‭UD.

0 Introducció‬
‭0.2 Lípids‬
‭0. REPÀS BIOMOLÈCULES: GLÚCIDS, LÍPIDS I PROTEÏNES‬
‭Classificació:‬

‭0.1 Glúcids‬
‭1. MONOSACÀRIDS:‬ ‭3 hexoses → glucosa, galactosa i fructosa‬

‭2. DISACÀRIDS:‬‭monosacàrid + monosacàrid‬

‭→ Enllaç O-glicosídic‬
‭1. ÀCIDS GRASSOS‬
-‭ ‬ ‭ r monosacàrid α‬
1
‭Configuració α‬ ‭-‬ ‭Febles, inestables, dèbils i fàcils de trencar‬
‭●‬ ‭Molècules formades‬‭per una‬‭llarga cadena hidrocarburada‬‭(-CH2-CH2-CH2), de tipus‬‭alifàtic‬
‭-‬ ‭Formen part de di/polisacàrids molt hidrolizables‬
‭(lineal) amb un‬‭número parell d’àtoms de C‬‭, en el que el‬‭darrer és un grup carboxil‬‭(-COOH).‬
-‭ ‬ ‭ r monosacàrid β‬
1
‭Configuració β‬ ‭-‬ ‭Estables i resistents, difícils de trencar‬
‭●‬ ‭Es classifiquen en:‬

‭SATURATS‬ ‭INSATURATS‬
‭3. POLISACÀRIDS‬
-‭ Només tenen‬‭enllaços simples‬‭entre els‬ -‭ Tenen un o més‬‭enllaços dobles‬‭entre els‬
‭àtoms de carboni‬ ‭carbonis de la cadena‬
‭- Cadenes lineals‬ -‭ Les cadenes no són rectilínies, presenten‬‭colzes‬
‭on hi ha els dobles enllaços‬
‭́- Nombre d’àtoms de carboni parell (entre‬ ‭- Es divideixen en si:‬
‭12-20 C)‬ ‭-‬ ‭Tenen més d’un enllaç doble:‬
‭- Exemples: àcid esteàric i àcid palmític‬ ‭poliinsaturats 🡪 àcid linoleic‬
‭-‬ ‭Tenen un sol enllaç doble:‬
‭monoinsaturats 🡪àcid oleic‬
‭2 tipus de polisacàrids:‬

‭enllaç‬α ‭enllaç‬β

‭funció de reserva‬ ‭funció estructural‬

‭ex. midó (vegetals) i glicogen (animals)‬ ‭ex. cel·lulosa (vegetals) i quitina (animals)‬
‭* el glicogen és el conjunt de nombroses glucoses‬
‭1.2. Lípids Saponificables:‬ ‭HETEROLÍPIDS:‬
‭•‬ ‭Contenen àcids grassos‬
‭•‬ ‭Tots són èsters (àcid gras + alcohol) → esterificació‬ ‭-‬ ‭Àcid gras + alcohol + tercera molècula (fosfat)‬
‭•‬ ‭Es divideixen en:‬
‭-‬ ‭Són les molècules principals de la membrana lipídica =‬‭lípids de membrana‬
‭-‬ ‭Lípids simples o‬‭hololípids‬‭→‬‭únicament àcid gras‬‭+ alcohol‬
‭•‬ ‭Acilglicèrids‬ ‭-‬ T‭ enen comportament amfipàtic (=sabons) → en contacte amb l’aigua es disposen‬
‭format capes on:‬
‭•‬ ‭Cèrids o ceres‬
‭●‬ ‭Les zones hidrofòbiques la rebutgen i queden a l’interior‬

‭-‬ ‭Lípids complexos o‬‭heterolípids‬‭→‬ ‭àcid gras + alcohol‬‭+ una 3a molècula‬ ‭●‬ ‭Les zones hidrofíliques entren en contacte amb l’aigua i es queden a‬

