Free TEMARI EXAMEN COMPLET

TEMARI-EXAMEN-COMPLET.
pdf
elisabethdiaaz
Lengua A2 (Estilística de la lengua catalana)
2º Grado en Traducción y Mediación Interlingüística
Facultad de Filología, Traducción y Comunicación

Universitat de València
Reservados todos los derechos.

No se permite la explotación económica ni la transformación de esta obra. Queda permitida la impresión en su totalidad.
Elizabeth Díaz
ESTILÍSTICA DE LA LLENGUA CATALANA
Tema 1: Variació lingüística
Estructuralisme de Saussure: abans pensaven que la llengua no variava i no hi havia variació.Pe
rò la realitat és que la llengua canvia depenent del nostre nivell d’instrucció, el registre, el lloc on
vivim, en temps històric. Quan parlem, utilitzem una varietat de la llengua.
La variació lingüística és un fenomen lingüístic intrínsec de les llengües. Està relacionat amb les
diferencies d’us lingüístic. Pot ser conseqüència de dos tipus de varietats: ús i usuari:
1- Varietats d’usuari (trets que caracteritzen els parlants): temps, espai i grup social.
a. Temps: diacrònica. Edat + evolució de la llengua
b. Espai: diatòpica. Lloc on vius
c. Grup social: diastràtica. Nivell d’instrucció, professió (argots)

2- Varietats d’ús (ens situen dins un context determinat) – registres idiolecte + diafàsica.
La varietat estàndard és la varietat lingüística que serveix per a superar la diversitat formal (en
els parlants i segons la situació) que presenta qualsevol llengua.
Varietats dialectals catalanes
Valencià
Català
occidental
Nord-
Varietats occidental
dialectals
catalanes
Septentrion
Central
al
Català
oriental
Balear Alguerès
Varietats estàndard: català general, valencià i balear
Valenciana Català General Balear
Vocalisme nadar nedar

cementeri cementiri
fenoll fonoll
Accentuació (*) anglés (anglès) anglès
Consonants ametla ametlla ametla
Present indicatiu porte porto port
1a p. sg
Present indicatiu parlem, parleu parlam, parlau
1p. i 2p. pl
Present III patisc pateixo patesc
conjugació amb
increment. 1a pl
a64b0469ff35958ef4ab887a898bd50bdfbbe91a-6310767
Elizabeth Díaz
Present III pateix pateix

conjugació amb (patix)
increment
Present subjuntiu patisca pateixi
III conjugació amb
increment
Present subjuntiu cante canti
Imperfet subjuntiu -r- / -s- -s- -s-
cantara cantés cantàs
beguera begués begués
diguera dormís dormís
Participis complit, establit complert, establert

Combinació de CI + CD CD + CI
pronoms de CD+CI Li’l L’hi
Li la La hi
Li’ls Els hi
Li les Les hi
Sistema Ternari Binari
demostratius aquest (este) aqueix (eixe) aquest
aquell
aquell

Pronoms neutres açò, això, allò això, allò
Adverbis díctics ací, ahí, allí/ allà aquí, allí/ allà
Possessius meua, teua, seua meva, teva, seva
Article personal - en, la en, na
(el, la)
Lèxic estàndard Xiquet Nen Nen
Xic Noi Al·lot
Eixir Sortir Sortir
Espill Mirall Mirall
Buscar Buscar Cercar
Banyar Mullar Banyar
Granera Escombra Granera
Arena Sorra Arena
Estandardització i normalització
Registre formal neutre – varietat estàndard: varietat normativitzada i elaborada per a ús

general d’una comunitat. Normativització: fixació del codi lingüístic a partir de la selecció de
les formes més comunes de la llengua en els nivells fonètic, morfosintàctic i lèxic, i es projecta
fonament en tres nivells: l’ortografia, la gramàtica i el lèxic. Normalització: procés caracteritzat
per la irrupció d’una llengua en els àmbits fins llavors ocupats per una altra i el consegüent canvi
en les normes d’ús vigents en la comunitat lingüística. És el procés de cohesió de la comunitat
lingüística.
Llévate 1 año de WUOLAH PRO con BBVA. ¿Cómo? ¡+Info aquí!

Elizabeth Díaz
Tema 2: La sintaxi i la composició oracional per a l’elaboració i

traducció de textos
Les construccions verbals
1.1. La predicació verbal
Una predicació està formada per:
- Predicat:
- Arguments: són els participants necessaris. Per exemple, donar requereix 3 arguments:
algú (S: argument extern) dona alguna cosa (CD: argument intern) a algú (CI). Tipus:
o Zeroargumentals (ploure), Monoargumentals (córrer), Biargumentals (fer),
Triargumentals (donar, enviar).
- De manera opcional, els adjunts, que són participants optatius: aporten informació
addicional a la predicació, però que ajuden a contextualitzar: CC.
1.2. Predicació no verbal:
És quan el verb no té significat semàntic. Quan passa això, un altre element és el responsable de
la predicació: l’atribut. Per això parlem de predicació no verbal. En estos casos, el verb es limita

a indicar el temps verbal i establir la concordança de nombre i persona amb el subjecte. L’atribut,
per tant, és qui indica, qui aporta el significat bàsic de la predicació. Generalment, assigna una
propietat, entesa en sentit ampli.
L’altre exemple de predicació no verbal la tenim amb el complement predicatiu: apareix en

