El mal caçador:

1.
-Métrica i Figures retòriques:
La/mis/sa/ma/ti/nal 6
la/di/uen/a/llà/dalt 6
ai/xis/que-es/fa/de/dí/a. 6 (-1)

La/mis/sa/de/l'es/tiu 6
el/ca/pe/lla/la/diu 6
amb/les/por/tes/o/ber/tes. 6 (-1)

S'o/eix/de/tots/cos/tats 6
quan/en/flai/ra-els/ser/rats 6
el/gi/nes/tar/de/Cor/pus. 6 (-1)

El/ca/ça/dor-es/de/leix. 6
De/fo/ra-es/tant/l'o/eix 6
amb/un/ge/noll/a/ter/ra. 6 (-1)

Encavalcament: Destacar que el caçador volia caçar la llebre amb molta intensitat.

Al/bell/punt/d'al/çar/Déu, 6
li/bo/ta-a/llà-al/bell/peu 6
la/lle/bre-en/di/as/tra/da. 6 (-1)

S'es/ven/ta-el/gos/lla/drant, 6
la/lle/bre/fuig/bo/tant, 6
i-el/ca/ça/dor-al/dar/re/ra. 6 (-1)

Referència: Moment de la llegenda en què el capellà alça l’hòstia de la missa

"Cor/res/i/cor/re/ràs 6
Mai/més/t'a/tu/ra/ràs" 6
A/ques/ta-és/la/sen/tèn/cia. 6(-1)

"Doncs/,cor/ro-i/cor/re/ré. 6
Mai/mes/m'a/tu/ra/ré. 6
A/le/gre-és/la/sen/tèn/cia" 6(-1)

Paral•lelisme: Mostrar que el personatge és orgullós. La única paraula que canvia.

S'a/llu/nyen/amb/el/vent, 6
per/dent-/se-en/un/mo/ment 6
els/crits,/la/fres/sa,-el/ras/tre… 6(-1)

Personificació: Crits:Gos. Fressa: Llebre. Rastre: Caçador.

Pas/sen/di/es/i/nits… 6
Pe/la-mar/ges/re/flo/rits 6?
ha/tor/nat/Cor/pus/Chris/ti. 6(-1)

La/mis/sa/ma/ti/nal 6
ta/di-uen/a/li/a/dalt, 6
les/por/tes/són/o/ber/tes. 6(-1)

En/un/vent/de/vi/sió 6
pas/sa-el/mal/ca/ça/dor 6
en/tre/lla/drucs/i/fres/sa. 6(-1)

Se/gi/ra-i/veu/l'al/tar, 6
I-a/peu/el/ca/pe/lla, 6
i-en/alt/veu/l'Hos/tia/Càn/di/da. 6(-2)

Pas/sa/i-es/perd/al/lluny.. 6
La/boi/ri/na/de/Juny 6
ce/nyeix/l'ho/rit/zó-im/mo/bil. 6(-1)

Metàfora: Referir-se a que el temps no pass=caçador=càstig etern.

Ro/den/les/es/ta/cions 6
re/vé/nen/els/plan/çons: 6
ca/da-any,/ca/da-any/ve/Cor/pus. 6(-1)

Metàfora: Les estacions passen menys pel caçador=càstig etern.

Ca/da-any/tor/na-a/pas/sar; 6
ca/da-any/tor/na-a/mi/rar, 6
ca/da-any,/la/mis/sa-au/gus/ta. 6(-1)

Anàfora: Referència al temps.

Ca/da-any/els/ca/pe/llans 6
te/nen/més/ca/bells/blancs 6
i-ai/xe/quen/més/els/bra/ços. 6(-1)

Ca/da-any/l'Hos/tia-es/va-al/çant, 6
el/tem/ble-es/va-ai/xa/fant 6
i/l'Hos/ti-a/pu/ja, pu/ja… 6(-1)

Pas/sen/més/anys/i/més, 6
el/ca/pe/lla/no/hi-es: 6
l'Hos/ti-a/va/so/la-en/l'ai/re. 6(-1)

A/munt…/a/munt... /a/munt. 6
La/vol/ta/perd/el/junt, 6
la/llum/del/cel/s'hi/fil/tra. 6(-1)
L'Hos/ti-a/s'hi/va-a/cos/tant… 6
El/tem/ple-es/va-es/quer/dant.. 6
El/ca/ça/dor/no/pa/ra. 6(-1)

Antítesi: Referència al pas del temps.