‭•‬ ‭Fosfoglicèrids‬ ‭l’exterior.‬

‭•‬ ‭Fosfoesfingolípids → Fosfolípids‬
‭•‬ ‭Glicoesfingolípids → Glicolípids‬

‭HOLOLÍPIDS‬‭:‬
‭-‬ ‭Acilglicèrids (reserva energètica):‬
‭2.3. Lípids insaponificables:‬
‭→ Són lípids simples formats‬ ‭d’una, dues o tres àcids‬‭grassos + una molècula d’alcohol‬
‭-‬ ‭No presenten àcids grassos‬
‭anomenada glicerina‬‭(també anomenat glicerol o propantriol)‬
‭-‬ ‭Es divideixen en:‬

‭→ Isoprenoides o terpens‬
‭→ Segons el nombre d’àcids grassos que formen la molècula d’acilglicèrid s’anomenen:‬
‭→ Esteroides‬
‭1.‬ ‭Monoacilglicèrids‬‭→ conté una molècula d’àcid gras‬
‭→ Icosanoides‬
‭2.‬ ‭Diacilglicèrid‬‭→ conté dues molècules d’àcids gras‬
‭3.‬ ‭Triacilglicèrid o triglicèrid‬‭→ conté tres molècules‬‭d'àcid gras‬
‭0.3 PROTEÏNES:‬
-‭ ‬ S‭ ón els més abundants a la natura‬
‭-‬ ‭Tenen una funció de reserva energètica i de regulació de la temperatura →‬ ‭1. COMPOSICIÓ DE LES PROTEÏNES:‬
‭s’acumulen a les cèl·lules especialitzades del‬‭teixit‬‭adipós‬ ‭-‬ ‭Construïdes per‬‭C, H, O, N‬‭. Pot contenir sofre, fòsfor,‬‭Fe o Cu.‬
‭-‬ ‭Són apolars = greixos neutres‬ ‭-‬ ‭Són cadenes molt grans formades per la unió lineal de molècules (‬‭aminoàcids‬‭).‬
‭-‬ ‭S’anomenen:‬
‭→ Pèptids‬‭: oligopèptids (- 10 aa) o polipèptids (entre‬‭10-50 aa)‬
‭-‬ ‭Cèrids o ceres (protecció):‬
‭→ Proteïnes:‬‭més de 50 o 5000 aa:‬
‭→ Són lípids que s’obtenen per‬‭l‘esterificació d’un‬‭alcohol monovalent (presenta un sol‬ ‭●‬ ‭Holoproteïnes‬‭: només aa‬
‭●‬ ‭Heteroproteïnes‬‭: aa + molècules no-proteiques‬
‭radical –OH) de cadena llarga + un àcid gras‬

‭ Originen làmines impermeables que protegeixen l’epidermis i les formacions dèrmiques‬

→
‭dels animals (pèls, plomes...) i la superfície d’òrgans vegetals (fulles, tiges i fruits).‬ ‭2. ESTRUCTURA AA:‬
‭ També es poden trobar barrejats amb àcids grassos lliures com la cera d’abella,‬
→
‭l’espermaceti de balena, o la cera del conducte auditiu.‬ ‭-‬ ‭Són compostos orgànics de baix pes molecular‬
‭-‬ ‭Contenen a la seva molècula un grup carboxil (-‬‭COOH‬‭) i‬
‭un grup amino (-‬‭NH2‬‭)‬
 ‭-‬ ‭N’hi ha de 20 tipus:‬

‭PRIMARIS‬ ‭ESSENCIALS‬

-‭ ‬ ‭ osaltres podem generar‬

N -‭ ‬ ‭ o podem fabricar (dieta)‬
N
‭-‬ ‭Constitueixen les proteïnes‬ ‭-‬ ‭Isoleucina, leucina, lisina…‬

‭3. ENLLAÇ PEPTÍDIC:‬

‭-‬ ‭Enllaç químic entre aa‬
‭-‬ ‭Cadenes anomanades pèptids‬
‭-‬ ‭Enllaç covalent entre el grup‬‭carboxil d’un aa + grup amino del següent‬‭→ desprèn H2O.‬