oracions en què tenim 2 predicacions: predicació verbal + predicació no verbal
- Maria camina contenta (predicació del subjecte)

o Predicació 1 (verbal): Maria camina
o Predicació 2 (no verbal): Maria està contenta: l’adjectiu assigna una propietat al
subjecte).
1.3. L’estructura argumental. Hi ha dos grans tipus d’arguments:
- Transitius: seleccionen un subjecte amb el paper d’agent i un CD amb el paper de tema

o pacient. Si a més de CD, el verb requereix un CI, s’anomena ditransitiu: donar,
explicar, regalar, agafar.
- Intransitius inergatius: seleccionen un subjecte amb el paper d’agent, és a dir, un
argument extern. Són verbs que denoten activitats: Maria parla, tus, balla, fuma, corre.
- Intransitius inacusatius: seleccionen un subjecte que fa el paper de tema/pacient. Un
argument intern. Ej.: arriben trens (S): subjecte amb concordança, malgrat sembla un
complement directe.
Com veus, el subjecte dels verbs inacusatius ocupa la mateixa posició que el CD dels
verbs transitius.
o Posició postverbal (posició preferida): ha vingut la directora.

o Pot ser no determinat ni quantificat: entren mosques; et surten arrugues.

Elizabeth Díaz
o Es pot pronominalitzar amb en: avui no n’arriben (trens); en naixen pocs. Sols
es pot pronominalitzar el subjecte dels verbs inacusatius (dels transitius i els
inergatius no es pot.
o Admeten la construcció de participi absolut: un cop nascut el nen, triarem el nom.
o Distinció d’auxiliar: inacusatius amb SER, inergatius amb HAVER.
1.4. Tipus de construcció

Però és més precís parlar de tipus de CONSTRUCCIONS (transitives, inergatives,
inacusatives), perquè sovint un mateix verb pot participar en diferents construccions. Alguns
exemples:
• Verbs inergatius que poden combinar-se amb un CD. Córrer normalment és inergatiu
(Joan corre), però també pot ser transitiu (Joan corre una cursa). El mateix passa amb
fumar (tabac), saltar (un obstacle), beure (una cervesa), dormir (la migdiada).
• Verbs inergatius que funcionen com a inacusatius: el pronom hi té la capacitat
d’inacusativitzar un verb inergatiu.
o Els xiquets juguen / Les motos corren. [v. inergatiu, Subj agentiu, preverbal...]
o En aquesta plaça, hi juguen xiquets. / En aquest circuit, sempre hi corren motos.
[construcció inacusativa locativa, subjecte pacientiu, postverbal...; és una oració
de tipus estativa, ‘hi juguen xiquets = hi ha xiquets que juguen’]

• Verbs inacusatius (de moviment) que es comporten com a inergatius: En
construccions com Venen trens des de València o Arriben molts turistes a Alacant el verb
és inacusatiu (subjecte postverbal, no agentiu, etc.) però en canvi Joan vindrà
expressament o He arribat per voluntat pròpia es comporta com a inergatiu (subject
preverbal, agentiu)
• Verbs transitius que poden ometre el CD perquè se sobreentén: beure [un líquid
potable], menjar [una cosa comestible], escriure [qualsevol tipus de text], llegir [ídem],
etc.
• Verbs ditransitius que poden ometre el CI si se sobreentén pel context: regalar roses,
etc.
Construccions inacusatives locatives: inclouen un verb intransitiu pur

(dormir, jugar, saltar, treballar) o un verb transitiu usat sense complement
(cantar, comprar, estudiar, menjar, ensenyar) acompanyats d’un adjunt locatiu desplaçat que és
reprès pel pronom hi.
Al darrere de la casa hi juguen nens petits
En concurs no hi participaran adults aquest
Al nou local social hi mengen persones sense casa
1.5. Els verbs psicològics: emocions i sentiments.
Selecciones dos arguments: un experimentador (CI o CD) i un estímul (subjecte): A Joan li

agraden les novel·les nòrdiques; a Maria no li interessen aquestes coses.
- Molts verbs psicològics presenten una alternança: CD/CI. De vegades hi ha una diferència
de significat:

Elizabeth Díaz
o A la Maria li molesten els xiquets (CI) – No li agraden els xiquets (molèstia
psicològica).
o A Maria la molesten els xiquets (CD) – Els xiquets la molesten físicament.
Examples:
- Àgata plorava. Plorar es verb intransitiu inergatiu. El subjecte és agent, ja que el verb no
és acusatiu. El subjecte es troba en posició preverbal. El verb és com una activitat.
- A la sala d’espera, hi ploren xiquets. El subjecte apareix en posició preverbal. El
subjecte està posposat al verb. Inacusatiu com inergatiu. Hi (pronom enclític representa
a la sala d’espera – apareix desplaçat a l’esquerra).
- Arnau menjava tard sempre. Verb transitiu normalment. Però no és prototípic en aquest
sentit, perquè en l’oració pot aparèixer sense complement directe. Sempre: adjunts que
apareixen en la perifèria en posició final
-

