T3: ANÀLISI GENÈTICA DELS CARÀCTERS MONOGÈNICS

1. EXPERIMENTS DE GREGOR MENDEL

Mendel = pare genètica clàssica →estudis en l’herència caràcters mitjançant plantes pèsols.
● Dins la segregació familiar = detecció d’un patró d'herència mendelià.

Caràcters que es transmeten de pares a fills tenien dos teories →

● homunculus → dins l’espermatozoide hi ha un homuncle que creix en la mare i és

aquest que presenta els trets genètics

● líquida → barreja de líquid masculí i femení donava les persones i les seves
característiques.

Mendel mitjançant els seus experiments postula → Els trets fenotípics es transmet de
generació en generació a través de partícules discretes.

● experiments = d'entrecreuament entre diferents plantes per a l’obtenció de línies

pures (homozigot pel mateix caràcter).
○ entrecreuament dels homozigots → descendència = tots els individus iguals.
■ si intercreuava aquests, heterozigots → descendència, 15% rugós,
75% llis.

2. MODELS DE SEGREGACIÓ D’UN SOL CARÀCTER: MONOHIBRIDISME

Formació de les lleis mendelianes:

● 1a Llei → híbrids de la primera generación son genèticament uniformes.

○ Dos línies pures → generació filial 1 amb uniformitat genètica (mateix
fenotip).
■ mateixes partícules

● 2a Llei → segregació independent de les partícules

○ quan es creuen aquests híbrids i podem obtenir totes les combinaciones

genotípiques possibles, en canvi diferents fenotips.
■ recupera fenotip de l'individu de la primera generació parental (aa) en
un de cada 4 descendents.
3. MODELS DE SEGREGACIÓ DE MÉS D’UN CARÀCTER: DIHIBRIDISME

Dihibridisme = 2 caràcters → repartició independent de les característiques en la

descendència (cromosomes separats)
● proporció 9:3:3:1

● 3a Llei → Segregació independent dels caràcters.

○ hibridació amb nou caràcter doble de línea pur,
heterozigot dominant i heterozigot recessiu per dos
caràcters diferents relacionats.
■ els al·lels segreguen de manera independent,
així que podem observar tots els tipus de
fenotips en diferents proporcions.

4. RELACIÓ ENTRE AL·LELS: NIVELL D’OBSERVACIÓ

En la relació entre els al·lels heretables tenim diferents tipus:

● Dominància i recessivitat → un caràcter d’un al·lel predomina per

sobre de l’altre, de manera que és aquest el que s’expressa.
○ dominància → Rr (vermell)
○ recessivitat → rr (blanc)

● Herència intermèdia → situació on els dos fenotips dels heterozigots s’expressen en

forma d’una mescla dels dos.
○ Vermell RR x Blanc rr → Rr rosa

● Codominància → codominancia ocurreix quan s’expressen

els dos al·lels pero no mesclars sinó que s’observen els dos
fenotips al mateix temps.
EXEMPLE: ENFERMETAT MONOGÉNICA

Individus heterozigots infectats poden conviure amb la malaltia anèmia falciforme →

● fall en la subunitat ß de la hemoglobina = proteïna incorrecta que polimeritza
○ glòbuls vermells canvien la forma y bloquegen el pas de la sang.

● Individus homozigots AA i heterozigots As no tenen polimerització → es presentarà

quan sigui homozigot per l’al·lel mutat; ss
○ hi ha una relació de dominància de A > s

● L'anèmia falciforme a l’Àfrica els protegeix de la malària → zones on s és bastant

comú = individus ss que no tenen anèmia + protecció.

Electroforesi amb hemoglobina dels individus →

● Homozigot → Betaglobina S
● Heterozigot → hemoglobina A i hemoglobina amb s (mutada)
○ codominància ja què veim fosc les dues bandes i no només una

Un mateix locus pot comportarse com dominant, recessiu o codominant → fenotip pot
canviar depenent de la relació dels al·lels.