‭4. ESTRUCTURA DE PROTEÏNES:‬

‭1.‬ ‭Estructura primària‬‭→ cadena d’aa‬

‭2.‬ ‭Estructura secundària‬‭→ interacció entre aa i enllaços d’H formant 2 tipus estructura:‬
‭-‬ ‭Làmina beta‬
‭-‬ ‭Hèlix alfa.‬
‭3.‬ ‭Estructura terciària‬‭→ Plegament de l’estructura secundària sobre si mateixa.‬
‭4.‬ ‭Estructura quaternària‬‭→ unió de més d’una cadena d’aa per poder fer una funció.‬

‭EXERCICI:‬
 ‭→ Segons la‬‭font d’energia:‬
‭UD. 1 Introducció al metabolisme i enzims‬ ‭-‬ ‭Font: llum →‬‭FOTOSÍNTESI‬‭(foto)‬
‭-‬ ‭FontL. reaccions químiques →‬‭QUIMIOSÍNTESI‬‭(quimio)‬

‭ . INTRODUCCIÓ AL METABOLISME‬
1
‭1.1 Conceptes previs‬ ‭CLASSIFICACIÓ ORGANISMES SEGONS METABOLISME‬
‭Metabolisme cel·lular‬‭: conjunt de reaccions que es produeixen a l’interior de les cèl·lules que‬
‭permeten obtenir: MATÈRIA per a créixer i ENERGIA per a fer‬
‭les funcions vitals.‬ ‭Tipus de metabolisme‬ ‭Font de Carboni‬ ‭Font d’energia‬ ‭Exemples‬

‭FOTOLITOTROF‬ ‭CO‬‭2‬ ‭atmosfèric‬ ‭Llum‬ ‭Plantes, algues,‬

‭●‬ ‭Vies metabòliques‬‭= conjunt de reaccions químiques d’un procés o fase del metabolisme.‬ c‭ ianobacteris, bacteris‬
‭(FOTOAUTÒTROF)‬
‭verds i porpres del sofre‬
‭Ex. Cicle de Krebs‬

‭QUIMIOLITOTROF‬ ‭CO‬‭2‬ ‭atmosfèric‬ ‭Reaccions d’oxidació‬ ‭Bacteris nitrificants‬

‭(QUIMIOAUTÒTROF)‬ ‭de compostos‬
‭‬ M
● ‭ etabòlits‬‭= Molècules que intervenen en les reaccions‬ ‭inorgànics (metà,‬
‭●‬ ‭Enzims‬‭= substàncies de naturalesa proteica que‬ ‭nitrits…)‬
‭faciliten/regulen les reaccions químiques. Són específics per‬
‭cada metabòlit inicial o‬‭substrat‬ ‭FOTORGANOTROF‬ ‭Matèria orgànica‬ ‭Llum‬ ‭Bacteris porpres no del‬
‭●‬ ‭Producte‬‭= substàncies finals d’una via metabòlica‬ ‭(FOTOHETERÒTROF)‬ ‭sofre‬

‭QUIMIOORGANOTROF‬ ‭Matèria orgànica‬ ‭Reaccions químiques‬ ‭Animals‬

‭ .2 Tipus de metabolisme‬
1 ‭(QUIMIOHETERÒTROF)‬ ‭de compostos‬ ‭Fongs‬
‭CATABOLISME‬ ‭orgànics ( glucosa,‬
‭-‬ ‭Transformació de substàncies‬‭complexes en simples‬‭: reacció de‬ ‭Protozous‬
‭greixos…)‬
‭degradació‬ ‭Alguns bacteris‬
‭-‬ ‭Alliberament ATP (energia)‬
‭-‬ ‭ex.‬
‭ . EL CONTROL DEL METABOLISME‬
2
‭Respiració‬
‭Necessitem controlar factors/problemes importants:‬