*Quan va arribar, Laia va abraçar. En aquest cas, hi ha una incorrecció gramatical. No
es pot elidir el CD perquè no té sentit, falta informació. Quan va arribar: adjunts
apareixen en la perifèria en posició inicial
- *L’atleta va plorar els anys de dedicació. Intransitiu inergatiu. En aquesta construcció
la incorrecció és que el verb actua com transitiu. És agramatical
- La participant va plorar llàgrimes de sang, quan va perdre. És un verb intransitiu però
hi ha un cas en què sí que pot utilitzar-se el verb com a transitiu. Context vincular a les
llàgrimes, en aquest cas sí té sentit.
- Mon pare va fer el sopar. Fer: verb transitiu prototípic. Subjecte agent
- Les fulles cauen a terra. Verb intransitiu inacusatiu locatiu: caure a terra. Subjecte en
aquest cas pot aparèixer davant del verb, però no és el més comú.
- M’agrada que caiguen fulles a la tardor. M’agrada verb psicològic – transitiu. V + CD
+ S (posposat al verb i indeterminat)
- Va espatllar el mecanisme. Però el van arreglar més tard. Són verbs transitius. En la
segona oració el CD és determinat (el: pronom feble indeterminat)
- Va desbaratar moltes televisions. I no en va arreglar cap. Verb transitiu. Subjecte
indeterminat (en: pronom feble indeterminat)
1.6. Les funcions sintàctiques i els pronoms febles

Els pronoms febles substitueixen uns constituents oracionals o altres segons la funció sintàctica i
el tipus de sintagma.
- SUBJECTE: EN (Només hi ha un cas en que el subjecte es pot substituir: quan és un SN

indefinit i va després del verb: Ens feia falta un producte especial – ens en feia falta un)
- CN: EN
- CD/ATRIBUT
a. Determinat: EL/LA/ELS/LES
b. Indeterminat: EN
c. Neutre: HO
- CI:
a. Singular: LI
b. Plural: ELS
- CP: HI
- CRV/CC
Elizabeth Díaz
a. De: EN
b. Altra prep: HI
L’ordre de mots
1.7. L’ordre de constituents en l’oració
Les posicions nuclears (SVO) i les posicions perifèriques:
Evidentment, cada setmana la Marta hi compra la fruita, al mercat
Perifèria Esquerra Posició nuclear Perifèria dreta
1.8. Subjectes postverbals

- Sintagma nominal sense especificador: cau guix del sostre (amb verbs inacusatius i en
construccions locatives amb el pronom hi. Posició postverbal)
- Sintagma nominal indefinit: els va informar del succés un policia de paisà
- Sintagma nominal complex: són vivípars els animals que presenten el desenvolupament
de l’embrió...
- Subordinada substantiva: és imprescindible que tothom arribi a l’hora.
- Subjecte d’un verb psicològic, de necessitat o obligació: als alumnes els ha agradat la
lectura d’aquest mes. Amb el complement indirecte dislocat a l’esquerra, subjecte

postverbal
- Subjecte d’un verb de dicció: diu l’avi que no arribeu tard a sopar.
1.9. Dislocació
Un constituent de l’oració apareix a la perifèria esquerra o dreta: A la teua germana, la veuré

demà. En quasi tots els casos hi ha un pronom de represa. Presenten informació coneguda i els
disloquem precisament per motius discursius: el constituent dislocat aporta informació coneguda
i, per això, el volem situar a l’inici de l’oració.
- Dislocació a l’esquerra: coma opcional
- Dislocació a la dreta: coma obligatòria
1.10. Focalització
La focalització es produeix quan un constituent que aporta informació nova es destaca
prosòdicament i, per això, es desplaça a la perifèria esquerra. Sovint es tracta d’una focalització
contrastiva:
La teua germana, he vista hui (i no la teua cosina)
Com que no és una dislocació, generalment no hi ha pronom de represa (mira els exemples: en el
cas d’un sintagma focalitzat amb un pronom personal que és el CD o CI, sí que hi ha pronom de
represa)
Sempre porta coma després del constituent focalitzat.

Elizabeth Díaz
2. La connexió oracional, coordinació y subordinació

2.1. Coordinació
Una coordinació és un procés pel qual es crea una construcció que consta de dos o més membres
que: són equivalents pel que fa a la funció gramatical i actuen en el mateix nivell de jerarquia
estructural.
- Copulativa: i
- Copulativa negativa: ni
- Disjuntiva exclusiva: o, o bé (O aigua o vi)
- Disjuntiva inclusiva: o (Aquest component es denomina ADN o DNA)
- Adversativa no excloent: però, mentre que
- Adversativa excloent: sinó
2.2. Subordinació
2.2.1. Substantives
Modalitat Forma Exemple
Que + indicatiu S'ha adonat que la seua presència ens incomoda

Verb en forma finita
Que + subjuntiu M'estranyaria que vinguera a la reunió
Declarativa
Verb en forma no
Infinitiu Estic d'acord a / de fer canvis
finita
si + indicatiu Li he de preguntar si té cotxe

Total
si + infinitiu No sé si agafar el metro o el autobús
interrogatiu +
Interrogativa indicatiu
Desconec quan vindran els convidats
interrogatiu +
Parcial Tot dependrà de com es plantege el tema
subjuntiu
No va saber què havia de contestar
interrogatiu +
infinitiu
quin + indicatiu
No t'imagines
quant +indicatiu
No saps quant guanya
que + indicatiu
Exclamativa Parcial Mireu que valents són
com + indicatiu
Penseu com és d'important la prevenció
si + indicatiu
Mireu si en tinc, d'informació
- En les substantives declaratives amb el verb en forma finita, si el verb regeix una
preposició davant un sintagma nominal, la preposició s'elideix davant la subordinada.
- En les substantives declaratives amb el verb en forma no finita, si el predicat regeix en o
amb davant de sintagma nominal, en els registres formals es canvia per a o de.

