HISTÒRIA DE LES LENTS DE CONTACTE

- Any 1200 a Xina (primera referència; sacs de terra modificaven fisiologia ocular)
- Any 1508 per Leonardo da Vinci (prototip amb esfera de vidre plena d’aigua)
- Any 1636 per Descartes (tub ple d’aigua amb superficie cornial)
- Any 1685 per Philippe de la Hire (vidre amb curvatura interna = radi cornial)
- Any 1801 per Tomas Young (Hidrodiascopi = lent bicòncava)
- Any 1823 per John Herschel suggereix corregir l’astigmatisme
- Any 1881 per Javal i Schiotz (inventen queratòmetre; mesurar els radis cornials)
- Any 1886 per Galezowski; precursor de les LC vendatge (alliberació de fàrmacs)
- Any 1887 per Saemisch (LC escleral → finalitat protectora)
- Any 1888 per Fick (motlles de guix per fer LC a mida i dissenya els 1r paràmetres) Nombra

● Desconeixement de la còrnia / Intolerància als materials / LC difícils i cares de fabricar

- Any 1937 es descobreix material PMMA (polimetil metacrilato) → resina

- BENEFICIS: alta transmissibilitat / no es deforma / més lleuger
- INCONVENIENT: Era impermeable, la permeabilitat a l'oxigen era 0.
- Any 1938 per Obrig-Mullen (noves LC esclerals amb metilmetacrilato (MMA) millorades)
- Any 1941 per Companyia ZEISS fabrica la primera caixa de lents de prova amb 39 lents
- Any 1948 per Tuohy (primeres lents cornials de PMMA als EEUU i les va introduir a UK)
- Any 1954 per Dreyfus i Otto Wichterle (polímer HEMA tou→ LC més flexibles i amb alt %H2O)

- Any 1964 per Bausch & Lomb (Adquireix la patent de l'hidroxil metacrilato)
+ Moldejat per centrifugat / Tornejat (primeres LC tenien un contingut aquós del 55%)
- Any 1968 la FDA regularitza l’ús de les LC i apareixen les LC de resina de silicona.
- Any 1970 Apareixen les primeres LC amb materials permeables als gasos: LC RGP.
+ Aquestes LC milloraban molt el PMMA però es deformaven més.
- Any 1978 la FDA autoritza ús de CAB (per a RPG). Apareix BOSTON (copolímer rígid de silicona)
- Any 1979-80 es comercialitza les RPG d’acrilat de silicona
- Any 1981 la FDA aprova l'ús prolongat (LC per dormir)
- Any 1982 Es fabriquen les primeres LC “desechables”. (Nova tecnologia que abaratia els costos)
- Any 1983 per Bausch & Lomb
(lent ultrafina d’ús prolongat (afàquics) i la primera lent tòrica d’hidrogel per a ús prolongat)
- Any 1987 Johnson & Johnson fabrica la primera LC “desechable” per 15 dies)
- Any 1989 la FDA augmenta l’ús prolongat d’ 1 a 7 dies
- Finals dels 80 els estudis es centren en materials fluorats.
- Finals dels 80 fabricació de RPG amb flúor (es millora la hidrofòbia sense perdre permeabilitat)
- Finals anys 90 apareixen els materials hidrogels de silicona.

* Hidrogel normal absorbeix més aigua que la hidrogel de silicona *

MATERIALS LC RPG (RÍGIDOS PERMEABLES AL GAS) - SEMIRIGIDES

● MONOMERS EN RPG / SEMIRRIGIDES

MMA (Metilmetacrilato) TRIS (Trimetilsiloxano) → SILICONA

- Primeres LC rígides impermeables als gasos.
- Forma polimèrica és el PMMA.
- Excel·lents qualitats òptiques.
- (+) resistència mecànica.
- (-) dipòsits.
- Dóna estabilitat i rigidesa en propor. petites.
- Monòmer hidrofòbic.
- (+) transmissibilitat.
- (+) permeabilitat.
- (+) ionic, atraient als dipòsits.
- (+) difusió dels gasos a través del material.
- (+) flexibilitat perquè la unió atòmica:
-Si-O-Si- és més flexibles que -C-C-
- (-) humectable/hidròfoba → HiSi

