Generalitat de Catalunya

Departament d’Ensenyament
Secretaria de Polítiques Educatives
Subdirecció General de Llengua i Plurilingüisme

PROVES INDIVIDUALS
1. Expressió oral
2. Interacció oral
3. Aplicació d’habilitats comunicatives

Aules d'acollida secundària

Instruccions d'aplicació, correcció i puntuació

Versió reduïda
 Generalitat de Catalunya
Departament d’Ensenyament
Secretaria de Polítiques Educatives
Subdirecció General de Llengua i Plurilingüisme

1. EXPRESSIÓ ORAL

Aules d'acollida secundària

Instruccions d'aplicació, correcció i puntuació

V
Veerrssiióó rreedduuïïddaa 2
A) INSTRUCCIONS PER A L’APLICACIÓ DE LA PROVA

Aquesta part de la prova s’ha d’aplicar individualment.

El professor o la professora parlarà amb veu clara i pausada perquè l’alumne/a l’entengui bé. Si un alumne/a demana ajuda, se li pot proporcionar sempre
que la pregunta faci referència al mecanisme de resolució de l’activitat i no al contingut lingüístic.

En aquesta part de la prova s’avalua:

1. Explicació de fets
2. Producció d’un text descriptiu
3. Producció d’exponents adequats a funcions comunicatives

Les tres activitats es fan amb el mateix suport visual: làmina del centre comercial (primer amb bafarades i després sense bafarades)

1. Explicació de fets

Es lliurarà a l’alumne/a la làmina 11 i se li dirà: Ara m’explicaràs algunes de les coses que passen en aquesta làmina. Com que hi passen moltes coses, jo n’he
triat quatre que te les aniré assenyalant. Tu te les mires i després me les expliques.

Exemple:

El professor o la professora dirà:

Fixa’t en aquesta part del dibuix (l’encarregat que pesa les tarongeS). Jo et preguntaré: Què passa aquí?. I tu m’hauries d’explicar, per exemple:
Un noi ha comprat una bossa de taronges i l’ha donat a l’encarregat de la fruiteria perquè pesi les taronges i li posi l’etiqueta amb el preu. Així, quan vagi a la
caixa, la caixera podrà passar l’etiqueta pel marcador.
Ara tu m’hauràs d’explicar les altres situacions que t’assenyali.
Si l’alumne/a fa un discurs molt breu, se li pot demanar que l’ampliï amb la formulació d’una pregunta: per què…?, explica’t una mica més…

1
Làmina del centre comercial sense bafarades o globus.

V
Veerrssiióó rreedduuïïddaa 3

Situació 1
El professor o la professora assenyalarà la situació
de la família que és al pàrquing carregant el
maleter del cotxe i li dirà a l’alumne/a:
Fixa’t en aquesta part del dibuix. Què estan fent?
Situació 2
El professor o la professora assenyalarà la situació
dels nens i nenes que juguen al parc infantil i dirà
a l’alumne/a:
Fixa’t en aquesta part del dibuix. Què estan fent
aquests nens i aquestes nenes?
Situació 3
El professor o la professora assenyalarà la situació
de la senyora que és a la caixa i és a punt de
pagar. També assenyalarà l’altra gent que hi ha a
la cua i dirà a l’alumne/a:
Fixa’t en aquesta part del dibuix. Què estan fent
aquestes persones?
V
Veerrssiióó rreedduuïïddaa
Explicació de fets
CORRECCIÓ I PUNTUACIÓ DE LA PROVA
a) Component discursiu
2 punts: explica el fet amb claredat.
1 punt: explica el fet parcialment. El seu discurs pot ser una mica confús.
0 punts: no explica el fet. S’ha d’inferir a partir de mots aïllats.
b) Lèxic i morfosintaxi
2 punts: en la producció hi ha com a màxim una incorrecció morfosintàctica o lèxica.
1 punt: en la producció hi ha dues incorreccions morfosintàctiques o lèxiques.
0 punts: en la producció hi ha més de dues incorreccions morfosintàctiques o lèxiques. Produeix mots
aïllats.
1. Aclariment:
Incorreccions morfosintàctiques són totes aquelles expressions o estructures que s’allunyen del
corpus lingüístic de la llengua, produïdes per un aprenent d’una segona llengua.
S’ha de tenir en compte:
- Ordre dels elements de la frase.
- Manca de determinants
- Canvi de gènere
- Manca de concordança
- Flexió verbal inadequada
- Confusió en l’ús dels temps verbals
- Ús inadequat de conjuncions i preposicions bàsiques
Es considera que l’alumne/a ha produït una incorrecció lèxica quan un element no es reconeix com a
propi de la llengua catalana o bé quan es fa un ús inadequat d’un mot.
No es consideren incorreccions morfosintàctiques aquelles produccions que són pròpies de la llengua
oral: frases inacabades, ús de díctics… Tampoc no es consideren incorreccions aquelles errades que
pot produir un alumne d’aquesta edat que hagi seguit tota l’escolarització al nostre sistema educatiu
(tenir que, n’hi ha un senyor…).
4
Exemples produïts pels alumnes amb la puntuació corresponent:

Exemple 1

1. És una família que ha anat al supermercat a comprar productes i estan carregant el carro al cotxe.
2. Hi ha uns nens que estan jugant a la pilota. Han vingut amb els seus pares al supermercat però per no entrar al magatzem l’han deixat aquí en el
jardí.
3. Aquí hi ha una senyora que carrega els seu - Com se diu?- (carro) carro. No sé per què però està enfadat i la vendedora diu que no sé per què
t’enfades i la cua està una mica gran i els clients no té temps per estar aquí.

Component discursiu Lèxic i morfosintaxi

(2-1-0) (2-1-0)
1. Família carregant el cotxe 2
2. Nens i nenes que juguen al parc infantil 2
3. Gent que hi ha a la caixa 2

Total: 6 punts

V
Veerrssiióó rreedduuïïddaa 5
Exemple 2

1. Han comprat i estan posant les bosses al cotxe.

2. Estan jugant, un noi esta xutant la pilota i el otro l’està agafant. Els altres nens estan parlant i estan jugant en un tobogan.
3. Hi ha una noia que està pagant i també està posant totes les coses al carret. Hi ha dos nois que estan esperant.

Component discursiu Lèxic i morfosintaxi

(2-1-0) (2-1-0)
1. Família carregant el cotxe 2
2. Nens i nenes que juguen al parc 2
infantil
3. Gent que hi ha a la caixa 2

Total: 6 punts

Exemple 3

1. Ahora el té que agafar l’aigua d’abaix la terra i te que ponerle en el cotxe aquí al darrera i també del car, tiene que agafar unes bosses.
2. Un nen baixa per – Què és això?- (el tobogan) el tobogan i un altre puja, dos nens parla i uno és portero i uno xuta la pelota.
3. Aquesta senyora pregunta si puede pagar amb aquesta targeta i els altres, els altres homs espera si puede pagar.

Component discursiu Lèxic i morfosintaxi

(2-1-0) (2-1-0)
1. Família carregant el cotxe 0
2. Nens i nenes que juguen al parc
2
infantil
3. Gent que hi ha a la caixa 2

Total: 4 punts

V
Veerrssiióó rreedduuïïddaa 6
Exemple 4

1. Han comprat coses i després han posat al cotxe.

2. Aquests nois jugar a pilota i aquest noi i noia parlen. Aquest noi agafa pilota [xutar] i aquest agafa pilota. I aquest caure [baixa].
3. Aquest senyora pagar perquè ha comprat una cosa i després aquest noi comprar. Aquest noi mirar aquesta noia que comprar coses. L’altre noi mirar
la rellotge que què hora és.

Component discursiu Lèxic i morfosintaxi

(2-1-0) (2-1-0)
1. Família carregant el cotxe 2
2. Nens i nenes que juguen al parc
1
infantil
3. Gent que hi ha a la caixa 1