Elizabeth Díaz
2.2.2. Causals, finals i consecutives
Les relacions entre les oracions subordinades causals, finals i consecutives són estretes:
- Les causals i les finals poden aparèixer introduïdes per la conjunció perquè
- Les causals i les consecutives fan referència a una mateixa correlació de causa-efecte,
amb la diferència que les primeres incideixen sobre la causa i les segones, sobre l’efecte.
La mare ha anat al CAP perquè li facen una exploració ––> FINAL: l'objectiu
La mare ha anat al CAP perquè es troba malament ––> CAUSAL: expressa la raó o el motiu
La mare es troba malament, així que ha anat al CAP ––> CONSECUTIVA introduix l'efecte.
Principals nexes causals
1- Perquè: causals posposades
2- Com que: causals anteposades
3- Per tal com: registres formals
4- Puix que: formal
5- Que: posposades
6- Car: formal i posposada
7- Pel fet de / que: la preposició de s’elideix davant de la conjunció que.
8- Per: seguit d’infinitiu

Principals nexes finals:
1- Perquè + subjuntiu
2- Que
3- Per tal de/que: contextos agentius
4- A fi de/que: agentius
5- A + inf.
6- Per/per a + inf.
- PER: Depèn d’un verb o nom que designa una acció voluntària. Context agentiu (on el
subjecte fa d’agent voluntari. Depén d’un predicat agentiu): els esportistes han viatjat per
parlar amb l’entrenador. Es refereix al fet de dir.
- PER A: context no agentiu: el líquid serveix per a dissoldre la runa. Depén d’un adjectiu o
participi. Depén d’un adverbi de grau o quantitat
TOT AIXÒ DAVANT D’UN INFINITIU
1. Maria se'n va anar de casa dels seus pares per no tornar mai més (fa una acció – context
agentiu).
2. Treballen _per__ guanyar-se la vida (fa un acció – context agentiu).
3. Cal un ordinador molt potent ____per a___fer l'estudi. (és un context no agentiu).
Les preposicions per i per a poden aparèixer en altres tipus de contextos lingüístics. En
aquests casos tindrem en compte que:
• La preposició per indica causa, motiu, autor i, també, finalitat o destinació.

Ho ha fet per mi (causa = Ho ha fet pensat en mi)

Elizabeth Díaz
• La preposició per a indica també finalitat o destinació i per això resulta conflictiu i complex
saber quan usem l'una o l'altra. Ens pot ajudar saber que, dintre del valor general de finalitat,
es distingeixen 3 tipus de valors específics.
o objectiu: Estudi per a la modernització de l'empresa
o utilitat: Aquestes herbes van bé per al refredat
o intenció: Estudia per a advocat. Amb aquest valor és possible també usar la
preposició per.
Pot estar ben content per l'honor que li han fet. (no inf.)
Este medicament és indicat per a rebaixar el colesterol (no agentiu)
Ton pare, per l'edat que té, es conserva molt bé (causa).
Només falta una setmana per les vacances. (motiu)
Vinga pleguem, que per hui ja n'hi ha prou (per hui, per sempre...)

Per mi, que facen el que vulguen, ja s'apanyaran si poden! (SEMPRE per mi)
Les construccions consecutives expressen valors relacionats amb la noció d’efecte o
conseqüència derivada d’una causa.
Hi ha dos tipus de construccions que expressen la conseqüència o l’efecte provocat per una
situació exposada amb anterioritat:
a) Les il·latives expressen el resultat que es dedueix de la situació plantejada per l’oració
precedent, sense cap matís emfàtic o ponderatiu. Exemple: Se’n va anar de seguida, així
que no vaig poder parlar amb ell.
b) Les ponderatives inclouen un quantificador: Va cridar tant que es va quedar afònic.
Excepcions:
• Les consecutives il·latives presenten una relació estreta amb les causals. Compareu:
La representació ja havia començat, de manera que no vam poder entrar a la
sala (consecutiva) / No vam poder entrar a la sala, perquè la representació ja
havia començat (causal)
• Les consecutives ponderatives es relacionen formalment amb les comparatives, per tal
com inclouen generalment un quantificador i un complement que depèn d’aquest
quantificador: El matalàs era tan dur que em vaig despertar amb mal d’esquena (és
formalment equiparable a / El matalàs nou era tan dur com el que vas comprar fa cinc
anys
Nexes il·latius: Així que, O siga que, De manera que, Per tant, En conseqüència, per consegüent,
Així doncs, Doncs: sempre expressa conseqüència, mai causa
S’ha hagut de comprar un PC perquè aquest programa no és aplicable a un Mac.
S’han hagut de comprar un PC, ja que aquest programa no és aplicable a un Mac.
S’han hagut de comprar un PC, degut a (*degut a que) / atès què aquest programa no és
aplicable a un Mac.
Elizabeth Díaz
2.2.3. Consecutives ponderatives