‭1.‬ ‭ oltes reaccions necessiten molta energia per donar-se 🡪 els éssers vius i les molècules NO es‬
M
‭poden exposar a augments de temperatura.‬

‭ANABOLISME‬
‭2.‬ L‭ es molècules són MOLT estables a temperatura ambient però si no se les ajuda les reaccions‬
‭-‬ ‭Transformació de substàncies‬‭simples en complexes‬‭: reacció de síntesi‬
‭NO es donaran mai o molt a poc a poc.‬
‭-‬ ‭Requereix ATP (energia)‬
‭-‬ ‭ex. Fotosíntesis‬
‭3.‬ L‭ a cèl·lula ha de poder regular quines reaccions s’han de donar i en quin moment =‬‭control‬
‭bioquímic.‬

‭ .2 Tipus d’organismes segons el seu metabolisme‬

1
‭→ Segons la‬‭font de carboni‬‭:‬
‭-‬ ‭Font inorgànic (CO2 atmosfèric) → Metabolisme‬‭AUTÒTROF‬ ‭(lito)‬
‭-‬ ‭Font orgànic (metà, glucosa, greixos) → Metabolisme‬‭HETERÒTROF‬‭(organo)‬
‭Biocatalitzadors o enzims‬
‭-‬ ‭Permeten el‬‭control bioquímic‬‭de les reaccions‬
‭-‬ ‭Permeten‬‭disminuir l’energia lliure‬‭de les reaccions‬

L‭ ’energia lliure no es veu‬

‭afectada per l’enzim‬

‭Hormones‬
‭-‬ ‭Molècules secretades‬‭per determinades glàndules‬‭que actuen de‬‭missatgers químics‬
‭-‬ ‭ egulen el metabolisme intern‬‭= moltes‬‭cèl·lules fan funcions que no són pel seu benefici sinó‬
R
‭per l’organisme‬

‭Ribozims:‬
-‭ ‬ ‭ nics enzims que NO són proteïnes‬
Ú
‭3. ENZIMS‬
‭-‬ ‭RNA capaços de catalitzar la formació d’uns altres RNA‬
‭‬
● ‭ iocatalitzadors‬‭de les reaccions biològiques‬
B
‭-‬ ‭ rgument a favor del “món de RNA primitiu” 🡪 porten info genètica a l’hora que catalitzen‬
A
‭●‬ ‭Rebaixen l’energia d’activació i acceleren la reacció‬
‭reaccions:‬
‭●‬ ‭Proteïnes globulars (excepte els ribozims)‬
‭●‬ ‭Solubles en aigua‬ ‭-‬ ‭Després van aparèixer les prot i se’ls va delegar la funció de catalitzadores‬
‭-‬ ‭I els DNA que se’ls hi va delegar la funció d’emmagatzematge de la info genètica‬

‭ .1 Característiques dels enzims‬

3
‭A diferència d’altres catalitzadors:‬
-‭ ‬ S‭ ón molt específics (només actuen en una reacció determinada)‬ ‭3.2 Classificaió dels enzimss‬
‭-‬ ‭Actuen a temperatura ambient (la temperatura de l’ésser viu)‬ ‭•‬ ‭ENZIMS ESTRICTAMENT PROTEICS:‬‭formats per una‬‭o més cadenes polipeptídiques‬
‭-‬ ‭Són molt actius‬ ‭•‬ ‭HOLOENZIMS‬
‭-‬ ‭Tenen un pes molecular molt elevat (excepte els ribozims)‬ ‭- part proteica (APOENZIM)‬
‭- part no proteica (COFACTOR)‬
‭Igual que tots els catalitzadors:‬
‭-‬ ‭Acceleren‬‭molt la reacció (s’obté el mateix‬‭producte però en menys temps)‬
‭-‬ ‭No es consumeixen durant la‬
‭reacció‬

E‭ ls enzims baixen l’energia d’activació de les‬

‭reaccions en les quals intervenen‬
‭ .3. L’activitat enzimàtica‬
3
‭Enzim (E)‬

‭Substrat (S)‬‭= Substància sobre la qual actua l’enzim‬

‭ omplex enzim-substrat (ES)‬‭= enzim i substrat‬‭units per enllaços dèbils 🡪 debilita els enllaços del‬
C
‭substrat‬

