectes
més abstractes de la unitat, com ara la persistència al llarg dels segles de la cultura
romana o l’aculturació dels ibers i la romanització dels pobles bàrbars.
El text «A fons», «El primer cristianisme a la Tarraconense», permet apropar l’estudiant
als inicis de la cultura cristiana a Catalunya.
317
Les activitats 20 i 21 fan possible el treball sobre l’arqueologia urbana d’època
romana a Catalunya.
Recursos i mitjans
Impresos
Materials TIC:
318
Activitats
Els ibers a Catalunya

La conquesta romana
L’organització del territori

El llegat de la civiltzació romana

Altres
Activitats

• Fer servir un vocabulari adequat, relacionat amb la història de la civilització romana
319
i la presència romana al territori que avui és Catalunya.
• Saber identificar les idees bàsiques de la unitat, interpretar i organitzar la
informació.
• Elaborar informes i textos escrits.

• Fer servir fonts primàries i secundàries per obtenir informació.
• Utilitzar fonts escrites, materials i iconogràfiques per obtenir informació.
• Cercar informació a fonts bibliogràfiques, enciclopèdies i Internet.

• Sintetitzar informació en una línia del temps.
• Elaborar mapes conceptuals, esquemes i organigrames.

• Analitzar les diverses actituds dels pobles autòctons davant la conquesta romana.
• Considerar els efectes de la romanització com a part d’un procés d’aculturació que
va fer desaparèixer, per efecte de la conquesta, la llengua i la cultura autòctones.
• Constatar l’existència de diversos comportaments cívics entre els habitants de
l’antiguitat romana al territori de l’actual Catalunya.
• Ser capaç d’explicar els motius de la persecució religiosa i els diversos
comportaments que es van succeir en el temps, durant els segles de la difusió del
cristianisme.
• Precisar el context temporal i espacial en què es va produir l’arribada dels romans al
territori de Catalunya.
• Conèixer els pobles presents al territori de l’actual Catalunya en el moment de la
conquesta romana.
• Explicar les diverses fases del procés de conquesta i d’assentament romà al territori
actual de Catalunya.
• Saber identificar les etapes polítiques i econòmiques que van incidir en
l’organització urbana, rural i administrativa del territori en època romana.
• Situar en el mapa i en els eixos cronològics l’evolució dels límits administratius, del
tramat urbà i de les vies de comunicació durant el període del domini romà.
Pensament social
• Analitzar la importància del factor militar en l’arribada i la conquesta romana de
Catalunya.
320
• Explicar l’efecte inicial i a llarg termini que la presència romana va tenir sobre els
pobles ibers que habitaven el territori.
• Saber identificar les fundacions urbanes romanes, la seva importància històrica i la
permanència posterior d’alguns d’aquest nuclis de poblament romans.
• Conèixer els canvis que es van produir durant el llarg període de permanència
romana.
• Valorar la importància de les manifestacions culturals, jurídiques i lingüístiques
durant el període romà.
• Conèixer la difusió i la importància del cristianisme durant el període del Baix
Imperi.
321
La superposició de cultures en el moment de l’arribada dels romans

• La irrupció del romans al territori de l’actual Catalunya es produeix en el context de
les guerres púniques. Cal considerar que van arribar a una colònia grega com era
Empúries i que la major part dels habitants del territori eren aleshores ibers.
L’alumnat de primer cicle tendeix a estructurar el temps en una seqüència i troba
dificultats per comprendre la presència de cultures amb complexitat i
característiques diferents en un mateix moment. Per això cal insistir en aquest
aspecte a l’hora de valorar el que suposa la presència d’un poble conqueridor.
Comprendre les fases en què es produeix l’assentament romà al territori de

Catalunya
• L’assentament romà al territori a partir de les guerres púniques es produeix de
manera progressiva, i s’estableixen unes relacions amb les poblacions iberes i
gregues que van experimentant variacions al llarg del temps. L’alumnat tendeix a
concebre el procés d’assentament com un fet únic, en el qual totes les
característiques de la dominació romana s’acompleixen des del primer moment.
Així, per exemple, es representa amb dificultat l’evolució urbana, com en el cas de
Tàrraco, que passa d’un campament militar a una ciutat amb competències
administratives i militars, que no assoleix la seva màxima esplendor fins que arriba
l’Imperi.
Entendre la natura del conflicte entre els ibers i els romans

• En un primer moment les actituds dels ibers estan motivades per les seves aliances
militars prèvies amb els cartaginesos. Després, la colonització romana genera
reaccions de resistència. Amb el temps, els ibers són reduïts i les seves poblacions
són integrades i assimilades culturalment, fins pràcticament la desaparició de la seva
cultura. La dificultat d’aquest procés consisteix a comprendre el concepte
d’aculturació. Sovint és al primer curs de l’ESO que se’n parla per primera vegada.
Dificultats per entendre la complexitat de la societat romana