- TANT: modifica verbs i noms: Ha menjat tant que no té ganes de berenar
- TAN: modifica adjectius i adverbis: Està tan cansat que s’adorm dret
- TAL: va davant de noms i concorda: Ha dit tal disbarat que tothom s’ha quedat parat
2.2.4. Oracions de relatiu
1. Els relatius
Pronoms relatius
Forma Ús Exemples
que NO preposició + antecedent humà i no El noi que vaig veure ahir
humà. El partit que tenia la majoria
parlamentària
qui SI preposició + antecedent humà La pintora de qui et vaig parlar fa una
exposició
què SI preposició + antecedent no humà. No han trobat el document a què feien
referència
el qual, la SI preposició àtona, com els altres La pintora de la qual (de qui) et vaig
qual, els pronoms qui i què o darrere de preposició parlar
quals, les tònica (sobre, damunt...) El tema sobre el qual es vol debatre
quals

Adverbis relatius
Forma Ús Exemples
on L’antecedent és un lloc. Viu al mateix poble on va néixer
Menja on fan el peix tan bo
quan L’antecedent és temporal tot i que sovint no Van comprar el cotxe l’any passat, quan
apareix en l’oració. Es podria sobreentendre encara vivien junts
un antecedent implícit com ara “en el Ho van decidir quan ja estaven cansats
moment”.
com L’antecedent fa referència a la manera, tot i No m’agrada la manera com cuina ta mare
que sovint s’usa sense antecedent. Vam arreglar el motor com vam saber
Determinants relatius
Forma Ús Exemples
El qual, la DETERMINANT No sabem res d’ells, la qual cosa
qual, els Nom de sentit genèric (la paraula cosa). ens preocupa
quals, les L’antecedent és tota l'oració principal.
quals Com que la subordinada forma part d’una unitat
entonativa diferent, usem una coma.
ALERTA!
*La pel·lícula de la que hem parlat s'estrena demà.
La pel·lícula de què / de la qual hem parlat s’estrena demà
Vam estar parlant de la pel·lícula premiada, però no de la que s'estrena demà.

Elizabeth Díaz
Quan el relatiu va precedit d’una preposició només podem usar el relatiu compost o què i qui:
La casa de què t’he parlat o la casa de la qual t’he parlat.
2. Les subordinades de relatiu amb antecedent
Respecte del seu antecedent, una subordinada de relatiu pot ser restrictiva (o especificativa) o no
restrictiva (o explicativa):
Tipus d’oracions Ús Exemples
Restrictives Delimiten un grup entre els elements Els actors que no estaven d’acord
amb el decret van fer un minut de
silenci.
No restrictives Afegeixen una característica però no delimiten el Els actors, que no estaven d’acord
grup amb el decret, van fer un minut de
silenci.
ALERTA!
¡¡En les oracions restrictives, tot i que podem usar un infinitiu, és preferible usar formes personals, com ara
el subjuntiu o també algun verb modal com poder o haver de. Una altra alternativa és introduir l’infinitiu
amb la preposició per o per a.

ALERTA!
!! Fixa’t que el relatiu qui només l’usem després de preposició: La pintora de qui et vaig parlar.
!!El relatiu el qual pots usar-ho quan va amb preposició o sense, amb antecedent humà i no humà. Ara bé,
fixa’t que quan el qual no va amb preposició només pot tenir una lectura no restrictiva: Aquella cançó, la
qual era en Do menor, era preciosa. No podem dir frases com: *Lluitava per ser la persona la qual
sempre havia volgut ser.
3. Subordinades amb relatiu amb valor temporal, locatiu o de manera
Les subordinades de relatiu també poden incloure un adverbi relatiu amb valor temporal, locatiu
o de manera. Amb aquests valors, s’usen els adverbis relatius quan, on i com respectivament, que
en certs contextos poden alternar amb els pronoms relatius que, què i el qual.
Valor Relatiu /Construcció Ús / Exemples
Temporal quan Vine quan vulguis
Ho van decidir aleshores, quan ja estaven separats
Pot anar precedit de preposició Tinc una fotografia de quan era petit
antecedent temporal + en + què Fa fred per l’època de l’any en què ens trobem
antecedent temporal + en + el Fa fred per l’època de l’any en la qual ens trobem
qual
adverbi o expressió temporal + Ara que arriba l’estiu tindré més feina
que La setmana següent al dia que va nevar, em vaig trencar
un peu
Locatiu on No era on ho vaig deixar
Ho he trobat allí on em pensava
Aquella és l’escola on vaig treballar deu anys
antecedent locatiu + en + què Aquest és el restaurant en què ens vam conèixer
antecedent locatiu + preposició Aquest és el local des del qual vaig telefonar-te
+ el qual Aquesta és la cantonada en la qual vaig trobar-me el
bitllet