PDMS (Polidimetilsiloxano) → HIDROG. SILIC. Monómeros fluorats

- (-) humectable/hidròfob. - S'utilitzen amb el TRIS I altres per RGP.
- (+) ionic - (+) permeabilitat dels gasos
- Complicada fabricació. - (+) parcialment hidròfobs.
- En LC HiSi (hidrogels de silicona) - (-) ionic

● POLÍMERS

PMMA (polímer)
- Primer material “plàstic” per a LC. Material obsolet, ja no es treballa per a LC.
- Derivats de l'àcid acrílic.
- És el material descobert al 1937 (variant diàmetre, espessor i dissenys)
- El monòmer es el MMA. Crea polímer compacte i pràcticament impermeable als gasos.
- Permeabilitat als gasos 0. Hipoxia corneal , Pot provocar edema corneal.
- (-) humectació. Es pot polir i modificar paràmetres.

CAB (Acetat butirat de cel.lulosa) Acrilats de silicona (AS)

- primers materials permeables als gasos 1970 - Polimerització del MMA + metacrilats + siloxà
- Polimerització: - El percentatge del Siloxà marca la diferència.
Condensació de cel·lulosa + (acetil i el butiril)
- DK = 12 - 60
- éster (àcids i alcohols) de cel.lulosa.
- (+)Siloxà, (+)permeabilitat (+)flexibilitat (+)hidrofob
- Difusió moderada de l’oxigen.
- (-) permeables DK = 4-8 - (+)Àcid metacrílic (+) l’humectabilitat (+) rigidesa.
- No permet retocs de paràmetres. - Marca més coneguda: BOSTON
- (+) hores d’us, (+) flexi. (+) sequedat ocular.
- (+) lleuger i (+) inestable que el PMMA. (-) dens.

FLUOR ACRILATO DE SILICONA (FSA) FLUOR POLÍMER FLEXIBLE (FA)

- (+) Fluor (+) hidrofilia. - Són polímers amb fluorina i sense silicona
- (+) Humectant i permeable. - (+) permeabilitat, humectabilitat i resist. dipòsits
- (-) ionicitat. - No flexibles

* humectació implica que la llàgrima s’exten bé pel material.

MATERIALS LC HIDROFÍLIQUES (polímer + H2O) TOVES

● MONOMERS

HEMA (1961) NVP: N- vinilpirrolidona.

- Fase sòlida (polímer) Xerogel: gida i impermeable al O2 - (+) hidrofílic
- La fase aquosa: LC sigui tova i permeable. - (+) hidratació de la LC del 50 al 80%
- (+) ionicitat.
- Normalment HEMA + altres components.
- (+) deterioració i la deshidratació
- (HEMA absorbeix fins a un 38,6% d’aigua)
- Forma polimèrica és el PVP (polivinilpirrolidona)
- Otto Wichterle i Dravoslav Lim (1954)
- Radicals hidroxils (-OH): (+) hidratació → 38-40%
- La forma polimèrica és el PHEMA.

DMAEG: dimetacrilato de etilenoglicol. AM: ácido metacrílico.

- No iònic
- Utilitzat per entrecreuar les cadenes polimèriques i
aportar estructura tridimensional
- (+) estabilitat
- Limita la capacitat de les LCH per hidratar-se
- (+) hidrofílic pels radicals carboxils (-COOH)
- A partir de determinades concentracions de AM
Les LC es tornen iòniques, + atracció als dipòsits i
fins i tot proteïnes.

GMA: metacrilato de glicerol. MMA: metilmetacrilato.

- (+) hidrofílic - També present a les lents rígides
- (+) humectabilitat e hidratació del material
- Conté el radical hidroxil (-OH)
- Com la permeabilitat d’aquestes LC està
relacionada amb la hidratació del material, aquest
monòmer millorarà les propietats fisiològiques de
les LC
HIDROGEL CONVENCIONAL
- En sec són impermeables als gasos. Un cop hidratats, la permeabilitat +++ i també la hidratació.
- Una deshidratació afecta directament a l’oxigenació de la còrnia.
- Els espessors d’ aquestes lents són alts per evitar la deshidratació.
- No es pot dormir amb elles perquè no tenen un DK necessari per fer-ho.
- MÉS AIGUA MÉS DK (PERMEABILITAT)

El contingut en aigua (%H2O) de cada lent determina el seu (DK), així com la resistència a la trencadissa i
estabilitat de les seves corbes. Si ↑ % d'aigua ↑ permeabilitat (DK) però ↑ risc de rotura.

