T4.

HERÈNCIA LLIGADA ALS CROMOSOMES SEXUALS

1. HERÈNCIA I SEXE
Existeixen diferents herències → limitades , influenciades i lligades

L’herència es presenta lligada als cromosomes no al sexe:

● Lligament a la X
● Lligament a la Y

2. MODELS DE DETERMINACIÓ DEL SEXE

DETERMINACIÓ GENÈTICA
Es tracta presència o absència d'algun cromosoma determina el sexe. Existeixen 3 sistemes:

● Sistemes basats en presència o absència de dimorfisme cromosòmic →

○ XX/XY → basat en presència de parella de cromosomes dismórficos que es

presenten de manera diferent en un sexe i en l’altre.
■ mamífers →
● cromosomes iguals en dona XX = homogamètic (22+X, 22+X)
● diferents en homes XY = heterogamètic (22+X, 22+Y)

○ XX/X0 (X-) → Especies on la presència d’un cromosoma en un sexe y dos en

l’altre determina el sexe.
■ Els mascles tenen només un X i les dones XX.

○ ZZ/ZW → Cas de les aus en el sistema dismórfico pero són les femelles que
tenen un dels cromosomes diferents i els mascles els dos iguals.

● Sistemes basats en el balanç cromosòmic →

○ Es la dosis o balanç d’autosomes respecte a gonosomes (cromosomes
sexuals) el que dona la determinació del sexe.
■ seran mascles o femelles depenent del balanç → drosophila.

● Sistemes basats en el complement cromosòmic → especies en les que el sexe és

determinat pel nombre de jocs cromosomics
○ Haplodiploidia → mascles haploides y les femelles diploides
■ abelles
DETERMINACIÓ AMBIENTAL
La determinació d’un sexe o un altre depèn de la temperatura en la que estigui el procés de
selecció:
● cas dels rèptils → dependent de la temperatura d'incubació dels ous, poden sortir
femella o mascle.
○ si canvien les condicions ambientals cambia el nombre d’ouys que se
determinen d’un sexe o un altre.
■ cocodril → 34 graus un sexe, 32 un altre i 33 mitad i mitad.

Determinació sexual de l’ambient x bacteries →

● infeccions bacterianes en alguns artròpodes genera wholkeria = dóna lloc a la
manifestació del sexe femení

3. ESTRUCTURA COMPARADA DELS CROMOSOMES SEXUALS HUMANS

Als ideogrames dels cromosomes X i Y podem veure la diferencia de tamany entre un i
l’altre.
● Y és molt petit mentre que X és de tamany mitjà.

Diferències d’estructura en els cromosomes →

● Cromosoma Y → cromosoma heterocromàtic principalment = cromatina molt
compactada
○ implica tasa de expressió + densidad gens baixa
■ gens situats en els telòmers = regió molt estreta prop del centròmer

● Cromosoma X → cromosoma amb densitat genètica normal

Característiques compartides:
● Formació de quiasmes garantitza el repartiment igualitari dels cromosomes de les
cèl·lules filles.

● Dos cromosomes homòlegs interactuen durant la profase perquè presenten

homologia de secuencia.

○ homologia garantitza que els cromosomes homòlegs es troben, interactuïn y

formin quiasmes →
■ Hi ha d’haver homología de de secuencia entre X i Y per que un
mascle quan faixi gàmetes reparteixi correctament el X i Y i se formin
quiasmes en la parella de cromosomes X i Y.
Regió d’homologia entre X i Y situada a l'extrem telomèric = regió pseudoautosòmica
(PAR)
● es diu així pel comportament dels gens situats a aquesta regió és igual que la de
l’autosoma = mascles i femelles tenen dues còpies.
○ patrons de segregació autosòmica per els loci situats en aquesta regió.

● Cromosoma Y → després de la PAR presenta un gen = TESTIS DETERMINING

FACTOR (SRY o TDF)
○ presència del gen activa cascada desenrotllament del genotipo masculí de
l’embrió.
■ locus present = desenvolupament caràcters masculins.
● si per translocació està present en un altre cromosoma =
individu amb caràcters masculins encara que sigui XX.
● si s’elimina del cromosoma, individu XY no desenvolupa
caràcters masculins.

● Cromosoma X → gen que es troba a prop del centròmer = XIST

○ locus que té un gen que codifica per RNA que provoca inactivació del
cromosoma X = procés d’inactivació mitjançant RNA de XIST.

4. COMPENSACIÓ DE DOSI
En les especies que un sexe, en el cas dels mamífers el sexe femení, té dos cromosomes X
és necessari una compensació:

● Decrease in transcription →espècies que expressen la mitad cromosomes sexuals.

○ així sexe amb dos cromosomes expresa la mitad = s’iguala a la de l’altre sexe

● Increase in transcription → espècies on el cromosoma que está en una sola copia

s’expressa doble.
 ● Inactivació del cromosoma → espècies en que el sexe que té dos còpies del mateix
cromosoma, un d’ells s’expressa i l’altre no.

