Professional Documents
Culture Documents
Memoria TFM - Plan de Intervención de Un Niño Con Dislexia
Memoria TFM - Plan de Intervención de Un Niño Con Dislexia
ÍNDEX
1. Introducció/ Situació 1
2. Anàlisi del context concret de la intervenció. 1
2.1. Funcions respecte a la intervenció. 1
3. Marc teòric i normatiu. 2
3.1 Què és la dislèxia? 3
3. 2. Marc legislatiu 4
4. Disseny inicial i modificacions del pla d’intervenció. 5
4.1. Objectius i competències 7
4.2. Metodologia, estratègies i recursos 8
4.3. Planificació i temporalització. 10
4.4 Accions i activitats. 12
4.5.Plantejament de l’avaluació i justificació 17
5. Competències que desenvolupa l’estudiant en pràctiques. 18
5.1. Reflexió sobre punt de partida. 18
5.2. Valoració del desenvolupament. 19
6. Avaluació de la intervenció 20
6.1. Exposició, anàlisi i interpretació dels resultats 20
6.2. Avaluació de la implementació de la intervenció: disseny inicial, canvis,
adaptacions, i justificació dels mateixos. 23
7. Conclusions i prospectiva 24
8. Referències bibliogràfiques 25
ANNEX DOCUMENTAL
1. Introducció/ Situació
Així doncs, aquest pràcticum l’he realitzat a l’Institut Escola El Temple és una escola
pública situada al barri del Temple de la ciutat de Tortosa a la comarca del Baix Ebre.
Memòria final de pràcticum
Master en Dificultats d’aprenentatge i trastorns del llenguatge
Aquest centre treballa conjuntament amb l’altre MEE del centre, per tal de donar
resposta a totes les SIEI. Els fa una atenció més individualitzada i està en contacte
permanent amb l’EAP, el CREDA, serveis socials i serveis privats per tal de realitzar
una intervenció correcta segons les necessitats de cada alumne/a, i a més, compta
amb dos MEE per tal d’atendre a l’alumnat amb necessitats educatives especials
(NEE).
Per tant, en aquesta memòria presentaré uns punts, a partir dels quals es podrà
entendre aquesta intervenció realitzada. En un principi, contextualitzaré a qui va
dirigida aquesta, a continuació, presentaré la definició dels diversos conceptes que són
claus per entendre la intervenció. Seguit a això, definiré els diferents conceptes que he
treballat i els quals formen l'anomenat Marc Teòric. Com a cos d'aquesta
memòria, mostraré el disseny de la intervenció junt amb les
activitats executades acompanyades d'una reflexió dirigida al treball d'un practicant
en una aula. En darrer lloc, avaluaré la intervenció junt amb les meves conclusions
generals.
En l’entorn familiar
Quan l’alumne cursava el primer cicle d'educació infantil a una llar d'infants, els
docents van observar una sèrie de dificultats motrius en el nen, i a partir d'això, aquest
va rebre una valoració per l'EAP amb el consentiment dels seus progenitors i a
continuació, va ser atesa pels Serveis Socials i l'Institut Català Assistència i Serveis
Socials, els quals li van realitzar el BAS-II o escala d'aptitud intel·lectual. Arran d'això
es va determinar que tenia un retard maduratiu amb un grau de discapacitat motriu del
33%. Durant els anys següents, el nen va rebre una intervenció quirúrgica per tractar
el fre lingual i es va recomanar als pares que aquesta realitzes un procés de
reeducació acompanyada d'una logopeda. Per tant, la família va fer que aquesta anés
a diversos centres privats centrats a tractar dificultats psicomotrius, però la família no
es decidia per cap centre i aquesta poca consistencia va provocar que fos molt difícil
que els serveis educatius fessin un seguiment idoni. Amb els anys el nen va deixar
d'anar a aquests centres, decisió presa per la família davant dels pocs avenços que
aquest mostrava. Quan l'Adrià tenia sis anys va ser diagnosticat amb un trastorn de
dislèxia, davant això, la seva mare el va inscriure al mètode binding, un projecte en
curs desenvolupat per la UB (universitat de Barcelona), que té com a principal objectiu
desenvolupar diferents materials i instruments per a l'adquisició i la millora de les
habilitats de lecto-escriptura.
En l’entorn escolar.
Per finalitzar, és important tenir en compte que es va acordar entre totes les parts, és a
dir, la tutora del centre, el tutor de la nena i jo (com a realitzadora de la intervenció)
que ens centraríem en els àmbits de comprensió lectora i oral, alhora que intentaríem
una millora substancial en l'expressió tant oral com escrita, considerant que hi ha una
mancança en aquests àmbits els quals són bàsics en el curs que cursa.