NOMENCLATURA BÀSICA

● Freqüentment la descripció del fenotip i la relació al·lèlica es fa en referència a

l’al·lel mutant
○ al·lel dominant → LLETRA MAJÚSCULA: AA o Aa
○ al·lel recessiu → lletra minúscula: aa

● Ús de la mateixa lletra per descriure els al·lels d’un determinat locus

○ excepcions en sistemes de més de dos al·lels

● L’al·lel més freqüent d’un locus es considera l’al·lel “normal” o “salvatge” i es

simbolitzar amb +

NOMENCLATURA DROSOPHILA

● Mutació dominant → LLETRA MAJÚSCULA

● Al·lel normal o salvatge → LLETRA MAJÚSCULA +
○ al·lel mutant curly (Cy)
○ Al·lel salvatge curly (Cy+) o només (+)
 ● Mutació recesiva → lletra minúscula
○ Al·lel “normal o salvatge” → lletra minúscula +
○ al·lel mutant ebony (e)
○ al·lel salvatge ebony (e+) o (+)

5. SISTEMES AL·LÈLICS I NO AL·LÈLICS

● Al·lèlic → està determinat per un únic locus amb varis al·lels

○ ex. codominant R = Y (apricot) > dominant sobre w

● No al·lèlic → caràcter determinat per varis loci cada un amb diversos al·lels.
○ proporció 9:3:3:1
○ epistasis → quan un dels al·lels d’un locus modifica l’expressió dels al·lels
d’un altre tipus.

Hipòtesi: sistema al·lèlic →

● individu homozigot per vermell = vermell, heterozigot = vermell perquè es dominant
● individu homozigot grog = grog, heterozigot = grog = dominant
● grog + vermell = codominància = rosa
● blanc homozigot = blanc = recessiu
o bé, pot ser que l’al·lel blanc sigui degut a una mutació i per açò quan hi ha altres colors,
aquests són dominants i no la mutació.

Hipòtesi: sistema no al·lèlic o multi loci →

● locus yellow → al·lel salvatge y al·lel mutant = pigment groc
● locus apricot → al·lel salvatge y al·lel mutant = pigment groc
● heterozigot per dos locus grog y rosa → vermell
○ grog = mutant apricot
○ rosa = mutant yellow
○ blanc = doble mutant

SISTEMA AL·LÈLIC: GRUP SANGUINI AB0

Sistema multiallelic format per 1 locus i 3 al·lels possibles: Ia, Ib o I0.

● combinació d’ells dona el fenotip → depèn dels sucres de la membrana
○ A → galactosa a la membrana del eritròcit
○ B → N-acetilgalactosamina
○ 0 → mutació a l’enzim (glucosil transferasa) que coloca aquests sucres = no
coloca els sucres.

● A=B>0→
○ AA i A0 és del grup A
○ BB i B0 és del grup B
○ AB herencia de codominància.
○ 00 no tindrà sucres.

SISTEMA NO AL·LÈLIC: PIGMENTACIÓ ULLS DROSOPHILA

La pigmentació dels ulls depèn de l’expressió de dos gens.

6. PATRONS D’HERÈNCIA

Segons la localització dels gens →

● autosòmica
● lligada als cromosomes sexuals (X, Y)
● Mitocondrial (extranuclear)

Segons la relació entre els al·lels (1 vs 2) →

DETERMINACIÓ DEL PATRÓ D’HERÈNCIA D’UN CARÀCTER

TIPUS D’ENCREUAMENT

Un dels organismes models es la drosophila → disseny entrecreuaments adequats per

avaluar com es la descendència i en funció dels resultats i proporció obtinguda es
determina un patró.

● Encreuament recíproc → per comprovar si el caràcter està a un cromosoma

autosòmic o sexual:

○ homozigot mutant femella + homozigot salvatge mascle y viceversa →

■ si donen resultats diferents = lligat a cromosoma sexual
● mutació ebony a la X o bé a la Y → tot el fenotip es surt
salvatge.
○ si es mascle hi ha més fenotips →
■ femelles sempre salvatges
■ mascles sempre mutants

■ si donen resultat igual = lligat a cromosoma autosòmic

 ● Encreuament prova → encreuament que serveix per identificar el genotip d’un
individu desconegut que estem estudiant.
○ creuar amb un homozigot recessiu per la mutació →
■ si es homozigot → tota la descendència serà heterozigota salvatge
■ si es heterozigot → la meitat de la descendència seria salvatge i
l’altre meitat mutant

● Retroencreuament → es creua el descendent amb el seu progenitor o amb un altre

individu que cumpli les característiques.
○ aquest tipus de creuament serveix per observar la relació entre al·lels.