‭ omplex Activat (CA)‬‭= estat de transició del ES requereix molta menys energia que si el substrat‬
C
‭estigués tot sol‬

‭Complex enzim-producte (EP)‬‭= després de la transformació‬

‭Producte (P)‬‭= el que es desprèn de l’enzim al final‬‭de la reacció‬

‭3.4 El centre actiu d’un enzim‬

L‭ a regió de l’enzim que s’uneix físicament al substrat rep el nom de‬‭CENTRE‬

‭ACTIU‬

‭ ‬ S‭ ón una‬‭part molt petita‬‭del volum total de l’enzim‬

●
‭●‬ ‭Tenen‬‭una estructura tridimensional‬‭que facilita l’encaix amb el‬
‭substrat.‬
‭●‬ ‭Estan‬‭formats per aminoàcids‬‭.‬
‭●‬ ‭Els‬‭radicals d’aquests aminoàcids tenen afinitat pel substrat.‬

‭El centre actiu els formen els aminoàcids de fixació i els catalitzadors‬

‭Classes d’aminoàcids:‬

‭-‬ ‭AMINOÀCIDS ESTRUCTURALS:‬‭responsables de‬‭l’estructura‬‭i forma‬‭de l’enzim‬

‭-‬ ‭ MINOÀCIDS DE FIXACIÓ‬‭: responsables de la‬‭fixació‬‭de l’enzim al substrat,‬‭mitjançant‬

A
‭enllaços febles‬

‭-‬ ‭ MINOÀCIDS CATALITZADORS‬‭: responsables de‬‭provocar‬‭la transformació del substrat‬

A
‭mitjançant enllaços febles o forts (covalents)‬
 ‭3.5 Especificitat dels enzims‬
‭ ixí dibuixaríem‬
A
‭‬ N
● ‭ omés els substrats amb la forma adequada poden accedir al centre actiu‬ ‭l’efecte de la‬
‭●‬ ‭Només els que poden establir un enllaç amb els aa fixadors es poden fixar‬ ‭concentració del‬
‭●‬ ‭Només els que poden ser susceptibles a trencar-se es poden transformar‬ ‭substrat sobre la‬
‭velocitat de‬
‭→‬ ‭MODEL DE COMPLEMENTARIETAT i AJUST INDUÏT‬ ‭reacció, arriba un‬
‭moment que hem‬
‭arribat a la‬
‭velocitat màxima.‬

‭+ substrat → + velocitat fins que l'enzim està saturat‬

‭Hi ha 3 tipus d’especificitat:‬ ‭→‬‭Relació entre la concentració del substrat i de‬‭la velocitat de reacció‬

‭•‬ E‭ specificitat absoluta‬‭: l’enzim reconeix només una‬‭molècula en concret. Exemple la ureasa‬
‭actua sobre la urea.‬
‭𝐾‬‭𝑚‬ ‭= concentració de substrat en la qual la velocitat de‬
‭•‬ E‭ specificitat de grup‬‭: l’enzim reconeix tot un grup de molècules. Exemple les lipases actuen‬ ‭reacció és la meitat de la‬‭𝑉‬‭𝑚‬ ‭(velocitat màxima)‬
‭sobre els lípids.‬

‭•‬ E‭ specificitat de classe‬‭: l’enzim reconeix un tipus‬‭d’enllaç. Exemple una hidrolasa actuarà en‬ ‭-‬ ‭Com més gran‬‭𝐾‬‭𝑚‬‭, menys afinitat té l’enzim pel‬
‭reaccions d’hidròlisi.‬ ‭seu substrat‬
‭3.6 La cinètica de l’activitat enzimàtica‬ ‭-‬ ‭Com més petit‬‭𝐾‬‭𝑚‬ ‭més afinitat té l’enzim al seu‬
‭substrat‬
‭En una reacció enzimàtica amb una [E] constant:‬