Total: 4 punts

V
Veerrssiióó rreedduuïïddaa 7

A continuació el professor o la professora dirà a
l’alumne/a:
En aquest centre comercial hi ha molta gent. Tria
un personatge i digues com és, com va
vestit/vestida i, per últim, on és. Jo hauré
d’endevinar quin personatge has triat. Dóna’m el
màxim d’informació.
Cada pregunta (com és?, com va vestit/da?, on
és?) es farà per separat i s’esperarà que l’alumne/a
contesti per passar a la pregunta següent.
Per ajudar a entendre quina informació volem
obtenir quan diem Com és?, ens podem ajudar dels
gestos (alt/baix, gras/prim, els cabells…). En cap
moment, però, es pot avançar contingut lingüístic.
V
Veerrssiióó rreedduuïïddaa
2. Producció d’un text descriptiu
CORRECCIÓ I PUNTUACIÓ DE LA PROVA
a) Quantitat d’informació
• On és (ubicació d’un altre nen o nena)
2 punts: l’explicació permet situar el personatge, sense demanar-li que precisi la informació i
sense haver de tenir en compte la informació que ha donat anteriorment.
1 punt: l’explicació permet situar el personatge, però se li ha de demanar que precisi la informació
o s’ha de tenir en compte la informació que ha donat anteriorment.
0 punts: l’explicació no permet ubicar el personatge.
b) Lèxic i morfosintaxi
• Com és (trets físics del personatge que ha triat)
• Com va vestit/da (indumentària del personatge descrit)
2 punts: en la producció hi ha com a màxim una incorrecció lèxica o morfosintàctica.
1 punt: en la producció hi ha dues incorreccions morfosintàctiques o lèxiques.
0 punts: en la producció hi ha més de dues incorreccions morfosintàctiques o lèxiques. Produeix
mots aïllats.
8
Exemples produïts pels alumnes amb les puntuacions corresponents:

Exemple 1
És una noia que és alta, té els cabells llargs i està molt contenta. Té un jersei de color lila, uns pantalons amb ratlles, és a prop de l’entrada del supermercat.
Ha guanyat el premi número 1, està molt contenta.

Quantitat d’informació Lèxic i morfosintaxi

(2-1-0) (2-1-0)
1. Com és 2
2. Com va vestit/da 2
3. On és 2

Total: 6 punts

Exemple 2
És alt i prim. Porta uns pantalons i porta sabates i també porta un MP3. És al costat de la seva amiga.

Quantitat d’informació Lèxic i morfosintaxi

(2-1-0) (2-1-0)
1. Com és 2
2. Com va vestit/da 2
3. On és 1

Total: 5 punts

V
Veerrssiióó rreedduuïïddaa 9
Exemple 3
Té el cabell de color groc. És una noia amb samarreta vermell, té unes sabates verds, uns pantalons púrpura i escolta música. Està con un amic escoltando
música.

Quantitat d’informació Lèxic i morfosintaxi

(2-1-0) (2-1-0)
1. Com és 2
2. Com va vestit/da 1
3. On és 2
Total: 5 punts

Exemple 4
Cabells groga, una sabatilla de color blau i pantalons de color gris i samarreta de color verd i vermell. Compra una taronja.

Quantitat d’informació Lèxic i morfosintaxi

(2-1-0) (2-1-0)
1. Com és 0
2. Com va vestit/da 2
3. On és 0
Total: 2 punts

3. Producció d’exponents adequats a funcions comunicatives

Per fer les activitats d’aquest apartat es necessita la làmina 22. El professor o la professora explicarà l’activitat i posarà un exemple perquè l’alumnat entengui
què ha de fer. L’alumne/a ha de parlar com si fos cada un dels personatges que té una bafarada.
Exemple:
El professor o la professora assenyalarà la situació de dos nois que estan parlant i un d’ells té una moneda a la mà, i dirà a l’alumne/a:
Veus aquests nois? Mira què fan. Què li diu aquest? Ara ho dic jo per ensenyar-te què has de fer, però després ho faràs tu.
Només tinc 1€. No en tinc prou per comprar-me una pasta. Tu em pots deixar algun cèntim?
Què li contesta l’altre noi?
Ho sento, avui no porto diners.

2
Làmina del centre comercial amb bafarades

V
Veerrssiióó rreedduuïïddaa 10
 Producció d’exponents adequats a funcions comunicatives
CORRECCIÓ I PUNTUACIÓ DE LA PROVA
a) Funció de gestió de la comunicació i fórmules socials: saludar-se,
convidar i agrair
Saludar
1. Contextualització: Veus aquestes dues noies? (dues noies que entren al centre
comercial). Se saluden. Què diu aquesta?