PATRONS D'HERÈNCIA EN FAMÍLIES HUMANES: NOMENCLATURA I SÍMBOLS

el que podem trobar a un pedigrí:

PATRÓ AUTOSÒMIC DOMINANT

1. Moltes casualitats que totes les parelles siguin portadors de la malaltia perquè aquesta
tingui recessiu.
● pensam que sigui dominant → parelles fora de la família no són portadores i és més
senzill.
○ tots els individus afectats tenen un fill afectat
○ el fenotip es transmet en diverses branques de la família

● exemple de malaltia que segueix un patró dominant = hipercolesterolèmia.

EVIDÈNCIA AUTOSÒMIC: quan un pare envía el cromosoma Y perquè el fill sigui mascle, si
el fill y el pare estan afectats = mutació no està en el cromosoma X.
Sempre agafem l’explicació del pedigrí més senzilla = que no necessiti moltes assumpcions
→ més probable estadísticament.

2:
● si es recessiu la parella ha de ser heterozigota perquè es presenta la malaltia a la
próxima generació
○ els al·lels portadors són poc freqüents.
○ recessiu → 3 heterozigots, probabilitat és de 10^-3 * 3 heterozigots →
■ la probabilitat és de 10^-9

● Individu ha tingut una mutació durant la seva formació (de novo) → causa la
patología
○ pot ser heterozigot amb mutació dominant i per això els pares no són
portadors.
■ no afectats homozigots mm
■ afectat heterozigots Mm

○ dominant = freqüència de les mutacions de novo → entre 10^-6/10^-5

De manera que la que té més probabilitat és aquella que optarem per què és la més
probables estadísticament.

3:
● No es probable que aparegui una mutació de novo que manifesti el mateix fenotip.
○ penentrnacia incomplerta o variable →
■ penentrancia d’un caracter = probabilitat que sent dominant
heterozigot pel caràcter aquest NO es manifesta degut a una mutació
EXPRESSIVITAT DEL CARÀCTER

Un individu pot tenir o no la enfermetat degut a un fenotip → graus de manifestació:

● expressivitat variable

HERÈNCIA AUTOSÒMICA DOMINANT

● El fenotip apareix a cada generació i tots els individus acceptat té un progenitor

afectat
○ menys en mutacions de novo o variacions de la penetració.

● Els descendents d’un individu afectat tenen 50% de risc d’heretar el caràcter.
○ casos extrems = dos pares afectats

● Pares fenotípicament normals no transmeten la malaltia

○ cal considerar casos de penetració incompleta o expressivitat variable.

● Mascles i femelles tenen mateixa probabilitat de transmetre el tret als fills o filles.
○ es possible la transmissió de mascle a mascle i tenir germanes normals.

Penetrància:

● penetración completa → manifiesta en todos los

individuos
● penetración completa de expresividad variable
● penetración incompleta → no todos los individuos lo
presentan
● penetración incompleta de expresividad variable

PATRÓ AUTOSÒMIC RECESSIU

Per tal de poder veure-ho clar s’ha de fer l’estudi de moltes famílies per determinar-ho.
Molt improbable que hagin tingut lloc dos mutacions de novo així com penetració
incompleta, de manera que es autosòmic recessiu.

● Herència autosòmica recessiva = Consanguinitat →

○ consanguinitat en una familia = evidència de patró recessiu
aufmenta
■ d’aquesta manera només requereix la introducció
d’un sol al·lel mutat en tota la família.
 ● Heterogeneïtat genètica → individus amb descendència sana encara que tenen
ambdós la mutació.
○ heterogeneïtat genètica = s si un dels n gens que controla el caràcter està
mutat se presenta la mutació.
■ en una enfermetat poligènica ha d’haver més d’un locus mutat.

○ Familia dreta mutant pel gen B i la família esquerra pel gen A:

■ dona és aaBB i home és AAbb → descendència són tots AaBb =
normals, ja que les mutacions es troben en locus diferents.

HERÈNCIA AUTOSÒMICA RECESSIVA

L’aparició del fenotip a l’arbre es limita a individus aïllats = freqüent de generacions →

● quan hi ha més d’un individu afectat = a una branca i a la mateixa generació.

○ pares normals, descendents normals i altres parents també.

● risc de recurrència del 25%

● Homes i dones amb la mateixa probabilitat

● Quan més baixa és la freqüència d’un al·lel recessiu, més probable és que els pares
de l'individu estiguin emparentats (consanguinis)