5. INACTIVACIÓ DEL CROMOSOMA X EN HUMANS

En el cas dels humans, el sistema inactivació del cromosoma és el que s’utilitza →

● Una de les dues còpies del cromosoma X experimenta procés d’inactivació

mitjançant heterocromatització del cromosoma →
○ procés desencadenat en resposta al locus XIST
○ cromosoma heterocromitzat = corpuscle de Barr

procés d’inactivació del X es desarrolla en l’etapa embrionaria de la femella:

● estímul d'inactivació = cèl·lules determinades inicien el proceso de inactivación del X
que reben del pare i altres de la mare (aleatroi)
○ totes les cèl·lules que neixin x mitosis (posteriorment) mantindràn silenciat
el cromosoma.
■ obtenció d’un mosaic d’expressió → parts expressen cromosoma X
del pare i altres de la mare, en el mateix cos.
■ permanent = línia somàtica
■ reversible = línea germinal

● En el cas en que l’individu sigui heterocigota x una mutació → cèl·lules que inactiven
l’al·lel normal tindran la mutación i aquelles que no no.
○ si el teixit afectat no te res a veure amb la mutació = no passa res
○ si mutant és al·lel recessiu no s’hauria que manifestarse menys si s’inactiva
l’al·lel sa.
Discordança en bessones monozigotiques per loci lligats a l’X →
● En el cas dels bessons ambdós poden patir la mateixa malaltia pero les bessones no
té perquè, ja que una pot tenir inactivat el caràcter.
○ síndrome de l’X fràgil → discapacitat intel·lectual hereditària.

En la inactivació del X no tots els loci se inactiven →

● pot haver loci que per XIST haurien d’inactivar-se però que s’escapin de la
inactivació i per tant s’expressen.

D’altre banda l’inactivació de X no sempre és aleatòria:

● abnormal X → si un dels cromosomes X és abnormal (mida diferent, lloc del

centròmer diferent…) s'inactiva aquest mentre que l’altre serà Xi.

● Balanced X → en el cas on, enlloc de 2 cromosomes siguin 3 i dos d’ells es

complementin en parts (junts fan un de sencer = der(x) i der(A)):
○ inactivació de X normal = els altres dos es complementen fent 1.

● Unbalanced X → dos cromosomes on un dels dos li falta informació, der(X)

○ Inactivació del der(x)

6. PATRONS D’HERÈNCIA LLIGATS ALS CROMOSOMES SEXUALS

La segregació de gens localitzats en els cromosomes sexuals (gonosomes) presenta
diferències a la dels autosomes.
● nombre de gonosomes és diferent en cada sexe
● fenomen d’inactivació de l’X
● Relacions al·lèliques →
○ condició hemizigòtica sexe heterogamètic (XY)
○ expressió monoal·lèlica sexe homogamètic (XX)
ESTUDI DEL PATRÓ D’HERÈNCIA LLIGAT A L’X

● Organismes o animals models → drosophila

○ encreuament recíproc si el gen es localitza en un autosoma → el resusltat
obtingut serà el mateix.

○ encreuament recíproc si el gen es localitza en el cromosoma X → el resultat

obtingut serà diferent depenent de si és el mascle o la femella qui porta la
mutació.
● Patrons en famílies humanes →

○ herència dominant lligada a l’X → ex = raquitisme hipofosfatèmic

■ mascles afectats aparellats amb femelles normals tienen filles
afectades i fills normals.
● transmissió pare → filla
● no hi ha transmissió pare → fill

■ Tant fills com filles matrimoni on mare heterozigota = tenen 50%

probabilitat d’heretar el tret
● el mateix que per un tret autosòmic dominant.

■ Quan l’al·lel és rar en la població les dones afectades són més

freqüents que els homes afectats.
● però en aquests casos les dones presenten una expressió
variable del fenotip.

○ Herencia recessiva lligada a l’X →

■ La incidència del tret és molt més freqüent en mascles que en

femelles.

■ El gen responsable de la malaltia es transmet d’un home afectat a

totes les seves filles = transmissió PARE → FILLA
● els fills tenen 50% probabilitat d'heretar o no
○ transmissió AVI → NET
● El gen mai es transmet PARE → FILL
○ PARE → FILL només en consanguinitat

■ El gen es pot transmetre a través de femelles portadores sense que

aquest es manifesti = apareixerà en un mascle.
● Les dones portadores no manifesten el tret
○ si ho fan és perquè presenten una expressió variable

○ Herència lligada al Y = herència holàndrica → ex.auricular hypertrichosis

■ només afecta als individus mascles = que presenten els loci afectats
en el cromosoma Y
● transmissió PARE → FILL
7. HERÈNCIA LIMITADA A UN SEXE
Els caràcters dels gens estan limitats a un sexe = la seva manifestació es dona en un sece o
un altre de manera excloent.
● desenvolupament dels ovaris en sexe femení
● desenvolupament testícles en sexe masculí.

En aquest cas el sexe sí que intervé → caràcters limitats al sexe corresponen a caràcters
sexuals secundaris.
● una mutació que afecta el desenvolupament dels ovaris només ocurre a dones i
viceversa.
○ la mutació però pot venir d’una mare portadora i s'expressa als seus fills
mascles.

● En aquest cas és més probable que la mutació es manifesti en un autosoma i no

gonosoma (encara que es possible).
○ només es poden desenvolupar en l'òrgan que té la característica per la
mutació.

Cas de pubertat precoç → només afecta els homes, i les dones son les portadores:
● els caràcters influenciats per el sexe són caràcters amb una manifestació que depèn
de l'entorn hormonal en el qual es genera.

8. HERENCIA INFLUENCIADA PEL SEXE

Caràcters influenciats pel sexe es poden donar en ambdós sexes pero es manifesten de
diferent manera.

● Tipus de palomatge → gen aromatasa (H) s’expressa només a la pell de les

gallines.
○ la mutació h dona lloc a aquest gen també s’expressi en l’epidermis dels
mascles.
■ el patró hormonal dels galls permet desarrollar plumaje i el de les
gallines no = factor hormonal determina la manifestació.

● Calvicie humana →
○ En les femelles la calvicie es recesiva mentre que en mascles és dominant.
■ fan falta dues còpies mutades perquè la femella desarrolli la calvicie
mentres que en els homes només cal 1.
● entorn hormonal i bioquímic determina aquesta resposta.