Trobadors Catalans (literatura trobadoresca)

Com a primer trobador destaca Guillem de Peitieu (al voltant del 1.100), la seva poesia s’estengué
arreu. A Catalunya es conserven obres de 24 autors catalans, d’altres les coneixem per citacions
documentals, com per exemple: Ot de Montcada, 1038.

Trobadors catalans que escriuen en provençal:

Guerau de Cabrera: 1145-1168/70

Guillem de Cabestany: 1188-1212.

Guillem de Berguedà: 1143-1192.

Guillem de Cervera: conegut com Cerverí de Girona, es calcula que va escriure fins el 1285.

Guerau de Cabrera:
Guerau de Cabrera: 1145 vescomte de Girona i d’Urgell, morí 1168-1170.

De la seva obra només ens ha arribat una poesia l’Ensenyament, la qual es considera el primer
inventari de la literatura romànica. A través d’una facècia* simula parlar amb el seu joglar a qui diu
que no és un bon joglar i li enumera les virtuts que ha de tenir un bon joglar:

- do professional, havia de saber citar obres literàries conegudes arreu d’Europa:

- la matèria de Bretanya (fusió entre la societat anglesa i francesa);
- matèria clàssica (novel·les franceses);
- relats picants i breus; gestes de Carlemany, de Guillem de Tolosa....

Guillem de Cabestrany:
La seva vida de va ser divulgada a través d’una llegenda (La llegenda del cor menjat).

De la seva vida real, només coneixem que va participar a la batalla de Navas de Tolosa (1212) i el seu
matrimoni amb Sorimonda (1210), per tant es demostra que la llegenda no és certa, ja que es va
casar amb la dama qui pretesament se li menja el cor.

La Llegenda del cor menjat

La base psicològica de la llegenda és que s’estableix una identitat entre la persona que menja amb la
cosa menjada.

Aquesta llegenda forma part del llibre Decameron, acabat 1351, obra mestra de la literatura
universal, Giovanni Boccaccio i també d’Stendhal.

- De la seva obra en tenim 7 cançons d’atribució segura i 7 més de dubtosa atribució.

- De les 7 primeres destaca Lo dous cossiere (La dolça preocupació/ La dolça tristesa) on
l’autor desenvolupa l’amor cap a la seva dama com si d’un monòleg es tractés.
Guillem de Berguedà:
Guillem de Berguedà: 1143-1192

La seva obra poètica va estretament unida amb la seva vida. La majoria de les seves poesies fan
referència a persones o fets de la seva època.

- Des de poemes tendres a sirventesos destinats al marquès de Mataplana, elogis al seu veí...
La seva poesia és important i sòbria, agrupada per cicles: cicle de Pere de Berga. cicle contra
el bisbe d’Urgell. cicle de disputes contra Ponç de Mataplana.

Guillem de Cervera:
Conegut com Cerverí de Girona, es calcula que va escriure fins el 1285.

És un joglar que seguint l’evolució s’estableix a la cort d’un senyor feudal, rebent així el nom de
menestral. Va ser al servei de Jaume I i també del seu fill Pere el Gran.

- Cerverí de Girona té una obra extensa i un domini ampli. 114 obres líriques, 5 de narratives i
una bona col·lecció de proverbis rimats.

De la seva obra narrativa, destaca Mal dit, ben dit la qual té 2 parts:

1- la primera, és una sàtira contra les dones, recull tots els tòpics comuns de la misogínia, de
l’odi contra la dona.
2- la segona, és l’elogi de l’amor i dels enamorats. Va ser una obra molt coneguda perquè
esmenta personatges com Jaume I.

Ramon Vidal de Besalú

La seva obra més important és un tractat de gramàtica en prosa que en la redacció breu porta el títol
de Regles i a la llarga el de Las rasós de trobar.

El Cançoneret de Ripoll
En un manuscrit ripollès hi ha, a continuació de les Regles de Trobar de Jofre de Foixà, unes curtes
explicacions del gèneres poètics (cançó, tençó, sirventès, cobla, vers, dança, desdança i viadera)