Elizabeth Díaz
De manera com Fes-ho com vulguis, però no triguis gaire

Va a la feina caminant, com li han recomanat
Detesto la manera com tracta la gent
la manera en què Em molesta la manera en què em parla
ALERTA!
¡¡Les oracions relatives temporals amb l’antecedent quan no poden prescindir del verb: Vindran quan
vingueu vosaltres, i no *Vindran quan [-] vosaltres.
¡¡Tampoc no és normal l’absència del predicat per a designar esdeveniments o períodes històrics. Quan va
venir/ va passar/ hi va haver/ la guerra, vam passar fam.
¡¡El relatiu on es pot usar amb preposicions de valor espacial divers (per, cap a, fins a, des de).: Va anar
cap on li van dir millor que *Va anar cap a on li van dir.
¡¡No són habituals els usos del relatiu on amb valors temporals o amb valores metafòrics. És preferible
utilitzar els relatius què o els quals precedits de la preposició en: Eren un anys en què/en els quals semblava
que l’ecologia no interessava, millor que *Eren uns anys on semblava que l’ecologia no interessava.
4. Relatives amb duplicació pronominal

Conec el fuster a qui han donat un premi de poesia

CI V CD
al fuster han donat un premi de poesia
Conec el fuster a qui li han donat un premi de poesia
CI CI V CD
al fuster al fuster han donat un premi de poesia
El segon cas, és un exemple de pleonasme = duplica una funció gramatical. Tanmateix, hi ha

alguns casos en què la duplicació és necessària per diversos motius:
1. Amb verbs en què un pronom feble s’ha lexicalitzat i, per tant, no fa una funció
gramatical, haver-hi, sentir-hi, tocar-hi, veure-s’hi o veure-hi, anar-se’n, sortir-se’n.
Així a És un local en el qual hi ha molta humitat.
2. Amb verbs psicològics que necessiten portar el datiu de tercera persona li/els, com
agradar, costar, importar, interessar o repugnar: Les persones a qui els agrada molt fer
esport tenen més bona salut.
3. En construccions partitives del qual... en + verb + quantificador: Ens van dur deu
vehicles espatllats, dels quals només en vam poder arreglar tres (i no ...dels quals només
vam poder arreglar tres). És el mateix patró que en construccions partitives sense relatiu:
de maduixes, en vull tres.
Tema 3: La coherència i la cohesió textual

La coherència és la propietat textual que fa referència al significat del text. Remet als aspectes
següents:
- La tria i la interpretació del tema del text + la selecció de la informació remeten a la

macroestructura del text.

Elizabeth Díaz
- La superestructura = l'organització formal i de contingut que adopten típicament
uns grups de textos determinats. Gèneres i tipus de text.
- La progressió temàtica
- El significat textual és un significat real.
- La comprensió i la interpretació: un text no s'acaba quan un emissor l'elabora, sinó
quan un receptor l'ha entés.
La cohesió
Si volem que els nostres textos tinguen un bon estil haurem de dominar els diversos recursos
de la cohesió:
• Mecanismes de referència.
A. Mecanismes gramaticals
a. Anàfora: pronom relatiu

b. Anàfora: pronoms febles
c. Dixi
d. El·lipsi
B. Mecanismes lèxics
a. Repetició
b. Reiteració: sinònim (llibre-obra)
c. Associació: relació de sentit (llibre-lletres)
• La connexió
• Composició oracional: estil cohesionat i estil segmentat
• Connectors textuals
PER TANT, cal evitar recursos com ell o aquest per a les anàfores i explotar millor l’ús dels
pronoms febles o els mecanismes.
L’estil segmentat i cohesionat
Estil segmentat Estil cohesionat

Períodes Breus Llargs
Sintaxis Senzilla, coordinades Complicada, subordinades
Quantitat Escassa Abundant
d’informació
Texts Redundants, llargs Breus i concisos
Pronoms + Nombrosos - Nombrosos
Substantius + Nombrosos - Nombrosos
Preposicions + Nombrosos - Nombrosos
Avantatges Claredat Varietat
Inconvenients Monotonia Complexitat
PUNTUACIÓ
- LA COMA: Separar els element d’una sèrie (excepte si ja estan separats per les
conjuncions i, o, ni) / Evitar ambigüitats / Marcar incisos: sempre amb dos comes
Elizabeth Díaz
(incís, vocatiu i aposició), Després d’element desplaçats, Després de determinats

connectors parentètics, Per a indicar que el verb està omès
- EL PUNT I COMA: Enumeracions complexes per a separar els diversos grups d’elements,
Amb les construccions amb però que ja contenen alguna coma, Havíem quedat que ens
trobaríem dilluns al matí; però, abans de trobar- nos, em va trucar i va anul·lar la cita.
- ELS DOS PUNTS: Introduir enumeracions, exemples, citacions textuals.
EL GERUNDI:
Usos correctes:
- Gerundi modal (adjectiu): tot ho fa posant-hi molta passió