b) Funció de regular l’acció: demanar alguna cosa, incitar a fer una acció
a) Component discursiu
Demanar alguna cosa
1 punt: la producció de l’alumne/a és adequada a la situació
2. Contextualització: Veus aquest nen? Què demana a la seva mare?
comunicativa que se li presenta.
Incitar algú a fer una acció
0 punts: la producció de l’alumne/a no té relació amb la situació
3. Contextualització: Veus aquesta nena? (nena que vol agafar un paquet de llet
comunicativa que se li presenta.
del prestatge més alt i no hi arriba). Què li demana a la noia?
b) Lèxic i morfosintaxi
c) Funció d’informar: informar d’un fet, expressar sentiments i emocions
1 punt: en la producció no hi ha incorreccions morfosintàctiques
Informar d’un fet
ni lèxiques. Si les produccions dels alumnes són llargues, es pot
4. Contextualització: Veus aquest noi? (noi al qual se li ha trencat l’ampolla
admetre una incorrecció morfosintàctica o lèxica.
d’aigua de vidre). Explica al dependent què li ha passat. Què diu?
0 punts: en la producció hi ha incorreccions morfosintàctiques o
lèxiques.
d) Funció de demanar informació: preguntar una adreça, demanar
informació sobre una persona
Demanar informació sobre una persona
5. Contextualització: Veus aquest nen? (Dos nens que són a la zona de jocs). Li fa
tres preguntes per saber coses d’ell o per jugar una estona. Quines preguntes
creus que li fa?

V
Veerrssiióó rreedduuïïddaa 11
Exemples produïts pels alumnes:

Exemple 1
1. Oh, hola, Maia. Com estàs? Quant de temps!
2. Mare, mare, vols comprar-me la xocolata, que m’agrada molt!
3. Senyora, pot deixar llet perquè sóc molt petita i no puc agafar-lo, és molt alta llet, en una prestatgeria molt alta.
4. Perdoneu-me he trencat una ampolla d’aigua i ho pagaré.
5. Hola, com et dius?/ I d’on ets?/ I quants anys tens?

Component Lèxic i
discursiu morfosintaxi
(1-0) (1-0)
a) Funció de gestió de la comunicació
1. Noia que saluda 1
b) Funció de regular l’acció
2. Nen que vol caramels 1
3. Nena que no arriba al prestatge de la llet 0
c) Funció d’informar
4. Noi a qui se li ha trencat una ampolla de vidre 1
d) Funció de demanar informació
5. Nen del parc infantil (pregunta) 1

Total: 4 punts

V
Veerrssiióó rreedduuïïddaa 12
Exemple 2
1. Hola, Jaume, com estàs?
2. Mama, tu pots venir aquí? Vull comprar aquest.
3. Senyora, jo no puc agafar el llet. Pot ajudar mi que jo agafo el llet?
4. Si us plau, venir aquí, un vidre es caure a terra i es trencar.
5. Hola, bon dia. Tu pots venir primera vegada?/Tu pots jugar con nosaltres?

Component Lèxic i
discursiu morfosintaxi
(1-0) (1-0)
a) Funció de gestió de la comunicació
1. Noia que saluda 1
b) Funció de regular l’acció
2. Nen que vol caramels 1
3. Nena que no arriba al prestatge de la llet 0
c) Funció d’informar
4. Noi a qui se li ha trencat una ampolla de vidre. 1
d) Funció de demanar informació
5. Nen del parc infantil (pregunta) 0

Total: 3 punts

V
Veerrssiióó rreedduuïïddaa 13
Exemple 3
1. Hola, bon dia!
2. Mama, jo compro una cosa.
3. Aquesta llet m’ha donat perquè no puc agafar?
4. Jo camino i trenco l’ampolla d’aigua.
5. Cada dia a aquest parc vas?/ Puc jugar i parlar?/ Som amigues?

Component Lèxic i
discursiu morfosintaxi
(1-0) (1-0)
a) Funció de gestió de la comunicació
1. Noia que saluda 1
b) Funció de regular l’acció
2. Nen que vol caramels 1
3. Nena que no arriba al prestatge de la llet 0
c) Funció d’informar
4. Noi a qui se li ha trencat una ampolla de vidre 0
d) Funció de demanar informació
5. Nen del parc infantil (pregunta) 1

Total: 3 punts

V
Veerrssiióó rreedduuïïddaa 14
 Exemple 4
1. Com estàs?
2. Vull caramels. Pots comprar?
3. Me pots passar llet, si us plau, no llego.
4. Se me ha caido aquesta botella i se me ha caido.
5. Hola, bon dia. Em dic Ruben.