‭•‭S‬ i augmenta la [S] augmenta la velocitat de reacció perquè augmenta la possibilitat que S i E es trobin‬
‭per formar ES‬
‭3.7 Factors que afecten l’activitat enzimàtica‬

‭•‭V
‬ elocitat màxima‬‭: totes les molècules d’enzim estan ocupades formant el complex ES‬
‭●‬ ‭Temperatura:‬‭afecta amb la mobilitat de l’enzim‬

‭•‭S‬ aturació de l’enzim‬‭: a velocitat màxima hem arribat‬‭a la saturació‬

-‭ ‬ ‭Si‬ ‭se‬ ‭subministra‬ ‭energia‬ ‭les‬ ‭molècules‬ ‭augmenten‬
‭mobilitat‬ ‭i‬ ‭es‬ ‭troben‬ ‭més‬ ‭augmentant‬ ‭la‬ ‭velocitat‬ ‭en‬
‭què es forma un producte‬

-‭ ‬ ‭Cada‬ ‭enzim‬ ‭té‬ ‭una‬ ‭temperatura‬ ‭òptima‬ ‭d’actuació‬ ‭i‬

‭uns‬‭límits‬‭d’actuació.‬‭Per‬‭sota‬‭o‬‭per‬‭damunt‬‭d’aquests‬
‭límits l’enzim no té activitat‬
 ‭- Si la temperatura augmenta per sobre el límit =‬‭desnaturalització‬ ‭•‬ N
‭ o‬ ‭competitiva:‬ ‭l’inhibidor‬ ‭s’uneix‬ ‭a‬ ‭l’enzim‬ ‭i‬ ‭impedeix‬ ‭l’accés‬ ‭del‬ ‭S‬ ‭al‬ ‭centre‬
‭actiu‬ ‭o‬ ‭es‬ ‭fixa‬ ‭al‬ ‭complex‬ ‭ES‬ ‭i‬‭n’impedeix‬‭la‬‭separació,‬‭però‬‭NO‬‭s’assemblen‬‭al‬
‭substrat.‬‭Exemple:‬‭El‬‭plom‬‭s’uneix‬‭a‬‭les‬‭cisteïnes‬‭provocant‬‭una‬‭desestructuració‬
‭Per què es desnaturalitzen els enzims ?‬ ‭de l’enzim - amb tractament es trenquen els enllaços creats.‬

-‭ ‬ L‭ a majoria d’enzims són proteïnes amb‬‭estructura terciària‬‭globular.‬

‭-‬ ‭Les altes temperatures trenquen els enllaços de l’estructura terciària,‬‭l’enzim es‬
‭torna insoluble, precipita‬‭i deixa de fer la seva funció.‬‭Aquest procés rep el nom de‬
‭DESNATURALITZACIÓ.‬

‭●‬ ‭pH‬

E‭ ls‬‭enzims‬‭tenen‬‭un‬‭pH‬‭òptim‬‭d’actuació‬‭=‬‭el‬‭pH‬‭influeix‬
‭en‬‭el‬‭grau‬‭d'ionització‬‭dels‬‭radicals‬‭del‬‭centre‬‭actiu‬‭de‬
‭l’enzim i també del substrat‬
‭3.8 Enzims al·lostèrics‬
‭I també existeixen uns límits de pH.‬
‭•‬ ‭Enzims que poden adoptar‬‭dues formes estables‬‭diferents:‬‭activa i inactiva‬
‭ er‬ ‭sota‬ ‭o‬ ‭per‬ ‭sobre‬ ‭d’aquests‬ ‭límits‬ ‭l’enzim‬ ‭deixa‬
P
‭d’actuar =‬‭desnaturalització‬ ‭•‬ ‭A més del CA tenen a més un‬‭Centre Regulador‬