Ve-un/any,/la/vol/ta/cau 6
i/s'o/bre-el/gran/cel/blau 6
da/munt/de/l'Hòs/ti-a/blan/ca, 6(-1)

Epítet: Remarcar la presència de déu.

que/s'al/ça/len/ta/ment… 6
Al/ser/l'es/tiu/vi/nent 6
flo/reix/el/tem/ple-en/ru/nes. 6(-1)

Se'n/va/pu/jant/al/cel… 6
El/ca/ça/dor,-amb/an/hel. 6
ca/da-any,/ca/da-any/la/mi/ra. 6(-1)

L'Hòs/ti-a/per/'na-al/ze/nit, 6
Té/l'es/pai/in/fi/nit, 6
i-ell/, per/ca/ça,-en/ci/sat, 6
té-el/temps,/l'e/ter/ni/tat. 6

-Situar en el llibre (explicar la part on pertany, descriure com és el poema del llibre i
relacionar amb el poema)
El poema pertany al llibre Visiones y Cantos de 1900 del poeta Joan Maragall. El tema del
poema és el càstig del caçador per abandonar la missa al moment de l'hòstia per caçar una
llebre. Consta de tres versos hexasíl·labs en 25 estrofes. És per tant un art menor i utilitza
una rima asonant als dos primers versos de cada estrofa i els tercers són lliures. Tot el
poema es pot dividir en quatre parts. La primera, que ocupa les quatre primeres estrofes, és
una introducció al rerefons: un matí de juny a l'església. El caçador està fora escoltant la
missa. La segona part té lloc a les següents cinc estrofes a mesura que es desenvolupa el
nus de la llegenda. A l'hora d'aixecar l'hòstia apareix la llebre i el caçador fuig darrere seu.
Va ser castigat per això. La tercera, de la desena a la 21, és el pensament del caçador al
llarg del temps. Finalment, la quarta segueix a la resta del poema i finalitza amb la idea de
l'eternitat.
-Idees de Nietzsche presents al poema.´`a
Montserrat. Idea d’altitud de l’espai com a correlat de l’alta dimensió de la divinitat. Terrenal
és simbolitzat per de Fra Garí, un penitent, un representant de la divinitat. L’individu aïllat
per causa dels seus pecats no pot resistir-se als encants corporals de la bella Riquilda, la
noia és presa per les forces demoníaques i mateixa funció llebre en el poema anterior.
L’amor espiritual de la divinitat és vençut pel pecat de lascívia. La carn humana davant de la
divinitat presentat a la segona estrofa. Intenció autor la tesi de l’«alma catalana» aparegui
en primer terme. Apareix el perdó. Boira, que impedeix la visió clara de la realitat, al principi
del poema i la desaparició de la boira al final, com a símbol d’una nova mirada neta.
Riquilda, la manifestació de la sensualitat terrenal, és un «raig de sol» (vers 18), i aquesta
dimensió vital i solar és un tret característic, segons el poeta, de l’essència catalana
-Importància paisatge i elemnts naturals.
El vitalisme és representat amb la vida, força, ímpetu, joventut. Aquests aspectes fan
condemnar a les persones, perquè volen la vida eterna i els que castiguen a córrer sense
parar. Això es veu reflexat als versos 22-24, on accepta el seu destí. Nietzsche defensa
aquests aspectes i vol afirmar la seva voluntat.

Per tant, no hi ha penediment, sinó altivesa. És una mostra de la seva llibertat individual.
Per a ell, la condemna no és un càstig, si no una sortida vital, una possibilitat de dedicar-se
eternament a allò que li agrada.