Component discursiu Lèxic i morfosintaxi

(1-0) (1-0)
a) Funció de gestió de la comunicació
1. Noia que saluda 1
b) Funció de regular l’acció
2. Nen que vol caramels 0
3. Nena que no arriba al prestatge de la llet 0
c) Funció d’informar
4. Noi a qui se li ha trencat una ampolla de vidre. 0
d) Funció de demanar informació
5. Nen del parc infantil (pregunta) 0

Total: 1 punts

V
Veerrssiióó rreedduuïïddaa 15
Resum

1. Explicació 2. Producció d’un 3. Funcions

de fets text descriptiu comunicatives
ítems 1-3 1-3 1-5

Puntuació ítem 2 punts 2 punts 1 punts TOTAL

Puntuació apartat 6 punts 6 punts 5 punts

17 PUNTS

La puntuació mínima per superar l’apartat és 12 punts.

V
Veerrssiióó rreedduuïïddaa 16
 Generalitat de Catalunya
Departament d’Educació
Direcció General de Planificació i Entorn
Subdirecció General de Llengües i Entorn

2. INTERACCIÓ ORAL

Aules d'acollida secundària

Instruccions d'aplicació, correcció i puntuació

V
Veerrssiióó rreedduuïïddaa 17
A) INSTRUCCIONS PER A L’APLICACIÓ DE LA PROVA

Aquesta part de la prova s’ha d’aplicar individualment.

El professor o la professora parlarà amb veu clara i pausada perquè l’alumne/a l’entengui bé.
En aquesta part de la prova s’avalua:
- La capacitat de l’alumne/a per mantenir una conversa oral.
En aquesta activitat d’avaluació el professor o la professora té un paper actiu, ja que ha de fer d’interlocutor en una conversa simulada.

Conversa oral

El professor o la professora explicarà l’activitat a l’alumnat.

• Interlocutors: una veïna que ha recollit un paquet (alumne/a) i un veí que havia de rebre el paquet (professor/a).
• Lloc: el replà d’un pis d’un edifici de veïns.
• Objectiu comunicatiu: lliurar un paquet que era per al veí del davant.
• Suport per realitzar la conversa: làmina 33.

3
Làmina: noia que porta un paquet al seu veí.

V
Veerrssiióó rreedduuïïddaa 18
 Conversa oral
CORRECCIÓ I PUNTUACIÓ DE LA PROVA
L’aplicador/a dirà:
Fixa’t en aquest dibuix. Aquesta noia ha recollit un paquet que ha portat el carter per
al seu veí i ara li vol donar. Truca al timbre del pis del costat i un noi obre la porta.
Capacitat per mantenir una conversa
Ara ens imaginarem la conversa que tindran. Tu ets la noia que porta el paquet i jo el
noi que obre la porta.
1a part de la conversa (capacitat de l’alumne per expressar
• Guió de la conversa:
l’objectiu comunicatiu)
1a part de la conversa:
3 punts
Reconeix la situació comunicativa que se li presenta. Expressa
- Salutació
sense dificultats l’objectiu comunicatiu. El seu discurs és fluid i
- L’alumne explica l’objecte de comunicació
coherent.
- El professor o la professora demana informació sobre el paquet (és
2 punts
suficient 3 preguntes):
Reconeix la situació comunicativa que se li presenta però
o Per exemple:
necessita una mica d’ajuda del professor o de la professora per

Quan te l’han portat?
fer un discurs coherent. Expressa les idees més importants però

Qui te l’ha portat?
sense lligam.

Has hagut de signar algun paper?
1 punt

Has hagut de pagar?
Reconeix la situació comunicativa que se li presenta però

...
necessita molta ajuda del professor o de la professora per
formular el discurs.
- El professor o la professora agraeix la col—laboració
0 punts
o Per exemple
No reconeix la situació comunicativa que se li presenta o bé la

Sort que has pogut recollir el paquet, em fa molta
reconeix però té moltes dificultats per expressar-se perquè la
falta…
seva competència lingüística és molt limitada.

Gràcies, m’has fet un bon favor

…

V
Veerrssiióó rreedduuïïddaa 19
 Conversa oral
CORRECCIÓ I PUNTUACIÓ DE LA PROVA

Capacitat per mantenir una conversa

2a part de la conversa (regulació de les intervencions en funció de

2a part de la conversa: continuar la conversa amb un canvi
de tema
És suficient fer 3 preguntes. El tema és: relacions familiars:
- Demanar informació sobre la seva família
o Per exemple

No et conec gaire. Fa poc que vius
aquí?

D’on ets?

Tens germans o germanes?

A quin institut vas?