‭•‬ ‭En el CR s’hi uneix un‬‭lligand‬‭o substància reguladora‬

‭•‬ ‭La presència del lligand determina el canvi de configuració =‬‭transició al·lostèrica‬

‭•‬ ‭El lligand pot ser un‬‭activador o un inhibidor‬

‭●‬ ‭Inhibidors‬
I‭ rreversibles:‬ ‭Algunes‬ ‭substàncies‬ ‭inhibeixen‬ ‭de‬ ‭forma‬ ‭PERMANENT‬ ‭els‬ ‭enzims‬ ‭perquè‬
‭s’uneixen‬‭permanentment‬‭als‬‭aa‬‭claus‬‭del‬‭CA‬‭i‬‭provoquen‬‭la‬‭seva‬‭desestructuració.‬‭Tòxics‬‭o‬
‭verins‬
‭ .9‬
3
‭ eversibles:‬‭Altres‬‭substàncies‬‭inhibeixen‬‭de‬‭forma‬‭TEMPORAL‬‭sense‬‭necessitat‬‭d’unió‬‭a‬‭un‬
R ‭La‬
‭centre‬ ‭regulador‬ ‭(següent‬ ‭punt).‬ ‭No‬ ‭s’inutilitza‬ ‭el‬ ‭centre‬ ‭actiu‬ ‭sinó‬ ‭que‬ ‭se‬ ‭n’impedeix‬
‭temporalment el funcionament‬
‭regulació de les vies metabòliques‬
‭•‬ C
‭ ompetitiva:‬‭l‬‭’inhibidor‬‭és‬‭semblant‬‭el‬‭substrat‬‭i‬‭competeixen.‬‭La‬‭disminució‬‭de‬ ‭1.‬ ‭Regulant la SÍNTESI de l’enzim‬‭a nivell‬
‭la velocitat de reacció és proporcional a la concentració d’inhibidor.‬ t‭ ranscripcional:‬‭produir l’enzim NOMÉS quan és necessari regulant la TRANSCRIPCIÓ‬
‭(de DNA a RNA).‬
 ‭Distingim:‬

‭•‬ ‭Coenzims d’oxidació - reducció:‬ ‭transporten H+ i‬‭electrons (e-)‬

‭–‬ ‭NAD+, NADP+, FAD‬
‭•‬ ‭Coenzims per transferència:‬‭transporten radicals‬
‭–‬ ‭ATP (3 radicals, adenosina‬‭tri‬‭fosfat) i l'acetil-CoA‬
‭•‬ ‭Vitamines‬

‭ TP: Adenosina trifosfat‬

A
‭2. Regulant l’ACTIVITAT de l’enzim a nivell post-traduccional‬ ‭Actua com a molècula energètica = és capaç d’emmagatzemar o cedir energia amb facilitat.‬

‭•‬ ‭Activació per substrat:‬‭quan un metabolid arriba a‬‭certa [ ] obra noves vies‬ ‭Quan l’ATP s’hidrolitza (perd 1 grup fosfat) es desprèn energia i es forma ADP.‬

‭•‬ ‭Activació recíproca:‬‭el P d’una reacció activa l’enzim‬‭d’una altra via i viceversa‬

‭•‬ ‭ egulació per retroinhibició o inhibició‬‭feed-back‬‭:‬‭l’estat de configuració inicial de‬

R
‭l’enzim és actiu i el lligand actua com a inhibidor‬

‭•‬ ‭ egulació per retroactivavió o inducció enzimàtica:‬‭la configuració inicial de l’enzim és‬
R
‭inactiu i el lligand actua com a activador.‬

‭NAD + (nicotinamida-adenina-dinucleòtid)‬

‭Quan en NAD‬‭+‬ ‭accepta H‬‭+‬‭i 2e‬‭-‬ ‭es redueix‬

‭Quan el NAD‬‭+‬ ‭cedeix H‬‭+‬ ‭i 2e‬‭-‬ ‭s’oxida.‬
‭Intervindrà en reaccions d’oxidació-reducció.‬
‭TRANSCRIURE‬
É‭ S UNA MOLÈCULA TRANSPORTADORA‬
‭D’ELECTRONS‬