- Simultaneïtat: La carretera ha estat tallada tota la vesprada, formant-se llargues cues.
- Anterioritat: estudiant nit i dia, vaig aprovar l’examen
Usos incorrectes:
- Posterioritat: Van començar la reunió a les deu del mati, acabant-la una hora més tard.
- De conseqüència: va lliurar la prova una setmana tard, essent desqualificat.
- Especificatiu (adjectiu): he llegit un article informant de les darreres decisions del govern.
En casos com aquests hem de recordar que: les oracions de gerundi de simultaneïtat i

d’anterioritat tant poden anar abans de la principal com després. En canvi, les de
posterioritat i de conseqüència (incorrectes) no les podrem col·locar abans de la principal.
Tema 4. L’estil
Construccions temporals: al + inf: simultaneïtat (a l’arribar, es va desplomar) / en + inf
(posterioritat): en veure que no hi éreu, ens vam preocupar.
Fins i fins a:
- Fins a: davant d’articles i demostratius, excepte quan fins és adverbi. Davant d’infinitius
i de qualsevol expressió que no siga de temps ni de lloc (no pararan fins a trobar
l’assassí).
- Fins: davant d’altres temps verbals (no infinitius), adverbis, preposicions i conjuncions:
fins havent dinat, fins aquí, fins demà, fins ara, fins desprès, fins que arriben.
Recomanacions:
1- Eviteu les crosses: A nivell de, L’acte de, El fet que, En base a, En funció de, A través de,
El procés de, D’alguna manera, En qualsevol cas, Personalment, Vull dir que, És evident,
Evidentment
2- Usar el mot exacte: la paraula precisa, encara que l’abús empobreix el text. Eviteu:
aspecte, cosa, element, fet, informació, problema, tema, dir, fer, posar, tenir, interessant.
3- Preferir els mots concrets als abstractes
4- Paraules més cultes: esdevenir, lliurar, signar, aproximatiu, concretitzar, finalitzar,
profunditzar...
5- Evitar els verbs predicatius: ser, estar, fer, trobar, semblar, haver-hi.
6- Eviteu repetir cacofonies – les lletres idèntiques (indubtablement, li han donat
l’acomiadament perquè el seu rendiment no ha estat suficient).
7- Useu amb mesura els adverbis acabats en -ment

Elizabeth Díaz
a. Completament – del tot

b. Excessivament – massa, gaire
c. Freqüentment – sovint
d. Gratuïtament – de franc
e. Lentament – a poc a poc
f. Suficientment - prou
g. Únicament – només
8- Useu el perfet perifràstic combinant-lo amb el simple
9- Marcadors i connectors textuals.
10- Eviteu paràgrafs espessos i frases massa llargues: sigueu concisos
11- Prescindiu dels possessius innecessaris
12- Eviteu les ambigüitats: doneu preferència a l’ordre neutre de la frase (S+V+
complements). Col·loqueu els complements de l’oració a prop dels seus nuclis.
13- Useu estructures verbals: les nominalitzacions poden carregar la frase i l’abús provoca
ambigüitat i imprecisió.
14- Fugiu de la monotonia
a. Eviteu repeticions, utilitzeu sinònims.
b. Utilitzeu varietat de connectors
15- Eviteu les desigualtats (utilitzar el llenguatge inclusiu segons la finalitat i l’encàrrec de
traducció)

16- Estructures: Introduir + Tesi + Arguments ordenats però diferents, no ambigus +
Exemples dels arguments + Resumir + Concloure
17- Fixar-se en paraules confuses.
PARAULES CONFUSES:
- A falta de (=no tenint): a falta de vi, hauràs de conformar-te amb sidra

- A base de (=prenent com a fonament)
- Apreciar (=valorar, estimar)
- Només (=tan sols)
- A través de (=anant d’una extremitat a l’altra d’una cosa per dins d’ella)
- Aclarir (=explicar)
- Postura (manera de disposar els membres del cos) / posició (actitud)
- Audiència (escoltar) / auditori (conjunt d’oients)
- Enteniment (facultat de comprendre) / entesa (el fet d’entendre’s amb algú)
- Medi (ambient) / Mitjà (instrument)
- Conforme: d’acord, que es correspon
- Tràfic: comerç / trànsit (tráfico)
- Depenent (gerundi de dependre) / dependent (treball)
- Desvelar (el misteri) / desvetllar (perdre la són)
- Estança (habitació) / estada (en un viatge)
REPÀS NORMATIVA:
DIFTONGS: ai- ei- oi- ui- / au- eu- ou- iu- uu-. Són diftongs quan la tònica és oberta, però
passen a ser hiats quan la tònica és tancada (veïna, peüc, Raïm).

Elizabeth Díaz
Excepcions:
1- Si es pot pot posar l’accent és preferible: país
2- Acabats en -ista, -isme
3- Paraules amb prefixes
ACCENTACIÓ:
- Agudes: acaba en vocal, acaba en vocal + s, acaba en en/ in
- Planes: No acaba en vocal, No acaba en vocal + s, No acaba en en/ in, Acaba en diftong:
anàveu
- Esdrúixoles: totes sempre
- Monosíl·labes: mai, sols els diacrítics
VERBS ACABATS EN VOCAL + IR

- No porten dieresi quan estan: infinitiu, gerundi o condicional (traduir, traduint, traduiré)
- Porten dieresi quan estan en passat, present o parcitici (agraïa, agraïsc, agraït)
PARAULES AMB GÈNERE DISTINT EN CATALÀ

MASCULINS FEMENINS
Els afores Una anàlisi
Un avantatge La dita
El corrent La calor
Un costum La icona
El font La resta
El dubte Una olor
El senyal La suor
Un llegum La síndrome
El compte Les postres
L’APÒSTROF
- Excepcions la: davant i / u àtones (la universitat o la historia). Davant d’una.

