DOCUMENTALS

‘Jo, Ramon Llull’, la història de l’home que volia

convertir el món
TV3 estrena diumenge una docuficció que aprofundeix en la vida del filòsof

NÚRIA JUANICO BARCELONA | ACTUALITZADA EL 05/09/2016 22:56

L’actor Jordi Bosch interpreta Ramon Llull en la seva etapa de maduresa, després d’abandonar la seva vida per seguir
els passos de Francesc d’Assís. / CCMA

“On seran els vostres versos d’aquí a mil anys?”, li pregunta un cristià a un Ramon Llull jove i
despreocupat. Aquell interrogant queda suspès en l’aire i persegueix l’escriptor mallorquí fins que
decideix apartar els poemes d’amor i dedicar els seus esforços a crear “ el millor llibre del món”.
El procés de transformació del filòsof és un dels fils narratius principals de la docuficció Jo,
Ramon Llull, que ressegueix la vida de Llull des de la seva joventut fins al moment en què
decideix dictar les seves memòries al copista Simó de Puigcerdà. La producció, que està
codirigida per Antoni Tortajada i Joan Gallifa, es va preestrenar ahir a la Filmoteca de Catalunya
i es podrà veure diumenge vinent a TV3 després del Telenotícies vespre, al voltant de les deu de
la nit.

Coproduïda per TV3, Som Batabat i La Xarxa, Jo, Ramon Llull aprofundeix en l’ambició
intel·lectual i l’habilitat política del filòsof. Els actors Roger Casamajor i Jordi Bosch són els
encarregats de posar-se en la pell de Llull. El primer ho fa en les seves experiències de joventut,
quan era membre de la cort i amic del futur Jaume II de Mallorca, mentre que el segon
l’interpreta en la seva etapa de maduresa.

“El primer gran repte era descobrir com era Ramon Llull”, explica Gallifa, que subratlla la
importància de “conèixer molt bé el personatge per imaginar com s’havia de sentir en cada
moment”. La producció, que arriba quan es compleixen 700 anys de la mort del filòsof i que
compta amb l’assessorament de Borja de Riquer i Lola Badia, construeix un Ramon Llull tossut,
orgullós i amb una gran capacitat de convicció. Així, el protagonista de la peça audiovisual
s’allunya de la idea de l’home beat i reflecteix un Ramon Llull “ d’idees fixes però amb una
capacitat intel·lectual extraordinària”.

Malgrat que la personalitat de l’escriptor marca el to de la docuficció, la producció mostra com

l’evolució del seu caràcter va lligada a una transformació personal que li fa abandonar la
vida que portava per seguir els passos de Sant Francesc d’Assís i obsessionar-se en la necessitat
de convertir els infidels al cristianisme. De jove, Llull és “un cortesà sense problemes, adinerat
i amb la vida arreglada”, precisa Roger Casamajor, que també defineix el personatge com “un
superdotat de l’època”. El caràcter sorrut del filòsof, que adopta durant la maduresa, xoca amb
Simó de Puigcerdà, que interpreta Dafnis Balduz i que exerceix d’antagonista a la producció. Els
diàlegs entre els personatges, que discuteixen sobre qüestions religioses i vitals, “ transporten
Llull a un terreny més proper i li donen una part humana”, assenyala Gallifa.

Els responsables de Jo, Ramon Llull han optat per fer un retrat de l’escriptor i de la seva època
mitjançant la docuficció. D’aquesta manera, la producció entrellaça constantment la ficció i la
realitat al llarg de 90 minuts. D’una banda, la part ficcionada de la producció recrea la vida de
l’escriptor mallorquí, mentre que els fragments documentals aporten context a través de
documents i indrets relacionats amb Llull. Aquesta part documental, conduïda per Antoni
Tortajada, ajuda a entendre el món que va viure el filòsof, una època en què els llibres eren
tresors i les guerres religioses resultaven habituals i estaven justificades. Per elaborar aquest
context, la docuficció visita llocs clau en la història de Llull com Karlsruhe, París, Montpeller i
Mallorca.