‭NADP+ (nicotinamida-adenina-dinucleòtid-fosfat)‬

‭Quan en NADP‬‭+‬ ‭accepta H‬‭+‬ ‭i 2e‬‭-‬ ‭es redueix‬

‭Quan el NADP‬‭+‬ ‭cedeix H‬‭+‬ ‭i 2e‬‭-‬ ‭s’oxida.‬
‭4. COENZIMS‬
‭•‬ ‭Es troben units a la part proteica d’un enzim (apoenzim)‬ I‭ntervindrà en reaccions‬
‭•‬ ‭Actuen com a donadors o receptors de grups químics‬ ‭d’oxidació-reducció.‬
‭ÉS UNA MOLÈCULA TRANSPORTADORA D’ELECTRONS‬ ‭B‬ •‭ ‬ A‭ ctuen en moltes vies metabòliques i en la formació dels glòbuls vermells.‬
‭•‬ ‭El seu dèficit pot afavorir a la degeneració de les neurones, debilitat‬
‭ oA (coenzim A)‬
C ‭muscular, la inapetència i l'anèmia.‬
‭Actua transportant grups acetil (-CO-CH‬‭3‭)‬ Serveix‬‭per activar molècules.‬ ‭C‬ •‭ ‬ I‭ntervé en la síntesi del col·lagen.‬
‭•‬ ‭El seu dèficit pot provocar l'escorbut (=hemorràgies a les genives i caiguda‬
‭de les dents).‬

‭5. NOMENCLATURA I CLASSIFICACIÓ DELS ENZIMS‬

‭•‬ ‭S’esmenta el nom del substrat + coenzim (si n’hi ha) + la funció‬
‭Ex: malonat-CoA-transferasa‬

‭•‬ G
‭ eneralment, només s’utilitza el nom del substrat acabat en‬‭-asa‬‭: sacarasa, maltasa,‬
‭lipasa...‬

‭4.1 Les vitamines‬ ‭•‬ ‭Alguns però conserven noms antics: tripsina, pepsina, etc…‬
‭•‬ ‭Glúcids o lípids senzills que els animals no podem sintetitzar, o de manera insuficient,‬
‭però els vegetals i bacteris sí.‬
‭Classificació segons la seva funció‬
‭•‬ ‭Molt importants perquè són coenzims o són imprescindibles per sintetitzar-los‬

‭•‬ S‭ ón substàncies làbils que s’alteren amb facilitat (temperatura, llum,‬

‭emmagatzematge...)‬

‭Distingim:‬

‭•‬ ‭Liposolubles:‬‭de naturalesa lipídica. Són les vitamines‬‭A, D, E i K.‬

‭•‬ ‭ idrosolubles:‬‭solubles en aigua i difonen molt bé‬‭a la sang. Vitamines del complex B‬
H
‭(B‬‭1‭,‬ B‬‭2‬‭, B‬‭3‬‭, B‬‭5‭,‬ B‬‭6‬‭, B‬‭8‭,‬ B‬‭9‬ ‭i B‬‭12‬‭) i C.‬

‭Vitamina‬ ‭Característiques‬

‭A‬ •‭ ‬ P ‭ rotegeix els epitelis‬

‭•‬ ‭Necessària per a la recepció visual‬
‭•‬ ‭El seu dèficit causa problemes als epitelis i a la vista‬

‭D‬ •‭ ‬ R ‭ egula l'absorció del calci‬

‭•‬ ‭El seu dèficit crea deficiències en els ossos (raquitisme en els nens i‬
‭osteomalàcia en els adults).‬
‭•‬ ‭En excés provoca calcificacions al ronyó, al fetge i al cor.‬
‭•‬ ‭Per sintetitzar-la, cal activar-la amb la insolació de la pell.‬

‭E‬ ‭Actua com a antioxidant.‬

‭K‬ ‭Ajuda als processos de coagulació de la sang‬