…
l’interlocutor)
3 punts
Manté una conversa sense dificultats. Respon les preguntes adequadament i fa
preguntes coherents. Durant la conversa regula les seves intervencions en funció
de les intervencions de l’altre interlocutor.
2 punts
Manté una conversa amb certes dificultats. Respon les preguntes que li fan i
pregunta amb dificultat. Durant la conversa no sempre té en compte les
intervencions del seu interlocutor.
1 punt
Li costa molt mantenir una conversa. Respon les preguntes que se li fan amb
dificultat. L’aprenent no fa preguntes.
0 punts
No pot mantenir una conversa perquè té dificultats per entendre les preguntes o
té poca competència lingüística per respondre o formular-ne.

V
Veerrssiióó rreedduuïïddaa 20
 Conversa oral
CORRECCIÓ I PUNTUACIÓ DE LA PROVA

Capacitat per mantenir una conversa

3a part de la conversa (argumentacions i

contraargumentacions)
3a part de la conversa: donar arguments sobre si creuen que és adequat tenir
un gos o un altre tipus d’animal en un pis. Primer s’ha de preguntar a
l’alumne/a quin és el seu punt de vista i després el professor ha de donar
contraarguments per tal que les hagi de refutar. Finalment es demana una
altra opinió a l’alumne/a i que la justifiqui. És suficient 3 preguntes
o Per exemple

Veig que tens un gos. Creus que està bé tenir un gos
en un pis? Per què?

Ja saps que hi ha gent que pensa el contrari. Tu que
els diries?3

A part d’un gos, quins altres animals creus que es
poden tenir a casa? Per què?
- Comiat
3 punts
Explica el seu punt de vista amb claredat, de manera que els
arguments que dóna per defensar-lo són coherents i
intel—ligibles. És capaç de contraargumentar les justificacions de
l’altre interlocutor seguint els raonaments que se li presenten.
2 punts
Manifesta el seu punt de vista sobre el tema però té algunes
dificultats per argumentar-lo. A l’hora de respondre als
arguments de l’altre interlocutor no sempre refuta el raonament
que se li presenta.
1 punt
Manifesta el seu punt de vista però no és capaç d’argumentar-
lo. Té moltes dificultats per refutar els arguments de l’altre
interlocutor i/o no s’entenen les seves justificacions.
0 punts
No és capaç de manifestar el seu punt de vista perquè té
dificultats per entendre la demanda que se li fa i/o no pot
argumentar el seu punt de vista per falta de competència
lingüística per entendre la pregunta i/o per donar-hi resposta.

3
Els arguments que s’utilitzen en aquesta pregunta estan en funció de la resposta que l’alumne/a ha donat a la resposta anterior. Es tracta de posar
arguments contraris al seu punt de vista per tal que l’alumne/a es trobi en la situació d’haver de refutar-los (vegeu els exemples).

V
Veerrssiióó rreedduuïïddaa 21
Exemples produïts dels alumnes amb la puntuació corresponent:

1a part de la conversa

Exemple 1
P: Hola, bon dia?
A: Hola, bon dia
P: Digues? Què vols?
A: Al matí, ha vingut un carter i no t’ha encontrat i m’ha deixat un paquet per tu i me diu que te l’entregui.
P: Aquest matí te l’ha portat?
A: Sí
P: I has hagut de pagar?
A: Sí, un euro
P: Ara te’l donaré. Moltes gràcies, m’has fet un gran favor.
A: De res

Total: 3 punts

Exemple 2
A: Hola vinc a portar un paquet!
P: Un paquet? Quin paquet?
A: L’ha portat un carter
P: Un carter t’ha portat un paquet per mi?
A: Sí
P: I a quina hora te l’ha portat
A: Al matí
P: Has hagut de pagar?
A: No
P: Moltes gràcies, m’has fet un favor, l’estava esperant, jo, aquest paquet.
A: No passa res

Total: 2 punts

V
Veerrssiióó rreedduuïïddaa 22
Exemple 3
A: Hola, bon dia.
P: Hola, bon dia.
A: Aquesta bossa m’ha port a la meva porta.
P: Qui te l’ha portat, aquest paquet?
A: Un senyor
P: I a quina hora te l’ha portat?
A: A les dotze i mitja
P: I has hagut de pagar?
A: No
P: Moltes gràcies, m’has fet un gran favor.
A: De res.

