2n BAT FILOSOFIA

Lectura: R. Descartes, MEDITACIONS METAFÍSIQUES

1. De què dubta l’autor?

El principal objectiu de les Meditacions Metafísiques de Descartes consisteix en

l'estudi i la demostració de l'existència de Déu i de l'ànima.

Descartes dubta de tot per poder arribar a la veritat, per poder deixar de dubtar.
Aquesta és la raó per la qual s'ha considerat que Descartes se serveix del
dubte com a mètode per arribar a la veritat; el dubte és, doncs, metòdic i no
escèptic.

2. De què no pot dubtar?

Hi ha una cosa de la qual no dubta Descartes i és que està dubtant i si dubto

penso i si penso existeixo, per tant el resultat del dubte és el: Penso després
existeixo. Descartes troba una certesa de què és impossible dubtar. És la
consideració del fet del seu pensament i de la pròpia existència.

Aquest principi que va trobar Descartes i el cual suportava tot dubte: “penso,
després existeixo”, observa que és de l'únic que pot estar realment segur, i
apareix davant seu com una veritat, clara i diferent a la seva ment.

3. Què és l’extensió?

Segons Descartes, l'extensió és el principal atribut que identifica el cap extens.

Descartes indica a les seves Regles per a la direcció de la ment quina extensió
és tot allò que té longitud, latitud i profunditat, comprenent-se per tant en res
extensa tot allò que posseeix cos.

Pel que fa a la classificació del concepte de l'extensió, és rellevant assenyalar

que aquesta es classifica en cinc classes, les quals són: col·lectius, distributius,
singulars, particulars i universals.

4. Tipus d’idees

Per a Descartes una idea és tot el que hi ha a la ment. Pel seu origen,
Descartes distingeix tres tipus d'idees:

● Innatas: Són les que neixen amb nosaltres i han estat posades per Déu
de manera que la seva certesa està garantida per ell. Són idees innates
en un sentit potencial i no actual. Per exemple, la idea de Déu és innata
en un nen, perquè naturalment l'ésser humà neix amb la disposició a
desenvolupar o activar aquesta idea, però, si no rep una educació
adequada aquesta disposició mai no es podrà actualitzar.
 2n BAT FILOSOFIA

● Adventícies: Són les idees producte del món exterior sobre els nostres
sentits. Podeu explicar-vos a partir de l'experiència perceptual que tenim
del món. Donen lloc al coneixement empíric. Exemples: color, sabor,
calor.
● Idees factícies: Són el producte de la nostra imaginació. Les construeix
la ment a partir d'altres idees. Si m'imagino un ésser format per cos
d'home i cap de bou, tinc un minotaure. Altres exemples: Centaure,
hidra, unicorn, etc.

5. D’on surt la idea de Déu?

Per a Descartes l'existència de Déu és veritable perquè en utilitzar la raó

demostra que hi ha quelcom perfecte i infinit que el porta a ell a una perfecció,
aquesta cosa per a Descartes és Déu.

Descartes diu que nosaltres som éssers imperfectes, per tant, la idea de
perfecció no va poder venir de nosaltres: així que ha de venir d'alguna cosa
externa. Aquest quelcom extern ell ho identifica amb Déu. És a dir, el fet que
Déu existeixi en la seva perfecció ens porta a saber que hi ha quelcom perfecte
i per tant allò que coneixem pot tenir una veritat absoluta darrere. És l'enllaç
entre allò que som i allò que no som.

El subjecte és pur pensament i no se'n pot deduir res de nou. Per poder sortir a
la realitat extramental Descartes necessitarà, d'una banda, analitzar, el
contingut d'aquest pensament, aquesta anàlisi ens l'exposa a la Teoria de la
Idees, i, per altra banda, necessita una garantia que el contingut d'aquestes
idees o d'alguna té a més de la realitat mental, realitat objectiva o extramental.
Les idees que tenen aquesta característica són les innates i entre elles la idea
d'Infinit o de Déu.

En analitzar la naturalesa de Déu, Descartes descobreix que és la suma de les

perfeccions, entre elles la bondat i veracitat, de manera que pot rebutjar la
Hipòtesi del Geni Maligne, i convertir Déu en garantia del criteri de veritat i de la
fiabilitat de els sentits. A la p. 49, 2n paràgraf es diu: "...doncs si jo sento una
fortíssima inclinació a creure que aquestes idees em són produïdes per les
coses sensibles, i si Déu, que m'ha donat aquesta fortíssima inclinació,
m'enganya, llavors Déu seria un ser fal·laç, cosa que és contradictòria amb la
seva idea”.

Lucía Aranda Sánchez