Joan garí:
1.
-Métrica i Figures retòriques:
I
a-la-mun-ta-nya-mi-ra-cle (7 síl·labes) [7 = 8-1]
u-na-lle-gen-daha-flo-rit (7 síl·labes)
la-lle-gen-da-del-di-a-ble (7 síl·labes) [7 = 8-1]
i-de-fra-jo-an-ga-rí (7 síl·labes)
fra-jo-an-fa-pe-ni-tèn-ci-a (7 síl·labes) [7 = 9-2]
en-fi-lat-a-dalt-dun-cim (7 síl·labes)
li-du-ien-u-na-don-ze-lla (7 síl·labes) [7 = 8-1]
que-te-ni-aels-mals-es-prits (7 síl·labes)

mont-ser-rat-mun-ta-nya-san-ta (7 síl·labes) [7 = 8-1]

la-mun-ta-nya-de-cent-cims (7 síl·labes)
II
fra-jo-an-din-tre-la-co-va (7 síl·labes) [7 = 8-1]
es-ta-va-fent-o-ra-ció (7 síl·labes)
ri-quil-da-se-li-pre-sen-ta (7 síl·labes) [7 = 8-1]
ves-ti-da-de-temp-ta-ció (7 síl·labes)
fra-jo-an-clou-les-par-pe-lles (7 síl·labes) [7 = 8-1]
mes-la-veu-con-tra-cla-ror (7 síl·labes)
fra-jo-an-clou-les-par-pe-lles (7 síl·labes) [7 = 8-1]
mes-la-veu-con-tra-cla-ror (7 síl·labes)

mont-ser-rat-és-ple-de-boi-ra (7 síl·labes) [7 = 8-1]

ri-quil-daés-un-raig-de-sol (7 síl·labes)
III
des-prés-del-pe-cat-tan-gran (7 síl·labes)
ell-res-ta-bo-ca-ter-ro-sa (7 síl·labes) [7 = 8-1]
ri-quil-daés-tim-bes-a-vall (7 síl·labes)
mont-ser-rat-és-net-de-boi-ra (7 síl·labes) [7 = 8-1]
fra-ga-rí-veu-els-a-bims (7 síl·labes)
i-les-ca-mes-li-tre-mo-len (7 síl·labes) [7 = 8-1]
si-pro-va-de-re-dre-çar-se (7 síl·labes) (7=8-1)
cau-de-mans-u-naal-tra-vol-ta (7 síl·labes) [7 = 8-1]

jo-an-ga-rí-ja-noés-un-sant (8 síl·labes)
jo-an-ga-rí-ja-noés-un-ho-me (8 síl·labes) [8 = 9-1]
queés-u-na-fe-ra-dels-camps (7 síl·labes)
que-per-mont-ser-rat-pas-to-ra (7 síl·labes) [7 = 8-1]
IV
al-cap-danys-de-ter-re-jar (7 síl·labes)
sent-u-na-veu-din-no-cèn-ci-a (7 síl·labes) [7 = 9-2]
ai-xe-cat-jo-an-ga-rí (7 síl·labes)
la-te-va-sort-és-com-pler-ta (7 síl·labes) [7 = 8-1]
ja-pots-al-çar-els-ulls-al-cel (8 síl·labes)
que-jaels-tens-prou-plens-de-ter-ra (7 síl·labes) [7 = 8-1]
ja-pots-al-çar-els-ulls-al-cel (8 síl·labes)
que-jaels-tens-prou-plens-de-ter-ra (7 síl·labes) [7 = 8-1]

jo-an-ga-rí-sal-ça-de-mans (8 síl·labes)
com-un-ós-quan-es-re-dre-ça (7 síl·labes) [7 = 8-1]

muntanya miracle→referencia a la muntanya de montserrat

Muntanya de cent cims→hipèrbole, intensificar la grandària de la muntanya de Montserrat.
Montserrat és ple de boira: Riquilda és un raig de sol→contrast
Després del pecat tan gran→paral·lelisme amb el mite, intensifica l'absència de boira
fent-la més evident amb el pecat comès.
Joan garí ja no és un sant, Joan garí ja no és un home→Paral·lelisme, mostrar la part en la
que Joan garí és que estirat a caminar a quatre grapes, como una bèstia.
El cap d'anys de terrejar→càstig imposat a l'ermita de caminar arran de terra.
Ja pots alçar els ulls al cel→li diu en Joan garí que el seu càstig ja s'ha acabat.