Principals característiques

↖ Bona Humectabilitat ↖ Comoditat inicial molt bona, ↖ Material econòmic

↖ Material tou i flexible al final del dia poden molestar ↖ DK més baix que Hi-Si
↖ Afectades pels factors ambientals ↖ No es pot dormir amb elles

*CLASSIFICACIÓ DE LA FDA desinfecció

Grup I: Grup III:

Tefilcon, Tetrafilcon A, Crofilcon, Isofilcon... Etalficon, Bufilcon A, Phemfilcon A, Ocufilcon. - Sistema tèrmic
No iòniques Iòniques - Sistema químic
Baix contingut H2O (entre 35-50%). Baix contingut H2O (35-50%). - H2O2

Grup II: Grup IV:

Lidolficon B, Lidolficon A, Ofilcon A, Xylofilcon A Bufilcon A, Perilcon, Etafilcon A, Ocufilcon, - Sistema químic
No iòniques Iòniques - H2O2
Alt contingut H2O (51-80%). Alt contingut H2O (51-80%).

HIDROGELS DE SILICONA (HiSi)

- Coneguts també com a hidrogels d’ alta permeabilitat, també elastòmers o cautxus de silicona.
- Gràcies a la polimerització de l’HEMA (hidrogel) i el Siloxà o silicona (Si-O) (part no hidrofílica)
- Sempre s’han esgotat els recursos intentant obtenir un material tou amb la mateixa transmissibilitat (DK/t)
que les LC RPG.
- La silicona és molt hidròfoba i trobar la manera de combinar aquest material amb H2O era difícil.
- MÉS SILICONA MÉS DK (PERMEABILITAT)

Principals característiques

↖ Permeabilitat més alta que els Hidrogels
↖ Bona humectabilitat si es fabriquen amb
tractament en superficie de plasma
↖ Material més car
↖ Lents menys flexibles i costa més d’extreure
↖ Es deshidraten menys (més còmodes)
↖ Els hi afecten els factors ambientals
↖ Permeabilitat depèn del % de Siloxà/silicona
↖ Es pot dormir amb elles
 LC HIDROGELS DE SILICONA LC HIDROGELS RPG
HiSi (1999) CONVENCIONALS (1954) (1970)

- DK > Hidrog convencionals - Polimerització HEMA - monomers entrecreuats

- més Si → més DK - PMEMA entrecreuats entre sí - taco material DK baix/mig/alt

- menys H2O → més DK - 2 fases: - en les lents toves el dk

Xerogel: fase solida DK:0 depen del polimer que
- menys humectabilitat
Fase aquosa: + H2O + KK estigui format
tactament plasma
- HEMA: 38% Soflens 38
- es pot dormir amb elles - MMA → PMMA
pemma
- més dipòsits; cal sol. unica (F) (Si)
- AM, GMA, NVP: +% H2O
- hiper dk = hiper permeabilitat
- si + H2O + deshidratació
- més silicona menys H2O mes + rotura
DK, més diposits + dipòsits
+ comoditat
- FDA
grup 1 35-50% / no ionic
grup 2 51-80% / no ionic
grup 3 35-50% / ionic
grup 4 51-80% / ionic

- -filcon nom genèric material

- MAI ús prolongat ni nocturn

- silicona: més dk, atracció diposits, menys humectació, menys gravetat especifica, + hp
- fluor: més dk, menys diposits, més humectació

- a les hidrogels convencionals el DK depèn de la quantitat d’aigua.

- a les hidrogels de silicona el DK depen de la quantitat de silicona.
- a les lents de contacte rígides el DK depèn del material.

DK = PERMEABILITAT
- DK: és la propietat dels materials per transmitir oxigen i diòxid de carboni)
- La transmissibilitat als gasos de la LC dependrà del DK del material i del espesor mig de la LC

𝐷𝐾 𝐷𝐾 L material
𝐿 𝑡 t espesor (LC)

* DK mínim per a que la còrnia no pateixi hipòxia *

DK/T: TRANSMISSIBILITAT: Espesor de la lent

DK: PERMEABILITAT: Material de la lent

La permeabilitat DK és el producte de
D= coeficient de difusió dels gasos i K= coeficient de solubilitat dels gasos.