3. 2 Marc legislatiu
Aquesta intervenció es realitzarà en una temporalització de cinc setmanes durant el 1r trimestre, a l'aula de 3r de primària i amb el suport
del tutor, del MEE o MALL i de la família. Treballarem a partir del segon nivell d'intervenció, és a dir limitant a un grup reduït o directament
en l'àmbit individual, i es treballarà principalment la velocitat i lectura global, l'entonació, l'ortografia, la redacció i les estratègies
compensatòries.
Sessions de reeducació. Fitxes de lectura ● L’infant treballarà a partir de fitxes de paraules i texts ordenats de menor a major dificultat
Nivell 3: Millorar la fluïdesa i i lectura amb les que es llegiran a partir d’un model. Alhora es realitzaran correccions en les paraules on
la comprensió lectora TIC.. s’equivoqui.
● Es realitzaran lectures interactives a través de les TIC. Quan la seva habilitat lectora millori,
es cronometrarà el temps que tarda.
Sessions de reeducació. Targetes amb ● Es treballarà l’ortografia a partir d’activitats de memòria visual. Es realitzarà un joc on el nen
Nivell 4: Millora de paraules per la visualitzarà una de les targetes durant una temporalització determinada i després haurà
l’ortografia i l’expressió redacció de d’intentar replicar la paraula.
● Es treballarà també a partir de lectures lleugeres i adaptades tant els diferents components
escrita. textos.
del text com l’ordre d’aquest.
Sessions de reeducació. Realitzar ● Per a treballar els mapes conceptuals, aquesta haurà de convertir tota la informació escrita a
Nivell 5: Estratègies esquemes. un format visual.
compensatòries (tècniques Utilitzar eines ● Utilitzar tecnologies digitals de suport, principalment lectors de textos informàtics, que
repeteixen sonorament els textos que alhora llegeix l’infant.
d’estudi i eines TIC) TIC.
Informació sobre el trastorn. Facilitar És molt important que els pares del nen coneguin tota la informació possible envers la dislèxia,
recursos i donant també als familiars estratègies per a poder ajudar al desenvolupament de l’infant des de
Família estratègies. casa, alguns exemples d’això són: la lectura conjunta o la utilització de recursos TIC.
Potenciar punts forts i Reforçar les La família ha d'ajudar a potenciar les habilitats del nen, sense demanar que doni més del que pot
abandonar punts febles. habilitats. i alhora facilitant-li un espai de lectura agradable i on se senti còmoda.
Memòria final de pràcticum
Master en Dificultats d’aprenentatge i trastorns del llenguatge
Objectius
● Desenvolupar tant la comprensió escrita com l’oral tant en llengua catalana
com castellana.
● Aconseguir un nivell de fluïdesa en la lectura apte a la seva edat, utilitzant
textos amb una dificultat escalonada.
● Exercitar els diferents nivells d’expressió escrita i oral en ambdues llengües
vehiculars.
● Millorar l’ortografia utilitzant com a eina la memòria visual.
● Utilitzar les tècniques d’estudi com un instrument per facilitar la concentració i
l’organització.
● Potenciar el treball tant a l’aula com des de casa.
Competències Generals
● Competència comunicativa
● Competència lingüística
● Competència audiovisual.
● Competència d’aprendre a aprendre.
● Competència d’autonomia i/o iniciativa personal.
El procés realitzat amb l'Iris ha sigut tant de caràcter individual com grupal, intentant
separar el menys possible a aquesta dels seus companys del grup classe, malgrat
que en diverses ocasions s'ha hagut de separar d'aquests, ja que es desconcentrava
amb facilitat.
Durant un seguit de setmanes s'han realitzat sessions de reeducació i millora en els
àmbits de la lecto-escriptura on presentava més mancances. Pel que fa a les
situacions on es treballa a partir de treball per projectes, l'Iris treballa i s'organitza
d'una forma més eficient quan es troba envoltada de la resta del grup classe. Pel que
fa a la realització d'activitats de caràcter sistemàtic, es treballa de forma individual amb
ella dues hores i mitja cada setmana, utilitzant el recurs del joc i les TIC.
Per a treballar amb ella, s’han dissenyat una sèrie d’estratègies que faciliten tant a ella
com al personal del centre educatiu treballar d’una forma més fàcil i lleugera amb ella,
facilitant així la millora del procés d’aprenentatge de l’Iris. Aquests recursos són:
Memòria final de pràcticum
Master en Dificultats d’aprenentatge i trastorns del llenguatge
1. Permetre que els altres infants de l’aula coneguin d’una forma adaptada al seu
pensament la situació de la nena, per evitar situacions on els companys
considerin que aquesta rep privilegis per part de l’equip docent.
5. Utilitzar recursos audiovisuals per part dels docents per a facilitar les
explicacions i la transmissió d’informació.
Hi ha setmanes que s’han realitzat menys sessions degut a la programació del calendari escolar.