-Situar en el llibre (explicar la part on pertany, descriure com és el poema del llibre i
relacionar amb el poema)
El poema pertany al llibre Visions i Cants de 1900 del poeta Joan Maragall. Està basat en la
llegenda de Joan Garí que explica la historia d’un eremita deMontserrat que és temptat per
Riquilda, filla de Jofre el Pilós i posseïda pel dimoni. Garí laviola i la mata i és
condemnat pel papa a caminar de quatre grapes i convertir-se ensemibèstia. Al
cap de molts anys, és capturat pels soldats de Jofre per ser ajusticiat però el seufill petit (un
infants de bolquers) demana clemència al seu pare i és perdonat. Aquest tema (el pecat, la
temptació i el càstig) està tractat des d’un punt de vistacomprensiu, destacant la
necessitat del perdó. Maragall vol mostrar la visió de l’home quesobrepassa els límits. El
poeta ofereix les claus de la superació, de l’esforç i la lluita dels pecatsde l’individualisme.
Maragall a partir de llegendes arrelades en el folklore català, construeix el personatgemític
del frare Garí ,un frare de Montserrat que és seduït per Riquilda. Representa la
vidacontemplativa, que viu allunyat de les preocupacions de la ciutat i fa una vida de repòs
en unparatge bucòlic. Garí és un personatge simbòlic perquè l’individu causa un pecat, pel
qualhaurà de pagar fins que un altre individu divinitzat no li posi un final.
En aquestacaracterització hi podríem reconèixer l’individu que es deixa arrossegar pels
instints propi delcol·lectiu català. S’estructura en quatre estrofes de vuit versos heptasíl·labs
amb una coda de dos que fixa la relació entre el paisatge, Montserrat, i el protagonista, Fra
Garí.
-Idees de Nietzsche presents al poema.
Maragall situa la història en un nou paisatge sagrat i simbòlic: Montserrat. Reprenem la idea
d’ altitud de l’espai amb la divinitat. Ara l’àmbit terrenal és simbolitzat per la figura de Fra
Garí,que és, ja d’entrada, un penitent, un representant de la divinitat. L’individu aïllat per
causa dels seus pecats no pot resistir-se als encants corporals de la bella Riquilda, filla de
Jofre el Pilós. Observem que la noia és presa per les forces demoníaques i que fa la
mateixa funció que la llebre en el poema del “mal caçador”.Riquilda és la temptació de
Garí. Manifesta la sensualitat terrenal i lascívia, i per això és descrita com un
“raig de sol”. Aquesta dimensió vital i solar és un tret característic de
l'essència catalana.
-Importància paisatge i elemnts naturals.
Garí segueix sent una fera (que per Nietzsche sería l'home nihílic) durant molts anys, i
finalment en la secció IV “una veu d'innocència”(vers 32) (segons diu la llegenda, un nen de
tres anys), que és una representació del sobrehome ja que un nen sempre viu el present
sense preocupar-se del futur, allibera a Joan Garí de ser una fera i aquest es perdonat i