• La primera dificultat prové del caràcter complex de la societat romana, que exigeix
considerar conceptes, com ara els d’economia, poder polític, administració, espai
322
urbà i espai rural. Aquests conceptes presenten problemes de comprensió per als
estudiants de primer d’ESO, per això donar-ne una definició elemental i clara
facilita la comprensió de la unitat i permet també establir comparacions amb la
realitat present de l’entorn de l’alumne.
Diferenciar la realitat de l’alt i del baix Imperi a Catalunya

• A Catalunya, com arreu, els canvis, entre un i l’altre període, són molt importants,
sobretot per considerar la fi del món romà.
Els estudiants de primer cicle tenen dificultats per entendre la ruralització
progressiva de la societat romana i l’afebliment del poder imperial, que permet la
irrupció dels pobles germànics. Normalment parteixen de la idea d’una invasió
sobtada sense tenir en compte el procés de crisi interior de l’Imperi. Caldria insistir
molt en els diversos aspectes d’aquesta crisi, sense la qual és molt difícil entendre
tant la divisió com la caiguda de l’Imperi.
La comprensió dels diversos aspectes del llegat romà

• Entendre els diversos aspectes del llegat romà pot presentar algunes dificultats
importants. En primer lloc, explicar com al llarg de dos mil anys s’han transmès,
mantingut i modificat aspectes importants de la civilització i la cultura. Per això, és
imprescindible posar exemples que facin referència a l’evolució d’aquest llegat al
llarg dels segles, com ara el paper de la llengua i la seva transformació, des de l’edat
mitjana fins als nostres dies. En segon lloc, moltes vegades la dificultat es troba en
la comprensió dels mateixos conceptes, com ara el de dret, per la qual cosa és
convenient definir-los amb referències al present, per facilitar-ne la comprensió. Per
últim, en el cas de la religió, cal insistir que el llegat és bàsicament cristià, perquè
els alumnes tendeixen a pensar en la persistència del paganisme, i obliden la
importància de la cristianització durant el baix Imperi.
Lectura 33
Els romans a Catalunya

323
Recurs 64
Els pobles ibers a Catalunya

Recurs 65
Mapa de l’organització territoral del nord-est peninsular a l’alt imperi

Recurs 66
Reconstrucció ideal de la ciutat de Tàrraco

Mural amb la línia del temps amb la presència romana a Catalunya

• Elaborar una línia del temps durant l’estudi de la unitat, i assenyalar-hi les diferents
etapes de la presència romana al territori de Catalunya, la fundació de ciutats, els
canvis administratius, la difusió del cristianisme... L’eix es pot elaborar tant en un
rotlle de paper com al quadern de cada alumne, de manera individual: així poden
utilitzar-lo com a referència per a l’estudi.
Mapa de la presència romana a Catalunya

• Sobre un mapa comarcal, marcar les principals ciutats de la Catalunya actual que
són de fundació romana. S’hi pot indicar també topònims, o dibuixar-hi els traçats
de les vies de comunicació romana, tot observant la coincidència amb vies actuals.
Lectura d’un text de Polibi

• A partir de la lectura conjunta del relat de l’historiador clàssic de les guerres
púniques, reconstruir els esdeveniments i personatges principals de l’arribada dels
romans al territori de l’actual Catalunya.
Topònims romans
• Construir una taula per relacionar el nom de les ciutats actuals de fundació romana
amb el seu nom històric. En alguns casos s’hi pot indicar també la presència
d’anteriors establiments ibèrics.
324
Debat sobre l’actitud dels ibers
• Algunes tribus iberes van establir aliances amb els cartaginesos, la qual cosa les va
enfrontar amb els romans, mentre que altres van aliar-se amb l’exèrcit romà.
Posteriorment, algunes d’aquestes darreres van alçar-se, tot reaccionant contra el
poder romà. Les motivacions dels ibers i dels romans poden ser un bon argument
per estudiar les característiques de la dominació romana. El debat podria ordenar-se
entorn de les qüestions següents:
• Per què els ibers van adoptar actituds diferents davant de l’arribada dels romans?
• Quines eren les intencions dels romans?
• Quin va ser el destí, com a poble, dels que es van rebel·lar contra la dominació
romana?
• Quin va ser el destí, com a poble, dels que no es van rebel·lar?
• Què va succeir amb la llengua i la cultura dels ibers?
Visita imaginària a una ciutat de la Catalunya romana

• Els alumnes podrien escriure un text breu que relati una visita a una ciutat de la
Catalunya romana. Es pot dur a terme a partir d’una ciutat real, tot incloent-hi una
explicació de les restes arqueològiques més significatives conegudes actualment.
Biografies dels primers màrtirs catalans

• Es tractaria d’una aproximació a l’estudi dels primers nuclis cristians. Seria
interessant que, a més de la informació biogràfica, s’indiqués la font, el moment en
què es produeix la seva actuació i, si escau, la importància del culte posterior a la
ciutat o comarca del personatge escollit.
Identificar el llegat romà en l’arquitectura actual