Total: 1 punt

2a part de la conversa

Exemple 1
P: No et conec gaire. Fa poc que vius aquí?
A: Fa poc, només fa dos mesos i tres dies.
P: D’on ets?
A: D’un poble del Marroc.
P: Tens germans o germanes?
A: Tinc un aquí i un altre al Marroc.
P: A quin institut vas?
A: Al Jaume Masclans

Total: 3 punts

V
Veerrssiióó rreedduuïïddaa 23
Exemple 2
P: No et conec gaire. Fa poc que vius aquí?
A: Sí, fa poc.
P: D’on ets?
A: [riu]
P: Tens germans o germanes?
A: Tinc un germà petit i un de 10 anys.
P: A quin institut vas?
A: A l’IES Torrerodona
P: I el teu germà?
A: A una escola.

Total: 2 punts

Exemple 3
P: No et conec gaire. Fa poc que vius aquí?
A: Sí.
P: D’on ets?
A: De República Dominicana
P: Tens germans o germanes?
A: Sí, un petit germà que té tres anys
P: A quin institut vas?
A: A l’IES Vilà

Total: 1 punt

V
Veerrssiióó rreedduuïïddaa 24
3a part de la conversa

Exemple 1
P: Veig que tens un gos. Tu creus que està bé tenir un gos aquí a casa?
A: Jo crec que sí perquè em fa molta companyia.
P: Però tu saps que hi ha gent que pensa que un gos no ha de viure en un pis. A: Està bé, si el cuidàs, si el cuidàs bé…sí que va bé
P: I tu creus que pot molestar els veïns?
A: No perquè és molt tranquil
P: I si no és un gos, quin altre animal creus que es pot tenir a casa?
A: Un conill, un hàmster.
P: I tu, quin preferiries tenir?
A: Un gat.
P: Per què, un gat?
A: No sé… perquè m’agrada molt, és molt carinyós.
P: Doncs, molt bé, moltes gràcies. Ja hem acabat.
A: Molt bé.

Total: 3 punts

Exemple 2
P: Veig que teniu un gos. Creus que està bé tenir un gos en un pis?
A: Sí, molt bé.
P: Per què?
A: Perquè m’agrada.
P: I per què t’agrada?
A: És molt intel—ligent.
P: Saps que hi ha gent que pensa que un gos no ha de viure en un pis?
A: La gent és diferent.
P: Però tu que els diries si diuen que un gos no ha de viure en un pis perquè el pis és molt petit, perquè el gos molesta als veïns…?
A: Que jo el vull.
P: I tu creus que el teu gos no molesta?
A: No. El meu gos és molt intel—ligent.
P: A part d’un gos, quin altre animal creus que es pot tenir a casa?
A: Un gat.
P: Què et sembla millor, ¿tenir un gos o tenir un gat?

V
Veerrssiióó rreedduuïïddaa 25
A: Els dos.
P: Si haguessis de triar el gat o el gos, quin t’agradaria més?
A: El gat.
P: Per què?
A: És més intel—ligent que el gos.
P: Bé, ja hem acabat. Adéu i gràcies.
A: Adéu.

Total: 2 punts

Exemple 3
P: Veig que tens un gos. Tu creus que està bé tenir un gos en un pis?
A: Sí.
P: A tu t’agrada tenir un gos a casa?
A: Sí.
P: Per què?
A: Per què és molt bonic.
P: Però tu saps que hi ha gent que pensa que els gossos no han de viure als pisos. Tu què creus?
A: (…)
P: Creus que està bé o que està malament tenir un gos al pis?
A: Està bé
P: Però no pot ser que, per exemple, el gos molesti els veïns?
A: No
P: I a tu, que t’agrada dels gossos?
A: (…)
P: Què és el que t’agrada més de tenir un gos?
A: És molt bonic.
P: Dius que és molt bonic, però alguna cosa més t’agrada de tenir un gos?
A: (…)
P: Què pots fer amb el gos?
A: Jugar.
P: A part d’un gos, quins altres animals es poden tenir a casa?
A: Un gato
P: I què t’agradaria més, tenir un gat o tenir un gos?
A: Un gos

V
Veerrssiióó rreedduuïïddaa 26
P: Per què?
A: Perquè el gos és más maco
P: Bé, ja hem acabat. Moltes gràcies.
A: De res.