Setmana 2: Sessió 8: Expressió escrita A través d’un conte audiovisual l’alumne haurà Dimecres de 9:00- 9:30
del 27 a l’1 Expressió escrita (castellà) d’inventar-se un nou final.
de desembre
Sessió 9: Resolució de Resoldre problemes (de menys a més dificultat) Dimecres de 15:00-
Comprensió escrita problemes 15:30
(matemàtiques)
Sessió 10: Expressió escrita A partir d’unes frases i d’una imatge treballarem Dijous de 9:00- 9:30
Expressió escrita (català) l’estructuració de les frases i textos, així com el
seus elements.
Memòria final de pràcticum
Master en Dificultats d’aprenentatge i trastorns del llenguatge
Sessió 11: Ortografia Aplicar el mètode Gabarró. Treball d’ortografia Dimarts de 11:00- 11:30
Setmana 3: ortografia (memòria visual) amb paraules a partir de la memòria visual.
del 4 al 8 de Treballar la correspondència so-grafia de la “r”.
desembre
Sessió 12: Atenció i A través d’un joc i es TIC treballar la lateralitat i Dimarts de 15:00- 15:30
Tècniques d’estudi (TIC) concentració l’orientació espacial i temporal.
Sessió 17: Comprensió escrita Treball de comprensió a partir de làmines amb Dijous de 9:00- 9:30
Comprensió escrita (català) situacions quotidianes.
Criteris d’avaluació:
Sessió 14: Tinc un problema! - Entén i segueix els diferents passos per
Objectius: tal de resoldre problemes. Activitat 1:
presentarem a l’alumne unes
- Treballar la resolució de problemes
autoinstruccions que haurà de tenir en
seguint els diferents passos.
compte sempre que vulgui o hagi de
Criteris d’avaluació: resoldre un problema. una vegada llegides,
Memòria final de pràcticum
Master en Dificultats d’aprenentatge i trastorns del llenguatge
ens posarem a resoldre el problema
seguint els passos. Durada: 30’ Material:
autoinstruccions i fitxa de problemes.
Objectius:
Per a avaluar les sessions, les activitats i el conjunt de la intervenció s'han utilitzat tres
eines d'avaluació (Annex 2) formades per una rúbrica d'expressió escrita i una rúbrica
de comprensió i fluïdesa lectora i una taula d'observació per cada dia de la setmana.
L’objectiu d’aquest procés d’avaluació és realitzar un seguiment del desenvolupament
de l’Iris en els diferents continguts treballats, alhora, permet analitzar l’eficiència i
eficàcia de cada una de les activitats i del desenvolupament de les sessions, de cara a
seguir aplicant aquesta intervenció sabent que funciona i té un efecte positiu en
l’infant.
Memòria final de pràcticum
Master en Dificultats d’aprenentatge i trastorns del llenguatge
Les competències que he desenvolupat segons les establertes pel pràcticum són:
Competències generals:
- Capacitat d'aplicar els coneixements adquirits en entorns nous, entorns poc coneguts
o contextos més amplis (o multidisciplinaris) relatius al seu camp d'estudi, amb la
finalitat de resoldre problemes.
- Capacitat per (de saber) comunicar conclusions -i els coneixements i raons últimes
que les sustenten- a diferents públics especialitzats o no, de manera clara i sense
ambigüitats.
Competències específiques:
6. Avaluació de la intervenció
Memòria final de pràcticum
Master en Dificultats d’aprenentatge i trastorns del llenguatge
Per una part, a partir de la rúbrica de comprensió he analitzat les activitats basades en
la comprensió lectora i escrita, avaluant alhora aquestes segons la seva utilitat i
desenvolupament.
Per altra banda, amb la rúbrica d’expressió escrita he avaluat les activitats basades en
treballar l’expressió escrita.
Seguidament presentaré una taula d'elaboració pròpia per cada punt treballat
on presento els criteris d'avaluació que he considerat idonis per cada una de
les rúbriques.
Avaluació de l’expressió oral: les activitats es van dur a terme durant la primera
setmana de la intervenció.
Registre d’observació
Aspectes a
Sessió 3 (castellà) Sessió 5 (català)
observar
Construeix frases Sí. Tot i que s’entrebanca en Sí. Tot i que s’entrebanca
correctament. alguns moments. en alguns moments.
Registre d’observació
Aspectes a observar Sessió 4 Sessió 9 Sessió 14
Continuem
llegint-lo varies
No, ja que li costa Llegim el problema
vegades per tal
llegir-lo i es fixa més més vegades i a poc a
Compren l’enunciat d’entendre’l.
amb com o llegeix poc, ara ja no li costa
del problema D’aquesta
que no amb el tant entendre què és
manera estem
significat. el que ha de resoldre.
potenciant la
fluïdesa lectora.