passa a ser també un sobrehome.
L’estimada de Don Jaume:
1.
-Métrica i Figures retòriques:
Don/Jau|me/té‿u/na‿es/ti/ma/da 7(-1)
que/ben/jo|ve/l /va‿em|pren|dar 8
L’es|ti|ma|da/de/Don/Jau|me 7(-1)
u/na/ter|ra/so|bre/l/mar 8
No/més/de/sen|tir/par/lar/-ne 7(-1)
ja/n/va/que/dâ-en|a|mo|rat 8
Diu/als/ba/rons/que/l’a/ju/din 7(-1)
que/la/vol/a/na/a/cer|car 8
Men/tre-ls/ba/rons/tre/uen/comp/tes 7(-1)
Don/Jau/me/va‿a /mi/râ/al/mar 8
De/tant/mi|rar/-hi‿i /mi|rar/-hi 7(-1)
en/surt/un/es/tol/de/naus 7
en/surt/un/es/tol/de/ve/les 7(-1)
que/tot/el/mar/n’e/ra/blanc 7
Don/Jau/me/som/riu/i/hi/en/tra 8(-1)
l’es/tol/mar/en/dins/sen/va 7
A/l’ho/ra/que/l/sol/va‿a/pon|dre-s 8(-1)
Ma/llor/ca/veu/l’ai/ma/dor 7
que/ve/dret/da/munt/la/bar/ca 7(-1)
els/ulls/en/ce/sos/d’a/mor 7
L’i/lla/s/tor/na/to/ta/ro/ja 8(-1)
i‿el/cap/del/rei/nim|bat/d’or 7
Ell/quan/po/sa/l/peu/en/ter|ra 8(-1)
ja/sen/sent/con|quis|ta|dor 7
En/ter/ra/po/sa/la/plan/ta 7(-1)
i‿en/el/cel/l’es/guart/pi/a/dós 8
La/ter/ra/la/vol/pel/cel 7
el/rei/Jau/me/d’A/ra/gó 7
Per/xò‿és/alt/de/més/al/ça/da 7(-1)
que/no/tots/els/seus/ba/rons 7
i/per/xò/ls/ulls/li/bla/ve/gen 8(-1)
i/per/xò/té/l/cap/tant/ros 8
To/ta/la/nit/ha/vet/llat 7
i/quan/veu/l’al/ba‿es/cla/ri/da 7(-1)
al/ça/l’es/pa/sa/re/al 7
boi/cri/dant/San/ta/Ma/ri/a 7(-1)
Tots/els/ca/va/llers/s’ai/xe/quen 7(-1)
més/els/ra/ca/l’em/bes/ti/da 7(-1)
Ver/go/nya/ba/rons/ver/go/nya 7(-1)
cla/ma/l/rei/en/san/ta‿i/ra 7(-1)
i/com/fe/ra/ce/les/ti/al 8
en/tra‿al/com/bat/i‿els/hi‿a/ti/a 8
Fou/lla/vors/que/ls/sar/rains 7
amb/u/lla/da‿es/te/mor/di/da 7(-1)
van/veu/re‿a/l’host/ca/ta/la/na 7(-1)
com/mai/nin/|gú/més/l’ha/vis/ta 7(-1)
i‿al/blanc/ca/va/ller/Sant/Jor|di 7(-1)
lui/tâ/en/nos/tra/com/pa/nyi/a 8(-1)
Ma/llor/ca/dó-m/men/jâ/i/beu/re 8(-1)
que/m/se/ran/dol/ços/tos/fruits 8
A/ra/que/t’he/fet/ben/me/va 8
bé/puc/gau/dir/-me/de/tu 7
Que/n’és/de/bo/na/la/ter/ra 7(-1)
Com/li‿es/cau/el/cel/da/munt 7
Com/més/ter/ra/més/cel/so/bre 7(-1)
com/més/cel/més/qu/ï/e/tut 8
Ai/xí‿a/so/les/se/par/la/va 7(-1)
a/quell/ves/pre/l/rei/au/gust 8
i‿en/tre/ls/morts/de/la/ba/ta/lla 8(-1)
s’a/dor/mi/a‿am/sòn/se/gur 7
Sem/pre/més/hi/ha/pen/sat 7
en/Ma/llor/ca/cris/ti/a/na 7(-1)
ni/ls/grans/a/mors/de/Va/len/ci/a 7(-2)
ni-ls/de/Mur/ci/a/ni/cap/al/tre 8(-1)
li‿han/fet/per/dre/la/me/mo/ri/a 7(-2)
de/la/dol/ça‿i/lla/dau/ra/da 7(-1)
Tinc/un/reg/ne/so/bre/l/mar 8
com/no/l/té/cap/rei/d’Es/pa/nya 8(-1)
mur/mu/ra/so/vint/el/rei 7
mig-/ri/ent/i/ple/d’u/fa/na 7(-1)
I/quan/han/pas/sat/molts/anys 7
i‿és/un/vell/de/bar/ba/blan/ca 7(-1)
en/ca/ra/li/riu/als/ulls 7
la/con/ques/ta/jo/ven/ça/na 7(-1)
i/quan/ca/mí/de/Po/blet 7
dins/de/Va/len/ci/a fi/na/va 8(-1)
va/gi/râ-s/de/ca/ra‿al/mar 7
cer/cant/l’a/mo/ro/sa/plat/ja 7(-1)
i/va/mo/rir/mig/ri/ent 7
pen/sant/que/se/n’hi/a/na/va 7(-1)