Total: 1 punt

Resum de les puntuacions

1.Expressar 2. Regulació de les

3. Argumentacions i
Apartats l’objectiu intervencions en funció
contraargumentacions
comunicatiu de l’interlocutor
1a part de la 2a part de la conversa
ítem 3a part de la conversa
conversa
3 punts
Puntuació ítem 3 punts 3 punts TOTAL
Puntuació
3 punts 3 punts 3 punts 9 punts
apartat

La puntuació mínima per superar l’apartat és 6 punts.

V
Veerrssiióó rreedduuïïddaa 27
 Generalitat de Catalunya
Departament d’Educació
Direcció General de Planificació i Entorn
Subdirecció General de Llengües i Entorn

3. APLICACIÓ D’HABILITATS
COMUNICATIVES

Aules d'acollida secundària

Instruccions d'aplicació, correcció i puntuació

V
Veerrssiióó rreedduuïïddaa 28
A) INSTRUCCIONS PER A L’APLICACIÓ DE LA PROVA

Aquest part de la prova s’ha d’aplicar individualment.

En aquesta part de la prova s’avaluarà:

1. Lectura en veu alta

L’aplicador/a dirà:

Has vist mai un full com aquest? És un full de calendari que fan servir en algunes aules d’acollida per apuntar les activitats importants de cada mes. Cada
alumne en té un i, a més, se’n penja un al suro perquè tots els nois i noies tinguin present les activitats que es fan. Al costat hi ha dues notes sobre les
activitats del calendari.

Ara ens imaginarem que aquest és el teu full de calendari d’aquest mes de juny i que jo sóc el professor o la professora que et diu què has d’apuntar. Abans
de donar-te el full, jo ja hi he escrit algunes informacions:

Mira ara el calendari i digues quin dia hi ha la prova de llengua oral (aquesta ordre té la funció de presentar el document i de posar a l’alumne/a
en situació de fer les activitats que vénen a continuació).

V
Veerrssiióó rreedduuïïddaa 29
 1. Lectura en veu alta
CORRECCIÓ I PUNTUACIÓ DE LA PROVA

- Relació so-grafia i fonètica

3 punts
Aplica les regles de descodificació. El seu domini de la fonètica catalana
permet identificar fàcilment les paraules.
2 punts
Aplica les regles de descodificació, tot i que comet alguns errors,
especialment en paraules que presenten algunes dificultats (per exemple,
següent). El seu domini de la fonètica catalana permet la identificació de
Guia d’intervenció:
la major part de les paraules.
1 punts
Ara torna a mirar el calendari: quins dies es fa el Crèdit de Síntesi?
Fa una relació so-grafia que només permet entendre algunes paraules
(aquesta intervenció pretén preparar l’alumne per fer l’activitat
soltes que continguin els sons que pot identificar.
següent)
0 punts
- Alumne/a: Del 5 al 9 de juny/La segona setmana de juny/Dilluns 5
No aplica les regles de descodificació.
[de juny], dimarts 6, dimecres 7, dijous 8 i divendres 9.
- Fluïdesa i entonació
L’aplicador/a dirà:
3 punts
La seva fluïdesa és l’habitual o una mica inferior a la dels alumnes de la
Fixa’t ara en l’altre requadre que hi ha al costat del calendari. Ara has
seva edat. Tot i que la seva velocitat lectora sigui més lenta. En general,
de llegir el text que hi ha en aquest requadre. Primer el pots llegir en
fa l’entonació que correspon a les unitats sintàctiques.
silenci i quan et sembli que estàs preparat/preparada, m’avises i
2 punts
comencem la lectura en veu alta.
La seva fluïdesa i la seva velocitat lectora són més lentes que les dels
alumnes de la seva edat i algunes vegades les pauses i la fragmentació del
text no es corresponen amb les unitats sintàctiques.
1 punts
Tot i que aplica les regles de descodificació i llegeix les paraules
separadament, en general les pauses i la fragmentació del text no es
corresponen amb les unitats sintàctiques.
0 punts
Síl—labeja, llegeix lletres soltes o no aplica les regles de descodificació.

V
Veerrssiióó rreedduuïïddaa 30
1. Lectura en veu alta

Resum de les puntuacions:

Apartats 1. Lectura en veu alta

Ítems - Relació so-grafia i
fonètica
- Fluïdesa i entonació
Puntuació ítem 3 punts TOTAL
Puntuació apartat 6 punts 6 punts

La puntuació mínima per superar l’apartat és 4 punts.

V
Veerrssiióó rreedduuïïddaa 31