- No s’apostrofa: noms de lletres + davant i / u consonàntiques.
PERÍFRASIS VERBALS
- D’obligació
o Haver de + infinitiu
o Haver-se de + infinitiu
o Caldre + que + subjuntiu
o Caldre + infinitiu
o INCORRECCIONS:

Elizabeth Díaz
▪ *És precís que… - és necessari
▪ *Tindre que / *haver-hi que
- De probabilitat
o Deure + infinitu (deu tindre)
o Adverbi de probabilitat + verb en indicatiu
o Poder + infinitiu (pot ploure)
o Ser + probable/possible + que + subjuntiu
- D’imminència
o Estar a punt de + inf
o Anar a + inf
QÜESTIONS DE LÈXIC
- Cap, ningun, ninguna (comptables). Gens (incomptables: gens de fred).Res (cap cosa).
Prou (suficient)

- Cadascun/-a (determinant) / cadascú/-a (pronom).

Free TEMARI EXAMEN COMPLET

Uploaded by

Document Information

Original Title

Copyright

Available Formats

Share this document

Share or Embed Document

Sharing Options

Did you find this document useful?

Is this content inappropriate?

Copyright:

Available Formats

Free TEMARI EXAMEN COMPLET

Uploaded by

Copyright:

Available Formats

TEMARI-EXAMEN-COMPLET.

Lengua A2 (Estilística de la lengua catalana)

2º Grado en Traducción y Mediación Interlingüística

Facultad de Filología, Traducción y Comunicación

Reservados todos los derechos.

ESTILÍSTICA DE LA LLENGUA CATALANA

Reservados todos los derechos.

Varietats dialectals catalanes

Varietats estàndard: català general, valencià i balear

Valenciana Català General Balear

Vocalisme nadar nedar

Present III pateix pateix

Participis complit, establit complert, establert

Reservados todos los derechos.

Registre formal neutre – varietat estàndard: varietat normativitzada i elaborada per a ús

Llévate 1 año de WUOLAH PRO con BBVA. ¿Cómo? ¡+Info aquí!

Tema 2: La sintaxi i la composició oracional per a l’elaboració i

1.1. La predicació verbal

Una predicació està formada per:

1.2. Predicació no verbal:

Reservados todos los derechos.

L’altre exemple de predicació no verbal la tenim amb el complement predicatiu: apareix en

- Maria camina contenta (predicació del subjecte)

1.3. L’estructura argumental. Hi ha dos grans tipus d’arguments:

- Transitius: seleccionen un subjecte amb el paper d’agent i un CD amb el paper de tema

o Posició postverbal (posició preferida): ha vingut la directora.

Llévate 1 año de WUOLAH PRO con BBVA. ¿Cómo? ¡+Info aquí!

1.4. Tipus de construcció

Reservados todos los derechos.

Construccions inacusatives locatives: inclouen un verb intransitiu pur

1.5. Els verbs psicològics: emocions i sentiments.

Selecciones dos arguments: un experimentador (CI o CD) i un estímul (subjecte): A Joan li

Llévate 1 año de WUOLAH PRO con BBVA. ¿Cómo? ¡+Info aquí!

o A la Maria li molesten els xiquets (CI) – No li agraden els xiquets (molèstia

Reservados todos los derechos.

1.6. Les funcions sintàctiques i els pronoms febles

- SUBJECTE: EN (Només hi ha un cas en que el subjecte es pot substituir: quan és un SN

1.7. L’ordre de constituents en l’oració

Les posicions nuclears (SVO) i les posicions perifèriques:

Evidentment, cada setmana la Marta hi compra la fruita, al mercat

1.8. Subjectes postverbals

Reservados todos los derechos.

Un constituent de l’oració apareix a la perifèria esquerra o dreta: A la teua germana, la veuré

Llévate 1 año de WUOLAH PRO con BBVA. ¿Cómo? ¡+Info aquí!

2. La connexió oracional, coordinació y subordinació

Modalitat Forma Exemple

Que + indicatiu S'ha adonat que la seua presència ens incomoda

Reservados todos los derechos.

si + indicatiu Li he de preguntar si té cotxe

Llévate 1 año de WUOLAH PRO con BBVA. ¿Cómo? ¡+Info aquí!

2.2.2. Causals, finals i consecutives

Reservados todos los derechos.

TOT AIXÒ DAVANT D’UN INFINITIU

• La preposició per indica causa, motiu, autor i, també, finalitat o destinació.

Llévate 1 año de WUOLAH PRO con BBVA. ¿Cómo? ¡+Info aquí!

Reservados todos los derechos.

S’ha hagut de comprar un PC perquè aquest programa no és aplicable a un Mac.

S’han hagut de comprar un PC, ja que aquest programa no és aplicable a un Mac.

2.2.3. Consecutives ponderatives

2.2.4. Oracions de relatiu

Reservados todos los derechos.

*La pel·lícula de la que hem parlat s'estrena demà.

La pel·lícula de què / de la qual hem parlat s’estrena demà