Mentre ls barons treuen comptes→Al·literació

Don Jaume va a mirâ al mar.→Paral·lelisme
en surt un estol de naus,
→Paral·lelisme
en surt un estol de veles
La terra la vol pel cel,→Al·literació
i per xò ls ulls li blavegen,
→Paral·lelisme
i per xò té l cap tant ros.
«Vergonya, barons, vergonya!», →Paral·lelisme

ni ls grans amors de Valencia,

→Paral·lelisme
ni ls de Murcia, ni cap altre,
en surt un estol de veles; que tot el mar n'era blanc→Hipèrbole
i el cap del rei nimbat d'or.→Metàfora
Per xò és alt de més alçada→Hipèrbaton
i per xò ls ulls li blavegen,→Hipèrbaton
i per xò té l cap tant ros.→Hipèrbaton
clama l rei en santa ira; i com fera celestial→Metàfora
com mai ningú més l'ha vista,→Hipèrbole
de la dolça illa daurada.→Metàfora
cercant l'amorosa platja,→Personificació
-Situar en el llibre (explicar la part on pertany, descriure com és el poema del llibre i
relacionar amb el poema)
El poema pertany al llibre Visions i Cants de 1900 del poeta Joan Maragall. És un poema
narratiu, un romanç, basat en un dels episodis més celebrats pel nacionalisme romàntic
català: la conquesta de Mallorca (setembre - desembre de 1229) de la mà de
Jaume I el conqueridor (1208 - 1276). El segle XIII Jaume I, després de la derrota del seu
pare a la batalla de Muret, on també morí, decideix renunciar a l'expansió catalana cap al
Nord pel Sud i la Mediterrània. Conquerint Mallorca, punt estratègic en aquell moment,
el 1229, València el 1238 i Múrcia el 1265, per la qual renunciarà en favor del seu
gendre. A la vegada que Joan Maragall és molt important per a la literatura
catalana, Jaume I ho és per a la formació del territori independent català. El 1258 amb el
tractat de Corbell, Jaume I aconsegueix la independència de iure, a canvi de renunciar a
tots els seus dominis francesos menys: la Cerdanya, el Rosselló i Montpeller. Maragall
tracta l'illa de Mallorca com si fos una dama a qui el rei Jaume I està profundament
enamorat, i l'expedició del territori la conquesta amorosa. Al llarg del poema Maragall
ens fa entendre que per a Jaume I cap conquesta ha superat l'illa de Mallorca, inclús ens diu
textualment que "camí del Poblet, va girà's de cara al mar cercant l'amorosa platja".
Podríem dir que per a Jaume I Mallorca fou aquell primer amor que mai s'oblida.
-Idees de Nietzsche presents al poema.
Garí segueix sent una fera (que per Nietzsche sería l'home nihílic) durant molts anys, i
finalment en la secció IV “una veu d'innocència”(vers 32) (segons diu la llegenda, un nen de
tres anys), que és una representació del sobrehome ja que un nen sempre viu el present
sense preocupar-se del futur, allibera a Joan Garí de ser una fera i aquest es perdonat i
passa a ser també un sobrehome.
-Importància paisatge i elemnts naturals.
Maragall situa la història en un nou paisatge sagrat i simbòlic: Montserrat. Reprenem la idea
d’ altitud de l’espai amb la divinitat. Ara l’àmbit terrenal és simbolitzat per la figura de Fra
Garí,que és, ja d’entrada, un penitent, un representant de la divinitat. L’individu aïllat per
causa dels seus pecats no pot resistir-se als encants corporals de la bella Riquilda, filla de
Jofre el Pilós. Observem que la noia és presa per les forces demoníaques i que fa la
mateixa funció que la llebre en el poema del “mal caçador”.Riquilda és la temptació de
Garí. Manifesta la sensualitat terrenal i lascívia, i per això és descrita com un
“raig de sol”. Aquesta dimensió vital i solar és un tret característic de
l'essència catalana.