Sí, a través de les
Se li ha proporcionat
Sap descomposar el auto instruccions li Sí. Amb les
un quadern amb unes
problema: dades, resulta més fàcil. Tot i auto
auto instruccions per
pregunta a resoldre, que segueix sense instruccions o fa
escriure a la fitxa
operacions, resultat saber quina operació perfecte.
cada pas.
ha de fer.
En aquest, ja no
ha necessitat
A través de l’ajuda del
tanta ajuda, ja
docent ha aconseguit
que ha pensat
resoldre’l. En aquesta
que podria anar
Sí, necessita l’ajuda sessió se li ha
representant el
Necessita ajuda per del docent per tal de proporcionat un altre
que se li
tal de resoldre’l guiar-lo i saber què a recurs per tal de
demanava per
de fer i per què. entendre quina o
tal de saber
quines operacions cal
quina operació
fer. Aquest ha estat el
havia de fer. Al
dibuix.
final la resolt
ella sola.
Podem extreure d'aquesta taula, que la dificultat més gran de l'Iris en el que es refereix
a expressió oral es troba en la llengua castellana, en clar contrast amb el català que
domina més, ja que és la llengua que escolta a casa i majoritàriament a l'escola i per
tant té un ventall més ampli de vocabulari català que castellà. Pel que fa a les
definicions d'objectes i situacions, trobem un nivell més baix, però té més a veure en
què encara no ha treballat força aquest àmbit. Com a dada clau, he extret que el seu
nivell d'expressió oral és adequat, dins de la seva situació i la seva edat i per tant no té
un gran retard en aquest àmbit, malgrat que s'ha de seguir treballant.
La utilització de mètodes basats en la memòria visual han permès que les capacitats
envers l'escriptura de l'iris millorin, aconseguit que deixes de realitzar algunes de les
seves errades més característiques com les omissions. Sí que és cert que encara així
ha realitzat alguns errors en la grafia, ja que a vegades fa combinacions de lletres
inadequades. També ha comès errors quan ha hagut de reimaginar un text, però han
sigut en la seva majoria error lleus normals en un infant de la seva edat. Tot això
contrasta molt amb la diagnosi de la dislèxia, ja que el seu nivell d'escriptura està molt
per damunt de la mitja d'una persona que pateix aquest trastorn.
Les diferents tècniques implementades centrades a millorar l'atenció han permès que
aquesta ara es concentri millor i tingui una major facilitat per treballar de manera
individual sense un suport al costat, però per altra banda, encara és incapaç de
mantenir la concentració quan treballa en grup.
Pel que fa a la seva expressió escrita, l'Iris tampoc té un nivell molt elevat, durant la
intervenció he observat que és incapaç de planificar els textos que ha de redactar i
alhora comet errors tipològics de forma bastant nombrosa, a part la seva redacció és
bastant tosca i la presentació dels textos és poc neta amb molts canvis en la grafia. En
contraposició, la seva lletra s'entén i a vegades és bastant clara, alhora utilitza
Memòria final de pràcticum
Master en Dificultats d’aprenentatge i trastorns del llenguatge
bastants paraules diverses i realitza poques repeticions, per tant es pot considerar que
utilitza un vocabulari adient. Pel que fa a l'ortografia, comet errors gramaticals i confon
paraules, per tant es pot considerar que no té assolida l'ortografia.
En conclusió, el seu nivell de comprensió escrita també és baix, malgrat que en aquest
cas sí que hi ha hagut una millora durant el desenvolupament de les sessions, per tant
recomanaria continuar amb el ja treballat per a seguir polint les seves capacitats.
Pel que fa al procés d'avaluació, he utilitzat correctament les tres eines que havia
decidit emprar, i les he complementat amb lleus taules d'observació en altres àmbits
més específics.
Per tant considero, que he treballat tots els punts que m'havia plantejat, que la
temporalització s'ha completat adequadament i que l'avaluació s'ha realitzat de forma
idònia. Únicament puc esmentar que faria falta un seguiment del pla, per a anar
realitzant modificacions al llarg dels mesos.
7. Conclusions i prospectiva
Sincerament he sigut molt feliç durant aquestes setmanes, originalment tenia por, de
què no surtis bé de què no m'agrades, però ara un cop finalitzat em sento totalment
satisfeta amb la meva feina i amb el treball realitzat amb l'Iris que m'ha ensenyat
moltíssim i ha enriquit els meus coneixements com a educadora. No puc més que
agrair a l'equip docent per la seva acollida que m'han fet sentir com un més, a tots els
infants que m’han fet aprendre moltíssim i han sigut un encant, però sobretot he
d'agrair a l'Iris perquè sense ella res del que vaig planejar en aquesta intervenció
hagués sigut possible, és sorprenent com volen ajudar-la jo a ella, crec que és ella la
que al final del dia m'ha ajudat a mi a millorar.
8. Referències bibliogràfiques