• Els alumnes hauran de buscar elements arquitectònics inspirats en l’arquitectura
romana en edificis de la Catalunya actual. Poden realitzar un mural amb les
fotografies, de manera que es comparin els elements actuals amb dibuixos i
reproduccions d’època clàssica.
Més recursos
Enllaços
• www.uoc.edu/humfil/ct/Hiper_educatius
• www.mac.es
• www.mnat.es/cat/Tarraco/index.html
• http://www.xtec.es/~sgiralt/labyrinthus/roma/urbs/tarraco.htm
Pel·lícules i DVD
325
• Roma a Catalunya.
• http://www.xtec.es/cgi/digital?F=F&REGISTRE=2768
Novel·les
• J. VALLVERDÚ, Un cavall contra Roma. La Galera, 1993.
• M. LLUÏSA GUTIÉRREZ, Puig Castellar, poblat laietà, Els Ibers, Biblioteca de Classe,
28, Graó/Diputació de Barcelona, 1990.
• XAVIER AQUILUÉ, XAVIER DUPRÉ, JAUME MASSÓ, JOAQUÍN RUIZ DE ARBULO, Tàrraco, Guies
del Museu d’Arqueologia de Catalunya, Edicions El Médol, 2002.
• JOAN MALUQUER DE MOTES, «Prehistòria i Edat Antiga», a Història de Catalunya,
(dirigida per Pierre Vilar), Volum I, Edicions 62, Barcelona, 1987.
326
VI- Avaluació
• Conèixer la cultura dels diferents pobles que habitaven els territoris de l’actual
Catalunya.
• Analitzar les diferents actituds del ibers respecte dels romans, descriure quin va ser
el tractament que romans van donar als pobles dominats.
• Saber explicar l’organització romana del territori.
• Conèixer les principals ciutats romanes i la xarxa viària del territori català durant el
període romà.
• Identificar els elements principals del llegat romà: llengua, dret, religió i cultura.
• Conèixer l’evolució política, administrativa i econòmica de la presència romana al
territori de Catalunya.
327
Fitxa de reforç 94
Els ibers a Catalunya

Fitxa de reforç 95
La conquesta romana
L’organització del territori

El patrimoni romà a Catalunya

L’escriptura ibèrica
Les revoltes contra la dominació romana

328
L’organització administrativa romana a la Península

329

Prog Geografia I Historia 1

Uploaded by

Document Information

Original Title

Copyright

Available Formats

Share this document

Share or Embed Document

Sharing Options

Did you find this document useful?

Is this content inappropriate?

Copyright:

Available Formats

Prog Geografia I Historia 1

Uploaded by

Copyright:

Available Formats

PROGRAMACIÓ D’AULA

Educació Secundària Obligatòria

La primera unitat del primer curs d’Educació secundària obligatòria de Geografia i

• Conèixer diferents maneres de representar l’espai terrestre.

• Reconeixement del globus terraqüi i els tipus de mapes.

Treball amb competències

Hi ha tres propostes d’itineraris per treballar el contingut de la unitat.

Itinerari 1: continguts imprescindibles

Itinerari 2: continguts mitjans

Itinerari 3: continguts que van més enllà

Interpretar la llegenda d’un mapa

Localitzar un punt en el mapa

Fer servir l’escala

Altres suggeriments didàctics

Treball amb competències

Competència comunicativa i audiovisual

Tractament de la informació i competència digital

Competència social i ciutadana

Competència d’autonomia i iniciativa personal

Dificultats especials de la unitat

El pas cap a Geografia i Història no és fàcil

Jo no veig tres dimensions en el mapa

Per a què serveix una projecció?

Per què he d’estudiar tantes projeccions?

Em costa localitzar un punt en el mapa

Problemes amb l’escala

Què estudien els geògrafs?

Cinema i ciències socials

• Vegeu les pàgines de la 518 a la 528 de la guia.

Paral·lels i meridians. Els hemisferis

Més suggeriments per a la classe i per casa

Buscar el mapa topogràfic de la localitat

Planificar excursions sobre un mapa topogràfic

Buscar imatges de mapes antics

La importància d’un mapa: fer un mapa dels voltants de la seva localitat de

Imaginar-se un món sense mapes

Utilitzar un mapa de carreteres

• Localitzar llocs o espais en un mapa fent servir dades de coordenades geogràfiques i

L’orientació i la localització de punts geogràfics

Les coordenades geogràfiques

Els fusos horaris

La representació i la interpretació del territori

Adaptació curricular. Fitxa 1

Argentina: paisatge i història

La segona unitat del primer curs d’Educació secundària obligatòria de Geografia i

• Descriure l’estructura interna de la Terra.

• Descripció de l’estructura interna de la Terra: escorça, mantell i nucli.

Treball amb competències

Hi ha tres propostes d’itineraris per treballar el contingut de la unitat.

Itinerari 1: continguts imprescindibles

Itinerari 2: continguts mitjans

Itinerari 3: continguts que van més enllà

L’escorça terrestre i les plaques

Les formes del relleu terrestre

Fer servir l’escala

Altres suggeriments didàctics

Treball amb competències

Competència comunicativa, lingüística i audiovisual

Competència d’aprendre a aprendre

Tractament de la informació i competència digital

Competència social i ciutadana

Competència d’autonomia i iniciativa personal

Dificultats especials de la unitat