Todo:
2.
Joan Maragall(Biografía i teoría de la paraula viva).
Bio:Joan Maragall va néixer a Barcelona l'any 1860 en el si d'una família de petits
industrials tèxtils. Acabat el batxillerat, es va produir un conflicte entre la dedicació a
l'empresa que la família volia imposar-li i la vocació literària del poeta. La qüestió es va
resoldre amb la matriculació a la Facultat de Dret i amb la vinculació progressiva als cercles
intel·lectuals i literaris de l'època. L'any 1890 Maragall va començar a publicar els seus
articles en el Diario de Barcelona i el 1891 es va casar amb Clara Noble, amb qui va tenir
tretze fills. El regal de noces dels seus amics va ser una edició de poesies originals i de
traduccions de Goethe. La seva vida benestant no li va impedir reflexionar i, quan ho creia
just, criticar el comportament de la burgesia. A partir del 1906, la seva poesia va rebre una
crítica acerada per part dels joves noucentistes. Maragall va morir a finals del 1911.
PV:El poeta postula una poètica de l'espontaneïtat, perquè creu que la creació és
vocacional, fruit de la inspiració i produïda per l'emoció del moment en què una experiència
vital és traduïda en paraules que ell anomena “vives”. Maragall va viure la transició de la
Renaixença al Noucentisme. De la primera, havia heretat el floralisme i el retoricisme, però
va fer una defensa de l'espontaneïtat i de la recerca de la simplicitat, arribant a
desenvolupar la seva «teoria de la paraula viva», que va crear escola. Rebutjava la
grandiloqüència i perseguia una naturalitat Reservats tots els drets. No es permet
l'explotació econòmica ni la transformació d'aquesta obra. Apropava el llenguatge a la parla
col·loquial, deslligant -se de límits formals, convertint -se en un exponent de vitalisme. La
«paraula viva» s'oposa a les paraules vanes amb la força espontània de la sinceritat, lluny
de la retòrica i connectada amb el parlar popular, amb el «català que ara's parla». Amb tot,
la defensa de l'espontaneïtat de Maragall no va aparellada a la improvisació ni a la renúncia
de la correcció. Deliberadament concebut no com a teoria lògicament estructurada, sinó
com una sèrie d'intuïcions centrades en el valor ontològic del llenguatge i en la defensa de
la "paraula viva", l'Elogi de la paraula comença amb cites de Ramon Llull i de l'Evangeli de
Sant Joan per sustentar la seva concepció gairebé sagrada del llenguatge: sinceritat,
respecte per la inspiració, puresa del llenguatge popular a imitar, tot orientat a destacar el
valor de la poesia com a llenguatge «superior», capaç de revelar «l'essència a través de la
forma» , com dirà a l'Elogi de la poesia. Trobem elements romàntics evidents, però és una
reflexió implícitament lingüística i semàntica, com ha assenyalat Ramon Pla i Arxé.
3.
Alegría que pasa(Arguments,estructura i tema principal)
AG: La trama de l'obra es desenvolupa en un poble desconegut, «indiferent, vulgar i
ensopit», i en temps contemporani, que rep la visita d'un grup d'artistes de circ. L'obra
mostra el conflicte entre la prosa (poble) i la poesia (el grup d'artistes) i planteja
l'enfrontament irreconciliable entre l'artista i la societat. Per una banda, els
artistes,representatius de la bohèmia, pretenen esplaiar la gent del poble amb el seu
espectacle,però el poble no els entén i els rebutja. Entre els dos mons, hi ha un personatge
pont, en Joanet, fill de l'alcalde, que, tot i pertànyer al grup del poble, ha pogut estudiar i
prefereix la vida dels artistes. No obstant això, el grup de bohemis se'n va del poble,enutjat
pel materialisme i la indiferència general i en Joanet es resigna a continuar al poble.
ES: L'obra consta d'un sol acte, deu escenes que podem agrupar en presentació, nus i
desenllaç: les quatre primeres estan situades a la plaça del poble i durant aquestes escenes
en Joanet parla amb el Tòfol sobre els seus desitjos i somnis. Més tard es troba amb
l'Agneta, la seva promesa amb la que està a punt de casar-se, però que ell en realitat no
l'estima. El nus de l'obra es produeix entre les escenes cinquena i vuitena, que es quan
arriba el carro de gimnastes al poble, Joanet parla amb en Clown i s'expliquen els seus
estils de vida. A la companyia d'en Clown també hi va una noia, la Zaira, amb la que mês
tard parla en Joanet i s'enamora. Les escenes novena i desena constitueixen el desenllaç,
quan la companyia ofereix la seva representació a la plaça del poble i finalment els fan fora.
TP: El tema principal és la marginació de l'artista en una societat materialista - temática
central en el Modernisme ( Iluita entre l'artista i la societat) .El títol és, una metàfora de les
relacions que els diversos personatges estableixen amb I' alegria, especialment el Clown i
en Joanet, que en tenen visions oposades. Al voltant del tema principal, l'obra planteja altres
temes secundaris, com la contraposició realitat - somni, individu- societat, veritat - mentida,
atreviment - covardia,alegria - tristesa, Ilibertat - submissió, amor -solitud, etc. Es tracta
d'antítesis temàtiques subjacents en el text, que es relacionen amb els ambits del poble i de
la família, és a dir, de la societat enfront de l'individu (l'artista).